Més de dos anys després que tiràs a caminar el Pacte per la Sostenibilitat de les Balears, presentat pel Govern de Marga Prohens com el gran full de ruta per transformar el model turístic de les illes, el PP i Vox han rebutjat aquest dijous que l'Executiu autonòmic, a través del director general de Diàleg Social, doni explicacions al Parlament sobre què queda d'aquell procés.

La petició, registrada pels diputats socialistes Llorenç Pou, Àlex Pitaluga, Malena Riudavets i Verónica Llufriu, ha estat tombada per set vots enfront de sis: els conservadors i Vox s'hi han oposat, mentre que el PSIB-PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca hi han votat a favor.

El Govern va anunciar el Pacte com un ampli procés de participació per transformar el model econòmic, social i turístic de les Balears, però les discrepàncies sobre la metodologia, la transparència i la representació de la societat civil van derivar en un progressiu degoteig d'abandonaments entre partits polítics i organitzacions socials.

La primera fase va comptar amb 12 grups de treball i va culminar el febrer de 2025 amb les denominades Bases de l'Agenda de Transició, un document de 350 pàgines que recollia més d'un centenar d'objectius.

Prohens va arribar a lliurar l'informe al rei Felip VI i va reivindicar que aquest “procés de transformació” és “únic a tot Espanya i pioner en la resta de regions europees”, malgrat que, sis anys abans, més de 60 científics de la Universitat de les Illes Balears (UIB) -biòlegs, físics, economistes, juristes, enginyers, especialistes en intel·ligència artificial i geògrafs, entre d'altres- ja havien elaborat un diagnòstic integral de les illes amb l'horitzó posat en el 2030, amb la participació de més de 400 persones i més de 140 propostes d'actuació.

Després de l'elaboració de les Bases de l'Agenda de Transició, la segona fase va traslladar el protagonisme cap a una estructura més reduïda: el Govern va reorganitzar els 12 grups de treball inicials en cinc grups, cadascun vinculat als grans objectius establerts en el document. L'assessorament tècnic i el desenvolupament d'aquesta dinàmica van quedar novament en mans del coordinador tècnic del procés, Antoni Riera.

Durant la presentació d'aquesta segona fase, Prohens va tornar a reivindicar el compromís de l'Executiu amb el diàleg social i va anunciar la seva intenció de dotar el Pacte per la Sostenibilitat d'una estructura permanent que acompanyàs el procés. La presidenta va defensar que Balears havia de continuar avançant per afrontar el canvi de rumb del model turístic cap a la sostenibilitat i el benestar de la ciutadania.

Precisament per això, els socialistes pretenien que el responsable de Diàleg Social, José Antonio Caldés, acudís al Parlament per explicar l'estat d'aquest procés, quines entitats hi continuen participant i quines propostes de les meses han acabat convertint-se en mesures concretes. La compareixença, tanmateix, no es produirà després del rebuig d'aquest dijous.

Abandonament de partits i entitats

El primer a sortir de les taules va ser el Fòrum de la Societat Civil, que el novembre de 2024 va suspendre la seva participació en considerar que el procés mancava d'una metodologia participativa, rigorosa i transparent. Poc després, el GOB també va abandonar la taula per les polítiques «regressives» de l'Executiu, especialment després de l'aprovació de la llei de simplificació administrativa, criticada per flexibilitzar la normativa urbanística i ambiental. A aquestes organitzacions s'hi van sumar la Federació d'Associacions de Veïns de Palma i EAPN, entre d'altres.

El procés va perdre també progressivament el suport dels partits d'esquerres. El PSIB va anunciar el gener de 2025 la seva sortida, al·legant falta d'ambició, diàleg i propostes per combatre la saturació turística. Una setmana després, Més per Mallorca va comunicar el seu abandonament en considerar que no hi havia avenços significatius i que la metodologia no era “clara ni eficient”. Finalment, Més per Menorca va abandonar el pacte el febrer, just abans de la presentació de les conclusions de la primera fase. D'aquesta manera, a les portes d'aquella presentació, PP i Vox eren els únics grups que continuaven formalment en el Pacte.

Quan sona l’alarma al matí, el meu primer pensament no és què esmorzaré o què he de fer a classe o a la feina. El meu primer pensament és quant pesa el meu cos. És un pes real, físic, com si els llençols estiguessin fets de ciment. No és mandra, és una cosa molt més profunda que ve de tota la medicació que vaig prendre el dia anterior i, sobretot, de l’hipnòtic que em va ajudar a “desconnectar” a la nit. Em quedo allà una estona, mirant el no-res, intentant que els meus músculs responguin. Hi ha matins en què sento que soc un motor vell que arrenca a batzegades i li costa la vida posar-se en marxa, i d’altres, pocs, en què sembla que la medicació per fi fa el que ha de fer i s’encén una llum que em permet funcionar.

Però el més habitual és aquest inici lent. M’aixeco sense forces, amb la sensació que encara no m’he acabat de despertar del tot. És com si una part de mi s’hagués quedat atrapada en el son químic de la nit anterior. Vaig al bany, em rento la cara i em miro al mirall, però de vegades em costa reconèixer-me en aquests ulls que semblen estar sempre una mica entelats. És la rutina de començar el dia a contracorrent, intentant assolir un ritme que la resta del món ja ha agafat fa hores.

I el més dur és saber que no soc una excepció, sinó part d’una generació exhausta: segons les darreres dades del Baròmetre Joventut, Salut i Benestar, més de la meitat dels joves a Espanya (el 54,7%) afirma haver tingut problemes de salut mental durant l’últim any. No és un cas aïllat, és una crisi col·lectiva; de fet, l’Informe Joventut a Espanya alerta que la taxa de problemes psicològics en joves d’entre 15 i 34 anys ha crescut un 590%, recentment. Aquest despertar mediat per la química és, en silenci, la realitat compartida de milers de joves al nostre país.

Vaig al bany, em rento la cara i em miro al mirall, però de vegades em costa reconèixer-me en aquests ulls que semblen estar sempre una mica entelats. És la rutina de començar el dia a contracorrent, intentant assolir un ritme que la resta del món ja ha agafat fa hores

La 'vida en pausa'

Una vegada que aconsegueixo sortir de casa, comença el que jo anomeno la “vida en pausa”. És una sensació raríssima. Soc conscient de tot el que passa al meu voltant: veig la gent córrer per agafar l’autobús, escolto les converses al carrer, veig el moviment de la botiga... però no connecto. Sento que soc dins d’una bombolla on el so arriba esmorteït i res no m’afecta de debò, i això em genera una impotència increïble. És com si jo estigués quieta, en punt mort, mentre el meu món continua girant a tota velocitat. No soc capaç de processar les coses amb la rapidesa que s’espera de mi.

De vegades algú m’explica alguna cosa important, alguna cosa que hauria de fer-me reaccionar, i jo em quedo allà, processant les paraules com si m’estiguessin parlant en un altre idioma. No és que no m’importi, és que el meu cervell està treballant sota l’efecte dels ansiolítics i tot va més a poc a poc. Aquesta falta de connexió em fa sentir molt sola, fins i tot quan estic envoltada de gent. Em pregunto si ells noten que no estic “allà”, si s’adonen que la meva mirada està perduda en algun punt entre el que diuen i el que jo soc capaç d’entendre. És com viure amb un desfasament constant entre la realitat i el meu cap.

De vegades algú m’explica alguna cosa important, alguna cosa que hauria de fer-me reaccionar, i jo em quedo allà, processant les paraules com si m’estiguessin parlant en un altre idioma. No és que no m’importi, és que el meu cervell està treballant sota l’efecte dels ansiolítics i tot va més a poc a poc. Aquesta falta de connexió em fa sentir molt sola, fins i tot quan estic envoltada de gent

El preu de voler seguir

Tot va començar amb una lesió a l’esquena que, d’un dia per l’altre, va paralitzar completament la meva vida durant mesos. Estava intentant afrontar la frustració de perdre la meva rutina quan em van haver d’operar dels queixals del seny. Estava en plena recuperació física quan, al cap d’una setmana, va morir el meu avi, i tot just uns dies després es va acabar la meva relació de parella. Va ser una allau de dolor físic, pèrdua i estrès emocional en molt poc temps. El meu cos i la meva ment no van poder suportar tanta pressió de cop; em vaig enfonsar anímicament, l’ansietat es va disparar i vaig perdre completament la capacitat de dormir. Per això, a principis de gener de 2026, vaig haver de començar aquesta medicació: Zolpidem, Rivotril i Fluoxetina, prescrits per un metge.

Acceptar que la meva vida depenia d’unes pastilles va ser un dels tràngols més amargs que he hagut de passar. Al principi m’hi negava, pensava que era un senyal de debilitat o que m’estava convertint en una mena de robot. Però després em vaig aturar a pensar amb calma. Vaig entendre que no volia estar medicada la resta de la meva vida, però que volia viure la resta de la meva vida i, si per això havia d’acceptar aquest procés, ho faria. Va ser una decisió de supervivència. No m’agrada prendre’m tot això, és que sé que, sense tota la medicació, el pou seria massa profund per poder-ne sortir sola. I és una xarxa de seguretat que sosté moltes més dones que homes: les dades reflecteixen que a Espanya el 10% de la població pateix ansietat, però la incidència en dones duplica la dels homes. Som majoria les que lliurem aquesta batalla.

Vaig entendre que no volia estar medicada la resta de la meva vida, però que volia viure la resta de la meva vida i, si per això havia d’acceptar aquest procés, ho faria

Tot i així, el procés és dur. Estar en aquest estat de “pausa” constant et pren moltes coses. Hi ha dies en què em sento totalment plana, com si les meves emocions estiguessin atrapades i jo hagués deixat de poder sentir-les. No sento alegria, però tampoc una tristesa insuportable... fins que, de sobte, tot esclata. Puc passar hores sense sentir absolutament res i, del no-res, començar a plorar sense saber per què, sense que hagi passat res concret. És com si el meu cos necessités alliberar totes les emocions i sentiments que la medicació manté allunyats de mi durant el dia. És un plor que em deixa esgotada, sense forces per a res, i que em recorda que, encara que estigui medicada, el dolor continua present.

La lluita contra el silenci mental

Quan per fi s’acaba el dia i arribo a casa, apareix la por de la nit. La gent pensa que, amb tota la medicació que prenc, dormir és fàcil, però ni de bon tros. El meu cap és el meu pitjor enemic quan intento dormir. Comença a donar voltes a tot: al que vaig fer malament, al que no vaig fer, al que em fa por del futur... És una lluita constant. La meva ment es resisteix a apagar-se, lluita contra l’efecte de la pastilla com si li anés la vida i és una sensació d’angoixa molt forta. Vull dormir, necessito descansar, però els meus pensaments són com un soroll d’estàtica que no em deixa en pau. I sembla que aquest soroll mental col·lectiu va en augment, ja que la demanda d’antidepressius a les farmàcies, segons l’Observatori de Tendències de Cofares, s’ha disparat un 24% durant l’últim any. Cada vegada som més les ments que necessiten un fre de mà extern.

Al final la química sempre guanya. Per molt que la meva ansietat intenti mantenir-me desperta, arriba un moment en què l’hipnòtic fa efecte. No és un son bonic ni natural. És com si algú em donés un cop i m’apagués a l’instant. Em rendeixo perquè no em queda cap altra opció, perquè el meu cos ja no pot més. És una desconnexió forçosa que em porta fins a aquell buit negre durant tota la nit, fins al matí següent, quan l’alarma torna a sonar i el cicle de pesadesa i falta de forces comença una altra vegada des de zero.

La por del que vindrà després

Viure així et fa plantejar-te moltes coses sobre el futur. Tinc pors, massa. Em fa por pensar que no seré capaç de superar això mai, que aquesta versió de mi, a mitges i medicada, és la que es quedarà per sempre. Em terroritza perdre’m els millors anys de la meva vida per estar en aquest estat de somnolència constant i no saber qui soc jo realment sense tots aquests fàrmacs. De vegades intento recordar com era abans de tot això, però em costa, com si aquella versió de mi fos un personatge d’una pel·lícula que vaig veure fa molt de temps i que no soc capaç de recordar amb claredat.

Tinc pors, massa. Em fa por pensar que no seré capaç de superar això mai. M'aterra perdre'm els millors anys de la meva vida

Però també tinc la por contrària: la por de deixar les pastilles. I si les deixo i descobreixo que no puc manejar la realitat? I si l'abisme que em va portar fins aquí segueix igual de profund i hi caic una altra vegada? És un equilibri molt precari. D'una banda, vull la meva llibertat, però, d'altra banda, em fa pànic el que pugui passar si em treuen aquesta xarxa de seguretat. És una sensació de dependència que em fa sentir petita, però sóc conscient que tot això és un procés i que no puc saltar-me passes.

Una cursa de fons sense meta clara

Malgrat tot el que és dolent, intento ser positiva, encara que sigui per pur esgotament. Sé que el fet d'estar escrivint això, de ser capaç d'analitzar com em sento, ja és un pas. La medicació em té en pausa, sí, però aquesta pausa també m'està donant el temps necessari per recompondre'm per dins, encara que sigui molt a poc a poc. No és el camí que jo hauria triat, però és el que m'ha tocat per tirar endavant i l'he de respectar. No puc demanar al meu cos que corri una marató quan encara està aprenent a caminar de nou.

A qualsevol que llegeixi això, li diria que no em jutgi per la meva falta d'energia o per la meva mirada perduda. Tinc 22 anys i no és que no vulgui esforçar-me, és que estic lliurant una batalla interna que consumeix totes les meves reserves. La medicació és la meva armadura, però és una armadura molt pesada que em cansa només de portar-la posada. Espero que algun dia pugui treure-me-la i caminar lleugera, però mentrestant, segueixo aquí, pas a pas, intentant que el motor no s'aturi del tot i esperant que, a poc a poc, la llum de cada matí deixi de pesar tant i comenci a brillar de nou, però aquesta vegada de veritat.

El Govern investiga el llac artificial de la festa de luxe ambientada en l’Antic Egipte que es va celebrar el 13 d’agost a la pedrera de Can Coix –Sant Antoni de Portmany, Eivissa–, un paratge natural situat a prop d’una zona protegida. Així ho ha anunciat Juan Manuel Lafuente, conseller del Mar i del Cicle de l’Aigua, durant la sessió plenària d’aquest dimecres, després d’haver estat interpel·lat per la diputada socialista Pilar Costa.

“Però deixi que investiguem. No condemni la gent abans que hi hagi una investigació, abans que es demanin les dades sobre d’on ha sortit l’aigua, quina és la traçabilitat d’aquesta aigua i què és el que ha passat”, ha respost el conseller. Anteriorment, Costa li havia retret que, a parer seu, estaven “prenent el pèl a la ciutadania”, ja que l’Ajuntament de Sant Antoni –on governa el PP, igual que al Govern– havia autoritzat la festa, en la qual es van utilitzar entre 60 i 170 tones d’aigua (60.000 a 170.000 litres) per crear un llac ornamental.

La firma nord-americana Van Wyck & Van Wyck va aconseguir el lloguer de l’espai previ pagament d’una taxa municipal de només 199 euros, per dissenyar posteriorment una festa que incloïa piràmides, esfinxs, torres de llums i música electrònica, amb l’objectiu d’organitzar un esdeveniment de luxe al qual només es podia accedir mitjançant una exclusiva guestlist, segons van explicar a elDiario.es treballadors, tots vestits de negre, quan la festa estava a punt de començar. Al voltant d’una estètica inspirada en l’Antic Egipte, figures com la reina Nefertiti –que va governar durant un dels períodes més rics de la dinastia dels faraons– i Cleòpatra van ser utilitzades per alimentar a través de les xarxes socials una gresca envoltada de secretisme i misteri.

La diputada socialista Pilar Costa ha aprofitat el seu torn de paraula per retreure a l’Executiu autonòmic que l’Ajuntament de Sant Antoni havia autoritzat la celebració d’un aniversari cedint l’espai de la pedrera de Can Coix a una empresa nord-americana multimilionària. “Sembla que al Partit Popular li fa molta gràcia que, en plena sequera, es malbaratin 170 tones d’aigua. Aigua potable, a més, que va ser subministrada mitjançant camions cisterna”, ha lamentat. Costa ha posat en context el malbaratament: es produeix en unes illes on, en alguns casos, hi havia alerta i prealerta per sequera, amb restriccions d’aigua. “A vostè li sembla admissible (...) que es promoguin festes en què es llencen tones d’aigua al mar pel caprici d’alguns?”, ha qüestionat la socialista.

El conseller del ram ha discrepat, però, de les crítiques formulades per Costa. “Crec que tots coincidim que qualsevol acció que suposi un malbaratament d’aigua en aquest moment a les Balears no és adequada i l’hem de condemnar. Crec que així ho ha fet també l’Ajuntament de Sant Antoni, que ha manifestat que no li semblava correcta la utilització d’aquesta aigua en aquest acte”, ha començat Lafuente. El conseller, en aquell moment, ha informat que la Conselleria ha obert diligències prèvies i ha sol·licitat al consistori dades sobre el que ha passat. “Hem demanat informació sobre d’on procedeix l’aigua, què se n’ha fet, si s’ha reutilitzat o no i quina és la situació”, ha dit Lafuente. “Si existeix o no una norma concreta que permeti sancionar aquests fets s’haurà de determinar una vegada que s’hagin dut a terme les diligències prèvies i disposem de tota la informació”, ha afegit.

Absència d’una norma sancionadora

Fonts de l’Aliança per l’Aigua –entitat que defensa la millora de la política hídrica d’Eivissa– expliquen a aquest diari que el cas posa de manifest la manca de normatives que impedeixin els usos no sostenibles de l’aigua. L’entitat considera que, tot i que l’ús de l’aigua realitzat durant la festa va ser legal perquè no existia cap regulació que el prohibís expressament, resulta difícilment justificable des del punt de vista ètic i de la sostenibilitat. En aquest sentit, indiquen que les administracions haurien d’aprovar ordenances municipals que no permetessin el malbaratament d’aigua. Un ús no sostenible que, en aquest cas, a més, s’ha dut a terme en un espai públic.

Segons l’indicador de sequera meteorològica de la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, que mostra l’evolució de la situació hídrica de l’illa des de 1970, el 2023 i el 2024 –els darrers anys dels quals es tenen registres a l’estació eivissenca de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) d’Eivissa, situada a l’aeroport– es van registrar valors de sequera moderada i gairebé severa. Concretament, el 2023, per 1,28 punts, i l’any següent, per 0,96 punts, tal com reflecteix l’estadística del Govern.

A parer de l’Aliança per l’Aigua, la manca de control permet que es produeixin situacions com la de sa Pedrera de Can Coix, on els promotors van utilitzar fins a 170 tones d’aigua, segons va calcular el Diario de Ibiza. El diari local afirma que el llac artificial tenia una superfície d’uns 850 metres quadrats i una profunditat de 20 centímetres. Tanmateix, la firma especialitzada en grans esdeveniments explica que no es van fer servir més de 60 tones i defensa que l’aigua es va reciclar i reutilitzar “en el sistema d’aigües grises”.

En el primer cas, estaríem parlant de l’equivalent a 3.400 dutxes d’entre cinc i deu minuts –de 50 litres cadascuna– i, en el segon, tenint en compte que la xifra correcta és la dels organitzadors, de 1.200 dutxes en total. És a dir, la quantitat necessària –en el cas més conservador– perquè una persona es dutxi cada dia durant tres anys i mig, o perquè ho faci durant un any una família de quatre membres.

L’entitat qüestiona la contradicció entre els discursos dels ajuntaments que parlen de sostenibilitat i determinades pràctiques vinculades al turisme i a l’oci a l’illa. En aquest sentit, recorda episodis recents d’elevat consum d’aigua, com el de diversos hotels de Sant Antoni que el passat mes d’abril van utilitzar la xarxa municipal per omplir les seves piscines i van deixar sense subministrament durant hores els veïns de la zona.

La Direcció General de Recursos Hídrics del Govern va començar a recopilar informació tan bon punt la polèmica va saltar als mitjans de comunicació per determinar d’on havia sortit l’aigua usada per omplir el llac artificial instal·lat durant la festa privada. L’organisme, dependent de la Conselleria del Mar i del Cicle de l’Aigua, va considerar que aquest ús “no s’hauria d’haver fet”, especialment en l’actual context de sequera, tot i que va advertir que serà difícil imposar una sanció perquè l’ús ornamental de l’aigua no està expressament prohibit per la normativa, sinó que simplement no està contemplat en el Pla Hidrològic, segons van confirmar fonts del Govern a elDiario.es.

Hazel Morgan, presidenta de la branca pitiüsa d’Amics de la Terra, afirma que no n’hi ha prou amb tenir “recomanacions sobre l’ús de l’aigua”, sinó que la normativa, tant de Sant Antoni com d’altres municipis, ha d’incloure “obligacions legals” respecte de l’ús de l’aigua, que vagin més enllà de les obligacions relatives a la utilització de l’aigua potable als habitatges. “D’una empresa de fora, així com dels seus clients, no podem esperar gaire consciència”, ha dit Morgan, en relació amb la festa egípcia de Can Coix. L’ecologista ha destacat que ha de ser l’administració qui es faci “responsable” i “legisli” al respecte, i que sigui “excepcional” l’ús de l’aigua fora del consum que es fa en habitatges, cases, apartaments turístics i hotels.

L’Ajuntament del PP ho sabia

El detall de l’aigua que s’havia utilitzat a la festa per crear un llac ornamental es coneixia des del moment en què es va autoritzar la celebració. A més, apareixia en els plànols que l’empresa havia enviat a l’Ajuntament abans d’obtenir el vistiplau. Marcos Serra Colomar, alcalde del municipi, va assegurar, però, que desconeixia que l’esdeveniment –reservat a 350 persones– inclogués una llacuna. I va anar més enllà: “Si haguéssim sabut l’ús que es faria de l’aigua, no hauríem autoritzat la festa”, va afirmar, per exemple, a Onda Cero Ibiza i Formentera.

No obstant això, el PSOE –principal partit de l’oposició– va demostrar que el PP coneixia per endavant les intencions de Van Wyck & Van Wyck. Durant el ple municipal d’agost, va mostrar l’expedient d’interès general que es va tramitar a instàncies del consistori. El document inclou el projecte tècnic que havien de presentar els organitzadors. Els plànols són clars. La llacuna hi apareix delimitada en color blau i identificada amb la paraula water. Són els mateixos plànols que aquest dimecres ha mostrat la diputada socialista Pilar Costa, en el ple de setembre al Parlament.

El decret que va acabar convertint aquella celebració privada en un esdeveniment “de caràcter benèfic amb interès social” i de “caràcter innocu” es va concedir el mateix 13 d’agost. Un apoderat –de cognoms eivissencs– i una representant –de cognoms anglosaxons– de Van Wyck & Van Wyck van fer unes gestions que es van haver d’acabar a contrarellotge. Va faltar molt poc perquè l’esdeveniment –que ja havia muntat les seves estructures– corregués el risc de començar sense llicència. L’autorització va arribar tot just quatre hores abans que comencés una festa que podia arrencar a les sis de la tarda i allargar-se fins a les tres de la matinada.

Tal com consta en el decret, l’Ajuntament de Sant Antoni donava via lliure a l’empresa per organitzar un “còctel, sopar, ambientació musical, DJ”, superar els nivells de soroll permesos i privatitzar durant nou hores un espai on només es deixés entrar qui tingués una entrada al seu nom. El decret portava la signatura d’Eva Prats Costa, responsable del departament d’Urbanisme i Activitats. La regidora popular va assegurar que no va assistir a la festa. El decret va declarar la celebració “d’interès general”.

Tanmateix, Serra ha mantingut la mateixa posició durant tot aquest temps. En aquell ple municipal, va assegurar que la memòria objectiva no detallava que s’hagués de crear un llac amb aigua real, ni n’especificava les dimensions, ni indicava la quantitat d’aigua que es pretenia utilitzar. Per tant, segons l’alcalde, que en un plànol aparegui la paraula water no equival a informar clarament l’Ajuntament que es farien servir tones d’aigua per crear una instal·lació d’aquestes característiques.

“Independentment de la quantitat que s’usés, vull deixar una cosa clara: a l’Ajuntament no li va semblar correcte l’ús de l’aigua i no el comparteix”. “Ho vam criticar des que en vam tenir coneixement. (...) La festa no es va autoritzar sabent que es crearia un llac. L’interès general era pel caràcter benèfic de l’esdeveniment. (...) El que ha passat després és un relat construït durant setmanes”, va concloure.

La festa privada ambientada en l’Antic Egipte ha desfermat una onada d’indignació en la ciutadania eivissenca, a causa de la celebració d’un esdeveniment premium amb 350 convidats a la pedrera de Can Coix, un enclavament natural d’Eivissa ubicat al costat d’una zona protegida. Si en un primer moment les crítiques es van centrar en els possibles problemes al voltant del soroll, el caos circulatori i els riscos d’incendi, en els dies següents la polèmica s’ha desfermat per la instal·lació d’un llac artificial que va necessitar entre 60 i 170 tones d’aigua.

Al voltant d’una estètica inspirada en l’Antic Egipte, figures com la reina Nefertiti —que va governar un dels períodes més rics de la dinastia dels faraons— i Cleòpatra van ser utilitzades per alimentar a través de les xarxes socials una gresca sota un halo de secretisme.

L’escenari dissenyat per la firma estatunidenca Van Wyck & Van Wyck, que no ha contestat les preguntes d’elDiario.es, va contemplar piràmides, esfinxs, torres de llums i música electrònica per desplegar un esdeveniment de luxe al qual només es va poder accedir mitjançant una exclusiva guestlist, com van detallar a elDiario.es treballadors, completament vestits de negre, quan la festa estava a punt de començar.

Fonts d’Aliança per l’Aigua —entitat que advoca per millorar la política hídrica d’Eivissa— expliquen a aquest diari que el cas posa de manifest la manca de normatives que impedeixin els usos no sostenibles de l’aigua. L’entitat entén que, tot i que l’ús realitzat durant la festa va ser legal en no existir una regulació que ho prohibís expressament, resulta difícilment justificable des del punt de vista ètic i de la sostenibilitat. En aquest sentit, indiquen que les administracions haurien d’aprovar ordenances municipals que permetin el malbaratament d’aigua. Un ús no sostenible que en aquest cas, a més, s’ha realitzat en un espai públic.

Segons l’indicador de sequera meteorològica de la Conselleria de la Mar i el Cicle de l’Aigua, que mostra l’evolució de la situació hídrica de l’illa des de 1970, el 2023 i el 2024 —els darrers anys dels quals es tenen registres a l’estació eivissenca de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) d’Eivissa, ubicada a l’aeroport—, s’han registrat valors de sequera moderada i gairebé severa. En concret, el 2023, per 1,28 punts i l’any següent, per 0,96 punts, com reflecteix l’estadística del Govern.

Absència de control sobre el consum

A parer d’Aliança per l’Aigua, l’absència de control permet que es produeixin situacions com sa Pedrera de Can Coix, on els promotors van emprar fins a 170 tones d’aigua, segons va calcular Diario de Ibiza. El diari local afirma que el llac artificial tenia una superfície d’uns 850 metres quadrats i una profunditat de 20 centímetres. Tanmateix, la firma especialitzada en grans esdeveniments explica que no es van utilitzar més de 60 tones i defensa que l’aigua es va reciclar i reutilitzar “en el sistema d’aigües grises”.

En el primer cas, estaríem parlant de l’equivalent a 3.400 dutxes d’entre cinc i deu minuts —de 50 litres cadascuna— i en el segon, tenint en compte que la xifra correcta és la dels organitzadors, de 1.200 dutxes en total. És a dir, el necessari —en el més conservador dels casos— perquè un ciutadà es dutxi diàriament durant tres anys i mig, o perquè ho faci durant un període d’un any una família de quatre membres.

Emprar 60 tones d’aigua per a una piscina equival a 1.200 dutxes d’entre cinc i deu minuts. És el necessari perquè un ciutadà es dutxi diàriament durant tres anys i mig

L’entitat qüestiona la contradicció entre els discursos dels ajuntaments que parlen de sostenibilitat i determinades pràctiques vinculades al turisme i a l’oci a l’illa. En aquest sentit, recorda episodis recents d’elevat consum d’aigua, com el de diversos hotels de Sant Antoni que el passat abril van utilitzar la xarxa municipal per omplir les seves piscines i van deixar sense subministrament durant hores els veïns de la zona.

La Direcció General de Recursos Hídrics del Govern ha començat a recaptar informació per determinar d’on va sortir l’aigua utilitzada per omplir el llac artificial instal·lat durant la polèmica festa privada celebrada a sa Pedrera de Can Coix, a Sant Antoni.

L’organisme, dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua, considera que aquest ús “no s’hauria d’haver fet”, especialment en l’actual context de sequera, tot i que adverteix que serà difícil imposar una sanció perquè l’ús ornamental de l’aigua no està expressament prohibit per la normativa, sinó que simplement no està contemplat en el Pla Hidrològic, segons han confirmat fonts del Govern a elDiario.es.

Hazel Morgan, presidenta de la branca pitiüsa d’Amics de la Terra, afirma que no és suficient amb tenir “recomanacions sobre l’ús de l’aigua”, sinó que la normativa, tant de Sant Antoni com d’altres municipis, ha d’incloure “obligacions legals” respecte a l’ús de l’aigua, que vagin més enllà de les obligacions entorn de la utilització de l’aigua potable als habitatges.

“D’una empresa de fora, així com dels seus clients, no podem esperar gaire consciència”, ha dit Morgan, en relació amb la festa egípcia de Can Coix. L’ecologista ha destacat que ha de ser l’administració la que es faci “responsable” i “legisli” al respecte i que sigui “excepcional” l’ús de l’aigua fora del consum que es fa en habitatges, cases, apartaments turístics i hotels.

D’una empresa de fora, així com dels seus clients, no podem esperar gaire consciència

Hazel Morgan — Amics de la Terra

L’Ajuntament desconeixia la instal·lació del llac

L’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany ha explicat en un comunicat que “no tenia coneixement previ que durant l’esdeveniment s’anés a instal·lar un llac artificial ni que es destinés aigua a aquesta finalitat”. El consistori ha assegurat que en la memòria descriptiva presentada per l’organització promotora “no apareix cap menció expressa a la instal·lació d’un llac artificial, ni s’especifiquen les seves dimensions, ni tampoc la quantitat d’aigua que es preveia utilitzar per a la seva creació”.

Així, indiquen que l'aigua utilitzada procedia de camions cisterna, segons el detallat pels promotors. “A tractar-se d'una actuació de la qual el Consistori no va ser informat prèviament, no disposem de dades pròpies sobre el volum exacte utilitzat, la seva procedència concreta o el seu destí posterior”, assenyala l'equip de govern. És a dir, que els tècnics municipals no van revisar ni inspeccionar les instal·lacions desplegades durant la festa egípcia.

Els tècnics de l’Ajuntament de Sant Antoni de Portmany no van revisar ni inspeccionar el llac artificial perquè no en tenien coneixement. Els promotors no el van incloure en la memòria descriptiva que van presentar al consistori

No obstant això, el consistori ha rebutjat “de manera rotunda” la decisió dels promotors d’utilitzar aigua per crear un llac artificial “amb una finalitat merament ornamental”. “Considerem que es tracta d’una actuació absolutament desencertada, innecessària i difícilment justificable en una illa on l’aigua és un recurs escàs i on les administracions fa anys que reclamem un ús responsable d’aquesta”, ha valorat.

El consistori rebutja el llac: ‘Es tracta d’una actuació absolutament desencertada, innecessària i difícilment justificable en una illa on l’aigua és un recurs escàs i on les administracions fa anys que reclamem un ús responsable d’aquesta

En aquest sentit, han insistit que la qüestió central no és únicament quanta aigua es va utilitzar, sinó la decisió de destinar-la “a un element ornamental completament prescindible i fer-ho, a més, sense que l’Ajuntament en tingués coneixement”.

L’Ajuntament ha assegurat que l’activitat autoritzada —amb el pagament d’una taxa de 199 euros— corresponia a un esdeveniment privat, puntual i d’aforament reduït. El principal motiu que va portar el consistori a autoritzar excepcionalment la seva celebració “va ser el seu marcat caràcter solidari”, ja que l’organització ha aportat 40.000 euros a Càritas Sant Antoni i 10.000 euros al Motoclub d’Eivissa i Formentera, cosa que va poder comprovar elDiario.es mitjançant una trucada telefònica.

També han defensat que des de 2019 ha realitzat “un important esforç inversor per renovar la xarxa municipal d’abastament, reduir les pèrdues i millorar de manera molt significativa el seu rendiment”, fins a situar el municipi entre els que presenten millors resultats de Balears.

A més, ha argumentat que té pràcticament finalitzada la nova ordenança d’estalvi de l’aigua, l’aprovació de la qual està prevista abans d’acabar l’any i que “reforçarà les polítiques municipals d’estalvi, eficiència i ús responsable d’aquest recurs”.

Sense normes per regular “el malbaratament”

Sant Antoni de Portmany no disposa de normes que controlin el malbaratament hídric. El novembre de 2024, l’Aliança per l’Aigua va presentar a l’Ajuntament un esborrany sobre el qual es podia basar la normativa. Aquesta organització sense ànim de lucre treballa a nivell balear per aconseguir una gestió sostenible d’un recurs tan bàsic com escàs i, anteriorment, ja havia assessorat els ajuntaments de Santa Eulària des Riu i Sant Josep de sa Talaia.

“Vivim en una situació de crisi permanent: no es tracta de continuar creixent en infraestructures, sinó de ser més eficients i aprofitar millor el recurs. La relació és clara: menys aigua i més demanda. Aquesta combinació ens fa cada vegada més vulnerables. No es pot demanar esforç només a una part —els residents— quan la pressió turística continua augmentant”, va valorar davant aquest diari Juan Calvo, director de l’Aliança per l’Aigua, enmig de la crisi desfermada perquè tres hotels deixessin sense aigua tres edificis residencials de la zona de Caló des Moro.

Sant Antoni de Portmany, que arriba gairebé als 30.000 habitants —i té 19.500 places turístiques— ha hagut d’instal·lar una segona dessaladora —portàtil— perquè l’excés de consum està exprimint els seus aqüífers. Els abocaments són freqüents, afecten l’ecosistema marí des de fa dècades i obliguen a tancar platges com es Caló des Moro. Tanmateix, el document que l’Aliança per l’Aigua va lliurar fa gairebé dos anys encara no s’ha convertit en una ordenança que pugui regular l’ús sostenible d’aquest recurs i pugui sancionar el malbaratament.

En aquest sentit, l’entitat ha considerat que el problema no es pot atribuir únicament a qui va participar en la festa egípcia i han reclamat una major responsabilitat per part de les administracions. La seva posició és que, a més de conscienciar la ciutadania, resulta imprescindible establir normes que determinin quins usos de l’aigua són acceptables i quins han de quedar prohibits, especialment en un context de prealerta per sequera.

Sobretot, quan des de fa uns anys és rutinari per part de les institucions insulars demanar als residents, després de la temporada turística, que moderin el seu consum, que es limita generalment a usos quotidians i domèstics.

El batle destaca la donació de l’esdeveniment

L’Ajuntament encara no ha aclarit si obrirà un expedient a l’empresa promotora pel malbaratament hídric. En una entrevista d’aquest dilluns al programa Hoy por Hoy de Cadena SER Ibiza y Formentera, el batle del municipi, Marcos Serra, ha explicat que l’Ajuntament ha de parlar amb els tècnics per estudiar si hi ha possibilitat de sancionar l’empresa promotora.

Serra ha argumentat que el problema és que l’ordenança d’estalvi de l’aigua no s’aprovarà fins a finals d’any. Aquesta normativa, que implica diferents departaments de l’Ajuntament, regula l’ús de l’aigua, així com de les piscines, que es pot fer al municipi.

“És difícil i costosa”, ha assegurat. El batle ha afirmat que tan aviat com estigui aprovada, accions com la de l’empresa promotora de la festa egípcia a Can Coix “seran sancionables”. “Sense l’ordenança és difícil, però ho estem mirant perquè a la memòria descriptiva no parlaven de [la instal·lació] d’un llac”. “No es parlava de l’ús de l’aigua i no ens sembla adequat”, ha insistit, tant si s’han utilitzat 60 com si van ser 170 les tones d’aigua que van fer falta per omplir-lo.

Finalment, Serra ha valorat que està “content” per la donació que es farà a organitzacions sense ànim de lucre, i perquè no hi ha hagut, al seu parer, molèsties cap als veïns. Tanmateix, s’ha mostrat molt molest pel malbaratament hídric i ha afegit que és una cosa que l’Ajuntament tindrà “molt en compte” perquè “no torni a passar” en un futur.

El batle ha volgut sortir al pas de la polèmica reconeixent que el pagament d’una taxa de 199 euros “és irrisòria, un mer tràmit burocràtic”, però que s’han destinat 40.000 euros a Càritas Sant Antoni, així com altres 10.000 euros al Motorclub d’Eivissa i Formentera. “Són entre 60 i 80 infants d’entre 4 i 16 anys que es beneficiaran d’aquests diners per continuar fent esport”, ha recalcat.

Més crítica ha estat l’oposició. Pilar Costa, portaveu del PSOE a l’illa, ha avançat en el mateix programa que els socialistes denunciaran el cas davant la Direcció General de Recursos Hídrics —dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua— perquè en un context de prealerta de sequera, l’Ajuntament de Sant Antoni ha autoritzat una festa on s’han “malbaratat 170 tones d’aigua”.

Costa ha remarcat que per tenir una autorització d’aquestes característiques s’ha hagut de presentar un projecte “i en aquest projecte sortirà tot”. “Nosaltres demanam a l’Ajuntament de Sant Antoni que ensenyi el projecte, què és el que han autoritzat i quins informes favorables o desfavorables han tingut”, ha argumentat. També ha considerat el fet que l’Ajuntament, en les seves pròpies instal·lacions, desconegués que s’anava a instal·lar un llac, “un insult als veïns de Sant Antoni”.

El Parlament balear ha fet aquest dimecres el primer pas per regular l'entrada de vehicles a Mallorca. La Cambra autonòmica ha pres en consideració la proposició de llei amb què el Consell de Mallorca el Consell Insular cerca reduir la saturació de les carreteres mitjançant la fixació de límits als cotxes procedents de l'exterior, un sostre per als vehicles de lloguer i la creació d'una taxa amb caràcter dissuasori.

La decisió adoptada obre formalment la tramitació parlamentària de la iniciativa i permet avançar cap a un sistema que establirà un sostre al nombre de cotxes que podran accedir a l'illa. La iniciativa ha rebut el suport de tots els grups parlamentaris, amb l'única excepció de Vox, que s'ha abstingut. El Govern de Marga Prohens, per la seva banda, ha expressat el seu criteri favorable al fet que la proposta continuï el seu recorregut parlamentari.

Durant el ple, el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha defensat una norma que la institució insular va aprovar el passat mes de juny i que pretén tenir aprovada definitivament abans que acabi 2026, de manera que pugui entrar en vigor durant la pròxima temporada turística. El dirigent popular ha presentat la regulació de l'entrada de vehicles com la principal mesura de contenció de la legislatura i com a resposta al que ha definit com un “clam unànime” de la societat mallorquina davant la saturació de les carreteres.

No en va, un estudi de capacitat de càrrega encarregat per la institució va concloure que el 2023 van arribar a la més gran de les Balears uns 400.000 vehicles a través dels ports, el doble que el 2017. L'informe definia dues possibles quantitats de sostre vehicular. El primer, més restrictiu, ascendeix a 834.263 vehicles. Atenent a aquest topall i tenint en compte les xifres de la setmana amb major mobilitat d'aquell any, sobrarien a l'illa uns 122.000 cotxes. La segona proposta s'estableix en 863.061 vehicles, de manera que s'haurien de restar uns 93.600 turismes per no superar aquest límit.

A judici de les formacions que han votat a favor de la presa en consideració, l'increment registrat en els darrers anys resulta incompatible amb les limitacions territorials i d'infraestructures d'una illa com Mallorca.

“Ens trobem en un moment crucial, amb cert malestar al carrer i Mallorca no pot esperar més”, ha asseverat el president insular, que ha reclamat als grups que aparquin les seves diferències polítiques per facilitar una aprovació ràpida i amb una àmplia majoria. “És hora de posar en primer lloc els residents”, ha afegit.

El Consell treballa ja en els instruments necessaris per aplicar la futura regulació. Entre aquests es troba l'elaboració de l'ordenança fiscal que haurà de concretar el sistema de taxes i un nou estudi de càrrega de l'illa, els resultats del qual està previst presentar a l'octubre. Segons Galmés, disposar d'aquests elements permetrà aplicar la llei “amb la màxima celeritat i eficiència” una vegada sigui aprovada pel Parlament.

El PP reivindica la llei i l'esquerra retreu el retard

Durant el debat, el PP ha defensat que la regulació “no arriba tard”. La diputada Margalida Pocoví ha aprofitat la seva intervenció per retreure als partits d'esquerres que no impulsessin una mesura similar durant les anteriors legislatures. Els grups de l'esquerra, malgrat votar a favor d'iniciar la tramitació, han coincidit a qüestionar el calendari elegit pel Consell, recull Europa Press.

La socialista Amanda Fernández ha acusat Galmés d'haver tingut la llei “segrestada durant gran part de la legislatura” i ha sostingut que ara arriba “tard i malament”. Segons el seu parer, els terminis responen a “un càlcul electoral”. També ha retret al PP que durant la legislatura no hagi aprovat altres mesures relacionades amb la contenció turística.

En termes similars s'ha expressat el diputat de Més per Mallorca Ferran Rosa, que ha acusat el president del Consell d'actuar “quan li convé electoralment”. Rosa ha sostingut que el PP mai ha volgut limitar l'entrada de vehicles i ha advertit que l'aprovació es produeix en un moment pròxim a les eleccions, però massa tard perquè la mesura tingui efectes immediats.

Més per Menorca també ha votat a favor, encara que el seu portaveu, Josep Castells, ha advertit que alguns aspectes del text estan “poc concretats” o presenten una regulació que considera deficient. Unides Podem ha donat suport igualment a la iniciativa i ha reclamat que la regulació vagi acompanyada d'una millora del transport públic.

Per la seva banda, el diputat de Formentera Llorenç Córdoba ha donat suport a la proposició en compartir el seu objectiu de reduir la pressió dels vehicles i protegir un territori amb capacitat limitada.

Vox ha optat per l'abstenció. La seva diputada Manuela Cañadas ha reconegut que la saturació de les carreteres és “real i molt greu”, però ha rebutjat que limitar l'entrada de vehicles sigui la solució. Cañadas ha acusat el PP i el PSOE de ser “els creadors d'aquest problema” i ha qüestionat que la mesura respongui a una estratègia de millora de les infraestructures, en considerar que busca principalment “recaptar”.

Un sostre de vehicles i una taxa d'entrada

La futura llei permetrà establir un sostre anual o bianual de vehicles que podran accedir a Mallorca i una taxa associada a la seva entrada. Les navilieres seran les encarregades de gestionar les autoritzacions i cobrar les taxes. El sistema preveu també limitar el nombre de vehicles de lloguer que podran entrar a l'illa i estableix un règim sancionador amb multes d'entre 300 i 30.000 euros.

L'autorització i el pagament es tramitaran de forma telemàtica mitjançant el procediment que concreti l'ordenança fiscal. A més, està prevista la instal·lació de càmeres als ports mallorquins per detectar les matrícules i controlar els accessos.

La regulació contempla excepcions. Els no residents que disposin d'un habitatge a Mallorca podran accedir amb un vehicle, mentre que els residents d'altres illes podran quedar fora de la limitació quan necessitin desplaçar-se per motius mèdics. També es contemplen desplaçaments per raons mèdiques o familiars de residents a Mallorca que es trobin fora de l'illa.

No estaran subjectes a la taxa els vehicles de persones amb mobilitat reduïda acreditada, els vehicles oficials i de servei públic, ni els destinats al transport de béns i mercaderies o a la distribució comercial.

Amb la presa en consideració aprovada, la proposició inicia ara el seu recorregut parlamentari. L'objectiu que ha marcat el Consell és que el procés conclogui abans de 2027 i que la limitació pugui aplicar-se ja en la pròxima temporada turística.

El Consell de Mallorca presentarà una proposició de llei al Parlament balear adreçada a regular l'entrada de vehicles a l'illa, establir un nombre màxim de cotxes de lloguer que hi puguin accedir i crear una taxa dissuasòria per als turismes que no tributin a les Balears en els mesos de temporada alta. El mes de juny passat, la Cambra autonòmica va prendre en consideració una iniciativa similar del Consell d'Eivissa per controlar l'entrada d'automòbils a la més gran de les Pitiüses.

Així ho ha anunciat aquest dimecres el president de la institució insular, el popular Llorenç Galmés, en una roda de premsa en què ha donat a conèixer l'Estudi de Càrrega de la Xarxa Viària de Mallorca, que revela que el 2023 van entrar pels ports de Mallorca un total de 379.000 vehicles, xifra equivalent al 40% dels automòbils que tenen els residents de l'illa. Els ciutadans illencs ja compten de per si amb una taxa de 900 cotxes per cada 1.000 habitants, la més alta d'Espanya. El parc mòbil se'n ressent sobretot a l'estiu, quan la població arriba a duplicar-se.

La passada legislatura, el llavors conseller de Mobilitat i Infraestructures, Iván Sevillano (Podem), ja va proposar limitar l'entrada de vehicles de lloguer a Mallorca amb l'objectiu de modificar la política de mobilitat i frenar els problemes de saturació que travessen les carreteres de l'illa, on les aglomeracions i els embussos formen part del dia a dia de els ciutadans, principalment durant els mesos de juliol i agost.

Dues de les mesures 'estrella' impulsades pel seu departament va ser el carril Bus-VAO -amb els informes favorables de la Direcció General de Trànsit (DGT)- i la reducció de la velocitat màxima permesa a l'autopista a 80 quilòmetres per hora amb l'objectiu de millorar la distribució del trànsit, incentivar lús del transport públic en detriment del vehicle privat i caminar cap a una mobilitat més sostenible. Totes dues van topar amb la crítica ferotge del PP que, només accedir al poder a mitjans de l'any passat, van iniciar els tràmits per eliminar-les. No només això. El mes d'agost passat, el Consell anunciava la incorporació d´un nou carril de 800 metres, el quart, a l'autopista de l'aeroport de Palma per “desembussar l'entrada” a la capital balear i “guanyar en seguretat i fluïdesa”, cosa que ha despertat les crítiques de residents i ecologistes.

En el cas de les mesures anunciades aquest dimecres per Galmés, el president insular ha explicat que el Consell les elevarà a la Comissió de Mobilitat insular així com a la Mesa del Pacte per la sostenibilitat impulsada pel Govern per debatre i negociar. Després, el ple insular donarà llum verda a la proposició de llei que s'elevarà al Parlament per aprovar-la, atorgant així al Consell l'autoritat per limitar l'entrada de vehicles. Es tracta d'una iniciativa semblant a la ja aprovada anteriorment a Formentera ia la proposició de llei que s'està tramitant per a Eivissa.

El president del Consell ha explicat que concretar el límit de cotxes “ha de sortir del consens”, tant com amb els agents implicats com amb els grups polítics. Per això, ha traslladat l'estudi als portaveus dels grups al Consell i es reunirà amb ells aquest dijous a fi d'explicar-los les dades i les conclusions.

Els números del sostre vehicular

L'estudi dut a terme defineix dues quantitats possibles de sostre vehicular. El primer, més restrictiu, és de 834.263 vehicles. Atenent aquest límit i tenint en compte les xifres de la setmana amb més mobilitat del 2023, sobrarien a l'illa uns 122.000 cotxes. La segona proposta s'estableix en 863.061 vehicles, de manera que s'haurien de restar uns 93.600 vehicles per no superar aquest límit.

Així mateix, l'informe de càrrega proposa que el ple fixi de forma anual o biennal un sostre de vehicles que no paguin l'impost de circulació a les Balears i arribin pels ports de Mallorca. De la mateixa manera, recomana regular el nombre màxim de turismes dedicats al lloguer a lilla. Pel que fa a la taxa per als cotxes que no tributin a les Illes serà només en temporada alta. D'altra banda, ha subratllat la necessitat de “millorar i ampliar” el transport públic ferroviari i de carreteres, una feina que, ha assegurat, està fent el Govern. Galmés ha recalcat que “l'únic procés per fer front a la saturació” és negociar, dialogar i presentar una proposició de llei al Parlament perquè aquesta institució doni l'autonomia necessària perquè el ple insular pugui fixar el límit de vehicles. Segons ha dit, la intenció és aprovar aquesta mesura “com més aviat millor”, durant el 2025.

Altres mesures recomanades per l'estudi de càrrega

Per part seva, el conseller insular de Territori, Fernando Rubio, ha explicat durant la roda de premsa que la mesura principal és establir restriccions en l'accés de vehicles, “prioritzant els residents”. A més d'implantar una taxa de circulació i limitar el nombre de cotxes de lloguer, l'estudi proposa ampliar la infraestructura ciclista, un pla d'aparcaments dissuasius -aprovat recentment pel Consell-, crear plans de mobilitat als municipis i als centres generadors de trànsit, impulsar iniciatives de mobilitat col·laborativa, com ara el cotxe compartit o el trajecte compartit, recuperar línies ferroviàries com en el cas de la de Llucmajor i incrementar les freqüències de bus o carrils per al transport públic.

Pel que fa a les propostes per a punts concrets de Mallorca on es detecta més saturació, l'informe planteja establir mesures com la creació de busos llançadora, aparcaments dissuasius, restriccions de circulació, monitorització de la capacitat de cotxes als aparcaments o limitar el trànsit pesat. D'aquesta manera, ha assenyalat Rubio, alguns punts com Sa Calobra o el Port de Sóller, on hi ha problemes “clars” mobilitat, una solució seria monitoritzar les zones per desviar el trànsit i evitar el col·lapse durant els mesos d'estiu.

“A l'il·lustre infant Jaume, el nostre fill primogènit legítim i natural, nomenem i volem que sigui el nostre hereu universal”. Amb aquestes paraules —Inclitum infantem Jacobum, filium nostrum primogenitum legitimum et naturalem instituimus [...] nostrum universalem heredem, en el llatí del document— el monarca Jaume III va deixar escrit en el seu testament qui l'havia de succeir al capdavant del regne de Mallorca. Era el 7 d'agost de 1349. Amb prou feines dos mesos i mig després, el monarca moria a la batalla de Llucmajor i aquell hereu, un nen d'onze anys que havia resultat greument ferit en el mateix enfrontament, començava una vida marcada pel captiveri, la fugida, la guerra i una obsessió que mai no arribaria a complir: recuperar el regne perdut pel seu pare. Sis segles més tard, l'enigma sobre el lloc del seu enterrament podria resoldre's.

Segons la investigació dirigida per un equip de professionals de l'illa, Jaume IV podria estar enterrat al subsòl d'un solar de Sòria on antigament s'aixecaven un convent franciscà i la capella de la Concepció. Després de 25 anys d'estudis preliminars, allà començarà el pròxim 15 de setembre una campanya arqueològica que s'allargarà fins al 30 de setembre. L'equip estarà format per tres arqueòlegs i un tècnic auxiliar. Al capdavant de la coordinació històrica hi ha Gabriel Ensenyat, mentre que la direcció arqueològica recau en Helena Inglada. L'objectiu sembla senzill de formular i considerablement més difícil d'executar: trobar una tomba desapareguda dins d'una capella desapareguda que pertanyia, al seu torn, a un convent desaparegut.

L'objectiu sembla senzill de formular i considerablement més difícil d'executar: trobar una tomba desapareguda dins d'una capella desapareguda que pertanyia, al seu torn, a un convent desaparegut

La campanya arqueològica de Sòria podria reobrir l'últim capítol del regne de Mallorca, la història del qual se sol donar per acabada el 25 d'octubre de 1349, quan Jaume III va morir derrotat a Llucmajor en el seu intent de recuperar la corona davant Pere IV d'Aragó, el Cerimoniós, consolidant la reincorporació dels territoris mallorquins a la Corona d'Aragó. Però aquell monarca era, a més, l'oncle de Jaume IV, germà de la seva mare, Constança d'Aragó, i l'home que acabaria privant el seu nebot dels seus drets dinàstics. La derrota i la mort de Jaume III van acabar amb la corona independent de Mallorca, però no amb la reivindicació dels seus drets per part del seu fill, nascut a Perpinyà el 1338 i designat hereu universal pel seu pare abans d'emprendre aquella expedició.

“Fins aquí és la història que ens han explicat”, sosté l'informe elaborat per l'equip investigador. Tanmateix, continua: “falta un capítol”. Per als seus responsables, és impossible tancar definitivament la història del regne sense estudiar la trajectòria del fill de Jaume III: els seus anys de presó, les relacions que va mantenir amb el papat i la monarquia francesa, el seu matrimoni amb Joana I de Nàpols, els intents militars per recuperar els seus antics territoris i les incògnites que encara envolten la seva mort i enterrament. “Històricament, Jaume IV va quedar a l'ombra de Jaume III i sempre ha estat una figura de la nostra història força desconeguda. Poder recuperar-lo ara suposaria constatar amb els fets la hipòtesi d'una llarga investigació que ens ha portat fins als arxius de diferents parts del món”, explica a elDiario.es l'historiador Gabriel Ensenyat.

Històricament, Jaume IV va quedar a l'ombra de Jaume III i sempre ha estat una figura de la nostra història força desconeguda. Poder recuperar-lo ara suposaria constatar amb els fets la hipòtesi d'una llarga investigació que ens ha portat fins als arxius de diferents parts del món

Gabriel Ensenyat — Historiador

La investigació sobre el príncep mallorquí que mai no va arribar a regnar ha estat un llarg viatge entre documents repartits per diferents parts del món. Segons Ensenyat, l'equip ha revisat “documentació de l'Arxiu del Regne de Mallorca i de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, però també materials conservats a França, Nàpols, Montferrat, el Vaticà, Anglaterra, Navarra, Simancas, Valladolid, València i Sòria”. De fet, bona part d'aquesta documentació ni tan sols estava immediatament a disposició dels investigadors. “Calia localitzar-la físicament, sol·licitar-ne reproduccions, traduir textos redactats en llatí o en altres llengües i reconstruir a partir de documents dispersos una història que havia quedat fragmentada durant segles”, detalla l'historiador.

Després de la mort del seu pare, Jaume IV va passar anys captiu a Mallorca, Xàtiva i Barcelona, on, segons la documentació estudiada pels investigadors, va arribar a dormir en una gàbia de ferro. El 1362 va aconseguir escapar i, sota protecció papal, va començar a reunir suports per recuperar la corona. Un any després es va casar amb Joana I de Nàpols i es va convertir en rei consort, però el seu matrimoni i les seves aliances no van aconseguir fer realitat els seus plans.

El 1374 va protagonitzar el seu últim intent de recuperar els territoris del seu pare. Al capdavant d'uns 6.000 homes va avançar des de Narbona pels antics dominis de la corona mallorquina i va arribar fins als voltants de Barcelona, però la manca de forces, la fam i la pesta van obligar les seves tropes a retirar-se. Greument malalt, Jaume va acabar a Sòria, on el 16 de febrer de 1375 va dictar testament i va ordenar ser enterrat a l'església de Sant Francesc.

Després de la mort del seu pare, Jaume IV va passar anys captiu. Va aconseguir escapar i, sota protecció papal, va començar a reunir suports per recuperar la corona

El testament constitueix una de les principals pistes documentals, però no l'única ni, segons la investigació d'Ensenyat, la més concloent. La referència decisiva és una crònica castellana, la de Pedro López de Ayala, que relata la mort de Jaume IV i afirma expressament que va ser enterrat al monestir de Sant Francesc de Sòria. El cronista explica, a més, que l'infant Joan, futur Joan I de Castella, “fizolo enterrar muy honradamente” en aquell monestir. A aquesta font s'hi sumen altres cròniques, entre elles la de Jean Froissart, que també recull els últims episodis de la vida del monarca mallorquí.

El testament, per la seva banda, confirma que Jaume IV volia ser enterrat a Sant Francesc, encara que no permet demostrar per si sol que el sepeli es produís allà. La investigació històrica ha seguit aquestes referències fins a l'antic convent franciscà i serà ara l'arqueologia la que haurà de determinar si la història escrita coincideix amb el que roman sota terra.

La ‘sorpresa’ mallorquina a Sòria

Després de superar la fase de documentació, els investigadors van arribar per primera vegada a Sòria, on, explica Helena Inglada, ningú esperava que hi pogués estar enterrat un hereu de la dinastia mallorquina. “Quan nosaltres vam arribar, va ser allò de: 'Ah, sí? Hi ha un rei mallorquí enterrat aquí?'”, recorda entre rialles. La documentació històrica situava l'enterrament de Jaume IV a l'església de Sant Francesc, a l'espai de l'antiga capella de la Concepció, tot i que bona part del convent havia desaparegut amb el pas dels segles. La investigació arqueològica va començar el 2008, amb una primera intervenció impulsada per la Universitat de les Illes Balears i amb el suport d'institucions de Mallorca i Castella i Lleó. Abans d'excavar, l'equip va realitzar un estudi amb georadar que va assenyalar dues grans anomalies pròximes a l'altar de l'antiga església.

Quan nosaltres vam arribar, va ser allò de: "Ah, sí? Hi ha un rei mallorquí enterrat aquí?", recorda entre rialles la investigadora mallorquina Helena Inglada sobre la seva rebuda a Sòria

Una d'elles va ser excavada el 2008 amb un objectiu encara preliminar: comprovar si el subsòl conservava potencial arqueològic. “Nosaltres anàvem a comprovar si l'espai del subsòl encara estava en condicions de ser valorat”, explica Inglada. L'excavació ho va confirmar. “Els arqueòlegs van trobar restes humanes desarticulades, probablement procedents d'enterraments de l'etapa en què el convent va funcionar com a hospital, i sota aquestes van localitzar murs de pedra, grans carreus i elements constructius compatibles amb una estructura monumental vinculada a l'antiga església, alguns amb restes de pintura”, recorda Inglada. La intervenció no va arribar fins al final de l'estratigrafia ni va permetre accedir al suposat espai funerari, però va demostrar que el subsòl no havia estat completament destruït.

La campanya va quedar així inconclusa, però va obrir la porta a noves investigacions. L'equip va sortir de Sòria amb la certesa que encara quedaven estructures per estudiar i amb la intenció de tornar-hi, tot i que la crisi econòmica, els canvis personals, les dificultats de finançament i posteriorment la pandèmia provocada per la COVID-19 van retardar el projecte. “Tot ha de quadrar molt i mai no és fàcil”, resumeix l'arqueòloga. En aquest sentit, la nova campanya porta uns dos anys de preparació i ha requerit coordinar permisos, finançament, disponibilitat de l'equip i mitjans tècnics.

L'arqueologia davant de 50.000 escenaris

La nova intervenció, finançada amb prop de 23.000 euros pel Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca, actuarà sobre uns 115 metres quadrats i ampliarà l'excavació cap a l'absis fins al mur de tancament de l'antiga capella. Els investigadors treballen amb diversos escenaris, ja que el georadar no permet confirmar l'existència d'una tomba medieval ni atribuir-la a Jaume IV. “Pot tractar-se d'una cavitat, una fossa, una estructura constructiva o fins i tot d'una alteració produïda segles després. L'antic convent va patir, a més, nombroses transformacions i episodis de destrucció, i l'església medieval va ser reformada i ampliada amb el pas del temps. Tenim 50.000 escenaris possibles”, explica Inglada. L'objectiu és comprovar fins on pot arribar la investigació, des de localitzar l'antiga capella de la Concepció i el seu possible espai funerari fins a constatar que aquest hagi desaparegut.

Pot tractar-se d'una cavitat, una fossa, una estructura constructiva o fins i tot d'una alteració produïda segles després. L'antic convent va patir, a més, nombroses transformacions i episodis de destrucció, i l'església medieval va ser reformada i ampliada amb el pas del temps. Tenim 50.000 escenaris possibles

Helena Inglada — Arqueòloga

L'estructura del lloc obliga, a més, a actuar amb cautela: un espai col·lapsat que necessités apuntalament requeriria nous mitjans i especialistes i podria quedar per a una segona fase. Tampoc no es pot donar per fet que la tomba, si existeix, romangui intacta. “No sabem què trobarem, ni en quines condicions”, adverteix Inglada. L'escenari més complicat seria trobar les restes traslladades i sense context arqueològic, “en una capsa de sabates”, com resumeix gràficament. La troballa continuaria sent rellevant, però identificar Jaume IV seria aleshores molt més difícil.

Com saber si realment és Jaume IV?

Trobar ossos medievals al lloc correcte no seria suficient per identificar Jaume IV. L'escenari ideal seria localitzar una tomba amb una inscripció o un altre element inequívoc que vinculés l'enterrament amb l'infant, encara que fins i tot en aquest cas caldria comprovar-ne el contingut. Inglada recorda que les sepultures poden haver estat obertes, reutilitzades o alterades. “Podríem aixecar la làpida i que a dins no hi hagués res”, explica. També podrien aparèixer restes barrejades, diversos individus o materials que no corresponguessin a l'enterrament original.

Si apareguessin restes susceptibles de ser atribuïdes a Jaume IV, caldria, segons Inglada, “recórrer a antropòlegs físics i paleoantropòlegs i plantejar proves com la datació mitjançant anàlisi genètica”. La comparació d'ADN amb restes atribuïdes a Jaume II i Jaume III, avi i pare de l'infant, podria aportar una evidència de parentiu especialment sòlida, tot i que s'hauria de realitzar sota condicions estrictes per evitar contaminacions. “Nosaltres no som especialistes” en aquest tipus d'anàlisis, explica Inglada, per la qual cosa qualsevol troballa obligaria a dissenyar un protocol específic, incorporar especialistes i establir un nou pressupost abans de determinar quines proves caldria realitzar.

Per a Gabriel Ensenyat, l'excavació representa la “culminació” d'una investigació que ha avançat durant anys entre els arxius i el terreny. El punt de partida és el conjunt de referències documentals que permeten reconstruir la trajectòria de Jaume IV i situar la seva mort i enterrament a Sòria, entre aquestes la crònica de Pedro López de Ayala, que assenyala expressament el monestir de Sant Francesc. El testament de Jaume IV, redactat a Sòria el 16 de febrer de 1375, aporta, a més, una referència directa sobre la seva voluntat de ser enterrat allà.

A partir d'aquestes fonts i d'altres referències localitzades en diferents arxius, els investigadors han reconstruït la trajectòria de l'infant i han pogut situar l'antic convent i la capella de la Concepció. Durant els últims 25 anys, l'equip ha reunit documentació sobre el seu captiveri, les seves aliances, el seu matrimoni amb Joana de Nàpols, les seves campanyes militars i la seva mort, amb l'objectiu de revisar també algunes hipòtesis sobre la seva biografia.

L'excavació serà així la comprovació material d'una hipòtesi construïda durant dècades. Inglada recorda que la part arqueològica pot semblar la més cridanera, però que sense el treball documental previ l'equip ni tan sols sabria on buscar. “El rotllo Jones mola”, fa broma l'arqueòloga, tot i que la veritable base del projecte és en aquells que fa anys que “a pic i pala” buiden arxius i connecten fragments d'una història dispersa.

La pregunta ara és què passarà si finalment apareixen les restes. Des del punt de vista d'Inglada, “per justícia històrica”, el monarca hauria de tornar a Mallorca, ja que aquesta va ser “la seva gran obsessió” durant tota la vida: tornar i recuperar el seu tron usurpat. Però la mateixa arqueòloga matisa que la decisió sobre el destí d'unes possibles restes no correspon a l'equip científic, sinó a les institucions, que haurien d'estudiar abans la seva conservació i identitat i després negociar-ne el trasllat i el destí entre les administracions responsables de Sòria i Mallorca. “Això és una decisió que s'haurà de prendre a nivell institucional i que, a més, s'haurà de pactar, decidir i negociar a nivell institucional”, assenyala Inglada.

'El rotllo Jones mola', fa broma l'arqueòloga Helena Inglada, tot i que la veritable base del projecte és en aquells que fa anys que "a pic i pala" buiden arxius i connecten fragments d'una història dispersa.

Durant la roda de premsa celebrada divendres passat, el director general de Cultura del Govern de les Illes Balears, Llorenç Perelló, va remarcar que “la història encara té preguntes pendents, i la investigació és la millor eina per respondre-les”, i va defensar projectes que “des del rigor científic, contribueixen a ampliar el coneixement sobre episodis i figures cabdals del nostre passat, com és el cas de Jaume IV”. Per la seva banda, la vicepresidenta primera i consellera de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca, Antònia Roca, va destacar que “aquest projecte és tota una oportunitat per continuar recuperant i reivindicant la història del Regne de Mallorca des del rigor científic”.

El Consell i el Govern han donat suport a una iniciativa reprès fa uns dos anys, després que la intervenció del 2008 demostrés que el subsòl conservava estructures medievals. La nova campanya començarà aviat i els arqueòlegs buscaran l'antiga església i capella per comprovar si encara existeix una tomba. L'equip sap on començar, però no què trobarà quan el subsòl deixi de ser una hipòtesi del georadar i es converteixi en una excavació. Si apareixen les restes, podria sortir a la llum l'últim vestigi material d'una dinastia que va perdre el seu regne al segle XIV i d'un home que va passar bona part de la seva vida intentant recuperar-lo. Jaume IV mai no va poder tornar a Mallorca com a rei; més de sis segles després, potser encara tingui una última oportunitat de tornar a l'illa.

El Govern balear ha negat que el recent cessament de l'exdirectora general de Costes i Litoral Maria Joaquina Ferrer Matas estigués motivat per “pressions externes” o per un expedient concret en plena polèmica per la gestió de les hamaques i para-sols de les platges de Formentera. Ferrer va cobrar rellevància pública el passat mes d'abril després de denunciar un intent de suborn de 20.000 euros per part d'un empresari, una actuació per la qual va rebre llavors el suport i els elogis de l'Executiu autonòmic.

Així ho ha posat de manifest aquest dimarts el conseller del Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, ha defensat al Parlament que mai s'ha immiscuït en resolucions concretes i que la seva única exigència ha estat tractar de “complir el temps” en la tramitació dels expedients.

El conseller ha respost així a una pregunta formulada per la diputada de Més per Mallorca Maria Ramon, que ha qüestionat el relleu de Ferrer i ha sostingut que l'exdirectora “complia amb la normativa”. L'ecosobiranista ha acusat Lafuente de tenir “un problema amb els criteris tècnics que no diuen el que li agradaria que diguessin” i ha considerat que qui hauria de dimitir és ell. “Maria Joaquina Ferrer no hauria d'haver estat cessada”, ha remarcat.

El cessament de Ferrer, funcionària de carrera i llicenciada en Dret per la Universitat de les Illes Balears (UIB), es va produir a principis d'agost després de diverses setmanes de controvèrsia per les autoritzacions d'instal·lacions temporals a les platges de Formentera. El Govern va justificar llavors la sortida per la “pèrdua de qualitat en la prestació del servei”, especialment per la reducció d'hamaques i para-sols autoritzats durant la temporada alta, a més d'al·ludir a retards en la tramitació d'expedients. L'Executiu també va reconèixer l'existència de “divergències” entre Ferrer i Lafuente i va situar entre els objectius del relleu millorar la gestió d'una Direcció General considerada especialment complexa i sensible.

La sortida de Ferrer va adquirir una dimensió política major després que 21 funcionaris de la Conselleria fessin pública una carta en la seva defensa i donessin suport als criteris tècnics i jurídics aplicats durant la seva etapa al capdavant de Costes, tal com ha recordat el portaveu adjunt del PSIB-PSOE Marc Pons. Més per Menorca va arribar a reclamar la compareixença urgent de Lafuente davant el Parlament perquè expliqués tant el cessament com les acusacions posteriors de l'exdirectora sobre suposades ingerències polítiques en la tramitació d'informes i expedients.

Les hamaques de Formentera, al centre de la polèmica

Durant el ple, Pons ha situat precisament el conflicte de les hamaques en l'origen de la destitució. Segons el seu relat, Ferrer va ser cessada després de negar-se a signar autoritzacions que, a parer dels socialistes, eren contràries a la normativa de Costes. “Ni les seves pressions, ni les seves amenaces van fer canviar d'opinió la directora general”, ha afirmat Pons, que ha recordat a més l'escrit signat pels 21 funcionaris qüestionant les formes d'actuació del conseller.

El socialista també ha qüestionat el perfil del substitut de Ferrer, Joan Jaume Mulet, exalcalde de Llucmajor, al qual ha atribuït un perfil “clarament polític” i ha retret que mancés, al seu parer, de coneixements específics en matèria de Costes i Litoral. El socialista ha assegurat que Mulet va autoritzar posteriorment les instal·lacions de les platges de Formentera “exactament en les condicions que li van marcar els empresaris” i sense informes tècnics que justifiquessin aquestes autoritzacions.

El Govern, no obstant això, ha defensat que les noves resolucions van respectar la normativa. Lafuente ha explicat que no es va acceptar íntegrament el que va sol·licitar el Consell de Formentera i que es va reduir el nombre d'hamaques i para-sols inicialment plantejat. “Es va complir a rajatalla la normativa i es van dictar les resolucions conforme als informes jurídics de la Conselleria”, ha assegurat.

El conflicte va tenir un nou capítol el 18 d'agost, quan el Govern va autoritzar noves concessions d'instal·lacions temporals en diverses platges de Formentera fins al 2029 després de revisar i modificar les propostes inicials. La decisió va permetre recuperar part de les instal·lacions que havien estat denegades durant la polèmica, encara que no totes les sol·licituds van ser acceptades. Entre les modificacions van figurar canvis d'ubicació, reducció de superfícies ocupades i condicions vinculades a la protecció dels sistemes dunars i la línia de plenamar.

El cas de la festa de l'eclipsi

Pons ha incorporat a més a la seva intervenció la polèmica autorització d'una festa celebrada a s'Arenal de Sant Antoni coincidint amb l'eclipsi solar. El diputat ha denunciat que el permís de Costes no va arribar a l'Ajuntament fins a 15 dies després de la celebració i que el document estava “signat a mà i sense data” pel nou director general.

Lafuente ha rebutjat les acusacions i ha acusat el socialista de “muntar l'escàndol i dir coses absurdes”. En relació amb el conjunt de la polèmica sobre el cessament de Ferrer, el conseller ha arribat a parlar de “tràfic d'influències”.

La controvèrsia sobre la festa no s'ha tancat. El PSOE ha demanat recentment al Govern que investigui les celebracions privades organitzades a l'agost a Sant Antoni, entre elles el Festival Eclipsi Solar de s'Arenal, i que determini si el muntatge i l'ocupació del domini públic marítim-terrestre van comptar amb totes les autoritzacions necessàries.

El cessament de Ferrer ha cobrat especial rellevància pel seu perfil i pel gir produït en pocs mesos. L'exdirectora general havia estat públicament recolzada pel Govern a l'abril després de denunciar un presumpte intent de suborn de 20.000 euros per part d'un empresari. Quatre mesos després, va ser rellevada en plena crisi per la gestió de les platges de Formentera.

El Govern ha defensat des del primer moment que la seva sortida no estava relacionada amb aquell episodi, sinó amb la necessitat de millorar el funcionament de la Direcció General de Costes i Litoral. El relleu va recaure en Joan Jaume Mulet, el nomenament del qual va ser aprovat pel Consell de Govern el mateix dia en què es va fer efectiu el cessament de Ferrer.