<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Viviendas ilegales]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/viviendas-ilegales/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Viviendas ilegales]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1012555/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un 'free tour' por Bilbao para denunciar el turismo masivo: "Cuesta ver que al viajar somos parte del problema"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/free-tour-bilbao-denunciar-turismo-masivo-cuesta-ver-viajar-parte-problema_1_13152321.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/27547793-1996-4a7e-996e-f4a229d1393a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un &#039;free tour&#039; por Bilbao para denunciar el turismo masivo: &quot;Cuesta ver que al viajar somos parte del problema&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Queremos utilizar el teatro relacional como un altavoz para contar qué ocurre con los habitantes de una ciudad cuando esta se convierte en un producto", explica La directora Escénica y Dramaturga Nuria Hernando, creadora de  'Free Tour-X', que llega a Bilbao este fin de semana</p><p class="subtitle">Denuncian el estado de salud de Osakidetza con manifestaciones en las tres capitales: “No aceptamos recortes ni privatizaciones”
</p></div><p class="article-text">
        La directora Esc&eacute;nica y Dramaturga Nuria Hernando se dio cuenta de que ella tambi&eacute;n era parte del problema del turismo masivo cuando tras querer escapar de su d&iacute;a a d&iacute;a tom&oacute; el vuelo m&aacute;s barato que partiera aquel d&iacute;a desde Bilbao aterriz&oacute; en Lisboa. &ldquo;All&iacute; alquilamos una vivienda tur&iacute;stica en uno de los barrios m&aacute;s gentifricados e hicimos todo lo tur&iacute;stico. Hasta que cogiendo un autob&uacute;s de l&iacute;nea una mujer nos grit&oacute; que otra vez iba a llegar tarde al trabajo por culpa de los turistas. Algo en mi cabeza hizo 'click' al darme cuenta de que aquello que me molestaba en mi ciudad, yo tambi&eacute;n lo estaba haciendo. Cuesta ver que al viajar tambi&eacute;n somos parte del problema&rdquo;, explica a este peri&oacute;dico. 
    </p><p class="article-text">
        Con el objetivo de reflexionar sobre ello y tratar de darle una soluci&oacute;n, que no pasa solo por lo individual, Hernando ha creado 'Free Tour-X', una obra de teatro relacional que convierte el Casco Viejo de cualquier ciudad en un escenario. Este s&aacute;bado y domingo, 18 y 19 de abril Bilbao ser&aacute; el escenario de la obra. &ldquo;El recorrido se ha creado tras una investigaci&oacute;n exhaustiva acerca de las heridas del turismo masivo en la ciudad. Comienza como uno de tantos 'free tours' que parten de la Plaza del Teatro Arriaga y recorre las calles con ejemplos concretos: una zapater&iacute;a hist&oacute;rica que ahora es un caf&eacute; de especialidad o una tienda de disfraces que ahora es una consigna para maletas&rdquo;, detalla. 
    </p><p class="article-text">
        La obra ha sido desarrollada a trav&eacute;s de residencias art&iacute;sticas en Madrid (Esquina Nua), Pamplona (Teatrodix) y ahora recala en Bilbao, la ciudad de la dramaturga, con el programa de Artistas en Residencia de BilbaoEszena. &ldquo;Es importante que la obra cuente con la participaci&oacute;n de vecinos afectados y tambi&eacute;n de artistas y performers locales, en el caso de Bilbao a actriz Juana Lor o la artista Haizea F. Allika. Me parece m&aacute;s valioso que la ciudad la explique alguien que ha vivido su transformaci&oacute;n de cerca y hable desde lo que le hace sentir esta situaci&oacute;n&rdquo;, reconoce Hernando. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fd45afd-72ec-41d2-9786-a4c281f44530_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fd45afd-72ec-41d2-9786-a4c281f44530_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fd45afd-72ec-41d2-9786-a4c281f44530_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fd45afd-72ec-41d2-9786-a4c281f44530_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fd45afd-72ec-41d2-9786-a4c281f44530_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7fd45afd-72ec-41d2-9786-a4c281f44530_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7fd45afd-72ec-41d2-9786-a4c281f44530_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El teatro relacional Free Tour-X en uno de los negocios más antiguos que resisten en el Casco Viejo de Bilbao"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El teatro relacional Free Tour-X en uno de los negocios más antiguos que resisten en el Casco Viejo de Bilbao                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para participar, el p&uacute;blico necesita llevar consigo un tel&eacute;fono y auriculares. A trav&eacute;s de una aplicaci&oacute;n web, los asistentes reciben audios, v&iacute;deos e instrucciones que gu&iacute;an la experiencia. &ldquo;En el caso de Bilbao, encontramos 60 viviendas de uso tur&iacute;stico en tan solo cuatro calles. Queremos utilizar el teatro relacional como un altavoz para contar qu&eacute; ocurre con los habitantes de una ciudad cuando esta se convierte en un producto&rdquo;, sostiene la creadora, cuya obra, a medio camino entre la performance y el teatro, presenta las limitaciones legales al turismo o las estrategias de resistencia vecinal contando con la participaci&oacute;n de los habitantes de los barrios, que se han visto desplazados por la compra de edificios por parte de fondos de inversi&oacute;n o la proliferaci&oacute;n de negocios orientados a los visitantes vacacionales.
    </p><p class="article-text">
        El estreno se realizar&aacute; en el marco del Festival BLV ART 2026 del Ayuntamiento de Bilbao, el s&aacute;bado 18 a las 17:00h y el domingo 19 de abril a las 11:30h. Las entradas pueden adquirirse en la web Kultura Bilbao. Esta obra es la &uacute;ltima producci&oacute;n de la compa&ntilde;&iacute;a de teatro y danza emergente Perpet&ucirc;a Vastarda. Se trata de una compa&ntilde;&iacute;a de Artes Vivas creada por Nuria Hernando (Bilbao) y Mar&iacute;a Pizarro (Barakaldo) en el a&ntilde;o 2024, con el objetivo de producir, investigar y promover espacios creativos h&iacute;bridos. Su nombre es 'Free Tour-X' porque, con la aplicaci&oacute;n web y el formato de teatro relacional se puede extrapolar a otras ciudades afectadas por la misma problem&aacute;tica. &ldquo;Se trata de un problema que afecta a pr&aacute;cticamente todas las ciudades y, si desde las instituciones no se pone soluci&oacute;n, no sabemos c&oacute;mo podr&aacute; acabar&rdquo;, reconoce Hernando, que sostiene que aunque la responsabilidad no sea &uacute;nicamente individual, es importante realizar una reflexi&oacute;n sobre la situaci&oacute;n que est&aacute;n viviendo las ciudades por el turismo masivo. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maialen Ferreira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/free-tour-bilbao-denunciar-turismo-masivo-cuesta-ver-viajar-parte-problema_1_13152321.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 19:47:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/27547793-1996-4a7e-996e-f4a229d1393a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3175874" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/27547793-1996-4a7e-996e-f4a229d1393a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3175874" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un 'free tour' por Bilbao para denunciar el turismo masivo: "Cuesta ver que al viajar somos parte del problema"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/27547793-1996-4a7e-996e-f4a229d1393a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,Bizkaia,Bilbao,Cultura,Turismo,Turismo nacional,Teatro,Gentrificación,Pisos turísticos,Viviendas ilegales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Denunciat per llogar una barraca de 8 metres quadrats com a habitatge per 695 euros a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/denunciat-per-llogar-barraca-8-metres-quadrats-com-habitatge-per-695-euros-mallorca_1_13079765.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" width="852" height="479" alt="Denunciat per llogar una barraca de 8 metres quadrats com a habitatge per 695 euros a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Ideal per a una persona que busqui tranquil·litat i contacte amb la natura", deia l'anunci en un portal immobiliari. Després d'una inspecció, els agents de la Guàrdia Civil van comprovar que es tractava en realitat d'una caseta d'eines que havia estat transformada il·legalment per a ús residencial</p><p class="subtitle">L'infern dels trasters que un policia lloga il·legalment a persones vulnerables: "No vull acabar al carrer"
</p></div><p class="article-text">
        La Gu&agrave;rdia Civil ha denunciat el responsable de comercialitzar un habitacle de vuit metres quadrats per 695 euros al municipi mallorqu&iacute; de Maria de la Salut. La barraca s'oferia a Internet com si en tingu&eacute;s 25. Davant la indignaci&oacute; generada, l'anunci va acabar sent retirat.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; es va iniciar despr&eacute;s que agents del Servei de Protecci&oacute; a la Natura (Seprona) detectassin que la publicaci&oacute; havia generat ress&ograve; medi&agrave;tic. El comercialitzador presentava l'espai com a &ldquo;ideal per a una persona que busqui tranquil&middot;litat i contacte amb la natura&rdquo;, amb &ldquo;espai suficient&rdquo; fins i tot per rebre familiars o amics els caps de setmana i amb &ldquo;possibilitat de fer barbacoes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'oferta va aixecar sospites tant per les dimensions com per les condicions de l&rsquo;immoble, ubicat en s&ograve;l r&uacute;stic. En la inspecci&oacute; practicada el passat 10 de mar&ccedil;, els agents varen constatar que la suposada vivenda era, en realitat, una caseta d&rsquo;eines reconvertida per a &uacute;s residencial sense complir la normativa.
    </p><p class="article-text">
        La construcci&oacute; amb prou feines superava els 10 metres quadrats i nom&eacute;s vuit eren habitables, molt lluny dels 25 que s&rsquo;anunciaven. A m&eacute;s, presentava modificacions recents per fer-la habitable i instal&middot;lacions exteriors pr&ograve;pies d&rsquo;un &uacute;s residencial, fet que apunta a una utilitzaci&oacute; irregular del s&ograve;l r&uacute;stic.
    </p><p class="article-text">
        Arran de la inspecci&oacute;, l&rsquo;Institut Armat ha aixecat diverses actes: una per incompliment de la normativa de c&egrave;dules d&rsquo;habitabilitat, remesa a la Conselleria d&rsquo;Habitatge; una altra per infracci&oacute; urban&iacute;stica, traslladada a l&rsquo;Ag&egrave;ncia de Defensa del Territori de Mallorca; i una tercera per vulneraci&oacute; de la Llei d&rsquo;Aig&uuml;es, en detectar-se un pou sense autoritzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El cas torna a posar el focus en l&rsquo;auge de les infravivendes a Balears, un fenomen cada vegada m&eacute;s visible en un mercat tensionat per la manca d'oferta i els preus disparats. La proliferaci&oacute; d&rsquo;anuncis d&rsquo;espais m&iacute;nims, sovint en condicions irregulars, evidencia fins a quin punt l&rsquo;acc&eacute;s a una vivenda digna s&rsquo;ha convertit en un dels principals problemes socials de l&rsquo;arxip&egrave;lag.
    </p><p class="article-text">
        La&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/no-casa-salvavidas-vivir-cueva-caravana-desesperacion_1_10455625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">greu situaci&oacute; de l'habitatge a Balears</a>, travessada des de fa anys per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;</a>&nbsp;-alimentada per les successives bombolles immobili&agrave;ries-, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracitat dels fons d'inversi&oacute;</a>, la polaritzaci&oacute; econ&ograve;mica i la turistitzaci&oacute;, est&agrave; abocant nombroses persones a l'amuntegament en aquest tipus d'infrahabitatges i en caravanes, fen&ograve;mens agreujats, entre altres causes, per la creixent irrupci&oacute; de compradors estrangers -principalment alemanys, brit&agrave;nics i francesos amb gran solv&egrave;ncia financera- que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compren immobles a preus inabastables per a la majoria dels residents</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/denunciat-per-llogar-barraca-8-metres-quadrats-com-habitatge-per-695-euros-mallorca_1_13079765.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Mar 2026 18:35:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" length="363877" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" type="image/jpeg" fileSize="363877" width="852" height="479"/>
      <media:title><![CDATA[Denunciat per llogar una barraca de 8 metres quadrats com a habitatge per 695 euros a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" width="852" height="479"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Viviendas ilegales,Precariedad,Especulación urbanística,Especulación inmobiliaria,Urbanismo,Irregularidades,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Denunciado por alquilar una barraca de 8 metros cuadrados como vivienda por 695 euros en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/denunciado-alquilar-barraca-8-metros-cuadrados-vivienda-695-euros-mallorca_1_13079691.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" width="852" height="479" alt="Denunciado por alquilar una barraca de 8 metros cuadrados como vivienda por 695 euros en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Ideal para una persona que busque tranquilidad y contacto con la naturaleza", rezaba el anuncio en un portal inmobiliario. Tras una inspección, los agentes de la Guardia Civil comprobaron que se trataba en realidad una caseta de aperos que había sido transformada ilegalmente para uso residencial</p><p class="subtitle">“Necesitamos un lugar donde dormir”: Palma activa el desalojo de más de 200 personas que malviven en su antigua cárcel
</p></div><p class="article-text">
        La Guardia Civil ha denunciado al responsable de comercializar un habit&aacute;culo de ocho metros cuadrados por 695 euros en el municipio mallorqu&iacute;n de Maria de la Salut. La barraca se ofertaba en Internet como si tuviera 25 metros. Ante la indignaci&oacute;n generada, y en medio de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/no-casa-salvavidas-vivir-cueva-caravana-desesperacion_1_10455625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grave crisis habitacional que atraviesa Balears</a>, el anuncio fue retirado de inmediato.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n se inici&oacute; despu&eacute;s de que agentes del Servicio de Protecci&oacute;n a la Naturaleza (Seprona) detectaran que la publicaci&oacute;n estaba siendo objeto de atenci&oacute;n medi&aacute;tica. El comercializador la ofertaba como &ldquo;ideal para una persona que busque tranquilidad y contacto con la naturaleza, con espacio suficiente para disfrutar tambi&eacute;n de fines de&nbsp;semana con familiares o amigos&rdquo; y &ldquo;con posibilidad de realizar barbacoas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tras una inspecci&oacute;n realizada el pasado 10 de marzo, los agentes comprobaron que la supuesta vivienda era en realidad una caseta de aperos situada en suelo r&uacute;stico que hab&iacute;a sido transformada para uso residencial sin cumplir la normativa. La superficie total apenas superaba los 10 metros cuadrados, de los cuales solo ocho eran habitables. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la edificaci&oacute;n presentaba modificaciones recientes destinadas a hacerla habitable, as&iacute; como instalaciones exteriores propias de una vivienda, lo que refuerza la hip&oacute;tesis de un uso irregular del suelo r&uacute;stico. 
    </p><p class="article-text">
        Como resultado de la inspecci&oacute;n, el Instituto Armado ha levantado varias actas: una por incumplir la normativa de c&eacute;dulas de habitabilidad y vivienda, remitida a la Conselleria de Vivienda; otra por infracci&oacute;n urban&iacute;stica, trasladada a la Agencia de Defensa del Territorio de Mallorca, y una tercera por vulnerar la Ley de Aguas, al detectarse un pozo sin autorizaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        En Balears, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;n&nbsp;inmobiliaria </a>-alimentada por las sucesivas burbujas inmobiliarias-, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracidad de los fondos de inversi&oacute;n</a>, la polarizaci&oacute;n econ&oacute;mica y la turistizaci&oacute;n est&aacute;n abocando a cientos de personas al hacinamiento en infraviviendas y caravanas. Se trata de un fen&oacute;meno agravado, entre otras causas, por la creciente irrupci&oacute;n de compradores extranjeros -principalmente alemanes, brit&aacute;nicos y franceses- con gran solvencia financiera.
    </p><p class="article-text">
        Las operaciones las concentran&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">inversores y grandes propietarios</a> que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compran inmuebles a precios inalcanzables para la mayor&iacute;a de los residentes</a>, quienes se ven abocados a la expulsi&oacute;n residencial en un mercado cada vez m&aacute;s orientado al lujo y a la inversi&oacute;n. Balears es, de hecho, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-provincia-mayor-concentracion-viviendas-lujo-ultralujo_1_12527466.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">provincia de Espa&ntilde;a con mayor concentraci&oacute;n de viviendas de lujo</a>, con precios superiores al mill&oacute;n de euros, y de ultralujo, aquellas con precio superior a los tres millones de euros, seg&uacute;n datos de Idealista publicados en agosto de 2025. 
    </p><p class="article-text">
        Una imagen que contrasta con la proliferaci&oacute;n de anuncios de espacios m&iacute;nimos, muchas veces en condiciones irregulares, reflejando con ello hasta qu&eacute; punto el acceso a una vivienda digna se ha convertido en uno de los principales problemas sociales del archipi&eacute;lago.
    </p><p class="article-text">
        El pasado mes de septiembre, el Servicio de Inspecci&oacute;n de Vivienda del Govern balear y el Grupo de Extranjer&iacute;a de la Polic&iacute;a Nacional <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigan-propietario-alquilar-11-chabolas-insalubres-asentamiento-mallorca_1_12628078.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">detectaron la existencia de 11 infraviviendas </a>en un asentamiento chabolista en el municipio mallorqu&iacute;n de Manacor. El propietario de las mismas hab&iacute;a levantado los habit&aacute;culos para ponerlos en alquiler sin los suministros b&aacute;sicos y sin las condiciones necesarias de salubridad. Mientras tanto, en 2024 un polic&iacute;a local <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue detenido por alquilar ilegalmente trasteros</a> como si de viviendas se tratasen y sin las m&iacute;nimas condiciones de higiene y salubridad. 
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el Ayuntamiento de Palma ha reactivado en las &uacute;ltimas semanas el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desalojo de las m&aacute;s de 200 personas </a>que desde hace a&ntilde;os <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/200-sintecho-viven-carcel-abandonada-basura-agua-luz-son-desalojados-no-adonde_1_12129971.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviven en la antigua prisi&oacute;n </a>de la capital balear: son, principalmente, residentes sin recursos, trabajadores precarizados y migrantes. Muchos de los afectados no tienen alternativa habitacional ni ingresos suficientes para pagar el alquiler de una habitaci&oacute;n, cuyo precio en algunos casos&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mil-euros-habitacion-alquiler-trabajadores-temporada-alcanza-precios-abusivos-ibiza_1_12286180.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llega a superar los 1.000 euros</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/denunciado-alquilar-barraca-8-metros-cuadrados-vivienda-695-euros-mallorca_1_13079691.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Mar 2026 18:29:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" length="363877" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" type="image/jpeg" fileSize="363877" width="852" height="479"/>
      <media:title><![CDATA[Denunciado por alquilar una barraca de 8 metros cuadrados como vivienda por 695 euros en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/48a8c3e5-77b1-4d64-b4da-1579a55519e6_16-9-discover-aspect-ratio_default_1138953.jpg" width="852" height="479"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Viviendas ilegales,Precariedad,Especulación urbanística,Especulación inmobiliaria,Urbanismo,Irregularidades,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'oasi il·legal d'es Amunts: el càstig milionari a una mansió amb amfiteatre construïda en un pinar protegit]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-oasi-il-legal-d-amunts-castig-milionari-mansio-amb-amfiteatre-construida-pinar-protegit_1_13044244.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L&#039;oasi il·legal d&#039;es Amunts: el càstig milionari a una mansió amb amfiteatre construïda en un pinar protegit"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L’immoble està envoltat d’una zona de gairebé 200 metres amb piscina i llits balinesos, diverses cases de convidats, una àmplia terrassa pavimentada i una sauna de barril per a exteriors. El Consell d’Eivissa sanciona la propietària amb 1,4 milions d’euros i l’enderrocament del conjunt
</p><p class="subtitle">Els rics propietaris d'unes cases de luxe de Mallorca ploren la pèrdua dels seus apartaments il·legals: “És desgarrador”
</p></div><p class="article-text">
        Un extens pinar situat a la zona muntanyosa des Amunts, al nord d&rsquo;Eivissa, amaga un habitatge de grans dimensions de color terracota i murs de pedra al tradicional estil eivissenc, com un oasi enmig de la natura piti&uuml;sa. La mansi&oacute; est&agrave; envoltada, entre altres instal&middot;lacions, d&rsquo;una piscina amb una zona contigua de gaireb&eacute; 200 metres quadrats per a llits balinesos, un amfiteatre excavat al terreny de 165 metres quadrats, una sauna de barril per a exteriors, diverses cases de convidats i una terrassa pavimentada de 429 metres. A les proximitats es troba Sant Vicent de sa Cala, un dels enclavaments m&eacute;s id&iacute;l&middot;lics de l&rsquo;illa. El Consell Insular, per&ograve;, acaba de ratificar una sanci&oacute; d&rsquo;1,4 milions d&rsquo;euros per a la propiet&agrave;ria i promotora: la urbanitzaci&oacute; est&agrave; constru&iuml;da en una &agrave;rea natural protegida on la llei prohibeix de manera rotunda edificar.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;expedient disciplinari es va obrir no nom&eacute;s per l&rsquo;execuci&oacute; d&rsquo;obres en s&ograve;l r&uacute;stic protegit a la zona boscosa de Sant Joan, pr&ograve;xima al l&iacute;mit amb el terme municipal de Santa Eul&agrave;ria, sin&oacute; tamb&eacute; perqu&egrave; la parcel&middot;la es troba situada dins d&rsquo;una &Agrave;rea Natural d&rsquo;Especial Inter&egrave;s (SRP-ANEI), una de les figures de major protecci&oacute; territorial. Els informes t&egrave;cnics del Consell conclouen que totes les actuacions realitzades des de 2013, a partir d&rsquo;una construcci&oacute; preexistent de dimensions molt menors, es van dur a terme sense llic&egrave;ncia urban&iacute;stica i resulten incompatibles amb la normativa vigent per a s&ograve;l r&uacute;stic protegit. Les obres, valorades per la instituci&oacute; en 591.852 euros, es van executar a la parcel&middot;la 273 del pol&iacute;gon 9, a la Venda de s&rsquo;&Agrave;guila.
    </p><p class="article-text">
        Els treballs executats sense autoritzaci&oacute; van transformar completament la finca original. A m&eacute;s d&rsquo;ampliar l&rsquo;habitatge principal, es van aixecar cinc edificacions destinades a &uacute;s residencial i diverses instal&middot;lacions exteriors: a m&eacute;s de la piscina o la terrassa, la propiet&agrave;ria va construir una p&egrave;rgola que envolta la casa original &mdash;constru&iuml;da el 1913&mdash;, una instal&middot;laci&oacute; fotovoltaica de 92 metres quadrats i altres espais auxiliars com safareigs i quarts t&egrave;cnics.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els treballs executats sense autorització van transformar completament la finca original. Al costat de l’habitatge principal, la propietària va aixecar cinc edificacions destinades a ús residencial, una piscina, una terrassa, una pèrgola i una instal·lació fotovoltaica</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La multa arriba despr&eacute;s que el ple de la instituci&oacute; hagi inadm&egrave;s el recurs d&rsquo;al&ccedil;ada que la propiet&agrave;ria de la mansi&oacute; va interposar contra l&rsquo;acord adoptat el juny de 2024 en el marc de l&rsquo;expedient de disciplina urban&iacute;stica obert per aquests fets. La resoluci&oacute;, feta p&uacute;blica pel Consell la setmana passada, esgota la via administrativa i confirma l&rsquo;obligaci&oacute; de restaurar la legalitat vulnerada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pinar que envolta les edificacions"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pinar que envolta les edificacions                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sis mesos per demolir la construcci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        La sanci&oacute; imposada ascendeix a 1.479.630 euros, equivalent al 250&#8239;% del valor estimat del que s&rsquo;ha executat &mdash;el m&agrave;xim &eacute;s del 300&#8239;%&mdash;, en tractar-se d&rsquo;una infracci&oacute; qualificada com a molt greu, tot i que s&rsquo;ha iniciat de manera volunt&agrave;ria el proc&eacute;s per a la reparaci&oacute; volunt&agrave;ria del dany. A m&eacute;s del pagament de la multa, els propietaris hauran de procedir al restabliment de la realitat f&iacute;sica alterada, la qual cosa implica la demolici&oacute; de les construccions incloses a l&rsquo;expedient i que hauran d&rsquo;iniciar en un termini de sis mesos despr&eacute;s de presentar el projecte de demoliment i executar en un m&agrave;xim de tres anys. La instituci&oacute; explica a elDiario.es que les obres van ser detectades al febrer de 2023 en el marc de les tasques d&rsquo;inspecci&oacute; urban&iacute;stica del Consell.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sanció imposada ascendeix a 1.479.630 euros, equivalent al 250 % del valor estimat del que s’ha executat. Els propietaris hauran de procedir al restabliment de la realitat física alterada, la qual cosa implica l’enderroc de les construccions incloses a l’expedient
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquell mateix estiu, la representaci&oacute; legal de la propiet&agrave;ria va presentar un escrit davant l&rsquo;administraci&oacute; supramunicipal en qu&egrave; manifestava la voluntat de restablir l&rsquo;estat original de la vivenda abans que es resolgu&eacute;s el procediment sancionador per acollir-se a la reducci&oacute; del 60&#8239;% de la multa prevista en la normativa. Tamb&eacute; sol&middot;licitava m&eacute;s temps per executar les obres de demolici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Mesos despr&eacute;s, el 16 d&rsquo;octubre de 2023, un altre lletrat es va personar a l&rsquo;expedient en nom de la propietat i va comunicar que estava a l&rsquo;espera d&rsquo;obtenir la llic&egrave;ncia municipal necess&agrave;ria per iniciar l&rsquo;enderroc i, a principis de 2024, la propietat va informar que l&rsquo;Ajuntament de Sant Joan havia concedit la llic&egrave;ncia de demolici&oacute;. Per&ograve;, en una inspecci&oacute; realitzada el 5 d&rsquo;abril de 2024, els t&egrave;cnics del Departament van comprovar que les obres continuaven en el mateix estat que en la visita anterior, realitzada el 6 de mar&ccedil; de 2023.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La zona en la qual s&#039;aixequen la mansió i les edificacions que l&#039;envolten, abans i després de la seva construcció"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La zona en la qual s&#039;aixequen la mansió i les edificacions que l&#039;envolten, abans i després de la seva construcció                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una construcci&oacute; de 1913</strong></h2><p class="article-text">
        A sobre de la parcel&middot;la, segons les dades del Cadastre consultades per elDiario.es, existia pr&egrave;viament una construcci&oacute; que corresponia a una altra casa unifamiliar &mdash;l&rsquo;original&mdash; molt m&eacute;s petita: de 106 metres quadrats. L&rsquo;habitatge va ser projectat per l&rsquo;arquitecte Francisco Cuevas Raposo i promogut per la mercantil Can Joan Marge S.A. a la finca de gaireb&eacute; 76.000 metres quadrats de Sant Joan, segons la mateixa font cadastral. Les imatges disponibles s&oacute;n del 14 de mar&ccedil; de 2013, tot i que al Cadastre consta que la construcci&oacute; m&eacute;s primitiva es va al&ccedil;ar el 1913, juntament amb un pati residencial d&rsquo;&uacute;s propi.
    </p><p class="article-text">
        Quant al terreny, figura a efectes fiscals com a r&uacute;stic d&rsquo;&uacute;s principal agr&iacute;cola, sense divisi&oacute; en subparcel&middot;les i amb pres&egrave;ncia predominant de pinar destinat a l&rsquo;aprofitament forestal. Des del Consell reiteren que les ampliacions executades a partir de l&rsquo;any 2013 respecte a la construcci&oacute; original van ser les que van motivar l&rsquo;obertura de l&rsquo;expedient per obres sense llic&egrave;ncia, en considerar-se incompatibles amb l&rsquo;ordenaci&oacute; vigent en aquell moment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de l&#039;habitatge de 1913 preexistent a la zona"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de l&#039;habitatge de 1913 preexistent a la zona                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de l&#039;antic habitatge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de l&#039;antic habitatge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La major protecci&oacute; ambiental</strong></h2><p class="article-text">
        La vivenda de Sant Vicent constru&iuml;da sense llic&egrave;ncia s&rsquo;al&ccedil;a sobre un terreny incl&ograve;s en un ANEI, la figura de m&agrave;xima protecci&oacute; ambiental creada el 1991 per la Llei d&rsquo;Espais Naturals i de R&egrave;gim Urban&iacute;stic del Parlament balear amb l&rsquo;objectiu de preservar els espais d&rsquo;alt valor ecol&ograve;gic, paisatg&iacute;stic o cultural davant la urbanitzaci&oacute; intensiva.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La vivenda de Sant Vicent construïda sense llicència s’alça sobre un terreny inclòs en un ANEI, la figura de màxima protecció ambiental creada el 1991 per la Llei d’Espais Naturals i de Règim Urbanístic del Parlament Balear, amb l’objectiu de preservar els espais d’alt valor ecològic, paisatgístic o cultural davant la urbanització intensiva</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De fet, el sector pr&ograve;xim a la Cala de Sant Vicent on s&rsquo;ha erigit la construcci&oacute; il&middot;legal est&agrave; protegit des del mateix any en qu&egrave; es va aprovar la llei, que posteriorment ha estat sotmesa a diverses modificacions. En concret, pel seu article 6, que estableix que a efectes d&rsquo;aplicaci&oacute; de la norma constitueix el paratge natural d&rsquo;es Amunts com a &Agrave;rea de Protecci&oacute; Especial. Dins d&rsquo;aquesta categoria es diferencien, posteriorment, &Agrave;rees Naturals d&rsquo;Especial Inter&egrave;s &mdash;on s&rsquo;inclou la capritxosa vivenda que obliga a enderrocar el Consell&mdash;, &Agrave;rees Rurals d&rsquo;Inter&egrave;s Paisatg&iacute;stic i &Agrave;rees d&rsquo;Assentament en Paisatge d&rsquo;Inter&egrave;s.
    </p><p class="article-text">
        Les zones sota aquesta figura d&rsquo;ANEI tenen restriccions molt estrictes: les noves edificacions estan prohibides, excepte en casos puntuals, i qualsevol activitat que alteri el seu estat natural requereix autoritzaci&oacute; expressa. La llei de 1991 es va refor&ccedil;ar, a m&eacute;s, amb la Llei d&rsquo;Urbanisme de les Illes Balears (LUIB) de 2017, que va eliminar la prescripci&oacute; d&rsquo;infraccions en s&ograve;l r&uacute;stic protegit i va endurir les sancions contra les construccions il&middot;legals, dificultant la regularitzaci&oacute; d&rsquo;obres no autoritzades.
    </p><p class="article-text">
        En aquest marc, les obres detectades a la Venda de s&rsquo;&Agrave;guila han derivat en l&rsquo;expedient de disciplina urban&iacute;stica amb una multa de gaireb&eacute; 1,5 milions d&rsquo;euros i l&rsquo;obligaci&oacute; de demolir les construccions. La legislaci&oacute; balear contempla que les infraccions molt greus, com construir en un ANEI sense llic&egrave;ncia, poden ser sancionades amb imports proporcionals al valor de les obres, obligar a la restauraci&oacute; del terreny i, en cas de desobedi&egrave;ncia, imposar sancions coercitives mensuals fins a l&rsquo;execuci&oacute; de la demolici&oacute;. A m&eacute;s, la normativa preveu responsabilitat penal, amb penes de fins a quatre anys de pres&oacute;, per als responsables de construir en s&ograve;l protegit sense perm&iacute;s.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-oasi-il-legal-d-amunts-castig-milionari-mansio-amb-amfiteatre-construida-pinar-protegit_1_13044244.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Mar 2026 11:27:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="964605" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="964605" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L'oasi il·legal d'es Amunts: el càstig milionari a una mansió amb amfiteatre construïda en un pinar protegit]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Construcción,Medio ambiente,Viviendas ilegales,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El oasis ilegal de es Amunts: el castigo millonario a una mansión con anfiteatro construida en un pinar protegido]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/oasis-ilegal-amunts-castigo-millonario-mansion-anfiteatro-construida-pinar-protegido_1_13040955.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El oasis ilegal de es Amunts: el castigo millonario a una mansión con anfiteatro construida en un pinar protegido"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El inmueble se rodea de una zona de casi 200 metros con piscina y camas balinesas, varias casas de invitados, una amplia terraza pavimentada y una sauna de barril para exteriores. El Consell de Ibiza sanciona a la propietaria con 1,4 millones de euros y el derribo del conjunto</p><p class="subtitle">Los ricos propietarios de unas casas de lujo de Mallorca lloran la pérdida de sus apartamentos ilegales: “Es desgarrador”
</p></div><p class="article-text">
        Un extenso pinar ubicado en la zona monta&ntilde;osa de es Amunts, en el norte de Eivissa, esconde una vivienda terracota de grandes dimensiones y muros de piedra al tradicional estilo ibicenco, como un oasis en mitad de la naturaleza pitiusa. La mansi&oacute;n se rodea, entre otras instalaciones, de una piscina con zona contigua de casi 200 metros cuadrados para camas balinesas, un anfiteatro excavado en el terreno de 165 metros cuadrados, una sauna de barril para exteriores, varias casas de invitados y una terraza pavimentada de 429 metros. En las proximidades, Sant Vicent de sa Cala, uno de los enclaves m&aacute;s id&iacute;licos de la isla. El Consell Insular, sin embargo, acaba de ratificar una sanci&oacute;n de 1,4 millones de euros para la propietaria y promotora: la urbanizaci&oacute;n est&aacute; construida en una &aacute;rea natural protegida donde la ley, con rotundidad, proh&iacute;be edificar. 
    </p><p class="article-text">
        El expediente disciplinario se abri&oacute; no solo por la ejecuci&oacute;n de obras en suelo r&uacute;stico protegido en el &aacute;rea boscosa de Sant Joan, pr&oacute;xima al l&iacute;mite con el t&eacute;rmino municipal de Santa Eul&agrave;ria, sino porque la parcela se encuentra situada dentro de un &Aacute;rea Natural de Especial Inter&eacute;s (SRP-ANEI), una de las figuras de mayor protecci&oacute;n territorial. Los informes t&eacute;cnicos del Consell concluyen que todas las actuaciones realizadas desde 2013, a partir de una construcci&oacute;n preexistente de dimensiones mucho menores, se llevaron a cabo sin licencia urban&iacute;stica y resultan incompatibles con la normativa vigente para suelo r&uacute;stico protegido. Las obras, valoradas por la instituci&oacute;n en 591.852 euros, se ejecutaron en la parcela 273 del pol&iacute;gono 9, en la Venda de s'&Agrave;guila.
    </p><p class="article-text">
        Los trabajos ejecutados sin autorizaci&oacute;n transformaron por completo la finca original. Adem&aacute;s de ampliar la vivienda principal se levantaron cinco edificaciones destinadas a uso residencial y diversas instalaciones exteriores: adem&aacute;s de la piscina o la terraza, la propietaria levant&oacute; una p&eacute;rgola que rodea la casa original -construida en 1913-, una instalaci&oacute;n fotovoltaica de 92 metros cuadrados y otros espacios auxiliares como lavaderos y cuartos t&eacute;cnicos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los trabajos ejecutados sin autorización transformaron por completo la finca original. Junto a la vivienda principal, la propietaria levantó cinco edificaciones destinadas a uso residencial, una piscina, una terraza, una pérgola y una instalación fotovoltaica </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La multa llega despu&eacute;s de que el pleno de la instituci&oacute;n haya inadmitido el recurso de alzada que la due&ntilde;a de la mansi&oacute;n interpuso contra el acuerdo adoptado en junio de 2024 en el marco del expediente de disciplina urban&iacute;stica abierto por estos hechos. La resoluci&oacute;n, hecha p&uacute;blica por el Consell la semana pasada, agota la v&iacute;a administrativa y confirma la obligaci&oacute;n de restaurar la legalidad vulnerada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/18629fb9-2165-4228-9e68-7b921703baed_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pinar que rodea las edificaciones"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pinar que rodea las edificaciones                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Seis meses para demoler la construcci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La sanci&oacute;n impuesta asciende a 1.479.630 euros, equivalente al 250% del valor estimado de lo ejecutado -el m&aacute;ximo es un 300%-, al tratarse de una infracci&oacute;n calificada como muy grave pero tras haberse iniciado voluntariamente el proceso para la reparaci&oacute;n voluntaria del da&ntilde;o. Adem&aacute;s del pago de la multa, los propietarios deber&aacute;n proceder al restablecimiento de la realidad f&iacute;sica alterada, lo que implica la demolici&oacute;n de las construcciones incluidas en el expediente y que deber&aacute;n iniciar en un plazo de seis meses tras presentar el proyecto de derribo y ejecutar en un m&aacute;ximo de tres a&ntilde;os. La instituci&oacute;n explica a elDiario.es que las obras fueron detectadas en febrero de 2023 en el marco de las labores de inspecci&oacute;n urban&iacute;stica del Consell. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sanción impuesta asciende a 1.479.630 euros, equivalente al 250% del valor estimado de lo ejecutado. Los propietarios deberán proceder al restablecimiento de la realidad física alterada, lo que implica la demolición de las construcciones incluidas en el expediente</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ese mismo verano, la representaci&oacute;n legal de la propietaria present&oacute; un escrito ante la administraci&oacute;n supramunicipal en el que manifestaba la voluntad de restablecer el estado original de la vivienda antes de que se resolviera el procedimiento sancionador para acogerse a la reducci&oacute;n del 60% de la multa prevista en la normativa. Tambi&eacute;n ped&iacute;a m&aacute;s tiempo para ejecutar las obras de demolici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Meses despu&eacute;s, el 16 de octubre de 2023, otro letrado se person&oacute; en el expediente en nombre de la propiedad y comunic&oacute; que estaba a la espera de obtener la licencia municipal necesaria para iniciar el derribo y, a principios de 2024, la propiedad inform&oacute; de que el Ayuntamiento de Sant Joan hab&iacute;a concedido licencia de demolici&oacute;n. Pero en una inspecci&oacute;n realizada el 5 de abril de 2024, los t&eacute;cnicos del Departamento comprobaron que las obras segu&iacute;an en el mismo estado que en la visita anterior, realizada el 6 de marzo de 2023.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/080f43f4-83a4-401f-ad69-6563bec6cbf1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La zona en la que se levantan la mansión y las edificaciones que la rodean, antes y después de su construcción"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La zona en la que se levantan la mansión y las edificaciones que la rodean, antes y después de su construcción                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una construcci&oacute;n de 1913</strong></h2><p class="article-text">
        Sobre la parcela, seg&uacute;n los datos del Catastro que ha consultado elDiario.es, exist&iacute;a previamente una construcci&oacute;n que correspond&iacute;a a otra casa unifamiliar -la original- mucho m&aacute;s peque&ntilde;a: de 106 metros cuadrados. La vivienda fue proyectada por el arquitecto Francisco Cuevas Raposo y promovida por la mercantil Can Joan Marge S.A en la finca de casi 76.000 metros cuadrados de Sant Joan, se&ntilde;ala la misma fuente catastral. Las im&aacute;genes disponibles son del 14 de marzo de 2013, aunque en el Catastro consta que la construcci&oacute;n m&aacute;s primitiva se levant&oacute; en 1913, junto con un patio residencial de uso propio. 
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al terreno, figura a efectos fiscales como r&uacute;stico de uso principal agrario, sin divisi&oacute;n en subparcelas y con presencia predominante de pinar destinado al aprovechamiento forestal. Desde el Consell reiteran que las ampliaciones ejecutadas a partir del a&ntilde;o 2013 respecto a la construcci&oacute;n original fueron las que motivaron la apertura del expediente por obras sin licencia al considerarse incompatibles con la ordenaci&oacute;n vigente en ese momento.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/274adaba-c45e-4d18-89e0-6c0073df476f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de la vivienda de 1913 preexistente en la zona"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de la vivienda de 1913 preexistente en la zona                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2584a0ae-60d7-437a-b0ac-42c6d1513cd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de la antigua vivienda"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la antigua vivienda                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La mayor protecci&oacute;n ambiental</strong></h2><p class="article-text">
        La vivienda de Sant Vicent construida sin licencia se alza sobre un terreno incluido en un ANEI, la figura de mayor protecci&oacute;n ambiental creada en 1991 por la Ley de Espacios Naturales y de R&eacute;gimen Urban&iacute;stico del Parlament balear con el objetivo de preservar los espacios de alto valor ecol&oacute;gico, paisaj&iacute;stico o cultural frente a la urbanizaci&oacute;n intensiva. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La vivienda de Sant Vicent construida sin licencia se alza sobre un terreno incluido en un ANEI, la figura de mayor protección ambiental creada en 1991 por la Ley de Espacios Naturales y de Régimen Urbanístico del Parlament balear con el objetivo de preservar los espacios de alto valor ecológico, paisajístico o cultural frente a la urbanización intensiva
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De hecho, el sector pr&oacute;ximo a la Cala de Sant Vicent donde se ha erigido la construcci&oacute;n ilegal est&aacute; protegido desde el mismo a&ntilde;o en que se aprob&oacute; la ley, que posteriormente se ha sometido a varias modificaciones. En concreto, por su art&iacute;culo 6, que establece que a efectos de aplicaci&oacute;n de la norma, constituye el paraje natural de es Amunts como &Aacute;rea de Especial Protecci&oacute;n. Dentro de esta categor&iacute;a se diferencian, luego, &Aacute;reas Naturales de Especial Inter&eacute;s -en la que se incluye la caprichosa vivienda que obliga a demoler el Consell-, &Aacute;reas Rurales de Inter&eacute;s Paisaj&iacute;stico y &Aacute;reas de Asentamiento en Paisaje de Inter&eacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Las zonas bajo esta figura de ANEI tienen restricciones muy estrictas: las nuevas edificaciones est&aacute;n prohibidas salvo excepciones puntuales y cualquier actividad que altere su estado natural requiere autorizaci&oacute;n expresa. La ley de 1991 se reforz&oacute;, adem&aacute;s, con la Ley de Urbanismo de las Illes Balears (LUIB) de 2017, que elimin&oacute; la prescripci&oacute;n de infracciones en suelo r&uacute;stico protegido y endureci&oacute; las sanciones contra construcciones ilegales, dificultando la regularizaci&oacute;n de obras no autorizadas.
    </p><p class="article-text">
        En este marco, las obras detectadas en la Venda de s&rsquo;&Aacute;guila han derivado en el expediente de disciplina urban&iacute;stica con multa de casi 1,5 millones de euros y la obligaci&oacute;n de la demolici&oacute;n de las construcciones. La legislaci&oacute;n balear contempla que las infracciones muy graves, como construir en ANEI sin licencia, pueden ser sancionadas con montos proporcionales al valor de las obras, obligar a la restauraci&oacute;n del terreno y, en caso de desobediencia, imponer sanciones coercitivas mensuales hasta la ejecuci&oacute;n de la demolici&oacute;n. Adem&aacute;s, la normativa prev&eacute; responsabilidad penal, con penas de hasta cuatro a&ntilde;os de prisi&oacute;n, para los responsables de edificar en suelo protegido sin permiso. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/oasis-ilegal-amunts-castigo-millonario-mansion-anfiteatro-construida-pinar-protegido_1_13040955.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Mar 2026 05:01:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="964605" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="964605" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El oasis ilegal de es Amunts: el castigo millonario a una mansión con anfiteatro construida en un pinar protegido]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a8d9fd32-e1cd-47b4-9bb4-6a359462160a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Urbanismo,Construcción,Medio ambiente,Viviendas ilegales,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP i Vox rebutgen impulsar un pla de seguiment de l'oferta turística il·legal destapada a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-impulsar-pla-seguiment-l-oferta-turistica-il-legal-destapada-balears_1_12966667.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP i Vox rebutgen impulsar un pla de seguiment de l&#039;oferta turística il·legal destapada a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La iniciativa, defensada pel PSIB-PSOE, assenyalava aquesta mesura com "l'únic camí" efectiu que queda per reduir el nombre de places turístiques a les illes i es recolzava en l'ampli consens social existent al voltant de la saturació que travessa l'arxipèlag</p><p class="subtitle">El registre de lloguer de curta durada colpeja de ple Balears i destapa més de 3.000 pisos il·legals
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha rebutjat, amb els vots de PP i Vox, instar els Consells Insulars a posar en marxa un programa espec&iacute;fic de seguiment i control de l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-edificio-invadido-alquiler-turistico-ilegal-soportar-juergas-5-manana_1_11525480.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oferta tur&iacute;stica il&middot;legal</a> durant el proper estiu. L'arxip&egrave;lag figura, de fet, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/registro-alquiler-corta-duracion-golpea-lleno-balears-destapa-3-000-pisos-ilegales_1_12956826.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entre les comunitats aut&ograve;nomes amb major nombre d'habitatges tur&iacute;stics i de temporada que operen fora de la legalitat</a>, d'acord a les dades fetes p&uacute;bliques el passat dilluns pel Ministeri d'Habitatge en el marc de la posada en marxa del nou registre &uacute;nic de lloguers de curta durada. En total, 3.062 sol&middot;licituds de registre obligatori han estat revocades a Balears per no complir amb els requisits exigits per poder comercialitzar-se com a allotjaments tur&iacute;stics o de temporada. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa, registrada pel PSIB-PSOE, es recolzava en el consens social existent al voltant de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">saturaci&oacute; tur&iacute;stica que travessen les illes </a>-amb un 80% de residents a favor de reduir el nombre de turistes i de places, segons una enquesta del propi Govern-, la qual cosa provoca un impacte directe en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/urbanismo-descontrolado-deja-ibiza-apenas-suelo-nuevos-colegios-vivienda-publica_1_9318987.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">territori</a>&nbsp;i els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/exiliados-precios-vivienda-ibiza-si-convence-teruel-compraremos-casa_1_10634909.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">preus de l'habitatge</a>.&nbsp;El document posava l'&egrave;mfasi, aix&iacute; mateix, en el fet que l'Executiu presidit per la popular Marga Prohens hagi eliminat els principals instruments per limitar el creixement del sector. 
    </p><p class="article-text">
        La proposici&oacute; no de llei (PNL), debatuda a la Comissi&oacute; de Turisme, Cultura, Esports, Treball, Funci&oacute; P&uacute;blica i Di&agrave;leg Social, ha estat tombada amb els vots en contra dels set diputats de PP i Vox, enfront dels sis vots favorables del PSIB, M&eacute;s per Mallorca i el Grup Mixt.
    </p><p class="article-text">
        El text rebutjat, defensat pel diputat Lloren&ccedil; Pou, recordava que l'actual Govern va aixecar la morat&ograve;ria tur&iacute;stica aprovada el 2022 per l'anterior Executiu d'esquerres a trav&eacute;s de la llei de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de&nbsp;Balears, que a m&eacute;s va donar un per&iacute;ode de fins a quatre anys -tamb&eacute; eliminat- perqu&egrave; els Consells establissin la capacitat de c&agrave;rrega de turistes que podia suportar cadascuna de les illes. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa lamentava, aix&iacute; mateix, la supressi&oacute; de la mesura de decreixement de places establerta per l'anterior norma, que instava a donar de baixa dues places per poder donar d'alta una nova. &ldquo;At&egrave;s que s'han eliminat la data topall per a la determinaci&oacute; del l&iacute;mit de c&agrave;rrega de les illes i la mesura d'intercanvi del 'dos per un', les decisions de l'actual Govern han provocat que l' &uacute;nic cam&iacute; per reduir el nombre de places sigui la reducci&oacute; de l'oferta il&middot;legal&rdquo;, afegia el text, que assenyala la creaci&oacute;, per part del Consell de Mallorca, de dues borses transit&ograve;ries a trav&eacute;s de les quals &ldquo;s'est&agrave; ampliant el nombre de places comercialitzades a la illa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El text subratllava a m&eacute;s el frac&agrave;s de les <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mesures aprovades </a>fins ara per combatre aquest fen&ograve;men, com la possibilitat de precintar habitatges tur&iacute;stics il&middot;legals. En aquest sentit, Pou ha recriminat que els resultats obtinguts per la mesura aprovada en aquest sentit a l'octubre de 2023 per l'actual Executiu &ldquo;han estat nuls&rdquo;, at&egrave;s que &ldquo;no s'ha pogut precintar cap habitatge tur&iacute;stic il&middot;legal a Balears&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Davant aquest escenari, els socialistes defensaven que la reducci&oacute; de l'oferta tur&iacute;stica il&middot;legal s'ha convertit en &ldquo;l'&uacute;nic cam&iacute;&rdquo; per contenir el nombre de places. Per a aix&ograve;, la PNL instava els Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, en coordinaci&oacute; amb el Govern, a executar durant l'estiu de 2026 un programa de seguiment i control que permet&eacute;s als serveis d'inspecci&oacute; tur&iacute;stica comprovar si els habitatges detectats el 2025 com a anunciants d'estades il&middot;legals a plataformes en l&iacute;nia com Airbnb que, un any despr&eacute;s, continuen comercialitzant-se.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-i-vox-rebutgen-impulsar-pla-seguiment-l-oferta-turistica-il-legal-destapada-balears_1_12966667.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Feb 2026 15:15:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="64838" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="64838" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP i Vox rebutgen impulsar un pla de seguiment de l'oferta turística il·legal destapada a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Airbnb,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Viviendas ilegales,Turismo,Masificación turística,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[PP y Vox rechazan impulsar un plan de seguimiento de la oferta turística ilegal destapada en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pp-vox-rechazan-impulsar-plan-seguimiento-oferta-turistica-ilegal-destapada-balears_1_12965849.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="PP y Vox rechazan impulsar un plan de seguimiento de la oferta turística ilegal destapada en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La iniciativa, defendida por el PSIB-PSOE, señalaba esta medida como "el único camino" efectivo que queda para reducir el número de plazas turísticas en las islas y se apoyaba en el amplio consenso social existente en torno a la saturación que atraviesa el archipiélago</p><p class="subtitle">El registro de alquiler de corta duración golpea de lleno a Balears y destapa más de 3.000 pisos ilegales
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha rechazado, con los votos de PP y Vox, instar a los Consells Insulars a poner en marcha un programa espec&iacute;fico de seguimiento y control de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-edificio-invadido-alquiler-turistico-ilegal-soportar-juergas-5-manana_1_11525480.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oferta tur&iacute;stica ilegal </a>durante el pr&oacute;ximo verano. El archipi&eacute;lago figura, de hecho, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/registro-alquiler-corta-duracion-golpea-lleno-balears-destapa-3-000-pisos-ilegales_1_12956826.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entre las comunidades aut&oacute;nomas con mayor n&uacute;mero de viviendas tur&iacute;sticas y de temporada que operan fuera de la legalidad</a>, de acuerdo a los datos hechos p&uacute;blicos el pasado lunes por el Ministerio de Vivienda en el marco de la puesta en marcha del nuevo registro &uacute;nico de alquileres de corta duraci&oacute;n. En total, 3.062 solicitudes de registro obligatorio han sido revocadas en Balears por no cumplir con los requisitos exigidos para poder comercializarse como alojamientos tur&iacute;sticos o de temporada. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa, registrada por el PSIB-PSOE, se apoyaba en el consenso social existente en torno a la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/atascos-kilometricos-retratan-masificacion-turistica-mallorca-vecinos-quedamos-casa_1_11357583.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">saturaci&oacute;n tur&iacute;stica que atraviesa las islas </a>-con un 80% de residentes a favor de reducir el n&uacute;mero de turistas y de plazas, seg&uacute;n una encuesta del propio Govern-, lo que provoca un impacto directo en el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/urbanismo-descontrolado-deja-ibiza-apenas-suelo-nuevos-colegios-vivienda-publica_1_9318987.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">territorio</a>&nbsp;y los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/exiliados-precios-vivienda-ibiza-si-convence-teruel-compraremos-casa_1_10634909.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">precios de la vivienda</a>.&nbsp;El documento hac&iacute;a hincapi&eacute;, asimismo, en en el hecho de que el Ejecutivo presidido por la popular Marga Prohens haya eliminado los principales instrumentos para limitar el crecimiento del sector. 
    </p><p class="article-text">
        La proposici&oacute;n no de ley (PNL), debatida en la Comisi&oacute;n de Turismo, Cultura, Deportes, Trabajo, Funci&oacute;n P&uacute;blica y Di&aacute;logo Social, ha sido tumbada con los votos en contra de los siete diputados de PP y Vox, frente a los seis votos favorables del PSIB, M&eacute;s per Mallorca y el Grupo Mixto.
    </p><p class="article-text">
        El texto rechazado, defendido por el diputado Lloren&ccedil; Pou, recordaba que el actual Govern levant&oacute; la moratoria tur&iacute;stica aprobada en 2022 por el anterior Ejecutivo de izquierdas a trav&eacute;s de la ley de medidas urgentes para la sostenibilidad y la circularidad del turismo de&nbsp;Balears, que adem&aacute;s dio un periodo de hasta cuatro a&ntilde;os -tambi&eacute;n eliminado- para que los Consells establecieran la capacidad de carga de turistas que pod&iacute;a soportar cada una de las islas. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa lamentaba, asimismo, la supresi&oacute;n de la medida de decrecimiento de plazas establecida en la anterior norma, que instaba a dar de baja dos plazas para poder dar de alta una nueva. &ldquo;Dado que se han eliminado la fecha tope de la determinaci&oacute;n del l&iacute;mite de carga de las islas y la medida de intercambio del 'dos por uno', las decisiones del actual Govern han provocado que el &uacute;nico camino para reducir el n&uacute;mero de plazas sea la reducci&oacute;n de la oferta ilegal&rdquo;, a&ntilde;ad&iacute;a el texto, que se&ntilde;ala la creaci&oacute;n, por parte del Consell de Mallorca, de dos bolsas transitorias a trav&eacute;s de las cuales &ldquo;se est&aacute; ampliando el n&uacute;mero de plazas comercializadas en la isla&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El texto subrayaba adem&aacute;s el fracaso de las <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-blindan-90-000-plazas-alquiler-turistico-balears-pese-emergencia-habitacional_1_12274056.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">medidas aprobadas </a>hasta ahora para combatir este fen&oacute;meno, como la posibilidad de precintar viviendas tur&iacute;sticas ilegales. En este sentido, Pou ha recriminado que los resultados obtenidos de la medida aprobada en este sentido en octubre de 2023 por el actual Ejecutivo &ldquo;han sido nulos&rdquo;, dado que &ldquo;no se ha podido precintar ninguna vivienda tur&iacute;stica ilegal en Balears&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ante este escenario, los socialistas defend&iacute;an que la reducci&oacute;n de la oferta tur&iacute;stica ilegal se ha convertido en &ldquo;el &uacute;nico camino&rdquo; para contener el n&uacute;mero de plazas. Para ello, la PNL instaba a los Consells de Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera, en coordinaci&oacute;n con el Govern, a ejecutar durante el verano de 2026 un programa de seguimiento y control que permitiera a los servicios de inspecci&oacute;n tur&iacute;stica comprobar si las viviendas detectadas en 2025 como anunciantes de estancias ilegales en plataformas en l&iacute;nea como Airbnb que, un a&ntilde;o despu&eacute;s, contin&uacute;an comercializ&aacute;ndose.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pp-vox-rechazan-impulsar-plan-seguimiento-oferta-turistica-ilegal-destapada-balears_1_12965849.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 05 Feb 2026 13:10:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="64838" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="64838" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[PP y Vox rechazan impulsar un plan de seguimiento de la oferta turística ilegal destapada en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/39c3596d-9d40-45b7-a0e4-83746c473522_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Vox,Airbnb,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Viviendas ilegales,Turismo,Masificación turística,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El registre de lloguer de curta durada colpeja de ple les Balears i destapa més de 3.000 pisos il·legals]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/registre-lloguer-curta-durada-colpeja-ple-les-balears-i-destapa-mes-3-000-pisos-il-legals_1_12957020.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" width="1917" height="1079" alt="El registre de lloguer de curta durada colpeja de ple les Balears i destapa més de 3.000 pisos il·legals"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En termes per càpita, l'arxipèlag se situa entre els territoris amb major concentració de lloguers no autoritzats, només per darrere de grans comunitats turístiques com Andalusia, Comunitat Valenciana o Canàries, totes elles amb poblacions molt superiors</p><p class="subtitle">Els 'propietaris fantasma' d'Airbnb: “Tinc una casa a Mallorca, però hi visc només quatre mesos a l'any”
</p></div><p class="article-text">
        Balears figura entre les comunitats aut&ograve;nomes amb major nombre d'habitatges tur&iacute;stics i de temporada que operen fora de la legalitat. En total, 3.062 sol&middot;licituds de registre obligatori han estat revocades a l'arxip&egrave;lag, segons les dades fetes p&uacute;bliques aquest dilluns pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana en el marc de la posada en marxa del nou registre &uacute;nic de lloguers de curta durada.
    </p><p class="article-text">
        Encara que en xifres absolutes Balears ocupa el set&egrave; lloc del r&agrave;nquing estatal, la dada adquireix una major dimensi&oacute; en posar-la en relaci&oacute; amb la seva poblaci&oacute;: poc m&eacute;s d'1,2 milions d'habitants. En termes per c&agrave;pita, l'arxip&egrave;lag se situa entre els territoris amb major concentraci&oacute; de lloguers il&middot;legals, nom&eacute;s per darrere de grans comunitats tur&iacute;stiques com Andalusia, Comunitat Valenciana o Can&agrave;ries, totes elles amb poblacions molt superiors. 
    </p><p class="article-text">
        En total, el Ministeri ha notificat a les plataformes digitals la <a href="https://www.eldiario.es/economia/vivienda-detecta-86-000-pisos-turisticos-temporada-ilegales-gracias-registro-alquiler-corta-duracion_1_12956532.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exist&egrave;ncia de 86.275 habitatges il&middot;legals a tot Espanya </a>que hauran de ser retirats dels portals online. Es tracta d'immobles que van sol&middot;licitar el n&uacute;mero de registre obligatori, en vigor des de juliol de 2025, per&ograve; que no compleixen els requisits legals per operar com a lloguer tur&iacute;stic o de temporada.
    </p><p class="article-text">
        De les 412.253 sol&middot;licituds presentades, el 78% corresponien a lloguer tur&iacute;stic i el 22% a lloguer de temporada. Balears s'inscriu de ple en el primer grup, el m&eacute;s vinculat a la pressi&oacute; sobre el mercat residencial i a l'encareiment de l'acc&eacute;s a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        El Ministeri que dirigeix Isabel Rodr&iacute;guez subratlla que, amb aquest registre, busca preservar la funci&oacute; social de l'habitatge i combatre la il&middot;legalitat amb qu&egrave; opera actualment un gran nombre d'allotjaments, provocant &ldquo;una pujada exagerada dels preus i l'expulsi&oacute; de moltes fam&iacute;lies dels seus barris, aix&iacute; com una major gentrificaci&oacute; i p&egrave;rdua d'identitat en els mateixos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un problema estructural, no puntual</strong></h2><p class="article-text">
        A difer&egrave;ncia d'altres comunitats, Balears no col&middot;loca cap municipi entre els 20 amb m&eacute;s sol&middot;licituds revocades, una circumst&agrave;ncia que refor&ccedil;a l'abast de la dada: el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal no es concentra en un o dos punts negres, sin&oacute; que apareix est&egrave;s de forma homog&egrave;nia pel territori, on centenars d'habitatges han sortit del mercat residencial per ser destinades al lloguer tur&iacute;stic, moltes d'elles sense complir la normativa vigent.
    </p><p class="article-text">
        Des del Ministeri celebren que aquest registre &ldquo;ja est&agrave; funcionant amb l'objectiu de perseguir i posar fi al frau en els lloguers de curta durada, al mateix temps que s'activen altres mecanismes perqu&egrave; aquests habitatges es puguin incorporar al mercat de lloguer residencial&rdquo;.&nbsp;En comunitats com&nbsp;Balears, on l'acc&eacute;s a l'habitatge s'ha convertit en una de les principals emerg&egrave;ncies socials, l'impacte del lloguer il&middot;legal resulta especialment visible.
    </p><p class="article-text">
        La retirada obligat&ograve;ria de milers d'anuncis obre ara una inc&ograve;gnita clau: quantes d'aquestes vivendes tornaran realment al mercat residencial i quantes buscaran noves f&oacute;rmules per seguir operant al marge de la llei.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/registre-lloguer-curta-durada-colpeja-ple-les-balears-i-destapa-mes-3-000-pisos-il-legals_1_12957020.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 17:19:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" length="425940" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" type="image/jpeg" fileSize="425940" width="1917" height="1079"/>
      <media:title><![CDATA[El registre de lloguer de curta durada colpeja de ple les Balears i destapa més de 3.000 pisos il·legals]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" width="1917" height="1079"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Viviendas ilegales,Alquiler,Mercado inmobiliario,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El registro de alquiler de corta duración golpea de lleno a Balears y destapa más de 3.000 pisos ilegales]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/registro-alquiler-corta-duracion-golpea-lleno-balears-destapa-3-000-pisos-ilegales_1_12956826.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" width="1917" height="1079" alt="El registro de alquiler de corta duración golpea de lleno a Balears y destapa más de 3.000 pisos ilegales"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En términos per cápita, el archipiélago se sitúa entre los territorios con mayor concentración de alquileres no autorizados, solo por detrás de grandes comunidades turísticas como Andalucía, Comunitat Valenciana o Canarias, todas ellas con poblaciones muy superiores</p><p class="subtitle">Los 'caseros fantasma' de Airbnb: “Tengo una casa en Mallorca, pero vivo allí sólo cuatro meses al año”
</p></div><p class="article-text">
        Balears figura entre las comunidades aut&oacute;nomas con mayor n&uacute;mero de viviendas tur&iacute;sticas y de temporada que operan fuera de la legalidad. En total, 3.062 solicitudes de registro obligatorio han sido revocadas en el archipi&eacute;lago, seg&uacute;n los datos hechos p&uacute;blicos este lunes por el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana en el marco de la puesta en marcha del nuevo registro &uacute;nico de alquileres de corta duraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Aunque en cifras absolutas Balears ocupa el s&eacute;ptimo lugar del ranking estatal, el dato adquiere una mayor dimensi&oacute;n al ponerlo en relaci&oacute;n con su poblaci&oacute;n: poco m&aacute;s de 1,2 millones de habitantes. En t&eacute;rminos per c&aacute;pita, el archipi&eacute;lago se sit&uacute;a entre los territorios con mayor concentraci&oacute;n de alquileres ilegales, solo por detr&aacute;s de grandes comunidades tur&iacute;sticas como Andaluc&iacute;a, Comunitat Valenciana o Canarias, todas ellas con poblaciones muy superiores. 
    </p><p class="article-text">
        En total, el Ministerio ha notificado a las plataformas digitales la <a href="https://www.eldiario.es/economia/vivienda-detecta-86-000-pisos-turisticos-temporada-ilegales-gracias-registro-alquiler-corta-duracion_1_12956532.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">existencia de 86.275 viviendas ilegales en toda Espa&ntilde;a </a>que deber&aacute;n ser retiradas de los portales online. Se trata de inmuebles que solicitaron el n&uacute;mero de registro obligatorio, en vigor desde julio de 2025, pero que no cumplen los requisitos legales para operar como alquiler tur&iacute;stico o de temporada.
    </p><p class="article-text">
        De las 412.253 solicitudes presentadas, el 78% correspond&iacute;an a alquiler tur&iacute;stico y el 22% a alquiler de temporada. Balears se inscribe de lleno en el primer grupo, el m&aacute;s vinculado a la presi&oacute;n sobre el mercado residencial y al encarecimiento del acceso a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        El Ministerio que dirige Isabel Rodr&iacute;guez subraya que, con este registro, busca preservar la funci&oacute;n social de la vivienda y combatir la ilegalidad con la que opera actualmente un gran n&uacute;mero de alojamientos, provocando &ldquo;una subida exagerada de los precios y la expulsi&oacute;n de muchas familias de sus barrios, as&iacute; como una mayor gentrificaci&oacute;n y p&eacute;rdida de identidad en los mismos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un problema estructural, no puntual</strong></h2><p class="article-text">
        A diferencia de otras comunidades, Balears no coloca ning&uacute;n municipio entre los 20 con m&aacute;s solicitudes revocadas, una circunstancia que refuerza el alcance del dato: el alquiler tur&iacute;stico ilegal no se concentra en uno o dos puntos negros, sino que aparece extendido de forma homog&eacute;nea por el territorio, donde centenares de viviendas han salido del mercado residencial para ser destinadas al alquiler tur&iacute;stico, muchas de ellas sin cumplir la normativa vigente.
    </p><p class="article-text">
        Desde el Ministerio celebran que este registro &ldquo;ya est&aacute; funcionando con el objetivo de perseguir y poner fin al fraude en los alquileres de corta duraci&oacute;n, al tiempo que se activan otros mecanismos para que estas viviendas se puedan incorporar al mercado de alquiler residencial&rdquo;.&nbsp;En comunidades como Balears, donde el acceso a la vivienda se ha convertido en una de las principales emergencias sociales, el impacto del alquiler ilegal resulta especialmente visible.
    </p><p class="article-text">
        La retirada obligatoria de miles de anuncios abre ahora una inc&oacute;gnita clave: cu&aacute;ntas de estas viviendas volver&aacute;n realmente al mercado residencial y cu&aacute;ntas buscar&aacute;n nuevas f&oacute;rmulas para seguir operando al margen de la ley.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/registro-alquiler-corta-duracion-golpea-lleno-balears-destapa-3-000-pisos-ilegales_1_12956826.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 16:52:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" length="425940" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" type="image/jpeg" fileSize="425940" width="1917" height="1079"/>
      <media:title><![CDATA[El registro de alquiler de corta duración golpea de lleno a Balears y destapa más de 3.000 pisos ilegales]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/fdf0bd65-b7f2-4ef5-8cfc-a454f8f625ba_16-9-discover-aspect-ratio_default_1135614.jpg" width="1917" height="1079"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler turístico,Alquiler vacacional,Viviendas ilegales,Alquiler,Mercado inmobiliario,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vivienda detecta 302 pisos turísticos ilegales en La Rioja y pide a las plataformas digitales que retiren los anuncios]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/vivienda-detecta-302-pisos-turisticos-ilegales-rioja-pide-plataformas-digitales-retiren-anuncios_1_12956777.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/85338c61-be11-470f-8a22-089e4660b9be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vivienda detecta 302 pisos turísticos ilegales en La Rioja y pide a las plataformas digitales que retiren los anuncios"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de viviendas que han solicitado el número de registro de alquiler de corta duración, pero que no lo han obtenido porque no cumplen los requisitos. En 2025 se notificaron 136 viviendas</p><p class="subtitle">Vivienda notifica 136 pisos turísticos ilegales en La Rioja
</p></div><p class="article-text">
        El Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU) ha notificado a las plataformas online la existencia de 302 viviendas tur&iacute;sticas y temporales ilegales en La Rioja para que retiren sus anuncios. Se trata de viviendas que han solicitado el n&uacute;mero de registro de alquiler de corta duraci&oacute;n, pero que no lo han obtenido porque no cumplen los requisitos y La Rioja es la comunidad con menos licencias rebocadas. A&uacute;n as&iacute;, el n&uacute;mero casi se ha duplicado con respecto a<a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/vivienda-notifica-136-pisos-turisticos-ilegales-rioja_1_12602172.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> 2025 cuando Vivienda notific&oacute; 136 viviendas.</a> 
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a ha sido el primer pa&iacute;s de la UE en adaptar la normativa comunitaria que obliga a crear un registro &uacute;nico de alquileres de corta duraci&oacute;n. Desde el pasado mes de julio, es obligatorio dicho c&oacute;digo, que otorgan los Registradores de la Propiedad y que se comparte con las plataformas a trav&eacute;s de la Ventanilla &Uacute;nica Digital del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana. Una vez este Ministerio notifica, las distintas plataformas que operan en este sector deben proceder a la retirada obligatoria de los anuncios relativos a estos inmuebles, que se pueden estar comercializando en varias de ellas a la vez. 
    </p><p class="article-text">
        De las 412.253 solicitudes de registro, de las cuales 320.620 (78%) corresponden al alquiler tur&iacute;stico, mientras que las 91.608 solicitudes restantes (22%) corresponden a alquiler no tur&iacute;stico; es decir, de temporada.
    </p><p class="article-text">
        La gran anomal&iacute;a en ese &aacute;mbito es la Comunidad de Madrid, donde el 83 por ciento de las solicitudes corresponden a vivienda de temporada. Concretamente, 21.978 de las 26.355 solicitudes recibidas son de alojamientos de temporada y 4.377 de alojamientos tur&iacute;sticos.
    </p><p class="article-text">
        Madrid lidera el ranking de municipios con mayor n&uacute;mero de solicitudes revocadas para el empleo de viviendas en el &aacute;mbito tur&iacute;stico, con un total de 5.344. Le siguen Barcelona (con 5.005 denegadas), Marbella (2.993), Sevilla (2.659), Val&egrave;ncia (1.874), M&aacute;laga (1.845), Torrevieja (1.240), San Bartolom&eacute; de Tirajana (1.056), Adeje (1.019) y Arona (942). 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rioja2]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/vivienda-detecta-302-pisos-turisticos-ilegales-rioja-pide-plataformas-digitales-retiren-anuncios_1_12956777.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 16:13:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/85338c61-be11-470f-8a22-089e4660b9be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="196567" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/85338c61-be11-470f-8a22-089e4660b9be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="196567" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vivienda detecta 302 pisos turísticos ilegales en La Rioja y pide a las plataformas digitales que retiren los anuncios]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/85338c61-be11-470f-8a22-089e4660b9be_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pisos turísticos,Viviendas ilegales,La Rioja,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Madrid se embarra y camina hacia la Cañada Real: “La vida se defiende, el territorio no se desaloja”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/madrid/madrid-embarra-camina-canada-real-vida-defiende-territorio-no-desaloja_1_12952653.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e73cc921-52e1-40e2-b001-fcf417cd59af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Madrid se embarra y camina hacia la Cañada Real: “La vida se defiende, el territorio no se desaloja”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una manifestación hasta el Sector 6 de la Cañada Real, arropada por decenas de colectivos de la capital, reivindica el derecho al territorio y una vivienda digna ante los proyectos urbanísticos que provocan los desalojos forzosos, aunque la Justicia ha suspendido cautelarmente algunos derribos 
</p><p class="subtitle">Un alto cargo de Almeida condenado por un derribo ilegal en la Cañada Real sigue firmando órdenes de demolición
</p></div><p class="article-text">
        Esta ma&ntilde;ana la dignidad ha vuelto a caminar en Madrid. En concreto, han sido los pasos de unas 3.200 personas seg&uacute;n los organizadores los que han hecho resonar tambores de justicia en el trayecto que separa la estaci&oacute;n de Metro de Valdecarros, en Vallecas, hasta el Sector 6 de la Ca&ntilde;ada Real. La lucha por la vivienda digna, por el derecho al territorio, son las grandes proclamas que han apoyado decenas de colectivos de la capital. Ahora, el barro que d&iacute;a tras d&iacute;a se pega en los zapatos de las mujeres y los ni&ntilde;os que transitan este camino para acudir a la escuela, la compra o tomar un caf&eacute; se solidifica en las suelas de aquellos solidarios que no miran para otro lado ante la especulaci&oacute;n inmobiliaria: &ldquo;Ca&ntilde;ada se queda. La vida se defiende. El territorio no se desaloja&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En torno a las 11.00 horas se empezaban a arremolinar cientos de personas en Valdecarros convocadas por Tabadol, la PAH Vallekas y La Laboratoria. Algunas bocas calentaban motores para los c&aacute;nticos que no tardar&iacute;an en llegar. &ldquo;Despierta, vecina, Ca&ntilde;ada se queda&rdquo;, &ldquo;el suelo es vida, el suelo no es negocio&rdquo; y &ldquo;nuestras abuelas tambi&eacute;n fueron ocupas&rdquo; han sido algunos de los m&aacute;s repetidos. Todos los all&iacute; presentes sab&iacute;an lo que quedaba por delante: un camino de lucha y hermanamiento. &ldquo;Estamos aqu&iacute; para impedir que contin&uacute;e el derribo de nuestras casas, al que nos vemos avocadas sin di&aacute;logo ni alternativa&rdquo;, introduce a elDiario.es Houda Akrikez Essatty.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60b187c7-4f9b-480f-9d1d-5e755a2bebb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60b187c7-4f9b-480f-9d1d-5e755a2bebb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60b187c7-4f9b-480f-9d1d-5e755a2bebb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60b187c7-4f9b-480f-9d1d-5e755a2bebb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/60b187c7-4f9b-480f-9d1d-5e755a2bebb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/60b187c7-4f9b-480f-9d1d-5e755a2bebb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/60b187c7-4f9b-480f-9d1d-5e755a2bebb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La cabecera de la marcha &#039;Cañada se queda&#039;, este sábado a la altura de Valdecarros."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La cabecera de la marcha &#039;Cañada se queda&#039;, este sábado a la altura de Valdecarros.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Ella es la presidenta y fundadora de la Asociaci&oacute;n Cultural Tabadol, formada por mujeres del Sector 6 de la Ca&ntilde;ada Real para defender sus derechos y continuamente ha estado al frente de la pancarta que abr&iacute;a la marcha con un solo mensaje: &ldquo;Ca&ntilde;ada se queda&rdquo;, escrito en &aacute;rabe, castellano, roman&iacute; y cal&oacute;. &ldquo;Tras cinco a&ntilde;os de lucha por el corte de suministro el&eacute;ctrico, nos hemos dado cuenta de que la lucha es por el territorio&rdquo;, ha a&ntilde;adido esta madre de tres hijas peque&ntilde;as mientras la marcha comenzaba a recorrer sus primeros pasos.
    </p><p class="article-text">
        A sus 38 a&ntilde;os, Akrikez sabe bien que ocupar la Ca&ntilde;ada significa tomar el testigo de una gran genealog&iacute;a de autoconstrucci&oacute;n de viviendas en Madrid. &ldquo;Queremos proteger nuestro territorio y defenderlo&rdquo;, sostiene con seriedad. Para eso han convocado esta manifestaci&oacute;n en la que cientos de personas han pisado un terreno que deber&iacute;a pertenecer a quien de &eacute;l hace uso para vivir. Y lo han conseguido. Han hecho ver que la Ca&ntilde;ada Real es un barrio de la ciudad.
    </p><p class="article-text">
        Los manifestantes, agradecidos por los rayos de sol pero ateridos por un viento fr&iacute;o, han transitado el mismo camino que los vecinos de la Ca&ntilde;ada Real deben realizar todos los d&iacute;as. Esta vez, ante la mirada con tinte de extra&ntilde;eza de algunas personas que realizaban deporte en las inmediaciones. Tras completar un camino marcado por los desechos a sus orillas, tales como bolsas de pl&aacute;stico, zapatos y latas de bebida, ha llegado el momento m&aacute;s sensible. Cientos de personas han tenido que sortear el barro de en una fila individual, en una escombrera improvisada, que ha retrasado m&aacute;s de media hora la marcha.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Suspensiones cautelares de los derribos</strong>
    </p><p class="article-text">
        El sentido pol&iacute;tico de la reivindicaci&oacute;n ha estado presente en todo momento. La lucha por la vivienda, casi sin&oacute;nimo de luchar por la vida en s&iacute;, no comenz&oacute; ayer en este lugar. &ldquo;Llevamos aqu&iacute; d&eacute;cadas y durante muchos a&ntilde;os hemos estado resistiendo a las diferentes formas de acoso institucional&rdquo;. Se refiere a la gesti&oacute;n que el Ayuntamiento de Madrid y Rivas-Vaciamadrid han realizado del Sector 6 en el &uacute;ltimo tiempo. Seg&uacute;n Akrikez, el &uacute;ltimo censo realizado en el lugar hablaba de unas 2.500 personas en 2016, de las que 1.500 eran menores.
    </p><p class="article-text">
        Para todas ellas hay un peque&ntilde;o rayo de esperanza. Tras recurrir el inicio el 2 de octubre de 2025 del procedimiento para los derribos por parte del Consistorio madrile&ntilde;o, &ldquo;totalmente arbitrario y sin fundamento&rdquo;, comenta la presidenta de Tabadol, la justicia les ha dado algo de ox&iacute;geno. Esas cartas llegaron con la firma de Julio C&eacute;sar Santos, cargo del Ayuntamiento inhabilitado desde septiembre, asegura Tabadol.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d25142f5-fea8-4f2c-820d-b0d3304303ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d25142f5-fea8-4f2c-820d-b0d3304303ae_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d25142f5-fea8-4f2c-820d-b0d3304303ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d25142f5-fea8-4f2c-820d-b0d3304303ae_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d25142f5-fea8-4f2c-820d-b0d3304303ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d25142f5-fea8-4f2c-820d-b0d3304303ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d25142f5-fea8-4f2c-820d-b0d3304303ae_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunas de las niñas que habitan en la Cañada Real portan pancartas contra los desalojos forzosos."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunas de las niñas que habitan en la Cañada Real portan pancartas contra los desalojos forzosos.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por el momento, se han dictado algunas suspensiones cautelares de las demoliciones por considerar las viviendas &ldquo;domicilios habituales de las demandantes&rdquo;, cuyo derribo ocasionar&iacute;a un &ldquo;perjuicio irreparable&rdquo;. Ahora, esperan que la suspensi&oacute;n temporal llegue a la docena de familias afectadas y se&ntilde;aladas por el Ayuntamiento liderado por Jos&eacute; Luis Mart&iacute;nez-Almeida.
    </p><p class="article-text">
        Akrikez, a quien los manifestantes no dejan de saludar y ensalzar, es clara a la hora de expresar las tres principales demandas de esta protesta llamada a marcar un antes y un despu&eacute;s en la lucha por la vivienda digna, ya no solo de la Ca&ntilde;ada, sino de la capital al completo. &ldquo;Exigimos el cese de las amenazas de derribo y la paralizaci&oacute;n de las demoliciones. Exigimos la apertura de un proceso real de di&aacute;logo directo con los vecinos. Y exigimos el reconocimiento del derecho al territorio de los vecinos de la Ca&ntilde;ada Real. Porque sin vivienda digna no hay ning&uacute;n derecho garantizado&rdquo;, enfatiza.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una estrategia urban&iacute;stica</strong>
    </p><p class="article-text">
        La PAH Vallekas ha sido otro de los colectivos que ha convocado la manifestaci&oacute;n. Sonia Garc&iacute;a, una de sus portavoces, recuerda que la Ca&ntilde;ada Real es otro de los tantos barrios que nacieron en Madrid ante la llegada de trabajadores durante los a&ntilde;os del desarrollismo franquista. &ldquo;El componente de origen de las personas que viven en la Ca&ntilde;ada, muchas gitanas rumanas o espa&ntilde;olas, o marroqu&iacute;s, tiene mucho que ver con que no se hayan regularizado sus viviendas como s&iacute; sucedi&oacute; con otros barrios autoconstruidos en Madrid o en Vallecas mismo&rdquo;, denuncia.
    </p><p class="article-text">
        Hondeaban a su alrededor las banderas verdes de la PAH cuando esta activista por la vivienda digna ha resaltado que hace unos 20 a&ntilde;os comenzaron los intentos de invisibilizar y desalojar la Ca&ntilde;ada. &ldquo;Los ayuntamientos y promotores vieron la posibilidad de crecer hacia el sureste, por eso estos terrenos son tan codiciados&rdquo;, dice Garc&iacute;a, quien ha asegurado sin titubeos que &ldquo;si no conseguimos que Ca&ntilde;ada se quede, estamos todos vendidos&rdquo;. Ya lo dec&iacute;an en su comunicado de convocatoria: &ldquo;Los mismos que nos desahucian en otros barrios de Madrid tienen intereses aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Garc&iacute;a ha sido una de las personas que estos d&iacute;as ha intentado allanar el camino en esta lucha, metaf&oacute;rica y literalmente. Mientras la marcha casi alcanzaba su final, la portavoz de PAH Vallekas ha subrayado c&oacute;mo una de las estrategias de expulsi&oacute;n es hacer imposibles los caminos que conectan con el Sector 6: &ldquo;Hemos tenido que limpiar de escombro para que la gente pueda pasar. A las Administraciones les da igual c&oacute;mo est&aacute; ese camino, que cuando llueve siempre se embarra y las mujeres deben transitar con ni&ntilde;os todos los d&iacute;as&rdquo;. Y as&iacute; ha quedado patente.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Una comunidad de apoyo mutuo</strong>
    </p><p class="article-text">
        Desde La Laboratoria, un espacio de investigaci&oacute;n feminista, tambi&eacute;n han decidido convocar la protesta. &ldquo;Tenemos una imagen muy estigmatizada de la gente que vive en la Ca&ntilde;ada. En realidad, Ca&ntilde;ada nos recuerda el pasado de Vallecas&rdquo;, sostiene Marta Malo, portavoz del colectivo. Desde su punto de vista, lo que sucede en la Ca&ntilde;ada deja un futuro que se bifurca. &ldquo;Si todo sigue ser&aacute; algo negativo, debido a la especulaci&oacute;n sin freno que cada vez obliga a m&aacute;s personas a la autoconstrucci&oacute;n de sus viviendas, pero tambi&eacute;n positivo, cuando vemos que lugares as&iacute; resisten y cooperan frente a esta din&aacute;mica de expulsi&oacute;n permanente&rdquo;, desarrolla.
    </p><p class="article-text">
        Malo ha destacado que &ldquo;marchar por la Ca&ntilde;ada tambi&eacute;n es marchar por el derecho a la ciudad y el tipo de Madrid que queremos&rdquo;. En este sentido, ha criticado la supuesta pol&iacute;tica de realojos en alquileres sociales. &ldquo;Cuando est&aacute;s en una situaci&oacute;n de mucha precariedad y te meten en un piso durante seis meses, aunque sea barato, te separan de la Ca&ntilde;ada, donde s&iacute; hay una comunidad que te permite cierto apoyo mutuo&rdquo;, ha precisado la portavoz de La Laboratoria cuando la manifestaci&oacute;n llegaba a su fin.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Marchar por el derecho a tener derechos</strong>
    </p><p class="article-text">
        El culmen de la protesta ha tenido lugar cerca de la sede de Tabadol con la lectura de un comunicado, previo a una peque&ntilde;a comida popular y despu&eacute;s de que varios colectivos y entidades dirigieran unas palabras a los presentes. &ldquo;Marchamos por la vivienda. Marchamos por el derecho al territorio. Marchamos por el derecho a tener derechos. Y marchamos tambi&eacute;n por el derecho a la rabia. Porque la rabia no es violencia. La rabia es una respuesta leg&iacute;tima cuando te quieren expulsar. La rabia es memoria de todo lo perdido. La rabia es defensa del hogar&rdquo;, han expresado en el comunicado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/643afe4c-071c-4f47-9a5f-4828565debac_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/643afe4c-071c-4f47-9a5f-4828565debac_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/643afe4c-071c-4f47-9a5f-4828565debac_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/643afe4c-071c-4f47-9a5f-4828565debac_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/643afe4c-071c-4f47-9a5f-4828565debac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/643afe4c-071c-4f47-9a5f-4828565debac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/643afe4c-071c-4f47-9a5f-4828565debac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos de los participantes en la marcha de este sábado con chalecos reflectantes con el lema de la manifestación: &#039;Cañada se queda&#039;."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos de los participantes en la marcha de este sábado con chalecos reflectantes con el lema de la manifestación: &#039;Cañada se queda&#039;.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tal y como han a&ntilde;adido ante la mirada atenta de los manifestantes, &ldquo;defender nuestras casas es defender nuestra dignidad. Y no vamos a permitir que nos sigan expulsando del lugar donde vivimos. Por eso decimos alto y claro: Ca&ntilde;ada se queda&rdquo;. Tambi&eacute;n se han referido al feminismo, el antirracismo, el ecologismo y los colectivos vecinales, as&iacute; como los que defienden una sanidad y educaci&oacute;n p&uacute;blicas, que les apoyan en su lucha. &ldquo;Derribar viviendas no es una soluci&oacute;n. Desalojar familias no es pol&iacute;tica social. Desplazar comunidades no es progreso&rdquo;, han criticado.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, un &uacute;nico mensaje ha quedado petrificado en el aire fr&iacute;o del Sector 6: &ldquo;Porque la vivienda digna es la puerta de entrada a todos los derechos, y cuando se derriba una casa, se intenta derribar una vida entera. Y lo decimos hoy con m&aacute;s claridad y fuerza que nunca: Ca&ntilde;ada se queda. La vida se defiende. El territorio no se desaloja&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Guillermo Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/madrid/madrid-embarra-camina-canada-real-vida-defiende-territorio-no-desaloja_1_12952653.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 31 Jan 2026 14:46:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e73cc921-52e1-40e2-b001-fcf417cd59af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4701519" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e73cc921-52e1-40e2-b001-fcf417cd59af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4701519" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Madrid se embarra y camina hacia la Cañada Real: “La vida se defiende, el territorio no se desaloja”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e73cc921-52e1-40e2-b001-fcf417cd59af_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Madrid,Cañada Real,Manifestaciones,Desalojos,Viviendas ilegales,Vivienda,Pobreza,Pobreza energética,Pobreza infantil,José Luis Martínez-Almeida]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El mapa de las 65.000 viviendas turísticas ilegales por las que Consumo ha impuesto una multa millonaria a Airbnb]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/mapa-65-000-viviendas-turisticas-ilegales-consumo-impuesto-multa-millonaria-airbnb_1_12847292.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e708cd51-0421-4f06-9e2a-87066671dd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El mapa de las 65.000 viviendas turísticas ilegales por las que Consumo ha impuesto una multa millonaria a Airbnb"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mayoría de estos pisos se encuentran en algunas de las comunidades con zonas más tensionadas por la presión turística: uno de cada tres se encuentra en la Comunitat Valenciana, con casi 22.000 páginas sin número de registro</p><p class="subtitle">Consumo multa a Airbnb con 64 millones de euros por anunciar viviendas turísticas sin licencia
</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno ha impuesto a Airbnb la segunda mayor multa de una administraci&oacute;n de consumo espa&ntilde;ola de la historia a una empresa privada. &ldquo;Cuando los poderes p&uacute;blicos act&uacute;an con determinaci&oacute;n, ning&uacute;n poder econ&oacute;mico puede eludir sus responsabilidades&rdquo;, afirm&oacute; este lunes el ministro del ramo, Pablo Bustinduy, que se comprometi&oacute; a &ldquo;erradicar pr&aacute;cticas especulativas y lesivas&rdquo; en el marco de sus competencias. La sanci&oacute;n, de 65 millones de euros, supone seis veces el beneficio il&iacute;cito que la empresa obtuvo durante el tiempo que se neg&oacute; a eliminar m&aacute;s de 65.000 p&aacute;ginas de viviendas que no ten&iacute;an licencia para anunciarse o que mostraban un n&uacute;mero de registro falso: unos 10 millones. 
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de estos pisos sin permiso para ofrecerse como alojamiento vacacional se encuentran en algunas de las comunidades con zonas m&aacute;s tensionadas por la presi&oacute;n tur&iacute;stica. Seg&uacute;n los datos a los que ha podido acceder elDiario.es, uno de cada tres de estos anuncios se encuentra en la Comunitat Valenciana, con casi 22.000 p&aacute;ginas sin n&uacute;mero de registro. Como muestra el siguiente mapa, Canarias, con 12.486, y Galicia, con 6.897, completan los primeros puestos de esta lista.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="Los anuncios sin licencia por los que se ha multado a Airbnb" aria-label="Mapa del símbolo" id="datawrapper-chart-TSXHU" src="https://datawrapper.dwcdn.net/TSXHU/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="475" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        Canarias, como Balears con m&aacute;s de 4.300 anuncios ilegales, son comunidades eminentemente tur&iacute;sticas donde algunos operadores tratan de sacar provecho a toda costa. En Galicia, por su parte, la tensi&oacute;n por la crisis de la vivienda tampoco es balad&iacute;. A Coru&ntilde;a ha sido declarada zona tensionada, pese a las pegas de la Xunta del PP, que ha terminado aceptando los requerimientos del consistorio socialista, mientras Santiago espera lo propio.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, el mapa debe mirarse teniendo en cuenta las competencias del Ministerio y la idiosincrasia de cada comunidad. Cuando Consumo inici&oacute; este procedimiento, en diciembre de 2024, no exist&iacute;a el registro &uacute;nico que arranc&oacute; este 1 de julio, por lo que cada gobierno auton&oacute;mico o ayuntamiento ten&iacute;a capacidad para exigir que los anuncios incluyeran el n&uacute;mero de registro. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Como se puede comprobar, las sanciones por no incluir el n&uacute;mero de registro est&aacute;n presentes en todo el territorio del Estado, menos en Madrid, Andaluc&iacute;a y Extremadura&rdquo;, territorios donde &ldquo;la normativa auton&oacute;mica no recog&iacute;a la obligatoriedad de incluir un n&uacute;mero de registro, por lo que el n&uacute;mero de pisos retirados es mucho menor que en el resto de comunidades y los casos de anuncios retirados se limitan a un n&uacute;mero de registro falso&rdquo;, indican fuentes del Ministerio de Consumo. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="Los anuncios sin licencia en Airbnb según el tipo de infracción" aria-label="Barras apiladas" id="datawrapper-chart-WSK1w" src="https://datawrapper.dwcdn.net/WSK1w/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="541" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">window.addEventListener("message",function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}});</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        Por ejemplo, solo en la ciudad de Madrid, el equipo de Bustinduy identific&oacute; en el mes de marzo m&aacute;s de <a href="https://www.eldiario.es/economia/consumo-identifica-15-000-pisos-turisticos-ilegales-madrid-pide-almeida-sancione_1_12157883.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">15.000 anuncios</a> que no cumpl&iacute;an con la normativa local, pero que &ldquo;no pudieron ser eliminados por el Ministerio al tratarse de una competencia municipal&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El conflicto entre Airbnb y Consumo se remonta a octubre de 2024. &ldquo;El Ministerio notific&oacute; a esta plataforma la existencia de publicidad il&iacute;cita relativa a m&aacute;s de 65.000 pisos tur&iacute;sticos&rdquo;, explic&oacute; Bustinduy este lunes en una rueda de prensa, pero &ldquo;ante la inacci&oacute;n [de la compa&ntilde;&iacute;a], se inici&oacute; el expediente sancionador en diciembre de 2024&rdquo;. Es decir, la millonaria multa llega por la <a href="https://www.eldiario.es/economia/gobierno-abre-expediente-sancionador-plataforma-alquiler-turistico-negarse-eliminar-miles-pisos-licencia_1_11909454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">negativa de la empresa</a> a retirar esos anuncios, una vez advertida. La administraci&oacute;n ya entend&iacute;a entonces que esta actitud insumisa &ldquo;podr&iacute;a generar lesiones o riesgos para los intereses de consumidores y usuarios de forma generalizada&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Hasta ahora, esta es la segunda multa m&aacute;s cuantiosa a la que se enfrenta una empresa privada, tras los 107 millones de euros a Ryanair. Consumo conden&oacute; a la <a href="https://www.eldiario.es/economia/consumo-sanciona-179-millones-euros-cinco-aerolineas-practicas-abusivas_1_11842114.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">aerol&iacute;nea por pr&aacute;cticas abusivas</a>, como cobrar suplemento por el equipaje de mano o reservar servicios contiguos para acompa&ntilde;ar a personas dependientes. Esta compa&ntilde;&iacute;a <a href="https://www.eldiario.es/economia/justicia-suspende-historica-sancion-100-millones-ryanair-cobrar-equipaje-mano_1_12416808.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">recurri&oacute;</a> al Tribunal Superior de Madrid, que estim&oacute; las medidas urgentes solicitadas con la condici&oacute;n de que se presentase un aval bancario por la cantidad de la multa impuesta.
    </p><p class="article-text">
        En esta ocasi&oacute;n, Airbnb ya ha anunciado que recurrir&iacute;a la sanci&oacute;n de Consumo ante los tribunales, al considerar que &ldquo;ha cumplido en todo momento con la normativa aplicable en Espa&ntilde;a&rdquo;. La compa&ntilde;&iacute;a estima que &ldquo;la obligaci&oacute;n de las plataformas de garantizar que los anuncios muestren el n&uacute;mero de registro se incorpor&oacute; en esta nueva normativa, por lo que no es aplicable, cuando se inici&oacute; esta contienda en 2024, un a&ntilde;o antes de la entrada en vigor de las mencionadas obligaciones a plataformas&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El 1 de julio entr&oacute; en vigor la nueva ventanilla &uacute;nica de arrendamientos, que obliga a los propietarios de viviendas que quieran anunciarlas en plataformas para uso tur&iacute;stico o alquiler de temporada a contar con un n&uacute;mero de identificaci&oacute;n, expedido por los registradores de la propiedad. Ese mismo d&iacute;a, la mitad de los pisos no pod&iacute;an <a href="https://www.eldiario.es/economia/nuevo-registro-vivienda-cifras-mitad-pisos-turisticos-no-anunciarse-plataformas_1_12430094.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">anunciarse en plataformas</a> y a principios de septiembre el Ministerio de Vivienda hab&iacute;a notificado m&aacute;s de 53.000 pisos ilegales, que hab&iacute;an solicitado el n&uacute;mero de registro obligatorio, pero que no cumpl&iacute;an los requisitos legales. 
    </p><p class="article-text">
        Al margen de estos alojamientos vacacionales il&iacute;citos, a finales de julio, Airbnb accedi&oacute; a <a href="https://www.eldiario.es/economia/airbnb-elimina-65-000-pisos-turisticos-ilegales-consumo-identifica-55-000_1_12501872.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bloquear los 65.000 anuncios</a> por los que Consumo ten&iacute;a en marcha el expediente sancionador que sigui&oacute; su curso, al considerar que una infracci&oacute;n no queda impune por dejar de cometerla. Sin embargo, lo hizo tras un acuerdo con el Ministerio de Vivienda, a quien consideran &ldquo;la autoridad competente en esta materia a nivel estatal&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Previamente, el Tribunal Superior de Madrid respald&oacute; una primera actuaci&oacute;n de Consumo y rechaz&oacute; la petici&oacute;n de medidas cautelares de la plataforma, a la que oblig&oacute; a retirar una primera actuaci&oacute;n de una tanda de <a href="https://www.eldiario.es/economia/justicia-ordena-airbnb-bloqueo-5-800-anuncios-pisos-turisticos-ilegales_1_12398160.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">5.800</a> de estos 65.000. Bustinduy ha defendido que su departamento &ldquo;aplica la legislaci&oacute;n espa&ntilde;ola con todo el rigor y con toda la determinaci&oacute;n&rdquo; y ha insistido en que &ldquo;no puede haber modelos de negocio construidos al margen de la ley&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Noriega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/mapa-65-000-viviendas-turisticas-ilegales-consumo-impuesto-multa-millonaria-airbnb_1_12847292.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Dec 2025 20:28:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e708cd51-0421-4f06-9e2a-87066671dd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="456605" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e708cd51-0421-4f06-9e2a-87066671dd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="456605" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El mapa de las 65.000 viviendas turísticas ilegales por las que Consumo ha impuesto una multa millonaria a Airbnb]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e708cd51-0421-4f06-9e2a-87066671dd8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Ministerio de Consumo,Pablo Bustinduy,Viviendas vacacionales,Viviendas ilegales,Pisos turísticos,Airbnb]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La asociación de viviendas turísticas recurrirá ante los tribunales la normativa asturiana sobre pisos turísticos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/asociacion-viviendas-turisticas-recurrira-tribunales-normativa-asturiana-pisos-turisticos_1_12836420.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cad2a67a-2315-4c94-b453-62a0681a271e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La asociación de viviendas turísticas recurrirá ante los tribunales la normativa asturiana sobre pisos turísticos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La patronal del sector considera que las nuevas obligaciones —como la recepción presencial en las primeras 24 horas o la limpieza diaria— son “inasumibles”, pese a que muchas de ellas ya forman parte de la operativa habitual en otros modelos de alojamiento reglado</p><p class="subtitle">Asturias endurece su posición con los pisos turísticos ilegales: clausura cinco y ordena retirar 118 anuncios</p></div><p class="article-text">
        La Asociaci&oacute;n de Alojamientos de Corta Estancia Casocia ha anunciado que llevar&aacute; a los tribunales la nueva normativa preparada por el Gobierno asturiano para regular los pisos tur&iacute;sticos, una medida con la que el Ejecutivo pretende frenar la expansi&oacute;n descontrolada de este tipo de alojamientos y garantizar est&aacute;ndares m&iacute;nimos de seguridad y convivencia. La patronal del sector considera que las nuevas obligaciones &mdash;como la recepci&oacute;n presencial en las primeras 24 horas o la limpieza diaria&mdash; son &ldquo;inasumibles&rdquo;, pese a que muchas de ellas ya forman parte de la operativa habitual en otros modelos de alojamiento reglado.
    </p><p class="article-text">
        El Principado plantea exigir un ba&ntilde;o por cada cuatro plazas, sistemas de monitorizaci&oacute;n de ruido, se&ntilde;alizaci&oacute;n de emergencias, extintores, planos de evacuaci&oacute;n, botiqu&iacute;n y un l&iacute;mite m&aacute;ximo de ocho plazas por vivienda, as&iacute; como conexi&oacute;n a internet o tel&eacute;fono. Para Casocia, estas obligaciones suponen una carga &ldquo;excesiva&rdquo;, aunque el decreto establece plazos de adaptaci&oacute;n de hasta doce meses en algunos casos.
    </p><h2 class="article-text">Reducir econom&iacute;a sumergida</h2><p class="article-text">
        El borrador tambi&eacute;n obligar&aacute; a incluir el n&uacute;mero de registro y la ubicaci&oacute;n exacta en todas las plataformas de comercializaci&oacute;n, una medida destinada a mejorar la trazabilidad y reducir la econom&iacute;a sumergida, que se ha disparado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os al calor del turismo de corta estancia.
    </p><p class="article-text">
        Casocia considera &ldquo;preocupante&rdquo; que el decreto no haya sido modificado tras las alegaciones del sector y sostiene que el Gobierno asturiano &ldquo;avanza en sentido contrario&rdquo; al resto del pa&iacute;s. Sin embargo, la mayor&iacute;a de comunidades aut&oacute;nomas &mdash;incluidas algunas gobernadas por el PP&mdash; han comenzado a endurecer las regulaciones ante el impacto creciente del turismo de plataforma en el acceso a la vivienda y en la convivencia vecinal.
    </p><h2 class="article-text">Costes a &ldquo;niveles de hotel&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Para la patronal, la propuesta del Principado &ldquo;elevar&aacute; los costes a niveles propios de un hotel&rdquo;, aunque buena parte de las viviendas tur&iacute;sticas se comercializan con precios comparables o superiores sin ofrecer garant&iacute;as ni servicios equivalentes. El sector reclama una normativa &ldquo;m&aacute;s flexible&rdquo; y amenaza con exigir que estos requisitos se extiendan tambi&eacute;n a hoteles peque&ntilde;os, albergues, casas rurales o pensiones, en un intento de trasladar la presi&oacute;n regulatoria a &aacute;mbitos que ya cuentan con controles p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        El Gobierno asturiano defiende que el objetivo del decreto es ordenar un mercado que ha crecido sin apenas regulaci&oacute;n, proteger a los usuarios, mejorar la seguridad y, sobre todo, evitar que el negocio de las plataformas siga tensionando el mercado de la vivienda, especialmente en las zonas urbanas. Mientras tanto, la patronal de los pisos tur&iacute;sticos insiste en su estrategia de confrontaci&oacute;n jur&iacute;dica para frenar cualquier avance en materia de control p&uacute;blico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Asturias]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/asturias/asociacion-viviendas-turisticas-recurrira-tribunales-normativa-asturiana-pisos-turisticos_1_12836420.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 11 Dec 2025 09:36:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cad2a67a-2315-4c94-b453-62a0681a271e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2210587" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cad2a67a-2315-4c94-b453-62a0681a271e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2210587" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La asociación de viviendas turísticas recurrirá ante los tribunales la normativa asturiana sobre pisos turísticos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cad2a67a-2315-4c94-b453-62a0681a271e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Asturias,Viviendas ilegales,Viviendas vacacionales,Destinos turísticos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Arden 25 chabolas en un poblado de infraviviendas de Albacete, el segundo incendio en dos años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/albacete/arden-25-chabolas-poblado-infraviviendas-albacete-segundo-incendio-anos_1_12821915.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/330d213f-9e1a-4634-8ece-09c9b3c5bc5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Arden 25 chabolas en un poblado de infraviviendas de Albacete, el segundo incendio en dos años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">No hay ninguna persona herida. El fuego ya ha sido extinguido por los bomberos que trabajan para refrescar la zona</p><p class="subtitle">Hemeroteca - Asentamientos chabolistas en Albacete: un problema de dos décadas que llega sin solución a unas nuevas elecciones
</p></div><p class="article-text">
         <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/albacete/arden-15-20-chabolas-poblado-albacete-danos-personales_1_10142770.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El 22 de abril de 2023 ardieron entre 15 y 20 chabolas </a>del asentamiento en la carretera de Las Pe&ntilde;as de San Pedro, en Albacete capital. No hubo da&ntilde;os personales. 
    </p><p class="article-text">
        Hoy el episodio se ha repetido. Esta vez, el fuego ha afectado a 25 chabolas, de nuevo sin v&iacute;ctimas, seg&uacute;n ha informado el Servicio de Emergencias 112 de Castilla-La Mancha. Ocurr&iacute;a poco antes de las 13.30 horas. Los bomberos de Albacete lo daban por controlado apenas 40 minutos despu&eacute;s y ya ha sido extinguido, aunque los bomberos refrescan la zona para evitar que se reproduzca.
    </p><p class="article-text">
        En este poblado de infraviviendas,  y en determinados momentos del a&ntilde;o, suelen habitar los temporeros que faenan en la provincia, normalmente inmigrantes, que llegan para trabajar en el campo. Pero no son los &uacute;nicos. 
    </p><p class="article-text">
        En realidad desde el a&ntilde;o 2007 all&iacute; viven diferentes tipos de personas. Lo contaba hace dos a&ntilde;os Cheikhou Cisse, presidente del Colectivo de Apoyo al Inmigrante en Albacete, en declaraciones a este medio, poco antes de las elecciones municipales y auton&oacute;micas. 
    </p><h2 class="article-text">El Ayuntamiento asegura que ha evitado algo m&aacute;s grave</h2><p class="article-text">
        Las distintas administraciones se pasan la 'patata caliente' de la responsabilidad y las promesas electorales siguen sin tener efectos claros dos d&eacute;cadas despu&eacute;s. De hecho, el Ayuntamiento ha asegurado en un comunicado que impulsa, &ldquo;excede ampliamente las competencias municipales&rdquo;, si bien impulsa una mesa interinstitucional &ldquo;con otras administraciones, vecinos y agricultores, para trabajar conjunta y coordinadamente en el problema de los asentamientos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El consistorio tambi&eacute;n ha asegurado que ha llevado durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o trabajos de limpieza y mejora de la salubridad en los asentamientos, algo que, en su opini&oacute;n, &ldquo;ha evitado una mayor propagaci&oacute;n de las llamas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las actuaciones realizadas se han centrado en la recogida de &ldquo;m&aacute;s de 200.000 kilos de basura y coches abandonados&rdquo;, y el derribo de m&aacute;s de &ldquo;130 construcciones precarias y chabolas no habitadas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, el consistorio tambi&eacute;n ha informado que, una vez controlado el incendio, se ha procedido a limpiar la zona por personal de Valoriza para evitar nuevos riesgos y se han reservado 21 plazas en el albergue municipal para las personas afectadas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/albacete/arden-25-chabolas-poblado-infraviviendas-albacete-segundo-incendio-anos_1_12821915.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 04 Dec 2025 16:45:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/330d213f-9e1a-4634-8ece-09c9b3c5bc5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3380262" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/330d213f-9e1a-4634-8ece-09c9b3c5bc5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3380262" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Arden 25 chabolas en un poblado de infraviviendas de Albacete, el segundo incendio en dos años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/330d213f-9e1a-4634-8ece-09c9b3c5bc5c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[chabolismo,Viviendas ilegales,Personas sin hogar,Incendios,Bomberos,Pobreza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia admite a trámite el recurso de la Asociación de Viviendas de Uso Turístico de Cantabria contra su regulación]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/admitido-tramite-recurso-asociacion-viviendas-turistico-cantabria-regulacion_1_12641064.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c2e854c8-aba7-4023-bf99-06eb58d866f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126777.jpg" width="1277" height="718" alt="La Justicia admite a trámite el recurso de la Asociación de Viviendas de Uso Turístico de Cantabria contra su regulación"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Este lunes se le ha comunicado su admisión a trámite tras presentar el 22 de septiembre recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Cantabria 
</p><p class="subtitle">La Consejería de Turismo de Cantabria tan solo interpuso 14 sanciones a pisos turísticos en la primera mitad de 2025</p></div><p class="article-text">
        La Asociaci&oacute;n de Viviendas de Uso Tur&iacute;stico de Cantabria (AVUTCAN) present&oacute; el 22 de septiembre recurso contencioso-administrativo ante el Tribunal Superior de Justicia de Cantabria contra el decreto que regula las viviendas de uso tur&iacute;stico en la comunidad aut&oacute;noma y este lunes se le ha comunicado su admisi&oacute;n a tr&aacute;mite.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha informado AVUTCAN en un comunicado, en el que ha explicado que el recurso se fundamenta en la vulneraci&oacute;n del principio de irretroactividad de las normas jur&iacute;dicas, al pretender dejar sin efecto licencias ya concedidas o en tramitaci&oacute;n, entre otros aspectos.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n considera &ldquo;ilegal&rdquo; este car&aacute;cter retroactivo, adem&aacute;s de que supone &ldquo;un grave perjuicio&rdquo; para los propietarios de las m&aacute;s de 6.500 viviendas de uso tur&iacute;stico legales o en proceso de legalizaci&oacute;n en Cantabria.
    </p><p class="article-text">
        En su opini&oacute;n, el decreto, &ldquo;lejos de ordenar el sector, persigue la extinci&oacute;n de esta modalidad alojativa, que permite a muchas familias c&aacute;ntabras obtener ingresos con los que subsistir, a otras muchas disfrutar de unas vacaciones asequibles, a empresas alojar a sus trabajadores en condiciones competitivas y a familiares visitar con mayor frecuencia a personas hospitalizadas o estudiantes desplazados, entre otros muchos ejemplos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, afirma que su entrada en vigor tendr&aacute; &ldquo;un impacto muy negativo en la econom&iacute;a regional&rdquo;, ya que seg&uacute;n dice afectar&aacute; no solo a los peque&ntilde;os propietarios, sino tambi&eacute;n al tejido empresarial que depende de esta actividad como empresas de limpieza, lavander&iacute;as y servicios textiles; multiservicios, mantenimiento, fontaner&iacute;a, electricidad o jardiner&iacute;a; y comercio y hosteler&iacute;a de proximidad, que se nutren del consumo de los hu&eacute;spedes.
    </p><p class="article-text">
        AVUTCAN ha reiterado su disposici&oacute;n al di&aacute;logo, pero defiende &ldquo;los derechos adquiridos de los propietarios y la necesidad de un marco normativo justo, seguro y proporcionado, que apueste por un turismo de calidad, sostenible y responsable, sin destruir una modalidad alojativa plenamente legal y necesaria para Cantabria&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/admitido-tramite-recurso-asociacion-viviendas-turistico-cantabria-regulacion_1_12641064.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Sep 2025 11:16:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c2e854c8-aba7-4023-bf99-06eb58d866f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126777.jpg" length="208263" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c2e854c8-aba7-4023-bf99-06eb58d866f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126777.jpg" type="image/jpeg" fileSize="208263" width="1277" height="718"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia admite a trámite el recurso de la Asociación de Viviendas de Uso Turístico de Cantabria contra su regulación]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c2e854c8-aba7-4023-bf99-06eb58d866f3_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126777.jpg" width="1277" height="718"/>
      <media:keywords><![CDATA[Viviendas ilegales,Cantabria]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Investiguen un propietari per llogar 11 habitacles insalubres en un assentament barraquista de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investiguen-propietari-per-llogar-11-habitacles-insalubres-assentament-barraquista-mallorca_1_12628311.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" width="927" height="521" alt="Investiguen un propietari per llogar 11 habitacles insalubres en un assentament barraquista de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'home, que podria enfrontar-se a sancions d'un milió d'euros, va aixecar els infrahabitatges per arrendar-los de forma fraudulenta malgrat no comptar amb subministraments bàsics ni condicions d'higiene mínimes, aprofitant-se de les necessitats habitacionals de persones sense recursos</p><p class="subtitle">L'infern dels trasters que un policia lloga il·legalment a persones vulnerables: “No vull acabar al carrer”
</p></div><p class="article-text">
        Enmig de la greu crisi que travessa l'habitatge a les Balears -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-balears-supera-5-000-euros-metro-cuadrado-encarecerse-64-000-euros-ano-fotocasa_1_12505463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la comunitat aut&ograve;noma amb el preu m&eacute;s elevat per metre quadrat</a>-, el Servei d'Inspecci&oacute; d'Habitatge del Govern i el Grup d'Estrangeria de la Policia Nacional han detectat l'exist&egrave;ncia d'11 infrahabitatges en un assentament barraquista al municipi mallorqu&iacute; de Manacor. El propietari havia aixecat els habitacles per posar-los en lloguer sense els subministraments b&agrave;sics i sense les condicions necess&agrave;ries de salubritat, fets pels quals podria enfrontar-se a sancions de fins a un mili&oacute; d'euros.
    </p><p class="article-text">
        En una inspecci&oacute; duta a terme de forma conjunta, inspectors i agents van descobrir que la construcci&oacute; xabolista amb prou feines comptava amb dos banys i dues cuines, tots ells comuns. El recinte presentava unes condicions prec&agrave;ries tant d'higiene, arran de l'acumulaci&oacute; de restes d'escombraries i de residus org&agrave;nics, com de seguretat a causa del deteriorament dels sostres i l'escassa estabilitat de les estructures. La instal&middot;laci&oacute; el&egrave;ctrica deficit&agrave;ria, a m&eacute;s, suposava en risc de perill per a les persones que resideixen al lloc.
    </p><p class="article-text">
        D'acord amb la informaci&oacute; recollida pels investigadors, els 11 infrahabitatges s&oacute;n propietat d'un mateix propietari que s'aprofitava de les necessitats habitacionals de les persones que pagaven els lloguers, i moltes de les quals s&oacute;n persones amb baixos recursos o en situaci&oacute; irregular al pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El Govern, a trav&eacute;s de la Conselleria dHabitatge, Territori i Mobilitat, ha obert dilig&egrave;ncies per a la posterior obertura dun expedient sancionador.
    </p><p class="article-text">
        D'acord amb all&ograve; que disposa la Llei balear d'habitatge, la creaci&oacute; d'infrahabitatges est&agrave; tipificada com una infracci&oacute; molt greu que se sanciona amb multes d'entre 30.001 i 90.000 euros. Tal com assenyala la Conselleria, cada infrahabitatge constitu&iuml;t se sanciona separadament, per la qual cosa el propietari s'enfrontaria a sancions que podrien vorejar el mili&oacute; d'euros.
    </p><p class="article-text">
        El cas se suma a altres de similars com el de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desenes de persones que malviuen</a> en trasters i habitacles sense finestres ni ventilaci&oacute; al carrer Joan Mir&oacute;, a Palma. Totes paguen entre 300 i 750 euros en m&agrave; al policia local que els lloga de forma fraudulenta, i que l'any passat <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va ser detingut per arrendar il&middot;legalment aquests infrahabitatges</a> sense les m&iacute;nimes condicions dhigiene i salubritat.
    </p><p class="article-text">
        A les illes, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/no-casa-salvavidas-vivir-cueva-caravana-desesperacion_1_10455625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">greu situaci&oacute; de l'habitatge a Balears</a>, travessada des de fa anys per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;</a> -alimentada per les successives bombolles immobili&agrave;ries-, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracitat dels fons d'inversi&oacute;</a>, la polaritzaci&oacute; econ&ograve;mica i la turistitzaci&oacute;, est&agrave; abocant nombroses persones a l'amuntegament en aquest tipus d'infrahabitatges i en caravanes, fen&ograve;mens agreujats, entre altres causes, per la creixent irrupci&oacute; de compradors estrangers -principalment alemanys, brit&agrave;nics i francesos amb gran solv&egrave;ncia financera- que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compren immobles a preus inabastables per a la majoria dels residents</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investiguen-propietari-per-llogar-11-habitacles-insalubres-assentament-barraquista-mallorca_1_12628311.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Sep 2025 10:53:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" length="292186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" type="image/jpeg" fileSize="292186" width="927" height="521"/>
      <media:title><![CDATA[Investiguen un propietari per llogar 11 habitacles insalubres en un assentament barraquista de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" width="927" height="521"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Vivienda,Viviendas ilegales,Alquiler,Precariedad,Migrantes,Especulación inmobiliaria,Policía Nacional,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Investigan a un propietario por alquilar 11 habitáculos insalubres en un asentamiento chabolista de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigan-propietario-alquilar-11-chabolas-insalubres-asentamiento-mallorca_1_12628078.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" width="927" height="521" alt="Investigan a un propietario por alquilar 11 habitáculos insalubres en un asentamiento chabolista de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El dueño de las infraviviendas, quien podría enfrentarse a sanciones de un millón de euros, las levantó para arrendarlas de forma fraudulenta pese a no contar con suministros básicos ni mínimas condiciones de higiene, aprovechándose de las necesidades habitacionales de personas sin recursos</p><p class="subtitle">El infierno de los trasteros que un policía alquila ilegalmente a personas vulnerables: “No quiero acabar en la calle”
</p></div><p class="article-text">
        En medio de la grave crisis que atraviesa la vivienda en Balears -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-balears-supera-5-000-euros-metro-cuadrado-encarecerse-64-000-euros-ano-fotocasa_1_12505463.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Comunidad Aut&oacute;noma con el precio m&aacute;s elevado por metro cuadrado</a>-, el Servicio de Inspecci&oacute;n de Vivienda del Govern y el Grupo de Extranjer&iacute;a de la Polic&iacute;a Nacional han detectado la existencia de 11 infraviviendas en un asentamiento chabolista en el municipio mallorqu&iacute;n de Manacor. El propietario de las mismas hab&iacute;a levantado los habit&aacute;culos para ponerlos en alquiler sin los suministros b&aacute;sicos y sin las condiciones necesarias de salubridad, hechos por los que podr&iacute;a enfrentarse a sanciones de hasta un mill&oacute;n de euros. 
    </p><p class="article-text">
        En una inspecci&oacute;n llevada a cabo de forma conjunta, inspectores y agentes descubrieron que la construcci&oacute;n chabolista apenas contaba con dos ba&ntilde;os y dos cocinas, todos ellos comunes. El recinto presentaba unas condiciones precarias tanto de higiene, a ra&iacute;z de la acumulaci&oacute;n de restos de basura y residuos org&aacute;nicos, como de seguridad debido al deterioro de los techos y la escasa estabilidad de las estructuras. La instalaci&oacute;n el&eacute;ctrica deficitaria, adem&aacute;s, supon&iacute;a en riesgo de peligro para las personas que residen en el lugar.
    </p><p class="article-text">
        De acuerdo con la informaci&oacute;n recabada por los investigadores, las 11 infraviviendas son propiedad de un mismo due&ntilde;o, quien se aprovechaba de las necesidades habitacionales de las personas que pagaban los alquileres, trat&aacute;ndose muchas de ellas de personas con bajos recursos o en situaci&oacute;n irregular en el pa&iacute;s.
    </p><p class="article-text">
        El Govern, a trav&eacute;s de la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad, ha abierto diligencias para la posterior apertura de un expediente sancionador.
    </p><p class="article-text">
        De acuerdo con lo dispuesto en la Ley balear de vivienda, la creaci&oacute;n de infraviviendas est&aacute; tipificada como una infracci&oacute;n muy grave que se sanciona con multas de entre 30.001 y 90.000 euros. Tal como se&ntilde;ala la Conselleria, cada infravivienda constituida se sanciona separadamente, por lo que el propietario se enfrentar&iacute;a a sanciones que podr&iacute;an rozar el mill&oacute;n de euros.
    </p><p class="article-text">
        El caso se suma a otros similares como el de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">decenas de personas que malviven&nbsp;</a>en trasteros y habit&aacute;culos sin ventanas ni ventilaci&oacute;n en la calle Joan Mir&oacute;, en Palma. Todas ellas pagan entre 300 y 750 euros en mano al polic&iacute;a local que los alquila de forma fraudulenta, y que el a&ntilde;o pasado&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue detenido por arrendar ilegalmente estas infraviviendas&nbsp;</a>sin las m&iacute;nimas condiciones de higiene y salubridad. 
    </p><p class="article-text">
        En las islas, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/no-casa-salvavidas-vivir-cueva-caravana-desesperacion_1_10455625.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grave situaci&oacute;n de la vivienda en Balears</a>, atravesada desde hace a&ntilde;os por la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;n</a>&nbsp;-alimentada por las sucesivas burbujas inmobiliarias-, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracidad de los fondos de inversi&oacute;n</a>, la polarizaci&oacute;n econ&oacute;mica y la turistizaci&oacute;n, est&aacute; abocando a numerosas personas al hacinamiento en este tipo de infraviviendas y en caravanas, fen&oacute;menos agravados, entre otras causas, por la creciente irrupci&oacute;n de compradores extranjeros -principalmente alemanes, brit&aacute;nicos y franceses con gran solvencia financiera- que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compran inmuebles a precios inalcanzables para la mayor&iacute;a de los residentes</a>.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigan-propietario-alquilar-11-chabolas-insalubres-asentamiento-mallorca_1_12628078.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 24 Sep 2025 10:44:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" length="292186" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" type="image/jpeg" fileSize="292186" width="927" height="521"/>
      <media:title><![CDATA[Investigan a un propietario por alquilar 11 habitáculos insalubres en un asentamiento chabolista de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/572462a0-2d6a-4b61-9148-2309a3bc0a8d_16-9-discover-aspect-ratio_default_1126458.jpg" width="927" height="521"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sucesos,Vivienda,Viviendas ilegales,Alquiler,Precariedad,Migrantes,Especulación inmobiliaria,Policía Nacional,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El nuevo registro de Vivienda, en cifras: la mitad de pisos turísticos no pueden anunciarse en plataformas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/nuevo-registro-vivienda-cifras-mitad-pisos-turisticos-no-anunciarse-plataformas_1_12430094.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6424278e-61d8-4440-aa1d-ccf318e4db69_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El nuevo registro de Vivienda, en cifras: la mitad de pisos turísticos no pueden anunciarse en plataformas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los registradores de la propiedad deniegan las solicitudes a más de 19.000 viviendas turísticas o de temporada, habilitan 100.000 licencias para anunciarse en plataformas y tienen pediente resolver otras 110.000 solicitudes de última hora</p><p class="subtitle">Mapa - El mapa de las 400.000 viviendas turísticas que colonizan las ciudades españolas, calle a calle
</p><p class="subtitle">Consumo notifica a Almeida la dirección postal de 3.500 pisos turísticos ilegales para que sancione a sus propietarios</p></div><p class="article-text">
        Los propietarios de viviendas que quieran anunciarlas en plataformas para uso tur&iacute;stico o alquiler de temporada deber&aacute;n contar desde este 1 de julio con un n&uacute;mero de identificaci&oacute;n, expedido por los registradores de la propiedad, que certifique que cumplen con los requisitos exigidos por la normativa. El plazo de seis meses que el Ministerio hab&iacute;a dado para completar este tr&aacute;mite se sald&oacute; con un total de 231.379 solicitudes recibidas este martes. Unas 100.000 se aceptaron, otras 112.000 est&aacute;n activadas provisionalmente, porque se solicitaron a &uacute;ltima hora, y m&aacute;s de 19.000 han sido revocadas y no podr&aacute;n publicitarse en plataformas como Airbnb o Booking. 
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a se convierte, con esta ventanilla &uacute;nica, en el primer pa&iacute;s de la Uni&oacute;n Europea en aplicar la normativa comunitaria referente a los alquileres de corta duraci&oacute;n. El registro contempla dos casu&iacute;sticas: las viviendas de uso tur&iacute;stico y aquellas que quieran destinarse al alquiler de temporada, la trampa que muchos propietarios han encontrado frente a la Ley de Vivienda, que blinda los contratos de arrendamientos de subidas indiscriminadas durante cinco o siete a&ntilde;os, en funci&oacute;n de si el casero es un peque&ntilde;o propietario o un gran tenedor o empresa. 
    </p><p class="article-text">
        Por comunidades aut&oacute;nomas, Andaluc&iacute;a es la regi&oacute;n donde m&aacute;s solicitudes han atendido los registradores, con m&aacute;s de 50.000 para uso tur&iacute;stico y 2.250 para el alquiler de temporada. No es casualidad que aqu&iacute; se encuentren algunos municipios muy tur&iacute;sticos y que acumulan buena parte de los registros, como M&aacute;laga (6.751), Marbella (4.238), Sevilla (5.051), Mijas (2.663), Benalm&aacute;dena (2.538), Estepona (2.037) o Granada (1.970).
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="Más de 200.000 solicitudes de viviendas turísticas y temporada" aria-label="Barras apiladas" id="datawrapper-chart-mA2Oq" src="https://datawrapper.dwcdn.net/mA2Oq/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="590" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}}))}();
</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        La segunda comunidad que m&aacute;s solicitudes ha registrado es Catalunya, donde destaca el alto porcentaje de viviendas que se quieren destinar al alquiler de temporada, con 15.830, frente a casi de 30.000 tur&iacute;sticas. La ciudad, donde se aplican las zonas tensionadas, es la muestra palpable de lo que desde el Ministerio de Vivienda han venido a denominar como &ldquo;fraude&rdquo;: pasar de alquiler habitual al de corta estancia exento de regulaci&oacute;n. Seg&uacute;n un <a href="https://www.eldiario.es/economia/alquiler-temporada-sigue-subiendo-35-anuncios-esquiva-ley-vivienda_1_12184832.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">an&aacute;lisis de elDiario.es</a>, en abril, el 80% de todos los anuncios detectados en esta ciudad eran de temporada. 
    </p><p class="article-text">
        Si en todas las comunidades aut&oacute;nomas predominan las solicitudes para el alquiler tur&iacute;stico, en Madrid la relaci&oacute;n es la contraria. La ministra de Vivienda, Isabel Rodr&iacute;guez, se ha referido a esta &ldquo;asimetr&iacute;a&rdquo; durante la rueda de prensa posterior al Consejo de Ministros de este martes. &ldquo;Si en el resto de Espa&ntilde;a en torno al 75% son pisos tur&iacute;sticos y el resto, temporales, en el caso de Madrid es a la inversa. &iquest;Por qu&eacute;? Porque son ilegales y, por lo tanto, no se pueden registrar&rdquo;, ha explicado Rodr&iacute;guez, que ha reconocido que &ldquo;para abordar algunas pol&iacute;ticas en nuestro pa&iacute;s se requiere del acuerdo de todas las administraciones p&uacute;blicas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A su lado, el Ministro de Consumo, Pablo Bustinduy, aseguraba que el alcalde de Madrid, Jos&eacute; Luis Mart&iacute;nez Almeida, &ldquo;no ha hecho nada&rdquo; contra los pisos tur&iacute;sticos. La Direcci&oacute;n General de Consumo ha enviado al Consistorio varias tandas de informaci&oacute;n relativa a anuncios ilegales de pisos tur&iacute;sticos, la &uacute;ltima este lunes, con un listado de <a href="https://www.eldiario.es/economia/consumo-notifica-almeida-direccion-postal-3-500-pisos-turisticos-ilegales-sancione-propietarios_1_12424410.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">3.500 direcciones postales</a> para &ldquo;facilitar la labor de inspecci&oacute;n y sanci&oacute;n&rdquo; del Ayuntamiento. &ldquo;El Ministerio est&aacute; haciendo el trabajo que el Ayuntamiento no hace&rdquo;, ha afirmado. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="El mapa del alquiler registrado de corta duración" aria-label="Mapa" id="datawrapper-chart-TkOhB" src="https://datawrapper.dwcdn.net/TkOhB/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="504" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}}))}();
</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        Los datos recogidos por los registradores de la propiedad contrastan con la estimaci&oacute;n de viviendas tur&iacute;sticas que hace el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica, a trav&eacute;s de un an&aacute;lisis de las principales plataformas. Seg&uacute;n el INE, en Espa&ntilde;a hay unos 368.000 alojamientos tur&iacute;sticos, frente a las casi 183.000 solicitudes. El cruce de estos datos vuelve a poner en la diana a Madrid, donde habr&iacute;an ignorado la nueva normativa el 89% de los propietarios. 
    </p><p class="article-text">
        Como muestra el siguiente gr&aacute;fico, las comunidades que m&aacute;s se ajustan a las estimaciones del INE son Andaluc&iacute;a, Arag&oacute;n y Canarias, entre el 65 y el 62%. En todo el Estado, se habr&iacute;an registrado tan solo la mitad de las viviendas tur&iacute;sticas. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="La mitad de las viviendas turísticas se quedan fuera del registro del Gobierno para poder alquiler legalmente" aria-label="Tabla" id="datawrapper-chart-4UwIP" src="https://datawrapper.dwcdn.net/4UwIP/3/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="831" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}}))}();
</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        El Ministerio de Vivienda ha recabado datos de los municipios con mayor n&uacute;mero de solicitudes. A la cabeza est&aacute;n las ya mencionadas Barcelona, M&aacute;laga, Marbella y Sevilla. Estas dos &uacute;ltimas son, como muestra la siguiente tabla, las que m&aacute;s se aproximan a las estimaciones del INE, con las notables excepciones de Salou, donde ha habido m&aacute;s registros de los esperados, Torremolinos, con el 90% de peticiones en relaci&oacute;n con los c&aacute;lculos del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica, y Fuengirola, con el 85%.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="Solo 1 de cada 10 viviendas turísticas en la ciudad de Madrid se apuntan al registro para legalizarlas" aria-label="Tabla" id="datawrapper-chart-mmg3m" src="https://datawrapper.dwcdn.net/mmg3m/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="864" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}}))}();
</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        A falta de que se resuelvan las 112.000 solicitudes pendientes &mdash;90.000 de alquiler tur&iacute;stico y 22.000 temporales&mdash;, los registradores han revocado m&aacute;s de 19.000 peticiones. Son 16.000 pisos vacacionales y casi 3.300 viviendas que quer&iacute;an destinarse al alquiler de temporada y que no podr&aacute;n anunciarse en las plataformas digitales por no cumplir con los requisitos que exige la normativa o por defectos en la informaci&oacute;n facilitada a los registradores. 
    </p><p class="article-text">
        En concreto, Andaluc&iacute;a, Canarias, Catalunya y la Comunitat Valenciana son las que m&aacute;s 'noes' han recibido a la hora de intentar obtener un c&oacute;digo de alquiler de vivienda tur&iacute;stica y estas dos &uacute;ltimas, junto a Madrid, en el caso de los arrendamientos temporales. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>

<iframe title="15.000 pisos turísticos revocados por no cumplir los requisitos" aria-label="Barras apiladas" id="datawrapper-chart-6Upl3" src="https://datawrapper.dwcdn.net/6Upl3/1/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="590" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">!function(){"use strict";window.addEventListener("message",(function(a){if(void 0!==a.data["datawrapper-height"]){var e=document.querySelectorAll("iframe");for(var t in a.data["datawrapper-height"])for(var r,i=0;r=e[i];i++)if(r.contentWindow===a.source){var d=a.data["datawrapper-height"][t]+"px";r.style.height=d}}}))}();
</script>

<br>
    </figure><p class="article-text">
        Estas viviendas, junto a las que no se hayan registrado todav&iacute;a, no podr&aacute;n anunciarse desde este martes en plataformas digitales, aunque s&iacute; podr&aacute;n comercializarse desde inmobiliarias a pie de calle o mediante el boca a boca. Airbnb, una de las principales p&aacute;ginas de anuncios, emiti&oacute; un comunicado el pasado 27 de junio en el que anunciaba la &ldquo;implementaci&oacute;n de una herramienta que facilitar&aacute; el cumplimiento de la nueva normativa nacional para los alquileres de corta duraci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;A partir del 1 de julio, Airbnb exigir&aacute; a cualquier nuevo anuncio que se publique mostrar un n&uacute;mero de registro v&aacute;lido seg&uacute;n su tipolog&iacute;a&rdquo;, indican. 
    </p><p class="article-text">
        Aunque Airbnb solo hace referencia a los &ldquo;nuevos anuncios&rdquo;, fuentes ministeriales trasladan que se lleva meses trabajando con estas plataformas en la eliminaci&oacute;n de los anuncios que no cumplen la normativa. Una posici&oacute;n que contrasta con la que la compa&ntilde;&iacute;a ha mantenido ante los requerimientos del Ministerio de Consumo, que le ha abierto un expediente sancionador por negarse a bloquear <a href="https://www.eldiario.es/economia/gobierno-abre-expediente-sancionador-plataforma-alquiler-turistico-negarse-eliminar-miles-pisos-licencia_1_11909454.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">miles de pisos de alquiler tur&iacute;stico sin licencia</a>. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <div align="center">
<card-component listId="10e11ebad6" interestId="cd092659ca"></card-component></div>
<p>
</p>
    </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Noriega, Raúl Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/nuevo-registro-vivienda-cifras-mitad-pisos-turisticos-no-anunciarse-plataformas_1_12430094.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 01 Jul 2025 20:06:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6424278e-61d8-4440-aa1d-ccf318e4db69_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="392788" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6424278e-61d8-4440-aa1d-ccf318e4db69_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="392788" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El nuevo registro de Vivienda, en cifras: la mitad de pisos turísticos no pueden anunciarse en plataformas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6424278e-61d8-4440-aa1d-ccf318e4db69_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Viviendas ilegales,Pisos turísticos,Ministerio de Consumo,Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un 'xalet-pastera' amb habitacions de sis metres quadrats per a treballadors: el negoci que fa anys que funciona a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/xalet-pastera-amb-habitacions-sis-metres-quadrats-per-treballadors-negoci-fa-anys-funciona-eivissa_1_12394048.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un &#039;xalet-patera&#039; amb habitacions de sis metres quadrats per a treballadors: el negoci que fa anys funciona a Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un home allotja en una casa amb capacitat per a dotze persones a trenta llogaters, segons diversos d’ells, que paguen 750 euros per una habitació individual i gairebé 800 per una de compartida. Ell es defensa: “No puc legalitzar-ho. Això hauria de ser un hostal, però hauria de cobrar IVA i oferir uns serveis que no podrien pagar”</p><p class="subtitle">Un DNI fals i diners per avançat per reservar el pis: l’estafa que prolifera als portals de lloguer</p></div><p class="article-text">
        El m&ograve;bil d&rsquo;en Gregorio (nom fictici) recorre en pocs segons la superf&iacute;cie de l&rsquo;habitaci&oacute;. No necessita m&eacute;s temps per mostrar-ho tot. &Eacute;s petita, acumula poques coses. L&rsquo;objectiu de la c&agrave;mera capta un llit, una tauleta de nit, un ventilador, una nevera. Un armari, sense portes, on amuntegar la roba. Dos armaris m&eacute;s, amb portes, que fan servir com a rebost. Un t&eacute; pany. L&rsquo;altre, no. <em>No toqu&eacute;is mis cosas</em> es llegeix en el marc d&rsquo;un dels prestatges.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s clar, aquesta habitaci&oacute; era compartida. Ara &eacute;s meua, visc tot sol en aquests dos per tres&rdquo;, comenta &ndash;ir&ograve;nic&ndash; quan se li demana per la mida del seu habitatge. &ldquo;750 euros&rdquo;, respon &ndash;flegm&agrave;tic&ndash; quan se li demana quant paga l&rsquo;&uacute;ltim dia de cada mes. Els seus sous, i els d&rsquo;una trentena de persones m&eacute;s, acaben a la butxaca d&rsquo;Agust&iacute;n Sales Sapi&ntilde;a, un propietari que fa vint anys que voreja la legalitat a Sant Antoni de Portmany, Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El xalet-pastera &eacute;s vox populi a l&rsquo;illa. El taxi que ens va portar fins all&agrave; quan vam fer la mudan&ccedil;a ja sabia on anava&rdquo;, diu n&rsquo;Ana Roc&iacute;o, una afirmaci&oacute; compartida per la seua companya Eva. Durant dos mesos, van conviure (i van fer amistat) amb en Gregorio. La seua mensualitat, en compartir habitaci&oacute;, era m&eacute;s baixa. 395 euros per persona a canvi de dormir en un cubicle separat per pladur d&rsquo;altres cubicles. A trav&eacute;s del guix se filtraven remors i olors. La intimitat era escassa en un lloc que, paradoxalment, va ser per a elles un salvavides.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes dos al&middot;lotes &ndash;madrilenyes i cambreres&ndash; van arribar a Eivissa a la primavera amb un contracte de treball, per&ograve; van descobrir que no tenien habitatge. La seua primera experi&egrave;ncia a l&rsquo;illa comen&ccedil;ava malament. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/dni-falso-dinero-adelantado-reservar-piso-estafa-prolifera-portales-alquiler_1_12302526.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Havien picat l&rsquo;ham d&rsquo;una oferta fantasma; les havien estafat.</a> Aleshores va apar&egrave;ixer una habitaci&oacute; que feia temps que &ldquo;veien a Idealista&rdquo;. Van escriure, van escoltar que nom&eacute;s la llogaven a majors de trenta anys, per&ograve; en rebre la vida laboral de totes dos, l&rsquo;amo els va obrir la seva propietat. La mateixa reixa, les mateixes portes pintades de blau que tantes voltes han sortit a les p&agrave;gines de la premsa local. Els periodistes eivissencs tamb&eacute; coneixen de mem&ograve;ria el cam&iacute; que condueix fins al n&uacute;mero 2 del Carrer de ses Margalides.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portes d’entrada a una parcel·la que fa vuit anys que apareix a la premsa local per les activitats del seu propietari que voregen la legalitat."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portes d’entrada a una parcel·la que fa vuit anys que apareix a la premsa local per les activitats del seu propietari que voregen la legalitat.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Problemes legals des de fa vuit anys</strong></h2><p class="article-text">
        El past&iacute;s es va destapar el 2017. &ldquo;Aquest assumpte s&rsquo;ha polititzat i ha d&rsquo;haver-hi un cap de turc. I ser&eacute; jo. No s&eacute; fins a quin punt, per&ograve; estic segur que ser&eacute; el cap de turc&rdquo;, va dir Sales Sapi&ntilde;a a <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/05/19/dueno-chale-patera-sant-antoni-30101115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diario de Ibiza</a> quan els mitjans locals es van plantar per primera vegada davant de la seua propietat amb c&agrave;meres i gravadores. S&rsquo;havien em&egrave;s imatges de l&rsquo;interior del seu habitatge &ndash;que tamb&eacute; &eacute;s el domicili on ell resideix&ndash; en diversos programes de televisi&oacute; nacional.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del sensacionalisme, el xalet-pastera amagava una realitat molt complexa com per explicar-la enmig del fragor d&rsquo;una tert&uacute;lia de plat&oacute;. Era l&rsquo;exemple de com ha funcionat l&rsquo;urbanisme en un municipi, Sant Antoni, esquin&ccedil;at per la manca de planificaci&oacute; i les llic&egrave;ncies a la carta. Un cercle vici&oacute;s que va comen&ccedil;ar durant el boom del turisme (en plena dictadura franquista) i que dura fins avui, gaireb&eacute; mig segle despr&eacute;s del retorn de les eleccions municipals: hi ha lleis i plans generals vigents, que s&rsquo;aproven, per&ograve; no sempre es respecten ni es fan complir.
    </p><p class="article-text">
        El desordre d&rsquo;es Mol&iacute;, el barri periurb&agrave; on es troba el xalet-pastera, n&rsquo;&eacute;s la prova, d&rsquo;aquest l&rsquo;anarcocapitalisme que va fer cr&eacute;ixer Sant Antoni. M&eacute;s que un entramat de carrers, &eacute;s un campi qui pugui; un lloc on complir un somni que es va convertir en aspiraci&oacute; social amb el retorn de la democr&agrave;cia i l&rsquo;auge econ&ograve;mic de les primeres legislatures felipistes: viure en una casa unifamiliar. Per aix&ograve;, molts dels nouvinguts, atrets per l&rsquo;escalf del turisme, s&rsquo;hi van instal&middot;lar quan van aconseguir estalviar una mica de sous.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’habitatge està situat a es Molí, un barri periurbà de Sant Antoni que es va urbanitzar sense planificació durant la dècada dels vuitanta"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’habitatge està situat a es Molí, un barri periurbà de Sant Antoni que es va urbanitzar sense planificació durant la dècada dels vuitanta                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sales Sapi&ntilde;a &eacute;s un dels molts valencians que es van establir al port m&eacute;s proper a la costa llevantina. La relaci&oacute; entre la Terreta i aquesta badia (la m&eacute;s gran i la que &eacute;s m&eacute;s a recer d&rsquo;Eivissa: un fet que ja apreciaven els fenicis i, sobretot, els romans) ve de molt enrere. D&eacute;nia i Gandia es troben a poc m&eacute;s d&rsquo;un centenar de quil&ograve;metres en l&iacute;nia recta de Sant Antoni. Quan el turisme es va convertir en l&rsquo;&uacute;nica font de riquesa de l&rsquo;illa, alguns dels edificis m&eacute;s alts es van construir a les ribes d&rsquo;aquesta badia. Quadrilles de paletes valencians i alacantins van fer la mateixa ruta que els pescadors que treballen a les dos costes del canal, la insular i la peninsular, per aixecar-los.
    </p><p class="article-text">
        Alguns s&rsquo;hi van quedar i es van convertir en constructors en una &egrave;poca i un lloc on era f&agrave;cil edificar. S&rsquo;hi sentien com a casa i, a m&eacute;s, tenien un pais&agrave; que els facilitava la feina: Miquel &Agrave;ngel Mart&iacute; Miralles va ser, durant els anys vuitanta, noranta i els dos mil, l&rsquo;aparellador que tenia en plantilla l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni de Portmany. El 7 de novembre de 2013 va saber que el condemnaven a un any i mig de pres&oacute; i vuit d&rsquo;inhabilitaci&oacute; per exercir un c&agrave;rrec p&uacute;blic. Delicte de prevaricaci&oacute;. Sense immutar-se, va acudir al seu lloc de feina. Llavors havia fet els seixanta-cinc anys. Era a punt de jubilar-se. Tenia altres causes obertes als jutjats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El xalet-pastera es troba as Molí, un barri caracteritzat pel desordre urbanístic. El propietari de l’immoble és un dels molts valencians que es van establir a Sant Antoni, el port més proper a la costa llevantina</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada despr&eacute;s d&rsquo;aquells fets, Mart&iacute; Miralles despenja el tel&egrave;fon i assegura que, en el cas del xalet-pastera, no va consentir que es vulner&agrave;s la legalitat.<strong> </strong>&ldquo;Si, com a aparellador municipal&rdquo;, explica l&rsquo;antic funcionari, que va comen&ccedil;ar a treballar a l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni cap al 1985, &ldquo;es van detectar algunes obres, segur que hi havia un expedient d&rsquo;infracci&oacute; urban&iacute;stica, i el meu informe aniria en aquest sentit, declarant-les il&middot;legals i que no es podien legalitzar&rdquo;. Continua: &ldquo;Hauria de veure l&rsquo;informe i els expedients per respondre amb m&eacute;s exactitud. Estic parlant de mem&ograve;ria; en tinc, per&ograve; no tanta. Recorde una mica la zona. No s&eacute; si &eacute;s aquest xalet o va ser en un altre, per&ograve; em sona que es van detectar algunes infraccions i es va obrir el corresponent expedient d&rsquo;infracci&oacute;. Aix&ograve; ha de constar a l&rsquo;Ajuntament&rdquo;. Tot i sol&middot;licitar en diverses ocasions l&rsquo;hist&ograve;ric d&rsquo;expedients relacionats amb la propietat de Sales Sapi&ntilde;a, l&rsquo;equip de govern del municipi eivissenc no ha rem&egrave;s cap document ni tampoc cap informaci&oacute; a elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Retirat dels mitjans</strong></h2><p class="article-text">
        Les obres sense llic&egrave;ncia &ndash;segons el Consistori&ndash; que va realitzar Sales Sapi&ntilde;a a la seua vivenda van coincidir amb aquella &egrave;poca de barra lliure urban&iacute;stica a Sant Antoni. A la parcel&middot;la de 957 metres quadrats que va comprar als afores del poble a finals dels anys vuitanta, el propietari pr&agrave;cticament va doblar la superf&iacute;cie constru&iuml;da &ndash;de 400 metres a m&eacute;s de 700, segons va informar l&rsquo;Ajuntament a <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/01/04/2300473/chale-patera-sant-antoni-sigue-operando-ocho-anos-despues-pese-sanciones.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>&ndash;, la va reconvertir en apartaments &ndash;sense autoritzaci&oacute; municipal, i per tant sense possibilitat de legalitzaci&oacute;&ndash; i, quan va veure que s&rsquo;havien quedat petits &ndash;&ldquo;Em deien que tenien pocs metres&rdquo;, va dir a la <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/05/19/dueno-chale-patera-sant-antoni-30101115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">premsa local</a> despr&eacute;s que Telecinco destap&eacute;s el cas&ndash;, els va reconvertir en habitacions.
    </p><p class="article-text">
        Fins fa pocs dies, el n&uacute;mero de tel&egrave;fon de Sales Sapi&ntilde;a era a l&rsquo;abast de qualsevol que es trob&agrave;s amb l&rsquo;anunci que tenia publicat a Idealista. El 12 de juny el retir&agrave;. El gener passat, va atendre Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera. El periodista es va fer passar per una persona interessada en llogar-li una habitaci&oacute;. Ara, quan despenja el tel&egrave;fon, diu que s&rsquo;estima &ldquo;no parlar amb la premsa&rdquo;. La conversa dura quaranta segons. Clavats.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Estem escrivint un reportatge a elDiario.es sobre el xalet on lloga habitacions, a Sant Antoni. Li vol&iacute;em fer unes preguntes.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La veritat &eacute;s que no parlem amb ning&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No parla amb la premsa?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ha canviat d&rsquo;opini&oacute;? Hem llegit algunes declaracions seues.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;He llegit moltes mentides, he decidit no parlar amb ning&uacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La propietat va cr&eacute;ixer sense control</strong></h2><p class="article-text">
        El 2007, eren vint-i-cinc. El 2017, cinquanta. Un centenar d&rsquo;habitants &eacute;s el cens que durant un temps es donava per bo quan es parlava als mitjans locals del xalet-pastera. Ana Roc&iacute;o i Eva, en canvi, s&rsquo;hi van traslladar creient que compartirien amb bastanta menys gent, que igualment ja era molta (quinze persones) i que finalment es va doblar (trenta). &ldquo;Tot i les condicions, hem estat molt a gust&rdquo;. Les raons: &ldquo;una vesina respectuosa&rdquo; (&ldquo;els que dormien enganxats al rebost oi a la cuina no tenien tanta sort, all&agrave; hi havia m&eacute;s remor&rdquo;) i haver estat seixanta dies en lloc de dos-cents a la casa. S&rsquo;expliquen les madrilenyes: &ldquo;Si hagu&eacute;ssim aguantat tota la temporada, la nostra percepci&oacute; hauria estat diferent. Hem conegut persones de tot el m&oacute;n i ens port&agrave;vem for&ccedil;a b&eacute; amb la majoria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Era un ambient d&rsquo;Erasmus, existia una certa solidaritat entre els habitants del xalet-pastera. Tot i que alguns, com en Gregorio, hi duguin diversos anys vivint, la majoria eren temporers arribats a l&rsquo;illa per donar servei al turisme. Les hist&ograve;ries de cadasc&uacute; podien ser diverses, per&ograve; hi havia trets compartits. Els codis de comuna brollaven gaireb&eacute; de forma espont&agrave;nia. Una estada llarga en un <em>hostel</em> no s&rsquo;allunya massa de ser unes col&ograve;nies per a adults: hi havia &ldquo;bon rotllo&rdquo; per parar grans taules a l&rsquo;hora de sopar, escoltar-se i, tamb&eacute;, mantenir en condicions una cuina prec&agrave;ria. Els fogons eren tres plaques el&egrave;ctriques. En teoria, l&rsquo;espai m&eacute;s transitat de la casa l&rsquo;havia de netejar la dona del propietari. Ana Roc&iacute;o i Eva expliquen que els resultats deixaven molt a desitjar. &ldquo;I als dos banys que ens repart&iacute;em entre totes, ni t&rsquo;ho explic.&rdquo; Com en tantes resid&egrave;ncies d&rsquo;estudiants Erasmus.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’ambient és una mena d’‘Erasmus. Dos madrilenyes que han residit al xalet-pastera asseguren que van compartir pis amb trenta persones. La majoria són temporers que han arribat a l’illa per donar servei als turistes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per&ograve;, fins que no trobessin alguna cosa millor, elles sabien que no els compensava marxar. Els preus (<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mil-euros-habitacion-alquiler-trabajadores-temporada-alcanza-precios-abusivos-ibiza_1_12286180.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fins a m&eacute;s de mil euros per una habitaci&oacute; en un pis compartit</a>) del mercat eivissenc ho impedien: per poder competir en aquest Wall Street immobiliari fa falta guanyar m&eacute;s de mil euros a la setmana. Marxar del xalet-pastera tamb&eacute; suposava pagar un peatge perqu&egrave;, segons conten les madrilenyes, a qui se&rsquo;n va no li tornen la fian&ccedil;a. Un dip&ograve;sit que, com el lloguer o el cost de la neteja (50 euros per estada cada mes), es paga en efectiu, comenten aquestes mateixes fonts. Un altre tret com&uacute; entre uns habitants als quals, segons afirmen les al&middot;lotes, &ldquo;se&rsquo;ls havia venut una cosa diferent que no s&rsquo;ajustava a la realitat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El taxista que va portar l’Ana Rocío i l’Eva fins a casa seva coneixia perfectament el camí, el xalet pastera és “vox populi a Sant Antoni”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El taxista que va portar l’Ana Rocío i l’Eva fins a casa seva coneixia perfectament el camí, el xalet pastera és “vox populi a Sant Antoni”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>47.000 euros: la multa per construir sense llic&egrave;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        Per&ograve;, per qu&egrave; Sales Sapi&ntilde;a va reduir la capacitat del xalet-patera? Va ser una manera de gestionar millor el negoci? Un &ldquo;menys &eacute;s m&eacute;s&rdquo;?<em> Feng shui </em>empresarial? No. La resposta tamb&eacute; s&rsquo;ha de buscar a l&rsquo;hemeroteca insular. L&rsquo;any 2017, quan les portes de color blau per les quals s&rsquo;entra a la propietat surten a televisi&oacute;, la Regidoria d&rsquo;Urbanisme comen&ccedil;a a observar detingudament qu&egrave; est&agrave; passant, i qu&egrave; fa anys que passa, al n&uacute;mero 2 del Carrer de ses Margalides.
    </p><p class="article-text">
        Per primera &ndash;i &uacute;nica&ndash; vegada des del 1983, governa a Sant Antoni una coalici&oacute; sense elements d&rsquo;Alian&ccedil;a Popular o el PP. Est&agrave; formada pel PSOE, Reinicia (una candidatura sorgida d&rsquo;una plataforma vesinal) i El PI, partit conservador i insularista. Potser per aix&ograve;, Sales Sapi&ntilde;a es declara aleshores &ldquo;cap de turc&rdquo; en &ldquo;un assumpte polititzat&rdquo;. Una v&iacute;ctima que, tot i tenir esperit d&rsquo;hoteler frustrat, es veu a si mateix gaireb&eacute; com un benefactor. &ldquo;No ho puc legalitzar perqu&egrave; no hi ha manera. Aix&ograve; hauria de ser un hostal. Per&ograve;, en aquest cas, hauria de cobrar IVA i oferir uns serveis que els treballadors no podrien pagar. La gent ve aqu&iacute; perqu&egrave; el lloguer els costa poc i poden estalviar diners per endur-se&rsquo;ls a la Pen&iacute;nsula&rdquo;, va afirmar a <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/05/19/dueno-chale-patera-sant-antoni-30101115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diario de Ibiza</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El propietari va assegurar a la premsa local: &#039;No puc legalitzar-ho perquè no hi ha manera. Això hauria de ser un hostal. Però, en aquest cas, hauria de cobrar IVA i oferir uns serveis que els treballadors no podrien pagar. La gent ve aquí perquè el lloguer els costa poc i poden estalviar diners per endur-se’ls a la Península&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Incomplir la llei li acabar&agrave; costant a Sales Sapi&ntilde;a una multa de 47.304 euros i 58 c&egrave;ntims. Va ser h&agrave;bil. Va aconseguir reduir la sanci&oacute; que li va imposar l&rsquo;Ajuntament en un 40% en declarar-se culpable abans que es resolgu&eacute;s un proc&eacute;s que va intentar entorpir al Jutjat del Contenci&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Als tribunals fins i tot li van donar la ra&oacute;, impedint una ordre de precinte dictada per l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni. El juny de 2018, quan va saber d&rsquo;aquella vict&ograve;ria, no tenia cap problema per parlar amb els mitjans locals. Aix&iacute; es vantava a <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2018/06/19/1007885/chale-patera-tendra-demoler-obras-ilegales-afronta-temporada-menos-inquilinos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>: &ldquo;No veig esc&agrave;ndol enlloc perqu&egrave; hi ha cases on hi caben 2.000 persones [...] L&rsquo;Ajuntament va intentar fer fora setanta persones, aix&ograve; est&agrave; molt malament. [...] La gent es baralla per venir i tinc cua per poder entrar. M&eacute;s de la meitat de les persones que venen ho fan recomanades perqu&egrave; aqu&iacute; estan molt b&eacute;. [...] S&rsquo;estan llogant llits a 800 i 1.000 euros, i jo, que s&oacute;c el m&eacute;s barat i una de les millors cases de l&rsquo;illa, perqu&egrave; els j&oacute;vens ho tenen tot, resulta que m&rsquo;estic aprofitant de la situaci&oacute; [...] Es va fer una ampliaci&oacute; fa quinze anys [el 2003, sense perm&iacute;s d&rsquo;obra] que ja ha prescrit perqu&egrave; les coses prescriuen. No ho dic jo, ho diu un professional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El passat gener, segons indicava el govern municipal a les p&agrave;gines de <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2018/06/19/1007885/chale-patera-tendra-demoler-obras-ilegales-afronta-temporada-menos-inquilinos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Peri&oacute;dico de Ibiza</a>, que des de 2019 torna a ser del PP (des de 2023 amb majoria absoluta), l&rsquo;infractor es va posar les piles. Va eliminar els metres quadrats que havia constru&iuml;t sense llic&egrave;ncia durant els anys salvatges de l&rsquo;aparellador Mart&iacute; Miralles. La informaci&oacute; que l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni va donar al diari local tamb&eacute; ressaltava que un magatzem de cent metres quadrats havia tornat a usar-se per guardar objectes en comptes d&rsquo;allotjar persones. Sales Sapi&ntilde;a &ldquo;complia&rdquo;, subratllaven des del Consistori, &ldquo;amb l&rsquo;ordre de restabliment dictada per la Junta de Govern celebrada el 14 de febrer de 2018&rdquo;: el document oficial que sancionava econ&ograve;micament un arrendador que, si va saber guardar b&eacute; els sous recaptats, no hauria hagut de tenir problemes per pagar.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mutisme municipal: quan va ser la darrera inspecci&oacute;?</strong></h2><p class="article-text">
        Malgrat haver-ho sol&middot;licitat diverses vegades a l&rsquo;Ajuntament, elDiario.es no ha pogut con&egrave;ixer l&rsquo;historial complet de sancions que ha rebut el xalet-patera durant els &uacute;ltims anys. Tampoc si hi ha cap proc&eacute;s en marxa, ni la darrera vegada que un zelador d&rsquo;obres va visitar la llar on Gregorio torna cada dia despr&eacute;s d&rsquo;anar a una feina que, amb el sou que guanya, li permetria viure molt m&eacute;s c&ograve;modament a l&rsquo;Espanya no turistificada.
    </p><p class="article-text">
        Davant el mutisme municipal &ndash;elDiario.es s&rsquo;ha posat en contacte amb el Consistori, que no vol parlar&ndash;, plana un dubte. El 2018, encara amb la coalici&oacute; entre centristes i progressistes al poder, l&rsquo;Ajuntament de Sant Antoni va moure papers per tal que es pogu&eacute;s sancionar amb 200.000 euros mensuals a Sales Sapi&ntilde;a si no deixava d&rsquo;estar en els seus tretze, i seguia jugant a ser hoteler sense carnet. Des de l&rsquo;equip de govern no aclareixen qu&egrave; va passar amb aquell expedient. Altres fonts indiquen &ldquo;que es va deixar perdre&rdquo;. Com ll&agrave;grimes sota la pluja.
    </p><p class="article-text">
        Va oc&oacute;rrer al 2019. Poc despr&eacute;s d&rsquo;agafar el bast&oacute; de comandament i despr&eacute;s de la dimissi&oacute; per motius familiars del regidor que havia nomenat per gestionar l&rsquo;&agrave;rea d&rsquo;Urbanisme, l&rsquo;actual alcalde va assumir personalment les regnes de la regidoria que m&eacute;s crema als municipis del Mediterrani. Marcos Serra Colomar es va proposar &ldquo;desencallar&rdquo; uns arxivadors plens de documents per resoldre. Durant gaireb&eacute; quatre anys, l&rsquo;alcalde va concedir llic&egrave;ncies d&rsquo;obra que feia anys &ndash;o d&egrave;cades&ndash; que eren al llimb. Com a m&iacute;nim, una dotzena.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve;, igual com passa amb la cessi&oacute; de s&ograve;l p&uacute;blic a l&rsquo;Institut Balear de l&rsquo;Habitatge (IBAVI) per construir habitatge p&uacute;blic de lloguer social (no n&rsquo;hi ha cap a Sant Antoni, cosa inaudita en un territori de 127 km&sup2; on viuen gaireb&eacute; 30.000 ve&iuml;ns, i on el metre quadrat supera f&agrave;cilment els 4.000 euros per un pis de segona m&agrave;; 6.000 si l&rsquo;obra &eacute;s nova), durant la gesti&oacute; directa de Serra Colomar sobre l&rsquo;urbanisme del municipi tampoc van transcendir mesures per controlar el xalet-pastera.
    </p><p class="article-text">
        Avui, tot i que el nombre de persones que hi pernocten s&rsquo;ha redu&iuml;t dr&agrave;sticament, de cent (<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2018/06/19/1007885/chale-patera-tendra-demoler-obras-ilegales-afronta-temporada-menos-inquilinos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons Peri&oacute;dico de Ibiza</a>) a trenta (la xifra que coincideixen a assenyalar Ana Roc&iacute;o, Eva i Gregorio), el xalet-pastera continuaria incomplint la llei si el relat dels seus inquilins &eacute;s cert. La seua c&egrave;dula d&rsquo;habitabilitat permet un m&agrave;xim de dotze habitants, segons apunta el Consell d&rsquo;Eivissa a elDiario.es. A les Illes Balears s&oacute;n els consells insulars qui concedeixen aquest document, essencial per ocupar un domicili.
    </p><p class="article-text">
        La Llei d&rsquo;Habitatge auton&ograve;mica, aprovada el 2018 durant el primer Govern de Francina Armengol, considera &ldquo;sobreocupada&rdquo; una propietat que superi aquesta quantitat. Com es calcula la capacitat? Seguint una s&egrave;rie de barems i criteris. &Eacute;s l&rsquo;espai qui marca els &iacute;ndexs m&iacute;nims de salubritat i &eacute;s un decret dels noranta, el 145/1997, qui defineix els espais m&iacute;nims de cada estan&ccedil;a. A trav&eacute;s d&rsquo;una taula: 28 m&sup2; per a un &ldquo;tot en com&uacute;&rdquo; (el tecnicisme per dir estudi), 10 m&sup2; per a una habitaci&oacute; compartida (la d&rsquo;Ana Roc&iacute;o i Eva no els assolia), 6 m&sup2; per a un quart individual (pels p&egrave;ls, les mesures que aporta Gregorio quan descriu l&rsquo;habitaci&oacute; on dorm). Per&ograve; el nombre m&agrave;xim el recull la c&egrave;dula. Fonts del Consell d&rsquo;Eivissa expliquen que la instituci&oacute; insular no pot actuar contra l&rsquo;arrendador &ldquo;perqu&egrave; la compet&egrave;ncia &eacute;s de la Conselleria d&rsquo;Habitatge&rdquo; del Govern balear. I no els consta que hi hagi hagut inspeccions dirigides des de Palma. elDiario.es ho va consultar al departament de premsa del Govern, per&ograve; no va obtenir resposta abans de la publicaci&oacute; del reportatge.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta suposada descoordinaci&oacute; entre administracions &eacute;s la gatonera per on s&rsquo;escapa Sales Sapi&ntilde;a per continuar oferint uns lloguers que resulten atractius. L&rsquo;avar&iacute;cia immobili&agrave;ria que pateix una gran part dels eivissencs converteix els seus preus en barats. El mercat va explotar fa una d&egrave;cada i va acabar de rebentar despr&eacute;s de la pand&egrave;mia. Un context que ha afavorit l&rsquo;arrendador, que fa m&eacute;s de vint anys que obre i tanca la porta blava del xalet-pastera a la gent que arriba, a la gent que se&rsquo;n va. El silenci &eacute;s el seu millor aliat. Un gat no pot ca&ccedil;ar amb un cascavell al coll. Al seu negoci, ning&uacute; no li ho acaba de calar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/xalet-pastera-amb-habitacions-sis-metres-quadrats-per-treballadors-negoci-fa-anys-funciona-eivissa_1_12394048.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Jun 2025 08:31:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="302482" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="302482" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un 'xalet-pastera' amb habitacions de sis metres quadrats per a treballadors: el negoci que fa anys que funciona a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Viviendas ilegales,Alquiler,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un 'chalé-patera' con habitaciones de seis metros cuadrados para trabajadores: el negocio que hace años funciona en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chale-patera-habitaciones-6m2-negocio-funciona-decadas-margen-ley-ibiza_1_12390864.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un &#039;chalé-patera&#039; con habitaciones de seis metros cuadrados para trabajadores: el negocio que hace años funciona en Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un hombre aloja en una casa con capacidad para doce personas a treinta inquilinos, según varios de ellos, que pagan 750 euros por un cuarto individual y casi 800 por uno compartido. Él se defiende: “No puedo legalizarlo. Esto debería ser un hostal, pero cobraría IVA y daría unos servicios que no podrían pagar”</p><p class="subtitle">Un DNI falso y dinero por adelantado para reservar el piso: la estafa que prolifera en los portales de alquiler</p></div><p class="article-text">
        El m&oacute;vil de Gregorio (nombre ficticio) barre en pocos segundos la superficie del cuarto. No necesita m&aacute;s tiempo para mostrarlo todo. Es peque&ntilde;o, acumula pocas cosas. El objetivo de la c&aacute;mara capta una cama, una mesita de noche, un ventilador, un frigor&iacute;fico. Un armario, sin puertas, donde amontonar la ropa. Otros dos armarios, con puertas, para usarlos como alacena. Uno tiene cerradura. El otro, no. <em>No toqu&eacute;is mis cosas </em>se lee en el marco de una de sus baldas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Claro, esta habitaci&oacute;n estaba compartida. Ahora es m&iacute;a, vivo solo en este dos por tres&rdquo;, comenta &ndash;ir&oacute;nico&ndash; cuando se le pregunta por el tama&ntilde;o de su hogar. &ldquo;750 pavos&rdquo;, responde &ndash;flem&aacute;tico&ndash; cuando se le pregunta cu&aacute;nto paga el &uacute;ltimo d&iacute;a de cada mes. Su dinero, y el de otra treintena de personas, acaba en el bolsillo de Agust&iacute;n Sales Sapi&ntilde;a, un casero que lleva veinte a&ntilde;os caminando por el filo de la ley en Sant Antoni de Portmany, Eivissa. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El <em>chal&eacute;-patera</em> es vox p&oacute;puli en la isla. El taxi que nos llev&oacute; hasta all&iacute; cuando hicimos la mudanza sab&iacute;a a d&oacute;nde iba&rdquo;, dice Ana Roc&iacute;o, una afirmaci&oacute;n compartida por su compa&ntilde;era Eva. Durante dos meses, ellas convivieron (e hicieron buenas migas) con Gregorio. Su mensualidad, al compartir cuarto, era m&aacute;s baja. 395 euros por cabeza a cambio de dormir en un cub&iacute;culo separado por pladur de otros cub&iacute;culos. A trav&eacute;s del yeso se filtraban ruidos y olores. La intimidad era escasa en un lugar que, paradoja, fue para ellas una tabla de salvaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Estas dos chicas &ndash;madrile&ntilde;as y camareras&ndash; llegaron a Eivissa en primavera con un contrato de trabajo, pero descubrieron que no ten&iacute;an vivienda. Su primera experiencia en la isla arrancaba fatal. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/dni-falso-dinero-adelantado-reservar-piso-estafa-prolifera-portales-alquiler_1_12302526.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hab&iacute;an mordido el anzuelo de una oferta fantasma; las hab&iacute;an estafado</a>. Entonces, apareci&oacute; una habitaci&oacute;n que llevaban tiempo &ldquo;viendo en Idealista&rdquo;. Escribieron, escucharon que s&oacute;lo la alquilaban a mayores de treinta, pero al recibir la vida laboral de ambas, el casero les abri&oacute; su propiedad. La misma cancela, las mismas puertas, pintadas de azul que tantas veces han salido en las p&aacute;ginas de la prensa local. Los periodistas ibicencos tambi&eacute;n conocen de memoria el camino que conduce hasta el n&uacute;mero 2 del Carrer de ses Margalides. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ebaceec-a5f0-4274-a3b9-b2af7fdd402b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Portones de entrada a una parcela que lleva ocho años apareciendo en la prensa local por las actividades de su dueño que bordean la legalidad."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Portones de entrada a una parcela que lleva ocho años apareciendo en la prensa local por las actividades de su dueño que bordean la legalidad.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Problemas legales desde hace ocho a&ntilde;os</strong></h2><p class="article-text">
        El pastel se destap&oacute; en 2017. &ldquo;Este asunto se ha politizado y tiene que haber un cabeza de turco. Y ser&eacute; yo. No s&eacute; hasta qu&eacute; punto, pero estoy seguro de que ser&eacute; el cabeza de turco&rdquo;, dijo Sales Sapi&ntilde;a a <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/05/19/dueno-chale-patera-sant-antoni-30101115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diario de Ibiza</a> cuando los medios locales se plantaron por primera vez delante de su propiedad c&aacute;maras y grabadoras. Se hab&iacute;an emitido im&aacute;genes del interior de su vivienda &ndash;que tambi&eacute;n es el domicilio que &eacute;l habita&ndash; en varios programas de televisi&oacute;n nacional.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del sensacionalismo, el chal&eacute;-patera escond&iacute;a una realidad muy compleja como para explicarla en el fragor de una tertulia de plat&oacute;. Era el ejemplo de c&oacute;mo ha funcionado el urbanismo en un municipio, Sant Antoni, estragado por la falta de planificaci&oacute;n y las licencias a la carta. Un c&iacute;rculo vicioso que comenz&oacute; durante el <em>boom </em>del turismo (plena dictadura franquista) y dura hasta nuestros d&iacute;as, casi medio siglo despu&eacute;s del retorno de las elecciones locales: hay leyes y planes generales en vigor, que se aprueban, pero no siempre se respetan y tampoco se hacen cumplir. 
    </p><p class="article-text">
        El desorden de es Mol&iacute;, el barrio periurbano donde se encuentra el chal&eacute;-patera, da fe del anarcocapitalismo que hizo crecer a Sant Antoni. M&aacute;s que un entramado de calles es un <em>s&aacute;lvese quien pueda</em>; un lugar donde cumplir un sue&ntilde;o que se convirti&oacute; en aspiraci&oacute;n social con el regreso de la democracia y el auge econ&oacute;mico de las primeras legislaturas felipistas: vivir en una casa unifamiliar. Por eso, muchos de los reci&eacute;n llegados al calor del turismo se instalaron all&iacute; cuando ahorraron algo de dinero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4ee00032-5755-42b7-a7d7-6301401aa141_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La vivienda está situada en es Molí, un barrio periurbano de Sant Antoni que se urbanizó sin planificación durante la década de los ochenta."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La vivienda está situada en es Molí, un barrio periurbano de Sant Antoni que se urbanizó sin planificación durante la década de los ochenta.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sales Sapi&ntilde;a es uno de los muchos valencianos que se asentaron en el puerto m&aacute;s cercano a la costa levantina. La relaci&oacute;n entre <em>la Terreta </em>y esta bah&iacute;a (la m&aacute;s grande y mejor resguardada de Eivissa: algo que ya apreciaban fenicios y, sobre todo, romanos) viene de muy atr&aacute;s. D&eacute;nia y Gandia est&aacute;n a poco m&aacute;s de un centenar de quil&oacute;metros en l&iacute;nea recta de Sant Antoni. Cuando el turismo se convirti&oacute; en la &uacute;nica fuente de riqueza de la isla, algunos de los edificios m&aacute;s altos se construyeron en Sant Antoni. Cuadrillas de alba&ntilde;iles valencianos y alicantinos hicieron la misma ruta que los pescadores que faenan en las dos orillas, la insular y la peninsular, para levantarlos.
    </p><p class="article-text">
        Algunos se quedaron, se convirtieron en constructores en una &eacute;poca y un lugar donde era f&aacute;cil construir. Estaban como en casa y, adem&aacute;s, ten&iacute;an a un paisano que les facilitaba el trabajo: Miquel &Agrave;ngel Mart&iacute; Miralles fue, en los ochenta, noventa y los dos mil, el aparejador que tuvo en plantilla el Ajuntament de Sant Antoni de Portmany. El 7 de noviembre de 2013 conoci&oacute; que le condenaban a un a&ntilde;o y medio de c&aacute;rcel y ocho de inhabilitaci&oacute;n para ostentar un cargo p&uacute;blico. Delito de prevaricaci&oacute;n. Sin inmutarse, acudi&oacute; a su puesto de trabajo. Hab&iacute;a cumplido, entonces, los sesenta y cinco. Estaba a punto de jubilarse. Ten&iacute;a otras causas abiertas en los juzgados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El chalé-patera se ubica en Es Molí, un barrio caracterizado por el desorden urbanístico. El propietario del inmueble es uno de los muchos valencianos que se asentaron en Sant Antoni, el puerto más cercano a la costa levantina</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&aacute;s de una d&eacute;cada despu&eacute;s de aquellos sucesos, Mart&iacute; Miralles descuelga el m&oacute;vil y asegura que, en el caso del chal&eacute;-patera, no consinti&oacute; que se vulnerara la legalidad. &ldquo;Si, como aparejador municipal&rdquo;, explica el antiguo empleado p&uacute;blico, que comenz&oacute; a trabajar en el Ajuntament de Sant Antoni hacia 1985, &ldquo;se detectaron algunas obras seguro que hab&iacute;a un expediente de infracci&oacute;n urban&iacute;stico, y el informe m&iacute;o ser&iacute;a en ese sentido, siendo ilegales y que no se pod&iacute;an legalizar&rdquo;. Prosigue: &ldquo;Tendr&iacute;a que ver el informe y los expedientes para responder en consonancia. Estoy hablando de memoria; que la hay, pero no llega a ser tanta. Recuerdo un poco la zona. No s&eacute; si es ese chal&eacute;, o fue en otro, pero me suena que se detectaron algunas infracciones, y se hizo correspondiente expediente de infracci&oacute;n. Eso tiene que constar en el Ayuntamiento&rdquo;. Pese a solicitar varias veces el hist&oacute;rico de expedientes relacionados con la propiedad de Sales Sapi&ntilde;a, el equipo de gobierno del municipio ibicenco no le ha remitido ning&uacute;n documento ni, tampoco, informaci&oacute;n de alg&uacute;n tipo a elDiario.es.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Retirado de los medios</strong></h2><p class="article-text">
        Las obras sin licencia &ndash;seg&uacute;n el Consistorio&ndash; que realiz&oacute; Sales Sapi&ntilde;a en su vivienda coincidieron con esa &eacute;poca de barra libre urban&iacute;stica en Sant Antoni. En la parcela de 957 metros cuadrados que compr&oacute; a las afueras del pueblo a finales de los ochenta, el propietario pr&aacute;cticamente dobl&oacute; la superficie construida &ndash;de 400 metros a m&aacute;s de 700, seg&uacute;n inform&oacute; el Ayuntamiento al <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2025/01/04/2300473/chale-patera-sant-antoni-sigue-operando-ocho-anos-despues-pese-sanciones.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>&ndash;, la reconvirti&oacute; en apartamentos &ndash;sin autorizaci&oacute;n municipal, luego no pudo legalizarlos&ndash; y, como vio que se le hab&iacute;an quedado peque&ntilde;os &ndash;&ldquo;Me dec&iacute;an que ten&iacute;an pocos metros&rdquo;, dijo a <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/05/19/dueno-chale-patera-sant-antoni-30101115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la prensa local</a> despu&eacute;s de que Telecinco tirara de la manta&ndash; los reconvirti&oacute; en habitaciones. 
    </p><p class="article-text">
        Hasta hace unos d&iacute;as, el n&uacute;mero de tel&eacute;fono de Sales Sapi&ntilde;a estaba al alcance de cualquiera que tropezara con el anuncio que ten&iacute;a publicado en Idealista. El 12 de junio lo retir&oacute;. El pasado enero, atendi&oacute; a Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera. El periodista se hizo pasar por una persona interesada en alquilarle una habitaci&oacute;n. Ahora, cuando descuelga, dice que prefiere &ldquo;no hablar con la prensa&rdquo;. La conversaci&oacute;n dura cuarenta segundos. Clavados.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Estamos escribiendo un reportaje en elDiario.es sobre el chal&eacute; donde alquila habitaciones, en Sant Antoni. Le quer&iacute;amos hacer unas preguntas.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La verdad es que no hablamos con ninguno.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;No habla con la prensa?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Ha cambiado de opini&oacute;n? Hemos le&iacute;do algunas declaraciones suyas.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;He le&iacute;do bastantes mentiras, he decidido no hablar con nadie.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La propiedad creci&oacute; sin control</strong></h2><p class="article-text">
        En 2007, eran veinticinco. En 2017, cincuenta. Un centenar de habitantes es el censo que durante un tiempo se dio por bueno cuando se informaba en la prensa local sobre el chal&eacute;-patera. Ana Roc&iacute;o y Eva, en cambio, se mudaron creyendo que iban a compartir con bastante menos gente que, al mismo tiempo, ya era mucha (quince personas) y acab&oacute; siendo el doble (treinta). &ldquo;A pesar de las condiciones, hemos estado s&uacute;per a gusto&rdquo;. Las razones: &ldquo;una vecina respetuosa&rdquo; (&ldquo;los que dorm&iacute;an pegados a la despensa y a la cocina no ten&iacute;an tanta suerte, all&iacute; hab&iacute;a m&aacute;s ruido&rdquo;) y haber estado sesenta d&iacute;as en vez de doscientos en la casa. Dicen las madrile&ntilde;as: &ldquo;Si nosotras hubi&eacute;ramos aguantado toda la temporada, nuestra percepci&oacute;n habr&iacute;a sido distinta. Hemos conocido a personas de todas partes del mundo, nos llev&aacute;bamos bastante bien con la mayor&iacute;a&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Era un ambiente Erasmus, exist&iacute;a una cierta solidaridad entre los habitantes del chal&eacute;-patera. Aunque algunos, como Gregorio, lleven varios a&ntilde;os viviendo all&iacute;, la mayor&iacute;a eran temporeros llegados a la isla para dar servicio al turista. Las historias de cada cual pod&iacute;an ser diversas, pero hab&iacute;a rasgos compartidos. Los c&oacute;digos de comuna surg&iacute;an de forma casi espont&aacute;nea. Una estancia larga en un <em>hostel</em> no est&aacute; demasiado lejos de ser las colonias y los campamentos de la edad adulta: hab&iacute;a &ldquo;buen rollo&rdquo; para organizar mesas grandes a la hora de cenar, escucharse y, tambi&eacute;n, mantener en condiciones una cocina precaria. Los fogones eran tres hornillos el&eacute;ctricos. En teor&iacute;a, el espacio m&aacute;s transitado de la casa deb&iacute;a limpiarlo la mujer del casero. Ana Roc&iacute;o y Eva cuentan que los resultados dejaban mucho que desear. &ldquo;Y en los dos ba&ntilde;os que nos repart&iacute;amos entre todas, ni te cuento&rdquo;. Como en tantas residencias de estudiantes Erasmus. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El ambiente es una especie de &#039;Erasmus&#039;. Dos madrileñas que han residido en el chalé-patera aseguran que compartieron piso con treinta personas. La mayoría son temporeros llegados a la isla para dar servicio al turista</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pero, hasta que no encontraran algo mejor, ellas sab&iacute;an que no les compensaba irse. Los precios (<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mil-euros-habitacion-alquiler-trabajadores-temporada-alcanza-precios-abusivos-ibiza_1_12286180.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hasta m&aacute;s de mil euros por un cuarto en piso compartido</a>) del mercado ibicenco lo imped&iacute;an: para pujar en ese Wall Street inmobiliario hay que ganar m&aacute;s de mil euros a la semana. Marcharse del chal&eacute;-patera tambi&eacute;n conllevaba pagar un peaje porque a quien se va, no le devuelven la fianza, seg&uacute;n las madrile&ntilde;as. Un dep&oacute;sito que, como el alquiler o el coste de la limpieza (50 euros por estancia cada mes), se paga en billetes, comentan estas mismas fuentes. Otro rasgo en com&uacute;n entre unos habitantes a los que, seg&uacute;n afirman las chicas, &ldquo;se les hab&iacute;a vendido una cosa diferente que no se ajustaba a la realidad&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51e7501f-b778-4a77-b87e-54ace4381494_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El taxista que llevó a Ana Rocío y Eva hasta su hogar sabía perfectamente el camino, el chalé patera es “vox populi en Sant Antoni”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El taxista que llevó a Ana Rocío y Eva hasta su hogar sabía perfectamente el camino, el chalé patera es “vox populi en Sant Antoni”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>47.000 euros: la multa por construir sin licencia</strong></h2><p class="article-text">
        &iquest;Pero por qu&eacute; Sales Sapi&ntilde;a redujo la capacidad del chal&eacute;-patera? &iquest;Fue una manera de gestionar mejor su negocio? &iquest;Un menos es m&aacute;s? &iquest;<em>Feng shui</em> empresarial? No. La respuesta hay que buscarla tambi&eacute;n en la hemeroteca insular. En 2017, cuando las puertas de color azul por las que se entra a la propiedad salen en televisi&oacute;n, la Concejal&iacute;a de Urbanismo se pone a observar con detenimiento lo que ocurre, lo que lleva a&ntilde;os ocurriendo, en el n&uacute;mero 2 del Carrer de ses Margalides.
    </p><p class="article-text">
        Por primera &ndash;y &uacute;nica&ndash; vez desde 1983 gobierna en Sant Antoni una coalici&oacute;n sin elementos de Alianza Popular o el PP. Est&aacute; formada por PSOE, Reinicia, una candidatura surgida desde una plataforma vecinal, y El PI, partido conservador e insularista. Quiz&aacute;s por ello, Sales Sapi&ntilde;a se declara entonces &ldquo;cabeza de turco&rdquo; en &ldquo;un asunto politizado&rdquo;. Una v&iacute;ctima, que, aunque tenga esp&iacute;ritu de hotelero frustrado, se ve a s&iacute; misma casi como un benefactor. &ldquo;No puedo legalizarlo porque no hay manera. Esto deber&iacute;a ser un hostal. Pero, en ese caso, tendr&iacute;a que cobrar IVA y dar unos servicios que los trabajadores no podr&iacute;an pagar. La gente viene aqu&iacute; porque el alquiler les cuesta poco dinero y pueden ahorrar dinero para llev&aacute;rselo a la Pen&iacute;nsula&rdquo;, afirm&oacute; en <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2017/05/19/dueno-chale-patera-sant-antoni-30101115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diario de Ibiza</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El propietario aseguró a la prensa local: &#039;No puedo legalizarlo porque no hay manera. Esto debería ser un hostal. Pero, en ese caso, tendría que cobrar IVA y dar unos servicios que los trabajadores no podrían pagar. La gente viene aquí porque el alquiler les cuesta poco dinero y pueden ahorrar dinero para llevárselo a la Península&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Vulnerar la ley le acabar&aacute; costando a Sales Sapi&ntilde;a una multa de 47.304 euros y 58 c&eacute;ntimos. Fue h&aacute;bil. Consigui&oacute; reducir la sanci&oacute;n que le interpuso el Ayuntamiento en un 40% al declararse culpable antes de que se resolviera un proceso que intent&oacute; entorpecer en el Juzgado de lo Contencioso.
    </p><p class="article-text">
        En los tribunales incluso le dieron la raz&oacute;n, impidiendo una orden de precinto dictada por el Ajuntament de Sant Antoni. En junio de 2018, cuando supo de aquella victoria, no ten&iacute;a problema para hablar con los medios locales. As&iacute; se jactaba en <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2018/06/19/1007885/chale-patera-tendra-demoler-obras-ilegales-afronta-temporada-menos-inquilinos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">El Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>: &ldquo;No veo esc&aacute;ndalo por ning&uacute;n lado porque hay casas en las que caben 2.000 personas [...] El Ayuntamiento intent&oacute; echar a setenta personas, eso est&aacute; muy mal. [...] La gente se pelea por venir y tengo cola para poder entrar. M&aacute;s de la mitad de las personas que vienen lo hacen recomendadas porque aqu&iacute; est&aacute;n muy bien. [...] Se est&aacute;n alquilando camas a 800 y 1.000 euros y yo que soy el m&aacute;s barato y una de las mejores casas de la isla, porque los chavales tienen de todo, resulta que estoy aprovech&aacute;ndome de la situaci&oacute;n [...] Se hizo una ampliaci&oacute;n hace quince a&ntilde;os [en 2003, sin permiso de obra] que ya ha prescrito porque las cosas prescriben. No lo digo yo, lo dice un profesional&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El pasado enero, seg&uacute;n indicaba en las p&aacute;ginas de <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2018/06/19/1007885/chale-patera-tendra-demoler-obras-ilegales-afronta-temporada-menos-inquilinos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Peri&oacute;dico de Ibiza</a> el equipo de gobierno actual, que desde 2019 vuelve a ser del PP (desde 2023, con mayor&iacute;a absoluta), el infractor se puso las pilas. Acab&oacute; con los metros cuadrados que hab&iacute;a construido sin licencia, durante los a&ntilde;os salvajes del aparejador Mart&iacute; Miralles. La informaci&oacute;n que el Ajuntament de Sant Antoni dio al diario local tambi&eacute;n resaltaba que un almac&eacute;n de cien metros cuadrados hab&iacute;a vuelto a utilizarse para guardar objetos en vez de para alojar personas. Sales Sapi&ntilde;a &ldquo;cumpl&iacute;a&rdquo;, subrayaban desde el Consistorio, &ldquo;con la orden de restablecimiento dictada por la Junta de Gobierno celebrada el 14 de febrero de 2018&rdquo;: el documento oficial que sancion&oacute; econ&oacute;micamente a un casero que, si supo guardar bien lo recaudado, no debi&oacute; tener problemas en pagar.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mutismo municipal: &iquest;cu&aacute;ndo fue la &uacute;ltima inspecci&oacute;n?</strong></h2><p class="article-text">
        Pese a haberlo solicitado en varias ocasiones al Ayuntamiento, elDiario.es no ha podido conocer el historial completo de sanciones que ha recibido el chal&eacute;-patera durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Tampoco, si hay alg&uacute;n proceso en marcha, ni la &uacute;ltima vez que un celador de obras visit&oacute; el hogar donde Gregorio vuelve cada d&iacute;a despu&eacute;s de ir a un trabajo que, con el sueldo que gana, le permitir&iacute;a vivir de forma mucho m&aacute;s c&oacute;moda en la Espa&ntilde;a no turistificada.
    </p><p class="article-text">
        Ante el mutismo municipal &ndash;elDiario.es se ha puesto en contacto con el Consistorio, que no quiere hablar&ndash;, flota una duda. En 2018, todav&iacute;a con la coalici&oacute;n entre centristas e izquierdistas en el poder, el Ajuntament de Sant Antoni movi&oacute; papeles para que se pudiera sancionar con 200.000 euros mensuales a Sales Sapi&ntilde;a si se manten&iacute;a en sus trece y segu&iacute;a jugando a ser hotelero sin carn&eacute;. Desde el equipo de gobierno no aclaran qu&eacute; ocurri&oacute; con aquel expediente. Otras fuentes indican &ldquo;que se dej&oacute; perder&rdquo;. L&aacute;grimas en la lluvia. 
    </p><p class="article-text">
        Ocurri&oacute; en 2019. Al poco tiempo de tomar la vara de mando y tras la dimisi&oacute;n por motivos familiares del concejal que hab&iacute;a nombrado para que gestionara la parcela de Urbanismo, el actual alcalde agarr&oacute; personalmente las riendas de la concejal&iacute;a que m&aacute;s suele quemar en los municipios del Mediterr&aacute;neo. Marcos Serra Colomar se propuso &ldquo;desatascar&rdquo; unos archivadores llenos de documentos por resolver. Durante casi cuatro a&ntilde;os, el alcalde concedi&oacute; licencias de obra que llevaban a&ntilde;os &ndash;o d&eacute;cadas&ndash; en el limbo. Al menos, una docena.
    </p><p class="article-text">
        Pero, igual que ocurre con la cesi&oacute;n de suelo p&uacute;blico al Institut Balear De La Vivienda (IBAVI) para construir viviendas p&uacute;blicas de alquiler social (no hay ninguna en Sant Antoni, algo inaudito en un territorio de 127 km2 en el que viven casi 30.000 vecinos, y donde el metro cuadrado supera sin esfuerzo los 4.000 euros cuando se venden un piso en un edificio de segunda mano; los 6.000 si la obra es nueva), durante la gesti&oacute;n directa de Serra Colomar sobre el urbanismo del municipio tampoco trascendieron medidas para controlar al chal&eacute;-patera. 
    </p><p class="article-text">
        Hoy, pese a que el n&uacute;mero de personas que pernoctan se ha reducido dr&aacute;sticamente, de cien (seg&uacute;n <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2018/06/19/1007885/chale-patera-tendra-demoler-obras-ilegales-afronta-temporada-menos-inquilinos.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Peri&oacute;dico de Ibiza</a>) a treinta (la cifra que coinciden en se&ntilde;alar Ana Roc&iacute;o, Eva y Gregorio), el chal&eacute;-patera seguir&iacute;a incumpliendo la ley si el relato de sus inquilinos es cierto. Su c&eacute;dula de habitabilidad permite un m&aacute;ximo de doce habitantes, seg&uacute;n apunta el Consell d'Eivissa a elDiario.es. En las Illes Balears son los consells insulars quienes conceden ese documento, esencial para ocupar un domicilio.
    </p><p class="article-text">
        La Ley de Vivienda auton&oacute;mica, aprobada en 2018, durante el primer Govern de Francina Armengol, considera &ldquo;sobreocupada&rdquo; una propiedad que supere esa cantidad. &iquest;C&oacute;mo se calcula la capacidad? Siguiendo una serie de baremos y criterios. Es el espacio quien marca los &iacute;ndices m&iacute;nimos de salubridad y es un decreto de los noventa, el 145/1997, quien define los espacios m&iacute;nimos de cada estancia. A trav&eacute;s de una tabla: 28 m2 para un &ldquo;todo en com&uacute;n&rdquo; (el tecnicismo para decir estudio), 10 m2 para una habitaci&oacute;n compartida (la de Ana Roc&iacute;o y Eva no los alcanzaba), 6 m2 para un cuarto individual (por los pelos, las medidas que aporta Gregorio cuando describe el cuarto en el que duerme). Pero el n&uacute;mero m&aacute;ximo lo recoge la c&eacute;dula. Fuentes del Consell d'Eivissa explican que la instituci&oacute;n insular no puede actuar contra el casero &ldquo;porque la competencia es de la Conselleria d'Habitatge&rdquo; del Govern balear. Y no les consta que haya habido inspecciones dirigidas desde Palma. elDiario.es lo consult&oacute; al departamento de prensa del Govern, pero no obtuvo respuesta antes de la publicaci&oacute;n del reportaje.
    </p><p class="article-text">
        Esa supuesta descoordinaci&oacute;n entre administraciones es la gatera por la que se escapa Sales Sapi&ntilde;a para continuar ofreciendo unos alquileres que resultan atracticos. La avaricia inmobiliaria que sufre una gran parte de los ibicencos convierte sus precios en baratos. El mercado explot&oacute; hace una d&eacute;cada y termin&oacute; de reventar despu&eacute;s de la pandemia. Un contexto que ha favorecido al casero, que lleva m&aacute;s de veinte a&ntilde;os abriendo y cerrando la puerta azul del chal&eacute;-patera a la gente que llega, a la gente que se marcha. El sigilo es su mejor aliado. Un gato no puede cazar con un cascabel al cuello. A su negocio nadie termina de pon&eacute;rselo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chale-patera-habitaciones-6m2-negocio-funciona-decadas-margen-ley-ibiza_1_12390864.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Jun 2025 20:37:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="302482" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="302482" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un 'chalé-patera' con habitaciones de seis metros cuadrados para trabajadores: el negocio que hace años funciona en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dbc4742f-394a-4ddb-ab42-0509a607926e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Viviendas ilegales,Alquiler,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
