Fracàs del PP i Vox contra el català a les aules: menys d’un 5% dels alumnes s’hi matriculen en el seu pla a les Balears

PP i Vox fracassen en la seva iniciativa estrella contra el català a les aules de les Balears: menys del 5% de l’alumnat d’Educació Primària i ESO (Educació Secundària Obligatòria) participa aquest curs en el seu pla de segregació lingüística. Segons ha informat aquest dimarts al Parlament Antoni Vera (PP), conseller d’Educació i Universitats, només 5.864 alumnes dels 120.651 inscrits en ambdues etapes educatives participen en aquest programa, segons les dades de l’Anuari d’Educació que elabora la Universitat de les Illes Balears. El nombre de centres adherits ha augmentat d’11 a 19.

La iniciativa consisteix a oferir la possibilitat —la decisió la pren cada centre educatiu i ha d’haver-hi almenys un 20% de l’alumnat interessat a participar— d’escollir, en el cas de l’alumnat de Primària, que les assignatures de Matemàtiques i Coneixement del Medi es puguin estudiar en català o castellà. Pel que fa a l’alumnat de l’ESO, que els centres educatius puguin oferir les matèries de Matemàtiques i Geografia i Història i també una assignatura de l’àmbit científic (Biologia i Geologia, Física i Química o Tecnologia) en català o castellà.

En la seva resposta a la diputada de Vox Idoia Ribas, el conseller d’Educació va destacar aquest dimarts que, a causa de l’ampliació del pla pilot a 19 centres —entre ells alguns de secundària—, són més de 5.800 alumnes els que s’han sumat a la iniciativa. Segons Vera, l’objectiu del model té com a principal finalitat garantir que els alumnes dels centres adherits dominin en igualtat de condicions les dues llengües cooficials de les Balears. El Govern va puntualitzar que en tots els casos es garantirà que, com a mínim, el 50% de les hores lectives es realitzaran en català, tal com estableix el Decret de Mínims.

Aquest pla va ser una de les exigències de Vox per investir com a presidenta del Govern a Marga Prohens (PP). El PP va acceptar incloure el que conservadors i ultradretans anomenen “pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua” com una de les 110 mesures que ambdues formacions van signar per donar estabilitat a la legislatura després de les eleccions locals i autonòmiques de 2023.

Els sindicats, en contra

Tant sindicats educatius com entitats socials han criticat majoritàriament un model que, en realitat, té com a objectiu, defensen, la desaparició progressiva del català. “La Conselleria d’Educació té informes sobre quins són els resultats del coneixement de les llengües en diferents períodes. No hi ha un coneixement més gran del català respecte al castellà”, va afirmar a aquest diari Miquel Àngel Guerrero, portaveu de la Federació d’Associacions de Famílies de Mallorca (FAPA).

El conseller Vera ha insistit que el pla adoptat per 19 centres educatius per a aquest curs respecta el marc normatiu. És a dir, la Llei de Normalització Lingüística, la Llei d’Educació i el Decret de Mínims, que implica que almenys el 50% de les assignatures s’han d’impartir en català. Així mateix, ha indicat que es respecta l’autonomia dels centres per decidir si el pla pilot s’implanta o no, i que es compta amb la participació de les famílies.

“L’augment dels centres és un fet positiu que reforça que la llibertat i la qualitat educativa poden anar plegats. No és un pla improvisat ni excloent, és voluntari, respectuós amb la normativa i busca garantir la igualtat d’oportunitats”, ha afegit. Vera ha informat que, per al curs 2027-2028, l’IAQSE (Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears) avaluarà per comprovar que s’estan complint els objectius de millorar les competències lingüístiques de l’alumnat.

En aquest sentit, Ribas ha considerat que es tracta d’una bona notícia que s’hagi posat en marxa el model educatiu proposat per l’extrema dreta. Així i tot, l’exdiputada de Vox ha aprofitat per llançar un retret a la seva antiga formació i ha opinat que l’acord d’investidura pactat entre conservadors i ultradretans es va negociar “per telèfon des de Madrid” i per “gent que passa olímpicament de les Balears”. Un acord que, al seu judici, conté un “cúmul de despropòsits”.

“Que aviat qualsevol família pugui portar els seus fills a un centre d’acord amb les seves preferències lingüístiques seria desitjable, però per això hauríem d’avançar en el districte únic. Però ja en parlarem un altre dia”, ha defensat Ribas, qui ha assenyalat que en matèria educativa el PP té “pànic” a causa de la possible mobilització social que suposaria canviar la normativa lingüística actual.

La comunitat educativa, en contra

La implantació d’aquest model ja va provocar fa dos anys una fractura entre l’Executiu conservador i la comunitat educativa. L’acord parlamentari entre PP i Vox es va negociar sense consultar els sindicats docents ni les associacions de famílies, segons van denunciar públicament. L’acord preveia l’elecció de la llengua a la primera ensenyança —català o castellà— en tots els centres educatius de les Balears al segon cicle d’Educació Infantil i al primer cicle d’Educació Primària a partir del curs escolar 2024-2025.

“El Govern va repetir per activa i per passiva que no tiraria endavant cap projecte sense consultar-lo amb la comunitat educativa”, va lamentar Joan Miralles, aleshores president de l’Obra Cultural Balear (OCB). Segons Lluís Segura, secretari d’Ensenyament Públic de STEI Intersindical, l’objectiu no era altre que “fer desaparèixer la llengua pròpia de les Balears i la cultura de les Illes”. “És una irresponsabilitat del Govern carregar aquesta decisió als centres”, va advertir, d’altra banda, Guerrero, portaveu de FAPA Mallorca, sobre el fet que la decisió d’implantar o no el pla pilot recaigués sobre la direcció dels centres educatius.

En el text acordat entre PP i Vox s’assegurava que els canvis s’introduirien “d’acord amb la normativa vigent” —la Llei de Normalització Lingüística, la Llei d’Educació i el Decret de Mínims, que implica que almenys el 50% de les assignatures han de ser en català— i “als centres que sigui possible”. A més, el nou model s’estendria durant tota la legislatura al restant dels centres, “sempre respectant l’autonomia” de cada un i “sense comportar segregació per raó de llengua”.

Pel que fa a l’acord referent a la resta d’etapes educatives, el document assenyalava que els centres podrien “acollir-se voluntàriament a un pla pilot per oferir a les famílies l’elecció de primera llengua d’ensenyament en les matèries no lingüístiques de l’àmbit científic i social”, a través de diferents mesures organitzatives i pedagògiques (que poden implicar, per exemple, desdoblaments i grups flexibles). Igual que a les etapes educatives anteriors, indicava l’acord, es faria respectant “l’autonomia del centre” i això no comportaria “segregació per raó de llengua”.

“Ens preocupa perquè suposa segregació i hi haurà centres on no es podrà aplicar”, va assegurar a aquest diari, en canvi, Mario Devis, secretari general d’Ensenyament de CCOO a les Balears. “No veiem clar com mantindran les normatives que hi ha en matèria de normalització lingüística, així com el Decret de Mínims i, al mateix temps, dur a terme el model que proposen”, va indicar. Per a la branca educativa del sindicat obrer hi havia una “pau social” al voltant de la llengua que s’havia trencat perquè el Decret de Mínims regula que els centres assegurin almenys un 50% de les assignatures en català. “Es va acordar per afavorir la normalització lingüística a les Illes”, va reiterar Devis.

Educació de Tots: el model no implica “segregació”

PLIS. Educación, por favor i Societat Civil Balear, ambdues organitzacions pertanyents a la plataforma Escuela de Todos, tenen una opinió radicalment diferent, que va quedar reflectida en el document que van enviar a PP i Vox l'octubre de 2023. En aquest escrit, a què va tenir accés aquest diari, asseguraven que el seu model, en què s’inspira el Govern, està basat en “criteris pedagògics” per “afavorir el desenvolupament personal i curricular de cada alumne”. 

“Estem satisfets perquè han recollit que a Primària i Secundària, pel que fa a les matèries troncals de Ciències Naturals i Ciències Socials, hi hagi lliure elecció de llengua i desdoblaments”, va afirmar a aquest diari Olga Ballester, portaveu de la branca balear de la plataforma Escola de Tots.

Tot i això, va lamentar que l’organització a la qual pertanyia estava “absolutament decebuda” perquè l’acord entre PP i Vox ressalta que “es respectarà l’autonomia dels centres”. “Les direccions dels centres estan dominades pel catalanisme, nacionalisme i independentisme”, va opinar Ballester. Segons la seva opinió, el document signat per PP i Vox permetrà que els centres educatius puguin “continuar amb la immersió lingüística il·legal”.

El PP va votar en contra del model de Vox

La diferència fonamental entre conservadors i ultradretans pel que fa al model educatiu és que el PP no vol eliminar el Decret de Mínims —que garanteix que almenys el 50% de les assignatures s’imparteixin en català— mentre que Vox vol blindar el castellà com a llengua vehicular. Aquestes diferències han portat els conservadors a votar amb l’esquerra en contra de la proposició de llei que havia presentat Vox per blindar el castellà a l’escola. El ple del Parlament va rebutjar el passat novembre una proposta dels ultradretans que pretenia arraconar el català, com va informar aquest diari.

La gestió del model educatiu i lingüístic és una de les principals línies de fractura entre PP i Vox a les Balears. Les tensions al voltant d’aquest i altres assumptes han provocat que els ultradretans rebutgessin els pressupostos autonòmics per a 2026, pel que el Govern s’ha vist obligat a prorrogar els comptes de 2025. Pel que fa al model educatiu, el PP aposta per mantenir per llei l’actual sistema d’ensenyament bilingüe, mentre que Vox exigeix un canvi que desmunti el marc normatiu autonòmic en matèria lingüística.

Al ple del dimarts 4 de novembre, tant els conservadors com els grups d’esquerra van votar en contra de la proposició de llei de l’extrema dreta, que buscava, segons Vox, “revertir la imposició del català a l’ensenyament”. Cal recordar, però, que el coneixement i l’ús de la llengua pròpia de les Illes —un dret reconegut a l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística— ha patit un important retrocés en les últimes dècades.

Tant PSIB-PSOE com Més per Mallorca, Més per Menorca i Unides Podem van acusar Vox de promoure una iniciativa que “busca confrontar la societat balear i posar en risc el consens lingüístic aconseguit en les últimes dècades”. Els grups progressistes van defensar l’actual model educatiu com “una eina de cohesió i d’igualtat d’oportunitats” i van recordar que la immersió parcial en català ha permès que l’alumnat de les Balears surti de l’escola dominant les dues llengües oficials. Pel que fa al castellà, va subratllar la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, amb nivells “molt superiors respecte a algunes comunitats autònomes monolingües”.

La portaveu adjunta del PP, Marga Durán, va opinar que la iniciativa dels d’Abascal “col·lideix frontalment amb els pilars fonamentals” del sistema educatiu i vol traspassar “línies vermelles” del PP: l’Estatut d’Autonomia, la Llei de Normalització Lingüística de 1986 i el Decret de Mínims de l’educació i l’autonomia dels centres. “Creiem en els nostres equips docents i en la seva capacitat de decidir com ha d’adaptar-se el projecte lingüístic i educatiu a la realitat de cada centre educatiu”, va afirmar Durán.

Pel que fa a Vox, va lamentar que el PP votés en contra de la seva proposta. “Avui és un dia trist”, va assegurar Sergio Rodríguez, portaveu adjunt de la formació ultradretana. “La Cambra vota en contra de la llibertat. L’esquerra ho porta al seu ADN, però que ho faci un partit centrat, conservador i liberal no ens ho podem explicar”, va opinar. Els ultradretans van acusar els conservadors de negar a la ciutadania allò que al seu judici és un dret i principi educatiu bàsic. Tot i això, és l’únic partit que pretén acabar amb més de quatre dècades de consens educatiu entorn de la llengua.