El Constitucional admet el recurs de les diputades expulsades per Le Senne després de trencar la foto de les víctimes de Franco

El Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'empara presentada per les dues diputades socialistes a les que el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), va expulsar després de trencar, en ple hemicicle, una fotografia de tres víctimes del franquisme mentre es debatia la derogació de la llei balear de memòria democràtica. Es tracta d'uns fets pels quals el dirigent d'extrema dreta es troba, a més, pendent de ser jutjat -mancant resoldre's un últim recurs en l'Audiència Provincial de Balears- per un delicte d'odi pel qual els afectats reclamen per a ell fins a quatre anys de presó i fins a 11 anys d'inhabilitació. Per part seva, tant Le Senne com la Fiscalia sol·liciten la seva absolució.

L'episodi va tenir lloc durant el ple celebrat el 18 de juny de 2024, quan Le Senne va instar a les dues socialistes, Mercedes Garrido i Pilar Costa -vicepresidenta segona i la secretària segona-, al fet que substituïssin les samarretes que portaven amb la imatge de les mateixes represaliades amb l'objectiu de salvaguardar la neutralitat de la Mesa o bé que ocupessin els seus escons en l'hemicicle si preferien continuar portant-les. Enmig d'un clima de màxima tensió i després de tres anomenades a l'ordre, el president va ordenar finalment la seva expulsió, no sense abans estripar la fotografia que Garrido tenia exposada en la tapa del seu ordinador.

Ara, l'Alt Tribunal haurà de determinar si Le Senne va vulnerar els drets fonamentals de totes dues en instar-los que abandonessin el ple, en ordenar-los que retiressin les fotografies adherides en l'anvers dels seus ordinadors i d'esquinçar la que portava Garrit, així en negar-se el mateix president a declarar lesionats aquests mateixos drets, tal com reclamen Garrido i Costa en el seu recurs.

Cal recordar que el lletrat major del Parlament balear va desaprovar el fet que el president de la Cambra les expulsés, al·legant que no corresponia atès que no hi ha un article concret en el reglament que estableixi que els membres de la Taula no hagin de portar peces amb imatges d'aquest tipus. Durant la junta de portaveus celebrada el 16 d'octubre, el jurista va traslladar el malestar del cos de lletrats per no haver pogut indicar durant el ple com procedir en aquests casos, tal com van explicar els representants dels grups polítics que van participar en la reunió.

Segons va assenyalar llavors Garrido, el lletrat que era present en el ple va informar a Le Senne que no citar l'article que s'estava infringint provoca que l'expulsió no fos precedent. Enfront d'això, la portaveu de Vox, Manuela Cañadas, va asseverar que el lletrat major va deixar “molt clar” que no existeix cap article que s'hagués pogut citar perquè no es troba regulat. Segons va assegurar, els lletrats van exposar que és un costum de la Taula mantenir la neutralitat, el decòrum i la imparcialitat.

Els fets van provocar una onada d'indignació dins i fora de Balears, amb peticions de dimissió que el president del Parlament mai ha atès. Tampoc el PP li ha forçat a dimitir: el passat 3 de setembre, els populars van salvar amb la seva abstenció a Le Senne de la destitució, instada pels grups de l'oposició (PSIB-PSOE, Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem).

Després de conèixer la resolució que li va enviar al banc dels acusats, Le Senne va utilitzar els canals oficials del Parlament per a remetre, via Presidència, un comunicat oficial en el qual assenyalava que “segueix emparat per la presumpció d'innocència” i manifestava la seva “voluntat de col·laborar amb la Justícia en l'acte del judici per a buidar tot dubte” que “no va cometre cap delicte”. “Aquell 18 de juny va actuar únicament en aplicació del reglament i sense cap intenció d'humiliar a ningú”, asseverava, a pesar que els propis lletrats de la Cambra van censurar el seu comportament.

Malgrat que l'acte d'obertura de judici oral dictat contra ell és ferm, l'Audiència Provincial de Balears ha de pronunciar-se encara sobre el recurs que va presentar Le Senne per a impugnar l'acte amb el qual, el 27 de gener, l'instructor de la causa va decretar que el procediment continués endavant en considerar que el seu gest va lesionar “la dignitat d'aquestes persones i els seus familiars i dels partits polítics que eren militants, i acredita la clara intenció d'humiliar-los”. La sola admissió d'aquest recurs impediria que el president del Parlament s'assegués finalment en la banqueta.