PP i Vox redoblen la seva ofensiva contra el requisit del català a la funció pública balear: “És un 'titolet' excloent”

El PP i Vox han acordat rebaixar el requisit del català en diferents àmbits de la funció pública balear mitjançant diverses esmenes a la llei de projectes estratègics, una norma centrada en agilitzar inversions que no guarda relació alguna amb la política lingüística. El pacte permetrà ajornar l'acreditació de l'idioma per a docents en places de difícil cobertura i eliminar-lo en algunes categories laborals bàsiques de l'administració.

La portaveu de la formació d'extrema dreta al Parlament, Manuela Cañadas, ha anunciat aquest dilluns l'acord assolit amb els populars després de “llargues reunions i negociacions”. “No podem permetre que una aula es quedi sense professor perquè el candidat més qualificat no tingui un titolet excloent com és el català”, ha assenyalat en relació a la certificació que acredita el coneixement de la llengua pròpia de Balears.

Segons ha assenyalat, ambdues formacions introduiran tres esmenes que rebaixen o posposen l'exigència d'acreditar coneixements de català en diferents àmbits de l'administració. La primera de les mesures es refereix a les places docents catalogades com de molt difícil cobertura. En aquests casos, l'acord preveu que els aspirants puguin incorporar-se al lloc de feina encara que no acreditin el nivell de català requerit en el moment d'accedir a la plaça, amb l'obligació d'obtenir-lo posteriorment en un termini que podria situar-se entorn als dos anys.

La segona esmena planteja rebaixar o suprimir el requisit lingüístic en determinades categories laborals bàsiques de la funció pública, com zeladors, auxiliars, personal de neteja o manteniment, sempre que es tracti de llocs sense atenció directa al públic. A més, l'acord obre la porta a establir excepcions quan la falta d'aspirants “posi en risc el funcionament dels hospitals o altres serveis públics essencials”, segons ha assenyalat Vox en una nota de premsa.

La tercera modificació afectarà l'àmbit educatiu: conservadors i extrema dreta proposen rebaixar d'un 8 a un 7 la nota necessària per obtenir automàticament el certificat B2 o C1 de català en finalitzar l'ESO o el batxillerat. També preveuen garantir que l'alumnat que cursi un any a l'estranger pugui obtenir igualment l'acreditació si assoleix la qualificació exigida.

Cañadas ha emmarcat el pacte dins del que ha definit com “un bon acord” tenint en compte la representació parlamentària de Vox. “Som molt ambiciosos i ens encantaria anar més enllà, però tenim la força que tenim, de moment”, ha assenyalat.

Per la seva banda, la portaveu adjunta del PP, Marga Durán, ha defensat que el requisit no desapareix, sinó que s'ajorna per facilitar la cobertura de vacants. Duràn ha insistit que les esmenes seran registrades per Vox i que el PP les recolzarà si s'ajusten al que s'ha acordat.

L'acord se suma a una sèrie de decisions adoptades pel Govern de Marga Prohens des de l'inici de la legislatura que han anat rebaixant el pes del català en diferents àmbits institucionals i educatius, moltes d'elles fruit de la negociació amb Vox.

El principal àmbit en veure's afectat per les polítiques de la dreta en aquest sentit ha estat el sanitari: poc temps després d'arribar al poder, l'Executiu autonòmic del PP va aprovar un decret de mesures urgents perquè el català fos un mèrit i no un requisit a l'hora de treballar a la sanitat pública balear. Va ser, de fet, una de les grans promeses electorals de Prohens i del seu pacte de govern amb l'extrema dreta.

Segons els populars, l'objectiu era combatre l'històric dèficit de sanitaris que pateix l'arxipèlag -com també ho pateixen altres regions d'Espanya-, però va confessar que no disposa de les dades que avalarien, al seu judici, l'eliminació del català com a requisit laboral. La consellera de Salut, Manuela García, va admetre desconèixer quants professionals entren o surten del sistema sanitari per haver d'acreditar cert nivell de català, atès que quan un metge marxa el requeriment del català no es fa constar entre les causes d'abandonament, per la qual cosa va confessar que serà complicat avaluar l'impacte de la supressió com a mesura de captació de sanitaris.

Després d'això, PSOE i Sumar van portar al Tribunal Constitucional la decisió del Govern en considerar que vulnera “el principi d'igualtat i el de no discriminació per raó de llengua, reconegut en l'Estatut d'Autonomia” i “atempta contra el règim de cooficialitat lingüística vigent”.

A mitjans de 2025, els de Santiago Abascal van aconseguir introduir la supressió del català com a requisit laboral per accedir a la sanitat pública -tot i que aquesta mesura ja estava sent aplicada a través de l'anterior decret llei- via esmenes a una normativa que no té res a veure amb aquestes matèries: la aprovada per regular les explotacions ramaderes intensives d'aus de corral.