PP i Vox segellen el seu pacte per tombar la llei balear de memòria democràtica

PP i Vox han donat aquest dimarts el primer pas per derogar de forma íntegra la Llei balear de memòria democràtica. Ho han fet durant un ple en què extrema dreta i populars, lluny d'expressar qualsevol tipus de condemna contra el cop militar de 1936 i les violacions de drets humans comeses durant la dictadura franquista, han equiparat, una vegada més, víctimes amb botxins. Malgrat que el desembre de 2024 els populars van assolir un insòlit pacte amb els partits d'esquerres per no suprimir la normativa, tan sols mig any després van incomplir el seu compromís a canvi de guanyar-se el suport de Vox per tirar endavant els pressuposts autonòmics de 2025. I aquest dimarts així ho han escenificat, deixant una vegada més al descobert fins a quin punt l'Executiu de Marga Prohens és capaç de cedir a les exigències dels de Santiago Abascal per mantenir a flot -almenys en aparença- l'estabilitat del seu govern.

“La República va néixer morta i sense llibertat”, etzibava el diputat de Vox Sergio Rodríguez tan bon punt iniciar el discurs amb què ha defensat la Proposició de Llei amb què el seu partit vol tombar el text. Després d'això ha passat a enarborar les consignes que l'extrema dreta ha brandat en altres Comunitats en què PP i Vox han fet caure les lleis de memòria: la formació al·lega que la normativa “atempta contra la igualtat de tots els espanyols” i “discrimina i aparta una part del poble espanyol per la seva opinió, les seves circumstàncies personals, socials o històriques, com ara el bàndol en què van lluitar”, tal com adduïxen en la seva proposta per tombar una norma que rebutja expressament “qualsevol totalitarisme i règim antidemocràtic”.

Es tracta d'una narrativa -la que les dretes fan servir per justificar la derogació de les lleis de memòria- que s'inscriu en una estratègia més àmplia dirigida a redefinir, des d'una suposada “neutralitat”, el relat sobre la Guerra Civil i la dictadura sobre la base de postulats revisionistes àmpliament desacreditats a nivell històric, social i jurídic. El relat de Vox obvia, a més, que les víctimes del franquisme ja van ser oficialment homenatjades i recompensades durant els gairebé quaranta anys de dictadura, mentre que milers de famílies republicanes van patir repressió, exili i silenci institucional fins a l'arribada de la democràcia. La llei de memòria de Balears -com les de la resta de l'Estat- va néixer per corregir aquest desequilibri històric i garantir els drets dels qui durant dècades van ser relegats a l'oblit.

Amb tot, el PP ha votat aquest dimarts a favor que el Parlament balear tramiti la iniciativa amb què els d'Abascal pretenen derogar el text, igual que han fet a la Comunitat Valenciana, Extremadura i Aragó. En aquestes Comunitats, les normatives de memòria històrica han estat substituïdes per 'lleis de la concòrdia' que, sota pretext de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia. El Govern central ja ha recorregut davant el Tribunal Constitucional la implantació d'aquests textos en considerar que “blanquegen la dictadura franquista, neguen l'existència del cop d'estat com a causant de la Guerra d'Espanya de 1936 a 1939, pretenen que no es conegui la veritat del que va succeir i, el que és pitjor, condemnen les víctimes de nou a l'oblit”.

L'esquerra: “S'han posat del costat dels botxins”

Durant el debat al Parlament balear, els grups d'esquerres han recriminat que el PP cedeixi una vegada més davant Vox per “conservar els seus pactes de la vergonya”, en aquesta ocasió mitjançant la supressió d'“una llei pionera que parla de memòria, justícia i reparació”. “S'han posat del costat dels botxins”, ha criticat el diputat socialista Omar Lamin, per a qui eliminar aquesta norma situa Balears “fora dels consensos europeus, de les recomanacions de les Nacions Unides i dels principis més elementals que sostenen qualsevol democràcia madura”. “La llei de memòria és una eina viva i concreta, necessària per garantir la no repetició dels fets més vergonyosos de la nostra història. És el fil que ens recorda qui som, d'on venim i per què mai més podem permetre que el fanatisme i la força substitueixin la raó i la convivència”, ha subratllat.

Lamin ha destacat que la importància d'aquesta norma no rau “ni en la venjança ni en l'odi”, sinó en “la veritat, la justícia i l'honor”. “Un poble que recorda és un poble que aprèn i un que oblida és aquell que està condemnat a repetir els errors del passat”, ha sostingut, criticant Prohens pel fer d'haver traït el seu pacte amb l'esquerra per “la seva necessitat de mantenir la seva cadira a qualsevol preu i satisfer una ultradreta que blanqueja el franquisme”. “Això els marcarà per sempre, la història no perdona la traïció i la memòria de les víctimes tampoc”, ha recalcat, dirigint-se a la bancada dels populars.

“Vox dicta les seves condicions i vostès obeeixen”

Per la seva banda, la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon ha lamentat que el ple del Parlament hagi hagut de debatre novament una qüestió que “hauria d'estar fora de la disputa política i que va més enllà de les sigles”. L'ecosobiranista ha atribuït al PP la responsabilitat de haver de tornar a parlar de memòria per “trair la seva paraula” i “haver trencat la confiança que l'esquerra havia mostrat per responsabilitat”. “Vox dicta les seves condicions i vostès obeeixen. Això és submissió ideològica davant l'extrema dreta. És deixar que els qui justifiquen la dictadura determinin el relat”, ha retret als conservadors.

En aquesta mateixa línia, la diputada de Més per Menorca Joana Gomila ha retret Prohens que hagi faltat a “la paraula donada”, donant així “l'esquena a milers de víctimes, a persones represaliades i a les seves famílies”. “Rebutgen la història d'aquest país només per complaure Vox”, ha etzibat. A continuació, el representant d'Unides Podem a la Cambra balear, José María García, l'únic diputat que aquest dimarts ha lluït una samarreta amb el rostre d'Aurora Picornell -activista sindical assassinada pel franquisme la nit de Reis de 1937 i icona del republicanisme a Mallorca-, també s'ha sumat als retrets al PP: “Que hàgim de debatre avui aquí la derogació demostra la talla moral dels qui l'han presentat i de qui ha valorat que s'ha de prendre en consideració, trencant el consens amb què va ser aprovat i la paraula donada”.

També s'ha mostrat severament crític el diputat Llorenç Córdoba, qui habitualment recolza les accions del Govern i que en aquesta ocasió ha retret al PP que vagi de la mà amb Vox per suprimir la llei de memòria, la qual cosa, en la seva opinió, suposa “una vulneració de drets”: “De veritat creuen que derogant aquesta llei millorarem la vida de ningú? Que aquesta votació ajudarà les famílies que encara busquen els seus familiars i intenten oblidar aquest malson? El Parlament hauria de ser un lloc de reparació i dignitat, no un en què la memòria es converteix en moneda de canvi”, ha conclòs.

Fites de la llei de memòria

Entre altres fites, la llei de memòria, aprovada el 2018 -durant la primera legislatura del pacte d'esquerres liderat per la socialista Francina Armengol-, ha permès a les institucions públiques investigar i esclarir els fets relacionats amb les violacions dels drets durant la Guerra Civil i la dictadura, així com delimitar la consideració de víctimes -organitzacions socials, professionals o culturals, partits polítics, sindicats, lògies maçòniques, moviments feministes o LGTBI, víctimes de bombardeigs, nadons robats, etc.- amb l'objectiu d'identificar-les a través d'un Cens de Víctimes de la Guerra Civil i la Dictadura franquista. Sota l'empar d'aquesta normativa també s'ha declarat la nul·litat de ple dret de totes les sentències i resolucions de les causes penals, civils i administratives dictades per raons polítiques a les illes.

Així mateix, la normativa ha donat empara a la posada en marxa una Oficina d'Atenció Directa per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme i els seus familiars, una iniciativa pionera a Espanya, i ha donat peu a la creació d'una nova figura de protecció a Balears: els Espais i itineraris de la Memòria i Reconeixement Democràtics. També ha permès declarar el 29 d'octubre com a data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, així com confeccionar un cens de símbols, llegendes i mencions franquistes que han hagut de ser retirats per les institucions públiques.

Des del PP, tanmateix, consideren que l'aplicació de la norma ha estat “nefasta” i que el debat sobre la seva supressió és “estèril”: “Flac favor fem a les generacions esdevenidores, transmetent-los una visió esbiaixada com la de totes les veritats oficials la única finalitat és enfrontar”, ha manifestat la diputada Cristina Gil. “Des del Grup Popular creiem en una memòria com un record que dignifiqui totes les víctimes i que promogui la convivència, eviti la confrontació partidista i vetlli perquè els errors comesos no tornin a repetir-se”, ha asseverat, fent seus els arguments de Vox segons els quals les normatives de memòria històrica han estat utilitzades “per dividir amb intencions polítiques”. “El nostre respecte és absolut per totes les persones que van patir violència a conseqüència de la guerra civil i del franquisme, independentment de la seva ideologia, de la seva religió o de qualsevol altre factor”, ha incidit.

L'eliminació de la llei de memòria es troba, en concret, entre les 110 mesures contemplades a l'acord que PP i Vox van assolir a l'inici de l'actual mandat: a canvi d'acceptar la supressió de la norma, Vox es va comprometre a abstenir-se en la investidura de Prohens com a presidenta del Govern, com així va acabar succeint. El desembre de 2024, tanmateix, els populars van pactar ambls grups d'esquerres no derogar la llei. A canvi, aquests van possibilitar en el mateix ple l'eliminació de 34 esmenes que Vox havia presentat al Decret Llei autonòmic de simplificació administrativa, i que els conservadors havien incorporat per error dues setmanes abans, retrotrayent la legislació balear a dècades enrere en matèria mediambiental i de normalització de la llengua catalana.

Tan sols sis mesos després, el PP va incomplir el seu compromís: la necessitat de tirar endavant els pressuposts autonòmics de 2025 va portar els populars a cedir finalment a les exigències de Vox.

El PP mantindrà la 'llei de fosses'

Durant la sessió d'aquest dimarts, el PP s'ha compromès, no obstant, a donar continuïtat a la llei de recuperació de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -més coneguda com la 'llei de fosses'-, aprovada per unanimitat en 2016. Es tracta d'una norma que ha permès recuperar les restes de més de 280 víctimes del franquisme --de les quals han estat identificades més de 50- que van ser assassinades de manera violenta i enterrades la majoria d'elles de manera clandestina en clots excavats dins i fora dels cementiris. Els investigadors apunten al fet que altres persones van ser llançades a pous i avencs. S'estima, amb tot, que més de 1.700 víctimes continuen desaparegudes al llarg del territori balear.

Fins a l'aprovació de la 'llei de fosses', i malgrat el buit jurídic que existia fins llavors, tant l'entitat Memòria de Mallorca com el Fòrum per la Memòria d'Eivissa i Formentera van dur a terme les tasques de recuperació de manera voluntària, bolcant-se a investigar el parador d'aquestes persones a partir de les dades existents en els registres civils i arxius militars i a localitzar les fosses de les quals tenien constància. Per a això, van sol·licitar l'actuació conforme a llei dels ajuntaments responsables dels cementiris en els quals es troben aquestes fosses; van acudir als tribunals de justícia espanyols reclamant la recerca judicial de les desaparicions forçades en Balears i, fins i tot, van invocar a la jurisdicció universal i van acudir a la justícia argentina, encarregada de les recerques entorn de les desaparicions forçades de la Guerra Civil i del franquisme en tot el territori espanyol.

A Balears, més de 2.000 víctimes del franquisme van ser assassinades i més de 10.000 van ser tancades a la presó. A totes elles se sumen les que van sofrir condemnes i sentències a mort “manifestament injustes” -com denuncien les associacions memorialistes-, les que van ser executades extrajudicialment i les que van ser objecte de desaparicions forçades a les illes, principalment a Mallorca. Es calcula que hi ha 56 fosses a Mallorca, Eivissa i Formentera.