Festes il·legals sota terra: desmantellen una mítica discoteca clandestina oculta en una cova de l'Eivissa rural

The Kave. Dues paraules, set lletres i tres rajoles més. Fons blanc, cal·ligrafia blava, clàssica. Dues sanefes decoren cada rectangle de ceràmica, per dalt i per baix. Estan enganxats a una paret de color ocre. A Eivissa, les entrades de moltes cases unifamiliars podrien respondre aquesta descripció. Un xaletet a la perifèria dels nuclis urbans més grans de l'illa. Autòctons i nouvinguts els van construir, molts amb les seves pròpies mans, durant els setanta, vuitanta i, fins i tot, els noranta, quan comprar una parcel·la no era un somni prohibitiu per a un currela, un autònom o un petit empresari, com a molt una hipoteca per a gairebé tota la vida. Només grinyola el nom, massa guiri, massa explícit.

Underground en tots els sentits. Aquella façana no és un habitatge o, almenys, un habitatge habitual. Tapia una paret de pedra. Darrere la porta, rodona com el casc d'un víking, hi ha una cova. Com les que han servit com a llars durant segles en zones dures, pobres i plenes de muntanyes perforades (l'Alpujarra, Matera, al sud italià), com les cases de Hobbiton, però dedicada a un altre ús: guanyar diners al marge del sistema. The Kave és una discoteca. O ho va ser.

Aquesta setmana, l'Ajuntament de Santa Eulària des Riu en va ordenar la suspensió i va obrir un expedient per sancionar els responsables d'aquest garito il·legal. La multa podria ésser de 600.000 euros. Com a mínim serà de 60.000. “Aquest cas s'investiga des del 2022, ha presentat desafiaments significatius per al departament d'infraccions a la fase d'instrucció. Un cop superades les dificultats, s'ha obrir l'expedient sancionador”, expliquen fonts municipals.

No tenien perfils a les xarxes socials, però el seu rastre era fàcil de trobar. Vídeos en YouTube, publicacions en Instagram, fins a un obituari en Facebook per part d'un perfil que alimenta la nostàlgia per l'època eivissenca de les festes que començaven després de l'alba (estan prohibides per llei des de 2008 a les Illes Balears): “El llegendari lloc d'afterparties privades a Eivissa, The Kave, ha estat clausurat per la policia. Era un dels darrers llocs veritablement autèntics de l'illa. Amagat en una cova natural al cor de Sant Carles, Santa Eulària, era un refugi mític per a amants de la música i els esperits lliures, mantenint viva la veritable essència d'Eivissa durant més d'una dècada”.

Un negoci fraudulent sense horaris ni dies fixos

El negoci fraudulent en aquesta gruta natural ve de lluny. A diferència d'altres grutes eivissenques –usades com a refugi per persones sense sostre, o vandalitzades per adoradors new age malgrat que gaudeixen de protecció patrimonial–, infinits beats han colpejat aquestes parets de pedra viva. El ressò d'aquell so es pot rastrejar en un fil d'un fòrum que manté en marxa Eivissa Spotlight, una coneguda web que explica al visitant –sobretot si és britànic i clubber– tot allò que necessita saber sobre l'illa. Any info about The Kave?, van preguntar al juny de 2015:

–Vam anar venint a Eivissa els últims sis anys [és a dir, funcionava com a mínim des del 2009] i mai no hem aconseguit trobar-lo. Hem sentit que només s'hi accedeix per invitació. Com se n'aconsegueix una? Quins dies és obert i de quina hora a quina hora? Codi de vestimenta? Quina mida té?

La primera resposta: “És un lloc privat que no té horaris ni dies d'obertura fixos. De vegades hi ha festes, però no és una cosa regular (no pots dir 'tots els dijous', per exemple). Simplement has de tenir sort i conèixer els qui l'organitzen o algú que els conegui”. La rèplica: “Gràcies. Suposo que no hi podrem anar. Esperava que repartissin polseres a uns quants als clubs com es feia a San Francisco [per la ciutat de Califòrnia, Estats Units]”. La contrarèplica: “Bé, sí que en reparteixen algunes, però: a) realment són molt poques, i b) has de saber a quina festa anar aquella nit per saber de què after és la polsera”. El dubte final: “Última pregunta, ho prometo. Si aconseguim que ens convidin... val la pena?”. “He viscut algunes festes increïbles allà, així que diria que sí”.

Després altres usuaris van explicar les seves experiències. Esmenten les cèlebres festes a què van ser (com Cocoon, una de les icones de la discoteca Amnesia) abans de deixar-se caure pel seu after oficiós. També, als deejays súper cotitzats que han vist sota terra, com Mladen Solomun, nascut a Bòsnia i Hercegovina en els temps de l'antiga Iugoslàvia. A més, un detall clau: la cova és molt petita per a la quantitat de públic que hi entra i fa molta calor. “Com a 50 graus dins”, diu un forero, que va estar allà per 2011. “Des de l'any passat [2014] tenen aire”, explica un altre.

La batuda que va destapar el pastís

La Policia Local de Santa Eulària i la Guàrdia Civil van comptar gairebé 500 persones quan, aquesta primavera, es va estendre la batuda que va destapar el pastís. El comunicat que ha enviat als mitjans l'ajuntament descriu el que passava dins de la finca on hi ha la cova com un esdeveniment en tota regla. Personal de seguretat contractat. Un “conegut punxadiscos” als plats. Un servei d'infermeria preparat per atendre possibles incidents. Cap permís, cap llicència. Nula autorització, màxim risc en qüestions de seguretat, salut pública i medi ambient.

Ara, els responsables de The Kave disposen de quinze dies per presentar al·legacions, en què “podran expressar la seva defensa i aportar les proves que considerin oportunes”. De moment, el lloc està precintat; els bafles, en muti. Una calma més d'acord amb el paisatge tradicional de la Vénda d’Atzaró. Cases de camp, viles de bilionaris, camps de tarongers, un agroturisme on –amb llicència– també s'organitzen esdeveniments i festes (moltíssimes bodes), i, tant a l'est com a l'oest, un parell de torres de defensa. Posseeixen alt valor històric. Hi ha desenes a l'Eivissa rural.

Es van aixecar als segles XVI i XVII. Lluny de la costa: estaven enganxades a les masies agrícoles i ramaderes que van dispersar els eivissencs a l'interior de l'illa. Avui són part d'aquests habitatges, o un annex, però a l'origen tenien una missió: protegir els mayorales de les finques, a les seves famílies, a la resta de jornalers, quan les naus berbers tocaven terra i descarregaven una razia. Un espai de seguretat enmig de l'anarquia econòmica.