El turisme ven paisatges, cultura i formes de vida que no li pertanyen. Per a Jarkko Saarinen, catedràtic de Geografia Humana a la Universitat d'Oulu (Finlàndia), aquesta paradoxa és al centre de molts dels conflictes que travessen avui les destinacions turístiques: una activitat econòmica que depèn dels recursos naturals, culturals i socials d'un territori, però els beneficis de la qual no sempre arriben a les comunitats que la sostenen. Especialista en turisme sostenible, canvi climàtic i relacions entre visitants i població local, Saarinen ha estudiat aquestes dinàmiques en escenaris tan diferents com la Lapònia finlandesa i el sud d'Àfrica, i ha col·laborat amb responsables polítics en qüestions com l'adaptació climàtica, l'estacionalitat i l'evolució de les destinacions turístiques.

Les seves investigacions conviden a mirar més enllà de les xifres de visitants i dels ingressos que genera el sector per preguntar-se qui guanya amb el turisme, qui n'assumeix els costos i quina capacitat tenen els residents per decidir sobre la transformació del seu entorn. Una qüestió especialment rellevant a les principals destinacions turístiques espanyoles, com les Balears, on l'aposta per atreure visitants de més poder adquisitiu conviu amb una dificultat creixent per accedir a l'habitatge i amb el debat sobre els límits de l'activitat turística. Aquest cap de setmana, Saarinen participa a l'Observatori COSTA, a Mallorca, per abordar els futurs del turisme de masses i reflexionar sobre els models de governança que poden fer compatible l'activitat turística amb les necessitats de les comunitats locals.

Estam assistint a una nova fase en què les destinacions concebudes per al turisme de masses es converteixen en espais reservats a aquells que tenen més poder adquisitiu?

La gran història d'èxit del turisme és que va començar sent una activitat exclusiva, amb l'anomenat Grand Tour, quan els aristòcrates britànics viatjaven a Itàlia i Espanya. Després van arribar les guerres napoleòniques i la màquina de vapor, que va abaratir els desplaçaments i va permetre democratitzar els viatges. A les dècades de 1960, 1970 i, especialment, 1980, la gent va començar a viatjar de manera generalitzada. A Finlàndia, anar a Mallorca o Tenerife era una cosa extraordinària; avui viatja gent corrent i les vacances s'han normalitzat. Però ens estem encaminant en una altra direcció.

Crec que el canvi climàtic serà un factor clau. Les transformacions geopolítiques i l'encariment dels vols també hi influiran. Viatjar no havia estat mai tan barat en termes històrics, però alguns desplaçaments ja costen molt més que fa una dècada i els salaris no han augmentat al mateix ritme. Això limitarà els viatges de les classes mitjana i mitjana-baixa.

Viatjar no havia estat mai tan barat en termes històrics, però alguns desplaçaments ja costen molt més que fa una dècada i els salaris no han augmentat al mateix ritme. Això limitarà els viatges de les classes mitjana i mitjana-baixa

Podria arribar un moment en què la gent corrent no es pogués anar de vacances?

És un procés gradual. Els viatges de curta distància continuaran sent possibles, però els de llarga distància plantejaran més problemes, especialment per a les destinacions del Sud Global. Espanya continuarà sent accessible, encara que potser no tant com ara. Moltes destinacions espanyoles depenen també dels propietaris de segones residències. Podran continuar invertint en un habitatge a Espanya els qui viatgen des del Regne Unit o Alemanya si no es poden permetre desplaçar-s'hi amb tanta freqüència? Això pot modificar l'estructura turística en un futur relativament pròxim. D'aquí a una dècada, les coses podrien ser força diferents.

En les seves investigacions planteja la importància d'una governança turística orientada a la sostenibilitat. En què consisteix?

El turisme és un negoci estrany: ens ven una cosa que no posseeix. Comercialitza la cultura local, la gastronomia, els paisatges, la forma de vida i els espais protegits, però no n'és propietari. Per això insistim en la sostenibilitat: el turisme ha de retornar alguna cosa a les comunitats. Els visitants hauran de contribuir cada vegada més a les destinacions de què gaudeixen. Les polítiques públiques són fonamentals perquè estableixen el marc en què es desenvolupa l'activitat i determinen com se'n distribueixen els beneficis.

He estudiat aquestes qüestions tant a la Lapònia finlandesa com a Botswana. Allà volien desenvolupar el turisme per diversificar una economia dependent dels diamants. Van observar la massificació dels safaris a Kenya i van optar per un model de baix volum: menys visitants que paguessin més. És una estratègia que recorda el pas del turisme de masses al turisme de qualitat que es planteja a Mallorca.

Però hi ha un problema: per oferir un producte turístic d'alta qualitat, sovint és necessari importar capital, coneixements i personal. Això genera fugues econòmiques, perquè els diners acaben tornant al lloc d'on prové la inversió. A Botswana, aquestes fugues superen el 70%. El producte pot ser excel·lent, però l'economia local amb prou feines se'n beneficia. El mateix principi es pot aplicar a Europa. Per això, la qüestió no és únicament quin tipus de turisme volem, sinó qui n'obté els beneficis.

Però hi ha un problema: per oferir un producte turístic d'alta qualitat, sovint és necessari importar capital, coneixements i personal. Això genera fugues econòmiques. A Botswana, aquestes fugues superen el 70%. El producte pot ser excel·lent, però l'economia local amb prou feines se'n beneficia

Creu que les protestes als carrers de diferents ciutats europees tenen a veure amb aquesta problemàtica, amb l'accés a l'habitatge i l'encariment de la vida? A Espanya, el cas de Maricarmen, una dona gran desnonada de casa seva per un fons d'inversió, es va convertir en un símbol d'aquesta situació.

Conec força bé el cas de Maricarmen. Ens trobem davant d'un procés de gentrificació. El cost de la vida augmenta i les classes mitjana i mitjana-baixa es veuen obligades a desplaçar-se a zones més allunyades, on també han d'assumir més despeses de transport. El turisme no és l'única causa d'aquests problemes, ni culparia els turistes com a tals. Però a les ciutats afectades pel sobreturisme, la pressió sobre l'habitatge agreuja la situació.

Tradicionalment distingíem entre els espais destinats als visitants i aquells on els residents desenvolupaven la seva vida quotidiana. L'autor Dean MacCannell va plantejar als anys setanta una distinció entre l'escenari turístic i el rerefons de la vida local. Mentre tots dos espais romanien separats, els habitants podien continuar amb les seves activitats. L'economia de plataformes ha canviat aquesta situació: ha portat els turistes a zones residencials i ha generat problemes de soroll, encariment de l'habitatge i desplaçament dels veïns. Quan aquestes pressions coincideixen amb una crisi general d'accés a l'habitatge, s'acumulen i es retroalimenten. No atribuiria les protestes exclusivament al turisme, però sí que crec que aquest agreuja els problemes existents.

Les Balears estan apostant per la cultura com a eina turística. Ho va dir, fa pocs mesos, la Comissió Europea en un informe per al procés de selecció de la Capital Europea de la Cultura 2031. Des de fa alguns anys, les institucions promouen fires d'art, grans exposicions i esdeveniments culturals com a part d'una estratègia per atreure un turisme de més qualitat. Pot la cultura transformar el model turístic o corre el risc de convertir-se en una altra eina d'exclusivitat?

Aquest perill existeix, especialment quan la cultura s'utilitza per atreure més visitants i fer créixer el turisme. L'objectiu original del desenvolupament sostenible no era mantenir el turisme i aconseguir que creixés indefinidament, sinó preservar les comunitats locals, el medi ambient, el seu benestar i la seva cultura. Tanmateix, el concepte de sostenibilitat turística ha estat segrestat, en certa manera. Ara sembla que l'objectiu és mantenir el turisme i continuar fent-lo créixer. La cultura s'ha convertit en una eina al servei del turisme, quan hauria de passar el contrari: el turisme hauria d'estar al servei de la cultura i de la comunitat local, i no a l'inrevés.

A Oulu, on visc, som Capital Europea de la Cultura el 2026. S'ha apostat per iniciatives que sorgeixen des de baix, amb milers d'esdeveniments de menor escala, en lloc de concentrar els recursos en grans infraestructures o esdeveniments elitistes. Un estudi realitzat a Austràlia va concloure que nombroses iniciatives culturals petites poden beneficiar més l'economia local que uns quants grans esdeveniments. Les primeres generen un flux constant de persones i afavoreixen les relacions entre visitants i residents. Els macroesdeveniments, en canvi, atreuen públic de fora i requereixen infraestructures el futur de les quals s'ha de resoldre un cop acabats.

Les Balears van batre el rècord de 19 milions de turistes el 2025, mentre els preus de l'habitatge continuen augmentant. Es pot considerar exitós un model que incrementa els visitants i els ingressos mentre una part de la població té cada vegada més dificultats per accedir a un habitatge?

Pot ser un bon negoci durant un temps. Però els inversors que venen de fora poden invertir, obtenir beneficis i marxar després a un altre lloc. En els estudis turístics parlem del cicle d'evolució de les destinacions: primer creixen, després arriben la consolidació i l'estancament. A partir d'aquí, es poden renovar i iniciar una altra etapa de creixement o entrar en declivi.

Els inversors que venen de fora poden invertir, obtenir beneficis i marxar després a un altre lloc. En els estudis turístics parlem del cicle d'evolució de les destinacions: primer creixen, després arriben la consolidació i l'estancament

Torremolinos n'és un exemple. Després de patir un deteriorament relacionat, entre altres coses, amb l'excés de desenvolupament urbanístic, va necessitar millorar les condicions sanitàries i mediambientals i els seus sistemes de sanejament per recuperar el seu atractiu. Mallorca hauria d'adoptar una perspectiva més proactiva i preguntar-se quina direcció vol seguir. També hauria de plantejar-se si un model de governança que permet el sobreturisme beneficia realment la destinació. Res no pot créixer per sempre: tard o d'hora, el creixement troba els seus límits.

Si pogués recomanar una sola mesura al Govern per reduir els efectes negatius del sobreturisme, quina seria?

En molt pocs llocs el sobreturisme es deu principalment a l'allotjament reglat, és a dir, als hotels. El problema rau en els lloguers de curta durada, que són sobretot un negoci immobiliari. Formen part de l'urbanisme, del desenvolupament urbà i de la governança de les ciutats. Per això, s'haurien d'establir límits. La capacitat d'allotjament sense regular ha generat problemes a Barcelona, Amsterdam, Londres i París. En ciutats com Amsterdam i París, les regulacions han contribuït a reduir-los, encara que no els hagin resolt del tot. També cal regular estrictament els creuers, establint quants vaixells poden arribar al mateix temps.

Una regulació ferma i sostinguda a llarg termini pot beneficiar la destinació, les comunitats i també les empreses, en contribuir a un turisme més sostenible. Hi ha una última qüestió fonamental: el turisme depèn no només de l'atractiu de la natura i la cultura, sinó també de l'acceptació social; és a dir, del fet que la població local consideri legítima l'activitat turística i hi estigui d'acord. Si els residents es mostren hostils, això acaba repercutint en l'experiència dels visitants. Aquests es preguntaran si són benvinguts i, si senten que no ho són, poden marxar a un altre lloc. Per això, la comunitat local és un actor fonamental i s'ha de prendre seriosament. Encara que el turisme sigui un negoci privat, ven una cosa que no li pertany: una cosa que pertany a la comunitat. Per aquesta raó, li ha de retornar alguna cosa a canvi.

El Govern balear de Marga Prohens (PP) estudia recórrer davant els tribunals el repartiment de 180 milions d'euros en subvencions estatals destinades a les comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat, tot i que fa tot just dues setmanes el PP i Vox van rebutjar al Parlament una proposta per habilitar els ajuntaments a sol·licitar aquesta mateixa declaració, que permetria activar mesures per contenir les pujades dels lloguers. L'Executiu considera que excloure territoris com les Balears d'aquestes ajudes suposa una «discriminació» i vulnera el principi d'igualtat territorial.

El portaveu del Govern, Antoni Costa, ha explicat aquest divendres, després de la reunió del Consell de Govern, que l'Advocacia de la Comunitat Autònoma està analitzant la possibilitat de presentar un recurs contra el decret que regula aquestes ajudes. Segons ha assenyalat, la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat va presentar al·legacions durant la tramitació de la norma, però el Govern espanyol les va «ignorar». Costa sosté que els fons públics destinats a habitatge s'haurien de distribuir en funció de les necessitats de cada territori, i no segons si els seus governs han optat per declarar zones tensionades.

El també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació ha defensat que el repartiment hauria de tenir en compte indicadors com l'evolució dels preus del lloguer i de compravenda, l'esforç econòmic que fan les llars per pagar un habitatge, l'escassetat d'oferta residencial i la pressió demogràfica. Al seu parer, el decret no respon a aquests criteris objectius i adopta decisions «discrecionals».

En concret, els 180 milions d'euros aprovats pel Govern central es distribueixen entre les cinc comunitats autònomes que han declarat zones de mercat residencial tensionat: Catalunya, el País Basc, Navarra, Astúries i Galícia. Les ajudes, repartides en funció de la població afectada, es podran destinar a construir, rehabilitar o adquirir habitatges per al lloguer social o assequible, urbanitzar sòl residencial, promoure habitatge protegit i oferir garanties davant possibles impagaments. Catalunya rebrà més de 119 milions d'euros; el País Basc, 31 milions; Navarra, 13,3 milions; Galícia, 10,2 milions, i Astúries, 5,9 milions.

PP i Vox tornen a tancar la porta a les zones tensionades

El passat 6 d'octubre, el PP i Vox van tombar una proposició de llei del PSIB-PSOE que pretenia permetre als municipis de les Balears sol·licitar la declaració de zones tensionades. La iniciativa va ser rebutjada per 33 vots en contra i 24 a favor. El text preveia que els ajuntaments o l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) poguessin iniciar el procediment quan es complissin els requisits de la llei estatal, i establia que els consells insulars prestassin suport tècnic als municipis per elaborar la documentació necessària.

La proposta socialista pretenia incorporar a la legislació autonòmica un procediment per activar a les illes una figura prevista en la Llei estatal d'habitatge de 2023. La seva aplicació permet adoptar mesures específiques de contenció de les rendes en àrees on hi hagi un risc especial d'oferta insuficient i dificultats per accedir a un habitatge assequible.

L'estratègia de l'Executiu de Prohens aposta, en canvi, per incrementar l'oferta, liberalitzar sòl, impulsar projectes residencials estratègics i promoure habitatges a preu limitat, a més d'oferir incentius fiscals als propietaris. El Govern sosté que limitar els lloguers pot provocar la retirada d'habitatges del mercat i acabar encarint els pisos disponibles.

La crisi de l'habitatge ha tornat a trobar-se aquest dimarts amb un mur polític al Parlament. PP i Vox han rebutjat declarar Balears zona de mercat residencial tensionat, una de les principals reivindicacions de l'oposició i dels col·lectius que fa dies que estan mobilitzats als carrers. Mentre dins de la Cambra s'escenificava el rebuig a utilitzar una de les eines previstes en la llei estatal per contenir els lloguers, fora, al voltant de 200 persones es concentraven per reclamar un canvi de rumb en les polítiques d'habitatge en una Comunitat la pressió immobiliària de la qual està expulsant els seus residents.

El debat arriba després d'una setmana en la qual l'habitatge ha ocupat els carrers de Palma. L'acampada instal·lada des de finals de setembre a la plaça d'Espanya continua com a punt d'organització de noves mobilitzacions. El passat dissabte, milers de persones van recórrer la ciutat en una manifestació convocada sota el lema 'Feim de l'habitatge un dret': la Policia Nacional va xifrar l'assistència en unes 3.000 persones i els organitzadors la van elevar a 10.000. Aquest dimarts, a més, Pilar, dona desnonada per un fons voltor, ha irromput en el ple.

A les illes, mentre el moviment per l'habitatge reclama intervenir sobre un mercat que considera desbocat, el Govern de Marga Prohens manté la seva aposta per liberalitzar sòl i utilitzar incentius fiscals i rebutja fer ús d'eines que, des de la declaració de zones tensionades i la limitació dels lloguers fins a la regulació de la compra d'immobles per part de no residents, permetrien limitar aquests marges i frenar l'escalada de preus que està expulsant nombrosos residents i amuntegant-ne d'altres en infrahabitatges i caravanes.

Prèviament al debat, Prohens ja havia avançat que votaria en contra de la proposta socialista, asseverant, en línia del discurs habitual del PP, que el control de lloguers provocaria una retirada d'habitatges del mercat i un encariment dels pisos disponibles, com en el cas, ha asseverat, de Catalunya. La Generalitat aplica des del març de 2024 la contenció de rendes i actualment arriba a 271 municipis, on resideix al voltant del 90% de la població. El disparat creixement dels lloguers de temporada com a forma d'evitar les limitacions de preu va portar el Parlament català a aprovar al desembre la seva subjecció al límit de la resta de lloguers residencials.

Seguidament, la presidenta balear ha citat les mesures que el Govern ha posat en marxa en matèria d'habitatge com la creació dels habitatges a preu limitat, la possibilitat d'incrementar la densitat en immobles, la posada en marxa dels projectes residencials estratègics o l'establiment del requisit de diversos anys de residència mínima a Balears.

L'habitatge, “més inassolible” que mai

Els al·legats de la líder conservadora s'han topat, tanmateix, amb la resposta del portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, qui li ha recriminat que els resultats de les seves mesures “no s'han vist” i que l'habitatge és “més inassequible que mai” a l'arxipèlag. L'ecosobiranista ha exigit a Prohens que “deixi d'enganyar” la gent dient que la declaració de les zones tensionades afectaria els petits propietaris, atès que, segons ha puntualitzat, el control de preus podria influir en un 10 % dels propietaris que tenen sis o més habitatges. Tot seguit, ha reclamat a la presidenta que “superi la seva ideologia” per “donar resposta als problemes de la gent”.

Per la seva banda, el portaveu del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, encarregat de defensar la proposta, ha asseverat que la seva iniciativa no pretén copiar el model català, sinó permetre que els ajuntaments puguin exercir competències per limitar els preus allà on existeixi una situació especialment greu. Ha posat com a exemple Galícia, governada pel PP, i ha retret als populars que presentin com a fracassades unes mesures que, segons ha assenyalat, també s'apliquen en comunitats governades pel seu propi partit. Al seu parer, el debat no hauria de ser partidista, sinó permetre que municipis com Inca o d'altres puguin adoptar mesures davant l'encariment de l'habitatge.

El portaveu socialista ha centrat després la seva intervenció en l'increment dels lloguers, que, ha criticat, haurien passat d'una mitjana de 800 a 1.400 euros, una pujada que està colpejant especialment treballadors i pensionistes quan acaben els seus contractes i han d'assumir noves rendes. Negueruela ha acusat el PP de negar-se a limitar els preus i de situar-se del costat dels fons d'inversió i dels fons voltor, i ha vinculat directament l'encariment dels lloguers amb el risc de desnonament. “Si es posessin límits al lloguer no hi hauria tants desnonaments”, ha sostingut, reclamant al Govern que prioritzi les persones afectades davant els interessos dels grans propietaris.

En aquesta línia, el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha acusat el Govern d'haver convertit l'habitatge en el principal problema de les Balears i de no haver-lo resolt després de tres anys de legislatura, sinó tot el contrari. L'ecosobiranista ha recriminat que, mentre l'Executiu i l'oposició s'encallen en retrets partidistes, els lloguers han augmentat un 30% i el preu de compra un 40%, d'acord amb les dades que ha esgrimit durant la seva intervenció. Ha contraposat aquestes xifres a la situació de milers de persones que destinen pràcticament tot el seu sou al lloguer, es veuen obligades a compartir habitatge o a continuar vivint amb els seus pares.

Posen “la catifa roja als fons voltor”

Apesteguia ha carregat, així mateix, contra les ajudes de 10.000 euros per a la compra d'habitatge impulsades per l'Executiu “mentre posen la catifa roja als fons voltor” i els preus continuen allunyant-se de la capacitat adquisitiva de la població. Davant d'aquest model, ha apel·lat a la intervenció d'un mercat que ha qualificat de “desbocat” i a l'adopció de mesures extraordinàries davant una situació que considera d'emergència social.

El text defensat pel PSIB-PSOE plantejava modificar la Llei d'Habitatge balear de 2018 per establir de manera expressa qui pot iniciar la declaració d'una zona de mercat residencial tensionat i com s'ha de tramitar. La proposta emplaçava que la iniciativa partís del Govern, a través de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi), o dels ajuntaments. En el cas de les sol·licituds municipals, l'Executiu autonòmic havia de comprovar la documentació i, si aquesta és íntegra i suficient, declarar la zona tensionada. El text també preveia que els consells insulars prestin assistència tècnica als municipis que manquin de mitjans per elaborar els estudis necessaris.

En aquest sentit, la declaració prevista en la Llei estatal d'Habitatge permet activar mesures específiques sobre el mercat del lloguer en territoris en els quals existeixi un risc especial d'oferta insuficient i dificultats per accedir a un habitatge a preus assequibles. La mateixa proposició socialista recorda que la norma vincula aquestes situacions a un esforç residencial superior al 30% dels ingressos de la llar.

L'abril de 2025, PP i Vox ja van votar en contra d'instar el Govern a declarar els municipis de Balears com a zones tensionades i de considerar grans tenidors a qui posseís cinc o més habitatges. Aquella iniciativa incloïa també altres mesures com l'expropiació temporal d'habitatges buits, l'adquisició per part de l'Ibavi d'habitatges i sòl de la Sareb o la reserva del 50% de les noves promocions per a habitatge protegit. Un mes abans, al març, ambdós partits van impedir que prosperés la presa en consideració d'una proposició de llei del PSIB-PSOE destinada, precisament, a obrir la via per declarar zones tensionades i limitar els lloguers.

I la posició del Govern s'ha mantingut des de llavors. El desembre de 2025, quan es va plantejar la renovació de milers de contractes de lloguer, l'Executiu va optar per preparar incentius fiscals per als propietaris en lloc de declarar les Balears zona tensionada.

Tampoc no ha prosperat al Parlament la regulació de la compra d'habitatges per part de no residents. El febrer de 2026 PP i Vox van rebutjar limitar temporalment l'adquisició d'habitatge per no residents i grans tenidors en municipis tensionats i també van rebutjar elevar la fiscalitat sobre les operacions immobiliàries de luxe i les compres de multipropietaris.

El límit de despesa per al 2027 augmenta en 598 milions respecte dels pressupostos vigents i supera en més de 1.200 milions el de la passada legislatura | L'Executiu de Prohens confia en Vox per aprovar els comptes i descarta negociar qüestions alienes a la matèria pressupostària

El Consell de Govern ha aprovat aquest divendres un sostre de despesa de 7.160,88 milions d'euros per al 2027, un 9,1% més que el previst en els pressupostos autonòmics vigents. L'increment ascendeix a 598 milions d'euros i supera en més de 1.200 milions el límit de despesa de la passada legislatura. L'Executiu de Marga Prohens torna així a fixar, segons ha destacat el portaveu del Govern, Antoni Costa, el sostre de despesa més alt de la història de les Balears.

L'acord és el pas previ a l'elaboració i la negociació dels comptes autonòmics del pròxim exercici. Costa, que també és conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, ha defensat que el Govern fa quatre anys que presenta pressupostos amb dèficit zero i ha assenyalat que l'escenari previst per al 2027 manté l'equilibri pressupostari, amb un dèficit de referència del 0% del producte interior brut (PIB).

L'avantprojecte dels pressupostos del 2027 ja està redactat i inclou les mesures fiscals anunciades per Prohens durant el Debat de Política General. Segons Costa, aquestes iniciatives tindran un impacte estimat de 55 milions d'euros. El document incorpora també el segon paquet de 125 milions d'euros per compensar l'encariment dels hidrocarburs a les petites empreses i als treballadors autònoms, una altra de les mesures anunciades per la presidenta.

Pel que fa al transport públic gratuït, els comptes preveuen una aportació estatal de 63 milions d'euros per finançar aquesta mesura, a més de la contribució que la Comunitat Autònoma hi fa des del primer any d'aplicació.

Vox, el soci més probable per aprovar els comptes

El Govern iniciarà la setmana vinent una ronda de reunions amb els grups parlamentaris per negociar tant el sostre de despesa com els pressupostos. Costa ha reiterat la voluntat de l'Executiu d'aprovar els comptes del 2027, però ha limitat el marge de negociació a les qüestions estrictament pressupostàries.

“Si amb el que hi ha inclòs [als pressupostos] hi ha voluntat de negociació, ens podrem entendre. Si es barregen altres qüestions, no hi ha res a negociar”, ha advertit el conseller. Amb aquestes paraules, ha tancat la porta a incorporar a la negociació altres assumptes polítics, en una posició similar a la que va mantenir el Govern durant la negociació dels comptes del 2025, que finalment no van prosperar.

Costa ha assenyalat Vox com el soci amb més possibilitats de facilitar l'aprovació dels pressupostos. Ha recordat que la formació ha donat suport a dos pressupostos de l'Executiu autonòmic i ha considerat que, per aquest precedent, és “bastant més probable” que els comptes tirin endavant amb el seu suport que no amb el dels altres grups.

“Vox va dir que no veia amb mals ulls les mesures fiscals. A partir d'aquí, veurem”, ha afegit. La negociació queda així oberta, tot i que el Govern parteix de la disposició expressada per la formació de Santiago Abascal a estudiar les rebaixes tributàries.

Més ingressos per impostos

El sostre de despesa es basa en una previsió d'ingressos no financers de 6.707,47 milions d'euros per al 2027. La xifra representa un augment del 16,2% respecte dels ingressos previstos inicialment per al 2025. Els 453,4 milions restants fins a completar el sostre de despesa corresponen als ajustos de comptabilitat nacional.

Les previsions de recaptació per impostos directes i indirectes —els capítols u i dos del pressupost— passen de 5.938,57 milions d'euros el 2025 a 6.666,85 milions el 2027. Són 728,28 milions més, un increment que Costa ha atribuït a l'evolució dels indicadors d'activitat econòmica.

El Govern calcula que ingressarà 2.844,04 milions d'euros per l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), un 11% més que el 2025. Pel que fa a l'impost sobre el valor afegit (IVA), la previsió ascendeix a 1.950,16 milions, un 18,63% més que dos anys abans.

Entre els tributs cedits, l'Executiu preveu recaptar 950,64 milions d'euros per l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITP i AJD), un 12,35% més. Els ingressos previstos per l'impost sobre successions i donacions arriben als 84,05 milions d'euros, un 28,48% més.

Els comptes preveuen, a més, una recaptació de 149,41 milions d'euros per l'impost sobre les estades turístiques, calculada a partir d'unes perspectives d'activitat turística similars a les del 2026.

Menys aportació neta al sistema de finançament

Costa també ha informat que l'aportació neta de les Balears al sistema de finançament autonòmic disminueix en 80,04 milions d'euros. El càlcul té en compte els fons que afecten l'arxipèlag: el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals, el Fons de Suficiència Global i el Fons de Convergència. En conjunt, la Comunitat Autònoma manté una aportació neta de signe negatiu de 545,97 milions d'euros.

D'altra banda, les transferències corrents i de capital previstes a favor de la Comunitat Autònoma, excloses les procedents del sistema de finançament autonòmic, augmenten un 25,8% respecte del 2025, fins als 470,78 milions d'euros.

D'aquesta quantitat, 286,89 milions corresponen a ingressos procedents de conferències sectorials i altres aportacions de l'Estat; 152,27 milions, al Factor d'Insularitat, i 31,62 milions, a aportacions de la Unió Europea.

El sostre de despesa aprovat aquest divendres marca el punt de partida de la negociació pressupostària. El Govern aspira a traslladar l'increment previst dels recursos als comptes del 2027, però necessitarà suports parlamentaris per aprovar-los. Per ara, Costa situa Vox com el soci més probable i manté que les converses s'han de limitar al contingut econòmic dels pressupostos.

La inestabilitat política ha estat una constant durant aquests gairebé tres anys i mig de Govern del PP de Marga Prohens, que governa en solitari, tot i tenir un pacte programàtic de 110 mesures amb Vox. L’arxipèlag balear és l’únic en què el PP no ha integrat l’extrema dreta al Govern, malgrat necessitar-ne els vots. Mentre que en qüestions relacionades amb l’economia, el patrimoni i la fiscalitat han anat de bracet, han topat en altres assumptes, sobretot els relacionats amb el català i la memòria històrica. Aquestes i altres discrepàncies van provocar una crisi interna a Vox, que va acabar fent esclatar el grup parlamentari.

El PP i Vox han coincidit a eliminar l’impost de successions entre pares i fills i a impulsar mesures per augmentar l’oferta d’habitatge mitjançant la divisió de pisos, la construcció en altura i els habitatges de preu limitat, tot i que el Govern s’ha negat a declarar les Balears zona de mercat residencial tensionat per limitar els lloguers. Pel que fa a la llengua, Vox ha impulsat un pla de segregació lingüística per augmentar la presència del castellà a les aules, al qual s’ha adherit menys del 5% de l’alumnat. En matèria de memòria democràtica, Prohens va acceptar derogar la Llei 2/2018, tal com exigia l’acord amb Vox, després d’ajornar temporalment la mesura el 2024 mitjançant un pacte amb l’esquerra. La derogació es va aprovar el 2026, però el Tribunal Constitucional en va suspendre cautelarment l’aplicació.

Vox es trenca

El 17 d’octubre de 2023 es va produir una de les sessions parlamentàries més tenses dels darrers anys a les Balears. El motiu: la negativa de Vox a donar suport al sostre de despesa que el PP havia previst per al 2024, un pas previ –i necessari– per aprovar els pressupostos autonòmics, els primers de la legislatura de la presidenta Prohens. L’endemà, el diputat menorquí Francisco José Cardona va abandonar la formació d’extrema dreta, tot i mantenir l’escó parlamentari.

La decisió de Cardona –a qui s’ubicava a l’ala “moderada” del partit– va arribar després que Idoia Ribas, aleshores portaveu de la formació al Parlament, el destituís com a portaveu adjunt i nomenés en el seu lloc el diputat Sergio Rodríguez. El motiu eren les discrepàncies entre els diputats entorn dels pressupostos autonòmics presentats pel PP. Finalment, els comptes del 2024 es van aprovar amb pràcticament totes les esmenes presentades per Vox, que incloïen 20 milions d’euros amb l’objectiu de relegar el català a l’escola pública.

Un any després, es va produir una situació inèdita en la història democràtica balear. El PP va validar per error més de 30 esmenes presentades per Vox a la Llei autonòmica de simplificació administrativa, impulsada pels conservadors amb l’objectiu d’agilitzar els tràmits urbanístics i legalitzar els habitatges construïts irregularment en sòl rústic. Els conservadors van demanar que es repetís la votació, però els de Santiago Abascal s’hi van oposar.

Un error del PP el va dur a pactar amb l’esquerra

“Aquest ha estat el moment de més crisi del PP amb Vox”, explica el politòleg Guillermo Bezzina, que afegeix que aquestes esmenes suposaven un retrocés de dues o tres dècades en matèria mediambiental, de normalització de la llengua catalana i de l’estructura institucional de l’Administració. Per corregir els errors, Prohens va haver d’“activar la geometria variable”, afirma Bezzina, mitjançant un acord amb el PSOE, Més per Mallorca i Més per Menorca. “A més, a canvi, el PP es va abstenir per evitar la derogació de la Llei de memòria democràtica” que impulsava Vox i que formava part de l’acord programàtic amb l’extrema dreta. Un any després, la llei –una de les dues normes de memòria democràtica vigents a les Illes– va ser derogada pel PP i Vox, tot i que actualment la derogació no té efectes, arran del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern espanyol i admès a tràmit pel Tribunal Constitucional.

La Llei 2/2018, de memòria i reconeixements democràtics, es va aprovar durant el primer Govern de Francina Armengol –en coalició amb Més i mitjançant un acord parlamentari amb Podem–. En aquell moment, quan Vox encara no tenia representació al Parlament, el PP va votar a favor de molts articles i es va abstenir en d’altres, després d’haver-hi presentat més de 100 esmenes. Aquesta norma es va aprovar dos anys després de la Llei 10/2016, per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme. “El motiu pel qual es van redactar per separat era facilitar el màxim consens”. “El PP no hi va donar un suport explícit, però tampoc no s’hi va oposar del tot”, valora Bezzina. El politòleg interpreta que el canvi de criteri del PP entre una legislatura i l’altra s’explica per la pressió de Vox en aquesta legislatura.

El politòleg Guillermo Bezzina assenyala que la diferència de criteri entre el PP d’abans, que “no es va oposar del tot” a la llei de memòria històrica fa uns anys, i el PP actual, que ha derogat aquesta norma, rau en la pressió que exerceix Vox

De cara al 2025, Prohens havia d’aprovar nous pressupostos autonòmics, que es van validar amb sis mesos de retard. “El PP necessitava reconstruir la seva relació amb Vox”, per la qual cosa es va comprometre a derogar la Llei 2/2018, assegura l’expert. “Aquests són els cavalls de batalla de Vox a totes les comunitats autònomes”, afirma, i hi afegeix les qüestions relacionades amb el Pacte Verd europeu, l’oposició a la immigració i als menors no acompanyats. Als territoris amb llengua pròpia, també hi inclou l’oposició a aquesta llengua.

A més, Julián Claramunt, també politòleg, hi afegeix les polítiques contràries a la igualtat, és a dir, al feminisme i als drets de les persones LGTBIQ+. “És molt probable que sigui en aquestes dues qüestions on vegem una transformació més gran”, opina Claramunt, en cas que el PP i Vox arribin a la Moncloa. “Es tracta de deixar de finançar i, en la mesura que sigui possible, derogar lleis”, si hi hagués marge de cara a l’opinió pública. L’expert recorda que, en matèria de memòria històrica, les Balears havien dut a terme una tasca pionera i s’havien convertit en un referent reconegut arreu de l’Estat.

“Vox no té un model diferent del PP pel que fa a l’economia o al model industrial. En realitat, els interessen més els debats performatius i discursius, i la memòria democràtica és una qüestió central per a Vox”, valora. Per això, considera que la formació d’extrema dreta pot obtenir concessions en aquest àmbit amb relativa facilitat. “És molt fàcil que Vox hi entri, perquè per al Partit Popular no suposa una contradicció tan gran. És una medalla que pot donar a Vox, i a Vox li interessa moltíssim”, assenyala Claramunt.

Vox no té un model diferent del PP pel que fa a l’economia o al model industrial. En realitat, els interessen més els debats performatius i discursius, i la memòria democràtica és una qüestió central per a Vox

Julián Claramunt — Politòleg

Vox intenta arraconar el català

Pel que fa a la qüestió lingüística, Vox va pressionar el PP perquè adoptés el “pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua”, que ha estat un fracàs, ja que menys del 5% de l’alumnat s’hi ha adherit. En contra de l’opinió majoritària dins la comunitat educativa, aquest pla implica augmentar les assignatures que es poden impartir en castellà. La decisió la pren cada centre educatiu i cal que almenys un 20% de l’alumnat estigui interessat a participar-hi. Entre els requisits exigits pel PP hi havia el compliment del Decret de mínims, és a dir, que almenys el 50% de les assignatures s’hagin d’impartir en català.

“Hi ha hagut atacs verbals, però no hem vist una transformació del nostre sistema educatiu”, afirma Claramunt, tot i que matisa que aquests atacs “afecten l’estat de l’opinió pública”. L’expert creu que, després de l’intent fallit de l’expresident José Ramón Bauzà de reformar el sistema educatiu per fer-lo trilingüe –castellà, català i anglès–, el PP ha canviat de posició. A més, recorda que probablement el PP és el partit “amb més votants catalanoparlants de les Balears”.

D’altra banda, Bezzina considera que la llengua catalana continua sent una línia vermella per a Prohens, malgrat les concessions que ha fet a Vox durant la legislatura. “El més important no s’ha tocat”, assenyala. El politòleg també creu, com Claramunt, que la presidenta té molt present el precedent del Govern de José Ramón Bauzà, la reforma educativa del qual per implantar un model trilingüe va provocar un ampli rebuig social. Prohens, que aleshores era diputada al Parlament, hauria après d’aquella experiència i dels errors del seu partit. A parer de Bezzina, una de les claus de la seva estratègia és evitar que les decisions en matèria lingüística mobilitzin l’electorat d’esquerres.

El PP i Vox podrien governar gràcies a l’agenda migratòria

Pel que fa a la immigració, Claramunt considera que cal tenir en compte la dimensió simbòlica que ha adquirit aquesta qüestió en el debat polític. “La política migratòria ocupa ara mateix un lloc central en l’agenda i probablement és el que fa que el PP i, sobretot, Vox estiguin en condicions de governar amb majoria absoluta”, assenyala. A parer seu, no és tan important el nombre de persones que es poden acollir com el relat que acompanya aquestes polítiques. En aquest sentit, recorda que l’arribada de menors migrants que han de ser acollits per les comunitats autònomes no representa un problema de capacitat, sinó de posicionament polític, i apunta a les diferències de tracte respecte dels refugiats ucraïnesos.

“La qüestió és tot el relat associat a aquests migrants, concretament els africans, contra els quals lluita Vox”, explica Claramunt. Per a l’expert, la immigració és un altre dels àmbits en què la formació de Santiago Abascal pot marcar diferències simbòliques amb el PP, també a les Balears. Segons la seva anàlisi, darrere d’aquest discurs s’amaga un projecte que busca crear “ciutadans de segona”: persones migrants relegades a feines mal remunerades, de vegades sense contracte, i exposades a situacions d’explotació laboral.

L’expert adverteix que Vox també qüestiona la possibilitat que els fills d’aquestes persones arribin a tenir la ciutadania plena, una expectativa que històricament ha acompanyat els processos migratoris. “Aquest és el model de país que Vox té per a Espanya i és el que està aplicant, simbòlicament, a les Balears”, conclou.

El PP i Vox coincideixen en habitatge i fiscalitat

Les qüestions relacionades amb l’economia són les que permeten als conservadors i a l’extrema dreta arribar a acords amb més facilitat. A les Balears, un dels primers decrets llei que va aprovar el Govern de Prohens va ser un de dedicat a l’habitatge, centrat en la possibilitat de dividir pisos, construir edificis més alts, crear nous habitatges a preu taxat i perseguir el lloguer turístic il·legal. També es va aprovar un mecanisme que permet precintar cautelarment els pisos que es destinen a aquesta activitat.

Bezzina explica que les polítiques d’habitatge del Govern no han tingut un impacte real a l’hora de facilitar l’accés a un habitatge, tot i que recorda que els efectes d’aquestes mesures solen ser visibles a llarg termini. “Els preus són més alts que fa tres anys, i els lloguers també”, assenyala. El politòleg sí que apunta alguns resultats negatius, com els del programa Lloguer Segur, una de les iniciatives estrella de l’Executiu per incorporar al mercat habitatges buits de petits propietaris. “Les xifres d’aquest programa són força desastroses”, afirma.

Pel que fa al debat sobre l’aplicació de la llei d’habitatge per declarar l’arxipèlag balear zona de mercat residencial tensionat –una mesura a la qual Prohens es nega–, Bezzina posa com a exemple Catalunya, l’única comunitat autònoma que ha aplicat la limitació dels preus del lloguer i la declaració de zones tensionades. El politòleg assenyala que els resultats d’aquestes mesures generen discrepàncies entre els experts: mentre que una part considera que han contribuït a contenir els preus i fins i tot a reduir lleugerament els lloguers a les zones regulades, altres adverteixen que alguns habitatges han sortit del mercat. “Probablement, totes dues coses són certes”, apunta.

A parer seu, la decisió de no aplicar aquestes mesures a les Balears respon a una qüestió de competències, però també ideològica, en un context en què conviuen dos models contraposats: el dels qui consideren que el principal problema és la manca d’oferta i el dels qui posen el focus en l’excés de demanda. Bezzina assenyala que aquestes dues visions enfrontades es tradueixen en models diferents de política d’habitatge.

El model del Govern del PP, explica, parteix de la premissa que cal augmentar l’oferta. En canvi, l’esquerra sosté que el problema no és tant la manca d’habitatges com l’ús que se’n fa. Aquesta posició es resumeix, segons Bezzina, en la idea que “hi ha molts habitatges, però l’ús que se’ls dona no és residencial, sinó de segona residència, turístic o especulatiu”. En aquesta línia, l’esquerra també posa l’accent en el paper dels fons d’inversió i del capital estranger.

Bezzina assenyala, a més, que la Comissió Europea ha obert la porta a estudiar noves mesures per abordar el problema de l’habitatge, entre les quals hi ha possibles restriccions a la compra de segones residències. Aquestes fórmules permetrien a determinats territoris limitar les adquisicions en funció de l’ús que es vulgui donar a l’immoble, i no de la nacionalitat del comprador. “Han de ser mesures temporals, proporcionades, molt limitades i justificades”, adverteix el politòleg, que afirma que també es pot desincentivar la compra d’habitatges amb finalitats especulatives mitjançant impostos més elevats.

L’expert també planteja la possibilitat d’augmentar la pressió fiscal sobre els habitatges buits per incentivar que els propietaris els incorporin al mercat del lloguer. “Si tens un habitatge buit i t'apugen els impostos, segurament això genera un incentiu perquè no quedi fora del mercat, tant si és d’un gran propietari com d’un de petit”, explica.

“Tot això crea un sistema d’incentius que facilita i afavoreix que els habitatges es destinin a l’ús residencial per damunt d’altres usos”, assenyala el politòleg. Bezzina recorda que el mercat immobiliari és complex, però considera necessari corregir els incentius actuals, ja que “l’ús turístic d’un habitatge és molt més lucratiu”. Així, insisteix que es pot utilitzar la fiscalitat per generar un model diferent. “Hi ha un sistema econòmic i una fiscalitat que fan que surti més a compte llogar per habitacions o a través d’Airbnb o d’altres plataformes que destinar l’habitatge al lloguer residencial”, explica.

Rebaixa dels impostos sobre les herències

La rebaixa d’impostos és un altre dels àmbits en què el PP i Vox han trobat un ampli marge d’acord. El Govern de Prohens va aprovar el 18 de juliol de 2023, tot just unes setmanes després d’arribar al poder, el Decret llei 4/2023, que va establir una bonificació del 100% de l’impost sobre successions per als ascendents, descendents i cònjuges, com també bonificacions parcials per a altres graus de parentiu. La mesura formava part dels compromisos fiscals del PP i Vox. Una reforma fiscal que, segons els experts, beneficia els més rics.

El Govern de Prohens va aprovar unes setmanes després d'arribar al poder una bonificació del 100% de l'impost sobre successions per a ascendents, descendents i cònjuges

Bezzina considera que aquest tipus de mesures fiscals beneficia especialment un sector concret de la població balear: les famílies amb patrimoni immobiliari que poden transmetre un habitatge als seus descendents. “És una política adreçada a un sector molt específic de la societat balear, a persones molt arrelades al territori que tenen una casa que poden heretar dels avis o que els pares els poden cedir”, explica.

A parer seu, es tracta d’una part relativament petita de la població, mentre que una gran majoria dels residents a les illes no disposa d’aquest patrimoni familiar. “La gran majoria són treballadors del sector turístic que han vingut de la Península, migrants d’Amèrica o persones que han arribat recentment a les Balears. Aquestes polítiques de supressió de l’impost sobre successions i donacions no van dirigides, evidentment, a aquesta part de la societat”, conclou.

Per la seva banda, Claramunt considera que les polítiques d’habitatge de la dreta tenen un caràcter més simbòlic que efectiu i situa el debat de fons en si l’accés a un habitatge ha de formar part dels drets bàsics garantits per l’estat del benestar. Tot i que l’article 47 de la Constitució garanteix el dret a gaudir d’un habitatge digne, aquest no és un dret fonamental reconegut a la Carta Magna.

“Al final, tot gira entorn de com entens l’habitatge: com un bé amb el qual pots especular i guanyar diners o com un dret que realment cal garantir”, explica. A parer seu, mentre que l’esquerra ha defensat, encara que “amb poca valentia”, que l’habitatge és un dret, el PP de Marga Prohens el concep com “un actiu de mercat amb algunes particularitats”.

L’expert sosté que les mesures del Govern no aborden les causes estructurals del problema, sinó que se centren a oferir ajuts econòmics a compradors, propietaris i llogaters sense introduir condicions que permetin intervenir en el mercat. “Normalment, són mesures orientades a donar ajuts econòmics als compradors, propietaris o llogaters, però no entren de ple en el problema de l’habitatge”, afirma.

Per a Claramunt, la qüestió fonamental és que aquestes polítiques no busquen controlar l’oferta ni reorientar-la cap a les necessitats residencials, sinó facilitar ajuts directes sense exigir contraprestacions. Pel que fa als habitatges de preu limitat i a les mesures que permeten construir edificis més alts o dividir-los, Claramunt coincideix amb Bezzina que els efectes triguen anys a fer-se visibles. “Normalment, són polítiques que es desenvolupen en terminis de cinc o deu anys, perquè requereixen temps, especialment les vinculades a la creació de nous habitatges. Les cases no es construeixen d’un dia per l’altre”, assenyala.

Per això, considera difícil avaluar-ne l’impacte a curt termini, tot i que insisteix que aquestes iniciatives no resolen per si soles el problema de fons. “Si no fas res per controlar l’oferta, sigui limitant-la o frenant l’arribada de persones que venen a fer negoci amb les rendes immobiliàries, per molts habitatges nous que construeixis, com garanteixes que no acabin entrant en el circuit de l’especulació a curt o mitjà termini?”, conclou.

José Carmelo Cuartero està jubilat. Té 68 anys i és natural d'Osuna. Porta barret i bastó, camina amb dificultat, i encara que fa “tota la vida” que és a Menorca, té un deix inconfusiblement andalús en la seva forma de parlar. El passat 6 d'octubre va decidir posar-se en vaga de fam a les portes de l'Ajuntament de Sant Lluís després de ser expulsat de la casa que llogava en una finca rústica a la urbanització de S’Algar, al sud-est insular. “Vaig arribar a Menorca el 1976. Des dels 17 anys he treballat com a pescador en una barca d'arrossegament. Fa uns vint anys vaig patir una lesió medul·lar a la feina que em va deixar amb un 35% de discapacitat”, explica l'afectat, qui recorda que va arribar al terreny fa més de dues dècades després d'arribar a un acord amb l'anterior propietari. “El propietari va morir fa poc i el 2024 els seus hereus em van anunciar que vendrien la finca i que havia de marxar”, explica.

Carmelo va escriure la seva història en un cartró gran que l'acompanya en la seva protesta silenciosa. Assenyala que, després de la defunció de l'anterior propietari, els nous li van portar una acta per la qual havia d'abandonar el domicili al cap de quatre mesos, moment en el qual finalitzava el contracte de lloguer. Assegura que va acceptar signar-lo, però va advertir que, si arribat aquest moment no trobava un altre lloc on viure, romandria allí fins a tenir una alternativa.

“Com que no he trobat res que pugui pagar amb la meva escassa pensió, em vaig quedar. Els propietaris em van denunciar i, encara que vaig intentar acollir-me a la Llei d'Arrendament Rústic, al final no vaig poder fer res”, explica l'afectat, qui sosté que el jutjat que portava el seu cas havia de reconèixer que el seu contracte de lloguer es regia per la Llei 26/2005 d'Arrendament Rústic, en virtut de la qual s'estableix que “els propietaris d'immobles llogats sota aquesta modalitat han d'avisar amb un any d'antelació de la voluntat de posar fi al contracte; en cas contrari, aquest es renova automàticament per cinc anys”.

Com que no he trobat res que pugui pagar amb la meva escassa pensió, em vaig quedar

José Carmelo — Desnonat

Consultat sobre el cas, l'advocat d'ofici que assisteix legalment en José Carmelo ha declinat la proposta de fer declaracions sobre les reivindicacions del seu representat. La qüestió del preavís depèn, en qualsevol cas, del tipus de contracte que regia el lloguer. Si bé és cert que la Llei d'Arrendaments Rústics estableix un termini d'un any per comunicar la no renovació de determinats contractes subjectes a aquesta normativa, aquesta disposició no s'aplica automàticament a qualsevol habitatge situat en sòl rústic, per la qual cosa la seva aplicació al cas d'en Carmelo depèn de la naturalesa del contracte. Segons narra en el seu cartró i explica a qui vulgui escoltar-lo, l'acord amb l'anterior propietari era “de paraula, com es feien les coses abans”.

Pocs dies després del desallotjament, un dels hereus de la finca de S’Algar va denunciar José Carmelo davant la Guàrdia Civil per presumptes amenaces, insults i intimidació, que, assegura, es van produir quan Carmelo va acudir a l’immoble després del llançament mentre el nou propietari retirava estris. El denunciant sosté que Carmelo va ser degudament notificat de la no renovació del contracte i assegura que se li va oferir una compensació econòmica per evitar que el desnonament s’executés per la via judicial.

Malgrat que es tractava d’un habitatge molt humil, durant més de dues dècades Carmelo va convertir la finca en la seva llar. “Era amb prou feines poc més que una casa d’eines, però jo la vaig moblar, la vaig cuidar, la vaig pintar, li vaig posar electrodomèstics. Tenia el meu hort i fins i tot vaig portar oliveres d’Andalusia”, lamenta l’afectat, qui insisteix que la pèrdua més gran és la dels seus animals: un conill, dos gats, set galls i sis gallines, que en la seva majoria han quedat en mans de veïns fins que el seu amo trobi on viure.

Era amb prou feines poc més que una casa d’eines, però jo la vaig moblar, la vaig cuidar, la vaig pintar, li vaig posar electrodomèstics. Tenia el meu hort i fins i tot vaig portar oliveres d’Andalusia

José Carmelo — Desnonat

En Carmelo va passar tres dies vivint al seu vehicle sense poder netejar-se i mantenint la vaga de fam “Vaig estar allí plantat davant l'Ajuntament i davant l'Església exigint alguna solució”, assegura, i insisteix en la falta de disposició del Consistori, els funcionaris del qual li van oferir pagar-li un traster per guardar les seves coses durant dos mesos després del llançament, segons la seva versió. “Des dels serveis socials no em poden oferir res perquè diuen que tinc la possibilitat de viure amb els meus fills o amb la meva exdona a qui no veig fa dècades. No vull tornar a Andalusia. Ningú m'ha de dir a mi on he de viure”, afirma.

En Carmelo ha deixat els seus animals amb uns veïns mentre es resol la situació: un conill, dos gats, set galls i sis gallines

Consultat per aquest mitjà, l'Ajuntament de Sant Lluís ha declinat fer declaracions sobre el cas, al·legant que “existeixen qüestions que afecten informació privada protegida per la normativa de protecció de dades”.

Passades les primeres 72 hores de vaga, en Carmelo ha confirmat que finalment des del municipi li van aconseguir un allotjament provisional durant 15 dies. La solució temporal no resol, per ara, el seu problema d'accés a un habitatge estable i assequible, encara que reconeix que “quelcom és quelcom”. Mentre deambula per Sant Lluís, el poble que l'ha acollit durant vint anys, l'ancià andalús reflexiona sobre la crisi de l'habitatge. “Jo sé que això no em passa només a mi, tot això és una desraó. No ho entenc, però m'és igual. Ja em fa igual fins i tot morir-me”, es lamenta.

Des de la Plataforma per l'Habitatge de Menorca adverteixen que els casos d'en José Carmelo no són situacions aïllades, sinó una mostra de les dificultats que afronten els qui no poden assumir els preus del mercat immobiliari a Menorca. Seguint la reflexió d'en Carmelo, l'entitat alerta que la falta d'accés a un habitatge pot portar les persones “a la vora del suïcidi”, a causa de l'impacte que aquestes situacions tenen en la salut física i mental, amb conseqüències com ansietat, depressió, deficiències nutricionals i condicions de vida insalubres. Subratllen, a més, que el problema afecta perfils molt diversos i no únicament a persones grans o migrants.

L'acampada de Maó

Segons dades del partit judicial de Maó, abans de l'entrada en vigor el passat 1 d'octubre del decret llei d'habitatge que suspèn temporalment els desnonaments, hi havia 63 llançaments judicials previstos. Dos d'ells es van arribar a executar: el d'en Carmelo i el d'una família d'origen subsaharià que, igual que l'andalús, van iniciar una protesta davant l'Ajuntament, en aquest cas, el de Maó. “No ens movem d'aquí fins que ens donin solucions habitacionals. No poden fer-nos fora al carrer com a gossos”, va declarar la Thais, originària de Guinea Equatorial i mare d'un menor, després de ser desnonada d'un habitatge al Camí des Castell, al centre de la capital insular.

El desallotjament de la Thais i la seva família va posar de manifest les condicions de precarietat en les quals vivien entre 15 i 20 persones a l'immoble, que mancava d'aigua potable i presentava greus deficiències de salubritat. El procediment judicial s'havia iniciat el 2021, després que els nous propietaris emprenguessin accions per recuperar la finca. Després del llançament, la Thais i el seu marit d'origen senegalès van instal·lar la primera tenda d'una acampada que va arribar a sumar fins a vint veïns en emergència habitacional davant l'Ajuntament de Maó per reclamar solucions urgents a la crisi d'habitatge.

L'acampada finalment es va aixecar després d'una setmana d'activitats obertes, jornades de reflexió pública i taules rodones. “Aixequem l'acampada amb la intenció de concentrar esforços de cara a la vaga general per l'habitatge convocada per al pròxim11 de novembre”, van explicar els portaveus de la Plataforma Menorca per l'Habitatge, que van romandre acompanyant els afectats en successives trobades amb els serveis socials. Thais va confirmar que provisionalment s'allotja en dependències de Càritas de Maó, encara que es tracta d'un alberg transitori i insisteix que la falta d'alternativa habitacional l'obliga irremeiablement a “quedar-se al carrer”.

Finalment, el col·lectiu de militants pel dret a l'habitatge de l'illa atribueix part d'aquesta situació a la pressió de la demanda externa. “Des de fa anys Menorca rep una demanda d'habitatge per part de sectors la capacitat adquisitiva dels quals és molt superior a la de la població resident, la qual cosa dificulta tant el lloguer com la compra”, expliquen. Davant d'aquesta situació defensen la implementació de mesures com “l'expropiació i rehabilitació d'immobles buits per destinar-los posteriorment al lloguer social”. Segons el col·lectiu, existeixen fins a 156 apartaments abandonats en el municipi des Castell i més de 580 habitatges buits a Maó. “No volem més gent sense cases, ni cases sense gent”, conclouen.

Les entitats animalistes Arde i Satya Animal han lliurat aquest divendres al Govern 50.000 signatures per reclamar que freni el projecte d'una nova macrogranja de 80.000 gallines a la finca de Son Brau, a Manacor, impulsat per Avícola Son Perot. El lliurament ha tingut lloc al Consolat de Mar, coincidint amb la celebració del Consell de Govern. Durant l'acte, les entitats també han anunciat una cadena humana aquest diumenge a la finca per reclamar que no s'autoritzi l'explotació.

La mobilització arriba després que totes dues organitzacions hagin presentat davant la Fiscalia dues denúncies relacionades amb altres dues explotacions avícoles de la mateixa empresa a Manacor. La documentació aportada, de la qual va informar en primícia elDiario.es, inclou imatges de l'interior de les instal·lacions en què s'observen gallines vives al costat de cadàvers en descomposició, ous amb àcars, acumulacions d'excrements i paneroles. Les imatges han revifat la controvèrsia sobre les condicions de les granges d'Avícola Son Perot i la conveniència d'autoritzar una nova explotació de més capacitat.

Les entitats animalistes consideren que els fets denunciats s'haurien de tenir en compte abans de donar llum verda al projecte de Son Brau. La portaveu d'Arde, Julia Elizalde, defensa que hi ha una relació directa entre les condicions documentades a les instal·lacions que ja funcionen i les de la futura explotació. “Als ulls de qualsevol, hi ha una relació absoluta”, sosté. “Si això ha passat en una granja de 40.000 gallines, què passarà en una de 80.000?”, es demana.

Simonet, tanmateix, va rebutjar dimarts que les denúncies hagin de condicionar la tramitació del nou projecte. “La inspecció que es va fer a la granja de Mirabó i el projecte de Son Brau són dues coses diferents”, va afirmar. El conseller va recordar que la iniciativa es troba en fase d'autorització ambiental integrada, un procediment en què es recullen informes dels ajuntaments i dels organismes competents en matèries com els recursos hídrics o la mobilitat.

“Administrativament, no podem entrar en una cosa d'aquestes; si féssim una suposició així, estaríem prevaricant”, va concloure el responsable d'Agricultura, que va defensar així la separació entre la investigació sobre les instal·lacions existents i l'expedient administratiu de la futura macrogranja.

El lliurament de les 50.000 signatures pretén traslladar aquesta controvèrsia al Govern i reclamar que les denúncies sobre les condicions de les explotacions actuals es tinguin en compte a l'hora de decidir si s'autoritza una instal·lació que duplicaria la capacitat de la granja de referència esmentada per les organitzacions. El projecte de Son Brau continua pendent de completar els tràmits ambientals.

Cadena humana contra la nova explotació

L'oposició al projecte tindrà una nova expressió aquest diumenge. La Plataforma No Macrogranges ha convocat una cadena humana a les 11.00 hores a la finca de Son Brau per reclamar que no s'autoritzi l'explotació de 80.000 gallines.

El portaveu de Satya Animal, Kike Gimeno, ha qualificat aquestes instal·lacions de “fatídiques” per als animals, els veïns i el medi ambient. Les organitzacions sostenen que concentrar tants animals en una mateixa nau planteja problemes de benestar animal i de gestió ambiental. També han recordat els informes desfavorables que, segons afirmen, han emès l'Ajuntament de Manacor i altres entitats, i han invocat el precedent del macroprojecte de Sineu, les anàlisis ecològiques del qual van advertir de riscos per als ecosistemes i la població.

Gimeno ha defensat que el lliurament de les signatures pretén traslladar a la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural el rebuig ciutadà i pressionar el Govern perquè es pronunciï sobre el projecte. El portaveu ha assegurat que l'empresa ja ha comprat els terrenys i està duent a terme els tràmits necessaris, tot i que ha admès que les entitats desconeixen en quin punt exacte es troba l'expedient. Al seu parer, la iniciativa continua avançant i la Conselleria no es planteja paralitzar-la.

La protesta arriba en plena controvèrsia per les condicions documentades en altres explotacions d'Avícola Son Perot i Avícola Ballester a Mallorca. Després de les denúncies presentades per Arde i Satya Animal davant la Fiscalia, la Conselleria va inspeccionar dimarts la granja de Mirabó, a Manacor. El conseller Joan Simonet va explicar que les dues naus, amb capacitat per a unes 40.000 aus, estaven buides des de la setmana anterior i que les gallines havien estat traslladades a un escorxador de Múrcia amb les autoritzacions pertinents.

A aquesta controvèrsia s'hi ha afegit la resposta de les empreses, que dijous van anunciar accions legals per presumptes difamacions i falsedats contra les entitats animalistes. Les companyies van avançar que presentarien una demanda de conciliació contra Gimeno per les seves declaracions sobre la possible presència de salmonel·losi en els ous de Son Perot i van advertir que podrien emprendre accions penals si no es retractava.

Les entitats memorialistes de les Balears han abandonat en bloc les comissions tècniques del Govern de Marga Prohens (PP) després de denunciar que l'Executiu margina les associacions i els familiars de les víctimes del franquisme, ignora les seves propostes i pren decisions al marge del marc legal, és a dir, d'esquena als òrgans competents en matèria de memòria democràtica. Memòria de Mallorca, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera i Memòries de Menorca han presentat aquest dijous la seva renúncia en considerar que aquests òrgans han quedat buidats de les seves funcions i que la presència de les tres organitzacions s'ha convertit en una presència merament testimonial i sense capacitat real per influir en les decisions que afecten les víctimes del cop militar de 1936, la guerra civil i la dictadura franquista.

Així ho han donat a conèixer en un comunicat conjunt, en el qual denuncien l'incompliment dels compromisos institucionals per part del Govern en relació amb l'organització de memorials i homenatges i alerten del desmantellament d'instruments essencials per garantir els seus drets.

La decisió es produeix després de mesos de controvèrsia per les polítiques memorialistes de l'Executiu de Prohens, que, de la mà de Vox, va derogar el passat mes de març la Llei de memòria democràtica de les Balears. El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern central contra la mesura i va suspendre cautelarment l'eliminació de la norma mentre es resol el procediment.

En un escrit presentat durant la reunió de la Comissió de la Llei de Fosses, Memòria de Mallorca relata els detalla els episodis que, assevera, il·lustren aquesta pèrdua de capacitat d'intervenció. L'associació precisa que la ruptura “no és fruit d'un desacord puntual”, sinó “de la constatació” que el funcionament d'aquest òrgan i la gestió de les polítiques de memòria democràtica del Govern “s'han allunyat de les finalitats per les quals van ser creats”.

L'entitat critica que les actuacions de l'Executiu es decideixen i, en ocasions, s'executen abans que les comissions puguin valorar-les. També denuncia que les seves propostes i preguntes són ignorades de forma reiterada, que no s'incorporen assumptes a l'ordre del dia i que les entitats no reben informació adequada sobre decisions que les afecten directament. “La participació no pot limitar-se a assistir a reunions i expressar opinions que després no tenen cap incidència real”, adverteix l'entitat en el document. La seva renúncia afecta tant la comissió vinculada a la llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme -més coneguda com a 'llei de fosses'- com a la de la Llei de Memòria i Reconeixements Democràtics de les Illes Balears.

L'associació també qüestiona el funcionament intern d'aquests òrgans. Assegura que el Govern no aplica un reglament aprovat per majoria absoluta perquè sosté que no s'ha localitzat l'acta de la seva aprovació, però tampoc ha procedit a aprovar-lo de nou pel procediment legalment exigit. Així mateix, denuncia que no s'incorporen a l'ordre del dia assumptes que les entitats sol·liciten tractar i que s'impulsen actuacions sense recaptar prèviament el parer de les comissions corresponents.

Un dels exemples que aporta és la informació sobre la derogació de la llei autonòmica. Memòria de Mallorca assegura que va haver de conèixer pels mitjans de comunicació tant la decisió de suprimir-la com la seva posterior suspensió cautelar malgrat formar part de les comissions i ser una de les organitzacions directament afectades. L'entitat també critica que el Govern hagi promogut actuacions relatives als bombardejos de l'aviació republicana sense consultar prèviament a la comissió de memòria democràtica malgrat el paper que la legislació atribueix a aquest òrgan.

El xoc pel Columbari de la Dignitat

Entre els incompliments que han contribuït a la ruptura, Memòria de Mallorca assenyala el cas del Columbari de la Dignitat, inaugurat el passat 28 de setembre al cementiri de Palma. L'associació afirma que va presentar una proposta per al text del memorial i va fixar dues condicions irrenunciables: que s'inclogués una referència expressa al cop d'Estat de 1936 i que la comissió assumís el text com a propi, de manera que així constés a la placa. Segons al·lega, el Govern els va assegurar verbalment que ambdues condicions s'havien incorporat. No obstant això, el memorial es va inaugurar i la placa es va descobrir sense respectar cap d'aquests dos requisits.

Per a l'entitat, la discrepància va més enllà d'una qüestió de redacció. La referència al cop d'Estat és, sosté, fonamental per contextualitzar la repressió franquista i reconèixer les seves víctimes. La participació de la comissió havia de garantir, a més, que el text fos resultat d'un procés col·lectiu i d'un acord institucional, i no d'una decisió unilateral. “No podem acceptar que se'ns asseguri que uns compromisos es compliran i que, finalment, s'incompleixin”, argüeix l'associació.

Un altre dels episodis que denuncia es remunta al passat 2 de setembre, quan va registrar una proposta per instal·lar memorials a les vies públiques de Palma. La iniciativa pretenia recordar les més de 2.000 víctimes de desaparició forçada a Mallorca i les més de 6.000 víctimes mortals dels bombardejos de l'aviació feixista procedent de l'illa contra altres territoris. Segons Memòria de Mallorca, la proposta ni tan sols es va incloure en l'ordre del dia de la reunió d'aquest dijous. L'entitat també assegura que s'elaboren plans de fosses sense la gestió ni la participació de les comissions corresponents.

El desmantellament dels instruments de memòria

La renúncia no respon únicament als problemes de funcionament de les comissions. Memòria de Mallorca la vincula també a la política general del Govern, que, segons denuncia, ha debilitat els instruments públics destinats a garantir els drets de les víctimes del franquisme i les seves famílies. L'associació assenyala expressament l'eliminació de la Direcció General de Memòria Democràtica i de l'oficina d'informació i atenció a les víctimes i els seus familiars. Considera que tots dos instruments van ser possibles després d'anys de reivindicació i que resulten essencials per mantenir una política pública de memòria continuada.

A això suma la derogació de la llei autonòmica, una decisió que les entitats consideren incompatible amb el reconeixement i la defensa dels drets de les víctimes. La suspensió cautelar acordada pel TC manté la norma vigent mentre s'estudia el recurs del Govern central, però no ha resolt l'enfrontament polític sobre el model de memòria democràtica que ha d'aplicar la comunitat.

La sortida de les tres organitzacions suposa un nou revés per als mecanismes de participació vinculats a aquestes polítiques. Les associacions, que treballen en la localització de desapareguts, la investigació i la reparació de les víctimes consideren que no poden continuar formant part d'uns òrgans en els quals, segons denuncien, no se'ls permet intervenir de manera efectiva.

Més de vint anys de treball per la memòria

D'altra banda, Memòria de Mallorca reivindica una trajectòria de més de dues dècades en la defensa dels drets a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició. En el seu escrit recorda que ha participat en més de seixanta reunions relacionades amb les dues lleis autonòmiques i que ha aportat testimonis, documentació, contactes d'especialistes i familiars de víctimes. L'associació destaca la seva contribució a projectes d'investigació i exhumació com els de les fosses de Porreres i Son Coletes. També assenyala que va aconseguir incorporar per primera vegada vint estudis a l'últim Pla de Fosses i Memòria Democràtica des d'una perspectiva transversal.

Entre les seves propostes figuren l'elaboració d'un cens de víctimes, la incorporació de la perspectiva del dret internacional dels drets humans i l'estudi del trauma transgeneracional. L'entitat reivindica aquestes aportacions per subratllar que la seva participació en les comissions mai va ser testimonial i que ha contribuït activament a construir les polítiques autonòmiques de memòria. Per això, l'entitat considera que mantenir la seva presència sense capacitat de decisió podria acabar legitimant una forma d'actuar amb la qual discrepa profundament.

La renúncia, tanmateix, no suposa un tancament definitiu a la participació institucional. Memòria de Mallorca no descarta tornar si es produeix un canvi efectiu en el funcionament de les comissions, es respecten les normes vigents i es garanteix a les entitats memorialistes i a les víctimes una capacitat real d'intervenció. “El diàleg exigeix voluntat d'escoltar, la participació exigeix capacitat d'incidència i la confiança exigeix que els compromisos es compleixin”, resumeix l'associació, que assegura que continuarà treballant de forma independent i fiscalitzant l'actuació de les administracions públiques.

“Per respecte a les víctimes del franquisme, a les seves famílies i als més de vint anys de treball de Memòria de Mallorca, no podem continuar legitimant amb la nostra presència una situació que s'ha allunyat dels objectius i de l'esperit de les lleis autonòmiques de memòria democràtica”, conclou el document.

El diputat de MÉS per Mallorca al Congrés, Vicenç Vidal, no liderarà la llista d'Ara Més-Front Ampli a la Cambra baixa i deixa el camí lliure a la coordinadora de la federació Ara Més i presidenta d'Esquerra Republicana de Balears, Carme Gomila, com a número 1 en la cita electoral del 29 de novembre.

Vidal ha comunicat a la direcció de MÉS per Mallorca la seva decisió, hores abans d'una reunió de l'Executiva, amb l'objectiu d'evitar un enfrontament en el si de l'organització tot i comptar amb un ampli suport entre la militància dels ecosobiranistes, però no amb el suport de Més per Menorca i Ara Eivissa per repetir al capdavant de la candidatura.

Vicenç Vidal es va convertir el 2023 en el primer representant dels ecosobiranistes al Congrés. Les fonts dels ecosobiranistes contactades per Europa Press han destacat la seva figura de consens enfront de Gomila, que procedeix d'Esquerra Republicana de Balears, la qual cosa previsiblement dificultarà arribar a acords.

Cal recordar que Ara Més, Sumar i Esquerra Unida a Balears van acordar formar una llista com a Ara Més-Front Ampli per concórrer al Congrés i a la qual finalment no es va sumar Podem. Amb el número u pràcticament clarificat, el procés per confeccionar la llista es durà a terme en els propers dies, tenint en compte que el dilluns acaba el termini per presentar-les davant la Junta Electoral.

El segon sortirà d'un dels dos integrants del Front Ampli, Esquerra Unida i Sumar. El tercer lloc serà per a Ara Més, el quart per al Front Ampli i la resta, de nou, per a la federació.

Treballar i no poder-se permetre un habitatge, tenir drets reconeguts que no sempre es poden exercir o comprovar com discursos que semblaven marginals guanyen espai en la conversa pública. Les amenaces a la democràcia no es manifesten únicament a les institucions ni es redueixen als grans debats parlamentaris: també es fan visibles en la vida quotidiana, en les condicions materials de la població i en la manera com una societat tracta els seus col·lectius més vulnerables.

Aquesta ha estat una de les idees que han travessat la trobada “Democràcia: drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es al cafè A Tres Bandas de Palma amb el suport de MarSenses Hotels & Homes. A través de dues taules rodones, “Espanya, país de llibertats i drets conquerits” i “Col·lectius en perill: una lluita constant”, representants dels àmbits sindical, universitari i empresarial, així com de la creació de continguts, han examinat què posa en risc les conquestes socials i quines eines hi ha per defensar-les. De l’habitatge a la diversitat sexual, el debat ha deixat un advertiment compartit: els drets no són irreversibles i el seu reconeixement legal no basta per garantir que es puguin exercir.

En l’obertura, la directora d’elDiario.es a les Balears, Angy Galvín, ha recordat que llibertats que avui es donen per fetes en la vida quotidiana –casar-se, divorciar-se o accedir als serveis públics– són el resultat de conquestes històriques. Segons ha defensat, la democràcia no es limita a votar cada quatre anys, sinó que exigeix una ciutadania activa i disposada a mobilitzar-se quan els seus drets estan amenaçats. “Això ens ensenya, al cap i a la fi, que el carrer també pot legislar”, ha afirmat, en referència a la capacitat de les protestes per influir en les institucions.

Una vida digna més enllà del salari

La primera taula ha debatut sobre una contradicció cada vegada més present en la vida de moltes persones: tenir una feina ja no garanteix poder viure de manera autònoma. La periodista i creadora de contingut Elena Reinés, el secretari general d’UGT a les Balears, Pedro Homar, i el professor de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Amir Al Hasani Maturano, moderats per Galvín, han abordat la crisi de l’habitatge com un problema que va més enllà del mercat immobiliari i posa a prova la capacitat dels drets socials per traduir-se en unes condicions de vida dignes.

Reinés ha aportat al debat la seva experiència en l’acampada pel dret a l’habitatge a la Puerta del Sol de Madrid, una mobilització que ha descrit com una expressió del malestar acumulat davant les dificultats per emancipar-se. “No és normal que hàgim normalitzat treballar i no poder viure”, ha denunciat. La comunicadora ha qüestionat que es consideri habitual que el lloguer absorbeixi una part desproporcionada del sou o que compartir pis continuï sent una obligació econòmica fins i tot quan les persones esperen poder viure de manera independent.

L’acampada també li ha servit per qüestionar la imatge d’una joventut desmobilitzada. Reinés ha destacat l’organització dels participants, les comissions de treball, les activitats culturals i les xarxes de solidaritat que permeten cobrir necessitats bàsiques. A més, ha denunciat la resposta policial a les protestes i ha reivindicat el dret a manifestar-se com a part de la salut democràtica. “Una democràcia també es mesura per com viuen les persones”, ha resumit.

Homar ha coincidit a situar l’habitatge al centre de l’emergència social. El responsable d’UGT ha reivindicat la negociació col·lectiva i la vaga com a instruments que han permès conquerir drets laborals i equilibrar la relació entre treballadors i empreses. Tanmateix, ha advertit que les millores salarials perden capacitat per garantir una vida digna quan el preu de l’habitatge es dispara i obliga treballadors de sectors com l’hostaleria a compartir pis i, fins i tot, habitació.

Per aquest motiu, ha reclamat treure l’habitatge de la lògica especulativa i apartar-lo dels interessos dels fons d’inversió. “Cal treure’l de la concepció de bé de consum”, ha defensat. La reflexió ha connectat el dret a l’habitatge amb la resta de conquestes socials: tenir una feina, un conveni o un salari no resol per si sol les dificultats per accedir a una vida autònoma si les condicions materials impedeixen exercir aquesta independència.

Els drets també depenen de les majories polítiques

La distància entre el reconeixement formal i l’exercici efectiu d’un dret ha dut la conversa al terreny jurídic. Al Hasani ha explicat que la Constitució i els tractats internacionals reconeixen drets fonamentals, però que el seu desplegament requereix, en molts casos, lleis específiques, polítiques públiques i majories parlamentàries capaces d’impulsar-les.

El professor ha recordat que determinades matèries vinculades als drets fonamentals es regulen mitjançant lleis orgàniques, que necessiten majoria absoluta al Congrés. També ha detallat el recorregut parlamentari que pot seguir una norma, des del debat de les esmenes fins al seu pas pel Congrés i el Senat. El procés posa en evidència que les reivindicacions ciutadanes no es converteixen automàticament en drets efectius: necessiten organització social, voluntat política i suport institucional.

L’habitatge és un dels exemples més clars d’aquesta bretxa. Al Hasani ha advertit que la Constitució no el reconeix com un dret fonamental, sinó com un principi rector de la política social i econòmica, una diferència que limita les possibilitats d’exigir-ne directament el compliment davant els tribunals. El professor ha considerat que hauria estat desitjable dotar-lo d’una protecció constitucional més gran.

El debat sobre l’habitatge i els drets socials ha connectat així amb una idea transversal a tota la jornada: el reconeixement formal d’un dret és important, però no basta si les condicions materials o les decisions polítiques n’impedeixen l’exercici.

Després de la primera taula rodona, la jornada ha posat a prova els coneixements del públic amb el trivial “Quant saps sobre la Constitució espanyola?”, presentat per Albert Xamena, divulgador científic i creador de contingut al compte Entre Fones i Neurones. Ha estat una proposta participativa per acostar la Carta Magna als assistents i posar a prova els seus coneixements sobre els drets i les llibertats que recull. El guanyador ha aconseguit dues nits d’hotel per a dues persones a la cadena hotelera MarSenses.

Drets que poden desaparèixer “d’un cop de ploma”

La segona taula rodona, “Col·lectius en perill: una lluita constant”, ha traslladat aquest advertiment al terreny dels drets LGTBI+ i dels discursos contraris a la diversitat. La presidenta de Ben Amics, Tatiana Casado, ha recordat el camí recorregut des de la persecució legal de les persones homosexuals fins al reconeixement del matrimoni igualitari i de les famílies diverses. També ha fet referència als avenços relacionats amb l’atenció sanitària i l’autonomia sobre el propi cos.

“Els drets que tant ens ha costat aconseguir poden desaparèixer d’un cop de ploma”, ha advertit. Casado ha expressat la seva preocupació davant la possibilitat que una part de la joventut percebi aquestes conquestes com a definitives i davant la confiança de les persones que creuen que determinades opcions polítiques no afectaran les seves pròpies famílies.

Aquesta sensació de seguretat, ha plantejat, pot impedir reconèixer que els drets assolits després de dècades de reivindicacions també poden patir retrocessos. L’advertiment ha situat la defensa de les minories al centre d’una discussió més àmplia sobre la qualitat democràtica. No es tracta únicament de conservar normes escrites, sinó d’impedir que la discriminació torni a guanyar terreny o que els avenços s’afebleixin mentre una part de la societat els considera intocables.

La visibilitat i la igualtat també han centrat la intervenció del director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, que ha alertat que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere en l’entorn laboral. El directiu ha descrit una empresa de gairebé 500 treballadors com un reflex de les diferents sensibilitats que conviuen en la societat i ha qüestionat que l’existència de protocols i formacions sigui suficient per erradicar la discriminació. “Un curs d’una hora no canvia la mentalitat de ningú”, ha assenyalat.

A parer seu, les mesures contra la discriminació s’han de traduir en actuacions concretes i en un compromís efectiu de les empreses. Fitaroni ha explicat que MarSenses col·labora amb Ben Amics en iniciatives de sensibilització i en la incorporació de persones trans a través de la seva borsa de treball, a més d’haver incorporat educadors socials a la plantilla. També ha defensat la necessitat de recórrer a professionals especialitzats per avançar cap a entorns laborals inclusius.

Fitaroni ha traslladat el debat a l’àmbit laboral i ha alertat que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere a la feina. En descriure una empresa de gairebé 500 treballadors com un reflex de la societat, ha qüestionat que els protocols i les formacions siguin suficients si no hi ha una voluntat real d’aplicar-los.

La polarització no es combat renunciant al diàleg

La defensa dels drets també ha centrat la conversa sobre l’educació, les xarxes socials i la convivència. El professor Pau Torres ha reivindicat la transmissió dels valors democràtics a través de l’educació i ha recordat l’experiència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A parer seu, que un dret figuri a la Constitució no significa que la societat se’n pugui oblidar: cal explicar-lo, reivindicar-lo i formar noves generacions capaces de comprendre’n la importància.

“Hem d’aprendre a suportar qui no ens cau bé, escoltar-lo i debatre”, ha afirmat. Torres ha advertit que la confrontació política esdevé especialment perillosa quan els dirigents presenten l’adversari com algú disposat a destruir la manera de viure dels seus votants. Aquesta dinàmica alimenta la sensació d’amenaça i afebleix els vincles necessaris per sostenir una societat plural. El diàleg, ha defensat, no implica acceptar els discursos d’odi ni renunciar als drets fonamentals, sinó aprendre a gestionar les diferències sense deshumanitzar l’altre.

Constança Ramis, graduada en Economia i Relacions Internacionals i creadora de contingut, ha coincidit en la necessitat de recuperar la capacitat de debatre amb persones que mantenen posicions diferents des del respecte als drets humans. També ha alertat del paper de les xarxes socials en la difusió de notícies falses i missatges extremistes: desmuntar una falsedat requereix més temps i esforç que difondre-la, cosa que permet que els continguts enganyosos assoleixin una gran difusió, mentre que les explicacions contrastades tenen més dificultats per fer-se un lloc.

El debat també ha qüestionat que la joventut estigui inevitablement escorada cap a la dreta. Casado ha recordat el creixement de les manifestacions de l’Orgull a Palma i ha destacat el potencial de la universitat per formar persones amb esperit crític. Reinés, per la seva banda, ha relacionat una part del malestar juvenil amb la precarietat i les dificultats per accedir a l’habitatge, i ha retret als sectors progressistes que durant anys hagin desatès les xarxes socials, un espai en què els discursos d’extrema dreta han guanyat presència.

El Brasil i la normalització dels discursos d'odi

L’experiència del Brasil ha servit a Fitaroni per il·lustrar els riscos de l’expansió de l’extrema dreta. El directiu ha advertit de l’evolució dels discursos dirigits obertament contra les minories i de la facilitat amb què es poden integrar en la conversa pública fins que deixen de percebre’s com una amenaça.

Durant la seva intervenció, ha qüestionat la normalització de missatges polítics que semblen inofensius quan es presenten com a bromes. Ha criticat la frivolitat amb què, a parer seu, s’assumeixen algunes declaracions de Vox i ha advertit del risc d’acostumar-se a expressions que haurien de provocar rebuig. La repetició d’aquests missatges, ha plantejat, pot desplaçar els límits del que és socialment acceptable i fer que sigui més difícil combatre’ls quan ja han arrelat.

La desinformació, els algorismes i l’apel·lació a les emocions han aparegut com a factors que agreugen aquesta dinàmica. Davant d’aquests factors, els participants han reivindicat la responsabilitat dels partits, les empreses, les institucions educatives i les plataformes digitals, així com també la necessitat d’oferir referents capaços de connectar amb les noves generacions sense recórrer a l’insult ni a la simplificació.

La taula també ha abordat les desigualtats històriques entre el castellà i el català. Torres ha qüestionat que la Constitució estableixi l’obligació de conèixer el castellà sense fixar una exigència equivalent per a les altres llengües oficials als seus territoris. El professor ha relacionat aquesta diferència amb una situació de diglòssia que ha associat tradicionalment el castellà als àmbits formals i de prestigi, mentre que el català quedava relegat als espais quotidians. També ha defensat que el coneixement del català hauria de ser obligatori en territoris com les Balears.

La jornada ha conclòs amb una reivindicació compartida: els drets no es mantenen únicament perquè estiguin escrits en una llei, sinó perquè la societat els coneix, els exerceix i està disposada a defensar-los. La mobilització ciutadana, l’acció sindical, l’educació i el pensament crític han aparegut com a eines fonamentals per impedir que les llibertats s’erosionin de manera gradual i sense una resposta col·lectiva.

La trobada, organitzada amb el suport de MarSenses Hotels & Homes, ha combinat el debat sobre els desafiaments democràtics amb un ambient distès i participatiu. Després de les taules rodones, els assistents han prolongat les converses durant un pica-pica mallorquí acompanyat de música en directe de Café a Tres Bandas.

Representants dels àmbits universitari, sindical i empresarial, així com de la creació de continguts, han reflexionat sobre els riscos que afronten la democràcia, els drets i les llibertats en la trobada “Democràcia, drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es al Café a Tres Bandas de Palma. La crisi de l’habitatge, la precarització laboral i la capacitat de la ciutadania per frenar els retrocessos democràtics han centrat la primera taula rodona de la trobada. Els participants han denunciat que s’hagi normalitzat “treballar i no poder viure”, han reclamat que l’habitatge quedi al marge de l’especulació i han explicat com les reivindicacions socials poden convertir-se en lleis i quines majories parlamentàries permeten modificar-les.

Abans de donar pas a les taules rodones, la directora d’elDiario.es a les Balears, Angy Galvín, ha reivindicat la llibertat d’expressió com un dels pilars de la democràcia i ha recordat que drets que avui formen part de la vida quotidiana, com casar-se, divorciar-se o accedir als serveis públics, són conquestes històriques que no sempre han existit. Així mateix, ha advertit que no són irreversibles i que no s’han de donar per garantits.

“Tenim drets, tenim llibertats, ens podem casar, divorciar, anar a una escola pública, utilitzar els serveis públics i sembla que, com que formen part de la nostra vida quotidiana, no els donam prou valor. Com la llei de la gravetat, sembla que sempre hagin estat aquí, però, en el moment actual, els hem de donar més rellevància que mai, perquè també els podem perdre”, ha assenyalat durant l’obertura de la trobada.

En la seva intervenció, Galvín ha subratllat que la democràcia no es limita a votar cada quatre anys, sinó que també implica defensar els drets, exercir les llibertats i assumir responsabilitats col·lectives. En aquest sentit, ha valorat el paper de les mobilitzacions socials i sindicals a l’hora d’impulsar canvis polítics i legislatius, i ha fet referència a les protestes sorgides arran de la mort i el desnonament de Maricarmen com a exemple de la capacitat de la ciutadania per influir en les institucions. “Això ens ensenya, al cap i a la fi, que el carrer també pot legislar”, ha afirmat, tot insistint que els avenços democràtics no provenen únicament de les institucions, sinó també de la pressió que exerceix la societat.

Després de la inauguració de la jornada, la periodista ha moderat la primera taula rodona, “Espanya, país de llibertats i drets conquerits”, en què han participat Amir Al Hasani Maturano, professor de Dret Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB); Elena Reinés, periodista, cocreadora de Woke Up News i creadora de contingut, i Pedro Homar, secretari general d’UGT a les Balears.

El poder de la protesta social

L’acampada pel dret a l’habitatge a la Puerta del Sol de Madrid ha centrat bona part de la taula rodona. Sobre aquesta qüestió, Reinés ha relatat la seva pròpia experiència en la mobilització, en què ha destacat la presència de joves i de persones amb sensibilitats polítiques diverses, i ha defensat que la protesta respon a un malestar social acumulat davant les dificultats per accedir a un habitatge digne. “No és normal que hàgim normalitzat treballar i no poder viure”, ha manifestat. Reinés ha criticat que s’hagi assumit com a habitual que el lloguer absorbeixi la meitat del sou o que les persones hagin de compartir pis per motius econòmics, fins i tot a edats en què esperaven poder viure de manera independent.

La comunicadora ha assenyalat que l’acampada també qüestiona la idea que la joventut estigui desmobilitzada i n’ha destacat la capacitat d’organització. A diferència del 15M, que va sorgir de manera espontània, ha explicat que la protesta actual compta amb persones vinculades a sindicats, partits i organitzacions juvenils. La periodista ha descrit una acampada autogestionada, amb comissions, activitats culturals i una xarxa de solidaritat que proporciona aliments, medicaments i material.

També ha denunciat la resposta policial a les mobilitzacions i ha defensat que els participants han intentat mantenir una actitud pacífica davant les provocacions. “Una democràcia també es mesura per com viuen les persones”, ha resumit, tot qüestionant la solidesa d’un sistema que, a parer seu, també s’ha d’avaluar per la seva resposta a la protesta social.

El paper històric dels sindicats

Per la seva banda, Homar ha reivindicat el paper històric dels sindicats en la conquesta de drets laborals i en la negociació col·lectiva. En aquest sentit, ha explicat que l’organització dels treballadors permet defensar interessos comuns davant les empreses i ha recordat que la vaga forma part de les eines legítimes de pressió quan no s’arriba a un acord. Com a exemple, ha fet referència a les negociacions del conveni d’hostaleria a les Balears i a la capacitat dels advertiments de vaga per afavorir millores laborals. Homar ha insistit que l’acció sindical no s’ha de limitar a les condicions de treball, sinó que també ha d’afrontar els problemes socials que afecten la vida quotidiana dels treballadors.

El responsable d’UGT ha situat l’accés a l’habitatge entre les principals emergències socials i ha defensat que els salaris i els convenis no basten per garantir una vida digna quan el cost de l’habitatge es dispara. En aquesta línia, ha descrit una situació en què treballadors de l’hostaleria es veuen obligats a compartir pis i, fins i tot, habitació, i ha reclamat que l’habitatge deixi de tractar-se com un bé de consum sotmès a l’especulació.

Pel que fa a la vaga general convocada per a l’11 de novembre, el sindicalista l’ha presentada com una protesta contra una situació que considera insostenible per a les economies familiars. “Cal treure l’habitatge dels fons d’inversió, de la concepció de bé de consum”, ha defensat, tot reclamant una intervenció en el mercat que permeti recuperar l’accés a l’habitatge.

El recorregut parlamentari dels drets

La taula també ha abordat com les reivindicacions socials poden transformar-se en normes jurídiques. A preguntes de Galvín, el professor Amir Al Hasani Maturano ha explicat que els drets fonamentals estan reconeguts en la Constitució i en tractats internacionals, tot i que el seu desplegament concret pot requerir lleis específiques. En el cas de les lleis orgàniques, que s’utilitzen per regular matèries vinculades als drets fonamentals –com l’avortament, l’eutanàsia i el divorci–, és necessària la majoria absoluta al Congrés. Al Hasani ha advertit que el reconeixement d’un dret no garanteix, per si mateix, que les demandes socials es materialitzin en polítiques públiques. També ha assenyalat que les reivindicacions ciutadanes i els compromisos inclosos en els programes polítics són alguns dels motors que poden impulsar canvis legislatius.

Tal com ha assenyalat durant la seva intervenció, convertir una reivindicació en llei és un procés llarg que pot durar entre set i nou mesos de mitjana, i fins i tot arribar a un any. La tramitació comença habitualment amb l’estudi del text en comissió, on es presenten i debaten esmenes, abans de passar al ple del Congrés. Després, la iniciativa arriba al Senat, que pot introduir-hi modificacions o vetar-la, fet que obliga a retornar-la al Congrés per resoldre les discrepàncies. Un cop completat el procediment, la norma se sanciona i es publica al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Pel que fa a l’habitatge, Al Hasani ha advertit que aquest ocupa una posició secundària en la Constitució espanyola, que no el reconeix com un dret fonamental, sinó com un principi rector de la política social i econòmica. El professor de Dret Constitucional ha explicat que aquesta formulació limita les possibilitats d’exigir-ne el compliment davant els tribunals i deixa en mans dels poders públics l’obligació de promoure polítiques per facilitar l’accés a un habitatge digne. A parer seu, hauria estat desitjable atorgar-li una protecció constitucional més gran.

Joventut i extrema dreta

El debat també ha abordat l’auge dels discursos d’extrema dreta entre una part de la joventut. En aquest sentit, Homar ha vinculat l’exhibició de símbols franquistes i l’auge dels missatges d’odi amb la polarització i la manca de reflexió alimentades pels algorismes de les xarxes socials. Elena Reinés, per la seva banda, ha rebutjat que es responsabilitzi únicament els joves i ha assenyalat el deute pendent amb la memòria històrica, també dins el sistema educatiu. “Jo no vaig estudiar res del franquisme a l’escola”, ha recordat, abans d’atribuir als adults la responsabilitat pels silencis sobre la dictadura.

Reinés també ha relacionat l’apropament d’alguns joves a la dreta amb la precarització laboral i les dificultats per accedir a un habitatge. En aquest sentit, ha advertit que molts s’han incorporat al mercat laboral amb salaris insuficients per fer front als lloguers i ha reivindicat la necessitat d’anar més enllà de les etiquetes ideològiques per entendre la seva situació. També ha retret a l’esquerra que durant anys hagi desatès les xarxes socials, malgrat el seu paper central com a canal d’informació per a les noves generacions, mentre els discursos d’ultradreta han guanyat presència a través de creadors de contingut i altres referents digitals.

Al Hasani ha coincidit que el fenomen no es pot atribuir exclusivament als joves. Ha assenyalat la influència de les grans plataformes tecnològiques, la circulació de desinformació i la dificultat per contrarestar missatges simplificats que apel·len a les emocions. També ha qüestionat que els partits tradicionals, tant liberals com socialdemòcrates, no hagin sabut adaptar-se als nous canals de comunicació ni hagin donat prou prioritat a les polítiques adreçades a la joventut. El repte, ha conclòs, no és tant identificar el problema com trobar respostes eficaces per defensar els valors democràtics.

Un cop acabada la taula rodona, el divulgador científic Albert Xamena, conegut a les xarxes socials com a Entre Fones i Neurones, ha fet de mestre de cerimònies d’un trivial sobre la Constitució, que ha comptat amb un premi sorpresa. A continuació, ha començat la segona taula de la jornada, “Col·lectius en perill: una lluita constant”, conduïda pel periodista i col·laborador d’elDiario.es Pablo Sierra del Sol.

“Els drets que tant ens ha costat aconseguir poden desaparèixer d’un cop de ploma”. Aquest és l’advertiment que ha llançat la presidenta de l’entitat LGTBI+ Ben Amics, Tatiana Casado, durant la segona taula rodona de la trobada “Democràcia: drets i llibertats en perill”, organitzada per elDiario.es a Palma. Juntament amb Casado, hi han intervingut la creadora de contingut i graduada en Economia i Relacions Internacionals Constança Ramis, el director general de MarSenses Hotels & Homes, Rodrigo Fitaroni, i el professor de Ciència Política Pau Torres. Durant la conversa, moderada pel periodista Pablo Sierra del Sol, els participants han alertat de l’avenç de l’extrema dreta i de la possibilitat que drets que avui semblen consolidats pateixin retrocessos, i han reivindicat l’educació i el pensament crític com a eines essencials per defensar-los.

Durant la trobada, celebrada al cafè A Tres Bandas de Palma, Casado ha posat el focus en els drets del col·lectiu LGTBI+ i ha recordat que avenços com el matrimoni igualitari i el reconeixement de les famílies diverses no són irreversibles. Segons ha assenyalat, aquesta possibilitat li preocupa especialment quan comprova que algunes persones del seu entorn resten importància a les conseqüències que determinades opcions polítiques podrien tenir per a les seves pròpies famílies.

La ponent ha recordat que les persones LGTBI+ han passat de patir la persecució de normes com la Llei de ganduls i malfactors a poder casar-se i formar una família amb reconeixement legal. També ha fet referència als avenços relacionats amb l’atenció sanitària i l’autonomia sobre el propi cos. Tanmateix, ha lamentat que les noves generacions puguin percebre aquests drets com a conquestes definitives, i no com el resultat de dècades de mobilització. La seva principal preocupació, ha expressat, és que la manca de consciència sobre la fragilitat d’aquestes llibertats en faciliti el retrocés.

La responsabilitat de les empreses

Fitaroni ha traslladat el debat a l’àmbit laboral i ha advertit que cada vegada més persones LGTBI+ tornen a ocultar la seva orientació sexual o identitat de gènere. “El nombre de persones que han tornat a ficar-se dins l’armari ha augmentat en els darrers anys, i l’últim informe de la Federació Estatal LGTBI [que constata un retrocés en la visibilitat del col·lectiu en l’entorn laboral] revela una situació preocupant”, ha assenyalat. “Nosaltres, que som gairebé 500 treballadors, no deixam de ser un mirall de la societat i, dins l’empresa, ens trobam amb discursos i sensibilitats polítiques molt diferents. És un microcosmos”, ha afegit en referència a MarSenses.

En la seva intervenció, el directiu ha valorat l’existència de protocols i l’organització de cursos de formació a les empreses, però ha posat en dubte que siguin suficients per garantir la igualtat si no hi ha una voluntat real d’aplicar-los. “Un curs d’una hora no canvia la mentalitat de ningú”, ha advertit, tot afirmant que les mesures contra la discriminació s’han de traduir en actuacions concretes en el dia a dia de les empreses. Segons sosté, l’existència de normes i mecanismes de seguiment perd eficàcia quan no va acompanyada d’un compromís efectiu per fer-los complir.

Fitaroni ha explicat que MarSenses col·labora amb Ben Amics en iniciatives de sensibilització i en la incorporació de persones trans a través de la seva borsa de treball. També ha subratllat que la discriminació es pot agreujar quan hi concorren altres factors de vulnerabilitat, com ara l’origen o la condició de persona migrant. Com a part d’aquest esforç, l’empresa ha incorporat educadors socials a la plantilla. En aquesta línia, ha defensat la necessitat de comptar amb professionals especialitzats per avançar cap a entorns laborals més inclusius.

L'educació i el pensament crític davant la polarització

Per la seva banda, Pau Torres ha relacionat l’erosió dels drets amb la manca de formació crítica i amb la responsabilitat de les persones que ocupen càrrecs públics. El professor ha defensat la necessitat de transmetre els valors democràtics mitjançant l’educació i ha recordat l’experiència de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania, implantada durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. A parer seu, no n’hi ha prou que els drets estiguin recollits per escrit a la Constitució: també cal explicar-los, reivindicar-los i transmetre’ls a les noves generacions.

D’altra banda, el docent ha defensat el diàleg com una condició indispensable per a la convivència democràtica, tot apel·lant a establir límits davant els discursos d’odi i qualsevol intent de vulnerar els drets fonamentals. “Hem d’aprendre a suportar qui no ens cau bé, escoltar-lo i debatre”, ha afirmat. També ha advertit que la confrontació política pot alimentar la sensació d’amenaça entre ciutadans amb idees diferents. Quan els dirigents presenten l’adversari com algú disposat a destruir la seva manera de viure, ha alertat, contribueixen a afeblir els vincles que permeten sostenir una societat plural.

De la mateixa manera, Ramis ha reivindicat la necessitat de recuperar la capacitat de dialogar amb persones que pensen diferent, tot afirmant que aquest diàleg ha de tenir sempre límits clars i respectar els drets humans. La creadora de contingut considera que la polarització dificulta escoltar opinions diferents i que la societat ha perdut part de la seva disposició a debatre sense convertir qualsevol discrepància en un enfrontament personal.

En aquest context, ha reivindicat la importància d’escoltar l’altre i debatre des del respecte. Segons sosté, la convivència democràtica exigeix aprendre a gestionar les diferències sense deshumanitzar les persones que mantenen posicions diferents.

El Brasil com a advertència davant l'avenç de l'extrema dreta

Per la seva banda, Fitaroni ha recorregut a l’exemple del Brasil per il·lustrar els riscos de l’expansió de l’extrema dreta. En aquest sentit, ha apel·lat a la necessitat de prestar atenció als discursos dirigits contra les minories i ha advertit que la societat pot arribar a acostumar-se a missatges que abans haurien provocat rebuig, fins que aquests s’integren en la conversa pública i deixen de percebre’s com una amenaça.

“Són discursos que semblen inofensius, que semblen bromes”, ha advertit el directiu, que ha comparat aquesta dinàmica amb la del “pinxo del pati” que acaba sent tolerat per la resta. “No parlam d’assetjament escolar, però la política s’ha convertit en una normalització de determinats discursos”, ha aprofundit, tot criticant que les declaracions de Vox es normalitzin “amb una frivolitat brutal”, en un context en què la reiteració de missatges reaccionaris pot contribuir a desplaçar els límits del que és socialment acceptable. El debat ha coincidit en la importància de no banalitzar els missatges d’odi i d’actuar abans que la seva normalització faci més difícil combatre’ls.

La conversa també ha qüestionat la idea que la joventut estigui inevitablement escorada cap a la dreta. Casado ha recordat el creixement de les manifestacions de l’Orgull a Palma i ha explicat que, quan hi va assistir per primera vegada, la convocatòria va reunir un grup molt reduït de persones, mentre que, anys després, la participació ha augmentat notablement. També ha destacat el potencial de la universitat per formar persones amb esperit crític. L’existència de joves compromesos, defensa, contradiu la idea que tota una generació hagi renunciat a la participació política.

Les notícies falses, combustible dels discursos d’odi

Ramis ha assenyalat que el problema no afecta únicament els joves, sinó també les persones de més edat, i ha alertat del paper de les xarxes socials en la difusió de notícies falses i missatges extremistes. La desinformació, explica, té un avantatge: és molt més senzill i ràpid propagar una falsedat que desmuntar-la amb informació contrastada. Es tracta d’una dinàmica que, ha remarcat, afavoreix que els missatges enganyosos assoleixin una visibilitat desproporcionada i contribueixin a alimentar la polarització, mentre que les rectificacions i les explicacions rigoroses tenen més dificultats per fer-se un lloc. El debat ha posat així el focus en la responsabilitat de les xarxes socials i en la necessitat d’oferir referents capaços de connectar amb les noves generacions sense recórrer a l’insult ni als discursos d’odi.

La taula també ha abordat el paper de les llengües i les desigualtats històriques. Torres ha criticat que la Constitució establís l’obligació de conèixer el castellà sense fixar una obligació equivalent respecte de les altres llengües oficials als seus territoris. Al seu entendre, aquesta diferència ha contribuït a perpetuar una situació de diglòssia en què, durant molt de temps, el castellà s’ha associat als contextos formals i de més prestigi social, mentre que el català quedava relegat als àmbits més quotidians. “En els moments seriosos, en què se suposa que només hi participa gent d’alt estatus, parlam castellà, i el català és per parlar amb la vaca, com deia Unamuno del basc”, ha exemplificat.

El docent retreu que aquesta jerarquització lingüística respon a una injustícia històrica i planteja que, tot i que la construcció de la identitat col·lectiva també té aspectes positius, convé reconèixer-ne les contradiccions. Així mateix, defensa que, igual que el castellà, el coneixement del català també hauria de ser obligatori en territoris com les Balears, ja que considera que aquesta mesura podria facilitar la integració lingüística dels parlants. La conversa ha conclòs reivindicant la coherència entre el que es diu i el que es fa, i assenyalant que els discursos més agressius poden resultar atractius quan es presenten com una forma de rebel·lia. Davant aquesta dinàmica, els participants han defensat l’educació, la memòria de les conquestes socials i el debat públic com a vies per evitar que les llibertats s’erosionin sense que la societat en sigui conscient.

La jornada, organitzada amb el suport de MarSenses, ha combinat la reflexió sobre els desafiaments que afronten la democràcia i els drets socials amb un ambient distès i participatiu. La trobada ha acabat amb un refrigeri de productes mallorquins, acompanyat de música en directe a càrrec del cafè A Tres Bandas, en un espai pensat per allargar les converses i intercanviar impressions més enllà de l’escenari.