Vox condiciona el suport als comptes de Balears a la supressió del decret que garanteix el 50% de les classes en català

Vox ha llançat un nou desafiament al PP en plena negociació dels Pressupostos autonòmics del 2025. La formació d'extrema dreta assegura que únicament recolzarà els comptes si el Govern deroga el decret de mínims, un dels pilars de la política lingüística a l'arxipèlag que, des de la seva aprovació el 1997, garanteix en almenys un 50% l'ús del català en l'ensenyament. Si no hi accedeix, els de Santiago Abascal reclamen que se suprimeixi l'autonomia de cada centre per decidir la llengua vehicular. “Entre el decret de mínims i l'autonomia de centre, la imposició del català és del cent per cent”, ha dit aquest dimarts la portaveu parlamentària de Vox, Manuela Cañadas.

El partit d'extrema dreta ha endurit així el seu pols amb l'Executiu de Marga Prohens en el marc d'unes negociacions que tenen com a escull principal la llengua. Mentre Vox adverteix que no donarà el seu vistiplau als Pressupostos si el PP no fa un pas més en la seva política lingüística, els populars ja han posat diverses vegades sobre la taula les “línies vermelles” que no traspassaran, entre elles la derogació de l'actual model de conjunció lingüística consensuat pels diferents governs autonòmics, dins del qual entraria la base del decret de mínims.

En roda de premsa, Cañadas ha considerat insuficients les mesures adoptades fins ara en aquest sentit, com el pla pilot de lliure elecció de llengua pactat per PP i Vox, que ha considerat “un fracàs” atès que, segons al·lega, molts centres no han complert amb l'obligació d'incloure les dues caselles corresponents al castellà i al català al full de matrícula.

“Caldria eliminar totes [les lleis lingüístiques vigents]: el decret de mínims, la normalització lingüística i l'autonomia de centres”, ha asseverat a l'inici de la seva intervenció. Minuts després, ha acotat les seves exigències al decret de mínims ia l'autonomia, sense esmentar de nou la Llei de Normalització Lingüística, norma fonamental que regula l'estatus del català a la Comunitat Autònoma. Aprovada l'any 1986 després de dècades de marginació de la llengua pròpia de les illes -com així la reconeix l'Estatut d'Autonomia-, estableix que les institucions han d'assegurar el seu coneixement i ús progressiu en l'àmbit de l'ensenyament. Amb tot, l'eliminació del decret de mínims suposaria vulnerar gran part d'aquesta normalització.

“Si ja tenim el decret de mínims, l'automia de centres només és dictadura lingüística del català. No hi haurà director ni centre valent que s'atreveixi a aplicar la llei de lliure elecció de centre. I entre el decret de mínims i la decret de mínims, les dues coses són incompatibles. Per mi no hauria d'haver-hi cap de les dues coses”, ha incidit Cañadas.

En aquest context, la portaveu de Vox ha urgit el PP a presentar els comptes d'aquest any: “Si realment volen pressupostos, ja arribem tard”, ha advertit, emplaçant els conservadors a “deixar de tenir por a l'esquerra i als lobbys catalans”.

El PP, per part seva, ha eludit pronunciar-se sobre les exigències de l'extrema dreta: “Cal intentar que la prudència estigui sobre la taula fins que anunciem l'acord dels pressupostos. No voldria ser esclau de les meves paraules”, ha asseverat el portaveu de la formació al Parlament balear, Sebastià Sagreras, qui, en qualsevol cas, ha assenyalat que en negociacions anteriors ja van quedar “absolutament clares” les línies que el PP no vol traspassar. “Vox és un partit polític i el PP, un altre. No coincidim en totes les coses”, ha afegit.

Amb tot, ha manifestat, en resposta a Cañadas, que la autonomia de centre “no és una dictadura”. “És una cosa evident”, ha remarcat. Sobre si els conservadors estarien disposats a cedir davant Vox respecte a les seves exigències quant al decret de mínims o l'autonomia de centres, ha insistit en la seva negativa a valorar “elements que estan en negociació”.