<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Crisis climática]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/crisis-climatica/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Crisis climática]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1002443/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El mapa del calor en España: compara la temperatura de cada día con la media histórica de tu provincia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-calor-record-2026-espana-compara-temperatura-dia-media-historica-provincia_1_13256175.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6a7e63b9-7093-40af-9651-16764d1e63b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El mapa del calor en España: compara la temperatura de cada día con la media histórica de tu provincia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Analizamos diariamente las temperaturas máximas de un 2026 con niveles de calor muy elevados para estas fechas y todos los récords registrados en cada provincia</p></div><p class="article-text">
        <strong>Datos de las &uacute;ltimas 24h, actualizados a 5 de junio a las 10 h. </strong>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-composite-projections@1.4.0"></script>
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700|Roboto:400,500,700&display=swap" rel="stylesheet">

<link rel="stylesheet" href="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026.css">
<script src="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026_min.js"></script>


<div class="parrafo-intro" id="parrafo-intro"></div>

<script>
    ChartsAemet.initParrafoIntro();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        Este mapa muestra cu&aacute;ntos grados por encima o por debajo de la media hist&oacute;rica (periodo 1981 a 2010) est&aacute; la temperatura m&aacute;s alta registrada en las &uacute;ltimas 24 horas y el promedio de las m&aacute;ximas de lo que llevamos de a&ntilde;o respecto a lo habitual. Tambi&eacute;n se puede ver los d&iacute;as que han pasado desde que se ha batido un r&eacute;cord de temperatura mensual o absoluta en cada estaci&oacute;n meteorol&oacute;gica, replicando el sistema propuesto por la <a href="https://pudding.cool/projects/heat-records-map/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">publicaci&oacute;n digital The Pudding.</a>
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-composite-projections@1.4.0"></script>
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700|Roboto:400,500,700&display=swap" rel="stylesheet">

<link rel="stylesheet" href="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026.css">
<script src="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026_min.js"></script>


<br>
<div class="container-title-calor-actual">
    <p class="border-upside-hot">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</p>
    <h4>¿Qué calor hace hoy en tu provincia?</h4>
    <p>
        Diferencia, en grados (ºC), de la temperatura máxima de las últimas 24 horas y la media anual sobre la media
        histórica del periodo 1981-2010. También se muestra el nº de días que han pasado desde que se superó el último
        récord de temperatura.
    </p>
    <p id="legend-size-circle" style="text-transform:uppercase;font-size:12px;text-align:center;font-family:'Encode Sans',sans-serif;line-height:20px;color:#4A4A4a;font-style:normal;font-weight:400;display:flex;align-items:center;justify-content:center;margin-bottom:10px">
        Provincia
        <span style="display:inline-block;width:20px;height:20px;background-color:#67001f;border-radius:10px;margin-right:15px;margin-bottom:-2px;margin-left:5px"></span>
        Estación secundaria
        <span style="display:inline-block;width:6px;height:6px;background-color:#67001f;border-radius:3px;margin-right:15px;margin-bottom:-2px;margin-left:5px"></span>
    </p>
</div>

<div style="text-align:center">

    <div id="buttons-selector-mapas-estaciones">
        <button id="buttontmapa24h" class="buttontmapa24h button-mapa-estaciones-active">
            <div class="titulo-buttons-selector-mapas-estaciones">Últ. 24H</div>
            <div id="subtitulo-buttons-selector-mapa-24" class="subtitulo-buttons-selector-mapas-estaciones"></div>
        </button>
        <button id="buttontmapayear" class="buttontmapayear">
            <div class="titulo-buttons-selector-mapas-estaciones">En <span class="anio-actual"></span></div>
            <div id="subtitulo-buttons-selector-mapa-year" class="subtitulo-buttons-selector-mapas-estaciones">Sobre med. hist. hasta hoy</div>
        </button>
        <button id="buttontmapalastrecord" class="buttontmapalastrecord">
            <div class="titulo-buttons-selector-mapas-estaciones">Últ. réc.</div>
            <div id="subtitulo-buttons-selector-mapa-record" class="subtitulo-buttons-selector-mapas-estaciones">Días desde el últ. récord</div>
        </button>
    </div>


    <div id="div-containers-mapa-provincias-temperatura">

        <div class="legend">
            <div id="legend-temperatura-provincias"></div>
        </div>

        <div class="text-slide-mobile">← Desliza para ver el mapa →</div>

        <div id="container-provincias-mapa-provincias-temperatura">
            <svg id="svg-provincias-mapa-provincias-temperatura" width="100%" height="700" fill="none" stroke="#000"
                stroke-linejoin="round" stroke-linecap="round" class="mapa-ordenes-adoptadas"
                style="position:relative;overflow:hidden;top:0px;left:0px;right:0px;bottom:0px"></svg>
        </div>
    </div>
    <br>

</div>
<br>

<script>
    document.querySelectorAll('.anio-actual').forEach(function (n) {
        n.textContent = ChartsAemet.CONFIG.anioActual;
    });
    ChartsAemet.initMapaTemperaturas();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        Estas cifras provienen de los registros de las temperaturas m&aacute;ximas recopilados por la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (AEMET) desde 1950 (o desde el primer a&ntilde;o posterior disponible) y analizados por elDiario.es. Los datos de cada provincia corresponden a la estaci&oacute;n meteorol&oacute;gica situada en la capital (o cerca) de cada una que disponga de observaciones actuales y de la serie hist&oacute;rica m&aacute;s antigua. <a href="//#metodologia" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Ver metodolog&iacute;a completa.</a>
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; provincia registra la temperatura m&aacute;xima m&aacute;s alejada de lo que le tocar&iacute;a por la &eacute;poca? &iquest;Hay alguna que est&eacute; registrando el a&ntilde;o m&aacute;s c&aacute;lido desde que existen registros? &iquest;Cu&aacute;l es la tendencia de la &uacute;ltima d&eacute;cada? &iquest;Cu&aacute;ntos r&eacute;cords se han batido? En el mapa que est&aacute; encima puedes consultar todos estos datos. Haz click en los botones y comprueba c&oacute;mo est&aacute; tu provincia.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Con qu&eacute; comparamos? Consideramos los a&ntilde;os entre 1980 y 2010 como etapa de referencia para calcular las &ldquo;temperaturas normales&rdquo; en cada territorio, al ser un periodo para el que la mayor&iacute;a de capitales de provincia disponen de datos para todos los a&ntilde;os. Seg&uacute;n la diferencia entre la media de ese periodo y los registros actuales se puede ver si hace m&aacute;s calor hoy, en lo que llevamos de 2026 o en los &uacute;ltimos 10 a&ntilde;os en comparaci&oacute;n con que ser&iacute;a habitual.
    </p><p class="article-text">
        En la siguiente tabla se ordenan todas las provincias seg&uacute;n los grados por encima o por debajo que est&aacute; su temperatura m&aacute;s elevada de las &uacute;ltimas 24 horas respecto a esa media hist&oacute;rica calculada para el mes actual y tambi&eacute;n el mismo c&aacute;lculo para el promedio de m&aacute;ximas de lo que llevamos de a&ntilde;o. Adem&aacute;s, a&ntilde;adimos un c&aacute;lculo para comparar la evoluci&oacute;n de las temperaturas en la &uacute;ltima d&eacute;cada respecto a la media hist&oacute;rica en cada provincia.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-composite-projections@1.4.0"></script>
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700|Roboto:400,500,700&display=swap" rel="stylesheet">

<link rel="stylesheet" href="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026.css">
<script src="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026_min.js"></script>


<!-- =================================================================== -->
<!-- 2. TABLA CALOR ACTUAL: Este calor no es normal                      -->
<!-- =================================================================== -->
<br>
<div class="container-title-calor-actual">
    <p class="border-upside-hot">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</p>
    <h4>Este calor no es normal</h4>
    <p>
        Compara la temperatura de tu provincia con la media histórica. Diferencia, en
        grados (ºC), de la temperatura máxima de las últimas 24 horas y la media anual sobre el promedio histórico del
        periodo 1981-2010
    </p>

    <p id="fecha-actualizacion-tabla-datos"
        style="text-transform:uppercase;font-size:10px;text-align:center;font-family:'Encode Sans',sans-serif;line-height:20px;color:#4A4A4a;font-style: normal;font-weight:400">
    </p>
</div>


<div id="buttons-selector-tabla-24h-year">
    <button id="buttontabla24h" class="buttontabla24h button-tabla-24-year-active">
        <div class="titulo-buttons-selector-tabla-24-year">Últ. 24H</div>
        <div id="subtitulo-buttons-selector-tabla-24" class="subtitulo-buttons-selector-tabla-24-year"></div>
    </button>
    <button id="buttontablayear" class="buttontablayear">
        <div class="titulo-buttons-selector-tabla-24-year">En <span class="anio-actual"></span></div>
        <div id="subtitulo-buttons-selector-tabla-year" class="subtitulo-buttons-selector-tabla-24-year"></div>
    </button>
    <button id="buttontabladecade" class="buttontabladecade">
        <div class="titulo-buttons-selector-tabla-24-year">Últ. déc.</div>
        <div id="subtitulo-buttons-selector-tabla-decade" class="subtitulo-buttons-selector-tabla-24-year"></div>
    </button>
</div>

<div id="container-tablas-calor-actual" class="container-tablas-calor-actual">

    <div class="div-tabla-calor-actual">
        <p id="nombre-tabla-01" class="nombre-tabla-calor-actual">Niveles récord de calor</p>
        <div id="tabla-01" class="tabla-calor-actual"></div>
    </div>

    <div class="div-tabla-calor-actual">
        <p id="nombre-tabla-02" class="nombre-tabla-calor-actual">Mucho más calor de lo normal</p>
        <div id="tabla-02" class="tabla-calor-actual"></div>
    </div>

    <div class="div-tabla-calor-actual">
        <p id="nombre-tabla-03" class="nombre-tabla-calor-actual">Más calor de lo normal</p>
        <div id="tabla-03" class="tabla-calor-actual"></div>
    </div>

    <div class="div-tabla-calor-actual">
        <p id="nombre-tabla-04" class="nombre-tabla-calor-actual">En la media histórica</p>
        <div id="tabla-04" class="tabla-calor-actual"></div>
    </div>

    <div class="div-tabla-calor-actual">
        <p id="nombre-tabla-05" class="nombre-tabla-calor-actual">Menos calor de lo normal</p>
        <div id="tabla-05" class="tabla-calor-actual"></div>
    </div>

    <br>
</div>
<br>

<script>
    ChartsAemet.initTablaTemperaturas();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        Muchos de los registros r&eacute;cord de temperatura se han alcanzado en 2026. En la siguiente tabla se muestran las estaciones que han registrado alg&uacute;n r&eacute;cord mensual o absoluto durante los meses que llevamos de este a&ntilde;o, y tambi&eacute;n desde cu&aacute;ndo no se hab&iacute;a batido un r&eacute;cord igual.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-composite-projections@1.4.0"></script>
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700|Roboto:400,500,700&display=swap" rel="stylesheet">

<link rel="stylesheet" href="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026.css">
<script src="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026_min.js"></script>

<br>
<div class="container-title-calor-actual">
    <p class="border-upside-hot">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</p>
    <h4>Los récords de calor en <span id="tabla-records-anio"></span></h4>
    <p>Listado de récords mensuales y absolutos de temperatura superados este año</p>
</div>

<div id="container-tabla-records-temperatura" class="container-tabla-records-temperatura">
    <div class="div-tabla-records-temperatura">
        <div id="tabla-recordstemperatura" class="tabla-records-temperatura"></div>
        <div id="buttoncollapse-tabla-recordstemperatura" class="buttoncollapse">+ Ver todos los récords</div>
    </div>
</div>
<br>

<script>
    ChartsAemet.initTablaRecords();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        El calor actual no es solo cosa de un d&iacute;a. Para ver si realmente las temperaturas de este 2026 est&aacute;n siendo m&aacute;s altas de lo habitual, comparamos las m&aacute;ximas registradas en lo que llevamos de este a&ntilde;o con el per&iacute;odo de referencia.
    </p><p class="article-text">
        El cient&iacute;fico Ed Hawkins populariz&oacute; el uso de los climate stripes (&ldquo;rayas clim&aacute;ticas&rdquo;), unos gr&aacute;ficos en forma de c&oacute;digo de barras <span style="background-color:#053061;color:#053061;">S</span><span style="background-color:#2166ac;color:#2166ac;">S</span><span style="background-color:#4393c3;color:#4393c3;">S</span><span style="background-color:#92c5de;color:#92c5de;">S</span><span style="background-color:#d1e5f0;color:#d1e5f0;">S</span><span style="background-color:#fddbc7;color:#fddbc7;">S</span><span style="background-color:#f4a582;color:#f4a582;">S</span><span style="background-color:#d6604d;color:#d6604d;">S</span><span style="background-color:#b2182b;color:#b2182b;">S</span><span style="background-color:#67001f;color:#67001f;">S</span> que recogen la evoluci&oacute;n de la temperatura media de cualquier lugar, la comparan con la media de cada a&ntilde;o y la muestran con un c&oacute;digo de color.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;C&oacute;mo afecta el calentamiento global a tu provincia? En el siguiente gr&aacute;fico puedes buscar c&oacute;mo de alejadas han estado el promedio de temperaturas m&aacute;ximas desde el 1 de enero hasta hoy en cada a&ntilde;o respecto a la media de 1980 a 2010. Es decir, un reflejo del calentamiento global en cada estaci&oacute;n meteorol&oacute;gica de la AEMET.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-composite-projections@1.4.0"></script>
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700|Roboto:400,500,700&display=swap" rel="stylesheet">

<link rel="stylesheet" href="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026.css">
<script src="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026_min.js"></script>

<br>
<div class="container-title-calor-actual">
    <p class="border-upside-hot">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</p>

    <h4>El calentamiento en <span class="menu menu-estacion"></span></h4>

    <p style="margin-bottom:20px" id="subtitulo-heatmap-barras">
        Diferencia, en grados (ºC), de la media de las temperaturas máximas de cada año respecto a la media de 1981-2010.
    </p>
</div>

<div class="container-legend-buttons-heatmap-barras">
    <div id="legend-heatmap-barras-out">
        <div class="legend-barras-heatmap-temperaturas">
            <div id="legend-barras-heatmap-temperaturas"></div>
        </div>
    </div>
</div>

<div id="contenedor-estaciones" class="contenedor-estaciones">
    <div id="barras-heatmap-temperaturas"></div>
</div>
<br>

<script>
    // Si quieres fijar la provincia inicial:
    //   ChartsAemet.initBarsEstacion({ provincia: 'Madrid' });
    // Sin parametro -> se elige aleatoriamente al cargar.
    ChartsAemet.initBarsEstacion();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        El calentamiento global es un fen&oacute;meno que afecta a todo el planeta y los datos de las estaciones de la AEMET lo reflejan para Espa&ntilde;a. El aumento paulatino de las m&aacute;ximas alcanzadas en cada a&ntilde;o se repite en todas las provincias espa&ntilde;olas.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Est&aacute; siendo 2026 especialmente caluroso en tu zona? Para ver con m&aacute;s detalle c&oacute;mo este fen&oacute;meno se repite en todo el territorio, el siguiente gr&aacute;fico muestra cu&aacute;nto se aleja el promedio de las temperaturas m&aacute;ximas en cada a&ntilde;o respecto a la media hist&oacute;rica (1980-2010). Para 2026 se compara solo con la media hist&oacute;rica de temperaturas m&aacute;ximas de los mismos d&iacute;as que llevamos del a&ntilde;o actual.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-composite-projections@1.4.0"></script>
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700|Roboto:400,500,700&display=swap" rel="stylesheet">

<link rel="stylesheet" href="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026.css">
<script src="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026_min.js"></script>

<br>
<div class="container-title-calor-actual">
    <p class="border-upside-hot">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</p>

    <h4>La crisis climática llega a toda España</h4>
    <p style="margin-bottom:20px" id="subtitulo-heatmap-grafico">
        Diferencia, en grados (ºC), de la media de las temperaturas máximas de cada año respecto a la media de 1981-2010.
    </p>
</div>

<div class="container-legend-buttons-heatmap">
    <div id="legend-heatmap-climate-stripes">
        <div class="legend-heatmap-climate-stripes">
            <div id="legend-climate-stripes"></div>
        </div>
    </div>
</div>

<div id="grafico-heatmap-stripes-countries"></div>
<br>

<script>
    ChartsAemet.initClimateStripes();
</script>
    </figure><p class="article-text">
        Para poner en contexto las m&aacute;ximas diarias de este 2026, en el siguiente gr&aacute;fico se puede ver la evoluci&oacute;n de la temperatura m&aacute;xima diaria en cada provincia pero tambi&eacute;n el valor que ser&iacute;a normal para ese d&iacute;a del a&ntilde;o y los extremos m&aacute;s altos y m&aacute;s bajos registrados anteriormente. Con el men&uacute; se puede consultar la evoluci&oacute;n de las m&aacute;ximas en cualquier provincia.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <script src="https://unpkg.com/d3@7.9.0"></script>
<script src="https://unpkg.com/topojson-client@3"></script>
<script src="https://unpkg.com/d3-composite-projections@1.4.0"></script>
<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Encode+Sans:400,500,600,700|Roboto:400,500,700&display=swap" rel="stylesheet">

<link rel="stylesheet" href="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026.css">
<script src="https://datos.eldiario.es/tracker/temperaturas/2026/charts_aemet_tracker_2026_min.js"></script>

<br>
<div class="container-title-calor-actual">
    <p class="border-upside-hot">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;</p>

    <h4>Las máximas en <span id="ccaaDropdown"></span></h4>
    <p style="margin-bottom:20px">
        <b style="color:#ffffff;background-color:#c71e1d;padding:0px 2px">Máximas registradas diariamente en <span class="anio-actual"></span></b>,
        comparadas con la <b style="color:#ffffff;background-color:#494949;padding:0px 2px">media de las máximas</b> de
        1981 a 2010 y las de <b style="color:#000000;background-color:#f4a582;padding:0px 2px">última década</b>. En la
        franja gris oscuro están <span style="background-color:#bcbcbc50;padding:0px 2px">todas las temperaturas máximas</span>
        de la serie histórica registradas ese día del año
    </p>
</div>


<div id="contenedor-curva-temperaturas-provincia">
    <div id="curvas-provincia-temperaturas"></div>
</div>


<p style="font-size:12px;text-align:left;font-family:'Encode Sans',sans-serif;line-height:20px;color:#181818;">
    <span id="estacion-serie"></span>Fuente: AEMET
</p>

<br>

<script>
    // Si quieres fijar la provincia inicial:
    //   ChartsAemet.initEvolEstacion({ provincia: 'Madrid' });
    // Sin parametro -> se elige aleatoriamente al cargar.
    ChartsAemet.initEvolEstacion();
</script>
    </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Raúl Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-calor-record-2026-espana-compara-temperatura-dia-media-historica-provincia_1_13256175.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Jun 2026 08:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6a7e63b9-7093-40af-9651-16764d1e63b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="568182" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6a7e63b9-7093-40af-9651-16764d1e63b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="568182" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El mapa del calor en España: compara la temperatura de cada día con la media histórica de tu provincia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6a7e63b9-7093-40af-9651-16764d1e63b9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Temperaturas,Ola de calor,Crisis climática,Mapas en elDiario.es]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'ecòloga Anna Traveset: “Perdem biodiversitat i aquesta extinció es deu a l'impacte de les activitats humanes”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anna-traveset-alerta-d-sisena-extincio-els-ossos-polars-mengen-menys-foques-per-perdua-gel_1_13249107.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;ecòloga Anna Traveset: “Perdem biodiversitat i aquesta extinció es deu a l&#039;impacte de les activitats humanes”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’ecòloga, Premi Nacional d’Investigació 2025, és especialista en ecosistemes insulars. Tot i que és “frustrant” veure com l’ésser humà destrueix la biodiversitat, intenta ser “optimista” i aposta per “difondre i conscienciar la gent del que ens hi jugam”</p></div><p class="article-text">
        Anna Traveset (la Seu d&rsquo;Urgell), investigadora de l&rsquo;IMEDEA (CSIC-UIB) i refer&egrave;ncia internacional en ecologia d&rsquo;illes, &eacute;s la guanyadora del Premi Nacional d&rsquo;Investigaci&oacute; en la modalitat Alejandro Malaspina, dedicada a Ci&egrave;ncies i Tecnologies dels Recursos Naturals. Dirigeix la Unitat d&rsquo;Excel&middot;l&egrave;ncia Mar&iacute;a de Maeztu del centre mixt del Consell Superior d&rsquo;Investigacions Cient&iacute;fiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; lidera el projecte IslandLife, finan&ccedil;at amb un ERC Advanced Grant de 2,5 milions d&rsquo;euros, amb el qual ha muntat un equip que fa feina a sis arxip&egrave;lags &mdash;Balears, Can&agrave;ries, Gal&aacute;pagos, Seychelles, Terra del Foc i Svalbard&mdash; per tra&ccedil;ar les xarxes ecol&ograve;giques m&eacute;s completes que s&rsquo;han constru&iuml;t mai en ecosistemes insulars. Adverteix que l&rsquo;arxip&egrave;lag balear est&agrave; &ldquo;molt alterat per l&rsquo;alta pressi&oacute; humana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ha rebut un dels premis cient&iacute;fics m&eacute;s importants d&rsquo;Espanya. Com ho ha viscut?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Representa la recol&middot;lecci&oacute; dels fruits despr&eacute;s de molts d&rsquo;anys sembrant llavors, per aix&ograve; sent una gran satisfacci&oacute; i agra&iuml;ment. Fa molt de temps que hi pos esfor&ccedil;, evidentment no per guanyar un premi, sin&oacute; per investigar all&ograve; que crec que &eacute;s important. Paral&middot;lelament, tenc una mica la s&iacute;ndrome de la impostora. Conec molts de col&middot;legues que no reben premis i als quals admir molt&iacute;ssim. Pens que tamb&eacute; hi ha molta gent que posa molt&iacute;ssim d&rsquo;esfor&ccedil; en la seva feina i no els donen reconeixements.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                    alt="A l&#039;illa de Gerdøya (Noruega), un dels arxipèlags mostrejats dins del projecte IslandLife per a veure com afecten les activitats humanes a la biodiversitat de les illes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l&#039;illa de Gerdøya (Noruega), un dels arxipèlags mostrejats dins del projecte IslandLife per a veure com afecten les activitats humanes a la biodiversitat de les illes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; significa fer investigaci&oacute; des d&rsquo;una illa?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Als qui ens agrada la hist&ograve;ria natural ens agrada descobrir noves esp&egrave;cies, noves interaccions, i a les illes hi passen coses &uacute;niques. Des que vaig arribar a les Balears, vaig comen&ccedil;ar a fer feina a l&rsquo;illa de Cabrera i all&agrave; vaig descobrir, per exemple, que les sargantanes &mdash;que al continent s&oacute;n insect&iacute;vores&mdash; aqu&iacute; pol&middot;linitzen flors: mengen n&egrave;ctar i pol&middot;len i, fent-ho, pol&middot;linitzen de manera eficient un munt de plantes silvestres. Despr&eacute;s, estudiant altres arxip&egrave;lags, v&agrave;rem veure que &eacute;s un fenomen insular &uacute;nic que es dona sobretot all&agrave; on hi ha pocs artr&ograve;podes.
    </p><p class="article-text">
        A les illes s&rsquo;hi troben esp&egrave;cies que han perdut la capacitat de volar, que no necessiten les defenses que tenen els seus parents continentals perqu&egrave; no tenen aquests depredadors. Fa milers o milions d&rsquo;anys que hi s&oacute;n i han evolucionat de manera diferent de com ho han fet els seus parents m&eacute;s pr&ograve;xims del continent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A les illes s’hi troben espècies que han perdut la capacitat de volar, que no necessiten les defenses que tenen els seus parents continentals perquè no tenen aquests depredadors</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Col&middot;labor amb altres investigadors i investigadores que fan feina a illes i ens anomenam els &ldquo;islandholics&rdquo;, perqu&egrave; enganxen molt. Tenim un projecte europeu en qu&egrave; feim feina a sis arxip&egrave;lags del m&oacute;n: Balears, Can&agrave;ries, Gal&aacute;pagos, Seychelles, i tamb&eacute; zones polars com Svalbard, a Noruega, i les terres subant&agrave;rtiques de Terra del Foc. Tots amb una riquesa biol&ograve;gica impressionant, per&ograve; molt amena&ccedil;ats pel canvi global, no nom&eacute;s el clim&agrave;tic, sin&oacute; tamb&eacute; per la p&egrave;rdua d&rsquo;h&agrave;bitat i per la introducci&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies invasores.
    </p><p class="article-text">
        Comparam illes habitades amb illes poc pertorbades en aquests sis arxip&egrave;lags, mirant molts de tipus d&rsquo;interaccions, des de les que existeixen davall terra &mdash;planta-fong&mdash; fins a les de depredador-presa. Estam reconstruint les xarxes tr&ograve;fiques d&rsquo;aquestes illes: a part de l&rsquo;observaci&oacute; directa, recollim excrements d&rsquo;animals per veure, mitjan&ccedil;ant an&agrave;lisi gen&egrave;tica, quina &eacute;s la seva dieta. En els ossos polars, per exemple, s&rsquo;est&agrave; observant un canvi en la dieta, amb un augment del consum de preses terrestres com els rens, en substituci&oacute; de les foques, que tradicionalment constitu&iuml;en el seu principal recurs tr&ograve;fic. Aquest canvi est&agrave; associat a la p&egrave;rdua de gel mar&iacute;, que limita l&rsquo;acc&eacute;s a preses marines i afavoreix una major utilitzaci&oacute; d&rsquo;h&agrave;bitats terrestres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els ossos polars canvien la dieta a favor dels rens i en substitució de les foques, que eren el seu principal recurs, a causa de la pèrdua de gel marí</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Quan es parla de les Illes Balears se sol dir que &ldquo;s&oacute;n un parad&iacute;s&rdquo;. Com a cient&iacute;fica, en quina situaci&oacute; veu l&rsquo;arxip&egrave;lag?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave; molt alterat, com &eacute;s d&rsquo;esperar en una illa amb una poblaci&oacute; humana creixent. Les illes habitades s&oacute;n les que estan m&eacute;s alterades; ja en queden ben poques de verges. I, com passa a moltes illes del m&oacute;n, estan molt afectades per l&rsquo;efecte de les esp&egrave;cies introdu&iuml;des pels humans. Aqu&iacute; a Balears, per exemple, tenim problemes amb les cabres, les rates, els moixos, els conills, a m&eacute;s de moltes esp&egrave;cies de plantes i tamb&eacute; insectes invasors.
    </p><p class="article-text">
        Ara mateix hi ha un exemple molt actual i preocupant: la serp de ferradura, que va arribar a Eivissa (el 2003) mitjan&ccedil;ant la introducci&oacute; d&rsquo;oliveres ornamentals de la pen&iacute;nsula, i que est&agrave; duent a l&rsquo;extinci&oacute; la sargantana piti&uuml;sa. La sargantana balear (Podarcis lilfordi) ja va desapar&egrave;ixer de Mallorca i Menorca en &egrave;poca prehist&ograve;rica, poc despr&eacute;s de l&rsquo;arribada dels primers humans a les illes, que varen introduir depredadors, especialment rates, serps i carn&iacute;vors. Avui dia, la sargantana balear nom&eacute;s sobreviu a illots al voltant de Mallorca i Menorca, on els depredadors introdu&iuml;ts no arribaren o hi foren menys abundants. Pel que fa a la sargantana piti&uuml;sa, les seves poblacions s&oacute;n a Eivissa, Formentera i els seus illots. I ara, amb la serp, tamb&eacute; est&agrave; desapareixent d&rsquo;Eivissa i les poblacions de Formentera i dels illots es troben en greu perill.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="A l’illa de Gerdoya, Svalbard, prenent mostres entre flors silvestres àrtiques. Juliol de 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                A l’illa de Gerdoya, Svalbard, prenent mostres entre flors silvestres àrtiques. Juliol de 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>I els illots no habitats continuen essent refugis segurs?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Resulta que, com que l&rsquo;aigua augmenta de temperatura, aquestes serps no tenen cap problema per nedar. Estan arribant als illots que sempre hav&iacute;em considerat santuaris. I no &eacute;s nom&eacute;s la sargantana la que est&agrave; en risc: quan introdueixes un depredador en una illa es pot produir una cascada d&rsquo;extincions. Les plantes que depenien de les sargantanes per a la pol&middot;linitzaci&oacute; o per a la dispersi&oacute; de llavors tamb&eacute; se&rsquo;n veuen afectades, igual que totes les esp&egrave;cies associades a aquestes plantes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quines s&oacute;n les grans amenaces en termes d&rsquo;esp&egrave;cies invasores a Balears?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha una superpoblaci&oacute; de cabres enorme. Aqu&iacute; topam amb el negoci de la ca&ccedil;a: hi ha un gran inter&egrave;s a mantenir les cabres salvatges, tot i que podrien estar estabulades. A m&eacute;s, hi ha una cosa molt cridanera: tenim coat&iacute;s rentadors que s&rsquo;estan reproduint a la Tramuntana. I tamb&eacute; la vespa asi&agrave;tica, el morrut roig i la paysandisia &mdash;una papallona invasora&mdash; que est&agrave; destruint el margall&oacute;, l&rsquo;&uacute;nica palmera aut&ograve;ctona europea. La llista &eacute;s llarga&hellip;
    </p><p class="article-text">
        El mes que ve tenim una reuni&oacute; cient&iacute;fica amb la Conselleria de Medi Ambient per fer el que anomenam un &ldquo;escaneig d&rsquo;horitz&oacute;&rdquo;: veure quines esp&egrave;cies encara no s&oacute;n aqu&iacute;, per&ograve; tenen possibilitats d&rsquo;arribar en un futur pr&ograve;xim. &Eacute;s una informaci&oacute; que ser&agrave; molt &uacute;til als gestors per poder elaborar mesures per controlar-ne l&rsquo;entrada. La clau &eacute;s la prevenci&oacute;: si s&rsquo;actua a temps i s&rsquo;hi inverteixen recursos, es pot aturar. Despr&eacute;s, quan una invasora ja s&rsquo;ha expandit, ja no la pots erradicar, o has d&rsquo;invertir molts de recursos per fer-ho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Est&agrave; essent testimoni de la sisena extinci&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Es tracta d&rsquo;una extinci&oacute; silenciosa i no aparent. Estam perdent molta biodiversitat a la majoria d&rsquo;ecosistemes del planeta i aquesta extinci&oacute; &mdash;a difer&egrave;ncia de les cinc anteriors&mdash; es deu a l&rsquo;impacte de les activitats humanes. Hi ha evid&egrave;ncia que moltes esp&egrave;cies desapareixen molt r&agrave;pidament, sobretot invertebrats. Anomenam extinci&oacute; la desaparici&oacute; total d&rsquo;una esp&egrave;cie del planeta; el que s&rsquo;est&agrave; constatant m&eacute;s ara &eacute;s el pas previ, l&rsquo;&ldquo;extirpaci&oacute;&rdquo;, &eacute;s a dir, la desaparici&oacute; de poblacions (extincions locals) a molts de llocs del m&oacute;n. I aquestes extirpacions estan passant tant en plantes com en animals, i tant en invertebrats com en vertebrats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estam perdent molta biodiversitat a la majoria d’ecosistemes del planeta i aquesta extinció —a diferència de les cinc anteriors— es deu a l’impacte de les activitats humanes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A banda de la meva l&iacute;nia d&rsquo;investigaci&oacute; sobre el funcionament de les illes, investig els pol&middot;linitzadors. El meu equip ja ha constatat el declivi de diverses esp&egrave;cies despr&eacute;s de la destrucci&oacute; d&rsquo;h&agrave;bitat a Mallorca. En el cas d&rsquo;esp&egrave;cies end&egrave;miques, com una abella nova per a la ci&egrave;ncia que trob&agrave;rem fa anys a Cala Mesquida, al nord de Mallorca, la destrucci&oacute; del sistema dunar podria implicar-ne l&rsquo;extinci&oacute; en cas que no se&rsquo;n trobi cap altra poblaci&oacute; en una altra zona de Balears.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La crisi dels pol&middot;linitzadors: en quin punt es troba realment?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s greu i les causes principals del declivi s&oacute;n la p&egrave;rdua d&rsquo;h&agrave;bitat i els pesticides. Actualment, hi ha un 41% d&rsquo;esp&egrave;cies d&rsquo;insectes en declivi, el doble que el dels vertebrats, i molts d&rsquo;ells s&oacute;n pol&middot;linitzadors. El problema dels agroqu&iacute;mics que s&rsquo;apliquen a l&rsquo;agricultura &mdash;sobretot l&rsquo;extensiva&mdash; &eacute;s enorme. Encara que se n&rsquo;apliqui una quantitat menor, la seva toxicitat &eacute;s cada vegada m&eacute;s elevada, tal com han mostrat estudis recents. I el cas &eacute;s que no nom&eacute;s maten els insectes: aquests qu&iacute;mics arriben als aq&uuml;&iacute;fers, als rius, a la mar i, a trav&eacute;s de la cadena aliment&agrave;ria, a nosaltres. Despr&eacute;s poden ser la causa de moltes de les malalties (inclosos els c&agrave;ncers) que patim o patirem. El principal problema rau en el fet que encara es concep la humanitat com una cosa separada del medi ambient, que es tracta com un recurs al servei hum&agrave;. Aquest enfocament fa imprescindible un canvi de paradigma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tortuga gegant a les Seychelles, un altre dels arxipèlags on el projecte IslandLife estudia les xarxes ecològiques insulars."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tortuga gegant a les Seychelles, un altre dels arxipèlags on el projecte IslandLife estudia les xarxes ecològiques insulars.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els insectes tenen mala fama, encara que de petits als infants els fascinen. Malauradament, la societat fa que passem d&rsquo;estimar-los a sentir-ne repulsi&oacute;. Per&ograve; quasi el 90% de les esp&egrave;cies silvestres s&oacute;n pol&middot;linitzades per animals. Si volem mantenir garrigues, boscos i praderies funcionant, necessitam mantenir aquesta diversitat d&rsquo;insectes.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, la pol&middot;linitzaci&oacute; &eacute;s un servei ecosist&egrave;mic que ens surt de franc als humans i que no es comptabilitza. El 75% dels cultius que alimenten la poblaci&oacute; mundial depenen dels insectes en major o menor mesura: el caf&egrave;, el cacau, els ametlers&hellip; A algunes prov&iacute;ncies de la Xina, on ja han desaparegut les abelles, estan pol&middot;linitzant cultius de pomeres, pereres, etc., amb drons que intenten imitar-les, per&ograve; sens dubte mai no seran tan eficients com elles. &Eacute;s un desbaratament de recursos fabricar abelles artificials quan tenim les reals. Seria molt m&eacute;s eficient i rendible mantenir la seva diversitat natural i no haver de rec&oacute;rrer a solucions tecnol&ograve;giques d&rsquo;aquest tipus.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els insectes tenen mala fama, encara que de petits als infants els fascinen. Quasi el 90% de les espècies silvestres són pol·linitzades per animals. Si volem mantenir garrigues, boscos i praderies funcionant, necessitam mantenir aquesta diversitat d’insectes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Com fa perqu&egrave; no l&rsquo;afecti emocionalment veure com es destrueix la vida que intenta estudiar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s molt frustrant. En general som una persona positiva i optimista, per&ograve; tamb&eacute; som molt realista. Veient el que veig, pens que aix&ograve; no se sost&eacute; i que, si no ens prenem seriosament tant la crisi de biodiversitat com la clim&agrave;tica, ens arriscam fins i tot al col&middot;lapse de la civilitzaci&oacute;. Per aix&ograve; crec que &eacute;s molt important ajudar a difondre i conscienciar la gent del que ens hi jugam. Em dona esperan&ccedil;a veure que, a molts de llocs del planeta, s&rsquo;estan fent molts de projectes de restauraci&oacute; d&rsquo;ecosistemes, i hi ha moltes iniciatives per compatibilitzar, per exemple, el rendiment agr&iacute;cola amb la conservaci&oacute; de la natura. Sempre suggeresc a la gent que vegi una s&egrave;rie titulada &ldquo;Hope&rdquo; (Esperan&ccedil;a), on es mostren una s&egrave;rie d&rsquo;exemples meravellosos de mesures que poden i han de prendre&rsquo;s per revertir o mitigar la crisi clim&agrave;tica i de biodiversitat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com podem visualitzar una societat que convisqui amb la natura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Som a la D&egrave;cada de la Restauraci&oacute; declarada per la UNESCO fins al 2030. La idea era restaurar el 30% dels ecosistemes del planeta. Som al 2026 i no arribam al 15% per a la majoria d&rsquo;ecosistemes. Hi hauria feina per a molt&iacute;ssima gent restaurant rius, zones costaneres, praderies, aiguamolls i boscos. Jo crec en la natura: si se li dona espai i temps, es &lsquo;cura&rsquo; tota sola, com v&agrave;rem veure durant la pand&egrave;mia. La natura sap restaurar-se, per&ograve; necessita uns quants humans a diferents punts del planeta lluitant per revertir el mal.
    </p><p class="article-text">
        Crec a guanyar batalles encara que la guerra sigui molt complicada. Crec en les minories. El problema &eacute;s que qui hauria de creure en la restauraci&oacute; s&oacute;n els pol&iacute;tics, i el que veim &eacute;s que molts fins i tot neguen el canvi clim&agrave;tic, o no els preocupa, i la biodiversitat no els importa gens ni mica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La natura sap restaurar-se, però necessita uns quants humans a diferents punts del planeta lluitant per revertir el mal. Crec a guanyar batalles encara que la guerra sigui molt complicada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Quines mesures pol&iacute;tiques s&rsquo;haurien de prendre per frenar aix&ograve; i restaurar despr&eacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es poden prendre pol&iacute;tiques bones per a la biodiversitat a diferents nivells. Tenim un Ministeri de Transici&oacute; Ecol&ograve;gica i aix&ograve; ja &eacute;s qualque cosa. Per&ograve; des d&rsquo;un ajuntament de poble tamb&eacute; es pot fer molt si hi ha pol&iacute;tics conscienciats: no tirar pesticides, no tallar les flors de la carretera fins que passi la floraci&oacute;, no convertir zones amb alta biodiversitat en camps fotovoltaics. Es pot equilibrar tot. Fa falta que els pol&iacute;tics s&rsquo;ho creguin de veres i que pensin en les generacions futures. I tamb&eacute; fa falta molta educaci&oacute; ambiental. A mi m&rsquo;agrada anar a les escoles i als instituts a fer xerrades, perqu&egrave; aquests infants s&oacute;n els futurs pol&iacute;tics.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quan va n&eacute;ixer en vost&egrave; la passi&oacute; per la natura i quan va decidir ser cient&iacute;fica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Vaig cr&eacute;ixer a Organy&agrave;, un poble de l&rsquo;Alt Urgell &mdash;el bressol del catal&agrave;&mdash;. Tenia el bosc darrere ca nostra. Mon pare, si hagu&eacute;s pogut estudiar, hauria estat cient&iacute;fic: coneixia els cants dels ocells, era un observador extraordinari, i ens duia a ma germana i a mi a cercar esclata-sangs pel bosc constantment, i d&rsquo;ell n&rsquo;aprengu&eacute;rem molt. Em va transmetre aquest amor per estar dins la natura, pels olors, per respirar al camp. La decisi&oacute; de ser cient&iacute;fica va venir despr&eacute;s, a la universitat. Vaig tenir un professor clau: Ram&oacute;n Margalef, el pare de l&rsquo;ecologia espanyola. El veies explicar a classe amb una emoci&oacute; tal que em va enganxar completament.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Treball de camp a l’illa Daphne, arxipèlag de Galápagos: Traveset sosté un ocell tropical durant una de les expedicions del projecte IslandLife."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Treball de camp a l’illa Daphne, arxipèlag de Galápagos: Traveset sosté un ocell tropical durant una de les expedicions del projecte IslandLife.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Com &eacute;s la feina di&agrave;ria d&rsquo;un/a ec&ograve;leg/a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Hi ha els cient&iacute;fics de bota i els de bata. Jo som de bota: el que m&eacute;s m&rsquo;agrada &eacute;s estar al camp. Quan anam a illes no habitades, som cinc o sis persones enmig de la natura, convivint amb la fauna. T&rsquo;aixeques demat&iacute; amb el cel sense contaminaci&oacute; lum&iacute;nica, veus les estrelles i observes els animals. Sentir que formes part de la natura sense cap contaminaci&oacute; &eacute;s fant&agrave;stic. Em sent la persona m&eacute;s feli&ccedil; del m&oacute;n vivint aquests moments.
    </p><p class="article-text">
        Ara, com que ja hem superat l&rsquo;equador del projecte, toca processar totes les dades: els resultats de les an&agrave;lisis moleculars dels excrements, construir les xarxes tr&ograve;fiques i els models predictius complicats amb l&rsquo;ajuda de f&iacute;sics te&ograve;rics. L&rsquo;objectiu &eacute;s modelitzar qu&egrave; passaria quan arriba una invasora a una illa no habitada &mdash;per exemple, la cabra, la rata, el moix&mdash; i com pot canviar tota la xarxa. Ja hem publicat els primers articles cient&iacute;fics amb les dades de Balears, Can&agrave;ries i Seychelles i ara preparam els seg&uuml;ents sobre els altres arxip&egrave;lags.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan anam a illes no habitades, som cinc o sis persones enmig de la natura, convivint amb la fauna. T’aixeques dematí amb el cel sense contaminació lumínica, veus les estrelles i observes els animals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&Eacute;s cr&iacute;tica amb el sistema de publicaci&oacute; cient&iacute;fica. Com funciona realment?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Actualment, s&rsquo;ha convertit en un sistema bastant pervers, encara que poques vegades se&rsquo;n parla. Les grans editorials cient&iacute;fiques s&rsquo;han anat menjant totes les revistes petites d&rsquo;associacions d&rsquo;ecologia. Ara controlen el mercat. I el negoci &eacute;s rod&oacute;: els cient&iacute;fics investigam amb doblers p&uacute;blics, escrivim els articles gratu&iuml;tament, els revisam per a les revistes tamb&eacute; de manera gratu&iuml;ta &mdash;aix&ograve; &eacute;s la revisi&oacute; per parells, el control de qualitat del sistema&mdash; i damunt hem de pagar per publicar. Publicar un article a Nature (la revista cient&iacute;fica m&eacute;s prestigiosa que existeix) pot costar m&eacute;s de 10.000 euros. Fa 20 anys era de franc. I aquests doblers van a les editorials, no a la ci&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s una contradicci&oacute; enorme: investigam amb fons p&uacute;blics, europeus o del Ministeri, perqu&egrave; el coneixement arribi a la societat, i despr&eacute;s bona part d&rsquo;aquest coneixement queda atrapat darrere un &ldquo;paywall&rdquo; d&rsquo;una multinacional. Per aix&ograve; al nostre projecte europeu, a part del pagament dels articles cient&iacute;fics, hem pressupostat divulgaci&oacute; directa: un documental rodat als sis arxip&egrave;lags que sortir&agrave; l&rsquo;any que ve i que esperam que arribi a molta m&eacute;s gent que qualsevol article dins una revista cient&iacute;fica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/anna-traveset-alerta-d-sisena-extincio-els-ossos-polars-mengen-menys-foques-per-perdua-gel_1_13249107.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 04:30:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="15053284" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="15053284" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'ecòloga Anna Traveset: “Perdem biodiversitat i aquesta extinció es deu a l'impacte de les activitats humanes”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/00e23b69-5d8f-4fa1-b1c8-d39529369c48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Biodiversidad,Medio ambiente,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La ecóloga Anna Traveset: "Perdemos biodiversidad y esta extinción se debe al impacto de las actividades humanas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologa-anna-traveset-alerta-sexta-extincion-osos-polares-comen-focas-perdida-hielo_1_13247120.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La ecóloga Anna Traveset alerta de una sexta extinción: &quot;Los osos polares comen menos focas por la pérdida de hielo&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Premio Nacional de Investigación 2025, es especialista en ecosistemas insulares. Aunque es "frustante" ver cómo el ser humano destruye la biodiversidad, intenta ser "optimista" y opta por "difundir y concienciar a la gente de lo que nos jugamos"</p></div><p class="article-text">
        Anna Traveset (La Seu d&rsquo;Urgell), investigadora del IMEDEA (CSIC-UIB) y referencia internacional en ecolog&iacute;a de islas, es la ganadora del Premio Nacional de Investigaci&oacute;n en la modalidad Alejandro Malaspina, dedicada a Ciencias y Tecnolog&iacute;as de los Recursos Naturales. Dirige la Unidad de Excelencia Mar&iacute;a de Maeztu del centro mixto del Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC) y la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n lidera el proyecto IslandLife, financiado con un ERC Advanced Grant de 2,5 millones de euros con el que ha montado un equipo que trabaja en seis archipi&eacute;lagos &mdash;Balears, Canarias, Gal&aacute;pagos, Seychelles, Tierra del Fuego y Svalbard&mdash; para trazar las redes ecol&oacute;gicas m&aacute;s completas que se han construido nunca en ecosistemas insulares. Advierte de que el archipi&eacute;lago balear est&aacute; &ldquo;muy alterado por la alta presi&oacute;n humana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Ha recibido uno de los premios cient&iacute;ficos m&aacute;s importantes de Espa&ntilde;a. &iquest;C&oacute;mo lo ha vivido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Representa la recolecci&oacute;n de los frutos despu&eacute;s de muchos a&ntilde;os plantando semillas, por lo que siento una gran satisfacci&oacute;n y agradecimiento. Llevo mucho tiempo poniendo esfuerzo, evidentemente no para ganar un premio, sino para investigar en lo que creo que es importante. Paralelamente, tengo un poco el s&iacute;ndrome de la impostora. Conozco muchos colegas que no est&aacute;n recibiendo premios y a los que admiro much&iacute;simo. Pienso que tambi&eacute;n hay mucha gente que pone much&iacute;simo esfuerzo en su trabajo y no les dan reconocimientos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_50p_1143777.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_75p_1143777.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e925ec84-9bcd-468d-8863-b1bc5e83926e_16-9-aspect-ratio_default_1143777.jpg"
                    alt="En la isla de Gerdøya (Noruega), uno de los archipiélagos muestreados dentro del proyecto IslandLife para ver cómo afectan las actividades humanas a la biodiversidad de las islas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la isla de Gerdøya (Noruega), uno de los archipiélagos muestreados dentro del proyecto IslandLife para ver cómo afectan las actividades humanas a la biodiversidad de las islas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; significa hacer investigaci&oacute;n desde una isla?</strong>
    </p><p class="article-text">
        A los que nos gusta la historia natural nos gusta descubrir nuevas especies, nuevas interacciones, y en las islas ocurren cosas &uacute;nicas. Desde que llegu&eacute; a Baleares, empec&eacute; a trabajar en la isla de Cabrera y ah&iacute; descubr&iacute;, por ejemplo, que las lagartijas &mdash;que en el continente son insect&iacute;voras&mdash; aqu&iacute; polinizan flores: comen n&eacute;ctar y polen y al hacerlo polinizan de forma eficiente un mont&oacute;n de plantas silvestres. Despu&eacute;s, estudiando otros archipi&eacute;lagos, vimos que es un fen&oacute;meno insular &uacute;nico que se da sobre todo donde hay pocos artr&oacute;podos.
    </p><p class="article-text">
        En las islas se encuentran especies que han perdido la capacidad de volar, que no necesitan las defensas que tienen sus parientes continentales porque no tienen esos depredadores. Llevan ah&iacute; miles o millones de a&ntilde;os y han evolucionado de forma distinta a como lo han hecho sus parientes m&aacute;s cercanos del continente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En las islas se encuentran especies que han perdido la capacidad de volar, que no necesitan las defensas que tienen sus parientes continentales porque no tienen esos depredadores</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Colaboro con otros investigadores e investigadoras que trabajan en islas y nos llamamos los &ldquo;islandholics&rdquo;, porque enganchan mucho. Tenemos un proyecto europeo en el que trabajamos en seis archipi&eacute;lagos del mundo: Baleares, Canarias, Gal&aacute;pagos, Seychelles, y tambi&eacute;n zonas polares como Svalbard, en Noruega, y las tierras subant&aacute;rticas de Tierra de Fuego. Todos con una riqueza biol&oacute;gica impresionante, pero muy amenazados por el cambio global, no solo el clim&aacute;tico, sino tambi&eacute;n por la p&eacute;rdida de h&aacute;bitat y por la introducci&oacute;n de especies invasoras. 
    </p><p class="article-text">
        Comparamos islas habitadas con islas poco perturbadas en esos seis archipi&eacute;lagos, mirando muchos tipos de interacciones, desde las existentes bajo el suelo &mdash;planta-hongo&mdash; hasta las de depredador-presa. Estamos reconstruyendo las redes tr&oacute;ficas de estas islas: aparte de la observaci&oacute;n directa, recolectamos excrementos de animales para ver, mediante an&aacute;lisis gen&eacute;tico, cu&aacute;l es su dieta. En los osos polares, por ejemplo, se est&aacute; observando un cambio en la dieta, con un aumento del consumo de presas terrestres como los renos, en sustituci&oacute;n de las focas, que tradicionalmente constitu&iacute;an su principal recurso tr&oacute;fico. Este cambio est&aacute; asociado a la p&eacute;rdida de hielo marino, que limita el acceso a presas marinas y favorece una mayor utilizaci&oacute;n de h&aacute;bitats terrestres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los osos polares cambian su dieta a favor de los renos y en sustitución de las focas, que eran su principal recurso, debido a la pérdida de hielo marino</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Cuando se habla de las Illes Balears se suele decir que &ldquo;son un para&iacute;so&rdquo;. Como cient&iacute;fica, &iquest;en qu&eacute; situaci&oacute;n ve el archipi&eacute;lago?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; muy alterado, como cabe esperar en una isla con una poblaci&oacute;n humana creciente. Las islas habitadas son las que est&aacute;n m&aacute;s alteradas; quedan ya muy pocas pr&iacute;stinas. Y, como en muchas de las islas del mundo, est&aacute;n muy afectadas por&nbsp;el efecto de las especies introducidas por los humanos. Aqu&iacute; en Baleares, por ejemplo, tenemos problemas con las cabras, ratas, gatos, conejos, adem&aacute;s de con muchas especies de plantas y tambi&eacute;n insectos invasores.
    </p><p class="article-text">
        Ahora mismo hay un ejemplo muy actual y preocupante: la culebra de herradura que lleg&oacute; a Ibiza (en 2003), mediante la introducci&oacute;n de olivos ornamentales de la pen&iacute;nsula, y que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/serpientes-invasoras-metros-han-aprendido-nadar-ibiza-arrasan-lagartijas-endemicas_1_13221594.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">est&aacute; llevando a la extinci&oacute;n a la lagartija de Pitiusas</a>. La lagartija balear (<em>Podarcis lilfordi</em>) ya desapareci&oacute; de Mallorca y Menorca en &eacute;poca prehist&oacute;rica, poco despu&eacute;s de la llegada de los primeros humanos a las islas, los cuales introdujeron depredadores, especialmente ratas, serpientes y carn&iacute;voros. Hoy en d&iacute;a,&nbsp;<em>la lagartija balear</em>&nbsp;solo sobrevive en islotes&nbsp;alrededor de Mallorca y Menorca, donde los depredadores introducidos no llegaron o fueron menos abundantes. En cuanto a la lagartija de Pitiusas, sus poblaciones est&aacute;n en Ibiza, Formentera y sus islotes. Y ahora, con la culebra tambi&eacute;n est&aacute; desapareciendo de Ibiza y las poblaciones de Formentera y los islotes est&aacute;n en grave peligro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/350b09db-7367-44e1-a8fa-ddee7afa49e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En la isla de Gerdoya, Svalbard, tomando muestras entre flores silvestres árticas. Julio de 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En la isla de Gerdoya, Svalbard, tomando muestras entre flores silvestres árticas. Julio de 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y los islotes no habitados siguen siendo refugios seguros?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Resulta que, como el agua est&aacute; aumentando de temperatura, estas culebras no tienen ning&uacute;n problema para nadar. Est&aacute;n llegando a los islotes que siempre hab&iacute;amos considerado santuarios. Y no es solo la lagartija la que est&aacute; en riesgo: cuando metes un depredador en una isla se puede producir una cascada de extinciones. Las plantas que depend&iacute;an de las lagartijas para su polinizaci&oacute;n o para la dispersi&oacute;n de semillas tambi&eacute;n se ven afectadas, as&iacute; como todas las especies asociadas a esas plantas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;les son las grandes amenazas en t&eacute;rminos de especies invasoras en Balears?</strong>
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quejas-turistas-residentes-acaban-cabras-abatidas-tiros-menorca-matarlas-salvajada_1_13223267.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hay una superpoblaci&oacute;n de cabras enorme</a>. Aqu&iacute; topamos con el negocio de la caza: hay un gran inter&eacute;s en mantener las cabras salvajes, aunque podr&iacute;an estar estabuladas. Adem&aacute;s, algo muy llamativo: tenemos mapaches que se est&aacute;n reproduciendo en la Tramuntana. Y tambi&eacute;n la avispa asi&aacute;tica, el picudo rojo, y la paysandisia &mdash;una mariposa invasora&mdash; que est&aacute; destruyendo el palmito, la &uacute;nica palmera aut&oacute;ctona europea. La lista es larga&hellip;
    </p><p class="article-text">
        El mes que viene tenemos una reuni&oacute;n cient&iacute;fica con la Conseller&iacute;a de Medio Ambiente para hacer lo que llamamos un &ldquo;escaneo de horizonte&rdquo;: ver qu&eacute; especies todav&iacute;a no est&aacute;n aqu&iacute;, pero tiene posibilidades de llegar en un futuro cercano. Es una informaci&oacute;n que les ser&aacute; muy &uacute;til a&nbsp;los gestores para poder elaborar medidas para controlar su entrada. La clave es la prevenci&oacute;n: si se act&uacute;a a tiempo y se invierten los recursos, se puede parar. Despu&eacute;s, cuando una invasora se ha expandido, ya no la puedes erradicar, o has de invertir muchos recursos para hacerlo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Est&aacute; siendo testigo de la sexta extinci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Se trata de una extinci&oacute;n silenciosa y no aparente. Estamos perdiendo mucha biodiversidad en la mayor&iacute;a de ecosistemas del planeta y esta extinci&oacute;n &ndash;a diferencia de las cinco anteriores&ndash; se debe al impacto de las actividades humanas. Existe evidencia de que est&aacute;n desapareciendo muchas especies muy r&aacute;pidamente, sobre todo de invertebrados. Llamamos extinci&oacute;n a la desaparici&oacute;n total (del planeta) de una especie; lo que se est&aacute; constatando m&aacute;s ahora es el paso previo, la &ldquo;extirpaci&oacute;n&rdquo;, o sea la desaparici&oacute;n de poblaciones (extinciones locales) en muchos lugares del mundo. Y estas extirpaciones est&aacute;n ocurriendo tanto en plantas como en animales y tanto en invertebrados como en vertebrados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Estamos perdiendo mucha biodiversidad en la mayoría de ecosistemas del planeta y esta extinción –a diferencia de las cinco anteriores– se debe al impacto de las actividades humanas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aparte de mi l&iacute;nea de investigaci&oacute;n sobre el funcionamiento de las islas, investigo los polinizadores. Mi equipo ha constatado ya el declive de varias especies despu&eacute;s de la destrucci&oacute;n de h&aacute;bitat en Mallorca. En el caso de especies end&eacute;micas, como una abeja nueva para la ciencia que encontramos hace a&ntilde;os en Cala Mesquida, al norte de Mallorca, la destrucci&oacute;n del sistema dunar podr&iacute;a implicar su extinci&oacute;n en el caso de que no se encuentre en otra zona de Balears.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>La crisis de los polinizadores: &iquest;en qu&eacute; punto est&aacute; realmente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es grave y las causas principales del declive son la p&eacute;rdida de h&aacute;bitat y los pesticidas. Actualmente, existe un 41% de especies de insectos en declive, el doble que el de vertebrados, y muchos de ellos son polinizadores. El problema de los agroqu&iacute;micos que se aplican en agricultura -sobre todo la extensiva- es enorme. Aunque se est&eacute; aplicando una menor cantidad de ellos, su toxicidad es cada vez m&aacute;s elevada, como han mostrado estudios recientes. Y el caso es que no solo matan los insectos: esos qu&iacute;micos llegan a los acu&iacute;feros, a los r&iacute;os, al mar y, a trav&eacute;s de la cadena alimentaria, a nosotros. Pueden ser luego la causa de muchas de las enfermedades (incluidos los c&aacute;nceres) que sufrimos/sufriremos. El principal problema radica en que todav&iacute;a se concibe a la humanidad como algo separado del medioambiente, al que se trata como un recurso al servicio humano. Este enfoque hace imprescindible un cambio de paradigma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tortuga gigante en las Seychelles, otro de los archipiélagos donde el proyecto IslandLife estudia las redes ecológicas insulares."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tortuga gigante en las Seychelles, otro de los archipiélagos donde el proyecto IslandLife estudia las redes ecológicas insulares.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los insectos tienen mala fama, aunque de peque&ntilde;os a los ni&ntilde;os les fascinan. Desgraciadamente, la sociedad hace que pasemos de amarlos a sentir repulsi&oacute;n hacia ellos. Pero casi el 90% de las especies silvestres son polinizadas por animales. Si queremos mantener matorrales, bosques y praderas funcionando, necesitamos mantener esa diversidad de insectos.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la polinizaci&oacute;n es un servicio ecosist&eacute;mico que nos sale gratis a los humanos y que no se contabiliza. El 75% de los cultivos que alimentan a la poblaci&oacute;n mundial dependen de los insectos en mayor o menor medida: el caf&eacute;, el cacao, los almendros&hellip; En algunas provincias de China, donde han desaparecido ya las abejas, est&aacute;n polinizando cultivos de manzanos, perales, etc., con drones que intentan imitarlas, pero sin duda nunca ser&aacute;n tan eficientes como ellas. Es un desprop&oacute;sito de recursos fabricar abejas artificiales cuando tenemos las reales. Ser&iacute;a mucho m&aacute;s eficiente y rentable mantener su diversidad natural y no tener que recurrir a soluciones tecnol&oacute;gicas de este tipo.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los insectos tienen mala fama, aunque de pequeños a los niños les fascinan. Casi el 90% de las especies silvestres son polinizadas por animales. Si queremos mantener matorrales, bosques y praderas funcionando, necesitamos mantener esa diversidad de insectos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo hace para que no le afecte emocionalmente ver c&oacute;mo se destruye la vida que intenta estudiar?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es muy frustrante. En general soy una persona positiva y optimista, pero tambi&eacute;n soy muy realista. Viendo lo que veo, pienso que esto no se sostiene y que, si no nos tomamos en serio tanto la crisis de biodiversidad como la clim&aacute;tica, nos arriesgamos incluso al colapso de la civilizaci&oacute;n. Por eso creo que es muy importante ayudar a difundir y a concienciar a la gente de lo que nos jugamos. Me da esperanza ver que, en muchos lugares del planeta, se est&aacute;n haciendo muchos proyectos de restauraci&oacute;n de ecosistemas, y hay muchas iniciativas para compatibilizar, por ejemplo, el rendimiento agr&iacute;cola con la conservaci&oacute;n de la naturaleza. Sugiero siempre a la gente que vea una seria titulada &ldquo;Hope&rdquo; (Esperanza), donde se muestran una serie de ejemplos maravillosos de medidas que pueden/deben tomarse para revertir o mitigar la crisis clim&aacute;tica y de biodiversidad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo podemos visualizar una sociedad que conviva con la naturaleza?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estamos en la D&eacute;cada de la Restauraci&oacute;n declarada por la UNESCO hasta 2030. La idea era restaurar el 30% de los ecosistemas del planeta. Estamos en 2026 y no llegamos al 15% para la mayor&iacute;a de ecosistemas. Habr&iacute;a trabajo para much&iacute;sima gente restaurando r&iacute;os, zonas costeras, praderas, humedales y bosques. Yo creo en la naturaleza: si se le da espacio y tiempo, se &lsquo;sana&rsquo; sola, como vimos durante la pandemia. La naturaleza sabe restaurarse, pero necesita unos cuantos humanos en distintos puntos del planeta luchando para revertir el da&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Creo en ganar batallas aunque la guerra sea muy complicada. Creo en las minor&iacute;as. El problema es que quien deber&iacute;a creer en la restauraci&oacute;n son los pol&iacute;ticos, y lo que vemos es que muchos incluso niegan el cambio clim&aacute;tico, o no les preocupa, y la biodiversidad no les importa en absoluto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La naturaleza sabe restaurarse, pero necesita unos cuantos humanos en distintos puntos del planeta luchando para revertir el daño. Creo en ganar batallas aunque la guerra sea muy complicada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; medidas pol&iacute;ticas se tendr&iacute;an que tomar para frenar esto y restaurar despu&eacute;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Se pueden tomar pol&iacute;ticas buenas para la biodiversidad a distintos niveles. Tenemos un Ministerio de Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica y eso ya es algo. Pero desde un ayuntamiento de pueblo tambi&eacute;n se puede hacer mucho si hay pol&iacute;ticos concienciados: no echar pesticidas, no cortar las flores de la carretera hasta que pase la floraci&oacute;n, no convertir zonas con alta biodiversidad en campos fotovoltaicos. Se puede equilibrar todo.&nbsp;Se necesita que los pol&iacute;ticos se lo crean de verdad y que piensen en las generaciones futuras. Y tambi&eacute;n hace falta mucha educaci&oacute;n ambiental. A m&iacute; me gusta ir a las escuelas y los institutos a dar charlas, porque esos ni&ntilde;os son los futuros pol&iacute;ticos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;ndo naci&oacute; en usted la pasi&oacute;n por la naturaleza y cu&aacute;ndo decidi&oacute; ser cient&iacute;fica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec&iacute; en Organy&agrave;, un pueblo del Alt Urgell &mdash;la cuna del catal&aacute;n&mdash;. Ten&iacute;a el bosque detr&aacute;s de mi casa. Mi padre, si hubiera podido estudiar, habr&iacute;a sido cient&iacute;fico: conoc&iacute;a los cantos de los p&aacute;jaros, era un observador extraordinario, y nos llevaba a mi hermana y a m&iacute; a buscar setas al bosque constantemente, y de &eacute;l aprendimos mucho. Me transmiti&oacute; ese amor por estar en la naturaleza, por los olores, por respirar en el campo. La decisi&oacute;n de ser cient&iacute;fica vino despu&eacute;s, en la universidad. Tuve un profesor clave: Ram&oacute;n Margalef, el padre de la ecolog&iacute;a espa&ntilde;ola. Le ve&iacute;as explicar en clase con una emoci&oacute;n tal que me enganch&oacute; por completo.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c2eb5d46-1db0-4537-8e00-a304e3f7a085_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajo de campo en la isla Daphne, archipiélago de Galápagos: Traveset sostiene un pájaro tropical durante una de las expediciones del proyecto IslandLife."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajo de campo en la isla Daphne, archipiélago de Galápagos: Traveset sostiene un pájaro tropical durante una de las expediciones del proyecto IslandLife.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo es el trabajo diario de un/a ec&oacute;logo/a?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute;n los cient&iacute;ficos de bota y los de bata. Yo soy de bota: lo que m&aacute;s me gusta es estar en el campo. Cuando vamos a islas no habitadas, somos cinco o seis personas en medio de la naturaleza, conviviendo con la fauna. Te levantas por la ma&ntilde;ana con el cielo sin contaminaci&oacute;n lum&iacute;nica, ves las estrellas y observas a los animales. Sentir que formas parte de la naturaleza sin ninguna contaminaci&oacute;n es fant&aacute;stico. Me siento la persona m&aacute;s feliz del mundo viviendo esos momentos.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, como ya hemos superado el ecuador del proyecto, toca procesar todos los datos: los resultados de los an&aacute;lisis moleculares de los excrementos, construir las redes tr&oacute;ficas y los modelos predictivos complicados con la ayuda de f&iacute;sicos te&oacute;ricos. El objetivo es modelar qu&eacute; pasar&iacute;a cuando llega una invasora a una isla no habitada &mdash;por ejemplo, la cabra, la rata, el gato&mdash; y c&oacute;mo puede cambiar toda la red. Ya hemos publicado los primeros art&iacute;culos cient&iacute;ficos con los datos de Baleares, Canarias y Seychelles y estamos preparando ahora los siguientes sobre los otros archipi&eacute;lagos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando vamos a islas no habitadas, somos cinco o seis personas en medio de la naturaleza, conviviendo con la fauna. Te levantas por la mañana con el cielo sin contaminación lumínica, ves las estrellas y observas a los animales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Es cr&iacute;tica con el sistema de publicaci&oacute;n cient&iacute;fica. &iquest;C&oacute;mo funciona realmente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, se ha convertido en un sistema bastante perverso, aunque pocas veces se habla de &eacute;l. Las grandes editoriales cient&iacute;ficas se han ido comiendo a todas las revistas peque&ntilde;as de asociaciones de ecolog&iacute;a. Ahora controlan el mercado. Y el negocio es redondo: los cient&iacute;ficos investigamos con dinero p&uacute;blico, escribimos los art&iacute;culos gratuitamente, los revisamos para las revistas tambi&eacute;n de forma gratuita &mdash;eso es la revisi&oacute;n por pares, el control de calidad del sistema&mdash; y encima tenemos que pagar para publicar. Publicar un art&iacute;culo en <em>Nature</em> (la revista cient&iacute;fica m&aacute;s prestigiosa que existe) puede costar m&aacute;s de 10.000 euros. Hace 20 a&ntilde;os era gratis. Y ese dinero va a las editoriales, no a la ciencia.
    </p><p class="article-text">
        Es una contradicci&oacute;n enorme: investigamos con fondos p&uacute;blicos, europeos o del Ministerio, para que el conocimiento llegue a la sociedad, y despu&eacute;s, mucho de ese conocimiento queda atrapado detr&aacute;s de un &ldquo;paywall&rdquo; de una multinacional. Por eso en nuestro proyecto europeo, aparte del pago de los art&iacute;culos cient&iacute;ficos, hemos presupuestado divulgaci&oacute;n directa: un documental rodado en los seis archipi&eacute;lagos que saldr&aacute; el a&ntilde;o que viene y que esperamos que llegue a mucha m&aacute;s gente que cualquier art&iacute;culo en una revista cient&iacute;fica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ecologa-anna-traveset-alerta-sexta-extincion-osos-polares-comen-focas-perdida-hielo_1_13247120.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 28 May 2026 04:02:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="618132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="618132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La ecóloga Anna Traveset: "Perdemos biodiversidad y esta extinción se debe al impacto de las actividades humanas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a95b5e80-0790-49ee-885c-c790f4065c26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Biodiversidad,Medio ambiente,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El fuego en Doñana 'abre' la campaña de alto riesgo de incendios en Andalucía entre quejas laborales de falta de medios]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/fuego-donana-abre-campana-alto-riesgo-incendios-andalucia-quejas-laborales-falta-medios_1_13251358.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/20777b1f-b4cb-45f7-b521-ebd7d54df8b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El fuego en Doñana &#039;abre&#039; la campaña de alto riesgo de incendios en Andalucía entre quejas laborales de falta de medios"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras la Junta afirma que el dispositivo del Infoca estará "reforzado", los sindicatos lamentan equipos de protección inapropiados, una gran carga de trabajo y vacantes que no se cubren</p><p class="subtitle">Bomberos forestales se concentran contra la Junta de Andalucía pese al preacuerdo anunciado por Antonio Sanz</p></div><p class="article-text">
        Con <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/ecologistas-piden-junta-reforzar-proteccion-donana-frente-incendios-quemando-parque_1_13248063.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el humo todav&iacute;a sobrevolando Almonte</a>, las dudas han vuelto a situarse sobre los medios humanos y t&eacute;cnicos con los que cuenta el dispositivo de bomberos forestales de Andaluc&iacute;a, el EMA Infoca, de cara al verano. De hecho, <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/incendios-forestales-afectan-entorno-donana-junta-habla-posible-intencionalidad_1_13247091.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los dos incendios declarados</a> estos d&iacute;as en este municipio de Huelva, en pleno entorno de Do&ntilde;ana, han funcionado como anticipo de lo que est&aacute; por venir: una campa&ntilde;a de alto riesgo que arranca el 1 de junio y que lo hace entre versiones enfrentadas sobre el estado real del dispositivo que est&aacute; integrado en la Agencia de Emergencias de Andaluc&iacute;a (EMA) desde hace a&ntilde;o y medio.
    </p><p class="article-text">
        Mientras la Junta de Andaluc&iacute;a insiste en que el operativo llega &ldquo;reforzado&rdquo; y con m&aacute;s medios que nunca, buena parte de la representaci&oacute;n sindical describe un escenario muy distinto: vacantes sin cubrir, unidades incompletas, problemas de relevo en plena extinci&oacute;n y una carga de trabajo que, en algunos incendios, se traduce en jornadas que se alargan durante horas sin descanso. El contraste entre ambas lecturas no es nuevo, pero este a&ntilde;o llega con un elemento a&ntilde;adido: la campa&ntilde;a comienza tras semanas de incendios simult&aacute;neos en distintas provincias y despu&eacute;s de un invierno especialmente lluvioso que ha dejado, seg&uacute;n coinciden todas las partes, una acumulaci&oacute;n de vegetaci&oacute;n que incrementa el riesgo de propagaci&oacute;n r&aacute;pida del fuego.
    </p><p class="article-text">
        No obstante, la Junta defiende que el Infoca afronta la campa&ntilde;a con un refuerzo significativo de medios. Habla de 108 autobombas -la mayor&iacute;a renovadas-, 43 aeronaves, nuevas unidades de maquinaria pesada y una estructura operativa apoyada en 23 Centros de Defensa Forestal, adem&aacute;s de una red de vigilancia y puntos de agua extendida por todo el territorio. El Ejecutivo andaluz insiste tambi&eacute;n en la consolidaci&oacute;n de empleo estable dentro de la EMA, con m&aacute;s de 200 plazas fijas, y la incorporaci&oacute;n progresiva de nuevas herramientas tecnol&oacute;gicas de coordinaci&oacute;n y gesti&oacute;n de incendios. As&iacute;, la lectura oficial es clara: m&aacute;s recursos, m&aacute;s tecnolog&iacute;a y una estructura m&aacute;s integrada.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;El peor enemigo es la improvisaci&oacute;n&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Pero la fotograf&iacute;a que dibujan varios sindicatos es mucho menos optimista. Para CGT, que representa en torno al 40% del operativo, el dispositivo llega a la campa&ntilde;a con problemas estructurales que no se corrigen con cifras globales. Denuncian m&aacute;s de 400 vacantes sin cubrir y brigadas que, en algunos casos, deben reorganizarse para alcanzar los m&iacute;nimos operativos. En su diagn&oacute;stico, el problema no es s&oacute;lo de volumen de plantilla, sino de disponibilidad real en el momento cr&iacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El peor enemigo de una emergencia es la improvisaci&oacute;n&rdquo;, sostienen, y apuntan directamente a lo que consideran una gesti&oacute;n deficiente de la planificaci&oacute;n del dispositivo en los meses previos al alto riesgo. En su relato, que comparten con los sindicatos minoritarios UITA y SIBFI, los incendios de Do&ntilde;ana y otros conatos recientes no son excepciones, sino ejemplos de una operativa que trabaja al l&iacute;mite, con medios incompletos y relevos insuficientes. Adem&aacute;s, CSIF coincide en el diagn&oacute;stico de fondo, aunque lo centra en un problema inmediato: la falta de incorporaci&oacute;n del personal eventual a pocos d&iacute;as del inicio oficial de la campa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        La central sindical advierte de que esta situaci&oacute;n deja equipos incompletos y reduce la capacidad de respuesta ante incendios simult&aacute;neos, uno de los escenarios m&aacute;s cr&iacute;ticos del verano andaluz. Tambi&eacute;n alerta del contexto clim&aacute;tico: la vegetaci&oacute;n acumulada tras un invierno muy h&uacute;medo se est&aacute; secando con rapidez y act&uacute;a ya como combustible continuo en buena parte del territorio. CCOO a&ntilde;ade a este escenario otros problemas que vienen arrastr&aacute;ndose de campa&ntilde;as anteriores: unidades que no est&aacute;n completas, veh&iacute;culos que no siempre son adecuados para el terreno y carencias en la gesti&oacute;n de los equipos de protecci&oacute;n individual.
    </p><p class="article-text">
        En este &uacute;ltimo punto introducen un elemento especialmente sensible: la falta de contrato de limpieza de los EPIs, lo que podr&iacute;a obligar a parte del personal a manipular material contaminado fuera de los circuitos previstos. Desde UGT ofrecen una visi&oacute;n m&aacute;s matizada. Reconocen que existen vacantes y problemas de gesti&oacute;n interna, pero sostienen que el dispositivo se completar&aacute; con la incorporaci&oacute;n del personal de bolsa, como en campa&ntilde;as anteriores. 
    </p><p class="article-text">
        Desde el sindicato tambi&eacute;n apuntan m&aacute;s a los problemas organizativos y de recursos humanos que a una falta estructural de medios. Habla de movilidad, conciliaci&oacute;n y un deterioro del clima laboral vinculado a la gesti&oacute;n interna de la nueva EMA. A su vez, admiten problemas recurrentes con algunos veh&iacute;culos utilizados en extinci&oacute;n en zonas de dif&iacute;cil acceso, aunque, eso s&iacute;, recuerdan que Andaluc&iacute;a mantiene una de las mayores flotas de medios a&eacute;reos del pa&iacute;s.
    </p><h2 class="article-text">Un conflicto que viene de lejos y que sigue abierto</h2><p class="article-text">
        La campa&ntilde;a arranca, adem&aacute;s, con un conflicto laboral que lleva meses tensionando al dispositivo. Hace apenas dos semanas, la Junta cerr&oacute; un preacuerdo con CCOO, UGT y CSIF sobre un nuevo complemento retributivo vinculado a la experiencia profesional. El acuerdo <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/bomberos-forestales-concentran-junta-andalucia-pese-preacuerdo-anunciado-antonio-sanz_1_13213412.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue rechazado por CGT y otros colectivos vinculados al EMA Infoca</a>, que consideran que sustituye el hist&oacute;rico complemento de antig&uuml;edad por un sistema variable y menos garantista. Tambi&eacute;n critican que el proceso de negociaci&oacute;n se haya producido sin la participaci&oacute;n de toda la representaci&oacute;n sindical.
    </p><p class="article-text">
        Desde la Junta, en cambio, se defiende como una soluci&oacute;n jur&iacute;dica dentro de las limitaciones de la legislaci&oacute;n presupuestaria y como un avance en el reconocimiento de la experiencia profesional. El resultado es un dispositivo que inicia su campa&ntilde;a de m&aacute;ximo riesgo con una divisi&oacute;n sindical abierta y con interpretaciones radicalmente distintas sobre su propio estado.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, los incendios de Almonte han funcionado como recordatorio inmediato de ese escenario. No tanto por su magnitud, que de hecho ha tenido un impacto significativo en <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/sostenibilidad/fuego-donana-afecta-zona-enorme-ecologico_1_13250863.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una zona de &ldquo;alto valor ecol&oacute;gico&rdquo;</a>, sino por el momento en el que se produce: justo antes del despliegue completo del operativo y en un contexto de advertencias sobre acumulaci&oacute;n de combustible vegetal en el monte. La propia Junta ha advertido de que este a&ntilde;o la campa&ntilde;a ser&aacute; &ldquo;especialmente compleja&rdquo; por la combinaci&oacute;n de lluvias intensas y posterior subida de temperaturas, un patr&oacute;n que ha favorecido el crecimiento de pasto fino altamente inflamable.
    </p><p class="article-text">
        En ese contexto, la disputa ya no es s&oacute;lo sobre condiciones laborales o modelos de gesti&oacute;n. Es sobre la capacidad real de respuesta en un verano que, seg&uacute;n todos los actores, ya ha empezado a tensarse antes incluso del inicio oficial de la campa&ntilde;a. El temor de los bomberos forestales es que no se vea reflejado en las actuaciones que deber&aacute;n realizar, dado que las temperaturas ya est&aacute;n siendo altas y los veranos anteriores ya han demostrado que los fuegos cada vez son de mayor intensidad. Una realidad para la que, insisten, debe estar preparado el Gobierno andaluz para dotar de recursos t&eacute;cnicos y humanos suficientes al dispositivo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro López]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/fuego-donana-abre-campana-alto-riesgo-incendios-andalucia-quejas-laborales-falta-medios_1_13251358.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 27 May 2026 19:25:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/20777b1f-b4cb-45f7-b521-ebd7d54df8b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="372652" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/20777b1f-b4cb-45f7-b521-ebd7d54df8b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="372652" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El fuego en Doñana 'abre' la campaña de alto riesgo de incendios en Andalucía entre quejas laborales de falta de medios]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/20777b1f-b4cb-45f7-b521-ebd7d54df8b3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Incendios,Junta de Andalucía,Emergencias,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los bancos nacionales de semillas que sirven a la bóveda de Svalbard están en riesgo: “Muchos sobreviven como pueden”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/bancos-nacionales-semillas-sirven-boveda-svalbard-riesgo-sobreviven_1_13250445.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/aafcece1-b1fe-41d7-a4f1-ced0b100aced_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los bancos nacionales de semillas que sirven a la bóveda de Svalbard están en riesgo: “Muchos sobreviven como pueden”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La protección del legado vegetal del planeta está en la diana de miles de depósitos públicos especializados, repartidos por todo el globo. Sin ellos no existiría la "ONU de las semillas" noruega, pero sobreviven más por el tesón de los botánicos que por la financiación que reciben</p><p class="subtitle">Hemeroteca - La 'Bóveda del fin del mundo', Premio Princesa de Asturias de Cooperación 2026
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Era dif&iacute;cil caminar. Era insoportablemente dif&iacute;cil levantarse por la ma&ntilde;ana, incluso, mover las manos y los pies... pero no era dif&iacute;cil en absoluto contenerse para no comerse la colecci&oacute;n&rdquo;, <a href="https://www.sciencehistory.org/stories/magazine/the-tragedy-of-the-worlds-first-seed-bank/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cont&oacute; uno de los 28 cient&iacute;ficos</a> que se encerraron en el Vavilov Institute of Plant Industry durante el asedio nazi de Leningrado, en junio de 1941. Su &uacute;nico objetivo era proteger &mdash;de las bombas, de los saqueos y de su propia hambre&mdash; las especies que almacenaba el primer banco de semillas del mundo. Al menos nueve de ellos murieron de inanici&oacute;n. Tan valiosas eran. Tan valiosas son.
    </p><p class="article-text">
        Mientras, un oficial alem&aacute;n que llegar&iacute;a tras la guerra a ser consejero de la UNESCO en temas de biolog&iacute;a, el bot&aacute;nico <a href="https://en.wikipedia.org/wiki/Heinz_Br%C3%BCcher" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Heinz Br&uuml;cher</a>, dirig&iacute;a un Sammelkommando de las SS encargado de recorrer los lugares ocupados por los nazis recolectando semillas de plantas de cultivo. Por supuesto, el Instituto Vavilov estaba tambi&eacute;n en su diana. Antes de eso, hab&iacute;a sido investigador del <a href="https://www.mpipz.mpg.de/53351/history" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Instituto Kaiser Wilheim para la Mejora de Plantas</a> &mdash;hoy Instituto Max Planck&mdash;, donde hab&iacute;a llegado a la convicci&oacute;n de que el cruce de cultivos es esencial para la alimentaci&oacute;n sostenible de una naci&oacute;n. Por eso, cuando en febrero de 1945 Hitler tuvo claro que no ganar&iacute;a la guerra y orden&oacute; a Br&uuml;cher destruir las semillas que hab&iacute;a ido reuniendo, para evitar que fueran incautadas por las fuerzas sovi&eacute;ticas, &eacute;l se neg&oacute; a obedecer.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>&nbsp;Una &lsquo;copia de seguridad&rsquo;, en peligro</strong></h2><p class="article-text">
        Ochenta a&ntilde;os despu&eacute;s, tan valiosas siguen siendo las semillas de plantas que la <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/boveda-mundo-recibe-premio-princesa-asturias-cooperacion-2026_1_13235117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">b&oacute;veda global de Svalbard</a> &mdash;que ofrece servicios de almacenamiento gratuito a 130 metros de profundidad en la monta&ntilde;a helada de Spitsbergen, en el &Aacute;rtico&mdash; pone como primer requisito para recibir nuevas simientes que no sean la &uacute;nica copia existente. &ldquo;Debe haber, al menos, dos m&aacute;s, una en un banco regional de pa&iacute;s y otra en un banco nacional&rdquo;, explica <a href="https://portalcientifico.upm.es/es/ipublic/researcher/306899" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">C&eacute;sar P&eacute;rez Ruiz</a>, catedr&aacute;tico de Biotecnolog&iacute;a y Biolog&iacute;a Vegetal en la Universidad Polit&eacute;cnica de Madrid (UPM). &ldquo;Todos los pa&iacute;ses tienen su propio banco nacional de germoplasma, algunos est&aacute;n preparados para resistir terremotos o, incluso, ataques nucleares&rdquo;, a&ntilde;ade. Es decir, las 1.387.038 variedades de semillas depositadas en Svalbard existen en almacenes en sus pa&iacute;ses de origen, tambi&eacute;n a 18 grados bajo cero, que es la temperatura est&aacute;ndar a la que se conservan la mayor&iacute;a de ellas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Teosinte y amaranto guatemalt&eacute;s, jud&iacute;a azuki coreana, mijo perla de los Dogon africanos, borrajas y cardos espa&ntilde;oles, patatas peruanas, fresas silvestres alemanas, olivos mediterr&aacute;neos... y muchas m&aacute;s, llegadas desde 87 pa&iacute;ses. &ldquo;Se mandan paquetes con 500 semillas de cada variedad&rdquo;, apunta P&eacute;rez Ruiz. &ldquo;Y est&aacute; totalmente prohibido incluir material modificado gen&eacute;ticamente&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, &ldquo;la narrativa del <em>arca de No&eacute;</em>, como han presentado a la b&oacute;veda de Svalbard algunos medios, puede llevar a error&rdquo;, observa el bi&oacute;logo <a href="https://portalcientifico.upm.es/es/ipublic/researcher/303231" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Santiago Moreno V&aacute;zquez</a>, director del <a href="https://www.upm.es/recursosidi/infraestructura/banco-de-germoplasma-vegetal-de-la-upm-cesar-gomez-campo/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Banco de Germoplasma Vegetal C&eacute;sar G&oacute;mez Campo</a>, en la UPM. M&aacute;s bien es una especie de mecanismo de seguridad que permite recuperar las semillas si, por cualquier cat&aacute;strofe, se perdieran las originales en alguno de los bancos nacionales, como ocurri&oacute; con el banco de <a href="https://www.seedvault.no/2019/09/11/withdrawal-of-icarda-aleppo-seeds-accomplished/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">semillas de Aleppo durante la guerra Siria, en 2015</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las que hay en Svalbard son propiedad de cada depositante, que son los estados. Esto es as&iacute; por su gran valor, porque son un patrimonio nacional, obtenido a lo largo de generaciones de agricultores&rdquo;, se&ntilde;ala este catedr&aacute;tico, anterior director, hasta 2024, del banco de las semillas de la UPM. Fundado hace 60 a&ntilde;os, sus instalaciones conservan hoy 10.000 variedades de 3.500 especies diferentes.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Desde 2017, la financiación estatal para el mantenimiento de la red nacional de colecciones de germoplasma está parada. Muchos bancos de semillas en España sobreviven como pueden</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isaura Martín Martínez</span>
                                        <span>—</span> Investigadora del Centro de Recursos Fitogenéticos y Agricultura Sostenible (CRF)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El de esta universidad espa&ntilde;ola, es solo uno de los 35 bancos oficiales de semillas repartidos por nuestra geograf&iacute;a que, a pesar de lo esencial de la labor, est&aacute;n pasando momentos dif&iacute;ciles. &ldquo;Desde 2017, la financiaci&oacute;n estatal para el mantenimiento de la red nacional de colecciones de germoplasma, que antes depend&iacute;a del Instituto Nacional de Investigaci&oacute;n y Tecnolog&iacute;a Agraria y Alimentaria (INIA), est&aacute; parada. Muchos bancos de semillas en Espa&ntilde;a sobreviven como pueden, con subvenciones de universidades, de instituciones regionales&rdquo;, denuncia <a href="https://www.plataformatierra.es/autor/isaura-martin-martinez" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Isaura Mart&iacute;n Mart&iacute;nez</a>, investigadora del <a href="https://www.inia.es/unidades/Institutos%20y%20Centros/CRF/Paginas/Home.aspx" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Centro de Recursos Fitogen&eacute;ticos y Agricultura Sostenible</a> (CRF).&nbsp;
    </p><h2 class="article-text">El Svalbard espa&ntilde;ol</h2><p class="article-text">
        El Centro de Recursos Fitogen&eacute;ticos y Agricultura Sostenible (CRF), en Alcal&aacute; de Henares, dependiente del <a href="https://www.inia.es/Pages/Home.aspx" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Instituto Nacional de Investigaci&oacute;n y Tecnolog&iacute;a Agraria y Alimentaria</a> (INIA-CSIC), guarda un duplicado de seguridad de todas las semillas albergadas en todos los bancos de germoplasma espa&ntilde;oles. Act&uacute;a como una especie de Svalbard espa&ntilde;ol y, adem&aacute;s, es el organismo encargado de coordinar los env&iacute;os a la b&oacute;veda noruega en el &Aacute;rtico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tenemos m&aacute;s de 45.000 muestras, de las que la gran mayor&iacute;a ya no son cultivadas en el campo y, sin no se conservaran, se perder&iacute;an&rdquo;, se&ntilde;ala Isaura Mart&iacute;n. Guardan variedades tradicionales de cultivo y material silvestre de la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica, provenientes de las 35 instituciones oficiales que hay en Espa&ntilde;a enfocadas en la conservaci&oacute;n de la biodiversidad vegetal. Una de ellas, el <a href="https://www.jardinbotanicodecordoba.com/investigacion/banco-de-germoplasma/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Banco de Germoplasma Vegetal Andaluz</a>, en C&oacute;rdoba, particip&oacute; este a&ntilde;o en el &uacute;ltimo env&iacute;o a Svalbard, con simientes de olivos y acebuches mediterr&aacute;neos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Por qu&eacute; hace falta guardar las semillas? Podemos imaginar que para preservar esas plantas de la extinci&oacute;n provocada la subida de temperaturas, la sequ&iacute;a, las plagas o la p&eacute;rdida de espacios naturales. Sin embargo, la clave de la ca&iacute;da en picado de la diversidad vegetal est&aacute; en la agricultura extensiva. &ldquo;A mediados del siglo XX, se fueron sustituyendo las variedades de campo desarrolladas a lo largo de miles de a&ntilde;os por otras mejoradas gen&eacute;ticamente que son m&aacute;s uniformes y productivas. As&iacute;, empezaron a perderse cientos de miles de variedades tradiciones que estaban adaptadas a condiciones muy locales&rdquo;, explica Isaura Mart&iacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ahora vas al supermercado y te puedes encontrar, como mucho ocho tipos de manzanas. Antes hab&iacute;a miles de variedades locales distintas. Lo mismo ocurre con el trigo, las patatas, el arroz&hellip;&rdquo;, observa P&eacute;rez Ruiz. <a href="https://openknowledge.fao.org/handle/20.500.14283/cc6876en" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Seg&uacute;n la FAO</a>, en la actualidad, de las 30.000 plantas comestibles que existen solo 15 cubren el 90% de la alimentaci&oacute;n humana global. Lo malo es que, sin esa biodiversidad, se hace dif&iacute;cil obtener nuevas variedades que son ahora m&aacute;s necesarias que nunca, ante las nuevas condiciones que surgen con la crisis clim&aacute;tica, nuevos pat&oacute;genos, desaparici&oacute;n de polinizadores y subida de temperaturas. &ldquo;&iquest;Si no tenemos esa fuente de genes, con qu&eacute; vamos a obtener nuevas variedades? &iquest;De d&oacute;nde sacaremos esos genes? Esa es la gran labor de los bancos de semillas&rdquo;, afirma el experto.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text">Intercambios de semillas</h2><p class="article-text">
        &ldquo;La b&oacute;veda de Svalbard funciona como la caja fuerte de los bancos. El &uacute;nico que puede abrir y sacar los paquetes de semillas es cada depositario y no se ceden para fines de investigaci&oacute;n&rdquo;, explica <a href="https://www.us.es/trabaja-en-la-us/directorio/antonio-marcial-escudero-lirio" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Marcial Escudero Lirio</a>, catedr&aacute;tico de Biolog&iacute;a Vegetal y Ecolog&iacute;a en la Universidad de Sevilla. No sucede as&iacute; con la mayor&iacute;a de los bancos nacionales, donde &ldquo;no solo conservamos, tambi&eacute;n distribuimos. Los requisitos son que se empleen para mejora gen&eacute;tica, para investigaci&oacute;n o para recuperaci&oacute;n del cultivo (por ejemplo, con la agricultura ecol&oacute;gica)&rdquo;, dice Isaura Mart&iacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las semillas est&aacute;n ah&iacute; para usarse, ese es el objetivo&rdquo;, se&ntilde;ala P&eacute;rez Ruiz. &ldquo;Hay mucho intercambio con instituciones de investigaci&oacute;n en todo el mundo&rdquo;. &ldquo;Cualquier planta que empleamos hoy para la alimentaci&oacute;n procede de variedades locales diferentes que, ya desde el Neol&iacute;tico, se han ido cruzando, seleccionando propiedades que nos interesan. Por ejemplo, si tenemos una variedad resistente a un hongo pero de mal sabor y otra comestible pero vulnerable al pat&oacute;geno: cruz&aacute;ndolas podemos conseguir una planta que tenga lo mejor de ambas&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Eso s&iacute;, &ldquo;cuando una empresa produce una mejora gen&eacute;tica a partir de una de nuestras semillas, puede patentar esa nueva variedad, pero debe siempre reconocer los derechos de los propietarios originales&rdquo;, advierte P&eacute;rez Ruiz. Gracias al <a href="https://www.fao.org/plant-treaty/es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tratado Internacional sobre los Recursos Fitogen&eacute;ticos para la Alimentaci&oacute;n y la Agricultura</a>, firmado en 2001, &ldquo;ya no hay barra libre como ocurr&iacute;a antes. Ahora cualquier intercambio de material gen&eacute;tico &mdash;como son las semillas&mdash; tiene que cumplir estrictos compromisos y requisitos&rdquo;, apunta.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;No es solo guardar semillas&rdquo;</h2><p class="article-text">
        El papel de los bancos nacionales est&aacute; claro. Ellos son la ra&iacute;z, la base de ese iceberg sin la que no existir&iacute;a nunca la B&oacute;veda Global de Svarbard. Sin embargo, su labor, muchas veces parece pendiente de un hilo debido a la falta de recursos econ&oacute;micos. Porque no se trata solo de &ldquo;guardar semillas en un bote y ya est&aacute;&rdquo;, recalca Isaura Mart&iacute;n. Es necesario mantenerlas, reproducirlas cuando est&aacute;n cerca de su caducidad, ampliar la colecci&oacute;n. Y para eso hace falta infraestructura t&eacute;cnica y de personal.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los bancos de semillas que dependen del CSIC o de las comunidades aut&oacute;nomas lo tienen un poco m&aacute;s f&aacute;cil, ya que ellos s&iacute; pueden <a href="https://www.aei.gob.es/convocatorias/buscador-convocatorias/proyectos-generacion-conocimiento-actuaciones-formacion-0" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acceder a ayudas</a> del <a href="https://www.mapa.gob.es/es/agricultura/temas/medios-de-produccion/semillas-y-plantas-de-vivero/fitogeneticos_agricultura_alimentacion/default_old" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plan Nacional de Recursos de Fitogen&eacute;ticos</a>&rdquo;, dice Santiago Moreno, director del banco de semillas de la UPM. No lo tienen tan f&aacute;cil centros universitarios como el suyo. &ldquo;Hacemos esfuerzos que ni te imaginas y la acogida y apoyo institucional que recibimos es decepcionante&rdquo;, denuncia.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los cient&iacute;ficos que cuidan de las semillas saben que su trabajo es fundamental para que las generaciones venideras puedan disfrutar del patrimonio natural de la humanidad, por eso, no cejan en su empe&ntilde;o. Solo piden que, como sucedi&oacute; en Leningrado, sus proyectos de mantenimiento e investigaci&oacute;n no tengan que morir de inanici&oacute;n. &nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Laura G de Rivera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/bancos-nacionales-semillas-sirven-boveda-svalbard-riesgo-sobreviven_1_13250445.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 26 May 2026 19:36:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/aafcece1-b1fe-41d7-a4f1-ced0b100aced_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="612595" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/aafcece1-b1fe-41d7-a4f1-ced0b100aced_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="612595" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los bancos nacionales de semillas que sirven a la bóveda de Svalbard están en riesgo: “Muchos sobreviven como pueden”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/aafcece1-b1fe-41d7-a4f1-ced0b100aced_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ciencia,Alimentos,Semillas,Botánica,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Expertas internacionales en catástrofes, la ministra Morant y la Bauhaus Europea debaten sobre la recuperación de la dana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eventos/expertas-internacionales-catastrofes-ministra-morant-bauhaus-europea-debaten-recuperacion-dana_1_13183233.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/992f41a9-313e-43b4-93a8-3bdde2022544_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Expertas internacionales en catástrofes, la ministra Morant y la Bauhaus Europea debaten sobre la recuperación de la dana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La segunda edición de 'Innovación para la Recuperación', organizada por elDiario.es, el Ayuntamiento de Paiporta y Placemaking Europe, abordará el 7 de mayo en el Museu de la Rajoleria cómo transformar la vulnerabilidad del territorio en resiliencia a través de la participación ciudadana</p><p class="subtitle">Consulta aquí el programa completo de la jornada 'Innovación para la Recuperación'</p></div><p class="article-text">
        El camino hacia la recuperaci&oacute;n definitiva de los municipios golpeados por la dana no solo se mide en toneladas de lodo retiradas o infraestructuras reparadas, sino en la capacidad de las comunidades para redise&ntilde;ar su futuro. Bajo esta premisa, el pr&oacute;ximo 7 de mayo el Museo de la Rajoleria de Paiporta acoger&aacute; la jornada 'Innovaci&oacute;n para la Recuperaci&oacute;n 2026', una cita que clave que vive su segunda edici&oacute;n y que debe servir para sentar las bases de un futuro Observatorio Ciudadano de la Recuperaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El evento, organizado conjuntamente por elDiario.es, el Ayuntamiento de Paiporta y la red internacional Placemaking Europe, se presenta como un espacio de di&aacute;logo t&eacute;cnico y social para abordar los retos pendientes tras la cat&aacute;strofe. La jornada arrancar&aacute; a las 09:30 horas.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los puntos clave de la ma&ntilde;ana ser&aacute; la presentaci&oacute;n de los resultados de la encuesta ciudadana lanzada por elDiario.es. Este estudio conforma la base cualitativa y cuantitativa del nuevo observatorio, y ha de permitir que las voz de los vecinos y las entidades locales gu&iacute;en las pol&iacute;ticas de reconstrucci&oacute;n. No se trata solo de reconstruir lo que hab&iacute;a, sino de aplicar la metodolog&iacute;a de innovaci&oacute;n para reducir vulnerabilidades ante futuros eventos clim&aacute;ticos extremos.
    </p><h2 class="article-text">De Jenny Andersson a la gesti&oacute;n sueca de Lindst&aring;l</h2><p class="article-text">
        El foro contar&aacute; con un potente componente internacional. La primera sesi&oacute;n sobre resiliencia y sostenibilidad estar&aacute; encabezada por Jenny Andersson, estratega regenerativa y dise&ntilde;adora, quien aportar&aacute; su visi&oacute;n sobre estrategias econ&oacute;micas, sociales y ecol&oacute;gicas que se adapten de forma espec&iacute;fica a su contexto. En el debate participar&aacute;n ponentes como la vicealcaldesa de Paiporta, Marian Val, y representantes de colectivos territoriales como Per l&rsquo;Horta.
    </p><p class="article-text">
        La gesti&oacute;n de infraestructuras y servicios b&aacute;sicos ser&aacute; analizada por Fredrik Lindst&aring;l, exvicealcalde de Estocolmo, que compartir&aacute; su experiencia en gobernanza urbana. A esta mesa se sumar&aacute;n figuras t&eacute;cnicas de primer nivel como Teodoro Estrela, representante de la Confederaci&oacute;n Hidrogr&aacute;fica del J&uacute;car (CHJ), para debatir sobre la planificaci&oacute;n del agua y la movilidad duradera.
    </p><h2 class="article-text">El factor humano: Cultura y pol&iacute;tica local</h2><p class="article-text">
        La tarde se reservar&aacute; para el an&aacute;lisis de la fractura social. Guillermo Bernal (The Place Institute) liderar&aacute; la sesi&oacute;n dedicada a la recuperaci&oacute;n de los v&iacute;nculos comunitarios y la identidad cultural, acompa&ntilde;ado por el soci&oacute;logo Antonio Ari&ntilde;o y la catedr&aacute;tica de la Universitat de Val&egrave;ncia, Ana Camarasa.
    </p><p class="article-text">
        La &uacute;ltima mesa pondr&aacute; el foco en la pol&iacute;tica de proximidad. Moderado por el director de elDiario.es en la Comunitat Valenciana, Sergi Pitarch, los alcaldes de Paiporta (Vicent C&iacute;scar), Catarroja (Lorena Silvent) o Riba-roja (Robert Raga) expondr&aacute;n las dificultades y aprendizajes de la gesti&oacute;n a pie de calle. El cierre de la jornada correr&aacute; a cargo del eurodiputado Marcos Ros, ponente en el Parlamento Europeo de la Nueva Bauhaus Europea, y la ministra de Ciencia e Innovaci&oacute;n, Diana Morant, quien clausurar&aacute; una jornada llamada a definir el nuevo modelo de territorio post-dana.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eventos/expertas-internacionales-catastrofes-ministra-morant-bauhaus-europea-debaten-recuperacion-dana_1_13183233.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Apr 2026 13:51:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/992f41a9-313e-43b4-93a8-3bdde2022544_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="10214883" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/992f41a9-313e-43b4-93a8-3bdde2022544_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="10214883" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Expertas internacionales en catástrofes, la ministra Morant y la Bauhaus Europea debaten sobre la recuperación de la dana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/992f41a9-313e-43b4-93a8-3bdde2022544_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[DANA,Valencia,Innovación,Crisis climática,Comunidad Valenciana,elDiario.es,Comunitat Valenciana,Paiporta]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Quan l'hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: "És catastròfic, m'obliga a tancar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-l-hotel-costat-et-deixa-sense-aigua-per-omplir-seva-piscina-catastrofic-m-obliga-tancar_1_13183892.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Quan l&#039;hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: &quot;És catastròfic, m&#039;obliga a tancar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres establiments deixen sense subministrament altres tres edificis d’Eivissa en utilitzar la xarxa pública. El tall va durar dotze hores i no és una anomalia a Sant Antoni de Portmany, un municipi que, tot i patir una situació d’emergència hídrica, no disposa d’una ordenança que reguli l’ompliment i el buidatge de les piscines
</p><p class="subtitle">Cent piscines més cada any: l'alegria del clor es menja Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Un al&middot;lot aferra el nas a un taulell ple de gelat artesanal. Hi ha m&eacute;s de vint sabors, per&ograve; el petit client t&eacute; clar qu&egrave; vol berenar.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Pare, festuc i maduixa!
    </p><p class="article-text">
        Francesca Basta agafa un cucurutxo i el corona amb dues boles &ndash;verda i rosa&ndash; mentre explica: &ldquo;Ara estam en temporada alta perqu&egrave; la nostra clientela &eacute;s sobretot gent local. Com que ja fa bon temps i ve de gust un gelat, venen fam&iacute;lies senceres. Quan comen&ccedil;a de deb&ograve; la temporada tur&iacute;stica &eacute;s m&eacute;s dif&iacute;cil veure-les: el pare o la mare est&agrave; fent feina&rdquo;. L&rsquo;accent itali&agrave; de la gelatera est&agrave; molt matisat perqu&egrave; fa bastant temps que viu a Eivissa. Fa m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada que va canviar els Alps &ndash;&eacute;s de Varese, molt a prop de la frontera entre la Llombardia i Su&iuml;ssa&ndash; per la Mediterr&agrave;nia. El seu negoci est&agrave; situat dos metres per sobre des Cal&oacute; des Moro, una caleta on acaba el nucli urb&agrave; de Sant Antoni de Portmany.
    </p><p class="article-text">
        Aquest tram de costa, on es mesclen vesins i turistes quan cau la tarda perqu&egrave; mira a ponent &ndash;el solpost &eacute;s espectacular&ndash;, &eacute;s un territori atape&iuml;t. Pisos de luxe constru&iuml;ts durant l&rsquo;&uacute;ltima d&egrave;cada, un edifici de tres blocs que es va al&ccedil;ar entre els setanta i els vuitanta per allotjar els treballadors d&rsquo;hotels i restaurants, terrasses on punxen m&uacute;sica electr&ograve;nica i diversos hotels de diferents mides. Tots tenen piscina. Que &ldquo;tres establiments&rdquo; les omplissin utilitzant aigua de la xarxa p&uacute;blica va provocar un tall en el subministrament que va afectar aquest bloc de tres edificis on Francesca t&eacute; la seua gelateria. Des de les set del mat&iacute; fins a les sis de la tarda, molts vesins es van quedar sense pressi&oacute;. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aix&iacute; ho va recon&egrave;ixer a Diario de Ibiza un portaveu de la Societat de Foment Agr&iacute;cola Castellonenca (FACSA)</a>, l'empresa que controla el prove&iuml;ment i el sanejament h&iacute;drics d'aquest municipi eivissenc.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una promoció d&#039;‘alt standing’ sumarà una piscina més al barri on es produeixen els talls d&#039;aigua per excés de demanda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una promoció d&#039;‘alt standing’ sumarà una piscina més al barri on es produeixen els talls d&#039;aigua per excés de demanda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaracions al mateix mitj&agrave;, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josefa Torres, regidora de Medi Ambient, va minimitzar el problema</a>: &nbsp;&ldquo;Hi va haver un petit problema de pressi&oacute; durant unes hores. No &eacute;s una cosa que passi gaire sovint, per&ograve; ens passa a vegades, i m&eacute;s ara, ja que tots els establiments hotelers i comer&ccedil;os de la zona tur&iacute;stica comencen a obrir i es connecten&rdquo;. Els testimonis de diversos residents que prefereixen mantenir l&rsquo;anonimat s&oacute;n completament diferents. &ldquo;Les aixetes es van quedar seques&rdquo; en uns habitatges on ja estan &ldquo;avesats&rdquo; que l&rsquo;aigua corrent arribi sense for&ccedil;a &ldquo;per la demanda del turisme&rdquo;: &ldquo;Amb prou feines hi ha pressi&oacute; als pisos m&eacute;s alts de l&rsquo;edifici&rdquo;. Al juliol o a l&rsquo;agost pot ser una odissea dutxar-se al set&egrave; pis.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;hotel Blau Parc disposa de piscina i spa, però defensa que a les seves instal·lacions es reutilitza l&#039;aigua per evitar que la xarxa col·lapsi."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;hotel Blau Parc disposa de piscina i spa, però defensa que a les seves instal·lacions es reutilitza l&#039;aigua per evitar que la xarxa col·lapsi.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;&uacute;ltim tall, per sort, no ens va afectar, per&ograve; s&eacute; molt b&eacute; de qu&egrave; va&rdquo;, explica Francesca. &ldquo;Vaig agafar aquest local el 2013 i totes les temporades passa dos, tres, quatre voltes. No hi veig cap patr&oacute;, pot passar en qualsevol moment de maig a setembre. Per a naltros &eacute;s catastr&ograve;fic. Si ens tallen l&rsquo;aigua a la nit, ho perd tot&rdquo;. La gelatera subratlla les seves paraules assenyalant unes terrines &ndash;tiramis&uacute;, llim&oacute;, xocolates, <em>stracciatella</em>, fla&oacute; eivissenc, vainilla&ndash; que no triguen gaire m&eacute;s d&rsquo;una hora a fondre&rsquo;s si el sistema de refrigeraci&oacute; &ndash;que funciona amb aigua&ndash; s&rsquo;atura.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&uacute;nic alleujament per a Francesca &eacute;s patir el tall a plena llum del dia. Encara que faci m&eacute;s calor, el contratemps l&rsquo;agafar&agrave; dins del negoci. Llavors, anir&agrave; per feina i transportar&agrave; les cubetes de gelat fins a una cambra frigor&iacute;fica on el producte podr&agrave; resistir fins que torni a c&oacute;rrer l&rsquo;aigua. El que no podr&agrave; fer &eacute;s continuar calmant la gola dels seus clients: &ldquo;Aquest &eacute;s el problema: si ens tallen l&rsquo;aigua, o si baixa molt la pressi&oacute;, he de tancar. Ni puc servir ni puc produir gelat. Est&agrave; clar que a l&rsquo;estiu hi ha molt consum, per&ograve; el que m&rsquo;estranya &eacute;s que es posin a omplir piscines amb aigua de la xarxa p&uacute;blica. No estava prohibit?&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest és el problema: si ens tallen l&#039;aigua, o si baixa molt la pressió, he de tancar. Ni puc servir ni puc produir gelat. És clar que a l&#039;estiu hi ha molt de consum, però el que m&#039;estranya és que es posin a omplir piscines amb aigua de la xarxa pública. No estava prohibit?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francesca</span>
                                        <span>—</span> Gelatera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Si el taulell es queda sense refrigeració, els gelats artesans es fonen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Si el taulell es queda sense refrigeració, els gelats artesans es fonen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francesca Basta, propietària de la gelateria Milu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francesca Basta, propietària de la gelateria Milu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un document guardat en un calaix</strong></h2><p class="article-text">
        El dubte de Francesca t&eacute; diferents respostes. Tot dep&egrave;n del lloc d&rsquo;Eivissa on es pregunti. Sant Antoni de Portmany no t&eacute; normes que controlin el malbaratament h&iacute;dric que suposa buidar i omplir una piscina. El novembre de 2024, l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua va presentar al consistori un esborrany sobre el qual es podia sostenir la normativa. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-piscinas-ano-alegria-cloro-come-ibiza_1_12983491.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aquesta organitzaci&oacute; sense &agrave;nim de lucre treballa a nivell balear per aconseguir una gesti&oacute; sostenible d'un recurs tan b&agrave;sic com esc&agrave;s</a> i, anteriorment, ja havia assessorat els ajuntaments de Santa Eul&agrave;ria des Riu o Sant Josep de sa Talaia. All&agrave; &eacute;s obligatori fer tractaments de manera cont&iacute;nua, avisar els t&egrave;cnics municipals cada vegada que es buida una piscina i reutilitzar l&rsquo;aigua sobrant. Omplir amb aigua de la xarxa &eacute;s motiu de multa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vivim en una situaci&oacute; de crisi permanent: no es tracta de continuar creixent en infraestructures, sin&oacute; de ser m&eacute;s eficients i aprofitar millor el recurs. La relaci&oacute; &eacute;s clara: menys aigua i m&eacute;s demanda. Aquesta combinaci&oacute; ens fa cada vegada m&eacute;s vulnerables. No es pot demanar esfor&ccedil; nom&eacute;s a una part &ndash;els residents&ndash; quan la pressi&oacute; tur&iacute;stica continua augmentant&rdquo;, raona Juan Calvo Cubero, el cient&iacute;fic que dirigeix l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua.
    </p><p class="article-text">
        A la Badia de Portmany l&rsquo;emerg&egrave;ncia h&iacute;drica &eacute;s profunda: Sant Antoni &ndash;28.000 habitants, 19.500 places tur&iacute;stiques&ndash; ha hagut d&rsquo;instal&middot;lar una segona dessalinitzadora &ndash;port&agrave;til&ndash; perqu&egrave; el sobreconsum ha esgotat els seus aq&uuml;&iacute;fers. Els <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/07/23/vertidos-bahia-portmany-sistema-borde-119997053.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abocaments s&oacute;n freq&uuml;ents, afecten l'ecosistema mar&iacute; des de fa d&egrave;cades i obliguen a tancar platges com es Cal&oacute; des Moro</a>. Tanmateix, el document que l&rsquo;Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua va lliurar fa un any i mig continua en un calaix. Els ecologistes lamenten que l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni encara no hagi desenvolupat cap ordenan&ccedil;a. En el ple d&rsquo;abril, el PSOE tamb&eacute; reclamar&agrave; que es prenguin mesures urgents. Una d&rsquo;elles, &ldquo;sancions greus per a aquells establiments que, per un &uacute;s negligent o massiu de l&rsquo;aigua de xarxa, provoquin un desabastament o la p&egrave;rdua de pressi&oacute; a les llars dels vesins&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels hotels situats a prop d&#039;es Caló des Moro que encara no ha obert portes: la seva piscina és buida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels hotels situats a prop d&#039;es Caló des Moro que encara no ha obert portes: la seva piscina és buida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;equip de govern &ndash;majoria absoluta del PP, la formaci&oacute; hegem&ograve;nica des de finals dels vuitanta&ndash; ha rebutjat fer declaracions a <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>. Tampoc ha perm&egrave;s que parli amb aquest diari un portaveu de FACSA. L&rsquo;empresa gestiona el servei municipal de Sant Antoni des de fa set anys &ndash;quan governava un pacte de centreesquerra&ndash; despr&eacute;s de firmar un contracte que no caducar&agrave; fins al 2043. En teoria, la privatitzaci&oacute; de l&rsquo;aigua deixar&agrave; a les arques p&uacute;bliques 38 milions d&rsquo;euros pels c&agrave;nons sobre els beneficis que l&rsquo;adjudicat&agrave;ria ha d&rsquo;anar abonant.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es tamb&eacute; es va posar en contacte amb els tres hotels que s&oacute;n m&eacute;s a prop dels domicilis afectats pel tall d&rsquo;aigua. Nom&eacute;s un dels establiments va respondre, l&rsquo;Hotel &amp; Spa Blau Parc, propietat d&rsquo;una cadena eivissenca que respon al mateix nom comercial. &ldquo;Naltros no hem estat causants d&rsquo;aquest tema&rdquo;, va explicar Sandra Rodr&iacute;guez Tur &ndash;la directora del complex&ndash; per correu electr&ograve;nic: &ldquo;Al contrari, cuidam molt el consum d&rsquo;aigua i mantenim les piscines tractades tot l&rsquo;hivern i, per fer les reparacions, passem l&rsquo;aigua, amb bombes, d&rsquo;una piscina a una altra per no llen&ccedil;ar-la. No hem patit talls, perqu&egrave; treballam amb una cisterna, cosa que tamb&eacute; ens permet controlar la pressi&oacute;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jamaica és un edifici format per tres blocs de pisos en què viuen treballadors del turisme que pateixen els talls d&#039;aigua i les baixades de pressió."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jamaica és un edifici format per tres blocs de pisos en què viuen treballadors del turisme que pateixen els talls d&#039;aigua i les baixades de pressió.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Poals d&rsquo;aigua marina per poder anar al bany</strong></h2><p class="article-text">
        Un ca petit corre entre quatre cames. S&oacute;n les set de la tarda quan n&rsquo;Isabel i na Mar&iacute;a tornen a casa despr&eacute;s de fer un passeig voramar. Abans d&rsquo;arribar al portal, aquestes amigues &ndash;que tamb&eacute; s&oacute;n vesines&ndash; deixen enrere la terrassa d&rsquo;un hotel on se celebren festes cada setmana &ndash;en aquell moment sona amb for&ccedil;a <em>A Night in the Room</em>, un tema house del productor japon&egrave;s Yuichi Inoue&ndash;; les obres d&rsquo;&ldquo;uns apartaments d&rsquo;alt est&agrave;nding en primera l&iacute;nia de mar amb piscina i garatge&rdquo; &ndash;aix&ograve; diu l&rsquo;anunci de la tanca&ndash;; la piscina &ndash;buida&ndash; d&rsquo;un hotel que encara no ha obert; una caleta d&rsquo;arena i roques on turistes joves es mesclen amb les padrines que baixen a banyar els n&eacute;ts; un gimn&agrave;s ple a vessar; la gelateria de na Francesca; una cerveseria cap per avall: els propietaris i un parell de treballadors s&rsquo;afanyen a envernissar la barra i el mobiliari mentre un altaveu port&agrave;til reprodueix <em>Dog Days Are Over</em> de Florence and the Machine. La caminada de n&rsquo;Isabel i na Mar&iacute;a &eacute;s un <em>travelling</em> a c&agrave;mera lenta que anuncia una temporada tur&iacute;stica a punt d&rsquo;inaugurar-se.
    </p><p class="article-text">
        Elles no fan gaire cas del que veuen &mdash;ja acumulen molts estius d&rsquo;experi&egrave;ncia&mdash; i van xerrant de les seues coses en un castell&agrave; que no ha perdut el seu deix meridional malgrat que totes dos han passat mitja vida a l&rsquo;illa. D&rsquo;en&ccedil;&agrave; que es constru&iacute;, el Jamaica &ndash;l&rsquo;edifici de tres blocs que es queda sense aigua quan el turisme t&eacute; set i les canonades de Sant Antoni demanen auxili&ndash; &eacute;s una petita Andalusia.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Perdonin, a vost&egrave;s els van tallar l&rsquo;aigua fa un parell de setmanes?
    </p><p class="article-text">
        N&rsquo;Isabel posa cara de p&ograve;quer, no vol contestar. Amb recel, na Mar&iacute;a pren la paraula.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Aix&ograve; em van dir alguns ve&iuml;ns. Jo no me&rsquo;n vaig assabentar. Estava fent feina.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per&ograve; &eacute;s una cosa estranya que els tallin l&rsquo;aigua o els passa sovent?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Que si passa sovent? Alguna vegada he hagut de baixar per omplir dos poals amb aigua de mar. Si no, ni al bany puc anar. No hi ha pressi&oacute; a casa!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/quan-l-hotel-costat-et-deixa-sense-aigua-per-omplir-seva-piscina-catastrofic-m-obliga-tancar_1_13183892.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Apr 2026 04:30:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="250309" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="250309" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Quan l'hotel del costat et deixa sense aigua per omplir la seva piscina: "És catastròfic, m'obliga a tancar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Piscinas,Crisis climática,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: "Es catastrófico, me obliga a cerrar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-lado-deja-agua-llenar-piscina-catastrofico-obliga-cerrar_1_13179526.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: &quot;Es catastrófico, me obliga a cerrar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tres establecimientos dejan sin suministro a tres edificios de Ibiza al usar la red pública. El corte duró 12 horas y no es una anomalía en Sant Antoni de Portmany, un municipio que, pese a sufrir una situación de emergencia hídrica, no dispone de una ordenanza que regule el llenado y vaciado de las piscinas</p><p class="subtitle">Cien piscinas más cada año: la alegría del cloro se come Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Un ni&ntilde;o pega la nariz a un mostrador repleto de helado artesanal. Hay m&aacute;s de veinte sabores, pero el peque&ntilde;o cliente tiene claro qu&eacute; quiere de merienda. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;Pap&aacute;, pistacho y fresa! 
    </p><p class="article-text">
        Francesca Basta toma un cucurucho y lo corona con dos bolas &ndash;verde y rosa&ndash; mientras explica: &ldquo;Ahora estamos en temporada alta porque nuestra clientela es sobre todo gente local. Como ya hace buen tiempo y apetece un helado, vienen familias enteras. Cuando empieza en serio la temporada tur&iacute;stica es m&aacute;s dif&iacute;cil verlas: el padre o la madre est&aacute; trabajando&rdquo;. El acento italiano de la heladera est&aacute; muy matizado porque lleva bastante tiempo en Eivissa. Hace m&aacute;s de una d&eacute;cada que cambi&oacute; los Alpes &ndash;es de Varese, muy cerca de la frontera entre la Lombard&iacute;a y Suiza&ndash; por el Mediterr&aacute;neo. Su negocio est&aacute; situado dos metros por encima de es Cal&oacute; des Moro, una caleta en la que termina el casco urbano de Sant Antoni de Portmany.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Este tramo de costa en el que se mezclan vecinos y turistas al caer la tarde porque mira a poniente &ndash;la puesta de sol es espectacular&ndash; es un territorio abigarrado. Pisos de lujo construidos durante la &uacute;ltima d&eacute;cada, un edificio de tres bloques que se alz&oacute; entre los setenta y los ochenta para alojar a los currantes de hoteles y restaurantes, terrazas donde pinchan electr&oacute;nica y varios hoteles de distinto tama&ntilde;o. Todos tienen piscina. Que &ldquo;tres establecimientos&rdquo; las llenaran utilizando agua de la red p&uacute;blica provoc&oacute; un corte en el suministro que afect&oacute; a ese bloque de tres edificios en el que Francesca tiene su helader&iacute;a. Desde las siete de la ma&ntilde;ana y hasta las seis de la tarde muchos vecinos se quedaron sin presi&oacute;n. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">As&iacute; lo reconoci&oacute; a Diario de Ibiza un portavoz de la Sociedad de Fomento Agr&iacute;cola Castellonense (FACSA)</a>, la empresa que controla el abastecimiento y el saneamiento h&iacute;dricos de este municipio ibicenco.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b735d6ce-0757-451b-adfb-3ea842dbb28c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una promoción de “‘alto standing’” sumará una piscina más al barrio donde se producen los cortes de agua por exceso de demanda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una promoción de “‘alto standing’” sumará una piscina más al barrio donde se producen los cortes de agua por exceso de demanda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En declaraciones a ese mismo medio, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josefa Torres, concejala de Medi Ambient, minimiz&oacute; el problema</a>: &ldquo;Hubo un peque&ntilde;o problema de presi&oacute;n durante unas horas. No es algo que suela pasar mucho, pero nos pasa a veces, y m&aacute;s ahora, pues todos los establecimientos hoteleros y comercios de la zona tur&iacute;stica empiezan a abrir y se conectan&rdquo;. Los testimonios de varios residentes que prefieren conservar el anonimato son completamente distintos. &ldquo;Los grifos se secaron&rdquo; en unos domicilios donde ya est&aacute;n &ldquo;acostumbrados&rdquo; a que el agua corriente mane sin fuerza &ldquo;por la demanda del turismo&rdquo;: &ldquo;Apenas hay presi&oacute;n en los pisos m&aacute;s altos del edificio&rdquo;. En julio o agosto puede ser una odisea ducharse en la s&eacute;ptima planta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ac15529-8ed6-41f5-b973-5c5aae4c97c8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hotel Blau Parc cuenta con piscina y spa, pero defiende que en sus instalaciones se reutiliza el agua para evitar que la red colapse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hotel Blau Parc cuenta con piscina y spa, pero defiende que en sus instalaciones se reutiliza el agua para evitar que la red colapse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El &uacute;ltimo corte, por suerte, no nos afect&oacute;, pero s&eacute; muy bien de qu&eacute; se trata&rdquo;, cuenta Francesca. &ldquo;Cog&iacute; este local en 2013 y todas las temporadas ocurre dos, tres, cuatro veces. No le veo un patr&oacute;n, puede pasar en cualquier momento de mayo a septiembre. Para nosotros es catastr&oacute;fico. Si nos cortan el agua por la noche, lo pierdo todo&rdquo;. La heladera subraya sus palabras se&ntilde;alando unas tarrinas &ndash;tiramis&uacute;, lim&oacute;n, chocolates, <em>stracciatella</em>, <em>fla&oacute; eivissenc</em>, vainilla&ndash; que no tardan mucho m&aacute;s de una hora en derretirse si el sistema de refrigeraci&oacute;n &ndash;que se alimenta de agua&ndash;&nbsp;se detiene. 
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;nico alivio para Francesca es sufrir el corte a plena luz del d&iacute;a. Aunque haga m&aacute;s calor, el contratiempo le pillar&aacute; dentro del negocio. Entonces, se arremangar&aacute; y transportar&aacute; las cubetas de helado hasta una c&aacute;mara frigor&iacute;fica donde el producto podr&aacute; resistir hasta que vuelva a correr el agua. Lo que no podr&aacute; es seguir calmando la gula de sus clientes: &ldquo;Ese es el problema: si nos cortan el agua, o si baja mucho la presi&oacute;n, tengo que cerrar. Ni puedo servir ni puedo producir helado. Est&aacute; claro que en verano hay mucho consumo, pero lo que me extra&ntilde;a es que se pongan a rellenar piscinas con agua de la red p&uacute;blica. &iquest;No estaba prohibido?&rdquo;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ese es el problema: si nos cortan el agua, o si baja mucho la presión, tengo que cerrar. Ni puedo servir ni puedo producir helado. Está claro que en verano hay mucho consumo, pero lo que me extraña es que se pongan a rellenar piscinas con agua de la red pública. ¿No estaba prohibido?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Francesca</span>
                                        <span>—</span> Heladera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f416b642-da5b-466a-81df-d9c4fba444ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Si el mostrador se queda sin refrigeración, los helados artesanos se derriten"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Si el mostrador se queda sin refrigeración, los helados artesanos se derriten                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0fef6d70-1ade-40e0-b21c-69c0bffaf6dd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francesca Basta, propietaria de la heladería Milu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francesca Basta, propietaria de la heladería Milu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un documento guardado en un caj&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La duda de Francesca tiene diferentes respuestas. Todo depende del lugar de Eivissa en el que se pregunte. Sant Antoni de Portmany carece de reglas que controlen el despilfarro h&iacute;drico que provoca vaciar y llenar una piscina. En noviembre de 2024, la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua present&oacute; al Consistorio un borrador sobre el que se pod&iacute;a basar la normativa. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cien-piscinas-ano-alegria-cloro-come-ibiza_1_12983491.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Esta organizaci&oacute;n sin &aacute;nimo de lucro trabaja a nivel balear para lograr una gesti&oacute;n sostenible de un recurso tan b&aacute;sico como escaso</a> y, anteriormente, ya hab&iacute;a asesorado a los ayuntamientos de Santa Eul&agrave;ria des Riu o Sant Josep de sa Talaia. All&iacute; es obligatorio realizar tratamientos de forma contin&uacute;a, avisar a los t&eacute;cnicos municipales cada vez que se vac&iacute;a una piscina y reutilizar el l&iacute;quido sobrante. Rellenar con agua de la red es motivo de multa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vivimos en una situaci&oacute;n de crisis permanente: no se trata de seguir creciendo en infraestructuras, sino de ser m&aacute;s eficientes y aprovechar mejor el recurso. La relaci&oacute;n es clara: menos agua y m&aacute;s demanda. Esa combinaci&oacute;n nos hace cada vez m&aacute;s vulnerables. No se puede pedir esfuerzo solo a una parte &ndash;los residentes&ndash; cuando la presi&oacute;n tur&iacute;stica sigue aumentando&rdquo;, razona Juan Calvo Cubero, el cient&iacute;fico que dirige la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la Badia de Portmany la emergencia h&iacute;drica es profunda: Sant Antoni &ndash;28.000 habitantes, 19.500 plazas tur&iacute;sticas&ndash; ha tenido que instalar una segunda desaladora &ndash;port&aacute;til&ndash; porque el sobreconsumo ha esquilmado sus acu&iacute;feros. <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2025/07/23/vertidos-bahia-portmany-sistema-borde-119997053.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Los vertidos son frecuentes, afectan al ecosistema marino desde hace d&eacute;cadas y obligan a cerrar playas como es Cal&oacute; des Moro</a>. Sin embargo, el documento que la Alian&ccedil;a per l&rsquo;Aigua entreg&oacute; hace un a&ntilde;o y medio sigue en un caj&oacute;n. Los ecologistas lamentan que el Ajuntament de Sant Antoni no haya desarrollado todav&iacute;a ninguna ordenanza. En el pleno de abril, el PSOE tambi&eacute;n reclamar&aacute; que se tomen medidas urgentes. Una de ellas, &ldquo;sanciones graves para aquellos establecimientos que, por un uso negligente o masivo del agua de red, provoquen un desabastecimiento o la p&eacute;rdida de presi&oacute;n en los hogares de los vecinos&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/debcfd76-0140-4af6-95bb-3811ccbd85e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los hoteles situados cerca de es Caló des Moro que todavía no ha abierto puertas: su piscina está vacía."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los hoteles situados cerca de es Caló des Moro que todavía no ha abierto puertas: su piscina está vacía.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El equipo de gobierno &ndash;mayor&iacute;a absoluta del PP, la formaci&oacute;n hegem&oacute;nica desde finales de los ochenta&ndash; ha rechazado realizar declaraciones a elDiario.es. Tampoco ha permitido que hable con este peri&oacute;dico un portavoz de FACSA. La empresa gestiona el servicio municipal de Sant Antoni desde hace siete a&ntilde;os &ndash;cuando gobernaba un pacto de centroizquierda&ndash; tras firmar un contrato que no vencer&aacute; hasta 2043. En teor&iacute;a, la privatizaci&oacute;n del agua dejar&aacute; en las arcas p&uacute;blicas 38 millones de euros por los c&aacute;nones sobre los beneficios que la adjudicataria debe ir abonando.
    </p><p class="article-text">
        elDiario.es tambi&eacute;n se puso en contacto con los tres hoteles que est&aacute;n m&aacute;s cerca de los domicilios afectados por el corte de agua. S&oacute;lo uno de los establecimientos contest&oacute;, el Hotel &amp; Spa Blau Parc, propiedad de una cadena ibicenca que responde al mismo nombre comercial. &ldquo;Nosotros no hemos sido causantes de este tema&rdquo;, explic&oacute; Sandra Rodr&iacute;guez Tur &ndash;la directora del complejo&ndash; por correo electr&oacute;nico: &ldquo;Al rev&eacute;s, cuidamos mucho el gasto de agua y mantenemos las piscinas tratadas todo el invierno y para hacer las reparaciones, pasamos el agua, con bombas, de una piscina a otra para no tirarla. No hemos sufrido cortes, porque trabajamos con una cisterna, lo que tambi&eacute;n hace que podamos controlar la presi&oacute;n&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b0284309-2733-4b88-9b9e-7d99281f6e68_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jamaica es un edificio formado por tres bloques de pisos en los que viven trabajadores del turismo que sufren los cortes de agua y las bajadas de presión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jamaica es un edificio formado por tres bloques de pisos en los que viven trabajadores del turismo que sufren los cortes de agua y las bajadas de presión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cubos de agua marina para poder ir al ba&ntilde;o</strong></h2><p class="article-text">
        Un perro chico corretea entre cuatro piernas. Son las siete de la tarde cuando Isabel y Mar&iacute;a vuelven a casa despu&eacute;s de dar un paseo junto al mar. Antes de llegar al portal de su casa, estas amigas &ndash;que tambi&eacute;n son vecinas&ndash; dejan atr&aacute;s la terraza de un hotel donde se celebran fiestas cada semana &ndash;en ese momento suena con fuerza <em>A Night in the Room</em>, un tema <em>house</em> del productor japon&eacute;s Yuichi Inoue&ndash;; las obras de &ldquo;unos apartamentos de <em>alto standing</em> en primera l&iacute;nea de mar con piscina y garaje&rdquo; &ndash;eso dice el anuncio de la valla&ndash;; la piscina &ndash;vac&iacute;a&ndash; de un hotel que a&uacute;n no ha abierto puertas; una caleta de arena y rocas en la que guiris j&oacute;venes se mezclan con las abuelas que bajan a ba&ntilde;ar a los nietos; un gimnasio a reventar; la helader&iacute;a de Francesca; una cervecer&iacute;a patas arriba: los due&ntilde;os y un par de <em>currelas </em>se afanan en barnizar la barra y el mobiliario mientras un altavoz port&aacute;til reproduce <em>Dogs Days Are Over </em>de Florence and the Machine. La caminata de Isabel y Mar&iacute;a es un <em>travelling</em> a c&aacute;mara lenta que anuncia una temporada tur&iacute;stica a punto de inaugurarse.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ellas no le echan cuentas a lo que ven, ya son muchos veranos a sus espaldas, y van hablando de sus cosas en un castellano que no ha perdido su deje sure&ntilde;o pese a que ambas han pasado media vida en la isla. Desde que se construy&oacute;, el Jamaica &ndash;el edificio de tres bloques que se queda sin agua cuando el turismo tiene sed y las tuber&iacute;as de Sant Antoni piden auxilio&ndash; es una peque&ntilde;a Andaluc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Disculpen, &iquest;a ustedes les cortaron el agua hace un par de semanas?
    </p><p class="article-text">
        Isabel pone cara de p&oacute;quer, no quiere contestar. Con mucho recelo, Mar&iacute;a toma la palabra.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Eso me dijeron algunos vecinos. Yo no me enter&eacute;. Estaba trabajando.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Pero es algo raro que les corten el agua o les pasa a menudo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Que si pasa a menudo? Alguna vez he tenido que bajar para llenar dos cubos con agua de mar. Si no, ni al ba&ntilde;o puedo ir. &iexcl;No hay presi&oacute;n en casa!
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hotel-lado-deja-agua-llenar-piscina-catastrofico-obliga-cerrar_1_13179526.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 20:10:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="250309" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="250309" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cuando el hotel de al lado te deja sin agua por llenar su piscina: "Es catastrófico, me obliga a cerrar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d6fb8f55-df4e-4a05-8972-348cf6aeb782_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Piscinas,Crisis climática,Agua]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cap-doble-passatgers-deu-anys-els-aeroports-balears-baten-records-l-arribada-milions-persones_1_13180432.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’arxipèlag ha passat de gestionar 33 a 47,1 milions de passatgers des del 2015, amb una despesa mitjana més alta per turista. El sector apunta a créixer en valor i els ecologistes alerten de la pressió sobre el territori</p><p class="subtitle">El turisme obre les portes a la inversió immobiliària i al luxe nord-americà a les Balears</p></div><p class="article-text">
        El 2025, l&rsquo;arxip&egrave;lag balear va tancar la temporada tur&iacute;stica amb diversos r&egrave;cords. Als aeroports de Palma, Menorca i Eivissa hi va haver m&eacute;s passatgers que mai. En el cas del primer, 33,8 milions; en el segon, 4,2 milions, i en el tercer, 9,1 milions. En l&rsquo;&uacute;ltima d&egrave;cada, Mallorca ha augmentat un 42,3% el nombre; Menorca, un 50,1%, i Eivissa, un 41,1%. Tot i que Menorca t&eacute; 129 quil&ograve;metres quadrats m&eacute;s que Eivissa, els moviments per via a&egrave;ria s&oacute;n menys de la meitat que a la Piti&uuml;sa del nord. Aix&ograve; suposa que, en deu anys (2015-2025), l&rsquo;arxip&egrave;lag va passar de gestionar 33 a 47,1 milions de passatgers. &Eacute;s a dir, hi va haver un augment del 42,8%.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Al final, l&rsquo;estrat&egrave;gia d&rsquo;Aena &eacute;s continuar ampliant freq&uuml;&egrave;ncies i crear noves rutes a&egrave;ries. L&rsquo;objectiu &eacute;s treure el m&agrave;xim rendiment a aquestes infraestructures i alimentar l&rsquo;economia tur&iacute;stica&rdquo;, afirma a elDiario.es Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca i membre de la Plataforma contra l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Per illes, Eivissa va establir el seu r&egrave;cord el 9 d&rsquo;agost de 2016, amb 336.038 persones, una xifra a la qual es va acostar el 13 d&rsquo;agost de l&rsquo;any passat, quan es va estimar en 333.667 persones. Mallorca, en canvi, va batre el seu r&egrave;cord el 2025, quan el 4 d&rsquo;agost hi va haver gaireb&eacute; 1,5 milions de persones. Deu anys abans, el mateix mes d&rsquo;agost, el pic es va fixar en 1.423.534 persones. &ldquo;S&rsquo;han recuperat els nivells prepand&egrave;mia i fins i tot amb escreix&rdquo;, valora Jos&eacute; Antonio Rosell&oacute;, vicepresident de la CAEB (Confederaci&oacute; d&rsquo;Associacions Empresarials de les Balears) a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tanmateix, &eacute;s un fet que l&rsquo;estada mitjana dels turistes ha anat disminuint, la qual cosa compensa els moviments de persones&rdquo;, matisa. L&rsquo;augment del moviment de passatgers als aeroports no s&rsquo;ha reflectit de la mateixa manera en el pic m&agrave;xim de persones que hi ha un mateix dia a les illes, i que es calcula mitjan&ccedil;ant l&rsquo;&Iacute;ndex de Pressi&oacute; Humana (IPH), que mesura la c&agrave;rrega demogr&agrave;fica real sobre el territori.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>
<iframe title="Más de 47 millones de pasajeros en Baleares en 2025" aria-label="Columnas apiladas" id="datawrapper-chart-dQgZZ" src="https://datawrapper.dwcdn.net/dQgZZ/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="512" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
<br>
    </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si la densitat no ha augmentat, hem de suposar que algunes d&rsquo;aquestes persones s&oacute;n les mateixes i sobretot perqu&egrave; les estades tamb&eacute; s&oacute;n m&eacute;s curtes&rdquo;, afirma Hazel Morgan, presidenta d&rsquo;Amics de la Terra a Eivissa. Menorca, en el seu pic m&agrave;xim, que es va produir l&rsquo;agost de 2024, va arribar a les 231.254 persones. Sobre aquesta q&uuml;esti&oacute;, Morgan sost&eacute; que &ldquo;a m&eacute;s de les pol&iacute;tiques de conservaci&oacute; del territori que t&eacute;, Menorca no &eacute;s tan popular com Eivissa&rdquo;. &ldquo;Menorca no t&eacute; el reclam tur&iacute;stic de la festa, sin&oacute; que &eacute;s una destinaci&oacute; m&eacute;s enfocada a gaudir de la tranquil&middot;litat del paisatge&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tot aix&ograve; &eacute;s insuficient per rebaixar la sensaci&oacute; de pressi&oacute; als nostres territoris insulars, a tots, a m&eacute;s&rdquo;, assegura Rosell&oacute;. L&rsquo;economista i empresari analitza que l&rsquo;any passat es va produir &ldquo;un cert punt d&rsquo;inflexi&oacute;&rdquo;. &ldquo;El turisme internacional va augmentar lleugerament i el nacional va disminuir de manera palm&agrave;ria. En el cas d&rsquo;Eivissa, per exemple, (...) va caure el turisme alemany; el turisme brit&agrave;nic va ser un carrusel amb mesos successius de pujades i baixades, per acabar gaireb&eacute; igual; i el turisme internacional va augmentar lleugerament&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S’han recuperat els nivells prepandèmia i fins i tot amb escreix. Tanmateix, és un fet que l’estada mitjana dels turistes ha anat disminuint, la qual cosa compensa els moviments de persones</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Antonio Roselló</span>
                                        <span>—</span> Vicepresident de la CAEB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&iacute;, Rosell&oacute; desgrana una altra dada rellevant, que &eacute;s el que ha definit com la &ldquo;quarta nacionalitat&rdquo;. &ldquo;No &eacute;s altra cosa que una amalgama de nacionalitats noves, que no s&oacute;n les cl&agrave;ssiques, que comencen a ser presents a l&rsquo;illa, donant-se el fenomen que molt pocs fan un molt&rdquo;. &ldquo;Aquesta situaci&oacute;, que en uns casos &eacute;s de caiguda i en altres de fre, ja es va comen&ccedil;ar a produir en alguns segments de turistes el 2024&rdquo;, detalla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a l’aeroport de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a l’aeroport de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Augment de la crisi d&rsquo;habitatge</strong></h2><p class="article-text">
        Entre 2015 i 2025, els aeroports de les Balears han incrementat un 42,8% el nombre de passatgers. Tanmateix, lamenta Femenia, les noves ampliacions als aeroports de l&rsquo;arxip&egrave;lag amenacen, segons la seva opini&oacute;, amb augmentar &ldquo;la crisi d&rsquo;habitatge i la turistificaci&oacute;&rdquo;. El portaveu de la Plataforma assenyala que el DORA III (Document de Regulaci&oacute; Aeroportu&agrave;ria), que detalla el pla d&rsquo;inversions d&rsquo;Aena per al per&iacute;ode 2027-2031, ofereix noves rutes a&egrave;ries que &ldquo;agreujaran la crisi d&rsquo;habitatge&rdquo; a les Balears. &ldquo;Volem transmetre una greu preocupaci&oacute; social davant les pol&iacute;tiques aeroportu&agrave;ries que impulsa Aena amb el benepl&agrave;cit del Govern i del Govern auton&ograve;mic&rdquo;, afirmen.
    </p><p class="article-text">
        En el cas de l&rsquo;aeroport de Palma s&rsquo;hi invertiran 622 milions d&rsquo;euros, dins del conjunt dels gaireb&eacute; 13.000 d&rsquo;inversi&oacute; global, <a href="https://www.eldiario.es/economia/son-inversiones-aena-2031-aeropuerto-aeropuerto_1_13020918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>. En el cas d&rsquo;Eivissa, es preveu una despesa de 229,7 milions, cosa que suposa una ampliaci&oacute; de la infraestructura d&rsquo;un 30%, mentre que al de Menorca es destinaran 170,7 milions i un augment del 25% de la superf&iacute;cie de l&rsquo;aeroport.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s una incongru&egrave;ncia perqu&egrave; no pots preveure una inversi&oacute; de 622 milions d&rsquo;euros i esperar que no s&rsquo;incrementi la capacitat de l&rsquo;aeroport&rdquo;, respon Femenia quan se li pregunta sobre el que deia l&rsquo;anterior presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport de Palma. En aquest sentit, recorda que des de 2022 s&rsquo;han obert unes quinze noves rutes a&egrave;ries amb Palma (Zuric, Dubai, Andorra, Bournemouth, Mont-real, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, N&agrave;pols, Budapest, Vars&ograve;via, Kassel i Brussel&middot;les), cosa que ha suposat, segons la seva an&agrave;lisi, &ldquo;una forta entrada del mercat estranger&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca, recorda que des de 2022 s’han obert unes quinze noves rutes aèries amb Palma (Zuric, Dubai, Andorra, Bournemouth, Mont-real, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, Nàpols, Budapest, Varsòvia, Kassel i Brussel·les)</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el cas d&rsquo;Eivissa, l&rsquo;aeroport se situa dins del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc Natural de ses Salines, un dels ecosistemes m&eacute;s rics de la Mediterr&agrave;nia</a>. Aquest espai natural tamb&eacute; &eacute;s una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/flamencos-arrinconados-ibiza-sequia-presion-humana_1_9270355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&agrave;rea de descans i nidificaci&oacute; per a les aus</a>, com els flamencs, aix&iacute; com d&rsquo;especial inter&egrave;s pels seus valors ecol&ograve;gics, paisatg&iacute;stics, hist&ograve;rics i culturals. &ldquo;Dep&egrave;n de com sigui l&rsquo;ampliaci&oacute;, es podria donar una situaci&oacute; com la de l&rsquo;aeroport del Prat a Barcelona, on hi va haver molta pol&egrave;mica perqu&egrave; <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/generalitat-aena-cierran-acuerdo-ampliar-aeropuerto-prat-inversion-3-000-millones_1_12370870.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;aiguamoll de la Ricarda es veur&agrave; afectat</a>&rdquo;, analitza. En el cas de la Piti&uuml;sa del nord, podria haver-hi nous impactes ac&uacute;stics o de contaminaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, tot i que les inversions aeroportu&agrave;ries sovint es venen com &ldquo;remodelacions per millorar el confort dels passatgers, aix&iacute; com millorar en efici&egrave;ncia energ&egrave;tica i sostenibilitat&rdquo;, segons Femenia, es tracta d&rsquo;&ldquo;una estrat&egrave;gia de greenwashing perqu&egrave; &eacute;s veritat que es millora l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica, per&ograve;, realment, el focus principal &eacute;s el consum energ&egrave;tic dels aeroports, que prov&eacute; del combustible dels avions&rdquo;. L&rsquo;augment del nombre de vols es podria donar, diu el portaveu de la Plataforma, en temporada baixa o mitjana. &ldquo;Estem incomplint els reptes de sostenibilitat&rdquo;, lamenta, en el context de crisi clim&agrave;tica. &ldquo;La part energ&egrave;tica &eacute;s bastant &iacute;nfima pel que fa al consum energ&egrave;tic total dels aeroports, per&ograve; els interessa m&eacute;s parlar d&rsquo;infraestructura que del cost [total]&rdquo;, assevera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el cas d’Eivissa, l’aeroport se situa dins del Parc Natural de ses Salines, un dels ecosistemes més rics de la Mediterrània</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;increment en el nombre de passatgers preveu assolir els 36 milions per al 2031 en el cas de Palma, tres milions m&eacute;s que el 2025. &ldquo;Aquest fet &eacute;s responsabilitat directa del Consell [de Mallorca] i del Govern, que fomenten en les negociacions de les fires de turisme l&rsquo;obertura de noves rutes a&egrave;ries&rdquo;, adverteix. &ldquo;Aix&ograve; ha suposat una gran adquisici&oacute; de propietats per part de fons estrangers, creant una pressi&oacute; m&eacute;s elevada del mercat i un increment dels preus&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De fet, el 38% dels habitatges venuts entre 2007 i 2025 van ser adquirits per ciutadans no residents, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>. &ldquo;Un exemple paradigm&agrave;tic va ser el vol directe entre Palma i Nova York, que va augmentar en un <a href="https://csvconstruccion.com/es/united-flight-boosts-luxury-property-sales-in-mallorca-by-300/#:~:text=17.10.2022.%20El%20impacto%20del%20vuelo%20directo%20entre,realizado%20un%20informe%20sobre%20el%20efecto%20que" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">300%</a> la venda d&rsquo;habitatge de luxe a Mallorca&rdquo;, destaca. Segons les dades analitzades per la Plataforma a trav&eacute;s d&rsquo;Aena, tamb&eacute; hi ha hagut un increment en les freq&uuml;&egrave;ncies amb destinacions ja existents d&rsquo;Alemanya, el Regne Unit i Fran&ccedil;a, entre d&rsquo;altres. Per aquests motius, la Plataforma demana limitar i decr&eacute;ixer en el nombre de vols i passatgers; no obrir noves rutes; eliminar els vols nocturns; prohibir els jets privats; eliminar les subvencions als carburants de l&rsquo;aviaci&oacute;; frenar la promoci&oacute; tur&iacute;stica i promoure la cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria entre el Govern central i el Govern auton&ograve;mic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a l&#039;aeroport de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a l&#039;aeroport de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Puja la despesa tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les dades econ&ograve;miques m&eacute;s rellevants pel que fa al turisme balear &eacute;s que la despesa mitjana dels visitants continua augmentant. &ldquo;Aquest &eacute;s un dels aspectes que m&eacute;s sorpr&egrave;n de manera positiva i que es dona a tot l&rsquo;arxip&egrave;lag, incloent-hi fins i tot nacionalitats que experimenten caigudes en els moviments de persones&rdquo;, sost&eacute; Rosell&oacute;, vicepresident de la CAEB a Eivissa. L&rsquo;empresari considera que aquest aspecte t&eacute; a veure amb &ldquo;el canvi de pautes de consum&rdquo; que s&rsquo;ha produ&iuml;t des de la pand&egrave;mia. &Eacute;s, a parer seu, &ldquo;una mena de canvi de la cistella de la compra, on han primat serveis i experi&egrave;ncies per sobre de l&rsquo;adquisici&oacute; de b&eacute;ns materials&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el vicepresident de la patronal empresarial balear creu que s&rsquo;ha instaurat la idea que &ldquo;cal viure la vida&rdquo; i aix&ograve; explicaria que &ldquo;tot i caure una nacionalitat, com en el cas dels alemanys a Eivissa, la despesa tur&iacute;stica augmenti&rdquo;. Aquesta tend&egrave;ncia, apunta Rosell&oacute;, aniria en la l&iacute;nia del que aspira una part del teixit empresarial balear, pel que fa a &ldquo;cr&eacute;ixer en valor i no en quantitat&rdquo;. &ldquo;Aquesta tend&egrave;ncia ha comen&ccedil;at i d&rsquo;aqu&iacute; la sorpresa sobre les dades de l&rsquo;IPH (que mesura la c&agrave;rrega demogr&agrave;fica real sobre el territori), tot i que cal ser cauts i esperar a tenir una s&egrave;rie estad&iacute;stica m&eacute;s &agrave;mplia i prolongada en el temps per treure conclusions&rdquo;, matisa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El combustible i el preu dels vols</strong></h2><p class="article-text">
        En el context de la guerra de l&rsquo;Iran, 53 pa&iuml;sos han <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/53-paises-unen-fuerzas-abandonar-combustibles-fosiles-plena-crisis-guerra-iran_1_13156932.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unit forces per reduir la seva depend&egrave;ncia dels combustibles f&ograve;ssils</a>. D&rsquo;altra banda, el president de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Internacional de l&rsquo;Energia (AIE), Fatih Birol, ha afirmat recentment que a Europa li queden &ldquo;potser sis setmanes de combustible per a avions&rdquo; i ha advertit que &ldquo;aviat&rdquo; <a href="https://www.eldiario.es/internacional/guerra-iran-ultima-hora-ataque-eeuu-e-israel-directo_6_13146577_1121811.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">podria haver-hi cancel&middot;lacions de vols si els subministraments de petroli continuen bloquejats</a>.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta situaci&oacute; podria acabar afectant la temporada tur&iacute;stica. &ldquo;Som a les portes d&rsquo;una temporada amb una gran incertesa. Hi ha diverses zones de guerra al m&oacute;n, cosa que fa trontollar l&rsquo;economia de moltes fam&iacute;lies i de molts pa&iuml;sos&rdquo;, afirma Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, president d&rsquo;Oci d&rsquo;Eivissa. En aquest sentit, Alicia Reina, presidenta de l&rsquo;Associaci&oacute; Espanyola de directors d&rsquo;Hotels a les Balears, va assegurar al programa <a href="https://totib3.org/play/radio/aldiapitiuses/e20260408120402" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Al Dia Piti&uuml;ses</a>, d&rsquo;IB3 R&agrave;dio, que &ldquo;els increments de les tarifes i els costos es traslladaran al client final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agents de la Guàrdia Civil i Vigilància Duanera a l’aeroport d’Eivissa. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agents de la Guàrdia Civil i Vigilància Duanera a l’aeroport d’Eivissa.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s innegable que, si pugen les mercaderies, pugen els costos de transport o subministraments, evidentment aix&ograve; s&rsquo;haur&agrave; de traslladar al preu final que ha de pagar el viatger&rdquo;, va sostenir. A parer seu, el repte &eacute;s mantenir la percepci&oacute; que t&eacute; el client que &ldquo;el que paga s&rsquo;ajusta al que rep&rdquo;. &ldquo;Aquest equilibri l&rsquo;hem de salvaguardar d&rsquo;alguna manera, no nom&eacute;s com a hotels independents cadascun de nosaltres, sin&oacute; com a destinaci&oacute;&rdquo;, va advertir. Aix&iacute; mateix, creu que hi ha un tipus de turista &ldquo;cap al qual anem molt encaminats a l&rsquo;illa, que &eacute;s d&rsquo;alt poder adquisitiu, que no es veur&agrave; tan afectat per totes aquestes q&uuml;estions geopol&iacute;tiques i l&rsquo;increment de costos i de preus&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Rosell&oacute; coneix b&eacute; determinades zones de Centream&egrave;rica, arran d&rsquo;una experi&egrave;ncia laboral que va passar per M&egrave;xic, Rep&uacute;blica Dominicana i Costa Rica. La intervenci&oacute; militar dels Estats Units a Vene&ccedil;uela, que va derrocar Nicol&aacute;s Maduro, ha generat efectes tamb&eacute; en la ind&uacute;stria tur&iacute;stica. La nova Doctrina Monroe que est&agrave; aplicant Donald Trump a l&rsquo;Am&egrave;rica Llatina est&agrave; colpejant especialment Cuba, que ha viscut una greu crisi de combustibles f&ograve;ssils a causa de la seva depend&egrave;ncia del cru vene&ccedil;ol&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha qui aix&iacute; ho creu, i pot ser que acabi tenint ra&oacute;. Jo prefereixo ser una mica caut i no inc&oacute;rrer en an&agrave;lisis tan &lsquo;mec&agrave;niques&rsquo; i que semblen molt l&ograve;giques&rdquo;, sost&eacute; Rosell&oacute;, preguntat sobre si les Balears podria rebre m&eacute;s turistes a causa de la delicada situaci&oacute; que hi ha en altres destinacions tur&iacute;stiques. Al seu entendre, es pot donar aquest fenomen, per&ograve; tamb&eacute; hi pot haver &ldquo;efectes econ&ograve;mics en sentit contrari, com que la poblaci&oacute; dels nostres mercats emissors tendeixi per si mateixa a retraure&rsquo;s i estiuejar al seu propi pa&iacute;s, com a element de prud&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, matisa que entre els fen&ograve;mens adversos es pot donar que l&rsquo;evoluci&oacute; dels preus dels combustibles &ldquo;vagi a m&eacute;s i aix&ograve; encareixi el transport i, per extensi&oacute;, el preu de les vacances; o que simplement hi hagi dificultats d&rsquo;estoc pel que fa al queros&egrave; i aix&ograve; obligui a ajustar trajectes, amb el seu efecte directe en el turisme&rdquo;. &ldquo;En realitat, no sabem res i cada dia esmorzem amb una not&iacute;cia que contradiu la del dia anterior&rdquo;, adverteix el vicepresident de la CAEB a Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Aposta pel segment de luxe</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la crisi econ&ograve;mica del 2008, i enmig de la crisi de la zona euro, el Govern conservador de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; va introduir canvis a la llei tur&iacute;stica (2012), promoguda pel conseller del ram, Carlos Delgado (PP), i que va suposar, segons <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/macia-blazquez-geografo-turistico-vivienda-genera-problemas-gravisimos_1_10056824.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maci&agrave; Bl&aacute;zquez</a>, catedr&agrave;tic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), &ldquo;una reconversi&oacute;&rdquo;. &ldquo;Una millora de la qualitat de l&rsquo;oferta que tendeix a l&rsquo;elititzaci&oacute;&rdquo; amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;&ldquo;atreure capitals i donar majors taxes de benefici als inversors&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/duplicar-poblacion-verano-favorecer-ricos-decrecer-encrucijada-balears_1_10705596.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va afirmar a elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        Per a Morgan, presidenta d&rsquo;Amics de la Terra, t&eacute; &ldquo;molts impactes que s&oacute;n molt negatius&rdquo;. &ldquo;Augment del preu de l&rsquo;habitatge, del consum de recursos com l&rsquo;aigua i l&rsquo;energia i transformaci&oacute; del s&ograve;l en viles i mansions de luxe que es converteixen en grans jardins tropicals, cosa que tamb&eacute; afecta la biodiversitat&rdquo;. A m&eacute;s, es produeix un &ldquo;augment d&rsquo;emissions, que afecta el canvi clim&agrave;tic&rdquo;. D&rsquo;altra banda, lamenta que la gentrificaci&oacute; tur&iacute;stica &ldquo;afecta tota la poblaci&oacute;&rdquo;. &ldquo;La m&eacute;s jove no pot planificar el seu futur [a l&rsquo;illa] perqu&egrave; no t&eacute; acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cap-doble-passatgers-deu-anys-els-aeroports-balears-baten-records-l-arribada-milions-persones_1_13180432.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 05:54:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="323755" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="323755" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Mallorca,Menorca,Vuelos,Aena,Aeropuertos,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hacia el doble de pasajeros en 10 años: los aeropuertos baleares baten récords en la llegada de millones de personas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/doble-pasajeros-10-anos-aeropuertos-baleares-baten-records-llegada-millones-personas_1_13174678.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hacia el doble de pasajeros en 10 años: los aeropuertos baleares baten récords en la llegada de millones de personas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El archipiélago ha pasado de gestionar 33 a 47,1 millones de pasajeros desde el 2015, con un gasto medio más alto por turista. El sector apunta a crecer en valor y los ecologistas alertan de la presión sobre el territorio</p><p class="subtitle">El turismo abre las puertas a la inversión inmobiliaria y al lujo estadounidense en Balears</p></div><p class="article-text">
        El 2025, el archipi&eacute;lago balear cerr&oacute; la temporada tur&iacute;stica con varios r&eacute;cords. En los aeropuertos de Palma, Menorca y Eivissa hubo m&aacute;s pasajeros que nunca. En el caso del primero, 33,8 millones; en el segundo, 4,2 millones, y en el tercero, 9,1 millones. En la &uacute;ltima d&eacute;cada, Mallorca ha aumentado un 42,3% el n&uacute;mero; Menorca, un 50,1%, y Eivissa, un 41,1%. A pesar de que Menorca tiene 129 kil&oacute;metros cuadrados m&aacute;s que Eivissa, los movimientos por v&iacute;a a&eacute;rea son menos de la mitad que en la&nbsp;Piti&uuml;sa&nbsp;del norte. Esto supone que, en diez a&ntilde;os (2015-2025), el archipi&eacute;lago pas&oacute; de gestionar 33 a 47,1 millones de pasajeros. Es decir, hubo un aumento del 42,8%.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Al final, la estrategia de Aena es seguir ampliando frecuencias y crear nuevas rutas a&eacute;reas. El objetivo es sacar el m&aacute;ximo rendimiento a estas infraestructuras y alimentar la econom&iacute;a tur&iacute;stica&rdquo;, afirma a elDiario.es Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca y miembro de la Plataforma contra la ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Por islas, Eivissa estableci&oacute; su r&eacute;cord el 9 de agosto de 2016, con 336.038 personas, una cifra a la que se acerc&oacute; el 13 de agosto del a&ntilde;o pasado, cuando se estim&oacute; en 333.667 personas. Mallorca, en cambio, bati&oacute; su r&eacute;cord en 2025, cuando el 4 de agosto hubo casi 1,5 millones de personas. Diez a&ntilde;os antes, en el mismo mes de agosto, el pico se fij&oacute; en 1.423.534 personas. &ldquo;Se han recuperado los niveles prepandemia e incluso con creces&rdquo;, valora Jos&eacute; Antonio Rosell&oacute;, vicepresidente de la CAEB (Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Balears) en Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sin embargo, es un hecho que la estancia media de los turistas ha ido disminuyendo, lo cual compensa los movimientos de personas&rdquo;, matiza. El aumento del movimiento de pasajeros en los aeropuertos no se ha visto reflejado de la misma manera en el pico m&aacute;ximo de personas que hay un mismo d&iacute;a en las islas, y que se calcula mediante el &Iacute;ndice de Presi&oacute;n Humana (IPH), que mide la carga demogr&aacute;fica real sobre el territorio.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>
<iframe title="Más de 47 millones de pasajeros en Baleares en 2025" aria-label="Columnas apiladas" id="datawrapper-chart-dQgZZ" src="https://datawrapper.dwcdn.net/dQgZZ/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="512" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
<br>
    </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si la densidad no ha aumentado, tenemos que suponer que algunas de estas personas son las mismas y sobre todo porque las estancias tambi&eacute;n son m&aacute;s cortas&rdquo;, afirma Hazel Morgan, presidenta de Amics de la Terra en Eivissa. Menorca, en su pico m&aacute;ximo que se produjo en agosto de 2024, alcanz&oacute; las 231.254 personas. Sobre esta cuesti&oacute;n, Morgan sostiene que &ldquo;adem&aacute;s de las pol&iacute;ticas de conservaci&oacute;n del territorio que tiene, Menorca no es tan popular como Eivissa&rdquo;. &ldquo;Menorca no tiene el reclamo tur&iacute;stico de la fiesta sino que es un destino m&aacute;s enfocado a disfrutar de la tranquilidad del paisaje&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todo esto es insuficiente para rebajar la sensaci&oacute;n de presi&oacute;n en nuestros territorios insulares, en todos, adem&aacute;s&rdquo;, asegura Rosell&oacute;. El economista y empresario analiza que el a&ntilde;o pasado se produjo &ldquo;un cierto punto de inflexi&oacute;n&rdquo;. &ldquo;El turismo internacional aument&oacute; levemente y el nacional disminuy&oacute; palmariamente. En el caso de Ibiza, por ejemplo, (...) cay&oacute; el turismo alem&aacute;n; el turismo brit&aacute;nico fue un carrusel con meses sucesivos de subidas y bajadas, para al final casi quedarse igual; y el turismo internacional aument&oacute; levemente&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se han recuperado los niveles prepandemia e incluso con creces. Sin embargo, es un hecho que la estancia media de los turistas ha ido disminuyendo, lo cual compensa los movimientos de personas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Antonio Roselló</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidente de la CAEB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        As&iacute;, Rosell&oacute; desgrana otro dato relevante que es lo que ha definido como la &ldquo;cuarta nacionalidad&rdquo;. &ldquo;No es otra cosa que una amalgama de nacionalidades nuevas, que no son las cl&aacute;sicas, que empiezan a estar presentes en la isla, d&aacute;ndose el fen&oacute;meno de que muchos pocos hacen un mucho&rdquo;. &ldquo;Esta situaci&oacute;n, que en unos casos es de ca&iacute;da y en otros de freno, ya se empez&oacute; a producir en algunos segmentos de turistas en 2024&rdquo;, detalla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en el aeropuerto de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en el aeropuerto de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Aumento de la crisis de vivienda</strong></h2><p class="article-text">
        Entre 2015 y 2025, los aeropuertos de Balears han incrementado en un 42,8% el n&uacute;mero de pasajeros. Sin embargo, lamenta Femenia, las nuevas ampliaciones en los aeropuertos del archipi&eacute;lago amenazan con, en su opini&oacute;n, aumentar &ldquo;la crisis de vivienda y la turistificaci&oacute;n&rdquo;. El portavoz de la Plataforma se&ntilde;ala que el DORA III (Documento de Regulaci&oacute;n Aeroportuaria), que desgrana el plan de inversiones de Aena para 2027-2031, ofrece nuevas rutas a&eacute;reas que &ldquo;agravar&aacute;n la crisis de vivienda&rdquo; en Balears. &ldquo;Queremos transmitir una grave preocupaci&oacute;n social ante las pol&iacute;ticas aeroportuarias que impulsa Aena con el benepl&aacute;cito del Gobierno y Govern&rdquo;, afirman.
    </p><p class="article-text">
        En el caso del aeropuerto de Palma se invertir&aacute;n 622 millones de euros, dentro del conjunto de los casi 13.000 de inversi&oacute;n global, <a href="https://www.eldiario.es/economia/son-inversiones-aena-2031-aeropuerto-aeropuerto_1_13020918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. En el caso de Eivissa, se prev&eacute; un gasto de 229,7 millones, lo que supone una ampliaci&oacute;n de la infraestructura en un 30%, mientras que en el de Menorca se destinar&aacute;n 170,7 millones y un aumento del 25 por ciento de la superficie del aeropuerto.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es una incongruencia porque no puedes prever una inversi&oacute;n de 622 millones de euros y esperar que no se incremente la capacidad del aeropuerto&rdquo;, responde Femenia cuando se le pregunta sobre lo que dec&iacute;a la anterior presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre la ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Palma. En este sentido, recuerda que desde 2022 se han abierto unas quince nuevas rutas a&eacute;reas con Palma (Z&uacute;rich, Dubai, Andorra, Bournemouth, Montreal, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, N&aacute;poles, Budapest, Varsovia, Kassel y Bruselas, lo cual ha supuesto, seg&uacute;n su an&aacute;lisis, &ldquo;una fuerte entrada del mercado extranjero&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca, recuerda que desde 2022 se han abierto unas quince nuevas rutas aéreas con Palma (Zúrich, Dubai, Andorra, Bournemouth, Montreal, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, Nápoles, Budapest, Varsovia, Kassel y Bruselas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el caso de Eivissa, el aeropuerto se sit&uacute;a dentro del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parque Natural de ses Salines, uno de los ecosistemas m&aacute;s ricos del Mediterr&aacute;neo</a>. Este espacio natural tambi&eacute;n es un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/flamencos-arrinconados-ibiza-sequia-presion-humana_1_9270355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&aacute;rea de descanso y nidificaci&oacute;n para las aves</a>, como los flamencos, as&iacute; como de especial inter&eacute;s por sus valores ecol&oacute;gicos, paisaj&iacute;sticos, hist&oacute;ricos y culturales. &ldquo;Depende de c&oacute;mo sea la ampliaci&oacute;n, podr&iacute;a darse una situaci&oacute;n como la del aeropuerto de El Prat en Barcelona, donde hubo much&iacute;sima pol&eacute;mica porque <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/generalitat-aena-cierran-acuerdo-ampliar-aeropuerto-prat-inversion-3-000-millones_1_12370870.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el humedal de La Ricarda se ver&aacute; afectado</a>&rdquo;, analiza. En el caso de la Pitiusa del norte, podr&iacute;a haber nuevos impactos ac&uacute;sticos o de contaminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, pese a que las inversiones aeroportuarias a menudo se venden como &ldquo;remodelaciones para mejorar el confort de los pasajeros, as&iacute; como mejorar en eficiencia energ&eacute;tica y sostenibilidad&rdquo;, seg&uacute;n Femenia, se trata de &ldquo;una estrategia de <em>greenwashing </em>porque es verdad que se mejora la eficiencia energ&eacute;tica pero, realmente, el foco principal es el consumo energ&eacute;tico de los aeropuertos, que viene del combustible de los aviones&rdquo;. El aumento del n&uacute;mero de vuelos se podr&iacute;a dar, dice el portavoz de la Plataforma, en temporada baja o media. &ldquo;Estamos incumplimiento los retos de sostenibilidad&rdquo;, lamenta, en el contexto de crisis clim&aacute;tica. &ldquo;La parte energ&eacute;tica es bastante &iacute;nfima en cuanto al consumo energ&eacute;tico total de los aeropuertos, pero les interesa m&aacute;s hablar de infraestructura que del coste [total]&rdquo;, asevera.7
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el caso de Eivissa, el aeropuerto se sitúa dentro del Parque Natural de ses Salines, uno de los ecosistemas más ricos del Mediterráneo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El incremento en el n&uacute;mero de pasajeros prev&eacute; alcanzar los 36 millones para 2031 en el caso de Palma, tres millones m&aacute;s que en 2025. &ldquo;Este hecho es responsabilidad directa del Consell [de Mallorca] y del Govern, que fomentan en las negociaciones de las ferias de turismo para la apertura de nuevas rutas a&eacute;reas&rdquo;, advierte. &ldquo;Esto ha supuesto una gran adquisici&oacute;n de propiedades por parte de fondos extranjeros, creando una presi&oacute;n m&aacute;s elevada del mercado y un incremento de los precios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, el 38% de las viviendas vendidas entre 2007 y 2025 fueron adquiridas por ciudadanos no residentes, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. &ldquo;Un ejemplo paradigm&aacute;tico fue el vuelo directo entre Palma y Nueva York, que aument&oacute; en un <a href="https://csvconstruccion.com/es/united-flight-boosts-luxury-property-sales-in-mallorca-by-300/#:~:text=17.10.2022.%20El%20impacto%20del%20vuelo%20directo%20entre,realizado%20un%20informe%20sobre%20el%20efecto%20que" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">300%</a> la venta de vivienda de lujo en Mallorca&rdquo;, destaca. Seg&uacute;n los datos analizados por la Plataforma a trav&eacute;s de Aena, tambi&eacute;n ha habido un incremento en las frecuencias con destinos ya existentes de Alemania, Reino Unido y Francia, entre otros. Por estos motivos, la Plataforma pide limitar y decrecer en el n&uacute;mero de vuelos y pasajeros; no abrir nuevas rutas; eliminar los vuelos nocturnos; prohibir los jets privados; eliminar las subvenciones a los carburantes de la aviaci&oacute;n; frenar la promoci&oacute;n tur&iacute;stica y promover la cogesti&oacute;n aeroportuaria entre el Gobierno y el Govern.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en el aeropuerto de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en el aeropuerto de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sube el gasto tur&iacute;stico</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los datos econ&oacute;micos m&aacute;s relevantes en lo que se refiere al turismo balear es que el gasto medio de los visitantes sigue aumentando. &ldquo;Este es uno de los aspectos que m&aacute;s sorprende de manera positiva y que se da en todo el archipi&eacute;lago, incluyendo incluso nacionalidades que experimentan ca&iacute;das en los movimientos de personas&rdquo;, sostiene Rosell&oacute;, vicepresidente de CAEB en Eivissa. El empresario considera que este aspecto tiene que ver con &ldquo;el cambio de pautas de consumo&rdquo; que se ha dado desde la pandemia. Es, en su opini&oacute;n, &ldquo;una especie de cambio de la cesta de la compra, donde han primado servicios y experiencias sobre la adquisici&oacute;n de bienes materiales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el vicepresidente de la patronal empresarial balear cree que se ha instaurado la idea de que &ldquo;hay que vivir la vida&rdquo; y eso explicar&iacute;a que &ldquo;a&uacute;n cayendo una nacionalidad, como en Ibiza el caso de los alemanes, el gasto tur&iacute;stico aumente&rdquo;. Esta tendencia, apunta Rosell&oacute;, ir&iacute;a en la l&iacute;nea de lo que aspira una parte del tejido empresarial balear, en cuanto a &ldquo;crecer en valor y no en cantidad&rdquo;. &ldquo;Esta tendencia ha empezado y de ah&iacute; la sorpresa sobre los datos del IPH (que mide la carga demogr&aacute;fica real sobre el territorio), aunque hay que ser cautos y esperar a tener una serie estad&iacute;stica m&aacute;s amplia y prolongada en el tiempo para sacar conclusiones&rdquo;, matiza.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El combustible y el precio de los vuelos</strong></h2><p class="article-text">
        En el contexto de la guerra de Ir&aacute;n, 53 pa&iacute;ses han <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/53-paises-unen-fuerzas-abandonar-combustibles-fosiles-plena-crisis-guerra-iran_1_13156932.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unido fuerzas para reducir su dependencia de los combustibles f&oacute;siles</a>. Por otro lado, el presidente de la Agencia Internacional de la Energ&iacute;a (AIE), Fatih Birol, ha afirmado recientemente que a Europa le quedan &ldquo;quiz&aacute;s seis semanas de combustible para aviones&rdquo; y ha advertido que &ldquo;pronto&rdquo; <a href="https://www.eldiario.es/internacional/guerra-iran-ultima-hora-ataque-eeuu-e-israel-directo_6_13146577_1121811.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">podr&iacute;a haber cancelaciones de vuelos si los suministros de petr&oacute;leo siguen bloqueados</a>.
    </p><p class="article-text">
        Esta situaci&oacute;n podr&iacute;a terminar afectando a la temporada tur&iacute;stica. &ldquo;Estamos a las puertas de una temporada con una gran incertidumbre. Hay varias zonas de guerra en el mundo, lo que hace tambalear la econom&iacute;a de muchas familias y de muchos pa&iacute;ses&rdquo;, afirma Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, presidente de Ocio de Ibiza. En este sentido, Alicia Reina, presidenta de la Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Directores de Hoteles en Balears, asegur&oacute; en el programa <a href="https://totib3.org/play/radio/aldiapitiuses/e20260408120402" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Al Dia Piti&uuml;ses</a>, de IB3 R&agrave;dio, que &ldquo;los incrementos de las tarifas y los costes se van a trasladar al cliente final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agentes de la Guardia Civil y Vigilancia Aduanera en el aeropuerto de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agentes de la Guardia Civil y Vigilancia Aduanera en el aeropuerto de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Es innegable que, si suben las mercanc&iacute;as, suben los costes de transporte o suministros, evidentemente eso se va a tener que trasladar al precio final que tiene que pagar el viajero&rdquo;, sostuvo. En su opini&oacute;n, el reto es mantener la percepci&oacute;n que tiene el cliente de que &ldquo;lo que paga se ajusta a lo que recibe&rdquo;. &ldquo;Ese equilibrio tenemos que salvaguardarlo de alguna manera, no solo como hoteles independientes cada uno de nosotros, sino como destino&rdquo;, advirti&oacute;. Asimismo, cree que hay un tipo de turista &ldquo;al que vamos muy encaminados en la isla, que es de alto poder adquisitivo, que no va a estar tan afectado por todas estas cuestiones geopol&iacute;ticas y el incremento de costes y de precios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Rosell&oacute; conoce bien determinadas zonas de Centroam&eacute;rica, tras una experiencia laboral que pas&oacute; por M&eacute;xico, Rep&uacute;blica Dominicana y Costa Rica. La intervenci&oacute;n militar de Estados Unidos en Venezuela, que derroc&oacute; a Nicol&aacute;s Maduro, ha generado efectos tambi&eacute;n en la industria tur&iacute;stica. La nueva Doctrina Monroe que est&aacute; aplicando Donald Trump en Am&eacute;rica Latina est&aacute; golpeando especialmente a Cuba, que ha vivido una grave crisis de combustibles f&oacute;siles debido a su dependencia del crudo venezolano.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay qui&eacute;n as&iacute; lo cree y puede ser que acabe teniendo raz&oacute;n. Yo prefiero ser algo cauto y no incurrir en an&aacute;lisis tan &lsquo;mec&aacute;nicos&rsquo; y que parecen muy l&oacute;gicos&rdquo;, sostiene Rosell&oacute;, preguntado sobre si Balears podr&iacute;a recibir m&aacute;s turistas debido a la delicada situaci&oacute;n que hay en otros destinos tur&iacute;sticos. En su opini&oacute;n, puede darse este fen&oacute;meno, pero tambi&eacute;n puede haber &ldquo;efectos econ&oacute;micos en sentido contrario, como que la poblaci&oacute;n de nuestros mercados emisores tienda de por s&iacute; a retraerse y veranear en su propio pa&iacute;s, como elemento de prudencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, matiza que entre los fen&oacute;menos adversos puede darse que la evoluci&oacute;n de los precios de los combustibles &ldquo;vaya a m&aacute;s y esto encarezca el transporte y, por extensi&oacute;n, el precio de las vacaciones; o que simplemente haya dificultades de stocks en el tema del keroseno y esto obligue a ajustar trayectos, con su efecto directo en el turismo&rdquo;. &ldquo;En realidad, no sabemos nada y cada d&iacute;a desayunamos con una noticia que contradice la del d&iacute;a anterior&rdquo;, advierte el vicepresidente de CAEB en Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Apuesta por el segmento de lujo</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la crisis econ&oacute;mica de 2008, y en medio de la crisis de la eurozona, el Govern conservador de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; introdujo cambios en la ley tur&iacute;stica (2012), promovida por el conseller del ramo, Carlos Delgado (PP), y que supuso, seg&uacute;n <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/macia-blazquez-geografo-turistico-vivienda-genera-problemas-gravisimos_1_10056824.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maci&agrave; Bl&aacute;zquez</a>, catedr&aacute;tico en Geograf&iacute;a de la Universitat de les Illes Balears (UIB), &ldquo;una reconversi&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Una mejora de la calidad de la oferta que tiende a la elitizaci&oacute;n&rdquo; con el objetivo de &ldquo;atraer capitales y dar mayores tasas de beneficio a los inversores&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/duplicar-poblacion-verano-favorecer-ricos-decrecer-encrucijada-balears_1_10705596.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">afirm&oacute; a </a><a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        Para Morgan, presidenta de Amics de la Terra, tiene &ldquo;muchos impactos que son muy negativos&rdquo;. &ldquo;Aumento del precio de la vivienda, del consumo de recursos como agua y energ&iacute;a y transformaci&oacute;n del suelo en las villas y mansiones de lujo que se convierten en grandes jardines tropicales, lo que tambi&eacute;n afecta a la biodiversidad&rdquo;. Adem&aacute;s, se produce un &ldquo;aumento de emisiones, lo que afecta al cambio clim&aacute;tico&rdquo;. Por otro lado, lamenta que la gentrificaci&oacute;n tur&iacute;stica &ldquo;afecta a toda la poblaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;La m&aacute;s joven no puede planificar su futuro [en la isla] porque no tiene acceso a la vivienda&rdquo;.7
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/doble-pasajeros-10-anos-aeropuertos-baleares-baten-records-llegada-millones-personas_1_13174678.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 04:02:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="323755" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="323755" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hacia el doble de pasajeros en 10 años: los aeropuertos baleares baten récords en la llegada de millones de personas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Mallorca,Menorca,Vuelos,Aena,Aeropuertos,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Parálisis ante la crisis climática y ecosocial?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/blogs/viento-del-norte/paralisis-crisis-climatica-ecosocial_132_13176397.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/55314b1e-3936-45a7-a0e0-e167af2f7136_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Parálisis ante la crisis climática y ecosocial?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"La velocidad de los cambios culturales y tecnológicos modernos supera la capacidad de adaptación biológica. Por tanto, utilizamos mecanismos cognitivos antiguos en entornos nuevos"</p></div><p class="article-text">
        Parece como que la sociedad humana tiende a mantener sus rutinas y comportamientos habituales, viviendo &ldquo;como si nada&rdquo;, a pesar de enfrentar crisis graves y estructurales (ambientales, econ&oacute;micas o geopol&iacute;ticas) muy fuertes.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, tenemos cada vez m&aacute;s informaci&oacute;n cient&iacute;fica de c&oacute;mo estamos. El informe de la Revisi&oacute;n de la Salud Planetaria 2025 (PHC, por sus siglas en ingl&eacute;s) del Instituto Potsdam para la Investigaci&oacute;n del Impacto Clim&aacute;tico alerta de que el planeta ha superado siete de los nueve l&iacute;mites planetarios seguros. Esta evaluaci&oacute;n indica que la Tierra est&aacute; en una situaci&oacute;n cr&iacute;tica (&ldquo;cuidados intensivos&rdquo;), con una presi&oacute;n creciente en la mayor&iacute;a de sus sistemas vitales, incluyendo cambio clim&aacute;tico, p&eacute;rdida de biodiversidad y contaminaci&oacute;n. Estos tres factores interact&uacute;an entre s&iacute;, acelerando el deterioro ambiental.
    </p><p class="article-text">
        Los siete l&iacute;mites que han rebasado su &ldquo;zona segura&rdquo; muestran tendencias de aumento de presi&oacute;n, que incluyen el cambio clim&aacute;tico, la p&eacute;rdida de biodiversidad, el cambio en el uso del suelo, el ciclo del agua, el flujo de nutrientes (nitr&oacute;geno/f&oacute;sforo), la contaminaci&oacute;n qu&iacute;mica y la acidificaci&oacute;n oce&aacute;nica. Solo la carga de aerosoles y el agotamiento de la capa de ozono se mantienen dentro de los niveles operativos seguros.
    </p><p class="article-text">
        El Informe sobre los puntos de inflexi&oacute;n globales 2025 (Global Tipping Reports 2025), elaborado por 160 cient&iacute;ficos procedentes de 23 pa&iacute;ses, advierte que los arrecifes de coral ya han cruzado su punto de no retorno y que el Amazonas, los casquetes polares y la circulaci&oacute;n atl&aacute;ntica est&aacute;n peligrosamente cerca de sus propios puntos cr&iacute;ticos. Superar estos puntos de inflexi&oacute;n reduce la capacidad de la Tierra para hacer frente a la intervenci&oacute;n humana.
    </p><p class="article-text">
        Cuando en 2015 casi 200 pa&iacute;ses firmaron el Acuerdo de Par&iacute;s, el objetivo de limitar el calentamiento a 1.5 &deg;C (con un techo de 2 &deg;C) se present&oacute; como una l&iacute;nea roja para evitar impactos clim&aacute;ticos irreversibles. Pero desde entonces, las emisiones globales no solo no han disminuido, sino que han seguido aumentando, impulsadas por la quema de combustibles f&oacute;siles y un modelo econ&oacute;mico adicto al crecimiento infinito. Hoy, cient&iacute;ficos como Robert Watson, expresidente del IPCC, no dudan en declarar: &ldquo;La pol&iacute;tica clim&aacute;tica ha fracasado. El Acuerdo de Par&iacute;s est&aacute; muerto&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El problema no es solo la falta de acci&oacute;n, sino la hipocres&iacute;a estructural. Mientras los l&iacute;deres mundiales se re&uacute;nen a&ntilde;o tras a&ntilde;o en cumbres clim&aacute;ticas (COP) para repetir discursos vac&iacute;os, los subsidios a los combustibles f&oacute;siles alcanzaron $7 billones de d&oacute;lares en 2022 (FMI), y proyectos como la expansi&oacute;n de petr&oacute;leo en la Amazon&iacute;a o el carb&oacute;n en Asia demuestran que el negocio de la destrucci&oacute;n clim&aacute;tica sigue siendo m&aacute;s rentable que la transici&oacute;n ecol&oacute;gica.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de la gente parece que no quiere cambiar nada. &iquest;A qu&eacute; se debe?
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el evolucionista John Tooby, que fue un antrop&oacute;logo estadounidense que, junto a su esposa, la psic&oacute;loga Leda Cosmides, ayud&oacute; a impulsar el campo de la psicolog&iacute;a evolucionista, la velocidad de los cambios culturales y tecnol&oacute;gicos modernos supera la capacidad de adaptaci&oacute;n biol&oacute;gica. Por tanto, utilizamos mecanismos cognitivos antiguos en entornos nuevos. Nuestra mente no est&aacute; dise&ntilde;ada para gestionar riesgos civilizatorios o tendencias clim&aacute;ticas a largo plazo (50 a&ntilde;os), sino para amenazas directas y visibles (ataques, hambre inmediata&hellip;).
    </p><p class="article-text">
        La Teor&iacute;a de la Gesti&oacute;n del Terror (TMT) (Terror Management Theory), propuesta por Jeff Greenberg, Sheldon Solomon y Tom Pyszczynski en los a&ntilde;os 80, tras a&ntilde;os de investigaci&oacute;n, postula que la conciencia de nuestra propia mortalidad genera un terror existencial que el ser humano gestiona mediante defensas psicol&oacute;gicas. Cuando la amenaza de muerte es consciente, la primera reacci&oacute;n es negarla, racionalizarla o suprimir el pensamiento para reducir la ansiedad.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la citada teor&iacute;a, el miedo a la muerte es tan intenso que los individuos adoptan visiones del mundo que les permiten creer que son parte de algo duradero, reforzando sus valores y autoestima para protegerse.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a los j&oacute;venes, un estudio con 10.000 j&oacute;venes de 16 a 25 a&ntilde;os publicado en The Lancet revel&oacute; que el 84% est&aacute; al menos moderadamente preocupado por el cambio clim&aacute;tico y que el 75% considera que el futuro es aterrador. Pero esa angustia no produce siempre movimiento y activismo. Estudios recientes indican que la ansiedad clim&aacute;tica afecta desproporcionadamente a los j&oacute;venes, asoci&aacute;ndose en algunos varones con visiones m&aacute;s autoritarias ante la sensaci&oacute;n de falta de futuro. En el Estado espa&ntilde;ol, el 40% de los hombres de 18 a 34 a&ntilde;os vota a un partido clim&aacute;ticamente negacionista. Se basa en la creencia de que el futuro est&aacute; fuera de control, o es catastr&oacute;fico, por lo que se renuncia a cambiarlo.
    </p><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos tiempos cada vez m&aacute;s se habla de la solastalgia, que comenz&oacute; cuando el fil&oacute;sofo australiano Glenn Albrecht observ&oacute; c&oacute;mo la regi&oacute;n de Hunter Valley, al norte de Sidney (Australia) pas&oacute; de ser un enclave de pasto verde, animales y cielo despejado a una zona &ldquo;de sacrificio&rdquo;, industrial, ruidosa, contaminada, debido a la miner&iacute;a de carb&oacute;n. &ldquo;Las personas que viv&iacute;an all&iacute; segu&iacute;an en casa, mirando por las ventanas, pero lo que hab&iacute;an disfrutado de su entorno familiar se hab&iacute;a deteriorado. Ya no les brindaba consuelo&rdquo;, rememora en su libro &ldquo;Las emociones de la Tierra&rdquo; (MRA Ediciones, 2020).
    </p><p class="article-text">
        Lo de la solastalgia es sentir a&ntilde;oranza del lugar en el que viv&iacute;as desde el mismo lugar en el que vives. Mirar por la ventana y ver un paisaje quemado que es totalmente distinto del que ve&iacute;as unos d&iacute;as anteriores, por ejemplo. Lo que Caroline Hickman, destacada profesora de Psicolog&iacute;a Clim&aacute;tica en la Universidad de Bath (Reino Unido) y psicoterapeuta, autora principal de estudios sobre ansiedad clim&aacute;tica, defendi&eacute;ndola como una respuesta saludable y natural -no una enfermedad- ante la emergencia ambiental, viene a decir que no duele tanto la situaci&oacute;n, que obviamente duele, sino que lo que duele y genera una enorme ansiedad es que no se est&eacute; haciendo nada ante ella.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, cabe se&ntilde;alar la importancia de <a href="https://www.nonormal.org/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">la campa&ntilde;a No Normal</a>, impulsada por cient&iacute;ficos, acad&eacute;micos, divulgadores y personas comprometidas, que buscan algo muy concreto, explicar lo que est&aacute; pasando antes de que sea demasiado tarde, generar conciencia real y ayudar a las personas a entender y adaptarse ante la nueva realidad, con conferencias, charlas y mesas redondas en lo localidades de Euskal Herria y de distintas comunidades del Estado, donde se explica c&oacute;mo hemos llegado hasta aqu&iacute;, a asomarnos al abismo clim&aacute;tico, medioambiental, energ&eacute;tico y ecosocial, pero que tambi&eacute;n es un llamamiento a la acci&oacute;n de todas las personas a que se hagan conscientes y act&uacute;en frente a esta emergencia y policrisis local y global.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Julen Rekondo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/blogs/viento-del-norte/paralisis-crisis-climatica-ecosocial_132_13176397.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Apr 2026 19:46:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/55314b1e-3936-45a7-a0e0-e167af2f7136_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="516029" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/55314b1e-3936-45a7-a0e0-e167af2f7136_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="516029" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Parálisis ante la crisis climática y ecosocial?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/55314b1e-3936-45a7-a0e0-e167af2f7136_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Crisis climática,Cambio climático]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[IU denuncia la tala de árboles en Lardero: "Confirma su desprecio por cualquier compromiso real frente al cambio climático"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/iu-denuncia-tala-arboles-lardero-confirma-desprecio-compromiso-real-frente-cambio-climatico_1_13174938.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bedc3342-e39e-42c1-9957-92711f20628f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x618y869.jpg" width="1200" height="675" alt="IU denuncia la tala de árboles en Lardero: &quot;Confirma su desprecio por cualquier compromiso real frente al cambio climático&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">IU Lardero reclama que el Ayuntamiento informe con claridad de cuántos árboles han sido eliminados, por qué motivos, qué informes técnicos avalan la actuación y dónde, cuándo y cómo se van a reponer</p><p class="subtitle">Ecologistas denuncian ante la Fiscalía una tala “masiva” de árboles autóctonos en un espacio protegido de La Rioja
</p></div><p class="article-text">
        Izquierda Unida Lardero ha denunciado la tala y arranque de &aacute;rboles en la zona de Villa Patro, una actuaci&oacute;n que vuelve a poner de manifiesto, seg&uacute;n la formaci&oacute;n pol&iacute;tica, &ldquo;la falta de sensibilidad ambiental y de planificaci&oacute;n del Ayuntamiento de Lardero&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para IU Lardero, la pol&iacute;tica del Gobierno municipal del Partido Popular confirma su &ldquo;desprecio por cualquier compromiso real frente al cambio clim&aacute;tico&rdquo;. &ldquo;Mientras la ciudadan&iacute;a sufre veranos cada vez m&aacute;s duros, calles con menos sombra y espacios p&uacute;blicos cada vez m&aacute;s hostiles, el PP responde talando &aacute;rboles. No se puede hablar de un municipio habitable mientras se elimina biodiversidad, frescor y vida de nuestras calles. Luchar contra el cambio clim&aacute;tico empieza por algo tan b&aacute;sico como proteger cada &aacute;rbol, y el Partido Popular de Lardero est&aacute; demostrando justamente lo contrario&rdquo;, ha se&ntilde;alado Laura Bravo.
    </p><p class="article-text">
        Para IU Lardero, no se trata de ante un hecho aislado. &ldquo;Hace a&ntilde;os ya vimos c&oacute;mo desaparec&iacute;an &aacute;rboles sin que fueran repuestos. Ahora vuelve a ocurrir. Primero se deja deteriorar el entorno, despu&eacute;s se arranca lo que molesta y, finalmente, se nos intenta convencer de que no hab&iacute;a alternativa&rdquo;, ha se&ntilde;alado Laura Bravo, portavoz de Izquierda Unida Lardero.
    </p><p class="article-text">
        Por ello, Izquierda Unida Lardero exige al Ayuntamiento que los &aacute;rboles que causen problemas para redes de suministro sean trasplantados y ubicados en otras localizaciones del municipio, as&iacute; como, la restituci&oacute;n de los &aacute;rboles arrancados.
    </p><p class="article-text">
        IU Lardero reclama que el Ayuntamiento informe con claridad de cu&aacute;ntos &aacute;rboles han sido eliminados, por qu&eacute; motivos, qu&eacute; informes t&eacute;cnicos avalan la actuaci&oacute;n y d&oacute;nde, cu&aacute;ndo y c&oacute;mo se van a reponer.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lardero necesita m&aacute;s arbolado, no menos. M&aacute;s sombra, no m&aacute;s cemento. Y sobre todo necesita un Ayuntamiento que entienda que cuidar lo com&uacute;n no es una opci&oacute;n est&eacute;tica, sino una obligaci&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo;, ha concluido Laura Bravo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ad6bc59-c289-42ce-9cd9-ddb76dfb8029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x748y999.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ad6bc59-c289-42ce-9cd9-ddb76dfb8029_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x748y999.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ad6bc59-c289-42ce-9cd9-ddb76dfb8029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x748y999.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ad6bc59-c289-42ce-9cd9-ddb76dfb8029_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x748y999.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ad6bc59-c289-42ce-9cd9-ddb76dfb8029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x748y999.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1ad6bc59-c289-42ce-9cd9-ddb76dfb8029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x748y999.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1ad6bc59-c289-42ce-9cd9-ddb76dfb8029_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x748y999.jpg"
                    alt="Tala de árboles en Villa Patro en Lardero"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tala de árboles en Villa Patro en Lardero                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c0382e9-14bc-469c-b8ec-05f24b4cbb2e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x622y757.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c0382e9-14bc-469c-b8ec-05f24b4cbb2e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0_x622y757.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c0382e9-14bc-469c-b8ec-05f24b4cbb2e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x622y757.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c0382e9-14bc-469c-b8ec-05f24b4cbb2e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0_x622y757.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c0382e9-14bc-469c-b8ec-05f24b4cbb2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x622y757.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c0382e9-14bc-469c-b8ec-05f24b4cbb2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x622y757.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2c0382e9-14bc-469c-b8ec-05f24b4cbb2e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x622y757.jpg"
                    alt="Arboles Lardero 3"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Arboles Lardero 3                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rioja2]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/iu-denuncia-tala-arboles-lardero-confirma-desprecio-compromiso-real-frente-cambio-climatico_1_13174938.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 27 Apr 2026 09:32:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bedc3342-e39e-42c1-9957-92711f20628f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x618y869.jpg" length="240185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bedc3342-e39e-42c1-9957-92711f20628f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x618y869.jpg" type="image/jpeg" fileSize="240185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[IU denuncia la tala de árboles en Lardero: "Confirma su desprecio por cualquier compromiso real frente al cambio climático"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bedc3342-e39e-42c1-9957-92711f20628f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x618y869.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Medio ambiente,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repartiment de creuers d&#039;Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l&#039;acumulació sobre l&#039;illa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Autoritat Portuària de Balears ha realitzat una nova planificació en la zona portuària d'Eivissa per a controlar la saturació dels serveis de transport i de la ciutat mentre avança el colossal pla de transformació en el port de Palma</p><p class="subtitle">Eivissa i Menorca reben més visitants que abans de la pandèmia</p></div><p class="article-text">
        A les deu del mat&iacute;, un degoteig constant de turistes comen&ccedil;a a baixar del creuer Wind Star en el port de Palma. En tot just uns minuts, prop de 200 passatgers es dispersen per la ciutat despr&eacute;s d'atracar en l'ampliaci&oacute; de Ponent Nord, operativa des de fa mig any. &Eacute;s una escena quotidiana en temporada alta: arribades concentrades, visites r&agrave;pides i una ciutat que absorbeix, en poques hores, l'impacte d'un turisme que no pernocta a l'illa. S'acosten amb abillament senzill i delator cap a la Seu: ulleres de sol, gorra o barret i, m&eacute;s que c&agrave;mera de fotos, un <em>smartphone</em> que serveix per a capturar qualsevol monument que es posi pel mig.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fa uns anys vam anar a M&agrave;laga i des d&rsquo;all&agrave; vam fer una ruta en cotxe pels pobles blancs, per&ograve; aix&iacute; &eacute;s molt m&eacute;s f&agrave;cil&rdquo;, explica Jos&eacute; Luis, xil&egrave;, que recorre el Mediterrani amb la seva dona. En aquest viatge han passat per enclavaments com Ronda, Fuengirola, Val&egrave;ncia, Barcelona o Cartagena, a m&eacute;s de fer escala a l&rsquo;antiga ciutat internacional de T&agrave;nger. El recorregut continuar&agrave; fora del vaixell: despr&eacute;s de tornar a la ciutat comtal, volaran a Casablanca per iniciar una ruta pel Marroc amb parades a Chefchaouen, Fes i Marr&agrave;queix.
    </p><p class="article-text">
        La l&ograve;gica del viatge &eacute;s la de tots els creuers que solquen les aig&uuml;es mediterr&agrave;nies, especialment a partir d&rsquo;aquestes dates: veure molt en poc temps i amb poc o gens d&rsquo;equipatge. &ldquo;&Eacute;s m&eacute;s c&ograve;mode perqu&egrave; no has d&rsquo;anar movent les maletes&rdquo;. Al principi, el pla de Jos&eacute; Luis i Rosa Mar&iacute;a era nom&eacute;s viatjar a Espanya, per&ograve; finalment van decidir allargar l&rsquo;aventura pel pa&iacute;s ve&iacute;. En total, tres setmanes d&rsquo;unes heterog&egrave;nies vacances abans de posar rumb a Xile.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María i José María, de Xile, en el seu pas per Mallorca durant un viatge en creuer per Espanya i el Marroc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No nom&eacute;s a Palma, sin&oacute; al conjunt de les Balears, l&rsquo;arribada de creuers concentra en poques hores milers de visitants en destinacions ja sotmeses a una forta pressi&oacute; en temporada alta. A Eivissa, aquest estiu s&rsquo;espera que arribin a coincidir, en alguns dies, fins a tres vaixells de gran envergadura, segons informacions de l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la mateixa idea de comoditat i d&rsquo;acc&eacute;s r&agrave;pid a diferents destinacions no nom&eacute;s la tenen els turistes atrets per l&rsquo;atractiu de l&rsquo;arxip&egrave;lag. Tamb&eacute; passa a la inversa: ciutadans que pateixen el problema veuen de vegades en els creuers una possibilitat d&rsquo;impuls per al comer&ccedil; local palmes&agrave; i trien ells mateixos aquesta experi&egrave;ncia en altres destinacions.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres &mdash;de Mallorca&mdash; hem triat moltes vegades aquest tipus de viatge i ens ha semblat una bona experi&egrave;ncia&rdquo;, valora Maria Ant&ograve;nia Riera, de 61 anys, a elDiario.es. El seu marit, des de fa anys, t&eacute; aerof&ograve;bia, per la qual cosa &eacute;s una alternativa de viatge que els permet visitar molts llocs sense haver de fer la pallissa de conduir llargues dist&agrave;ncies.
    </p><p class="article-text">
        El model de turisme respon a una din&agrave;mica m&eacute;s &agrave;mplia. Guillermo Inacio, un altre viatger habitual amb formaci&oacute; en Relacions Internacionals, situa els creuers dins de les expressions m&eacute;s intenses del turisme global: permeten visitar diversos destins en poc temps, per&ograve; concentren en poques hores grans volums de persones en llocs ja molt demandats. Roma, Marsella, Ven&egrave;cia o Dubrovnik en s&oacute;n alguns exemples.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructures colossals per atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre els ocupants del Wind Star descobreixen els tresors arquitect&ograve;nics de Palma fins a les 16 hores &mdash;el vaixell t&eacute; previst partir cap a la costa catalana a les 17 hores&mdash;, el creuer romandr&agrave; amarrat al port de Palma. Durant les maniobres, l&rsquo;atracada o l&rsquo;estada, els vaixells generen emissions d&rsquo;&ograve;xids de nitrogen (NOx), &ograve;xids de sofre (SOx), part&iacute;cules fines i CO&#8322;, contribuint a la contaminaci&oacute; en entorns portuaris.
    </p><p class="article-text">
        Ho fan, a m&eacute;s, en un context en qu&egrave; la zona portu&agrave;ria desperta inter&egrave;s entre m&eacute;s de quaranta empreses internacionals, nacionals i locals &mdash;42 s&rsquo;han presentat al concurs convocat per l&rsquo;Autoritat Portu&agrave;ria de Balears (APB)&mdash; per redactar un important pla de transformaci&oacute;: el Pla Mestre d&rsquo;integraci&oacute; port-ciutat, que establir&agrave; les bases de la reordenaci&oacute; del recinte portuari en les pr&ograve;ximes d&egrave;cades.
    </p><p class="article-text">
        El proc&eacute;s de licitaci&oacute; s&rsquo;articular&agrave; en dues fases: en la primera &mdash;amb un termini m&agrave;xim de tres mesos&mdash;, l&rsquo;APB seleccionar&agrave; un m&agrave;xim de cinc equips entre les tretze candidatures presentades. En la segona fase, els equips seleccionats hauran d&rsquo;elaborar un avantprojecte t&egrave;cnic i econ&ograve;mic en qu&egrave; plantegin diferents solucions per a la reorganitzaci&oacute; del port.
    </p><p class="article-text">
        El projecte forma part de les iniciatives impulsades per l&rsquo;entitat per redefinir la relaci&oacute; entre el port i la ciutat i preveu la reordenaci&oacute; d&rsquo;aproximadament 400.000 metres quadrats del recinte portuari. Mentrestant, a la ve&iuml;na Eivissa, el port de Vila, de menor mida, es prepara per rebre aquesta temporada un total de 205 escales de creuers amb una nova planificaci&oacute; que pret&eacute;n evitar els episodis de saturaci&oacute; derivats de la coincid&egrave;ncia de diversos vaixells. En quan al port de Palma espera aquest any 517 creuers i el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diverses persones fotografien Palma en la seva arribada a la capital.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 3.000 creueristes alhora</strong></h2><p class="article-text">
        L'autoritat portu&agrave;ria ha establert un escalonament de les entrades per a evitar fluxos de m&eacute;s de 3.000 passatgers per hora, una mesura que busca garantir la mobilitat en l&rsquo;entorn portuari i reduir la pressi&oacute; sobre els serveis de transport. Ja que l&rsquo;arribada simult&agrave;nia de passatgers dels creuers es tradueix en una pressi&oacute; immediata sobre taxis, autobusos o el bus n&agrave;utic que connecta diferents zones del port. Des del sector del taxi, Toni Roig, president de la Federaci&oacute; Insular del Taxi d&rsquo;Eivissa i Formentera (FITIE), recorda, en ser preguntat per elDiario.es, que aquesta situaci&oacute; &eacute;s un problema recurrent a la ciutat d&rsquo;Eivissa. Una portaveu de la APB ha especificat a elDiario.es que &uacute;nicament hi haur&agrave; 14 dies en qu&egrave; coincidiran tres creuers i un, el 7 de juliol coincidiran quatre, si b&eacute; un aniria al moll adossat i tres d'ells s&oacute;n creuers de petit port.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vegada que coincideixen diversos creuers es dispara la mobilitat i circular per les principals vies d&rsquo;acc&eacute;s a la ciutat o cap a la zona de Marina Botafoch &mdash;coneguda com la Milla d&rsquo;Or de la piti&uuml;sa&mdash; es complica. L&rsquo;any passat es va aplicar una mesura per escalonar els horaris d&rsquo;arribada i desc&agrave;rrega de passatgers, cosa que va permetre alleujar parcialment la situaci&oacute;. Tanmateix, el volum continua sent &ldquo;molt elevat&rdquo; i es concentra exageradament en el nucli urb&agrave; de Vila, molt limitat.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; s&rsquo;hi afegeix un efecte indirecte: l&rsquo;impacte en el servei en altres municipis, on es produeixen retards com a conseq&uuml;&egrave;ncia de la concentraci&oacute; de la demanda: &ldquo;Est&agrave; clar que tot el que sigui feina &eacute;s positiu, per&ograve; som una illa, el territori &eacute;s el que &eacute;s i patim una congesti&oacute; i una densitat de tr&agrave;nsit brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És clar que tot el que sigui treball és positiu, però som una illa, el territori és el que és i sofrim una congestió i una densitat de trànsit brutal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> President de la Federació Insular del Taxi d&#039;Eivissa i Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El pla: arribades m&eacute;s escalonades</strong></h2><p class="article-text">
        Amb aquesta nova planificaci&oacute;, l&rsquo;autoritat portu&agrave;ria balear &mdash;ha explicat l&rsquo;entitat en un comunicat&mdash; busca evitar aquests pics de concentraci&oacute; i repartir l&rsquo;arribada de passatgers al llarg del dia. L&rsquo;objectiu &eacute;s reduir l&rsquo;impacte immediat que generen els desembarcaments simultanis i facilitar una circulaci&oacute; m&eacute;s fluida tant dins del port com en el seu entorn.
    </p><p class="article-text">
        Per a aix&ograve;, s&rsquo;ha establert que els creuers accedeixin a partir de les 11.30 hores &mdash;excepte excepcions autoritzades&mdash;, amb la intenci&oacute; de no coincidir amb els moments de major activitat de les l&iacute;nies regulars que connecten Eivissa amb altres punts de l&rsquo;arxip&egrave;lag i la pen&iacute;nsula. El tr&agrave;nsit de creuers continuar&agrave; concentrant-se al port de Botafoch &mdash;pantalans, dic i moll adossat&mdash;, mentre que la resta de molls continuar&agrave; destinat al transport regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitant observa la catedral de Palma durant la seva visita per la ciutat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute; &eacute;s que, en la majoria de jornades, el port rebi un o dos creuers. La coincid&egrave;ncia de tres vaixells quedar&agrave; limitada a dies concrets i es gestionar&agrave; mitjan&ccedil;ant la distribuci&oacute; hor&agrave;ria de les arribades i l'&uacute;s de diferents punts d'atracada. Nom&eacute;s en casos excepcionals podria superar-se aquesta xifra, generalment quan algun dels vaixells &eacute;s de menor grand&agrave;ria o realitza escales en horaris diferenciats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la majoria de jornades, el port d&#039;Eivissa rebrà només un o dos creuers</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;APB defensen que aquest sistema permet compatibilitzar l&rsquo;activitat tur&iacute;stica amb el funcionament del port i la mobilitat de la ciutat, en un context en qu&egrave; el tr&agrave;nsit de creuers ha anat guanyant pes a Eivissa en els darrers anys. La planificaci&oacute;, en qualsevol cas, &eacute;s flexible i es podr&agrave; ajustar en funci&oacute; de necessitats operatives o canvis en els itineraris de les navilieres, afegeixen.
    </p><p class="article-text">
        Els illencs, per la seva banda, posen en dubte la capacitat real de l&rsquo;illa per absorbir aquests volums. &ldquo;Encara que s&rsquo;adoptin mesures per reduir l&rsquo;impacte, el territori t&eacute; l&iacute;mits&rdquo;, diu Sandra, una resident. Al seu parer, l&rsquo;arribada de tres creuers simultanis &mdash;amb milers de visitants per hora&mdash; suposa una pressi&oacute; dif&iacute;cil d&rsquo;assumir en un context ja marcat per la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i una escassetat h&iacute;drica preocupant que ha deixat aquests dies (quan els hotels es preparen per obrir i omplen les seves piscines) un centenar de ve&iuml;ns sense aigua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un creuer a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La pressi&oacute; territorial, al l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;Informe de Sostenibilitat de 2024 d&rsquo;Ibiza Preservation ja advertia que el tr&agrave;nsit per carretera, la demanda h&iacute;drica i els sistemes de depuraci&oacute; funcionen al l&iacute;mit durant la temporada alta, de manera que la incorporaci&oacute; de visitants d&rsquo;un sol dia afegeix una c&agrave;rrega addicional sobre infraestructures ja tensionades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A Eivissa necessitam parlar menys de com absorbir m&eacute;s pressi&oacute; i m&eacute;s de quins s&oacute;n els l&iacute;mits ecol&ograve;gics i territorials que no haur&iacute;em de continuar sobrepassant&rdquo;, assenyala davant elDiario.es la portaveu de l&rsquo;organitzaci&oacute; mediambiental, Inma Saranova.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquests, preocupa l&rsquo;impacte sobre la biodiversitat marina, sobretot sobre la fauna, els h&agrave;bitats fr&agrave;gils i les &agrave;rees protegides. En un entorn com el d&rsquo;Eivissa, on el litoral i l&rsquo;ecosistema mar&iacute; s&oacute;n especialment vulnerables, el soroll submar&iacute;, la introducci&oacute; d&rsquo;esp&egrave;cies a trav&eacute;s de l&rsquo;aigua de llast o la contaminaci&oacute; marina &mdash;assenyalats per l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Seguretat Mar&iacute;tima (EMSA) o l&rsquo;Ag&egrave;ncia Europea de Medi Ambient (EEA) com a pressions rellevants&mdash; adquireixen un pes afegit. Aix&iacute; com la incorporaci&oacute; de noves fonts d&rsquo;abocaments en zones costaneres molt transitades d&rsquo;un Mediterrani ja molt afectat per la contaminaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A aix&ograve; se li suma la pressi&oacute; territorial provocada per l'arribada simult&agrave;nia de milers de passatgers. &ldquo;El problema no &eacute;s nom&eacute;s el vaixell, sin&oacute; l'efecte acumulatiu sobre un territori amb l&iacute;mits ecol&ograve;gics clars&rdquo;, afirmen des d'Ibiza Preservation. Aquesta saturaci&oacute;, encara que es concentri en poques hores, se suma a la c&agrave;rrega total que suporta l'illa i repta la seva capacitat real per a continuar absorbint determinats models tur&iacute;stics.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repartiment-creuers-d-eivissa-per-evitar-col-lapses-problema-no-nomes-vaixell-l-acumulacio-l-illa_1_13152766.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 20 Apr 2026 04:31:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repartiment de creuers d'Eivissa per a evitar col·lapses: “El problema no és només el vaixell, sinó l'acumulació sobre l'illa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: &quot;El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Autoridad Portuaria de Baleares ha realizado una nueva planificación en la zona portuaria de Ibiza para controlar la saturación de los servicios de transporte y de la ciudad mientras avanza el colosal plan de transformación en el puerto de Palma</p><p class="subtitle">Ibiza y Menorca reciben más visitantes que antes de la pandemia</p></div><p class="article-text">
        A las diez de la ma&ntilde;ana, un goteo constante de turistas comienza a bajar del crucero Wind Star en el puerto de Palma. En apenas unos minutos, cerca de 200 pasajeros se dispersan por la ciudad tras atracar en la ampliaci&oacute;n de Poniente Norte, operativa desde hace medio a&ntilde;o. Es una escena cotidiana en temporada alta: llegadas concentradas, visitas r&aacute;pidas y una ciudad que absorbe, en pocas horas, el impacto de un turismo que no pernocta en la isla. Se acercan con atuendo sencillo y delator hacia La Seu: gafas de sol, gorra o sombrero y, m&aacute;s que c&aacute;mara de fotos, un <em>smartphone</em> que sirve para capturar cualquier monumento que se ponga de por medio.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hace unos a&ntilde;os fuimos a M&aacute;laga y desde all&iacute; hicimos una ruta en coche por los pueblos blancos, pero as&iacute; es mucho m&aacute;s f&aacute;cil&rdquo;, cuenta Jos&eacute; Luis, chileno, que recorre el Mediterr&aacute;neo junto a su mujer. En este viaje han pasado por enclaves como Ronda, Fuengirola, Valencia, Barcelona o Cartagena, adem&aacute;s de hacer escala en la antigua ciudad internacional de T&aacute;nger. El recorrido continuar&aacute; fuera del barco: tras regresar a la ciudad condal, volar&aacute;n a Casablanca para iniciar una ruta por Marruecos con paradas en Chefchaouen, Fez y Marrakech.
    </p><p class="article-text">
        La l&oacute;gica del viaje es la de todos los cruceros que surcan aguas mediterr&aacute;neas especialmente a partir de estas fechas: ver mucho en poco tiempo y cargando con poco o nada de equipaje. &ldquo;Es m&aacute;s c&oacute;modo porque no tienes que ir moviendo las maletas&rdquo;. Al principio, el plan de Jos&eacute; Luis y Rosa Mar&iacute;a era solo viajar a Espa&ntilde;a, pero finalmente decidieron extender la aventura por el pa&iacute;s vecino. En total, tres semanas de unas vacaciones antes de poner rumbo a Chile.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_50p_1141070.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_75p_1141070.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1df17ef9-7edf-4083-be32-1f918a7eea96_16-9-aspect-ratio_default_1141070.jpg"
                    alt="Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Rosa María y José María, de Chile, en su paso por Mallorca durante un viaje en crucero por España y Marruecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No solo en Palma, sino en el conjunto de Balears, la llegada de cruceros concentra en pocas horas miles de visitantes en destinos ya sometidos a una fuerte presi&oacute;n en temporada alta. En Eivissa, este verano se espera que lleguen a coincidir, en algunos d&iacute;as, hasta tres barcos de gran envergadura, seg&uacute;n informaciones de la autoridad portuaria balear.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Pero la misma idea de comodidad y de acceso r&aacute;pido a distintos destinos no solo la albergan turistas atra&iacute;dos por el atractivo del archipi&eacute;lago. Tambi&eacute;n sucede a la inversa: ciudadanos que padecen el problema ven a veces en los cruceros una posibilidad de impulso para el comercio local palmesano y eligen ellos mismos esta experiencia en otros destinos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros -de Mallorca- hemos elegido muchas veces este tipo de viaje y nos ha parecido una buena experiencia&rdquo;, valora Maria Antonia Riera, de 61 a&ntilde;os, a elDiario.es. Su marido, desde hace a&ntilde;os, tiene aerofobia, por lo que es una alternativa de viaje que les permite visitar muchos sitios sin pegarse la paliza de conducir largos kil&oacute;metros.
    </p><p class="article-text">
        El modelo de turismo responde a una din&aacute;mica m&aacute;s amplia. Guillermo Inacio, otro viajero asiduo con formaci&oacute;n en Relaciones Internacionales, sit&uacute;a los cruceros dentro de las expresiones m&aacute;s intensas del turismo global: permiten visitar varios destinos en poco tiempo, pero concentran en pocas horas grandes vol&uacute;menes de personas en lugares ya muy demandados. Roma, Marsella, Venecia o Dubrovnik son algunos ejemplos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Infraestructuras colosales para atracar</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras los ocupantes del Wind Star descubren los tesoros arquitect&oacute;nicos de Palma hasta las 16 horas -el barco tiene previsto partir hacia la costa catalana a las 17 horas-, el crucero permanecer&aacute; amarrado en el puerto de Palma. Durante las maniobras, el atraque o la estancia, los buques generan emisiones de &oacute;xidos de nitr&oacute;geno (NOx), &oacute;xidos de azufre (SOx), part&iacute;culas finas y CO&#8322;, contribuyendo a la contaminaci&oacute;n en entornos portuarios.
    </p><p class="article-text">
        Lo hacen, adem&aacute;s, en un contexto en el que la zona portuaria despierta inter&eacute;s entre m&aacute;s de cuarenta empresas internacionales, nacionales y locales -42 se han presentado al concurso convocado por la Autoridad Portuaria de Baleares (APB)- para redactar un importante plan de transformaci&oacute;n: el Plan Maestro de integraci&oacute;n puerto-ciudad, que establecer&aacute; las bases de la reordenaci&oacute;n del recinto portuario en las pr&oacute;ximas d&eacute;cadas.
    </p><p class="article-text">
        El proceso de licitaci&oacute;n se articular&aacute; en dos fases: en la primera -con un plazo m&aacute;ximo de tres meses-, la APB seleccionar&aacute; un m&aacute;ximo de cinco equipos entre las trece candidaturas presentadas. En la segunda fase, los equipos seleccionados deber&aacute;n elaborar un anteproyecto t&eacute;cnico y econ&oacute;mico en el que planteen distintas soluciones para la reorganizaci&oacute;n del puerto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El proyecto forma parte de las iniciativas impulsadas por la entidad para redefinir la relaci&oacute;n entre el puerto y la ciudad y prev&eacute; la reordenaci&oacute;n de aproximadamente 400.000 metros cuadrados del recinto portuario.<strong> </strong>Mientras tanto, en la vecina Eivissa, el puerto de Vila, de menor tama&ntilde;o, se prepara para recibir esta temporada un total de 205 escalas de cruceros con una nueva planificaci&oacute;n que pretende evitar los episodios de saturaci&oacute;n derivados de la coincidencia de varios buques. En cuando al puerto de Palma espera este a&ntilde;o 517 barcos y el de Alcudia, dos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cad38bd-0a52-4b96-a427-d387820032f1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varias personas fotografían Palma en su llegada a la capital                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 3.000 cruceristas a la vez</strong></h2><p class="article-text">
        La autoridad portuaria ha establecido un escalonamiento de las entradas para evitar flujos de m&aacute;s de 3.000 pasajeros por hora, una medida que busca garantizar la movilidad en el entorno portuario y reducir la presi&oacute;n sobre los servicios de transporte. Ya que la llegada simult&aacute;nea de pasajeros desde los cruceros se traduce en una presi&oacute;n inmediata sobre taxis, autobuses o el bus n&aacute;utico que conecta distintas zonas del puerto. Desde el sector del taxi, Toni Roig, presidente de la Federaci&oacute;n Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE), recuerda al ser preguntado por elDiario.es que esta situaci&oacute;n es un problema recurrente en la ciudad de Eivissa. Una portavoz de la APB ha especificado a elDiario.es que &uacute;nicamente habr&aacute; 14 d&iacute;as en los que coincidir&aacute;n tres cruceros y uno, el 7 de julio, coincidir&aacute;n cuatro, si bien uno ir&iacute;a al muelle adosado y tres de ellos son cruceros de peque&ntilde;o porte.
    </p><p class="article-text">
        Roig explica que cada vez que coinciden varios cruceros se dispara la movilidad y circular por las principales v&iacute;as de acceso a la ciudad o hacia la zona de Marina Botafoch &mdash;conocida como la Milla de Oro de la pitiusa&mdash; se complica. El a&ntilde;o pasado se aplic&oacute; una medida para escalonar los horarios de llegada y descarga de pasajeros, lo que permiti&oacute; aliviar parcialmente la situaci&oacute;n. Sin embargo, el volumen sigue siendo &ldquo;muy elevado&rdquo; y se concentra exageradamente en el n&uacute;cleo urbano de Vila, muy limitado.
    </p><p class="article-text">
        A ello se suma un efecto indirecto: el impacto en el servicio en otros municipios, donde se producen retrasos como consecuencia de la concentraci&oacute;n de la demanda: &ldquo;Est&aacute; claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congesti&oacute;n y una densidad de tr&aacute;fico brutal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Está claro que todo lo que sea trabajo es positivo, pero somos una isla, el territorio es el que es y sufrimos una congestión y una densidad de tráfico brutal
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Toni Roig</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la Federación Insular del Taxi de Eivissa y Formentera (FITIE)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El plan: llegadas m&aacute;s escalonadas</strong></h2><p class="article-text">
        Con esta nueva planificaci&oacute;n, la autoridad portuaria balear -ha explicado la entidad en un comunicado- busca evitar esos picos de concentraci&oacute;n y repartir la llegada de pasajeros a lo largo del d&iacute;a. El objetivo es reducir el impacto inmediato que generan los desembarcos simult&aacute;neos y facilitar una circulaci&oacute;n m&aacute;s fluida tanto dentro del puerto como en su entorno.
    </p><p class="article-text">
        Para ello, se ha establecido que los cruceros accedan a partir de las 11.30 horas &mdash;salvo excepciones autorizadas&mdash;, con la intenci&oacute;n de no coincidir con los momentos de mayor actividad de las l&iacute;neas regulares que conectan Eivissa con otros puntos del archipi&eacute;lago y la pen&iacute;nsula. El tr&aacute;fico de cruceros seguir&aacute; concentr&aacute;ndose en el puerto de Botafoch &mdash;pantalanes, dique y muelle adosado&mdash;, mientras que el resto de muelles continuar&aacute; destinado al transporte regular.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12976dc7-6ef3-4d28-a1be-6884b2c1d18f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un visitante observa la catedral de Palma durante su visita por la ciudad                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La previsi&oacute;n es que, en la mayor&iacute;a de jornadas, el puerto reciba uno o dos cruceros. La coincidencia de tres buques quedar&aacute; limitada a d&iacute;as concretos y se gestionar&aacute; mediante la distribuci&oacute;n horaria de las llegadas y el uso de distintos puntos de atraque. Solo en casos excepcionales podr&iacute;a superarse esa cifra, generalmente cuando alguno de los barcos es de menor tama&ntilde;o o realiza escalas en horarios diferenciados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la mayoría de jornadas, el puerto de Eivissa recibirá solo uno o dos cruceros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde la APB defienden que este sistema permite compatibilizar la actividad tur&iacute;stica con el funcionamiento del puerto y la movilidad de la ciudad, en un contexto en el que el tr&aacute;fico de cruceros ha ido ganando peso en Eivissa en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. La planificaci&oacute;n, en cualquier caso, es flexible y podr&aacute; ajustarse en funci&oacute;n de necesidades operativas o cambios en los itinerarios de las navieras, a&ntilde;aden.
    </p><p class="article-text">
        Los isle&ntilde;os por su parte ponen en tela de juicio la capacidad real de la isla para absorber estos vol&uacute;menes. &ldquo;Aunque se adopten medidas para reducir el impacto, el territorio tiene l&iacute;mites&rdquo;, dice Sandra, una residente. A su juicio, la llegada de tres cruceros simult&aacute;neos &mdash;con miles de visitantes por hora&mdash; supone una presi&oacute;n dif&iacute;cil de asumir en un contexto ya marcado por la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y una escasez h&iacute;drica preocupante que ha dejado estos d&iacute;as (cuando los hoteles se preparan para abrir y llenan sus piscinas) a un centenar de vecinos sin agua, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/04/10/tres-hoteles-llenaban-piscinas-dejan-128950761.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; Diario de Ibiza</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c78155f1-3423-444d-a34f-237b7696767e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un crucero en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un crucero en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La presi&oacute;n territorial, al l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        El Informe de Sostenibilidad de 2024 de Ibiza Preservation ya advert&iacute;a de que el tr&aacute;nsito en carretera, la demanda h&iacute;drica y los sistemas de depuraci&oacute;n funcionan al l&iacute;mite durante la temporada alta, por lo que la incorporaci&oacute;n de visitantes de un solo d&iacute;a a&ntilde;ade una carga adicional sobre infraestructuras ya tensionadas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Eivissa necesitamos hablar menos de c&oacute;mo absorber m&aacute;s presi&oacute;n y m&aacute;s de cu&aacute;les son los l&iacute;mites ecol&oacute;gicos y territoriales que no deber&iacute;amos seguir sobrepasando&rdquo;, se&ntilde;ala ante elDiario.es la portavoz de la organizaci&oacute;n medioambiental, Inma Saranova.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Entre ellos, preocupa el impacto sobre la biodiversidad marina, sobre todo sobre fauna, h&aacute;bitats fr&aacute;giles y &aacute;reas protegidas. En un entorno como el de Eivissa, donde el litoral y el ecosistema marino son especialmente vulnerables, el ruido submarino, la introducci&oacute;n de especies a trav&eacute;s del agua de lastre o la contaminaci&oacute;n marina -se&ntilde;alados por la Agencia Europea de Seguridad Mar&iacute;tima (EMSA) o la Agencia Europea de Medio Ambiente (EEA) como presiones relevantes- adquieren un peso a&ntilde;adido. As&iacute; como la incorporaci&oacute;n de nuevas fuentes de vertidos en zonas costeras muy transitadas de un Mediterr&aacute;neo muy afectado ya por la contaminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        A esto se le suma la presi&oacute;n territorial provocada por la llegada simult&aacute;nea de miles de pasajeros. &ldquo;El problema no es solo el barco, sino el efecto acumulativo sobre un territorio con l&iacute;mites ecol&oacute;gicos claros&rdquo;, afirman desde Ibiza Preservation. Esta saturaci&oacute;n, aunque se concentre en pocas horas, se suma a la carga total que soporta la isla y reta su capacidad real para seguir absorbiendo determinados modelos tur&iacute;sticos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reparto-cruceros-ibiza-evitar-colapsos-problema-no-barco-acumulacion-isla_1_13151726.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 19 Apr 2026 19:38:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2327185" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2327185" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El reparto de cruceros de Ibiza para evitar colapsos: "El problema no es solo el barco, sino la acumulación sobre la isla"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ac2a38e5-2ace-4a10-9b8e-dc94a34a0e5a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Cruceros,Ibiza,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los actores clave para la acción climática en España se rearman para pelear por el futuro: “Es reversible”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/actores-clave-accion-climatica-espana-rearman-pelear-futuro-reversible_1_13151937.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f45be6ca-01e5-4cc2-842f-2d484b5ffd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los actores clave para la acción climática en España se rearman para pelear por el futuro: “Es reversible”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El ecosistema climático español quiere marcar un “nuevo rumbo” que consiga desactivar el “desencanto” de la ciudadanía con la causa, potenciado por las incesantes narrativas desinformadoras</p><p class="subtitle">La guerra en Irán evidencia la necesidad de un 'electroshock' que corte con el petróleo y ataje el cambio climático</p></div><p class="article-text">
        Tras seis a&ntilde;os de obstrucci&oacute;n continuada del relato clim&aacute;tico &mdash;cuyo comienzo lo marc&oacute; la pandemia, momento en el que la conversaci&oacute;n sobre la causa empez&oacute; a desinflarse&mdash;, una entidad se ha propuesto servir de puente en Espa&ntilde;a entre los diferentes actores del ecosistema clim&aacute;tico. Y ha dibujado un horizonte: reimpulsar el di&aacute;logo social sobre uno de los mayores desaf&iacute;os del presente en un momento en el que, pese a que hay m&aacute;s evidencia y acci&oacute;n que nunca, la ciudadan&iacute;a se siente profundamente desencantada con la lucha.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos hemos cargado la idea de futuro. El dibujo que hace la sociedad cuando se le pregunta por el futuro es el de un sitio apocal&iacute;ptico al que nadie quiere llegar&rdquo;, resum&iacute;a Cristina Monge, soci&oacute;loga y polit&oacute;loga, en un evento celebrado el pasado jueves en Madrid.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Su organizador fue <a href="https://blablalab.eu/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Bla Bla LAB</a>, un laboratorio de datos, t&aacute;cticas y narrativas por el clima &mdash;<a href="https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/ceneam/recursos/materiales/1.%20Iniciativas%20clave%20en%20comunicaci%C3%B3n%20del%20cambio%20clim%C3%A1tico.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recientemente ensalzado por el Ministerio de Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica (MITECO) como uno de los mayores referentes actuales en materia de comunicaci&oacute;n clim&aacute;tica</a>&mdash; que intentar&aacute; actuar durante el pr&oacute;ximo a&ntilde;o y medio como un &ldquo;im&aacute;n&rdquo; entre los distintos actores (hasta ahora relativamente dispersos entre s&iacute;) para facilitar el trazado de una agenda com&uacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Pensemos en este encuentro como un punto de partida&rdquo;, expres&oacute; Laura Barrera, responsable de proyectos y de comunicaci&oacute;n estrat&eacute;gica en Bla Bla LAB. Se estaba dirigiendo a m&aacute;s de una treintena de actores clave de la sociedad civil, del sector p&uacute;blico y privado, y de la academia, que asistieron a la cita. Estaban all&iacute; tanto personas del mundo de la sociolog&iacute;a y de la comunicaci&oacute;n, como del MITECO, de Greenpeace, de Moeve, o de la Federaci&oacute;n de Consumidores y Usuarios.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las narrativas desinformadoras están logrando que el debate no gire en torno a lo que tiene que girar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name"> Maribel Ángel-Moreno</span>
                                        <span>—</span> Coordinadora de la sección de Clima de Maldita.es
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como arranque, varios actores y actrices salieron a escena para representar a cuatro tipos de espa&ntilde;oles, cuatro arquetipos (<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/ocho-espanas-emergencia-climatica-visiones-comun-imaginamos_1_11968860.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de los ocho que ha prototipado el laboratorio atendiendo a c&oacute;mo percibimos en Espa&ntilde;a la emergencia clim&aacute;tica</a>), que se encuentran, en mayor o menor medida, desconectados de la causa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo soy Antonio, trabajo en una empresa de log&iacute;stica [...]. Estamos en el peor momento pol&iacute;tico de nuestra historia: entre problemas de corrupci&oacute;n, de inmigraci&oacute;n... Y sobre el cambio clim&aacute;tico, &iquest;qu&eacute;, qu&eacute; quer&eacute;is que os diga? Mis abuelos han trabajado la tierra toda la vida en su pueblo [...] Eso s&iacute; que es cuidar la tierra y cuidar nuestra patria [...]. Creo que lo que nos da sentido a los seres humanos es crear una familia, emprender, tener un trabajo y no la agenda 2030&rdquo;, expres&oacute; uno de ellos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f2506287-b205-4bcd-9d53-08a0a6773108_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f2506287-b205-4bcd-9d53-08a0a6773108_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f2506287-b205-4bcd-9d53-08a0a6773108_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f2506287-b205-4bcd-9d53-08a0a6773108_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f2506287-b205-4bcd-9d53-08a0a6773108_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f2506287-b205-4bcd-9d53-08a0a6773108_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f2506287-b205-4bcd-9d53-08a0a6773108_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Actriz interpretando uno de los arquetipos de las “ocho Españas” de Bla Bla LA"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Actriz interpretando uno de los arquetipos de las “ocho Españas” de Bla Bla LA                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Ah&iacute; es justamente donde queremos trabajar. Al final, a las personas les movilizan cosas distintas. O sea, &lsquo;Antonio&rsquo; quiere formar una familia y &lsquo;Teresa&rsquo; quiere servicios p&uacute;blicos de calidad. Es importante, entonces, incluir en la conversaci&oacute;n a personas como Antonio, adem&aacute;s de tratar de movilizarlas a trav&eacute;s de sus propios canales y c&oacute;digos&rdquo;, afirm&oacute; Fernando A. Garc&iacute;a, director de innovaci&oacute;n en Hexagonal (la consultor&iacute;a de la que nace el laboratorio).
    </p><h2 class="article-text">Del desencanto a la ilusi&oacute;n</h2><p class="article-text">
        Sin embargo, pese a la autocr&iacute;tica del sector, es crucial atender al esquema completo. <a href="https://cssn.org/wp-content/uploads/2021/04/CSSN-Briefing_-Obstruction-2.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Seg&uacute;n la Climate Social Science Network</a>, este momento de &ldquo;obstruccionismo clim&aacute;tico&rdquo;, esta pasividad social, responde tambi&eacute;n a la irrupci&oacute;n deliberada de diversos agentes <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/goteo-antiecologista-no-filtrarse-politicas-ambientales-auge-extrema-derecha_1_12132770.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en la agenda p&uacute;blica</a> para forzar un cambio de encuadre, distorsionar lo que hasta ese momento se entend&iacute;a como &ldquo;sentido com&uacute;n&rdquo;, desacreditar las medidas que se han propuesto frente a la crisis, e influir en las decisiones pol&iacute;ticas para frenar el apoyo a la causa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las narrativas desinformadoras est&aacute;n logrando que el debate no gire en torno a lo que tiene que girar&rdquo;, explic&oacute; a este diario Maribel &Aacute;ngel-Moreno, coordinadora de la secci&oacute;n de Clima de Maldita.es, fundaci&oacute;n especializada en la lucha contra la desinformaci&oacute;n. &ldquo;Se ha conseguido que la gente hable de algo que ya est&aacute; comprobado por la ciencia. Es como empezar desde el principio. Adem&aacute;s, hemos visto que durante los &uacute;ltimos fen&oacute;menos extremos, como la dana o los incendios, se ha disparado la desinformaci&oacute;n de forma extrema. De esta forma se ha intentado alejar la conversaci&oacute;n del cambio clim&aacute;tico&rdquo;, se&ntilde;alaba &Aacute;ngel-Moreno.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, sucesos como el drama de la vivienda o la crisis geopol&iacute;tica est&aacute;n abrumando a los espa&ntilde;oles, de manera que el cambio clim&aacute;tico est&aacute; quedando relegado al puesto n&uacute;mero 15 <a href="https://www.cis.es/documents/d/guest/es3492mar-pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de los principales problemas del pa&iacute;s</a>. Una de las actrices, de hecho, referenciaba en su interpretaci&oacute;n este tema: &ldquo;Yo creo que el cambio clim&aacute;tico es importante, pero tambi&eacute;n me preocupa mi salud mental. [...] Enciendo la televisi&oacute;n y me dan ganas de morirme&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El reto de desbloquear la v&iacute;a para que el relato clim&aacute;tico penetre de nuevo en la conversaci&oacute;n es, por tanto, gigante, pero Ra&uacute;l Oliv&aacute;n, director de Hexagonal, lo ve m&aacute;s que posible: &ldquo;Yo creo que tenemos que hablarle a la gente de lo que le importa, le duele, o le motiva y, sobre ello, construir una narrativa sobre el tema que ni siquiera tenga por qu&eacute; mencionar el cambio clim&aacute;tico de forma directa&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si alguien te dice que le preocupa mucho el tema del clima, no puedes saber si es de Podemos, de Sumar, del PSOE, del PP, o incluso de Vox</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Luis Aguado</span>
                                        <span>—</span> (More in Common)
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Veo que hay una primera barrera de recelo y de suspicacia hacia la problem&aacute;tica en mucha gente, pero creo que si la superamos, nos encontraremos con un caldo de cultivo que s&iacute; logre aglutinar a una mayor&iacute;a de personas en torno a esto, porque es como de sentido com&uacute;n. Y la gente tiene much&iacute;simo sentido com&uacute;n. Mucho m&aacute;s del que pensamos&rdquo;, asegura.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Luis Aguado, de la organizaci&oacute;n <a href="https://moreincommon.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">More in Common</a> &mdash;dedicada a encontrar qu&eacute; es aquello que nos une a los espa&ntilde;oles&mdash;, en nuestro pa&iacute;s el cambio clim&aacute;tico polariza mucho menos de lo que podr&iacute;amos pensar. &ldquo;Si alguien te dice que le preocupa mucho el tema del clima, no puedes saber si es de Podemos, de Sumar, del PSOE, del PP, o incluso de Vox. Eso en otros pa&iacute;ses no es as&iacute; y es importante que en Espa&ntilde;a no cambie. Para eso, por ejemplo, es vital que el Partido Popular se atreva a hablar de clima de forma ambiciosa y que lo se&ntilde;ale como un riesgo real encontrando un discurso propio&rdquo;, apuntaba en una breve ponencia.
    </p><h2 class="article-text">Dos grandes casos de &eacute;xito: Altri Non y el proyecto Hope</h2><p class="article-text">
        Pero la comunicaci&oacute;n clim&aacute;tica en Espa&ntilde;a est&aacute; muy lejos de haber fallado estrepitosamente, y hay signos de que ya est&aacute; empezando a dar con la clave. Dos iniciativas recientes as&iacute; lo demuestran: la <a href="https://www.eldiario.es/galicia/historia-victoria-ciudadana-protestas-frenaron-macrocelulosa-altri-corazon-galicia_1_13007526.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">victoria gallega contra la macrocelulosa Altri</a> y la serie documental <a href="https://hopelaserie.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Hope! Estamos a tiempo</em></a>.
    </p><p class="article-text">
        Nerea P&eacute;rez, de Greenpeace, y Saya Sauli&egrave;re, de Komons (organizaci&oacute;n hermana del proyecto Hope en su iniciativa &lsquo;Oleada por la regeneraci&oacute;n&rsquo;) explicaron por qu&eacute; cre&iacute;an que estos dos casos hab&iacute;an tenido tanto &eacute;xito. &ldquo;&lsquo;Altri Non&rsquo; es la campa&ntilde;a de Greenpeace que m&aacute;s apoyo ha recibido en una d&eacute;cada, y es que hubo algo especial en ella: No fue directamente una movilizaci&oacute;n clim&aacute;tica, &iquest;pero acaso importa? Fue una movilizaci&oacute;n por la vida, por la voluntad de decidir c&oacute;mo se quer&iacute;a vivir&rdquo;, afirm&oacute; P&eacute;rez.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">‘Altri non’ no fue directamente una movilización climática, ¿pero acaso importa? Fue una movilización por la vida, por la voluntad de decidir cómo se quería vivir</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nerea Pérez</span>
                                        <span>—</span> Greenpeace
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Los colectivos, que adem&aacute;s ven&iacute;an de mundos muy diversos, no hablaban desde el enfado ni desde la tensi&oacute;n: hablaban desde la emoci&oacute;n, desde el deseo, desde la vida. Transmit&iacute;an de una manera que no hab&iacute;amos visto nunca. Nos dio mucho que pensar&rdquo;, profundiz&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Sauli&egrave;re, por su parte, apunt&oacute; que &ldquo;hace casi un a&ntilde;o desde que se lanz&oacute; la docuserie <em>Hope!</em>&rdquo;: &ldquo;Fueron seis cap&iacute;tulos en los cuales se describieron soluciones apetecibles. Intu&iacute;amos que con su visionado la gente podr&iacute;a pasar del desencanto a la esperanza, una emoci&oacute;n muy especial y muy escasa en ese momento. Pensamos: &lsquo;&iquest;Y si pudi&eacute;ramos hacer que esas personas, ante la activaci&oacute;n de ver la serie, se encontrasen?&rsquo; y de ah&iacute; naci&oacute; la <a href="https://hoperevolution.earth/oleada-por-la-regeneracion/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oleada por la regeneraci&oacute;n</a>. Ahora hay doscientos veinte grupos de WhatsApp por toda Espa&ntilde;a organiz&aacute;ndose para intentar regenerar su territorio&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Las claves del &eacute;xito de este d&uacute;o? El enfoque territorial y el cambio de narrativa del problema a la soluci&oacute;n y de la escasez a la abundancia (poder imaginar un futuro abundante en todo aquello que sostiene la vida).
    </p><h2 class="article-text">Un nuevo rumbo</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los diversos estudios elaborados por Bla Bla LAB, incluso los perfiles m&aacute;s desencantados del panorama espa&ntilde;ol no tienen un especial &aacute;nimo por confrontar la causa. La situaci&oacute;n tiene m&aacute;s que ver con emociones como el hartazgo y/o el miedo (algunos sienten que su estilo de vida se encuentra amenazado). &ldquo;Pero es un proceso de desencanto reversible. No predomina la ira y no hay una gran masa que crea en serio que el cambio clim&aacute;tico no existe. Lo que ocurre es que hay que reconstruir la legitimidad y la confianza&rdquo;, esclarecen. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No predomina la ira y no hay una gran masa que crea en serio que el cambio climático no existe</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Laura Barrera</span>
                                        <span>—</span> Bla Bla LAB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En base a esto, hacen un llamado a todas aquellas entidades (ayuntamientos, oeneg&eacute;s, asociaciones, colectivos, comunicadores&hellip;) que est&eacute;n volcadas en la acci&oacute;n clim&aacute;tica a que se pongan en contacto con ellos si quieren coordinarse con otros agentes. La idea es crear &ldquo;metanarrativas&rdquo;, generar insumos de evidencia sobre ellas y, a partir de ah&iacute;, impulsar campa&ntilde;as (articuladas entre s&iacute; pero individualizadas) de comunicaci&oacute;n, de incidencia, y de movilizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El car&aacute;cter innovador del &ldquo;nuevo rumbo&rdquo; se subray&oacute; en el cierre del evento con una &ldquo;traducci&oacute;n po&eacute;tica de futuros posibles&rdquo;. Las organizaciones se fueron acercando a dos poetas durante toda la ma&ntilde;ana para contarles qu&eacute; tipo de futuro se imaginaban o promov&iacute;an, y ellos convirtieron sus relatos en poemas. Este fue uno de ellos, de Pablo Urizal: &ldquo;S&oacute;lo hab&iacute;a que unir los puntos/ dibujar un bosque/ florecer de la mano. [...] Hablar para esperar/ de la vida, un ma&ntilde;ana&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c7a0fc9-4c7e-48f7-8493-a4dd4c4e1a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c7a0fc9-4c7e-48f7-8493-a4dd4c4e1a3f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c7a0fc9-4c7e-48f7-8493-a4dd4c4e1a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c7a0fc9-4c7e-48f7-8493-a4dd4c4e1a3f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c7a0fc9-4c7e-48f7-8493-a4dd4c4e1a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c7a0fc9-4c7e-48f7-8493-a4dd4c4e1a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c7a0fc9-4c7e-48f7-8493-a4dd4c4e1a3f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Poemas sobre el futuro inspirados en los relatos de los invitados"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Poemas sobre el futuro inspirados en los relatos de los invitados                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ariadna Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/actores-clave-accion-climatica-espana-rearman-pelear-futuro-reversible_1_13151937.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 19:34:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f45be6ca-01e5-4cc2-842f-2d484b5ffd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="145395" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f45be6ca-01e5-4cc2-842f-2d484b5ffd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="145395" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los actores clave para la acción climática en España se rearman para pelear por el futuro: “Es reversible”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f45be6ca-01e5-4cc2-842f-2d484b5ffd4a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cambio climático,Crisis climática,Ecologismo,Ecología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Planificar el decrecimiento o sufrirlo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/planificar-decrecimiento-sufrirlo_129_13097338.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f33d632f-238d-450b-a559-b47fb2f53094_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Planificar el decrecimiento o sufrirlo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cualquier programa serio de reducción del consumo material debe llevar integrada una política redistributiva que compense las desigualdades de partida. De lo contrario, el decrecimiento se convertirá en un privilegio de quienes pueden permitírselo y en una condena para el resto</p></div><p class="article-text">
        Trabaja desde casa y no gastes tiempo conduciendo al trabajo; utiliza el transporte p&uacute;blico siempre que puedas; no circules al m&aacute;ximo de velocidad permitida; evita viajar en avi&oacute;n; modera el uso del aire acondicionado; usa la bicicleta o tus propias piernas como medio de transporte&hellip; Todas estas medidas forman parte de las demandas habituales del movimiento por el decrecimiento, pero est&aacute;n extra&iacute;das de las <a href="https://iea.blob.core.windows.net/assets/01fe3dd7-21c1-4b16-8c5b-7df1aca6d6ff/Shelteringfromoilshocks.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recomendaciones que la agencia internacional de la energ&iacute;a</a> (IEA, por sus siglas en ingl&eacute;s) ha publicado a ra&iacute;z de la actual crisis energ&eacute;tica provocada tras la guerra en Ir&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de una ir&oacute;nica convergencia entre un movimiento pol&iacute;tico ecologista &mdash;que postula que la reducci&oacute;n del consumo de energ&iacute;a y recursos naturales es una condici&oacute;n necesaria para que nuestra actividad econ&oacute;mica sea sostenible dentro de los l&iacute;mites del planeta&mdash; y una organizaci&oacute;n mainstream fundada hace m&aacute;s de medio siglo &mdash;cuyo prop&oacute;sito principal es monitorizar y garantizar la seguridad del flujo de energ&iacute;a que necesitan todas las sociedades contempor&aacute;neas&mdash;. Aunque los decrecentistas defienden estas medidas como estructurales y piensan en t&eacute;rminos ecol&oacute;gicos, mientras que la IEA considera que se trata de arreglos temporales para adaptarse a la crisis actual, no deja de ser un encuentro significativo.
    </p><p class="article-text">
        Como ocurri&oacute; con el apag&oacute;n energ&eacute;tico en Espa&ntilde;a y Portugal, la actual crisis energ&eacute;tica pone de relieve la enorme dependencia que tenemos de flujos de energ&iacute;a y recursos que normalmente son invisibles para nuestros ojos: encendemos las luces y nuestro ordenador, ponemos la calefacci&oacute;n o el aire acondicionado, nos duchamos con agua caliente y llenamos el dep&oacute;sito del coche sin apenas pararnos a pensar en todo lo que hace posible tales acciones. La energ&iacute;a nos rodea, pero nosotros la ignoramos. Por eso solemos despreocuparnos acerca de su suministro: b&aacute;sicamente lo damos por garantizado. De hecho, la mayor&iacute;a de la poblaci&oacute;n llega a prestar atenci&oacute;n solo al precio, no a las cantidades biof&iacute;sicas (las toneladas de recursos que se necesitan, por ejemplo) o su procedencia. La energ&iacute;a es la caja negra de la econom&iacute;a: un mecanismo esencial del que depende c&oacute;mo vivimos, pero cuyo funcionamiento permanece opaco para la mayor&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Lo cierto es que como especie vivimos por encima de lo que el planeta puede aguantar. De acuerdo con el &uacute;ltimo <a href="http://wmo.int/publication-series/state-of-global-climate/state-of-global-climate-2025" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>State of the Global Climate</em></a>, de la Organizaci&oacute;n Meteorol&oacute;gica Mundial, en el a&ntilde;o 2024 la concentraci&oacute;n de di&oacute;xido de carbono en la atm&oacute;sfera alcanz&oacute; su m&aacute;ximo en dos millones de a&ntilde;os. De hecho, el incremento anual en 2024 ha sido el mayor registrado desde 1957, lo que apunta hacia un futuro muy sombr&iacute;o. Y ello a pesar de que sabemos desde hace casi un siglo cu&aacute;les son las principales &mdash;y muy negativas&mdash; consecuencias de esta terrible senda. Sin embargo, los indicadores mundiales no han dejado de empeorar desde que tuvieron lugar los principales encuentros internacionales del clima &mdash;como el que llev&oacute; al Protocolo de Kioto, firmado en 1997&mdash;. Esto no quiere decir que lo que se haya hecho hasta ahora sea in&uacute;til &mdash;en absoluto: todo suma y cada d&eacute;cima de temperatura que no suba es una contribuci&oacute;n bienvenida&mdash;, pero s&iacute; que es claramente insuficiente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Nuestro sistema econ&oacute;mico global sigue descarrilado, y el consecuente ajuste de los par&aacute;metros del Sistema-Tierra implica ya unas consecuencias irreversibles para millones de especies&hellip; y no menos peligrosas para los humanos. Este horizonte es especialmente dif&iacute;cil para los humanos m&aacute;s pobres dentro de cada sociedad y para aquellos que viven en las regiones m&aacute;s afectadas por el calentamiento global. La crisis ecol&oacute;gica, o crisis ecosocial, es de mucho mayor alcance y profundidad que la crisis energ&eacute;tica desatada por la guerra en Ir&aacute;n. Y eso es lo que m&aacute;s sorprende de todo: que el pensamiento mainstream es capaz de proponer soluciones extraordinarias que deber&iacute;an haber sido incorporadas desde hace mucho tiempo como parte de las medidas cotidianas y normales.
    </p><p class="article-text">
        Ahora bien, es fundamental entender que las medidas de reducci&oacute;n de demanda no son socialmente neutras. No es lo mismo pedir teletrabajo a quien tiene un empleo de oficina que a quien trabaja en un almac&eacute;n o conduce un cami&oacute;n; no es lo mismo recomendar el uso de transporte p&uacute;blico a quien vive en una ciudad con red de metro que a quien habita en un pueblo mal conectado de la Espa&ntilde;a vaciada. Si no se tiene en cuenta esta asimetr&iacute;a, el riesgo es evidente: que el ajuste lo paguen quienes menos han contribuido al problema y/o menos recursos tienen para adaptarse. Por eso cualquier programa serio de reducci&oacute;n del consumo material debe llevar integrada una pol&iacute;tica redistributiva que compense las desigualdades de partida. De lo contrario, el decrecimiento se convertir&aacute; en un privilegio de quienes pueden permit&iacute;rselo y en una condena para el resto.
    </p><p class="article-text">
        En todo caso, los gobiernos actuales podr&iacute;an hacer de la necesidad virtud, y aprovechar la crisis actual para abordar algunos retos fundamentales. Casi la mitad del petr&oacute;leo que se consume en la Uni&oacute;n Europea procede del transporte por carretera, de modo que las emisiones podr&iacute;an disminuir enormemente con una intervenci&oacute;n dr&aacute;stica en ese sector. Seg&uacute;n la IEA, solo con el teletrabajo en aquellos puestos que se lo pueden permitir se reducir&iacute;a hasta un 6% del consumo total por veh&iacute;culos; otro 6% podr&iacute;a alcanzarse con una reducci&oacute;n de 10 km/h de la velocidad m&aacute;xima; otro 3% promoviendo transporte p&uacute;blico; y hasta un 8% adicional con medidas como compartir veh&iacute;culos, conducci&oacute;n m&aacute;s eficiente y revisiones de neum&aacute;ticos. La IEA est&aacute; pensando en t&eacute;rminos de reducci&oacute;n de consumo de petr&oacute;leo, para depender menos de las importaciones, pero ello tambi&eacute;n implica una reducci&oacute;n de las emisiones. Es ah&iacute; donde el decrecimiento se encuentra con la seguridad energ&eacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        Por lo general los gobiernos han optado siempre por mirar a las pol&iacute;ticas de oferta, como la producci&oacute;n de veh&iacute;culos el&eacute;ctricos y los cambios en las fuentes energ&eacute;ticas de las grandes industrias. Esas medidas son necesarias, pero tambi&eacute;n pueden y deben ir acompa&ntilde;adas de medidas de demanda, como las planteadas en el informe de la IEA. Y aqu&iacute; los efectos ser&iacute;an mucho m&aacute;s r&aacute;pidos, pero exigir&iacute;an igualmente una determinaci&oacute;n importante. Por ejemplo, es central que exista una inversi&oacute;n multimillonaria en el transporte p&uacute;blico a fin de que sea una alternativa viable al veh&iacute;culo particular &mdash;especialmente a los motores de combusti&oacute;n interna&mdash;. Eso ayudar&iacute;a, por cierto, a evitar los innumerables problemas de calidad del servicio en la red ferroviaria. Hay que dise&ntilde;ar nuevas redes y conexiones, garantizar mayores frecuencias y, sobre todo, priorizar aquellas infraestructuras que muevan mayor volumen de personas. Las inercias juegan en nuestra contra, ya que las geograf&iacute;as urbanas de las ciudades se han dise&ntilde;ado como si la era de los combustibles f&oacute;siles fuera a durar para siempre; de modo que adaptar la movilidad a los nuevos tiempos es un reto enorme.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los bancos centrales y la Uni&oacute;n Europea &ldquo;encontraron&rdquo; fondos suficientes para rescatar bancos durante la crisis financiera de 2008. Algo parecido ocurri&oacute; en 2020 cuando el mundo se paraliz&oacute; a consecuencia de la pandemia, y los gobiernos pusieron en marcha planes de est&iacute;mulo multimillonarios. Ahora deber&iacute;amos hacer exactamente lo mismo, incluso con m&aacute;s raz&oacute;n y urgencia. Pero no solo por la guerra de Ir&aacute;n, sino por la crisis ecosocial que es el tel&oacute;n de fondo. Aunque el decrecimiento quiere decir mucho m&aacute;s que reducci&oacute;n de consumo de energ&iacute;a y recursos naturales, este es precisamente uno de los aspectos que deben abordarse con celeridad. Y esta es una oportunidad inmensa para hacerlo.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, las medidas que el pensamiento convencional propone como respuestas de emergencia son el tipo de transformaciones que deber&iacute;an constituir la normalidad de cualquier pol&iacute;tica econ&oacute;mica responsable. Se trata de reconocer que o gestionamos el descenso del consumo material de forma ordenada, democr&aacute;tica y justa, o ser&aacute;n las propias crisis &mdash;energ&eacute;ticas, clim&aacute;ticas, geopol&iacute;ticas&mdash; las que impongan ese ajuste de manera ca&oacute;tica y desigual. El decrecimiento, lejos de ser una utop&iacute;a ingenua, es sencillamente uno de los nombres pol&iacute;ticos que le damos al reconocimiento de los l&iacute;mites f&iacute;sicos del planeta. El metabolismo material de nuestras sociedades tarde o temprano sufrir&aacute; una reducci&oacute;n de la energ&iacute;a y de los recursos consumidos, pero el tiempo que tenemos por delante es lo que nos permite decidir c&oacute;mo y para qui&eacute;nes ser&aacute;n m&aacute;s intensos esos ajustes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Garzón Espinosa]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/planificar-decrecimiento-sufrirlo_129_13097338.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Mar 2026 21:07:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f33d632f-238d-450b-a559-b47fb2f53094_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1109245" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f33d632f-238d-450b-a559-b47fb2f53094_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1109245" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Planificar el decrecimiento o sufrirlo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f33d632f-238d-450b-a559-b47fb2f53094_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Crecimiento económico,Guerra en Irán,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La felicracia en tiempos de guerra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/opinion/felicracia-tiempos-guerra_1_13079872.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d5dbaae-ed4b-4117-986c-17f627b7c510_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La felicracia en tiempos de guerra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 20 de marzo se celebra el Día Internacional de la Felicidad, instaurado por la Asamblea General de las Naciones Unidas para reconocer que el bienestar y la felicidad constituyen aspiraciones universales de la humanidad y deberían formar parte de las políticas públicas</p><p class="subtitle">La vía de la felicidad</p></div><p class="article-text">
        La intenci&oacute;n es loable. Nadie podr&iacute;a oponerse a que los gobiernos se preocupen por la vida digna de sus ciudadan&iacute;as. Sin embargo, conviene preguntarse qu&eacute; significa hoy ser feliz en un mundo atravesado por la incertidumbre, la desigualdad y la violencia. Mientras se organizan actos institucionales, campa&ntilde;as publicitarias y mensajes inspiradores en redes sociales, las im&aacute;genes de la guerra vuelven a ocupar nuestras pantallas. Irak, una vez m&aacute;s, se suma a una larga lista de escenarios donde la vida cotidiana queda suspendida por la violencia. Ante esa realidad, el contraste resulta inc&oacute;modo: &iquest;puede celebrarse la felicidad como si fuese un estado disponible para todos por igual? &iquest;O estamos ante una idea cada vez m&aacute;s desvinculada de las condiciones reales de existencia de millones de personas?
    </p><p class="article-text">
        En las sociedades occidentales contempor&aacute;neas parece haberse consolidado un fen&oacute;meno parad&oacute;jico: la obligaci&oacute;n de ser feliz. La felicidad ha dejado de ser una aspiraci&oacute;n personal para convertirse en un mandato social. No basta con vivir razonablemente bien; es necesario aparentarlo, exhibirlo y demostrarlo p&uacute;blicamente. La tristeza, la duda o el cansancio se interpretan como fallos individuales m&aacute;s que como reacciones leg&iacute;timas ante un contexto complejo y cambiante. Esta l&oacute;gica produce lo que podr&iacute;amos denominar una felicracia, un orden cultural en el que la felicidad funciona como criterio de normalidad y como instrumento de regulaci&oacute;n social. En las sociedades felicr&aacute;ticas, el malestar se privatiza y se medicaliza, mientras las causas estructurales &mdash;precariedad laboral, desigualdad econ&oacute;mica, deterioro de los v&iacute;nculos comunitarios o incertidumbre global&mdash; quedan fuera del foco. Si no somos felices, el problema parece estar en cada uno de nosotros, no en las condiciones que nos rodean.
    </p><p class="article-text">
        La industria del bienestar, el coaching motivacional y la cultura de la autooptimizaci&oacute;n alimentan esta narrativa. Se nos invita a gestionar emociones, a entrenar la mente, a reinventarnos de modo constante. Todo ello puede ser &uacute;til en determinados contextos, pero tambi&eacute;n contribuye a desplazar la responsabilidad desde lo colectivo hacia lo individual. En lugar de transformar las circunstancias que generan sufrimiento, se nos pide que aprendamos a soportarlas con una sonrisa. Las redes sociales amplifican este fen&oacute;meno hasta convertir la felicidad en una performance permanente. Las vidas se editan, se filtran y se exponen como escaparates de plenitud. El &eacute;xito se mide en visibilidad; la autoestima, en aprobaci&oacute;n digital. Nunca hab&iacute;amos tenido tanto acceso a la vida de los dem&aacute;s y, sin embargo, nunca hab&iacute;a sido tan f&aacute;cil sentirse insuficiente.
    </p><p class="article-text">
        La paradoja es evidente: en un mundo hiperconectado, la soledad aumenta; en una cultura que glorifica el bienestar, crecen los problemas de salud mental; en sociedades materialmente pr&oacute;speras, se extiende la sensaci&oacute;n de inseguridad vital. No se trata de negar los avances ni de idealizar el sufrimiento, sino de reconocer que la felicidad no puede sostenerse &uacute;nicamente sobre el consumismo o el productivismo. El contraste con la guerra hace a&uacute;n m&aacute;s visible esta fragilidad conceptual. All&iacute; donde la supervivencia es la prioridad, la felicidad deja de ser un objetivo abstracto para convertirse, en el mejor de los casos, en un instante fugaz: un alto el fuego, un reencuentro familiar, una noche sin bombardeos. Tal vez esa perspectiva deber&iacute;a interpelarnos. &iquest;Qu&eacute; entendemos realmente por bienestar cuando nuestras preocupaciones cotidianas giran en torno a metas de realizaci&oacute;n personal mientras otros luchan simplemente por seguir con vida?
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n de la ONU que instaur&oacute; esta jornada subraya la necesidad de un crecimiento socioecon&oacute;mico inclusivo, equitativo y sostenible. Es un recordatorio de que la felicidad no es solo un asunto emocional, sino tambi&eacute;n pol&iacute;tico. Requiere instituciones s&oacute;lidas, derechos efectivos, cohesi&oacute;n social y paz. Sin estas bases, cualquier discurso sobre el bienestar corre el riesgo de convertirse en mera ret&oacute;rica vac&iacute;a. Quiz&aacute; el mayor peligro de la felicracia no sea la b&uacute;squeda de la felicidad en s&iacute; misma, sino su banalizaci&oacute;n. Cuando todo debe ser positivo, lo negativo se invisibiliza; cuando todo debe inspirar, la cr&iacute;tica se vuelve inc&oacute;moda; cuando la felicidad se convierte en obligaci&oacute;n, la libertad de no estar bien desaparece. Y sin esa libertad, resulta dif&iacute;cil construir sociedades verdaderamente humanas.
    </p><p class="article-text">
        No se trata de renunciar a la alegr&iacute;a ni de caer en el pesimismo. Se trata de recuperar una concepci&oacute;n m&aacute;s honesta y compleja de la experiencia humana, en la que el bienestar conviva con la vulnerabilidad, la esperanza con la incertidumbre y el gozo con el duelo. Tal vez la felicidad m&aacute;s profunda no sea la que se exhibe, sino la que permite reconocer la fragilidad propia y ajena sin negarla. En tiempos de guerra, crisis clim&aacute;tica y transformaciones tecnol&oacute;gicas aceleradas, celebrar la felicidad deber&iacute;a significar algo m&aacute;s que repetir consignas optimistas. Deber&iacute;a implicar el compromiso de construir condiciones de vida dignas para todas las personas, no solo para quienes han tenido la fortuna de nacer en contextos favorables, como nos ocurre a los occidentales. Si el 20 de marzo ha de tener alg&uacute;n sentido, tal vez sea este: recordar que la felicidad no puede imponerse ni decretarse, que no es un producto ni un indicador aislado, y que solo puede florecer all&iacute; donde existen justicia, seguridad y comunidad. Sin esos cimientos, la felicidad corre el riesgo de convertirse en una ilusi&oacute;n obligatoria, un espejismo confortable que nos distrae mientras el mundo arde.
    </p><p class="article-text">
        Y quiz&aacute;, precisamente por eso, convenga preguntarse no solo c&oacute;mo ser felices, sino en qu&eacute; tipo de sociedad es posible serlo de verdad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Cambero, sociólogo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/opinion/felicracia-tiempos-guerra_1_13079872.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Mar 2026 06:28:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d5dbaae-ed4b-4117-986c-17f627b7c510_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="77841" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d5dbaae-ed4b-4117-986c-17f627b7c510_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="77841" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La felicracia en tiempos de guerra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d5dbaae-ed4b-4117-986c-17f627b7c510_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Felicidad,ONU - Organización de las Naciones Unidas,Guerras,Crisis climática,Ron DeSantis]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La influencia humana también alcanza a la rotación del planeta y está estirando la duración de cada día a un ritmo que no se había visto en millones de años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/influencia-humana-alcanza-rotacion-planeta-estirando-duracion-dia-ritmo-no-habia-millones-anos-pm_1_13078514.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/113e5b36-5907-48c3-8d62-cad27b6b90a9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La influencia humana también alcanza a la rotación del planeta y está estirando la duración de cada día a un ritmo que no se había visto en millones de años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Milisegundos - Un grupo académico europeo observa que el aumento térmico ligado a actividad industrial provoca una extensión medible en cada jornada, con registros actuales que superan cualquier referencia desde hace millones de años</p><p class="subtitle">Astrónomos captan una colisión entre planetas de otro sistema solar similar al que dio origen a la Luna
</p></div><p class="article-text">
        El reparto de la masa en un cuerpo cambia la velocidad a la que ese cuerpo da vueltas sobre s&iacute; mismo. La <strong>Tierra</strong> gira sobre su eje y ese movimiento define lo que se considera un d&iacute;a, aunque ese ciclo no mantiene siempre la misma duraci&oacute;n exacta. El<strong> formato de 24 horas</strong> sirve como referencia estable, pero no coincide de forma perfecta con lo que ocurre en cada momento. 
    </p><p class="article-text">
        Ese desfase se explica porque el <strong>planeta no es r&iacute;gido ni est&aacute;tico</strong>, ya que su interior, sus oc&eacute;anos y su atm&oacute;sfera cambian con el tiempo. Cada uno de esos cambios altera ligeramente el ritmo del giro. Esa variaci&oacute;n existe desde hace millones de a&ntilde;os y se mide con instrumentos muy precisos. La explicaci&oacute;n detallada de ese ajuste requiere observar c&oacute;mo cambia el planeta en su conjunto.
    </p><h2 class="article-text">Un estudio reciente detecta un alargamiento sin precedentes en millones de a&ntilde;os</h2><p class="article-text">
        Ese comportamiento variable del giro llev&oacute; a un equipo de la<em> University of Vienna </em>y <em>ETH Zurich</em> a estudiar el fen&oacute;meno con m&aacute;s detalle, y su trabajo publicado en <em><strong>Journal of Geophysical Research Solid Earth</strong></em> concluye que el <strong>calentamiento global est&aacute; alargando los d&iacute;as</strong> a un ritmo que no se hab&iacute;a visto en 3,6 millones de a&ntilde;os.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5da0ff2-ae3e-4550-98b8-d6099f142521_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5da0ff2-ae3e-4550-98b8-d6099f142521_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5da0ff2-ae3e-4550-98b8-d6099f142521_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5da0ff2-ae3e-4550-98b8-d6099f142521_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5da0ff2-ae3e-4550-98b8-d6099f142521_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f5da0ff2-ae3e-4550-98b8-d6099f142521_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f5da0ff2-ae3e-4550-98b8-d6099f142521_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El deshielo está afectando en este proceso"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El deshielo está afectando en este proceso                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los investigadores identificaron a la actividad humana como la causa principal de ese cambio reciente. La <strong>variaci&oacute;n es peque&ntilde;a</strong>, pero medible, y alcanza unos <strong>1,33 milisegundos por siglo</strong> en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas. Esa cifra, aunque m&iacute;nima en apariencia y parezca que no vaya a ser nunca relevante para la vida, permite comparar el presente con registros antiguos y detectar una diferencia clara frente a etapas anteriores.
    </p><h2 class="article-text">Los f&oacute;siles marinos permiten reconstruir cambios antiguos del movimiento terrestre</h2><p class="article-text">
        Para reconstruir esos cambios antiguos, el equipo analiz&oacute; <strong>restos f&oacute;siles de foramin&iacute;feros bent&oacute;nicos,</strong> organismos marinos microsc&oacute;picos que dejan conchas con informaci&oacute;n qu&iacute;mica del entorno en el que vivieron. <strong>Mostafa Kiani Shahvandi</strong>, del departamento de Meteorolog&iacute;a y Geof&iacute;sica de la<em> University of Vienna</em>, explic&oacute; que &ldquo;a partir de la composici&oacute;n qu&iacute;mica de los f&oacute;siles de foramin&iacute;feros, podemos<strong> inferir las variaciones del nivel del mar </strong>y derivar los cambios en la duraci&oacute;n del d&iacute;a&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Ese m&eacute;todo permiti&oacute; traducir datos geol&oacute;gicos en informaci&oacute;n sobre la rotaci&oacute;n del planeta. Adem&aacute;s, los investigadores utilizaron un modelo de difusi&oacute;n basado en principios f&iacute;sicos para reducir la incertidumbre de los datos antiguos y ajustar los c&aacute;lculos a procesos reales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85ce2975-0cfd-45fa-a3e8-84f19e3a5d58_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85ce2975-0cfd-45fa-a3e8-84f19e3a5d58_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85ce2975-0cfd-45fa-a3e8-84f19e3a5d58_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85ce2975-0cfd-45fa-a3e8-84f19e3a5d58_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/85ce2975-0cfd-45fa-a3e8-84f19e3a5d58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/85ce2975-0cfd-45fa-a3e8-84f19e3a5d58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/85ce2975-0cfd-45fa-a3e8-84f19e3a5d58_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Tierra no gira 24 horas como tal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Tierra no gira 24 horas como tal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El efecto de estos cambios no se percibe en la vida cotidiana, pero <strong>afecta a sistemas que dependen de una sincronizaci&oacute;n</strong> precisa.<strong> Benedikt Soja</strong>, profesor de Geodesia Espacial en <em>ETH Zurich</em>, indic&oacute; que &ldquo;aunque los cambios son solo de milisegundos, pueden causar problemas en &aacute;reas como la navegaci&oacute;n espacial&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Sistemas como el GPS o el seguimiento de sat&eacute;lites necesitan conocer con exactitud la posici&oacute;n de la Tierra en cada instante, y una variaci&oacute;n en su giro introduce errores si no se corrige. Las previsiones apuntan a que, hacia finales del siglo XXI, el <strong>impacto del clima en la duraci&oacute;n del d&iacute;a podr&iacute;a superar al efecto gravitatorio de la Luna</strong>.
    </p><h2 class="article-text">El deshielo desplaza grandes vol&uacute;menes de agua lejos del eje terrestre</h2><p class="article-text">
        El origen f&iacute;sico del fen&oacute;meno se entiende a partir del <strong>movimiento del agua en el planeta</strong>. Cuando el hielo de los polos y de los glaciares se funde, el agua se desplaza hacia los oc&eacute;anos y se reparte m&aacute;s lejos del eje de rotaci&oacute;n. Ese cambio en la distribuci&oacute;n de la masa reduce la velocidad del giro. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Kiani Shahvandi </strong>compar&oacute; este proceso al afirmar que &ldquo;la Tierra se comporta como una patinadora que gira m&aacute;s despacio cuando extiende los brazos&rdquo;. Ese desplazamiento de masa act&uacute;a como un<strong> freno progresivo sobre la rotaci&oacute;n terrestre</strong>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64d5623e-86ea-4764-ad6e-0d27cc5315a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64d5623e-86ea-4764-ad6e-0d27cc5315a3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64d5623e-86ea-4764-ad6e-0d27cc5315a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64d5623e-86ea-4764-ad6e-0d27cc5315a3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64d5623e-86ea-4764-ad6e-0d27cc5315a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64d5623e-86ea-4764-ad6e-0d27cc5315a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64d5623e-86ea-4764-ad6e-0d27cc5315a3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La actividad humana acelera cambios medibles en el ritmo de rotación"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La actividad humana acelera cambios medibles en el ritmo de rotación                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los registros obtenidos muestran que, durante los ciclos de hielo del Cuaternario, el planeta ya experiment&oacute; cambios en la duraci&oacute;n del d&iacute;a debido al crecimiento y la desaparici&oacute;n de grandes capas de hielo. Sin embargo, el ritmo actual destaca frente a ese pasado. 
    </p><p class="article-text">
        El an&aacute;lisis indica que solo hace unos dos millones de a&ntilde;os se alcanz&oacute; un cambio similar, aunque sin superar el nivel actual. La rapidez del aumento reciente<strong> sit&uacute;a este periodo fuera de los patrones </strong>habituales de los &uacute;ltimos 3,6 millones de a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text">La duraci&oacute;n est&aacute;ndar de 24 horas funciona como una referencia aproximada</h2><p class="article-text">
        La idea de un d&iacute;a de 24 horas funciona como una convenci&oacute;n &uacute;til, pero la rotaci&oacute;n real del planeta no encaja exactamente en ese valor fijo. La duraci&oacute;n del d&iacute;a depende de fuerzas externas, como la atracci&oacute;n de la Luna, y de procesos internos que alteran la distribuci&oacute;n de la masa. 
    </p><p class="article-text">
        La suma de todos esos factores produce peque&ntilde;as variaciones continuas. Por si eso fuera poco, en la actualidad, el <strong>calentamiento global introduce un cambio adicional </strong>que se suma a los mecanismos naturales y modifica el ritmo de giro en una escala m&iacute;nima, aunque ya se puede detectar con mediciones actuales
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Héctor Farrés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/influencia-humana-alcanza-rotacion-planeta-estirando-duracion-dia-ritmo-no-habia-millones-anos-pm_1_13078514.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Mar 2026 14:40:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/113e5b36-5907-48c3-8d62-cad27b6b90a9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="129064" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/113e5b36-5907-48c3-8d62-cad27b6b90a9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="129064" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La influencia humana también alcanza a la rotación del planeta y está estirando la duración de cada día a un ritmo que no se había visto en millones de años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/113e5b36-5907-48c3-8d62-cad27b6b90a9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Calentamiento global,Cambio climático,Crisis climática,Geología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Cómo de preparado está tu municipio frente a temporales como las últimas borrascas? Estas son las claves]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/preparado-municipio-frente-temporales-ultimas-borrascas-son-claves_1_13019057.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c434e4c0-c505-4ea2-a900-7bafc034e224_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Cómo de preparado está tu municipio frente a temporales como las últimas borrascas? Estas son las claves"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Consultar información como el diagnóstico de riesgos de una comunidad o atender a ciertos elementos concretos puede servirnos de ayuda a la hora de entender lo vulnerable que es nuestra localidad ante fenómenos meteorológicos extremos
</p><p class="subtitle">Qué tienen que ver la corriente en chorro y el cambio climático con el tren de borrascas que azota España
</p></div><p class="article-text">
        Hasta una <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/ver-corriente-chorro-cambio-climatico-tren-borrascas-azota-espana_1_12962100.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decena de temporales han azotado la pen&iacute;nsula</a> durante mes y medio, dejando municipios anegados, desalojos, da&ntilde;os materiales y algunas v&iacute;ctimas. Un <a href="https://climate-advisory-board.europa.eu/reports-and-publications/strengthening-resilience-to-climate-change-recommendations-for-an-effective-eu-adaptation-policy-framework" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">nuevo informe</a> del Comit&eacute; Cient&iacute;fico Consultivo Europeo sobre el Cambio Clim&aacute;tico urge a la Uni&oacute;n Europea a &ldquo;reforzar su marco pol&iacute;tico para una adaptaci&oacute;n eficaz y coherente&rdquo;, unos deberes que se han ido aplazando durante demasiado tiempo. En el primer an&aacute;lisis integral de nuestro pa&iacute;s que identifica los riesgos asociados al clima (<a href="https://ericc.adaptecca.es/informe-completo" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la ERICC</a>, publicada el a&ntilde;o pasado) ya se se&ntilde;alaba que Espa&ntilde;a se sit&uacute;a &ldquo;entre las regiones europeas con mayor exposici&oacute;n y sensibilidad clim&aacute;tica&rdquo; y que &ldquo;las ciudades se enfrentan a un conjunto diverso de peligros que var&iacute;an seg&uacute;n su ubicaci&oacute;n geogr&aacute;fica y caracter&iacute;sticas&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Episodios como el tren de borrascas que hemos sufrido lo reafirman, pues ha dejado a su paso decenas de miles de personas evacuadas; al menos una v&iacute;ctima mortal (15 en Portugal); viviendas y redes viarias y ferroviarias da&ntilde;adas; hect&aacute;reas y hect&aacute;reas de cultivos anegados; un r&eacute;cord hist&oacute;rico de precipitaciones en localidades como Grazalema (C&aacute;diz); y un desembolso de 1.780 millones de fondos p&uacute;blicos en ayudas para la reconstrucci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No se puede afirmar que el número de borrascas vaya a aumentar en términos globales, pero las lluvias asociadas a ellas sí podrían ser cada vez más intensas
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rubén del Campo</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de la AEMET
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        No obstante, Rub&eacute;n del Campo, portavoz de la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (AEMET), explica que de momento &ldquo;no se puede afirmar que el n&uacute;mero de borrascas vaya a aumentar en t&eacute;rminos globales&rdquo; a partir de ahora (aunque s&iacute;, quiz&aacute;s, ocurra en las latitudes m&aacute;s altas). &ldquo;Lo que s&iacute; que est&aacute; m&aacute;s claro es que las lluvias asociadas a ellas podr&iacute;an ser cada vez m&aacute;s intensas&rdquo;. En cuanto a si se espera que las r&aacute;fagas de viento puedan ser tambi&eacute;n cada vez m&aacute;s fuertes durante estos fen&oacute;menos, afirma que hay mucha incertidumbre y que de momento &ldquo;no est&aacute; nada claro&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Lo que s&iacute; lo est&aacute; es que la nueva realidad clim&aacute;tica del pa&iacute;s &mdash;que lleva ya a&ntilde;os manifest&aacute;ndose&mdash; est&aacute; sirviendo de espejo para nuestros municipios. En este sentido, los expertos apuntan a que hay varios elementos que pueden ayudarnos a hacernos una idea del nivel de vulnerabilidad o resiliencia de nuestra localidad.
    </p><h2 class="article-text">Diagn&oacute;stico de riesgos y planificaci&oacute;n urbana</h2><p class="article-text">
        &ldquo;Para empezar, habr&iacute;a que revisar si la provincia o comunidad aut&oacute;noma en la que estamos ubicados tiene elaborado alg&uacute;n diagn&oacute;stico exhaustivo y actualizado de riesgos del cambio clim&aacute;tico&rdquo;, explica Efr&eacute;n Feliu, gerente de Adaptaci&oacute;n al Cambio Clim&aacute;tico en el &aacute;rea de Ciudad, Territorio y Medio Ambiente de Tecnalia y uno de los coordinadores de la ERICC.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es crucial entender si tu municipio tiene una mayor o menor vulnerabilidad y en qué zonas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Efrén Feliu</span>
                                        <span>—</span> Coordinador de la Evaluación de Riesgos e Impactos derivados del Cambio Climático en España
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Destaca como ejemplos de referencia los diagn&oacute;sticos realizados por el <a href="https://www.euskadi.eus/contenidos/documentacion/municipios_cc/es_def/adjuntos/vulnerabilidad_municipios_cambio_climatico.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pa&iacute;s Vasco</a> y Navarra. &ldquo;Tienen un diagn&oacute;stico cuantitativo, con cartograf&iacute;a, que compara los niveles de vulnerabilidad y riesgo de cada uno de sus municipios&rdquo;. En el portal <a href="https://adaptecca.es/comunidades-autonomas" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">AdapteCCa</a> es posible acceder a este tipo de informaci&oacute;n sobre cualquier comunidad aut&oacute;noma seleccion&aacute;ndola y consultando la secci&oacute;n &ldquo;evaluaci&oacute;n de riesgos y prioridades de adaptaci&oacute;n&rdquo;. Tambi&eacute;n se puede revisar si nuestro territorio tiene (o no) alg&uacute;n Plan de Adaptaci&oacute;n regional o <a href="https://adaptecca.es/en/local-administration" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">local</a> ante la emergencia clim&aacute;tica &mdash;actualizado&mdash;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Subraya la importancia de la existencia de este tipo de informaci&oacute;n (que no todas las comunidades ofrecen) para la ciudadan&iacute;a. &ldquo;Es crucial entender si tu municipio tiene una mayor o menor vulnerabilidad y en qu&eacute; zonas&rdquo;. En este sentido, consultar los visores de inundabilidad de cada territorio &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/mapa-viviendas-zonas-inundables-riesgo-inundacion-2024-calle_1_11939089.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como el facilitado por este diario</a>&mdash; tambi&eacute;n es muy recomendable. &ldquo;Habr&aacute; menos vulnerabilidad cuanto menos ocupaci&oacute;n urbana haya en las manchas de inundaci&oacute;n&rdquo;, apunta.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, ojear el Plan de Acci&oacute;n Territorial de nuestra localidad o comunidad aut&oacute;noma es tambi&eacute;n algo que podemos hacer, pues hay gobiernos auton&oacute;micos y ayuntamientos que, pese a los avisos de la ciencia, <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/gobierno-mazon-reactivan-ladrillazo-miles-viviendas-previstas-litoral-zonas-inundables_1_12382786.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">planean seguir construyendo en terreno inundable</a>. &ldquo;Aplicar y hacer cumplir normativas de construcci&oacute;n realistas y que cumplan con los riesgos&rdquo; es esencial, advierte <a href="https://mcr2030.undrr.org/ten-essentials-making-cities-resilient" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una gu&iacute;a</a> de la Oficina de las Naciones Unidas para la Reducci&oacute;n del Riesgo de Desastres.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <!-- Lo¡d3.js -->
<script src="https://d3js.org/d3.v4.js"></script>

<link href="https://fonts.googleapis.com/css?family=Roboto:400,700|Encode+Sans:400,500,700&display=swap"
    rel="stylesheet">
<br><!-- título -->
<div class="container-title-inundaciones">
    <p class="border-inundaciones-satelite">
        &nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;&nbsp;
    </p>
    <h2>Las CCAA con más viviendas en riesgo de inundación</h2>
    <p>Porcentaje de viviendas construidas en zonas inundables sobre el total en cada comunidad autónoma
    </p>





    <div id="contenedor-curva-zonas-inundables-ccaa">
        <div id="zonas-inundables-ccaa"></div>

    </div>


    <p style="font-size:12px;text-align:left;">Fuente:
        Ministerio de Transición Ecológica, Catastro</p>


</div>


<br>
<style>
    .container-title-inundaciones {
        display: flex;
        flex-direction: column;
        justify-content: center;
        align-items: center;
        margin-bottom: 30px
    }

    .container-title-inundaciones h2 {
        max-width: 640px;
        width: 100%;
        text-align: left;
        color: #000000;
        font-size: 31px;
        margin: 15px 0px 0px 0px;
        font-family: Sanomat-Bold, Georgia;
        font-weight: 400;
        text-align: left
    }


    .container-title-inundaciones h4 {
        width: 100%;
        text-align: left;
        color: #444444;
        font-size: 14px;
        margin: 30px 0px 0px 0px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        font-weight: 700;
        text-align: left;
    }



    .container-title-inundaciones p {
        max-width: 640px;
        width: 100%;
        text-align: left;
        font-size: 14px;
        text-align: left;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        line-height: 18px;
        margin: 10px 0px 20px 0px;
        color: #181818"

    }

    .container-title-inundaciones .border-inundaciones-satelite {
        margin: 10px 0px 0px 0px;

        box-sizing: border-box;
        max-width: 640px;
        height: 5.38px;
        left: 431px;
        top: 195px;
        text-decoration-line: line-through;
        text-decoration-color: #54c8ff;
        text-decoration-style: wavy;

    }

    #contenedor-curva-zonas-inundables-ccaa {
        width: 100%;

    }

    #zonas-inundables-ccaa {
        width: 100%
    }

    #zonas-inundables-ccaa text {
        font-size: 14px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif
    }

    #zonas-inundables-ccaa .nombre-pais-curva {
        font-size: 14px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        fill: #333333;
        font-weight: 700
    }

    #zonas-inundables-ccaa .ncasostotales {
        font-size: 11px;
        font-family: 'Encode Sans', sans-serif;
        fill: #939393;

    }


    #zonas-inundables-ccaa .eje-vertical-zonas-inundables-ccaa line {

        stroke: #c5c5c5;
        stroke-dasharray: 3;
        stroke-width: 0.5;
    }

    #zonas-inundables-ccaa .eje-vertical-zonas-inundables-ccaa text {
        fill: #000000;
        font-size: 12px
    }


    #zonas-inundables-ccaa .eje-vertical-zonas-inundables-ccaa path {
        stroke-width: 0;
    }


    #zonas-inundables-ccaa .eje-horizontal path {
        stroke-width: 0;
    }

    #zonas-inundables-ccaa .eje-horizontal text {
        fill: #939393;
    }


    #zonas-inundables-ccaa .eje-horizontal line {

        stroke: #939393;
        stroke-width: 1;
    }


    .columna-datos-eldiarioes {
        text-align: right;
        padding-bottom: 0px;
        padding-top: 0px;
        border-bottom: 1px solid #ddd;

    }

    .primeracolumna-eldiarioes {
        border-bottom: 1px solid #ddd;
        padding-bottom: 0px;
        padding-top: 0px;

    }

    #zonas-inundables-ccaa .label-media {
        font-size: 11px !important
    }
</style>

<script>
    (function () {
        var eslocale = d3.timeFormatLocale({
            "dateTime": "%A, %e de %B de %Y, %X",
            "date": "%d/%m/%Y",
            "time": "%H:%M:%S",
            "periods": ["AM", "PM"],
            "days": ["domingo", "lunes", "martes", "miércoles", "jueves", "viernes", "sábado"],
            "shortDays": ["dom", "lun", "mar", "mié", "jue", "vie", "sáb"],
            "months": ["enero", "febrero", "marzo", "abril", "mayo", "junio", "julio", "agosto",
                "septiembre",
                "octubre",
                "noviembre", "diciembre"
            ],
            "shortMonths": ["ene", "feb", "mar", "abr", "may", "jun", "jul", "ago", "sep", "oct", "nov",
                "dic"
            ]
        })

        // set the dimensions and margins of the graph
        var totalWidth = document.getElementById("contenedor-curva-zonas-inundables-ccaa")
            .offsetWidth;


        var margin = {
                top: 50,
                right: 20,
                bottom: 20,
                left: 80
            },
            width = totalWidth - margin.left - margin.right
        heightinundablesccaa = 560 - margin.top - margin.bottom;

        var parseTime = d3.timeParse("%Y-%m");

        //Read the data
        d3.csv("https://lab.eldiario.es/elections-maps/proyecto-ciudades/mapa-inundaciones/datos_viviendas_inundable_ccaa.csv",
            function (data) {




                data = data.sort(function (a, b) {
                    return d3.descending(+a.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda, +b
                        .ptg_riesgo_inmuebles_vivienda);
                });


                var locale = d3.formatLocale({
                    decimal: ",",
                    thousands: ".",
                    grouping: [3]
                });


                // Add X axis --> it is a date format
                var x = d3.scaleLinear()
                    .domain([0, 19])
                    .range([0, width]);


                //Add Y axis
                var yinundablesccaa = d3.scaleBand()
                    .domain(data.map(function (d) {
                        return d.nccaa;
                    })).range([0, heightinundablesccaa])
                    .padding(0.1);

                var svg = d3.select("#zonas-inundables-ccaa")
                    .append("svg")
                    .attr("width", width + margin.left + margin.right)
                    .attr("height", heightinundablesccaa + margin.top + margin.bottom)
                    .append("g")
                    .attr("class", "grafico-individual-zonas-inundables-ccaa")

                    .attr("transform",
                        "translate(" + margin.left + "," + margin.top + ")");



                svg.append("g")
                    .attr("class", "eje-vertical-zonas-inundables-ccaa")
                    .call(d3.axisLeft(yinundablesccaa).ticks(4)
                        .tickSize(-width)
                        .tickSizeOuter(0)
                        .tickFormat(function (d) {
                            return (d)
                        }));

                // Draw the line

                svg
                    .append("g")
                    .attr("class", "eje-horizontal")
                    .attr("transform", "translate(0," + -25 + ")")
                    .call(d3.axisTop(x)
                        .ticks(totalWidth > 600 ? 8 : 4).tickSizeOuter(0)
                        .tickFormat(function (d) {
                            return locale.format(",d")(d) + "%";
                        }));


                svg.append("g")
                    .attr("class", "grupo-rect-zonas-inundables-ccaa").selectAll(
                        ".zonas-inundables-ccaa")
                    .data(data)
                    .enter()
                    .append("rect")
                    .attr("class", "zonas-inundables-ccaa")
                    .attr("fill", "#54c8ff")
                    .attr("x", function (d) {
                        return d.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda > 0 ? x(0) : x(d
                            .ptg_riesgo_inmuebles_vivienda);
                    })
                    .attr("width", function (d) {
                        return d.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda > 0 ? x(d.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda) - x(
                            0) : x(0) - x(d.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda);
                    })
                    .attr("y", function (d) {
                        return yinundablesccaa(d.nccaa);
                    })
                    .attr("height", yinundablesccaa.bandwidth())
                    .style("cursor", "pointer")
                    .on("mouseover", mouseover)
                    .on("mousemove", mousemove)
                    .on("mouseout", mouseout);


                svg.append("g")
                    .append("line")
                    .attr("class", "lineas-media-nacional-inundable")
                    .attr("x1", function (d) {
                        return x(4.8);
                    })
                    .attr("y1", 0)
                    .attr("x2", function (d) {
                        return x(4.8);
                    })
                    .attr("y2", heightinundablesccaa)
                    .attr("stroke-width", 1)
                    .attr("stroke", "#000000")
                    .attr("stroke-dasharray", "3,3");


                svg.append("g")
                    .attr("class", "grupo-label-porcentaje-inundables-ccaa").selectAll(
                        ".label-zonas-inundables-ccaa")
                    .data(data)
                    .enter().append("text")
                    .attr("class", "label-porcentaje-inundables-ccaa")
                    .text(function (d) {
                        return locale.format(".1f")(d.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda) + "%";
                    })
                    .attr("display", "block")
                    .attr("x", function (d) {
                        return x(d.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda) + 5;
                    })
                    .attr("y", function (d) {
                        return yinundablesccaa(d.nccaa) + yinundablesccaa.bandwidth() / 2;
                    })
                    .attr('alignment-baseline', 'middle')
                    .attr("text-anchor", "start")
                    .style("font-weight", 700)
                    .style("stroke", "#ffffff")
                    .style("stroke-width", "3px")
                    .style("pointer-events", "none")
                    .style("paint-order", "stroke");


                svg.append("line")
                    .attr('class', 'lineanot')
                    .attr('display', 'none')
                    .attr("x1", x(24))
                    .attr("y1", heightinundablesccaa)
                    .attr("x2", x(24))
                    .attr("y2", -10)
                    .attr("stroke-width", 1)
                    .attr("stroke", "black")


                svg
                    .append('text')
                    .attr("class", "label-media-nacional")
                    .html("Media nacional")
                    .attr('alignment-baseline', 'middle')
                    .attr('text-anchor', 'start')
                    .attr('x', x(4.8) + 5)
                    .attr('y', heightinundablesccaa - 50)
                    .attr("fill", "#000000")
                    .style("font-weight", 700)



                var tooltipWidth = totalWidth > 600 ? '220px' : '220px';
                var tooltipPosition = totalWidth > 600 ? 'absolute' : 'absolute';



                var tooltip = d3.select("body")
                    .append("div")
                    .attr("id", "tooltip-info")
                    .style("position", tooltipPosition)
                    .style("z-index", "10")
                    .style("visibility", "hidden")
                    .style("color", "black")
                    .style("padding", "8px")
                    .style("background-color", "white")
                    .style("border-radius", "0px")
                    .style("pointer-events", "none")
                    .style("font-size", "12px")
                    .style("font-family", "'Encode Sans', sans-serif")
                    .style("box-shadow", "0 2px 2px 0 #ccc")
                    .style("border", "1px solid #ccc")
                    .style("margin-left", "2px")
                    .style("line-height", "1.5");

                function mouseover(d) {
                    d3.select(this.parentNode.appendChild(this))
                        .style('stroke', 'black')
                        .style('stroke-width', '2px')

                    var fecha = eslocale.format("%b de %Y")(parseTime(d.eleccion));
                    var nccaa = d.nccaa;
                    var ptg_riesgo = locale.format(".1f")(d.ptg_riesgo);
                    var num_riesgo_inmuebles_vivienda = locale.format(",d")(d.num_riesgo_inmuebles_vivienda);
                    var ptg_riesgo_inmuebles_vivienda = locale.format(".1f")(d.ptg_riesgo_inmuebles_vivienda);
                    var difvotdip = locale.format("+.1f")(d.difvotdip);
                    var num_riesgo = locale.format(",d")(d.num_riesgo);


                    tooltip.transition()
                        .duration(0)
                        .style("opacity", 1);
                    tooltip.html(
                        '<p style="display: block; text-align:left;margin-top:0px;margin-bottom:5px;font-size:16px;font-weight:bold;border-bottom:1px solid #c5c5c5;;color:' +
                        d.color + '">' +
                        nccaa +
                        '</p><p style="display: block;text-align:left;margin-top:0px;margin-bottom:2px;font-size:12px;color:#6d6d6d">Inmuebles en zonas inundables</p><table style="border-collapse: collapse;height:70px;width:100%;margin-bottom:5px"><tr><th style="text-align:left"></th><th style="text-align:right">Nº</th><th style="text-align:right">% sobre total</th></tr><tr class="fila-tabla"><td class="primeracolumna-eldiarioes">Edificios</td><td class="columna-datos-eldiarioes" style="color:#000000;">' +
                        num_riesgo +
                        '</td><td class="columna-datos-eldiarioes" style="color:#000000;font-weight:700">' +
                        ptg_riesgo +
                        '%</td></tr><tr class="fila-tabla"><td class="primeracolumna-eldiarioes">Viviendas</td><td class="columna-datos-eldiarioes" style="color:#000000;">' +
                        num_riesgo_inmuebles_vivienda +
                        '</td><td class="columna-datos-eldiarioes" style="color:#000000;font-weight:700">' +
                        ptg_riesgo_inmuebles_vivienda +
                        '%</td></tr></table>'
                    );
                    tooltip.style("visibility", "visible");
                    tooltip.style('width', tooltipWidth);


                }

                function mouseout(d) {
                    d3.select(this)
                        .style('stroke-width', '0px')
                        .style("stroke", "#ffffff")
                    tooltip.transition()
                        .duration(20)
                        .style("opacity", 0);
                    var $tooltip = $("#tooltip");
                    $tooltip.empty();
                }


                function mousemove(d) {


                    if (totalWidth > 600) {
                        if (d3.event.pageX > width / 1.5) {
                            return tooltip.style("top", (d3.event.pageY - 180) + "px").style("left", (d3.event
                                    .pageX - 150) +
                                "px");
                        }
                        return tooltip.style("top", (d3.event.pageY - 180) + "px").style("left", (d3.event
                                .pageX - 20) +
                            "px");
                    } else {

                        return tooltip.style("top", (d3.event.pageY - 180) + "px").style("left", "20%");

                    }
                }






            })
    })();
</script>
    </figure><h2 class="article-text">Gobernanza, inclusi&oacute;n social, y fondos de contingencia</h2><p class="article-text">
        Pablo Herreros, investigador de resiliencia contra eventos climatol&oacute;gicos extremos en el Centro Vasco para el Cambio Clim&aacute;tico (BC3) asegura, por otro lado, que un municipio resiliente (o con potencial de serlo) es aquel que atiende, adem&aacute;s de a la ciencia y a la investigaci&oacute;n, a las necesidades espec&iacute;ficas de sus ciudadanos con relaci&oacute;n a la vulnerabilidad percibida por los mismos, ya que &ldquo;son las personas que m&aacute;s conocimiento y experiencia tienen de sus propias vidas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esto requiere de un compromiso por parte de las autoridades con escuchar y con reconocer que la vulnerabilidad se presenta de muchas maneras y la capacidad de un ciudadano de adaptarse tambi&eacute;n&rdquo;, profundiza. &ldquo;Idealmente, esa interacci&oacute;n deber&iacute;a ser de doble sentido. Los ciudadanos reciben informaci&oacute;n y recursos, pero tambi&eacute;n deben formar parte de la gesti&oacute;n y del aprendizaje&rdquo;, puntualiza.
    </p><p class="article-text">
        Destaca la ciudad de Nueva York como un ejemplo inspirador. En ella, todos los departamentos del Ayuntamiento, adem&aacute;s de sus obligaciones particulares, tienen la tarea de digerir y absorber el conocimiento que se genera sobre vulnerabilidad a escala local en su &aacute;mbito e incorporarlo a las pol&iacute;ticas de su propia oficina, transversalizando as&iacute; la gesti&oacute;n de riesgos de la ciudad. Copenhague y Barcelona tambi&eacute;n son <a href="https://www.eldiario.es/carnecruda/programas/aclimatas-aclimueres-estrategias-adaptacion_132_11477085.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">buenos referentes</a>, indican los expertos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Requiere de un compromiso por parte de las autoridades con escuchar y con reconocer que la vulnerabilidad se presenta de muchas maneras y la capacidad de un ciudadano de adaptarse también</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pablo Herreros</span>
                                        <span>—</span> Investigador de resiliencia contra eventos climatológicos extremos en el Centro Vasco para el Cambio Climático
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pero los municipios no pueden prepararse solos, destaca Marta Olazabal, jefa del Grupo de Investigaci&oacute;n en Adaptaci&oacute;n al Cambio Clim&aacute;tico del BC3. Una coordinaci&oacute;n multinivel es clave. Valora que el <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/eva-saldana-directora-greenpeace-espana-pacto-climatico-ideologias-lado_128_12870829.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pacto de Estado frente a la Emergencia Clim&aacute;tica</a>, de ser aprobado, podr&iacute;a ser muy &uacute;til para ello.
    </p><p class="article-text">
        Destaca que una ciudad tambi&eacute;n ha de ser &ldquo;resiliente&rdquo; a los colores pol&iacute;ticos: &ldquo;El problema es que hay muchas veces que damos pasos para adelante en materia de resiliencia y luego, con los cambios pol&iacute;ticos, de repente damos pasos gigantes para atr&aacute;s. La salud de la poblaci&oacute;n tiene que estar en el centro de la pol&iacute;tica urbana, independientemente del color de quien gobierne. De eso es de lo que va la adaptaci&oacute;n al cambio clim&aacute;tico&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Otro de los aspectos del pacto que van en sinton&iacute;a con las recomendaciones de los expertos es la propuesta de comprender el impacto econ&oacute;mico de los desastres y desarrollar mecanismos financieros para fortalecer las oportunidades de respuesta y recuperaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12117b04-7d1c-4f91-aecf-744fe6fd4b6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12117b04-7d1c-4f91-aecf-744fe6fd4b6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12117b04-7d1c-4f91-aecf-744fe6fd4b6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12117b04-7d1c-4f91-aecf-744fe6fd4b6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/12117b04-7d1c-4f91-aecf-744fe6fd4b6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/12117b04-7d1c-4f91-aecf-744fe6fd4b6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/12117b04-7d1c-4f91-aecf-744fe6fd4b6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Destrozos registrados a consecuencia de las inundaciones en la localidad de Dúdar (Granada) este martes. EFE/ Miguel Ángel Molina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Destrozos registrados a consecuencia de las inundaciones en la localidad de Dúdar (Granada) este martes. EFE/ Miguel Ángel Molina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Infraestructura resiliente y capacidad de recuperaci&oacute;n</h2><p class="article-text">
        Otro de los &ldquo;esenciales&rdquo; para las Naciones Unidas en materia de resiliencia clim&aacute;tica es la evaluaci&oacute;n de la capacidad y la idoneidad de la infraestructura cr&iacute;tica (embalses, plantas potabilizadoras, redes de transporte, hospitales, infraestructura de telefon&iacute;a m&oacute;vil&hellip;) y el desarrollo de un plan o estrategia para su protecci&oacute;n, actualizaci&oacute;n y mantenimiento, adem&aacute;s del desarrollo de infraestructura de protecci&oacute;n y mitigaci&oacute;n de riesgos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al mirar un mapa de nuestro municipio, cuanto más verde veamos, mejor</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En cuanto a esa &uacute;ltima parte, los expertos explican que, al mirar un mapa de nuestro municipio, cuanto m&aacute;s verde veamos, mejor. &ldquo;Esa infraestructura verde tiene la capacidad de absorber parte del agua durante unas inundaciones&rdquo;, asegura Olazabal. Las soluciones basadas en la naturaleza son, por tanto, un imprescindible. Parques inundables, cubiertas vegetales, suelos permeables, espacios de libertad fluvial o sistemas de drenaje urbano sostenible, son algunos ejemplos. &ldquo;Y tambi&eacute;n puede haber soluciones muy ingenieriles, como los tanques de tormenta&rdquo;, apunta Feliu.
    </p><p class="article-text">
        Sebasti&aacute;n Franchini, investigador y presidente de la Asociaci&oacute;n Nacional de Ingenier&iacute;a del Viento, lanza un mensaje tranquilizador sobre la resiliencia de las edificaciones e infraestructuras ante el viento: &ldquo;Todas las construcciones tienen que cumplir una normativa cuando son dise&ntilde;adas. Tenemos una legislaci&oacute;n, que, si se hacen las cosas correctamente, garantiza que deber&iacute;amos estar preparados para este tipo de eventos&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62a326ff-f354-45d6-ba39-506db42a5241_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62a326ff-f354-45d6-ba39-506db42a5241_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62a326ff-f354-45d6-ba39-506db42a5241_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62a326ff-f354-45d6-ba39-506db42a5241_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62a326ff-f354-45d6-ba39-506db42a5241_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62a326ff-f354-45d6-ba39-506db42a5241_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62a326ff-f354-45d6-ba39-506db42a5241_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La subida del nivel freático en el río Tajo a su paso por Talavera de la Reina ha provocado una subida del cauce que ha producido la inundación de varios garajes y que el agua haya entrado en las viviendas. EFE/Manu Reino"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La subida del nivel freático en el río Tajo a su paso por Talavera de la Reina ha provocado una subida del cauce que ha producido la inundación de varios garajes y que el agua haya entrado en las viviendas. EFE/Manu Reino                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero lo que s&iacute; que puede dar problemas, como se ha observado en este mes y medio, son elementos como el arbolado, los cubos de basura, o las fachadas de edificios que no han recibido un buen mantenimiento. &ldquo;Regiones como el norte de Espa&ntilde;a, al estar m&aacute;s acostumbradas a vientos extremos, vigilan m&aacute;s estos elementos&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con el arbolado pasa que necesita su espacio y un suelo sano para que las ra&iacute;ces est&eacute;n bien sujetas y no haya problemas. Un &aacute;rbol al que no se le ha mantenido, pues obviamente corre peligro. &iquest;C&oacute;mo se previene esto? Pues no consider&aacute;ndolos como si fueran algo meramente decorativo&rdquo;, abunda Olazabal.
    </p><h2 class="article-text">Cohesi&oacute;n social y un buen sistema de alerta temprana</h2><p class="article-text">
        Pero ninguna ciudad va a ser nunca totalmente resiliente. &ldquo;Es imposible reducir los riesgos al cien por cien. Por tanto, el dise&ntilde;o (y la activaci&oacute;n) de las alertas tambi&eacute;n tiene que ser crucial, de forma que sepas que la poblaci&oacute;n va a estar lo suficientemente informada y a ser consciente de lo que puede pasar&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La gente tiene que estar y sentirse protegida para poder protegerse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Marta Olazabal</span>
                                        <span>—</span> Jefa del Grupo de Investigación en Adaptación al Cambio Climático del BC3
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y aqu&iacute; tambi&eacute;n conviene haber prestado atenci&oacute;n a las especificidades de la poblaci&oacute;n m&aacute;s vulnerable. &ldquo;La gente tiene que estar y sentirse protegida para poder protegerse. Hay quienes van por carreteras que saben que tienen que evitar, pero igual es porque piensan que su madre se va a quedar sin medicinas, o porque siente que si no va a trabajar le van a despedir. Todo eso tiene que estar bien atado&rdquo;, remarcan desde la BC3.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La ciudadan&iacute;a, en definitiva, tiene que saber c&oacute;mo los eventos extremos le pueden afectar y qu&eacute; est&aacute; en su mano hacer para as&iacute; tambi&eacute;n evitar lo que llamamos impactos en cascada&rdquo;, dice Olazabal. &ldquo;Ante un posible corte de luz durante una tormenta alguien que toma medicamentos que necesitan fr&iacute;o para su conservaci&oacute;n tiene que haber recibido la informaci&oacute;n suficiente para poder ser previsor y asegurarse de que contar&aacute; con la manera de mantenerlos a la temperatura adecuada durante un tiempo determinado&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, saber que no estamos solos tambi&eacute;n es importante. &ldquo;La cohesi&oacute;n social y la participaci&oacute;n comunitaria se han reconocido como factores clave para una gesti&oacute;n exitosa del riesgo de desastres, y los programas educativos y de capacitaci&oacute;n para la sensibilizaci&oacute;n de la poblaci&oacute;n han demostrado ser de gran ayuda para aumentar la preparaci&oacute;n&rdquo;, recalca Naciones Unidas <a href="https://mcr2030.undrr.org/ten-essentials-making-cities-resilient" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en su documento sobre resiliencia</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ariadna Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/preparado-municipio-frente-temporales-ultimas-borrascas-son-claves_1_13019057.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Feb 2026 21:18:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c434e4c0-c505-4ea2-a900-7bafc034e224_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1006647" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c434e4c0-c505-4ea2-a900-7bafc034e224_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1006647" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Cómo de preparado está tu municipio frente a temporales como las últimas borrascas? Estas son las claves]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c434e4c0-c505-4ea2-a900-7bafc034e224_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Clima,Crisis climática,Inundaciones,Borrasca,Riada,lluvia,Cambio climático]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Multa de 1.000 euros per anar d’Eivissa a Formentera: "No és just que tinguem les mateixes condicions que els turistes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/multa-1-000-euros-per-anar-d-eivissa-formentera-no-just-tinguem-les-mateixes-condicions-els-turistes_1_13011532.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bbe7036e-2cd6-4ce0-92e6-c1ee820cab20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2414y1823.jpg" width="1200" height="675" alt="Multa de 1.000 euros per anar d’Eivissa a Formentera: &quot;No és just que tinguem les mateixes condicions que els turistes&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell de Formentera va imposar el 2024 un total de 546 sancions per incompliments de la normativa, pensada per reduir la saturació en temporada alta, però els residents de l’illa veïna lamenten errors en la tramitació</p><p class="subtitle">Cinc anys del cèrcol als vehicles de turistes a l'illa sense semàfors: “La vida a Formentera ha millorat molt”</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;embargament de part de la n&ograve;mina per una multa de m&eacute;s de 1.000 euros, que li va arribar fora de termini despr&eacute;s d&rsquo;entrar a Formentera amb el seu cotxe sota la limitaci&oacute; de vehicles, ha fet que Javier, resident a Eivissa, hagi remogut cel i terra per no haver d&rsquo;abonar l&rsquo;import i que hagi entrat, en els darrers dos anys, en un periple de reclamacions que sembla no tenir fi. L&rsquo;afectat ha presentat ara un recurs davant l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria de les Illes Balears (ATIB) i assegura que ni aquest organisme ni el Consell havien respost a les seves reclamacions quan es va fer efectiu l&rsquo;embargament, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/formentera/2026/02/11/2567781/embargan-parte-nomina-por-multa-llego-fuera-plazo-por-entrar-coche-formentera.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com ja va avan&ccedil;ar El Peri&oacute;dico de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        Va ser el 2021 quan va decidir que viatjaria a Formentera amb la moto que estava a nom de la seva parella, per&ograve; que condu&iuml;a ell. Al cap de dos anys, el 2023, va rebre la multa de 1.001 euros &ndash;la sanci&oacute; estipulada pel Consell Insular per l&rsquo;incompliment de la normativa&ndash; quan el termini per notificar-la ja estava a punt de caducar. Tampoc podia optar, per tant, a l&rsquo;import redu&iuml;t de la multa.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;afectat va presentar al&middot;legacions al Consell amb l&rsquo;argument que la sanci&oacute; havia prescrit i informant que la notificaci&oacute; inicial no havia estat v&agrave;lida, ja que havia arribat a una altra persona, no a qui condu&iuml;a el vehicle. Tamb&eacute; va considerar en l&rsquo;escrit, al qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, que les navilieres encarregades de transportar vehicles entre Eivissa i Formentera haurien de tenir l&rsquo;obligaci&oacute; d&rsquo;informar sobre la necessitat de tramitar els permisos, cosa que no va oc&oacute;rrer. &ldquo;La primera al&middot;legaci&oacute; que vaig fer va ser indicar un domicili correcte per a notificacions, a Sant Antoni, que &ndash;des del Consell&ndash; van ignorar&rdquo;, apunta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db808be2-0057-4498-abb1-d52b7c684169_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db808be2-0057-4498-abb1-d52b7c684169_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db808be2-0057-4498-abb1-d52b7c684169_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db808be2-0057-4498-abb1-d52b7c684169_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/db808be2-0057-4498-abb1-d52b7c684169_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/db808be2-0057-4498-abb1-d52b7c684169_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/db808be2-0057-4498-abb1-d52b7c684169_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detall de la multa que va rebre Javier."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detall de la multa que va rebre Javier.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;octubre de 2025 es va iniciar l&rsquo;embargament de n&ograve;mina sense haver obtingut abans resposta: &ldquo;Malgrat les meves al&middot;legacions, continuaven embargant, sense contestar res. Va ser aleshores quan vaig contactar amb mitjans de comunicaci&oacute; i, nom&eacute;s despr&eacute;s de la cobertura en premsa, vaig rebre una resposta de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria, dos dies despr&eacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; parcial de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria va recon&egrave;ixer irregularitats en les notificacions anteriors i va declarar nul&middot;les totes les comunicacions pr&egrave;vies, indicant que la multa havia de ser notificada de zero. No obstant aix&ograve;, l&rsquo;afectat explica que la primera notificaci&oacute; oficial que va rebre, ja el 2026, inclo&iuml;a un rec&agrave;rrec que impedeix aplicar la reducci&oacute; prevista inicialment: &ldquo;En lloc de pagar 600 euros, ara la multa ascendeix a 1.001 amb rec&agrave;rrec, tot i que &eacute;s la primera vegada que me la notifiquen correctament&rdquo;, aclareix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Javier va rebre una multa de 1.001 euros per anar amb la moto de la seva parella quan el termini de notificació estava a punt de caducar, cosa que li impedia reduir-ne l’import. Li van embargar la nòmina sense haver rebut cap resposta</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 500 multes el 2024</strong></h2><p class="article-text">
        En el degoteig de sancions vinculades al sistema de regulaci&oacute; d&rsquo;entrada de vehicles a Formentera, diversos residents d&rsquo;Eivissa relaten el mateix escenari que, asseguren, els ha deixat amb multes de 1.001 euros malgrat haver intentat complir amb el procediment. En total, el 2024, el Consell va imposar 546 sancions i va tramitar 3.312 actes &ndash;gestionades per l&rsquo;Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria&ndash; encara sense resoldre, segons ha informat a elDiario.es.
    </p><p class="article-text">
        Mar&iacute;a &ndash;nom fictici a petici&oacute; pr&ograve;pia&ndash; &eacute;s una de les residents sancionades. El setembre de 2024 va anar a Formentera durant unes hores per motius laborals i es va sorprendre quan en gener de 2026 va rebre la sanci&oacute;. &ldquo;Em vaig posar a plorar&rdquo;, confessa. Sobretot, explica, perqu&egrave; abans d&rsquo;embarcar va preguntar a un treballador de la naviliera si necessitava autoritzaci&oacute; i li van respondre que no.
    </p><p class="article-text">
        La limitaci&oacute;, per&ograve;, continuava vigent fins al dia 30 d&rsquo;aquell mateix mes. &ldquo;&Eacute;s una barbaritat&rdquo;, valora sobre l&rsquo;import al qual s&rsquo;enfronten les persones que incompleixen la normativa, moltes vegades per desconeixement. Tot i que el Consell ha recordat recentment, en al&middot;lusi&oacute; a la limitaci&oacute; de vehicles, que el desconeixement de la llei no eximeix del seu compliment, tal com estableix l&rsquo;article 6.1 del Codi Civil.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4ed80ce-95c1-407d-97b0-e81b259bf64b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4ed80ce-95c1-407d-97b0-e81b259bf64b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4ed80ce-95c1-407d-97b0-e81b259bf64b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4ed80ce-95c1-407d-97b0-e81b259bf64b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4ed80ce-95c1-407d-97b0-e81b259bf64b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4ed80ce-95c1-407d-97b0-e81b259bf64b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4ed80ce-95c1-407d-97b0-e81b259bf64b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vehicles entren en un vaixell amb la ciutat d’Eivissa al fons."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vehicles entren en un vaixell amb la ciutat d’Eivissa al fons.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Canvi d&rsquo;estat de la sol&middot;licitud</strong></h2><p class="article-text">
        El mateix estiu (i el mateix mes de setembre) David, d&rsquo;origen argent&iacute; i treballador a l&rsquo;illa, tamb&eacute; va anar amb moto a Formentera. Dos dies abans de viatjar havia emplenat el formulari per autoritzar una moto que no estava al seu nom, sin&oacute; al d&rsquo;un amic. El mateix mat&iacute; del viatge va comprovar a la web que la sol&middot;licitud figurava com a &ldquo;aprovada&rdquo; i, tot i aix&iacute;, el 2 d&rsquo;octubre va rebre un correu en qu&egrave; se li comunicava que la sol&middot;licitud havia estat denegada, tal com relata a elDiario.es. En les seves al&middot;legacions, va explicar que havia viatjat &ldquo;de bona fe&rdquo; perqu&egrave; el sistema mostrava l&rsquo;autoritzaci&oacute; concedida, un argument que, afirma, va ser ignorat pel Consell. Tamb&eacute; li van indicar que, en no estar la moto empadronada a Eivissa, la sol&middot;licitud no era v&agrave;lida.
    </p><p class="article-text">
        Ara ha rem&egrave;s un escrit al departament legal en qu&egrave; sol&middot;licita l&rsquo;anul&middot;laci&oacute; de la sanci&oacute; &ndash;tamb&eacute; de 1.001 euros&ndash;. Aix&iacute; mateix, ha reclamat una c&ograve;pia completa de l&rsquo;historial d&rsquo;estats de la seva sol&middot;licitud, amb data i hora de cada modificaci&oacute;, i ha advertit que, si no rep resposta en un termini de deu dies, iniciar&agrave; accions administratives i judicials.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mesura pionera</strong></h2><p class="article-text">
        Formentera va ser la primera de les Balears, l&rsquo;any 2019, a regular l&rsquo;entrada de vehicles amb el projecte Formentera.eco, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/techo-vehiculos-formentera-espejo-mira-resto-balears-frenar-saturacion_1_12742314.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">convertint-se en el mirall en qu&egrave; ara es miren la resta d&rsquo;illes per evitar la saturaci&oacute;</a>. La iniciativa va arrencar despr&eacute;s del &ldquo;consens entre tots&rdquo; els partits pol&iacute;tics de la piti&uuml;sa per alleujar la massificaci&oacute; a les carreteres en plena temporada tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de set temporades en funcionament, des de la Conselleria de Medi Ambient asseguren que s&rsquo;ha assolit l&rsquo;objectiu: el sostre de cotxes permesos s&rsquo;ha redu&iuml;t progressivament, passant dels 10.287 inicials als 1.732 vehicles diaris. De fet, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/limitacion-coches-ibiza-arranca-oposicion-navieras-rent-car-medida-mejorara-calidad-vida_1_12363464.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Eivissa ja va implantar la seva limitaci&oacute; la temporada passada (amb l&rsquo;oposici&oacute; inicial de les navilieres)</a> i Mallorca ja treballa en la seva normativa. El Consell de Formentera ha explicat que, des de 2023, amb l&rsquo;entrada de Sa Uni&oacute; al govern, s&rsquo;ha refor&ccedil;at l&rsquo;aplicaci&oacute; de la limitaci&oacute;, permetent tramitar efica&ccedil;ment els expedients sancionadors acumulats i garantir el compliment de la norma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Formentera va ser la primera illa d’Espanya a limitar l’entrada de vehicles, convertint-se en un mirall en què es miren les altres per evitar la saturació</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;No &eacute;s just que els eivissencs estiguem subjectes a les mateixes condicions i ens enfrontem a les mateixes multes que els turistes&rdquo;, valora Naor, que, quan a finals d&rsquo;aquest estiu va decidir anar a passar el dia a Formentera amb la seva parella, es va topar amb l&rsquo;impediment que se&rsquo;ls denegava l&rsquo;autoritzaci&oacute; per portar el vehicle. En advertir-los que s&rsquo;enfrontaven a una multa si viatjaven sense perm&iacute;s, van optar per despla&ccedil;ar-se fins a es Pujols i moure&rsquo;s per l&rsquo;illa en taxi tot i que ja era gaireb&eacute; temporada baixa. El resident lamenta tamb&eacute; que hi hagi passatgers que reservin &ldquo;per si de cas&rdquo; la pla&ccedil;a i despr&eacute;s no en facin &uacute;s. En la mateixa l&iacute;nia, Marina, una altra resident, explica que el seu cotxe, 100% el&egrave;ctric, pot passar sempre de manera gratu&iuml;ta, &ldquo;per&ograve; mai hi ha places&rdquo;. Per aix&ograve; nom&eacute;s poden viatjar si paga el tr&agrave;mit com si tingu&eacute;s un vehicle est&agrave;ndard.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La negociaci&oacute; d&rsquo;un nou cupo</strong></h2><p class="article-text">
        El Consell de Formentera ha debatut aquesta setmana, en el marc del Consell d&rsquo;Entitats, dues possibilitats: redistribuir el sostre de vehicles actual o mantenir el cupo de 2025. La discussi&oacute; es produeix despr&eacute;s de mesos de participaci&oacute; ciutadana i an&agrave;lisi t&egrave;cnica de la xarxa vi&agrave;ria en qu&egrave; s&rsquo;han comparat, entre altres documents, els estudis de 2018 &ndash;pre Formentera.eco&ndash; i 2025, dels quals es despr&egrave;n que s&rsquo;ha produ&iuml;t una reducci&oacute; del tr&agrave;nsit del 14,4% (superant el comprom&iacute;s inicial, determinen des del Consell).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si es comparen els estudis del 2018 —abans de la nova normativa— i del 2025, es desprén que s&#039;ha produït una reducció del trànsit del 14,4% a l&#039;illa, segons el Consell Insular</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera opci&oacute;, la m&eacute;s votada al gener, proposa una redistribuci&oacute; progressiva del sostre vinculada als distintius ambientals, amb una quota de 800 vehicles per a treballadors no residents i un m&agrave;xim de 1.000 turismes de visitants, fins a un total de 10.355 vehicles. Mentre que la segona alternativa, sorgida de la Sectorial de Mobilitat, planteja mantenir el sostre de 2025 per consolidar l&rsquo;escenari actual abans d&rsquo;aplicar noves reduccions. En aquest cas, el l&iacute;mit de turismes de visitants seria de 1.732 i el sostre total de 10.287 vehicles, sense diferenciaci&oacute; espec&iacute;fica per a treballadors no residents.
    </p><p class="article-text">
        Les tres principals navilieres que connecten Eivissa amb Formentera &ndash;Trasmed, Bale&agrave;ria i GNV&ndash; s&rsquo;han mostrat a favor d&rsquo;excloure residents i temporers del cupo de vehicles per a les temporades 2026-2027 i han suggerit que s&rsquo;incloguin criteris ambientals per a vehicles amb les etiquetes &lsquo;0&rsquo; i &lsquo;ECO&rsquo;. Mentrestant, Javier ja ha preparat un recurs complet per sol&middot;licitar la correcta tramitaci&oacute; de la sanci&oacute; de mil euros, aix&iacute; com la devoluci&oacute; de qualsevol import embargat de manera indeguda. &ldquo;El meu objectiu &eacute;s que es reconegui la il&middot;legalitat de les notificacions pr&egrave;vies i se&rsquo;m tracti com correspon&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/multa-1-000-euros-per-anar-d-eivissa-formentera-no-just-tinguem-les-mateixes-condicions-els-turistes_1_13011532.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Feb 2026 05:31:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bbe7036e-2cd6-4ce0-92e6-c1ee820cab20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2414y1823.jpg" length="1119784" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bbe7036e-2cd6-4ce0-92e6-c1ee820cab20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2414y1823.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1119784" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Multa de 1.000 euros per anar d’Eivissa a Formentera: "No és just que tinguem les mateixes condicions que els turistes"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bbe7036e-2cd6-4ce0-92e6-c1ee820cab20_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x2414y1823.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Crisis climática,Coches,Transporte,Formentera,Turismo,Turismo sostenible,Multas,Vehículos,Agencia Tributaria]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
