<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Precariedad]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/precariedad/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Precariedad]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1002070/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La macroeconomía no es un argumento político autosuficiente]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/macroeconomia-no-argumento-politico-autosuficiente_129_13475367.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61a15a9f-a0fb-4b23-bf63-1e08e0c6fa0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La macroeconomía no es un argumento político autosuficiente"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El desajuste entre la bonanza de los datos macroeconómicos y la experiencia propia es posiblemente el combustible político más potente de esta década, y se está regalando casi gratis a quienes prometen soluciones simples a problemas muy complejos</p></div><p class="article-text">
        En Triana, Sevilla, han encontrado a una mujer de 70 a&ntilde;os muerta en un trastero. Seg&uacute;n publican medios andaluces, llevaba meses pagando un alquiler por vivir all&iacute;. Que esto haya podido pasar responde a varios motivos. El primero: la situaci&oacute;n de la vivienda es tal ahora mismo que una persona de 70 a&ntilde;os puede verse obligada a pagar alquiler por un trastero (&iquest;Tendr&iacute;a siquiera ba&ntilde;o? &iquest;Un lavabo?), sencillamente porque no encuentra nada m&aacute;s barato donde vivir. El segundo: existe un mercado (y un vac&iacute;o legal) que permite que alguien alquile un trastero para vivir, sin que nada lo impida. Y el tercero: hablamos de un barrio que concentra unas 1.800 viviendas de uso tur&iacute;stico (seg&uacute;n estimaciones del sector), lo que da una idea muy evidente de a qu&eacute; se ha destinado el parque de vivienda que antes ocupaban vecinas como ella. 
    </p><p class="article-text">
        En paralelo a esta noticia, la OCU publicaba hace unos d&iacute;as que los alimentos acumulan una subida del 35% en los &uacute;ltimos tres a&ntilde;os. Lo notamos el com&uacute;n de los mortales con echar algo de carne y verdura al carrito, pero esta obviedad parece extraordinariamente dif&iacute;cil de trasladar a un discurso pol&iacute;tico que se limita a hablar de la moderaci&oacute;n de los precios, del mismo modo que parece imposible trasladar el drama de la vivienda a una pol&iacute;tica verdaderamente efectiva.  
    </p><p class="article-text">
        &iquest;A d&oacute;nde quiero llegar con todo esto? Pues a que cuanto m&aacute;s insiste el Gobierno en que la econom&iacute;a va extraordinariamente bien sin incorporar inmediatamente despu&eacute;s la cuesti&oacute;n del coste de la vida, mayor seguir&aacute; siendo y ser&aacute; la distancia entre su relato y la experiencia de la gente, hasta que la reivindicaci&oacute;n leg&iacute;tima de unos buenos datos macroecon&oacute;micos termine sonando casi que a burla. Un gobierno puede sobrevivir a un esc&aacute;ndalo de corrupci&oacute;n, incluso a m&aacute;s, puede sobrevivir a una crisis migratoria, incluso con la dimensi&oacute;n de la de Ceuta, pero creo que es dif&iacute;cil que sobreviva a la percepci&oacute;n de que la vida se ha vuelto dificil&iacute;sima mientras se proclama que todo marcha estupendamente.  
    </p><p class="article-text">
        Ahora mismo hay miles de estudiantes barriendo Idealista de cabo a rabo para tratar de encontrar un techo bajo el que poder comenzar el curso en ciudades como Madrid, Barcelona, M&aacute;laga o Salamanca. Donde antes compart&iacute;as piso con un colega por 600 euros en total, ahora pagas la misma cantidad por habitaci&oacute;n, sin gastos. Familias de todas partes est&aacute;n haciendo c&aacute;lculos imposibles para que sus hijos puedan estudiar fuera, y no pocas est&aacute;n desistiendo directamente de la idea de una carrera universitaria lejos de casa porque no se puede con todo.  
    </p><p class="article-text">
        Y por ah&iacute; anda ya el C&iacute;rculo de Empresarios afilando los colmillos y la motosierra, pidiendo directamente un nuevo mandato electoral para aplicar reformas. Vamos, para abaratar el despido, alargar la jubilaci&oacute;n a los 72 a&ntilde;os, bajar las cotizaciones a las grandes empresas o recuperar la contrataci&oacute;n temporal. Avisar avisan, hay que concederles el m&eacute;rito de la honestidad, mientras el malestar de las clases medias y trabajadoras sigue alimentando opciones pol&iacute;ticas que van a terminar empeorando todav&iacute;a m&aacute;s su propia situaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Ese desajuste entre la bonanza de los datos macroecon&oacute;micos y la experiencia propia es posiblemente el combustible pol&iacute;tico m&aacute;s potente de esta d&eacute;cada, y se est&aacute; regalando casi gratis a quienes prometen soluciones simples a problemas muy complejos. Puedes explicar hasta la extenuaci&oacute;n que crece el PIB o que mejora el empleo, pero si alguien abre la app del banco y ve que a d&iacute;a uno de mes se le ha ido un 80% del sueldo en alquiler dif&iacute;cilmente va a emocionarse con el cuadro macroecon&oacute;mico. Ahora que ya parece que estamos en campa&ntilde;a electoral sin estarlo oficialmente, est&aacute; bien recordar que la macroeconom&iacute;a nunca ser&aacute; un argumento pol&iacute;tico autosuficiente. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Lucía Taboada]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/macroeconomia-no-argumento-politico-autosuficiente_129_13475367.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 30 Aug 2026 19:58:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61a15a9f-a0fb-4b23-bf63-1e08e0c6fa0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="450981" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61a15a9f-a0fb-4b23-bf63-1e08e0c6fa0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="450981" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La macroeconomía no es un argumento político autosuficiente]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61a15a9f-a0fb-4b23-bf63-1e08e0c6fa0a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Economía,Alquiler,Gobierno,Empresarios,Vivienda,Precariedad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuatro familias explican qué les llevó a tener su primer hijo pasados los 40: “Compartía piso, no era el momento”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/cuatro-familias-explican-les-llevo-primer-hijo-pasados-40-compartia-piso-no-momento_1_13123533.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e270b7a7-a0cc-4d03-9769-ed4088e94cfd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1966y711.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuatro familias explican qué les llevó a tener su primer hijo pasados los 40: “Compartía piso, no era el momento”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La dificultad para acceder a una vivienda o para encontrar la pareja adecuada, la imposibilidad de conciliar, la inestabilidad económica o los problemas de fertilidad son algunas de las razones más frecuentes en un país donde uno de cada 10 bebés recién nacidos son hijos de madres mayores de 40
</p><p class="subtitle">Las mujeres retrasan la maternidad por la economía... y porque no encuentran hombres con quienes tener hijos</p></div><p class="article-text">
        Hab&iacute;a llegado, como otras tantas veces, el d&iacute;a de la <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/reproduccion-asistida-ahorra-manera-tramposa-debate-retraso-maternidad_128_12747994.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">transferencia embrionaria</a>. Diego y Virginia llevaban seis a&ntilde;os tratando de ser padres. Ten&iacute;an ya 39 y 40 a&ntilde;os, respectivamente. Como tantas otras veces, mientras a Virginia le introduc&iacute;an la c&aacute;nula, ellos observaban, pacientes, la pantalla de la ecograf&iacute;a. Pero algo nuevo sucedi&oacute; ese d&iacute;a: cuando lanzaron el embri&oacute;n hacia el &uacute;tero, apareci&oacute; en escena como si de un fuego artificial se tratase. Para Diego &mdash;explica por videollamada casi cuatro a&ntilde;os despu&eacute;s&mdash; ese fue el momento en el que realmente sinti&oacute; que ese embarazo s&iacute; iba a funcionar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Porque sali&oacute; bien, que si llega a salir mal ni lo recordar&iacute;amos&rdquo;, dicen ambos entre risas al echar la vista atr&aacute;s. Su hija, que ya tiene tres a&ntilde;os, est&aacute; sentada en el regazo de &eacute;l, intentando contener su impaciencia. Para ello, sus padres le han sugerido hacer un puzle. A ella le ha parecido bien y se ha puesto manos a la obra.
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a est&aacute; entre los pa&iacute;ses con la fecundidad m&aacute;s baja de Europa y tambi&eacute;n entre los que tienen la maternidad m&aacute;s tard&iacute;a. &ldquo;En el 2024, la edad media del primer hijo para las mujeres era 31,5 a&ntilde;os y para los hombres se acercaba a los 35. A veces se centra el debate en el retraso de ellas, pero el de los hombres es igual o mayor&rdquo;, se&ntilde;ala Teresa Castro, doctora en Sociolog&iacute;a especializada en baja fecundidad y profesora de investigaci&oacute;n en el Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Por primera vez, el número de nacimientos asociados a madres de 40 años o más ha alcanzado el 10% en España</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Virginia es ese &ldquo;1 de cada 10&rdquo; que <a href="https://www.ine.es/dyngs/Prensa/MNP2024.htm" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha reflejado el INE en su &uacute;ltima actualizaci&oacute;n</a> de los datos sobre natalidad: Por primera vez, el n&uacute;mero de nacimientos asociados a madres de 40 a&ntilde;os o m&aacute;s ha alcanzado el 10% en nuestro pa&iacute;s. Los motivos son diversos y suelen estar entrelazados.
    </p><h2 class="article-text">La treintena, donde m&aacute;s se concentran los nacimientos</h2><p class="article-text">
        Virginia y Diego comenzaron a intentar ser padres en 2016, casi tres a&ntilde;os despu&eacute;s de empezar su relaci&oacute;n. Ten&iacute;an 33 y 34. &ldquo;Lo intentamos de manera natural y no llegaba. Empezamos con tratamientos de fecundaci&oacute;n in vitro en 2019. Finalmente, lo conseguimos a los 40. No imagin&aacute;bamos que iba a ser tan complicado, que lo &iacute;bamos a tener que posponer tant&iacute;simo&rdquo;, explican.
    </p><p class="article-text">
        Precisamente, una de las explicaciones a ese hist&oacute;rico &ldquo;1 de cada 10&rdquo; que subraya el INE es el hecho de que ahora los embarazos suelen aglutinarse en la treintena, y ello hace que sea m&aacute;s f&aacute;cil que se acaben demorando hasta la siguiente d&eacute;cada &mdash;entre otras cosas, porque la fertilidad empieza a decaer gradualmente en esta franja de edad&mdash;. Los avances en la reproducci&oacute;n asistida, as&iacute; como en los m&eacute;todos anticonceptivos, tambi&eacute;n han jugado su papel: Las mujeres que congelan sus &oacute;vulos <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mujeres-congelan-ovulos-han-multiplicado-30-decada-espana_1_10127106.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se han multiplicado casi por 30 en una d&eacute;cada en Espa&ntilde;a</a>.
    </p><p class="article-text">
        Los expertos explican que el &ldquo;reloj social&rdquo; ha cambiado pese a que el &ldquo;biol&oacute;gico&rdquo; haya permanecido inm&oacute;vil. &ldquo;Ahora, en general, la gente ya no quiere ser padre o madre, por ejemplo, a los veintid&oacute;s. Yo mismo tengo una hija de esa edad y le digo: &lsquo;Vive la vida: viaja, estudia. No te pongas en ese rol&rsquo;, dice Albert Esteve, director del Centro de Estudios Demogr&aacute;ficos (CED). &rdquo;No siempre se retrasa el embarazo a estas edades por elecci&oacute;n, sino que tambi&eacute;n hay barreras para no tenerlo antes&ldquo;, se&ntilde;ala Castro.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando empiezas con los tratamientos de fertilidad, es muy difícil parar y todo gira en torno a eso</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Virginia</span>
                                        <span>—</span> Madre de 43 años
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando empiezas con los tratamientos de fertilidad, es muy dif&iacute;cil parar, y todo gira en torno a eso. Mi hermana, que es madre, siempre me dec&iacute;a: &lsquo;Conocer&aacute;s lo que es el miedo cuando seas madre&rsquo;, y yo ahora le digo: &lsquo;Yo conoc&iacute; el miedo hasta ser madre&rsquo;. Fue un desgaste f&iacute;sico y emocional horroroso. Ten&iacute;a la sensaci&oacute;n de que mi vida se hab&iacute;a detenido y la de todo el mundo continuaba&rdquo;, cuenta ella.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La pareja anima a todos aquellos que est&eacute;n en un proceso similar a que pidan ayuda si la necesitan y a &ldquo;que no se sientan culpables&rdquo; por los pasos que decidan dar. &ldquo;Que hab&eacute;is pedido un cr&eacute;dito para otro tratamiento, pues ya est&aacute;. Que quer&eacute;is parar ya de intentarlo, pues, de verdad, tambi&eacute;n est&aacute; perfecto&rdquo;, apuntan.
    </p><h2 class="article-text">Sin vivienda y sin la pareja adecuada</h2><p class="article-text">
        Arancha (46 a&ntilde;os y residente en Madrid) a&uacute;n no hab&iacute;a cumplido los treinta cuando su relaci&oacute;n de pareja se rompi&oacute;. &ldquo;Si hubi&eacute;ramos seguido juntos, quiz&aacute;s lo hubi&eacute;ramos intentado en torno a los treinta. No lo s&eacute;&rdquo;, dice. Pese a esta nueva situaci&oacute;n, ella estaba decidida a ser madre, aunque fuese sola. Pero hab&iacute;a un problema: ahora viv&iacute;a en un piso compartido. &ldquo;Iban pasando por &eacute;l distintas compa&ntilde;eras de piso. Evidentemente, no era el momento&rdquo;, dice.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La tard&iacute;a emancipaci&oacute;n econ&oacute;mica y residencial de los j&oacute;venes en Espa&ntilde;a, explica el dem&oacute;grafo, es otro de los factores que retrasan la formaci&oacute;n de una familia. Los espa&ntilde;oles se emancipan, de media, a los 30 a&ntilde;os. Muy por detr&aacute;s de, por ejemplo, algunos pa&iacute;ses n&oacute;rdicos, donde lo hacen a los 22. Esto, claro, tambi&eacute;n provoca que se retrase la convivencia en pareja. &ldquo;Es como una cadena de retrasos&rdquo;, resume, por su parte, la doctora en Sociolog&iacute;a.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mi hermana se quedó embarazada. Le preparé una especie de tarta de pañales y le hice una foto. Justo al lado estaba mi montaña de medicación. Para mí es una foto dura, pero ha tenido final feliz</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Arancha</span>
                                        <span>—</span> 46 años
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por aquel entonces, Arancha se hab&iacute;a abierto una cuenta vivienda &mdash;una ayuda fiscal que existi&oacute; hasta 2013 orientada a facilitar la adquisici&oacute;n de una vivienda&mdash;, por lo que a los treinta y tres compr&oacute; un piso en una cooperativa &mdash;las opciones de mercado libre eran inabordables para ella como persona soltera&mdash; e hizo dos ciclos de congelaci&oacute;n de &oacute;vulos para preservar la fertilidad.
    </p><p class="article-text">
        En esos a&ntilde;os comenz&oacute; otra relaci&oacute;n y quisieron esperar a obtener la vivienda antes de que ella se quedase embarazada. Sin embargo, hubo un problema administrativo con el suelo del barrio &mdash;que estaba en desarrollo&mdash; y se retras&oacute; la construcci&oacute;n. Pese a que siempre se sent&iacute;an a las puertas de ello (las previsiones eran siempre de meses), no pod&iacute;an imaginar que llegar&iacute;an a tardar hasta seis a&ntilde;os en conseguirla. Para ese momento, Arancha ten&iacute;a 39.
    </p><p class="article-text">
        Comenz&oacute; entonces con los tratamientos en la cl&iacute;nica en la que hab&iacute;a congelado sus &oacute;vulos. Pas&oacute; un a&ntilde;o, y otro, y otro, y nada. Lo duro que fue el proceso pas&oacute; factura en la relaci&oacute;n y, a los 43 a&ntilde;os, terminaron dej&aacute;ndolo. Tres meses despu&eacute;s, ella sigui&oacute; intent&aacute;ndolo sola. Finalmente, seis a&ntilde;os despu&eacute;s de aquel primer intento, se qued&oacute; embarazada. Ahora su hijo tiene dos a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Resume, emocionada, lo dif&iacute;cil que fue aquella larga etapa con una imagen: &ldquo;Mi hermana se qued&oacute; embarazada. Le prepar&eacute; una especie de tarta de pa&ntilde;ales y le hice una foto. Justo al lado estaba mi monta&ntilde;a de medicaci&oacute;n. Para m&iacute; es una foto dura, pero ha tenido final feliz&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">Inestabilidad econ&oacute;mica</h2><p class="article-text">
        Con 33 a&ntilde;os, la vida les uni&oacute;. &ldquo;Nos conocimos ya mayores, y hasta que ves que con esa persona funciona&hellip; No deber&iacute;as ponerte a tener hijos con cualquiera&rdquo; dice Vicky (40). Dani, de la misma edad, est&aacute; de acuerdo. Ella le mira y le dice: &ldquo;Si t&uacute; hubieras sido una persona que no te haces cargo, y hubiese tenido claro que toda la responsabilidad caer&iacute;a en m&iacute;, seguramente yo no me hubiera planteado tener hijos&rdquo;. &ldquo;Es que el reparto de las tareas es algo fundamental&rdquo;, afirma &eacute;l.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El reparto de las tareas es algo fundamental</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Dani y Vicky</span>
                                        <span>—</span> Padres de 40 años
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esa interacci&oacute;n de Vicky y Dani resume a la perfecci&oacute;n lo que los soci&oacute;logos llevan un tiempo observando. &ldquo;En las encuestas que hacemos sale mucho el no tener la pareja adecuada. Tienen que coincidir en un momento en que las dos partes quieran ser padres o madres y las mujeres heterosexuales, adem&aacute;s, andan buscando un perfil de hombre &lsquo;cuidador&rsquo;, que est&eacute; en sinton&iacute;a con la idea de ellas de lo que es una pareja igualitaria&rdquo;, apunta Castro. <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mujeres-retrasan-maternidad-economia-no-encuentran-hombres-hijos_1_11371496.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Este es, de hecho, el factor que m&aacute;s peso tiene</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hemos tenido suerte con el tema de la vivienda, porque el piso donde vivimos es heredado, pero ninguno de los dos ten&iacute;amos un trabajo del todo estable. Nosotros, pese a tener que ajustarnos a veces, sal&iacute;amos adelante, pero tener una persona a nuestro cargo era otra cosa&rdquo;. Y s&iacute;, lo es: tener un hijo en Espa&ntilde;a cuesta, de media, <a href="https://www.elboletin.com/el-coste-de-criar-a-un-hijo-en-espana-aumenta-a-758-euros-al-mes-un-13-mas-que-en-2022/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">758 euros al mes y aumenta un 70% la probabilidad de quedar bajo el umbral de la pobreza</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo pensaba: &lsquo;No quiero tener que decirle a mi hijo que no puede ir a clases extraescolares o que no puedo comprar carne porque no me lo puedo permitir&rsquo;&rdquo;, dice ella. Cuando alcanzaron esa estabilidad, comenzaron a intentarlo. Ten&iacute;an 37. Tardaron tres a&ntilde;os en lograrlo, en su caso, de forma natural. Su beb&eacute; tiene ahora nueve meses. Las ventajas de ser padres a esa edad, sostiene Dani, es que &ldquo;tienes otro grado de responsabilidad con la vida&rdquo;: &ldquo;En vez de amoldarse &eacute;l a nosotros, nos amoldamos nosotros a &eacute;l&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Sin posibilidad de conciliar</h2><p class="article-text">
        La hija de Carme ser&aacute; uno de los beb&eacute;s de madres de m&aacute;s de 50 a&ntilde;os que figurar&aacute;n en los datos que el INE publicar&aacute; a finales de a&ntilde;o sobre 2025, una cifra que se ha cuadruplicado en poco m&aacute;s de una d&eacute;cada. En 2024 marc&oacute; r&eacute;cord: 313 nacimientos. Ella tiene 51 y su hija, un a&ntilde;o. &ldquo;Siempre hab&iacute;a tenido la intenci&oacute;n de ser madre, pero nunca me habr&iacute;a imaginado que ser&iacute;a as&iacute;&rdquo;, afirma.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hace siete a&ntilde;os, la pareja de Carme falleci&oacute;. Llevaban 22 a&ntilde;os juntos. Antes de la terrible tragedia, ambos trabajaban en la misma empresa y ten&iacute;an un empleo que no les permit&iacute;a conciliar. Viajaban mucho. &ldquo;Era muy dif&iacute;cil renunciar a ese trabajo, porque gracias a &eacute;l pod&iacute;amos tener la casa. Adem&aacute;s, ten&iacute;a un jefe que me dec&iacute;a que mejor una mujer que estuviese sola, sin marido, ni pareja, ni hijos. Una mujer que no estuviera atada a nada&rdquo;, cuenta.
    </p><p class="article-text">
        Cuando su pareja muri&oacute;, ella empez&oacute; en otro trabajo. Le cost&oacute; volver a estabilizarse econ&oacute;micamente. Hizo la solicitud para adoptar, pero le dijeron que se demorar&iacute;a alrededor de cinco a&ntilde;os. &ldquo;Prob&eacute; con un tratamiento de reproducci&oacute;n asistida mediante doble donaci&oacute;n y fue bien&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Ahora est&aacute; en paro porque, sostiene, tras &ldquo;hacerle la vida imposible durante su embarazo&rdquo;, la despidieron una vez finaliz&oacute; su baja. &ldquo;Yo pensaba que ya no pasaban estas cosas, pero s&iacute; que pasan&rdquo;, afirma. A Arancha tambi&eacute;n la despidieron en una situaci&oacute;n similar, ante lo que un antiguo jefe la volvi&oacute; a contratar. En una <a href="https://www.eldiario.es/nidos/cara-b-maternidad-encuesta-95-000-mujeres-miedo-contar-empresas-embarazadas_1_6255301.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">encuesta realizada a 95.000 mujeres</a>, el 22% aseguraron haber perdido su empleo al ser madres: una desigualdad de g&eacute;nero que persiste y que tambi&eacute;n pesa a la hora de decidir (o no) quedarse embarazada.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Castro explica que tambi&eacute;n existe un grupo de poblaci&oacute;n que cree que la fertilidad &ldquo;se mantiene m&aacute;s o menos igual hasta los cuarenta, y se llevan una sorpresa. Hay otro grupo que desconoce que la garant&iacute;a de &eacute;xito de la reproducci&oacute;n asistida no es del 100%&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los dos expertos creen que la maternidad y la paternidad despu&eacute;s de los 40 va a seguir en aumento, pero de forma gradual, moderada, y est&aacute;n expectantes sobre cu&aacute;ndo tocar&aacute; techo. &ldquo;Estas tendencias son muy dif&iacute;ciles de revertir, porque todas las causas sociales y econ&oacute;micas que hay detr&aacute;s son muy dif&iacute;ciles de cambiar&rdquo;, aclara ella.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ariadna Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/cuatro-familias-explican-les-llevo-primer-hijo-pasados-40-compartia-piso-no-momento_1_13123533.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 26 Aug 2026 19:09:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e270b7a7-a0cc-4d03-9769-ed4088e94cfd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1966y711.jpg" length="1667386" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e270b7a7-a0cc-4d03-9769-ed4088e94cfd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1966y711.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1667386" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuatro familias explican qué les llevó a tener su primer hijo pasados los 40: “Compartía piso, no era el momento”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e270b7a7-a0cc-4d03-9769-ed4088e94cfd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1966y711.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[familia,Maternidad,Paternidad,Crianza,Vivienda,Precariedad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando tienes la sensación de “ir tarde en la vida”: no tener piso o hijos a los 35 no es culpa tuya]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/era/tienes-sensacion-tarde-vida-no-piso-hijos-35-no-culpa_1_13464224.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d0e406fe-a43a-4270-b25f-1cff6706385f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x715y159.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuando tienes la sensación de “ir tarde en la vida”: no tener piso o hijos a los 35 no es culpa tuya"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La generación de los treinta y tantos vive atrapada en un duelo constante de expectativas frustradas donde la imposibilidad de emanciparse, comprar un piso o formar una familia se interioriza como un fracaso individual</p><p class="subtitle">Qué hay detrás de la supuesta caída de los influencers: “Viven en la desconexión social”</p></div><p class="article-text">
        Tiene 35 a&ntilde;os, trabaja en una agencia de marketing en la que cobra m&aacute;s bien poco y comparte piso con otras dos personas a las que evita en el pasillo para no tener que dar explicaciones sobre por qu&eacute; vuelve a cenar cereales. 
    </p><p class="article-text">
        La semana pasada recibi&oacute; la invitaci&oacute;n para la boda de una antigua compa&ntilde;era de instituto y, el mismo d&iacute;a, el aviso de que su propietario le subir&aacute; el alquiler al finalizar el contrato. En la comida familiar del domingo pasado, su padre le pregunt&oacute; c&oacute;mo iba con lo de encontrar pareja. 
    </p><p class="article-text">
        Es posible que unos cuantos lectores se sientan identificados con lo que acaban de leer. Los est&aacute;ndares que defin&iacute;an la entrada en la adultez a finales del siglo pasado hace tiempo que saltaron por los aires. En la actualidad,<a href="https://www.ifema.es/construtec/noticias-sector/edad-media-compra-primera-vivienda-en-espana" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.ifema.es/construtec/noticias-sector/edad-media-compra-primera-vivienda-en-espana" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la edad media del primer comprador de vivienda supera los 40 a&ntilde;os</a>, las mujeres<a href="https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=1579" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.ine.es/jaxiT3/Datos.htm?t=1579" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tienen en promedio su primer hijo entre los 32 y los 33 a&ntilde;os</a> y<a href="https://www.ine.es/dyngs/Prensa/dsEPA2023.htm" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.ine.es/dyngs/Prensa/dsEPA2023.htm" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la precariedad laboral</a> impide trazar planes a medio plazo que impliquen grandes inversiones econ&oacute;micas. 
    </p><p class="article-text">
        Las condiciones socioecon&oacute;micas de los j&oacute;venes adultos les ponen muy dif&iacute;cil cumplir con los viejos ritos de paso. No obstante, la exigencia interna de alcanzarlos permanece intacta.
    </p><h2 class="article-text">La trampa del &lsquo;empresario de ti mismo&rsquo; y la culpa individual</h2><p class="article-text">
        Resulta llamativo que el malestar derivado de no &ldquo;llegar a tiempo&rdquo; rara vez se ha canalizado hacia la protesta social. Por el contrario, suele traducirse, en muchos casos, en un descenso pronunciado de la propia autoestima. Este fen&oacute;meno responde a una l&oacute;gica cultural profundamente arraigada en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta persona que lo hace todo bien es la ficci&oacute;n ultraconservadora del empresario de s&iacute; mismo&rdquo;, explica el fil&oacute;sofo y ensayista <a href="https://www.eldiario.es/cultura/eudald-espluga-filosofo-no-imaginarios-mundo-manos-extrema-derecha-cat_128_13201118.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Eudald Espluga</a>, autor del libro <em>No seas t&uacute; mismo</em> y del m&aacute;s reciente <em>Imaginar el fin</em> (ambos en Paid&oacute;s). &ldquo;El neoliberalismo no es solo un modelo econ&oacute;mico centrado en privatizaciones, precarizaci&oacute;n y reducci&oacute;n de prestaciones sociales, sino que va aparejado a un modelo de subjetividad donde cada sujeto debe gobernarse a s&iacute; mismo. Este individuo tiene que aplicar la l&oacute;gica empresarial a toda su existencia, desde la alimentaci&oacute;n o el ejercicio f&iacute;sico hasta las relaciones personales, convirtiendo el conocimiento o los amigos en capital explotable&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, cuando muchas veces este engranaje de optimizaci&oacute;n constante choca contra la realidad del mercado laboral o inmobiliario, el colapso se percibe como una falta de capacidad personal. &ldquo;En la medida en que se asume que el sujeto es la medida de todas las cosas, cuando esa felicidad o estabilidad no se consiguen, la responsabilidad pertenece solo al individuo&rdquo;, apunta Espluga. &ldquo;Por eso las soluciones no pasan por afiliarse al Sindicato de Inquilinas o plantear un urbanismo diferente, sino por preguntarse qu&eacute; puede hacer uno para ser un mejor empresario de s&iacute; mismo en lugar de cambiar las condiciones que lo llevan a sentirse un fracasado&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Siempre imaginé que a esta edad habría encontrado a un compañero de vida. Eso, sumado a la caída de ingresos, me produce mucha frustración al sentir que no tengo control sobre aspectos fundamentales de mi vida y que estoy retrocediendo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brenda, 37 años</span>
                                        <span>—</span> diseñadora freelance
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esta lectura individualista impregna incluso a quienes ejercen un an&aacute;lisis cr&iacute;tico de la coyuntura social. La psiquiatra <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/marta-carmona-datos-suicidio-seguir-malos-desmantelado-si-bienestar_1_8985899.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Marta Carmona</a>, coautora del ensayo <em>Malestamos </em>(Capit&aacute;n Swing, 2022), subraya la brecha existente entre la teor&iacute;a y la vivencia personal. &ldquo;Aunque tengas el mayor an&aacute;lisis macro del mundo, entiendas las condiciones estructurales y sepas perfectamente que no te emancipas porque el coste de la vivienda ha crecido mientras los salarios est&aacute;n estancados, a la hora de analizar tu caso concreto siempre tiendes a pensar que es culpa tuya&rdquo;, explica. &ldquo;Ocurre incluso en polit&oacute;logos o soci&oacute;logos que se saben la teor&iacute;a al dedillo: en lo macro entienden c&oacute;mo opera lo estructural, pero hacia adentro la lectura sigue siendo 'soy un fracaso de persona&rsquo;&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">La disociaci&oacute;n entre la madurez mental y la realidad material</h2><p class="article-text">
        La experiencia de &ldquo;ir por detr&aacute;s&rdquo; genera un desgaste ps&iacute;quico particular debido al desencuentro entre el desarrollo vital interno y las posibilidades reales de ejecutarlo. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ocurre una disrupci&oacute;n grave cuando la demora en sentirse adulto se debe &uacute;nicamente a factores materiales&rdquo;, asegura Carmona. &ldquo;Hay una disociaci&oacute;n muy fuerte entre tu madurez mental, tu proceso sobre c&oacute;mo entiendes el mundo y tu vivencia del momento vital respecto a tu realidad material&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Esta brecha se traduce en situaciones cotidianas que erosionan la percepci&oacute;n de independencia. &ldquo;Existe una conciencia constante de 'yo no deber&iacute;a estar aqu&iacute;' o 'esto no deber&iacute;a ser lo que me pasa', que genera una frustraci&oacute;n inmensa&rdquo;, apunta la experta. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Pensar que nos estamos quedando atrás implica comprar un discurso sobre modelos de vida y cronologías ligadas a la productividad y a expectativas biológicas conservadoras</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Eudald Espluga</span>
                                        <span>—</span> filósofo y ensayista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para quienes rondan la treintena o la cuarentena, las secuelas de este desfase se reflejan en testimonios como el de Brenda, dise&ntilde;adora <em>freelance</em> de 37 a&ntilde;os: &ldquo;En el &uacute;ltimo a&ntilde;o he sentido que he perdido el prop&oacute;sito en mi vida laboral. Llevo muchos a&ntilde;os trabajando en un sector que ya no me llena y que no encaja con mi visi&oacute;n de futuro, pero haber invertido tanto tiempo en esta carrera hace que cambiar de rumbo me d&eacute; mucho miedo&rdquo;, explica. &ldquo;En lo personal, siempre imagin&eacute; que a esta edad habr&iacute;a encontrado a un compa&ntilde;ero de vida, pero mi &uacute;ltima relaci&oacute;n acaba de terminar. Eso, sumado a la ca&iacute;da de ingresos que llevo notando hace tiempo, me produce mucha frustraci&oacute;n al sentir que no tengo control sobre aspectos fundamentales de mi vida y que estoy retrocediendo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fed897c-ab7c-48f6-aaa3-637acc7c1600_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fed897c-ab7c-48f6-aaa3-637acc7c1600_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fed897c-ab7c-48f6-aaa3-637acc7c1600_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fed897c-ab7c-48f6-aaa3-637acc7c1600_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fed897c-ab7c-48f6-aaa3-637acc7c1600_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fed897c-ab7c-48f6-aaa3-637acc7c1600_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0fed897c-ab7c-48f6-aaa3-637acc7c1600_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La experiencia de “ir por detrás” genera un desgaste psíquico particular debido al desencuentro entre el desarrollo vital interno y las posibilidades reales de ejecutarlo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La experiencia de “ir por detrás” genera un desgaste psíquico particular debido al desencuentro entre el desarrollo vital interno y las posibilidades reales de ejecutarlo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">La teletienda fragmentada de las redes</h2><p class="article-text">
        Por si la situaci&oacute;n real no fuera ya suficientemente compleja, la exposici&oacute;n continua a supuestas vidas ajenas a trav&eacute;s de plataformas digitales act&uacute;a como un catalizador de la ansiedad por comparaci&oacute;n. La observaci&oacute;n de los logros de otras personas genera un sentimiento de frustraci&oacute;n muy dif&iacute;cil de desactivar. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las redes sociales est&aacute;n jugando un papel muy importante en este aspecto&rdquo;, analiza Espluga. &ldquo;Hoy en d&iacute;a, estamos en un momento en el que <a href="https://www.eldiario.es/era/hay-detras-supuesta-caida-influencers-viven-desconexion-social_1_13458574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">casi todo el mundo &lsquo;es </a><a href="https://www.eldiario.es/era/hay-detras-supuesta-caida-influencers-viven-desconexion-social_1_13458574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>influencer</em></a><a href="https://www.eldiario.es/era/hay-detras-supuesta-caida-influencers-viven-desconexion-social_1_13458574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&rsquo;</a> y produce contenido publicitario para vender productos. Instagram o TikTok se han convertido en una especie de teletienda muy fragmentada donde tus propios amigos o conocidos anuncian cosas o muestran estilos de vida idealizados. Al democratizarse la figura del <em>influencer</em>, el modelo ejerce mucha m&aacute;s presi&oacute;n porque todos creemos que podemos llegar a ese punto. La comparaci&oacute;n entre la propia vida y la vida que supuestamente podr&iacute;amos llevar adquiere un peso mucho m&aacute;s determinante&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Blanca, de 36 a&ntilde;os, evoca el impacto de medir su evoluci&oacute;n vital frente a otros profesionales de su campo: &ldquo;Estudi&eacute; Comunicaci&oacute;n Audiovisual y luego un grado de arte, pero no termin&eacute; ninguna de las dos carreras y eso me dej&oacute; una gran sensaci&oacute;n de fracaso&rdquo;, recuerda. &ldquo;Cuando algunos antiguos compa&ntilde;eros de estudios aparecieron por mi provincia para dar un taller sobre la productora que hab&iacute;an montado, entr&eacute; en un estado de angustia y ansiedad. Sent&iacute;a que ten&iacute;a que estar justific&aacute;ndome por no estar donde estaban ellos, como si yo no hubiese evolucionado nada. M&aacute;s tarde, al cumplir los treinta, escuch&eacute; a una dibujante explicar que sent&iacute;a que no era lo que se esperaba de ella, pero yo pensaba que al menos ella hab&iacute;a construido algo visible, mientras que yo no ten&iacute;a ni un trabajo estable&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Blanca recuerda haber encontrado una nota antigua en sus diarios que retrata la precocidad con la que se asimilan estas exigencias: &ldquo;A los 21 a&ntilde;os escrib&iacute; que sent&iacute;a que se me hab&iacute;a pasado el arroz porque cre&iacute;a que deb&iacute;a haber demostrado una genialidad absurda desde mucho antes&rdquo;, explica. &ldquo;Una amiga me dijo una vez que ella estaba donde estaba porque sus decisiones la hab&iacute;an llevado all&iacute; y que volver&iacute;a a elegir lo mismo. A m&iacute; eso me hizo sentir humillada, porque no todo el mundo decide desde el mismo lugar de claridad&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando veo a niños, siento la urgencia de tener un hijo sin ser demasiado mayor para tener la energía suficiente durante su infancia. Ahora sé que voy tarde para ese esquema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antonio, 40 años</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">La fractura de los ritos de paso y el 'reloj biol&oacute;gico'</h2><p class="article-text">
        El retraso en el cumplimiento de las etapas tradicionales impacta de lleno en la reestructuraci&oacute;n de los ritos de paso que hist&oacute;ricamente se&ntilde;alaban el paso a la vida adulta. Sin embargo, la brecha m&aacute;s aguda se produce cuando la realidad social colisiona con l&iacute;mites biol&oacute;gicos insalvables. 
    </p><p class="article-text">
        Para Antonio, periodista de 40 a&ntilde;os, la ruptura sentimental tras una relaci&oacute;n larga le provoc&oacute; un debate interno sobre la paternidad a una edad en la que esperaba tener esos asuntos resueltos. &ldquo;Tras romper con mi pareja, me mud&eacute; de ciudad para cambiar de aires y empezar de nuevo&rdquo;, relata. &ldquo;Entonces me di cuenta de que encontrar una pareja con el nivel de complicidad que ten&iacute;a antes resulta m&aacute;s complejo ahora. A m&iacute; me gustar&iacute;a mucho tener hijos. Cuando veo a ni&ntilde;os, siento la urgencia de tener un hijo sin ser demasiado mayor para tener la energ&iacute;a suficiente durante su infancia. Ahora s&eacute; que voy tarde para ese esquema&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">Redefinir el &eacute;xito fuera del mandato de rendimiento</h2><p class="article-text">
        Frente a la inercia de la culpa y la recomendaci&oacute;n habitual de gestionar las expectativas a nivel privado, los expertos consultados plantean la necesidad de liberarse del concepto mismo de &ldquo;retraso&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo difícil es pensar en soluciones colectivas porque a todos nos cuesta no quedarnos en el análisis personal de &#039;hay gente de mi edad que lo ha conseguido&#039;, omitiendo que suelen contar con un poder adquisitivo o un respaldo familiar infinitamente mayor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Marta Carmona</span>
                                        <span>—</span> psiquiatra
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Lo primero que debemos hacer es desechar las narrativas sobre los roles tradicionales y sobre lo que significa ir con retraso&rdquo;, sostiene Espluga. &ldquo;Pensar que nos estamos quedando atr&aacute;s implica comprar un discurso sobre modelos de vida y cronolog&iacute;as ligadas a la productividad y a expectativas biol&oacute;gicas conservadoras. Solo cuando rompemos con ese molde que nos lleva a privatizar los malestares podemos empezar a imaginar el florecimiento en colectivo, trabajando para cambiar las condiciones de vida en lugar de lamentarnos por no haber cumplido el calendario&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Carmona concluye que &ldquo;lo dif&iacute;cil es pensar en soluciones colectivas porque a todos nos cuesta no quedarnos en el an&aacute;lisis personal de 'hay gente de mi edad que lo ha conseguido', omitiendo que suelen contar con un poder adquisitivo o un respaldo familiar infinitamente mayor&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Y a&ntilde;ade: &ldquo;Al final, si no cambiamos la conversaci&oacute;n, todo se reduce a un 'b&uacute;scate la vida y ap&aacute;&ntilde;atelas', donde si aciertas en una serie de decisiones te ir&aacute; bien y si no, ser&aacute; tu responsabilidad. Hasta que no abandonemos esa narrativa, ser&aacute; imposible construir alternativas reales para una generaci&oacute;n a la que le han cambiado las reglas del juego a mitad de partida&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;He llegado a un punto en que empieza a darme igual y comprendo que el no llegar tambi&eacute;n te libera&rdquo;, reflexiona Blanca tras a&ntilde;os de terapia. &ldquo;Si no has llegado, pues ya est&aacute;, es lo que hay. Al menos he aceptado mi contexto y me siento agradecida por las cosas que s&iacute; he vivido, sin la obligaci&oacute;n de tener que demostrar nada a nadie&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Juanjo Villalba]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/era/tienes-sensacion-tarde-vida-no-piso-hijos-35-no-culpa_1_13464224.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 24 Aug 2026 20:17:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d0e406fe-a43a-4270-b25f-1cff6706385f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x715y159.jpg" length="44210" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d0e406fe-a43a-4270-b25f-1cff6706385f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x715y159.jpg" type="image/jpeg" fileSize="44210" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando tienes la sensación de “ir tarde en la vida”: no tener piso o hijos a los 35 no es culpa tuya]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d0e406fe-a43a-4270-b25f-1cff6706385f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x715y159.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Precariedad,Maternidad,Sociedad,Emancipación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Agosto en Madrid]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/agosto-madrid_129_13457542.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0f1b4ada-b844-49f8-80f7-efc84448af24_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Agosto en Madrid"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Madrid en agosto es, sobre todo, pobreza y soledad. No son males estacionales, pero de un lado son más evidentes y del otro están agravados por la falta de servicios y el calor extremo que todo lo empeora. Puede que simplemente mirar para otro lado sea más difícil </p></div><p class="article-text">
        Quedarse en agosto de vacaciones en Madrid, como me ha pasado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, sigue siendo un mal plan. Tambi&eacute;n lo es en otras grandes ciudades de Espa&ntilde;a y de Europa. El calor sofocante sin tregua con poco &aacute;rbol y poca agua, los cierres del comercio, la limitaci&oacute;n de los servicios y el vac&iacute;o un poco inquietante no se ven compensados por la ausencia de atascos, el desahogo de los sitios abiertos y los minutos &ndash;desde luego, emocionantes&ndash; del eclipse al 99,9%. Pero nada de eso es lo que m&aacute;s destaca.
    </p><p class="article-text">
        Pasear, o intentarlo, es ver a m&aacute;s personas dormitando en medio del calor extremo en un banco desconchado o entre cartones en una esquina donde a lo mejor hay algo de corriente. Es ver a m&aacute;s mujeres mayores solas, o las m&aacute;s afortunadas, acompa&ntilde;adas por una cuidadora, renqueando en medio del polvo de las obras o sentadas en un Corte Ingl&eacute;s de oportunidades durante horas buscando aire acondicionado o un poco de conversaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Madrid en agosto es, sobre todo, pobreza y soledad. No son males estacionales, pero de un lado son m&aacute;s evidentes y del otro est&aacute;n agravados por la falta de servicios y el calor extremo que todo lo empeora. Puede que simplemente mirar para otro lado sea m&aacute;s dif&iacute;cil en agosto que en septiembre entre el bullicio del nuevo curso.
    </p><p class="article-text">
        Las personas sin hogar y con menos opciones de refugio o de ayuda, sobre todo de voluntarios y asociaciones c&iacute;vicas, merodean por calles vaciadas por los locales cerrados y el calor insoportable. Desde luego, no es algo que pase solo en Madrid. Es una escena com&uacute;n en ciudades europeas de todos los tama&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        En Oxford, ciudad universitaria sin estudiantes hasta octubre y calor tambi&eacute;n extraordinario este verano, hay m&aacute;s personas sentadas en la acera pidiendo unas monedas o intentando dormir. En el caso brit&aacute;nico, se a&ntilde;ade el alcohol que degenera en tensi&oacute;n y peleas. 
    </p><p class="article-text">
        Uno de los primeros prop&oacute;sitos de Andy Burnham, el nuevo primer ministro brit&aacute;nico, es acabar con la crisis que lleva a miles de personas a dormir en la calle. Se ha puesto como objetivo que no haya nadie durmiendo en Inglaterra en la calle para Navidad. &Eacute;l mismo reconoce que el Gobierno no tiene recursos suficientes para hacerlo solo y que los problemas subrayacentes son complejos. Las causas requieren muchos a&ntilde;os de esfuerzo, para entender y paliar la indigencia, la soledad y el abuso de drogas y alcohol. En Manchester, cuando Burnham era alcalde, consigui&oacute; reducir el n&uacute;mero de personas que dorm&iacute;an en la calle, pero luego la cifra volvi&oacute; a subir hasta niveles parecidos a cuando lleg&oacute;. Lo pone como una cuesti&oacute;n incluso de identidad frente a la indiferencia habitual: &ldquo;Esto no es lo que no somos, esto no es lo que debemos ser, nadie debe dormir en las calles brit&aacute;nicas&rdquo;, dijo Burnham esta semana. 
    </p><p class="article-text">
        Es, sin duda, dif&iacute;cil y hay muchas dudas de que Burnham vaya a lograr tan siquiera acercarse a ese objetivo ambicioso, pero que un primer ministro lo presente como prioridad nacional nada m&aacute;s llegar es una buena noticia de la que podr&iacute;amos aprender en Espa&ntilde;a. Para que cuando llegue septiembre no dejemos de mirar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[María Ramírez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/agosto-madrid_129_13457542.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Aug 2026 19:21:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0f1b4ada-b844-49f8-80f7-efc84448af24_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1120752" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0f1b4ada-b844-49f8-80f7-efc84448af24_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1120752" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Agosto en Madrid]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0f1b4ada-b844-49f8-80f7-efc84448af24_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Verano,Ola de calor,Pobreza,Precariedad,Andy Burnham]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La vaga al centre de protecció animal de Son Reus es manté després de no assolir-se un acord al Tamib]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vaga-centre-proteccio-animal-son-reus-mante-despres-no-assolir-acord-tamib_1_13458339.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La vaga al centre de protecció animal de Son Reus es manté després de no assolir-se un acord al Tamib"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'organització sindical ha considerat "frustrant" que cap de les parts implicades --Ajuntament i empresa-- assumeixin les seves responsabilitats per buscar una solució i acabar amb un conflicte que hauria "d'avergonyir a ambdues"</p><p class="subtitle">UGT convoca vaga indefinida a la gossera de Son Reus davant la “greu precarietat laboral i manca de seguretat”</p></div><p class="article-text">
        La vaga al Centre Sanitari Municipal de Protecci&oacute; Animal de Son Reus, prevista per a partir del 24 d'agost, continua endavant despr&eacute;s de no assolir-se un acord entre les parts en el Tribunal d'Arbitratge i Mediaci&oacute; de Balears (Tamib).
    </p><p class="article-text">
        En un comunicat, el sindicat UGT ha lamentat que no s'hagi pogut desbloquejar la situaci&oacute;. &ldquo;Fa mesos que denunciam la precarietat en tots els seus aspectes, salarials, en mat&egrave;ria de prevenci&oacute; de riscos laborals, i absolutament ning&uacute; ha fet ni solucionat res&rdquo;, ha indicat un treballador afectat.
    </p><p class="article-text">
        L'organitzaci&oacute; sindical ha considerat &ldquo;frustrant&rdquo; que cap de les parts implicades --Ajuntament i empresa-- assumeixin les seves responsabilitats per buscar una soluci&oacute; i acabar amb un conflicte que hauria &ldquo;d'avergonyir ambdues&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, han alertat que hi ha treballadors realitzant un servei especialitzat i essencial, cobert per 24 hores al dia, set dies a la setmana, durant tot l'any, per a penes el salari m&iacute;nim, sense aigua potable per al seu consum al lloc de treball.
    </p><p class="article-text">
        El sindicat ha qualificat de &ldquo;complicat&rdquo; poder assolir un acord abans de l'inici de la vaga, previst per dilluns a les 14.00 hores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vaga-centre-proteccio-animal-son-reus-mante-despres-no-assolir-acord-tamib_1_13458339.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Aug 2026 14:38:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7450444" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7450444" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La vaga al centre de protecció animal de Son Reus es manté després de no assolir-se un acord al Tamib]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Huelgas,Ayuntamientos,Precariedad,Animales,Protección animal,Perros,Gatos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La huelga en el centro de protección animal de Son Reus se mantiene tras no alcanzarse un acuerdo en el Tamib]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/huelga-centro-proteccion-animal-son-reus-mantiene-no-alcanzarse-acuerdo-tamib_1_13458305.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La huelga en el centro de protección animal de Son Reus se mantiene tras no alcanzarse un acuerdo en el Tamib"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La organización sindical ha considerado "frustrante" que ninguna de las partes implicadas --Ayuntamiento y empresa-- asuman sus responsabilidades para buscar una solución y terminar con un conflicto que debería "avergonzar a ambas"</p><p class="subtitle">UGT convoca huelga indefinida en la perrera de Son Reus ante la “grave precariedad laboral y falta de seguridad”</p></div><p class="article-text">
        La huelga en el Centro Sanitario Municipal de Protecci&oacute;n Animal de Son Reus, prevista para a partir del 24 de agosto, sigue adelante tras no alcanzarse un acuerdo entre las partes en el Tribunal de Arbitraje y Mediaci&oacute;n de Balears (Tamib).
    </p><p class="article-text">
        En un comunicado, el sindicato UGT ha lamentado que no se haya podido desbloquear la situaci&oacute;n. &ldquo;Llevamos meses denunciando la precariedad en todos sus aspectos, salariales, en materia de prevenci&oacute;n de riesgos laborales, y absolutamente nadie ha hecho ni solucionado nada&rdquo;, ha indicado un trabajador afectado.
    </p><p class="article-text">
        La organizaci&oacute;n sindical ha considerado &ldquo;frustrante&rdquo; que ninguna de las partes implicadas --Ayuntamiento y empresa-- asuman sus responsabilidades para buscar una soluci&oacute;n y terminar con un conflicto que deber&iacute;a &ldquo;avergonzar a ambas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, han alertado que hay trabajadores realizando un servicio especializado y esencial, cubierto por 24 horas al d&iacute;a, siete d&iacute;as a la semana, durante todo el a&ntilde;o, por apenas el salario m&iacute;nimo, sin agua potable para su consumo en el puesto de trabajo.
    </p><p class="article-text">
        El sindicato ha calificado como &ldquo;complicado&rdquo; poder alcanzar un acuerdo antes del inicio de la huelga, previsto para el lunes a las 14.00 horas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/huelga-centro-proteccion-animal-son-reus-mantiene-no-alcanzarse-acuerdo-tamib_1_13458305.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Aug 2026 14:38:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7450444" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7450444" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La huelga en el centro de protección animal de Son Reus se mantiene tras no alcanzarse un acuerdo en el Tamib]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4b1b8972-fd35-4b56-85bc-8cb6c0d98178_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Huelgas,Ayuntamientos,Precariedad,Animales,Protección animal,Perros,Gatos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más de dos millones de jóvenes se encuentran en riesgo de pobreza en España]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/millones-jovenes-encuentran-riesgo-pobreza-espana_1_13440960.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" width="1200" height="675" alt="Más de dos millones de jóvenes se encuentran en riesgo de pobreza en España"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El XVI Informe 'El Estado de la pobreza' muestra que el 27% de las personas entre 16 y 29 años están en riesgo de exclusión social, principalmente por las malas condiciones laborales y la crisis de la vivienda</p><p class="subtitle">El sobreesfuerzo para pagar el alquiler dispara los problemas de salud mental entre los jóvenes</p></div><p class="article-text">
        M&aacute;s de dos millones de j&oacute;venes de entre 16 y 29 a&ntilde;os &mdash;el 27% del total&mdash; est&aacute;n en riesgo de pobreza y exclusi&oacute;n social. Y uno de cada cinco vive por debajo del umbral de la pobreza, seg&uacute;n el XVI Informe <em>El Estado de la pobreza</em>, que elabora cada a&ntilde;o la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusi&oacute;n Social en el Estado espa&ntilde;ol (EAPN-ES). 
    </p><p class="article-text">
        En este informe, que recoge datos de 2025, el grupo de edad de 16 a 29 a&ntilde;os es el &uacute;nico donde incrementa la tasa de riesgo de pobreza o exclusi&oacute;n social (AROPE) respecto al a&ntilde;o anterior. Este ha aumentado en 0,8 puntos porcentuales, del 26,2 al 27%. 
    </p><p class="article-text">
        Hay varias causas que explican estos datos, seg&uacute;n la red. Este grupo de edad sufre una mayor tasa de desempleo (18,6%) que la poblaci&oacute;n general (10,5%) pero, incluso para aquellos que tienen un puesto de trabajo, este no asegura salir del riesgo de pobreza. La temporalidad se sit&uacute;a en el 33,7% y la parcialidad, en l 26,3%. Adem&aacute;s, &ldquo;una cuarta parte de los j&oacute;venes desempe&ntilde;an trabajos por debajo de su nivel formativo&rdquo;, se&ntilde;ala el informe.
    </p><p class="article-text">
        Entre los j&oacute;venes que logran emanciparse, el riesgo de pobreza alcanza el 23,9%. Uno de los factores que tensan la estabilidad econ&oacute;mica es la vivienda, a la que dedican casi la mitad de sus ingesos. Seg&uacute;n un informe de CCOO, publicado esta semana, desde 2018, los salarios de los trabajadores de entre 25 y 29 son los que m&aacute;s han aumentado desde 2018, pero se lo come el aumento del precio del alquiler y la compraventa. &ldquo;La cuesti&oacute;n fundamental es si los salarios de los j&oacute;venes son suficientes para poder vivir&rdquo;, plantea el sindicato. 
    </p><p class="article-text">
        El informe de la EAPN-ES se&ntilde;ala tambi&eacute;n una &ldquo;transmisi&oacute;n intergeneracional de la pobreza&rdquo;. Es decir, la brecha que se genera entre aquellos j&oacute;venes que no cuentan con apoyo o patrimonio familiar y los que s&iacute;. Por eso, &ldquo;la pobreza juvenil no puede entenderse como una situaci&oacute;n puntual ni como una etapa de transici&oacute;n, sino como la consecuencia de desigualdades que comienzan mucho antes de la juventud y que se van acumulando a lo largo del ciclo vital&rdquo;, indica el trabajo. 
    </p><p class="article-text">
        Este mi&eacute;rcoles, 12 de agosto, es el D&iacute;a Internacional de la Juventud y la Red Europea de Lucha contra la Pobreza y la Exclusi&oacute;n Social en el Estado espa&ntilde;ol (EAPN-ES), reclama pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que act&uacute;en ante la situaci&oacute;n de pobreza en la que se encuentran los j&oacute;venes en Espa&ntilde;a. 
    </p><h2 class="article-text">Un c&oacute;ctel que amenaza la salud mental de los j&oacute;venes</h2><p class="article-text">
        Por ello, y coincidiedo con el D&iacute;a Internacional de la Juventud, que se celebra este mi&eacute;rcoles, la EAPN-ES solicita una ampliaci&oacute;n del parque de<a href="https://www.eldiario.es/economia/gasto-vivienda-lleva-tres-jovenes-riesgo-pobreza_1_13276605.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> vivienda p&uacute;blica asequible</a> &mdash;en l&iacute;nea con otras entidades, como el Consejo de la Juventud de Espa&ntilde;a&mdash;, empleos de calidad, un refuerzo de la protecci&oacute;n social y la garant&iacute;a de ingresos. Asimismo, entre sus objetivos se encuentran la atenci&oacute;n a la salud mental y la erradicaci&oacute;n de la aporofobia.
    </p><p class="article-text">
        El estado de incertidumbre econ&oacute;mica y la falta de estabilidad en &aacute;reas como la vivienda o el empleo, tiene consecuencias directas en la<a href="https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/malestar-emocional-adolescentes-crece-11-puntos-pandemia-cronifica_1_13267820.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> salud mental</a> y en el bienestar de los j&oacute;venes. La EAPN-ES asegura que estas circunstancias incrementan el malestar psicol&oacute;gico en los j&oacute;venes afectados por ellas: &ldquo;La juventud no es el futuro de la lucha contra la pobreza; es el presente de sus consecuencias. Romper el ciclo de la pobreza exige escuchar a quienes la viven y construir respuestas p&uacute;blicas junto a ellas&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Yeray Díaz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/millones-jovenes-encuentran-riesgo-pobreza-espana_1_13440960.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 15:26:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" length="798061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" type="image/jpeg" fileSize="798061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más de dos millones de jóvenes se encuentran en riesgo de pobreza en España]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4bb4e47f-7bab-4672-96d8-9c05b06fce1d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x792y698.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sociedad,Jóvenes,Aporofobia,Precariedad,Precariedad laboral]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[UGT convoca vaga indefinida a la gossera de Son Reus davant la "greu precarietat laboral i manca de seguretat"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ugt-convoca-vaga-indefinida-gossera-son-reus-davant-greu-precarietat-laboral-i-manca-seguretat_1_13443259.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="UGT convoca vaga indefinida a la gossera de Son Reus davant la &quot;greu precarietat laboral i manca de seguretat&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Han criticat que es mantinguin les nòmines dels professionals en el salari mínim interprofessional (SMI) i que les seves condicions en matèria de prevenció de risc i salut laboral "continuen sense ser millorades"</p><p class="subtitle">Rescaten 50 gossos que vivien en condicions insalubres en una finca de Palma</p></div><p class="article-text">
        La UGT Serveis P&uacute;blics ha registrat la convocat&ograve;ria de vaga indefinida a partir del 24 d'agost al centre sanitari animal de Son Reus davant la &ldquo;falta absoluta&rdquo; de soluci&oacute; per la &ldquo;greu precarietat laboral i inseguretat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El sindicat ha lamentat en una nota de premsa que l'empresa responsable del servei i l'Ajuntament de Palma han &ldquo;ignorat&rdquo; les seves demandes, malgrat els m&uacute;ltiples comunicats que els han fet arribar.
    </p><p class="article-text">
        Entre altres q&uuml;estions, des d'UGT han criticat que es mantinguin les n&ograve;mines dels professionals en el salari m&iacute;nim interprofessional (SMI) i que les seves condicions en mat&egrave;ria de prevenci&oacute; de risc i salut laboral &ldquo;continuen sense ser millorades&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Segons el seu parer, &eacute;s &ldquo;inh&ograve;spit&rdquo; que el personal no tingui a disposici&oacute; &ldquo;ni aigua per beure en ple 2026&rdquo;. &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s rid&iacute;cul&rdquo;, han subratllat.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, han advertit els responsables pol&iacute;tics que mentre els treballadors &ldquo;pateixin unes condicions de treball segures i dignes&rdquo;, resulta &ldquo;materialment impossible&rdquo; garantir que la cura dels animals compleixi amb els est&agrave;ndards m&iacute;nims de qualitat i amb la legislaci&oacute; vigent en mat&egrave;ria de benestar animal.
    </p><p class="article-text">
        La UGT va formalitzar una proposta per impulsar el I Conveni Col&middot;lectiu del Centre Sanitari Municipal de Protecci&oacute; Animal, sobre la qual continua esperant resposta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/ugt-convoca-vaga-indefinida-gossera-son-reus-davant-greu-precarietat-laboral-i-manca-seguretat_1_13443259.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 14:21:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6813596" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6813596" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[UGT convoca vaga indefinida a la gossera de Son Reus davant la "greu precarietat laboral i manca de seguretat"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,UGT - Unión General de Trabajadores,Precariedad,Denuncias,Huelga,Animales,Reus]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[UGT convoca huelga indefinida en la perrera de Son Reus ante la "grave precariedad laboral y falta de seguridad"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ugt-convoca-huelga-indefinida-perrera-son-reus-grave-precariedad-laboral-falta-seguridad_1_13443231.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="UGT convoca huelga indefinida en la perrera de Son Reus ante la &quot;grave precariedad laboral y falta de seguridad&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Han criticado que se mantengan las nóminas de los profesionales en el salario mínimo interprofesional y que sus condiciones en materia de prevención de riesgo y salud laboral "siguen sin ser mejoradas"</p><p class="subtitle">Rescatan a 50 perros que vivían en condiciones insalubres en una finca de Palma</p></div><p class="article-text">
        UGT Servicios P&uacute;blicos ha registrado la convocatoria de huelga indefinida a partir del 24 de agosto en el centro sanitario animal de Son Reus ante la &ldquo;falta absoluta&rdquo; de soluci&oacute;n por la &ldquo;grave precariedad laboral e inseguridad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El sindicato ha lamentado en una nota de prensa que la empresa responsable del servicio y el Ayuntamiento de Palma han &ldquo;ignorado&rdquo; sus demandas, a pesar de los m&uacute;ltiples comunicados que les han hecho llegar.
    </p><p class="article-text">
        Entre otras cuestiones, desde UGT han criticado que se mantengan las n&oacute;minas de los profesionales en el salario m&iacute;nimo interprofesional (SMI) y que sus condiciones en materia de prevenci&oacute;n de riesgo y salud laboral &ldquo;siguen sin ser mejoradas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A su entender, es &ldquo;inh&oacute;spito&rdquo; que el personal no tenga a disposici&oacute;n &ldquo;ni agua para beber en pleno 2026&rdquo;. &ldquo;Esto es rid&iacute;culo&rdquo;, han subrayado.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, han advertido a los responsables pol&iacute;ticos que mientras los trabajadores &ldquo;carezcan de unas condiciones de trabajo seguras y dignas&rdquo;, resulta &ldquo;materialmente imposible&rdquo; garantizar que el cuidado de los animales cumpla con los est&aacute;ndares m&iacute;nimos de calidad y con la legislaci&oacute;n vigente en materia de bienestar animal.
    </p><p class="article-text">
        UGT formaliz&oacute; una propuesta para impulsar el I Convenio Colectivo del Centro Sanitario Municipal de Protecci&oacute;n Animal, sobre la cual sigue esperando respuesta.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ugt-convoca-huelga-indefinida-perrera-son-reus-grave-precariedad-laboral-falta-seguridad_1_13443231.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 14:20:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6813596" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6813596" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[UGT convoca huelga indefinida en la perrera de Son Reus ante la "grave precariedad laboral y falta de seguridad"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61847dfa-4384-44ad-bdea-3645136eb573_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,UGT - Unión General de Trabajadores,Precariedad,Denuncias,Huelga,Animales,Reus]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los jóvenes cántabros requieren casi 11 años de salario íntegro para acceder a una vivienda, según CCOO]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/jovenes-cantabros-requieren-11-anos-salario-integro-acceder-vivienda-ccoo_1_13442349.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" width="1200" height="675" alt="Los jóvenes cántabros requieren casi 11 años de salario íntegro para acceder a una vivienda, según CCOO"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El sindicato llama a que los buenos datos económicos "no eclipsen" la "precariedad" de la juventud que necesitan 50.904 euros de ahorros para una hipoteca    </p><p class="subtitle">Antecedentes - Los salarios de los jóvenes aumentan más que el resto, pero ni aun así se pueden emancipar por el coste de la vivienda</p></div><p class="article-text">
        Comisiones Obreras (CCOO) ha llamado a que los &ldquo;buenos&rdquo; datos econ&oacute;micos de los &uacute;ltimos a&ntilde;os, marcados por la mejora del empleo, &ldquo;no eclipsen&rdquo; la situaci&oacute;n de &ldquo;precariedad&rdquo; en la que se encuentran los j&oacute;venes c&aacute;ntabros. Seg&uacute;n ha advertido este jueves el sindicato, para poder acceder a una vivienda  para poder acceder a una vivienda de 80 metros cuadrados, los j&oacute;venes tienen que destinar el equivalente a 10,9 a&ntilde;os de su salario &iacute;ntegro, cuya media se sit&uacute;a en 1.570 euros brutos al mes en el caso de los menores de 35 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha manifestado la secretaria general de CCOO en Cantabria, Rosa Mantec&oacute;n, este mi&eacute;rcoles en rueda de prensa, que ha presentado el informe 'Situaci&oacute;n Sociolaboral de la Juventud 2026', junto a la secretaria de J&oacute;venes, Andrea Garay.
    </p><p class="article-text">
        CCOO ha subrayado que la banca exige 50.904 euros de ahorros para poder acceder a una hipoteca, por lo que los j&oacute;venes necesitan de ayuda familiar.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha se&ntilde;alado el sindicato, en el caso de los menores de 30 a&ntilde;os, los contratos temporales representan el 73,2%, casi el 24% trabaja a tiempo parcial, el pluriempleo se ha disparado un 120,7%, el 83% del empleo se concentra en el sector servicios y existen brechas de g&eacute;nero en todos los indicadores, con peores datos para las mujeres; a lo que se suma que la vivienda es &ldquo;inaccesible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha manifestado la secretaria general de CCOO en Cantabria, Rosa Mantec&oacute;n, este mi&eacute;rcoles en rueda de prensa, que ha presentado, junto a la secretaria de J&oacute;venes, Andrea Garay, el informe 'Situaci&oacute;n Sociolaboral de la Juventud 2026', que pone de manifiesto que la mejora del empleo juvenil todav&iacute;a no se ha traducido en la posibilidad de construir un proyecto de vida aut&oacute;nomo.
    </p><p class="article-text">
        Coincidiendo con el D&iacute;a Internacional de la Juventud, Mantec&oacute;n ha destacado que el empleo y el desempleo han tenido mejoras &ldquo;relevantes&rdquo; para este sector, con 35.450 personas j&oacute;venes trabajando en 2025 (4.400 m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior), una tasa de empleo que supera el 44% y un paro que se sit&uacute;a en el 11%.
    </p><p class="article-text">
        En este punto, ha subrayado que pr&aacute;cticamente una de cada cuatro personas j&oacute;venes trabaja a tiempo parcial (un 23,7%, m&aacute;s de 13 puntos por encima de la media), mientras que el pluriempleo se ha m&aacute;s que duplicado en el &uacute;ltimo a&ntilde;o y afecta a 927.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, ha lamentado que, debido a la escalada de los precios de la vivienda -cuyo precio de compra alcanz&oacute; los 2.121 euros por metro cuadrado a finales de 2025-, la emancipaci&oacute;n es una &ldquo;misi&oacute;n imposible&rdquo; y cuando los j&oacute;venes consiguen independizarse el precio de la vivienda les lleva el sueldo.
    </p><p class="article-text">
        Todo esto hace que el acceso a la vivienda sea el &ldquo;gran desaf&iacute;o&rdquo; de la juventud de Cantabria, donde &ldquo;solo&rdquo; el 14,5% de las personas j&oacute;venes est&aacute;n independizadas (uno de cada siete), seg&uacute;n datos de 2024.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Garay ha coincidido con Mantec&oacute;n en que el principal &ldquo;cuello de botella&rdquo; sigue siendo la vivienda. &ldquo;La juventud de Cantabria est&aacute; mejorando en el mercado laboral, pero todav&iacute;a no consigue convertir esa mejora laboral en un proyecto de vida aut&oacute;nomo&rdquo;, ha concluido la sindicalista, que ha reclamado empleo de calidad y vivienda asequible para que una generaci&oacute;n pueda &ldquo;trabajar, emanciparse, formar un hogar y desarrollar su proyecto de vida en Cantabria&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/jovenes-cantabros-requieren-11-anos-salario-integro-acceder-vivienda-ccoo_1_13442349.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 09:57:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" length="2518331" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2518331" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los jóvenes cántabros requieren casi 11 años de salario íntegro para acceder a una vivienda, según CCOO]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b3c9ce95-19a1-495f-bf25-08488e52381d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x959y526.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Jóvenes,Precariedad,Precariedad laboral,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l'Eivissa del luxe]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657" alt="Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l&#039;Eivissa del luxe"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més d’una desena de persones viuen en un terreny que fins al 2016 acollia el ‘Gorila Hippy Market’, on resideixen una vintena de treballadors senegalesos. A un quilòmetre i mig de la zona, sobreviuen treballadors sahrauís que acampen en un bosc arran del litoral
</p><p class="subtitle">L'hotel en ruïnes en què malviuen els treballadors del turisme eivissenc: "Em fa vergonya, però he de comptar la meva història"
</p></div><p class="article-text">
        El cor de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou t&eacute;, des de fa anys, un halo fantasmag&ograve;ric. La decad&egrave;ncia d&rsquo;aquest tram del litoral sud-oest de l&rsquo;illa d&rsquo;Eivissa ha estat progressiva: bars i negocis van anar abaixant la persiana quan un altre model tur&iacute;stic, menys vinculat al turisme de masses i de fam&iacute;lies, va comen&ccedil;ar a triomfar. L&rsquo;antic terreny que acollia el Gorila Hippy Market n&rsquo;&eacute;s un s&iacute;mbol. Aquesta sensaci&oacute; de declivi no abandona el barri, que fa tot just tres setmanes va viure<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desallotjament d&rsquo;una desena de treballadors que malvivien en una estructura abandonada i plena de grafits</a>, que ja forma part del paisatge ru&iuml;n&oacute;s de Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;un terreny que va servir d&rsquo;allotjament a m&eacute;s d&rsquo;un centenar de treballadors de la ind&uacute;stria tur&iacute;stica i que s&rsquo;ha posat a la venda per 35 milions d&rsquo;euros -a trav&eacute;s d&rsquo;un portal immobiliari digital- mentre que la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L. litiga amb l&rsquo;Ajuntament per obtenir la llic&egrave;ncia que li permeti acabar de construir l&rsquo;hotel. La societat ha declinat fer declaracions sobre la situaci&oacute; de l&rsquo;edifici o el proc&eacute;s judicial. D&rsquo;altra banda, una desena dels desallotjats de Punta Xinx&oacute; han migrat ara a l&rsquo;espai de 10.000 metres quadrats que fins fa deu anys constitu&iuml;a una atracci&oacute; tur&iacute;stica, encara que de curta vida.
    </p><p class="article-text">
        En un mat&iacute; enganx&oacute;s d&rsquo;agost, dos d&rsquo;ells resen sobre unes estoretes que han est&egrave;s a terra. No arriben a la mitja dotzena, tot i que al migdia &eacute;s probable que la majoria siguin als seus llocs de treball. Aquest diari ha intentat parlar amb alguns per preguntar-los per la situaci&oacute; en qu&egrave; viuen. Tanmateix, prefereixen no fer cap comentari al respecte, al&middot;legant que es tracta d&rsquo;una propietat privada. Es mostren visiblement nerviosos i molestos pel fet d&rsquo;estar, una vegada m&eacute;s, en el focus medi&agrave;tic, ja que cada vegada que es desmantella un assentament se&rsquo;n construeix un altre perqu&egrave; la q&uuml;esti&oacute; de fons -la crisi residencial- continua sense resoldre&rsquo;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els hostes estenen la roba a les baranes del recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els hostes estenen la roba a les baranes del recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una ve&iuml;na de la zona, que prefereix no ser identificada, explica que a l&rsquo;antic mercadet <em>hippie</em> hi viuen una vintena de persones i que les primeres van comen&ccedil;ar a arribar-hi fa uns quatre mesos, abans del desallotjament de Punta Xinx&oacute;. Afirma que no hi ha problemes de conviv&egrave;ncia, ni de cap altre tipus, amb els residents. El problema, assenyala, &eacute;s que el recinte funciona des de fa anys com a abocador il&middot;legal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els desallotjats que viuen en un antic mercadet</strong></h2><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;</strong>S&iacute;, s&oacute;n d&rsquo;origen senegal&egrave;s, van entrar quan van desallotjar l&rsquo;hotel de Punta Xinx&oacute;, per&ograve; no donen problemes&rdquo;, assenyala una treballadora d&rsquo;un establiment de records dels voltants, sense aprofundir gaire en la q&uuml;esti&oacute;. El juliol del 2013, i durant nom&eacute;s uns anys, el recinte va comen&ccedil;ar a funcionar com a mercadet <em>hippie</em>, despr&eacute;s que la mercantil Fifty, S.L. obtingu&eacute;s els permisos municipals per explotar a la parcel&middot;la un bar-restaurant, un caf&egrave;-concert, una sala de festes sense atraccions i dos locals destinats a la venda de productes artesanals. Tanmateix, fa una d&egrave;cada que a la propietat s&rsquo;hi acumulen vehicles abandonats, materials i altres objectes pesants que han portat els ve&iuml;ns, preocupats, a denunciar la situaci&oacute; a trav&eacute;s de la L&iacute;nia Verda de l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep.
    </p><p class="article-text">
        Chris Langley, que fa m&eacute;s de quatre d&egrave;cades que resideix a Cala de Bou, a Sant Josep de sa Talaia, creu que l&rsquo;Ajuntament -per resoldre la situaci&oacute; de Punta Xinx&oacute; i del Gorila Hippy Market- podria &ldquo;adquirir ambdues propietats a preu de mercat utilitzant fons europeus i estatals&rdquo;. &ldquo;Aix&iacute; se solucionaria el problema d&rsquo;arrel i es podrien crear instal&middot;lacions p&uacute;bliques i zones verdes&rdquo;, afegeix a aquest diari. En aquest sentit, considera que la crisi d&rsquo;habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l&rsquo;Ajuntament ced&iacute;s s&ograve;l p&uacute;blic de la seva propietat &ldquo;per crear espais de conviv&egrave;ncia i llogar habitacions a un preu m&iacute;nim&rdquo; d&rsquo;uns 300 euros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Chris Langley, veí de Cala de Bou, considera que la crisi d’habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l’Ajuntament cedís sòl públic de la seva propietat “per crear espais de convivència i llogar habitacions a un preu mínim” d’uns 300 euros
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Chris Langley</span>
                                        <span>—</span> Veí de Cala de Bou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’hotel inacabat de Punta Xinxó, on van arribar a malviure més d’un centenar de treballadors abans de ser desallotjats, continua tancat i es ven per 35 milions d’euros "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’hotel inacabat de Punta Xinxó, on van arribar a malviure més d’un centenar de treballadors abans de ser desallotjats, continua tancat i es ven per 35 milions d’euros                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Com a mesura d&rsquo;emerg&egrave;ncia, es podrien instal&middot;lar m&ograve;duls prefabricats amb habitacions individuals, cuina comunit&agrave;ria, banys i una sala comuna&rdquo;, sost&eacute; aquest ve&iacute;, que opina que l&rsquo;Ajuntament nom&eacute;s hauria d&rsquo;aportar el terreny i comptar amb el suport de l&rsquo;IBAVI -Institut Balear de l&rsquo;Habitatge, que dep&egrave;n del Govern- per finan&ccedil;ar la instal&middot;laci&oacute; &ldquo;aprofitant els fons europeus o els plans auton&ograve;mics que ja existeixen per a habitatge&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;alcalde parla d&rsquo;&ldquo;alberg il&middot;legal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, explica, en declaracions a elDiario.es, que en el passat alguns dels treballadors van demanar ajuda econ&ograve;mica per abandonar l&rsquo;illa, i que l&rsquo;Ajuntament els la va proporcionar. Aix&iacute; respon quan se li pregunta si els Serveis Socials de l&rsquo;Ajuntament han facilitat algun tipus de prestaci&oacute; als desallotjats de l&rsquo;hotel de Punta Xinx&oacute;, alguns dels quals han acabat a l&rsquo;antic mercadet <em>hippie</em>. A m&eacute;s, aclareix que no es tracta de persones sense recursos i que el consistori fa el que pot en funci&oacute; de les compet&egrave;ncies que t&eacute; -i entre les quals no hi ha l&rsquo;habitatge-. &ldquo;Tothom t&eacute; feina, tothom t&eacute; ingressos&rdquo;, afirma sobre el perfil dels residents.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, nega que el que est&agrave; passant al <em>Gorila Hippy Market</em> sigui un nou assentament de barraques, sin&oacute; que probablement es tracta d&rsquo;un &ldquo;alberg il&middot;legal&rdquo;. &ldquo;No hi ha un assentament: hi ha una persona que s&rsquo;est&agrave; aprofitant d&rsquo;una situaci&oacute; que tenim avui dia d&rsquo;escassetat d&rsquo;habitatge&rdquo;, afirma. Roig explica que han parlat amb els nous ocupants de l&rsquo;espai i que tots els han comunicat que &ldquo;estan pagant un lloguer, de manera que crec que el que s&rsquo;est&agrave; fent &eacute;s aprofitar una circumst&agrave;ncia&rdquo;. &ldquo;Si no &eacute;s aix&iacute;, ens agradaria que la propietat desallotg&eacute;s aquesta zona&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hi ha un assentament: hi ha una persona que s’està aprofitant d’una situació que tenim avui dia d’escassetat d’habitatge
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Roig</span>
                                        <span>—</span> Alcalde de Sant Josep de sa Talaia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquest sentit, argumenta que estan actuant per dues vies: la urban&iacute;stica i la d&rsquo;activitats. Aquesta &uacute;ltima via &eacute;s la que permetria desallotjar el recinte en cas que estigui funcionant com a alberg il&middot;legal, aclareix l&rsquo;alcalde. El propietari ha dit que els residents disposen fins i tot de dutxes, aix&iacute; com de diferents espais, afegeix Roig,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en refer&egrave;ncia a unes declaracions fetes al Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l&rsquo;alcalde opina que els mateixos empresaris del sector tur&iacute;stic, a vegades, intenten mitigar la crisi d&rsquo;habitatge oferint allotjament als seus treballadors. &ldquo;&Eacute;s important tenir-ho en compte&rdquo;, assegura, i afegeix que alguns d&rsquo;aquests treballadors amb qui han parlat reconeixen que els han ofert llogar habitacions per un preu d&rsquo;entre 300 i 400 euros al mes. &ldquo;Qui rebutja o no vol aquestes opcions crec que no t&eacute; cabuda a l&rsquo;illa en aquest moment&rdquo;, conclou Roig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;Ajuntament investiga si l&#039;antic mercadet hippie funciona com un alberg il·legal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;Ajuntament investiga si l&#039;antic mercadet hippie funciona com un alberg il·legal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre una desena i una vintena de senegalesos viuen a l’antic Gorila Hippy Market després del desallotjament de l’hotel en ruïnes de Punta Xinxó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre una desena i una vintena de senegalesos viuen a l’antic Gorila Hippy Market després del desallotjament de l’hotel en ruïnes de Punta Xinxó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Acampats en un bosc</strong></h2><p class="article-text">
        A poc m&eacute;s d&rsquo;un quil&ograve;metre d&rsquo;aquesta zona s&rsquo;ha format un petit assentament de barraques, a la zona costanera entre Cala de Bou i Port des Torrent. Una treballadora d&rsquo;una botiga explica que a la zona hi viuen treballadors sahrau&iacute;s, per&ograve; que aix&ograve; ja passava abans del desallotjament de l&rsquo;hotel abandonat de Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed t&eacute; vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per comen&ccedil;ar una temporada m&eacute;s treballant en el sector de l&rsquo;hostaleria. Durant els pr&ograve;xims mesos atendr&agrave; els clients del <em>buffet</em> de l&rsquo;Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre dorm en una tenda de campanya al costat d&rsquo;una quinzena m&eacute;s de treballadors del mateix origen, en aquesta zona boscosa propera a Port des Torrent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahmed té vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per començar una temporada més treballant en el sector de l’hostaleria. Durant els pròxims mesos atendrà els clients del bufet de l’Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre ell dorm en una tenda de campanya al costat d’una quinzena més de treballadors sahrauís
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ve d&rsquo;Elx i a l&rsquo;octubre, quan acabi l&rsquo;estiu, tornar&agrave; a la seva terra. &Eacute;s un dels centenars de treballadors procedents del S&agrave;hara Occidental que, segons explica, han arribat els darrers anys a l&rsquo;illa per treballar principalment en el sector de l&rsquo;hostaleria i que ara es troben amb una temporada m&eacute;s en qu&egrave; l&rsquo;allotjament s&rsquo;ha convertit en un problema.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera vegada que aquest jove sahrau&iacute; es trasllada per treballar a la Piti&uuml;sa. Des de fa uns anys torna per ocupar el seu lloc de treball als voltants de l&rsquo;anomenada &lsquo;milla d&rsquo;or&rsquo; d&rsquo;Eivissa, per la concentraci&oacute; de negocis i urbanitzacions de luxe. Al bosc on s&rsquo;han instal&middot;lat, fa temps que els empleats dels negocis dels voltants s&oacute;n testimonis que hi ha persones vivint-hi. La responsable d&rsquo;un restaurant proper assegura que viuen en furgonetes i tendes de campanya, tot i que sense molestar els ve&iuml;ns.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed confessa que podria accedir a una de les habitacions que els ofereixen a l&rsquo;establiment hoteler on treballa per uns 400 euros mensuals, per&ograve; tamb&eacute; explica que aquest import, al cap dels mesos, &eacute;s &laquo;molts diners&raquo;. Totes les persones allotjades en aquesta parcel&middot;la de pins i savines, en habitatges precaris constru&iuml;ts amb lones i tendes de campanya, tenen la necessitat d&rsquo;estalviar per, quan tornin a casa, ajudar les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guants de feina i peces penjades de les branques d&#039;un pi al bosc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guants de feina i peces penjades de les branques d&#039;un pi al bosc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una illa sense lloc per als seus treballadors</strong></h2><p class="article-text">
        Anteriorment, els temporers d&rsquo;origen sahrau&iacute; solien establir-se en uns terrenys situats a sa Carroca -a prop de Sant Jordi de ses Salines, al terme municipal de Sant Josep- i en els situats just darrere de la ITV del Recinte Firal, a la perif&egrave;ria de Vila (com es coneix la ciutat d&rsquo;Eivissa). Per&ograve; les actuacions dels equips de govern per fer desapar&egrave;ixer la imatge de barraquisme dels municipis que governen han provocat que el sector m&eacute;s precari de la poblaci&oacute; busqu&eacute;s altres alternatives. Una precarietat que els ha portat a viure en condicions infames per la manca d&rsquo;habitatge, malgrat la demanda de m&agrave; d&rsquo;obra a la ind&uacute;stria tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Pel que sembla, el petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep desallotg&eacute;s, a finals de juliol, l&rsquo;esquelet en ru&iuml;nes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinx&oacute;. L&rsquo;ocupaci&oacute; de la construcci&oacute; s&iacute; que va generar malestar i queixes entre els ve&iuml;ns i els propietaris i treballadors dels comer&ccedil;os contigus per les males olors que desprenia el terreny.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l’Ajuntament de Sant Josep desallotgés, a finals de juliol, l’esquelet en ruïnes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinxó
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Van ser les persones que hi vivien les que es van anar traslladant cap a la propietat privada del Gorila Hippy Market despr&eacute;s de sentir els tambors del desallotjament, en un espai on al llarg dels anys s&rsquo;han intentat desenvolupar diversos projectes empresarials sense que cap arrib&eacute;s a quallar.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;actual propietari del terreny ja protestava el 2021 perqu&egrave; no entenia les queixes dels ve&iuml;ns i assegurava que netejava el terreny &ldquo;un cop al mes&rdquo;,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons declaracions al Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>. Entre els seus plans hi havia de construir-hi un Parc Hotel, per al qual va comen&ccedil;ar a tramitar els permisos necessaris amb l&rsquo;Ajuntament, tot i que va recon&egrave;ixer que vendre el terreny tamb&eacute; era una opci&oacute; que tenia sobre la taula. El propietari ha declinat fer valoracions per a aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tenda de campanya oculta entre pins i savines a Port des Torrent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tenda de campanya oculta entre pins i savines a Port des Torrent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a la pres&egrave;ncia de turismes abandonats, l&rsquo;empresari va culpar un antic empleat que s&rsquo;encarregava de cuidar les instal&middot;lacions, segons publicava el mateix mitj&agrave; local. Fins i tot va arribar a acusar aquest treballador de cobrar diners &ldquo;a esquena seva&rdquo;, motiu pel qual va acabar acomiadant-lo i pel qual alguns dels vehicles es van quedar a la propietat. En aquell moment, ja hi havia persones vivint a l&rsquo;espai que la figura de King Kong, que donava nom a l&rsquo;extint mercadet, continua presidint. Pel que fa als residents, el propietari va assegurar que n&rsquo;estava &ldquo;plenament al corrent&rdquo; i va especificar que es tractava d&rsquo;empleats seus que cuidaven la zona davant de possibles ocupacions o robatoris.
    </p><p class="article-text">
        Durant anys, els projectes per donar un &uacute;s a la finca han topat amb les queixes dels ve&iuml;ns d&rsquo;una de les urbanitzacions contig&uuml;es, segons fonts properes a empresaris de la zona. L&rsquo;alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l&rsquo;espai als assentats, la majoria d&rsquo;origen senegal&egrave;s, perqu&egrave; hi visquin. En cas que no fos aix&iacute;, demana al propietari que desallotgi el recinte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant anys, els projectes per donar un ús a la finca han topat amb les queixes dels veïns d’una de les urbanitzacions contigües. L’alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l’espai als assentats perquè hi visquin. En cas que no fos així, demana al propietari que desallotgi el recinte
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Assenyala, aix&iacute; mateix, que &ldquo;la falta de col&middot;laboraci&oacute;&rdquo; dels propietaris dels terrenys facilita que aquests assentaments es mantinguin en el temps. Una<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">situaci&oacute; que tamb&eacute; atribueix a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, la casera dels famosos</a>, i propiet&agrave;ria dels terrenys boscosos de Port des Torrent a trav&eacute;s d&rsquo;una de les seves societats. Aix&iacute;, l&rsquo;alcalde considera necessari que les administracions, les empreses i els propietaris dels terrenys col&middot;laborin per evitar que les persones expulsades d&rsquo;un assentament acabin ocupant-ne un altre. Tant el Gorila Hippy Market com el terreny bosc&oacute;s del carrer de Conca s&oacute;n dos dels punts on s&rsquo;ha reprodu&iuml;t aquesta situaci&oacute;. Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; no ha respost a les preguntes d&rsquo;aquest diari sobre quina &eacute;s la situaci&oacute; del terreny del carrer de Conca.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; m&eacute;s enll&agrave; de les situacions particulars de cadasc&uacute;, el desallotjament judicial d&rsquo;un assentament &eacute;s, en molts casos, l&rsquo;avantsala de l&rsquo;ocupaci&oacute; d&rsquo;un altre, perqu&egrave; les causes estructurals -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;escassetat d&rsquo;habitatge i els preus elevats del lloguer</a>- que empenyen les persones a viure en condicions de precarietat residencial es mantenen intactes. En els darrers anys, especialment despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, s&rsquo;ha produ&iuml;t un fenomen nou a Eivissa:<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la proliferaci&oacute; d&rsquo;assentaments de barraques</a>. Els assentaments de l&rsquo;illa comparteixen una mateixa contradicci&oacute;: en un lloc on cada vegada m&eacute;s espais es transformen per atraure inversions i visitants amb un alt poder adquisitiu, les persones que treballen i sostenen l&rsquo;economia local tenen cada vegada m&eacute;s dificultats per trobar un lloc digne on viure.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 04:31:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" length="1254439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1254439" width="4723" height="2657"/>
      <media:title><![CDATA[Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l'Eivissa del luxe]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Trabajadores,Trabajadores pobres,Desalojos,Mercado inmobiliario,Precariedad,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,chabolismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado 'hippie': el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657" alt="Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado &#039;hippie&#039;: el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de una decena de personas moran en un terreno que hasta 2016 albergaba el 'Gorila Hippy Market', en cuyo interior viven una veintena de trabajadores senegaleses. A un kilómetro y medio de la zona, subsisten trabajadores saharauis que acampan en un bosque pegado al litoral</p><p class="subtitle">El hotel en ruinas en el que malviven los trabajadores del turismo ibicenco: “Me da vergüenza, pero debo contar mi historia”
</p></div><p class="article-text">
        El coraz&oacute;n de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou, tiene, desde hace a&ntilde;os, un halo fantasmag&oacute;rico. La decadencia de este tramo del litoral suroeste de la isla de Eivissa ha sido progresivo: bares y negocios fueron echando el cerrojo cuando otro modelo tur&iacute;stico, menos vinculado al turismo de masas y de familias, empez&oacute; a triunfar. El antiguo terreno que albergaba el Gorila Hippy Market es un s&iacute;mbolo de ello. Esa sensaci&oacute;n de declive no se deshace del barrio, que vivi&oacute; hace apenas tres semanas <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desalojo de una decena de trabajadores que malviv&iacute;an en una estructura abandonada y grafiteada</a> que ya forma parte del ruinoso paisaje en Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un terreno que sirvi&oacute; como morada de m&aacute;s de un centenar de trabajadores de la industria tur&iacute;stica, y que se ha puesto a la venta por 35 millones de euros -a trav&eacute;s de un portal inmobiliario digital- mientras que la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L. litiga con el Ayuntamiento para obtener la licencia que le permita terminar de construir el hotel. La sociedad ha declinado hacer declaraciones sobre la situaci&oacute;n del edificio o el proceso judicial. Por otro lado, una decena de los desalojados en Punta Xinx&oacute; han migrado ahora al espacio de 10.000 metros cuadrados que hasta hace diez a&ntilde;os constitu&iacute;a una atracci&oacute;n tur&iacute;stica, aunque de corta vida.
    </p><p class="article-text">
        En una pegajosa ma&ntilde;ana de agosto, dos de ellos oran sobre unas esterillas que han extendido en el suelo. No suman m&aacute;s de media docena, aunque a pleno mediod&iacute;a probablemente la mayor&iacute;a se encuentren en sus puestos de trabajo. Este diario ha intentado hablar con algunos de ellos para preguntarles por la situaci&oacute;n en la que viven. Sin embargo, prefieren no hacer ning&uacute;n comentario al respecto, alegando que se trata de una propiedad privada. Se encuentran visiblemente nerviosos y molestos por estar, una vez m&aacute;s, en el foco medi&aacute;tico, pues cada vez que se desmantela un asentamiento se erige otro debido a que la cuesti&oacute;n de fondo &ndash;la crisis habitacional&ndash; sigue sin resolverse.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los huéspedes tienden la ropa en las barandillas del recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los huéspedes tienden la ropa en las barandillas del recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una vecina de la zona, que prefiere no ser identificada, explica que en el antiguo mercadillo <em>hippie</em> residen una veintena de personas, y que las primeras empezaron a llegar hace unos cuatro meses, antes del desalojo de Punta Xinx&oacute;. Afirma que no hay problemas de convivencia, ni de ning&uacute;n otro tipo, con los moradores. El problema, se&ntilde;ala, es que el recinto funciona desde hace a&ntilde;os a modo de vertedero ilegal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los desalojados que moran en un antiguo mercadillo</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;S&iacute;, son de origen senegal&eacute;s, entraron cuando desalojaron el hotel de Punta Xinx&oacute;, pero no dan problemas&rdquo;, se&ntilde;ala una trabajadora de un souvenir de los alrededores, sin ahondar mucho en la cuesti&oacute;n. En julio de 2013, durante apenas unos a&ntilde;os, el recinto empez&oacute; a funcionar como un mercadillo <em>hippie</em>, despu&eacute;s de que la mercantil Fifty, S.L. obtuviera los permisos municipales para explotar en la parcela un bar-restaurante, un caf&eacute;-concierto, una sala de fiestas sin atracciones y dos locales destinados a la venta de productos artesanales. Sin embargo, hace una d&eacute;cada que en la propiedad se acumulan veh&iacute;culos abandonados, materiales y otro tipo de objetos pesados que han conducido a los vecinos, preocupados, a denunciar la situaci&oacute;n a trav&eacute;s de la L&iacute;nea Verde del Ayuntamiento de Sant Josep.
    </p><p class="article-text">
        Chris Langley, quien lleva m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas residiendo en Cala de Bou, en Sant Josep de Sa Talaia, cree que el Ayuntamiento &ndash;para resolver la situaci&oacute;n de Punta Xinx&oacute; y el Gorila Hippy Market&ndash; podr&iacute;a &ldquo;adquirir ambas propiedades a precio de mercado utilizando fondos europeos y estatales&rdquo;. &ldquo;As&iacute; se solucionar&iacute;a el problema de ra&iacute;z y se podr&iacute;an crear instalaciones p&uacute;blicas y zonas verdes&rdquo;, a&ntilde;ade a este diario. En este sentido, valora que la crisis de vivienda de los trabajadores de temporada se podr&iacute;a mitigar si el Ayuntamiento cediera suelo p&uacute;blico de su propiedad &ldquo;para crear espacios de convivencia y alquilar habitaciones a un precio m&iacute;nimo&rdquo; de unos 300 euros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Chris Langley, vecino de Cala de Bou, valora que la crisis de vivienda de los trabajadores de temporada se podría mitigar si el Ayuntamiento cediera suelo público de su propiedad “para crear espacios de convivencia y alquilar habitaciones a un precio mínimo” de unos 300 euros</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Chris Langley</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Cala de Bou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El inacabado hotel de Punta Xinxó, donde llegaron a malvivir más de cien trabajadores antes de ser desalojados, permanece vallado ya la venta por 35 millones de euros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El inacabado hotel de Punta Xinxó, donde llegaron a malvivir más de cien trabajadores antes de ser desalojados, permanece vallado ya la venta por 35 millones de euros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Como medida de emergencia, se podr&iacute;an instalar m&oacute;dulos prefabricados con habitaciones individuales, cocina comunitaria, ba&ntilde;os y un sal&oacute;n com&uacute;n&rdquo;, sostiene este vecino, que opina que el Ayuntamiento solo tendr&iacute;a que aportar el terreno y apoyarse en el IBAVI &ndash;Instituto Balear de la Vivienda, que depende del Govern&ndash; para costear la instalaci&oacute;n &ldquo;aprovechando los fondos europeos o los planes auton&oacute;micos que ya existen para vivienda&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El alcalde habla de &ldquo;albergue ilegal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, explica, en declaraciones a elDiario.es, que en el pasado algunos de los trabajadores pidieron ayuda econ&oacute;mica para abandonar la isla, y que el Ayuntamiento se la proporcion&oacute;. As&iacute; responde al ser consultado sobre si Servicios Sociales del Ayuntamiento ha facilitado alg&uacute;n tipo de prestaci&oacute;n a los desalojados del hotel de Punta Xinx&oacute;, algunos de los cuales han terminado en el antiguo mercadillo <em>hippie</em>. Adem&aacute;s, aclara que no se trata de personas sin recursos y que el Consistorio hace lo que puede en base a las competencias que tiene -y en las que no entra vivienda-. &ldquo;Todo el mundo tiene trabajo, todo el mundo tiene ingresos&rdquo;, asevera sobre el perfil de los moradores.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, niega que lo que est&aacute; sucediendo en el <em>Gorila Hippy Market </em>sea un nuevo poblado chabolista sino que se trata probablemente de un &ldquo;albergue ilegal&rdquo;. &ldquo;No hay un asentamiento: hay una persona que se est&aacute; aprovechando de una situaci&oacute;n que tenemos hoy por hoy de escasez de vivienda&rdquo;, afirma. Roig explica que han hablado con los nuevos ocupantes del espacio, y que todos ellos les han comunicado que &ldquo;est&aacute;n pagando un alquiler, con lo cual, creo que lo que se est&aacute; haciendo es aprovechar una circunstancia&rdquo;. &ldquo;Si no es as&iacute;, nos gustar&iacute;a que la propiedad desalojara esta zona&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hay un asentamiento: hay una persona que se está aprovechando de una situación que tenemos hoy por hoy de escasez de vivienda</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Roig</span>
                                        <span>—</span> Alcalde de Sant Josep de sa Talaia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En este sentido, argumenta que est&aacute;n actuando por dos v&iacute;as: urban&iacute;stica y de actividades. Esta &uacute;ltima v&iacute;a es la que permitir&iacute;a desalojar el recinto en caso de que est&eacute; funcionando como albergue ilegal, aclara el alcalde. El propietario ha dicho que los moradores disponen incluso de duchas, as&iacute; como de diferentes espacios, a&ntilde;ade Roig, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en referencia a declaraciones realizadas a Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el alcalde opina que los propios empresarios del sector tur&iacute;stico, en ocasiones, intentan mitigar la crisis de vivienda ofreciendo alojamiento a sus trabajadores. &ldquo;Es importante tenerlo en cuenta&rdquo;, asegura y a&ntilde;ade que algunos de estos trabajadores con los que han hablado reconocen que les han ofrecido el alquiler de habitaciones por un precio de entre los 300 y 400 euros al mes. &ldquo;Quien rechaza o no quiere estas opciones creo que no tiene cabida en la isla en este momento&rdquo;, zanja Roig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Ayuntamiento investiga si el antiguo mercadillo hippie funciona como un_albergue ilega"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Ayuntamiento investiga si el antiguo mercadillo hippie funciona como un_albergue ilega                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre una decena y veintena de senegaleses moran en el antiguo Gorila Hippy Market después del desalojo del hotel en ruinas de Punta Xinxó (Cala de Bou)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre una decena y veintena de senegaleses moran en el antiguo Gorila Hippy Market después del desalojo del hotel en ruinas de Punta Xinxó (Cala de Bou)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Acampados en un bosque</strong></h2><p class="article-text">
        A pocos m&aacute;s de un kil&oacute;metro de esta zona se ha formado un peque&ntilde;o poblado chabolista, en la zona costera entre Cala de Bou y Port des Torrent. Una trabajadora de una tienda explica que en la zona viven trabajadores saharauis, pero que ello ya ocurr&iacute;a antes del desalojo del hotel abandonado en Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed tiene 20 a&ntilde;os y hace apenas tres d&iacute;as que ha llegado a Eivissa para empezar una temporada m&aacute;s trabajando en la hosteler&iacute;a. Durante los pr&oacute;ximos meses atender&aacute; a los clientes del <em>buffet</em> del Ibiza Gran Hotel, uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras &eacute;l duerme en una tienda de campa&ntilde;a junto a otra quincena de trabajadores del mismo origen, en esta &aacute;rea boscosa pr&oacute;xima a Port des Torrent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahmed tiene 20 años y hace apenas tres días que ha llegado a Eivissa para empezar una temporada más trabajando en la hostelería. Durante los próximos meses atenderá a los clientes del buffet del Ibiza Gran Hotel, uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras él duerme en una tienda de campaña junto a otra quincena de trabajadores saharauis</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Viene de Elche y en octubre, cuando termine el verano, regresar&aacute; a su tierra. Es uno de los cientos de trabajadores procedentes del S&aacute;hara Occidental que, seg&uacute;n cuenta, llegaron durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os a la isla para trabajar principalmente en la hosteler&iacute;a y que ahora se encuentran con una temporada m&aacute;s en la que el alojamiento se ha convertido en un problema.
    </p><p class="article-text">
        No es la primera vez que este joven saharaui se traslada para trabajar en la pitiusa. Desde hace unos a&ntilde;os vuelve para ocupar su puesto de trabajo en las proximidades de la conocida como &lsquo;milla de oro&rsquo; de Eivissa, por la concentraci&oacute;n de negocios y urbanizaciones de lujo. En el bosque en el que se han instalado hace tiempo que los empleados de los negocios de los alrededores son testigos de que hay personas viviendo en su interior. Una encargada de un restaurante cercano asegura que viven en furgonetas y tiendas de campa&ntilde;a, aunque sin molestar a los vecinos.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed confiesa que podr&iacute;a acceder a una de las habitaciones que les ofrecen en el establecimiento hotelero donde trabaja por unos 400 euros mensuales, pero tambi&eacute;n expresa que ese importe, al final de los meses, es &ldquo;mucho dinero&rdquo;. Todos los alojados en esta parcela de pinos y sabinas en infraviviendas construidas a partir de lonas y tiendas de campa&ntilde;a tienen la necesidad de ahorrar para, cuando vuelvan a casa, ayudar a sus familiares.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guantes de faena y prendas colgados de las ramas de un pino en el bosque"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guantes de faena y prendas colgados de las ramas de un pino en el bosque                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una isla sin sitio para sus trabajadores</strong></h2><p class="article-text">
        Anteriormente, los temporeros de origen saharaui sol&iacute;an establecerse en unos terrenos situados en sa Carroca &ndash;cerca de Sant Jordi de ses Salines, t&eacute;rmino municipal de Sant Josep&ndash; y en el ubicado justo detr&aacute;s de la ITV del Recinto Ferial, en la periferia de Vila (como se conoce a la ciudad de Eivissa). Pero las actuaciones de los equipos de gobierno para hacer desaparecer la imagen chabolista de los municipios en los que legislan ha provocado que el sector m&aacute;s precario de la poblaci&oacute;n buscara otras alternativas. Una precariedad que les ha llevado a vivir en condiciones infames por la falta de vivienda, pese a la demanda de mano de obra en la industria tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Al parecer, el peque&ntilde;o n&uacute;cleo chabolista de la calle de Conca ya exist&iacute;a previamente a que el Ayuntamiento de Sant Josep desalojara, a finales de julio, el esqueleto en ruinas de lo que pudo haber sido un complejo hotelero de lujo en Punta Xinx&oacute;. La ocupaci&oacute;n de la construcci&oacute;n s&iacute; que gener&oacute; malestar y quejas entre los vecinos y los propietarios y trabajadores de comercios contiguos por los hedores que desprend&iacute;a el terreno.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pequeño núcleo chabolista de la calle de Conca ya existía previamente a que el Ayuntamiento de Sant Josep desalojara, a finales de julio, el esqueleto en ruinas de lo que pudo haber sido un complejo hotelero de lujo en Punta Xinxó</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fueron las personas que viv&iacute;an all&iacute; quienes se fueron marchando hacia la propiedad privada del <em>Gorila Hippy Market </em>tras escuchar tambores de desalojo donde a lo largo de los a&ntilde;os se han intentado desarrollar varios proyectos de negocio sin que ninguno llegara a cuajar.
    </p><p class="article-text">
        El actual due&ntilde;o del terreno ya protestaba en 2021 al no comprender las quejas de los vecinos y asegur&oacute; limpiar el terreno &ldquo;una vez cada mes&rdquo;, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n declaraciones a Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>. Entre sus planes estaba construir en el per&iacute;metro un Parque Hotel para el que empez&oacute; a tramitar los permisos necesarios con el Ayuntamiento, aunque reconoci&oacute; que vender el terreno tambi&eacute;n es una opci&oacute;n que tiene encima de la mesa. El propietario ha declinado realizar valoraciones para este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tienda de campaña oculta entre pinos y sabinas en Port des Torrent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tienda de campaña oculta entre pinos y sabinas en Port des Torrent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la presencia de turismos abandonados, el empresario culp&oacute; a un antiguo empleado que se encargaba de cuidar las instalaciones, como publicaba el mismo medio local. Incluso lleg&oacute; a acusar a este trabajador de cobrar dinero &ldquo;a sus espaldas&rdquo;, motivo por el que termin&oacute; despidi&eacute;ndole y por el que algunos de los veh&iacute;culos se quedaron en la propiedad. En ese momento, ya hab&iacute;a personas viviendo en el espacio que la figura de King Kong, que daba nombre al extinto mercadillo, sigue presidiendo. Respecto a los moradores, el propietario asegur&oacute; que estaba &ldquo;en pleno conocimiento&rdquo; y especific&oacute; que se trataba de empleados suyos que cuidaban la zona ante posibles ocupaciones o robos.
    </p><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, los proyectos para dar uso a la finca han chocado con las quejas de los vecinos de una de las urbanizaciones colindantes, seg&uacute;n fuentes pr&oacute;ximas a empresarios de la zona. El alcalde de Sant Josep asegura que la propiedad estar&iacute;a alquilando el lugar a los asentados, la mayor&iacute;a de origen senegal&eacute;s, para que vivan all&iacute;. En caso de que no fuera as&iacute;, pide al due&ntilde;o el desalojo del recinto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante años, los proyectos para dar uso a la finca han chocado con las quejas de los vecinos de una de las urbanizaciones colindantes. El alcalde de Sant Josep asegura que la propiedad estaría alquilando el lugar a los asentados para que vivan allí. En caso de que no fuera así, pide al dueño el desalojo del recinto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Se&ntilde;ala, asimismo, que &ldquo;la falta de colaboraci&oacute;n&rdquo; de los propietarios de los terrenos facilita que estos asentamientos se mantengan en el tiempo. Una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">situaci&oacute;n que tambi&eacute;n achaca a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, la casera de los famosos</a>, y propietaria de los terrenos boscosos de Port des Torrent a trav&eacute;s de una de sus sociedades. As&iacute;, el alcalde valora la necesidad de que administraciones, empresas y propietarios de terrenos colaboren para evitar que las personas expulsadas de un asentamiento terminen ocupando otro. Tanto el Gorila Hippy Market como el terreno boscoso de la calle Conca son dos de los puntos donde se ha reproducido la situaci&oacute;n. Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; no ha respondido a las preguntas de este diario sobre cu&aacute;l es la situaci&oacute;n del terreno de la calle de Conca.
    </p><p class="article-text">
        Pero m&aacute;s all&aacute; de las situaciones particulares de cada uno, el desalojo judicial de un asentamiento es, en muchos casos, la antesala de la ocupaci&oacute;n de otro, porque las causas estructurales &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la escasez de vivienda y los elevados precios del alquiler&ndash;</a> que empujan a las personas a vivir en condiciones de precariedad residencial permanecen intactas. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, especialmente despu&eacute;s de la pandemia, se ha dado un fen&oacute;meno nuevo en Eivissa: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la proliferaci&oacute;n de poblados barraquistas</a>. Los asentamientos de la isla comparten una misma contradicci&oacute;n: en un lugar donde cada vez m&aacute;s espacios se transforman para atraer inversiones y visitantes con alto poder adquisitivo, quienes trabajan y sostienen la econom&iacute;a local tienen cada vez m&aacute;s dificultades para encontrar un lugar digno en el que vivir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 20:05:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" length="1254439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1254439" width="4723" height="2657"/>
      <media:title><![CDATA[Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado 'hippie': el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Trabajadores,Trabajadores pobres,Desalojos,Mercado inmobiliario,Precariedad,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,chabolismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Lo estás haciendo mal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/desdeelsur/haciendo-mal_132_13404956.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/433216a3-e8fc-4514-98b5-16b510e46153_16-9-discover-aspect-ratio_default_1115633.jpg" width="4912" height="2763" alt="Lo estás haciendo mal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un sistema que consigue convencernos de que todo nuestro malestar se debe a nuestros propios fallos, no necesita defenderse. Se empodera mientras nos señala con el dedo y cambia la dirección de la vigilancia hacia nosotros mismos y hacia nuestros semejantes</p></div><p class="article-text">
        Mi madre tiene uno de esos relojes inteligentes (odio llamarlos as&iacute;) que te miden las horas de sue&ntilde;o, si has alcanzado los 10.000 pasos diarios y todas esas cosas. Si no ha cumplido los objetivos, le manda mensajes tipo: &ldquo;&iexcl;Todav&iacute;a est&aacute;s a tiempo de alcanzar tu meta diaria!&rdquo;, &ldquo;&iexcl;Vamos! Solo te quedan 2.000 pasos!&rdquo;, o &ldquo;tu calidad de sue&ntilde;o ha sido un poco peor que la de ayer&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Recuerdo que acab&eacute; borrando la aplicaci&oacute;n de Duolingo porque el b&uacute;ho de las narices no paraba de darme la brasa con que no hac&iacute;a lo suficiente. Me recriminaba que llevaba tres d&iacute;as sin practicar mi ingl&eacute;s, que iba a perder mi racha, que as&iacute; no iba a subir de nivel. Lo que me faltaba. Por si no fuera suficiente con mi voz interior, ahora va a venir el b&uacute;ho a recordarme lo mal que lo estoy haciendo.
    </p><p class="article-text">
        Si abro Instagram, la historia se repite. Aqu&iacute; el lenguaje ya es pel&iacute;n m&aacute;s agresivo. Decenas de creadores de contenido: entrenadores <em>online</em>, nutricionistas, <em>influencers</em>, psic&oacute;logos, gur&uacute;s del bienestar, te lanzan un: &ldquo;Lo est&aacute;s haciendo mal&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Te sientes hinchada despu&eacute;s de comer? Est&aacute;s comiendo mal&rdquo;, &ldquo;&iquest;No puedes conciliar el sue&ntilde;o? Te est&aacute;s yendo a la cama mal&rdquo;, &ldquo;&iquest;Tienes ojeras hasta el suelo? Est&aacute;s usando el retinol mal&rdquo;, &ldquo;&iquest;Te duelen los lumbares, las caderas, las rodillas y sientes que tu cuerpo apenas puede sostenerte? Est&aacute;s entrenando mal. Mal. Mal. Mal. Prueba estos tres <em>tips</em>&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Por supuesto, también me culpo por su existencia, porque tengo que aprender a no exigirme tanto, a tratarme mejor. Resulta que esto también lo hago mal. Y en este bucle infinito, empiezo a pensar de dónde sale esa vocecilla, qué la alimenta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras sube el nivel de las aguas negras del pozo de la culpa, convencida de que no duermo bien porque miro pantallas antes de irme a la cama, de que mi dermatitis cr&oacute;nica se debe a que no s&eacute; gestionar bien el estr&eacute;s o que me duele terriblemente la espalda porque no dedico tiempo a activar el <em>core</em>, me doy cuenta de que dentro de mi cabeza vive una peque&ntilde;a tirana. Una que me abronca constantemente. Incluso en los peores momentos, cuando estoy triste, agotada, o sobrepasada, me dice: &ldquo;Por tu culpa, por tu culpa, por tu gran culpa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por supuesto, tambi&eacute;n me culpo por su existencia, porque tengo que aprender a no exigirme tanto, a tratarme mejor. Resulta que esto tambi&eacute;n lo hago mal. Y en este bucle infinito, empiezo a pensar de d&oacute;nde sale esa vocecilla, qu&eacute; la alimenta. &iquest;Estuvo siempre ah&iacute;? &iquest;Y si no fuera m&iacute;a? &iquest;Y si es la voz de un sistema que nos hace creer que todo nuestro malestar es responsabilidad individual para que no nos d&eacute; por mirar hacia arriba?
    </p><p class="article-text">
        Porque claro, si mir&aacute;semos, aparecer&iacute;an los trabajos precarios, la inestabilidad laboral, la preocupaci&oacute;n por si el casero te subir&aacute; el alquiler el mes que viene, la falta de tiempo para pasear o estar con tus seres queridos, la hiperconectividad que nos hace tener que estar disponibles continuamente, la multitarea que merma nuestra capacidad de concentraci&oacute;n, la angustia por el auge del fascismo, el racismo y el machismo, el clima de violencia pol&iacute;tica y social...
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sospechar de la baja del compañero de trabajo en lugar de reconocernos en su dolor y unirnos para exigir unas condiciones más humanas, no solo nos convierte en una especie de policías del sistema, sino que acaba con la posibilidad de solidaridad y empatía</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y es que un sistema que consigue convencernos de que todo nuestro malestar se debe a nuestros propios fallos, no necesita defenderse. Se empodera mientras nos se&ntilde;ala con el dedo y cambia la direcci&oacute;n de la vigilancia hacia nosotros mismos y hacia nuestros semejantes. Sospechar de la baja del compa&ntilde;ero de trabajo en lugar de reconocernos en su dolor y unirnos para exigir unas condiciones m&aacute;s humanas, no solo nos convierte en una especie de polic&iacute;as del sistema, sino que acaba con la posibilidad de solidaridad y empat&iacute;a. Nos convierte en seres m&aacute;s solitarios y aislados.
    </p><p class="article-text">
        Me gusta pensar que una peque&ntilde;a forma de rebeli&oacute;n pueda ser decirnos: &ldquo;Lo est&aacute;s haciendo bien. Haces lo que puedes. Intentas ser buena gente, ganarte la vida, cuidar y ser feliz. No es nada f&aacute;cil y ah&iacute; est&aacute;s, intent&aacute;ndolo. Est&aacute; bien&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Contra la optimizaci&oacute;n constante de la vida, los contadores de pasos y horas de sue&ntilde;o o los algoritmos que nos exigen m&aacute;s, m&aacute;s y m&aacute;s, quiz&aacute; poder dedicarnos unas pocas palabras amables sea una acci&oacute;n m&aacute;s que significativa.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; que con estas palabras me despido hasta septiembre, queridos lectores. Descansen, manden a paseo al b&uacute;ho del Duolingo, paseen por el placer de hacerlo, perm&iacute;tanse no ser una mejor versi&oacute;n de s&iacute; mismos, r&iacute;an, coman rico, disfruten de la familia y los amigos. Lo est&aacute;n haciendo bien.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura Hojman]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/desdeelsur/haciendo-mal_132_13404956.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2026 19:00:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/433216a3-e8fc-4514-98b5-16b510e46153_16-9-discover-aspect-ratio_default_1115633.jpg" length="2376343" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/433216a3-e8fc-4514-98b5-16b510e46153_16-9-discover-aspect-ratio_default_1115633.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2376343" width="4912" height="2763"/>
      <media:title><![CDATA[Lo estás haciendo mal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/433216a3-e8fc-4514-98b5-16b510e46153_16-9-discover-aspect-ratio_default_1115633.jpg" width="4912" height="2763"/>
      <media:keywords><![CDATA[Capitalismo,Bienestar,Trabajo,Precariedad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desallotjats treballadors del turisme que malvivien en un hotel abandonat a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-turisme-desallotjats-malvivien-hotel-abandonat-eivissa_1_13405254.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675" alt="Desallotjats treballadors del turisme que malvivien en un hotel abandonat a Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una desena de persones han abandonat l'edifici en ruïnes de Punta Xinxó, convertit en l'últim gran assentament de barraques de l'illa, després d'una ordre judicial. “És una vergonya”, assenyala un veí de la zona</p><p class="subtitle">L'hotel en ruïnes on malviuen els treballadors del turisme eivissenc: “Em fa vergonya, però he d'explicar la meva història”</p></div><p class="article-text">
        El dispositiu policial estava preparat des de les vuit del mat&iacute;. Un vigilant de seguretat barrava el pas al carrer des Cal&oacute;, a Cala de Bou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia. A pocs metres s'hi distingien un furg&oacute; i dos cotxes de la Policia Local. A l'esquerra hi ha els apartaments Playa Bella; al darrere, l'Hotel Vibra Riviera; i, a la dreta, les plantes d'una gran estructura de formig&oacute; inacabada. &Eacute;s a dir, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-hotel-ruines-on-malviuen-els-treballadors-turisme-eivissenc-em-fa-vergonya-he-d-explicar-meva-historia_1_13289452.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un hotel en ru&iuml;nes que mai no va arribar a ser-ho</a>. Es tracta, de fet, d'una zona molt tur&iacute;stica que desemboca a la badia. Als voltants de Cala de Bou hi ha diversos apartaments tur&iacute;stics i hotels de la cadena Vibra, del grup Hiperion Hotel Group, com tamb&eacute; quatre hotels del Concept Hotel Group: Paradiso Ibiza Art Hotel, Grand Paradiso Ibiza, Romeo&rsquo;s Ibiza i Los Felices.
    </p><p class="article-text">
        Fins aquest dijous, aquesta estructura a mig construir tamb&eacute; havia estat la llar i el refugi d'almenys un centenar de persones sense sostre. Si durant la jornada d'ahir encara n'hi quedava una desena, aquest mat&iacute; nom&eacute;s n'han sortit quatre, despr&eacute;s que agents de la Policia Local i de la Gu&agrave;rdia Civil executessin l'ordre judicial de desnonament. Per fer-ho, la Gu&agrave;rdia Civil ha desplegat una quinzena de vehicles a l'interior del recinte, que ha estat acordonat, i s'ha barrat el pas a periodistes, fot&ograve;grafs i equips de televisi&oacute;. Al final del carrer hi ha dues carpes amb t&egrave;cnics dels Serveis Socials de l'Ajuntament. Tamb&eacute; s'hi han despla&ccedil;at Felicia Boc&uacute;, regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Litoral, i el batle, Vicent Roig, que tamb&eacute; &eacute;s responsable de les &agrave;rees de Policia Local, Promoci&oacute; Tur&iacute;stica i Urbanisme.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un treballador abandona la zona amb les seves maletes després del desnonament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un treballador abandona la zona amb les seves maletes després del desnonament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agents de la Guàrdia Civil patrullen per les bigues de l&#039;hotel abandonat. L&#039;Ajuntament preveu la possible demolició de l&#039;edifici després d&#039;anys de queixes veïnals"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agents de la Guàrdia Civil patrullen per les bigues de l&#039;hotel abandonat. L&#039;Ajuntament preveu la possible demolició de l&#039;edifici després d&#039;anys de queixes veïnals                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Assentaments de barraques</strong></h2><p class="article-text">
        En els darrers anys, especialment despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, a Eivissa s'ha produ&iuml;t un fenomen nou: la proliferaci&oacute; d'assentaments de barraques. Els assentaments de l'illa no tenen el mateix origen hist&ograve;ric ni la mateixa dimensi&oacute; que les faveles brasileres o les <em>villas miseria</em> argentines. Tanmateix, comparteixen un tret caracter&iacute;stic de les ciutats sotmeses a una forta pressi&oacute; immobili&agrave;ria: la coexist&egrave;ncia d'espais concebuts per atreure capital i poblaci&oacute; amb un alt poder adquisitiu amb d'altres on les persones que sostenen l'economia local tenen cada vegada m&eacute;s dificultats per accedir dignament a un habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Paradoxalment, all&ograve; que havia estat projectat per convertir-se en un hotel amb 400 suites i una discoteca a l'aire lliure amb capacitat per a 4.000 persones ha acabat essent refugi de persones sense llar que, en alguns casos, treballen per a la ind&uacute;stria tur&iacute;stica. En el cas de l'edifici de Punta Xinx&oacute;, &eacute;s propietat del grup Acintur, a trav&eacute;s de la societat mercantil Cala Xinx&oacute; S.L., que mant&eacute; un litigi amb l'Ajuntament per poder acabar de construir l'hotel, despr&eacute;s que hagu&eacute;s caducat la llic&egrave;ncia de qu&egrave; disposava. Les obres es van paralitzar l'any 2010, en plena crisi immobili&agrave;ria.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Des de les plantes superiors, on s&#039;acumulaven estris i pertinences personals, s&#039;observa el cordó policial que va impedir l&#039;accés a la zona durant l&#039;execució del desnonament judicial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Des de les plantes superiors, on s&#039;acumulaven estris i pertinences personals, s&#039;observa el cordó policial que va impedir l&#039;accés a la zona durant l&#039;execució del desnonament judicial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ampli desplegament de la Guàrdia Civil i tècnics dels Serveis Socials inicien el desallotjament a Punta Xinxó, on prop d&#039;un centenar de persones malvivien en aquesta estructura hotelera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ampli desplegament de la Guàrdia Civil i tècnics dels Serveis Socials inicien el desallotjament a Punta Xinxó, on prop d&#039;un centenar de persones malvivien en aquesta estructura hotelera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De moment, l'empresa ha contractat una empresa de seguretat privada, que ha instal&middot;lat sistemes d'alarma i vigil&agrave;ncia permanent a l'edifici per evitar que s'hi torni a accedir. A m&eacute;s, ha anunciat que dilluns comen&ccedil;aran els treballs de neteja, retirada de residus i demolici&oacute; de les estructures improvisades que els ocupants havien constru&iuml;t a l'interior, segons ha informat el batle. Al per&iacute;metre de la sortida de l'edifici encara s&oacute;n visibles algunes de les barraques que s'havien instal&middot;lat a les diferents plantes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta estructura &eacute;s una vergonya per a Cala de Bou&rdquo;, opina Albert Colomer, president de la Comunitat de Ve&iuml;ns de Punta Pinet, situada als voltants de l'hotel en ru&iuml;nes. Colomer ha explicat que els ve&iuml;ns de la zona feia temps que reclamaven una soluci&oacute; al consistori a causa de la sensaci&oacute; d'&ldquo;inseguretat&rdquo; i de les males olors que patien. &ldquo;La situaci&oacute; era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor&rdquo;, ha assegurat. Segons el seu testimoni, la gran majoria dels residents eren treballadors, per&ograve; hi havia un petit nombre de persones que causava mol&egrave;sties als ve&iuml;ns, fet que en algunes ocasions va desencadenar discussions. Tamb&eacute; lamenta que, en el passat, el lloc havia estat un focus de venda al detall de subst&agrave;ncies estupefaents.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta estructura és una vergonya. La situació era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Albert Colomer</span>
                                        <span>—</span> President de la Comunitat de Veïns de Punta Pinet
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Efectius policials recorren les diferents plantes de l&#039;edifici mentre els darrers residents retiren les seves pertinence"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Efectius policials recorren les diferents plantes de l&#039;edifici mentre els darrers residents retiren les seves pertinence                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Possible demolici&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Els ve&iuml;ns reclamen, finalment, l'enderroc de l'edifici, tot i que, de moment, no hi ha acord entre Acintur i l'Ajuntament perqu&egrave; l'empresa vol acabar el projecte. Roig ha respost que la llic&egrave;ncia d'obres est&agrave; caducada. En aquest sentit, el batle ha recordat que l'empresa va rec&oacute;rrer judicialment la decisi&oacute; municipal de declarar la caducitat de la llic&egrave;ncia i que el procediment continua en la jurisdicci&oacute; contenciosa administrativa. Ha afegit que, si els tribunals confirmen la decisi&oacute; del consistori, el pas seg&uuml;ent ser&agrave; decretar la demolici&oacute; de l'edifici. El cost l'haur&agrave; d'assumir l'empresa, tant si executa directament l'enderroc com si ho fa l'Ajuntament de manera subsidi&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha intentat obtenir la versi&oacute; d'Acintur, per&ograve; el grup no havia respost al correu electr&ograve;nic en el moment de publicar aquesta not&iacute;cia. Aquest diari tamb&eacute; ha intentat parlar aquest divendres al mat&iacute; amb un representant de l'empresa, per&ograve; aquest ha declinat fer declaracions als mitjans. &ldquo;La intenci&oacute; del propietari &eacute;s construir. Sabem que estan en litigi amb l'Ajuntament. Tot fa pensar que tindrem aquesta estructura deu anys m&eacute;s&rdquo;, lamenta Colomer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;estructura de Punta Xinxó, projectada originalment com un hotel, acollia treballadors del sector turístic incapaços d&#039;accedir a un habitatge a l&#039;illa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;estructura de Punta Xinxó, projectada originalment com un hotel, acollia treballadors del sector turístic incapaços d&#039;accedir a un habitatge a l&#039;illa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Precarietat dels treballadors</strong></h2><p class="article-text">
        El desallotjament no resol la situaci&oacute; de precarietat en qu&egrave; viuen centenars de treballadors. Aquest espai es va convertir en un nou assentament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-desallotja-centenar-treballadors-precaris-eivissa-l-inici-temporada-tots-mereixem-sostre_1_13164897.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despr&eacute;s del desallotjament de sa Joveria, l'abril d'enguany</a>. Hi convivien centenars de persones, la majoria sahrau&iacute;s, en un nucli que va acabar configurant-se com el principal assentament de barraques de l'illa, despr&eacute;s dels desallotjaments de Can Rova durant els estius de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjament-d-propietari-pirata-eivissa-deixa-200-persones-carrer-som-els-treballadors-aixequem-l-illa_1_11564001.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2024</a> i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/barraques-reduides-enderrocs-i-300-treballadors-amb-nens-desnonats-eivissa-som-carrer_1_12466721.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        Consultat per aquest diari sobre el perfil de les persones desallotjades, el batle, Vicent Roig, ha manifestat que es tracta de situacions molt diverses: hi ha persones amb la documentaci&oacute; regularitzada i d'altres que no la tenien, com tamb&eacute; persones de diferents nacionalitats, entre les quals sahrau&iacute;s i senegalesos. A m&eacute;s, ha assenyalat que la majoria eren treballadors temporers i que alguns havien sol&middot;licitat ajuda per abandonar l'illa, una assist&egrave;ncia que, segons ha explicat, l'Ajuntament els hauria facilitat a trav&eacute;s dels Serveis Socials.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;antic Gorila Market s&#039;ha convertit en un nou assentament. El batle denuncia que funcionaria com un alberg il·legal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;antic Gorila Market s&#039;ha convertit en un nou assentament. El batle denuncia que funcionaria com un alberg il·legal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Roba estesa als voltants de l&#039;antic Gorila Market, una mostra de la precarietat dels treballadors del sector turístic que, davant la manca d&#039;habitatge, es veuen obligats a viure en aquests assentaments"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Roba estesa als voltants de l&#039;antic Gorila Market, una mostra de la precarietat dels treballadors del sector turístic que, davant la manca d&#039;habitatge, es veuen obligats a viure en aquests assentaments                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'altra banda, molt a prop de l'edifici de Punta Xinx&oacute; hi ha el Gorila, un antic mercadet hippy que hauria estat ocupat per algunes de les persones desallotjades. &ldquo;No hi ha cap assentament: hi ha una persona que s'est&agrave; aprofitant de la situaci&oacute; d'escassetat d'habitatge&rdquo;, ha afirmat Roig, que ha afegit que, pel que sembla, el propietari d'aquest espai estaria cobrant un lloguer d'entre 300 i 400 euros mensuals a cadascuna de les persones que han decidit traslladar-s'hi.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el batle ha assegurat que, com en la resta de casos, s'actuar&agrave; &ldquo;per les vies urban&iacute;stica, mediambiental i d'activitats&rdquo;, en considerar que en aquest indret s'hi desenvolupa una activitat d'alberg sense autoritzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, ha anunciat que l'Ajuntament portar&agrave; el cas als tribunals per l'&uacute;s indegut de l'immoble. Tamb&eacute; ha recordat que, a l'inici de la legislatura, van intentar negociar amb la propietat per adquirir el terreny i convertir-lo en un espai p&uacute;blic, tot i que les pretensions econ&ograve;miques van ser, segons ha dit, &ldquo;absolutament abusives&rdquo;. Amb tot, ha afirmat que continuen oberts a la negociaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballadors-turisme-desallotjats-malvivien-hotel-abandonat-eivissa_1_13405254.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2026 14:15:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" length="1323212" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1323212" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desallotjats treballadors del turisme que malvivien en un hotel abandonat a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Precariedad laboral,Precariedad,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desalojados trabajadores del turismo que malvivían en un hotel abandonado en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675" alt="Desalojados trabajadores del turismo que malvivían en un hotel abandonado en Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una decena de personas han abandonado el edificio en ruinas de Punta Xinxó, convertido en el último gran poblado chabolista de la isla, después de una orden judicial. “Es una vergüenza”, señala un vecino de la zona</p><p class="subtitle">El hotel en ruinas en el que residen trabajadores del turismo ibicenco: “Me da vergüenza, pero debo contar mi historia”</p></div><p class="article-text">
        El dispositivo policial estaba preparado ya desde las ocho de la ma&ntilde;ana. Un vigilante de seguridad cerraba el paso en la calle Es Cal&oacute;, en Cala de Bou, en el municipio de Sant Josep de sa Talaia. A unos pasos se vislumbra un furg&oacute;n y dos coches de la Polic&iacute;a Local. Al lado izquierdo est&aacute;n los apartamentos Playa Bella; detr&aacute;s, el Hotel Vibra Riviera, a la derecha, las plantas de una mole de hormig&oacute;n sin acabar. Es decir, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-ruinas-malviven-trabajadores-turismo-ibicenco-da-verguenza-debo-contar-historia_1_13289387.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un hotel en ruinas que nunca lleg&oacute; a serlo</a>. Es, de hecho, una zona muy tur&iacute;stica que desemboca en la bah&iacute;a. En los alrededores de Cala de Bou hay varios apartamentos tur&iacute;sticos y hoteles Vibra, del Hiperion Hotel Group, as&iacute; como cuatro hoteles del Concept Hotel Group: Paradiso Ibiza Art Hotel; Grand Paradiso Ibiza, Romeo&rsquo;s Ibiza y Los Felices.
    </p><p class="article-text">
        Hasta este jueves esta estructura a medio hacer tambi&eacute;n ha sido morada y refugio de al menos un centenar de personas sin techo. Si durante la jornada de ayer todav&iacute;a quedaban una decena, esta ma&ntilde;ana han salido apenas cuatro personas, despu&eacute;s de que agentes de la Polic&iacute;a Local y de la Guardia Civil ejecutaran la orden de desahucio judicial. Para ello la Benem&eacute;rita ha desplegado una quincena de veh&iacute;culos en el interior de la finca, que est&aacute; acordonada, y a la que han cerrado el paso a periodistas, fot&oacute;grafos y c&aacute;maras de televisi&oacute;n. Al final de la calle hay dos carpas con t&eacute;cnicos de Servicios Sociales del Ayuntamiento. Se han desplazado al lugar Felicia Boc&uacute;, concejala de Medio Ambiente, Sostenibilidad y Litoral, y el alcalde, Vicent Roig, que tambi&eacute;n tiene las carteras de Polic&iacute;a Local, Promoci&oacute;n Tur&iacute;stica y Urbanismo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07a80704-e475-43c2-9949-ff3c0b00459a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un trabajador abandona la zona con sus maletas tras el desahucio."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un trabajador abandona la zona con sus maletas tras el desahucio.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4af60fa-524b-4210-ab8f-327b888be395_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agentes de la Guardia Civil patrullan las vigas del hotel abandonado. El Ayuntamiento prevé la posible demolición tras años de quejas vecinales."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agentes de la Guardia Civil patrullan las vigas del hotel abandonado. El Ayuntamiento prevé la posible demolición tras años de quejas vecinales.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Poblados barranquistas</strong></h2><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, especialmente despu&eacute;s de la pandemia, se ha dado un fen&oacute;meno nuevo en Eivissa: la proliferaci&oacute;n de poblados barraquistas. Los asentamientos de la isla no tienen el mismo origen hist&oacute;rico ni la misma dimensi&oacute;n que las favelas brasile&ntilde;as o las villas miseria argentinas. Sin embargo, comparten un rasgo caracter&iacute;stico de las ciudades sometidas a una intensa presi&oacute;n inmobiliaria: la coexistencia de espacios concebidos para atraer capital y poblaci&oacute;n de alto poder adquisitivo con otros en los que quienes sostienen la econom&iacute;a local encuentran cada vez mayores dificultades para acceder dignamente a una vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Parad&oacute;jicamente, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-ruinas-malviven-trabajadores-turismo-ibicenco-da-verguenza-debo-contar-historia_1_13289387.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lo que estaba proyectado para ser un hotel con 400 suites y una discoteca al aire libre con capacidad para 4.000 personas</a> ha terminado siendo refugio para personas sin hogar que, en ocasiones, trabajan para la industria tur&iacute;stica. En el caso del edificio de Punta Xinx&oacute;, es propiedad del grupo Acintur a trav&eacute;s de la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L., que est&aacute; litigando con el Ayuntamiento para acabar de construir el hotel, despu&eacute;s de que haya caducado la licencia de la que dispon&iacute;an. Las obras se paralizaron en 2010, en plena crisis inmobiliaria. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17a68a89-8545-4b19-8319-a527ca14dfc9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Desde las plantas superiores, donde se acumulaban enseres personales, se observa el cordón policial que impidió el acceso a la zona durante la ejecución del desahucio judicial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Desde las plantas superiores, donde se acumulaban enseres personales, se observa el cordón policial que impidió el acceso a la zona durante la ejecución del desahucio judicial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5e62530-db12-4bae-9258-afb515efb1f5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un amplio despliegue de la Guardia Civil y técnicos de Servicios Sociales inician el desalojo en Punta Xinxó, donde casi cien personas malvivían en esta estructura hotelera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un amplio despliegue de la Guardia Civil y técnicos de Servicios Sociales inician el desalojo en Punta Xinxó, donde casi cien personas malvivían en esta estructura hotelera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        De momento, la empresa ha contratado a una empresa de seguridad privada, que ha instalado sistemas de alarma y vigilancia permanente en el edificio para evitar que se vuelva a acceder a &eacute;l. Adem&aacute;s, ha anunciado que el lunes comenzar&aacute;n los trabajos de limpieza, retirada de residuos y demolici&oacute;n de las estructuras improvisadas que los ocupantes hab&iacute;an construido en el interior, seg&uacute;n ha informado el alcalde. En el per&iacute;metro de la salida del edificio todav&iacute;a son visibles algunas de las chabolas que se colocaron en las plantas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta estructura es una verg&uuml;enza para Cala de Bou&rdquo;, opina Albert Colomer, presidente de la Comunidad de Vecinos de Punta Pinet, ubicada en los alrededores del hotel en ruinas. Colomer ha explicado que los vecinos de la zona reclamaban hace tiempo una soluci&oacute;n al Consistorio debido a la sensaci&oacute;n de &ldquo;inseguridad&rdquo; y los malos olores que sufr&iacute;an. &ldquo;La situaci&oacute;n era inaguantable. Abrir una ventana por la noche era horrible por el olor&rdquo;, ha asegurado. Seg&uacute;n su testimonio, la gran mayor&iacute;a de los hu&eacute;spedes eran trabajadores, pero hab&iacute;a un peque&ntilde;o n&uacute;mero de personas que causaba molestias a los vecinos, lo que en ocasiones desencaden&oacute; discusiones. Se queja, adem&aacute;s, que en el pasado fue un foco de menudeo de sustancias estupefacientes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esta estructura es una vergüenza. La situación era inaguantable. Abrir una ventana por la noche era horrible por el olor</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Albert Colomer</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la Comunidad de Vecinos de Punta Pinet
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61914df4-0ede-4218-b7f9-73aedf04c3b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Efectivos policiales recorren las plantas del edificio mientras los últimos residentes retiran sus pertenencias."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Efectivos policiales recorren las plantas del edificio mientras los últimos residentes retiran sus pertenencias.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Posible demolici&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Los vecinos reclaman, finalmente, el derribo del edificio, aunque por el momento no hay acuerdo entre Acintur y el Ayuntamiento porque la empresa quiere terminar el proyecto. Roig ha respondido que la licencia de obra est&aacute; caducada. En este sentido, el alcalde ha recordado que la empresa recurri&oacute; judicialmente la decisi&oacute;n municipal de declarar la caducidad de la licencia y que el procedimiento contin&uacute;a en el &aacute;mbito contencioso-administrativo. Ha a&ntilde;adido que, si los tribunales confirman la decisi&oacute;n del Consistorio, el siguiente paso ser&aacute; decretar la demolici&oacute;n del edificio. El coste tendr&iacute;a que asumirlo la empresa, tanto si la ejecuta directamente, como si lo hace el Ayuntamiento de forma subsidiaria.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es ha intentado recabar la versi&oacute;n de Acintur, pero el grupo no ha respondido al correo electr&oacute;nico en el momento en que se publica esta noticia. Este diario ha intentado hablar con un representante de la empresa este viernes por la ma&ntilde;ana, pero ha declinado hacer valoraciones a la prensa. &ldquo;La intenci&oacute;n del propietario es construir. Sabemos que est&aacute;n en litigios [con el Ayuntamiento]. Pinta que tendremos esta estructura 10 a&ntilde;os m&aacute;s&rdquo;, lamenta Colomer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1725130e-faec-46b3-9760-2ce7d516214b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La estructura de Punta Xinxó, proyectada originalmente como un hotel, albergaba a trabajadores del sector turístico incapaces de acceder a una vivienda en la isla."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La estructura de Punta Xinxó, proyectada originalmente como un hotel, albergaba a trabajadores del sector turístico incapaces de acceder a una vivienda en la isla.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Precariedad de los trabajadores</strong></h2><p class="article-text">
        El desalojo no resuelve la situaci&oacute;n de precariedad en la que viven centenares de trabajadores. Este espacio se convirti&oacute; en otro asentamiento <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/policia-desaloja-centenar-trabajadores-precarios-ibiza-inicio-temporada-merecemos-techo_1_13160116.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tras el desalojo de sa Joveria en abril de este a&ntilde;o</a>. Conviv&iacute;an centenares de personas, la mayor&iacute;a saharauis, en un n&uacute;cleo que se termin&oacute; configurando como el mayor poblado chabolista de la isla, desde los desalojos de Can Rova en los veranos de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2024</a> y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chabolas-reducidas-escombros-300-trabajadores-ninos-desahuciados-ibiza-calle_1_12465623.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">2025</a>.
    </p><p class="article-text">
        Consultado por este diario, el alcalde Roig ha manifestado, sobre el perfil de la personas desalojadas, que viven situaciones muy diversas: hay personas con documentaci&oacute;n regularizada y otras que no la ten&iacute;an, as&iacute; como diferentes nacionalidades, entre ellas saharauis y senegaleses. Adem&aacute;s, ha se&ntilde;alado que la mayor&iacute;a eran temporeros y que algunos hab&iacute;an solicitado ayuda para abandonar la isla, asistencia que el Ayuntamiento habr&iacute;a facilitado a trav&eacute;s de Servicios Sociales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/faf584fa-e238-493c-8f15-24787156a1c9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El antiguo Gorila Market se ha convertido en un nuevo asentamiento. El alcalde denuncia que funcionaría como albergue ilegal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El antiguo Gorila Market se ha convertido en un nuevo asentamiento. El alcalde denuncia que funcionaría como albergue ilegal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a42acdc-8e76-43cc-b69b-539e7e7912f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ropa tendida en las inmediaciones del antiguo Gorila Market, evidenciando la precariedad de los trabajadores del turismo que, ante la falta de vivienda, se ven forzados a estos asentamientos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ropa tendida en las inmediaciones del antiguo Gorila Market, evidenciando la precariedad de los trabajadores del turismo que, ante la falta de vivienda, se ven forzados a estos asentamientos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, muy cerca del edificio de Punta Xinx&oacute; se encuentra el Gorila, un antiguo mercadillo hippie que habr&iacute;a sido ocupado por algunas de las personas desalojadas. &ldquo;No hay un asentamiento: hay una persona que se est&aacute; aprovechando de la situaci&oacute;n de escasez de vivienda&rdquo;, ha dicho Roig y ha a&ntilde;adido que, al parecer, el propietario de este espacio estar&iacute;a cobrando un alquiler de entre 300 y 400 euros mensuales a cada persona que ha decidido trasladarse a esta zona.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el alcalde ha manifestado que, como en el resto de casos, se actuar&aacute; &ldquo;por las v&iacute;as urban&iacute;stica, medioambiental y de actividades&rdquo;, al entender que all&iacute; se desarrolla una actividad de albergue sin autorizaci&oacute;n. Asimismo, ha anunciado que el Ayuntamiento llevar&aacute; el caso a los tribunales por el uso indebido del inmueble. Tambi&eacute;n ha recordado que al inicio de la legislatura intentaron negociar con la propiedad para adquirir el terreno y convertirlo en un espacio p&uacute;blico, aunque las pretensiones econ&oacute;micas fueron, seg&uacute;n ha dicho, &ldquo;absolutamente abusivas&rdquo;. Aun as&iacute;, ha afirmado que siguen abiertos a negociar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2026 12:44:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" length="1323212" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1323212" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Desalojados trabajadores del turismo que malvivían en un hotel abandonado en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/71b1ed3a-ed4e-4402-8ae6-4d8c1638207d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x858y586.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Turismo,Precariedad laboral,Precariedad,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nova-ofensiva-judicial-policia-sancionat-per-lloguer-infrahabitatges-persones-vulnerables-palma_1_13396593.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La denúncia, dirigida contra la societat mercantil de la qual l'agent és administrador únic, li atribueix un delicte d'estafa processal. Es presenta a escassos dies de l'execució de dos desnonaments previstos en un dels immobles, on resideixen diverses famílies</p><p class="subtitle">El drama dels migrants a qui un policia local lloga trasters per 'viure': “Un dia passarà una desgràcia”
</p></div><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; Stop Desnonaments Mallorca ha interposat aquest dimarts una den&uacute;ncia contra el propietari dels habitatges infradignes i dels trasters situats als soterranis de l'avinguda Joan Mir&oacute; de Palma, on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviuen desenes de persones</a> en situaci&oacute; de vulnerabilitat. Es tracta d'un policia local que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va ser detingut per llogar il&middot;legalment aquests habitacles </a>i va ser susp&egrave;s de sou i feina arran d'aquests fets. El Govern balear li va imposar, a m&eacute;s, una multa de dos milions d'euros per l'explotaci&oacute; d'aquests infrahabitatges, per&ograve; continua, segons denuncia l'entitat, cobrant lloguers i pressionant per buidar els habitacles.
    </p><p class="article-text">
        La querella, registrada davant el jutjat de gu&agrave;rdia, s'adre&ccedil;a contra Barama Nesa, la societat mercantil de la qual el policia &eacute;s administrador &uacute;nic, i li atribueix la presumpta comissi&oacute; d'un delicte d'estafa processal, a m&eacute;s d'haver actuat en frau de llei i amb ab&uacute;s de dret.
    </p><p class="article-text">
        La den&uacute;ncia es presenta pocs dies abans de l'execuci&oacute; de dos desnonaments previstos a l'immoble situat al n&uacute;mero 24B de l'avinguda Joan Mir&oacute;, on resideixen diverses fam&iacute;lies. Segons Stop Desnonaments, un d'aquests llan&ccedil;aments estaria directament relacionat amb la presumpta estafa processal denunciada, motiu pel qual ha sol&middot;licitat al jutjat la seva suspensi&oacute; cautelar.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; sost&eacute; que la mercantil hauria desenvolupat una estrat&egrave;gia &ldquo;deliberada i de mala fe&rdquo; per induir a error el jutjat sobre l'aplicaci&oacute; de la normativa vigent despr&eacute;s de la finalitzaci&oacute; de la morat&ograve;ria antidesnonaments. Al seu parer, l'objectiu hauria estat evitar l'aplicaci&oacute; de la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge i el tr&agrave;mit previ de mediaci&oacute; exigit en determinats sup&ograve;sits.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desnonaments afegeix que, en cas que l'Administraci&oacute; assum&iacute;s el pagament del lloguer d'una de les fam&iacute;lies vulnerables, els fons p&uacute;blics acabarien beneficiant una empresa que, assegura, acumula &ldquo;quantioses multes&rdquo;. L'organitzaci&oacute; sost&eacute; que aquesta circumst&agrave;ncia explicaria el suposat inter&egrave;s del propietari a mantenir el cobrament d'uns lloguers que considera irregulars i eludir les conseq&uuml;&egrave;ncies derivades de les sancions administratives.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al segon llan&ccedil;ament previst a l'edifici, l'entitat afirma que afecta una altra fam&iacute;lia la situaci&oacute; de vulnerabilitat de la qual ja hauria estat reconeguda judicialment, tot i que el jutge no va suspendre el procediment per la seva interpretaci&oacute; de la legislaci&oacute; aplicable. En qualsevol cas, la plataforma t&eacute; previst presentar aquest dimarts un nou escrit sol&middot;licitant la paralitzaci&oacute; cautelar del desnonament.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s d'aquest front judicial, Stop Desnonaments denuncia que les fam&iacute;lies residents en aquests soterranis continuen patint talls dels subministraments b&agrave;sics i acusa l'Ajuntament de Palma de desenvolupar una estrat&egrave;gia d'&ldquo;assetjament institucional&rdquo;. En concret, sost&eacute; que treballadors socials municipals han acudit als habitatges amb l'objectiu de conv&egrave;ncer els afectats que el desallotjament &eacute;s &ldquo;inevitable&rdquo;, una actuaci&oacute; que l'organitzaci&oacute; considera destinada a &ldquo;desmoralitzar&rdquo; les fam&iacute;lies.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres desnonaments previstos per a dijous</strong></h2><p class="article-text">
        La plataforma tamb&eacute; ha alertat d'altres tres procediments de desnonament recents, entre ells el d'una fam&iacute;lia que resideix en un habitatge de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) i el llan&ccedil;ament de la qual est&agrave; previst per a aquest dijous.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica l'associaci&oacute;, els afectats van romandre a l'immoble per tenir cura de la titular del contracte de lloguer, la seva padrina, ja difunta. Stop Desnonaments considera que l'Ibavi hauria d'haver estudiat la possibilitat d'autoritzar la subrogaci&oacute; del contracte a favor de la fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat tamb&eacute; denuncia presumptes irregularitats en la tramitaci&oacute; del procediment judicial. Assegura que la fam&iacute;lia est&agrave; sense procurador des del novembre, quan la professional que la representava va causar baixa, i que el jutjat no n'ha designat cap substitut mentre continuava la tramitaci&oacute; de l'expedient. Per aquest motiu, ha sol&middot;licitat la nul&middot;litat de les actuacions i la suspensi&oacute; del llan&ccedil;ament a l'empara de la morat&ograve;ria antidesnonaments, escrits sobre els quals, segons afirma, encara no ha rebut resposta.
    </p><p class="article-text">
        L'organitzaci&oacute; recorda, aix&iacute; mateix, que dilluns passat es van aconseguir paralitzar altres dos desnonaments, un que ja estava programat i un altre comunicat, segons assegura, amb menys de dues hores d'antelaci&oacute;. Stop Desnonaments atribueix aquestes suspensions a la mobilitzaci&oacute; ve&iuml;nal i fa una crida a la ciutadania perqu&egrave; es concentri i intenti impedir els tres llan&ccedil;aments previstos per a aquest dijous.
    </p><p class="article-text">
        De fet, el pr&ograve;xim diumenge 26 hi ha convocada una manifestaci&oacute; per denunciar l'encariment de l'habitatge i reclamar mesures davant la dificultat d'acc&eacute;s a un habitatge digne, en un context de creixent tensi&oacute; pels preus del lloguer i de la compravenda.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa anys, Balears acusa amb duresa els efectes de l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracitat dels fons d'inversi&oacute;</a>, la polaritzaci&oacute; econ&ograve;mica i la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;</a>: l'arxip&egrave;lag &eacute;s la comunitat aut&ograve;noma que registra els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-mantiene-region-vivienda-cara-incremento-anual-8_1_9780192.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">majors encariments dels preus en la compravenda d'immobles</a> i on m&eacute;s anys de salari es requereixen per poder afrontar l'adquisici&oacute; d'una llar. 
    </p><p class="article-text">
        Aquest nou front judicial coincideix, precisament, amb la convocat&ograve;ria d'una manifestaci&oacute; pel dret a l'habitatge prevista per al pr&ograve;xim diumenge a Palma, en un moment en qu&egrave; l'acc&eacute;s a un sostre s'ha convertit en un dels principals conflictes socials de les Illes. L'escalada dels preus del lloguer i de la compra afecta ja treballadors de pr&agrave;cticament tots els sectors, des de cambrers i personal sanitari fins a docents, mentre que les persones amb menys recursos es veuen empeses a viure en habitatges infradignes, caravanes o, directament
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nova-ofensiva-judicial-policia-sancionat-per-lloguer-infrahabitatges-persones-vulnerables-palma_1_13396593.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 13:47:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2838859" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2838859" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Precariedad,Trabajadores pobres,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nueva-ofensiva-judicial-policia-alquila-ilegalmente-infraviviendas-personas-vulnerables-palma_1_13396027.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La denuncia, dirigida contra la sociedad mercantil de la que el agente es administrador único, le atribuye un delito de estafa procesal. Se presenta a escasos días de la ejecución de dos desahucios previstos en uno de los inmuebles, donde residen varias familias</p><p class="subtitle">El drama de los migrantes a quienes un policía local alquila trasteros para 'vivir': “Un día ocurrirá una desgracia”
</p></div><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n Stop Desahucios Mallorca ha interpuesto este martes una denuncia contra el propietario de las infraviviendas y trasteros situados en unos s&oacute;tanos de la avenida Joan Mir&oacute; de Palma, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviven decenas de personas </a>en situaci&oacute;n de vulnerabilidad. Se trata de un polic&iacute;a local que ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue detenido por arrendar ilegalmente estos habit&aacute;culos </a>y fue suspendido de empleo y sueldo a ra&iacute;z de estos hechos. El Govern balear le impuso adem&aacute;s una multa de dos millones de euros por la explotaci&oacute;n de estas las infraviviendas, pero contin&uacute;a, como denuncia la entidad, cobrando alquileres y presionando para vaciar los habit&aacute;culos.
    </p><p class="article-text">
        La querella, registrada ante el juzgado de guardia, se dirige contra Barama Nesa, la sociedad mercantil de la que el polic&iacute;a es administrador &uacute;nico, y le atribuye la presunta comisi&oacute;n de un delito de estafa procesal, adem&aacute;s de haber actuado en fraude de ley y abuso de derecho.
    </p><p class="article-text">
        La denuncia se presenta a escasos d&iacute;as de la ejecuci&oacute;n de dos desahucios previstos en el inmueble del n&uacute;mero 24B de la avenida Joan Mir&oacute;, donde residen varias familias. Seg&uacute;n Stop Desahucios, uno de esos lanzamientos estar&iacute;a directamente relacionado con la supuesta estafa procesal denunciada, por lo que ha solicitado al juzgado su suspensi&oacute;n cautelar.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n sostiene que la mercantil habr&iacute;a desarrollado una estrategia &ldquo;deliberada y de mala fe&rdquo; para inducir a error al juzgado sobre la aplicaci&oacute;n de la normativa vigente tras la finalizaci&oacute;n de la moratoria antidesahucios. A su juicio, el objetivo habr&iacute;a sido evitar la aplicaci&oacute;n de la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda y el tr&aacute;mite previo de mediaci&oacute;n exigido en determinados supuestos.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desahucios a&ntilde;ade que, en caso de que la Administraci&oacute;n asumiera el pago del alquiler de una de las familias vulnerables, los fondos p&uacute;blicos acabar&iacute;an beneficiando a una empresa que, asegura, acumula &ldquo;cuantiosas multas&rdquo;. La organizaci&oacute;n sostiene que esa circunstancia explicar&iacute;a el supuesto inter&eacute;s del propietario en mantener el cobro de unos alquileres que considera irregulares y eludir las consecuencias derivadas de las sanciones administrativas.
    </p><p class="article-text">
        Respecto al segundo lanzamiento previsto en el edificio, la entidad afirma que afecta a otra familia cuya situaci&oacute;n de vulnerabilidad ya habr&iacute;a sido reconocida judicialmente, aunque el juez no suspendi&oacute; el procedimiento por su interpretaci&oacute;n de la legislaci&oacute;n aplicable. En cualquier caso, la plataforma tiene previsto presentar este martes un nuevo escrito solicitando la paralizaci&oacute;n cautelar del desahucio.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de este frente judicial, Stop Desahucios denuncia que las familias residentes en estos s&oacute;tanos contin&uacute;an sufriendo cortes de suministros b&aacute;sicos y acusa al Ayuntamiento de Palma de desarrollar una estrategia de &ldquo;acoso institucional&rdquo;. En concreto, sostiene que trabajadores sociales municipales han acudido a las viviendas con el objetivo de convencer a los afectados de que el desalojo resulta &ldquo;inevitable&rdquo;, una actuaci&oacute;n que la organizaci&oacute;n considera destinada a &ldquo;desmoralizar&rdquo; a las familias.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres desahucios previstos para el jueves</strong></h2><p class="article-text">
        La plataforma tambi&eacute;n ha alertado de otros tres procedimientos de desahucio recientes, entre ellos el de una familia que reside en una vivienda del Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) y cuyo lanzamiento est&aacute; previsto para este jueves.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica la asociaci&oacute;n, los afectados permanecieron en el inmueble para cuidar de la titular del contrato de alquiler, su abuela, ya fallecida. Stop Desahucios considera que el Ibavi deber&iacute;a haber estudiado la posibilidad de autorizar la subrogaci&oacute;n del contrato en favor de la familia.
    </p><p class="article-text">
        La entidad tambi&eacute;n denuncia supuestas irregularidades en la tramitaci&oacute;n del procedimiento judicial. Asegura que la familia lleva sin procurador desde noviembre, cuando la profesional que la representaba caus&oacute; baja, y que el juzgado no ha designado un sustituto mientras continuaba la tramitaci&oacute;n del expediente. Por este motivo, ha solicitado la nulidad de las actuaciones y la suspensi&oacute;n del lanzamiento al amparo de la moratoria antidesahucios, escritos sobre los que, seg&uacute;n afirma, todav&iacute;a no ha recibido respuesta.
    </p><p class="article-text">
        La organizaci&oacute;n recuerda, asimismo, que el pasado lunes logr&oacute; frenar otros dos desahucios. Uno de ellos hab&iacute;a sido suspendido d&iacute;as antes gracias a una providencia judicial que Stop Desahucios considera un precedente relevante para casos similares. El lanzamiento ya hab&iacute;a sido paralizado el pasado 7 de julio a las puertas de la vivienda y estaba previsto que se ejecutara de nuevo el d&iacute;a 20 con presencia policial. El segundo caso fue suspendido la misma ma&ntilde;ana del lanzamiento tras la movilizaci&oacute;n convocada por la plataforma. Seg&uacute;n la entidad, el juzgado no resolvi&oacute; el recurso presentado hasta despu&eacute;s de la hora prevista para el desahucio, por lo que sostienen que la concentraci&oacute;n fue determinante para evitar su ejecuci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Cabe recordar que el pr&oacute;ximo domingo 26 est&aacute; convocada una manifestaci&oacute;n para denunciar el encarecimiento de la vivienda y reclamar medidas frente a la dificultad de acceso a un hogar, en un contexto de creciente tensi&oacute;n por los precios del alquiler y la compraventa.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace a&ntilde;os, Balears acusa con dureza los efectos de la especulaci&oacute;n inmobiliaria, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracidad de los fondos de inversi&oacute;n</a>, la polarizaci&oacute;n econ&oacute;mica y la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;n</a>: el archipi&eacute;lago es la comunidad aut&oacute;noma que registra los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-mantiene-region-vivienda-cara-incremento-anual-8_1_9780192.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mayores encarecimientos de los precios en la compraventa de inmuebles</a> y donde m&aacute;s a&ntilde;os de salario se requieren para poder afrontar la adquisici&oacute;n de un hogar. 
    </p><p class="article-text">
        El nuevo frente judicial coincide, de hecho, con la convocatoria de una manifestaci&oacute;n por el derecho a la vivienda prevista el pr&oacute;ximo domingo en Palma, en un momento en el que el acceso a un techo se ha convertido en uno de los principales conflictos sociales de las islas. La escalada de los precios del alquiler y la compra afecta ya a trabajadores de pr&aacute;cticamente todos los sectores, desde camareros y personal sanitario hasta docentes, mientras las personas con menos recursos se ven empujadas a infraviviendas, caravanas o, directamente, a abandonar el archipi&eacute;lago.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nueva-ofensiva-judicial-policia-alquila-ilegalmente-infraviviendas-personas-vulnerables-palma_1_13396027.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 12:27:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2838859" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2838859" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Precariedad,Trabajadores pobres,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Entre silencios]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/silencios_129_13373413.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" width="1200" height="675" alt="Entre silencios"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">No se puede avanzar mucho en términos de salarios y dignidad profesional si los actores, traductores, escritores, ilustradores y demás seguimos luchando estrictamente en nuestro campo, afrontando a solas la creciente precariedad</p><p class="subtitle">La anterior 'Nota al pie'  - La tienda de Floridablanca</p></div><p class="article-text">
        Hace tres a&ntilde;os, el departamento de comunicaci&oacute;n de la fundaci&oacute;n AISGE, que gestiona los derechos de actores, bailarines, dobladores y directores de escena, public&oacute; un informe bastante representativo de lo que sucede en todo el &aacute;mbito de la creaci&oacute;n cultural, incluido el m&aacute;s importante en t&eacute;rminos econ&oacute;micos y de influencia internacional, el del libro. Entre otras cosas, afirmaba que s&oacute;lo el 23% de los profesionales gana m&aacute;s de 1.000 euros brutos al mes, que el 44% est&aacute; por debajo de la l&iacute;nea de la pobreza y que, en consecuencia, m&aacute;s del 50% se ve obligado a ejercer empleos no relacionados con su profesi&oacute;n, con lo que eso implica (<em>Estudio sociolaboral</em>, 2023). El objetivo de &ldquo;vivir dignamente de su trabajo se halla m&aacute;s cuestionado que nunca&rdquo; &mdash;se dec&iacute;a en ese momento&mdash; y, por si eso fuera poco, la &ldquo;degradaci&oacute;n de las condiciones laborales&rdquo; y la derivada &ldquo;sobreoferta de productos&rdquo; conduc&iacute;an a una &ldquo;p&eacute;rdida de valor de los mismos&rdquo; que har&iacute;a &ldquo;insostenible&rdquo; gran parte del sector.
    </p><p class="article-text">
        Esta semana, ACE Traductores ha puesto en marcha la encuesta de su nuevo <em>Libro blanco de la traducci&oacute;n editorial en Espa&ntilde;a</em>, que cuando est&eacute; concluido ser&aacute; el tercero de los que haya elaborado. Quien no est&eacute; informado al respecto, puede pensar que, hasta entonces, no hay forma de saber en qu&eacute; situaci&oacute;n se encuentra ese grupo de trabajadores de la cultura, que tambi&eacute;n son aut&oacute;nomos en su mayor&iacute;a; pero, teniendo en cuenta que la precarizaci&oacute;n no ha dejado de aumentar desde la publicaci&oacute;n del texto anterior (del a&ntilde;o 2010), es dif&iacute;cil que sus conclusiones se alejen positivamente de lo que sabemos hoy: &ldquo;tarifas estancadas o a la baja&rdquo;, &ldquo;trivializaci&oacute;n y devaluaci&oacute;n de la producci&oacute;n social&rdquo;, indefensi&oacute;n generalizada, imposibilidad de verificar las ventas de libros (de las que dependen las liquidaciones de derechos) y lo que se defin&iacute;a en suma, quiz&aacute; con excesiva suavidad, como &ldquo;alto grado de incumplimiento de la ley de propiedad intelectual por parte de los editores&rdquo;. Como resultado, m&aacute;s del 70% no se pod&iacute;a dedicar en exclusiva a su oficio cuando se public&oacute; el <em>Informe de valor econ&oacute;mico de la traducci&oacute;n editorial</em> (2017).
    </p><p class="article-text">
        Por si les parece que los ejemplos anteriores son excepciones a la norma, a&ntilde;adir&eacute; algunas de las afirmaciones de la <em>Encuesta de an&aacute;lisis del sector profesional de la ilustraci&oacute;n</em> (2025), que ser&aacute; la base de otro tercer libro blanco, el correspondiente a las circunstancias actuales de los ilustradores e ilustradoras de nuestro pa&iacute;s: &ldquo;ocho de cada diez&rdquo; trabajadores &ldquo;han visto congelados o reducidos sus ingresos desde 2019&rdquo;, un 70% tiene problemas de &ldquo;demora o impago por sus servicios&rdquo; y una &ldquo;amplia mayor&iacute;a ingresa menos de 1.000 euros al mes&rdquo;, lo cual explica que en el a&ntilde;o 2005 ya se diera el caso de que el 17% de los encuestados ni siquiera ganaran lo suficiente &ldquo;para cubrir los gastos de la Seguridad Social&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Como se ve, es el mismo brete, y pr&aacute;cticamente en la misma gama de cifras; con dos agravantes que quiz&aacute; habr&aacute;n imaginado: la brecha hist&oacute;rica de g&eacute;nero, imposible de cerrar con sueldos cada vez m&aacute;s bajos y la aparici&oacute;n de la IA, que est&aacute; expulsando a miles de profesionales y da&ntilde;ando la calidad de las obras sin m&aacute;s <em>utilidad</em> real que la de aumentar los beneficios de las grandes empresas y de cuatro multinacionales.
    </p><p class="article-text">
        Algunos de los que pertenecemos a dichos sectores &mdash;no cito m&aacute;s por falta de espacio&mdash; somos muy conscientes de que nada de lo planteado aqu&iacute; tiene soluci&oacute;n si no rompemos el silencio, nos movilizamos y desvelamos la imagen de la cultura en Espa&ntilde;a, que desde luego no es la de un pu&ntilde;ado de famosos televisivos; y al tratarse de ocupaciones tan diversas, tampoco se puede avanzar mucho si los actores, traductores, escritores, ilustradores, m&uacute;sicos y dem&aacute;s seguimos luchando estrictamente en nuestro campo, por la sencilla raz&oacute;n de que la propia disgregaci&oacute;n nos resta fuerza y, de paso, impide un m&aacute;s que necesario intercambio de experiencias, algo particularmente grave cuando se trabaja en el mismo sitio, como sucede a menudo en el teatro. Pero, por supuesto, falta un factor esencial, el motivo de que se haya llegado a semejante situaci&oacute;n: el desinter&eacute;s de las administraciones p&uacute;blicas espa&ntilde;olas, que a diferencia de casi todos los pa&iacute;ses de nuestro entorno, ni siquiera han sentado las bases de una verdadera pol&iacute;tica cultural, que pasa por conceder un tratamiento espec&iacute;fico a los creadores y creadoras.
    </p><p class="article-text">
        El grand&iacute;simo Peter Brook declar&oacute; en <em>Between two silences</em> que &eacute;l nunca hab&iacute;a tenido problemas de dinero a la hora de dirigir, y no porque fuera rico &mdash;que no lo era&mdash;, sino porque puenteaba la cuesti&oacute;n por el procedimiento de limitarse a &ldquo;usar los medios disponibles&rdquo;, es decir, lo que hubiera, por poco que fuese; de hecho, es lo normal cuando la creaci&oacute;n es una forma de vida. Lamentablemente, el mundo donde dijo eso no es el mundo en el que estamos: aunque la UNESCO insista en recordar que la cultura es la clave del futuro de la humanidad (<em>Informe mundial sobre pol&iacute;ticas culturales</em>), los hechos dicen que la creaci&oacute;n ya no da ni para pagar medio alquiler en una ciudad media. Estoy seguro de que, al final, se caer&aacute; en la cuenta del tremendo error que se est&aacute; cometiendo. Esperemos que no sea demasiado tarde.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jesús Gómez Gutiérrez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/silencios_129_13373413.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 11 Jul 2026 19:52:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" length="449543" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" type="image/jpeg" fileSize="449543" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Entre silencios]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b18c9c3c-2ec2-4e31-9544-6e3acc49f428_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x452y430.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Industria cultural,Políticas culturales,Salarios,Precariedad laboral,Precariedad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jaime Abello, director general de la Fundación Gabo: “El periodismo juega una función crucial para la democracia”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/jaime-abello-director-general-fundacion-gabo-periodismo-juega-funcion-crucial-democracia_1_13359163.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4b48a27e-7a84-4576-9e5b-e4c207968770_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y371.jpg" width="1200" height="675" alt="Jaime Abello, director general de la Fundación Gabo: “El periodismo juega una función crucial para la democracia”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El responsable de la institución repasa los grandes desafíos a los que se enfrenta el periodismo, entre ellos el descrédito de los medios y la falta de financiación, e incide en que la vocación será determinante
</p><p class="subtitle">Eva Orúe, destituida como directora de la Feria del Libro de Madrid, que ya trabaja en “una nueva etapa”
</p></div><p class="article-text">
        Hacer frente a las vicisitudes que atraviesa el periodismo en un clima de desinformaci&oacute;n, <em>fake news</em>, populismo y descr&eacute;dito de los medios no es empresa f&aacute;cil. Sin embargo, la <a href="https://www.eldiario.es/redaccion/fundacion-gabo-nomina-investigacion-eldiario-julio-iglesias-prestigiosos-premios-periodismo_132_13294589.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Fundaci&oacute;n Gabo</a>, creada hace m&aacute;s de tres d&eacute;cadas para fortalecer el periodismo en Iberoam&eacute;rica y preservar el legado del colombiano <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/hijos-gabriel-garcia-marquez-explican-publican-libro-no-valia_1_10982434.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gabriel Garc&iacute;a M&aacute;rquez</a>, sigue siendo un faro de gu&iacute;a en medio de la ventisca. Hace apenas unos d&iacute;as, la entidad fue reconocida con el XIV Premio Internacional de Periodismo C&aacute;tedra Manu Leguineche. Es la primera ver que el galard&oacute;n recae en esta instituci&oacute;n de la que Jaime Abello (Barranquilla, 1958) es su director general y cofundador. &ldquo;Los periodistas son personas movidas por la vocaci&oacute;n, que entienden que prestan un servicio&rdquo;, adelanta.
    </p><p class="article-text">
        La Fundaci&oacute;n Gabo se cre&oacute; legalmente en 1994, a finales de junio. Su primera actividad lleg&oacute; un a&ntilde;o despu&eacute;s, con un seminario sobre libertad de expresi&oacute;n y protecci&oacute;n al trabajo period&iacute;stico en Colombia, al que le siguieron encuentros de comunicadores colombianos y venezolanos durante tensiones fronterizas entre los dos pa&iacute;ses. &ldquo;Ha cambiado el mundo y ha cambiado el periodismo desde entonces, y claramente la tecnolog&iacute;a ha sido decisiva en esos cambios&rdquo;, enfatiza Abello en conversaci&oacute;n telef&oacute;nica con elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Desde el punto de vista de este experto en comunicaci&oacute;n, la irrupci&oacute;n de la inteligencia artificial (IA) ha generado una &ldquo;reconfiguraci&oacute;n econ&oacute;mica, funcional y de relaciones sociales&rdquo; frente al papel que tradicionalmente cumpl&iacute;an los medios como plataformas de comunicaci&oacute;n y el periodismo como fuente de conocimiento de la vida cotidiana de la pol&iacute;tica y la sociedad. &ldquo;Claramente, mucho de lo que alimentaba la econom&iacute;a de los medios y las audiencias se ha trasladado a las plataformas digitales. El periodismo est&aacute; obligado, o lo ha estado, a ir revalorizando y redefiniendo su papel&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4739222-3bfd-4f56-8da9-8de4dbe78a8b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4739222-3bfd-4f56-8da9-8de4dbe78a8b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4739222-3bfd-4f56-8da9-8de4dbe78a8b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4739222-3bfd-4f56-8da9-8de4dbe78a8b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4739222-3bfd-4f56-8da9-8de4dbe78a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4739222-3bfd-4f56-8da9-8de4dbe78a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4739222-3bfd-4f56-8da9-8de4dbe78a8b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaime Abello junto a Gabriel García Márquez"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaime Abello junto a Gabriel García Márquez                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una pregunta le ronda la cabeza desde hace un tiempo a Abello: qu&eacute; es indispensable en el periodismo una vez que la comunicaci&oacute;n se ha multiplicado al m&aacute;ximo y ya no es un privilegio la capacidad de comunicar de forma masiva y las redes est&aacute;n repletas de opiniones baratas sin demasiada elaboraci&oacute;n. &Eacute;l mismo se responde: &ldquo;El valor del periodismo se resuelve en aquellos campos donde el periodismo es &uacute;nico, indispensable, decisivo e irremplazable. El periodismo juega una funci&oacute;n crucial para la democracia y eso nos hace estar convencidos de que hay futuro&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Contra la informaci&oacute;n populista</h2><p class="article-text">
        El diluvio de contenidos al que un usuario de cualquier red social se ve expuesto pasa por el hecho de que la comunicaci&oacute;n hacia unas potenciales masas ya no requiere una intermediaci&oacute;n medi&aacute;tica. Eso lo explotan bien los pol&iacute;ticos populistas, quienes se decantan por una comunicaci&oacute;n directa con las audiencias. &ldquo;Muchos de esos mensajes que lanzan y que llegan sin filtro son pura propaganda. Eso lo vemos ahora en figuras emblem&aacute;ticas como Trump, con imitadores en otras partes del mundo, quienes con gran descaro y falta de respeto a la &eacute;tica comunicacional usan la mentira abiertamente como arma pol&iacute;tica&rdquo;, completa Abello tras recibir el galard&oacute;n promovido por la Diputaci&oacute;n de Guadalajara, la Universidad de Alcal&aacute; de Henares, la Federaci&oacute;n de Asociaciones de Periodistas de Espa&ntilde;a, la Asociaci&oacute;n de la Prensa de Guadalajara y el Ayuntamiento de Brihuega.
    </p><p class="article-text">
        De ah&iacute; la irrupci&oacute;n del <em>factchecking</em> como modalidad de periodismo que busca preservar la capacidad de que la informaci&oacute;n sirva como elemento c&iacute;vico, explica el mismo Abello. &ldquo;Y tiene mucho sentido preservar ese papel porque la IA, que se erige como una alternativa aparentemente eficaz, no solo est&aacute; plagada de errores, sino que act&uacute;a bajo los sesgos del algoritmo o de los intereses comerciales detr&aacute;s de la empresa que la desarrolla&rdquo;, defiende el experto en libertad de informaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La IA no solo está plagada de errores, sino que actúa bajo los sesgos del algoritmo o de los intereses comerciales detrás de la empresa que la desarrolla</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jaime Abello</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundación Gabo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Al director de la Fundaci&oacute;n Gabo no le pasa desapercibido que la pol&iacute;tica usa la comunicaci&oacute;n para sus propios fines y prop&oacute;sitos. &ldquo;B&aacute;sicamente, para llegar al poder y mantenerse&rdquo;, abunda. Dentro de esa estrategia, el peligro aparece cuando los partidos se apoyan en &ldquo;pseudomedios informativos y agentes comunicacionales&rdquo;, tal y como los define, que responden a esos intereses y no a una verdadera vocaci&oacute;n de transmitir de forma honesta y rigurosa lo que sucede.
    </p><p class="article-text">
        De esta forma, aparece el dilema de c&oacute;mo frenar el fen&oacute;meno. La libertad de expresi&oacute;n exige responsabilidad, pero hay posiciones que indican lo contrario, asume Abello. Por ejemplo, el Gobierno de EEUU ha legislado de mano de las grandes plataformas para que no haya ning&uacute;n l&iacute;mite en torno a la libertad de expresi&oacute;n. Por eso, el director general de la Fundaci&oacute;n Gabo defiende que los jueces podr&iacute;an jugar un papel importante en la cuesti&oacute;n, &ldquo;pero antes hay que perfeccionar los instrumentos jur&iacute;dicos para que la desinformaci&oacute;n dolosa tenga consecuencias&rdquo;, apuntilla.
    </p><h2 class="article-text">Descr&eacute;dito de las instituciones</h2><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a, la confianza de la ciudadan&iacute;a en la informaci&oacute;n que publican los medios se sit&uacute;a en una nota media de un 5,4 sobre 10, el registro m&aacute;s bajo desde 2022, seg&uacute;n el XXII Informe Anual de la Profesi&oacute;n Period&iacute;stica, elaborado por la Asociaci&oacute;n de la Prensa de Madrid. Desde la perspectiva de Abello, el descr&eacute;dito es generalizado contra todo tipo de instituciones sociales como &ldquo;parte del problema que viven las democracias&rdquo;. As&iacute; lo explica: &ldquo;Nuestras democracias est&aacute;n construidas cada vez m&aacute;s en el miedo. Hay una sensaci&oacute;n general de inseguridad e incertidumbre, y dentro de eso el periodismo ha pagado su costo&rdquo;. Asimismo, recalca que esta realidad tambi&eacute;n es resultado del poder que en un momento dado llegaron a manejar los medios m&aacute;s masivos y que no siempre fue utilizado con la honradez pertinente.
    </p><p class="article-text">
        Abello se decanta por realizar un &ldquo;gran esfuerzo&rdquo; en reconocer que la ciudadan&iacute;a debe generar unas &ldquo;expectativas m&aacute;s razonables&rdquo; a la hora de pedir resultados a la democracia. &ldquo;A veces, vemos que terminamos en manos de unos l&iacute;deres que aprovechan las debilidades de la democracia para instalarse en el poder y corroer sus propios mecanismos&rdquo;, valora. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Mientras haya periodistas que creen que su oficio le sirve a la sociedad, existirá el periodismo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jaime Abello</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundación Gabo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ilustra la cuesti&oacute;n con El Salvador de Bukele: &ldquo;Ha conseguido tener un pa&iacute;s m&aacute;s seguro y menos democr&aacute;tico al violar los derechos humanos. Se intenta perpetuar en el poder y trabaja activamente contra los partidos de la oposici&oacute;n y los medios de comunicaci&oacute;n&rdquo;. Desde la Fundaci&oacute;n Gabo consideran que esta estrategia de incluir al periodismo en la lista de instituciones que merecen el descr&eacute;dito social es el paso previo para luego limitar y restringir desde el poder su cometido de control al propio poder.
    </p><h2 class="article-text">La vocaci&oacute;n como diferencia</h2><p class="article-text">
        Varios fen&oacute;menos no demasiado halag&uuml;e&ntilde;os para el periodismo libre se suceden frente a &eacute;l. Por un lado, la ciudadan&iacute;a ha perdido la confianza en el periodismo y prefiere informarse por redes sociales. Por otro, el periodismo cr&iacute;tico que trata de erigirse como factor democr&aacute;tico se queda sin fuentes de financiaci&oacute;n. &ldquo;Muchos medios se ven en medio de este s&aacute;ndwich, entre la audiencia que le pide compromiso con determinadas causas y el reclamo de imparcialidad&rdquo;, profundiza Abello.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la Fundaci&oacute;n Gabo enfrenta el populismo, la falta de financiaci&oacute;n y la irrupci&oacute;n de la IA como desaf&iacute;os a sortear en un futuro en el que ser&aacute; esencial un valor que marca la diferencia: &ldquo;Tenemos la convicci&oacute;n de que los periodistas son personas movidas por la vocaci&oacute;n, que entienden que prestan un servicio, que sienten pasi&oacute;n por participar de la vida p&uacute;blica, de contar historias y tratar de entender y explicar la realidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Abello lo tiene claro. &ldquo;Mientras esa llama se mantenga, habr&aacute; periodismo, aun con las dificultades y adversidades y limitaciones de todo tipo que existan. Mientras haya periodistas que creen que su oficio le sirve a la sociedad, existir&aacute; el periodismo&rdquo;, exclama orgulloso. Eso es lo que les dej&oacute; encomendado hace m&aacute;s de 30 a&ntilde;os el premio Nobel Gabriel Garc&iacute;a M&aacute;rquez, cuya Fundaci&oacute;n ahora recibe el mismo reconocimiento que la labor de periodistas como Lydia Cacho, Javier Espinosa, Pepa Bueno, Ram&oacute;n lobo, Almudena Ariza y Mart&iacute;n Caparr&oacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Guillermo Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/jaime-abello-director-general-fundacion-gabo-periodismo-juega-funcion-crucial-democracia_1_13359163.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 20:07:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4b48a27e-7a84-4576-9e5b-e4c207968770_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y371.jpg" length="3626864" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4b48a27e-7a84-4576-9e5b-e4c207968770_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y371.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3626864" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Jaime Abello, director general de la Fundación Gabo: “El periodismo juega una función crucial para la democracia”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4b48a27e-7a84-4576-9e5b-e4c207968770_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x733y371.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Periodismo,Gabriel García Márquez,Cultura,Fake News,Precariedad,Democracia,Inteligencia artificial,Medios de comunicación,Nayib Bukele,Colombia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Casa Lola, de vil·la de luxe a ‘villa miseria’: la mansió il·legal reconvertida en refugi per als treballadors d'Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casa-lola-vil-luxe-villa-miseria-mansio-il-legal-reconvertida-refugi-per-als-treballadors-d-eivissa_1_13361541.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Daniel, paraguaià i paleta, cuina al seu barracó"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desenes de persones migrants sobreviuen en una finca propietat de Paquita Marsan, una polèmica promotora que acumula infraccions i delictes urbanístics. “Les nostres famílies no es creuen que aquesta finca estigui plena de gent que no té cap altre lloc on viure”, comenta un resident
</p><p class="subtitle">Un grup d'influencers promociona un estiu de iots i luxe en una mansió il·legal d'Eivissa
</p></div><p class="article-text">
        El mes de juliol va comen&ccedil;ar a Casa Lola amb la den&uacute;ncia d'una agressi&oacute; sexual. El presumpte agressor tamb&eacute; va ruixar una altra persona amb gasolina, li va calar foc i li va provocar diverses cremades, segons el testimoni d'una testimoni. La Policia Local de Sant Josep de sa Talaia va enviar una patrulla dimecres passat a la nit per posar ordre i aclarir qu&egrave; havia passat en una propietat prou coneguda per qualsevol eivissenc. Casa Lola &eacute;s un neotop&ograve;nim que fa temps que apareix als mitjans de comunicaci&oacute;, tamb&eacute; als d'&agrave;mbit nacional i internacional. Durant una &egrave;poca alternava les p&agrave;gines de societat amb les que informaven sobre la pol&iacute;tica local. La mansi&oacute; on se celebraven les festes que reunien famosos i l'alta societat que estiuejava a Eivissa era il&middot;legal. Ning&uacute; no va demanar llic&egrave;ncia per construir-la.
    </p><p class="article-text">
        Sobre aquells 9.326 metres quadrats &ndash;bungalous, piscines i terrasses&ndash; hi pesava una ordre municipal d'enderrocament que va tardar dotze anys a executar-se. Quan, finalment, hi van entrar les m&agrave;quines &ndash;el 9 d'agost de 2022&ndash;, la parcel&middot;la va entrar en una mena de letargia. Fins a la primavera passada. A l'abril, despr&eacute;s de dos desallotjaments de campaments de barraques a la perif&egrave;ria de la capital de l'illa, Peri&oacute;dico de Ibiza va publicar unes fotografies que evidenciaven una realitat: <a href="https://www.periodicodeibiza.es/cronica-negra/local/2026/04/28/2618311/vuelven-okupar-vivienda-situada-enfrente-casa-lola.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Casa Lola era plena de barraques</a>. Havia estat una vil&middot;la de luxe. Ara &eacute;s una<em> villa miseria</em>. 
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/05/09/2625853/propiedad-casa-lola-habria-denunciado-por-momento-ocupacion-del-terreno.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L'Ajuntament de Sant Josep lamenta que la propiet&agrave;ria de la finca no n'hagi denunciat l'ocupaci&oacute; davant la just&iacute;cia</a>. Sense aquest tr&agrave;mit, no es podria iniciar un nou desallotjament d'infrahabitatges a Eivissa. En els darrers dos anys se n'han produ&iuml;t m&eacute;s de mitja dotzena. El pr&ograve;xim ja t&eacute; data i lloc: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-hotel-ruines-on-malviuen-els-treballadors-turisme-eivissenc-em-fa-vergonya-he-d-explicar-meva-historia_1_13289452.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el 24 de juliol, a l'hotel en ru&iuml;nes de Punta d'en Xinx&oacute;, tamb&eacute; al municipi de Sant Josep</a>. Per&ograve; la propiet&agrave;ria de Casa Lola sembla jugar a un altre joc: Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez ja ha patit aquest mateix problema i, en diverses ocasions, ha contractat els serveis de D&amp;S Desokupa per buidar les seues propietats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/443f9ad9-71ef-4a10-8e84-1c05eb640324_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una dona que s&#039;allotja en aquesta barraca assegura que els seus llogaters paguen 700 euros al mes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una dona que s&#039;allotja en aquesta barraca assegura que els seus llogaters paguen 700 euros al mes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una promotora habitual als tribunals</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Tenc okupes a gaireb&eacute; totes les meues propietats! A veure, tu veus com tenc ca meua, m'agraden les coses polides. Ara, quan vaig a Casa Lola, que hi vaig molt poc perqu&egrave; em provoca ansietat, perqu&egrave; ho han destrossat tot, s'ho han enduit tot, em van robar de tot quan hi van entrar les m&agrave;quines. Aquella casa era una meravella. I ara qu&egrave;? Una decad&egrave;ncia total. Aix&ograve; &eacute;s el que ha fet l'Administraci&oacute;. Decad&egrave;ncia, perqu&egrave; &eacute;s el que vol l'Administraci&oacute;. Perqu&egrave; l'&eacute;sser hum&agrave; &eacute;s vanit&oacute;s: vull el millor cotxe, la millor casa. Per&ograve; gr&agrave;cies tamb&eacute; a aquestes vanitats l'Administraci&oacute; viu de naltros. Perqu&egrave; som naltros qui mantenim l'Administraci&oacute;. Si no hi hagu&eacute;s il&middot;lusi&oacute;, estaria tot mort, com passa a Vene&ccedil;uela&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/16/2450647/casa-lola-esta-okupada-destruida-esa-casa-era-belleza-ahora-decadencia-total-eso-hecho-administracion.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La cita correspon a una entrevista</a> &ndash;doble&ndash; que Paquita Marsan &ndash;el malnom amb qu&egrave; es coneix aquesta dona, malaguenya nascuda el 1949 i promotora immobili&agrave;ria durant els anys m&eacute;s salvatges de Marbella sota l'alcaldia de Jes&uacute;s Gil y Gil&ndash; va concedir a Peri&oacute;dico de Ibiza. Era l'agost de 2025 i no es va estar de res. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paquita-marsan-polemica-casera-famosos-ibiza-acumula-multas-detenciones_1_9596915.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tot i presumir de tenir amistat amb els expresidents Gonz&aacute;lez i Aznar</a>, va carregar contra les institucions democr&agrave;tiques: &ldquo;<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/08/17/2451191/hace-cinco-anos-compre-km5-deberia-estar-abierto-pero-sant-josep-todo-son-problemas.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hem de viure de la gent que ve a Eivissa</a> (...) Que deixin ja tanta ploma i que deixin obrir els locals aviat i de pressa, que aix&ograve; porta diners, i no fan res m&eacute;s que posar impediments!&rdquo; Va atribuir tots els seus problemes judicials a un advocat que, segons ella, la va enganyar: &ldquo;Em va treure un mili&oacute; d'euros, per&ograve; no l'he denunciat. L'he perdonat perqu&egrave; no et pots quedar a la vida amb el ressentiment&rdquo;. I,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2020/07/26/1183787/cometido-errores-pero-soy-mafiosa.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tal com ja havia fet en altres ocasions en el mateix mitj&agrave; de comunicaci&oacute;</a>, es va justificar:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No som una mafiosa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e78bed8d-6b93-4133-853c-24a7d8c00413_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tendes de campanya entre la vegetació de la finca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tendes de campanya entre la vegetació de la finca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un curr&iacute;culum judicial interminable</strong></h2><p class="article-text">
        L'historial judicial de Paquita Marsan &eacute;s interminable i no para de cr&eacute;ixer. Fa menys d'un mes, el 18 de juny, <a href="https://www-periodicodeibiza-es.translate.goog/pitiusas/ibiza/2026/06/18/2652563/anulada-sancion-200000-euros-por-fieston-ilegal-casa-lola-durante-pandemia.html?_x_tr_sl=es&amp;_x_tr_tl=ca&amp;_x_tr_hl=ca&amp;_x_tr_pto=sc" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) va anul&middot;lar</a>, per un defecte de forma, una multa de 200.000 euros per una festa celebrada a Casa Lola el juliol de 2020, en plena pand&egrave;mia. L'empres&agrave;ria, per&ograve;, no sempre ha tengut tanta sort. Va tenir un gran ress&ograve; medi&agrave;tic el seu ingr&eacute;s a pres&oacute; per haver defraudat Hisenda en 867.469 euros. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2013/08/14/detenida-paquita-sanchez-salida-fiesta-30637467.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Policia Nacional i l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria la van anar a cercar a Pacha una nit d'agost de 2013</a>. Va passar uns mesos entre reixes <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2014/06/11/duena-can-lola-obtiene-tercer-30560992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fins que va obtenir el tercer grau el juny de 2014</a>.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels problemes judicials de Francisca S&aacute;nchez Ord&oacute;&ntilde;ez, tanmateix, van comen&ccedil;ar com a infraccions urban&iacute;stiques. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/03/06/casa-lola-demolicion-ilegal-ibiza-127588382.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El passat 6 de mar&ccedil;, el TSJIB va confirmar la condemna imposada a l'empres&agrave;ria per no haver complit l'ordre d'enderrocar les construccions il&middot;legals de Casa Lola</a>. Aquell 9 d'agost de 2022, l'equip de govern &ndash;llavors una coalici&oacute; entre el PSOE i forces d'esquerra&ndash; va iniciar l'enderroc pel seu compte, per&ograve; ajustant-se a la llei. Dins el termini i en la forma escaient, segons decret&agrave; un tribunal que desestim&agrave; els recursos presentats. La condemna obliga la promotora a retornar el mig mili&oacute; d'euros de diners p&uacute;blics que va costar l'enderroc. L'escena va agafar per sorpresa la seixantena d'hostes que hi havien dormit la nit anterior. Era l'&uacute;ltima nit de Casa Lola com a agroturisme sense llic&egrave;ncia. Aix&iacute; es posava punt final a una hist&ograve;ria que venia de lluny.
    </p><p class="article-text">
        Des del 2011, l'empres&agrave;ria va ignorar els expedients sancionadors oberts per l'Ajuntament de Sant Josep. Entremig &ndash;el novembre de 2018&ndash;, l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma havia condemnat Paquita Marsan i Roc&iacute;o Mart&iacute;n &ndash;la seua filla i s&ograve;cia&ndash; a una multa de nom&eacute;s 2.920 euros. El delicte? <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/autoridades-ibiza-paralizan-obras-ilegales-paquita-marsan-polemica-casera-famosos_1_9618154.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Haver ocupat treballadors que no estaven donats d'alta a la Seguretat Social.</a> La Fiscalia havia demanat, sense &egrave;xit, dos anys de pres&oacute;. Un altre proc&eacute;s llarg. La inspecci&oacute; que va destapar els fets s'havia dut a terme cinc anys i mig abans, el febrer de 2013. L'octubre de 2025, totes dos dones van tornar a declarar davant l'Audi&egrave;ncia Provincial acusades de la mateixa pr&agrave;ctica, amb l'agreujant que els treballadors no tenien perm&iacute;s de resid&egrave;ncia. La Fiscalia va tornar a sol&middot;licitar dos anys de pres&oacute;. De moment, encara no hi ha sent&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Paquita Marsan s&iacute; que va col&middot;laborar, en canvi, en l'enderroc de Casa Paola, un altre hotel encobert. El febrer de 2025, ja amb el PP al capdavant de l'Ajuntament de Sant Josep, va complir una ordre de demolici&oacute; dictada el setembre de 2022, quan encara governaven les forces progressistes. Aquesta vil&middot;la de luxe no podia acollir-se a cap amnistia urban&iacute;stica perqu&egrave; s'havia constru&iuml;t en s&ograve;l protegit. Fou enderrocada. Mesos m&eacute;s tard, amb l'arribada de l'estiu, les festes van tornar a aquella finca. Vicent Roig Tur, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sant-josep-municipi-d-eivissa-governat-pel-pp-preveu-creixer-50-malgrat-col-lapse-hidric_1_12301354.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">alcalde d'un municipi lliurat al creixement sense l&iacute;mits</a>, va recon&egrave;ixer <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/09/05/casa-paola-sigue-celebrando-fiestas-121250326.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que la superf&iacute;cie enderrocada de Casa Paola havia estat reconstru&iuml;da</a>.
    </p><p class="article-text">
        Per comentar totes aquestes q&uuml;estions, <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>elDiario.es</em></a> va intentar contactar telef&ograve;nicament amb l'empres&agrave;ria malaguenya. Tamb&eacute; amb la seua empresa &ndash;Inversiones Hoteleras Faro SL&ndash; a trav&eacute;s del correu electr&ograve;nic. No va obtenir cap resposta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vida s'obre pas entre les barraques</strong></h2><p class="article-text">
        La <em>villa miseria</em> no &eacute;s gaire diferent d'altres que han sorgit abans a Eivissa. Tendes de campanya devora caravanes; quatre fustes i un parell de planxes per aixecar alguna cosa semblant a una caseta; cotxes i furgonetes aparcats; bombones de but&agrave;, manuelles, testos, materials de construcci&oacute;, fems, roba estesa; cotxets de nad&oacute; i joguines infantils; taules i cadires de pl&agrave;stic; barbacoes i fogons fumejant; respostes esquives per&ograve; amables &ndash;&ldquo;<em>Lo siento coraz&oacute;n, pero no te puedo decir nada</em>&rdquo;&ndash;; hist&ograve;ries d'immigrants que no tenen papers tot i tenir feina. Per&ograve;, en estar constru&iuml;da sobre la quadr&iacute;cula d'una antiga vil&middot;la de luxe i no damunt un descampat, l'escena &eacute;s completament diferent.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s com si un fotograma de <em>Mad Max</em> s'hagu&eacute;s tenyit de verd jur&agrave;ssic. Davant el silenci de la propiet&agrave;ria, a Casa Lola la vida s'obre pas. Hi ha camins pavimentats, un tancat que proporciona intimitat, arbres que fan ombra, palmeres que volen cr&eacute;ixer, matolls exuberants i una certa l&ograve;gica perqu&egrave; els habitants que hi han anat arribant trobin el seu lloc, com en aquells c&agrave;mpings on les velles caravanes &ndash;amb matr&iacute;cules holandeses, alemanyes o franceses&ndash; devien viure els seus dies de gl&ograve;ria a comen&ccedil;aments dels noranta. Fins i tot hi ha algun habitatge de formig&oacute; que va sobreviure a l'enderroc &ndash;<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2023/09/29/2021153/sant-josep-constata-reconstruccion-obras-ilegales-casa-lola.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">o que es va reconstruir sense perm&iacute;s despr&eacute;s</a>&ndash; i que ara t&eacute; nous inquilins. Tamb&eacute; hi ha tarifes de lloguer, o almenys aix&ograve; asseguren alguns dels residents. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjament-d-propietari-pirata-eivissa-deixa-200-persones-carrer-som-els-treballadors-aixequem-l-illa_1_11564001.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aix&iacute; passa a Casa Lola, com tamb&eacute; a Can Rova, potser el quil&ograve;metre zero del barraquisme eivissenc</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f7b9a1b3-5b66-4b82-961a-3eaef23fa57c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tot i que el terreny estigui tancat i ple de camins pavimentats, el paisatge és molt semblant al d&#039;altres campaments de barraques que existeixen o han existit a Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tot i que el terreny estigui tancat i ple de camins pavimentats, el paisatge és molt semblant al d&#039;altres campaments de barraques que existeixen o han existit a Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alg&uacute; s'est&agrave; lucrant a Casa Lola?</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Una parella viu en aquesta casa. Sembla que paguen 700 euros; d'all&agrave; i d'aqu&iacute;, totes dues juntes&rdquo;, explica na J&uacute;lia. &ldquo;All&agrave;&rdquo; &eacute;s una tenda de campanya que s'entreveu entre la vegetaci&oacute;. &ldquo;Aqu&iacute;&rdquo;, una construcci&oacute; rectangular d'uns quaranta o cinquanta metres quadrats. Plaques de guix laminat, llistons de fusta i el sostre refor&ccedil;at amb una malla verda. En molts pobles d'Espanya seria un galliner. A dins, per&ograve;, hi viuen tres persones. Entre elles, aquesta dona d'aspecte madur que acaba d'arribar a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A mi nom&eacute;s m'hi allotgen. Potser m&eacute;s amunt hi ha qui sap com funciona tot aix&ograve;, per&ograve; jo no en s&eacute; res perqu&egrave; acab d'arribar del Paraguai, no et puc dir res.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I a qui li paguen el lloguer?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;All&agrave; dalt hi ha l'encarregat. He sentit dir que &eacute;s colombi&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una resident assegura que una parella paga 700 euros per una “casa” més semblant a un galliner que no pas a un habitatge</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3b1d47b-160f-47ea-ad94-2207db4075ea_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les infravivendes de Casa Lola."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les infravivendes de Casa Lola.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els primers okupes dormen sota sostre</strong></h2><p class="article-text">
        Baudi i Renato conversen en portugu&egrave;s. S&oacute;n de Goi&aacute;s, al cor de l'interior del Brasil, la zona de transici&oacute; entre les riques valls de Minas Gerais i el Mato Grosso, la porta d'entrada a l'Amaz&ograve;nia. &ldquo;&Eacute;s un estat sense faveles perqu&egrave;, a difer&egrave;ncia d'altres indrets del Brasil, potser m&eacute;s rics, all&agrave; els governants no permeten la delinq&uuml;&egrave;ncia&rdquo;, diu en Baudi. &ldquo;Per mor d&rsquo;aix&ograve; les nostres fam&iacute;lies no es creuen que aquesta finca estigui aix&iacute;, plena de gent que no t&eacute; cap altre lloc on viure. &Eacute;s clar, la televisi&oacute; nom&eacute;s explica la part bona d'Eivissa. I saben que a nosaltres ens va b&eacute; la feina. Perqu&egrave; aqu&iacute;, a l'illa, hi ha feina per a qui vol treballar. I s'hi poden fer sous&rdquo;, continua en Renato. Una furgoneta aparcada a pocs metres confirma que als dos brasilers no els falta feina. &Eacute;s plena d'eines i galledes de pintura. Ells, &ldquo;sobretot a l'hivern&rdquo;, es dediquen a &ldquo;posar a punt vil&middot;les&rdquo;, explica en Baudi: des d'emblanquinar una paret fins a col&middot;locar rajoles o reconstruir estructures. &ldquo;Feim manteniment general&rdquo;, resumeix en Renato.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les nostres famílies no es creuen que aquesta finca estigui així, plena de gent que no té cap altre lloc on viure. És clar, la televisió només explica la part bona d&#039;Eivissa. I saben que a naltros ens va bé la feina. Perquè aquí, a l&#039;illa, hi ha feina per a qui vol treballar. I s&#039;hi poden fer sous</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Renato</span>
                                        <span>—</span> Resident a Casa Lola
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;Valtros pagau lloguer per viure a Casa Lola?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No, naltros no &ndash;respon en Baudi.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I viviu a la casa que tenim aqu&iacute; darrere?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, tenim unes habitacions. En aquesta part hi viu gent des de fa molt de temps &ndash;contesta el seu company.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I com hi vau poder entrar?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El portal era obert &ndash;continua en Baudi&ndash; i, veient els preus que hi havia a l'illa, vam decidir quedar-nos aqu&iacute;. S'hi estava molt b&eacute; i ja fa tres anys que hi vivim. Mai no hem tengut cap problema. Som bona gent, treballadors; hem demanat la regularitzaci&oacute; i estem esperant els papers. Des d'aleshores no hem tornat a casa. Per&ograve; des que va arribar aquesta gent [<em>assenyala la part alta de Casa Lola, on hi ha moltes de les barraques</em>]... hi ha molts problemes. Naltros no paguem res, per&ograve; all&agrave; dalt s&iacute;. Hi ha alg&uacute; que hi est&agrave; fent negoci. Hi ha una porta a la part del darrere de la finca per on els deixen entrar i sortir.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;I qui &eacute;s que cobra all&agrave; dalt?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No ho s&eacute;, per&ograve; ens acabaran creant un problema.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El portal era obert i, veient els preus que hi havia a l&#039;illa, vam decidir quedar-nos aquí. S&#039;hi estava molt bé i ja fa tres anys que hi vivim. Mai no hem tengut cap problema. Som bona gent, treballadors, hem demanat la regularització i estem esperant els papers. Però des que va arribar aquesta gent [assenyala la zona alta de Casa Lola, on hi ha moltes de les barraques] hi ha molts problemes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Baudi</span>
                                        <span>—</span> Resident a Casa Lola
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2a49839-f4cb-4e04-9d14-88be9bc7311e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Baudi és un brasiler que viu des de fa tres anys “sense pagar lloguer” en un dels habitatges que encara queden drets dins Casa Lola"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Baudi és un brasiler que viu des de fa tres anys “sense pagar lloguer” en un dels habitatges que encara queden drets dins Casa Lola                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sense llum</strong></h2><p class="article-text">
        El nom de la zona no enganya: Davall sa Serra. Casa Lola es va construir al vessant d'una fondalada delimitada per muntanyes baixes cobertes de pins &ndash;la Serra d'en Calaveres&ndash; i diversos pujols: el Pujolet d'en Puvil, el Puig Red&oacute; i el Puig d'en Camarles. Diversos torrents &ndash;el des Jondal i el de Can Berris&ndash; travessen un petit territori que en altres temps devia ser molt f&egrave;rtil (a la Mediterr&agrave;nia, all&agrave; on hi havia aigua, hi havia prosperitat). Avui, els noms de les antigues finques agr&iacute;coles &ndash;Can Cant&oacute;, Can Forn, Ca na Pepa d'en Xic, Can Miquel Francesc&ndash; es mesclen amb grans xalets equipats amb piscines de la mida d'un apartament. &Eacute;s un ve&iuml;nat dispers que, les darreres setmanes, ha al&ccedil;at la veu pel que est&agrave; passant a la finca de Paquita Marsan. Des de l'anonimat, una persona denunciava a <em>Peri&oacute;dico de Ibiza </em><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/02/2661995/maxima-tension-casa-lola-grupo-criminal-son-okupas-situacion-vulnerabilidad.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;l'okupaci&oacute; d'un habitatge&rdquo; per subministrar electricitat a la vila mis&egrave;ria &ldquo;mitjan&ccedil;ant una connexi&oacute; el&egrave;ctrica il&middot;legal&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        Al barrac&oacute; d'en Daniel no hi arriba la llum. Per aix&ograve; fregeix amb gas uns trossos de pollastre arrebossat. Quan els tregui de la paella i els eixugui amb paper de cuina, els portar&agrave; a la seua mare i a la seua germana petita, una garrida que corr per davant de la caravana on dorm aquest paraguai&agrave; &ndash;&ldquo;d'Asunci&oacute;n&rdquo;&ndash; que fa un any que &eacute;s a l'illa: &ldquo;Vaig venir perqu&egrave; elles ja hi eren. La meva mare i la nena van poder trobar un lloguer en un altre lloc, per&ograve; jo no el vaig trobar&rdquo;. En Daniel fa feina &ldquo;en vil&middot;les&rdquo;. &ldquo;Obra i reparacions&rdquo;. Per alleujar la calor, beu terer&eacute;. El mate fred dels guaran&iacute;s. Compartir-lo mentre es conversa i es divaga &eacute;s tot un ritual social.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/casa-lola-vil-luxe-villa-miseria-mansio-il-legal-reconvertida-refugi-per-als-treballadors-d-eivissa_1_13361541.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 09:15:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="300022" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="300022" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Casa Lola, de vil·la de luxe a ‘villa miseria’: la mansió il·legal reconvertida en refugi per als treballadors d'Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/56e59c23-4d92-4022-b9d7-25252c9c68a5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Precariedad,Precariedad laboral,Vivienda,Viviendas ilegales,Urbanismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
