Quants diners públics van rebre cada centre que va aplicar el pla de PP i Vox per desmantellar l'escola en català

El col·legi concertat Aixa Llaüt de Palma ha estat el que més diners públics ha rebut per part del Govern balear del PP per a dur a terme el pla de segregació lingüística imposat per Vox per a desplaçar al català de l'escola balear: 177.223 euros. Segons la documentació de l'Executiu autonòmic consultada per eldiario.es, en segon lloc es van situar els centres La nostra Senyora de Montesión i Juan de la Cierva, tots dos a Palma, i Nuestra Señora de la Consolación, a Eivissa, amb un total de 151.906 euros.

En tercer lloc, els col·legis Nuestra Señora de la Consolación Es Vivero i San Alfonso María de Ligorio, a Palma, i els centres Mare de Déu de les Neus (Sant Josep) i Can Bonet (Sant Antoni de Portmany), tots dos a l'illa d'Eivissa, amb 75.953 euros. Finalment, Nuestra Señora de la Consolación (Alaró, Mallorca), Santa Mónica i Sant Vicenç de Paül de Sa Vileta, aquests dos últims a Palma, van rebre 63.294 euros. La quantitat de diners públics es va repartir en funció de les hores lectives.

La implantació del pla de segregació lingüística en Balears, que PP i Vox diuen “pla pilot voluntari de lliure elecció de la llengua”, ha estat un fracàs en la seva implementació per al curs 2024-2025. Malgrat que l'extrema dreta volia gastar fins a 20 milions d'euros tant en l'educació pública com en la concertada i privada per a arraconar el català, finalment només es van destinar 1,1 milions. D'un total de 339 centres d'Educació Primària de les Illes Balears (222 públics i 117 privats o concertats), només es van sumar 11 (tots concertats o privats).

Aquest pla pilot va ser una de les exigències de Vox incloses en l'acord de legislatura de 110 mesures que va fer presidenta del Govern a Marga Prohens (PP) en 2023. Per als ultradretans, la “lliure elecció de la llengua” significa que les famílies puguin triar si els seus fills o filles estudien en català o castellà durant les primeres fases educatives de l'ensenyament, així com augmentar el castellà en els col·legis i instituts. La major part de la comunitat educativa, en canvi, defensa que es tracta d'un model que segrega a l'alumnat en funció de la llengua.

Vuit centres més el curs que ve

Per al curs 2025-2026 un total de 19 centres —vuit més que el curs passat— han sol·licitat adherir-se al pla de segregació lingüística. Sant Vicenç de Paül del Coll d'en Rabassa i Nuestra Señora de la Consolación (tots dos a Palma); Ramon Llull, d'Andratx (Mallorca), i Sa Real, d'Eivissa, en l'etapa de primària, els centres El Temple i San José de la Montaña, de Palma, i Nuestra Señora de la Consolación, d'Alcúdia (Mallorca), en les etapes de primària i secundària, i el col·legi Jesús Maria, de Palma, en l'etapa de secundària, són els centres educatius que han sol·licitat unir-se al pla.

La Conselleria d'Educació i Universitats no pot quantificar encara el cost que tindrà el pla per al curs 2025-2026, segons respon en la mateixa documentació que desglossa els diners destinats a cada centre per al curs 2024-2025 i que eldiario.es va sol·licitar a través del Portal de Transparència. PP i Vox van aprovar uns pressupostos la setmana passada que eleven a 21 milions l'aplicació i ampliació del pla de segregació lingüística.

En què consisteix el pla

En primària s'ofereix a les famílies la possibilitat de triar les assignatures de matemàtiques i coneixement del mitjà en català o en castellà. Respecte a l'educació secundària, els centres podran oferir les matèries de matemàtiques i geografia i història, així com una assignatura de l'àmbit científic (biologia i geologia, física i química o tecnologia). En qualsevol cas, s'ha de garantir que el 50% de les hores lectives s'imparteixen en català, com estableix el decret de mínims.

Per a adherir-se al pla, és necessari que hi hagi un 20% d'alumnes de cada nivell i etapa educativa que vulguin sumar-se. A més, els col·legis i instituts han de garantir que disposen de les instal·lacions idònies. Segons va explicar el conseller d'Educació, Antoni Vera, “per a fer els desdoblaments fa falta espai”. Per tant, si els centres no disposen d'ell, “no podran adherir-se al pla”. Si es tracta d'un grup reduït serà d'un mínim de cinc alumnes per grup.

Malgrat les crítiques de la major part de la comunitat educativa, que assenyalen que hi ha “segregació per raons de llengua”, Vera sempre ha rebutjat aquesta definició. “Aquesta no és la paraula”, va valorar en el seu moment, apuntant que s'utilitzarien “les metodologies, que ja estan establertes en la LOMLOE, per a fer agrupaments flexibles d'alumnes o desdoblaments d'aules”.

D'altra banda, Vera també va recordar que aquells centres educatius que estiguin conformes amb el seu projecte lingüístic podran continuar amb ell. “No és un dret de les famílies” adherir-se al pla, va afirmar Vera, sinó que el dret és “poder triar la llengua de primer ensenyament”. Els resultats del pla, que estarà vigent fins al curs 2027-2028, seran avaluats pel Govern al final d'aquest.

La comunitat educativa, en contra

“Podem qualificar les dades com de fracàs rotund i més encara davant la insistència de la Conselleria d'Educació d'aconseguir més adhesions amb la promesa d'inversions milionàries”, va valorar recentment Antoni Llabrés, president de l'Obra Cultural Balear (OCB), en referència que només vuit centres més s'hagin sumat al pla.

En aquesta línia, l'entitat que promou la llengua catalana ha tornat a exigir que els recursos previstos en aquest “despropòsit” es destinin a les necessitats més apressants dels centres educatius: la millora i manteniment de les infraestructures, l'eliminació dels ‘barracons’, equipament i climatització de les aules, increment de les plantilles docents, baixada de ràtios, la millora de la inclusió educativa i les beques, entre altres qüestions.

En opinió de la OCB, el pla educatiu de PP i Vox “no respon a raons pedagògiques, sinó exclusivament ideològiques”, motiu pel qual van demanar per carta a tots els centres educatius que no se sumessin a ell.

Finalment, l'entitat ha recordat que la Conselleria encara no ha fet públics les dades corresponents a l'avaluació diagnòstica inicial de l'alumnat de quart de primària dels 11 centres adherits en la primera convocatòria del pla de segregació, realitzada el mes d'octubre passat. La OCB sospita que la Conselleria no fa públics els resultats perquè reflecteixen una caiguda del domini del català a favor del castellà en aquests 11 centres concertats. Consultada sobre aquest tema, la Conselleria afirma que sempre ha dit que “donarà a conèixer els resultats de les proves una vegada finalitzat el pla pilot”. “Ara no hi ha res amb què comparar”, afegeix.

El pla pilot dissenyat per PP i Vox va generar una ona d'indignació en la major part de la comunitat educativa. Més d'una trentena d'entitats lamenten que la normativa segrega les aules i que l'extrema dreta està intentant “fer desaparèixer la llengua pròpia de Balears i la cultura de les Illes”.

Hi ha altres associacions, en canvi, com 'Plis. Educación, por favor' i Societat Civil Balear —totes dues pertanyents a la plataforma Escuela de Todos—, que advoquen per un model distint, favorable a les idees de PP i Vox, encara que el document que van presentar a totes dues formacions —i en el qual s'inspira l'acord entre conservadors i ultradretans— és més ambiciós.

El que va criticar la major part de la comunitat educativa, precisament, és que en última instància són les direccions dels centres educatius els qui decideixen si implementen el nou model que proposa el Govern o mantenen l'anterior. “Tota la pressió mediàtica que es pugui rebre, fins i tot per les famílies, serà per als docents. I això serà un problema. És una irresponsabilitat del Govern carregar aquesta responsabilitat als centres educatius”, va valorar Miquel Àngel Guerrero, portaveu de la Federació d'Associacions de Famílies de Mallorca (FAPA), en conversa amb aquest diari.