<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Opinión]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Opinión]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/illes-balears/blogs/opinion/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Model econòmic: viure del treball vs. viure de rendes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/model-economic-viure-treball-vs-viure-rendes_132_13099415.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9b37af80-5f40-464d-bb5f-5239151a44e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Model econòmic: viure del treball vs. viure de rendes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El camp de batalla principal del segle XXI —sense excloure els altres— és la dignitat material: feina, salaris, habitatge, serveis públics, temps de vida, cures, igualtat real d’oportunitats</p></div><p class="article-text">
        Existeix un fil conductor com&uacute; a la majoria de les converses de carrer a Palma: per qu&egrave; treballar no basta per arribar a final de mes? I una part de la resposta &eacute;s l&rsquo;habitatge com a m&agrave;quina trituradora del salari. Quan el mercat del lloguer, convertit en un espai d&rsquo;especulaci&oacute;, fa de l&rsquo;habitatge un negoci, el treball ha deixat de ser el cam&iacute; d&rsquo;estabilitat i ha passat a ser nom&eacute;s combustible, sempre insuficient, per pagar el lloguer o la hipoteca.
    </p><p class="article-text">
        Guillem Frontera, a &ldquo;Els carnissers&rdquo;, descrivia la Mallorca dels anys seixanta dels nou-rics, engreixats a for&ccedil;a de vendre els ja inservibles terrenys de conreu i posar-los al servei de la naixent ind&uacute;stria tur&iacute;stica. Avui, els nous carnissers s&oacute;n aquells especuladors que acumulen infrahabitatges per llogar-los a preus astron&ograve;mics a fam&iacute;lies necessitades i complir el seu personal&iacute;ssim objectiu: deixar de fer feina i viure de rendes. &Eacute;s una imatge dura, dickensiana, per&ograve; pedag&ograve;gica: perqu&egrave; l&rsquo;impacte social de l&rsquo;acumulaci&oacute; immobili&agrave;ria no &eacute;s abstracte. Es tradueix en expulsi&oacute; del ve&iuml;nat, en substituci&oacute; de vida quotidiana per rotaci&oacute; tur&iacute;stica, en joves que no poden emancipar-se, en treballadors que han de fer dobles jornades per pagar un sostre. Tot aix&ograve; &eacute;s classe, i &eacute;s ciutat.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, cal recon&egrave;ixer que per resoldre aquesta tensi&oacute; s&rsquo;ha d&rsquo;afrontar, primer de tot, amb honestedat: sovint les forces progressistes hem estat massa t&egrave;bies a l&rsquo;hora de combatre l&rsquo;acumulaci&oacute; patrimonial destinada a obtenir rendes i a l&rsquo;especulaci&oacute; nua i crua. I no &eacute;s perqu&egrave; falti sensibilitat, sin&oacute; perqu&egrave; l&rsquo;habitatge &eacute;s un camp on conflueixen interessos, por i tamb&eacute; un imaginari cultural molt arrelat: la segona resid&egrave;ncia com a &ldquo;dret&rdquo;, com a &egrave;xit i alhora com a seguretat. Per&ograve; si aquesta seguretat d&rsquo;uns implica la inseguretat d&rsquo;altres, la pregunta pol&iacute;tica &eacute;s inevitable: quin model de ciutat volem? Dir aix&ograve; no &eacute;s demonitzar ning&uacute;. &Eacute;s posar el focus en les regles del joc: regulaci&oacute; del lloguer, destinar els habitatges &uacute;nicament a la seva vocaci&oacute; principal, parc p&uacute;blic, limitaci&oacute; d&rsquo;usos especulatius, protecci&oacute; de residents, fiscalitat justa i un debat sense hipocresies sobre qu&egrave; significa convertir un b&eacute; essencial en un actiu financer.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La societat post-pand&egrave;mica: del carrer al replegament</strong></h2><p class="article-text">
        La pand&egrave;mia va accelerar tend&egrave;ncies que eren incipients i va accentuar les consolidades: replegament interior, digitalitzaci&oacute; extrema. Menys pla&ccedil;a i menys carrer. I aix&ograve; t&eacute; conseq&uuml;&egrave;ncies pol&iacute;tiques: una societat menys comunit&agrave;ria &eacute;s una societat m&eacute;s manipulable. Les xarxes socials han esdevingut un substitut de la socialitzaci&oacute;; el consum s&rsquo;ha individualitzat encara m&eacute;s i ha generat precaritzaci&oacute;: repartidors de menjar a domicili, compres en l&iacute;nia, etc. S&rsquo;han fomentat h&agrave;bits d&rsquo;oci desconnectats del ve&iuml;nat, i fins i tot una obsessi&oacute; pel cos i l&rsquo;esport en solitari, novament un s&iacute;mptoma d&rsquo;a&iuml;llament i de competici&oacute; desenfrenada per seduir i agradar que ens ha convertit en all&ograve; que el fil&ograve;sof Gilles Lipovetsky denomina la &ldquo;societat de la seducci&oacute;&rdquo;. La socialitzaci&oacute; es mercantilitza; baixar a la terrassa del bar de la cantonada ara &eacute;s &ldquo;llibertat&rdquo;. La vida col&middot;lectiva es dissol. I quan aix&ograve; passa, es dissol tamb&eacute; la capacitat de defensa compartida: teixit associatiu, sindicalisme, moviments ve&iuml;nals, espais comunitaris.
    </p><p class="article-text">
        Es fa vital reconstruir espais comuns (culturals, educatius, associatius) que no siguin nom&eacute;s &ldquo;activitats&rdquo;, sin&oacute; xarxa real i regenerada generacionalment, i recuperar la credibilitat pol&iacute;tica. La ciutadania detecta perfectament quan els serveis p&uacute;blics s&rsquo;han convertit en un m&iacute;nim o quan hi ha vocaci&oacute; real de servei p&uacute;blic. Sense entrar en caricatures, la idea &eacute;s simple: coher&egrave;ncia, exemplaritat i capacitat d&rsquo;escolta. Si volem que la gent torni a confiar en projectes col&middot;lectius, no n&rsquo;hi ha prou amb tenir ra&oacute; o creure&rsquo;s moral i intel&middot;lectualment superior; cal ser seri&oacute;s, proper i &uacute;til.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Consci&egrave;ncia de classe vs consci&egrave;ncia de col&middot;lectiu: reprendre el fil</strong></h2><p class="article-text">
        Arribats al punt de l&rsquo;autocr&iacute;tica, tamb&eacute; &eacute;s important encarar que l&rsquo;esquerra, per estrat&egrave;gia o per deriva, ha centrat moltes energies en batalles identit&agrave;ries i culturals, generant, inintencionadament, una falsa dicotomia on sembla que ens hem desconnectat de l&rsquo;agenda material. Aqu&iacute; &eacute;s important ser precisos: les identitats no s&oacute;n una distracci&oacute;, s&oacute;n drets. El problema apareix quan el conflicte distributiu (habitatge, salaris, serveis p&uacute;blics) queda sense un relat fort i costa molt evitar que la dreta ocupi el terreny amb culpables f&agrave;cils. Quan l&rsquo;esquerra perd el centre material, perd tamb&eacute; la capacitat d&rsquo;integrar totes les lluites i de liderar els debats.
    </p><p class="article-text">
        Afortunadament, i des de la segona meitat del segle passat, s&rsquo;han intensificat, est&egrave;s i creat moltes lluites leg&iacute;times, amagades o inexistents en el passat, i que han passat a ocupar la centralitat del debat p&uacute;blic: feminisme, antiracisme, drets del col&middot;lectiu LGTBI+, llengua, cultura, identitat territorial&hellip; Lluites inq&uuml;estionablement imprescindibles en l&rsquo;assoliment, sempre incomplet i mai irreversible, de la prevalen&ccedil;a dels Drets Humans. Per&ograve; malgrat que quasi totes elles neixen des del punt de vista i la base ideol&ograve;gica del progressisme pol&iacute;tic, no tothom acaba de veure-s&rsquo;hi representat.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;heteropatriarcat, per exemple, no &eacute;s una idea o un fantasma. S&rsquo;encarna en precarietat, en depend&egrave;ncia, en desigualtat salarial, en repartiment injust de les cures i del treball dom&egrave;stic, en LGTBIf&ograve;bia i, molt especialment, en viol&egrave;ncies f&iacute;siques i psicol&ograve;giques contra les dones que es reforcen encara m&eacute;s quan hi ha vulnerabilitat material. Interessadament, la dreta, en el marc de la seva guerra cultural contra les llibertats, ha propagat la idea que la Igualtat &eacute;s una creen&ccedil;a, o fins i tot una tend&egrave;ncia passatgera sorgida del moviment 8M. Aix&ograve; es deu, entre altres factors, a un marc conceptual que, cada cop m&eacute;s, vol associar el fet de ser d&rsquo;esquerres amb una radicalitat mal concebuda quan, en realitat, es tracta de defensar la visi&oacute; de societat m&eacute;s igualit&agrave;ria que hi ha. No podem oblidar que, si b&eacute; la majoria de les discriminacions tenen una dimensi&oacute; cultural i simb&ograve;lica, tamb&eacute; comparteixen una arrel econ&ograve;mica i d&rsquo;imposici&oacute; del poder. La llibertat formal no basta si no hi ha xarxa, feina digna, habitatge, protecci&oacute; social. Per aix&ograve;, cal refermar, com expressa la fil&ograve;sofa catedr&agrave;tica de la Universitat d&rsquo;Oxford, Amia Srinivasan, que el feminisme ha de ser contemplat, en primer lloc i sobretot, com una lluita pol&iacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve;, altres lluites dels diferents col&middot;lectius que han patit discriminaci&oacute; hist&ograve;rica han acabat deslligant-se, per un motiu o l&rsquo;altre, del seu origen ideol&ograve;gic i de classe. La fragmentaci&oacute; ha desembocat en confrontaci&oacute; i en exclusi&oacute; m&uacute;tua en comptes de cercar la imprescindible complementarietat i, en alguns casos, tot i defensar posicions progressistes, s&rsquo;ha acabat alimentant encara m&eacute;s la divisi&oacute; i l&rsquo;enfrontament entre l&rsquo;esquerra social i pol&iacute;tica. I si la lluita es fragmenta excessivament i es desconnecta de la q&uuml;esti&oacute; material, es perd la capacitat d&rsquo;acci&oacute; i, alhora, fracassa la capacitat de transformar la societat.
    </p><p class="article-text">
        A l&rsquo;altre costat, les elits mai han perdut la seva consci&egrave;ncia de classe. De fet, podem afirmar que s&oacute;n les &uacute;niques que actualment no sols en s&oacute;n conscients, sin&oacute; que posen la seva agenda pol&iacute;tica al servei de refor&ccedil;ar-la i d&rsquo;evitar que el que podrien ser drets compartits continu&iuml;n sent privilegis. Cooperen, es protegeixen i legislen a favor dels seus interessos. La classe treballadora, en canvi, ha estat empesa cap a una consci&egrave;ncia individualista, competitiva, fragmentada. Identitats enfrontades, per&ograve; sous igual de baixos. Aquesta desconnexi&oacute; no &eacute;s casual: &eacute;s funcional al sistema i una perversi&oacute; que finalment nom&eacute;s beneficia els que han rom&agrave;s fora del debat. Si tenim en compte que el <em>leitmotiv</em> de la societat capitalista &eacute;s posar l&rsquo;individu en el centre de la vida, i no la nostra societat com a grup cohesionat, ens trobam que, de sobte, se&rsquo;ns ha furtat la capacitat de reflexi&oacute; sobre el model de conviv&egrave;ncia que realment volem. B&agrave;sicament perqu&egrave; no es vol que hi hagi una societat cr&iacute;tica. Es volen individus callats, tranquils i que no tinguem massa temps per pensar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les elits mai han perdut la seva consciència de classe. De fet, podem afirmar que són les úniques que actualment no sols en són conscients, sinó que posen la seva agenda política al servei de reforçar-la i d’evitar que el que podrien ser drets compartits continuïn sent privilegis</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per sortir d&rsquo;aquest cercle vici&oacute;s, &eacute;s imprescindible que l&rsquo;an&agrave;lisi de classe sigui reintrodu&iuml;da; amb radicalitat, en el disseny de les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques sense perdre de vista les q&uuml;estions relatives als nous drets que cal refor&ccedil;ar. A tall d&rsquo;exemple, als Estats Units un factor clau per a la desigualtat &eacute;s el racisme, que va permetre als propietaris dividir i segregar els treballadors blancs, negres i llatins, i va alimentar hostilitats entre ells. De la mateixa manera, no es pot entendre la solidesa del capital sense tenir present el treball dom&egrave;stic no remunerat que han assumit hist&ograve;ricament les dones. En definitiva, l&rsquo;an&agrave;lisi &ldquo;completa&rdquo; que pret&eacute;n l&rsquo;esquerra tradicional no es pot assolir si deixa fora les anomenades pol&iacute;tiques identit&agrave;ries.
    </p><p class="article-text">
        Ja sabem que parlar de la classe treballadora &mdash;i de la seva opressi&oacute;&mdash; sempre ser&agrave; percebut com una amena&ccedil;a per al capital. Per aix&ograve;, la tasca de l&rsquo;esquerra pol&iacute;tica i social esdev&eacute; doble: defensar drets i llibertats (tamb&eacute; identit&agrave;ries) amb convicci&oacute; i respecte; explicar que la unitat material &eacute;s la condici&oacute; perqu&egrave; aquests drets siguin efectius i no quedin com a bandera simb&ograve;lica sense vida digna al darrere. No &eacute;s &ldquo;identitat contra classe&rdquo;: &eacute;s identitat i classe perqu&egrave; la vida real t&eacute; les dues coses. I &eacute;s aqu&iacute; quan encaixa molt b&eacute; el recurs del fil&ograve;sof i polit&ograve;leg John Rawls que ens proposava el seg&uuml;ent joc consistent en el &ldquo;vel de la ignor&agrave;ncia&rdquo;: si hagu&eacute;ssim de triar pol&iacute;tiques sense saber quin lloc ocuparem (quina fam&iacute;lia, quin barri, quina classe, quina orientaci&oacute; sexual, quin g&egrave;nere, quin origen), triar&iacute;em una societat que protegeix m&eacute;s a qui est&agrave; pitjor. Aquesta &eacute;s una definici&oacute; molt pedag&ograve;gica d&rsquo;igualtat i equitat que connecta amb el socialisme democr&agrave;tic, sense dogmatismes. La resposta no &eacute;s triar, la resposta &eacute;s cosir la lluita material i la lluita pels drets identitaris.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Posici&oacute; socialista: garantir drets i llibertats per a la classe treballadora</strong></h2><p class="article-text">
        Si volem construir un nou model de societat i de ciutat, els socialistes no podem entrar en aquestes falses dicotomies. Centrar-se en els treballadors no vol dir prescindir de ning&uacute;. Vol dir entendre que el camp de batalla principal del segle XXI &mdash;sense excloure els altres&mdash; &eacute;s la dignitat material: feina, salaris, habitatge, serveis p&uacute;blics, temps de vida, cures, igualtat real d&rsquo;oportunitats. I que, si aix&ograve; falla, totes les altres conquestes queden m&eacute;s exposades a aguditzar encara m&eacute;s les regressions.
    </p><p class="article-text">
        Els populismes s&rsquo;alimenten sempre del cansament, del malestar i del descr&egrave;dit. Si la pol&iacute;tica es converteix en espectacle i no en solucions, la gent cerca alg&uacute; que li digui &ldquo;aix&ograve; que et passa &eacute;s culpa d&rsquo;aquell&rdquo;. La resposta socialista no ha de fonamentar-se en la superioritat moral; ha de ser una proposta &uacute;til: reconstruir comunitat, refor&ccedil;ar drets, posar l&iacute;mits a l&rsquo;especulaci&oacute;, redistribuir oportunitats, dignificar el treball i assegurar que la ciutat &eacute;s habitable per qui la fa funcionar cada dia. Igualment, &eacute;s imprescindible recuperar la dimensi&oacute; internacionalista i transversal que el socialisme hist&ograve;ric sempre ha defensat: la solidaritat de classe travessa fronteres. En un moment en qu&egrave; els nacionalismes excloents i els populismes cerquen identitats tancades, conv&eacute; recordar que el socialisme democr&agrave;tic no &eacute;s tribal: &eacute;s universalista en drets i els concreta en pol&iacute;tiques. I aqu&iacute; la darrera alerta &eacute;s clara: perqu&egrave;, al final, el que est&agrave; en joc no &eacute;s una batalla cultural abstracta &mdash;on, per cert, tenim totes les de perdre en termes estrictament populistes&mdash;. &Eacute;s una cosa molt m&eacute;s senzilla i alhora m&eacute;s profunda: que la vida torni a bastar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Ferrer, Eduard Soriano Vives]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/model-economic-viure-treball-vs-viure-rendes_132_13099415.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 10:19:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9b37af80-5f40-464d-bb5f-5239151a44e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7531358" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9b37af80-5f40-464d-bb5f-5239151a44e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7531358" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Model econòmic: viure del treball vs. viure de rendes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9b37af80-5f40-464d-bb5f-5239151a44e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Per què l’aeroport puja el preu de l’habitatge?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/per-l-aeroport-puja-preu-l-habitatge_132_13093976.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2227db0-829e-4c78-9834-80b438647d36_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Per què l’aeroport puja el preu de l’habitatge?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En una situació greu de crisis d’habitatge, les polítiques neoliberals i de creixement turístic i econòmic suposen una amenaça per a la societat. </p></div><p class="article-text">
        Durant la reactivaci&oacute; de l'economia, despr&eacute;s de la covid-19 ja vam percebre un fenomen politicoecon&ograve;mic que repercuteix directament en el preu de l&rsquo;habitatge, anomenat turisme residencial o turisme de segones resid&egrave;ncies. L&rsquo;obertura de noves rutes a&egrave;ries a zones d&rsquo;alt poder adquisitiu fomenta un turisme d&rsquo;alt poder adquisitiu amb inter&egrave;s per la compravenda d&rsquo;immobles. Amb l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport de Palma iniciada el 2019 amb el DORA II (2019-2026), els responsables pol&iacute;tics van comen&ccedil;ar a maniobrar en una nova estrat&egrave;gia tur&iacute;stica, la connexi&oacute; de Palma amb el m&oacute;n. Haur&iacute;em de demanar si <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/local/2018/09/22/1026991/ensenyat-negocia-nueva-york-vuelo-directo-son-sant-joan.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Miquel Ensenyat</a> de M&Eacute;S per Mallorca era conscient que l'obertura de la nova ruta a&egrave;ria, Palma amb Nova York, suposaria obrir-nos al mercat immobiliari internacional.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquesta obertura ha suposat una ferida oberta de la crisi d&rsquo;habitatge que han aprofitat inversors i compradors <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2024/02/18/2103323/inmobiliarias-desembarcan-mallorca-ante-auge-del-turismo-americano.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estrangers</a>. Prop de quatre immobili&agrave;ries dels Estats Units van desembarcar o van multiplicar els seus clients interessats a comprar habitatge a Mallorca. Nom&eacute;s cal veure com augmentaren un <a href="https://csvconstruccion.com/es/united-flight-boosts-luxury-property-sales-in-mallorca-by-300/#:~:text=17.10.2022.%20El%20impacto%20del%20vuelo%20directo%20entre,realizado%20un%20informe%20sobre%20el%20efecto%20que" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">300% </a>la venda d&rsquo;habitatges de luxe amb la inauguraci&oacute; de la ruta nord-americana. Un nou mercat estranger que sols busquen segones resid&egrave;ncies i immobles de gran valor.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquest fenomen es va iniciar i repetir durant el Govern del Pacte i s&rsquo;ha perllongat amb el Govern de Prohens. Des del 2022 amb el vol a Nova York fins al 2026, s&rsquo;han obert prop d&rsquo;11 noves rutes a&egrave;ries: Su&iuml;ssa, Dubai, Andorra, Bournemouth, Montreal (Canad&agrave;), Dinamarca, Washington, Bremen, Abu Dhabi, N&agrave;pols, Budapest. I encara negociant l'obertura de noves a <a href="https://www.aviacionline.com/etihad-airways-abre-la-puerta-de-asia-a-palma-de-mallorca-a-partir-de-2026" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Agrave;sia</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        L'estrat&egrave;gia &eacute;s clara: obrir-nos al mercat exterior i facilitar l&rsquo;entrada de capital estranger. El lliure mercat s&rsquo;encarrega de l&rsquo;arribada de noves immobili&agrave;ries i propietaris per l&rsquo;adquisici&oacute; i compra-venda d&rsquo;immobles per a nous clients.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquestes pol&iacute;tiques es justifiquen &uacute;nicament des d&rsquo;un punt de vista econ&ograve;mic perqu&egrave; fa pujar el PIB i atreu un turisme de luxe que afavoreix a un lobbie tur&iacute;stic molt petit. No obstant, comercialitzar amb el dret a l&rsquo;habitatge suposa incrementar la crisi d&rsquo;habitatge i accentuar els problemes i desigualtats socials.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Desafortunadament, el futur no pinta b&eacute;. AENA vol aprovar un nou pla aeroportuari DORA III (2027-2031) que preveu una nova inversi&oacute; mil milion&agrave;ria als aeroports balears. A les Balears es preveu incrementar els aeroports d&rsquo;Eivissa i Menorca i la capacitat de c&agrave;rrega de Mallorca. En una situaci&oacute; greu de crisis d&rsquo;habitatge, les pol&iacute;tiques neoliberals i de creixement tur&iacute;stic i econ&ograve;mic suposen una amena&ccedil;a per a la societat.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pere Joan Femenia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/per-l-aeroport-puja-preu-l-habitatge_132_13093976.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 24 Mar 2026 13:47:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2227db0-829e-4c78-9834-80b438647d36_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="9985779" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2227db0-829e-4c78-9834-80b438647d36_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="9985779" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Per què l’aeroport puja el preu de l’habitatge?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2227db0-829e-4c78-9834-80b438647d36_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Drets, identitats i classe: recompondre el fil comú]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/drets-identitats-i-classe-recompondre-fil-comu_132_13064396.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/68a03cf9-0269-4bd5-8a5d-609fd4e90117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Drets, identitats i classe: recompondre el fil comú"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Si només ens barallam per símbols mentre ens pugen el lloguer, qualcú està guanyant. I no som nosaltres</p><p class="subtitle">Segona part - Model econòmic: viure del treball vs. viure de rendes</p></div><p class="article-text">
        <strong>Introducci&oacute;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Som moltes les persones que vivim el dia a dia com una cursa emocional d&rsquo;obstacles. En una mateixa jornada podem passar de l&rsquo;euf&ograve;ria a la r&agrave;bia, de la tristesa a la impot&egrave;ncia, transitant sempre per una apatia i un cansament mental que no ens abandonen ni al llit. I no importa gaire si ets aut&ograve;noma, treballador de la construcci&oacute;, mestre, administratiu o advocada; si treballes en un hotel o al m&oacute;n cultural; si ets personal sanitari, t&egrave;cnic, repartidora o est&agrave;s a l&rsquo;atur. El que compartim &eacute;s una sensaci&oacute;: la vida va plena, per&ograve; no arriba.
    </p><p class="article-text">
        Treballam &mdash;sovint fora d&rsquo;horari&mdash; i, alhora, hem de sostenir la casa i la fam&iacute;lia, fer la compra, encarregar-nos de les cures, cercar habitatge, fer una mica d&rsquo;esport, gestionar el temps i fins i tot assumir el &laquo;deure&raquo; de tenir vida social, a m&eacute;s de fer <em>scrolls</em> infinits a les xarxes socials. El neologisme FOMO (<em>Fear Of Missing Out</em>), &eacute;s a dir, la por de perdre&rsquo;s algun esdeveniment que, en teoria, encara enriqueixi m&eacute;s la nostra quotidianitat, &eacute;s la prova que ha triomfat la idea que cal combatre la monotonia, costi el que costi. En definitiva, no es pot treballar un m&iacute;nim de vuit hores i, a m&eacute;s, tenir vida social. Senzillament, no hi cab.
    </p><p class="article-text">
        Aquest esgotament social, analitzat pel fil&ograve;sof Byung-Chul Han a l&rsquo;assaig &laquo;La societat del cansament&raquo;, no &eacute;s nom&eacute;s un malestar individual: &eacute;s tamb&eacute; un s&iacute;mptoma pol&iacute;tic. L&rsquo;individualisme del capitalisme contemporani ens ha guanyat espai i temps; vivim tan pressionats per arribar a tot que, paradoxalment, acabam m&eacute;s desconnectats del que seria desitjable. El que &eacute;s p&uacute;blic s&rsquo;esvaeix del pensament; els debats sobre el model &mdash;de ciutat, de barri, social, cultural, educatiu, econ&ograve;mic&mdash; queden en segon terme. Ens menjam el dia resolent urg&egrave;ncies particulars sense preguntar-nos d&rsquo;on venen la majoria dels problemes que ens assetgen.
    </p><p class="article-text">
        En aquest buit, l&rsquo;extrema dreta &mdash;i tamb&eacute; altres formes de populisme, incl&ograve;s el d&rsquo;extrema esquerra o el nacionalisme&mdash; ofereixen un producte perfecte per a una societat cansada: respostes simples, frases curtes, missatges repetits, culpables f&agrave;cils al punt de mira. I quan aix&ograve; entra en terrenys ideol&ograve;gics que hist&ograve;ricament havien estat progressistes, no &eacute;s casual: &eacute;s perqu&egrave; existeix una desconnexi&oacute; real entre una part de l&rsquo;electorat, l&rsquo;esquerra pol&iacute;tica i el que se n&rsquo;espera. Si no ho assumim amb serenitat, ens equivocarem de diagn&ograve;stic.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta &eacute;s, doncs, la motivaci&oacute; d&rsquo;aquestes l&iacute;nies: recuperar una forma de pensar el m&oacute;n que progressivament hem anat perdent, la discussi&oacute; sobre estructura, interessos, desigualtat material&hellip; Reivindicar el paper transformador de l&rsquo;esquerra &mdash;en el sentit ampli, cultural i social&mdash;, per&ograve; tamb&eacute; recordar una evid&egrave;ncia: si la vida s&rsquo;ha fet m&eacute;s dif&iacute;cil per a la majoria &eacute;s perqu&egrave; darrere de tot aix&ograve; hi ha causes econ&ograve;miques que cal desemmascarar. Quan les causes s&oacute;n f&agrave;cilment monetaritzables, el llenguatge i les respostes tamb&eacute; han de ser-ho. &Eacute;s aqu&iacute; on torna una expressi&oacute; que alguns consideren &laquo;antiga&raquo;, per&ograve; que esdev&eacute; m&eacute;s actual que mai: la consci&egrave;ncia de classe.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qui &eacute;s realment la classe mitjana?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Abans de tot, &eacute;s obligat redefinir de manera acurada els conceptes, no debades una part del problema &eacute;s el miratge que s&rsquo;ha generat en la manera com el llenguatge quotidi&agrave; defineix i categoritza la realitat de la nostra societat. La classe mitjana real, en sentit estricte, &eacute;s aquella que no necessita vendre la seva for&ccedil;a de treball per sobreviure. Viu de rendes, de patrimoni, de capital. Pot treballar, per&ograve; no dep&egrave;n d&rsquo;aix&ograve; per sostenir la vida.
    </p><p class="article-text">
        La classe treballadora, en canvi, &eacute;s la que necessita ingressos regulars com a contraprestaci&oacute; de la seva feina (assalariada o aut&ograve;noma) per pagar el lloguer o la hipoteca, menjar, subministraments b&agrave;sics, cures, transport i un m&iacute;nim de seguretat vital. I dins aquesta classe treballadora hi ha graus: feines m&eacute;s estables i m&eacute;s ben remunerades, i precarietats m&eacute;s dures. D&rsquo;aix&ograve; es dedueix que el criteri per determinar la classe a la qual pertany cadasc&uacute; no &eacute;s ideol&ograve;gic, sin&oacute;, m&eacute;s aviat, el grau de depend&egrave;ncia dels ingressos (o d&rsquo;altres recursos econ&ograve;mics) que tengui l&rsquo;individu per garantir la seva pr&ograve;pia subsist&egrave;ncia i la del seu nucli familiar.
    </p><p class="article-text">
        Per aix&ograve; &eacute;s tan important desmuntar determinades afirmacions que ens generen el miratge d&rsquo;encaixar en un esgra&oacute; social que l&rsquo;&uacute;nic que fa &eacute;s generar frustraci&oacute; constant i una falsa pertin&egrave;ncia a un col&middot;lectiu que no &eacute;s el nostre. No fa gaire circulava un <em>mem</em> aparentment c&ograve;mic, per&ograve; cruament pedag&ograve;gic: si a la teva cuina has d&rsquo;amuntegar olles i paelles perqu&egrave; l&rsquo;espai &eacute;s limitat, si el pis &eacute;s petit i car, si vius pendent de la quota, del lloguer o del pr&ograve;xim enc&agrave;rrec de feina&hellip; no ets classe mitjana, ets classe treballadora! La depend&egrave;ncia laboral &eacute;s, doncs, el marc en qu&egrave; cal ubicar-nos pol&iacute;ticament per comprendre el nostre entorn i formar part de les solucions.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta fotografia de la realitat encara &eacute;s m&eacute;s dura per a la generaci&oacute; dels &laquo;desposse&iuml;ts&raquo;: joves (i no tan joves) sense patrimoni, sense estalvi estructural, sense possibilitat real de rebre her&egrave;ncies a mitj&agrave; termini. En aquest grup hi encaixen no nom&eacute;s moltes fam&iacute;lies arrelades hist&ograve;ricament al nostre territori, sin&oacute; especialment la gran majoria de les persones immigrades que no compten amb xarxes de suport familiar ni possibilitats reals d&rsquo;acumulaci&oacute; patrimonial que permetin transmetre&rsquo;l als descendents. No heretar i no disposar d&rsquo;una xarxa econ&ograve;mica s&ograve;lida no &eacute;s anecd&ograve;tic; &eacute;s un factor que determina el futur, la mobilitat social i la capacitat de resistir crisis.
    </p><p class="article-text">
        A Espanya i a Occident en general s&rsquo;ha alimentat la idea que, amb el convenient esfor&ccedil; individual, tothom &laquo;puja&raquo; dins l&rsquo;escala social. Mentrestant, cada govern conservador que ha aplicat una agenda ultraliberalitzadora &mdash;sigui des de l&rsquo;executiu central o des de l&rsquo;auton&ograve;mic&mdash; ha anat debilitant els amortidors col&middot;lectius: serveis p&uacute;blics, regulaci&oacute;, drets laborals, acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge. El resultat &eacute;s la naturalitzaci&oacute; de la privatitzaci&oacute; i la precaritzaci&oacute; creixents en serveis essencials: salut, educaci&oacute;, cultura&hellip; i en el mateix temps disponible per viure. No &eacute;s que les noves generacions defugin l&rsquo;esfor&ccedil; o siguin m&eacute;s fr&agrave;gils que les anteriors; &eacute;s que el terreny que trepitgen &eacute;s molt m&eacute;s inestable que abans.
    </p><p class="article-text">
        Quan aix&ograve; passa, sorgeix un mecanisme gaireb&eacute; autom&agrave;tic, experimentat de forma atro&ccedil; en el passat recent: en comptes d&rsquo;assenyalar l&rsquo;arrel (el neoliberalisme salvatge, la desregulaci&oacute;, l&rsquo;especulaci&oacute; o la concentraci&oacute; de riquesa), es culpa l&rsquo;altre, el diferent. La persona migrant, el pobre, el ve&iacute;, el de fora, &laquo;els que reben ajudes&raquo;. I tot plegat s&rsquo;intenta disfressar amb una paraula que sona justa, per&ograve; &eacute;s profundament tramposa: la meritocr&agrave;cia. Aqu&iacute; &eacute;s quan entra en joc la cr&iacute;tica que fa el professor de filosofia pol&iacute;tica a Harvard, Michael Sandel, a &laquo;La tiran&iacute;a del m&eacute;rito: &iquest;Qu&eacute; ha sido del bien com&uacute;n?&raquo;: si partim de desigualtats de base &mdash;fam&iacute;lia, barri, escola, patrimoni, xarxes&mdash;, parlar de &ldquo;meritocr&agrave;cia&rdquo; com si fos un camp de joc neutral &eacute;s confondre realitat amb relat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La romantitzaci&oacute; de la precarietat i la perversi&oacute; del llenguatge</strong>
    </p><p class="article-text">
        El llenguatge no &eacute;s mai neutral ni innocent, sin&oacute; que ha esdevingut un constructor de realitats i certeses. Les paraules no nom&eacute;s descriuen: orienten, emmarquen, legitimen i tamb&eacute; emmascaren i destrueixen. La perversi&oacute; &eacute;s sofisticada: transforma situacions injustes en estils de vida aspiracionals, venuts com a desitjables per a la gran majoria. No compartim pis perqu&egrave; no arribam a final de mes; ara feim <em>coliving</em>. No ens encapsulam a casa nostra perqu&egrave; el nostre poder adquisitiu no ens permet gaudir d&rsquo;un oci compartit o perqu&egrave; arribam esgotats f&iacute;sicament i mentalment de la jornada; ara practicam <em>nesting</em>. No renunciam a un projecte vital estable perqu&egrave; no hi ha condicions; ara deim &laquo;prioritzam el benestar&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el m&oacute;n laboral es practica el mateix cinisme renovat. De cop, han desaparegut els treballadors: en deim &laquo;col&middot;laboradors&raquo;. Ja no hi ha caps: hi ha &laquo;l&iacute;ders&raquo;. Quan l&rsquo;explotaci&oacute; sembla haver-se abolit, el que hi ha &eacute;s &laquo;flexibilitat&raquo;. I a sobre hi afegim din&agrave;miques de pati d&rsquo;escola &mdash;futbolins a l&rsquo;oficina, discursos motivacionals, <em>coaching</em>, <em>afterworks</em> &laquo;voluntaris&raquo;&mdash; que maquillen jornades llargues, salaris ajustats i drets que s&rsquo;erosionen cada dia m&eacute;s. El teletreball, que podria ser emancipador, sovint s&rsquo;ha convertit en una altra forma d&rsquo;extorsi&oacute;: horaris dissolts, desconnexi&oacute; impossible, costos fixos d&rsquo;infraestructura i materials que es traspassen a l&rsquo;empleat. Mentrestant, els <em>commuters</em> continuen perdent hores de la seva vida dins un bus o dins un cotxe en un emb&uacute;s. I al mig, els falsos aut&ograve;noms: treballadors sense drets per&ograve; amb totes les obligacions.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;objectiu &eacute;s clar: individualitzar i culpabilitzar la classe treballadora, convertida en precariat, del que &eacute;s estructural i aix&iacute; desactivar la consci&egrave;ncia col&middot;lectiva. S&oacute;n la met&agrave;fora perfecta del sistema: &ldquo;llibertat&rdquo; formal, depend&egrave;ncia real. Una narrativa que t&eacute; la particularitat de convertir la necessitat en elecci&oacute;. Quan la fragilitat dels drets laborals es ven com una decisi&oacute; personal, el conflicte social desapareix, almanco de forma aparent. I si el conflicte social desapareix, es cancel&middot;la tamb&eacute; la possibilitat de canviar-lo mitjan&ccedil;ant els instruments que tradicionalment s&rsquo;han emprat en la hist&ograve;ria recent: l&rsquo;organitzaci&oacute; sindical i la protesta.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, no sorpr&egrave;n que el benestar mental hagi esdevingut un problema de salut p&uacute;blica de dimensions insondables, especialment pel seu impacte a mitj&agrave; i llarg termini. Si b&eacute; &eacute;s necessari parlar-ne, sense estigma, tamb&eacute; &eacute;s igualment important assenyalar-ne algunes de les principals causes. &Eacute;s imprescindible fer-nos algunes preguntes: som una &laquo;generaci&oacute; de cristall&raquo; o &eacute;s que realment vivim en una precarietat vital permanent que desgasta qualsevol? Som conscients que quan deim &laquo;nom&eacute;s &eacute;s ansietat&raquo;, deixant de banda l&rsquo;an&agrave;lisi dels horaris, els sous, els lloguers i el futur, no practicam &mdash;sense adonar-nos-en&mdash; una subtil despolititzaci&oacute; del malestar? D&rsquo;aqu&iacute; la provocadora frase: potser no necessitam nom&eacute;s un psic&ograve;leg; necessitam un sindicat! No per substituir una cosa per l&rsquo;altra, sin&oacute; per entendre que la salut mental t&eacute;, en molts casos, causes materials que no sempre es perceben i que, especialment, intenten soterrar els que les imposen.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, observam un retorn idealitzat a la fam&iacute;lia tradicional i a discursos que prometen ordre i estabilitat, per&ograve; sempre a canvi de simplificar la vida i les relacions socials. Hi ha persones que cerquen estabilitat per pur cansament, per desesperan&ccedil;a. Davant el caos, se&rsquo;ns ofereix una resposta simple: &laquo;torna a casa, assumeix el teu rol, no q&uuml;estionis el sistema, queda't en la intimitat de la llar&raquo;. &Eacute;s, en realitat, una proposta profundament reaccion&agrave;ria que promet seguretat a canvi de submissi&oacute;, especialment per a les dones. Perqu&egrave; &eacute;s evident que una part d&rsquo;aquest relat &mdash;el fenomen de les <em>tradwives</em>, el retorn als rols i les ess&egrave;ncies d&rsquo;un passat idealitzat on tot era senzill i uniforme, abra&ccedil;ar el catolicisme tradicionalista, emancipat, aix&ograve; s&iacute;, de l&rsquo;humanisme del cristianisme, com a taula de salvaci&oacute; davant el proc&eacute;s de &laquo;substituci&oacute;&raquo; de l&rsquo;islam&mdash; implica ja un dram&agrave;tic retroc&eacute;s en igualtat, i les dones en s&oacute;n les principals perjudicades, condemnades novament a la submissi&oacute;. I aqu&iacute; la nova mirada socialista ha de ser clara i emp&agrave;tica: la igualtat no &eacute;s un luxe cultural, &eacute;s una condici&oacute; de dignitat. A m&eacute;s, moltes de les desigualtats de g&egrave;nere no s&oacute;n abstractes: travessen salaris, jornades parcials for&ccedil;ades, cures no remunerades, pensions m&eacute;s baixes. &Eacute;s a dir: tornam a topar amb una q&uuml;esti&oacute; de classe.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Consci&egrave;ncia de classe i alienaci&oacute;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; ens du a la pregunta de fons: per qu&egrave; costa tant reconstruir una consci&egrave;ncia compartida? La temptaci&oacute; de rebutjar les tesis del materialisme hist&ograve;ric, per inaplicables al moment actual, &eacute;s forta, per&ograve; precisament per aix&ograve; &eacute;s imprescindible anar a l&rsquo;ess&egrave;ncia del seu pensament per tenir una base que permeti entendre una societat dividida per interessos, i no nom&eacute;s per opinions o identitats. Si b&eacute; la terminologia &eacute;s discutible, el nucli continua vigent: hi ha qui viu de la propietat dels b&eacute;ns (o de l&rsquo;acumulaci&oacute; de patrimoni) i hi ha qui viu del treball. I avui, fins i tot quan la feina no &eacute;s f&iacute;sica, continua existint venda de temps, energia, atenci&oacute; i vida. El proletariat del segle XXI no &eacute;s ni una caricatura ni un revival de les aspiracions dels treballadors durant l&rsquo;&egrave;poca industrial. &Eacute;s respondre a un clam d&rsquo;una majoria social precaritzada a la qual els ingressos laborals no li s&oacute;n suficients per sostenir el projecte vital.
    </p><p class="article-text">
        Entra en joc, per tant, la revisi&oacute; del que implica el treball i, tamb&eacute;, del que implica la vida. Quan el sistema actual t&rsquo;ocupa tot el temps, individualitza el malestar, t&rsquo;aliena del teu entorn i et ven solucions r&agrave;pides, el resultat &eacute;s que t&rsquo;arrabassa l&rsquo;espai mental fonamental per pensar col&middot;lectivament. D&rsquo;aqu&iacute; la necessitat &mdash;essencialment pol&iacute;tica&mdash; de tornar a explicar a les persones com nosaltres que, encara que ens vulguin en compet&egrave;ncia, compartim molt m&eacute;s del que sembla. En altres paraules: si nom&eacute;s ens barallam per s&iacute;mbols mentre ens pugen el lloguer, qualc&uacute; est&agrave; guanyant. I no som nosaltres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Secretari de Model de Ciutat i Política Municipal / Secretari d’Anàlisi, Acció Electoral i Formació Agrupació Socialista de Palma, Joan Ferrer, Eduard Soriano Vives]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/drets-identitats-i-classe-recompondre-fil-comu_132_13064396.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Mar 2026 20:55:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/68a03cf9-0269-4bd5-8a5d-609fd4e90117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="216503" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/68a03cf9-0269-4bd5-8a5d-609fd4e90117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="216503" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Drets, identitats i classe: recompondre el fil comú]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/68a03cf9-0269-4bd5-8a5d-609fd4e90117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un pas endavant]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/pas-endavant_132_13037741.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6bdbe2da-a6f7-4b5d-8355-b034a0ba8d29_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137836.jpg" width="2034" height="1144" alt="Un pas endavant"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’esquerra no es pot permetre el luxe de mirar-se el melic mentre l’extrema dreta avança organitzada i sense complexos</p></div><p class="article-text">
        S&rsquo;est&agrave; debatent molt darrerament sobre la unitat de l&rsquo;esquerra. Sobre&nbsp;si hi ha f&oacute;rmules que funcionen i f&oacute;rmules que no. Sobre si aquest&nbsp;encaix &eacute;s possible o si aquell repartiment &eacute;s just. El debat s&rsquo;ha&nbsp;convertit, massa sovint, en una mena de pati d&rsquo;escola pol&iacute;tic on el que&nbsp;sembla importar &eacute;s qui s&rsquo;ajunta amb qui i en quines condicions.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; mentre discutim les formes, estam perdent el fons.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La pregunta no &eacute;s quina marca pesa m&eacute;s ni quines sigles encaixen&nbsp;millor en una papereta. La pregunta &eacute;s per a qu&egrave; &eacute;s necessari un front&nbsp;ampli d&rsquo;esquerres. I la resposta &eacute;s senzilla: per garantir un futur que&nbsp;no deixi ning&uacute; enrere.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s una hip&ograve;tesi abstracta. &Eacute;s la realitat on projectes d&rsquo;extrema dreta&nbsp;guanyen for&ccedil;a i poder. Als Estats Units, les pol&iacute;tiques impulsades&nbsp;durant la presid&egrave;ncia de Donald Trump han suposat retrocessos en&nbsp;drets civils i socials que han debilitat consensos democr&agrave;tics b&agrave;sics. A&nbsp;l&rsquo;Argentina, el govern de Javier Milei ha promogut reformes laborals&nbsp;que abarateixen l&rsquo;acomiadament, amplien els per&iacute;odes de prova i&nbsp;redueixen garanties sindicals, posant en q&uuml;esti&oacute; drets que durant&nbsp;d&egrave;cades es consideraven intocables.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        I no cal anar tan lluny. Aqu&iacute;, a les Illes Balears, ho estam vivint. Amb&nbsp;un govern del PP sostingut per Vox i presidit per Marga Prohens,&nbsp;assistim a una manca de voluntat pol&iacute;tica per intervenir de manera&nbsp;decidida en el principal problema social que tenim avui: l&rsquo;habitatge.&nbsp;Mentre milers de fam&iacute;lies, joves i treballadors veuen com els preus es&nbsp;disparen i l&rsquo;acc&eacute;s a un habitatge digne es converteix en una cursa&nbsp;impossible, el PP i Vox opten per no regular, per no limitar i per no&nbsp;protegir. Prefereixen mirar cap a una altra banda o confiar que el&nbsp;mercat ho resoldr&agrave; tot sol. Per&ograve; els qui vivim aqu&iacute; sabem que sense&nbsp;intervenci&oacute; p&uacute;blica no hi haur&agrave; soluci&oacute;. I sabem tamb&eacute; que aquesta&nbsp;inacci&oacute; t&eacute; conseq&uuml;&egrave;ncies. Les estam patint.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Davant aix&ograve;, la unitat no &eacute;s un caprici estrat&egrave;gic. &Eacute;s una responsabilitat&nbsp;hist&ograve;rica.
    </p><p class="article-text">
        Hi ha formacions que semblen sentir-se c&ograve;modes a l&rsquo;oposici&oacute;. Des de&nbsp;la puresa ideol&ograve;gica, des de la cr&iacute;tica constant, des de la dist&agrave;ncia&nbsp;segura que permet assenyalar sense assumir el desgast de governar.&nbsp;I, a m&eacute;s, amb una actitud derrotista que nom&eacute;s pensa en sobreviure i&nbsp;aguantar el cop, com si l&rsquo;horitz&oacute; fos resistir sense aspirar a guanyar.&nbsp;Per&ograve; aquesta no &eacute;s la manera de construir alternativa ni de transformar&nbsp;la realitat. Governar no &eacute;s un exercici de comoditat, &eacute;s un exercici de&nbsp;valentia. &Eacute;s assumir riscos, construir majories i tenir l&rsquo;ambici&oacute; real de&nbsp;millorar la vida de la gent.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sumar no va n&eacute;ixer per ocupar un rac&oacute; testimonial del tauler pol&iacute;tic.&nbsp;Va n&eacute;ixer per governar. Per millorar la vida de la gent. Per apujar&nbsp;salaris, refor&ccedil;ar serveis p&uacute;blics, protegir drets i ampliar llibertats.&nbsp;Governar implica negociar, cedir, construir majories. Implica assumir&nbsp;responsabilitats reals.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si encara hi ha qui no ent&eacute;n que l&rsquo;objectiu &eacute;s governar per transformar,&nbsp;potser el problema no &eacute;s la f&oacute;rmula. Potser el problema &eacute;s la voluntat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        No estam en un joc de simpaties ni en una competici&oacute; d&rsquo;egos. Hi ha&nbsp;molt en joc: el model de pa&iacute;s que volem ser. La qualitat democr&agrave;tica.&nbsp;La protecci&oacute; de qui m&eacute;s ho necessita.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;esquerra no es pot permetre el luxe de mirar-se el melic mentre&nbsp;l&rsquo;extrema dreta avan&ccedil;a organitzada i sense complexos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s moment de fer un pas endavant. Amb maduresa. Amb generositat.&nbsp;Amb claredat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; el que est&agrave; en joc &eacute;s massa important per continuar jugant al&nbsp;pati de l&rsquo;escola. Ens jugam l&rsquo;estat de benestar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Aurora Ribot, Marisa Lucas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/pas-endavant_132_13037741.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 17:54:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6bdbe2da-a6f7-4b5d-8355-b034a0ba8d29_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137836.jpg" length="1016560" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6bdbe2da-a6f7-4b5d-8355-b034a0ba8d29_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137836.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1016560" width="2034" height="1144"/>
      <media:title><![CDATA[Un pas endavant]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6bdbe2da-a6f7-4b5d-8355-b034a0ba8d29_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137836.jpg" width="2034" height="1144"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La ciudad que somos; la ciudad que queremos ser]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/ciudad-ciudad-queremos_132_13015097.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/265cee6b-989d-46b6-9348-e6785b651043_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La ciudad que somos; la ciudad que queremos ser"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En un contexto de emergencia climática, de olas de calor cada vez más intensas y de ciudades densas y vulnerables, eliminar arbolado maduro y cubrir plazas de cemento va directamente contra el interés general</p><p class="subtitle">La tala de unos árboles icónicos de Palma enfada a los vecinos: “No queremos más terrazas”</p></div><p class="article-text">
        Hay decisiones que se miden en silencio, en sombra perdida, en la temperatura de una plaza en un mes&nbsp;de agosto, en la memoria de quienes crecieron bajo &aacute;rboles que hoy ya no est&aacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En demasiadas ciudades del pa&iacute;s se repite una escena inquietantemente familiar: plazas hist&oacute;ricas y calles&nbsp;consolidadas que se vac&iacute;an de &aacute;rboles, suelos cada vez m&aacute;s sellados, espacios p&uacute;blicos que se endurecen&nbsp;y se vuelven hostiles. A menudo se invocan la seguridad, la renovaci&oacute;n, la modernizaci&oacute;n o la accesibilidad.&nbsp;Rara vez se habla de vida, a pesar de que una ciudad que pierde su arbolado maduro es una ciudad que&nbsp;compromete seriamente su futuro.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los &aacute;rboles no son mobiliario urbano intercambiable ni elementos decorativos sustituibles. Un &aacute;rbol&nbsp;adulto no se &ldquo;compensa&rdquo; con una plantaci&oacute;n joven que tardar&aacute; d&eacute;cadas en ofrecer servicios equivalentes&nbsp;(si llega a hacerlo). El arbolado maduro es infraestructura verde cr&iacute;tica: regula la temperatura, mejora la&nbsp;calidad del aire, infiltra agua, sostiene biodiversidad, amortigua el ruido, estructura el espacio p&uacute;blico y&nbsp;cuida la salud f&iacute;sica y emocional de las personas. Tratarlo como un &ldquo;obst&aacute;culo&rdquo; es un error t&eacute;cnico,&nbsp;ambiental y social.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En un contexto de emergencia clim&aacute;tica, de olas de calor cada vez m&aacute;s intensas y de ciudades densas y&nbsp;vulnerables, eliminar arbolado maduro y cubrir plazas de cemento va directamente contra el inter&eacute;s&nbsp;general. Y, sin embargo, demasiadas decisiones que afectan a este patrimonio vivo se toman sin debate&nbsp;t&eacute;cnico real, sin evaluaciones independientes, sin tiempo para analizar alternativas y sin una conversaci&oacute;n&nbsp;honesta con la ciudadan&iacute;a.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En Mallorca &mdash;un territorio fr&aacute;gil y especialmente expuesto&mdash; hace un par de meses perdimos 17 titanes y, con y tras ello, cre&iacute;mos que era el momento de alzar nuestra voz con voluntad de sumar, de tejer red y&nbsp;de abrir una conversaci&oacute;n estatal entre profesionales, ciudadan&iacute;a e instituciones. Porque sabemos que&nbsp;existen t&eacute;cnicos y responsables p&uacute;blicos comprometidos, muchas veces atrapados en inercias&nbsp;administrativas, normativas desactualizadas, presupuestos mal dimensionados o plazos imposibles; y porque tambi&eacute;n sabemos que se puede hacer mejor.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pedimos algo responsable y, a la vez, transformador:&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &bull; Que el arbolado urbano sea tratado como patrimonio vivo (no como un problema a gestionar con&nbsp;urgencia).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &bull; Que plazas y calles se dise&ntilde;en como espacios densos de vegetaci&oacute;n, sombra, agua y complejidad&nbsp;ecol&oacute;gica (no como explanadas duras).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &bull; Que los ayuntamientos dispongan de un t&eacute;cnico en arboricultura urbana con certificaci&oacute;n&nbsp;europea vigente y competencias espec&iacute;ficas para la evaluaci&oacute;n, gesti&oacute;n y autorizaci&oacute;n de&nbsp;intervenciones sobre arbolado maduro.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &bull; Que ninguna tala de arbolado maduro se produzca sin estudios t&eacute;cnicos rigurosos,&nbsp;independientes y transparentes, y sin una evaluaci&oacute;n real de alternativas de gesti&oacute;n del riesgo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &bull; Que se elaboren y apliquen instrumentos de planificaci&oacute;n y gesti&oacute;n del arbolado como planes de&nbsp;gesti&oacute;n de riesgo del arbolado (PGRA), planes directores de arbolado o Planes Generales de&nbsp;Arboricultura (PGA), y ordenanzas de arbolado que reflejen est&aacute;ndares t&eacute;cnicos, de biodiversidad&nbsp;y de infraestructura verde reconocidos internacionalmente, incorporando criterios de inventario,&nbsp;seguimiento, conservaci&oacute;n, resiliencia clim&aacute;tica y participaci&oacute;n ciudadana.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &bull; Que la ciudadan&iacute;a sea escuchada antes de perder espacios que siente como propios.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &bull; Que la gesti&oacute;n del verde urbano est&eacute; alineada con el conocimiento cient&iacute;fico y con los retos&nbsp;clim&aacute;ticos actuales.
    </p><p class="article-text">
        Las ciudades que hoy admiramos son las que han entendido que la naturaleza es <strong>infraestructura&nbsp;estrat&eacute;gica</strong>, las que han dejado de luchar contra los procesos vivos para empezar a dise&ntilde;ar con ellos,&nbsp;incorporando el agua, el suelo y la vegetaci&oacute;n como sistemas estructurales del proyecto urbano.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En Europa existen numerosos ejemplos contrastados. Iniciativas como <em>Reinventing Paris </em>han demostrado&nbsp;que es posible regenerar ciudad integrando ambici&oacute;n clim&aacute;tica, innovaci&oacute;n t&eacute;cnica y colaboraci&oacute;n p&uacute;blico privada. Barrios como Augustenborg, en Malm&ouml;, transformaron un entorno degradado en un referente de&nbsp;gesti&oacute;n h&iacute;drica mediante jardines de lluvia y sistemas urbanos de drenaje sostenible (SUDS). Ecodistritos&nbsp;como Clichy-Batignolles, en Par&iacute;s, han hecho de la gesti&oacute;n del agua, la biodiversidad y el arbolado el&nbsp;esqueleto del planeamiento. Proyectos como <em>Greener Grangetown</em>, en Cardiff, han reducido riesgos de&nbsp;inundaci&oacute;n y mejorado la calidad de vida sustituyendo asfalto por infraestructura verde. A estos se suman&nbsp;otros referentes como Vauban (Friburgo), Hammarby Sj&ouml;stad (Estocolmo) o las estrategias de ciudad&nbsp;esponja aplicadas en m&uacute;ltiples ciudades europeas, donde infiltrar, sombrear y renaturalizar es una&nbsp;decisi&oacute;n t&eacute;cnica y clim&aacute;tica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a tambi&eacute;n existen experiencias valiosas: el eje verde de Crist&oacute;bal de Moura y el proyecto Rambles&nbsp;en Barcelona, el Bosque de Crecidas en Pamplona, el Parque La Marjal en Alicante o las estrategias de&nbsp;renaturalizaci&oacute;n urbana en Vitoria-Gasteiz, entre otras.&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Son proyectos donde el agua infiltra, los suelos vuelven a estar vivos, la vegetaci&oacute;n se organiza en m&uacute;ltiples&nbsp;estratos y se crean refugios clim&aacute;ticos reales; espacios donde la ciudad se piensa como <strong>ecosistema </strong>y no&nbsp;como una superficie dura a ocupar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estos modelos demuestran que es posible cultivar paisaje: dise&ntilde;ar, gestionar y mantener el espacio urbano&nbsp;asumiendo que los sistemas vivos evolucionan en el tiempo y requieren conocimiento, seguimiento y&nbsp;cuidado continuos. Demuestran, tambi&eacute;n, que la regeneraci&oacute;n urbana funciona cuando se construye&nbsp;desde la colaboraci&oacute;n real entre administraciones, sector privado, equipos t&eacute;cnicos municipales,&nbsp;arquitectos, ingenier&iacute;as, bi&oacute;logos, paisajistas y ciudadan&iacute;a; modelos donde el rigor t&eacute;cnico convive con la&nbsp;ambici&oacute;n ecol&oacute;gica y donde las decisiones pol&iacute;ticas se toman con criterio, valent&iacute;a y visi&oacute;n de largo plazo,&nbsp;sin prisas ni inercias. Y, sobre todo, evidencian que la infraestructura verde solo es eficaz si se gestiona&nbsp;adecuadamente: con inventarios claros del patrimonio vegetal, modelos de conservaci&oacute;n definidos,&nbsp;recursos bien dimensionados y equipos t&eacute;cnicos especializados. Integrar esta l&oacute;gica desde el inicio evita&nbsp;frustraciones y convierte la renaturalizaci&oacute;n urbana en un servicio p&uacute;blico s&oacute;lido, coherente y sostenible&nbsp;en el tiempo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estamos a tiempo de rectificar, de aprender y de transformar conflictos en oportunidades; a tiempo de&nbsp;dejar a quienes vienen detr&aacute;s ciudades m&aacute;s habitables, m&aacute;s frescas y m&aacute;s justas. Para ello hace falta mirar&nbsp;m&aacute;s lejos, decidir con m&aacute;s cuidado y gobernar pensando en los pr&oacute;ximos treinta a&ntilde;os, no en la pr&oacute;xima&nbsp;legislatura.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esto es, ante todo, un llamamiento a quienes trabajamos con la vida: a quienes sabemos leer un &aacute;rbol,&nbsp;escuchar un suelo y comprender que los sistemas vivos no se gestionan con prisas ni inercias&nbsp;administrativas; a quienes sabemos que el riesgo se eval&uacute;a y se gestiona, y que cortar es siempre el &uacute;ltimo&nbsp;recurso. Y tambi&eacute;n a arquitectos, ingenieros y urbanistas que conciben la ciudad como parte del&nbsp;ecosistema y no como una realidad separada de &eacute;l.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        ALCEMOS LA VOZ. Digamos NO a la erradicaci&oacute;n de arbolado maduro sin evidencia t&eacute;cnica rigurosa e&nbsp;independiente; NO a decisiones tomadas sin debate t&eacute;cnico real, sin an&aacute;lisis de alternativas, sin pausa y&nbsp;sin mirada plural; NO a seguir endureciendo plazas y calles con m&aacute;s cemento cuando lo que necesitan es&nbsp;suelo vivo, sombra y complejidad ecol&oacute;gica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Miremos a nuestro alrededor con &eacute;tica profesional, y pregunt&eacute;monos con honestidad &iquest;esto nos&nbsp;representa?, &iquest;Es as&iacute; como queremos ejercer nuestra responsabilidad? Porque <strong>callar tambi&eacute;n es una forma&nbsp;de decidir, y hoy el silencio pesa.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        ALZA LA VOZ. Comparte. Interpela. Participa. Di S&Iacute; a una gesti&oacute;n p&uacute;blica que cuide la vida con&nbsp;conocimiento, responsabilidad y visi&oacute;n a largo plazo; S&Iacute; a plazas donde el agua infiltra, el suelo respira y la&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        sombra vuelve a ser un derecho colectivo; S&Iacute; a ciudades que reconocen su patrimonio natural como&nbsp;infraestructura esencial y lo protegen como tal; S&Iacute; a ciudades que dise&ntilde;an futuro.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Porque el conocimiento existe, porque las alternativas est&aacute;n sobre la mesa y porque cuidar la ciudad es,&nbsp;en el fondo, cuidarnos a nosotr@s.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Que Mallorca sea semilla, que las plazas vuelvan a ser refugio, que el verde ocupe el centro de las&nbsp;decisiones y que la ciudad que dejemos sea mejor que la que heredamos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        #PorNuestroPatrimonioVerde #LaCiudadQueSomos #LaCiudadQueQueremosSer #PorLos17
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Olivia Cerdeiriña]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/ciudad-ciudad-queremos_132_13015097.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 24 Feb 2026 08:34:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/265cee6b-989d-46b6-9348-e6785b651043_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="629895" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/265cee6b-989d-46b6-9348-e6785b651043_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="629895" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La ciudad que somos; la ciudad que queremos ser]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/265cee6b-989d-46b6-9348-e6785b651043_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La mordaza burocrática que convierte la radio en un acto de supervivencia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/mordaza-burocratica-convierte-radio-acto-supervivencia_132_13013905.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/25dea618-87e9-46eb-bb98-cc2f3ad83bb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La mordaza burocrática que convierte la radio en un acto de supervivencia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El sistema actual está diseñado para los gigantes, expulsando sistemáticamente al Tercer Sector</p></div><p class="article-text">
        Vivimos en una paradoja tecnol&oacute;gica. Mientras nos llenamos la boca hablando de la democratizaci&oacute;n de la informaci&oacute;n y la libertad digital, una de las tecnolog&iacute;as m&aacute;s robustas, democr&aacute;ticas y accesibles de la historia, la radio en Frecuencia Modulada (FM), permanece secuestrada por una administraci&oacute;n que parece vivir de espaldas a la realidad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La Secretar&iacute;a de Estado de Telecomunicaciones e Infraestructuras Digitales (SETELECO) mantiene, a&ntilde;o tras a&ntilde;o, un Plan T&eacute;cnico Nacional de Radiodifusi&oacute;n que act&uacute;a m&aacute;s como un candado que como una herramienta de ordenaci&oacute;n. La excusa oficial es siempre la saturaci&oacute;n del espectro. Sin embargo, la realidad t&eacute;cnica sobre el terreno &mdash;visible para cualquier ingeniero y audible para cualquier ciudadano que recorra el dial en zonas como Menorca o tantas otras comarcas de la Espa&ntilde;a vaciada&mdash; desmiente este dogma.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>El dial no est&aacute; lleno; est&aacute; mal gestionado.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Existen zonas geogr&aacute;ficas donde, con una simple optimizaci&oacute;n t&eacute;cnica y voluntad pol&iacute;tica, se podr&iacute;a ajustar m&aacute;s el dial. Hay huecos. Hay silencio donde podr&iacute;a haber voces. Negarse a modificar el Plan T&eacute;cnico en estas &aacute;reas no es una medida de precauci&oacute;n, es una barrera artificial que impide a empresarios locales, asociaciones culturales y entidades ciudadanas ofrecer alternativas reales a la audiencia. Se bloquea la innovaci&oacute;n y se ahoga la pluralidad informativa bajo el peso de una burocracia est&aacute;tica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero el problema no es solo de frecuencias, es de clase. El sistema actual est&aacute; dise&ntilde;ado para los gigantes, expulsando sistem&aacute;ticamente al Tercer Sector.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para una asociaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro, una radio comunitaria o una peque&ntilde;a entidad cultural, intentar hacer las cosas &ldquo;como Dios manda&rdquo; es una carrera de obst&aacute;culos dise&ntilde;ada para que abandonen. Se exige una adaptaci&oacute;n de los precios y las tasas. No es l&oacute;gico ni justo que una emisora social, cuyo beneficio revierte directamente en la comunidad y no en una cuenta de resultados, tenga que afrontar costes prohibitivos y tr&aacute;mites administrativos tan tediosos que requieren un departamento legal del que carecen.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Cu&aacute;l es la consecuencia directa de esta asfixia regulatoria y econ&oacute;mica? La ilegalidad forzada.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Cuando la administraci&oacute;n cierra la puerta a la legalidad durante d&eacute;cadas, sin convocar concursos y manteniendo barreras econ&oacute;micas insalvables, empuja a los comunicadores a la ocupaci&oacute;n alegal del espectro. No son piratas con parche en el ojo; son vecinos que quieren hacer radio. Criminalizar a quien ocupa una frecuencia porque no se le ofrece ninguna v&iacute;a realista para regularizarse es un acto de cinismo administrativo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ya denunci&eacute; el &ldquo;olvido radiof&oacute;nico&rdquo; que sufrimos en territorios como Menorca, pero este es un mal end&eacute;mico de todo el Estado. La radio es un servicio p&uacute;blico, incluso cuando la gestionan privados o el tercer sector.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Es hora de que SETELECO deje de mirar hacia otro lado. Necesitamos un Plan T&eacute;cnico vivo, que reconozca la realidad t&eacute;cnica de cada zona para dotar de m&aacute;s licencias donde caben. Y necesitamos, con urgencia, que el acceso a las ondas para el tercer sector sea asequible y sencillo. Mientras no lo hagan, el desorden del dial no ser&aacute; culpa de quienes emiten sin licencia, sino de quienes tienen la llave de la legalidad y se niegan a usarla.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Arnau Busom]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/mordaza-burocratica-convierte-radio-acto-supervivencia_132_13013905.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Feb 2026 15:58:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/25dea618-87e9-46eb-bb98-cc2f3ad83bb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2241264" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/25dea618-87e9-46eb-bb98-cc2f3ad83bb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2241264" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La mordaza burocrática que convierte la radio en un acto de supervivencia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/25dea618-87e9-46eb-bb98-cc2f3ad83bb2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿La deseada unidad de la izquierda?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/deseada-unidad-izquierda_132_12993185.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2317fc27-a54b-4d33-b0cc-709234013d30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿La deseada unidad de la izquierda?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Estamos ante un momento decisivo para movilizar el voto progresista, no por el repetido mantra de que “vienen los fachas”, sino para profundizar en los avances sociales</p></div><p class="article-text">
        Un atardecer de finales de este pasado verano, en un lugar m&aacute;gico del noreste de Mallorca llamado Son Comparet, gozando de la hospitalidad impecable de los hermanos L&oacute;pez Nadal, Gon&ccedil;al y Juan Manuel, un grupo de personas tuvimos la oportunidad impagable de escuchar a y conversar con Bel&eacute;n Barreiro e Ignacio S&aacute;nchez Cuenca acerca del panorama pol&iacute;tico vinculado a los movimientos de los partidos progresistas y de lo que la sociolog&iacute;a nos informa sobre las intenciones de voto de la ciudadan&iacute;a y la opci&oacute;n pol&iacute;tica de quienes se incorporan al cuerpo de electores.
    </p><p class="article-text">
        En el debate pregunt&eacute; a ambos sobre qu&eacute; deb&iacute;amos entender con la repetida invocaci&oacute;n a la unidad de la izquierda y, aunque no recuerdo que lleg&aacute;ramos a una convenci&oacute;n acerca de qu&eacute; significa tal concepto, s&iacute; hubo una sesuda y fundamentada disecci&oacute;n, por los ponentes, de lo que cada una de las fuerzas que se incluyen en tal espectro interpreta, y desde su reflexi&oacute;n me atrevo a escribir acerca de lo que pudi&eacute;ramos entender por unidad de la izquierda.
    </p><p class="article-text">
        Diversas fuerzas nacionalistas, como ERC, EH Bildu o BNG, ante <a href="https://www.eldiario.es/politica/alianza-propone-rufian-agita-izquierda-confederal_1_12976584.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la propuesta de Gabriel Rufi&aacute;n sobre una hipot&eacute;tica uni&oacute;n de todos los partidos progresistas</a> &ndash;a la izquierda del PSOE&ndash; ya han manifestado que sus intereses y los de sus votantes se concentran esencialmente en aquellas pol&iacute;ticas que afecten a los territorios en los que su presencia es poderosa. Ignoran voluntariamente por razones vinculadas a su fuerza electoral en dichos territorios que Vox, que no hace m&aacute;s que ganar respaldo electoral y capacidad pol&iacute;tica, tiene como un objetivo declarado la derogaci&oacute;n del T&iacute;tulo VIII de la Constituci&oacute;n &ldquo;De la organizaci&oacute;n territorial del Estado&rdquo;, cuyo cap&iacute;tulo III regula a las Comunidades Aut&oacute;nomas.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/politica/iu-comuns-madrid-movimiento-sumar-celebraran-21-febrero-acto-lanzamiento-nueva-coalicion_1_12975853.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La convocatoria del d&iacute;a 21 de febrero</a> hecha por Izquierda Unida, Comuns, M&aacute;s Madrid y Movimiento Sumar supone otro esfuerzo para lograr que los votantes de este espectro pol&iacute;tico puedan tener una papeleta que depositar en las pr&oacute;ximas elecciones generales, venciendo la natural propensi&oacute;n a aumentar las filas de la abstenci&oacute;n cuando ninguna oferta es del todo satisfactoria. Ese ha de ser el objetivo que el encuentro ha de perseguir, m&aacute;s all&aacute; de cu&aacute;l sea la marca o qui&eacute;n o quienes hayan de encabezar la deseable propuesta unitaria. Si, adem&aacute;s, son capaces de atraer a otros partidos como Comprom&iacute;s, Chunta Aragonesista o M&eacute;s per Mallorca resulta indiscutible que se perfila como una opci&oacute;n para oponer resistencia a la llegada de la derecha extrema al gobierno de este pa&iacute;s.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Falta Podemos. Ya han comprobado en Arag&oacute;n las consecuencias de ir en solitario a una convocatoria electoral. Se han convertido en una especie de peque&ntilde;a empresa familiar, dirigida por quien no est&aacute; activo en pol&iacute;tica, en la que aquellas j&oacute;venes con las que compart&iacute; grupo parlamentario y que renegaban de los &ldquo;pol&iacute;ticos profesionales&rdquo; llevan once a&ntilde;os percibiendo sueldos p&uacute;blicos y tratan de garantizar que al c&iacute;rculo m&aacute;s &iacute;ntimo de amigos y colaboradores no les falten ingresos regulares. Diluirse en una propuesta conjunta, en la que Irene Montero no tendr&iacute;a la seguridad de encabezarla, determina perder el control sobre el resultado pretendido. Si se quiere evitar el reemplazo al que ella ha aludido en diversas ocasiones, su espacio habr&aacute; de reflexionar si permanecer en solitario o establecer vetos sobre otras formaciones es la mejor manera de confrontar con la derecha extrema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Podemos se ha convertido en una especie de pequeña empresa familiar, dirigida por quien no está activo en política, en la que aquellas jóvenes con las que compartí grupo parlamentario y que renegaban de los &#039;políticos profesionales&#039; llevan once años percibiendo sueldos públicos y tratan de garantizar que al círculo más íntimo de amigos y colaboradores no les falten ingresos regulares</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El lema &ldquo;Un paso al frente&rdquo; parece un llamamiento a la voluntad de las bases de los partidos convocantes a participar activamente en el lanzamiento de la ilusionante propuesta, pese a que solo algunas de las fuerzas convocantes han aludido a la necesidad de que se convoquen primarias para decisiones como la de elegir a la persona que haya de ser el cartel electoral de la neonata organizaci&oacute;n. Esa es una de las cuestiones claves que habr&aacute;n de ser resueltas a partir del 21 de febrero, sin que proclamas como la de la portavoz de Sumar en el Congreso, manifestando a voces qui&eacute;n haya de ser esa persona &ndash;por m&aacute;s que se justifique por inexigibilidad de otra conducta&ndash;, puedan desviar la atenci&oacute;n de que ser&aacute;n los potenciales votantes del conglomerado o asociaci&oacute;n quienes habr&aacute;n de refrendar las decisiones esenciales.&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si Izquierda Unida, Comuns, M&aacute;s Madrid y Movimiento Sumar no tienen claro y di&aacute;fano que en las militantes y simpatizantes reside la legitimidad para determinar qui&eacute;n o qui&eacute;nes sean las personas m&aacute;s id&oacute;neas para encabezar el proyecto com&uacute;n, atendidas las grandes decisiones pol&iacute;ticas y de programa que un grupo de escogidas y escogidos fijen en el encuentro, la propuesta nace gravemente lastrada desde su nacimiento y no se cohonestar&aacute; con el lema elegido.
    </p><p class="article-text">
        Estamos ante un momento decisivo para movilizar el voto progresista, no por el repetido mantra de que &ldquo;vienen los fachas&rdquo;, sino para profundizar en los avances sociales que se han conseguido y se seguir&aacute;n promoviendo en lo que queda de legislatura, evitando retrocesos intolerables para derechos adquiridos que ya no reclamar&aacute;n la diab&oacute;lica intervenci&oacute;n de Abogados Cristianos o Hazte Oir ante los juzgados, pues ser&aacute;n publicados en el BOE.
    </p><p class="article-text">
        La deseada unidad de la izquierda, si es real, reclama responsabilidad en las propuestas abandonando cualquier tentaci&oacute;n de que se convierta en un debate sobre personas, sobre &ldquo;qu&iacute;tate t&uacute; pa' ponerme yo&rdquo; ahora que lo latino se reivindica &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/madrid/ayuso-concedera-eeuu-trump-medalla-internacional-madrid-principal-faro-mundo-libre_1_12980538.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aunque Isabel D&iacute;az Ayuso no haya entendido nada</a>&ndash; ante el evidente riesgo de que un cuerpo electoral desanimado y desmovilizado pierda las escasas esperanzas que el panorama actual ofrece. Los responsables de cada uno de los partidos convocantes est&aacute;n, lo creo sinceramente, ante una oportunidad impagable y necesaria de demostrar que lo que se persigue es hacer frente al tsunami reaccionario, debiendo asumir que no es admisible un fracaso en los resultados que frustre, qui&eacute;n sabe si no definitivamente, las expectativas de quienes en ellos y en sus aliados naturales depositan su confianza elecci&oacute;n tras elecci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Hagan desaparecer los signos de interrogaci&oacute;n y consigan, esta vez s&iacute;, la deseada unidad de la izquierda.&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Juan Pedro Yllanes Suárez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/deseada-unidad-izquierda_132_12993185.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Feb 2026 05:01:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2317fc27-a54b-4d33-b0cc-709234013d30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3760426" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2317fc27-a54b-4d33-b0cc-709234013d30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3760426" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿La deseada unidad de la izquierda?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2317fc27-a54b-4d33-b0cc-709234013d30_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Habitatge: manual pràctic per no arreglar res]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/habitatge-manual-practic-per-no-arreglar-res_132_12917915.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d29f06c4-6d7d-4b54-a77e-5d81d9978dbb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Habitatge: manual pràctic per no arreglar res"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Arran de la proposta del Govern de Pedro Sánchez entre la ciutadania s’ha fet ressò de la mateixa, i la polèmica, una vegada més, està al ordre del dia</p></div><p class="article-text">
        Se sol repetir que solucionar el problema de l&rsquo;habitatge, tant pel que fa a la compra venda com a al lloguer, no coneix de f&oacute;rmules m&agrave;giques, sin&oacute; que en territoris demogr&agrave;ficament m&eacute;s poblats depenen de la combinaci&oacute; de diferents factors com la demografia, l&rsquo;oferta d&rsquo;habitatge disponible, el parc p&uacute;blic d&rsquo;habitatge, l&rsquo;&uacute;s tur&iacute;stic del habitatge, la inversi&oacute; de particulars, el poder adquisitiu de la poblaci&oacute; i del context econ&ograve;mic global.
    </p><p class="article-text">
        Tornem a tenir una proposta damunt la taula que, segons paraules del President del Govern, beneficiar&agrave; a tota la ciutadania: una bonificaci&oacute; del 100% a l&rsquo;IRPF a aquelles rendes de capital per a propietats que mantinguin el preu del lloguer.
    </p><p class="article-text">
        Encara est&agrave; per veure tots els punts i comes de la proposta que a dia d&rsquo;avui no ha estat publicada al Butllet&iacute; Oficial de l&rsquo;Estat (BOE). Sovint, en aquest tipus de mesures, la lletra petita &eacute;s igual d&rsquo;important que el propi titular de l&rsquo;anunci de la proposta.
    </p><p class="article-text">
        Evidentment, les xarxes socials n&rsquo;han fet ress&ograve;, especialment en aquelles comunitats aut&ograve;nomes que han patit un creixement demogr&agrave;fic els darrers anys per damunt de la resta, i on existeix un conflicte cada vegada m&eacute;s accentuat que &eacute;s l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge, aquest &eacute;s el cas de les Illes Balears.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una mesura per a qui?</strong></h2><p class="article-text">
        La intenci&oacute; pot titllar-se i qualificar-se com a pol&iacute;ticament bona, ja que intenta acontentar a ambdues parts. Per un costat, dona incentius als propietaris per mantenir els preus actuals i alhora estalviar-se pagar imposts, i per altra, evitar que els llogaters paguin m&eacute;s de lloguer i vegin el seu cost de vida augmentat.
    </p><p class="article-text">
        No obstant, quina garantia t&eacute; l&rsquo;Estat que els propietaris que obtenen una renda per lloguer? Declararan el preu que realment cobren als arrendataris, i per darrera cobraran una part com a economia submergida? No existeixen garanties. En un context de dificultat per accedir a un habitatge, i on la poblaci&oacute; t&eacute; dificultats per accedir-hi, podria succeir, i aquests no tindrien m&eacute;s opci&oacute; que acceptar les que condicions que s&rsquo;ofereixen.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s incentius fiscals a les rendes de capitals</strong></h2><p class="article-text">
        Els partits a la oposici&oacute; del PSOE que estan ubicats a l&rsquo;espai ideol&ograve;gic de la dreta van manifestar-se en contra, quan aquest va proposar declarar zones tensionades en el marc de la nova llei d&rsquo;habitatge aprovada en el Congr&eacute;s dels Diputats es van posicionar en contra de la limitaci&oacute; dels preus de lloguer, que atemptaven contra la llibertat dels propietaris a determinar el preu que volen. Ara amb la nova proposta del PSOE les veus cr&iacute;tiques d&rsquo;aquest espectre ideol&ograve;gic han estat menys.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s sabut que les rendes de capital (inversions, rendes de lloguer, etc.) tributen fins a un m&agrave;xim de 30% (a partir dels 300.000&euro;), tanmateix, les rendes del treball fins a un 47% (a partir dels 300.000&euro;), en el cas de les m&eacute;s altes. L&rsquo;objectiu d&rsquo;aquest fet, &eacute;s atreure capital nacional a estranger a invertir en el pa&iacute;s, i aix&iacute; es pot arribar a entendre. M&eacute;s capital en circulaci&oacute;, m&eacute;s consum, m&eacute;s feina.
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; deu pensar una persona que guanya 20.000&euro; bruts anuals que paga m&eacute;s en concepte d&rsquo;IRPF en la seva n&ograve;mina, que una propietat que t&eacute; 3 pisos llogats que es podr&agrave; deduir el 100% dels seus rendiments? &Eacute;s sens dubte, una mesura fiscalment regressiva, ja que es beneficia a qui m&eacute;s rendiment obt&eacute;.
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; ha de pensar aquella empresa que desenvolupa una economia productiva arrelada en el territori i que t&eacute; contractats empleats i paga els seus imposts? No crec que aplaudeixi precisament la mesura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Multi propietat a les Illes Balears, qu&egrave; diuen les dades?</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i que representen un percentatge baix de la poblaci&oacute;, els grans tenedors (10 o m&eacute;s habitatges en propietat), s&oacute;n aquells perfils que m&eacute;s possibilitats tenen de poder viure de rendes. No obstant, tenir propietats no &eacute;s garantia de tenir-los tots llogats, sin&oacute; que poden estar buits, entre d&rsquo;altres circumst&agrave;ncies. Sin&oacute; amb quina finalitat una persona concentra cases sin&oacute; &eacute;s per treure&rsquo;n un rendiment?
    </p><p class="article-text">
        Segons <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;article publicat</a> per Esther Ballesteros a elDiario.es; Sant Joan de Labritja &eacute;s el municipi de les Illes Balears on hi ha m&eacute;s multi propietaris, on el parc d&rsquo;habitatge est&agrave; en m&eacute;s d&rsquo;un 20% en mans de grans tenedors. Tamb&eacute; Eivissa i Santa Eul&agrave;lia des Riu s&rsquo;ubiquen entre el 10 i 11% de grans propietaris. Sant Antoni de Portmany s&rsquo;ubica entorn del 7,5%.
    </p><p class="article-text">
        A Mallorca, Escorca (10%) i Son Servera (8%) s&oacute;n els municipis amb m&eacute;s multi propietaris, percentualment parlant.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva part a Menorca, a Ma&oacute;, entorn al 6%, Alaior supera el 9% i a Es Mercadal, a causa del&nbsp;seu volum d&rsquo;urbanitzacions, superant l&rsquo;11%.
    </p><p class="article-text">
        Mentre una part d&rsquo;Espanya pateix de problemes de despoblaci&oacute; i farien el que fes falta per atreure gent per anar a viure a als seus pobles; n&rsquo;hi ha una altra que s&rsquo;omple i que atreu al gran capital, i a&ccedil;&ograve;, entre d&rsquo;altres causes, provoca que a dia d&rsquo;avui tinguem el problema d&rsquo;habitatge existent. En pol&iacute;tica, per desgr&agrave;cia, es van prenent mesures a 4 anys vista, sense tractar d&rsquo;arrel els problemes presents i futurs que estan per venir; i l&rsquo;habitatge en la seva totalitat requereix de mesures estructurals de llarga durada en el temps per poder revertir-se i solucionar-se.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Barber Fedelich]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/habitatge-manual-practic-per-no-arreglar-res_132_12917915.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 19 Jan 2026 09:44:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d29f06c4-6d7d-4b54-a77e-5d81d9978dbb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4023663" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d29f06c4-6d7d-4b54-a77e-5d81d9978dbb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4023663" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Habitatge: manual pràctic per no arreglar res]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d29f06c4-6d7d-4b54-a77e-5d81d9978dbb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Trump no es negacionista, es “negocionista”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/trump-no-negacionista-negocionista_132_12911359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/979ce451-9c6d-4d19-bc59-7f462a83493e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Trump no es negacionista, es “negocionista”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es muy fácil tachar a Trump de loco o idiota por sus políticas ultraliberales, pero estas tienen un trasfondo económico de grandes magnitudes que no se puede ignorar y calificar simplemente de idiotas</p></div><p class="article-text">
        A menudo se tachan a los negacionistas de idiotas, pero la verdad que ya casi no quedan negacionistas, sino &ldquo;<a href="https://ctxt.es/es/20211001/Firmas/37623/Juan-Bordera-Antonio-Turiel-cambio-climatico-negocio-energia-negacionismo-Next-Generation.htm" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>negocionistas</em></a>&rdquo;. Como predijeron los cient&iacute;ficos Antonio Turiel y Juan Bordera, los &ldquo;<em>negocionistas&rdquo; </em>son los nuevos agentes que niegan el cambio clim&aacute;tico por motivos econ&oacute;micos o los que se aprovechan para hacer negocio y enriquecerse. Y posiblemente el m&aacute;ximo exponente &ldquo;<em>negocionista</em>&rdquo; es el presidente estadounidense Donald Trump.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Es muy f&aacute;cil tachar a Trump de loco o idiota por sus pol&iacute;ticas ultraliberales, pero estas tienen un trasfondo econ&oacute;mico de grandes magnitudes que no se puede ignorar y calificar simplemente de idiotas. Entender esto nos ayudar&aacute; a comprender la pol&iacute;tica internacional que se est&aacute; desarrollando contra Groenlandia, Venezuela&hellip;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El deshielo de <a href="https://www.elsaltodiario.com/groenlandia/isla-pierde-30-millones-toneladas-hielo-cambio-climatico" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Groenlandia</a> y del <a href="https://www.copernicus.eu/en/media/image-day-gallery/arctic-sea-ice-extent-record-low-levels" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Aacute;rtico</a> por la crisis clim&aacute;tica supone una oportunidad comercial que Estados Unidos no puede perder. La p&eacute;rdida de masa de hielo del oc&eacute;ano &Aacute;rtico permite el desarrollo de nuevas rutas de <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/codicia-artico-potencias-detras-destruccion-pugnan-controlar-riquezas-destapadas-deshielo_1_12727843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">comercio</a> mar&iacute;timo de menor recorrido y sobre las cuales <a href="http://ee.uu" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">EE.UU</a>. quiere tener un mayor control ante su uso por China y Rusia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el deshielo tambi&eacute;n supone una p&eacute;rdida del hielo continental, el que se encuentra sobre tierra, de territorios como Groenlandia. Esto supone nuevas oportunidades para los controles de las rutas mar&iacute;timas pr&oacute;ximas y para el desarrollo de industrias mineras para extraer sus recursos naturales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La crisis clim&aacute;tica tambi&eacute;n le ayuda a su estrategia geopol&iacute;tica de desestabilizar a pa&iacute;ses rivales de oriente. Pa&iacute;ses generalmente afectados en fuerte medida por las consecuencias clim&aacute;ticas, convirti&eacute;ndolos en pa&iacute;ses m&aacute;s vulnerables e inestables. Sin ir muy lejos, Ir&aacute;n, pa&iacute;s con fuertes revueltas este enero de 2026 en el que <a href="https://www.eldiario.es/internacional/trump-amenaza-iran-represion-protestas-listos-accion_1_12881091.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Estados Unidos</a> amenaza intervenir, en diciembre de 2025 era amenazado de ser evacuado por la <a href="https://www.eldiario.es/spin/pais-mueve-capital-no-desaparecer-iran-rinde-avance-desierto-pm_1_12796824.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sequ&iacute;a</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero ser &ldquo;<em>negocionista</em>&rdquo; no impide ser negacionista, puedes admitir que existe el cambio clim&aacute;tico y simplemente aprovechar vilmente las consecuencias para hacer negocio. Pero el &ldquo;<em>negocionismo estadounidense</em>&rdquo; le obliga a ser negacionista, porque admitir el cambio clim&aacute;tico pondr&iacute;a en jaque una de las mayores econom&iacute;as de Estados Unidos: la industria petrolera. El pa&iacute;s no puede dejar de producir, refinar y comercializar petr&oacute;leo, por el &ldquo;bien&rdquo; de su econom&iacute;a y control energ&eacute;tico. No obstante la escasez de sus recursos f&oacute;siles le obligan a tomar nuevos yacimientos de petr&oacute;leo para que no decaiga su econom&iacute;a. Eso explica la intervenci&oacute;n y coerci&oacute;n militar sobre Venezuela para acceder a sus recursos petroleros.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pere Joan Femenia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/trump-no-negacionista-negocionista_132_12911359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 15 Jan 2026 19:11:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/979ce451-9c6d-4d19-bc59-7f462a83493e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3445339" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/979ce451-9c6d-4d19-bc59-7f462a83493e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3445339" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Trump no es negacionista, es “negocionista”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/979ce451-9c6d-4d19-bc59-7f462a83493e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Don’t look outside! Les claus del 2026 a la política balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/don-t-look-outside-les-claus-2026-politica-balear_129_12895155.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/72d7e51d-369f-459a-aece-6d26da895d98_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133918.jpg" width="2929" height="1647" alt="Don’t look outside! Les claus del 2026 a la política balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrats de ple a la dècada dels vint, la política que marca l’agenda ha assumit que la clau ja no és tant governar com entretenir</p><p class="subtitle">Vox rendibilitza la seva sortida dels governs autonòmics amb el PP malgrat les polèmiques internes
</p></div><p class="article-text">
        Un m&oacute;n que es transforma minut a minut, amb un nou cap&iacute;tol a Vene&ccedil;uela. Guerres i genocidis convertits en rutina informativa. Un govern estatal sotm&egrave;s a una successi&oacute; d&rsquo;esc&agrave;ndols, morts i resurreccions pol&iacute;tiques setmanals. L&rsquo;extrema dreta creix i normalitza el seu discurs arreu. S&rsquo;encadenen eleccions auton&ograve;miques. El cost de la vida no deixa de pujar. I, com si res, aquest any hi ha Mundial de futbol.
    </p><p class="article-text">
        Entrats de ple a la d&egrave;cada dels vint, la pol&iacute;tica que marca l&rsquo;agenda ha assumit que la clau ja no &eacute;s tant governar com entretenir. De la mateixa manera que alg&uacute; paga una subscripci&oacute; a Netflix o Prime per esperar la pr&ograve;xima temporada de Yellowstone, hi ha qui viu pendent del seg&uuml;ent gir de Trump, de les aventures econ&ograve;miques d&rsquo;en Milei o de la pr&ograve;xima aposta del president S&aacute;nchez.
    </p><p class="article-text">
        Enmig d&rsquo;aquest mercat de grans produccions que competeixen per la teva atenci&oacute;, avui vinc a promocionar una s&egrave;rie petita i independent, gaireb&eacute; de culte. La pol&iacute;tica balear mai no ha tengut una audi&egrave;ncia massiva i, a primera vista, pot semblar menys atractiva que els grans relats globals. Tanmateix, &eacute;s la que m&eacute;s condiciona, en silenci, la teva vida quotidiana. Al llarg d&rsquo;aquest article proposar&eacute; els punts clau on conv&eacute; posar el focus durant el 2026, tant si en sou seguidors ocasionals com si li voleu donar una oportunitat.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Qui canalitza el descontentament?&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i la manca de dades p&uacute;bliques rigoroses sobre l&rsquo;opini&oacute; pol&iacute;tica a les Balears, &eacute;s dif&iacute;cil negar que s&rsquo;est&eacute;n una sensaci&oacute; creixent d&rsquo;insatisfacci&oacute;. La crisi de l&rsquo;habitatge, la percepci&oacute; de massificaci&oacute; o la degradaci&oacute; de determinats serveis p&uacute;blics preocupen a molta gent. La difer&egrave;ncia respecte del cicle anterior &eacute;s que, ara per ara, l&rsquo;esquerra no sembla estar en condicions de capitalitzar aquest malestar ni de convertir-lo en un projecte electoralment competitiu. En part perqu&egrave; els vuit anys de govern progressista encara pesen, per&ograve; tamb&eacute; perqu&egrave; els mateixos partits d&rsquo;esquerra no han acabat de digerir aquella etapa, una q&uuml;esti&oacute; sobre la qual convindr&agrave; tornar m&eacute;s endavant.
    </p><p class="article-text">
        Fins avui, la presidenta Prohens i el PP no han sabut canalitzar el descontentament en benefici propi, per&ograve; s&iacute; han aconseguit que no els hi passi una factura excessiva. La possibilitat de confrontar amb un govern central encara en mans de l&rsquo;esquerra i de despla&ccedil;ar responsabilitats cap a fora els dona oxigen. A la seva dreta, VOX mant&eacute; una aposta diferent, basada en el t&agrave;ndem del boc expiatori migratori i l&rsquo;anticatalanisme, que tot i cr&eacute;ixer no sembla, de moment, disputar l&rsquo;hegemonia dels populars a les Balears.
    </p><p class="article-text">
        Ara b&eacute;, si alguna cosa ens han ensenyat els temps que corren &eacute;s que els equilibris poden alterar-se de manera sobtada. El 2027 s&rsquo;acosta, amb eleccions auton&ograve;miques, insulars i municipals, i les mirades que fins ara s&rsquo;han projectat m&eacute;s enll&agrave; del mar es despla&ccedil;aran cap a les institucions pr&ograve;pies. Es parlar&agrave; del que s&rsquo;ha fet i del que no, i potser al PP li ser&agrave; m&eacute;s dif&iacute;cil continuar externalitzant totes les responsabilitats despr&eacute;s d&rsquo;un mandat complet. Especialment, si l&rsquo;esquerra desperta, recupera ambici&oacute; i decideix confrontar. En aquesta pugna pel descontentament, el 2026 ser&agrave; un any clau.
    </p><h2 class="article-text"><strong>S&rsquo;activar&agrave; el que fins ara ha estat una legislatura aturada?&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del relat i del clima pol&iacute;tic, el 2026 tamb&eacute; obligar&agrave; a mirar la pol&iacute;tica en el seu sentit m&eacute;s cl&agrave;ssic, l&rsquo;acci&oacute; de govern i l&rsquo;activitat parlament&agrave;ria. En previsi&oacute; d&rsquo;una precampanya cada vegada m&eacute;s evident, seria raonable esperar que l&rsquo;executiu de Prohens decid&iacute;s moure fitxa. Fins ara, per&ograve;, la legislatura ha estat marcada per una par&agrave;lisi gaireb&eacute; absoluta.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s cert que els governs de dreta solen desplegar una activitat legislativa m&eacute;s limitada. En part &eacute;s coherent amb el seu paper de preservaci&oacute; de l&rsquo;<em>statu quo</em>. Tot i aix&ograve;, despr&eacute;s de dos anys de mandat, era l&ograve;gic esperar un m&iacute;nim de moviment, alguna iniciativa amb vocaci&oacute; estructural o, si m&eacute;s no, una agenda pol&iacute;tica recognoscible.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta inacci&oacute; s&rsquo;explica, principalment, per la por a VOX i pels costos que poden tenir les seves constants estira-i-arronsa. Davant aquest escenari, el PP ha optat per prioritzar la par&agrave;lisi abans que assumir el risc de sortir malparat d&rsquo;una negociaci&oacute;. Motius no li&rsquo;n falten. De fet, les poques mesures impulsades fins ara, com el programa Lloguer Segur, no han tengut l&rsquo;impacte anunciat.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta anest&egrave;sia que Prohens ha volgut aplicar sobre la pol&iacute;tica balear li ha funcionat fins al moment, per&ograve; &eacute;s dubt&oacute;s que pugui sostenir-se gaire m&eacute;s temps. Continuar&agrave; el PP aferrat a una estrat&egrave;gia de risc zero, limitant-se a gestionar el m&iacute;nim imprescindible? O veurem un darrer any de legislatura m&eacute;s actiu abans de les eleccions? El 2026 ser&agrave; decisiu per respondre aquestes preguntes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les relacions entre PP i VOX</strong></h2><p class="article-text">
        Les eleccions a Extremadura han marcat l&rsquo;inici d&rsquo;un nou cicle. A la dreta, el missatge &eacute;s for&ccedil;a clar. El PP sembla lluny de les majories absolutes i qui mostra una din&agrave;mica m&eacute;s favorable &eacute;s VOX. Aquesta lectura la t&eacute; ben interioritzada el PP, conscient que el panorama actual a les Balears, entre parlamentaris propis i tr&agrave;nsfugues, &eacute;s dif&iacute;cilment millorable. La conclusi&oacute; per a VOX, en canvi, &eacute;s gaireb&eacute; l&rsquo;oposada. Hi ha una finestra d&rsquo;oportunitat per continuar creixent i tamb&eacute; incentius evidents per mantenir la pressi&oacute; i complicar la governabilitat.
    </p><p class="article-text">
        Els escenaris de pacte acostumen a ser inc&ograve;modes per a totes les parts. A mitj&agrave; termini, l&rsquo;electorat sol premiar els acords, per&ograve; quan un d&rsquo;ells transmet una sensaci&oacute; de derrota clara, el cost pot ser superior al bloqueig. La pregunta &eacute;s si assistirem a una continu&iuml;tat d&rsquo;aquesta ret&ograve;rica inflamada entre els dos socis, combinada amb enteses puntuals, o si VOX percebr&agrave; feblesa i optar&agrave; per redoblar l&rsquo;aposta. Tamb&eacute; cal demanar-se si els grans acords de legislatura es poden donar ja per esgotats fins al 2027.
    </p><p class="article-text">
        El primer banc de proves arribar&agrave; aviat. Tot apunta que a l&rsquo;inici d&rsquo;aquest any es tancar&agrave; la reducci&oacute; de la pres&egrave;ncia del catal&agrave; a la funci&oacute; p&uacute;blica, una de les principals banderes de l&rsquo;extrema dreta. A canvi, el PP obt&eacute; el suport de VOX per aprovar la llei de projectes estrat&egrave;gics, clau per a grans interessos a les Balears. El m&eacute;s probable &eacute;s que l&rsquo;acord tiri endavant sense sobresalts, per&ograve; ser&agrave; en el relat que l&rsquo;acompanyi on es podran extreure pistes rellevants sobre el clima pol&iacute;tic que marcar&agrave; la pr&egrave;via electoral.
    </p><h2 class="article-text"><strong>I les esquerres, qu&egrave;?&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        El fet que fins ara no haguem mirat cap al costat esquerre del Parlament no &eacute;s casual. &Eacute;s, de fet, for&ccedil;a significatiu. Siguem honestos. Els diferents espais progressistes encara no semblen haver digerit la derrota del 2023, cosa que els allunya de poder-se erigir com una alternativa cre&iuml;ble. Aquests dos anys haurien d&rsquo;haver servit per mirar cap a dins i demanar-se qu&egrave; va fallar i per qu&egrave; no es va saber donar resposta a l&rsquo;esperan&ccedil;a generada el 2015. El 2026 arriba amb aquests deures pendents, per&ograve; amb el seg&uuml;ent examen ja a la cantonada.
    </p><p class="article-text">
        Davant una sensaci&oacute; de deixar-se endur i de donar per perdudes les pr&ograve;ximes eleccions, qualsevol moviment pot semblar positiu. La inacci&oacute;, en canvi, nom&eacute;s ajuda a allargar un cicle de dretes que, ara com ara, no sembla tenir data de caducitat.
    </p><p class="article-text">
        El PSIB &eacute;s probablement el millor exemple d&rsquo;aquesta situaci&oacute;. Com a for&ccedil;a hegem&ograve;nica de l&rsquo;esquerra, hauria d&rsquo;assumir el paper d&rsquo;alternativa amb m&eacute;s claredat. Fer-ho, per&ograve;, &eacute;s dif&iacute;cil sense un lideratge definit. Francina Armengol est&agrave; fortament condicionada pel seu paper com a presidenta del Congr&eacute;s, que li impedeix exercir la confrontaci&oacute; pol&iacute;tica que el moment requereix. Mentrestant, a les Balears, els diferents lideratges i portaveus o b&eacute; no han aconseguit emergir amb prou for&ccedil;a i carisma, o b&eacute; no han tengut marge per a fer-ho. Avui, el principal adversari del PSIB sembla ser ell mateix. Saber qui encap&ccedil;alar&agrave; les llistes ser&agrave; determinant per entendre qu&egrave; esperar realment del 2027.
    </p><p class="article-text">
        La casa de M&Eacute;S per Mallorca sembla, a primera vista, la m&eacute;s endre&ccedil;ada de l&rsquo;esquerra, tot i que el llist&oacute; no &eacute;s especialment alt. L&rsquo;entrada, per primera vegada, d&rsquo;un diputat al Congr&eacute;s obria la porta a seduir un electorat d&rsquo;esquerres d&rsquo;&agrave;mbit estatal que havia quedat orfe. Per diferents motius, fins ara aquesta oportunitat no s&rsquo;ha acabat de materialitzar. Amb tot, mantenir una base electoral fidel i consolidada no &eacute;s un actiu menor en el context actual. La fiabilitat pot esdevenir un valor central si el votant progressista cerca refugi de cara al 2027. La composici&oacute; de les llistes, com sempre, tamb&eacute; ser&agrave; un indicador rellevant.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;esquerra alternativa, el panorama convida a poc optimisme. L&rsquo;experi&egrave;ncia aragonesa, amb la incapacitat d&rsquo;entesa entre IU, Podem i Sumar, no ajuda a alimentar expectatives positives. Cal recordar que aquest espai no va obtenir representaci&oacute; a les principals institucions de les Balears el 2023, deixant milers de vots sense veu. Les enquestes han assenyalat reiteradament que aquesta manca d&rsquo;unitat &eacute;s un dels factors m&eacute;s penalitzats per l&rsquo;electorat. El 2026 hauria de servir per aclarir amb quina f&oacute;rmula es presentar&agrave; aquest espai i quina relaci&oacute; establir&agrave; amb el sobiranisme. Del que decideixin pot dependre l&rsquo;enterrament definitiu d&rsquo;aquest projecte com a competidor electoral rellevant o, per contra, l&rsquo;aparici&oacute; d&rsquo;una nova espurna d&rsquo;esperan&ccedil;a.
    </p><p class="article-text">
        PD: El t&iacute;tol d&rsquo;aquest article no fa refer&egrave;ncia a la famosa pel&middot;l&iacute;cula <em>Don&rsquo;t Look Up</em>, sin&oacute; al videojoc independent <em>Look Outside</em>. L&rsquo;autor d&rsquo;aquest article recomana jugar-hi aquest 2026. &Eacute;s una met&agrave;fora inquietant i pertinent sobre qu&egrave; passa quan decidim no mirar all&ograve; que tenim just davant.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julián Claramunt]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/don-t-look-outside-les-claus-2026-politica-balear_129_12895155.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Jan 2026 09:49:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/72d7e51d-369f-459a-aece-6d26da895d98_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133918.jpg" length="3845497" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/72d7e51d-369f-459a-aece-6d26da895d98_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133918.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3845497" width="2929" height="1647"/>
      <media:title><![CDATA[Don’t look outside! Les claus del 2026 a la política balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/72d7e51d-369f-459a-aece-6d26da895d98_16-9-discover-aspect-ratio_default_1133918.jpg" width="2929" height="1647"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Invertir en tancs en lloc de tractors: per què el 2026 tornarem a tenir protestes agrícoles]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/invertir-tancs-lloc-tractors-per-2026-tornarem-tenir-protestes-agricoles_132_12891526.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3f6aea70-9dc4-4c07-a6e5-6da936d44117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Invertir en tancs en lloc de tractors: per què el 2026 tornarem a tenir protestes agrícoles"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els tractats de lliure comerç fomenten l’economia, però a costa del planeta i el sector agrari europeu</p></div><p class="article-text">
        El desembre de 2025 tornaren a apar&egrave;ixer de forma fuga&ccedil;, per&ograve; eficient, les protestes dels agricultors francesos i europeus. Malgrat la poca durada i passar gaireb&eacute; desapercebudes, han aconseguit una petita vict&ograve;ria for&ccedil;ant al Parlament Europeu a <a href="https://www.swissinfo.ch/spa/la-firma-del-acuerdo-comercial-mercosur-ue-se-aplaza-a-enero/90661950" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">posposar</a> la votaci&oacute; sobre l&rsquo;acord Mercosur i les ajudes de la PAC.&nbsp;
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li><strong>Per&ograve;, qu&egrave; &eacute;s la PAC i el tractat de UE-Mercosur? I per qu&egrave; ens hauria de preocupar?&nbsp;</strong></li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        En resum, la <a href="https://www.mapa.gob.es/es/pac" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">PAC</a> (Pol&iacute;tica agr&agrave;ria com&uacute;) &eacute;s la pol&iacute;tica de la UE dirigida al sector agrari i que estableix les normes pol&iacute;tiques i ajudes econ&ograve;miques per la subsist&egrave;ncia de l'agricultura de la Uni&oacute; Europea. La reducci&oacute; del pressupost de la PAC en un 20% que planteja la <a href="https://www.infobae.com/espana/2025/07/16/la-comision-europea-propone-reducir-en-un-20-la-asignacion-de-la-pac-agricultores-espanoles-se-manifiestan-en-bruselas-contra-los-recortes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Uni&oacute; Europea</a> amena&ccedil;a l&rsquo;activitat agr&iacute;cola i la sobirania aliment&agrave;ria europea, a m&eacute;s d&rsquo;incrementar la depend&egrave;ncia cap a altres pa&iuml;sos.&nbsp;
    </p><div class="list">
                    <ul>
                                    <li><strong>On van a parar els diners d&rsquo;aquestes retallades?&nbsp;</strong></li>
                            </ul>
            </div><p class="article-text">
        Doncs un dels principals motius, i m&eacute;s evident, &eacute;s l&rsquo;increment del gast militar europeu al 5%. Aquest respon clarament a motius nord-americans i als xantatges econ&ograve;mics del president Donald Trump. Aqui, cal destacar que Espanya, amb Pedro S&aacute;nchez al capdavant, tot i haver incrementat el pressupost militar fins al 2%, no ha cedit als xantatges d&rsquo;incrementar-lo al 5% que exigia l&rsquo;OTAN a tots els pa&iuml;sos membres. Aquesta decisi&oacute; no ha agradat a ning&uacute;. Ni a Donald Trump i Estats Units que amena&ccedil;a el nostre pa&iacute;s amb <a href="https://www.eldiario.es/internacional/trump-considera-desleal-decision-gobierno-gasto-militar-cree-cosa-otan-espana_1_12694047.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">c&agrave;stigs econ&ograve;mics</a>. Ni a l&rsquo;<a href="https://elpais.com/espana/2025-10-15/pp-y-vox-evitan-respaldar-al-gobierno-ante-la-amenazas-de-trump-de-imponer-aranceles-a-espana.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oposici&oacute; pol&iacute;tica</a>, PP i VOX, que malgrat declarar-se defensores del camp, criticaren no pujar la despesa militar al 5% i es posicionen a favor d&rsquo;un increment del pressupost militar. Tampoc va agradar gens als grups socials, que veuen aquest <a href="https://www.eldiario.es/economia/argumentos-economicos-rechazar-aumento-gasto-defensa-5-pib-pide-otan_1_12399285.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">increment</a> al 2%, i al 5% per l&rsquo;any 2032, quelcom perjudicial per sectors com l&rsquo;agricultura o la sanitat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A aquest malestar s&rsquo;hi suma el tractat de lliure comer&ccedil; <a href="https://www.noalttip.org/que-hacemos/acuerdo-de-libre-comercio-ue-mercosur/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">UE- Mercosur</a>. Un <a href="https://ieteam.com/es/ieteam-blog/mercosur-que-beneficios-tiene-el-nuevo-acuerdo-para-las-empresas-europeas" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acord</a> de comer&ccedil; amb els pa&iuml;sos d&rsquo;Am&egrave;rica Llatina (Brasil, Argentina, Uruguai i Paraguai) que pret&eacute;n reduir els aranzels i fomentar el comer&ccedil; entre els dos continents. Aquest acord suposa una amena&ccedil;a europea i va en contra els interessos agr&iacute;coles. Per una part, permet comercialitzar amb productes que usen t&ograve;xics, desforesten els boscos i que violen els drets humans i laborals. Uns productes amb un cost econ&ograve;mic inferior que fan una compet&egrave;ncia als productes europeus que s&iacute; que compleixen amb una normativa m&eacute;s estricta.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Des de fa anys el tractat est&agrave; en constant revisi&oacute; t&egrave;cnica i legal i la ratificaci&oacute; de l&rsquo;Acord no ha estat possible per la forta oposici&oacute; de la societat civil, pa&iuml;sos com Fran&ccedil;a o &Agrave;ustria i les revoltes dels pagesos. No obstant aix&ograve;, molts partits <a href="https://www.eldiario.es/economia/eurocamara-rechaza-suspender-tratados-libre-comercio-plenas-protestas-agrarias_1_10911869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&iacute;tics</a> (PP, PSOE, VOX, Cs i PNV) i empreses (<a href="https://www.santander.com/es/sala-de-comunicacion/the-year-ahead-2025/el-acuerdo-ue-mercosur-una-alianza-estrategica-para-el-siglo-xxi" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Santander</a>) es mostren a favor dels tractats de lliure comer&ccedil; per fomentar l&rsquo;economia, tot i que sigui a costa del planeta i el sector agrari europeu.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pere Joan Femenia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/invertir-tancs-lloc-tractors-per-2026-tornarem-tenir-protestes-agricoles_132_12891526.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 07 Jan 2026 16:40:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3f6aea70-9dc4-4c07-a6e5-6da936d44117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3347220" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3f6aea70-9dc4-4c07-a6e5-6da936d44117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3347220" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Invertir en tancs en lloc de tractors: per què el 2026 tornarem a tenir protestes agrícoles]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3f6aea70-9dc4-4c07-a6e5-6da936d44117_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Memòria Democràtica contra la normalització de l’odi]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/memoria-democratica-normalitzacio-l-odi_129_12876985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c828bf90-fdce-401f-b643-6de7a6c003cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Memòria Democràtica contra la normalització de l’odi"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La memòria de les víctimes de l’odi entre espanyols no pertany a cap partit, és un patrimoni moral col·lectiu que no es negocia ni es "paga" per mantenir-se a una cadira presidencial</p><p class="subtitle">A peu de fossa mentre PP i Vox deroguen la Llei de Memòria balear: “Volen exhumacions en silenci”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Si el feixisme arriba alguna vegada a Am&egrave;rica, vindr&agrave; en nom de la llibertat&rdquo;, advert&iacute; Thomas Mann en una confer&egrave;ncia a Los Angeles cap al 1940. Resumia perfectament l&rsquo;amena&ccedil;a que avui planeja novament sobre Europa. La protagonista, una &ldquo;llibertat&rdquo; que es fa servir de disfressa per retrocedir drets i valors democr&agrave;tics fonamentals. I un exemple flagrant &eacute;s la recent derogaci&oacute; de la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica de les Illes Balears per part del govern de Marga Prohens, condici&oacute; imposada per VOX per mantenir la presidenta popular a la cadira. Un suposat xantatge, per&ograve; que mostra dues veritats: la manca de paraula del PP, fins ara considerat un partit &ldquo;d&rsquo;estat&rdquo;, i la negativa d&rsquo;aquests a condemnar els horrors del Nacionalcatolicisme, font ideol&ograve;gica de la qual certifiquen continuar bevent.
    </p><p class="article-text">
        Umberto Eco tamb&eacute; va alertar que el feixisme etern pot tornar sota les aparences m&eacute;s innocents, i que &eacute;s un deure desemmascarar-lo i assenyalar-ne cada nova forma. No es tracta de ret&ograve;rica buida: ho vivim en temps real. S&rsquo;est&agrave; normalitzant la crueltat en el debat p&uacute;blic i en l&rsquo;acci&oacute; de govern. Nom&eacute;s cal mirar uns quants exemples recents. Mentre Israel perpetra una aut&egrave;ntica massacre contra el poble palest&iacute; a Gaza, els l&iacute;ders del PP local neguen que l&rsquo;extermini de civils, molts d&rsquo;ells infants, sigui un genocidi i eximeixen Netanyahu de tota responsabilitat, acusant exclusivament les v&iacute;ctimes d&rsquo;exagerar o d&rsquo;haver-ho provocat. Ceguesa moral davant el sofriment ali&egrave;, naturalitzaci&oacute; de la barb&agrave;rie.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta crueltat ja es manifest&agrave; durant la pand&egrave;mia. Milers moriren abandonats a les resid&egrave;ncies per decisions pol&iacute;tiques de la dreta: 7.291 avis perderen la vida en resid&egrave;ncies de Madrid en condicions inhumanes perqu&egrave; el govern d&rsquo;Ayuso va dictar el protocol que els condemnava, <em>de facto</em>, a morir sense atenci&oacute; m&egrave;dica. Lluny d&rsquo;assumir responsabilitats, la presidenta madrilenya va declarar que &ldquo;anaven a morir igualment&rdquo;, una insensibilitat esfere&iuml;dora. Sorprenentment, aquesta gesti&oacute; cruel fa que sigui aclamada pels seus i es vanti d&rsquo;haver defensat la lliure elecci&oacute; durant la pand&egrave;mia. De nou, la perversi&oacute; que anticip&agrave; Mann: es presenta com a llibertat el que en realitat &eacute;s darwinisme social i abandonament dels m&eacute;s vulnerables.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s recentment, a Badalona, el batle Xavier Garc&iacute;a-Albiol (PP) ha convertit el desallotjament d&rsquo;un institut abandonat en una exhibici&oacute; d&rsquo;una crueltat in&egrave;dita en l&rsquo;&agrave;mbit municipal. Sota el crit de &ldquo;no gastar ni un sol euro de l&rsquo;Ajuntament&rdquo; va expulsar m&eacute;s de 400 persones &mdash;majorit&agrave;riament migrants&mdash; al carrer, obligant-los a dormir, en ple hivern, al ras o davall el pont de l&rsquo;autovia. Tot i que el Jutjat havia autoritzat l&rsquo;operaci&oacute;, la mateixa resoluci&oacute; obligava a trobar una alternativa social i habitacional abans de procedir a l&rsquo;expulsi&oacute;. El batle va declarar-se insubm&iacute;s a aquesta ordre directa de la jutgessa que tenia per objectiu preservar els drets fonamentals de les persones afectades. En paral&middot;lel, quan entitats socials i la Generalitat els varen intentar oferir una sortida provisional a una parr&ograve;quia del barri, uns ve&iuml;ns s&rsquo;organitzaren per bloquejar, violentament, l&rsquo;entrada dins el temple a les persones desallotjades. Garc&iacute;a-Albiol havia aconseguit el seu objectiu: sembrar, des de la instituci&oacute; que presideix, la llavor de l&rsquo;odi.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;odi desacomplexat envers els m&eacute;s d&egrave;bils &eacute;s ja part del discurs pol&iacute;tic quotidi&agrave;. Els l&iacute;ders de VOX a Madrid i Mallorca demanen &ldquo;enfonsar&rdquo; els vaixells de rescat de migrants a la Mediterr&agrave;nia, perqu&egrave; &ldquo;la immensa majoria dels espanyols pensa el mateix&rdquo;. Aquesta crida a la viol&egrave;ncia indiscriminada contra persones que fugen de la fam i la guerra &eacute;s pr&ograve;pia de r&egrave;gims feixistes, no de societats democr&agrave;tiques. Tanmateix, s&rsquo;ha normalitzat fins al punt que els permet guanyar vots gr&agrave;cies a aquesta ret&ograve;rica de la crueltat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Governants suposadament moderats assumeixen aquestes mateixes posicions: Prohens i el president del Consell, Lloren&ccedil; Galm&eacute;s, es neguen a acollir m&eacute;s persones migrades, ni tan sols menors d&rsquo;edat, als centres de protecci&oacute; de les Illes. Han arribat a plantar cara a les lleis per evitar haver de fer-se c&agrave;rrec de nins vulnerables argumentant saturaci&oacute; &mdash;mentre neguen la tur&iacute;stica&mdash;. Deshumanitzaci&oacute; de l&rsquo;altre, del diferent, caldo de cultiu del feixisme, el de sempre.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context de banalitzaci&oacute; de la crueltat, el pacte de govern PP-Vox a les Balears i a la seva obsessi&oacute; per esborrar la Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica. No &eacute;s un fet a&iuml;llat ni simb&ograve;lic: est&agrave; carregat de connexions amb aquest nou relat de menyspreu dels Drets Humans que se comen&ccedil;a a instal&middot;lar, justament ara que celebram 50 anys en llibertat, per la mort de Franco. Un dictador que, en paraules de l&rsquo;hispanista Paul Preston, apost&agrave; pel terror i visqu&eacute; d&rsquo;aix&ograve; tota la seva vida. Sona familiar, veritat?
    </p><p class="article-text">
        Aquest retroc&eacute;s suposa que el PP consuma la seva entrega total a Vox i els pactes de la vergonya, entregant la mem&ograve;ria de les persones que encara avui esperen &mdash;amb dolor&mdash; recuperar els cossos i honorances dels seus &eacute;ssers estimats. El PP ha subhastat la lli&ccedil;&oacute; de la part m&eacute;s fosca de la nostra hist&ograve;ria recent, convertida en moneda de canvi per satisfer deliris revisionistes de l&rsquo;extrema dreta i, alhora, aprovar els pressuposts de Prohens i Galm&eacute;s. El vertader objectiu, per&ograve;, &eacute;s privar a les generacions futures de con&egrave;ixer la veritat sobre el que va succeir a Mallorca, no fa tants anys. Protegir la Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica, que ells en diuen revenja o &ldquo;reobrir ferides&rdquo;, &eacute;s un deure &egrave;tic i legal d&rsquo;una societat decent. Esborrar-la, o millor dit, tornar-la a sepultar, &eacute;s obrir la porta de pinte en ample per a repetir els horrors del passat.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s casualitat que els totalitarismes dels anys &lsquo;30 del segle XX emergissin en contextos de crisi econ&ograve;mica, de debilitament de les classes mitjanes, de frustraci&oacute; social i de descr&egrave;dit de la pol&iacute;tica. L&rsquo;ascens del nazisme se serv&iacute; de l&rsquo;atur i la inflaci&oacute; desbocada;&nbsp;el feixisme itali&agrave; es nodr&iacute; de les ferides obertes despr&eacute;s de la I Guerra Mundial; el falangisme espanyol es perpetu&agrave; gr&agrave;cies a una Guerra Civil i repressi&oacute; atroces i a la conniv&egrave;ncia de les elits que desplegaren el seu projecte repressiu, garantia els seus privilegis.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tots ells oferiren falses solucions i un boc expiatori a la desesperaci&oacute; de la gent corrent: assenyalaren minories &egrave;tniques, dissidents pol&iacute;tics o nacions ve&iuml;nes com els culpables de tots els mals, i prometeren ordre i grandesa nacional a canvi de sotmetre la voluntat popular als seus capricis. Malauradament, aquelles promeses es varen traduir en p&egrave;rdua absoluta de llibertats, en camps de concentraci&oacute;, en guerres i, en definitiva, en milions de morts i patiment sense fi. Avui els nous populismes autoritaris fan servir estrat&egrave;gies similars: atien el rancor social, culpabilitzen els migrants i els pobres dels problemes complexos com la manca d&rsquo;habitatge o l&rsquo;encariment de la vida, i disparen verbalment &mdash;aviat f&iacute;sicament?&mdash; a les minories. Cedir a aquests cants de sirena t&eacute; un preu que ja pagam: la polaritzaci&oacute;, la viol&egrave;ncia i, a la fi, la degradaci&oacute; de la democr&agrave;cia i de la conviv&egrave;ncia. Quan veiem partits de govern negant l&rsquo;emerg&egrave;ncia clim&agrave;tica, menyspreant els Drets Humans o essent inequ&iacute;vocament racistes, hem d&rsquo;entendre que estam en alerta vermella, que la Hist&ograve;ria est&agrave; a punt de repetir-se.
    </p><p class="article-text">
        La desmem&ograve;ria deliberada ens empobreix com a societat i ens deixa desprotegits davant els errors pret&egrave;rits. Implicar blanquejar els crims d&rsquo;una dictadura i trepitjar els valors que van inspirar la imperfecta, alhora que exemplar, Transici&oacute; i la reconciliaci&oacute; democr&agrave;tica &mdash;la just&iacute;cia, la veritat, la reparaci&oacute;&mdash;. La mem&ograve;ria de les v&iacute;ctimes de l&rsquo;odi entre espanyols no pertany a cap partit, &eacute;s un patrimoni moral col&middot;lectiu que no es negocia ni es &ldquo;paga&rdquo; per mantenir-se a una cadira presidencial. En paraules d&rsquo;Hannah Arendt: &ldquo;El subjecte ideal del domini totalitari no &eacute;s el nazi o el comunista conven&ccedil;ut, sin&oacute; les persones per a les quals ja no existeix ni la distinci&oacute; entre fet i ficci&oacute;, ni la distinci&oacute; entre real i fals&rdquo;. I la veritat &eacute;s que, sense Mem&ograve;ria, no hi ha just&iacute;cia possible ni Llibertat duradora.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Joan Ferrer]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/memoria-democratica-normalitzacio-l-odi_129_12876985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Dec 2025 10:58:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c828bf90-fdce-401f-b643-6de7a6c003cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2866498" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c828bf90-fdce-401f-b643-6de7a6c003cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2866498" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Memòria Democràtica contra la normalització de l’odi]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c828bf90-fdce-401f-b643-6de7a6c003cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Marga Prohens,Vox,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El comodín del tercero en la sentencia contra el fiscal general]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/comodin-sentencia-fiscal-general-tercero_132_12832807.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b1b28a7b-1434-4f15-b7e2-5b7d94f4fec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El comodín del tercero en la sentencia contra el fiscal general"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El desprecio por el Tribunal Supremo de la testifical de los periodistas implica la infracción del principio general de que la duda debe favorecer al reo, lo que obligaba a la absolución de Álvaro García Ortiz</p><p class="subtitle">El Supremo considera que el ex fiscal general “o alguien de su entorno” filtraron la confesión de la pareja de Ayuso</p></div><p class="article-text">
        Tras la lectura completa de la sentencia dictada por la Sala Segunda del Tribunal Supremo en la causa especial seguida contra el que en ese momento era fiscal general del Estado, y sin &aacute;nimo de ser exhaustivo, por lo que excluyo el comentario sobre las cuestiones previas planteadas que ser&aacute;n importantes en sucesivas instancias, <a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-considera-ex-fiscal-general-alguien-entorno-filtraron-confesion-pareja-ayuso_1_12816435.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">debo manifestar mi decepci&oacute;n con el relato de hechos de la mayor&iacute;a</a>, como con la valoraci&oacute;n probatoria que conduce al pronunciamiento condenatorio anticipado por el tribunal en inusual y perturbadora pr&aacute;ctica judicial. Resultar&iacute;a agotador glosar toda la sentencia que incluye el voto discrepante de dos magistradas, partidarias de absolver al acusado, por lo que me centrar&eacute; en dos cuestiones que me han llamado poderosamente la atenci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Tanto la mayor&iacute;a proclive a la condena como <a href="https://www.eldiario.es/politica/juezas-discrepan-sentencia-ex-fiscal-general-no-quedado-acreditado-sea-autor-filtracion_1_12816442.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las firmantes del voto particular</a> efect&uacute;an sus propios relatos de hechos probados, <a href="https://www.eldiario.es/politica/sentencia-fiscal-general-diez-interpretaciones-contrarias-condena-voto-discrepante_1_12831862.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">siendo destacable la diferencia</a> que existe en el detalle con el que se describe el momento exacto en que se atribuye a &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz la filtraci&oacute;n del correo electr&oacute;nico al periodista de la Cadena SER Miguel &Aacute;ngel Campos.
    </p><p class="article-text">
        En el pronunciamiento de la mayor&iacute;a &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/politica/documento-consulta-sentencia-integra-supremo-fiscal-general_1_12830296.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">folios 18 in fine y folios 19 de la sentencia</a>&ndash;, se resume el hecho de la siguiente manera: &ldquo;La informaci&oacute;n recopilada, concretamente, el correo electr&oacute;nico de 2 de febrero, fue comunicado desde la Fiscal&iacute;a General del Estado, con intervenci&oacute;n directa, o a trav&eacute;s de un tercero, pero con pleno conocimiento y aceptaci&oacute;n por parte del Sr. Garc&iacute;a Ortiz, al periodista de la Cadena SER, D. Miguel &Aacute;ngel Campos, lo que permiti&oacute; que, en el programa Hora 25, se difundiera un avance informativo (23:25 horas) que afirmaba: '(...) El abogado del novio de Ayuso ofreci&oacute; a la Fiscal&iacute;a llegar a un pacto en el que se declara culpable para evitar el juicio&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En el voto particular &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/politica/consulta-texto-integro-voto-particular-sentencia-ex-fiscal-general_1_12831615.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">folios 194 in fine y 195 de la sentencia</a>&ndash;, se describe as&iacute; el contacto de periodista y fiscal general del Estado: &ldquo;D. Miguel &Aacute;ngel Campos fue el primer periodista en difundir el contenido del correo electr&oacute;nico de 2 de febrero de 2024 y lo hizo a las 23:20 horas del 13 de marzo en el programa Hora 25 de la Cadena SER, tras conseguir que su fuente le autorizara a difundirlo, despu&eacute;s de las 23 horas, y no sin antes, sobre las 21 h, intentar hablar con D. Carlos Neira, llamada que no fue atendida. D. Miguel &Aacute;ngel Campos tambi&eacute;n intent&oacute;, previamente, a las 21:38 horas, contactar telef&oacute;nicamente con el Fiscal General del Estado D. &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz, pero este ni atendi&oacute; ni devolvi&oacute; la llamada. Durante la noche del 13 de marzo y la madrugada del 14 de marzo de 2024 el Fiscal General del Estado no tuvo ning&uacute;n tipo de comunicaci&oacute;n con el periodista D. Miguel &Aacute;ngel Campos. S&iacute; consigui&oacute;, en cambio, el Sr. Campos hablar con D&ntilde;a. Mar Hedo, quien se limit&oacute; a decirle que se publicar&iacute;a una nota informativa al d&iacute;a siguiente. Esa misma informaci&oacute;n se la facilit&oacute; D&ntilde;a. Mar Hedo a otros periodistas que tambi&eacute;n llamaron en esas horas a la Fiscal&iacute;a General del Estado&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno y otro relato resultan de la percepci&oacute;n y valoraci&oacute;n por parte de los integrantes del Tribunal de las pruebas practicadas en su presencia, resultando muy llamativo c&oacute;mo el hecho que sustenta la condena es muy gen&eacute;rico y no entra en detalles, mientras que el que fundamenta la absoluci&oacute;n minoritaria es muy preciso en determinar que periodista y fiscal no pudieron hablar y que la informaci&oacute;n de que se redactar&iacute;a una nota informativa le fue transmitida no por &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz, sino por la persona encargada&nbsp;de su redacci&oacute;n con la colaboraci&oacute;n reconocida del propio acusado. 
    </p><p class="article-text">
        Pero mucho m&aacute;s llamativa es la afirmaci&oacute;n como hecho probado de que la filtraci&oacute;n la hizo el fiscal  general personalmente o a trav&eacute;s de un tercero, cuando de la valoraci&oacute;n probatoria que se recoge en la fundamentaci&oacute;n jur&iacute;dica ni siquiera se alude a qui&eacute;n pudiera ser ese tercero o tercera que actu&oacute; con indicaci&oacute;n y control directo del acusado. Tan categ&oacute;rica y trascendente cuesti&oacute;n se deja ayuna de prueba, con lo que esa omisi&oacute;n cobra especial importancia para concluir que no concurri&oacute; prueba suficiente practicada en el plenario que sustente la condena del fiscal general del Estado sin infringir la doctrina que informa que la existencia de duda razonable obliga a un pronunciamiento absolutorio.&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Interesante es la cumplida fundamentaci&oacute;n que la sentencia realiza acerca del derecho al secreto profesional de los periodistas que comparecieron ante el tribunal y manifestaron su voluntad de ejercer tal derecho sin revelar sus fuentes, aunque hubo pronunciamientos expl&iacute;citos que exclu&iacute;an al acusado de tal condici&oacute;n de ser la fuente primigenia del secreto o la informaci&oacute;n reservada que la sentencia dice haberse quebrantado. La cita de abundante doctrina jurisprudencial relacionada con el respeto absoluto que la resoluci&oacute;n dice hacer del derecho argumentado no impide al redactor, y consecuentemente a quienes con &eacute;l comparten la decisi&oacute;n mayoritaria, distinguir, en el &uacute;ltimo p&aacute;rrafo de la fundamentaci&oacute;n, entre testigos de primera categor&iacute;a &ndash;los fiscales que no gozan de ese derecho y que, por tanto, deben responder a cuanto se les pregunta, pensando sin duda en el testimonio de Almudena Lastra, prueba de cargo incontestable&ndash; y testigos de segunda en cuanto pueden eludir aquella parte del interrogatorio que pueda afectar al derecho al que vengo haciendo referencia. 
    </p><p class="article-text">
        Si mi explicaci&oacute;n no fuera lo suficientemente clara, me permito reproducir el p&aacute;rrafo concreto en que la sentencia descarga de valor probatorio al testimonio de los periodistas frente a otros testimonios que sustentan el pronunciamiento condenatorio: 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Estas consideraciones enmarcan de alguna forma y condicionan la valoraci&oacute;n de esas testificales que, por lo dem&aacute;s, han ayudado tambi&eacute;n al Tribunal, como se ver&aacute;, a formar su convicci&oacute;n. Pero no es id&eacute;ntica la forma de enfrentarse a un interrogatorio de alguien consciente de su derecho al secreto y su deber protegido constitucionalmente de lealtad a sus fuentes, que la de otras personas que carecen de v&aacute;lvulas de escape similares y que declaran conscientes de su deber de contestar a todas las preguntas que se les dirijan sin poder eludirlas, tampoco con subterfugios. Y pensamos significadamente en los miembros del Ministerio fiscal que prestaron declaraci&oacute;n: en ellos -tanto los que proporcionaron datos que favorec&iacute;an la estrategia procesal del acusado, como algunos que aportaron elementos elocuentes que han alimentado la convicci&oacute;n de este Tribunal- es para este Tribunal muy dif&iacute;cil imaginar ni siquiera una concesi&oacute;n a la mendacidad, o apartamiento consciente y deliberado de la realidad. Sobra apostillar que en el acusado, en todo caso, ha de prevalecer su derecho constitucional a no declararse culpable&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el voto particular de las magistradas discrepantes se hace tambi&eacute;n cumplida referencia a la regulaci&oacute;n legal y jurisprudencial sobre el derecho al secreto profesional de los periodistas y sobre el valor de su testimonio y sit&uacute;a el debate en su punto justo: con el subterfugio de testigos de primera y testigos de segunda, la sentencia mayoritaria evita pronunciarse sobre si la declaraci&oacute;n de los profesionales de la informaci&oacute;n falt&oacute; a la verdad, lo que no pasa desapercibido para Ana Ferrer y Susana Polo, cuando en las p&aacute;ginas 207<em> in fine</em> y 208&nbsp;afirman: &ldquo;Por &uacute;ltimo, conviene apuntar que (...) la sentencia mayoritaria no acuerda deducir testimonio contra los citados periodistas, pese, aunque no lo diga expresamente, a no creer sus afirmaciones, pues no se tienen en cuenta como prueba de descargo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para qu&eacute; atribuir un presunto delito de falso testimonio a quienes ejercen un derecho teniendo la posibilidad, bien que un tanto bizarra, de distinguir entre la calidad de unos y otros testigos. En el razonamiento contenido en los folios 145 y 146 de la resoluci&oacute;n se afirma que no se discute la credibilidad de los periodistas, pero se niega su valor de prueba de descargo, sin dar la menor explicaci&oacute;n de por qu&eacute; la sospecha de una fiscal, Almudena Lastra, tiene superior valor probatorio, cuando una y otros tuvieron que jurar o prometer decir la verdad a lo que se les preguntara y debieron ser advertidos por el presidente del Tribunal acerca de las consecuencias de faltar a la verdad en causa penal. Al igual que con los testigos de alta y baja calidad, nos hallamos ante una categor&iacute;a&nbsp;de nueva creaci&oacute;n entre faltar a la verdad y no dudar de la credibilidad, pero negarla <em>de facto</em>, dando a entender que los periodistas faltaron a la verdad, sin vincular consecuencia legal alguna a dicha conducta.
    </p><p class="article-text">
        Valgan todas estas consideraciones previas para llegar a la cuesti&oacute;n nuclear de la prueba que sustenta el pronunciamiento condenatorio, que no es otra que una sucesi&oacute;n de sospechas y suposiciones, que se califican de indicios y sobre los que se construye un relato de hechos que se dicen sancionables conforme a lo dispuesto en el art&iacute;culo 417.1 del C&oacute;digo Penal. Despreciando la prueba directa constituida por la declaraci&oacute;n de los periodistas que, antes del d&iacute;a de autos, tuvieron acceso al contenido del correo de fecha 2 de febrero entre Alberto Gonz&aacute;lez Amador, sin atreverse a afirmar que los periodistas mienten en lo declarado, con una f&oacute;rmula novedosa consistente en no dudar de la credibilidad de su testimonio, para, a continuaci&oacute;n despreciar absolutamente su relato sin justificar esa decisi&oacute;n.  
    </p><p class="article-text">
        El Tribunal mayoritario afirma que, para poder condenar, no debe aparecer de la prueba practicada duda razonable acerca de la culpabilidad del acusado: &ldquo;Esta declaraci&oacute;n parte, como hemos dicho, del examen de su licitud, de la regularidad en su pr&aacute;ctica, de la inmediaci&oacute;n, contradicci&oacute;n efectiva, publicidad y oralidad, y del sentido razonable de cargo, afirmando una declaraci&oacute;n f&aacute;ctica que incida sobre el hecho y la participaci&oacute;n en el mismo de la persona acusada, sin albergar duda razonable, pues la duda, en el derecho penal, favorece al reo (principio <em>in dubio pro reo</em>)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De la testifical de los periodistas &ndash;insisto: en su condici&oacute;n de prueba directa&ndash; se desprende no ya una duda razonable, sino la convicci&oacute;n de que el fiscal general del Estado no filtr&oacute;, por &eacute;l o por persona interpuesta no identificada y sobre la que no se hace la menor valoraci&oacute;n probatoria, informaci&oacute;n alguna sobre la que pesara el deber de sigilo que se dice quebrantado, y su desprecio por el Tribunal resulta en la infracci&oacute;n del principio general de que la duda debe favorecer al reo, lo que obligaba a la absoluci&oacute;n de &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz del delito por el que ha sido condenado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Juan Pedro Yllanes Suárez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/comodin-sentencia-fiscal-general-tercero_132_12832807.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 10 Dec 2025 10:13:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b1b28a7b-1434-4f15-b7e2-5b7d94f4fec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="9350024" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b1b28a7b-1434-4f15-b7e2-5b7d94f4fec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="9350024" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El comodín del tercero en la sentencia contra el fiscal general]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b1b28a7b-1434-4f15-b7e2-5b7d94f4fec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Álvaro García Ortiz,Fiscales,Fiscalía,Isabel Díaz Ayuso,Alberto González Amador]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una reflexión sobre la imparcialidad en el juicio contra el fiscal general del Estado]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/reflexion-imparcialidad-juicio-fiscal-general_129_12799630.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ef52d2f8-c8c6-4076-84ce-317f81a8111a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una reflexión sobre la imparcialidad en el juicio contra el fiscal general del Estado"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La prudencia, la apariencia de imparcialidad y la confianza en la justicia a que alude la resolución del TEDH hubiera reclamado que al menos el magistrado director del curso en el ilustre Colegio de Abogados se hubiera apartado del conocimiento de la causa contra    García Ortiz</p><p class="subtitle">Tres jueces del Supremo que condenaron al fiscal general impartieron tras el juicio un curso pagado por una acusación
</p></div><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de haberse divulgado anticipadamente el fallo de la sentencia contra el fiscal general del Estado &ndash;iniciativa perturbadora en cuanto inusual en la pr&aacute;ctica de nuestros juzgados y tribunales y en especial en la de la Sala Segunda del Tribunal Supremo actuando como &oacute;rgano de instancia&ndash;, en el que se le condena por la comisi&oacute;n de un delito previsto y penado en el art&iacute;culo 417.1 del C&oacute;digo Penal, me planteo hacer una reflexi&oacute;n sobre la imparcialidad del Tribunal vinculada a la composici&oacute;n de la Sala. Lo har&eacute; tras haber le&iacute;do en este diario la exclusiva sobre la relaci&oacute;n entre tres de los magistrados que integraban el tribunal y una de las partes acusadoras personadas en las actuaciones.
    </p><p class="article-text">
        Siendo incapaz de hacer un ejercicio de anticipaci&oacute;n a los razonamientos que pudieran conducir a la decisi&oacute;n mayoritaria de considerar probada la comisi&oacute;n de un delito por el fiscal general del Estado, entrar&eacute; en el examen de la imparcialidad de al menos uno de los integrantes de la sala de enjuiciamiento, a la luz de las disposiciones que se contienen en el Convenio Europeo de Derechos Humanos, recogidas por la doctrina jurisprudencial del Tribunal Constitucional, en cuanto que este Tribunal y el Tribunal Europeo de Derechos Humanos son las instancias a las que podr&aacute; recurrir la defensa de &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz contra la sentencia del Tribunal Supremo.
    </p><p class="article-text">
        El art&iacute;culo 6.1 del Convenio Europeo de Derechos Humanos bajo el t&iacute;tulo de Derecho a un proceso equitativo, establece en su art&iacute;culo primero: &ldquo;Toda persona tiene derecho a que su causa sea o&iacute;da equitativa, p&uacute;blicamente y dentro de un plazo razonable, por un Tribunal independiente e imparcial, establecido por ley, que decidir&aacute; los litigios sobre sus derechos y obligaciones de car&aacute;cter civil o sobre el fundamento de cualquier acusaci&oacute;n en materia penal dirigida contra ella. La sentencia debe ser pronunciada p&uacute;blicamente, pero el acceso a la sala de audiencia puede ser prohibido a la prensa y al p&uacute;blico durante la totalidad o parte del proceso en inter&eacute;s de la moralidad, del orden p&uacute;blico o de la seguridad nacional en una sociedad democr&aacute;tica, cuando los intereses de los menores o la protecci&oacute;n de la vida privada de las partes en el proceso as&iacute; lo exijan en la medida en que sea considerado estrictamente necesario por el tribunal, cuando en circunstancias especiales la publicidad pudiera ser perjudicial para los intereses de la justicia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tal precepto da lugar a un abundante cuerpo de jurisprudencia acerca del alcance de la exigencia de imparcialidad del Tribunal. Valga como perfecto ejemplo la sentencia del TEDH de 15 de octubre de 2009 en el caso Micallef contra Malta. En una extensa resoluci&oacute;n en la que se resuelven m&uacute;ltiples cuestiones jur&iacute;dicas, nos interesa centrar la atenci&oacute;n en los pronunciamientos del tribunal sobre el contenido y alcance del citado art&iacute;culo. Establece dicha sentencia en uno de sus fundamentos principales, bajo el ep&iacute;grafe 'La valoraci&oacute;n del Tribunal':
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;93.- La imparcialidad normalmente denota la ausencia de prejuicios o favoritismos y su existencia puede ser probada de diferentes formas. De acuerdo con la jurisprudencia constante del Tribunal, la existencia de imparcialidad en lo que se refiere al art&iacute;culo 6.1 debe ser determinada de acuerdo a una valoraci&oacute;n subjetiva donde se deben tener en cuenta la convicci&oacute;n personal y el comportamiento de un juez en particular, esto es, si el juez tiene alg&uacute;n prejuicio personal o favoritismo en alg&uacute;n caso dado; y tambi&eacute;n de acuerdo con una valoraci&oacute;n objetiva, es decir asegurando si el tribunal en s&iacute; mismo y, entre otros aspectos, su composici&oacute;n, ofrece suficientes garant&iacute;as para excluir cualquier duda leg&iacute;tima con respecto a su imparcialidad (ver, inter alia, Fey contra Austria, 24 de febrero de 1993, Series A n&uacute;m. 255, ap. 27,28 y 30, y Wettstein contra Suiza, n&uacute;m. 33958/96, ap. 42, TEDH 2000-XII)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;98.-  A este respecto incluso las apariencias deben ser de una cierta importancia o, en otras palabras, &rdquo;la justicia no solo debe realizarse, tambi&eacute;n debe verse que se realiza&ldquo; (ver De Cubber, citado arriba, ap.26). Lo que est&aacute; en juego es la confianza que debe inspirar en el p&uacute;blico un tribunal en una sociedad democr&aacute;tica. As&iacute;, cualquier juez sobre el que recaiga una leg&iacute;tima raz&oacute;n para temer una falta de imparcialidad debe retirarse (ver Castillo Algar contra Espa&ntilde;a, 28 de octubre de 1998, Informes 1998-VIII, ap.45).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;99.- Adem&aacute;s, para que el Tribunal pueda inspirar p&uacute;blicamente la confianza indispensable, tambi&eacute;n se deben tener en cuenta cuestiones de organizaci&oacute;n interna (ver Piersack, citado arriba, ap.30 (d)). La existencia de procedimientos nacionales para asegurar la imparcialidad, principalmente normas que regulan la recusaci&oacute;n de jueces, es un factor relevante. Tales normas manifiestan la preocupaci&oacute;n del legislador nacional de apartar cualquier duda razonable sobre la imparcialidad de un juez o tribunal y constituyen un intento de garantizar la imparcialidad al eliminar las causas de esas preocupaciones. Adem&aacute;s de garantizar la ausencia de preferencias reales, buscar eliminar cualquier apariencia de parcialidad y as&iacute; sirven a promover la confianza que debe inspirar en el p&uacute;blico un tribunal en una sociedad democr&aacute;tica (ver Me&#382;nari&#263;, citado arriba, ap. 27). El Tribunal tomar&aacute; esas normas en cuenta cuando haga su propia valoraci&oacute;n sobre si un tribunal es imparcial y, en particular, si los miedos del demandante pueden pasar por objetivamente justificados (ver, mutatis mutandis, Pescador Valero contra Espa&ntilde;a, n&uacute;m. 62435/00, ap.24-29, TEDH 2003-VII)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Si algo destaca en esta doctrina jurisprudencial es la alusi&oacute;n que en el par&aacute;grafo 98 se hace a la denominada apariencia de imparcialidad vinculada a la confianza que debe inspirar en el p&uacute;blico un tribunal en una sociedad democr&aacute;tica, sin perjuicio de que en los restantes par&aacute;grafos se haga un completo compendio de la doctrina del Tribunal Europeo acerca de la imparcialidad judicial. En el par&aacute;grafo 99 se alude a la existencia de procedimientos nacionales para garantizar la imparcialidad y, por lo que al ordenamiento jur&iacute;dico espa&ntilde;ol se refiere, tales procedimientos est&aacute;n contenidos en los art&iacute;culos 217 y siguientes de la Ley Org&aacute;nica del Poder Judicial siendo el art&iacute;culo 219 el que contiene las causas de abstenci&oacute;n y recusaci&oacute;n, entre las que se incluye tener amistad &iacute;ntima o enemistad manifiesta con cualquiera de las partes. 
    </p><p class="article-text">
        En la causa contra el fiscal general del Estado se person&oacute; como acusaci&oacute;n popular el Ilustre Colegio de Abogados de Madrid, que solicitaba una pena de prisi&oacute;n de cuatro a&ntilde;os para el acusado. En la p&aacute;gina web de dicha instituci&oacute;n y dentro de su oferta formativa aparece el anuncio de este curso:
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d53104a-5885-4960-a449-35530bbeafd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d53104a-5885-4960-a449-35530bbeafd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d53104a-5885-4960-a449-35530bbeafd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d53104a-5885-4960-a449-35530bbeafd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d53104a-5885-4960-a449-35530bbeafd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d53104a-5885-4960-a449-35530bbeafd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d53104a-5885-4960-a449-35530bbeafd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Curso de casación y turno especial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Curso de casación y turno especial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De esta relaci&oacute;n entre los tres integrantes del tribunal sentenciador antes citados y una de las acusaciones populares personadas dif&iacute;cilmente podr&iacute;a predicarse un v&iacute;nculo de amistad &iacute;ntima en los t&eacute;rminos exigidos por el art&iacute;culo 219 de la Ley Org&aacute;nica. Sin embargo, la prudencia, la apariencia de imparcialidad y la confianza en la justicia a que alude la resoluci&oacute;n del Tribunal Europeo de Derechos Humanos hubiera reclamado que al menos el magistrado director del curso en el ilustre Colegio de Abogados, tarea sin duda generosamente remunerada, se hubiera apartado del conocimiento de la causa permitiendo que cualquier otro compa&ntilde;ero o compa&ntilde;era &ndash;la Sala Segunda la integran catorce magistrados y magistradas&ndash; lo sustituyera en un juicio y una decisi&oacute;n de tanto eco p&uacute;blico. M&aacute;s aun cuando el citado magistrado, Antonio del Moral, se integra en la mayor&iacute;a partidaria de condenar, bien que empezando la casa por el tejado, a &Aacute;lvaro Garc&iacute;a Ortiz. 
    </p><p class="article-text">
        Es perfectamente predicable de la conducta del aludido magistrado que se ajuste a las exigencias acerca de los motivos de recusaci&oacute;n y abstenci&oacute;n de la LOPJ, del mismo modo que tambi&eacute;n lo es que, siendo perfecto conocedor de la doctrina emanada del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, hubiese sido deseable que se retirara del enjuiciamiento de los hechos y de la formaci&oacute;n de la mayor&iacute;a del Tribunal favorable a una condena por la comisi&oacute;n de un delito del art&iacute;culo 417.1 del C&oacute;digo Penal. Siendo quien esto escribe perfecto conocedor de c&oacute;mo se desarrollan las deliberaciones en un &oacute;rgano colegiado, no es descartable que el magistrado en cuesti&oacute;n haya sido la voz principal para mover la convicci&oacute;n de sus compa&ntilde;eros al pronunciamiento condenatorio, hip&oacute;tesis perfectamente aceptable y defendible despu&eacute;s de ver la importancia que durante la causa y en el plenario han tenido las corazonadas, las deducciones sin sustento o las alusiones al color del cabello como fuente de conocimiento y regla de experiencia.
    </p><p class="article-text">
        Acabo trasladando que la doctrina del TEDH sobre imparcialidad ha sido recogida por el Tribunal Constitucional en sus resoluciones, valga como perfecto ejemplo la STC 133/2014 en la que se alude la resoluci&oacute;n del caso Micallef contra Malta, para concluir que existen motivos suficientes para que se recurra la sentencia del Tribunal Supremo condenando al Fiscal General del Estado tanto ante una como otra sede jurisdiccional por la infracci&oacute;n del derecho a un juez imparcial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Juan Pedro Yllanes Suárez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/reflexion-imparcialidad-juicio-fiscal-general_129_12799630.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Nov 2025 21:37:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ef52d2f8-c8c6-4076-84ce-317f81a8111a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="38757" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ef52d2f8-c8c6-4076-84ce-317f81a8111a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="38757" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una reflexión sobre la imparcialidad en el juicio contra el fiscal general del Estado]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ef52d2f8-c8c6-4076-84ce-317f81a8111a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Álvaro García Ortiz,Fiscal General del Estado,Fiscalía General del Estado,Tribunal Supremo,Magistrados]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La gratuïtat del transport públic o com no fer política]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/gratuitat-transport-public-com-no-fer-politica_129_12793159.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/68879d88-924b-492b-aec5-32a427b686df_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131142.jpg" width="1162" height="654" alt="La gratuïtat del transport públic o com no fer política"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La gratuïtat no ha reduït el nombre de cotxes, i qui s’ha pujat al transport públic ha estat, sobretot, qui abans caminava o anava en bicicleta. Avui podríem estar celebrant, però no ho feim</p></div><p class="article-text">
        <em>&ldquo;Cal tenir presents les realitats i no imaginar-se rep&uacute;bliques o principats que no existeixen&rdquo;.</em>
    </p><p class="article-text">
        <em>Maquiavel. Discursos, llibre I, cap&iacute;tol 1</em>
    </p><p class="article-text">
        El setembre passat, l&rsquo;Empresa Municipal de Transports de Palma (EMT) va presentar les dades dels darrers anys. El titular se&rsquo;l va endur l&rsquo;ascens de vint milions de passatgers en nom&eacute;s dos exercicis, fins a arribar a la xifra r&egrave;cord de seixanta milions. Resulta dif&iacute;cil no vincular aquesta millora amb la gratu&iuml;tat del servei, una mesura que va ser objecte de debat durant les eleccions al Parlament de 2023.
    </p><p class="article-text">
        La reacci&oacute;, per&ograve;, no va ser d&rsquo;euf&ograve;ria entre els defensors de la proposta, sin&oacute; m&eacute;s aviat la contr&agrave;ria. Les dades venien amb una contrapartida inc&ograve;moda: en el mateix per&iacute;ode, el tr&agrave;nsit de cotxes s&rsquo;havia mantingut estable. Per tant, l&rsquo;objectiu principal de la mesura (reduir la gran depend&egrave;ncia del vehicle privat) no s&rsquo;havia assolit. Per&ograve;, era realment aquest l&rsquo;objectiu?
    </p><p class="article-text">
        Per respondre-ho cal recordar el context. A inicis de 2022, R&uacute;ssia va envair Ucra&iuml;na i desencaden&agrave; un fort impacte econ&ograve;mic sobre el conjunt d&rsquo;Europa. El cop fou dur per a les butxaques de la ciutadania, que vei&eacute; com el cost de la vida s&rsquo;enfilava. Dins el paquet de reacci&oacute; institucional, la gratu&iuml;tat del transport p&uacute;blic aparegu&eacute; com una mesura destinada a alleujar la pressi&oacute; econ&ograve;mica de les fam&iacute;lies en un moment d&rsquo;inflaci&oacute; desbocada. O, com a m&iacute;nim, aquesta era la finalitat m&eacute;s destacada si revisam el que es va dir aleshores. Tamb&eacute; es parlava d&rsquo;afavorir l&rsquo;&uacute;s del transport p&uacute;blic i de reduir el vehicle privat, per&ograve; no era, ni de lluny, l&rsquo;eix central.
    </p><p class="article-text">
        Amb el pas del temps, per&ograve;, les coses han canviat. All&ograve; que havia nascut com una mesura per ajudar les persones que feien servir habitualment el transport p&uacute;blic, m&eacute;s vulnerables que el conjunt, s&rsquo;ha convertit en la bandera de la nova mobilitat menys dependent del cotxe. L&rsquo;objectiu principal de la pol&iacute;tica ha passat a ser secundari, i el secundari s&rsquo;ha fet gran. Qui va perpetrar aquest canvi? L&rsquo;esquerra, precisament la principal defensora de la mesura.
    </p><p class="article-text">
        Les dades, per&ograve;, s&oacute;n tossudes, i ara sabem que el canvi d&rsquo;estrat&egrave;gia va ser erroni. La gratu&iuml;tat no ha redu&iuml;t el nombre de cotxes, i qui s&rsquo;ha pujat al transport p&uacute;blic ha estat, sobretot, qui abans caminava o anava en bicicleta. Avui podr&iacute;em estar celebrant, per&ograve; no ho feim.
    </p><p class="article-text">
        Equivocar-se d&rsquo;estrat&egrave;gia &eacute;s hum&agrave;. Totes les forces pol&iacute;tiques, d&rsquo;una manera o altra, acaben topant amb decisions que no surten com esperaven. Per&ograve; aquest episodi &eacute;s, sobretot, un exemple paradigm&agrave;tic d&rsquo;un defecte m&eacute;s profund de l&rsquo;esquerra, tant global com, especialment, balear. Sovint li costa triar b&eacute; les batalles. Massa vegades opta per convertir mesures concretes, nascudes d&rsquo;un context puntual, en s&iacute;mbols de transformacions maj&uacute;scules que despr&eacute;s no pot sostenir. Quan les paraules s&oacute;n m&eacute;s grans que els resultats, all&ograve; que havia de generar esperan&ccedil;a acaba produint frustraci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        I &eacute;s precisament aquesta frustraci&oacute; el que obre la porta als resultats que arriben despr&eacute;s, sempre m&eacute;s durs, m&eacute;s regressius. Si l&rsquo;esquerra vol recuperar credibilitat, haur&agrave; d&rsquo;assumir que no tot pot ser &egrave;pic ni tot pot ser una revoluci&oacute;. De vegades, fer bona pol&iacute;tica &eacute;s, simplement, ajustar expectatives, explicar la realitat amb humilitat i definir batalles que realment es puguin guanyar. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julián Claramunt]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/gratuitat-transport-public-com-no-fer-politica_129_12793159.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Nov 2025 19:33:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/68879d88-924b-492b-aec5-32a427b686df_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131142.jpg" length="401273" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/68879d88-924b-492b-aec5-32a427b686df_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131142.jpg" type="image/jpeg" fileSize="401273" width="1162" height="654"/>
      <media:title><![CDATA[La gratuïtat del transport públic o com no fer política]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/68879d88-924b-492b-aec5-32a427b686df_16-9-discover-aspect-ratio_default_1131142.jpg" width="1162" height="654"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El día que me avergoncé del Senado]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/dia-avergonce-senado_129_12733730.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/01ded410-8e6d-476e-85f0-26e181ae8344_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El día que me avergoncé del Senado"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ni en los tiempos más duros de la dictadura habría protagonizado interrogatorios tan torturadores, tan carentes de las imprescindibles garantías procedimentales y tan ignorantes de la presunción de inocencia como los de la Comisión del Senado para la investigación del caso Koldo</p><p class="subtitle">El PP utiliza la comisión del Senado como un cajón de sastre contra el Gobierno
</p></div><p class="article-text">
        Siempre he sido un ferviente defensor de la libertad de expresi&oacute;n y todav&iacute;a m&aacute;s de la inmunidad parlamentaria, pero esta &uacute;ltima creo que a partir de ahora con indudables y l&oacute;gicas reservas.
    </p><p class="article-text">
        El espect&aacute;culo que los espa&ntilde;oles vivimos y, por si tambi&eacute;n en esta ocasi&oacute;n el lenguaje inclusivo se quedara corto, tambi&eacute;n las espa&ntilde;olas, fue vergonzoso hasta decir basta. 
    </p><p class="article-text">
        No s&eacute; si para suerte o puede que quiz&aacute;s para mi desgracia, porque hoy contar&iacute;a con ese reconocido m&eacute;rito en mi haber, nunca estuve en los s&oacute;tanos de la Direcci&oacute;n General de la Seguridad del Estado, pero estoy convencido de que ni en los tiempos m&aacute;s duros de la dictadura habr&iacute;a protagonizado interrogatorios tan torturadores, tan <a href="https://www.eldiario.es/politica/bulos-tergiversaciones-interrogatorio-sanchez-senado_1_12727345.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">carentes de las imprescindibles garant&iacute;as procedimentales </a>y tan ignorantes de la presunci&oacute;n de inocencia como aquellos a los que, debido a mi obstinaci&oacute;n por estar al d&iacute;a de la actualidad pol&iacute;tica, lamentablemente vi por televisi&oacute;n con ocasi&oacute;n de la celebraci&oacute;n de la <a href="https://www.eldiario.es/politica/sanchez-salva-interrogatorio-senado-cree-pp-recrudecera-ofensiva-fiasco_1_12729531.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Comisi&oacute;n del Senado para la investigaci&oacute;n del caso Koldo</a>.
    </p><p class="article-text">
        De entrada, el nombre no acababa de cuadrarle del todo porque si bien era el caso Koldo, &Aacute;balos y Cerd&aacute;n y si el presidente del Gobierno se avergonzaba o no de ellos, tambi&eacute;n acabaron siendo el de la <a href="https://www.eldiario.es/politica/pp-agita-tesis-caja-b-psoe-descuadre-miles-euros-pagos-abalos-koldo-garcia_1_12699985.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">financiaci&oacute;n ilegal del PSOE</a>, el <a href="https://www.eldiario.es/politica/18-meses-investigacion-senado-desmontan-bulos-begona-gomez-rescate-air-europa_129_12720144.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caso Air Europa, el caso Bego&ntilde;a G&oacute;mez</a>, el caso de su hermano y cual era su domicilio, el caso de su suegro fallecido y si financi&oacute; su campa&ntilde;a y no se sabe de cu&aacute;ntos parientes m&aacute;s, el caso Leire D&iacute;ez, el caso de si Venezuela es o no una democracia, el <a href="https://www.eldiario.es/politica/bulos-tergiversaciones-interrogatorio-sanchez-senado_1_12727345.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caso del aterrizaje de Delcy Rodr&iacute;guez </a>en el aeropuerto de Madrid, el de si medi&oacute; Zapatero en el rescate de la aerol&iacute;nea Plus Ultra, el caso de la entrega de la alcald&iacute;a de Pamplona a EH Bildu, el de la banda del Peugeot y cu&aacute;ntas plazas ten&iacute;a ese coche as&iacute; como si en su interior se hac&iacute;an chistes machistas, el de la frecuencia con la que comparec&iacute;a ante el Senado, el de la pandemia de la Covid y su repercusi&oacute;n para uno de los interrogadores, el de la foto que se hizo junto a V&iacute;ctor Aldama &ndash;todos sabemos que cualquiera que haya alcanzado una m&iacute;nima fama acaba haci&eacute;ndose fotos con el primero que se la pide-, el caso de si el <a href="https://www.eldiario.es/escolar/exige-juez-peinado-eldiario_132_12726452.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">juez Peinado </a>es o no un facha con toga, y seguro que si hubiera nacido mucho antes se le hubiera preguntado por la cogida de Manolete en Linares.
    </p><p class="article-text">
        Todo este desbarajuste entre el objetivo inicialmente programado para la Comisi&oacute;n y el que acab&oacute; teniendo fue deliberadamente consentido por su presidente, quien en las escasas ocasiones en que intervino lo hizo para llamar al orden al interrogado por decir lo que todos los espectadores est&aacute;bamos pensando, que aquello era <a href="https://www.eldiario.es/politica/circo-interrogatorio-sanchez-senado-diez-momentos_1_12728022.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&aacute;s un circo que una Comisi&oacute;n de Investigaci&oacute;n</a>, y para tranquilizar a los interrogadores anunci&aacute;ndoles que el tiempo de sus intervenciones ser&iacute;a prorrogado. Nunca para corregir a los de UPN, Vox ni menos a&uacute;n al del PP por sus<a href="https://www.eldiario.es/contracorriente/comision-investigacion-inquisitorial_132_12729183.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> modos de interrogar </a>en los que compel&iacute;an al presidente del Gobierno para que <a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/conteste-pregunta-si-no_129_12729779.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">contestara con escuetos s&iacute;es o noes </a>a preguntas que, por su naturaleza, exig&iacute;an respuestas mucho m&aacute;s matizadas, posiblemente porque una mayor extensi&oacute;n podr&iacute;a escocerles y por nada del mundo deseaban escucharla.
    </p><p class="article-text">
        Impasible se mostraba el presidente de la Comisi&oacute;n ante preguntas en las que los mismos que las formulaban ofrec&iacute;an sus respuestas; en las que apenas formuladas ya adivinaban que no ser&iacute;an contestadas por la contumaz tendencia del interrogado a faltar a la verdad, sin dar oportunidad a que fueran respondidas porque tras una primera se planteaba una segunda sin aguardar a la respuesta de la anterior, porque lo que realmente les interesaba no era escuchar respuestas, sino formular preguntas con la mayor agresividad posible, si duda conocedores de que esa actitud puntuaba ante su partido.
    </p><p class="article-text">
        Los portavoces de UPN, Vox y PP, premeditadamente, conformaron un tr&iacute;o en el que los tonos ir&iacute;an <em>in crescendo</em>, de menos a m&aacute;s para culminar en el <a href="https://www.eldiario.es/politica/elegido-pp-interrogar-sanchez-alejo-miranda-larra-responsable-politico-obras-zendal_1_12728134.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sr. Miranda </a>quien, por representar a su partido, era el que m&aacute;s tendr&iacute;a que callar.
    </p><p class="article-text">
        Pero es que adem&aacute;s, estando obligado el compareciente a decir la verdad, no advert&iacute; que el presidente de la Comisi&oacute;n le recibiera ni juramento ni promesa para que cumpliera con ese deber; tampoco consta que le informara de que no estuviera obligado a responder a aquellas preguntas si sus respuestas pudieran incriminarle o afectaran a sus familiares en un determinado grado. 
    </p><p class="article-text">
        Si las consecuencias de que el compareciente faltare a la verdad son las de cometer un delito de falso testimonio, previsto y penado en el art&iacute;culo 502.3 del C&oacute;digo Penal, las garant&iacute;as deben de ser exactamente las mismas que las de para cualquier testigo y, entre ellas, la de que el presidente de la Comisi&oacute;n no debiera haber tolerado preguntas que situaran al compareciente en la disyuntiva entre incriminarse o cometer un delito de falso testimonio. 
    </p><p class="article-text">
        De cualquier manera, est&aacute; claro que ni tan siquiera esta carencia de garant&iacute;as mermaron la serenidad del presidente del Gobierno, no del de la Comisi&oacute;n, quien <a href="https://www.eldiario.es/politica/sanchez-sale-ileso-senado-pone-pp-frente-espejo-caja-b-bochornoso-papel-discipulo-ayuso_129_12729457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no cay&oacute; en la trampa de ponerse a la altura de sus interrogadores,</a> quienes se fueron como hab&iacute;an venido, sin nada, con las manos vac&iacute;as pero con el p&uacute;blico reproche a su ignominiosa intervenci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        <em><strong>Jos&eacute; Castro Arag&oacute;n</strong></em>
    </p><p class="article-text">
        <em><strong>Exmagistrado</strong></em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[José Castro]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/dia-avergonce-senado_129_12733730.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Nov 2025 12:43:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/01ded410-8e6d-476e-85f0-26e181ae8344_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="229572" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/01ded410-8e6d-476e-85f0-26e181ae8344_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="229572" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El día que me avergoncé del Senado]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/01ded410-8e6d-476e-85f0-26e181ae8344_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pedro Sánchez,Senado,Caso Koldo,Alejo Miranda de Larra,PP - Partido Popular,UPN - Unión del Pueblo Navarro,Vox,PSOE]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La vivienda, del uso de los bienes y la propiedad]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/vivienda-bienes-propiedad_129_12694090.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ccf4aaa5-b5a8-4950-8d0e-c0060ce93fa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La vivienda, del uso de los bienes y la propiedad"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En una sociedad capitalista, en el que el precio de los bienes y servicios lo fija el mercado, el precio de los alquileres ya no atiende a la función social de la vivienda, y este bien escaso se convierte en inaccesible para amplios sectores de la población</p></div><p class="article-text">
        La Ley del Suelo, de 1956, una de las m&aacute;s progresistas del momento, que en pleno franquismo levant&oacute; polvaredas entre los propietarios que la llegaron a tildar de comunista, se aplic&oacute; acomod&aacute;ndose a intereses de los propietarios; sin poder evitar la especulaci&oacute;n que durante el desarrollismo dio origen al crecimiento an&aacute;rquico de las ciudades.
    </p><p class="article-text">
        Pero, aun as&iacute;, la ley del suelo con sus sucesivas modificaciones, permiti&oacute; considerar al suelo, el territorio, desde el punto de vista de su valor para la sociedad, restringi&eacute;ndose los aprovechamientos urban&iacute;sticos privados adapt&aacute;ndose a la sensibilidad respecto al medio ambiente y esa funcionalidad social.
    </p><p class="article-text">
        Hoy, el mayor problema de convivencia al que se enfrenta las sociedades europeas es el precio de la vivienda que, edificadas para cubrir la demanda local de residencia, se destinan al mercado tur&iacute;stico. Un cambio cualitativo de destino residencial, cumpliendo una funci&oacute;n social, a tur&iacute;stico, afectado por la especulaci&oacute;n de la industria del ocio. La vivienda tur&iacute;stica se ha convertido en producto de inversi&oacute;n con ratios de beneficios superiores a cualquier inversi&oacute;n burs&aacute;til.  
    </p><p class="article-text">
        Inventado y controlado por plataformas tecnol&oacute;gicas, el alquiler tur&iacute;stico ha acaparado el mercado del alquiler desplazando al alquiler residencial, de modo que el lugar donde vivir se ha convertido en un bien escaso y caro. En una sociedad capitalista, en el que el precio de los bienes y servicios lo fija el mercado, el precio de los alquileres ya no atiende a la funci&oacute;n social de la vivienda, y este bien escaso se convierte en inaccesible para amplios sectores de la poblaci&oacute;n. Pero no solo el precio del alquiler, sino, tambi&eacute;n, esa nueva figura de mercado de alquiler compartido, en que se hurta del mercado de alquiler residencial a viviendas que se ofrecen por habitaciones. M&aacute;s lucrativo que el alquiler residencial tradicional y menos antisocial que el alquiler tur&iacute;stico, pero igualmente alienante para las personas que optan por una soluci&oacute;n temporal que acaba eterniz&aacute;ndose. 
    </p><p class="article-text">
        Nadie, al menos aqu&iacute;, va a poner en duda el derecho a la propiedad, pero s&iacute; se pone en cuesti&oacute;n esa categor&iacute;a de pleno, y absoluto derecho a la propiedad, que reconocen las constituciones, cuando se trata de bienes de consumo o de uso, necesarios para la vida de las personas.
    </p><p class="article-text">
        La consideraci&oacute;n de la vivienda como derecho social se abre camino en la sensibilidad p&uacute;blica, como fuera la exigencia de zonas verdes, parques, reservas naturales, los r&iacute;os, los lagos o los oc&eacute;anos. Disfrutar de un medio ambiente saludable constituye hoy uno de los derechos de disfrute indiscutidos; conquista de la opini&oacute;n p&uacute;blica tras cincuenta a&ntilde;os de pedagog&iacute;a y movilizaciones ecologistas. 
    </p><p class="article-text">
        La conciencia sobre la importancia y fragilidad del medio ambiente comenz&oacute; con el aldabonazo reivindicativo del Primer Informe al Club de Roma (1972), cuando hizo p&uacute;blico: los l&iacute;mites del crecimiento. Aquella fue una reflexi&oacute;n cient&iacute;fica y filos&oacute;fica sobre la incapacidad del planeta para soportar los procesos destructivos de la civilizaci&oacute;n industrial y la explotaci&oacute;n indiscriminada de los recursos naturales. 
    </p><p class="article-text">
        Desde la publicaci&oacute;n del Informe del Club de Roma empezaron a difundirse los conceptos de sostenibilidad y a hablarse de tecnolog&iacute;as duras y blandas, y del consumismo del usar y tirar. Y a exigirse que los poderes p&uacute;blicos, el Estado, a trav&eacute;s de leyes y reglamentos, ten&iacute;an que incidir regulando los procesos de fabricaci&oacute;n m&aacute;s contaminantes poniendo l&iacute;mites a los t&oacute;tem del liberalismo econ&oacute;mico: el dejar hacer y el valor absoluto de la propiedad: La sociedad, el bien com&uacute;n, ten&iacute;a que prevalecer.
    </p><p class="article-text">
        El derecho a la propiedad fue cabeza de derechos desde la revoluci&oacute;n liberal. Para Locke, uno de los padres del liberalismo pol&iacute;tico, escrib&iacute;a en 1788, existe en todo hombre libre un derecho antiguo e indiscutible sobre la plena y absoluta propiedad de sus bienes y haciendas. Dec&iacute;a que la libertad era un derecho de ley natural y la propiedad el soporte y garant&iacute;a de esa libertad individual. Confrontaba la visi&oacute;n de las monarqu&iacute;as absolutas para quien la propiedad era un don de concesi&oacute;n divina. El derecho a la propiedad, para los liberales, se entend&iacute;a pues como necesaria expresi&oacute;n de la libertad individual, en contraposici&oacute;n a siervos y esclavos que no eran libres, ni nada pose&iacute;an. 
    </p><p class="article-text">
        El derecho a la propiedad es constitutivo del estado liberal y de derecho, siendo as&iacute; que la libertad y la propiedad son conceptos indisociables garantizados en las declaraciones de derechos, sin embargo, tanto uno como otros son limitados en beneficio del bien com&uacute;n. La libertad se limita cuando su ejercicio puede causar da&ntilde;o a colisionar con otros, y la propiedad tambi&eacute;n, cuando interfiere en el inter&eacute;s social; habitualmente para permitir infraestructuras necesarias y beneficiosas para la comunidad. De lo que se trata, es el car&aacute;cter de absoluto de la propiedad.
    </p><p class="article-text">
        Tras los efectos de la crisis de 2008, y con un mercado laboral precario y ante la imposibilidad de acceder a la propiedad, se ha disparado la demanda del alquiler de modo que la proporci&oacute;n de propietarios por segmentos de edad est&aacute; bajando. Los hogares con titulares de m&aacute;s de 55 a&ntilde;os han mantenido estable la ratio de propiedad, alrededor del 75 a 85 por ciento, pero esta proporci&oacute;n se ha desplomado en la franja de edad m&aacute;s tempranas. Entre los 35 a 45 a&ntilde;os, la tasa de propietarios est&aacute; en el 60 por ciento.
    </p><p class="article-text">
        La inestabilidad laboral contribuye a que los menores de 45 a&ntilde;os se hayan desplazado de la propiedad al alquiler, pero es el alto precio de la vivienda el responsable de que muchas familias no puedan desarrollar su proyecto vital.
    </p><p class="article-text">
        Y la causa de esa disfuncional situaci&oacute;n es que la vivienda ha pasado de ser un bien social, aceptado como b&aacute;sico e inherente a la condici&oacute;n de derecho social, fuera de la especulaci&oacute;n econ&oacute;mica como el sistema sanitario, hasta ahora al menos, y a medias el educativo, para convertirse en bien econ&oacute;mico sujeto a las leyes del mercado; y cuyos rendimientos compiten con los burs&aacute;tiles y, escandalosamente, acerc&aacute;ndose a los considerados de usura.  
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Debe la propiedad privada del suelo tener la cualidad de plena y absoluta? 
    </p><p class="article-text">
        Hay que resaltar lo de pleno y absoluto porque esto choca con ese otro principio de la doctrina liberal cl&aacute;sica: el bien com&uacute;n. El padre del liberalismo econ&oacute;mico, el escoc&eacute;s Adams Smith, cuyo principio revolucionario de la b&uacute;squeda del beneficio privado, el ego&iacute;smo particular generaba riqueza que compart&iacute;a toda la sociedad, y cuya legitimidad estaba en otro concepto fundamental, el del bien com&uacute;n de la sociedad que justificaba la bondad de la nueva doctrina econ&oacute;mica. Sus obras fundamentales: De la riqueza de las naciones, publicado en 1776 y la teor&iacute;a de los sentimientos morales, (1759), que, seg&uacute;n los especialistas, informa el resto de su obra y abren a inferir que A. Smith albergaba la meta de la felicidad personal como objetivo de la vida.  
    </p><p class="article-text">
        La propiedad de la vivienda considerada como bien de inversi&oacute;n, rivalizando con el mercado financiero, es el que afecta directamente a la carest&iacute;a de la vida. Sin alterar la propiedad y su derecho, cabe preguntarse y reflexionar que, siendo un bien que ocupa un lugar insustituible, el espacio es limitado, no puede dejar de considerarse en su aspecto de apropiaci&oacute;n de un trozo de planeta, que es limitado, y que, en alg&uacute;n momento fue totalmente p&uacute;blico, privatiz&aacute;ndose por intereses de las minor&iacute;as m&aacute;s fuertes e influyentes.
    </p><p class="article-text">
        El derecho a la vivienda trasciende, pues, a su condici&oacute;n de bien de consumo, de uso en ese caso, y se convierte en bien social. Como el aire limpio y un medio ambiente sin ruidos ni olores desagradables son bienes de uso social, el espacio donde habitar, que es la vivienda, tambi&eacute;n deber&iacute;a tener ese car&aacute;cter por encima de la tenencia, de la propiedad. 
    </p><p class="article-text">
        Entonces, &iquest;c&oacute;mo hacer? Las medidas de ayuda al alquiler son favorables, pero eso no incide en el precio abusivo de la vivienda, no queda m&aacute;s que regular a trav&eacute;s de una fiscalidad dura que disuada. En este momento de la historia, el debate est&aacute; entre el neocapitalismo y la econom&iacute;a financiera, que no crea riqueza y rompe con la filosof&iacute;a del bien com&uacute;n, y el capitalismo cl&aacute;sico como generador de econom&iacute;a real y oportunidades de crecimiento personal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Xavier Cassanyes]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/vivienda-bienes-propiedad_129_12694090.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Oct 2025 18:24:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ccf4aaa5-b5a8-4950-8d0e-c0060ce93fa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2799174" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ccf4aaa5-b5a8-4950-8d0e-c0060ce93fa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2799174" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La vivienda, del uso de los bienes y la propiedad]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ccf4aaa5-b5a8-4950-8d0e-c0060ce93fa7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A la mar Balear, volem pa amb oli]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/mar-balear-volem-pa-amb-oli_129_12662472.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4d124ddb-7d87-4806-ac12-2cc9df2d7a6c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="A la mar Balear, volem pa amb oli"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Queremos más protección y que sea mejor, las dos cosas. Es decir, volem pa amb oli. Quien solo coma pan, se acabará atragantando. Quien solo coma aceite, que vaya pidiendo cita en cardiología</p></div><p class="article-text">
        Estamos en unos a&ntilde;os clave para avanzar en la protecci&oacute;n efectiva del oc&eacute;ano. Observamos importantes avances, como la entrada en vigor del <a href="https://news.un.org/en/story/2025/09/1165901" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tratado Internacional de los Oc&eacute;anos el pr&oacute;ximo mes de enero</a>, pero tambi&eacute;n <a href="https://theconversation.com/trump-is-stripping-protections-from-marine-protected-areas-why-thats-a-problem-for-fishings-future-and-for-whales-corals-and-other-ocean-life-254925" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grandes retrocesos</a> que pueden originar un efecto en cascada a otros lugares. Al mirar la situaci&oacute;n de manera conjunta, lo que vemos es un pulso entre protecci&oacute;n y desprotecci&oacute;n. Un pulso que tiene consecuencias globales, pero que se juega a nivel local. En realidad, son miles y miles de pulsos, de diferentes tama&ntilde;os. Coordinarse internacionalmente es la &uacute;nica manera de ganar. Es primordial conocer qu&eacute; sucede a nivel global y cu&aacute;l es el rol que se puede -y se debe- jugar a nivel local. Aqu&iacute;, en el mar Balear vamos muy lentos, por no decir que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/gestionando-des-proteccion-mar-balear_132_12101346.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">retrocedemos</a> (y a algunos les gustar&iacute;a <a href="https://www.diariodeibiza.es/opinion/2025/08/29/areas-marinas-protegidas-pesca-121029069.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">retroceder a&uacute;n m&aacute;s</a>). El pulso corre el riesgo de perderse en estos lares.
    </p><p class="article-text">
        La conservaci&oacute;n, sea en mar o tierra, nunca ha sido tarea f&aacute;cil. A los retractores habituales se les suman posturas que se ponen de perfil o lanzan argumentos falaces. Uno muy habitual es la falsa dicotom&iacute;a entre &ldquo;proteger&rdquo; o &ldquo;gestionar&rdquo;, como si no se pudieran hacer ambas cosas a la vez. Es f&aacute;cilmente identificable cu&aacute;l es la voluntad real de este razonamiento enga&ntilde;oso, ya que siempre lo lanzan quienes no quieren proteger m&aacute;s, incluso quieren desproteger, a costa de vender una mejor &ldquo;gesti&oacute;n&rdquo; que nunca lo es. La realidad es que queremos m&aacute;s protecci&oacute;n y que sea mejor, las dos cosas. Es decir,<em><strong> volem pa amb oli</strong></em>. Quien solo coma pan, se acabar&aacute; atragantando. Quien solo coma aceite, que vaya pidiendo cita en cardiolog&iacute;a. Tal y como har&iacute;as en la vida misma, sospecha de quien haga una cosa o la otra. Al final, lo l&oacute;gico, lo sano, lo normal, es <em>voler pa amb oli</em>. Y acompa&ntilde;arlo con m&aacute;s cosas, no con menos.
    </p><p class="article-text">
        En una semana se dan cita en Palma algunas de las personas m&aacute;s expertas en Espacios Marinos Protegidos del Mediterr&aacute;neo espa&ntilde;ol. Las <a href="https://www.instagram.com/p/DMhr3eOtZcn/?utm_source=ig_web_copy_link&amp;igsh=MzRlODBiNWFlZA==" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">jornadas</a>, focalizadas en protecci&oacute;n efectiva, versar&aacute;n precisamente acerca de c&oacute;mo podemos lograr una de las cuestiones que la ciencia dice que necesitamos para proteger la biodiversidad marina: m&aacute;s y mejores espacios marinos protegidos. Y esta es una tarea compleja que requiere de todos los agentes: administraci&oacute;n, sector cient&iacute;fico, organizaciones ambientales, sector primario, etc. Ninguno de estos actores debe eludir su responsabilidad de trabajar conjuntamente para lograr la protecci&oacute;n efectiva del mar Balear.
    </p><p class="article-text">
        Hace unos meses, conocimos los <a href="https://marilles.org/es/post/ong-ambientales-se-reunen-con-el-gobierno-en-la-confere" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">planes del Gobierno de Espa&ntilde;a</a> en materia de protecci&oacute;n marina, con especial relevancia para el mar Balear. Desde la aprobaci&oacute;n de la mitad de los planes de gesti&oacute;n pendientes en 1 a&ntilde;o, hasta el avance en materia de protecci&oacute;n estricta o la creaci&oacute;n de una futura <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/proteger-moby-dick_132_12174217.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&aacute;rea marina protegida para cachalotes en el Norte de Menorca</a>. Todas estas medidas son <a href="https://www.med30.org/wp-content/uploads/2024/05/Acuerdo30x30_def_mayo2024-3.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compartidas por muchas organizaciones</a> que trabajan para la conservaci&oacute;n del mar Mediterr&aacute;neo en territorio espa&ntilde;ol. Asimismo, hemos conocido que tambi&eacute;n hay avances a nivel auton&oacute;mico en la elaboraci&oacute;n de los <a href="https://public.tableau.com/app/profile/nuria.salmer.n.quesada/viz/PlansdeGesti2024/Historia1" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">planes de gesti&oacute;n pendientes de numerosos Espacios Marinos Protegidos</a>, los cuales esperemos que <a href="https://marilles.org/es/post/entidades-conservacionistas-baleares-reclaman-al-govern" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">garanticen una participaci&oacute;n adecuada</a>. Ahora queda ver que estas promesas se trasladan en avances, unos avances que nos ayuden a ganar el pulso que nos corresponde en este lugar del Planeta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Rodríguez Ros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/mar-balear-volem-pa-amb-oli_129_12662472.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Oct 2025 06:02:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4d124ddb-7d87-4806-ac12-2cc9df2d7a6c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="199458" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4d124ddb-7d87-4806-ac12-2cc9df2d7a6c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="199458" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A la mar Balear, volem pa amb oli]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4d124ddb-7d87-4806-ac12-2cc9df2d7a6c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A mi querida Joaquina]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/querida-joaquina_132_12538200.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3561e720-beef-4499-8904-b2ca6c7fc2ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x527y550.jpg" width="1200" height="675" alt="A mi querida Joaquina"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Eras el ideal de profesora. Una persona que, por convencimiento y vocación, dedicó su vida a las nuevas generaciones, con el fin de ver crecer esas semillas que con tanto esmero regó durante años. Centenares de niños y niñas te recordaremos siempre</p></div><p class="article-text">
        Escribo estas palabras sin procesar todav&iacute;a que ya no est&aacute;s con nosotros. El pasado 7 de agosto te marchaste para no volver nunca m&aacute;s, pero los ni&ntilde;os y ni&ntilde;as que tuvimos la suerte de compartir clase contigo en el CEIP Can Pastilla mantendremos siempre vivo tu recuerdo. Tu sonrisa eterna, que ni siquiera tu abundante cabellera de rizos era capaz de eclipsar, nos acompa&ntilde;ar&aacute; en cada paso. Escribe estas palabras una periodista que, entre diferentes titulaciones, ha recibido instrucci&oacute;n de centenares de profesores de colegio, instituto y universidad. Sin embargo, ninguno ha conseguido igualar la huella que t&uacute; has impregnado en mi coraz&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Contigo no aprend&iacute;amos a sumar, aprend&iacute;amos valores que nos acompa&ntilde;ar&aacute;n el resto de nuestra vida: el respeto, la generosidad, la bondad, la motivaci&oacute;n, la inclusi&oacute;n&hellip; Cuando todav&iacute;a la educaci&oacute;n feminista daba sus primeros pasos en la ense&ntilde;anza, t&uacute; empujabas a las ni&ntilde;as como yo a romper esa barrera social que m&aacute;s divide un patio de colegio: los ni&ntilde;os juegan al f&uacute;tbol, las ni&ntilde;as a las mu&ntilde;ecas. No eras fan de los clich&eacute;s sociales y, en un af&aacute;n de acabar con esa norma no escrita, me incentivaste a coger un bal&oacute;n. De hecho, el primero que tuve en mi vida, fue un regalo tuyo. Ahora, tras el auge de la Selecci&oacute;n Femenina de f&uacute;tbol, puede parecer un gesto balad&iacute;. Os aseguro que a finales de los 90 era un acto de rebeld&iacute;a de una profesora que jam&aacute;s juzg&oacute; a nadie ni por su apariencia f&iacute;sica ni por su g&eacute;nero. Como tu gran hermano Jos&eacute; Mar&iacute;a, tambi&eacute;n docente en el mismo colegio.
    </p><p class="article-text">
        Para ti todos &eacute;ramos iguales. No recuerdo una mala palabra o un mal gesto con ninguno de nosotros. M&aacute;s bien, al contrario: con tu simpat&iacute;a e implicaci&oacute;n, siempre intentaste motivarnos para que estudi&aacute;ramos y di&eacute;ramos lo mejor de nosotros. Grosso modo, eras el ideal de profesora. Una persona que, por convencimiento y vocaci&oacute;n, dedic&oacute; su vida a las nuevas generaciones, con el fin de ver crecer esas semillas que con tanto esmero reg&oacute; durante a&ntilde;os. &iquest;Qu&eacute; diferencia puede haber con el rol de un progenitor? Para m&iacute;, ninguno. Joaquina, que no te enga&ntilde;en: t&uacute; fuiste madre; todos los ni&ntilde;os del CEIP Can Pastilla somos tus reto&ntilde;os. No compartimos sangre, pero tenemos un v&iacute;nculo todav&iacute;a m&aacute;s fuerte: el amor hacia quien nos ha criado.
    </p><p class="article-text">
        La vida quiso que a&ntilde;os m&aacute;s tarde, cuando ya estabas felizmente jubilada y viviendo junto a tu querida hermana Mar&iacute;a Jos&eacute;, fu&eacute;ramos vecinas. Siempre tan atenta, y con esa memoria y agilidad mental que te han acompa&ntilde;ado hasta el &uacute;ltimo momento, reconociste a mi madre un d&iacute;a. Doy gracias por haber podido verte una &uacute;ltima vez y confirmar, ya como adulta, que era real ese recuerdo c&aacute;lido y noble que ten&iacute;a de mi querida Joaquina. Para ti fue un orgullo saber que tengo un Doctorado (&ldquo;Esta ni&ntilde;a fue siempre muy lista y muy trabajadora&rdquo;, le dijiste a mi madre) y que soy profesora de universidad. F&iacute;jate, Joaquina, a d&oacute;nde hemos llegado. S&eacute; que seguir&aacute;s mirando con orgullo mis logros desde all&iacute; arriba, pero te digo una cosa: yo estoy mucho m&aacute;s orgullosa de ti porque has conseguido dejar una impronta gigante en los corazones de much&iacute;simas personas. No existe mayor logro en la vida.
    </p><p class="article-text">
        El pr&oacute;ximo <strong>mi&eacute;rcoles 20 de agosto a las 20 horas </strong>tenemos una cita en la <strong>iglesia de San Antonio de la playa de Can Pastilla</strong> para darte el &uacute;ltimo adi&oacute;s. Desde el cielo seguir&aacute;s regando tu legado: todos esos ni&ntilde;os y ni&ntilde;as, todas esas flores que ahora lloran tu p&eacute;rdida de forma desconsolada, pero que sonr&iacute;en por haber tenido a la mejor jardinera.
    </p><p class="article-text">
        En memoria de Mar&iacute;a Joaquina Bravo Garc&iacute;a. Gracias de coraz&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Angy Galvín]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/querida-joaquina_132_12538200.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 16 Aug 2025 16:47:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3561e720-beef-4499-8904-b2ca6c7fc2ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x527y550.jpg" length="414315" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3561e720-beef-4499-8904-b2ca6c7fc2ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x527y550.jpg" type="image/jpeg" fileSize="414315" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A mi querida Joaquina]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3561e720-beef-4499-8904-b2ca6c7fc2ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x527y550.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Turismo fósil: el mito oculto del turismo sostenible]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/turismo-fosil-mito-oculto-turismo-sostenible_132_12481329.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a4a3a712-5497-4600-a3b2-0b40dda18b74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Turismo fósil: el mito oculto del turismo sostenible"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El turismo es un monstruo del consumo energético. El transporte, alojamiento, comida o actividades de recreo ya suponen el 8% de emisiones globales de CO2</p></div><p class="article-text">
        Aunque el turismo se vista de seda, turismo f&oacute;sil se queda. Y es que, a pesar de las intenciones de la industria del turismo por calificar positivamente su actividad con palabras como sostenible o responsable, no se puede negar que la actividad tur&iacute;stica contin&uacute;a fuertemente arraigada a los combustibles f&oacute;siles. Es imposible negar que la actividad tur&iacute;stica est&aacute; ligada y sustentada a un transporte f&oacute;sil como son los aeropuertos, los cruceros y el transporte rodado, principalmente. Por ello, incrementar la industria tur&iacute;stica supone un notable increment&oacute; de las emisiones y una contribuci&oacute;n a la crisis clim&aacute;tica. Los datos del <a href="https://www.ine.es/dyngs/Prensa/FRONTUR1224.htm" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">INE</a> nos delatan este incremento y las intenciones del Gobierno de Espa&ntilde;a para llevarnos a ser uno de los primeros pa&iacute;ses del mundo con m&aacute;s turismo, sin atender a los impactos de esta industria. S&oacute;lo el 2024 llegaron m&aacute;s de 93 Millones de turistas en nuestro pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
         El estado espa&ntilde;ol tiene una red de 45 aeropuertos a lo largo y ancho del territorio. Estos aeropuertos son competencia de AENA, empresa semip&uacute;blica, que con fuertes intereses econ&oacute;micos arraigados en el turismo. Motivada por el incremento de la actividad tur&iacute;stica est&aacute; prev&eacute; actualizar la red de aeropuertos con un conjunto de proyectos de ampliaciones de aeropuertos y sus actividad aeroportuaria. Este supone la principal amenaza para la descarbonizaci&oacute;n de la econom&iacute;a de nuestro pa&iacute;s y la lucha contra la crisi clim&aacute;tica. Mientras m&aacute;s de la mitad del territorio se encuentra en riesgo de desertificaci&oacute;n, amenazada por DANAS, subida de nivel del mar, olas de calor, contaminaci&oacute;n atmosf&eacute;rica, etc. Nuestros gobernantes s&oacute;lo entienden de econom&iacute;a e incremento del PIB. Adem&aacute;s la industria a&egrave;ria es responsable del incremento de aviaci&oacute;n privada. El a&ntilde;o 2024 tenemos en Espa&ntilde;a 5 aeropuertos en el Top 20 de Europa con m&aacute;s tr&aacute;fico de jets privados. S&oacute;lo los aeropuertos de Palma, Madrid, M&aacute;laga, Ibiza y Barcelona superan las 75.000 <a href="https://www.ebaa.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">operaciones</a> de jets privados. 
    </p><p class="article-text">
        Tampoco merma su actividad en el mar la industria de los cruceros que contin&uacute;a incrementado sus escalas en el estado, con m&aacute;s de 3800 <a href="https://www.dataestur.es/blog/cruceros-pasajeros-trafico-2023-desde-pandemia/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escalas</a> s&oacute;lo en los puertos de Mediterr&aacute;neo. Tampoco se quedan atr&aacute;s las actividades de los yates de lujo, los jets privados del mar que sigue <a href="https://www.xataka.com/transporte/aguas-espanolas-se-llenan-superyates-excelente-noticia-negocio-1-000-millones-euros-espana" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creciendo</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Sabemos que es imposible pretender hacer turismo sin tener un m&iacute;nimo impacto, pero este se puede reducir y encontrar alternativas. Para ello cabe repensar NO como hacer turismo sino el modelo tur&iacute;stico que tenemos. El turismo es un monstruo del consumo energ&eacute;tico. El transporte, alojamiento, comida o actividades de recreo ya suponen el 8% de emisiones <a href="https://www.hosteltur.com/comunidad/nota/032284_turismo-el-monstruo-del-consumo-energetico.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">globales</a> de CO2. Cabe repensar como invertir los m&aacute;s de 1.400 Millones de <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2025/03/20/ministerio-turismo-invierte-1-400-115527484.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">euros</a> que invirti&oacute; el Ministerio de Industria y Turismo entre el 2019 y 2024 para potenciar la econom&iacute;a tur&iacute;stica &iquest;Porque se invierte en ampliaciones aeroportuarias y en beneficios a la aerol&iacute;neas y no en la mejora la red ferroviaria y transporte p&uacute;blico que permitir&aacute; mejorar la conexi&oacute;n del estado? &iquest;Porque se permite el crecimiento de las infraestructuras tur&iacute;sticas como macroproyectos urban&iacute;sticos o puertos, en lugar de mejorar los existentes? &iquest;Y porque no se atiende a estudios de capacidad y se limita el turismo en zonas saturadas y de fomenta el flujo controlado en zonas m&aacute;s necesitadas? 
    </p><p class="article-text">
        El turismo de masas incrementa significativamente, porque a m&aacute;s turismo m&aacute;s emisiones, pero cambiar cantidad por calidad no es la soluci&oacute;n. Este discurso s&oacute;lo quiere maquillar una realidad con un decrecimiento inexistente y sustituyendo un tipos de turismo por otro que tiene una huella de carbono infinitamente mayor y un impacto hasta 5 veces mayor en consumo de recursos como agua o energ&iacute;a. Es lo que se conoce como elitizaci&oacute;n del turismo. Que aunque se presente como prosperidad econ&oacute;mica, su dinero no va a parar a los ciudadanos sino se acumula en menos manos, trayendo mayor desigualdades y agravando problemas como la vivienda, porque ellos se pueden permitir comprar una segunda residencia en lugares d&oacute;nde los residentes no se pueden permitir una primera vivienda. En muchas zona los extranjeros ya adquieren una de cada 3 <a href="https://www.eleconomista.es/vivienda-inmobiliario/noticias/13312111/04/25/la-compra-de-viviendas-por-parte-de-extranjeros-crece-un-103-quienes-donde-y-cuanto-gastan.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">viviendas</a>, suponiendo en la media nacional 1 de cada 5 <a href="https://www.eleconomista.es/vivienda-inmobiliario/noticias/12773361/04/24/los-extranjeros-compran-1-de-cada-5-casa-en-espana-donde-invierten-y-a-que-precios-.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">viviendas</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Si s&oacute;lo atendemos a la perspectiva econ&oacute;mica, es cierto que el turismo se presenta en Espa&ntilde;a como el motor econ&oacute;mico del pa&iacute;s. Eso nos est&aacute; llevando hacia una creciente dependencia econ&oacute;mica del turismo, sin atender a sus impactos clim&agrave;ticos ni sociales. Lo que ha supuesto un incremento del malestar y las protestas contra el modelo tur&iacute;stico. 
    </p><p class="article-text">
        La realidad es que m&aacute;s all&aacute; de la falsa realidad de un turismo sostenible, continuamos impulsando un turismo f&oacute;sil que en territorios como Baleares tras la pandemia ha incrementado las emisiones per c&aacute;pita de los <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2022/06/26/gases-efecto-invernadero-disparan-mallorca-turismo-masivo-cambio-climatico-67669789.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">GEH</a> en +3'59T para cada residente. Suponiendo un obst&aacute;culo para la transici&oacute;n ecol&oacute;gica y el cambio clim&aacute;tico que tanto nos presentan. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pere Joan Femenia]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/turismo-fosil-mito-oculto-turismo-sostenible_132_12481329.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 21 Jul 2025 16:34:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a4a3a712-5497-4600-a3b2-0b40dda18b74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7736228" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a4a3a712-5497-4600-a3b2-0b40dda18b74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7736228" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Turismo fósil: el mito oculto del turismo sostenible]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a4a3a712-5497-4600-a3b2-0b40dda18b74_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Turismo sostenible,Sostenibilidad,Masificación turística]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
