<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Catalán]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/catalan/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Catalán]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1007192/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un diputado tilda de "pequeña Trump" a la presidenta balear del PP por alterar de forma encubierta más de 50 leyes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-tilda-pequena-trump-presidenta-balear-pp-alterar-forma-encubierta-50-leyes_1_13159422.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un diputado tilda de &quot;pequeña Trump&quot; a la presidenta balear del PP por alterar de forma encubierta más de 50 leyes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La izquierda recrimina que conservadores y Vox utilicen la ley autonómica de proyectos estratégicos para colar modificaciones legislativas en materia de medio ambiente, lengua catalana, función pública, educación y políticas sociales</p><p class="subtitle">PP y Vox reactivan la reforma encubierta de más de 70 leyes para alterar el modelo lingüístico, educativo y social de Balears
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha vivido un nuevo rifirrafe a cuenta de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-balear-pp-cree-transformar-economia-estrategico-nuevo-centro-catolico-universitario_1_12632075.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley auton&oacute;mica de aceleraci&oacute;n de proyectos estrat&eacute;gicos</a>, una norma que PP y Vox quieren enmendar con decenas de correcciones que, de incorporarse, permitir&aacute;n reformar de forma encubierta m&aacute;s de 50 leyes auton&oacute;micas, alterando con ello el actual modelo ling&uuml;&iacute;stico, educativo y social de las islas. Durante el pleno de este martes, el portavoz de M&eacute;s per Menorca, Josep Castells, ha acusado a la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), de ser &ldquo;la peque&ntilde;a Trump&rdquo; de las islas por &ldquo;menospreciar el funcionamiento de las instituciones democr&aacute;ticas&rdquo; y utilizar &ldquo;la puerta falsa&rdquo; para colar modificaciones legislativas que, seg&uacute;n ha recordado, los letrados de la C&aacute;mara hab&iacute;an cuestionado inicialmente.
    </p><p class="article-text">
        El enfrentamiento se enmarca en la tramitaci&oacute;n de un proyecto de ley, el de proyectos estrat&eacute;gicos, que inicialmente fue impulsado como decreto ley para agilizar inversiones, pero que durante su paso por el Parlament se ha convertido en una herramienta para modificar buena parte del ordenamiento auton&oacute;mico balear. Entre los &aacute;mbitos afectados figuran cambios en la legislaci&oacute;n sobre medio ambiente, la lengua catalana, la funci&oacute;n p&uacute;blica, la educaci&oacute;n, las pol&iacute;ticas sociales o la protecci&oacute;n de Menorca como Reserva de la Biosfera.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha denunciado Castells, el PP ha registrado 87 enmiendas que afectan a 47 leyes, mientras que Vox ha presentado otras tantas que modifican al menos nueve normas m&aacute;s. Para Castells, este procedimiento supone un &ldquo;marem&aacute;gnum&rdquo; que permite introducir cambios de gran calado &ldquo;de forma encubierta&rdquo; y sin el debido control parlamentario.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Usted es una imitadora de Trump y pueden pensar que a los ciudadanos esto no les afecta, pero les afecta mucho, porque cuando ustedes desprecian las capacidades que los diputados tenemos de controlar sus pol&iacute;ticas, lo que hacen es despreciar el papel pol&iacute;tico de la gente que nos vota, que son muchas decenas de miles de ciudadanos&rdquo;, ha enfatizado el diputado ecosoberanista, quien a instado a Prohens, &ldquo;por la salud democr&aacute;tica de nuestras islas&rdquo;, a que &ldquo;deje de despreciar el funcionamiento de las instituciones democr&aacute;ticas y que deje de decir unas cosas para hacer exactamente las contrarias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Prohens ha rechazado de forma tajante estas acusaciones y ha defendido la legalidad del procedimiento. Ha recordado que el decreto fue convalidado por el pleno y que su tramitaci&oacute;n como ley permite precisamente la presentaci&oacute;n de enmiendas por parte de todos los grupos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Me est&aacute; diciendo que el registro del Parlament es una puerta de atr&aacute;s?&rdquo;, ha replicado la presidenta, insistiendo en que todas las iniciativas se han presentado &ldquo;de forma p&uacute;blica y accesible&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Lejos de rebajar el tono, el debate ha derivado en reproches mutuos. Castells ha acusado al Ejecutivo del PP de &ldquo;cinismo&rdquo; por criticar pr&aacute;cticas del Gobierno central que, a su juicio, replica en Baleares &ldquo;corregidas y aumentadas&rdquo;. Prohens ha contraatacado se&ntilde;alando contradicciones del propio diputado menorquinista, recordando enmiendas presentadas por &eacute;l en anteriores legislaturas para modificar leyes ajenas a los textos en tramitaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La ley de proyectos estrat&eacute;gicos ha sido severamente cuestionada por la oposici&oacute;n de izquierdas por diluir el debate parlamentario mediante unas enmiendas que nada tienen que ver con la norma. No en vano, el reglamento de la C&aacute;mara balear, en su art&iacute;culo 124, establece que las enmiendas deben guardar relaci&oacute;n material con el texto en tramitaci&oacute;n, mientras que el art&iacute;culo 23 reconoce el derecho de los diputados a ejercer sus funciones con plenitud, lo que incluye participar en un debate informado y ordenado de las leyes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-tilda-pequena-trump-presidenta-balear-pp-alterar-forma-encubierta-50-leyes_1_13159422.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Apr 2026 10:07:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="245559" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="245559" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un diputado tilda de "pequeña Trump" a la presidenta balear del PP por alterar de forma encubierta más de 50 leyes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e556b765-1f84-4cc5-996b-a524e2dc830d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Leyes,Medio ambiente,Catalán,Administración pública,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Xavier Antich se presentará a la reelección como presidente de Òmnium para los próximos cuatro años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/xavier-antich-presentara-reeleccion-presidente-omnium-proximos-cuatro-anos_1_13132431.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0177a195-a0c5-4e17-b719-11c3e30785a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Xavier Antich se presentará a la reelección como presidente de Òmnium para los próximos cuatro años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El actual líder de la entidad considera que el movimiento independentista "carece de traducción política a la altura de las grandes mayorías que se dan en el ámbito social"</p><p class="subtitle">Hemeroteca | Xavier Antich: “En Òmnium no participamos del despellejamiento interno del movimiento independentista”
</p></div><p class="article-text">
        El presidente de &Ograve;mnium Cultural, el fil&oacute;sofo Xavier Antich, se presentar&aacute; para continuar al frente la entidad los pr&oacute;ximos cuatro a&ntilde;os. As&iacute; lo ha avanzado en una entrevista en RAC-1 despu&eacute;s de que se haya puesto en marcha el proceso electoral que culminar&aacute; el 30 de mayo con la asamblea general ordinaria.
    </p><p class="article-text">
        Hasta el 20 de abril se pueden presentar candidaturas aunque Antich ha dicho que, de momento, no hay constancia de que se est&eacute; preparando una lista alternativa a la que se ha impulsado desde la actual junta directiva. Seg&uacute;n Antich, la gente est&aacute; &ldquo;desorientada por falta de br&uacute;jula&rdquo; porque el movimiento independentista &ldquo;carece de traducci&oacute;n pol&iacute;tica a la altura de las grandes mayor&iacute;as que se dan en el &aacute;mbito social&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Antich ha remarcado que &Ograve;mnium Cultural tiene la voluntad de poner sobre la mesa &ldquo;grandes instrumentos&rdquo; que permitan al pa&iacute;s avanzar hacia la libertad &ldquo;sin vender humo, pero sin renuncia alguna&rdquo;. &ldquo;Queremos trabajar por los grandes consensos m&aacute;s all&aacute; de los reproches&rdquo;, ha apostillado.
    </p><p class="article-text">
        Antich es presidente de &Ograve;mnium desde febrero del 2022, cuando sustituy&oacute; a Jordi Cuixart. La entidad, que no recibe ni subvenciones ni se financia con cr&eacute;ditos bancarios, fue creada en 1961 y sigue teniendo como uno de los objetivos fundamentales la promoci&oacute;n de la lengua y cultura catalanas e intentar tender puentes entre los distintos actores soberanistas, no siempre bien avenidos.
    </p><p class="article-text">
        Durante la presidencia de Antich, &Ograve;mnium tambi&eacute;n ha reclamado a las instituciones, partidos, sociedad civil, mundo empresarial y sindicatos, as&iacute; como a los &aacute;mbitos de la cultura, la educaci&oacute;n, el ocio y el deporte, que se comprometen con la lengua catalana, y ha respondido al auge de la extrema derecha independentista recordando que la construcci&oacute;n nacional de Catalunya pasa por sumar nuevos catalanes al pa&iacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Catalunya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/xavier-antich-presentara-reeleccion-presidente-omnium-proximos-cuatro-anos_1_13132431.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2026 08:35:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0177a195-a0c5-4e17-b719-11c3e30785a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2419146" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0177a195-a0c5-4e17-b719-11c3e30785a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2419146" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Xavier Antich se presentará a la reelección como presidente de Òmnium para los próximos cuatro años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0177a195-a0c5-4e17-b719-11c3e30785a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Xavier Antich,Omnium Cultural,Cultura,Catalán]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox reactiven la reforma encoberta de més de 70 lleis per alterar el model lingüístic, educatiu i social de les Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-reactiven-reforma-encoberta-mes-70-lleis-per-alterar-model-linguistic-educatiu-i-social-les-balears_1_13128860.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" width="6000" height="3375" alt="PP i Vox reactiven la reforma encoberta de més de 70 lleis per alterar el model lingüístic, educatiu i social de les Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadors i extrema dreta usen una llei econòmica per 'colar' modificacions dirigides a endurir ajudes socials, flexibilitzar l'ús del català, introduir mesures antiocupació i militaritzar la seguretat policial</p><p class="subtitle">L'amnistia de PP i Vox a Mallorca que amenaça una serra Patrimoni de la Humanitat i la converteix en el caramel de megarrics</p></div><p class="article-text">
        El PP i Vox han reactivat desenes d'esmenes amb qu&egrave; pretenen reformar d'amagat m&eacute;s de 70 normes de Balears i alterar l'actual model ling&uuml;&iacute;stic, educatiu i social de les illes. Si no hi ha canvis -ambdues formacions compten amb majoria parlament&agrave;ria per tirar-les endavant-, les correccions seran incorporades a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-balear-pp-cree-transformar-economia-estrategico-nuevo-centro-catolico-universitario_1_12632075.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llei auton&ograve;mica d'acceleraci&oacute; de projectes estrat&egrave;gics</a>, una norma el contingut de la qual no t&eacute; res a veure amb els canvis que volen fer i que tant conservadors com extrema dreta han convertit en instrument per modificar bona part de l'ordenament auton&ograve;mic balear. Es tracta d'un moviment que permetr&agrave; tramitar de forma conjunta modificacions de gran calat sense el debat espec&iacute;fic que requeriria cadascuna d'elles per separat.
    </p><p class="article-text">
        Ho ha anunciat aquest dimecres la vicepresidenta segona del Parlament balear, Mercedes Garrido, despr&eacute;s de la Junta de Portaveus de la C&agrave;mera, on ha detallat el gir produ&iuml;t en la tramitaci&oacute; de la norma i l'abast de les esmenes en conflicte. En la seva intervenci&oacute; davant els mitjans, la diputada socialista ha asseverat que el paquet impulsat pel PP i Vox introdueix importants canvis en m&uacute;ltiples &agrave;rees sense que cap dels dos partits hagi justificat la seva connexi&oacute; amb la llei esmenada. No en va, el reglament del Parlament, en el seu article 124, estableix que les esmenes han de guardar relaci&oacute; material amb el text en tramitaci&oacute;, mentre que l'article 23 reconeix el dret dels diputats a exercir les seves funcions amb plenitud, cosa que inclou participar en un debat informat i ordenat de les lleis. 
    </p><p class="article-text">
        Si b&eacute; les correccions havien estat&nbsp;inicialment rebutjades per la Mesa de la Comissi&oacute; d'Economia i Hisenda, tant populars com extrema dreta han acabat recuperant-les, rebutjant al seu torn bona part de les presentades pels grups d'esquerres. El portaveu de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, va anunciar en el seu moment que estudiar&agrave; portar les correccions al Tribunal Constitucional en considerar que s'estaria utilitzant una llei de car&agrave;cter econ&ograve;mic per introduir canvis estructurals aliens al seu objecte i, potencialment, vulnerant garanties del procediment legislatiu.
    </p><p class="article-text">
        Segons les estimacions de la formaci&oacute; ecosobiranista, un 70% de les esmenes no guarda relaci&oacute; alguna amb la llei d'acceleraci&oacute; de projectes estrat&egrave;gics i, de fet, una d'elles es traduiria en l'impuls &ldquo;per la porta del darrere&rdquo; &ldquo;d'una nova llei&rdquo; a la qual els grups no podran fer aportacions. Des del PSIB-PSOE, el seu portaveu adjunt, Marc Pons, ja va advertir que les esmenes plantegen la modificaci&oacute;, sense informe previ, de fins a 74 lleis, decrets i ordres. 
    </p><p class="article-text">
        PP i Vox defensen, tanmateix, que les modificacions introdu&iuml;des responen a la necessitat d'agilitzar l'Administraci&oacute; i eliminar traves burocr&agrave;tiques, negant que es tracti d'una maniobra irregular. Els populars presenten les seves mesures com a part d'una estrat&egrave;gia de simplificaci&oacute; administrativa orientada a reduir terminis i facilitar l'activitat econ&ograve;mica i la prestaci&oacute; de serveis p&uacute;blics, mentre que el seu soci d'investidura apel&middot;la a un discurs d'enduriment de les condicions d'acc&eacute;s a les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques i refor&ccedil; de l'ordre p&uacute;blic. En ess&egrave;ncia, ambdues formacions sostenen que l'&uacute;s d'esmenes &eacute;s un instrument leg&iacute;tim dins del procediment parlamentari. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels blocs m&eacute;s rellevants d'esmenes incideix directament en la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica. D'una banda, s'introdueixen canvis en educaci&oacute; i funci&oacute; p&uacute;blica per a flexibilitzar l'exig&egrave;ncia del catal&agrave;. La incorporaci&oacute; d'aquestes mesures permetrien eximir del requisit ling&uuml;&iacute;stic en places de dif&iacute;cil cobertura, eliminar-lo en algunes categories laborals b&agrave;siques de l'administraci&oacute; i obrir la porta a excepcions quan no hi hagi suficients aspirants amb el nivell requerit, una modificaci&oacute; amb impacte directe en el model d'acc&eacute;s a l'ocupaci&oacute; p&uacute;blica i en l'estatus de la llengua pr&ograve;pia balear.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, es pret&eacute;n modificar la Llei de normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica -la norma que estableix el marc per a assegurar el coneixement de la llengua catalana- per a establir que els top&ograve;nims de&nbsp;Balears&nbsp;tinguin forma oficial en castell&agrave; i catal&agrave; sense prefer&egrave;ncia entre ambdues, eliminant la prevalen&ccedil;a de la llengua pr&ograve;pia en la denominaci&oacute; oficial de llocs, trencant amb aix&ograve; el model ling&uuml;&iacute;stic consolidat en la comunitat.
    </p><p class="article-text">
        El paquet inclou tamb&eacute; mesurades en mat&egrave;ria de seguretat que reforcen el paper dels cossos policials. Entre elles, els de Santiago Abascal proposen modificar la normativa de coordinaci&oacute; de policies locals per a permetre que els ajuntaments reservin fins a un 20% de les places de policia local a militars de tropa i marineria amb m&eacute;s de cinc anys de servei, aix&iacute; com l'autoritzaci&oacute; de l'&uacute;s de pistoles el&egrave;ctriques (taser)&nbsp;com a equipament policial. Tamb&eacute; busquen introduir un canvi rellevant en l'acc&eacute;s als cossos policials municipals, en obrir les portes a una via espec&iacute;fica per a perfils procedents de l'&agrave;mbit militar.
    </p><p class="article-text">
        En l'&agrave;mbit social, Vox planteja una reforma profunda de la renda social garantida (resoga). L'esmena introdueix un requisit de tres anys de resid&egrave;ncia legal ininterrompuda en&nbsp;Balears, a m&eacute;s d'endurir les condicions de manteniment de l'ajuda: els beneficiaris hauran d'acceptar ofertes d'ocupaci&oacute; i romandre inscrits com a demandants de treball, amb el risc de perdre la prestaci&oacute; en cas contrari. El PP, per part seva, proposa vincular l'actualitzaci&oacute; del resoga a l'IPC per a assegurar el manteniment del seu poder adquisitiu. Tamb&eacute; es reforcen els mecanismes de control, revisi&oacute; i reintegrament, reconfigurant el sistema d'ajudes auton&ograve;miques. Aquesta modificaci&oacute; no &eacute;s menor: altera l'acc&eacute;s a la principal xarxa de protecci&oacute; social de la comunitat i redefineix la seva l&ograve;gica, introduint criteris m&eacute;s restrictius que, segons la pr&ograve;pia exposici&oacute; pol&iacute;tica de Vox, busquen frenar el &ldquo;efecte crida&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Creaci&oacute; d'una oficina antiocupaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, en mat&egrave;ria d'habitatge, es proposa la creaci&oacute; d'una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-cede-vox-e-incluye-presupuestos-2025-partida-crear-oficina-antiokupacion-balears_1_11800007.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Oficina Antiocupaci&oacute;</a>, un organisme administratiu orientat a assessorar, acompanyar i coordinar la resposta institucional enfront de l'ocupaci&oacute; il&middot;legal. Encara que no tindria compet&egrave;ncies executives, la seva creaci&oacute; institucionalitzaria l'enfocament antiocupaci&oacute; dins de la pol&iacute;tica auton&ograve;mica.
    </p><p class="article-text">
        El PP tamb&eacute; ha presentat esmenes amb les quals pret&eacute;n apuntalar una altra de les normes m&eacute;s controvertides de la legislatura a les Balears, la llei de liberalitzaci&oacute; del s&ograve;l, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">permet legalitzar habitatges constru&iuml;ts de forma il&middot;legal en s&ograve;l r&uacute;stic&nbsp;</a>en determinades condicions sota pretext, segons defensa el Govern de la popular Marga Prohens, de facilitar l'acc&eacute;s a l'habitatge. El text obre a m&eacute;s les portes a regularitzar centenars d'edificacions, incloses aquelles situades a les &agrave;rees de m&agrave;xima protecci&oacute; de la Serra de Tramuntana,&nbsp;el pulm&oacute; verd de Mallorca declarat el 2011 Patrimoni Mundial per la UNESCO.
    </p><p class="article-text">
        Les correccions, a m&eacute;s, busquen ampliar l'&uacute;s de les declaracions responsables no nom&eacute;s per iniciar activitats, sin&oacute; tamb&eacute; per substituir documentaci&oacute; en nombrosos procediments administratius, evitant, com sostenen des del PP, que els ciutadans &ldquo;hagin d'aportar repetidament documents que ja estiguin en el seu poder o la verificaci&oacute; dels quals es pugui fer posteriorment&rdquo;. En la pr&agrave;ctica, aquest sistema permetria impulsar activitats sense necessitat d'autoritzaci&oacute; pr&egrave;via, traslladant el control a un moment posterior per&ograve; refor&ccedil;ant el r&egrave;gim sancionador en cas d'incompliment.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Externalitzaci&oacute; de controls i agilitzaci&oacute; de llic&egrave;ncies</strong></h2><p class="article-text">
        Un altre dels punts passa per incorporar les entitats col&middot;laboradores de certificaci&oacute; -com els col&middot;legis professionals o les cambres de comer&ccedil;- perqu&egrave; puguin validar la documentaci&oacute; i els requisits t&egrave;cnics amb efic&agrave;cia administrativa. Es tracta d'un model que, tot i amb la intenci&oacute; de reduir temps de revisi&oacute;, suposar&agrave; en la pr&agrave;ctica una externalitzaci&oacute; parcial de les funcions de control i una major agilitzaci&oacute; de llic&egrave;ncies i tr&agrave;mits en un context marcat per la creixent saturaci&oacute; tur&iacute;stica i el debat sobre els l&iacute;mits del creixement a les Balears.
    </p><p class="article-text">
        Les esmenes tamb&eacute; arriben a &agrave;mbits professionals espec&iacute;fics, com el dels Agents de la Propietat Immobili&agrave;ria (API), a trav&eacute;s de modificacions en la seva regulaci&oacute;. Els canvis plantejats afecten el marc d'acc&eacute;s i exercici de l'activitat, en l&iacute;nia amb l'objectiu declarat pel PP de simplificar tr&agrave;mits i reduir c&agrave;rregues administratives. En aquest cas, la reforma s'orienta a flexibilitzar els requisits i procediments vinculats a l'exercici de l'activitat immobili&agrave;ria, introduint mecanismes que facilitin la incorporaci&oacute; de nous operadors i redueixin els controls previs en favor de sistemes de verificaci&oacute; posterior.
    </p><p class="article-text">
        Les esmenes s'estenen a altres &agrave;mbits. En sanitat, es busca crear la categoria de psic&ograve;leg general sanitari en Atenci&oacute; Prim&agrave;ria amb l'objectiu d'intervenir en prevenci&oacute; i atenci&oacute; b&agrave;sica en salut mental. En comer&ccedil;, preveuen modificar-se procediments d'autoritzaci&oacute; de grans establiments, refor&ccedil;ant el pes d'informes municipals i certificats urban&iacute;stics en la tramitaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-reactiven-reforma-encoberta-mes-70-lleis-per-alterar-model-linguistic-educatiu-i-social-les-balears_1_13128860.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 06:36:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" length="6731866" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6731866" width="6000" height="3375"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox reactiven la reforma encoberta de més de 70 lleis per alterar el model lingüístic, educatiu i social de les Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" width="6000" height="3375"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Urbanismo,Vivienda,Inmersión lingüística,Catalán,Administración pública,Medio ambiente,Leyes,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox reactivan la reforma encubierta de más de 70 leyes para alterar el modelo lingüístico, educativo y social de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-reactivan-reforma-encubierta-70-leyes-alterar-modelo-linguistico-educativo-social-balears_1_13127948.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" width="6000" height="3375" alt="PP y Vox reactivan la reforma encubierta de más de 70 leyes para alterar el modelo lingüístico, educativo y social de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadores y extrema derecha usan una ley económica para 'colar' modificaciones dirigidas a endurecer ayudas sociales, flexibilizar el uso del catalán, introducir medidas antiocupación y militarizar la seguridad policial</p><p class="subtitle">La amnistía de PP y Vox en Mallorca que amenaza una sierra Patrimonio de la Humanidad y la convierte en el caramelo de megarricos
</p></div><p class="article-text">
        PP y Vox han reactivado decenas de enmiendas con las que pretenden reformar de forma encubierta m&aacute;s de 70 normas de Balears y alterar el actual modelo ling&uuml;&iacute;stico, educativo y social de las islas. Si no hay cambios -ambas formaciones cuentan con mayor&iacute;a parlamentaria para sacarlas adelante-, las correcciones ser&aacute;n incorporadas a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-balear-pp-cree-transformar-economia-estrategico-nuevo-centro-catolico-universitario_1_12632075.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ley auton&oacute;mica de aceleraci&oacute;n de proyectos estrat&eacute;gicos</a>, una norma cuyo contenido nada tiene que ver con los cambios que quieren realizar y que tanto conservadores como extrema derecha han convertido en instrumento para modificar buena parte del ordenamiento auton&oacute;mico balear. Se trata de un movimiento que permitir&aacute; tramitar de forma conjunta modificaciones de gran calado sin el debate espec&iacute;fico que requerir&iacute;a cada una de ellas por separado.
    </p><p class="article-text">
        Lo ha anunciado este mi&eacute;rcoles la vicepresidenta segunda del Parlament balear, Mercedes Garrido, tras la Junta de Portavoces de la C&aacute;mara, donde ha detallado el giro producido en la tramitaci&oacute;n de la norma y el alcance de las enmiendas en conflicto. En su intervenci&oacute;n ante los medios, la diputada socialista ha aseverado que el paquete impulsado por PP y Vox introduce importantes cambios en m&uacute;ltiples &aacute;reas sin que ninguno de los dos partidos haya justificado su conexi&oacute;n con la ley enmendada. No en vano, el reglamento del Parlament, en su art&iacute;culo 124, establece que las enmiendas deben guardar relaci&oacute;n material con el texto en tramitaci&oacute;n, mientras que el art&iacute;culo 23 reconoce el derecho de los diputados a ejercer sus funciones con plenitud, lo que incluye participar en un debate informado y ordenado de las leyes. 
    </p><p class="article-text">
        Si bien las correcciones hab&iacute;an sido&nbsp;inicialmente rechazadas por la Mesa de la Comisi&oacute;n de Econom&iacute;a y Hacienda, tanto populares como extrema derecha han acabado recuper&aacute;ndolas, rechazando a su vez buena parte de las presentadas por los grupos de izquierdas. El portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, anunci&oacute; en su momento que estudiar&aacute; llevar las correcciones al Tribunal Constitucional al considerar que se estar&iacute;a utilizando una ley de car&aacute;cter econ&oacute;mico para introducir cambios estructurales ajenos a su objeto y, potencialmente, vulnerando garant&iacute;as del procedimiento legislativo.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n las estimaciones de la formaci&oacute;n ecosoberanista, un 70% de las enmiendas no guarda relaci&oacute;n alguna con la ley de aceleraci&oacute;n de proyectos estrat&eacute;gicos y, de hecho, una de ellas se traducir&iacute;a en el impulso &ldquo;por la puerta de atr&aacute;s&rdquo; de &ldquo;una nueva ley&rdquo; a la que los grupos no podr&aacute;n realizar aportaciones. Desde el PSIB-PSOE, su portavoz adjunto, Marc Pons, ya advirti&oacute; de que las enmiendas plantean la modificaci&oacute;n, sin informe previo, de hasta 74 leyes, decretos y &oacute;rdenes. 
    </p><p class="article-text">
        PP y Vox defienden, sin embargo, que las modificaciones introducidas responden a la necesidad de agilizar la Administraci&oacute;n y eliminar trabas burocr&aacute;ticas, negando que se trate de una maniobra irregular. Los populares presentan sus medidas como parte de una estrategia de simplificaci&oacute;n administrativa orientada a reducir plazos y facilitar la actividad econ&oacute;mica y la prestaci&oacute;n de servicios p&uacute;blicos, mientras que su socio de investidura apela a un discurso de endurecimiento de las condiciones de acceso a las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas y refuerzo del orden p&uacute;blico. En esencia, ambas formaciones sostienen que el uso de enmiendas es un instrumento leg&iacute;timo dentro del procedimiento parlamentario. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los bloques m&aacute;s relevantes de enmiendas incide directamente en la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica. Por un lado, se introducen cambios en educaci&oacute;n y funci&oacute;n p&uacute;blica para flexibilizar la exigencia del catal&aacute;n. La incorporaci&oacute;n de estas medidas permitir&iacute;an eximir del requisito ling&uuml;&iacute;stico en plazas de dif&iacute;cil cobertura, eliminarlo en algunas categor&iacute;as laborales b&aacute;sicas de la administraci&oacute;n y abrir la puerta a excepciones cuando no haya suficientes aspirantes con el nivel requerido, una modificaci&oacute;n con impacto directo en el modelo de acceso al empleo p&uacute;blico y en el estatus de la lengua propia balear.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, se pretende modificar la Ley de normalizaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica -la norma que establece el marco para asegurar el conocimiento de la lengua catalana- para establecer que los top&oacute;nimos de Balears tengan forma oficial en castellano y catal&aacute;n sin preferencia entre ambas, eliminando la prevalencia de la lengua propia en la denominaci&oacute;n oficial de lugares, rompiendo con ello el modelo ling&uuml;&iacute;stico consolidado en la comunidad. 
    </p><p class="article-text">
        El paquete incluye tambi&eacute;n medidas en materia de seguridad que refuerzan el papel de los cuerpos policiales. Entre ellas, los de Santiago Abascal proponen modificar la normativa de coordinaci&oacute;n de polic&iacute;as locales para permitir que los ayuntamientos reserven hasta un 20% de las plazas de polic&iacute;a local a militares de tropa y mariner&iacute;a con m&aacute;s de cinco a&ntilde;os de servicio, as&iacute; como la autorizaci&oacute;n del uso de pistolas el&eacute;ctricas (taser) como equipamiento policial. Tambi&eacute;n buscan introducir un cambio relevante en el acceso a los cuerpos policiales municipales, al abrir las puertas a una v&iacute;a espec&iacute;fica para perfiles procedentes del &aacute;mbito militar.
    </p><p class="article-text">
        En el &aacute;mbito social, Vox plantea una reforma profunda de la renta social garantizada (Resoga). La enmienda introduce un requisito de tres a&ntilde;os de residencia legal ininterrumpida en Balears, adem&aacute;s de endurecer las condiciones de mantenimiento de la ayuda: los beneficiarios deber&aacute;n aceptar ofertas de empleo y permanecer inscritos como demandantes de trabajo, con riesgo de perder la prestaci&oacute;n en caso contrario. El PP, por su parte, propone vincular la actualizaci&oacute;n del Resoga al IPC para asegurar el mantenimiento de su poder adquisitivo. Tambi&eacute;n se refuerzan los mecanismos de control, revisi&oacute;n y reintegro, reconfigurando el sistema de ayudas auton&oacute;micas. Esta modificaci&oacute;n no es menor: altera el acceso a la principal red de protecci&oacute;n social de la comunidad y redefine su l&oacute;gica, introduciendo criterios m&aacute;s restrictivos que, seg&uacute;n la propia exposici&oacute;n pol&iacute;tica de Vox, buscan frenar el &ldquo;efecto llamada&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Creaci&oacute;n de una oficina antiocupaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        En paralelo, en materia de vivienda, se propone la creaci&oacute;n de una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-cede-vox-e-incluye-presupuestos-2025-partida-crear-oficina-antiokupacion-balears_1_11800007.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Oficina Antiocupaci&oacute;n</a>, un organismo administrativo orientado a asesorar, acompa&ntilde;ar y coordinar la respuesta institucional frente a la ocupaci&oacute;n ilegal. Aunque carecer&iacute;a de competencias ejecutivas, su creaci&oacute;n institucionalizar&iacute;a el enfoque antiocupaci&oacute;n dentro de la pol&iacute;tica auton&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        El PP tambi&eacute;n ha presentado enmiendas con las que pretende apuntalar otra de las normas m&aacute;s controvertidas de la legislatura en Balears, la ley de liberalizaci&oacute;n del suelo, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/amnistia-pp-vox-mallorca-amenaza-sierra-patrimonio-humanidad-convierte-caramelo-megarricos_1_12432631.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">permite legalizar viviendas construidas de forma ilegal en suelo r&uacute;stico&nbsp;</a>en determinadas condiciones so pretexto, seg&uacute;n defiende el Govern de la popular Marga Prohens, de facilitar el acceso a la vivienda. El texto abre adem&aacute;s las puertas a regularizar cientos de edificaciones, incluidas aquellas situadas en las &aacute;reas de m&aacute;xima protecci&oacute;n de la Serra de Tramuntana,&nbsp;el pulm&oacute;n verde de Mallorca declarado en 2011 Patrimonio Mundial por la UNESCO.
    </p><p class="article-text">
        Las correcciones, adem&aacute;s, buscan ampliar el uso de las declaraciones responsables no solo para iniciar actividades, sino tambi&eacute;n para sustituir documentaci&oacute;n en numerosos procedimientos administrativos, evitando, como sostienen desde el PP, que los ciudadanos &ldquo;tengan que aportar repetidamente documentos que ya est&aacute;n en su poder o la verificaci&oacute;n de los cuales se puede hacer posteriormente&rdquo;. En la pr&aacute;ctica, este sistema permitir&iacute;a impulsar actividades sin necesidad de autorizaci&oacute;n previa, trasladando el control a un momento posterior pero reforzando el r&eacute;gimen sancionador en caso de incumplimiento.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Externalizaci&oacute;n de controles y agilizaci&oacute;n de licencias</strong></h2><p class="article-text">
        Otro de los puntos pasa por incorporar a las entidades colaboradoras de certificaci&oacute;n -como los colegios profesionales o las c&aacute;maras de comercio- para que puedan validar la documentaci&oacute;n y los requisitos t&eacute;cnicos con eficacia administrativa. Se trata de un modelo que, aunque con la intenci&oacute;n de reducir tiempos de revisi&oacute;n, supondr&aacute; en la pr&aacute;ctica una externalizaci&oacute;n parcial de las funciones de control y una mayor agilizaci&oacute;n de licencias y tr&aacute;mites en un contexto marcado por la creciente saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y el debate sobre los l&iacute;mites del crecimiento en Balears.
    </p><p class="article-text">
        Las enmiendas tambi&eacute;n alcanzan a &aacute;mbitos profesionales espec&iacute;ficos, como el de los Agentes de la Propiedad Inmobiliaria (API), a trav&eacute;s de modificaciones en su regulaci&oacute;n. Los cambios planteados afectan al marco de acceso y ejercicio de la actividad, en l&iacute;nea con el objetivo declarado por el PP de simplificar tr&aacute;mites y reducir cargas administrativas. En este caso, la reforma se orienta a flexibilizar los requisitos y procedimientos vinculados al ejercicio de la actividad inmobiliaria, introduciendo mecanismos que faciliten la incorporaci&oacute;n de nuevos operadores y reduzcan los controles previos en favor de sistemas de verificaci&oacute;n posterior.
    </p><p class="article-text">
        Las enmiendas se extienden a otros &aacute;mbitos. En sanidad, se busca crear la categor&iacute;a de psic&oacute;logo general sanitario en Atenci&oacute;n Primaria con el objetivo de intervenir en prevenci&oacute;n y atenci&oacute;n b&aacute;sica en salud mental. En comercio, prev&eacute;n modificarse procedimientos de autorizaci&oacute;n de grandes establecimientos, reforzando el peso de informes municipales y certificados urban&iacute;sticos en la tramitaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-reactivan-reforma-encubierta-70-leyes-alterar-modelo-linguistico-educativo-social-balears_1_13127948.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 17:18:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" length="6731866" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6731866" width="6000" height="3375"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox reactivan la reforma encubierta de más de 70 leyes para alterar el modelo lingüístico, educativo y social de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3599343f-71fb-4e71-8741-ca4503b64823_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140348.jpg" width="6000" height="3375"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Urbanismo,Vivienda,Inmersión lingüística,Catalán,Administración pública,Medio ambiente,Leyes,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El TSJC ordena ejecutar su sentencia contra el catalán en la escuela sin esperar al Constitucional]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/tsjc-ordena-ejecutar-sentencia-catalan-escuela-esperar-constitucional_1_13109385.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a64b9e2c-3601-4c2c-982f-63f408f51e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El TSJC ordena ejecutar su sentencia contra el catalán en la escuela sin esperar al Constitucional"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Illa destaca el "compromiso" del Govern con el modelo de escuela catalana tras el nuevo portazo judicial a las mayorías parlamentarias que intentan blindar la inmersión lingüística
</p><p class="subtitle">El TSJ catalán anula el decreto de la Generalitat que busca conservar el modelo de escuela en catalán
</p></div><p class="article-text">
        El conflicto institucional entre los jueces y el Parlament a cuenta del catal&aacute;n en la escuela suma un nuevo episodio. El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha ordenado ejecutar de forma provisional su sentencia que anulaba parcialmente el decreto de la Generalitat del 2024, que blindaba el idioma como lengua vehicular de la escuela catalana. 
    </p><p class="article-text">
        Todo ello pese a que el Tribunal Constitucional todav&iacute;a tiene que decidir sobre si la normativa se ajusta a la Constituci&oacute;n, <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/jueces-acusan-parlament-bloquear-25-castellano-envian-nueva-ley-linguistica-constitucional_1_9207296.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">precisamente a ra&iacute;z de una cuesti&oacute;n de inconstitucionalidad planteada por el TSJC.</a>
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n del TSJC, seg&uacute;n la conselleria de Educaci&oacute;n, no tiene efectos pr&aacute;cticos en el d&iacute;a a d&iacute;a escolar. Sin embargo, es un nuevo paso que da la Justicia para revertir todos los intentos que, con amplio consenso social y parlamentario, se intentan para blindar el catal&aacute;n en las aulas desde hace una d&eacute;cada.
    </p><p class="article-text">
        La secci&oacute;n 5&ordf; de Sala de lo Contencioso Administrativo del TSJC es la instancia que, a petici&oacute;n tanto de la Abogac&iacute;a del Estado bajo gobiernos del PP como de varias entidades contrarias a la inmersi&oacute;n como la Asamblea por una Escuela Biling&uuml;e (AEB), ha desmontado todos los intentos para garantizar la inmersi&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica que se han impulsado por parte de distintos ejecutivos catalanes de varios colores pol&iacute;ticos.
    </p><p class="article-text">
        Los jueces de esta instancia<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/tsj-catalan-anula-decreto-generalitat-buscaba-conservar-inmersion-linguistica-aulas_1_12591252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> ya acusaron al Govern y al Parlament de pretender &ldquo;bloquear&rdquo;</a> tanto la aplicaci&oacute;n de la sentencia del 25% como &ldquo;la garant&iacute;a del uso docente del castellano en t&eacute;rminos constitucionalmente aceptables&rdquo;. Los togados mantuvieron que los otros dos poderes quieren &ldquo;negar&rdquo; el car&aacute;cter vehicular del castellano en las aulas catalanas y convertir en &ldquo;imposible&rdquo; el 25% con la nueva normativa.
    </p><p class="article-text">
        La sentencia del TSJC versa sobre el decreto del 2024, aprobado per PSC, Junts, ERC y Comuns. Los jueces anularon una decena de art&iacute;culos de la normativa, entre ellos las disposiciones que fijaban el catal&aacute;n como lengua vehicular y de aprendizaje, de idioma habitual en la actividad docente y administrativa, u otros relativos al uso de lenguas en comunicaciones con familias o materiales did&aacute;cticos, as&iacute; como el uso del catal&aacute;n como lengua de acogida del alumnado reci&eacute;n llegado del extranjero.
    </p><p class="article-text">
        De esta manera, seg&uacute;n la AEB, quedar&iacute;an sin efecto los preceptos que sit&uacute;an el&nbsp;catal&aacute;n como &uacute;nica lengua vehicular y que estructuran los proyectos ling&uuml;&iacute;sticos de centro sobre ese principio.
    </p><p class="article-text">
        Por su lado, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reafirmado el compromiso del Govern de la Generalitat con la lengua catalana y el modelo de la escuela catalana. La viceprimera secretaria y portavoz del PSC, Llu&iuml;sa Moret, ha afirmado que el president &ldquo;pondr&aacute; a disposici&oacute;n todos los recursos pol&iacute;ticos y jur&iacute;dicos que sean necesarios para defender el catal&aacute;n y el modelo de escuela catalana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde ERC han pedido &ldquo;valent&iacute;a&rdquo; a Illa y una &ldquo;respuesta de pa&iacute;s&rdquo; ante el nuevo fallo sobre el catal&aacute;n, mientras que Junts ha pedido la comparecencia en el Parlament de Illa; el conseller de Presidencia y conseller de Educaci&oacute;n en funciones, Albert Dalmau; y el conseller de Pol&iacute;tica Ling&uuml;&iacute;stica, Francesc Xavier Vila para que expliquen &ldquo;qu&eacute; acciones piensan llevar a cabo frente a este ataque permanente al modelo de escuela catalana&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/tsjc-ordena-ejecutar-sentencia-catalan-escuela-esperar-constitucional_1_13109385.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2026 13:00:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a64b9e2c-3601-4c2c-982f-63f408f51e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2185529" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a64b9e2c-3601-4c2c-982f-63f408f51e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2185529" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El TSJC ordena ejecutar su sentencia contra el catalán en la escuela sin esperar al Constitucional]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a64b9e2c-3601-4c2c-982f-63f408f51e90_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Inmersión lingüística,Catalán,Escuelas,Govern,TSJC - Tribunal Superior de Justicia de Catalunya]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["L’estafa" de culpar el migrant pobre del retrocés del català: “La dreta fa demagògia”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estafa-culpar-migrant-pobre-retroces-catala-dreta-fa-demagogia_1_13101592.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;L’estafa&quot; de culpar el migrant pobre del retrocés del català: “La dreta fa demagògia”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de més de vint anys investigant les polítiques lingüístiques d’altres països, el filòleg Isidor Marí reflexiona en un nou llibre: “Les empreses es preocupen d’informar i d’atendre bé els clients en anglès o, si cal, en altres llengües, però et maltracten si utilitzes la llengua pròpia d’aquestes illes”</p><p class="subtitle">El català, una llengua fràgil a Balears
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La dreta i l&rsquo;extrema dreta tendeixen a simplificar la situaci&oacute; d&rsquo;una manera demag&ograve;gica, donant a entendre que el problema entorn de la llengua i la conviv&egrave;ncia social prov&eacute; de les persones que han vengut a cercar-se la vida a la nostra terra perqu&egrave; a la seva no poden sobreviure. Aquesta idea &eacute;s una estafa i &eacute;s el que duc plantejant des de fa 25 anys&rdquo;. Despr&eacute;s de m&eacute;s de dues d&egrave;cades investigant pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques, el fil&ograve;leg Isidor Mar&iacute; rebate un dels marcs discursius que assenyala cap a la poblaci&oacute; migrant m&eacute;s vulnerable i que, en paral&middot;lel, eludeix analitzar l&rsquo;impacte de factors estructurals com el model econ&ograve;mic, la pressi&oacute; tur&iacute;stica o la creixent irrupci&oacute; de residents estrangers amb alt poder adquisitiu. El resultat, adverteix, &eacute;s un diagn&ograve;stic incomplet que impedeix abordar el problema de fons sobre la llengua catalana.
    </p><p class="article-text">
        L'investigador eivissenc proposa un model basat en la corresponsabilitat: d'una banda, la societat d'acolliment ha de garantir condicions de vida dignes i evitar la segregaci&oacute;; per un altre, els qui arriben han d'assumir la llengua i la cultura del lloc on s'estableixen. &ldquo;Ha d'haver-hi un comprom&iacute;s de futur basat en el respecte intercultural. Un comprom&iacute;s de la societat receptora de fer el possible per a proporcionar unes condicions de vida satisfact&ograve;ries i unes condicions de treball justes en favor de superar les desigualtats i les segregacions. I aix&ograve; ha de tenir una contrapartida: el comprom&iacute;s per part dels qui arriben d'assumir la llengua i la cultura de la societat en la qual s'instal&middot;len, de manera gradual, amb el temps que sigui convenient, i sense que aix&ograve; suposi una divisi&oacute; social&rdquo;, subratlla en declaracions a elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ha d&#039;haver-hi un compromís de futur basat en el respecte intercultural. Un compromís de la societat receptora de fer el possible per a proporcionar unes condicions de vida satisfactòries i unes condicions de treball justes. I això ha de tenir una contrapartida: el compromís per part dels qui arriben d&#039;assumir la llengua i la cultura de la societat en la qual s&#039;instal·len</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isidor Marí</span>
                                        <span>—</span> Lingüista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &Eacute;s en aquest context en el qual emergeix una pregunta: &eacute;s possible assegurar el futur d'un idioma en una realitat marcada per la interdepend&egrave;ncia global, la pressi&oacute; tur&iacute;stica i els canvis demogr&agrave;fics accelerats? Lluny d'oferir respostes simples, l'investigador proposa un canvi de mirada. El seu nou llibre, <em>Es pot planificar la sostenibilitat ling&uuml;&iacute;stica?</em> (Lleonard Muntaner), no es limita a revisar el concepte cl&agrave;ssic de normalitzaci&oacute;, sin&oacute; que el desborda. Introdueix una idea m&eacute;s inc&ograve;moda i, al mateix temps, m&eacute;s reveladora: la sostenibilitat ling&uuml;&iacute;stica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Diversos turistes en els voltants de la catedral de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Diversos turistes en els voltants de la catedral de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mentre que la normalitzaci&oacute; s'ha interpretat tradicionalment com una q&uuml;esti&oacute; centrada en la llengua en si mateixa, la sostenibilitat obliga a mirar m&eacute;s enll&agrave;. &ldquo;T&eacute; l'avantatge que relaciona les lleng&uuml;es i les cultures amb el seu context econ&ograve;mic, social i pol&iacute;tic i aix&ograve; ajuda a entendre millor les causes, els efectes i les pol&iacute;tiques que han d'adoptar-se&rdquo;, subratlla el ling&uuml;ista, per a qui el futur &ldquo;no &eacute;s una predicci&oacute; meteorol&ograve;gica&rdquo;. &ldquo;Ho constru&iuml;m ara&rdquo;, incideix, subratllant que el veritable problema no &eacute;s tant el diagn&ograve;stic com la inacci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El fil&ograve;leg eivissenc, recentment reconegut amb la Creu de Sant Jordi, trenca amb el relat que despla&ccedil;a el focus cap a la responsabilitat individual: el futur del catal&agrave; no es juga &uacute;nicament en les converses quotidianes ni en la voluntat de cada parlant, sin&oacute; en un terreny molt m&eacute;s ampli i decisiu, el de les decisions col&middot;lectives &ndash;pol&iacute;tiques, econ&ograve;miques i socials&ndash; que condicionen com, quan i en quins contextos s'usa una llengua. &ldquo;El pitjor que podem fer &eacute;s pensar que no fa falta fer res&rdquo;, assevera en declaracions a elDiario.es. Lluny de caure en el pessimisme &ndash;o en l'optimisme complaent&ndash;, Mar&iacute; rebutja les visions fatalistes sobre el futur del catal&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pitjor que podem fer és pensar que no fa falta fer res</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isidor Marí</span>
                                        <span>—</span> Autor de &#039;Es pot planificar la sostenibilitat lingüística?&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En la seva obra, Mar&iacute; recupera i matisa una distinci&oacute; cl&agrave;ssica en socioling&uuml;&iacute;stica: la que separa els usos ling&uuml;&iacute;stics institucionalitzats dels individuals, reprenent aportacions d&rsquo;autors com Albert Bastardas i Jean-Claude Corbeil. Els primers es corresponen amb els usos formals de la llengua &mdash;propis de l&rsquo;administraci&oacute;, els mitjans de comunicaci&oacute; o el sistema educatiu&mdash;, mentre que els segons remeten als comportaments ling&uuml;&iacute;stics quotidians dels parlants en la seva vida privada. Tanmateix, lluny de plantejar una divisi&oacute; r&iacute;gida, Mar&iacute; subratlla, seguint Bastardas, que ambd&oacute;s &agrave;mbits se situen en un continuum en qu&egrave; les fronteres es difuminen i on existeixen m&uacute;ltiples situacions interm&egrave;dies en qu&egrave; all&ograve; institucional i all&ograve; individual s&rsquo;entrellacen.
    </p><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aquesta base conceptual, l&rsquo;autor introdueix una segona dimensi&oacute; clau: el grau de consolidaci&oacute; dels h&agrave;bits ling&uuml;&iacute;stics, en l&iacute;nia amb les reflexions de Miquel Strubell. No &eacute;s el mateix, adverteix, un comportament ling&uuml;&iacute;stic incipient que un h&agrave;bit plenament arrelat, ja que la capacitat de modificar els usos dep&egrave;n en gran mesura d&rsquo;aquest nivell de consolidaci&oacute;. Aix&iacute; mateix, Mar&iacute; assenyala que la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica ha oscil&middot;lat hist&ograve;ricament &mdash;en un &ldquo;efecte p&egrave;ndol&rdquo;&mdash; entre prioritzar els usos individuals, com va passar en les primeres legislatures a Catalunya amb l&rsquo;anomenat &ldquo;biling&uuml;isme passiu&rdquo;, i refor&ccedil;ar posteriorment els usos institucionalitzats. Aquesta tensi&oacute; evidencia, en la seva an&agrave;lisi, la necessitat d&rsquo;abordar ambd&oacute;s plans de manera complement&agrave;ria per entendre i transformar els comportaments ling&uuml;&iacute;stics.
    </p><p class="article-text">
        El seu plantejament entronca amb les experi&egrave;ncies internacionals que l'autor ha estudiat durant m&eacute;s de dues d&egrave;cades en pa&iuml;sos com Austr&agrave;lia, el Canad&agrave; o Su&egrave;cia, territoris que han afrontat grans onades migrat&ograve;ries amb pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques actives i coordinades, abordades de manera estructural i no com un conflicte puntual. &Eacute;s aqu&iacute; on la seva proposta adquireix una dimensi&oacute; distinta. A Austr&agrave;lia, com ja ha exposat en recerques anteriors, la diversitat ling&uuml;&iacute;stica no es percep com una amena&ccedil;a, sin&oacute; com un actiu. El pluriling&uuml;isme forma part de l'estrat&egrave;gia econ&ograve;mica i de cohesi&oacute; social, integrat en les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques i en el funcionament de les institucions i contribuint amb aix&ograve; a refor&ccedil;ar la cohesi&oacute; social i la identificaci&oacute; dels diferents grups amb el projecte com&uacute;. Un model que contrasta amb contextos on la diversitat ling&uuml;&iacute;stica, assenyala, es gestiona sovint de manera reactiva o subordinada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Austràlia ha integrat el plurilingüisme com un element central del seu model econòmic i institucional, contribuint amb això a reforçar la cohesió social i la identificació dels diferents grups amb el projecte comú</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Oferta activa&rdquo; de la llengua</strong></h2><p class="article-text">
        De la mateixa manera, el fil&ograve;leg i professor defensa, en l&iacute;nia amb experi&egrave;ncies com les de Quebec al Canad&agrave;, que les pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques eficaces no es limiten a garantir drets formals, sin&oacute; que intervenen directament en el funcionament de les organitzacions. Aix&ograve; implica, per exemple, regular la capacitaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica dels treballadors, adaptar els sistemes tecnol&ograve;gics i assegurar el que denomina &ldquo;oferta activa&rdquo; de la llengua, &eacute;s a dir, que el ciutad&agrave; no hagi de demanar ser at&egrave;s en la llengua pr&ograve;pia, at&egrave;s que aquesta ja es troba 'disponible' per defecte.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, a Su&egrave;cia, la gesti&oacute; de la diversitat ling&uuml;&iacute;stica s'articula des de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que combinen integraci&oacute; i cohesi&oacute; social. Malgrat ser un pa&iacute;s amb una llengua dominant clara, l'Estat ha desenvolupat programes d'acolliment que situen l'aprenentatge del suec com a eix central de la inclusi&oacute;, al mateix temps que reconeix i respecta les lleng&uuml;es d'origen de la poblaci&oacute; migrant, un equilibri entre llengua comuna i diversitat ling&uuml;&iacute;stica que, subratlla Mar&iacute;, ha perm&egrave;s evitar processos de segregaci&oacute; i refor&ccedil;ar la participaci&oacute; social sense renunciar a una llengua compartida que vertebri la conviv&egrave;ncia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Canvi de paradigma</strong></h2><p class="article-text">
        A partir d&rsquo;aquests exemples, Mar&iacute; planteja que el futur del catal&agrave; no es pot desvincular d&rsquo;un projecte intercultural m&eacute;s ampli la clau del qual no rau nom&eacute;s en integrar els nous parlants, sin&oacute; fer-ho en un marc que reconegui tamb&eacute; el valor de les seves lleng&uuml;es d&rsquo;origen, generant un equilibri entre cohesi&oacute; i diversitat.
    </p><p class="article-text">
        Nom&eacute;s aix&iacute;, sost&eacute;, es pot construir una identificaci&oacute; compartida en un context global on les lleng&uuml;es competeixen en condicions profundament desiguals i en qu&egrave; el catal&agrave; se situ&iuml; al centre d&rsquo;un model de pluriling&uuml;isme equitatiu, no com a llengua excloent, sin&oacute; com a llengua compartida. Per a aix&ograve;, adverteix, no n&rsquo;hi ha prou amb apel&middot;lacions individuals ni campanyes simb&ograve;liques.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Marí planteja que el futur del català no pot deslligar-se d&#039;un projecte intercultural més ampli la clau del qual no radica només a integrar als nous parlants, sinó fer-ho en un marc que reconegui també el valor de les seves llengües d&#039;origen, generant un equilibri entre cohesió i diversitat</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;un canvi de paradigma i d&rsquo;un enfocament en el qual Mar&iacute; porta d&egrave;cades treballant tant des de la recerca com des d&rsquo;institucions com l&rsquo;Obra Cultural Balear (OCB): la llengua ha de deixar de dependre nom&eacute;s de la voluntat individual per passar a estar garantida pel sistema. Un plantejament que adquireix especial rellev&agrave;ncia a les Balears, territori marcat per l&rsquo;increment de la pressi&oacute; tur&iacute;stica &mdash;amb el conseg&uuml;ent <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/duplicar-poblacion-verano-favorecer-ricos-decrecer-encrucijada-balears_1_10705596.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">augment de la poblaci&oacute; flotant</a> (la suma de residents i turistes)&mdash; i un model econ&ograve;mic que no nom&eacute;s ha reconfigurat el paisatge, sin&oacute; tamb&eacute; els usos ling&uuml;&iacute;stics i les din&agrave;miques socials.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, Mar&iacute; es mostra severament cr&iacute;tic amb l'abs&egrave;ncia d'avan&ccedil;os significatius despr&eacute;s de m&eacute;s de quatre d&egrave;cades de pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques: &ldquo;Despr&eacute;s de m&eacute;s de 40 anys, ja seria hora que es not&eacute;s&rdquo;, assenyala. Al&middot;ludeix, en concret, al marc legal definit per l'Estatut d'Autonomia balear &ndash;que reconeix el catal&agrave; com a llengua pr&ograve;pia&ndash; i la Llei de normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica, la norma fonamental que regula l'estatus del catal&agrave; a les illes. Aprovada en 1986 despr&eacute;s de d&egrave;cades de marginaci&oacute; de la llengua catalana, estableix que les institucions han d'assegurar el seu coneixement i &uacute;s progressiu en l'&agrave;mbit de l'ensenyament. Un objectiu que, segons el parer de Mar&iacute;, dista encara d'haver-se complert plenament.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després de més de quaranta anys de polítiques lingüístiques en Balears, ja seria hora que es notessin</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isidor Marí</span>
                                        <span>—</span> Filòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        I &eacute;s que, com assenyala l'&uacute;ltima 'Enquesta d'Usos Ling&uuml;&iacute;stics als Illes Balears', publicada pel Grup de Recerca Socioling&uuml;&iacute;stica dels Illes Balears (Gresib) en 2014 i revisada en 2018, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/imparable-evolucion-demografica-balears-canarias-dispara-presion-recursos_1_9298717.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'imparable creixement de la poblaci&oacute;</a> des de la d&egrave;cada dels seixanta, quan residien en Balears 400.000 persones &ndash;en contrast amb els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/poblacio-balears-supera-els-1-2-milions-d-habitants-i-creix-2_1_11685413.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&eacute;s de 1,2 milions actuals</a>&ndash;, ha suposat un decreixement en valors relatius de la poblaci&oacute; aut&ograve;ctona, que va passar de representar el 82% en 1970 al 60% en 2015. L'informe, que apunta a l'increment considerable de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalan-lengua-fragil-balears_1_9948869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;fragilitat&rdquo; de la llengua catalana</a>, subratlla que l'augment de la poblaci&oacute; al&middot;l&ograve;ctona (origin&agrave;ria d'un altre pa&iacute;s) i al&oacute;glota (parlant d'altres idiomes) ha repercutit de manera directa en el retroc&eacute;s dels coneixements de catal&agrave; i dels usos que d'ell fa la ciutadania en el seu conjunt. Segons l'Institut Nacional d'Estad&iacute;stica (INE), el 94,1% de la poblaci&oacute; resident en Balears parla b&eacute; el castell&agrave;, percentatge que descendeix al 59,5% en el cas del catal&agrave;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milers de persones acudeixen a la crida de l&#039;Obra Cultural Balear (OCB) i de Joves de Mallorca per la Llengua per a celebrar la Diada per la Llengua al maig de 2025"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milers de persones acudeixen a la crida de l&#039;Obra Cultural Balear (OCB) i de Joves de Mallorca per la Llengua per a celebrar la Diada per la Llengua al maig de 2025                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Prioritat a l&rsquo;angl&egrave;s i &ldquo;maltracte&rdquo; al catalanoparlant</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;All&ograve; que plantejo en aquest llibre &eacute;s que cal una actuaci&oacute; global liderada, definida i constru&iuml;da pels poders pol&iacute;tics, una intervenci&oacute; integral que comprometi els governs i que arribi fins a les organitzacions i les empreses&rdquo;, subratlla, denunciant la &ldquo;contradicci&oacute;&rdquo; en qu&egrave; aquestes incorren quan &ldquo;es preocupen d&rsquo;informar i atendre b&eacute; els clients en angl&egrave;s o, si cal, en altres lleng&uuml;es, i que vagis a un establiment i et maltractin si fas servir la llengua pr&ograve;pia d&rsquo;aquestes illes&rdquo;. Una problem&agrave;tica que, incideix, no es pot resoldre sense una combinaci&oacute; de regulaci&oacute; i acompanyament: no nom&eacute;s cal exigir el compliment de determinats est&agrave;ndards ling&uuml;&iacute;stics, sin&oacute; tamb&eacute; acompanyar les empreses amb mesures que facilitin la seva adaptaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, l&rsquo;investigador critica la incoher&egrave;ncia de les actuals pol&iacute;tiques p&uacute;bliques a les Balears i adverteix de la bretxa existent entre el discurs institucional i les mesures adoptades: &ldquo;No t&eacute; sentit que, davant d&rsquo;una situaci&oacute; com aquesta, el Govern parli de sostenibilitat, per&ograve; faci pol&iacute;tiques contra la sostenibilitat, o que tingui el comprom&iacute;s, per llei i per Estatut, de treballar per la normalitzaci&oacute; de la llengua pr&ograve;pia de les illes i, en canvi, estigui adoptant mesures contr&agrave;ries a la recuperaci&oacute; de la nostra llengua. Evidentment, d&rsquo;aquesta manera no ho arreglarem&rdquo;, recrimina, assegurant que, sense una estrat&egrave;gia alineada amb aquests objectius, no ser&agrave; possible revertir la situaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Durant aquesta legislatura, les pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques impulsades pel Govern del PP amb el suport &ndash;i l'exig&egrave;ncia&ndash; de Vox han girat entorn de la introducci&oacute; de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fracas-pp-i-vox-catala-les-aules-menys-d-5-dels-alumnes-s-hi-matriculen-seu-pla-les-balears_1_12832013.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;lliure elecci&oacute; de llengua&rdquo; en l'ensenyament</a>, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-redoblen-seva-ofensiva-requisit-catala-funcio-publica-balear-titolet-excloent_1_13072978.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">flexibilitzaci&oacute; o eliminaci&oacute; dels requisits de coneixement de catal&agrave;</a> en l'administraci&oacute; i el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-inicia-els-tramits-per-blindar-castella-l-escola-balear-i-frena-l-ofensiva-vox-catala_1_12736694.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">blindatge de l'espanyol com a llengua vehicular</a>. En conjunt, es tracta d'un paquet d'actuacions que, segons conservadors i extrema dreta, busquen garantir la &ldquo;llibertat ling&uuml;&iacute;stica&rdquo;, per&ograve; que col&middot;lectius educatius i socials perceben com un canvi d'orientaci&oacute; respecte al model de normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica vigent des de la d&egrave;cada dels vuitanta.
    </p><p class="article-text">
        En el fons, el llibre de Mar&iacute; planteja una q&uuml;esti&oacute; pol&iacute;tica de major import&agrave;ncia: quin tipus de societat vol ser&nbsp;Balears&nbsp;en un context de transformaci&oacute; constant. Per a l'investigador, la sostenibilitat ling&uuml;&iacute;stica no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de preservar una llengua, sin&oacute; d'evitar la fractura social. L'objectiu, recorda, hauria de continuar sent el mateix que es va fixar en la Transici&oacute;: que tota la poblaci&oacute; conegui les dues lleng&uuml;es oficials per a garantir igualtat d'oportunitats i cohesi&oacute;. Sense aquest horitz&oacute; compartit, adverteix, el risc &eacute;s la consolidaci&oacute; de comunitats ling&uuml;&iacute;stiques separades i potencialment enfrontades.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-estafa-culpar-migrant-pobre-retroces-catala-dreta-fa-demagogia_1_13101592.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Mar 2026 05:30:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="360364" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="360364" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["L’estafa" de culpar el migrant pobre del retrocés del català: “La dreta fa demagògia”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Inmersión lingüística,Lingüística,Catalán,Idiomas,Administración pública,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La "estafa" de culpar al migrante pobre del retroceso del catalán: "La derecha hace demagogia"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/estafa-culpar-migrante-pobre-retroceso-catalan-derecha-demagogia_1_13091163.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La &quot;estafa&quot; de culpar al migrante pobre del retroceso del catalán: &quot;La derecha hace demagogia&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras más de 20 años investigando la políticas lingüística de otros países, el filólogo Isidor Marí reflexiona en un nuevo libro: "Las empresas se preocupan de informar y atender los clientes en inglés o, si hace falta, en otras lenguas, pero te maltratan si utilizas la lengua propia de estas islas"</p><p class="subtitle">El catalán, una lengua frágil en Balears
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La derecha y la extrema derecha tienden a simplificar la situaci&oacute;n de una manera demag&oacute;gica, dando a entender que el problema en torno a la lengua y la convivencia social procede de las personas que han venido a buscarse la vida en nuestra tierra porque en la suya no pueden sobrevivir. Esta idea es una estafa y es lo que llevo planteando desde hace 25 a&ntilde;os&rdquo;. Tras m&aacute;s de dos d&eacute;cadas investigando pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas, el fil&oacute;logo Isidor Mar&iacute; rebate uno de los marcos discursivos que apuntan hacia la poblaci&oacute;n migrante m&aacute;s vulnerable y que, en paralelo, elude analizar el impacto de factores estructurales como el modelo econ&oacute;mico, la presi&oacute;n tur&iacute;stica o la creciente irrupci&oacute;n de residentes extranjeros con alto poder adquisitivo. El resultado, advierte, es un diagn&oacute;stico incompleto que impide abordar el problema de fondo sobre la lengua catalana.
    </p><p class="article-text">
        El investigador ibicenco, una de las voces m&aacute;s reconocidas en el &aacute;mbito de la socioling&uuml;&iacute;stica catalana, propone un modelo basado en la corresponsabilidad: por un lado, la sociedad de acogida debe garantizar condiciones de vida dignas y evitar la segregaci&oacute;n de la poblaci&oacute;n reci&eacute;n llegada; por otro, quienes se establecen en el territorio deben asumir la lengua y la cultura del lugar. &ldquo;Debe haber un compromiso de futuro basado en el respeto intercultural. Un compromiso de la sociedad receptora de hacer lo posible para proporcionar unas condiciones de vida satisfactorias y unas condiciones de trabajo justas en aras a superar las desigualdades y las segregaciones. Y esto debe tener una contrapartida: el compromiso por parte de quienes llegan de asumir la lengua y la cultura de la sociedad en la que se instalan, de forma gradual, con el tiempo que sea conveniente, y sin que esto suponga una divisi&oacute;n social&rdquo;, subraya en declaraciones a elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Debe haber un compromiso de futuro basado en el respeto intercultural. Un compromiso de la sociedad receptora de hacer lo posible para proporcionar unas condiciones de vida satisfactorias y unas condiciones de trabajo justas. Y esto debe tener una contrapartida: el compromiso por parte de quienes llegan de asumir la lengua y la cultura de la sociedad en la que se instalan</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isidor Marí</span>
                                        <span>—</span> Lingüista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Es en este contexto en el que emerge una pregunta: &iquest;es posible asegurar el futuro de un idioma en una realidad marcada por la interdependencia global, la presi&oacute;n tur&iacute;stica y los cambios demogr&aacute;ficos acelerados? Lejos de ofrecer respuestas simples, el autor propone un cambio de mirada. Su nuevo libro, <em>Es pot planificar la sostenibilitat ling&uuml;&iacute;stica?</em> (editado por Lleonard Muntaner), no se limita a revisar el concepto cl&aacute;sico de normalizaci&oacute;n, sino que lo desborda. Introduce una idea m&aacute;s inc&oacute;moda y, al mismo tiempo, m&aacute;s reveladora: la sostenibilidad ling&uuml;&iacute;stica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/44955f79-a416-4a34-96ec-2eaf97f6e06d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Varios turistas en las inmediaciones de la catedral de Palma."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Varios turistas en las inmediaciones de la catedral de Palma.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mientras que la normalizaci&oacute;n se ha interpretado tradicionalmente como una cuesti&oacute;n centrada en la lengua en s&iacute; misma, la sostenibilidad obliga a mirar m&aacute;s all&aacute;. &ldquo;Tiene la ventaja de que relaciona las lenguas y las culturas con su contexto econ&oacute;mico, social y pol&iacute;tico y eso ayuda a entender mejor las causas, los efectos y las pol&iacute;ticas que deben adoptarse&rdquo;, subraya el ling&uuml;ista, para quien el futuro &ldquo;no es una predicci&oacute;n meteorol&oacute;gica&rdquo;. &ldquo;Lo construimos ahora&rdquo;, incide, subrayando que el verdadero problema no es tanto el diagn&oacute;stico como la inacci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        El fil&oacute;logo, recientemente reconocido con la Creu de Sant Jordi, rompe con el relato que desplaza el foco hacia la responsabilidad individual: el futuro del catal&aacute;n no se juega &uacute;nicamente en las conversaciones cotidianas ni en la voluntad de cada hablante, sino en un terreno mucho m&aacute;s amplio y decisivo, el de las decisiones colectivas &ndash;pol&iacute;ticas, econ&oacute;micas y sociales&ndash; que condicionan c&oacute;mo, cu&aacute;ndo y en qu&eacute; contextos se usa una lengua. &ldquo;Lo peor que podemos hacer es pensar que no hace falta hacer nada&rdquo;, asevera. Lejos de caer en el pesimismo &ndash;o en el optimismo complaciente&ndash;, Mar&iacute; rechaza las visiones fatalistas sobre el futuro del catal&aacute;n. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El filólogo, recientemente reconocido con la Creu de Sant Jordi, rompe con el relato que desplaza el foco hacia la responsabilidad individual: el futuro del catalán no se juega únicamente en las conversaciones cotidianas ni en la voluntad de cada hablante, sino en un terreno mucho más amplio y decisivo, el de las decisiones colectivas -políticas, económicas y sociales- que condicionan cómo, cuándo y en qué contextos se usa una lengua</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En su obra, Mar&iacute; recupera y matiza una distinci&oacute;n cl&aacute;sica en socioling&uuml;&iacute;stica: la que separa los usos ling&uuml;&iacute;sticos institucionalizados de los individuales, retomando aportaciones de autores como Albert Bastardas y Jean&ndash;Claude Corbeil. Los primeros se corresponden con los usos formales de la lengua &ndash;propios de la administraci&oacute;n, los medios de comunicaci&oacute;n o el sistema educativo&ndash;, mientras que los segundos remiten a los comportamientos ling&uuml;&iacute;sticos cotidianos de los hablantes en su vida privada. Sin embargo, lejos de plantear una divisi&oacute;n r&iacute;gida, Mar&iacute; subraya, siguiendo a Bastardas, que ambos &aacute;mbitos se sit&uacute;an en un <em>continuum</em> en el que las fronteras se difuminan y donde existen m&uacute;ltiples situaciones intermedias en las que lo institucional y lo individual se entrelazan.
    </p><p class="article-text">
        A partir de esta base conceptual, el autor introduce una segunda dimensi&oacute;n clave: el grado de consolidaci&oacute;n de los h&aacute;bitos ling&uuml;&iacute;sticos, en l&iacute;nea con las reflexiones de Miquel Strubell. No es lo mismo, advierte, un comportamiento ling&uuml;&iacute;stico incipiente que un h&aacute;bito plenamente arraigado, ya que la capacidad de modificar los usos depende en gran medida de ese nivel de consolidaci&oacute;n. Asimismo, Mar&iacute; se&ntilde;ala que la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica ha oscilado hist&oacute;ricamente &ndash;en un &ldquo;efecto p&eacute;ndulo&rdquo;&ndash; entre priorizar los usos individuales, como ocurri&oacute; en las primeras legislaturas en Catalunya con el llamado &ldquo;biling&uuml;ismo pasivo&rdquo;, y reforzar posteriormente los usos institucionales. Esta tensi&oacute;n evidencia, en su an&aacute;lisis, la necesidad de abordar ambos planos de forma complementaria para entender y transformar los comportamientos ling&uuml;&iacute;sticos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo peor que podemos hacer es pensar que no hace falta hacer nada</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isidor Marí</span>
                                        <span>—</span> Autor de &#039;Es pot planificar la sostenibilitat lingüística?&#039;
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su planteamiento entronca, adem&aacute;s, con las experiencias internacionales que ha estudiado durante m&aacute;s de dos d&eacute;cadas en pa&iacute;ses como Australia, Canad&aacute; o Suecia, territorios que han afrontado grandes oleadas migratorias con pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas activas y coordinadas, abordadas de forma estructural y no como un conflicto puntual. Es ah&iacute; donde su propuesta adquiere una dimensi&oacute;n distinta. En Australia, como ya ha expuesto en investigaciones anteriores, la diversidad ling&uuml;&iacute;stica no se percibe como una amenaza, sino como un activo. El pluriling&uuml;ismo forma parte de la estrategia econ&oacute;mica y de cohesi&oacute;n social, integrado en las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas y en el funcionamiento de las instituciones y contribuyendo con ello a reforzar la cohesi&oacute;n social y la identificaci&oacute;n de los distintos grupos con el proyecto com&uacute;n. Un modelo que contrasta con contextos donde la diversidad ling&uuml;&iacute;stica, se&ntilde;ala, se gestiona a menudo de forma reactiva o subordinada.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Oferta activa&rdquo; de la lengua</strong></h2><p class="article-text">
        En Canad&aacute; &ndash;y especialmente en Quebec&ndash;, el sostenimiento del franc&eacute;s no depende de la buena voluntad de los hablantes: se garantiza desde el sistema, con medidas que regulan su uso en la administraci&oacute;n, el &aacute;mbito laboral y los servicios. El fil&oacute;logo y profesor defiende que las pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas eficaces no se limitan a garantizar derechos formales, sino que intervienen directamente en el funcionamiento de las organizaciones. Esto implica, por ejemplo, regular la capacitaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica de los trabajadores, adaptar los sistemas tecnol&oacute;gicos y asegurar lo que denomina &ldquo;oferta activa&rdquo; de la lengua, es decir, que el ciudadano no tenga que pedir ser atendido en la lengua propia, dado que &eacute;sta ya se encuentra 'disponible' por defecto. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Australia ha integrado el plurilingüismo como un elemento central de su modelo económico e institucional, contribuyendo con ello a reforzar la cohesión social y la identificación de los distintos grupos con el proyecto común</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Mientras tanto, en Suecia, la gesti&oacute;n de la diversidad ling&uuml;&iacute;stica se articula desde pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que combinan integraci&oacute;n y cohesi&oacute;n social. A pesar de ser un pa&iacute;s con una lengua dominante clara, el Estado ha desarrollado programas de acogida que sit&uacute;an el aprendizaje del sueco como eje central de la inclusi&oacute;n, al tiempo que reconoce y respeta las lenguas de origen de la poblaci&oacute;n migrante, un equilibrio entre lengua com&uacute;n y diversidad ling&uuml;&iacute;stica que, subraya Mar&iacute;, ha permitido evitar procesos de segregaci&oacute;n y reforzar la participaci&oacute;n social sin renunciar a una lengua compartida que vertebre la convivencia.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cambio de paradigma</strong></h2><p class="article-text">
        A partir de estos ejemplos, Mar&iacute; plantea que el futuro del catal&aacute;n no puede desligarse de un proyecto intercultural m&aacute;s amplio cuya clave no radica solo en integrar a los nuevos hablantes, sino hacerlo en un marco que reconozca tambi&eacute;n el valor de sus lenguas de origen, generando un equilibrio entre cohesi&oacute;n y diversidad. Solo as&iacute;, sostiene, puede construirse una identificaci&oacute;n compartida en un contexto global donde las lenguas compiten en condiciones profundamente desiguales y en el que el catal&aacute;n se sit&uacute;e en el centro de un modelo de pluriling&uuml;ismo equitativo, no como lengua excluyente, sino como lengua compartida. Para ello, advierte, no basta con apelaciones individuales ni campa&ntilde;as simb&oacute;licas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Marí plantea que el futuro del catalán no puede desligarse de un proyecto intercultural más amplio cuya clave no radica solo en integrar a los nuevos hablantes, sino hacerlo en un marco que reconozca también el valor de sus lenguas de origen, generando un equilibrio entre cohesión y diversidad</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Se trata de un cambio de paradigma y de un enfoque en el que Mar&iacute; lleva d&eacute;cadas trabajando, tanto desde la investigaci&oacute;n como desde instituciones como la Obra Cultural Balear (OCB), y de un planteamiento que cobra especial relevancia en Balears, territorio marcado por el incremento de la presi&oacute;n tur&iacute;stica &ndash;con el consiguiente<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/duplicar-poblacion-verano-favorecer-ricos-decrecer-encrucijada-balears_1_10705596.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> aumento de la poblaci&oacute;n flotante</a> (la suma de residentes y turistas)&ndash; y un modelo econ&oacute;mico que no solo ha reconfigurado el paisaje, sino tambi&eacute;n los usos ling&uuml;&iacute;sticos y las din&aacute;micas sociales. 
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, Mar&iacute; se muestra severamente cr&iacute;tico con la ausencia de avances significativos tras m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas de pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas: &ldquo;Tras m&aacute;s de 40 a&ntilde;os, ya ser&iacute;a hora de que se notara&rdquo;, se&ntilde;ala. Alude, en concreto, al marco legal definido por el Estatut d'Autonomia balear &ndash;que reconoce el catal&aacute;n como lengua propia&ndash; y la Llei de normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica, la norma fundamental que regula el estatus del catal&aacute;n en las islas. Aprobada en 1986 tras d&eacute;cadas de marginaci&oacute;n de la lengua catalana, establece que las instituciones deben asegurar su conocimiento y uso progresivo en el &aacute;mbito de la ense&ntilde;anza. Un objetivo que, a juicio de Mar&iacute;, dista a&uacute;n de haberse cumplido plenamente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras más de cuarenta años de políticas lingüísticas en Balears, ya sería hora de que se notaran</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isidor Marí</span>
                                        <span>—</span> Filólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y es que, como se&ntilde;ala la &uacute;ltima 'Enquesta d'Usos Ling&uuml;&iacute;stics a les Illes Balears', publicada por el Grup de Recerca Socioling&uuml;&iacute;stica de les Illes Balears (Gresib) en 2014 y revisada en 2018, el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/imparable-evolucion-demografica-balears-canarias-dispara-presion-recursos_1_9298717.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">imparable crecimiento de la poblaci&oacute;n </a>desde la d&eacute;cada de los sesenta, cuando resid&iacute;an en Balears 400.000 personas &ndash;en contraste con los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/poblacion-balears-supera-1-2-millones-habitantes-crece-2_1_11685388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&aacute;s de 1,2 millones actuales</a>&ndash;, ha supuesto un decrecimiento en valores relativos de la poblaci&oacute;n aut&oacute;ctona, que pas&oacute; de representar el 82% en 1970 al 60% en 2015. El informe, que apunta al incremento considerable de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalan-lengua-fragil-balears_1_9948869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;fragilidad&rdquo; de la lengua catalana</a>, subraya que el aumento de la poblaci&oacute;n al&oacute;ctona (originaria de otro pa&iacute;s) y al&oacute;glota (hablante de otros idiomas) ha repercutido de forma directa en el retroceso de los conocimientos de catal&aacute;n y de los usos que de &eacute;l hace la ciudadan&iacute;a en su conjunto. Seg&uacute;n el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE), el 94,1% de la poblaci&oacute;n residente en Balears habla bien el castellano,&nbsp;porcentaje que desciende al 59,5% en el caso del catal&aacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5e91410f-42ab-4c47-8fcc-f033841ad93b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miles de personas acuden a la llamada de la Obra Cultural Balear (OCB) y de Joves de Mallorca per la Llengua para celebrar la Diada per la Llengua en mayo de 2025"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miles de personas acuden a la llamada de la Obra Cultural Balear (OCB) y de Joves de Mallorca per la Llengua para celebrar la Diada per la Llengua en mayo de 2025                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Prioridad al ingl&eacute;s y &ldquo;maltrato&rdquo; al catalanohablante</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Lo que planteo en este libro es que se necesita una actuaci&oacute;n global liderada, definida y construida por los poderes pol&iacute;ticos, una intervenci&oacute;n integral que comprometa a los gobiernos y que descienda hasta las organizaciones y las empresas&rdquo;, subraya, denunciando la &ldquo;contradicci&oacute;n&rdquo; en que &eacute;stas incurren al &ldquo;preocuparse de informar y de atender bien los clientes en ingl&eacute;s o, si hace falta, en otras lenguas, y que vayas a un establecimiento y te maltraten si utilizas la lengua propia de estas islas&rdquo;. Una problem&aacute;tica que, incide, no puede resolverse sin una combinaci&oacute;n de regulaci&oacute;n y apoyo: no solo es necesario exigir el cumplimiento de determinados est&aacute;ndares ling&uuml;&iacute;sticos, sino tambi&eacute;n acompa&ntilde;ar a las empresas con medidas que faciliten su adaptaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, el investigador critica la incoherencia de las actuales pol&iacute;ticas p&uacute;blicas en Balears y advierte de la brecha existente entre el discurso institucional y las medidas adoptadas: &ldquo;No tiene sentido que, ante una situaci&oacute;n como esta, el Govern hable de sostenibilidad, pero haga pol&iacute;ticas contra la sostenibilidad, o que tenga el compromiso, por ley y por Estatut, de trabajar por la normalizaci&oacute;n de la lengua propia de las islas y, en cambio, est&eacute; adoptando medidas contrarias a la recuperaci&oacute;n de nuestra lengua. Evidentemente, de este modo no lo arreglaremos&rdquo;, recrimina, aseverando que, sin una estrategia alineada con esos objetivos, no ser&aacute; posible revertir la situaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No tiene sentido que el Govern hable de sostenibilidad, pero haga políticas contra la sostenibilidad, o que tenga el compromiso, por ley y por Estatut, de trabajar por la normalización de la lengua propia de las islas y, en cambio, esté adoptando medidas contrarias a la recuperación de nuestra lengua</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Isidor Marí</span>
                                        <span>—</span> Filólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Durante esta legislatura, las pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas impulsadas por el Govern del PP con el apoyo &ndash;y la exigencia&ndash; de Vox han girado en torno a la introducci&oacute;n de la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/fracaso-pp-vox-catalan-aulas-5-alumnos-matriculan-plan-balears_1_12831632.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> &ldquo;libre elecci&oacute;n de lengua&rdquo; en la ense&ntilde;anza</a>, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-redoblan-ofensiva-requisito-catalan-funcion-publica-balear-titulito-excluyente_1_13071783.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">flexibilizaci&oacute;n o eliminaci&oacute;n de los requisitos de conocimiento de catal&aacute;n </a>en la administraci&oacute;n y el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-inicia-tramites-blindar-espanol-escuela-balear-frena-ofensiva-vox-catalan_1_12736326.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">blindaje del espa&ntilde;ol como lengua vehicular</a>. En conjunto, se trata de un paquete de actuaciones que, seg&uacute;n conservadores y extrema derecha, buscan garantizar la &ldquo;libertad ling&uuml;&iacute;stica&rdquo;, pero que colectivos educativos y sociales perciben como un cambio de orientaci&oacute;n respecto al modelo de normalizaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica vigente desde la d&eacute;cada de los ochenta.
    </p><p class="article-text">
        En el fondo, el libro de Mar&iacute; plantea una cuesti&oacute;n pol&iacute;tica de mayor calado: qu&eacute; tipo de sociedad quiere ser Balears en un contexto de transformaci&oacute;n constante. Para el investigador, la sostenibilidad ling&uuml;&iacute;stica no es solo una cuesti&oacute;n de preservar una lengua, sino de evitar la fractura social. El objetivo, recuerda, deber&iacute;a seguir siendo el mismo que se fij&oacute; en la Transici&oacute;n: que toda la poblaci&oacute;n conozca las dos lenguas oficiales para garantizar igualdad de oportunidades y cohesi&oacute;n. Sin ese horizonte compartido, advierte, el riesgo es la consolidaci&oacute;n de comunidades ling&uuml;&iacute;sticas separadas y potencialmente enfrentadas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/estafa-culpar-migrante-pobre-retroceso-catalan-derecha-demagogia_1_13091163.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 20:57:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="360364" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="360364" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La "estafa" de culpar al migrante pobre del retroceso del catalán: "La derecha hace demagogia"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/32c8df15-35c0-46c0-a310-798c924d6aa5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Inmersión lingüística,Lingüística,Catalán,Idiomas,Administración pública,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox redoblen la seva ofensiva contra el requisit del català a la funció pública balear: "És un 'titolet' excloent"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-redoblen-seva-ofensiva-requisit-catala-funcio-publica-balear-titolet-excloent_1_13072978.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP i Vox redoblen la seva ofensiva contra el requisit del català a la funció pública balear: &quot;És un &#039;titolet&#039; excloent&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadors i extrema dreta acorden ajornar l'acreditació de la llengua pròpia de les illes en places de difícil cobertura i eliminar-la en categories bàsiques de l'administració. Ho faran mitjançant diverses esmenes a la llei de projectes estratègics, una norma que no guarda relació alguna amb la política lingüística</p><p class="subtitle">Fracàs del PP i Vox contra el català a les aules: menys d’un 5% dels alumnes s’hi matriculen en el seu pla a les Balears</p></div><p class="article-text">
        El PP i Vox han acordat rebaixar el requisit del catal&agrave; en diferents &agrave;mbits de la funci&oacute; p&uacute;blica balear mitjan&ccedil;ant diverses esmenes a la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-salva-decretos-clave-balears-asumir-negacionismo-climatico-vox-hemos-logrado-depuracion-radical-texto_1_12849513.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> llei de projectes estrat&egrave;gics</a>, una norma centrada en agilitzar inversions que no guarda relaci&oacute; alguna amb la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica. El pacte permetr&agrave; ajornar l'acreditaci&oacute; de l'idioma per a docents en places de dif&iacute;cil cobertura i eliminar-lo en algunes categories laborals b&agrave;siques de l'administraci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu de la formaci&oacute; d'extrema dreta al Parlament, Manuela Ca&ntilde;adas, ha anunciat aquest dilluns l'acord assolit amb els populars despr&eacute;s de &ldquo;llargues reunions i negociacions&rdquo;. &ldquo;No podem permetre que una aula es quedi sense professor perqu&egrave; el candidat m&eacute;s qualificat no tingui un <em>titolet </em>excloent com &eacute;s el catal&agrave;&rdquo;, ha assenyalat en relaci&oacute; a la certificaci&oacute; que acredita el coneixement de la llengua pr&ograve;pia de Balears.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha assenyalat, ambdues formacions introduiran tres esmenes que rebaixen o posposen l'exig&egrave;ncia d'acreditar coneixements de catal&agrave; en diferents &agrave;mbits de l'administraci&oacute;. La primera de les mesures es refereix a les places docents catalogades com de molt dif&iacute;cil cobertura. En aquests casos, l'acord preveu que els aspirants puguin incorporar-se al lloc de feina encara que no acreditin el nivell de catal&agrave; requerit en el moment d'accedir a la pla&ccedil;a, amb l'obligaci&oacute; d'obtenir-lo posteriorment en un termini que podria situar-se entorn als dos anys.
    </p><p class="article-text">
        La segona esmena planteja rebaixar o suprimir el requisit ling&uuml;&iacute;stic en determinades categories laborals b&agrave;siques de la funci&oacute; p&uacute;blica, com zeladors, auxiliars, personal de neteja o manteniment, sempre que es tracti de llocs sense atenci&oacute; directa al p&uacute;blic. A m&eacute;s, l'acord obre la porta a establir excepcions quan la falta d'aspirants &ldquo;posi en risc el funcionament dels hospitals o altres serveis p&uacute;blics essencials&rdquo;, segons ha assenyalat Vox en una nota de premsa.
    </p><p class="article-text">
        La tercera modificaci&oacute; afectar&agrave; l'&agrave;mbit educatiu: conservadors i extrema dreta proposen rebaixar d'un 8 a un 7 la nota necess&agrave;ria per obtenir autom&agrave;ticament el certificat B2 o C1 de catal&agrave; en finalitzar l'ESO o el batxillerat. Tamb&eacute; preveuen garantir que l'alumnat que cursi un any a l'estranger pugui obtenir igualment l'acreditaci&oacute; si assoleix la qualificaci&oacute; exigida.
    </p><p class="article-text">
        Ca&ntilde;adas ha emmarcat el pacte dins del que ha definit com &ldquo;un bon acord&rdquo; tenint en compte la representaci&oacute; parlament&agrave;ria de Vox. &ldquo;Som molt ambiciosos i ens encantaria anar m&eacute;s enll&agrave;, per&ograve; tenim la for&ccedil;a que tenim, de moment&rdquo;, ha assenyalat.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la portaveu adjunta del PP, Marga Dur&aacute;n, ha defensat que el requisit no desapareix, sin&oacute; que s'ajorna per facilitar la cobertura de vacants. Dur&agrave;n ha insistit que les esmenes seran registrades per Vox i que el PP les recolzar&agrave; si s'ajusten al que s'ha acordat.
    </p><p class="article-text">
        L'acord se suma a una s&egrave;rie de decisions adoptades pel Govern de Marga Prohens des de l'inici de la legislatura que han anat rebaixant el pes del catal&agrave; en diferents &agrave;mbits institucionals i educatius, moltes d'elles fruit de la negociaci&oacute; amb Vox.
    </p><p class="article-text">
        El principal &agrave;mbit en veure's afectat per les pol&iacute;tiques de la dreta en aquest sentit ha estat el sanitari: poc temps despr&eacute;s d'arribar al poder, l'Executiu auton&ograve;mic del PP va aprovar un decret de mesures urgents perqu&egrave;&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-pp-balears-elimina-catalan-requisito-laboral-sanidad-publica_1_10469589.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el catal&agrave; fos un m&egrave;rit i no un requisit a l'hora de treballar a la sanitat p&uacute;blica balear</a>. Va ser, de fet, una de les&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-dice-si-gobierna-balears-catalan-pasara-merito-medicos_1_9826547.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grans promeses electorals</a>&nbsp;de Prohens i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/discriminacion-colectivo-trans-trabas-eutanasia-marginacion-catalan-pacto-gobierno-pp-vox-balears_1_10335160.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">del seu pacte de govern</a>&nbsp;amb l'extrema dreta.
    </p><p class="article-text">
        Segons els populars, l'objectiu era combatre l'hist&ograve;ric d&egrave;ficit de sanitaris que pateix l'arxip&egrave;lag -com tamb&eacute; ho pateixen altres regions d'Espanya-, per&ograve;&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-elimina-catalan-sanidad-evitar-fuga-medicos-confiesa-no-datos_1_10472837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va confessar que no disposa de les dades que avalarien, al seu judici, l'eliminaci&oacute; del catal&agrave; com a requisit laboral</a>. La consellera de Salut, Manuela Garc&iacute;a, va admetre descon&egrave;ixer quants professionals entren o surten del sistema sanitari per haver d'acreditar cert nivell de catal&agrave;, at&egrave;s que quan un metge marxa el requeriment del catal&agrave; no es fa constar entre les causes d'abandonament, per la qual cosa va confessar que ser&agrave; complicat avaluar l'impacte de la supressi&oacute; com a mesura de captaci&oacute; de sanitaris.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d'aix&ograve;, PSOE i Sumar van portar al Tribunal Constitucional la decisi&oacute; del Govern en considerar que vulnera &ldquo;el principi d'igualtat i el de no discriminaci&oacute; per ra&oacute; de llengua, reconegut en l'Estatut d'Autonomia&rdquo; i &ldquo;atempta contra el r&egrave;gim de cooficialitat ling&uuml;&iacute;stica vigent&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A mitjans de 2025, els de Santiago Abascal van aconseguir introduir la supressi&oacute; del catal&agrave; com a requisit laboral per accedir a la sanitat p&uacute;blica -tot i que aquesta mesura ja estava sent aplicada a trav&eacute;s de l'anterior decret llei- via esmenes a una normativa que no t&eacute; res a veure amb aquestes mat&egrave;ries: la aprovada per&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/parlament-valida-decreto-ley-prohibe-macrogranjas-avicolas-160-000-gallinas-balears_1_12045180.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">regular les explotacions ramaderes intensives d'aus de corral</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-redoblen-seva-ofensiva-requisit-catala-funcio-publica-balear-titolet-excloent_1_13072978.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2026 16:54:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="266782" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="266782" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox redoblen la seva ofensiva contra el requisit del català a la funció pública balear: "És un 'titolet' excloent"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Catalán,Inmersión lingüística,Islas Baleares,Funcionarios,Empleo público,Sanidad pública,Enseñanza,Escuelas públicas,Docentes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox redoblan su ofensiva contra el requisito del catalán en la función pública balear: "Es un 'titulito' excluyente"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-redoblan-ofensiva-requisito-catalan-funcion-publica-balear-titulito-excluyente_1_13071783.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP y Vox redoblan su ofensiva contra el requisito del catalán en la función pública balear: &quot;Es un &#039;titulito&#039; excluyente&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Conservadores y extrema derecha acuerdan aplazar la acreditación de la lengua propia de las islas en plazas de difícil cobertura y eliminarla en categorías básicas de la administración. Lo harán mediante varias enmiendas a la ley de proyectos estratégicos, una norma que no guarda relación alguna con la política lingüística</p><p class="subtitle">Fracaso de PP y Vox contra el catalán en las aulas: menos de un 5% de los alumnos se matriculan en su plan en Balears
</p></div><p class="article-text">
        PP y Vox han acordado rebajar el requisito del catal&aacute;n en distintos &aacute;mbitos de la funci&oacute;n p&uacute;blica balear mediante varias enmiendas a la<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-salva-decretos-clave-balears-asumir-negacionismo-climatico-vox-hemos-logrado-depuracion-radical-texto_1_12849513.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> ley de proyectos estrat&eacute;gicos</a>, una norma centrada en agilizar inversiones que no guarda relaci&oacute;n alguna con la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica. El pacto permitir&aacute; aplazar la acreditaci&oacute;n del idioma para docentes en plazas de dif&iacute;cil cobertura y eliminarlo en algunas categor&iacute;as laborales b&aacute;sicas de la administraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz de la formaci&oacute;n de extrema derecha en el Parlament, Manuela Ca&ntilde;adas, ha anunciado este lunes el acuerdo alcanzado con los populares tras &ldquo;largas reuniones y negociaciones&rdquo;. &ldquo;No podemos permitir que un aula se quede sin profesor porque el candidato m&aacute;s cualificado no tenga un <em>titulito</em> excluyente como es el catal&aacute;n&rdquo;, ha se&ntilde;alado en relaci&oacute;n a la certificaci&oacute;n que acredita el conocimiento de la lengua propia de Balears.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha se&ntilde;alado, ambas formaciones introducir&aacute;n tres enmiendas que rebajan o posponen la exigencia de acreditar conocimientos de catal&aacute;n en distintos &aacute;mbitos de la administraci&oacute;n. La primera de las medidas se refiere a las plazas docentes catalogadas como de muy dif&iacute;cil cobertura. En estos casos, el acuerdo prev&eacute; que los aspirantes puedan incorporarse al puesto aunque no acrediten el nivel de catal&aacute;n requerido en el momento de acceder a la plaza, con la obligaci&oacute;n de obtenerlo posteriormente en un plazo que podr&iacute;a situarse en torno a los dos a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La segunda enmienda plantea rebajar o suprimir el requisito ling&uuml;&iacute;stico en determinadas categor&iacute;as laborales b&aacute;sicas de la funci&oacute;n p&uacute;blica, como celadores, auxiliares, personal de limpieza o mantenimiento, siempre que se trate de puestos sin atenci&oacute;n directa al p&uacute;blico. Adem&aacute;s, el acuerdo abre la puerta a establecer excepciones cuando la falta de aspirantes &ldquo;ponga en riesgo el funcionamiento de los hospitales u otros servicios p&uacute;blicos esenciales&rdquo;, seg&uacute;n ha se&ntilde;alado Vox en una nota de prensa.
    </p><p class="article-text">
        La tercera modificaci&oacute;n afectar&aacute; al &aacute;mbito educativo: conservadores y extrema derecha proponen rebajar de un 8 a un 7 la nota necesaria para obtener autom&aacute;ticamente el certificado B2 o C1 de catal&aacute;n al finalizar la ESO o el bachillerato. Tambi&eacute;n prev&eacute;n garantizar que el alumnado que curse un a&ntilde;o en el extranjero pueda obtener igualmente la acreditaci&oacute;n si alcanza la calificaci&oacute;n exigida.
    </p><p class="article-text">
        Ca&ntilde;adas ha enmarcado el pacto dentro de lo que ha definido como &ldquo;un buen acuerdo&rdquo; teniendo en cuenta la representaci&oacute;n parlamentaria de Vox. &ldquo;Somos muy ambiciosos y nos encantar&iacute;a ir m&aacute;s all&aacute;, pero tenemos la fuerza que tenemos, de momento&rdquo;, ha se&ntilde;alado.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la portavoz adjunta del PP, Marga Dur&aacute;n, ha defendido que el requisito no desaparece, sino que se aplaza para facilitar la cobertura de vacantes. Dur&aacute;n ha insistido en que las enmiendas ser&aacute;n registradas por Vox y que el PP las respaldar&aacute; si se ajustan a lo acordado. 
    </p><p class="article-text">
        El acuerdo se suma a una serie de decisiones adoptadas por el Govern de Marga Prohens desde el inicio de la legislatura que han ido rebajando el peso del catal&aacute;n en distintos &aacute;mbitos institucionales y educativos, muchas de ellas fruto de la negociaci&oacute;n con Vox.
    </p><p class="article-text">
        El principal &aacute;mbito en verse afectado por las pol&iacute;ticas de la derecha en este sentido ha sido el sanitario: poco tiempo despu&eacute;s de llegar al poder, el Ejecutivo auton&oacute;mico del PP aprob&oacute; un decreto de medidas urgentes para que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-pp-balears-elimina-catalan-requisito-laboral-sanidad-publica_1_10469589.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el catal&aacute;n fuera un m&eacute;rito y no un requisito a la hora de trabajar en al sanidad p&uacute;blica balear</a>. Fue, de hecho, una de las&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pp-dice-si-gobierna-balears-catalan-pasara-merito-medicos_1_9826547.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grandes promesas electorales</a>&nbsp;de Prohens y de&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/discriminacion-colectivo-trans-trabas-eutanasia-marginacion-catalan-pacto-gobierno-pp-vox-balears_1_10335160.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">su pacto de gobierno</a>&nbsp;con la extrema derecha.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los populares, el objetivo era combatir el hist&oacute;rico d&eacute;ficit de sanitarios que sufre el archipi&eacute;lago -como tambi&eacute;n lo padecen otras regiones de Espa&ntilde;a-, pero&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-elimina-catalan-sanidad-evitar-fuga-medicos-confiesa-no-datos_1_10472837.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">confes&oacute; que no dispone de los datos que avalar&iacute;an, a su juicio, la eliminaci&oacute;n del catal&aacute;n como requisito laboral</a>. La consellera de Salud, Manuela Garc&iacute;a, admiti&oacute; desconocer cu&aacute;ntos profesionales entran o salen del sistema sanitario por tener que acreditar cierto nivel de catal&aacute;n, dado que cuando un m&eacute;dico se marcha el requerimiento del catal&aacute;n no se hace constar entre las causas de abandono, por lo que confes&oacute; que ser&aacute; complicado evaluar el impacto de la supresi&oacute;n como medida de captaci&oacute;n de sanitarios.
    </p><p class="article-text">
        Tras ello, PSOE y Sumar llevaron al Tribunal Constitucional la decisi&oacute;n del Govern al considerar que vulnera &ldquo;el principio de igualdad y el de no discriminaci&oacute;n por raz&oacute;n de lengua, reconocido en el Estatut d'Autonomia&rdquo; y &ldquo;atenta contra el r&eacute;gimen de cooficialidad ling&uuml;&iacute;stica vigente&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A mediados de 2025, los de Santiago Abascal lograron 'colar' la supresi&oacute;n del catal&aacute;n como requisito laboral para acceder a la sanidad p&uacute;blica -a pesar de que esta medida ya estaba siendo aplicada a trav&eacute;s del anterior decreto ley- v&iacute;a enmiendas a una normativa que nada tiene que ver con estas materias: la aprobada para <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/parlament-valida-decreto-ley-prohibe-macrogranjas-avicolas-160-000-gallinas-balears_1_12045180.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">regular las explotaciones ganaderas intensivas de aves de corral</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-redoblan-ofensiva-requisito-catalan-funcion-publica-balear-titulito-excluyente_1_13071783.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 16 Mar 2026 13:27:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="266782" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="266782" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox redoblan su ofensiva contra el requisito del catalán en la función pública balear: "Es un 'titulito' excluyente"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1ad9d7f0-5519-4452-91e2-fb57403218d4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Catalán,Inmersión lingüística,Islas Baleares,Funcionarios,Empleo público,Sanidad pública,Enseñanza,Escuelas públicas,Docentes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Transportes revisa la lengua de los rótulos en autopistas tras la denuncia de Junts de invisibilizar el catalán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/transportes-revisa-lengua-rotulos-autopistas-denuncia-junts-invisibilizar-catalan_1_13022110.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6b7bd606-3065-4dc3-8359-9da3774e3338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Transportes revisa la lengua de los rótulos en autopistas tras la denuncia de Junts de invisibilizar el catalán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Gobierno asegura que examina "cartel a cartel" que todos los rótulos se adapten a la normativa lingüística</p><p class="subtitle">El Gobierno da por perdido a Junts hasta que vuelva Puigdemont
</p></div><p class="article-text">
        La Direcci&oacute;n General de Carreteras del Ministerio de Transportes est&aacute; analizando &ldquo;cartel a cartel&rdquo; el idioma de la se&ntilde;alizaci&oacute;n de las autopistas para ver si se cumple el uso de los r&oacute;tulos en catal&aacute;n. Esta revisi&oacute;n ocurre despu&eacute;s de que Junts preguntara en el Congreso sobre esta cuesti&oacute;n al Ministerio, al que acusaron de querer &ldquo;hacer desaparecer el catal&aacute;n&rdquo; de las carreteras.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si hay algo que contradice la normativa vinculada a la se&ntilde;alizaci&oacute;n, procederemos a cambiar los carteles que lo incumplen&rdquo;, han indicado este mi&eacute;rcoles fuentes del Gobierno recogidas por la agencia ACN. Destacan que el Ministerio cumple con los criterios de se&ntilde;alizaci&oacute;n en idiomas oficiales como el catal&aacute;n, pero que si se detecta &ldquo;alguna anomal&iacute;a&rdquo; trabajar&aacute;n &ldquo;de inmediato&rdquo; para arreglarlo.
    </p><p class="article-text">
        En el caso concreto de la AP-7, apuntan a que es una autopista que estaba sujeta a una concesi&oacute;n y que ha pasado a ser de gesti&oacute;n estatal. &ldquo;Su se&ntilde;alizaci&oacute;n se renov&oacute; para sustituir la que se encontraba en mal estado y corregir la numeraci&oacute;n de las salidas que estaban mal kilometradas&rdquo;, exponen. En total, se han cambiado 22 carteles, de los cuales 20 son &ldquo;exclusivamente en catal&aacute;n&rdquo; porque corresponden a top&oacute;nimos oficiales (nombre propio), y s&oacute;lo dos tienen desdoblamiento biling&uuml;e.
    </p><h2 class="article-text">Queja de Junts</h2><p class="article-text">
        Los diputados de Junts en el Congreso Isidre Gav&iacute;n y Pilar Calvo registraron este martes una bater&iacute;a de preguntas por escrito dirigidas al Ministerio que dirige &Oacute;scar Puente a ra&iacute;z de la sustituci&oacute;n de se&ntilde;ales viarias en catal&aacute;n por versiones exclusivamente en castellano en varias autopistas de Catalunya. Seg&uacute;n exponen, en los &uacute;ltimos d&iacute;as se ha observado c&oacute;mo la Direcci&oacute;n General de Carreteras est&aacute; retirando o modificando r&oacute;tulos existentes en catal&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Junts recuerda que la legislaci&oacute;n estatal en materia de tr&aacute;fico establece que las indicaciones escritas en paneles de se&ntilde;alizaci&oacute;n deben figurar en castellano y tambi&eacute;n en la lengua oficial de la comunidad aut&oacute;noma cuando la se&ntilde;al est&eacute; ubicada dentro de su &aacute;mbito territorial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[ACN]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/transportes-revisa-lengua-rotulos-autopistas-denuncia-junts-invisibilizar-catalan_1_13022110.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Feb 2026 10:14:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6b7bd606-3065-4dc3-8359-9da3774e3338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3512259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6b7bd606-3065-4dc3-8359-9da3774e3338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3512259" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Transportes revisa la lengua de los rótulos en autopistas tras la denuncia de Junts de invisibilizar el catalán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6b7bd606-3065-4dc3-8359-9da3774e3338_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana,Junts,Carreteras,Catalán]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP elimina a autores catalanes y baleares del currículum de Bachillerato en la asignatura de valenciano]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/pp-elimina-autores-catalanes-baleares-curriculum-bachillerato-asignatura-valenciano_1_13014052.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9d9d75c9-b35d-49a9-8177-f44edbb1ea96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP elimina a autores catalanes y baleares del currículum de Bachillerato en la asignatura de valenciano"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Stepv denuncia que el Gobierno valenciano "nunca se había atrevido a desarrollar una estrategia tan fuerte para atacar, conflictivizar y arrinconar el valenciano, no solo en el sistema educativo, sino en el conjunto de la sociedad valenciana"</p><p class="subtitle">Los docentes valencianos convocan una huelga educativa el próximo 31 de marzo y amenazan con un paro indefinido
</p></div><p class="article-text">
        El Sindicat de Treballadors i Treballadores de l'Ensenyament del Pa&iacute;s Valenci&agrave; (Stepv) avanza que estudiar&aacute; acciones para &ldquo;evitar la publicaci&oacute;n&rdquo; del nuevo curr&iacute;culum de Bachillerato tal y como propone la Conselleria de Educaci&oacute;n, ya que &ldquo;confirma la eliminaci&oacute;n de autores no valencianos&rdquo; en la materia de lengua y literatura valenciana. La modificaci&oacute;n del decreto de curr&iacute;culum de Bachillerato ser&aacute; abordada este martes en la mesa sectorial de Educaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El sindicato, tras comparar el borrador presentado con el curr&iacute;culum vigente -de 2022, con el Bot&agrave;nic en la Generalitat-, critica que la Conselleria de Educaci&oacute;n quiera que, a partir de ahora, &ldquo;solo se pueda estudiar a autores y autoras valencianos&rdquo;. As&iacute;, aseguran que se tratar&aacute; la eliminaci&oacute;n de las referencias a la &ldquo;literatura catalana&rdquo; que aparecen en el documento todav&iacute;a vigente.
    </p><p class="article-text">
        Stepv insta a los docentes a &ldquo;obviar&rdquo; el nuevo decreto, que contempla la lectura de la &ldquo;literatura valenciana y de las principales autoras y autores valencianos&rdquo; de distintas &eacute;pocas y movimientos, y les anima a acudir &ldquo;en masa&rdquo; a la manifestaci&oacute;n prevista para el pr&oacute;ximo s&aacute;bado 28 de febrero y a participar en la huelga sectorial convocada para el 31 de marzo.
    </p><p class="article-text">
        El sindicato considera esta propuesta &ldquo;una m&aacute;s en la ofensiva contra el valenciano que el gobierno del PP est&aacute; llevando a cabo bajo el dictado de Vox&rdquo;, puesto que, aseguran, el Consell &ldquo;nunca se hab&iacute;a atrevido a desarrollar una estrategia tan fuerte para atacar, conflictivizar y arrinconar el valenciano, no solo en el sistema educativo, sino en el conjunto de la sociedad valenciana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, han convocado para el pr&oacute;ximo mi&eacute;rcoles una asamblea para tratar las acciones a llevar a cabo para evitar la publicaci&oacute;n del acuerdo en estos t&eacute;rminos: &ldquo;No tienen ning&uacute;n sentido las limitaciones que plantea la Conselleria sobre el curr&iacute;culum de valenciano, puesto que es imposible entender la literatura en valenciano desde la Edad Media hasta la actualidad sin su contexto ling&uuml;&iacute;stico y cultural, que incluye los autores y autoras catalanes y baleares, es decir, los territorios de habla catalana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No se puede entender el actual sistema ling&uuml;&iacute;stico valenciano sin conocer a Ramon Llull (Baleares), ni se puede entender Ausi&agrave;s March sin explicar y conocer a los trovadores catalanes, ni Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s sin conocer a Joan Salvat-Papasseit (Catalunya)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En contraposici&oacute;n, el curr&iacute;culum de castellano fomenta el estudio de autores y autoras latinoamericanos, &ldquo;cosa perfectamente normal y obvia, a pesar de los miles de kil&oacute;metros de distancia que hay entre el Estado espa&ntilde;ol y estos pa&iacute;ses&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiariocv]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/pp-elimina-autores-catalanes-baleares-curriculum-bachillerato-asignatura-valenciano_1_13014052.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Feb 2026 17:07:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9d9d75c9-b35d-49a9-8177-f44edbb1ea96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2782394" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9d9d75c9-b35d-49a9-8177-f44edbb1ea96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2782394" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP elimina a autores catalanes y baleares del currículum de Bachillerato en la asignatura de valenciano]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9d9d75c9-b35d-49a9-8177-f44edbb1ea96_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Educación,Profesores,PP - Partido Popular,Valencia,Comunidad Valenciana,Docentes,Catalán,Comunitat Valenciana,Generalitat Valenciana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La principal entidad digital del catalán someterá la IA a exámenes oficiales para acreditar el dominio de la lengua]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/principal-entidad-digital-catalan-sometera-ia-examenes-oficiales-acreditar-dominio-lengua_1_13003142.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f17b79e1-c97f-481f-836f-507f7dce3836_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La principal entidad digital del catalán someterá la IA a exámenes oficiales para acreditar el dominio de la lengua"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La fundación Accent Obert advierte de que la rápida evolución tecnológica pone en riesgo el uso de la lengua en las plataformas y, por ello, las someterá a las mismas pruebas que realizan los estudiantes este 2026</p><p class="subtitle">Barcelona deberá readmitir o indemnizar a un cocinero despedido tras suspender el curso básico de catalán</p></div><p class="article-text">
        La principal instituci&oacute;n de los catalanohablantes en el entorno digital, Fundaci&oacute; Accent Obert (antes Fundaci&oacute;.cat), ha propuesto que los sistemas de inteligencia artificial se examinen de las mismas pruebas que deben superar los estudiantes para garantizar el buen uso de la lengua en estas plataformas. Aunque la entidad celebra que la presencia de la lengua en el mundo digital es cada vez m&aacute;s alta, piden &ldquo;no bajar la guardia&rdquo; y &ldquo;seguir trabajando&rdquo; para impulsar la lengua.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si hemos llegado tan lejos como lengua en el mundo digital, es porque hemos hecho los deberes durante 20 a&ntilde;os y tenemos la infraestructura&rdquo;, ha subrayado el presidente de Accent Obert, Gen&iacute;s Roca, en una rueda de prensa convocada este mi&eacute;rcoles.
    </p><p class="article-text">
        En esta ocasi&oacute;n, piden que los chatbots se sometan a ex&aacute;menes de primaria y ESO, a las pruebas PISA, a las PAU, al nivel C de catal&aacute;n y a la prueba te&oacute;rica del permiso de conducci&oacute;n. &ldquo;Queremos que los mismos profesores que corrigen los ex&aacute;menes de los alumnos lo hagan con los de las plataformas de IA&rdquo;, ha explicado Roca. Seg&uacute;n ha avanzado, los primeros ex&aacute;menes se realizar&aacute;n ya en 2026.
    </p><p class="article-text">
        La fundaci&oacute;n avierte de que, si los usuarios obtienen respuestas m&aacute;s precisas en otras lenguas al utilizar sistemas de IA, pueden acabar optando por cambiar de idioma, un fen&oacute;meno que denominan &ldquo;desplazamiento ling&uuml;&iacute;stico por fricci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n alertan de que, la mayor&iacute;a de veces, estos nuevos modelos tecnol&oacute;gicos han sido desarrollados fuera del &aacute;mbito catalanoparlante y por consecuencia operan con &ldquo;marcos culturales ajenos&rdquo;. &ldquo;El problema es que, aunque los chatbots contesten en catal&aacute;n, no tenemos garantizado que tambi&eacute;n hayan pensado la respuesta en esta lengua&rdquo;, ha apuntado Roca. &ldquo;No queremos que un americano nos conteste quien era Mir&oacute;&rdquo;, ha a&ntilde;adido Joan Abell&agrave;, director de la fundaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Accent Obert fue la entidad que impuls&oacute; la creaci&oacute;n del dominio .cat, el primer dominio de tipo cultural del mundo. Sirvi&oacute; como modelo para otros como el gallego (.gal) o el vasco (.eus). Con estas nuevas medidas, pretenden impulsar a otras lenguas no hegem&oacute;nicas a hacer lo mismo. &ldquo;Ya que tenemos las herramientas para impulsar nuestra cultura, queremos compartirlas con otras lenguas del mundo&rdquo;, ha apuntado Roca. 
    </p><p class="article-text">
        El presidente ha recordado, adem&aacute;s, que las grandes plataformas digitales tienen un fuerte inter&eacute;s en personalizar la experiencia de los usuarios. &ldquo;Les va el negocio en ello. Y nada personaliza m&aacute;s que tratar a la gente en su idioma&rdquo;, ha afirmado.
    </p><p class="article-text">
        Dos de cada tres empresas de los territorios de habla catalana ofrecen ya sus webs en esta lengua y el n&uacute;mero de creadores digitales que publican en catal&aacute;n ha crecido con fuerza. Solo en 2025, las publicaciones en catal&aacute;n aumentaron un 31% y sus visualizaciones un 72%, seg&uacute;n datos de la fundaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        No obstante, Accent Obert, destaca que otros &aacute;mbitos como el de la automoci&oacute;n, los electrodom&eacute;sticos o el doblaje de v&iacute;deo son m&aacute;s fr&aacute;giles. Para reforzar la presencia del catal&aacute;n en estos sectores han impulsado la campa&ntilde;a Configura, orientada a fomentar que dispositivos y servicios incorporen la lengua. &ldquo;Tenemos un rol totalmente constructivo. Estamos m&aacute;s preocupados por generar nuevos m&eacute;todos y herramientas para impulsar el catal&aacute;n que no no por recriminar nada a nadie&rdquo;, ha zanjado Roca.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Helena Sala Gallardo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/principal-entidad-digital-catalan-sometera-ia-examenes-oficiales-acreditar-dominio-lengua_1_13003142.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Feb 2026 11:40:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f17b79e1-c97f-481f-836f-507f7dce3836_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2777033" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f17b79e1-c97f-481f-836f-507f7dce3836_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2777033" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La principal entidad digital del catalán someterá la IA a exámenes oficiales para acreditar el dominio de la lengua]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f17b79e1-c97f-481f-836f-507f7dce3836_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Catalán,Inteligencia artificial,Internet]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP demana "voluntat" d'aprendre català als migrants que optin regularitzar-se a Balears i Vox anteposa l'espanyol]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-demana-voluntat-d-aprendre-catala-als-migrants-demanin-regularitzar-balears-i-vox-anteposa-l-espanyol_1_12956667.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP demana &quot;voluntat&quot; d&#039;aprendre català als migrants que optin regularitzar-se a Balears i Vox anteposa l&#039;espanyol"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Populars i l'extrema dreta xoquen de nou a les illes per la política lingüística. Els de Feijóo apel·len a la "llengua pròpia" de l'arxipèlag i els d'Abascal s'hi oposen: "El que han de parlar és castellà"</p><p class="subtitle">Unes 10.800 persones es podrien acollir a la regularització extraordinària a Balears: “És bo per a tota la societat”</p></div><p class="article-text">
        El debat ling&uuml;&iacute;stic torna a enfrontar PP i Vox a les Balears. Els populars s'han oposat de manera taxativa a la regularitzaci&oacute; extraordin&agrave;ria de migrants, si b&eacute; asseveren que, arribat el cas, aquells que optin a la resid&egrave;ncia legal hauran de &ldquo;mostrar la voluntat&rdquo; d'aprendre catal&agrave;, una mesura que Vox no veu amb bons ulls: &ldquo;El que han de parlar &eacute;s castell&agrave; i integrar-se en els nostres costums. Amb la imposici&oacute; ling&uuml;&iacute;stica que hi ha a les illes, el catal&agrave; segur que l'aprendran a la for&ccedil;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El portaveu de l'Executiu auton&ograve;mic, Antoni Costa, va assegurar divendres passat que el Govern utilitzar&agrave; &ldquo;totes les vies legals&rdquo; per frenar la regularitzaci&oacute; extraordin&agrave;ria, que va qualificar de &ldquo;regal&rdquo; i, malgrat admetre que la compet&egrave;ncia d'estrangeria &eacute;s exclusiva del Govern, no va descartar impugnar el decret estatal davant la Just&iacute;cia i va advertir que utilitzar&agrave; &ldquo;totes les vies legals&rdquo; per frenar-lo i &ldquo;defensar els interessos de les Balears&rdquo;. Els conservadors ja han registrat una Proposici&oacute; No de Llei (PNL) per expressar la seva oposici&oacute; a la mesura pactada per PSOE i Podem i instar l'Executiu espanyol a agilitzar les expulsions d'aquestes persones. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa pret&eacute;n fer constatar que aquesta regularitzaci&oacute; &ldquo;massiva i indiscriminada&rdquo;, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/unes-10-800-persones-podrien-acollir-regularitzacio-extraordinaria-balears-bo-per-tota-societat_1_12940973.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a les Balears podria arribar a unes 10.800 persones</a>, contribuir&agrave; a l'&ldquo;efecte crida&rdquo;, un extrem que ha rebutjat el delegat del Govern central a les illes, Alfonso Rodr&iacute;guez, qui defensa la mesura com una eina d'abast social i econ&ograve;mic que permetr&agrave; que aflorin situacions laborals prec&agrave;ries i dotar d'estabilitat sectors amb alta depend&egrave;ncia de m&agrave; d'obra estrangera. 
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, assenyala que la mesura &ldquo;&eacute;s bona per a tota la societat&rdquo; at&egrave;s que refor&ccedil;a els drets i les obligacions dels treballadors, ofereix seguretat jur&iacute;dica a les empreses i contribueix a reduir l'economia submergida, un fenomen especialment rellevant en territoris amb forta activitat estacional com les Balears. &ldquo;Beneficia els treballadors, que guanyen en drets i obligacions, beneficia les empreses, que guanyen en seguretat jur&iacute;dica, i serveix en la lluita contra l'economia submergida&rdquo;, va subratllar la setmana passada.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat el seu rebuig a la regularitzaci&oacute;, el PP creu que el catal&agrave; ha de ser central en qualsevol proc&eacute;s d'integraci&oacute;: &ldquo;Aqu&iacute; tenim, i ho dic clarament, una llengua pr&ograve;pia. I els qui vulguin obtenir la resid&egrave;ncia en aquesta comunitat aut&ograve;noma han de mostrar la voluntat de con&egrave;ixer la nostra llengua pr&ograve;pia&rdquo;, va manifestar Costa. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la portaveu parlament&agrave;ria de Vox, Manuela Ca&ntilde;adas, ha reiterat el rebuig de la seva formaci&oacute; a la regularitzaci&oacute; extraordin&agrave;ria de migrants, argumentant que &ldquo;la nacionalitat d'un pa&iacute;s no es regala, es treballa&rdquo;, a m&eacute;s d'incidir en qu&egrave; primer &ldquo;han de parlar castell&agrave;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La gesti&oacute; del model educatiu i ling&uuml;&iacute;stic &eacute;s una de les principals l&iacute;nies de fractura entre el PP i Vox a les illes. Mentre els populars aposten per mantenir l'actual sistema d'ensenyament biling&uuml;e, Vox exigeix un canvi que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-condiciona-apoyo-cuentas-balears-supresion-decreto-garantiza-50-clases-catalan_1_12298403.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desmunti el marc normatiu auton&ograve;mic en mat&egrave;ria ling&uuml;&iacute;stica</a>. Les diverg&egrave;ncies al voltant d'aquest assumpte han posat a prova en diverses ocasions l'estabilitat del pacte subscrit entre tots dos a l'inici de legislatura i tamb&eacute; la del propi Executiu de Marga Prohens.
    </p><p class="article-text">
        El mes de novembre passat el PP i els grups d'esquerres <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-izquierda-tumban-propuesta-vox-dinamitar-escuela-catalan-balears_1_12738881.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tombaren la proposici&oacute; de llei que havia presentat Vox per blindar l'espanyol a l'escola</a>, una mesura que volia implantar l'extrema dreta mitjan&ccedil;ant la segregaci&oacute; dels alumnes en funci&oacute; de la llengua amb qu&egrave; les fam&iacute;lies decidissin que estudinessin els seus fills i arraconant, de fet, l'ensenyament del catal&agrave; als col&middot;legis de les illes. Els populars van votar en contra de la mateixa en considerar que la seva aplicaci&oacute; suposaria, en la pr&agrave;ctica, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-exige-pp-convierta-espanol-lengua-vehicular-revierta-imposicion-catalan-escuela-balears_1_12602986.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;c&agrave;rregar-se&rdquo; el Decret de M&iacute;nims</a>, un dels pilars de la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica a l'arxip&egrave;lag que, des de la seva aprovaci&oacute; el 1997, garanteix en almenys un 50% l'&uacute;s del catal&agrave; en l'ensenyament.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-demana-voluntat-d-aprendre-catala-als-migrants-demanin-regularitzar-balears-i-vox-anteposa-l-espanyol_1_12956667.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 17:06:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="329067" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="329067" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP demana "voluntat" d'aprendre català als migrants que optin regularitzar-se a Balears i Vox anteposa l'espanyol]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migraciones,Migrantes,Políticas migratorias,Extranjería,Inmersión lingüística,Catalán,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP pide "voluntad" de aprender catalán a los migrantes que opten a regularizarse en Balears y Vox antepone el español]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-pide-voluntad-aprender-catalan-migrantes-pidan-regularizarse-balears-vox-antepone-espanol_1_12956356.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP pide &quot;voluntad&quot; de aprender catalán a los migrantes que opten a regularizarse en Balears y Vox antepone el español"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Populares y extrema derecha chocan de nuevo en las islas por la política lingüística. Los de Feijóo apelan a la "lengua propia" del archipiélago y los de Abascal se oponen: "Lo que tienen que hablar es castellano"</p><p class="subtitle">Unas 10.800 personas podrían acogerse a la regularización extraordinaria en Balears: “Es bueno para toda la sociedad”
</p></div><p class="article-text">
        El debate ling&uuml;&iacute;stico vuelve a enfrentar a PP y a Vox en Balears. Los populares se han opuesto de forma tajante a la regularizaci&oacute;n extraordinaria de migrantes, si bien asevera que, llegado el caso, &nbsp;aquellos que opten a la residencia legal deber&aacute;n &ldquo;mostrar la voluntad&rdquo; de aprender catal&aacute;n, una medida que Vox no ve con buenos ojos: &ldquo;Lo que tienen que hablar es castellano e integrarse en nuestras costumbres. Con la imposici&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica que hay en las islas, el catal&aacute;n seguro que lo aprender&aacute;n a la fuerza&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz del Ejecutivo auton&oacute;mico, Antoni Costa, asegur&oacute; el pasado viernes que el Govern utilizar&aacute; &ldquo;todas las v&iacute;as legales&rdquo; para frenar la regularizaci&oacute;n extraordinaria, que calific&oacute; de &ldquo;regalo&rdquo; y, pese a admitir que la competencia de Extranjer&iacute;a es exclusiva del Gobierno, no descart&oacute; impugnar el decreto estatal ante la Justicia y advirti&oacute; de que utilizar&aacute; &ldquo;todas las v&iacute;as legales&rdquo; para frenarlo y &ldquo;defender los intereses de Balears&rdquo;. Los conservadores ya han registrado una Proposici&oacute;n No de Ley (PNL) para expresar su oposici&oacute;n a la medida pactada por PSOE y Podemos e instar al Gobierno central a agilizar las expulsiones de estas personas. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa pretende hacer constatar que esta regularizaci&oacute;n &ldquo;masiva e indiscriminada&rdquo;, que en Balears podr&iacute;a alcanzar a unas 10.800 personas, contribuir&aacute; al &ldquo;efecto llamada&rdquo;, un extremo que ha rechazado el delegado del Gobierno en las islas, Alfonso Rodr&iacute;guez, quien defiende la medida como una herramienta de alcance social y econ&oacute;mico que permitir&aacute; que afloren situaciones laborales precarias y dotar de estabilidad a sectores con alta dependencia de mano de obra extranjera. 
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, se&ntilde;ala que la medida &ldquo;es buena para toda la sociedad&rdquo; dado que refuerza los derechos y las obligaciones de los trabajadores, ofrece seguridad jur&iacute;dica a las empresas y contribuye a reducir la econom&iacute;a sumergida, un fen&oacute;meno especialmente relevante en territorios con fuerte actividad estacional como Balears. &ldquo;Beneficia a los trabajadores, que ganan en derechos y obligaciones, beneficia a las empresas, que ganan en seguridad jur&iacute;dica, y sirve en la lucha contra la econom&iacute;a sumergida&rdquo;, subray&oacute; la pasada semana.
    </p><p class="article-text">
        Pese a su rechazo a la regularizaci&oacute;n, el PP cree que el catal&aacute;n debe ser central en cualquier proceso de integraci&oacute;n: &ldquo;Aqu&iacute; tenemos, y lo digo claramente, una lengua propia. Y quienes quieran obtener la residencia en esta comunidad aut&oacute;noma tienen que mostrar la voluntad de conocer nuestra lengua propia&rdquo;, manifest&oacute; Costa. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la portavoz parlamentaria de Vox, Manuela Ca&ntilde;adas, ha reiterado el rechazado de su formaci&oacute;n a la regularizaci&oacute;n extraordinaria de migrantes, argumentando que &ldquo;la nacionalidad de un pa&iacute;s no se regala, se trabaja&rdquo;, adem&aacute;s de incidir en que primero &ldquo;tienen que hablar castellano&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La gesti&oacute;n del modelo educativo y ling&uuml;&iacute;stico es una de las principales l&iacute;neas de fractura entre PP y Vox en las islas. Mientras los populares apuestan por mantener el actual sistema de ense&ntilde;anza biling&uuml;e, Vox exige un cambio que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-condiciona-apoyo-cuentas-balears-supresion-decreto-garantiza-50-clases-catalan_1_12298403.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desmonte el marco normativo auton&oacute;mico en materia ling&uuml;&iacute;stica</a>. Las divergencias en torno a este asunto han puesto a prueba en varias ocasiones la estabilidad del pacto suscrito entre ambos a inicios de legislatura y tambi&eacute;n la del propio Ejecutivo de Marga Prohens.
    </p><p class="article-text">
        El pasado mes de noviembre el PP y los grupos de izquierdas <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-izquierda-tumban-propuesta-vox-dinamitar-escuela-catalan-balears_1_12738881.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tumbaron la proposici&oacute;n de ley que hab&iacute;a presentado Vox para blindar el espa&ntilde;ol en la escuela</a>, una medida que quer&iacute;a implantar la extrema derecha mediante la segregaci&oacute;n de los alumnos en funci&oacute;n de la lengua con la que las familias decidieran que estudiasen sus hijos y arrinconando, de facto, la ense&ntilde;anza del catal&aacute;n en los colegios de las islas. Los populares votaron en contra de la misma al considerar que su aplicaci&oacute;n supondr&iacute;a, en la pr&aacute;ctica,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-exige-pp-convierta-espanol-lengua-vehicular-revierta-imposicion-catalan-escuela-balears_1_12602986.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&nbsp;&ldquo;cargarse&rdquo; el Decreto de M&iacute;nimos</a>, uno de los pilares de la pol&iacute;tica ling&uuml;&iacute;stica en el archipi&eacute;lago que, que desde su aprobaci&oacute;n en 1997, garantiza en al menos un 50% el uso del catal&aacute;n en la ense&ntilde;anza.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-pide-voluntad-aprender-catalan-migrantes-pidan-regularizarse-balears-vox-antepone-espanol_1_12956356.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 15:24:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="329067" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="329067" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP pide "voluntad" de aprender catalán a los migrantes que opten a regularizarse en Balears y Vox antepone el español]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/50f64bf2-5945-4a4b-9103-03d150eeba8f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migraciones,Migrantes,Políticas migratorias,Extranjería,Inmersión lingüística,Catalán,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Barcelona deberá readmitir o indemnizar a un cocinero despedido tras suspender el curso básico de catalán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-debera-readmitir-indemnizar-cocinero-despedido-suspender-curso-basico-catalan_1_12941825.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/83da8a95-c0b7-403e-af1d-4054e0e71053_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Barcelona deberá readmitir o indemnizar a un cocinero despedido tras suspender el curso básico de catalán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El TSJ catalán considera que pedir el nivel B2 de catalán al empleado del Ayuntamiento de Barcelona podría implicar una "indiscriminación indirecta" por razón de lengua</p><p class="subtitle">El Congreso da el primer paso para reforzar el uso de las lenguas oficiales en todos los ámbitos de la administración
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ha condenado al Ayuntamiento de Barcelona a indemnizar o readmitir a un trabajador -un cocinero- que fue despedido en 2024 tras no superar el examen de un curso b&aacute;sico de <a href="https://www.eldiario.es/temas/catalan/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">catal&aacute;n</a>, ya que su plaza no fue cubierta ni se amortiz&oacute; hasta un a&ntilde;o despu&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        La sala de lo social del alto tribunal catal&aacute;n ha estimado parcialmente el recurso presentado por este trabajador contra la sentencia del juzgado de lo social 32 de Barcelona, que desestim&oacute; la demanda del trabajadora. Ahora el TSJC declara improcedente su despido, por lo que condena al consistorio barcelon&eacute;s o bien a readmitirlo en su mismo puesto de trabajo o a pagarle una indemnizaci&oacute;n de 58.696,92 euros en el plazo de cinco d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        El tribunal considera por ello que pedir el nivel B2 de catal&aacute;n a este cocinero podr&iacute;a implicar a lo sumo una &ldquo;indiscriminaci&oacute;n indirecta&rdquo; por raz&oacute;n de la lengua, pero no una &ldquo;discriminaci&oacute;n directa&rdquo;, ni una vulneraci&oacute;n de un derecho fundamental, como aleg&oacute; el trabajador en su recurso, informa EFE.
    </p><p class="article-text">
        El trabajador, con m&aacute;s de quince a&ntilde;os de antig&uuml;edad durante los que suscribi&oacute; varios contratos, se present&oacute; a la convocatoria de los procesos de estabilizaci&oacute;n del empleo temporal del Ayuntamiento de Barcelona para la plaza de cocinero, que ya ocupaba en ese momento, en la que se exig&iacute;a un nivel B2 de catal&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Dado que no pod&iacute;a acreditar ese nivel de catal&aacute;n, se present&oacute; a los ex&aacute;menes, fue declarado no apto y, finalmente, fue despedido en enero de 2024.
    </p><p class="article-text">
        En la sentencia, el TSJC alega que se trat&oacute; de un despido improcedente, puesto que la plaza no fue cubierta por ning&uacute;n otro aspirante y qued&oacute; vacante, en contra de lo que establece la ley, por lo que aquella qued&oacute; finamente amortizada un a&ntilde;o despu&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        En estas circunstancias, subraya el juez, el cese del trabajador carece de cobertura legal, ya que la &ldquo;v&aacute;lida extinci&oacute;n de una relaci&oacute;n laboral de una persona considerada indefinida no fija &uacute;nicamente puede producirse mediante la reglamentaria cobertura de la plaza o mediante su amortizaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El tribunal recuerda, en este sentido, que la Ley 20/2021 no crea nuevas causas de despido y rechaza el uso de los procesos selectivos como mecanismos autom&aacute;ticos de expulsi&oacute;n laboral.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al requisito en s&iacute; del conocimiento de la lengua catalana, el juez se acoge a la jurisprudencia del Constitucional, que avala &ldquo;la exigencia con car&aacute;cter general de un conocimiento m&iacute;nimo de la lengua catalana para acceder a puestos de trabajo en el sector p&uacute;blico en el &aacute;mbito territorial de Catalu&ntilde;a&rdquo;, de forma que &ldquo;lo &uacute;nico que puede cuestionarse, como en nuestro caso, es la proporcionalidad del concreto nivel exigido&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, el fallo se&ntilde;ala que &ldquo;podr&iacute;amos plantearnos si era necesario este nivel, o ser&iacute;a suficiente un nivel inferior, para un puesto de trabajo de cocinero, sin necesidad de atenci&oacute;n al p&uacute;blico y con limitada interacci&oacute;n con terceros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, agrega el tribunal, el trabajador &ldquo;deber&iacute;a haber impugnado las bases de la convocatoria. Y no lo hizo. Una vez que no se cuestionan las bases de la convocatoria y se acepta participar en el proceso selectivo, aquellas bases son consideradas la 'ley del concurso&rdquo;, por lo que su despido, en este sentido, s&iacute; estuvo justificado al no superar los requisitos de la convocatoria.
    </p><p class="article-text">
        En definitiva, concluye el fallo, el demandante fue expulsado por no superaci&oacute;n del proceso selectivo, seg&uacute;n las bases de la convocatoria, debiendo descartarse la vulneraci&oacute;n del derecho fundamental a no sufrir discriminaci&oacute;n&ldquo; en virtud de la lengua. La sentencia del TSJC no es firme, y contra la misma cabe interponer un recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Catalunya]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona-debera-readmitir-indemnizar-cocinero-despedido-suspender-curso-basico-catalan_1_12941825.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 Jan 2026 09:07:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/83da8a95-c0b7-403e-af1d-4054e0e71053_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4024688" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/83da8a95-c0b7-403e-af1d-4054e0e71053_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4024688" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Barcelona deberá readmitir o indemnizar a un cocinero despedido tras suspender el curso básico de catalán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/83da8a95-c0b7-403e-af1d-4054e0e71053_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Despidos,Despido improcedente,Ayuntamiento de Barcelona,Catalán]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que va abordar el consentiment sexual fa més d'un segle: "La seva prosa és un tresor literari"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joan-alcover-poeta-abordar-consentiment-sexual-fa-mes-d-segle-seva-prosa-tresor-literari_1_12931939.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230" alt="Joan Alcover, el poeta que va abordar el consentiment sexual fa més d&#039;un segle: &quot;La seva prosa és un tresor literari&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La celebració de l'Any Alcover recupera el llegat d'un dels grans escriptors del català modern que es va avançar al seu temps en debats socials de l'època com la pena de mort, el desig sexual o la defensa de la llengua catalana</p><p class="subtitle">Josep Maria Llompart, cent anys del “poeta insobornable” que no va callar davant Franco i va mantenir viva la llengua catalana
</p></div><p class="article-text">
        Un pescador es troba amb una sirena. Ella canta, ell desitja. Per&ograve; el poema no avan&ccedil;a cap a la conquesta ni cap a l&rsquo;encanteri rom&agrave;ntic: avan&ccedil;a cap a la ren&uacute;ncia d&rsquo;ella. En una versi&oacute; primerenca de <em>La sirena</em>, el poeta mallorqu&iacute; Joan Alcover (1854&ndash;1926) va arribar a anomenar el personatge que encarnava el pescador com a &ldquo;violador&rdquo;, abans d&rsquo;atenuar el terme en el text finalment publicat a <em>Cap al tard</em> (1909), el poemari que va consagrar la seva obra. En aquell moment, el poeta dels paisatges mallorquins va escriure sobre els l&iacute;mits del desig, un fet poc habitual en el seu temps.
    </p><p class="article-text">
        Aquella primera versi&oacute; del poema, molt menys coneguda i datada el 1907, va apar&egrave;ixer al n&uacute;mero 11 del segon any de la <em>Revista Empori</em>, publicat el maig de 1908. Segons el fil&ograve;leg catal&agrave; Ignasi Moreta, aquest fet exemplifica com Alcover va ser un escriptor que es va avan&ccedil;ar al seu temps. &ldquo;&Eacute;s un text que va m&eacute;s enll&agrave; del romanticisme, on parla del consentiment sexual, i que ens demostra que Alcover va ser un autor que va formar part dels debats del seu temps, de vegades fins i tot en contra del consens general de l&rsquo;&egrave;poca&rdquo;, explica a <em>elDiario.es</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">‘La sirena’ és un text que va més enllà del romanticisme, on parla del consentiment sexual, i que ens demostra que Alcover va ser un autor que va formar part dels debats del seu temps, de vegades fins i tot en contra del consens general de l’època
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ignasi Moreta</span>
                                        <span>—</span> Filòleg català
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primera versió del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover el 1907, publicada a la Revista Empori"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primera versió del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover el 1907, publicada a la Revista Empori                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquesta actitud tamb&eacute; es reafirma en el seu al&middot;legat contra la pena de mort a <em>El vianant</em>, un poema que parla d&rsquo;una persona que es perd a la muntanya i que, despr&eacute;s de passar una nit d&rsquo;acollida en una ermita, es troba, en tornar a la ciutat, amb una execuci&oacute; p&uacute;blica en una pla&ccedil;a envoltada de gent i aldarull. Tal com aclareix Moreta, a partir d&rsquo;aquesta imatge Alcover &ldquo;construeix un al&middot;legat molt contundent contra la pena de mort i acusa l&rsquo;&eacute;sser hum&agrave; d&rsquo;usurpar el lloc de D&eacute;u, un fet que considera il&middot;l&iacute;cit i profundament horror&oacute;s&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, la mirada contempor&agrave;nia de Moreta cap a un cl&agrave;ssic de la poesia en llengua catalana com Joan Alcover forma part d&rsquo;una constel&middot;laci&oacute; m&eacute;s &agrave;mplia: l&rsquo;Any Alcover, una celebraci&oacute; en qu&egrave;, al llarg del 2026, la seva obra i el seu llegat seran revisitats amb diferents activitats amb motiu del centenari de la mort del poeta i assagista mallorqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        En el marc d&rsquo;aquesta efem&egrave;ride, el fil&ograve;leg i professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona presentar&agrave; al mar&ccedil; <em>Poesies</em> (Edicions 62), la primera edici&oacute; cr&iacute;tica de l&rsquo;obra po&egrave;tica que portar&agrave; al present l&rsquo;obra de l&rsquo;escriptor. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma una nova edici&oacute; de les obres completes en dos volums, que recolliran la poesia i la prosa, a c&agrave;rrec de la investigadora i bi&ograve;grafa del poeta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute;, i que es publicar&agrave; al febrer.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ignasi Moreta presentarà al març Poesies, la primera edició crítica de l’obra poètica que portarà al present l’obra d’Alcover, a la qual se sumarà al febrer una nova edició de les seves obres completes en dos volums, que recolliran la poesia i la prosa, a càrrec de la investigadora i biògrafa del poeta Maria Antònia Perelló
</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Durant l&#039;Any Alcover es presentarà una nova edició de les obres completes d&#039;Alcover, a càrrec de Maria
Antònia Perelló a Nova Editorial Moll, i la primera edició crítica de la seva obra poètica, d&#039;Ignasi Moreta, a
el segell Edicions 62"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Durant l&#039;Any Alcover es presentarà una nova edició de les obres completes d&#039;Alcover, a càrrec de Maria
Antònia Perelló a Nova Editorial Moll, i la primera edició crítica de la seva obra poètica, d&#039;Ignasi Moreta, a
el segell Edicions 62                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquest volum inclour&agrave;, a m&eacute;s, confer&egrave;ncies, articles, pr&ograve;legs, presentacions i discursos, perqu&egrave; el poeta i magistrat de professi&oacute; tamb&eacute; es va dedicar temporalment a la pol&iacute;tica durant la Restauraci&oacute; borb&ograve;nica a Espanya, primer en l&rsquo;&agrave;mbit local a l&rsquo;Ajuntament de Palma i despr&eacute;s a l&rsquo;estatal com a diputat a les Corts, despr&eacute;s de llicenciar-se en Dret el 1878. Despr&eacute;s de vint anys dedicats a l&rsquo;estudi de la seva obra, Perell&oacute; explica que la prosa d&rsquo;Alcover &eacute;s &ldquo;un veritable tresor literari&rdquo; que pot servir-nos per con&egrave;ixer el &ldquo;testimoni d&rsquo;un moment hist&ograve;ric i cultural&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La Balanguera, un himne d&rsquo;infinites veus</strong></h2><p class="article-text">
        Molts dels poemes d&rsquo;Alcover han estat tradu&iuml;ts a diverses lleng&uuml;es i han convertit la seva veu en un cl&agrave;ssic irrenunciable de la literatura catalana. Un dels m&eacute;s destacats &eacute;s <em>La Balanguera</em>, on l&rsquo;autor utilitza la imatge d&rsquo;una filadora per representar el pas del temps i el dest&iacute; col&middot;lectiu del seu poble. Convertit en l&rsquo;himne oficial de Mallorca des de fa trenta anys i amb m&uacute;sica d&rsquo;Amadeu Vives, ha estat interpretat, entre d&rsquo;altres, per m&uacute;sics de la talla de Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet o Chenoa.		 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-MnHqYxzMa_0-6441', 'youtube', 'MnHqYxzMa_0', document.getElementById('yt-MnHqYxzMa_0-6441'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-MnHqYxzMa_0-6441 src="https://www.youtube.com/embed/MnHqYxzMa_0?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Alcover creia que la poesia ho devia tot al poble i que mai no se&rsquo;n podia divorciar&rdquo;, comenta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute;. Aquest poema, que transmet la idea que el futur nom&eacute;s pot construir-se sense trencar amb les arrels, &eacute;s interpretat per l&rsquo;estudiosa del poeta mallorqu&iacute; com &ldquo;un retorn al que &eacute;s popular i una reivindicaci&oacute; que aspira a recuperar l&rsquo;ess&egrave;ncia m&eacute;s pura de les arrels, les tradicions i, per descomptat, la llengua catalana, tot encoratjant el poble&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Un dels grans fets de l&rsquo;Any Alcover ser&agrave;, de fet, un acte coral multitudinari i simultani d&rsquo;aquest himne a les places de tots els pobles i ciutats de Mallorca el pr&ograve;xim 29 de maig. Segons Antoni Llabr&eacute;s, president de l&rsquo;entitat organitzadora Obra Cultural Balear (OCB), &ldquo;volem que es canti a tota l&rsquo;illa a la mateixa hora i, per aix&ograve;, ens hem adre&ccedil;at als 53 ajuntaments perqu&egrave; les corals dels pobles, les bandes municipals, els ve&iuml;ns i els xeremiers participin en aquest acte popular de la manera m&eacute;s massiva possible&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Alcover, en primera fila, al costat de Miquel Costa i Llobera, al Primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana a Barcelona el 1906"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover, en primera fila, al costat de Miquel Costa i Llobera, al Primer Congrés Internacional de la
Llengua Catalana a Barcelona el 1906                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un dels grans fets de l’Any Alcover serà un acte coral multitudinari i simultani de l’himne de La Balanguera a les places de tots els pobles i ciutats de Mallorca el pròxim 29 de maig. “Volem que es canti a tota l’illa a la mateixa hora i que els ajuntaments participin en aquest acte popular de la manera més massiva possible”, subratlla Antoni Llabrés, president de l’Obra Cultural Balear</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;OCB, explica el seu president, tamb&eacute; est&agrave; organitzant una s&egrave;rie de reivindicacions estrictament liter&agrave;ries, com la inauguraci&oacute; de la Casa Museu Joan Alcover el pr&ograve;xim 25 de febrer, coincidint amb el dia de la mort del poeta; visites guiades a la casa de l&rsquo;autor &mdash;on t&eacute; la seu l&rsquo;entitat&mdash;; confer&egrave;ncies i presentacions, com les de les obres que presentaran Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute; i Ignasi Moreta; aix&iacute; com rutes liter&agrave;ries, lectures dramatitzades i un espectacle po&egrave;tic-musical. El Govern de les Illes Balears, que va declarar l&rsquo;Any Alcover a finals de l&rsquo;any passat, tamb&eacute; formar&agrave; part de la celebraci&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les tert&uacute;lies que van connectar les lletres catalanes</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del seu valor patrimonial, aquella casa, que aviat tamb&eacute; ser&agrave; museu, va ser el punt d&rsquo;ebullici&oacute; d&rsquo;una xarxa intel&middot;lectual de primer ordre en la transici&oacute; del segle XIX al XX. Hi van passar escriptors, poetes, artistes i pensadors tan destacats com Rub&eacute;n Dar&iacute;o, Santiago Rusi&ntilde;ol, Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joan Rossell&oacute; de Son Forteza o Antoni Maura.
    </p><p class="article-text">
        Les tert&uacute;lies a Ca n&rsquo;Alcover, situada al carrer Sant Alonso de Palma, es van convertir aix&iacute; en un espai de trobada i di&agrave;leg que va permetre connectar la cultura illenca amb els grans moviments literaris catalans del moment, com la Renaixen&ccedil;a, el modernisme i el noucentisme, a m&eacute;s de tenir un paper clau en la normalitzaci&oacute; i el prestigi de la llengua catalana a Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                    alt="El clàssic poeta mallorquí amb el seu fill Pau Alcover"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El clàssic poeta mallorquí amb el seu fill Pau Alcover                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les tertúlies a Ca n’Alcover es van convertir en un espai de trobada i diàleg que va permetre connectar la cultura illenca amb els grans moviments literaris catalans del moment, a més de tenir un paper clau en la normalització i el prestigi de la llengua catalana a Mallorca
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;origen d&rsquo;aquestes trobades va comen&ccedil;ar a casa de Josep Maria Quadrado i s&rsquo;hi van desenvolupar fins que va emmalaltir i morir. Aleshores les van traslladar a casa d&rsquo;Alcover. En aquells moments, tots llegien les seves obres davant la resta com una primera mostra entre ells&rdquo;, relata Perell&oacute;, recordant que el grup estava format per &ldquo;deixebles de Josep Llu&iacute;s Pons i Gallarza, que els va guiar cap a la poesia i l&rsquo;humanisme, cosa que es veu clarament en la confer&egrave;ncia extraordin&agrave;ria <em>Humanitzaci&oacute; de l&rsquo;art</em> d&rsquo;Alcover, de 1904&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una defensa liter&agrave;ria i literal del catal&agrave;</strong></h2><p class="article-text">
        Segons els especialistes en la seva obra, Alcover va comen&ccedil;ar escrivint en castell&agrave; sense gaire &egrave;xit fins que la mort dels seus &eacute;ssers m&eacute;s estimats &mdash;entre ells, quatre dels seus cinc fills i la seva primera esposa&mdash; el va emp&egrave;nyer a escriure en la seva &ldquo;llengua viscuda&rdquo;, tal com ell mateix la definia: la llengua de la seva vida quotidiana, en la qual va ser capa&ccedil; d&rsquo;expressar de manera m&eacute;s aut&egrave;ntica els seus sentiments i el seu dolor. A partir d&rsquo;aleshores, la seva vida i la seva obra van adquirir una densitat emocional i liter&agrave;ria definitiva.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                    alt="Joan Alcover va començar escrivint en castellà sense massa èxit fins que la mort dels seus éssers més
estimats el va dur a expressar-se en català"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover va començar escrivint en castellà sense massa èxit fins que la mort dels seus éssers més
estimats el va dur a expressar-se en català                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poeta de la intimitat i de la p&egrave;rdua, figura clau del tr&agrave;nsit cap a la modernitat liter&agrave;ria en catal&agrave;, Alcover retorna cent anys despr&eacute;s no nom&eacute;s com a objecte d&rsquo;homenatge, sin&oacute; com a s&iacute;mbol d&rsquo;una llengua i una tradici&oacute; que tornen a necessitar ser defensades. No per nost&agrave;lgia, sin&oacute; per superviv&egrave;ncia. En un context pol&iacute;tic advers per al catal&agrave;, marcat per les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-impone-pp-ejecuta-consell-mallorca-fulmina-ayudas-entidades-volcadas-fomento-catalan_1_12793023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques impulsades pel PP amb el suport de Vox a les illes</a>, la seva veu recupera una vig&egrave;ncia inesperada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Poeta de la intimitat i de la pèrdua, figura clau del trànsit cap a la modernitat literària en català, Alcover retorna cent anys després no només com a objecte d’homenatge, sinó com a símbol d’una llengua i una tradició que tornen a necessitar ser defensades. No per nostàlgia, sinó per supervivència</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalan-lengua-fragil-balears_1_9948869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fragilitat no &eacute;s nom&eacute;s una percepci&oacute; cultural, sin&oacute; una realitat mesurable</a>. Segons dades recents de la Primera Enquesta de la Joventut del Govern, nom&eacute;s un 21% dels joves d&rsquo;entre 15 i 34 anys a les Illes Balears t&eacute; la llengua pr&ograve;pia com a llengua inicial, davant del 47% que t&eacute; el castell&agrave;. Unes dades que dibuixen, en paraules del president de l&rsquo;Obra Cultural Balear, Antoni Llabr&eacute;s, un estat de salut &ldquo;precari&rdquo; per al catal&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Davant d&rsquo;aquest escenari, Llabr&eacute;s reclama un &ldquo;gir copernic&agrave;&rdquo; basat en un doble eix: d&rsquo;una banda, una major presa de consci&egrave;ncia social; de l&rsquo;altra, pol&iacute;tiques ling&uuml;&iacute;stiques &ldquo;valentes i decidides&rdquo; i el compliment del mandat de l&rsquo;Estatut d&rsquo;Autonomia en mat&egrave;ria ling&uuml;&iacute;stica. Una defensa que, com en temps d&rsquo;Alcover, torna a situar la llengua al centre del debat cultural i pol&iacute;tic.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;&uacute;nic fill de Joan Alcover que va aconseguir sobreviure a la trag&egrave;dia familiar, Pau Alcover, va ser precisament qui va garantir que aquella veu no s&rsquo;apagu&eacute;s del tot. A la seva mort, va donar Ca n&rsquo;Alcover a l&rsquo;Obra Cultural Balear, convertint l&rsquo;espai dom&egrave;stic del poeta en un refugi col&middot;lectiu per a la llengua i la cultura de les illes. Un segle despr&eacute;s, quan el catal&agrave; torna a sentir-se amena&ccedil;at, la casa heretada recorda que l&rsquo;obra d&rsquo;Alcover &mdash;com la llengua que va triar per escriure el seu dolor i el seu m&oacute;n&mdash; nom&eacute;s pot sobreviure si continua sent habitada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/joan-alcover-poeta-abordar-consentiment-sexual-fa-mes-d-segle-seva-prosa-tresor-literari_1_12931939.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 24 Jan 2026 05:30:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" length="189008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" type="image/jpeg" fileSize="189008" width="409" height="230"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que va abordar el consentiment sexual fa més d'un segle: "La seva prosa és un tresor literari"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230"/>
      <media:keywords><![CDATA[Escritores,Literatura,Poesía,Novela,Catalán,Inmersión lingüística,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que abordó el consentimiento sexual hace más de un siglo: "Su prosa es un tesoro literario"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-alcover-poeta-abordo-consentimiento-sexual-siglo-prosa-tesoro-literario_1_12930854.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230" alt="Joan Alcover, el poeta que abordó el consentimiento sexual hace más de un siglo: &quot;Su prosa es un tesoro literario&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La celebración del Año Alcover recupera el legado de uno de los grandes escritores del catalán moderno que se adelantó a su tiempo en debates sociales de la época como la pena de muerte, el deseo sexual o la defensa de la lengua catalana</p><p class="subtitle">Josep Maria Llompart, cien años del “poeta insobornable” que no calló ante Franco y mantuvo viva la lengua catalana
</p></div><p class="article-text">
        Un pescador se encuentra con una sirena. Ella canta, &eacute;l desea. Pero el poema no avanza hacia la conquista ni el embrujo rom&aacute;ntico: avanza hacia la renuncia de ella. En una versi&oacute;n temprana de <em>La sirena</em>, el poeta mallorqu&iacute;n Joan Alcover (1854 &ndash; 1926) lleg&oacute; a nombrar al personaje que encarnaba a su pescador como &ldquo;violador&rdquo;, antes de suavizar el t&eacute;rmino en el texto finalmente publicado en <em>Cap al tard</em> (1909), el poemario que consagr&oacute; su obra. En aquel momento, el poeta de los paisajes mallorquines escribi&oacute; sobre los l&iacute;mites del deseo, algo poco frecuente en su tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Aquella primera versi&oacute;n del poema, mucho menos conocida y con fecha de 1907, apareci&oacute; en el n&uacute;mero 11 del segundo a&ntilde;o de la <em>Revista Empori</em>, publicado en mayo de 1908. Seg&uacute;n el fil&oacute;logo catal&aacute;n Ignasi Moreta,<strong> </strong>este hecho ejemplifica c&oacute;mo Alcover fue un escritor que se adelant&oacute; a su propio tiempo. &ldquo;Es un texto que va m&aacute;s all&aacute; de lo rom&aacute;ntico, donde habla del consentimiento sexual,&nbsp;y que nos demuestra que Alcover fue un autor que form&oacute; parte en los debates de su tiempo, a veces incluso contra el consenso general de la &eacute;poca&rdquo;, explica a elDiario.es.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[&#039;La sirena&#039;] es un texto que va más allá de lo romántico, donde habla del consentimiento sexual, y que nos demuestra que Alcover fue un autor que formó parte en los debates de su tiempo, a veces incluso contra el consenso general de la época</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ignasi Moreta</span>
                                        <span>—</span> Filólogo catalán
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afb2a9cb-111b-44da-818b-80ac777af95e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Primera versión del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover en 1907, publicada en la Revista Empori"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Primera versión del poema ‘La sirena’ de Joan Alcover en 1907, publicada en la Revista Empori                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n reafirma esta actitud su alegato contra la pena de muerte en <em>El vianant </em>[El viandante], un poema que habla de una persona que se pierde en la monta&ntilde;a y que tras pasar una noche de acogida en una ermita, se encuentra, cuando vuelve a la ciudad, con una ejecuci&oacute;n p&uacute;blica en una plaza rodeada de gente y alboroto. Tal y como aclara Moreta, a partir de esa imagen Alcover &ldquo;construye un alegato muy contundente contra la pena de muerte y acusa al ser humano de usurpar el lugar de Dios, algo que considera il&iacute;cito y tremendamente horroroso&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, la mirada contempor&aacute;nea de Moreta hacia un cl&aacute;sico de la poes&iacute;a en lengua catalana como Joan Alcover forma parte de una constelaci&oacute;n mayor, como es el A&ntilde;o Alcover, una celebraci&oacute;n donde, a lo largo del 2026, su obra y legado ser&aacute; revisitados con diferentes actividades con motivo del centenario de la muerte del poeta y ensayista mallorqu&iacute;n.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En el marco de esta efem&eacute;ride, el fil&oacute;logo y profesor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona presentar&aacute; en marzo <em>Poesies</em> (Edicions 62), la primera edici&oacute;n cr&iacute;tica de la obra po&eacute;tica que traer&aacute; al presente la obra del escritor, a la que se suma una nueva edici&oacute;n de las obras completas en dos vol&uacute;menes, que recoger&aacute;n la poes&iacute;a y la prosa, a cargo de la investigadora y bi&oacute;grafa del poeta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute; y que se publicar&aacute; en febrero.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ignasi Moreta presentará en marzo &#039;Poesies&#039;, la primera edición crítica de la obra poética que traerá al presente la obra de Alcover, a la que se sumará en febrero una nueva edición de sus obras completas en dos volúmenes, que recogerán la poesía y la prosa, a cargo de la investigadora y biógrafa del poeta Maria Antònia Perelló</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d5d3d44-2997-4ca3-8ac5-4f1fe52ee2d9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Durante el Año Alcover se presentará una nueva edición de las obras completas de Alcover, a cargo de Maria
Antònia Perelló en Nova Editorial Moll, y la primera edición crítica de su obra poética, de Ignasi Moreta, en
el sello Edicions 62"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Durante el Año Alcover se presentará una nueva edición de las obras completas de Alcover, a cargo de Maria
Antònia Perelló en Nova Editorial Moll, y la primera edición crítica de su obra poética, de Ignasi Moreta, en
el sello Edicions 62                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Este volumen incluir&aacute;, adem&aacute;s, conferencias, art&iacute;culos, pr&oacute;logos, presentaciones y discursos porque el poeta y magistrado de oficio tambi&eacute;n se dedic&oacute; temporalmente a la pol&iacute;tica durante la Restauraci&oacute;n borb&oacute;nica en Espa&ntilde;a, en primer lugar desde el &aacute;mbito local en el Ayuntamiento de Palma y despu&eacute;s el estatal como diputado en las Cortes, tras licenciarse en Derecho en 1878. Despu&eacute;s de veinte a&ntilde;os dedicados al estudio de su obra, Perell&oacute; cuenta que la prosa de Alcover es &ldquo;un verdadero tesoro literario&rdquo; que puede servirnos para conocer el &ldquo;testimonio de un momento hist&oacute;rico y cultural&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><em><strong>La Balanguera</strong></em><strong>, un himno de infinitas voces</strong></h2><p class="article-text">
        Muchos de los poemas de Alcover han sido traducidos a diversas lenguas y han hecho de su voz un cl&aacute;sico irrenunciable para la literatura catalana. Uno de los m&aacute;s destacados es <em>La Balanguera</em>, donde el autor utiliza la imagen de una hilandera para representar el paso del tiempo y el destino colectivo de su pueblo. Convertido en el himno oficial de Mallorca desde hace treinta a&ntilde;os y con m&uacute;sica de Amadeo Vives, ha sido interpretado, entre otros, por m&uacute;sicos de la talla de Joan Manuel Serrat, <a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Maria_del_Mar_Bonet" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Maria del Mar Bonet</a> o Chenoa.		 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-MnHqYxzMa_0-3579', 'youtube', 'MnHqYxzMa_0', document.getElementById('yt-MnHqYxzMa_0-3579'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-MnHqYxzMa_0-3579 src="https://www.youtube.com/embed/MnHqYxzMa_0?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Alcover cre&iacute;a que la poes&iacute;a se lo deb&iacute;a todo al pueblo y que nunca podr&iacute;a divorciarse de &eacute;l&rdquo;, comenta Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute;. Este poema, que transmite la idea de que el futuro solo puede edificarse sin romper con las ra&iacute;ces, es interpretado por la estudiosa del poeta mallorqu&iacute;n como &ldquo;un retorno a lo popular y una reivindicaci&oacute;n que espera recuperar la esencia m&aacute;s pura de las ra&iacute;ces, las tradiciones y por supuesto la lengua catalana, animando al pueblo&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Uno de los grandes hitos para el A&ntilde;o Alcover ser&aacute;, de hecho, un acto coral multitudinario y simult&aacute;neo de este himno en las plazas de todos los pueblos y ciudades de Mallorca el pr&oacute;ximo 29 de mayo. Seg&uacute;n Antoni Llabr&eacute;s, presidente de la entidad organizadora Obra Cultural Balear (OCB), &ldquo;queremos que se cante en toda la isla a la misma hora y para ello nos hemos dirigido a los 53 ayuntamientos para que las corales de los pueblos, las bandas municipales, los vecinos y los <em>xeremiers </em>[personas que tocan un instrumento tradicional de Mallorca] participen en este acto popular de la forma m&aacute;s masiva posible&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8fe3dc88-f7fb-4d7c-874f-d41fb4f70de4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Joan Alcover, en primera fila, junto a Miquel Costa i Llobera, en el Primer Congreso Internacional de la
Lengua Catalana en Barcelona en 1906"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover, en primera fila, junto a Miquel Costa i Llobera, en el Primer Congreso Internacional de la
Lengua Catalana en Barcelona en 1906                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Uno de los grandes hitos para el Año Alcover será un acto coral multitudinario y simultáneo del himno de &#039;La Balanguera&#039; en las plazas de todos los pueblos y ciudades de Mallorca el próximo 29 de mayo. &#039;Queremos que se cante en toda la isla a la misma hora y que los ayuntamientos participen en este acto popular de la forma más masiva posible&#039;, subraya Antoni Llabrés, presidente de la Obra Cultural Balear</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La OCB, explica su presidente, tambi&eacute;n est&aacute; organizando una serie de reivindicaciones puramente literarias como la inauguraci&oacute;n de la Casa Museo Joan Alcover el pr&oacute;ximo 25 de febrero, coincidiendo con el d&iacute;a de la muerte del poeta, visitas guiadas a la casa del autor -donde se aloja la entidad-, conferencias y presentaciones, como las de las obras que presentar&aacute;n Maria Ant&ograve;nia Perell&oacute; e Ignasi Moreta, as&iacute; como rutas literarias, lecturas dramatizadas y un espect&aacute;culo po&eacute;tico-musical. El Govern de les Illes Balears, que declar&oacute; el A&ntilde;o Alcover a finales del a&ntilde;o pasado, tambi&eacute;n se sumar&aacute; a la celebraci&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las tertulias que conectaron las letras catalanas</strong></h2><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de su valor patrimonial, esa casa, que pronto ser&aacute; tambi&eacute;n museo, fue el punto de ebullici&oacute;n de una red intelectual de primer orden en la transici&oacute;n del siglo XIX al XX. Por all&iacute; pasaron escritores, poetas, artistas y pensadores tan destacados como Rub&eacute;n Dar&iacute;o, Santiago Rusi&ntilde;ol, Miquel Costa i Llobera, Josep Carner, Joan Rossell&oacute; de Son Forteza o Antoni Maura.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las tertulias en Ca n&rsquo;Alcover (la casa de la familia Alcover, como se denomina en mallorqu&iacute;n), situado en la calle Sant Alonso de Palma, se conviertieron as&iacute; en un espacio de encuentro y di&aacute;logo que permiti&oacute; conectar la cultura isle&ntilde;a con los grandes movimientos literarios catalanes del momento, como la Renaixen&ccedil;a, el modernismo y el noucentisme, adem&aacute;s de desempe&ntilde;ar un papel clave en la normalizaci&oacute;n y prestigio de la lengua catalana en Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_50p_1134900.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_75p_1134900.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce8244e8-86f6-47db-9889-546b928a9cfc_4-3-aspect-ratio_default_1134900.jpg"
                    alt="El clásico poeta mallorquín con su hijo Pau Alcover"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El clásico poeta mallorquín con su hijo Pau Alcover                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las tertulias en Ca n’Alcover (la casa de la familia Alcover), situado en la calle Sant Alonso de Palma, se conviertieron en un espacio de encuentro y diálogo que permitió conectar la cultura isleña con los grandes movimientos literarios catalanes del momento, además de desempeñar un papel clave en la normalización y prestigio de la lengua catalana en Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;El origen de estos encuentros comenz&oacute; en la casa de Josep Maria Quadrado y se desarrollaron all&iacute; hasta que se puso enfermo y muri&oacute;. Entonces las trasladaron a la casa de Alcover. En aquellos momentos, todos le&iacute;an sus obras ante el resto como una primera muestra entre ellos&rdquo;, relata Perell&oacute;, recordando que el grupo estaba formado por &ldquo;disc&iacute;pulos de Josep Llu&iacute;s Pons i Gallarza, quien les gui&oacute; hacia la poes&iacute;a y el humanismo, algo que se ve claramente en la conferencia extraordinaria <em>Humanitzaci&oacute; de l&rsquo;art </em>[Humanizaci&oacute;n del arte] de Alcover de 1904&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una defensa literaria y literal del catal&aacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los especialistas en su obra, Alcover empez&oacute; escribiendo en castellano sin demasiado &eacute;xito hasta que la muerte de sus seres m&aacute;s queridos -entre ellos, cuatro de sus cinco hijos y su primera mujer- le empuj&oacute; a escribir en su &ldquo;lengua vivida&rdquo;, tal y como el autor lo expresaba, es decir, la lengua de su vida cotidiana donde fue capaz de expresar de manera m&aacute;s aut&eacute;ntica sus sentimientos y su dolor. A partir de entonces, su vida y su obra adquirieron una densidad emocional y literaria definitiva.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_50p_1134901.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_75p_1134901.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d803cb7-218a-4325-bdca-74ac86730ded_3-4-aspect-ratio_default_1134901.jpg"
                    alt="Joan Alcover empezó escribiendo en castellano sin demasiado éxito hasta que la muerte de sus seres más
querido le llevó a expresarse en catalán"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Joan Alcover empezó escribiendo en castellano sin demasiado éxito hasta que la muerte de sus seres más
querido le llevó a expresarse en catalán                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Poeta de la intimidad y de la p&eacute;rdida, figura clave del tr&aacute;nsito hacia la modernidad literaria en catal&aacute;n, Alcover regresa cien a&ntilde;os despu&eacute;s no solo como objeto de homenaje, sino como s&iacute;mbolo de una lengua y una tradici&oacute;n que vuelven a necesitar ser defendidas. No por nostalgia, sino por supervivencia. En un contexto pol&iacute;tico adverso para el catal&aacute;n, marcado por las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-impone-pp-ejecuta-consell-mallorca-fulmina-ayudas-entidades-volcadas-fomento-catalan_1_12793023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas impulsadas por el PP con el apoyo de Vox </a>en las islas, su voz recupera una vigencia inesperada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Poeta de la intimidad y de la pérdida, figura clave del tránsito hacia la modernidad literaria en catalán, Alcover regresa cien años después no solo como objeto de homenaje, sino como símbolo de una lengua y una tradición que vuelven a necesitar ser defendidas. No por nostalgia, sino por supervivencia</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esa <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/catalan-lengua-fragil-balears_1_9948869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fragilidad no es solo una percepci&oacute;n cultural, sino una realidad medible</a>. Seg&uacute;n datos recientes de la Primera Encuesta de la Juventud del Govern, apenas un 21% de los j&oacute;venes de entre 15 y 34 a&ntilde;os en las Illes Balears tiene la lengua propia como lengua inicial, frente al 47% que tiene el castellano. Unos datos que dibujan, en palabras del presidente de la Obra Cultural Balear, Antoni Llabr&eacute;s, un estado de salud &ldquo;precario&rdquo; para el catal&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Ante este escenario, Llabr&eacute;s reclama un &ldquo;giro copernicano&rdquo; basado en un doble eje: por un lado, una mayor toma de conciencia social; por otro, pol&iacute;ticas ling&uuml;&iacute;sticas &ldquo;valientes y decididas&rdquo; y el cumplimiento del mandato del Estatuto de Autonom&iacute;a en materia lingu&iacute;stica. Una defensa que, como en tiempos de Alcover, vuelve a situar la lengua en el centro del debate cultural y pol&iacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;nico hijo de Joan Alcover que logr&oacute; sobrevivir a la tragedia familiar, Pau Alcover, fue precisamente quien garantiz&oacute; que aquella voz no se apagara del todo. A su muerte, don&oacute; Ca n&rsquo;Alcover a la Obra Cultural Balear, convirtiendo el espacio dom&eacute;stico del poeta en un refugio colectivo para la lengua y la cultura de las islas. Un siglo despu&eacute;s, cuando el catal&aacute;n vuelve a sentirse amenazado, la casa heredada recuerda que la obra de Alcover &mdash;como la lengua que eligi&oacute; para escribir su dolor y su mundo&mdash; solo puede sobrevivir si sigue siendo habitada.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alejandro Alcolea]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-alcover-poeta-abordo-consentimiento-sexual-siglo-prosa-tesoro-literario_1_12930854.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 23 Jan 2026 22:30:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" length="189008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" type="image/jpeg" fileSize="189008" width="409" height="230"/>
      <media:title><![CDATA[Joan Alcover, el poeta que abordó el consentimiento sexual hace más de un siglo: "Su prosa es un tesoro literario"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4536c509-3349-423e-b40d-e7effa2df706_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134898.jpg" width="409" height="230"/>
      <media:keywords><![CDATA[Escritores,Literatura,Poesía,Novela,Catalán,Inmersión lingüística,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Carlota Gurt gana el premio Llibres Anagrama 2026 con 'Els erms', una reflexión sobre la ficción y el vacío vital]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/carlota-gurt-gana-premio-llibres-anagrama-2026-els-erms-reflexion-ficcion-vacio-vital_1_12918200.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/94ee7c1e-c720-4e3f-bc53-b5b43276cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Carlota Gurt gana el premio Llibres Anagrama 2026 con &#039;Els erms&#039;, una reflexión sobre la ficción y el vacío vital"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La autora sitúa los hechos de su novela en una Nochebuena en el pantano de Sau durante la pasada sequía</p><p class="subtitle">Liv Ullmann, sobre María Corina Machado: “Soy noruega. Si vas a menospreciar el Nobel, deberíamos quitártelo”</p></div><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/carlota-gurt-twitter-dic-penso-sense-impostura-gurt-soc-jo-i-no-personatge-m-hi-estalvio-confrontacio_132_7893556.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carlota Gurt</a>, autora de libros de relato corto como <em>Calvalcarem tota la nit</em> y <a href="https://www.eldiario.es/cultura/libros/biografia-fuego-reune-cuentos-patrones-orgasmos-hoguera_1_10611499.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Biografia del foc</em></a>, as&iacute; como de las novelas <em>Sola</em> y <em>La teor&iacute;a dels forats</em>, es la ganadora de la onceava edici&oacute;n del premio de novela en catal&aacute;n Llibres Anagrama. El jurado, formado por los escritores Mita Casacuberta, Sergi P&agrave;mies, Jordi Punt&iacute;, Imma Mons&oacute;, el compositor Guillem Gisbert y los editores Isabel Obiols y Silvia Ses&eacute;, ha elegido por unanimidad a Gurt entre las 66 obras presentadas. La dotaci&oacute;n econ&oacute;mica del premio es de 12.000 euros. La obra llegar&aacute; a las librer&iacute;as el 25 de marzo.
    </p><p class="article-text">
        La novela se sit&uacute;a en el parador nacional Vic-Sau, frente al pantano de Sau, un 24 de diciembre, en la Nochebuena de uno de los a&ntilde;os en los que Catalunya sufri&oacute; una pertinaz sequ&iacute;a que se prolong&oacute; durante m&aacute;s de 24 meses. Ramona y Faust son los protagonistas, dos seres solitarios y neur&oacute;ticos, descontentos con sus vidas que se conocen en el parador y que sienten una curiosidad mutua, no espoleada por el amor o el sexo pero que los llevar&aacute; a terrenos desconocidos donde sus vidas reales se funden con otras imaginadas. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la fil&oacute;loga Mita Casacuberta, la novela es &ldquo;un tour de force narrativo contra los yermos del mundo actual que nos ense&ntilde;a c&oacute;mo una buena ficci&oacute;n puede imponerse a la realidad&rdquo;. Casacuberta ha comentado en la presentaci&oacute;n del galard&oacute;n que la prosa de <em>Els erms</em> es muy reconocible para los seguidores del estilo literario de la autora premiada. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cuando lees la obra tienes la sensaci&oacute;n de que el pantano, seco, es un personaje m&aacute;s de la novela&rdquo;, ha a&ntilde;adido Casacuberta, que ha explicado para ejemplificar el grado de patetismo que el personaje femenino, Ramona, &ldquo;est&aacute; sola el d&iacute;a de Navidad y decide pasarla en un lugar todav&iacute;a m&aacute;s solitario que su vida como es Sau en invierno&rdquo;. A partir de la cena de Navidad, en que la protagonista observa a tres hombres en una mesa aleda&ntilde;a, la novela crece en la imaginaci&oacute;n de esta, que imagina sus vidas. 
    </p><p class="article-text">
        Para el novelista y cr&iacute;tico televisivo Sergi P&agrave;mies, <em>Els erms</em> tiene un estilo que se caracteriza &ldquo;por una prosa precisa pero al mismo tiempo intimista, que invita a la reflexi&oacute;n sobre los sentimientos, la soledad y la b&uacute;squeda del sentido en la vida cotidiana&rdquo;. Tambi&eacute;n ha destacado P&agrave;mies la calidad ling&uuml;&iacute;stica del catal&aacute;n que emplea Gurt en <em>Els erms</em>: &ldquo;Una de las cosas que hemos notado en el jurado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os que es que hay mucho desnivel de lengua en las novelas presentadas, de modo que a veces es la baja calidad es alarmante&rdquo; 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En este sentido&rdquo;, ha remachado, &ldquo;se agradece enormemente el nivel de lengua y de preocupaci&oacute;n por parte la lengua que demostr&aacute; Gurt en su obra&rdquo;. Finalmente ha apuntado que &ldquo;tambi&eacute;n es importante que tras el punto de partida tan t&eacute;trico de la trama, el desarrollo posterior genera en el lector satisfacci&oacute;n y buen humor&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">Una met&aacute;fora sobre las vidas secas</h2><p class="article-text">
        En su intervenci&oacute;n en la rueda de prensa, la autora ha ironizado sobre el hecho de que &ldquo;<em>Els erms</em> trate sobre la sequ&iacute;a y se anuncie el premio un d&iacute;a como hoy, en el que estamos bajo un importante temporal&rdquo;.  &ldquo;El escenario es perfecto porque hablo de la sequ&iacute;a y est&aacute; lloviendo a c&aacute;ntaros&rdquo;, ha se&ntilde;alado Gurt al tiempo que en la sala saltaban las alarmas de protecci&oacute;n civil avisando de fen&oacute;menos costeros peligrosos.
    </p><p class="article-text">
        La galardonada ha explicado a continuaci&oacute;n el origen de la novela: &ldquo;Nace cuando hace unos a&ntilde;os viajo a Sau y veo el pantano al 10%, en ese momento pens&eacute; que el paisaje es como un espejo de la vida, por lo que un pantano seco refleja una vida vac&iacute;a, como la de la protagonista&rdquo;. Y ha puntualizado que &ldquo;la novela va sobre sequ&iacute;as de todo tipo: de amor, de sexo, profesionales, de pa&iacute;s, de lugar de residencia, etc&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La novela habla de dos personajes con vidas secas que se encuentran y ven en s&iacute; mismos una suerte de espejo el uno del otro y de este modo me pregunto c&oacute;mo nos apa&ntilde;amos cuando no nos quedan ilusiones&rdquo;. Gurt finalmente ha concluido que las ilusiones son ficciones que nos inventamos para seguir viviendo&ldquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Sabaté]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/carlota-gurt-gana-premio-llibres-anagrama-2026-els-erms-reflexion-ficcion-vacio-vital_1_12918200.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 19 Jan 2026 13:05:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/94ee7c1e-c720-4e3f-bc53-b5b43276cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="256338" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/94ee7c1e-c720-4e3f-bc53-b5b43276cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="256338" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Carlota Gurt gana el premio Llibres Anagrama 2026 con 'Els erms', una reflexión sobre la ficción y el vacío vital]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/94ee7c1e-c720-4e3f-bc53-b5b43276cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Premios,Premios literarios,Catalán,Barcelona,Libros,Novela,mujeres,Escritores]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[31 de Desembre, la festa amb set-cents anys d’antiguitat que irrita la ultradreta i divideix els mallorquins]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/31-desembre-festa-amb-set-cents-anys-d-antiguitat-irrita-ultradreta-i-divideix-els-mallorquins_1_12877658.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="31 de Desembre, la festa amb set-cents anys d’antiguitat que irrita la ultradreta i divideix els mallorquins"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">PP i Vox van acordar el 2024 traslladar la diada insular al 12 de Setembre perquè no coincidís amb la data en què les tropes de Jaume I van entrar a Palma. “És el moment fundacional del nostre poble”, defensen des de l’Obra Cultural Balear</p><p class="subtitle">L'ultradreta balear ressuscita el 'gonellisme': una “conspiració” de fa mig segle contra la unitat del català</p></div><p class="article-text">
        Antoni Llabr&eacute;s Fuster encara recorda la remor dels tirs. Els fusells apuntaven al cel, per damunt d&rsquo;un pen&oacute; de quatre barres grogues i quatre barres vermelles. El p&uacute;blic aplaudia. Alguns, per&ograve;, es guardaven all&ograve; que estaven pensant. A principis dels anys setanta, mentre el franquisme agonitzava com a r&egrave;gim pol&iacute;tic, a ell, &ldquo;un nin de Palma&rdquo;, els seus padrins el duien de la m&agrave; fins a la pla&ccedil;a de Cort el darrer dia de l&rsquo;any. Tot i estar despullat &ldquo;de qualsevol reivindicaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica&rdquo; i revestit &ldquo;de folklore&rdquo; &ndash;com rememora Llabr&eacute;s&ndash;, era un dia gran.
    </p><p class="article-text">
        La Festa de l&rsquo;Estendard celebra la data en qu&egrave; les tropes de la Corona d&rsquo;Arag&oacute; van traspassar les murades de Madina Mayurqa. Amb m&eacute;s de set-cents anys d&rsquo;antiguitat, segons molts historiadors, &eacute;s la manifestaci&oacute; c&iacute;vica m&eacute;s longeva d&rsquo;Europa: Ramon Muntaner ja en parla a les seues cr&ograve;niques, escrites a finals del segle XIII. Tanmateix, en lloc d&rsquo;erigir-se com un atractiu tur&iacute;stic &ndash;com passaria a It&agrave;lia, per exemple, amb el Palio di Siena&ndash;, el 31 de Desembre &ndash;el nom que rep a nivell popular&ndash; no traspassa l&rsquo;&agrave;mbit local. Potser perqu&egrave; durant molt de temps s&rsquo;ha hagut de convertir en un camale&oacute;. El poder i les circumst&agrave;ncies donen color als moments solemnes: mantenint la seua premissa, la Festa de l&rsquo;Estendard s&rsquo;ha adaptat a cada &egrave;poca. Per sobreviure. Aquell acte en qu&egrave; fa mig segle retronaven les salves dels soldats de l&rsquo;Ex&egrave;rcit espanyol, avui, defensa Llabr&eacute;s, hauria de ser &ldquo;la veritable diada de Mallorca perqu&egrave; reconeix la identitat que t&eacute; el seu moment fundacional en aquell episodi hist&ograve;ric i arriba fins als nostres dies amb uns trets molt caracter&iacute;stics: llengua i cultura catalanes&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Amb més de set-cents anys d’antiguitat, segons molts historiadors, és la manifestació cívica més longeva d’Europa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La reflexi&oacute; no surt de la boca d&rsquo;un personatge an&ograve;nim. El nin que acudia amb els seus padrins a la Festa de l&rsquo;Estendard &eacute;s &ndash;a m&eacute;s de doctor en Dret, especialitzat en Criminologia, i professor de Dret Penal a la Universitat de les Illes Balears, on va arribar despr&eacute;s d&rsquo;una llarga etapa a la Universitat de Val&egrave;ncia&ndash; el president de l&rsquo;Obra Cultural Balear (OCB). &ldquo;Una instituci&oacute;&rdquo;, recorda Llabr&eacute;s, &ldquo;que es va fundar un 31 de desembre [de 1962] amb la simb&ograve;lica xifra de trenta-un socis i que, a mitjan anys vuitanta, va contribuir a revitalitzar aquesta celebraci&oacute;&rdquo;. L&rsquo;equivalent insular d&rsquo;&Ograve;mnium, a Catalunya, que s&rsquo;havia creat un any abans, i d&rsquo;Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, que arribaria una d&egrave;cada i mitja despr&eacute;s, ja durant la Transici&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detall de l’assalt a Madina Mayurqa, conservat als frescos que es van pintar al Palau Aguilar (Barcelona)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detall de l’assalt a Madina Mayurqa, conservat als frescos que es van pintar al Palau Aguilar (Barcelona)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Quan Llabr&eacute;s va assumir la presid&egrave;ncia de l&rsquo;OCB &ndash;febrer de 2024&ndash;, el 31 de Desembre va deixar de ser el dia oficial de Mallorca. PP i Vox, que governen en coalici&oacute; el Consell Insular, van decidir privilegiar una altra data: el 12 de Setembre. &ldquo;Una diada artificial i postissa, establerta per raons purament ideol&ograve;giques i pol&iacute;tiques&rdquo;, critica l&rsquo;activista per la llengua catalana.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Festa de l’Estendard celebra la data en què les tropes de la Corona d’Aragó van traspassar les muralles de Madina Mayurqa. Per a Antoni Llabrés, president de l’OCB, és &#039;la veritable diada de Mallorca perquè reconeix la llengua i la cultura catalanes&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Qu&egrave; commemora el 12 de Setembre? El jurament, aquell dia de 1276, de la Carta de Franquesa de Mallorca &ndash;els furs de l&rsquo;illa&ndash; per part de Jaume II per assumir els territoris &ndash;les Illes Balears, el Rossell&oacute; i el senyoriu de Montpeller&ndash; que li havia deixat el seu pare, Jaume I. &ldquo;<a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2024/02/02/centenar-historiadores-apoya-manifiesto-ocb-31-diciembre-97659252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Un centenar de professors, d&rsquo;universitat i d&rsquo;institut, es van manifestar en contra de la decisi&oacute; del Consell, consideren la data totalment arbitr&agrave;ria</a>. Tots els reis, des de Jaume I fins als &Agrave;ustries, van jurar la Carta de Franqueses. No &eacute;s un fet rellevant que ho fes Jaume II&rdquo;, argumenta el president de l&rsquo;OCB.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La nova data triada per PP i Vox, el 12 de setembre, commemora el jurament de la Carta de Franquesa de Mallorca –els furs de l’illa– per part de Jaume II per assumir els territoris –les Illes Balears, el Rosselló i el senyoriu de Montpeller– que li havia deixat el seu pare, Jaume I</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El president del Consell Insular, Llorenç Galmés (3i), i la presidenta balear, Marga Prohens (3d), entre altres autoritats, participen en l’ofrena floral a la tomba del rei Jaume II a la Catedral de Palma, amb motiu de la Diada de Mallorca del 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El president del Consell Insular, Llorenç Galmés (3i), i la presidenta balear, Marga Prohens (3d), entre altres autoritats, participen en l’ofrena floral a la tomba del rei Jaume II a la Catedral de Palma, amb motiu de la Diada de Mallorca del 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per&ograve; per a una part de la societat mallorquina, aquell rei &ndash;i els seus successors, San&ccedil; (o Sanxo) i Jaume III&ndash; suposaria la ruptura &ndash;no nom&eacute;s pol&iacute;tica, tamb&eacute; cultural i ling&uuml;&iacute;stica&ndash; dels habitants de l&rsquo;arxip&egrave;lag amb la resta de territoris de la Corona d&rsquo;Arag&oacute;. Especialment, amb Catalunya. Aquestes tesis &ndash;rebatudes tant per ling&uuml;istes com per historiadors&ndash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/provocacio-jorge-campos-diada-mallorca-cal-aprofitar-tots-els-separatistes-mateix-lloc_1_12876938.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entusiasmen Vox</a>, deixen el PP en una posici&oacute; ambigua i duen les publicacions de Sa Fundaci&oacute; &ndash;l&rsquo;antagonista de l&rsquo;OCB&ndash; a qualificar Pere IV d&rsquo;&ldquo;usurpador&rdquo;: <em>El Cerimoni&oacute;s</em> va ser el monarca que va reintegrar el Regne de Mallorca a la monarquia aragonesa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Des de l&rsquo;Estatut d&rsquo;Autonomia, cadasc&uacute; ha triat all&ograve; que ha volgut en funci&oacute; dels seus interessos. El catalanisme pol&iacute;tic ha pres el 31 de Desembre com a diada de Mallorca. &Eacute;s un invent d&rsquo;ara que nom&eacute;s es va oficialitzar durant uns quants anys quan governava el PSOE amb els catalanistes. Quan la dreta va tornar al poder, les coses van tornar a estar com estaven&rdquo;, sost&eacute; Mateo Ca&ntilde;ellas Taberner, un economista que col&middot;labora amb Sa Fundaci&oacute;. Per al representant d&rsquo;aquesta associaci&oacute; &ndash;defensora del gonellisme, el corrent que insisteix que els dialectes insulars s&oacute;n lleng&uuml;es diferents del catal&agrave;, una versi&oacute; err&ograve;nia que contradiu el consens cient&iacute;fic&ndash; la rendici&oacute; de Madina Mayurqa &ldquo;no &eacute;s res m&eacute;s que la reincorporaci&oacute; de Mallorca a la Cristiandat, un pas m&eacute;s de la Reconquesta, i que fins i tot es considera com una croada perqu&egrave; 1229 &eacute;s tamb&eacute; l&rsquo;any en qu&egrave; es llan&ccedil;a la V Croada contra els musulmans que havien pres Jerusalem&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que despr&eacute;s li han donat m&eacute;s connotacions ling&uuml;&iacute;stiques i pol&iacute;tiques?&rdquo;, insisteix Ca&ntilde;ellas, &ldquo;doncs s&iacute;, per&ograve; sempre es va celebrar la conquesta cristiana i l&rsquo;expulsi&oacute; dels musulmans&rdquo;. &ldquo;Noltros defensam que la Festa de l&rsquo;Estendard &ndash;en la qual participam portant flors a les tombes de Jaume II i Jaume III, que estan enterrats a la Seu&ndash; &eacute;s una celebraci&oacute; local de Palma perqu&egrave; la conquesta de l&rsquo;illa no acaba fins anys despr&eacute;s. Per aix&ograve; t&eacute; m&eacute;s sentit celebrar la coronaci&oacute; de Jaume II, quan ens convertim en un ens aut&ograve;nom&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Festa de l’Estendard és una celebració local de Palma perquè la conquesta de l’illa no conclou fins anys després. Per això té més sentit celebrar la coronació de Jaume II, quan ens convertim en un ens autònom</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mateo Cañellas Taberner</span>
                                        <span>—</span> Col·laborador de Sa Fundació
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_50p_1133465.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_50p_1133465.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_75p_1133465.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_75p_1133465.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_default_1133465.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_default_1133465.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_default_1133465.jpg"
                    alt="Representació del Sopar de Tarragona, on es va decidir la conquesta de Mallorca, al ‘Llibre dels feyts’, la crònica del regnat de Jaume I"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Representació del Sopar de Tarragona, on es va decidir la conquesta de Mallorca, al ‘Llibre dels feyts’, la crònica del regnat de Jaume I                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Les tesis de Sa Fundaci&oacute; s&oacute;n un doi&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Que es vegi la Festa de l&rsquo;Estendard com una celebraci&oacute; estrictament capitalina &eacute;s, per a l&rsquo;historiador Gabriel Ensenyat Pujol, &ldquo;un doi&rdquo;. &ldquo;Per dos motius&rdquo;, argumenta: &ldquo;Fins al segle XVIII, els pobles participaven (molt) en el 31 de Desembre. Van deixar de fer-ho al llarg d&rsquo;aquell segle (ai, el Decret de Nova Planta!). &Eacute;s a dir, tradicionalment era una festa de tota l&rsquo;illa, que un canvi pol&iacute;tic advers (per a la festa i per a moltes altres coses&hellip;) va desnaturalitzar. La resta de l&rsquo;illa va ser conquerida progressivament, en efecte (Sa Fundaci&oacute; no ha descobert la p&oacute;lvora&hellip;). Per&ograve; sense una data concreta, perqu&egrave; al llarg de la d&egrave;cada de 1230 hi ha refer&egrave;ncies documentals de cavallers que se&rsquo;n van a &lsquo;ca&ccedil;ar moragots&rsquo; (expressi&oacute; literal). Vull dir que, si no es commemora el 31 de Desembre, no hi ha una data concreta a commemorar&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els gegants de Mallorca i la Reina i el Moro de la Colla de Gegants de Sant Joan de Loira, Andorra, passegen pels carrers de Palma durant la cercavila que va tenir lloc el 2010 amb motiu de la Diada de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els gegants de Mallorca i la Reina i el Moro de la Colla de Gegants de Sant Joan de Loira, Andorra, passegen pels carrers de Palma durant la cercavila que va tenir lloc el 2010 amb motiu de la Diada de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El batle de Palma, Jaime Martínez (c), juntament amb la corporació de l’Ajuntament de Palma, en un moment de l’acte de l’ofrena floral en homenatge al rei Jaume I, el 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El batle de Palma, Jaime Martínez (c), juntament amb la corporació de l’Ajuntament de Palma, en un moment de l’acte de l’ofrena floral en homenatge al rei Jaume I, el 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Aquest medievalista ha passat infinites hores estudiant i revisant els documents que van narrar el retorn del Regne de Mallorca a la Corona d&rsquo;Arag&oacute;: el 1990 es va doctorar amb una tesi sobre un assumpte que, tant de temps despr&eacute;s, continua cremant i que aquest professor de la Universitat de les Illes Balears no ha deixat d&rsquo;analitzar. El 2011,<a href="https://www.ultimahora.es/vips/quien-quien/2011/09/10/305148/biel-ensenyat-mallorca-identifica-fecha-del-diciembrea.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> en una entrevista concedida a &Uacute;ltima Hora</a>, a m&eacute;s d&rsquo;insistir que &ldquo;mai no ha existit un mallorquinisme ali&egrave; al catalanisme&rdquo;, Ensenyat afirmava que els reis mallorquins amb prou feines van ser aut&ograve;noms &ldquo;tres anys&rdquo; respecte als seus parents aragonesos. I que tot va acabar quan <em>El Cerimoni&oacute;s</em> va aprofitar les s&uacute;pliques de cavallers i mercaders &ndash;de Mallorca i del Rossell&oacute;&ndash; a causa del car&agrave;cter &ldquo;desp&ograve;tic i poc negociador&rdquo; de Jaume III per deposar el seu cos&iacute;, que moriria el 25 d&rsquo;octubre de 1349 a la batalla de Llucmajor. All&agrave; va ser derrotat mentre intentava recuperar el control d&rsquo;un regne que ja havia perdut.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, el doctor Ensenyat refor&ccedil;a el seu punt de vista amb exemples propers. En el context hist&ograve;ric i tamb&eacute; en el geogr&agrave;fic: &ldquo;All&ograve; que es commemora en aquests casos (Val&egrave;ncia, Granada&hellip;) &eacute;s la conquesta de la ciutat, que era la clau, perqu&egrave; sempre quedaven nuclis de resist&egrave;ncia. B&eacute;, a Val&egrave;ncia el 1238 encara quedava una bona part del pa&iacute;s en poder dels musulmans&hellip; (de fet, no va ser conquerit del tot fins a la caiguda de X&agrave;tiva el 1244). I ning&uacute; (ni tan sols els blavers!) no q&uuml;estiona que el 9 d&rsquo;Octubre sigui la festa de la Comunitat Valenciana&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Allò que es commemora en aquests casos (València, Granada…) és la conquesta de la ciutat, que era la clau, perquè sempre quedaven nuclis de resistència. Bé, a València el 1238 encara quedava una bona part del país en poder dels musulmans. I ningú (ni tan sols els blavers!) no qüestiona que el 9 d’Octubre sigui la festa de la Comunitat Valenciana</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gabriel Ensenyat Pujol</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Insults i amenaces el darrer dia de l&rsquo;any</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;estira-i-arronsa identitari va calar en la Festa de l&rsquo;Estendard. Especialment, en l&rsquo;ofrena floral que, la revetlla, coincidia amb la manifestaci&oacute; convocada per l&rsquo;OCB amb un marcat caire catalanista. Per repassar els fets m&eacute;s propers, &eacute;s interessant rellegir les p&agrave;gines de <em>Gonellisme: particularisme i secessionisme ling&uuml;&iacute;stics a les Illes Balears</em>, el llibre que el 2018 va dedicar Xavier Canyelles Ferr&agrave; &ndash;naturalista, il&middot;lustrador, escriptor, c&ograve;mic&ndash; al rerefons del 31 de Desembre:
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cada any, la celebraci&oacute; del 31 de desembre genera pol&egrave;mica a Mallorca. (...) Un exemple clar &eacute;s el que publicava <em>&Uacute;ltima Hora</em> el 30 de desembre de 2009: &lsquo;Un any m&eacute;s, l&rsquo;ofrena floral als peus de l&rsquo;est&agrave;tua eq&uuml;estre del rei Jaume I a la pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya va estar marcada pels insults entre espanyolistes i catalanistes. &lsquo;Som mallorqu&iacute;, no catal&agrave;&rsquo;, &lsquo;Aneu-vos-en a Catalunya&rsquo; o &lsquo;Jo som espanyol&rsquo; van ser algunes de les frases que corejaven els primers als segons, que van respondre amb crits de &lsquo;Fora l&rsquo;ocupaci&oacute;&rsquo; i &lsquo;Fora, fora la bandera espanyola&rsquo;&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Milers de persones van participar el 2013 en la manifestació organitzada per la Plataforma 31D (31 de Desembre) pel dret a decidir dels Països Catalans, amb motiu de la celebració de la Diada de Mallorca, i en la qual va ser molt present la situació de Catalunya del moment"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Milers de persones van participar el 2013 en la manifestació organitzada per la Plataforma 31D (31 de Desembre) pel dret a decidir dels Països Catalans, amb motiu de la celebració de la Diada de Mallorca, i en la qual va ser molt present la situació de Catalunya del moment                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La tensi&oacute; torn&agrave; a brollar, el 2014, durant el <em>Serm&oacute; de la Conquista</em>, que es pronuncia a la parr&ograve;quia de Sant Miquel, o, dos anys m&eacute;s tard, quan el Consell de Mallorca va aprovar el canvi de data de la diada. Escriu Xavi Canyelles al seu llibre: &ldquo;Els sectors gonellistes es van negar a la catalanitzaci&oacute; de la Diada i es van mostrar partidaris de conservar la festa del 12 de Setembre (...) A la sala de plens hi van assistir socis i simpatitzants del Grup Anticolonialista Balear [<em>un grup secessionista que reclamava la independ&egrave;ncia tant d&rsquo;Espanya com de Catalunya</em>] i de la Fundaci&oacute; Jaume III [<em>antecessora de Sa Fundaci&oacute;</em>], que mostraren cartells amb lemes com &lsquo;No volem m&eacute;s imposicions catalanistes&rsquo;, destacant especialment la paraula <em>m&eacute;s</em>, en refer&egrave;ncia al partit pol&iacute;tic M&eacute;s per Mallorca&rdquo;. Els ecosobiranistes presidien llavors el govern insular.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El 31 de Desembre &eacute;s una data incrustada en l&rsquo;ADN de l&rsquo;OCB; no s&rsquo;ha deixat de celebrar ni en les pitjors circumst&agrave;ncies. Va ser el poble qui la va salvar de manera espont&agrave;nia quan pitjor estaven les coses&rdquo;, sost&eacute; Llabr&eacute;s, tot rememorant els m&eacute;s de cent anys &ndash;entre finals del segle XVIII i principis del XX&ndash; en qu&egrave; el catal&agrave; va estar vetat en els actes, fins que Antoni Maria Alcover, el religi&oacute;s a qui anomenaren l&rsquo;<em>ap&ograve;stol de la llengua</em>, el va tornar a emprar en el <em>Serm&oacute; de la Conquista</em>. Va ser el 1904, pocs anys abans de l&rsquo;enderrocament de la Porta Pintada. All&agrave; s&rsquo;hi dramatitzava l&rsquo;entrada de Jaume I i hi finalitzava una cavalcada en qu&egrave; participaven les diferents classes socials de la ciutat. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/obras-placa-d-espanya-palma-desvelan-restos-puertas-muralla-renacentista_1_10031766.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La seua demolici&oacute;, el 1912, va fer impossible recuperar velles tradicions</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hem passat&rdquo;, prossegueix el president de l&rsquo;OCB, &ldquo;de la semiclandestinitat de la dictadura franquista, a la Transici&oacute;, a l&rsquo;elaboraci&oacute; de l&rsquo;Estatut d&rsquo;Autonomia i a legislatures en qu&egrave; s&rsquo;ha avan&ccedil;at i d&rsquo;altres, com l&rsquo;actual, en qu&egrave; s&rsquo;ha retrocedit&rdquo;. &ldquo;Per aix&ograve;, ara que torna a posar-se en dubte l&rsquo;oficialitat del 31 de Desembre, l&rsquo;any passat ja vam decidir organitzar, a m&eacute;s de totes les activitats que es duen a terme durant aquests dies a les quaranta-una delegacions que tenim repartides pel territori, una trobada a la pla&ccedil;a de Sant Jeroni de Palma, juntament amb Joves de Mallorca per la Llengua. Per respecte als actes institucionals als quals assistirem, comen&ccedil;ar&agrave; just despr&eacute;s&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els Gegants del Consell Insular de Mallorca varen sortir a ballar el 2012 amb motiu de la celebració de la Diada de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els Gegants del Consell Insular de Mallorca varen sortir a ballar el 2012 amb motiu de la celebració de la Diada de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La ressignificaci&oacute; d&rsquo;un episodi b&egrave;l&middot;lic</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;S&rsquo;hauria de ressignificar la Festa de l&rsquo;Estendard, senyor Llabr&eacute;s? Igual que altres festivitats, commemora una conquesta que va acabar amb l&rsquo;expulsi&oacute; i l'aniquilaci&oacute; dels habitants que ja tenia l&rsquo;illa, musulmans. <a href="https://www.diariodemallorca.es/opinion/2015/10/29/i-hauria-31-desembre-8128890.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Medievalistes com Antoni Mas Forners reivindiquen que el 31 de Desembre hauria de ser, a m&eacute;s d&rsquo;un esdeveniment antibel&middot;licista</a>, un homenatge als andalusins que van ser ven&ccedil;uts.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Tot i que no es poden rellegir episodis hist&ograve;rics des de la perspectiva actual, la mortaldat que va patir la poblaci&oacute; preexistent, musulmana, no pot ser motiu de celebraci&oacute;. La diada d&rsquo;un poble ha de ser transversal, compartida per la majoria social. &Eacute;s feina de tots aconseguir-ho, posant al centre q&uuml;estions que ens puguin unir i deixant de banda aquelles que poden resultar divisives.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Entre la contraprogramaci&oacute; de la Nit de Cap d&rsquo;Any &ndash;que fa d&egrave;cades no se celebrava tant&ndash;, la despolititzaci&oacute; de la societat i el conflicte entre gonellistes i catalanistes, tem que el 31 de Desembre quedi com una data que nom&eacute;s celebrin els votants de M&eacute;s?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Seria negatiu que aix&ograve; pass&agrave;s, perqu&egrave; la diada d&rsquo;un poble ha de ser transversal, compartida per la majoria social. &Eacute;s feina de tots aconseguir-ho, posant al centre q&uuml;estions que ens puguin unir i deixant de banda aquelles que poden resultar divisives.
    </p><p class="article-text">
        El desig de Llabr&eacute;s &eacute;s, tanmateix, poc menys que una entel&egrave;quia, segons el polit&ograve;leg Pau Torres. Mallorqu&iacute; i resident a Barcelona, a la primavera espera defensar a la Pompeu Fabra la seua tesi sobre nacionalisme en territoris que no disposen d&rsquo;estructures estatals. Les maneres tan diferents de llegir els mateixos fets hist&ograve;rics li desperten, per tant, un inter&egrave;s especial: &ldquo;A les Balears, com tamb&eacute; va passar a la Comunitat Valenciana, hi va haver un gran debat sobre els s&iacute;mbols a recuperar durant l&rsquo;elaboraci&oacute; de l&rsquo;Estatut d&rsquo;Autonomia. I aix&iacute; esteim: continuam sense himne oficial i no es va assolir un consens tan clar al voltant de la bandera o de l&rsquo;escut com s&iacute; que hi va haver a Catalunya. La diada de Mallorca &eacute;s un d&rsquo;aquests fronts oberts on encara hi ha conflicte&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per qu&egrave;?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Si tenim al davant una festa civil que reivindica la catalanitat de Mallorca &ndash;ni que sigui a nivell simb&ograve;lic&ndash;, pol&iacute;ticament aix&ograve; &eacute;s poder&oacute;s i, en un determinat context, podria atracar posicions amb Catalunya. El contraargument &eacute;s que Mallorca va ser un regne independent: &eacute;s aqu&iacute; on la dreta troba en el 12 de Setembre un escut per protegir-se davant qualsevol idea pancatalana. Davant aquesta idea neix el fet de presentar-se com a autosuficients: el <em>no mos fareu catalans</em>que que tant d&rsquo;&egrave;xit ha tengut tamb&eacute; a Val&egrave;ncia. Aqu&iacute; hi ha el punt m&eacute;s curi&oacute;s: negar la catalanitat alhora que es reafirma l&rsquo;espanyolitat d&rsquo;aquests territoris. Una diada &eacute;s una oportunitat per definir la comunitat que cada partit vol representar; una arma molt poderosa, perqu&egrave; aquestes celebracions creen marcs mentals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si tenim al davant una festa civil que reivindica la catalanitat de Mallorca –ni que sigui a nivell simbòlic–, políticament això és poderós i, en un determinat context, podria acostar posicions amb Catalunya. El contraargument és que Mallorca va ser un regne independent: és aquí on la dreta troba en el 12 de Setembre un escut per protegir-se davant qualsevol idea pancatalana</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pau Torres</span>
                                        <span>—</span> Politòleg
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les festes nacionals tamb&eacute; poden refor&ccedil;ar la popularitat de qui les promou. N&rsquo;hi ha prou de llegir les cr&ograve;niques de finals dels anys noranta per comprovar <a href="https://www.dbalears.cat/balears/balears/1998/09/13/36934/maria-antonia-munar-fou-la-gran-protagonista-en-la-diada-de-mallorca.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el focus medi&agrave;tic de qu&egrave; gaudia Maria Ant&ograve;nia Munar cada 12 de Setembre quan presidia el Consell Insular</a>. La l&iacute;der d&rsquo;Uni&oacute; Mallorquina &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/politica/maria-antonia-munar-sa-princesa-movia-hilos-mallorca-encauza-final-calvario-prision_1_6317319.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">anys abans de ser processada i condemnada per malversaci&oacute;, prevaricaci&oacute;, frau a l&rsquo;Administraci&oacute; i falsedat en document oficial</a>&ndash; va ser qui va dotar l&rsquo;illa d&rsquo;una diada oficial, per&ograve; va donar per bona la que m&eacute;s feria al seu principal adversari pol&iacute;tic: el Partit Socialista de Mallorca, germen de l&rsquo;actual M&eacute;s. Munar es va regalar diversos banys de masses, vitals per mantenir-se com a clau de govern a les principals institucions de les Illes Balears. Alhora, la seua decisi&oacute; obr&iacute; la caixa dels trons.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del 1998. El llavors president del Govern, Jaume Matas (PP), i la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar (UM), amollen coloms en un dels actes de la Diada de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del 1998. El llavors president del Govern, Jaume Matas (PP), i la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar (UM), amollen coloms en un dels actes de la Diada de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els efectes, tal com analitza el polit&ograve;leg Torres, perduren fins avui: &ldquo;Vox defensa que l&rsquo;arrelament de Mallorca a la naci&oacute; espanyola va m&eacute;s enll&agrave; d&rsquo;una Constituci&oacute; i d&rsquo;un Estatut (i, en un gir sorprenent, ho vincula a les tesis que veuen el Regne de Mallorca com un element diferenciat de tot all&ograve; catal&agrave;). El PP, encara que s&rsquo;hi tapi un poc, acaba afavorint aquestes posicions i, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vox-exigeix-pp-l-espanyol-sigui-llengua-vehicular-i-reverteixi-imposicio-catala-l-escola-balears_1_12603221.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com s&rsquo;ha vist cada vegada que ha intentat rompre el consens ling&uuml;&iacute;stic, aix&ograve; li ha generat un problema</a>. A l&rsquo;altre extrem, tenim M&eacute;s, que considera que Mallorca &eacute;s una naci&oacute; i sost&eacute;, en part, posicions pancatalanistes. I, finalment, hi trobar&iacute;em el PSOE, fent un rol semblant al del PP, per&ograve; emprant recursos menys sentimentals i m&eacute;s acad&egrave;mics: respecta una posici&oacute; segons la qual els mallorquins conformen una comunitat amb uns drets propis (reconeguts en l&rsquo;autogovern) i que quedaria avalada pel fet de compartir certs atributs amb la resta de territoris d&rsquo;Espanya que s&oacute;n catalanoparlants. Tot i que el socialista &eacute;s un partit federal, aquestes peculiaritats no acaben de definir-se perqu&egrave; generen incomoditat. Per aix&ograve;, PP i Vox han anat amb tot en el canvi de data de la diada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Quines conseq&uuml;&egrave;ncies t&eacute; aquesta divisi&oacute; en les pol&iacute;tiques que arriben al ciutad&agrave;?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;[<em>riu</em>] La divisi&oacute; &eacute;s insuportable! El consens ens faria millors i ens ajudaria a articular reivindicacions d&rsquo;un altre tipus, per exemple, davant Madrid. En societats altament atomitzades, on no existeix el sentiment de formar part del mateix grup, &eacute;s molt dif&iacute;cil que hi hagi una resposta civil forta perqu&egrave; no hi ha capital social. Sense gent organitzada ni assemblees de ve&iuml;ns ni comit&egrave;s locals de partits pol&iacute;tics&hellip; no hi ha rendici&oacute; de comptes ni confian&ccedil;a m&uacute;tua. Encara que les banderes tenguin mala fama de vegades, crec que, en aquest cas, seria positiu trobar un punt intermedi que pogu&eacute;s unir una societat en estat de dissoluci&oacute; &ndash;especialment, a Mallorca i Eivissa&ndash;, amb tot el que aix&ograve; comporta per al nostre propi benestar. La meua proposta &ndash;s&eacute; que sonar&agrave; impopular&ndash; &eacute;s que puguin conviure el 31 de Desembre i el 12 de Setembre, donant-li a cada festa un context complementari.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/31-desembre-festa-amb-set-cents-anys-d-antiguitat-irrita-ultradreta-i-divideix-els-mallorquins_1_12877658.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 31 Dec 2025 05:31:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3468396" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3468396" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[31 de Desembre, la festa amb set-cents anys d’antiguitat que irrita la ultradreta i divideix els mallorquins]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,PP - Partido Popular,Vox,Catalán,Historia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[31 de Desembre, la fiesta con setecientos años de antigüedad que irrita a la ultraderecha y divide a los mallorquines]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/31-desembre-fiesta-setecientos-anos-antiguedad-irrita-ultraderecha-divide-mallorquines_1_12877170.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="31 de Desembre, la fiesta con setecientos años de antigüedad que irrita a la ultraderecha y divide a los mallorquines"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">PP y Vox acordaron en 2024 mover la ‘diada’ insular al 12 de septiembre para que no coincida con la fecha en que las tropas de Jaume I entraron en Palma. "Es el momento fundacional de nuestro pueblo", defienden desde la Obra Cultural Balear</p><p class="subtitle">La ultraderecha balear resucita el 'gonellismo': una “conspiración” de hace medio siglo contra la unidad del catalán</p></div><p class="article-text">
        Antoni Llabr&eacute;s Fuster a&uacute;n recuerda el sonido de los disparos. Los fusiles apuntaban al cielo, por encima de un pend&oacute;n de cuatro barras amarillas y cuatro barras rojas. El p&uacute;blico aplaud&iacute;a. Algunos se guardaban lo que estaban pensando. A principios de los setenta, mientras el franquismo agonizaba como r&eacute;gimen pol&iacute;tico, a &eacute;l, &ldquo;un ni&ntilde;o de Palma&rdquo;, sus abuelos lo llevaban de la mano hasta la Pla&ccedil;a de Cort el &uacute;ltimo d&iacute;a del a&ntilde;o. Aunque desvestido &ldquo;de cualquier reivindicaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica&rdquo; y revestido &ldquo;de folklore&rdquo; &ndash;como rememora Llabr&eacute;s&ndash;, era un d&iacute;a grande. 
    </p><p class="article-text">
        La Festa de l&rsquo;Estendard celebra la fecha en que las tropas de la Corona de Arag&oacute;n traspasaron las murallas de Madina Mayurqa. Con m&aacute;s de setecientos a&ntilde;os de antig&uuml;edad, seg&uacute;n muchos historiadores, es la manifestaci&oacute;n c&iacute;vica m&aacute;s longeva de Europa: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/corsarios-heroes-mitificados-ofrecian-esclavos-terratenientes_1_12607633.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ramon Muntaner</a> ya habla de ella en sus cr&oacute;nicas, escritas a finales del siglo XIII. Sin embargo, en vez de erigirse como un atractivo tur&iacute;stico &ndash;como ocurrir&iacute;a en Italia, por ejemplo, con el Palio de Siena&ndash;, el 31 de Desembre &ndash;el nombre que recibe a nivel popular&ndash; no trasciende lo local. Quiz&aacute;s, por haber tenido que convertirse en camale&oacute;n durante mucho tiempo. El poder y las circunstancias colorean los momentos solemnes: manteniendo su premisa, la Festa de l&rsquo;Estendard se adapt&oacute; a cada &eacute;poca. Para sobrevivir.&nbsp;Aquel acto donde hace medio siglo retronaban las salvas de los soldados del Ej&eacute;rcito espa&ntilde;ol, hoy, defiende Llabr&eacute;s, deber&iacute;a ser &ldquo;la verdadera <em>diada</em> de Mallorca porque reconoce la identidad que tiene su momento fundacional en aquel episodio hist&oacute;rico y llega hasta nuestros d&iacute;as con unos rasgos muy caracter&iacute;sticos: lengua y cultura catalanas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Con más de setecientos años de antigüedad, según muchos historiadores, es la manifestación cívica más longeva de Europa</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La reflexi&oacute;n no sale de la boca de un personaje an&oacute;nimo. El ni&ntilde;o que acud&iacute;a con sus abuelos a la Festa de l&rsquo;Estendard es &ndash;adem&aacute;s de doctor en Derecho, especializado en Criminolog&iacute;a, y profesor de Penal en la Universitat de les Illes Balears, donde recal&oacute; tras una larga etapa en la Universitat de Val&egrave;ncia&ndash; es el presidente de la Obra Cultural Balear (OCB). &ldquo;Una instituci&oacute;n&rdquo;, recuerda Llabr&eacute;s, &ldquo;que se fund&oacute; un 31 de diciembre [de 1962] con la simb&oacute;lica cifra de treinta y un socios y que, a mediados de los ochenta, contribuy&oacute; a revitalizar esta celebraci&oacute;n&rdquo;. El equivalente insular de &Ograve;mnium, en Catalunya, que se hab&iacute;a creado un a&ntilde;o antes, y de Acci&oacute; Cultural del Pa&iacute;s Valenci&agrave;, que llegar&iacute;a una d&eacute;cada y media despu&eacute;s, ya en la Transici&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d238802c-22d0-4702-8ac2-6de19c3dafa2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detalle del asalto a Madina Mayurqa, conservado en los frescos que se pintaron en el Palau Aguilar (Barcelona)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detalle del asalto a Madina Mayurqa, conservado en los frescos que se pintaron en el Palau Aguilar (Barcelona).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Cuando Llabr&eacute;s asumi&oacute; la presidencia de la OCB &ndash;febrero de 2024&ndash;, el 31 de Desembre dej&oacute; de ser el d&iacute;a oficial de Mallorca. PP y Vox, que gobiernan en coalici&oacute;n el Consell Insular, decidieron revestir otra fecha: el 12 de Setembre. &ldquo;Una <em>diada </em>artificial y postiza, establecida por razones puramente ideol&oacute;gicas y pol&iacute;ticas&rdquo;, critica el activista por la lengua catalana. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Festa de l’Estendard celebra la fecha en que las tropas de la Corona de Aragón traspasaron las murallas de Madina Mayurqa. Para Antoni Llabrés, presidente de la OCB, es &#039;la verdadera diada de Mallorca porque reconoce la lengua y cultura catalanas&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; conmemora el 12 de Setembre? El juramento, aquel d&iacute;a de 1276, de la Carta de Franquesa de Mallorca &ndash;los fueros de la isla&ndash; por parte de Jaume II para asumir los territorios &ndash;las Illes Balears, el Rossell&oacute; y el se&ntilde;or&iacute;o de Montpellier&ndash; que le hab&iacute;a dejado su padre, Jaume I. &ldquo;<a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2024/02/02/centenar-historiadores-apoya-manifiesto-ocb-31-diciembre-97659252.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Un centenar de profesores, de universidad y de instituto, se manifestaron en contra de la decisi&oacute;n del Consell, consideran la fecha totalmente arbitraria</a>. Todos los reyes, desde Jaume I hasta los Austrias, juraron la Carta de Franqueses. No es un hecho relevante que lo hiciera Jaume II&rdquo;, argumenta el presidente de la OCB.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La nueva fecha escogida por PP y Vox, el 12 de septiembre, conmemora el juramento de la Carta de Franquesa de Mallorca –los fueros de la isla– por parte de Jaume II para asumir los territorios –las Illes Balears, el Rosselló y el señorío de Montpellier– que le había dejado su padre, Jaume I</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/98af9926-34d2-4601-b55a-cf0b6d5a63a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El presidente del Consell Insular, Llorenç Galmes (3i), y la presidenta balear, Marga Prohens (3d), entre otras autoridades participan en la ofrenda floral en la tumba del Rey Jaume II en la Catedral de Palma, con motivo de la Diada de Mallorca en 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El presidente del Consell Insular, Llorenç Galmes (3i), y la presidenta balear, Marga Prohens (3d), entre otras autoridades participan en la ofrenda floral en la tumba del Rey Jaume II en la Catedral de Palma, con motivo de la Diada de Mallorca en 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero para una parte de la sociedad mallorquina, aquel rey &ndash;y sus sucesores, San&ccedil; (o Sanxo) y Jaume III&ndash;, supondr&iacute;a la ruptura &ndash;no s&oacute;lo pol&iacute;tica, tambi&eacute;n cultural y ling&uuml;&iacute;stica&ndash; de los habitantes del archipi&eacute;lago con el resto de territorios de la Corona de Arag&oacute;n. Especialmente, Catalunya. Esas tesis &ndash;rebatidas tanto por ling&uuml;istas como por historiadores&ndash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-vox-senala-independentistas-mallorca-hay-aprovechar-sitio_1_12876869.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entusiasman a Vox</a>, ponen de perfil al PP y llevan a las publicaciones de Sa Fundaci&oacute; &ndash;la antagonista de la OCB&ndash;&nbsp;a llamar &ldquo;usurpador&rdquo; a Pere IV: <em>el Cerimoni&oacute;s</em> fue el monarca que reintegr&oacute; al Regne de Mallorca en la monarqu&iacute;a aragonesa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Desde el Estatut d&rsquo;Autonomia, cada uno ha escogido lo que ha querido en funci&oacute;n de sus intereses. El catalanismo pol&iacute;tico ha tomado el 31 de Desembre como <em>diada</em> de Mallorca. Es un invento de ahora que apenas se oficializ&oacute; durante unos cuantos a&ntilde;os cuando gobern&oacute; el PSOE con los catalanistas. Cuando regres&oacute; la derecha al poder las cosas volvieron a estar como estaban&rdquo;, sostiene Mateo Ca&ntilde;ellas Taberner, un economista que colabora con Sa Fundaci&oacute;. Para el representante de esta asociaci&oacute;n &ndash;defensora del <em>gonellisme</em>, la corriente que insiste en que los dialectos insulares son lenguas distintas al catal&aacute;n, una versi&oacute;n err&oacute;nea que contradice el consenso cient&iacute;fico&ndash; la rendici&oacute;n de Madina Mayurqa &ldquo;no es nada m&aacute;s que la reincorporaci&oacute;n de Mallorca a la Cristiandad, un paso m&aacute;s de la Reconquista, y que incluso se considera como una cruzada porque 1229 es tambi&eacute;n el a&ntilde;o en el que se lanza la V Cruzada contra los musulmanes que hab&iacute;an tomado Jerusal&eacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&iquest;Que despu&eacute;s le han dado m&aacute;s connotaciones ling&uuml;&iacute;sticas y pol&iacute;ticas?&rdquo;, insiste Ca&ntilde;ellas, &ldquo;pues s&iacute;, pero siempre se celebr&oacute; la conquista cristiana y la expulsi&oacute;n de los musulmanes&rdquo;. &ldquo;Nosotros defendemos que la Festa de l&rsquo;Estendard &ndash;en la que participamos llevando flores a las tumbas de Jaume II y Jaume III, que est&aacute;n enterrados en la Seu&ndash;&nbsp;es una celebraci&oacute;n local de Palma porque la conquista de la isla no concluye hasta a&ntilde;os despu&eacute;s. Por eso tiene m&aacute;s sentido celebrar la coronaci&oacute;n de Jaume II, cuando nos convertimos en un ente aut&oacute;nomo&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Festa de l’Estendard es una celebración local de Palma porque la conquista de la isla no concluye hasta años después. Por eso tiene más sentido celebrar la coronación de Jaume II, cuando nos convertimos en un ente autónomo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Mateo Cañellas Taberner</span>
                                        <span>—</span> Colaborador de Sa Fundació
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_50p_1133465.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_50p_1133465.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_75p_1133465.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_75p_1133465.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_default_1133465.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_default_1133465.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/af2f41b2-7f5a-494b-ac26-c214caa9eca9_16-9-aspect-ratio_default_1133465.jpg"
                    alt="Representación del &#039;Sopar de Tarragona’, donde se decidió la conquista de Mallorca, en el ‘Llibre dels feyts’, la crónica del reinado de Jaume I."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Representación del &#039;Sopar de Tarragona’, donde se decidió la conquista de Mallorca, en el ‘Llibre dels feyts’, la crónica del reinado de Jaume I.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Las tesis de Sa Fundaci&oacute; son un disparate&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Que se vea a la Festa de l&rsquo;Estendard como una celebraci&oacute;n estrictamente capitalina es, para el historiador Gabriel Ensenyat Pujol, &ldquo;un disparate&rdquo;. &ldquo;Por dos motivos&rdquo;, argumenta: &ldquo;Hasta el siglo XVIII, los pueblos particiban (mucho) en el 31 de Desembre. Dejaron de hacerlo a lo largo de esa centuria (&iexcl;ay, el Decreto de Nueva Planta!). Es decir, tradicionalmente era una fiesta de toda la isla, que un cambio pol&iacute;tico adverso (para la fiesta y otras cosas&hellip;) desnaturaliz&oacute;. El resto de la isla fue conquistado progresivamente, en efecto (Sa Fundaci&oacute; no ha descubierto la p&oacute;lvora&hellip;). Pero, sin una fecha concreta, porque a lo largo de la d&eacute;cada de 1230 hay referencias documentales de caballeros que se van a &rdquo;<em>ca&ccedil;ar moragots</em>&ldquo; (expresi&oacute;n literal: cazar moracos). Quiero decir, si no se conmemora el 31 de Desembre, no hay una fecha concreta que conmemorar&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1871b4e9-bcfe-4bbf-8904-d66794268e7f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los gigantes de Mallorca y la Reina y el moro de la Colla de Gigantes de San Juan de Loira, Andorra, pasean por las calles de Palma durante el pasacalles que ha tuvo lugar en 2010 con motivo de la Diada de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los gigantes de Mallorca y la Reina y el moro de la Colla de Gigantes de San Juan de Loira, Andorra, pasean por las calles de Palma durante el pasacalles que ha tuvo lugar en 2010 con motivo de la Diada de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/22f3c9f5-08b1-4457-87a2-6ac9449fe864_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El alcalde Palma, Jaime Martínez (c), junto a la corporación del ayuntamiento de Palma en un momento del acto de la ofrenda floral en homenaje al rey Jaume I en 2024."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El alcalde Palma, Jaime Martínez (c), junto a la corporación del ayuntamiento de Palma en un momento del acto de la ofrenda floral en homenaje al rey Jaume I en 2024.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Este medievalista ha pasado infinitas horas estudiando y revisando los documentos que narraron el retorno del Regne de Mallorca a la Corona de Arag&oacute;n: en 1990, se doctor&oacute; con una tesis sobre un asunto que, tanto tiempo despu&eacute;s, sigue quemando y que este profesor de la Universitat de les Illes Balears no ha dejado de analizar. En 2011, <a href="https://www.ultimahora.es/vips/quien-quien/2011/09/10/305148/biel-ensenyat-mallorca-identifica-fecha-del-diciembrea.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una entrevista concedida a &Uacute;ltima Hora</a>, adem&aacute;s de insistir que &ldquo;jam&aacute;s ha existido un mallorquinismo ajeno al catalanismo&rdquo;, Ensenyat afirmaba que los reyes mallorquines apenas fueron aut&oacute;nomos &ldquo;tres a&ntilde;os&rdquo; respecto a sus parientes aragoneses. Y que todo acab&oacute; cuando <em>El Cerimoni&oacute;s</em> aprovech&oacute; las s&uacute;plicas de caballeros y mercaderes &ndash;de Mallorca y del Rossell&oacute;&ndash; debido al car&aacute;cter &ldquo;d&eacute;spota y poco negociador&rdquo; de Jaume III para deponer a su primo, que morir&iacute;a el 25 de octubre de 1349 en la Batalla de Llucmajor, donde fue derrotado mientras intentaba recuperar el control de un reino que ya hab&iacute;a perdido.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el doctor Ensenyat refuerza su punto de vista con ejemplos cercanos. En el contexto hist&oacute;rico y, tambi&eacute;n, en el geogr&aacute;fico: &ldquo;Lo que se conmemora en estos casos (Valencia, Granada&hellip;) es la conquista de la ciudad, que era la clave, porque siempre quedaban n&uacute;cleos de resistencia. Bien, en Valencia en 1238 a&uacute;n quedaba una buena parte del pa&iacute;s en poder de los musulmanes&hellip; (en realidad no fue conquistado del todo hasta la ca&iacute;da de X&agrave;tiva en 1244). Y nadie (&iexcl;ni los <em>blavers</em>!) cuestiona que el 9 d&rsquo;Octubre sea la fiesta de la Comunitat Valenciana&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Lo que se conmemora en estos casos (Valencia, Granada…) es la conquista de la ciudad, que era la clave, porque siempre quedaban núcleos de resistencia. Bien, en Valencia en 1238 aún quedaba una buena parte del país en poder de los musulmanes. Y nadie (¡ni los blavers!) cuestiona que el 9 d’Octubre sea la fiesta de la Comunitat Valenciana</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Gabriel Ensenyat Pujol</span>
                                        <span>—</span> Historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Insultos y amenazas el &uacute;ltimo d&iacute;a del a&ntilde;o</strong></h2><p class="article-text">
        El estira y afloja identitario cal&oacute; en la Festa de l&rsquo;Estendard. Especialmente, en la ofrenda floral que, en la v&iacute;spera, coincid&iacute;a con la manifestaci&oacute;n convocada por la OCB con un marcado corte catalanista. Para repasar los sucesos m&aacute;s pr&oacute;ximos, es interesante releer las p&aacute;ginas de <em>Gonellisme: particularisme i secessionisme ling&uuml;&iacute;stics a les Illes Balears</em>, el libro que en 2018 dedic&oacute; Xavier Canyelles Ferr&agrave; &ndash;naturalista, ilustrador, escritor, c&oacute;mico&ndash;&nbsp;al tel&oacute;n de fondo del 31 de Desembre:&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cada a&ntilde;o, la celebraci&oacute;n del 31 de diciembre genera pol&eacute;mica en Mallorca. (...) Un ejemplo claro es lo que publicaba <em>&Uacute;ltima Hora</em> el 30 de diciembre de 2009: Un a&ntilde;o m&aacute;s, la ofrenda floral a los pies de la estatua ecuestre del rey Jaume I en la Pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya estuvo marcada por los insultos entre espa&ntilde;olistas y catalanistas. &lsquo;Soy mallorqu&iacute;n, no catal&aacute;n&rsquo;, &lsquo;Iros a Catalu&ntilde;a&rsquo; o &lsquo;Yo soy espa&ntilde;ol&rsquo; fueron algunas de las frases que corearon los primeros a los segundos, que respondieron con gritos de &lsquo;Fuera la ocupaci&oacute;n&rdquo; y &lsquo;Fuera, fuera la bandera espa&ntilde;ola&ldquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8470a66-0a9a-4482-992c-d00efbbc7d3d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Miles de personas participaron en 2013 en la manifestación organizada por la Plataforma 31D (31 de Diciembre) por el derecho a decidir de los Països Catalans, con ocasión de la celebración de la Diada de Mallorca, y en la que estuvo muy presente la situación de Catalunya de la época."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Miles de personas participaron en 2013 en la manifestación organizada por la Plataforma 31D (31 de Diciembre) por el derecho a decidir de los Països Catalans, con ocasión de la celebración de la Diada de Mallorca, y en la que estuvo muy presente la situación de Catalunya de la época.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La tensi&oacute;n volvi&oacute; a aflorar, en 2014, durante el <em>Serm&oacute; de la Conquista</em>, que se pronuncia en la parroquia de Sant Miquel, o, dos a&ntilde;os m&aacute;s tarde, cuando el Consell de Mallorca aprob&oacute; el cambio de fecha de la <em>diada</em>. Escribe Xavi Canyelles en su libro: &ldquo;Los sectores <em>gonellistes</em> se negaron a la catalanizaci&oacute;n de la Diada y se mostraron partidarios de conservar la fiesta del 12 de Setembre (...) En la sala de plenos asistieron socios y simpatizantes del Grupo Anticolonialista Balear [un grupo secesionista que reclamaba la independencia tanto de Espa&ntilde;a como de Catalunya] y de la Fundaci&oacute; Jaume III [antecesora de Sa Fundaci&oacute;], que mostraron carteles con lemas como &lsquo;No queremos m&aacute;s imposiciones catalanistas&rsquo;, destacando especialmente la palabra <em>m&aacute;s</em>, en referencia al partido pol&iacute;tico M&eacute;s per Mallorca&rdquo;. Los ecosoberanistas presid&iacute;an entonces el gobierno insular.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El 31 de Desembre es una fecha incrustada en el ADN de la OCB; no se ha dejado de celebrar ni en las peores circunstancias. Fue el pueblo quien la salv&oacute; de forma espont&aacute;nea cuando peor estuvieron las cosas&rdquo;, sostiene Llabr&eacute;s, rememorando los m&aacute;s de cien a&ntilde;os &ndash;entre finales del siglo XVIII y principios del XX&ndash; en los que el catal&aacute;n estuvo vetado en los actos, hasta que Antoni Maria Alcover, el religioso al que apodaron <em>ap&ograve;stol de la llengua</em>, volvi&oacute; a utilizarlo en el <em>Serm&oacute; de la Conquista</em>. Fue en 1904, pocos a&ntilde;os antes del derribo de la Porta Pintada. All&iacute; se dramatizaba la entrada de Jaume I y conclu&iacute;a una cabalgata en la que participaban las diferentes clases sociales de la ciudad. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/obras-placa-d-espanya-palma-desvelan-restos-puertas-muralla-renacentista_1_10031766.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Su demolici&oacute;n, en 1912, hizo imposible recuperar viejas tradiciones</a>.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hemos pasado&rdquo;, prosigue el presidente de la OCB, &ldquo;de la semiclandestinidad de la dictadura franquista, a la Transici&oacute;n, a la elaboraci&oacute;n del Estatut d&rsquo;Autonomia y a legislaturas donde se ha avanzado y otras, como la actual, en las que se ha retrocedido&rdquo;. &ldquo;Por eso, ahora que vuelve a ponerse en duda la oficialidad del 31 de Desembre, el a&ntilde;o pasado ya decidimos organizar, adem&aacute;s de todas las actividades que se realizan durante estos d&iacute;as en las cuarenta y una delegaciones que tenemos repartidas por el territorio, un encuentro en la Pla&ccedil;a de Sant Jeroni de Palma, junto a Joves de Mallorca per la Llengua. Por respeto a los actos institucionales a los que acudiremos, comenzar&aacute; justo despu&eacute;s&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6793f0c5-fbe6-4241-b495-a88b489b81fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los Gigantes del Consell Insular de Mallorca salieron a bailar en 2012 con motivo de la celebración de la Diada de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los Gigantes del Consell Insular de Mallorca salieron a bailar en 2012 con motivo de la celebración de la Diada de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La resignificaci&oacute;n de un episodio b&eacute;lico</strong></h2><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Deber&iacute;a resignificarse la Festa de l&rsquo;Estendard, se&ntilde;or Llabr&eacute;s? Al igual que otros festivos, conmemora una conquista que acab&oacute; exterminando la expulsi&oacute;n y aniquilaci&oacute;n de los habitantes que ya ten&iacute;a la isla, musulmanes. <a href="https://www.diariodemallorca.es/opinion/2015/10/29/i-hauria-31-desembre-8128890.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Medievalistas como Antoni Mas Forners reivindican que el 31 de Desembre</a> deber&iacute;a ser, adem&aacute;s de un evento antibelicista, un homenaje a los andalus&iacute;es que fueron vencidos.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Aunque no se pueden releer episodios hist&oacute;ricos desde la perspectiva actual, la mortandad que sufri&oacute; la poblaci&oacute;n preexistente, musulmana, no puede ser motivo de celebraci&oacute;n. La <em>diada</em> de un pueblo debe ser transversal, compartida por la mayor&iacute;a social. Es trabajo de todos conseguirlo, poniendo en el centro cuestiones que nos puedan unir y dejando aparte otras que puedan resultar divisivas.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Entre la contraprogramaci&oacute;n de la Nochevieja &ndash;que hace d&eacute;cadas no se celebraba tanto&ndash;, la despolitizaci&oacute;n de la sociedad y el conflicto entre <em>gonellistes </em>y catalanistas, &iquest;teme que el 31 de Desembre quede como una fecha que s&oacute;lo celebren los votantes de M&eacute;s?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ser&iacute;a negativo que eso ocurriera porque la <em>diada</em> de un pueblo debe ser transversal, compartida por la mayor&iacute;a social. Es trabajo de todos conseguirlo, poniendo en el centro cuestiones que nos puedan unir y dejando aparte otras que puedan resultar divisivas
    </p><p class="article-text">
        El deseo de Llabr&eacute;s es, no obstante, poco menos que una entelequia, seg&uacute;n el polit&oacute;logo Pau Torres. Mallorqu&iacute;n y residente en Barcelona, en primavera espera defender en la Pompeu Fabra su tesis sobre nacionalismo en territorios que carecen de estructuras estatales. Las maneras tan distintas de leer los mismos hechos hist&oacute;ricos le causan, por tanto, especial inter&eacute;s: &ldquo;En Balears, como tambi&eacute;n ocurri&oacute; en la Comunitat Valenciana, hubo un gran debate sobre los s&iacute;mbolos a recuperar durante la elaboraci&oacute;n del Estatut d&rsquo;Autonomia. Y as&iacute; estamos: seguimos sin himno oficial y no se logr&oacute; un consenso tan claro en torno a la bandera o al escudo como s&iacute; pudo haberlo en Catalunya. La <em>diada </em>de Mallorca es uno de esos frentes abiertos donde todav&iacute;a hay conflicto&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Por qu&eacute;?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Si tenemos delante una fiesta civil que reivindica la catalanidad de Mallorca &ndash;ni que sea a nivel simb&oacute;lico&ndash;, pol&iacute;ticamente eso resulta poderoso y, en un determinado contexto, podr&iacute;a acercar posiciones con Catalunya. El contraargumento es que Mallorca fue un reino independiente: ah&iacute; es donde la derecha encuentra en el 12 de Setembre un escudo para protegerse ante cualquier idea pancatalana. Delante de esa idea nace el presentarse como autosuficientes: el <em>no mos fareu catalans</em> que tanto &eacute;xito ha tenido tambi&eacute;n en Valencia. Aqu&iacute; est&aacute; el punto m&aacute;s curioso, negar la catalanidad a la vez que se reafirma la espa&ntilde;olidad de estos territorios. Una <em>diada</em> es una oportunidad para definir la comunidad que cada partido quiere representar; un arma muy poderosa porque estas celebraciones crean marcos mentales.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si tenemos delante una fiesta civil que reivindica la catalanidad de Mallorca –ni que sea a nivel simbólico–, políticamente eso resulta poderoso y, en un determinado contexto, podría acercar posiciones con Catalunya. El contraargumento es que Mallorca fue un reino independiente: ahí es donde la derecha encuentra en el 12 de Setembre un escudo para protegerse ante cualquier idea pancatalana</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pau Torres</span>
                                        <span>—</span> Politólogo
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las fiestas nacionales tambi&eacute;n pueden reformar la popularidad de quien las promueve. Basta leer las cr&oacute;nicas de finales de los noventa <a href="https://www.dbalears.cat/balears/balears/1998/09/13/36934/maria-antonia-munar-fou-la-gran-protagonista-en-la-diada-de-mallorca.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">para comprobar el foco del que disfrutaba Maria Ant&ograve;nia Munar cada 12 de Setembre</a> cuando presid&iacute;a el Consell Insular. <a href="https://www.eldiario.es/politica/maria-antonia-munar-sa-princesa-movia-hilos-mallorca-encauza-final-calvario-prision_1_6317319.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La l&iacute;der de Uni&oacute; Mallorquina</a> &ndash;a&ntilde;os antes de ser procesada y condenada por malversaci&oacute;n, prevaricaci&oacute;n, fraude a la Administraci&oacute;n y falsedad en documento oficial&ndash; fue qui&eacute;n dot&oacute; a la isla de una <em>diada </em>oficial, pero tom&oacute; por v&aacute;lida la que m&aacute;s escoc&iacute;a a su principal adversario pol&iacute;tico: el Partit Socialista de Mallorca, germen del actual M&eacute;s. Munar se dio varios ba&ntilde;os de masas, vitales para mantenerse como partido bisagra en las principales instituciones de las Illes Balears. A la vez, su decisi&oacute;n abri&oacute; la caja de los truenos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b76d63e0-453b-45c8-9490-2458cad88a75_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de 1998. El entonces president del Govern, Jaume Matas (PP), y la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar (UM), sueltan unas palomas en uno de los actos de la Diada de Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de 1998. El entonces president del Govern, Jaume Matas (PP), y la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar (UM), sueltan unas palomas en uno de los actos de la Diada de Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los efectos, como analiza el polit&oacute;logo Torres, duran hasta hoy: &ldquo;Vox defiende que el arraigo de Mallorca a la naci&oacute;n espa&ntilde;ola va m&aacute;s all&aacute; de una constituci&oacute;n y un estatuto (y en un giro sorprendente lo vincula a las tesis que ven al Regne de Mallorca como un elemento diferenciado de todo lo catal&aacute;n). El PP, aunque se tapar&aacute; un poco, acaba defendiendo favoreciendo esas posiciones y, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/vox-exige-pp-convierta-espanol-lengua-vehicular-revierta-imposicion-catalan-escuela-balears_1_12602986.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como se ha visto cada vez que ha intentado romper el consenso ling&uuml;&iacute;stico</a>, le ha generado un problema. En el otro extremo, tenemos a M&eacute;s, considerando que Mallorca es una naci&oacute;n y sosteniendo, en parte, posiciones pancatalanistas. Y, por &uacute;ltimo, encontrar&iacute;amos al PSOE, haciendo el mismo rol que el PP, pero usando recursos menos sentimentales y m&aacute;s acad&eacute;micos: respeta una posici&oacute;n donde los mallorquines conforman una comunidad que tiene unos derechos propios (reconocidos en el autogobierno) y que quedar&iacute;a avalada por compartir ciertos atributos con el resto de territorios de Espa&ntilde;a que son catalanoparlantes. Aunque el socialista sea un partido federal, esas peculiaridades no se acaban de definir porque generan incomodidad. Por eso, PP y Vox han ido con todo en el cambio de fecha de la <em>diada</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Qu&eacute; efectos tiene esa divisi&oacute;n en las pol&iacute;ticas que le llegan al ciudadano?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;[r&iacute;e] &iexcl;La divisi&oacute;n es insoportable! El consenso nos har&iacute;a mejores y nos ayudar&iacute;a a articular reivindicaciones de otro tipo, por ejemplo, ante Madrid. En sociedades altamente atomizadas, donde no existe el sentimiento de formar parte del mismo grupo, es muy dif&iacute;cil que haya una respuesta civil fuerte porque no hay capital social. Sin gente organizada ni asambleas de vecinos ni comit&eacute;s locales de partidos pol&iacute;ticos&hellip; no hay rendici&oacute;n de cuentas ni confianza mutua. Aunque las banderas tengan mala fama a veces, creo que, en este caso, ser&iacute;a positivo encontrar un punto intermedio que pudiera unir a una sociedad en estado de disoluci&oacute;n &ndash;especialmente, en Mallorca y Eivissa&ndash;, con todo lo que eso comporta para nuestro propio bienestar. Mi propuesta &ndash;s&eacute; que sonar&aacute; impopular&ndash;&nbsp;es que pudieran convivir el 31 de Desembre y el 12 de Setembre, d&aacute;ndole a cada fiesta un contexto complementario.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/31-desembre-fiesta-setecientos-anos-antiguedad-irrita-ultraderecha-divide-mallorquines_1_12877170.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Dec 2025 20:21:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3468396" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3468396" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[31 de Desembre, la fiesta con setecientos años de antigüedad que irrita a la ultraderecha y divide a los mallorquines]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5d0644e8-abc6-4ad6-a2a6-a08de223f6c2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,PP - Partido Popular,Vox,Catalán,Historia]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
