El PP i l'esquerra tomben la proposta de Vox de dinamitar l'escola en català a Balears

El ple del Parlament balear ha tombat aquest dimarts la proposició de llei que havia presentat Vox per blindar l'espanyol a l'àmbit escolar, segregant per a això els alumnes en funció de la llengua amb la qual les famílies decidissin que cursin els seus fills i arraconant, de facto, l'ensenyament del català als centres educatius de les illes. El PP, tal com va anunciar immediatament després que els de Santiago Abascal registressin la seva iniciativa, ha votat en contra d'aquesta en considerar que la seva aplicació suposaria, en la pràctica, “carregar-se” el Decret de Mínims, un dels pilars de la política lingüística a l'arxipèlag que, des de la seva aprovació el 1997, garanteix en almenys un 50% l'us del català en l'ensenyament.

La gestió del model educatiu i lingüístic és una de les principals línies de fractura entre PP i Vox a les Balears. Mentre el PP aposta per mantenir per llei l'actual sistema d'ensenyament bilingüe, Vox exigeix un canvi que desmunti el marc normatiu autonòmic en matèria lingüística. Les divergències entorn d'aquest assumpte han posat a prova en diverses ocasions l'estabilitat del pacte subscrit entre tots dos a principis de legislatura i també la del propi Executiu de Marga Prohens.

Aquest dimarts, tant els conservadors com els grups d'esquerra han votat en contra de la PL de l'extrema dreta, que buscava “revertir la imposició del català en l'ensenyament”, malgrat que el coneixement i l'us de la llengua pròpia de les illes -tal com la reconeixen l'Estatut d'Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística-, han patit un important retrocés a les últimes dècades com a conseqüència, principalment, de l'imparable creixement demogràfic produït des dels seixanta, quan residien a les Balears 400.000 persones -una xifra que en l'actualitat s'eleva a 1,2 milions d'habitants-. No en va, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 94,1% de la població resident a les illes parla bé el castellà, percentatge que descendeix al 59,5% en el cas del català.

També PSIB-PSOE i Més per Mallorca, Més per Menorca, Unides Podem i Esquerra Unida han acusat Vox de promoure una iniciativa que “busca confrontar la societat balear i posar en risc el consens lingüístic assolit a les últimes dècades”. Els grups progressistes han defensat l'actual model educatiu com “una eina de cohesió i d'igualtat d'oportunitats” i han recordat que la immersió en català ha permès que els alumnes de les illes surtin de l'escola dominant les dues llengües oficials. En el cas del castellà, ha subratllat la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, amb nivells “molt superiors respecte a algunes Comunitats Autònomes monolingües”.

“Aquesta iniciativa neix del xantatge permanent que Vox duu a terme contra els drets bàsics, la col·lectivitat i la identitat. En definitiva, contra el nostre poble. I en aquesta ocasió contra l'educació. Volen convertir la llengua catalana en una llengua secundària a les escoles”, ha recriminat la parlamentària ecosobiranista, qui ha exal·tat el model bilingüe que s'aplica a les Balears, que, ha incidit, ha permès que “els nostres infants, vinguin d'on vinguin, aprenguin a parlar, escriure i viure en català i en castellà, que puguin conviure sense segregació, sense guetos lingüístics, sense diferències entre qui té el català com a llengua familiar i qui no. I això és el que ha fet fort el nostre sistema educatiu i el que Vox vol trencar”. “Perquè” -ha asseverat-, no ens enganyem: quan Vox parla de llibertat lingüística en realitat parla de fragmentació. Quan diuen que volen igualtat per a les dues llengües, el que fan és col·locar el castellà com a llengua de poder i relegar el català a un paper decoratiu“.

En aquesta línia, ha celebrat el vot en contra del PP, encara que ha assegurat no fiar-se'n: “Hem vist aquesta mateixa història massa vegades. Primer diuen que no comparteixen el fons. Després parlen de diàleg i equilibri, i al final acaben cedint davant les exigències de Vox per mantenir la majoria. Aquest és el patró constant d'aquesta legislatura: cedir, callar i claudicar. Per això no ens basten les paraules: volem fets, compromisos i valentia”.

El PP defensa un model de “conjunció lingüística”

Per la seva part, la portaveu adjunta del PP, Marga Durán, ha asseverat que la iniciativa dels d'Abascal “col·lisiona frontalment amb els pilars fonamentals del nostre sistema educatiu” i vol traspassar “línies vermelles que com a partit no creuarem mai”: l'Estatut d'Autonomia, la Llei de normalització lingüística de 1986 -que “garanteix la convivència entre les dues llengües oficials”-, el decret de mínims de l'educació i l'autonomia de centre, un principi, ha subratllat, que els populars consideren “intocable” perquè “creiem en els nostres equips docents i en la seva capacitat de decidir com ha d'adaptar-se el projecte lingüístic i educatiu a la realitat de cada centre educatiu”. Durán ha postil·lat que aquestes línies vermelles “no són capricis”, sinó “concepcions de fons construïdes al llarg d'anys de diàleg, consens i respecte institucional”.

La diputada popular ha passat a explicar, tot seguit, la pròpia Proposició de Llei que aquest dilluns va presentar el PP per blindar per llei el castellà als centres educatius de Balears sense trencar per a això les anteriors normes i principis. La formació vol modificar la llei d'educació “sense estridències ni imposicions” -com aquest dilluns va exposar el seu portaveu parlamentari, Sebastià Sagreras- amb l'objectiu de “blindar el model de conjunció lingüística de les illes”, a més de donar difusió a les modalitats insulars de la llengua catalana reconegudes en l'article 35 de l'Estatut. “Perquè l'educació no pot ser una eina per dividir, ni la llengua, una bandera per enfrontar. Volem un sistema educatiu que mós endavant, que formi ciutadans preparats, crítics i competents en les dues llengües. Oberts al món, però també ciutadans arrelats a la nostra terra i orgullosos de la seva identitat”, ha espetat. En aquest sentit, ha asseverat que, a diferència de la proposta de Vox, la del PP “no altera el model educatiu: el reforça”.