<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Menorca]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/menorca/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Menorca]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1003388/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a Balears que van costar 218.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-mante-ocults-15-estudis-inedits-repressio-franquista-balears-costar-218-000-euros_1_13131380.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP manté &#039;ocults&#039; 15 estudis inèdits de la repressió franquista a Balears que van costar 218.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta d'investigacions encarregades per l'anterior Govern d'esquerres que reconstrueixen els episodis menys explorats del cop del 1936, la guerra civil i la dictadura i que havien de revertir en la societat a través d'exposicions i materials pedagògics. L'actual Govern atribueix l'absència de difusió al fet que un dels treballs estigui pendent de ser "esmenat"</p><p class="subtitle">Depressió, demència i dol sense final: els traumes que arrosseguen els descendents de les víctimes de Franco
</p></div><p class="article-text">
        El Govern de Marga Prohens (PP) mant&eacute; sense difondre una quinzena de treballs sobre mem&ograve;ria democr&agrave;tica encarregats durant la passada legislatura sobre aspectes clau de la repressi&oacute; franquista a les Balears. Es tracta d'investigacions de gran abast -amb milers de p&agrave;gines en conjunt- i de car&agrave;cter multidisciplinari -a nivell hist&ograve;ric, psicol&ograve;gic, jur&iacute;dic...- que van ser promogudes per l'anterior Executiu d'esquerres en el marc del IV Pla de Fosses, desenvolupat a l'empara de la llei auton&ograve;mica de recuperaci&oacute; de persones desaparegudes durant la guerra civil i el franquisme -m&eacute;s coneguda com '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-adjudica-ejecucion-12-nuevas-excavaciones-recuperar-cuerpos-victimas-franquismo_1_12556613.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei de fosses</a>'-. D'acord amb el propi disseny del pla, aquests treballs havien de revertir en la societat a trav&eacute;s d'exposicions, materials pedag&ograve;gics i presentacions p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        Lluny d'aquest objectiu, els informes romanen avui fora de l'abast de la ciutadania. Les investigacions, que reconstrueixen els episodis menys explorats del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista, van ser concebudes com una de les peces centrals de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de mem&ograve;ria democr&agrave;tica a les Balears. No nom&eacute;s van ser encarregades, sin&oacute; tamb&eacute; executades i remunerades: en total, l'Administraci&oacute; auton&ograve;mica ha abonat 218.000 euros als diferents autors sense que el seu treball hagi vist encara la llum. 
    </p><p class="article-text">
        El conjunt d'estudis tra&ccedil;a un ambici&oacute;s i complex mapa de la mem&ograve;ria hist&ograve;rica a les illes: des de la relaci&oacute; entre l'arxip&egrave;lag i la Vall dels Caiguts, on almenys un centenar d'illencs hi foren enterrats despr&eacute;s de ser traslladats durant el franquisme, en molts casos sense coneixement de les seves fam&iacute;lies, fins a una an&agrave;lisi en profunditat dels bombardejos provinents de Mallorca, passant per estudis m&eacute;s detallats sobre el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desembarcament del capit&agrave; Bayo</a> -la gran ofensiva que va dur a terme la Rep&uacute;blica amb l'objectiu de recuperar la illa de mans dels sublevats-, els mecanismes de repressi&oacute; desplegats pel franquisme, l'actualitzaci&oacute; del cens de persones assassinades per la repressi&oacute; franquista o informes sobre les pr&ograve;pies pol&iacute;tiques de 'mem&ograve;ria' impulsades durant la dictadura i com aquesta va construir el seu propi relat sobre la guerra i la repressi&oacute; mitjan&ccedil;ant l'exaltaci&oacute; dels vencedors i el silenciament de les v&iacute;ctimes republicanes.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, les investigacions aborden dimensions menys visibles de la repressi&oacute;, com l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impacte del trauma psicol&ograve;gic derivat de la viol&egrave;ncia i la seva transmissi&oacute; generacional</a> des del 1936, ampliant aix&iacute; el focus m&eacute;s enll&agrave; dels fets estrictament b&egrave;l&middot;lics per incorporar-ne les conseq&uuml;&egrave;ncies socials i emocionals a llarg termini.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les investigacions aborden des del trasllat d&#039;illencs a la Vall dels Caiguts a estudis més detallats sobre el desembarcament del capità Bayo</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exhumació de fosses al Cementiri Nou de Sant Francesc a Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exhumació de fosses al Cementiri Nou de Sant Francesc a Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de l'Executiu auton&ograve;mic atribueixen l'abs&egrave;ncia de difusi&oacute; al fet que encara es troba pendent rebre la versi&oacute; definitiva d'un d'ells, relatiu al &ldquo;cens de v&iacute;ctimes&rdquo;, que ha hagut de ser &ldquo;esmenat per discrep&agrave;ncies entre els membres amb la categoria de causes de mort&rdquo;. Fonts implicades en el desenvolupament dels treballs apunten, tanmateix, que la majoria dels estudis porten lliurats des de fa m&eacute;s d'un any i que aquests podrien haver-se fet p&uacute;blics de forma independent, at&egrave;s que la seva publicaci&oacute; -almenys en format digital- no dep&egrave;n necess&agrave;riament de la finalitzaci&oacute; dels treballs que poguessin estar pendents.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria de Presid&egrave;ncia i Administracions P&uacute;bliques consultades per elDiario.es asseguren que els informes acabaran veient la llum, per&ograve; condicionen la seva publicaci&oacute; a qu&egrave; tots compleixin els requisits t&egrave;cnics establerts, &ldquo;tant a nivell de contingut com a nivell de disseny&rdquo;. Un cop completats, precisen, els estudis hauran de passar per un proc&eacute;s d'unificaci&oacute; formal abans de la seva difusi&oacute;. &ldquo;El Servei de mem&ograve;ria democr&agrave;tica haur&agrave; de maquetar tots els estudis un per un, ja que no tenen el mateix format i es necessita unificar el disseny per poder publicar-los tots en les mateixes condicions&rdquo;, apunten, incidint en qu&egrave; la seva voluntat &eacute;s publicar-los &ldquo;tots alhora&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern assegura que els informes acabaran veient la llum, encara que condicionen la seva publicació al fet que tots compleixin els requisits tècnics establerts, &quot;tant a nivell de contingut com a nivell de disseny&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milicians al &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 d&#039;agost de 1936, durant el desembarc del capità Bayo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milicians al &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 d&#039;agost de 1936, durant el desembarc del capità Bayo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per a la seva elaboraci&oacute;, els treballs es van integrar en un conjunt de diversos lots que inclo&iuml;en des d'exhumacions fins a estudis hist&ograve;rics relatius a diverses fosses comunes, passant per l'elaboraci&oacute; del<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-completara-mapa-fosas-guerra-civil-localizadas-menorca_1_9142457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> mapa de fosses de Menorca </a>amb l'objectiu de sumar-lo als ja existents de Mallorca, Eivissa i Formentera i completar aix&iacute; el mapa de fosses de les Balears. L'adjudicaci&oacute; va recaure en la uni&oacute; temporal d'empreses formada per la Sociedad de Ciencias Aranzadi i la consultora &Agrave;tics. L'objectiu era no nom&eacute;s avan&ccedil;ar en el coneixement acad&egrave;mic, sin&oacute; tamb&eacute; traslladar aquests resultats al conjunt de la societat en l&iacute;nia amb els principis de veritat, just&iacute;cia i reparaci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El trauma 'heretat' des de 1936</strong> </h2><p class="article-text">
        Entre les investigacions figura la duta a terme per la psic&ograve;loga&nbsp;cl&iacute;nica Anna&nbsp;Mi&ntilde;arro, autora de l'estudi&nbsp;<em>Evoluci&oacute; del trauma entre generacions des del 1936</em>, en el qual analitza com la repressi&oacute; pol&iacute;tica, la tortura o les desaparicions que van patir les v&iacute;ctimes del franquisme a les Balears no solament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">van marcar els seus familiars m&eacute;s propers</a>, sin&oacute; que les seq&uuml;eles d'aquell horror van assolir generacions posteriors, manifestant-se encara avui, principalment, en forma de depresi&oacute;, dem&egrave;ncia i trastorns psicoafectius. S&oacute;n les principals conclusions d'un informe in&egrave;dit a les illes que va desenvolupar acompanyant les v&iacute;ctimes i els seus familiars en els processos d'exhumaci&oacute; i que posa llum sobre els traumes que arrosseguen els descendents dels assassinats, desapareguts i represaliats, les vides dels quals van quedar marcades per la brutalitat dels revoltats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;un afusellament real al Fortí d&#039;Illetes, una de les imatges que reflecteixen amb més virulència els horrors de la repressió a Mallorca procedeix del Fortí d&#039;Illetes, a Calvià, un dels principals llocs de repressió i execució de víctimes de l&#039;alçament militar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;un afusellament real al Fortí d&#039;Illetes, una de les imatges que reflecteixen amb més virulència els horrors de la repressió a Mallorca procedeix del Fortí d&#039;Illetes, a Calvià, un dels principals llocs de repressió i execució de víctimes de l&#039;alçament militar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un altre dels treballs inclosos aprofundeix en un aspecte fins ara poc documentat: el paper de l'aviaci&oacute; en la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nieto-fusilado-franco-lamentable-no-hayamos-podido-retirar-restos_1_9173354.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">guerra a Menorca </a>i, en particular, els atacs sistem&agrave;tics llan&ccedil;ats des de Mallorca. L'estudi, elaborat pels historiadors Carlos de Salort Gim&eacute;nez i Miquel L&oacute;pez&nbsp;Gual, aporta noves evid&egrave;ncies a partir de fonts militars in&egrave;dites que permeten reconstruir amb precisi&oacute; la dimensi&oacute; real de la guerra a&egrave;ria sobre l'illa. La principal novetat del treball radica en l'an&agrave;lisi de centenars de documents originals -comunicats, telegrames i historials de vol- conservats en arxius militars espanyols a partir dels quals els autors teixeixen un mapa molt m&eacute;s detallat de les operacions a&egrave;ries sobre Menorca, ampliant i corregint les fonts tradicionals basades en testimoniatges o registres incomplets.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un dels estudis inèdits és sobre els atacs sistemàtics llançats sobre Menorca; un altre aborda les conseqüències psicològiques de la repressió política, la tortura i les desaparicions</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Bombardeigs sistem&agrave;tics</strong> </h2><p class="article-text">
        En un estudi publicat l'any passat sota el t&iacute;tol <em>La Guerra Civil a Menorca des del cel: noves aportacions al paper de l'aviaci&oacute; en la contesa</em> ambd&oacute;s autors desmunten la idea que els al&ccedil;ats efectuassin atacs a&iuml;llats i revelen, a partir de m&eacute;s de 270 comunicacions directes entre unitats a&egrave;ries i el comandament franquista, l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;una estrat&egrave;gia molt m&eacute;s &agrave;mplia de control del Mediterrani. En aquest esquema, l&rsquo;aviaci&oacute; va exercir un paper clau en el bloqueig, la pressi&oacute; sobre la poblaci&oacute; civil i la consolidaci&oacute; del domini militar des de Mallorca, mitjan&ccedil;ant tasques de vigil&agrave;ncia, intimidaci&oacute; i bombardeig sobre l&rsquo;illa, especialment a partir de l&rsquo;a&iuml;llament de Menorca despr&eacute;s del frac&agrave;s del desembarcament republic&agrave; a Mallorca. Des d&rsquo;aleshores, l&rsquo;illa va quedar sotmesa durant prop de trenta mesos a operacions a&egrave;ries constants dirigides des de la base franquista mallorquina, amb la participaci&oacute; determinant de l&rsquo;aviaci&oacute; italiana.
    </p><p class="article-text">
        El treball aporta tamb&eacute; dades in&egrave;dites sobre la intensitat de la viol&egrave;ncia a&egrave;ria: nom&eacute;s entre 1936 i 1937 es comptabilitzen desenes d&rsquo;atacs i centenars de bombes llan&ccedil;ades sobre l&rsquo;illa, amb una evoluci&oacute; clara cap a operacions cada vegada m&eacute;s sistem&agrave;tiques i tecnificades. Aquesta escalada va obligar la poblaci&oacute; civil a adaptar-se progressivament al perill, passant de la curiositat inicial davant els avions a la construcci&oacute; de refugis i, finalment, a la normalitzaci&oacute; del bombardeig com a part de la vida quotidiana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Monument als &quot;caiguts per Déu i per la Pàtria&quot; al cementiri vell de Ciutadella"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Monument als &quot;caiguts per Déu i per la Pàtria&quot; al cementiri vell de Ciutadella                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; va participar en els treballs Manel Su&aacute;rez Salv&agrave;, autor de nombroses investigacions sobre la segona rep&uacute;blica i el moviment obrer a Mallorca -especialment en el nucli municipal de Calvi&agrave;- aix&iacute; com sobre les presons franquistes que es van implantar a l'illa, entre elles la de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de les presons m&eacute;s fosques i tr&agrave;giques de la repressi&oacute; franquista </a>a l'illa. Despr&eacute;s del cop feixista de 1936, aquest magatzem situat en les Avingudes de Palma es va transformar en un centre penitenciari que va confinar, entre mis&egrave;ria i tortures, a m&eacute;s de 2.000 presos durant cinc anys. Una de les pr&agrave;ctiques habituals eren les 'saques': els presos, mitjan&ccedil;ant enganys, eren 'alliberats' i, posteriorment, assassinats pels falangistes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mallorca com a &ldquo;laboratori feixista&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Per altra banda, el doctor en Hist&ograve;ria Manuel Aguilera, autor, entre d'altres, del llibre&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/segunda-republica-planteo-ceder-canarias-baleares-nazifascistas_1_9240750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>El Oro de Mussolini</em></a><em>. C&oacute;mo la Rep&uacute;blica plane&oacute; vender parte de Espa&ntilde;a al fascismo </em>i un dels principals investigadors entorn del paper de l'Aviaci&oacute; Italiana a la guerra civil, va fer lliurament d'un estudi que repr&egrave;n aquesta l&iacute;nia d'investigaci&oacute;, emfatitzant l'ocupaci&oacute; italiana de Mallorca i l'intent de convertir-la &ldquo;en un laboratori feixista&rdquo;, com assenyala el propi investigador en declaracions a elDiario.es. La instal&middot;laci&oacute; del contingent itali&agrave; va transformar l'illa en un gran portaavions dedicat a bombardejar sense descans el litoral republic&agrave; del Mediterrani i bloquejar les rutes mar&iacute;times de subministrament de l'URSS.
    </p><p class="article-text">
        Tal com sost&eacute; l'historiador, els italians van comen&ccedil;ar a adquirir centenars d'hect&agrave;rees i propietats per construir a l'illa 'cases colonials', traslladar una important quantitat de treballadors del pa&iacute;s transalp&iacute; i crear all&agrave; mateix un &ldquo;centre d'italianitat&rdquo;. Degut a que la legislaci&oacute; local impedia als estrangers adquirir terrenys costaners sense autoritzaci&oacute; militar, Mussolini va utilitzar testaferros mallorquins i empreses tapadores, com Celulosa Hisp&aacute;nica S.A., emprada per comprar l'emblem&agrave;tica finca de L'Albufera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pilots de l&#039;Aviazione Legionaria italiana a Mallorca (Inclosa en el llibre ‘El Oro de Mussolini. Com la República va planejar vendre part d&#039;Espanya al feixisme&#039;)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pilots de l&#039;Aviazione Legionaria italiana a Mallorca (Inclosa en el llibre ‘El Oro de Mussolini. Com la República va planejar vendre part d&#039;Espanya al feixisme&#039;)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el treball que Aguilera va lliurar al Govern tamb&eacute; aborda els vestigis materials de la pres&egrave;ncia italiana que romanen en territori balear i explora les inc&ograve;gnites que envolten el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fara&ograve;nic bust que va ser manat construir a finals dels anys trenta en homenatge a Benito Mussolini</a>. L'ef&iacute;gie, embolicada en un halo de misteri des d'aleshores, jauria enterrada en aquesta mateixa zona, esperant que alg&uacute; la tregui algun dia a la llum, cosa que, segons el parer de l'historiador, constituiria una de les principals proves materials sobre la dimensi&oacute; simb&ograve;lica i propagand&iacute;stica que va assolir la pres&egrave;ncia italiana a Mallorca durant la contesa i del paper de l'illa com a espai estrat&egrave;gic per al feixisme europeu.
    </p><p class="article-text">
        En concret, el monument va ser dissenyat pel legionari Itali&agrave; Heros Giusti i constru&iuml;t el 1939 en un solar situat a uns 100 metres del que avui &eacute;s el poblat xabolista de Son Banya. Tres anys abans, en aquest mateix punt, havia estat aixecat el quarter de l'Aviazione Legionaria. Les instal&middot;lacions van servir a m&eacute;s per albergar les bateries antia&egrave;ries de l'aer&ograve;drom de Son Sant Joan, les pistes del qual van adaptar els italians com a base a&egrave;ria propera a la capital balear. A l'empara de la carismatitzaci&oacute; i el culte als l&iacute;ders feixistes de l'&egrave;poca, l'ef&iacute;gie no va trigar a fer-se realitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Extracte de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en què es descriuen les característiques del bust de Mussolini construït a Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Extracte de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en què es descriuen les característiques del bust de Mussolini construït a Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de les obres aborda els vestigis materials de la presència italiana que romanen en territori balear i explora les incògnites que envolten al faraònic bust que va ser manat construir a finals dels anys trenta en homenatge a Benito Mussolini</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El cementiri de Palma compta, a m&eacute;s, amb un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mausoleu-als-feixistes-italia-paga-espanya-element-ofensiu_1_11762075.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mausoleu que les autoritats italianes van fer construir en 1942 </a>per a conservar &ldquo;les restes mortals dels camarades que van donar la seva vida en la lluita contra el marxisme&rdquo;, pel derrocament de la Segona Rep&uacute;blica i per la implantaci&oacute; d'un r&egrave;gim feixista a Espanya. Per a garantir el seu manteniment, el Govern itali&agrave; abona cada any 449,11 euros a l'Empresa Funer&agrave;ria Municipal (EFM), d'acord amb la documentaci&oacute; consultada en el seu moment per elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;La mem&ograve;ria s'ha de donar a con&egrave;ixer&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El disseny original del IV Pla de Fosses contemplava diferents vies de difusi&oacute;. M&eacute;s enll&agrave; de la seva possible publicaci&oacute; digital, es plantejava la difusi&oacute; d'edicions en paper i la realitzaci&oacute; d'exposicions vinculades als resultats a iniciativa del Govern, un escenari que Jurado percep lluny&agrave;. De fet, creu que els estudis podrien haver-se fet p&uacute;blics fa m&eacute;s d'un any, per&ograve; fins al moment no han estat difosos ni incorporats al web institucional de mem&ograve;ria democr&agrave;tica, on, assevera, podrien haver-se consultat almenys en format digital.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, subratlla que els estudis es van concebre precisament per treure a la llum una part de la hist&ograve;ria que encara roman en gran mesura oculta. &ldquo;Aix&ograve; es va fer amb la intenci&oacute; de recuperar aquesta part de la mem&ograve;ria&rdquo;, explica, en refer&egrave;ncia a uns treballs que qualifica de &ldquo;molt novedosos&rdquo; i &ldquo;imprescindibles&rdquo;. Oliver denuncia que aquest proc&eacute;s no hagi tingut continu&iuml;tat en forma de difusi&oacute; p&uacute;blica: &ldquo;No tenim not&iacute;cies dels estudis ni de les exposicions que devien fer-se&rdquo;. La responsable de l'entitat memorialista insisteix que l'objectiu d'aquests treballs anava molt m&eacute;s enll&agrave; de l'&agrave;mbit acad&egrave;mic: &ldquo;La mem&ograve;ria no pot estar nom&eacute;s a l'acad&egrave;mia, amagada, guardada a les cases o en silenci. S'ha de donar a con&egrave;ixer, ser de tots, perqu&egrave; parlem de mem&ograve;ria i de drets humans&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Oliver rebutja de ple possibles arguments per justificar la paralitzaci&oacute;. &ldquo;No tenen excusa&rdquo;, assevera, recordant que els estudis s'emmarquen en una llei vigent, la de fosses, i que la seva aprovaci&oacute; es va produir dins dels c&agrave;nons establerts. En la seva opini&oacute;, el bloqueig no nom&eacute;s afecta la difusi&oacute; del coneixement, sin&oacute; tamb&eacute; al treball dels propis investigadors: &ldquo;&Eacute;s terrible que hagin fet una feina i no en puguin fer res amb ella&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els treballs són molt novedosos i imprescindibles. No tenim notícies d&#039;ells ni de les exposicions que havien de fer-se. La memòria no pot estar només a l&#039;acadèmia, amagada, guardada a les cases o en silenci. S&#039;ha de donar a conèixer, ser de tots, perquè parlem de memòria i de drets humans</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mentrestant, el&nbsp;Govern&nbsp;insisteix en la seva intenci&oacute; de publicar tots els estudis una vegada compleixin els criteris de contingut i disseny i assenyala, en refer&egrave;ncia a les exposicions, que t&eacute; previst cedir un&nbsp;totem&nbsp;a la Universitat de les Illes Balears (UIB) de cara a la pr&ograve;xima celebraci&oacute; d'una jornada sobre la llei de fosses. Des de la Conselleria de Presid&egrave;ncia subratllen que la seva pretensi&oacute; passa per cedir-ho &ldquo;sempre que sigui lliurat dins del termini i en la forma escaient, abans d'aquesta jornada, per l'empresa adjudicat&agrave;ria&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En mat&egrave;ria de divulgaci&oacute;, recorden que el&nbsp;Govern&nbsp;ha dut a terme durant aquesta legislatura, malgrat no formar part de les mostres vinculades al IV Pla de Fosses, tots els tr&agrave;mits administratius corresponents a la cessi&oacute; de l'exposici&oacute;&nbsp;<em>Sense&nbsp;Oblit</em>&nbsp;a Can &Oacute;leo (exposada des del 29 d'agost al 2 de setembre de 2025), a l'Ajuntament de Lloseta (cedida del 10 al 13 d'octubre), al&nbsp;Centre&nbsp;Flassaders&nbsp;(del 23 al 30 de mar&ccedil; de 2026) i a l'IES&nbsp;CTEIB&nbsp;(des del passat 31 de mar&ccedil; fins al 4 de maig). L'exposici&oacute; tamb&eacute; ha estat sol&middot;licitada pel IES Josep&nbsp;Sureda&nbsp;i Blanes de cara a maig.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, expliquen que des de l'Executiu han encarregat a Manuel Aguilera un estudi sobre els bombardejos soferts en&nbsp;Balears&nbsp;durant la guerra civil del qual, segons assenyalen, existia un informe previ que &ldquo;estava incomplet perqu&egrave; no inclo&iuml;a la identificaci&oacute; de les persones v&iacute;ctimes dels bombardejos, que mai han estat reconegudes&rdquo;. Afegeixen que, amb aquest nou estudi, &ldquo;m&eacute;s exhaustiu i que determina el nom real de les v&iacute;ctimes, es permetr&agrave; avan&ccedil;ar en la seva identificaci&oacute;&rdquo;, permetent aix&iacute; commemorar-les en un<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-esquerra-aprova-amb-pp-i-vox-homenatjar-sense-distincio-les-victimes-guerra-civil-balears-seu-dolor-no-bandol_1_12964482.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> acte d'homenatge </a>previst per a aquest estiu. Les mateixes fonts asseveren que a la p&agrave;gina web de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica del&nbsp;Govern&nbsp;es pot trobar &ldquo;tot tipus d'informaci&oacute; sobre els temes relacionats amb la guerra civil i la dictadura&rdquo; amb la recomanaci&oacute; de llibres, c&ograve;mics i documentals, entre altres, aix&iacute; com documentaci&oacute; sobre el cens de v&iacute;ctimes en&nbsp;Balears&nbsp;o el mapa de fosses de Mallorca, Eivissa i Formentera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-mante-ocults-15-estudis-inedits-repressio-franquista-balears-costar-218-000-euros_1_13131380.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2026 07:58:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="357132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP manté 'ocults' 15 estudis inèdits de la repressió franquista a Balears que van costar 218.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Fosas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Nietzsche]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP mantiene &#039;ocultos&#039; 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de investigaciones encargadas por el anterior Govern de izquierdas que reconstruyen los episodios menos explorados del golpe de 1936, la guerra civil y la dictadura y que debían revertir en la sociedad a través de exposiciones y materiales pedagógicos. El actual Govern achaca la ausencia de difusión a que uno de los trabajos está pendiende de ser "enmendado"</p><p class="subtitle">Depresión, demencia y luto sin final: los traumas que arrastran los descendientes de las víctimas de Franco
</p></div><p class="article-text">
        El Govern de Marga Prohens (PP) mantiene sin difundir una quincena de trabajos sobre memoria democr&aacute;tica encargados durante la pasada legislatura sobre aspectos clave de la represi&oacute;n franquista en Balears. Se trata de investigaciones de gran alcance &ndash;con miles de p&aacute;ginas en conjunto&ndash; y de car&aacute;cter multidisciplinar &ndash;a nivel hist&oacute;rico, psicol&oacute;gico, jur&iacute;dico...&ndash; que fueron promovidas por el anterior Ejecutivo de izquierdas en el marco del IV Plan de Fosas, desarrollado al amparo de la ley auton&oacute;mica de recuperaci&oacute;n de personas desaparecidas durante la guerra civil y el franquismo &ndash;m&aacute;s conocida como '<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-adjudica-ejecucion-12-nuevas-excavaciones-recuperar-cuerpos-victimas-franquismo_1_12556613.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley de fosas</a>'&ndash;. De acuerdo al propio dise&ntilde;o del plan, estos trabajos deb&iacute;an revertir en la sociedad a trav&eacute;s de exposiciones, materiales pedag&oacute;gicos y presentaciones p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        Lejos de ese objetivo, los informes permanecen hoy fuera del alcance de la ciudadan&iacute;a. Las investigaciones, que reconstruyen los episodios menos explorados del golpe militar de 1936, la guerra civil y la dictadura franquista, fueron concebidas como una de las piezas centrales de la pol&iacute;tica p&uacute;blica de memoria democr&aacute;tica en Balears. No solo fueron encargadas, sino tambi&eacute;n ejecutadas y remuneradas: en total, la Administraci&oacute;n auton&oacute;mica ha abonado 218.000 euros a los distintos autores de las mismas sin que su trabajo haya visto todav&iacute;a la luz. 
    </p><p class="article-text">
        El conjunto de estudios traza un ambicioso y complejo mapa de la memoria hist&oacute;rica en Balears: desde la relaci&oacute;n entre el archipi&eacute;lago y el Valle de los Ca&iacute;dos, donde al menos un centenar de isle&ntilde;os fueron enterrados tras ser trasladados durante el franquismo, en muchos casos sin conocimiento de sus familias, hasta un an&aacute;lisis en profundidad de los bombardeos provenientes de Mallorca, pasando por estudios m&aacute;s detallados sobre el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fatidica-derrota-republicana-batallo-amalia-lobato-primera-mujer-fallecida-combate_1_11967200.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desembarco del capit&aacute;n Bayo</a> -la gran ofensiva que llev&oacute; a cabo la Rep&uacute;blica con el objetivo de recuperar la isla de manos de los sublevados-, los mecanismos de represi&oacute;n desplegados por el franquismo, la actualizaci&oacute;n del censo de personas asesinadas por la represi&oacute;n franquista o informes sobre las propias pol&iacute;ticas de 'memoria' impulsadas durante la dictadura y c&oacute;mo &eacute;sta construy&oacute; su propio relato sobre la guerra y la represi&oacute;n mediante la exaltaci&oacute;n de los vencedores y el silenciamiento de las v&iacute;ctimas republicanas.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, las investigaciones abordan dimensiones menos visibles de la represi&oacute;n, como el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/depresion-demencia-luto-final-traumas-arrastran-descendientes-victimas-franco_1_12171750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">impacto del trauma psicol&oacute;gico derivado de la violencia y su transmisi&oacute;n generacional</a> desde 1936, ampliando as&iacute; el foco m&aacute;s all&aacute; de los hechos estrictamente b&eacute;licos para incorporar sus consecuencias sociales y emocionales a largo plazo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6f1326a-29ef-4b27-81bf-5d074044846e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exhumación de fosas en el Cementiri Nou de Sant Francesc en Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exhumación de fosas en el Cementiri Nou de Sant Francesc en Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las investigaciones abordan desde el traslado de isleños al Valle de los Caídos a estudios más detallados sobre el desembarco del capitán Bayo</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Desde el Ejecutivo auton&oacute;mico atribuyen la ausencia de difusi&oacute;n al hecho de que a&uacute;n se encuentra pendiente recibir la versi&oacute;n definitiva de uno de ellos, relativo al &ldquo;censo de v&iacute;ctimas&rdquo;, que ha tenido que ser &ldquo;enmendado por discrepancias entre los miembros con la categor&iacute;a de causas de muerte&rdquo;. Fuentes implicadas en el desarrollo de los trabajos apuntan, sin embargo, que la mayor&iacute;a de los estudios llevan entregados desde hace m&aacute;s de un a&ntilde;o y que estos podr&iacute;an haberse hecho p&uacute;blicos de forma independiente, dado que su publicaci&oacute;n -al menos en formato digital- no depende necesariamente de la finalizaci&oacute;n de los trabajos que pudieran estar pendientes.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Presidencia y Administraciones P&uacute;blicas consultadas por elDiario.es aseguran que los informes acabar&aacute;n viendo la luz, aunque condicionan su publicaci&oacute;n a que todos cumplan los requisitos t&eacute;cnicos establecidos, &ldquo;tanto a nivel de contenido como a nivel de dise&ntilde;o&rdquo;. Una vez completados, precisan, los estudios deber&aacute;n pasar por un proceso de unificaci&oacute;n formal antes de su difusi&oacute;n. &ldquo;El Servicio de memoria democr&aacute;tica tendr&aacute; que maquetar todos los estudios uno por uno, ya que no tienen el mismo formato y se necesita unificar el dise&ntilde;o para poder publicarlos todos en las mismas condiciones&rdquo;, apuntan, incidiendo en que su voluntad es publicarlos &ldquo;todos a la vez&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Govern asegura que los informes acabarán viendo la luz, aunque condicionan su publicación a que todos cumplan los requisitos técnicos establecidos, &quot;tanto a nivel de contenido como a nivel de diseño&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e6d7771-8984-4af7-817f-6c7020619e24_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milicianos en el &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 de agosto de 1936, durante el desembarco del capitán Bayo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milicianos en el &#039;riuet&#039; de Portocristo (Mallorca), el 16 de agosto de 1936, durante el desembarco del capitán Bayo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para su elaboraci&oacute;n, los trabajos se integraron en un conjunto de varios lotes que inclu&iacute;an desde exhumaciones hasta estudios hist&oacute;ricos relativos a varias fosas comunes, pasando por la elaboraci&oacute;n del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-completara-mapa-fosas-guerra-civil-localizadas-menorca_1_9142457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mapa de fosas de Menorca </a>con el objetivo de sumarlo a los ya existentes de Mallorca, Eivissa y Formentera y completar as&iacute; el mapa de fosas de Balears. La adjudicaci&oacute;n recay&oacute; en la uni&oacute;n temporal de empresas formada por la Sociedad de Ciencias Aranzadi y la consultora &Agrave;tics. El objetivo era no solo avanzar en el conocimiento acad&eacute;mico, sino tambi&eacute;n trasladar esos resultados al conjunto de la sociedad en l&iacute;nea con los principios de verdad, justicia y reparaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hab&iacute;a todo un lote, muy potente, dedicado a estudios de investigaci&oacute;n&rdquo;, explica el que fuera secretario auton&oacute;mico de Memoria Democr&aacute;tica durante la pasada legislatura, Jes&uacute;s Jurado, en alusi&oacute;n a los quince trabajos 'desaparecidos'. Lejos de tratarse de informes homog&eacute;neos, cada uno de ellos fue encomendado a especialistas concretos en funci&oacute;n de su &aacute;mbito de conocimiento. En este sentido, el exsecretario auton&oacute;mico subraya que uno de los objetivos era precisamente ampliar el foco m&aacute;s all&aacute; del enfoque tradicional centrado exclusivamente en las fosas. &ldquo;Creo que es importante que la memoria democr&aacute;tica salga un poco del &aacute;mbito de los cementerios y que nos centr&aacute;semos en otros muchos aspectos&rdquo;, incide en declaraciones a este peri&oacute;dico.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>El trauma 'heredado' desde 1936</strong> </h2><p class="article-text">
        Entre las investigaciones figura la llevada a cabo por la psic&oacute;loga cl&iacute;nica Anna&nbsp;Mi&ntilde;arro, autora del estudio&nbsp;<em>Evoluci&oacute;n del trauma entre generaciones desde 1936</em>, en el que analiza c&oacute;mo la represi&oacute;n pol&iacute;tica, la tortura o las desapariciones que padecieron las v&iacute;ctimas del franquismo en Balears no solo <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nietas-invisibilizadas-viudas-guerra-civil-abuela-quedo-sola-ropa-luto-le-dejaron-traer_1_11338099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">marcaron a sus familiares m&aacute;s cercanos</a>, sino que las secuelas de aquel horror alcanzaron a generaciones posteriores, manifest&aacute;ndose a&uacute;n hoy, principalmente, en forma de depresi&oacute;n, demencia y trastornos psicoafectivos. Son las principales conclusiones de un informe in&eacute;dito en las islas que desarroll&oacute; acompa&ntilde;ando a las v&iacute;ctimas y sus familiares en los procesos de exhumaci&oacute;n y que arroja luz acerca de los traumas que cargan a sus espaldas los descendientes de los asesinados, desaparecidos y represaliados, cuyas vidas quedaron marcadas por la brutalidad de los sublevados.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/938d4f27-340c-435e-9749-ceed5887da79_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de un fusilamiento real en el Fortí d&#039;Illetes, una de las imágenes que reflejan con mayor virulencia los horrores de la represión en Mallorca procede del Fortí de Illetes, en Calvià, uno de los principales lugares de represión y ejecución de víctimas del alzamiento militar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de un fusilamiento real en el Fortí d&#039;Illetes, una de las imágenes que reflejan con mayor virulencia los horrores de la represión en Mallorca procede del Fortí de Illetes, en Calvià, uno de los principales lugares de represión y ejecución de víctimas del alzamiento militar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otro de los trabajos incluidos profundiza en un aspecto hasta ahora poco documentado: el papel de la aviaci&oacute;n en la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nieto-fusilado-franco-lamentable-no-hayamos-podido-retirar-restos_1_9173354.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">guerra en Menorca </a>y, en particular, los ataques sistem&aacute;ticos lanzados desde Mallorca. El estudio, elaborado por los historiadores Carlos de Salort Gim&eacute;nez y Miquel L&oacute;pez Gual, aporta nuevas evidencias a partir de fuentes militares in&eacute;ditas que permiten reconstruir con precisi&oacute;n la dimensi&oacute;n real de la guerra a&eacute;rea sobre la isla. La principal novedad del trabajo radica en el an&aacute;lisis de centenares de documentos originales -comunicados, telegramas e historiales de vuelo- conservados en archivos militares espa&ntilde;oles a partir de los cuales los autores tejen un mapa mucho m&aacute;s detallado de las operaciones a&eacute;reas sobre Menorca, ampliando y corrigiendo las fuentes tradicionales basadas en testimonios o registros incompletos. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Uno de los estudios inéditos es sobre los ataques sistemáticos lanzados sobre Menorca; otro aborda las consecuencias psicológicas de la represión política, la tortura y las desapariciones</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Bombardeos sistem&aacute;ticos</strong> </h2><p class="article-text">
        En un estudio publicado el a&ntilde;o pasado bajo el t&iacute;tulo <em>La Guerra Civil en Menorca desde el cielo: nuevas aportaciones al papel de la aviaci&oacute;n en la contienda</em> ambos autores desmontan adem&aacute;s la idea de que los alzados efectuaran ataques aislados y revelan, a partir de m&aacute;s de 270 comunicaciones directas entre unidades a&eacute;reas y el mando franquista, una estrategia m&aacute;s amplia de control del Mediterr&aacute;neo por parte del bando sublevado, donde la aviaci&oacute;n desempe&ntilde;&oacute; un papel clave en el bloqueo, la presi&oacute;n sobre la poblaci&oacute;n civil y la consolidaci&oacute;n del dominio militar desde Mallorca mediante la vigilancia, intimidaci&oacute;n y bombardeo sobre Menorca, especialmente a partir del aislamiento de &eacute;sta tras el fracaso del desembarco republicano. Desde entonces, la isla qued&oacute; sometida durante cerca de treinta meses a operaciones a&eacute;reas constantes dirigidas desde la base franquista mallorquina, con la participaci&oacute;n clave de la aviaci&oacute;n italiana. 
    </p><p class="article-text">
        El trabajo tambi&eacute;n aporta datos in&eacute;ditos sobre la intensidad de la violencia a&eacute;rea: solo entre 1936 y 1937 se contabilizan decenas de ataques y centenares de bombas lanzadas sobre la isla, con una evoluci&oacute;n clara hacia operaciones m&aacute;s sistem&aacute;ticas y tecnificadas. Esta escalada oblig&oacute; a la poblaci&oacute;n civil a adaptarse progresivamente al peligro, pasando de la curiosidad inicial ante los aviones a la construcci&oacute;n de refugios y la normalizaci&oacute;n del bombardeo como parte de la vida cotidiana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/727d9586-2003-43fa-be2b-e6b5a2f14e52_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Monumento a los &quot;caídos por Dios y por la Patria&quot; en el cementerio viejo de Ciutadella"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Monumento a los &quot;caídos por Dios y por la Patria&quot; en el cementerio viejo de Ciutadella                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n particip&oacute; en los trabajos Manel Su&aacute;rez Salv&agrave;, autor de numerosas investigaciones sobre la segunda rep&uacute;blica y el movimiento obrero de Mallorca -especialmente en el n&uacute;cleo municipal de Calvi&agrave;- as&iacute; como sobre las c&aacute;rceles franquistas que se implantaron en la isla, entre ellas la de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir, una de las prisiones m&aacute;s oscuras y tr&aacute;gicas de la represi&oacute;n franquista en la isla</a>. Tras el golpe fascista de 1936, este almac&eacute;n situado en las Avenidas de Palma se transform&oacute; en un centro penitenciario que confin&oacute;, entre miseria y torturas, a m&aacute;s de 2.000 presos durante cinco a&ntilde;os. Una de las pr&aacute;cticas habituales eran las 'sacas': los presos, mediante enga&ntilde;os, eran <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cartas-familiares-victimas-franquismo-fascistas-arrancaron-golpe-vida-prohibieron-llorar_1_9274880.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'liberados' y, posteriormente, asesinados por los falangistas</a>. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mallorca como &ldquo;laboratorio fascista&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Por otro lado, el doctor en Historia Manuel Aguilera -autor, entre otros, del libro&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/sociedad/segunda-republica-planteo-ceder-canarias-baleares-nazifascistas_1_9240750.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>El Oro de Mussolini</em></a><em>. C&oacute;mo la Rep&uacute;blica plane&oacute; vender parte de Espa&ntilde;a al fascismo</em>&nbsp;y uno de los principales investigadores en torno al papel de la Aviaci&oacute;n Itmanosaliana en la guerra civil-, hizo entrega de un estudio que retoma esta l&iacute;nea de investigaci&oacute;n, enfoc&aacute;ndose en la ocupaci&oacute;n italiana de Mallorca y el intento de convertirla &ldquo;en un laboratorio fascista&rdquo;, como se&ntilde;ala el propio investigador en declaraciones a elDiario.es. La instalaci&oacute;n del contingente italiano transform&oacute; la isla en un gran portaaviones dedicado a bombardear sin descanso el litoral republicano del Mediterr&aacute;neo y bloquear las rutas mar&iacute;timas de suministro de la URSS.
    </p><p class="article-text">
        Tal como sostiene el historiador, los italianos comenzaron a adquirir centenares de hect&aacute;reas y propiedades para construir en la isla 'casas coloniales', trasladar una importante cantidad de trabajadores del pa&iacute;s transalpino y crear all&iacute; mismo un &ldquo;centro de italianidad&rdquo;. Debido a que la legislaci&oacute;n local imped&iacute;a a los extranjeros adquirir terrenos costeros sin autorizaci&oacute;n militar, Mussolini utiliz&oacute; testaferros mallorquines y empresas tapaderas, como Celulosa Hisp&aacute;nica S.A., empleada para comprar la emblem&aacute;tica finca de L'Albufera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/571922af-3334-410a-97cd-33cd31d11083_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pilotos de la Aviazione Legionaria italiana en Mallorca (Incluida en el libro ‘El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo&#039;)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pilotos de la Aviazione Legionaria italiana en Mallorca (Incluida en el libro ‘El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo&#039;)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el trabajo que Aguilera entreg&oacute; al Govern tambi&eacute;n aborda los vestigios materiales de la presencia italiana que permanecen en territorio balear y explora las inc&oacute;gnitas que rodean al <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabeza-mussolini-enterrada-mallorca-seria-prueba-querian-laboratorio-fascista-isla_1_12108418.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fara&oacute;nico busto que fue mandado construir a finales de los a&ntilde;os treinta en homenaje a Benito Mussolini</a>. La efigie, envuelta en un halo de misterio desde entonces, yacer&iacute;a enterrada en esa misma zona, aguardando que alguien la saque alg&uacute;n d&iacute;a a la luz, lo que a juicio del historiador constituir&iacute;a una de las principales pruebas materiales sobre la dimensi&oacute;n simb&oacute;lica y propagand&iacute;stica que alcanz&oacute; la presencia italiana en Mallorca durante la contienda y del papel de la isla como espacio estrat&eacute;gico para el fascismo europeo.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, el monumento fue dise&ntilde;ado por el legionario Italiano&nbsp;Heros&nbsp;Giusti y construido en 1939 en un solar situado a unos 100 metros de lo que hoy es el&nbsp;poblado chabolista de Son Banya. Tres a&ntilde;os antes, en ese mismo punto, hab&iacute;a sido levantado el cuartel de la Aviazione Legionaria. Las instalaciones sirvieron adem&aacute;s para albergar las bater&iacute;as antia&eacute;reas&nbsp;del aer&oacute;dromo de Son Sant Joan, cuyas pistas adaptaron los italianos como base a&eacute;rea pr&oacute;xima a la capital balear.&nbsp;Al abrigo de la carismatizaci&oacute;n y el culto a los l&iacute;deres fascistas de la &eacute;poca, la efigie no tard&oacute; en hacerse realidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a8dfcb9-304f-423a-8d41-6f56a29e2bcd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Extracto de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en el que se describe las características del busto de Mussolini construido en Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Extracto de la revista &#039;Aquí Estamos&#039; en el que se describe las características del busto de Mussolini construido en Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Una de las obras aborda los vestigios materiales de la presencia italiana que permanecen en territorio balear y explora las incógnitas que rodean al faraónico busto que fue mandado construir a finales de los años treinta en homenaje a Benito Mussolini</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El cementerio de Palma cuenta, adem&aacute;s, con un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mausoleo-fascistas-italia-paga-espana-elemento-ofensivo_1_11757969.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mausoleo que las autoridades italianas hicieron construir en 1942 </a>para conservar &ldquo;los restos mortales de los camaradas que dieron su vida en la lucha contra el marxismo&rdquo;, por el derrocamiento de la Segunda Rep&uacute;blica y por la implantaci&oacute;n de un r&eacute;gimen fascista en Espa&ntilde;a. Para garantizar su mantenimiento, el Gobierno italiano abona cada a&ntilde;o 449,11 euros a la&nbsp;Empresa Funeraria Municipal&nbsp;(EFM), de acuerdo a la documentaci&oacute;n consultada en su d&iacute;a por elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;La memoria debe darse a conocer&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El dise&ntilde;o original del IV Plan de Fosas contemplaba diferentes v&iacute;as de difusi&oacute;n. M&aacute;s all&aacute; de su posible publicaci&oacute;n digital, se planteaba la difusi&oacute;n de ediciones en papel y la realizaci&oacute;n de exposiciones vinculadas a los resultados, todo ello a iniciativa del Govern, un escenario que Jurado percibe lejano. No en vano, cree que los estudios podr&iacute;an haberse hecho p&uacute;blicos hace m&aacute;s de un a&ntilde;o, pero hasta el momento no han sido difundidos ni incorporados a la web institucional de memoria democr&aacute;tica, donde, asevera, podr&iacute;an haberse consultado al menos en formato digital.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la presidenta de Mem&ograve;ria de Mallorca, Maria Ant&ograve;nia Oliver, subraya que los estudios se concibieron precisamente para sacar a la luz una parte de la historia que a&uacute;n permanece en gran medida oculta. &ldquo;Esto se hizo con la intenci&oacute;n de recuperar esta parte de la memoria&rdquo;, explica, en referencia a unos trabajos que califica de &ldquo;muy novedosos&rdquo; e &ldquo;imprescindibles&rdquo;. Oliver denuncia que ese proceso no haya tenido continuidad en forma de difusi&oacute;n p&uacute;blica: &ldquo;No tenemos noticias de los estudios ni de las exposiciones que deb&iacute;an hacerse&rdquo;. La responsable de la entidad memorialista insiste en que el objetivo de estos trabajos iba mucho m&aacute;s all&aacute; del &aacute;mbito acad&eacute;mico: &ldquo;La memoria no puede estar solo en la academia, escondida, guardada en las casas o en silencio. Debe darse a conocer, ser de todos, porque hablamos de memoria y de derechos humanos&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Oliver rechaza de plano posibles argumentos para justificar la paralizaci&oacute;n. &ldquo;No tienen excusa&rdquo;, asevera, recordando que los estudios se enmarcan en una ley vigente, la de fosas, y que su aprobaci&oacute;n se produjo dentro de los cauces establecidos. En su opini&oacute;n, el bloqueo no solo afecta a la difusi&oacute;n del conocimiento, sino tambi&eacute;n al trabajo de los propios investigadores: &ldquo;Es terrible que hayan hecho un trabajo y no puedan hacer nada con &eacute;l&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los trabajos son muy novedoso e imprescindibles. No tenemos noticias de ellos ni de las exposiciones que debían hacerse. La memoria no puede estar solo en la academia, escondida, guardada en las casas o en silencio. Debe darse a conocer, ser de todos, porque hablamos de memoria y de derechos humanos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Maria Antònia Oliver</span>
                                        <span>—</span> Presidenta de Memòria de Mallorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, el Govern insiste en su intenci&oacute;n de publicar todos los estudios una vez cumplan los criterios de contenido y dise&ntilde;o y se&ntilde;ala, en lo referente a las exposiciones, que tiene previsto ceder un <em>totem</em> a la Universitat de les Illes Balears (UIB) de cara a la pr&oacute;xima celebraci&oacute;n de una jornada sobre la ley de fosas. Desde la Conselleria de Presidencia subrayan que su pretensi&oacute;n pasa por cederlo &ldquo;siempre que sea entregado en tiempo y forma, antes de dicha jornada, por la empresa adjudicataria&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        En materia de divulgaci&oacute;n, recuerdan que el Govern ha llevado a cabo durante esta legislatura, a pesar de no formar parte de las muestras vinculadas al IV Plan de Fosas, todos los tr&aacute;mites administrativos correspondientes a la cesi&oacute;n de la exposici&oacute;n <em>Sense Oblit</em> a Can &Oacute;leo (expuesta desde el 29 de agosto al 2 de septiembre de 2025), al Ayuntamiento de Lloseta (cedida del 10 al 13 de octubre), al Centre Flassaders (del 23 al 30 de marzo de 2026) y al IES CTEIB (desde el pasado 31 de marzo hasta el 4 de mayo). La exposici&oacute;n tambi&eacute;n ha sido solicitada por el IES Josep Sureda i Blanes de cara a mayo.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, explican que desde el Ejecutivo han encargado a Manuel Aguilera un estudio sobre los bombardeos sufridos en Balears durante la guerra civil del que, seg&uacute;n se&ntilde;alan, exist&iacute;a un informe previo que &ldquo;estaba incompleto porque no inclu&iacute;a la identificaci&oacute;n de las personas v&iacute;ctimas de los bombardeos, que nunca han sido reconocidas&rdquo;. A&ntilde;aden que, con este nuevo estudio, &ldquo;m&aacute;s exhaustivo y que determina el nombre real de las v&iacute;ctimas, se permitir&aacute; avanzar en su identificaci&oacute;n&rdquo;, permitiendo as&iacute; conmemorarlas en un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/izquierda-aprueba-pp-vox-homenajear-victimas-guerra-civil-balears-dolor-no-bando_1_12963954.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acto de homenaje </a>previsto para este verano. Las mismas fuentes aseveran que en la p&aacute;gina web de Memoria Democr&aacute;tica del Govern se puede encontrar &ldquo;todo tipo de informaci&oacute;n sobre los temas relacionados con la guerra civil y la dictadura&rdquo; con la recomendaci&oacute;n de libros, c&oacute;mics y documentales, entre otros, as&iacute; como documentaci&oacute;n sobre el censo de v&iacute;ctimas en Balears o el mapa de fosas de Mallorca, Eivissa y Formentera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-mantiene-ocultos-15-estudios-ineditos-represion-franquista-balears-costaron-218-000-euros_1_13123368.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 20:15:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="357132" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357132" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP mantiene 'ocultos' 15 estudios inéditos de la represión franquista en Balears que costaron 218.000 euros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/10e7fc89-362c-440e-b55e-f51a6411d578_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Memoria Histórica,Franquismo,Fosas del franquismo,Represión franquista,Guerra Civil Española,Dictadura franquista,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Nietzsche]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cova-des-carritx-espai-mort-i-magia-les-seves-set-sales-internes-son-capsula-temps-fins-als-nostres-dies_1_13111768.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En aquest tresor arqueològic, que pertany a la cultura talaiòtica de Menorca, els arqueòlegs van identificar l’ús de substàncies al·lucinògenes en restes humanes, fet que va suposar la primera evidència directa d’aquestes pràctiques a Europa</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nou Patrimoni de la Humanitat: així són els talaiots, el 'tresor prehistòric' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        Han passat trenta anys des que, una tarda de tardor de 1995, un grup d&rsquo;espele&ograve;legs que passejaven pel Barranc d&rsquo;Algendar, a la costa nord de Menorca, van descobrir per casualitat el tresor arqueol&ograve;gic m&eacute;s important de la cultura talai&ograve;tica de l&rsquo;illa: la Cova des C&agrave;rritx. La troballa va ser accidental, per&ograve; les seves conseq&uuml;&egrave;ncies van obrir als estudiosos del per&iacute;ode de l&rsquo;Edat del Bronze de totes les Illes Balears &ndash;i m&eacute;s enll&agrave;&ndash; una font inesgotable d&rsquo;interpretacions sobre la vida espiritual i simb&ograve;lica dels habitants de Menorca de fa 3.000 anys. &ldquo;Les particularitats de la troballa de la Cova des C&agrave;rritx s&oacute;n fonamentalment dues: d&rsquo;una banda, que es tracta d&rsquo;una cova que va romandre tancada tot aquest temps, &eacute;s a dir, que no va ser vandalitzada ni reutilitzada posteriorment, i, de l&rsquo;altra, que l&rsquo;hermetisme i les condicions microclim&agrave;tiques de la gruta han perm&egrave;s una conservaci&oacute; excepcional del material emmagatzemat al seu interior&rdquo;, assenyala a elDiario.es l&rsquo;equip arqueol&ograve;gic del Consell de la Menorca Talai&ograve;tica, organisme que ha impulsat el 2023 la denominaci&oacute; de Patrimoni de la Humanitat per al conjunt de jaciments d&rsquo;aquest per&iacute;ode repartits per tota l&rsquo;illa.
    </p><p class="article-text">
        La cova es troba excavada a la roca sobre un penya-segat que voreja la costa nord de Ciutadella. Alguns arque&ograve;legs consideren que es tracta d&rsquo;una ubicaci&oacute; inaccessible precisament pel car&agrave;cter sagrat del lloc: una cova amb m&uacute;ltiples sales la construcci&oacute; cicl&ograve;pia de la qual constitu&iuml;a en si mateixa un repte simb&ograve;lic i material. Arribar a la cova era probablement part d&rsquo;un ritual de pas al qual nom&eacute;s els iniciats podien accedir. &ldquo;Va ser utilitzada com a espai ritual i funerari durant gran part de l&rsquo;Edat del Bronze. T&eacute; la particularitat d&rsquo;haver rom&agrave;s excepcionalment ben conservada a causa d&rsquo;un despreniment de roca ocorregut cap a l&rsquo;any 800 dC que va bloquejar l&rsquo;entrada, de manera que les seves set sales internes han estat una c&agrave;psula del temps fins als nostres dies&rdquo;, explica un dels integrants del Grup de Recerca d&rsquo;Arqueoecologia Social Mediterr&agrave;nia de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona que investiga el lloc.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; la troballa casual de la cova va ser revolucion&agrave;ria no nom&eacute;s pel grau de conservaci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; per la gran quantitat d&rsquo;objectes rituals trobats al seu interior i especialment per les fibres de cabell hum&agrave; trobades dins d&rsquo;un corn, que van permetre fer una radiografia detallada dels usos i costums del per&iacute;ode. &ldquo;A la sala n&uacute;mero 5 es va trobar un enigm&agrave;tic dip&ograve;sit format per diversos recipients de fusta i de corn plens de flocs de cabell. Procedien d&rsquo;alguns dels cad&agrave;vers enterrats a la sala 1. Havien estat tenyits de vermell i pentinats abans de ser tallats&rdquo;, assenyala l&rsquo;investigador de la UAB, qui, despr&eacute;s de fer una an&agrave;lisi qu&iacute;mica, va confirmar l&rsquo;&uacute;s de subst&agrave;ncies al&middot;lucin&ograve;genes en les restes. &ldquo;L&rsquo;an&agrave;lisi qu&iacute;mica mitjan&ccedil;ant Cromatografia L&iacute;quida d&rsquo;Ultra Alt Rendiment acoblada a Espectrometria de Masses d&rsquo;Alta Resoluci&oacute; ha detectat la pres&egrave;ncia d&rsquo;efedrina, atropina i escopolamina. L&rsquo;efedrina &eacute;s un estimulant natural, mentre que l&rsquo;atropina i l&rsquo;escopolamina tenen efectes al&middot;lucin&ograve;gens&rdquo;, conclou. Es tracta de la primera evid&egrave;ncia directa d&rsquo;aquestes pr&agrave;ctiques a Europa, basada en l&rsquo;an&agrave;lisi qu&iacute;mica de cabells humans.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La troballa de la Cova des Càrritx és una de les més importants d’Europa: per primera vegada s’obtenen proves de les pràctiques rituals de l’Edat del Bronze"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La troballa de la Cova des Càrritx és una de les més importants d’Europa: per primera vegada s’obtenen proves de les pràctiques rituals de l’Edat del Bronze                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Crec que, m&eacute;s enll&agrave; de l&rsquo;&uacute;s de subst&agrave;ncies, la troballa ens parla del paper central que va tenir la mort dins d&rsquo;aquestes comunitats. La complexitat dels rituals funeraris no nom&eacute;s reflecteix una preocupaci&oacute; pel m&eacute;s enll&agrave;, sin&oacute; tamb&eacute; per la construcci&oacute; de la mem&ograve;ria i la identitat col&middot;lectiva&rdquo;, afegeix Octavio Torres, doctor en Arqueologia per la Universitat d&rsquo;Alacant, la recerca del qual se centra en la quotidianitat de les societats protohist&ograve;riques balears, especialment al jaciment de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s. &ldquo;A m&eacute;s, &eacute;s un aspecte que ens permet connectar amb el present d&rsquo;una manera molt did&agrave;ctica: la manera com tractem els nostres morts continua sent avui una de les expressions m&eacute;s interessants del que som com a societat&rdquo;, reflexiona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La manera com tractem els nostres morts continua sent avui una de les expressions més interessants del que som com a societat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El folklore talai&ograve;tic</strong></h2><p class="article-text">
        La declaraci&oacute; de Patrimoni Mundial de la Humanitat del conjunt de jaciments talai&ograve;tics planteja per a Menorca un doble repte: d&rsquo;una banda, la import&agrave;ncia d&rsquo;aprofundir i mantenir les investigacions obertes &ndash;en aquest sentit, la Cova des C&agrave;rritx, entre altres poblats, no &eacute;s visitable&ndash; i, de l&rsquo;altra, compartir amb els dos milions de turistes que trepitgen l&rsquo;illa cada temporada d&rsquo;estiu el valor hist&ograve;ric que es troba disseminat pel territori i intentar que aquest no es vegi afectat. En aquest doble repte tamb&eacute; hi nia un vici d&rsquo;&egrave;poca: la simplificaci&oacute; de la Hist&ograve;ria. En l&rsquo;era del <em>short</em> i el TikTok, cada vegada es fa m&eacute;s dif&iacute;cil comprendre la complexitat d&rsquo;un proc&eacute;s hist&ograve;ric que abasta 3.000 anys i sobre el qual, a m&eacute;s, no existeix un consens un&agrave;nime, sin&oacute; interpretacions divergents &ndash;encara que no del tot oposades&ndash;. La realitat &eacute;s complexa. La Hist&ograve;ria encara m&eacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cova del poblat de Torralba, al centre de l’illa, un dels jaciments més grans i millor conservats de Menorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cova del poblat de Torralba, al centre de l’illa, un dels jaciments més grans i millor conservats de Menorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Coves clausurades a Cala en Porter. A principis de segle, el Consell Insular va tancar moltes de les coves funeràries per evitar-ne el deteriorament. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Coves clausurades a Cala en Porter. A principis de segle, el Consell Insular va tancar moltes de les coves funeràries per evitar-ne el deteriorament.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de les l&iacute;nies de recerca que Octavio Torres incorpora per abordar el per&iacute;ode &eacute;s el paper de les dones. Una mirada &ldquo;feminista&rdquo; sobre l&rsquo;estudi de les comunitats talai&ograve;tiques serveix de pont per pensar amb perspectiva innovadora els sistemes socials de l&rsquo;&egrave;poca. &ldquo;El que sabem &eacute;s que els espais dom&egrave;stics s&oacute;n clau per entendre la participaci&oacute; en all&ograve; ritual, en el m&oacute;n simb&ograve;lic. Tradicionalment s&rsquo;ha tendit a associar el ritual amb all&ograve; excepcional i p&uacute;blic, per&ograve; cada vegada tenim m&eacute;s indicis que moltes pr&agrave;ctiques cerimonials es desenvolupaven en l&rsquo;&agrave;mbit quotidi&agrave;. Aix&ograve; obre preguntes molt interessants sobre qui hi participava o no&rdquo;, assenyala l&rsquo;arque&ograve;leg, qui afegeix que, encara que no sempre s&rsquo;identifiquen difer&egrave;ncies de g&egrave;nere o d&rsquo;estatus, les activitats de cura podrien haver tingut dimensions simb&ograve;liques en l&rsquo;imaginari talai&ograve;tic. &ldquo;En aquest sentit, &eacute;s fonamental no excloure les dones. M&eacute;s que assignar rols tancats, potser el que hem de fer &eacute;s ampliar la mirada i recon&egrave;ixer que all&ograve; simb&ograve;lic travessava m&uacute;ltiples esferes de la vida i la mort i, per tant, diferents subjectes dins de la comunitat&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És fonamental no excloure les dones. Més que assignar rols tancats, potser el que hem de fer és ampliar la mirada i reconèixer que allò simbòlic travessava múltiples esferes de la vida i la mort i, per tant, diferents subjectes dins de la comunitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Les ru&iuml;nes circulars</strong></h2><p class="article-text">
        Menorca &eacute;s, de totes les Balears, l&rsquo;illa amb m&eacute;s jaciments talai&ograve;tics per metre quadrat. L&rsquo;estudi i la investigaci&oacute; d&rsquo;aquest patrimoni ha despertat l&rsquo;inter&egrave;s d&rsquo;arque&ograve;legs i antrop&ograve;legs d&rsquo;arreu del m&oacute;n que, tanmateix, no acaben de definir quin era el sistema de creences d&rsquo;aquells pobladors. &ldquo;La construcci&oacute; met&ograve;dica dels recintes en qu&egrave; les anomenades &lsquo;taules&rsquo; ocupen un paper central, sumada a l&rsquo;evid&egrave;ncia de rituals de comensalitat i la pres&egrave;ncia d&rsquo;estatuetes i altres elements simb&ograve;lics, permet plantejar l&rsquo;exist&egrave;ncia d&rsquo;un sistema de creences. Investigacions recents com les de So na Ca&ccedil;ana o treballs en aquesta l&iacute;nia com els de Sim&oacute;n Gorn&eacute;s Hachero apunten, a m&eacute;s, a referents simb&ograve;lics com el toro o el sol dins d&rsquo;aquest univers religi&oacute;s; no obstant aix&ograve;, &eacute;s dif&iacute;cil pensar-lo com una religi&oacute; en el sentit modern&rdquo;, assenyala Torres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Investigacions recents apunten a referents simbòlics com el toro o el sol dins d’aquest univers religiós; no obstant això, és difícil pensar-lo com una religió en el sentit modern</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavi Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els recintes de Taula són presents en gairebé totes les jaciments talaiòtics i es considera que tenien un ús ritual i simbòlic important."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els recintes de Taula són presents en gairebé totes les jaciments talaiòtics i es considera que tenien un ús ritual i simbòlic important.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &Eacute;s possible que, m&eacute;s enll&agrave; de la manca de s&iacute;ntesi cient&iacute;fica sobre l&rsquo;espiritualitat talai&ograve;tica, la troballa de la Cova des C&agrave;rritx permeti una interpretaci&oacute; que no t&eacute; una lectura lineal ni un&iacute;voca. La mort com a misteri i la m&agrave;gia com a ritual de pas s&oacute;n, per si mateixos, elements presents en totes les societats que, en el cas de Menorca, tenen la materialitat de les pedres. Les taules mil&middot;len&agrave;ries semblen suggerir la idea que la dimensi&oacute; c&ograve;smica dels antics pobladors integrava la mort, les cerim&ograve;nies i la m&agrave;gia ritual com un tot sistem&agrave;tic i sostingut en el temps. &ldquo;&Eacute;s important subratllar el profund coneixement que certes persones tenien del seu entorn natural. No es tracta nom&eacute;s de consum de subst&agrave;ncies, sin&oacute; d&rsquo;un saber especialitzat i de la seva aplicaci&oacute; en contextos simb&ograve;lics. Aquestes subst&agrave;ncies podrien haver tingut un paper significatiu en l&rsquo;acc&eacute;s a determinades experi&egrave;ncies rituals, potser vinculades a espais o pr&agrave;ctiques reservades, amb implicacions tamb&eacute; socials i pol&iacute;tiques dins de la comunitat&rdquo;, conclou Torres.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cova-des-carritx-espai-mort-i-magia-les-seves-set-sales-internes-son-capsula-temps-fins-als-nostres-dies_1_13111768.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Apr 2026 04:31:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2568028" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2568028" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espai de mort i màgia: “Les seves set sales internes són una càpsula del temps fins als nostres dies”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Patrimonio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: "Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cova-des-carritx-espacio-muerte-magia-siete-salas-internas-son-capsula-tiempo-dias_1_13095821.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: &quot;Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En este tesoro arqueológico, que pertenece a la cultura talayótica de Menorca, los arqueólogos identificaron el uso de sustancias alucinógenas en restos humanos, lo cual supuso la primera evidencia directa de estas prácticas en Europa</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nuevo Patrimonio de la Humanidad: así son los talayots, el 'tesoro prehistórico' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        Han pasado treinta a&ntilde;os desde que, una tarde de oto&ntilde;o de 1995, un grupo de espele&oacute;logos que paseaban por el Barranc d&rsquo;Algendar, en la costa norte de Menorca, descubrieron por casualidad el tesoro arqueol&oacute;gico m&aacute;s importante de la cultura talay&oacute;tica de la isla: la Cova des C&agrave;rritx. El hallazgo fue accidental, pero sus consecuencias abrieron a los estudiosos del per&iacute;odo de la Edad del Bronce de toda Balears &mdash;y m&aacute;s all&aacute;&mdash;, una fuente inagotable de interpretaciones sobre la vida espiritual y simb&oacute;lica de los habitantes de Menorca de hace 3.000 a&ntilde;os. &ldquo;Las particularidades del hallazgo de la Cova des C&agrave;rritx son fundamentalmente dos: por un lado, que se trata de una cueva que permaneci&oacute; cerrada todo este tiempo, es decir, que no fue vandalizada ni reutilizada posteriormente, y, por otro, que el hermetismo y las condiciones microclim&aacute;ticas de la gruta han permitido una excepcional conservaci&oacute;n del material almacenado en su interior&rdquo;, se&ntilde;ala a elDiario.es el equipo arqueol&oacute;gico del Consejo de la Menorca Talay&oacute;tica, organismo que ha motorizado en 2023 la denominaci&oacute;n de Patrimonio de la Humanidad para el conjunto de yacimientos de este per&iacute;odo que se encuentran repartidos por toda la isla.
    </p><p class="article-text">
        La cueva se encuentra excavada en la piedra sobre un risco que bordea la costa norte de Ciutadella. Algunos arque&oacute;logos consideran que se trata de una ubicaci&oacute;n inaccesible precisamente por la naturaleza sagrada del lugar: una cueva con m&uacute;ltiples salas cuya construcci&oacute;n cicl&oacute;pea constitu&iacute;a en s&iacute; misma un desaf&iacute;o simb&oacute;lico y material. Llegar a la Cova era probablemente parte de un ritual de paso al que solo los iniciados pod&iacute;an acceder. &ldquo;Fue utilizada como espacio ritual y funerario durante gran parte de la Edad del Bronce. Tiene la particularidad de haber permanecido excepcionalmente bien conservada debido a un desprendimiento de roca sucedido hacia el 800 d.C que bloque&oacute; la entrada, por lo que sus siete salas internas han sido una c&aacute;psula del tiempo hasta nuestros d&iacute;as&rdquo;, explica uno de los integrantes del Grupo de Investigaci&oacute;n de Arqueo-ecolog&iacute;a Social Mediterr&aacute;nea de la Universidad Aut&oacute;noma de Barcelona que investiga el lugar.
    </p><p class="article-text">
        Pero el hallazgo casual de la Cova fue algo revolucionario no solo por el grado de conservaci&oacute;n, sino por la gran cantidad de objetos rituales que se encontraron en su interior y especialmente por las hebras de pelo humano encontradas dentro de un cuerno, que permitieron hacer una radiograf&iacute;a detallada de los usos y costumbres del per&iacute;odo. &ldquo;En la sala n&uacute;mero 5 se encontr&oacute; un enigm&aacute;tico dep&oacute;sito formado por varios envases de madera y de cuerno repletos de mechones de cabello. Proced&iacute;an de algunos de los cad&aacute;veres enterrados en la sala 1. Hab&iacute;an sido te&ntilde;idos de rojo y peinados antes de ser cortados&rdquo;, se&ntilde;ala el investigador de la UAB, quien, tras realizar un an&aacute;lisis qu&iacute;mico, confirm&oacute; el uso de sustancias alucin&oacute;genas en los restos. &ldquo;El an&aacute;lisis qu&iacute;mico mediante Cromatograf&iacute;a L&iacute;quida de Ultra Alto Rendimiento acoplada a Espectrometr&iacute;a de Masas de Alta Resoluci&oacute;n ha detectado la presencia de efedrina, atropina y escopolamina. La efedrina es un estimulante natural, mientras que atropina y escopolamina tienen efectos alucin&oacute;genos&rdquo;, concluye. Se trata de la primera evidencia directa de estas pr&aacute;cticas en Europa, basada en el an&aacute;lisis qu&iacute;mico de cabellos humanos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/55f3ddc0-fabe-409b-bedf-3966604a6179_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El hallazgo de la Cova des Càrritx es uno de los más importantes de Europa: por primera vez se obtienen pruebas de las prácticas rituales de la Edad del Bronce."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El hallazgo de la Cova des Càrritx es uno de los más importantes de Europa: por primera vez se obtienen pruebas de las prácticas rituales de la Edad del Bronce.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Creo que, m&aacute;s all&aacute; del uso de sustancias, el hallazgo nos habla del papel central que tuvo la muerte dentro de estas comunidades. La complejidad de los rituales funerarios no solo refleja una preocupaci&oacute;n por el m&aacute;s all&aacute;, sino tambi&eacute;n por la construcci&oacute;n de la memoria y la identidad colectiva&rdquo;, a&ntilde;ade Octavio Torres, doctor en Arqueolog&iacute;a por la Universidad de Alicante, cuya investigaci&oacute;n se concentra en la cotidianidad de las sociedades protohist&oacute;ricas baleares especialmente en el yacimiento de Torre de'n Galm&eacute;s. &ldquo;Adem&aacute;s, es un aspecto que nos permite conectar con el presente de una manera muy did&aacute;ctica: la forma en que tratamos a nuestros muertos sigue siendo hoy una de las expresiones m&aacute;s interesantes de lo que somos como sociedad&rdquo;, reflexiona.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La forma en que tratamos a nuestros muertos sigue siendo hoy una de las expresiones más interesantes de lo que somos como sociedad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>El folklore talay&oacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        La declaraci&oacute;n de Patrimonio Mundial de la Humanidad del conjunto de yacimientos talay&oacute;ticos plantea para Menorca un doble desaf&iacute;o: por un lado, la importancia de profundizar y mantener las investigaciones abiertas &mdash;en ese sentido, la Cova des C&agrave;rritx, entre otros poblados, no son visitables&mdash; y, por otro, compartir con los dos millones de turistas que pisan la isla cada temporada de verano el valor hist&oacute;rico que se encuentra diseminado por el territorio e intentar que este no se vea afectado. En este doble reto anida tambi&eacute;n un vicio de &eacute;poca: la simplificaci&oacute;n de la historia. En la era del <em>short </em>y el tiktok, se hace cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil comprender la complejidad de un proceso hist&oacute;rico que abarca 3.000 a&ntilde;os y sobre el que, adem&aacute;s, no existe un consenso omn&iacute;modo, sino interpretaciones divergentes &mdash;aunque no del todo contrapuestas&mdash;. La realidad es compleja. La historia a&uacute;n m&aacute;s.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cedef739-1b97-4db9-bf37-99dc3d604d9b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cueva del poblado de Torralba en el centro de la isla, uno de los yacimientos más grandes y mejor conservados de Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cueva del poblado de Torralba en el centro de la isla, uno de los yacimientos más grandes y mejor conservados de Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1b48bbc4-e2e5-48b6-a1c7-14b2c1e66a14_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cuevas clausuradas en Cala en Porter. A principios de siglo, el Consell Insular cerró muchas de las cuevas funerarias para evitar su deterioro."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuevas clausuradas en Cala en Porter. A principios de siglo, el Consell Insular cerró muchas de las cuevas funerarias para evitar su deterioro.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una de las l&iacute;neas de investigaci&oacute;n que Octavio Torres incorpora para abordar el per&iacute;odo es el rol de las mujeres. Una mirada &ldquo;feminista&rdquo; sobre el estudio de las comunidades talay&oacute;ticas sirve de puente para pensar con perspectiva novedosa los sistemas sociales de la &eacute;poca. &ldquo;Lo que sabemos es que los espacios dom&eacute;sticos son clave para entender la participaci&oacute;n en lo ritual, en el mundo simb&oacute;lico. Tradicionalmente se ha tendido a asociar lo ritual con lo excepcional y lo p&uacute;blico, pero cada vez tenemos m&aacute;s indicios de que muchas pr&aacute;cticas ceremoniales se desarrollaban en el &aacute;mbito cotidiano. Esto abre preguntas muy interesantes sobre qui&eacute;n participaba en ellas o no&rdquo;, se&ntilde;ala el arque&oacute;logo, quien a&ntilde;ade que, aunque no siempre se identifican diferencias de g&eacute;nero o estatus, las actividades de cuidados pudieron tener dimensiones simb&oacute;licas en el imaginario talay&oacute;tico. &ldquo;En este sentido, es fundamental no excluir a las mujeres. M&aacute;s que asignar roles cerrados, lo que tal vez debemos es ampliar la mirada y reconocer que lo simb&oacute;lico atravesaba m&uacute;ltiples esferas de la vida y la muerte y, por tanto, a distintos sujetos dentro de la comunidad&rdquo;, finaliza.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es fundamental no excluir a las mujeres. Más que asignar roles cerrados, lo que tal vez debemos es ampliar la mirada y reconocer que lo simbólico atravesaba múltiples esferas de la vida y la muerte y, por tanto, a distintos sujetos dentro de la comunidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Las ruinas circulares</strong></h2><p class="article-text">
        Menorca es de todas las Balears la isla con mayor n&uacute;mero de yacimientos talay&oacute;ticos por metro cuadrado. Un patrimonio cuyo estudio e investigaci&oacute;n ha suscitado el inter&eacute;s de arque&oacute;logos y antrop&oacute;logos de todo el mundo que, sin embargo, no terminan de definir cu&aacute;l era el sistema de creencias de aquellos pobladores. &ldquo;La construcci&oacute;n met&oacute;dica de los recintos en los cuales las llamadas 'taulas' ocupan un rol central, sumado a la evidencia de rituales de comensalidad y la presencia de estatuillas y otros elementos simb&oacute;licos, permiten plantear la existencia de un sistema de creencias. Investigaciones recientes como las de So na Ca&ccedil;ana o los trabajos en esta l&iacute;nea como los de Sim&oacute;n Gorn&eacute;s Hachero apuntan, adem&aacute;s, a referentes simb&oacute;licos como el toro o el sol dentro de este universo religioso; sin embargo, es dif&iacute;cil pensarlo como una religi&oacute;n en el sentido moderno&rdquo;, se&ntilde;ala Torres.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Investigaciones recientes apuntan a referentes simbólicos como el toro o el sol dentro de este universo religioso; sin embargo, es difícil pensarlo como una religión en el sentido moderno</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Octavio Torres</span>
                                        <span>—</span> Doctor en Arqueología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98b557b5-0677-4ff0-9989-ac1354f6f5a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los recintos de Taula están presentes en casi todos los yacimientos talayóticos y se considera que tenían un uso ritual y simbólico importante."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los recintos de Taula están presentes en casi todos los yacimientos talayóticos y se considera que tenían un uso ritual y simbólico importante.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es posible que, m&aacute;s all&aacute; de la falta de s&iacute;ntesis cient&iacute;fica sobre la espiritualidad talay&oacute;tica, el hallazgo de la Cova des C&agrave;rritx habilite una interpretaci&oacute;n que no tiene una lectura lineal ni un&iacute;voca. La muerte como misterio y la magia como ritual de paso son, por s&iacute; mismos, un elemento presente en todas las sociedades que, en el caso de Menorca, tienen la materialidad de las piedras. Las taulas milenarias parecen deslizar la idea de que la dimensi&oacute;n c&oacute;smica de los antiguos pobladores integraba la muerte, las ceremonias, la magia ritual como un todo sistem&aacute;tico y sostenido en el tiempo. &ldquo;Es importante subrayar el profundo conocimiento que ciertas personas ten&iacute;an de su entorno natural. No se trata solo de consumo de sustancias, sino de un saber especializado y de su aplicaci&oacute;n en contextos simb&oacute;licos. Estas sustancias pudieron desempe&ntilde;ar un papel significativo en el acceso a determinadas experiencias rituales, quiz&aacute; vinculadas a espacios o pr&aacute;cticas reservadas, con implicaciones tambi&eacute;n sociales y pol&iacute;ticas dentro de la comunidad&rdquo;, se&ntilde;ala Torres.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cova-des-carritx-espacio-muerte-magia-siete-salas-internas-son-capsula-tiempo-dias_1_13095821.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 20:05:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2568028" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2568028" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Cova des Càrritx, espacio de muerte y magia: "Sus siete salas internas son una cápsula del tiempo hasta nuestros días"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d108fcd-5429-4be2-8ae4-120033726d7c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Patrimonio,Historia,Arqueología,Baleares,Drogas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox rebutgen posar sostre al turisme a Balears malgrat assolir un rècord de 19 milions de visitants]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-posar-sostre-turisme-balears-malgrat-assolir-record-19-milions-visitants_1_13112876.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080" alt="PP i Vox rebutgen posar sostre al turisme a Balears malgrat assolir un rècord de 19 milions de visitants"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadors i extrema dreta s'oposen a reinstaurar la moratòria aprovada durant la passada legislatura d'esquerres, adreçada a congelar el creixement de places turístiques mentre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera estudiaven la capacitat de càrrega que pot suportar cada illa</p><p class="subtitle">Els 'propietaris fantasma' d'Airbnb: “Tinc una casa a Mallorca, però hi visc només quatre mesos a l'any”
</p></div><p class="article-text">
        PP i Vox han tombat la proposta impulsada pel PSIB-PSOE de recuperar la morat&ograve;ria al creixement de places tur&iacute;stiques a les Balears fins que els consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera aprovin els seus estudis de capacitat de c&agrave;rrega, una eina clau per fixar els l&iacute;mits de visitants que pot suportar cada illa. La iniciativa arribava al ple en un context marcat per l&rsquo;assoliment de m&agrave;xims hist&ograve;rics: l&rsquo;arxip&egrave;lag ha superat per primera vegada els 19 milions de turistes -davant una poblaci&oacute; d&rsquo;1,2 milions-, consolidant un nivell de pressi&oacute; superior al del per&iacute;ode prepand&egrave;mic.
    </p><p class="article-text">
        La Proposici&oacute; No de Llei (PNL) defensada pels socialistes recull, entre altres q&uuml;estions, les dades d&rsquo;una enquesta elaborada per l&rsquo;Ag&egrave;ncia d&rsquo;Estrat&egrave;gia Tur&iacute;stica de les Illes Balears (AETIB) &mdash;dependent del Govern&mdash; l&rsquo;octubre de 2024. El sondeig revelava que un 80% dels residents de les illes estan a favor de reduir el nombre de turistes i de places tur&iacute;stiques i que la percepci&oacute; de saturaci&oacute; havia augmentat en cinc punts entre 2022 i 2024.
    </p><p class="article-text">
        Les dades reforcen, a m&eacute;s, aquesta sensaci&oacute; de massificaci&oacute;: Balears va tancar 2025 amb l&rsquo;arribada de 19.053.592 turistes nacionals i internacionals, una xifra que representa un increment de l&rsquo;1,73% respecte de 2024, segons l&rsquo;enquesta Frontur de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica (INE), elaborada per l&rsquo;Ibestat; un 6,7% m&eacute;s que el 2023 &mdash;any en qu&egrave; va canviar el color pol&iacute;tic a les illes&mdash; i un 16% m&eacute;s en relaci&oacute; amb 2019, quan van arribar a l&rsquo;arxip&egrave;lag 16,45 milions de turistes.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, la majoria que formen PP i Vox a les illes ha rebutjat reinstaurar la morat&ograve;ria aprovada el 2022, durant la passada legislatura d&rsquo;esquerres, amb l&rsquo;objectiu de congelar el creixement de places mentre s&rsquo;elaboraven els estudis de capacitat de c&agrave;rrega per part de les institucions insulars, a les quals el Govern atorgava un termini de quatre anys &mdash;fins al febrer de 2026&mdash; per definir aquests l&iacute;mits. L&rsquo;abril de 2025, conservadors i extrema dreta varen aixecar la mesura i tamb&eacute; el termini de quatre anys concedit als consells, deixant en l&rsquo;aire l&rsquo;elaboraci&oacute; dels estudis.
    </p><p class="article-text">
        No nom&eacute;s aix&ograve;: ambdues formacions van donar llum verda al decret tur&iacute;stic que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha desbloquejat i blindat m&eacute;s de 90.000 places d'allotjament tur&iacute;stic</a>, l'auge de les quals, denuncien les entitats socials, ha disparat -juntament amb l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-paraiso-control-inmobiliarias-decada-han-aumentado-95-4_1_9818758.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute; immobili&agrave;ria</a>, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/idilico-pueblo-mallorca-lleno-casas-vacias-extranjeros-ricos-siento-aborigen_1_9852104.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compra massiva per part d'estrangers d'alt poder adquisitiu&nbsp;</a>i la irrupci&oacute; dels fons voltor- els preus de l'habitatge, provocant que nombrosos residents es vegin expulsats dels seus barris com a conseq&uuml;&egrave;ncia d'una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">imparable gentrificaci&oacute;</a>.
    </p><p class="article-text">
        Durant la defensa de la PNL, el diputat socialista Lloren&ccedil; Pou ha defensat la necessitat de tornar a aquest &ldquo;t&egrave;ntol&rdquo; per evitar que el nombre de places continu&iuml; creixent sense un sostre clar. &ldquo;Cercam fer un &lsquo;t&eacute;ntol&rsquo;, ja que vost&egrave;s no governen&rdquo;, ha retret, q&uuml;estionant el discurs de &ldquo;contenci&oacute;&rdquo; esgrimit pel Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentari ha qualificat la situaci&oacute; actual de &ldquo;paradoxal&rdquo;: mentre no existeix un l&iacute;mit fixat, l&rsquo;oferta continua ampliant-se, cosa que podria obligar en el futur a fer retallades m&eacute;s dr&agrave;stiques si els estudis conclouen que s&rsquo;ha superat la capacitat de c&agrave;rrega.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta mateixa l&iacute;nia s&rsquo;ha expressat el portaveu de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, qui ha recordat que Prohens havia defensat inicialment no aixecar la morat&ograve;ria sense comptar amb aquests estudis. &ldquo;Haurien de reflexionar&rdquo;, ha apuntat. Tant ecosobiranistes com socialistes insisteixen que la saturaci&oacute; ja est&agrave; afectant l&rsquo;experi&egrave;ncia tur&iacute;stica i la reputaci&oacute; del dest&iacute;: &ldquo;Si vaig a un lloc on es viu la saturaci&oacute; que hi ha a Balears, no el recoman&rdquo;, ha assenyalat Apesteguia.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;Unides Podem, Jos&eacute; Mar&iacute;a Garc&iacute;a ha vinculat el final de la morat&ograve;ria amb la crisi d&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge, en considerar que l&rsquo;augment de places i la pressi&oacute; tur&iacute;stica tenen efectes directes sobre el mercat residencial.
    </p><p class="article-text">
        Al bloc contrari, Vox ha rebutjat la proposta per considerar-la una aposta pel &ldquo;decreixement econ&ograve;mic&rdquo;. La seva diputada Patricia de las Heras ha afirmat que el turisme &ldquo;no &eacute;s el problema&rdquo;, sin&oacute; un sector que, al seu parer, l&rsquo;esquerra vol convertir en &ldquo;enemic&rdquo;. El PP, per la seva banda, en veu de Maria Salom&eacute; Cabrera, ha acusat els socialistes d&rsquo;intentar &ldquo;blanquejar&rdquo; la seva gesti&oacute; anterior, reivindicant que les pol&iacute;tiques actuals estan donant resultats en contenci&oacute;, lluita contra l&rsquo;oferta il&middot;legal i millora del valor tur&iacute;stic, tot i que la morat&ograve;ria &mdash;precisament orientada a fixar un sostre al creixement&mdash; va formar part d&rsquo;un gir regulador que tamb&eacute; va incloure l&rsquo;aprovaci&oacute; de l&rsquo;ecotaxa el 2016 i l&rsquo;ordenaci&oacute; del lloguer tur&iacute;stic.
    </p><p class="article-text">
        Amb la posici&oacute; en contra de populars i extrema dreta, la votaci&oacute; ha deixat intacte el marc vigent: sense morat&ograve;ria, sense calendari per als estudis de capacitat de c&agrave;rrega i amb el creixement tur&iacute;stic avan&ccedil;ant sense un sostre definit, un escenari que, precisament, la PNL pretenia revertir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-posar-sostre-turisme-balears-malgrat-assolir-record-19-milions-visitants_1_13112876.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 15:53:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" length="316830" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" type="image/jpeg" fileSize="316830" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox rebutgen posar sostre al turisme a Balears malgrat assolir un rècord de 19 milions de visitants]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Masificación turística,Turismo,Turistas,Economía,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox rechazan poner techo al turismo en Balears pese a alcanzar un récord de 19 millones de visitantes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-poner-techo-turismo-balears-pese-alcanzar-record-19-millones-visitantes_1_13112603.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080" alt="PP y Vox rechazan poner techo al turismo en Balears pese a alcanzar un récord de 19 millones de visitantes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadores y extrema derecha se oponen a reinstaurar la moratoria aprobada durante la pasada legislatura de izquierdas, dirigida a congelar el crecimiento de plazas turísticas mientras Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera estudiaban la capacidad de carga que puede soportar cada isla</p><p class="subtitle">Los 'caseros fantasma' de Airbnb: “Tengo una casa en Mallorca, pero vivo allí sólo cuatro meses al año”
</p></div><p class="article-text">
        PP y Vox han tumbado la propuesta impulsada por el PSIB-PSOE de recuperar la moratoria al crecimiento de plazas tur&iacute;sticas en Balears hasta que los Consells de Mallorca, Menora, Eivissa y Formentera aprueben sus estudios de capacidad de carga, una herramienta clave para fijar los l&iacute;mites de visitantes que puede soportar cada isla. La iniciativa llegaba al pleno en un contexto marcado por el alcalce de m&aacute;ximos hist&oacute;ricos: el archipi&eacute;lago ha superado por primera vez los 19 millones de turistas -frente a una poblaci&oacute;n de 1,2 millones-, consolidando un nivel de presi&oacute;n superior al alcanzado en prepandemia.
    </p><p class="article-text">
        La Proposici&oacute;n No de Ley (PNL) defendida por los socialistas recoge, entre otras cuestiones, los datos de una encuesta elaborada por la Agencia de Estrategia Tur&iacute;stica de las Illes Balears (AETIB) -dependiente del Govern- en octubre de 2024. El sondeo revelaba que un 80% de los residentes de las islas est&aacute;n a favor de reducir el n&uacute;mero de turistas y de plazas tur&iacute;sticas y que la percepci&oacute;n de saturaci&oacute;n hab&iacute;a aumentado en 5 puntos entre 2022 y 2024. 
    </p><p class="article-text">
        Los datos respaldan, adem&aacute;s, esa sensaci&oacute;n de masificaci&oacute;n: Balears cerr&oacute; 2025 con la llegada de 19.053.592 turistas nacionales e internacionales, una cifra que representa un incremento del 1,73% respecto a 2024, seg&uacute;n la encuesta Frontur del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE), elaborada por el Ibestat; un 6,7% m&aacute;s que en 2023 -a&ntilde;o en que cambi&oacute; el color pol&iacute;tico en las islas- y un 16% m&aacute;s en relaci&oacute;n a 2019, cuando recalaron en el archipi&eacute;lago 16,45 millones de turistas.
    </p><p class="article-text">
        Pese a ello, la mayor&iacute;a que forman PP y Vox en las islas ha rechazado reinstaurar la moratoria aprobada en 2022, durante la pasada legislatura de izquierdas, en aras a congelar el crecimiento de plazas mientras se elaboraban los estudios de capacidad de carga por parte de las instituciones insulares, a las que el Govern otorgaba un plazo de cuatro a&ntilde;os -hasta febrero de 2026- para definir esos l&iacute;mites. En abril de 2025, conservadores y extrema derecha levantaron la medida y el periodo de cuatro a&ntilde;os dado a los Consells, dejando en el aire la elaboraci&oacute;n de los estudios.
    </p><p class="article-text">
        No solo eso. ambas formaciones dieron luz verde al decreto tur&iacute;stico que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha desbloqueado y blindado m&aacute;s de 90.000 plazas de alquiler tur&iacute;stico</a>, cuyo auge, denuncian las entidades sociales, ha disparado -junto a la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-paraiso-control-inmobiliarias-decada-han-aumentado-95-4_1_9818758.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;n inmobiliaria</a>, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/idilico-pueblo-mallorca-lleno-casas-vacias-extranjeros-ricos-siento-aborigen_1_9852104.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compra masiva por parte de extranjeros de alto poder adquisitivo&nbsp;</a>y la avidez de los fondos buitre- los precios de la vivienda, provocando que numerosos residentes se vean expulsados de sus barrios como consecuencia de una&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">imparable gentrificaci&oacute;n</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Durante la defensa de la PNL, el diputado socialista Lloren&ccedil; Pou ha defendido la necesidad de volver a ese &ldquo;par&oacute;n&rdquo; para evitar que el n&uacute;mero de plazas contin&uacute;e creciendo sin un techo claro. &ldquo;Buscamos hacer un &lsquo;t&eacute;ntol&rsquo;, ya que ustedes no gobiernan&rdquo;, ha reprochado, cuestionando el discurso de &ldquo;contenci&oacute;n&rdquo; enarbolado por el Govern de Marga Prohens (PP). El parlamentario ha calificado la situaci&oacute;n actual de  &ldquo;parad&oacute;jica&rdquo;: mientras no existe un l&iacute;mite fijado, la oferta sigue ampli&aacute;ndose, lo que podr&iacute;a obligar en el futuro a realizar recortes m&aacute;s dr&aacute;sticos si los estudios concluyen que se ha superado la capacidad de carga.
    </p><p class="article-text">
        En esa misma l&iacute;nea se ha expresado el portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, quien ha recordado que Prohens hab&iacute;a defendido inicialmente no levantar la moratoria sin contar con esos estudios. &ldquo;Deber&iacute;an reflexionar&rdquo;, ha deslizado. Tanto ecosoberanistas como socialistas insisten en que la saturaci&oacute;n ya est&aacute; afectando a la experiencia tur&iacute;stica y a la reputaci&oacute;n del destino: &ldquo;Si voy a un lugar en el que se vive la saturaci&oacute;n que hay en Balears, no lo recomiendo&rdquo;, ha se&ntilde;alado Apesteguia.
    </p><p class="article-text">
        Desde Unidas Podemos, Jos&eacute; Mar&iacute;a Garc&iacute;a ha vinculado el fin de la moratoria con la crisis de acceso a la vivienda, al considerar que el aumento de plazas y presi&oacute;n tur&iacute;stica tiene efectos de forma directa sobre el mercado residencial.
    </p><p class="article-text">
        En el bloque contrario, Vox ha rechazado la propuesta por considerarla una apuesta por el &ldquo;decrecimiento econ&oacute;mico&rdquo;. Su diputada Patricia de las Heras ha manifestado que el turismo &ldquo;no es el problema&rdquo;, sino un sector que, a su juicio, la izquierda quiere conviertir en &ldquo;enemigo&rdquo;. El PP, por su parte, en boca de Maria Salom&eacute; Cabrera, ha acusado a los socialistas de intentar &ldquo;blanquear&rdquo; su gesti&oacute;n anterior, reivindicando que las pol&iacute;ticas actuales est&aacute;n dando resultados en contenci&oacute;n, lucha contra la oferta ilegal y mejora del valor tur&iacute;stico, a pesar de que la aprobaci&oacute;n de la moratoria precisamente dirigida a fijar un techo al crecimiento y que form&oacute; parte de un giro regulador que tambi&eacute;n incluy&oacute; la aprobaci&oacute;n de la ecotasa en 2016 y la ordenaci&oacute;n del alquiler tur&iacute;stico. 
    </p><p class="article-text">
        Con la postura en contra de populares y extrema derecha, la votaci&oacute;n ha dejado intacto el marco vigente: sin moratoria, sin calendario para los estudios de capacidad de carga y con el crecimiento tur&iacute;stico avanzando sin un techo definido, un escenario que, precisamente, la PNL trataba de revertir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-poner-techo-turismo-balears-pese-alcanzar-record-19-millones-visitantes_1_13112603.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 15:45:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" length="316830" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" type="image/jpeg" fileSize="316830" width="1920" height="1080"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox rechazan poner techo al turismo en Balears pese a alcanzar un récord de 19 millones de visitantes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2129b74e-7580-4caa-b59a-9593a1ea436a_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139883.jpg" width="1920" height="1080"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Masificación turística,Turismo,Turistas,Economía,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[185 kilómetros junto al mar: el Camí de Cavalls, la gran ruta senderista que rodea Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/185-kilometros-mar-cami-cavalls-gran-ruta-senderista-rodea-menorca_1_13095779.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="185 kilómetros junto al mar: el Camí de Cavalls, la gran ruta senderista que rodea Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Rodear Menorca a pie es posible gracias a este recorrido circular que conecta calas de agua cristalina, tramos con paisajes salvajes y caminos cargados de historia. Un itinerario pensado para disfrutar al aire libre y conocer la isla de primera mano
</p><p class="subtitle">Semana Santa sin procesiones: siete refugios nacionales para desconectar entre naturaleza</p></div><p class="article-text">
        Menorca se puede recorrer de muchas maneras, pero pocas tan completas, y tan aut&eacute;nticas, como siguiendo el Cam&iacute; de Cavalls. Este sendero hist&oacute;rico rodea toda la isla a lo largo de unos 185 kil&oacute;metros pegados al mar, enlazando calas escondidas, acantilados, bosques mediterr&aacute;neos y algunos de los paisajes m&aacute;s caracter&iacute;sticos del Mediterr&aacute;neo. En definitiva, una forma de entender Menorca con nuestros propios pasos.
    </p><p class="article-text">
        No hace falta hacerlo entero para apreciarlo. Basta con calzarse unas zapatillas de senderismo y elegir un tramo para descubrir c&oacute;mo cambia el paisaje en cuesti&oacute;n de kil&oacute;metros: del norte m&aacute;s salvaje y ventoso al sur de aguas turquesas y arena blanca, pasando por humedales, barrancos o antiguos caminos rurales. Cada parte tiene su propio car&aacute;cter, y ah&iacute; est&aacute; parte de su encanto.
    </p><p class="article-text">
        Con origen medieval y recuperado para el senderismo en las &uacute;ltimas d&eacute;cadas, el Cam&iacute; de Cavalls es hoy mucho m&aacute;s que una ruta. Si te animas, ver&aacute;s que es una manera distinta de viajar por la isla, m&aacute;s pausada, m&aacute;s cercana y, sobre todo, m&aacute;s conectada con su entorno.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a5f1437d-2624-4f44-85a2-2426f2b1de7d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una ruta llena de contrastes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una ruta llena de contrastes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Caballos armados para vigilar la costa</h2><p class="article-text">
        El Cam&iacute; de Cavalls no naci&oacute; como una ruta de senderismo. Su origen se remonta a la Edad Media, cuando el rey Jaime II orden&oacute; que los habitantes de la isla mantuvieran caballos armados para vigilar la costa. Aquel sistema defensivo dio lugar a un camino perimetral que permit&iacute;a recorrer Menorca a caballo y controlar posibles ataques desde el mar.
    </p><p class="article-text">
        Con el paso del tiempo, el trazado sigui&oacute; teniendo un uso estrat&eacute;gico. Durante las dominaciones brit&aacute;nica y francesa, el camino se mantuvo y reforz&oacute; como v&iacute;a de comunicaci&oacute;n entre torres de vigilancia, bater&iacute;as y fortificaciones. Pero, como suele ocurrir, la p&eacute;rdida de su funci&oacute;n original acab&oacute; llev&aacute;ndolo al abandono durante buena parte del siglo XX.
    </p><p class="article-text">
        La historia podr&iacute;a haber terminado ah&iacute;, pero no fue as&iacute;. A partir de finales de los a&ntilde;os noventa, diferentes iniciativas impulsaron su recuperaci&oacute;n hasta que, gracias a la ley aprobada en el a&ntilde;o 2000, el Cam&iacute; de Cavalls volvi&oacute; a abrirse al p&uacute;blico. Desde 2010 se puede recorrer de forma &iacute;ntegra, convertido en el sendero GR-223 y en uno de los grandes itinerarios de naturaleza del pa&iacute;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cad0d4e3-3239-44bd-bff1-f8d3c3ddf91a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una ruta de senderismo que se asoma al mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una ruta de senderismo que se asoma al mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">C&oacute;mo es la ruta y c&oacute;mo recorrerla</h2><p class="article-text">
        El Cam&iacute; de Cavalls es un recorrido circular de unos 185 kil&oacute;metros que da la vuelta completa a Menorca siguiendo, en la medida de lo posible, su litoral. Est&aacute; dividido en 20 tramos oficiales, aunque conviene aclarar algo importante: esos tramos no son etapas en s&iacute; mismas. Son divisiones t&eacute;cnicas, pensadas para organizar el recorrido, pero en la pr&aacute;ctica cada viajero adapta las jornadas a su ritmo.
    </p><p class="article-text">
        A pie, lo habitual es completar la ruta en unas 10 etapas, agrupando varios tramos cada d&iacute;a. Tambi&eacute;n es perfectamente v&aacute;lido hacer solo una parte, como una excursi&oacute;n de medio d&iacute;a o de jornada completa. De hecho, es la opci&oacute;n m&aacute;s com&uacute;n para quienes visitan la isla sin plantearse la vuelta entera.
    </p><p class="article-text">
        En bicicleta, el planteamiento cambia. El recorrido completo suele dividirse en cuatro o cinco d&iacute;as, aunque hay tramos m&aacute;s t&eacute;cnicos en los que toca bajarse y empujar. Tambi&eacute;n se puede hacer a caballo, en homenaje a su origen, aunque es una opci&oacute;n m&aacute;s minoritaria.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los grandes atractivos del Cam&iacute; de Cavalls es su variedad constante. La costa norte, entre Ma&oacute; y Ciutadella, es m&aacute;s agreste, con paisajes abiertos, roca oscura y la presencia casi permanente del viento. Aqu&iacute; aparecen faros como el de Fav&agrave;ritx o Cavalleria, calas m&aacute;s abruptas y zonas de gran valor natural. En cambio, la costa sur es m&aacute;s amable, con calas de arena blanca, aguas tranquilas, barrancos que desembocan en el mar y pinares que llegan pr&aacute;cticamente hasta la playa.
    </p><p class="article-text">
        En el camino tambi&eacute;n hay espacio para la historia. Torres defensivas, faros, restos talay&oacute;ticos o antiguos sistemas agr&iacute;colas aparecen cuando menos te lo esperas. Todo ello en una isla declarada Reserva de la Biosfera, donde el equilibrio entre paisaje y actividad humana sigue siendo una de sus se&ntilde;as de identidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ca026bfd-d2de-412e-b17c-e19407abdcdf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Camí de Cavalls a pie o en bici, como prefieras."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Camí de Cavalls a pie o en bici, como prefieras.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Los 20 tramos del Cam&iacute; de Cavalls</h2><p class="article-text">
        El recorrido oficial se divide en 20 tramos que, combinados, permiten dise&ntilde;ar etapas a medida. Estos son, uno a uno:
    </p><p class="article-text">
        <strong>1. Sa Mesquida &ndash; Es Grau</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,21 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Arranca junto a la playa de Sa Mesquida, marcada por el viento y la sal, y avanza entre dunas, zonas h&uacute;medas y campos de cultivo. Un primer contacto suave pero muy representativo del paisaje menorqu&iacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>2. Es Grau &ndash; Fav&agrave;ritx</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,53 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Se adentra en el Parque Natural de s&rsquo;Albufera des Grau, el gran tesoro ecol&oacute;gico de la isla, antes de alcanzar el paisaje casi lunar del cabo de Fav&agrave;ritx.
    </p><p class="article-text">
        <strong>3. Fav&agrave;ritx &ndash; Puerto de Addaia</strong>
    </p><p class="article-text">
        7,74 km &ndash; 5 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Uno de los tramos m&aacute;s variados, donde se alternan zonas agr&iacute;colas, costa rocosa y humedales como el puerto de Addaia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>4 - Son Saura &ndash; Ses Salines de Fornells</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,88 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Recorrido c&oacute;modo y sin grandes desniveles, con buenas vistas y presencia de sistemas dunares y zonas h&uacute;medas. El pueblo de pescadores de Fornells es parada obligatoria.
    </p><p class="article-text">
        <strong>5. Cala Tirant &ndash; Binimel&middot;l&agrave;</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,43 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Territorio bien conservado, con playas v&iacute;rgenes, dunas y una notable riqueza geol&oacute;gica y ornitol&oacute;gica. El entorno del faro de Cavalleria nos deja unas vistas privilegiadas del mar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>6. Binimel&middot;l&agrave; &ndash; Cala Pilar</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,91 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: alta
    </p><p class="article-text">
        Uno de los tramos m&aacute;s exigentes y espectaculares, con relieve abrupto y calas remotas como Pregonda o el propio Pilar. Ojo en este tramo a sus llamativos sistemas dunares.
    </p><p class="article-text">
        <strong>7. Cala Pilar &ndash; Algaiarens</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,22 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Paisajes cambiantes, entre bosques, arenales y zonas de gran biodiversidad vegetal. Aqu&iacute;, Cala del Pilar es una de las playas v&iacute;rgenes de la costa norte con mayor grado de conservaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>8. Algaiarens &ndash; Cala Morell</strong>
    </p><p class="article-text">
        3,97 km &ndash; 2 h 30 min &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Transici&oacute;n entre la Menorca m&aacute;s verde y la m&aacute;s seca, con final en Cala Morell y su necr&oacute;polis prehist&oacute;rica de &eacute;poca talay&oacute;tica (1500-300 a.C.).
    </p><p class="article-text">
        <strong>9. Cala Morell &ndash; Punta Nati</strong>
    </p><p class="article-text">
        6,84 km &ndash; 4 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Paisaje abierto y casi des&eacute;rtico, moldeado por el viento, con el faro de Punta Nati como referencia. Aqu&iacute; llaman la atenci&oacute;n las diferentes construcciones tradicionales, como los muros de pared seca o las barracas, donde el ganado se refugia de las inclemencias del tiempo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>10 - Punta Nati &ndash; Calespiques</strong>
    </p><p class="article-text">
        5,17 km &ndash; 4 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Tramo rocoso pero accesible, con formaciones naturales como el Pont d&rsquo;en Gil, un puente de roca natural formado por las oscilaciones del mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d777b9c1-b612-4cb9-9d5b-8668e921ac54_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El faro Favàritx, uno de los puntos de interés del Camí de Cavalls."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El faro Favàritx, uno de los puntos de interés del Camí de Cavalls.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>11. Cala Blanca &ndash; Cap d&rsquo;Artrutx</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,10 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Entrada en la costa sur, m&aacute;s suave, con playas accesibles y vegetaci&oacute;n mediterr&aacute;nea. En este tramo, si nos alejamos un poco del sendero original, podemos llegar a la Naveta des Tudons, uno de los monumentos m&aacute;s emblem&aacute;ticos de la prehistoria menorquina.
    </p><p class="article-text">
        <strong>12. Son Xoriguer &ndash; Cala en Turqueta</strong>
    </p><p class="article-text">
        8,89 km &ndash; 6 h &ndash; Dificultad: media
    </p><p class="article-text">
        Uno de los tramos m&aacute;s atractivos del sur, enlazando algunas de las calas m&aacute;s conocidas de la isla. Son Saura, Turqueta y Es Talaier cautivan con sus aguas cristalinas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>13. Cala en Turqueta &ndash; Cala Galdana</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,38 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Ruta entre barrancos y pinares, con desv&iacute;os a Macarella y Macarelleta, dos de las calas m&aacute;s famosas de la isla.
    </p><p class="article-text">
        <strong>14. Cala Galdana &ndash; Santo Tom&aacute;s</strong>
    </p><p class="article-text">
        9,97 km &ndash; 7 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        La llamada ruta de los barrancos, por pasar por el d&rsquo;Algendar, Trebal&uacute;ger y Albranca, con algunos de los paisajes m&aacute;s espectaculares del sur.
    </p><p class="article-text">
        <strong>15. Santo Tom&aacute;s &ndash; Son Bou</strong>
    </p><p class="article-text">
        2,93 km &ndash; 2 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Tramo corto y sencillo, junto a la playa de Son Bou, la m&aacute;s larga de Menorca, que llama la atenci&oacute;n adem&aacute;s por su vegetaci&oacute;n dunar propia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>16. Son Bou &ndash; Cala en Porter</strong>
    </p><p class="article-text">
        7,80 km &ndash; 5 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Recorrido entre grandes barrancos y zonas h&uacute;medas, con buena muestra de biodiversidad. A poca distancia del sendero tenemos la Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s, el poblado talay&oacute;tico m&aacute;s grande de la isla.
    </p><p class="article-text">
        <strong>17. Cala en Porter &ndash; Es Canutells</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,75 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Alterna tramos de barrancos con zonas m&aacute;s abiertas y agr&iacute;colas. Calascoves es posiblemente uno de los puntos de mayor inter&eacute;s de este tramo gracias a su necr&oacute;polis de &eacute;poca talay&oacute;tica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>18. Es Canutells &ndash; Cap d&rsquo;en Font</strong>
    </p><p class="article-text">
        3,73 km &ndash; 2 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Terreno llano, f&aacute;cil de recorrer, con peque&ntilde;as calas muy bien conservadas. Las de Binib&egrave;quer o Binissaf&uacute;ller son m&aacute;s familiares, y las de Binidal&iacute;, Biniparratx o el cal&oacute; Blanc, m&aacute;s peque&ntilde;as y bonitas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>19. Punta Prima &ndash; Alcalfar</strong>
    </p><p class="article-text">
        2,26 km &ndash; 1 h 30 min &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Tramo costero muy accesible, siempre en contacto con el mar. Nos llamar&aacute; la atenci&oacute;n tanto la isla de l&rsquo;Aire, un peque&ntilde;o islote con faro y de gran valor ecol&oacute;gico, como la torre de defensa que se levanta en Alcalfar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>20. Alcalfar &ndash; Cala Sant Esteve</strong>
    </p><p class="article-text">
        4,17 km &ndash; 3 h &ndash; Dificultad: f&aacute;cil
    </p><p class="article-text">
        Final tranquilo, algo m&aacute;s interior, con llegada al entorno del puerto de Ma&oacute; y sus fortificaciones, como la fortaleza del Fort de Marlborough o la hist&oacute;rica Torre de defensa d'en Penjat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7e50b38e-a640-48f9-86fd-c84716b75f8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los hitos que marcan el Camí de Cavalls."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los hitos que marcan el Camí de Cavalls.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Consejos y recomendaciones</h2><p class="article-text">
        Antes de lanzarse a recorrer el Cam&iacute; de Cavalls conviene planificar bien la ruta. No tanto por su dificultad, que en general es asumible, como por la log&iacute;stica. Tenemos que tener claro d&oacute;nde empezar, c&oacute;mo nos moveremos entre tramos o d&oacute;nde dormir si se plantea en varias jornadas.
    </p><p class="article-text">
        El clima es otro factor clave. En Menorca, el viento marca mucho la experiencia. Si sopla del norte, puede ser buena idea optar por tramos del sur, y viceversa. Tambi&eacute;n ayuda caminar de este a oeste para evitar el sol de frente, especialmente en los meses m&aacute;s calurosos.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al equipamiento, no hay grandes secretos. Lleva calzado c&oacute;modo y con buen agarre, agua suficiente (porque no hay fuentes), algo de comida y protecci&oacute;n solar. En verano, gorra y ba&ntilde;ador son casi obligatorios, mientras que en meses m&aacute;s fr&iacute;os, mejor a&ntilde;adir algo de abrigo ligero y cortavientos.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, una cuesti&oacute;n b&aacute;sica que nunca est&aacute; de m&aacute;s recordar: respetar el entorno. El camino atraviesa fincas privadas, zonas protegidas y espacios de gran valor ecol&oacute;gico. Seguir la se&ntilde;alizaci&oacute;n, no salirse del trazado y llevarse la basura es parte del viaje. Porque recorrer el Cam&iacute; de Cavalls no es solo caminar, tambi&eacute;n es entender el lugar por el que se pasa siendo conscientes de su valor natural e hist&oacute;rico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Roberto Ruiz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/185-kilometros-mar-cami-cavalls-gran-ruta-senderista-rodea-menorca_1_13095779.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2026 21:30:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="292302" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="292302" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[185 kilómetros junto al mar: el Camí de Cavalls, la gran ruta senderista que rodea Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c001be51-f2ab-4cd6-bd68-990f31323ae9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Menorca,Senderismo,Naturaleza,Ciclismo,Baleares,Islas Baleares,Caballos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més de 8.000 quilòmetres en bicicleta per defensar la sobirania alimentària: “No és cap utopia”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-8-000-quilometres-bicicleta-per-defensar-sobirania-alimentaria-no-cap-utopia_1_13100012.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Més de 8.000 quilòmetres en bicicleta per defensar la sobirania alimentària: “No és cap utopia”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les investigadores Ana Santidrián i Edurne Caballero recorren Espanya per documentar projectes alternatius. Han passat dos mesos a l’arxipèlag balear, que importa fins al 90% dels aliments</p><p class="subtitle">Lluís Freixes: “Els qui no anomenen hamburguesa a una vegetal són els qui no diuen ‘matrimoni homosexual’”</p></div><p class="article-text">
        A les carreteres secund&agrave;ries de Mallorca, la bicicleta obliga a abaixar el ritme, a sostenir la mirada uns segons m&eacute;s del que &eacute;s habitual i a parar atenci&oacute; a all&ograve; que sovint queda fora de camp quan es travessa el territori amb cotxo. A aquesta velocitat, el paisatge deixa de ser un decorat de postal tur&iacute;stica i comen&ccedil;a a mostrar-se com un sistema ecol&ograve;gic ferit.
    </p><p class="article-text">
        Ana Santidri&aacute;n i Edurne Caballero avancen amb les seves bicicletes carregades amb alforges. S&rsquo;aturen davant una parcel&middot;la acabada de llaurar, nua en ple hivern, i despr&eacute;s davant una altra coberta de vegetaci&oacute; espont&agrave;nia. La difer&egrave;ncia no &eacute;s nom&eacute;s est&egrave;tica, sin&oacute; que remet a dues maneres diferents d&rsquo;entendre qu&egrave; &eacute;s la terra i, sobretot, de qu&egrave; dep&egrave;n la seva fertilitat.
    </p><p class="article-text">
        Santidri&aacute;n, doctora en Enginyeria Qu&iacute;mica i Medi Ambient i amb arrels dins el m&oacute;n agr&iacute;cola, cerca una resposta pr&agrave;ctica a una pregunta concreta: com fer viable una altra manera de conrear. Caballero, bi&ograve;loga especialitzada en agroecologia, necessitava sortir de les pantalles i dels informes per contrastar sobre el terreny all&ograve; que coneixia en teoria amb el que realment passa a les finques. D&rsquo;aquest encreuament neix Biela y Tierra, una manera d&rsquo;investigar el territori i les noves formes de fer agricultura.
    </p><p class="article-text">
        Des de 2019 han recorregut m&eacute;s de 8.000 quil&ograve;metres en bicicleta i han visitat m&eacute;s de 400 iniciatives agroecol&ograve;giques arreu d&rsquo;Espanya. Documenten pr&agrave;ctiques, identifiquen patrons i construeixen un relat que no parteix de la teoria, sin&oacute; dels projectes que ja funcionen i serveixen d&rsquo;exemple.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feina apícola al camp, una activitat que connecta producció, biodiversitat i equilibri ecològic dins el territori insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feina apícola al camp, una activitat que connecta producció, biodiversitat i equilibri ecològic dins el territori insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durant dos mesos han recorregut Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, visitant desenes d&rsquo;iniciatives, moltes d&rsquo;elles fora dels circuits visibles. A Mallorca, finques com Sa Cabreta combinen ramaderia, transformaci&oacute; i venda directa, tancant cicles i reduint depend&egrave;ncies. A Menorca, projectes com Santa Cec&iacute;lia integren agricultura i ramaderia en models diversificats que sostenen la producci&oacute; en el temps. A Eivissa, iniciatives del Comando Agroforestal assagen sistemes basats en processos ecol&ograve;gics complexos, allunyats de l&rsquo;esquema convencional d&rsquo;insums. I, en paral&middot;lel, eines com el Banc de Terres d&rsquo;Eivissa o el Fons de Terres a Formentera intenten resoldre un dels principals colls d&rsquo;ampolla: l&rsquo;acc&eacute;s a la terra.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta escala, els detalls deixen de ser anecd&ograve;tics. El tipus de s&ograve;l, la humitat retinguda, la pres&egrave;ncia o abs&egrave;ncia de mat&egrave;ria org&agrave;nica, la gesti&oacute; de les restes vegetals o la relaci&oacute; entre conreus i ramaderia dibuixen models diferents d&rsquo;explotaci&oacute; agr&iacute;cola i ramadera. La majoria requereixen entrades constants de subministraments que venen de fora per mantenir-se. Altres, els que cerquen Ana i Edurne, intenten reorganitzar-se a partir dels propis recursos del territori.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Resili&egrave;ncia insular en un sistema dependent</strong></h2><p class="article-text">
        Una illa &eacute;s un sistema tancat per definici&oacute; que dep&egrave;n d&rsquo;all&ograve; que hi entra i del que &eacute;s capa&ccedil; de produir. A Balears, aquest equilibri est&agrave; profundament descompensat. &ldquo;Nom&eacute;s entre un 10% i un 15% dels aliments que es consumeixen es produeixen localment&rdquo;, assenyala el ge&ograve;graf Maci&agrave; Bl&aacute;zquez-Salom, catedr&agrave;tic de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;experi&egrave;ncia de camp, el diagn&ograve;stic &eacute;s encara m&eacute;s directe. &ldquo;A les illes es viu un sense sentit alimentari des de fa molt de temps&rdquo;, apunta Edurne Caballero. No es tracta nom&eacute;s de depend&egrave;ncia, sin&oacute; d&rsquo;una desconnexi&oacute; profunda entre producci&oacute;, territori i consum. Ana Santidri&aacute;n hi afegeix un altre mat&iacute;s clau: &ldquo;No podem sostenir la nostra alimentaci&oacute; damunt una ind&uacute;stria petroqu&iacute;mica que &eacute;s sin&ograve;nim de guerra&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podem sostenir la nostra alimentació damunt una indústria petroquímica que és sinònim de guerra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana Santidrián</span>
                                        <span>—</span> Doctora en Enginyeria Química i Medi Ambient
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        I, tanmateix, aquesta fragilitat gaireb&eacute; no forma part del debat p&uacute;blic. La baixa resili&egrave;ncia insular &mdash;la capacitat de sostenir la vida davant interrupcions externes&mdash; continua sense traduir-se en pol&iacute;tiques estructurals. &ldquo;El problema no &eacute;s l&rsquo;abs&egrave;ncia d&rsquo;alternatives, &eacute;s la seva manca de pes dins el sistema&rdquo;, apunten des de Santidri&aacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un agricultor fent feina en un hort a Eivissa, on la gestió del sòl i la diversitat de conreus són claus per reduir la dependència d’insums externs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un agricultor fent feina en un hort a Eivissa, on la gestió del sòl i la diversitat de conreus són claus per reduir la dependència d’insums externs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot i aix&ograve;, les alternatives existeixen i s&rsquo;articulen a diferents nivells. A Menorca, la Cust&ograve;dia Agr&agrave;ria ha perm&egrave;s connectar conservaci&oacute; i producci&oacute;, mantenint activitat agr&agrave;ria en finques que d&rsquo;altra manera haurien quedat fora del sistema. Xarxes com l&rsquo;Alian&ccedil;a per una Menorca Agroecol&ograve;gica treballen en aquesta mateixa direcci&oacute;, intentant reordenar la relaci&oacute; entre territori, producci&oacute; i consum des d&rsquo;una l&ograve;gica m&eacute;s integrada.
    </p><p class="article-text">
        Des de la bicicleta, aquest desajust es percep amb m&eacute;s claredat. &Eacute;s present en els s&ograve;ls que han canviat d&rsquo;&uacute;s, en els conreus que han desaparegut i han estat substitu&iuml;ts per xalets amb piscina, i en la dist&agrave;ncia creixent entre all&ograve; que es produeix i all&ograve; que es consumeix. Com afirma Caballero, &ldquo;la clau &eacute;s tornar mirar el territori de cara, entendre qu&egrave; el sost&eacute; i qu&egrave; el debilita&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Balears importa entre el 85% i el 90% dels aliments que consumeix i depèn d’un flux constant de mercaderies per via marítima, fet que converteix l’alimentació en una qüestió directament lligada a l’energia i a la logística</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La base energ&egrave;tica d&rsquo;all&ograve; que menjam</strong></h2><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, el sistema alimentari de Balears ha funcionat com si l&rsquo;energia fos infinita. Fertilitzants sint&egrave;tics, maquin&agrave;ria dependent de combustibles f&ograve;ssils, transport global i refrigeraci&oacute; constant. Cada un d&rsquo;aquests elements afegeix una capa invisible que no es percep en el paisatge, per&ograve; que ho condiciona tot. L&rsquo;aliment deixa de ser &uacute;nicament biol&ograve;gic i passa a ser, sobretot, un producte energ&egrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        Davant aquest model, aquesta ruta en bicicleta revela una l&ograve;gica alternativa. A les finques que han visitat, la fertilitat no es compra, es construeix. La mat&egrave;ria org&agrave;nica torna a la terra i els processos circulars substitueixen els aportaments externs.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta l&ograve;gica es fa especialment visible en espais d&rsquo;experimentaci&oacute; on s&rsquo;assagen models d&rsquo;agricultura sintr&ograve;pica que combinen esp&egrave;cies, temps i funcions ecol&ograve;giques per regenerar el s&ograve;l. Iniciatives vinculades al Comando Agroforestal &mdash;una xarxa de t&egrave;cnics i pagesos que adapta noves t&egrave;cniques de cultiu a les condicions de la Mediterr&agrave;nia&mdash; treballen en aquesta mateixa l&iacute;nia i desenvolupen sistemes productius que no depenen d&rsquo;aportacions constants, sin&oacute; de l&rsquo;activaci&oacute; de processos naturals.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                    alt="Ana Santidrián i Edurne Caballero durant la seva ruta per Balears, travessant espais urbans on també s’expressa la relació entre territori i model econòmic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ana Santidrián i Edurne Caballero durant la seva ruta per Balears, travessant espais urbans on també s’expressa la relació entre territori i model econòmic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Quatre illes, un mateix l&iacute;mit</strong></h2><p class="article-text">
        A mesura que avancen els quil&ograve;metres, el mapa es completa com un patr&oacute; que es repeteix amb variacions. All&ograve; que canvia d&rsquo;una illa a una altra no &eacute;s el problema, sin&oacute; la manera com es manifesta.
    </p><p class="article-text">
        A Menorca, la tensi&oacute; no &eacute;s en la producci&oacute;, sin&oacute; en el seu encaix dins el sistema alimentari. &ldquo;Hi ha demanda aliment&agrave;ria, per&ograve; el territori no est&agrave; orientat a cobrir-la de manera eficient&rdquo;, explica Jara Febrer, coordinadora de l&rsquo;Alian&ccedil;a per una Menorca Agroecol&ograve;gica. No &eacute;s una crisi d&rsquo;activitat agr&agrave;ria, sin&oacute; un desajust estructural entre all&ograve; que es produeix, com es distribueix i qui hi t&eacute; acc&eacute;s. Iniciatives com la Cust&ograve;dia Agr&agrave;ria menorquina han perm&egrave;s sostenir part del teixit productiu, per&ograve; no han aconseguit revertir aquest desajust de fons.
    </p><p class="article-text">
        A Eivissa, el conflicte es despla&ccedil;a cap a l&rsquo;&uacute;s del s&ograve;l. El territori &eacute;s molt limitat i est&agrave; intensament disputat. L&rsquo;agricultura recula davant un model que concentra valor en l&rsquo;especulaci&oacute; urban&iacute;stica i el turisme. &ldquo;Quina capacitat de c&agrave;rrega t&eacute; aquest territori?&rdquo;, es demana Ana Santidri&aacute;n. La q&uuml;esti&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s quant es produeix, sin&oacute; quin lloc ocupa la producci&oacute; dins un model econ&ograve;mic que prioritza usos que esgoten els recursos. En aquest context, eines com el Banc de Terres impulsat per APAEF intenten recuperar superf&iacute;cie productiva, facilitant l&rsquo;acc&eacute;s a parcel&middot;les que d&rsquo;altra manera quedarien fora del circuit agrari.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Finca agroecològica a Eivissa, on la diversitat de conreus i la gestió del sòl permeten sostenir la producció amb recursos locals"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Finca agroecològica a Eivissa, on la diversitat de conreus i la gestió del sòl permeten sostenir la producció amb recursos locals                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mallorca introdueix un mat&iacute;s m&eacute;s complex. Per una banda, existeixen iniciatives agroecol&ograve;giques que han aconseguit tancar el cercle de la comercialitzaci&oacute;. &ldquo;En els projectes agroecol&ograve;gics que hem visitat tota la producci&oacute; est&agrave; venuda&rdquo;, assenyala Santidri&aacute;n, en molts casos a trav&eacute;s de canals curts i amb preus dignes. Xarxes com APAEMA han estat clau per articular aquesta comercialitzaci&oacute; i connectar producci&oacute; i consum. Per&ograve; aquesta imatge conviu amb debilitats estructurals clares. La pressi&oacute; del turisme i del mercat immobiliari encareix la terra i arracona l&rsquo;activitat agr&agrave;ria. L&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;aigua es tensiona i es desvia cap a usos no productius. L&rsquo;agricultura local continua essent minorit&agrave;ria davant el volum importat i, tot i que hi ha xarxa, manca escala. Els projectes funcionen, per&ograve; queden encapsulats dins circuits concrets i no alteren la l&ograve;gica dominant.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Mallorca som dins aquest ‘vall de la mort’ típic de la innovació: hi ha iniciatives que funcionen, però no arriben a una escala suficient per transformar el sistema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Julio Batle</span>
                                        <span>—</span> Professor d&#039;Economia de l&#039;Empresa de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A Formentera, l&rsquo;escala redueix qualsevol marge. El sistema no falla quan produeix menys, sin&oacute; quan deixa de rebre. &ldquo;La nostra vulnerabilitat &eacute;s total. Quan es tanca el port, deixam de rebre subministraments&rdquo;, adverteix Bel&eacute;n Palerm, consellera de Sector Primari del Consell de Formentera. &ldquo;Hem arribat a estar fins a tres dies sense rebre camions de productes&rdquo;. Basta un temporal o una interrupci&oacute; log&iacute;stica perqu&egrave; la cadena es rompi. No hi ha coix&iacute; ni alternativa immediata, fet que obliga a ser previsors. En aquest context, el Fons de Terres impulsat des del Consell apareix com una de les poques eines per refor&ccedil;ar la capacitat productiva local, tot i que el seu abast continua essent molt limitat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recorregut en bicicleta per Menorca, una manera d’observar el territori a escala real i llegir els límits i les tensions del sistema"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorregut en bicicleta per Menorca, una manera d’observar el territori a escala real i llegir els límits i les tensions del sistema                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Turisme i agricultura, &ograve;rgans d'un mateix metabolisme</strong></h2><p class="article-text">
        El model de les illes funciona com un monocultiu econ&ograve;mic en qu&egrave; el turisme condiciona la resta d&rsquo;activitats. &ldquo;No &eacute;s un sector m&eacute;s, actua com a eix estructurador del territori&rdquo;, apunta Caballero. &ldquo;El turisme concentra l&rsquo;&uacute;s del s&ograve;l, eleva el preu de la terra i despla&ccedil;a les activitats menys rendibles. A partir d&rsquo;aqu&iacute;, redefineix les prioritats del territori&rdquo;, hi afegeix Santidri&aacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El turisme no és un sector més, actua com a eix estructurador del territori</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Edurne Caballero</span>
                                        <span>—</span> Bióloga especialitzada en agroecologia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;La sobirania aliment&agrave;ria ha deixat de ser una idea rom&agrave;ntica. Els projectes que veim avui s&oacute;n el resultat d&rsquo;un comprom&iacute;s profund amb el territori. El gran repte ara &eacute;s escalar&rdquo;, assenyala Batle. &ldquo;Falta fer el bot cap als nivells de decisi&oacute; pol&iacute;tica per implicar empreses i potenciar el consum massiu&rdquo;. I hi afegeix una condici&oacute; clau: &ldquo;Si no arribam almanco a un 30% de consum ecol&ograve;gic i local &mdash;amb la implicaci&oacute; d&rsquo;institucions, corporacions i sistema educatiu&mdash;, no hi haur&agrave; un vertader canvi sist&egrave;mic que millori la resili&egrave;ncia i la sobirania aliment&agrave;ria de les illes&rdquo;. Des de fora, l&rsquo;equilibri sembla possible: camp i turisme coexistint dins una mateixa imatge de postal. Per&ograve; des de dins, la relaci&oacute; &eacute;s m&eacute;s tensa: dos &ograve;rgans d&rsquo;un mateix metabolisme competeixen per uns recursos finits.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no és l’absència d’alternatives, sinó que les que existeixen no tenen prou pes per alterar la lògica dominant del sistema</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Reduir la depend&egrave;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest enfocament no elimina els l&iacute;mits, els fa visibles. Obliga a adaptar la producci&oacute; a la disponibilitat real d&rsquo;aigua, a les caracter&iacute;stiques del s&ograve;l i a les condicions de l&rsquo;entorn i del clima. En lloc de for&ccedil;ar el sistema, estableix una relaci&oacute; d&rsquo;ajust continu amb el territori.
    </p><p class="article-text">
        Pot semblar menys eficient en termes productius, per&ograve; respon a una l&ograve;gica que refor&ccedil;a la resili&egrave;ncia i la sobirania aliment&agrave;ria, ja que l&rsquo;&egrave;xit no es mesura en maximitzar la producci&oacute;, sin&oacute; en sostenir-la en el temps sense dependre d&rsquo;all&ograve; que arriba de fora.
    </p><p class="article-text">
        Segons expliquen Ana i Edurne, les iniciatives que han visitat &ldquo;funcionen, produeixen i venen&rdquo;: &ldquo;Demostren que no es tracta d&rsquo;utopies ni d&rsquo;experiments fallits, sin&oacute; de models viables que ja operen en condicions reals&rdquo;. Tot i aix&ograve;, aquest funcionament encara no es tradueix en una transformaci&oacute; sist&egrave;mica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Feina en un viver agrícola a Menorca, base per a la recuperació de varietats i la continuïtat del sistema productiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Feina en un viver agrícola a Menorca, base per a la recuperació de varietats i la continuïtat del sistema productiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El gran repte ja no &eacute;s demostrar que funciona, sin&oacute; escalar. Som en aquest punt intermedi en qu&egrave; all&ograve; que funciona no aconsegueix expandir-se&rdquo;, resumeix Batle. L&rsquo;obstacle no &eacute;s en les seves pr&agrave;ctiques, sin&oacute; en l&rsquo;estructura que les envolta. Les normes i la burocr&agrave;cia que regulen la producci&oacute; i la transformaci&oacute; agr&agrave;ria estan dissenyades per produir volum, no per sostenir el territori. Exigeixen processos i requisits que encaixen amb models intensius, per&ograve; dificulten la viabilitat d&rsquo;explotacions petites o mitjanes.
    </p><p class="article-text">
        La distribuci&oacute; reprodueix aquesta mateixa l&ograve;gica. Funciona a trav&eacute;s de cadenes llargues, amb m&uacute;ltiples intermediaris i preus definits lluny del territori, cosa que redueix el marge del productor i trenca el vincle del consumidor amb l&rsquo;origen dels aliments.
    </p><p class="article-text">
        No es tracta d&rsquo;una manca de coneixement ni de voluntat individual, sin&oacute; d&rsquo;una fricci&oacute; entre dos sistemes que operen amb l&ograve;giques incompatibles. Un est&agrave; optimitzat per cr&eacute;ixer en volum, sostingut per energia externa i per xarxes globals que permeten expandir-se amb rapidesa. L&rsquo;altre s&rsquo;adapta al territori, est&agrave; condicionat pels recursos locals i es basa en equilibris m&eacute;s lents que requereixen temps i consci&egrave;ncia per consolidar-se.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Apicultors a Menorca durant la gestió de caseres, una activitat que connecta producció, biodiversitat i territori."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Apicultors a Menorca durant la gestió de caseres, una activitat que connecta producció, biodiversitat i territori.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els l&iacute;mits f&iacute;sics del sistema</strong></h2><p class="article-text">
        A mesura que avan&ccedil;a el recorregut de Biela y Tierra, el sistema deixa de ser abstracte. Ja no es tracta nom&eacute;s de com s&rsquo;organitza la producci&oacute;, sin&oacute; de qu&egrave; la fa possible i, sobretot, de qu&egrave; la limita.
    </p><p class="article-text">
        El primer l&iacute;mit &eacute;s l&rsquo;aigua. &ldquo;Sense aigua no hi ha agricultura viable: la terra &uacute;til &eacute;s la que hi t&eacute; acc&eacute;s&rdquo;, subratlla el bi&ograve;leg i consultor ambiental Antoni Font. En un territori insular, no &eacute;s una q&uuml;esti&oacute; t&egrave;cnica, &eacute;s estructural. La disponibilitat h&iacute;drica no dep&egrave;n &uacute;nicament de la pluja, sin&oacute; de la seva gesti&oacute;, de la seva distribuci&oacute; i de les prioritats que fixa el sistema econ&ograve;mic. Cada decisi&oacute; sobre l&rsquo;&uacute;s de l&rsquo;aigua redefineix el territori.
    </p><p class="article-text">
        El segon l&iacute;mit &eacute;s el s&ograve;l. No nom&eacute;s com a superf&iacute;cie, sin&oacute; com a capacitat productiva real. Est&agrave; lligat a processos de fertilitat, estructura i acumulaci&oacute; de mat&egrave;ria org&agrave;nica que requereixen temps i que no es poden accelerar ni substituir sense cost. Aquesta dimensi&oacute;, sovint invisible, determina qu&egrave; es pot conrear i en quines condicions.
    </p><p class="article-text">
        El tercer l&iacute;mit &eacute;s a la mar. &ldquo;Nom&eacute;s un 15% del peix que consumim prov&eacute; de les nostres aig&uuml;es&rdquo;, assenyala Elisa Mart&iacute;nez, coordinadora de l&rsquo;Alian&ccedil;a Calant Xarxes. La resta, com passa amb els aliments terrestres, dep&egrave;n de l&rsquo;exterior. &ldquo;Per avan&ccedil;ar en sobirania aliment&agrave;ria en l&rsquo;&agrave;mbit de la pesca, cal diversificar el consum cap a esp&egrave;cies menys conegudes i amb menor vulnerabilitat, com el gerret, la vacoreta o la c&agrave;ntara. Aix&ograve; redueix la pressi&oacute; sobre esp&egrave;cies sobreexplotades i refor&ccedil;a el sector pesquer local&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aigua, s&ograve;l i mar delimiten el camp del possible a les illes. Quan es fan visibles, obliguen a replantejar no nom&eacute;s com es produeix, sin&oacute; fins on es pot sostenir un sistema que dep&egrave;n de recursos finits. El que revela aquesta ruta en bicicleta de Biela y Tierra &eacute;s una altra manera de llegir el territori. Davall l&rsquo;aparen&ccedil;a de bonan&ccedil;a, el sistema econ&ograve;mic de Balears es sost&eacute; damunt condicions que no controla. La pregunta que deixen en l&rsquo;aire Ana Santidri&aacute;n i Edurne Caballero en acomiadar-se &eacute;s qu&egrave; passar&agrave; quan aquest flux s&rsquo;aturi.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-8-000-quilometres-bicicleta-per-defensar-sobirania-alimentaria-no-cap-utopia_1_13100012.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2026 12:12:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7377109" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7377109" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Més de 8.000 quilòmetres en bicicleta per defensar la sobirania alimentària: “No és cap utopia”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Soberanía alimentaria,Alimentación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más de 8.000 kilómetros en bicicleta para defender la soberanía alimentaria: "No es una utopía"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/8-000-kilometros-bicicleta-defender-soberania-alimentaria-no-utopia_1_13096043.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Más de 8.000 kilómetros en bicicleta para defender la soberanía alimentaria: &quot;No es una utopía&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las investigadoras Ana Santidrián y Edurne Caballero recorren España para documentar proyectos alternativos. Han pasado dos meses en el archipiélago balear, que importa hasta el 90% de sus alimentos</p><p class="subtitle">Lluís Freixes: “Quienes no llaman hamburguesa a una vegetal son quienes no dicen 'matrimonio homosexual'”</p></div><p class="article-text">
        En las carreteras secundarias de Mallorca, la bicicleta obliga a bajar el ritmo, a sostener la mirada unos segundos m&aacute;s de lo habitual y a prestar atenci&oacute;n a lo que suele quedar fuera de campo cuando se atraviesa el territorio en coche. A esa velocidad, el paisaje deja de ser un decorado de postal tur&iacute;stica y empieza a mostrarse como un sistema ecol&oacute;gico herido.
    </p><p class="article-text">
        Ana Santidri&aacute;n y Edurne Caballero avanzan con sus bicicletas cargadas con alforjas. Se detienen ante una parcela reci&eacute;n labrada, desnuda en pleno invierno, y despu&eacute;s ante otra cubierta de vegetaci&oacute;n espont&aacute;nea. La diferencia no es solo est&eacute;tica, sino que remite a dos formas distintas de entender qu&eacute; es la tierra y, sobre todo, de qu&eacute; depende su fertilidad.
    </p><p class="article-text">
        Santidri&aacute;n, doctora en Ingenier&iacute;a Qu&iacute;mica y Medio Ambiente y con ra&iacute;ces en el mundo agr&iacute;cola, busca una respuesta pr&aacute;ctica a una pregunta concreta: c&oacute;mo hacer viable otra forma de cultivar. Caballero, bi&oacute;loga especializada en agroecolog&iacute;a, necesitaba salir de las pantallas y los informes para contrastar sobre el terreno lo que conoc&iacute;a en teor&iacute;a con lo que realmente ocurre en las fincas. De este cruce nace Biela y Tierra, una forma de investigar el territorio y las nuevas formas de hacer agricultura.
    </p><p class="article-text">
        Desde 2019 han recorrido m&aacute;s de 8.000 kil&oacute;metros en bicicleta y visitado m&aacute;s de 400 iniciativas agroecol&oacute;gicas en toda Espa&ntilde;a. Documentan pr&aacute;cticas, identifican patrones y construyen un relato que no parte de la teor&iacute;a, sino de los proyectos que ya est&aacute;n funcionando y sirven de ejemplo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b9f80703-6570-4372-b8e8-59b8adc7fc34_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajo apícola en campo, una actividad que conecta producción, biodiversidad y equilibrio ecológico en el territorio insular."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajo apícola en campo, una actividad que conecta producción, biodiversidad y equilibrio ecológico en el territorio insular.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Durante dos meses han recorrido Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, visitando decenas de iniciativas, muchas de ellas fuera de los circuitos visibles. En Mallorca, fincas como Sa Cabreta combinan ganader&iacute;a, transformaci&oacute;n y venta directa, cerrando ciclos y reduciendo dependencias. En Menorca, proyectos como Santa Cec&iacute;lia integran agricultura y ganader&iacute;a en modelos diversificados que sostienen la producci&oacute;n en el tiempo. En Eivissa, iniciativas del Comando Agroforestal ensayan sistemas basados en procesos ecol&oacute;gicos complejos, alejados del esquema convencional de insumos. Y, en paralelo, herramientas como el Banco de Tierras de Ibiza o el Fondo de Tierras en Formentera intentan resolver uno de los principales cuellos de botella: el acceso a la tierra.
    </p><p class="article-text">
        A esa escala, los detalles dejan de ser anecd&oacute;ticos. El tipo de suelo, la humedad retenida, la presencia o ausencia de materia org&aacute;nica, la gesti&oacute;n de los restos vegetales o la relaci&oacute;n entre cultivos y ganader&iacute;a dibujan modelos distintos de explotaci&oacute;n agr&iacute;cola y ganadera. La mayor&iacute;a requieren entradas constantes de suministros que vienen de fuera para mantenerse. Otros, los que buscan Ana y Edurne, intentan reorganizarse a partir de los propios recursos del territorio.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Resiliencia insular en un sistema dependiente</strong></h2><p class="article-text">
        Una isla es un sistema cerrado por definici&oacute;n que depende de lo que entra y de lo que es capaz de producir. En Balears, ese equilibrio est&aacute; profundamente descompensado. &ldquo;Solo entre un 10% y un 15% de los alimentos que se consumen se producen localmente&rdquo;, se&ntilde;ala el ge&oacute;grafo Maci&agrave; Bl&aacute;zquez-Salom, catedr&aacute;tico de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
    </p><p class="article-text">
        Desde la experiencia de campo, el diagn&oacute;stico es a&uacute;n m&aacute;s directo. &ldquo;En las islas se vive un sinsentido alimentario desde hace mucho tiempo&rdquo;, se&ntilde;ala Edurne Caballero. No se trata solo de dependencia, sino de una desconexi&oacute;n profunda entre producci&oacute;n, territorio y consumo. Ana Santidri&aacute;n introduce otro matiz clave: &ldquo;No podemos sostener nuestra alimentaci&oacute;n sobre una industria petroqu&iacute;mica que es sin&oacute;nimo de guerra&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No podemos sostener nuestra alimentación sobre una industria petroquímica que es sinónimo de guerra</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana Santidrián</span>
                                        <span>—</span> Doctora en Ingeniería Química y Medio Ambiente
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y, sin embargo, esa fragilidad apenas forma parte del debate p&uacute;blico. La escasa resiliencia insular &mdash;la capacidad de sostener la vida ante interrupciones externas&mdash; sigue sin traducirse en pol&iacute;ticas estructurales. &ldquo;El problema no es la ausencia de alternativas, es su falta de peso dentro del sistema&rdquo;, apuntan Santidri&aacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eabf0b89-94a1-4615-a019-46a5dd697c09_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agricultor trabajando en un huerto en Ibiza, donde la gestión del suelo y la diversidad de cultivos son clave para reducir la dependencia de insumos externos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agricultor trabajando en un huerto en Ibiza, donde la gestión del suelo y la diversidad de cultivos son clave para reducir la dependencia de insumos externos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, las alternativas existen y se articulan en distintos niveles. En Menorca, la Custodia Agraria ha permitido conectar conservaci&oacute;n y producci&oacute;n, manteniendo actividad agraria en fincas que de otro modo habr&iacute;an quedado fuera del sistema. Redes como la Alianza por una Menorca Agroecol&oacute;gica trabajan en esa misma direcci&oacute;n, intentando reordenar la relaci&oacute;n entre territorio, producci&oacute;n y consumo desde una l&oacute;gica m&aacute;s integrada.
    </p><p class="article-text">
        Desde la bicicleta, ese desajuste se percibe con m&aacute;s claridad. Est&aacute; en los suelos que cambiaron de uso, en los cultivos que desaparecieron y se sustituyeron por chalets con piscina y en la distancia creciente entre lo que se produce y lo que se consume. Como afirma Caballero, &ldquo;la clave est&aacute; en volver a mirar el territorio de frente, entender qu&eacute; lo sostiene y qu&eacute; lo debilita&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Balears importa entre el 85% y el 90% de los alimentos que consume y depende de un flujo constante de mercancías por vía marítima, lo que convierte la alimentación en una cuestión directamente ligada a la energía y la logística</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La base energ&eacute;tica de lo que comemos</strong></h2><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, el sistema alimentario de Balears ha operado como si la energ&iacute;a fuera infinita. Fertilizantes sint&eacute;ticos, maquinaria dependiente de combustibles f&oacute;siles, transporte global y refrigeraci&oacute;n constante. Cada uno de estos elementos a&ntilde;ade una capa invisible que no se percibe en el paisaje, pero que lo condiciona todo. El alimento deja de ser &uacute;nicamente biol&oacute;gico y pasa a ser, sobre todo, un producto energ&eacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        Frente a ese modelo, esta ruta en bicicleta revela una l&oacute;gica alternativa. En las fincas que han visitado, la fertilidad no se compra, se construye. La materia org&aacute;nica vuelve al suelo y los procesos circulares sustituyen a los aportes externos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esa l&oacute;gica se hace especialmente visible en espacios de experimentaci&oacute;n donde se ensayan modelos de agricultura sintr&oacute;pica que combinan especies, tiempos y funciones ecol&oacute;gicas para regenerar el suelo. Iniciativas vinculadas al Comando Agroforestal &mdash;una red de t&eacute;cnicos y agricultores que adapta nuevas t&eacute;cnicas de cultivo a las condiciones del Mediterr&aacute;neo&mdash; trabajan en esa misma l&iacute;nea y desarrollan sistemas productivos que no dependen de aportes constantes, sino de la activaci&oacute;n de procesos naturales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_50p_1139450.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_75p_1139450.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d4b3cc7d-e051-4bc2-b01a-401e67054c6c_16-9-aspect-ratio_default_1139450.jpg"
                    alt="Ana Santidrián y Edurne Caballero durante su ruta por Balears, atravesando espacios urbanos donde también se expresa la relación entre territorio y modelo económico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Ana Santidrián y Edurne Caballero durante su ruta por Balears, atravesando espacios urbanos donde también se expresa la relación entre territorio y modelo económico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Cuatro islas, un mismo l&iacute;mite</strong></h2><p class="article-text">
        A medida que avanzan los kil&oacute;metros, el mapa se completa como un patr&oacute;n que se repite con variaciones. Lo que cambia de una isla a otra no es el problema, sino la forma en que se manifiesta.
    </p><p class="article-text">
        En Menorca, la tensi&oacute;n no est&aacute; en la producci&oacute;n, sino en su encaje dentro del sistema alimentario. &ldquo;Hay demanda alimentaria, pero el territorio no est&aacute; orientado a cubrirla de forma eficiente&rdquo;, explica Jara Febrer, coordinadora de la Alianza por una Menorca Agroecol&oacute;gica. No es una crisis de actividad agraria, sino un desajuste estructural entre lo que se produce, c&oacute;mo se distribuye y qui&eacute;n accede a ello. Iniciativas como la Custodia Agraria menorquina han permitido sostener parte del tejido productivo, pero no han conseguido revertir ese desajuste de fondo.
    </p><p class="article-text">
        En Eivissa, el conflicto se desplaza hacia el uso del suelo. El territorio es muy limitado y est&aacute; intensamente disputado. La agricultura retrocede frente a un modelo que concentra valor en la especulaci&oacute;n urban&iacute;stica y el turismo. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; capacidad de carga tiene este territorio?&rdquo;, se pregunta Ana Santidri&aacute;n. La cuesti&oacute;n no es s&oacute;lo cu&aacute;nto se produce, sino qu&eacute; lugar ocupa la producci&oacute;n dentro de un modelo econ&oacute;mico que prioriza usos que agotan los recursos. En ese contexto, herramientas como el Banco de Tierras impulsado por APAEF intentan recuperar superficie productiva, facilitando el acceso a parcelas que de otro modo quedar&iacute;an fuera del circuito agrario.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2c53ff75-5039-48ff-b394-dfcc922fffc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Finca agroecológica en Eivissa, donde la diversidad de cultivos y la gestión del suelo permiten sostener la producción con recursos locales"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Finca agroecológica en Eivissa, donde la diversidad de cultivos y la gestión del suelo permiten sostener la producción con recursos locales                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mallorca introduce un matiz m&aacute;s complejo. Por un lado, existen iniciativas agroecol&oacute;gicas que han conseguido cerrar el c&iacute;rculo de la comercializaci&oacute;n. &ldquo;En los proyectos agroecol&oacute;gicos que hemos visitado toda la producci&oacute;n est&aacute; vendida&rdquo;, se&ntilde;ala Santidri&aacute;n, en muchos casos a trav&eacute;s de canales cortos y con precios dignos. Redes como APAEMA han sido clave para articular esa comercializaci&oacute;n y conectar producci&oacute;n y consumo. Pero esa imagen convive con debilidades estructurales claras. La presi&oacute;n del turismo y del mercado inmobiliario encarece la tierra y arrincona la actividad agraria. El acceso al agua se tensiona y se desv&iacute;a hacia usos no productivos. La agricultura local sigue siendo minoritaria frente al volumen importado y, aunque existe red, falta escala. Los proyectos funcionan, pero quedan encapsulados en circuitos concretos y no alteran la l&oacute;gica dominante.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En Mallorca estamos en ese &lsquo;valle de la muerte&rsquo; t&iacute;pico de la innovaci&oacute;n: hay iniciativas que funcionan, pero no alcanzan escala suficiente para transformar el sistema&rdquo;, explica Julio Batle, profesor de Econom&iacute;a de la Empresa de la UIB.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En Mallorca estamos en ese ‘valle de la muerte’ típico de la innovación: hay iniciativas que funcionan, pero no alcanzan escala suficiente para transformar el sistema</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Julio Batle</span>
                                        <span>—</span> Profesor de Economía de la Empresa de la UIB
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En Formentera, la escala reduce cualquier margen. El sistema no falla cuando produce menos, sino cuando deja de recibir. &ldquo;Nuestra vulnerabilidad es total. Cuando se cierra el puerto, dejamos de recibir suministros&rdquo;, advierte Bel&eacute;n Palerm, consellera de Sector Primario del Consell de Formentera. &ldquo;Hemos llegado a estar hasta tres d&iacute;as sin recibir camiones de productos&rdquo;. Basta un temporal o una interrupci&oacute;n log&iacute;stica para que la cadena se rompa. No hay colch&oacute;n ni alternativa inmediata, lo que obliga a ser previsores. En este contexto, el Fondo de Tierras impulsado desde el Consell aparece como una de las pocas herramientas para reforzar la capacidad productiva local, aunque su alcance sigue siendo muy limitado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c4d53bc6-ef98-4c69-ac2a-ebfe3dcf078c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Recorrido en bicicleta por Menorca, una forma de observar el territorio a escala real y leer los límites y tensiones del sistema"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Recorrido en bicicleta por Menorca, una forma de observar el territorio a escala real y leer los límites y tensiones del sistema                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Turismo y agricultura, &oacute;rganos de un mismo metabolismo</strong></h2><p class="article-text">
        El modelo de las islas funciona como un monocultivo econ&oacute;mico en el que el turismo condiciona al resto de actividades. &ldquo;No es un sector m&aacute;s, act&uacute;a como eje estructurador del territorio&rdquo;, apunta Caballero. &ldquo;El turismo concentra el uso del suelo, eleva el precio de la tierra y desplaza las actividades menos rentables. A partir de ah&iacute;, redefine las prioridades del territorio&rdquo;, apostilla Santidri&aacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El turismo no es un sector más, actúa como eje estructurador del territorio</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Edurne Caballero</span>
                                        <span>—</span> Bióloga especializada en agroecología
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;La soberan&iacute;a alimentaria ha dejado de ser una idea rom&aacute;ntica. Los proyectos que vemos hoy son el resultado de un compromiso profundo con el territorio. El gran reto ahora es escalar&rdquo;, se&ntilde;ala Batle. &ldquo;Falta dar el salto hacia los niveles de decisi&oacute;n pol&iacute;tica para implicar a empresas y potenciar el consumo masivo&rdquo;. Y a&ntilde;ade una condici&oacute;n clave: &ldquo;Si no alcanzamos al menos un 30% de consumo ecol&oacute;gico y local &mdash;con la implicaci&oacute;n de instituciones, corporaciones y sistema educativo&mdash;, no habr&aacute; un verdadero cambio sist&eacute;mico que mejore la resiliencia y la soberan&iacute;a alimentaria de las islas&rdquo;. Desde fuera, el equilibrio parece posible: campo y turismo coexistiendo en una misma imagen de postal. Pero desde dentro, la relaci&oacute;n es m&aacute;s tensa: dos &oacute;rganos de un mismo metabolismo compiten por recursos finitos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no es la ausencia de alternativas, es que las que existen no tienen suficiente peso para alterar la lógica dominante del sistema</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Reducir la dependencia</strong></h2><p class="article-text">
        Este enfoque no elimina los l&iacute;mites, los hace visibles. Obliga a adaptar la producci&oacute;n a la disponibilidad real de agua, a las caracter&iacute;sticas del suelo y a las condiciones del entorno y el clima. En lugar de forzar el sistema, establece una relaci&oacute;n de ajuste continuo con el territorio.
    </p><p class="article-text">
        Puede parecer menos eficiente en t&eacute;rminos, pero responden a una l&oacute;gica que refuerza la resiliencia y la soberan&iacute;a alimentaria ya que el &eacute;xito no se mide en maximizar la producci&oacute;n, sino en sostenerla en el tiempo sin depender de lo que llega desde fuera.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explican Ana y Edurne, las iniciativas que han visitado &ldquo;funcionan, producen y venden&rdquo;: &ldquo;Demuestran que no se trata de utop&iacute;as ni de experimentos fallidos, sino de modelos viables que ya operan en condiciones reales&rdquo;. Sin embargo, ese funcionamiento a&uacute;n no se traduce en una transformaci&oacute;n sist&eacute;mica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7c35122c-0328-46cc-8ee5-4aeec0ecd21f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Trabajo en vivero agrícola en Menorca, base para la recuperación de variedades y la continuidad del sistema productivo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Trabajo en vivero agrícola en Menorca, base para la recuperación de variedades y la continuidad del sistema productivo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El gran reto ya no es demostrar que funciona, sino escalar. Estamos en ese punto intermedio en el que lo que funciona no consigue expandirse&rdquo;, resume Batle. El obst&aacute;culo no est&aacute; en sus pr&aacute;cticas, sino en la estructura que las rodea. Las normas y la burocracia que regulan la producci&oacute;n y la transformaci&oacute;n agraria est&aacute;n dise&ntilde;adas para producir volumen, no para sostener el territorio. Exigen procesos y requisitos que encajan con modelos intensivos, pero dificultan la viabilidad de explotaciones peque&ntilde;as o medianas.
    </p><p class="article-text">
        La distribuci&oacute;n reproduce esa misma l&oacute;gica. Funciona a trav&eacute;s de cadenas largas, con m&uacute;ltiples intermediarios y precios definidos lejos del territorio, lo que reduce el margen del productor y rompe el v&iacute;nculo del consumidor con el origen de los alimentos.
    </p><p class="article-text">
        No se trata de una falta de conocimiento ni de voluntad individual, sino de una fricci&oacute;n entre dos sistemas que operan con l&oacute;gicas incompatibles. Uno est&aacute; optimizado para crecer en volumen, apoyado en energ&iacute;a externa y en redes globales que permiten expandirse con rapidez. El otro se adapta al territorio, est&aacute; condicionado por recursos locales y se basa en equilibrios m&aacute;s lentos que requieren tiempo y concienciaci&oacute;n para consolidarse.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eb64033d-47b3-4000-91b8-11c933e3e098_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Apicultores en Menorca durante la gestión de colmenas, una actividad que conecta producción, biodiversidad y territorio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Apicultores en Menorca durante la gestión de colmenas, una actividad que conecta producción, biodiversidad y territorio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los l&iacute;mites f&iacute;sicos del sistema</strong></h2><p class="article-text">
        A medida que avanza el recorrido de Biela y Tierra, el sistema deja de ser abstracto. Ya no se trata solo de c&oacute;mo se organiza la producci&oacute;n, sino de qu&eacute; la hace posible y, sobre todo, de qu&eacute; la limita.
    </p><p class="article-text">
        El primer l&iacute;mite es el agua. &ldquo;Sin agua no hay agricultura viable: la tierra &uacute;til es la que tiene acceso a ella&rdquo;, subraya el bi&oacute;logo y consultor ambiental Antoni Font. En un territorio insular, no es una cuesti&oacute;n t&eacute;cnica, es estructural. La disponibilidad h&iacute;drica no depende &uacute;nicamente de la lluvia, sino de su gesti&oacute;n, de su distribuci&oacute;n y de las prioridades que fija el sistema econ&oacute;mico. Cada decisi&oacute;n sobre el uso del agua redefine el territorio.
    </p><p class="article-text">
        El segundo l&iacute;mite es el suelo. No solo como superficie, sino como capacidad productiva real. Est&aacute; ligado a procesos de fertilidad, estructura y acumulaci&oacute;n de materia org&aacute;nica que requieren tiempo y no pueden acelerarse ni sustituirse sin coste. Esa dimensi&oacute;n, muchas veces invisible, determina qu&eacute; puede cultivarse y en qu&eacute; condiciones.
    </p><p class="article-text">
        El tercer l&iacute;mite est&aacute; en el mar. &ldquo;Solo un 15% del pescado que consumimos procede de nuestras aguas&rdquo;, se&ntilde;ala Elisa Mart&iacute;nez, coordinadora de la Alianza Calant Xarxes. El resto, como ocurre con los alimentos terrestres, depende del exterior. &ldquo;Para avanzar en soberan&iacute;a alimentaria en el &aacute;mbito de la pesca, hay que diversificar el consumo hacia especies menos conocidas y con menor vulnerabilidad, como el gerret, la vacoreta o la c&aacute;ntera. Esto reduce la presi&oacute;n sobre especies sobreexplotadas y refuerza el sector pesquero local&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Agua, suelo y mar delimitan el campo de lo posible en las islas. Cuando se hacen visibles obligan a replantear no solo c&oacute;mo se produce, sino hasta d&oacute;nde puede sostenerse un sistema que depende de recursos finitos. Lo que revela esta ruta en bicicleta de Biela y Tierra es otra forma de leer el territorio. Bajo la apariencia de bonanza, el sistema econ&oacute;mico de Balears se sostiene sobre condiciones que no controla. La pregunta que dejan en el aire Ana Santidri&aacute;n y Edurne Caballero al despedirse es qu&eacute; ocurrir&aacute; cuando ese flujo se detenga.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Fraile]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/8-000-kilometros-bicicleta-defender-soberania-alimentaria-no-utopia_1_13096043.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 28 Mar 2026 05:02:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7377109" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7377109" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más de 8.000 kilómetros en bicicleta para defender la soberanía alimentaria: "No es una utopía"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/edb73a62-6d96-4bcc-af23-575156525e80_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Soberanía alimentaria,Alimentación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'adéu de 'Punky', l'històric gelat-pingüí devorat pel mercat: "Assumir que ja no hi és és assumir que hem crescut"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-adeu-punky-l-historic-gelat-pingui-devorat-pel-mercat-assumir-ja-no-hi-assumir-hem-crescut_1_13087107.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;adéu de &#039;Punky&#039;, l&#039;històric gelat-pingüí devorat pel mercat: &quot;Assumir que ja no hi és és assumir que hem crescut&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Us fa massa vergonya demanar-ho en públic", assenyala La Menorquina en el comunicat amb què va anunciar la retirada del producte que va marcar una generació. La seva desaparició ha provocat diverses campanyes a les xarxes socials per exigir-ne el retorn</p><p class="subtitle">Els artesans de Mallorca, devorats pels plagis de les grans empreses: "Al final desapareixerem"
</p></div><p class="article-text">
        Era un c&agrave;lid estiu de finals dels anys noranta. La firma de gelats La Menorquina va anunciar la sortida al mercat d&rsquo;un producte destinat a convertir-se en un s&iacute;mbol d&rsquo;&egrave;poca: el Punky, un ping&uuml;&iacute; de cresta vermella i de goma farcit de gelat de vainilla que, malgrat la seva popularitat i d&rsquo;haver estat el protagonista dels estius mediterranis durant gaireb&eacute; tres d&egrave;cades, deixar&agrave; de produir-se per falta de vendes. A trav&eacute;s de les seves xarxes, l&rsquo;empresa origin&agrave;ria d&rsquo;Alaior va confirmar el passat 15 de mar&ccedil; la fi d&rsquo;una era: &ldquo;Ens acomiadem de Punky. Deixa el nostre cat&agrave;leg. El mercat ha parlat: les noves generacions busquen altres coses i els adults... b&eacute;, us en recordeu d&rsquo;ell amb afecte, per&ograve; us fa massa vergonya demanar-lo en p&uacute;blic. La timidesa ha guanyat a les vendes. Punky ens deixa. Al&ccedil;a el vol. Gr&agrave;cies per tants estius&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Des d&rsquo;aleshores, una onada de nost&agrave;lgia millennial s&rsquo;ha est&egrave;s pels carrers i per les pantalles. I &eacute;s que aquell ninot desmuntable d&rsquo;est&egrave;tica punk -m&eacute;s proper a la joguina que al producte comestible- ha generat un profund sentiment de tristesa entre els seus consumidors, fins al punt d&rsquo;activar campanyes a les xarxes socials per exigir a La Menorquina que torni <em>Punky </em>al cat&agrave;leg de cada estiu. Ha estat el creador de contingut Marc Pujol Barr&oacute;n qui ha iniciat una <a href="https://www.change.org/p/10-000-firmas-para-que-vuelva-el-punky-de-la-menorquina" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">petici&oacute;</a> a la plataforma Change.org amb l&rsquo;objectiu de reunir 10.000 signatures perqu&egrave; l&rsquo;empresa torni el gelat de la seva inf&agrave;ncia &mdash;i la de tots&mdash; als taulells de tot el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Per a augmentar la pressi&oacute; medi&agrave;tica i donar calat a la seva reivindicaci&oacute;, Pujol ha decidit acompanyar el seu reclam amb &ldquo;una mesura de protesta combativa&rdquo;: s'ha disfressat de&nbsp;<em>Punky&nbsp;</em>i s'ha mobilitzat a les portes de la f&agrave;brica de La Menorquina, a Santa Perp&egrave;tua de Mogoda (Barcelona) per a exigir el retorn de la seva llaminadura preferida. &ldquo;Era el gelat que el meu pare em regalava totes les setmanes. He decidit manifestar-me disfressat davant la seu de l'empresa fins que&nbsp;<em>Punky&nbsp;</em>torni. No saben el que han fet&rdquo;, assevera l'influencer&nbsp;en les seves xarxes socials. El seu v&iacute;deo ha superat les 39.000 visualitzacions en tot just 24 hores i ha rebut suport expl&iacute;cit d'empreses com&nbsp;Bizum&nbsp;i&nbsp;Wallapop&nbsp;a trav&eacute;s dels seus comptes oficials.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ens acomiadem de &#039;Punky&#039;. Deixa el nostre catàleg. El mercat ha parlat: les noves generacions busquen altres coses i els adults... bé, us enrecordeu d&#039;ell amb afecte, però us fa massa vergonya demanar-lo en públic. La timidesa ha guanyat a les vendes. &#039;Punky&#039; ens deixa. Alça el vol. Gràcies per tants estius</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Comunicat de La Menorquina</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DWGzmx8Mwsy/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Fonts de La Menorquina consultades per elDiario.es confirmen que la decisi&oacute; sobre quan es concretar&agrave; el cessament definitiu del gelat encara no est&agrave; tancada, tot i que podria ser a finals d&rsquo;aquest any. Mentrestant, la direcci&oacute; de l&rsquo;empresa refusa fer m&eacute;s declaracions. &ldquo;Ens remetem al comunicat oficial, no podem dir res m&eacute;s&rdquo;, subratlla una font de la companyia. Preguntats sobre la possibilitat que es tracti d&rsquo;una campanya de m&agrave;rqueting, els responsables de l&rsquo;empresa tamb&eacute; han evitat respondre. &ldquo;No podem dir res m&eacute;s&rdquo;. Un mantell de silenci cobreix una decisi&oacute; amb gran c&agrave;rrega simb&ograve;lica. S&oacute;n hores de tensi&oacute; i incertesa al carrer Mar Mediterr&agrave;nia n&uacute;mero 23.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; no tot &eacute;s desolaci&oacute;. Hi ha qui, malgrat la innegable empremta simb&ograve;lica que ha deixat el gelat en l'imaginari col&middot;lectiu de diverses generacions, pensa que el final d'aquest gelat-joguina tamb&eacute; &eacute;s, en definitiva, el final l&ograve;gic d'una era. &ldquo;En realitat s'acaba perqu&egrave; &eacute;s un gelat que no consumeix ning&uacute; i que no encaixa amb els nostres temps. &Eacute;s un record que habita en el nostre 'm&oacute;n de la vida', com diria Husserl, una imatge que est&agrave; clarament vinculada a una nost&agrave;lgia <em>millennial </em>-encara que els <em>millennials </em>i la nost&agrave;lgia siguin pr&agrave;cticament sin&ograve;nims. &Eacute;s una expressi&oacute; d'un m&oacute;n pop que s'acaba&rdquo;, reflexiona la periodista i cr&iacute;tica cultural menorquina Anna Gorn&egrave;s en declaracions a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En realitat, s&#039;acaba perquè és un gelat que no consumeix ningú i que no encaixa amb els nostres temps. És un record que habita en el nostre &#039;món de la vida&#039;, com diria Husserl, una imatge que està clarament vinculada a una nostàlgia &#039;millennial&#039;. És una expressió d&#039;un món pop que s&#039;acaba</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Gornès</span>
                                        <span>—</span> Periodista i crítica cultural menorquina 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DV6aZKsDI-o/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        &ldquo;Crec que Punky encarna tot el rotllo <em>kitsch </em>que va acompanyar un determinat moment del turisme all inclusive que travessa de ple la din&agrave;mica econ&ograve;mica, social i simb&ograve;lica de les Balears&rdquo;, afegeix. I conclou: &ldquo;Assumir que <em>Punky </em>ja no hi &eacute;s implica assumir que hem crescut, i aix&ograve; comporta desconcert i fins i tot dolor, perqu&egrave; la nostra &eacute;s una generaci&oacute; que habita amb dificultat &mdash;i per raons diverses&mdash; l&rsquo;edat adulta&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Menorquina, d'Alaior a la resta del m&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La hist&ograve;ria de La Menorquina comen&ccedil;a, com tantes altres empreses a l'illa de Menorca, lligada al petit, al familiar i a l'artesanal. En 1940, un jove emprenedor originari d'Alaior va comen&ccedil;ar a rec&oacute;rrer el poble amb un carro venent gelats. Gr&agrave;cies a un des&egrave; premiat de loteria, Fernando Sintes va poder ampliar la quantitat de carros i els seus productes van comen&ccedil;ar a expandir-se per tot Menorca despr&eacute;s de la compra de la casa de xocolates La Tropical de Ma&oacute;, una empresa en la qual ell mateix havia treballat anys enrere. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La història de La Menorquina va començar lligada a allò petit, familiar i artesanal: el 1940, un jove emprenedor oriünd d&#039;Alaior va començar a recórrer el poble amb un carro venent gelats. Gràcies a un desè premiat de loteria, Fernando Sintes va poder ampliar la quantitat de vehicles i els seus productes van començar a expandir-se per tota Menorca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquest pas confirmava l&rsquo;ambici&oacute; de portar els gelats d&rsquo;Alaior a totes les llars de l&rsquo;illa &mdash;i m&eacute;s enll&agrave;&mdash;. &ldquo;Cal tenir en compte que en aquella &egrave;poca el gelat no era encara un fenomen massiu, sin&oacute; un luxe estacional, especialment associat a l&rsquo;estiu i a la vida local&rdquo;, explica M. Sintes, extreballador de l&rsquo;empresa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antic carro de La Menorquina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antic carro de La Menorquina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Flota de camions de La Menorquina davant les seves instal·lacions a Alaior als anys vuitanta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Flota de camions de La Menorquina davant les seves instal·lacions a Alaior als anys vuitanta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La modernitzaci&oacute; dels anys vuitanta va obrir les portes a una nova forma de consum, m&eacute;s r&agrave;pida, m&eacute;s visual, m&eacute;s orientada al gran p&uacute;blic. En aquest context, La Menorquina va saber adaptar-se sense perdre del tot la seva identitat: va ampliar el seu cat&agrave;leg, va millorar els seus sistemes de producci&oacute; i va comen&ccedil;ar a competir en un mercat m&eacute;s ampli, participant en fires i esdeveniments orientats al turisme a Barcelona i Madrid. &ldquo;Els anys 90 van marcar un punt d'inflexi&oacute;. L'empresa va consolidar la seva pres&egrave;ncia m&eacute;s enll&agrave; de l'illa i va comen&ccedil;ar a formar part del paisatge quotidi&agrave; de milers de llars espanyoles. En aquest context apareix <em>Punky </em>i els anys li han donat la ra&oacute;: ha estat un gran encert. &Eacute;s aleshores quan els gelats de La Menorquina deixen de ser un producte local per convertir-se en una refer&egrave;ncia reconeixible, especialment entre el p&uacute;blic infantil&rdquo;, reflexiona Sintes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els anys 90 van marcar un punt d&#039;inflexió. L&#039;empresa va consolidar la seva presència més enllà de l&#039;illa i va començar a formar part del paisatge quotidià de milers de llars espanyoles. En aquest context apareix &#039;Punky&#039; i els anys li han donat la raó: ha estat un gran encert</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M. Sintes</span>
                                        <span>—</span> Extreballador de La Menorquina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El 1999, la firma can&agrave;ria de gelats Kalise es va fusionar amb La Menorquina, donant lloc al Grup Kalise-La Menorquina, un binomi de firmes insulars que aconseguir&agrave; ser una de les principals refer&egrave;ncies en mat&egrave;ria de gelats i postres, alguns dels quals s&oacute;n ja un cl&agrave;ssic de v&agrave;ries generacions -com el <em>Pirulo </em>i el <em>Corneto</em> - i encara avui endolceixen les tardes d'agost. No obstant aix&ograve;, la compet&egrave;ncia &eacute;s dura i el m&oacute;n empresarial no perdona. Tot i la seva popularitat, el 2017 el grup financer Black Toro Capital (BTC) -un fons d'inversi&oacute; de capitals de risc investigat el 2023 per la Comissi&oacute; Nacional del Mercat de Valors per presumpte &uacute;s d'informaci&oacute; privilegiada en la compra de l'empresa Artificial Structures- adquiria per 40 milions el <em>holding</em> Kalise-Menorquina amb la finalitat de &ldquo;reorganitzar-lo i fer-lo cr&eacute;ixer&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El pas de la companyia per fons com Black Toro reflecteix com el sector alimentari ha deixat de ser nom&eacute;s industrial o familiar per convertir-se tamb&eacute; en un terreny financer, on les decisions ja no responen nom&eacute;s al producte, sin&oacute; a la rendibilitat i l'escala. Tindr&agrave; a veure amb aix&ograve; el final de Punky? Silenci de r&agrave;dio a les instal&middot;lacions de l'empresa. De moment nom&eacute;s hi caben suposicions.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pas de La Menorquina per fons com Black Toro reflecteix com el sector alimentari ha deixat de ser només industrial o familiar per convertir-se també en un terreny financer, on les decisions ja no responen només al producte, sinó a la rendibilitat i l&#039;escala</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                    alt="Panells publicitaris dels gelats de La Menorquina als anys noranta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panells publicitaris dels gelats de La Menorquina als anys noranta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Que es fonguin els gelats</strong></h2><p class="article-text">
        Es com&uacute; que cada estiu els turistes que visiten l'illa demanin gelats de La Menorquina i, paradoxalment, cada cop sigui m&eacute;s dif&iacute;cil trobar-los. Com una expressi&oacute; redu&iuml;da per&ograve; eloq&uuml;ent del proc&eacute;s de financiaritzaci&oacute; del sector alimentaci&oacute;, la compet&egrave;ncia i la globalitzaci&oacute; mercantil del gelat ha convertit el quil&ograve;metre zero dels gelats de La Menorquina en un aparador bazar dominat per productes estrangers. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s dif&iacute;cil competir amb multinacionals com Unilever o Nestl&eacute;, que tenen una capacitat log&iacute;stica i econ&ograve;mica molt superior. Tot i aix&iacute;, els productors locals oferim un producte artesanal i de proximitat, i aix&ograve; els clients ho valoren&rdquo;, explica Sof&iacute;a, responsable d&rsquo;una gelateria tradicional a Ma&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És difícil competir amb el poder de multinacionals com Unilever o Nestlé, que tenen una capacitat logística, d&#039;inversió i econòmica molt més gran que les empreses locals. No obstant això, els productors locals fem les coses amb afecte, de manera artesanal, i això els clients ho valoren</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entre el comiat de <em>Punky </em>i la pressi&oacute; de grans grups econ&ograve;mics sobre els productes tradicionals hi ha alguna cosa m&eacute;s que un canvi d'&egrave;poca: hi ha una vict&ograve;ria de la l&ograve;gica de mercat. En aquest pols silenci&oacute;s, productes que han acompanyat generacions s&rsquo;esvaeixen. No perqu&egrave; hagin deixat d&rsquo;agradar, sin&oacute; perqu&egrave; encaixen pitjor en un model cada cop m&eacute;s orientat a la rotaci&oacute; r&agrave;pida, la rendibilitat i l&rsquo;escala del consum massiu.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-adeu-punky-l-historic-gelat-pingui-devorat-pel-mercat-assumir-ja-no-hi-assumir-hem-crescut_1_13087107.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Mar 2026 13:57:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="492411" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="492411" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'adéu de 'Punky', l'històric gelat-pingüí devorat pel mercat: "Assumir que ja no hi és és assumir que hem crescut"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gastronomía,Comida,Artesanía,Tradiciones,Empresas,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El adiós de 'Punky', el histórico helado-pingüino devorado por el mercado: "Asumir que ya no está es asumir que hemos crecido"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-punky-historico-helado-pinguino-devorado-mercado-asumir-no-asumir-hemos-crecido_1_13085359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El adiós de &#039;Punky&#039;, el histórico helado-pingüino devorado por el mercado: &quot;Asumir que ya no está es asumir que hemos crecido&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Os da demasiada vergüenza pedirlo en público", señala La Menorquina en el comunicado con el que anunció la retirada del producto que marcó a una generación. Su desaparición ha desatado varias campañas en redes sociales para exigir su regreso</p><p class="subtitle">Los artesanos de Mallorca, devorados por los plagios de las grandes empresas: “Al final vamos a desaparecer”
</p></div><p class="article-text">
        Era un c&aacute;lido verano de finales de los a&ntilde;os noventa. La firma de helados La Menorquina anunci&oacute; la salida al mercado de un producto destinado a convertirse en un s&iacute;mbolo de &eacute;poca: el <em>Punky</em>, un ping&uuml;ino de cresta roja y de goma relleno de helado de vainilla que, a pesar de su popularidad y de haber sido el protagonista de los veranos mediterr&aacute;neos durante casi tres d&eacute;cadas, dejar&aacute; de producirse por falta de ventas. A trav&eacute;s de sus redes, la empresa originaria de Alaior confirm&oacute; el pasado 15 de marzo el fin de una era: &ldquo;Nos despedimos de <em>Punky</em>. Deja nuestro cat&aacute;logo. El mercado ha hablado: las nuevas generaciones buscan otras cosas y los adultos... bueno, os acord&aacute;is de &eacute;l con cari&ntilde;o, pero os da demasiada verg&uuml;enza pedirlo en p&uacute;blico. La timidez ha ganado a las ventas. <em>Punky </em>nos deja. Alza el vuelo. Gracias por tantos veranos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces, una ola de nostalgia <em>millenial</em> se ha extendido en las calles y en las pantallas. Y es que aquel mu&ntilde;eco desmontable de est&eacute;tica punk, m&aacute;s cercano al juguete que al producto comestible, ha generado un hondo sentimiento de tristeza entre sus consumidores, activ&aacute;ndose incluso campa&ntilde;as en redes sociales para exigir a La Menorquina que devuelva a <em>Punky </em>al cat&aacute;logo de cada verano. Ha sido el creador de contenido Marc Pujol Barr&oacute;n quien ha iniciado una <a href="https://www.change.org/p/10-000-firmas-para-que-vuelva-el-punky-de-la-menorquina" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">petici&oacute;n </a>a trav&eacute;s de la plataforma Change.org con el objetivo de reunir 10.000 firmas que obliguen a la empresa a devolver el helado de su infancia -y la de todos- a los mostradores de todo el pa&iacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Para aumentar la presi&oacute;n medi&aacute;tica y dar calado a su reivindicaci&oacute;n, Pujol ha decidido acompa&ntilde;ar su reclamo con &ldquo;una medida de protesta combativa&rdquo;: se ha disfrazado de <em>Punky </em>y se ha movilizado a las puertas de la f&aacute;brica de La Menorquina, en Santa Perp&egrave;tua de Mogoda (Barcelona) para exigir el regreso de su chucher&iacute;a preferida. &ldquo;Era el helado que mi padre me regalaba todas las semanas. He decidido manifestarme disfrazado ante la sede de la empresa hasta que <em>Punky </em>vuelva. No saben lo que han hecho&rdquo;, asevera el <em>influencer </em>en sus redes sociales. Su v&iacute;deo ha superado las 39.000 visualizaciones en apenas 24 horas y ha recibido apoyo expl&iacute;cito de empresas como Bizum y Wallapop a trav&eacute;s de sus cuentas oficiales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Nos despedimos de Punky. Deja nuestro catálogo. El mercado ha hablado: las nuevas generaciones buscan otras cosas y los adultos... bueno, os acordáis de él con cariño, pero os da demasiada vergüenza pedirlo en público. La timidez ha ganado a las ventas. Punky nos deja. Alza el vuelo. Gracias por tantos veranos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Comunicado de La Menorquina</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DWGzmx8Mwsy/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Fuentes de La Menorquina consultadas por elDiario.es confirman que la decisi&oacute;n sobre cu&aacute;ndo se concretar&aacute; el cese definitivo del helado a&uacute;n no est&aacute; cerrada, aunque podr&iacute;a ser a finales de este a&ntilde;o. Mientras tanto, la direcci&oacute;n de la empresa rechaza hacer m&aacute;s declaraciones sobre la triste decisi&oacute;n de retirar a <em>Punky</em> del mercado. &ldquo;Nos remitimos al comunicado oficial, no podemos decir nada m&aacute;s&rdquo;, subraya una fuente de la compa&ntilde;&iacute;a. Preguntados por este medio sobre la posibilidad de que se trate de una campa&ntilde;a de <em>marketing</em>, los miembros de la empresa reh&uacute;san responder. &ldquo;No podemos decir nada m&aacute;s&rdquo;. Un manto de silencio cubre la trascendental decisi&oacute;n. Son horas de tensi&oacute;n e incertidumbre en la calle Mar Mediterr&agrave;nia n&uacute;mero 23.
    </p><p class="article-text">
        Pero no todo es desolaci&oacute;n. Hay quienes, a pesar de la innegable huella simb&oacute;lica que ha dejado el helado en el imaginario colectivo de varias generaciones, piensan que el final de este helado-juguete tambi&eacute;n es, en definitiva, el fin l&oacute;gico de una era. &ldquo;En realidad se acaba porque es un helado que no consume nadie y que no encaja con nuestros tiempos. Es un recuerdo que habita en nuestro 'mundo de la vida', como dir&iacute;a Husserl, una imagen que est&aacute; claramente vinculada a una nostalgia <em>millennial </em>-aunque los <em>millennials </em>y la nostalgia sean pr&aacute;cticamente sin&oacute;nimos. Es una expresi&oacute;n de un mundo pop que se termina&rdquo;, reflexiona la periodista y cr&iacute;tica cultural menorquina Anna Gorn&egrave;s en declaraciones a elDiario.es. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En realidad, se acaba porque es un helado que no consume nadie y que no encaja con nuestros tiempos. Es un recuerdo que habita en nuestro &#039;mundo de la vida&#039;, como diría Husserl, una imagen que está claramente vinculada a una nostalgia &#039;millennial&#039;. Es una expresión de un mundo pop que se termina</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Anna Gornès</span>
                                        <span>—</span> Periodista y crítica cultural menorquina 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DV6aZKsDI-o/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        &ldquo;Creo que <em>Punky </em>encarna un poco todo el rollo <em>kitsch </em>que acompa&ntilde;&oacute; cierto momento del turismo <em>all inclusive</em> que atraviesa por completo la din&aacute;mica econ&oacute;mica, social y simb&oacute;lica de Balears&rdquo;, subraya Gorn&egrave;s, quien, por otro lado, cree que &ldquo;asumir que <em>Punky</em> ya no est&aacute; implica asumir que hemos crecido, lo cual conlleva un desconcierto, un dolor, porque la nuestra es una generaci&oacute;n que habita con dificultad -y por razones varias- la adultez&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Menorquina, de Alaior al resto del mundo</strong></h2><p class="article-text">
        La historia de La Menorquina comienza, como tantas otras empresas en la isla de Menorca, ligada a lo peque&ntilde;o, a lo familiar y a lo artesanal. En 1940, un joven emprendedor oriundo de Alaior comenz&oacute; a recorrer el pueblo con un carro vendiendo helados. Gracias a un d&eacute;cimo premiado de loter&iacute;a, Fernando Sintes pudo ampliar la cantidad de carros y sus productos comenzaron a expandirse por toda Menorca tras la compra de la casa de chocolates La Tropical de Ma&oacute;, una empresa en la que &eacute;l mismo hab&iacute;a trabajado a&ntilde;os atr&aacute;s. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La historia de La Menorquina comenzó ligada a lo pequeño, a lo familiar y a lo artesanal: en 1940, un joven emprendedor oriundo de Alaior comenzó a recorrer el pueblo con un carro vendiendo helados. Gracias a un décimo premiado de lotería, Fernando Sintes pudo ampliar la cantidad de vehículos y sus productos comenzaron a expandirse por toda Menorca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este paso adelante confirmaba la ambici&oacute;n del joven empresario de llevar a todas los hogares de la isla -y m&aacute;s all&aacute;- los helados de Alaior. &ldquo;Hay que pensar que en esa &eacute;poca el helado no era todav&iacute;a un fen&oacute;meno masivo sino un lujo estacional, especialmente asociado al verano y a la vida local&rdquo;, comenta M. Sintes, extrabajador de la empresa, quien ha sido testigo del crecimiento del negocio y de su expansi&oacute;n por todo el territorio balear hasta convertirse en una de las firmas m&aacute;s importantes de Espa&ntilde;a.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cf69eaf7-f173-45d8-b7da-d4e9a7712b72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antiguo carro de La Menorquina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antiguo carro de La Menorquina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c0ac9e89-c394-487d-a07e-739a3a1f1a54_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Flota de camiones de La Menorquina frente a sus instalaciones en Alaior en los años ochenta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Flota de camiones de La Menorquina frente a sus instalaciones en Alaior en los años ochenta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La modernizaci&oacute;n de los a&ntilde;os ochenta abri&oacute; las puertas a una nueva forma de consumo, m&aacute;s r&aacute;pida, m&aacute;s visual, m&aacute;s orientada al gran p&uacute;blico. En ese contexto, La Menorquina supo adaptarse sin perder del todo su identidad: ampli&oacute; su cat&aacute;logo, mejor&oacute; sus sistemas de producci&oacute;n y empez&oacute; a competir en un mercado m&aacute;s amplio, participando en ferias y eventos orientados al turismo en Barcelona y Madrid. &ldquo;Los a&ntilde;os 90 marcaron un punto de inflexi&oacute;n. La empresa consolid&oacute; su presencia m&aacute;s all&aacute; de la isla y comenz&oacute; a formar parte del paisaje cotidiano de miles de hogares espa&ntilde;oles. En este contexto aparece <em>Punky </em>y los a&ntilde;os le han dado la raz&oacute;n: ha sido un gran acierto. Ah&iacute; es cuando los helados de La Menorquina dejan de ser un producto local para convertirse en una referencia reconocible, especialmente entre el p&uacute;blico infantil&rdquo;, reflexiona Sintes.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los años 90 marcaron un punto de inflexión. La empresa consolidó su presencia más allá de la isla y comenzó a formar parte del paisaje cotidiano de miles de hogares españoles. En este contexto aparece &#039;Punky&#039; y los años le han dado la razón: ha sido un gran acierto</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">M. Sintes</span>
                                        <span>—</span> Extrabajador de La Menorquina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En 1999, la firma canaria de helados Kalise se fusion&oacute; con La Menorquina, dando lugar al Grupo Kalise-La Menorquina, un binomio de firmas insulares que lograr&aacute; ser una de las principales referencias en materia de helados y postres, algunos de los cuales son ya un cl&aacute;sico de varias generaciones -como el <em>Pirulo </em>y el <em>Corneto</em>- y todav&iacute;a hoy endulzan las tardes de agosto. Sin embargo, la competencia es dura y el mundo empresarial no perdona. A pesar de su popularidad, en 2017 el grupo financiero Black Toro Capital (BTC) -un fondo de inversi&oacute;n de capitales de riesgo  investigado en 2023 por la Comisi&oacute;n Nacional del Mercado de Valores por presunto uso de informaci&oacute;n privilegiada en la compra de la empresa Artificial Structures- adquir&iacute;a por 40 millones el <em>holding</em> Kalise-Menorquina con el fin de &ldquo;reorganizarlo y hacerlo crecer&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El paso de la compa&ntilde;&iacute;a por fondos como Black Toro refleja c&oacute;mo el sector alimentario ha dejado de ser solo industrial o familiar para convertirse tambi&eacute;n en un terreno financiero, donde las decisiones ya no responden s&oacute;lo al producto, sino a la rentabilidad y la escala. &iquest;Tendr&aacute; que ver con esto el fin de Punky? Silencio de radio en las instalaciones de la empresa. De momento s&oacute;lo caben suposiciones.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El paso de La Menorquina por fondos como Black Toro refleja cómo el sector alimentario ha dejado de ser solo industrial o familiar para convertirse también en un terreno financiero, donde las decisiones ya no responden sólo al producto, sino a la rentabilidad y la escala</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_50p_1139147.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_75p_1139147.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c04cb48-f762-443b-8978-f4619103e2cd_16-9-aspect-ratio_default_1139147.jpg"
                    alt="Paneles publicitarios de los helados de La Menorquina en los años noventa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Paneles publicitarios de los helados de La Menorquina en los años noventa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Que se hagan agua los helados</strong></h2><p class="article-text">
        Es com&uacute;n que cada verano los turistas que visitan la isla pidan helados de La Menorquina y, parad&oacute;jicamente, es cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil encontrarlos. Como una expresi&oacute;n reducida pero elocuente del proceso de financiarizaci&oacute;n del sector alimentaci&oacute;n, la competencia y la globalizaci&oacute;n mercantil del helado ha convertido el kil&oacute;metro cero de los helados de La Menorquina en un surtido bazar de productos extranjeros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es dif&iacute;cil competir con el poder&iacute;o de multinacionales como Unilever o Nestl&eacute;, que tienen una capacidad log&iacute;stica, de inversi&oacute;n y econ&oacute;mica mucho m&aacute;s grande que las empresas locales. Sin embargo los productores locales hacemos las cosas con cari&ntilde;o, de forma artesanal y eso los clientes lo valoran&rdquo;, explica Sof&iacute;a, responsable de una c&eacute;ntrica helader&iacute;a tradicional en Ma&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es difícil competir con el poderío de multinacionales como Unilever o Nestlé, que tienen una capacidad logística, de inversión y económica mucho más grande que las empresas locales. Sin embargo los productores locales hacemos las cosas con cariño, de forma artesanal, y eso los clientes lo valoran</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Entre el adi&oacute;s a <em>Punky </em>y la presi&oacute;n de grandes grupos econ&oacute;micos sobre los productos tradicionales hay algo m&aacute;s que un cambio de &eacute;poca: hay una victoria de la l&oacute;gica de mercado. En ese pulso silencioso, productos concretos que nos han acompa&ntilde;ado durante d&eacute;cadas quedan atrapados o se caen del mapa. No porque hayan dejado de gustar, sino porque encajan peor en un modelo cada vez m&aacute;s orientado a la rotaci&oacute;n r&aacute;pida, la rentabilidad y la escala vertiginosa del consumo masivo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-punky-historico-helado-pinguino-devorado-mercado-asumir-no-asumir-hemos-crecido_1_13085359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Mar 2026 21:21:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="492411" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="492411" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El adiós de 'Punky', el histórico helado-pingüino devorado por el mercado: "Asumir que ya no está es asumir que hemos crecido"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9dbd621f-2968-474d-a549-2cc26134c55c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Gastronomía,Comida,Artesanía,Tradiciones,Empresas,Islas Baleares,Menorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El pequeño pueblo que fue fundado con el nombre de Georgetown y que es el primer lugar donde amanece en España]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/pequeno-pueblo-fundado-nombre-georgetown-primer-lugar-amanece-espana-pm_1_13080208.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0afd6f1c-54f9-4e6a-8c28-3b4e70fb5a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El pequeño pueblo que fue fundado con el nombre de Georgetown y que es el primer lugar donde amanece en España"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En 1989 la localidad menorquina de Es Castell, situada muy cerca de Mahón, recuperó su denominación popular como tributo al castillo</p><p class="subtitle">Una ruta por cuatro de los pueblos blancos más bonitos de España</p><p class="subtitle">Para verlo tendrás que bucear: es considerado el primer museo submarino de Europa y está a 12 metros bajo el mar</p></div><p class="article-text">
        En el extremo oriental de <a href="https://www.eldiario.es/temas/menorca/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca</a> se encuentra una joya con un privilegio geogr&aacute;fico &uacute;nico en todo el pa&iacute;s. Y es que la localidad de <strong>Es Castell </strong>tiene el honor de ser <strong>el primer n&uacute;cleo urbano de Espa&ntilde;a que recibe la luz del sol</strong>. Esta ubicaci&oacute;n en la orilla sur del puerto de <strong>Mah&oacute;n</strong> le otorga un resplandor especial cada ma&ntilde;ana, de ah&iacute; que sus habitantes celebren con orgullo esta distinci&oacute;n que marca el inicio del d&iacute;a. Pasear por su litoral cuando amanece sobre el <strong>Mediterr&aacute;neo</strong> es una experiencia que define a esta localidad, un lugar donde el tiempo se detiene frente a la inmensidad del horizonte azul del puerto natural. La magia de este despertar atrae a visitantes que buscan conectar con la paz de un entorno aut&eacute;ntico.
    </p><p class="article-text">
        La historia de este peque&ntilde;o pueblo es un relato de asedios, conquistas y constantes reconstrucciones hist&oacute;ricas. Originalmente, el asentamiento surgi&oacute; al abrigo del <strong>Castillo de San Felipe</strong>, levantado para defender la isla. La proximidad de las casas a la fortaleza supon&iacute;a un riesgo t&aacute;ctico que oblig&oacute; a desplazar el poblado. En 1771, los brit&aacute;nicos ordenaron su traslado definitivo al llano junto al mar, siendo <strong>fundado bajo el nombre de Georgetown</strong>, en honor al <strong>rey ingl&eacute;s Jorge III</strong>, con un dise&ntilde;o octogonal. Tras la recuperaci&oacute;n espa&ntilde;ola, fue rebautizado como Real Villa de San Carlos por el monarca Carlos III. Finalmente, en 1989, recuper&oacute; su denominaci&oacute;n popular de <strong>Es Castell</strong> como tributo al castillo.
    </p><p class="article-text">
        Caminar por el centro de la localidad permite descubrir un <strong>legado arquitect&oacute;nico</strong> que es testimonio de la <strong>dominaci&oacute;n inglesa</strong>. Uno de los elementos m&aacute;s distintivos son las ventanas de guillotina, detalle poco com&uacute;n en la geograf&iacute;a espa&ntilde;ola. Adem&aacute;s, muchas fachadas lucen el caracter&iacute;stico &ldquo;rojo ingl&eacute;s&rdquo;, que imita el color del t&iacute;pico ladrillo brit&aacute;nico. Este estilo se complementa con un urbanismo militar de calles rectas que desembocan en espacios abiertos. La gran Plaza de la Explanada ha permanecido intacta, conservando todav&iacute;a sus cuatro grandes cuarteles militares. Esta fusi&oacute;n entre la est&eacute;tica brit&aacute;nica y la esencia mediterr&aacute;nea crea una atm&oacute;sfera singular en cada rinc&oacute;n. El car&aacute;cter abierto y hospitalario de su gente refleja una tradici&oacute;n hist&oacute;rica de acogida a diferentes culturas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e3017a1-8840-4171-b8ae-ae036d014627_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e3017a1-8840-4171-b8ae-ae036d014627_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e3017a1-8840-4171-b8ae-ae036d014627_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e3017a1-8840-4171-b8ae-ae036d014627_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e3017a1-8840-4171-b8ae-ae036d014627_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e3017a1-8840-4171-b8ae-ae036d014627_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6e3017a1-8840-4171-b8ae-ae036d014627_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Situado al sur del puerto de Mahón, es el primer núcleo urbano de España que recibe la luz del sol"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Situado al sur del puerto de Mahón, es el primer núcleo urbano de España que recibe la luz del sol                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para los amantes de la historia, el municipio ofrece el mayor patrimonio de <strong>vestigios militares</strong> de toda la isla. El <strong>Fuerte de Marlborough</strong>, construido en 1726, es un basti&oacute;n defensivo que ofrece vistas impresionantes. Otra pieza clave es el Castillo de San Felipe, cuyas murallas repelieron ataques otomanos desde el siglo XVI. En el litoral tambi&eacute;n destaca la torre d&rsquo;en Penjat, que serv&iacute;a como punto de vigilancia y control estrat&eacute;gico. Estas construcciones son evidencia tangible de la importancia geopol&iacute;tica que <a href="https://www.eldiario.es/temas/menorca/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca</a> tuvo para las potencias europeas. Aunque el castillo fue demolido para evitar asedios interminables, su memoria sigue viva en el nombre del pueblo. Visitar estos lugares permite comprender la rica y atropellada historia militar que ha forjado la identidad local.
    </p><p class="article-text">
        El coraz&oacute;n social y tur&iacute;stico de Es Castell late con fuerza en el <strong>pintoresco muelle</strong> conocido como <strong>Cales Fonts</strong>. Este encantador enclave conserva la esencia de la vida marinera de <a href="https://www.eldiario.es/temas/menorca/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca</a> con sus barcos y redes. Antiguas cuevas excavadas en el acantilado han sido transformadas hoy en peque&ntilde;os restaurantes y comercios locales. Es el lugar ideal para degustar platos t&iacute;picos de la isla mientras se disfruta de vistas &uacute;nicas al puerto. Los tradicionales <strong>&ldquo;llauts&rdquo; menorquines</strong> forman parte del paisaje, resistiendo con elegancia el inexorable paso del tiempo. El ambiente vibrante de este puerto atrae a quienes buscan pasear en un enclave &uacute;nico y mediterr&aacute;neo. Cada terraza ofrece una perspectiva diferente de la belleza que envuelve a este muelle de pescadores.
    </p><p class="article-text">
        Si se busca una atm&oacute;sfera m&aacute;s &iacute;ntima, es imprescindible descubrir los rincones tradicionales que esconde <strong>Cala Corb</strong>. All&iacute; se encuentra el emblem&aacute;tico bar &ldquo;Es Cau&rdquo;, un tesoro ubicado en una cueva sobre el acantilado. Este lugar es famoso por sus noches de verano, donde se improvisan conciertos de canciones t&iacute;picas menorquinas. Escuchar estas <strong>melod&iacute;as marineras</strong> en un entorno tan m&aacute;gico traslada al visitante a tiempos muy remotos. Es un espacio de autenticidad donde se respira el car&aacute;cter genuino de la gente que vive del mar. La tranquilidad de esta cala ofrece un contraste perfecto con el bullicio tur&iacute;stico de otras zonas cercanas. Es, sin duda, una parada obligatoria para quienes desean conocer la verdadera esencia cultural del municipio.
    </p><h2 class="article-text">Mosaico de culturas</h2><p class="article-text">
        La oferta cultural se completa con espacios que preservan la memoria hist&oacute;rica y el patrimonio mar&iacute;timo de la isla. En la Plaza de la Explanada se ubica el <strong>museo hist&oacute;rico militar</strong>, custodiando una valiosa colecci&oacute;n de objetos. Por otro lado, el museo Thalassa ofrece una perspectiva &uacute;nica sobre la estrecha relaci&oacute;n entre <a href="https://www.eldiario.es/temas/menorca/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca</a> y el mar. Situado en una antigua bater&iacute;a militar, exhibe herramientas de navegaci&oacute;n y artefactos rescatados de diversos naufragios. Estos centros permiten comprender c&oacute;mo el esfuerzo y la valent&iacute;a de las familias marineras construyeron el pueblo. La navegaci&oacute;n ha sido tradicionalmente el motor de una sociedad que aseguraba el abastecimiento en condiciones dif&iacute;ciles. Sumergirse en estas exposiciones es un viaje educativo ideal para los amantes de la historia y el mar.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, <strong>Es Castell</strong> es un mosaico de culturas donde el <strong>pasado brit&aacute;nico</strong> y la <strong>esencia mediterr&aacute;nea</strong> conviven. Es un pueblo que ha sobrevivido a sus fortificaciones, manteniendo vivo el recuerdo de sus m&uacute;ltiples nombres hist&oacute;ricos. Desde su fundaci&oacute;n como Georgetown hasta su realidad actual, ofrece una experiencia &uacute;nica llena de matices. Ya sea contemplando el primer amanecer del pa&iacute;s o explorando sus museos, un agradecido viajero encontrar&aacute; aqu&iacute; paz. Sus calles rectas, sus fachadas rojas y su puerto natural conforman un paisaje que cautiva a los visitantes. Es un destino imprescindible para quienes buscan descubrir la historia viva de <a href="https://www.eldiario.es/temas/menorca/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca</a> en un entorno acogedor.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alberto Gómez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/pequeno-pueblo-fundado-nombre-georgetown-primer-lugar-amanece-espana-pm_1_13080208.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Mar 2026 11:01:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0afd6f1c-54f9-4e6a-8c28-3b4e70fb5a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="257781" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0afd6f1c-54f9-4e6a-8c28-3b4e70fb5a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="257781" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El pequeño pueblo que fue fundado con el nombre de Georgetown y que es el primer lugar donde amanece en España]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0afd6f1c-54f9-4e6a-8c28-3b4e70fb5a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Baleares,Menorca,Naturaleza,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El dret a un habitatge digne també és feminisme": el 8M mobilitza milers de persones a Balears enfront de l'extrema dreta i l'especulació]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dret-habitatge-digne-tambe-feminisme-8m-mobilitza-milers-persones-balears-enfront-l-extrema-dreta-i-l-especulacio_1_13051277.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El dret a un habitatge digne també és feminisme&quot;: el 8M mobilitza milers de persones a Balears enfront de l&#039;extrema dreta i l&#039;especulació"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle"> Entre batucades, pancartes i consignes, les marxes han recorregut Palma, Maó i Eivissa amb missatges contra el patriarcat, la guerra i les polítiques migratòries restrictives</p><p class="subtitle">El moviment feminista surt al carrer contra la guerra i l'auge de l'ultradreta: “Front al feixisme, feminisme organitzat”</p></div><p class="article-text">
        El 8M ha mobilitzat milers de persones a les principals ciutats de Balears, els carrers de les quals s'han tornat a tenyir de morat per denunciar l'aven&ccedil; de l'extrema dreta i l'auge dels discursos reaccionaris, aix&iacute; com per reivindicar els drets de les dones en un context que consideren de retroc&eacute;s social. Entre batucades, pancartes i consignes, les marxes han recorregut Palma, Ma&oacute; i Eivissa amb missatges contra el patriarcat, la guerra i les pol&iacute;tiques migrat&ograve;ries restrictives.
    </p><p class="article-text">
        A Palma, centenars de persones s'han manifestat en dues convocat&ograve;ries diferents que, encara que amb accents diferents, han coincidit a alertar del debilitament dels drets socials i a reivindicar el feminisme com a eina enfront del masclisme estructural. La primera de les manifestacions, convocada pel Moviment Feminista de Mallorca, ha arrencat poc despr&eacute;s de les 12.00 hores des de la pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya. Sota el lema <em>'Davant el patriarcat i l&rsquo;extrema dreta, m&eacute;s feminisme'</em>, diversos centenars de persones han iniciat una marxa que ha travessat el centre de Palma entre consignes corejades a l&rsquo;un&iacute;son i pancartes morades al&ccedil;ades per damunt de la multitud.
    </p><p class="article-text">
        Entre els cartells es podien llegir missatges com <em>'Mereixes ser estimada sense ser sexualitzada'</em>, <em>'No a la guerra'</em> o <em>'Davant la viol&egrave;ncia, resist&egrave;ncia'</em>, mentre les participants avan&ccedil;aven al ritme dels c&agrave;ntics i els aplaudiments que acompanyaven el recorregut. Una de les portaveus del Moviment Feminista de Mallorca, Maria Jos&eacute; Busquets, ha defensat que el feminisme segueix sent &ldquo;l&rsquo;&uacute;nica eina efectiva per lluitar contra el masclisme estructural i assolir algun dia la igualtat real&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ens queda molt cam&iacute; per rec&oacute;rrer. Seguim patint viol&egrave;ncia i bretxa salarial i hi ha un risc real de retroc&eacute;s en drets amb l&rsquo;entrada de l&rsquo;extrema dreta <strong>a</strong> les institucions&rdquo;, ha advertit davant els mitjans. Segons Busquets, aquest retroc&eacute;s ja comen&ccedil;a a percebre&rsquo;s tamb&eacute; a Balears.
    </p><p class="article-text">
        La jornada reivindicativa ha continuat a la tarda amb la manifestaci&oacute; convocada per la Coordinadora Transfeminista de Mallorca, que, passades les 18.00 hores, tamb&eacute; ha partit des de la pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya sota el lema <em>'Ho tornarem a fer, m&eacute;s feministes que mai'</em>.
    </p><p class="article-text">
        La marxa ha recorregut els carrers del centre acompanyada per batucades i c&agrave;ntics fins a arribar a la pla&ccedil;a de Cort, on estava prevista la lectura d&rsquo;un manifest. Entre la multitud destacaven pancartes amb lemes com <em>'La meva por es va tornar for&ccedil;a'</em>, <em>'El feminisme ser&agrave; interseccional o no ser&agrave;'</em> o <em>'No reconec autoritat m&eacute;s enll&agrave; del meu cos'</em>.
    </p><p class="article-text">
        Durant el recorregut tamb&eacute; s&rsquo;han vist banderes palestines, estelades i ensenyes de formacions pol&iacute;tiques com Podem o Sumar. Algunes participants portaven cartells contra la guerra a l&rsquo;Orient Mitj&agrave; amb missatges com <em>'Les bombes no alliberen'</em>.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu de la Coordinadora Transfeminista, Marta Serrano, ha fet una crida a &ldquo;prendre els carrers&rdquo; davant el que considera un &ldquo;context de retrocessos socials i d&rsquo;auge de discursos reaccionaris&rdquo; que q&uuml;estionen les conquestes del moviment feminista. &ldquo;Aquests discursos tenen cada vegada m&eacute;s for&ccedil;a i intenten fer retrocedir drets de les dones, de les persones migrants o fins i tot el dret a l&rsquo;habitatge&rdquo;, ha assenyalat.
    </p><p class="article-text">
        Des de la coordinadora adverteixen que la reacci&oacute; pol&iacute;tica encap&ccedil;alada per l&rsquo;extrema dreta s&rsquo;est&agrave; traduint en un augment dels discursos d&rsquo;odi, la criminalitzaci&oacute; de col&middot;lectius vulnerables i una ofensiva contra els drets de les dones, les persones migrants i el col&middot;lectiu LGTBIQ+.
    </p><p class="article-text">
        Entre les principals reivindicacions de la protesta han destacat la regularitzaci&oacute; de migrants, la derogaci&oacute; de la llei d&rsquo;estrangeria, la garantia efectiva del dret a l&rsquo;avortament i la defensa d&rsquo;uns serveis p&uacute;blics universals i de qualitat. &ldquo;Venim a demostrar que seguirem fent front a l&rsquo;Estat capitalista. Volem un feminisme de classe, transinclusiu i anticapitalista&rdquo;, ha subratllat Serrano.
    </p><p class="article-text">
        El 8M tamb&eacute; ha tingut ress&ograve; a Menorca. A Ma&oacute;, unes 200 persones s&rsquo;han manifestat al migdia en una marxa convocada pel col&middot;lectiu Dones Autoorganitzades de Menorca sota el lema &ldquo;Resistir &eacute;s existir&rdquo;, segons dades de la Policia Nacional.
    </p><p class="article-text">
        A Ciutadella, la Coordinadora 8M de Menorca havia previst inicialment celebrar els actes a Ma&oacute;, per&ograve; va decidir traslladar-los a la pla&ccedil;a de Ses Palmeres despr&eacute;s dels impediments plantejats per l&rsquo;Ajuntament. A m&eacute;s, l&rsquo;associaci&oacute; Alcem la Veu ha convocat una concentraci&oacute; a la pla&ccedil;a de la Catedral per reivindicar el paper de les dones dins l&rsquo;Esgl&eacute;sia.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, al voltant de 150 persones s&rsquo;han concentrat aquest diumenge a Eivissa per reclamar just&iacute;cia per a les dones i els menors que, segons han denunciat, continuen &ldquo;sotmesos a una societat patriarcal&rdquo; i atrapats en un context marcat per la crisi de l&rsquo;habitatge. La protesta, convocada per la Comissi&oacute; 8M de l&rsquo;illa amb motiu del Dia Internacional de la Dona, ha posat el focus en com l&rsquo;especulaci&oacute; immobili&agrave;ria pot agreujar la viol&egrave;ncia masclista en dificultar que moltes v&iacute;ctimes puguin abandonar els seus agressors.
    </p><p class="article-text">
        Durant l&rsquo;acte, una boxejadora d&rsquo;&egrave;tnia gitana ha estat l&rsquo;encarregada de llegir el manifest, en qu&egrave; s&rsquo;ha advertit que l&rsquo;encariment de l&rsquo;habitatge no nom&eacute;s &ldquo;expulsa els ve&iuml;ns dels seus barris&rdquo;, sin&oacute; que tamb&eacute; &ldquo;condemna moltes dones a romandre en relacions violentes perqu&egrave; no tenen una altra alternativa habitacional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El dret a un habitatge digne tamb&eacute; &eacute;s feminisme&rdquo;, ha afirmat la representant de la Comissi&oacute; 8M, qui ha reclamat just&iacute;cia davant totes les formes de viol&egrave;ncia masclista i ha denunciat &ldquo;la cultura de la impunitat i el silenci&rdquo; que, al seu parer, continua envoltant molts d&rsquo;aquests casos.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu tamb&eacute; ha defensat la necessitat d&rsquo;un sistema p&uacute;blic de protecci&oacute; efica&ccedil; per a les v&iacute;ctimes. &ldquo;La just&iacute;cia &eacute;s comptar amb mecanismes que funcionin de veritat, on la fallada d&rsquo;una polsera telem&agrave;tica o el c&agrave;lcul de dist&agrave;ncies en una ordre d&rsquo;allunyament no posi en risc la vida de cap dona m&eacute;s&rdquo;, ha assenyalat.
    </p><p class="article-text">
        Entre les reivindicacions del col&middot;lectiu tamb&eacute; han figurat una sanitat p&uacute;blica amb perspectiva de g&egrave;nere, la fi de la bretxa salarial, una millora de les pensions -que, segons han denunciat, &ldquo;condemna moltes dones a la desigualtat&rdquo;- i una major protecci&oacute; per a les treballadores dels sectors feminitzats.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En una illa dedicada al turisme i els serveis, som les dones qui sostenim la vida i tamb&eacute; gran part de l&rsquo;economia, moltes vegades amb sous baixos i en condicions prec&agrave;ries&rdquo;, han subratllat.
    </p><p class="article-text">
        Com a cloenda de l&rsquo;acte, la Comissi&oacute; 8M ha advertit que els drets conquerits pel moviment feminista no s&oacute;n negociables i que continuaran defensant-los &ldquo;davant qualsevol atac&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/dret-habitatge-digne-tambe-feminisme-8m-mobilitza-milers-persones-balears-enfront-l-extrema-dreta-i-l-especulacio_1_13051277.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 08 Mar 2026 19:47:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="299005" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="299005" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El dret a un habitatge digne també és feminisme": el 8M mobilitza milers de persones a Balears enfront de l'extrema dreta i l'especulació]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[8M,Feminismo,Violencia machista,Extrema derecha,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El derecho a una vivienda digna también es feminismo”: el 8M moviliza a miles de personas en Balears frente a la extrema derecha y la especulación]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/derecho-vivienda-digna-feminismo-8m-moviliza-miles-personas-balears-frente-extrema-derecha-especulacion_1_13051189.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El derecho a una vivienda digna también es feminismo”: el 8M moviliza a miles de personas en Balears frente a la extrema derecha y la especulación"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle"> Entre batucadas, pancartas y consignas, las marchas han recorrido Palma, Maó y Eivissa con mensajes contra el patriarcado, la guerra y las políticas migratorias restrictivas</p><p class="subtitle">El movimiento feminista sale a la calle contra la guerra y el auge de la ultraderecha: “Frente al fascismo, feminismo organizado”</p></div><p class="article-text">
        El 8M ha movilizado a miles de personas en las principales ciudades de Balears, cuyas calles han vuelto a te&ntilde;irse de morado para denunciar el avance de la extrema derecha y el auge de los discursos reaccionarios, as&iacute; como para reivindicar los derechos de las mujeres en un contexto que consideran de retroceso social. Entre batucadas, pancartas y consignas, las marchas han recorrido Palma, Ma&oacute; y Eivissa con mensajes contra el patriarcado, la guerra y las pol&iacute;ticas migratorias restrictivas.
    </p><p class="article-text">
        En Palma, cientos de personas se han manifestado en dos convocatorias distintas que, aunque con acentos diferentes, han coincidido en alertar del debilitamiento de los derechos sociales y en reivindicar el feminismo como herramienta frente al machismo estructural. La de las manifestaciones, convocada por el Moviment Feminista de Mallorca, ha arrancado poco despu&eacute;s de las 12.00 horas desde la plaza de Espanya. Bajo el lema 'Ante el patriarcado y la extrema derecha, m&aacute;s feminismo', varios centenares de personas han iniciado una marcha que ha atravesado el centro de Palma entre consignas coreadas al un&iacute;sono y pancartas moradas alzadas por encima de la multitud.
    </p><p class="article-text">
        Entre los carteles se pod&iacute;an leer mensajes como 'Mereces ser amada sin ser sexualizada', 'No a la guerra' o 'Ante la violencia, resistencia', mientras las participantes avanzaban al ritmo de los c&aacute;nticos y los aplausos que acompa&ntilde;aban el recorrido. Una de las portavoces del Moviment Feminista de Mallorca, Maria Jos&eacute; Busquets, ha defendido que el feminismo sigue siendo &ldquo;la &uacute;nica herramienta efectiva para luchar contra el machismo estructural y alcanzar alg&uacute;n d&iacute;a la igualdad real&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos queda mucho camino por recorrer. Seguimos sufriendo violencia y brecha salarial y existe un riesgo real de retroceso de derechos con la entrada de la extrema derecha en las instituciones&rdquo;, ha advertido ante los medios. Seg&uacute;n Busquets, ese retroceso <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-vox-impiden-lectura-declaracion-institucional-dia-mujer-consell-mallorca_1_12130212.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ya empieza a percibirse tambi&eacute;n en Balears</a>.
    </p><p class="article-text">
        La jornada reivindicativa ha continuado por la tarde con la manifestaci&oacute;n convocada por la Coordinadora Transfeminista de Mallorca que, pasadas las 18.00 horas, tambi&eacute;n ha partido desde la plaza de Espanya bajo el lema 'Lo volveremos a hacer, m&aacute;s feministas que nunca'.
    </p><p class="article-text">
        La marcha ha recorrido las calles del centro acompa&ntilde;ada por batucadas y c&aacute;nticos hasta llegar a la plaza de Cort, donde estaba prevista la lectura de un manifiesto. Entre la multitud destacaban pancartas con lemas como 'Mi miedo se volvi&oacute; fuerza', 'El feminismo ser&aacute; interseccional o no ser&aacute;' o 'No reconozco autoridad m&aacute;s all&aacute; de mi cuerpo'.
    </p><p class="article-text">
        Durante el recorrido tambi&eacute;n se han visto banderas palestinas, esteladas y ense&ntilde;as de formaciones pol&iacute;ticas como Podemos o Sumar. Algunas participantes portaban carteles contra la guerra en Oriente Medio con mensajes como 'Las bombas no liberan'.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz de la Coordinadora Transfeminista, Marta Serrano, ha llamado a &ldquo;tomar las calles&rdquo; frente a lo que considera un &ldquo;contexto de retrocesos sociales y de auge de discursos reaccionarios&rdquo; que cuestionan las conquistas del movimiento feminista. &ldquo;Esos discursos tienen cada vez m&aacute;s fuerza e intentan hacer retroceder derechos de las mujeres, de las personas migrantes o incluso el derecho a la vivienda&rdquo;, ha se&ntilde;alado.
    </p><p class="article-text">
        Desde la coordinadora advierten de que la reacci&oacute;n pol&iacute;tica encabezada por la extrema derecha se est&aacute; traduciendo en un aumento de los discursos de odio, la criminalizaci&oacute;n de colectivos vulnerables y una ofensiva contra los derechos de las mujeres, las personas migrantes y el colectivo LGTBIQ+.
    </p><p class="article-text">
        Entre las principales reivindicaciones de la protesta han destacado la regularizaci&oacute;n de migrantes, la derogaci&oacute;n de la ley de extranjer&iacute;a, la garant&iacute;a efectiva del derecho al aborto y la defensa de unos servicios p&uacute;blicos universales y de calidad. &ldquo;Venimos a demostrar que seguiremos haciendo frente al estado capitalista. Queremos un feminismo de clase, transinclusivo y anticapitalista&rdquo;, ha subrayado Serrano.
    </p><p class="article-text">
        El 8M tambi&eacute;n ha tenido eco en Menorca. En Ma&oacute;, unas 200 personas se han manifestado a mediod&iacute;a en una marcha convocada por el colectivo Dones Autoorganitzades de Menorca bajo el lema &ldquo;Resistir es existir&rdquo;, seg&uacute;n datos de la Polic&iacute;a Nacional.
    </p><p class="article-text">
        En Ciutadella, la Coordinadora 8M de Menorca hab&iacute;a previsto inicialmente celebrar los actos en Ma&oacute;, pero decidi&oacute; trasladarlos a la plaza de Ses Palmeres tras los impedimentos planteados por el Ayuntamiento. Adem&aacute;s, la asociaci&oacute;n Alcem la Veu ha convocado una concentraci&oacute;n en la plaza de la Catedral para reivindicar el papel de las mujeres dentro de la Iglesia.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, alrededor de 150 personas se han concentrado este domingo en Eivissa para reclamar justicia para las mujeres y los menores que, seg&uacute;n han denunciado, contin&uacute;an &ldquo;sometidos a una sociedad patriarcal&rdquo; y atrapados en un contexto marcado por la crisis de la vivienda. La protesta, convocada por la Comissi&oacute; 8M de la isla con motivo del D&iacute;a Internacional de la Mujer, ha puesto el foco en c&oacute;mo la especulaci&oacute;n inmobiliaria puede agravar la violencia machista al dificultar que muchas v&iacute;ctimas puedan abandonar a sus agresores.
    </p><p class="article-text">
        Durante el acto, una boxeadora de etnia gitana ha sido la encargada de leer el manifiesto, en el que se ha advertido de que el encarecimiento de la vivienda no solo &ldquo;expulsa a los vecinos de sus barrios&rdquo;, sino que tambi&eacute;n &ldquo;condena a muchas mujeres a permanecer en relaciones violentas porque no tienen otra alternativa habitacional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El derecho a una vivienda digna tambi&eacute;n es feminismo&rdquo;, ha afirmado la representante de la Comissi&oacute; 8M, quien ha reclamado justicia frente a todas las formas de violencia machista y ha denunciado &ldquo;la cultura de la impunidad y el silencio&rdquo; que, a su juicio, sigue rodeando muchos de estos casos.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz tambi&eacute;n ha defendido la necesidad de un sistema p&uacute;blico de protecci&oacute;n eficaz para las v&iacute;ctimas. &ldquo;La justicia es contar con mecanismos que funcionen de verdad, donde el fallo de una pulsera telem&aacute;tica o el c&aacute;lculo de distancias en una orden de alejamiento no ponga en riesgo la vida de ninguna mujer m&aacute;s&rdquo;, ha se&ntilde;alado.
    </p><p class="article-text">
        Entre las reivindicaciones del colectivo tambi&eacute;n han figurado una sanidad p&uacute;blica con perspectiva de g&eacute;nero, el fin de la brecha salarial, una mejora de las pensiones &mdash;que, seg&uacute;n han denunciado, &ldquo;condena a muchas mujeres a la desigualdad&rdquo;&mdash; y una mayor protecci&oacute;n para las trabajadoras de los sectores feminizados.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En una isla dedicada al turismo y los servicios, somos las mujeres quienes sostenemos la vida y tambi&eacute;n gran parte de la econom&iacute;a, muchas veces con sueldos bajos y en condiciones precarias&rdquo;, han subrayado.
    </p><p class="article-text">
        Como cierre del acto, la Comissi&oacute; 8M ha advertido de que los derechos conquistados por el movimiento feminista no son negociables y que seguir&aacute;n defendi&eacute;ndolos &ldquo;ante cualquier ataque&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/derecho-vivienda-digna-feminismo-8m-moviliza-miles-personas-balears-frente-extrema-derecha-especulacion_1_13051189.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 08 Mar 2026 18:14:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="299005" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="299005" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El derecho a una vivienda digna también es feminismo”: el 8M moviliza a miles de personas en Balears frente a la extrema derecha y la especulación]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7b118abf-b201-44b9-9ecd-ed8cbc29039c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[8M,Feminismo,Violencia machista,Extrema derecha,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Menorca,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El penya-segat que amenaça turistes i veïns a Menorca: "No estic tranquil, ningú pren mesures per evitar una tragèdia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/penya-segat-amenaca-turistes-i-veins-menorca-no-estic-tranquil-ningu-pren-mesures-per-evitar-tragedia_1_13009366.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El penya-segat que amenaça turistes i veïns a Menorca: &quot;No estic tranquil, ningú pren mesures per evitar una tragèdia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Uns 100 residents han estat desallotjats a la zona del port de Maó per risc de despreniment. Al gener, una roca de cinc metres i diverses tones va caure sobre una casa i va matar un home de 66 anys</p><p class="subtitle">Cent piscines més cada any: l’alegria del clor es menja Eivissa</p></div><p class="article-text">
        A Menorca s'utilitza el terme enderrosall per descriure un despreniment de pedres que sol oc&oacute;rrer en les t&iacute;piques parets seques que divideixen el camp de l'illa en parcel&middot;les on pasta tranquil i silenci&oacute;s el bestiar. &Eacute;s una cosa que succeeix sovint i no comporta majors conseq&uuml;&egrave;ncies. No obstant aix&ograve;, la nit del 24 de novembre de 2024 el despreniment no es va produir en un mur artificial de pedra, sin&oacute; en el penya-segat que separa la ciutat del Port de Ma&oacute;, del qual va caure una gegantesca roca que es va precipitar sobre la teulada d'un local comercial. &ldquo;No est&agrave;vem afortunadament dins del local. Ens v&agrave;rem trobar al mat&iacute; amb la teulada trencada i el magatzem destru&iuml;t. Hauria pogut ser una trag&egrave;dia&rdquo;, explica un dels responsables d'un local de la zona en di&agrave;leg amb elDiario.es. Des de llavors fins avui s'han produ&iuml;t altres cinc despreniments, entre ells, un amb desenlla&ccedil; fatal: el passat mes de gener, una roca de cinc metres i diverses tones de pes va caure sobre la teulada de la casa situada al n&uacute;mero 54 del Cam&iacute; de Sant Esteve dins de la qual dormia un home de 66 anys, que va morir en l'acte.
    </p><p class="article-text">
        Carlos Rinc&oacute;n, propietari d'un dels restaurants situats immediatament sota el penya-segat, viu amb angoixa. &ldquo;Ho vivim amb molta preocupaci&oacute;. Des de fa anys es parla del tema dels despreniments i [les autoritats] no han fet pr&agrave;cticament res&rdquo;, sost&eacute; l'empresari, que mira amb inquietud cap a la formaci&oacute; rocosa. &ldquo;A la part del Port on ens trobem &ndash;i que &eacute;s una de les m&eacute;s concorregudes pel turisme durant l'estiu&ndash; hem tingut sort, per&ograve; imagina't que cau una pedra en ple servei o s'ensorra l'edifici. De quants morts estar&iacute;em parlant? &Eacute;s lamentable que no s'apliquin mesures preventives fins que no succeeixi una trag&egrave;dia. Jo, personalment, tranquil no estic&rdquo;, reflexiona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de l'&uacute;ltim despreniment, que va tenir conseq&uuml;&egrave;ncies fatals, les autoritats dels ajuntaments de Ma&oacute; i Es Castell &mdash;els dos municipis que abasta el port&mdash; van acordar desallotjar els ve&iuml;ns de les urbanitzacions de Sant Esteve i Fonduco. Ambdues zones es troben al peu del penya-segat i, segons sostenen els consistoris, presenten risc de patir danys davant la possibilitat de nous ensorraments. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els treballs per verificar l&#039;estat d&#039;erosió diferenciada al penya-segat del Port se succeeixen a contrarellotge mentre els residents demanen tornar a les seves cases amb seguretat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els treballs per verificar l&#039;estat d&#039;erosió diferenciada al penya-segat del Port se succeeixen a contrarellotge mentre els residents demanen tornar a les seves cases amb seguretat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per entendre qu&egrave; origina aquests despreniments i per qu&egrave; s'han produ&iuml;t amb m&eacute;s freq&uuml;&egrave;ncia en els &uacute;ltims mesos, elDiario.es ha contactat amb el ge&ograve;leg Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, qui sost&eacute; que es tracta d'un proc&eacute;s d'erosi&oacute; ja detectat, encara que tristament normal. &ldquo;Tot el litoral sud del port de Ma&oacute; est&agrave; travessat per una formaci&oacute; rocosa en la qual, amb el pas dels segles, es produeix el que en geologia anomenem &lsquo;erosi&oacute; diferencial&rsquo;: les capes m&eacute;s toves es desgasten amb major rapidesa, mentre que les m&eacute;s dures queden en volad&iacute;s i, per tant, en risc de caiguda. Aix&ograve; &eacute;s el que acaba provocant els despreniments, que en realitat s&oacute;n processos esperables. Hem tingut molts casos anteriorment; la difer&egrave;ncia &eacute;s que fins ara no s'havia produ&iuml;t cap v&iacute;ctima mortal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot el litoral sud del port de Maó està travessat per una formació rocosa en la qual, amb el pas dels segles, es produeix el que en geologia anomenem &#039;erosió diferencial&#039;. Hem tingut molts casos anteriorment; la diferència és que fins ara no s&#039;havia produït cap víctima mortal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Geòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat sobre si existeix possibilitat de preveure i evitar aquest tipus de despreniments, l'expert sost&eacute; rotundament que s&iacute;. &ldquo;Hi ha m&egrave;todes i formes per identificar fissures i, segons les seves orientacions, profunditat i direcci&oacute;, podem obtenir pistes de qu&egrave; pot arribar a succeir. El problema &eacute;s que aquests penya-segats estan gaireb&eacute; sempre poblats de vegetaci&oacute;, per la qual cosa &eacute;s necessari un sanejament permanent per poder verificar l'estat de la roca. En tot cas, s&iacute; que es poden preveure i contenir els despreniments&rdquo;, confirma Rodr&iacute;guez.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fonduco, el lloc on naufraga el model urban&iacute;stic</strong></h2><p class="article-text">
        Els antrop&ograve;legs anomenen &ldquo;zona liminal&rdquo; all&ograve; considerat &ldquo;intermedi&rdquo;. &Eacute;s a dir, el lloc de transici&oacute; entre un estat i un altre. No &eacute;s el que era, per&ograve; tampoc &eacute;s el que ser&agrave;. Aix&ograve; &eacute;s en part el Fonduco del Port de Ma&oacute;, una zona que va ser el gran atractiu tur&iacute;stic del sud menorqu&iacute; i que ara es troba en franca decad&egrave;ncia. Un territori on abunden les cases en primera l&iacute;nia del moll constru&iuml;des abans que exist&iacute;s cap planificaci&oacute; urban&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Mandy, propiet&agrave;ria d'un habitatge al Fonduco de Ma&oacute; que utilitza com a segona resid&egrave;ncia, ha explicat a elDiario.es que fa ja vint dies que &eacute;s desallotjada. &ldquo;En el meu cas no &eacute;s tan greu perqu&egrave; no visc aqu&iacute; tot l'any, per&ograve; em consta que hi ha ve&iuml;ns que s&iacute; que resideixen de forma permanent i que no tenen cap alternativa d'habitatge. Alguns han hagut d'anar a hotels i ning&uacute; els est&agrave; ajudant econ&ograve;micament&rdquo;, assenyala.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, aquesta ve&iuml;na de Ma&oacute; denuncia la falta de claredat de les administracions sobre les responsabilitats. &ldquo;No &eacute;s clar de qui &eacute;s la responsabilitat dels despreniments. Sento que ning&uacute; se'n fa c&agrave;rrec. Els qui vivim al peu del penya-segat creiem que, en caure les roques des de la part superior, les parcel&middot;les de dalt haurien de responsabilitzar-se&rdquo;, afirma. Finalment, Mandy afegeix que recentment ha aconseguit perm&iacute;s per accedir puntualment a la zona i realitzar tasques b&agrave;siques de manteniment al seu habitatge. &ldquo;Fins ara el pas estava completament tancat per a tothom, per&ograve; despr&eacute;s de les pluges torrencials a alguns ve&iuml;ns ens permeten passar per evitar el deteriorament de les cases. Esperem poder tornar com m&eacute;s aviat millor i, sobretot, fer-ho amb la seguretat que no ens caur&agrave; una pedra a sobre&rdquo;, conclou.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No és clar de qui és la responsabilitat dels despreniments. Sento que ningú se&#039;n fa càrrec. Els qui vivim al peu del penya-segat creiem que, en caure les roques des de la part superior, les parcel·les de dalt haurien de responsabilitzar-se</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mandy</span>
                                        <span>—</span> Propietària d&#039;un habitatge al Fonduco de Maó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat sobre la possibilitat que els ve&iuml;ns puguin tornar a les seves cases al m&eacute;s aviat possible, Agust&iacute; Rodr&iacute;guez es mostra esc&egrave;ptic. &ldquo;&Eacute;s for&ccedil;a complex de determinar. Hi ha alguns punts del penya-segat on els ve&iuml;ns podran tornar als seus domicilis relativament aviat. No obstant aix&ograve;, hi ha altres punts en els quals la situaci&oacute; &eacute;s realment dif&iacute;cil: s&oacute;n zones on el penya-segat est&agrave; molt deteriorat i que requeriran d'intervencions molt profundes perqu&egrave; la l&iacute;nia de les roques pugui tornar a ser habitable, especialment la zona Cala Sant Esteve, a Es Castell&rdquo;, assenyala el ge&ograve;leg.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Visió de Sant Esteve on els despreniments de roques van causar un accident fatal en què va morir un veí el passat mes de gener."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Visió de Sant Esteve on els despreniments de roques van causar un accident fatal en què va morir un veí el passat mes de gener.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El retorn a la normalitat?</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de gaireb&eacute; un mes de treballs geol&ograve;gics coordinats pel Consorci del Penya-segat del Port de Ma&oacute; &ndash;organisme integrat pel Consell Insular, el Govern i els Ajuntaments de Ma&oacute;&ndash; per verificar l'estat de l'erosi&oacute; diferencial de la roca, alguns dels ve&iuml;ns &ndash;sis en total, segons fonts del Consistori&ndash; han rebut perm&iacute;s per tornar a les seves cases. &ldquo;Tornem a casa, per&ograve; no a la normalitat. Jo ja estic buscant on mudar-me&rdquo;, explica M.R.L., una de les poques residents de la zona que viu tot l'any a la urbanitzaci&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aqu&iacute; gaireb&eacute; tots s&oacute;n propietaris que venen durant l'estiu, els llogaters que residim tot l'any som pocs i ara segur que serem encara menys. Lamentablement, no hi ha lloguers a tota Menorca que valguin menys de 900 euros. Ens toca buscar un altre lloc. Jo no puc estar tranquil&middot;la despr&eacute;s del que ha succe&iuml;t&rdquo;, afegeix. D'altra banda, des de l'Associaci&oacute; de Ve&iuml;ns de Sant Esteve han transm&egrave;s a l'Ajuntament la seva &ldquo;comprensi&oacute;&rdquo; sobre la gravetat de la situaci&oacute;, alhora que han sol&middot;licitat &ldquo;la m&agrave;xima seguretat possible&rdquo; al Consorci abans de tornar a les seves cases.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;accés barrat a la urbanització Fonduco de Maó, on els despreniments van motivar el desallotjament de tots els residents."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;accés barrat a la urbanització Fonduco de Maó, on els despreniments van motivar el desallotjament de tots els residents.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sim&oacute; Ferrando, regidor de SOM Es Castell, ha assenyalat en di&agrave;leg amb elDiario.es que el Consistori ha sol&middot;licitat formalment el seu ingr&eacute;s al Consorci del Penya-segat com a primer pas per acompanyar el retorn a la normalitat dels ve&iuml;ns de Sant Esteve. &ldquo;Tot el poble d'Es Castell est&agrave; travessat pel litoral portuari, no t&eacute; sentit que no formem part del Consorci&rdquo;, ha assenyalat Ferrando, qui ha subratllat que el retorn total dels ve&iuml;ns pot no ser a curt termini. &ldquo;S'estan licitant les intervencions amb empreses de fora de Menorca, entre elles la mallorquina GEOMA, perqu&egrave; hi ha zones molt deteriorades. No m'atreveixo a dir quan tornaran tots els ve&iuml;ns a la normalitat&rdquo;, ha finalitzat.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Per &uacute;ltim, el ge&ograve;leg Agust&iacute; Rodr&iacute;guez ha assenyalat la import&agrave;ncia de la planificaci&oacute; urban&iacute;stica per evitar aquest tipus de trag&egrave;dies. &ldquo;Sens dubte, el problema principal amb els despreniments i l'afectaci&oacute; als domicilis de Fonduco i Sant Esteve t&eacute; a veure amb la falta total de planificaci&oacute; urbana i territorial d'ambdues urbanitzacions. S&oacute;n zones de risc, per la qual cosa no hi hauria d'haver habitatges all&agrave;. Jo entenc que &eacute;s dif&iacute;cil d'entendre, especialment en l'actual context, que aquestes cases no haurien d'existir, per&ograve; &eacute;s necessari que les administracions incorporin criteris geol&ograve;gics i ambientals en les seves planificacions urbanes&rdquo;, ha subratllat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Són zones de risc, per la qual cosa no hi hauria d&#039;haver habitatges allà. Jo entenc que és difícil d&#039;entendre, especialment en l&#039;actual context, que aquestes cases no haurien d&#039;existir, però és necessari que les administracions incorporin criteris geològics i ambientals en les seves planificacions urbanes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez </span>
                                        <span>—</span> Geòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Aquests dies hem parlat for&ccedil;a del tema a partir del que ha succe&iuml;t a Val&egrave;ncia: el desastre del que ha succe&iuml;t est&agrave; directament relacionat amb la falta de planificaci&oacute; territorial i urbana. Els ge&ograve;legs som un col&middot;lectiu petit i al qual, en general, se li presta poca atenci&oacute;; no obstant aix&ograve;, nosaltres venim advertint sobre la necessitat d'aplicar protocols de prevenci&oacute; de riscos. Els nostres estudis serveixen per posar sobre av&iacute;s les autoritats i a la poblaci&oacute; en general. &Eacute;s clau que es tinguin en compte&rdquo;, emfatitza.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/penya-segat-amenaca-turistes-i-veins-menorca-no-estic-tranquil-ningu-pren-mesures-per-evitar-tragedia_1_13009366.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 21 Feb 2026 07:51:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="989186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="989186" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El penya-segat que amenaça turistes i veïns a Menorca: "No estic tranquil, ningú pren mesures per evitar una tragèdia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Geografía,Urbanismo,Geología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El acantilado que amenaza a turistas y vecinos en Menorca: "No estoy tranquilo, nadie toma medidas para evitar una tragedia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/acantilado-amenaza-turistas-vecinos-menorca-no-tranquilo-nadie-toma-medidas-evitar-tragedia_1_13006567.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El acantilado que amenaza a turistas y vecinos en Menorca: &quot;No estoy tranquilo, nadie toma medidas para evitar una tragedia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Unos 100 residentes han sido desalojados en la zona del puerto de Maó por riesgo de desprendimiento. En enero, una roca de cinco metros y varias toneladas cayó sobre una casa y mató a un hombre de 66 años</p><p class="subtitle">Cien piscinas más cada año: la alegría del cloro se come Ibiza</p></div><p class="article-text">
        En Menorca se utiliza el t&eacute;rmino <em>enderrosall </em>para describir un desprendimiento de piedras que suele ocurrir en las t&iacute;picas <em>parets seques </em>(paredes secas) que dividen el campo de la isla en parcelas donde pasta tranquilo y silencioso el ganado. Es algo que sucede a menudo y no entra&ntilde;a mayores consecuencias. Sin embargo, la noche del 24 de noviembre de 2024 el desprendimiento no se produjo en un muro artificial de piedra, sino en el acantilado que separa la ciudad del Puerto de Ma&oacute;, del que cay&oacute; una gigantesca roca que se precipit&oacute; sobre el tejado de un local comercial. &ldquo;No est&aacute;bamos afortunadamente dentro del local. Nos encontramos por la ma&ntilde;ana con el tejado roto y el almac&eacute;n destruido. Pudo haber sido una tragedia&rdquo;, explica uno de los responsables de un local de la zona en di&aacute;logo con elDiario.es. Desde entonces hasta hoy se han producido otros cinco desprendimientos, entre ellos, uno con desenlace fatal: el pasado mes de enero, una roca de cinco metros y varias toneladas de peso cay&oacute; sobre el tejado de la casa situada en el n&uacute;mero 54 del Cam&iacute; de Sant Esteve dentro de la cual dorm&iacute;a un hombre de 66 a&ntilde;os, que falleci&oacute; en el acto.
    </p><p class="article-text">
        Carlos Rinc&oacute;n, propietario de uno de los restaurantes situados inmediatamente debajo del acantilado, vive con angustia. &ldquo;Lo estamos viviendo con mucha preocupaci&oacute;n. Desde hace a&ntilde;os se viene hablando del tema de los desprendimientos y [las autoridades] no han hecho pr&aacute;cticamente nada&rdquo;, sostiene el empresario, que mira con inquietud hacia la formaci&oacute;n rocosa. &ldquo;En la parte del Puerto donde nos encontramos &ndash;y que es una de las m&aacute;s concurridas por el turismo durante el verano&ndash; hemos tenido suerte, pero imag&iacute;nate que se cae una piedra en pleno servicio o se derrumba el edificio. &iquest;De cu&aacute;ntos muertos estar&iacute;amos hablando? Es lamentable que no se apliquen medidas preventivas hasta que no suceda una tragedia. Yo, personalmente, tranquilo no estoy&rdquo;, reflexiona.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tras el &uacute;ltimo desprendimiento, que tuvo consecuencias fatales, las autoridades de los ayuntamientos de Ma&oacute; y Es Castell &mdash;los dos municipios que abarca el puerto&mdash; acordaron desalojar a los vecinos de las urbanizaciones de Sant Esteve y Fonduco. Ambas zonas se encuentran al pie del acantilado y, seg&uacute;n sostienen los consistorios, presentan riesgo de sufrir da&ntilde;os ante la posibilidad de nuevos derrumbes. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1d1507e5-22d6-407a-9412-af6a36f31acd_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los trabajos para verificar el estado de erosión diferenciada en el acantilado del Puerto se suceden a contrarreloj mientras los residentes piden volver a sus casas con seguridad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los trabajos para verificar el estado de erosión diferenciada en el acantilado del Puerto se suceden a contrarreloj mientras los residentes piden volver a sus casas con seguridad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para entender qu&eacute; origina estos desprendimientos y por qu&eacute; se han producido con mayor frecuencia en los &uacute;ltimos meses, elDiario.es ha contactado con el ge&oacute;logo Agust&iacute; Rodr&iacute;guez, quien sostiene que se trata de un proceso de erosi&oacute;n ya detectado, aunque tristemente normal. &ldquo;Todo el litoral sur del puerto de Ma&oacute; est&aacute; atravesado por una formaci&oacute;n rocosa en la que, con el paso de los siglos, se produce lo que en geolog&iacute;a denominamos &lsquo;erosi&oacute;n diferencial&rsquo;: las capas m&aacute;s blandas se desgastan con mayor rapidez, mientras que las m&aacute;s duras quedan en voladizo y, por tanto, en riesgo de ca&iacute;da. Eso es lo que acaba provocando los desprendimientos, que en realidad son procesos esperables. Hemos tenido muchos casos anteriormente; la diferencia es que hasta ahora no se hab&iacute;a producido ninguna v&iacute;ctima mortal&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todo el litoral sur del puerto de Maó está atravesado por una formación rocosa en la que, con el paso de los siglos, se produce lo que en geología denominamos &#039;erosión diferencial&#039;. Hemos tenido muchos casos anteriormente; la diferencia es que hasta ahora no se había producido ninguna víctima mortal</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustí Rodríguez</span>
                                        <span>—</span> Geólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado sobre si existe posibilidad de prever y evitar este tipo de desprendimientos, el experto sostiene rotundamente que s&iacute;. &ldquo;Hay m&eacute;todos y formas para identificar grietas y, seg&uacute;n sus orientaciones, profundidad y direcci&oacute;n, podemos obtener pistas de qu&eacute; puede llegar a suceder. El problema es que estos acantilados est&aacute;n casi siempre poblados de vegetaci&oacute;n, por lo que es necesario un saneamiento permanente para poder verificar el estado de la roca. En todo caso, s&iacute; se pueden prever y contener los desprendimientos&rdquo;, confirma Rodr&iacute;guez.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Fonduco, el lugar donde naufraga el modelo urban&iacute;stico</strong></h2><p class="article-text">
        Los antrop&oacute;logos llaman &ldquo;zona liminal&rdquo; a aquello considerado &ldquo;intermedio&rdquo;. Es decir, el lugar de transici&oacute;n entre un estado y otro. No es lo que era, pero tampoco es lo que ser&aacute;. Eso es en parte el Fonduco del Puerto de Ma&oacute;, una zona que fue el gran atractivo tur&iacute;stico del sur menorqu&iacute;n y que ahora se encuentra en franca decadencia. Un territorio donde abundan las casas en primera l&iacute;nea del muelle construidas antes de que existiera planificaci&oacute;n urban&iacute;stica alguna.
    </p><p class="article-text">
        Mandy, propietaria de una vivienda en el Fonduco de Ma&oacute; que utiliza como segunda residencia, ha explicado a elDiario.es que lleva ya veinte d&iacute;as desalojada. &ldquo;En mi caso no es tan grave porque no vivo aqu&iacute; todo el a&ntilde;o, pero me consta que hay vecinos que s&iacute; residen de forma permanente y que no tienen ninguna alternativa habitacional. Algunos han tenido que irse a hoteles y nadie les est&aacute; ayudando econ&oacute;micamente&rdquo;, se&ntilde;ala.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, esta vecina de Ma&oacute; denuncia la falta de claridad de las administraciones sobre las responsabilidades. &ldquo;No est&aacute; claro de qui&eacute;n es la responsabilidad de los desprendimientos. Siento que nadie se hace cargo. Quienes vivimos al pie del acantilado creemos que, al caer las rocas desde la parte superior, las parcelas de arriba deber&iacute;an responsabilizarse&rdquo;, afirma. Finalmente, Mandy a&ntilde;ade que recientemente ha logrado permiso para acceder puntualmente a la zona y realizar tareas b&aacute;sicas de mantenimiento en su vivienda. &ldquo;Hasta ahora el paso estaba completamente cerrado para todo el mundo, pero tras las lluvias torrenciales a algunos vecinos nos permiten pasar para evitar el deterioro de las casas. Esperamos poder volver lo antes posible y, sobre todo, hacerlo con la seguridad de que no nos va a caer una piedra encima&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No está claro de quién es la responsabilidad de los desprendimientos. Siento que nadie se hace cargo. Quienes vivimos al pie del acantilado creemos que, al caer las rocas desde la parte superior, las parcelas de arriba deberían responsabilizarse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mandy</span>
                                        <span>—</span> Propietaria de una vivienda en el Fonduco de Maó
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado sobre la posibilidad de que los vecinos puedan regresar a sus casas a la mayor brevedad, Agust&iacute;n Rodr&iacute;guez se muestra esc&eacute;ptico. &ldquo;Es bastante complejo de determinar. Hay algunos puntos del acantilado donde los vecinos podr&aacute;n regresar a sus domicilios relativamente pronto. Sin embargo, hay otros puntos en los que la situaci&oacute;n es realmente dif&iacute;cil: son zonas en que el acantilado est&aacute; muy deteriorado y que requerir&aacute; de intervenciones muy profundas para que la linde de las rocas pueda volver a ser habitable, especialmente la zona Cala Sant Esteve, en Es Castell&rdquo;, se&ntilde;ala el ge&oacute;logo.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/32cb249a-f6c2-4840-97e4-efc2e7ca74df_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de Sant Esteve donde los desprendimientos de rocas causaron un accidente fatal en el que murió un vecino el pasado mes de enero."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de Sant Esteve donde los desprendimientos de rocas causaron un accidente fatal en el que murió un vecino el pasado mes de enero.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El regreso a la &iquest;normalidad?</strong></h2><p class="article-text">
        Tras casi un mes de trabajos geol&oacute;gicos coordinados por el Consorcio del Acantilado del Puerto de Ma&oacute; &ndash;organismo integrado por el Consell Insular, el Govern y los Ayuntamientos de Ma&oacute;&ndash; para verificar el estado de la erosi&oacute;n diferencial de la roca, algunos de los vecinos &ndash;seis en total, seg&uacute;n fuentes del Consistorio&ndash; han recibido permiso para regresar a sus casas. &ldquo;Volvemos a casa, pero no a la normalidad. Yo ya estoy buscando a d&oacute;nde mudarme&rdquo;, explica M.R.L., una de las pocas residentes de la zona que vive todo el a&ntilde;o en la urbanizaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aqu&iacute; casi todos son propietarios que vienen durante el verano, los inquilinos que residimos todo el a&ntilde;o somos pocos y ahora seguro seremos a&uacute;n menos. Lamentablemente, no hay alquileres en toda Menorca que valgan menos de 900 euros. Nos toca buscar otro lugar. Yo no puedo estar tranquila despu&eacute;s de lo que ha sucedido&rdquo;, a&ntilde;ade. Por otro lado, desde la Asociaci&oacute;n de Vecinos de Sant Esteve han transmitido al Ayuntamiento su &ldquo;comprensi&oacute;n&rdquo; sobre la gravedad de la situaci&oacute;n, al tiempo que han solicitado &ldquo;la mayor seguridad posible&rdquo; al Consorcio antes de regresar a sus casas.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/82afe519-009e-441a-b00f-e6c0ddd5f0f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El acceso vallado a la urbanización Fonduco de Maó, donde los desprendimientos motivaron el desalojo de todos los residentes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El acceso vallado a la urbanización Fonduco de Maó, donde los desprendimientos motivaron el desalojo de todos los residentes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sim&oacute; Ferrando, concejal de SOM Es Castell, ha se&ntilde;alado en di&aacute;logo con elDiario.es que el Consistorio ha solicitado formalmente su ingreso al Consorcio del Acantilado como primer paso para acompa&ntilde;ar el regreso a la normalidad de los vecinos de Sant Esteve. &ldquo;Todo el pueblo de Es Castell est&aacute; atravesado por el litoral portuario, no tiene sentido que no formemos parte del Consorcio&rdquo;, ha se&ntilde;alado Ferrando, quien ha subrayado que el regreso total de los vecinos puede no ser en el corto plazo. &ldquo;Se est&aacute;n licitando las intervenciones con empresas de fuera de Menorca, entre ellas la mallorquina GEOMA, porque hay zonas muy deterioradas. No me atrevo a decir cu&aacute;ndo volver&aacute;n todos los vecinos a la normalidad&rdquo;, ha finalizado.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, el ge&oacute;logo Agust&iacute;n Rodr&iacute;guez ha se&ntilde;alado la importancia de la planificaci&oacute;n urban&iacute;stica para evitar este tipo de tragedias. &ldquo;Sin duda, el problema principal con los desprendimientos y la afectaci&oacute;n a los domicilios de Fonduco y Sant Esteve tiene que ver con la falta total de planificaci&oacute;n urbana y territorial de ambas urbanizaciones. Son zonas de riesgo, por lo que no deber&iacute;a haber viviendas ah&iacute;. Yo entiendo que es dif&iacute;cil entender, especialmente en el actual contexto, que esas casas no deber&iacute;an existir, pero es necesario que las administraciones incorporen criterios geol&oacute;gicos y ambientales en sus planificaciones urbanas&rdquo;, ha subrayado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Son zonas de riesgo, por lo que no debería haber viviendas ahí. Yo entiendo que es difícil entender que esas casas no deberían existir, pero es necesario que las administraciones incorporen criterios geológicos y ambientales en sus planificaciones urbanas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Agustín Rodríguez </span>
                                        <span>—</span> Geólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Estos d&iacute;as hemos hablado bastante del tema a partir de lo sucedido en Valencia: el desastre de lo sucedido est&aacute; directamente relacionado con la falta de planificaci&oacute;n territorial y urbana. Lo cierto es que los ge&oacute;logos somos un colectivo peque&ntilde;o y al que, en general, se le presta poca atenci&oacute;n; sin embargo, nosotros venimos advirtiendo sobre la necesidad de aplicar protocolos de prevenci&oacute;n de riesgos. Nuestros estudios sirven para poner sobre aviso a las autoridades y a la poblaci&oacute;n en general. Es clave que se tengan en cuenta&rdquo;, enfatiza.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/acantilado-amenaza-turistas-vecinos-menorca-no-tranquilo-nadie-toma-medidas-evitar-tragedia_1_13006567.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Feb 2026 21:26:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="989186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="989186" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El acantilado que amenaza a turistas y vecinos en Menorca: "No estoy tranquilo, nadie toma medidas para evitar una tragedia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/52a4d512-74c3-42c7-9fd9-b4e5be8d44eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Geografía,Urbanismo,Geología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Treballava sense declarar per 3,14 euros l'hora”: la precarietat de l'hostaleria a Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballava-sense-declarar-per-3-14-euros-l-hora-precarietat-l-hostaleria-menorca_1_12986506.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“Treballava sense declarar per 3,14 euros l&#039;hora”: la precarietat de l&#039;hostaleria a Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La falta de mà d'obra, la temporalitat i les condicions abusives marquen un sector fonamental de l'illa</p><p class="subtitle">Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: “Ara demanen un suc i s'ho prenen entre cinc”</p></div><p class="article-text">
        L'hostaleria &eacute;s el principal motor econ&ograve;mic de Balears, per&ograve; tamb&eacute; un dels &agrave;mbits on les tensions laborals s&oacute;n m&eacute;s recurrents i els conflictes s'intensifiquen cada estiu amb l'arribada de la temporada tur&iacute;stica. A Menorca, la deterioraci&oacute; de les condicions del sector que empra el 20% de la poblaci&oacute; econ&ograve;micament activa ha anat reduint la disponibilitat de m&agrave; d'obra fins a convertir-se en un problema estructural per a petits i grans empresaris. &ldquo;Al resident no li interessa, no vol dedicar-se al sector i al que ve de fora no li conv&eacute;&rdquo;, expliquen des de l'Associaci&oacute; d'Hotelers de Menorca, la principal organitzaci&oacute; que agrupa empresaris del sector a l'illa.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, treballadors que cada estiu mouen la maquin&agrave;ria del turisme insular i garanteixen que, temporada rere temporada, se superin r&egrave;cords de recaptaci&oacute; i de visitants &ndash;l'illa va rebre gaireb&eacute; dos milions de turistes que van deixar gaireb&eacute; 2.000 milions d'euros segons l'Institut d'Estad&iacute;stica de les illes Balears (IBESTAT)&ndash; van abandonant sense pausa i sense pressa a Menorca com a dest&iacute; laboral. &ldquo;No s&oacute;n nom&eacute;s les jornades de 10 hores o que a vegades les propines desapareixen misteriosament. &Eacute;s sobretot l'encariment de la vida i la falta d'habitatge. Jo vaig deixar d'anar-hi l'any passat despr&eacute;s de gaireb&eacute; 11 anys seguits perqu&egrave;, per a qu&egrave; anir&eacute; a una illa on nom&eacute;s el lloguer implica gastar el 80% dels diners que guanyo? Prefereixo buscar aqu&iacute; a Andalusia on es guanya menys o fins i tot canviar de r&uacute;brica&rdquo;, compte Aitana M.J., cuinera i treballadora temporera que ha viatjat a l'illa ininterrompudament cada estiu des de 2017 i que ara es dedica a la inform&agrave;tica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo vaig deixar d&#039;anar-hi l&#039;any passat després de gairebé 11 anys seguits perquè, per a què aniré a una illa on només el lloguer implica gastar el 80% dels diners que guanyo? Prefereixo buscar aquí a Andalusia on es guanya menys o fins i tot canviar de rúbrica</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aitana M.J.</span>
                                        <span>—</span> Cuinera i treballadora temporera
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El plantejament d'Aitana t&eacute; agafador en la realitat i &eacute;s el raonament cada vegada m&eacute;s est&egrave;s a l'illa entre els anomenats &ldquo;temporers&rdquo;. Segons l'estudi de l'Observatori Social i Ambiental de Menorca (OBSAM), l'economia insular va presentar durant el tercer trimestre de 2025 un alt contrast. D'una banda, es va confirmar l'estabilitzaci&oacute; del cicle expansiu iniciat en 2023, caracteritzat per un ritme de creixement moderat per&ograve; sostingut. &ldquo;Els principals indicadors d'activitat -especialment la demanda energ&egrave;tica, la mobilitat i els fluxos tur&iacute;stics- assenyalen un nivell d'intensitat econ&ograve;mica molt elevat, propi d'una fase de maduresa en la qual l'economia opera a ple rendiment durant la temporada alta&rdquo;, assenyalen des del OBSAM. No obstant aix&ograve;, el mateix estudi assenyala que &ldquo;aquest escenari conviu amb pressions persistents sobre el cost de vida i amb limitacions estructurals, com la falta de m&agrave; d'obra i la tensi&oacute; del mercat residencial, que condicionen la capacitat del sistema per a continuar expandint-se&rdquo;. En resum, l'economia funciona, per&ograve; no hi ha bra&ccedil;os que moguin la maquin&agrave;ria.
    </p><p class="article-text">
        Un altre protagonista d'aquesta &ldquo;fugida de bra&ccedil;os&rdquo; &eacute;s Brais S., un dels molts menorquins que, despr&eacute;s de dedicar-se diversos anys a l'hostaleria &ndash;si &eacute;s el cas per obligaci&oacute;, a causa de la falta d'alternatives&ndash; va acabar abandonant l'illa per a poder exercir la seva professi&oacute; com a dissenyadora de so. &ldquo;Vaig treballar a un bar per la zona mar&iacute;tima, no tenia moltes opcions&rdquo;, conta en di&agrave;leg amb elDiario.es des de la seva actual resid&egrave;ncia a Barcelona. &ldquo;Treballava 'en negre' per 3,14&euro; l'hora. Hi havia menjar que estava fora de carta que es comprava per a donar-li &uacute;s i es posava dolent i es 'sanejava' per a treure&rsquo;l d'alguna manera. Jo havia de fer de cuiner i cambrer alhora, vaig aguantar perqu&egrave; tenia molta necessitat i, al final, vaig decidir dedicar-me a lo meu i anar-me de l'illa a viure fora. Quan vaig renunciar es van negar a pagar-me les hores extres&rdquo;, explica. Ell recorda el seu pas pel gremi hostaler com un malson.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vaig treballar a un bar. Hi havia menjar que estava fora de carta que es comprava per a donar-li ús i es posava dolent i es &#039;sanejava&#039; per a treure’l d&#039;alguna manera. Jo havia de fer de cuiner i cambrer alhora, vaig aguantar perquè tenia molta necessitat i, al final, vaig decidir dedicar-me a lo meu i anar-me de l&#039;illa a viure fora</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brais S.</span>
                                        <span>—</span> Va abandonar l&#039;illa per treball
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;No hi ha personal i cada vegada hi haur&agrave; menys si seguim aix&iacute;. Em consta que persones que porten anys en el sector ara estan buscant altres alternatives i &eacute;s l&ograve;gic: a ning&uacute; li resulta rendible venir a Menorca si no pot pagar un lloc on viure i, a m&eacute;s, nom&eacute;s per uns mesos. Ning&uacute; mant&eacute; a una fam&iacute;lia amb un treball temporal&rdquo;, raona en di&agrave;leg amb elDiario.es el portaveu de l'Associaci&oacute; de Bars i Cafeteries de Menorca, Antoni Sansaloni, qui sost&eacute; que la soluci&oacute; passa per &ldquo;deixar de pressionar al sector&rdquo;, especialment al petit i mitj&agrave; empresari, que -segons la seva visi&oacute;- est&agrave; sofrint &ldquo;com mai&rdquo; els efectes de la crisi d'habitatge. &ldquo;Per a evitar donar un mal servei, i davant la impossibilitat de consolidar plantilles estables, estem reduint taules&rdquo;, explica. &ldquo;A aquest ritme, el turisme de Menorca acabar&agrave; oferint nom&eacute;s menjar r&agrave;pid&rdquo;, lamenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan Arenas, xef mexicà va viure 4 anys a Menorca i finalment es va instal·lar a Bilbao per la falta d&#039;habitatge i d&#039;estabilitat a l&#039;illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan Arenas, xef mexicà va viure 4 anys a Menorca i finalment es va instal·lar a Bilbao per la falta d&#039;habitatge i d&#039;estabilitat a l&#039;illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'altra cara de l'hostaleria</strong></h2><p class="article-text">
        Malgrat els problemes estructurals que travessa el gremi hostaler i de les particularitats del sector a Balears, fonts sindicals consultades per elDiario.es sostenen que el de les illes &eacute;s &ldquo;un dels millors&rdquo; convenis col&middot;lectius que existeixen en l'estat. &ldquo;Gr&agrave;cies a la negociaci&oacute; col&middot;lectiva hem conquistat pujades salarials sostingudes -l'&uacute;ltima a l'agost de l'any passat-, millores en la regulaci&oacute; de jornades i avan&ccedil;os concrets en la protecci&oacute; de col&middot;lectius especialment vulnerables com les cambreres de pis. Aquest marc no &eacute;s fruit de concessions gratu&iuml;tes, sin&oacute; d'anys de negociaci&oacute; i mobilitzaci&oacute; perqu&egrave; el creixement tur&iacute;stic es tradueixi tamb&eacute; en drets laborals reals&rdquo;, expliquen des d'UGT. &ldquo;Sabem que queden reptes pendents, com l'acc&eacute;s a l'habitatge o l'estacionalitat, per&ograve; sense aquest conveni la situaci&oacute; de milers de treballadors seria molt m&eacute;s fr&agrave;gil i desigual&rdquo;, reflexionen des del sindicat.
    </p><p class="article-text">
        Juan Arenas &eacute;s mexic&agrave; i fins enguany va passar quatre estius seguits deambulant de cuina en cuina per tota Menorca. &Eacute;s xef de professi&oacute; i, segons relata, la inestabilitat laboral i les males condicions el van obligar a abandonar l'illa i buscar treball a Bilbao, on viu i treballa actualment, aquesta vegada en una sola cuina fixa tot l'any. &ldquo;El problema de l'estacionalitat a Menorca &eacute;s un altre dels grans temes sense resoldre per als que ens dediquem a aix&ograve; professionalment. A part de les jornades extenuants de l'estiu, quan s'acaba la temporada tanquen la majoria de locals de restauraci&oacute; i has de passar l'hivern cobrant l'atur si tens sort. De qu&egrave; em serveix cobrar un sou m&eacute;s alt que la mitjana si nom&eacute;s treballo 4 mesos a l'any?&rdquo;, raona.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A part de les jornades extenuants de l&#039;estiu, quan s&#039;acaba la temporada tanquen la majoria de locals de restauració i has de passar l&#039;hivern cobrant l&#039;atur si tens sort. De què em serveix cobrar un sou més alt que la mitjana si només treballo 4 mesos a l&#039;any?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan Arenas</span>
                                        <span>—</span> Chef
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultat pel problema de l'estacionalitat, Antoni Sansaloni explica que &ldquo;l'&uacute;nic consol&rdquo; que troben els empresaris &eacute;s que ara les aerol&iacute;nies han avan&ccedil;at els vols, pel que la pre temporada 2026 s'ha avan&ccedil;at alguns dies. &ldquo;Esperem l'arribada del turisme europeu per al mes de mar&ccedil;, que sabem que &eacute;s un turista amb major poder adquisitiu i que supleix el sot de l'&uacute;ltim tram de la temporada baixa&rdquo;, explica. &ldquo;Clar que hi ha estacionalitat, per&ograve; &eacute;s perqu&egrave; no ens surt rendible obrir tot l'any. Tanquem perqu&egrave; la falta de clientela, entre setmana no arribem ni a cobrir despeses, per aix&ograve; molts locals opten per tancar tres o quatre mesos a l'any directament. Al final l'estacionalitat ve fomentada pel propi estat que en lloc de promoure l'activitat en els mesos d'hivern prefereix manar a la gent a l'atur&rdquo;, raona Sansaloni.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Clar que hi ha estacionalitat, però és perquè no ens surt rendible obrir tot l&#039;any. Tanquem perquè la falta de clientela, entre setmana no arribem ni a cobrir despeses, per això molts locals opten per tancar tres o quatre mesos a l&#039;any directament. Al final l&#039;estacionalitat ve fomentada pel propi estat que en lloc de promoure l&#039;activitat en els mesos d&#039;hivern prefereix manar a la gent a l&#039;atur</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Sansaloni</span>
                                        <span>—</span> Portaveu de l&#039;Associació de Bars i Cafeteries de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Encara que les tensions entre empresaris i treballadors en l'hostaleria solen canalitzar-se a trav&eacute;s de mecanismes formals quan l'ocupaci&oacute; est&agrave; regularitzada i subjecta a la normativa laboral, aquesta via pr&agrave;cticament desapareix en els casos de treball no declarat. Si b&eacute; l'ocupaci&oacute; irregular a Menorca no &eacute;s majoritaria en el sector, continua existint i concentra algunes de les situacions m&eacute;s prec&agrave;ries, ja que els qui l'exerceixen no poden denunciar abusos o exigir drets, ja que s&oacute;n, en la seva immensa majoria, persones en situaci&oacute; administrativa irregular.
    </p><p class="article-text">
        V. conta que, mentre esperava la resoluci&oacute; dels seus papers, degu&eacute; treballar en diversos llocs que &ldquo;contracten&rdquo; persones migrants: &ldquo;Em van dir que mai havien contractat una noia com jo, moreneta i de fora, i que volien provar qu&egrave; tal funcion&agrave;vem. Jo necessitava molt aquest treball i vaig acceptar la prova en un conegut restaurant des Castell, -en el sud de l'illa-. Va comen&ccedil;ar a acostar-se massa i a fer bromes sexuals fora de lloc; vaig intentar ignorar-ho i continuar treballant, per&ograve; mentre emplenava neveres se'm va acostar per darrere de manera inapropiada. Quan em vaig girar i li vaig preguntar qu&egrave; feia, em va dir que per a ser llatina era molt siesa i que en aquest restaurant &lsquo;es tocaven molt&rsquo;. Em vaig anar sense acabar el torn. Em va dir que mai tornaria a treballar a Menorca perqu&egrave; era una impresentable i la prova mai me la van pagar&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/treballava-sense-declarar-per-3-14-euros-l-hora-precarietat-l-hostaleria-menorca_1_12986506.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Feb 2026 05:30:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1298383" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1298383" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“Treballava sense declarar per 3,14 euros l'hora”: la precarietat de l'hostaleria a Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46982159-a63f-4748-81d7-549b96877c44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Precariedad,Precariedad laboral,Derechos laborales,Hostelería,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora": la precariedad de la hostelería en Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajaba-declarar-3-14-euros-hora-precariedad-hosteleria-menorca_1_12983589.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora&quot;: la precariedad de la hostelería en Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La falta de mano de obra, la temporalidad y las condiciones abusivas marcan un sector fundamental de la isla</p><p class="subtitle">Los precios de los bares de Mallorca ahuyentan a los turistas: “Ahora piden un zumo y se lo toman entre cinco”</p></div><p class="article-text">
        La hosteler&iacute;a es el principal motor econ&oacute;mico de Balears, pero tambi&eacute;n uno de los &aacute;mbitos donde las tensiones laborales son m&aacute;s recurrentes y los conflictos se intensifican cada verano con la llegada de la temporada tur&iacute;stica. En Menorca, el deterioro de las condiciones del sector que emplea al 20% de la poblaci&oacute;n econ&oacute;micamente activa ha ido reduciendo la disponibilidad de mano de obra hasta convertirse en un problema estructural para peque&ntilde;os y grandes empresarios. &ldquo;Al residente no le interesa, no quiere dedicarse al sector y al que viene de fuera no le conviene&rdquo;, explican desde la Asociaci&oacute;n de Hoteleros de Menorca, la principal organizaci&oacute;n que agrupa empresarios del sector en la isla.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, trabajadores que cada verano mueven la maquinaria del turismo insular y garantizan que, temporada tras temporada, se superen r&eacute;cords de recaudaci&oacute;n y de visitantes &ndash;la isla recibi&oacute; casi dos millones de turistas que dejaron casi 2.000 millones de euros seg&uacute;n el Instituto de Estad&iacute;stica de las Islas Baleares (IBESTAT)&ndash; van abandonando sin pausa y sin prisa a Menorca como destino laboral. &ldquo;No son s&oacute;lo las jornadas de 10 horas o que a veces las propinas desaparecen misteriosamente. Es sobre todo el encarecimiento de la vida y la falta de vivienda. Yo dej&eacute; de ir el a&ntilde;o pasado despu&eacute;s de casi 11 a&ntilde;os seguidos porque, &iquest;para qu&eacute; voy a ir a una isla donde s&oacute;lo el alquiler implica gastar el 80% del dinero que gano? Prefiero buscar aqu&iacute; en Andaluc&iacute;a donde se gana menos o incluso cambiar de rubro&rdquo;, cuenta Aitana M.J., cocinera y trabajadora temporera que ha viajado a la isla ininterrumpidamente cada verano desde 2017 y que ahora se dedica a la inform&aacute;tica. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo dejé de ir el año pasado después de casi 11 años seguidos porque, ¿para qué voy a ir a una isla donde sólo el alquiler implica gastar el 80% del dinero que gano? Prefiero buscar aquí en Andalucía donde se gana menos o incluso cambiar de rubro</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Aitana M.J.</span>
                                        <span>—</span> Cocinera y trabajadora temporera 
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El planteamiento de Aitana tiene asidero en la realidad y es el razonamiento cada vez m&aacute;s extendido en la isla entre los llamados &ldquo;temporeros&rdquo;. Seg&uacute;n el estudio del Observatorio Social y Ambiental de Menorca (OBSAM), la econom&iacute;a insular present&oacute; durante el tercer trimestre de 2025 un alto contraste. Por un lado, se confirm&oacute; la estabilizaci&oacute;n del ciclo expansivo iniciado en 2023, caracterizado por un ritmo de crecimiento moderado pero sostenido. &ldquo;Los principales indicadores de actividad &mdash;especialmente la demanda energ&eacute;tica, la movilidad y los flujos tur&iacute;sticos&mdash; se&ntilde;alan un nivel de intensidad econ&oacute;mica muy elevado, propio de una fase de madurez en la que la econom&iacute;a opera a pleno rendimiento durante la temporada alta&rdquo;, se&ntilde;alan desde el OBSAM. Sin embargo, el mismo estudio se&ntilde;ala que &ldquo;este escenario convive con presiones persistentes sobre el coste de vida y con limitaciones estructurales, como la falta de mano de obra y la tensi&oacute;n del mercado residencial, que condicionan la capacidad del sistema para seguir expandi&eacute;ndose&rdquo;. En resumen, la econom&iacute;a funciona, pero no hay brazos que muevan la maquinaria.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Otro protagonista de esta &ldquo;fuga de brazos&rdquo; es Brais S., uno de los muchos menorquines que, tras dedicarse varios a&ntilde;os a la hosteler&iacute;a &ndash;en su caso por obligaci&oacute;n, debido a la falta de alternativas&ndash; termin&oacute; abandonando la isla para poder ejercer su profesi&oacute;n como sonidista. &ldquo;Trabaj&eacute; en un bar por la zona mar&iacute;tima, no ten&iacute;a muchas opciones&rdquo;, cuenta en di&aacute;logo con elDiario.es desde su actual residencia en Barcelona. &ldquo;Trabajaba 'en negro' por 3,14 euros la hora. Hab&iacute;a comida que estaba fuera de carta que se compraba para darle uso y se pon&iacute;a mala y se 'saneaba' para sacarla de alguna manera. Yo ten&iacute;a que hacer de cocinero y camarero a la vez, aguant&eacute; porque ten&iacute;a mucha necesidad y, al final, decid&iacute; dedicarme a lo m&iacute;o e irme de la isla a vivir fuera. Cuando renunci&eacute; se negaron a pagarme las horas extras&rdquo;, explica. &Eacute;l recuerda su paso por el gremio hostelero como un mal sue&ntilde;o.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Trabajé en un bar. Había comida que estaba fuera de carta que se compraba para darle uso y se ponía mala y se &#039;saneaba&#039; para sacarla de alguna manera. Yo tenía que hacer de cocinero y camarero a la vez, aguanté porque tenía mucha necesidad y, al final, decidí dedicarme a lo mío e irme de la isla a vivir fuera</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Brais S.</span>
                                        <span>—</span> Abandonó la isla por trabajo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;No hay personal y cada vez habr&aacute; menos si seguimos as&iacute;. Me consta que personas que llevan a&ntilde;os en el sector ahora est&aacute;n buscando otras alternativas y es l&oacute;gico: a nadie le resulta rentable venir a Menorca si no puede pagar un lugar donde vivir y, adem&aacute;s, solo por unos meses. Nadie mantiene a una familia con un trabajo temporal&rdquo;, razona en di&aacute;logo con elDiario.es el portavoz de la Asociaci&oacute;n de Bares y Cafeter&iacute;as de Menorca, Antoni Sansaloni, quien sostiene que la soluci&oacute;n pasa por &ldquo;dejar de presionar al sector&rdquo;, especialmente al peque&ntilde;o y mediano empresario, que &mdash;seg&uacute;n su visi&oacute;n&mdash; est&aacute; sufriendo &ldquo;como nunca&rdquo; los efectos de la crisis de vivienda. &ldquo;Para evitar dar un mal servicio, y ante la imposibilidad de consolidar plantillas estables, estamos reduciendo mesas&rdquo;, explica. &ldquo;A este ritmo, el turismo de Menorca va a terminar ofreciendo solo comida r&aacute;pida&rdquo;, lamenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fa5c0694-f708-49e4-a0b9-c98c9a57e6d8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juan Arenas, chef mexicano vivió 4 años en Menorca y finalmente se instaló en Bilbao ante la falta de vivienda y de estabilidad en la isla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juan Arenas, chef mexicano vivió 4 años en Menorca y finalmente se instaló en Bilbao ante la falta de vivienda y de estabilidad en la isla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La otra cara de la hosteler&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        A pesar de los problemas estructurales que atraviesa el gremio hostelero y de las particularidades del sector en Balears, fuentes sindicales consultadas por elDiario.es sostienen que el de las islas es &ldquo;uno de los mejores&rdquo; convenios colectivos que existen en el estado. &ldquo;Gracias a la negociaci&oacute;n colectiva hemos conquistado subidas salariales sostenidas &ndash;la &uacute;ltima en agosto del a&ntilde;o pasado&ndash;, mejoras en la regulaci&oacute;n de jornadas y avances concretos en la protecci&oacute;n de colectivos especialmente vulnerables como las camareras de piso. Este marco no es fruto de concesiones gratuitas, sino de a&ntilde;os de negociaci&oacute;n y movilizaci&oacute;n para que el crecimiento tur&iacute;stico se traduzca tambi&eacute;n en derechos laborales reales&rdquo;, explican desde UGT.&nbsp;&ldquo;Sabemos que quedan retos pendientes, como el acceso a la vivienda o la estacionalidad, pero sin este convenio la situaci&oacute;n de miles de trabajadores ser&iacute;a mucho m&aacute;s fr&aacute;gil y desigual&rdquo;, reflexionan desde el sindicato.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Juan Arenas es mexicano y hasta este a&ntilde;o pas&oacute; cuatro veranos seguidos deambulando de cocina en cocina por toda Menorca. Es chef de profesi&oacute;n y, seg&uacute;n cuenta, la inestabilidad laboral y las malas condiciones le obligaron a abandonar la isla y buscar trabajo en Bilbao, donde vive y trabaja actualmente, esta vez en una sola cocina fija todo el a&ntilde;o. &ldquo;El problema de la estacionalidad en Menorca es otro de los grandes temas sin resolver para los que nos dedicamos a esto profesionalmente. Aparte de las jornadas extenuantes del verano, cuando se acaba la temporada cierran la mayor&iacute;a de locales de restauraci&oacute;n y tienes que pasar el invierno cobrando el paro si tienes suerte. &iquest;De qu&eacute; me sirve cobrar un sueldo m&aacute;s alto que la media si s&oacute;lo trabajo 4 meses al a&ntilde;o?&rdquo;, razona. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aparte de las jornadas extenuantes del verano, cuando se acaba la temporada cierran la mayoría de locales de restauración y tienes que pasar el invierno cobrando el paro si tienes suerte. ¿De qué me sirve cobrar un sueldo más alto que la media si sólo trabajo 4 meses al año?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan Arenas</span>
                                        <span>—</span> Chef
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Consultado por el problema de la estacionalidad, Antoni Sansaloni explica que &ldquo;el &uacute;nico consuelo&rdquo; que encuentran los empresarios es que ahora las aerol&iacute;neas han adelantado los vuelos, por lo que la pre temporada 2026 se ha adelantado algunos d&iacute;as. &ldquo;Esperamos la llegada del turismo europeo para el mes de marzo, que sabemos que es un turista con mayor poder adquisitivo y que suple el bache del &uacute;ltimo tramo de la temporada baja&rdquo;, explica. &ldquo;Claro que hay estacionalidad, pero es porque no nos sale rentable abrir todo el a&ntilde;o. Cerramos porque la falta de clientela, entre semana no llegamos ni a cubrir gastos, por eso muchos locales optan por cerrar tres o cuatro meses al a&ntilde;o directamente. Al final la estacionalidad viene fomentada por el propio estado que en lugar de promover la actividad en los meses de invierno prefiere mandar a la gente al paro&rdquo;, razona Sansaloni.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Claro que hay estacionalidad, pero es porque no nos sale rentable abrir todo el año. Cerramos porque la falta de clientela, entre semana no llegamos ni a cubrir gastos, por eso muchos locales optan por cerrar tres o cuatro meses al año directamente. Al final la estacionalidad viene fomentada por el propio estado que en lugar de promover la actividad en los meses de invierno prefiere mandar a la gente al paro</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Antoni Sansaloni</span>
                                        <span>—</span> Portavoz de la Asociación de Bares y Cafeterías de Menorca
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aunque las tensiones entre empresarios y trabajadores en la hosteler&iacute;a suelen canalizarse a trav&eacute;s de mecanismos formales cuando el empleo est&aacute; regularizado y sujeto a la normativa laboral, esta v&iacute;a pr&aacute;cticamente desaparece en los casos de trabajo no declarado. Si bien el empleo irregular en Menorca no es mayoritario en el sector, sigue existiendo y concentra algunas de las situaciones m&aacute;s precarias, ya que quienes lo ejercen no pueden denunciar abusos o exigir derechos, ya que son, en su inmensa mayor&iacute;a, personas en situaci&oacute;n administrativa irregular.
    </p><p class="article-text">
        V. cuenta que, mientras esperaba la resoluci&oacute;n de sus papeles, debi&oacute; trabajar en varios lugares que &ldquo;contratan&rdquo; personas migrantes: &ldquo;Me dijeron que nunca hab&iacute;an contratado a una chica como yo, morenita y de fuera, y que quer&iacute;an probar qu&eacute; tal funcion&aacute;bamos. Yo necesitaba mucho ese trabajo y acept&eacute; la prueba en un conocido restaurante de Es Castell, &ndash;en el sur de la isla&ndash;. Empez&oacute; a acercarse demasiado y a hacer bromas sexuales fuera de lugar; intent&eacute; ignorarlo y seguir trabajando, pero mientras rellenaba neveras se me arrim&oacute; por detr&aacute;s de forma inapropiada. Cuando me gir&eacute; y le pregunt&eacute; qu&eacute; hac&iacute;a, me dijo que para ser latina era muy siesa y que en ese restaurante &lsquo;se tocaban mucho&rsquo;. Me fui sin terminar el turno. Me dijo que nunca volver&iacute;a a trabajar en Menorca porque era una impresentable y la prueba nunca me la pagaron&rdquo;.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/trabajaba-declarar-3-14-euros-hora-precariedad-hosteleria-menorca_1_12983589.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 15 Feb 2026 21:11:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3860124" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3860124" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora": la precariedad de la hostelería en Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2bde2b51-7f22-47e9-b403-e00d3e1564e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Precariedad,Precariedad laboral,Derechos laborales,Hostelería,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La borrasca Nils tanca ports, aïlla a Formentera i provoca retards en l'aeroport de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/borrasca-nils-tanca-ports-ailla-formentera-i-provoca-retards-l-aeroport-palma_1_12985460.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La borrasca Nils tanca ports, aïlla a Formentera i provoca retards en l&#039;aeroport de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A la Serra d’Alfàbia, a Mallorca, s'han registrat ratxes de 150 km per hora. De moment, Emergències ha atès més d'un centenar d'incidents per caigudes d'arbres o elements urbans, però sense danys personals</p><p class="subtitle">Última hora del temporal per la borrasca Nils, en directe</p></div><p class="article-text">
        Milers de fletxes colpegen la costa occidental de Menorca, Mallorca, Eivissa i Formentera. Els mapes de les aplicacions meteorol&ograve;giques pinten de forma molt clara la situaci&oacute; que viu l'arxip&egrave;lag aquest dijous. El Mediterrani tenyit de tons taronges, vermells i morats per la for&ccedil;a d'un ponent que, ara mateix, ha obligat a tancar els ports de Ma&oacute; i de Vila. En quedar inutilitzats els molls de la capital eivissenca, Formentera es queda, temporalment, incomunicada: el port de la Savina no t&eacute; connexions amb la pen&iacute;nsula fora de temporada tur&iacute;stica. En l'aeroport de Palma, la quantitat de vols retardats est&agrave; sent m&uacute;ltiple i, tamb&eacute;, s'han cancel&middot;lat dues operacions: una anada i tornada amb Barcelona, on el nombre d'avions anul&middot;lats ascendeix a gaireb&eacute; un centenar.
    </p><p class="article-text">
        L'Ag&egrave;ncia Estatal de Meteorologia (Aemet) ha registrat &ndash;d&rsquo;en&ccedil;&agrave; la matinada&ndash; ratxes de fins a 150 quil&ograve;metres per hora &ndash;categoria 1 de de hurac&agrave;&ndash; a la Serra d&rsquo;Alf&agrave;bia, una cadena muntanyenca que assoleix els mil metres d'altitud i suposa el primer plec de la Tramuntana en el seu sector central, el m&eacute;s alt de la serra mallorquina. No es tracta d'una dada a&iuml;llada. Tant l'arxip&egrave;lag de Cabrera com en l'aeroport d'Eivissa, el ponent ha assolit els 100 quil&ograve;metres per hora. En molts llocs de Mallorca &ndash;l'aeroport de Son Sant Joan, el port comercial de Palma, Binissalem, el far de Capdepera, Calvi&agrave;, Pollen&ccedil;a, l'aer&ograve;drom de Son Bonet: &eacute;s a dir, en els quatre punts cardinals de l'illa&ndash; els registres han superat els 80 quil&ograve;metres per hora. 
    </p><p class="article-text">
        L'alerta taronja de l'AEMET estar&agrave; activada, almenys, fins a les set de la tarda a Mallorca i Menorca per fen&ograve;mens costaners i vent. En les Piti&uuml;ses, els avisos per fortes ratxes i mala mar es rebaixen a nivell groc a partir del migdia.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2021840353649996190?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><h2 class="article-text"><strong>Un centenar d'incid&egrave;ncies a l'arxip&egrave;lag</strong></h2><p class="article-text">
        La pot&egrave;ncia de Nils &ndash;el nom que se li ha posat a la borrasca que ha granat bona part d'Espanya en l'&uacute;ltima jornada&ndash; ha causat, de moment, un centenar d'incid&egrave;ncies a les Illes Balears. La majoria, en la capital auton&ograve;mica, per despreniments d'elements urbans &ndash;o per risc que marquesines de parades d'autob&uacute;s, senyals de tr&agrave;nsit, sem&agrave;fors&hellip; poguessin patir danys&ndash; o caigudes d'arbres o objectes diversos en carrers i carreteres. 
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2021851467456377291?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        Fins a les deu del mat&iacute; del dijous, el Servei d&rsquo;Emerg&egrave;ncies no havia reportat danys personals. En els seus perfils en xarxes, el 112 recomana, tanmateix, molta prud&egrave;ncia. Evitar atracar-se a murs de pedra, tanques publicit&agrave;ries, pals de llum i torres d'alta tensi&oacute;; tancar les portes i finestres de les cases; retirar tests o qualsevol objecte que pugui caure al carrer; i no transitar per parcs o avingudes arbrades.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, es desaconsella ser devora talussos, barrancs i vessants inestables; no circular per carreteres de muntanya, i, degut a la mala mar, no atracar-se a la costa &ndash;ni tan sols als passejos mar&iacute;tims&ndash; per no tenir ensurts amb el fort onatge. Aquest organisme &ndash;dependent del Govern balear i que, just ahir, va celebrar els trenta anys que han transcorregut des de la seua creaci&oacute;&ndash;, tamb&eacute; ha recordat als patrons de barcos de tota mena que assegurin els seus amarraments per a prevenir accidents dins els ports esportius. La Universitat de les Illes Balears, per exemple, ha cancel&middot;lat totes les activitats exteriors que estaven previstes al seu campus central &ndash;situat als afores de Palma, en la carretera de Valldemossa&ndash; i en les seus que t&eacute; repartides per la resta del territori.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/borrasca-nils-tanca-ports-ailla-formentera-i-provoca-retards-l-aeroport-palma_1_12985460.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Feb 2026 12:36:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="5024274" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="5024274" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La borrasca Nils tanca ports, aïlla a Formentera i provoca retards en l'aeroport de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Tiempo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La borrasca Nils incomunica Formentera, cierra los puertos de Menorca e Ibiza y provoca cancelaciones de vuelos en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/borrasca-nils-cierra-puertos-menorca-e-ibiza-deja-incomunicada-formentera_1_12985172.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c663777f-d4c3-497b-8d48-0c4fa88fd0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La borrasca Nils incomunica Formentera, cierra los puertos de Menorca e Ibiza y provoca cancelaciones de vuelos en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En la Serra de Alfàbia, en Mallorca, se han registrado rachas de 150 km por hora. Emergències ha atendido más de 260 de incidentes por caídas de árboles o elementos urbanos, pero sin daños personales</p><p class="subtitle">Última hora del temporal por la borrasca Nils, en directo</p></div><p class="article-text">
        Miles de flechas golpean la costa occidental de Menorca, Mallorca, Eivissa y Formentera. Los mapas de las aplicaciones meteorol&oacute;gicas pintan de forma muy clara la situaci&oacute;n que vive el archipi&eacute;lago este jueves. El Mediterr&aacute;neo te&ntilde;ido de tonos naranjas, rojos y morados por la fuerza de un poniente que, ahora mismo, ha obligado a cerrar los puertos de Ma&oacute; y de Vila. Al quedar inutilizados los muelles de la capital ibicenca, Formentera se queda, temporalmente, incomunicada: el puerto de la Savina no tiene conexiones con la pen&iacute;nsula fuera de temporada tur&iacute;stica. 
    </p><p class="article-text">
        En el aeropuerto de Palma se han producido retrasos en varios vuelos &ndash;una decena, tanto de salida como de llegada, seg&uacute;n AENA&ndash; y, tambi&eacute;n, se han cancelado dos vuelos entre Palma y Eivissa, uno entre Palma y Menorca y vuelos entre el aer&oacute;dromo palmesano y Madrid y Barcelona -donde las demoras son mayores-. La media del viento en Son San Joan es de 61 km/h y la m&aacute;xima de 92,5.
    </p><p class="article-text">
        La Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (Aemet) ha registrado &ndash;desde la madrugada rachas&ndash; de hasta 150 kil&oacute;metros por hora &ndash;categor&iacute;a 1 de hurac&aacute;n&ndash; en la Serra de Alf&agrave;bia, una cadena monta&ntilde;osa que alcanza los mil metros de altitud y supone el primer pliegue de la Tramuntana en su sector central, el m&aacute;s alto de la sierra mallorquina. No se trata de un dato aislado. Tanto el archipi&eacute;lago de Cabrera como en el aeropuerto de Eivissa, el poniente ha alcanzado los 100 kil&oacute;metros por hora. En muchos lugares de Mallorca &ndash;el puerto comercial de Palma, Binissalem, el faro de Capdepera, Calvi&agrave;, Pollen&ccedil;a, el aer&oacute;dromo de Son Bonet: es decir, en los cuatro puntos cardinales de la isla&ndash; los registros han superado los 80 kil&oacute;metros por hora.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La alerta naranja de la AEMET estar&aacute; activada, al menos, hasta las siete de la tarde en Mallorca y Menorca por fen&oacute;menos costeros y viento. En las Piti&uuml;ses, los avisos por fuertes rachas y mala mar se rebajan a nivel amarillo a partir del mediod&iacute;a.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6390a231-1f95-4e5d-9989-487f7357364e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6390a231-1f95-4e5d-9989-487f7357364e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6390a231-1f95-4e5d-9989-487f7357364e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6390a231-1f95-4e5d-9989-487f7357364e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6390a231-1f95-4e5d-9989-487f7357364e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6390a231-1f95-4e5d-9989-487f7357364e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6390a231-1f95-4e5d-9989-487f7357364e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista del estado del mar este miércoles en Punta Prima"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista del estado del mar este miércoles en Punta Prima                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39bab52f-dfe2-4c70-b2ad-49953c3b6f16_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39bab52f-dfe2-4c70-b2ad-49953c3b6f16_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39bab52f-dfe2-4c70-b2ad-49953c3b6f16_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39bab52f-dfe2-4c70-b2ad-49953c3b6f16_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/39bab52f-dfe2-4c70-b2ad-49953c3b6f16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/39bab52f-dfe2-4c70-b2ad-49953c3b6f16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/39bab52f-dfe2-4c70-b2ad-49953c3b6f16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un hombre realiza una fotografía del temporal en Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un hombre realiza una fotografía del temporal en Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 260 de incidencias en el archipi&eacute;lago</strong></h2><p class="article-text">
        La potencia de Nils &ndash;el nombre que se le ha puesto a la borrasca que ha barrido buena parte de Espa&ntilde;a en la &uacute;ltima jornada&ndash; ha causado, de momento, m&aacute;s de 260 de incidencias en las Illes Balears. La mayor&iacute;a, en la capital auton&oacute;mica, por desprendimientos de elementos urbanos &ndash;o por riesgo de que marquesinas de paradas de autob&uacute;s, se&ntilde;ales de tr&aacute;fico, sem&aacute;foros pudieran verse da&ntilde;ados&ndash; o ca&iacute;das de &aacute;rboles u objetos varios en calles y carreteras.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En Menorca, donde las rachas de viento han alcanzado los 01 kil&oacute;metros por hora en Es Mercadal y 87 kil&oacute;metros por hora en el aeropuerto, han ca&iacute;do numerosos &aacute;rboles, farolas y postes el&eacute;ctricos, lo que ha obligado a cerrar ciertos puntos de la isla, como la carretera de Mil&agrave;, la calle Dragonera o la zona de Costa d'en Reyn&eacute;s y el Cam&iacute; de Baix de Llucma&ccedil;anes El Ayuntamiento de Ma&oacute; tambi&eacute;n ha decidido cerrar los parques infantiles.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el de Manacor, en Mallorca, ha aplazado a la semana que viene las 'ruetas' del Carnaval previstas en Manacor, Porto Cristo y s'Illot; ha precintado los accesos y los alrededores del polideportivo de s'Illo yha suspendido todas las actividades deportivas previstas en el exterior en todas las instalaciones deportivas municipales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b9feb697-ecef-490e-b5d0-a999b9c3ac9e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las olas golpeal el litoral de Sant Lluís, Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las olas golpeal el litoral de Sant Lluís, Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Servei d&rsquo;Emerg&egrave;ncies no hareportado da&ntilde;os personales. En sus perfiles en redes, el 112 recomienda, sin embargo, mucha prudencia. Evitar muros de piedra, vallas publicitarias, postes de luz y torres de alta tensi&oacute;n; cerrar las puertas y ventanas de las casas; retirar macetas o cualquier objeto que pueda caer a la calle; y no transitar por parques o avenidas arboladas. Adem&aacute;s, se desaconseja evitar taludes, barrancos y laderas inestables; no circular por carreteras de monta&ntilde;a, y, frente a la mala mar, no acercarse a la costa &ndash;ni siquiera a los paseos mar&iacute;timos&ndash; debido al oleaje. 
    </p><p class="article-text">
        Este organismo, dependiente del Govern balear y que, justo ayer, celebr&oacute; los treinta a&ntilde;os que han transcurrido desde su creaci&oacute;n&ndash;, tambi&eacute;n ha recordado a los patrones de barcos de todo tipo que aseguren sus amarres para prevenir accidentes en los puertos deportivos. La Universitat de les Illes Balears, por ejemplo, ha cancelado todas las actividades exteriores que estaban previstas en su campus central &ndash;situado a las afueras de Palma, en la carretera de Valldemossa&ndash;&nbsp;y en las sedes que tiene repartidas por el resto de la comunidad aut&oacute;noma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/borrasca-nils-cierra-puertos-menorca-e-ibiza-deja-incomunicada-formentera_1_12985172.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Feb 2026 11:50:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c663777f-d4c3-497b-8d48-0c4fa88fd0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="5190985" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c663777f-d4c3-497b-8d48-0c4fa88fd0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="5190985" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La borrasca Nils incomunica Formentera, cierra los puertos de Menorca e Ibiza y provoca cancelaciones de vuelos en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c663777f-d4c3-497b-8d48-0c4fa88fd0ca_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera,Tiempo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
