Detectius infiltrats contra festes il·legals en viles privades d'Eivissa: així detectaven a les “màfies” organitzadores
LLEGIR EN CASTELLÀ
Ja fa cinc estius que el sector de l’oci nocturn i les institucions d’Eivissa van començar a detectar quelcom sospitós a les Pitiüses. Les queixes veïnals i el boca-orella apuntaven en una mateixa direcció: el context de pandèmia —sense oferta de discoteques, amb àmplies restriccions i en plena temporada turística— havia propiciat l’aparició d’una nova oferta. Es tractava de festes privades en espais generalment tancats, tot i que en ocasions el muntatge arribava a paratges naturals paradisíacs com ses Illetes.
Aquestes celebracions escapaven al control de les autoritats per diversos motius. En primer lloc, per una legislació laxa. En segon lloc, perquè la Policia no podia irrompre en una propietat privada sense ordre judicial o sense permís del propietari. I, finalment, perquè la presència d'aquests promotors a l'illa a penes s'havia detectat fins que el fenomen es va convertir en un elefant a l'habitació.
El Consell Insular fa ara cinc anys que combat aquestes activitats il·legals, impulsades per empresaris “pirata” de fora de l’illa que van aprofitar que, en un context d’emergència sanitària, havia sorgit una nova demanda. I, com sovint passa, a aquesta demanda li va seguir ràpidament una oferta. Els ajuntaments, que són els competents per atorgar llicències d’activitats de pública concurrència —és a dir, esdeveniments oberts al públic general, sense llista tancada de convidats—, van recórrer al Consell, que avui dona per erradicada aquesta activitat.
Les festes il·legals, recorda el conseller de Lluita contra l’Intrusisme, Mariano Juan, “sempre han existit i sempre les ha combatudes la Policia Local”, en bona part perquè se celebren en horaris en què els funcionaris d’activitats no estan treballant. No obstant això, durant la pandèmia la situació es va desbordar: el tancament de les discoteques a les Pitiüses com a mesura de contenció va donar lloc a una indústria professional, clandestina i paral·lela.
El perfil de l’organitzador es va definir aviat: persones de fora de les illes que no arrisquen el seu patrimoni perquè estan de pas. Aquests impulsaven activitats lúdiques —regulades per la Llei d’Activitats— en habitatges turístics en alguns casos, però sobretot en construccions com garatges o locals sense llicència d’habitatge que funcionaven com a autèntics espais d’oci nocturn.
La majoria d'organitzadors eren persones de fora de les illes que no arriscaven el seu patrimoni perquè estaven de pas i que feien les festes en garatges o locals sense llicència
La situació va començar a generar molèsties entre els veïns, que van recórrer a les institucions quan les festes van assolir el seu auge, durant el segon estiu després del confinament. Un moment en què els clubs no tenien prohibit obrir, però van optar per no fer-ho davant la dificultat de controlar possibles brots en espais de gran capacitat.
Una nova demanda, una nova oferta
“Hi havia turistes que arribaven i ni tan sols s’havien preocupat de saber si hi havia oci o no, i quan ja eren aquí, el buscaven”, detalla el conseller. Davant la crida d’auxili dels ajuntaments —no formal, però convertida ja en vox populi— es van adoptar dues vies d’actuació: una política i una administrativa.
En el pla polític, es va recórrer al Govern en considerar que la legislació era insuficient. D’aquí va sorgir un Decret Llei de Festes que va endurir les sancions i les va tipificar millor. La norma distingeix, per exemple, si l’activitat il·legal es desenvolupa en un espai protegit i, sobretot, amplia la responsabilitat a tots els implicats: no només l’organitzador, sinó també subministradors d’alcohol, equips de so, DJs, porters i, fins i tot, els participants.
Amb aquest canvi, la Policia podia activar el protocol un cop detectada la festa il·legal. No obstant això, van sorgir dos problemes: un estructural —el dèficit en els cossos policials de l’illa i la conseqüent sobrecàrrega laboral— i un altre jurídic —la por dels agents a accedir a propietats privades sense autorització o sense ordre judicial—.
Per salvar aquest obstacle, es va posar en marxa una mesura administrativa inèdita: la contractació de detectius privats de fora d’Eivissa, per evitar que fossin reconeguts en un territori petit. El servei, licitat i adjudicat cada any a una empresa diferent, va començar com un projecte pilot, l’anunci del qual va provocar l’arribada de currículums fins i tot des d’Argentina. La feina d’aquests detectius —uns quatre, que es turnaven per passar desapercebuts— consistia a localitzar aquests esdeveniments a través de xarxes socials, WhatsApp i presencialment entre interessats, especialment en zones d’oci com el port de Vila i Sant Antoni, que sí estaven obertes en aquell moment.
Els detectius, que venien de la Península, s'alternaven per a passar desapercebuts i localitzaven aquests esdeveniments a través de xarxes socials, WhatsApp i d'uns interessats a uns altres
Sancions de fins a 300.000 euros
Quan detectaven les festes amb antelació, es coordinaven amb la Policia Local per “rebentar-les” abans que comencessin. No obstant això, l’habitual era que els organitzadors facilitessin la ubicació i els detalls poc abans de l’inici, de manera que els detectius havien d’infiltrar-se, recollir imatges i informació i deixar l’expedient llest perquè el cos de seguretat pogués actuar i imposar les sancions corresponents.
Entre els casos més destacats hi ha el d’un okupa que utilitzava un habitatge propietat de l’Ajuntament de Sant Antoni per organitzar festes il·legals; un altre en què la infiltració va permetre desmantellar una organització criminal; i un tercer en un agroturisme de Sant Joan que acollia esdeveniments neohippies sense llicència.
Els organitzadors no eren, en cap cas, empresaris locals. Es tractava d’empreses de fora d’Eivissa que fins i tot portaven els seus propis equips de so per organitzar esdeveniments amb un alt grau de professionalització. “Van començar a desembarcar a l’illa màfies —perquè són màfies— que venien el concepte de la ‘Ibiza privada’”, explica José Luis Benítez, de la Asociación Ocio de Ibiza.
Van començar a desembarcar a l'illa màfies —perquè són màfies— que venien el concepte de la 'Eivissa privada'
Habitualment, qui promociona aquesta idea —al marge de la pandèmia— són multimilionaris o marques que busquen llançar productes. En aquest sentit, al juny de 2024, el Govern va sancionar amb 6.001 euros l’empresa propietària d’un espai privatitzat al Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, on la marca Loewe va celebrar un acte promocional. “De sobte van començar a proliferar festes clandestines per les quals es cobrava entrada i que suposaven una competència emergent brutal per a tots els negocis”, afegeix Benítez. El representant assenyala, a més, el risc per a la seguretat dels assistents i treballadors, que en un entorn sense control suposa el consum d’estupefaents, possibles abusos o problemes de salut.
L’entramat anava més enllà: incloïa xarxes de transport il·legal —els anomenats taxis pirata— que traslladaven els clients fins a viles privades, gairebé sempre l’escenari d’aquestes festes, i una cadena de subministrament completa. En molts casos, els propietaris dels habitatges desconeixien el que passava a l’interior, on podien concentrar-se fins i tot més de mil persones.
Un dels últims casos es va donar al juny de 2025, quan la Policia Local de Santa Eulària va desmantellar una festa il·legal en una villa de Cala Olivera. La intervenció va començar després de detectar un punt de trobada a Jesús, des d’on diversos vehicles traslladaven els assistents. Nou agents es van desplaçar al lloc i van utilitzar un drone per recollir proves d’una celebració que es desenvolupava al soterrani de l’immoble, aparentment condicionat per evitar que la música transcendís a l’exterior, segons va informar Nou Diari.
Alguns assistents van confirmar que havien pagat fins a 130 euros per una polsera que incloïa accés i dues consumicions. En total, s’estimava la presència d’unes 100 persones en una vivenda sense llicència turística. L’Ajuntament va obrir llavors un expedient sancionador per activitat amb ànim de lucre sense autorització, amb multes d’entre 30.000 i 300.000 euros, i va traslladar el cas al Consell per una possible infracció turística.
En una festa il·legal, els assistents van confirmar que havien pagat fins a 130 euros per una polsera que incloïa accés i dues consumicions. En total, es va estimar la presència d'unes 100 persones en un habitatge sense llicència turística
Benítez també lamenta que l’intrusisme danyi la imatge dels empresaris que operen dins de la legalitat, fet que reforça la necessitat d’una actuació institucional coordinada. Els informes dels detectius, tot i que no tenen el mateix valor que els d’un cos policial, s’han utilitzat com a peritatges qualificats davant dels jutjats i com a base per imposar sancions.
Por a la consolidació
Un dels principals temors de les institucions era que aquest fenomen, sorgit durant la pandèmia, es consolidés un cop finalitzada. Tanmateix, després de diversos anys de treball, van constatar una reducció tant en nombre com en qualitat d’aquestes festes. “Ens vam adonar que havien anat a menys”, assenyala Juan. La reobertura de l’oci nocturn i la disminució de les queixes veïnals van contribuir a aquest descens.
A partir d’aquest moment, el Consell va decidir redirigir el servei de detectius cap a un altre àmbit: l’intrusisme en el transport, una competència també municipal. Per això, s’infiltren en canals de Telegram amb l’objectiu de detectar converses i denunciar aquestes pràctiques. Paral·lelament, els ajuntaments també empleen detectius per combatre el lloguer turístic il·legal.
La institució insular va augmentar l’estiu passat les sancions contra els taxistes il·legals, amb multes de fins a 15.000 euros per a qui operi sense llicència des de l’aeroport o altres punts de l’illa. A més, compta amb un equip de 14 inspectors —entre instructors i auxiliars— desplegats a l’aeroport per detectar aquestes activitats, com ja va publicar elDiario.es.
Actualment, la proliferació de festes il·legals no es percep com un problema especialment estès, almenys al municipi de Vila. Des de l’Ajuntament assenyalen que, quan es detecten, la resposta continua recaient en la Policia Local i que aquest tipus d’esdeveniments es concentra sobretot en villes aïllades, menys freqüents en un entorn urbà. El focus municipal està ara en el lloguer turístic il·legal, amb cinc expedients sancionadors ja tramitats i actuacions conjuntes amb el Govern en habitatges de protecció oficial.
El fet que la Policia no pugui accedir a propietats privades sense autorització o sense ordre judicial dificulta la intervenció immediata
L’escenari canvia lleugerament a Santa Eulària, on l’Ajuntament no descarta recórrer a detectius privats i ha obert dos expedients sancionadors el 2025. Tot i això, reconeix les limitacions legals: el fet que la Policia no pugui accedir a propietats privades sense autorització o sense ordre judicial dificulta la intervenció immediata. A Sant Joan, l’estratègia es mantindrà sense canvis. El municipi ha explicat a aquest diari que continuarà abordant aquests casos a través de la actuació policial, en línia amb altres punts de l’illa on el fenomen, tot i ser present, és ja més puntual.
0