<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Menorca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/menorca/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Menorca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1003388/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia desnona un home amb discapacitat que subsistia en un antic estable de Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-desnona-home-amb-discapacitat-subsistia-antic-estable-menorca_1_13273037.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814" alt="La Justícia desnona un home amb discapacitat que subsistia en un antic estable de Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre l'illa multiplica les seves places hoteleres en sòl rural, beneficia amb tràmits exprés hotels de luxe amb piscines il·legals i continua captant inversors i compradors d'elevat poder adquisitiu, la propietat de la finca aconsegueix el desallotjament d'un inquilí que residia en una vella construcció agrícola</p><p class="subtitle">Encarna guanya al 'banc dolent' i paralitza el seu desnonament: "Amb gairebé 70 anys he pensat a encadenar-me a la porta de casa"
</p></div><p class="article-text">
        L'Audi&egrave;ncia Provincial de Balears ha confirmat el desnonament d'un home amb una discapacitat reconeguda del 65%, mobilitat redu&iuml;da i una situaci&oacute; de vulnerabilitat econ&ograve;mica acreditada que subsistia en un estable semiderru&iuml;t en una finca de Sant Llu&iacute;s (Menorca). L'inquil&iacute; sostenia que no tenia cap altra alternativa habitacional i que subsistia en un &ldquo;habitacle improvisat&rdquo; mancat de les m&iacute;nimes condicions de salubritat i higiene.
    </p><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria reflecteix les contradiccions del mercat residencial menorqu&iacute;. Mentre bona part de la poblaci&oacute; es veu abocada a residir en construccions improvisades o en condicions prec&agrave;ries davant la manca d'alternatives habitacionals, l'illa m&eacute;s oriental de Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/campo-negocio-turistico-menorca-multiplica-cuatro-plazas-hoteleras-suelo-rural-diez-anos_1_12912453.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multiplica les seves places hoteleres en s&ograve;l rural</a>, beneficia amb <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tramites-expres-benefician-hoteles-lujo-acusados-pozo-piscinas-ilegales-menorca_1_12697295.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&agrave;mits expr&eacute;s hotels de luxe amb piscines il&middot;legals </a>i continua captant inversors i compradors d'elevat poder adquisitiu. En el cas de Sant Llu&iacute;s, el preu mitj&agrave; de venda va assolir el passat mes d'abril els 5.021 euros per metre quadrat, segons dades difoses pel portal immobiliari Idealista, fet que converteix aquest municipi de 7.200 habitants en un dels m&eacute;s cars -i cotitzats- de Menorca.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context de creixent tensi&oacute; residencial, la sent&egrave;ncia, datada al mar&ccedil;, ha donat la ra&oacute; als propietaris d'un terreny que reclamaven la recuperaci&oacute; de la possessi&oacute; de la finca despr&eacute;s de comunicar a l'arrendatari la seva voluntat de no renovar el contracte de lloguer que ambdues parts havien signat l'agost de 2019. L'Audi&egrave;ncia rebutja cadascun dels arguments de l'home, qui defensava que l'acord estava vinculat a una explotaci&oacute; r&uacute;stica i s'havia de regir per la normativa agr&agrave;ria i els usos tradicionals del camp menorqu&iacute;, de manera que la propietat no podia posar fi al contracte com si es tract&agrave;s d'una relaci&oacute; ordin&agrave;ria de lloguer residencial.
    </p><p class="article-text">
        Durant el procediment judicial, l'inquil&iacute; va explicar que, quan va arribar a la finca, amb prou feines hi havia &ldquo;arbustos, roques, deixalles i un petit estable derru&iuml;t&rdquo; que en el passat havia servit per allotjar animals. Amb autoritzaci&oacute; de l'anterior propietari, va assegurar, va anar rehabilitant a poc a poc aquella construcci&oacute; fins a convertir-la en un lloc on guardar eines agr&iacute;coles i, amb el pas del temps, en l'espai on va acabar vivint.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'</strong><em><strong>amitgeria </strong></em><strong>o societat rural menorquina</strong></h2><p class="article-text">
        L'home va intentar evitar el desnonament emparant-se en una figura jur&iacute;dica tradicional del camp menorqu&iacute; recollida a la Compilaci&oacute; del Dret Civil de Balears: l'<em>amitgeria </em>o societat rural menorquina, una instituci&oacute; hist&ograve;rica concebuda per regular l'explotaci&oacute; conjunta de finques agr&iacute;coles entre el propietari i el conreador, garantint l'estabilitat de l'activitat agr&agrave;ria i evitant que aquells que treballen la terra puguin ser expulsats de manera sobtada. Entre altres q&uuml;estions, aquesta normativa preveu la pr&ograve;rroga autom&agrave;tica dels contractes i la seva continu&iuml;tat fins i tot despr&eacute;s de la mort del propietari o de l'agricultor.
    </p><p class="article-text">
        L'arrendatari sostenia que la seva relaci&oacute; amb la finca responia, precisament, a aquest model tradicional. Segons va al&middot;legar davant el tribunal, realitzava tasques agr&iacute;coles i mantenia amb la propietat una relaci&oacute; pr&ograve;pia dels usos i costums rurals de Menorca, arribant fins i tot a repartir-se collites i fusta obtinguda de la finca. Per aix&ograve;, defensava que el contracte continuava vigent i assegurava que la propietat no podia extingir-lo mitjan&ccedil;ant el procediment previst per a un lloguer d'habitatge convencional.
    </p><p class="article-text">
        El lloc on residia no podia considerar-se, a m&eacute;s, un habitatge convencional: aquell antic estable, al&middot;legava, havia acabat convertint-se en &ldquo;un habitacle improvisat on no t&eacute; m&eacute;s remei que viure&rdquo;, i aix&ograve; &ldquo;sense la m&eacute;s m&iacute;nima condici&oacute; de salubritat i higiene&rdquo; i sense que la construcci&oacute; compl&iacute;s &ldquo;les normes de seguretat&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Renda mensual de 200 euros</strong></h2><p class="article-text">
        L'Audi&egrave;ncia Provincial, tanmateix, rebutja aquesta interpretaci&oacute; en assenyalar que el contracte signat el 2019 definia l'immoble com un &ldquo;habitatge r&uacute;stic&rdquo;, establia que l'immoble s'arrendava &ldquo;exclusivament&rdquo; per ser destinat &ldquo;a habitatge&rdquo; i fixava una renda mensual de 200 euros i una durada inicial de dos anys. En no considerar acreditat que la relaci&oacute; tengu&eacute;s naturalesa agr&agrave;ria, el tribunal conclou que no &eacute;s procedent aplicar la normativa tradicional invocada per l'inquil&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els magistrats consideren aix&iacute; acreditada l'exist&egrave;ncia del contracte, la comunicaci&oacute; d'extinci&oacute; i el transcurs del termini pactat. A m&eacute;s, conclouen que no ha quedat provat que l'&uacute;s de la finca fos diferent del que figurava al contracte signat per les parts. &ldquo;A la vista dels fets provats no es discuteix l'exist&egrave;ncia del contracte, el requeriment ni el transcurs del termini&rdquo;, assenyala la resoluci&oacute;, que afegeix que no es pot donar per acreditat &ldquo;el canvi d'&uacute;s al&middot;legat a la inst&agrave;ncia per fonamentar l'aplicaci&oacute; d'una altra legislaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Sala conclou que no s'ha acreditat que l'&uacute;s real de la finca fos diferent del previst al contracte ni que proced&iacute;s aplicar la normativa d'arrendaments r&uacute;stics, motiu pel qual confirma &iacute;ntegrament la sent&egrave;ncia de primera inst&agrave;ncia que va declarar extingit el contracte pel transcurs del termini pactat i va ordenar el desnonament. Amb tot, contra la resoluci&oacute; de l'Audi&egrave;ncia Provincial hi ha la possibilitat d'interposar recurs de cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem.
    </p><p class="article-text">
        Es dona la circumst&agrave;ncia que, fa tot just una setmana i mitja, es va produir el desnonament d'una fam&iacute;lia de Sant Llu&iacute;s que va perdre el seu habitatge despr&eacute;s de no poder fer front a la hipoteca que gravava l'immoble. La casa, tamb&eacute; situada a Sant Llu&iacute;s, va sortir a subhasta judicial fa diversos anys i va acabar sent adquirida per una nova propiet&agrave;ria, fet que va desembocar finalment en el llan&ccedil;ament, tal com va informar <a href="https://www.menorca.info/menorca/sucesos/2026/05/22/2634359/ejecutan-desahucio-familia-pleno-centro-sant-lluis-tras-subasta-vivienda.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca Es Diari</a>. D'acord amb la mateixa publicaci&oacute;, la fam&iacute;lia estava integrada per un matrimoni d'uns 65 anys i dos fills adults.
    </p><p class="article-text">
        Al gener, el Jutjat de Ma&oacute; va executar el desnonament d'una fam&iacute;lia resident en un pis de l'avinguda Fort de l'Eau, a Ma&oacute;, formada per una dona de 59 anys que t&eacute; cura de la seva germana amb discapacitat i del seu pare, de 87 anys. Els tres inquilins, membres d'una fam&iacute;lia vulnerable, varen sortir de l'habitatge sense saber on anirien a viure despr&eacute;s que hagu&eacute;s expirat el termini extra concedit un mes abans pel Jutjat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-desnona-home-amb-discapacitat-subsistia-antic-estable-menorca_1_13273037.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 15:20:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" length="378069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378069" width="1447" height="814"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia desnona un home amb discapacitat que subsistia en un antic estable de Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Desahucios,Precariedad,Mercado inmobiliario,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia desahucia a un hombre con discapacidad que subsistía en un antiguo establo de Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-desahucia-hombre-discapacidad-subsistia-antiguo-establo-menorca_1_13271765.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814" alt="La Justicia desahucia a un hombre con discapacidad que subsistía en un antiguo establo de Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras la isla multiplica sus plazas hoteleras en suelo rural, beneficia con trámites exprés a hoteles de lujo con piscinas ilegales y continúa captando a inversores y compradores de elevado poder adquisitivo, la propiedad de la finca logra el desalojo de un inquilino que residía en una vieja construcción agrícola</p><p class="subtitle">Encarna gana al 'banco malo' y paraliza su desahucio: “Con casi 70 años he pensado en encadenarme a la puerta de casa”
</p></div><p class="article-text">
        La Audiencia Provincial de Balears ha confirmado el desahucio de un hombre con una discapacidad reconocida del 65%, movilidad reducida y una situaci&oacute;n de vulnerabilidad econ&oacute;mica acreditada que subsist&iacute;a en un establo semiderruido en una finca de Sant Llu&iacute;s (Menorca). El inquilino sosten&iacute;a que no ten&iacute;a otra alternativa habitacional y que subsist&iacute;a en un &ldquo;habit&aacute;culo improvisado&rdquo; carente de las m&iacute;nimas condiciones de salubridad e higiene.
    </p><p class="article-text">
        La historia refleja las contradicciones del mercado residencial menorqu&iacute;n. Mientras buena parte de la poblaci&oacute;n se ve abocada a residir en construcciones improvisadas o en condiciones precarias ante la falta de alternativas habitacionales, la isla m&aacute;s oriental de Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/campo-negocio-turistico-menorca-multiplica-cuatro-plazas-hoteleras-suelo-rural-diez-anos_1_12912453.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multiplica sus plazas hoteleras en suelo rural</a>, beneficia con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tramites-expres-benefician-hoteles-lujo-acusados-pozo-piscinas-ilegales-menorca_1_12697295.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&aacute;mites expr&eacute;s a hoteles de lujo con piscinas ilegales </a>y contin&uacute;a captando a inversores y compradores de elevado poder adquisitivo. En el caso de Sant Llu&iacute;s, el precio medio de venta alcanz&oacute; el pasado mes de abril los 5.021 euros por metro cuadrado, seg&uacute;n datos difundidos por el portal inmobiliario Idealista, lo que convierte a este municipio de 7.200 habitantes en uno de los m&aacute;s caros -y cotizados- de Menorca.  
    </p><p class="article-text">
        En este contexto de creciente tensi&oacute;n residencial, la sentencia, fechada en marzo, ha dado la raz&oacute;n a los propietarios de un terreno que reclamaban la recuperaci&oacute;n de la posesi&oacute;n de la finca tras comunicar al arrendatario su voluntad de no renovar el contrato de alquiler que ambas partes hab&iacute;an firmado en agosto de 2019. La Audiencia rechaza cada uno de los argumentos del hombre, quien defend&iacute;a que el acuerdo estaba vinculado a una explotaci&oacute;n r&uacute;stica y deb&iacute;a regirse por la normativa agraria y los usos tradicionales del campo menorqu&iacute;n, de modo que la propiedad no pod&iacute;a poner fin al contrato como si de una relaci&oacute;n ordinaria de alquiler residencial se tratara.
    </p><p class="article-text">
        Durante el procedimiento judicial, el inquilino explic&oacute; que, cuando lleg&oacute; a la finca, apenas hab&iacute;a &ldquo;arbustos, rocas, desechos y un peque&ntilde;o establo derruido&rdquo; que en el pasado hab&iacute;a servido para albergar animales. Con autorizaci&oacute;n del anterior propietario, asegur&oacute;, fue rehabilitando poco a poco aquella construcci&oacute;n hasta convertirla en un lugar donde guardar herramientas agr&iacute;colas y, con el paso del tiempo, en el espacio donde acab&oacute; viviendo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La 'amitgeria' o sociedad rural menorquina</strong></h2><p class="article-text">
        El hombre intent&oacute; evitar el desahucio ampar&aacute;ndose en una figura jur&iacute;dica tradicional del campo menorqu&iacute;n recogida en la Compilaci&oacute;n del Derecho Civil de Balears: la <em>amitgeria </em>o sociedad rural menorquina, una instituci&oacute;n hist&oacute;rica concebida para regular la explotaci&oacute;n conjunta de fincas agr&iacute;colas entre el propietario y el cultivador, garantizando la estabilidad de la actividad agraria y evitando que quienes trabajan la tierra puedan ser expulsados de forma repentina. Entre otras cuestiones, esta normativa prev&eacute; la pr&oacute;rroga autom&aacute;tica de los contratos y su continuidad incluso tras la muerte del propietario o del agricultor.
    </p><p class="article-text">
        El arrendatario sosten&iacute;a que su relaci&oacute;n con la finca respond&iacute;a, precisamente, a ese modelo tradicional. Seg&uacute;n aleg&oacute; ante el tribunal, realizaba labores agr&iacute;colas y manten&iacute;a con la propiedad una relaci&oacute;n propia de los usos y costumbres rurales de Menorca, llegando incluso a repartirse cosechas y madera obtenida de la finca. Por ello, defend&iacute;a que el contrato continuaba vigente y aseveraba que la propiedad no pod&iacute;a extinguirlo mediante el procedimiento previsto para un alquiler de vivienda convencional.
    </p><p class="article-text">
        El lugar donde resid&iacute;a no pod&iacute;a considerarse, adem&aacute;s, una vivienda convencional: aquel antiguo establo, alegaba, hab&iacute;a acabado convirti&eacute;ndose en &ldquo;un habit&aacute;culo improvisado donde no tiene m&aacute;s remedio que vivir&rdquo;, y ello &ldquo;sin la m&aacute;s m&iacute;nima condici&oacute;n de salubridad e higiene&rdquo; y sin que la construcci&oacute;n cumpliera &ldquo;las normas de seguridad&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Renta mensual de 200 euros</strong></h2><p class="article-text">
        La Audiencia Provincial, sin embargo, rechaza esa interpretaci&oacute;n al se&ntilde;alar que el contrato firmado en 2019 defin&iacute;a el inmueble como una &ldquo;vivienda r&uacute;stica&rdquo;, establec&iacute;a que el inmueble se arrendaba &ldquo;exclusivamente&rdquo; para ser destinado &ldquo;a vivienda&rdquo; y fijaba una renta mensual de 200 euros y una duraci&oacute;n inicial de dos a&ntilde;os. Al no considerar acreditado que la relaci&oacute;n tuviera naturaleza agraria, el tribunal concluye que no procede aplicar la normativa tradicional invocada por el inquilino. 
    </p><p class="article-text">
        Los magistrados consideran as&iacute; acreditada la existencia del contrato, la comunicaci&oacute;n de extinci&oacute;n y el transcurso del plazo pactado. Adem&aacute;s, concluyen que no ha quedado probado que el uso de la finca fuera distinto al que figuraba en el contrato firmado por las partes. &ldquo;A la vista de los hechos probados no se discute la existencia del contrato, el requerimiento ni el transcurso del plazo&rdquo;, se&ntilde;ala la resoluci&oacute;n, que a&ntilde;ade que no puede darse por acreditado &ldquo;el cambio de uso alegado en la instancia para fundamentar la aplicaci&oacute;n de otra legislaci&oacute;n&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La Sala concluye que no se ha acreditado que el uso real de la finca fuera distinto del previsto en el contrato ni que procediera aplicar la normativa de arrendamientos r&uacute;sticos, por lo que confirma &iacute;ntegramente la sentencia de primera instancia que declar&oacute; extinguido el contrato por transcurso del plazo pactado y orden&oacute; el desahucio. Con todo, contra la resoluci&oacute;n de la Audiencia Provincial cabe la posibilidad de interponer recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.
    </p><p class="article-text">
        Se da la circunstancia de que, hace apenas una semana y media, se produjo el desahucio de una familia de Sant Llu&iacute;s que perdi&oacute; su vivienda tras no poder hacer frente a la hipoteca que gravaba el inmueble. La casa, tambi&eacute;n situada en Sant Llu&iacute;s, sali&oacute; a subasta judicial hace varios a&ntilde;os y acab&oacute; siendo adquirida por una nueva propietaria, lo que desemboc&oacute; finalmente en el lanzamiento, tal como inform&oacute; <a href="https://www.menorca.info/menorca/sucesos/2026/05/22/2634359/ejecutan-desahucio-familia-pleno-centro-sant-lluis-tras-subasta-vivienda.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca Es Diari</a>. De acuerdo a la misma publicaci&oacute;n, la familia estaba integrada por un matrimonio de unos 65 a&ntilde;os y dos hijos adultos. 
    </p><p class="article-text">
        En enero, el Juzgado de Mah&oacute;n ejecut&oacute; el desahucio de una familia residente en un piso de la avenida Fort de l'Eau, en Ma&oacute;, formada por una mujer de 59 a&ntilde;os que cuida de su hermana con discapacidad y de su padre, de 87 a&ntilde;os. Los tres inquilinos, miembros de una familia vulnerable, salieron de la vivienda sin saber d&oacute;nde ir&iacute;an a vivir al haber expirado el plazo extra concedido hac&iacute;a un mes por el Juzgado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-desahucia-hombre-discapacidad-subsistia-antiguo-establo-menorca_1_13271765.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 14:57:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" length="378069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378069" width="1447" height="814"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia desahucia a un hombre con discapacidad que subsistía en un antiguo establo de Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Desahucios,Precariedad,Mercado inmobiliario,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Beatriz Torres, marinera y amarradora: “Me costó acceder al sector, no confiaban en mí”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/dones-mar-apb/beatriz-torres-pescadora-companeros-no-fiaban-habian-visto-mujer-bordo_1_13220961.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Beatriz Torres, marinera y amarradora: “Me costó acceder al sector, no confiaban en mí”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una historia de vocación, lucha contra los prejuicios y la urgente necesidad de relevo generacional femenino en el mar</p></div><p class="article-text">
        Dec&iacute;a Fran Perea en la cabecera de <em>Los Serrano</em> que &ldquo;desde los bancos de Madrid no se puede ver el mar&rdquo;, aunque Beatriz Torres lo avistaba en cada libro, en cada pel&iacute;cula y en cada sue&ntilde;o desde que ha tenido uso de raz&oacute;n &mdash;pese a haber nacido y haberse criado en la capital&mdash;. A los 11 a&ntilde;os su familia y ella se trasladaron a Sevilla, donde sigui&oacute; idealizando el agua salada con un par de veranos en la playa como referencia. En su cabeza aquello era insuficiente, necesitaba un contacto m&aacute;s estrecho con las mareas o el salitre. Fue entonces cuando, con 17 a&ntilde;os, se mud&oacute; a Menorca y termin&oacute; de enamorarse del Mediterr&aacute;neo y de sus aguas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El <em>flechazo </em>termin&oacute; de materializarse durante una traves&iacute;a mar&iacute;tima entre Menorca, T&uacute;nez y Cerde&ntilde;a en la que unos amigos le explicaron que pod&iacute;a formarse para trabajar en un barco. Torres, sin estudios superiores hasta ese momento, se imagin&oacute; a s&iacute; misma haciendo de ese viaje su d&iacute;a a d&iacute;a y se sinti&oacute; preparada para pasar el resto de su vida entre el agua salada. &ldquo;Vi en esa traves&iacute;a que no ten&iacute;a miedo, que me encantaba. Me vi capaz y me anim&eacute; a estudiarlo&rdquo;, relata.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-70BIn8GZejE-8553', 'youtube', '70BIn8GZejE', document.getElementById('yt-70BIn8GZejE-8553'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-70BIn8GZejE-8553 src="https://www.youtube.com/embed/70BIn8GZejE?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Al terminar la formaci&oacute;n b&aacute;sica en seguridad, la propia escuela en la que estudiaba le ofreci&oacute; la posibilidad de completar su curr&iacute;culo con el curso de marinero pescador. Ella no pudo rechazarlo, ya que se declara como una &ldquo;absoluta enamorada del sector primario&rdquo;. &ldquo;Del campo pas&eacute; al mar, y a m&iacute; la pesca me ha interesado siempre&rdquo;, explica Torres, quien anteriormente hab&iacute;a trabajado como auxiliar agr&iacute;cola y quer&iacute;a ejercer esa misma labor a bordo de un pesquero.
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, Beatriz Torres es marinera de Pr&aacute;cticos de Mah&oacute;n y amarradora de buques en Astur Menorca. No obstante, cinco a&ntilde;os despu&eacute;s de despedirse de la pesca sigue defini&eacute;ndola como un aspecto fundamental de su trayectoria que le ha dotado de gran experiencia en el mar y le ha dado el impulso necesario para ejercer sus profesiones actuales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Prejuicios machistas en el sector mar&iacute;timo</strong></h2><p class="article-text">
        Las cosas se complicaron para ella al embarcar por primera vez de forma profesional: se encontr&oacute; con un sector especialmente masculinizado, en el que su presencia no siempre &mdash;m&aacute;s bien casi nunca&mdash; era bienvenida. &ldquo;Me cost&oacute; mucho entrar, no se fiaban de m&iacute;&rdquo;, recuerda. &ldquo;Hay patrones que me dec&iacute;an que nunca hab&iacute;an visto una mujer a bordo, yo no me lo esperaba&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Su caso no fue una excepci&oacute;n, y es plenamente consciente de ello. &ldquo;El recreativo est&aacute; masculinizado, pero en la pesca m&aacute;s todav&iacute;a&rdquo;, sostiene Torres. &ldquo;A la mujer se le ve&iacute;a como que no era capaz de realizar ciertas maniobras&rdquo;, detalla. De hecho, hay cuestiones que lejos de avanzar han dado marcha atr&aacute;s en lo que a la pesca se refiere. Espacios anteriormente <em>reservados </em>para ellas ahora son una nueva conquista masculina, por lo que las oportunidades son cada vez m&aacute;s escasas: &ldquo;Antes, por ejemplo, las mujeres eran rederas, ahora son m&aacute;s hombres los rederos&rdquo;, expone Torres. 
    </p><p class="article-text">
        La lista de tareas pendientes para un sector m&aacute;s igualitario es extensa. Faltan mujeres de todas las edades, pero especialmente un relevo generacional joven, con ideas frescas que pueda revertir todas aquellas lacras a&uacute;n presentes. Por eso anima a las j&oacute;venes a apostar por su pasi&oacute;n independientemente de los prejuicios: &ldquo;&iquest;Te crees capaz? &iquest;Est&aacute;s fuerte? &iquest;Te gusta el mar? Pues no hay mejor cosa que puedas hacer que meterte a trabajar en ello&rdquo;, argumenta. Aun as&iacute;, advierte de que no ser&aacute; un camino f&aacute;cil, y de que toda aquella que decida tomarlo tiene que ser consciente de las dificultades que atravesar&aacute;: &ldquo;Todav&iacute;a hay un poco de miedo a que no las contraten, a tener que demostrar m&aacute;s de lo que sus compa&ntilde;eros, para que las tomen en serio&rdquo;, recalca.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Pasi&oacute;n frente a la opresi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Pese a las contrariedades, la vocaci&oacute;n de Torres&nbsp;siempre ha sido m&aacute;s fuerte que los prejuicios, y poco a poco pudo hacer entender a sus compa&ntilde;eros que el trabajo no entiende de g&eacute;nero y que su presencia en el barco estaba m&aacute;s que justificada, al igual que la de todos los dem&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquellos primeros d&iacute;as en el mar fueron espectaculares&rdquo;, recuerda. &ldquo;En pesca de arrastre, empezar de noche con esas m&aacute;quinas, los motores, el mar mismo que es salvaje&hellip; Era de pel&iacute;cula, yo no me lo podr&iacute;a haber imaginado&rdquo;. Ahora mismo, con a&ntilde;os de experiencia a sus espaldas, aunque esa impresi&oacute;n siga intacta tambi&eacute;n ha tenido que interiorizar muchos aspectos que ya forman parte de su rutina. &ldquo;El d&iacute;a a d&iacute;a en el puerto y en el mar implica acostumbrarse al movimiento del agua, a no caerte, al equilibrio y sobre todo al sol&rdquo;, detalla. &ldquo;Lo m&aacute;s exigente, es tener todo el rato en la cabeza la seguridad&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Lo que tampoco se va de la mente de Torres es la necesidad de referentes femeninos en su sector para que otras muchas, al igual que ella, conviertan su pasi&oacute;n en su profesi&oacute;n, y sobre todo para que puedan hacerlo sin barreras relativas al g&eacute;nero. &ldquo;La idea que quiero que se quede de esta entrevista es que la percepci&oacute;n del g&eacute;nero a la hora de trabajar no existe, es una cosa cultural. Depende m&aacute;s de la individualidad de cada persona, de la voluntad y de las ganas y de lo que te guste el mar&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[María Aragonés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/dones-mar-apb/beatriz-torres-pescadora-companeros-no-fiaban-habian-visto-mujer-bordo_1_13220961.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 May 2026 07:53:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="66940" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="66940" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Beatriz Torres, marinera y amarradora: “Me costó acceder al sector, no confiaban en mí”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Baleares,Islas Baleares,Menorca,Pesca,Igualdad,Feminismo,Igualdad laboral,Machismo,Empleo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les queixes de turistes i residents acaben amb cabres abatudes a tirs a Menorca: "Matar-les així és una salvatjada"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-queixes-turistes-i-residents-acaben-amb-cabres-abatudes-tirs-menorca-matar-les-aixi-salvatjada_1_13223316.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les queixes de turistes i residents acaben amb cabres abatudes a tirs a Menorca: &quot;Matar-les així és una salvatjada&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els animals, acalorats i assedegats, van accedir a urbanitzacions de l'illa a la recerca d'aigua i menjar. Els veïns, que temen el perill que poden suposar per al trànsit, van alertar el Govern, que ha optat per acabar amb elles</p><p class="subtitle">Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques</p></div><p class="article-text">
        Darrera setmana d'agost de 2025. La costa nord de Menorca &eacute;s un t&ograve;rrid erm roc&oacute;s enmig d'un dels estius m&eacute;s intensos que es recorden. La sequera i les altes temperatures augmenten la pressi&oacute; humana sobre l'illa que, al seu torn, aprofundeix l'escassetat d'aigua potable als aq&uuml;&iacute;fers. Hi ha alerta taronja. Acalorades i assedegades, un grup de cabres silvestres abandona el seu h&agrave;bitat per endinsar-se a la jungla de ciment de les urbanitzacions d'Arenal d'en Castell i Son Parc, al municipi d'Es Mercadal. El tel&egrave;fon de l'Ajuntament no va parar de sonar durant les setmanes seg&uuml;ents amb den&uacute;ncies i queixes de ve&iuml;ns i turistes pel fet que les cabres &ldquo;invadeixen els jardins, es mengen les plantes i embruten els cotxes&rdquo;. A partir d'aqu&iacute; es posar&agrave; en marxa un mecanisme administratiu pel qual el Consistori sol&middot;licitar&agrave; a la Conselleria de Medi Ambient i Pesca del Govern que prengui cartes a l'assumpte, organisme que finalment impulsar&agrave; la soluci&oacute; que ha aixecat polseguera entre la poblaci&oacute; local: matar totes les cabres a trets. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El mat&iacute; de dissabte ens trobem amb un cartell que deia que tancaven l'etapa quatre del Cam&iacute; de Cavalls per tasques de gesti&oacute; i manteniment. No deia res que estiguessin matant a trets la fauna silvestre. Nosaltres com a ve&iuml;ns no volem que rondin lliures per la zona perqu&egrave; poden ser un perill per al tr&agrave;nsit i fins i tot s'hi colaven en jardins, per&ograve; matar-les aix&iacute; ens sembla una salvatjada&rdquo;, explica Al&iacute;cia A., una de les poques residents que habita tot l'any a la urbanitzaci&oacute; de l'Arenal, t&iacute;picament poblada per turistes i residents estacionals. &ldquo;Imagina't que alg&uacute; decid&iacute;s ometre el cartell o qu&egrave; passaria si alg&uacute; est&agrave; d'excursi&oacute; i no el veu? &Eacute;s una burrada i un perill resoldre les coses a trets&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosaltres com a veïns no volem que rondin lliures per la zona perquè poden ser un perill per al trànsit i fins i tot s&#039;hi colaven en jardins, però matar-les així ens sembla una salvatjada</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alicia </span>
                                        <span>—</span> Resident
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Em sembla un espant que en una illa que &eacute;s Reserva de Biosfera, que t&eacute; especial cura de la fauna i flora com a part de la seva oferta cultural i fins i tot tur&iacute;stica, es resolgui la sobrepoblaci&oacute; d'animals a tirs. Al ve&iuml;nat estem consternats perqu&egrave;, a m&eacute;s, han deixat les restes dels animals all&agrave; on els van matar. El tram d'Arenal del Cam&iacute; de Cavalls fa olor de mort des de fa dies, la postal &eacute;s realment impactant&rdquo;, explica la Lluvia, ve&iuml;na de Son Parc.
    </p><p class="article-text">
        Ella, despr&eacute;s d'assabentar-se de la batuda, va comen&ccedil;ar a recollir firmes entre els municipis de Menorca per exigir que es canvi&iuml; el protocol de control de fauna per un altre no letal. &ldquo;Hem aconseguit mil firmes en 24 hores, les xarxes socials ens han ajudat molt i continuarem lluitant perqu&egrave; es busqui una soluci&oacute; menys b&agrave;rbara per a aquests pobres animals&rdquo;, conclou. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les cabres salvatges van ser abatudes després de nombroses queixes de veïns i turistes perquè es colaven en jardins i parcs a la recerca d&#039;aliment i aigua."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les cabres salvatges van ser abatudes després de nombroses queixes de veïns i turistes perquè es colaven en jardins i parcs a la recerca d&#039;aliment i aigua.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cap administraci&oacute; es fa responsable</strong></h2><p class="article-text">
        Des del Consistori insisteixen que es va notificar degudament a tot el ve&iuml;nat de Son Parc i d'Arenal de les &ldquo;tasques de manteniment relacionades amb el control poblacional de cabres assilvestrades&rdquo; durant els dies 6 a 8 de maig. Aix&iacute; mateix, en di&agrave;leg amb elDiario.es, l'alcalde d'Es Mercadal, Joan Palliser Riudavets (PP), afirma que el govern municipal est&agrave; exempt de tota responsabilitat. &ldquo;No &eacute;s la nostra compet&egrave;ncia. La responsabilitat en mat&egrave;ria de gesti&oacute; de fauna silvestre &eacute;s del Govern, concretament del Consorci per a la Recuperaci&oacute; de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), a qui vam remetre les nostres peticions i que finalment van procedir&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, des de la Direcci&oacute; General de Medi Ambient han confirmat que l'activaci&oacute; del &ldquo;protocol de control de fauna&rdquo; es va iniciar arran d'un &ldquo;requeriment urgent i reiterat de l'Ajuntament, motivat per les queixes ve&iuml;nals i pels danys que aquests animals provoquen en jardins, horts i explotacions agr&iacute;coles&rdquo; i han insistit que les cabres suposen un &ldquo;risc per a la seguretat vi&agrave;ria en envair carreteres i zones urbanes&rdquo;. Amb tot, van rebutjar explicar si existeix un cens poblacional de cabres assilvestrades a Menorca, ni tampoc van detallar quants han estat els exemplars abatuts despr&eacute;s de l'&uacute;ltima matan&ccedil;a. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, fonts del COFIB han confirmat que &ldquo;el propi Consistori d'Es Mercadal va notificar a aquesta depend&egrave;ncia que no podia assumir la captura en viu dels animals, motiu pel qual s'ha optat per una batuda de ca&ccedil;a controlada com a mesura excepcional de gesti&oacute; poblacional&rdquo;. Aix&iacute; mateix insisteixen que l'actuaci&oacute; &ldquo;compta amb totes les autoritzacions pertinents i es desenvolupa &uacute;nicament en set finques autoritzades&rdquo;. En ella van participar quatre treballadors del COFIB, juntament amb Agents de Medi Ambient, Policia Local, Gu&agrave;rdia Civil i representants de l'Ajuntament. Cal recordar que, encara que des del Govern assenyalen que es tracta d'un protocol &ldquo;excepcional&rdquo;, diversos ve&iuml;ns de la zona han confirmat a elDiario.es que no &eacute;s la primera vegada que succeeix. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, des del COFIB han explicat a elDiario.es que l'abandonament de cossos a la intemp&egrave;rie que denuncien els ve&iuml;ns respon a un criteri ambiental. &ldquo;Els cad&agrave;vers dels exemplars abatuts no seran remoguts, excepte en aquells casos en qu&egrave; quedin visibles o propers a zones transitades. Aquesta decisi&oacute; respon a criteris d'una pauta de gesti&oacute; ambiental i equilibri ecol&ograve;gic, ja que contribueixen a l'alimentaci&oacute; d'aus carronyaires presents a Menorca, com les milanes o els milans&rdquo;, conclouen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les organitzacions animalistes exigeixen que es busqui una alternativa no letal per al control poblacional."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les organitzacions animalistes exigeixen que es busqui una alternativa no letal per al control poblacional.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alternatives no letals</strong></h2><p class="article-text">
        L'A&iuml;da Gasc&oacute;n &eacute;s coordinadora estatal de l'ONG Anima Naturalis, una de les entitats que, despr&eacute;s d'assabentar-se de les intencions del COFIB l'agost de l'any passat, es va comunicar amb el Govern despr&eacute;s de ser alertada per una de les col&middot;laboradores de l'organitzaci&oacute;, resident a Es Mercadal, de la imminent matan&ccedil;a de cabres. &ldquo;Sabem que &eacute;s una pr&agrave;ctica habitual a les Balears i per aix&ograve; ens vam comunicar amb el Govern, fins i tot vam fer una sol&middot;licitud d'informaci&oacute; p&uacute;blica. Vam haver de reclamar a l'organisme mediador de transpar&egrave;ncia perqu&egrave; no van respondre. En tot moment la nostra intenci&oacute; era con&egrave;ixer els fonaments que van portar l'administraci&oacute; a decidir que matar a trets les cabres era la millor alternativa&rdquo;, explica Gasc&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        L'activista animalista insisteix que, segons la Llei de Benestar Animal, &eacute;s obligatori buscar alternatives no letals en qualsevol protocol de control poblacional. &ldquo;Realment no crec que hagin buscat cap alternativa. Nosaltres ens vam oferir a buscar conjuntament altres solucions com trasllats a santuaris o reserves protegides, per&ograve; ni tan sols ens van trucar per preguntar com es podria fer&rdquo;, conclou Gasc&oacute;n. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Realment no crec que hagin buscat cap alternativa. Nosaltres ens vam oferir a buscar conjuntament altres solucions com trasllats a santuaris o reserves protegides, però ni tan sols ens van trucar per preguntar com es podria fer</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aída Gascón</span>
                                        <span>—</span> Coordinadora de la ONG Anima Naturalis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jaume H. treballa en una empresa dedicada exclusivament al control poblacional d'animals silvestres. Segons explica, la seva companyia mant&eacute; vigents diverses desenes de contractes amb administracions de tot l'estat, amb l'objectiu d'evitar la via letal com a eina de control poblacional. &ldquo;Jo era a Menorca quan van apar&egrave;ixer les primeres queixes per les cabres. En el seu moment em vaig oferir a les autoritats, per la meva experi&egrave;ncia s&eacute; que es podria utilitzar el m&egrave;tode del 'capturador', una g&agrave;bia accionada per control remot que permetria capturar els exemplars i traslladar-los a un altre lloc on no molestin. Aix&ograve; implica una despesa, una inversi&oacute;, una log&iacute;stica que moltes vegades les administracions p&uacute;bliques no estan disposades a fer&rdquo;, conclou. 
    </p><p class="article-text">
        Finalment, cal destacar que en 2025 la formaci&oacute; animalista PACMA va demanar al Govern que es fessin p&uacute;blics els informes t&egrave;cnics i ambientals que van justificar l'execuci&oacute; de la poblaci&oacute;. Fonts de l'organitzaci&oacute; han destacat que &ldquo;la gesti&oacute; de poblacions animals s'ha d'abordar des de criteris cient&iacute;fics, &egrave;tics i proporcionats&rdquo;. &ldquo;Aquesta decisi&oacute; &eacute;s improvisada i a m&eacute;s poc efica&ccedil;&rdquo;, assenyalen els animalistes, que, a m&eacute;s, sostenen &ndash;igual que l'ONG Anima Naturalis&ndash; que existeixen alternatives menys agressives, com l'esterilitzaci&oacute;. Per la seva banda, ni la Conselleria de Medi Ambient ni el Consorci per a la Conservaci&oacute; de Fauna han respost a aquest mitj&agrave; quins han estat els criteris t&egrave;cnics tinguts en compte per realitzar la batuda, ni tampoc si existeix un cens poblacional de cabres silvestres, ni quantes en van ser abatudes finalment entre el 7 i el 9 de maig. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-queixes-turistes-i-residents-acaben-amb-cabres-abatudes-tirs-menorca-matar-les-aixi-salvatjada_1_13223316.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 May 2026 07:27:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les queixes de turistes i residents acaben amb cabres abatudes a tirs a Menorca: "Matar-les així és una salvatjada"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Cabras,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las quejas de turistas y residentes acaban con cabras abatidas a tiros en Menorca: "Matarlas así es una salvajada"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quejas-turistas-residentes-acaban-cabras-abatidas-tiros-menorca-matarlas-salvajada_1_13223267.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las quejas de turistas y residentes acaban con cabras abatidas a tiros en Menorca: &quot;Matarlas así es una salvajada&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los animales, acalorados y sedientos, accedieron a urbanizaciones de la isla en búsqueda de agua y comida. Los vecinos, que temen el peligro que pueden suponer para el tráfico, alertaron al Govern, que ha optado por acabar con ellas</p><p class="subtitle">Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas</p></div><p class="article-text">
        &Uacute;ltima semana de agosto de 2025. La costa norte de Menorca es un t&oacute;rrido p&aacute;ramo rocoso en medio de uno de los veranos m&aacute;s intensos que se recuerdan. La sequ&iacute;a y las altas temperaturas aumentan la presi&oacute;n humana sobre la isla que a su vez profundiza la escasez de agua potable en los acu&iacute;feros. Hay alerta naranja. Acaloradas y sedientas, un grupo de cabras silvestres abandona su h&aacute;bitat para adentrarse en la jungla de cemento de las urbanizaciones de Arenal d'en Castell y Son Parc, en el municipio de Es Mercadal. El tel&eacute;fono del Ayuntamiento no par&oacute; de sonar durante las siguientes semanas con denuncias y quejas de vecinos y turistas debido a que las cabras &ldquo;invaden los jardines, se comen las plantas y ensucian los coches&rdquo;. A partir de aqu&iacute; se pondr&aacute; en marcha un mecanismo administrativo por el cual el Consistorio solicitar&aacute; a la Conselleria de Medi Ambient i Pesca del Govern que tome cartas en el asunto, organismo que finalmente impulsar&aacute; la soluci&oacute;n que ha levantado ampollas entre la poblaci&oacute;n local: matar a todas las cabras a tiros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La ma&ntilde;ana del s&aacute;bado nos encontramos con un cartel que dec&iacute;a que cerraban la etapa cuatro del Cam&iacute; de Cavalls por tareas de gesti&oacute;n y mantenimiento. No dec&iacute;a nada de que estaban matando a tiros a la fauna silvestre. Nosotros como vecinos no queremos que anden sueltas por la zona porque pueden ser un peligro para el tr&aacute;fico e incluso se colaban en jardines, pero matarlas as&iacute; nos parece una salvajada&rdquo;, explica Alicia A., una de las pocas residentes que habita todo el a&ntilde;o en la urbanizaci&oacute;n de Arenal, t&iacute;picamente poblada por turistas y residentes estacionales. &ldquo;Imag&iacute;nate que alguien decidiera omitir el cartel o, &iquest;qu&eacute; pasar&iacute;a si alguien est&aacute; de excursi&oacute;n y no lo ve? Es una burrada y un peligro resolver las cosas a tiros&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros como vecinos no queremos que anden sueltas por la zona porque pueden ser un peligro para el tráfico e incluso se colaban en jardines, pero matarlas así nos parece una salvajada</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alicia </span>
                                        <span>—</span> Residente
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Me parece un espanto que en una isla que es Reserva de Biosfera, que tiene especial cuidado de la fauna y flora como parte de su oferta cultural e incluso tur&iacute;stica, se resuelva la sobrepoblaci&oacute;n de animales a tiros. En el vecindario estamos consternados porque, adem&aacute;s, han dejado los restos de los animales all&iacute; donde los mataron. El tramo de Arenal del Cam&iacute; de Cavalls huele a muerto desde hace d&iacute;as, la postal es realmente impactante&rdquo;, cuenta Lluvia, vecina de Son Parc.
    </p><p class="article-text">
        Ella, tras enterarse de la batida, comenz&oacute; a juntar firmas entre los municipios de Menorca para exigir que se cambie el protocolo de control de fauna por otro no letal. &ldquo;Hemos logrado mil firmas en 24 horas, las redes sociales nos han ayudado mucho y vamos a seguir luchando para que se busque una soluci&oacute;n menos b&aacute;rbara para estos pobres animales&rdquo;, concluye. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las cabras silvestres fueron abatidas tras numerosas quejas de vecinos y turistas porque se colaban en jardines y parques en busca de alimento y agua."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las cabras silvestres fueron abatidas tras numerosas quejas de vecinos y turistas porque se colaban en jardines y parques en busca de alimento y agua.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Ninguna administraci&oacute;n se hace responsable</strong></h2><p class="article-text">
        Desde el Consistorio insisten en que se notific&oacute; debidamente a todo el vecindario de Son Parc y de Arenal de las &ldquo;tareas de mantenimiento relacionadas con el control poblacional de cabras asilvestradas&rdquo; durante los d&iacute;as 6 a 8 de mayo. Asimismo, en di&aacute;logo con elDiario.es, el alcalde de Es Mercadal, Joan Palliser Riudavets (Entesa), afirma que el gobierno municipal est&aacute; exento de toda responsabilidad. &ldquo;No es nuestra competencia. La responsabilidad en materia de gesti&oacute;n de fauna silvestre es del Govern, concretamente del Consorci per a la Recuperaci&oacute; de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), a quienes remitimos nuestras peticiones y que finalmente procedieron&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, desde la Direcci&oacute; General de Medi Ambient han confirmado que la activaci&oacute;n del &ldquo;protocolo de control de fauna&rdquo; se inici&oacute; a ra&iacute;z de un &ldquo;requerimiento urgente y reiterado del Ayuntamiento, motivado por las quejas vecinales y por los da&ntilde;os que estos animales provocan en jardines, huertos y explotaciones agr&iacute;colas&rdquo; y han insistido en que las cabras suponen un &ldquo;riesgo para la seguridad vial al invadir carreteras y zonas urbanas&rdquo;. Con todo, rechazaron explicar si existe un censo poblacional de cabras asilvestradas en Menorca, ni tampoco detallaron cu&aacute;ntos han sido los ejemplares abatidos tras la &uacute;ltima matanza. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, fuentes del COFIB han confirmado que &ldquo;el propio Consistorio de Es Mercadal notific&oacute; a esta dependencia que no pod&iacute;a asumir la captura en vivo de los animales, motivo por el cual se ha optado por una batida de caza controlada como medida excepcional de gesti&oacute;n poblacional&rdquo;. Asimismo insisten en que la actuaci&oacute;n &ldquo;cuenta con todas las autorizaciones pertinentes y se desarrolla &uacute;nicamente en siete fincas autorizadas&rdquo;. En ella participaron cuatro trabajadores del COFIB, junto con Agentes de Medio Ambiente, Polic&iacute;a Local, Guardia Civil y representantes del Ayuntamiento. Cabe recordar que, aunque desde el Govern se&ntilde;alan que se trata de un protocolo &ldquo;excepcional&rdquo;, varios vecinos de la zona han confirmado a elDiario.es que no es la primera vez que sucede. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, desde el COFIB han explicado a elDiario.es que el abandono de cuerpos al raso que denuncian los vecinos responde a un criterio ambiental. &ldquo;Los cad&aacute;veres de los ejemplares abatidos no ser&aacute;n removidos, excepto en aquellos casos en los que queden visibles o pr&oacute;ximos a zonas transitadas. Esta decisi&oacute;n responde a criterios de una pauta de gesti&oacute;n ambiental y equilibrio ecol&oacute;gico, ya que contribuyen a la alimentaci&oacute;n de aves carro&ntilde;eras presentes en Menorca, como las milanas o los milanos&rdquo;, concluyen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Organizaciones animalistas exigen que se busque una alternativa no letal para el control poblacional."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Organizaciones animalistas exigen que se busque una alternativa no letal para el control poblacional.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alternativas no letales</strong></h2><p class="article-text">
        A&iacute;da Gasc&oacute;n es coordinadora estatal de la ONG Anima Naturalis, una de las entidades que, tras enterarse de las intenciones del COFIB en agosto del a&ntilde;o pasado, se comunic&oacute; con el Govern tras ser alertada por una de las colaboradoras de la organizaci&oacute;n, residente en Es Mercadal, de la inminente matanza de cabras. &ldquo;Sabemos que es una pr&aacute;ctica habitual en Baleares y por eso nos comunicamos con el Govern, incluso realizamos una solicitud de informaci&oacute;n p&uacute;blica. Tuvimos que reclamar al organismo mediador de transparencia porque no respondieron. En todo momento nuestra intenci&oacute;n era conocer los fundamentos que llevaron a la administraci&oacute;n a decidir que matar a tiros a las cabras era la mejor alternativa&rdquo;, explica Gasc&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La activista animalista insiste en que, seg&uacute;n la Ley de Bienestar Animal, es obligatorio buscar alternativas no letales en cualquier protocolo de control poblacional. &ldquo;Realmente no creo que hayan buscado alternativa alguna. Nosotros nos ofrecimos a buscar conjuntamente otras soluciones como traslados a santuarios o reservas protegidas, pero ni siquiera nos llamaron para preguntar c&oacute;mo se podr&iacute;a hacer&rdquo;, concluye Gasc&oacute;n. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No creo que hayan buscado alternativa alguna. Nosotros nos ofrecimos a buscar conjuntamente otras soluciones como traslados a santuarios o reservas protegidas, pero ni siquiera nos llamaron para preguntar cómo se podría hacer</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aída Gascón</span>
                                        <span>—</span> Coordinadora de la ONG Anima Naturalis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jaume H. trabaja en una empresa dedicada exclusivamente al control poblacional de animales silvestres. Seg&uacute;n explica, su compa&ntilde;&iacute;a mantiene vigentes varias decenas de contratos con administraciones de todo el estado, con el objetivo de evitar la v&iacute;a letal como herramienta de control poblacional. &ldquo;Yo estaba en Menorca cuando aparecieron las primeras quejas por las cabras. En su momento me ofrec&iacute; a las autoridades, por mi experiencia s&eacute; que se podr&iacute;a utilizar el m&eacute;todo del 'capturadero', una jaula accionada por control remoto que permitir&iacute;a capturar a los ejemplares y trasladarlos a otro sitio donde no molesten. Esto implica un gasto, una inversi&oacute;n, una log&iacute;stica que muchas veces las administraciones p&uacute;blicas no est&aacute;n dispuestas a hacer&rdquo;, concluye. 
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, cabe destacar que en 2025 la formaci&oacute;n animalista PACMA pidi&oacute; al Govern que se hicieran p&uacute;blicos los informes t&eacute;cnicos y ambientales que justificaron la ejecuci&oacute;n de la poblaci&oacute;n caprina. Fuentes de la organizaci&oacute;n han destacado que &ldquo;la gesti&oacute;n de poblaciones animales debe abordarse desde criterios cient&iacute;ficos, &eacute;ticos y proporcionados&rdquo;. &ldquo;Esta decisi&oacute;n es improvisada y adem&aacute;s poco eficaz&rdquo;, se&ntilde;alan los animalistas, quienes, adem&aacute;s, sostienen &ndash;al igual que la ONG Anima Naturalis&ndash; que existen alternativas menos agresivas, como la esterilizaci&oacute;n. Por su parte, ni la Conselleria de Medi Ambient ni el Consorcio para la Conservaci&oacute;n de Fauna han respondido a este medio cu&aacute;les han sido los criterios t&eacute;cnicos tenidos en cuenta para realizar la batida, ni tampoco si existe un censo poblacional de cabras silvestres, ni cu&aacute;ntas fueron abatidas finalmente entre el 7 y el 9 de mayo. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quejas-turistas-residentes-acaban-cabras-abatidas-tiros-menorca-matarlas-salvajada_1_13223267.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 17 May 2026 04:02:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las quejas de turistas y residentes acaban con cabras abatidas a tiros en Menorca: "Matarlas así es una salvajada"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Cabras,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qué significa la palabra fraternidad en un mundo amenazado por el fascismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/significa-palabra-fraternidad-mundo-amenazado-fascismo_1_13222667.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Qué significa la palabra fraternidad en un mundo amenazado por el fascismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Pensadores y artistas reflexionan en una nueva edición de les 'Trobades Camus' sobre fraternidad, hermandad y sororidad en un momento en el que las señales de alarma son más que evidentes</p><p class="subtitle">El último Rincón de pensar - Eudald Espluga, filósofo: “No podemos dejar los imaginarios del fin del mundo en manos de la extrema derecha”</p></div><p class="article-text">
        Ai Futaki se sumerge en el mar y se mira en los ojos de las ballenas. &ldquo;Son muy sabias, son como chamanes. Cuando las miro de cerca siento que me dicen que hay que buscar la verdad, ser honestos&rdquo;. El investigador y doctor en Biolog&iacute;a <a href="http://www.lab.upc.edu/index2.php?id=2&amp;web=personal&amp;lang=es" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Michel Andr&eacute;</a> sue&ntilde;a con la posibilidad de comunicarse con estos animales gigantes que habitan el mar hace m&aacute;s de 35 millones de a&ntilde;os. Y aprender de ellos, de sus experiencias. <a href="https://www.cccb.org/es/w/participantes/ai-futaki" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Futaki</a>, r&eacute;cord Guinness mundial de doble apnea y Andr&eacute; est&aacute;n en Menorca, convocados por el esp&iacute;ritu de Albert Camus. Sus ideas regresan cada primavera a la isla en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/albert-camus-hijo-noble-linaje-menorquin_132_10120695.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la que naci&oacute; su abuela materna</a> en unas Trobades (encuentros) que en esta ocasi&oacute;n han convocado a reflexionar sobre el concepto de fraternidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El verdadero desaf&iacute;o es conseguir que el otro importe. Afrontar el reto cotidiano de c&oacute;mo educar en la empat&iacute;a y en la solidaridad&rdquo;. Abre el debate el profesor y ensayista <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/nacional-ensayo-premia-obra-antonio-monegal-reflexiona-sentido-cultura_1_10632077.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Antonio Monegal</a>. &ldquo;Quiz&aacute; la fraternidad consista en recuperar la palabra camarada como una forma de vida. Un v&iacute;nculo que reconoce la lucha, la idea de que estamos vinculados por una utop&iacute;a, una idea de futuro: encontrar el sentido de la vida en medio del desastre&rdquo;. Estas Trobades, dice, son un compromiso por la utop&iacute;a, la idea de que luchamos por algo que no est&aacute; todav&iacute;a aqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        La fil&oacute;sofa y psicoanalista francesa <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cynthia_Fleury" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Cynthia Fleury</a>, que trabaja desde su c&aacute;tedra en el hospital psiqui&aacute;trico Sainte-Anne de Par&iacute;s,&nbsp;asiente y niega, nos mira y nos invita a dejar las grandes ideas de lado y concentrarnos en la pr&aacute;ctica. &ldquo;La fraternidad surge muchas veces de la empat&iacute;a ante algo negativo. Hay que luchar contra los estigmas. Convertir la vulnerabilidad en un elemento de transformaci&oacute;n&rdquo;. Los migrantes nos est&aacute;n ense&ntilde;ando vulnerabilidades de otras culturas que nos servir&aacute;n para el ma&ntilde;ana. Tenemos que activar protocolos que nos ayuden a generar fraternidad en un escenario degradado. As&iacute; evitaremos convertir nuestra vida en degradante, dice. &ldquo;Y eso tambi&eacute;n nos lo ense&ntilde;a Camus. Por eso hacemos investigaci&oacute;n en un hospital psiqui&aacute;trico. Trabajamos con m&eacute;dicos, enfermeras, pacientes, familias. No solo est&aacute;n los grandes enemigos, hay muchos peque&ntilde;os enemigos que intentan frenar los avances. Pero no hay que rendirse. Hay que dar la batalla. No vamos a transformar el mundo, pero s&iacute; muchas vidas. Con cambios a nivel individual vamos a poder fabricar la victoria para otros&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La fraternidad surge muchas veces de la empatía ante algo negativo. Hay que luchar contra los estigmas. Convertir la vulnerabilidad en un elemento de transformación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cynthia Fleury</span>
                                        <span>—</span> Filósofa y psicoanalista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Alain_Doressoundiram" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Alain Doressoundiram</a>, astrof&iacute;sico franc&eacute;s nacido en Argelia, como Camus, nos invita a viajar por el espacio para hablar de la solidaridad silenciosa que el cosmos nos ense&ntilde;a, cambiar de escala, ser m&aacute;s humildes. &ldquo;La evidencia se impone, no somos ni el centro ni la medida de todo. Esta toma de conciencia en vez de abrumarnos puede unirnos. Nuestro mundo es precioso, es &uacute;nico y vulnerable. A medida que nos vamos alejando las fronteras desaparecen, somos min&uacute;sculos. Vistos desde lejos formamos parte de una misma fragilidad. Todo en la astronom&iacute;a nos invita a renunciar al privilegio c&oacute;smico y esta renuncia es liberadora&rdquo;, asegura. Conecta muy bien con la idea de la fraternidad relacional. Existir no es estar por encima, es estar con, en el seno de un tejido m&aacute;s amplio de dependencias y v&iacute;nculos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ai Futaki en conversación con Michel André. En la pantalla, Ai bucea junto a un cocodrilo en el caribe cubano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ai Futaki en conversación con Michel André. En la pantalla, Ai bucea junto a un cocodrilo en el caribe cubano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Lina Soualem, cineasta y actriz, nacida en Par&iacute;s, hija de palestina y argelino, aterriza las palabras de Alain, el astrof&iacute;sico, en la realidad de los conflictos presentes: &ldquo;Creer en la abolici&oacute;n de las fronteras no parece posible con un norte dominante y un sur sometido. Es muy dif&iacute;cil generar empat&iacute;a cuando vivimos bajo los misiles&rdquo;. Lina nos habla de su padre, Zouzou, hijo de obreros argelinos emigrados a Francia, que decidi&oacute; ser mimo a los 18 a&ntilde;os. Utilizar el silencio para encontrar un lugar en el mundo. Ser mimo para tener voz, enlazando as&iacute; con la idea camusiana de la fraternidad como conexi&oacute;n sin palabras o conexi&oacute;n silenciosa.
    </p><p class="article-text">
        Recuerda, tambi&eacute;n, a su madre. Nacida en Nazaret, Galilea, en una familia de 10 hermanos. Empez&oacute; como actriz en la Compa&ntilde;&iacute;a Nacional Palestina en Jerusal&eacute;n y despu&eacute;s hizo una carrera internacional en Europa. Y nos habla de la toma de conciencia de sus m&uacute;ltiples identidades y de c&oacute;mo crecer en Francia le priv&oacute; en cierta forma de una sensaci&oacute;n de plenitud, coartada por los estereotipos que se viven en torno a las identidades &aacute;rabes, sobre todo las musulmanas. 
    </p><p class="article-text">
        Lina pregunta a Alain, que tambi&eacute;n naci&oacute; en Argelia, como los padres de Zouzou, c&oacute;mo podemos pedir a alguien que ha sido bombardeado que piense en la Tierra cuando no es capaz de protegerse a s&iacute; mismo. Alain, abrumado, reconoce: &ldquo;El que tiene m&aacute;s acceso al poder y la cultura es el que bombardea, no el bombardeado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La sucesi&oacute;n de debates contin&uacute;a. Una especie de marat&oacute;n sobre fraternidad, hermandad y sororidad, bajo la luz del mediterr&aacute;neo y de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Camus" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Albert Camus</a>, premio Nobel de Literatura en 1957, cuando solo ten&iacute;a 44 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/cultura/lauren-beukes-escritora-sudafricana-discurso-personas-blancas-sudafrica-son-minoria-oprimida-completamente-absurdo_1_12237759.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lauren Beukes</a>, escritora y guionista de c&oacute;mics sudafricana, habla de su pa&iacute;s, de una de las constituciones m&aacute;s progresistas del mundo, de su revoluci&oacute;n no violenta, del orgullo de tener a una persona tan inspiradora como Nelson Mandela. Y de la frustraci&oacute;n de que el sudafricano actual con m&aacute;s poder sea un &ldquo;idiota&rdquo;, el millonario Elon Musk, que hace poco dijo que la empat&iacute;a es la mayor debilidad de la civilizaci&oacute;n occidental. &ldquo;En realidad, la historia nos demuestra que los fascistas son est&uacute;pidos&rdquo;, dice. &ldquo;En Sud&aacute;frica, durante el apartheid, se prohibieron muchos libros. Por supuesto las memorias de Mandela, pero tambi&eacute;n Lolita y los libros que hablaban de sexo. Tambi&eacute;n prohibieron Black Beauty, un libro sobre caballos, no pod&iacute;an permitir que estas dos palabras, negro y bello, fueran juntas. Eran as&iacute; de rid&iacute;culos. El problema es que quer&iacute;an que todos fu&eacute;semos tambi&eacute;n est&uacute;pidos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo cumpl&iacute; todo lo que se nos ped&iacute;a a los migrantes durante 20 a&ntilde;os. Me port&eacute; bien. Pero nunca me sent&iacute; anfitriona, siempre fui invitada. Ahora ya no quiero volver a sentirme as&iacute;&rdquo;. <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sandi_Hilal" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Sandi Hilal</a>, arquitecta palestina creadora del estudio DAAR junto a su pareja, el tambi&eacute;n arquitecto Alessandro Petti, relata su peripecia vital en Italia. &iexcl;Solo se puede ser invitado tres d&iacute;as, es muy opresivo ser hu&eacute;sped toda la vida!, proclama, casi grita. Daar es casa, hogar, en &aacute;rabe. Tambi&eacute;n es Decolonizing, Architecture, Art, Research (Descolonizaci&oacute;n, arquitectura, arte, investigaci&oacute;n). Un laboratorio art&iacute;stico que mezcla arte, arquitectura y pedagog&iacute;a comprometidos con la lucha por la justicia y la igualdad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Sudáfrica, durante el apartheid, se prohibieron muchos libros. Por supuesto las memorias de Mandela, pero también Lolita y los libros que hablaban de sexo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lauren Beukes</span>
                                        <span>—</span> Escritora y guionista de cómics 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;C&oacute;mo puede ser que ahora los rebeldes sean los que admiran los discursos autoritarios?&rdquo;, se pregunta, nos pregunta, el periodista y escritor Jos&eacute; Luis Sastre. &ldquo;Ante el miedo y la vulnerabilidad, la gente busca respuestas fuera. Y esa delegaci&oacute;n de soberan&iacute;a es peligrosa, va en contra de construirnos como comunidad&rdquo;, advierte Antonio Monegal. &ldquo;Los fascistas son est&uacute;pidos&rdquo;, repite Lauren Beukes. 
    </p><p class="article-text">
        Hoy, las se&ntilde;ales de alarma son claras. Camus abri&oacute; una brecha y un camino en 1951 con la publicaci&oacute;n de &ldquo;El hombre rebelde&rdquo;. En 2026, las Trobades terminan con la voz y la m&uacute;sica de la artista menorquina <a href="https://www.youtube.com/@annaferrermusic" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Anna Ferrer</a>, que nos traslada a las labores del campo y nos convoca a una fraternidad sencilla, cotidiana. Terminan las Trobades, pero el debate, afortunadamente, contin&uacute;a.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gumersindo Lafuente]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/significa-palabra-fraternidad-mundo-amenazado-fascismo_1_13222667.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 16 May 2026 20:10:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="741152" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="741152" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Qué significa la palabra fraternidad en un mundo amenazado por el fascismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fascismo,Albert Camus,Libros,Menorca,Filosofía,Literatura,Apartheid]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Esta isla del Mediterráneo tiene cerca de 1.500 yacimientos arqueológicos y un paisaje histórico: fortalezas y talayots junto al mar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/isla-mediterraneo-cerca-1-500-yacimientos-arqueologicos-paisaje-historico-fortalezas-talayots-mar_1_13177830.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Esta isla del Mediterráneo tiene cerca de 1.500 yacimientos arqueológicos y un paisaje histórico: fortalezas y talayots junto al mar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Menorca guarda, entre calas, pinares y senderos costeros, uno de los paisajes arqueológicos más densos del planeta: un viaje por 4.000 años de historia tallada en piedra</p><p class="subtitle">La localidad valenciana en la que puedes descubrir más de 12 kilómetros de playas condecoradas con bandera azul</p></div><p class="article-text">
        Cuando uno piensa en Menorca, lo primero que se evoca es la calma del Mediterr&aacute;neo, el aperitivo, sus calas de cristal; otros, quiz&aacute;s, la asocien directamente con sus hermanas m&aacute;s populares, Ibiza y Mallorca; pocos se imaginan su riqueza arqueol&oacute;gica e hist&oacute;rica. Menorca conserva grandes huellas de cada civilizaci&oacute;n que la ha habitado. Con m&aacute;s de 1.500 yacimientos en apenas 702 kil&oacute;metros cuadrados y 280 monumentos nombrados Patrimonio de la Humanidad, es la zona con mayor densidad arqueol&oacute;gica del planeta.
    </p><p class="article-text">
        Por Menorca han pasado todos: desde los primeros pobladores de la prehistoria hasta las sociedades romana, musulmana y brit&aacute;nica. Pero sus rasgos m&aacute;s distintivos son los vestigios de la cultura talay&oacute;tica, declarada Patrimonio Mundial de la UNESCO en 2023. Se trata de una civilizaci&oacute;n que lleg&oacute; a las Islas Baleares hace aproximadamente 4.000 a&ntilde;os, y que las habit&oacute; hasta el a&ntilde;o 123 antes de Cristo, cuando los romanos los conquistaron.
    </p><p class="article-text">
        En lo que se conoce como la '<a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/viajarahora/destino_espana/guia-menorca-talayotica-talaiotica-ruta-coche-mejores-visitas-mapa-todos-los-yacimientos-como-llegar-que-ver-alquiler-entrada_1_1008728.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca Talay&oacute;tica</a>' se pueden observar los pasos hacia la evoluci&oacute;n de una civilizaci&oacute;n que se extendi&oacute; por aproximadamente dos milenios. Desde sus inicios como recolectores y ganaderos hasta su periodo de sedentarismo y dominio en diferentes enclaves alrededor de la isla. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Naveta des Tudons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Naveta des Tudons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los primeros habitantes de Menorca viv&iacute;an como semin&oacute;madas. Posiblemente, habitaban cavernas y se mov&iacute;an acorde con las demandas alimenticias de su ganado. Se estima que este periodo dur&oacute; desde el 2100 a.C., hasta el 1600 a.C., conforme nuevas olas migratorias llegaban a la isla.
    </p><p class="article-text">
        De esta etapa hist&oacute;rica datan los primeros indicios de siembra de cereales, trueques, y posteriormente, de actividades mineras y metal&uacute;rgicas. En cuanto a las viviendas, se empiezan a construir las primeras estructuras en forma de nave invertida, que dan origen al nombre de naveta.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s adelante, en el periodo entre los a&ntilde;os 1050 a.C. y 850 a.C., las navetas comenzaron a utilizarse m&aacute;s para realizar enterramientos que para viviendas. La poblaci&oacute;n optaba por agruparse en comunidades m&aacute;s grandes. De esta &eacute;poca destacan la famosa Naveta des Tudons o las navetas de Rafal Rub&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Los talayots son la estructura que le da el nombre a la cultura talay&oacute;tica. Torres de rocas utilizadas como puntos de vigilancia y defensa construidas en su mayor&iacute;a entre los a&ntilde;os 850 a.C. y 550 a.C. Alrededor de la isla se pueden encontrar m&aacute;s de 300: los hay aislados o dentro de sus poblados; en mejor o peor estado de conservaci&oacute;n. Entre ellos resaltan los de Torell&oacute;, Trepuc&oacute; y Cornia Nou.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Talayot de Torelló"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Talayot de Torelló                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante su &uacute;ltima etapa, la sociedad talay&oacute;tica vivi&oacute; su m&aacute;ximo apogeo. Su econom&iacute;a se basaba principalmente en la ganader&iacute;a y la pesca, sin dejar de lado la agricultura. Las tendencias arquitect&oacute;nicas de aquel lapso restaron protagonismo a los talayots para concentrarse en levantar recintos de taula: estructuras de car&aacute;cter religioso en el coraz&oacute;n de sus poblados. Algunas de las construcciones m&aacute;s est&eacute;ticas que dej&oacute; esta cultura son de esta naturaleza. Los m&aacute;s conocidos son las taulas de los yacimientos en Torralba d&rsquo;en Salort o Trepuc&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Con la conquista romana de 123 a. C. se fue cerrando la gran edad de los talayots, esas torres de piedra que durante siglos ordenaron la defensa y la vida comunitaria de la isla. La cultura talay&oacute;tica, que la UNESCO sit&uacute;a entre la Edad del Bronce y la del Hierro, dej&oacute; entonces paso a un nuevo tiempo. 
    </p><p class="article-text">
        Romanos, musulmanes e ingleses dejaron cada uno su capa reconocible sobre la isla. Roma integr&oacute; Menorca en su imperio mediterr&aacute;neo tras conquistarla. Del periodo isl&aacute;mico, que dur&oacute; m&aacute;s de cuatro siglos, no quedan grandes monumentos; m&aacute;s bien huellas m&aacute;s sutiles, como top&oacute;nimos y sistemas de regad&iacute;o. Por su parte, el imperio brit&aacute;nico, que domin&oacute; la isla por largos a&ntilde;os, se puede ver reflejado en su arquitectura m&aacute;s moderna, en su cultura y hasta en la lengua.
    </p><h2 class="article-text">Piedra y mar</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Camí de Cavalls: 185 kilómetros para recorrer Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Camí de Cavalls: 185 kilómetros para recorrer Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Menorca integra su riqu&iacute;sima cultura e historia en un entorno natural de ensue&ntilde;o. La simbiosis entre piedra y mar se puede entender recorriendo el Cam&iacute; de Cavalls, ese sendero hist&oacute;rico que circunda la isla y que act&uacute;a como conector entre las calas v&iacute;rgenes y el legado arquitect&oacute;nico de las diferentes culturas que han habitado la isla. 
    </p><p class="article-text">
        Recorriendo este camino, el viajero puede perderse en la biodiversidad que le ha valido el t&iacute;tulo a Menorca de Reserva de la Biosfera. M&aacute;s all&aacute; del evidente magnetismo de sus aguas de cristal, Menorca brilla tambi&eacute;n en sus pinares verdes, en sus pueblos blancos o en su gastronom&iacute;a marinera. Es una isla para viajar sin prisa: camin&aacute;ndola, sinti&eacute;ndola, sumergi&eacute;ndose en ella. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de su incre&iacute;ble historia y su tremenda fuerza natural, a Menorca, se la sigue relegando a un discreto segundo plano, con mucha menos exposici&oacute;n tur&iacute;stica que Ibiza y Mallorca, que juntas superan los 16,6 millones de visitantes al a&ntilde;o, frente a los cerca de 1,7 millones que recibe su hermana menor. Esto permite a sus visitantes un entorno mucho m&aacute;s limpio, rodeado de naturaleza virgen y perfecta para explorar. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Emiliano Castillo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/isla-mediterraneo-cerca-1-500-yacimientos-arqueologicos-paisaje-historico-fortalezas-talayots-mar_1_13177830.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 May 2026 06:59:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1575494" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1575494" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Esta isla del Mediterráneo tiene cerca de 1.500 yacimientos arqueológicos y un paisaje histórico: fortalezas y talayots junto al mar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Menorca,Cultura,Historia,Imperio Romano,Viajes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'or blanc de Menorca: “L’illa no és només turisme i vaques”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-or-blanc-menorca-l-illa-no-nomes-turisme-i-vaques_1_13213483.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;or blanc de Menorca: “L’illa no és només turisme i vaques”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La sal, l’extracció de la qual és present des de l’edat del bronze, pot ser la clau de la diversificació econòmica en un territori tensionat pel monocultiu del sol i platja</p><p class="subtitle">Rússia extreu potassi a centenars de metres de profunditat mentre la sal cedeix i pot acabar empassant-se pobles sencers</p></div><p class="article-text">
        Un paisatge lunar fet de milers de cavitats circulars a l&rsquo;escor&ccedil;a rocosa. Un s&ograve;l extraterrestre que sembla un somni febril de la prehist&ograve;ria. Aix&iacute; &eacute;s caminar pels cocons del llevant de Menorca, com passejar per un rusc d&rsquo;abelles fet de pedra on no floreix la mel, sin&oacute; la sal. Un llarg viatge al centre de la hist&ograve;ria de les Balears en qu&egrave; aquest mineral comestible ocupa un paper central, no nom&eacute;s per a l&rsquo;illa i els seus habitants, que la cultiven de manera natural des de fa mil&middot;lennis, sin&oacute; per a la mateixa hist&ograve;ria de la humanitat. Es calcula que, des de l&rsquo;edat del bronze, l&rsquo;illa va ser un important epicentre de producci&oacute; i comercialitzaci&oacute; de sal a escala artesanal, que va facilitar el comer&ccedil; i l&rsquo;intercanvi amb altres civilitzacions de la conca del Mediterrani.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La paraula cocons, amb la qual designam aquestes cavitats circulars on es diposita la sal de manera natural, prov&eacute; del llat&iacute; <em>caucus</em>, que vol dir recipient o tassa. Probablement, el seu &uacute;s es va popularitzar durant la dominaci&oacute; romana de les Illes i ha quedat com un record d&rsquo;aquest proc&eacute;s hist&ograve;ric fins als nostres dies&rdquo;, explica Adolf Sintes, autor del llibre <em>Cocons i salines a Menorca</em> i investigador de l&rsquo;Institut Menorqu&iacute; d&rsquo;Estudis. A causa del car&agrave;cter org&agrave;nic i artesanal d&rsquo;aquesta producci&oacute;, no existeixen jaciments arqueol&ograve;gics que puguin respondre amb detall a la pregunta sobre com es duia a terme aquesta explotaci&oacute; salina durant el per&iacute;ode compr&egrave;s entre el 3000 i el 130 aC, moment que va des del primer per&iacute;ode talai&ograve;tic fins al moment de la dominaci&oacute; romana de l&rsquo;illa. &ldquo;Es tracta, en tot cas, d&rsquo;una activitat mil&middot;len&agrave;ria basada en el proc&eacute;s natural d&rsquo;evaporaci&oacute; de l&rsquo;aigua marina dipositada en aquestes oquedats rocoses. En evaporar-se l&rsquo;aigua, la sal es cristal&middot;litza i sedimenta i pot retirar-se directament de la pedra&rdquo;, explica Sintes en conversa amb elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es tracta d’una activitat mil·lenària basada en el procés natural d’evaporació de l’aigua marina dipositada en aquestes oquedats rocoses. En evaporar-se l’aigua, la sal es cristal·litza i sedimenta i pot retirar-se directament de la pedra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Adolf Sintes</span>
                                        <span>—</span> Autor del llibre ‘Cocons i salines a Menorca’ i investigador de l’Institut Menorquí d’Estudis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cal destacar que durant l&rsquo;edat del bronze i fins a l&rsquo;alta edat mitjana, la sal va ser un recurs essencial per a la vida quotidiana: s&rsquo;utilitzava per conservar aliments &mdash;especialment carn i peix&mdash;, per a l&rsquo;alimentaci&oacute; humana i del bestiar i en alguns processos b&agrave;sics de comer&ccedil; i emmagatzematge d&rsquo;esp&egrave;cies. Tenint en compte que es calcula que les aig&uuml;es del Mediterrani contenen entre 30 i 31,6 quilos de sal comuna per m&sup3;, no &eacute;s dif&iacute;cil imaginar per qu&egrave; Menorca s&rsquo;integraria &mdash;de manera limitada al principi i molt m&eacute;s profundament despr&eacute;s de la romanitzaci&oacute; balear&mdash; dins les din&agrave;miques comercials del Mediterrani, on la sal era un b&eacute; estrat&egrave;gic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Flor de Sal és un tipus de sal marina que s’ha de recollir en el punt exacte de “floració” abans que s’evapori completament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Flor de Sal és un tipus de sal marina que s’ha de recollir en el punt exacte de “floració” abans que s’evapori completament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cal pensar en com era &mdash;i &eacute;s&mdash; de clau aquest mineral en la hist&ograve;ria del Mediterrani. De les seves m&uacute;ltiples propietats i qualitats passa r&agrave;pidament a convertir-se en un s&iacute;mbol: de for&ccedil;a, de saviesa, d&rsquo;eternitat, en certes ocasions; a vegades, paradoxalment, d&rsquo;esterilitat i de mort. En l&rsquo;actualitat ha renovat el seu inter&egrave;s a convertir-se en mat&egrave;ria primera per a la ind&uacute;stria qu&iacute;mica. El fet sorprenent que cal subratllar &eacute;s que la sal &eacute;s un dels pocs productes que, per ser d&rsquo;imperiosa necessitat, ha mantingut la seva import&agrave;ncia al llarg dels temps i les cultures. Gaireb&eacute; sempre on hi ha un &eacute;sser hum&agrave;, no hi falta la sal&rdquo;, explica Joan Vil&agrave;, autor de l&rsquo;estudi <em>La producci&oacute; antiga i el comer&ccedil; de la sal al Mediterrani Occidental</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cal pensar en com era —i és— de clau aquest mineral en la història del Mediterrani. De les seves múltiples propietats i qualitats passa ràpidament a convertir-se en un símbol: de força, de saviesa, d’eternitat, en certes ocasions; a vegades, paradoxalment, d’esterilitat i de mort</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Vilà</span>
                                        <span>—</span> Autor de l’estudi La producció antiga i el comerç de la sal al Mediterrani Occidental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat per elDiario.es, Adolf Sintes confirma que, malgrat la manca de documents, &ldquo;&eacute;s molt possible&rdquo; que la producci&oacute; de sal a Menorca hagu&eacute;s tingut el seu auge durant l&rsquo;etapa p&uacute;nica, entre el 1000 i el 500 aC, i durant la dominaci&oacute; musulmana entre el segle VII i el XIII. L&rsquo;autor planteja com a hip&ograve;tesi que van ser els cartaginesos qui van impulsar l&rsquo;explotaci&oacute; salinera a les Balears, gr&agrave;cies a la seva t&egrave;cnica i organitzaci&oacute;, en un context de forta activitat comercial. En aquesta etapa, la demanda de sal va cr&eacute;ixer notablement per ind&uacute;stries com les saladures i la producci&oacute; de <em>g&agrave;rum</em> &mdash;una salsa de peix a base de sal marina&mdash;, fet que hauria afavorit el desenvolupament d&rsquo;aquest recurs com a mercat emergent.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;edat mitjana i la Menorca brit&agrave;nica</strong></h2><p class="article-text">
        Amb els primers anys de l&rsquo;administraci&oacute; de la Corona d&rsquo;Arag&oacute; despr&eacute;s de vuit segles de dominaci&oacute; musulmana, Menorca comen&ccedil;a a regular l&rsquo;activitat salinera. Ser&agrave; el lloctinent del rei, Dalmau Sagarriga, qui autoritzar&agrave; mitjan&ccedil;ant document l&rsquo;extracci&oacute; de sal, tot i que es mantindria gratu&iuml;ta &ldquo;sempre que fos per a &uacute;s personal&rdquo;. En paral&middot;lel, altres territoris incrementen la seva activitat i neix una protoind&uacute;stria salinera a Val&egrave;ncia i Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha un intent d&rsquo;articular una ind&uacute;stria en l&rsquo;&agrave;mbit local en el que actualment &eacute;s Binissaida, al terme municipal des Castell, on es pot comprovar que es va intentar construir un assecador amb pedres portades de Ciutadella. Malauradament, aquesta iniciativa no va prosperar, per&ograve; parla de la import&agrave;ncia del sector i de l&rsquo;intent d&rsquo;aprofundir en la seva industrialitzaci&oacute; durant aquesta &egrave;poca&rdquo;, explica Sintes.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s la Guerra de Successi&oacute; i el canvi de sobirania territorial de Menorca a mans brit&agrave;niques el moment clau en qu&egrave; la sal viur&agrave; la seva etapa d&rsquo;esplendor, ja que des de 1713 Ma&oacute; es converteix en un port estrat&egrave;gic i obert al comer&ccedil; internacional, en part a causa del model liberal i sense aranzels que va implantar el govern angl&egrave;s. &ldquo;Les autoritats brit&agrave;niques van fomentar l&rsquo;arribada de mercaders de tot el Mediterrani i especialment dels anomenats &lsquo;Cos de Grecs&rsquo;, d&rsquo;origen grec, que van obtenir concessions a Cala Tirant, Sant Felip i La Mola. Moltes de les fam&iacute;lies arribades a Menorca estaven vinculades a la di&agrave;spora del Mediterrani oriental, ja que en aquella &egrave;poca Gr&egrave;cia es trobava ocupada per l&rsquo;Imperi Otom&agrave;&rdquo;, explica l&rsquo;investigador Sintes al seu llibre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El retorn de la indústria salinera a Menorca planteja reptes i possibilitats de diversificació econòmica i industrial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El retorn de la indústria salinera a Menorca planteja reptes i possibilitats de diversificació econòmica i industrial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquestes fam&iacute;lies, que van arribar a ser immortalitzades a la novel&middot;la <em>Els Nikolaidis</em>, de l&rsquo;autor menorqu&iacute; Josep Maria Quintana, aportaven capital, contactes i experi&egrave;ncia comercial a la ind&uacute;stria salinera, fet que va facilitar la consolidaci&oacute; de les Salines de la Concepci&oacute;, un projecte que recentment ha estat recuperat despr&eacute;s de segles d&rsquo;abandonament. &ldquo;En aquest context i durant aquest per&iacute;ode es podria dir que la sal menorquina deixa de ser un recurs local per integrar-se en circuits comercials m&eacute;s amplis&rdquo;, conclou Sintes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Decad&egrave;ncia i renaixement</strong></h2><p class="article-text">
        El final de la Menorca brit&agrave;nica va arribar amb el nou segle i, amb aquest, un gir poc favorable per a la ind&uacute;stria de la sal. El canvi de sobirania a comen&ccedil;aments del segle XIX i la restituci&oacute; al marc regulador del Regne d&rsquo;Espanya va suposar la fi de les condicions que havien perm&egrave;s cr&eacute;ixer el sector: es va expulsar les col&middot;lectivitats salineres de comerciants establerts a l&rsquo;illa gaireb&eacute; exclusivament gr&agrave;cies a aquesta activitat, van tornar els impostos, aranzels i figures com el delme eclesi&agrave;stic, que van encarir la producci&oacute; i van reduir la competitivitat davant d&rsquo;altres centres saliners m&eacute;s grans i eficients del Mediterrani. L&rsquo;administraci&oacute;, abans procliu al naixement d&rsquo;una petita burgesia industrial, ara tancava les portes al comer&ccedil; i es constitu&iuml;a en un poder centralitzat que rebutjava valorar una activitat perif&egrave;rica i d&rsquo;escala limitada.
    </p><p class="article-text">
        Sense incentius, inversi&oacute; ni protecci&oacute; efectiva, les salines van quedar exposades a un mercat desfavorable, frenant el seu desenvolupament i marcant l&rsquo;inici d&rsquo;una llarga etapa d&rsquo;estancament. &ldquo;Cal pensar que, amb el retorn de l&rsquo;administraci&oacute; espanyola, una de les primeres coses que van fer va ser expulsar jueus i grecs de l&rsquo;illa. Aix&ograve; ja havia passat parcialment amb l&rsquo;administraci&oacute; francesa, per&ograve; a partir de 1810 es consolida definitivament. Malgrat aquesta expulsi&oacute;, alguns menorquins van intentar continuar amb la tradici&oacute; salinera i es funda ja en per&iacute;ode espanyol la Salina de Mongofre, que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica que es troba al terme municipal de Ma&oacute;&rdquo;, explica Sintes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Actualment es produeixen més de 50 tones de sal anuals a Menorca amb processos artesanals"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Actualment es produeixen més de 50 tones de sal anuals a Menorca amb processos artesanals                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Malgrat l&rsquo;abandonament estatal, a mitjan segle XIX es funda la Salina de la Concepci&oacute;, que el 1854 ofereix la seva primera collita de &ldquo;flor de sal&rdquo;, un tipus de sal marina d&rsquo;alta qualitat formada per una escor&ccedil;a delicada de cristalls piramidals que suren a la superf&iacute;cie de l&rsquo;aigua mentre s&rsquo;evapora en amples batees de mar&egrave;s i que ha de ser recollida en el moment exacte de la seva &ldquo;floraci&oacute;&rdquo;, abans que s&rsquo;evapori de nou. Una flor &mdash;de sal&mdash; d&rsquo;un dia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La nostra activitat es remunta a la fam&iacute;lia Salort d&rsquo;Alaior, propiet&agrave;ria de la finca des de 1614&rdquo;, expliquen els actuals propietaris, que assenyalen que, tot i produir sal durant m&eacute;s d&rsquo;un segle, la ind&uacute;stria &ldquo;va tancar el 1984, despr&eacute;s de cent trenta anys d&rsquo;operaci&oacute; ininterrompuda&rdquo;, en part a causa de l&rsquo;auge d&rsquo;altres sectors econ&ograve;mics com el model tur&iacute;stic.&ldquo;El 2018 vam reprendre l&rsquo;activitat i vam decidir apostar per un model artesanal basat en els principis ecol&ograve;gics i ambientals m&eacute;s estrictes. Creiem que hi ha formes d&rsquo;habitar Menorca que no s&oacute;n nom&eacute;s turisme ni nom&eacute;s vaques i formatge. La sal tamb&eacute; &eacute;s sector primari, respectu&oacute;s amb la natura i amb una connexi&oacute; profunda amb aquesta terra&rdquo;, conclouen. Despr&eacute;s de la restauraci&oacute; i la reactivaci&oacute; de la Salina de la Concepci&oacute;, la Comissi&oacute; Europea va atorgar a la finca el premi Europa Nostra 2026 per la seva recuperaci&oacute; exitosa, la conservaci&oacute; patrimonial i el respecte pel medi ambient.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-or-blanc-menorca-l-illa-no-nomes-turisme-i-vaques_1_13213483.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2026 15:19:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723644" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723644" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'or blanc de Menorca: “L’illa no és només turisme i vaques”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Industria,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'oro blanco' de Menorca: "La isla no es solo turismo y vacas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/oro-blanco-menorca-isla-no-turismo-vacas_1_13210942.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &#039;oro blanco&#039; de Menorca: &quot;La isla no es solo turismo y vacas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La sal, cuya extracción está presente desde la Edad de Bronce, puede ser la clave de la diversificación económica en un territorio tensionado por el monocultivo del sol y playa</p><p class="subtitle">Rusia extrae potasio a cientos de metros de profundidad mientras la sal cede y puede acabar tragándose pueblos enteros</p></div><p class="article-text">
        Un paisaje lunar hecho de miles de cavidades circulares en la corteza rocosa. Un suelo extraterrestre que parece un sue&ntilde;o febril de la prehistoria. As&iacute; es caminar por los <em>cocons</em> del levante de Menorca, como pasear por un panal de abejas hecho de piedra donde no florece la miel, sino la sal. Un largo viaje al centro de la historia de Balears en el que este mineral comestible ocupa un rol central, no s&oacute;lo para la isla y sus habitantes, que la cultivan de forma natural desde hace milenios, sino para la historia misma de la humanidad. Se calcula que, desde la Edad del Bronce, la isla fue un importante epicentro de producci&oacute;n y comercializaci&oacute;n de sal a escala artesanal, que facilit&oacute; el comercio y el intercambio con otras civilizaciones de la cuenca del Mediterr&aacute;neo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La palabra cocons, con la que designamos a estas cavidades circulares donde se deposita la sal naturalmente, proviene del lat&iacute;n <em>caucus</em>, que quiere decir recipiente o taza.&nbsp;Probablemente, se populariz&oacute; su uso durante la dominaci&oacute;n romana de las Islas y qued&oacute; como un recuerdo de este proceso hist&oacute;rico hasta nuestros d&iacute;as&rdquo;, explica Adolf Sintes, autor del libro <em>Cocons y Salines a Menorca</em> e investigador del Institut Menorqu&iacute; d&rsquo;Estudis. Debido al car&aacute;cter org&aacute;nico y artesanal de esta producci&oacute;n no existen yacimientos arqueol&oacute;gicos que puedan responder en detalle a la pregunta sobre c&oacute;mo se produc&iacute;a esta explotaci&oacute;n salina durante el per&iacute;odo comprendido entre el 3000 y el 130 a.C, momento que va del primer per&iacute;odo talay&oacute;tico al momento de la dominaci&oacute;n romana de la isla. &ldquo;Se trata en todo caso de una actividad milenaria basada en el proceso natural de evaporaci&oacute;n de agua marina depositada en estas oquedades rocosas. Al evaporarse el agua la sal se cristaliza y sedimenta y puede retirarse directamente de la piedra&rdquo;, explica Sintes en di&aacute;logo con elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es una actividad milenaria basada en el proceso natural de evaporación de agua marina depositada en estas oquedades rocosas. Al evaporarse el agua la sal se cristaliza y sedimenta y puede retirarse directamente de la piedra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Adolf Sintes</span>
                                        <span>—</span> Autor del libro &#039;Cocons y Salines a Menorca&#039; e investigador del Institut Menorquí d’Estudis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabe destacar que durante la Edad del Bronce y hasta la Alta Edad Media, la sal fue un recurso esencial para la vida cotidiana: se utilizaba para conservar alimentos &mdash;especialmente carne y pescado&mdash;, para la alimentaci&oacute;n humana y del ganado y en algunos procesos b&aacute;sicos de comercio y almacenamiento de especias. Teniendo en cuenta que se calcula que las aguas del Mediterr&aacute;neo encierran entre 30 y 31,6 kilos de sal com&uacute;n por m3 no es dif&iacute;cil imaginar por qu&eacute; Menorca se integrar&iacute;a &ndash;de forma limitada al principio y mucho m&aacute;s profundamente despu&eacute;s de la romanizaci&oacute;n balear&ndash; en el seno de las din&aacute;micas comerciales del Mediterr&aacute;neo, donde la sal era un bien estrat&eacute;gico. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Flor de Sal es un tipo de sal marina que debe recogerse en el punto exacto de &quot;floración&quot; antes de evaporarse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Flor de Sal es un tipo de sal marina que debe recogerse en el punto exacto de &quot;floración&quot; antes de evaporarse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Hay que pensar en lo clave que era &ndash;y es&ndash; este mineral en la historia del Mediterr&aacute;neo. De sus m&uacute;ltiples propiedades y cualidades pasa r&aacute;pidamente a convertirse en un s&iacute;mbolo: de fuerza, de sabidur&iacute;a, de eternidad, en ciertas ocasiones; a veces, parad&oacute;jicamente, de esterilidad y de muerte. En la actualidad ha renovado su inter&eacute;s al convertirse en materia prima para la industria qu&iacute;mica. El hecho sorprendente que cabe subrayar es que la sal es uno de los pocos productos que por ser de imperiosa necesidad ha mantenido su importancia a trav&eacute;s de los tiempos y las culturas. Casi siempre donde hay un ser humano, no falta la sal&rdquo;, explica Joan Vil&agrave;, autor del estudio <em>La antigua producci&oacute;n y comercio de la sal en el Mediterr&aacute;neo</em><em><strong> </strong></em><em>Occidental</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay que pensar en lo clave que era –y es– este mineral en la historia del Mediterráneo. De sus múltiples propiedades y cualidades pasa rápidamente a convertirse en un símbolo: de fuerza, de sabiduría, de eternidad, en ciertas ocasiones; a veces, paradójicamente, de esterilidad y de muerte</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Vilà</span>
                                        <span>—</span> Autor del estudio &#039;La antigua producción y comercio de la sal en el Mediterráneo Occidental&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado por elDiario.es, Adolf Sintes confirma que, a pesar de la falta de documentos, &ldquo;es muy posible&rdquo;&nbsp;que la producci&oacute;n de sal en Menorca pudo haber tenido su auge durante la etapa p&uacute;nica, entre el 1000 y el 500 a.&nbsp;C, y durante la dominaci&oacute;n musulmana entre el siglo VII y el XIII. El autor plantea como hip&oacute;tesis que fueron los cartagineses quienes impulsaron la explotaci&oacute;n salinera en Balears, gracias a su t&eacute;cnica y organizaci&oacute;n, en un contexto de fuerte actividad comercial. En esta etapa, la demanda de sal creci&oacute; notablemente por industrias como las salazones y la producci&oacute;n de<em> garum</em> &ndash;una salsa de pescado a base de sal marina&ndash;, lo que habr&iacute;a favorecido el desarrollo de este recurso como mercado emergente.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Edad Media y la Menorca brit&aacute;nica</strong></h2><p class="article-text">
        Con los primeros a&ntilde;os de la administraci&oacute;n de la Corona de Arag&oacute;n tras ocho siglos de dominaci&oacute;n musulmana, Menorca comienza a regular la actividad salinera. Ser&aacute; el valido del rey, Dalmau Sagarriga, quien autorizar&aacute; mediante documento a la extracci&oacute;n salina, aunque se mantendr&iacute;a gratuita &ldquo;siempre que fuera para uso personal&rdquo;. En paralelo, otros territorios incrementan su actividad y nace una proto-industria salina en Val&egrave;ncia y Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Existe un intento de articular una industria a nivel local en lo que actualmente es Binissaida, en el t&eacute;rmino municipal de Es Castell, donde se puede comprobar que se intent&oacute; construir un secadero con piedras tra&iacute;das desde Ciutadella. Lamentablementem esta iniciativa no prosper&oacute;, pero habla de la importancia del sector y del intento de profundizar en su industrializaci&oacute;n durante esta &eacute;poca&rdquo;, cuenta Sintes. 
    </p><p class="article-text">
        Es la Guerra de Sucesi&oacute;n y el cambio de soberan&iacute;a territorial de Menorca a manos brit&aacute;nicas el momento clave en el que la sal vivir&aacute; su etapa de esplendor, ya que desde 1713 Ma&oacute; se convierte en un puerto estrat&eacute;gico y abierto al comercio internacional, en parte debido al modelo liberal y sin aranceles que implant&oacute; el gobierno ingl&eacute;s. &ldquo;Las autoridades brit&aacute;nicas fomentaron la llegada de mercaderes de todo el Mediterr&aacute;neo y especialmente de los llamados 'Cos de Grecs', de origen griego que obtuvieron concesiones en Cala Tirant, Sant Felip y La Mola. Muchas de las familias llegadas a Menorca estaban vinculadas a la di&aacute;spora del Mediterr&aacute;neo oriental, ya que en esa &eacute;poca Grecia se encontraba ocupada por el Imperio Otomano&rdquo;, explica el investigador Sintes en su libro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El regreso de la industria salina a Menorca plantea retos y posibilidades de diversificación económica e industrial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El regreso de la industria salina a Menorca plantea retos y posibilidades de diversificación económica e industrial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Estas familias, que llegaron a ser inmortalizadas en la novela<em> Els Nikolaidis</em>, del autor menorqu&iacute;n Josep Mar&iacute;a Quintana, aportaban capital, contactos y experiencia comercial a la industria salinera, lo que facilit&oacute; la consolidaci&oacute;n de la Salines de la Concepci&oacute;, un proyecto que recientemente ha sido recuperado tras siglos de abandono. &ldquo;En ese contexto y durante este per&iacute;odo se podr&iacute;a decir que la sal menorquina deja de ser un recurso local para integrarse en circuitos comerciales m&aacute;s amplios&rdquo;, concluye Sintes.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Declive y renacimiento</strong></h2><p class="article-text">
        El fin de la Menorca brit&aacute;nica lleg&oacute; con el nuevo siglo y con &eacute;ste un giro poco saludable para la industria de la sal. El cambio de soberan&iacute;a a comienzos del siglo XIX y la restituci&oacute;n al marco regulatorio del Reino de Espa&ntilde;a supuso el fin de las condiciones que hab&iacute;an permitido crecer al sector: se expuls&oacute; a las colectividades salineras de comerciantes asentados en la isla casi exclusivamente gracias esta actividad, regresaron los impuestos, aranceles y figuras como el diezmo cat&oacute;lico, que encarecieron la producci&oacute;n y redujeron la competitividad frente a otros centros salineros m&aacute;s grandes y eficientes del mediterr&aacute;neo. La administraci&oacute;n, ante proclive al nacimiento de una peque&ntilde;a burgues&iacute;a industrial, ahora cerraba las puertas al comercio y se constitu&iacute;a en poder centralizado que rechazaba ponderar una actividad perif&eacute;rica y de escala limitada.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin incentivos, inversi&oacute;n ni protecci&oacute;n efectiva, las salinas quedaron expuestas a un mercado desfavorable, frenando su desarrollo y marcando el inicio de una larga etapa de estancamiento. &ldquo;Hay que pensar que, con el regreso de la administraci&oacute;n espa&ntilde;ola, una de las primeras cosas que hicieron fue expulsar a jud&iacute;os y griegos de la isla. Algo que ya hab&iacute;a sucedido parcialmente con la administraci&oacute;n francesa, pero que a partir de 1810 se consolida definitivamente. A pesar de esta expulsi&oacute;n algunos menorquines intentaron seguir con la tradici&oacute;n salina y se funda ya en per&iacute;odo espa&ntilde;ol la Salina de Mongofre, que es la &uacute;nica que se encuentra en el t&eacute;rmino municipal de Ma&oacute;&rdquo;, explica Sintes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Actualmente se producen más de 50 toneladas de sal anuales en Menorca con procesos artesanales"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Actualmente se producen más de 50 toneladas de sal anuales en Menorca con procesos artesanales                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A pesar del abandono estatal, a mediados de siglo XIX se funda la Salina de la Concepci&oacute;n, que en 1854 ofrece su primera cosecha de &ldquo;flor de sal&rdquo;, un tipo de sal marina de alta calidad formada por una corteza delicada de cristales piramidales que flotan en la superficie del agua mientras se evapora en amplias bateas de mar&egrave;s y que debe ser recogida en el momento exacto de su &ldquo;floraci&oacute;n&rdquo;, antes de que se evapore nuevamente. Una flor &ndash;de sal&ndash; de un d&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nuestra actividad se remonta a la familia Salort d'Alaior propietaria de la finca desde 1614&rdquo;, explican los actuales propietarios, quienes se&ntilde;alan que, a pesar de producir sal durante m&aacute;s de un siglo, la industria &ldquo;ech&oacute; el cierre en 1984, tras ciento treinta a&ntilde;os de operaci&oacute;n ininterrumpida&rdquo;, en parte debido al auge de otros sectores econ&oacute;micos como el modelo tur&iacute;stico. &ldquo;En 2018 retomamos la actividad y decidimos apostar por un modelo artesanal basado en los principios ecol&oacute;gicos y ambientales m&aacute;s estrictos. Creemos que existen formas de habitar Menorca que no son ni s&oacute;lo turismo ni solamente vacas y queso. La sal es tambi&eacute;n sector primario, respetuoso de la naturaleza y con una profunda conexi&oacute;n con esta tierra&rdquo;, concluyen. Tras la restauraci&oacute;n y la reactivaci&oacute;n de la Salina de la Concepci&oacute;n, la Comisi&oacute;n Europea otorg&oacute; a la finca el premio Europa Nostra 2026 por su exitosa recuperaci&oacute;n, conservaci&oacute;n patrimonial y respeto al medio ambiente.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/oro-blanco-menorca-isla-no-turismo-vacas_1_13210942.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 May 2026 20:29:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723644" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723644" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 'oro blanco' de Menorca: "La isla no es solo turismo y vacas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Industria,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El naufragi del vaixell 'Général Chanzy' que encara sorprèn els experts: "L'enfonsament va ser veloç i mortífer"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/naufragi-vaixell-general-chanzy-encara-sorpren-els-experts-l-enfonsament-veloc-i-mortifer_1_13196860.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El naufragi del vaixell &#039;Général Chanzy&#039; que encara sorprèn els experts: &quot;L&#039;enfonsament va ser veloç i mortífer&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En 1910 Menorca va viure un dels pitjors accidents marítims de l'època: van morir 157 persones després de l'accident, encara sense resoldre, d'un vaixell modern dirigit per un experimentat capità</p><p class="subtitle">La caiguda de contenidors al mar succeeix més del que creus: 1.500 acaben cada any a la deriva</p></div><p class="article-text">
        Jean Bruno Cayol era un capit&agrave; experimentat i d'&agrave;mplia traject&ograve;ria a la Compagnie Fran&ccedil;aise Transatlantique quan va acceptar convertir-se en patr&oacute; del <em>General Chanzy</em> en l'hivern de 1910. Era un vaixell de correu i passatge a vapor &ndash;modern per a la seva &egrave;poca&ndash;, constru&iuml;t al llegendari varador de Saint Nazaire tot just uns anys abans. Ning&uacute;, i menys encara aquell capit&agrave; que havia navegat per tot el m&oacute;n contra vent i marea, podia imaginar que s'enfonsaria aquella matinada del 10 de febrer, fa 116 anys, davant la costa de ponent de Menorca. Aquella trag&egrave;dia en la que van morir 157 persones incloent-hi el capit&agrave; i tota la seva tripulaci&oacute; &eacute;s considerada un dels pitjors accidents mar&iacute;tims de l'era moderna a Espanya i encara avui segueix sense estar del tot clar qu&egrave; va ser el que va causar aquell naufragi. &ldquo;&Eacute;s cert que les cr&ograve;niques de l'&egrave;poca donen compte que hi havia mala mar la matinada del 9 de febrer, per&ograve; el sinistre continua sorprenent fins avui, no nom&eacute;s perqu&egrave; Cayol era un mariner avesat que havia fet aquest mateix trajecte centenars de vegades, sin&oacute; perqu&egrave; l'enfonsament va ser tan velo&ccedil; com mort&iacute;fer&rdquo;, explica l'autor del llibre <em>El naufragi del Chazny</em>, Miquel &Aacute;ngel Mir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Amb les primeres llums de l'alba del dijous 10 de febrer, la not&iacute;cia ja era portada als principals mitjans locals i internacionals. &ldquo;Commoci&oacute; a Par&iacute;s, Alger i Marsella, va naufragar el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy&rdquo;, titulava <em>L'Humanit&eacute;</em> fent coneguda la trag&egrave;dia. El setmanari <em>La Voz de Menorca</em> va obrir la seva edici&oacute; insular cridant els ve&iacute;ns a sumar-se a la desesperada tasca de recerca i rescat de possibles supervivents. Segons narrava el matut&iacute;, &ldquo;les immediacions de Ciutadella s&oacute;n en un efervescent enrenou de soldats, rescatistes, pescadors de la zona i curiosos que inunden la costa nord a l'altura de Punta Nati&rdquo;. Despr&eacute;s d'hores de recerca es van poder recuperar 24 cossos i es va obrar un miracle que ning&uacute; esperava: d'entre els 158 tripulants que van sortir de Marsella en quedava un viu. El seu nom era Marcel Boudez.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                    alt="Pescadors, veïns i voluntaris de Ciutadella i Ferreries van aconseguir rescatar 24 cossos després d&#039;hores de recerca al matí següent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pescadors, veïns i voluntaris de Ciutadella i Ferreries van aconseguir rescatar 24 cossos després d&#039;hores de recerca al matí següent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En estat catat&ograve;nic i probablement sense ser del tot conscient de la seva sort, Boudez, de 26 anys, empleat de duanes i ara epicentre de l'atenci&oacute; de la premsa de tot Europa, va encertar a fer declaracions una vegada es va haver refet del naufragi. &ldquo;Vam abandonar Marsella cap al migdia. Tot anava b&eacute;, fins i tot l'alegria regnava a bord. Cap a les set de la tarda, a mesura que entr&agrave;vem al Golf de Lle&oacute;, el mar va comen&ccedil;ar a encrespar-se. Diversos passatgers es van mostrar inquiets, per&ograve; el capit&agrave; Cayol es va esfor&ccedil;ar a tranquil&middot;litzar-los. Fins i tot va baixar del pont de comandament per explicar que havia fet aquest mateix trajecte durant anys. Realment confi&agrave;vem que a l'albada seg&uuml;ent estar&iacute;em veient les muntanyes blanques d'Alger&rdquo;, va explicar en un reportatge publicat poc despr&eacute;s de l'accident a <em>Le Matin</em>. Segons el jove marsell&egrave;s, la tripulaci&oacute; del Chazny va sopar tranquil&middot;lament aquella nit malgrat el cada cop m&eacute;s violent onatge.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la m&eacute;s absoluta foscor, el vaixell es va aventurar a passar entre Menorca i Mallorca confiant nom&eacute;s en l'experi&egrave;ncia del seu capit&agrave;, enmig d'una tempesta i sense m&eacute;s il&middot;luminaci&oacute; que els escassos focus del vaixell. &ldquo;Cap a les onze de la nit vaig tornar al meu camarot, que ocupava amb un altre viatger. Per la meva part, experimentava una certa inquietud, ja que el mar empitjorava moment a moment. El meu company de camarot va intentar tranquil&middot;litzar-me i finalment em vaig adormir&rdquo;, va explicar Boudez, i va assenyalar que, de sobte, es va despertar &ldquo;espantat&rdquo;. Podien ser les quatre del mat&iacute; aproximadament. &ldquo;Ni vaig sentir res ni ho vaig percebre; per&ograve; un terrible pressentiment em va advertir que un perill m'amena&ccedil;ava. Estem en perill, vaig pensar. Per qu&egrave;? Ho ignoro&hellip;&rdquo;. Baudez aconseguiria escapar de l'enfonsament del Chazny a bord d'una de les embarcacions d'emerg&egrave;ncia que es van avitar despr&eacute;s de l'inici de l'enfonsament, juntament amb un altre tripulant que, tanmateix, poc abans d'arribar a les roques de la costa nord de Menorca, va desapar&egrave;ixer amb un violent cop de mar. Boudez va arribar nedant a la costa al l&iacute;mit del col&middot;lapse on va ser trobat hores despr&eacute;s pels rescatadors.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la més absoluta foscor, el vaixell es va aventurar a passar entre Menorca i Mallorca confiant només en l&#039;experiència del seu capità, enmig d&#039;una tempesta i sense més il·luminació que els escassos focus del vaixell</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Causes i atzars</strong></h2><p class="article-text">
        Han passat 116 anys d'aquell naufragi i encara avui, a uns 12 metres sota el nivell del mar, el casc del Chazny roman enfonsat en un mar de dubtes. Com &eacute;s possible que un mariner competent i experimentat com Cayol perdes el control del vaixell en una ruta de sobres coneguda? Va ser sup&iacute;cia, incompet&egrave;ncia o descuit? El mal temps d'aquella matinada explica per si mateix l'enfonsament velo&ccedil; i fatal de l'embarcaci&oacute;? Com moren 156 persones en un instant? En suma, per qu&egrave; es va enfonsar el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy? 
    </p><p class="article-text">
        Jaume Pic&oacute; Vives, mariner menorqu&iacute; i autor del llibre <em>75 anys de naufragis i accidents mar&iacute;tims a Menorca</em>, planteja algunes claus per entendre aquests successos: &ldquo;La costa nord de Menorca &eacute;s, en clar contrast amb les zones del sud i de llevant, abrupta i escabr&oacute;s. A aix&ograve; s'hi suma que tot el tram litoral compr&egrave;s entre Algaiarens i Punta Nati &mdash;on va naufragar el Chanzy&mdash; amb prou feines va disposar durant d&egrave;cades d'una &uacute;nica refer&egrave;ncia mar&iacute;tima, el far de Cavalleria, en funcionament des del 1857. De fet, aquest litoral, dur i constantment exposat als temporals, s'ha convertit al llarg de la hist&ograve;ria de l'illa en escenari freq&uuml;ent de nombrosos naufragis&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquest litoral, dur i constantment exposat als temporals, s&#039;ha convertit al llarg de la història de l&#039;illa en escenari freqüent de nombrosos naufragis</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jaume Picó Vives</span>
                                        <span>—</span> Mariner
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El far de Punta Nati en l&#039;actualitat construït després del naufragi garanteix un avís intermitent a 26 milles nàutiques des de 1913"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El far de Punta Nati en l&#039;actualitat construït després del naufragi garanteix un avís intermitent a 26 milles nàutiques des de 1913                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons Pic&oacute;, aquella trag&egrave;dia va evidenciar de forma incontestable la necessitat de refor&ccedil;ar la senyalitzaci&oacute; mar&iacute;tima a l'illa. Les autoritats van respondre a aquesta urg&egrave;ncia iniciant el 5 de juliol de 1912 les obres de l'actual Far de Punta Nati, que seria inaugurat el setembre de 1913. Una imponent construcci&oacute; de pedra situada a 43 metres sobre el nivell del mar i amb un abast de 26 milles n&agrave;utiques que va n&eacute;ixer com a resposta directa al desastre. &ldquo;Aquella llum, que en les nits de temporal adverteix del perill dels penya-segats del nord, &eacute;s tamb&eacute; un record permanent de les v&iacute;ctimes del G&eacute;n&eacute;ral Chanzy i, al mateix temps, la garantia que trag&egrave;dies com aquesta no haurien de tornar a repetir-se en aquestes costes&rdquo;, conclou el mariner.
    </p><p class="article-text">
        A Fran&ccedil;a, l'accident tamb&eacute; va causar una profunda commoci&oacute;, probablement degut a l'elevat n&uacute;mero de v&iacute;ctimes; prova d'aix&ograve; va ser la construcci&oacute; d'un monument commemoratiu en la seva mem&ograve;ria a Ris-Orangis, dissenyat per l'arquitecte Georges Wybo i ubicat al parc de la Casa de Retir dels Artistes L&iacute;rics al sud de Par&iacute;s. El cenotafi va ser inaugurat el 14 de maig de 1911 per Armand Falli&egrave;res, president de la Rep&uacute;blica en una cerim&ograve;nia de la qual va participar una part important del govern i l'&uacute;nic supervivent, Boudez, qui amb el transc&agrave;rrer dels anys va anar caient en l'oblit. Menorca tamb&eacute; va retre homenatge als traspassats i especialment a aquells els cossos dels quals van poder ser recuperats del mar, que van ser traslladats a terra i encara avui descansen sota una gran est&agrave;tua d'un &agrave;ngel alat i una llosa de mar&egrave;s gravada amb la silueta del vaixell.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El monument a les víctimes al cementiri vell de Ciutadella encara recorda els 156 morts que hi van ser enterrats"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El monument a les víctimes al cementiri vell de Ciutadella encara recorda els 156 morts que hi van ser enterrats                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jean-Jacques Jordi, historiador especialista en la Marsella dels segles XVIII al XX i profund estudi&oacute;s de la trag&egrave;dia del Chanzy, destaca l'impacte popular que va generar el naufragi en la societat de l'&egrave;poca. &ldquo;Hi va haver una assist&egrave;ncia de prop de 12.000 persones als funerals celebrats a la catedral de Marsella i oficiats pel seu bisbe. Tamb&eacute; hi van assistir nombroses figures rellevants de la vida pol&iacute;tica i social, cosa que evidencia que la poblaci&oacute; va fer seva aquella trag&egrave;dia, una implicaci&oacute; que tamb&eacute; es va reflectir a Alger, on unes 6.000 persones van acudir als funerals oficiats per l'arquebisbe de la ciutat, qui va pronunciar una extensa homilia de dues hores&rdquo;, explica l'historiador.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/naufragi-vaixell-general-chanzy-encara-sorpren-els-experts-l-enfonsament-veloc-i-mortifer_1_13196860.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 May 2026 13:25:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6199259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6199259" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El naufragi del vaixell 'Général Chanzy' que encara sorprèn els experts: "L'enfonsament va ser veloç i mortífer"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Accidentes,Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El naufragio del buque 'Général Chanzy' que sorprende todavía a los expertos: "El hundimiento fue veloz y mortífero"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/naufragio-buque-general-chanzy-sorprende-todavia-expertos-hundimiento-veloz-mortifero_1_13194119.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El naufragio del buque &#039;Général Chanzy&#039; que sorprende todavía a los expertos: &quot;El hundimiento fue veloz y mortífero&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En 1910 Menorca vivió uno de los peores accidentes marítimos de la época:  murieron 157 personas tras el accidente, todavía sin resolver, de un buque moderno dirigido por un experimentado capitán</p><p class="subtitle">La caída de contenedores al mar sucede más de lo que crees: 1.500 acaban cada año a la deriva</p></div><p class="article-text">
        Jean Bruno Cayol era un capit&aacute;n experimentado y de amplia trayectoria en la Compagnie Fran&ccedil;aise Transatlantique cuando acept&oacute; convertirse en patr&oacute;n del <em>General Chanzy </em>en el invierno de 1910. Era un buque de correo y pasaje a vapor &ndash;moderno para su &eacute;poca&ndash;, construido en el legendario astillero de Saint Nazaire apenas unos a&ntilde;os antes. Nadie, y mucho menos aquel capit&aacute;n que hab&iacute;a navegado por todo el mundo contra viento y marea, pod&iacute;a imaginar que se ir&iacute;a a pique aquella madrugada del 10 de febrero, hace 116 a&ntilde;os, frente a la costa de poniente de Menorca. Aquella tragedia en la que murieron 157 personas incluyendo al capit&aacute;n y toda su tripulaci&oacute;n es considerada uno de los peores accidentes mar&iacute;timos de la era moderna en Espa&ntilde;a y todav&iacute;a hoy sigue sin estar del todo claro qu&eacute; fue lo que caus&oacute; aquel naufragio. &ldquo;Es cierto que las cr&oacute;nicas de la &eacute;poca dan cuenta de que hab&iacute;a mala mar en la madrugada del 9 de febrero, pero el siniestro sigue sorprendiendo hasta hoy, no s&oacute;lo porque Cayol era un marino avezado que hab&iacute;a hecho ese mismo trayecto cientos de veces, sino porque el hundimiento fue tan veloz como mort&iacute;fero&rdquo;, explica el autor del libro <em>El naufragio del Chazny</em>, Miquel &Aacute;ngel Mir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Con las primeras luces del alba del jueves 10 de febrero, la noticia ya era portada en los principales medios locales e internacionales. &ldquo;Conmoci&oacute;n en Par&iacute;s, Argel y Marsella, naufrag&oacute; el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy&rdquo;, titulaba <em>L'Humanit&eacute;</em> dando a conocer la tragedia. El semanario<em> La Voz de Menorca</em> abri&oacute; su edici&oacute;n insular llamando a los vecinos a sumarse a la desesperada labor de b&uacute;squeda y rescate de posibles sobrevivientes. Seg&uacute;n narraba el matutino, &ldquo;las inmediaciones de Ciutadella son en un efervescente traj&iacute;n de soldados, rescatistas, pescadores de la zona y curiosos que inundan la costa norte a la altura de Punta Nati&rdquo;. Tras horas de b&uacute;squeda se pudieron recuperar 24 cuerpos y se obr&oacute; un milagro que nadie esperaba: de entre los 158 tripulantes que salieron de Marsella quedaba uno vivo. Su nombre era Marcel Boudez.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_50p_1142279.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_75p_1142279.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e6909640-4e11-4099-898a-d573cf3973de_16-9-aspect-ratio_default_1142279.jpg"
                    alt="Pescadores, vecinos, y voluntarios de Ciutadella y Ferreries lograron rescatar 24 cuerpos tras horas de búsqueda a la mañana siguiente"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pescadores, vecinos, y voluntarios de Ciutadella y Ferreries lograron rescatar 24 cuerpos tras horas de búsqueda a la mañana siguiente                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En estado catat&oacute;nico y probablemente sin ser del todo consciente de su suerte, Boudez, de 26 a&ntilde;os, empleado de aduanas y ahora epicentro de la atenci&oacute;n de la prensa de toda Europa, atin&oacute; a dar declaraciones una vez se hubo repuesto del naufragio. &ldquo;Abandonamos Marsella hacia el mediod&iacute;a. Todo iba bien, incluso la alegr&iacute;a reinaba a bordo. Hacia las siete de la tarde, a medida que entr&aacute;bamos en el Golfo de Le&oacute;n, el mar comenz&oacute; a encresparse. Varios pasajeros se mostraron inquietos, pero el capit&aacute;n Cayol se esforz&oacute; en tranquilizarlos. Incluso baj&oacute; del puente de mando para contar que hab&iacute;a hecho ese mismo trayecto durante a&ntilde;os. Realmente confiamos en que al amanecer siguiente estar&iacute;amos viendo las monta&ntilde;as blancas de Argel&rdquo;, explic&oacute; en un reportaje publicado poco despu&eacute;s del accidente en <em>Le Matin</em>. Seg&uacute;n el joven marsell&eacute;s, la tripulaci&oacute;n del Chazny cen&oacute; tranquilamente aquella noche a pesar del cada vez m&aacute;s violento oleaje.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En la m&aacute;s absoluta oscuridad, el buque se aventur&oacute; a pasar entre Menorca y Mallorca confiando s&oacute;lo en la experiencia de su capit&aacute;n, en medio de una tormenta y sin mayor iluminaci&oacute;n que los escasos focos del barco. &ldquo;Hacia las once de la noche regres&eacute; a mi camarote, que ocupaba con otro viajero. Por mi parte, experimentaba una cierta inquietud, pues el mar empeoraba momento a momento. Mi compa&ntilde;ero de camarote intent&oacute; tranquilizarme y finalmente me dorm&iacute;&rdquo;, explic&oacute; Boudez, y se&ntilde;al&oacute; que, de repente, se despert&oacute; &ldquo;sobresaltado&rdquo;. Pod&iacute;an ser las cuatro de la ma&ntilde;ana aproximadamente. &ldquo;Para decir la verdad ni o&iacute; nada ni lo sent&iacute;; pero un terrible presentimiento me advirti&oacute; que un peligro me amenazaba. Estamos en peligro, pens&eacute;. &iquest;Por qu&eacute;? Lo ignoro&hellip;&rdquo;.  Baudez lograr&iacute;a escapar del hundimiento del Chazny a bordo de una de las embarcaciones de emergencia que se botaron tras el inicio del hundimiento, junto a otro tripulante que, sin embargo, poco antes de llegar a las rocas de la costa norte de Menorca, desapareci&oacute; con un violento golpe de mar. Boudez lleg&oacute; nadando a la costa al borde del colapso donde fue encontrado horas despu&eacute;s por los rescatistas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la más absoluta oscuridad, el buque se aventuró a pasar entre Menorca y Mallorca confiando sólo en la experiencia de su capitán, en medio de una tormenta y sin mayor iluminación que los escasos focos del barco</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Causas y azares</strong></h2><p class="article-text">
        Han pasado 116 a&ntilde;os de aquel naufragio y todav&iacute;a hoy, a unos 12 metros bajo el nivel del mar, el casco del Chazny permanece hundido en un mar de dudas. &iquest;C&oacute;mo es posible que un marino competente y experimentado como Cayol perdiera el control del buque en una ruta de sobra conocida? &iquest;Fue soberbia, incompetencia o descuido? &iquest;El mal tiempo de aquella madrugada explica por s&iacute; mismo el hundimiento veloz y fatal de la embarcaci&oacute;n? &iquest;C&oacute;mo mueren 156 personas en un instante? En suma, &iquest;por qu&eacute; se hundi&oacute; el G&eacute;n&eacute;ral Chanzy? 
    </p><p class="article-text">
        Jaume Pic&oacute; Vives, marinero menorqu&iacute;n y autor del libro <em>75 a&ntilde;os de naufragios y accidentes mar&iacute;timos en Menorca</em>, plantea algunas claves para entender estos sucesos: &ldquo;La costa norte de Menorca es, en claro contraste con las zonas del sur y de levante, abrupta y acantilada. A esto se suma que todo el tramo litoral comprendido entre Algaiarens y Punta Nati &mdash;donde naufrag&oacute; el Chanzy&mdash; apenas dispuso durante d&eacute;cadas de una &uacute;nica referencia mar&iacute;tima, el faro de Cavalleria, en funcionamiento desde 1857. De hecho, este litoral, duro y constantemente expuesto a los temporales, se ha convertido a lo largo de la historia de la isla en escenario frecuente de numerosos naufragios&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Este litoral, duro y constantemente expuesto a los temporales, se ha convertido a lo largo de la historia de la isla en escenario frecuente de numerosos naufragios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jaume Picó Vives</span>
                                        <span>—</span> Marineo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6bb7704c-102d-4c22-90cb-ecdb86fdeaa3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El faro de Punta Nati en la actualidad construido tras el naufragio garantiza un aviso intermitente a 26 millas náuticas desde 1913"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El faro de Punta Nati en la actualidad construido tras el naufragio garantiza un aviso intermitente a 26 millas náuticas desde 1913                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Pic&oacute;, aquella tragedia evidenci&oacute; de forma incontestable la necesidad de reforzar la se&ntilde;alizaci&oacute;n mar&iacute;tima en la isla. Las autoridades respondieron a esa urgencia iniciando el 5 de julio de 1912 las obras del actual Faro de Punta Nati, que ser&iacute;a inaugurado en septiembre de 1913. Una imponente mole de piedra situada a 43 metros sobre el nivel del mar y con un alcance de 26 millas n&aacute;uticas que naci&oacute; como respuesta directa al desastre. &ldquo;Esa luz, que en las noches de temporal advierte del peligro de los acantilados del norte, es tambi&eacute;n un recuerdo permanente de las v&iacute;ctimas del G&eacute;n&eacute;ral Chanzy y, al mismo tiempo, la garant&iacute;a de que tragedias como esa no deber&iacute;an volver a repetirse en esas costas&rdquo;, concluye el marino.
    </p><p class="article-text">
        En Francia, el accidente tambi&eacute;n caus&oacute; una profunda conmoci&oacute;n, probablemente debido al elevado n&uacute;mero de v&iacute;ctimas; prueba de ello fue la construcci&oacute;n de un monumento conmemorativo en su memoria en Ris-Orangis, dise&ntilde;ado por el arquitecto Georges Wybo y ubicado en el parque de la Casa de Retiro de los Artistas L&iacute;ricos al sur de Par&iacute;s. El cenotafio fue inaugurado el 14 de mayo de 1911 por Armand Falli&egrave;res, presidente de la Rep&uacute;blica en una ceremonia de la que particip&oacute; una parte importante del gobierno y el &uacute;nico sobreviviente, Boudez, quien con el correr de los a&ntilde;os fue cayendo en el olvido. Menorca tambi&eacute;n rindi&oacute; homenaje a los fallecidos y especialmente a aquellos cuyos cuerpos pudieron ser recuperados del mar, que fueron trasladados a tierra y todav&iacute;a hoy descansan bajo una gran estatua de un &aacute;ngel alado y una losa de mar&eacute;s grabada con la silueta del barco.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62bc31da-0295-4a33-ac28-337bdfc7d135_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El monumento a las víctimas en el cementerio viejo de Ciutadella todavía recuerda a los 156 muertos que fueron enterrados allí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El monumento a las víctimas en el cementerio viejo de Ciutadella todavía recuerda a los 156 muertos que fueron enterrados allí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Jean-Jacques Jordi, historiador especialista en la Marsella de los siglos XVIII al XX y profundo estudioso de la tragedia del Chanzy, destaca el impacto popular que gener&oacute; el naufragio en la sociedad de la &eacute;poca. &ldquo;Hubo una asistencia de cerca de 12.000 personas a los funerales celebrados en la catedral de Marsella y oficiados por su obispo. Tambi&eacute;n asistieron numerosas figuras relevantes de la vida pol&iacute;tica y social, lo que evidencia que la poblaci&oacute;n hizo propia aquella tragedia, una implicaci&oacute;n que tambi&eacute;n se reflej&oacute; en Argel, donde unas 6.000 personas acudieron a los funerales oficiados por el arzobispo de la ciudad, quien pronunci&oacute; una extensa homil&iacute;a de dos horas&rdquo;, cuenta el historiador.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/naufragio-buque-general-chanzy-sorprende-todavia-expertos-hundimiento-veloz-mortifero_1_13194119.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 20:57:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6199259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6199259" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El naufragio del buque 'Général Chanzy' que sorprende todavía a los expertos: "El hundimiento fue veloz y mortífero"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7d8a5b8c-2e18-4f95-a7b9-62024bf6e5bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Accidentes,Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cap-doble-passatgers-deu-anys-els-aeroports-balears-baten-records-l-arribada-milions-persones_1_13180432.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’arxipèlag ha passat de gestionar 33 a 47,1 milions de passatgers des del 2015, amb una despesa mitjana més alta per turista. El sector apunta a créixer en valor i els ecologistes alerten de la pressió sobre el territori</p><p class="subtitle">El turisme obre les portes a la inversió immobiliària i al luxe nord-americà a les Balears</p></div><p class="article-text">
        El 2025, l&rsquo;arxip&egrave;lag balear va tancar la temporada tur&iacute;stica amb diversos r&egrave;cords. Als aeroports de Palma, Menorca i Eivissa hi va haver m&eacute;s passatgers que mai. En el cas del primer, 33,8 milions; en el segon, 4,2 milions, i en el tercer, 9,1 milions. En l&rsquo;&uacute;ltima d&egrave;cada, Mallorca ha augmentat un 42,3% el nombre; Menorca, un 50,1%, i Eivissa, un 41,1%. Tot i que Menorca t&eacute; 129 quil&ograve;metres quadrats m&eacute;s que Eivissa, els moviments per via a&egrave;ria s&oacute;n menys de la meitat que a la Piti&uuml;sa del nord. Aix&ograve; suposa que, en deu anys (2015-2025), l&rsquo;arxip&egrave;lag va passar de gestionar 33 a 47,1 milions de passatgers. &Eacute;s a dir, hi va haver un augment del 42,8%.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Al final, l&rsquo;estrat&egrave;gia d&rsquo;Aena &eacute;s continuar ampliant freq&uuml;&egrave;ncies i crear noves rutes a&egrave;ries. L&rsquo;objectiu &eacute;s treure el m&agrave;xim rendiment a aquestes infraestructures i alimentar l&rsquo;economia tur&iacute;stica&rdquo;, afirma a elDiario.es Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca i membre de la Plataforma contra l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Per illes, Eivissa va establir el seu r&egrave;cord el 9 d&rsquo;agost de 2016, amb 336.038 persones, una xifra a la qual es va acostar el 13 d&rsquo;agost de l&rsquo;any passat, quan es va estimar en 333.667 persones. Mallorca, en canvi, va batre el seu r&egrave;cord el 2025, quan el 4 d&rsquo;agost hi va haver gaireb&eacute; 1,5 milions de persones. Deu anys abans, el mateix mes d&rsquo;agost, el pic es va fixar en 1.423.534 persones. &ldquo;S&rsquo;han recuperat els nivells prepand&egrave;mia i fins i tot amb escreix&rdquo;, valora Jos&eacute; Antonio Rosell&oacute;, vicepresident de la CAEB (Confederaci&oacute; d&rsquo;Associacions Empresarials de les Balears) a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tanmateix, &eacute;s un fet que l&rsquo;estada mitjana dels turistes ha anat disminuint, la qual cosa compensa els moviments de persones&rdquo;, matisa. L&rsquo;augment del moviment de passatgers als aeroports no s&rsquo;ha reflectit de la mateixa manera en el pic m&agrave;xim de persones que hi ha un mateix dia a les illes, i que es calcula mitjan&ccedil;ant l&rsquo;&Iacute;ndex de Pressi&oacute; Humana (IPH), que mesura la c&agrave;rrega demogr&agrave;fica real sobre el territori.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>
<iframe title="Más de 47 millones de pasajeros en Baleares en 2025" aria-label="Columnas apiladas" id="datawrapper-chart-dQgZZ" src="https://datawrapper.dwcdn.net/dQgZZ/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="512" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
<br>
    </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si la densitat no ha augmentat, hem de suposar que algunes d&rsquo;aquestes persones s&oacute;n les mateixes i sobretot perqu&egrave; les estades tamb&eacute; s&oacute;n m&eacute;s curtes&rdquo;, afirma Hazel Morgan, presidenta d&rsquo;Amics de la Terra a Eivissa. Menorca, en el seu pic m&agrave;xim, que es va produir l&rsquo;agost de 2024, va arribar a les 231.254 persones. Sobre aquesta q&uuml;esti&oacute;, Morgan sost&eacute; que &ldquo;a m&eacute;s de les pol&iacute;tiques de conservaci&oacute; del territori que t&eacute;, Menorca no &eacute;s tan popular com Eivissa&rdquo;. &ldquo;Menorca no t&eacute; el reclam tur&iacute;stic de la festa, sin&oacute; que &eacute;s una destinaci&oacute; m&eacute;s enfocada a gaudir de la tranquil&middot;litat del paisatge&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tot aix&ograve; &eacute;s insuficient per rebaixar la sensaci&oacute; de pressi&oacute; als nostres territoris insulars, a tots, a m&eacute;s&rdquo;, assegura Rosell&oacute;. L&rsquo;economista i empresari analitza que l&rsquo;any passat es va produir &ldquo;un cert punt d&rsquo;inflexi&oacute;&rdquo;. &ldquo;El turisme internacional va augmentar lleugerament i el nacional va disminuir de manera palm&agrave;ria. En el cas d&rsquo;Eivissa, per exemple, (...) va caure el turisme alemany; el turisme brit&agrave;nic va ser un carrusel amb mesos successius de pujades i baixades, per acabar gaireb&eacute; igual; i el turisme internacional va augmentar lleugerament&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S’han recuperat els nivells prepandèmia i fins i tot amb escreix. Tanmateix, és un fet que l’estada mitjana dels turistes ha anat disminuint, la qual cosa compensa els moviments de persones</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Antonio Roselló</span>
                                        <span>—</span> Vicepresident de la CAEB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&iacute;, Rosell&oacute; desgrana una altra dada rellevant, que &eacute;s el que ha definit com la &ldquo;quarta nacionalitat&rdquo;. &ldquo;No &eacute;s altra cosa que una amalgama de nacionalitats noves, que no s&oacute;n les cl&agrave;ssiques, que comencen a ser presents a l&rsquo;illa, donant-se el fenomen que molt pocs fan un molt&rdquo;. &ldquo;Aquesta situaci&oacute;, que en uns casos &eacute;s de caiguda i en altres de fre, ja es va comen&ccedil;ar a produir en alguns segments de turistes el 2024&rdquo;, detalla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a l’aeroport de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a l’aeroport de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Augment de la crisi d&rsquo;habitatge</strong></h2><p class="article-text">
        Entre 2015 i 2025, els aeroports de les Balears han incrementat un 42,8% el nombre de passatgers. Tanmateix, lamenta Femenia, les noves ampliacions als aeroports de l&rsquo;arxip&egrave;lag amenacen, segons la seva opini&oacute;, amb augmentar &ldquo;la crisi d&rsquo;habitatge i la turistificaci&oacute;&rdquo;. El portaveu de la Plataforma assenyala que el DORA III (Document de Regulaci&oacute; Aeroportu&agrave;ria), que detalla el pla d&rsquo;inversions d&rsquo;Aena per al per&iacute;ode 2027-2031, ofereix noves rutes a&egrave;ries que &ldquo;agreujaran la crisi d&rsquo;habitatge&rdquo; a les Balears. &ldquo;Volem transmetre una greu preocupaci&oacute; social davant les pol&iacute;tiques aeroportu&agrave;ries que impulsa Aena amb el benepl&agrave;cit del Govern i del Govern auton&ograve;mic&rdquo;, afirmen.
    </p><p class="article-text">
        En el cas de l&rsquo;aeroport de Palma s&rsquo;hi invertiran 622 milions d&rsquo;euros, dins del conjunt dels gaireb&eacute; 13.000 d&rsquo;inversi&oacute; global, <a href="https://www.eldiario.es/economia/son-inversiones-aena-2031-aeropuerto-aeropuerto_1_13020918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>. En el cas d&rsquo;Eivissa, es preveu una despesa de 229,7 milions, cosa que suposa una ampliaci&oacute; de la infraestructura d&rsquo;un 30%, mentre que al de Menorca es destinaran 170,7 milions i un augment del 25% de la superf&iacute;cie de l&rsquo;aeroport.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s una incongru&egrave;ncia perqu&egrave; no pots preveure una inversi&oacute; de 622 milions d&rsquo;euros i esperar que no s&rsquo;incrementi la capacitat de l&rsquo;aeroport&rdquo;, respon Femenia quan se li pregunta sobre el que deia l&rsquo;anterior presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre l&rsquo;ampliaci&oacute; de l&rsquo;aeroport de Palma. En aquest sentit, recorda que des de 2022 s&rsquo;han obert unes quinze noves rutes a&egrave;ries amb Palma (Zuric, Dubai, Andorra, Bournemouth, Mont-real, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, N&agrave;pols, Budapest, Vars&ograve;via, Kassel i Brussel&middot;les), cosa que ha suposat, segons la seva an&agrave;lisi, &ldquo;una forta entrada del mercat estranger&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca, recorda que des de 2022 s’han obert unes quinze noves rutes aèries amb Palma (Zuric, Dubai, Andorra, Bournemouth, Mont-real, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, Nàpols, Budapest, Varsòvia, Kassel i Brussel·les)</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el cas d&rsquo;Eivissa, l&rsquo;aeroport se situa dins del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parc Natural de ses Salines, un dels ecosistemes m&eacute;s rics de la Mediterr&agrave;nia</a>. Aquest espai natural tamb&eacute; &eacute;s una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/flamencos-arrinconados-ibiza-sequia-presion-humana_1_9270355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&agrave;rea de descans i nidificaci&oacute; per a les aus</a>, com els flamencs, aix&iacute; com d&rsquo;especial inter&egrave;s pels seus valors ecol&ograve;gics, paisatg&iacute;stics, hist&ograve;rics i culturals. &ldquo;Dep&egrave;n de com sigui l&rsquo;ampliaci&oacute;, es podria donar una situaci&oacute; com la de l&rsquo;aeroport del Prat a Barcelona, on hi va haver molta pol&egrave;mica perqu&egrave; <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/generalitat-aena-cierran-acuerdo-ampliar-aeropuerto-prat-inversion-3-000-millones_1_12370870.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;aiguamoll de la Ricarda es veur&agrave; afectat</a>&rdquo;, analitza. En el cas de la Piti&uuml;sa del nord, podria haver-hi nous impactes ac&uacute;stics o de contaminaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, tot i que les inversions aeroportu&agrave;ries sovint es venen com &ldquo;remodelacions per millorar el confort dels passatgers, aix&iacute; com millorar en efici&egrave;ncia energ&egrave;tica i sostenibilitat&rdquo;, segons Femenia, es tracta d&rsquo;&ldquo;una estrat&egrave;gia de greenwashing perqu&egrave; &eacute;s veritat que es millora l&rsquo;efici&egrave;ncia energ&egrave;tica, per&ograve;, realment, el focus principal &eacute;s el consum energ&egrave;tic dels aeroports, que prov&eacute; del combustible dels avions&rdquo;. L&rsquo;augment del nombre de vols es podria donar, diu el portaveu de la Plataforma, en temporada baixa o mitjana. &ldquo;Estem incomplint els reptes de sostenibilitat&rdquo;, lamenta, en el context de crisi clim&agrave;tica. &ldquo;La part energ&egrave;tica &eacute;s bastant &iacute;nfima pel que fa al consum energ&egrave;tic total dels aeroports, per&ograve; els interessa m&eacute;s parlar d&rsquo;infraestructura que del cost [total]&rdquo;, assevera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el cas d’Eivissa, l’aeroport se situa dins del Parc Natural de ses Salines, un dels ecosistemes més rics de la Mediterrània</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;increment en el nombre de passatgers preveu assolir els 36 milions per al 2031 en el cas de Palma, tres milions m&eacute;s que el 2025. &ldquo;Aquest fet &eacute;s responsabilitat directa del Consell [de Mallorca] i del Govern, que fomenten en les negociacions de les fires de turisme l&rsquo;obertura de noves rutes a&egrave;ries&rdquo;, adverteix. &ldquo;Aix&ograve; ha suposat una gran adquisici&oacute; de propietats per part de fons estrangers, creant una pressi&oacute; m&eacute;s elevada del mercat i un increment dels preus&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De fet, el 38% dels habitatges venuts entre 2007 i 2025 van ser adquirits per ciutadans no residents, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>. &ldquo;Un exemple paradigm&agrave;tic va ser el vol directe entre Palma i Nova York, que va augmentar en un <a href="https://csvconstruccion.com/es/united-flight-boosts-luxury-property-sales-in-mallorca-by-300/#:~:text=17.10.2022.%20El%20impacto%20del%20vuelo%20directo%20entre,realizado%20un%20informe%20sobre%20el%20efecto%20que" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">300%</a> la venda d&rsquo;habitatge de luxe a Mallorca&rdquo;, destaca. Segons les dades analitzades per la Plataforma a trav&eacute;s d&rsquo;Aena, tamb&eacute; hi ha hagut un increment en les freq&uuml;&egrave;ncies amb destinacions ja existents d&rsquo;Alemanya, el Regne Unit i Fran&ccedil;a, entre d&rsquo;altres. Per aquests motius, la Plataforma demana limitar i decr&eacute;ixer en el nombre de vols i passatgers; no obrir noves rutes; eliminar els vols nocturns; prohibir els jets privats; eliminar les subvencions als carburants de l&rsquo;aviaci&oacute;; frenar la promoci&oacute; tur&iacute;stica i promoure la cogesti&oacute; aeroportu&agrave;ria entre el Govern central i el Govern auton&ograve;mic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a l&#039;aeroport de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a l&#039;aeroport de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Puja la despesa tur&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        Una de les dades econ&ograve;miques m&eacute;s rellevants pel que fa al turisme balear &eacute;s que la despesa mitjana dels visitants continua augmentant. &ldquo;Aquest &eacute;s un dels aspectes que m&eacute;s sorpr&egrave;n de manera positiva i que es dona a tot l&rsquo;arxip&egrave;lag, incloent-hi fins i tot nacionalitats que experimenten caigudes en els moviments de persones&rdquo;, sost&eacute; Rosell&oacute;, vicepresident de la CAEB a Eivissa. L&rsquo;empresari considera que aquest aspecte t&eacute; a veure amb &ldquo;el canvi de pautes de consum&rdquo; que s&rsquo;ha produ&iuml;t des de la pand&egrave;mia. &Eacute;s, a parer seu, &ldquo;una mena de canvi de la cistella de la compra, on han primat serveis i experi&egrave;ncies per sobre de l&rsquo;adquisici&oacute; de b&eacute;ns materials&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, el vicepresident de la patronal empresarial balear creu que s&rsquo;ha instaurat la idea que &ldquo;cal viure la vida&rdquo; i aix&ograve; explicaria que &ldquo;tot i caure una nacionalitat, com en el cas dels alemanys a Eivissa, la despesa tur&iacute;stica augmenti&rdquo;. Aquesta tend&egrave;ncia, apunta Rosell&oacute;, aniria en la l&iacute;nia del que aspira una part del teixit empresarial balear, pel que fa a &ldquo;cr&eacute;ixer en valor i no en quantitat&rdquo;. &ldquo;Aquesta tend&egrave;ncia ha comen&ccedil;at i d&rsquo;aqu&iacute; la sorpresa sobre les dades de l&rsquo;IPH (que mesura la c&agrave;rrega demogr&agrave;fica real sobre el territori), tot i que cal ser cauts i esperar a tenir una s&egrave;rie estad&iacute;stica m&eacute;s &agrave;mplia i prolongada en el temps per treure conclusions&rdquo;, matisa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El combustible i el preu dels vols</strong></h2><p class="article-text">
        En el context de la guerra de l&rsquo;Iran, 53 pa&iuml;sos han <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/53-paises-unen-fuerzas-abandonar-combustibles-fosiles-plena-crisis-guerra-iran_1_13156932.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unit forces per reduir la seva depend&egrave;ncia dels combustibles f&ograve;ssils</a>. D&rsquo;altra banda, el president de l&rsquo;Ag&egrave;ncia Internacional de l&rsquo;Energia (AIE), Fatih Birol, ha afirmat recentment que a Europa li queden &ldquo;potser sis setmanes de combustible per a avions&rdquo; i ha advertit que &ldquo;aviat&rdquo; <a href="https://www.eldiario.es/internacional/guerra-iran-ultima-hora-ataque-eeuu-e-israel-directo_6_13146577_1121811.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">podria haver-hi cancel&middot;lacions de vols si els subministraments de petroli continuen bloquejats</a>.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta situaci&oacute; podria acabar afectant la temporada tur&iacute;stica. &ldquo;Som a les portes d&rsquo;una temporada amb una gran incertesa. Hi ha diverses zones de guerra al m&oacute;n, cosa que fa trontollar l&rsquo;economia de moltes fam&iacute;lies i de molts pa&iuml;sos&rdquo;, afirma Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, president d&rsquo;Oci d&rsquo;Eivissa. En aquest sentit, Alicia Reina, presidenta de l&rsquo;Associaci&oacute; Espanyola de directors d&rsquo;Hotels a les Balears, va assegurar al programa <a href="https://totib3.org/play/radio/aldiapitiuses/e20260408120402" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Al Dia Piti&uuml;ses</a>, d&rsquo;IB3 R&agrave;dio, que &ldquo;els increments de les tarifes i els costos es traslladaran al client final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agents de la Guàrdia Civil i Vigilància Duanera a l’aeroport d’Eivissa. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agents de la Guàrdia Civil i Vigilància Duanera a l’aeroport d’Eivissa.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s innegable que, si pugen les mercaderies, pugen els costos de transport o subministraments, evidentment aix&ograve; s&rsquo;haur&agrave; de traslladar al preu final que ha de pagar el viatger&rdquo;, va sostenir. A parer seu, el repte &eacute;s mantenir la percepci&oacute; que t&eacute; el client que &ldquo;el que paga s&rsquo;ajusta al que rep&rdquo;. &ldquo;Aquest equilibri l&rsquo;hem de salvaguardar d&rsquo;alguna manera, no nom&eacute;s com a hotels independents cadascun de nosaltres, sin&oacute; com a destinaci&oacute;&rdquo;, va advertir. Aix&iacute; mateix, creu que hi ha un tipus de turista &ldquo;cap al qual anem molt encaminats a l&rsquo;illa, que &eacute;s d&rsquo;alt poder adquisitiu, que no es veur&agrave; tan afectat per totes aquestes q&uuml;estions geopol&iacute;tiques i l&rsquo;increment de costos i de preus&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Rosell&oacute; coneix b&eacute; determinades zones de Centream&egrave;rica, arran d&rsquo;una experi&egrave;ncia laboral que va passar per M&egrave;xic, Rep&uacute;blica Dominicana i Costa Rica. La intervenci&oacute; militar dels Estats Units a Vene&ccedil;uela, que va derrocar Nicol&aacute;s Maduro, ha generat efectes tamb&eacute; en la ind&uacute;stria tur&iacute;stica. La nova Doctrina Monroe que est&agrave; aplicant Donald Trump a l&rsquo;Am&egrave;rica Llatina est&agrave; colpejant especialment Cuba, que ha viscut una greu crisi de combustibles f&ograve;ssils a causa de la seva depend&egrave;ncia del cru vene&ccedil;ol&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha qui aix&iacute; ho creu, i pot ser que acabi tenint ra&oacute;. Jo prefereixo ser una mica caut i no inc&oacute;rrer en an&agrave;lisis tan &lsquo;mec&agrave;niques&rsquo; i que semblen molt l&ograve;giques&rdquo;, sost&eacute; Rosell&oacute;, preguntat sobre si les Balears podria rebre m&eacute;s turistes a causa de la delicada situaci&oacute; que hi ha en altres destinacions tur&iacute;stiques. Al seu entendre, es pot donar aquest fenomen, per&ograve; tamb&eacute; hi pot haver &ldquo;efectes econ&ograve;mics en sentit contrari, com que la poblaci&oacute; dels nostres mercats emissors tendeixi per si mateixa a retraure&rsquo;s i estiuejar al seu propi pa&iacute;s, com a element de prud&egrave;ncia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, matisa que entre els fen&ograve;mens adversos es pot donar que l&rsquo;evoluci&oacute; dels preus dels combustibles &ldquo;vagi a m&eacute;s i aix&ograve; encareixi el transport i, per extensi&oacute;, el preu de les vacances; o que simplement hi hagi dificultats d&rsquo;estoc pel que fa al queros&egrave; i aix&ograve; obligui a ajustar trajectes, amb el seu efecte directe en el turisme&rdquo;. &ldquo;En realitat, no sabem res i cada dia esmorzem amb una not&iacute;cia que contradiu la del dia anterior&rdquo;, adverteix el vicepresident de la CAEB a Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Aposta pel segment de luxe</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la crisi econ&ograve;mica del 2008, i enmig de la crisi de la zona euro, el Govern conservador de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; va introduir canvis a la llei tur&iacute;stica (2012), promoguda pel conseller del ram, Carlos Delgado (PP), i que va suposar, segons <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/macia-blazquez-geografo-turistico-vivienda-genera-problemas-gravisimos_1_10056824.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maci&agrave; Bl&aacute;zquez</a>, catedr&agrave;tic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), &ldquo;una reconversi&oacute;&rdquo;. &ldquo;Una millora de la qualitat de l&rsquo;oferta que tendeix a l&rsquo;elititzaci&oacute;&rdquo; amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;&ldquo;atreure capitals i donar majors taxes de benefici als inversors&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/duplicar-poblacion-verano-favorecer-ricos-decrecer-encrucijada-balears_1_10705596.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va afirmar a elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        Per a Morgan, presidenta d&rsquo;Amics de la Terra, t&eacute; &ldquo;molts impactes que s&oacute;n molt negatius&rdquo;. &ldquo;Augment del preu de l&rsquo;habitatge, del consum de recursos com l&rsquo;aigua i l&rsquo;energia i transformaci&oacute; del s&ograve;l en viles i mansions de luxe que es converteixen en grans jardins tropicals, cosa que tamb&eacute; afecta la biodiversitat&rdquo;. A m&eacute;s, es produeix un &ldquo;augment d&rsquo;emissions, que afecta el canvi clim&agrave;tic&rdquo;. D&rsquo;altra banda, lamenta que la gentrificaci&oacute; tur&iacute;stica &ldquo;afecta tota la poblaci&oacute;&rdquo;. &ldquo;La m&eacute;s jove no pot planificar el seu futur [a l&rsquo;illa] perqu&egrave; no t&eacute; acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cap-doble-passatgers-deu-anys-els-aeroports-balears-baten-records-l-arribada-milions-persones_1_13180432.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 05:54:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="323755" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="323755" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cap al doble de passatgers en deu anys: els aeroports balears baten rècords en l’arribada de milions de persones]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Mallorca,Menorca,Vuelos,Aena,Aeropuertos,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hacia el doble de pasajeros en 10 años: los aeropuertos baleares baten récords en la llegada de millones de personas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/doble-pasajeros-10-anos-aeropuertos-baleares-baten-records-llegada-millones-personas_1_13174678.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hacia el doble de pasajeros en 10 años: los aeropuertos baleares baten récords en la llegada de millones de personas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El archipiélago ha pasado de gestionar 33 a 47,1 millones de pasajeros desde el 2015, con un gasto medio más alto por turista. El sector apunta a crecer en valor y los ecologistas alertan de la presión sobre el territorio</p><p class="subtitle">El turismo abre las puertas a la inversión inmobiliaria y al lujo estadounidense en Balears</p></div><p class="article-text">
        El 2025, el archipi&eacute;lago balear cerr&oacute; la temporada tur&iacute;stica con varios r&eacute;cords. En los aeropuertos de Palma, Menorca y Eivissa hubo m&aacute;s pasajeros que nunca. En el caso del primero, 33,8 millones; en el segundo, 4,2 millones, y en el tercero, 9,1 millones. En la &uacute;ltima d&eacute;cada, Mallorca ha aumentado un 42,3% el n&uacute;mero; Menorca, un 50,1%, y Eivissa, un 41,1%. A pesar de que Menorca tiene 129 kil&oacute;metros cuadrados m&aacute;s que Eivissa, los movimientos por v&iacute;a a&eacute;rea son menos de la mitad que en la&nbsp;Piti&uuml;sa&nbsp;del norte. Esto supone que, en diez a&ntilde;os (2015-2025), el archipi&eacute;lago pas&oacute; de gestionar 33 a 47,1 millones de pasajeros. Es decir, hubo un aumento del 42,8%.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Al final, la estrategia de Aena es seguir ampliando frecuencias y crear nuevas rutas a&eacute;reas. El objetivo es sacar el m&aacute;ximo rendimiento a estas infraestructuras y alimentar la econom&iacute;a tur&iacute;stica&rdquo;, afirma a elDiario.es Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca y miembro de la Plataforma contra la ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Palma.
    </p><p class="article-text">
        Por islas, Eivissa estableci&oacute; su r&eacute;cord el 9 de agosto de 2016, con 336.038 personas, una cifra a la que se acerc&oacute; el 13 de agosto del a&ntilde;o pasado, cuando se estim&oacute; en 333.667 personas. Mallorca, en cambio, bati&oacute; su r&eacute;cord en 2025, cuando el 4 de agosto hubo casi 1,5 millones de personas. Diez a&ntilde;os antes, en el mismo mes de agosto, el pico se fij&oacute; en 1.423.534 personas. &ldquo;Se han recuperado los niveles prepandemia e incluso con creces&rdquo;, valora Jos&eacute; Antonio Rosell&oacute;, vicepresidente de la CAEB (Confederaci&oacute;n de Asociaciones Empresariales de Balears) en Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Sin embargo, es un hecho que la estancia media de los turistas ha ido disminuyendo, lo cual compensa los movimientos de personas&rdquo;, matiza. El aumento del movimiento de pasajeros en los aeropuertos no se ha visto reflejado de la misma manera en el pico m&aacute;ximo de personas que hay un mismo d&iacute;a en las islas, y que se calcula mediante el &Iacute;ndice de Presi&oacute;n Humana (IPH), que mide la carga demogr&aacute;fica real sobre el territorio.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>
<iframe title="Más de 47 millones de pasajeros en Baleares en 2025" aria-label="Columnas apiladas" id="datawrapper-chart-dQgZZ" src="https://datawrapper.dwcdn.net/dQgZZ/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="512" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>
<br>
    </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Si la densidad no ha aumentado, tenemos que suponer que algunas de estas personas son las mismas y sobre todo porque las estancias tambi&eacute;n son m&aacute;s cortas&rdquo;, afirma Hazel Morgan, presidenta de Amics de la Terra en Eivissa. Menorca, en su pico m&aacute;ximo que se produjo en agosto de 2024, alcanz&oacute; las 231.254 personas. Sobre esta cuesti&oacute;n, Morgan sostiene que &ldquo;adem&aacute;s de las pol&iacute;ticas de conservaci&oacute;n del territorio que tiene, Menorca no es tan popular como Eivissa&rdquo;. &ldquo;Menorca no tiene el reclamo tur&iacute;stico de la fiesta sino que es un destino m&aacute;s enfocado a disfrutar de la tranquilidad del paisaje&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todo esto es insuficiente para rebajar la sensaci&oacute;n de presi&oacute;n en nuestros territorios insulares, en todos, adem&aacute;s&rdquo;, asegura Rosell&oacute;. El economista y empresario analiza que el a&ntilde;o pasado se produjo &ldquo;un cierto punto de inflexi&oacute;n&rdquo;. &ldquo;El turismo internacional aument&oacute; levemente y el nacional disminuy&oacute; palmariamente. En el caso de Ibiza, por ejemplo, (...) cay&oacute; el turismo alem&aacute;n; el turismo brit&aacute;nico fue un carrusel con meses sucesivos de subidas y bajadas, para al final casi quedarse igual; y el turismo internacional aument&oacute; levemente&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se han recuperado los niveles prepandemia e incluso con creces. Sin embargo, es un hecho que la estancia media de los turistas ha ido disminuyendo, lo cual compensa los movimientos de personas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">José Antonio Roselló</span>
                                        <span>—</span> Vicepresidente de la CAEB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        As&iacute;, Rosell&oacute; desgrana otro dato relevante que es lo que ha definido como la &ldquo;cuarta nacionalidad&rdquo;. &ldquo;No es otra cosa que una amalgama de nacionalidades nuevas, que no son las cl&aacute;sicas, que empiezan a estar presentes en la isla, d&aacute;ndose el fen&oacute;meno de que muchos pocos hacen un mucho&rdquo;. &ldquo;Esta situaci&oacute;n, que en unos casos es de ca&iacute;da y en otros de freno, ya se empez&oacute; a producir en algunos segmentos de turistas en 2024&rdquo;, detalla.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bccef3-02da-4f2c-9477-73adc4788416_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en el aeropuerto de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en el aeropuerto de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Aumento de la crisis de vivienda</strong></h2><p class="article-text">
        Entre 2015 y 2025, los aeropuertos de Balears han incrementado en un 42,8% el n&uacute;mero de pasajeros. Sin embargo, lamenta Femenia, las nuevas ampliaciones en los aeropuertos del archipi&eacute;lago amenazan con, en su opini&oacute;n, aumentar &ldquo;la crisis de vivienda y la turistificaci&oacute;n&rdquo;. El portavoz de la Plataforma se&ntilde;ala que el DORA III (Documento de Regulaci&oacute;n Aeroportuaria), que desgrana el plan de inversiones de Aena para 2027-2031, ofrece nuevas rutas a&eacute;reas que &ldquo;agravar&aacute;n la crisis de vivienda&rdquo; en Balears. &ldquo;Queremos transmitir una grave preocupaci&oacute;n social ante las pol&iacute;ticas aeroportuarias que impulsa Aena con el benepl&aacute;cito del Gobierno y Govern&rdquo;, afirman.
    </p><p class="article-text">
        En el caso del aeropuerto de Palma se invertir&aacute;n 622 millones de euros, dentro del conjunto de los casi 13.000 de inversi&oacute;n global, <a href="https://www.eldiario.es/economia/son-inversiones-aena-2031-aeropuerto-aeropuerto_1_13020918.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. En el caso de Eivissa, se prev&eacute; un gasto de 229,7 millones, lo que supone una ampliaci&oacute;n de la infraestructura en un 30%, mientras que en el de Menorca se destinar&aacute;n 170,7 millones y un aumento del 25 por ciento de la superficie del aeropuerto.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es una incongruencia porque no puedes prever una inversi&oacute;n de 622 millones de euros y esperar que no se incremente la capacidad del aeropuerto&rdquo;, responde Femenia cuando se le pregunta sobre lo que dec&iacute;a la anterior presidenta del Govern, Francina Armengol, sobre la ampliaci&oacute;n del aeropuerto de Palma. En este sentido, recuerda que desde 2022 se han abierto unas quince nuevas rutas a&eacute;reas con Palma (Z&uacute;rich, Dubai, Andorra, Bournemouth, Montreal, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, N&aacute;poles, Budapest, Varsovia, Kassel y Bruselas, lo cual ha supuesto, seg&uacute;n su an&aacute;lisis, &ldquo;una fuerte entrada del mercado extranjero&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pere Joan Femenia, fundador de Fridays for Future Mallorca, recuerda que desde 2022 se han abierto unas quince nuevas rutas aéreas con Palma (Zúrich, Dubai, Andorra, Bournemouth, Montreal, Dinamarca, Washington, Bremen, Lisboa, Abu Dhabi, Nápoles, Budapest, Varsovia, Kassel y Bruselas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En el caso de Eivissa, el aeropuerto se sit&uacute;a dentro del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parque Natural de ses Salines, uno de los ecosistemas m&aacute;s ricos del Mediterr&aacute;neo</a>. Este espacio natural tambi&eacute;n es un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/flamencos-arrinconados-ibiza-sequia-presion-humana_1_9270355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&aacute;rea de descanso y nidificaci&oacute;n para las aves</a>, como los flamencos, as&iacute; como de especial inter&eacute;s por sus valores ecol&oacute;gicos, paisaj&iacute;sticos, hist&oacute;ricos y culturales. &ldquo;Depende de c&oacute;mo sea la ampliaci&oacute;n, podr&iacute;a darse una situaci&oacute;n como la del aeropuerto de El Prat en Barcelona, donde hubo much&iacute;sima pol&eacute;mica porque <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/generalitat-aena-cierran-acuerdo-ampliar-aeropuerto-prat-inversion-3-000-millones_1_12370870.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el humedal de La Ricarda se ver&aacute; afectado</a>&rdquo;, analiza. En el caso de la Pitiusa del norte, podr&iacute;a haber nuevos impactos ac&uacute;sticos o de contaminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, pese a que las inversiones aeroportuarias a menudo se venden como &ldquo;remodelaciones para mejorar el confort de los pasajeros, as&iacute; como mejorar en eficiencia energ&eacute;tica y sostenibilidad&rdquo;, seg&uacute;n Femenia, se trata de &ldquo;una estrategia de <em>greenwashing </em>porque es verdad que se mejora la eficiencia energ&eacute;tica pero, realmente, el foco principal es el consumo energ&eacute;tico de los aeropuertos, que viene del combustible de los aviones&rdquo;. El aumento del n&uacute;mero de vuelos se podr&iacute;a dar, dice el portavoz de la Plataforma, en temporada baja o media. &ldquo;Estamos incumplimiento los retos de sostenibilidad&rdquo;, lamenta, en el contexto de crisis clim&aacute;tica. &ldquo;La parte energ&eacute;tica es bastante &iacute;nfima en cuanto al consumo energ&eacute;tico total de los aeropuertos, pero les interesa m&aacute;s hablar de infraestructura que del coste [total]&rdquo;, asevera.7
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En el caso de Eivissa, el aeropuerto se sitúa dentro del Parque Natural de ses Salines, uno de los ecosistemas más ricos del Mediterráneo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El incremento en el n&uacute;mero de pasajeros prev&eacute; alcanzar los 36 millones para 2031 en el caso de Palma, tres millones m&aacute;s que en 2025. &ldquo;Este hecho es responsabilidad directa del Consell [de Mallorca] y del Govern, que fomentan en las negociaciones de las ferias de turismo para la apertura de nuevas rutas a&eacute;reas&rdquo;, advierte. &ldquo;Esto ha supuesto una gran adquisici&oacute;n de propiedades por parte de fondos extranjeros, creando una presi&oacute;n m&aacute;s elevada del mercado y un incremento de los precios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, el 38% de las viviendas vendidas entre 2007 y 2025 fueron adquiridas por ciudadanos no residentes, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. &ldquo;Un ejemplo paradigm&aacute;tico fue el vuelo directo entre Palma y Nueva York, que aument&oacute; en un <a href="https://csvconstruccion.com/es/united-flight-boosts-luxury-property-sales-in-mallorca-by-300/#:~:text=17.10.2022.%20El%20impacto%20del%20vuelo%20directo%20entre,realizado%20un%20informe%20sobre%20el%20efecto%20que" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">300%</a> la venta de vivienda de lujo en Mallorca&rdquo;, destaca. Seg&uacute;n los datos analizados por la Plataforma a trav&eacute;s de Aena, tambi&eacute;n ha habido un incremento en las frecuencias con destinos ya existentes de Alemania, Reino Unido y Francia, entre otros. Por estos motivos, la Plataforma pide limitar y decrecer en el n&uacute;mero de vuelos y pasajeros; no abrir nuevas rutas; eliminar los vuelos nocturnos; prohibir los jets privados; eliminar las subvenciones a los carburantes de la aviaci&oacute;n; frenar la promoci&oacute;n tur&iacute;stica y promover la cogesti&oacute;n aeroportuaria entre el Gobierno y el Govern.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51de1036-fb7d-4199-a3de-4b08107b3a7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en el aeropuerto de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en el aeropuerto de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sube el gasto tur&iacute;stico</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los datos econ&oacute;micos m&aacute;s relevantes en lo que se refiere al turismo balear es que el gasto medio de los visitantes sigue aumentando. &ldquo;Este es uno de los aspectos que m&aacute;s sorprende de manera positiva y que se da en todo el archipi&eacute;lago, incluyendo incluso nacionalidades que experimentan ca&iacute;das en los movimientos de personas&rdquo;, sostiene Rosell&oacute;, vicepresidente de CAEB en Eivissa. El empresario considera que este aspecto tiene que ver con &ldquo;el cambio de pautas de consumo&rdquo; que se ha dado desde la pandemia. Es, en su opini&oacute;n, &ldquo;una especie de cambio de la cesta de la compra, donde han primado servicios y experiencias sobre la adquisici&oacute;n de bienes materiales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el vicepresidente de la patronal empresarial balear cree que se ha instaurado la idea de que &ldquo;hay que vivir la vida&rdquo; y eso explicar&iacute;a que &ldquo;a&uacute;n cayendo una nacionalidad, como en Ibiza el caso de los alemanes, el gasto tur&iacute;stico aumente&rdquo;. Esta tendencia, apunta Rosell&oacute;, ir&iacute;a en la l&iacute;nea de lo que aspira una parte del tejido empresarial balear, en cuanto a &ldquo;crecer en valor y no en cantidad&rdquo;. &ldquo;Esta tendencia ha empezado y de ah&iacute; la sorpresa sobre los datos del IPH (que mide la carga demogr&aacute;fica real sobre el territorio), aunque hay que ser cautos y esperar a tener una serie estad&iacute;stica m&aacute;s amplia y prolongada en el tiempo para sacar conclusiones&rdquo;, matiza.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El combustible y el precio de los vuelos</strong></h2><p class="article-text">
        En el contexto de la guerra de Ir&aacute;n, 53 pa&iacute;ses han <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/53-paises-unen-fuerzas-abandonar-combustibles-fosiles-plena-crisis-guerra-iran_1_13156932.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unido fuerzas para reducir su dependencia de los combustibles f&oacute;siles</a>. Por otro lado, el presidente de la Agencia Internacional de la Energ&iacute;a (AIE), Fatih Birol, ha afirmado recientemente que a Europa le quedan &ldquo;quiz&aacute;s seis semanas de combustible para aviones&rdquo; y ha advertido que &ldquo;pronto&rdquo; <a href="https://www.eldiario.es/internacional/guerra-iran-ultima-hora-ataque-eeuu-e-israel-directo_6_13146577_1121811.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">podr&iacute;a haber cancelaciones de vuelos si los suministros de petr&oacute;leo siguen bloqueados</a>.
    </p><p class="article-text">
        Esta situaci&oacute;n podr&iacute;a terminar afectando a la temporada tur&iacute;stica. &ldquo;Estamos a las puertas de una temporada con una gran incertidumbre. Hay varias zonas de guerra en el mundo, lo que hace tambalear la econom&iacute;a de muchas familias y de muchos pa&iacute;ses&rdquo;, afirma Jos&eacute; Luis Ben&iacute;tez, presidente de Ocio de Ibiza. En este sentido, Alicia Reina, presidenta de la Asociaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Directores de Hoteles en Balears, asegur&oacute; en el programa <a href="https://totib3.org/play/radio/aldiapitiuses/e20260408120402" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Al Dia Piti&uuml;ses</a>, de IB3 R&agrave;dio, que &ldquo;los incrementos de las tarifas y los costes se van a trasladar al cliente final&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a70f10e2-4568-45d7-9c90-ad6ec5f86488_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agentes de la Guardia Civil y Vigilancia Aduanera en el aeropuerto de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agentes de la Guardia Civil y Vigilancia Aduanera en el aeropuerto de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Es innegable que, si suben las mercanc&iacute;as, suben los costes de transporte o suministros, evidentemente eso se va a tener que trasladar al precio final que tiene que pagar el viajero&rdquo;, sostuvo. En su opini&oacute;n, el reto es mantener la percepci&oacute;n que tiene el cliente de que &ldquo;lo que paga se ajusta a lo que recibe&rdquo;. &ldquo;Ese equilibrio tenemos que salvaguardarlo de alguna manera, no solo como hoteles independientes cada uno de nosotros, sino como destino&rdquo;, advirti&oacute;. Asimismo, cree que hay un tipo de turista &ldquo;al que vamos muy encaminados en la isla, que es de alto poder adquisitivo, que no va a estar tan afectado por todas estas cuestiones geopol&iacute;ticas y el incremento de costes y de precios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Rosell&oacute; conoce bien determinadas zonas de Centroam&eacute;rica, tras una experiencia laboral que pas&oacute; por M&eacute;xico, Rep&uacute;blica Dominicana y Costa Rica. La intervenci&oacute;n militar de Estados Unidos en Venezuela, que derroc&oacute; a Nicol&aacute;s Maduro, ha generado efectos tambi&eacute;n en la industria tur&iacute;stica. La nueva Doctrina Monroe que est&aacute; aplicando Donald Trump en Am&eacute;rica Latina est&aacute; golpeando especialmente a Cuba, que ha vivido una grave crisis de combustibles f&oacute;siles debido a su dependencia del crudo venezolano.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay qui&eacute;n as&iacute; lo cree y puede ser que acabe teniendo raz&oacute;n. Yo prefiero ser algo cauto y no incurrir en an&aacute;lisis tan &lsquo;mec&aacute;nicos&rsquo; y que parecen muy l&oacute;gicos&rdquo;, sostiene Rosell&oacute;, preguntado sobre si Balears podr&iacute;a recibir m&aacute;s turistas debido a la delicada situaci&oacute;n que hay en otros destinos tur&iacute;sticos. En su opini&oacute;n, puede darse este fen&oacute;meno, pero tambi&eacute;n puede haber &ldquo;efectos econ&oacute;micos en sentido contrario, como que la poblaci&oacute;n de nuestros mercados emisores tienda de por s&iacute; a retraerse y veranear en su propio pa&iacute;s, como elemento de prudencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, matiza que entre los fen&oacute;menos adversos puede darse que la evoluci&oacute;n de los precios de los combustibles &ldquo;vaya a m&aacute;s y esto encarezca el transporte y, por extensi&oacute;n, el precio de las vacaciones; o que simplemente haya dificultades de stocks en el tema del keroseno y esto obligue a ajustar trayectos, con su efecto directo en el turismo&rdquo;. &ldquo;En realidad, no sabemos nada y cada d&iacute;a desayunamos con una noticia que contradice la del d&iacute;a anterior&rdquo;, advierte el vicepresidente de CAEB en Eivissa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Apuesta por el segmento de lujo</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la crisis econ&oacute;mica de 2008, y en medio de la crisis de la eurozona, el Govern conservador de Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; introdujo cambios en la ley tur&iacute;stica (2012), promovida por el conseller del ramo, Carlos Delgado (PP), y que supuso, seg&uacute;n <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/macia-blazquez-geografo-turistico-vivienda-genera-problemas-gravisimos_1_10056824.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maci&agrave; Bl&aacute;zquez</a>, catedr&aacute;tico en Geograf&iacute;a de la Universitat de les Illes Balears (UIB), &ldquo;una reconversi&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Una mejora de la calidad de la oferta que tiende a la elitizaci&oacute;n&rdquo; con el objetivo de &ldquo;atraer capitales y dar mayores tasas de beneficio a los inversores&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/duplicar-poblacion-verano-favorecer-ricos-decrecer-encrucijada-balears_1_10705596.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">afirm&oacute; a </a><a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        Para Morgan, presidenta de Amics de la Terra, tiene &ldquo;muchos impactos que son muy negativos&rdquo;. &ldquo;Aumento del precio de la vivienda, del consumo de recursos como agua y energ&iacute;a y transformaci&oacute;n del suelo en las villas y mansiones de lujo que se convierten en grandes jardines tropicales, lo que tambi&eacute;n afecta a la biodiversidad&rdquo;. Adem&aacute;s, se produce un &ldquo;aumento de emisiones, lo que afecta al cambio clim&aacute;tico&rdquo;. Por otro lado, lamenta que la gentrificaci&oacute;n tur&iacute;stica &ldquo;afecta a toda la poblaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;La m&aacute;s joven no puede planificar su futuro [en la isla] porque no tiene acceso a la vivienda&rdquo;.7
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/doble-pasajeros-10-anos-aeropuertos-baleares-baten-records-llegada-millones-personas_1_13174678.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 04:02:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="323755" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="323755" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hacia el doble de pasajeros en 10 años: los aeropuertos baleares baten récords en la llegada de millones de personas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/af0a7d44-c05c-4d45-825d-705956dbcde1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Mallorca,Menorca,Vuelos,Aena,Aeropuertos,Crisis climática]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a Balears que van costar 218.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-mante-ocults-15-estudis-inedits-repressio-franquista-balears-costar-218-000-euros_1_13131380.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP manté &#039;ocults&#039; 15 estudis inèdits de la repressió franquista a Balears que van costar 218.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta d'investigacions encarregades per l'anterior Govern d'esquerres que reconstrueixen els episodis menys explorats del cop del 1936, la guerra civil i la dictadura i que havien de revertir en la societat a través d'exposicions i materials pedagògics. L'actual Govern atribueix l'absència de difusió al fet que un dels treballs estigui pendent de ser "esmenat"</p><p class="subtitle">Depressió, demència i dol sense final: els traumes que arrosseguen els descendents de les víctimes de Franco
</p></div><p class="article-text">
        El Govern de Marga Prohens (PP) mant&eacute; sense difondre una quinzena de treballs sobre mem&ograve;ria democr&agrave;tica encarregats durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressi&oacute; franquista a les Balears. Es tracta d'investigacions de gran abast -amb milers de p&agrave;gines en conjunt- i de car&agrave;cter multidisciplinari -a nivell hist&ograve;ric, psicol&ograve;gic, jur&iacute;dic...- que van ser promogudes per l'anterior Executiu d'esquerres en el marc del IV Pla de Fosses, desenvolupat a l'empara de la llei auton&ograve;mica de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -m&eacute;s coneguda com '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-adjudica-ejecucion-12-nuevas-excavaciones-recuperar-cuerpos-victimas-franquismo_1_12556613.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses</a>'-. D'acord amb el propi disseny del pla, aquests treballs havien de revertir en la societat a trav&eacute;s d'exposicions, materials pedag&ograve;gics i presentacions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        Lluny d'aquest objectiu, els informes romanen avui fora de l'abast de la ciutadania. Les investigacions, que reconstrueixen els episodis menys explorats del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista, van ser concebudes com una de les peces centrals de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica a les Balears. No nom&eacute;s van ser encarregades, sin&oacute; tamb&eacute; executades i remunerades: en total, l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica ha abonat 218.000 euros als diferents autors sense que el seu treball hagi vist encara la llum. 
    </p><p class="article-text">
        El conjunt d'estudis tra&ccedil;a un ambici&oacute;s i complex mapa de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica a les illes: des de la relaci&oacute; entre l'arxip&egrave;lag i la Vall dels Caiguts, on almenys un centenar d'illencs hi foren enterrats despr&eacute;s de ser traslladats durant el franquisme, en molts casos sense coneixement de les seves fam&iacute;lies, fins a una an&agrave;lisi en profunditat dels bombardejos provinents de Mallorca, passant per estudis m&eacute;s detallats sobre el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desembarcament del capit&agrave; Bayo</a> -la gran ofensiva que va dur a terme la Rep&uacute;blica amb l'objectiu de recuperar la illa de mans dels sublevats-, els mecanismes de repressi&oacute; desplegats pel franquisme, l'actualitzaci&oacute; del cens de persones assassinades per la repressi&oacute; franquista o informes sobre les pr&ograve;pies pol&iacute;tiques de 'mem&ograve;ria' impulsades durant la dictadura i com aquesta va construir el seu propi relat sobre la guerra i la repressi&oacute; mitjan&ccedil;ant l'exaltaci&oacute; dels vencedors i el silenciament de les v&iacute;ctimes republicanes.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, les investigacions aborden dimensions menys visibles de la repressi&oacute;, com l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impacte del trauma psicol&ograve;gic derivat de la viol&egrave;ncia i la seva transmissi&oacute; generacional</a> des del 1936, ampliant aix&iacute; el focus m&eacute;s enll&agrave; dels fets estrictament b&egrave;l&middot;lics per incorporar-ne les conseq&uuml;&egrave;ncies socials i emocionals a llarg termini.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les investigacions aborden des del trasllat d&#039;illencs a la Vall dels Caiguts a estudis més detallats sobre el desembarcament del capità Bayo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exhumació de fosses al Cementiri Nou de Sant Francesc a Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exhumació de fosses al Cementiri Nou de Sant Francesc a Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l'Executiu auton&ograve;mic atribueixen l'abs&egrave;ncia de difusi&oacute; al fet que encara es troba pendent rebre la versi&oacute; definitiva d'un d'ells, relatiu al &ldquo;cens de v&iacute;ctimes&rdquo;, que ha hagut de ser &ldquo;esmenat per discrep&agrave;ncies entre els membres amb la categoria de causes de mort&rdquo;. Fonts implicades en el desenvolupament dels treballs apunten, tanmateix, que la majoria dels estudis porten lliurats des de fa m&eacute;s d'un any i que aquests podrien haver-se fet p&uacute;blics de forma independent, at&egrave;s que la seva publicaci&oacute; -almenys en format digital- no dep&egrave;n necess&agrave;riament de la finalitzaci&oacute; dels treballs que poguessin estar pendents.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria de Presid&egrave;ncia i Administracions P&uacute;bliques consultades per elDiario.es asseguren que els informes acabaran veient la llum, per&ograve; condicionen la seva publicaci&oacute; a qu&egrave; tots compleixin els requisits t&egrave;cnics establerts, &ldquo;tant a nivell de contingut com a nivell de disseny&rdquo;. Un cop completats, precisen, els estudis hauran de passar per un proc&eacute;s d'unificaci&oacute; formal abans de la seva difusi&oacute;. &ldquo;El Servei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica haur&agrave; de maquetar tots els estudis un per un, ja que no tenen el mateix format i es necessita unificar el disseny per poder publicar-los tots en les mateixes condicions&rdquo;, apunten, incidint en qu&egrave; la seva voluntat &eacute;s publicar-los &ldquo;tots alhora&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern assegura que els informes acabaran veient la llum, encara que condicionen la seva publicació al fet que tots compleixin els requisits tècnics establerts, &quot;tant a nivell de contingut com a nivell de disseny&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milicians al &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 d&#039;agost de 1936, durant el desembarc del capità Bayo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milicians al &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 d&#039;agost de 1936, durant el desembarc del capità Bayo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a la seva elaboraci&oacute;, els treballs es van integrar en un conjunt de diversos lots que inclo&iuml;en des d'exhumacions fins a estudis hist&ograve;rics relatius a diverses fosses comunes, passant per l'elaboraci&oacute; del<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-completara-mapa-fosas-guerra-civil-localizadas-menorca_1_9142457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> mapa de fosses de Menorca </a>amb l'objectiu de sumar-lo als ja existents de Mallorca, Eivissa i Formentera i completar aix&iacute; el mapa de fosses de les Balears. L'adjudicaci&oacute; va recaure en la uni&oacute; temporal d'empreses formada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi i la consultora &Agrave;tics. L'objectiu era no nom&eacute;s avan&ccedil;ar en el coneixement acad&egrave;mic, sin&oacute; tamb&eacute; traslladar aquests resultats al conjunt de la societat en l&iacute;nia amb els principis de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El trauma 'heretat' des de 1936</strong> </h2><p class="article-text">
        Entre les investigacions figura la duta a terme per la psic&ograve;loga&nbsp;cl&iacute;nica Anna&nbsp;Mi&ntilde;arro, autora de l'estudi&nbsp;<em>Evoluci&oacute; del trauma entre generacions des del 1936</em>, en el qual analitza com la repressi&oacute; pol&iacute;tica, la tortura o les desaparicions que van patir les v&iacute;ctimes del franquisme a les Balears no solament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">van marcar els seus familiars m&eacute;s propers</a>, sin&oacute; que les seq&uuml;eles d'aquell horror van assolir generacions posteriors, manifestant-se encara avui, principalment, en forma de depresi&oacute;, dem&egrave;ncia i trastorns psicoafectius. S&oacute;n les principals conclusions d'un informe in&egrave;dit a les illes que va desenvolupar acompanyant les v&iacute;ctimes i els seus familiars en els processos d'exhumaci&oacute; i que posa llum sobre els traumes que arrosseguen els descendents dels assassinats, desapareguts i represaliats, les vides dels quals van quedar marcades per la brutalitat dels revoltats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;un afusellament real al Fortí d&#039;Illetes, una de les imatges que reflecteixen amb més virulència els horrors de la repressió a Mallorca procedeix del Fortí d&#039;Illetes, a Calvià, un dels principals llocs de repressió i execució de víctimes de l&#039;alçament militar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;un afusellament real al Fortí d&#039;Illetes, una de les imatges que reflecteixen amb més virulència els horrors de la repressió a Mallorca procedeix del Fortí d&#039;Illetes, a Calvià, un dels principals llocs de repressió i execució de víctimes de l&#039;alçament militar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un altre dels treballs inclosos aprofundeix en un aspecte fins ara poc documentat: el paper de l'aviaci&oacute; en la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nieto-fusilado-franco-lamentable-no-hayamos-podido-retirar-restos_1_9173354.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">guerra a Menorca </a>i, en particular, els atacs sistem&agrave;tics llan&ccedil;ats des de Mallorca. L'estudi, elaborat pels historiadors Carlos de Salort Gim&eacute;nez i Miquel L&oacute;pez&nbsp;Gual, aporta noves evid&egrave;ncies a partir de fonts militars in&egrave;dites que permeten reconstruir amb precisi&oacute; la dimensi&oacute; real de la guerra a&egrave;ria sobre l'illa. La principal novetat del treball radica en l'an&agrave;lisi de centenars de documents originals -comunicats, telegrames i historials de vol- conservats en arxius militars espanyols a partir dels quals els autors teixeixen un mapa molt m&eacute;s detallat de les operacions a&egrave;ries sobre Menorca, ampliant i corregint les fonts tradicionals basades en testimoniatges o registres incomplets.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un dels estudis inèdits és sobre els atacs sistemàtics llançats sobre Menorca; un altre aborda les conseqüències psicològiques de la repressió política, la tortura i les desaparicions</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Bombardeigs sistem&agrave;tics</strong> </h2><p class="article-text">
        En un estudi publicat l'any passat sota el t&iacute;tol <em>La Guerra Civil a Menorca des del cel: noves aportacions al paper de l'aviaci&oacute; en la contesa</em> ambd&oacute;s autors desmunten la idea que els al&ccedil;ats efectuassin atacs a&iuml;llats i revelen, a partir de m&eacute;s de 270 comunicacions directes entre unitats a&egrave;ries i el comandament franquista, l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una estrat&egrave;gia molt m&eacute;s &agrave;mplia de control del Mediterrani. En aquest esquema, l&rsquo;aviaci&oacute; va exercir un paper clau en el bloqueig, la pressi&oacute; sobre la poblaci&oacute; civil i la consolidaci&oacute; del domini militar des de Mallorca, mitjan&ccedil;ant tasques de vigil&agrave;ncia, intimidaci&oacute; i bombardeig sobre l&rsquo;illa, especialment a partir de l&rsquo;a&iuml;llament de Menorca despr&eacute;s del frac&agrave;s del desembarcament republic&agrave; a Mallorca. Des d&rsquo;aleshores, l&rsquo;illa va quedar sotmesa durant prop de trenta mesos a operacions a&egrave;ries constants dirigides des de la base franquista mallorquina, amb la participaci&oacute; determinant de l&rsquo;aviaci&oacute; italiana.
    </p><p class="article-text">
        El treball aporta tamb&eacute; dades in&egrave;dites sobre la intensitat de la viol&egrave;ncia a&egrave;ria: nom&eacute;s entre 1936 i 1937 es comptabilitzen desenes d&rsquo;atacs i centenars de bombes llan&ccedil;ades sobre l&rsquo;illa, amb una evoluci&oacute; clara cap a operacions cada vegada m&eacute;s sistem&agrave;tiques i tecnificades. Aquesta escalada va obligar la poblaci&oacute; civil a adaptar-se progressivament al perill, passant de la curiositat inicial davant els avions a la construcci&oacute; de refugis i, finalment, a la normalitzaci&oacute; del bombardeig com a part de la vida quotidiana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Monument als &quot;caiguts per Déu i per la Pàtria&quot; al cementiri vell de Ciutadella"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Monument als &quot;caiguts per Déu i per la Pàtria&quot; al cementiri vell de Ciutadella                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; va participar en els treballs Manel Su&aacute;rez Salv&agrave;, autor de nombroses investigacions sobre la segona rep&uacute;blica i el moviment obrer a Mallorca -especialment en el nucli municipal de Calvi&agrave;- aix&iacute; com sobre les presons franquistes que es van implantar a l'illa, entre elles la de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de la repressi&oacute; franquista </a>a l'illa. Despr&eacute;s del cop feixista de 1936, aquest magatzem situat en les Avingudes de Palma es va transformar en un centre penitenciari que va confinar, entre mis&egrave;ria i tortures, a m&eacute;s de 2.000 presos durant cinc anys. Una de les pr&agrave;ctiques habituals eren les 'saques': els presos, mitjan&ccedil;ant enganys, eren 'alliberats' i, posteriorment, assassinats pels falangistes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mallorca com a &ldquo;laboratori feixista&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Per altra banda, el doctor en Hist&ograve;ria Manuel Aguilera, autor, entre d'altres, del llibre&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/segunda-republica-planteo-ceder-canarias-baleares-nazifascistas_1_9240750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>El Oro de Mussolini</em></a><em>. C&oacute;mo la Rep&uacute;blica plane&oacute; vender parte de Espa&ntilde;a al fascismo </em>i un dels principals investigadors entorn del paper de l'Aviaci&oacute; Italiana a la guerra civil, va fer lliurament d'un estudi que repr&egrave;n aquesta l&iacute;nia d'investigaci&oacute;, emfatitzant l'ocupaci&oacute; italiana de Mallorca i l'intent de convertir-la &ldquo;en un laboratori feixista&rdquo;, com assenyala el propi investigador en declaracions a elDiario.es. La instal&middot;laci&oacute; del contingent itali&agrave; va transformar l'illa en un gran portaavions dedicat a bombardejar sense descans el litoral republic&agrave; del Mediterrani i bloquejar les rutes mar&iacute;times de subministrament de l'URSS.
    </p><p class="article-text">
        Tal com sost&eacute; l'historiador, els italians van comen&ccedil;ar a adquirir centenars d'hect&agrave;rees i propietats per construir a l'illa 'cases colonials', traslladar una important quantitat de treballadors del pa&iacute;s transalp&iacute; i crear all&agrave; mateix un &ldquo;centre d'italianitat&rdquo;. Degut a que la legislaci&oacute; local impedia als estrangers adquirir terrenys costaners sense autoritzaci&oacute; militar, Mussolini va utilitzar testaferros mallorquins i empreses tapadores, com Celulosa Hisp&aacute;nica S.A., emprada per comprar l'emblem&agrave;tica finca de L'Albufera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pilots de l&#039;Aviazione Legionaria italiana a Mallorca (Inclosa en el llibre ‘El Oro de Mussolini. Com la República va planejar vendre part d&#039;Espanya al feixisme&#039;)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pilots de l&#039;Aviazione Legionaria italiana a Mallorca (Inclosa en el llibre ‘El Oro de Mussolini. Com la República va planejar vendre part d&#039;Espanya al feixisme&#039;)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el treball que Aguilera va lliurar al Govern tamb&eacute; aborda els vestigis materials de la pres&egrave;ncia italiana que romanen en territori balear i explora les inc&ograve;gnites que envolten el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fara&ograve;nic bust que va ser manat construir a finals dels anys trenta en homenatge a Benito Mussolini</a>. L'ef&iacute;gie, embolicada en un halo de misteri des d'aleshores, jauria enterrada en aquesta mateixa zona, esperant que alg&uacute; la tregui algun dia a la llum, cosa que, segons el parer de l'historiador, constituiria una de les principals proves materials sobre la dimensi&oacute; simb&ograve;lica i propagand&iacute;stica que va assolir la pres&egrave;ncia italiana a Mallorca durant la contesa i del paper de l'illa com a espai estrat&egrave;gic per al feixisme europeu.
    </p><p class="article-text">
        En concret, el monument va ser dissenyat pel legionari Itali&agrave; Heros Giusti i constru&iuml;t el 1939 en un solar situat a uns 100 metres del que avui &eacute;s el poblat xabolista de Son Banya. Tres anys abans, en aquest mateix punt, havia estat aixecat el quarter de l'Aviazione Legionaria. Les instal&middot;lacions van servir a m&eacute;s per albergar les bateries antia&egrave;ries de l'aer&ograve;drom de Son Sant Joan, les pistes del qual van adaptar els italians com a base a&egrave;ria propera a la capital balear. A l'empara de la carismatitzaci&oacute; i el culte als l&iacute;ders feixistes de l'&egrave;poca, l'ef&iacute;gie no va trigar a fer-se realitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Extracte de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en què es descriuen les característiques del bust de Mussolini construït a Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Extracte de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en què es descriuen les característiques del bust de Mussolini construït a Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de les obres aborda els vestigis materials de la presència italiana que romanen en territori balear i explora les incògnites que envolten al faraònic bust que va ser manat construir a finals dels anys trenta en homenatge a Benito Mussolini</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El cementiri de Palma compta, a m&eacute;s, amb un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mausoleu-als-feixistes-italia-paga-espanya-element-ofensiu_1_11762075.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mausoleu que les autoritats italianes van fer construir en 1942 </a>per a conservar &ldquo;les restes mortals dels camarades que van donar la seva vida en la lluita contra el marxisme&rdquo;, pel derrocament de la Segona Rep&uacute;blica i per la implantaci&oacute; d'un r&egrave;gim feixista a Espanya. Per a garantir el seu manteniment, el Govern itali&agrave; abona cada any 449,11 euros a l'Empresa Funer&agrave;ria Municipal (EFM), d'acord amb la documentaci&oacute; consultada en el seu moment per elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;La mem&ograve;ria s'ha de donar a con&egrave;ixer&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El disseny original del IV Pla de Fosses contemplava diferents vies de difusi&oacute;. M&eacute;s enll&agrave; de la seva possible publicaci&oacute; digital, es plantejava la difusi&oacute; d'edicions en paper i la realitzaci&oacute; d'exposicions vinculades als resultats a iniciativa del Govern, un escenari que Jurado percep lluny&agrave;. De fet, creu que els estudis podrien haver-se fet p&uacute;blics fa m&eacute;s d'un any, per&ograve; fins al moment no han estat difosos ni incorporats al web institucional de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, on, assevera, podrien haver-se consultat almenys en format digital.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, subratlla que els estudis es van concebre precisament per treure a la llum una part de la hist&ograve;ria que encara roman en gran mesura oculta. &ldquo;Aix&ograve; es va fer amb la intenci&oacute; de recuperar aquesta part de la mem&ograve;ria&rdquo;, explica, en refer&egrave;ncia a uns treballs que qualifica de &ldquo;molt novedosos&rdquo; i &ldquo;imprescindibles&rdquo;. Oliver denuncia que aquest proc&eacute;s no hagi tingut continu&iuml;tat en forma de difusi&oacute; p&uacute;blica: &ldquo;No tenim not&iacute;cies dels estudis ni de les exposicions que devien fer-se&rdquo;. La responsable de l'entitat memorialista insisteix que l'objectiu d'aquests treballs anava molt m&eacute;s enll&agrave; de l'&agrave;mbit acad&egrave;mic: &ldquo;La mem&ograve;ria no pot estar nom&eacute;s a l'acad&egrave;mia, amagada, guardada a les cases o en silenci. S'ha de donar a con&egrave;ixer, ser de tots, perqu&egrave; parlem de mem&ograve;ria i de drets humans&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Oliver rebutja de ple possibles arguments per justificar la paralitzaci&oacute;. &ldquo;No tenen excusa&rdquo;, assevera, recordant que els estudis s'emmarquen en una llei vigent, la de fosses, i que la seva aprovaci&oacute; es va produir dins dels c&agrave;nons establerts. En la seva opini&oacute;, el bloqueig no nom&eacute;s afecta la difusi&oacute; del coneixement, sin&oacute; tamb&eacute; al treball dels propis investigadors: &ldquo;&Eacute;s terrible que hagin fet una feina i no en puguin fer res amb ella&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els treballs són molt novedosos i imprescindibles. No tenim notícies d&#039;ells ni de les exposicions que havien de fer-se. La memòria no pot estar només a l&#039;acadèmia, amagada, guardada a les cases o en silenci. S&#039;ha de donar a conèixer, ser de tots, perquè parlem de memòria i de drets humans</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mentrestant, el&nbsp;Govern&nbsp;insisteix en la seva intenci&oacute; de publicar tots els estudis una vegada compleixin els criteris de contingut i disseny i assenyala, en refer&egrave;ncia a les exposicions, que t&eacute; previst cedir un&nbsp;totem&nbsp;a la Universitat de les Illes Balears (UIB) de cara a la pr&ograve;xima celebraci&oacute; d'una jornada sobre la llei de fosses. Des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia subratllen que la seva pretensi&oacute; passa per cedir-ho &ldquo;sempre que sigui lliurat dins del termini i en la forma escaient, abans d'aquesta jornada, per l'empresa adjudicat&agrave;ria&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En mat&egrave;ria de divulgaci&oacute;, recorden que el&nbsp;Govern&nbsp;ha dut a terme durant aquesta legislatura, malgrat no formar part de les mostres vinculades al IV Pla de Fosses, tots els tr&agrave;mits administratius corresponents a la cessi&oacute; de l'exposici&oacute;&nbsp;<em>Sense&nbsp;Oblit</em>&nbsp;a Can &Oacute;leo (exposada des del 29 d'agost al 2 de setembre de 2025), a l'Ajuntament de Lloseta (cedida del 10 al 13 d'octubre), al&nbsp;Centre&nbsp;Flassaders&nbsp;(del 23 al 30 de mar&ccedil; de 2026) i a l'IES&nbsp;CTEIB&nbsp;(des del passat 31 de mar&ccedil; fins al 4 de maig). L'exposici&oacute; tamb&eacute; ha estat sol&middot;licitada pel IES Josep&nbsp;Sureda&nbsp;i Blanes de cara a maig.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, expliquen que des de l'Executiu han encarregat a Manuel Aguilera un estudi sobre els bombardejos soferts en&nbsp;Balears&nbsp;durant la guerra civil del qual, segons assenyalen, existia un informe previ que &ldquo;estava incomplet perqu&egrave; no inclo&iuml;a la identificaci&oacute; de les persones v&iacute;ctimes dels bombardejos, que mai han estat reconegudes&rdquo;. Afegeixen que, amb aquest nou estudi, &ldquo;m&eacute;s exhaustiu i que determina el nom real de les v&iacute;ctimes, es permetr&agrave; avan&ccedil;ar en la seva identificaci&oacute;&rdquo;, permetent aix&iacute; commemorar-les en un<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-esquerra-aprova-amb-pp-i-vox-homenatjar-sense-distincio-les-victimes-guerra-civil-balears-seu-dolor-no-bandol_1_12964482.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> acte d'homenatge </a>previst per a aquest estiu. Les mateixes fonts asseveren que a la p&agrave;gina web de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica del&nbsp;Govern&nbsp;es pot trobar &ldquo;tot tipus d'informaci&oacute; sobre els temes relacionats amb la guerra civil i la dictadura&rdquo; amb la recomanaci&oacute; de llibres, c&ograve;mics i documentals, entre altres, aix&iacute; com documentaci&oacute; sobre el cens de v&iacute;ctimes en&nbsp;Balears&nbsp;o el mapa de fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-mante-ocults-15-estudis-inedits-repressio-franquista-balears-costar-218-000-euros_1_13131380.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2026 07:58:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="357132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a Balears que van costar 218.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Fosas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Nietzsche]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP mantiene &#039;ocultos&#039; 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de investigaciones encargadas por el anterior Govern de izquierdas que reconstruyen los episodios menos explorados del golpe de 1936, la guerra civil y la dictadura y que debían revertir en la sociedad a través de exposiciones y materiales pedagógicos. El actual Govern achaca la ausencia de difusión a que uno de los trabajos está pendiende de ser "enmendado"</p><p class="subtitle">Depresión, demencia y luto sin final: los traumas que arrastran los descendientes de las víctimas de Franco
</p></div><p class="article-text">
        El Govern de Marga Prohens (PP) mantiene sin difundir una quincena de trabajos sobre memoria democr&aacute;tica encargados durante la pasada legislatura sobre aspectos clave de la represi&oacute;n franquista en Balears. Se trata de investigaciones de gran alcance &ndash;con miles de p&aacute;ginas en conjunto&ndash; y de car&aacute;cter multidisciplinar &ndash;a nivel hist&oacute;rico, psicol&oacute;gico, jur&iacute;dico...&ndash; que fueron promovidas por el anterior Ejecutivo de izquierdas en el marco del IV Plan de Fosas, desarrollado al amparo de la ley auton&oacute;mica de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la guerra civil y el franquismo &ndash;m&aacute;s conocida como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-adjudica-ejecucion-12-nuevas-excavaciones-recuperar-cuerpos-victimas-franquismo_1_12556613.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas</a>'&ndash;. De acuerdo al propio dise&ntilde;o del plan, estos trabajos deb&iacute;an revertir en la sociedad a trav&eacute;s de exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y presentaciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        Lejos de ese objetivo, los informes permanecen hoy fuera del alcance de la ciudadan&iacute;a. Las investigaciones, que reconstruyen los episodios menos explorados del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista, fueron concebidas como una de las piezas centrales de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de memoria democr&aacute;tica en Balears. No solo fueron encargadas, sino tambi&eacute;n ejecutadas y remuneradas: en total, la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica ha abonado 218.000 euros a los distintos autores de las mismas sin que su trabajo haya visto todav&iacute;a la luz. 
    </p><p class="article-text">
        El conjunto de estudios traza un ambicioso y complejo mapa de la memoria hist&oacute;rica en Balears: desde la relaci&oacute;n entre el archipi&eacute;lago y el Valle de los Ca&iacute;dos, donde al menos un centenar de isle&ntilde;os fueron enterrados tras ser trasladados durante el franquismo, en muchos casos sin conocimiento de sus familias, hasta un an&aacute;lisis en profundidad de los bombardeos provenientes de Mallorca, pasando por estudios m&aacute;s detallados sobre el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desembarco del capit&aacute;n Bayo</a> -la gran ofensiva que llev&oacute; a cabo la Rep&uacute;blica con el objetivo de recuperar la isla de manos de los sublevados-, los mecanismos de represi&oacute;n desplegados por el franquismo, la actualizaci&oacute;n del censo de personas asesinadas por la represi&oacute;n franquista o informes sobre las propias pol&iacute;ticas de 'memoria' impulsadas durante la dictadura y c&oacute;mo &eacute;sta construy&oacute; su propio relato sobre la guerra y la represi&oacute;n mediante la exaltaci&oacute;n de los vencedores y el silenciamiento de las v&iacute;ctimas republicanas.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, las investigaciones abordan dimensiones menos visibles de la represi&oacute;n, como el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impacto del trauma psicol&oacute;gico derivado de la violencia y su transmisi&oacute;n generacional</a> desde 1936, ampliando as&iacute; el foco m&aacute;s all&aacute; de los hechos estrictamente b&eacute;licos para incorporar sus consecuencias sociales y emocionales a largo plazo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exhumación de fosas en el Cementiri Nou de Sant Francesc en Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exhumación de fosas en el Cementiri Nou de Sant Francesc en Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las investigaciones abordan desde el traslado de isleños al Valle de los Caídos a estudios más detallados sobre el desembarco del capitán Bayo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde el Ejecutivo auton&oacute;mico atribuyen la ausencia de difusi&oacute;n al hecho de que a&uacute;n se encuentra pendiente recibir la versi&oacute;n definitiva de uno de ellos, relativo al &ldquo;censo de v&iacute;ctimas&rdquo;, que ha tenido que ser &ldquo;enmendado por discrepancias entre los miembros con la categor&iacute;a de causas de muerte&rdquo;. Fuentes implicadas en el desarrollo de los trabajos apuntan, sin embargo, que la mayor&iacute;a de los estudios llevan entregados desde hace m&aacute;s de un a&ntilde;o y que estos podr&iacute;an haberse hecho p&uacute;blicos de forma independiente, dado que su publicaci&oacute;n -al menos en formato digital- no depende necesariamente de la finalizaci&oacute;n de los trabajos que pudieran estar pendientes.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Presidencia y Administraciones P&uacute;blicas consultadas por elDiario.es aseguran que los informes acabar&aacute;n viendo la luz, aunque condicionan su publicaci&oacute;n a que todos cumplan los requisitos t&eacute;cnicos establecidos, &ldquo;tanto a nivel de contenido como a nivel de dise&ntilde;o&rdquo;. Una vez completados, precisan, los estudios deber&aacute;n pasar por un proceso de unificaci&oacute;n formal antes de su difusi&oacute;n. &ldquo;El Servicio de memoria democr&aacute;tica tendr&aacute; que maquetar todos los estudios uno por uno, ya que no tienen el mismo formato y se necesita unificar el dise&ntilde;o para poder publicarlos todos en las mismas condiciones&rdquo;, apuntan, incidiendo en que su voluntad es publicarlos &ldquo;todos a la vez&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern asegura que los informes acabarán viendo la luz, aunque condicionan su publicación a que todos cumplan los requisitos técnicos establecidos, &quot;tanto a nivel de contenido como a nivel de diseño&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milicianos en el &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 de agosto de 1936, durante el desembarco del capitán Bayo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milicianos en el &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 de agosto de 1936, durante el desembarco del capitán Bayo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para su elaboraci&oacute;n, los trabajos se integraron en un conjunto de varios lotes que inclu&iacute;an desde exhumaciones hasta estudios hist&oacute;ricos relativos a varias fosas comunes, pasando por la elaboraci&oacute;n del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-completara-mapa-fosas-guerra-civil-localizadas-menorca_1_9142457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mapa de fosas de Menorca </a>con el objetivo de sumarlo a los ya existentes de Mallorca, Eivissa y Formentera y completar as&iacute; el mapa de fosas de Balears. La adjudicaci&oacute;n recay&oacute; en la uni&oacute;n temporal de empresas formada por la Sociedad de Ciencias Aranzadi y la consultora &Agrave;tics. El objetivo era no solo avanzar en el conocimiento acad&eacute;mico, sino tambi&eacute;n trasladar esos resultados al conjunto de la sociedad en l&iacute;nea con los principios de verdad, justicia y reparaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hab&iacute;a todo un lote, muy potente, dedicado a estudios de investigaci&oacute;n&rdquo;, explica el que fuera secretario auton&oacute;mico de Memoria Democr&aacute;tica durante la pasada legislatura, Jes&uacute;s Jurado, en alusi&oacute;n a los quince trabajos 'desaparecidos'. Lejos de tratarse de informes homog&eacute;neos, cada uno de ellos fue encomendado a especialistas concretos en funci&oacute;n de su &aacute;mbito de conocimiento. En este sentido, el exsecretario auton&oacute;mico subraya que uno de los objetivos era precisamente ampliar el foco m&aacute;s all&aacute; del enfoque tradicional centrado exclusivamente en las fosas. &ldquo;Creo que es importante que la memoria democr&aacute;tica salga un poco del &aacute;mbito de los cementerios y que nos centr&aacute;semos en otros muchos aspectos&rdquo;, incide en declaraciones a este peri&oacute;dico.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>El trauma 'heredado' desde 1936</strong> </h2><p class="article-text">
        Entre las investigaciones figura la llevada a cabo por la psic&oacute;loga cl&iacute;nica Anna&nbsp;Mi&ntilde;arro, autora del estudio&nbsp;<em>Evoluci&oacute;n del trauma entre generaciones desde 1936</em>, en el que analiza c&oacute;mo la represi&oacute;n pol&iacute;tica, la tortura o las desapariciones que padecieron las v&iacute;ctimas del franquismo en Balears no solo <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">marcaron a sus familiares m&aacute;s cercanos</a>, sino que las secuelas de aquel horror alcanzaron a generaciones posteriores, manifest&aacute;ndose a&uacute;n hoy, principalmente, en forma de depresi&oacute;n, demencia y trastornos psicoafectivos. Son las principales conclusiones de un informe in&eacute;dito en las islas que desarroll&oacute; acompa&ntilde;ando a las v&iacute;ctimas y sus familiares en los procesos de exhumaci&oacute;n y que arroja luz acerca de los traumas que cargan a sus espaldas los descendientes de los asesinados, desaparecidos y represaliados, cuyas vidas quedaron marcadas por la brutalidad de los sublevados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de un fusilamiento real en el Fortí d&#039;Illetes, una de las imágenes que reflejan con mayor virulencia los horrores de la represión en Mallorca procede del Fortí de Illetes, en Calvià, uno de los principales lugares de represión y ejecución de víctimas del alzamiento militar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de un fusilamiento real en el Fortí d&#039;Illetes, una de las imágenes que reflejan con mayor virulencia los horrores de la represión en Mallorca procede del Fortí de Illetes, en Calvià, uno de los principales lugares de represión y ejecución de víctimas del alzamiento militar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otro de los trabajos incluidos profundiza en un aspecto hasta ahora poco documentado: el papel de la aviaci&oacute;n en la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nieto-fusilado-franco-lamentable-no-hayamos-podido-retirar-restos_1_9173354.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">guerra en Menorca </a>y, en particular, los ataques sistem&aacute;ticos lanzados desde Mallorca. El estudio, elaborado por los historiadores Carlos de Salort Gim&eacute;nez y Miquel L&oacute;pez Gual, aporta nuevas evidencias a partir de fuentes militares in&eacute;ditas que permiten reconstruir con precisi&oacute;n la dimensi&oacute;n real de la guerra a&eacute;rea sobre la isla. La principal novedad del trabajo radica en el an&aacute;lisis de centenares de documentos originales -comunicados, telegramas e historiales de vuelo- conservados en archivos militares espa&ntilde;oles a partir de los cuales los autores tejen un mapa mucho m&aacute;s detallado de las operaciones a&eacute;reas sobre Menorca, ampliando y corrigiendo las fuentes tradicionales basadas en testimonios o registros incompletos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Uno de los estudios inéditos es sobre los ataques sistemáticos lanzados sobre Menorca; otro aborda las consecuencias psicológicas de la represión política, la tortura y las desapariciones</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Bombardeos sistem&aacute;ticos</strong> </h2><p class="article-text">
        En un estudio publicado el a&ntilde;o pasado bajo el t&iacute;tulo <em>La Guerra Civil en Menorca desde el cielo: nuevas aportaciones al papel de la aviaci&oacute;n en la contienda</em> ambos autores desmontan adem&aacute;s la idea de que los alzados efectuaran ataques aislados y revelan, a partir de m&aacute;s de 270 comunicaciones directas entre unidades a&eacute;reas y el mando franquista, una estrategia m&aacute;s amplia de control del Mediterr&aacute;neo por parte del bando sublevado, donde la aviaci&oacute;n desempe&ntilde;&oacute; un papel clave en el bloqueo, la presi&oacute;n sobre la poblaci&oacute;n civil y la consolidaci&oacute;n del dominio militar desde Mallorca mediante la vigilancia, intimidaci&oacute;n y bombardeo sobre Menorca, especialmente a partir del aislamiento de &eacute;sta tras el fracaso del desembarco republicano. Desde entonces, la isla qued&oacute; sometida durante cerca de treinta meses a operaciones a&eacute;reas constantes dirigidas desde la base franquista mallorquina, con la participaci&oacute;n clave de la aviaci&oacute;n italiana. 
    </p><p class="article-text">
        El trabajo tambi&eacute;n aporta datos in&eacute;ditos sobre la intensidad de la violencia a&eacute;rea: solo entre 1936 y 1937 se contabilizan decenas de ataques y centenares de bombas lanzadas sobre la isla, con una evoluci&oacute;n clara hacia operaciones m&aacute;s sistem&aacute;ticas y tecnificadas. Esta escalada oblig&oacute; a la poblaci&oacute;n civil a adaptarse progresivamente al peligro, pasando de la curiosidad inicial ante los aviones a la construcci&oacute;n de refugios y la normalizaci&oacute;n del bombardeo como parte de la vida cotidiana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Monumento a los &quot;caídos por Dios y por la Patria&quot; en el cementerio viejo de Ciutadella"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Monumento a los &quot;caídos por Dios y por la Patria&quot; en el cementerio viejo de Ciutadella                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n particip&oacute; en los trabajos Manel Su&aacute;rez Salv&agrave;, autor de numerosas investigaciones sobre la segunda rep&uacute;blica y el movimiento obrero de Mallorca -especialmente en el n&uacute;cleo municipal de Calvi&agrave;- as&iacute; como sobre las c&aacute;rceles franquistas que se implantaron en la isla, entre ellas la de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de las prisiones m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la represi&oacute;n franquista en la isla</a>. Tras el golpe fascista de 1936, este almac&eacute;n situado en las Avenidas de Palma se transform&oacute; en un centro penitenciario que confin&oacute;, entre miseria y torturas, a m&aacute;s de 2.000 presos durante cinco a&ntilde;os. Una de las pr&aacute;cticas habituales eran las 'sacas': los presos, mediante enga&ntilde;os, eran <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cartas-familiares-victimas-franquismo-fascistas-arrancaron-golpe-vida-prohibieron-llorar_1_9274880.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'liberados' y, posteriormente, asesinados por los falangistas</a>. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mallorca como &ldquo;laboratorio fascista&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Por otro lado, el doctor en Historia Manuel Aguilera -autor, entre otros, del libro&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/segunda-republica-planteo-ceder-canarias-baleares-nazifascistas_1_9240750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>El Oro de Mussolini</em></a><em>. C&oacute;mo la Rep&uacute;blica plane&oacute; vender parte de Espa&ntilde;a al fascismo</em>&nbsp;y uno de los principales investigadores en torno al papel de la Aviaci&oacute;n Itmanosaliana en la guerra civil-, hizo entrega de un estudio que retoma esta l&iacute;nea de investigaci&oacute;n, enfoc&aacute;ndose en la ocupaci&oacute;n italiana de Mallorca y el intento de convertirla &ldquo;en un laboratorio fascista&rdquo;, como se&ntilde;ala el propio investigador en declaraciones a elDiario.es. La instalaci&oacute;n del contingente italiano transform&oacute; la isla en un gran portaaviones dedicado a bombardear sin descanso el litoral republicano del Mediterr&aacute;neo y bloquear las rutas mar&iacute;timas de suministro de la URSS.
    </p><p class="article-text">
        Tal como sostiene el historiador, los italianos comenzaron a adquirir centenares de hect&aacute;reas y propiedades para construir en la isla 'casas coloniales', trasladar una importante cantidad de trabajadores del pa&iacute;s transalpino y crear all&iacute; mismo un &ldquo;centro de italianidad&rdquo;. Debido a que la legislaci&oacute;n local imped&iacute;a a los extranjeros adquirir terrenos costeros sin autorizaci&oacute;n militar, Mussolini utiliz&oacute; testaferros mallorquines y empresas tapaderas, como Celulosa Hisp&aacute;nica S.A., empleada para comprar la emblem&aacute;tica finca de L'Albufera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pilotos de la Aviazione Legionaria italiana en Mallorca (Incluida en el libro ‘El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo&#039;)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pilotos de la Aviazione Legionaria italiana en Mallorca (Incluida en el libro ‘El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo&#039;)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el trabajo que Aguilera entreg&oacute; al Govern tambi&eacute;n aborda los vestigios materiales de la presencia italiana que permanecen en territorio balear y explora las inc&oacute;gnitas que rodean al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fara&oacute;nico busto que fue mandado construir a finales de los a&ntilde;os treinta en homenaje a Benito Mussolini</a>. La efigie, envuelta en un halo de misterio desde entonces, yacer&iacute;a enterrada en esa misma zona, aguardando que alguien la saque alg&uacute;n d&iacute;a a la luz, lo que a juicio del historiador constituir&iacute;a una de las principales pruebas materiales sobre la dimensi&oacute;n simb&oacute;lica y propagand&iacute;stica que alcanz&oacute; la presencia italiana en Mallorca durante la contienda y del papel de la isla como espacio estrat&eacute;gico para el fascismo europeo.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, el monumento fue dise&ntilde;ado por el legionario Italiano&nbsp;Heros&nbsp;Giusti y construido en 1939 en un solar situado a unos 100 metros de lo que hoy es el&nbsp;poblado chabolista de Son Banya. Tres a&ntilde;os antes, en ese mismo punto, hab&iacute;a sido levantado el cuartel de la Aviazione Legionaria. Las instalaciones sirvieron adem&aacute;s para albergar las bater&iacute;as antia&eacute;reas&nbsp;del aer&oacute;dromo de Son Sant Joan, cuyas pistas adaptaron los italianos como base a&eacute;rea pr&oacute;xima a la capital balear.&nbsp;Al abrigo de la carismatizaci&oacute;n y el culto a los l&iacute;deres fascistas de la &eacute;poca, la efigie no tard&oacute; en hacerse realidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Extracto de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en el que se describe las características del busto de Mussolini construido en Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Extracto de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en el que se describe las características del busto de Mussolini construido en Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de las obras aborda los vestigios materiales de la presencia italiana que permanecen en territorio balear y explora las incógnitas que rodean al faraónico busto que fue mandado construir a finales de los años treinta en homenaje a Benito Mussolini</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El cementerio de Palma cuenta, adem&aacute;s, con un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mausoleo-fascistas-italia-paga-espana-elemento-ofensivo_1_11757969.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mausoleo que las autoridades italianas hicieron construir en 1942 </a>para conservar &ldquo;los restos mortales de los camaradas que dieron su vida en la lucha contra el marxismo&rdquo;, por el derrocamiento de la Segunda Rep&uacute;blica y por la implantaci&oacute;n de un r&eacute;gimen fascista en Espa&ntilde;a. Para garantizar su mantenimiento, el Gobierno italiano abona cada a&ntilde;o 449,11 euros a la&nbsp;Empresa Funeraria Municipal&nbsp;(EFM), de acuerdo a la documentaci&oacute;n consultada en su d&iacute;a por elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;La memoria debe darse a conocer&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El dise&ntilde;o original del IV Plan de Fosas contemplaba diferentes v&iacute;as de difusi&oacute;n. M&aacute;s all&aacute; de su posible publicaci&oacute;n digital, se planteaba la difusi&oacute;n de ediciones en papel y la realizaci&oacute;n de exposiciones vinculadas a los resultados, todo ello a iniciativa del Govern, un escenario que Jurado percibe lejano. No en vano, cree que los estudios podr&iacute;an haberse hecho p&uacute;blicos hace m&aacute;s de un a&ntilde;o, pero hasta el momento no han sido difundidos ni incorporados a la web institucional de memoria democr&aacute;tica, donde, asevera, podr&iacute;an haberse consultado al menos en formato digital.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, subraya que los estudios se concibieron precisamente para sacar a la luz una parte de la historia que a&uacute;n permanece en gran medida oculta. &ldquo;Esto se hizo con la intenci&oacute;n de recuperar esta parte de la memoria&rdquo;, explica, en referencia a unos trabajos que califica de &ldquo;muy novedosos&rdquo; e &ldquo;imprescindibles&rdquo;. Oliver denuncia que ese proceso no haya tenido continuidad en forma de difusi&oacute;n p&uacute;blica: &ldquo;No tenemos noticias de los estudios ni de las exposiciones que deb&iacute;an hacerse&rdquo;. La responsable de la entidad memorialista insiste en que el objetivo de estos trabajos iba mucho m&aacute;s all&aacute; del &aacute;mbito acad&eacute;mico: &ldquo;La memoria no puede estar solo en la academia, escondida, guardada en las casas o en silencio. Debe darse a conocer, ser de todos, porque hablamos de memoria y de derechos humanos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Oliver rechaza de plano posibles argumentos para justificar la paralizaci&oacute;n. &ldquo;No tienen excusa&rdquo;, asevera, recordando que los estudios se enmarcan en una ley vigente, la de fosas, y que su aprobaci&oacute;n se produjo dentro de los cauces establecidos. En su opini&oacute;n, el bloqueo no solo afecta a la difusi&oacute;n del conocimiento, sino tambi&eacute;n al trabajo de los propios investigadores: &ldquo;Es terrible que hayan hecho un trabajo y no puedan hacer nada con &eacute;l&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los trabajos son muy novedoso e imprescindibles. No tenemos noticias de ellos ni de las exposiciones que debían hacerse. La memoria no puede estar solo en la academia, escondida, guardada en las casas o en silencio. Debe darse a conocer, ser de todos, porque hablamos de memoria y de derechos humanos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, el Govern insiste en su intenci&oacute;n de publicar todos los estudios una vez cumplan los criterios de contenido y dise&ntilde;o y se&ntilde;ala, en lo referente a las exposiciones, que tiene previsto ceder un <em>totem</em> a la Universitat de les Illes Balears (UIB) de cara a la pr&oacute;xima celebraci&oacute;n de una jornada sobre la ley de fosas. Desde la Conselleria de Presidencia subrayan que su pretensi&oacute;n pasa por cederlo &ldquo;siempre que sea entregado en tiempo y forma, antes de dicha jornada, por la empresa adjudicataria&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En materia de divulgaci&oacute;n, recuerdan que el Govern ha llevado a cabo durante esta legislatura, a pesar de no formar parte de las muestras vinculadas al IV Plan de Fosas, todos los tr&aacute;mites administrativos correspondientes a la cesi&oacute;n de la exposici&oacute;n <em>Sense Oblit</em> a Can &Oacute;leo (expuesta desde el 29 de agosto al 2 de septiembre de 2025), al Ayuntamiento de Lloseta (cedida del 10 al 13 de octubre), al Centre Flassaders (del 23 al 30 de marzo de 2026) y al IES CTEIB (desde el pasado 31 de marzo hasta el 4 de mayo). La exposici&oacute;n tambi&eacute;n ha sido solicitada por el IES Josep Sureda i Blanes de cara a mayo.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, explican que desde el Ejecutivo han encargado a Manuel Aguilera un estudio sobre los bombardeos sufridos en Balears durante la guerra civil del que, seg&uacute;n se&ntilde;alan, exist&iacute;a un informe previo que &ldquo;estaba incompleto porque no inclu&iacute;a la identificaci&oacute;n de las personas v&iacute;ctimas de los bombardeos, que nunca han sido reconocidas&rdquo;. A&ntilde;aden que, con este nuevo estudio, &ldquo;m&aacute;s exhaustivo y que determina el nombre real de las v&iacute;ctimas, se permitir&aacute; avanzar en su identificaci&oacute;n&rdquo;, permitiendo as&iacute; conmemorarlas en un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acto de homenaje </a>previsto para este verano. Las mismas fuentes aseveran que en la p&aacute;gina web de Memoria Democr&aacute;tica del Govern se puede encontrar &ldquo;todo tipo de informaci&oacute;n sobre los temas relacionados con la guerra civil y la dictadura&rdquo; con la recomendaci&oacute;n de libros, c&oacute;mics y documentales, entre otros, as&iacute; como documentaci&oacute;n sobre el censo de v&iacute;ctimas en Balears o el mapa de fosas de Mallorca, Eivissa y Formentera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 20:15:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="357132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Fosas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Nietzsche]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cova-des-carritx-espai-mort-i-magia-les-seves-set-sales-internes-son-capsula-temps-fins-als-nostres-dies_1_13111768.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En aquest tresor arqueològic, que pertany a la cultura talaiòtica de Menorca, els arqueòlegs van identificar l’ús de substàncies al·lucinògenes en restes humanes, fet que va suposar la primera evidència directa d’aquestes pràctiques a Europa</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nou Patrimoni de la Humanitat: així són els talaiots, el 'tresor prehistòric' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        Han passat trenta anys des que, una tarda de tardor de 1995, un grup d&rsquo;espele&ograve;legs que passejaven pel Barranc d&rsquo;Algendar, a la costa nord de Menorca, van descobrir per casualitat el tresor arqueol&ograve;gic m&eacute;s important de la cultura talai&ograve;tica de l&rsquo;illa: la Cova des C&agrave;rritx. La troballa va ser accidental, per&ograve; les seves conseq&uuml;&egrave;ncies van obrir als estudiosos del per&iacute;ode de l&rsquo;Edat del Bronze de totes les Illes Balears &ndash;i m&eacute;s enll&agrave;&ndash; una font inesgotable d&rsquo;interpretacions sobre la vida espiritual i simb&ograve;lica dels habitants de Menorca de fa 3.000 anys. &ldquo;Les particularitats de la troballa de la Cova des C&agrave;rritx s&oacute;n fonamentalment dues: d&rsquo;una banda, que es tracta d&rsquo;una cova que va romandre tancada tot aquest temps, &eacute;s a dir, que no va ser vandalitzada ni reutilitzada posteriorment, i, de l&rsquo;altra, que l&rsquo;hermetisme i les condicions microclim&agrave;tiques de la gruta han perm&egrave;s una conservaci&oacute; excepcional del material emmagatzemat al seu interior&rdquo;, assenyala a elDiario.es l&rsquo;equip arqueol&ograve;gic del Consell de la Menorca Talai&ograve;tica, organisme que ha impulsat el 2023 la denominaci&oacute; de Patrimoni de la Humanitat per al conjunt de jaciments d&rsquo;aquest per&iacute;ode repartits per tota l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        La cova es troba excavada a la roca sobre un penya-segat que voreja la costa nord de Ciutadella. Alguns arque&ograve;legs consideren que es tracta d&rsquo;una ubicaci&oacute; inaccessible precisament pel car&agrave;cter sagrat del lloc: una cova amb m&uacute;ltiples sales la construcci&oacute; cicl&ograve;pia de la qual constitu&iuml;a en si mateixa un repte simb&ograve;lic i material. Arribar a la cova era probablement part d&rsquo;un ritual de pas al qual nom&eacute;s els iniciats podien accedir. &ldquo;Va ser utilitzada com a espai ritual i funerari durant gran part de l&rsquo;Edat del Bronze. T&eacute; la particularitat d&rsquo;haver rom&agrave;s excepcionalment ben conservada a causa d&rsquo;un despreniment de roca ocorregut cap a l&rsquo;any 800 dC que va bloquejar l&rsquo;entrada, de manera que les seves set sales internes han estat una c&agrave;psula del temps fins als nostres dies&rdquo;, explica un dels integrants del Grup de Recerca d&rsquo;Arqueoecologia Social Mediterr&agrave;nia de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona que investiga el lloc.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la troballa casual de la cova va ser revolucion&agrave;ria no nom&eacute;s pel grau de conservaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; per la gran quantitat d&rsquo;objectes rituals trobats al seu interior i especialment per les fibres de cabell hum&agrave; trobades dins d&rsquo;un corn, que van permetre fer una radiografia detallada dels usos i costums del per&iacute;ode. &ldquo;A la sala n&uacute;mero 5 es va trobar un enigm&agrave;tic dip&ograve;sit format per diversos recipients de fusta i de corn plens de flocs de cabell. Procedien d&rsquo;alguns dels cad&agrave;vers enterrats a la sala 1. Havien estat tenyits de vermell i pentinats abans de ser tallats&rdquo;, assenyala l&rsquo;investigador de la UAB, qui, despr&eacute;s de fer una an&agrave;lisi qu&iacute;mica, va confirmar l&rsquo;&uacute;s de subst&agrave;ncies al&middot;lucin&ograve;genes en les restes. &ldquo;L&rsquo;an&agrave;lisi qu&iacute;mica mitjan&ccedil;ant Cromatografia L&iacute;quida d&rsquo;Ultra Alt Rendiment acoblada a Espectrometria de Masses d&rsquo;Alta Resoluci&oacute; ha detectat la pres&egrave;ncia d&rsquo;efedrina, atropina i escopolamina. L&rsquo;efedrina &eacute;s un estimulant natural, mentre que l&rsquo;atropina i l&rsquo;escopolamina tenen efectes al&middot;lucin&ograve;gens&rdquo;, conclou. Es tracta de la primera evid&egrave;ncia directa d&rsquo;aquestes pr&agrave;ctiques a Europa, basada en l&rsquo;an&agrave;lisi qu&iacute;mica de cabells humans.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La troballa de la Cova des Càrritx és una de les més importants d’Europa: per primera vegada s’obtenen proves de les pràctiques rituals de l’Edat del Bronze"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La troballa de la Cova des Càrritx és una de les més importants d’Europa: per primera vegada s’obtenen proves de les pràctiques rituals de l’Edat del Bronze                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Crec que, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;&uacute;s de subst&agrave;ncies, la troballa ens parla del paper central que va tenir la mort dins d&rsquo;aquestes comunitats. La complexitat dels rituals funeraris no nom&eacute;s reflecteix una preocupaci&oacute; pel m&eacute;s enll&agrave;, sin&oacute; tamb&eacute; per la construcci&oacute; de la mem&ograve;ria i la identitat col&middot;lectiva&rdquo;, afegeix Octavio Torres, doctor en Arqueologia per la Universitat d&rsquo;Alacant, la recerca del qual se centra en la quotidianitat de les societats protohist&ograve;riques balears, especialment al jaciment de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s. &ldquo;A m&eacute;s, &eacute;s un aspecte que ens permet connectar amb el present d&rsquo;una manera molt did&agrave;ctica: la manera com tractem els nostres morts continua sent avui una de les expressions m&eacute;s interessants del que som com a societat&rdquo;, reflexiona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La manera com tractem els nostres morts continua sent avui una de les expressions més interessants del que som com a societat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El folklore talai&ograve;tic</strong></h2><p class="article-text">
        La declaraci&oacute; de Patrimoni Mundial de la Humanitat del conjunt de jaciments talai&ograve;tics planteja per a Menorca un doble repte: d&rsquo;una banda, la import&agrave;ncia d&rsquo;aprofundir i mantenir les investigacions obertes &ndash;en aquest sentit, la Cova des C&agrave;rritx, entre altres poblats, no &eacute;s visitable&ndash; i, de l&rsquo;altra, compartir amb els dos milions de turistes que trepitgen l&rsquo;illa cada temporada d&rsquo;estiu el valor hist&ograve;ric que es troba disseminat pel territori i intentar que aquest no es vegi afectat. En aquest doble repte tamb&eacute; hi nia un vici d&rsquo;&egrave;poca: la simplificaci&oacute; de la Hist&ograve;ria. En l&rsquo;era del <em>short</em> i el TikTok, cada vegada es fa m&eacute;s dif&iacute;cil comprendre la complexitat d&rsquo;un proc&eacute;s hist&ograve;ric que abasta 3.000 anys i sobre el qual, a m&eacute;s, no existeix un consens un&agrave;nime, sin&oacute; interpretacions divergents &ndash;encara que no del tot oposades&ndash;. La realitat &eacute;s complexa. La Hist&ograve;ria encara m&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cova del poblat de Torralba, al centre de l’illa, un dels jaciments més grans i millor conservats de Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cova del poblat de Torralba, al centre de l’illa, un dels jaciments més grans i millor conservats de Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coves clausurades a Cala en Porter. A principis de segle, el Consell Insular va tancar moltes de les coves funeràries per evitar-ne el deteriorament. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coves clausurades a Cala en Porter. A principis de segle, el Consell Insular va tancar moltes de les coves funeràries per evitar-ne el deteriorament.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de les l&iacute;nies de recerca que Octavio Torres incorpora per abordar el per&iacute;ode &eacute;s el paper de les dones. Una mirada &ldquo;feminista&rdquo; sobre l&rsquo;estudi de les comunitats talai&ograve;tiques serveix de pont per pensar amb perspectiva innovadora els sistemes socials de l&rsquo;&egrave;poca. &ldquo;El que sabem &eacute;s que els espais dom&egrave;stics s&oacute;n clau per entendre la participaci&oacute; en all&ograve; ritual, en el m&oacute;n simb&ograve;lic. Tradicionalment s&rsquo;ha tendit a associar el ritual amb all&ograve; excepcional i p&uacute;blic, per&ograve; cada vegada tenim m&eacute;s indicis que moltes pr&agrave;ctiques cerimonials es desenvolupaven en l&rsquo;&agrave;mbit quotidi&agrave;. Aix&ograve; obre preguntes molt interessants sobre qui hi participava o no&rdquo;, assenyala l&rsquo;arque&ograve;leg, qui afegeix que, encara que no sempre s&rsquo;identifiquen difer&egrave;ncies de g&egrave;nere o d&rsquo;estatus, les activitats de cura podrien haver tingut dimensions simb&ograve;liques en l&rsquo;imaginari talai&ograve;tic. &ldquo;En aquest sentit, &eacute;s fonamental no excloure les dones. M&eacute;s que assignar rols tancats, potser el que hem de fer &eacute;s ampliar la mirada i recon&egrave;ixer que all&ograve; simb&ograve;lic travessava m&uacute;ltiples esferes de la vida i la mort i, per tant, diferents subjectes dins de la comunitat&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És fonamental no excloure les dones. Més que assignar rols tancats, potser el que hem de fer és ampliar la mirada i reconèixer que allò simbòlic travessava múltiples esferes de la vida i la mort i, per tant, diferents subjectes dins de la comunitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Les ru&iuml;nes circulars</strong></h2><p class="article-text">
        Menorca &eacute;s, de totes les Balears, l&rsquo;illa amb m&eacute;s jaciments talai&ograve;tics per metre quadrat. L&rsquo;estudi i la investigaci&oacute; d&rsquo;aquest patrimoni ha despertat l&rsquo;inter&egrave;s d&rsquo;arque&ograve;legs i antrop&ograve;legs d&rsquo;arreu del m&oacute;n que, tanmateix, no acaben de definir quin era el sistema de creences d&rsquo;aquells pobladors. &ldquo;La construcci&oacute; met&ograve;dica dels recintes en qu&egrave; les anomenades &lsquo;taules&rsquo; ocupen un paper central, sumada a l&rsquo;evid&egrave;ncia de rituals de comensalitat i la pres&egrave;ncia d&rsquo;estatuetes i altres elements simb&ograve;lics, permet plantejar l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;un sistema de creences. Investigacions recents com les de So na Ca&ccedil;ana o treballs en aquesta l&iacute;nia com els de Sim&oacute;n Gorn&eacute;s Hachero apunten, a m&eacute;s, a referents simb&ograve;lics com el toro o el sol dins d&rsquo;aquest univers religi&oacute;s; no obstant aix&ograve;, &eacute;s dif&iacute;cil pensar-lo com una religi&oacute; en el sentit modern&rdquo;, assenyala Torres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Investigacions recents apunten a referents simbòlics com el toro o el sol dins d’aquest univers religiós; no obstant això, és difícil pensar-lo com una religió en el sentit modern</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavi Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els recintes de Taula són presents en gairebé totes les jaciments talaiòtics i es considera que tenien un ús ritual i simbòlic important."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els recintes de Taula són presents en gairebé totes les jaciments talaiòtics i es considera que tenien un ús ritual i simbòlic important.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &Eacute;s possible que, m&eacute;s enll&agrave; de la manca de s&iacute;ntesi cient&iacute;fica sobre l&rsquo;espiritualitat talai&ograve;tica, la troballa de la Cova des C&agrave;rritx permeti una interpretaci&oacute; que no t&eacute; una lectura lineal ni un&iacute;voca. La mort com a misteri i la m&agrave;gia com a ritual de pas s&oacute;n, per si mateixos, elements presents en totes les societats que, en el cas de Menorca, tenen la materialitat de les pedres. Les taules mil&middot;len&agrave;ries semblen suggerir la idea que la dimensi&oacute; c&ograve;smica dels antics pobladors integrava la mort, les cerim&ograve;nies i la m&agrave;gia ritual com un tot sistem&agrave;tic i sostingut en el temps. &ldquo;&Eacute;s important subratllar el profund coneixement que certes persones tenien del seu entorn natural. No es tracta nom&eacute;s de consum de subst&agrave;ncies, sin&oacute; d&rsquo;un saber especialitzat i de la seva aplicaci&oacute; en contextos simb&ograve;lics. Aquestes subst&agrave;ncies podrien haver tingut un paper significatiu en l&rsquo;acc&eacute;s a determinades experi&egrave;ncies rituals, potser vinculades a espais o pr&agrave;ctiques reservades, amb implicacions tamb&eacute; socials i pol&iacute;tiques dins de la comunitat&rdquo;, conclou Torres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cova-des-carritx-espai-mort-i-magia-les-seves-set-sales-internes-son-capsula-temps-fins-als-nostres-dies_1_13111768.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Apr 2026 04:31:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2568028" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2568028" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Patrimonio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: "Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cova-des-carritx-espacio-muerte-magia-siete-salas-internas-son-capsula-tiempo-dias_1_13095821.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: &quot;Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En este tesoro arqueológico, que pertenece a la cultura talayótica de Menorca, los arqueólogos identificaron el uso de sustancias alucinógenas en restos humanos, lo cual supuso la primera evidencia directa de estas prácticas en Europa</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nuevo Patrimonio de la Humanidad: así son los talayots, el 'tesoro prehistórico' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        Han pasado treinta a&ntilde;os desde que, una tarde de oto&ntilde;o de 1995, un grupo de espele&oacute;logos que paseaban por el Barranc d&rsquo;Algendar, en la costa norte de Menorca, descubrieron por casualidad el tesoro arqueol&oacute;gico m&aacute;s importante de la cultura talay&oacute;tica de la isla: la Cova des C&agrave;rritx. El hallazgo fue accidental, pero sus consecuencias abrieron a los estudiosos del per&iacute;odo de la Edad del Bronce de toda Balears &mdash;y m&aacute;s all&aacute;&mdash;, una fuente inagotable de interpretaciones sobre la vida espiritual y simb&oacute;lica de los habitantes de Menorca de hace 3.000 a&ntilde;os. &ldquo;Las particularidades del hallazgo de la Cova des C&agrave;rritx son fundamentalmente dos: por un lado, que se trata de una cueva que permaneci&oacute; cerrada todo este tiempo, es decir, que no fue vandalizada ni reutilizada posteriormente, y, por otro, que el hermetismo y las condiciones microclim&aacute;ticas de la gruta han permitido una excepcional conservaci&oacute;n del material almacenado en su interior&rdquo;, se&ntilde;ala a elDiario.es el equipo arqueol&oacute;gico del Consejo de la Menorca Talay&oacute;tica, organismo que ha motorizado en 2023 la denominaci&oacute;n de Patrimonio de la Humanidad para el conjunto de yacimientos de este per&iacute;odo que se encuentran repartidos por toda la isla.
    </p><p class="article-text">
        La cueva se encuentra excavada en la piedra sobre un risco que bordea la costa norte de Ciutadella. Algunos arque&oacute;logos consideran que se trata de una ubicaci&oacute;n inaccesible precisamente por la naturaleza sagrada del lugar: una cueva con m&uacute;ltiples salas cuya construcci&oacute;n cicl&oacute;pea constitu&iacute;a en s&iacute; misma un desaf&iacute;o simb&oacute;lico y material. Llegar a la Cova era probablemente parte de un ritual de paso al que solo los iniciados pod&iacute;an acceder. &ldquo;Fue utilizada como espacio ritual y funerario durante gran parte de la Edad del Bronce. Tiene la particularidad de haber permanecido excepcionalmente bien conservada debido a un desprendimiento de roca sucedido hacia el 800 d.C que bloque&oacute; la entrada, por lo que sus siete salas internas han sido una c&aacute;psula del tiempo hasta nuestros d&iacute;as&rdquo;, explica uno de los integrantes del Grupo de Investigaci&oacute;n de Arqueo-ecolog&iacute;a Social Mediterr&aacute;nea de la Universidad Aut&oacute;noma de Barcelona que investiga el lugar.
    </p><p class="article-text">
        Pero el hallazgo casual de la Cova fue algo revolucionario no solo por el grado de conservaci&oacute;n, sino por la gran cantidad de objetos rituales que se encontraron en su interior y especialmente por las hebras de pelo humano encontradas dentro de un cuerno, que permitieron hacer una radiograf&iacute;a detallada de los usos y costumbres del per&iacute;odo. &ldquo;En la sala n&uacute;mero 5 se encontr&oacute; un enigm&aacute;tico dep&oacute;sito formado por varios envases de madera y de cuerno repletos de mechones de cabello. Proced&iacute;an de algunos de los cad&aacute;veres enterrados en la sala 1. Hab&iacute;an sido te&ntilde;idos de rojo y peinados antes de ser cortados&rdquo;, se&ntilde;ala el investigador de la UAB, quien, tras realizar un an&aacute;lisis qu&iacute;mico, confirm&oacute; el uso de sustancias alucin&oacute;genas en los restos. &ldquo;El an&aacute;lisis qu&iacute;mico mediante Cromatograf&iacute;a L&iacute;quida de Ultra Alto Rendimiento acoplada a Espectrometr&iacute;a de Masas de Alta Resoluci&oacute;n ha detectado la presencia de efedrina, atropina y escopolamina. La efedrina es un estimulante natural, mientras que atropina y escopolamina tienen efectos alucin&oacute;genos&rdquo;, concluye. Se trata de la primera evidencia directa de estas pr&aacute;cticas en Europa, basada en el an&aacute;lisis qu&iacute;mico de cabellos humanos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hallazgo de la Cova des Càrritx es uno de los más importantes de Europa: por primera vez se obtienen pruebas de las prácticas rituales de la Edad del Bronce."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hallazgo de la Cova des Càrritx es uno de los más importantes de Europa: por primera vez se obtienen pruebas de las prácticas rituales de la Edad del Bronce.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Creo que, m&aacute;s all&aacute; del uso de sustancias, el hallazgo nos habla del papel central que tuvo la muerte dentro de estas comunidades. La complejidad de los rituales funerarios no solo refleja una preocupaci&oacute;n por el m&aacute;s all&aacute;, sino tambi&eacute;n por la construcci&oacute;n de la memoria y la identidad colectiva&rdquo;, a&ntilde;ade Octavio Torres, doctor en Arqueolog&iacute;a por la Universidad de Alicante, cuya investigaci&oacute;n se concentra en la cotidianidad de las sociedades protohist&oacute;ricas baleares especialmente en el yacimiento de Torre de'n Galm&eacute;s. &ldquo;Adem&aacute;s, es un aspecto que nos permite conectar con el presente de una manera muy did&aacute;ctica: la forma en que tratamos a nuestros muertos sigue siendo hoy una de las expresiones m&aacute;s interesantes de lo que somos como sociedad&rdquo;, reflexiona.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La forma en que tratamos a nuestros muertos sigue siendo hoy una de las expresiones más interesantes de lo que somos como sociedad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El folklore talay&oacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        La declaraci&oacute;n de Patrimonio Mundial de la Humanidad del conjunto de yacimientos talay&oacute;ticos plantea para Menorca un doble desaf&iacute;o: por un lado, la importancia de profundizar y mantener las investigaciones abiertas &mdash;en ese sentido, la Cova des C&agrave;rritx, entre otros poblados, no son visitables&mdash; y, por otro, compartir con los dos millones de turistas que pisan la isla cada temporada de verano el valor hist&oacute;rico que se encuentra diseminado por el territorio e intentar que este no se vea afectado. En este doble reto anida tambi&eacute;n un vicio de &eacute;poca: la simplificaci&oacute;n de la historia. En la era del <em>short </em>y el tiktok, se hace cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil comprender la complejidad de un proceso hist&oacute;rico que abarca 3.000 a&ntilde;os y sobre el que, adem&aacute;s, no existe un consenso omn&iacute;modo, sino interpretaciones divergentes &mdash;aunque no del todo contrapuestas&mdash;. La realidad es compleja. La historia a&uacute;n m&aacute;s.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cueva del poblado de Torralba en el centro de la isla, uno de los yacimientos más grandes y mejor conservados de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cueva del poblado de Torralba en el centro de la isla, uno de los yacimientos más grandes y mejor conservados de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cuevas clausuradas en Cala en Porter. A principios de siglo, el Consell Insular cerró muchas de las cuevas funerarias para evitar su deterioro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuevas clausuradas en Cala en Porter. A principios de siglo, el Consell Insular cerró muchas de las cuevas funerarias para evitar su deterioro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de las l&iacute;neas de investigaci&oacute;n que Octavio Torres incorpora para abordar el per&iacute;odo es el rol de las mujeres. Una mirada &ldquo;feminista&rdquo; sobre el estudio de las comunidades talay&oacute;ticas sirve de puente para pensar con perspectiva novedosa los sistemas sociales de la &eacute;poca. &ldquo;Lo que sabemos es que los espacios dom&eacute;sticos son clave para entender la participaci&oacute;n en lo ritual, en el mundo simb&oacute;lico. Tradicionalmente se ha tendido a asociar lo ritual con lo excepcional y lo p&uacute;blico, pero cada vez tenemos m&aacute;s indicios de que muchas pr&aacute;cticas ceremoniales se desarrollaban en el &aacute;mbito cotidiano. Esto abre preguntas muy interesantes sobre qui&eacute;n participaba en ellas o no&rdquo;, se&ntilde;ala el arque&oacute;logo, quien a&ntilde;ade que, aunque no siempre se identifican diferencias de g&eacute;nero o estatus, las actividades de cuidados pudieron tener dimensiones simb&oacute;licas en el imaginario talay&oacute;tico. &ldquo;En este sentido, es fundamental no excluir a las mujeres. M&aacute;s que asignar roles cerrados, lo que tal vez debemos es ampliar la mirada y reconocer que lo simb&oacute;lico atravesaba m&uacute;ltiples esferas de la vida y la muerte y, por tanto, a distintos sujetos dentro de la comunidad&rdquo;, finaliza.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es fundamental no excluir a las mujeres. Más que asignar roles cerrados, lo que tal vez debemos es ampliar la mirada y reconocer que lo simbólico atravesaba múltiples esferas de la vida y la muerte y, por tanto, a distintos sujetos dentro de la comunidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Las ruinas circulares</strong></h2><p class="article-text">
        Menorca es de todas las Balears la isla con mayor n&uacute;mero de yacimientos talay&oacute;ticos por metro cuadrado. Un patrimonio cuyo estudio e investigaci&oacute;n ha suscitado el inter&eacute;s de arque&oacute;logos y antrop&oacute;logos de todo el mundo que, sin embargo, no terminan de definir cu&aacute;l era el sistema de creencias de aquellos pobladores. &ldquo;La construcci&oacute;n met&oacute;dica de los recintos en los cuales las llamadas 'taulas' ocupan un rol central, sumado a la evidencia de rituales de comensalidad y la presencia de estatuillas y otros elementos simb&oacute;licos, permiten plantear la existencia de un sistema de creencias. Investigaciones recientes como las de So na Ca&ccedil;ana o los trabajos en esta l&iacute;nea como los de Sim&oacute;n Gorn&eacute;s Hachero apuntan, adem&aacute;s, a referentes simb&oacute;licos como el toro o el sol dentro de este universo religioso; sin embargo, es dif&iacute;cil pensarlo como una religi&oacute;n en el sentido moderno&rdquo;, se&ntilde;ala Torres.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Investigaciones recientes apuntan a referentes simbólicos como el toro o el sol dentro de este universo religioso; sin embargo, es difícil pensarlo como una religión en el sentido moderno</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los recintos de Taula están presentes en casi todos los yacimientos talayóticos y se considera que tenían un uso ritual y simbólico importante."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los recintos de Taula están presentes en casi todos los yacimientos talayóticos y se considera que tenían un uso ritual y simbólico importante.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es posible que, m&aacute;s all&aacute; de la falta de s&iacute;ntesis cient&iacute;fica sobre la espiritualidad talay&oacute;tica, el hallazgo de la Cova des C&agrave;rritx habilite una interpretaci&oacute;n que no tiene una lectura lineal ni un&iacute;voca. La muerte como misterio y la magia como ritual de paso son, por s&iacute; mismos, un elemento presente en todas las sociedades que, en el caso de Menorca, tienen la materialidad de las piedras. Las taulas milenarias parecen deslizar la idea de que la dimensi&oacute;n c&oacute;smica de los antiguos pobladores integraba la muerte, las ceremonias, la magia ritual como un todo sistem&aacute;tico y sostenido en el tiempo. &ldquo;Es importante subrayar el profundo conocimiento que ciertas personas ten&iacute;an de su entorno natural. No se trata solo de consumo de sustancias, sino de un saber especializado y de su aplicaci&oacute;n en contextos simb&oacute;licos. Estas sustancias pudieron desempe&ntilde;ar un papel significativo en el acceso a determinadas experiencias rituales, quiz&aacute; vinculadas a espacios o pr&aacute;cticas reservadas, con implicaciones tambi&eacute;n sociales y pol&iacute;ticas dentro de la comunidad&rdquo;, se&ntilde;ala Torres.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cova-des-carritx-espacio-muerte-magia-siete-salas-internas-son-capsula-tiempo-dias_1_13095821.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 20:05:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2568028" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2568028" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: "Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Patrimonio,Historia,Arqueología,Baleares,Drogas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox rebutgen posar sostre al turisme a Balears malgrat assolir un rècord de 19 milions de visitants]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-posar-sostre-turisme-balears-malgrat-assolir-record-19-milions-visitants_1_13112876.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080" alt="PP i Vox rebutgen posar sostre al turisme a Balears malgrat assolir un rècord de 19 milions de visitants"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadors i extrema dreta s'oposen a reinstaurar la moratòria aprovada durant la passada legislatura d'esquerres, adreçada a congelar el creixement de places turístiques mentre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera estudiaven la capacitat de càrrega que pot suportar cada illa</p><p class="subtitle">Els 'propietaris fantasma' d'Airbnb: “Tinc una casa a Mallorca, però hi visc només quatre mesos a l'any”
</p></div><p class="article-text">
        PP i Vox han tombat la proposta impulsada pel PSIB-PSOE de recuperar la morat&ograve;ria al creixement de places tur&iacute;stiques a les Balears fins que els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera aprovin els seus estudis de capacitat de c&agrave;rrega, una eina clau per fixar els l&iacute;mits de visitants que pot suportar cada illa. La iniciativa arribava al ple en un context marcat per l&rsquo;assoliment de m&agrave;xims hist&ograve;rics: l&rsquo;arxip&egrave;lag ha superat per primera vegada els 19 milions de turistes -davant una poblaci&oacute; d&rsquo;1,2 milions-, consolidant un nivell de pressi&oacute; superior al del per&iacute;ode prepand&egrave;mic.
    </p><p class="article-text">
        La Proposici&oacute; No de Llei (PNL) defensada pels socialistes recull, entre altres q&uuml;estions, les dades d&rsquo;una enquesta elaborada per l&rsquo;Ag&egrave;ncia d&rsquo;Estrat&egrave;gia Tur&iacute;stica de les Illes Balears (AETIB) &mdash;dependent del Govern&mdash; l&rsquo;octubre de 2024. El sondeig revelava que un 80% dels residents de les illes estan a favor de reduir el nombre de turistes i de places tur&iacute;stiques i que la percepci&oacute; de saturaci&oacute; havia augmentat en cinc punts entre 2022 i 2024.
    </p><p class="article-text">
        Les dades reforcen, a m&eacute;s, aquesta sensaci&oacute; de massificaci&oacute;: Balears va tancar 2025 amb l&rsquo;arribada de 19.053.592 turistes nacionals i internacionals, una xifra que representa un increment de l&rsquo;1,73% respecte de 2024, segons l&rsquo;enquesta Frontur de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica (INE), elaborada per l&rsquo;Ibestat; un 6,7% m&eacute;s que el 2023 &mdash;any en qu&egrave; va canviar el color pol&iacute;tic a les illes&mdash; i un 16% m&eacute;s en relaci&oacute; amb 2019, quan van arribar a l&rsquo;arxip&egrave;lag 16,45 milions de turistes.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, la majoria que formen PP i Vox a les illes ha rebutjat reinstaurar la morat&ograve;ria aprovada el 2022, durant la passada legislatura d&rsquo;esquerres, amb l&rsquo;objectiu de congelar el creixement de places mentre s&rsquo;elaboraven els estudis de capacitat de c&agrave;rrega per part de les institucions insulars, a les quals el Govern atorgava un termini de quatre anys &mdash;fins al febrer de 2026&mdash; per definir aquests l&iacute;mits. L&rsquo;abril de 2025, conservadors i extrema dreta varen aixecar la mesura i tamb&eacute; el termini de quatre anys concedit als consells, deixant en l&rsquo;aire l&rsquo;elaboraci&oacute; dels estudis.
    </p><p class="article-text">
        No nom&eacute;s aix&ograve;: ambdues formacions van donar llum verda al decret tur&iacute;stic que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha desbloquejat i blindat m&eacute;s de 90.000 places d'allotjament tur&iacute;stic</a>, l'auge de les quals, denuncien les entitats socials, ha disparat -juntament amb l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-paraiso-control-inmobiliarias-decada-han-aumentado-95-4_1_9818758.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute; immobili&agrave;ria</a>, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/idilico-pueblo-mallorca-lleno-casas-vacias-extranjeros-ricos-siento-aborigen_1_9852104.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu&nbsp;</a>i la irrupci&oacute; dels fons voltor- els preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseq&uuml;&egrave;ncia d'una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">imparable gentrificaci&oacute;</a>.
    </p><p class="article-text">
        Durant la defensa de la PNL, el diputat socialista Lloren&ccedil; Pou ha defensat la necessitat de tornar a aquest &ldquo;t&egrave;ntol&rdquo; per evitar que el nombre de places continu&iuml; creixent sense un sostre clar. &ldquo;Cercam fer un &lsquo;t&eacute;ntol&rsquo;, ja que vost&egrave;s no governen&rdquo;, ha retret, q&uuml;estionant el discurs de &ldquo;contenci&oacute;&rdquo; esgrimit pel Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentari ha qualificat la situaci&oacute; actual de &ldquo;paradoxal&rdquo;: mentre no existeix un l&iacute;mit fixat, l&rsquo;oferta continua ampliant-se, cosa que podria obligar en el futur a fer retallades m&eacute;s dr&agrave;stiques si els estudis conclouen que s&rsquo;ha superat la capacitat de c&agrave;rrega.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia s&rsquo;ha expressat el portaveu de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, qui ha recordat que Prohens havia defensat inicialment no aixecar la morat&ograve;ria sense comptar amb aquests estudis. &ldquo;Haurien de reflexionar&rdquo;, ha apuntat. Tant ecosobiranistes com socialistes insisteixen que la saturaci&oacute; ja est&agrave; afectant l&rsquo;experi&egrave;ncia tur&iacute;stica i la reputaci&oacute; del dest&iacute;: &ldquo;Si vaig a un lloc on es viu la saturaci&oacute; que hi ha a Balears, no el recoman&rdquo;, ha assenyalat Apesteguia.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;Unides Podem, Jos&eacute; Mar&iacute;a Garc&iacute;a ha vinculat el final de la morat&ograve;ria amb la crisi d&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge, en considerar que l&rsquo;augment de places i la pressi&oacute; tur&iacute;stica tenen efectes directes sobre el mercat residencial.
    </p><p class="article-text">
        Al bloc contrari, Vox ha rebutjat la proposta per considerar-la una aposta pel &ldquo;decreixement econ&ograve;mic&rdquo;. La seva diputada Patricia de las Heras ha afirmat que el turisme &ldquo;no &eacute;s el problema&rdquo;, sin&oacute; un sector que, al seu parer, l&rsquo;esquerra vol convertir en &ldquo;enemic&rdquo;. El PP, per la seva banda, en veu de Maria Salom&eacute; Cabrera, ha acusat els socialistes d&rsquo;intentar &ldquo;blanquejar&rdquo; la seva gesti&oacute; anterior, reivindicant que les pol&iacute;tiques actuals estan donant resultats en contenci&oacute;, lluita contra l&rsquo;oferta il&middot;legal i millora del valor tur&iacute;stic, tot i que la morat&ograve;ria &mdash;precisament orientada a fixar un sostre al creixement&mdash; va formar part d&rsquo;un gir regulador que tamb&eacute; va incloure l&rsquo;aprovaci&oacute; de l&rsquo;ecotaxa el 2016 i l&rsquo;ordenaci&oacute; del lloguer tur&iacute;stic.
    </p><p class="article-text">
        Amb la posici&oacute; en contra de populars i extrema dreta, la votaci&oacute; ha deixat intacte el marc vigent: sense morat&ograve;ria, sense calendari per als estudis de capacitat de c&agrave;rrega i amb el creixement tur&iacute;stic avan&ccedil;ant sense un sostre definit, un escenari que, precisament, la PNL pretenia revertir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-posar-sostre-turisme-balears-malgrat-assolir-record-19-milions-visitants_1_13112876.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 15:53:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" length="316830" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" type="image/jpeg" fileSize="316830" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox rebutgen posar sostre al turisme a Balears malgrat assolir un rècord de 19 milions de visitants]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Masificación turística,Turismo,Turistas,Economía,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox rechazan poner techo al turismo en Balears pese a alcanzar un récord de 19 millones de visitantes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-poner-techo-turismo-balears-pese-alcanzar-record-19-millones-visitantes_1_13112603.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080" alt="PP y Vox rechazan poner techo al turismo en Balears pese a alcanzar un récord de 19 millones de visitantes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadores y extrema derecha se oponen a reinstaurar la moratoria aprobada durante la pasada legislatura de izquierdas, dirigida a congelar el crecimiento de plazas turísticas mientras Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera estudiaban la capacidad de carga que puede soportar cada isla</p><p class="subtitle">Los 'caseros fantasma' de Airbnb: “Tengo una casa en Mallorca, pero vivo allí sólo cuatro meses al año”
</p></div><p class="article-text">
        PP y Vox han tumbado la propuesta impulsada por el PSIB-PSOE de recuperar la moratoria al crecimiento de plazas tur&iacute;sticas en Balears hasta que los Consells de Mallorca, Menora, Eivissa y Formentera aprueben sus estudios de capacidad de carga, una herramienta clave para fijar los l&iacute;mites de visitantes que puede soportar cada isla. La iniciativa llegaba al pleno en un contexto marcado por el alcalce de m&aacute;ximos hist&oacute;ricos: el archipi&eacute;lago ha superado por primera vez los 19 millones de turistas -frente a una poblaci&oacute;n de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presi&oacute;n superior al alcanzado en prepandemia.
    </p><p class="article-text">
        La Proposici&oacute;n No de Ley (PNL) defendida por los socialistas recoge, entre otras cuestiones, los datos de una encuesta elaborada por la Agencia de Estrategia Tur&iacute;stica de las Illes Balears (AETIB) -dependiente del Govern- en octubre de 2024. El sondeo revelaba que un 80% de los residentes de las islas est&aacute;n a favor de reducir el n&uacute;mero de turistas y de plazas tur&iacute;sticas y que la percepci&oacute;n de saturaci&oacute;n hab&iacute;a aumentado en 5 puntos entre 2022 y 2024. 
    </p><p class="article-text">
        Los datos respaldan, adem&aacute;s, esa sensaci&oacute;n de masificaci&oacute;n: Balears cerr&oacute; 2025 con la llegada de 19.053.592 turistas nacionales e internacionales, una cifra que representa un incremento del 1,73% respecto a 2024, seg&uacute;n la encuesta Frontur del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE), elaborada por el Ibestat; un 6,7% m&aacute;s que en 2023 -a&ntilde;o en que cambi&oacute; el color pol&iacute;tico en las islas- y un 16% m&aacute;s en relaci&oacute;n a 2019, cuando recalaron en el archipi&eacute;lago 16,45 millones de turistas.
    </p><p class="article-text">
        Pese a ello, la mayor&iacute;a que forman PP y Vox en las islas ha rechazado reinstaurar la moratoria aprobada en 2022, durante la pasada legislatura de izquierdas, en aras a congelar el crecimiento de plazas mientras se elaboraban los estudios de capacidad de carga por parte de las instituciones insulares, a las que el Govern otorgaba un plazo de cuatro a&ntilde;os -hasta febrero de 2026- para definir esos l&iacute;mites. En abril de 2025, conservadores y extrema derecha levantaron la medida y el periodo de cuatro a&ntilde;os dado a los Consells, dejando en el aire la elaboraci&oacute;n de los estudios.
    </p><p class="article-text">
        No solo eso. ambas formaciones dieron luz verde al decreto tur&iacute;stico que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha desbloqueado y blindado m&aacute;s de 90.000 plazas de alquiler tur&iacute;stico</a>, cuyo auge, denuncian las entidades sociales, ha disparado -junto a la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-paraiso-control-inmobiliarias-decada-han-aumentado-95-4_1_9818758.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;n inmobiliaria</a>, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/idilico-pueblo-mallorca-lleno-casas-vacias-extranjeros-ricos-siento-aborigen_1_9852104.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo&nbsp;</a>y la avidez de los fondos buitre- los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">imparable gentrificaci&oacute;n</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Durante la defensa de la PNL, el diputado socialista Lloren&ccedil; Pou ha defendido la necesidad de volver a ese &ldquo;par&oacute;n&rdquo; para evitar que el n&uacute;mero de plazas contin&uacute;e creciendo sin un techo claro. &ldquo;Buscamos hacer un &lsquo;t&eacute;ntol&rsquo;, ya que ustedes no gobiernan&rdquo;, ha reprochado, cuestionando el discurso de &ldquo;contenci&oacute;n&rdquo; enarbolado por el Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentario ha calificado la situaci&oacute;n actual de  &ldquo;parad&oacute;jica&rdquo;: mientras no existe un l&iacute;mite fijado, la oferta sigue ampli&aacute;ndose, lo que podr&iacute;a obligar en el futuro a realizar recortes m&aacute;s dr&aacute;sticos si los estudios concluyen que se ha superado la capacidad de carga.
    </p><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea se ha expresado el portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, quien ha recordado que Prohens hab&iacute;a defendido inicialmente no levantar la moratoria sin contar con esos estudios. &ldquo;Deber&iacute;an reflexionar&rdquo;, ha deslizado. Tanto ecosoberanistas como socialistas insisten en que la saturaci&oacute;n ya est&aacute; afectando a la experiencia tur&iacute;stica y a la reputaci&oacute;n del destino: &ldquo;Si voy a un lugar en el que se vive la saturaci&oacute;n que hay en Balears, no lo recomiendo&rdquo;, ha se&ntilde;alado Apesteguia.
    </p><p class="article-text">
        Desde Unidas Podemos, Jos&eacute; Mar&iacute;a Garc&iacute;a ha vinculado el fin de la moratoria con la crisis de acceso a la vivienda, al considerar que el aumento de plazas y presi&oacute;n tur&iacute;stica tiene efectos de forma directa sobre el mercado residencial.
    </p><p class="article-text">
        En el bloque contrario, Vox ha rechazado la propuesta por considerarla una apuesta por el &ldquo;decrecimiento econ&oacute;mico&rdquo;. Su diputada Patricia de las Heras ha manifestado que el turismo &ldquo;no es el problema&rdquo;, sino un sector que, a su juicio, la izquierda quiere conviertir en &ldquo;enemigo&rdquo;. El PP, por su parte, en boca de Maria Salom&eacute; Cabrera, ha acusado a los socialistas de intentar &ldquo;blanquear&rdquo; su gesti&oacute;n anterior, reivindicando que las pol&iacute;ticas actuales est&aacute;n dando resultados en contenci&oacute;n, lucha contra la oferta ilegal y mejora del valor tur&iacute;stico, a pesar de que la aprobaci&oacute;n de la moratoria precisamente dirigida a fijar un techo al crecimiento y que form&oacute; parte de un giro regulador que tambi&eacute;n incluy&oacute; la aprobaci&oacute;n de la ecotasa en 2016 y la ordenaci&oacute;n del alquiler tur&iacute;stico. 
    </p><p class="article-text">
        Con la postura en contra de populares y extrema derecha, la votaci&oacute;n ha dejado intacto el marco vigente: sin moratoria, sin calendario para los estudios de capacidad de carga y con el crecimiento tur&iacute;stico avanzando sin un techo definido, un escenario que, precisamente, la PNL trataba de revertir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-poner-techo-turismo-balears-pese-alcanzar-record-19-millones-visitantes_1_13112603.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 15:45:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" length="316830" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" type="image/jpeg" fileSize="316830" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox rechazan poner techo al turismo en Balears pese a alcanzar un récord de 19 millones de visitantes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Masificación turística,Turismo,Turistas,Economía,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[185 kilómetros junto al mar: el Camí de Cavalls, la gran ruta senderista que rodea Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/185-kilometros-mar-cami-cavalls-gran-ruta-senderista-rodea-menorca_1_13095779.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="185 kilómetros junto al mar: el Camí de Cavalls, la gran ruta senderista que rodea Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Rodear Menorca a pie es posible gracias a este recorrido circular que conecta calas de agua cristalina, tramos con paisajes salvajes y caminos cargados de historia. Un itinerario pensado para disfrutar al aire libre y conocer la isla de primera mano
</p><p class="subtitle">Semana Santa sin procesiones: siete refugios nacionales para desconectar entre naturaleza</p></div><p class="article-text">
        Menorca se puede recorrer de muchas maneras, pero pocas tan completas, y tan aut&eacute;nticas, como siguiendo el Cam&iacute; de Cavalls. Este sendero hist&oacute;rico rodea toda la isla a lo largo de unos 185 kil&oacute;metros pegados al mar, enlazando calas escondidas, acantilados, bosques mediterr&aacute;neos y algunos de los paisajes m&aacute;s caracter&iacute;sticos del Mediterr&aacute;neo. En definitiva, una forma de entender Menorca con nuestros propios pasos.
    </p><p class="article-text">
        No hace falta hacerlo entero para apreciarlo. Basta con calzarse unas zapatillas de senderismo y elegir un tramo para descubrir c&oacute;mo cambia el paisaje en cuesti&oacute;n de kil&oacute;metros: del norte m&aacute;s salvaje y ventoso al sur de aguas turquesas y arena blanca, pasando por humedales, barrancos o antiguos caminos rurales. Cada parte tiene su propio car&aacute;cter, y ah&iacute; est&aacute; parte de su encanto.
    </p><p class="article-text">
        Con origen medieval y recuperado para el senderismo en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas, el Cam&iacute; de Cavalls es hoy mucho m&aacute;s que una ruta. Si te animas, ver&aacute;s que es una manera distinta de viajar por la isla, m&aacute;s pausada, m&aacute;s cercana y, sobre todo, m&aacute;s conectada con su entorno.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una ruta llena de contrastes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una ruta llena de contrastes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Caballos armados para vigilar la costa</h2><p class="article-text">
        El Cam&iacute; de Cavalls no naci&oacute; como una ruta de senderismo. Su origen se remonta a la Edad Media, cuando el rey Jaime II orden&oacute; que los habitantes de la isla mantuvieran caballos armados para vigilar la costa. Aquel sistema defensivo dio lugar a un camino perimetral que permit&iacute;a recorrer Menorca a caballo y controlar posibles ataques desde el mar.
    </p><p class="article-text">
        Con el paso del tiempo, el trazado sigui&oacute; teniendo un uso estrat&eacute;gico. Durante las dominaciones brit&aacute;nica y francesa, el camino se mantuvo y reforz&oacute; como v&iacute;a de comunicaci&oacute;n entre torres de vigilancia, bater&iacute;as y fortificaciones. Pero, como suele ocurrir, la p&eacute;rdida de su funci&oacute;n original acab&oacute; llev&aacute;ndolo al abandono durante buena parte del siglo XX.
    </p><p class="article-text">
        La historia podr&iacute;a haber terminado ah&iacute;, pero no fue as&iacute;. A partir de finales de los a&ntilde;os noventa, diferentes iniciativas impulsaron su recuperaci&oacute;n hasta que, gracias a la ley aprobada en el a&ntilde;o 2000, el Cam&iacute; de Cavalls volvi&oacute; a abrirse al p&uacute;blico. Desde 2010 se puede recorrer de forma &iacute;ntegra, convertido en el sendero GR-223 y en uno de los grandes itinerarios de naturaleza del pa&iacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una ruta de senderismo que se asoma al mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una ruta de senderismo que se asoma al mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">C&oacute;mo es la ruta y c&oacute;mo recorrerla</h2><p class="article-text">
        El Cam&iacute; de Cavalls es un recorrido circular de unos 185 kil&oacute;metros que da la vuelta completa a Menorca siguiendo, en la medida de lo posible, su litoral. Est&aacute; dividido en 20 tramos oficiales, aunque conviene aclarar algo importante: esos tramos no son etapas en s&iacute; mismas. Son divisiones t&eacute;cnicas, pensadas para organizar el recorrido, pero en la pr&aacute;ctica cada viajero adapta las jornadas a su ritmo.
    </p><p class="article-text">
        A pie, lo habitual es completar la ruta en unas 10 etapas, agrupando varios tramos cada d&iacute;a. Tambi&eacute;n es perfectamente v&aacute;lido hacer solo una parte, como una excursi&oacute;n de medio d&iacute;a o de jornada completa. De hecho, es la opci&oacute;n m&aacute;s com&uacute;n para quienes visitan la isla sin plantearse la vuelta entera.
    </p><p class="article-text">
        En bicicleta, el planteamiento cambia. El recorrido completo suele dividirse en cuatro o cinco d&iacute;as, aunque hay tramos m&aacute;s t&eacute;cnicos en los que toca bajarse y empujar. Tambi&eacute;n se puede hacer a caballo, en homenaje a su origen, aunque es una opci&oacute;n m&aacute;s minoritaria.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los grandes atractivos del Cam&iacute; de Cavalls es su variedad constante. La costa norte, entre Ma&oacute; y Ciutadella, es m&aacute;s agreste, con paisajes abiertos, roca oscura y la presencia casi permanente del viento. Aqu&iacute; aparecen faros como el de Fav&agrave;ritx o Cavalleria, calas m&aacute;s abruptas y zonas de gran valor natural. En cambio, la costa sur es m&aacute;s amable, con calas de arena blanca, aguas tranquilas, barrancos que desembocan en el mar y pinares que llegan pr&aacute;cticamente hasta la playa.
    </p><p class="article-text">
        En el camino tambi&eacute;n hay espacio para la historia. Torres defensivas, faros, restos talay&oacute;ticos o antiguos sistemas agr&iacute;colas aparecen cuando menos te lo esperas. Todo ello en una isla declarada Reserva de la Biosfera, donde el equilibrio entre paisaje y actividad humana sigue siendo una de sus se&ntilde;as de identidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Camí de Cavalls a pie o en bici, como prefieras."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Camí de Cavalls a pie o en bici, como prefieras.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Los 20 tramos del Cam&iacute; de Cavalls</h2><p class="article-text">
        El recorrido oficial se divide en 20 tramos que, combinados, permiten dise&ntilde;ar etapas a medida. Estos son, uno a uno:
    </p><p class="article-text">
        <strong>1. Sa Mesquida &ndash; Es Grau</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,21 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Arranca junto a la playa de Sa Mesquida, marcada por el viento y la sal, y avanza entre dunas, zonas h&uacute;medas y campos de cultivo. Un primer contacto suave pero muy representativo del paisaje menorqu&iacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>2. Es Grau &ndash; Fav&agrave;ritx</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,53 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Se adentra en el Parque Natural de s&rsquo;Albufera des Grau, el gran tesoro ecol&oacute;gico de la isla, antes de alcanzar el paisaje casi lunar del cabo de Fav&agrave;ritx.
    </p><p class="article-text">
        <strong>3. Fav&agrave;ritx &ndash; Puerto de Addaia</strong>
    </p><p class="article-text">
        7,74 km &ndash; 5 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Uno de los tramos m&aacute;s variados, donde se alternan zonas agr&iacute;colas, costa rocosa y humedales como el puerto de Addaia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>4 - Son Saura &ndash; Ses Salines de Fornells</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,88 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Recorrido c&oacute;modo y sin grandes desniveles, con buenas vistas y presencia de sistemas dunares y zonas h&uacute;medas. El pueblo de pescadores de Fornells es parada obligatoria.
    </p><p class="article-text">
        <strong>5. Cala Tirant &ndash; Binimel&middot;l&agrave;</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,43 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Territorio bien conservado, con playas v&iacute;rgenes, dunas y una notable riqueza geol&oacute;gica y ornitol&oacute;gica. El entorno del faro de Cavalleria nos deja unas vistas privilegiadas del mar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>6. Binimel&middot;l&agrave; &ndash; Cala Pilar</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,91 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: alta
    </p><p class="article-text">
        Uno de los tramos m&aacute;s exigentes y espectaculares, con relieve abrupto y calas remotas como Pregonda o el propio Pilar. Ojo en este tramo a sus llamativos sistemas dunares.
    </p><p class="article-text">
        <strong>7. Cala Pilar &ndash; Algaiarens</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,22 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Paisajes cambiantes, entre bosques, arenales y zonas de gran biodiversidad vegetal. Aqu&iacute;, Cala del Pilar es una de las playas v&iacute;rgenes de la costa norte con mayor grado de conservaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>8. Algaiarens &ndash; Cala Morell</strong>
    </p><p class="article-text">
        3,97 km &ndash; 2 h 30 min &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Transici&oacute;n entre la Menorca m&aacute;s verde y la m&aacute;s seca, con final en Cala Morell y su necr&oacute;polis prehist&oacute;rica de &eacute;poca talay&oacute;tica (1500-300 a.C.).
    </p><p class="article-text">
        <strong>9. Cala Morell &ndash; Punta Nati</strong>
    </p><p class="article-text">
        6,84 km &ndash; 4 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Paisaje abierto y casi des&eacute;rtico, moldeado por el viento, con el faro de Punta Nati como referencia. Aqu&iacute; llaman la atenci&oacute;n las diferentes construcciones tradicionales, como los muros de pared seca o las barracas, donde el ganado se refugia de las inclemencias del tiempo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>10 - Punta Nati &ndash; Calespiques</strong>
    </p><p class="article-text">
        5,17 km &ndash; 4 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Tramo rocoso pero accesible, con formaciones naturales como el Pont d&rsquo;en Gil, un puente de roca natural formado por las oscilaciones del mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El faro Favàritx, uno de los puntos de interés del Camí de Cavalls."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El faro Favàritx, uno de los puntos de interés del Camí de Cavalls.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>11. Cala Blanca &ndash; Cap d&rsquo;Artrutx</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,10 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Entrada en la costa sur, m&aacute;s suave, con playas accesibles y vegetaci&oacute;n mediterr&aacute;nea. En este tramo, si nos alejamos un poco del sendero original, podemos llegar a la Naveta des Tudons, uno de los monumentos m&aacute;s emblem&aacute;ticos de la prehistoria menorquina.
    </p><p class="article-text">
        <strong>12. Son Xoriguer &ndash; Cala en Turqueta</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,89 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Uno de los tramos m&aacute;s atractivos del sur, enlazando algunas de las calas m&aacute;s conocidas de la isla. Son Saura, Turqueta y Es Talaier cautivan con sus aguas cristalinas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>13. Cala en Turqueta &ndash; Cala Galdana</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,38 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Ruta entre barrancos y pinares, con desv&iacute;os a Macarella y Macarelleta, dos de las calas m&aacute;s famosas de la isla.
    </p><p class="article-text">
        <strong>14. Cala Galdana &ndash; Santo Tom&aacute;s</strong>
    </p><p class="article-text">
        9,97 km &ndash; 7 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        La llamada ruta de los barrancos, por pasar por el d&rsquo;Algendar, Trebal&uacute;ger y Albranca, con algunos de los paisajes m&aacute;s espectaculares del sur.
    </p><p class="article-text">
        <strong>15. Santo Tom&aacute;s &ndash; Son Bou</strong>
    </p><p class="article-text">
        2,93 km &ndash; 2 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Tramo corto y sencillo, junto a la playa de Son Bou, la m&aacute;s larga de Menorca, que llama la atenci&oacute;n adem&aacute;s por su vegetaci&oacute;n dunar propia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>16. Son Bou &ndash; Cala en Porter</strong>
    </p><p class="article-text">
        7,80 km &ndash; 5 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Recorrido entre grandes barrancos y zonas h&uacute;medas, con buena muestra de biodiversidad. A poca distancia del sendero tenemos la Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s, el poblado talay&oacute;tico m&aacute;s grande de la isla.
    </p><p class="article-text">
        <strong>17. Cala en Porter &ndash; Es Canutells</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,75 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Alterna tramos de barrancos con zonas m&aacute;s abiertas y agr&iacute;colas. Calascoves es posiblemente uno de los puntos de mayor inter&eacute;s de este tramo gracias a su necr&oacute;polis de &eacute;poca talay&oacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>18. Es Canutells &ndash; Cap d&rsquo;en Font</strong>
    </p><p class="article-text">
        3,73 km &ndash; 2 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Terreno llano, f&aacute;cil de recorrer, con peque&ntilde;as calas muy bien conservadas. Las de Binib&egrave;quer o Binissaf&uacute;ller son m&aacute;s familiares, y las de Binidal&iacute;, Biniparratx o el cal&oacute; Blanc, m&aacute;s peque&ntilde;as y bonitas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>19. Punta Prima &ndash; Alcalfar</strong>
    </p><p class="article-text">
        2,26 km &ndash; 1 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Tramo costero muy accesible, siempre en contacto con el mar. Nos llamar&aacute; la atenci&oacute;n tanto la isla de l&rsquo;Aire, un peque&ntilde;o islote con faro y de gran valor ecol&oacute;gico, como la torre de defensa que se levanta en Alcalfar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>20. Alcalfar &ndash; Cala Sant Esteve</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,17 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Final tranquilo, algo m&aacute;s interior, con llegada al entorno del puerto de Ma&oacute; y sus fortificaciones, como la fortaleza del Fort de Marlborough o la hist&oacute;rica Torre de defensa d'en Penjat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los hitos que marcan el Camí de Cavalls."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los hitos que marcan el Camí de Cavalls.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Consejos y recomendaciones</h2><p class="article-text">
        Antes de lanzarse a recorrer el Cam&iacute; de Cavalls conviene planificar bien la ruta. No tanto por su dificultad, que en general es asumible, como por la log&iacute;stica. Tenemos que tener claro d&oacute;nde empezar, c&oacute;mo nos moveremos entre tramos o d&oacute;nde dormir si se plantea en varias jornadas.
    </p><p class="article-text">
        El clima es otro factor clave. En Menorca, el viento marca mucho la experiencia. Si sopla del norte, puede ser buena idea optar por tramos del sur, y viceversa. Tambi&eacute;n ayuda caminar de este a oeste para evitar el sol de frente, especialmente en los meses m&aacute;s calurosos.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al equipamiento, no hay grandes secretos. Lleva calzado c&oacute;modo y con buen agarre, agua suficiente (porque no hay fuentes), algo de comida y protecci&oacute;n solar. En verano, gorra y ba&ntilde;ador son casi obligatorios, mientras que en meses m&aacute;s fr&iacute;os, mejor a&ntilde;adir algo de abrigo ligero y cortavientos.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, una cuesti&oacute;n b&aacute;sica que nunca est&aacute; de m&aacute;s recordar: respetar el entorno. El camino atraviesa fincas privadas, zonas protegidas y espacios de gran valor ecol&oacute;gico. Seguir la se&ntilde;alizaci&oacute;n, no salirse del trazado y llevarse la basura es parte del viaje. Porque recorrer el Cam&iacute; de Cavalls no es solo caminar, tambi&eacute;n es entender el lugar por el que se pasa siendo conscientes de su valor natural e hist&oacute;rico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roberto Ruiz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/185-kilometros-mar-cami-cavalls-gran-ruta-senderista-rodea-menorca_1_13095779.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2026 21:30:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="292302" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="292302" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[185 kilómetros junto al mar: el Camí de Cavalls, la gran ruta senderista que rodea Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Menorca,Senderismo,Naturaleza,Ciclismo,Baleares,Islas Baleares,Caballos]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
