Desenes de milers de persones —unes 70.000, segons els organitzadors; prop de 25.000, segons la Policia Nacional— han omplert aquest diumenge el centre de Palma en una de les mobilitzacions socials més multitudinàries dels darrers anys a les Balears per exigir un canvi profund del model econòmic, territorial i turístic de l'arxipèlag. La manifestació, convocada per la plataforma 'Menys Turisme, Més Vida' i secundada per 134 entitats socials, ha reunit col·lectius ecologistes, organitzacions pel dret a l'habitatge, sindicats, famílies, joves, treballadors i jubilats en una protesta que ha anat molt més enllà del rebuig a la massificació turística per denunciar el creixent deteriorament de les condicions de vida de la població resident.

La marxa ha avançat de manera pacífica des de la plaça d'Espanya fins al darrer punt del recorregut, la plaça de ses Voltes, als peus de la Catedral. Ha estat en aquest indret on s'han viscut els primers moments de tensió de la jornada, ja que els agents desplegats impedien inicialment el pas a la major part dels manifestants. «Volem passar!», cridaven des de l'exterior, mentre les persones que ja havien aconseguit accedir reclamaven que se'ls permetés entrar. Finalment, la Policia ha obert el pas entre aplaudiments i crits de celebració. Mentrestant, milers de persones continuaven esperant als carrers adjacents, en una imatge inèdita a la capital balear.

Ha estat al final de la mobilització quan s'han produït els episodis més convulsos: la Policia ha començat a disparar pilotes de goma i a arremetre amb les defenses contra els manifestants, que han respost amb crits de “Vergonya em faria ser policia” i “Fora les forces d'ocupació”. Segons Europa Press, alguns participants en la protesta han llançat objectes contra el dispositiu policial, una actuació que ha estat recriminada per altres integrants de la marxa. Quan diversos concentrats han intentat mediar amb els agents, aquests han tornat a carregar fent ús de material antiavalots. Diverses persones han resultat ferides i diverses ambulàncies s'han desplaçat fins a la zona.

Enmig d'aquests incidents, la multitud ha alçat els braços per mostrar que no oferia resistència i ha entonat La Balanguera, l'himne de Mallorca, com a mostra de protesta pacífica.

Situació límit

Recolzada per plataformes com GOB, SOS Residents, Sindicat de Llogateres, CCOO, UGT, STEI, CGT, CNT, Arran o Alerta Solidària-, ha recorregut els principals carrers de Palma amb un missatge clar: el model de creixement de les últimes dècades ha dut Mallorca a una situació límit en matèria d'habitatge, territori, mobilitat, recursos naturals i qualitat de vida.

Durant tota la mobilització s'han exhibit nombroses pancartes amb lemes com “Volem turisme, però no així”, “No tenim por”, “Qui estima Mallorca no la ven” o “Mallorca no està en venda”, mentre milers de manifestants denunciaven que viure a les illes s'ha convertit en una cursa d'obstacles per a una part creixent de la població.

Activistes detingudes

La protesta arriba en un dels moments de més tensió social que recorda l'arxipèlag. A aquest context s'hi suma la detenció, fa dues setmanes, de dues activistes investigades pels atacs a cinc immobiliàries de Santa Maria del Camí, a les quals la Guàrdia Civil atribueix un presumpte delicte de grup criminal. El cas ha situat al centre del debat el creixent malestar per les dificultats d'accés a l'habitatge, la turistificació i el model econòmic de les Balears.

De fet, les dues joves han pujat aquest diumenge a l'escenari al final de la manifestació per celebrar la que han qualificat de “victòria davant la repressió”, en referència al suport multitudinari rebut durant la protesta. “Hem patit violència de tots els tipus i formes, cap justificable. Però ha estat minúscula davant tot el suport que hem rebut de les nostres famílies i amics, del nostre poble, de moltes organitzacions i col·lectius i de moltíssima gent que no coneixem i segurament no coneixerem mai. Per això volíem pujar, per agrair de cor tot el suport”, han llegit.

Per a elles, la manifestació d'aquest diumenge representa “una victòria davant la repressió”, que, segons han afirmat, tenia “l'objectiu de fer por, impedir que sortíssim al carrer i desmobilitzar-nos”. “Però ens ha unit encara més i ens ha fet més fortes”, han assegurat.

“Qui estima Mallorca no la regala ni la converteix en un aparador. Mallorca no és un tros de terra amb què especular, sinó totes les persones que l'habitem, la seva cultura i la seva història. Si aquest model, que suposadament ens ha de fer rics a tots, és el mateix que ens expulsa, potser ha arribat el moment de replantejar-lo”, han conclòs.

L'habitatge, epicentre del conflicte

L'accés a l'habitatge ha estat el gran eix de la mobilització. Els convocants sostenen que la crisi residencial ja no respon únicament a un desequilibri entre oferta i demanda, sinó a la progressiva transformació de l'habitatge en un actiu financer sotmès a l'especulació. Denuncien que el creixement del lloguer turístic, l'augment de les segones residències, la compra d'immobles per part d'inversors i el pes creixent dels grans operadors immobiliaris han reduït l'oferta destinada a residència habitual i han disparat els preus.

El Govern de Marga Prohens (PP), per la seva banda, defensa que per primera vegada està prioritzant l'accés dels residents a l'habitatge amb mesures orientades a incrementar l'oferta, com la construcció d'habitatge protegit, l'agilitació dels desenvolupaments urbanístics o les reformes per ampliar el parc residencial. Tanmateix, les entitats convocants consideren que aquestes iniciatives no aborden les causes estructurals del problema i alerten que continuen afavorint un model basat en el creixement urbanístic sense limitar la pressió especulativa sobre el mercat.

Les xifres continuen reflectint aquesta situació. Balears manté alguns dels preus més elevats de l'Estat tant en compra com en lloguer, mentre l'accés a un habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions de la població. Els col·lectius denuncien que, mentre milers d'habitatges continuen buits o es destinen al lloguer vacacional i la demanda internacional manté una forta pressió sobre el mercat immobiliari, una part creixent dels residents es veu expulsada dels municipis on ha viscut tradicionalment.

Les organitzacions sostenen que la política del Govern continua centrada a incrementar l'oferta d'habitatge sense actuar sobre la demanda que, al seu parer, alimenta l'escalada dels preus. En aquest sentit, critiquen que la llei òmnibus aprovada pel PP i Vox permeti que persones jurídiques adquireixin habitatges de preu taxat per destinar-los al lloguer. L'Executiu defensa que aquesta reforma contribuirà a ampliar el parc residencial disponible, però l'oposició i els moviments socials alerten que pot obrir la porta a una major presència de grans operadors immobiliaris en un segment concebut per facilitar l'accés a l'habitatge, en un context de màxima pressió sobre el mercat.

Per a milers de treballadors, trobar un habitatge assequible s'ha convertit en una missió gairebé impossible. Cada vegada són més els joves que retarden l'emancipació, les famílies que es veuen obligades a abandonar els municipis on sempre havien viscut i els treballadors que renuncien a una oferta laboral perquè no poden assumir el cost d'un lloguer. Els col·lectius convocants atribueixen aquesta situació al fort impacte del turisme sobre el mercat immobiliari i denuncien que una part creixent del parc residencial ha deixat de complir la seva funció social per convertir-se en allotjament turístic, segona residència o producte d'inversió destinat a compradors amb major capacitat adquisitiva.

Les dades apunten també a un pes molt rellevant de la demanda internacional. Segons el geògraf Antoni Marcús, a partir de dades del Cadastre, més de 92.000 habitatges de les Balears pertanyen a propietaris estrangers, una xifra molt superior a la mitjana estatal. En municipis com Andratx, Deià, Calvià, Santanyí o Sóller, el percentatge supera àmpliament el 20% i, en alguns casos, arriba a sobrepassar el 40%. Les entitats convocants consideren que aquesta realitat incrementa la competència per l'habitatge i contribueix a l'encariment dels preus.

A aquesta pressió s'hi afegeixen altres factors que, segons els moviments socials, agreugen la crisi residencial. L'últim cens de l'INE comptabilitza més de 100.000 habitatges desocupats a les Balears, un parc que les plataformes consideren susceptible de mobilitzar-se mitjançant polítiques públiques de rehabilitació i lloguer permanent. A més, l'arxipèlag és una de les comunitats amb una major concentració d'habitatges en mans de grans tenidors. Una investigació duta a terme per elDiario.es a finals de 2024, o elaborada a partir de dades inèdites del Cadastre obtingudes mitjançant una sol·licitud d'accés a la informació pública al Ministeri d'Hisenda, va revelar que 26.061 habitatges —el 4,53% del parc residencial de les Illes— pertanyen a propietaris amb més de deu immobles. D'aquests, 6.672 habitatges estan en mans de tenidors que acumulen més de cent propietats, l'equivalent a l'1,16% del parc residencial balear.

El territori, al límit

Però la manifestació ha volgut deixar clar que el malestar va molt més enllà del preu de l'habitatge. Per als organitzadors, la turistificació condiciona ja pràcticament tots els àmbits de la vida quotidiana. Les entitats alerten de l'impacte del lloguer vacacional i la consegüent transformació de barris sencers, un procés que, asseguren, ha comportat l'expulsió de la població resident i la substitució d'habitatges per allotjaments destinats als visitants. També adverteixen que l'augment sostingut del nombre de turistes incrementa la càrrega sobre infraestructures, carreteres, platges, espais naturals i recursos hídrics.

Davant d'aquestes crítiques, el Govern defensa que ha contingut el creixement turístic i que no ha creat noves places. Les entitats convocants, en canvi, consideren que les reformes impulsades fins ara no redueixen de manera efectiva la pressió turística ni alteren les dinàmiques que, al seu parer, són a l'origen de la crisi. Sostenen que el pes del turisme sobre el mercat residencial, l'expansió del lloguer vacacional, la creixent financització de l'habitatge i l'elevada demanda internacional d'immobles continuen alimentant un model que expulsa la població resident i dificulta cada vegada més l'accés a un habitatge.

En aquest sentit, les entitats convocants consideren que Mallorca ha superat la seva capacitat de càrrega i reclamen un gir en les polítiques territorials. Entre les seves demandes figuren aturar la urbanització de sòl rústic, revisar els plans territorials insulars, recuperar corredors ecològics i ampliar la protecció dels espais naturals. Al seu parer, el creixement urbanístic impulsat durant les darreres dècades és incompatible amb la preservació d'una illa amb un territori i uns recursos naturals limitats.

Una protesta que transcendeix Mallorca

El manifest traça, a més, un diagnòstic que va molt més enllà de la turistificació. Els organitzadors sostenen que un model econòmic fortament dependent del turisme genera ocupació estacional, salaris insuficients per afrontar l'elevat cost de la vida i una vulnerabilitat creixent davant qualsevol crisi que afecti el sector. També alerten de l'impacte ambiental d'aquest model, especialment sobre els aqüífers, i denuncien que l'augment de la població flotant durant els mesos d'estiu dispara el consum d'aigua en un territori especialment exposat als efectes de la sequera. Per això reclamen diversificar l'economia, impulsar ocupació estable i de més qualitat i reduir progressivament la dependència del monocultiu turístic.

La mobilització ha tornat a situar les Balears en el centre del debat sobre els límits del turisme massiu. Les reivindicacions expressades aquest diumenge a Palma connecten amb les mobilitzacions que, en els darrers anys, s'han estès a ciutats i territoris com Barcelona o Canàries, on diferents plataformes qüestionen els efectes del creixement turístic sobre l'accés a l'habitatge, el territori i la qualitat de vida dels residents. Els convocants aspiren a consolidar un moviment que no es limita a reclamar menys turistes, sinó que planteja una reflexió de fons sobre quin model econòmic, territorial i social volen per a les Balears. “No és només una qüestió de turistes”, resumeix el manifest. “És una qüestió de com volem viure i de qui podrà continuar vivint a Mallorca d'aquí a deu o vint anys.”

“Una mansió històrica on el luxe es viu sense límits”. Amb aquest reclam s'anuncia una exclusiva propietat de Palma que ofereix vuit suites, piscina, spa, xef privat i una experiència concebuda per a clients internacionals d'alt poder adquisitiu. El preu: tarifes que arriben als quatre dígits per nit, més de 18.000 euros per setmana. La imatge idíl·lica, tanmateix, ha acabat topant amb la Justícia. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha confirmat una sanció de 30.601 euros en considerar acreditat que l'habitatge es comercialitzava durant tot l'any malgrat estar autoritzat únicament per a lloguar-lo dos mesos.

El cas de DUX Mansion no és una excepció. Mentre milers de persones tornaran a sortir aquest diumenge als carrers per denunciar els efectes de la turistificació, els tribunals han anat resolent una successió de procediments que mostren una cara menys visible del principal motor econòmic de l'arxipèlag. Vil·les de luxe sancionades per funcionar de facto com a hotels, habitatges d'ús turístic que han perdut la seva llicència per incomplir requisits bàsics, projectes urbanístics frustrats o sofisticades estructures empresarials dissenyades per obtenir avantatges fiscals formen part del catàleg de conflictes sotmesos a l'escrutini dels tribunals.

Vil·la de luxe promocionada com a hotel

Un dels casos més recents és el de DUX Mansion. L'habitatge, la web del qual continua activa, es promociona com una “vil·la d'estil colonial” antany residència “del cèlebre general Jaime Garau de Montaner”. Com assenyala l'establiment, després de la seva finalització el 1922, l'edifici “va ser dissenyat a l'estil Art Déco cubà, amb una torre central i un balcó senyorial”. Compost per amplis jardins i “piscina climatitzada amb música subaquàtica”, la propietat ofereix serveis premium propis d'un “hotel boutique”, com esmorzars continentals i la possibilitat de contractar un xef privat.

L'explotació turística de la vil·la, tanmateix, va acabar sent objecte el 2022 d'una sanció de 30.601 euros per part del Govern balear que, el passat mes de maig, el Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) va confirmar íntegrament. La Sala contenciosa administrativa assenyala que la vil·la s'anunciava i comercialitzava durant tot l'any, malgrat que la declaració responsable presentada per la titular únicament autoritzava el lloguer turístic durant els mesos d'octubre i desembre. A això se sumaven dos incompliments més: la prestació de serveis de restauració impropis d'aquest tipus d'habitatges i l'absència del número d'inscripció al Registre Turístic en la publicitat de l'allotjament.

Durant el procediment, la propietària va sostenir que l'esmorzar i el xef privat no formaven part de l'activitat turística pròpiament dita, sinó que eren serveis externs que cada client podia contractar lliurement. També va defensar que el fet que l'habitatge aparegués disponible durant tot l'any en diferents pàgines web no significava que realment pogués reservar-se fora dels mesos autoritzats, ja que posteriorment era necessari formalitzar cada reserva. Cap d'aquests arguments no ha convençut els magistrats, que consideren acreditades les tres infraccions i donen suport íntegrament a l'actuació de l'Administració autonòmica.

Més enllà d'aquest cas concret, la sentència llança un avís al creixent mercat del lloguer de luxe: comercialitzar un habitatge turístic amb serveis propis d'un hotel boutique o ampliar de facto l'activitat autoritzada pot acabar derivant en sancions econòmiques, fins i tot quan els propietaris sostinguin que aquests serveis són prestats per empreses externes o que la publicitat a internet no reflecteix la disponibilitat real de l'immoble.

L'agroturisme amb la cèdula d'habitabilitat caducada

A Felanitx (Mallorca), un habitatge va perdre la seva llicència turística no perquè hagués sobrepassat el nombre de places autoritzades o incomplert les condicions d'explotació, sinó perquè el document que n'acreditava l'habitabilitat feia més d'una dècada que estava caducat. El propietari va presentar la corresponent declaració responsable (DRIAT) assegurant que reunia tots els requisits per iniciar l'activitat turística. No obstant això, durant la tramitació de l'expedient, el Govern va comprovar que la cèdula d'habitabilitat havia expirat el 2012, diversos anys abans de la presentació de la declaració.

La defensa va al·legar que el defecte es podia esmenar. Va explicar que havia sol·licitat successives pròrrogues per renovar la cèdula i que l'Administració li hauria d'haver permès regularitzar la situació abans de cancel·lar la inscripció. El Tribunal Superior, però, rebutja aquest plantejament: el sistema de declaració responsable es basa en la confiança que l'interessat ja compleix tots els requisits quan comunica l'inici de l'activitat, és a dir, no és un mecanisme per començar a explotar un habitatge mentre es completen els tràmits pendents.

El TSJIB assenyala que el sistema de declaració responsable es basa en la confiança que l'interessat ja compleix tots els requisits quan comunica l'inici de l'activitat, és a dir, no és un mecanisme per començar a explotar un habitatge mentre es completen els tràmits pendents

Per a la Sala, una cèdula d'habitabilitat caducada manca de qualsevol eficàcia jurídica i equival, a efectes legals, a no disposar-ne. Aquesta circumstància bastava per cancel·lar la inscripció al Registre Turístic i impedir que l'habitatge continués llogant-se a visitants. La sentència consolida així la interpretació que els tribunals realitzen de la normativa turística balear, on la manca d'un únic requisit documental pot fer decaure per complet l'autorització.

Es tracta d'un criteri que apareix reforçat en una altra resolució dictada pel TSJIB. El protagonista en aquest cas és l'agroturisme Cas Contador, a Algaida. Tot i que l'establiment va romandre inscrit durant anys al Registre Turístic, una comprovació posterior de la Conselleria de Turisme va revelar que mai no havia reunit tots els requisits necessaris per operar. Entre ells figurava una autorització essencial: la llicència municipal de canvi d'ús a agroturisme, la sol·licitud de la qual no va arribar fins tres anys després d'iniciar-se l'explotació turística. La Sala conclou que aquesta circumstància bastava per cancel·lar la inscripció i obligar al cessament de l'activitat.

El somni frustrat de White Island Dream

Una altra resolució del mateix òrgan judicial trasllada el focus fins a Eivissa, on una empresa promotora pretenia obtenir autorització turística per a un habitatge unifamiliar, comercialitzat com White Island Dream, i incorporar-lo a l'exclusiu mercat del lloguer vacacional de l'illa, un dels més rendibles del Mediterrani durant la temporada alta. No obstant això, la inspecció urbanística va detectar un obstacle insalvable: l'habitatge presentat com a unifamiliar aïllada formava realment part d'un complex integrat per sis immobles sotmesos al règim de propietat horitzontal. Aquesta configuració urbanística impedia obtenir la inscripció turística pretesa.

A Eivissa, una empresa pretenia obtenir autorització turística per a un habitatge unifamiliar, comercialitzada com a White Island Dream. No obstant això, l'habitatge presentat com a unifamiliar aïllat formava part en realitat d'un complex integrat per sis immobles

La sentència recolza així els arguments del Consell d'Eivissa i considera ajustada a dret tant la denegació de la inscripció turística com la declaració d'ineficàcia de la declaració responsable presentada per iniciar l'activitat. La resolució posa fi al litigi en confirmar que la configuració urbanística de l'immoble impedeix la seva explotació com a habitatge vacacional conforme a la normativa vigent a les Balears.

La via judicial també ha servit per confirmar que una llicència urbanística no pot utilitzar-se per neutralitzar una sentència penal ferma. A Sóller, un propietari va intentar reactivar la tramitació d'una llicència per adaptar una finca a ús d'agroturisme, modernitzar-la i ampliar les seves instal·lacions després d'haver estat condemnat per un delicte contra l'ordenació del territori. La jurisdicció penal ja havia declarat les obres il·legalitzables i n'havia ordenat la demolició, a més de la restitució del terreny al seu estat original.

Malgrat això, el promotor va intentar mantenir viu el procediment administratiu amb l'esperança d'obtenir una legalització posterior. El jutjat va rebutjar de pla aquesta possibilitat en recordar que l'Administració no podia revisar el que ja havia estat resolt mitjançant una sentència penal ferma. La resolució suposa un nou suport judicial al principi que la disciplina urbanística no pot convertir-se en un mecanisme per deixar sense efecte decisions adoptades per la jurisdicció penal.

Grans inversions sota la lupa

Les resolucions del TSJIB també arriben a les grans operacions immobiliàries lligades al turisme. La màxima instància judicial de les illes ha donat la raó a l'Agència Tributària enfront d'ICON Mallorca SLU, controlada per la societat suïssa Flimex Immobilien und Verwaltungs AG, en un litigi relacionat amb la compra, per 10,2 milions d'euros, d'una finca de més d'1,6 milions de metres quadrats a Porreres (Mallorca).

La màxima instància judicial de les illes ha donat la raó a l'Agència Tributària enfront d'ICON Mallorca SLU, controlada per la societat suïssa Flimex Immobilien und Verwaltungs AG, en un litigi relacionat amb la compra, per 10,2 milions d'euros, d'una finca de més d'1,6 milions de metres quadrats a Porreres (Mallorca)

La controvèrsia girava al voltant d'un suposat préstec intragrup de fins a 25 milions d'euros concedit per la matriu suïssa. Hisenda va entendre que aquell finançament no responia a una operació econòmica real, sinó que ocultava una aportació de capital dissenyada per generar interessos fiscalment deduïbles i reduir la tributació futura a Espanya. Durant la inspecció tributària, el representant de la societat va explicar que la intenció inicial era vendre la finca. Al no trobar comprador, ICON va sol·licitar el febrer de 2016 a l'Ajuntament de Porreres llicència per desenvolupar un projecte d'agroturisme sota el nom de Sa Basstida.

Després d'analitzar l'operació, els magistrats van donar suport íntegrament la tesi de l'Agència Tributària i van confirmar tant la regularització fiscal com les sancions imposades. Entre altres elements, el tribunal destaca l'absència de garanties, la inexistència d'un calendari de devolució, l'elevada quantia -25 milions d'euros-; el fet que aquesta mai va ser elevada a escriptura pública, que les parts podien modificar lliurement el tipus d'interès i que el mateix beneficiari efectiu controlava simultàniament tant la societat prestadora com la deutora.

Mentre el debat sobre la turistificació torna a omplir els carrers de l'arxipèlag, els tribunals fa temps que escriuen una altra crònica del turisme balear. Les sentències no parlen de xifres rècord de visitants, d'ocupació hotelera ni de la capacitat de càrrega de les illes, sinó d'inspeccions, recursos administratius, expedients sancionadors, llicències urbanístiques i maniobres tributàries. Conflictes que delimiten fins a on pot arribar el negoci turístic i on comencen els límits que marca la llei.

“Tinc reservades pràcticament totes les tardes fins al dia 15”. La Michelle atén taules sense aturar-se gairebé. És l'encarregada d'Es Poropo, un dels bars del passeig marítim de Sant Elm (Mallorca), i aquest estiu ha decidit fer una excepció. Habitualment tanca durant el mes d'agost, quan bona part dels seus clients habituals -residents estrangers que passen les setmanes de més calor fora de Mallorca- abandonen l'illa. Aquest any, però, obrirà expressament per l'eclipsi total que tindrà lloc el proper 12 d'agost. “Tornen només per veure'l”, explica. Calcula que únicament entre la comunitat internacional establerta al poble tornaran al voltant de 200 persones, en la seva majoria britànics, alemanys, suecs i danesos.

L'expectació també es percep en les converses que manté cada dia amb els clients. Molts pregunten des d'on es veurà millor l'eclipsi o quines alternatives hi ha si Sant Elm no ofereix una visió completa de la totalitat. La Michelle creu que bona part dels visitants acabarà desplaçant-se cap a diferents punts de la Serra de Tramuntana o contractant excursions en caiac per rodejar sa Dragonera i contemplar el fenomen des del mar. Tot i així, assegura que el poble assumeix amb naturalitat l'arribada de més visitants. “La gent ja està mentalitzada que vindrà molta gent”, resumeix.

A pocs metres, al bar Sa Calma, en Carlos confirma que l'interès internacional és molt més gran del que s'imaginava. Des de fa setmanes rep trucades per reservar taules des de llocs tan llunyans com Indonèsia o els Estats Units. Moltes amaguen la mateixa confusió. “He d'estar explicant contínuament que des d'aquí no es veurà perquè sa Dragonera ho tapa”, explica. Als qui insisteixen, els recomana buscar una embarcació o desplaçar-se fins a la Serra de Tramuntana si volen contemplar la totalitat. Malgrat el degoteig incessant de consultes, ell viu l'esdeveniment amb força distància. “Per a mi és un eclipsi que passa cada molts anys i ja està”, diu, abans de tornar a atendre una altra taula.

He d'estar explicant contínuament que des d'aquí no es veurà perquè ho tapa sa Dragonera

Carlos — Encarregat del bar Sa Calma

Mentre les administracions ultimen el dispositiu per gestionar una afluència sense precedents, el sector turístic fa mesos que prepara la seva pròpia estratègia per aprofitar l'empenta del fenomen astronòmic. Hotels, beach clubs, restaurants, empreses nàutiques i locals d'oci nocturn han convertit l'eclipsi en el gran reclam de l'estiu amb sopars temàtics, festes amb DJ, sortides en vaixell, ulleres homologades i espais reservats per seguir la totalitat des de terrasses orientades cap a l'oest. Tot plegat forma part d'una oferta pensada per a un públic disposat a viatjar milers de quilòmetres per contemplar poc més d'un minut d'obscuritat.

Al visitant habitual del mes d'agost —especialment el turista de sol i platja— s'hi afegeixen aficionats a l'astronomia, fotògrafs especialitzats, científics i viatgers que fa anys que planifiquen aquest moment i que han reservat allotjament amb molta antelació per assegurar-se un bon indret des d'on contemplar la totalitat.

Cancel·lacions per les restriccions de mobilitat

La situació, però, no es viu igual a tots els racons de l'illa. La branca de Restauració de la Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) ha alertat de les cancel·lacions que s'estan produint en nombrosos restaurants arran de les restriccions de mobilitat i d'accés previstes per al 12 d'agost, especialment a la Platja de Palma. A partir de les 12.00 hores, les rotondes i els accessos d'entrada a la zona romandran tancats al públic general, amb excepció dels residents, els treballadors acreditats, el transport públic i els taxis, entre d'altres.

“Molts establiments ja comptaven amb una ocupació pràcticament completa i amb nombroses reserves confirmades, algunes de les quals abonades per avançat”, lamenten des de l'entitat. Tot i que manifesten la seva disposició a col·laborar amb les mesures adoptades, adverteixen que les restriccions “suposaran un perjudici per als establiments i per als seus clients”.

Les mesures formen part de l'ampli dispositiu de seguretat dissenyat pel Govern i les administracions locals per evitar col·lapses a la xarxa viària, protegir els espais naturals, reduir el risc d'incendis —l'Executiu preveu desplegar uns 200 bombers forestals i agents de Medi Ambient— i garantir la resposta dels serveis d'emergència durant una jornada en què s'espera una afluència massiva de persones.

La patronal dels empresaris alerta de cancel·lacions per les restriccions de mobilitat imposades pel Govern, que busca evitar col·lapsos a les carreteres, protegir els espais naturals, reduir el risc d'incendis i garantir l'actuació dels serveis d'emergència

El pla preveu limitar l'accés per carretera a la Serra de Tramuntana i a altres punts sensibles com miradors, cales, fars, santuaris i platges, a més d'establir controls específics a la Platja de Palma, un dels principals espais oficials d'observació de l'eclipsi. En total, el Govern ha habilitat 26 zones oficials d'observació repartides per les quatre illes -nou d'elles a Mallorca- amb una capacitat inicial per acollir unes 300.000 persones.

El repte per a les administracions és encara més gran perquè l'eclipsi coincidirà amb un dels períodes de major saturació de la xarxa viària insular. I és que la preocupació per la massificació i el trànsit no és nova: els embussos llastren cada estiu les carreteres de la Serra, especialment als accessos a municipis com Sóller i a enclaus com Sa Calobra, el mirador de ses Barques o el far de Formentor, una pressió que les institucions volen evitar que es multipliqui amb motiu del fenomen astronòmic.

El repte per a les administracions és encara més gran perquè l'eclipsi coincidirà amb un dels períodes de major saturació de la xarxa viària insular. Els embussos llastren cada estiu les carreteres de la Serra, especialment en els accessos a municipis com Sóller i a enclavaments com Sa Calobra, el mirador de ses Barques o el far de Formentor

L'excepcionalitat del fenomen ha obert, a més, un nou nínxol de negoci per a una part de la indústria turística balear. En una illa on el model turístic porta anys virant cap a un visitant de més poder adquisitiu, nombrosos establiments han convertit l'eclipsi en un producte de luxe mitjançant experiències exclusives amb preus que oscil·len entre els 180 i els 600 euros per persona. Velers privats, sopars d'autor, xampany, vols en helicòpter o globus aerostàtic i altres serveis premium conformen una oferta amb la qual preveuen transformar un minut i mig d'obscuritat en un reclam d'alt valor comercial.

L'excepcionalitat del fenomen ha obert un nou nínxol de negoci per a una part de la indústria turística balear. Nombrosos establiments han convertit l'eclipsi en un producte de luxe mitjançant experiències exclusives amb preus que oscil·len entre els 180 i els 600 euros per persona

Tanmateix, més enllà dels grans complexos hotelers de la costa, que cada estiu voregen el ple, i dels adreçats al segment del luxe, alguns establiments de l'interior i de la Serra de Tramuntana també han vist en l'eclipsi una oportunitat per atraure un perfil de visitant diferent.

És el cas del Maristel Hotel & Spa, situat al poble d'Estellencs, que ha dissenyat l'experiència gastronòmica 'Sabores de la Vía Láctea', un menú especial inspirat en el fenomen astronòmic que aprofita una de les principals bazes de l'establiment: la seva orientació cap a ponent, amb vistes clares a la Mediterrània i a la posta de sol durant pràcticament tot l'any. “La nostra idea és oferir una experiència completa en un dia que molta gent considera que serà especial i únic i que no tornarem a viure. Que no sigui el minutet i mig que durarà l'eclipsi”, expliquen des de l'hotel a elDiario.es.

La nostra idea és oferir una experiència completa en un dia que molta gent considera que serà especial i únic i que no tornarem a viure. Que no sigui el minutet i mig que durarà l'eclipsi

Hotel Maristel

L'enclavament no és casual. Estellencs, un dels municipis més petits i menys poblats de Mallorca, roman al marge dels grans circuits turístics que concentren l'estiu en altres punts de l'illa. Enclavat en plena Serra de Tramuntana i amb tot just uns centenars d'habitants, el poble ha fet de la tranquil·litat i del turisme de naturalesa una de les seves principals senyes d'identitat.

Precisament per això, des de l'hotel consideren que l'eclipsi els permetrà ampliar la seva capacitat d'atracció sense renunciar a aquest model. Destaquen, a més, que la seva ubicació és “quasi única”, ja que són molt pocs els hotels de la costa oest que reunen unes condicions similars d'orientació i visibilitat de l'horitzó.

El perfil dels clients que estan reservant també difereix de l'habitual. Segons expliquen des de l'establiment, es tracta de viatgers especialment interessats en l'eclipsi, que han organitzat el viatge amb bastant antelació i arriben ben informats sobre les condicions d'observació. Molts han escollit l'hotel precisament perquè coneixen la seva ubicació privilegiada i l'absència de muntanyes davant l'horitzó, cosa que permet contemplar la posta de sol directament sobre el mar, un factor especialment valorat per seguir la totalitat de l'eclipsi.

La patronal demana responsabilitat als hotelers

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) assegura, tanmateix, que, en termes generals, l'eclipsi no ha alterat de forma significativa el comportament del mercat turístic i que l'ocupació prevista per a mitjans d'agost es manté en nivells molt similars als de qualsevol altre estiu. Encara que reconeix que alguns aficionats molt especialitzats van reservar allotjament amb anys d'antelació per assegurar-se un bon punt d'observació, considera que es tracta de casos “comptats amb els dits de la mà” en una destinació que ja assoleix de forma habitual una elevada ocupació durant el mes d'agost.

En declaracions a aquest diari, des de la federació expliquen que, a més, el comportament de les reserves ha canviat profundament després de la pandèmia i cada cop pesa més la contractació d'última hora, cosa que dificulta establir comparacions directes amb temporades anteriors. En aquest context, insisteixen que l'eclipsi no està tenint un impacte rellevant en la demanda hotelera i que l'evolució de l'ocupació es manté pràcticament en els mateixos nivells que l'estiu passat.

Més que incentivar desplaçaments cap als punts on millor s'observarà l'eclipsi, la FEHM fa mesos que trasllada als establiments un “missatge de responsabilitat”. La patronal forma part de la comissió creada pel Govern per preparar el dispositiu especial i anima els hotels a organitzar activitats a les seves pròpies instal·lacions per evitar moviments innecessaris de visitants cap a enclaus com Formentor o la Serra de Tramuntana. La recomanació passa per gaudir del fenomen des dels propis allotjaments o des de llocs pròxims, contribuint així a una gestió més ordenada d'una jornada en la qual es preveu una elevada mobilitat.

La Federació Empresarial Hotelera de Mallorca fa mesos que trasllada als establiments un 'missatge de responsabilitat', animant els hotels a organitzar activitats a les seves pròpies instal·lacions per evitar moviments innecessaris de visitants cap a enclaus com Formentor o la Serra de Tramuntana

Es dispara l'agenda musical

L'eclipsi també ha irromput en l'oferta musical i d'oci de l'illa. Alguns establiments han dissenyat una programació específica amb sessions de DJ, concerts i activitats gastronòmiques per aprofitar l'atractiu de l'esdeveniment. És el cas d'Anima Beach, a Palma, que celebrarà una festa amb el DJ mallorquí Kiko Navarro, actuacions en directe, servei de restauració, zones VIP i repartiment d'ulleres homologades per observar l'eclipsi. La cita arrencarà abans de la totalitat i continuarà posteriorment amb la programació nocturna. A ella se suma Purobeach Santa Ponça, que ha preparat l'esdeveniment Solar Eclipse at Sunset, una vetllada amb música, restauració i còctels davant del mar fins a la mitjanit.

La comercialització de l'eclipsi arriba, així mateix, a explotacions enoturístiques de l'interior de Mallorca. La finca vinícola Dalt Turó, a Campos, ha impulsat juntament amb Hort de Sa Vall una vetllada entre vinyes amb un sopar elaborat amb productes locals, degustació de vins de la finca, ulleres homologades per a l'observació i una sessió musical després de l'eclipsi, en un entorn rural allunyat dels principals focus d'afluència.

L'eclipsi ha impulsat esdeveniments musicals, repartiment d'ulleres homologades i festes específiques. Fins i tot l'històric Tren de Sóller ofereix una excursió per 220 euros

Tot i que la majoria de les grans discoteques de Mallorca mantindran la seva programació habitual el 12 d'agost, alguns beach clubs, hotels, cellers i altres espais d'oci han optat per vincular expressament les seves activitats a l'eclipsi, aprofitant l'atractiu internacional d'un esdeveniment que amb prou feines durarà un minut i mig, però que aspira a convertir-se en una de les grans cites turístiques de l'estiu.

Entre les iniciatives més singulars figura la del Tren de Sóller, que comercialitza una excursió específica per 220 euros. El recorregut combina el trajecte a l'històric tren de fusta, inaugurat el 1912, fins al Port de Sóller i una sortida en vaixell per contemplar la totalitat des del mar, incorporant així un dels símbols més reconeixibles del patrimoni ferroviari i paisatgístic de Mallorca a l'oferta creada al voltant de l'eclipsi.

El dispositiu policial estava preparat des de les vuit del matí. Un vigilant de seguretat barrava el pas al carrer des Caló, a Cala de Bou, al municipi de Sant Josep de sa Talaia. A pocs metres s'hi distingien un furgó i dos cotxes de la Policia Local. A l'esquerra hi ha els apartaments Playa Bella; al darrere, l'Hotel Vibra Riviera; i, a la dreta, les plantes d'una gran estructura de formigó inacabada. És a dir, un hotel en ruïnes que mai no va arribar a ser-ho. Es tracta, de fet, d'una zona molt turística que desemboca a la badia. Als voltants de Cala de Bou hi ha diversos apartaments turístics i hotels de la cadena Vibra, del grup Hiperion Hotel Group, com també quatre hotels del Concept Hotel Group: Paradiso Ibiza Art Hotel, Grand Paradiso Ibiza, Romeo’s Ibiza i Los Felices.

Fins aquest dijous, aquesta estructura a mig construir també havia estat la llar i el refugi d'almenys un centenar de persones sense sostre. Si durant la jornada d'ahir encara n'hi quedava una desena, aquest matí només n'han sortit quatre, després que agents de la Policia Local i de la Guàrdia Civil executessin l'ordre judicial de desnonament. Per fer-ho, la Guàrdia Civil ha desplegat una quinzena de vehicles a l'interior del recinte, que ha estat acordonat, i s'ha barrat el pas a periodistes, fotògrafs i equips de televisió. Al final del carrer hi ha dues carpes amb tècnics dels Serveis Socials de l'Ajuntament. També s'hi han desplaçat Felicia Bocú, regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat i Litoral, i el batle, Vicent Roig, que també és responsable de les àrees de Policia Local, Promoció Turística i Urbanisme.

Assentaments de barraques

En els darrers anys, especialment després de la pandèmia, a Eivissa s'ha produït un fenomen nou: la proliferació d'assentaments de barraques. Els assentaments de l'illa no tenen el mateix origen històric ni la mateixa dimensió que les faveles brasileres o les villas miseria argentines. Tanmateix, comparteixen un tret característic de les ciutats sotmeses a una forta pressió immobiliària: la coexistència d'espais concebuts per atreure capital i població amb un alt poder adquisitiu amb d'altres on les persones que sostenen l'economia local tenen cada vegada més dificultats per accedir dignament a un habitatge.

Paradoxalment, allò que havia estat projectat per convertir-se en un hotel amb 400 suites i una discoteca a l'aire lliure amb capacitat per a 4.000 persones ha acabat essent refugi de persones sense llar que, en alguns casos, treballen per a la indústria turística. En el cas de l'edifici de Punta Xinxó, és propietat del grup Acintur, a través de la societat mercantil Cala Xinxó S.L., que manté un litigi amb l'Ajuntament per poder acabar de construir l'hotel, després que hagués caducat la llicència de què disposava. Les obres es van paralitzar l'any 2010, en plena crisi immobiliària.

De moment, l'empresa ha contractat una empresa de seguretat privada, que ha instal·lat sistemes d'alarma i vigilància permanent a l'edifici per evitar que s'hi torni a accedir. A més, ha anunciat que dilluns començaran els treballs de neteja, retirada de residus i demolició de les estructures improvisades que els ocupants havien construït a l'interior, segons ha informat el batle. Al perímetre de la sortida de l'edifici encara són visibles algunes de les barraques que s'havien instal·lat a les diferents plantes.

“Aquesta estructura és una vergonya per a Cala de Bou”, opina Albert Colomer, president de la Comunitat de Veïns de Punta Pinet, situada als voltants de l'hotel en ruïnes. Colomer ha explicat que els veïns de la zona feia temps que reclamaven una solució al consistori a causa de la sensació d'“inseguretat” i de les males olors que patien. “La situació era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor”, ha assegurat. Segons el seu testimoni, la gran majoria dels residents eren treballadors, però hi havia un petit nombre de persones que causava molèsties als veïns, fet que en algunes ocasions va desencadenar discussions. També lamenta que, en el passat, el lloc havia estat un focus de venda al detall de substàncies estupefaents.

Aquesta estructura és una vergonya. La situació era insostenible. Obrir una finestra a la nit era horrible per la pudor

Albert Colomer — President de la Comunitat de Veïns de Punta Pinet

Possible demolició

Els veïns reclamen, finalment, l'enderroc de l'edifici, tot i que, de moment, no hi ha acord entre Acintur i l'Ajuntament perquè l'empresa vol acabar el projecte. Roig ha respost que la llicència d'obres està caducada. En aquest sentit, el batle ha recordat que l'empresa va recórrer judicialment la decisió municipal de declarar la caducitat de la llicència i que el procediment continua en la jurisdicció contenciosa administrativa. Ha afegit que, si els tribunals confirmen la decisió del consistori, el pas següent serà decretar la demolició de l'edifici. El cost l'haurà d'assumir l'empresa, tant si executa directament l'enderroc com si ho fa l'Ajuntament de manera subsidiària.

elDiario.es ha intentat obtenir la versió d'Acintur, però el grup no havia respost al correu electrònic en el moment de publicar aquesta notícia. Aquest diari també ha intentat parlar aquest divendres al matí amb un representant de l'empresa, però aquest ha declinat fer declaracions als mitjans. “La intenció del propietari és construir. Sabem que estan en litigi amb l'Ajuntament. Tot fa pensar que tindrem aquesta estructura deu anys més”, lamenta Colomer.

Precarietat dels treballadors

El desallotjament no resol la situació de precarietat en què viuen centenars de treballadors. Aquest espai es va convertir en un nou assentament després del desallotjament de sa Joveria, l'abril d'enguany. Hi convivien centenars de persones, la majoria sahrauís, en un nucli que va acabar configurant-se com el principal assentament de barraques de l'illa, després dels desallotjaments de Can Rova durant els estius de 2024 i 2025.

Consultat per aquest diari sobre el perfil de les persones desallotjades, el batle, Vicent Roig, ha manifestat que es tracta de situacions molt diverses: hi ha persones amb la documentació regularitzada i d'altres que no la tenien, com també persones de diferents nacionalitats, entre les quals sahrauís i senegalesos. A més, ha assenyalat que la majoria eren treballadors temporers i que alguns havien sol·licitat ajuda per abandonar l'illa, una assistència que, segons ha explicat, l'Ajuntament els hauria facilitat a través dels Serveis Socials.

D'altra banda, molt a prop de l'edifici de Punta Xinxó hi ha el Gorila, un antic mercadet hippy que hauria estat ocupat per algunes de les persones desallotjades. “No hi ha cap assentament: hi ha una persona que s'està aprofitant de la situació d'escassetat d'habitatge”, ha afirmat Roig, que ha afegit que, pel que sembla, el propietari d'aquest espai estaria cobrant un lloguer d'entre 300 i 400 euros mensuals a cadascuna de les persones que han decidit traslladar-s'hi.

En aquest sentit, el batle ha assegurat que, com en la resta de casos, s'actuarà “per les vies urbanística, mediambiental i d'activitats”, en considerar que en aquest indret s'hi desenvolupa una activitat d'alberg sense autorització.

Així mateix, ha anunciat que l'Ajuntament portarà el cas als tribunals per l'ús indegut de l'immoble. També ha recordat que, a l'inici de la legislatura, van intentar negociar amb la propietat per adquirir el terreny i convertir-lo en un espai públic, tot i que les pretensions econòmiques van ser, segons ha dit, “absolutament abusives”. Amb tot, ha afirmat que continuen oberts a la negociació.

El Mobofest, el festival que va néixer fa una dècada “per amor a l'art” i que ha acabat convertint-se en un dels referents de la música independent a les Balears, es va acomiadar aquest dissabte del seu públic amb una edició marcada pel record. Impulsat per un grup d'amics, organitzat per una associació sense ànim de lucre i allunyat dels grans circuits comercials, el certamen ha dit adeu en el moment de més reconeixement de la seva història i ho ha fet amb un emotiu homenatge a Joan Roca, baixista d'Antònia Font, traspassat aquesta setmana, als 54 anys, després d'una llarga malaltia. L'actuació que la banda havia d'oferir per clausurar el festival es va transformar en un acte de comiat en memòria del músic, convertint el tancament de la cita en una nit carregada d'emoció.

Rebudes, música, art i festa és el que significa per a molts el Mobofest, que la darrera edició ha tingut lloc al Puig de Consolació, a Sant Joan (Mallorca), el lloc que els va veure néixer. Durant tres dies, l'esdeveniment ha penjat el cartell de “Sold out”. La cartellera la conformaven més d'una vintena d'artistes entre els quals destaquen La Ludwig Band, Maria Jaume, Él Mató a un Policía Motorizado, The Ripplets, Ànims Parrec i molts més.

Però l'experiència va més enllà de la música. “La Mobo és molt estiu”, explica Aina Amor, una jove de Palma que fa tres anys que assisteix al festival. “El lloc és increïble, gairebé màgic: el bosc, la posta de sol... És espectacular. A més, hi ha escenaris simultanis i molt bon ambient. Saps que t'ho passaràs bé passi el que passi”, afegeix.

Durant els tres dies, el recinte ha contat amb diversos escenaris, un mercat, una zona gastronòmica de foodtrucks amb opcions sense gluten vegetarianes i veganes a més de diverses barres distribuïdes per l'espai. Per a Rafel Català, que ha acudit a cinc edicions, el festival s'ha convertit en un espai de descobriment, “l'important són els moments que vius allà. Sempre sortiràs amb nous records”

El Mobofest ha convertit diferents racons de Mallorca en escenaris per a la música independent. No és només un espai per a artistes consolidats, sinó també una plataforma per donar a conèixer nous artistes. “Sobretot demanem molta confiança al públic. Potser no coneix un grup i nosaltres els fem confiar en nosaltres que els agradarà i normalment sol passar”, comenta Toni Martorell, cofundador de Mobofest.

El festival ha marcat aquells que han acudit a les seves diferents edicions. “M'ha ajudat a descobrir grups que avui dia escolto i que m'han marcat”, explica Rafel Català, qui també destaca el concert de Maria Jaume, que qualifica d'“espectacular”, i l'homenatge que va fer a Antònia Font, que considera “molt emotiu”.

Per a Toni Guiscafre, la importància del Mobofest va més enllà de la música: “Mou la cultura de les illes. És molt bonic poder portar grups locals i internacionals. L'ambient i la gent que ve aquí fan la Mobo”. Després de deu anys de festival, considera que “quedarà un buit molt gran”.

Per altra banda, durant els concerts no han faltat reivindicacions com “SOS Turisme” que ha comptat amb una paradeta al mercat o banderes de Palestina al crit de “visca una palestina lliure” per part de grups com Amulet en acabar la seva actuació.

Deu anys d'història

Tot va començar amb un grup d'amics que tenien els mateixos gustos musicals i no trobaven cap lloc on veure tots els seus artistes preferits. “Encara que sembli una bogeria, simplement ens vam preguntar: 'Per què no fem un festival?' I així va néixer la nostra primera edició”, explica Martorell.

'La Mobo', com és coneguda popularment, es va donar a conèixer el 2017 com una primera edició “molt humil” -destaca el cofundador- emmarcada dins les festes patronals de Sant Joan. “Vam posar 50 euros cadascun per a costejar les despeses. Sempre amb una filosofia de 'do it yourself' (”fes-ho tu mateix“) i d'anar pas a pas. Sobretot fent les coses com les entenem nosaltres, que sigui una associació sense ànim de lucre. Tot el que guanyàvem era per reinvertir en el mateix festival”, explica.

Les tres primeres edicions van ser gratuïtes per a tothom i a partir d'aquí els preus no han pujat dels 50 euros. “Els primers anys al ser gratuït va venir molta gent, sobretot ja al tercer any”, explica l'organització. La iniciativa va ser ben rebuda i al segon any ja van assistir-hi més de 2500 persones. “Hem fet molta feina per lluitar per un públic que s'ha acabat fent molt de 'La Mobo'. Una sèrie de gent que s'ha fet molt fan, cosa que ha costat molt i hem fet molta feina al respecte”, afegeixen.

“Sempre hem tingut clar que volíem un festival assequible per a tothom”, explica Toni Martorell. Aquest festival ha suposat un lloc on reivindicar la importància de visibilitzar la cultura i la llengua. “La majoria dels grups són de Mallorca i canten en català. Ho hem tractat com una cosa molt normal, sense necessitat d'haver de treure cap bandera al respecte. És una cosa que per a nosaltres és així i ho hem tractat amb normalitat”, afegeix.

Un dels trets diferencials del Mobofest ha estat la seva aposta per artistes escollits pels mateixos organitzadors, més enllà de la seva capacitat per vendre entrades. El festival va ser un dels primers a portar a Mallorca grups com La Ludwig Band o Cala Vento, i en la seva última edició ha complert un dels seus grans objectius: comptar amb Antònia Font i El Mató a un Policía Motorizado.

Rafel Mulet destaca aquest caràcter proper del festival: “És un festival de gent d'aquí i amb grups d'aquí, majoritàriament en català. A més, s'ha fet per diferents zones del Pla, i això surt una mica dels llocs clàssics”.

La majoria dels grups són de Mallorca i canten en català. Ho hem tractat com una cosa molt normal, sense necessitat d'haver de treure bandera alguna al respecte. És una cosa que per a nosaltres és així i ho hem tractat amb normalitat

“Descentralitzar la cultura”

Un dels objectius dels organitzadors ha estat “descentralitzar la cultura”. “No volíem que fos un esdeveniment de ciutat, vam triar ”El Pla“ perquè és ca nostra”, comenta Martorell. Encara que això els ha suposat una complexitat més elevada a l'hora de portar artistes, la logística o el tema tècnic.

“Volíem fer-ho en un format còmode, sense cues ni aglomeracions perquè la gent pogués veure els grups d'aquí, però també els de fora”, declara l'organitzador. Durant els anys 'La Mobo' ha atret artistes no només en l'àmbit insular sinó també en l'àmbit nacional com Amaia el 2025 o Julieta Venegas el 2024. “Que artistes d'aquest calibre vinguin a cantar a Porreres i tenir l'oportunitat de veure-les en primera fila per 40 euros és una bogeria”, afegeix Toni Martorell“.

Per a Carme Rosselló, de Palma, l'essència del festival també és en el seu origen. “Fa moltíssims anys que vinc, podria dir que des dels inicis. M'atreia sobretot que fos gent d'aquí muntant una iniciativa que normalment està molt capitalitzada. Era gent propera a nosaltres i ens va fer molta il·lusió”, recorda.

“Passa poc que hi hagi música en català en directe i encara passa menys que ocorri fora de Palma”, afegeix Rosselló, que defineix el Mobofest com “un espai de confiança”.

Malgrat haver tingut una bona rebuda per part de la població de les illes, els creadors lamenten una manca d'entesa per part de les administracions. “Les institucions prefereixen tenir una bona revetlla per al poble i que actuï el mateix grup que ja ha estat en vint pobles i que canten les mateixes cançons que tenir una associació sense ànim de lucre et porti alguna cosa totalment diferent i únic. Això és un dels grans desavantatges”, lamenten. “La Mobo és important perquè enriqueix la cultura de Mallorca i la descentralitza”, comenten.

El creixement del projecte també ha suposat importants reptes econòmics. El festival s'ha finançat mitjançant la reinversió dels seus beneficis, subvencions públiques i una petita part de finançament privat, amb Rosa Blanca com a principal patrocinador. “Hi ha hagut anys complicats, és difícil fer que els números quadren”, explica Martorell.

El Mobofest ha consolidat un públic principalment catalanoparlant i de la Part Forana, interessat en propostes musicals independents. Tot i que el festival ha intentat ampliar el seu espectre amb artistes com Amaia, els seus organitzadors asseguren que l'essència del projecte s'ha mantingut i que el públic ha continuat confiant en la proposta del festival. “Traiem les entrades sense haver confirmat artistes i la gent ja les compra”, assegura el coorganitzador.

“No volíem morir d'èxit”

Aquest desè aniversari ha vingut acompanyat d'un comiat per part del festival: “Sempre hem pensat que no volíem morir d'èxit”, al·leguen els organitzadors. El principal motiu és el desgast que comporta organitzar un festival, expliquen que en començar tenien 18 anys i que ara en tenen 30 i estan “cansats”. La vida passa i aquests estius que tenies vacances i podies dedicar-te un mes sencer a muntar un festival s'han convertit en què les vacances que tens les inverses a fer una altra feina. La preparació del festival comença al setembre i acaba a l'agost, tens un mes per descansar i tornes a començar. A més, és molt complicat coordinar-nos i que tots estiguem igual d'implicats alhora“.

Tot i que s'acomiaden, l'equip ho fa amb un bon record i ganes de descansar, volen que “altra gent organitzi” i ells ser el públic. “Ens fa molta pena perquè ara és el millor moment de La Mobo”. Ha estat un recorregut molt dur, picar pedra, convèncer un públic, fer-lo teu“.

“És molt bonic acabar quan el projecte està en el seu punt àlgid després de deu anys i acabar-lo molt bé i tots contents abans que les coses es vagin morint a poc a poc”, conclou l'equip.

Ens sap molt de greu perquè ara és el millor moment de "La Mobo". Ha estat un recorregut molt dur, picar pedra, convèncer un públic, fer-lo teu

Un homenatge molt especial

L'última cita del Mobofest ha coincidit amb la mort de Joan Roca, el baixista d'Antònia Font. La seva mort ha causat una gran commoció en el món de la música catalana i en el panorama balear. Aquest era el primer any en què el grup anava a tocar al festival, “mai s'havia pogut donar i en l'últim any havia estat possible”, comenta Martorell.

L'actuació d'Antònia Font era un dels moments més esperats d'aquesta desena i última edició. Anava a ser, a més, la primera vegada que la banda actuava al Mobofest. “Mai s'havia pogut donar i, precisament, en l'últim any havia estat possible”, lamenta Martorell.

Tanmateix, després de conèixer-se la defunció del músic, el festival va anunciar la cancel·lació del concert. “El concert previst d'Antònia Font no es durà a terme. Els membres de la banda li faran un homenatge, així l'actuació esdevé una mostra d'afecte, estima i admiració cap a ell”, va comunicar l'organització a través de les seves xarxes socials. D'aquesta manera, el comiat del Mobofest va acabar esdevenint també un emotiu homenatge a un dels músics més volguts i respectats de l'escena balear.

“En Joan ens va dir, fins al final, que tenia moltes ganes d'arribar a avui i ser aquí. No hi ha arribat, però creiem que la millor manera d'honrar-lo és fent música per a ell, damunt de l'escenari. Així que tocarem un parell de temes, però ens haureu d'ajudar”, va declarar Pau Debon, la veu d'Antònia Font. Ajudat del públic, va cantar cinc cançons en forma d'homenatge: Alegria, Dins aquest iglú, Alpinistes-samurais, Tots els motors i per acabar, Batiscafo juntament amb la coral Sa Corrala va tancar l'actuació de manera èpica i emocionant.

Una segona vida

Per finalitzar aquesta dècada de festivals, Mobofest ha decidit fer una col·laboració amb Deixalles, una entitat sense ànim de lucre de les Illes Balears que va néixer el 1986 per la iniciativa de la delegació d'Acció Social del Bisbat de Mallorca i de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEN).

L'organització ha volgut utilitzar les lones que han format part de la imatge del festival al llarg de les edicions. “Durant anys hem anat acumulant lones que al final no saps què fer-ne perquè cada festival té la seva decoració especial” comenta Toni Martorell. “Li hem donat una segona vida i serà un record molt bonic per a la gent que vulgui emportar-se un tros de Mobo i vulgui recordar-ho d'alguna manera”, afegeix.

“És la primera vegada que fem una col·laboració amb un festival”, comenta Alícia Marqués coordinadora de tallers a Deixalles a aquest diari. “El que hem fet és crear diferents productes com bosses, necessers, clauers… Tot ho han fet al taller de costures de deixalles on s'està fent un itinerari d'inserció laboral amb la seva monitora”. D'aquesta manera, el festival ajuda a la inclusió i a la sostenibilitat en el seu últim adeu.

Maria Jaume camina de punta a punta de l'escenari mentre entona:

Un embús de seis carrils

de s'aeroport a Portopí.

I un senyor manant un Porsche

recent llogat es caga amb tot.

Els versos imaginen una escena de la Mallorca estiuenca, la Mallorca costanera, la Mallorca massificada: el fastigueig de qui es dóna el luxe de conduir un cotxe de luxe durant unes hores i queda atrapat en els embussos que col·lapsen el cinturó d'autovies que envolten Palma .

El públic –més de dues mil goles– escolta i, just després, corea:

Hoteles, sol y playa.

Hoteles, sol y playa.

Hoteles, sol y playa.

La tornada són només tres paraules. En castellà, i no en català –salat i insular, dialecte mallorquí– on s'expressa la resta d'una lletra que parla de noranta mil piscines, camps de golf a ses Salines, creuers, avions, i gent per tot arreu enverinant un deu anomenat Mallorca. Idees potents que es poden condensar en aquestes tres paraules, que són tres pinzells dibuixant el passat i el present de qualsevol illa mediterrània convertida en destinació turística; tres crits amb què el públic i la cantant somien amb un futur diferent. Perquè la majoria de les persones que han gaudit amb el concert de Maria Jaume comparteixen generació amb aquesta artista nascuda el 1999, i Hotels, sol i platja és, a més, música fresquíssima. No només pel missatge que projecta en ocupar-se del turisme de masses i els seus efectes. Nostàlgia Airlines, el disc en què aquesta cançó exerceix de fil conductor, es va publicar fa tot just quatre mesos, el 15 de març.

La massificació com a estímul per impulsar sa Mobo

Maria Jaume va néixer a Lloret de Vistalegre –on estan censades 1.200 persones– i canta a Porreres –a vint minuts amb cotxe de casa seva, un poble una mica més gran que el seu, però que no arriba als 6.000 veïns–: no ha abandonat es Pla de Mallorca. La comarca que ocupa el centre de l´illa és per falta de costa (exceptuant un tram de la Badia d´Alcúdia) i de serra l´entorn que millor ha resistit a la gentrificació al llarg de les dècades. A més d'un espai geogràfic potser és també una idea. I, des de fa set anys, és la llar del Mobofest, l'escenari on acaba de sonar Hoteles, sol y playa.

“Han hagut de passar vuit anys, i que Mallorca estigui tan massificada com està ara –sobretot a la costa–, per poder reivindicar sa Mobo com el festival des Pla. És molt simbòlic, icònic, organitzar un festival a l'interior de l'illa”, explica Joan Roig, un dels dos directors d'un esdeveniment molt peculiar. No només perquè reivindica la “idiosincràsia rural” de Mallorca “sense folkloritzar-la” sinó perquè les catorze persones que integren la directiva del col·lectiu organitzador tenen menys de trenta anys. Van començar sent uns pipiols i mai no han vist un euro per produir tres dies de concerts. Tot i que aquest any, durant l'últim cap de setmana de juliol, van despatxar les dues mil entrades que posen a la venda. Cinc-centes més van volar entre invitacions, acreditacions i altres compromisos. La capacitat del parc on estan muntant actualment el festival els permetria vendre el doble de tiquets, però no volen que els assistents “tardin més de deu minuts a anar al bany o a demanar una beguda a la barra” i que, en tornar, “no puguin recuperar el lloc des d'on estaven veient què passava a l'escenari”. Un codi d honor contra la massificació.

Han hagut de passar vuit anys, i que Mallorca estigui tan massificada com està ara –sobretot a la costa–, per poder reivindicar sa Mobo com el festival des Pla. És molt simbòlic, icònic, organitzar un festival a l'interior de l'illa

Joan Roig — Codirector de 'sa Mobo'

–¿Per què us fiqueu en aquest embolat cada any si no en viviu?

“Perquè ens agrada i és una manera d´entendre la vida. Molt poca gent entén que un grup d´amics vulgui arriscar-se a organitzar aquest tipus d´esdeveniment cultural a canvi d´absolutament res en termes econòmics. Sa Mobo no és el festival d'una marca de cervesa ni un d'organitzat per una promotora, com tants d'altres. Pels organitzadors, si surt malament, pot implicar perdre-ho tot. Això només ho sabem nosaltres i les nostres famílies. Però val la pena. Ser una associació sense ànim de lucre ens fa precisament ser diferents. Mira, crec que estem molt més allunyats de qualsevol festival gran que del circuit més punk i underground. En canvi, rebem una quantitat enorme de inputs des d'aquesta escena alternativa que dubta que es treballi tot l'any a canvi de no guanyar res”, diu Joan Roig.

“Una cosa més que una revetlla de poble”

Entremig s'intueixen els salts mortals que han fet per passar de ser “una mica més que una revetlla de poble” i disposar d'un equip de setanta persones, comptant als socis de la directiva: onze persones de seguretat, tretze tècnics de so, vuit per realitzar el streaming que projecten les pantalles a tocar de l'escenari, i tres treballadors extra. Tots, lògicament remunerats. Només estiren “una vintena de voluntaris”, noies i nois que els ajuden a vendre les fitxes per comprar beguda i menjar. Sense aquesta estructura, no podrien fer un cartell encapçalat per tres dones d'estils tan diferents: Julieta Venegas, Valeria Castro i Mushkaa. La guanyadora d'un Grammy –a més de nou Llatins– i dues veus molt diferents de la generació Z. Reclamo més que suficient per quadrar un pressupost on les subvencions (30%) i els patrocinis (10%) no cobreixen la meitat del diners que s'inverteixen cada any. Els abonaments (entre 33 i 49 euros, depenent de l'antelació amb què es comprin) i les entrades de dia (de 29 a 37 euros) i els diners que es recapten a les barres obren el miracle.

“No estem en contra dels que creuen que la cultura s'ha de mercantilitzar, però nosaltres volem créixer sempre en qualitat i mai en quantitat, i això va en contra del que passa en aquestes illes. Tampoc volem estar lligats a una marca o dependre de les institucions. El públic de sa Mobo sap que ve a estar amb la gent. Sent que la tracten com a casa, sap com és el festival i el que ve. En vuit anys no hem tingut cap ensurt (baralles, comes etílics…) i seguim sense subcontractar absolutament res. Del muntatge del recinte ens seguim encarregant nosaltres. No volem perdre el control del festival, és clau que seguim prenent totes les decisions perquè no perdi l'essència. Sabem que aquest model és un oasi a la vida cultural de Mallorca i, fins i tot, entre els esdeveniments culturals de format mitjà”, relata Toni Jaume Martorell.

No estem en contra dels qui creuen que la cultura s'ha de mercantilitzar, però nosaltres volem créixer sempre en qualitat i mai en quantitat, i això va en contra del que passa en aquestes illes. Tampoc volem estar lligats a una marca o llepar-li el cul a les institucions. El públic de sa Mobo sap que ve a estar amb la seva gent

Toni Jaume — Codirector de 'sa Mobo'

Aquest periodista –germà gran de Maria Jaume– codirigeix actualment el Mobofest amb Joan Roig, que reparteix el seu temps entre la docència (és llicenciat en Bioquímica), l'agricultura i la política municipal: és regidor a l'oposició a l'Ajuntament de Sant Joan, governat per El PI. Entre la resta de socis hi ha més bioquímics, físics, metges, psicòlegs, historiadors, professionals del dret i ballarins. Una colla de melòmans que li dediquen, almenys, un delme del seu temps lliure a cuidar aquest hort musical. Es reuneixen cada setmana i, com que la direcció és rotatòria, qui pren les regnes s'ha de comprometre a fons.

L'inici de tot

El primer membre de l'associació que es va posar al capdavant de sa Mobo (els seus pares i mares l'anomenen afectuosament així, usant l'article femení perquè, encara que tingui categoria de festival, no deixa de ser una festa) va ser Arnau Moratinos. Així recorda els inicis: “Tot va començar a través d'un grup d'amics, la majoria de Sant Joan, als quals ens agradava la música alternativa. Tots havíem estat fans de Sa Sini Band, un grup d'uns nois del nostre poble que són més grans que nosaltres. Gràcies a aquesta influència, molts acabem tocant en grups de versions que actuaven a bars i places. Els diners que recollim d'aquestes bitlles els guardem per atrevir-nos a organitzar la primera edició del festival. Era el 2017, i va ser gratuïta, com les dues següents. Volíem que el nostre esdeveniment fos un lloc per promocionar les bandes i artistes mallorquins. Ajudar-los a professionalitzar el circuit local”. Que tinguessin un escenari on tocar davant d'un públic realment interessat a escoltar-los, en definitiva: els tres primers anys –al costat de l'ermita de la Consolació de Sant Joan, un enclavament preciós– van constatar que aquest públic existia, i que tenia set d'alguna cosa diferent.

Ara, presumeixen de “no rebaixar cent euros” a un grup o artista mallorquí si els demana “un caixet de 1.500” (“si no tenen recursos no podran compondre”) o que al festival li hagi sortit un esqueix en forma de revista, S'Altra Música, que ja ha imprès tretze números en paper. “Considerem que hem organitzat vuit edicions perquè la del 2020, que era la primera que teòricament s'havia de cobrar entrada, es va cancel·lar per tot el que va passar amb la pandèmia”, explica Toni Jaume. La reformulació de l'esdeveniment mai no es va celebrar: Els Vespres del Mobofest, dos caps de setmana de música amb l'audiència asseguda i emmascarada, es van cancel·lar el dia abans de celebrar el primer concert. protocol exhaustiu aprovat per la Conselleria de Sanitat“. ”Amb els anys hem entès“, continua Toni Jaume, ”que aquell equip de govern no va entendre en cap moment què era el Mobofest. Més enllà de donar suport al que pugui ser una festa de poble, de cinquens, no van comprendre mai que es tractava d'un esdeveniment que buscava la qualitat cultural i que volia anar més enllà i ser una plataforma per als grups locals combinats amb altres internacionals“.

Tot va començar a través d´un grup d´amics, la majoria de Sant Joan, als quals ens agradava la música alternativa. Tots havíem estat fans de Sa Sini Band, un grup d'uns nois del nostre poble que són més grans que nosaltres. Gràcies a aquesta influència, molts acabem tocant en grups de versions que actuaven a bars i places. Els diners que recollim d'aquestes bitlles els guardem per atrevir-nos a organitzar la primera edició del festival

Arnau Moratinos — Primer membre de l'organització

Tot i que els organitzadors intenten armar una programació eclèctica i, alhora, agermanada per una manera d'entendre el negoci musical, quan se'ls pregunta per la seva relació amb els artistes i bandes foranes, reconeixen que es poden dividir en dos grups. Alguns van aterrar a Son Sant Joan i van conduir fins a Lloret de Vistalegre (que va acollir sa Mobo després de l'exili de Sant Joan) o Porreres sense saber bé de què va el festival on actuaran. Interpreten el seu repertori, fan gaudir el públic, els liquiden la factura i marxen. “Però després hi ha els altres, que ens omplen el cor perquè entenen el que significa sa Mobo”, diu Joan Roig. “La relació transcendeix la música i segurament acabaran repetint al cartell”. La primera connexió forta la van tenir amb El Petit de Cal Eril, l'alter ego de Joan Pons Villaró. La barreja de folk i psicodèlia va encaixar tan bé que es va quedar una setmana a casa d'un membre de la directiva. Va ser el primer foraster participar. Era la segona edició, quan el muntatge “era cent per cent amateur”, però ja imperava una mentalitat “austera” per no estirar més el braç que la màniga.

La clau: economia sanejada i previsions humils

“La clau és estar cent per cent sanejats, fer una previsions humils i posar-nos un límit al caixet que podem pagar pels grups: encara que sigui factible [tenir aquests diners] i siguem els nostres propis prestadors (al 0 per cent d'interès) [riu], anem amb molt de compte”, detalla Toni Jaume, content, però, d'haver sumat al cartell noms com els de Julieta, Cala Vento, Pau Vallvé, Els Pets, Ginestà, Mishima, Socunbohemi, Ludwig Band, Manel, en grup, i Guillem Gisbert, en solitari (“quan estàs fent cançons sempre et motives pensant que et convidaran a cantar-les a Mallorca”, va dir en actuar a l'edició d'aquest any)...

Una selecció, en definitiva, dels noms més potents –d'ahir i d'avui– de la música catalana, barrejats amb altres veus que també s'expressen artísticament en català, i que, a més d'es Pla, són ben conegudes a la península: Maria Hein, Joan Miquel Oliver, Júlia Colom, Da Souza, Xanguito… Però és el Mobofest un pont construït per enfortir els llaços musicals entre les Balears i Catalunya? No, o no només, perquè alguns d'aquells artistes que han entès perfectament la filosofia de la iniciativa formen part de la llista de bandes castellà i anglocantants que els darrers anys han programat els organitzadors. Un record especial, per exemple, els guarden els Villagers, una banda de folk indie irlandesa que va donar espectacle el 2022, oa la pròpia Valeria Castro, que es va ficar al públic explicant, en un deliciós català amb deix canari, els seus sentiments quan va compondre l'arrel. Una carta escrita a La Palma mentre durant vuitanta-cinc dies la lava del Tajogaite devorava la vida de la seva illa natal: “Pasó lo que tenía que pasar / Y no pienso hacer nada más / Más que quedarme aquí / Cuidando la raíz”.

Gràcies a qui tenim carreteres?

Gràcies a qui no mos morim de fam?

Gràcies a qui sabem llegir i escriure?

Es turisme mos va salvar.

Gràcies a qui tenim llum i aigo?

Gràcies a qui tenim hospitals?

Gràcies a qui no som uns salvatges?

Es turisme mos va salvar

El concert de Maria Jaume ha acabat a l'escenari gran –patrocinat per una cervesera insular– i, al petit –patrocinat per una marca de refrescos insular– quatre tipus trasplanten al públic la mateixa energia amb què toquen els seus instruments. Formació clàssica (bateria, baix, dues guitarres elèctriques; en algun tema, apareix una acústica), més actitud que virtuosisme, i una base de country, folk i rock del sud per cobrir després la recepta americana d'una capa generosa de punk. La mala llet del cansament transformada en sentit de l'humor: la gentrificació turística és la diana a què apunten les cançons que estan sonant.

Mentre l'audiència corea una frase escrita per definir un temps i un inconscient col·lectiu (“el turisme ens salvarà”), diverses mans agiten cartells (SOS Residents) que van passejar per les avingudes i carrers del centre de Palma uns dies abans a la manifestació convocada per protestar contra els excessos turístics. El grup es diu Ánimos Parrec, i no només són de Sant Joan, com molts dels fundadors del Mobofest, sinó que van ser els seus ídols de proximitat uns anys abans (recorden Sa Sini Band?). Passats els trenta, i amb la música gairebé oblidada, des del festival els van llançar un guant: “Si munteu un grup i graveu un disc, us programarem”. El van anomenar Ánimos Parrec, i en dos anys, han llançat dos àlbums. I, pedalejant al grup dels descontents per la gentrificació, ja tenen el seu públic. El novembre del 2023, un concert d'aquesta banda a Can Lliro es podria considerar com un dels punts de sortida a les protestes contra el turisme de masses. Guillem Cànoves, el fundador d'aquesta sala que agita la cultura al llevant mallorquí, descansa, hores després, en un banc del parc. És ben entrada la matinada, Sa Mobo acaba d'acabar i ell diu:

–Em fa il·lusió venir cada any perquè veus que l'amor per la música independent i la cultura mallorquina es renova. Els joves que hi ha darrere aquest projecte són el nostre futur.

Joan Roca, el baixista del conegut grup mallorquí Antònia Font i del trio de jazz contemporani Geometrical Sardine, ha mort aquest dimecres als 54 anys després d'una llarga malaltia.

La seva mort ha causat una gran commoció al món de la música catalana i al panorama balear. Nascut el 1972 a la barriada palmesana de Son Sardina, Joan Roca va ser un dels impulsors d'Antònia Font, la banda que va fundar el 1997 amb Pau Debon (veu), Joan Miquel Oliver (guitarra), Jaume Manresa (teclats), Pere Debon (bateria) i Pere Estarellas, a qui va substiruir desde els primers compasos del projecte.

Amb el pas dels anys, el grup esdevingué una de les formacions més influents i estimades de la música en català. Després de 17 anys de trajectòria i vuit discos, Antònia Font va anunciar la seva dissolució el novembre del 2013 per emprendre projectes personals. Tot i això, el 2022 la banda va tornar als escenaris, recuperant la complicitat i l'energia que l'havien convertit en un referent per a diverses generacions.

El seu company de banda, el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver, se n'ha acomiadat en un missatge publicat a les seves xarxes socials: “Joan, hem compartit els anys bons. No t'hi volies anar, has estat fort, deixes un forat enorme i deixes coses bones. Pensarem molt en tu”.

Roca comptava amb estudis superiors de contrabaix clàssic i, a més a més del seu treball juntament amb Antònia Font, va ser col·laborador habitual d'assemblatges de música clàssica i formacions de jazz. A més de músic era marit i pare de dues filles.

“Vola alt, estimadíssim Roccoso”

La seva mort ha provocat una onada de reaccions a l'àmbit cultural balear, on la seva figura era àmpliament reconeguda i admirada. Artistes, grups musicals, entitats i institucions han inundat les xarxes socials de missatges de comiat, condols i agraïment, destacant-ne tant la qualitat com el músic com la dimensió humana.

Artistes com Dinamo, el grup del qual va formar part després de la separació d'Antònia Font, han lamentat aquesta mort: “Amb el cor trencat anunciem la partida d'aquest món del nostre germà Joan Roca”, escrivia la banda a la seva pàgina de Facebook. “Durant 8 anys vam tenir la sort de comptar amb la seva amistat, música, vehemència i empenta infinita”, continuen, assenyalant que se'n va “un dels bons de veritat”. “Vola alt, estimadíssim Roccoso. Mai t'oblidarem”, subratllen.

També el grup Psiconautas han donat el seu adéu dient que Joan Roca ens ha deixat per “anar-se'n a una altra dimensió”. “Beneït siguis germà. Vola alt”, afegeixen.

L'Auditorium de Palma s'ha sumat als missatges d'afecte a través de les xarxes socials: “El nostre afecte i condol a la família, amics i companys. Descansa en pau, Joan”.

D'altra banda, el Teatre Principal de Palma s'ha acomiadat amb aquestes paraules: “Sempre et recordarem així, Joan Roca. Tocant el baix amb precisió i elegància. Com també recordem els concerts de comiat d'Antònia Font al Teatre Principal el desembre de 2013 o el concert de presentació de Lamparetes el 2011.Sempre et recordarem i serà un poc més fotut ”Viure sense tu“.

Als condols per la mort del músic s'hi han sumat dirigents polítics com la secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, que ha fet al·lusió a la “petjada” que deixa el seu talent i que “perdurarà per sempre”, o el diputat de Més al Congrés, Vicenç Vidal, que l'ha definit com “una gran persona i un artista total”.

Armengol: “Perdem un artista excepcional i una gran persona”

La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, també ha lamentat la mort del baixista, que ha considerat una notícia “terrible”.

“Perdem un artista excepcional i una gran persona. La seva música amb Antònia Font forma part de la banda sonora de moltes vides i també de la identitat cultural de les nostres illes. El meu afecte a la seva família i als seus companys. Gràcies per tant, Joan. Descansa en pau”, ha escrit al seu compte de X.

Per la seva banda, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, també ha lamentat la seva mort en un missatge publicat aquest matí al seu compte de la xarxa social X. “Gràcies, Joan, per fer-nos cantar, ballar, riure i somiar. Per fer-nos sentir tanta alegria i per formar part de les nostres vides a través de la música. Les teves notes i el teu llegat perduraran per sempre”, ha escrit.

Prohens ha traslladat el seu afecte a la família de Roca, als seus amics ia tots els integrants d'Antònia Font, que ha definit com “la banda sonora de grans moments i tantes històries”. També ha fet al·lusió a una estrofa de la cançó 'Tristesa', inclosa al disc 'Alegria' (2002). “Avui tots canviem l'alegria per la tristesa. A partir d'avui, aquesta cançó ja no sonarà igual sense el so inconfusible del teu baix”, ha dit.

El Govern va atorgar el Premi Ramon Llull el 2009 a Antònia Font, en reconeixement a la seva original personalitat musical, pel talent en l'experimentació musical i l'esperit lúdic de les avantguardes. A més, l'Executiu va reconèixer la seva brillant aportació a la cultura pròpia, reinterpretada a la seva obra amb esperit universal.