<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - LGTBI]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/lgtbi/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - LGTBI]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1000464/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Le Senne endureix el seu pols judicial contra la bandera LGTBI]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/le-senne-endureix-seu-pols-judicial-bandera-lgtbi_1_13289144.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Le Senne endureix el seu pols judicial contra la bandera LGTBI"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Gabriel le Senne (Vox) recorre el recent interlocutòria amb què el Tribunal Superior de Justícia va inadmetre la demanda amb què eldirigent ultra va intentar vetar l'aixecament de la senyera arc de Sant Martí a la façana de la Cambra durant la celebració de l'Orgull</p><p class="subtitle">La Justícia tomba l'intent de Le Senne d'impedir l'aixecament de la bandera LGTBI a la façana del Parlament</p></div><p class="article-text">
        El president del&nbsp;Parlament&nbsp;balear i l&iacute;der de Vox a les illes, Gabriel&nbsp;Le&nbsp;Senne, ha tornat a rec&oacute;rrer als tribunals per a intentar impedir que la bandera LGTBI pengi de la fa&ccedil;ana de la Cambra auton&ograve;mica amb motiu del Dia de l'Orgull. El dirigent d'extrema dreta ha interposat un recurs de reposici&oacute; contra el recent acte del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de&nbsp;Balears&nbsp;(TSJIB)&nbsp;que&nbsp;va inadmetre la seva demanda amb la qual va impugnar el desplegament de l'ensenya LGTBI.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia es remunta a 2024, quan el president de la Cambra va tractar de frenar l'execuci&oacute; d'una proposici&oacute; no de llei aprovada un any abans pel&nbsp;Parlament&nbsp;que instava a exhibir la bandera LGTBI durant la celebraci&oacute; de l'Orgull. Ara,&nbsp;Le&nbsp;Senne&nbsp;sol&middot;licita a la m&agrave;xima inst&agrave;ncia judicial de les illes que revoqui la seva decisi&oacute; i analitzi el fons de l'assumpte per a determinar si la col&middot;locaci&oacute; de la bandera vulnera o no la legalitat.
    </p><p class="article-text">
        En el seu recurs, el dirigent ultra sost&eacute; que el tribunal ha realitzat una interpretaci&oacute; &ldquo;jur&iacute;dicament err&ograve;nia&rdquo; en considerar que l'acord de la Mesa del&nbsp;Parlament&nbsp;constitueix un acte parlamentari ali&egrave; al control de la jurisdicci&oacute; contenciosa administrativa. Al&middot;lega a m&eacute;s que tant la jurisprud&egrave;ncia constitucional com la del Tribunal Suprem rebutgen l'exist&egrave;ncia d'actuacions p&uacute;bliques exemptes de control judicial.
    </p><p class="article-text">
        Le&nbsp;Senne&nbsp;insisteix tamb&eacute; que existeix una difer&egrave;ncia entre la proposici&oacute; no de llei que va donar origen al conflicte i l'acord posterior de la Mesa que va ordenar materialment la col&middot;locaci&oacute; de la bandera. Aix&iacute; mateix, torna a invocar la Llei de Banderes, que limita les ensenyes que poden exhibir-se en edificis p&uacute;blics a les oficials de l'Estat, les comunitats aut&ograve;nomes, les entitats locals i, en determinats casos, les d'altres Estats o organismes internacionals.
    </p><p class="article-text">
        El recurs arriba a escasses setmanes d'una nova celebraci&oacute; del Dia de l'Orgull i despr&eacute;s que els grups d'esquerra del&nbsp;Parlament&nbsp;hagin sol&middot;licitat formalment a la Mesa que torni a col&middot;locar la bandera LGTBI en la fa&ccedil;ana de la instituci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; de&nbsp;Le&nbsp;Senne&nbsp;ha provocat la reacci&oacute; de l'associaci&oacute; LGTBI Ben&nbsp;Amics, que l'acusa de mantenir una &ldquo;croada personal&rdquo; contra el col&middot;lectiu. En un comunicat, l'entitat expressa la seva &ldquo;profunda preocupaci&oacute;&rdquo; per l'ofensiva judicial impulsada pel president del&nbsp;Parlament&nbsp;i considera que aquest nou recurs evidencia una estrat&egrave;gia dirigida contra &ldquo;els s&iacute;mbols d'igualtat i contra d&egrave;cades d'avan&ccedil;os en drets civils&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La bandera LGTBI no &eacute;s un ornament ni un gest partidista&rdquo;, sost&eacute; l'associaci&oacute;, que la defineix com un s&iacute;mbol del comprom&iacute;s institucional amb la dignitat, la llibertat i la seguretat de les persones LGTBI. Ben&nbsp;Amics&nbsp;recorda a m&eacute;s que la llei auton&ograve;mica d'igualtat i drets LGTBI va ser aprovada en el seu moment amb un ampl&iacute;ssim consens parlamentari i reclama a les formacions pol&iacute;tiques que mantinguin el comprom&iacute;s adquirit amb els drets del col&middot;lectiu enfront del que interpreta com &ldquo;un nou intent de censura simb&ograve;lica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/le-senne-endureix-seu-pols-judicial-bandera-lgtbi_1_13289144.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 20:26:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="60709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="60709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Le Senne endureix el seu pols judicial contra la bandera LGTBI]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gabriel Le Senne,Vox,LGTBI,Orgullo LGTBI,Islas Baleares,Tribunales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El presidente ultra del Parlament balear endurece su pulso judicial contra el izado de la bandera LGTBI]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-ultra-parlament-balear-insiste-vetar-bandera-arcoiris-fachada-recurre-nuevo-via-judicial_1_13288343.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El presidente ultra del Parlament balear endurece su pulso judicial contra el izado de la bandera LGTBI"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Gabriel le Senne (Vox) recurre el reciente auto con el que el Tribunal Superior de Justicia inadmitió la demanda con la que el dirigente ultra trató de vetar el izado de la enseña arcoíris en la fachada de la Cámara durante la celebración del Orgullo</p><p class="subtitle">La Justicia tumba el intento del presidente ultra del Parlament balear de impedir el izado de la bandera LGTBI
</p></div><p class="article-text">
        El presidente del Parlament balear y l&iacute;der de Vox en las islas, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/le-senne-xenofobo-negacionista-acolito-milei-desgarro-retrato-pasionaria-balear-fusilada-franco_1_11459911.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gabriel Le Senne</a>, ha vuelto a recurrir a los tribunales para intentar impedir que la bandera LGTBI cuelgue de la fachada de la C&aacute;mara auton&oacute;mica con motivo del D&iacute;a del Orgullo. El dirigente de extrema derecha ha interpuesto un recurso de reposici&oacute;n contra el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/justicia-tumba-presidenta-ultra-parlament-balear-impedir-colocacion-bandera-lgtbi_1_13249727.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reciente auto del Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) </a>que inadmi&oacute; su demanda con la que impugn&oacute; el despliegue de la ense&ntilde;a arco&iacute;ris.
    </p><p class="article-text">
        La <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/parlament-balear-censura-ultra-le-senne-impugnar-tribunales-despliegue-bandera-lgtbi_1_11642971.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">controversia se remonta a 2024</a>, cuando el presidente de la C&aacute;mara trat&oacute; de frenar la ejecuci&oacute;n de una proposici&oacute;n no de ley aprobada un a&ntilde;o antes por el Parlament que instaba a exhibir la bandera LGTBI durante la celebraci&oacute;n del Orgullo. Ahora, Le Senne solicita a la m&aacute;xima instancia judicial de las islas que revoque su decisi&oacute;n y analice el fondo del asunto para determinar si la colocaci&oacute;n de la bandera vulnera o no la legalidad.
    </p><p class="article-text">
        En su recurso, el dirigente ultra sostiene que el tribunal ha realizado una interpretaci&oacute;n &ldquo;jur&iacute;dicamente err&oacute;nea&rdquo; al considerar que el acuerdo de la Mesa del Parlament constituye un acto parlamentario ajeno al control de la jurisdicci&oacute;n contencioso-administrativa. Alega adem&aacute;s que tanto la jurisprudencia constitucional como la del Tribunal Supremo rechazan la existencia de actuaciones p&uacute;blicas exentas de control judicial.
    </p><p class="article-text">
        Le Senne insiste tambi&eacute;n en que existe una diferencia entre la proposici&oacute;n no de ley que dio origen al conflicto y el acuerdo posterior de la Mesa que orden&oacute; materialmente la colocaci&oacute;n de la bandera. Asimismo, vuelve a invocar la Ley de Banderas, que limita las ense&ntilde;as que pueden exhibirse en edificios p&uacute;blicos a las oficiales del Estado, las comunidades aut&oacute;nomas, las entidades locales y, en determinados casos, las de otros Estados u organismos internacionales.
    </p><p class="article-text">
        El recurso llega a escasas semanas de una nueva celebraci&oacute;n del D&iacute;a del Orgullo y despu&eacute;s de que los grupos de izquierda del Parlament hayan solicitado formalmente a la Mesa que vuelva a colocar la bandera arco&iacute;ris en la fachada de la instituci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n de Le Senne ha provocado la reacci&oacute;n de la asociaci&oacute;n LGTBI Ben Amics, que le acusa de mantener una &ldquo;cruzada personal&rdquo; contra el colectivo. En un comunicado, la entidad expresa su &ldquo;profunda preocupaci&oacute;n&rdquo; por la ofensiva judicial impulsada por el presidente del Parlament y considera que este nuevo recurso evidencia una estrategia dirigida contra &ldquo;los s&iacute;mbolos de igualdad y contra d&eacute;cadas de avances en derechos civiles&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La bandera LGTBI no es un ornamento ni un gesto partidista&rdquo;, sostiene la asociaci&oacute;n, que la define como un s&iacute;mbolo del compromiso institucional con la dignidad, la libertad y la seguridad de las personas LGTBI. Ben Amics recuerda adem&aacute;s que la ley auton&oacute;mica de igualdad y derechos LGTBI fue aprobada en su d&iacute;a con un ampl&iacute;simo consenso parlamentario y reclama a las formaciones pol&iacute;ticas que mantengan el compromiso adquirido con los derechos del colectivo frente a lo que interpreta como &ldquo;un nuevo intento de censura simb&oacute;lica&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidente-ultra-parlament-balear-insiste-vetar-bandera-arcoiris-fachada-recurre-nuevo-via-judicial_1_13288343.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 09 Jun 2026 15:45:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="60709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="60709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El presidente ultra del Parlament balear endurece su pulso judicial contra el izado de la bandera LGTBI]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c56ae438-d9a3-42ec-9b8f-9ecee6730416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gabriel Le Senne,Vox,LGTBI,Orgullo LGTBI,Islas Baleares,Tribunales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vandalizan un mural LGTBI en Talavera de la Reina con mensajes de odio y símbolos nazis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/vandalizan-mural-lgtbi-talavera-reina-mensajes-odio-esvastica_1_13282147.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1ea0831e-527f-494a-9ae2-678ad8830d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vandalizan un mural LGTBI en Talavera de la Reina con mensajes de odio y símbolos nazis"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata del sexto ataque contra este mural desde que fuera pintado en 2023. La agresión se produce en la misma semana en la que la asociación LGTBora ha presentado la programación del Orgullo 2026 en Talavera, lo que interpretan como "un intento de intimidación contra el colectivo"</p><p class="subtitle">Castilla-La Mancha creará en junio la Red de Municipios por la Igualdad y la Diversidad</p></div><p class="article-text">
        Pintado con simbolog&iacute;a nazi y mensajes de odio. As&iacute; ha amanecido este domingo un mural con la bandera LGTBI situado en el barrio San Antonio-Puente Romano de Talavera de la Reina, tal y como ha informado la asociaci&oacute;n LGTBora en un comunicado.
    </p><p class="article-text">
        Las pintadas, en la que pueden leerse 'Talavera Nacional, fuera escoria' junto a una esv&aacute;stica, es &ldquo;el sexto ataque contra este mural en apoyo a la diversidad desde que fuera pintado en 2023&rdquo;. En ataques anteriores aparecieron tambi&eacute;n esv&aacute;sticas, siglas de Vox y otros s&iacute;mbolos habitualmente utilizados por violentos grupos neonazis.
    </p><p class="article-text">
        Desde LGTBora han anunciado que presentar&aacute;n un escrito ante la Fiscal&iacute;a especializada en Delitos de Odio de Toledo para que se investiguen estos hechos.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Intento de intimidaci&oacute;n&rdquo; contra el colectivo</h2><p class="article-text">
        La agresi&oacute;n se produce, seg&uacute;n se&ntilde;ala esta asociaci&oacute;n, en la misma semana en la que LGTBora ha presentado la programaci&oacute;n del Orgullo 2026 en Talavera, lo que desde se interpreta como &ldquo;un intento de intimidaci&oacute;n contra el colectivo y contra todas las personas que defienden una ciudad diversa, libre y segura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde la asociaci&oacute;n resaltan que precisamente &ldquo;el Orgullo en Talavera de este a&ntilde;o reivindica la necesaria lucha antifascista para frenar a quienes quieren devolvernos al momento m&aacute;s oscuro y violento de nuestra historia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la asociaci&oacute;n se&ntilde;ala la &ldquo;impunidad con la que desde perfiles vinculados a la extrema derecha se est&aacute;n difundiendo comentarios de odio y burlas lgtbifobicas contra el anuncio de las actividades del Orgullo en la ciudad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Denuncian que estos mensajes, como el ataque contra el mural, busca deshumanizar a las personas LGTBI y frenar su presencia en el espacio p&uacute;blico. Para LGTBora, este preocupante avance de actos violentos e intolerantes en la ciudad puede ser &ldquo;la antesala a una agresi&oacute;n f&iacute;sica o un acto a&uacute;n m&aacute;s tr&aacute;gico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        LGTBora recuerda que la violencia contra el colectivo LGTBI en la ciudad no se limita a este mural: &ldquo;tambi&eacute;n se arrancan y destrozan los carteles del Orgullo de forma sistem&aacute;tica; en el pasado se vandalizaron en menos de 48 horas los t&oacute;tems que instal&oacute; el ayuntamiento anterior en defensa de los derechos LGTBI; tambi&eacute;n se quem&oacute; intencionadamente la bandera arco&iacute;ris que el PSOE hab&iacute;a instalado en la fachada de su sede, entre otros ataques, como diversas agresiones en lugares de ocio, institutos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para la asociaci&oacute;n LGTBI, estos hechos forman parte de un hostigamiento que no puede normalizarse. &ldquo;Talavera es una ciudad abierta, acogedora y llena de buena gente que quiere una vida tranquila. La inmensa mayor&iacute;a de sus vecinas y vecinos conviven sin problemas con la diversidad y rechazan la violencia. Pero no podemos ignorar que hay un grupo de radicales que quiere envenenar esta convivencia, y las instituciones tienen la obligaci&oacute;n de tomar partido&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Exigen al Ayuntamiento que condene los hechos</h2><p class="article-text">
        LGTBora ha exigido al Ayuntamiento de Talavera, gobernado por PP y Vox, y en especial a su alcalde, Jos&eacute; Gregorio, una condena p&uacute;blica de estos ataques, as&iacute; como medidas concretas para proteger a las vecinas y vecinos de Talavera frente a la violencia.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n recuerda que el equipo de gobierno se ha negado desde su llegada a colocar la bandera arco&iacute;ris en el balc&oacute;n municipal durante el Orgullo, pese a que el Tribunal Supremo ha avalado la presencia de esta bandera en los edificios p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        Para LGTBora, esta negativa es claramente un posicionamiento pol&iacute;tico contra las personas LGTBI en la ciudad y supone un bal&oacute;n de ox&iacute;geno para los violentos, ya que el Ayuntamiento cuelga en su balc&oacute;n pancartas en apoyo a m&uacute;ltiples causas y colectivos a lo largo de todo el a&ntilde;o, pero se niega, sin explicar el porqu&eacute;, a colocar la bandera arco&iacute;ris. &ldquo;Este abandono institucional est&aacute; empezando a tener consecuencias negativas en la convivencia en Talavera&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/vandalizan-mural-lgtbi-talavera-reina-mensajes-odio-esvastica_1_13282147.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 07 Jun 2026 09:34:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1ea0831e-527f-494a-9ae2-678ad8830d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="513461" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1ea0831e-527f-494a-9ae2-678ad8830d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="513461" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vandalizan un mural LGTBI en Talavera de la Reina con mensajes de odio y símbolos nazis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1ea0831e-527f-494a-9ae2-678ad8830d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[LGTBI,Orgullo LGTBI,Vandalismo,Delitos de odio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barcenillas celebra la quinta edición de su AgrOrgullo por los derechos y la diversidad LGTBIQ+ en el medio rural]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/barcenillas-celebra-quinta-edicion-agrorgullo-derechos-diversidad-lgtbiq-medio-rural_1_13281636.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/47923a50-bf21-4052-93f1-ea2376d71347_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Barcenillas celebra la quinta edición de su AgrOrgullo por los derechos y la diversidad LGTBIQ+ en el medio rural"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Arantxa Fernández, activista vinculada a ALEGA y Premio Pluma 2023, ha sido la encargada de leer el manifiesto</p></div><p class="article-text">
        La localidad de Barcenillas, en el municipio de Ruente, ha celebrado este s&aacute;bado la quinta edici&oacute;n del Festival AgrOrgullo con el ya tradicional desfile de carrozas, que bajo el lema 'Tractor, tac&oacute;n y brilli brilli', ha reivindicado los derechos y la diversidad del colectivo LGTBIQ+ en el medio rural.
    </p><p class="article-text">
        Organizada por la Asociaci&oacute;n Cultural Barcenillas, con la colaboraci&oacute;n de la Consejer&iacute;a de Inclusi&oacute;n Social y otras entidades, la jornada ha arrancado con el taller 'Naturalizando las corporalidades intersexuales'. Tras 'el tardeo orgulloso' con la participaci&oacute;n del DJ Nacho Barking, ha tenido lugar el desfile de carrozas, que ha concluido con la lectura del manifiesto del ArgOrgullo, a cargo de Arantxa Fern&aacute;ndez, activista vinculada a ALEGA (Asociaci&oacute;n de Lesbianas, Gais, Trans, Bisexuales e Intersexuales de Cantabria) y reconocida con el Premio Pluma 2023. A continuaci&oacute;n se ha celebrado la gran gala drag, presentada por Mia Moi, con la participaci&oacute;n de B&aacute;rbara Kaldo, Kiny Kinientos y Drag Brava y una verbena con el DJ Nacho Barking y la actuaci&oacute;n musical del grupo 'Moderna en Santander'.
    </p><p class="article-text">
        A la cita ha acudido la consejera de Inclusi&oacute;n Social, Bego&ntilde;a G&oacute;mez del R&iacute;o, quien ha reafirmado el compromiso del Gobierno de Cantabria con la igualdad, la no discriminaci&oacute;n y la participaci&oacute;n social. Adem&aacute;s, ha subrayado el objetivo de &ldquo;seguir defendiendo los derechos y la igualdad de oportunidades para todas las personas, independientemente de su orientaci&oacute;n sexual&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Como ejemplo de este compromiso, G&oacute;mez del R&iacute;o ha recordado la reciente aprobaci&oacute;n del proyecto de ley de creaci&oacute;n del Consejo LGTBI para completar el desarrollo efectivo de la Ley LGTBI y dar &ldquo;un paso m&aacute;s en la consolidaci&oacute;n de una sociedad m&aacute;s justa, m&aacute;s igualitaria y m&aacute;s inclusiva&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, la consejera ha destacado que este proyecto de ley va a permitir reforzar la participaci&oacute;n social y el di&aacute;logo institucional en el &aacute;mbito de la igualdad y va a contribuir a la protecci&oacute;n efectiva de los derechos del colectivo LGTBI en Cantabria, seg&uacute;n ha informado el Ejecutivo en nota de prensa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/barcenillas-celebra-quinta-edicion-agrorgullo-derechos-diversidad-lgtbiq-medio-rural_1_13281636.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jun 2026 19:46:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/47923a50-bf21-4052-93f1-ea2376d71347_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3000849" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/47923a50-bf21-4052-93f1-ea2376d71347_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3000849" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Barcenillas celebra la quinta edición de su AgrOrgullo por los derechos y la diversidad LGTBIQ+ en el medio rural]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/47923a50-bf21-4052-93f1-ea2376d71347_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Orgullo LGTBI,Cantabria,LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-decades-revetlles-queer-bar-flexas-veines-i-travestis-comparteixen-mes-festa_1_13279941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En paraules de Pepa Charro, La Terremoto de Alcorcón, "sempre ha estat un lloc molt lliure i molt transversal"</p><p class="subtitle">Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”</p></div><p class="article-text">
        Fa m&eacute;s de vint anys, una parella va llogar el m&iacute;tic Bar Flexas. Despr&eacute;s d&rsquo;haver estat tancat durant anys, carregat de velles ampolles sense obrir i amb una tassa de caf&egrave; encara damunt la barra, les seves portes es van tornar a obrir. Davant el descr&egrave;dit dels ve&iuml;ns d&rsquo;una zona completament degradada, el local va comen&ccedil;ar a caminar l&rsquo;any 2004. I ho va fer amb tant d&rsquo;entusiasme que, just un any despr&eacute;s, va tenir lloc la primera edici&oacute; de la seva pr&ograve;pia festa, una celebraci&oacute; estiuenca i reivindicativa que no deixaria de cr&eacute;ixer fins a desbordar completament la ciutat.
    </p><p class="article-text">
        La primera revetlla es va fer al carrer davant del bar. L&rsquo;any seg&uuml;ent, la festa es va expandir a dos carrers. El seg&uuml;ent, es va traslladar a una pla&ccedil;a propera. Finalment, el 2009 va haver de mudar-se al Parc de la Mar davant el creixent nombre d&rsquo;assistents, convertint-se aix&iacute; en un dels esdeveniments estiuencs m&eacute;s multitudinaris de Palma. L&rsquo;&egrave;xit d&rsquo;aquesta hist&ograve;rica festa del bar, impulsada per Pepa Charro &mdash;La Terremoto de Alcorc&oacute;n&mdash; i Xavier Aloy, es deu en gran part a la uni&oacute; de dos ingredients fonamentals: el seu paper en la revitalitzaci&oacute; del barri de Canamunt i el seu esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;esperit de la festa defensa un espai intergeneracional on &quot;caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&#039;existir&quot;, segons Pepa Charro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;esperit de la festa defensa un espai intergeneracional on &quot;caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&#039;existir&quot;, segons Pepa Charro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el cinquè aniversari hi van participar La Prohibida, Óscar (Las Fellini) i Maria Jesús amb el seu acordió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el cinquè aniversari hi van participar La Prohibida, Óscar (Las Fellini) i Maria Jesús amb el seu acordió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Amb una mitjana de 15.000 assistents en les darreres edicions, al llarg de m&eacute;s de dues d&egrave;cades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Az&uacute;car Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Ni&ntilde;o de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya. &ldquo;El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneix&iacute;em, que es barrejava amb les ve&iuml;nes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balc&oacute;. I aleshores vam entendre que all&ograve; no era nom&eacute;s una festa, era una cosa que estava creant comunitat&rdquo;, explica Pepa Charro a elDiario.es, que recorda que van comen&ccedil;ar al bar i van acabar &ldquo;rebent milers de persones; va ser una bogeria&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al llarg de més de dues dècades han passat pels seus escenaris artistes com Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La uni&oacute; de cultura, espectacle i activisme LGTBI ha estat sempre al centre del bar, que, en paraules de Charro, &ldquo;sempre ha estat un lloc molt lliure i molt transversal&rdquo;. &ldquo;Aix&ograve; ha fet que la festa tamb&eacute; sigui un espai on hi caben totes les formes de ser, de vestir, de ballar, d&rsquo;existir. I aix&ograve;, encara que ara sembli molt f&agrave;cil de dir, durant molts anys no ho era tant a Palma&rdquo;, recorda la cantant i actriu espanyola.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-V-fNBhbkoVg-8587', 'youtube', 'V-fNBhbkoVg', document.getElementById('yt-V-fNBhbkoVg-8587'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-V-fNBhbkoVg-8587 src="https://www.youtube.com/embed/V-fNBhbkoVg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        La Festa del Flexas ha funcionat sempre, segons els seus organitzadors, com una barreja molt precisa entre caos organitzat i una xarxa afectiva teixida a base de favors, complicitats i una log&iacute;stica gaireb&eacute; artesanal. &ldquo;Aqu&iacute; mai no hi ha hagut un gran caixet ni una producci&oacute; convencional; hi havia gent que venia de tot Espanya a demanar-te cantar dues can&ccedil;ons, literalment dues, i amb aix&ograve; constru&iacute;em una nit que podia tenir perfectament vint actuacions o m&eacute;s&rdquo;, recorda Pepa Charro, que subratlla com aquesta acumulaci&oacute; de miniintervencions era part de l&rsquo;ADN de la festa. &ldquo;Era una desfilada cont&iacute;nua, sense jerarquies, on tant podia pujar-hi un artista consagrat com una amiga que feia setmanes que assajava a casa seva&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El que va passar va ser un miracle molt bonic: de sobte tot el barri es va omplir de gent que no coneixíem, que es barrejava amb les veïnes de sempre, amb travestis, amb curiosos, amb gent gran que sortia al balcó. I aleshores vam entendre que allò no era només una festa, era una cosa que estava creant comunitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pepa Charro</span>
                                        <span>—</span> La Terremoto de Alcorcón
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dels segells m&eacute;s celebrats d&rsquo;aquestes nits d&rsquo;estiu era el fam&oacute;s &ldquo;artista sorpresa internacional&rdquo;, la identitat del qual no es revelava ni a part de l&rsquo;equip fins a l&rsquo;&uacute;ltim moment. Tamb&eacute; van estar plenes d&rsquo;enamoraments que encara avui perduren, en parelles que celebren el seu aniversari assistint cada any a la festa. Aix&iacute; mateix, hi va haver actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar despr&eacute;s d&rsquo;haver-se retirat i que, tanmateix, despr&eacute;s d&rsquo;escoltar el p&uacute;blic cantar <em>El Noa, Noa</em>, no va poder resistir-se a pujar a l&rsquo;escenari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha hagut actuacions tan inesperades com la de Massiel, que va visitar la festa sense voler cantar després d’haver-se retirat i que, tanmateix, després d’escoltar el públic cantar El Noa, Noa, no va poder resistir-se a pujar a l’escenari</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bar Flexas es troba a Canamunt, un barri del centre de Palma en transformació per la pressió immobiliària i la turistificació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bar Flexas es troba a Canamunt, un barri del centre de Palma en transformació per la pressió immobiliària i la turistificació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una xarxa de suport entre ve&iuml;ns</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;escenari, l&rsquo;impacte del Flexas s&rsquo;est&eacute;n al barri de Canamunt i no es pot entendre sense la dimensi&oacute; comunit&agrave;ria que ha generat al llarg del temps. Una de les veus m&eacute;s properes al Flexas &eacute;s Tina Codina, ve&iuml;na del bar i col&middot;laboradora durant molts anys en les seves activitats. Ella situa la festa com un element que va ajudar a articular la vida ve&iuml;nal en un moment de transformaci&oacute; urbana: &ldquo;Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l&rsquo;associaci&oacute; de ve&iuml;ns, i a regenerar una forma de vida que despr&eacute;s s&rsquo;ha anat perdent amb la gentrificaci&oacute;&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan vam arribar, el barri estava completament degradat i el Flexas va ajudar a crear una xarxa, juntament amb l’associació de veïns, i a regenerar una forma de vida que després s’ha anat perdent amb la gentrificació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Veïna i col·laboradora d&#039;activitats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Durant els primers anys, abans que existissin les xarxes socials, els organitzadors van rec&oacute;rrer a m&egrave;todes gaireb&eacute; anal&ograve;gics per implicar el ve&iuml;nat: &ldquo;Van deixar cartes als portals de la zona per localitzar l&rsquo;antiga associaci&oacute; de ve&iuml;ns i saber qui continuava vivint-hi&rdquo;, recorda Codina. Aquella recerca va derivar en el renaixement d&rsquo;una entitat ve&iuml;nal que feia anys que estava pr&agrave;cticament inactiva, en un context de reconstrucci&oacute; del teixit comunitari del barri.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment en què es reobre, per primer cop, el local del bar Flexas el 2004."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment en què es reobre, per primer cop, el local del bar Flexas el 2004.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les festes celebrades a l&#039;interior del reconegut bar palmesà."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les festes celebrades a l&#039;interior del reconegut bar palmesà.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta tensi&oacute; entre arrelament i transformaci&oacute; travessa tota la hist&ograve;ria del Flexas. Codina ho resumeix com una resist&egrave;ncia quotidiana: &ldquo;Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un &uacute;nic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc&rdquo;, assenyala. Aquesta dimensi&oacute; de refugi, gaireb&eacute; dom&egrave;stica, ha estat clau per entendre per qu&egrave; la festa ha transcendit all&ograve; purament festiu.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivim envoltats de canvis molt forts, edificis comprats per fons estrangers, cases convertides en un únic habitatge, gent que desapareix del barri... i, en aquest context, espais com el Flexas et fan sentir que encara pertanys a algun lloc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Veïna i col·laboradora d&#039;activitats
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia, el llegat d&rsquo;un dels grans col&middot;laboradors de les festes, Fernando Estrella, mort el 2023, continua molt present en l&rsquo;imaginari del bar. M&uacute;sic de la movida madrilenya, fundador de Peor Impossible i figura central del projecte, la seva personalitat excessiva, performativa i profundament lliure ha estat recuperada recentment en el documental <em>Estrella, cometa, sat&eacute;lite y planeta</em>, dirigit per Pedro de Echave. El film reuneix testimonis d&rsquo;amistats properes i repassa el seu paper com a &agrave;nima creativa del Flexas, a m&eacute;s de la seva traject&ograve;ria com a artista, cuiner i activista LGTBI. Per a qui el va con&egrave;ixer, Estrella representava la festa com una forma de vida, una idea que encara avui travessa la identitat de l&rsquo;espai.
    </p><p class="article-text">
        Al llarg de la seva hist&ograve;ria, la intensa traject&ograve;ria del bar Flexas li ha valgut nombrosos reconeixements: el 2017 l&rsquo;Ajuntament va declarar la festa Activitat d&rsquo;Inter&egrave;s P&uacute;blic; el 2019 l&rsquo;establiment va ser incorporat al Cat&agrave;leg de Locals Emblem&agrave;tics de Palma; i el 2022 va rebre un Solete Repsol, renovat posteriorment, consolidant el seu prestigi com un dels espais culturals i socials m&eacute;s singulars de la ciutat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El llegendari músic de la movida madrilenya Fernando Estrella (al centre) segueix molt present en l&#039;imaginari del bar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El llegendari músic de la movida madrilenya Fernando Estrella (al centre) segueix molt present en l&#039;imaginari del bar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment d&#039;una actuació de diferents nenes a l&#039;escenari davant del públic al Parc de la Mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment d&#039;una actuació de diferents nenes a l&#039;escenari davant del públic al Parc de la Mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Sant Reprimoni Bene&iuml;t&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria del Flexas forma part d&rsquo;una tradici&oacute; molt m&eacute;s llarga d&rsquo;activisme i cultura LGTBI a Mallorca. Abans que existissin les celebracions institucionals de l&rsquo;Orgull, col&middot;lectius com el Front d'Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI) protagonitzaven accions reivindicatives en plena Transici&oacute;. El periodista i escriptor Marcos Augusto recorda que aquells primers moviments tenien un car&agrave;cter &ldquo;profundament contracultural&rdquo; i &ldquo;estaven molt allunyats de les estructures institucionals actuals&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre els episodis m&eacute;s recordats hi figura l&rsquo;anomenat &ldquo;Sant Reprimoni Bene&iuml;t&rdquo;, una singular protesta de mitjan anys vuitanta organitzada despr&eacute;s del tancament de diversos locals d&rsquo;ambient a Palma. &ldquo;Totes les marietes d&rsquo;aquell moment es van vestir com si anessin en un pas de Setmana Santa i van portar un sant que simbolitzava el batle&rdquo;, explica Augusto. Mentre recorrien els carrers corejaven consignes com &ldquo;Ram&oacute;n, te asusta, a ti tambi&eacute;n te gusta&rdquo;, en refer&egrave;ncia a l&rsquo;aleshores batle socialista Ram&oacute;n Aguil&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les festes al mític bar sempre han mantingut un esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les festes al mític bar sempre han mantingut un esperit reivindicatiu, cabareter i inclusiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquelles mobilitzacions combinaven s&agrave;tira, irrever&egrave;ncia i reivindicaci&oacute; pol&iacute;tica. Una f&oacute;rmula que d&egrave;cades m&eacute;s tard reapareixeria a l&rsquo;univers Flexas. El periodista tamb&eacute; recorda figures com Juanito L&oacute;pez, hist&ograve;ric activista vinculat al moviment d&rsquo;alliberament gai, que recorria Palma amb faldilla a finals dels anys setanta desafiant les convencions socials de l&rsquo;&egrave;poca. Tot i que les formes han canviat, existeix un fil conductor entre aquelles primeres expressions de resist&egrave;ncia i l&rsquo;esperit que va acabar convertint el Flexas en un s&iacute;mbol cultural de la ciutat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fernando Estrella en una de les seves actuacions a les festes organitzades pel bar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fernando Estrella en una de les seves actuacions a les festes organitzades pel bar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la mobilitzaci&oacute; al &ldquo;tardeo tur&iacute;stic&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tanmateix, malgrat l&rsquo;&egrave;xit de totes les seves convocat&ograve;ries i el reconeixement social, aquest estiu la hist&ograve;ria de les seves festes d&rsquo;aniversari s&rsquo;ha aturat per primera vegada. Els organitzadors han anunciat la cancel&middot;laci&oacute; de la 22a edici&oacute; despr&eacute;s de setmanes de negociacions amb l&rsquo;Ajuntament de Palma. Mentre el consistori sost&eacute; que va oferir suport suficient per garantir-ne la celebraci&oacute;, els organitzadors consideren que les condicions plantejades feien inviable mantenir el model que caracteritza l&rsquo;esdeveniment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;any 2009 la històrica festa es va traslladar al Parc de la Mar, on va arribar a assolir una mitjana de més de 15.000 assistents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;any 2009 la històrica festa es va traslladar al Parc de la Mar, on va arribar a assolir una mitjana de més de 15.000 assistents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les festes del Flexas al Parc de la Mar han arribat a assolir els 15.000 assistents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les festes del Flexas al Parc de la Mar han arribat a assolir els 15.000 assistents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute; adquireix una dimensi&oacute; m&eacute;s gran perqu&egrave; coincideix amb una altra circumst&agrave;ncia que ha sacsejat recentment el moviment LGTBI de les Balears. Nom&eacute;s uns dies abans, l&rsquo;associaci&oacute; Ben Amics anunciava tamb&eacute; la cancel&middot;laci&oacute; de la tradicional revetlla de l&rsquo;Orgull a Palma despr&eacute;s de trencar les negociacions amb l&rsquo;Ajuntament. Per a Jan G&oacute;mez, coordinador de l&rsquo;associaci&oacute; Ben Amics, &ldquo;aquests no s&oacute;n dos problemes a&iuml;llats&rdquo;. &ldquo;Forma part d&rsquo;una estrat&egrave;gia de desmantellament de les pol&iacute;tiques LGTBI del PP i Vox&rdquo;, afirma a aquest diari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La capital mallorquina no celebrarà l’Orgull LGTBI</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest equip de govern ens ha volgut apartar per poder organitzar un <em>tardeo</em> tur&iacute;stic buit de contingut, de cr&iacute;tica i de defensa dels drets&rdquo;, critica G&oacute;mez, que assenyala tamb&eacute; la desaparici&oacute; d&rsquo;activitats de visibilitat i programes educatius durant aquesta legislatura. Segons el coordinador de Ben Amics, el que est&agrave; en joc va molt m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una festa: &ldquo;Parlam de la mobilitzaci&oacute; de milers de persones amb un enorme valor social i cultural per a la ciutat&rdquo;. En aquest sentit, Ben Amics mantindr&agrave; la manifestaci&oacute; de l&rsquo;Orgull el 28 de juny, tot i que traslladar&agrave; part dels seus actes principals a Manacor despr&eacute;s de la invitaci&oacute; d&rsquo;aquest municipi. L&rsquo;Orgullosament Inca d&rsquo;enguany tamb&eacute; acollir&agrave; activitats LGTBI a l&rsquo;illa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartell de la tretzena edició de l&#039;aniversari, amb un fotomuntatge dedicat a Elvis Presley."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartell de la tretzena edició de l&#039;aniversari, amb un fotomuntatge dedicat a Elvis Presley.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Resistir a la ciutat canviant</strong></h2><p class="article-text">
        La cancel&middot;laci&oacute; de la Festa del Flexas arriba, a m&eacute;s, en un moment especialment delicat per al barri que va veure n&eacute;ixer el projecte. Vint anys despr&eacute;s de la reobertura del bar, Canamunt travessa una transformaci&oacute; accelerada marcada per la pressi&oacute; immobili&agrave;ria, la turistificaci&oacute; i l&rsquo;arribada d&rsquo;inversors internacionals. &ldquo;Van arribar les classes creatives, es va dinamitzar el barri i despr&eacute;s va venir l&rsquo;especulaci&oacute;&rdquo;, resumeix Codina, que destaca diferents esfor&ccedil;os del barri a trav&eacute;s del repartiment de menjar a persones vulnerables o una assemblea pedag&ograve;gica per a infants.
    </p><p class="article-text">
        Vint anys despr&eacute;s d&rsquo;aquella primera festa improvisada davant del bar, el Flexas continua representant molt m&eacute;s que una revetlla multitudin&agrave;ria. &Eacute;s la hist&ograve;ria d&rsquo;una ciutat que va trobar en la diversitat, l&rsquo;humor i la cultura popular una manera de construir comunitat. La seva cancel&middot;laci&oacute; deixa un buit al calendari estival de Palma, per&ograve; tamb&eacute; planteja una pregunta m&eacute;s profunda: quin lloc ocupen avui els espais que durant d&egrave;cades han servit per celebrar la difer&egrave;ncia, teixir vincles i resistir davant la uniformitat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dues-decades-revetlles-queer-bar-flexas-veines-i-travestis-comparteixen-mes-festa_1_13279941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jun 2026 07:12:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="144730" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="144730" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dues dècades de revetlles queer del bar Flexas:  “Veïnes i travestis comparteixen més que una festa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cbb313b7-129c-406e-8c82-95fad23696a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,LGTBI,Orgullo LGTBI,Vox,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/decadas-verbenas-queer-bar-terremoto-alcorcon-vecinas-travestis-comparten-fiesta_1_13278413.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" width="1029" height="579" alt="Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En palabras de Pepa Charro, el Flexas "siempre ha sido un sitio muy libre y muy transversal"</p><p class="subtitle">Deseo, VIH y autodestrucción en tiempos de Grindr con Marcos Augusto: “El amor necesita su dosis de mentira”</p></div><p class="article-text">
        Hace m&aacute;s de 20 a&ntilde;os, una pareja alquil&oacute; el m&iacute;tico Bar Flexas. Tras estar cerrado durante a&ntilde;os, cargado de viejas botellas sin abrir y una taza de caf&eacute; todav&iacute;a sobre la barra, sus puertas volvieron a abrirse. Ante el descr&eacute;dito de los vecinos de una zona completamente degradada, el local ech&oacute; a andar en 2004. Y lo hizo con tal entusiasmo que, justo un a&ntilde;o despu&eacute;s, tuvo lugar la primera edici&oacute;n de su propia fiesta, una celebraci&oacute;n veraniega y reivindicativa que crecer&iacute;a sin parar hasta desbordar del todo la ciudad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La primera verbena fue en la calle frente al bar. Al a&ntilde;o siguiente, la fiesta se expandi&oacute; a dos calles. Al siguiente, se traslad&oacute; a una plaza cercana. Finalmente, en 2009 tuvo que mudarse al Parc de la Mar ante el creciente n&uacute;mero de asistentes, convirti&eacute;ndose as&iacute; en uno de los eventos veraniegos m&aacute;s multitudinarios de Palma. 
    </p><p class="article-text">
        El &eacute;xito de esta hist&oacute;rica fiesta del bar, impulsado por Pepa Charro &mdash;La Terremoto de Alcorc&oacute;n&mdash; y Xavier Aloy se debe, en gran parte, a la uni&oacute;n de dos ingredientes fundamentales: su papel en la revitalizaci&oacute;n del barrio de Canamunt y su esp&iacute;ritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c18a7e0d-7f73-464b-8757-0ceb3f6c9e9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El espíritu de la fiesta defiende un espacio intergeneracional donde &quot;caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir&quot;, según Pepa Charro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El espíritu de la fiesta defiende un espacio intergeneracional donde &quot;caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir&quot;, según Pepa Charro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En el quinto aniversario participaron La Prohibida, Óscar (Las Fellini) y María Jesús con su acordeón."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En el quinto aniversario participaron La Prohibida, Óscar (Las Fellini) y María Jesús con su acordeón.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Con una media de 15.000 asistentes en sus &uacute;ltimas ediciones, a lo largo de m&aacute;s de dos d&eacute;cadas han pasado por sus escenarios artistas como Falete, Az&uacute;car Moreno, Massiel, Leo Bassi,&nbsp;Samantha Fox, Ni&ntilde;o de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya. &ldquo;Lo que pas&oacute; fue un milagro muy bonito: de repente el barrio entero se llen&oacute; de gente que no conoc&iacute;amos, que se mezclaba con las vecinas de siempre, con travestis, con curiosos, con gente mayor que sal&iacute;a al balc&oacute;n. Y ah&iacute; entendimos que aquello no era solo una fiesta, era algo que estaba creando comunidad&rdquo;, explica Pepa Charro a elDiario.es, quien recuerda que empezaron en el bar y acabaron &ldquo;recibiendo a miles de personas, fue muy loco&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A lo largo de más de dos décadas han pasado por sus escenarios artistas como Falete, Azúcar Moreno, Massiel, Leo Bassi, Samantha Fox, Niño de Elche, Rodrigo Cuevas, Ladilla Rusa o Tomeu Penya</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La uni&oacute;n de cultura, espect&aacute;culo y activismo LGTBI han estado siempre en el centro del bar, que, en palabras de Charro, &ldquo;siempre ha sido un sitio muy libre y muy transversal&rdquo;. &ldquo;Eso ha hecho que la fiesta tambi&eacute;n sea un sitio donde caben todas las formas de ser, de vestir, de bailar, de existir. Y eso, aunque ahora suene muy f&aacute;cil de decir, durante muchos a&ntilde;os no lo era tanto en Palma&rdquo;, recuerda la cantante y actriz espa&ntilde;ola.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-V-fNBhbkoVg-6359', 'youtube', 'V-fNBhbkoVg', document.getElementById('yt-V-fNBhbkoVg-6359'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-V-fNBhbkoVg-6359 src="https://www.youtube.com/embed/V-fNBhbkoVg?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        La Fiesta del Flexas ha funcionado siempre, seg&uacute;n sus organizadores, como una mezcla muy precisa entre caos organizado y una red afectiva tejida a base de favores, complicidades y una log&iacute;stica casi artesanal. &ldquo;Aqu&iacute; nunca ha habido un gran cach&eacute; ni una producci&oacute;n convencional; hab&iacute;a gente que ven&iacute;a de toda Espa&ntilde;a a pedirte cantar dos canciones, literalmente dos, y con eso constru&iacute;amos una noche que pod&iacute;a tener perfectamente veinte o m&aacute;s actuaciones&rdquo;, recuerda Pepa Charro, que subraya c&oacute;mo esa acumulaci&oacute;n de mini-intervenciones era parte del ADN de la fiesta. &ldquo;Era un desfile continuo, sin jerarqu&iacute;as, donde lo mismo te sub&iacute;a un artista consagrado que una amiga que llevaba semanas ensayando en su casa&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que pasó fue un milagro muy bonito: de repente el barrio entero se llenó de gente que no conocíamos, que se mezclaba con las vecinas de siempre, con travestis, con curiosos, con gente mayor que salía al balcón. Y ahí entendimos que aquello no era solo una fiesta, era algo que estaba creando comunidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pepa Charro</span>
                                        <span>—</span> La Terremoto de Alcorcón
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Uno de los sellos m&aacute;s celebrados de estas noches de verano era el famoso &ldquo;artista sorpresa internacional&rdquo;, cuya identidad no se desvelaba ni a parte del equipo hasta el &uacute;ltimo momento. Tambi&eacute;n estuvieron llenas de enamoramientos que hoy todav&iacute;a perduran, en parejas que celebran su aniversario asistiendo cada a&ntilde;o a la fiesta. As&iacute; como de actuaciones tan inesperadas&nbsp;como la de Massiel, quien visit&oacute; la fiesta sin querer cantar tras haberse retirado y que, sin embargo, tras escuchar cantar <em>El Noa, Noa </em>al p&uacute;blico no pudo resistirse a subir al escenario.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ha habido actuaciones tan inesperadas como la de Massiel, quien visitó la fiesta sin querer cantar tras haberse retirado y que, sin embargo, tras escuchar cantar &#039;El Noa, Noa&#039; al público no pudo resistirse a subir al escenario</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/982ad6be-65b0-41ae-a228-dfb9f92d4533_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El bar Flexas se encuentra en Canamunt, un barrio del centro de Palma en transformación por la presión inmobiliaria y la turistificación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El bar Flexas se encuentra en Canamunt, un barrio del centro de Palma en transformación por la presión inmobiliaria y la turistificación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una red de apoyo entre vecinos</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del escenario, el impacto del Flexas se extiende al barrio de Canamunt y no puede entenderse sin la dimensi&oacute;n comunitaria que ha generado a lo largo del tiempo. Una de las voces m&aacute;s cercanas al Flexas es Tina Codina, vecina del bar y colaboradora durante muchos a&ntilde;os en sus actividades. Ella sit&uacute;a la fiesta como un elemento que ayud&oacute; a articular la vida vecinal en un momento de transformaci&oacute;n urbana: &ldquo;Cuando llegamos, el barrio estaba completamente degradado y el Flexas ayud&oacute; a crear una red, junto a la asociaci&oacute;n de vecinos, y regenerar una forma de vida que despu&eacute;s se ha ido perdiendo con la gentrificaci&oacute;n&rdquo;, apunta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando llegamos, el barrio estaba completamente degradado y el Flexas ayudó a crear una red, junto a la asociación de vecinos, y regenerar una forma de vida que después se ha ido perdiendo con la gentrificación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Vecina y colaboradora de actividades
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los primeros a&ntilde;os, antes de que existieran redes sociales, los organizadores recurrieron a m&eacute;todos casi anal&oacute;gicos para implicar al vecindario: &ldquo;Dejaron cartas en los portales de la zona para localizar a la antigua asociaci&oacute;n de vecinos y saber qui&eacute;n segu&iacute;a all&iacute;&rdquo;, recuerda Codina. Aquella b&uacute;squeda deriv&oacute; en el renacer de una entidad vecinal que llevaba a&ntilde;os pr&aacute;cticamente inactiva, en un contexto de reconstrucci&oacute;n del tejido comunitario del barrio.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9134112f-3e31-40c8-b4be-b325720db44f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento en el que reabren, por primera vez, el local del bar Flexas en 2004."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento en el que reabren, por primera vez, el local del bar Flexas en 2004.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87bb3459-44fc-4f52-9a14-39c52702bf07_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las fiestas celebradas en el interior del reconocido bar palmesano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las fiestas celebradas en el interior del reconocido bar palmesano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Esa tensi&oacute;n entre arraigo y transformaci&oacute;n atraviesa toda la historia del Flexas. Codina lo resume como una resistencia cotidiana: &ldquo;Vivimos rodeados de cambios muy fuertes, edificios comprados por fondos extranjeros, casas convertidas en una sola vivienda, gente que desaparece del barrio&hellip; y, en ese contexto, espacios como el Flexas te hacen sentir que todav&iacute;a perteneces a alg&uacute;n sitio&rdquo;, se&ntilde;ala. Esa dimensi&oacute;n de refugio, casi dom&eacute;stica, ha sido clave para entender por qu&eacute; la fiesta ha trascendido lo puramente festivo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vivimos rodeados de cambios muy fuertes, edificios comprados por fondos extranjeros, casas convertidas en una sola vivienda, gente que desaparece del barrio… y, en ese contexto, espacios como el Flexas te hacen sentir que todavía perteneces a algún sitio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tina Codina</span>
                                        <span>—</span> Vecina y colaboradora de actividades
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea, el legado de uno de los grandes colaboradores en las fiestas Fernando Estrella, fallecido en 2023, sigue muy presente en el imaginario del bar. M&uacute;sico de la movida madrile&ntilde;a, fundador de Peor Impossible y figura central del proyecto, su personalidad excesiva, performativa y profundamente libre ha sido recientemente recuperada en el documental &ldquo;Estrella, cometa, sat&eacute;lite y planeta&rdquo;, dirigido por Pedro de Echave. El filme re&uacute;ne testimonios de amistades cercanas y repasa su papel como alma creativa del Flexas, adem&aacute;s de su trayectoria como artista, cocinero y activista LGTBI. Para quienes lo conocieron, Estrella representaba la fiesta como forma de vida, una idea que a&uacute;n hoy atraviesa la identidad del espacio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A lo largo de su historia, la intensa trayectoria del bar Flexas le ha valido numerosos reconocimientos: en 2017 el Ayuntamiento declar&oacute; la fiesta Actividad de Inter&eacute;s P&uacute;blico; en 2019 el establecimiento fue incorporado al Cat&aacute;logo de Locales Emblem&aacute;ticos de Palma; y en 2022 recibi&oacute; un Solete Repsol, renovado posteriormente, consolidando su prestigio como uno de los espacios culturales y sociales m&aacute;s singulares de la ciudad.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d9545c3-6b08-4525-bc11-9d3f2c13c7cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El legendario músico de la movida madrileña Fernando Estrella (en el centro) sigue muy presente en el imaginario del bar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El legendario músico de la movida madrileña Fernando Estrella (en el centro) sigue muy presente en el imaginario del bar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9d8d873f-1783-473e-a7e5-1bfffdaa1ddc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento de una actuación de diferentes niñas en el escenario frente al público en el Parc de la Mar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento de una actuación de diferentes niñas en el escenario frente al público en el Parc de la Mar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;San Reprimonio Bendito&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La historia del Flexas forma parte de una tradici&oacute;n mucho m&aacute;s larga de activismo y cultura LGTBI en Mallorca. Antes de que existieran las celebraciones institucionales del Orgullo, colectivos como el Front d'Alliberament Gai de les Illes Balears (FAGI) protagonizaban acciones reivindicativas en plena Transici&oacute;n. El periodista y escritor Marcos Augusto recuerda que aquellos primeros movimientos ten&iacute;an un car&aacute;cter &ldquo;profundamente contracultural&rdquo; y &ldquo;estaban muy alejados de las estructuras institucionales actuales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Entre los episodios m&aacute;s recordados figura el llamado &ldquo;San Reprimonio Bendito&rdquo;, una singular protesta a mediados de los a&ntilde;os ochenta organizada tras el cierre de varios locales de ambiente en Palma. &ldquo;Se vistieron todas las maricas de aquel momento como si fueran a un paso de Semana Santa y llevaron a un santo que simbolizaba al alcalde&rdquo;, cuenta Augusto. Mientras recorr&iacute;an las calles coreaban consignas como &ldquo;Ram&oacute;n, te asusta, a ti tambi&eacute;n te gusta&rdquo;, en referencia al entonces alcalde socialista Ram&oacute;n Aguil&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/36e4951c-25ea-4fbf-b75e-77d3ce65d4df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las fiestas en el mítico bar siempre han mantenido un espíritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las fiestas en el mítico bar siempre han mantenido un espíritu reivindicativo, cabaretero e inclusivo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquellas movilizaciones mezclaban s&aacute;tira, irreverencia y reivindicaci&oacute;n pol&iacute;tica. Una f&oacute;rmula que d&eacute;cadas m&aacute;s tarde reaparecer&iacute;a en el universo Flexas. El periodista tambi&eacute;n recuerda figuras como Juanito L&oacute;pez, hist&oacute;rico activista vinculado al movimiento de liberaci&oacute;n gay, que recorr&iacute;a Palma con falda a finales de los a&ntilde;os setenta desafiando las convenciones sociales de la &eacute;poca. Aunque las formas han cambiado, existe un hilo conductor entre aquellas primeras expresiones de resistencia y el esp&iacute;ritu que acab&oacute; convirtiendo al Flexas en un s&iacute;mbolo cultural de la ciudad.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/99235d0c-fc41-41f0-b210-4f4518080353_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fernando Estrella en una de sus actuaciones en las fiestas organizadas por el bar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fernando Estrella en una de sus actuaciones en las fiestas organizadas por el bar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De la movilizaci&oacute;n al &ldquo;tardeo tur&iacute;stico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Sin embargo, pese al &eacute;xito de todas sus convocatorias y reconocimiento social, este verano la historia de sus fiestas de aniversario se ha detenido por primera vez. Los organizadores han anunciado la cancelaci&oacute;n de la 22&ordf; edici&oacute;n tras semanas de negociaciones con el Ayuntamiento de Palma. Mientras el Consistorio sostiene que ofreci&oacute; apoyo suficiente para garantizar la celebraci&oacute;n, los organizadores consideran que las condiciones planteadas hac&iacute;an inviable mantener el modelo que caracteriza al evento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5bc02711-35f3-406e-8170-81907aba4687_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En 2009 la histórica fiesta se mudó al Parc de la Mar, donde llegó a alcanzar una media de más de 15.000 asistentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En 2009 la histórica fiesta se mudó al Parc de la Mar, donde llegó a alcanzar una media de más de 15.000 asistentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c48da64c-7fb3-4e75-8767-1cb0209502a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las fiestas del Flexas en el Parc de la Mar han llegado a alcanzar los 15.000 asistentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las fiestas del Flexas en el Parc de la Mar han llegado a alcanzar los 15.000 asistentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n adquiere una dimensi&oacute;n mayor porque coincide con otra circunstancia que ha sacudido recientemente al movimiento LGTBI de Balears. Apenas unos d&iacute;as antes, la asociaci&oacute;n Ben Amics anunciaba tambi&eacute;n la cancelaci&oacute;n de la tradicional verbena del Orgullo en Palma tras romper las negociaciones con el Ayuntamiento. Para Jan G&oacute;mez, coordinador de la asociaci&oacute;n Ben Amics &ldquo;esto no son dos problemas aislados&rdquo;. &ldquo;Forma parte de una estrategia de desmantelamiento de las pol&iacute;ticas LGTBI del PP y Vox&rdquo;, afirma a este diario.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La capital mallorquina no celebrará ni el Orgullo LGTBI ni la fiesta del bar Flexas este año</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Este equipo de gobierno ha querido quitarnos de en medio para poder organizar un tardeo tur&iacute;stico vac&iacute;o de contenido, cr&iacute;tica y defensa de derechos&rdquo;, critica G&oacute;mez, quien se&ntilde;ala adem&aacute;s la desaparici&oacute;n de actividades de visibilidad y programas educativos en esta legislatura. Seg&uacute;n el coordinador de Ben Amics, lo que est&aacute; en juego va mucho m&aacute;s all&aacute; de una fiesta: &ldquo;Estamos hablando de la movilizaci&oacute;n de miles de personas con un enorme valor social y cultural para la ciudad&rdquo;. En este sentido, Ben Amics mantendr&aacute; la manifestaci&oacute;n del Orgullo el 28 de junio, aunque trasladar&aacute; parte de sus actos principales a Manacor tras la invitaci&oacute;n de ese municipio.&nbsp;El Orgullosament Inca de este a&ntilde;o tambi&eacute;n acoger&aacute; actividades LGTBI en la isla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ddedad97-cdb7-4596-b235-334c04659fd8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cartel de la decimotercera edición del aniversario, con un fotomontaje dedicado a Elvis Presley."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cartel de la decimotercera edición del aniversario, con un fotomontaje dedicado a Elvis Presley.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Resistir en la ciudad cambiante&nbsp;</strong></h2><p class="article-text">
        La cancelaci&oacute;n de la Fiesta del Flexas llega adem&aacute;s en un momento especialmente delicado para el barrio que vio nacer el proyecto. Veinte a&ntilde;os despu&eacute;s de la reapertura del bar, Canamunt atraviesa una transformaci&oacute;n acelerada marcada por la presi&oacute;n inmobiliaria, la turistificaci&oacute;n y la llegada de inversores internacionales. &ldquo;Llegaron las clases creativas, se dinamiz&oacute; el barrio y despu&eacute;s vino la especulaci&oacute;n&rdquo;, resume Codina, que argumenta diferentes esfuerzos del barrio a trav&eacute;s del reparto de comida a personas vulnerables o una asamblea pedag&oacute;gica para ni&ntilde;os y ni&ntilde;as.
    </p><p class="article-text">
        Veinte a&ntilde;os despu&eacute;s de aquella primera fiesta improvisada frente al bar, el Flexas sigue representando mucho m&aacute;s que una verbena multitudinaria. Es la historia de una ciudad que encontr&oacute; en la diversidad, el humor y la cultura popular una forma de construir comunidad. Su cancelaci&oacute;n deja un vac&iacute;o en el calendario estival de Palma, pero tambi&eacute;n plantea una pregunta m&aacute;s profunda: qu&eacute; lugar ocupan hoy los espacios que durante d&eacute;cadas han servido para celebrar la diferencia, tejer v&iacute;nculos y resistir frente a la uniformidad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/decadas-verbenas-queer-bar-terremoto-alcorcon-vecinas-travestis-comparten-fiesta_1_13278413.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 20:29:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" length="128348" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="128348" width="1029" height="579"/>
      <media:title><![CDATA[Dos décadas de verbenas queer en el bar de La Terremoto de Alcorcón: “Vecinas y travestis comparten más que una fiesta"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/878ef4f5-722e-434d-9b0d-e497fbffd9d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144685.jpg" width="1029" height="579"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,LGTBI,Orgullo LGTBI,Vox,PP - Partido Popular]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La 'coach' que ofrecía terapias contra la homosexualidad será juzgada por delito de odio]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/coach-ofrecia-terapias-homosexualidad-sera-juzgada-delito-odio_1_13265778.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8c7ffc40-85a9-41f1-8a48-d2df795c45cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La &#039;coach&#039; que ofrecía terapias contra la homosexualidad será juzgada por delito de odio"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Audiencia Provincial de Madrid ha confirmado que Elena Lorenzo se sentará en el banquillo para responder por artículos y vídeos de 2022 en los que patologiza la homosexualidad y oferta cursos de "coaching de identidad" para superarla</p><p class="subtitle">Igualdad comienza a investigar la denuncia a siete diócesis por acoger terapias de conversión LGTBI</p></div><p class="article-text">
        La 'coach' <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/arcopoli-comunidad-madrid-curar-homosexualidad_1_3857595.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Elena Lorenzo</a> se sentar&aacute; en el banquillo acusada de un delito de odio por fomentar <a href="https://www.eldiario.es/temas/terapias-homofobas/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">terapias de conversi&oacute;n</a> para homosexuales. La Audiencia Provincial de Madrid, seg&uacute;n ha podido saber elDiario.es, ha avalado el futuro enjuiciamiento de esta mujer al entender que las afirmaciones que hace en su p&aacute;gina web y sus cursos sobre la homosexualidad pueden llegar a constituir un delito. La acusada, mientras tanto, defiende que sus expresiones han sido &ldquo;malinterpretadas o sacadas de contexto&rdquo; y que esta decisi&oacute;n no resuelve el fondo del asunto. Una web en la que se ofrec&iacute;a para &ldquo;recuperar la heterosexualidad&rdquo; de sus clientes y ayudarlos a superar el inexistente &ldquo;Trastorno Obsesivo Compulsivo Homosexual&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Elena Lorenzo Rego se presenta como una 'coach de identidad' y en su p&aacute;gina web presume de que lleva m&aacute;s de una d&eacute;cada &ldquo;trabajando&rdquo; con hombres y mujeres que &ldquo;experimentan atracci&oacute;n hacia personas de su mismo sexo y desean vivir su heterosexualidad plenamente&rdquo;. Su nombre trascendi&oacute; <a href="https://cadenaser.com/emisora/2016/08/26/radio_madrid/1472227878_850341.html" target="_blank" rel="nofollow" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por primera vez en 2016</a> cuando fue denunciada ante la Comunidad de Madrid por promover, en esencia, terapias contra la homosexualidad. La <a href="https://www.eldiario.es/madrid/comunidad-madrid-terapias-reversivas-internet_1_1617716.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multa de 20.000 euros</a> que le impuso el ejecutivo regional tras a&ntilde;os de procedimiento termin&oacute; anulada por defectos de forma pero, en paralelo, un juzgado abri&oacute; un proceso penal contra ella por delito de odio. 
    </p><p class="article-text">
        Fue la Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola Contra las Terapias de Conversi&oacute;n la que llev&oacute; la p&aacute;gina web de esta 'coach' a la Fiscal&iacute;a de Madrid en 2023 al entender que hab&iacute;a podido incurrir hasta en cuatro il&iacute;citos del C&oacute;digo Penal. Adem&aacute;s del delito de odio, la denuncia inicial plante&oacute; tambi&eacute;n la posibilidad de que hubiera incurrido en intrusismo profesional, un delito publicitario y otro de asociaci&oacute;n il&iacute;cita. El Ministerio P&uacute;blico entendi&oacute; que, al menos, pod&iacute;a ser acusada del primer delito por su forma de abordar la homosexualidad como algo a tratar desde el punto de vista patol&oacute;gico. 
    </p><p class="article-text">
        Tres a&ntilde;os despu&eacute;s de la apertura de diligencias y de que Lorenzo declarase varias veces como imputada la Audiencia Provincial de Madrid ha confirmado su auto de pase a procedimiento abreviado por un posible delito de odio. Los jueces, seg&uacute;n ha podido comprobar este peri&oacute;dico, rechazan el principal argumento de la supuesta terapeuta para evitar el banquillo: que sus palabras e iniciativas sobre la homosexualidad no han sido bien entendidas. &ldquo;Se han interpretado err&oacute;neamente sus afirmaciones&rdquo;, explicaba en su recurso ahora rechazado.
    </p><p class="article-text">
        La Audiencia Provincial de Madrid entiende que el caso de Elena Lorenzo debe zanjarse en un juicio y no de forma previa. Negar ahora que su p&aacute;gina web constituya un delito de odio contra los homosexuales y archivar la causa de plano, dice el tribunal, ser&iacute;a prematuro y constituir&iacute;a una &ldquo;predeterminaci&oacute;n&rdquo; de la sentencia del caso. Desde la defensa de la 'coach' Elena Lorenzo apuntan, de hecho, a que la Audiencia Provincial no entra a valorar el fondo del asunto ya que el delito de odio es &ldquo;esencialmente valorativo&rdquo; y que tres de los delitos planteados por la acusaci&oacute;n han sido descartados por el momento. 
    </p><h2 class="article-text">Terapias prohibidas por ley</h2><p class="article-text">
        El rechazo institucional a las denominadas &ldquo;terapias de conversi&oacute;n&rdquo; es transversal a las instituciones auton&oacute;micas, estatales e incluso europeas. El <a href="https://www.europarl.europa.eu/news/es/agenda/plenary-news/2026-03-25/9/debate-sobre-la-prohibicion-de-las-practicas-de-conversion-lgbtq" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parlamento Europeo</a> lleva una d&eacute;cada mostrando su condena &ldquo;en&eacute;rgica&rdquo; <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/von-der-leyen-asegura-terapias-conversion-no-cabida-ue-urge-prohibicion-paises_1_13217468.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">contra este tipo de pr&aacute;cticas</a>. Casi una decena de comunidades aut&oacute;nomas proh&iacute;ben estas terapias bajo amenazas de sanci&oacute;n y, a nivel estatal, <a href="https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2023-5366" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Ley Trans y LGTBI</a> aprobada en 2023 tambi&eacute;n las proscribe. Su promoci&oacute;n o pr&aacute;ctica es considerada una infracci&oacute;n administrativa muy grave y acarrea multas de 10.0001 a 150.000 euros. 
    </p><p class="article-text">
        La Comunidad de Madrid, entonces gobernada por Cristina Cifuentes, fue la primera autonom&iacute;a en aprobar una norma de protecci&oacute;n al colectivo LGTBI que prohib&iacute;a este tipo de pr&aacute;cticas. Una ley que dividi&oacute; internamente al PP madrile&ntilde;o y que lleg&oacute; en 2016. Elena Lorenzo Rego fue la primera persona denunciada, en aquel entonces por la asociaci&oacute;n Arc&oacute;poli, por ofrecer este tipo de falsas terapias. 
    </p><p class="article-text">
        Su caso tard&oacute; a&ntilde;os en tramitarse por parte de la Comunidad de Madrid y termin&oacute; con una sanci&oacute;n de 20.000 euros impuesta en 2019. Una multa que fue anulada poco despu&eacute;s por defectos formales y que, seg&uacute;n ha sabido elDiario.es, acaba de ser enterrada de forma definitiva por la sala de lo contencioso-administrativo del Tribunal Superior de Justicia de Madrid. En 2021 los jueces ya tumbaron la multa porque la Comunidad de Madrid pas&oacute; demasiado tiempo analizando el caso y vulner&oacute; los derechos de Lorenzo. M&aacute;s recientemente los magistrados han rechazado la petici&oacute;n de la Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola Contra las Terapias de Conversi&oacute;n de reabrir el expediente al entender que no est&aacute;n legitimados para pedirlo. 
    </p><p class="article-text">
        La causa contra Elena Lorenzo es el primer caso conocido de una supuesta terapeuta que ofrece un tratamiento contra la homosexualidad en llegar a juicio por la v&iacute;a penal. Pero no es la &uacute;nica de estas terapias que ha sido denunciada p&uacute;blicamente, algunas de ellas incluso vinculadas a la Iglesia. Tal y como <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/obispado-alcala-clandestinos-ilegales-homosexuales_1_1618575.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">revel&oacute; en exclusiva elDiario.es</a> en 2019, el obispado de Alcal&aacute; de Henares ofreci&oacute; cursos y legales y clandestinos para curar la homosexualidad. Unas pr&aacute;cticas que el ejecutivo regional de Isabel D&iacute;az Ayuso mantuvo impunes al <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/gobierno-ayuso-deja-impunes-terapias-curar-homosexualidad-obispado-alcala_1_8925140.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no imponer ninguna sanci&oacute;n</a> a pesar de que son pr&aacute;cticas prohibidas por la ley madrile&ntilde;a. 
    </p><p class="article-text">
        El a&ntilde;o pasado la Asociaci&oacute;n que ejerce la acusaci&oacute;n popular en este caso <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/denuncian-practica-terapias-conversion-personas-homosexuales-diocesis-espanolas_1_11940518.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tambi&eacute;n present&oacute; una denuncia</a> ante el Ministerio de Igualdad contra varias di&oacute;cesis espa&ntilde;olas que ofrecen este tipo de terapias de conversi&oacute;n. Diversos curas pertenecientes a la 'fachosfera cat&oacute;lica' tambi&eacute;n han sido denunciados por participar en <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/volver-natural-castidad-frente-vida-gay-son-metodos-conversion-religiosos-activos-espana_1_11979047.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">este tipo de terapias a&uacute;n activas</a>. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Pozas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/coach-ofrecia-terapias-homosexualidad-sera-juzgada-delito-odio_1_13265778.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Jun 2026 20:12:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8c7ffc40-85a9-41f1-8a48-d2df795c45cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="133940" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8c7ffc40-85a9-41f1-8a48-d2df795c45cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="133940" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La 'coach' que ofrecía terapias contra la homosexualidad será juzgada por delito de odio]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8c7ffc40-85a9-41f1-8a48-d2df795c45cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Terapias homófobas,Homosexualidad,Homofobia,LGTBI,Delitos de odio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los más de 90 crímenes de odio en la historia reciente de España, en un mapa: de Samuel Luiz a numerosos sintecho]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/90-crimenes-odio-historia-reciente-espana-mapa-samuel-luiz-numerosos-sintecho_1_13272442.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/170b6415-2e7a-4b8f-a303-b0fc4a731055_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los más de 90 crímenes de odio en la historia reciente de España, en un mapa: de Samuel Luiz a numerosos sintecho"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los periodistas Miquel Ramos y David Bou documentan desde hace quince años todas las víctimas mortales relacionadas con la xenofobia, la LGTBIfobia o la aporofobia desde los 90</p><p class="subtitle">El Supremo avala las condenas de prisión a los tres autores del asesinato de Samuel Luiz</p></div><p class="article-text">
        Solo en abril de 2020, con once d&iacute;as de diferencia y en pleno confinamiento por el covid, tres personas fueron asesinadas en el Eixample de Barcelona. Ten&iacute;an dos cosas en com&uacute;n: el hombre que los mat&oacute;, Thiago Fernandes, y que dorm&iacute;an en la calle. La aporofobia &ndash;el rechazo hacia los m&aacute;s desfavorecidos, especialmente a los sintecho&ndash;, est&aacute; en el origen de numerosos cr&iacute;menes en la historia de Espa&ntilde;a, tambi&eacute;n de la m&aacute;s reciente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esta es una de las conclusiones que refleja el trabajo que realizan desde 2015 los periodistas Miquel Ramos y David Bou para documentar los cr&iacute;menes de odio. Su investigaci&oacute;n, <a href="https://crimenesdeodio.info/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">plasmada en un mapa</a>, ha identificado al menos 91 v&iacute;ctimas mortales desde 1990 en episodios marcados por el racismo, la homofobia, la transfobia, la aporofobia y otras formas de discriminaci&oacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ambos reporteros han publicado este mi&eacute;rcoles la &uacute;ltima actualizaci&oacute;n del mapa, que incluye el per&iacute;odo de 2020 a 2025. En este tiempo han registrado siete cr&iacute;menes mortales m&aacute;s con signos de odio. Tres de ellos son los asesinatos aporof&oacute;bicos en serie de la capital catalana, que tuvieron como v&iacute;ctimas a Imad Allous, Juan Ram&oacute;n Barber&aacute;n Giner y Jean Pierre Herbillon. Su autor fue condenado recientemente a 63 a&ntilde;os de c&aacute;rcel.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero sin duda el asesinato que m&aacute;s indignaci&oacute;n ha suscitado recientemente <a href="https://www.eldiario.es/galicia/samuel-luiz-murio-hora-media-intentos-reanimacion-ocasiones-le-paro-corazon_1_11793028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha sido el de Samuel Luiz</a>. La paliza mortal que recibi&oacute; este joven de 24 a&ntilde;os en A Coru&ntilde;a en 2021, mientras recib&iacute;a insultos de &ldquo;maric&oacute;n&rdquo;, desat&oacute; protestas sociales y el rechazo de dirigentes pol&iacute;ticos e instituciones. La sentencia del Tribunal Supremo que confirm&oacute; las penas de c&aacute;rcel ratific&oacute; en este caso <a href="https://www.eldiario.es/galicia/supremo-avala-condenas-20-24-anos-prision-tres-autores-asesinato-samuel-luiz_1_12875532.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tambi&eacute;n el agravante de discriminaci&oacute;n por orientaci&oacute;n sexual</a>.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff766206-7461-4c2d-a624-d7f46e826757_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff766206-7461-4c2d-a624-d7f46e826757_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff766206-7461-4c2d-a624-d7f46e826757_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff766206-7461-4c2d-a624-d7f46e826757_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff766206-7461-4c2d-a624-d7f46e826757_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff766206-7461-4c2d-a624-d7f46e826757_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff766206-7461-4c2d-a624-d7f46e826757_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vigilia por el asesinato de Samuel Luiz en su cuarto aniversario"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vigilia por el asesinato de Samuel Luiz en su cuarto aniversario                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Hay una serie de casos que han tenido una repercusi&oacute;n social singular, casos muy reconocidos y que han causado conmoci&oacute;n, pero nuestro trabajo consiste sobre todo en poner sobre la mesa muchos otros desconocidos que evidencian que hay m&aacute;s asesinatos racistas y neonazis de los que conocemos&rdquo;, se&ntilde;ala el periodista Miquel Ramos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de Guillem Agull&oacute;, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/tres-decadas-asesinato-antifascista-guillem-agullo-manos-neonazi-apenas-cumplio-cuatro-anos-prision_1_10109143.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s&iacute;mbolo de la violencia neonazi en los 90 en la Comunitat Valenciana</a>; o de Lucrecia P&eacute;rez, <a href="https://www.eldiario.es/carnecruda/programas/lucrecia-30-anos-primer-asesinato-racista-espana_132_9691890.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el primer asesinato racista de Espa&ntilde;a</a>, existe una larga lista de v&iacute;ctimas que no trascendieron en su d&iacute;a. O que si lo hicieron, pero fueron desvinculadas de motivos de odio que hoy se han podido acreditar. 
    </p><p class="article-text">
        Este fue, de hecho, el origen del proyecto de Ramos y Bou. &ldquo;Vimos que hab&iacute;a una serie de cr&iacute;menes que no estaban reconocidos por su especificidad propia, que es la animadversi&oacute;n hacia determinados rasgos de la v&iacute;ctima&rdquo;, afirma Ramos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El criterio de los autores del informe para incluir a las v&iacute;ctimas en su mapa no tiene solo en cuenta si la Justicia constat&oacute; la agravante de discriminaci&oacute;n. El motivo, explican, es que aunque aparezca en el C&oacute;digo Penal desde 1995, la pr&aacute;ctica judicial ha tardado m&aacute;s a&ntilde;os en reconocerlo. Ramos y Bou tienen tambi&eacute;n en cuenta los detalles publicados en prensa, los testimonios recabados por su cuenta, o la valoraci&oacute;n de los colectivos afectados.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esto les ha llevado tambi&eacute;n a revisar casos de a&ntilde;os anteriores. Por un lado, han eliminado del mapa 19 que proced&iacute;an de un informe del <em>Movimiento contra la Intolerancia </em>que no estaban suficientemente documentados (<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/antifascista-agullo-transexuales-sonia-lyssa-revela-mapa-tres-decadas-crimenes-odio-espana_1_6272022.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de ah&iacute; que el recuento de 2020 fuera m&aacute;s abultado</a>). Del otro, han a&ntilde;adido dos asesinatos de la d&eacute;cada de los 90 que antes desconoc&iacute;an.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estos &uacute;ltimos son los de Silveiro Aragon&eacute;s y Mariano G&oacute;mez Higuera. El primero era un sintecho de Madrid que fue pateado hasta la muerte por cuatro j&oacute;venes en 1991. El segundo, de 30 a&ntilde;os, fue apu&ntilde;alado once veces por la espalda en 1993, en la Casa de Campo, a manos de dos menores de edad que iban a la caza de homosexuales.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8971efc-010d-4dea-8046-690c5945cdf1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8971efc-010d-4dea-8046-690c5945cdf1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8971efc-010d-4dea-8046-690c5945cdf1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8971efc-010d-4dea-8046-690c5945cdf1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8971efc-010d-4dea-8046-690c5945cdf1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a8971efc-010d-4dea-8046-690c5945cdf1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a8971efc-010d-4dea-8046-690c5945cdf1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Familiares de Younes Bilal, asesinado en Mazarrón en un ataque racista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Familiares de Younes Bilal, asesinado en Mazarrón en un ataque racista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De los 91 casos acreditados en el proyecto Cr&iacute;menes de Odio, la mitad, 46, sucedieron en la Comunidad de Madrid y Catalunya. Las motivaciones m&aacute;s habituales son el racismo, la xenofobia y la aporofobia, que afloran en el 42% de los asesinatos. Ambos est&aacute;n tambi&eacute;n entre los &uacute;ltimos ejemplos recogidos en la investigaci&oacute;n: Younes Bilal, marroqu&iacute; de 39 a&ntilde;os que <a href="https://www.eldiario.es/murcia/sociedad/localidad-murciana-mazarron-clama-asesinato-racista-vecino-younes_1_8042186.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue asesinado en Mazarr&oacute;n en 2021 entre improperios contra los &ldquo;moros&rdquo;</a>, y Miguel &Aacute;ngel Calvo, de 51 a&ntilde;os, que recibi&oacute; una paliza mortal en 2023 simplemente porque dorm&iacute;a en la calle.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os parecen haberse reducido estos cr&iacute;menes, Ramos advierte que los discursos de odio han irrumpido en la esfera p&uacute;blica como no lo hab&iacute;an hecho antes. &ldquo;Detr&aacute;s de los cr&iacute;menes vemos siempre prejuicios, a veces campa&ntilde;as racistas muy evidentes y, ahora que estos discursos de odio se est&aacute;n normalizando, tenemos que alertar de cu&aacute;les pueden ser sus consecuencias&rdquo;, advierte el periodista y autor del estudio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay menos v&iacute;ctimas mortales ahora, pero el odio est&aacute; ah&iacute;&rdquo;, insiste Ramos. Por ello, a&ntilde;ade, adem&aacute;s del mapa han puesto en marcha otras iniciativas para divulgar la existencia de los cr&iacute;menes. Por ejemplo, el documental <em>La xarxa ultra</em>, de Bou, o el podcast Cr&iacute;menes de Odio, de Ramos en la Cadena SER.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La &uacute;ltima novedad de su investigaci&oacute;n ha sido a&ntilde;adir un informe sobre los cr&iacute;menes con discriminaci&oacute;n en el Sur Global, a cargo de Nora Rodr&iacute;guez. Financiado por el Instituto de las Desigualdades y la Agencia Catalana de Cooperaci&oacute;n al Desarrollo, analiza la legislaci&oacute;n y el trabajo de los colectivos locales para documentar homicidios y asesinatos racistas o LGTBIf&oacute;bicos en pa&iacute;ses como Colombia, Senegal, Brasil, Argentina, Marruecos o Ecuador.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Al margen de la falta de informaci&oacute;n en algunos casos, recogen cifras alarmantes como las cerca de 300 muertes violentas de personas del colectivo LGTBI (m&aacute;s de la mitad, travestis). En Marruecos, las entidades sociales han recopilado 600 muertes por el mismo motivo desde 1993.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pau Rodríguez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/90-crimenes-odio-historia-reciente-espana-mapa-samuel-luiz-numerosos-sintecho_1_13272442.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 20:51:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/170b6415-2e7a-4b8f-a303-b0fc4a731055_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="453374" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/170b6415-2e7a-4b8f-a303-b0fc4a731055_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="453374" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los más de 90 crímenes de odio en la historia reciente de España, en un mapa: de Samuel Luiz a numerosos sintecho]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/170b6415-2e7a-4b8f-a303-b0fc4a731055_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Delitos de odio,Periodismo,Racismo,Aporofobia,LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Denuncian una agresión tránsfoba contra un concejal de EH Bildu de la localidad vizcaína de Arrigorriaga]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/denuncian-agresion-transfoba-concejal-eh-bildu-localidad-vizcaina-arrigorriaga_1_13270330.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c993576a-43f2-42f0-8ce7-f0426f3d97b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144408.jpg" width="1363" height="767" alt="Denuncian una agresión tránsfoba contra un concejal de EH Bildu de la localidad vizcaína de Arrigorriaga"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desde el Ayuntamiento han denunciado que no solamente "se muestra la LGTBIfobia a través de agresiones físicas". "Los insultos, desprecios, cuestionamientos o menosprecios son también expresiones de discriminación", explican haciendo referencia al ataque recibido </p><p class="subtitle">Miembros de la Flotilla se querellan por brutalidad policial contra la Ertzaintza y el consejero de Seguridad por las cargas en el aeropuerto
</p></div><p class="article-text">
        El Ayuntamiento de Arrigorriaga, una localidad de Bizkaia, ha condenado a trav&eacute;s de un comunicado una agresi&oacute;n tr&aacute;nsfoba contra un concejal de EH Bildu ocurrida el pasado s&aacute;bado. En la nota, el equipo de Gobierno, formado por EH Bildu, Arrigorriaga Gara y NOA, ha mostrado su &ldquo;firme rechazo&nbsp;ante estos hechos y su apoyo y solidaridad a la v&iacute;ctima&rdquo;, a la que han descrito como &ldquo;un representante de la ciudadan&iacute;a&rdquo;, pero cuya identidad por el momento no se ha hecho p&uacute;blica por su protecci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n han informado desde el Ayuntamiento, durante la agresi&oacute;n algunas personas &ldquo;intervinieron ante la situaci&oacute;n,&nbsp;protegiendo y respondiendo de forma activa frente al suceso&rdquo;, algo que, han agradecido alegando que se trata de una actitud que demuestra &ldquo;que la solidaridad y la responsabilidad colectiva son indispensables ante el odio y la discriminaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sobre el suceso, en el comunicado alegan que no solamente &ldquo;se muestra la LGTBIfobia a trav&eacute;s de agresiones f&iacute;sicas&rdquo;. &ldquo;Los&nbsp;insultos, desprecios, cuestionamientos o menosprecios&nbsp;son tambi&eacute;n&nbsp;expresiones de discriminaci&oacute;n&nbsp;basadas en la orientaci&oacute;n sexual, la identidad de g&eacute;nero o la expresi&oacute;n de g&eacute;nero. Este tipo de ataques no afectan solo a una persona individual, sino que el mensaje excluyente se dirige a todo el colectivo&nbsp;LGTBI, por lo que la lucha contra la LGTBIfobia es una responsabilidad que compete a toda la sociedad&rdquo;, ha denunciado el Consistorio, que ha recalcado que &ldquo;reafirma su compromiso para garantizar la diversidad, hacer frente a la discriminaci&oacute;n y construir entornos seguros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde EH Bildu, por su parte, han denunciado a trav&eacute;s de las redes sociales el suceso, han trasladado que &ldquo;no tolerar&aacute;n ning&uacute;n tipo de ataque ni actitud intolerante&rdquo; y han mostrado su solidaridad y apoyo total a la v&iacute;ctima. &ldquo;Seguiremos desarrollando pol&iacute;ticas p&uacute;blicas integrales para que los pueblos y barrios de Euskal Herria puedan ser espacios libres de LGTBIfobia y para que todas las personas puedan vivir en libertad, con dignidad y sin miedo&rdquo;, han detallado. 
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2061853202400624652?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maialen Ferreira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/denuncian-agresion-transfoba-concejal-eh-bildu-localidad-vizcaina-arrigorriaga_1_13270330.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2026 19:45:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c993576a-43f2-42f0-8ce7-f0426f3d97b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144408.jpg" length="470856" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c993576a-43f2-42f0-8ce7-f0426f3d97b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144408.jpg" type="image/jpeg" fileSize="470856" width="1363" height="767"/>
      <media:title><![CDATA[Denuncian una agresión tránsfoba contra un concejal de EH Bildu de la localidad vizcaína de Arrigorriaga]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c993576a-43f2-42f0-8ce7-f0426f3d97b7_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144408.jpg" width="1363" height="767"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,Bizkaia,EH Bildu,Transfobia,LGTBI,Agresiones,Agresiones homófobas,Transexualidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Bocados con orgullo o cómo disfrutar en Asturias de un pincho y una tapa LGTBIQ+]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/bocados-orgullo-disfrutar-asturias-pincho-tapa-lgtbiq_1_13267922.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9ee4cc85-4179-4ff9-a6b5-c865962094cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Bocados con orgullo o cómo disfrutar en Asturias de un pincho y una tapa LGTBIQ+"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Quince establecimientos hosteleros de El Entrego, Sotrondio y Blimea participarán, del 26 al 28 de este mes, en las segundas jornadas de  'Gastrodiversa ' donde se puede degustar desde un aperitivo Ricky Martin a un tentempié Boris Izaguirre. Todas las tapas llevan nombres de personas que son un referente del mundo de la cultura, el deporte o la politica</p><p class="subtitle">Siete de cada 10 personas LGTBI creen que su orientación sexual es un freno para acceder a un empleo, según UGT Asturias</p></div><p class="article-text">
        &iquest;Hay a simple vista alguna diferencia entre un pincho y una tapa LGTBI de aperitivos que se sirvan sin que lleven esa etiqueta? &iquest;Le gustar&iacute;a probar un tentempi&eacute; con el nombre de Virginia Woolf o prefiere que sea el de Boris Izaguirre? &iquest;Le motiva m&aacute;s tomar un Lorenzo Caprile o un bocado con orgullo con el nombre de Inma Cuesta?
    </p><p class="article-text">
        Si a&uacute;n no los ha probado es un buen motivo para desplazarse hasta el municipio asturiano de San Mart&iacute;n del Rey Aurelio entre los d&iacute;as 26 al 28 de este mes. En 15 establecimientos hosteleros le dar&aacute;n la posibilidad de distinguir entre unos y otros. Todos ellos forman parte de una iniciativa organizada desde la Concejal&iacute;a de Igualdad que organiza la segunda jornada de pinchos y tapas LGTBIQ+, en colaboraci&oacute;n con la Concejal&iacute;a de Emprendimiento.
    </p><h2 class="article-text">La diversidad sexual </h2><p class="article-text">
        Esta cita es mucho m&aacute;s que un evento gastron&oacute;mico. Es la uni&oacute;n entre el arte de degustar en un bocado un exquisito pincho y a la vez reivindicar el respeto a la diversidad sexual de gays, lesbianas, bisexuales y transexuales. Pero no son unas tapas cualquiera, ya que las de estos restaurantes, vinotecas, sidrer&iacute;as y cafeter&iacute;as han bautizado sus creaciones culinarias con los nombres de personas muy conocidas del &aacute;mbito cultural, deportivo o pol&iacute;tico. 
    </p><p class="article-text">
        De antemano, el lema escogido ya es significativo:  'Gastrodiversa &ndash; Bocados con Orgullo&ldquo; II Jornadas de pinchos y tapas LGTBIQ+'.
    </p><h2 class="article-text">El homenaje a los referentes</h2><p class="article-text">
        Con sus creaciones no solo buscan la originalidad, sino que en su deseo de dejar muy satisfechos y satisfechas a las clientes que se acerquen a probar sus creaciones est&aacute;n homenajeando a estas mujeres y hombres que son referentes del colectivo por su papel influyente en la reivindicaci&oacute;n del respeto a la diversidad sexual.
    </p><p class="article-text">
        Las jornadas han crecido en participaci&oacute;n, al pasar de los nueve bares que se animaron en la edici&oacute;n debutante a los 15 que conforman la de este a&ntilde;o, repartidos por las localidades de El Entrego, Sotrondio y Blimea.
    </p><h2 class="article-text">L@s 15 famos@s</h2><p class="article-text">
        Cada uno de ellos ha elegido un nombre para bautizar su trabajo de autor en estas creaciones. As&iacute;, los 12 establecimientos de El Entrego han apostado por los siguientes nombres: <a href="https://www.eldiario.es/spin/dueto-musical-iconicos-pop-latino-25-anos-ricky-martin-christina-aguilera-pm_1_13027511.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ricky Martin</a> (Restaurante Di_ferente), <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/hablar-mapi-leon_129_12047669.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mapi Le&oacute;n</a> (Vinoteca El Pasu), <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/inma-cuesta-recordo-revuelta-lloraba-aguila-roja-convencio-broncano-casarse-ana-rosa_1_13219612.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Inma Cuesta</a> (Sidrer&iacute;a La Batea), <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/boris-izaguirre-senala-jordi-gonzalez-lazos-de-sangre-polemica-rtve_1_12232800.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Boris Izaguirre</a> (El Rinconcito de Leyre), <a href="https://www.eldiario.es/asturias/coordinadora-colectivo-lgtbi-asturias-alerta-incremento-exilios-residenciales-miedo-agresiones_1_11997566.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yosune &Aacute;lvarez</a> (Cafeter&iacute;a Cervantes), <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/fernando-tejero-revelo-evole-oferta-luisma-aida-hablo-miedo-vox-quedamos-trabajo_1_13137315.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Fernando Tejero</a> (Cafeter&iacute;a La Estaci&oacute;n), <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/jesus-vazquez-entrevista-la-noche-de-aimar-cambia-lasexta-por-rtve_1_13226293.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jes&uacute;s V&aacute;zquez</a> (Cafeter&iacute;a La Galer&iacute;a), <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/virginia-woolf-diamante-bruto-sale-luz-vida-violet-texto-inedito-juventud_1_13243286.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Virginia Woolf</a> (Cervecer&iacute;a Tom Malory), <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/maximo-huerta-sincera-ana-rosa-vuelta-telecinco-no-gusta-han-dejado-programa_1_12956389.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maxim Huerta</a> (Taberna Abacer&iacute;a La Buena Vida), <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/susanna-griso-defiende-enfado-yenesi-tcms-nuria-roca-juan-val-sentencia-roca_1_12350112.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Yenesi</a> (Cafeter&iacute;a Ra&iacute;ces), <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/lorenzo-caprile-animal-televisivo-maestros-costura-tve-opinion_1_7401994.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lorenzo Caprile</a> (Sidrer&iacute;a La Sindica)l y <a href="https://www.eldiario.es/vertele/videos/actualidad/maria-monte-nego-aimar-bretos-haber-armario-condeno-homofobia-atrocidad_7_13220054.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mar&iacute;a del Monte</a> (Bistr&oacute; V&aacute;lgame Dios).
    </p><p class="article-text">
        En El Entrego, los pinchos y tapas llevan los nombres de <a href="https://www.eldiario.es/cultura/cine/javis-premio-cannes-si-habia-duda-seguiremos-trabajando-premio_1_13246045.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los Javis</a> (Casa Pach&iacute;n) y <a href="https://www.eldiario.es/vertele/noticias/equipo-de-investigacion-reportaje-muerte-la-veneno-testimonio-policia_1_7402451.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Veneno</a> (Cafeter&iacute;a El Alba,), mientras que en Blimea, ser&aacute; Bibiana Fern&aacute;ndez la que da nombre a la creaci&oacute;n culinaria de la Sidrer&iacute;a Crespo&rsquo;s.
    </p><h2 class="article-text">Precios asequibles</h2><p class="article-text">
        Cada local crear&aacute; para la ocasi&oacute;n un original pincho o tapa, a un precio de entre tres y cinco euros, inspirado en un personaje influyente del colectivo que se le ha sido asignado desde la Concejal&iacute;a de Igualdad de manera aleatoria.
    </p><p class="article-text">
        Para animar la celebraci&oacute;n del evento se programar&aacute;n tres conciertos el viernes 26 de junio, en Sotrondio, y el s&aacute;bado 27, en El Entrego, en los quioscos de la plaza del Ayuntamiento y el parque de La Laguna, respectivamente, ambos a las 20 horas; y el domingo 28, en la plaza del Campu, en Blimea, tambi&eacute;n en el quiosco de la m&uacute;sica, en las 13,30 horas.
    </p><h2 class="article-text">La libertad e igualdad de derechos</h2><p class="article-text">
        La concejala de Igualdad, Gema Su&aacute;rez, ha asegurado que estas jornadas no son una m&aacute;s en el calendario como muchas otras que se celebran en Asturias: &ldquo;Es un evento que aprovecha un espacio social de convivencia, como son los bares, para defender la libertad y la igualdad de los derechos de las personas que forman parte del colectivo LGTBIQ+ y reivindicar el respeto a la orientaci&oacute;n sexual de las personas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En 'Gastrodiversa, bocados con orgullo' se busca, seg&uacute;n comenta la concejala, desde un marco festivo y amigable como es la celebraci&oacute;n del D&iacute;a del Orgullo LGTBIQ+ educar a la sociedad en el respeto a la diversidad sexual y condenar la discriminaci&oacute;n y las conductas hom&oacute;fobas que en ocasiones derivan en delitos de odio y agresiones.
    </p><h2 class="article-text">Moci&oacute;n LGTBIQ+</h2><p class="article-text">
        Por otro lado, el resto de la programaci&oacute;n conmemorativa del D&iacute;a del Orgullo Gay incluye una fiesta matinal, el viernes 26 de junio, a partir del mediod&iacute;a, en la plaza de Ram&oacute;n y Cajal, con m&uacute;sica, reparto de presentes conmemorativos, para el p&uacute;blico asistente hasta agotar existencias, as&iacute; como material informativo proporcionado por la Asociaci&oacute;n de Personas LGTBIQ+ de Asturias, Xega.
    </p><p class="article-text">
        De igual modo, en el pleno ordinario que se celebrar&aacute; la v&iacute;spera, el jueves 25 de junio, se incluir&aacute; una moci&oacute;n LGTBIQ`+.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pilar Campo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/bocados-orgullo-disfrutar-asturias-pincho-tapa-lgtbiq_1_13267922.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2026 10:55:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9ee4cc85-4179-4ff9-a6b5-c865962094cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="481342" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9ee4cc85-4179-4ff9-a6b5-c865962094cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="481342" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Bocados con orgullo o cómo disfrutar en Asturias de un pincho y una tapa LGTBIQ+]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9ee4cc85-4179-4ff9-a6b5-c865962094cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sociedad,Gastronomía,Concejos de Asturias,LGTBI,Orgullo LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Patagonia demanda a la ‘drag queen’ Pattie Gonia por infracción de marca: "Están atacando mi identidad"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/patagonia-demanda-drag-queen-pattie-gonia-infraccion-marca-atacando-identidad-pm_1_13266612.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c88bc86d-1a81-4287-a6e6-b38a8139e549_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Patagonia demanda a la ‘drag queen’ Pattie Gonia por infracción de marca: &quot;Están atacando mi identidad&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ecologista y ‘drag queen’ Pattie Gonia se ha hecho famosa debido a su activismo en redes sociales, en las que ha acumulado millones de seguidores</p><p class="subtitle">Así funciona ICARUS, el proyecto que rastrea el comportamiento animal desde el espacio para proteger a la fauna salvaje</p></div><p class="article-text">
        La empresa de ropa sostenible para el aire libre Patagonia ha presentado una demanda por infracci&oacute;n de marca a la &lsquo;drag queen&rsquo; Pattie Gonia, a la que reclaman una cifra &lsquo;simb&oacute;lica&rsquo; de un d&oacute;lar seg&uacute;n lo presentado ante el tribunal federal de Los &Aacute;ngeles.
    </p><p class="article-text">
        La ecologista y &lsquo;drag queen&rsquo; Pattie Gonia se ha hecho famosa debido a su activismo en redes sociales, en las que ha acumulado millones de seguidores, lo que le ha llevado a diversificar su marca, y decidir vender ropa y promover as&iacute; el cuidado del medio ambiente con una solicitud que inici&oacute; en septiembre, pero que para la empresa Patagonia ser&iacute;a &ldquo;un da&ntilde;o irreparable&rdquo; porque se podr&iacute;an confundir.
    </p><h2 class="article-text"><span class="highlight" style="--color:white;">Pattie Gonia ve un ataque a su identidad con esta denuncia</span></h2><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">La marca Patagonia ha defendido su denuncia a la drag queen Pattie Gonia asegurando que no era algo que deseaban y que mantuvieron &ldquo;un di&aacute;logo activo durante varios a&ntilde;os para evitarlo, pero que se ha vuelto necesario para proteger la marca&rdquo; y su legado de 50 a&ntilde;os. Sin embargo, la protagonista ha negado que hayan mantenido conversaciones y que la primera vez que supo de ellos fue cuando le lleg&oacute; un correo electr&oacute;nico de su abogado. </span>
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DY2L725tVow/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">&ldquo;Queremos que Pattie tenga una carrera larga y exitosa y que progrese en temas importantes, pero de una manera que respete la propiedad intelectual de Patagonia y su capacidad para usar nuestra marca para vender productos y abogar por el medio ambiente. Este asunto no se trata de obtener beneficios econ&oacute;micos, ni de cuestionar la identidad de nadie ni su derecho a la defensa, la protesta o la expresi&oacute;n creativa. Lo &uacute;ltimo que dese&aacute;bamos era una batalla legal con alguien que comparte nuestros valores, pero debemos proteger nuestro negocio y a nuestros empleados&rdquo;, afirm&oacute; su CEO, Ryan Gellert al respecto.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">Un hecho al que </span><a href="https://www.eldiario.es/rastreador/drag-humilla-secretario-defensa-eeuu-pete-hegseth-quiere-masculinizar-ejercito_132_12831826.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><span class="highlight" style="--color:white;">Pattie Gonia </span></a><span class="highlight" style="--color:white;">ha respondido a trav&eacute;s de sus redes sociales y ha afirmado que, si esas declaraciones son ciertas, est&aacute; dispuesta a retirar su marca para que ellos hagan lo propio con la demanda, a la vez que apunta que su tr&aacute;mite ha pasado las primeras fases al no haberse encontrado posible confusi&oacute;n con otras marcas existentes. Si esto no sucede as&iacute;, entiende que es un ataque hacia su identidad y a la comunidad.</span>
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">La &lsquo;drag queen&rsquo; ha contado que ha buscado &ldquo;utilizar todos los canales&rdquo; a su alcance &ldquo;para resolver esto sin tener que ir a juicio&rdquo;, pero que solo le han dado dos opciones: &ldquo;borrar mi nombre, mi activismo, mi comunidad y a todos mis empleados, o luchar por m&iacute; misma y luchar por todos nosotros&rdquo;, un v&iacute;deo que ya ha recibido apoyo por parte de sus seguidores, que instan a Patagonia a retirar la demanda contra la activista. </span>
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DY-fD9oBW9Z/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">&ldquo;Esto no es un conflicto de marcas. Se trata de una corporaci&oacute;n que intenta silenciar a un activista. As&iacute; es como las corporaciones intimidan a las personas que no pueden igualar sus recursos&rdquo;, denunci&oacute; a la vez que expres&oacute; que su nombre tiene &lsquo;parodia juguetona&rsquo; de la marca, pero que esto va intr&iacute;nseco en lo que se basa el drag, que es &ldquo;la parodia, los juegos de palabras y las bromas&rdquo;.</span>
    </p><h2 class="article-text">&iquest;Qui&eacute;n es Pattie Gonia?</h2><p class="article-text">
        Wyn Wiley, m&aacute;s conocido art&iacute;sticamente como Pattie Gonia, es una drag queen estadounidense activista ambiental y tambi&eacute;n por los derechos LGBTQ+, que actualmente acumula 1,8 millones de seguidores en Instagram o 885.000 en TikTok, y que ha recaudado durante su trayectoria casi 4 millones de d&oacute;lares para organizaciones sin &aacute;nimo de lucho.
    </p><p class="article-text">
        Se hizo especialmente conocida cuando public&oacute; sus espectaculares rutas por parques naturales, monta&ntilde;as y espacios protegidos a la vez que divulgaba mensajes a favor del medio ambiente, pero tambi&eacute;n de la comunidad LGTBIQ+, y se bas&oacute; tambi&eacute;n la regi&oacute;n geogr&aacute;fica de Argentina y Chile para su nombre art&iacute;stico, que naci&oacute; durante un viaje como mochilera en el que se decant&oacute; por rendir homenaje en forma de humor a la marca, pero tambi&eacute;n a los pueblos originarios asociados a este territorio americano.
    </p><p class="article-text">
        <span class="highlight" style="--color:white;">La marca</span> <span class="highlight" style="--color:white;">Patagonia comenz&oacute; su historia en 1973 como &lsquo;Chouinard Equipment&rsquo;, aunque m&aacute;s tarde cambi&oacute; su nombre despu&eacute;s de un viaje a esta regi&oacute;n sudamericana que realiz&oacute; su fundado junto a su amigo Doug Tompkins, que crear&iacute;a a la empresa rival &lsquo;The North Face&rsquo;. En 2022, su fundador Yvon Chouinard cedi&oacute; la totalidad a una organizaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro para destinar todos sus beneficios a la protecci&oacute;n del planeta.</span>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Blez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/patagonia-demanda-drag-queen-pattie-gonia-infraccion-marca-atacando-identidad-pm_1_13266612.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 15:22:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c88bc86d-1a81-4287-a6e6-b38a8139e549_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="75606" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c88bc86d-1a81-4287-a6e6-b38a8139e549_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="75606" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Patagonia demanda a la ‘drag queen’ Pattie Gonia por infracción de marca: "Están atacando mi identidad"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c88bc86d-1a81-4287-a6e6-b38a8139e549_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Patagonia,Demandas,Denuncias,LGTBI,Drag Queen,Activismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Investigan por delito de odio la denuncia de dos mujeres judías por denegarles el acceso a una sauna en Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/investigan-delito-odio-denuncia-mujeres-judias-denegarles-acceso-sauna-barcelona_1_13265610.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/59be67e1-be41-45a8-ad53-6f80c4d78531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Investigan por delito de odio la denuncia de dos mujeres judías por denegarles el acceso a una sauna en Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La abogada del colectivo organizador del evento niega que se discriminara a nadie "por su orígen, sus símbolos, su nacionalidad o religión"</p></div><p class="article-text">
        Los Mossos d'Esquadra han abierto una investigaci&oacute;n por un posible delito de odio a ra&iacute;z de la denuncia presentada por dos mujeres jud&iacute;as estadounidenses, residentes en Barcelona, que aseguran se les deneg&oacute; el acceso a una sauna de ambiente LGTBI de la capital catalana por llevar visible un colgante con una estrella de David.
    </p><p class="article-text">
        Las denunciantes grabaron los hechos en v&iacute;deo, que se ha difundido en redes sociales y ha provocado que se haya empezado a se&ntilde;alar y a divulgar la identidad de algunas mujeres organizadoras de la fiesta. Las promotoras del evento forman parte del colectivo 'Bolleras al vapor', dedicado a defender los derechos del colectivo LGTBIQA+, el antirracismo y el anticolonialismo.
    </p><p class="article-text">
        En declaraciones a elDiario.es, la abogada del colectivo, Laia Serra, ha manifestado que &ldquo;en ning&uacute;n caso se discrimin&oacute; a nadie por su origen, sus s&iacute;mbolos su nacionalidad o su religi&oacute;n&rdquo;, y que la gesti&oacute;n de la sauna cedida al grupo para un evento &ldquo;activista, reivindicativo privado&rdquo; se realiz&oacute; &ldquo;de forma explicativa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una patrulla de Mossos d'Esquadra acudi&oacute; el pasado viernes por la noche al local donde ocurri&oacute; el incidente, en el barrio barcelon&eacute;s del Eixample, y recogi&oacute; la denuncia que presentaron las dos mujeres, tras lo que han abierto una investigaci&oacute;n para aclarar lo sucedido.
    </p><p class="article-text">
        En el v&iacute;deo de los hechos difundido en redes, que no recoge la escena completa, una de las denunciantes pregunta a una supuesta responsable del acceso al local por qu&eacute; motivos quer&iacute;a saber si era &ldquo;sionista&rdquo;, a lo que esta responde que no tiene nada en contra de que luzcan una estrella de David.
    </p><p class="article-text">
        Empieza entonces una discusi&oacute;n sobre si el colgante era un s&iacute;mbolo &ldquo;sionista&rdquo; (asociado al Estado de Israel) o &ldquo;semita&rdquo; (vinculado al juda&iacute;smo). Una tercera mujer pide a las dos denunciantes que dejen de grabar en el local por estar expresamente prohibido, lo que acaba derivando en momentos de tensi&oacute;n que motivan la intervenci&oacute;n de personal de seguridad.
    </p><p class="article-text">
        A ra&iacute;z del incidente, una patrulla de los Mossos d'Esquadra acudi&oacute; a la sauna y trat&oacute; de mediar en la discusi&oacute;n, como suelen proceder en los casos de posible denegaci&oacute;n de acceso a locales p&uacute;blicos por motivos de discriminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los hechos han provocado la reacci&oacute;n del Gobierno de Israel, que lo ha considerado como &ldquo;otro ataque antisemita&rdquo; en Espa&ntilde;a. En un mensaje en 'X', el ministerio de Exteriores ha pedido a las autoridades espa&ntilde;olas que act&uacute;en con decisi&oacute;n. &ldquo;Se&ntilde;alar a los jud&iacute;os por s&iacute;mbolos jud&iacute;os y pedir que se distancien del sionismo para ser aceptados es antisemitismo descarado&rdquo;, han afirmado.
    </p><p class="article-text">
        Por su lado, la direcci&oacute;n del local ha lamentado &ldquo;profundamente&rdquo; y ha condenado &ldquo;de forma categor&iacute;a&rdquo; los hechos ocurridos. Se han desvinculado &ldquo;completamente&rdquo; de las acciones y comentarios de las organizadoras del evento l&eacute;sbico 'Bolleras al vapor'. 
    </p><p class="article-text">
        La sauna ha considerado que el colectivo l&eacute;sbico impidi&oacute; el acceso a las denunciantes &ldquo;de una forma totalmente inaceptable&rdquo;.&nbsp;&ldquo;Queremos expresar con absoluta claridad que rechazamos cualquier forma de antisemitismo, racismo, xenofobia, discriminaci&oacute;n o conducta que atente contra la dignidad de las personas&rdquo;, han dicho en un mensaje en X.
    </p><p class="article-text">
        Por su lado, la letrada del colectivo ha agregado que a pesar de que la situaci&oacute;n fue documentada y presenciada por varias personas, &ldquo;algunas innstituciones est&aacute;n queriendo sacar provecho pol&iacute;tico&rdquo; de la misma &ldquo;atribuy&eacute;ndole una injusta y estigmatizante motivaci&oacute;n antisemita, que ha sometido a las integrantes del colectivo a mensajes vejatorios e intimidatorios&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Catalunya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/investigan-delito-odio-denuncia-mujeres-judias-denegarles-acceso-sauna-barcelona_1_13265610.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 01 Jun 2026 12:02:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/59be67e1-be41-45a8-ad53-6f80c4d78531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2524444" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/59be67e1-be41-45a8-ad53-6f80c4d78531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2524444" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Investigan por delito de odio la denuncia de dos mujeres judías por denegarles el acceso a una sauna en Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/59be67e1-be41-45a8-ad53-6f80c4d78531_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[LGTBI,Israel,Delitos de odio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Bar Flexas cancel·la la seva històrica festa al Parc de la Mar i acusa l'Ajuntament d'imposar condicions "inviables"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bar-flexas-cancel-seva-historica-festa-parc-mar-i-acusa-l-ajuntament-d-imposar-condicions-inviables_1_13259211.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Bar Flexas cancel·la la seva històrica festa al Parc de la Mar i acusa l&#039;Ajuntament d&#039;imposar condicions &quot;inviables&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consistori lamenta la suspensió de l'aniversari i assegura que ha mantingut "un acompanyament continu" amb l'organització per explorar fórmules que permetessin celebrar l'esdeveniment i fins i tot va plantejar l'assumpció de "la total responsabilitat de la logística"</p><p class="subtitle">La Justícia fa caure l'intent de la presidenta ultra del Parlament balear d'impedir la hissada de la bandera LGTBI
</p></div><p class="article-text">
        La hist&ograve;rica festa d'aniversari del Bar&nbsp;Flexas&nbsp;no se celebrar&agrave; enguany en el&nbsp;Parc&nbsp;de la Mar. Els organitzadors han anunciat la cancel&middot;laci&oacute; de la 22a edici&oacute; de l'esdeveniment, un dels m&eacute;s multitudinaris i simb&ograve;lics de la cultura festiva i LGTBI de Palma, en considerar &ldquo;inviables&rdquo; les condicions plantejades per l'Ajuntament de Palma per a tirar endavant la cita.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;, anunciada a trav&eacute;s d'un v&iacute;deo publicat en xarxes socials, ha generat la immediata reacci&oacute; del Consistori, que nega que la cancel&middot;laci&oacute; sigui conseq&uuml;&egrave;ncia d'una falta de suport institucional i assegura haver ofert suport t&egrave;cnic, log&iacute;stic i econ&ograve;mic per a garantir la continu&iuml;tat de la festa.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DY4arUlIGpi/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        En un comunicat rem&egrave;s aquest dijous, Cort lamenta la suspensi&oacute; de l'aniversari i sost&eacute; que ha mantingut &ldquo;un acompanyament continu amb l'organitzaci&oacute;&rdquo; per a explorar f&oacute;rmules que permetessin celebrar l'esdeveniment.
    </p><p class="article-text">
        Segons l'Ajuntament, governat per PP i Vox, fins i tot va arribar a plantejar assumir &ldquo;la total responsabilitat de la log&iacute;stica i l'elaboraci&oacute; del Pla d'Autoprotecci&oacute; exigit per a aquesta mena de celebracions multitudin&agrave;ries&rdquo;, a m&eacute;s d'oferir una aportaci&oacute; econ&ograve;mica de fins a 45.000 euros i cedir a l'organitzaci&oacute; la gesti&oacute; de les barres de begudes.
    </p><p class="article-text">
        L'Ajuntament tamb&eacute; subratlla que durant aquesta legislatura ha refor&ccedil;at les subvencions destinades al Bar&nbsp;Flexas&nbsp;fins a situar-les &ldquo;entre les m&eacute;s elevades que rep actualment una entitat cultural de la ciutat&rdquo; i recorda que la festa va ser declarada d'inter&egrave;s municipal l'any passat.
    </p><p class="article-text">
        En la seva resposta, Cort rebutja de manera expl&iacute;cita que la cancel&middot;laci&oacute; respongui a &ldquo;desacords o condicions inviables&rdquo;, tal com havien denunciat els organitzadors, i insisteix que &ldquo;en tot moment ha existit voluntat i disposici&oacute;&rdquo; per a facilitar la celebraci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La festa del Bar&nbsp;Flexas&nbsp;s'ha convertit en les &uacute;ltimes dues d&egrave;cades en un dels esdeveniments m&eacute;s recognoscibles de l'estiu palmes&agrave;, reunint cada any a milers de persones en el&nbsp;Parc&nbsp;de la Mar en una mescla de m&uacute;sica, reivindicaci&oacute; i cultura popular&nbsp;queer. La seva cancel&middot;laci&oacute; suposa un dur cop simb&ograve;lic per al calendari festiu alternatiu de la ciutat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bar-flexas-cancel-seva-historica-festa-parc-mar-i-acusa-l-ajuntament-d-imposar-condicions-inviables_1_13259211.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 May 2026 07:17:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1288284" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1288284" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Bar Flexas cancel·la la seva històrica festa al Parc de la Mar i acusa l'Ajuntament d'imposar condicions "inviables"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fiestas,LGTBI,Orgullo LGTBI,Bares,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Bar Flexas cancela su histórica fiesta en el Parc de la Mar y acusa al Ayuntamiento de imponer condiciones "inviables"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bar-flexas-cancela-historica-fiesta-parc-mar-acusa-ayuntamiento-imponer-condiciones-inviables_1_13258103.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Bar Flexas cancela su histórica fiesta en el Parc de la Mar y acusa al Ayuntamiento de imponer condiciones &quot;inviables&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consistorio lamenta la suspensión del aniversario y asegura que ha mantenido "un acompañamiento continuo" con la organización para explorar fórmulas que permitieran celebrar el evento e incluso llegó a plantear la asunción de "la total responsabilidad de la logística"</p><p class="subtitle">La Justicia tumba el intento del presidente ultra del Parlament balear de impedir el izado de la bandera LGTBI
</p></div><p class="article-text">
        La hist&oacute;rica fiesta de aniversario del Bar Flexas no se celebrar&aacute; este a&ntilde;o en el Parc de la Mar. Los organizadores han anunciado la cancelaci&oacute;n de la 22&ordf; edici&oacute;n del evento, uno de los m&aacute;s multitudinarios y simb&oacute;licos de la cultura festiva y LGTBI de Palma, al considerar &ldquo;inviables&rdquo; las condiciones planteadas por el Ayuntamiento de Palma para sacar adelante la cita.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n, anunciada a trav&eacute;s de un v&iacute;deo publicado en redes sociales, ha generado la inmediata reacci&oacute;n del Consistorio, que niega que la cancelaci&oacute;n se deba a una falta de apoyo institucional y asegura haber ofrecido respaldo t&eacute;cnico, log&iacute;stico y econ&oacute;mico para garantizar la continuidad de la fiesta.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DY4arUlIGpi/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        En un comunicado remitido este jueves, Cort lamenta la suspensi&oacute;n del aniversario y sostiene que ha mantenido &ldquo;un acompa&ntilde;amiento continuo con la organizaci&oacute;n&rdquo; para explorar f&oacute;rmulas que permitieran celebrar el evento.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el Ajuntament, gobernado por PP y Vox, incluso lleg&oacute; a plantear asumir &ldquo;la total responsabilidad de la log&iacute;stica y la elaboraci&oacute;n del Plan de Autoprotecci&oacute;n exigido para este tipo de celebraciones multitudinarias&rdquo;, adem&aacute;s de ofrecer una aportaci&oacute;n econ&oacute;mica de hasta 45.000 euros y ceder a la organizaci&oacute;n la gesti&oacute;n de las barras de bebidas.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento tambi&eacute;n subraya que durante esta legislatura ha reforzado las subvenciones destinadas al Bar Flexas hasta situarlas &ldquo;entre las m&aacute;s elevadas que recibe actualmente una entidad cultural de la ciudad&rdquo; y recuerda que la fiesta fue declarada de inter&eacute;s municipal el pasado a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        En su respuesta, Cort rechaza de forma expl&iacute;cita que la cancelaci&oacute;n responda a &ldquo;desacuerdos o condiciones inviables&rdquo;, tal y como hab&iacute;an denunciado los organizadores, e insiste en que &ldquo;en todo momento ha existido voluntad y disposici&oacute;n&rdquo; para facilitar la celebraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La fiesta del Bar Flexas se ha convertido en las &uacute;ltimas dos d&eacute;cadas en uno de los eventos m&aacute;s reconocibles del verano palmesano, reuniendo cada a&ntilde;o a miles de personas en el Parc de la Mar en una mezcla de m&uacute;sica, reivindicaci&oacute;n y cultura popular queer. Su cancelaci&oacute;n supone un duro golpe simb&oacute;lico para el calendario festivo alternativo de la ciudad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bar-flexas-cancela-historica-fiesta-parc-mar-acusa-ayuntamiento-imponer-condiciones-inviables_1_13258103.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 15:45:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1288284" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1288284" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Bar Flexas cancela su histórica fiesta en el Parc de la Mar y acusa al Ayuntamiento de imponer condiciones "inviables"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/72ec4b51-b1f2-4382-8a44-8b6f7b05d158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fiestas,LGTBI,Orgullo LGTBI,Bares,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno de Cantabria aprueba el proyecto de ley de creación del Consejo LGTBI con tres años y medio de retraso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/gobierno-cantabria-aprueba-proyecto-ley-creacion-consejo-lgtbi-tres-anos-medio-retraso_1_13257154.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/12839b4f-abf5-408a-b02e-569d69e84158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno de Cantabria aprueba el proyecto de ley de creación del Consejo LGTBI con tres años y medio de retraso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cumple así con el desarrollo efectivo de la Ley de Cantabria de Garantía de Derechos de las Personas Lesbianas, Gays, Trans, Bisexuales e Intersexuales, en vigor desde diciembre de 2020</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno de Cantabria (PP) ha aprobado este jueves, en su reuni&oacute;n semanal, el proyecto de ley para la creaci&oacute;n del Consejo LGTBI en la comunidad aut&oacute;noma, un &oacute;rgano de participaci&oacute;n que servir&aacute; para &ldquo;institucionalizar el di&aacute;logo permanente&rdquo; entre la Administraci&oacute;n y la sociedad civil en todo aquello que afecta a los derechos y a la igualdad de este colectivo.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha anunciado, en declaraciones a los medios de comunicaci&oacute;n, la consejera de Inclusi&oacute;n Social e Iguldad, Bego&ntilde;a G&oacute;mez del R&iacute;o, que espera que la futura norma que ahora va a iniciar su tramitaci&oacute;n parlamentaria logre &ldquo;el mayor consenso posible&rdquo; ya que &ldquo;estamos hablando de derechos, de igualdad y de convivencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el Ejecutivo regional ya trabaja de forma paralela en la normativa que regular&aacute; ya, de una forma m&aacute;s espec&iacute;fica, el funcionamiento, la composici&oacute;n y las funciones de este &oacute;rgano.
    </p><h2 class="article-text">Tres a&ntilde;os y medio de retraso</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha indicado, la aprobaci&oacute;n de este proyecto de ley supone cumplir un &ldquo;mandato legal que estaba pendiente&rdquo; y dar un &ldquo;paso necesario&rdquo; para completar el desarrollo efectivo de la <a href="https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/cantabria-aprueba-su-ley-lgtbi-con-el-unico-rechazo-de-la-extrema-derecha-de-vox_1_6381330.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley de Cantabria de Garant&iacute;a de Derechos de las Personas Lesbianas, Gays, Trans, Bisexuales e Intersexuales</a>, en vigor desde diciembre de 2020.
    </p><p class="article-text">
        Y es que esta ley auton&oacute;mica de derechos de las personas LGTBI ya preve&iacute;a la creaci&oacute;n de este instrumento de participaci&oacute;n y consulta. De hecho, llega con aproximadamente tres a&ntilde;os y medio de retraso. Y es que, seg&uacute;n ha indicado G&oacute;mez del R&iacute;o, la ley LGTBI de Cantabria establec&iacute;a que el proyecto de ley de creaci&oacute;n del Consejo se deb&iacute;a remitir al Parlamento en un plazo m&aacute;ximo de dos a&ntilde;os desde la entrada en vigor de la norma, lo que quiere decir que deb&iacute;a haber llegado a la C&aacute;mara no despu&eacute;s de diciembre de 2022, a&uacute;n con el anterior Ejecutivo PRC-PSOE.
    </p><p class="article-text">
        Al respecto, la consejera ha indicado que cuando el PP lleg&oacute; al Gobierno regional se encontr&oacute; &ldquo;algunas inacciones&rdquo;, entre ellas la relativa a este proyecto de ley, sobre el que se puso &ldquo;manos a la obra&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El Consejo LGTBI funcionar&aacute; como un &oacute;rgano colegiado de participaci&oacute;n, de representaci&oacute;n y de consulta en materia de igualdad y de no discriminaci&oacute;n por orientaci&oacute;n sexual e identidad o expresi&oacute;n de g&eacute;nero.
    </p><h2 class="article-text">Funciones del Consejo</h2><p class="article-text">
        Entre sus funciones estar&aacute; mejorar las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas y permitir&aacute; canalizar la participaci&oacute;n del colectivo LGTBI en las decisiones p&uacute;blicas, asesorar a la Administraci&oacute;n, formular propuestas y recomendaciones y tambi&eacute;n evaluar el impacto de las medidas que se adopten.
    </p><p class="article-text">
        Entre sus competencias, el Consejo LGTBI podr&aacute; realizar estudios y an&aacute;lisis sobre la situaci&oacute;n del colectivo en Cantabria; impulsar propuestas de mejora y promover el enfoque de igualdad y derechos que est&eacute; presente de forma transversal en las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Estamos hablando, por tanto, de una herramienta &uacute;til, real y pr&aacute;ctica; una herramienta de escucha, de participaci&oacute;n y de enriquecimiento de las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas&rdquo;, ha subrayado G&oacute;mez de R&iacute;o.
    </p><p class="article-text">
        La consejera ha destacado que esta norma del Consejo LGTBI ha seguido un &ldquo;procedimiento abierto, transparente y participativo&rdquo; ya que ha sido sometido a consulta, audiencia e informaci&oacute;n p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha detallado, en este proceso solo hubo una alegaci&oacute;n, dirigida a respaldar la creaci&oacute;n y regulaci&oacute;n del Consejo.
    </p><p class="article-text">
        G&oacute;mez del R&iacute;o ha indicado que los datos disponibles justifican &ldquo;la necesidad&rdquo; de que exista este instrumento de participaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aunque realmente no existen estad&iacute;sticas oficiales completas sobre la poblaci&oacute;n LGTBI en Cantabria, las estimaciones teniendo en cuenta los estudios del CIS, del INE y del Ministerio de Igualdad muestran una presencia significativa del colectivo en Cantabria&rdquo;, ha dicho G&oacute;mez del R&iacute;o.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, ha apuntado que datos como que en 2024, casi la mitad de los delitos de odio registrados en Cantabria estuvieron relacionados con la orientaci&oacute;n sexual, muestran que &ldquo;todav&iacute;a queda camino por recorrer y precisamente por eso son necesarios instrumentos estables que permitan mejorar el conocimiento, la participaci&oacute;n y la eficacia de las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/gobierno-cantabria-aprueba-proyecto-ley-creacion-consejo-lgtbi-tres-anos-medio-retraso_1_13257154.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 12:37:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/12839b4f-abf5-408a-b02e-569d69e84158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="166397" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/12839b4f-abf5-408a-b02e-569d69e84158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="166397" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno de Cantabria aprueba el proyecto de ley de creación del Consejo LGTBI con tres años y medio de retraso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/12839b4f-abf5-408a-b02e-569d69e84158_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[LGTBI,Igualdad,Sociedad,Cantabria]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mes del Orgullo en Sevilla: del concierto de Mónica Naranjo al homenaje a las artistas Candela García y Soraya González]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sevilla/mes-orgullo-sevilla-concierto-monica-naranjo-homenaje-artistas-candela-garcia-soraya-gonzalez_1_13254199.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3d3a9d67-b519-4b33-a1fc-8c0be8243a02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Mes del Orgullo en Sevilla: del concierto de Mónica Naranjo al homenaje a las artistas Candela García y Soraya González"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Sevilla lanza la programación, cuyo eje principal será la lectura del pregón el 25 de junio en la Alameda de Hércules, a cargo de María Peláe, Falete, Laura Gallego, Manolo Rosado y Jedet, y la posterior manifestación del día 28. El cartel oficial del diseñador Rubén Terriza simboliza al colectivo LGTBI+ como un refugio y espacio de cuidado mutuo</p><p class="subtitle">La Marcha Trans de Sevilla incorpora para este 2026 dos concursos en los que reconoce el talento y la reivindicación
</p></div><p class="article-text">
        Actividades deportivas, culturales, actuaciones, el Mes de la Diversidad tiene un largo cat&aacute;logo promovido por el Ayuntamiento de Sevilla para conmemorar el D&iacute;a Internacional del Orgullo LGTBI+ el pr&oacute;ximo 28 de junio. El prop&oacute;sito es que toda la planificaci&oacute;n llegue a &ldquo;todos los barrios de la ciudad&rdquo;. Adem&aacute;s, el jueves 25 de junio se leer&aacute; en la Alameda de H&eacute;rcules el preg&oacute;n, mientras que el 27 de junio la manifestaci&oacute;n recorrer&aacute; la Ronda Hist&oacute;rica. 
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el delegado de Igualdad, Jos&eacute; Luis Garc&iacute;a, ha destacado que este Mes de la Diversidad &ldquo;va suponer la celebraci&oacute;n del Orgullo m&aacute;s completa y diversa de la historia de nuestra ciudad&rdquo; y que el objetivo es que la dignidad del colectivo LGTBIQ+ &ldquo;se respire en todos los distritos y barrios&rdquo;, en referencia a las actuaciones <em>drag queen</em> que acoger&aacute;n los mercados de Cerro del &Aacute;guila, Triana, Pino Montano, La Barzola, Sevilla Este y San Jer&oacute;nimo.
    </p><p class="article-text">
        La programaci&oacute;n arrancar&aacute; este jueves, 28 de mayo, con el desfile de Favio Garc&iacute;a Encinar en la Real F&aacute;brica de Artiller&iacute;a, adem&aacute;s del <em>EsteFest</em>, que se celebrar&aacute; este s&aacute;bado, 30 de mayo, en la Avenida Emilio Lemos de Sevilla Este, con la fiesta <em>Loco Bongo</em> y la actuaci&oacute;n de Mayo.
    </p><p class="article-text">
        El &aacute;mbito empresarial tambi&eacute;n tiene su espacio en la programaci&oacute;n con <em>Orgullo corporativo</em>, un a cita promovida por la Red Empresarial por la Diversidad e Inclusi&oacute;n LGTBI (REDI) para tratar la diversidad en el &aacute;mbito corporativo, que se celebrar&aacute; el 11 de junio en la sede de Airbus de Tablada.
    </p><h2 class="article-text">Homenajes</h2><p class="article-text">
        El 5 de junio, la Asociaci&oacute;n de Transexuales de Andaluc&iacute;a (ATA Sylvia Rivera) rendir&aacute; homenaje a Candela Garc&iacute;a y Soraya Gonz&aacute;lez en el Teatro del Hogar Virgen de los Reyes. En este espacio tendr&aacute; lugar el 20 de junio, la segunda Gala de Premios LGTBIQ+ del Ayuntamiento de Sevilla, en la que se reconocer&aacute; a personas y entidades por su contribuci&oacute;n en la &ldquo;conquista de los derechos del colectivo los &aacute;mbitos social, deportivo o art&iacute;stico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el plano cultural, el 10 de junio, el dise&ntilde;ador Jos&eacute; Pere realizar&aacute; una performance en la Puerta de Jerez, al igual que la que realizar&aacute; la Pe&ntilde;a Travesti, el 15 de junio, en la terraza del Hotel Abba, inspirada en la rueda de prensa ofrecida por Juana Reina, Nati Mistral, Imperio Argentina y Roc&iacute;o Jurado en junio de 1992, previo al espect&aacute;culo <em>Azabache</em>, a quien tambi&eacute;n realizar&aacute;n tributo en el escenario de la Alameda de H&eacute;rcules el 28 de junio.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el Teatro Cervantes acoger&aacute; la Premier de <em>Una perra andaluza</em>, el 17 de junio, y la proyecci&oacute;n del documental <em>Estrella</em>, el 22 de junio, mientras que el Hogar Social Virgen de los Reyes acoger&aacute; las representaciones de las obras <em>Pu&ntilde;os de Harina</em> y del libro <em>Biopol&iacute;tica del armario</em>, de Javier S&aacute;ez, el 18 y 19 de junio. Tambi&eacute;n el 19 de junio, el Hogar Social albergar&aacute; la puesta en escena del musical <em>Chicago</em>, por parte de la Facultad de Bellas Artes.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, se ha incorporado la iniciativa <em>Orgullo Gitano</em>, organizada por la organizaci&oacute;n gitana LGTBIQ+, La Fragua Projects, y que se desarrollar&aacute; los d&iacute;as 18 y 19 de junio en el Hogar Virgen de los Reyes, con el objetivo de &ldquo;visibilizar la realidad de las personas LGTBIQ+ gitanas&rdquo; a la vez que genera &ldquo;espacios seguros de encuentro y reflexi&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
         Asimismo, el 18 de junio se celebrar&aacute;n <em>Encuentro seguro de la disidencia sexogen&eacute;rica gitana</em>, a las 11.00 horas, y <em>Conversatorios desde el activismo LGTBIQ+ Gitano,</em> a las 17.30 horas, con la participaci&oacute;n de activistas andaluces y de otros territorios de Espa&ntilde;a, as&iacute; como conversatorios p&uacute;blicos sobre activismo LGTBIQ+ gitano, transfeminismo, acceso al empleo, masculinidades, y el denominado <em>Armario Gitano</em>.
    </p><h2 class="article-text">Alameda de H&eacute;rcules</h2><p class="article-text">
        El escenario de la Alameda de H&eacute;rcules comenzar&aacute; su programaci&oacute;n el jueves 25 de junio, con el preg&oacute;n del Orgullo, que este a&ntilde;o tendr&aacute; un formato coral y que estar&aacute; a cargo de Mar&iacute;a Pel&aacute;e, Falete, Laura Gallego, Manolo Rosado y Jedet, seguido de las actuaciones de Uceda, Kate Ryan y Nueva L&iacute;nea.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el viernes 26 de junio, tras la lectura del manifiesto por los derechos de las personas trans, tendr&aacute;n lugar las actuaciones de Jedet, ATYAT, Natalia, Mar&iacute;a Isabel, La H&uacute;ngara, Bel&eacute;n Aguilera, Imperio Reina, Patricia Manterola, Gemeliers, Jorge Gonz&aacute;lez y Agoney.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el s&aacute;bado 27 de junio, la Manifestaci&oacute;n Orgullo del Sur recorrer&aacute; la Ronda Hist&oacute;rica antes de desembocar en la Alameda, donde se suceder&aacute;n las actuaciones de Dani J., Rosalinda, R&iacute;os de Gloria, Rosa L&oacute;pez, Chenoa, Barei, Samantha Ballentines, Beth, Dnash, Las Chuches, Lucycalis y Tony Grox, Mar&iacute;a Pel&aacute;e y Conchita Wurst.
    </p><p class="article-text">
        Como clausura, el domingo 28, D&iacute;a Internacional del Orgullo LGTBIQ+, se celebrar&aacute; una gala bajo el t&iacute;tulo <em>Orgullo Andaluz</em> en la que actuar&aacute;n Falete, Laura Gallego y Pe&ntilde;a Travesti, que brindar&aacute; un homenaje a Azabache.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el 24 de junio el Festival Ic&oacute;nica Santaluc&iacute;a Sevilla Fest, celebrar&aacute; en la Plaza de Espa&ntilde;a una jornada dedicada a esta celebraci&oacute;n, bajo el t&iacute;tulo <em>Orgullo en la Plaza,</em> que contar&aacute; con Loco Bongo XXL, M&oacute;nica Naranjo, Rebeca, Pap&aacute; Levante, Ra&uacute;l y Laura Gallego.
    </p><h2 class="article-text">El cartel oficial del Orgullo</h2><p class="article-text">
        El cartel oficial del Orgullo de Sevilla 2026, obra a del dise&ntilde;ador sevillano Rub&eacute;n Terriza, se trata de una pintura que plantea una escena &ldquo;inspirada en la danza contempor&aacute;nea&rdquo;, ya que la intenci&oacute;n es que &ldquo;la m&uacute;sica, y el movimiento estuvieran muy presentes en la imagen&rdquo;, seg&uacute;n ha explicado su autor.
    </p><p class="article-text">
        En el centro de la composici&oacute;n se desarrolla un abrazo colectivo que simboliza &ldquo;que el colectivo LGTBIQ+ es un refugio, un hogar y un espacio de cuidado mutuo donde podemos vivir con libertad nuestra identidad&rdquo;. La escena tambi&eacute;n hace referencia a la fuente de la plaza de San Marcos, a la vez que quienes aparecen en la escena, que forman parte del entorno cercano del autor y otros artistas de distintos &aacute;mbitos pertenecientes al colectivo, portan iconos de la cultura LGBIQ+ y de la cultura popular sevillana.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas porta la bandera trans a modo de mant&oacute;n, otra de las personas va vestida de sol, &ldquo;en un gui&ntilde;o al imaginario de Oca&ntilde;a&rdquo;, otra luce un pendiente de esmeralda &ldquo;como homenaje a La Esmeralda de Sevilla&rdquo;, aparece tambi&eacute;n una drag con un pendiente con el ala de Curro.
    </p><p class="article-text">
        Del mismo modo, el pantal&oacute;n de uno de los presentes en la pintura &ldquo;recrea motivos ornamentales inspirados tanto en la cer&aacute;mica Trianera como en los bordados de los mantos de las v&iacute;rgenes&rdquo;, otra sostiene un jazm&iacute;n en la mano, en referencia al poema <em>El mariquita se peina</em>, de Federico Garc&iacute;a Lorca, y la tipograf&iacute;a del cartel incorpora un clavel, &ldquo;una flor profundamente ligada a nuestra cultura&rdquo;, ha se&ntilde;alado el autor.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[SevillaelDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sevilla/mes-orgullo-sevilla-concierto-monica-naranjo-homenaje-artistas-candela-garcia-soraya-gonzalez_1_13254199.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 10:40:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3d3a9d67-b519-4b33-a1fc-8c0be8243a02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2714463" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3d3a9d67-b519-4b33-a1fc-8c0be8243a02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2714463" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mes del Orgullo en Sevilla: del concierto de Mónica Naranjo al homenaje a las artistas Candela García y Soraya González]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3d3a9d67-b519-4b33-a1fc-8c0be8243a02_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sevilla,Orgullo LGTBI,Derechos Humanos,LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA['Barzola Diversa' festeja la integración LGTBI: "Las señoras que antes nos gritaban cosas ahora bailan con las drags"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sevilla/barzola-diversa-festeja-integracion-lgtbi-senoras-gritaban-cosas-ahora-bailan-drags_1_13250878.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b0810cbe-f9ec-479e-b783-522e50d5405d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&#039;Barzola Diversa&#039; festeja la integración LGTBI: &quot;Las señoras que antes nos gritaban cosas ahora bailan con las drags&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La ONG Stop organiza un encuentro de barrio que en su cuarta edición se centra en la defensa de los derechos de las personas LGTBI migrantes y denuncia la discriminación por razón de sexo y raza</p><p class="subtitle">Mes del Orgullo en Sevilla: del concierto de Mónica Naranjo al homenaje a las artistas Candela García y Soraya González
</p></div><p class="article-text">
        El barrio sevillano de la Barzola, ubicado en el distrito Macarena, junto al Pol&iacute;gono Norte, acoge una nueva edici&oacute;n de &lsquo;Barzola Diversa&rsquo;. En esta ocasi&oacute;n, el enfoque esta vez se centra en las personas LGTBI migrantes. Su objetivo principal es &ldquo;reivindicar, visibilizar y dar a conocer a todo el barrio, a toda la comunidad, cu&aacute;les son las barreras y los derechos que hay por conseguir&rdquo;, afirma Abel Guerrero, coordinador de <a href="https://stopsida.org/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ONG Stop</a> en Sevilla, organizadora del evento.
    </p><p class="article-text">
        Esta cita anual que tienen los vecinos de la barriada de la Barzola se celebra sobre el 17 de mayo con motivo del d&iacute;a contra la LGTBIfobia. La celebraci&oacute;n de las elecciones andaluzas hizo que la organizaci&oacute;n pospusieran una jornada que, finalemente, se celebrar&aacute; este viernes 29 de mayo en la plaza Virgen del Pilar, desde las 17:00 horas hasta las 21:00, aproximadamente. La pasada edici&oacute;n cont&oacute; con 400 personas y tuvo como enfoque principal los miembros del colectivo LGTBI que se encuentran en prisi&oacute;n. Desde 'Barzola Diversa' esperan aumentar esta cifra y atraer a personas nuevas, principalmente de las zonas m&aacute;s desfavorecidas de la ciudad.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;No es la fiesta de los maricones, es la fiesta de la barriada&rdquo;</h2><p class="article-text">
        La IV edici&oacute;n de &lsquo;Barzola Diversa&rsquo; contar&aacute; con diferentes exposiciones como &lsquo;Migrar por vivir&rsquo; o &lsquo;Cifras y letras de la LGTBIfobia&rsquo;, &ldquo;para concienciar sobre las diferentes discriminaciones de la comunidad&rdquo;, afirma Guerrero. Adem&aacute;s, &ldquo;habr&aacute; un punto arco&iacute;ris en el que intentamos crear un espacio m&aacute;s privado para abordar las diferentes discriminaciones que una persona haya podido vivir en el pasado pero tambi&eacute;n en el mismo evento, que esperemos que no pase&rdquo;. Por otro lado, habr&aacute; un pintacaras, un puesto con merchandising, un bingo-drag, un show drag y actuaciones individuales y grupales. &ldquo;No es la fiesta de los maricones, es la fiesta de la barriada&rdquo;, destaca Perla Coral, voluntaria de ONG Stop.
    </p><p class="article-text">
        &lsquo;Barzola Diversa&rsquo; ha ido evolucionando durante las tres ediciones pasadas, pero el &eacute;xito de su &uacute;ltima convocatoria hace que afronten esta cita con especial ilusi&oacute;n. &ldquo;Al principio eran muy pocas personas y el a&ntilde;o pasado fue gigantesco. Este a&ntilde;o yo creo que ser&aacute; igual, va a venir un mont&oacute;n de gente porque la clave est&aacute; en que las familias traigan a los ni&ntilde;os, que vengan las diversas familias, que las se&ntilde;oras del barrio que antes nos gritaban cosas, ahora&nbsp;est&aacute;n ah&iacute; bailando con las drags, que haya integraci&oacute;n&rdquo;, afirma ilusionada Perla Coral.
    </p><p class="article-text">
        Desde la organizaci&oacute;n esperan que esta edici&oacute;n tenga una gran afluencia que traiga &ldquo;much&iacute;sima alegr&iacute;a&rdquo;, &ldquo;no solo de aqu&iacute;, sino de diferentes partes de Sevilla, porque estamos difundi&eacute;ndolo con carteles, con voluntarios por todos lados&rdquo;, afirma Guerrero. Por otro lado, en un &aacute;mbito m&aacute;s reivindicativo, pretenden generar &ldquo;un cambio de perspectiva, no simplemente de las personas LGTB, sino tambi&eacute;n de personas migrantes y racializadas, dar a conocer una realidad no tan sesgada desde la perspectiva de derechos humanos&rdquo;.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Puedo ser libre, puedo ser yo&rdquo;&nbsp;</h2><p class="article-text">
        Es conocido que muchas de las personas migrantes que llegan a Espa&ntilde;a buscan un futuro mejor, con m&aacute;s posibilidades laborales. Perla Coral, mexicana de 33 a&ntilde;os que lleg&oacute; hace tres, explica a <a href="https://www.eldiario.es/sevilla/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">SevillaelDiario.es</a> como lo vive tambi&eacute;n como persona LGTBI. &ldquo;Vengo de un pa&iacute;s donde realmente no se habla de la sexualidad y, en cierta forma, tienes que vivir como ocult&aacute;ndote o con la boca cerrada. No te sientes con la libertad de ser quien t&uacute; eres. Stop me ha abierto las puertas desde un principio, me ha acogido y me siento en familia, con personas que no me juzgan. Puedo ser libre, puedo ser yo y eso me motiva a ayudar a las dem&aacute;s personas que en alg&uacute;n momento fueron como yo en el pasado&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        El trato en el d&iacute;a a d&iacute;a de la organizaci&oacute;n con las personas del colectivo hace que sepan el tipo de discriminaciones que sufren, y lo traducen en datos. &ldquo;Sabemos que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, seg&uacute;n el informe de LGTBI 2025, el incremento de violencias LGTBf&oacute;bicas ha alcanzado el 40% de personas. Es muy fuerte&rdquo;, destaca Guerrero. Por ello, atajar este problema y mostrar la realidad que sufren las personas del colectivo es importante, pero en especial los migrantes, porque &ldquo;una persona de LGTBI migrante que tenga que denunciar en una comisar&iacute;a, si en una situaci&oacute;n irregular, se lo piensa dos veces, porque se le abre un expediente administrativo de expulsi&oacute;n&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro Palacio]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sevilla/barzola-diversa-festeja-integracion-lgtbi-senoras-gritaban-cosas-ahora-bailan-drags_1_13250878.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 10:24:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b0810cbe-f9ec-479e-b783-522e50d5405d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7087064" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b0810cbe-f9ec-479e-b783-522e50d5405d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7087064" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA['Barzola Diversa' festeja la integración LGTBI: "Las señoras que antes nos gritaban cosas ahora bailan con las drags"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b0810cbe-f9ec-479e-b783-522e50d5405d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Orgullo LGTBI,LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia tomba l'intent de Le Senne d'impedir l'aixecament de la bandera LGTBI a la façana del Parlament]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-tomba-l-intent-president-ultra-parlament-balear-d-impedir-l-aixecament-bandera-lgtbi_1_13249760.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia tomba l&#039;intent de Le Senne d&#039;impedir l&#039;aixecament de la bandera LGTBI a la façana del Parlament"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Gabriel Le Senne va acusar el PP de "trair" l'extrema dreta en donar suport a la col·locació d'una bandera que va titllar de "divisiva"</p><p class="subtitle">El Parlament balear censura a l'ultra Le Senne per impugnar als tribunals el desplegament de la bandera LGTBI</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de&nbsp;Balears&nbsp;(TSJIB)&nbsp;ha inadm&egrave;s a tr&agrave;mit el contenci&oacute;s presentat pel president del&nbsp;Parlament, Gabriel&nbsp;Le&nbsp;Senne&nbsp;(Vox), per a tractar d'impedir la col&middot;locaci&oacute; de la bandera LGTBI en la fa&ccedil;ana de la seu de la Cambra auton&ograve;mica. El cas es remunta a 2024, quan&nbsp;Le&nbsp;Senne&nbsp;va tractar de frenar l'aplicaci&oacute; del que es disposa en una proposici&oacute; no de llei (PNL)&nbsp;aprovada un any abans que instava a lluir l'ensenya amb motiu del Dia de l'Orgull.
    </p><p class="article-text">
        La sala contenciosa administrativa, en un acte recent, ha desestimat les pretensions del tamb&eacute; l&iacute;der de Vox a les Balears. El magistrat ni tan sols ha entrat a estudiar el fons de l'assumpte, ja que ha inadm&egrave;s el contenci&oacute;s en entendre que no &eacute;s competent per a resoldre aquesta q&uuml;esti&oacute;. La decisi&oacute; judicial arriba poques setmanes abans de la celebraci&oacute; d'un nou Dia de l'Orgull i despr&eacute;s que els grups parlamentaris d'esquerra registressin un escrit dirigit a la Mesa del&nbsp;Parlament, que presideix&nbsp;Le&nbsp;Senne, per a tornar a penjar la bandera LGTBI de la fa&ccedil;ana.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Enfrontament amb el PP</strong></h2><p class="article-text">
        La Cambra auton&ograve;mica va censurar a&nbsp;Le&nbsp;Senne&nbsp;per interposar una den&uacute;ncia contra el desplegament de la bandera LGTBI en la fa&ccedil;ana del&nbsp;Parlament. La iniciativa de penjar l'ensenya va ser aprovada per PP, PSOE i els&nbsp;ecosoberanistes&nbsp;de&nbsp;M&eacute;s&nbsp;per&nbsp;Mallorca, la qual cosa va portar a&nbsp;Le&nbsp;Senne, qui va votar en contra, a acusar els conservadors de &ldquo;trair&rdquo; a l'extrema dreta donant suport a l'hissat d'una bandera que va titllar de &ldquo;divisiva&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Les banderes oficials representen a tota la poblaci&oacute; i altres banderes incomoden a una part de la poblaci&oacute;&rdquo;, opinava&nbsp;Le&nbsp;Senne. &ldquo;La decepci&oacute; &eacute;s absoluta i estudiarem si legalment podem fer alguna cosa per a frenar l'acord. Tamb&eacute; som a temps que la Mesa rectifiqui i empla&ccedil;o al PP a rectificar&rdquo;, va manifestar el president de la Cambra auton&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        El portaveu del PP en el&nbsp;Parlament&nbsp;balear, Sebasti&agrave;&nbsp;Sagreras, va lamentar les formes amb les quals el president de la Cambra es va dirigir als conservadors: &ldquo;No pot manejar el&nbsp;Parlament&nbsp;com si fos el seu mas. S'han de respectar els acords portats a ple i penjar la bandera amb motiu de l'Orgull &eacute;s un acord de ple&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Le&nbsp;Senne, advocat de professi&oacute;, qui es caracteritza en xarxes socials per les seves controvertides posicions sobre el canvi clim&agrave;tic, el racisme i la viol&egrave;ncia masclista, va aconseguir ser la segona autoritat de&nbsp;les Balears&nbsp;gr&agrave;cies al pacte aconseguit entre Vox i PP a canvi de facilitar, amb l'abstenci&oacute; de l'extrema dreta, la proclamaci&oacute; de la popular Marga&nbsp;Prohens&nbsp;com a presidenta de&nbsp;les Illes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-tomba-l-intent-president-ultra-parlament-balear-d-impedir-l-aixecament-bandera-lgtbi_1_13249760.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 May 2026 07:44:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="511393" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="511393" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia tomba l'intent de Le Senne d'impedir l'aixecament de la bandera LGTBI a la façana del Parlament]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,LGTBI,Orgullo LGTBI,Gabriel Le Senne]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia tumba el intento del presidente ultra del Parlament balear de impedir el izado de la bandera LGTBI]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/justicia-tumba-presidenta-ultra-parlament-balear-impedir-colocacion-bandera-lgtbi_1_13249727.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia tumba el intento del presidente ultra del Parlament balear de impedir el izado de la bandera LGTBI"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Gabriel Le Senne acusó al PP de "traicionar" a la extrema derecha apoyando la colocación de una bandera que tildó de "divisiva"</p><p class="subtitle">El Parlament balear censura al ultra Le Senne por impugnar en los tribunales el despliegue de la bandera LGTBI</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha inadmitido a tr&aacute;mite el contencioso presentado por el presidente del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), para tratar de impedir la colocaci&oacute;n de la bandera LGTBI en la fachada de la sede de la C&aacute;mara auton&oacute;mica. El caso se remonta a 2024, cuando Le Senne trat&oacute; de frenar la aplicaci&oacute;n de lo dispuesto en una proposici&oacute;n no de ley (PNL) aprobada un a&ntilde;o antes que instaba a lucir la ense&ntilde;a con motivo del D&iacute;a del Orgullo.
    </p><p class="article-text">
        La Sala de lo Contencioso-Administrativo, en un auto reciente, ha desestimado las pretensiones del tambi&eacute;n l&iacute;der de Vox en Balears. El magistrado ni siquiera ha entrado a estudiar el fondo del asunto, ya que ha inadmitido el contencioso al entender que no es competente para resolver esta cuesti&oacute;n. La decisi&oacute;n judicial llega pocas semanas antes de la celebraci&oacute;n de un nuevo D&iacute;a del Orgullo y despu&eacute;s de que los grupos parlamentarios de izquierda registraran un escrito dirigido a la Mesa del Parlament, que preside Le Senne, para volver a colgar la bandera LGTBI de la fachada.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Enfrentamiento con el PP</strong></h2><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/parlament-balear-censura-ultra-le-senne-impugnar-tribunales-despliegue-bandera-lgtbi_1_11642971.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La C&aacute;mara auton&oacute;mica censur&oacute; a Le Senne</a> por interponer una denuncia contra el despliegue de la bandera LGTBI en la fachada del Parlament. La iniciativa de colgar la ense&ntilde;a fue aprobada por PP, PSOE y los ecosoberanistas de M&eacute;s per Mallorca, lo que llev&oacute; a Le Senne, quien vot&oacute; en contra, a acusar a los conservadores de&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/presidente-parlament-balear-vox-acusa-pp-traicion-apoyar-bandera-lgtbi-ondee-fachada_1_11445847.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;traicionar&rdquo; a la extrema derecha&nbsp;</a>apoyando el izado de una bandera que tild&oacute; de &ldquo;divisiva&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las banderas oficiales representan a toda la poblaci&oacute;n y otras banderas incomodan a una parte de la poblaci&oacute;n&rdquo;, opinaba Le Senne. &ldquo;La decepci&oacute;n es absoluta y vamos a estudiar si legalmente podemos hacer algo para frenar el acuerdo. Tambi&eacute;n estamos a tiempo de que la Mesa rectifique y emplazo al PP a rectificar&rdquo;, manifest&oacute; el presidente de la C&aacute;mara auton&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz del PP en el Parlament balear, Sebasti&agrave; Sagreras, lament&oacute; las formas con las que el presidente de la C&aacute;mara&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/presidente-parlament-balear-vox-acusa-pp-traicion-apoyar-bandera-lgtbi-ondee-fachada_1_11445847.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se dirigi&oacute; a los conservadores:</a> &ldquo;No puede manejar el Parlament como si fuera su cortijo. Se tienen que respetar los acuerdos llevados a pleno y colgar la bandera con motivo del Orgullo es un acuerdo de pleno&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Le Senne,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/mujeres-son-beligerantes-carecen-pene-perlas-nuevo-presidente-parlament-balear_1_10310325.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abogado de profesi&oacute;n, quien se caracteriza en redes sociales por sus controvertidas posiciones sobre el cambio clim&aacute;tico, el racismo y la violencia machista</a>, consigui&oacute; auparse como la segunda autoridad de Balears gracias&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-entrega-vox-presidencia-parlament-balear-negocian-gobierno_1_10308924.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">al pacto alcanzado entre Vox y PP</a>&nbsp;a cambio de facilitar, con la abstenci&oacute;n de la extrema derecha, la proclamaci&oacute;n de la popular Marga Prohens como presidenta de Balears. M&aacute;s all&aacute; de 'X' -antes Twitter-, el presidente de la C&aacute;mara cuenta con un&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bulos-antivacunas-loas-milei-viaje-canal-telegram-presidente-parlament-balear-vox_1_10856225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">canal de Telegram</a>&nbsp;en el que difunde loas a Javier Milei as&iacute; como bulos as&iacute; como teor&iacute;as conspiranoicas procedentes de perfiles falsos, principalmente en relaci&oacute;n con la pandemia de la COVID.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/justicia-tumba-presidenta-ultra-parlament-balear-impedir-colocacion-bandera-lgtbi_1_13249727.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 May 2026 07:33:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="511393" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="511393" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia tumba el intento del presidente ultra del Parlament balear de impedir el izado de la bandera LGTBI]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7f22b1c7-5767-4d71-a473-a84f7f75b4ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,LGTBI,Orgullo LGTBI,Gabriel Le Senne]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desig-vih-i-autodestruccio-temps-grindr-amb-marcos-augusto-l-amor-necessita-seva-dosi-mentida_1_13247275.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">
L’escriptor mallorquí debuta en la novel·la amb Te hice dios (Random House), una història sobre desig, malaltia i pulsió de mort que es publicarà el pròxim 4 de juny i que l’autor presentarà el 6 de juny a Palma juntament amb el crític literari Nadal Suau</p><p class="subtitle">Alana S. Portero revisa i posa llum a 'Mi querida señorita': “Hi ha més persones intersexuals que pèl-rojos”</p></div><p class="article-text">
        Marcos Augusto (Palma) riu nerviosament abans de comen&ccedil;ar l&rsquo;entrevista. &ldquo;Estic nervi&oacute;s de veritat&rdquo;, admet per tel&egrave;fon mentre intenta treure ferro a la situaci&oacute; i lluita amb el cord&oacute; d&rsquo;una bota que no para de desfer-se mentre camina. Despr&eacute;s d&rsquo;anys dedicat a la gesti&oacute; cultural i a la pol&iacute;tica institucional &mdash;va ser director general de Promoci&oacute; i Difusi&oacute; Cultural de l&rsquo;Ajuntament de Palma entre 2019 i 2023&mdash;, l&rsquo;escriptor mallorqu&iacute; afronta ara un altre tipus d&rsquo;exposici&oacute;, si &eacute;s possible encara m&eacute;s gran: la de publicar la seva primera novel&middot;la.
    </p><p class="article-text">
        Fins ara havia transitat pel territori de la poesia amb t&iacute;tols com <em>Barriga</em> (C&aacute;ntico, 2020), <em>Suceden tardes</em> (Sloper, 2021) o <em>Palmer</em> (2023), juntament amb el pintor Tom&aacute;s Piz&aacute;, per&ograve; <em>Te hice dios</em> (Random House) suposa un salt ben diferent: una hist&ograve;ria travessada pel desig, la malaltia, la mentida i l&rsquo;autodestrucci&oacute; que parteix d&rsquo;una premissa radical &mdash;un jove vol infectar-se de VIH i un altre promet contagiar-l&rsquo;hi&mdash; per explorar les formes contempor&agrave;nies de l&rsquo;amor i de la intimitat queer.
    </p><p class="article-text">
        Augusto presentar&agrave; la novel&middot;la a la Fira del Llibre de Palma juntament amb el cr&iacute;tic Nadal Suau el pr&ograve;xim 6 de juny i posteriorment a la Fira del Llibre de Madrid, on ja t&eacute; programades diverses signatures i presentacions. Ho far&agrave; mentre comen&ccedil;a a enfrontar-se a una cosa ben diferent del que havia conegut fins ara: el llan&ccedil;ament d&rsquo;una primera novel&middot;la que incomoda, travessa certs consensos sobre el desig i l&rsquo;amor contemporani i s&rsquo;endinsa en alguns dels marges menys transitats de l&rsquo;experi&egrave;ncia LGTBI+.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La novel&middot;la parteix d&rsquo;una premissa molt extrema: alg&uacute; vol infectar-se de VIH i una altra persona promet contagiar-l&rsquo;hi. Per&ograve; fa la impressi&oacute; que el veritable tema del llibre &eacute;s un altre de molt m&eacute;s profund: la necessitat d&rsquo;estimar fins i tot quan aix&ograve; implica lliurar-se al desig de mort. Era aquesta la idea?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, totalment. El que pot cridar m&eacute;s l&rsquo;atenci&oacute; &eacute;s la hist&ograve;ria en el seu sentit m&eacute;s literal, per&ograve; evidentment hi ha molt&iacute;ssimes capes. Hi ha la pulsi&oacute; de mort, el desig, la mentida&hellip; La idea de la mentida &eacute;s un element que pivota tota la narraci&oacute; i resulta molt important.
    </p><p class="article-text">
        Per a mi, totes les hist&ograve;ries consisteixen a traduir universals a partir de particulars. Aix&iacute; doncs, des de la seva pr&ograve;pia singularitat, la novel&middot;la parla de l&rsquo;autodestrucci&oacute;, de l&rsquo;amor, de qu&egrave; estam disposats a fer per amor o fins a quin punt &eacute;s l&iacute;cit mentir. S&oacute;n diferents l&iacute;nies que constitueixen el nucli del llibre. S&eacute; que el m&eacute;s cridaner pot ser la hist&ograve;ria dels <em>bugchasers</em> &mdash;persones que practiquen el risc de cercar activament contraure una infecci&oacute; de transmissi&oacute; sexual&mdash; o altres pr&agrave;ctiques, per&ograve; la novel&middot;la parla efectivament d&rsquo;una altra cosa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sé que el més cridaner pot ser la història dels bugchasers —persones que practiquen el risc de cercar activament contraure una infecció de transmissió sexual— o altres pràctiques, però la novel·la parla efectivament d’una altra cosa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>A la literatura i al cinema queer existeix, de vegades, una necessitat de representar desigs &ldquo;correctes&rdquo;, relacions sanes o identitats molt llegibles. Aquesta novel&middot;la, en canvi, se situa gaireb&eacute; al lloc oposat. T&rsquo;interessava incomodar certs consensos dins del mateix &agrave;mbit LGTBI?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, &eacute;s clar. Dins la producci&oacute; LGTBI hi va haver un moment en qu&egrave; es cercava una visibilitat molt concreta i, a m&eacute;s, en un sentit positiu. Moltes editorials han fet una feina estupenda publicant narrativa queer amb una voluntat de normalitzaci&oacute;. Per&ograve; la meva novel&middot;la entronca m&eacute;s amb una altra tradici&oacute;. Est&agrave; lligada, potser, a certa literatura dels anys setanta en el sentit que proposa una ruptura. I aix&ograve; tamb&eacute; t&eacute; una traducci&oacute; pol&iacute;tica i activista.
    </p><p class="article-text">
        Abans que la reivindicaci&oacute; principal fos el matrimoni homosexual, una part de l&rsquo;activisme queer plantejava directament abolir el matrimoni. Despr&eacute;s aquesta l&iacute;nia va deixar de ser priorit&agrave;ria i es va imposar una l&ograve;gica m&eacute;s integradora. Crec que aquests dos corrents &mdash;la ruptura i l&rsquo;assimilaci&oacute;&mdash; tamb&eacute; es poden llegir a la literatura. Existeix una narrativa LGTBI m&eacute;s integrada i una altra que reivindica espais propis, marginals o inc&ograve;modes. Pens en certes pel&middot;l&iacute;cules de John Cameron Mitchell o en <em>L&rsquo;inconnu du lac</em>, que s&iacute; que parlen espec&iacute;ficament d&rsquo;espais de la comunitat queer.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans que la reivindicació principal fos el matrimoni homosexual, una part de l’activisme queer plantejava directament abolir el matrimoni. Després aquesta línia va deixar de ser prioritària i es va imposar una lògica més integradora</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Malgrat la duresa de la trama, el llibre transmet molta llum i empatia des dels seus personatges.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que aix&ograve; t&eacute; a veure amb el llenguatge. Encara que la hist&ograve;ria sigui dura, la narraci&oacute; t&eacute; una dimensi&oacute; molt l&iacute;rica i po&egrave;tica. Hi ha par&agrave;grafs on la tensi&oacute; l&iacute;rica &eacute;s molt intensa i aix&ograve; suavitza la lectura o, almenys, la despla&ccedil;a cap a un altre lloc emocional. Qui es quedi &uacute;nicament amb el resum de la trama pensar&agrave; que es tracta d&rsquo;una novel&middot;la molt m&eacute;s agressiva o freda del que realment &eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12f377a2-a57c-433c-8774-a922ee485454_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portada de Te hice dios (Random House), un llibre que explora les relacions queer contemporànies travessades pel desig, la malaltia i la mentida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portada de Te hice dios (Random House), un llibre que explora les relacions queer contemporànies travessades pel desig, la malaltia i la mentida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Un altre dels espais importants del llibre s&oacute;n les aplicacions. Grindr no apareix nom&eacute;s com a escenari, sin&oacute; com una atmosfera emocional molt concreta del present.</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s clar. Les aplicacions formen part d&rsquo;aquests espais protot&iacute;pics del queer contemporani. I, a m&eacute;s, m&rsquo;interessava escriure una novel&middot;la sobre el VIH des del present. Com s&rsquo;escriu avui una novel&middot;la sobre el VIH en temps de la PrEP, dels indetectables i de la idea que &ldquo;indetectable &eacute;s igual a intransmissible&rdquo;? Aix&ograve; canvia completament la narrativa. Amb la COVID ho v&agrave;rem veure molt clar. Les hist&ograve;ries que es podien contar al principi de la pand&egrave;mia no s&oacute;n les mateixes que van apar&egrave;ixer despr&eacute;s, quan va arribar la vacuna o quan comen&ccedil;&agrave;rem a parlar de la COVID persistent. Les narratives canvien amb el context hist&ograve;ric i m&egrave;dic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les aplicacions formen part d’aquests espais prototípics del queer contemporani</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Amb el VIH passa igual. No t&eacute; res a veure escriure abans dels tractaments antiretrovirals que fer-ho ara. Per aix&ograve; m&rsquo;interessaven autors com Herv&eacute; Guibert, Reinaldo Arenas o Pedro Lemebel, que parlen des de contextos hist&ograve;rics molt diferents. En aquest sentit, la novel&middot;la parla de Grindr perqu&egrave; situa aquestes relacions en el present.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A la hist&ograve;ria conviuen constantment el pensament cient&iacute;fic i una mena de pensament m&agrave;gic. Creus que quan es parla del cos o de la malaltia es fa d&rsquo;una manera menys racional del que es pensa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, completament. Aquesta &eacute;s una de les idees centrals del llibre. El pensament cient&iacute;fic conviu constantment amb rituals, supersticions o mecanismes emocionals que utilitzam per intentar controlar all&ograve; que ens desborda.
    </p><p class="article-text">
        Ho v&agrave;rem veure tamb&eacute; durant la pand&egrave;mia. Hi havia una necessitat de creure que certes conductes o certs rituals podien protegir-nos. Introdueixo aquesta dimensi&oacute; del pensament m&agrave;gic molt influ&iuml;t per Joan Didion i per la seva manera d&rsquo;entendre com les met&agrave;fores o el mateix llenguatge serveixen per intentar sostenir el dolor o el dol. La novel&middot;la &eacute;s plena d&rsquo;elements que remeten a aquesta idea.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hi ha una frase a la sinopsi del llibre que crida molt l&rsquo;atenci&oacute;: &ldquo;una novel&middot;la sobre les mentides sobre les quals a vegades es construeixen les hist&ograve;ries d&rsquo;amor&rdquo;. L&rsquo;amor necessita sempre algun grau de ficci&oacute; o d&rsquo;autoengany?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que darrere d&rsquo;aix&ograve; tamb&eacute; hi ha una reivindicaci&oacute; de l&rsquo;autonomia individual. Tendim a pensar l&rsquo;amor com un lliurament total i absolut. Fins i tot l&rsquo;amor rom&agrave;ntic m&eacute;s cl&agrave;ssic est&agrave; travessat per aquesta idea de dissoluci&oacute; en l&rsquo;altre. I s&iacute;, crec que l&rsquo;amor necessita una certa dosi de mentida. La q&uuml;esti&oacute; &eacute;s quin tipus de mentida estam disposats a acceptar i fins on volem arribar amb ella. Al final, fins i tot pots mentir a alg&uacute; per evitar que es faci mal a si mateix. Aqu&iacute; apareix una pregunta profundament moral: si el fi justifica els mitjans. &Eacute;s un plantejament molt maquiav&egrave;l&middot;lic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tendim a pensar l’amor com un lliurament total i absolut</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>El mateix t&iacute;tol, </strong><em><strong>Te hice dios</strong></em><strong>, sembla parlar tamb&eacute; de la contemporane&iuml;tat i de l&rsquo;afany incessant de protagonisme: convertir l&rsquo;altre en una de&iuml;tat, idealitzar-lo, necessitar que salvi. Qu&egrave; significa &ldquo;fer d&eacute;u&rdquo; alg&uacute; avui?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El t&iacute;tol funciona en diversos nivells. D&rsquo;una banda hi ha aquesta idea literal de convertir l&rsquo;altre en una de&iuml;tat, de glorificar l&rsquo;&eacute;sser estimat. Per&ograve; tamb&eacute; m&rsquo;interessava la figura de D&eacute;u com a donador de vida i de mort. A la novel&middot;la tot pivota constantment entre la vida i la mort, i el virus ocupa precisament aquest lloc ambigu. D&rsquo;alguna manera, &ldquo;et vaig fer d&eacute;u&rdquo; tamb&eacute; significa &ldquo;et vaig donar la vida i et vaig donar la mort&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9528fa1a-c8b4-4274-9230-b71c1879f419_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="“La meva novel·la no pretén jutjar els seus personatges. No hi ha una càrrega moral tancada”, explica Marcos Augusto. Foto: Alejandro Sepúlveda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                “La meva novel·la no pretén jutjar els seus personatges. No hi ha una càrrega moral tancada”, explica Marcos Augusto. Foto: Alejandro Sepúlveda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>M&eacute;s enll&agrave; de la ficci&oacute; i com a persona del col&middot;lectiu LGTBI, com creus que s&rsquo;hauria de posicionar avui el col&middot;lectiu davant l&rsquo;auge de les extremes dretes?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que l&rsquo;activisme ha de fer una reflexi&oacute; &agrave;mplia i tamb&eacute; demanar-se qui queda fora de determinats discursos. Per exemple, quan parlam que &ldquo;indetectable &eacute;s igual a intransmissible&rdquo;, &eacute;s una eina important&iacute;ssima per combatre l&rsquo;estigma. Per&ograve; tamb&eacute; em demanava: qu&egrave; passa amb aquells que no tenen acc&eacute;s a la medicaci&oacute;? Qu&egrave; ocorre amb els qui continuen sent transmissibles? A la novel&middot;la m&rsquo;interessava precisament mirar cap a aquests marges i demanar-me qui queda fora dels relats oficials o m&eacute;s visibles.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A les Balears s&rsquo;est&agrave; produint, a m&eacute;s, un conflicte al voltant de l&rsquo;organitzaci&oacute; de l&rsquo;Orgull a Palma que l&rsquo;organitzaci&oacute; Ben Amics est&agrave; criticant a l&rsquo;Ajuntament.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sens dubte, em sembla terrible. Una de les reivindicacions de Ben Amics era una cosa tan simb&ograve;lica com penjar la bandera LGTBI a l&rsquo;Ajuntament de Palma i se&rsquo;ls va dir que no. A canvi es van proposar <em>opis</em> repartits per la ciutat, per&ograve; no &eacute;s el mateix. La bandera a la fa&ccedil;ana de l&rsquo;Ajuntament t&eacute; un valor institucional i simb&ograve;lic evident. Era una cosa que feia anys que es feia i que ara, amb un PP influ&iuml;t per Vox, s&rsquo;ha eliminat. Aix&ograve; demostra molt poca voluntat pol&iacute;tica d&rsquo;arribar a acords.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desig-vih-i-autodestruccio-temps-grindr-amb-marcos-augusto-l-amor-necessita-seva-dosi-mentida_1_13247275.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 25 May 2026 08:54:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1043647" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1043647" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desig, VIH i autodestrucció en temps de Grindr amb Marcos Augusto: “L’amor necessita la seva dosi de mentida”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/091a33de-a6c8-4095-9edf-6b3540f46693_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,LGTBI]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
