La Justícia envia a judici el president del Parlament balear, de Vox, per trencar la foto de diverses víctimes del franquisme

Ja és definitiu. El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), anirà a judici després que l'Audiència Provincial de Balears hagi rebutjat, mitjançant un acte al qual ha tingut accés elDiario.es, el recurs que va interposar al gener per a sol·licitar la seva exoneració. El dirigent ultra serà jutjat per un delicte d'odi per trencar, el 18 de juny de l'any passat, una fotografia de tres víctimes del franquisme mentre es debatia la derogació de la Llei balear de memòria democràtica. Els fets van provocar una onada d'indignació dins i fora de l'arxipèlag, amb peticions de dimissió que Le Senne mai ha atès. El Govern de Marga Prohens (PP) tampoc li ha forçat a abandonar el càrrec.

En concret, els querellants i les acusacions populars personats en la causa -els descendents de les republicanes assassinades, Memòria de Mallorca, el col·lectiu Estimada Aurora (que engloba a uns 50 ciutadans), el Partit Comunista (PCE) i el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE)- reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a 11 anys d'inhabilitació. La Fiscalia i el propi inculpat, per part seva, demanen l'arxivament de la causa en al·legar que va actuar en l'exercici de les seves funcions per a preservar la neutralitat institucional i el pluralisme polític.

Malgrat que el jutge que va instruir el cas va dictar al febrer l'acte d'obertura de judici oral i que aquest era ferm, l'Audiència Provincial havia de pronunciar-se encara sobre el recurs que va presentar Le Senne per a impugnar una resolució prèvia, la que l'instructor va dictar el 27 de gener perquè el procediment continués endavant. En aquesta provisió, el jutge considerava que el seu gest va lesionar “la dignitat d'aquestes persones i els seus familiars i dels partits polítics que eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”. La sola admissió d'aquest recurs hauria impedit que el president del Parlament fos finalment jutjat.

Atès que a Balears ja no s'aplica la figura de l'aforament a diputats, Le Senne no serà enjudiciat pel Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB), sinó per un Jutjat penal de Palma.

Es tracta del segon president de la Cambra balear que s'asseurà en la banqueta després que Maria Antònia Munar, històrica dirigent de l'extinta i ara ressuscitada Unió Mallorquina (UM), fos jutjada fins a sis ocasions per diversos dels casos de corrupció més sonors de la història de Balears i acabés acumulant -i complint- condemnes que sumaven 14 anys i mig de presó. No obstant això, a diferència de Le Senne, Munar va anunciar la seva dimissió com a segona autoritat de les illes i l'abandó de la vida política abans d'arribar a judici, igual que Pere Rotger (PP), qui va deixar el seu càrrec després de ser imputat en la ramificació balear del cas Gürtel, més coneguda com a cas Over Màrqueting. Rotger no va arribar a asseure's en la banqueta atès que el jutge va arxivar finalment el seu procediment.

“Va arrabassar” i “va espatllar” la fotografia

En el seu acte, l'Audiència assevera que les consideracions que l'instructor va abocar en la resolució impugnada per Le Senne es fonamenten a quo “en indicis que es recolzen en les diligències practicades”: assenyala, en aquest sentit, que de les imatges aportades del moment en què es van produir els fets “es pot apreciar com el senyor Le Senne, després d'arrabassar la fotografia, no la tira immediatament al sòl, sinó que la manté a la mà esquerra, la deixa un moment en la zona situada sobre de les seves cames, on podria semblar que l'estigui manipulant d'alguna manera, i després la tira amb la mà dreta”.

Així mateix, les magistrades de la Secció Segona recorden com en la declaració que Le Senne va prestar el passat 27 de setembre en qualitat d'investigat “va respondre afirmativament” després que el jutge li preguntés “si havia agafat la fotografia, l'havia arrencat i havia espatllat el tros que li havia quedat a la mà en trossos més petits per a després tirar-los”. Per això, conclouen que les valoracions de l'instructor “no resulten irracionals, sorprenents o expressament incongruents amb les diligències practicades”.

“Qüestió distinta és si es pot tenir per acreditat o no l'acte de fer trossos i la rellevància d'aquest acte dins dels fets que s'estan investigant. Ara bé, no correspon a aquest Tribunal en aquesta fase processal realitzar valoracions de proves o judicis de tipificació penal d'aquest caire, sinó només analitzar la suficiència dels indicis recollits. Dins d'aquest context, les valoracions del jutge a quo ens resulten indiciariamente justificades per la descripció d'imatges que hem realitzat i per la declaració dels testimonis que van deposar a la causa i el propi investigat”, afegeixen les magistrades, que insisteixen que les consideracions del jutge instructor “es fonamenten en diligències d'instrucció vàlidament incorporades a la causa i en indicis racionals que precisen d'una valoració probatòria a una eventual fase de judici oral per a ser esclarits”.

La inviolabilitat parlamentària “no l'empara per a extralimitar-se”

Les magistrades coincideixen de nou amb el jutge instructor que, a l'hora de valorar les imatges, aquestes aporten un context indiciari “compatible amb la possible concurrència de dol”, un extrem que tant el propi acusat i la Fiscalia rebutgen. “En aquest sentit, la forma aparentment contundent i enfadada amb la qual el senyor Le Senne va arrencar la fotografia de les 'Roges del Molinar' [com es coneix popularment a les tres dones assassinades] de l'ordinador de la senyora Garrido, podria resultar objectivament compatible amb una conducta intencionada de rompre la foto”. No obstant això, assenyalen que ha de ser durant el judici quan es practiqui la prova pertinent que permeti esclarir si la ruptura va ser accidental o intencionada.

D'altra banda, argumenten que “la inviolabilitat parlamentària” que ostenta Le Senne “no el protegeix de qualsevol acte que l'investigat realitzi dins de l'àmbit parlamentari”, sinó dels que siguin “un reflex o una conseqüència de l'exercici de les seves funcions i de l'expressió lliure d'idees i pensament o l'exercici del seu dret a vot dins d'aquest àmbit”. D'acord amb la resolució, la inviolabilitat de la qual gaudeix l'investigat “no l'empara per a cometre actes que suposin una extralimitació de les seves funcions i prerrogatives públiques ni que resultin subsumibles en algun tipus penal”.

Le Senne defensa que no va cometre delicte

Fins al moment, el dirigent de Vox ha defensat la seva innocència i ha manifestat la seva “voluntat de col·laborar amb la Justícia en l'acte del judici per a buidar tot dubte” que “no va cometre cap delicte”. “Aquell 18 de juny va actuar únicament en aplicació del reglament i sense cap intenció d'humiliar a ningú”, asseverava al febrer en un comunicat oficial remès via Presidència, a pesar que els propis lletrats de la Cambra van censurar el seu comportament.

Durant la declaració que va prestar com investigat durant la instrucció del cas, Le Senne es va aferrar als mateixos al·legats que fins a aquest moment havia esgrimit públicament: que l'episodi va “ser accidental” i que aquest va tenir lloc després que Garrido es negués a retirar el retrat, la qual cosa, en opinió del president, contradiu la neutralitat requerida en la Mesa del Parlament. En ser preguntat per la Fiscalia sobre si amb una fotografia de Franco hauria fet el mateix, el màxim representant de la Cambra autonòmica va respondre que sí. El parlamentari es va negar a respondre a les acusacions particulars, però sí que ho va fer a preguntes del Ministeri Públic, del seu advocat i del jutge.

Per part seva, la Fiscalia, que s'ha pronunciat en diverses ocasions per a donar suport a l'arxivament de la causa, sosté que, tenint en compte el context, les imatges del ple i les declaracions dels testimonis, no queda acreditat, amb les exigències pròpies del dret penal, el dol que portaria a parlar d'un delicte d'odi, concretat, en aquest cas, en la voluntat de lesionar la dignitat i la memòria de les dones víctimes de la repressió franquista. Tampoc aprecia en els fets motivació discriminatòria.

El fiscal sí que apunta a l'existència d'un “acte colèric” de mala praxi i “formes sens dubte incorrectes” per part de l'investigat, que tindrien més a veure amb una reacció fora de lloc que expressava “el seu fort enuig” davant la negativa, per part de les diputades socialistes Mercedes Garrido [en la tapa de l'ordinador de la qual figurava la fotografia] i Pilar Costa de retirar la imatge.

Les peticions de les acusacions

En concret, l'entitat Memòria de Mallorca -en unió amb els descendents de la republicana Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual, les qui figuraven en la fotografia- sol·licita per a Le Senne 20 mesos de presó; Col·lectiu Aurora reclama un any i quatre mesos de presó, 11 anys d'inhabilitació per a càrrec públic i 30.000 euros de multa, mentre que el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) demana fins a quatre anys de presó, altres quatre d'inhabilitació i 13.000 euros de multa. Aquest últim també demanava que Vox fos cridat a judici com a responsable civil subsidiari, un extrem que, no obstant això, el jutge instructor va rebutjar.

En l'acte amb el qual el jutge va decretar a la fi de gener la passada de la causa a procediment abreujat -previ a l'obertura de judici oral-, subratllava que “l'atac dut a terme per l'investigat amb els seus actes revela un odi evident cap a la ideologia de les persones que estaven representades en aquestes imatges, causant un evident mal moral a la memòria de les 'Roges del Molinar'”. Afegia, a més, que “tot això no pot descontextualitzar-se del signe polític del partit al qual pertany el senyor Le Senne, Vox, que, com s'acredita amb les documentals aportades amb les diferents querelles i denúncies, mai va condemnar el règim franquista”.