La movilidad en torno al nuevo estadio del Valencia CF es sin duda uno de los grandes retos de cara a su puesta de largo en el verano de 2027. Y es que, en el entorno del centenario Mestalla, con una capacidad de 45.000 espectadores y en una ubicación mucho más céntrica y con mejor conectividad de transporte público, ya se dan situaciones de colapso, con invasión de coches en zonas verdes y peatonales en los aledaños.

La situación podría ser mucho más complicada en el coliseo de la avenida de las Cortes Valencianas cuyas obras avanzan a velocidad de crucero, casi a la misma que crece la preocupación entre el vecindario de Benicalap por el efecto que puede tener los días de partido en la accesibilidad al barrio, teniendo en cuenta que se trata de un recinto de 70.000 espectadores, 20.000 más que Mestalla, con menor dotación de líneas de EMT y de Metrovalencia y en una zona donde ya de por sí cuesta encontrar sitio para aparcar.

Este fue uno de los aspectos que centraron la reunión que mantuvieron este jueves 16 de julio varios miembros de la asociación vecinal del barrio con el Valencia CF, con visita a las obras del nuevo estadio incluido, tal y como informó el club en un comunicado. Fuentes vecinales han comentado a elDiario.es que las estaciones de Metrovalencia (Beniferri, Campanar, Empalme y Florista) no están preparadas para el alud de aficionados que se avecina y que los buses de la EMT ya van colapsados a diario, sin el efecto llamada de un partido.

Las mismas fuentes comentaron que el club comparte la preocupación y que está dispuesto a arrimar el hombro dentro de sus posibilidades. Además, los representantes vecinales mostraron su extrañeza ante la aparente pasividad tanto del Ayuntamiento como de la Generalitat: “Les va a pillar el toro, un año se pasa volando y habrá que hacer muchas campañas de concienciación para tratar de evitar los desplazamientos en coche en la medida de lo posible”.

Al respecto, fuentes de la Conselleria de Infraestructuras han asegurado a preguntas de elDiario.es que coordina junto al Ayuntamiento y Metrovalencia el dispositivo en el que EMT y Metrovalencia serán los protagonistas, al tiempo que han asegurado que está habiendo reuniones con el Valencia CF y que “poco a poco se va definiendo el sistema definitivo”. Como avanzó este diario, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) tiene prevista la llegada de 16 nuevos tranvías a lo largo de 2027.

Por su parte, fuentes municipales han asegurado que la Empresa Municipal de Transportes (EMT) también trabaja en el servicio que dará y en este sentido han comentado que 15 líneas llegarán hasta la misma puerta del Nou Mestalla o tendrán paradas a cinco minutos o menos de distancia andando al estadio. Son dos líneas más de las que prestan servicio cerca del campo en la actualidad. Además, han recordado que a lo largo de este 2026 y en el próximo 2027 se prevé la llegada de 94 autobuses eléctricos más.

Plan de movilidad de 2015 y obligaciones del Valencia CF

Lo cierto es que existe un plan de movilidad elaborado por el Valencia CF en el año 2015 y validado por el Ayuntamiento de València. Es el plan en el que se basan todas las medidas recogidas en los diferentes proyectos del estadio y de urbanización del entorno presentados por el club e incluso en las fichas urbanísticas aprobadas en julio de 2024 por el Ayuntamiento.

Y eso a pesar de que el documento, al que ha tenido acceso elDiario.es, contiene datos obsoletos por el paso del tiempo. Por ejemplo, cifra en 75.000 espectadores el aforo previsto en el estadio, habla de la línea de bus Metrorbital que ya no existe, puesto que ahora es una línea más de la EMT, y habla de una previsión de aparcamiento de 1.775 plazas “dentro del recinto”. Sin embargo, el estadio finalmente tan solo tendrá 200 y será de uso interno del club.

Las mencionadas fichas recogen los compromisos adquiridos por el Valencia CF en ese plan de movilidad (ver imagen). De hecho, advierte de que “la obtención del título habilitante de la puesta en funcionamiento que legitime el inicio de la actividad del Nuevo Estadio requerirá el previo cumplimiento de los compromisos y obligaciones” adquiridos en el plan, en concreto, “la ejecución de las medidas correctoras indicadas en el plan de movilidad para la zona B ”Corts Valencianes“ que eran responsabilidad del promotor de la caducada ATE”.

Algunos de los compromisos más destacados son, como ya avanzó este periódico, la disposición de buses lanzadera desde los principales accesos de la ciudad al nuevo estadio, un servicio condicionado a que “las zonas de aparcamiento disuasorio previstas hayan sido habilitadas por las administraciones públicas competentes”.

También, tal y como establece el plan de movilidad, “se procurará trasladar a colectivos mediante autobuses de servicio discrecional, tal y como habitualmente ya se realiza”. En este sentido, “se preverá en el entorno del estadio un espacio reservado como parada puntual para la bajada o subida de viajeros, tanto de los autobuses discrecionales como de los autobuses lanzadera, que se determinará en el proyecto de urbanización del nuevo estadio; así como la gestión inteligente de dicho espacio (reservas de franjas horarias, etc.)”.

En las obras de reurbanización del ámbito del nuevo estadio “deberá construirse el carril bici a cota de calzada, eliminando la actual acera-bici”. En esta línea, “se habilitarán espacios para guardabicis vigilados y reserva de aparcamientos en superficie para bicicletas y motocicletas”.

En las obras de reurbanización del ámbito del nuevo estadio deberán ejecutarse los itinerarios peatonales previstos: el primero por la avenida de las Cortes Valencianas, recorrería la Avda. Pío XII, cruzando por el puente y penetrando en Fernando el Católico; el segundo por Calle Nicasio Benlloch hacia Avenida de Burjassot y cruzando el cauce por el Puente de las Artes y penetrando en Guillem de Castro. Así mismo deberán contar con accesibilidad viaria todos los itinerarios peatonales que en ella se produzca y se deberán señalizar.

Convenios con aparcamientos cercanos

Si procede, se deberán establecer “convenios de colaboración con los aparcamientos de uso público cercanos al estadio, proponiendo, en su caso, medidas de gestión conjunta”. En este sentido, el plan de movilidad estima que podría lograrse “la ocupación de un 50% de las plazas de aparcamientos públicos cercanos al estadio para espectadores” con lo que se conseguiría “una capacidad de aparcamiento extra de 3.172 vehículos”.

La disponibilidad de transporte y acceso al recinto en los diferentes modos de transporte, durante los 90 minutos antes del comienzo del partido y en la salida del recinto durante los 75 minutos posteriores a la finalización del partido, se resume en el siguiente cuadro:

De este modo, el plan concluye que “la posibilidad de transporte supera el aforo máximo del estadio, establecido en 75.000 espectadores, bastando, para que se cumplan estos cálculos, que solamente una de cada cinco personas acuda andando al nuevo estadio”.

La mobilitat al voltant del nou estadi del València CF és, sens dubte, un dels grans reptes de cara a la seua posada de llarg l’estiu de 2027. I és que, al voltant del centenari Mestalla, amb una capacitat per a 45.000 espectadors i en una ubicació molt més cèntrica i amb una millor connectivitat de transport públic, ja es produeixen situacions de col·lapse, amb invasió de vehicles en zones verdes i per als vianants als voltants de l’estadi.

La situació podria ser molt més complicada al coliseu de l’avinguda de les Corts Valencianes, les obres del qual avancen a bon ritme, quasi al mateix ritme que creix la preocupació entre el veïnat de Benicalap per l’efecte que poden tindre els dies de partit en l’accessibilitat al barri, tenint en compte que es tracta d’un recinte amb capacitat per a 70.000 espectadors, 20.000 més que Mestalla, amb una menor dotació de línies de l’EMT i de Metrovalència i en una zona on ja de per si costa trobar lloc per aparcar.

Aquest va ser un dels aspectes que van centrar la reunió que van mantindre aquest dijous 16 de juliol diversos membres de l’associació veïnal del barri amb el València CF, amb una visita a les obres del nou estadi inclosa, tal com va informar el club en un comunicat. Fonts veïnals han comentat a elDiario.es que les estacions de Metrovalència (Beniferri, Campanar, Empalme i Florista) no estan preparades per a l’allau d’aficionats que s’acosta i que els autobusos de l’EMT ja van col·lapsats cada dia, sense l’efecte crida d’un partit.

Les mateixes fonts han comentat que el club comparteix la preocupació i que està disposat a arrimar el muscle dins de les seues possibilitats. A més, els representants veïnals van mostrar la seua estranyesa davant l’aparent passivitat tant de l’Ajuntament com de la Generalitat: “Els agafarà el bou, un any passa volant i caldrà fer moltes campanyes de conscienciació per a tractar d'evitar els desplaçaments en cotxe tant com siga possible”.

Sobre aquesta qüestió, fonts de la Conselleria d’Infraestructures han assegurat a preguntes d’elDiario.es que coordinen juntament amb l’Ajuntament i Metrovalència el dispositiu en què l’EMT i Metrovalència seran els protagonistes. Al mateix temps, han assegurat que hi està havent reunions amb el València CF i que “a poc a poc es va definint el sistema definitiu”. Tal com va avançar aquest diari, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) té prevista l’arribada de 16 nous tramvies al llarg de 2027.

Per la seua banda, fonts municipals han assegurat que l’Empresa Municipal de Transports (EMT) també treballa en el servei que oferirà i, en aquest sentit, han comentat que 15 línies arribaran fins a la mateixa porta del Nou Mestalla o tindran parades a cinc minuts o menys caminant de l’estadi. Són dues línies més de les que presten servei prop del camp en l’actualitat. A més, han recordat que al llarg d’aquest 2026 i del pròxim 2027 es preveu l’arribada de 94 autobusos elèctrics més.

Pla de mobilitat de 2015 i obligacions del València CF

La veritat és que existeix un pla de mobilitat elaborat pel València CF l’any 2015 i validat per l’Ajuntament de València. És el pla en què es basen totes les mesures recollides en els diferents projectes de l’estadi i d’urbanització de l’entorn presentats pel club i, fins i tot, en les fitxes urbanístiques aprovades el juliol de 2024 per l’Ajuntament.

I això, tot i que el document, al qual ha tingut accés elDiario.es, conté dades obsoletes pel pas del temps. Per exemple, xifra en 75.000 espectadors l’aforament previst de l’estadi, parla de la línia d’autobús Metrorbital, que ja no existeix, ja que ara és una línia més de l’EMT, i parla d’una previsió d’aparcament de 1.775 places “dins del recinte”. No obstant això, finalment l’estadi només tindrà 200 places, que seran d’ús intern del club.

Les esmentades fitxes recullen els compromisos adquirits pel València CF en aquest pla de mobilitat (vegeu la imatge). De fet, adverteixen que “l’obtenció del títol habilitant de la posada en funcionament que legitime l’inici de l’activitat del nou estadi requerirà el compliment previ dels compromisos i les obligacions adquirits en el pla; en concret, l’execució de les mesures correctores indicades en el pla de mobilitat per a la zona B ”Corts Valencianes“, que eren responsabilitat del promotor de la caducada ATE”.

Alguns dels compromisos més destacats són, tal com ja va avançar aquest diari, la disposició d’autobusos llançadora des dels principals accessos de la ciutat fins al nou estadi, un servei condicionat al fet que “les zones d’aparcament dissuasiu previstes hagen sigut habilitades per les administracions públiques competents”.

També, tal com estableix el pla de mobilitat, “es procurarà el trasllat de col·lectius mitjançant autobusos de servei discrecional, tal com habitualment ja es realitza”. En aquest sentit, “es preveurà al voltant de l’estadi un espai reservat com a parada puntual per a la pujada o baixada de viatgers, tant dels autobusos discrecionals com dels autobusos llançadora, que es determinarà en el projecte d’urbanització del nou estadi, com també la gestió intel·ligent d’aquest espai (reserves de franges horàries, etc.)”.

En les obres de reurbanització de l’àmbit del nou estadi “haurà de construir-se el carril bici a cota de calçada, eliminant l’actual vorera bici”. En aquesta línia, “s’habilitaran espais per a aparcabicis vigilats i reserva d’aparcaments en superfície per a bicicletes i motocicletes”.

En les obres de reurbanització de l’àmbit del nou estadi hauran d’executar-se els itineraris per als vianants previstos: el primer per l’avinguda de les Corts Valencianes recorrerà l’avinguda de Pius XII, travessarà el pont i penetrarà cap a Ferran el Catòlic; el segon, pel carrer de Nicasio Benlloch cap a l’avinguda de Burjassot, creuarà el llit del Túria pel Pont de les Arts i penetrarà a Guillem de Castro. Així mateix, hauran de comptar amb accessibilitat viària tots els itineraris per als vianants que s'hi produïsquen i hauran de senyalitzar-se.

Conveni amb aparcaments pròxims

Si escau, s’hauran d’establir “convenis de col·laboració amb els aparcaments d’ús públic pròxims a l’estadi, proposant, si és el cas, mesures de gestió conjunta”. En aquest sentit, el pla de mobilitat estima que podria aconseguir-se “l’ocupació d’un 50% de les places dels aparcaments públics pròxims a l’estadi per a espectadors”, amb la qual cosa s’aconseguiria “una capacitat d’aparcament addicional de 3.172 vehicles”.

La disponibilitat de transport i d’accés al recinte mitjançant els diferents modes de transport durant els 90 minuts anteriors al començament del partit i en l’eixida del recinte durant els 75 minuts posteriors a la finalització del partit es resumeix en el quadre següent:

D’aquesta manera, el pla conclou que “la capacitat de transport supera l’aforament màxim de l’estadi, establert en 75.000 espectadors, sempre que es complisquen aquests càlculs i que només una de cada cinc persones acudisca caminant al nou estadi”.

L'enderrocament del mític estadi de Mestalla ja disposa d'un pressupost actualitzat i s'haurà d'executar o garantir de manera obligatòria abans que les parcel·les passen a nom del futur comprador dels terrenys. El València CF ha iniciat el procés de venda dels terrenys mitjançant una subhasta amb la qual espera obtindre al voltant de 150 milions d'euros, un procés que es preveu que finalitze a final d'any o, com a molt tard, a principi de 2027.

D'una banda, el pressupost de l'enderrocament, així com el de les obres complementàries d'urbanització de l'entorn, figura en l'esborrany del programa d'actuació integrada (PAI) que el club va remetre a l'Ajuntament el novembre de 2025, mitjançant el qual va sol·licitar convertir-se en gestor del desenvolupament i en futur agent urbanitzador com a propietari de més del 60 % del sòl. Com va avançar aquest diari, l'Ajuntament va admetre a tràmit aquesta petició i va atorgar al València CF un termini de tres mesos per a presentar un projecte d'urbanització definitiu.

Segons el document al qual ha tingut accés elDiario.es, les obres d'enderrocament incloses en l'epígraf “pressupost d'obres d'execució per contracta” tindran un cost d'11,2 milions d'euros, als quals caldrà sumar uns altres 3,6 milions de despeses associades a la urbanització de l'entorn. En total, 14,8 milions d'euros, una xifra actualitzada a final de l'any passat (vegeu quadre). El termini previst d'execució dels treballs és de 12 mesos.

L'esborrany del PAI estableix que “les obres d'enderrocament de l'actual estadi de Mestalla aniran a càrrec del titular de la parcel·la i el seu cost no podrà repercutir-se com a càrrega de l'actuació sobre la resta de propietaris de l'actuació integrada”.

També aniran a càrrec de l'agent urbanitzador, quan siga designat legalment, diferents actuacions de millora de l'entorn, el cost de les quals tampoc no podrà repercutir-se com a càrrega de l'actuació sobre la resta de propietaris de l'actuació integrada. En concret, s'haurà de reservar “una superfície de 1.200 metres quadrats en l'actual mitjana central d'aparcament viari de l'avinguda d'Aragó amb la finalitat de dissenyar, projectar i executar un nou espai per a l'ús i el trànsit de vianants al barri de Mestalla, amb jardineria, acabats, paviments i mobiliari urbà adaptats a l'entorn”.

En aquesta mateixa línia, segons el mateix document, “atés el caràcter monumental de l'arbre situat en la mitjana central de l'avinguda d'Aragó, pròxim a l'encreuament amb l'avinguda de Blasco Ibáñez, amb l'objectiu de potenciar-ne la presència, alhora que se'n millora la protecció i les condicions de manteniment, es projectarà i s'executarà un condicionament de la zona on s'ubica, que s'integrarà en la futura urbanització de la zona A 'Antic Mestalla'”.

A més, el club haurà de dur a terme el “disseny, projecte i execució de la connexió, inclosa l'ampliació, del carril bici per a eliminar la discontinuïtat del recorregut en l'àmbit d'actuació, en concret entre el carrer de Misser Mascó i l'avinguda d'Aragó”. Amb l'objectiu d'integrar la plaça del València Club de Futbol en la futura urbanització, “es projectarà i s'executarà una reurbanització d'aquest enclavament, dotant-lo d'acabats, paviments i mobiliari urbà adaptats a l'entorn”. Per altra banda, “amb la finalitat de garantir la sostenibilitat de l'actuació urbanitzadora, l'Ajuntament de València farà un seguiment del projecte d'execució que finalment es redacte”.

L'àmbit de les obres d'urbanització del programa comprendrà els terrenys dotacionals públics confrontants següents, amb una superfície total de 69.765 metres quadrats: “L'avinguda de Suècia en tota la seua extensió, entre el carrer d'Amadeu de Savoia i l'avinguda de Blasco Ibáñez; la plaça del València Club de Futbol i l'inici del carrer de Misser Mascó; el jardí situat entre la prolongació del carrer d'Arts Gràfiques i la prolongació del carrer d'Alfons de Còrdova; la calçada oest de l'avinguda d'Aragó, entre la prolongació del carrer d'Arts Gràfiques i el carrer del Dr. Joan Reglà”.

Primer l'enderroc i després la venda efectiva dels terrenys

Per altra banda, tal com reflecteixen les fitxes urbanístiques aprovades pel ple de l'Ajuntament el juliol de 2024, el club no podrà formalitzar, a l'efecte del canvi de titularitat, la transmissió dels terrenys si abans no ha finalitzat les obres del nou estadi, la urbanització del seu entorn, així com l'enderrocament de Mestalla o, si és el cas, deposita una garantia equivalent al cost de la demolició.

D'aquesta manera, l'Ajuntament es va assegurar que el club no poguera vendre els terrenys sense acabar el nou estadi i sense executar l'enderrocament de Mestalla.

En concret, les fitxes estableixen que, una vegada aprovat el programa d'actuació integrada i presentat pel urbanitzador el projecte de reparcel·lació (situació que ara es troba en tramitació), seran requisits necessaris per a l'aprovació i la inscripció en el Registre de la Propietat del projecte de reparcel·lació dels terrenys de Mestalla “que les obres de construcció del Nou Estadi hagen finalitzat i aquest es trobe en condicions de ser posat en funcionament, així com que s'hagen executat les obres d'urbanització de l'entorn del Nou Estadi”.

A més, s'exigeix que “la demolició de l'actual estadi de Mestalla estiga efectivament executada o, si no és així, que s'haja obtingut la llicència de demolició corresponent i constituïda una garantia econòmica per la totalitat de l'import de les obres de demolició, d'acord amb el pressupost inclòs en el projecte de demolició per al qual s'haja obtingut la llicència”.

Sis edificis residencials i el dubte de l'hotel icònic

Segons el plànol de detall, al qual ha tingut accés elDiario.es (vegeu imatge), els sis edificis residencials, d'entre 15 i 29 plantes d'altura, donaran a l'avinguda d'Aragó i al carrer del Dr. Joan Reglà i s'alçaran sobre la zona comercial. En concret, a la cantonada del carrer del Dr. Joan Reglà amb l'avinguda d'Aragó s'alçaran tres torres d'entre 16 i 22 plantes sobre una galeria comercial de dues plantes; a la part que recau a l'avinguda d'Aragó hi haurà dos edificis d'entre 19 i 22 plantes i un tercer a la part més pròxima a Blasco Ibáñez, d'entre 15 i 29 plantes, tot sobre una altra galeria comercial de dues plantes.

A la cantonada del carrer del Dr. Joan Reglà amb l'avinguda de Suècia hi haurà un equipament públic amb una superfície de 1.307 metres quadrats; a l'avinguda de Suècia, més a prop de Blasco Ibáñez, hi haurà un centre de salut amb la mateixa superfície, i a l'actual aparcament entre el fons nord de Mestalla i Blasco Ibáñez (darrere de l'edifici de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer), un col·legi amb una superfície de 7.198 metres quadrats. La part central de la parcel·la serà un jardí de 24.728 metres quadrats.

L'àmbit d'actuació inclou també la parcel·la de l'antic edifici municipal que recau a l'avinguda d'Aragó, en la qual se suposava que s'havia d'alçar un hotel icònic, segons el plànol, de fins a 20 altures, amb una edificabilitat de 16.445 metres quadrats. No obstant això, tal com va informar aquest diari, l'empresa HCG Levante, nova propietària dels terrenys, es va desvincular de l'obligació de tirar-lo avant, segons va traslladar en un escrit d'al·legacions aportat al jutjat, en resposta a una demanda interposada per Libertad VCF contra l'aprovació de les fitxes urbanístiques.

L'empresa afegeix que, després de la caducitat de l'ATE, “amb l'extinció de la condició de promotor del València CF decauen també els compromisos assumits” per l'actual propietària de la parcel·la. És per aquesta raó que, “actualment, sobre la mercantil HCG Levante recau simplement l'obligació d'edificar a la parcel·la, no l'obligació de construir un hotel icònic”. Amb aquest plantejament, afegeix la mercantil, “en aquesta parcel·la pot construir-se, amb la sol·licitud prèvia de la llicència en el termini indicat en la fitxa de gestió, qualsevol edificació expressament permesa o compatible pel planejament urbanístic aplicable (PGOU)”.

El derribo del mítico estadio de Mestalla ya consta de un presupuesto actualizado y se deberá ejecutar o garantizar de forma obligada antes de que las parcelas se pongan a nombre del futuro comprador de los terrenos. El Valencia CF ha iniciado el proceso de venta de los terrenos mediante una subasta por la que espera obtener del orden de 150 millones de euros, un proceso que se espera que finalice a final de año o principios de 2027 a más tardar.

Por un lado, el presupuesto de la demolición así como de las obras complementarias de urbanización del entorno figuran en el borrador del programa de actuación integrada (PAI) que el club remitió al Ayuntamiento en noviembre de 2025 por medio del que solicitó convertirse en gestor del desarrollo y en futuro agente urbanizador como propietario de más de un 60% del suelo. Como avanzó este periódico, el Ayuntamiento admitió a trámite esta petición y otorgó al Valencia CF un plazo de tres meses para presentar un proyecto de urbanización definitivo.

Según el documento al que ha tenido acceso elDiario.es, las obras de derribo incluidas en el epígrafe “presupuesto de obras ejecución por contrata” tendrán un coste de 11,2 millones a los que habrá que sumar otros 3,6 millones de gastos asociados a la urbanización del entorno. En total, 14,8 millones de euros, una cifra actualizada a finales del pasado año (ver cuadro). El plazo previsto de ejecución de los trabajos es de 12 meses.

El borrador del PAI establece que “las obras de demolición del actual estadio de Mestalla correrán a cargo del titular de la parcela y su coste no podrá ser repercutido como carga de la actuación sobre los restantes propietarios de la actuación integrada”.

También correrán a cargo del agente urbanizador cuando sea legalmente designado y su coste no podrá ser repercutido como carga de la actuación sobre los restantes propietarios de la actuación integrada diferentes actuaciones de mejora del entorno. En concreto, se deberá reservar “una superficie de 1.200 metros cuadrados en la actual mediana central de aparcamiento viario de la avenida de Aragón con el fin de diseñar, proyectar y ejecutar un nuevo espacio para el uso y tránsito peatonal en el barrio de Mestalla, con el ajardinamiento, acabados, pavimentos y mobiliario urbano adaptados al entorno”.

En esta misma línea, según el mismo documento, “dado el carácter monumental del árbol situado en la mediana central de la avenida de Aragón, próximo al cruce con la av. Blasco Ibáñez, con el objeto de potenciar su presencia, a la vez que se mejora su protección y sus condiciones de mantenimiento, se proyectará y ejecutará un acondicionamiento de la zona donde se ubica el mismo, que se integrará en la futura urbanización zona A 'Antiguo Mestalla'”.

Además, el club deberá realizar un “diseño, proyecto y ejecución de la conexión, incluso ampliación, del carril bici para eliminar la discontinuidad del recorrido en el ámbito de actuación, en concreto entre la calle Micer Mascó y la avenida de Aragón”. Con el objeto de integrar la plaza del Valencia Club de Fútbol en la futura urbanización, “se proyectará y ejecutará una reurbanización de este enclave, dotándolo de acabados, pavimentos y mobiliario urbano adaptados al entorno”. Por otra parte, “con el fin de garantizar la sostenibilidad de la actuación urbanizadora, por parte del Ayuntamiento de València se realizará a tal efecto un seguimiento del proyecto de ejecución que finalmente se redacte”.

El ámbito de las obras de urbanización del programa comprenderá los siguientes terrenos dotacionales públicos circundantes con una superficie total de 69.765 metros cuadrados: “La avenida de Suecia en su totalidad, entre la calle Amadeo de Saboya y la avenida de Blasco Ibáñez; la plaza Valencia Club de Fútbol y el inicio de la calle Micer Mascó; el jardín situado entre la prolongación de la calle Artes Gráficas y la prolongación de la calle Alfonso de Córdoba; la calzada oeste de la avenida de Aragón, entre la prolongación de la calle Artes Gráficas y la calle Dr. Joan Reglà”.

Primero el derribo y después la venta efectiva de los terrenos

Por otra parte, tal y como reflejan las fichas urbanísticas aprobadas por el pleno del Ayuntamiento en julio de 2024, el club no podrá hacer efectiva a efectos de cambio de nombre la transacción de los terrenos si no ha finalizado antes las obras del nuevo estadio, la urbanización de su entorno, así como el derribo de Mestalla o, en su caso, deposita una garantía equivalente al coste de la demolición.

De esta manera el Ayuntamiento se aseguró de que el club no pudiera vender los terrenos sin terminar el nuevo estadio y sin ejecutar el derribo de Mestalla.

En concreto, las fichas establecen que una vez aprobado el programa de actuación integrada y presentado por el urbanizador el proyecto de reparcelación (situación que está ahora en trámite), serán requisitos necesarios para la aprobación e inscripción en el Registro de la Propiedad del proyecto de reparcelación de los terrenos de Mestalla “que las obras de construcción del Nuevo Estadio hayan finalizado y éste se encuentre en condiciones de ser puesto en funcionamiento, así como que se hayan ejecutado las obras de urbanización del entorno del Nuevo Estadio”.

Además, se exige que “la demolición del actual estadio de Mestalla esté efectivamente ejecutada o, en su defecto, que se haya obtenido licencia de demolición para ello y constituida garantía económica por la totalidad del importe de las obras de demolición, de acuerdo con el presupuesto incluido en el proyecto de demolición para el que se haya obtenido la licencia”.

Seis edificios residenciales y la duda del hotel icónico

Según el plano de detalle, al que ha tenido acceso elDiario.es (ver imagen), los seis edificios residenciales, con entre 15 y 29 plantas de altura, darán a la avenida de Aragón y a la calle Joan Reglá y se levantarán sobre la zona comercial. En concreto, en la esquina de Joan Reglá con avenida de Aragón se levantarán tres torres de entre 16 y 22 plantas sobre una galería comercial de dos plantas; en la parte recayente en la avenida de Aragón habrá dos edificios de entre 19 y 22 plantas y una tercera en la parte más cercana a Blasco Ibáñez con entre 15 y 29 plantas, todo sobre otra galería comercial de dos plantas.

En la esquina de Joan Reglá con avenida de Suecia habrá un equipamiento público con una superficie de 1.307 metros cuadrados, en la avenida de Suecia, más hacia Blasco Ibáñez, habrá un centro de salud con la misma superficie y en el actual aparcamiento entre el fondo norte de Mestalla y Blasco Ibáñez (tras el edificio de la Confederación Hidrográfica del Júcar) un colegio con una superficie de 7.198 metros cuadrados. La parte central de la parcela, será un jardín de 24.728 metros cuadrados.

El ámbito de actuación incluye también la parcela del antiguo edificio municipal recayente a la avenida de Aragón en la que se suponía que se debía levantar un hotel icónico, según el plano, de hasta 20 alturas, con una edificabilidad de 16.445 metros cuadrados. Sin embargo, como informó este diario, la empresa HCG Levante, nueva propietaria de los terrenos, se desvinculó de la obligación de llevarlo adelante, según trasladó en un escrito de alegaciones aportado al juzgado, en respuesta a una demanda interpuesta por Libertad VCF contra la aprobación de las fichas urbanísticas.

La empresa añade que tras la caducidad de la ATE “con la extinción de la condición de promotor del Valencia C.F. decaen también los compromisos asumidos” por la actual propietaria de la parcela. Es por esta razón que, “en la actualidad, sobre la mercantil HCG Levante recae simplemente la obligación de edificación en la parcela, no la obligación de edificar un hotel icónico”. Con este planteamiento, añade la mercantil, “en dicha parcela puede construirse previa solicitud de licencia en el plazo indicado en la ficha de gestión, cualquier edificación expresamente permitida o compatible por el planeamiento urbanístico de aplicación (PGOU)”.

Paso importante para la venta de la parcela de Mestalla ubicada en la avenida de Aragón, en la que se levantarán seis torres de viviendas, una de hasta 29 alturas, una vez derribado el mítico estadio. El Valencia CF ha iniciado el proceso de venta de los terrenos mediante una subasta por la que espera obtener del orden de 150 millones de euros, un proceso que se espera que finalice a final de año o principios de 2027 a más tardar.

Paralelamente, el club ha iniciado los trámites administrativos que le permitirán convertirse en agente urbanizador, por lo que ha solicitado al Ayuntamiento hacerse cargo de la gestión del Plan de Actuación Integrado (PAI). Una petición para la que ya ha obtenido el visto bueno provisional, puesto que el definitivo se debe aprobar en el pleno.

Así consta en la resolución de la delegación de Urbanismo a la que ha tenido acceso elDiario.es, según la cual, “admite a trámite la iniciativa del PAI para el desarrollo de la Unidad de Ejecución ”Antiguo Mestalla“, en régimen de gestión por personas propietarias”, es decir, por el Valencia CF.

En el documento firmado el pasado 10 de junio por el concejal del ramo, Juan Giner, se justifica por qué el Ayuntamiento renuncia a la gestión directa del PAI en favor del club. Entre otras cuestiones, argumenta: “El Programa cuyo desarrollo se pretende afecta a una pequeña Unidad de Ejecución en suelo urbano con ordenación pormenorizada por lo que no estamos ante un crecimiento urbanístico que deba ser objeto de especial control por la Administración, y evidentemente no se trata de un área ya urbanizada ni implica una reclasificación del suelo”.

Por lo tanto, añade la resolución, “siendo una zona que los propietarios están dispuestos a desarrollar, se considera que -puesto que los recursos de la Administración son limitados- en este ámbito territorial concreto, en el que hay un tercero que está en condiciones de asumir la gestión, es innecesario el fomento de la Administración”.

De esta forma, una vez aceptada la admisión a trámite del club como gestor del PAI, el Ayuntamiento le otorga un plazo de tres meses desde la notificación de la resolución para que presente una alternativa técnica y un programa econónimo, esto es, un proyecto de urbanización con plazos, presupuesto y soluciones técnicas (aceras, alumbrado, zonas verdes) que debe incluir el derribo de Mestalla.

Este trámite es un paso importante de cara a la venta de los terrenos de Mestalla, puesto que una vez aprobado el proyecto de urbanización, se deberá hacer lo propio con la reparcelación. Este acto administrativo es el que permite que queden delimitidos los solares en los que se levantarán los edificios de viviendas o el terciario, de forma que se podrán vender por separado si lo desea la propiedad.

Ausencia de vivienda protegida

Como informó este periódico, la parcela de la avenida de Aragón cuenta con 75.000 metros cuadrados de edificabilidad para viviendas y con 14.000 metros cuadrados de suelo comercial sobre rasante. Se calcula que saldrán entre 500 y 600 viviendas, según las dimensiones que maneje el promotor que se adjudique los rerrenos. Sin embargo, ninguna de ellas será protegidas en un momento de especial necesidad de este tipo de inmuebles.

Este es uno de los aspectos que forman parte del recurso de Libertad VCF contra la aprobación de las fichas urbanísticas en julio de 2024, un asunto pendiente de fallo judicial. Para la asociación opositora al máximo accionista, Peter Lim, la ausencia de vivienda protegida contraviene la normativa. Sin embargo, en sus alegaciones, el Ayuntamiento defiende que el Plan ATE (Actuación Territorial Estratégica) de 2015 no incluyó esta previsión al no resultar exigible en la legislación urbanística autonómica aplicable en la fecha de su aprobación (la Ley 1/2012 de 10 de mayo, de la Generalitat) y que las fichas urbanísticas aprobadas hace dos años no varía el parámetro urbanístico correspondiente a la edificabilidad residencial establecido en el planeamiento vigente, por lo que no procede incluir VPO.

Al respecto, la concejala del PSPV, Elisa Valía, ha criticado que “Catalá vuelve a demostrar que la situación de la vivienda en la ciudad le trae sin cuidado” y ha puesto como ejemplo el PAI del viejo Mestalla puesto que cuenta con “un 0% de vivienda protegida, y no vale la excusa de que se aprobó en 2007 y entonces no era obligatorio”.

Según Valía, “el Partido Popular tiene la ocasión perfecta ahora para aumentar la vivienda protegida en todos los PAI de la ciudad y no lo está haciendo, priorizando siempre el beneficio de los promotores y fondos de inversión por encima de las familias”. Además, “debido al fiasco de su nueva normativa de apartamentos turísticos, todo el terciario previsto en el PAI se podrá convertir en hoteles o apartamentos turísticos, aunque el barrio esté saturado”, en alusión a lo sucedido junto al nuevo estadio. Según la edil socialista, “el PP gobierna para las grandes empresas y en contra de las familias, saqueando el patrimonio municipal en lugar de hacerlo servir para proteger el interés general”.

Seis edificios residenciales y la duda del hotel icónico

Según el plano de detalle, al que ha tenido acceso elDiario.es (ver imagen), los seis edificios residenciales, con entre 15 y 29 plantas de altura, darán a la avenida de Aragón y a la calle Joan Reglá y se levantarán sobre la zona comercial. En concreto, en la esquina de Joan Reglá con avenida de Aragón se levantarán tres torres de entre 16 y 22 plantas sobre una galería comercial de dos plantas; en la parte recayente en la avenida de Aragón habrá dos edificios de entre 19 y 22 plantas y una tercera en la parte más cercana a Blasco Ibáñez con entre 15 y 29 plantas, todo sobre otra galería comercial de dos plantas.

En la esquina de Joan Reglá con avenida de Suecia habrá un equipamiento público con una superficie de 1.307 metros cuadrados, en la avenida de Suecia, más hacia Blasco Ibáñez, habrá un centro de salud con la misma superficie y en el actual aparcamiento entre el fondo norte de Mestalla y Blasco Ibáñez (tras el edificio de la Confederación Hidrográfica del Júcar) un colegio con una superficie de 7.198 metros cuadrados. La parte central de la parcela, será un jardín de 24.728 metros cuadrados.

El ámbito de actuación incluye también la parcela del antiguo edificio municipal recayente a la avenida de Aragón en la que se suponía que se debía levantar un hotel icónico, según el plano, de hasta 20 alturas, con una edificabilidad de 16.445 metros cuadrados. Sin embargo, como informó este diario, la empresa HCG Levante, nueva propietaria de los terrenos, se desvinculó de la obligación de llevarlo adelante, según trasladó en un escrito de alegaciones aportado al juzgado, en respuesta a una demanda interpuesta por Libertad VCF contra la aprobación de las fichas urbanísticas.

La empresa añade que tras la caducidad de la ATE “con la extinción de la condición de promotor del Valencia C.F. decaen también los compromisos asumidos” por la actual propietaria de la parcela. Es por esta razón que, “en la actualidad, sobre la mercantil HCG Levante recae simplemente la obligación de edificación en la parcela, no la obligación de edificar un hotel icónico”. Con este planteamiento, añade la mercantil, “en dicha parcela puede construirse previa solicitud de licencia en el plazo indicado en la ficha de gestión, cualquier edificación expresamente permitida o compatible por el planeamiento urbanístico de aplicación (PGOU)”.

Pas important per a la venda de la parcel·la de Mestalla ubicada a l'avinguda d'Aragó, en la qual s'alçaran sis torres de vivendes, una de fins a 29 altures, una vegada enderrocat el mític estadi. El València CF ha iniciat el procés de venda dels terrenys mitjançant una subhasta amb la qual espera obtindre al voltant de 150 milions d'euros, un procés que s'espera que finalitze a final d'any o, com a molt tard, a principi de 2027.

Paral·lelament, el club ha iniciat els tràmits administratius que li permetran convertir-se en agent urbanitzador, per la qual cosa ha sol·licitat a l'Ajuntament fer-se càrrec de la gestió del Pla d'Actuació Integrat (PAI). Una petició que ja ha obtingut el vistiplau provisional, atés que el definitiu l'ha d'aprovar el Ple.

Així consta en la resolució de la Delegació d'Urbanisme, a la qual ha tingut accés elDiario.es, segons la qual “admet a tràmit la iniciativa del PAI per al desenvolupament de la Unitat d'Execució «Antic Mestalla», en règim de gestió per persones propietàries”, és a dir, pel València CF.

En el document, signat el passat 10 de juny pel regidor de l'àrea, Juan Giner, es justifica per què l'Ajuntament renuncia a la gestió directa del PAI en favor del club. Entre altres qüestions, argumenta: “El programa el desenvolupament del qual es pretén afecte una xicoteta unitat d'execució en sòl urbà amb ordenació detallada, per la qual cosa no estem davant d'un creixement urbanístic que haja de ser objecte d'un control especial per part de l'Administració, i, evidentment, no es tracta d'una àrea ja urbanitzada ni implica una reclassificació del sòl”.

Per tant, afig la resolució, “sent una zona que els propietaris estan disposats a desenvolupar, es considera que, ja que els recursos de l'Administració són limitats, en aquest àmbit territorial concret, en què hi ha un tercer que està en condicions d'assumir la gestió, és innecessari el foment de l'Administració”.

D'aquesta manera, una vegada acceptada l'admissió a tràmit del club com a gestor del PAI, l'Ajuntament li atorga un termini de tres mesos des de la notificació de la resolució perquè presente una alternativa tècnica i un programa econòmic, és a dir, un projecte d'urbanització amb terminis, pressupost i solucions tècniques (voreres, enllumenat, zones verdes) que ha d'incloure l'enderrocament de Mestalla.

Aquest tràmit és un pas important de cara a la venda dels terrenys de Mestalla, ja que, una vegada aprovat el projecte d'urbanització, s'haurà de fer el mateix amb la reparcel·lació. Aquest acte administratiu és el que permet que queden delimitats els solars en els quals s'alçaran els edificis d'habitatges o el terciari, de manera que es podran vendre per separat si ho desitja la propietat.

Absència d'habitatge protegit

Com va informar aquest diari, la parcel·la de l'avinguda d'Aragó compta amb 75.000 metres quadrats d'edificabilitat per a habitatges i amb 14.000 metres quadrats de sòl comercial sobre rasant. Es calcula que s'hi construiran entre 500 i 600 habitatges, segons les dimensions que gestione el promotor que s'adjudique els terrenys. No obstant això, cap d'ells serà protegit en un moment d'especial necessitat d'aquest tipus d'immobles.

Aquest és un dels aspectes que formen part del recurs de Llibertat VCF contra l'aprovació de les fitxes urbanístiques el juliol de 2024, un assumpte pendent de resolució judicial. Per a l'associació opositora al màxim accionista, Peter Lim, l'absència d'habitatge protegit contravé la normativa. No obstant això, en les seues al·legacions, l'Ajuntament defensa que el Pla ATE (Actuació Territorial Estratègica) de 2015 no va incloure aquesta previsió perquè no resultava exigible d'acord amb la legislació urbanística autonòmica aplicable en la data de la seua aprovació (la Llei 1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat) i que les fitxes urbanístiques aprovades fa dos anys no varien el paràmetre urbanístic corresponent a l'edificabilitat residencial establit en el planejament vigent, per la qual cosa no escau incloure habitatge de protecció oficial.

Sobre aquest tema, la regidora del PSPV, Elisa Valía, ha criticat que “Catalá torna a demostrar que la situació de l'habitatge a la ciutat li importa un rave” i ha posat com a exemple el PAI del vell Mestalla, ja que compta amb “un 0% d'habitatge protegit, i no val l'excusa que es va aprovar el 2007 i aleshores no era obligatori”.

Segons Valía, “el Partit Popular té l'ocasió perfecta ara per a augmentar l'habitatge protegit en tots els PAI de la ciutat i no ho està fent, prioritzant sempre el benefici dels promotors i els fons d'inversió per damunt de les famílies”. A més, “a causa del fiasco de la seua nova normativa d'apartaments turístics, tot el terciari previst en el PAI es podrà convertir en hotels o apartaments turístics, encara que el barri estiga saturat”, en al·lusió al que ha succeït al costat del nou estadi. Segons l'edil socialista, “el PP governa per a les grans empreses i en contra de les famílies, saquejant el patrimoni municipal en lloc de fer-lo servir per a protegir l'interés general”.

Sis edificis residencials i el dubte de l'hotel icònic

Segons el pla de detall, al qual ha tingut accés elDiario.es (vegeu imatge), els sis edificis residencials, amb entre 15 i 29 plantes d'alçada, donaran a l'avinguda d'Aragó i al carrer Joan Reglá i s'aixecaran sobre la zona comercial. En concret, a la cantonada de Joan Reglá amb avinguda d'Aragó s'aixecaran tres torres d'entre 16 i 22 plantes sobre una galeria comercial de dues plantes; a la part recaient a l'avinguda d'Aragó hi haurà dos edificis d'entre 19 i 22 plantes i una tercera a la part més propera a Blasco Ibáñez amb entre 15 i 29 plantes, tot sobre una altra galeria comercial de dues plantes.

A la cantonada de Joan Reglá amb avinguda de Suècia hi haurà un equipament públic amb una superfície de 1.307 metres quadrats, a l'avinguda de Suècia, més cap a Blasco Ibáñez, hi haurà un centre de salut amb la mateixa superfície i en l'actual aparcament entre el fons nord de Mestalla i Blasco Ibáñez (després de l'edifici de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer) un col·legi amb una superfície de 7.198 metres quadrats. La part central de la parcel·la, serà un jardí de 24.728 metres quadrats.

L'àmbit d'actuació inclou també la parcel·la de l'antic edifici municipal que dona a l'avinguda d'Aragó en la qual se suposava que s'havia d'aixecar un hotel icònic, segons el plànol, de fins a 20 altures, amb una edificabilitat de 16.445 metres quadrats. No obstant això, com va informar aquest diari, l'empresa HCG Levante, nova propietària dels terrenys, es va desvincular de l'obligació de portar-ho endavant, segons va traslladar en un escrit d'al·legacions aportat al jutjat, en resposta a una demanda interposada per Llibertat VCF contra l'aprovació de les fitxes urbanístiques.

L'empresa afegeix que després de la caducitat de l'ATE “amb l'extinció de la condició de promotor del València C.F. decauen també els compromisos assumits” per l'actual propietària de la parcel·la. És per aquesta raó que, “en l'actualitat, sobre la mercantil HCG Levante recau simplement l'obligació d'edificació en la parcel·la, no l'obligació d'edificar un hotel icònic”. Amb aquest plantejament, afegeix la mercantil, “en l'esmentada parcel·la es pot construir prèvia sol·licitud de llicència en el termini indicat a la fitxa de gestió, qualsevol edificació expressament permesa o compatible pel planejament urbanístic d'aplicació (PGOU)”.

L'Ajuntament de València va aprovar el passat 17 de juny la llicència ambiental i d'activitats necessària perquè Atitlan puga iniciar les obres de les dues torres terciàries en una parcel·la amb una edificabilitat de 40.000 metres quadrats, situada al costat del nou estadi del València CF, amb façana als carrers Bernardo Espanya i avinguda de les Corts Valencianes. El club va vendre aquests terrenys a l'empresa valenciana d'Aritza Rodero i Roberto Centeno per un import pròxim als 35 milions d'euros.

La magnitud del projecte ha generat controvèrsia, ja que ha eixit a la llum tan sols dos mesos després que s'aprovara la nova regulació dels usos terciaris hotelers, l'objectiu de la qual és limitar la implantació d'apartaments turístics a la ciutat. Aquesta normativa va ser qualificada per l'equip de govern del PP i Vox, encapçalat per l'alcaldessa María José Catalá, com “la més restrictiva d'Espanya”.

De fet, el regidor d'Urbanisme, Juan Giner, va afirmar que “amb aquesta normativa és molt complicat crear nous apartaments turístics a València; de fet, ja ha descendit el nombre de sol·licituds en els últims temps”.

No obstant això, poques setmanes després es va concedir a aquesta mercantil el permís per a construir un hotel de quatre estreles, amb 245 habitacions i 482 places d'allotjament, i un hotel-apartament, amb 650 unitats d'apartaments turístics i 1.300 places d'allotjament, dins del complex immobiliari terciari.

Després que es fera públic el projecte, tant l'associació de veïns de Benicalap com l'oposició van expressar dubtes sobre la seua legalitat en revelar que amb aquestes noves places turístiques se superaven els límits establerts en la nova normativa, cosa que, malgrat ser certa, no implica que la contravinga. L'explicació és que existeix una excepció en la qual encaixa el projecte immobiliari; en concret, es tracta de la disposició quarta (vegeu la imatge).

Segons la regulació, quan se superen uns determinats llindars en una zona concreta, aquesta passa a considerar-se una zona turísticament saturada. Així, aquesta situació es produeix “quan la relació entre el nombre de places turístiques totals (hoteleres + apartaments turístics + habitatges d'ús turístic) i el nombre d'habitants empadronats iguale o supere el 8%, referit a cada barri i districte”.

Quan això succeeix, el barri o districte es considera turísticament saturat, la qual cosa implica que “no s'admetrà la implantació de nous establiments d'allotjament turístic a les parcel·les a les quals el planejament atribuïsca un ús dominant residencial”.

En el cas del barri de Benicalap, segons els paràmetres recollits en els estudis annexos a la normativa, hi havia inicialment un total de 2.022 places turístiques, la qual cosa, en relació amb els seus 44.075 habitants, suposava un 4,59%. Si s'hi afegeixen les noves 1.782 places de les torres d'Atitlan, s'assoleix el 8,6%.

En aquest cas, la regulació estableix que, quan un barri no està turísticament saturat, com seria el cas de Benicalap, però amb l'actuació proposada se supera el nivell de saturació, “la zona, districte o barri passarà a tenir la consideració de zona saturada (...), cas en el qual l'allotjament turístic en qüestió no serà autoritzable, llevat de l'adequació del projecte als límits màxims d'aquests nivells”. És a dir, només es podria autoritzar la diferència de places necessària fins a arribar a aquest 8%.

Tanmateix, tant en el cas de les zones ja saturades com en el de les que encara no ho estan però que poden arribar a estar-ho amb un nou projecte, com és aquest cas, s'hi afegeix una excepció en la qual encaixaria el projecte situat al costat del nou estadi: “En les parcel·les a les quals el planejament atribuïsca un ús exclusiu terciari, industrial o dotacional, cal ajustar-se al que disposen les ordenances particulars corresponents a la seua qualificació urbanística, sense que hi tinguen efecte les limitacions establertes per a les parcel·les residencials”. És a dir, com que la parcel·la adjacent al coliseu és exclusivament d'ús terciari, no li és aplicable la limitació del 8%.

A més, quan això succeeix, el que es desenvolupe en aquestes parcel·les “sí computarà a l'efecte dels indicadors de saturació objecte d'aquesta regulació”. D'aquesta manera, a Benicalap ara mateix ja no hi cabria cap apartament turístic en sòl d'ús predominant residencial, ja que amb aquest projecte el barri ja té la consideració de “turísticament saturat”.

Compromís i PSPV denuncien l'enganyifa de l'ordenança

La portaveu municipal de Compromís, Papi Robles, ha denunciat que “estava clar que en aquesta ordenança hi havia excepcions preparades i pactades amb parts interessades. Ací ha saltat la llebre. Ara s'entén per què es va apartar el sòl terciari de la resta de la norma: per a permetre, de colp i volta, la construcció de 1.700 places turístiques”.

Robles ha recordat que ja van advertir que “aquesta normativa fa aigües per la quantitat d'excepcions que incorpora i, al final, ens trobarem amb una obertura total a continuar construint apartaments turístics, tal com ha quedat demostrat”.

Per la seua banda, la regidora del PSPV, Elisa Valía, ha afirmat que ja van advertir que la normativa del PP era “un engany” i ha afegit: “Tracten que semble restrictiva, però suposa barra lliure perquè els apartaments turístics s'instal·len als barris, desvirtuant completament la convivència. No han tardat ni dos mesos a demostrar-nos ells mateixos que la seua normativa només serveix per a enganyar la gent. A Benicalap, segons els seus càlculs, hi cabien 340 apartaments i acaben d'aprovar-ne 650. A més, el PP no té en compte els que operen il·legalment a l'hora de calcular la saturació, quan representen el 85% del total d'apartaments”.

El Ayuntamiento de València aprobó el pasado 17 de junio la licencia ambiental y de actividades necesarias para que Atitlan pueda iniciar las obras de las dos torres de terciario en una parcela con una edificabilidad de 40.000 metros cuadrados ubicada junto al nuevo estadio del Valencia CF recayente a la calle Bernardo España con la avenida de las Corts Valencianes. El club vendió estos terrenos a la empresa valenciana de Aritza Rodero y de Roberto Centeno por un importe cercano a los 35 millones de euros.

La magnitud del proyecto ha generado controversia puesto que ha salido a la luz tan solo dos meses después de validarse la nueva regulación de usos terciarios hoteleros cuyo objetivo limitar la implantación de apartamentos turísticos en la ciudad, una normativa que el equipo de Gobierno del PP y de Vox, dirigido por la alcaldesa María José Catalá, calificó como “el más restrictivo de España”.

De hecho, el concejal de urbanismo, Juan Giner, afirmó que “con esta normativa es muy complicado crear nuevos apartamentos turísticos en València, de hecho ya ha descendido el número de peticiones en los últimos tiempos”.

Sin embargo, a las pocas de semanas se concedió a la mencionada mercantil el permiso para la construcción de un hotel de cuatro estrellas que dispondrá de 245 habitaciones y 482 plazas de alojamiento y el hotel-apartamento (apartamentos turísticos) con 650 unidades y 1300 plazas de alojamiento dentro del complejo inmobiliario terciario.

Tras hacerse público el proyecto, tanto la asociación de vecinos de Benicalap como la oposición mostraron sus dudas sobre la legalidad de la iniciativa al revelar que con estas nuevas plazas turísticas se sobrepasaban los límites establecidos en la nueva normativa, algo que pese a ser cierto, no implica que la contravenga. La explicación es que existe una excepción en la que encaja el proyecto inmobiliario, en concreto se trata de la disposición cuarta (ver imagen).

Según la regulación, cuando se superan unos determinados umbrales en una determinada zona se le considera zona turísticamente saturada. Así, se da esta situación “cuando la relación entre el número de plazas turísticas totales (hoteleras + apartamentos turísticos + viviendas de uso turístico) y el número de habitantes empadronados iguale o supere el 8%, referido a cada barrio y distrito”.

Cuando esto sucede, el barrio o distrito se considera turísticamente saturado y esto implica que “no se admitirá la implantación de nuevos establecimientos de alojamiento turístico en las parcelas a las que el planeamiento atribuya un uso dominante residencial”.

En el caso del barrio de Benicalap, según los parámetros recogidos en los estudios anexos a la normativa, había inicialmente un total de 2.022 plazas turísticas, lo que en relación a sus 44.075 habitantes supone un 4,59%. Si se añaden las nuevas 1.782 plazas de las torres de Atitlan, se alcanza el 8,6%.

En este caso, la regulación establece que cuando un barrio no está turísticamente saturado, como sería el caso de Benicalap, pero con la actuación propuesta se sobrepasara el nivel de saturación “la zona distrito o barrio pasará a tener la consideración de zona saturada (...) en cuyo caso el alojamiento turístico en cuestión no será autorizable, salvo la adecuación del proyecto a los límites máximos de dichos niveles”, es decir, solo cabría la diferencia de plazas hasta alcanzar ese 8%.

Sin embargo, tanto en el caso de las zonas ya saturadas como en el de las no saturadas pero que pueden pasar a serlo con un nuevo proyecto, como es el caso, se añade una excepción que es en la que encajaría el proyecto ubicado junto al nuevo estadio: “En las parcelas a las que el planeamiento atribuya un uso exclusivo terciario, industrial o dotacional se estará a lo dispuesto en las ordenanzas particulares correspondientes a su calificación urbanística, sin que sobre ellas tengan efecto las limitaciones establecidas para las parcelas residenciales”., es decir, al ser la parcela aledaña al coliseo exclusivamente de uso terciario, no tiene efecto la limitación del 8%.

Además, cuando esto sucede, lo realizado en estas parcelas “sí computará a efectos de los indicadores de saturación objeto de esta regulación”. De este modo, en Benicalap ahora mismo no cabría ya ningún apartamento turístico en suelo de uso dominante residencial puesto que con este proyecto el barrio ya tiene la consideración de “turísticamente saturado”.

Compromís y PSPV denuncian el “engaño” de la ordenanza

La portavoz municipal de Compromís, Papi Robles, ha denunciado al respecto que “estaba claro que en esa ordenanza había excepciones preparadas y habladas con partes interesadas y aquí ha saltado la liebre, ahora se entiende poir qué se apartó el suelo terciario del resto de la norma, para permitir de golpe y porrazo la construcción de 1.700 plazas turísticas”.

Robles ha recordado que ya avisaron de que “esta normativa está hace aguas por la cantidad de excepciones que tiene y al final nos vamos a encontrar con una apertura total a seguir haciendo apartamentos turísticos tal y como ha quedado demostrado”.

Por su parte, la concejala del PSPV, Elisa Valía, ha comentado que ya advertieron de que la normativa del PP era “un engaño” y ha añadido: “Tratan de que parezca restrictiva, pero supone barra libre para que los apartamentos turísticos se instalen en los barrios, desvirtuando completamente la convivencia. No han tardado ni dos meses en demostrarnos ellos mismos que su normativa sólo vale para engañar a la gente. En Benicalap, según sus cálculos cabían 340 apartamentos y acaban de aprobar 650. Además, el PP no tiene en cuenta los que están operando ilegalmente para calcular la saturación, cuando representan el 85% de los apartamentos totales”.

La movilidad asociada al funcionamiento del nuevo estadio del Valencia CF es uno de los temas que más preocupa a la asociación de vecinos de Benicalap, tal y como puso de manifiesto su portavoz y vicepresidente, Juan Carlos Caballero, a preguntas de elDiario.es.

Y no es para teniendo en cuenta que se trata de una zona ya de por sí con una alta intensidad de tráfico, principalmente en la avenida de las Cortes Valencianas, con serios problemas de aparcamiento en sus alrededores. La puesta en marcha del recinto deportivo en el verano del año que viene con una capacidad de 70.000 espectadores y con una previsión por parte del club alcanzar para entonces los 50.000 abonados hace presagiar a los residentes de la zona un caos aún mayor que el que se produce actualmente en las inmediaciones de Mestalla, con el transporte público colapsado y los vehículos estacionados en zonas peatonales o ajardinadas como el Paseo de la Alameda.

A todo ello se une que el aparcamiento del nuevo estadio, de 227 plazas, será de uso exclusivo para el club tanto a nivel diario como en los de partido. Adicionalmente, se habilitarán otras 900 plazas, aunque asociadas a los equipamientos de terciario para uso diario no vinculado al evento futbolístico por motivos de seguridad.

Ante estas perspectivas, el club elaboró un Plan de Movilidad en febrero de 2015 que establece una serie de propuestas de mejora de los servicios e infraestructuras existentes, con la finalidad de asumir las necesidades generadas por el estadio. Entre ellas, la más llamativa es la puesta en marcha de cuatro aparcamientos disuasorios en las principales entradas a la ciudad conectados al nuevo estadio mediante líneas de bus lanzadera.

Según la documentación recabada por este diario, el entonces presidente del club, Amadeo Salvo, firmó un documento por el que se comprometía a implantar el “acceso directo, rápido y efectivo de los espectadores al nuevo estadio en un día de partido” mediante este servicio de transporte.

La misiva (completa al final de la información), incluida en el expediente municipal sobre el nuevo estadio el proyecto consistiría en ubicar los aparcamientos disuasorios en la entrada a la ciudad por la V-21, por V-31, por la CV-36 por la A-3 que estarían conectados por medio de estas lanzaderas al nuevo estadio “sobre todo para el traslado de los espectadores provenientes de la zona sureste de Valencia, debido a la falta de conexión mediante transporte público directo que presenta esta zona”.

Además, “se propone una quinta lanzadera de conexión entre la Estación del Norte con el nuevo estadio mediante una línea de autobús especial puesto que este se considera uno de los puntos importantes de conexión de los pueblos cercanos a la capital de València”.

Tanto el proyecto básico presentado por el Valencia CF al Ayuntamiento en enero de 2024 como el de ejecución presentado en octubre del mismo año recogen el plan de movilidad de 2015 como referencia para todas las cuestiones relacionadas con la accesibilidad al nuevo estadio, un documento que cuenta con el aval de los servicios municipales.

Según el mencionado plan, estas líneas tendrían ocho autobuses con una frecuencia de paso de entre siete y ocho minutos y podrían trasladar a 6.000 espectadoras al nuevo estadio en los 90 minutos previos al partido y a 5.000 a la finalización del mismo en un espacio de 75 minutos. El documento establece que “el servicio prestado debe ser gratuito o muy ventajoso para poder ser atractivo”.

La localización aproximada de las cabeceras de las 5 líneas lanzaderas propuestas para llegar al entorno del nuevo estadio serían las siguientes: Acceso V‐21, en avenida Los Naranjos; acceso A‐3, en terrenos entre Xirivella y A‐3; acceso V‐31, en solares entre Mercavalencia y V‐31; Estación del Norte ‐ ADIF; acceso CV‐36, solar entre Camí Vell de Torrent y CV‐30.

La mobilitat associada al funcionament del nou estadi del València CF és un dels temes que més preocupa l'associació de veïns de Benicalap, tal com va posar de manifest el seu portaveu i vicepresident, Juan Carlos Caballero, a preguntes d'aquest diari.

I no és per menys, tenint en compte que es tracta d'una zona ja de per si amb una alta intensitat de trànsit, principalment a l'avinguda de les Corts Valencianes, amb seriosos problemes d'aparcament als seus voltants. La posada en marxa del recinte esportiu a l'estiu de l'any que ve, amb una capacitat de 70.000 espectadors i amb una previsió per part del club d'assolir aleshores els 50.000 abonats, fa presagiar als residents de la zona un caos encara més gran que el que es produeix actualment a les rodalies de Mestalla, amb el transport públic col·lapsat i els vehicles estacionats en zones per als vianants o enjardinades, com el passeig de l'Albereda.

A tot això s'uneix que l'aparcament del nou estadi, de 227 places, serà d'ús exclusiu per al club tant en el dia a dia com els dies de partit. Addicionalment, s'habilitaran altres 900 places, encara que associades als equipaments terciaris per a un ús diari no vinculat a l'esdeveniment futbolístic per motius de seguretat.

Davant aquestes perspectives, el club va elaborar un Pla de Mobilitat el febrer de 2015 que estableix una sèrie de propostes de millora dels serveis i les infraestructures existents, amb la finalitat d'assumir les necessitats generades per l'estadi. Entre aquestes, la més cridanera és la posada en marxa de quatre aparcaments dissuasius a les principals entrades de la ciutat connectats al nou estadi mitjançant línies de bus llançadora.

Segons la documentació recopilada per aquest diari, el llavors president del club, Amadeo Salvo, va signar un document pel qual es comprometia a implantar aquesta mesura.

La missiva (completa al final de la informació), inclosa en l'expedient municipal sobre el nou estadi, detallava que el projecte consistia a ubicar els aparcaments dissuasius a les entrades a la ciutat per la V-21, la V-31, la CV-36 i l'A-3, que estarien connectats al nou estadi mitjançant aquestes llançadores, “sobretot per al trasllat dels espectadors provinents de la zona sud-est de València, a causa de la falta de connexió mitjançant transport públic directe que presenta aquesta zona”.

A més, “es proposa una cinquena llançadora de connexió entre l'Estació del Nord i el nou estadi mitjançant una línia especial d'autobús, ja que aquest es considera un dels principals punts de connexió dels pobles pròxims a la ciutat de València”.

Tant el projecte bàsic presentat pel València CF a l'Ajuntament el gener de 2024 com el d'execució presentat l'octubre del mateix any recullen el Pla de Mobilitat de 2015 com a referència per a totes les qüestions relacionades amb l'accessibilitat al nou estadi, un document que compta amb l'aval dels serveis municipals.

Segons l'esmentat pla, aquestes línies tindrien vuit autobusos amb una freqüència de pas d'entre set i huit minuts i podrien traslladar 6.000 espectadors al nou estadi en els 90 minuts previs al partit i 5.000 a la finalització d'aquest en un termini de 75 minuts. El document estableix que “el servei prestat ha de ser gratuït o molt avantatjós per a poder ser atractiu”.

La localització aproximada de les capçaleres de les cinc línies llançadora proposades per a arribar a l'entorn del nou estadi seria la següent: accés V-21, a l'avinguda dels Tarongers; accés A-3, en terrenys entre Xirivella i l'A-3; accés V-31, en solars entre Mercavalència i la V-31; Estació del Nord - ADIF, i accés CV-36, en un solar entre el Camí Vell de Torrent i la CV-30.

La presidenta de la Federació d’Associacions Veïnals de València (FAAVV), María José Broseta, se ha unido este viernes a las críticas de la asociación vecinal de Benicalap contra el proyecto de las dos torres que se levantarán junto al nuevo estadio del Valencia CF y que, entre otros negocios, albergará 650 apartamentos turísticos con capacidad para 1.300 plazas.

Como avanzó elDiario.es, el Ayuntamiento ha concedido a Atitlan la licencia de obras para iniciar a finales de este mes la construcción de las dos torres de terciario con una edificabilidad de 40.000 metros cuadrados en una parcela ubicada junto al coliseo recayente a la calle Bernardo España con la avenida de las Corts Valencianes. El club vendió estos terrenos a la empresa valenciana de Aritza Rodero y de Roberto Centeno por un importe cercano a los 35 millones de euros.

Aunque hasta ahora siempre se había hablado de que se iba a construir un hotel, oficinas y una galería comercial, finalmente las oficinas han quedado relegadas a una única planta cediendo gran parte del protagonismo a un bloque con 650 apartamentos turísticos con capacidad para 1.300 plazas. En cuanto al hotel, será de cuatro estrellas y dispondrá de 245 habitaciones y 482 plazas. También contará con un aparcamiento de 606 plazas, 88 de ellas accesibles y otras 1.079 para bicicletas.

Al respecto, a preguntas de elDiario.es, Broseta ha denunciado que “en ningún momento se habló de apartamentos turísticos cuando se aprobó el cambio de ubicación del estadio del Valencia CF, ni cuando se le aprobaron al club los 40.000 metros de terciario, no se parece en nada a lo que nos prometieron cuando ganamos la sentencia por la que se ilegalizaron parte de las gradas del viejo Mestalla”.

Broseta ha insistido en que ven el proyecto “de manera muy negativa” y ha puesto de relieve que “no se han cumplido los compromisos con el barrio de Benicalap puesto que van a empezar antes las obras de estos edificios que el pabellón deportivo de Benicalap; en cambio ya se ha concedido la licencia para edificar estas grandes torres para beneficiar a entidades privadas y ahondar en el modelo turístico que está afectando tan negativamente a la ciudad”.

Mientras tanto “no se cumple con lo primero que se comprometieron, tanto el polideportivo como otros equipamientos públicos necesarios para el barrio”. Aunque el Valencia CF abonó en octubre del pasado año al Ayuntamiento los 11 millones de euros en los que se ha valorado el recinto deportivo que irá junto al nuevo estadio, el Ayuntamiento aún no ha dado plazos para el inicio de las obras: “Estamos hablando de zonas deportivas y otras dotaciones públicas pero para el uso de los vecinos y vecinas, no para el uso privativo y el beneficio económico de empresas privadas”.

Según Broseta, “otra cuestión que nos preocupa mucho es el problema de movilidad, pues se va a generar un caos muy grande para vecinos y vecinas, además no hay transporte público suficiente”.

En la misma línea, como ha informado este periódico, el vicepresidente y portavoz de la asociación vecinal de Benicalap, Juan Antonio Caballero, ha criticado que los 650 apartamentos turísticos son “un giro en el proyecto porque hasta ahora se había hablado de un hotel y oficinas, parece que el Ayuntamiento se está plegando a todo lo que pide el Valencia CF para que la operación sea más rentable sin tener en cuenta al barrio”.

Caballero también se ha mostrado muy preocupado por la movilidad. Y es que, si no hay contratiempos, el estadio empezará a acoger partidos en agosto del año que viene y a un año vista desconocen al detalle cómo se desplazarán 70.000 espectadores al recinto sin colapsar el barrio y el transporte público.

Caballero ha comentado que preguntó por esta cuestión tanto al concejal responsable, Jesús Carbonell, como al gerente de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo, y en ambos caso la respuesta ha sido que lo están estudiando. Según explica, “FGV prevé desplazas a los partidos a unas 7.000 personas, pero las estaciones de metro y de tranvía de la zona son secundarias y no están preparadas para acoger a tanta gente”. Además, considera que como sucede actualmente en Mestalla, falta mucho aparcamiento. Además, recuerdan que el parking del estadio será de uso interno del club los días de partido por lo que temen ver coches “aparcadas de cualquier manera por todo el barrio”.

“Este proyecto culmina la operación para financiar el cambio de estadio del Valencia CF y desde la asociación de vecinos pensamos que no mejorará en nada los problemas que tenemos vinculados a la movilidad, a la contaminación acústica y a la vivienda, más bien los empeorará”.

El vicepresidente y portavoz de la asociación de vecinos de Benicalap, José Antonio Caballero, se ha expresado en estos términos tras conocer los detalles de las torres que a finales de este mismo mes empezará a levantar Atitlan junto al nuevo estadio del Valencia CF tras haber obtenido la licencia de obras, tal y como avanzó este miércoles elDiario.es.

Aunque hasta ahora siempre se había hablado de que se iba a construir un hotel, oficinas y una galería comercial, finalmente las oficinas han quedado relegadas a una única planta cediendo gran parte del protagonismo a un bloque con 650 apartamentos turísticos con capacidad para 1.300 plazas. En cuanto al hotel, será de cuatro estrellas y dispondrá de 245 habitaciones y 482 plazas. También contará con un aparcamiento de 606 plazas, 88 de ellas accesibles y otras 1.079 para bicicletas.

Según Caballero, ya eran conocedores de que los 40.000 metros cuadrados de terciario por los que el club ha sacado 35 millones de euros iban a incluir un hotel y oficinas, pero lamenta que nunca se habló de apartamentos turísticos en un momento en el que el mercado de la vivienda está especialmente tensionado: “Está claro que es un giro porque les resultarán más rentables los apartamentos que las oficinas y parece que el Ayuntamiento se está plegando a todo lo que pide el Valencia CF sin tener en cuenta los intereses de los vecinos y vecinas. Además, no tenemos claro que quepa tanto alojamiento turístico teniendo en cuenta las restricciones de la nueva normativa. Insisto, no es una operación pensada para mejorar un barrio en su conjunto, sino para financiar una operación urbanística”.

El dirigente vecinal es consciente de que todo lo relacionado con el nuevo estadio se trata de un tema polémico que genera cierta controversia puesto que también “hay quien piensa que se moverá la economía o que se revalorizarán sus inmuebles, es respetable; pero desde la asociación pensamos que los problemas mencionados se incrementarán y la verdad es que no vemos a los aficionados ni a los turistas adentrándose al barrio para gastarse el dinero en los comercios de proximidad teniendo en el mismo estadio una galería comercial”.

Sobre si en parte el pabellón deportivo que ha abonado el Valencia CF con un coste de 11 millones sirve para compensar al barrio, Caballero ha negado que se trate de una contraprestación: “Es un equipamiento que necesitaba y exigía el barrio al Ayuntamiento y que el consistorio metió en la operación para que lo costeara el club, pero se tenía que hacer con estadio o sin estadio. De hecho, la asociación de vecinos se opuso en su día a que se construyera el campo en esa parcela porque considerábamos que no era la más idónea por ubicación y por accesibilidad, al tratarse de una zona ya de por sí con muchos problemas de tráfico y de falta de aparcamiento. Por otra parte, nada sabemos del proyecto del pabellón, lo hemos pedido al Ayuntamiento y no nos lo han enseñado ni sabemos qué plazos manejan para su construcción”.

Prevén un caos de tráfico

Uno de los problemas que más preocupa a la entidad vecinal es la movilidad. Así, si no hay contratiempos, el estadio empezará a acoger partidos en agosto del año que viene y a un año vista desconocen al detalle cómo se desplazarán 70.000 espectadores al recinto sin colapsar el barrio y el transporte público.

Caballero explica que ha preguntado por esta cuestión tanto al concejal responsable, Jesús Carbonell, como al gerente de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo, y en ambos caso la respuesta ha sido que lo están estudiando. Según explica, “FGV prevé desplazas a los partidos a unas 7.000 personas, pero las estaciones de metro y de tranvía de la zona son secundarias y no están preparadas para acoger a tanta gente”. Además, considera que como sucede actualmente en Mestalla, falta mucho aparcamiento. Además, recuerdan que el parking del estadio será de uso interno del club los días de partido por lo que temen ver coches “aparcadas de cualquier manera por todo el barrio”.

Dos o tres conciertos al año

La contaminación acústica es otro de los problemas que preocupa a la asociación de vecinos, principalmente en lo referente a grandes conciertos teniendo en cuenta los precedentes del Santiago Bernabeu. Al respecto, Caballero ha comentado que mantuvieron una reunión con el club y les comentaron que solo tienen previsto realizar “dos o tres conciertos al año al término de cada temporada, puesto que tras los eventos musicales deberán cambiar el césped y por plazos no es posible hacer más”.

“Aquest projecte culmina l'operació per finançar el canvi d'estadi del València CF i, des de l'associació de veïns, pensem que no millorarà en res els problemes que tenim vinculats a la mobilitat, la contaminació acústica i l'habitatge; més aviat, els agreujarà.”

El president de l'Associació de Veïns de Benicalap, José Antonio Caballero, s'ha expressat en aquests termes després de conéixer els detalls de les torres que, a finals d'aquest mateix mes, començarà a alçar Atitlan al costat del nou estadi del València CF després d'haver obtingut la llicència d'obres, tal com va avançar aquest dimecres elDiario.es.

Encara que fins ara sempre s'havia parlat que s'hi construirien un hotel, oficines i una galeria comercial, finalment les oficines han quedat relegades a una única planta, cedint gran part del protagonisme a un edifici amb 650 apartaments turístics amb capacitat per a 1.300 places. Pel que fa a l'hotel, serà de quatre estreles i disposarà de 245 habitacions i 482 places. També comptarà amb un aparcament de 606 places, 88 de les quals seran accessibles, i amb 1.079 places per a bicicletes.

Segons Caballero, ja sabien que els 40.000 metres quadrats de terciari pels quals el club ha obtingut 35 milions d'euros inclourien un hotel i oficines, però lamenta que mai no es parlara d'apartaments turístics en un moment en què el mercat de l'habitatge està especialment tensionat: “Està clar que és un gir, perquè els resultaran més rendibles els apartaments que les oficines, i sembla que l'Ajuntament s'està plegant a tot el que demana el València CF sense tindre en compte els interessos dels veïns i les veïnes. A més, no tenim clar que hi càpiga tant d'allotjament turístic, tenint en compte les restriccions de la nova normativa. Insistisc, no és una operació pensada per millorar un barri en el seu conjunt, sinó per finançar una operació urbanística.”

El dirigent veïnal és conscient que tot el que està relacionat amb el nou estadi és un tema polèmic que genera certa controvèrsia, ja que també “hi ha qui pensa que es mourà l'economia o que es revaloritzaran els seus immobles; és respectable. Però, des de l'associació, pensem que els problemes esmentats s'incrementaran i, la veritat, no veiem els aficionats ni els turistes endinsant-se al barri per gastar-se els diners en els comerços de proximitat si tenen una galeria comercial al mateix estadi”.

Sobre si, en part, el pavelló esportiu que ha abonat el València CF amb un cost d'11 milions d'euros serveix per compensar el barri, Caballero ha negat que es tracte d'una contraprestació: “És un equipament que necessitava i reclamava el barri a l'Ajuntament i que el consistori va incloure en l'operació perquè el costejara el club, però s'havia de fer amb estadi o sense. De fet, l'associació de veïns es va oposar en el seu moment que es construïra el camp en aquesta parcel·la perquè consideràvem que no era la més idònia per la seua ubicació i accessibilitat, en tractar-se d'una zona que ja de per si pateix molts problemes de trànsit i manca d'aparcament. D'altra banda, no sabem res del projecte del pavelló: l'hem demanat a l'Ajuntament i no ens l'han ensenyat, ni tampoc sabem quins terminis preveuen per a la seua construcció”.

Preveuen un caos de trànsit

Un dels problemes que més preocupa l'entitat veïnal és la mobilitat. Així, si no hi ha contratemps, l'estadi començarà a acollir partits l'agost de l'any que ve i, a un any vista, encara desconeixen amb detall com es desplaçaran els 70.000 espectadors fins al recinte sense col·lapsar el barri i el transport públic.

Caballero explica que ha preguntat per aquesta qüestió tant al regidor responsable, Jesús Carbonell, com al gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Alfonso Novo, i que, en ambdós casos, la resposta ha estat que ho estan estudiant. Segons explica, “FGV preveu transportar unes 7.000 persones els dies de partit, però les estacions de metro i de tramvia de la zona són secundàries i no estan preparades per acollir tanta gent”.

A més, considera que, com passa actualment a Mestalla, hi ha una manca important d'aparcament. Igualment, recorda que l'aparcament de l'estadi serà d'ús intern del club els dies de partit, per la qual cosa temen veure cotxes “aparcats de qualsevol manera per tot el barri”.

Dos o tres concerts a l'any

La contaminació acústica és un altre dels problemes que preocupa l'associació de veïns, especialment pel que fa als grans concerts, tenint en compte els precedents del Santiago Bernabéu. Sobre aquesta qüestió, Caballero ha comentat que van mantindre una reunió amb el club i que els van traslladar que només tenen previst celebrar “dos o tres concerts a l'any, al final de cada temporada, ja que després dels esdeveniments musicals hauran de canviar la gespa i, per qüestions de terminis, no és possible fer-ne més”.

La portavoz de Compromís en el Ayuntamiento de València, Papi Robles, y el portavoz socialista, Borja Sanjuan, han criticado el proyecto presentado por Atitlan para las dos torres de terciario ubicadas junto al nuevo estadio del Valencia CF, tras avanzar elDiario.es que el Ayuntamiento le ha otorgado la licencia ambiental y de actividades para iniciar las obras a finales de este mes.

Como ha destapado este periódico, habrá un hotel de cuatro estrellas que dispondrá de 245 habitaciones y 482 plazas de alojamiento y un hotel-apartamento que tendrá 650 unidades y 1300 plazas de alojamiento dentro del complejo inmobiliario terciario con licencia independiente. Además se construirán oficinas, una galería comercial y un aparcamiento subterráneo.

Robles ha lamentado haber vuelto “a la época de los pelotazos” y ha denunciado que “un suelo que nació con vocación dotacional y deportiva ha acabado revalorizado y convertido en puro negocio inmobiliario”.

Además, ha comentado que la alcaldesa de València, María José Catalá, “que se vanagloriaba de haber aprobado la legislación más restrictiva contra los apartamentos turísticos acaba de permitir, en una sola operación, 650 apartamentos turísticos más —1.300 nuevas plazas— y 482 plazas de hotel. En total, más de 1.750 nuevas camas para turistas al barrio de Benicalap. Inundará la zona de turistas. Así es cómo Catalá protege los barrios”.

Según la portavoz valencianista, el modelo elegido no es casualidad: “Un hotel-apartamento de dos estrellas, el turismo 'low cost' que Catalá ha decidido que defina esta ciudad. Nadie puede entender cómo encaja este macroproyecto con los límites que la propia normativa municipal dice que impone al crecimiento turístico. Si la normativa permite superarla con operaciones como esta, solo hay que preguntarle a Catalá para qué la ha aprobado. Mientras tanto, la vivienda accesible continúa siendo la última prioridad de esta ciudad”.

Robles ha lamentado que al mismo tiempo que “miles de familias valencianas no encuentran un piso que puedan pagar, el Gobierno municipal reserva suelo para alimentar la especulación y la masificación turística, no para construir una sola vivienda asequible”.

Por último, ha puesto de relieve que Catalá tiene un patrón claro: “Pelotazos para los de siempre, turismo `'low cost' sin pensar en el vecindario, y ninguna respuesta para quien no puede pagar un alquiler. València necesita un Gobierno que ponga la vivienda por encima del negocio de una vez”.

El PSPV asegura que se incumple la normativa

El concejal socialista Javier Mateo ha denunciado que la concesión de más de 650 apartamentos y 2.000 plazas hoteleras vinculadas al Valencia C.F. por parte del gobierno de María José Catalá demuestra que la ordenanza que restringe los apartamentos turísticos es “papel mojado”.

“La supuesta normativa más restrictiva de España no sirve absolutamente para nada porque los límites que recoge para el barrio de Benicalap tan solo permitían abrir 340 apartamentos nuevos. Pero ahora, solo con la operación urbanística que Catalá le acaba de aprobar al Valencia C.F., Benicalap va a sumar de una tacada 650 apartamentos y más de 1.700 plazas hoteleras. Es una auténtica barbaridad que va a masificar turísticamente el barrio”, ha manifestado Mateo.

El edil socialista se ha manifestado de esta manera después de hacerse pública la concesión de licencia para el terciario asociado el Nuevo Mestalla en Benicalap por parte del gobierno de María José Catalá mediante la que autoriza la construcción de un hotel con 482 plazas y un apartahotel con otras 1.300. “Los socialistas ya habíamos denunciado que la normativa que han desarrollado el PP y Vox era una burla y que solo servía para tratar de esconder que Catalá iba a seguir permitiendo abrir miles de apartamentos nuevos en los barrios y la aprobación de esta licencia nos acaba de dar la razón”, ha continuado.

Mateo se ha preguntado “hasta donde está dispuesta Catalá a seguir llenando nuestros barrios de apartamentos turísticos mientras se niega a aplicar una tasa turística que al menos permita a la ciudad contar con recursos extraordinarios”.

El Ayuntamiento de València ha aprobado este miércoles la licencia ambiental y de actividades necesarias para que Atitlan pueda iniciar a finales de este mes las obras de las dos torres de terciario con una edificabilidad de 40.000 metros cuadrados en una parcela ubicada junto al nuevo estadio del Valencia CF recayente a la calle Bernardo España con la avenida de las Corts Valencianes. El club vendió estos terrenos a la empresa valenciana de Aritza Rodero y de Roberto Centeno por un importe cercano a los 35 millones de euros.

El plazo de ejecución de todo el proyecto será de tres años y medio y se hará en dos fases: la primera será la construcción bajo rasante para la apertura de la zona norte del estadio y la segunda el desarrollo de las torres (la licencia contempla la entrega por fases de cada uso).

Según la resolución del concejal de Urbanismo, Juan Giner, a la que ha tenido acceso elDiario.es, “el proyecto desarrolla la construcción de un complejo inmobiliario terciario de nueva planta para implantar diferentes actividades con usos terciarios compatibles con el dotacional deportivo” y engloba licencia ambiental para ejecutar “un hotel de cuatro estrellas, en la torre de 20 plantas más próxima a Avda. Cortes Valencianas; hotel apartamento de dos estrellas, en el bloque de 13 plantas más próximo a calle Nicasio Benlloch; oficinas, en planta primera, que se tramita por declaración responsable ambiental del bloque más próximo a calle Nicasio Benlloch; y un Centro Comercial, en planta baja, entreplanta y semisótano, con frentes y accesos desde Avda. Cortes Valencianas, calle Bernardo España Edo y calle Nicasio Benlloch, así como desde el denominado nivel pódium del Estadio”.

Además, se otorga también permiso para la construcción de “un aparcamiento, en plantas de sótano -1, y -2, que se tramita por declaración responsable ambiental con acceso rodado desde la calle Nicasio Benlloch para la dotación de plazas de aparcamiento requeridas por los usos anteriormente descritos. La planta sótano -3 se deja en su mayor parte sin actividad, únicamente se habilita algún cuarto de servicio o almacén que sirven a los usos de plantas superiores”. Tendrá 606 plazas, 88 de ellas accesibles y otras 1.079 para bicicletas.

Fue el pasado 11 de junio de 2026 cuando se aportó al Ayuntamiento la petición individualizada de licencia ambiental para las actividades de Centro comercial, hotel y hotel-apartamento.

Según el mencionado documento, el hotel dispondrá de 245 habitaciones y 482 plazas de alojamiento y el hotel-apartamento tendrá 650 unidades y 1300 plazas de alojamiento dentro del complejo inmobiliario terciario con licencia independiente.

El proyecto define “dos volúmenes emergentes, una torre de 20 plantas en la zona más próxima a Avenida Cortes Valencianas y un bloque de 13 plantas en la esquina con calle Nicasio Benlloch, unidos por un zócalo en planta baja”. En la torre se desarrolla “un programa de hotel de 4 estrellas, mientras que en el bloque se proyecta un Hotel Apartamento de 2 estrellas”.

Bajo el hotel y el hotel apartamento se dispone “un nivel de planta técnica que alberga gran parte de las instalaciones que sirven a los diferentes usos del complejo”. En el bloque se proyecta también “un nivel de oficinas bajo la planta técnica”. Todos estos usos, “hotel, hotel apartamento y oficinas disponen de sus núcleos de comunicación vertical independientes, con sus accesos desde la calle Bernardo España Edo”. En planta baja, entreplanta y semisótano se desarrolla “un centro Comercial abierto hacia el espacio libre entre el Estadio y el complejo terciario, que tiene sus accesos principales desde el propio espacio libre”.

La sonada polèmica generada per la suspensió del Festival de les Arts després de superar els límits de soroll establerts en l'ordenança de contaminació acústica de València ha posat davall la lupa els grans projectes de la ciutat que poden suposar una font de soroll excessiu. Aquesta situació va estar provocada per una demanda d'un grup de 46 veïns i va derivar en una sentència que va condemnar l'Ajuntament a indemnitzar amb 138.000 euros 46 veïns afectats pel soroll dels festivals a la Ciutat de les Arts i les Ciències, cosa que obre la porta a noves denúncies similars.

En aquest sentit, un dels grans recintes dels quals disposarà la ciutat a partir de l'estiu que ve i que podrà acollir grans concerts és el nou estadi del València CF ubicat a l'avinguda de les Corts Valencianes, les obres del qual avancen segons els terminis previstos.

El Roig Arena és un altre gran contenidor d'espectacles musicals, però en el seu cas la contaminació acústica és més fàcilment controlable en tractar-se d'un recinte tancat, cosa que ha evitat, almenys per ara, queixes veïnals per problemes de contaminació acústica. Cert és que només en insonorització es va realitzar una inversió propera als 45 milions d'euros.

En el cas del nou estadi, segons documentació recaptada per elDiario.es, el despatx d'arquitectura de Mark Fenwick i Javier Iribarren va presentar el 30 de gener de 2024 a l'Ajuntament l'estudi d'impacte acústic de les instal·lacions, que analitza les emissions sonores de la diversa maquinària necessària per al funcionament diari del coliseu, sense entrar en aquest document en el so ambiental de l'estadi.

L'estudi conclou que s'hauran d'escometre mesures correctores perquè no se superen els límits sonors marcats per l'ordenança. D'altra banda, el club va traslladar en una reunió recent amb l'associació de veïns de Benicalap que els possibles concerts es realitzaran sobretot en els mesos de juny i juliol, quan s'atura la competició, i en horaris que generen menys molèsties.

Quant a l'estudi acústic al qual ha tingut accés aquesta redacció, estableix que “els nivells màxims de pressió sonora que poden produir les instal·lacions de l'estadi del València CF sobre les façanes dels edificis afectats, en ser l'ús residencial plurifamiliar el dominant”, són de 55 decibels entre les 8.00 i les 22.00 hores i de 45 decibels entre les 22.00 i les 8.00 hores.

El document descriu totes aquelles instal·lacions previstes per al nou estadi del València CF que, a causa de les seues característiques, poden generar nivells de soroll superiors als permesos en l'ordenança municipal de soroll i vibracions; en concret, el sistema d'extracció d'aire de l'aparcament, les unitats de sistemes d'alimentació ininterrompuda (SAI) i el grup electrogen, així com les instal·lacions de la planta tècnica (unitats refredadores, bombes de circulació d'aigua i climatitzadors d'aire primari).

La determinació dels nivells d'emissió de soroll s'ha realitzat “sobre diferents malles de càlcul vertical, situades a 1 m de distància de les façanes dels edificis afectats a Corts Valencianes, carrer de la Safor, Doctor Nicasio Benlloch i Amics del Corpus”.

L'estudi conclou que “els nivells de pressió sonora obtinguts sobre les façanes dels edificis afectats, considerant totes les fonts de soroll funcionant de forma simultània, superen els valors màxims admissibles segons l'ordenança de soroll i vibracions de València”.

Així, especifica que “segons s'observa en els resultats considerant les fonts per separat, es dedueix que el principal focus d'emissió de soroll són els fumerals del sistema d'extracció d'aire del pàrquing. En conseqüència, serà necessari adoptar una sèrie de mesures correctores per a reduir els nivells de soroll produïts per aquestes instal·lacions”, per la qual cosa es proposa “instal·lar silenciadors embocats en els conductes de descàrrega de l'aire”.

A més, “les unitats refredadores són les úniques instal·lacions de la planta tècnica que superen els valors màxims admesos per al període nocturn”. En concret, “els problemes es localitzen sobre les façanes dels edificis de l'avinguda de les Corts Valencianes, ja que es troben enfrontats a la façana lateral de l'estadi, on s'ubiquen les refredadores; per tant, seran necessàries mesures correctores per a reduir els nivells de soroll generats per aquestes instal·lacions”.

En el cas de les refredadores, “es proposa apantallar tot l'espai de la planta tècnica ocupat per les refredadores i les bombes de circulació, fins a una alçada de 3 metres sobre la cota de paviment d'aquesta planta (26,6 m)”. A més, es preveu “revestir totes les superfícies possibles de parets i sostre de la zona de la planta tècnica que queda tancada per l'apantallament descrit en l'apartat anterior, amb panells fonoabsorbents de xapa perforada”.

L'estudi assegura que “considerant les mesures correctores proposades, s'aconsegueix atenuar les emissions de soroll de les instal·lacions previstes per al nou estadi del València Club de Futbol, complint els objectius fixats”.

Prèviament, al començament de l'activitat i juntament amb les certificacions finals, s'haurà d'aportar un informe de certificació de medicions acústiques, subscrit per tècnic competent i visat pel col·legi professional corresponent, acreditatiu de l'eficàcia de les mesures de prevenció de sorolls i vibracions, amb indicació dels resultats de les medicions in situ efectuades.

Reunió amb els veïnat de Benicalap pels concerts

El Nou Mestalla està concebut per a ser utilitzat els 365 dies de l'any, però pel que fa als concerts aquests es concentraran sobretot durant la temporada d'estiu. Així ho van explicar el passat mes de maig Javier Solís, director general del València CF; Jorge García, director comercial i de màrqueting; Franco Segarra, director d'anàlisi de dades i de l'àrea fan, i el director de projectes de Legends al València CF, Alberto Zambrana, en una entrevista al podcast ‘Sports, Inside’ de 2Playbook.

Pel que fa als esdeveniments, els directius van assenyalar que el Nou Mestalla només acollirà concerts a l'estiu i que establiran horaris compatibles amb el descans del veïnat.

“El nostre pla de negoci no passa per ser un espai de concerts permanents, només en l'època estival i en horaris que siguen compatibles amb la vida del veïnat i amb l'activitat de la zona. També ens hem reunit amb l'Associació de Veïns de Benicalap per explicar-los la nostra estratègia en matèria de concerts”, van apuntar.

La sonada polémica generada por la suspensión del Festival de les Arts tras superar los límites de ruido establecidos en la ordenanza de contaminación acústica de València ha puesto bajo la lupa los grandes proyectos de la ciudad que pueden suponer una fuente de ruido excesivo. Esta situación vino provocada por una demanda de un grupo de 46 vecinos y derivó en una sentencia que condenó al Ayuntamiento a indemnizar con 138.000 euros a 46 vecinos afectados por el ruido de los festivales en la Ciudad de las Artes y las Ciencias, lo que abre la puerta a que se puedan dar otras denuncias similares.

En este sentido, uno de los grandes recintos de los que dispondrá la ciudad a partir del verano que viene en el que se podrá albergar grandes conciertos es el nuevo estadio del Valencia CF ubicado en la avenida de las Cortes Valencianas, cuyas obras avanzan según los plazos previstos.

El Roig Arena es otro gran contenedor de espectáculos musicales, pero en su caso es más la contaminación acústica es más fácilmente controlable al tratarse de un recinto cerrado lo que ha evitado, al menos por el momento, quejas vecinales por problemas de contaminación acústica. Cierto es que solo en insonorización se realizó una inversión cercana a los 45 millones de euros.

En el caso del nuevo estadio, según documentación recabada por elDiario.es, el despacho de arquitectura de Mark Fenwick y Javier Iribarren presentó el 30 de enero de 2024 al Ayuntamiento el estudio de impacto acústico de las instalaciones que analiza las emisiones sonoras de la diferente maquinaria necesaria para el funcionamiento diario del coliseo, sin entrar en este documento en el sonido ambiente del estadio.

El estudio concluye que se deberán acometer medidas correctoras para que no se superen los límites sonoros marcados por la ordenanza. Por otra parte, el club trasladó en una reciente reunión con la asociación de vecinos de Benicalap que los posibles conciertos se realizarán sobre todo en los meses de junio y julio, cuando se para la competición, y en horarios que generen menos molestias.

En cuanto al estudio acústico al que ha tenido acceso esta redacción, establece que “los niveles máximos de presión sonora que pueden producir las instalaciones del estadio del Valencia CF sobre las fachadas de los edificios afectados, al ser el uso residencial plurifamiliar el dominante” son de 55 decibelios de 8 a 22h y de 45 decibelios de 22 a 8h.

El documento describen todas aquellas instalaciones previstas para el nuevo estadio del Valencia CF, que, debido a sus características, pueden generar niveles de ruido superiores a los permitidos en la ordenanza municipal de ruido y vibraciones, en concreto, el sistema de extracción de aire del parking; las unidades de sistemas de alimentación ininterrumpida (SAI) y grupo electrógeno; e instalaciones de la planta técnica (unidades enfriadoras, bombas de circulación de agua y climatizadores de aire primario).

La determinación de los niveles de emisión de ruido se ha realizado “sobre distintas mallas de cálculo vertical, situadas a 1 m de distancia de las fachadas de los edificios afectados en Corts Valencianes, calle de la Safor, Doctor Nicasio Benlloch y Amics del Corpus”.

El estudio concluye que “los niveles de presión sonora obtenidos sobre las fachadas de los edificios afectados, considerando todas las fuentes de ruido funcionando de forma simultánea, superan los valores máximos admisibles según la ordenanza de ruido y vibraciones de València”.

Así, especifica que “según se observa en los resultados considerando las fuentes por separado, se deduce que el principal foco de emisión de ruido son las chimeneas del sistema de extracción de aire del parking. En consecuencia, será necesario adoptar una serie de medidas correctoras para reducir los niveles de ruido producidos por dichas instalaciones”, por lo que se propone “instalar silenciadores embocados en los conductos de descarga del aire”.

Además, “las unidades enfriadoras son las únicas instalaciones de la planta técnica que superan los valores máximos admisibles para el periodo nocturno”. En concreto, “los problemas se localizan sobre las fachadas de los edificios de la avenida de les Corts Valencianes, ya que se encuentran enfrentados a la fachada lateral del estadio, donde se ubican las enfriadoras; por lo tanto, serán necesarias medidas correctoras para reducir los niveles de ruido generados por estas instalaciones”.

En el caso de las enfriadoras, “se propone apantallar todo el espacio de la planta técnica ocupado por las enfriadoras y las bombas de circulación, hasta una altura de 3 metros sobre la cota de pavimento de dicha planta (26,6 m)”. Además, se prevé “revestir todas superficies posibles de paredes y techo de la zona de la planta técnica que queda cerrada por el apantallamiento descrito en el apartado anterior, con paneles fonoabsorbentes de chapa perforada”.

El estudio asegura que “considerando las medidas correctoras propuestas, se consigue atenuar las emisiones de ruido de las instalaciones previstas para el nuevo estadio del Valencia Club de Fútbol, cumpliendo con los objetivos fijados”.

Previamente, al comienzo de la actividad y junto con las certificaciones finales se deberá aportar Informe de certificación de mediciones acústicas, suscrito por técnico competente y visado por su correspondiente Colegio Profesional, acreditativo de la eficacia de las medidas de prevención de ruidos y vibraciones, con indicación de los resultados de las mediciones in situ efectuadas.

Reunión con los vecinos de Benicalap por los conciertos

El Nou Mestalla está concebido para ser utilizado los 365 días del año, pero en materia de conciertos se concentrarán sobre en la temporada de verano. Así lo explicaron el pasado mes de mayo Javier Solís, director general del Valencia, Jorge García, director comercial y marketing, Franco Segarra, director de análisis y datos y área fan, y el director de proyectos de Legends en el Valencia CF, Alberto Zambrana, en una entrevista en el podcast de ‘Sports, inside’ de 2Playbook'.

En cuanto a los eventos, los directivos señalaron que el Nou Mestalla solo albergará conciertos en verano y que establecerán horarios para ser parte del vecindario

“Nuestro plan de negocio no pasa por ser un lugar de conciertos permanentes, solamente en la época estival y en horarios que seamos parte del vecindario y de la actividad. Nos hemos reunido también con la Asociación de Vecinos de Benicalap para contarles nuestra estrategia a nivel de conciertos”, apuntaron.

El Valencia CF presentó el pasado mes de mayo al Ayuntamiento de València el proyecto refundido de urbanización del entono del nuevo estadio que contempla todas las obras que debe ejecutar en el espacio público de influencia del recinto deportivo enfocado a la mejora de la movilidad urbana, especialmente la peatonal. El club ya remitió al consistorio un documento inicial el 28 de julio del pasado año y ahora ha presentado el definitivo que recoge los diferentes apuntes de los servicios municipales.

El proyecto, al que ha tenido acceso elDiario.es, se acometerá en dos fases para acompasarse con las obras del coliseo y de las torres de oficinas y hotelera que construirá Atitlan, la promotora que se ha quedado con los 40.000 metros de edificabilidad por unos 35 millones de euros. El Ayuntamiento ultima en estos momentos la licencia de obras de estos edificios aledaños al estadio.

Según el documento, “dada la interferencia espacial y temporal entre la ejecución de las obras de urbanización y la edificación de uso terciario ubicada en la manzana del Nou Mestalla, el desarrollo del proyecto se estructurará en dos fases constructivas diferenciadas, de este modo se podrá realizar una recepción parcial de todo lo ejecutado en la fase 1 permitiendo así la puesta en marcha y funcionamiento del estadio con independencia de las obras del terciario”.

En concreto, la fase 1 comprende “la ejecución material de la totalidad de las obras de urbanización previstas en este proyecto, a excepción del área de afección directa de la edificación del terciario. En dicho ámbito, las actuaciones se limitarán a la ejecución de la obra civil y las canalizaciones subterráneas de las instalaciones previstas, garantizando así su futura operatividad y puesta en servicio, posponiendo los acabados para la fase posterior”.

La fase 2, se iniciará una vez hayan concluido las obras de edificación del terciario: “Su objeto es la ejecución y remate de las unidades de obra que fueron pospuestas en la zona de afección: pavimentación con baldosa hidráulica; ampliación y adecuación de alcorques; implantación de jardinería; instalación y anclaje de mobiliario urbano; aplicación de pintura asfáltica; acabados del carril bici; instalación de alumbrado público”.

El proyecto advierte de que “toda unidad de obra ejecutada durante la fase 1 que sufra desperfectos, alteraciones o se vea afectada como consecuencia de las obras de edificación del terciario, deberá ser íntegramente repuesta a su estado original con carácter previo al final de los trabajos correspondientes a la fase 2”.

En cuanto a las actuaciones a realizar en las calles que rodean el estadio, se ejecutarán obras de ensanchamiento de aceras y se bajará el carril bici a la calzada. Además, también se ampliarán las aceras de la calle de Garbí para mejorar la conexión peatonal de las paradas de la línea 4 del tranvía con el recinto.

En cuanto a la avenida de las Cortes Valencianas, los trabajos serán algo más complejos puesto que se eliminará la vía de servicio “ineficiente” más cercana al estadio y se añadirá un carril bus separado de la calzada principal. Además, “la implementación de un carril bici segregado a nivel de calzada, en lugar de en la acera” proporcionará una infraestructura más segura y eficiente tanto para los ciclistas como los peatones o los vehículos de movilidad personal.

Por otra parte, la parada de autobús ubicada en la proximidad de la intersección con la calle de Bernardo España se mantendrá con un acceso directo desde la acera, eliminando la necesidad de cruzar la calzada. Además, “la remodelación conlleva la creación de una acera de ancho variable, comprendido entre 8 y 10 metros, entre el nuevo carril bici y las escaleras de acceso a la plaza Pódium”.

Trasplante del arbolado protegido y tala de 60 no protegidos

En cuanto al arbolado, en la actualidad el ámbito de actuación se presenta como alienaciones de árboles sitos en alcorques y en dos zonas de vegetación sitas en la avenida de las Cortes Valencianas, las cuales también se verán afectadas por la nueva ordenación de la zona. En concreto, “el ámbito de actuación comprende un total de 175 unidades de alcorques sitos en acera, de los que solo 97 tienen árboles en la actualidad”.

El proyecto prevé la tala de un total de 60 árboles que se encuentran en mal estado y que carecen de protección: 10 en la calle Doctor Nicasio Benlloch, 21 en Amics del Corpus y 29 en la calle de Bernardo España.

Sin embargo, 40 árboles protegidos que en el proyecto inicial sí que se contemplaba su eliminación finalmente serán trasplantados. Para el caso en concreto del ejemplar de Celtis Australis sito en la calle Doctor Nicasio Benlloch, será trasplantado a una zona verde municipal a definir por los técnicos municipales.

Los trabajos de tala de arbolado se realizarán por medio de personal especializado y cumpliendo en todo momento con las medidas de seguridad pertinentes tanto para los ciudadanos como para el personal que acometa los trabajos. La tala de los árboles se realizará de forma controlada, desde arriba hacia abajo mediante elevado mecánico, y nunca estará permitido el abatimiento libre del ejemplar.

El València CF va presentar el passat mes de maig a l'Ajuntament de València el projecte refós d'urbanització de l'entorn del nou estadi, que contempla totes les obres que ha d'executar en l'espai públic d'influència del recinte esportiu amb l'objectiu de millorar la mobilitat urbana, especialment la de vianants. El club ja va remetre al consistori un document inicial el 28 de juliol de l'any passat i ara ha presentat el definitiu, que incorpora les diferents observacions formulades pels serveis municipals.

El projecte, al qual ha tingut accés elDiario.es, s'escometrà en dues fases per tal d'acompassar-se amb les obres del coliseu i de les torres d'oficines i de l'hotel que construirà Atitlan, la promotora que s'ha quedat amb els 40.000 metres quadrats d'edificabilitat per uns 35 milions d'euros. L'Ajuntament ultima en aquests moments la llicència d'obres d'aquests edificis limítrofs amb l'estadi.

Segons el document, “atesa la interferència espacial i temporal entre l'execució de les obres d'urbanització i l'edificació d'ús terciari ubicada a l'illa del Nou Mestalla, el desenvolupament del projecte s'estructurarà en dues fases constructives diferenciades. D'aquesta manera, es podrà realitzar una recepció parcial de les obres executades en la fase 1, cosa que permetrà la posada en marxa i el funcionament de l'estadi amb independència de les obres del terciari”.

En concret, la fase 1 comprén “l'execució material de la totalitat de les obres d'urbanització previstes en aquest projecte, a excepció de l'àrea d'afecció directa de l'edificació del terciari. En aquest àmbit, les actuacions es limitaran a l'execució de l'obra civil i de les canalitzacions subterrànies de les instal·lacions previstes, garantint així la seua futura operativitat i posada en servei, i posposant els acabats per a la fase posterior”.

La fase 2 s'iniciarà una vegada hagen conclòs les obres d'edificació del terciari: “El seu objecte és l'execució i remat de les unitats d'obra que van ser posposades en la zona d'afecció: pavimentació amb rajola hidràulica; ampliació i adequació d'escocells; implantació de jardineria; instal·lació i ancoratge de mobiliari urbà; aplicació de pintura asfàltica; acabats del carril bici, i instal·lació d'enllumenat públic”.

El projecte adverteix que “qualsevol unitat d'obra executada durant la fase 1 que patisca desperfectes, alteracions o es veja afectada com a conseqüència de les obres d'edificació del terciari haurà de ser íntegrament reposada al seu estat original amb caràcter previ a la finalització dels treballs corresponents a la fase 2”.

Quant a les actuacions previstes als carrers que envolten l'estadi, s'executaran obres d'eixamplament de voreres i es baixarà el carril bici a la calçada. A més, també s'ampliaran les voreres del carrer de Garbí per a millorar la connexió per als vianants entre les parades de la línia 4 del tramvia i el recinte.

Pel que fa a l'avinguda de les Corts Valencianes, els treballs seran una mica més complexos, ja que s'eliminarà la via de servei “ineficient” més pròxima a l'estadi i s'afegirà un carril bus separat de la calçada principal. A més, “la implementació d'un carril bici segregat a nivell de calçada, en lloc de situar-lo a la vorera”, proporcionarà una infraestructura més segura i eficient tant per als ciclistes com per als vianants i els vehicles de mobilitat personal.

D'altra banda, la parada d'autobús situada prop de la intersecció amb el carrer de Bernardo España es mantindrà amb un accés directe des de la vorera, eliminant la necessitat de creuar la calçada. A més, “la remodelació comporta la creació d'una vorera d'amplada variable, compresa entre 8 i 10 metres, entre el nou carril bici i les escales d'accés a la plaça Pòdium”.

Trasplantament de l'arbrat protegit i tala de 60 exemplars no protegits

Quant a l'arbrat, actualment l'àmbit d'actuació presenta alineacions d'arbres situats en escocells i dues zones de vegetació ubicades a l'avinguda de les Corts Valencianes, que també es veuran afectades per la nova ordenació de la zona. En concret, “l'àmbit d'actuació comprén un total de 175 unitats d'escocells situats en vorera, dels quals només 97 tenen arbres en l'actualitat”.

El projecte preveu la tala d'un total de 60 arbres que es troben en mal estat i que no estan protegits: 10 al carrer del Doctor Nicasio Benlloch, 21 al carrer dels Amics del Corpus i 29 al carrer de Bernardo España.

No obstant això, els 40 arbres protegits que en el projecte inicial sí que es preveia eliminar finalment seran trasplantats. En el cas concret de l'exemplar de Celtis australis situat al carrer del Doctor Nicasio Benlloch, serà trasplantat a una zona verda municipal que definiran els tècnics municipals.

Els treballs de tala de l'arbrat es realitzaran mitjançant personal especialitzat i complint en tot moment les mesures de seguretat pertinents tant per als ciutadans com per al personal que execute els treballs. La tala dels arbres es realitzarà de manera controlada, de dalt cap avall i mitjançant un elevador mecànic, i en cap cas es permetrà l'abatiment lliure dels exemplars.

La grada d'animació del València CF, liderada per la Curva Nord, està experimentant un procés de radicalització. Alguns dels seus integrants han protagonitzat en els últims mesos diversos enfrontaments amb la Policia Nacional. L'últim es va produir durant el partit de Lliga contra el FC Barcelona, quan un grup d'aficionats va llançar objectes contra els antiavalots des de la Plaça de l'Afició i l'avinguda de Suècia.

Aquests incidents es van saldar la setmana passada amb la detenció d'un home de 36 anys, acusat de greus desordres públics i atemptat contra l'autoritat, encara que la investigació continua oberta i no es descarten noves detencions. A més, en els últims partits s'ha pogut observar com, dins de la grada jove, s'han desplegat banderes amb la creu de Borgonya, una ensenya reapropiada per sectors de l'extrema dreta en els últims anys i habitual en manifestacions ultres i actes de Vox.

La Curva Nord va assolir un acord amb el València CF per liderar l'animació en la grada jove, ubicada a la part baixa del fons sud de Mestalla, amb preus especials per als seus integrants. A canvi, el grup es comprometia a evitar manifestacions polítiques a la grada, un compromís que s'ha posat en qüestió després de l'aparició de banderes amb la creu de Borgonya.

En el partit contra el Rayo Vallecano, el passat 14 de maig, alguns integrants de la grada d'animació van protagonitzar un enfrontament amb la Policia Nacional, que va carregar dins i fora de l'estadi. La Curva Nord va emetre posteriorment un comunicat en què acusava els antiavalots d'haver-se excedit. L'episodi va derivar, a més, en una protesta de la grada, que va deixar d'animar en diversos moments dels partits posteriors.

En el partit contra el Barcelona, l'últim de Lliga, la tensió va tornar a esclatar. Desenes de membres de la grada d'animació —alguns identificats amb samarretes amb la imatge de la Mare de Déu a l'esquena—, juntament amb altres aficionats presents a la zona, van llançar objectes contra agents de la Policia Nacional.

Els altercats van estar precedits per una manifestació convocada per l'associació Llibertat VCF. La marxa, que va finalitzar cap a les 19.00 hores a l'avinguda de Suècia, va transcórrer amb normalitat fins que, al voltant de les 19.30 hores, es van produir els primers incidents amb el llançament de bengales després del pas de l'autobús del València CF.

Segons va explicar la Policia Nacional en un comunicat, els agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) que integraven el dispositiu van començar aleshores a rebre agressions per part d'“un grup nombrós de joves aficionats del València CF”, situats als voltants de la Plaça de l'Afició, mitjançant el llançament d'objectes com ara ampolles de vidre, llaunes o pots de cervesa. Davant esta situació, els agents van establir una línia de seguretat per impedir que els aficionats més violents es barrejaren amb la resta d'assistents que intentaven accedir a l'estadi.

“Aquest grup d'aficionats va incrementar la seua violència i va escometre contra els agents llançant-los mobiliari urbà, com ara cadires i papereres de les terrasses dels bars”, assenyalava el comunicat policial, que afegeix que els agents van haver de reforçar el cordó de seguretat i adoptar mesures de contenció i dispersió per restablir l'ordre públic.

La Policia assegura, a més, que un dels agents va resultar ferit després de rebre l'impacte d'una ampolla de vidre. “Es va veure amenaçada no només la integritat física dels policies que participaven en el dispositiu, sinó que, a més, es va ocasionar una greu alteració de l'ordre públic que va posar en perill persones i béns, desembocant en carreres, espentes i caigudes entre els aficionats presents”, afegia el comunicat.

Arran de les investigacions, la Policia ha identificat plenament un home que, a més de proferir insults i llançar activament objectes i cadires, presumptament encoratjava els més joves a enfrontar-se als agents, contribuint a augmentar la tensió i la violència. Segons fonts policials, el detingut ja havia estat sancionat anteriorment per infraccions contemplades en la Llei 19/2007 contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport. La investigació continua oberta i no es descarten noves detencions.

Fonts coneixedores de la situació de la grada jove del València consideren que, per ara, no hi ha risc que es reproduïsquen episodis com els protagonitzats pels Ultras Yomus, expulsats de Mestalla, durant la manifestació del 9 d'Octubre de 2017. “Encara són molt joves”, argumenten. No obstant això, admeten que la violència exhibida per alguns membres identificats de la grada d'animació en els incidents del partit contra el Barcelona, juntament amb l'aparició de banderes associades actualment a sectors de l'extrema dreta, podria ser la llavor d'un nou grup ultra.