La reforma que prometia fer més àgil la Justícia està tenint l’efecte contrari als jutjats de les Balears, segons denuncien advocats, jutges i altres operadors jurídics. La nova organització judicial impulsada per la Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia —més coneguda com a Llei d’Eficiència Processal—, hauria afegit noves complexitats a un sistema que ja arrossegava una greu manca de mitjans.

Expedients ja instruïts acumulen mesos d’espera per rebre sentència i alguns procediments comencen a assenyalar-se per d’aquí a tres i fins i tot quatre anys. La situació s’estén a totes les illes, però empitjora a Eivissa. En part, per l’actual crisi de l’habitatge, però també des que els germans germans Cazorla van incendiar l’antiga seu dels jutjats el 2019, fet que els va comportar una condemna de quatre anys de presó.

Aquell episodi va suposar una paralització, reconeguda pel Consell General del Poder Judicial, de la Justícia a l’illa, que es va anar reactivant de manera progressiva en edificis provisionals on encara avui es mantenen alguns òrgans judicials —la resta es troben a la seu principal—. Des d’aleshores, el sistema judicial d’Eivissa i Formentera ha funcionat sota una situació de sobrecàrrega.

Els treballadors dels tribunals pitiüsos perceben que l’embús d’assumptes, lluny d’alleujar-se, continua augmentant amb la nova Llei d’Eficiència. Segons la seva versió, l’aplicació de la norma hauria afectat especialment la tramitació de denúncies, ja de per si lenta, i que s’ha vist encara més alentida després de la reorganització del sistema judicial.

Aquesta reorganització s’afegeix al problema crònic de manca de personal a Eivissa —on l’àrea forense fa anys que es troba pràcticament desmantellada— i contribueix a una major dilació en la resolució dels procediments, segons assenyala un lletrat amb assumptes a l’illa que prefereix mantenir l’anonimat. El professional, que també treballa en ciutats com Madrid, València o Barcelona, sosté que, malgrat la seva dimensió, aquestes no presenten la mateixa càrrega de feina que l’illa, que compta amb 164.265 habitants segons l’INE.

Un benefici per als acusats

“Per als demandants, aquests retards judicials suposen un estrès afegit al que ja es pateix durant els procediments. Es victimitza encara més la víctima”, assenyala l’advocat. Pel que fa als acusats, afegeix, passa just el contrari: en alguns casos poden veure’s fins i tot beneficiats per les dilacions indegudes, és a dir, pels retards en la tramitació dels procediments.

De fet, l’article 24.2 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un procés sense dilacions indegudes: “Tothom té dret a un procés públic sense dilacions indegudes i amb totes les garanties”. “Des del gener hi ha expedients que no es tramiten i executòries —el document mitjançant el qual es fa efectiva una sentència ferma— que s’estan veient afectades. Això pot beneficiar els acusats”, explica David Salvà, advocat especialista en dret administratiu i penal.

Des de gener, hi ha expedients que no es tramiten i executòries -el document mitjançant el qual es fa efectiva una sentència ferma- que s'estan veient afectades. Això pot beneficiar als acusats

David Salvà — Advocat especialista en dret administratiu i penal

En el cas de les víctimes, el lletrat assegura que es veu obligat a presentar escrits davant del Lletrat de l'Administració de Justícia per instar l’agilitació del procediment, advertint fins i tot de possibles denúncies per dilacions davant del Consell General del Poder Judicial. Per ara, afegeix, això no ha afectat les condemnes, encara que “pot arribar a fer-ho”.

Amb la nova norma es preveia resoldre la saturació del sistema judicial, “però no ha estat així”, adverteixen des del deganat dels jutjats d’Eivissa i Formentera. La reforma contemplava una reorganització del sistema judicial, amb l’eliminació dels jutjats tradicionals, la creació de Tribunals d’Instància estructurats en seccions i la unificació de les oficines judicials amb personal compartit.

Més mitjans: l'autèntica necessitat

El nombre de treballadors que resolen assumptes és, tanmateix, “exactament el mateix”, i la quantitat de procediments tampoc no s’ha reduït, sinó que es manté o fins i tot ha augmentat, assegura a elDiario.es el jutge degà de les Pitiüses, Sergio González. “Tot allò que no passi per una inversió en mitjans personals i materials no serveix de res”, afirma.

A això s’hi afegeix que la redistribució dels funcionaris entre les diferents seccions hauria estat deficient. En el cas d’Eivissa, a l’àrea de Tramitació —encarregada de l’admissió de demandes, recursos i querelles, entre altres funcions— s’hi ha destinat poc personal, mentre que l’àrea d’Execució, responsable de fer complir les sentències, s’ha reforçat amb una major dotació de recursos, segons el degà.

Tot el que no passi per una inversió de mitjans personals i materials no serveix per a res

Sergio González — Jutge degà de les Pitiüses

La manca d’efectius al departament encarregat de tots els tràmits previs a la sentència hauria provocat que la documentació no arribi a aquesta segona fase. “S’ha creat un tap enorme”, descriu Sergio González.

Les queixes no es limiten als representants de la Justícia a Eivissa, sinó que s’estenen a l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears i al seu homòleg de Mallorca, així com a altres operadors jurídics de l’arxipèlag. El desembre de 2025, el president del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB), Carlos Gómez, es va reunir amb els jutges i jutgesses de pau de les illes per tractar els canvis derivats de la Llei d’Eficiència.

Els antics jutjats de pau es transformaran progressivament en Oficines de Justícia a mesura que es constitueixin els nous Tribunals d’Instància a Palma, Eivissa, Maó i Ciutadella. En total, més d’un miler de funcionaris de totes les illes s’han vist afectats per la irrupció de la nova norma i per la reorganització derivada de la seva implantació durant la tercera i última fase, segons va publicar en el seu moment Diario de Mallorca.

La primera fase va començar el gener de 2025, vint dies després de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). La segona es va activar a l’abril, quan van entrar en vigor els MASC (Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies) com a requisit previ en molts assumptes civils, a més de diverses reformes en la legislació processal civil, penal, social i contenciosa administrativa.

Justícia defensa la norma

Tres mesos després, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, assegurava durant la clausura de les XX Jornades de presidents i presidentes de Tribunals Superiors de Justícia, celebrades a Palma, que la nova norma faria l’administració de justícia “més àgil, més flexible i més propera”. elDiario.es s'ha posat en contacte amb el Ministeri sense rebre resposta en el moment d’aquesta publicació.

De moment, aquesta nova obligació de recórrer als MASC ha reduït un 20,4% el nombre d’assumptes que han ingressat en els ordres jurisdiccionals civil i mercantil —on es veuen des de divorcis o desnonaments fins a clàusules abusives—. La legislació estableix que, llevat de les excepcions previstes —tutela de drets fonamentals, filiació, procediments concursals, mesures cautelars o casos de violència de gènere, entre d’altres—, és obligatori acreditar l’intent de solució extrajudicial abans de presentar una demanda.

L’objectiu és passar d’“una cultura del litigi a una del diàleg i de l’acord”, segons el Govern central, a més de reduir la càrrega de treball dels tribunals. En total, la baixada de la litigiositat en els quatre ordres jurisdiccionals (incloent penal, social i contenciós administratiu) és del 9,9% d’abril de 2025 a abril de 2026, segons dades de les comunitats que no tenen la competència de Justícia transferida, entre elles les Illes Balears.

No obstant, a escala estatal, els sindicats també han denunciat un cert “caos” en la posada en marxa de la reforma, amb “problemes de coordinació i manca d’informació”. Fonts sindicals consultades en el seu moment per elDiario.es van assenyalar el passat març que la reassignació massiva de funcionaris havia provocat que molts desconeguessin les seves noves funcions, cosa que ha derivat en suspensions de judicis i retards processals. 

Les mateixes fonts també van denunciar incidències tècniques i problemes amb l’assignació digital d’expedients antics, així com incompatibilitats entre sistemes operatius.

El CGPJ no detecta “suspensions o demores” generalitzades

La Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial va analitzar el març passat un informe basat en documentació remesa pels presidents de l’Audiència Nacional i dels diferents tribunals superiors de justícia. El document detectava problemes d’“insuficiència de personal”, manca d’adaptació dels sistemes informàtics i dispersió de les seus judicials. D’altra banda, l’informe concloïa que la Llei d’Eficiència “no ha provocat suspensions o demores, més enllà de casos puntuals”.

La nova estructura judicial transforma 3.900 jutjats unipersonals en 431 Tribunals d’Instància organitzats per jurisdiccions i seccions especialitzades. Després de l’anàlisi, el grup de treball encarregat del seguiment de la reforma es va reunir per abordar i intentar resoldre les disfuncions detectades.

Pel que fa al personal, l’informe assenyala que en molts territoris encara no han conclòs els processos d’adscripció dels treballadors als seus nous llocs. A això s’hi afegeixen una insuficiència general de personal, escassetat de plantilla, pèrdua de reforços, desequilibris entre seccions i un elevat volum de personal interí amb manca de formació, així com una inestabilitat laboral especialment accentuada a les Balears.

El greu problema de l’habitatge

González ja havia advertit el Ministeri de Justícia, abans de l’entrada en vigor de la normativa, que a les illes existia un col·lapse derivat de la manca de recursos i que la nova llei l’“empitjoraria”. “Ara estam pitjor”, resumeix.

Per la seva banda, la Junta de Govern de l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears denuncia que la reforma s’està aplicant en un context ja conegut, marcat per la manca de mitjans materials i per un dèficit important de personal, tant de jutges com de funcionaris de tramitació i gestió.

“El que sempre es reclama són més recursos per a la Justícia, perquè, fem els canvis legislatius que fem, completar les plantilles és complicat a tot el territori estatal”, assegura Eva Cardona. “I a les Balears encara més, perquè, encara que hi hagi funcionaris disposats a venir, no hi ha habitatge per a ells”.

El que sempre es reclama són més recursos per a la Justícia, perquè, fem els canvis legislatius que fem, completar les plantilles és complicat a tot el territori estatal. I a les Balears encara més, perquè, encara que hi hagi funcionaris disposats a venir, no hi ha habitatge per a ells

Eva Cardona — Membre de la Junta de Govern de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears

L’emergència habitacional genera des de fa anys un dèficit estructural de personal, una elevada rotació de plantilles i una inestabilitat permanent que dificulta la reorganització interna exigida pel nou model judicial.

Segons l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, aquesta transició està agreujant especialment la situació en la jurisdicció civil. Entre les conseqüències, assenyalen la suspensió i l’ajornament de judicis, amb assenyalaments fixats ja a tres o fins i tot quatre anys vista, davant dels dos anys d’espera que eren habituals anteriorment. També apunten a causes ja instruïdes que poden trigar fins a un any a rebre sentència, fet que incrementa la congestió dels jutjats i allarga encara més els terminis de resolució dels procediments.

Segons el Col·legi d'Advocats de les Illes Balears, la reforma ha generat la suspensió i l'ajornament de judicis, amb assenyalaments fixats ja a tres o fins i tot quatre anys vista, enfront dels dos anys d'espera anteriors

Augment de la inseguretat jurídica

La desaparició de canals unificats per a la gestió dels procediments dificulta, a més, el seguiment dels expedients i saber amb precisió en quina fase es troba cada assumpte, assenyala l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears. Ara, diversos jutjats de diferents jurisdiccions o especialitats —penal, instrucció o primera instància, entre altres— s’integren dins d’un únic Tribunal d’Instància.

L’objectiu de la reforma és equilibrar les càrregues de treball mitjançant una distribució més flexible de les tasques. Tanmateix, segons denuncia el Col·legi d’Advocats, aquesta reorganització encara no ha donat els resultats esperats i ha provocat un deteriorament en l’atenció que reben tant els professionals com la ciutadania.

A això s’hi afegeixen els problemes tecnològics i les freqüents incidències d’interoperabilitat entre sistemes informàtics, que alenteixen encara més el funcionament diari dels òrgans judicials i augmenten la inseguretat jurídica. Un fet que també reconeix l’informe de la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial.

Un altre dels factors que incrementa aquesta inseguretat jurídica, segons critica l’ICAIB, és la manca de criteris homogenis sobre com acreditar que s’ha intentat una solució extrajudicial del conflicte, requisit que la Llei d’Eficiència Processal introdueix a través dels anomenats Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC). Aquesta exigència ha generat interpretacions dispars entre jutjats i fins i tot entre partits judicials.

Aquesta disparitat, adverteixen els advocats, obre la porta al fet que algunes demandes siguin inadmeses per defectes formals relacionats amb l’acreditació d’aquest tràmit previ. “Lluny de contribuir a descongestionar els tribunals, aquesta mesura està provocant nous litigis derivats precisament de les resolucions d’inadmissió”, lamenten des de l’Il·lustre Col·legi d'Advocats de les Illes Balears.

Dues persones han mort en un incendi en un bloc de cases en Magaluf (Mallorca).

A més, segons la informació facilitada pels serveis d'emergències, hi ha 24 ferits, entre ells vuit bombers.

Del total de ferits, quatre han hagut de ser traslladats -dos a l'Hospital Són Llàtzer i dos a Son Espases- quatre han estat valorats in situ i altres vuit s'estan valorant pel 061. Es tracta d'un immoble situat al carrer Martín Ros García, de Magaluf.

En un habitatge situat en una finca de Sant Mateu (Eivissa), la Policia Local de Sant Antoni i la Guàrdia Civil d’Eivissa han provocat un gran enrenou aquest dimarts al matí, quan han irromput a la propietat on més de mil persones gaudien d’una festa il·legal, ha informat l’Ajuntament de Sant Antoni, terme municipal on s’estava desenvolupant l’activitat.

Els assistents havien pagat entrada i portaven una polsera identificativa per accedir a la finca, en una zona anomenada Can Mulo, prop del Camí Vell de Sant Mateu, entre Buscastell i la mateixa localitat de Sant Mateu. Es tracta d’un terreny en sòl rústic on han intervingut conjuntament els dos cossos de seguretat amb competències en aquest municipi del sud-oest de l’illa.

Allà, els organitzadors de l’esdeveniment havien instal·lat diverses barres de bar, uns cavallets de fira portàtils i fins i tot un punt d’atenció sanitària, amb personal sanitari i una ambulància. Els agents van tenir coneixement de l’activitat il·legal després de detectar una publicació a les xarxes socials en què els organitzadors promocionaven l’esdeveniment. També després de rebre diverses queixes veïnals pel renou ocasionat i per l’estacionament massiu de vehicles en zones rústiques dels voltants.

En l’operatiu hi han participat tres patrulles de la Policia Local de Sant Antoni, acompanyades pel tècnic municipal d’Activitats de l’Ajuntament, així com tres patrulles de la Guàrdia Civil. La persona responsable de la finca ha permès l’accés del dispositiu a l’interior de la propietat per dur a terme la inspecció, segons la informació facilitada pel consistori a elDiario.es.

Els organitzadors havien establert diversos punts de trobada des dels quals es realitzava un servei de llançadora per traslladar els assistents fins al terreny on es desenvolupava la festa, tal com van poder comprovar els agents a la seva arribada a l’habitatge.

El perfil de l’organitzador sol ser clar: es tracta, habitualment, de persones de fora de les illes que no arrisquen el seu patrimoni mentre impulsen activitats recreatives —regulades per la Llei d’Activitats—. La majoria de vegades, les festes es duen a terme en habitatges turístics (gairebé sempre vil·les de grans dimensions), però també en construccions com garatges o locals sense llicència d’habitatge que funcionen com a espais d’oci nocturn.

Es tracta, normalment, d’empreses de fora d’Eivissa que fins i tot porten els seus propis equips de so per organitzar esdeveniments amb un alt grau de professionalització, va explicar en el seu moment a elDiario.es José Luis Benítez, de l’Asociación Ocio de Ibiza.

Les patrulles també han esbrinat, durant la inspecció, que els promotors comptaven amb una organització logística pròpia d’un esdeveniment de gran afluència, incloent-hi personal encarregat de controlar els estacionaments als voltants, lavabos portàtils o grups electrògens per al subministrament elèctric.

Els assistents: amb polseres d’accés

Els prop de mil assistents portaven, en tots els casos, polseres identificatives d’accés als canells per assistir als diferents ambients musicals que els organitzadors havien desplegat als voltants de la casa. A més, al solar s’hi havien instal·lat nombroses barres de servei, una zona de restauració, uns cavallets de fira portàtils i una àrea sanitària composta per una ambulància i una carpa amb personal tècnic sanitari per atendre els assistents.

Per totes aquestes infraccions, el tècnic municipal d’Activitats ha aixecat acta per presumptes infraccions de la Llei 7/2013, de 26 de novembre, de règim jurídic d’instal·lació, accés i exercici d’activitats a les Illes Balears. A més, s’està valorant la possible comissió d’altres infraccions derivades de la celebració de l’esdeveniment en sòl rústic, detallen des de l’Ajuntament.

La intervenció policial ha suposat el final de la festa, que tenia previst prolongar-se fins al capvespre-vespre del mateix dia, segons els anuncis publicats i difosos a les xarxes socials. Els assistents han anat, així, abandonant progressivament el lloc després de l’actuació policial.

Per ara, la investigació i la tramitació administrativa continuen obertes per determinar la totalitat de les responsabilitats i possibles infraccions derivades de l’organització de l’esdeveniment, afegeixen fonts municipals.

Primer any sense els inspectors del Consell

L’actuació es produeix en un moment clau: es tracta de la primera temporada en què el Consell havia deixat de comptar amb detectius privats per combatre el problema de les festes il·legals, en considerar que ja no constituïen un problema latent a l’illa després de cinc anys lluitant contra aquest tipus d’activitats. Van proliferar, sobretot, arran de les restriccions a l’oci nocturn durant l’època de la pandèmia.

Ara fa cinc estius, les institucions eivissenques van començar a detectar que els esdeveniments amb DJs professionals i entrada de pagament s’havien estès tant a Eivissa com a Formentera. Les queixes veïnals i el boca-orella van confirmar que la limitada oferta de discoteques en el context de la crisi sanitària —sense que minvàs l’atractiu de les illes com a destinació de turisme d’oci— havia afavorit l’aparició d’aquesta nova oferta que s’ha perseguit fins ara.

Les festes privades havien emergit principalment en espais generalment tancats, encara que en ocasions el desplegament arribava a paratges naturals paradisíacs com ses Illetes (Formentera). En aquesta ocasió, ha succeït en un terreny rústic de Sant Mateu, però el servei que en feia el seguiment ja no assumeix aquesta competència, ja que el Consell ha decidit mantenir-lo per erradicar l’intrusisme en el sector del transport, sobretot a la zona de l’aeroport.

Tot i que aquest negoci “no era gens nou” a les Pitiüses, com va recordar el conseller de Lluita contra l’Intrusisme, Mariano Juan, durant una entrevista per a aquest diari, durant la pandèmia la situació es va “desbordar”. Això, juntament amb una crida d’auxili per part dels ajuntaments, va conduir el Consell a contractar un equip de detectius privats de fora de l’illa perquè s’infiltressin i recollissin informació sobre aquests esdeveniments.

La Policia Local, una actuació amb limitacions

La feina dels detectius es va donar per acabada enguany, quan la institució va considerar que aquesta tasca podia tornar a mans de la Policia Local, a qui ja havia correspost anteriorment però que, tanmateix, té limitacions.

Els agents no poden accedir a propietats privades sense autorització o sense ordre judicial, fet que dificulta una intervenció immediata. Excepte, com en el cas de la festa il·legal detectada aquest dimarts, que la persona responsable autoritzi l’accés a la propietat.

De cara a aquest estiu, gairebé cap municipi de l’illa havia considerat les festes il·legals com un problema prioritari. El focus municipal se centra ara en el lloguer turístic il·legal. L’únic ajuntament que va posar damunt la taula la possibilitat de contractar pel seu compte detectius per continuar la feina iniciada pel Consell va ser Santa Eulària.

L’equip de govern municipal no va descartar, el mes de març, continuar combatent els esdeveniments il·legals en vil·les, ja que durant el 2025 va obrir dos expedients sancionadors per casos similars.

Pel que fa al terme municipal de Sant Joan, l’estratègia es manté enguany en la mateixa línia que els estius anteriors. Sant Joan és un dels municipis de l’illa amb més habitatges unifamiliars aïllats, destinats en moltes ocasions al lloguer turístic i més sensibles a la celebració de festes no regulades. El fenomen, encara així —asseguren des del consistori—, és més anecdòtic del que havia estat en anys anteriors.

La Policia Local de Palma i la Policia Nacional han iniciat aquest dimecres a les 12.00 hores el desallotjament forçós de l'antiga presó de la ciutat, donant compliment a l'acte dictat pel jutjat, que va autoritzar l'execució de l'actuació davant el greu risc existent per a la seguretat dels qui romanen al recinte. Unes 80 persones malviuen a l'antiga presó, que des de fa més de vint anys funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge.

Segons ha informat l'Ajuntament de Palma, el dispositiu, coordinat conjuntament per tots dos cossos policials, tal com es va establir en la Junta Local de Seguretat extraordinària de la setmana passada, es preveu que es prolongui al llarg de la jornada. Durant tota l'execució del desallotjament romandran en el lloc els serveis socials municipals i la presència d'una ambulància del 061.

Segons el cens realitzat a l'inici del procediment, a l'interior dels mòduls de l'antiga presó residien 206 persones, si bé al llarg d'aquests mesos la xifra s'ha anat reduint progressivament fins a situar-se actualment entorn de 70 o 80. Així mateix, en coordinació amb l'Institut Mallorquí d'Assumptes Socials (IMAS), 45 han estat derivades a centres d'acolliment temporal i a programes d'inserció social i laboral.

La resolució fonamenta el desallotjament en els informes elaborats per la Policia Local, els bombers i les autoritats sanitàries, que alerten d'un “risc real, greu i actual” per a la vida i la integritat física dels residents a causa de la deterioració de l'immoble. L'acte judicial adverteix de les deficients condicions de salubritat, les dificultats per a una eventual evacuació i l'elevat risc d'incendi existent en l'edifici.

Una vegada executat el desallotjament, la Policia Local mantindrà en l'entorn un dispositiu permanent de vigilància les 24 hores del dia per a garantir la seguretat i evitar noves ocupacions i, posteriorment, l'Ajuntament procedirà al tapiat del recinte.

La vella presó, símbol de la crisi residencial

L'antiga presó de Palma va ser inaugurada en 1968 i va funcionar com a presó provincial fins a 1999, quan els interns van ser traslladats a l'actual centre penitenciari, als afores de la ciutat. Després de la seva clausura, el recinte va quedar abandonat entre promeses polítiques de reconversió que mai van arribar a materialitzar-se. Amb el pas dels anys, les cel·les buides, els patis interiors i les dependències en ruïnes van ser ocupats progressivament per persones sense alternativa residencial que, en els últims temps, han sobreviscut entre enderrocs, munts d'escombraries i murs esquerdats que a penes aconsegueixen contenir el fred i la humitat de l'exterior.

Com si d'un termòmetre extrem de la fractura residencial de Palma es tractés, entre els murs de l'immoble han conviscut perfils molt distints: treballadors de la construcció i de l'hostaleria, jubilats amb pensions insuficients, persones migrants en situació irregular o dones víctimes de violència, als qui en els últims anys s'han sumat joves abocats a trobar solucions alternatives per a protegir la seva integritat física i mental.

Molts compartien i comparteixen una mateixa trajectòria: habitacions cada vegada més cares, ocupacions precàries, desnonaments silenciosos i la impossibilitat d'accedir fins i tot al lloguer més bàsic en una ciutat on la pressió immobiliària no ha deixat d'augmentar i en la qual fins i tot els qui treballen han deixat de poder permetre's un habitatge.

Dos terços de la població de Palma no té accés a zones verdes, segons recull Amics de la Terra en un informe en el qual analitza l'accés a zones verdes en deu ciutats espanyoles i la seva relació amb la renda de la població.

L'estudi 'Com garantir el dret a la naturalesa?, anàlisi comparativa de l'accés a zones verdes a les ciutats segons la renda de la població' recull que a Palma, malgrat tenir parcs de gran superfície, hi ha al voltant de 285.000 persones, dos terços de la població, que no tenen “accés suficient” a zones verdes de més d'una hectàrea.

Segons indica l'entitat, en els barris de menor renda la superfície de zona verda per habitant és inferior a les zones de més ingressos a causa de la densitat poblacional més elevada.

“Mentre el 80% de la població espanyola viu en ciutats, no tenim garantit el nostre dret a la naturalesa. La situació és preocupant principalment per a les persones més vulnerables, que són les que disposen de menys zones verdes i al seu torn les que tenen menys opcions d'adaptar-se al canvi climàtic”, ha afirmat la responsable de Participació i Projectes de Amics de la Terra Mallorca, Lucía Lami.

A més, en comparar les variables d'accés a àrees verdes i el nivell de renda es troben “grans zones amb poca zona verda” i amb una població amb dificultats per a adaptar-se a les onades de calor. Aquestes àrees són “zones d'acció prioritària”, espais on veuen urgent renaturalitzar no sols des d'un punt de vista “ecològic”, sinó com una eina de benestar i adaptació a les altes temperatures per a les persones amb menys ingressos.

Per a pal·liar aquesta situació, a Palma proposen intervenir principalment en les zones de Pere Garau i Son Canals, que responen a un teixit d'eixample, i Son Cladera, “que presenta una morfologia mixta que combina bloc obert amb habitatge unifamiliar i altres usos no residencials”.

Segons al·leguen, realitzar una planificació integral, estructural i a diverses escales és indispensable perquè les propostes no es limitin a ocupar buits urbans, sinó que configuri un sistema ecològic connectat i funcional. Així, demanen renaturalitzar els espais lliures associats a edificis públics, establir corredors verds, i passejos arbrats continus que connectin espais verds a través de recorreguts.

Per tot això, l'entitat insta les institucions a renaturalitzar les ciutats amb urgència, prestant especial atenció a les zones d'acció prioritària, sense oblidar el component social. “Reclamem polítiques d'habitatge justes que evitin que reverdir les ciutats pugui suposar l'expulsió de les persones de les seves cases a causa de l'especulació. Al seu torn demandem la construcció de refugis climàtics comunitaris perquè les veïnes i veïns puguin decidir sobre els seus barris i que el verd sigui també un lloc on construir vides dignes i plenes”, ha afegit Lami.

El mar Mediterrani es troba en una profunda crisi per la contaminació de residus, fruit del model de sobreproducció i de la mà del turisme de masses. Això propicia també que zones verges s’hagin vist deteriorades per l’efecte d’un turisme massiu potenciat en part per l’efecte de les xarxes socials. D’aquests desfets, el plàstic i els seus derivats, d’acord amb el Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF), en l’actualitat suposa el 95% dels residus que floten en el Mediterrani i les seves platges. WWF sosté, a més, que entre 70.000 i 130.000 tones de microplàstics – aquells fragments d’una grandària inferior a 5 mil·límetres – acaben en el Mediterrani i altres mars europeus cada any.

La necessitat imminent d’actuar contra la contaminació dels plàstics és el que va empènyer a Danna Ayelén Bosch a crear el documental Un darrer capfico, el qual aborda des de diferents perspectives com s’afronta aquesta lluita contra la contaminació per plàstics a la mar a través d’entrevistes amb diferents experts i artesans que treballen amb aquest material. Aquests testimonis fan èmfasi en què el més important és reduir el consum individual abans de generar nous residus. No obstant això, Bosch recorda que “a més de la responsabilitat individual, és fonamental el paper de les institucions i els marcs regulatoris”.

Efectes sobre la fauna marina

Un dels testimonis que major èmfasi posa pel que fa al dany dels plàstics a l’ecosistema marí és el de Xisca Pujol, responsable de la Xarxa d’avaraments de Fauna marina de la Fundació Palma Aquarium. Dins el seu equip, Pujol s’encarrega d’atendre animals danyats a la mar. El cas que més es posa de manifest és l’atenció a les tortugues tot i que, a més, també atenen “casos relacionats amb cetacis i condrictis”, assenyala Pujol. En aquests dos darrers casos, “les actuacions es realitzen in situ a la mar, ja que no solen ingressar en centres de recuperació com ocorre amb les tortugues marines”, afegeix.

Des de la Fundació Palma Aquarium també duen a terme “investigacions post-mortem” que els permet “avaluar l’impacte real d’aquests contaminants”, explica Pujol. L’especialista desgrana que els cetacis tenen la capacitat de diferenciar entre aliment i residu, però, per exemple, “en animals com el catxalot” han trobat “bosses de ràfia dins l’estómac i en una tintorera es van trobar fragments d’un tassó de plàstic”. Aquests casos “evidencien que inclús espècies amb sistemes sensorials molt desenvolupats no estan completament a resguard del problema de la contaminació marina”, agrega Pujol.

Tot i que els cetacis tenen la capacitat de diferenciar entre aliment i residu, en animals com el catxalot, han trobat ‘bosses de ràfia dins l’estómac i a una tintorera es van trobar fragment d’un tassó de plàstic’, segons la investigadora Xisca Pujol

Tot i que, com assenyala la tècnica, dins la Fundació Palma Aquarium, “la taxa de supervivència dels animals que ingressen al centre de recuperació se situa entre el 80 i el 90%”, els animals que són tractats solen tenir un patró comú. “En el cas de les Balears, la principal problemàtica és l’emmallament en dispositius d’agregació de peixos perduts o abandonats, que provoquen embolics, ferides greus i dificultats per a nadar i alimentar-se”, relata Pujol.

En el cas de les Balears, la principal problemàtica és l’emmallament en dispositius d’agregació de peixos perduts o abandonats, que provoquen embolics, ferides greus i dificultats per a nedar i alimentar-se

Xisca Pujol — Responsable de la Xarxa d’avaraments de Fauna marina de la Fundació Palma Aquarium

En cas d’observació d’animals emmallats o atrapats dins plàstics fruit de l’emmallament, Pujol recalca que “el primer pas ha de ser cridar al 112, ja que aquest servei activa el protocol oficial de rescat i posa en marxa a l’equip especialitzat de la xarxa d’avaraments”. També és igual d’important saber el què no fer: “No s’han de retirar plàstics, xarxes ni hams, perquè una manipulació incorrecta pot agreujar les lesions. Tampoc s’ha de retornar a l’animal al mar ni donar-li la volta, ja que això pot causar-li un alt nivell d’estrès o fins i tot danys interns”, insisteix.

El cas de les Balears i el Mediterrani

La insularitat característica de les Balears s’aprecia també com a un factor afegit: “En el cas de Mallorca, la problemàtica es veu especialment accentuada. Segons WWF Espanya, la concentració assoleix els 1,25 milions de fragments de plàstic per quilòmetre quadrat en la mar Mediterrània”, recorda Bosch. Un fet que s’explica, en gran part, perquè, segons apunta Xisca Pujol, el Mediterrani “és un mar semitancat, amb una renovació d’aigües lenta i rodejada de zones molt pobles, el qual afavoreix l’acumulació de residus”.

Aquesta insularitat, “a més, introdueix limitacions clares en termes d’espai i capacitat. La gestió de residus és més complexa, i qualsevol excés té un impacte immediat i molt visible a l’entorn”, explica Bosch. “A això se suma que la contaminació no entén de fronteres. Tot i que una illa implementi bones pràctiques, continua rebent residus que arriben a través de corrents marins des d’altres punts del Mediterrani”, recorda.

Uns impactes a la mar Mediterrània que, com destaca Pujol, “ja són evidents” en els ecosistemes marins. “Per una banda, estan els efectes físics directes, com la ingesta [de plàstics] i els emmallaments, que afecten especialment les tortugues marines. Impactes que provoquen lesions, problemes de flotació, obstruccions digestives i fins i tot la mort”, apunta l’especialista.

Precisament, a conseqüència d’aquest moviment de residus, “per una altra banda, existeix un problema menys visible, però igual d’important: la fragmentació en microplàstics, que ja estan presents en tota la columna d’aigua i en els sediments”, ressalta Pujol. “El principal risc és que aquests microplàstics s’integren cada cop més dins la cadena tròfica. Això pot afectar a la salut dels organismes marins i alterar processos biològics, com la reproducció o el creixement”, afegeix.

Un model que atempta contra la sostenibilitat

La responsabilitat ciutadana és significativa per a revertir aquest problema urgent tot i que, com recorda Bosch, “per si mateixa no és suficient per a frenar aquest problema a gran escala. El volum de producció i contaminació actual supera àmpliament tot el que pugui compensar-se únicament des del fet individual”. Aquesta situació, “cada cop més difícil de revertir”, en paraules de Xisca Pujol, arriba a tal punt que “inclús si avui es detengués l’abocament de plàstics, els residus ja presents continuarien degradant-se durant dècades, amb conseqüències encara difícils de quantificar dins la seva totalitat”.

Fins i tot si es detengués avui l’abocament de plàstics, els residus ja presents continuarien degradant-se durant dècades, amb conseqüències encara difícils de quantificar dins la seva totalitat

Com a factor influent en el consum de plàstics i en la contaminació dels mars, no passa inadvertit el turisme de masses, especialment a zones tensionades com són les Illes Balears. “Als mesos d’afluència més elevada, la pressió sobre el territori es multiplica, i això es tradueix directament en un augment de residus, inclòs el plàstic, que acaba afectant els nostres mars”, ressalta Bosch, qui afegeix també un matís: “Crec que és molt important no simplificar el problema ni responsabilitzar únicament al turisme. El vertader problema és l’excés. Mallorca rep un volum de visitants molt elevat en un breu període de temps, el qual genera un ús intensiu de recursos i una gran capacitat de residus en molt poc temps”.

Tractar i donar una segona vida al plàstic

Aina Canaleta, cap d’Economia Circular i Desenvolupament Sostenible del Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca (TIRME), explica també en el documental com es procedeix al tractament i separació dels residus plàstics i es fa èmfasi en la dificultat d’aquest tractament un cop els residus arriben a la planta de reciclatge. Un fet que succeeix per la naturalesa del material: “Molts plàstics estan dissenyats per a ser funcionals, però no per a reciclar-los, i això dificulta el seu aprofitament”, insisteix Bosch.

“A això s’hi afegeix una qüestió clau: l’escala. Perquè el reciclatge sigui realment eficient, es necessiten infraestructures molt especialitzades i, en territoris com Mallorca, amb limitacions d’espai i capacitat, resulta difícil disposar de plantes específiques per a cada tipus de plàstic”, subratlla.

Malgrat els riscs d’aquest ús excessiu dels plàstics, existeixen alternatives que, lluny de ser utòpiques i, com recorda Bosch, “encara no estan prou esteses per a substituir de manera real al model actual”, comencen a albirar un raig d’esperança. “Avui dia, ja veim avanços en materials biodegradables, sistemes de reutilització o iniciatives que aposten per reduir envasos innecessaris”, afirma Bosch. “No obstant això, moltes d’aquestes solucions encara no són les més accessibles ni les més econòmiques per al consumidor mitjà”, lamenta la creadora.

Tot i que el nombre d’alternatives de segones vides al plàstic continuen sent molt concretes i tenen lloc a petita escala, no són inexistents. Mostra d’això és Elena Fensie, de Cleanwave, qui explica com han desenvolupat un sistema per a reduir l’ús d’ampolles d’aigua potable per tota Mallorca. “Això permet una cosa tan senzilla com que les persones puguin emplenar la seva pròpia ampolla reutilitzable, eliminant la necessitat de comprar aigua embotellada de manera repetida. És una solució pràctica, accessible i basada en la transformació d’hàbits quotidians”, desgrana Bosch.

Per la seva part, Rocío Taberner, de Thalassa Surf Wax, ofereix també una alternativa a la cera tradicional de surf, la qual sol estar feta a base de parafina, un derivat del petroli. Aquesta alternativa consisteix en una cera ecològica elaborada localment. “Aquests exemples reflecteixen que el canvi no depèn d’única gran solució, sinó de moltes iniciatives que, des de diferents àmbits, replantegen la manera en la qual consumim”, destaca Ayelén Bosch. “El repte està en el fet que aquestes alternatives deixin de ser anecdòtiques i puguin estar a l’abast de la majoria”, afegeix. Cridanera és també la incorporació dels plàstics que l’artista conceptual mallorquí Julià Panadès (qui també intervé en el documental) executa dins les seves obres, en les quals dona una ‘segona vida’ a objectes com llaunes de refresc, ampolles, taps, encenedors o palletes.

Un tema que “em travessa personalment”

Amb aquest documental, que compta amb la gravació en càmera de Samuel de Pau i amb l’edició a càrrec de De Pau, Gabriel Martínez i la mateixa Ayelén Bosch, es traça “un viatge per la meva illa per a conèixer a quins lluiten per protegir-la. Persones que, des de la tradició, la ciència i la innovació, cerquen solucions locals a un problema global”, relata la creadora.

En aquest documental, a més dels anteriorment mencionats, Bosch inclou també els testimonis d’Elena Fensie i Lucian Fernández, de CleanWave Foundation, la científica Carme Alomar, del Centre Oceanogràfic de les Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografía i Francisco Panario, d‘UpSailing Mallorca.

Bosch, com ella mateixa narra dins la peça documental, ha sentit des de nena “una profunda connexió amb la mar”. Per això, la qüestió sobre la qual versa el documental no és fútil. “És un tema que em travessa personalment. Soc mallorquina i he vist amb els meus propis ulls com l’illa en la qual vaig néixer es deteriora a poc a poc”, subratlla Bosch.

És un tema que em travessa personalment. Sóc mallorquina i he vist amb els meus propis ulls com la illa en què vaig néixer es deteriora a poc a poc

Danna Ayelén Bosch — Creadora de 'Un darrer capficó'

La seva formació també influeix en la perspectiva presa: “A part de viure aquesta realitat, vaig estudiar un màster en empreses de moda sostenible, on profunditzam en els impactes negatius que generam sobre el medi ambient; entre ells, l’ús excessiu del plàstic”, afegeix. Com a exemple, Bosch il·lustra que “la indústria del fast fashion empra majorment materials sintètics, que no deixen de ser derivats del plàstic”.

Malgrat que pugui parèixer que estem dins un panorama allunyat de ser idíl·lic, Bosch inocula en el seu documental un sentiment d’esperança davant una possibilitat de revertir aquesta situació. De fet, una de les coses que més li va marcar de manera positiva a Bosch va ser “el fàcil” que li va resultar “connecta amb totes aquestes persones que participen en el documental, la quantitat de gent compromesa, disposta a implicar-se, a compartir el seu treball i a regalar el seu temps d’una manera totalment desinteressada. Això, en si mateix, ja és un indicador de què alguna cosa està canviant”, subratlla.

Per aquest motiu, conclou Bosch, creu que “aquest canvi ja està en marxa, però és un procés que requereix temps”. Recalca, a més, que “aquestes associacions i entitats no sols estan actuants directament sobre el problema, sinó que també estan generant consciència, inspirant a altres persones i demostrant que hi ha alternatives reals”.

El president del Parlament balear i líder de Vox a les illes, Gabriel Le Senne, ha tornat a recórrer als tribunals per a intentar impedir que la bandera LGTBI pengi de la façana de la Cambra autonòmica amb motiu del Dia de l'Orgull. El dirigent d'extrema dreta ha interposat un recurs de reposició contra el recent acte del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) que va inadmetre la seva demanda amb la qual va impugnar el desplegament de l'ensenya LGTBI.

La controvèrsia es remunta a 2024, quan el president de la Cambra va tractar de frenar l'execució d'una proposició no de llei aprovada un any abans pel Parlament que instava a exhibir la bandera LGTBI durant la celebració de l'Orgull. Ara, Le Senne sol·licita a la màxima instància judicial de les illes que revoqui la seva decisió i analitzi el fons de l'assumpte per a determinar si la col·locació de la bandera vulnera o no la legalitat.

En el seu recurs, el dirigent ultra sosté que el tribunal ha realitzat una interpretació “jurídicament errònia” en considerar que l'acord de la Mesa del Parlament constitueix un acte parlamentari aliè al control de la jurisdicció contenciosa administrativa. Al·lega a més que tant la jurisprudència constitucional com la del Tribunal Suprem rebutgen l'existència d'actuacions públiques exemptes de control judicial.

Le Senne insisteix també que existeix una diferència entre la proposició no de llei que va donar origen al conflicte i l'acord posterior de la Mesa que va ordenar materialment la col·locació de la bandera. Així mateix, torna a invocar la Llei de Banderes, que limita les ensenyes que poden exhibir-se en edificis públics a les oficials de l'Estat, les comunitats autònomes, les entitats locals i, en determinats casos, les d'altres Estats o organismes internacionals.

El recurs arriba a escasses setmanes d'una nova celebració del Dia de l'Orgull i després que els grups d'esquerra del Parlament hagin sol·licitat formalment a la Mesa que torni a col·locar la bandera LGTBI en la façana de la institució.

La decisió de Le Senne ha provocat la reacció de l'associació LGTBI Ben Amics, que l'acusa de mantenir una “croada personal” contra el col·lectiu. En un comunicat, l'entitat expressa la seva “profunda preocupació” per l'ofensiva judicial impulsada pel president del Parlament i considera que aquest nou recurs evidencia una estratègia dirigida contra “els símbols d'igualtat i contra dècades d'avanços en drets civils”.

“La bandera LGTBI no és un ornament ni un gest partidista”, sosté l'associació, que la defineix com un símbol del compromís institucional amb la dignitat, la llibertat i la seguretat de les persones LGTBI. Ben Amics recorda a més que la llei autonòmica d'igualtat i drets LGTBI va ser aprovada en el seu moment amb un amplíssim consens parlamentari i reclama a les formacions polítiques que mantinguin el compromís adquirit amb els drets del col·lectiu enfront del que interpreta com “un nou intent de censura simbòlica”.

PP i Vox han segellat aquest dimarts al Parlament balear el seu acord per impulsar la prohibició del burca i el nicab als espais públics mitjançant una proposició de llei orgànica promoguda per l'extrema dreta i avalada pels populars. Tot i presentar-se com una defensa de la “dignitat” de les dones, la iniciativa, que ara continuarà la seva tramitació parlamentària, denuncia l'“arribada massiva d'immigrants” i la seva suposada “amenaça” contra la “civilització occidental”, alerta sobre la “importació d'hàbits i comportaments aliens” i obre la porta a sancions administratives que, en cas de reincidència, podrien arribar als 30.000 euros, situant el focus de la iniciativa en la immigració i en la identitat cultural més enllà de la igualtat de gènere.

Durant la seva intervenció, la portaveu de la formació d'extrema dreta, Manuela Cañadas -encarregada de defensar la iniciativa-, ha articulat un discurs amb referències explícites a la seguretat juntament amb estereotips culturals i apel·lacions a la por: “Les notícies de la geopolítica internacional ens mostren de manera sagnant el destí que ens espera. Si cedim terreny i no estam preparats, plorarem sang, però algun dia aquells que ho van permetre hauran de ser jutjats”, ha arribat a etzibar.

“Vox no parla de dones, sinó de musulmanes. Parla de violències als barris per culpa dels musulmans. Parla del tancament de negocis i comerços i que els veïns se'n van per por dels musulmans, i no per culpa del turisme massificat”, ha retret, per la seva banda, la diputada de Més per Menorca Joana Gomila, qui ha acusat Cañadas d'“estigmatitzar els musulmans i sembrar odi i por”, lluny de qualsevol intenció real de “dignificar o voler dignificar les dones”. La parlamentària també ha dirigit les seves crítiques al PP per assumir el marc ideològic de l'extrema dreta i ha advertit que la prohibició del vel integral pot acabar tenint l'efecte contrari al que proclama combatre en empènyer algunes dones a un major aïllament social.

“Prohibir el vel no allibera: expulsa i castiga doblement les dones sotmeses”, ha insistit. “Diuen defensar la llibertat de les dones, però volen decidir com han de vestir; diuen defensar la dignitat, però criminalitzen dones que ja viuen sota control”, ha manifestat.

La proposició presa en consideració aquest dimarts segueix la mateixa línia que la llei impulsada per Vox al Congrés dels Diputats i recolzada pel PP el passat febrer. Aquella iniciativa, finalment rebutjada per la Cambra Baixa, no només plantejava prohibir el burca i el nicab als espais públics, sinó també sancionar-ne l'ús amb multes que podien arribar als 20.200 euros i modificar la Llei d'Estrangeria per facilitar l'expulsió d'estrangers reincidents.

A Balears, l'impuls d'una norma d'esperit similar consolida un acostament polític que el PP ja havia anticipat mesos enrere amb una proposició pròpia sobre el vel integral. Aquest dimarts, la diputada popular Cristina Gil ha justificat el suport del seu grup defensant que el vel integral constitueix una pràctica incompatible amb la igualtat efectiva entre homes i dones i assegurant que l'Estat ha de reaccionar davant símbols que considera contraris als valors constitucionals.

Tanmateix, el text promogut per Vox va molt més enllà de la qüestió de la igualtat. La seva exposició de motius arrenca alertant que Europa està “amenaçada” per l'“arribada massiva d'immigrants procedents d'altres continents”, denuncia la importació de comportaments “aliens” a Occident i planteja la necessitat d'actuar davant persones que pretenen imposar “costums islamistes” a l'espai públic. La iniciativa sosté que la societat espanyola no pot acceptar una ideologia “aliena i hostil a Occident” i vincula l'ús del burca i el nicab amb suposats riscos per a la seguretat ciutadana.

Multes de fins a 30.000 euros i condemnes de presó

El text preveu sancions administratives que, en cas de reincidència, podrien arribar als 30.000 euros en remetre's al règim d'infraccions greus de la Llei de Seguretat Ciutadana, reformes del Codi Penal per castigar amb penes de fins a quatre anys de presó qui obligui, intimidi o coaccioni una dona perquè porti aquestes peces de roba i modificacions de la legislació d'estrangeria perquè determinades infraccions relacionades amb aquesta matèria puguin derivar en l'expulsió del territori nacional de persones estrangeres reincidents.

La portaveu de Més per Mallorca, Marta Carrió, va acusar Vox d'utilitzar els drets de les dones com a “excusa” per construir un relat sobre immigració i islam. “Aquesta iniciativa no comença parlant de violències masclistes. Comença parlant de civilització occidental, d'immigració massiva i d'una suposada amenaça als nostres valors”, ha denunciat. Segons ha defensat, les dones apareixen al text “com una coartada” per justificar “un discurs profundament islamòfob”.

Una de les principals crítiques de l'esquerra s'ha centrat precisament en la contradicció entre el discurs de protecció de les dones i el contingut sancionador de la llei. Carrió ha recordat que la proposta permetria multar les mateixes dones que porten aquestes peces de roba i ha advertit que, en determinats supòsits, podria acabar facilitant procediments d'expulsió per a estrangeres. “Castiguen la mateixa dona que diuen voler protegir”, ha retret.

En termes similars s'ha expressat la socialista Maria Teresa Suárez, qui ha qüestionat que Vox hagi descobert de sobte una preocupació feminista quan històricament ha combatut bona part de les reivindicacions del moviment de dones. “Quan les dones reclamam igualtat salarial, Vox no hi és; quan denunciam la violència masclista, qüestiona les estadístiques”, ha criticat. Al seu parer, la formació utilitza les dones musulmanes com a “coartada argumental” per desenvolupar un discurs centrat en la immigració i l'islam.

La diputada del PSIB-PSOE ha denunciat, a més, que la proposta construeix una imatge homogènia de la població musulmana i migrant per convertir-la en una amenaça col·lectiva. “Les dones apareixen aquí sobretot com una excusa moral per justificar una agenda política que té poc a veure amb la defensa dels seus drets”, ha recriminat.

Per la seva banda, el diputat d'Unides Podem, José María García, ha considerat que el text de la llei de Vox està “ple de racisme i classisme”. “El que pretenen és disfressar aquest odi de protecció per a les dones de religió musulmana”, ha criticat.

El Parlament assumeix el discurs neonazi de la “remigració”

El passat mes de febrer, PP i Vox van donar llum verda a una proposició no de llei (PNL) dels de Santiago Abascal que insta el Govern central a deportar les persones migrants que, tot i trobar-se en situació legal, cometin algun delicte greu o facin del delicte lleu “la seva forma de vida”, així com aquelles que “decideixin no integrar-se en la cultura de la nació que les acull o intentin imposar la seva”. La proposta apel·la a l'anomenada “remigració”, un terme que l'extrema dreta europea ha popularitzat els darrers anys com a consigna política, sota la qual agrupen propostes com el retorn massiu de migrants -i fins i tot de ciutadans nacionalitzats- per motius culturals o identitaris.

Aquest postulat, que no forma part del marc jurídic espanyol ni de la legislació d'altres països europeus, ha estat especialment abanderat per sectors de la ultradreta alemanya vinculats a Alternativa per Alemanya (AfD), així com per formacions ultras a Àustria i França. A Espanya, Vox l'ha incorporat al seu discurs com a eix de la seva ofensiva migratòria.

La “remigració” va, d'aquesta manera, més enllà de l'expulsió d'una persona estrangera d'acord amb el que preveu la Llei d'Estrangeria, és a dir, amb garanties procedimentals, motivació individualitzada i possibilitat de recurs judicial. El terme es recolza en valoracions subjectives sobre el grau d'integració o adaptació cultural, conceptes que no figuren com a causa legal de devolució o expulsió.

Només unes setmanes després, el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), va utilitzar l'acte institucional del Dia de Balears per alertar d'una suposada “extinció” dels espanyols i agitar la teoria conspiranoica del “gran reemplaçament”, una tesi sense base científica que sosté que la població europea estaria sent substituïda demogràficament per persones migrants, especialment d'origen no europeu. Es tracta d'un discurs ideològic àmpliament difós per la formació d'extrema dreta a Espanya, partits afins a França, Itàlia o Alemanya i nombrosos grups neonazis europeus, que ha contribuït a endurir la política migratòria a les comunitats autònomes on el PP governa de la mà de Vox.