Treballar i persistir per a guanyar el país

Ma casa sempre ha fet olor a taronja. No ho dic pel paisatge del terme de Rafelbunyol, el meu poble, sinó perquè m’he criat i visc entre llauradors. Treballadors del camp que s’alcen a punta matí per anar a cuidar les fanecades d’altres, persones per a les quals els dies de festa sempre han estat condicionats a les necessitats de la faena. La meua família ha guiat la seua vida a través d’una ètica del treball impecable perquè sempre han sabut que només així podien tirar endavant sense regals, sense herències, sense rendes familiars. La majoria només tenim les mans com a capital.

Des que sóc menuda que intente, humilment, reproduir estos valors en el meu dia a dia. Fer de l’ètica del treball la meua guia, sobretot en la meua activitat política. Més encara quan forme part d’un projecte polític, Més-Compromís i el conjunt de Compromís, on tampoc disposem del que seria l’equivalent polític a rendes familiars o herències: el favor del sistema empresarial i mediàtic, com sí que tenen altres partits. Les del valencianisme d’esquerres sabem que les nostres mans són el nostre capital i que les nostres victòries les hem de suar i guanyar nosaltres mateixes perquè ningú ens ha ajudat mai a res.

Sabem que hem de treballar i sabem que hem de persistir. Continuar endavant i no defallir quan les coses es torcen. El nostre moviment polític, amb arrels profundes, ho porta fent des de fa segles. Ja ho sabien les persones que impulsaren la Declaració Valencianista de 1918, ja ho sabien els membres d’Esquerra Valenciana o el Partit Valencianista d’Esquerra en la Segona República, ja ho sabia la dissidència valencianista al règim franquista, ja ho sabien, per exemple, Manuel Sanchis Guarner, Francesc Bosch o Empar Navarro, Joan Fuster o Matilde Salvador, Josep Vicent Marqués o Francesc de Paula Burguera. Ja ho sabien les persones que fundaren la Unitat del Poble Valencià, les persones que impulsaren el BLOC i també les que apostaren per Compromís.

Sempre la recepta ha partit dels mateixos ingredients: treballar i persistir, persistir i treballar. Així es va forjar el resultat electoral de 2015, el que ens portà a tindre les màximes responsabilitats de govern al País Valencià i a multitud d’ajuntaments. I així s’ha de forjar un nou cicle victoriós que ens porte de nou a governar la Generalitat.

És evident que no són valors que triomfen en solitari: de poc serveix el treball si no hi ha una proposta valenta i atractiva per a una majoria social valenciana, clar. Però idees aparentment genials no van ni al cantó sense deixar-se la pell per a fer-les realitat. Les idees, sense faena darrere, són paraules buides, dites per a agradar i agradar-se, però sense forment. D’exemples n’està el món ple.

I eixa és la base de la meua proposta per al proper Congrés de Més-Compromís. Treballar i persistir per a tornar a la Generalitat. Treballar i persistir per a recuperar els millors resultats electorals possibles. Treballar i persistir per a recórrer els centenars de col·lectius del partit, escoltar-los i ajudar-los. Treballar i persistir per a tindre el millor Compromís possible. Treballar i persistir per a impulsar un projecte polític amb idees valentes i atractives per a la majoria social. Treballar i persistir per a acompanyar els nostres lideratges en les institucions, des de cada Ajuntament fins al Parlament Europeu. Treballar i persistir perquè el valencianisme d’esquerres i sobiranista siga de nou el pal de paller de la política valenciana.

Treballar i persistir, en definitiva, per a guanyar el país.