<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Menorca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/menorca/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Menorca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1003388/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Los carboneros, los guardianes de los bosques en peligro de desaparición: "Es un trabajo muy sacrificado"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/carboneros-guardianes-bosques-peligro-desaparicion-trabajo-sacrificado_1_13389111.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/657c8815-57c3-4e0b-bc4d-75efb2020720_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1187y470.jpg" width="1200" height="675" alt="Un carbonero posa frente a una sitja tradicional durante el último auge de la actividad en los años 60"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Vicent Pons y Sebastiá Ametller son los últimos en ejercer este oficio tradicional en Menorca que permite "aprovechar la madera para hacer carbón y así evitar que se propaguen los incendios"</p><p class="subtitle">Los últimos restauradores de molinos, carpinteros rurales o encuadernadores: oficios en peligro de extinción</p></div><p class="article-text">
        Cada a&ntilde;o que pasa Vicent Pons jura que ser&aacute; el &uacute;ltimo, pero siempre se concede una temporada m&aacute;s, entonces vuelve a montar la<em> sitja</em> donde cuece lentamente las ramas que ahora son madera vieja recogida de todos los rincones de Menorca y luego, con paciencia y destreza, ser&aacute; carb&oacute;n. &ldquo;Yo creo que mientras tenga salud y energ&iacute;a seguir&eacute; haciendo esto aunque formalmente ya est&eacute; retirado&rdquo;, insiste este hombre que durante m&aacute;s de cuarenta a&ntilde;os se ha dedicado a convertir la madera que talaba como le&ntilde;ador en carb&oacute;n vegetal de alt&iacute;sima calidad. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de estar jubilado, se niega a abandonar del todo esta actividad porque sabe que actualmente es &ndash;junto a su yerno Sebasti&aacute; Ametller&ndash; el &uacute;ltimo carbonero de Balears. &ldquo;Hab&iacute;a un viejo carbonero que ya no est&aacute;, que me ofreci&oacute; &ndash;a ra&iacute;z de un incendio que hubo en Sa Roca&ndash; la idea de aprovechar la madera para hacer carb&oacute;n y as&iacute; evitar que se propagaran los incendios. Yo entonces trabajaba como le&ntilde;ador. Poco a poco fui aprendiendo las t&eacute;cnicas tradicionales para producir carb&oacute;n con la misma le&ntilde;a que recog&iacute;a&rdquo;, explica Pons, quien se convirti&oacute; en carbonero cuando este oficio estaba pr&aacute;cticamente extinguido en Menorca hace m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas. 
    </p><p class="article-text">
        La elaboraci&oacute;n de carb&oacute;n con m&eacute;todos tradicionales implica un amplio conocimiento de los bosques de Menorca &ndash;localmente conocidos como <em>marines</em>&ndash;, ecosistemas que cubren m&aacute;s del 50% de la superficie insular. El primer paso es la recolecci&oacute;n de maderas aut&oacute;ctonas aptas para la combusti&oacute;n lenta, como las de acebuches, pinos, encinas y lentiscos que, en el caso de Vicent, obten&iacute;a a trav&eacute;s de su trabajo como le&ntilde;ador. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Había un viejo carbonero que ya no está, que me ofreció la idea de aprovechar la madera para hacer carbón y así evitar que se propagaran los incendios. Yo entonces trabajaba como leñador. Poco a poco fui aprendiendo las técnicas tradicionales para producir carbón con la misma leña que recogía</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Pons</span>
                                        <span>—</span> Carboner
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Luego se inicia la construcci&oacute;n de la<em> sitja</em> o carbonera, un trabajo en el que invierten varios d&iacute;as y que exige un conocimiento transmitido durante generaciones. &ldquo;Primero se hace una explanada circular en el bosque, nosotros lo hacemos en la finca p&uacute;blica de S&rsquo;Arang&iacute; para que cualquiera que quiera venir a verlo pueda hacerlo, siempre en di&aacute;logo con el Instituto Balear de la Naturaleza (IBANAT)&rdquo;, explica Sebasti&agrave;. Tras apilar cuidadosamente troncos alrededor de un conducto central, formando una gran c&uacute;pula de madera se cubre toda la estructura con ramas, hojas y una capa de tierra que limita la entrada de ox&iacute;geno. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e67fb069-e8a7-4f14-899a-8f0637851380_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e67fb069-e8a7-4f14-899a-8f0637851380_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e67fb069-e8a7-4f14-899a-8f0637851380_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e67fb069-e8a7-4f14-899a-8f0637851380_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e67fb069-e8a7-4f14-899a-8f0637851380_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e67fb069-e8a7-4f14-899a-8f0637851380_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e67fb069-e8a7-4f14-899a-8f0637851380_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sebastià Ametller prepara las capas de tierra y càrritx, una hierba usada para garantizar la impermeabilidad de la carbonera antes de su encendido"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sebastià Ametller prepara las capas de tierra y càrritx, una hierba usada para garantizar la impermeabilidad de la carbonera antes de su encendido                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una vez est&aacute; construida y consolidada la c&uacute;pula de ramas, tierra, y madera, se enciende el fuego a trav&eacute;s del conducto central y comienza una combusti&oacute;n controlada que puede durar entre varios d&iacute;as y hasta dos semanas. Durante todo ese tiempo hay que vigilar la <em>sitja </em>d&iacute;a y noche, abriendo o cerrando peque&ntilde;os respiraderos en la base de la c&uacute;pula seg&uacute;n el color y la densidad del humo, la temperatura o incluso el olor que desprende, para evitar que la madera se consuma por completo y se convirtiera en ceniza. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay que estar muy atentos porque puedes perder el trabajo de dos o tres semanas en un suspiro. Hay que vivir junto a la <em>sitja</em> muchos d&iacute;as y noches hasta que ves salir el fuego por los respiraderos, entonces sabes que el carb&oacute;n est&aacute; listo&rdquo;, cuenta Sebasti&agrave; Ametller. S&oacute;lo cuando la carbonera se enfr&iacute;a por completo, se retira la tierra y se extrae el carb&oacute;n vegetal, fruto de un proceso en el que la experiencia y la observaci&oacute;n son mucho m&aacute;s importantes que cualquier herramienta moderna. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay que estar muy atentos porque puedes perder el trabajo de dos o tres semanas en un suspiro. Hay que vivir junto a la sitja muchos días y noches hasta que ves salir el fuego por los respiraderos, entonces sabes que el carbón está listo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sebastià Ametller</span>
                                        <span>—</span> Carboner
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No doy abasto con el trabajo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La ola de calor no da tregua y Menorca es un horno similar a una sitja. Ametller cuenta que ha decidido posponer la quema de verano hasta finales de agosto mientras explica c&oacute;mo fue que se convirti&oacute; en el &uacute;ltimo carbonero en activo de Balears. &ldquo;En un momento dado me qued&eacute; sin trabajo y a Vicent le quedaba una vacante para un aprendiz. Hay que tener en cuenta que es muy dif&iacute;cil encontrar gente que quiera dedicarse a esto porque es muy sacrificado. A m&iacute; siempre me ha gustado el campo, as&iacute; que empec&eacute; a involucrarme en este oficio y ahora soy yo quien lleva la empresa&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        Confiesa que la demanda de carb&oacute;n, especialmente por parte del sector de servicios, es cada vez m&aacute;s elevada, al punto de comprometer su capacidad de producci&oacute;n. &ldquo;No doy abasto con el trabajo. De un tiempo a esta parte hemos dejado de vender carb&oacute;n a particulares. Muchos restaurantes nos ped&iacute;an, pero ahora ya no les vendemos porque no tengo manos suficientes. Es un trabajo antiguo y deber&iacute;amos modernizarnos, lo cual implica hacer una inversi&oacute;n importante, pero se puede vivir de esto dignamente&rdquo;, se&ntilde;ala. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">De un tiempo a esta parte hemos dejado de vender carbón a particulares. Muchos restaurantes nos pedían, pero ahora ya no les vendemos porque no tengo manos suficientes. Es un trabajo antiguo y deberíamos modernizarnos, lo cual implica hacer una inversión importante, pero se puede vivir de esto dignamente</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sebastià Ametller</span>
                                        <span>—</span> Carboner
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Con todo, a pesar de la presi&oacute;n del mercado y de las posibilidades que brinda el avance de las t&eacute;cnicas de cocci&oacute;n de madera, Ametller confiesa que sigue apostando por este m&eacute;todo ancestral. &ldquo;No se trata solo de hacer el carb&oacute;n: tambi&eacute;n hay que recoger la le&ntilde;a, preparar la <em>sitja</em>, vigilar d&iacute;a y noche procurando que no se queme, luego embolsarla, venderla y repartirla. En Menorca se venden much&iacute;simas toneladas de carb&oacute;n; quiz&aacute;, si nos moderniz&aacute;ramos, podr&iacute;amos atender toda esa demanda, pero yo sigo apostando por esta forma&rdquo;, concluye.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cc69336-feda-4262-ac3a-1c3847f26d77_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cc69336-feda-4262-ac3a-1c3847f26d77_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cc69336-feda-4262-ac3a-1c3847f26d77_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cc69336-feda-4262-ac3a-1c3847f26d77_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cc69336-feda-4262-ac3a-1c3847f26d77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1cc69336-feda-4262-ac3a-1c3847f26d77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1cc69336-feda-4262-ac3a-1c3847f26d77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una &quot;sitja&quot; o carbonera tradicional en la que se cuece la madera hasta convertirse en carbón vegetal en el parque de s&#039;Arangí"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una &quot;sitja&quot; o carbonera tradicional en la que se cuece la madera hasta convertirse en carbón vegetal en el parque de s&#039;Arangí                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Claves de gesti&oacute;n ambiental</strong></h2><p class="article-text">
        Las marinas son ecosistemas de matorral mediterr&aacute;neo denso, que se ha adaptado a suelos secos y rocosos como el de Menorca. Se trata de territorios &iacute;ntimamente ligados al trabajo de los carboneros que, aunque no desarrollaron su actividad en clave de gesti&oacute;n y mantenimiento ambiental, s&iacute; que han contribuido especialmente a moldear y equilibrar el paisaje boscoso de la isla. &ldquo;El carbonero es una figura hist&oacute;ricamente asociada a la gesti&oacute;n de las marinas. Antes hab&iacute;a dos e incluso tres carboneros por cada marina, que se ocupaban de mantener la finca limpia, pero con el tiempo esa figura ha ido desapareciendo. Ser el &uacute;nico de la isla me permite comprobar el impacto que tiene lo que hago, porque, adem&aacute;s de producir carb&oacute;n, contribuyo al equilibrio ambiental del territorio&rdquo;, explica Ametller.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ser el único de la isla me permite comprobar el impacto que tiene lo que hago, porque, además de producir carbón, contribuyo al equilibrio ambiental del territorio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Sebastiá Ametller</span>
                                        <span>—</span> Carboner
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Es precisamente por esta contribuci&oacute;n ambiental que el instituto Balear de la Naturaleza decidi&oacute; hace dos a&ntilde;os articular una alianza con Vicent Pons y Sebasti&agrave; Ametller, con el objetivo de difundir la actividad de los &uacute;ltimos carboneros de Balears. &ldquo;Hacemos una<em> sitja</em> de muestra en el parque de s&rsquo;Arang&iacute; para mostrar c&oacute;mo se produce el carb&oacute;n de forma tradicional. Hacemos muchas actividades con escuelas: los ni&ntilde;os vienen a la finca all&iacute; les ense&ntilde;amos a construir una <em>sitja </em>peque&ntilde;a para que vean c&oacute;mo funciona. Una vez hicimos una que estuvo funcionando casi un d&iacute;a entero y hasta llenamos un saco de carb&oacute;n que los ni&ntilde;os se llevaron a casa. Solo la experiencia de montarla y encenderla ellos mismos ya fue muy gratificante&rdquo;, explica Ametller. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef8a99ed-2432-42a6-930d-2973eea65ab7_16-9-aspect-ratio_50p_1147715.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef8a99ed-2432-42a6-930d-2973eea65ab7_16-9-aspect-ratio_50p_1147715.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef8a99ed-2432-42a6-930d-2973eea65ab7_16-9-aspect-ratio_75p_1147715.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef8a99ed-2432-42a6-930d-2973eea65ab7_16-9-aspect-ratio_75p_1147715.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef8a99ed-2432-42a6-930d-2973eea65ab7_16-9-aspect-ratio_default_1147715.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef8a99ed-2432-42a6-930d-2973eea65ab7_16-9-aspect-ratio_default_1147715.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ef8a99ed-2432-42a6-930d-2973eea65ab7_16-9-aspect-ratio_default_1147715.jpg"
                    alt="La actividad de los carboneros decayó a partir de la llegada de las cocinas de butano y hoy se encuentra al borde de la desaparición"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La actividad de los carboneros decayó a partir de la llegada de las cocinas de butano y hoy se encuentra al borde de la desaparición                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por su parte desde el Ibanat, la directora general Anna Torres ha destacado la utilidad del oficio y su importancia en la actualidad. &ldquo;Los carboneros son un ejemplo vivo de c&oacute;mo, durante siglos, se ha gestionado el territorio con conocimiento, equilibrio y respeto, y esto tiene hoy m&aacute;s vigencia que nunca&rdquo;. Adem&aacute;s, ha a&ntilde;adido que &ldquo;en un contexto de cambio clim&aacute;tico, de aumento del riesgo de incendios y de abandono del medio rural, lo que representan los carboneros no es anecd&oacute;tico, sino estrat&eacute;gico, porque hablamos de gesti&oacute;n activa del bosque, de reducci&oacute;n de biomasa, de mantenimiento del paisaje y, en definitiva, de territorio vivo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para contribuir a la difusi&oacute;n del trabajo de Vicent y de Sebasti&agrave;, desde la Conselleria de Pesca i Medi Ambient del Govern conjuntamente con el Ibanat se ha producido el documental <em>&ldquo;Carboners, una hist&ograve;ria que no s&rsquo;apaga</em>&rdquo;, dirigido por las cineastas Magda Timoner i Ester S&aacute;nchez, cuyo estreno llen&oacute; hasta los topes la Sala Albert Camus, del municipio de Sant Llu&iacute;s, el pasado mes de marzo. &ldquo;Creo que la producci&oacute;n de este corto puede contribuir a reflexionar sobre qu&eacute; oficios se pierden y por qu&eacute; en la Menorca de hoy. De alguna manera hemos querido proponer al p&uacute;blico la pregunta sobre c&oacute;mo es posible que sea m&aacute;s barato importar carb&oacute;n de Brasil que producirlo aqu&iacute; con m&eacute;todos ancestrales, c&oacute;mo ha sucedido que los oficios como el de <em>carboner </em>o el de <em>paredador </em>sean hoy un folklore para consumo tur&iacute;stico y no una realidad como lo fue hasta hace bien poco en nuestra isla&rdquo;, ha reflexionado Timoner. 
    </p><p class="article-text">
        Es probable que Sebasti&agrave; no encuentre relevo generacional para este oficio. El futuro es incierto y, a pesar de todo, &eacute;l sigue levantando sitjas cada verano. &ldquo;Vicent me ense&ntilde;&oacute; algunas cosas que no salen en ning&uacute;n libro. A buscar los mejores terrenos, a poner palets en lugar de piedras, a saber medir el viento, a controlar las chimeneas&rdquo;, explica y lamenta que a pesar del reconocimiento oficial que merece su oficio, se hace poco o nada para evitar que se evapore. &ldquo;Me gustar&iacute;a tener m&aacute;s ayudas para poder seguir haciendo esto&rdquo;, concluye mientras se prepara para otra larga jornada de trabajo. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/carboneros-guardianes-bosques-peligro-desaparicion-trabajo-sacrificado_1_13389111.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2026 20:23:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/657c8815-57c3-4e0b-bc4d-75efb2020720_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1187y470.jpg" length="6983480" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/657c8815-57c3-4e0b-bc4d-75efb2020720_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1187y470.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6983480" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los carboneros, los guardianes de los bosques en peligro de desaparición: "Es un trabajo muy sacrificado"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/657c8815-57c3-4e0b-bc4d-75efb2020720_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1187y470.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Oficios,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[A 15 minutos de Ciutadella: el yacimiento arqueológico donde visitar la edificación más antigua de Europa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/15-minutos-ciutadella-yacimiento-arqueologico-visitar-edificacion-antigua-europa_1_13359070.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8c767b5f-0b4d-4b29-a32a-de01e4447d79_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="A 15 minutos de Ciutadella: el yacimiento arqueológico donde visitar la edificación más antigua de Europa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Naveta des Tudons permite acercarse al legado talayótico mediante una tumba colectiva levantada piedra sobre piedra, vinculada aún al paisaje rural menorquín</p><p class="subtitle">Esta isla del Mediterráneo tiene cerca de 1.500 yacimientos arqueológicos y un paisaje histórico: fortalezas y talayots junto al mar</p></div><p class="article-text">
        Menorca guarda una parte importante de su pasado m&aacute;s remoto fuera de los n&uacute;cleos urbanos, en espacios abiertos que a&uacute;n mantienen un v&iacute;nculo directo con el paisaje rural de la isla. Entre esos lugares destaca la Naveta des Tudons, un monumento prehist&oacute;rico situado en las proximidades de Ciutadella y considerado una de las construcciones funerarias m&aacute;s representativas de la <a href="https://www.eldiario.es/viajes/isla-mediterraneo-cerca-1-500-yacimientos-arqueologicos-paisaje-historico-fortalezas-talayots-mar_1_13177830.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cultura talay&oacute;tica</a>. Su ubicaci&oacute;n permite incluir una parada arqueol&oacute;gica en cualquier recorrido por el oeste menorqu&iacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Este enclave se ha consolidado como una visita frecuente para quienes buscan entender una Menorca que va m&aacute;s all&aacute; de sus playas. La construcci&oacute;n, levantada con bloques de piedra encajados sin mortero, refleja un tipo de arquitectura ligada a rituales funerarios colectivos propios de la isla. Su forma baja y alargada recuerda a una embarcaci&oacute;n invertida, una imagen que ayuda a explicar el origen del nombre con el que se conoce este tipo de edificio.
    </p><p class="article-text">
        La Naveta des Tudons llama la atenci&oacute;n por su buen estado de conservaci&oacute;n y por la informaci&oacute;n obtenida durante las excavaciones realizadas en el siglo XX. En su interior aparecieron restos humanos de alrededor de un centenar de personas, junto a objetos personales y piezas vinculadas a los enterramientos. Este hallazgo permiti&oacute; confirmar su funci&oacute;n funeraria y situarla dentro de las pr&aacute;cticas comunitarias de las sociedades prehist&oacute;ricas menorquinas. En la actualidad, no est&aacute; permitido acceder al interior por motivos de conservaci&oacute;n y seguridad, aunque el recorrido exterior permite observar su estructura y t&eacute;cnica constructiva.
    </p><h2 class="article-text">Una tumba colectiva construida piedra a piedra</h2><p class="article-text">
        La Naveta des Tudons tuvo una funci&oacute;n claramente funeraria. No se trata de una vivienda ni de una estructura defensiva, sino de una tumba colectiva pensada para acoger enterramientos durante varias generaciones. Las excavaciones arqueol&oacute;gicas sacaron a la luz esqueletos de hombres, mujeres y ni&ntilde;os colocados sin un orden aparente, junto a ajuares funerarios. Entre los materiales documentados se encuentran brazaletes de bronce, botones de hueso, armas, recipientes cer&aacute;micos y otros elementos relacionados con los rituales.
    </p><p class="article-text">
        La presencia de estos objetos indica que los enterramientos no se limitaban a depositar los cuerpos. Los difuntos eran acompa&ntilde;ados por pertenencias personales o piezas asociadas a los ritos, lo que refleja una pr&aacute;ctica organizada y compartida por la comunidad. Tambi&eacute;n se encontr&oacute; un tap&oacute;n de hueso decorado que formaba parte de un estuche vinculado a cabellos de uno de los individuos, un elemento relacionado con costumbres documentadas en este periodo de la prehistoria insular.
    </p><p class="article-text">
        La construcci&oacute;n est&aacute; realizada mediante t&eacute;cnica cicl&oacute;pea, basada en la colocaci&oacute;n de piedras de tama&ntilde;o medio y grande sin el uso de mortero. Los bloques se mantienen unidos por su propio peso y por la forma en que fueron encajados. Este sistema explica que la estructura haya llegado hasta hoy con un alto grado de conservaci&oacute;n. En el interior, la distribuci&oacute;n se organiza a partir de un peque&ntilde;o corredor de entrada y dos c&aacute;maras superpuestas, con un piso intermedio y una cubierta superior resueltos mediante grandes losas colocadas a modo de vigas.
    </p><p class="article-text">
        Su aspecto exterior es uno de sus rasgos m&aacute;s reconocibles. La parte trasera presenta una forma redondeada, mientras que la fachada de acceso es m&aacute;s recta. Vista desde fuera, la naveta recuerda a una nave invertida, una comparaci&oacute;n que acab&oacute; dando nombre a esta tipolog&iacute;a. En el caso de Tudons, esta forma se aprecia con claridad gracias a que conserva buena parte de su volumen original.
    </p><p class="article-text">
        La cronolog&iacute;a del monumento se sit&uacute;a en la prehistoria menorquina, con un uso prolongado entre el final del periodo naviforme y la etapa talay&oacute;tica. Los materiales encontrados permiten relacionarlo con enterramientos mantenidos durante siglos, hasta su abandono en la Antig&uuml;edad. Gran parte de los restos humanos hallados en su interior han sido datados en el siglo IX a. C., lo que ayuda a situar su uso en el contexto de las comunidades que habitaron Menorca antes de la romanizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El edificio fue excavado y restaurado en el siglo XX, tras haber permanecido durante mucho tiempo integrado en el paisaje agrario de la zona. Estas intervenciones permitieron recuperar informaci&oacute;n sobre su interior, consolidar la estructura y facilitar una mejor comprensi&oacute;n del conjunto. Gracias a ello, la Naveta des Tudons se ha convertido en un punto clave dentro de la arqueolog&iacute;a menorquina.
    </p><p class="article-text">
        La visita en la actualidad es sencilla y breve. El monumento se observa desde el exterior, dentro de un espacio delimitado que busca garantizar su protecci&oacute;n. No est&aacute; permitido entrar ni subirse a la estructura, una medida necesaria para evitar da&ntilde;os en un elemento que forma parte del patrimonio arqueol&oacute;gico de la isla. Aun as&iacute;, el recorrido permite apreciar la disposici&oacute;n de los bloques, la orientaci&oacute;n del acceso y la relaci&oacute;n del edificio con el entorno.
    </p><p class="article-text">
        Su localizaci&oacute;n, a pocos minutos en coche de Ciutadella, facilita incluir esta parada en una ruta por el oeste de Menorca. Adem&aacute;s, puede combinarse con otros yacimientos de la Menorca Talay&oacute;tica, el conjunto arqueol&oacute;gico declarado Patrimonio Mundial por la Unesco en 2023. En este contexto, la Naveta des Tudons act&uacute;a como una puerta de entrada a una parte de la isla marcada por construcciones de piedra, pr&aacute;cticas funerarias antiguas y una ocupaci&oacute;n humana que ha dejado una huella visible en el territorio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Edu Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/15-minutos-ciutadella-yacimiento-arqueologico-visitar-edificacion-antigua-europa_1_13359070.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 12:08:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8c767b5f-0b4d-4b29-a32a-de01e4447d79_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="486595" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8c767b5f-0b4d-4b29-a32a-de01e4447d79_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="486595" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[A 15 minutos de Ciutadella: el yacimiento arqueológico donde visitar la edificación más antigua de Europa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8c767b5f-0b4d-4b29-a32a-de01e4447d79_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Menorca,Yacimientos arqueológicos,UNESCO]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Només reben una dutxa a la setmana": una multinacional indigna familiars i empleats d'un geriàtric a Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nomes-reben-dutxa-setmana-multinacional-indigna-familiars-i-empleats-d-geriatric-menorca_1_13340225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Només reben una dutxa a la setmana&quot;: una multinacional indigna familiars i empleats d&#039;un geriàtric a Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Ajuntament de Sant Lluís ha obert un expedient contra l'empresa per incompliment de contracte després de les primeres denúncies. "Quan van decidir doblar el nombre de llits van mantenir el mateix personal. Estàvem explotades, no et donava la vida", assegura una extreballadora</p><p class="subtitle">“El torn és de 12 hores”: la jornada eterna en una residència d'un fons d'inversió que rep ajudes públiques</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Des que va augmentar el nombre de places, l'atenci&oacute; ha baixat en tot els sentits. El menjar ha empitjorat, les racions s&oacute;n escasses i hi ha pacients que nom&eacute;s reben una dutxa completa a la setmana. Els nostres grans mereixen una atenci&oacute; digna&rdquo;. J.M. Riutort, familiar d'un resident de la Resid&egrave;ncia Geri&agrave;trica i Centre de Dia de Sant Llu&iacute;s, al sud de Menorca, relata a elDiario.es la desatenci&oacute; que assegura patir aquesta persona.
    </p><p class="article-text">
        No est&agrave; sol en aquesta den&uacute;ncia. L'olla a pressi&oacute; va explotar en els &uacute;ltims mesos de l'any passat, encara que la tensi&oacute; s'anava acumulant des de molt de temps enrere, quan desenes de familiars com Riutort es van concentrar davant les portes del centre per denunciar que, despr&eacute;s del canvi de gesti&oacute; de la llar d'avis, regna en el lloc una &ldquo;manca total d'atenci&oacute;&rdquo;. Alguns familiars en el seu moment van arribar a qualificar el tracte dispensat als adults grans com a digne d'un &ldquo;escorxador&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de les protestes impulsades per familiars i amics de residents &ndash;que van tenir el seu auge a finals de l'any passat&ndash;, els treballadors del Centre de Dia van denunciar ser objecte d'una campanya d'agressions verbals per xarxes, insults i amenaces. &ldquo;Sabem que hi ha molta gent que respecta la nostra feina perqu&egrave; ens coneix i sap del nostre esfor&ccedil; i dedicaci&oacute;, per&ograve; despr&eacute;s de les manifestacions l'ambient va comen&ccedil;ar a canviar i se'ns acusava a nosaltres de coses que estaven fora de la nostra responsabilitat&rdquo;, ha assenyalat una ex treballadora del centre. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Recordo obrir xarxes socials en aquell moment i llegir els comentaris, va ser realment horrible&rdquo;, conclou aquesta sanit&agrave;ria que ha sol&middot;licitat a elDiario.es romandre en l'anonimat. La professional explica que va acabar demanant el trasllat a un altre centre de salut per ansietat. &ldquo;Estava malament, vaig anar al metge de cap&ccedil;alera i em va donar la baixa autom&agrave;ticament perqu&egrave; ja era p&uacute;blic el que passava al geri&agrave;tric. Jo estava treballant en contra de la meva &egrave;tica i m'estava afectant molt. Vaig acabar petant i me'n vaig anar&rdquo;, relata.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després de les manifestacions l&#039;ambient va començar a canviar i se&#039;ns acusava a nosaltres de coses que estaven fora de la nostra responsabilitat. Recordo obrir xarxes socials en aquell moment i llegir els comentaris, va ser realment horrible</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Extreballadora del Centre de Dia</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per la seva banda, M.L., que actualment &eacute;s auxiliar del Centre de Dia, ha reconegut en di&agrave;leg amb elDiario.es algunes de les queixes plantejades pels familiars. &ldquo;S&iacute;, &eacute;s veritat que hi va haver errors de medicaci&oacute;, som persones i estem saturades&rdquo;, ha assenyalat, encara que nega que s'arribessin a servir aliments en mal estat o s'hagin redu&iuml;t racions. &ldquo;Mai s'ha servit menjar en mal estat. S&iacute; que hi va haver una &egrave;poca en qu&egrave; no vam aconseguir una plantilla estable per a la cuina, per la qual cosa el menjar no sortia b&eacute;&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sí, és veritat que hi va haver errors de medicació, som persones i estem saturades. Mai s&#039;ha servit menjar en mal estat. Sí que hi va haver una època en què no vam aconseguir una plantilla estable per a la cuina, per la qual cosa el menjar no sortia bé</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M.L.</span>
                                        <span>—</span> Auxiliar del Centre de Dia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Afegeix que, arran de les den&uacute;ncies i queixes, es va constituir un Comit&egrave; d'Alimentaci&oacute; del qual actualment en forma part, amb l'objectiu d'elaborar conjuntament amb els usuaris un programa de menjars saludables. &ldquo;Vam decidir impulsar cada mes una enquesta entre els residents i entre les persones que reben el servei de Creu Roja, el menjar del qual tamb&eacute; es prepara a la cuina del geri&agrave;tric, per fer seguiment i anar modificant aliments segons les seves prefer&egrave;ncies&rdquo;, assenyala. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Expedient sancionador</strong></h2><p class="article-text">
        Amb tot, ambdues treballadores confirmen el deteriorament de les cures en aquest Centre de Dia que va saber ser un exemple entre els geri&agrave;trics de l'illa. En el mateix sentit que els familiars de residents, assenyalen que el declivi es va produir despr&eacute;s del canvi de gesti&oacute; de l'espai. &ldquo;Aquesta resid&egrave;ncia era pionera a Menorca, era una refer&egrave;ncia per als set geri&agrave;trics que hi ha a tota l'illa. Hi ha sanitaris que fa 14 anys que hi fan feina i ens parlaven meravelles del lloc. Era una de les millor valorades quant a tracte, gesti&oacute; i organitzaci&oacute;, per&ograve; al mar&ccedil; de l'any passat va acabar el contracte de l'empresa que hist&ograve;ricament havia dirigit el centre municipal i va comen&ccedil;ar la de Serveo, llavors va comen&ccedil;ar aquest drama&rdquo;, explica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Serveo Serveis SAU &eacute;s una multinacional amb seu a Madrid especialitzada en l'externalitzaci&oacute; i gesti&oacute; de serveis essencials per a administracions p&uacute;bliques i empreses privades. Segons indica al seu portal oficial, opera en &agrave;mbits com &ldquo;sanitat, els serveis socials, la restauraci&oacute;, la neteja i el manteniment d'infraestructures&rdquo;. En aterrar a Menorca, una de les primeres decisions de la companyia va ser habilitar una nova planta per doblar la capacitat del centre que avui acull gaireb&eacute; cinquanta residents adults majors amb diferents graus de depend&egrave;ncia, segons els empleats.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quan van decidir doblar el nombre de llits van mantenir el mateix personal. Est&agrave;vem explotades, no et donava la vida&rdquo;, assegura l'extreballadora, qui sost&eacute; que va traslladar a la direcci&oacute; les seves queixes, malgrat que mai va rebre resposta. &ldquo;Passava de tot: els usuaris no estaven degudament identificats al menjador, es van cometre errors en l'administraci&oacute; de medicaci&oacute; i insulina i es van comen&ccedil;ar a multiplicar les caigudes di&agrave;riament&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, assenyala que, davant la manca de respostes de la nova direcci&oacute;, es van incrementar les ren&uacute;ncies. &ldquo;La situaci&oacute; es va tornar insostenible per a tots, recordo una noia que va entrar poc despr&eacute;s de mi i va durar una setmana i una altra a penes un dia&rdquo;. Per &uacute;ltim, comenta que va viure algunes situacions durant les cures di&agrave;ries que la van arribar a escandalitzar. &ldquo;Hi havia dies que havia de fer higienes jo sola. Tamb&eacute; vaig veure com feien la higiene a certes persones i em vaig escandalitzar, tot de pressa i corrents, amb mobilitzacions brusques. No &eacute;s la manera de treballar&rdquo;, conclou.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan van decidir doblar el nombre de llits van mantenir el mateix personal. Estàvem explotades, no et donava la vida. Hi havia dies que havia de fer higienes jo sola. També vaig veure com feien la higiene a certes persones i em vaig escandalitzar, tot de pressa i corrents, amb mobilitzacions brusques. No és la manera de treballar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Extreballadora</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Malgrat els intents per recollir la seva versi&oacute; del que ha succe&iuml;t, ni els directius de Serveo ni l'actual direcci&oacute; del geri&agrave;tric han respost a les preguntes d'elDiario.es sobre els fets denunciats per familiars de pacients i treballadors. Per la seva banda, des de l'Ajuntament de Sant Llu&iacute;s han confirmat l'obertura d'un expedient contra l'empresa per incompliment de contracte. &ldquo;Despr&eacute;s de les primeres den&uacute;ncies vam sol&middot;licitar un informe de situaci&oacute; a l'empresa concession&agrave;ria, que va lliurar un document gen&egrave;ric i de car&agrave;cter no professional, per la qual cosa vam decidir obrir una via sancionadora &ndash;que es troba actualment en curs&ndash; per incompliment de contracte&rdquo;, expliquen des del Consistori.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cinc auxiliars per a 47 usuaris</strong></h2><p class="article-text">
        M.L. &eacute;s encara &ndash;i des de fa diversos anys&ndash; treballadora del Centre de Dia de Sant Llu&iacute;s. Va viure la transici&oacute; d'una gesti&oacute; a una altra i, segons ha explicat a elDiario.es, anys enrere l'ambient era molt diferent. &ldquo;Aquest lloc abans era una casa, una fam&iacute;lia, ens coneix&iacute;em tots pels nostres noms: pacients, infermers i auxiliars. Ara, amb aquesta l&ograve;gica de saturaci&oacute;, &eacute;s impossible. Despr&eacute;s de les protestes i tot, continuam sent cinc auxiliars per a 47 residents. Estem totes molt cremades, cada vegada venim amb menys ganes. Des de l'Ajuntament ens han prom&egrave;s incorporacions, per&ograve; cap no ha arribat. Primer van dir que no serien dos, que serien quatre, per&ograve; seguim a l'espera&rdquo;, conclou.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Continuam sent cinc auxiliars per a 47 residents. Estem totes molt cremades, cada vegada venim amb menys ganes. Des de l&#039;Ajuntament ens han promès incorporacions, però cap ha arribat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M.J.</span>
                                        <span>—</span> Treballadora del Centre de Dia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fonts del Consistori han confirmat a elDiario.es que &ldquo;s'ha elaborat un informe des de l'&agrave;rea de Serveis Socials per a la contractaci&oacute; de quatre auxiliars a jornada completa i un a mitja jornada&rdquo;, encara que no han detallat terminis concrets. &ldquo;En aquest moment el tr&agrave;mit segueix en curs. Es procedir&agrave; a l'ampliaci&oacute; del personal una vegada h&agrave;gim calculat la inversi&oacute; econ&ograve;mica que suposar&agrave; per a les arques municipals i s'hagi donat el vistiplau&rdquo;, insisteixen des del municipi.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Poblaci&oacute; envellida</strong></h2><p class="article-text">
        La crisi del geri&agrave;tric de Sant Llu&iacute;s &eacute;s una expressi&oacute; concreta d'un problema m&eacute;s general que travessa Menorca &ndash;i encara Balears&ndash;. Una llarga i persistent crisi demogr&agrave;fica en qu&egrave; hi ha cada vegada menys naixements i la mitjana d'edat &eacute;s cada vegada m&eacute;s alta. Menorca &eacute;s l'illa m&eacute;s envellida: hi ha un 34% m&eacute;s de persones majors de 65 anys que menors de 16, mentre que els naixements han caigut un ter&ccedil; en les dues &uacute;ltimes d&egrave;cades, segons xifres de l'Institut d'Estad&iacute;stica de les Illes Balears (IBESTAT). 
    </p><p class="article-text">
        Malgrat que la poblaci&oacute; resident a l'illa l'any passat va superar els 102.000 habitants &ndash;m&agrave;xim hist&ograve;ric&ndash;, el creixement es sost&eacute; gr&agrave;cies a la immigraci&oacute; i no al relleu generacional. Aquest escenari augmenta la pressi&oacute; sobre els serveis destinats a la depend&egrave;ncia i les cures de llarga durada com geri&agrave;trics, centres de salut i centres de dia.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nomes-reben-dutxa-setmana-multinacional-indigna-familiars-i-empleats-d-geriatric-menorca_1_13340225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Jun 2026 06:53:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="802987" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="802987" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Només reben una dutxa a la setmana": una multinacional indigna familiars i empleats d'un geriàtric a Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Geriátrico]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Solo reciben una ducha a la semana": una multinacional indigna a familiares y empleados de un geriátrico en Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reciben-ducha-semana-multinacional-indigna-familiares-empleados-geriatrico-menorca_1_13335713.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Solo reciben una ducha a la semana&quot;: una multinacional indigna a familiares y empleados de un geriátrico en Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ajuntament de Sant Lluís ha abierto un expediente contra la empresa por incumplimiento de contrato tras las primeras denuncias. "Cuando decidieron doblar el número de camas mantuvieron el mismo personal. Estábamos explotadas, no te daba la vida", asegura una extrabajadora</p><p class="subtitle">“El turno es de 12 horas”: la jornada eterna en una residencia de un fondo de inversión que recibe ayudas públicas</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Desde que aument&oacute; el n&uacute;mero de plazas, la atenci&oacute;n ha bajado en todo sentido. La comida ha empeorado, las raciones son escasas y hay pacientes que solo reciben una ducha completa a la semana. Nuestros mayores merecen una atenci&oacute;n digna&rdquo;. J.M. Riutort, familiar de un residente de la Residencia Geri&aacute;trica y Centro de D&iacute;a de Sant Llu&iacute;s, al sur de Menorca, relata a elDiario.es la desatenci&oacute;n que asegura sufrir esta persona.
    </p><p class="article-text">
        No est&aacute; solo en esta denuncia. La olla a presi&oacute;n explot&oacute; en los &uacute;ltimos meses del a&ntilde;o pasado, aunque la tensi&oacute;n se ven&iacute;a acumulando desde mucho tiempo atr&aacute;s, cuando decenas de familiares como Riutort se concentraron frente a las puertas del centro para denunciar que, tras el cambio de gesti&oacute;n del hogar de ancianos, reina en el lugar una &ldquo;falta total de atenci&oacute;n&rdquo;. Algunos familiares en su momento llegaron a calificar el trato dispensado a los adultos mayores como digno de &ldquo;un moridero&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tras las protestas impulsadas por familiares y amigos de residentes &ndash;que tuvieron su auge a finales del a&ntilde;o pasado&ndash;, los trabajadores del Centro de D&iacute;a denunciaron ser objeto de una campa&ntilde;a de agresiones verbales por redes, insultos y amenazas. &ldquo;Sabemos que hay mucha gente que respeta nuestro trabajo porque nos conoce y sabe de nuestro esfuerzo y dedicaci&oacute;n, pero despu&eacute;s de las manifestaciones el ambiente comenz&oacute; a cambiar y se nos acusaba a nosotras de cosas que estaban por fuera de nuestra responsabilidad&rdquo;, ha se&ntilde;alado una ex trabajadora del centro. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Recuerdo abrir redes sociales en ese momento y leer los comentarios, fue realmente horrible&rdquo;, concluye esta sanitaria que ha solicitado a elDiario.es permanecer en el anonimato. La profesional cuenta que termin&oacute; por pedir el traslado a otro centro de salud por ansiedad. &ldquo;Estaba mal, fui al m&eacute;dico de cabecera y me dio la baja autom&aacute;ticamente porque ya era p&uacute;blico conocimiento lo que pasaba en el geri&aacute;trico. Yo estaba trabajando en contra de mi &eacute;tica y me estaba afectando mucho. Acab&eacute; petando y me fui&rdquo;, relata.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Después de las manifestaciones el ambiente comenzó a cambiar y se nos acusaba a nosotras de cosas que estaban por fuera de nuestra responsabilidad. Recuerdo abrir redes sociales en ese momento y leer los comentarios, fue realmente horrible</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Extrabajadora del Centro de Día</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por su parte, M.L., que es actualmente auxiliar del Centro de D&iacute;a, ha reconocido en di&aacute;logo con elDiario.es algunas de las quejas planteadas por los familiares. &ldquo;S&iacute;, es verdad que hubo errores de medicaci&oacute;n, somos personas y estamos saturadas&rdquo;, ha se&ntilde;alado, aunque niega que se llegaran a servir alimentos en mal estado o se hayan reducido raciones. &ldquo;Nunca se ha servido comida en mal estado, jam&aacute;s. S&iacute; hubo una &eacute;poca en la que no conseguimos una plantilla estable para la cocina, por lo que la comida no sal&iacute;a bien&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sí, es verdad que hubo errores de medicación, somos personas y estamos saturadas. Nunca se ha servido comida en mal estado, jamás. Sí hubo una época en la que no conseguimos una plantilla estable para la cocina, por lo que la comida no salía bien</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M.L.</span>
                                        <span>—</span> Auxiliar del Centro de Día
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A&ntilde;ade que, a ra&iacute;z de las denuncias y quejas, se constituy&oacute; un Comit&eacute; de Alimentaci&oacute;n del que actualmente forma parte cuyo objetivo es elaborar conjuntamente con los usuarios un programa de comidas saludables. &ldquo;Decidimos impulsar todos los meses una encuesta entre los residentes y entre las personas que reciben el servicio de Cruz Roja, cuya comida tambi&eacute;n se prepara en la cocina del geri&aacute;trico, para dar seguimiento e ir modificando alimentos seg&uacute;n sus preferencias&rdquo;, se&ntilde;ala.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Expediente sancionador</strong></h2><p class="article-text">
        Con todo, ambas trabajadoras confirman el deterioro de los cuidados en este Centro de D&iacute;a que supo ser un ejemplo entre los geri&aacute;tricos de la isla. En el mismo sentido que los familiares de residentes, se&ntilde;alan que el declive se produjo tras el cambio de gesti&oacute;n del espacio. &ldquo;Esta residencia era pionera en Menorca, era una referencia para los siete geri&aacute;tricos que hay en toda la isla. Hay sanitarios que llevan 14 a&ntilde;os trabajando y nos hablaban maravillas del lugar. Era una de las mejor valoradas en cuanto a trato, gesti&oacute;n y organizaci&oacute;n, pero en marzo del a&ntilde;o pasado termin&oacute; el contrato de la empresa que hist&oacute;ricamente hab&iacute;a dirigido el centro municipal y comenz&oacute; la de Serveo, entonces comenz&oacute; este drama&rdquo;, explica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Serveo Servicios SAU es una multinacional con sede en Madrid especializada en la externalizaci&oacute;n y gesti&oacute;n de servicios esenciales para administraciones p&uacute;blicas y empresas privadas. Seg&uacute;n indica en su portal oficial, opera en &aacute;mbitos como &ldquo;sanidad, los servicios sociales, la restauraci&oacute;n, la limpieza y el mantenimiento de infraestructuras&rdquo;. Al aterrizar en Menorca, una de las primeras decisiones de la compa&ntilde;&iacute;a fue habilitar una nueva planta para doblar la capacidad del centro que hoy alberga casi cincuenta residentes adultos mayores con distintos grados de dependencia, seg&uacute;n los empleados.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando decidieron doblar el n&uacute;mero de camas mantuvieron el mismo personal. Est&aacute;bamos explotadas, no te daba la vida&rdquo;, asegura la extrabajadora, quien sostiene que traslad&oacute; a la direcci&oacute;n sus quejas, a pesar de que nunca recibi&oacute; respuesta. &ldquo;Pasaba de todo: los usuarios no estaban debidamente identificados en el comedor, se cometieron errores en la administraci&oacute;n de medicaci&oacute;n e insulina y se comenzaron a multiplicar las ca&iacute;das diariamente&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, se&ntilde;ala que, ante la falta de respuestas de la nueva direcci&oacute;n, se incrementaron las renuncias. &ldquo;La situaci&oacute;n se volvi&oacute; insostenible para todos, recuerdo una chica que entr&oacute; poco despu&eacute;s de m&iacute; y dur&oacute; una semana y otra apenas un d&iacute;a&rdquo;. Por &uacute;ltimo, comenta que vivi&oacute; algunas situaciones durante los cuidados diarios que la llegaron a escandalizar. &ldquo;Hab&iacute;a d&iacute;as que ten&iacute;a que hacer higienes yo sola. Tambi&eacute;n vi c&oacute;mo hac&iacute;an la higiene a ciertas personas y me escandalic&eacute;, todo deprisa y corriendo, con movilizaciones bruscas. No es la manera de trabajar&rdquo;, concluye.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cuando decidieron doblar el número de camas mantuvieron el mismo personal. Estábamos explotadas, no te daba la vida. Había días que tenía que hacer higienes yo sola. También vi cómo hacían la higiene a ciertas personas y me escandalicé, todo deprisa y corriendo, con movilizaciones bruscas. No es la manera de trabajar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Extrabajadora</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A pesar de los intentos por recoger su versi&oacute;n de lo sucedido, ni los directivos de Serveo ni la actual direcci&oacute;n del geri&aacute;trico han respondido a las preguntas de elDiario.es sobre los hechos denunciados por familiares de pacientes y trabajadores. Por su parte, desde el Ayuntamiento de Sant Llu&iacute;s han confirmado la apertura de un expediente contra la empresa por incumplimiento de contrato. &ldquo;Tras las primeras denuncias solicitamos un informe de situaci&oacute;n a la empresa concesionaria, que entreg&oacute; un documento gen&eacute;rico y de car&aacute;cter no profesional, por lo que decidimos abrir una v&iacute;a sancionadora &ndash;que se encuentra actualmente en curso&ndash; por incumplimiento de contrato&rdquo;, explican desde el Consistorio.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cinco auxiliares para 47 usuarios</strong></h2><p class="article-text">
        M.L. es todav&iacute;a &ndash;y desde hace varios a&ntilde;os&ndash; trabajadora del Centro de D&iacute;a de Sant Llu&iacute;s. Vivi&oacute; la transici&oacute;n de una gesti&oacute;n a otra y, seg&uacute;n ha explicado a elDiario.es, a&ntilde;os atr&aacute;s el ambiente era muy distinto. &ldquo;Este lugar antes era una casa, una familia, nos conoc&iacute;amos todos por nuestros nombres: pacientes, enfermeros y auxiliares. Ahora, con esta l&oacute;gica de saturaci&oacute;n, es imposible. Despu&eacute;s de las protestas y todo, seguimos siendo cinco auxiliares para 47 residentes. Estamos todas muy quemadas, cada vez venimos con menos ganas. Desde el Ayuntamiento nos han prometido incorporaciones, pero ninguna ha llegado. Primero dijeron que no ser&iacute;an dos, que ser&iacute;an cuatro, pero seguimos a la espera&rdquo;, concluye.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Seguimos siendo cinco auxiliares para 47 residentes. Estamos todas muy quemadas, cada vez venimos con menos ganas. Desde el Ayuntamiento nos han prometido incorporaciones, pero ninguna ha llegado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M.J.</span>
                                        <span>—</span> Trabajadora del Centro de Día
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fuentes del Consistorio han confirmado a elDiario.es que &ldquo;se ha elaborado un informe desde el &aacute;rea de Servicios Sociales para la contrataci&oacute;n de cuatro auxiliares a jornada completa y uno a media jornada&rdquo;, aunque no han detallado plazos concretos. &ldquo;En este momento el tr&aacute;mite sigue en curso. Se proceder&aacute; a la ampliaci&oacute;n del personal una vez que hayamos calculado la inversi&oacute;n econ&oacute;mica que supondr&aacute; para las arcas municipales y se haya dado el visto bueno&rdquo;, insisten desde el municipio.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Poblaci&oacute;n envejecida</strong></h2><p class="article-text">
        La crisis del geri&aacute;trico de Sant Llu&iacute;s es una expresi&oacute;n concreta de un problema m&aacute;s general que atraviesa Menorca &ndash;y a&uacute;n Balears&ndash;. Una larga y persistente crisis demogr&aacute;fica en la que hay cada vez menos nacimientos y la media de edad es cada vez m&aacute;s alta. Menorca es la isla m&aacute;s envejecida: hay un 34% m&aacute;s de personas mayores de 65 a&ntilde;os que menores de 16, mientras que los nacimientos han ca&iacute;do un tercio en las dos &uacute;ltimas d&eacute;cadas, seg&uacute;n cifras del Instituto de Estad&iacute;stica de las Islas Baleares (IBESTAT). 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de que la poblaci&oacute;n residente en la isla el a&ntilde;o pasado super&oacute; los 102.000 habitantes &ndash;m&aacute;ximo hist&oacute;rico&ndash;, el crecimiento se sostiene gracias a la inmigraci&oacute;n y no al relevo generacional. Este escenario aumenta la presi&oacute;n sobre los servicios destinados a la dependencia y los cuidados de larga duraci&oacute;n como geri&aacute;tricos, centros de salud y centros de d&iacute;a.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reciben-ducha-semana-multinacional-indigna-familiares-empleados-geriatrico-menorca_1_13335713.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 28 Jun 2026 20:09:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="802987" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="802987" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Solo reciben una ducha a la semana": una multinacional indigna a familiares y empleados de un geriátrico en Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ee692430-5451-4dfa-8e3f-993fdc5cfc6a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Geriátrico]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Es Trenc i Es Vedrà, les zones paradisíaques plenes de turistes que tenen menys regulació per culpa d’una llei del PP]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trenc-i-vedra-les-zones-paradisiaques-plenes-turistes-tenen-menys-regulacio-per-culpa-d-llei-pp_1_13337108.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Es Trenc i Es Vedrà, les zones paradisíaques plenes de turistes que tenen menys regulació per culpa d’una llei del PP"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Govern balear ha modificat diferents normatives mediambientals a través de la Llei Òmnibus, que redueix el poder del Parlament per protegir els parcs naturals de les illes, cosa que podria augmentar els negocis en aquestes zones</p><p class="subtitle">Festes il·legals i cues per un selfie a la zona protegida d'Eivissa més popular: “La gent ven mojitos i tira gots a terra”</p></div><p class="article-text">
        Les aig&uuml;es turqueses i la sorra blanca d&rsquo;Es Trenc, una de les platges m&eacute;s emblem&agrave;tiques de Mallorca, acullen cada estiu milers de turistes desitjosos de fer-se una fotografia per al record. Els versos del poeta Miquel Costa i Llobera (&ldquo;Oh, dol&ccedil; moment; oh, glop d&rsquo;eternitat!&rdquo; o &ldquo;Oh, parad&iacute;s; oh, dol&ccedil; estatge de bellesa i pau&rdquo;) embelleixen els nius de metralladora repartits per tot el litoral: un conjunt d&rsquo;infraestructures defensives de color blanc que van ser constru&iuml;des durant la Segona Guerra Mundial i que ara, gr&agrave;cies a la seva posterior ressignificaci&oacute;, serveixen per al postureig de turistes i locals. La zona, coneguda pel seu valor paisatg&iacute;stic, podria veure&rsquo;s afectada per una modificaci&oacute; legislativa promoguda pel Govern del PP, que obre la porta a intensificar els processos de turistificaci&oacute;, aix&iacute; com la febre urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        El PP, que governa en minoria amb suport extern de Vox, ha modificat la Llei 4/2026, coneguda com a Llei &Ograve;mnibus, que debilita el marc jur&iacute;dic ambiental en permetre que les restriccions tur&iacute;stiques i urban&iacute;stiques, abans blindades pel Parlament, ara puguin ser canviades pel Govern sense debat parlamentari. Aquesta llei introdueix una &ldquo;deslegalitzaci&oacute;&rdquo; que permet al Govern modificar la protecci&oacute; d&rsquo;Es Trenc per decret sense passar pel Parlament. Tamb&eacute; reserva un 25% de les places tur&iacute;stiques per a edificis protegits i redueix a nom&eacute;s vint dies el termini de consulta p&uacute;blica per a canvis &ldquo;puntuals&rdquo; en els Plans d&rsquo;Ordenaci&oacute; dels Recursos Naturals (PORN) de tots els parcs. Finalment, obliga a integrar en la planificaci&oacute; ambiental dels espais protegits criteris de serveis de platja estatals menys restrictius.
    </p><p class="article-text">
        Es Trenc &eacute;s un dels punts m&eacute;s ic&ograve;nics, per&ograve; no l&rsquo;&uacute;nic: podrien veure&rsquo;s afectats espais emblem&agrave;tics. A Mallorca, la Serra de Tramuntana; s&rsquo;Albufera; Mondrag&oacute;; la pen&iacute;nsula de Llevant; Sa Dragonera i s&rsquo;Albufereta &ndash;a m&eacute;s del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos&ndash;; en el cas de Menorca, &agrave;rees associades a l&rsquo;espai natural d&rsquo;Es Grau, a m&eacute;s de s&rsquo;Albufera. I, en el cas d&rsquo;Eivissa i Formentera, a m&eacute;s del Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera, Illots de Ponent i es Vedr&agrave; i es Vedranell, dos punts internacionalment coneguts per les seves postes de sol a l&rsquo;estiu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acció del GOB a la platja d’Es Trenc denunciant el col·lapse mediambiental. Imatge d’arxiu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acció del GOB a la platja d’Es Trenc denunciant el col·lapse mediambiental. Imatge d’arxiu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Vedr&agrave;, m&eacute;s que una zona de postureig</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Era des Mataret, conegut tur&iacute;sticament com el Mirador des Vedr&agrave;, &eacute;s un dels fons de postal on centenars de turistes s&rsquo;amunteguen cada posta de sol d&rsquo;estiu per fer-se una selfie i trobar-se amb amics. &Eacute;s, tamb&eacute;, un dels espais escollits per tota classe d&rsquo;arribistes que decideixen fer negocis il&middot;legals, sigui muntant festes i/ o fins i tot venent cerveses i c&ograve;ctels. Aquest enclavament, situat a la zona de Cala d&rsquo;Hort, &eacute;s un dels ecosistemes i paisatges naturals m&eacute;s valuosos de l&rsquo;illa i, potser per aix&ograve;, tamb&eacute; un dels santuaris del postureig i lloc de tota mena de rituals del neomisticisme.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un dels paisatges naturals m&eacute;s importants perqu&egrave; aquest ecosistema, aix&iacute; com els seus illots, formen part de la Xarxa Natura 2000 i compten amb diverses figures de protecci&oacute;. Aquest espai natural tamb&eacute; t&eacute; un valor especial tant per la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/polemico-sacrificio-cabras-conejos-islotes-ibiza-permite-recuperar-fauna-local_1_9890664.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">flora</a> com per la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fauna</a> que l&rsquo;habita, ja que &eacute;s un lloc de nidificaci&oacute; de la baldriga balear o virot (l&rsquo;ocell mar&iacute; m&eacute;s amena&ccedil;at d&rsquo;Europa) i el falc&oacute; de la reina o falc&oacute; mar&iacute;, entre altres esp&egrave;cies de vertebrats com la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/serps-invasores-fins-metres-han-apres-nedar-eivissa-i-arrasen-les-sargantanes-endemiques_1_13222176.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sargantana</a> de les Piti&uuml;ses. Per aix&ograve;, les activitats anteriorment esmentades, i que es desenvolupen al marge de la llei &ndash;festes i venda de cerveses i mojitos&ndash;, suposen un risc tant per a les persones com per al medi ambient. En aquests penya-segats, d&rsquo;altra banda, hi ha hagut accidents en qu&egrave; s&rsquo;han perdut vides humanes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grups de persones gaudeixen de la posta de sol a Cala d’Hort"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grups de persones gaudeixen de la posta de sol a Cala d’Hort                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La llei d'Es Trenc</strong></h2><p class="article-text">
        Per exemplificar aquesta modificaci&oacute; legislativa, les entitats ecologistes com Terraferida, GOB Mallorca o Menys turisme, m&eacute;s vida han posat el focus en Es Trenc (Mallorca), parc natural des del 2017, un espai d&rsquo;alt&iacute;ssim valor ecol&ograve;gic que combina dunes, salines i ecosistemes marins. Es tracta d&rsquo;un arenal de gaireb&eacute; dos quil&ograve;metres de llarg per m&eacute;s de 20 metres d&rsquo;amplada. Forma part de l&rsquo;&Agrave;rea Natural d&rsquo;Especial Inter&egrave;s (ANEI) Es Trenc-Salobrar de Campos, que inclou tamb&eacute; les basses salineres i &eacute;s zona de descans per a m&eacute;s de 170 esp&egrave;cies d&rsquo;aus. Aquest parc natural est&agrave; sense urbanitzar i &eacute;s un dels espais emblem&agrave;tics de la lluita ecologista a l&rsquo;arxip&egrave;lag balear.
    </p><p class="article-text">
        La modificaci&oacute; legislativa afecta de manera m&eacute;s greu Es Trenc, no nom&eacute;s perqu&egrave; sigui un s&iacute;mbol ecol&ograve;gic i paisatg&iacute;stic en si mateix, sin&oacute; perqu&egrave; la Llei &Ograve;mnibus modifica tamb&eacute; la Llei 2/2017, que va declarar parc natural Es Trenc-Salobrar de Campos. La modificaci&oacute; &ndash;explica Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB&ndash; introdueix un canvi de rang normatiu que no tenen altres espais naturals. &ldquo;Aquests altres formen part d&rsquo;una xarxa d&rsquo;espais naturals, per&ograve; no han estat protegits individualment mitjan&ccedil;ant una llei pr&ograve;pia, sin&oacute; que s&rsquo;integren en aquesta xarxa i no disposen d&rsquo;una norma espec&iacute;fica equivalent&rdquo;. &ldquo;I ara, amb aquest canvi de rang normatiu, deixa de tenir una protecci&oacute; mitjan&ccedil;ant llei&rdquo;, assegura. Per tant, argumenta la portaveu ecologista, el perill est&agrave; en el fet que ara Es Trenc disposa d&rsquo;un instrument reglamentari que el Consell de Govern &ldquo;pot modificar sense participaci&oacute; ni debat parlamentari&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Trenc és famós per les seves aigües turqueses i la seva sorra blanca sense urbanitzar. La nova norma del Govern modifica la llei d’aquest parc natural i permet, segons l’entitat ecologista GOB Mallorca, “modificar sense participació ni debat parlamentari” aquest reglament propi</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s turisme en espais protegits</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest sentit, Siquier lamenta que el canvi legislatiu pot permetre, en un futur, m&eacute;s construcci&oacute; &ndash;les edificacions autoritzables estan molt limitades&ndash; i activitats tur&iacute;stiques, aix&iacute; com la instal&middot;laci&oacute; d&rsquo;aparcaments. Entre aquestes activitats, es podrien incrementar el nombre de quioscs, aix&iacute; com m&eacute;s serveis de platja &ndash;hamaques i para-sols&ndash;, sost&eacute; Tona Fuster, portaveu de Terraferida. &Eacute;s a dir, la modificaci&oacute; del PP, en el cas d&rsquo;Es Trenc, elimina el requisit de tramitaci&oacute; parlament&agrave;ria per modificar aquests aspectes clau establerts en la Llei 2/2017, que eleva la consideraci&oacute; del parc com a &Agrave;rea Natural d&rsquo;Especial Inter&egrave;s d&rsquo;Alt Nivell de Protecci&oacute; (AANP).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;objectiu final del Partit Popular &eacute;s precisament debilitar els instruments de protecci&oacute; dels espais naturals protegits, molt especialment els PORN (Plans d&rsquo;Ordenaci&oacute; dels Recursos Naturals), que constitueixen la principal barrera contra noves pressions urban&iacute;stiques, tur&iacute;stiques o econ&ograve;miques&rdquo;, assenyalen les entitats ecologistes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El GOB lamenta que el canvi legislatiu pot permetre, en un futur, més construcció i activitats turístiques, així com la instal·lació d’aparcaments. Entre aquestes activitats, es podrien incrementar el nombre de quioscs, així com més serveis de platja –gandules i para-sols–, sosté una altra entitat, Terraferida</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, ser&agrave; m&eacute;s f&agrave;cil suprimir algunes prohibicions ara vigents per llei, com ara les grans infraestructures de generaci&oacute; d&rsquo;energia, la instal&middot;laci&oacute; de noves l&iacute;nies el&egrave;ctriques a&egrave;ries, la pesca i el marisqueig a les llacunes salobroses, la ca&ccedil;a en r&egrave;gim intensiu, la ca&ccedil;a fora dels vedats amb pla t&egrave;cnic en vigor, als salobrars, a zones humides i al domini p&uacute;blic mar&iacute;tim-terrestre i platges, l&rsquo;extracci&oacute; d&rsquo;aigua del subsol per a &uacute;s industrial, l&rsquo;extracci&oacute; de sorra, els equipaments per a l&rsquo;explotaci&oacute; d&rsquo;aparcaments d&rsquo;&uacute;s p&uacute;blic en &agrave;rees no previstes i qualsevol activitat que suposi &ldquo;una alteraci&oacute; significativa d&rsquo;h&agrave;bitats i esp&egrave;cies al parc, quan aix&iacute; ho determini l&rsquo;instrument de planificaci&oacute; de l&rsquo;espai natural protegit&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tortuga alliberada a Es Trenc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tortuga alliberada a Es Trenc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els possibles impactes sobre Es Trenc tamb&eacute; es podran dur a terme a la resta d&rsquo;espais naturals de l&rsquo;arxip&egrave;lag esmentats, a trav&eacute;s de la modificaci&oacute; del Pla d&rsquo;Ordenaci&oacute; dels Recursos Naturals (PORN). A m&eacute;s, el canvi legislatiu promogut pel Govern de Marga Prohens afecta la <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 5/2005 per a la conservaci&oacute; dels espais de rellev&agrave;ncia ambiental (LECO)</a>. I tamb&eacute; pot modificar, apunta Siquier, les directrius d&rsquo;ordenaci&oacute; territorial.
    </p><p class="article-text">
        Les DOT (Directrius d&rsquo;Ordenaci&oacute; Territorial) estableixen, <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/1999/BOE-A-1999-11707-consolidado.pdf#page=15" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en l&rsquo;article 19</a>, que dins del s&ograve;l r&uacute;stic protegit s&rsquo;inclouen les &Agrave;rees Naturals d&rsquo;Especial Inter&egrave;s d&rsquo;Alt Nivell de Protecci&oacute; (AANP), aix&iacute; com els parcs, les reserves naturals i els monuments naturals declarats a l&rsquo;arxip&egrave;lag balear, aix&iacute; com les &Agrave;rees Naturals d&rsquo;Especial Inter&egrave;s (ANEI); les &Agrave;rees Rurals d&rsquo;Inter&egrave;s Paisatg&iacute;stic (ARIP); les &Agrave;rees de Prevenci&oacute; de Riscs (APR) i les &Agrave;rees de Protecci&oacute; Territorial (APT).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El que es planteja ara &eacute;s que aquesta modificaci&oacute; de l&rsquo;article 19 de les DOT s&rsquo;articula juntament amb la nova Llei Agr&agrave;ria de les Illes Balears aprovada l&rsquo;octubre de 2025. Ambdues normes interactuen i provoquen un canvi en la classificaci&oacute; d&rsquo;aquests espais dins la matriu d&rsquo;ordenaci&oacute; del s&ograve;l r&uacute;stic&rdquo;, assegura Siquier. A la pr&agrave;ctica, aix&ograve; suposa que en molts d&rsquo;aquests espais, en integrar-se en la llei agr&agrave;ria balear, es podran impulsar &ldquo;activitats complement&agrave;ries vinculades al sector primari, com agroturismes, turisme rural o allotjaments associats a explotacions agr&agrave;ries&rdquo;. Com a resultat, activitats que fins ara estaven prohibides o molt restringides passen a estar permeses o condicionades de manera m&eacute;s flexible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En molts d’aquests espais, en integrar-se en la llei agrària balear, es podran impulsar “activitats complementàries vinculades al sector primari, com agroturismes, turisme rural o allotjaments associats a explotacions agràries”. Com a resultat, activitats que fins ara estaven prohibides o molt restringides passen a estar permeses o condicionades de manera més flexible</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La desprotecci&oacute; no &eacute;s autom&agrave;tica</strong></h2><p class="article-text">
        La modificaci&oacute; legal promoguda pel Govern de Prohens no desprotegeix autom&agrave;ticament els espais naturals protegits de l&rsquo;arxip&egrave;lag balear. &Eacute;s una modificaci&oacute; legal que dona m&eacute;s poder a l&rsquo;Executiu, que no haur&agrave; de passar pel tr&agrave;mit parlamentari, cosa que implica pactar mesures amb la resta de partits, siguin socis o de l&rsquo;oposici&oacute;. Aquestes modificacions, sostenen les entitats ecologistes, s&rsquo;han d&rsquo;entendre &ldquo;com un moviment dins d&rsquo;una estrat&egrave;gia de m&eacute;s llarg recorregut, pensada per desplegar-se al llarg dels pr&ograve;xims anys i, molt probablement, durant la pr&ograve;xima legislatura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Els espais naturals protegits estan regulats per diferents instruments, entre ells el PORN. En el cas del Parc Natural d&rsquo;Es Trenc-Salobrar de Campos, aquestes limitacions s&oacute;n molt estrictes &ndash;un parc natural t&eacute; el m&agrave;xim nivell de protecci&oacute;&ndash; i impedeixen, per exemple, qualsevol increment de places tur&iacute;stiques. Aquest instrument d&rsquo;ordenaci&oacute; est&agrave; condicionat per la llei balear per a la conservaci&oacute; dels espais de rellev&agrave;ncia ambiental, aix&iacute; com per les DOT. Per tant, el pla d&rsquo;ordenaci&oacute; dels recursos naturals no pot autoritzar &ldquo;activitats que contradiguin aquestes limitacions&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per reduir substancialment la protecci&oacute; de qu&egrave; actualment gaudeixen aquests espais naturals, a m&eacute;s de modificar els plans d&rsquo;ordenaci&oacute; dels recursos naturals, caldria modificar tamb&eacute; les DOT, que continuen representant &ldquo;una de les principals garanties de preservaci&oacute; del territori&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la platja d’Es Trenc a Mallorca, a la seva zona naturista, amb diversos iots fondejats al fons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la platja d’Es Trenc a Mallorca, a la seva zona naturista, amb diversos iots fondejats al fons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la l&iacute;nia de la pol&iacute;tica que est&agrave; executant el Govern de Prohens pel que fa a la reducci&oacute; de la burocr&agrave;cia a l&rsquo;administraci&oacute; p&uacute;blica, la Llei &Ograve;mnibus modifica la LECO simplificant els procediments i complicant la participaci&oacute; p&uacute;blica i pol&iacute;tica en els tr&agrave;mits de regulaci&oacute; dels espais protegits. Per exemple, en el cas de la tramitaci&oacute; dels Plans d&rsquo;Ordenaci&oacute; dels Recursos Naturals (PORN), es redueix a nom&eacute;s vint dies el termini de consulta si les modificacions es consideren &ldquo;puntuals&rdquo;. &Eacute;s una consideraci&oacute;, critiquen les entitats ecologistes consultades, &ldquo;molt &agrave;mplia&rdquo;, ja que inclou totes aquelles que &ldquo;no alterin de forma substancial els objectius, l&rsquo;estructura territorial o la zonificaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Els ecologistes observen que la desprotecci&oacute; territorial futura es pot desplegar en dues fases. La primera, mitjan&ccedil;ant l&rsquo;eliminaci&oacute; o flexibilitzaci&oacute; de les limitacions establertes en els diferents instruments normatius; la regulaci&oacute; dels serveis de platja o, en el cas espec&iacute;fic d&rsquo;Es Trenc, les limitacions recollides a la llei que declara la zona com a parc natural. Una part d&rsquo;aquest proc&eacute;s ja s&rsquo;ha materialitzat amb les &uacute;ltimes modificacions normatives, mentre que l&rsquo;aprovaci&oacute; de la nova llei agr&agrave;ria balear pot completar la desprotecci&oacute;, segons els ecologistes. D&rsquo;altra banda, mitjan&ccedil;ant la futura modificaci&oacute; dels PORN, amb l&rsquo;objectiu de &ldquo;reduir o eliminar les limitacions actualment vigents i adaptar-los a un nou marc normatiu m&eacute;s permissiu per a determinats usos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per aquests motius, les organitzacions han convocat una concentraci&oacute; el diumenge 5 de juliol, a partir de les 10 del mat&iacute;, davant de s&rsquo;Arenal de sa R&agrave;pita, sota el lema &ldquo;Es Trenc NO es toca&rdquo;. &ldquo;La defensa d&rsquo;Es Trenc &eacute;s avui tamb&eacute; la defensa de tots els espais naturals protegits. El que est&agrave; en joc no &eacute;s &uacute;nicament el futur d&rsquo;un paratge emblem&agrave;tic, sin&oacute; la preservaci&oacute; del model de protecci&oacute; ambiental que la societat ha constru&iuml;t durant d&egrave;cades&rdquo;, assenyalen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les organitzacions ecologistes han convocat una concentració el diumenge 5 de juliol, a partir de les 10 del matí, davant de s’Arenal de sa Ràpita, sota el lema “Es Trenc NO es toca”</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Govern ho nega</strong></h2><p class="article-text">
        El Govern de Marga Prohens, en canvi, afirma que la manifestaci&oacute; convocada est&agrave; &ldquo;basada en mentides&rdquo; i assegura que el parc natural no quedar&agrave; desprotegit. La presidenta del Govern va matisar davant els mitjans de comunicaci&oacute; que l&rsquo;&uacute;nica modificaci&oacute; realitzada a trav&eacute;s de la Llei &Ograve;mnibus &eacute;s la manera en qu&egrave; es podria modificar l&rsquo;ordenaci&oacute; del parc natural. La hip&ograve;tesi en qu&egrave; es convoca la concentraci&oacute;, sost&eacute; Prohens, no es produeix ni es produir&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Diuen voler salvar es Trenc com si estigu&eacute;s en perill, per&ograve; vull ser molt clara: es Trenc est&agrave;, ha estat i continuar&agrave; estant protegit sota aquest Govern&rdquo;, va manifestar. La presidenta va afegir que, com passa en altres zones protegides, es podran fer modificacions per la via del decret, per la qual cosa no ser&agrave; necess&agrave;ria una llei que passi pel Parlament, que &eacute;s exactament el que critiquen les entitats ecologistes que han convocat la concentraci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Amb aix&ograve; no hi ha m&eacute;s desprotecci&oacute; d&rsquo;es Trenc, perqu&egrave; si no estarien desprotegits tots els parcs naturals. No est&agrave; sobre la taula del Govern modificar els plans d&rsquo;ordenaci&oacute;, per&ograve; era una anomalia que si hi hagu&eacute;s d&rsquo;haver una futura modificaci&oacute; s&rsquo;hagu&eacute;s de fer per llei i no per decret, com passa a la resta&rdquo;, va argumentar Prohens. La presidenta va considerar, en canvi, que la manifestaci&oacute; es convoca per la necessitat d&rsquo;algunes entitats i partits pol&iacute;tics de &ldquo;fer oposici&oacute; al Govern&rdquo; del PP. &ldquo;Estic segura que poden trobar millors maneres de fer oposici&oacute; sense haver de rec&oacute;rrer a mentides i a possibles que no es produiran mai&rdquo;, va reiterar i va afegir que, malgrat que respecta les cr&iacute;tiques i mobilitzacions ciutadanes, lamenta que s&rsquo;hagin d&rsquo;utilitzar, a parer seu, &ldquo;mentides que el temps posar&agrave; al seu lloc, perqu&egrave; aquesta desprotecci&oacute; &eacute;s totalment falsa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, Joan Simonet, conseller d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha explicat que &ldquo;es Trenc &eacute;s una de les nostres joies, igual que els altres dos espais protegits que tenim a les Illes Balears&rdquo;. &ldquo;No hi ha cap intenci&oacute; de desprotegir ni un metre quadrat&rdquo;, ha afegit. Simonet ha reiterat, com Prohens, que nom&eacute;s s&rsquo;ha modificat el sistema de gesti&oacute; per equiparar-lo a la resta de parcs naturals de les Illes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/trenc-i-vedra-les-zones-paradisiaques-plenes-turistes-tenen-menys-regulacio-per-culpa-d-llei-pp_1_13337108.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 28 Jun 2026 08:41:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="271434" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="271434" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Es Trenc i Es Vedrà, les zones paradisíaques plenes de turistes que tenen menys regulació per culpa d’una llei del PP]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Mallorca,Menorca,Medio ambiente,Urbanismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Es Trenc y Es Vedrà, las zonas paradisíacas llenas de turistas que cuentan con menos regulación por culpa de una ley del PP]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/trenc-vedra-zonas-paradisiacas-llenas-turistas-cuentan-regulacion-culpa-ley-pp_1_13336625.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Es Trenc y Es Vedrà, las zonas paradisíacas llenas de turistas que cuentan con menos regulación por culpa de una ley del PP"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Govern balear ha modificado diferentes normativas medioambientales a través de la Ley Ómnibus, que reduce poder al Parlament para proteger los parques naturales de las islas, lo cual podría aumentar los negocios en estas zonas</p><p class="subtitle">Fiestas ilegales y colas por un selfie en la zona protegida de Ibiza más popular: “La gente vende mojitos y tira vasos al suelo”</p></div><p class="article-text">
        Las aguas turquesas de arena blanca de Es Trenc, una de las playas m&aacute;s emblem&aacute;ticas de Mallorca, acogen cada verano a miles de turistas deseosos de hacerse una fotograf&iacute;a para el recuerdo. Los versos del poeta Miquel Costa i Llobera ('Oh, dol&ccedil; moment; oh, glop d'eternitat!' o 'Oh, parad&iacute;s; Oh, dol&ccedil; estatge de bellesa i pau') embellecen los nidos de ametralladora repartidos por todo el litoral: un conjunto de infraestructuras defensivas de color blanco que fueron construidas durante la II Guerra Mundial y que ahora, gracias a su posterior resignificaci&oacute;n, sirven para el postureo de turistas y locales. La zona, conocida por su valor paisaj&iacute;stico, podr&iacute;a verse afectada por una modificaci&oacute;n legislativa promovida por el Govern del PP, que abre las puertas a intensificar los procesos de turistificaci&oacute;n, as&iacute; como a la fiebre urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        El PP, que gobierna en minor&iacute;a con apoyo externo de Vox, ha modificado la Ley 4/2026, conocida como Ley &Oacute;mnibus, que debilita el marco jur&iacute;dico ambiental al permitir que restricciones tur&iacute;sticas y urban&iacute;sticas, antes blindadas por el Parlament, ahora puedan ser cambiadas por el Govern sin debate parlamentario. Esta ley introduce una &ldquo;deslegalizaci&oacute;n&rdquo; que permite al Govern modificar la protecci&oacute;n de Es Trenc por decreto sin pasar por el Parlament. Tambi&eacute;n reserva un 25% de las plazas tur&iacute;sticas para edificios protegidos y reduce a solo 20 d&iacute;as el plazo de consulta p&uacute;blica para cambios &ldquo;puntuales&rdquo; en los Planes de Ordenaci&oacute;n de Recursos Naturales (PORN) de todos los parques. Finalmente, obliga a integrar en la planificaci&oacute;n ambiental de los espacios protegidos criterios de servicios de playa estatales menos restrictivos.
    </p><p class="article-text">
        Es Trenc es uno de los puntos m&aacute;s ic&oacute;nicos, pero no el &uacute;nico: podr&iacute;an verse afectados espacios emblem&aacute;ticos. En Mallorca, la Serra de Tramuntana; s&rsquo;Albufera; Mondrag&oacute;; Pen&iacute;nsula de Llevant; Sa Dragonera y s&rsquo;Albufereta &ndash;adem&aacute;s del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos&ndash;; en el caso de Menorca, &aacute;reas asociadas al espacio natural de Es Grau, adem&aacute;s de s&rsquo;Albufera. Y, en el caso de Eivissa y Formentera, adem&aacute;s del Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa y Formentera, Illots de Ponent y es Vedr&agrave; y es Vedranell, dos puntos internacionalmente conocidos por sus puestas de sol en verano.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fd3ec768-6730-4c31-b01c-63198bb6e6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acción del GOB en la playa de Es Trenc denunciando el colapso medioambiental. Imagen de archivo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acción del GOB en la playa de Es Trenc denunciando el colapso medioambiental. Imagen de archivo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Es Vedr&agrave;, m&aacute;s que una zona de postureo</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Era des Mataret, conocido tur&iacute;sticamente como el Mirador des Vedr&agrave;, es uno de los fondos de postal donde cientos de turistas se agolpan en cada puesta de sol de verano para hacerse una <em>selfie</em> y juntarse con amigos. Es, tambi&eacute;n, uno de los espacios escogidos por todo tipo de arribistas que deciden hacer negocios ilegales, ya sea montando fiestas y/o incluso vendiendo cervezas y cocktails. Este enclave, situado en la zona de Cala d&rsquo;Hort, es uno de los ecosistemas y paisajes naturales m&aacute;s valiosos de la isla y, tal vez por eso, tambi&eacute;n uno de los santuarios del postureo y lugar de todo tipo de rituales del neomisticismo.
    </p><p class="article-text">
        Es uno de los paisajes naturales m&aacute;s importantes porque este ecosistema, as&iacute; como sus islotes, forman parte de la Red Natura 2000 y cuentan con varias figuras de protecci&oacute;n. Este espacio natural tambi&eacute;n tiene un valor especial tanto por la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/polemico-sacrificio-cabras-conejos-islotes-ibiza-permite-recuperar-fauna-local_1_9890664.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">flora</a> como por la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fauna</a> que lo habita, ya que es un lugar de nidificaci&oacute;n para la pardela balear o <em>virot </em>(el ave marina m&aacute;s amenazada de Europa) y el halc&oacute;n de Eleonora o <em>falc&oacute; mar&iacute;</em>, entre otras especies de vertebrados como la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/serpientes-invasoras-metros-han-aprendido-nadar-ibiza-arrasan-lagartijas-endemicas_1_13221594.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">lagartija</a> de las Piti&uuml;ses. Por eso, las actividades anteriormente mencionadas, y que se desarrollan al margen de la ley &ndash;fiestas y venta de cervezas y mojitos&ndash;, suponen un riesgo tanto para las personas como para el medio ambiente. En estos acantilados, por otro lado, ha habido accidentes en los que se han perdido vidas humanas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ee84b842-634f-435b-ab1c-dad0f896794a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grupos de personas disfrutan del atardecer en la Cala d&#039;Hort."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grupos de personas disfrutan del atardecer en la Cala d&#039;Hort.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La ley de Es Trenc</strong></h2><p class="article-text">
        Para ejemplificar esta modificaci&oacute;n legislativa, las entidades ecologistas como Terraferida, GOB Mallorca o Menys turisme, m&eacute;s vida han puesto el foco en Es Trenc (Mallorca), parque natural desde 2017, un espacio de alt&iacute;simo valor ecol&oacute;gico que combina dunas, salinas y ecosistemas marinos. Se trata de un arenal de casi dos kil&oacute;metros de largo por m&aacute;s de 20 metros de ancho. Forma parte del &Aacute;rea Natural de Especial Inter&eacute;s (ANEI) Es Trenc-Salobrar de Campos, que incluye tambi&eacute;n las balsas salineras y es zona de descanso para m&aacute;s de 170 especies de aves. Este parque natural est&aacute; sin urbanizar y es uno de los espacios emblem&aacute;ticos de la lucha ecologista en el archipi&eacute;lago balear.
    </p><p class="article-text">
        La modificaci&oacute;n legislativa afecta de manera m&aacute;s grave a Es Trenc, no solamente porque sea un s&iacute;mbolo ecol&oacute;gico y paisaj&iacute;stico en s&iacute; mismo, sino porque la Ley &Oacute;mnibus modifica tambi&eacute;n la Ley 2/2017, que declar&oacute; parque natural Es Trenc-Salobrar de Campos. La modificaci&oacute;n &ndash;explica Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB&ndash; introduce un cambio de rango normativo que no tienen otros espacios naturales. &ldquo;Estos otros forman parte de una red de espacios naturales pero no han sido protegidos individualmente mediante una ley propia, sino que se integran en esa red y no disponen de una norma espec&iacute;fica equivalente&rdquo;. &ldquo;Y ahora, con este cambio de rango normativo, deja de tener una protecci&oacute;n mediante ley&rdquo;, asegura. Por tanto, argumenta la portavoz ecologista, el peligro est&aacute; en que ahora Es Trenc dispone de un instrumento reglamentario que el Consell de Govern &ldquo;puede modificar sin participaci&oacute;n ni debate parlamentario&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es Trenc es famoso por sus aguas turquesas y arena blanca sin urbanizar. La nueva norma del Govern modifica la ley de este parque natural y permite, según la entidad ecologista GOB Mallorca, &#039;modificar sin participación ni debate parlamentario&#039; este reglamento propio</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s turismo en espacios protegidos</strong></h2><p class="article-text">
        En este sentido, Siquier lamenta que el cambio legislativo puede permitir, en un futuro, m&aacute;s construcci&oacute;n &ndash;las edificaciones autorizables est&aacute;n muy limitadas&ndash; y actividades tur&iacute;sticas, as&iacute; como la instalaci&oacute;n de aparcamientos. Entre estas actividades, se podr&iacute;an incrementar el n&uacute;mero de chiringuitos, as&iacute; como m&aacute;s servicios de playas &ndash;hamacas y sombrillas&ndash;, sostiene Tona Fuster, portavoz de Terraferida. Es decir, la modificaci&oacute;n del PP, en el caso de Es Trenc, elimina el requisito de tramitaci&oacute;n parlamentaria para modificar estos aspectos clave establecidos en la Ley 2/2017, que eleva la consideraci&oacute;n del parque como &Aacute;rea Natural de Especial Inter&eacute;s de Alto Nivel de Protecci&oacute;n (AANP).&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El objetivo final del Partido Popular es precisamente debilitar los instrumentos de protecci&oacute;n de los espacios naturales protegidos, muy especialmente los PORN (Planes de Ordenaci&oacute;n de los Recursos Naturales), que constituyen la principal barrera frente a nuevas presiones urban&iacute;sticas, tur&iacute;sticas o econ&oacute;micas&rdquo;, se&ntilde;alan las entidades ecologistas.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El GOB lamenta que el cambio legislativo puede permitir, en un futuro, más construcción y actividades turísticas, así como la instalación de aparcamientos. Entre estas actividades, se podrían incrementar el número de chiringuitos, así como más servicios de playas –hamacas y sombrillas–, sostiene otra entidad, Terraferida</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Asimismo, ser&aacute; m&aacute;s f&aacute;cil suprimir algunas prohibiciones ahora vigentes por ley, como las grandes infraestructuras de generaci&oacute;n de energ&iacute;a, la instalaci&oacute;n de nuevas l&iacute;neas el&eacute;ctricas a&eacute;reas, la pesca y el marisqueo en las lagunas salobres, la caza en r&eacute;gimen intensivo, la caza fuera de los cotos con plan t&eacute;cnico en vigor, en los saladares, en zonas h&uacute;medas y en el dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre y playas, la extracci&oacute;n de agua del subsuelo para uso industrial, la extracci&oacute;n de arena, los equipamientos para la explotaci&oacute;n de aparcamientos de uso p&uacute;blico en &aacute;reas no previstas y cualquier actividad que suponga &ldquo;una alteraci&oacute;n significativa de h&aacute;bitats y especies en el parque, cuando as&iacute; lo determine el instrumento de planificaci&oacute;n del espacio natural protegido&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f3fb3257-d3d7-4862-98f6-27b26fa2b288_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tortuga liberada en Es Trenc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tortuga liberada en Es Trenc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los posibles impactos sobre Es Trenc se podr&aacute;n llevar a cabo tambi&eacute;n en el resto de espacios naturales del archipi&eacute;lago mencionados, a trav&eacute;s de la modificaci&oacute;n del Plan de Ordenaci&oacute;n de Recursos Naturales (PORN). Adem&aacute;s, el cambio legislativo promovido por el Govern de Marga Prohens afecta a la <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 5/2005 para la conservaci&oacute;n de los espacios de relevancia ambiental (LECO)</a>. Y tambi&eacute;n puede modificar, apunta Siquier, las directrices de ordenaci&oacute;n territorial.
    </p><p class="article-text">
        Las DOT (Directrices de Ordenaci&oacute;n Territorial) establecen, <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/1999/BOE-A-1999-11707-consolidado.pdf#page=15" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en su art&iacute;culo 19</a>, que dentro del suelo r&uacute;stico protegido se incluyen las &Aacute;reas Naturales de Especial Inter&eacute;s de Alto Nivel de Protecci&oacute;n (AANP), as&iacute; como los parques, las reservas naturales y los monumentos naturales declarados en el archipi&eacute;lago balear, as&iacute; como las &aacute;reas naturales de especial inter&eacute;s (ANEI); las &aacute;reas rurales de inter&eacute;s paisaj&iacute;stico (ARIP); las &aacute;reas de prevenci&oacute;n de riesgos (APR) y las &aacute;reas de protecci&oacute;n territorial (APT).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lo que se plantea ahora es que esta modificaci&oacute;n del art&iacute;culo 19 de las DOT se articula junto con la nueva Ley Agraria de las Illes Balears aprobada en octubre de 2025. Ambas normas interact&uacute;an y provocan un cambio en la clasificaci&oacute;n de estos espacios dentro de la matriz de ordenaci&oacute;n del suelo r&uacute;stico&rdquo;, asegura Siquier. En la pr&aacute;ctica, esto supone que en muchos de estos espacios, al integrarse en la ley agraria balear, podr&aacute;n impulsarse &ldquo;actividades complementarias vinculadas al sector primario, como agroturismos, agroestancias, turismo rural o alojamientos asociados a explotaciones agrarias&rdquo;. Como resultado, actividades que hasta ahora estaban prohibidas o muy restringidas pasan a estar permitidas o condicionadas de forma m&aacute;s flexible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En muchos de estos espacios, al integrarse en la ley agraria balear, podrán impulsarse &#039;actividades complementarias vinculadas al sector primario, como agroturismos, agroestancias, turismo rural o alojamientos asociados a explotaciones agrarias&#039;. Como resultado, actividades que hasta ahora estaban prohibidas o muy restringidas pasan a estar permitidas o condicionadas de forma más flexible</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La desprotecci&oacute;n no es autom&aacute;tica</strong></h2><p class="article-text">
        La modificaci&oacute;n legal promovida por el Govern de Prohens no desprotege autom&aacute;ticamente los espacios naturales protegidos del archipi&eacute;lago balear. Es una modificaci&oacute;n legal que da m&aacute;s poder al Ejecutivo, que no tendr&aacute; que pasar por el tr&aacute;mite parlamentario, lo que implica pactar medidas con el resto de los partidos, ya sean socios o de la oposici&oacute;n. Estas modificaciones, sostienen las entidades ecologistas, se tienen que entender &ldquo;como un movimiento dentro de una estrategia de m&aacute;s largo recorrido, pensada para desplegarse a lo largo de los pr&oacute;ximos a&ntilde;os y, muy probablemente, durante la pr&oacute;xima legislatura&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los espacios naturales protegidos est&aacute;n regulados por diferentes instrumentos, entre ellos, el PORN. En el caso del Parc Natural d&rsquo;Es Trenc-Salobrar de Campos, estas limitaciones son muy estrictas &ndash;un parque natural tiene el m&aacute;ximo nivel de protecci&oacute;n&ndash; e impiden, por ejemplo, cualquier incremento de plazas tur&iacute;sticas. Este instrumento de ordenaci&oacute;n est&aacute; condicionado por la ley balear para la conservaci&oacute;n de los espacios de relevancia ambiental, as&iacute; como por las DOT. Por tanto, el plan de ordenaci&oacute;n de los recursos naturales no puede autorizar &ldquo;actividades que contradigan estas limitaciones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para rebajar sustancialmente la protecci&oacute;n de la que actualmente gozan estos espacios naturales, adem&aacute;s de modificar los planes de ordenaci&oacute;n de los recursos naturales, habr&iacute;a que modificar tambi&eacute;n las DOT, que siguen representando &ldquo;una de las principales garant&iacute;as de preservaci&oacute;n del territorio&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d61634f4-189f-42d3-b0b8-5b9a124a52c4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de la playa de Es Trenc en Mallorca, en su zona naturista, con varios yates atracados al fondo."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de la playa de Es Trenc en Mallorca, en su zona naturista, con varios yates atracados al fondo.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En la l&iacute;nea de la pol&iacute;tica que est&aacute; ejecutando el Govern de Prohens en cuanto a la reducci&oacute;n de la burocracia en la administraci&oacute;n p&uacute;blica, la Ley &Oacute;mnibus modifica la LECO simplificando los procedimientos y complicando la participaci&oacute;n p&uacute;blica y pol&iacute;tica en los tr&aacute;mites de regulaci&oacute;n de los espacios protegidos. Por ejemplo, en el caso de la tramitaci&oacute;n de los planes de ordenaci&oacute;n de los recursos naturales (PORN), se reduce a solo 20 d&iacute;as el plazo de consulta si las modificaciones se consideran &ldquo;puntuales&rdquo;. Es una consideraci&oacute;n, critican las entidades ecologistas consultadas, &ldquo;muy amplia&rdquo; ya que incluye todas aquellas que &ldquo;no alteren de forma sustancial los objetivos, la estructura territorial o la zonificaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los ecologistas observan que la desprotecci&oacute;n territorial futura se puede desplegar en dos fases. La primera, mediante la eliminaci&oacute;n o flexibilizaci&oacute;n de las limitaciones establecidas en los diferentes instrumentos normativos; la regulaci&oacute;n de los servicios de playa o, en el caso espec&iacute;fico de Es Trenc, las limitaciones recogidas en la ley que declara la zona como parque natural. Una parte de este proceso ya se ha materializado con las &uacute;ltimas modificaciones normativas, mientras la aprobaci&oacute;n de la nueva ley agraria balear puede completar la desprotecci&oacute;n, seg&uacute;n los ecologistas. Por otro lado, mediante la futura modificaci&oacute;n de los PORN, con el objetivo de &ldquo;reducir o eliminar las limitaciones actualmente vigentes y adaptarlos a un nuevo marco normativo m&aacute;s permisivo para determinados usos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por estos motivos, las organizaciones han convocado una concentraci&oacute;n el domingo 5 de julio, a partir de las 10 de la ma&ntilde;ana, frente a s&rsquo;Arenal de sa R&agrave;pita, bajo el lema &ldquo;Es Trenc NO es toca&rdquo;. &ldquo;La defensa de Es Trenc es hoy tambi&eacute;n la defensa de todos los espacios naturales protegidos. Lo que est&aacute; en juego no es &uacute;nicamente el futuro de un paraje emblem&aacute;tico, sino la preservaci&oacute;n del modelo de protecci&oacute;n ambiental que la sociedad ha construido durante d&eacute;cadas&rdquo;, se&ntilde;alan.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las organizaciones ecologistas han convocado una concentración el domingo 5 de julio, a partir de las 10 de la mañana, frente a s’Arenal de sa Ràpita, bajo el lema &#039;Es Trenc NO es toca&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El Govern lo niega</strong></h2><p class="article-text">
        El Ejecutivo de Marga Prohens, en cambio, afirma que la manifestaci&oacute;n convocada est&aacute; &ldquo;basada en mentiras&rdquo; y asegura que el parque natural no quedar&aacute; desprotegido. La presidenta del Govern matizo ante los medios de comunicaci&oacute;n que la &uacute;nica modificaci&oacute;n realizada a trav&eacute;s de la Ley &Oacute;mnibus es la forma en la que se podr&iacute;a modificar la ordenaci&oacute;n del parque natural. La hip&oacute;tesis en la que se convoca la concentraci&oacute;n, sostiene Prohens, no ocurre ni ocurrir&aacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Dicen querer salvar es Trenc como si estuviese en peligro, pero quiero ser muy clara: es Trenc est&aacute;, ha estado y continuar&aacute; estando protegido bajo este Govern&rdquo;, manifiest&oacute;. La presidenta a&ntilde;adi&oacute; que, como sucede en otras zonas protegidas, se podr&aacute;n hacer modificaciones por la v&iacute;a del decreto, por lo que no ser&aacute; necesaria una ley que pase por el Parlament, que es exactamente lo que critican las entidades ecologistas que han convocado la concentraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Con esto no hay m&aacute;s desprotecci&oacute;n de es Trenc, porque sino estar&iacute;an desprotegidos todos los parques naturales. No est&aacute; sobre la mesa del Govern modificar los planes de ordenaci&oacute;n, pero era una anomal&iacute;a que si tuviese que haber una futura modificaci&oacute;n tuviese que hacerse por ley y no por decreto, como pasa en el resto&rdquo;, argument&oacute; Prohens. La presidenta consider&oacute;, en cambio, que la manifestaci&oacute;n se convoca por la necesidad de algunas entidades y partidos pol&iacute;ticos de &ldquo;hacer oposici&oacute;n al Govern&rdquo; del PP.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Estoy segura de que pueden encontrar mejores maneras de hacer oposici&oacute;n sin tener que recurrir a mentiras y a posibles que no se dar&aacute;n nunca&rdquo;, reiter&oacute; y a&ntilde;adi&oacute; que, pese a que respeta las cr&iacute;ticas y movilizaciones ciudadanas, lamenta que se tengan que utilizar, a su juicio, &ldquo;mentiras que el tiempo pondr&aacute; en su lugar, porque esta desprotecci&oacute;n es totalmente falsa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, Joan Simonet, conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural, ha explicado que &ldquo;es Trenc es una de nuestras joyas, igual que los otros dos espacios protegidos que tenemos en las Balears&rdquo;. &ldquo;No hay ninguna intenci&oacute;n de desproteger ni un metro cuadrado&rdquo;, ha a&ntilde;adido. Simonet ha reiterado, como Prohens, que solo se ha modificado el sistema de gesti&oacute;n para equipararlo al resto de parques naturales de las Islas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/trenc-vedra-zonas-paradisiacas-llenas-turistas-cuentan-regulacion-culpa-ley-pp_1_13336625.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Jun 2026 20:28:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="271434" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="271434" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Es Trenc y Es Vedrà, las zonas paradisíacas llenas de turistas que cuentan con menos regulación por culpa de una ley del PP]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/54095017-3489-4320-9aaa-234817cf9ddf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Mallorca,Menorca,Medio ambiente,Urbanismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El queso menorquín que se reconoce por su forma cuadrada y sus bordes redondeados]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/consumoclaro/queso-menorquin-reconoce-forma-cuadrada-bordes-redondeados-pm_1_13333977.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/52fa4e5b-0802-46a8-94b7-561945991f27_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146136.jpg" width="1009" height="568" alt="El queso menorquín que se reconoce por su forma cuadrada y sus bordes redondeados"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El viento, la humedad y el clima de la isla contribuyen a crear uno de los productos más representativos de la gastronomía balear</p><p class="subtitle">Que no te la den con queso: los cinco quesos que debes probar si viajas por España</p></div><p class="article-text">
        Hay alimentos que pueden reconocerse con solo ver su silueta. El&nbsp;<strong>Queso Mah&oacute;n-Menorca</strong>&nbsp;pertenece a ese reducido grupo. Mientras la mayor&iacute;a de quesos tradicionales espa&ntilde;oles presentan formas cil&iacute;ndricas o redondeadas, este producto destaca por su caracter&iacute;stica forma cuadrada o, m&aacute;s exactamente, paralelepip&eacute;dica, con las aristas suavemente redondeadas.&nbsp;<strong>Su aspecto es tan singular como su sabor, profundamente ligado al paisaje, al clima y a la tradici&oacute;n ganadera de Menorca.</strong>&nbsp;No es casualidad que se haya convertido en uno de los <a href="https://www.eldiario.es/viajes/no-ensaimada-sobrasada-plato-tipico-baleares-pm_1_12606334.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s&iacute;mbolos gastron&oacute;micos m&aacute;s importantes de la isla</a> y en uno de los&nbsp;<strong>quesos espa&ntilde;oles</strong>&nbsp;con mayor reconocimiento dentro y fuera del pa&iacute;s.
    </p><h2 class="article-text">El queso de Menorca con una forma inconfundible</h2><p class="article-text">
        El&nbsp;<strong>Queso Mah&oacute;n-Menorca</strong>&nbsp;cuenta con Denominaci&oacute;n de Origen Protegida y &uacute;nicamente puede elaborarse siguiendo unas condiciones muy concretas establecidas en su reglamento. La materia prima procede exclusivamente de leche de vaca producida en Menorca y el proceso mantiene una tradici&oacute;n transmitida durante siglos por los ganaderos de la isla.&nbsp;<strong>Cada pieza refleja no solo un m&eacute;todo de elaboraci&oacute;n, sino tambi&eacute;n la influencia del territorio donde nace.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n cuenta <a href="https://quesomahonmenorca.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la propia web del Queso Mah&oacute;n</a>, &ldquo;los Quesos Mah&oacute;n-Menorca D.O.P. son quesos de pasta prensada, de forma paralelepip&eacute;dica, con cantos y aristas redondeados, que poseen el sabor natural de nuestra isla, declarada Reserva de la Biosfera por la UNESCO&rdquo;. Esa descripci&oacute;n resume perfectamente la personalidad de este producto. El viento constante, la humedad marina y la luminosidad caracter&iacute;stica de Menorca participan en su maduraci&oacute;n y ayudan a desarrollar un sabor intenso que resulta muy dif&iacute;cil de reproducir fuera de la isla.&nbsp;<strong>El entorno natural forma parte del propio proceso de elaboraci&oacute;n y explica buena parte de su personalidad gastron&oacute;mica.</strong>
    </p><blockquote class="tiktok-embed" data-video-id="7539243035561856289"><section></section></blockquote><script async src="https://www.tiktok.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Dentro de la Denominaci&oacute;n de Origen existen adem&aacute;s dos variedades principales. El&nbsp;<strong>queso Mah&oacute;n DOP</strong>&nbsp;puede elaborarse con leche sometida a tratamientos de conservaci&oacute;n, como la pasteurizaci&oacute;n, y admite el uso de moldes durante su fabricaci&oacute;n. Por otro lado, el&nbsp;<strong>Queso Mah&oacute;n-Menorca Artesano</strong>&nbsp;se produce exclusivamente con leche cruda de la propia explotaci&oacute;n ganadera y conserva el m&eacute;todo tradicional utilizando el denominado&nbsp;<em>fogasser</em>, una tela que ayuda a darle su caracter&iacute;stica forma.&nbsp;<strong>Ambos siguen compartiendo la misma esencia, aunque presentan matices diferentes tanto en textura como en sabor.</strong>
    </p><h2 class="article-text">Un producto profundamente ligado a la gastronom&iacute;a de Menorca</h2><p class="article-text">
        Hablar del&nbsp;<strong>queso de Menorca</strong>&nbsp;es hablar tambi&eacute;n de la historia de una isla donde la ganader&iacute;a vacuna ha desempe&ntilde;ado un papel fundamental durante generaciones. El clima mediterr&aacute;neo, las praderas favorecidas por la humedad y la tradici&oacute;n agr&iacute;cola han permitido mantener un sistema productivo que contin&uacute;a siendo una de las bases de la econom&iacute;a rural menorquina.&nbsp;<strong>La elaboraci&oacute;n del queso ha pasado de padres a hijos durante siglos, convirti&eacute;ndose en una de las expresiones m&aacute;s representativas del patrimonio gastron&oacute;mico insular.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Su versatilidad explica igualmente buena parte de su &eacute;xito. Dependiendo del grado de maduraci&oacute;n, el&nbsp;<strong>Queso Mah&oacute;n-Menorca</strong>&nbsp;puede disfrutarse solo, acompa&ntilde;ado de pan y embutidos, formando parte de tablas de queso o integrado en numerosas recetas. Los ejemplares m&aacute;s j&oacute;venes presentan una textura m&aacute;s suave y cremosa, mientras que las piezas curadas desarrollan aromas m&aacute;s complejos e intensos que resultan especialmente apreciados entre los amantes de los&nbsp;<strong>quesos espa&ntilde;oles</strong>.&nbsp;<strong>Esa diversidad permite encontrar un Mah&oacute;n-Menorca adecuado pr&aacute;cticamente para cualquier ocasi&oacute;n gastron&oacute;mica.</strong>
    </p><p class="article-text">
        El producto tambi&eacute;n refleja el fuerte v&iacute;nculo entre el territorio y la alimentaci&oacute;n. Menorca fue declarada Reserva de la Biosfera por la UNESCO en 1993, y ese reconocimiento pone en valor la estrecha relaci&oacute;n existente entre la conservaci&oacute;n del medio natural y las actividades tradicionales desarrolladas en la isla.&nbsp;<strong>Cada pieza de queso resume, en cierta medida, el paisaje, el clima y la cultura de una isla donde la producci&oacute;n agroalimentaria contin&uacute;a formando parte de la identidad local.</strong>
    </p><h2 class="article-text">Una receta oficial para disfrutar del queso Mah&oacute;n-Menorca</h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de consumirse solo, el Consejo Regulador propone diferentes preparaciones sencillas que permiten disfrutar de este producto de otra manera. Entre ellas destacan las piruletas de queso, una receta r&aacute;pida que la propia p&aacute;gina oficial recomienda como aperitivo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Seg&uacute;n explica la propia web del Queso Mah&oacute;n, la preparaci&oacute;n consiste en rallar queso Mah&oacute;n-Menorca curado y distribuir peque&ntilde;os montones sobre un papel de horno, colocando previamente un palito de brocheta en cada uno.</strong>Despu&eacute;s se hornean a 180 grados durante aproximadamente cinco minutos, vigilando que no se quemen. El queso se funde y adquiere forma de piruleta. Una vez fuera del horno, basta con dejar reposar unos cinco minutos para que se enfr&iacute;en y adquieran consistencia.
    </p><p class="article-text">
        Los ingredientes, tambi&eacute;n indicados por la propia p&aacute;gina oficial, no pueden ser m&aacute;s sencillos:&nbsp;<strong>queso Mah&oacute;n-Menorca curado y palitos de brocheta de madera.</strong>&nbsp;Precisamente esa simplicidad demuestra que un producto de calidad apenas necesita acompa&ntilde;amientos para convertirse en un aperitivo atractivo y lleno de sabor.&nbsp;<strong>La receta pone todo el protagonismo en el queso y permite apreciar plenamente sus caracter&iacute;sticas organol&eacute;pticas.</strong>
    </p><p class="article-text">
        El&nbsp;<strong>Queso Mah&oacute;n-Menorca</strong>&nbsp;representa mucho m&aacute;s que uno de los productos m&aacute;s conocidos de las Baleares.&nbsp;<strong>Su forma cuadrada con bordes redondeados, su elaboraci&oacute;n tradicional y la influencia del clima menorqu&iacute;n lo convierten en un alimento imposible de separar de la identidad de la isla.</strong>&nbsp;Precisamente esa combinaci&oacute;n de territorio, historia y saber hacer explica que el&nbsp;<strong>queso Mah&oacute;n DOP</strong>&nbsp;siga ocupando un lugar privilegiado dentro de la&nbsp;<strong>gastronom&iacute;a de Menorca</strong>&nbsp;y contin&uacute;e siendo uno de los&nbsp;<strong>quesos espa&ntilde;oles</strong>&nbsp;m&aacute;s reconocidos tanto dentro como fuera de nuestras fronteras.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Adrián Roque]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/consumoclaro/queso-menorquin-reconoce-forma-cuadrada-bordes-redondeados-pm_1_13333977.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 27 Jun 2026 07:30:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/52fa4e5b-0802-46a8-94b7-561945991f27_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146136.jpg" length="257887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/52fa4e5b-0802-46a8-94b7-561945991f27_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146136.jpg" type="image/jpeg" fileSize="257887" width="1009" height="568"/>
      <media:title><![CDATA[El queso menorquín que se reconoce por su forma cuadrada y sus bordes redondeados]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/52fa4e5b-0802-46a8-94b7-561945991f27_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146136.jpg" width="1009" height="568"/>
      <media:keywords><![CDATA[Queso,Islas Baleares,Alimentación,Gastronomía,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La papallona que desafia continents: 7.000 quilòmetres de vol i una escala que ha tenyit de colors els camps de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/papallona-desafia-continents-7-000-quilometres-vol-i-escala-tenyit-colors-els-camps-mallorca_1_13320773.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La papallona que desafia continents: 7.000 quilòmetres de vol i una escala que ha tenyit de colors els camps de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Veïns d’Alcúdia i Pollença han presenciat durant els darrers dies l’abundant presència de la papallona cardera o vanessa dels cards. Aquesta és l’extraordinària travessia que realitza cada primavera la papallona cardera —o vanessa dels cards—, una de les espècies migratòries més sorprenents del planeta</p><p class="subtitle">L'Ikram se salva: la gossa arribada a Eivissa en pastera no serà sacrificada de moment
</p></div><p class="article-text">
        Un viatge de 7.000 quil&ograve;metres des de l&rsquo;&Agrave;frica subsahariana fins al nord d&rsquo;Europa, travessant la Mediterr&agrave;nia i fent escala a les Balears, no est&agrave; a l&rsquo;abast de qualsevol. Molt menys d&rsquo;un petit lepid&ograve;pter que amb prou feines es distingeix a simple vista. Aquesta &eacute;s l&rsquo;extraordin&agrave;ria travessia que realitza cada primavera la papallona cardera &mdash;o vanessa dels cards&mdash;, una de les esp&egrave;cies migrat&ograve;ries m&eacute;s sorprenents del planeta.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho va descobrir fa uns anys un grup liderat per cient&iacute;fics espanyols del Consell Superior d&rsquo;Investigacions Cient&iacute;fiques (CSIC), i aix&iacute; ho estan comprovant aquests dies centenars de ciutadans de Mallorca, Menorca i Eivissa. Al Parc Nacional de Cabrera, de fet, s&rsquo;han arribat a observar concentracions de milers d&rsquo;exemplars en ple tr&agrave;nsit cap al nord d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Les <em>Vanessa cardui</em> passen els mesos c&agrave;lids a Europa i, quan canvia l&rsquo;estaci&oacute;, emprenen el viatge de retorn cap al sud. Aquests dies, en ple recorregut migratori, centenars d&rsquo;exemplars es posen sobre les flors de zones enjardinades i camps de diversos punts de Mallorca, especialment en municipis com Alc&uacute;dia, Fornalutx o S&oacute;ller, en un fenomen que crida l&rsquo;atenci&oacute; de ve&iuml;ns i visitants de l&rsquo;illa, que les han albirades fins i tot mentre navegaven per aig&uuml;es balears.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les ‘Vanessa cardui’ passen els mesos càlids a Europa i, quan canvia l’estació, emprenen el viatge de retorn cap al sud. Aquests dies, en ple recorregut migratori, centenars d’exemplars es posen sobre les flors de jardins i camps de diversos punts de Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DZr3LuGAc8s/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Les imatges dels insectes, que volen en grup, han omplert les xarxes socials, alimentant la curiositat sobre l&rsquo;origen d&rsquo;una pres&egrave;ncia tan abundant. Es tracta d&rsquo;una de les esp&egrave;cies de papallones m&eacute;s esteses del planeta i tamb&eacute; una de les m&eacute;s viatgeres: no hiberna, sin&oacute; que realitza llargues migracions a trav&eacute;s de diverses generacions successives.
    </p><p class="article-text">
        Un dels cient&iacute;fics que va descobrir els llargs vols de la papallona va ser el catal&agrave; Gerard Talavera, que, juntament amb el seu company Roger Vila, va analitzar durant anys el comportament d&rsquo;aquesta esp&egrave;cie. Fa poc, l&rsquo;investigador del CSIC i de l&rsquo;Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona va ser a Cabrera coincidint amb la forta onada migrat&ograve;ria que va experimentar en primera persona: &ldquo;&Eacute;s espectacular el que est&agrave; passant aquests dies&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un exemplar de la papallona dels cards"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un exemplar de la papallona dels cards                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una explosi&oacute; demogr&agrave;fica com aquesta, explica l&rsquo;expert, es produeix quan coincideixen condicions especialment favorables per al creixement de la vegetaci&oacute; i la reproducci&oacute; de l&rsquo;esp&egrave;cie. Enguany, a causa de les abundants pluges primaverals, s&rsquo;ha produ&iuml;t un creixement que &eacute;s el m&eacute;s gran des de 2009. La multitudin&agrave;ria pres&egrave;ncia d&rsquo;aquests insectes no &eacute;s cridanera nom&eacute;s en zones d&rsquo;Espanya com les Balears, el Parc Nacional de Do&ntilde;ana o els Pirineus, sin&oacute; tamb&eacute; en altres pa&iuml;sos mediterranis com Gr&egrave;cia i It&agrave;lia.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Aquest fenomen es produeix, sobretot, quan hi ha pluja acumulada a la tardor, l&rsquo;hivern i principis de primavera&raquo;, afegeix Talavera. Aix&ograve; ha passat, en els darrers temps, en llocs tan ins&ograve;lits com el S&agrave;hara. Va succeir el 2024, quan el desert va registrar <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/inundaciones-carreteras-cortadas-sahara-lluvias-torrenciales-historicas_1_11646274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les primeres inundacions importants en cinc d&egrave;cades</a>. La meteorologia s&rsquo;ha repetit enguany en indrets des&egrave;rtics on no s&rsquo;esperava un clima tan humit. &laquo;Hem estat observant-ho per sat&egrave;l&middot;lit i, en comparaci&oacute; amb l&rsquo;any passat [que va ser un any molt sec], hem vist difer&egrave;ncies molt marcades&raquo;, explica el cient&iacute;fic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un dels insectes m&eacute;s migratoris</strong></h2><p class="article-text">
        La migraci&oacute;, aix&ograve; s&iacute;, es repeteix cada any. La cardera viu un cicle migratori d&rsquo;aproximadament deu generacions des de l&rsquo;&Agrave;frica tropical fins al nord d&rsquo;Europa. Despr&eacute;s fa el mateix recorregut de tornada: dels pa&iuml;sos verds del nord d&rsquo;Europa cap a territoris m&eacute;s propers a l&rsquo;Equador. Els exemplars albirats a les Balears haurien iniciat el seu recorregut al nord d&rsquo;&Agrave;frica, travessant la Mediterr&agrave;nia fins a arribar a l&rsquo;arxip&egrave;lag.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DZpsShJDDeZ/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La papallona cardera viu un cicle migratori d’uns deu generacions des de l’Àfrica tropical fins al nord d’Europa. Després fa el mateix recorregut de tornada: dels països verds del nord d’Europa cap als territoris més propers a l’equador</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Des de les illes, part de la poblaci&oacute; continuar&agrave; despla&ccedil;ant-se cap al nord d&rsquo;Europa i seran els seus descendents els que emprendran posteriorment el viatge de tornada cap al sud. Talavera i el seu equip van comen&ccedil;ar a estudiar aquesta esp&egrave;cie com a model per entendre els moviments migratoris dels insectes des de diferents perspectives: la psicologia d&rsquo;aquest tr&agrave;nsit (on es mouen? quins factors el provoquen?) i tamb&eacute; a nivell gen&egrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        &laquo;Es tracta d&rsquo;una esp&egrave;cie que viu pr&agrave;cticament a tot el m&oacute;n, exceptuant Sud-am&egrave;rica i Austr&agrave;lia, i aix&ograve; &eacute;s molt excepcional en els insectes. Pocs aconsegueixen ser tan cosmopolites: nom&eacute;s aquelles invasores que han estat introdu&iuml;des a l&rsquo;ecosistema per l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave;&raquo;, assegura l&rsquo;investigador.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                    alt="Un grup de papallones de la pudenta obren les seves ales per escalfar-se amb el sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grup de papallones de la pudenta obren les seves ales per escalfar-se amb el sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es tracta d&#039;una espècie que viu pràcticament a tot el món, exceptuant Sud-amèrica i Austràlia, i això és molt excepcional en els insectes. Pocs aconsegueixen ser tan cosmopolites: tan sols aquelles invasores que han estat introduïdes en l&#039;ecosistema per l&#039;ésser humà</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC i de l&#039;Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fa pocs anys que es coneix el seu cicle vital i el seu car&agrave;cter ind&ograve;mit. Fins aleshores, nom&eacute;s se sospitava que migrava dins d&rsquo;Europa i que venia del nord d&rsquo;&Agrave;frica &mdash;un dels punts on se n&rsquo;han observat en massa &eacute;s Cap Blanc, a Tun&iacute;sia&mdash;. En aquell moment, Talavera i el seu equip sostenien que a la tardor travessava el desert del S&agrave;hara i que criava diverses generacions &mdash;aproximadament, un ou passa a ser adult en un per&iacute;ode entre 15 dies i dos mesos, depenent de les temperatures i del context ambiental&mdash; al sud del S&agrave;hara.
    </p><p class="article-text">
        Cada adult viu quatre setmanes, al llarg de les quals vola, migra, es reprodueix i mor. Els cient&iacute;fics es van despla&ccedil;ar al continent afric&agrave; per extreure&rsquo;n conclusions. &laquo;El que no sab&iacute;em era cap a on es despla&ccedil;ava despr&eacute;s de passar per Europa: no es sospitava que poguessin migrar tant&raquo;, continua. Al principi, van pensar que es tractava de casos espor&agrave;dics, per&ograve; els va sorprendre encara m&eacute;s saber que la poblaci&oacute; sencera es despla&ccedil;a a dist&agrave;ncies intercontinentals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>A la cerca de recursos alimentaris</strong></h2><p class="article-text">
        La papallona cardera &mdash;milions d&rsquo;exemplars&mdash; baixa al Sahel (la franja africana des de l&rsquo;Atl&agrave;ntic fins al mar Roig que compr&egrave;n alguns dels pa&iuml;sos m&eacute;s pobres del continent afric&agrave;, com Mali, Txad i Eti&ograve;pia) a la recerca d&rsquo;aliment i capacitat reproductiva. S&oacute;n les generacions seg&uuml;ents les que arriben a zones m&eacute;s tropicals. I d&rsquo;altres les que, quan arriba l&rsquo;&egrave;poca de pluges, tornen a migrar cap amunt en una &egrave;poca de l&rsquo;any en qu&egrave; el nord d&rsquo;&Agrave;frica comen&ccedil;a a tornar-se verd &mdash;all&agrave; neix una altra generaci&oacute; o dues&mdash; i despr&eacute;s continuen en ascens. Fa un mes o dos hi va haver grups que ja es van deixar veure per les Balears i ara, mentre la flora encara continua humida, han tornat abans de la sequera estival.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El borinot negre -milions d&#039;ells- baixa al Sahel (la franja africana des de l&#039;Atlàntic fins al mar Roig) a la recerca d&#039;aliment i capacitat reproductiva. Ja són les següents generacions les que arriben a zones més tropicals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El moviment constant amaga darrere la recerca incessant de recursos. L&rsquo;objectiu de la cardera &eacute;s trobar un h&agrave;bitat on hi hagi flors &ograve;ptimes per alimentar-se: all&agrave; buscaran, exploraran i, finalment, decidiran si es queden o se&rsquo;n van. En realitat, sempre se&rsquo;n van, perqu&egrave; depenen del clima. &laquo;A Cabrera, per exemple, no s&rsquo;hi queden perqu&egrave; no hi ha entre la vegetaci&oacute; plantes com el card o les malves, necess&agrave;ries per reproduir-se (i que aprofiten per alimentar-se), cosa que les condueix fins a Mallorca&raquo;, detalla Talavera.
    </p><p class="article-text">
        Si arriben al lloc i est&agrave; sec, continuaran el seu recorregut fins a arribar a territoris m&eacute;s verds. El canvi clim&agrave;tic afecta la seva din&agrave;mica, per&ograve; com que &eacute;s una esp&egrave;cie oportunista, no necess&agrave;riament de manera negativa: la <em>Vanessa cardui</em> s&rsquo;adapta f&agrave;cilment als canvis i t&eacute; la capacitat de dispersar-se si no troba el que busca.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, no es tracta d&rsquo;una plaga ni tampoc d&rsquo;un episodi preocupant. Al contrari: la seva pres&egrave;ncia pot ser un indicador que hi ha condicions favorables per als pol&middot;linitzadors, amb prou vegetaci&oacute; en flor i recursos alimentaris disponibles, assegura el cient&iacute;fic catal&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una papallona de carda recentment emergida de la seva crisàlida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una papallona de carda recentment emergida de la seva crisàlida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una migraci&oacute; de 7.000 quil&ograve;metres</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;estat de les ales d&rsquo;alguns exemplars, visiblement desgastades, permet endevinar la magnitud de la seva odissea. El seu periple &eacute;s arribar a un lloc on establir-se, sense trobar mai en un territori fix el que necessita per sobreviure. &laquo;Nosaltres hem demostrat que un sol individu ha fet 7.000 quil&ograve;metres des del sud d&rsquo;Europa, passant per la Mediterr&agrave;nia i arribant fins al S&agrave;hara. Despr&eacute;s va volar per tot l&rsquo;oce&agrave; Atl&agrave;ntic fins a arribar a Sud-am&egrave;rica&raquo;, diu, no poc sorpr&egrave;s, Talavera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosaltres hem demostrat que un sol individu ha fet 7.000 quilòmetres des del sud d’Europa, passant per la Mediterrània i arribant fins al Sàhara. Després va volar per tot l’oceà Atlàntic fins a arribar a Sud-amèrica </p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC i de l&#039;Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Estudiar el viatge dels insectes no &eacute;s f&agrave;cil (no se&rsquo;ls pot seguir la pista a trav&eacute;s d&rsquo;un GPS, com en el cas dels ocells o dels mam&iacute;fers); es fa &ldquo;indirectament&rdquo; a trav&eacute;s de la gen&egrave;tica de macro poblacions. Tamb&eacute; han estat desenvolupant t&egrave;cniques d&rsquo;is&ograve;tops &mdash;&agrave;toms del mateix element qu&iacute;mic&mdash; estables: la terra t&eacute; un valor d&rsquo;is&ograve;tops que adquireixen les plantes que hi creixen i de les quals s&rsquo;alimenten les larves, que adquireixen la mateixa caracter&iacute;stica qu&iacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s d&rsquo;aquesta informaci&oacute; cient&iacute;fica, es pot determinar el lloc de naixement de cada papallona. &laquo;La t&egrave;cnica &eacute;s semblant a la que s&rsquo;utilitza en forense per determinar l&rsquo;ADN d&rsquo;un cabell&raquo;, explica l&rsquo;investigador del CSIC.
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les t&egrave;cniques &eacute;s analitzar el pol&middot;len de les plantes que visiten. En ser insectes pol&middot;linitzadors, el transporten durant la recerca del n&egrave;ctar de la flor i es pot saber quines plantes han visitat amb anterioritat. A Sud-am&egrave;rica, per exemple, van trobar pol&middot;len de vegetaci&oacute; end&egrave;mica d&rsquo;&Agrave;frica: a partir d&rsquo;aquestes dades, &eacute;s probable inferir el moviment migratori.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes metodologies i el treball de camp els han perm&egrave;s con&egrave;ixer un patr&oacute; previsible en l&rsquo;esp&egrave;cie que, en tot cas, sempre est&agrave; subjecte als fen&ograve;mens de l&rsquo;entorn: &laquo;Les pluges d&rsquo;aquest any al nord d&rsquo;&Agrave;frica no solen succeir, per&ograve; enguany s&iacute;, i la cardera n&rsquo;ha sabut treure avantatge&raquo;, conclou Talavera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/papallona-desafia-continents-7-000-quilometres-vol-i-escala-tenyit-colors-els-camps-mallorca_1_13320773.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 21 Jun 2026 04:31:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="101648" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="101648" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La papallona que desafia continents: 7.000 quilòmetres de vol i una escala que ha tenyit de colors els camps de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Insectos,Animales,Animales salvajes,Migraciones,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La mariposa que desafía continentes: 7.000 kilómetros de vuelo y una escala que ha teñido de colores los campos de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mariposa-desafia-continentes-7-000-kilometros-vuelo-escala-tenido-colores-campos-mallorca_1_13317104.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La mariposa que desafía continentes: 7.000 kilómetros de vuelo y una escala que ha teñido de colores los campos de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Vecinos de Alcúdia o Pollença han presenciado en los últimos días la abundante presencia de la mariposa cardera o vanesa de los cardos. Esta es la extraordinaria travesía que realiza cada primavera la mariposa cardera -o vanesa de los cardos-, una de las especies migratorias más sorprendentes del planeta</p><p class="subtitle">Ikram se salva: la perra llegada a Ibiza en patera no será sacrificada de momento
</p></div><p class="article-text">
        Un viaje de 7.000 kil&oacute;metros desde el &Aacute;frica subsahariana hasta el norte de Europa, atravesando el Mediterr&aacute;neo y haciendo escala en Balears, no est&aacute; al alcance de cualquiera. Mucho menos de un peque&ntilde;o lepid&oacute;ptero que apenas se distingue a simple vista. Sin embargo, esa es la extraordinaria traves&iacute;a que realiza cada primavera la mariposa cardera -o vanesa de los cardos-, una de las especies migratorias m&aacute;s sorprendentes del planeta.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo descubri&oacute; hace unos a&ntilde;os un grupo liderado por cient&iacute;ficos espa&ntilde;oles del Consejo Superior de Investigaciones Cient&iacute;ficas (CSIC), y as&iacute; lo est&aacute;n comprobando estos d&iacute;as cientos de ciudadanos de Mallorca, Menorca y Eivissa. En el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parque Nacional de Cabrera</a>, de hecho, se han llegado a observar concentraciones de miles de ejemplares en pleno tr&aacute;nsito hacia el norte de Europa.
    </p><p class="article-text">
        Las <em>Vanessa cardui</em> pasan los meses c&aacute;lidos en Europa y, cuando cambia la estaci&oacute;n, emprenden el viaje de regreso hacia el sur. Estos d&iacute;as, en pleno recorrido migratorio, centenares de ejemplares se posan sobre las flores de zonas ajardinadas y campos de distintos puntos de Mallorca, especialmente en municipios como Alc&uacute;dia, Fornalutx o S&oacute;ller, en un fen&oacute;meno que llama la atenci&oacute;n a vecinos y visitantes de la isla, que las han avistado incluso mientras navegaban por aguas baleares.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las &#039;Vanessa cardui&#039; pasan los meses cálidos en Europa y, cuando cambia la estación, emprenden el viaje de regreso hacia el sur. Estos días, en pleno recorrido migratorio, centenares de ejemplares se posan sobre las flores de jardines y campos de distintos puntos de Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DZr3LuGAc8s/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Las im&aacute;genes de los insectos, que vuelan en grupo, han plagado las redes sociales, alimentando la curiosidad sobre el origen de una presencia tan abundante. Se trata de una de las especies de mariposas m&aacute;s extendidas del planeta y tambi&eacute;n una de las m&aacute;s viajeras: no hiberna, sino que realiza largas migraciones a trav&eacute;s de varias generaciones sucesivas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno de estos cient&iacute;ficos que descubri&oacute; los largos vuelos de la mariposa fue el catal&aacute;n Gerard Talavera, quien, junto a su compa&ntilde;ero Roger Vila, analiz&oacute; durante a&ntilde;os el comportamiento de esta especie. Hace poco, el investigador del CSIC y del Instituto de Biolog&iacute;a Evolutiva de Barcelona estuvo en Cabrera coincidiendo con la fuerte oleada migratoria que experiment&oacute; en primera persona: &ldquo;Es espectacular lo que est&aacute; pasando estos d&iacute;as&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/08da2e8d-2c5e-4c96-abf9-46224c8aabdd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un ejemplar de la mariposa de los cardos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un ejemplar de la mariposa de los cardos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una explosi&oacute;n demogr&aacute;fica como esta, explica el experto, se produce cuando coinciden condiciones especialmente favorables para el crecimiento de la vegetaci&oacute;n y la reproducci&oacute;n de la especie. Este a&ntilde;o, por las abundantes lluvias primaverales, ha habido un crecimiento, el mayor desde 2009. La multitudinaria presencia de estos insectos no es llamativa s&oacute;lo en zonas de Espa&ntilde;a como Balears, el Parque Nacional de Do&ntilde;ana o los Pirineos, sino tambi&eacute;n en otros pa&iacute;ses mediterr&aacute;neos como Grecia e Italia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este fen&oacute;meno se produce, sobre todo, cuando hay lluvia acumulada en oto&ntilde;o, invierno y principios de primavera&rdquo;, a&ntilde;ade Talavera. Esto ha sucedido, en los &uacute;ltimos tiempos, en sitios tan inusitados como el S&aacute;hara. Sucedi&oacute; en 2024, cuando el desierto registr&oacute; <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/inundaciones-carreteras-cortadas-sahara-lluvias-torrenciales-historicas_1_11646274.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las primeras inundaciones importantes en cinco d&eacute;cadas</a>. La meteorolog&iacute;a se ha repetido este a&ntilde;o en lugares des&eacute;rticos donde no se esperaba un clima tan h&uacute;medo. &ldquo;Hemos estado mirando por sat&eacute;lite y en comparaci&oacute;n con el a&ntilde;o pasado [fue un a&ntilde;o muy seco] hemos visto diferencias muy marcadas&rdquo;, explica el cient&iacute;fico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Uno de los insectos m&aacute;s migratorios</strong></h2><p class="article-text">
        La migraci&oacute;n, eso s&iacute;, se repite cada a&ntilde;o. La cardera vive un ciclo migratorio de alrededor de diez generaciones desde el &Aacute;frica tropical hasta el norte de Europa. Luego realiza el mismo recorrido de vuelta: de los pa&iacute;ses verdes noreuropeos a pa&iacute;ses m&aacute;s pegados al Ecuador. Los ejemplares avistados en Balears habr&iacute;an iniciado su recorrido en el norte de &Aacute;frica, cruzando el Mediterr&aacute;neo hasta alcanzar el archipi&eacute;lago.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DZpsShJDDeZ/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La cardera vive un ciclo migratorio de alrededor de diez generaciones desde el África tropical hasta el norte de Europa. Luego realiza el mismo recorrido de vuelta: de los países verdes noreuropeos a países más pegados al Ecuador</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde las islas, parte de la poblaci&oacute;n continuar&aacute; desplaz&aacute;ndose hacia el norte de Europa y ser&aacute;n sus descendientes los que emprendan posteriormente el viaje de regreso hacia el sur. Talavera y su equipo empezaron a estudiar esta especie como modelo para entender los movimientos migratorios de los insectos desde diferentes perspectivas: la psicolog&iacute;a de este tr&aacute;nsito (&iquest;d&oacute;nde se mueven? &iquest;Cu&aacute;les son los factores que lo provocan?) y tambi&eacute;n a nivel gen&eacute;tico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se trata de una especie que vive pr&aacute;cticamente en todo el mundo, exceptuando Sudam&eacute;rica y Australia, y esto es muy excepcional en los insectos. Pocos consiguen ser tan cosmopolitas: tan solo aquellas invasoras que han sido introducidas en el ecosistema por el ser humano&rdquo;, asegura el investigador.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1145641.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1145641.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/216ebe0f-d87b-4c44-86f5-1ffd42156d97_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145641.jpg"
                    alt="Un grupo de mariposas carderas abren sus alas para calentarse con el sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grupo de mariposas carderas abren sus alas para calentarse con el sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se trata de una especie que vive prácticamente en todo el mundo, exceptuando Sudamérica y Australia, y esto es muy excepcional en los insectos. Pocos consiguen ser tan cosmopolitas: tan solo aquellas invasoras que han sido introducidas en el ecosistema por el ser humano</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC y del Instituto de Biología Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Hace pocos a&ntilde;os que se conoce su ciclo vital y su car&aacute;cter ind&oacute;mito. Hasta entonces, solo se sospechaba que migraba dentro de Europa y que ven&iacute;a del norte de &Aacute;frica -uno de los puntos donde las han avistado en masa es el Cap Blanc, en T&uacute;nez-. Por entonces, Talavera y su equipo sosten&iacute;an que en oto&ntilde;o cruzaba el desierto del S&aacute;hara y que criaba varias generaciones -aproximadamente, un huevo pasa a ser adulto en un periodo entre 15 d&iacute;as y dos meses, dependiendo de las temperaturas y el contexto ambiental- en el &Aacute;frica subsahariana.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Cada adulto vive cuatro semanas, a lo largo de las cuales vuela, migra, se reproduce y muere. Los cient&iacute;ficos se desplazaron al continente africano para extraer conclusiones. &ldquo;Lo que no sab&iacute;amos era d&oacute;nde se desplazaba tras pasar por Europa: no se sospechaba que pod&iacute;an migrar tanto&rdquo;, contin&uacute;a. Al principio, pensaron que se trataba de casos espor&aacute;dicos, pero les sorprendi&oacute; a&uacute;n m&aacute;s saber que la poblaci&oacute;n al completo se desplaza a distancias intercontinentales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>En b&uacute;squeda de recursos alimenticios</strong></h2><p class="article-text">
        La mariposa cardera -millones de ellas- baja al Sahel (la franja africana desde el Atl&aacute;ntico hasta el mar Rojo que comprende algunos de los pa&iacute;ses m&aacute;s pobres del continente africano, como Mali, Chad y Etiop&iacute;a) en b&uacute;squeda de alimento y capacidad reproductiva. Ya son las siguientes generaciones las que alcanzan zonas m&aacute;s tropicales. Y otras las que, cuando llega la &eacute;poca de lluvias, vuelven a migrar hacia arriba en una &eacute;poca del a&ntilde;o en que el norte de &Aacute;frica empieza a verdear -all&iacute; nace otra generaci&oacute;n o dos- y luego siguen en ascenso. Hace un mes o dos hubo grupos que ya se dejaron ver por Balears y ahora, cuando todav&iacute;a sigue h&uacute;meda la flora, han vuelto antes de la sequ&iacute;a estival.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La mariposa cardera -millones de ellas- baja al Sahel (la franja africana desde el Atlántico hasta el mar Rojo) en búsqueda de alimento y capacidad reproductiva. Ya son las siguientes generaciones las que alcanzan zonas más tropicales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El movimiento constante esconde detr&aacute;s la b&uacute;squeda incesante de recursos. El objetivo de la cardera es encontrar un h&aacute;bito donde haya flores &oacute;ptimas para alimentarse: all&iacute; buscar&aacute;n, explorar&aacute;n y finalmente, decidir&aacute;n si se quedan o se marchan. En realidad siempre se marchan, porque dependen del clima. &ldquo;En Cabrera, por ejemplo, no se quedan porque no hay entre la vegetaci&oacute;n plantas como el cardo o las malvas, necesarias para reproducirse (aprovechan para alimentarse), lo que las conduce hasta Mallorca&rdquo;, detalla Talavera.&nbsp;&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si llegan al lugar y est&aacute; seco, seguir&aacute;n su recorrido hasta llegar a territorios m&aacute;s verdes. El cambio clim&aacute;tico afecta a su din&aacute;mica, pero como es una especie oportunista, no necesariamente de forma negativa: la <em>Vanessa cardui </em>se adapta f&aacute;cilmente a los cambios y tienen la capacidad de dispersarse si no encuentra lo que busca.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, no se trata de una plaga ni tampoco de un episodio preocupante. Al contrario: su presencia puede ser un indicador de que existen condiciones favorables para los polinizadores, con suficiente vegetaci&oacute;n en flor y recursos alimenticios disponibles, asegura el cient&iacute;fico catal&aacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0bed7247-f51b-4a52-acdd-86017c80515f_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una mariposa cardera recién emergida de su crisálida"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una mariposa cardera recién emergida de su crisálida                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una migraci&oacute;n de 7.000 kil&oacute;metros</strong></h2><p class="article-text">
        El estado de las alas de algunos ejemplares, visiblemente desgastadas, deja adivinar la magnitud de su odisea. Su periplo es llegar a un lugar donde asentarse, sin encontrar nunca en un territorio fijo lo que para sobrevivir necesita. &ldquo;Nosotros hemos demostrado que un solo individuo ha hecho 7.000 kil&oacute;metros desde el sur de Europa, pasando por el Mediterr&aacute;neo y llegando hasta el S&aacute;hara. Luego vol&oacute; por todo el oc&eacute;ano Atl&aacute;ntico hasta llegar a Sudam&eacute;rica&rdquo;, dice, no poco sorprendido, Talavera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros hemos demostrado que un solo individuo ha hecho 7.000 kilómetros desde el sur de Europa, pasando por el Mediterráneo y llegando hasta el Sáhara. Luego voló por todo el océano Atlántico hasta llegar a Sudamérica</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gerard Talavera</span>
                                        <span>—</span> Investigador del CSIC y del Instituto de Biología Evolutiva de Barcelona
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Estudiar el viaje de los insectos no es f&aacute;cil (no se les puede seguir la pista a trav&eacute;s de un GPS, como en el caso de las aves o de los mam&iacute;feros), se hace &ldquo;indirectamente&rdquo; a trav&eacute;s de la gen&eacute;tica de macro poblaciones. Tambi&eacute;n han estado desarrollando t&eacute;cnicas de is&oacute;topos -&aacute;tomos del mismo elemento qu&iacute;mico- estables: la tierra tiene un valor de is&oacute;topos que adquieren las plantas que crecen all&iacute; y de las que se alimentan las larvas, que adquieren la misma caracter&iacute;stica qu&iacute;mica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A trav&eacute;s de esta informaci&oacute;n cient&iacute;fica, se puede determinar el lugar de nacimiento de cada mariposa. &ldquo;La t&eacute;cnica es parecida a la que se utiliza en forens&iacute;a para determinar el ADN de un cabello&rdquo;, cuenta el investigador del CSIC.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las t&eacute;cnicas es analizar el polen de las plantas que visitan. Al ser insectos polinizadores, lo trasladan durante la b&uacute;squeda del n&eacute;ctar de la flor y se puede conocer qu&eacute; plantas han visitado con anterioridad. En Sudam&eacute;rica, por ejemplo, encontraron polen de vegetaci&oacute;n end&eacute;mica de &Aacute;frica: de esos datos, es probable inferir el movimiento migratorio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Estas metodolog&iacute;as y el trabajo de campo les han permitido conocer un patr&oacute;n predictible en la especie que, en todo caso, siempre est&aacute; sujeta a los fen&oacute;menos del entorno: &ldquo;Las lluvias de este a&ntilde;o en el norte de &Aacute;frica no suelen suceder, pero este a&ntilde;o s&iacute;, y la cardera ha sacado ventaja de eso&rdquo;, concluye Talavera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mariposa-desafia-continentes-7-000-kilometros-vuelo-escala-tenido-colores-campos-mallorca_1_13317104.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2026 19:50:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="101648" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="101648" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La mariposa que desafía continentes: 7.000 kilómetros de vuelo y una escala que ha teñido de colores los campos de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b9fb437e-870b-4ead-8095-56438c77dc65_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Insectos,Animales,Animales salvajes,Migraciones,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ni botzines ni pedres són un record: com el saqueig geològic arrasa la biodiversitat de Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/botzines-pedres-son-record-com-saqueig-geologic-arrasa-biodiversitat-menorca_1_13275304.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ni botzines ni pedres són un record: com el saqueig geològic arrasa la biodiversitat de Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les autoritats han requisat més de 15 tones de material geològic extret per turistes de les platges i cales de l'illa en els darrers anys. És un recurs fonamental perquè altres éssers vius puguin sobreviure</p><p class="subtitle">Anatomia d’un espoli arqueològic històric: d’una moneda de l’època d’Alexandre el Gran a un bust romà</p></div><p class="article-text">
        L'escena es repeteix cada any. Un grup de turistes entusiasmats amb l'illa abandona Menorca despr&eacute;s d'unes vacances id&iacute;l&middot;liques, conven&ccedil;uts del seu amor plat&ograve;nic pel territori insular. Abans de partir, reben l'alt del personal de seguretat de l'aeroport despr&eacute;s de passar l'equipatge per raigs X. Una maleta de disseny s'obre en canal mostrant al m&oacute;n un interior fascinant: pedres, sorra, f&ograve;ssils, petxines i botzines de mil colors i formes distribu&iuml;ts entre els vestits de lli de l'estiu. Segons el Departament de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca, en els &uacute;ltims 10 anys s'han requisat m&eacute;s de 15 tones de material geol&ograve;gic extret per turistes de les platges i cales de l'illa. 
    </p><p class="article-text">
        L'argument &eacute;s el souvenir, el record, l'apropiaci&oacute; d'un tros de Menorca a tall d'obsequi. El dany ambiental, tanmateix, &eacute;s molt m&eacute;s greu del que es podria suposar. &ldquo;El problema de la retirada d'aquest tipus de sediments no t&eacute; a veure solament amb les xifres de material que s'intercepten a l'aeroport i que s&oacute;n m&eacute;s o menys estables cada any. L'erosi&oacute; m&eacute;s preocupant es produeix pel que anomenem efecte formiga, &eacute;s a dir, que si cadascun dels turistes que passa per les platges de Menorca cada estiu s'emport&eacute;s 100 grams de sorra, al final d'un any tenim 100 tones menys en una platja. Donada la magnitud i el volum de turistes que visiten l'illa cada any. El problema al final &eacute;s la massificaci&oacute;&rdquo;, explica Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, cient&iacute;fic del Centre Geol&ograve;gic de Menorca. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;erosió més preocupant es produeix pel que anomenem efecte formiga, és a dir, que si cadascun dels turistes que passa per les platges de Menorca cada estiu s&#039;emportés 100 grams de sorra, al final d&#039;un any tenim 100 tones menys en una platja. Donada la magnitud i el volum de turistes que visiten l&#039;illa cada any. El problema al final és la massificació</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Científic del Centre Geològic de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Segons dades del Departament de Medi Ambient del Consell Insular, les xifres de material extret cada any voregen la tona, encara que en 2021 &ndash;el primer any d'obertura total despr&eacute;s del tancament de la pand&egrave;mia&ndash; es van comptabilitzar 3.904 quilos retinguts a l'aeroport. En finalitzar l'&uacute;ltima temporada d'estiu, a l'octubre de 2025, el material recollit pesava 987,55 kg. &ldquo;En constatar-se la fuga de material i a causa de la massificaci&oacute; tur&iacute;stica es va posar en marxa aquest programa en 2015 com un acord entre AENA i Mestral &ndash;organisme que dep&egrave;n de C&agrave;ritas&ndash;, a trav&eacute;s d'un programa d'inserci&oacute; laboral. Nosaltres des del Centre de Geologia col&middot;laborem realitzant les tasques de classificaci&oacute; i finalment l'entreguem al Servei de Neteja de Platges que retorna el material al territori&rdquo;, explica Rodr&iacute;guez.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Construir petits túmuls de pedra és un altre dels costums que atempten contra el microhàbitat d&#039;invertebrats i erosiona el sòl"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Construir petits túmuls de pedra és un altre dels costums que atempten contra el microhàbitat d&#039;invertebrats i erosiona el sòl                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Menorca va batre un r&egrave;cord &ndash;novament&ndash; el 2025. Segons les xifres de l'Institut d'Estad&iacute;stica de les Illes Balears (IBESTAT), van passar per l'illa 1,7 milions de turistes. Mai des que existeixen xifres s'havien passejat per les seves platges tants visitants durant una temporada d'estiu. La pregunta sobre si pot una Reserva de la Biosfera suportar aquest nivell de pressi&oacute; humana queda enfosquida per una altra potser m&eacute;s urgent: quantes temporades aguantar&agrave; la costa menorquina abans que l'impacte sigui irreversible?
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s clar que la massificaci&oacute; genera problemes ambientals. Amb cada extracci&oacute; de material es perden quantitats de carbonat c&agrave;lcic &ndash;la sorra de les Balears &eacute;s essencialment biopl&agrave;stic&ndash; que serveix perqu&egrave; altres &eacute;ssers vius puguin reutilitzar, per protegir-se, en fi, per sobreviure. L'erosi&oacute; de sorra trenca l'equilibri qu&iacute;mic i natural de les platges de Menorca. Per a nosaltres est&agrave; clar que el problema central &eacute;s la q&uuml;esti&oacute; de la massificaci&oacute;&rdquo;, explica Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, qui, tanmateix, reconeix que l'erosi&oacute; natural tamb&eacute; &eacute;s un factor clau en la p&egrave;rdua de sorra d'algunes platges. &ldquo;&Eacute;s cert que les platges i litorals tenen mecanismes d'alta i baixa producci&oacute; de sorra dependents de molts factors ambientals i clim&agrave;tics, per&ograve; quan s'incorpora el factor de la massificaci&oacute; humana cada any, la p&egrave;rdua t&eacute; un impacte clar&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Amb cada extracció de material es perden quantitats de carbonat càlcic que serveix perquè altres éssers vius puguin reutilitzar-lo, per protegir-se, en fi, per sobreviure. L&#039;erosió de sorra trenca l&#039;equilibri químic i natural de les platges de Menorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Científic del Centre Geològic de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El protocol i la devoluci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El primer filtre per detectar l'extracci&oacute; il&middot;legal de material geol&ograve;gic es troba en els controls de seguretat de l'aeroport. Els treballadors encarregats d'aquesta tasca expliquen que, quan els esc&agrave;ners de raigs X revelen la pres&egrave;ncia de recipients que podrien contenir sorra, pedres o f&ograve;ssils &mdash;habitualment petits flascons, ampolles de pl&agrave;stic o paquets ocults entre la roba&mdash;, se sol&middot;licita al passatger que obri el seu equipatge per comprovar-ne el contingut. 
    </p><p class="article-text">
        Si es confirma la pres&egrave;ncia de material geol&ograve;gic, s'activa el protocol de col&middot;laboraci&oacute; amb el Departament de Geologia del Consell i amb Mestral per a la seva classificaci&oacute; i posterior devoluci&oacute; a la zona d'origen. Segons relaten els mateixos empleats, la reacci&oacute; m&eacute;s habitual entre els viatgers &eacute;s la sorpresa. &ldquo;Quan els expliquem el motiu de la intervenci&oacute;, gaireb&eacute; sempre ho entenen i demanen disculpes. Alguns fan preguntes, per&ograve; en general sempre col&middot;laboren&rdquo;, assenyalen i insisteixen que una campanya informativa seria clau per frenar l'erosi&oacute; geol&ograve;gica a Menorca. &ldquo;Ens estalviar&iacute;em molta feina si f&eacute;ssim conscienciaci&oacute;, tant a l'aeroport com als ports. Moltes vegades ens trobem que hi ha m&eacute;s desinformaci&oacute; que mala fe&rdquo;, conclouen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_50p_1144480.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_50p_1144480.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_75p_1144480.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_75p_1144480.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_default_1144480.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_default_1144480.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_default_1144480.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;una botzina sostinguda per un home a la platja."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;una botzina sostinguda per un home a la platja.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&Agrave;rees geogr&agrave;fiques</strong></h2><p class="article-text">
        Per tornar el material confiscat, els ge&ograve;legs divideixen Menorca en dues grans regions geol&ograve;giques: Tramuntana, al nord, i Migjorn, al sud. La primera se subdivideix, al seu torn, en tres categories conegudes com la Menorca fosca, la vermella i la grisa, mentre que a la meitat sud predomina l'anomenada Menorca blanca, la m&eacute;s extensa de l'illa. A elles se sumen petites &agrave;rees disperses que els especialistes agrupen sota la denominaci&oacute; de Menorca groga. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta classificaci&oacute; per colors &eacute;s una eina did&agrave;ctica que facilita la identificaci&oacute; de les diferents unitats geol&ograve;giques de l'illa i permet retornar el material requisat a la seva zona d'origen&rdquo;, expliquen des del Departament de Geologia del Consell. En els &uacute;ltims anys, aquest servei ha ampliat a m&eacute;s el mapa geol&ograve;gic de Menorca mitjan&ccedil;ant un cat&agrave;leg de Llocs d'Inter&egrave;s Geol&ograve;gic (LIG), que, segons indiquen els experts, coincideix en gran mesura amb les zones on es registra una extracci&oacute; m&eacute;s gran de material geol&ograve;gic, f&ograve;ssils i minerals. &ldquo;Aix&ograve; t&eacute; un efecte directe sobre la p&egrave;rdua de microh&agrave;bitats, ja que la retirada de pedres afecta petits invertebrats que queden exposats i exerceixen un paper clau en l'equilibri de l'ecosistema&rdquo;, adverteixen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular adverteix que aquest fenomen &#039;té un efecte directe en la pèrdua de microhàbitats, ja que la retirada de pedres afecta petits invertebrats que queden exposats i exerceixen un paper clau en l&#039;equilibri de l&#039;ecosistema&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Els mals h&agrave;bits</strong></h2><p class="article-text">
        Per&ograve; el costum de portar-se un record de la platja no &eacute;s exclusiu de Menorca. Es tracta d'un fenomen que afecta nombrosos enclavaments costaners i espais naturals protegits tant a l'Estat espanyol com a altres pa&iuml;sos. El passat mes de maig, una parella de turistes alemanys va ser interceptada per agents de Medi Ambient del Cabildo de Tenerife acusada d'arrancar diversos exemplars de <em>Echium wildpretii</em> &mdash;una esp&egrave;cie protegida, coneguda com la &ldquo;sang del Teide&rdquo;, que pot assolir els tres metres d'al&ccedil;ada&mdash; i d'extreure pedres volc&agrave;niques del Tabonal Negro, una zona d'especial protecci&oacute; ambiental dins del Parc Nacional del Teide. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El centre de Geologia de Menorca col·labora amb AENA i Mestral per retornar els &quot;souvenirs&quot; a les seves platges d&#039;origen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El centre de Geologia de Menorca col·labora amb AENA i Mestral per retornar els &quot;souvenirs&quot; a les seves platges d&#039;origen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Casos similars s'han registrat a Sardenya, on l'agost del 2020 dos turistes francesos van ser sorpresos quan intentaven abandonar l'illa en un ferri rumb a Toulon amb 40 quilos de sorra i f&ograve;ssils procedents d'una platja de Chia. La duana italiana va interceptar el material i tots dos van ser sancionats amb una multa de 3.000 euros. No obstant aix&ograve;, el problema transcendeix l'&agrave;mbit del &ldquo;souvenir&rdquo; tur&iacute;stic. El 2022, el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va dedicar un informe espec&iacute;fic a aquest recurs<em>, Sand and Sustainability,</em> en qu&egrave; advertia que la sorra &eacute;s el segon recurs natural m&eacute;s explotat del planeta despr&eacute;s de l'aigua, amb un consum estimat de 50.000 milions de tones a l'any.
    </p><p class="article-text">
        Encara que pugui semblar un gest innocent, tots els experts coincideixen que l'extracci&oacute; de material geol&ograve;gic suposa una alteraci&oacute; innecess&agrave;ria de l'entorn i reclamen una major protecci&oacute;. En el cas de Menorca, els ge&ograve;legs es lamenten. &ldquo;Ens omplim la boca de dir que som Reserva de la Biosfera, per&ograve; a estones no ho sembla. Necessitem una regulaci&oacute; espec&iacute;fica d'aquesta activitat&rdquo;, comenta Xavier Bosch. Tot i aix&ograve;, els especialistes insisteixen que l'objectiu no &eacute;s alarmar sobre un risc imminent de degradaci&oacute; irreversible, sin&oacute; actuar abans que el problema assoleixi majors dimensions. &ldquo;&Eacute;s una pr&agrave;ctica que cal aturar, no perqu&egrave; existeixi un perill immediat de col&middot;lapse sedimentari en cap platja o cala concreta, sin&oacute; perqu&egrave; encara som a temps de prevenir-ho&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/botzines-pedres-son-record-com-saqueig-geologic-arrasa-biodiversitat-menorca_1_13275304.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 08 Jun 2026 04:30:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="993178" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="993178" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ni botzines ni pedres són un record: com el saqueig geològic arrasa la biodiversitat de Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Turismo,Medio ambiente,Sostenibilidad,Ecosistemas,Biodiversidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ni las caracolas ni piedras son un souvenir: cómo el saqueo geológico arrasa la biodiversidad de Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caracolas-piedras-son-souvenir-saqueo-geologico-arrasa-biodiversidad-menorca_1_13273602.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Ni las caracolas ni piedras son un souvenir: cómo el saqueo geológico arrasa la biodiversidad de Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las autoridades han requisado más de 15 toneladas de material geológico extraído por turistas de las playas y calas de la isla en los últimos años. Es un recurso fundamental para que otros seres vivos puedan sobrevivir</p><p class="subtitle">Anatomía de un saqueo arqueológico histórico: de una moneda de la época de Alejandro Magno a un busto romano</p></div><p class="article-text">
        La escena se repite cada a&ntilde;o. Un grupo de turistas entusiasmados con la isla abandona Menorca tras unas vacaciones id&iacute;licas, convencidos de su amor plat&oacute;nico por el territorio insular. Antes de partir, reciben el alto del personal de seguridad del aeropuerto tras pasar el equipaje por rayos X. Una maleta de dise&ntilde;o se abre en canal mostrando al mundo un interior fascinante: piedras, arena, f&oacute;siles, conchas, caracolas y guijarros de mil colores y formas distribuidos entre los atuendos de lino del verano. Seg&uacute;n el Departamento de Medi Ambient del Consell Insular de Menorca, en los &uacute;ltimos 10 a&ntilde;os se han requisado m&aacute;s de 15 toneladas de material geol&oacute;gico extra&iacute;do por turistas de las playas y calas de la isla. 
    </p><p class="article-text">
        El argumento es el souvenir, el recuerdo, la apropiaci&oacute;n de un pedazo de Menorca a modo de obsequio. El da&ntilde;o ambiental, sin embargo, es mucho m&aacute;s grave de lo que se podr&iacute;a suponer. &ldquo;El problema de la retirada de este tipo de sedimentos no tiene que ver solamente con las cifras de material que se interceptan en el aeropuerto y que son m&aacute;s o menos estables cada a&ntilde;o. La erosi&oacute;n m&aacute;s preocupante se produce por lo que llamamos efecto hormiga, es decir, que si cada uno de los turistas que pasa por las playas de Menorca cada verano se llevase 100 gramos de arena, al final de un a&ntilde;o tenemos 100 toneladas menos en una playa. Dada la magnitud y el volumen de turistas que visitan la isla cada a&ntilde;o. El problema al final es la masificaci&oacute;n&rdquo;, explica Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, cient&iacute;fico del Centre Geol&ograve;gic de Menorca. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La erosión más preocupante se produce por lo que llamamos efecto hormiga, es decir, que si cada uno de los turistas que pasa por las playas de Menorca cada verano se llevase 100 gramos de arena, al final de un año tenemos 100 toneladas menos en una playa. Dada la magnitud y el volumen de turistas que visitan la isla cada año. El problema al final es la masificación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Científico del Centre Geològic de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Seg&uacute;n datos del Departamento de Medi Ambient del Consell Insular, las cifras de material extra&iacute;do cada a&ntilde;o rondan la tonelada, aunque en 2021 &ndash;el primer a&ntilde;o de apertura total tras el encierro de la pandemia&ndash; se contabilizaron 3.904 kilos retenidos en el aeropuerto. Al finalizar la &uacute;ltima temporada de verano, en octubre de 2025, el material recogido pesaba 987,55 kg. &ldquo;Al constatarse la fuga de material y debido a la masificaci&oacute;n tur&iacute;stica se puso en marcha este programa en 2015 como un acuerdo entre AENA y Mestral &ndash;organismo que depende de C&aacute;ritas&ndash;, a trav&eacute;s de un programa de inserci&oacute;n laboral. Nosotros desde el Centro de Geolog&iacute;a colaboramos realizando las tareas de clasificaci&oacute;n y finalmente se lo entregamos al Servicio de Limpieza de Playas que devuelve el material al territorio&rdquo;, explica Rodr&iacute;guez.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e695ff37-169e-4717-9f92-d13221694338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Construir pequeños túmulos de piedra es otra de las costumbres que atentan contra el microhábitat de invertebrados y erosiona el suelo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Construir pequeños túmulos de piedra es otra de las costumbres que atentan contra el microhábitat de invertebrados y erosiona el suelo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Menorca bati&oacute; un r&eacute;cord &ndash;nuevamente&ndash; en 2025. Seg&uacute;n las cifras del Instituto de Estad&iacute;stica de las Islas Baleares (IBESTAT), pasaron por la isla 1,7 millones de turistas. Nunca antes desde que existen cifras se hab&iacute;an paseado por sus playas tantos visitantes durante una temporada de verano. La pregunta sobre si puede una Reserva de la Biosfera soportar este nivel de presi&oacute;n humana queda opacada por otra quiz&aacute;s m&aacute;s acuciante: &iquest;cu&aacute;ntas temporadas aguantar&aacute; la costa menorquina antes de que el impacto sea irreversible? 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Claro que la masificaci&oacute;n trae problemas ambientales. Con cada extracci&oacute;n de material se pierden cantidades de carbonato c&aacute;lcico &ndash;la arena de las Baleares es esencialmente biopl&aacute;stico procedente de fragmentos de conchas&ndash; que sirve para que otros seres vivos puedan reutilizar, para protegerse, en fin, para sobrevivir. La erosi&oacute;n de arena rompe el equilibrio qu&iacute;mico y natural de las playas de Menorca. Para nosotros est&aacute; claro que el problema central es la cuesti&oacute;n de la masividad&rdquo;, explica Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, quien, sin embargo, reconoce que la erosi&oacute;n natural tambi&eacute;n es un factor clave en la p&eacute;rdida de arena de algunas playas. &ldquo;Es cierto que las playas y litorales tienen mecanismos de alta y baja producci&oacute;n de arena dependientes de muchos factores ambientales y clim&aacute;ticos, pero cuando se incorpora el factor masividad humana cada a&ntilde;o, la p&eacute;rdida tiene un impacto claro&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Con cada extracción de material se pierden cantidades de carbonato cálcico que sirve para que otros seres vivos puedan reutilizar, para protegerse, en fin, para sobrevivir. La erosión de arena rompe el equilibrio químico y natural de las playas de Menorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Científico del Centre Geològic de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El protocolo y la devoluci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        El primer filtro para detectar la extracci&oacute;n ilegal de material geol&oacute;gico se encuentra en los controles de seguridad del aeropuerto. Los trabajadores encargados de esta tarea explican que, cuando los esc&aacute;neres de rayos X revelan la presencia de recipientes que podr&iacute;an contener arena, piedras o f&oacute;siles &mdash;habitualmente peque&ntilde;os frascos, botellas de pl&aacute;stico o paquetes ocultos entre la ropa&mdash;, se solicita al pasajero que abra su equipaje para comprobar su contenido. 
    </p><p class="article-text">
        Si se confirma la presencia de material geol&oacute;gico, se activa el protocolo de colaboraci&oacute;n con el Departamento de Geolog&iacute;a del Consell y con Mestral para su clasificaci&oacute;n y posterior devoluci&oacute;n a la zona de origen. Seg&uacute;n relatan los propios empleados, la reacci&oacute;n m&aacute;s habitual entre los viajeros es la sorpresa. &ldquo;Cuando les explicamos el motivo de la intervenci&oacute;n, casi siempre lo entienden y piden disculpas. Algunos hacen preguntas, pero en general siempre colaboran&rdquo;, se&ntilde;alan e insisten en que una campa&ntilde;a informativa ser&iacute;a clave para frenar la erosi&oacute;n geol&oacute;gica en Menorca. &ldquo;Nos ahorrar&iacute;amos mucho trabajo si hici&eacute;ramos concientizaci&oacute;n, tanto en el aeropuerto como en los puertos. Muchas veces nos topamos con que hay m&aacute;s desinformaci&oacute;n que mala fe&rdquo;, concluyen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_50p_1144480.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_50p_1144480.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_75p_1144480.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_75p_1144480.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_default_1144480.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_default_1144480.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9aac36f7-2a15-4a64-82c9-7458d4e06e7d_16-9-aspect-ratio_default_1144480.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de una caracola sostenida por un hombre en la playa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de una caracola sostenida por un hombre en la playa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&Aacute;reas geogr&aacute;ficas</strong></h2><p class="article-text">
        Para proceder a la devoluci&oacute;n del material incautado, los ge&oacute;logos dividen Menorca en dos grandes regiones geol&oacute;gicas: Tramuntana, al norte, y Migjorn, al sur. La primera se subdivide, a su vez, en tres categor&iacute;as conocidas como la Menorca oscura, la roja y la gris, mientras que en la mitad sur predomina la llamada Menorca blanca, la m&aacute;s extensa de la isla. A ellas se suman peque&ntilde;as &aacute;reas dispersas que los especialistas agrupan bajo la denominaci&oacute;n de Menorca amarilla. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta clasificaci&oacute;n por colores es una herramienta did&aacute;ctica que facilita la identificaci&oacute;n de las distintas unidades geol&oacute;gicas de la isla y permite devolver el material requisado a su zona de origen&rdquo;, explican desde el Departamento de Geolog&iacute;a del Consell. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, este servicio ha ampliado adem&aacute;s el mapa geol&oacute;gico de Menorca mediante un cat&aacute;logo de Lugares de Inter&eacute;s Geol&oacute;gico (LIG), que, seg&uacute;n indican los expertos, coincide en gran medida con las zonas donde se registra una mayor extracci&oacute;n de material geol&oacute;gico, f&oacute;siles y minerales. &ldquo;Esto tiene un efecto directo sobre la p&eacute;rdida de microh&aacute;bitats, ya que la retirada de piedras y conchas afecta a peque&ntilde;os invertebrados que quedan expuestos y desempe&ntilde;an un papel clave en el equilibrio del ecosistema&rdquo;, advierten.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular advierte que este fenómeno &#039;tiene un efecto directo sobre la pérdida de microhábitats, ya que la retirada de piedras y conchas afecta a pequeños invertebrados que quedan expuestos y desempeñan un papel clave en el equilibrio del ecosistema&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Las malas costumbres</strong></h2><p class="article-text">
        Pero la costumbre de llevarse un recuerdo de la playa no es exclusiva de Menorca. Se trata de un fen&oacute;meno que afecta a numerosos enclaves costeros y espacios naturales protegidos tanto en el Estado espa&ntilde;ol como en otros pa&iacute;ses. El pasado mes de mayo, una pareja de turistas alemanes fue interceptada por agentes de Medio Ambiente del Cabildo de Tenerife acusada de arrancar varios ejemplares de tajinaste rojo &mdash;una especie protegida, conocida como la &ldquo;sangre del Teide&rdquo;, que puede alcanzar los tres metros de altura&mdash; y de extraer piedras volc&aacute;nicas del Tabonal Negro, una zona de especial protecci&oacute;n ambiental dentro del Parque Nacional del Teide. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4d0088e-71f1-4ca0-8ad5-10312159b234_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El centro de Geología de Menorca colabora con AENA y Mestral para devolver los &quot;souvenirs&quot; a sus playas de origen"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El centro de Geología de Menorca colabora con AENA y Mestral para devolver los &quot;souvenirs&quot; a sus playas de origen                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Casos similares se han registrado en Cerde&ntilde;a, donde en agosto de 2020 dos turistas franceses fueron sorprendidos cuando intentaban abandonar la isla en un ferry rumbo a Toulon con 40 kilos de arena y f&oacute;siles procedentes de una playa de Chia. La aduana italiana intercept&oacute; el material y ambos fueron sancionados con una multa de 3.000 euros. Sin embargo, el problema trasciende el &aacute;mbito del &ldquo;souvenir&rdquo; tur&iacute;stico. En 2022, el Programa de las Naciones Unidas para el Medio Ambiente dedic&oacute; un informe espec&iacute;fico a este recurso<em>, Sand and Sustainability,</em> en el que advert&iacute;a de que la arena es el segundo recurso natural m&aacute;s explotado del planeta despu&eacute;s del agua, con un consumo estimado de 50.000 millones de toneladas al a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Aunque pueda parecer un gesto inocente, todos los expertos coinciden en que la extracci&oacute;n de material geol&oacute;gico supone una alteraci&oacute;n innecesaria del entorno y reclaman una mayor protecci&oacute;n. En el caso de Menorca, los ge&oacute;logos se lamentan. &ldquo;Nos llenamos la boca de decir que somos Reserva de la Biosfera, pero a ratos no lo parece. Necesitamos una regulaci&oacute;n espec&iacute;fica de esta actividad&rdquo;, comenta Xavier Bosch. Aun as&iacute;, los especialistas insisten en que el objetivo no es alarmar sobre un riesgo inminente de degradaci&oacute;n irreversible, sino actuar antes de que el problema alcance mayores dimensiones. &ldquo;Es una pr&aacute;ctica que hay que detener, no porque exista un peligro inmediato de colapso sedimentario en ninguna playa o cala concreta, sino porque todav&iacute;a estamos a tiempo de prevenirlo&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/caracolas-piedras-son-souvenir-saqueo-geologico-arrasa-biodiversidad-menorca_1_13273602.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 07 Jun 2026 20:30:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="993178" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="993178" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Ni las caracolas ni piedras son un souvenir: cómo el saqueo geológico arrasa la biodiversidad de Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/60879200-7f0b-42cc-8cd9-9a82c892460f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Turismo,Medio ambiente,Sostenibilidad,Ecosistemas,Biodiversidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia desnona un home amb discapacitat que subsistia en un antic estable de Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-desnona-home-amb-discapacitat-subsistia-antic-estable-menorca_1_13273037.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814" alt="La Justícia desnona un home amb discapacitat que subsistia en un antic estable de Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mentre l'illa multiplica les seves places hoteleres en sòl rural, beneficia amb tràmits exprés hotels de luxe amb piscines il·legals i continua captant inversors i compradors d'elevat poder adquisitiu, la propietat de la finca aconsegueix el desallotjament d'un inquilí que residia en una vella construcció agrícola</p><p class="subtitle">Encarna guanya al 'banc dolent' i paralitza el seu desnonament: "Amb gairebé 70 anys he pensat a encadenar-me a la porta de casa"
</p></div><p class="article-text">
        L'Audi&egrave;ncia Provincial de Balears ha confirmat el desnonament d'un home amb una discapacitat reconeguda del 65%, mobilitat redu&iuml;da i una situaci&oacute; de vulnerabilitat econ&ograve;mica acreditada que subsistia en un estable semiderru&iuml;t en una finca de Sant Llu&iacute;s (Menorca). L'inquil&iacute; sostenia que no tenia cap altra alternativa habitacional i que subsistia en un &ldquo;habitacle improvisat&rdquo; mancat de les m&iacute;nimes condicions de salubritat i higiene.
    </p><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria reflecteix les contradiccions del mercat residencial menorqu&iacute;. Mentre bona part de la poblaci&oacute; es veu abocada a residir en construccions improvisades o en condicions prec&agrave;ries davant la manca d'alternatives habitacionals, l'illa m&eacute;s oriental de Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/campo-negocio-turistico-menorca-multiplica-cuatro-plazas-hoteleras-suelo-rural-diez-anos_1_12912453.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multiplica les seves places hoteleres en s&ograve;l rural</a>, beneficia amb <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tramites-expres-benefician-hoteles-lujo-acusados-pozo-piscinas-ilegales-menorca_1_12697295.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&agrave;mits expr&eacute;s hotels de luxe amb piscines il&middot;legals </a>i continua captant inversors i compradors d'elevat poder adquisitiu. En el cas de Sant Llu&iacute;s, el preu mitj&agrave; de venda va assolir el passat mes d'abril els 5.021 euros per metre quadrat, segons dades difoses pel portal immobiliari Idealista, fet que converteix aquest municipi de 7.200 habitants en un dels m&eacute;s cars -i cotitzats- de Menorca.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context de creixent tensi&oacute; residencial, la sent&egrave;ncia, datada al mar&ccedil;, ha donat la ra&oacute; als propietaris d'un terreny que reclamaven la recuperaci&oacute; de la possessi&oacute; de la finca despr&eacute;s de comunicar a l'arrendatari la seva voluntat de no renovar el contracte de lloguer que ambdues parts havien signat l'agost de 2019. L'Audi&egrave;ncia rebutja cadascun dels arguments de l'home, qui defensava que l'acord estava vinculat a una explotaci&oacute; r&uacute;stica i s'havia de regir per la normativa agr&agrave;ria i els usos tradicionals del camp menorqu&iacute;, de manera que la propietat no podia posar fi al contracte com si es tract&agrave;s d'una relaci&oacute; ordin&agrave;ria de lloguer residencial.
    </p><p class="article-text">
        Durant el procediment judicial, l'inquil&iacute; va explicar que, quan va arribar a la finca, amb prou feines hi havia &ldquo;arbustos, roques, deixalles i un petit estable derru&iuml;t&rdquo; que en el passat havia servit per allotjar animals. Amb autoritzaci&oacute; de l'anterior propietari, va assegurar, va anar rehabilitant a poc a poc aquella construcci&oacute; fins a convertir-la en un lloc on guardar eines agr&iacute;coles i, amb el pas del temps, en l'espai on va acabar vivint.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'</strong><em><strong>amitgeria </strong></em><strong>o societat rural menorquina</strong></h2><p class="article-text">
        L'home va intentar evitar el desnonament emparant-se en una figura jur&iacute;dica tradicional del camp menorqu&iacute; recollida a la Compilaci&oacute; del Dret Civil de Balears: l'<em>amitgeria </em>o societat rural menorquina, una instituci&oacute; hist&ograve;rica concebuda per regular l'explotaci&oacute; conjunta de finques agr&iacute;coles entre el propietari i el conreador, garantint l'estabilitat de l'activitat agr&agrave;ria i evitant que aquells que treballen la terra puguin ser expulsats de manera sobtada. Entre altres q&uuml;estions, aquesta normativa preveu la pr&ograve;rroga autom&agrave;tica dels contractes i la seva continu&iuml;tat fins i tot despr&eacute;s de la mort del propietari o de l'agricultor.
    </p><p class="article-text">
        L'arrendatari sostenia que la seva relaci&oacute; amb la finca responia, precisament, a aquest model tradicional. Segons va al&middot;legar davant el tribunal, realitzava tasques agr&iacute;coles i mantenia amb la propietat una relaci&oacute; pr&ograve;pia dels usos i costums rurals de Menorca, arribant fins i tot a repartir-se collites i fusta obtinguda de la finca. Per aix&ograve;, defensava que el contracte continuava vigent i assegurava que la propietat no podia extingir-lo mitjan&ccedil;ant el procediment previst per a un lloguer d'habitatge convencional.
    </p><p class="article-text">
        El lloc on residia no podia considerar-se, a m&eacute;s, un habitatge convencional: aquell antic estable, al&middot;legava, havia acabat convertint-se en &ldquo;un habitacle improvisat on no t&eacute; m&eacute;s remei que viure&rdquo;, i aix&ograve; &ldquo;sense la m&eacute;s m&iacute;nima condici&oacute; de salubritat i higiene&rdquo; i sense que la construcci&oacute; compl&iacute;s &ldquo;les normes de seguretat&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Renda mensual de 200 euros</strong></h2><p class="article-text">
        L'Audi&egrave;ncia Provincial, tanmateix, rebutja aquesta interpretaci&oacute; en assenyalar que el contracte signat el 2019 definia l'immoble com un &ldquo;habitatge r&uacute;stic&rdquo;, establia que l'immoble s'arrendava &ldquo;exclusivament&rdquo; per ser destinat &ldquo;a habitatge&rdquo; i fixava una renda mensual de 200 euros i una durada inicial de dos anys. En no considerar acreditat que la relaci&oacute; tengu&eacute;s naturalesa agr&agrave;ria, el tribunal conclou que no &eacute;s procedent aplicar la normativa tradicional invocada per l'inquil&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Els magistrats consideren aix&iacute; acreditada l'exist&egrave;ncia del contracte, la comunicaci&oacute; d'extinci&oacute; i el transcurs del termini pactat. A m&eacute;s, conclouen que no ha quedat provat que l'&uacute;s de la finca fos diferent del que figurava al contracte signat per les parts. &ldquo;A la vista dels fets provats no es discuteix l'exist&egrave;ncia del contracte, el requeriment ni el transcurs del termini&rdquo;, assenyala la resoluci&oacute;, que afegeix que no es pot donar per acreditat &ldquo;el canvi d'&uacute;s al&middot;legat a la inst&agrave;ncia per fonamentar l'aplicaci&oacute; d'una altra legislaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La Sala conclou que no s'ha acreditat que l'&uacute;s real de la finca fos diferent del previst al contracte ni que proced&iacute;s aplicar la normativa d'arrendaments r&uacute;stics, motiu pel qual confirma &iacute;ntegrament la sent&egrave;ncia de primera inst&agrave;ncia que va declarar extingit el contracte pel transcurs del termini pactat i va ordenar el desnonament. Amb tot, contra la resoluci&oacute; de l'Audi&egrave;ncia Provincial hi ha la possibilitat d'interposar recurs de cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem.
    </p><p class="article-text">
        Es dona la circumst&agrave;ncia que, fa tot just una setmana i mitja, es va produir el desnonament d'una fam&iacute;lia de Sant Llu&iacute;s que va perdre el seu habitatge despr&eacute;s de no poder fer front a la hipoteca que gravava l'immoble. La casa, tamb&eacute; situada a Sant Llu&iacute;s, va sortir a subhasta judicial fa diversos anys i va acabar sent adquirida per una nova propiet&agrave;ria, fet que va desembocar finalment en el llan&ccedil;ament, tal com va informar <a href="https://www.menorca.info/menorca/sucesos/2026/05/22/2634359/ejecutan-desahucio-familia-pleno-centro-sant-lluis-tras-subasta-vivienda.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca Es Diari</a>. D'acord amb la mateixa publicaci&oacute;, la fam&iacute;lia estava integrada per un matrimoni d'uns 65 anys i dos fills adults.
    </p><p class="article-text">
        Al gener, el Jutjat de Ma&oacute; va executar el desnonament d'una fam&iacute;lia resident en un pis de l'avinguda Fort de l'Eau, a Ma&oacute;, formada per una dona de 59 anys que t&eacute; cura de la seva germana amb discapacitat i del seu pare, de 87 anys. Els tres inquilins, membres d'una fam&iacute;lia vulnerable, varen sortir de l'habitatge sense saber on anirien a viure despr&eacute;s que hagu&eacute;s expirat el termini extra concedit un mes abans pel Jutjat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-desnona-home-amb-discapacitat-subsistia-antic-estable-menorca_1_13273037.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 15:20:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" length="378069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378069" width="1447" height="814"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia desnona un home amb discapacitat que subsistia en un antic estable de Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Desahucios,Precariedad,Mercado inmobiliario,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia desahucia a un hombre con discapacidad que subsistía en un antiguo establo de Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-desahucia-hombre-discapacidad-subsistia-antiguo-establo-menorca_1_13271765.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814" alt="La Justicia desahucia a un hombre con discapacidad que subsistía en un antiguo establo de Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mientras la isla multiplica sus plazas hoteleras en suelo rural, beneficia con trámites exprés a hoteles de lujo con piscinas ilegales y continúa captando a inversores y compradores de elevado poder adquisitivo, la propiedad de la finca logra el desalojo de un inquilino que residía en una vieja construcción agrícola</p><p class="subtitle">Encarna gana al 'banco malo' y paraliza su desahucio: “Con casi 70 años he pensado en encadenarme a la puerta de casa”
</p></div><p class="article-text">
        La Audiencia Provincial de Balears ha confirmado el desahucio de un hombre con una discapacidad reconocida del 65%, movilidad reducida y una situaci&oacute;n de vulnerabilidad econ&oacute;mica acreditada que subsist&iacute;a en un establo semiderruido en una finca de Sant Llu&iacute;s (Menorca). El inquilino sosten&iacute;a que no ten&iacute;a otra alternativa habitacional y que subsist&iacute;a en un &ldquo;habit&aacute;culo improvisado&rdquo; carente de las m&iacute;nimas condiciones de salubridad e higiene.
    </p><p class="article-text">
        La historia refleja las contradicciones del mercado residencial menorqu&iacute;n. Mientras buena parte de la poblaci&oacute;n se ve abocada a residir en construcciones improvisadas o en condiciones precarias ante la falta de alternativas habitacionales, la isla m&aacute;s oriental de Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/campo-negocio-turistico-menorca-multiplica-cuatro-plazas-hoteleras-suelo-rural-diez-anos_1_12912453.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multiplica sus plazas hoteleras en suelo rural</a>, beneficia con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tramites-expres-benefician-hoteles-lujo-acusados-pozo-piscinas-ilegales-menorca_1_12697295.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tr&aacute;mites expr&eacute;s a hoteles de lujo con piscinas ilegales </a>y contin&uacute;a captando a inversores y compradores de elevado poder adquisitivo. En el caso de Sant Llu&iacute;s, el precio medio de venta alcanz&oacute; el pasado mes de abril los 5.021 euros por metro cuadrado, seg&uacute;n datos difundidos por el portal inmobiliario Idealista, lo que convierte a este municipio de 7.200 habitantes en uno de los m&aacute;s caros -y cotizados- de Menorca.  
    </p><p class="article-text">
        En este contexto de creciente tensi&oacute;n residencial, la sentencia, fechada en marzo, ha dado la raz&oacute;n a los propietarios de un terreno que reclamaban la recuperaci&oacute;n de la posesi&oacute;n de la finca tras comunicar al arrendatario su voluntad de no renovar el contrato de alquiler que ambas partes hab&iacute;an firmado en agosto de 2019. La Audiencia rechaza cada uno de los argumentos del hombre, quien defend&iacute;a que el acuerdo estaba vinculado a una explotaci&oacute;n r&uacute;stica y deb&iacute;a regirse por la normativa agraria y los usos tradicionales del campo menorqu&iacute;n, de modo que la propiedad no pod&iacute;a poner fin al contrato como si de una relaci&oacute;n ordinaria de alquiler residencial se tratara.
    </p><p class="article-text">
        Durante el procedimiento judicial, el inquilino explic&oacute; que, cuando lleg&oacute; a la finca, apenas hab&iacute;a &ldquo;arbustos, rocas, desechos y un peque&ntilde;o establo derruido&rdquo; que en el pasado hab&iacute;a servido para albergar animales. Con autorizaci&oacute;n del anterior propietario, asegur&oacute;, fue rehabilitando poco a poco aquella construcci&oacute;n hasta convertirla en un lugar donde guardar herramientas agr&iacute;colas y, con el paso del tiempo, en el espacio donde acab&oacute; viviendo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La 'amitgeria' o sociedad rural menorquina</strong></h2><p class="article-text">
        El hombre intent&oacute; evitar el desahucio ampar&aacute;ndose en una figura jur&iacute;dica tradicional del campo menorqu&iacute;n recogida en la Compilaci&oacute;n del Derecho Civil de Balears: la <em>amitgeria </em>o sociedad rural menorquina, una instituci&oacute;n hist&oacute;rica concebida para regular la explotaci&oacute;n conjunta de fincas agr&iacute;colas entre el propietario y el cultivador, garantizando la estabilidad de la actividad agraria y evitando que quienes trabajan la tierra puedan ser expulsados de forma repentina. Entre otras cuestiones, esta normativa prev&eacute; la pr&oacute;rroga autom&aacute;tica de los contratos y su continuidad incluso tras la muerte del propietario o del agricultor.
    </p><p class="article-text">
        El arrendatario sosten&iacute;a que su relaci&oacute;n con la finca respond&iacute;a, precisamente, a ese modelo tradicional. Seg&uacute;n aleg&oacute; ante el tribunal, realizaba labores agr&iacute;colas y manten&iacute;a con la propiedad una relaci&oacute;n propia de los usos y costumbres rurales de Menorca, llegando incluso a repartirse cosechas y madera obtenida de la finca. Por ello, defend&iacute;a que el contrato continuaba vigente y aseveraba que la propiedad no pod&iacute;a extinguirlo mediante el procedimiento previsto para un alquiler de vivienda convencional.
    </p><p class="article-text">
        El lugar donde resid&iacute;a no pod&iacute;a considerarse, adem&aacute;s, una vivienda convencional: aquel antiguo establo, alegaba, hab&iacute;a acabado convirti&eacute;ndose en &ldquo;un habit&aacute;culo improvisado donde no tiene m&aacute;s remedio que vivir&rdquo;, y ello &ldquo;sin la m&aacute;s m&iacute;nima condici&oacute;n de salubridad e higiene&rdquo; y sin que la construcci&oacute;n cumpliera &ldquo;las normas de seguridad&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Renta mensual de 200 euros</strong></h2><p class="article-text">
        La Audiencia Provincial, sin embargo, rechaza esa interpretaci&oacute;n al se&ntilde;alar que el contrato firmado en 2019 defin&iacute;a el inmueble como una &ldquo;vivienda r&uacute;stica&rdquo;, establec&iacute;a que el inmueble se arrendaba &ldquo;exclusivamente&rdquo; para ser destinado &ldquo;a vivienda&rdquo; y fijaba una renta mensual de 200 euros y una duraci&oacute;n inicial de dos a&ntilde;os. Al no considerar acreditado que la relaci&oacute;n tuviera naturaleza agraria, el tribunal concluye que no procede aplicar la normativa tradicional invocada por el inquilino. 
    </p><p class="article-text">
        Los magistrados consideran as&iacute; acreditada la existencia del contrato, la comunicaci&oacute;n de extinci&oacute;n y el transcurso del plazo pactado. Adem&aacute;s, concluyen que no ha quedado probado que el uso de la finca fuera distinto al que figuraba en el contrato firmado por las partes. &ldquo;A la vista de los hechos probados no se discute la existencia del contrato, el requerimiento ni el transcurso del plazo&rdquo;, se&ntilde;ala la resoluci&oacute;n, que a&ntilde;ade que no puede darse por acreditado &ldquo;el cambio de uso alegado en la instancia para fundamentar la aplicaci&oacute;n de otra legislaci&oacute;n&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La Sala concluye que no se ha acreditado que el uso real de la finca fuera distinto del previsto en el contrato ni que procediera aplicar la normativa de arrendamientos r&uacute;sticos, por lo que confirma &iacute;ntegramente la sentencia de primera instancia que declar&oacute; extinguido el contrato por transcurso del plazo pactado y orden&oacute; el desahucio. Con todo, contra la resoluci&oacute;n de la Audiencia Provincial cabe la posibilidad de interponer recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.
    </p><p class="article-text">
        Se da la circunstancia de que, hace apenas una semana y media, se produjo el desahucio de una familia de Sant Llu&iacute;s que perdi&oacute; su vivienda tras no poder hacer frente a la hipoteca que gravaba el inmueble. La casa, tambi&eacute;n situada en Sant Llu&iacute;s, sali&oacute; a subasta judicial hace varios a&ntilde;os y acab&oacute; siendo adquirida por una nueva propietaria, lo que desemboc&oacute; finalmente en el lanzamiento, tal como inform&oacute; <a href="https://www.menorca.info/menorca/sucesos/2026/05/22/2634359/ejecutan-desahucio-familia-pleno-centro-sant-lluis-tras-subasta-vivienda.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca Es Diari</a>. De acuerdo a la misma publicaci&oacute;n, la familia estaba integrada por un matrimonio de unos 65 a&ntilde;os y dos hijos adultos. 
    </p><p class="article-text">
        En enero, el Juzgado de Mah&oacute;n ejecut&oacute; el desahucio de una familia residente en un piso de la avenida Fort de l'Eau, en Ma&oacute;, formada por una mujer de 59 a&ntilde;os que cuida de su hermana con discapacidad y de su padre, de 87 a&ntilde;os. Los tres inquilinos, miembros de una familia vulnerable, salieron de la vivienda sin saber d&oacute;nde ir&iacute;an a vivir al haber expirado el plazo extra concedido hac&iacute;a un mes por el Juzgado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-desahucia-hombre-discapacidad-subsistia-antiguo-establo-menorca_1_13271765.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 03 Jun 2026 14:57:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" length="378069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" type="image/jpeg" fileSize="378069" width="1447" height="814"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia desahucia a un hombre con discapacidad que subsistía en un antiguo establo de Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/07a2d17a-6e21-4b13-8fad-47c1b325a462_16-9-discover-aspect-ratio_default_1144464.jpg" width="1447" height="814"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Desahucios,Precariedad,Mercado inmobiliario,Tribunales,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Beatriz Torres, marinera y amarradora: “Me costó acceder al sector, no confiaban en mí”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/dones-mar-apb/beatriz-torres-pescadora-companeros-no-fiaban-habian-visto-mujer-bordo_1_13220961.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Beatriz Torres, marinera y amarradora: “Me costó acceder al sector, no confiaban en mí”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una historia de vocación, lucha contra los prejuicios y la urgente necesidad de relevo generacional femenino en el mar</p></div><p class="article-text">
        Dec&iacute;a Fran Perea en la cabecera de <em>Los Serrano</em> que &ldquo;desde los bancos de Madrid no se puede ver el mar&rdquo;, aunque Beatriz Torres lo avistaba en cada libro, en cada pel&iacute;cula y en cada sue&ntilde;o desde que ha tenido uso de raz&oacute;n &mdash;pese a haber nacido y haberse criado en la capital&mdash;. A los 11 a&ntilde;os su familia y ella se trasladaron a Sevilla, donde sigui&oacute; idealizando el agua salada con un par de veranos en la playa como referencia. En su cabeza aquello era insuficiente, necesitaba un contacto m&aacute;s estrecho con las mareas o el salitre. Fue entonces cuando, con 17 a&ntilde;os, se mud&oacute; a Menorca y termin&oacute; de enamorarse del Mediterr&aacute;neo y de sus aguas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El <em>flechazo </em>termin&oacute; de materializarse durante una traves&iacute;a mar&iacute;tima entre Menorca, T&uacute;nez y Cerde&ntilde;a en la que unos amigos le explicaron que pod&iacute;a formarse para trabajar en un barco. Torres, sin estudios superiores hasta ese momento, se imagin&oacute; a s&iacute; misma haciendo de ese viaje su d&iacute;a a d&iacute;a y se sinti&oacute; preparada para pasar el resto de su vida entre el agua salada. &ldquo;Vi en esa traves&iacute;a que no ten&iacute;a miedo, que me encantaba. Me vi capaz y me anim&eacute; a estudiarlo&rdquo;, relata.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-70BIn8GZejE-8638', 'youtube', '70BIn8GZejE', document.getElementById('yt-70BIn8GZejE-8638'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-70BIn8GZejE-8638 src="https://www.youtube.com/embed/70BIn8GZejE?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Al terminar la formaci&oacute;n b&aacute;sica en seguridad, la propia escuela en la que estudiaba le ofreci&oacute; la posibilidad de completar su curr&iacute;culo con el curso de marinero pescador. Ella no pudo rechazarlo, ya que se declara como una &ldquo;absoluta enamorada del sector primario&rdquo;. &ldquo;Del campo pas&eacute; al mar, y a m&iacute; la pesca me ha interesado siempre&rdquo;, explica Torres, quien anteriormente hab&iacute;a trabajado como auxiliar agr&iacute;cola y quer&iacute;a ejercer esa misma labor a bordo de un pesquero.
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, Beatriz Torres es marinera de Pr&aacute;cticos de Mah&oacute;n y amarradora de buques en Astur Menorca. No obstante, cinco a&ntilde;os despu&eacute;s de despedirse de la pesca sigue defini&eacute;ndola como un aspecto fundamental de su trayectoria que le ha dotado de gran experiencia en el mar y le ha dado el impulso necesario para ejercer sus profesiones actuales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Prejuicios machistas en el sector mar&iacute;timo</strong></h2><p class="article-text">
        Las cosas se complicaron para ella al embarcar por primera vez de forma profesional: se encontr&oacute; con un sector especialmente masculinizado, en el que su presencia no siempre &mdash;m&aacute;s bien casi nunca&mdash; era bienvenida. &ldquo;Me cost&oacute; mucho entrar, no se fiaban de m&iacute;&rdquo;, recuerda. &ldquo;Hay patrones que me dec&iacute;an que nunca hab&iacute;an visto una mujer a bordo, yo no me lo esperaba&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Su caso no fue una excepci&oacute;n, y es plenamente consciente de ello. &ldquo;El recreativo est&aacute; masculinizado, pero en la pesca m&aacute;s todav&iacute;a&rdquo;, sostiene Torres. &ldquo;A la mujer se le ve&iacute;a como que no era capaz de realizar ciertas maniobras&rdquo;, detalla. De hecho, hay cuestiones que lejos de avanzar han dado marcha atr&aacute;s en lo que a la pesca se refiere. Espacios anteriormente <em>reservados </em>para ellas ahora son una nueva conquista masculina, por lo que las oportunidades son cada vez m&aacute;s escasas: &ldquo;Antes, por ejemplo, las mujeres eran rederas, ahora son m&aacute;s hombres los rederos&rdquo;, expone Torres. 
    </p><p class="article-text">
        La lista de tareas pendientes para un sector m&aacute;s igualitario es extensa. Faltan mujeres de todas las edades, pero especialmente un relevo generacional joven, con ideas frescas que pueda revertir todas aquellas lacras a&uacute;n presentes. Por eso anima a las j&oacute;venes a apostar por su pasi&oacute;n independientemente de los prejuicios: &ldquo;&iquest;Te crees capaz? &iquest;Est&aacute;s fuerte? &iquest;Te gusta el mar? Pues no hay mejor cosa que puedas hacer que meterte a trabajar en ello&rdquo;, argumenta. Aun as&iacute;, advierte de que no ser&aacute; un camino f&aacute;cil, y de que toda aquella que decida tomarlo tiene que ser consciente de las dificultades que atravesar&aacute;: &ldquo;Todav&iacute;a hay un poco de miedo a que no las contraten, a tener que demostrar m&aacute;s de lo que sus compa&ntilde;eros, para que las tomen en serio&rdquo;, recalca.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Pasi&oacute;n frente a la opresi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Pese a las contrariedades, la vocaci&oacute;n de Torres&nbsp;siempre ha sido m&aacute;s fuerte que los prejuicios, y poco a poco pudo hacer entender a sus compa&ntilde;eros que el trabajo no entiende de g&eacute;nero y que su presencia en el barco estaba m&aacute;s que justificada, al igual que la de todos los dem&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquellos primeros d&iacute;as en el mar fueron espectaculares&rdquo;, recuerda. &ldquo;En pesca de arrastre, empezar de noche con esas m&aacute;quinas, los motores, el mar mismo que es salvaje&hellip; Era de pel&iacute;cula, yo no me lo podr&iacute;a haber imaginado&rdquo;. Ahora mismo, con a&ntilde;os de experiencia a sus espaldas, aunque esa impresi&oacute;n siga intacta tambi&eacute;n ha tenido que interiorizar muchos aspectos que ya forman parte de su rutina. &ldquo;El d&iacute;a a d&iacute;a en el puerto y en el mar implica acostumbrarse al movimiento del agua, a no caerte, al equilibrio y sobre todo al sol&rdquo;, detalla. &ldquo;Lo m&aacute;s exigente, es tener todo el rato en la cabeza la seguridad&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Lo que tampoco se va de la mente de Torres es la necesidad de referentes femeninos en su sector para que otras muchas, al igual que ella, conviertan su pasi&oacute;n en su profesi&oacute;n, y sobre todo para que puedan hacerlo sin barreras relativas al g&eacute;nero. &ldquo;La idea que quiero que se quede de esta entrevista es que la percepci&oacute;n del g&eacute;nero a la hora de trabajar no existe, es una cosa cultural. Depende m&aacute;s de la individualidad de cada persona, de la voluntad y de las ganas y de lo que te guste el mar&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[María Aragonés]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/dones-mar-apb/beatriz-torres-pescadora-companeros-no-fiaban-habian-visto-mujer-bordo_1_13220961.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 May 2026 07:53:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="66940" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="66940" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Beatriz Torres, marinera y amarradora: “Me costó acceder al sector, no confiaban en mí”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c90f6ea0-a8f7-4234-8b3a-7050d7f478e4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Baleares,Islas Baleares,Menorca,Pesca,Igualdad,Feminismo,Igualdad laboral,Machismo,Empleo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les queixes de turistes i residents acaben amb cabres abatudes a tirs a Menorca: "Matar-les així és una salvatjada"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-queixes-turistes-i-residents-acaben-amb-cabres-abatudes-tirs-menorca-matar-les-aixi-salvatjada_1_13223316.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Les queixes de turistes i residents acaben amb cabres abatudes a tirs a Menorca: &quot;Matar-les així és una salvatjada&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els animals, acalorats i assedegats, van accedir a urbanitzacions de l'illa a la recerca d'aigua i menjar. Els veïns, que temen el perill que poden suposar per al trànsit, van alertar el Govern, que ha optat per acabar amb elles</p><p class="subtitle">Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques</p></div><p class="article-text">
        Darrera setmana d'agost de 2025. La costa nord de Menorca &eacute;s un t&ograve;rrid erm roc&oacute;s enmig d'un dels estius m&eacute;s intensos que es recorden. La sequera i les altes temperatures augmenten la pressi&oacute; humana sobre l'illa que, al seu torn, aprofundeix l'escassetat d'aigua potable als aq&uuml;&iacute;fers. Hi ha alerta taronja. Acalorades i assedegades, un grup de cabres silvestres abandona el seu h&agrave;bitat per endinsar-se a la jungla de ciment de les urbanitzacions d'Arenal d'en Castell i Son Parc, al municipi d'Es Mercadal. El tel&egrave;fon de l'Ajuntament no va parar de sonar durant les setmanes seg&uuml;ents amb den&uacute;ncies i queixes de ve&iuml;ns i turistes pel fet que les cabres &ldquo;invadeixen els jardins, es mengen les plantes i embruten els cotxes&rdquo;. A partir d'aqu&iacute; es posar&agrave; en marxa un mecanisme administratiu pel qual el Consistori sol&middot;licitar&agrave; a la Conselleria de Medi Ambient i Pesca del Govern que prengui cartes a l'assumpte, organisme que finalment impulsar&agrave; la soluci&oacute; que ha aixecat polseguera entre la poblaci&oacute; local: matar totes les cabres a trets. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El mat&iacute; de dissabte ens trobem amb un cartell que deia que tancaven l'etapa quatre del Cam&iacute; de Cavalls per tasques de gesti&oacute; i manteniment. No deia res que estiguessin matant a trets la fauna silvestre. Nosaltres com a ve&iuml;ns no volem que rondin lliures per la zona perqu&egrave; poden ser un perill per al tr&agrave;nsit i fins i tot s'hi colaven en jardins, per&ograve; matar-les aix&iacute; ens sembla una salvatjada&rdquo;, explica Al&iacute;cia A., una de les poques residents que habita tot l'any a la urbanitzaci&oacute; de l'Arenal, t&iacute;picament poblada per turistes i residents estacionals. &ldquo;Imagina't que alg&uacute; decid&iacute;s ometre el cartell o qu&egrave; passaria si alg&uacute; est&agrave; d'excursi&oacute; i no el veu? &Eacute;s una burrada i un perill resoldre les coses a trets&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosaltres com a veïns no volem que rondin lliures per la zona perquè poden ser un perill per al trànsit i fins i tot s&#039;hi colaven en jardins, però matar-les així ens sembla una salvatjada</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alicia </span>
                                        <span>—</span> Resident
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Em sembla un espant que en una illa que &eacute;s Reserva de Biosfera, que t&eacute; especial cura de la fauna i flora com a part de la seva oferta cultural i fins i tot tur&iacute;stica, es resolgui la sobrepoblaci&oacute; d'animals a tirs. Al ve&iuml;nat estem consternats perqu&egrave;, a m&eacute;s, han deixat les restes dels animals all&agrave; on els van matar. El tram d'Arenal del Cam&iacute; de Cavalls fa olor de mort des de fa dies, la postal &eacute;s realment impactant&rdquo;, explica la Lluvia, ve&iuml;na de Son Parc.
    </p><p class="article-text">
        Ella, despr&eacute;s d'assabentar-se de la batuda, va comen&ccedil;ar a recollir firmes entre els municipis de Menorca per exigir que es canvi&iuml; el protocol de control de fauna per un altre no letal. &ldquo;Hem aconseguit mil firmes en 24 hores, les xarxes socials ens han ajudat molt i continuarem lluitant perqu&egrave; es busqui una soluci&oacute; menys b&agrave;rbara per a aquests pobres animals&rdquo;, conclou. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les cabres salvatges van ser abatudes després de nombroses queixes de veïns i turistes perquè es colaven en jardins i parcs a la recerca d&#039;aliment i aigua."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les cabres salvatges van ser abatudes després de nombroses queixes de veïns i turistes perquè es colaven en jardins i parcs a la recerca d&#039;aliment i aigua.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cap administraci&oacute; es fa responsable</strong></h2><p class="article-text">
        Des del Consistori insisteixen que es va notificar degudament a tot el ve&iuml;nat de Son Parc i d'Arenal de les &ldquo;tasques de manteniment relacionades amb el control poblacional de cabres assilvestrades&rdquo; durant els dies 6 a 8 de maig. Aix&iacute; mateix, en di&agrave;leg amb elDiario.es, l'alcalde d'Es Mercadal, Joan Palliser Riudavets (PP), afirma que el govern municipal est&agrave; exempt de tota responsabilitat. &ldquo;No &eacute;s la nostra compet&egrave;ncia. La responsabilitat en mat&egrave;ria de gesti&oacute; de fauna silvestre &eacute;s del Govern, concretament del Consorci per a la Recuperaci&oacute; de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), a qui vam remetre les nostres peticions i que finalment van procedir&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, des de la Direcci&oacute; General de Medi Ambient han confirmat que l'activaci&oacute; del &ldquo;protocol de control de fauna&rdquo; es va iniciar arran d'un &ldquo;requeriment urgent i reiterat de l'Ajuntament, motivat per les queixes ve&iuml;nals i pels danys que aquests animals provoquen en jardins, horts i explotacions agr&iacute;coles&rdquo; i han insistit que les cabres suposen un &ldquo;risc per a la seguretat vi&agrave;ria en envair carreteres i zones urbanes&rdquo;. Amb tot, van rebutjar explicar si existeix un cens poblacional de cabres assilvestrades a Menorca, ni tampoc van detallar quants han estat els exemplars abatuts despr&eacute;s de l'&uacute;ltima matan&ccedil;a. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, fonts del COFIB han confirmat que &ldquo;el propi Consistori d'Es Mercadal va notificar a aquesta depend&egrave;ncia que no podia assumir la captura en viu dels animals, motiu pel qual s'ha optat per una batuda de ca&ccedil;a controlada com a mesura excepcional de gesti&oacute; poblacional&rdquo;. Aix&iacute; mateix insisteixen que l'actuaci&oacute; &ldquo;compta amb totes les autoritzacions pertinents i es desenvolupa &uacute;nicament en set finques autoritzades&rdquo;. En ella van participar quatre treballadors del COFIB, juntament amb Agents de Medi Ambient, Policia Local, Gu&agrave;rdia Civil i representants de l'Ajuntament. Cal recordar que, encara que des del Govern assenyalen que es tracta d'un protocol &ldquo;excepcional&rdquo;, diversos ve&iuml;ns de la zona han confirmat a elDiario.es que no &eacute;s la primera vegada que succeeix. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, des del COFIB han explicat a elDiario.es que l'abandonament de cossos a la intemp&egrave;rie que denuncien els ve&iuml;ns respon a un criteri ambiental. &ldquo;Els cad&agrave;vers dels exemplars abatuts no seran remoguts, excepte en aquells casos en qu&egrave; quedin visibles o propers a zones transitades. Aquesta decisi&oacute; respon a criteris d'una pauta de gesti&oacute; ambiental i equilibri ecol&ograve;gic, ja que contribueixen a l'alimentaci&oacute; d'aus carronyaires presents a Menorca, com les milanes o els milans&rdquo;, conclouen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les organitzacions animalistes exigeixen que es busqui una alternativa no letal per al control poblacional."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les organitzacions animalistes exigeixen que es busqui una alternativa no letal per al control poblacional.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alternatives no letals</strong></h2><p class="article-text">
        L'A&iuml;da Gasc&oacute;n &eacute;s coordinadora estatal de l'ONG Anima Naturalis, una de les entitats que, despr&eacute;s d'assabentar-se de les intencions del COFIB l'agost de l'any passat, es va comunicar amb el Govern despr&eacute;s de ser alertada per una de les col&middot;laboradores de l'organitzaci&oacute;, resident a Es Mercadal, de la imminent matan&ccedil;a de cabres. &ldquo;Sabem que &eacute;s una pr&agrave;ctica habitual a les Balears i per aix&ograve; ens vam comunicar amb el Govern, fins i tot vam fer una sol&middot;licitud d'informaci&oacute; p&uacute;blica. Vam haver de reclamar a l'organisme mediador de transpar&egrave;ncia perqu&egrave; no van respondre. En tot moment la nostra intenci&oacute; era con&egrave;ixer els fonaments que van portar l'administraci&oacute; a decidir que matar a trets les cabres era la millor alternativa&rdquo;, explica Gasc&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        L'activista animalista insisteix que, segons la Llei de Benestar Animal, &eacute;s obligatori buscar alternatives no letals en qualsevol protocol de control poblacional. &ldquo;Realment no crec que hagin buscat cap alternativa. Nosaltres ens vam oferir a buscar conjuntament altres solucions com trasllats a santuaris o reserves protegides, per&ograve; ni tan sols ens van trucar per preguntar com es podria fer&rdquo;, conclou Gasc&oacute;n. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Realment no crec que hagin buscat cap alternativa. Nosaltres ens vam oferir a buscar conjuntament altres solucions com trasllats a santuaris o reserves protegides, però ni tan sols ens van trucar per preguntar com es podria fer</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aída Gascón</span>
                                        <span>—</span> Coordinadora de la ONG Anima Naturalis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jaume H. treballa en una empresa dedicada exclusivament al control poblacional d'animals silvestres. Segons explica, la seva companyia mant&eacute; vigents diverses desenes de contractes amb administracions de tot l'estat, amb l'objectiu d'evitar la via letal com a eina de control poblacional. &ldquo;Jo era a Menorca quan van apar&egrave;ixer les primeres queixes per les cabres. En el seu moment em vaig oferir a les autoritats, per la meva experi&egrave;ncia s&eacute; que es podria utilitzar el m&egrave;tode del 'capturador', una g&agrave;bia accionada per control remot que permetria capturar els exemplars i traslladar-los a un altre lloc on no molestin. Aix&ograve; implica una despesa, una inversi&oacute;, una log&iacute;stica que moltes vegades les administracions p&uacute;bliques no estan disposades a fer&rdquo;, conclou. 
    </p><p class="article-text">
        Finalment, cal destacar que en 2025 la formaci&oacute; animalista PACMA va demanar al Govern que es fessin p&uacute;blics els informes t&egrave;cnics i ambientals que van justificar l'execuci&oacute; de la poblaci&oacute;. Fonts de l'organitzaci&oacute; han destacat que &ldquo;la gesti&oacute; de poblacions animals s'ha d'abordar des de criteris cient&iacute;fics, &egrave;tics i proporcionats&rdquo;. &ldquo;Aquesta decisi&oacute; &eacute;s improvisada i a m&eacute;s poc efica&ccedil;&rdquo;, assenyalen els animalistes, que, a m&eacute;s, sostenen &ndash;igual que l'ONG Anima Naturalis&ndash; que existeixen alternatives menys agressives, com l'esterilitzaci&oacute;. Per la seva banda, ni la Conselleria de Medi Ambient ni el Consorci per a la Conservaci&oacute; de Fauna han respost a aquest mitj&agrave; quins han estat els criteris t&egrave;cnics tinguts en compte per realitzar la batuda, ni tampoc si existeix un cens poblacional de cabres silvestres, ni quantes en van ser abatudes finalment entre el 7 i el 9 de maig. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-queixes-turistes-i-residents-acaben-amb-cabres-abatudes-tirs-menorca-matar-les-aixi-salvatjada_1_13223316.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 18 May 2026 07:27:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Les queixes de turistes i residents acaben amb cabres abatudes a tirs a Menorca: "Matar-les així és una salvatjada"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Cabras,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las quejas de turistas y residentes acaban con cabras abatidas a tiros en Menorca: "Matarlas así es una salvajada"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quejas-turistas-residentes-acaban-cabras-abatidas-tiros-menorca-matarlas-salvajada_1_13223267.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Las quejas de turistas y residentes acaban con cabras abatidas a tiros en Menorca: &quot;Matarlas así es una salvajada&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los animales, acalorados y sedientos, accedieron a urbanizaciones de la isla en búsqueda de agua y comida. Los vecinos, que temen el peligro que pueden suponer para el tráfico, alertaron al Govern, que ha optado por acabar con ellas</p><p class="subtitle">Serpientes invasoras de hasta dos metros han aprendido a nadar en Ibiza y arrasan con las lagartijas endémicas</p></div><p class="article-text">
        &Uacute;ltima semana de agosto de 2025. La costa norte de Menorca es un t&oacute;rrido p&aacute;ramo rocoso en medio de uno de los veranos m&aacute;s intensos que se recuerdan. La sequ&iacute;a y las altas temperaturas aumentan la presi&oacute;n humana sobre la isla que a su vez profundiza la escasez de agua potable en los acu&iacute;feros. Hay alerta naranja. Acaloradas y sedientas, un grupo de cabras silvestres abandona su h&aacute;bitat para adentrarse en la jungla de cemento de las urbanizaciones de Arenal d'en Castell y Son Parc, en el municipio de Es Mercadal. El tel&eacute;fono del Ayuntamiento no par&oacute; de sonar durante las siguientes semanas con denuncias y quejas de vecinos y turistas debido a que las cabras &ldquo;invaden los jardines, se comen las plantas y ensucian los coches&rdquo;. A partir de aqu&iacute; se pondr&aacute; en marcha un mecanismo administrativo por el cual el Consistorio solicitar&aacute; a la Conselleria de Medi Ambient i Pesca del Govern que tome cartas en el asunto, organismo que finalmente impulsar&aacute; la soluci&oacute;n que ha levantado ampollas entre la poblaci&oacute;n local: matar a todas las cabras a tiros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La ma&ntilde;ana del s&aacute;bado nos encontramos con un cartel que dec&iacute;a que cerraban la etapa cuatro del Cam&iacute; de Cavalls por tareas de gesti&oacute;n y mantenimiento. No dec&iacute;a nada de que estaban matando a tiros a la fauna silvestre. Nosotros como vecinos no queremos que anden sueltas por la zona porque pueden ser un peligro para el tr&aacute;fico e incluso se colaban en jardines, pero matarlas as&iacute; nos parece una salvajada&rdquo;, explica Alicia A., una de las pocas residentes que habita todo el a&ntilde;o en la urbanizaci&oacute;n de Arenal, t&iacute;picamente poblada por turistas y residentes estacionales. &ldquo;Imag&iacute;nate que alguien decidiera omitir el cartel o, &iquest;qu&eacute; pasar&iacute;a si alguien est&aacute; de excursi&oacute;n y no lo ve? Es una burrada y un peligro resolver las cosas a tiros&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nosotros como vecinos no queremos que anden sueltas por la zona porque pueden ser un peligro para el tráfico e incluso se colaban en jardines, pero matarlas así nos parece una salvajada</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alicia </span>
                                        <span>—</span> Residente
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Me parece un espanto que en una isla que es Reserva de Biosfera, que tiene especial cuidado de la fauna y flora como parte de su oferta cultural e incluso tur&iacute;stica, se resuelva la sobrepoblaci&oacute;n de animales a tiros. En el vecindario estamos consternados porque, adem&aacute;s, han dejado los restos de los animales all&iacute; donde los mataron. El tramo de Arenal del Cam&iacute; de Cavalls huele a muerto desde hace d&iacute;as, la postal es realmente impactante&rdquo;, cuenta Lluvia, vecina de Son Parc.
    </p><p class="article-text">
        Ella, tras enterarse de la batida, comenz&oacute; a juntar firmas entre los municipios de Menorca para exigir que se cambie el protocolo de control de fauna por otro no letal. &ldquo;Hemos logrado mil firmas en 24 horas, las redes sociales nos han ayudado mucho y vamos a seguir luchando para que se busque una soluci&oacute;n menos b&aacute;rbara para estos pobres animales&rdquo;, concluye. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83bb5dde-5359-47f4-a6e0-cdfbd9d34b4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las cabras silvestres fueron abatidas tras numerosas quejas de vecinos y turistas porque se colaban en jardines y parques en busca de alimento y agua."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las cabras silvestres fueron abatidas tras numerosas quejas de vecinos y turistas porque se colaban en jardines y parques en busca de alimento y agua.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Ninguna administraci&oacute;n se hace responsable</strong></h2><p class="article-text">
        Desde el Consistorio insisten en que se notific&oacute; debidamente a todo el vecindario de Son Parc y de Arenal de las &ldquo;tareas de mantenimiento relacionadas con el control poblacional de cabras asilvestradas&rdquo; durante los d&iacute;as 6 a 8 de mayo. Asimismo, en di&aacute;logo con elDiario.es, el alcalde de Es Mercadal, Joan Palliser Riudavets (Entesa), afirma que el gobierno municipal est&aacute; exento de toda responsabilidad. &ldquo;No es nuestra competencia. La responsabilidad en materia de gesti&oacute;n de fauna silvestre es del Govern, concretamente del Consorci per a la Recuperaci&oacute; de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), a quienes remitimos nuestras peticiones y que finalmente procedieron&rdquo;, explica. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, desde la Direcci&oacute; General de Medi Ambient han confirmado que la activaci&oacute;n del &ldquo;protocolo de control de fauna&rdquo; se inici&oacute; a ra&iacute;z de un &ldquo;requerimiento urgente y reiterado del Ayuntamiento, motivado por las quejas vecinales y por los da&ntilde;os que estos animales provocan en jardines, huertos y explotaciones agr&iacute;colas&rdquo; y han insistido en que las cabras suponen un &ldquo;riesgo para la seguridad vial al invadir carreteras y zonas urbanas&rdquo;. Con todo, rechazaron explicar si existe un censo poblacional de cabras asilvestradas en Menorca, ni tampoco detallaron cu&aacute;ntos han sido los ejemplares abatidos tras la &uacute;ltima matanza. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, fuentes del COFIB han confirmado que &ldquo;el propio Consistorio de Es Mercadal notific&oacute; a esta dependencia que no pod&iacute;a asumir la captura en vivo de los animales, motivo por el cual se ha optado por una batida de caza controlada como medida excepcional de gesti&oacute;n poblacional&rdquo;. Asimismo insisten en que la actuaci&oacute;n &ldquo;cuenta con todas las autorizaciones pertinentes y se desarrolla &uacute;nicamente en siete fincas autorizadas&rdquo;. En ella participaron cuatro trabajadores del COFIB, junto con Agentes de Medio Ambiente, Polic&iacute;a Local, Guardia Civil y representantes del Ayuntamiento. Cabe recordar que, aunque desde el Govern se&ntilde;alan que se trata de un protocolo &ldquo;excepcional&rdquo;, varios vecinos de la zona han confirmado a elDiario.es que no es la primera vez que sucede. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, desde el COFIB han explicado a elDiario.es que el abandono de cuerpos al raso que denuncian los vecinos responde a un criterio ambiental. &ldquo;Los cad&aacute;veres de los ejemplares abatidos no ser&aacute;n removidos, excepto en aquellos casos en los que queden visibles o pr&oacute;ximos a zonas transitadas. Esta decisi&oacute;n responde a criterios de una pauta de gesti&oacute;n ambiental y equilibrio ecol&oacute;gico, ya que contribuyen a la alimentaci&oacute;n de aves carro&ntilde;eras presentes en Menorca, como las milanas o los milanos&rdquo;, concluyen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8ab06b53-729c-45f7-86dc-a4c56d4cc052_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Organizaciones animalistas exigen que se busque una alternativa no letal para el control poblacional."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Organizaciones animalistas exigen que se busque una alternativa no letal para el control poblacional.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Alternativas no letales</strong></h2><p class="article-text">
        A&iacute;da Gasc&oacute;n es coordinadora estatal de la ONG Anima Naturalis, una de las entidades que, tras enterarse de las intenciones del COFIB en agosto del a&ntilde;o pasado, se comunic&oacute; con el Govern tras ser alertada por una de las colaboradoras de la organizaci&oacute;n, residente en Es Mercadal, de la inminente matanza de cabras. &ldquo;Sabemos que es una pr&aacute;ctica habitual en Baleares y por eso nos comunicamos con el Govern, incluso realizamos una solicitud de informaci&oacute;n p&uacute;blica. Tuvimos que reclamar al organismo mediador de transparencia porque no respondieron. En todo momento nuestra intenci&oacute;n era conocer los fundamentos que llevaron a la administraci&oacute;n a decidir que matar a tiros a las cabras era la mejor alternativa&rdquo;, explica Gasc&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La activista animalista insiste en que, seg&uacute;n la Ley de Bienestar Animal, es obligatorio buscar alternativas no letales en cualquier protocolo de control poblacional. &ldquo;Realmente no creo que hayan buscado alternativa alguna. Nosotros nos ofrecimos a buscar conjuntamente otras soluciones como traslados a santuarios o reservas protegidas, pero ni siquiera nos llamaron para preguntar c&oacute;mo se podr&iacute;a hacer&rdquo;, concluye Gasc&oacute;n. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No creo que hayan buscado alternativa alguna. Nosotros nos ofrecimos a buscar conjuntamente otras soluciones como traslados a santuarios o reservas protegidas, pero ni siquiera nos llamaron para preguntar cómo se podría hacer</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aída Gascón</span>
                                        <span>—</span> Coordinadora de la ONG Anima Naturalis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jaume H. trabaja en una empresa dedicada exclusivamente al control poblacional de animales silvestres. Seg&uacute;n explica, su compa&ntilde;&iacute;a mantiene vigentes varias decenas de contratos con administraciones de todo el estado, con el objetivo de evitar la v&iacute;a letal como herramienta de control poblacional. &ldquo;Yo estaba en Menorca cuando aparecieron las primeras quejas por las cabras. En su momento me ofrec&iacute; a las autoridades, por mi experiencia s&eacute; que se podr&iacute;a utilizar el m&eacute;todo del 'capturadero', una jaula accionada por control remoto que permitir&iacute;a capturar a los ejemplares y trasladarlos a otro sitio donde no molesten. Esto implica un gasto, una inversi&oacute;n, una log&iacute;stica que muchas veces las administraciones p&uacute;blicas no est&aacute;n dispuestas a hacer&rdquo;, concluye. 
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, cabe destacar que en 2025 la formaci&oacute;n animalista PACMA pidi&oacute; al Govern que se hicieran p&uacute;blicos los informes t&eacute;cnicos y ambientales que justificaron la ejecuci&oacute;n de la poblaci&oacute;n caprina. Fuentes de la organizaci&oacute;n han destacado que &ldquo;la gesti&oacute;n de poblaciones animales debe abordarse desde criterios cient&iacute;ficos, &eacute;ticos y proporcionados&rdquo;. &ldquo;Esta decisi&oacute;n es improvisada y adem&aacute;s poco eficaz&rdquo;, se&ntilde;alan los animalistas, quienes, adem&aacute;s, sostienen &ndash;al igual que la ONG Anima Naturalis&ndash; que existen alternativas menos agresivas, como la esterilizaci&oacute;n. Por su parte, ni la Conselleria de Medi Ambient ni el Consorcio para la Conservaci&oacute;n de Fauna han respondido a este medio cu&aacute;les han sido los criterios t&eacute;cnicos tenidos en cuenta para realizar la batida, ni tampoco si existe un censo poblacional de cabras silvestres, ni cu&aacute;ntas fueron abatidas finalmente entre el 7 y el 9 de mayo. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quejas-turistas-residentes-acaban-cabras-abatidas-tiros-menorca-matarlas-salvajada_1_13223267.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 17 May 2026 04:02:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="139887" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="139887" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Las quejas de turistas y residentes acaban con cabras abatidas a tiros en Menorca: "Matarlas así es una salvajada"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f7136fdf-c75f-48b7-a136-dee6c12e5723_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Cabras,Fauna Silvestre]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Qué significa la palabra fraternidad en un mundo amenazado por el fascismo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/significa-palabra-fraternidad-mundo-amenazado-fascismo_1_13222667.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Qué significa la palabra fraternidad en un mundo amenazado por el fascismo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Pensadores y artistas reflexionan en una nueva edición de les 'Trobades Camus' sobre fraternidad, hermandad y sororidad en un momento en el que las señales de alarma son más que evidentes</p><p class="subtitle">El último Rincón de pensar - Eudald Espluga, filósofo: “No podemos dejar los imaginarios del fin del mundo en manos de la extrema derecha”</p></div><p class="article-text">
        Ai Futaki se sumerge en el mar y se mira en los ojos de las ballenas. &ldquo;Son muy sabias, son como chamanes. Cuando las miro de cerca siento que me dicen que hay que buscar la verdad, ser honestos&rdquo;. El investigador y doctor en Biolog&iacute;a <a href="http://www.lab.upc.edu/index2.php?id=2&amp;web=personal&amp;lang=es" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Michel Andr&eacute;</a> sue&ntilde;a con la posibilidad de comunicarse con estos animales gigantes que habitan el mar hace m&aacute;s de 35 millones de a&ntilde;os. Y aprender de ellos, de sus experiencias. <a href="https://www.cccb.org/es/w/participantes/ai-futaki" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Futaki</a>, r&eacute;cord Guinness mundial de doble apnea y Andr&eacute; est&aacute;n en Menorca, convocados por el esp&iacute;ritu de Albert Camus. Sus ideas regresan cada primavera a la isla en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/albert-camus-hijo-noble-linaje-menorquin_132_10120695.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la que naci&oacute; su abuela materna</a> en unas Trobades (encuentros) que en esta ocasi&oacute;n han convocado a reflexionar sobre el concepto de fraternidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El verdadero desaf&iacute;o es conseguir que el otro importe. Afrontar el reto cotidiano de c&oacute;mo educar en la empat&iacute;a y en la solidaridad&rdquo;. Abre el debate el profesor y ensayista <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/nacional-ensayo-premia-obra-antonio-monegal-reflexiona-sentido-cultura_1_10632077.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Antonio Monegal</a>. &ldquo;Quiz&aacute; la fraternidad consista en recuperar la palabra camarada como una forma de vida. Un v&iacute;nculo que reconoce la lucha, la idea de que estamos vinculados por una utop&iacute;a, una idea de futuro: encontrar el sentido de la vida en medio del desastre&rdquo;. Estas Trobades, dice, son un compromiso por la utop&iacute;a, la idea de que luchamos por algo que no est&aacute; todav&iacute;a aqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        La fil&oacute;sofa y psicoanalista francesa <a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Cynthia_Fleury" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Cynthia Fleury</a>, que trabaja desde su c&aacute;tedra en el hospital psiqui&aacute;trico Sainte-Anne de Par&iacute;s,&nbsp;asiente y niega, nos mira y nos invita a dejar las grandes ideas de lado y concentrarnos en la pr&aacute;ctica. &ldquo;La fraternidad surge muchas veces de la empat&iacute;a ante algo negativo. Hay que luchar contra los estigmas. Convertir la vulnerabilidad en un elemento de transformaci&oacute;n&rdquo;. Los migrantes nos est&aacute;n ense&ntilde;ando vulnerabilidades de otras culturas que nos servir&aacute;n para el ma&ntilde;ana. Tenemos que activar protocolos que nos ayuden a generar fraternidad en un escenario degradado. As&iacute; evitaremos convertir nuestra vida en degradante, dice. &ldquo;Y eso tambi&eacute;n nos lo ense&ntilde;a Camus. Por eso hacemos investigaci&oacute;n en un hospital psiqui&aacute;trico. Trabajamos con m&eacute;dicos, enfermeras, pacientes, familias. No solo est&aacute;n los grandes enemigos, hay muchos peque&ntilde;os enemigos que intentan frenar los avances. Pero no hay que rendirse. Hay que dar la batalla. No vamos a transformar el mundo, pero s&iacute; muchas vidas. Con cambios a nivel individual vamos a poder fabricar la victoria para otros&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La fraternidad surge muchas veces de la empatía ante algo negativo. Hay que luchar contra los estigmas. Convertir la vulnerabilidad en un elemento de transformación</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Cynthia Fleury</span>
                                        <span>—</span> Filósofa y psicoanalista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <a href="https://fr.wikipedia.org/wiki/Alain_Doressoundiram" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Alain Doressoundiram</a>, astrof&iacute;sico franc&eacute;s nacido en Argelia, como Camus, nos invita a viajar por el espacio para hablar de la solidaridad silenciosa que el cosmos nos ense&ntilde;a, cambiar de escala, ser m&aacute;s humildes. &ldquo;La evidencia se impone, no somos ni el centro ni la medida de todo. Esta toma de conciencia en vez de abrumarnos puede unirnos. Nuestro mundo es precioso, es &uacute;nico y vulnerable. A medida que nos vamos alejando las fronteras desaparecen, somos min&uacute;sculos. Vistos desde lejos formamos parte de una misma fragilidad. Todo en la astronom&iacute;a nos invita a renunciar al privilegio c&oacute;smico y esta renuncia es liberadora&rdquo;, asegura. Conecta muy bien con la idea de la fraternidad relacional. Existir no es estar por encima, es estar con, en el seno de un tejido m&aacute;s amplio de dependencias y v&iacute;nculos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8afcbc57-5020-403b-b3e9-5ca1fde36b46_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Ai Futaki en conversación con Michel André. En la pantalla, Ai bucea junto a un cocodrilo en el caribe cubano."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ai Futaki en conversación con Michel André. En la pantalla, Ai bucea junto a un cocodrilo en el caribe cubano.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Lina Soualem, cineasta y actriz, nacida en Par&iacute;s, hija de palestina y argelino, aterriza las palabras de Alain, el astrof&iacute;sico, en la realidad de los conflictos presentes: &ldquo;Creer en la abolici&oacute;n de las fronteras no parece posible con un norte dominante y un sur sometido. Es muy dif&iacute;cil generar empat&iacute;a cuando vivimos bajo los misiles&rdquo;. Lina nos habla de su padre, Zouzou, hijo de obreros argelinos emigrados a Francia, que decidi&oacute; ser mimo a los 18 a&ntilde;os. Utilizar el silencio para encontrar un lugar en el mundo. Ser mimo para tener voz, enlazando as&iacute; con la idea camusiana de la fraternidad como conexi&oacute;n sin palabras o conexi&oacute;n silenciosa.
    </p><p class="article-text">
        Recuerda, tambi&eacute;n, a su madre. Nacida en Nazaret, Galilea, en una familia de 10 hermanos. Empez&oacute; como actriz en la Compa&ntilde;&iacute;a Nacional Palestina en Jerusal&eacute;n y despu&eacute;s hizo una carrera internacional en Europa. Y nos habla de la toma de conciencia de sus m&uacute;ltiples identidades y de c&oacute;mo crecer en Francia le priv&oacute; en cierta forma de una sensaci&oacute;n de plenitud, coartada por los estereotipos que se viven en torno a las identidades &aacute;rabes, sobre todo las musulmanas. 
    </p><p class="article-text">
        Lina pregunta a Alain, que tambi&eacute;n naci&oacute; en Argelia, como los padres de Zouzou, c&oacute;mo podemos pedir a alguien que ha sido bombardeado que piense en la Tierra cuando no es capaz de protegerse a s&iacute; mismo. Alain, abrumado, reconoce: &ldquo;El que tiene m&aacute;s acceso al poder y la cultura es el que bombardea, no el bombardeado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La sucesi&oacute;n de debates contin&uacute;a. Una especie de marat&oacute;n sobre fraternidad, hermandad y sororidad, bajo la luz del mediterr&aacute;neo y de <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Albert_Camus" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Albert Camus</a>, premio Nobel de Literatura en 1957, cuando solo ten&iacute;a 44 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/cultura/lauren-beukes-escritora-sudafricana-discurso-personas-blancas-sudafrica-son-minoria-oprimida-completamente-absurdo_1_12237759.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lauren Beukes</a>, escritora y guionista de c&oacute;mics sudafricana, habla de su pa&iacute;s, de una de las constituciones m&aacute;s progresistas del mundo, de su revoluci&oacute;n no violenta, del orgullo de tener a una persona tan inspiradora como Nelson Mandela. Y de la frustraci&oacute;n de que el sudafricano actual con m&aacute;s poder sea un &ldquo;idiota&rdquo;, el millonario Elon Musk, que hace poco dijo que la empat&iacute;a es la mayor debilidad de la civilizaci&oacute;n occidental. &ldquo;En realidad, la historia nos demuestra que los fascistas son est&uacute;pidos&rdquo;, dice. &ldquo;En Sud&aacute;frica, durante el apartheid, se prohibieron muchos libros. Por supuesto las memorias de Mandela, pero tambi&eacute;n Lolita y los libros que hablaban de sexo. Tambi&eacute;n prohibieron Black Beauty, un libro sobre caballos, no pod&iacute;an permitir que estas dos palabras, negro y bello, fueran juntas. Eran as&iacute; de rid&iacute;culos. El problema es que quer&iacute;an que todos fu&eacute;semos tambi&eacute;n est&uacute;pidos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Yo cumpl&iacute; todo lo que se nos ped&iacute;a a los migrantes durante 20 a&ntilde;os. Me port&eacute; bien. Pero nunca me sent&iacute; anfitriona, siempre fui invitada. Ahora ya no quiero volver a sentirme as&iacute;&rdquo;. <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Sandi_Hilal" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Sandi Hilal</a>, arquitecta palestina creadora del estudio DAAR junto a su pareja, el tambi&eacute;n arquitecto Alessandro Petti, relata su peripecia vital en Italia. &iexcl;Solo se puede ser invitado tres d&iacute;as, es muy opresivo ser hu&eacute;sped toda la vida!, proclama, casi grita. Daar es casa, hogar, en &aacute;rabe. Tambi&eacute;n es Decolonizing, Architecture, Art, Research (Descolonizaci&oacute;n, arquitectura, arte, investigaci&oacute;n). Un laboratorio art&iacute;stico que mezcla arte, arquitectura y pedagog&iacute;a comprometidos con la lucha por la justicia y la igualdad.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Sudáfrica, durante el apartheid, se prohibieron muchos libros. Por supuesto las memorias de Mandela, pero también Lolita y los libros que hablaban de sexo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Lauren Beukes</span>
                                        <span>—</span> Escritora y guionista de cómics 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;C&oacute;mo puede ser que ahora los rebeldes sean los que admiran los discursos autoritarios?&rdquo;, se pregunta, nos pregunta, el periodista y escritor Jos&eacute; Luis Sastre. &ldquo;Ante el miedo y la vulnerabilidad, la gente busca respuestas fuera. Y esa delegaci&oacute;n de soberan&iacute;a es peligrosa, va en contra de construirnos como comunidad&rdquo;, advierte Antonio Monegal. &ldquo;Los fascistas son est&uacute;pidos&rdquo;, repite Lauren Beukes. 
    </p><p class="article-text">
        Hoy, las se&ntilde;ales de alarma son claras. Camus abri&oacute; una brecha y un camino en 1951 con la publicaci&oacute;n de &ldquo;El hombre rebelde&rdquo;. En 2026, las Trobades terminan con la voz y la m&uacute;sica de la artista menorquina <a href="https://www.youtube.com/@annaferrermusic" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Anna Ferrer</a>, que nos traslada a las labores del campo y nos convoca a una fraternidad sencilla, cotidiana. Terminan las Trobades, pero el debate, afortunadamente, contin&uacute;a.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gumersindo Lafuente]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cultura/significa-palabra-fraternidad-mundo-amenazado-fascismo_1_13222667.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 16 May 2026 20:10:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="741152" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="741152" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Qué significa la palabra fraternidad en un mundo amenazado por el fascismo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/589df77a-4bca-4960-93ef-ea1586b9f53d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Fascismo,Albert Camus,Libros,Menorca,Filosofía,Literatura,Apartheid]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Esta isla del Mediterráneo tiene cerca de 1.500 yacimientos arqueológicos y un paisaje histórico: fortalezas y talayots junto al mar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/isla-mediterraneo-cerca-1-500-yacimientos-arqueologicos-paisaje-historico-fortalezas-talayots-mar_1_13177830.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Esta isla del Mediterráneo tiene cerca de 1.500 yacimientos arqueológicos y un paisaje histórico: fortalezas y talayots junto al mar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Menorca guarda, entre calas, pinares y senderos costeros, uno de los paisajes arqueológicos más densos del planeta: un viaje por 4.000 años de historia tallada en piedra</p><p class="subtitle">La localidad valenciana en la que puedes descubrir más de 12 kilómetros de playas condecoradas con bandera azul</p></div><p class="article-text">
        Cuando uno piensa en Menorca, lo primero que se evoca es la calma del Mediterr&aacute;neo, el aperitivo, sus calas de cristal; otros, quiz&aacute;s, la asocien directamente con sus hermanas m&aacute;s populares, Ibiza y Mallorca; pocos se imaginan su riqueza arqueol&oacute;gica e hist&oacute;rica. Menorca conserva grandes huellas de cada civilizaci&oacute;n que la ha habitado. Con m&aacute;s de 1.500 yacimientos en apenas 702 kil&oacute;metros cuadrados y 280 monumentos nombrados Patrimonio de la Humanidad, es la zona con mayor densidad arqueol&oacute;gica del planeta.
    </p><p class="article-text">
        Por Menorca han pasado todos: desde los primeros pobladores de la prehistoria hasta las sociedades romana, musulmana y brit&aacute;nica. Pero sus rasgos m&aacute;s distintivos son los vestigios de la cultura talay&oacute;tica, declarada Patrimonio Mundial de la UNESCO en 2023. Se trata de una civilizaci&oacute;n que lleg&oacute; a las Islas Baleares hace aproximadamente 4.000 a&ntilde;os, y que las habit&oacute; hasta el a&ntilde;o 123 antes de Cristo, cuando los romanos los conquistaron.
    </p><p class="article-text">
        En lo que se conoce como la '<a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/viajarahora/destino_espana/guia-menorca-talayotica-talaiotica-ruta-coche-mejores-visitas-mapa-todos-los-yacimientos-como-llegar-que-ver-alquiler-entrada_1_1008728.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca Talay&oacute;tica</a>' se pueden observar los pasos hacia la evoluci&oacute;n de una civilizaci&oacute;n que se extendi&oacute; por aproximadamente dos milenios. Desde sus inicios como recolectores y ganaderos hasta su periodo de sedentarismo y dominio en diferentes enclaves alrededor de la isla. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/77ba1c5f-6d5c-48b0-a78d-e15f9bc3c37c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Naveta des Tudons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Naveta des Tudons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los primeros habitantes de Menorca viv&iacute;an como semin&oacute;madas. Posiblemente, habitaban cavernas y se mov&iacute;an acorde con las demandas alimenticias de su ganado. Se estima que este periodo dur&oacute; desde el 2100 a.C., hasta el 1600 a.C., conforme nuevas olas migratorias llegaban a la isla.
    </p><p class="article-text">
        De esta etapa hist&oacute;rica datan los primeros indicios de siembra de cereales, trueques, y posteriormente, de actividades mineras y metal&uacute;rgicas. En cuanto a las viviendas, se empiezan a construir las primeras estructuras en forma de nave invertida, que dan origen al nombre de naveta.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s adelante, en el periodo entre los a&ntilde;os 1050 a.C. y 850 a.C., las navetas comenzaron a utilizarse m&aacute;s para realizar enterramientos que para viviendas. La poblaci&oacute;n optaba por agruparse en comunidades m&aacute;s grandes. De esta &eacute;poca destacan la famosa Naveta des Tudons o las navetas de Rafal Rub&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Los talayots son la estructura que le da el nombre a la cultura talay&oacute;tica. Torres de rocas utilizadas como puntos de vigilancia y defensa construidas en su mayor&iacute;a entre los a&ntilde;os 850 a.C. y 550 a.C. Alrededor de la isla se pueden encontrar m&aacute;s de 300: los hay aislados o dentro de sus poblados; en mejor o peor estado de conservaci&oacute;n. Entre ellos resaltan los de Torell&oacute;, Trepuc&oacute; y Cornia Nou.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a3a75c2-7d9b-4920-9973-3e047619b6c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Talayot de Torelló"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Talayot de Torelló                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante su &uacute;ltima etapa, la sociedad talay&oacute;tica vivi&oacute; su m&aacute;ximo apogeo. Su econom&iacute;a se basaba principalmente en la ganader&iacute;a y la pesca, sin dejar de lado la agricultura. Las tendencias arquitect&oacute;nicas de aquel lapso restaron protagonismo a los talayots para concentrarse en levantar recintos de taula: estructuras de car&aacute;cter religioso en el coraz&oacute;n de sus poblados. Algunas de las construcciones m&aacute;s est&eacute;ticas que dej&oacute; esta cultura son de esta naturaleza. Los m&aacute;s conocidos son las taulas de los yacimientos en Torralba d&rsquo;en Salort o Trepuc&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        Con la conquista romana de 123 a. C. se fue cerrando la gran edad de los talayots, esas torres de piedra que durante siglos ordenaron la defensa y la vida comunitaria de la isla. La cultura talay&oacute;tica, que la UNESCO sit&uacute;a entre la Edad del Bronce y la del Hierro, dej&oacute; entonces paso a un nuevo tiempo. 
    </p><p class="article-text">
        Romanos, musulmanes e ingleses dejaron cada uno su capa reconocible sobre la isla. Roma integr&oacute; Menorca en su imperio mediterr&aacute;neo tras conquistarla. Del periodo isl&aacute;mico, que dur&oacute; m&aacute;s de cuatro siglos, no quedan grandes monumentos; m&aacute;s bien huellas m&aacute;s sutiles, como top&oacute;nimos y sistemas de regad&iacute;o. Por su parte, el imperio brit&aacute;nico, que domin&oacute; la isla por largos a&ntilde;os, se puede ver reflejado en su arquitectura m&aacute;s moderna, en su cultura y hasta en la lengua.
    </p><h2 class="article-text">Piedra y mar</h2><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a1bf0c74-8f99-4809-b9b9-caf340e54f08_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Camí de Cavalls: 185 kilómetros para recorrer Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Camí de Cavalls: 185 kilómetros para recorrer Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Menorca integra su riqu&iacute;sima cultura e historia en un entorno natural de ensue&ntilde;o. La simbiosis entre piedra y mar se puede entender recorriendo el Cam&iacute; de Cavalls, ese sendero hist&oacute;rico que circunda la isla y que act&uacute;a como conector entre las calas v&iacute;rgenes y el legado arquitect&oacute;nico de las diferentes culturas que han habitado la isla. 
    </p><p class="article-text">
        Recorriendo este camino, el viajero puede perderse en la biodiversidad que le ha valido el t&iacute;tulo a Menorca de Reserva de la Biosfera. M&aacute;s all&aacute; del evidente magnetismo de sus aguas de cristal, Menorca brilla tambi&eacute;n en sus pinares verdes, en sus pueblos blancos o en su gastronom&iacute;a marinera. Es una isla para viajar sin prisa: camin&aacute;ndola, sinti&eacute;ndola, sumergi&eacute;ndose en ella. 
    </p><p class="article-text">
        A pesar de su incre&iacute;ble historia y su tremenda fuerza natural, a Menorca, se la sigue relegando a un discreto segundo plano, con mucha menos exposici&oacute;n tur&iacute;stica que Ibiza y Mallorca, que juntas superan los 16,6 millones de visitantes al a&ntilde;o, frente a los cerca de 1,7 millones que recibe su hermana menor. Esto permite a sus visitantes un entorno mucho m&aacute;s limpio, rodeado de naturaleza virgen y perfecta para explorar. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Emiliano Castillo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/isla-mediterraneo-cerca-1-500-yacimientos-arqueologicos-paisaje-historico-fortalezas-talayots-mar_1_13177830.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 15 May 2026 06:59:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1575494" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1575494" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Esta isla del Mediterráneo tiene cerca de 1.500 yacimientos arqueológicos y un paisaje histórico: fortalezas y talayots junto al mar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Menorca,Cultura,Historia,Imperio Romano,Viajes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'or blanc de Menorca: “L’illa no és només turisme i vaques”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-or-blanc-menorca-l-illa-no-nomes-turisme-i-vaques_1_13213483.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;or blanc de Menorca: “L’illa no és només turisme i vaques”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La sal, l’extracció de la qual és present des de l’edat del bronze, pot ser la clau de la diversificació econòmica en un territori tensionat pel monocultiu del sol i platja</p><p class="subtitle">Rússia extreu potassi a centenars de metres de profunditat mentre la sal cedeix i pot acabar empassant-se pobles sencers</p></div><p class="article-text">
        Un paisatge lunar fet de milers de cavitats circulars a l&rsquo;escor&ccedil;a rocosa. Un s&ograve;l extraterrestre que sembla un somni febril de la prehist&ograve;ria. Aix&iacute; &eacute;s caminar pels cocons del llevant de Menorca, com passejar per un rusc d&rsquo;abelles fet de pedra on no floreix la mel, sin&oacute; la sal. Un llarg viatge al centre de la hist&ograve;ria de les Balears en qu&egrave; aquest mineral comestible ocupa un paper central, no nom&eacute;s per a l&rsquo;illa i els seus habitants, que la cultiven de manera natural des de fa mil&middot;lennis, sin&oacute; per a la mateixa hist&ograve;ria de la humanitat. Es calcula que, des de l&rsquo;edat del bronze, l&rsquo;illa va ser un important epicentre de producci&oacute; i comercialitzaci&oacute; de sal a escala artesanal, que va facilitar el comer&ccedil; i l&rsquo;intercanvi amb altres civilitzacions de la conca del Mediterrani.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La paraula cocons, amb la qual designam aquestes cavitats circulars on es diposita la sal de manera natural, prov&eacute; del llat&iacute; <em>caucus</em>, que vol dir recipient o tassa. Probablement, el seu &uacute;s es va popularitzar durant la dominaci&oacute; romana de les Illes i ha quedat com un record d&rsquo;aquest proc&eacute;s hist&ograve;ric fins als nostres dies&rdquo;, explica Adolf Sintes, autor del llibre <em>Cocons i salines a Menorca</em> i investigador de l&rsquo;Institut Menorqu&iacute; d&rsquo;Estudis. A causa del car&agrave;cter org&agrave;nic i artesanal d&rsquo;aquesta producci&oacute;, no existeixen jaciments arqueol&ograve;gics que puguin respondre amb detall a la pregunta sobre com es duia a terme aquesta explotaci&oacute; salina durant el per&iacute;ode compr&egrave;s entre el 3000 i el 130 aC, moment que va des del primer per&iacute;ode talai&ograve;tic fins al moment de la dominaci&oacute; romana de l&rsquo;illa. &ldquo;Es tracta, en tot cas, d&rsquo;una activitat mil&middot;len&agrave;ria basada en el proc&eacute;s natural d&rsquo;evaporaci&oacute; de l&rsquo;aigua marina dipositada en aquestes oquedats rocoses. En evaporar-se l&rsquo;aigua, la sal es cristal&middot;litza i sedimenta i pot retirar-se directament de la pedra&rdquo;, explica Sintes en conversa amb elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es tracta d’una activitat mil·lenària basada en el procés natural d’evaporació de l’aigua marina dipositada en aquestes oquedats rocoses. En evaporar-se l’aigua, la sal es cristal·litza i sedimenta i pot retirar-se directament de la pedra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Adolf Sintes</span>
                                        <span>—</span> Autor del llibre ‘Cocons i salines a Menorca’ i investigador de l’Institut Menorquí d’Estudis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cal destacar que durant l&rsquo;edat del bronze i fins a l&rsquo;alta edat mitjana, la sal va ser un recurs essencial per a la vida quotidiana: s&rsquo;utilitzava per conservar aliments &mdash;especialment carn i peix&mdash;, per a l&rsquo;alimentaci&oacute; humana i del bestiar i en alguns processos b&agrave;sics de comer&ccedil; i emmagatzematge d&rsquo;esp&egrave;cies. Tenint en compte que es calcula que les aig&uuml;es del Mediterrani contenen entre 30 i 31,6 quilos de sal comuna per m&sup3;, no &eacute;s dif&iacute;cil imaginar per qu&egrave; Menorca s&rsquo;integraria &mdash;de manera limitada al principi i molt m&eacute;s profundament despr&eacute;s de la romanitzaci&oacute; balear&mdash; dins les din&agrave;miques comercials del Mediterrani, on la sal era un b&eacute; estrat&egrave;gic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Flor de Sal és un tipus de sal marina que s’ha de recollir en el punt exacte de “floració” abans que s’evapori completament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Flor de Sal és un tipus de sal marina que s’ha de recollir en el punt exacte de “floració” abans que s’evapori completament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cal pensar en com era &mdash;i &eacute;s&mdash; de clau aquest mineral en la hist&ograve;ria del Mediterrani. De les seves m&uacute;ltiples propietats i qualitats passa r&agrave;pidament a convertir-se en un s&iacute;mbol: de for&ccedil;a, de saviesa, d&rsquo;eternitat, en certes ocasions; a vegades, paradoxalment, d&rsquo;esterilitat i de mort. En l&rsquo;actualitat ha renovat el seu inter&egrave;s a convertir-se en mat&egrave;ria primera per a la ind&uacute;stria qu&iacute;mica. El fet sorprenent que cal subratllar &eacute;s que la sal &eacute;s un dels pocs productes que, per ser d&rsquo;imperiosa necessitat, ha mantingut la seva import&agrave;ncia al llarg dels temps i les cultures. Gaireb&eacute; sempre on hi ha un &eacute;sser hum&agrave;, no hi falta la sal&rdquo;, explica Joan Vil&agrave;, autor de l&rsquo;estudi <em>La producci&oacute; antiga i el comer&ccedil; de la sal al Mediterrani Occidental</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cal pensar en com era —i és— de clau aquest mineral en la història del Mediterrani. De les seves múltiples propietats i qualitats passa ràpidament a convertir-se en un símbol: de força, de saviesa, d’eternitat, en certes ocasions; a vegades, paradoxalment, d’esterilitat i de mort</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Vilà</span>
                                        <span>—</span> Autor de l’estudi La producció antiga i el comerç de la sal al Mediterrani Occidental
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat per elDiario.es, Adolf Sintes confirma que, malgrat la manca de documents, &ldquo;&eacute;s molt possible&rdquo; que la producci&oacute; de sal a Menorca hagu&eacute;s tingut el seu auge durant l&rsquo;etapa p&uacute;nica, entre el 1000 i el 500 aC, i durant la dominaci&oacute; musulmana entre el segle VII i el XIII. L&rsquo;autor planteja com a hip&ograve;tesi que van ser els cartaginesos qui van impulsar l&rsquo;explotaci&oacute; salinera a les Balears, gr&agrave;cies a la seva t&egrave;cnica i organitzaci&oacute;, en un context de forta activitat comercial. En aquesta etapa, la demanda de sal va cr&eacute;ixer notablement per ind&uacute;stries com les saladures i la producci&oacute; de <em>g&agrave;rum</em> &mdash;una salsa de peix a base de sal marina&mdash;, fet que hauria afavorit el desenvolupament d&rsquo;aquest recurs com a mercat emergent.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;edat mitjana i la Menorca brit&agrave;nica</strong></h2><p class="article-text">
        Amb els primers anys de l&rsquo;administraci&oacute; de la Corona d&rsquo;Arag&oacute; despr&eacute;s de vuit segles de dominaci&oacute; musulmana, Menorca comen&ccedil;a a regular l&rsquo;activitat salinera. Ser&agrave; el lloctinent del rei, Dalmau Sagarriga, qui autoritzar&agrave; mitjan&ccedil;ant document l&rsquo;extracci&oacute; de sal, tot i que es mantindria gratu&iuml;ta &ldquo;sempre que fos per a &uacute;s personal&rdquo;. En paral&middot;lel, altres territoris incrementen la seva activitat i neix una protoind&uacute;stria salinera a Val&egrave;ncia i Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha un intent d&rsquo;articular una ind&uacute;stria en l&rsquo;&agrave;mbit local en el que actualment &eacute;s Binissaida, al terme municipal des Castell, on es pot comprovar que es va intentar construir un assecador amb pedres portades de Ciutadella. Malauradament, aquesta iniciativa no va prosperar, per&ograve; parla de la import&agrave;ncia del sector i de l&rsquo;intent d&rsquo;aprofundir en la seva industrialitzaci&oacute; durant aquesta &egrave;poca&rdquo;, explica Sintes.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s la Guerra de Successi&oacute; i el canvi de sobirania territorial de Menorca a mans brit&agrave;niques el moment clau en qu&egrave; la sal viur&agrave; la seva etapa d&rsquo;esplendor, ja que des de 1713 Ma&oacute; es converteix en un port estrat&egrave;gic i obert al comer&ccedil; internacional, en part a causa del model liberal i sense aranzels que va implantar el govern angl&egrave;s. &ldquo;Les autoritats brit&agrave;niques van fomentar l&rsquo;arribada de mercaders de tot el Mediterrani i especialment dels anomenats &lsquo;Cos de Grecs&rsquo;, d&rsquo;origen grec, que van obtenir concessions a Cala Tirant, Sant Felip i La Mola. Moltes de les fam&iacute;lies arribades a Menorca estaven vinculades a la di&agrave;spora del Mediterrani oriental, ja que en aquella &egrave;poca Gr&egrave;cia es trobava ocupada per l&rsquo;Imperi Otom&agrave;&rdquo;, explica l&rsquo;investigador Sintes al seu llibre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El retorn de la indústria salinera a Menorca planteja reptes i possibilitats de diversificació econòmica i industrial"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El retorn de la indústria salinera a Menorca planteja reptes i possibilitats de diversificació econòmica i industrial                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquestes fam&iacute;lies, que van arribar a ser immortalitzades a la novel&middot;la <em>Els Nikolaidis</em>, de l&rsquo;autor menorqu&iacute; Josep Maria Quintana, aportaven capital, contactes i experi&egrave;ncia comercial a la ind&uacute;stria salinera, fet que va facilitar la consolidaci&oacute; de les Salines de la Concepci&oacute;, un projecte que recentment ha estat recuperat despr&eacute;s de segles d&rsquo;abandonament. &ldquo;En aquest context i durant aquest per&iacute;ode es podria dir que la sal menorquina deixa de ser un recurs local per integrar-se en circuits comercials m&eacute;s amplis&rdquo;, conclou Sintes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Decad&egrave;ncia i renaixement</strong></h2><p class="article-text">
        El final de la Menorca brit&agrave;nica va arribar amb el nou segle i, amb aquest, un gir poc favorable per a la ind&uacute;stria de la sal. El canvi de sobirania a comen&ccedil;aments del segle XIX i la restituci&oacute; al marc regulador del Regne d&rsquo;Espanya va suposar la fi de les condicions que havien perm&egrave;s cr&eacute;ixer el sector: es va expulsar les col&middot;lectivitats salineres de comerciants establerts a l&rsquo;illa gaireb&eacute; exclusivament gr&agrave;cies a aquesta activitat, van tornar els impostos, aranzels i figures com el delme eclesi&agrave;stic, que van encarir la producci&oacute; i van reduir la competitivitat davant d&rsquo;altres centres saliners m&eacute;s grans i eficients del Mediterrani. L&rsquo;administraci&oacute;, abans procliu al naixement d&rsquo;una petita burgesia industrial, ara tancava les portes al comer&ccedil; i es constitu&iuml;a en un poder centralitzat que rebutjava valorar una activitat perif&egrave;rica i d&rsquo;escala limitada.
    </p><p class="article-text">
        Sense incentius, inversi&oacute; ni protecci&oacute; efectiva, les salines van quedar exposades a un mercat desfavorable, frenant el seu desenvolupament i marcant l&rsquo;inici d&rsquo;una llarga etapa d&rsquo;estancament. &ldquo;Cal pensar que, amb el retorn de l&rsquo;administraci&oacute; espanyola, una de les primeres coses que van fer va ser expulsar jueus i grecs de l&rsquo;illa. Aix&ograve; ja havia passat parcialment amb l&rsquo;administraci&oacute; francesa, per&ograve; a partir de 1810 es consolida definitivament. Malgrat aquesta expulsi&oacute;, alguns menorquins van intentar continuar amb la tradici&oacute; salinera i es funda ja en per&iacute;ode espanyol la Salina de Mongofre, que &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica que es troba al terme municipal de Ma&oacute;&rdquo;, explica Sintes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Actualment es produeixen més de 50 tones de sal anuals a Menorca amb processos artesanals"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Actualment es produeixen més de 50 tones de sal anuals a Menorca amb processos artesanals                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Malgrat l&rsquo;abandonament estatal, a mitjan segle XIX es funda la Salina de la Concepci&oacute;, que el 1854 ofereix la seva primera collita de &ldquo;flor de sal&rdquo;, un tipus de sal marina d&rsquo;alta qualitat formada per una escor&ccedil;a delicada de cristalls piramidals que suren a la superf&iacute;cie de l&rsquo;aigua mentre s&rsquo;evapora en amples batees de mar&egrave;s i que ha de ser recollida en el moment exacte de la seva &ldquo;floraci&oacute;&rdquo;, abans que s&rsquo;evapori de nou. Una flor &mdash;de sal&mdash; d&rsquo;un dia.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La nostra activitat es remunta a la fam&iacute;lia Salort d&rsquo;Alaior, propiet&agrave;ria de la finca des de 1614&rdquo;, expliquen els actuals propietaris, que assenyalen que, tot i produir sal durant m&eacute;s d&rsquo;un segle, la ind&uacute;stria &ldquo;va tancar el 1984, despr&eacute;s de cent trenta anys d&rsquo;operaci&oacute; ininterrompuda&rdquo;, en part a causa de l&rsquo;auge d&rsquo;altres sectors econ&ograve;mics com el model tur&iacute;stic.&ldquo;El 2018 vam reprendre l&rsquo;activitat i vam decidir apostar per un model artesanal basat en els principis ecol&ograve;gics i ambientals m&eacute;s estrictes. Creiem que hi ha formes d&rsquo;habitar Menorca que no s&oacute;n nom&eacute;s turisme ni nom&eacute;s vaques i formatge. La sal tamb&eacute; &eacute;s sector primari, respectu&oacute;s amb la natura i amb una connexi&oacute; profunda amb aquesta terra&rdquo;, conclouen. Despr&eacute;s de la restauraci&oacute; i la reactivaci&oacute; de la Salina de la Concepci&oacute;, la Comissi&oacute; Europea va atorgar a la finca el premi Europa Nostra 2026 per la seva recuperaci&oacute; exitosa, la conservaci&oacute; patrimonial i el respecte pel medi ambient.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-or-blanc-menorca-l-illa-no-nomes-turisme-i-vaques_1_13213483.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2026 15:19:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723644" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723644" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'or blanc de Menorca: “L’illa no és només turisme i vaques”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Industria,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'oro blanco' de Menorca: "La isla no es solo turismo y vacas"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/oro-blanco-menorca-isla-no-turismo-vacas_1_13210942.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &#039;oro blanco&#039; de Menorca: &quot;La isla no es solo turismo y vacas&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La sal, cuya extracción está presente desde la Edad de Bronce, puede ser la clave de la diversificación económica en un territorio tensionado por el monocultivo del sol y playa</p><p class="subtitle">Rusia extrae potasio a cientos de metros de profundidad mientras la sal cede y puede acabar tragándose pueblos enteros</p></div><p class="article-text">
        Un paisaje lunar hecho de miles de cavidades circulares en la corteza rocosa. Un suelo extraterrestre que parece un sue&ntilde;o febril de la prehistoria. As&iacute; es caminar por los <em>cocons</em> del levante de Menorca, como pasear por un panal de abejas hecho de piedra donde no florece la miel, sino la sal. Un largo viaje al centro de la historia de Balears en el que este mineral comestible ocupa un rol central, no s&oacute;lo para la isla y sus habitantes, que la cultivan de forma natural desde hace milenios, sino para la historia misma de la humanidad. Se calcula que, desde la Edad del Bronce, la isla fue un importante epicentro de producci&oacute;n y comercializaci&oacute;n de sal a escala artesanal, que facilit&oacute; el comercio y el intercambio con otras civilizaciones de la cuenca del Mediterr&aacute;neo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La palabra cocons, con la que designamos a estas cavidades circulares donde se deposita la sal naturalmente, proviene del lat&iacute;n <em>caucus</em>, que quiere decir recipiente o taza.&nbsp;Probablemente, se populariz&oacute; su uso durante la dominaci&oacute;n romana de las Islas y qued&oacute; como un recuerdo de este proceso hist&oacute;rico hasta nuestros d&iacute;as&rdquo;, explica Adolf Sintes, autor del libro <em>Cocons y Salines a Menorca</em> e investigador del Institut Menorqu&iacute; d&rsquo;Estudis. Debido al car&aacute;cter org&aacute;nico y artesanal de esta producci&oacute;n no existen yacimientos arqueol&oacute;gicos que puedan responder en detalle a la pregunta sobre c&oacute;mo se produc&iacute;a esta explotaci&oacute;n salina durante el per&iacute;odo comprendido entre el 3000 y el 130 a.C, momento que va del primer per&iacute;odo talay&oacute;tico al momento de la dominaci&oacute;n romana de la isla. &ldquo;Se trata en todo caso de una actividad milenaria basada en el proceso natural de evaporaci&oacute;n de agua marina depositada en estas oquedades rocosas. Al evaporarse el agua la sal se cristaliza y sedimenta y puede retirarse directamente de la piedra&rdquo;, explica Sintes en di&aacute;logo con elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es una actividad milenaria basada en el proceso natural de evaporación de agua marina depositada en estas oquedades rocosas. Al evaporarse el agua la sal se cristaliza y sedimenta y puede retirarse directamente de la piedra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Adolf Sintes</span>
                                        <span>—</span> Autor del libro &#039;Cocons y Salines a Menorca&#039; e investigador del Institut Menorquí d’Estudis
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabe destacar que durante la Edad del Bronce y hasta la Alta Edad Media, la sal fue un recurso esencial para la vida cotidiana: se utilizaba para conservar alimentos &mdash;especialmente carne y pescado&mdash;, para la alimentaci&oacute;n humana y del ganado y en algunos procesos b&aacute;sicos de comercio y almacenamiento de especias. Teniendo en cuenta que se calcula que las aguas del Mediterr&aacute;neo encierran entre 30 y 31,6 kilos de sal com&uacute;n por m3 no es dif&iacute;cil imaginar por qu&eacute; Menorca se integrar&iacute;a &ndash;de forma limitada al principio y mucho m&aacute;s profundamente despu&eacute;s de la romanizaci&oacute;n balear&ndash; en el seno de las din&aacute;micas comerciales del Mediterr&aacute;neo, donde la sal era un bien estrat&eacute;gico. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/520e6f2d-6cb3-4062-a52e-a15847416871_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Flor de Sal es un tipo de sal marina que debe recogerse en el punto exacto de &quot;floración&quot; antes de evaporarse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Flor de Sal es un tipo de sal marina que debe recogerse en el punto exacto de &quot;floración&quot; antes de evaporarse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Hay que pensar en lo clave que era &ndash;y es&ndash; este mineral en la historia del Mediterr&aacute;neo. De sus m&uacute;ltiples propiedades y cualidades pasa r&aacute;pidamente a convertirse en un s&iacute;mbolo: de fuerza, de sabidur&iacute;a, de eternidad, en ciertas ocasiones; a veces, parad&oacute;jicamente, de esterilidad y de muerte. En la actualidad ha renovado su inter&eacute;s al convertirse en materia prima para la industria qu&iacute;mica. El hecho sorprendente que cabe subrayar es que la sal es uno de los pocos productos que por ser de imperiosa necesidad ha mantenido su importancia a trav&eacute;s de los tiempos y las culturas. Casi siempre donde hay un ser humano, no falta la sal&rdquo;, explica Joan Vil&agrave;, autor del estudio <em>La antigua producci&oacute;n y comercio de la sal en el Mediterr&aacute;neo</em><em><strong> </strong></em><em>Occidental</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay que pensar en lo clave que era –y es– este mineral en la historia del Mediterráneo. De sus múltiples propiedades y cualidades pasa rápidamente a convertirse en un símbolo: de fuerza, de sabiduría, de eternidad, en ciertas ocasiones; a veces, paradójicamente, de esterilidad y de muerte</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan Vilà</span>
                                        <span>—</span> Autor del estudio &#039;La antigua producción y comercio de la sal en el Mediterráneo Occidental&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado por elDiario.es, Adolf Sintes confirma que, a pesar de la falta de documentos, &ldquo;es muy posible&rdquo;&nbsp;que la producci&oacute;n de sal en Menorca pudo haber tenido su auge durante la etapa p&uacute;nica, entre el 1000 y el 500 a.&nbsp;C, y durante la dominaci&oacute;n musulmana entre el siglo VII y el XIII. El autor plantea como hip&oacute;tesis que fueron los cartagineses quienes impulsaron la explotaci&oacute;n salinera en Balears, gracias a su t&eacute;cnica y organizaci&oacute;n, en un contexto de fuerte actividad comercial. En esta etapa, la demanda de sal creci&oacute; notablemente por industrias como las salazones y la producci&oacute;n de<em> garum</em> &ndash;una salsa de pescado a base de sal marina&ndash;, lo que habr&iacute;a favorecido el desarrollo de este recurso como mercado emergente.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Edad Media y la Menorca brit&aacute;nica</strong></h2><p class="article-text">
        Con los primeros a&ntilde;os de la administraci&oacute;n de la Corona de Arag&oacute;n tras ocho siglos de dominaci&oacute;n musulmana, Menorca comienza a regular la actividad salinera. Ser&aacute; el valido del rey, Dalmau Sagarriga, quien autorizar&aacute; mediante documento a la extracci&oacute;n salina, aunque se mantendr&iacute;a gratuita &ldquo;siempre que fuera para uso personal&rdquo;. En paralelo, otros territorios incrementan su actividad y nace una proto-industria salina en Val&egrave;ncia y Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Existe un intento de articular una industria a nivel local en lo que actualmente es Binissaida, en el t&eacute;rmino municipal de Es Castell, donde se puede comprobar que se intent&oacute; construir un secadero con piedras tra&iacute;das desde Ciutadella. Lamentablementem esta iniciativa no prosper&oacute;, pero habla de la importancia del sector y del intento de profundizar en su industrializaci&oacute;n durante esta &eacute;poca&rdquo;, cuenta Sintes. 
    </p><p class="article-text">
        Es la Guerra de Sucesi&oacute;n y el cambio de soberan&iacute;a territorial de Menorca a manos brit&aacute;nicas el momento clave en el que la sal vivir&aacute; su etapa de esplendor, ya que desde 1713 Ma&oacute; se convierte en un puerto estrat&eacute;gico y abierto al comercio internacional, en parte debido al modelo liberal y sin aranceles que implant&oacute; el gobierno ingl&eacute;s. &ldquo;Las autoridades brit&aacute;nicas fomentaron la llegada de mercaderes de todo el Mediterr&aacute;neo y especialmente de los llamados 'Cos de Grecs', de origen griego que obtuvieron concesiones en Cala Tirant, Sant Felip y La Mola. Muchas de las familias llegadas a Menorca estaban vinculadas a la di&aacute;spora del Mediterr&aacute;neo oriental, ya que en esa &eacute;poca Grecia se encontraba ocupada por el Imperio Otomano&rdquo;, explica el investigador Sintes en su libro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/47fd3041-74e8-44d9-be57-ea2a21622f60_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El regreso de la industria salina a Menorca plantea retos y posibilidades de diversificación económica e industrial."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El regreso de la industria salina a Menorca plantea retos y posibilidades de diversificación económica e industrial.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Estas familias, que llegaron a ser inmortalizadas en la novela<em> Els Nikolaidis</em>, del autor menorqu&iacute;n Josep Mar&iacute;a Quintana, aportaban capital, contactos y experiencia comercial a la industria salinera, lo que facilit&oacute; la consolidaci&oacute;n de la Salines de la Concepci&oacute;, un proyecto que recientemente ha sido recuperado tras siglos de abandono. &ldquo;En ese contexto y durante este per&iacute;odo se podr&iacute;a decir que la sal menorquina deja de ser un recurso local para integrarse en circuitos comerciales m&aacute;s amplios&rdquo;, concluye Sintes.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Declive y renacimiento</strong></h2><p class="article-text">
        El fin de la Menorca brit&aacute;nica lleg&oacute; con el nuevo siglo y con &eacute;ste un giro poco saludable para la industria de la sal. El cambio de soberan&iacute;a a comienzos del siglo XIX y la restituci&oacute;n al marco regulatorio del Reino de Espa&ntilde;a supuso el fin de las condiciones que hab&iacute;an permitido crecer al sector: se expuls&oacute; a las colectividades salineras de comerciantes asentados en la isla casi exclusivamente gracias esta actividad, regresaron los impuestos, aranceles y figuras como el diezmo cat&oacute;lico, que encarecieron la producci&oacute;n y redujeron la competitividad frente a otros centros salineros m&aacute;s grandes y eficientes del mediterr&aacute;neo. La administraci&oacute;n, ante proclive al nacimiento de una peque&ntilde;a burgues&iacute;a industrial, ahora cerraba las puertas al comercio y se constitu&iacute;a en poder centralizado que rechazaba ponderar una actividad perif&eacute;rica y de escala limitada.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin incentivos, inversi&oacute;n ni protecci&oacute;n efectiva, las salinas quedaron expuestas a un mercado desfavorable, frenando su desarrollo y marcando el inicio de una larga etapa de estancamiento. &ldquo;Hay que pensar que, con el regreso de la administraci&oacute;n espa&ntilde;ola, una de las primeras cosas que hicieron fue expulsar a jud&iacute;os y griegos de la isla. Algo que ya hab&iacute;a sucedido parcialmente con la administraci&oacute;n francesa, pero que a partir de 1810 se consolida definitivamente. A pesar de esta expulsi&oacute;n algunos menorquines intentaron seguir con la tradici&oacute;n salina y se funda ya en per&iacute;odo espa&ntilde;ol la Salina de Mongofre, que es la &uacute;nica que se encuentra en el t&eacute;rmino municipal de Ma&oacute;&rdquo;, explica Sintes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c0ca086-c1c0-4d07-94ec-dc57abd220c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Actualmente se producen más de 50 toneladas de sal anuales en Menorca con procesos artesanales"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Actualmente se producen más de 50 toneladas de sal anuales en Menorca con procesos artesanales                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A pesar del abandono estatal, a mediados de siglo XIX se funda la Salina de la Concepci&oacute;n, que en 1854 ofrece su primera cosecha de &ldquo;flor de sal&rdquo;, un tipo de sal marina de alta calidad formada por una corteza delicada de cristales piramidales que flotan en la superficie del agua mientras se evapora en amplias bateas de mar&egrave;s y que debe ser recogida en el momento exacto de su &ldquo;floraci&oacute;n&rdquo;, antes de que se evapore nuevamente. Una flor &ndash;de sal&ndash; de un d&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nuestra actividad se remonta a la familia Salort d'Alaior propietaria de la finca desde 1614&rdquo;, explican los actuales propietarios, quienes se&ntilde;alan que, a pesar de producir sal durante m&aacute;s de un siglo, la industria &ldquo;ech&oacute; el cierre en 1984, tras ciento treinta a&ntilde;os de operaci&oacute;n ininterrumpida&rdquo;, en parte debido al auge de otros sectores econ&oacute;micos como el modelo tur&iacute;stico. &ldquo;En 2018 retomamos la actividad y decidimos apostar por un modelo artesanal basado en los principios ecol&oacute;gicos y ambientales m&aacute;s estrictos. Creemos que existen formas de habitar Menorca que no son ni s&oacute;lo turismo ni solamente vacas y queso. La sal es tambi&eacute;n sector primario, respetuoso de la naturaleza y con una profunda conexi&oacute;n con esta tierra&rdquo;, concluyen. Tras la restauraci&oacute;n y la reactivaci&oacute;n de la Salina de la Concepci&oacute;n, la Comisi&oacute;n Europea otorg&oacute; a la finca el premio Europa Nostra 2026 por su exitosa recuperaci&oacute;n, conservaci&oacute;n patrimonial y respeto al medio ambiente.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/oro-blanco-menorca-isla-no-turismo-vacas_1_13210942.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 May 2026 20:29:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="723644" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="723644" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 'oro blanco' de Menorca: "La isla no es solo turismo y vacas"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1c4bbfb8-2807-4019-99ef-8360fba37444_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Industria,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
