Les acusacions demanen fins a quatre anys de presó per a l'ultra Le Senne per trencar la foto d'Aurora Picornell

Els querellants i les acusacions populars personades a la causa oberta contra el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), reclamen per a ell des d'un any i quatre mesos fins a quatre anys de presó, així com fins a 11 anys d'inhabilitació, en considerar que el dirigent ultra va incórrer en un delicte d'odi al trencar una fotografia de tres víctimes del franquisme, exposada a la tapa de l'ordinador d'una diputada de la Mesa de la Cambra, mentre es debatia la derogació de la Llei balear de memòria democràtica. Per part seva, Le Senne sol·licita l'arxiu del procediment en insistir que va actuar en l'exercici de les seves funcions per preservar la neutralitat institucional i el pluralisme polític.

En concret, a través dels seus escrits de conclusions provisionals, als quals ha tingut accés elDiario.es, l'associació Memòria de Mallorca -en unió amb els descendents de la republicana Aurora Picornell i de les activistes Maria i Antònia Pascual, que figuraven a la fotografia- sol·licita 20 mesos de presó; Col·lectiu Aurora reclama un any i quatre mesos de presó, 11 anys d'inhabilitació per a càrrec públic i 30.000 euros de multa, mentre que el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) demana fins a quatre anys de presó, quatre més d'inhabilitació, 13.000 euros de multa i que Vox sigui cridat a judici com a responsable civil subsidiari. Després de presentar aquests documents, el jutge previsiblement dictarà l'obertura de judici oral i enviarà Le Senne a la banqueta dels acusats.

La representació processal dels parents de Picornell i les germanes Pascual reclamen, a més, una indemnització total de 30.000 euros que destinarien a Memòria de Mallorca perquè continuï desenvolupant la seva lluita a favor de la memòria democràtica i els drets de les víctimes del franquisme.

Cal recordar que, fa dues setmanes, l'instructor de la causa va posar fi a les indagacions i va decretar que el procediment judicial continuï endavant mitjançant un interlocutòria que deixava el dirigent d'extrema dreta a les portes del judici en considerar que el seu gest va lesionar “la dignitat d'aquestes persones i els seus familiars i dels partits polítics que eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”.

Col·lectiu Aurora, en representació d'uns 50 ciutadans, sosté que el gest de Le Senne “va ser un acte objectivament injuriós i objectivament expressiu d'un atac a la dignitat de les dones assassinades la matinada del 5 de gener del 1937 i demostratiu d'un despreci y ànim d'humiliar”. “Va causar dolor i, en tant que injuriades, va lesionar la dignitat dels parents de les víctimes reproduïdes a la fotografia, de les víctimes del franquisme i dels ciutadans concernits pels reconeixements públics que ha rebut Aurora Picornell”, assenyala en el seu escrit l'advocat Sebastià Frau, un dels impulsors de la querella que va donar inici a les investigacions.

El col·lectiu considera que els fets en qüestió van estar “motivats per la pertinença de Picornell i les seves companyes a un grup o sector ideològic diametralment oposats a les creences ideològiques i pràctica política de l'acusat”, el partit del qual “justifica el franquisme, banalitza els crims i trivialitza el dolor de les víctimes”.

“Torturades, probablement violades i assassinades”

En el seu escrit de conclusions provisionals, Col·lectiu Aurora recorda que la fotografia esquinçada per l'acusat reproduïa les cares d'Aurora Picornell Femenias, que tenia 25 anys quan va ser assassinada, i de les germanes Antònia i Maria Pascual Flaquer. Totes elles, juntament amb Catalina Flaquer Pascual -mare de les germanes Pascual- i Belarmina González Rodríguez, “van ser torturades, probablement violades i assassinades de forma atroç per un gran grup falangista i enterrades al cementiri de Son Coletes, a Manacor”, recorda l'advocat.

Al respecte, el lletrat posa en relleu dues circumstàncies: la primera, que a Mallorca el cop d'estat del juliol del 1936 va triomfar des del primer moment sense resistència, per la qual cosa el control polític i militar de la situació estava en mans de les noves autoritats franquistes; la segona, que qui va ordenar l'excarceració de la presó de Can Sales, a Palma, on les cinc dones estaven empresonades, va ser el Governador Civil de les Balears, Mateu Torres Bestard.

Així mateix, destaca al document que, durant la II República, Picornell i les seves companyes van ser militants del Partit Comunista d'Espanya (PCE) i sindicalistes que van participar ideològicament del feminisme, del laïcisme, de l'igualitarisme, de l'obrerisme i de la lluita per la justícia social.

Per la seva banda, el PCPE assenyala que l'actitud de Le Senne és, “si més no, indiciària del seu odi davant de tan valentes dones i en conseqüència a l'ideari que representen”. L'advocat de la formació recorda, a més, que la vicepresidenta segona de la Cambra, Mercedes Garrido -a l'ordinador de la qual estava exposada la imatge de les tres assassinades- va declarar com a testimoni que Le Senne “va entrar en còlera quan aquesta li va dir que a les activistes comunistes els havien assassinat botxins feixistes. Va ser en aquest moment quan va mostrar la seva ira trencant les fotografies, arrugant-les per a posteriorment tirar-les al sòl, fins i tot tenint una paperera als seus peus”.

“Estem davant un delicte protagonitzat pel que fa a la víctima per polítiques comunistes i pel que fa a l'investigat per diputat ultradretà”, subratlla el PCPE, que, sobre l'escenari en què es van produir els fets, el Parlament balear, considera que es tracta d'un lloc “de naturalesa i vocació política”. “Llavors és normal que el relat fàctic i jurídic sigui polític, igual que esdevindria davant d'una investigació d'un suposat delicte de caràcter sexual [...]. Les acusacions no es mouen per qüestions polítiques, entre altres coses perquè per al cas que s'inhabilités l'investigat, es nomenaria -tal com aquest assenyala- podria ser més companya de la seva partit”.

La Fiscalia reclama l'arxiu de la causa

Cal recordar que, per la seva banda, la Fiscalia va sol·licitar l'arxiu de la causa contra Le Senne en apuntar que, després de la pràctica de la instrucció, no ha resultat acreditada “la voluntat de lesionar la dignitat de les persones representades a la fotografia i en general de les víctimes del franquisme i la dels seus familiars vius”, com tampoc que l'acte de trencar i llançar a terra la fotografia “obeïssin a una motivació discriminatòria.

No obstant això, a la interlocutòria amb què el jutge va acordar que la causa continuï pels tràmits del procediment abreujat, previ a l'obertura del judici oral, l'instructor subratlla que “l'atac dut a terme per l'investigat amb els seus actes revela un odi evident cap a la ideologia de les persones que estaven representades en aquelles imatges, causant un evident dany moral a la memòria de les Roges del Molinar [com es coneix popularment les dones assassinades que figuraven a la foto]”. Assenyala, a més, que “tot això no es pot descontextualitzar del signe polític del partit a què pertany el senyor Le Senne, Vox, que, com s'acredita amb les documentals aportades amb les diferents querelles i denúncies, mai no va condemnar el règim franquista”.

Durant la declaració que va prestar el 27 de setembre passat en qualitat d'investigat, Le Senne es va aferrar als mateixos al·legats que fins aquell moment havia esgrimit públicament: que l'episodi va ser “accidental” i que aquest va tenir lloc després que Garrido, la diputada socialista que exhibia el retrat a la tapa del seu ordinador, es negués a retirar-lo, cosa que, en opinió del president, contradiu la neutralitat requerida a la Mesa del Parlament. Després de ser preguntat per la Fiscalia sobre si amb una fotografia de Franco hauria fet el mateix, el màxim representant de la Cambra autonòmica va respondre que sí. El parlamentari es va negar a respondre a les acusacions particulars, però sí que ho va fer a preguntes del Ministeri Públic, del seu advocat i del jutge.