<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Nicolás Ribas]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/nicolas_ribas/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Nicolás Ribas]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/515047" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cabrera-parc-nacional-amb-aigues-transparents-plenes-posidonia-pateix-manca-proteccio_1_13128640.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Oceana lamenta el retard de l'Executiu balear en la gestió per protegir els fons marins. “El pla actual permet activitats incompatibles amb la conservació del Mediterrani occidental”, afirma Michael Sealey, científic marí</p><p class="subtitle">El desafiament de mapejar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia</p></div><p class="article-text">
        A poc m&eacute;s d'una hora de navegaci&oacute; al sud de Mallorca, l'arxip&egrave;lag de Cabrera s'al&ccedil;a com un basti&oacute; de biodiversitat a la mar Mediterr&agrave;nia. Aquest conjunt d'illes, testimoni de la hist&ograve;ria de civilitzacions com fenicis, cartaginesos i romans, ha estat tant refugi com fortalesa. En temps de pirates barbarescos, el seu port natural es va convertir en un estrat&egrave;gic punt d'atac, fet que va portar a la construcci&oacute; d'un castell a l'entrada, un s&iacute;mbol de la lluita per la protecci&oacute; de les seves aig&uuml;es.
    </p><p class="article-text">
        Actualment, Cabrera &eacute;s un espai protegit, per&ograve; la seva rica hist&ograve;ria ressalta la paradoxa del seu present: malgrat el seu estatus de conservaci&oacute;, el seu entorn mar&iacute; s'enfronta a amenaces serioses. Amb m&eacute;s del 80% del parc cobert per aig&uuml;es transparents que allotgen praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica i una rica biodiversitat, la manca de protecci&oacute; efectiva esdev&eacute; una preocupaci&oacute; urgent, com adverteixen diverses organitzacions de conservaci&oacute; marina. Entre elles Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) &ldquo;hagi retardat l'actualitzaci&oacute; de la gesti&oacute; del Parc Nacional de Cabrera fins al 2027&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Trigar vuit anys a elaborar un pla de gesti&oacute; &eacute;s una irresponsabilitat i una vulneraci&oacute; de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missi&oacute; d'un espai que hauria de ser el referent de conservaci&oacute; del Mediterrani occidental&rdquo;, lamenta Michael Sealey, cient&iacute;fic mar&iacute; d'Oceana. D'altra banda, la Fundaci&oacute; Marilles ha presentat al&middot;legacions al projecte de l'Executiu auton&ograve;mic per fer-lo m&eacute;s ambici&oacute;s. &ldquo;Les paraules estan b&eacute;, per&ograve; falta pressupost i cal elevar el nivell d'ambici&oacute;. Els compromisos, a m&eacute;s de paraules, necessiten recursos per fer-se realitat. Si no, correm el risc que quedi en un manifest preelectoral&rdquo;, assenyala Aniol Esteban, bi&ograve;leg mar&iacute; i director de la fundaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Trigar vuit anys a elaborar un pla de gestió és una irresponsabilitat i una vulneració de la llei. El pla actual permet activitats incompatibles amb la missió d&#039;un espai que hauria de ser el referent de conservació del Mediterrani occidental</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michael Sealey</span>
                                        <span>—</span> Científic marí d&#039;Oceana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El paisatge litoral de Cabrera tamb&eacute; acull importants col&ograve;nies d'aus marines, aix&iacute; com esp&egrave;cies end&egrave;miques, cosa que li ha valgut la declaraci&oacute; de Zona d'Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA), de Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC) i de Lloc d'Inter&egrave;s Comunitari (LIC), dins la Xarxa Natura 2000. A m&eacute;s, &eacute;s Zona Especialment Protegida d'Import&agrave;ncia per al Mediterrani (ZEPIM). De fet, m&eacute;s del 80% del parc &eacute;s mar i les seves aig&uuml;es transparents alberguen extenses praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica &mdash;clau per a la vida marina&mdash; a les seves profunditats, que s'entrellacen amb comunitats de corals i algues calc&agrave;ries, creant un h&agrave;bitat ideal per a centenars d'esp&egrave;cies de peixos, mol&middot;luscs i crustacis. Es tracta d'un ecosistema molt ric on coexisteixen meros, polps, morenes i d&eacute;ntols amb tortugues marines i dofins, formant un aut&egrave;ntic santuari natural que ha estat valorat durant d&egrave;cades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Moment de l&#039;alliberament d&#039;una tortuga marina al Parc Nacional de Cabrera. "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Moment de l&#039;alliberament d&#039;una tortuga marina al Parc Nacional de Cabrera.                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La riquesa dels seus fons marins no nom&eacute;s &eacute;s un tresor ecol&ograve;gic, sin&oacute; tamb&eacute; un s&iacute;mbol de la necessitat de protecci&oacute; i gesti&oacute; efectiva per assegurar-ne la conservaci&oacute; per a futures generacions. Aquesta joia de la biodiversitat es compon de 807 quil&ograve;metres quadrats de superf&iacute;cie marina incorporats el 2019 &mdash;una fita per a la conservaci&oacute; marina a Espanya&mdash; que, no obstant aix&ograve;, no estan recollits en el Pla Rector d'&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG) vigent, que nom&eacute;s cobreix una desena part del parc. Aix&iacute;, Oceana alerta que &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hoteleros-sector-pesquero-ecologistas-unidos-gran-pacto-reclamar-mar-balear-protegido_1_10416536.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">coralls, cetacis, tortugues, taurons i aus marines manquen de protecci&oacute; efectiva</a>&rdquo;. Aix&iacute; mateix, estudis cient&iacute;fics ja han comprovat &ldquo;la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-altas-temperaturas-amenazan-corales-habitat-20-especies-mediterraneo_1_10511618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disminuci&oacute; de la biodiversitat</a> en la passada d&egrave;cada&rdquo;, entre altres coses, a causa de la falta de protecci&oacute; efectiva.
    </p><p class="article-text">
        Fonts de la Conselleria d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural, sobre els retards en l&rsquo;actualitzaci&oacute; del Pla Rector d&rsquo;&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG) del Parc Nacional de Cabrera, assenyalen que quan es va produir l&rsquo;ampliaci&oacute; del parc el 2019 es va tardar &ldquo;gaireb&eacute; tres anys a iniciar el procediment de redacci&oacute; [del nou document]&rdquo;. Aquest expedient va caducar el 2023, ja que no era justificable la pr&ograve;rroga perqu&egrave; &ldquo;no s&rsquo;havien complert amb les obligacions de l&rsquo;article 6 ter de la Llei 5/2005&rdquo;, per a la conservaci&oacute; dels espais de rellev&agrave;ncia ambiental. Aquestes fonts subratllen que l&rsquo;abril de 2024 el Govern va iniciar el nou expedient de renovaci&oacute; del PRUG, incorporant finalment la zona ampliada actualment en exposici&oacute; p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, fins que no s&rsquo;aprovi el nou PRUG, la Conselleria recorda que s&rsquo;apliquen &ldquo;mesures transit&ograve;ries&rdquo; que regulen la pesca artesanal professional, limiten l&rsquo;activitat de palangre de superf&iacute;cie i estableixen condicions espec&iacute;fiques per protegir aus i tortugues marines. Tamb&eacute; assenyalen que la conservaci&oacute; de cetacis, tortugues, taurons i aus marines dep&egrave;n de compet&egrave;ncies estatals recollides a l&rsquo;article 6 de la Llei 42/2007 de Patrimoni Natural i Biodiversitat. Segons la Conselleria, un cop aprovat, el PRUG incorporar&agrave; la zona ampliada de 2019 i crear&agrave; l&rsquo;&agrave;rea m&eacute;s gran de protecci&oacute; estricta del Mediterrani occidental, amb unes 60.000 hect&agrave;rees protegides, combinant la conservaci&oacute; d&rsquo;ecosistemes vulnerables amb la regulaci&oacute; de les activitats humanes al parc.
    </p><p class="article-text">
        Cal assenyalar que durant el per&iacute;ode 2019-2023 va tenir lloc la segona etapa del Govern progressista de Francina Armengol, mentre que va ser despr&eacute;s de les eleccions de maig de 2023 quan va comen&ccedil;ar l&rsquo;etapa del Partit Popular amb Marga Prohens en solitari, a trav&eacute;s d&rsquo;un acord de legislatura amb Vox que m&eacute;s endavant es va trencar per difer&egrave;ncies ideol&ograve;giques.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s protecci&oacute; urgent</strong></h2><p class="article-text">
        El passat 27 de novembre, el Govern va proposar crear l'&agrave;rea m&eacute;s gran de protecci&oacute; estricta del Mediterrani, aproximadament 600 quil&ograve;metres quadrats, on tota activitat extractiva estaria prohibida. Oceana recolza aquesta iniciativa, encara que va proposar modificar la superf&iacute;cie proposada d'&uacute;s restringit perqu&egrave;, a m&eacute;s, inclogui entorns de gran import&agrave;ncia, com l'escull coral&middot;ligen del Fort d&rsquo;en Moreu i part de l'escarpament d&rsquo;&Eacute;mile Baudot (una zona del fons mar&iacute; on el relleu canvia bruscament, formant pendents o parets submarines).
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'h&agrave;bitats profunds amb corals centenaris que &ldquo;han patit per <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arts de pesca</a> que contacten amb el fons&rdquo;, lamenta l'organitzaci&oacute; marina. &ldquo;Balears t&eacute; l'oportunitat de demostrar lideratge en conservaci&oacute; marina, per&ograve; per a aix&ograve; necessita passar dels compromisos a l'acci&oacute; efectiva&rdquo;, subratlla Sealey.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, la Fundaci&oacute; Marilles ha presentat al&middot;legacions al PRUG del Parc Nacional de Cabrera &ldquo;amb l'objectiu de refor&ccedil;ar l'efectivitat real de la protecci&oacute; del medi mar&iacute; i garantir la conservaci&oacute; dels h&agrave;bitats m&eacute;s valuosos&rdquo;. L'organitzaci&oacute; proposa ampliar la zona de protecci&oacute; estricta per incloure el Fort d&rsquo;en Moreu, un espai &ldquo;de gran valor ecol&ograve;gic que acull h&agrave;bitats vulnerables com els corals, les gorg&ograve;nies, els fons de ma&euml;rl (un tipus d'h&agrave;bitat mar&iacute; molt especial i fr&agrave;gil que es forma a partir d'algues roges calc&agrave;ries) i esp&egrave;cies de profunditat amb una capacitat de recuperaci&oacute; molt limitada&rdquo;. Afegeixen que aquesta zona es declari com a &ldquo;lliure de qualsevol activitat extractiva&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un virot en un dels cinc illots del Parc Nacional de Cabrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un virot en un dels cinc illots del Parc Nacional de Cabrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cabrera &eacute;s un dels espais marins m&eacute;s valuosos del Mediterrani, per&ograve; fins ara el nivell de protecci&oacute; aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s'han assolit els resultats esperats en la conservaci&oacute; de la biodiversitat&rdquo;, afirma N&uacute;ria Salmer&oacute;n, t&egrave;cnica d'espais marins protegits de la fundaci&oacute;. En aquest sentit, Marilles insisteix en la necessitat de refor&ccedil;ar els estudis sobre els h&agrave;bitats de m&eacute;s valor i vulnerabilitat, de manera que la zonificaci&oacute; es dissenyi pensant en funcions ecol&ograve;giques clau i en la recuperaci&oacute; d'esp&egrave;cies amb capacitat de regeneraci&oacute; limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cabrera és un dels espais marins més valuosos de la Mediterrània, però fins ara el nivell de protecció aplicat ha estat insuficient, fins al punt que no s&#039;han assolit els resultats esperats en la conservació de la biodiversitat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Núria Salmerón</span>
                                        <span>—</span> Tècnica de la Fundació Marilles
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de la superf&iacute;cie protegida, l'efic&agrave;cia d'aquestes mesures dependr&agrave; d'un refor&ccedil; real de la vigil&agrave;ncia i del seguiment cient&iacute;fic. La pesca furtiva continua sent un problema al parc i, sense control efectiu, qualsevol ampliaci&oacute; normativa pot resultar inefica&ccedil;, adverteixen les organitzacions. I insisteixen en la necessitat de millorar els programes de seguiment ecol&ograve;gic i biodiversitat marina, amb indicadors clars que permetin avaluar &ldquo;l'estat dels h&agrave;bitats i l'efic&agrave;cia de les mesures de gesti&oacute;&rdquo;, amb l'objectiu d'avan&ccedil;ar &ldquo;cap a una gesti&oacute; adaptativa dels espais marins protegits, especialment important en un context de canvi clim&agrave;tic tan incert&rdquo;, on onades de calor marines i canvis en la qu&iacute;mica de l'aigua amenacen els ecosistemes m&eacute;s sensibles.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, destaquen que &ldquo;no es tracta nom&eacute;s d'ampliar superf&iacute;cie, sin&oacute; de protegir millor all&agrave; on &eacute;s m&eacute;s necessari&rdquo;. &Eacute;s a dir, resulta necessari refor&ccedil;ar els estudis per identificar els h&agrave;bitats de valor ecol&ograve;gic m&eacute;s alt i assegurar &ldquo;una planificaci&oacute; basada en criteris cient&iacute;fics i ambientals&rdquo;. Per aix&ograve; &eacute;s important comptar amb &ldquo;una zonificaci&oacute; dissenyada pensant en els h&agrave;bitats i funcions ecol&ograve;giques i tamb&eacute; garantir la coher&egrave;ncia amb altres espais protegits del canal de Mallorca per assegurar la connectivitat ecol&ograve;gica&rdquo;, assegura Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Parc Nacional de Cabrera està compost en un 80% de mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Parc Nacional de Cabrera està compost en un 80% de mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Millores insuficients</strong></h2><p class="article-text">
        El pla, que dep&egrave;n de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, pret&eacute;n ser un pas endavant, analitza Marilles, amb compromisos com la creaci&oacute; de noves zones de protecci&oacute; estricta, el refor&ccedil; de la vigil&agrave;ncia, plans de conservaci&oacute; d'esp&egrave;cies i h&agrave;bitats vulnerables i l'extensi&oacute; de la cogesti&oacute; pesquera a tota la flota professional abans del 2030. No obstant aix&ograve;, l'organitzaci&oacute; marina adverteix que la majoria d'aquestes noves proteccions es concentren a Cabrera, on ja existeix un alt nivell de conservaci&oacute;, i que l'augment real fora d'aquest &agrave;mbit ser&agrave; limitat. &ldquo;Caldr&agrave; estar atents a com s'executa aquest pla i que es tinguin en compte els fons de m&eacute;s valor ecol&ograve;gic a l'hora d'ampliar la protecci&oacute;&rdquo;, matisa Esteban.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ram, Joan Simonet, defensa, en canvi, que la tramitaci&oacute; del nou PRUG &ldquo;&eacute;s un pas imprescindible per consolidar el futur de Cabrera&rdquo;. &ldquo;Parlem d'una eina de planificaci&oacute; que refor&ccedil;ar&agrave; la conservaci&oacute; del parc i que respon a la necessitat de comptar amb un marc actualitzat, rigor&oacute;s i coherent amb els reptes ambientals actuals&rdquo;. De la mateixa manera, considera que la creaci&oacute; d'una zona de protecci&oacute; estricta de gaireb&eacute; 60.000 hect&agrave;rees &ldquo;ens situar&agrave; com a referent al Mediterrani occidental&rdquo;. &ldquo;Cabrera &eacute;s un patrimoni natural &uacute;nic i aquesta ampliaci&oacute; suposa un comprom&iacute;s ferm amb la conservaci&oacute; del nostre entorn mar&iacute;&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Per a Marilles, la protecci&oacute; estricta &eacute;s l'eina m&eacute;s efica&ccedil; per regenerar ecosistemes, recuperar poblacions de peixos i generar beneficis socials i econ&ograve;mics, inclosos els vinculats al sector pesquer. La declaraci&oacute; de zones lliures de qualsevol activitat extractiva, juntament amb un seguiment cient&iacute;fic rigor&oacute;s, pot consolidar Cabrera com un referent internacional en conservaci&oacute; marina. No obstant aix&ograve;, adverteixen que l'&egrave;xit dependr&agrave; de la implicaci&oacute; dels sectors que viuen de la mar &ndash;pesca, n&agrave;utica i turisme&ndash; i de la col&middot;laboraci&oacute; amb les administracions estatals per a aquelles compet&egrave;ncies que no s&oacute;n auton&ograve;miques.
    </p><p class="article-text">
        Els investigadors recorden que Cabrera no &eacute;s nom&eacute;s un refugi de biodiversitat, sin&oacute; un ecosistema que pot guiar la gesti&oacute; d'espais marins a tot el Mediterrani occidental. &ldquo;Confiem que el proc&eacute;s d'aprovaci&oacute; del PRUG sigui una oportunitat per situar Cabrera com un referent internacional en protecci&oacute; marina efectiva, alineat amb els objectius europeus i globals de conservaci&oacute; de la biodiversitat&rdquo;, conclou Salmer&oacute;n. Per a aix&ograve;, emfatitzen, &eacute;s imprescindible que el Govern transformi els compromisos en accions concretes, amb pressupost i ambici&oacute; suficient perqu&egrave; l'entorn recuperi la seva funci&oacute; com a santuari de vida marina.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cabrera-parc-nacional-amb-aigues-transparents-plenes-posidonia-pateix-manca-proteccio_1_13128640.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 06:39:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" length="514278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="514278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cabrera,Parques naturales,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675" alt="Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Oceana lamenta el retraso del Ejecutivo balear en la gestión para proteger los fondos marinos. “El plan actual permite actividades incompatibles con la conservación del Mediterráneo occidental”, afirma Michael Sealey, científico marino</p><p class="subtitle">El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia</p></div><p class="article-text">
        A poco m&aacute;s de una hora de navegaci&oacute;n al sur de Mallorca, el archipi&eacute;lago de Cabrera se alza como un basti&oacute;n de biodiversidad en el Mar Mediterr&aacute;neo. Este conjunto de islas, testigo de la historia de civilizaciones como fenicios, cartagineses y romanos, ha sido tanto refugio como fortaleza. En tiempos de piratas berberiscos, su puerto natural se convirti&oacute; en un estrat&eacute;gico punto de ataque, lo que llev&oacute; a la construcci&oacute;n de un castillo en su entrada, un s&iacute;mbolo de la lucha por la protecci&oacute;n de sus aguas.
    </p><p class="article-text">
        Actualmente, Cabrera es un espacio protegido, pero su rica historia resalta la paradoja de su presente: a pesar de su estatus de conservaci&oacute;n, su entorno marino enfrenta serias amenazas. Con m&aacute;s del 80% del parque cubierto por aguas transparentes que albergan praderas de posidonia oce&aacute;nica y una rica biodiversidad, la falta de protecci&oacute;n efectiva se convierte en una preocupaci&oacute;n urgente, como advierten varias organizaciones de conservaci&oacute;n marina. Entre ellas Oceana, que critica que el Govern balear de Marga Prohens (PP) &ldquo;haya retrasado la actualizaci&oacute;n de la gesti&oacute;n del Parque Nacional de Cabrera hasta 2027&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tardar ocho a&ntilde;os en elaborar un plan de gesti&oacute;n es una irresponsabilidad y una vulneraci&oacute;n de la ley. El plan actual est&aacute; permitiendo actividades incompatibles con la misi&oacute;n de un espacio que deber&iacute;a ser el referente de conservaci&oacute;n del Mediterr&aacute;neo occidental&rdquo;, lamenta Michael Sealey, cient&iacute;fico marino de Oceana. Otra organizaci&oacute;n de conservaci&oacute;n marina, la Fundaci&oacute;n Marilles, ha presentado alegaciones al proyecto del Ejecutivo auton&oacute;mico para hacerlo m&aacute;s ambicioso. &ldquo;Las palabras est&aacute;n bien, pero falta presupuesto y hay que elevar el nivel de ambici&oacute;n. Los compromisos, adem&aacute;s de palabras, necesitan recursos para hacerse realidad. Si no, corremos el riesgo de que quede en un manifiesto preelectoral&rdquo;, se&ntilde;ala Aniol Esteban, bi&oacute;logo marino y director de la fundaci&oacute;n.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tardar ocho años en elaborar un plan de gestión es una irresponsabilidad y una vulneración de la ley. El plan actual está permitiendo actividades incompatibles con la misión de un espacio que debería ser el referente de conservación del Mediterráneo occidental</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michael Sealey</span>
                                        <span>—</span> Científico marino de Oceana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El paisaje litoral de Cabrera tambi&eacute;n acoge a importantes colonias de aves marinas, as&iacute; como especies end&eacute;micas, lo que le ha valido la declaraci&oacute;n de Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA), como Zona Especial de Conservaci&oacute;n (ZEC) y Lugar de Inter&eacute;s Comunitario (LIC), dentro de la Red Natura 2000. Adem&aacute;s, es Zona Especialmente Protegida de Importancia para el Mediterr&aacute;neo (ZEPIM). De hecho, m&aacute;s del 80% del parque es mar y sus aguas transparentes albergan extensas praderas de posidonia oce&aacute;nica &mdash;clave para la vida marina&mdash; en sus profundidades, que se entrelazan con comunidades de corales y algas calc&aacute;reas, creando un h&aacute;bitat ideal para cientos de especies de peces, moluscos y crust&aacute;ceos. Se trata de un ecosistema muy rico en el que coexisten meros, pulpos, morenas y dentones con tortugas marinas y delfines, formando un aut&eacute;ntico santuario natural que ha sido valorado durante d&eacute;cadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/31b7cc0f-bd5b-4581-9123-abe8f3a680f8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Momento de la puesta en libertad de una tortuga marina en el Parque Nacional de Cabrera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Momento de la puesta en libertad de una tortuga marina en el Parque Nacional de Cabrera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La riqueza de sus fondos marinos no solo es un tesoro ecol&oacute;gico, sino tambi&eacute;n un s&iacute;mbolo de la necesidad de protecci&oacute;n y gesti&oacute;n efectiva para asegurar su conservaci&oacute;n para futuras generaciones. Esta joya de la biodiversidad se compone de 807 kil&oacute;metros cuadrados de superficie marina incorporados en 2019 &mdash;un hito para la conservaci&oacute;n marina en Espa&ntilde;a&mdash; que, sin embargo, no est&aacute;n recogidos en el Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) vigente, que solo cubre una d&eacute;cima parte del parque. As&iacute;, Oceana alerta que &ldquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hoteleros-sector-pesquero-ecologistas-unidos-gran-pacto-reclamar-mar-balear-protegido_1_10416536.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">corales, cet&aacute;ceos, tortugas, tiburones y aves marinas carecen de protecci&oacute;n efectiva</a>&rdquo;. Asimismo, estudios cient&iacute;ficos ya han comprobado &ldquo;la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-altas-temperaturas-amenazan-corales-habitat-20-especies-mediterraneo_1_10511618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">disminuci&oacute;n de la biodiversidad</a> en la pasada d&eacute;cada&rdquo;, entre otras cosas, debido a la falta de protecci&oacute;n efectiva.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, sobre los retrasos en la actualizaci&oacute;n del Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera, se&ntilde;alan que cuando se produjo la ampliaci&oacute;n del parque en 2019 se tard&oacute; &ldquo;casi tres a&ntilde;os en iniciar el procedimiento de redacci&oacute;n [del nuevo documento]&rdquo;. Este expediente caduc&oacute; en 2023, ya que no era justificable la pr&oacute;rroga porque &ldquo;no se hab&iacute;an cumplido con las obligaciones del art&iacute;culo 6 ter de la Ley 5/2005&rdquo;, para la conservaci&oacute;n de los espacios de relevancia ambiental. Estas fuentes inciden en que en abril de 2024 el Govern inicia el nuevo expediente de renovaci&oacute;n del PRUG, incorporando finalmente la zona ampliada actualmente en exposici&oacute;n p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        Mientras no se apruebe el nuevo PRUG, la Conselleria recuerda que se aplican &ldquo;medidas transitorias&rdquo; que regulan la pesca artesanal profesional, limitan la actividad de palangre de superficie y establecen condiciones espec&iacute;ficas para proteger aves y tortugas marinas. Se&ntilde;alan tambi&eacute;n que la conservaci&oacute;n de cet&aacute;ceos, tortugas, tiburones y aves marinas depende de competencias estatales recogidas en el art&iacute;culo 6 de la Ley 42/2007 de Patrimonio Natural y Biodiversidad. Seg&uacute;n la Conselleria, una vez aprobado, el PRUG incorporar&aacute; la zona ampliada de 2019 y crear&aacute; la mayor &aacute;rea de protecci&oacute;n estricta del Mediterr&aacute;neo occidental, con unas 60.000 hect&aacute;reas protegidas, combinando la conservaci&oacute;n de ecosistemas vulnerables con la regulaci&oacute;n de actividades humanas en el parque.
    </p><p class="article-text">
        Cabe se&ntilde;alar que durante el periodo 2019-2023 tuvo lugar la segunda etapa del Govern progresista de Francina Armengol, mientras que fue tras las elecciones de mayo de 2023 cuando dio comienzo la etapa del Partido Popular con Marga Prohens en solitario, a trav&eacute;s de un acuerdo de legislatura con Vox que m&aacute;s tarde se rompi&oacute; por diferencias ideol&oacute;gicas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Mayor protecci&oacute;n urgente</strong></h2><p class="article-text">
        El pasado 27 de noviembre, el Govern propuso crear la mayor &aacute;rea de protecci&oacute;n estricta del Mediterr&aacute;neo, aproximadamente 600 kil&oacute;metros cuadrados, donde toda actividad extractiva estar&iacute;a prohibida. Oceana apoya esta iniciativa, aunque propuso modificar la superficie propuesta de uso restringido para que, adem&aacute;s, incluya entornos de gran importancia, como el arrecife coral&iacute;geno del Fort d&rsquo;en Moreu y parte del escarpe de &Eacute;mile Baudot (una zona del fondo marino donde el relieve cambia bruscamente, formando pendientes o paredes submarinas).
    </p><p class="article-text">
        Se trata de h&aacute;bitats profundos con corales centenarios que &ldquo;han sufrido por <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/pesca-amenaza-tiburones-calentamiento-mar-les-expulsa-mediterraneo_1_12170033.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">artes de pesca</a> que contactan con el fondo&rdquo;, lamenta la organizaci&oacute;n marina. &ldquo;Balears tiene la oportunidad de demostrar liderazgo en conservaci&oacute;n marina, pero para ello necesita pasar de los compromisos a la acci&oacute;n efectiva&rdquo;, subraya Sealey.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, la Fundaci&oacute;n Marilles ha presentado alegaciones al Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG) del Parque Nacional de Cabrera &ldquo;con el objetivo de reforzar la efectividad real de la protecci&oacute;n del medio marino y garantizar la conservaci&oacute;n de los h&aacute;bitats m&aacute;s valiosos&rdquo;. La organizaci&oacute;n marina propone ampliar la zona de protecci&oacute;n estricta para incluir el Fort d&rsquo;en Moreu, un espacio &ldquo;de gran valor ecol&oacute;gico que acoge h&aacute;bitats vulnerables como los corales, las gorgonias, los fondos de ma&euml;rl (un tipo de h&aacute;bitat marino muy especial y fr&aacute;gil que se forma a partir de algas rojas calc&aacute;reas) y especies de profundidad con una capacidad de recuperaci&oacute;n muy limitada&rdquo;. A&ntilde;aden que esta zona se declare como &ldquo;libre de cualquier actividad extractiva&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f6f33ad-5a28-4dd1-bb50-59c85301a821_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un virot en uno de los cinco islotes del Parque Nacional de Cabrera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un virot en uno de los cinco islotes del Parque Nacional de Cabrera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Cabrera es uno de los espacios marinos m&aacute;s valiosos del Mediterr&aacute;neo, pero hasta ahora el nivel de protecci&oacute;n aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservaci&oacute;n de la biodiversidad&rdquo;, afirma N&uacute;ria Salmer&oacute;n, t&eacute;cnica de espacios marinos protegidos de la fundaci&oacute;n. En este sentido, Marilles insiste en la necesidad de reforzar los estudios sobre los h&aacute;bitats de mayor valor y vulnerabilidad, de modo que la zonificaci&oacute;n se dise&ntilde;e pensando en funciones ecol&oacute;gicas clave y en la recuperaci&oacute;n de especies con capacidad de regeneraci&oacute;n limitada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cabrera es uno de los espacios marinos más valiosos del Mediterráneo, pero hasta ahora el nivel de protección aplicado ha sido insuficiente, hasta el punto de que no se han logrado los resultados esperados en la conservación de la biodiversidad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Núria Salmerón</span>
                                        <span>—</span> Técnica de la Fundación Marilles
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la superficie protegida, la eficacia de estas medidas depender&aacute; de un refuerzo real de la vigilancia y del seguimiento cient&iacute;fico. La pesca furtiva sigue siendo un problema en el parque y, sin control efectivo, cualquier ampliaci&oacute;n normativa puede resultar ineficaz, advierten las organizaciones. E insisten en la necesidad de mejorar los programas de seguimiento ecol&oacute;gico y biodiversidad marina, con indicadores claros que permitan evaluar &ldquo;el estado de los h&aacute;bitats y la eficacia de las medidas de gesti&oacute;n&rdquo;, con el objetivo de avanzar &ldquo;hacia una gesti&oacute;n adaptativa de los espacios marinos protegidos, especialmente importante en un contexto de cambio clim&aacute;tico tan incierto&rdquo;, donde olas calor marinas y cambios en la qu&iacute;mica del agua amenazan los ecosistemas m&aacute;s sensibles.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, destacan que &ldquo;no se trata solo de ampliar superficie, sino de proteger mejor all&iacute; donde es m&aacute;s necesario&rdquo;. Es decir, resulta necesario reforzar los estudios para identificar los h&aacute;bitats de mayor valor ecol&oacute;gico y asegurar &ldquo;una planificaci&oacute;n basada en criterios cient&iacute;ficos y ambientales&rdquo;. Por ello es importante contar con &ldquo;una zonificaci&oacute;n dise&ntilde;ada pensando en los h&aacute;bitats y funciones ecol&oacute;gicas y tambi&eacute;n garantizar la coherencia con otros espacios protegidos del canal de Mallorca para asegurar la conectividad ecol&oacute;gica&rdquo;, asegura Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfe9afe5-0e21-4303-8436-7fa03ce6c7ef_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Parque Nacional de Cabrera está compuesto en un 80% de mar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Parque Nacional de Cabrera está compuesto en un 80% de mar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Mejoras insuficientes</strong></h2><p class="article-text">
        El plan, que depende de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, pretende ser un paso adelante, analiza Marilles, con compromisos como la creaci&oacute;n de nuevas zonas de protecci&oacute;n estricta, el refuerzo de la vigilancia, planes de conservaci&oacute;n de especies y h&aacute;bitats vulnerables y la extensi&oacute;n de la cogesti&oacute;n pesquera a toda la flota profesional antes de 2030. Sin embargo, la organizaci&oacute;n marina advierte que la mayor&iacute;a de estas nuevas protecciones se concentran en Cabrera, donde ya existe un alto nivel de conservaci&oacute;n, y que el aumento real fuera de este &aacute;mbito ser&aacute; limitado. &ldquo;Habr&aacute; que estar atentos a c&oacute;mo se ejecuta este plan y a que se tengan en cuenta los fondos de mayor valor ecol&oacute;gico a la hora de ampliar la protecci&oacute;n&rdquo;, matiza Esteban.
    </p><p class="article-text">
        El conseller del ramo, Joan Simonet, defiende, en cambio, que la tramitaci&oacute;n del nuevo PRUG &ldquo;es un paso imprescindible para consolidar el futuro de Cabrera&rdquo;. &ldquo;Hablamos de una herramienta de planificaci&oacute;n que reforzar&aacute; la conservaci&oacute;n del parque y que responde a la necesidad de contar con un marco actualizado, riguroso y coherente con los retos ambientales actuales&rdquo;. Del mismo modo, considera que la creaci&oacute;n de una zona de protecci&oacute;n estricta de casi 60.000 hect&aacute;reas &ldquo;nos situar&aacute; como referente en el Mediterr&aacute;neo occidental&rdquo;. &ldquo;Cabrera es un patrimonio natural &uacute;nico y esta ampliaci&oacute;n supone un compromiso firme con la conservaci&oacute;n de nuestro entorno marino&rdquo;, afirma.
    </p><p class="article-text">
        Para Marilles, la protecci&oacute;n estricta es la herramienta m&aacute;s eficaz para regenerar ecosistemas, recuperar poblaciones de peces y generar beneficios sociales y econ&oacute;micos, incluidos los vinculados al sector pesquero. La declaraci&oacute;n de zonas libres de cualquier actividad extractiva, junto con un seguimiento cient&iacute;fico riguroso, puede consolidar a Cabrera como un referente internacional en conservaci&oacute;n marina. No obstante, advierten de que el &eacute;xito depender&aacute; de la implicaci&oacute;n de los sectores que viven del mar &ndash;pesca, n&aacute;utica y turismo&ndash; y de la colaboraci&oacute;n con las administraciones estatales para aquellas competencias que no son auton&oacute;micas.
    </p><p class="article-text">
        Los investigadores recuerdan que Cabrera no es solo un refugio de biodiversidad, sino un ecosistema que puede guiar la gesti&oacute;n de espacios marinos en todo el Mediterr&aacute;neo occidental. &ldquo;Confiamos en que el proceso de aprobaci&oacute;n del PRUG sea una oportunidad para situar a Cabrera como un referente internacional en protecci&oacute;n marina efectiva, alineado con los objetivos europeos y globales de conservaci&oacute;n de la biodiversidad&rdquo;, concluye Salmer&oacute;n. Para ello, enfatizan, es imprescindible que el Govern transforme los compromisos en acciones concretas, con presupuesto y ambici&oacute;n suficiente para que el entorno recupere su funci&oacute;n como santuario de vida marina. Factores como las actividades extractivas no gestionadas, la gesti&oacute;n incompleta del parque y las presiones del cambio clim&aacute;tico plantean retos de conservaci&oacute;n que han sido se&ntilde;alados por cient&iacute;ficos y organizaciones ambientales, subrayando la necesidad de acciones de conservaci&oacute;n continuadas y mejoradas.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cabrera-parque-nacional-aguas-transparentes-llenas-posidonia-sufre-falta-proteccion_1_13127875.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 20:59:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" length="514278" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" type="image/jpeg" fileSize="514278" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/be975d4f-97ce-480e-89a3-a5e0f41e24e3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x603y401.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Cabrera,Parques naturales,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“L’hort fa comunitat en una illa tan turistificada”: el projecte que uneix els veïns d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-hort-fa-comunitat-illa-turistificada-projecte-uneix-els-veins-d-eivissa_1_13124112.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“L’hort fa comunitat en una illa tan turistificada”: el projecte que uneix els veïns d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una iniciativa municipal fomenta l’autoconsum i la producció ecològica en una regió que ha abandonat el camp. “Hi vaig amb el meu fill de tres anys. Puc educar en valors, sobre la terra i el cultiu”, explica en Jaime, un dels usuaris</p><p class="subtitle">Més de 8.000 quilòmetres en bicicleta per defensar la sobirania alimentària: “No és cap utopia”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;hort &eacute;s una manera de fer comunitat, cosa que avui dia &eacute;s dif&iacute;cil en una societat tan individualista, i m&eacute;s en una illa com Eivissa, tan turistificada&rdquo;, diu Pau, dissenyador gr&agrave;fic especialitzat en sostenibilitat, ve&iacute; de l&rsquo;illa que participa en el projecte de l&rsquo;hort urb&agrave; de la ciutat, de producci&oacute; ecol&ograve;gica, finan&ccedil;at amb fons europeus a trav&eacute;s d&rsquo;una iniciativa municipal. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Compartim les llavors i la producci&oacute;&rdquo;, explica. &ldquo;De vegades fas un planter i no surten totes les plantes que esperaves, o en surten m&eacute;s de les que pots gestionar, i se&rsquo;n reparteixen. Tot aix&ograve; genera relacions de solidaritat&rdquo;, afegeix. &ldquo;Per a mi, generar ciutadania i valors en l&rsquo;&agrave;mbit comunitari &eacute;s molt important&rdquo;, assegura Jaime, un altre ve&iacute; que ha aconseguit durant quatre anys una de les 48 parcel&middot;les d&rsquo;aquest hort ecol&ograve;gic, projecte que va costar a les arques municipals gaireb&eacute; 295.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        El projecte va ser impulsat durant l&rsquo;anterior govern municipal progressista. L&rsquo;espai s&rsquo;organitza en 48 parcel&middot;les individuals d&rsquo;entre 30 i 50 metres quadrats i una parcel&middot;la addicional d&rsquo;uns 345 metres quadrats destinada a tallers. A m&eacute;s, compta amb zones comunes, com una &agrave;rea de descans amb taules de p&iacute;cnic i ombra, m&ograve;duls de bany i magatzem, aix&iacute; com espais per al compostatge i els planters. Es tracta d&rsquo;un projecte amb una durada inicial de quatre anys, que finalitza l&rsquo;any vinent. L&rsquo;actual govern municipal, de signe conservador, haur&agrave; de decidir si li dona continu&iuml;tat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carlos, un dels usuaris dels horts ecològics d’Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carlos, un dels usuaris dels horts ecològics d’Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carlos, un dels usuaris dels horts ecològics d’Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carlos, un dels usuaris dels horts ecològics d’Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Segons Jaime, &ldquo;genera coses molt positives&rdquo;. &ldquo;Hi vaig amb els meus fills i els puc educar en valors, sobre com funciona la terra i el cultiu&rdquo;, assegura. Per a ell, &eacute;s un &ldquo;exemple de com haurien de funcionar els projectes comunitaris&rdquo;. No nom&eacute;s per l&rsquo;acc&eacute;s a un espai de cultiu, sin&oacute; per la manera com s&rsquo;organitza: un projecte gestionat pels mateixos usuaris amb l&rsquo;acompanyament t&egrave;cnic de l&rsquo;Associaci&oacute; de Productors d&rsquo;Agricultura Ecol&ograve;gica d&rsquo;Eivissa i Formentera (APAEEF). Jaime insisteix que el valor de l&rsquo;hort va m&eacute;s enll&agrave; de la producci&oacute;. &ldquo;Al final, el que genera &eacute;s cohesi&oacute; social i participaci&oacute;&rdquo;, resumeix. En el seu cas, a m&eacute;s, l&rsquo;hort t&eacute; una funci&oacute; educativa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;hort com a espai ecosocial</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;El projecte &eacute;s ecosocial: hi ha una part ecol&ograve;gica, evidentment, per&ograve; la social &eacute;s molt important&rdquo;, coincideix Pau. A la seva parcel&middot;la hi sembra de tot: porros, cols, br&ograve;quils, carxofes, faves, p&egrave;sols, naps i moltes plantes arom&agrave;tiques. A m&eacute;s, ja t&eacute; preparat el planter amb els cultius de tom&agrave;quets i pebrots. En general, comenta que treballen amb un sistema que els permet tenir productes variats durant tot l&rsquo;any, arribant a cultivar m&eacute;s de 90 varietats diferents.
    </p><p class="article-text">
        Pau matisa que, en general, les parcel&middot;les no permeten l&rsquo;autoconsum total. &ldquo;No estan pensades per substituir el mercat, per&ograve; s&iacute; que et permeten prendre consci&egrave;ncia de les temporades que t&eacute; cada producte, i aix&ograve; canvia la manera d&rsquo;alimentar-te&rdquo;, explica. En el seu cas, reconeix que, tot i que continuen comprant carn o peix, fa anys que pr&agrave;cticament no compren verdures. A m&eacute;s, insisteix en els beneficis de la seva funci&oacute; ecosocial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les parcel·les no estan pensades per substituir el mercat, però sí et permeten adquirir consciència de les temporades que té cada producte, i això canvia la teva manera d&#039;alimentar-te</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pau</span>
                                        <span>—</span> Usuari del projecte d&#039;hort urbà
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta dimensi&oacute; comunit&agrave;ria tamb&eacute; la destaca Mariana, altra usu&agrave;ria del recinte. Va arribar a l&rsquo;illa fa quinze anys i va ser una de les persones que va obtenir una parcel&middot;la en el sorteig inicial. &ldquo;S&rsquo;ha creat una petita comunitat. Cadasc&uacute; planta coses diferents, intercanviem idees i fem sessions t&egrave;cniques&rdquo;, explica. Per a ella, m&eacute;s enll&agrave; de la producci&oacute;, hi ha un valor afegit dif&iacute;cil de mesurar: &ldquo;&Eacute;s molt bonic poder cultivar el teu propi tom&agrave;quet, que faci gust de tom&agrave;quet, i no comprar-lo al supermercat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cultiu d’herbes aromàtiques a l’hort de Can Tomeu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cultiu d’herbes aromàtiques a l’hort de Can Tomeu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaime i Carlos recullen la collita de la seva parcel·la de l’hort"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaime i Carlos recullen la collita de la seva parcel·la de l’hort                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mariana acudeix a l&rsquo;hort dues o tres vegades per setmana, tot i que reconeix que la dedicaci&oacute; varia segons l&rsquo;&egrave;poca de l&rsquo;any. &ldquo;A l&rsquo;estiu hi ha m&eacute;s feina, per&ograve; a l&rsquo;hivern tamb&eacute; pots plantar, no &eacute;s que tot s&rsquo;aturi&rdquo;, assenyala. Ara mateix cultiva sobretot productes de temporada: &ldquo;Tinc fulla verda, porros, arom&agrave;tiques, pastanagues&hellip; i he fet planters per a la temporada vinent&rdquo;. Tot i que la seva parcel&middot;la &eacute;s petita, considera que l&rsquo;hort t&eacute; un impacte directe en la seva alimentaci&oacute;. Ella no es pot autoabastir nom&eacute;s amb la seva parcel&middot;la, per&ograve; &eacute;s un complement a la seva dieta di&agrave;ria, a m&eacute;s de molt saludable.
    </p><p class="article-text">
        El funcionament col&middot;lectiu de l&rsquo;espai tamb&eacute; s&rsquo;articula a trav&eacute;s d&rsquo;activitats compartides. &ldquo;Fem sessions t&egrave;cniques, preparem humus, triturem restes vegetals o compartim llavors aut&ograve;ctones&rdquo;, detalla. A parer seu, l&rsquo;inter&egrave;s que ha despertat el projecte evidencia que hi ha demanda social: &ldquo;Hi havia moltes m&eacute;s persones a la llista d&rsquo;espera que parcel&middot;les. Hauria d&rsquo;haver-hi m&eacute;s horts, perqu&egrave; hi ha molt terreny sense utilitzar i aix&ograve; ajuda a crear comunitats sanes&rdquo;. Aquesta demanda, de fet, &eacute;s un dels elements que m&eacute;s es repeteixen entre els usuaris: la necessitat d&rsquo;ampliar aquest tipus d&rsquo;iniciatives en una illa marcada per la pressi&oacute; urban&iacute;stica i tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;APAEEF, entitat de productors ecol&ograve;gics encarregada de l&rsquo;acompanyament, subratlla la import&agrave;ncia de combinar la part agron&ograve;mica amb la social. &ldquo;No deixa de ser un espai com&uacute; on conviuen persones molt diverses&rdquo;, explica Maribel Juan, t&egrave;cnica del Banc de Terres de l&rsquo;associaci&oacute;. Actualment, 48 fam&iacute;lies utilitzen les parcel&middot;les, moltes sense experi&egrave;ncia pr&egrave;via. &ldquo;Per aix&ograve; fem un assessorament mensual en dues l&iacute;nies: una agr&agrave;ria i una altra de facilitaci&oacute; grupal&rdquo;, detalla. L&rsquo;objectiu &eacute;s doble: d&rsquo;una banda, ensenyar t&egrave;cniques de cultiu ecol&ograve;gic; de l&rsquo;altra, ajudar a gestionar la conviv&egrave;ncia en un espai compartit. Segons Juan, el projecte ha perm&egrave;s acostar l&rsquo;agricultura a perfils molt diversos. &ldquo;Hi ha gent jove, hi ha persones jubilades&hellip; i aix&ograve; genera una interacci&oacute; intergeneracional molt interessant&rdquo;, assenyala. A m&eacute;s, destaca el valor pedag&ograve;gic del proc&eacute;s: &ldquo;Aprenen a produir els seus propis aliments i a valorar una alimentaci&oacute; sana i ecol&ograve;gica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaime, amb un manat d’espinacs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaime, amb un manat d’espinacs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Temporada d&#039;hortalisses verdes, com el bròquil"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Temporada d&#039;hortalisses verdes, com el bròquil                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Temporada de brots verds</strong></h2><p class="article-text">
        Quant als cultius, el calendari mana. &ldquo;Ara &eacute;s temporada de cols, porros, br&ograve;quils, enciams, faves i p&egrave;sols&rdquo;, enumera. Mentrestant, els usuaris ja comencen a preparar els planters de cara a l&rsquo;estiu. Tot aix&ograve; en un context marcat per la incertesa clim&agrave;tica. &ldquo;L&rsquo;any passat no hi va haver problemes d&rsquo;aigua, per&ograve; els estius s&oacute;n cada cop m&eacute;s durs i aix&ograve; es nota en els cultius&rdquo;, adverteix Juan. Aquesta percepci&oacute; coincideix amb la dels mateixos usuaris, que reconeixen que treballar la terra els fa m&eacute;s conscients de les condicions clim&agrave;tiques. &ldquo;Est&agrave;s pendent de si plou o no, de si has de regar m&eacute;s&hellip; Aix&ograve; abans no ho pensaves&rdquo;, apunta Pau.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’any passat no hi va haver problemes d’aigua, però els estius són cada cop més durs i això es nota en els cultius</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan</span>
                                        <span>—</span> Usuari del projecte d&#039;hort urbà
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Malgrat les limitacions &ndash;la mida redu&iuml;da de les parcel&middot;les o la impossibilitat d&rsquo;abastir completament una fam&iacute;lia&ndash;, el balan&ccedil; &eacute;s positiu. Jaime ho resumeix aix&iacute;: &ldquo;Genera cohesi&oacute; social i participaci&oacute;&rdquo;. Mariana va un pas m&eacute;s enll&agrave;: &ldquo;Si m&eacute;s no, n&rsquo;hi hagu&eacute;s un a cada barri&rdquo;. En una illa on l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge, l&rsquo;encariment del cost de vida i la pressi&oacute; tur&iacute;stica marquen la vida, projectes com aquest, tot i ser petits, funcionen com a formes d&rsquo;organitzaci&oacute; col&middot;lectiva alternatives, pensades en l&rsquo;autoconsum i l&rsquo;autoabastiment. Pau insisteix en la idea que travessa tot el projecte: &ldquo;Per a mi, gaireb&eacute; &eacute;s m&eacute;s important la part social que la productiva&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-hort-fa-comunitat-illa-turistificada-projecte-uneix-els-veins-d-eivissa_1_13124112.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 07:36:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1299227" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1299227" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“L’hort fa comunitat en una illa tan turistificada”: el projecte que uneix els veïns d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Huertos,Huertos urbanos,Agricultura,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El huerto hace comunidad en una isla tan turistificada": el proyecto que une a los vecinos de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/huerto-comunidad-isla-turistificada-proyecto-une-vecinos-ibiza_1_13122898.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El huerto hace comunidad en una isla tan turistificada&quot;: el proyecto que une a los vecinos de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una iniciativa municipal fomenta el autoconsumo y la producción ecológica en una región que ha abandonado el campo. “Voy con mi hijo de 3 años. Puedo educar en valores, sobre la tierra y el cultivo”, explica Jaime, uno de los usuarios</p><p class="subtitle">Más de 8.000 kilómetros en bicicleta para defender la soberanía alimentaria: “No es una utopía”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;El huerto es una manera de hacer comunidad, cosa que hoy d&iacute;a es dif&iacute;cil en una sociedad tan individualista, y m&aacute;s en una isla como Eivissa, tan turistificada&rdquo;. Pau, dise&ntilde;ador gr&aacute;fico especializado en sostenibilidad, es un vecino de la isla que participa en el proyecto de huerto urbano de la ciudad, de producci&oacute;n ecol&oacute;gica, que se financi&oacute; con fondos europeos a trav&eacute;s de una iniciativa municipal.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Compartimos las semillas y la producci&oacute;n&rdquo;, explica. &ldquo;A veces haces un plantel y no salen todas las plantas que esperabas, o salen m&aacute;s de las que puedes gestionar, y se reparten. Todo eso genera relaciones de solidaridad&rdquo;, a&ntilde;ade. &ldquo;Para m&iacute; generar ciudadan&iacute;a y valores a nivel comunitario es muy importante&rdquo;, asegura Jaime, otro vecino que ha conseguido hacerse, durante cuatro a&ntilde;os, con una de las 48 parcelas de esta huerta ecol&oacute;gica, cuyo proyecto cost&oacute; a las arcas municipales casi 295.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        El proyecto fue impulsado durante el anterior gobierno municipal progresista. El espacio se organiza en 48 parcelas individuales de entre 30 y 50 metros cuadrados y una parcela adicional de unos 345 metros cuadrados destinada a talleres. Adem&aacute;s, cuenta con zonas comunes, como un &aacute;rea de descanso con mesas de p&iacute;cnic y sombra, m&oacute;dulos de ba&ntilde;o y almac&eacute;n, as&iacute; como espacios para compostaje y semilleros. Se trata de un proyecto con una duraci&oacute;n inicial de cuatro a&ntilde;os, que finaliza el pr&oacute;ximo a&ntilde;o. El actual gobierno municipal, de signo conservador, deber&aacute; decidir si le da continuidad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7d5c0033-f5c4-474e-a25c-1f4f9ecd6306_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos usuarios trabajando en los huertos urbanos de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos usuarios trabajando en los huertos urbanos de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cca379b3-fe5f-4dc1-abb6-6a33298c39dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Carlos, uno de los usuarios de los huertos ecológicos de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Carlos, uno de los usuarios de los huertos ecológicos de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En opini&oacute;n de Jaime, &ldquo;genera cosas muy positivas&rdquo;. &ldquo;Voy con mis hijos y les puedo educar en valores, sobre c&oacute;mo funciona la tierra y el cultivo&rdquo;, asegura. Para &eacute;l, es un &ldquo;ejemplo de c&oacute;mo deben funcionar los proyectos comunitarios&rdquo;. No solo por el acceso a un espacio de cultivo, sino por la forma en que se organiza: un proyecto gestionado por los propios usuarios con el acompa&ntilde;amiento t&eacute;cnico de l&rsquo;Associaci&oacute; de Productors d&rsquo;Agricultura Ecol&ograve;gica d&rsquo;Eivissa i Formentera (APAEEF). Jaime insiste en que el valor del huerto va m&aacute;s all&aacute; de la producci&oacute;n. &ldquo;Al final, lo que genera es cohesi&oacute;n social y participaci&oacute;n&rdquo;, resume. En su caso, adem&aacute;s, el huerto tiene una funci&oacute;n educativa.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>El huerto como espacio ecosocial</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;El proyecto es ecosocial: hay una parte ecol&oacute;gica, evidentemente, pero la social es muy importante&rdquo;, coincide Pau. En su parcela siembra de todo: puerros, coles, br&oacute;coli, alcachofas, habas, guisantes, r&aacute;banos y muchas plantas arom&aacute;ticas. Adem&aacute;s, ya tiene preparado el plantel con los cultivos de tomates y pimientos. En general, comenta que trabajan con un sistema que les permite tener productos variados durante todo el a&ntilde;o, llegando a cultivar m&aacute;s de 90 variedades diferentes.
    </p><p class="article-text">
        Pau matiza que, en general, las parcelas no permiten el autoconsumo total. &ldquo;No est&aacute;n pensadas para sustituir el mercado, pero s&iacute; te permiten adquirir conciencia de las temporadas que tiene cada producto, y eso cambia tu forma de alimentarte&rdquo;, explica. En su caso, reconoce que, aunque siguen comprando carne o pescado, llevan a&ntilde;os sin comprar pr&aacute;cticamente verduras. Adem&aacute;s, insiste en los beneficios de su funci&oacute;n ecosocial.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las parcelas no están pensadas para sustituir el mercado, pero sí te permiten adquirir conciencia de las temporadas que tiene cada producto, y eso cambia tu forma de alimentarte</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pau</span>
                                        <span>—</span> Usuario del proyecto de huerto urbano
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        A esa dimensi&oacute;n comunitaria se refiere tambi&eacute;n Mariana, otra de las usuarias del recinto. Lleg&oacute; a la isla hace quince a&ntilde;os y fue una de las personas que obtuvo una parcela en el sorteo inicial. &ldquo;Se ha creado una peque&ntilde;a comunidad. Cada uno planta cosas distintas, intercambiamos ideas y hacemos sesiones t&eacute;cnicas&rdquo;, explica. Para ella, m&aacute;s all&aacute; de la producci&oacute;n, hay un valor a&ntilde;adido dif&iacute;cil de medir: &ldquo;Es muy bonito poder cultivar tu propio tomate, que sepa a tomate, y no comprarlo en el supermercado&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d6e60fe-f07d-483c-b4dd-9fac75f42b7a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cultivo de hierbas aromáticas en el huerto de Can Tomeu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cultivo de hierbas aromáticas en el huerto de Can Tomeu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/75adffdc-1b50-4cbb-b70f-c0bd06533263_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaime y Carlos recogen la cosecha de su parcela del huerto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaime y Carlos recogen la cosecha de su parcela del huerto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mariana acude al huerto dos o tres veces por semana, aunque reconoce que la dedicaci&oacute;n var&iacute;a seg&uacute;n la &eacute;poca del a&ntilde;o. &ldquo;En verano hay m&aacute;s trabajo, pero en invierno tambi&eacute;n puedes plantar, no es que todo se pare&rdquo;, se&ntilde;ala. Ahora mismo cultiva sobre todo productos de temporada: &ldquo;Tengo hoja verde, puerros, arom&aacute;ticas, zanahorias&hellip; y he hecho semilleros para la pr&oacute;xima temporada&rdquo;. Aunque su parcela es peque&ntilde;a, considera que el huerto tiene un impacto directo en su alimentaci&oacute;n. Ella no se puede autoabastecer con su parcela, pero es un complemento a su dieta diaria, adem&aacute;s de muy saludable.
    </p><p class="article-text">
        El funcionamiento colectivo del espacio tambi&eacute;n se articula a trav&eacute;s de actividades compartidas. &ldquo;Hacemos sesiones t&eacute;cnicas, preparamos humus, trituramos restos vegetales o compartimos semillas aut&oacute;ctonas&rdquo;, detalla. A su juicio, el inter&eacute;s que despert&oacute; el proyecto evidencia que hay demanda social: &ldquo;Hab&iacute;a muchas m&aacute;s personas en lista de espera que parcelas. Deber&iacute;a haber m&aacute;s huertos, porque hay mucho terreno sin usar y esto ayuda a crear comunidades sanas&rdquo;. Esa demanda, de hecho, es uno de los elementos que m&aacute;s se repiten entre los usuarios: la necesidad de ampliar este tipo de iniciativas en una isla marcada por la presi&oacute;n urban&iacute;stica y tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        APAEEF, entidad de productores ecol&oacute;gicos encargada del acompa&ntilde;amiento, subraya la importancia de combinar la parte agron&oacute;mica con la social. &ldquo;No deja de ser un espacio com&uacute;n donde conviven personas muy diversas&rdquo;, explica Maribel Juan, t&eacute;cnica del Banc de Terres de la asociaci&oacute;n. Actualmente, 48 familias utilizan las parcelas, muchas de ellas sin experiencia previa. &ldquo;Por eso hacemos un asesoramiento mensual en dos l&iacute;neas: una agraria y otra de facilitaci&oacute;n grupal&rdquo;, detalla. El objetivo es doble: por un lado, ense&ntilde;ar t&eacute;cnicas de cultivo ecol&oacute;gico; por otro, ayudar a gestionar la convivencia en un espacio compartido. Seg&uacute;n Juan, el proyecto ha permitido acercar la agricultura a perfiles muy diversos. &ldquo;Hay gente joven, hay personas jubiladas&hellip; y eso genera una interacci&oacute;n intergeneracional muy interesante&rdquo;, se&ntilde;ala. Adem&aacute;s, destaca el valor pedag&oacute;gico del proceso: &ldquo;Aprenden a producir sus propios alimentos y a valorar una alimentaci&oacute;n sana y ecol&oacute;gica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9b5c12d6-ae20-483b-bbe6-a4abe0b5b124_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaime, con un manojo de espinacas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaime, con un manojo de espinacas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2163286-9fa7-452e-84fd-d61634f90829_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Temporada de hortalizas verdes, como el brócoli."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Temporada de hortalizas verdes, como el brócoli.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Temporada de brotes verdes</strong></h2><p class="article-text">
        En cuanto a los cultivos, el calendario manda. &ldquo;Ahora es temporada de coles, puerros, br&oacute;coli, lechugas, habas y guisantes&rdquo;, enumera. Mientras tanto, los usuarios ya empiezan a preparar los semilleros de cara al verano. Todo ello en un contexto marcado por la incertidumbre clim&aacute;tica. &ldquo;El a&ntilde;o pasado no hubo problemas de agua, pero los veranos son cada vez m&aacute;s duros y eso se nota en los cultivos&rdquo;, advierte Juan. Esa percepci&oacute;n coincide con la de los propios usuarios, que reconocen que trabajar la tierra les hace m&aacute;s conscientes de las condiciones clim&aacute;ticas. &ldquo;Est&aacute;s pendiente de si llueve o no, de si tienes que regar m&aacute;s&hellip; Eso antes no lo pensabas&rdquo;, apunta Pau.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El año pasado no hubo problemas de agua, pero los veranos son cada vez más duros y eso se nota en los cultivos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan</span>
                                        <span>—</span> Usuario del proyecto de huerto urbano
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pese a las limitaciones &mdash;el tama&ntilde;o reducido de las parcelas o la imposibilidad de abastecer completamente a una familia&mdash;, el balance es positivo. Jaime lo resume as&iacute;: &ldquo;Genera cohesi&oacute;n social y participaci&oacute;n&rdquo;. Mariana va un paso m&aacute;s all&aacute;: &ldquo;Ojal&aacute; hubiera uno en cada barrio&rdquo;. En una isla donde el acceso a la vivienda, el encarecimiento del coste de vida y la presi&oacute;n tur&iacute;stica marcan la vida, proyectos como este, aunque peque&ntilde;os, funcionan como formas de organizaci&oacute;n colectiva alternativas, pensadas en el autoconsumo y autoabastecimiento. Pau insiste en la idea que atraviesa todo el proyecto: &ldquo;Para m&iacute;, casi es m&aacute;s importante la parte social que la productiva&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/huerto-comunidad-isla-turistificada-proyecto-une-vecinos-ibiza_1_13122898.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 04:02:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1299227" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1299227" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El huerto hace comunidad en una isla tan turistificada": el proyecto que une a los vecinos de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/74b86852-24ad-4761-a3d6-44e66f6ba673_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Huertos,Huertos urbanos,Agricultura,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Investigada una empresa per obres il·legals al seu local situat en una de les platges més icòniques i protegides d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigada-empresa-per-obres-il-legals-seu-local-situat-les-platges-mes-iconiques-i-protegides-d-eivissa_1_13114753.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Investigada una empresa per obres il·legals al seu local situat en una de les platges més icòniques i protegides d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una inspecció de l’autoritat ha paralitzat l’activitat al restaurant, situat en un parc natural. “Denunciem reformes il·legals freqüents i successives i ocupacions de zones públiques”, lamenta un grup ecologista</p><p class="subtitle">Una arquitecta incorruptible, un alcalde franquista i un president capitalista: així va lluitar Eivissa per protegir la seva natura</p></div><p class="article-text">
        Es Cavallet &eacute;s un extens arenal envoltat de dunes i savines. Aquesta platja nudista des dels temps de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-cultura-hippie-ibiza-habia-represion-franco-isla-daba-libertad_1_9081243.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cultura hippie</a> est&agrave; integrada en el Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera. Al final d&rsquo;aquesta platja es troba el restaurant Chiringay, que est&agrave; sota lupa a causa d&rsquo;una investigaci&oacute; que estan duent a terme les administracions per haver realitzat, presumptament, obres de reforma sense la corresponent llic&egrave;ncia urban&iacute;stica. L&rsquo;empresa no ha respost a les preguntes d&rsquo;elDiario.es en el moment en qu&egrave; es publica aquesta not&iacute;cia.
    </p><p class="article-text">
        Les activitats han estat paralitzades despr&eacute;s d&rsquo;una inspecci&oacute; d&rsquo;agents del Seprona de la Gu&agrave;rdia Civil, aix&iacute; com t&egrave;cnics de Medi Ambient del Govern, <a href="https://lavozdeibiza.com/actualidad/un-chiringuito-de-ibiza-precintado-por-obras-sin-licencia-en-la-playa-de-es-cavallet/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va informar La Voz de Ibiza</a>. &ldquo;Estem analitzant l&rsquo;acta. Un cop recollida tota la informaci&oacute;, si es demostra que hi ha hagut dany mediambiental, es procedir&agrave; a obrir expedient&rdquo;, assenyalen fonts de la Conselleria de Medi Ambient a aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;haver realitzat una consulta a l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep, fonts municipals asseguren que aquest tema no &eacute;s de la seva compet&egrave;ncia. La llic&egrave;ncia urban&iacute;stica d&rsquo;obres l&rsquo;atorga l&rsquo;Ajuntament, per&ograve; en trobar-se la zona dins de s&ograve;l r&uacute;stic protegit &ndash;Parc Natural&ndash;, tamb&eacute; hi intervenen altres administracions, com el Consell Insular, el Govern i la Direcci&oacute; General de Costes (dependent del Ministeri per a la Transici&oacute; Ecol&ograve;gica). En aquest sentit, fonts del Consell Insular expliquen que encara necessiten rebre informaci&oacute; d&rsquo;altres administracions. &ldquo;Fins que no es faci una acta i es tipifiqui si hi ha alguna cosa que sigui compet&egrave;ncia insular, res de res&rdquo;, asseguren i afegeixen que &ldquo;s&rsquo;ha enviat el resultat de la inspecci&oacute; a l&rsquo;Ajuntament perqu&egrave; l&rsquo;analitzi&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El beach club Chiringay se situa al voltant del parc natural"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El beach club Chiringay se situa al voltant del parc natural                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El parc natural és una zona de descans i nidificació per a les aus"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El parc natural és una zona de descans i nidificació per a les aus                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El parc natural de ses Salines &eacute;s un exemple paradigm&agrave;tic de riquesa de l&rsquo;ecosistema mediterrani, la singularitat del qual rau en el fet que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/flamencos-arrinconados-ibiza-sequia-presion-humana_1_9270355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&eacute;s una &agrave;rea de descans i nidificaci&oacute; per a les aus, com els flamencs</a>. Tamb&eacute; destaca per ser un espai d&rsquo;especial inter&egrave;s pels seus valors ecol&ograve;gics, paisatg&iacute;stics, hist&ograve;rics i culturals. Per aquest motiu, l&rsquo;organitzaci&oacute; ecologista Amics de la Terra ha mostrat una &ldquo;profunda preocupaci&oacute;&rdquo; davant la situaci&oacute; que s&rsquo;ha produ&iuml;t a l&rsquo;establiment Chiringay.
    </p><p class="article-text">
        En declaracions a aquest diari, expliquen que &eacute;s indignant que existeixin aquests &ldquo;macro-xiringuitos&rdquo; convertits en &ldquo;restaurants i beach clubs de luxe que no tienen res a veure amb el concepte inicial d&rsquo;un quiosc de platja&rdquo; i que es troben instal&middot;lats &ldquo;dins d&rsquo;un Parc Natural catalogat com ANEI, Xarxa Natura 2000 i RAMSAR (Tractat Internacional sobre Zones Humides)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta situaci&oacute;, manifesten, ja suposa &ldquo;una afectaci&oacute; important de l&rsquo;entorn&rdquo;. &ldquo;Per si no fos suficient, ens veiem en l&rsquo;obligaci&oacute; de denunciar ampliacions freq&uuml;ents i successives, reformes il&middot;legals i ocupacions de zones p&uacute;bliques&rdquo;, denuncien. En aquest sentit, insisteixen que les discussions sobre les compet&egrave;ncies entre l&rsquo;Ajuntament, el Consell, el Govern i l&rsquo;Estat &ldquo;no s&oacute;n excusa per aplicar de manera estricta i contundent les normes i lleis que protegeixen el nostre patrimoni natural m&eacute;s preuat&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Lluita per defensar l&rsquo;entorn</strong></h2><p class="article-text">
        Des de la d&egrave;cada dels setanta, la ciutadania eivissenca &ndash;juntament amb grups ecologistes i moviments socials&ndash; es va comen&ccedil;ar a organitzar per protegir aquest entorn natural. De fet, aquest paratge natural va estar en greu perill, a punt de convertir-se en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un immens complex urban&iacute;stic amb 20.000 habitants</a>: hotels, apartaments, ports esportius, camps de golf i tota mena d&rsquo;instal&middot;lacions tur&iacute;stiques.
    </p><p class="article-text">
        El 1991 s&rsquo;aprova la llei 1/1991, d&rsquo;espais naturals i de r&egrave;gim urban&iacute;stic de les Illes Balears, i s&rsquo;hi aplica la protecci&oacute; d&rsquo;ANEI (&Agrave;rea Natural d&rsquo;Especial Inter&egrave;s). No obstant aix&ograve;, encara es podia edificar en terrenys de 30.000 metres quadrats dins de les ANEI. En el cas de les &Agrave;rees Rurals d&rsquo;Inter&egrave;s Paisatg&iacute;stic (ARIP), el requisit va passar de 30.000 a 10.000 metres quadrats de superf&iacute;cie. Deu anys despr&eacute;s, la llei 17/2001, de protecci&oacute; ambiental de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera, blinda la zona com a parc natural. A m&eacute;s, l&rsquo;entorn est&agrave; integrat a la Xarxa Natura 2000.
    </p><p class="article-text">
        El periodista i escriptor Joan Llu&iacute;s Ferrer, autor del llibre <em>Ses Salines. L&rsquo;orgull d&rsquo;un poble (1975-2001. De macroprojecte urban&iacute;stic a Parc Natural)</em>, explica que aquest entorn seria &ldquo;un monument a l&rsquo;especulaci&oacute; urban&iacute;stica, totalment horrible&rdquo;, en cas que s&rsquo;hagu&eacute;s dut a terme el macrocomplex urban&iacute;stic que planava sobre aquest indret, tan important pel que representa per a la flora i fauna piti&uuml;sa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Malgrat que es veuen alguns desastres que s&rsquo;han com&egrave;s, s&rsquo;ha salvat la major part. Es va guanyar una batalla important&iacute;ssima de la qual &eacute;s dif&iacute;cil ser conscient, perqu&egrave; els &egrave;xits ecologistes s&oacute;n aquells que no es veuen. Quan veus una muntanya sense res, penses: qu&egrave; s&rsquo;ha aconseguit? Doncs, precisament, que no vegis tot el que estava previst fer&rdquo;, aclareix. &ldquo;Per a aix&ograve; han calgut manifestacions, pol&egrave;miques, anys i anys de recursos perqu&egrave;, finalment, continu&iuml; igual&rdquo;, argumenta. &ldquo;&Eacute;s una lli&ccedil;&oacute; de tot el que es pot aconseguir amb insist&egrave;ncia i tenacitat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La platja nudista d’es Cavallet, una de les més icòniques d’Eivissa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La platja nudista d’es Cavallet, una de les més icòniques d’Eivissa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’entorn està senyalitzat com a zona protegida però molts turistes se salten la prohibició"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’entorn està senyalitzat com a zona protegida però molts turistes se salten la prohibició                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Festes il&middot;legals</strong></h2><p class="article-text">
        Als voltants d&rsquo;aquest entorn, especialment a la platja, tamb&eacute; s&rsquo;han registrat altres activitats irregulars durant els darrers anys. Per exemple, el juny de 2024, el Govern va sancionar amb 6.001 euros l&rsquo;empresa propiet&agrave;ria d&rsquo;un espai privatitzat al Parc Natural <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sancionada-l-empresa-llogar-loewe-parc-natural-per-muntar-festa-eivissa_1_12100524.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">on la marca Loewe va celebrar un acte promocional</a>. L&rsquo;esdeveniment, al qual van assistir nombrosos actors i actrius, va comptar amb un sopar i va concloure amb festa i m&uacute;sica de DJ.
    </p><p class="article-text">
        Segons la normativa del Parc Natural, es tracta d&rsquo;una activitat no autoritzable i incompatible amb l&rsquo;espai, ja que la festa es va fer a l&rsquo;aire lliure i no a l&rsquo;interior. A m&eacute;s, el PRUG (Pla Rector d&rsquo;&Uacute;s i Gesti&oacute; del Parc Natural) prohibeix amb car&agrave;cter general, i dins del Parc, la publicitat i les campanyes publicit&agrave;ries basades en elements visuals i audiovisuals que tinguin impactes ambientals, aix&iacute; com la m&uacute;sica i el soroll amb incid&egrave;ncia ambiental negativa. No obstant aix&ograve;, no es van corroborar danys al medi ambient i, per tant, no es va aplicar aquest factor com a agreujant en la sanci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Al fons de la platja d’es Cavallet se situa la torre defensiva de ses Portes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Al fons de la platja d’es Cavallet se situa la torre defensiva de ses Portes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cartell adverteix la prohibició de trepitjar el sistema dunar del parc natural"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cartell adverteix la prohibició de trepitjar el sistema dunar del parc natural                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una zona saturada</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;El principal problema que t&eacute; el Parc Natural &eacute;s que hi ha molt&iacute;ssima gent, cosa que genera problemes d&rsquo;acc&eacute;s al litoral, es trepitja el sistema dunar d&rsquo;es Cavallet... I el fet que alguns xiringuitos siguin tan famosos no ajuda. &Eacute;s un espai amb enormes usos, de protecci&oacute; i conservaci&oacute;, per&ograve; tamb&eacute; tur&iacute;stic&rdquo;, explica a aquest diari Joan Carles Palerm, president del GEN-GOB, sobre els reptes actuals i assignatures pendents que, al seu parer, queden per resoldre.
    </p><p class="article-text">
        Durant la temporada tur&iacute;stica d&rsquo;estiu, les platges d&rsquo;aquest entorn s&oacute;n de les m&eacute;s massificades de l&rsquo;illa (hi ha estimacions que apunten que per ses Salines hi accedeixen prop de 2 milions de persones cada temporada) i hi ha molt&iacute;ssim tr&agrave;nsit rodat, cosa que &eacute;s un problema per a la flora i la fauna. &ldquo;Hi ha molta gent, tamb&eacute; local, que fa esport o entra en bicicleta dins dels estanys, cosa que pot ser un problema per als flamencs, perqu&egrave; necessiten tranquil&middot;litat en &egrave;poca de nidificaci&oacute;&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/investigada-empresa-per-obres-il-legals-seu-local-situat-les-platges-mes-iconiques-i-protegides-d-eivissa_1_13114753.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Apr 2026 11:36:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1391551" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1391551" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Investigada una empresa per obres il·legals al seu local situat en una de les platges més icòniques i protegides d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Parques naturales,Naturaleza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Investigada una empresa por obras ilegales en su local situado en una de las playas más icónicas y protegidas de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigada-empresa-obras-ilegales-local-situado-playas-iconicas-protegidas-ibiza_1_13113925.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Investigada una empresa por obras ilegales en su local situado en una de las playas más icónicas y protegidas de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una inspección de la autoridad ha paralizado la actividad en el restaurante, situado en un parque natural. “Denunciamos frecuentes y sucesivas reformas ilegales y ocupaciones de zonas públicas”, lamenta un grupo ecologista</p><p class="subtitle">Una arquitecta incorruptible, un alcalde franquista y un presidente capitalista: así luchó Ibiza para proteger su naturaleza</p></div><p class="article-text">
        Es Cavallet es un extenso arenal rodeado de dunas y sabinas. Esta playa nudista desde los tiempos de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/historia-cultura-hippie-ibiza-habia-represion-franco-isla-daba-libertad_1_9081243.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cultura hippie</a> est&aacute; integrada en el Parque Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera. Al final de esta playa se encuentra el restaurante Chiringay, que est&aacute; bajo lupa debido a una investigaci&oacute;n que est&aacute;n realizando las administraciones por haber realizado, presuntamente, obras de reforma sin la correspondiente licencia urban&iacute;stica. La empresa no ha respondido a las preguntas de elDiario.es en el momento en que se publica esta noticia.
    </p><p class="article-text">
        Las actividades han sido paralizadas tras una inspecci&oacute;n de agentes del Seprona de la Guardia Civil, as&iacute; como t&eacute;cnicos de Medio Ambiente del Govern, <a href="https://lavozdeibiza.com/actualidad/un-chiringuito-de-ibiza-precintado-por-obras-sin-licencia-en-la-playa-de-es-cavallet/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; La Voz de Ibiza</a>. &ldquo;Estamos analizando el acta. Una vez recogida toda la informaci&oacute;n, si se demuestra que ha habido da&ntilde;o medioambiental, se proceder&aacute; a abrir expediente&rdquo;, se&ntilde;alan fuentes de la Conselleria de Medio Ambiente a este diario.
    </p><p class="article-text">
        Tras haber realizado una consulta al Ajuntament de Sant Josep, fuentes municipales aseguran que este tema no es de su competencia. La licencia urban&iacute;stica de obras la otorga el Ayuntamiento, pero al estar la zona dentro de suelo r&uacute;stico protegido &ndash;Parque Natural&ndash;, tambi&eacute;n intervienen otras administraciones, como el Consell Insular, el Govern y la Direcci&oacute;n General de Costas (dependiente del Ministerio para la Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica). A este respecto, fuentes del Consell Insular explican que todav&iacute;a necesitan recibir informaci&oacute;n de otras administraciones. &ldquo;Hasta que no se haga un acta y se tipifique si hay algo que sea competencia insular, nada de nada&rdquo;, aseguran y a&ntilde;aden que &ldquo;se ha enviado el resultado de la inspecci&oacute;n al Ayuntamiento para que lo analice&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dfbe632c-43d3-4178-9d18-52c9623ed159_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El beach club Chiringay se sitúa en el entorno del parque natural."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El beach club Chiringay se sitúa en el entorno del parque natural.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e704b83c-23df-488e-b4ae-faab8fa8f90a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El parque natural es una zona de descanso y nidificación para las aves."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El parque natural es una zona de descanso y nidificación para las aves.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El parque natural de ses Salines es un ejemplo paradigm&aacute;tico de riqueza del ecosistema mediterr&aacute;neo cuya singularidad radica en que es un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/flamencos-arrinconados-ibiza-sequia-presion-humana_1_9270355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&aacute;rea de descanso y nidificaci&oacute;n para las aves</a>, como los flamencos. Destaca tambi&eacute;n por ser un espacio de especial inter&eacute;s por sus valores ecol&oacute;gicos, paisaj&iacute;sticos, hist&oacute;ricos y culturales. Por este motivo, la organizaci&oacute;n ecologista Amics de la Terra ha mostrado una &ldquo;profunda preocupaci&oacute;n&rdquo; ante la situaci&oacute;n que se ha producido en el establecimiento Chiringay.
    </p><p class="article-text">
        En declaraciones a este diario, explican que es indignante que existan estos &ldquo;macro-chiringuitos&rdquo; convertidos en &ldquo;restaurantes y<em> beach clubs</em> de lujo que nada tienen que ver con el concepto inicial de un chiringuito de playa&rdquo; y que se encuentran instalados &ldquo;dentro de un Parque Natural catalogado como ANEI, Red Natura 2000 y RAMSAR (Tratado Internacional sobre Humedales)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta situaci&oacute;n, manifiestan, ya supone &ldquo;una afectaci&oacute;n importante del entorno&rdquo;. &ldquo;Por si no fuera suficiente, nos vemos en la obligaci&oacute;n de denunciar frecuentes y sucesivas ampliaciones, reformas ilegales y ocupaciones de zonas p&uacute;blicas&rdquo;, denuncian. En este sentido, inciden en que las discusiones sobre las competencias entre el Ajuntament, el Consell, el Govern y el Estado &ldquo;no son excusa para aplicar de forma estricta y contundente las normas y leyes que protegen nuestro patrimonio natural m&aacute;s preciado&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Lucha por defender el entorno</strong></h2><p class="article-text">
        Desde la d&eacute;cada de los setenta, la ciudadan&iacute;a ibicenca &ndash;junto a grupos ecologistas y movimientos sociales&ndash; se empez&oacute; a organizar para proteger este entorno natural. De hecho, este paraje natural estuvo en grave peligro, a punto de convertirse en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un inmenso complejo urban&iacute;stico con 20.000 habitantes</a>: hoteles, apartamentos, puertos deportivos, campos de golf y todo tipo de instalaciones tur&iacute;sticas.
    </p><p class="article-text">
        En 1991 se aprueba la ley 1/1991, de espacios naturales y de r&eacute;gimen urban&iacute;stico de las Illes Balears y se aplica la protecci&oacute;n de ANEI (&Aacute;rea Natural de Especial Inter&eacute;s). Sin embargo, todav&iacute;a se pod&iacute;a edificar en terrenos de 30.000 metros cuadrados, dentro de las ANEI. En el caso de las &Aacute;reas Rurales de Inter&eacute;s Paisaj&iacute;stico (ARIP), el requisito pas&oacute; de 30.000 a 10.000 metros cuadrados de superficie. Diez a&ntilde;os despu&eacute;s, la ley 17/2001, de protecci&oacute;n ambiental de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera, blinda la zona como parque natural. Adem&aacute;s, el entorno est&aacute; integrado en la Red Natura 2000.
    </p><p class="article-text">
        El periodista y escritor Joan Llu&iacute;s Ferrer, autor del libro <em>Ses Salines. L&rsquo;orgull d&rsquo;un poble (1975-2001. De macroprojecte urban&iacute;stic a Parc Natural)</em>, explica que este entorno ser&iacute;a &ldquo;un monumento a la especulaci&oacute;n urban&iacute;stica, totalmente horrible&rdquo;, en caso de que se hubiera llevado a cabo el macrocomplejo urban&iacute;stico que sobrevolaba este lugar, tan importante para lo que representa para la flora y fauna pitiusa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Pese a que se ven algunos desastres que se han cometido, se ha salvado la mayor parte. Se gan&oacute; una batalla important&iacute;sima de la que es dif&iacute;cil ser consciente, porque los logros ecologistas son aquellos que no se ven. Cuando ves una monta&ntilde;a sin nada, piensas, &iquest;qu&eacute; se ha conseguido? Pues, precisamente, que no veas todo lo que estaba previsto hacer&rdquo;, aclara. &ldquo;Para eso han hecho falta manifestaciones, pol&eacute;micas, a&ntilde;os y a&ntilde;os de recursos para que, finalmente, siga igual&rdquo;, argumenta. &ldquo;Es una lecci&oacute;n de todo lo que se puede conseguir con insistencia y tenacidad&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5dd1df62-02cb-440f-a3e0-405c2fca9ca6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La playa nudista de es Cavallet, una de las más icónicas de Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La playa nudista de es Cavallet, una de las más icónicas de Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a6a65724-4c59-42ed-895b-bc4e685e226b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El entorno está señalizado como zona protegida pero muchos turistas se saltan la prohibición."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El entorno está señalizado como zona protegida pero muchos turistas se saltan la prohibición.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Fiestas ilegales</strong></h2><p class="article-text">
        En los alrededores de este entorno, especialmente en la playa, tambi&eacute;n se han registrado otras actividades irregulares durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Por ejemplo, en junio de 2024, el Govern sancion&oacute; con 6.001 euros a la empresa propietaria de un espacio privatizado en el Parque Natural donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sancionada-empresa-alquilo-loewe-parque-natural-montar-fiesta-ibiza_1_12099293.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la marca Loewe celebr&oacute; un acto promocional</a>. El evento, al que acudieron numerosos actores y actrices, cont&oacute; con una cena y concluy&oacute; con fiesta y m&uacute;sica de 'dj'.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la normativa del Parque Natural, se trata de una actividad no autorizable e incompatible con el espacio, puesto que la fiesta se hizo al aire libre y no en el interior. Adem&aacute;s, el PRUG (Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n del Parque Natural) proh&iacute;be con car&aacute;cter general, y dentro del Parque, la publicidad y las campa&ntilde;as publicitarias basadas en elementos visuales y audiovisuales que tengan impactos ambientales. Tambi&eacute;n la m&uacute;sica y el ruido con incidencia ambiental negativa. Sin embargo, no se corroboraron da&ntilde;os en el medio ambiente y, por lo tanto, no se aplic&oacute; este factor como agravante en la sanci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/06515716-e74c-464c-80be-955943d94d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Al fondo de la playa de es Cavallet se sitúa la torre defensiva de ses Portes."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Al fondo de la playa de es Cavallet se sitúa la torre defensiva de ses Portes.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e1e35d48-5545-4594-a152-fd5a4165a205_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un cartel advierte la prohibición de pisar el sistema dunar del parque natural."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un cartel advierte la prohibición de pisar el sistema dunar del parque natural.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una zona saturada</strong></h2><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;</strong>El principal problema que tiene el Parc Natural es que hay much&iacute;sima gente, lo que genera problemas de acceso al litoral, se pisa el sistema dunar de es Cavallet... Y el hecho de que algunos chiringuitos sean tan famosos no ayuda. Es un espacio con enormes usos, de protecci&oacute;n y conservaci&oacute;n, pero tambi&eacute;n tur&iacute;stico&rdquo;, explica a este diario Joan Carles Palerm, presidente del GEN-GOB, sobre los retos actuales y asignaturas pendientes que, a su juicio, quedan por resolver.
    </p><p class="article-text">
        En la temporada tur&iacute;stica de verano, las playas de este entorno son de las m&aacute;s masificadas de la isla (hay estimaciones que apuntan a que por ses Salines acceden cerca de 2 millones de personas cada temporada) y hay much&iacute;simo tr&aacute;fico rodado, lo cual es un problema para la flora y la fauna. &ldquo;Hay mucha gente, tambi&eacute;n local, que hace deporte o entra en bicicleta dentro de los estanques, lo que puede ser un problema para los flamencos, porque necesitan tranquilidad en &eacute;poca de nidificaci&oacute;n&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/investigada-empresa-obras-ilegales-local-situado-playas-iconicas-protegidas-ibiza_1_13113925.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 01 Apr 2026 09:01:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1391551" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1391551" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Investigada una empresa por obras ilegales en su local situado en una de las playas más icónicas y protegidas de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2c1b583f-a35a-4a3f-a8c2-b4ae7ef855d1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Parques naturales,Naturaleza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'truc' il·legal dels companys de pis que cobraven a Manu per una habitació: "No volien que el propietari s'assabentés"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/truc-il-legal-dels-companys-pis-cobraven-manu-per-habitacio-no-volien-propietari-s-assabentes_1_13083317.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &#039;truc&#039; il·legal dels companys de pis que cobraven a Manu per una habitació: &quot;No volien que el propietari s&#039;assabentés&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquest docent d'Eivissa no troba casa permanent on poder quedar-se per culpa dels subarrendaments, lloguer temporal i preus desorbitats</p><p class="subtitle">Els empresaris d’Eivissa i Formentera es converteixen en arrendadors per contractar empleats: “Em fa mal la situació”</p></div><p class="article-text">
        Manu &eacute;s un jove de vint-i-nou anys que treballa com a professor d&rsquo;alemany a Eivissa. Va arribar a l&rsquo;illa des de Cartagena despr&eacute;s d&rsquo;haver viscut cinc anys a M&uacute;nic, on treballava com a auxiliar educatiu en un col&middot;legi d&rsquo;educaci&oacute; especial. Despr&eacute;s d&rsquo;haver finalitzat el m&agrave;ster de professor &mdash;que dona acc&eacute;s a treballar en col&middot;legis p&uacute;blics i concertats de l&rsquo;ESO, Batxillerat i FP&mdash; el juliol de 2025, li van oferir una pla&ccedil;a com a inter&iacute; de professor d&rsquo;alemany: dues mitges jornades. Una a l&rsquo;IES Quart&oacute; des Rei i una altra a l&rsquo;Escola Oficial d&rsquo;Idiomes d&rsquo;Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Van ajuntar dues mitges jornades per fer-ne una completa, encara que en dos llocs diferents&rdquo;, explica. Va aterrar a l&rsquo;illa a l&rsquo;octubre, nom&eacute;s un dia abans de comen&ccedil;ar a treballar. &ldquo;Vaig arribar un diumenge i vaig comen&ccedil;ar un dilluns&rdquo;, afirma. No tenia on quedar-se, aix&iacute; que va passar les primeres nits en un hotel fins que, en q&uuml;esti&oacute; de dies, va trobar una habitaci&oacute; en un pis prop de Can Misses. &ldquo;Vaig estar en un hotel quatre dies i despr&eacute;s vaig trobar una habitaci&oacute;&rdquo;, recorda. Pagava 850 euros per un pis que compartia amb dues persones m&eacute;s i que costava en total 1.200 euros. &Eacute;s a dir, les altres dues persones pagaven 350 euros entre les dues i li subarrendaven l&rsquo;altra habitaci&oacute; a ell. El propietari desconeixia la situaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El mercat immobiliari de l&rsquo;illa t&eacute; moltes arestes. Hi ha propietaris que, aprofitant la tensi&oacute; del mercat, posen lloguers a preus desorbitats, per&ograve; tamb&eacute; hi ha persones que pateixen l&rsquo;entrada i sortida de gent als seus immobles mentre els altres llogaters se&rsquo;n beneficien i acaben pagant molt menys del que marca el contracte. En un portal immobiliari digital conegut, actualment els dos pisos m&eacute;s barats a la zona de l&rsquo;eixample de Can Misses es lloguen per 1.470 i 1.500 euros, respectivament.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manu atén aquest diari a l’entrada de l’institut per parlar d&#039;habitatge"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manu atén aquest diari a l’entrada de l’institut per parlar d&#039;habitatge                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El primer pis que s'ofereix consta de tres habitacions (una doble i dues individuals). S&oacute;n 93 metres quadrats amb balc&oacute;. A l'oferta s'especifica que el llogater ha de pagar taxa de les escombraries i despeses de la comunitat, malgrat que s&oacute;n despeses que han de ser a c&agrave;rrec del propietari. Aquesta oferta est&agrave; inclosa en el programa de Lloguer Segur del Govern balear que presideix Marga Prohens (PP), que consisteix en qu&egrave; l'administraci&oacute; auton&ograve;mica fa d'intermedi&agrave;ria per facilitar que els pisos surtin al mercat immobiliari i els propietaris tinguin garantia de pagament en cas que hi hagu&eacute;s problemes. Una f&oacute;rmula publicoprivada que pot acabar per sufragar amb diners p&uacute;blics interessos privats.
    </p><p class="article-text">
        El segon pis, de 135 metres quadrats, es lloga nom&eacute;s de temporada: de l'1 de novembre al 30 d'abril. Consta de tres habitacions dobles, un bany, una cuina independent i un balc&oacute; amb vistes a la ciutat. Demanen un mes de fian&ccedil;a i un altre d'ag&egrave;ncia m&eacute;s IVA. &ldquo;Ideal per a empreses o particulars amb temporalitat justificada&rdquo;, detalla l'anunci. L'anunci, per cert, prohibeix fumar a l'interior. L'incompliment d'aquesta restricci&oacute; comporta &ldquo;al pagament de la pintura total de la propietat i neteja extra&rdquo;. La neteja final tamb&eacute; es cobra quan s'abandona l'habitatge: 484 euros.
    </p><p class="article-text">
        El primer pis ofert consta de tres habitacions (una doble i dues individuals). T&eacute; 93 metres quadrats amb balc&oacute;. A l&rsquo;oferta s&rsquo;especifica que l&rsquo;inquil&iacute; ha de pagar la taxa de residus i les despeses de la comunitat, tot i que s&oacute;n despeses que han d&rsquo;anar a c&agrave;rrec del propietari. Aquesta oferta est&agrave; inclosa en el programa d&rsquo;Lloguer Segur que presideix Marga Prohens, que consisteix en el fet que l&rsquo;administraci&oacute; auton&ograve;mica fa d&rsquo;intermedi&agrave;ria per facilitar que els pisos surtin al mercat immobiliari i els propietaris tinguin garantia de pagament en cas de problemes. Una f&oacute;rmula publicoprivada que pot acabar sufragant amb diners p&uacute;blics interessos privats.
    </p><p class="article-text">
        El segon pis, de 135 metres quadrats, es lloga nom&eacute;s de temporada: de l&rsquo;1 de novembre al 30 d&rsquo;abril. T&eacute; tres habitacions dobles, un bany, una cuina independent i un balc&oacute; amb vistes a la ciutat. Demanen un mes de fian&ccedil;a i un altre de gestoria m&eacute;s IVA. &ldquo;Ideal per a empreses o particulars amb temporalitat justificada&rdquo;, detalla l&rsquo;anunci. L&rsquo;anunci, a m&eacute;s, prohibeix fumar a l&rsquo;interior. El compliment d&rsquo;aquesta norma comporta &ldquo;el pagament de la pintura total de la propietat i neteja extra&rdquo;. La neteja final tamb&eacute; es cobra quan s&rsquo;abandona l'habitatge: 484 euros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Li subarrendaven l&rsquo;habitaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest &eacute;s precisament el problema amb qu&egrave; Manu s&rsquo;ha trobat tres vegades. Tots els pisos on ha estat han estat temporals. Al primer, on pagava 850 euros per compartir amb dues persones m&eacute;s que li subarrendaven l&rsquo;habitaci&oacute;, hi va estar nom&eacute;s dos mesos. Tot i que en un principi podia quedar-se fins a l&rsquo;abril, se&rsquo;n va anar al desembre per la situaci&oacute; en qu&egrave; es trobava. &ldquo;Vaig haver de fer jo el contracte perqu&egrave; els que subarrendaven no volien&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Tampoc no va poder empadronar-se. &ldquo;Deien que havia de viure-hi un any, per&ograve; &eacute;s mentida&rdquo;. En realitat, afegeix, el problema era un altre: &ldquo;Era un subarrendament i no volien que el propietari ho sab&eacute;s&rdquo;. Aquests 850 euros que pagava durant els mesos de tardor i hivern ascendien a 1.100 euros per a qui llogava a la primavera i estiu. El pis sencer es llogava per 1.200 euros. &Eacute;s a dir, una persona paga pr&agrave;cticament el lloguer a les altres dues durant la temporada tur&iacute;stica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al seu primer pis, on no li deixaven empadronar-se, Manu pagava 850 euros per compartir amb dues persones més que li subarrendaven l’habitació. El pis sencer es llogava per 1.200 euros. És a dir, ell pagava pràcticament el lloguer a les altres dues durant la temporada turística</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El professor mira els cartells a l’entrada de l’institut."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El professor mira els cartells a l’entrada de l’institut.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No va trigar gaire a trobar pis un cop va abandonar l&rsquo;anterior, per&ograve; no hi va estar ni dues setmanes. Tamb&eacute; estava situat prop de Can Misses. &ldquo;Al principi b&eacute;, per&ograve; no em van fer contracte&rdquo;, explica. Tretze dies despr&eacute;s d'instal&middot;lar-se, li van demanar que abandon&eacute;s l'habitatge. Havia de pagar 750 euros al mes. &ldquo;M'ho van dir la nit abans d'anar-se'n de vacances de Nadal&rdquo;, lamenta. En aquest cas, el pis era de la germana de qui vivia amb ell.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La meva idea era tornar al gener, recollir les meves coses i marxar cap a Cartagena&rdquo;, reconeix. La gimcana residencial el pesava massa, aix&iacute; que gaireb&eacute; renuncia al seu treball. La seva fam&iacute;lia li va demanar que ho intent&eacute;s, aix&iacute; que es va donar quatre dies de marge, mentre vivia en un hotel (el cost del qual, assegura, era uns 100 euros la nit). &ldquo;&Eacute;s molt d&rsquo;estr&egrave;s i diners&rdquo;, es queixa. El problema no &eacute;s nom&eacute;s &ldquo;buscar pis&rdquo;. &ldquo;&Eacute;s que la feina continua, he de continuar preparant les classes, fer ex&agrave;mens, etc.&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Pocs dies abans de tornar a l&rsquo;illa, va trobar un nou lloguer a la zona de la milla d&rsquo;or, una de les m&eacute;s cares d&rsquo;Eivissa, prop de Pach&aacute; Ibiza. Hi ha promocions d&rsquo;apartaments que es venen entre 2 i 10 milions d&rsquo;euros. &ldquo;Vaig tornar el 5 de gener i el 10 o 11 ja tenia pis&rdquo;, assegura. Ara viu sol en un apartament de dues habitacions pel qual paga 1.100 euros al mes. En aquesta zona no hi ha cap pis ofert per sota de 2.200 euros. El doble. Tamb&eacute; &eacute;s un lloguer de temporada. &ldquo;Estic fins al juny&rdquo;, assenyala. A l&rsquo;estiu no el lloguen perqu&egrave; els propietaris, que viuen fora, volen gaudir del pis. Com a professor inter&iacute; no cobra durant els mesos d&rsquo;estiu, aix&iacute; que tampoc tenia altra soluci&oacute; que marxar a Cartagena al juliol i agost. &ldquo;Els ve molt b&eacute; als propietaris perqu&egrave; saben que poden llogar el seu pis de setembre a juny&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ara viu sol en un apartament de dues habitacions pel qual paga 1.100 euros al mes. És un lloguer de temporada i hi estarà fins al juny</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Lamenta la manca de &ldquo;moviment per la vivenda&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Manu no sap si tornar&agrave; a Eivissa al setembre. &ldquo;En teoria s&iacute; [em tornen a contractar], per&ograve; no s&eacute; quantes hores serien ni quina pla&ccedil;a. Comen&ccedil;aria de zero&rdquo;, lamenta. Quan va decidir acceptar la pla&ccedil;a, fins i tot pensava que li seria m&eacute;s dif&iacute;cil llogar. &ldquo;Pensava que seria m&eacute;s car, per&ograve; no que no hi hagu&eacute;s habitatges&rdquo;, admet. Comparat amb la pen&iacute;nsula, el va sorprendre que &ldquo;aqu&iacute; directament no hi ha pisos que es lloguin&rdquo;. &ldquo;No hi ha habitacions, no hi ha res, tothom espera la temporada tur&iacute;stica per llogar&rdquo;, testimonia.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[En comparació amb la Península] Aquí no hi ha habitacions, no hi ha res, tothom espera la temporada turística per llogar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manu</span>
                                        <span>—</span> Professor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; del lloguer, considera que el cost de la vida &eacute;s m&eacute;s car que a la pen&iacute;nsula. &ldquo;Fer la compra &eacute;s igual, per&ograve; bars i restaurants, transport i men&uacute;s s&oacute;n m&eacute;s cars&rdquo;. El transport p&uacute;blic, per exemple, li costava m&eacute;s de quatre euros al dia. &ldquo;Pago 4,20 euros diaris&rdquo;, detalla, els dilluns i els dimecres, quan es despla&ccedil;a de Vila a Santa Eul&agrave;ria des Riu. En realitat, el transport p&uacute;blic &eacute;s gratu&iuml;t per a la poblaci&oacute; resident, per&ograve; cal complir un requisit per obtenir la targeta de transport: l&rsquo;empadronament. I a Manu no se&rsquo;l permetien.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manu arriba amb el seu patinet a l’institut on treballa. No es pot acollir al servei de transport públic gratuït perquè a les cases on ha viscut no el deixen empadronar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manu arriba amb el seu patinet a l’institut on treballa. No es pot acollir al servei de transport públic gratuït perquè a les cases on ha viscut no el deixen empadronar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per despla&ccedil;ar-se fins a l&rsquo;Escola Oficial d&rsquo;Idiomes d&rsquo;Eivissa, opta per una alternativa m&eacute;s econ&ograve;mica i sostenible: &ldquo;Vaig amb patinet&rdquo;. El que m&eacute;s el sorpr&egrave;n, per&ograve;, no &eacute;s nom&eacute;s la dificultat per trobar habitatge, sin&oacute; l&rsquo;abs&egrave;ncia de moviments socials i associatius. &ldquo;No hi ha un moviment fort malgrat la situaci&oacute;&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/truc-il-legal-dels-companys-pis-cobraven-manu-per-habitacio-no-volien-propietari-s-assabentes_1_13083317.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Mar 2026 07:52:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1491912" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1491912" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 'truc' il·legal dels companys de pis que cobraven a Manu per una habitació: "No volien que el propietari s'assabentés"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El 'truco' ilegal de los compañeros de piso que cobraban a Manu por una habitación: “No querían que el casero se enterase”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/manu-victima-contratos-ilegales-llego-pagar-alquiler-inquilinos-no-querian-propietario-supiera_1_13082254.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &#039;truco&#039; ilegal de los compañeros de piso que cobraban a Manu por una habitación: “No querían que el casero se enterase”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Este docente de Ibiza no encuentra casa permanente donde poder quedarse por culpa de los subarrendamientos, alquiler temporal y precios desorbitados</p><p class="subtitle">Los empresarios de Ibiza y Formentera se convierten en caseros para contratar empleados: “Me duele la situación”</p></div><p class="article-text">
        Manu es un joven de 29 a&ntilde;os que trabaja como profesor de alem&aacute;n en Eivissa. Lleg&oacute; a la isla desde Cartagena, despu&eacute;s de haber vivido cinco a&ntilde;os en M&uacute;nich, donde trabaj&oacute; como auxiliar educativo en un colegio de educaci&oacute;n especial. Despu&eacute;s de haber terminado el m&aacute;ster de profesorado &ndash;que da acceso a trabajar en colegios p&uacute;blicos y concertados de la ESO, Bachillerato y FP&ndash; en julio de 2025, le ofrecieron una plaza como interino de profesor de alem&aacute;n: dos medias jornadas. Una en el IES Quart&oacute; des Rei (Santa Eul&agrave;ria des Riu) y otra en la Escuela Oficial de Idiomas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Juntaron dos medias jornadas para hacer una completa, aunque en dos sitios distintos&rdquo;, explica. Aterriz&oacute; en la isla en octubre, apenas un d&iacute;a antes de empezar a trabajar. &ldquo;Llegu&eacute; un domingo y empec&eacute; un lunes&rdquo;, afirma. No ten&iacute;a d&oacute;nde quedarse, as&iacute; que pas&oacute; sus primeras noches en un hotel hasta que, en cuesti&oacute;n de d&iacute;as, encontr&oacute; una habitaci&oacute;n en un piso cerca de Can Misses. &ldquo;Estuve en un hotel cuatro d&iacute;as y luego encontr&eacute; una habitaci&oacute;n&rdquo;, recuerda. Pagaba 850 euros por un piso que compart&iacute;a con dos personas m&aacute;s y que costaba en total 1.200 euros. Es decir, las otras dos personas pagaban 350 euros entre las dos y le subarrendaban la otra habitaci&oacute;n a &eacute;l. El casero desconoc&iacute;a la situaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El trilerismo inmobiliario de la isla tiene muchas aristas. Est&aacute;n los propietarios que al socaire del mercado tensionado que hay ponen alquileres a precios desbocados, pero tambi&eacute;n quienes sufren la entrada y salida de personas de sus inmuebles mientras sus otros inquilinos se aprovechan y acaban pagando mucho menos del precio estipulado en el contrato. En un conocido portal inmobiliario digital, en estos momentos los dos pisos m&aacute;s baratos que se alquilan por la zona del ensanche de Can Misses est&aacute;n a 1.470 y 1.500 euros, respectivamente.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b8c4d1e9-e4fa-4af4-a4a5-8e8683ff9f0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manu atiende a este diario en la entrada del instituto para hablar de vivienda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manu atiende a este diario en la entrada del instituto para hablar de vivienda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El primer piso que se oferta consta de tres habitaciones (una doble y dos individuales). Son 93 metros cuadrados con balc&oacute;n. En la oferta se especifica que el inquilino debe pagar tasa de la basura y gastos de la comunidad, pese a que son gastos que deben correr a cargo del casero. Esta oferta est&aacute; incluida en el programa de Alquiler Seguro del Govern balear que preside Marga Prohens (PP), que consiste en que la administraci&oacute;n auton&oacute;mica hace de intermediaria para facilitar que los pisos salgan al mercado inmobiliario y los propietarios tengan garant&iacute;a de pago en caso de que hubiera problemas. Una f&oacute;rmula p&uacute;blico-privada que puede terminar por sufragar con dinero p&uacute;blico intereses privados.
    </p><p class="article-text">
        El segundo piso, de 135 metros cuadrados, se alquila solo de temporada: del 1 de noviembre al 30 de abril. Consta de tres habitaciones dobles, un ba&ntilde;o, una cocina independiente y un balc&oacute;n con vistas a la ciudad. Piden un mes de fianza y otro de agencia m&aacute;s IVA. &ldquo;Ideal para empresas o particulares con temporalidad justificada&rdquo;, detalla el anuncio. El anuncio, por cierto, proh&iacute;be fumar en el interior. El incumplimiento de esta restricci&oacute;n conlleva &ldquo;al pago de la pintura total de la propiedad y limpieza extra&rdquo;. La limpieza final tambi&eacute;n se cobra cuando se abandona la vivienda: 484 euros.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Le realquilaban la habitaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        &Eacute;ste es, precisamente, el problema con el que Manu se ha encontrado tres veces. Todos los pisos en los que ha estado han sido temporales. En el primero, donde pagaba 850 euros por compartir con dos personas m&aacute;s que le subarrendaban la habitaci&oacute;n, dur&oacute; apenas dos meses. Aunque en un principio pod&iacute;a quedarse hasta abril, se march&oacute; en diciembre debido a la situaci&oacute;n en la que se encontr&oacute;. &ldquo;Tuve que hacer yo el contrato porque los que subarrendaban no quer&iacute;an&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco pudo empadronarse. &ldquo;Dec&iacute;an que ten&iacute;a que vivir un a&ntilde;o all&iacute;, pero es mentira&rdquo;. En realidad, a&ntilde;ade, el problema era otro: &ldquo;Era un subarriendo y no quer&iacute;an que el propietario lo supiera&rdquo;. Esos 850 euros que pagaba durante los meses de oto&ntilde;o e invierno, ascend&iacute;an a 1.100 euros para quienes alquilaban en primavera y verano. El piso entero se alquilaba por 1.200 euros. Es decir, una persona paga pr&aacute;cticamente el alquiler a las otras dos durante la temporada tur&iacute;stica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En su primer piso, donde no le dejaban empadronarse, Manu pagaba 850 euros por compartir con dos personas más que le subarrendaban la habitación. El piso entero se alquilaba por 1.200 euros. Es decir, él pagaba prácticamente el alquiler a las otras dos durante la temporada turística</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4573649c-9140-41ca-8ca1-b25e3bdb16d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El profesor mira los carteles a la entrada del instituto."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El profesor mira los carteles a la entrada del instituto.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No tard&oacute; mucho en encontrar piso una vez abandon&oacute; el anterior, pero no dur&oacute; ni dos semanas. Tambi&eacute;n estaba situado cerca de Can Misses. &ldquo;Al principio bien, pero no me hicieron contrato&rdquo;, explica. Trece d&iacute;as despu&eacute;s de instalarse, le pidieron que abandonara la vivienda. Iba a pagar 750 euros al mes. &ldquo;Me lo dijeron la noche antes de irme de vacaciones de Navidad&rdquo;, lamenta. En este caso, el piso era de la hermana de quien viv&iacute;a en el piso con &eacute;l. La situaci&oacute;n le sobrepas&oacute;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Mi idea era volver en enero, recoger mis cosas y marcharme a Cartagena&rdquo;, reconoce. La gincana habitacional le estaba pesando demasiado, as&iacute; que estuvo a punto de renunciar a su trabajo. Su familia le pidi&oacute; que lo intentara, as&iacute; que se dio cuatro d&iacute;as de margen, mientras viv&iacute;a en un hotel (cuyo coste era, asegura, unos 100 euros la noche). &ldquo;Es much&iacute;simo estr&eacute;s y dinero&rdquo;, se queja. El problema no es solamente &ldquo;buscar el piso&rdquo;. &ldquo;Es que el trabajo sigue adelante, tengo que seguir preparando las clases, hacer ex&aacute;menes, etc.&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        A los pocos d&iacute;as de regresar a la isla, encontr&oacute; un nuevo alquiler en la zona de la milla de oro, una de las m&aacute;s caras de Eivissa, cerca de Pach&aacute;. Hay promociones de viviendas de pisos que se venden entre 2 y 10 millones de euros. &ldquo;Volv&iacute; el 5 de enero y el 10 o el 11 ya ten&iacute;a piso&rdquo;, asegura. Ahora vive solo en un apartamento de dos habitaciones por el que paga 1.100 euros al mes. En esa zona no hay ning&uacute;n piso ofertado por debajo de 2.200 euros. El doble. Tambi&eacute;n es un alquiler de temporada. &ldquo;Estoy hasta junio&rdquo;, se&ntilde;ala. En verano no lo alquilan porque los caseros, que viven fuera, quieren disfrutar del piso en verano. Como profesor interino no cobra durante los meses de verano, as&iacute; que tampoco ten&iacute;a otra soluci&oacute;n que la de marcharse a Cartagena en julio y agosto. &ldquo;Les viene genial a los caseros porque saben que pueden alquilar su piso de septiembre a junio&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahora vive solo en un apartamento de dos habitaciones por el que paga 1.100 euros al mes. Es un alquiler de temporada y estará hasta junio</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Lamenta la falta de &ldquo;movimiento por la vivienda&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Manu no sabe si volver&aacute; a Eivissa en septiembre. &ldquo;En teor&iacute;a s&iacute; [me vuelven a contratar], pero no s&eacute; cu&aacute;ntas horas ser&iacute;an, ni qu&eacute; plaza. Empezar&iacute;a de cero&rdquo;, lamenta. Cuando decidi&oacute; aceptar la plaza, pens&oacute; incluso que le resultar&iacute;a m&aacute;s dif&iacute;cil alquilar. &ldquo;Pensaba que ser&iacute;a m&aacute;s caro, pero no que no hubiera viviendas&rdquo;, admite. Comparado con la pen&iacute;nsula, le sorprendi&oacute; que &ldquo;aqu&iacute; directamente no hay pisos que se alquilen&rdquo;. &ldquo;No hay habitaciones, no hay nada, todo el mundo espera a la temporada tur&iacute;stica para alquilar&rdquo;, atestigua.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">[En comparación con la Península] Aquí no hay habitaciones, no hay nada, todo el mundo espera a la temporada turística para alquilar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manu</span>
                                        <span>—</span> Profesor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del alquiler, considera que el coste de la vida es m&aacute;s caro que en la pen&iacute;nsula. &ldquo;Hacer la compra es igual, pero bares y restaurantes, transporte y men&uacute;s son m&aacute;s caros&rdquo;. El transporte p&uacute;blico, por ejemplo, le costaba m&aacute;s de cuatro euros al d&iacute;a. &ldquo;Pago 4,20 euros diarios&rdquo;, detalla, los lunes y los mi&eacute;rcoles, cuando se desplaza de Vila a Santa Eul&agrave;ria. En realidad, el transporte p&uacute;blico es gratuito para la poblaci&oacute;n residente. Pero hace falta un requisito para conseguir esa tarjeta de transporte: el empadronamiento. Y a Manu no se lo hac&iacute;an.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/880695fb-8392-4ee1-8593-77fe01e6e9ac_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manu llega con su patinete al instituto en el que trabaja. No puede acogerse al servicio de transporte público gratuito porque en las casas en las que ha vivido no le dejan empadronarse."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manu llega con su patinete al instituto en el que trabaja. No puede acogerse al servicio de transporte público gratuito porque en las casas en las que ha vivido no le dejan empadronarse.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Para moverse hacia la Escuela Oficial de Idiomas, opta por una alternativa m&aacute;s econ&oacute;mica y sostenible: &ldquo;Voy en patinete&rdquo;. Lo que m&aacute;s le sorprende, sin embargo, no es solo la dificultad para encontrar vivienda, sino la ausencia de movimientos sociales y asociativos. &ldquo;No hay un movimiento fuerte pese a la situaci&oacute;n&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/manu-victima-contratos-ilegales-llego-pagar-alquiler-inquilinos-no-querian-propietario-supiera_1_13082254.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Mar 2026 21:04:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1491912" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1491912" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El 'truco' ilegal de los compañeros de piso que cobraban a Manu por una habitación: “No querían que el casero se enterase”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d892cb20-e400-4c41-8422-23bc303621b4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Vivienda,Alquiler]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La granja de los horrores de Aragón, con cerdos enfermos y cadáveres, trabaja con una firma con sello de bienestar animal]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/granja-horrores-aragon-cerdos-enfermos-cadaveres-trabaja-firma-sello-bienestar-animal_1_13080829.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/141eaee8-2c77-4dbe-a843-cd73c71dc20f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La granja de los horrores de Aragón, con cerdos enfermos y cadáveres, trabaja con una firma con sello de bienestar animal"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Mazana, empresa agroganadera con certificación Welfair, suministra vacunas y alimentación y se encarga de la supervisión técnica de los animales y las instalaciones. “No sé si son ciertos o no (los hechos), pero cuando ocurrieron no estaba gestionada por nosotros”, afirma un portavoz</p><p class="subtitle">Cerdos enfermos, canibalismo y restos de cadáveres por el suelo: así es la ‘granja de los horrores’ de Aragón</p></div><p class="article-text">
        La granja de cerdos de Castellote (Teruel), que est&aacute; bajo lupa debido a los animales heridos, agonizantes y que han convivido con cad&aacute;veres en avanzado estado de descomposici&oacute;n, trabaja con Mazana, una empresa especializada en producci&oacute;n porcina, al menos desde el 28 de noviembre de 2025. Ubicada en Huesca, posee el sello de bienestar animal Welfair, que garantiza supuestamente que &ldquo;los animales de granja y matadero son criados y tratados respetando altos est&aacute;ndares de bienestar&rdquo;. La agroganadera suministra vacunas; abono, semillas y cereales, y se encarga de la supervisi&oacute;n t&eacute;cnica de la instalaci&oacute;n, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n a la que ha accedido <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        La ficha de control de cebaderos es un documento t&eacute;cnico que se utiliza en explotaciones de engorde (por ejemplo, porcino) para registrar y supervisar el estado de los animales, las instalaciones y el manejo. Este documento acredita que hubo una entrada de 400 cerdos el pasado 28 de noviembre en una de las naves y otra de 435 el 3 de diciembre.
    </p><p class="article-text">
        La marca Costa Brava Mediterranean Foods (Grupo Ca&ntilde;igueral) es la otra empresa con sello de bienestar animal Welfair que trabaj&oacute; anteriormente con la pol&eacute;mica granja, propiedad de Ganados La Yruela S.C. Esta empresa catalana rescindi&oacute; su relaci&oacute;n con la explotaci&oacute;n porcina en el &uacute;ltimo trimestre de 2025, aunque las razones no han trascendido. Este diario ha podido acreditar que el 2 de noviembre del a&ntilde;o pasado se trasladaron 119 cerdos de la categor&iacute;a de cebo hacia su matadero, propiedad de Frigor&iacute;ficos Costa Brava S.A. Esta sociedad recibi&oacute; cerca de 2 millones de euros de fondos europeos de la PAC (Pol&iacute;tica Agraria Com&uacute;n) entre 2015 y 2024, seg&uacute;n la Open Knowledge Foundation Deutschland.
    </p><p class="article-text">
        Costa Brava Mediterranean Foods, socio &uacute;nico del Grupo Ca&ntilde;igueral, dispone de 300 granjas propias o integradas, 17 plantas de producci&oacute;n especializada y tiene presencia en m&aacute;s de 60 pa&iacute;ses. Afirman que &ldquo;el 100% de nuestras granjas propias e integradas est&aacute;n certificadas en Bienestar Animal&rdquo;. En un comunicado remitido a este diario, informaron de que la granja en cuesti&oacute;n &ldquo;nunca ha sido propiedad de nuestra organizaci&oacute;n y que actualmente no provee de animales a nuestro grupo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Se&ntilde;alaron, adem&aacute;s, que los suministros que en el pasado hayan podido llegar a sus instalaciones &ldquo;contaban con los requisitos indicados en el Reglamento General de Certificaci&oacute;n en Bienestar Animal Welfair&rdquo; y que &ldquo;en ning&uacute;n caso se detect&oacute; ning&uacute;n tipo de afectaci&oacute;n similar a las im&aacute;genes informadas&rdquo;. A&ntilde;adieron que no han detectado &ldquo;problem&aacute;ticas de este tipo en las inspecciones realizadas en nuestras instalaciones&rdquo;. Una portavoz de Welfair se limit&oacute; a resaltar que la granja &ldquo;no est&aacute; certificada&rdquo; con el sello de bienestar animal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una nueva empresa, bajo el foco</strong></h2><p class="article-text">
        Mazana, con sede en Capella (un pueblo de la comarca de la Ribagorza, en Huesca), es una empresa agroganadera especializada en producci&oacute;n porcina, fabricaci&oacute;n de piensos, as&iacute; como log&iacute;stica comercial, <a href="https://mazana.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n su web</a>. &ldquo;Unimos los esfuerzos de cientos de familias dedicadas a la producci&oacute;n porcina con las necesidades de la industria alimentaria y la sociedad, logrando alcanzar los m&aacute;s altos est&aacute;ndares en materia de eficiencia, calidad, seguridad alimentaria y sostenibilidad&rdquo;, afirman.
    </p><p class="article-text">
        Entre los objetivos de la empresa, destacan que quieren &ldquo;seguir siendo una empresa familiar en un mercado global&rdquo; y a&ntilde;aden que las personas, la innovaci&oacute;n, la calidad y el medio ambiente est&aacute;n entre sus principios fundamentales. &ldquo;Apostamos por involucrar a las personas como factor determinante, manteni&eacute;ndonos fieles a nuestros principios pero siempre mirando al futuro, con la innovaci&oacute;n, la calidad y la sostenibilidad como premisas&rdquo;, manifiestan.
    </p><p class="article-text">
        Este diario se ha puesto en contacto telef&oacute;nicamente con un responsable de producci&oacute;n porcina de Mazana, a quien se le pregunt&oacute; por su relaci&oacute;n con la pol&eacute;mica granja de cerdos, y si es la responsable de suministrar pienso, medicamentos (vacunas), as&iacute; como de su gesti&oacute;n t&eacute;cnica. &ldquo;Bueno, a ver, no te voy a dar ning&uacute;n tipo de informaci&oacute;n, solo decirte que por ah&iacute; est&aacute;n corriendo unos hechos, que no s&eacute; si son ciertos o no, no lo s&eacute;, pero cuando ocurrieron no estaba gestionada por nosotros&rdquo;, ha respondido. Sin embargo, se le menciona que hay documentos que prueban lo contrario.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec81443e-2d11-479b-b80e-f9fc03a55e45_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec81443e-2d11-479b-b80e-f9fc03a55e45_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec81443e-2d11-479b-b80e-f9fc03a55e45_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec81443e-2d11-479b-b80e-f9fc03a55e45_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec81443e-2d11-479b-b80e-f9fc03a55e45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ec81443e-2d11-479b-b80e-f9fc03a55e45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ec81443e-2d11-479b-b80e-f9fc03a55e45_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Otro de los animales de la granja turolense."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Otro de los animales de la granja turolense.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El m&aacute;s reciente es un albar&aacute;n de salida de dos vacunas (Auskipra GN -100 dosis-, para la enfermedad Aujeszky y Stellamune Mycoplasma &ndash;125 dosis&ndash;, para la neumon&iacute;a enzo&oacute;tica porcina) desde Mazana Piensos Compuestos S.L hasta Ganados La Yruela S.C., con fecha del 10 de febrero de 2026. Por otro lado, hay una entrada de 400 cerdos el 28 de noviembre en una de las naves y otra de 435 el 3 de diciembre.
    </p><p class="article-text">
        Esta entrada de animales coincide con el cambio de propietario de la granja &ndash;cuyo nombre no ha trascendido&ndash;, y que ocurri&oacute; a finales de noviembre, <a href="https://climatica.coop/cadaveres-canibalismo-ratas-granja-cerdos-teruel/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n public&oacute; Clim&aacute;tica</a>. Las primeras im&aacute;genes grabadas por ARDE son del 30 de octubre y 2 y 3 de noviembre de 2025, mientras que las &uacute;ltimas son del 24 y 25 de febrero de 2026. &ldquo;Bueno, yo no tengo m&aacute;s que decirte. Solo te puedo decir la verdad&rdquo;, ha afirmado el responsable de Mazana.
    </p><p class="article-text">
        Este diario se ha puesto en contacto con un responsable de calidad de la empresa, sin que haya sido posible obtener una respuesta. Se le consultaba sobre cu&aacute;l es la relaci&oacute;n entre Mazana y la granja de cerdos de Castellote; si dicha empresa es la encargada de la gesti&oacute;n de la explotaci&oacute;n y cu&aacute;l era la relaci&oacute;n comercial que ten&iacute;an con el due&ntilde;o de la granja.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a Welfair, que gestiona su sello de bienestar animal, fuentes de la firma se&ntilde;alan a este diario que la granja dej&oacute; de estar certificada en noviembre de 2025 y que recientemente ha experimentado un cambio de titularidad. &ldquo;El nuevo propietario ha iniciado el proceso de certificaci&oacute;n en marzo de 2026 a trav&eacute;s de una entidad de certificaci&oacute;n independiente&rdquo;, se&ntilde;alan. Asimismo, indican que esta ma&ntilde;ana han llevado a cabo &ldquo;una auditor&iacute;a no anunciada&rdquo;, en la cual, &ldquo;no se han observado las condiciones mostradas en las im&aacute;genes difundidas&rdquo;. &ldquo;Estamos procesando la informaci&oacute;n recogida y la trazabilidad de los animales&rdquo;, afirman. Por otro lado, concluyen que los animales que presentan lesiones o patolog&iacute;as incompatibles con los est&aacute;ndares sanitarios &ldquo;no acceden a la cadena alimentaria&rdquo;. &ldquo;Animales como los mostrados no llegan al consumidor, garantizando as&iacute; la seguridad alimentaria y la protecci&oacute;n de la salud del consumidor&rdquo;, concluyen.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cerdos con heridas por canibalismo</strong></h2><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/cerdos-enfermos-canibalismo-restos-cadaveres-suelo-granja-horrores-aragon_1_13075016.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En un primer reportaje</a>, este diario inform&oacute; sobre las presuntas irregularidades en una granja de cerdos de Castellote (Teruel), donde se ve&iacute;an animales con heridas producidas por canibalismo y cerdos agonizantes que no recib&iacute;an los suficientes cuidados veterinarios. Adem&aacute;s, algunos de ellos estaban muy sucios, con hernias o abscesos. De las im&aacute;genes tambi&eacute;n se desprend&iacute;a una gesti&oacute;n deficiente de los cad&aacute;veres, algunos de ellos acumulados en las instalaciones en contacto con los cerdos vivos, adem&aacute;s de ratones vivos. Sin embargo, los hechos descritos a trav&eacute;s de las im&aacute;genes grabadas, no han sido acreditados por la inspecci&oacute;n del Gobierno de Arag&oacute;n, donde gobierna Jorge Azc&oacute;n (PP) en funciones.
    </p><p class="article-text">
        Tras la publicaci&oacute;n del reportaje, fuentes de la Consejer&iacute;a de Agricultura y Ganader&iacute;a de Arag&oacute;n explicaron a elDiario.es que, a ra&iacute;z de las denuncias recibidas en el Departamento, t&eacute;cnicos veterinarios de la Oficina Comarcal Agraria (OCA) de Alcorisa (Teruel) se desplazaron a la explotaci&oacute;n ganadera de Castellote se&ntilde;alada (este martes) para realizar las comprobaciones oportunas, levantando el acta correspondiente. Seg&uacute;n estas mismas fuentes, tras la inspecci&oacute;n &ldquo;no se han detectado irregularidades ni en materia de bienestar animal ni en el &aacute;mbito sanitario&rdquo; y constataron &ldquo;un estado &oacute;ptimo de higiene en cada uno de los corrales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La granja, con una capacidad aproximada de 1.300 animales y en la que en ese momento hab&iacute;a alrededor de 910 cabezas, manten&iacute;a tres animales apartados por enfermedad conforme a los protocolos establecidos, seg&uacute;n las mismas fuentes. Asimismo, a&ntilde;aden, se verific&oacute; que la gesti&oacute;n de los cad&aacute;veres &ldquo;se realiza de manera correcta y de acuerdo con la normativa vigente&rdquo;. Este diario ha solicitado el acceso al expediente de la inspecci&oacute;n de forma anonimizada, protegiendo los datos personales de las partes afectadas, sin que haya sido posible obtenerlo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Bebedero sucio, larvas y ratones</strong></h2><p class="article-text">
        Las im&aacute;genes grabadas por ARDE mostraban cerdos con abscesos de grasa y pus, heridas en las patas, hernias, cad&aacute;veres dentro de la granja, presencia de ratones, el bebedero sucio y lleno de moscas, larvas en el suelo de la explotaci&oacute;n, as&iacute; violencia por parte de los operarios, que propin&oacute; patadas a uno de los cerdos. La veterinaria Laura Barreda, en un informe, consider&oacute; que las im&aacute;genes evidenciaban &ldquo;presuntas deficiencias graves&rdquo; en materia de bienestar animal y bioseguridad. Un extremo que, sin embargo, no ha sido acreditado por la inspecci&oacute;n de un organismo dependiente de la Consejer&iacute;a de Agricultura, Ganader&iacute;a y Alimentaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Entre las presuntas irregularidades, en referencia a las condiciones de alojamiento y cr&iacute;a, la veterinaria describ&iacute;a la existencia de &ldquo;suelos h&uacute;medos, cubiertos de excrementos&rdquo;. Los animales ten&iacute;an, afirmaba Barreda, &ldquo;problemas locomotores&rdquo; como cojeras e imposibilidad de incorporarse, as&iacute; como heridas, algunas de ellas &ldquo;producidas por canibalismo&rdquo;. Hab&iacute;a animales, adem&aacute;s, que no estaban recibiendo &ldquo;los cuidados necesarios, ya que podemos observar cerdos agonizando o incapaces de moverse&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, la veterinaria observaba irregularidades en la &ldquo;gesti&oacute;n de animales enfermos y cad&aacute;veres&rdquo;. En este sentido, apuntaba a que hab&iacute;a animales enfermos y heridos &ldquo;sin tratamiento ni sacrificio&rdquo;; cad&aacute;veres acumulados en las instalaciones, &ldquo;en avanzado estado de descomposici&oacute;n, con miasis, en contacto con animales a&uacute;n vivos&rdquo;. Barreda lamentaba que se desconoc&iacute;a &ldquo;si hay contenedores de cad&aacute;veres en las instalaciones o c&oacute;mo se gestionan los residuos&rdquo;. En cuanto a las condiciones de bioseguridad, la profesional valoraba como &ldquo;un riesgo&rdquo; la presencia de otros animales en las instalaciones, como ratones y un perro.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/granja-horrores-aragon-cerdos-enfermos-cadaveres-trabaja-firma-sello-bienestar-animal_1_13080829.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Mar 2026 21:03:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/141eaee8-2c77-4dbe-a843-cd73c71dc20f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="276650" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/141eaee8-2c77-4dbe-a843-cd73c71dc20f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="276650" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La granja de los horrores de Aragón, con cerdos enfermos y cadáveres, trabaja con una firma con sello de bienestar animal]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/141eaee8-2c77-4dbe-a843-cd73c71dc20f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Granjas,Macrogranjas,Stop Macrogranjas,Ganadería,Cerdos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cerdos enfermos, canibalismo y restos de cadáveres por el suelo: así es la ‘granja de los horrores’ de Aragón]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/cerdos-enfermos-canibalismo-restos-cadaveres-suelo-granja-horrores-aragon_1_13075016.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9b305bcb-2e8b-432b-b6d9-c166a8cbce35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cerdos enfermos, canibalismo y restos de cadáveres por el suelo: así es la ‘granja de los horrores’ de Aragón"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La entidad de protección animal ARDE denuncia ante la Fiscalía una explotación de Castellote (Teruel) tras constatar con imágenes las “graves” condiciones de su interior, mientras que otra empresa asociada ha recibido casi dos millones de euros en subvenciones</p><p class="subtitle">El dilema de las macrogranjas en Aragón: el Gobierno del PP las alienta mientras se disparan los nitratos en aguas bajo tierra</p></div><p class="article-text">
        Una granja de cerdos de Castellote (Teruel), que trabaja con empresas certificadas en bienestar animal, mantiene animales heridos, agonizantes y conviviendo con cad&aacute;veres en descomposici&oacute;n dentro de las instalaciones, seg&uacute;n las im&aacute;genes in&eacute;ditas a las que ha tenido acceso elDiario.es. Las grabaciones fueron realizadas por la entidad de protecci&oacute;n medioambiental y animal ARDE entre los d&iacute;as 30 de octubre y 2 y 3 de noviembre de 2025 y 24 y 25 de febrero de 2026. La entidad ha denunciado los hechos ante la Fiscal&iacute;a Provincial de Teruel por &ldquo;presuntos delitos de maltrato animal, contra la salud p&uacute;blica y publicidad enga&ntilde;osa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los animales tienen heridas producidas por canibalismo; hay cerdos agonizantes que no reciben los suficientes cuidados veterinarios y algunos de ellos est&aacute;n muy sucios, con hernias o abscesos. Adem&aacute;s, de las im&aacute;genes se desprende una gesti&oacute;n deficiente de los cad&aacute;veres, algunos de ellos acumulados en las instalaciones en contacto con los cerdos vivos, adem&aacute;s de ratones vivos.
    </p><p class="article-text">
        La granja, ubicada en la comarca del Maestrazgo, cuenta con dos naves y una capacidad de hasta 1.500 cerdos. Est&aacute; vinculada a la comunidad de bienes La Yruela y a Ganados La Yruela S.C., cuyo representante legal es Joaqu&iacute;n Dolz Adell, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n interna consultada por este diario. Esta tambi&eacute;n refleja que 700 lechones fueron trasladados desde Cebaderos Porcinos S.L., cuyo representante es Carlos Dolz Adell, hacia Ganados La Yruela S.C. en enero de 2025. Esta empresa no ha respondido a las preguntas de este diario.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, Ganados La Yruela S.C. mantiene relaciones comerciales con Frigor&iacute;ficos Costa Brava, matadero vinculado a la marca Costa Brava Mediterranean Foods del Grupo Ca&ntilde;igueral, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n interna a la que ha accedido este diario. El 2 de noviembre de 2025 se trasladaron 119 cerdos de la categor&iacute;a de cebo hacia este matadero. Hay certificados de limpieza y desinfecci&oacute;n de veh&iacute;culos de transporte de animales de carretera en el interior de las instalaciones, donde figura Frigor&iacute;ficos Costa Brava S.A., a fecha de 28 de octubre. Frigor&iacute;ficos Costa Brava S.A. recibi&oacute; cerca de 2 millones de euros de fondos de la PAC entre 2015 y 2024, seg&uacute;n la Open Knowledge Foundation Deutschland.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6000f583-09ee-47ca-85cd-f655b6aca18d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6000f583-09ee-47ca-85cd-f655b6aca18d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6000f583-09ee-47ca-85cd-f655b6aca18d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6000f583-09ee-47ca-85cd-f655b6aca18d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6000f583-09ee-47ca-85cd-f655b6aca18d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6000f583-09ee-47ca-85cd-f655b6aca18d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6000f583-09ee-47ca-85cd-f655b6aca18d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cerdos con abcesos en la granja de Castellote (Teruel)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cerdos con abcesos en la granja de Castellote (Teruel).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Costa Brava Mediterranean Foods, socio &uacute;nico del Grupo Ca&ntilde;igueral &ndash;que opera con diferentes sellos de calidad, as&iacute; como la certificaci&oacute;n en bienestar animal Welfair&ndash; dispone de 300 granjas propias o integradas, 17 plantas de producci&oacute;n especializada y tiene presencia en m&aacute;s de 60 pa&iacute;ses. Su presidenta es Elisabeth Ca&ntilde;igueral Borr&aacute;s, tambi&eacute;n consejera delegada de Costa Brava Foods S.A.U. y vicepresidenta de la patronal Foment del Treball.
    </p><p class="article-text">
        Tras las preguntas de elDiario.es, fuentes de Costa Brava Mediterranean Foods explican que &ldquo;dicha explotaci&oacute;n nunca ha sido propiedad de nuestra organizaci&oacute;n y que actualmente no provee de animales a nuestro grupo&rdquo;. En este sentido, se&ntilde;alan que los suministros que en el pasado hayan podido llegar a sus instalaciones &ldquo;contaban con los requisitos indicados en el Reglamento General de Certificaci&oacute;n en Bienestar Animal Welfair&rdquo; y que &ldquo;en ning&uacute;n caso se detect&oacute; ning&uacute;n tipo de afectaci&oacute;n similar a las im&aacute;genes informadas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, subrayan que la compa&ntilde;&iacute;a &ldquo;mantiene un firme compromiso con el bienestar animal&rdquo; y que sus plantas de sacrificio, despiece y fabricaci&oacute;n est&aacute;n certificadas bajo este est&aacute;ndar. A&ntilde;aden que sus servicios sanitarios oficiales inspeccionan los animales antes y despu&eacute;s del sacrificio, incluyendo la verificaci&oacute;n de los requisitos de bienestar animal conforme a la normativa comunitaria europea. En este sentido, indican que no han detectado &ldquo;problem&aacute;ticas de este tipo en las inspecciones realizadas en nuestras instalaciones&rdquo;. Fuentes de Welfair se limitan a explicar que la granja &ldquo;no est&aacute; certificada&rdquo; con el sello de bienestar animal.
    </p><p class="article-text">
        Este diario ha trasladado una consulta a la Consejer&iacute;a de Agricultura, Ganader&iacute;a y Alimentaci&oacute;n del Gobierno de Arag&oacute;n, dirigida por Javier Rinc&oacute;n (PP). Fuentes del Ejecutivo auton&oacute;mico indican, ante este posible caso de maltrato animal, que los veterinarios de la administraci&oacute;n sanitaria de la Oficina Comarcal Agraria (OCA) de Alcorisa realizar&aacute;n en las pr&oacute;ximas horas &ldquo;una inspecci&oacute;n biosanitaria en la finca&rdquo;. El objetivo es, se&ntilde;alan, verificar &ldquo;el estado de la explotaci&oacute;n y el bienestar de todos los animales&rdquo;. &ldquo;Si se encuentra alg&uacute;n tipo de incumplimiento, el Departamento actuar&aacute; con total transparencia y rotundidad por las v&iacute;as legales establecidas en normativa en sanidad animal&rdquo;, remarcan. Las mismas fuentes, sin embargo, afirman que el Departamento de Agricultura y Ganader&iacute;a &ldquo;no ten&iacute;a constancia previa de este posible caso ni de ning&uacute;n incumplimiento relacionado con cuestiones biosanitarias en dicha explotaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Falta de transparencia</strong></h2><p class="article-text">
        El nuevo caso de la &lsquo;granja de los horrores&rsquo; de Arag&oacute;n, unido a los anteriores desvelados por este diario, revela una falta de transparencia en el modo de funcionamiento de los sellos de bienestar animal, como es el caso de Welfair. En esta nueva investigaci&oacute;n, hay una contradicci&oacute;n entre lo que dice Costa Brava Mediterranean Foods y lo que asegura el propio sello. Por un lado, a trav&eacute;s del <a href="https://animalwelfair.com/empresas-certificadas-welfair" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">buscador de Welfair</a> se puede comprobar que Frigor&iacute;ficos Costa Brava S.A. &ndash;que es el matadero del grupo Costa Brava Mediterranean Foods&ndash; consta como empresa certificada.
    </p><p class="article-text">
        Esta empresa recibi&oacute; el 17 de octubre de 2025 &ndash;dos semanas antes de que se grabaran las primeras im&aacute;genes&ndash; 190 cerdos de la categor&iacute;a de cebo procedente de esta explotaci&oacute;n, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n consultada por este diario. La certificaci&oacute;n Welfair, explica el sello en su web, tiene como objetivo fundamental &ldquo;mostrar que los animales de granjas y mataderos han sido cuidados bajo estrictos est&aacute;ndares de bienestar avalados cient&iacute;ficamente&rdquo;. Este caso, sin embargo, revela contradicciones entre ambas empresas, de modo que no es posible saber si existen irregularidades o control sobre toda la cadena de producci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        En una investigaci&oacute;n anterior, este diario desvel&oacute; que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aenor-ofrecio-granja-horrores-mallorca-pactar-fecha-auditoria-bienestar-animal-favorable_1_12336774.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">AENOR hab&iacute;a ofrecido a la 'granja de los horrores' de Mallorca pactar la fecha de la auditor&iacute;a de &ldquo;bienestar animal&rdquo;</a> que fue favorable. La instalaci&oacute;n, certificada con el sello Welfair, hab&iacute;a superado una inspecci&oacute;n el 20 de mayo, que AENOR propuso que fuera acordada, seg&uacute;n comprob&oacute; elDiario.es a trav&eacute;s de correos internos. Las im&aacute;genes grabadas entre el 21 y 29 de abril, en cambio, mostraban suciedad extrema, cad&aacute;veres y maltrato animal. Posteriormente, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/aenor-suspende-sello-bienestar-animal-granja-horrores-graves-imagenes-gallinas_1_12430638.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">AENOR suspendi&oacute; el sello de bienestar animal de la &lsquo;granja de los horrores&rsquo; de Mallorca</a>, debido a las graves im&aacute;genes difundidas que mostraban la convivencia de aves vivas con cad&aacute;veres en avanzado estado de descomposici&oacute;n, ratas, suciedad extrema y otras irregularidades.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Cerdos vivos conviven con cad&aacute;veres descompuestos</strong></h2><p class="article-text">
        Las im&aacute;genes muestran cerdos con abscesos de grasa y pus, heridas en las patas y hernias; cad&aacute;veres en avanzado estado de descomposici&oacute;n dentro de la granja; presencia de ratones; bebederos sucios y llenos de moscas; larvas en el suelo; as&iacute; como violencia por parte de uno de los operarios hacia los animales. La revisi&oacute;n del material audiovisual evidencia la existencia de presuntas deficiencias graves en materia de bienestar animal y bioseguridad, seg&uacute;n un informe de Laura Barreda, veterinaria de Castell&oacute;n, consultado por este diario.
    </p><p class="article-text">
        Entre las presuntas irregularidades, en relaci&oacute;n con las condiciones de alojamiento y cr&iacute;a, se describen suelos h&uacute;medos y cubiertos de excrementos. Los animales presentan, afirma Barreda, &ldquo;problemas locomotores&rdquo; como cojeras e imposibilidad de incorporarse, as&iacute; como heridas, algunas &ldquo;producidas por canibalismo&rdquo;. Hay animales que &ldquo;no est&aacute;n recibiendo los cuidados necesarios, ya que podemos observar cerdos agonizando o incapaces de moverse&rdquo;. Asimismo, hay cerdos &ldquo;muy sucios, con heridas abiertas, abscesos y hernias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Barreda valora que, en el caso de las hernias, si no se tratan a tiempo &ldquo;pueden alcanzar un gran tama&ntilde;o&rdquo;, pudiendo &ldquo;llegar a atrapar &oacute;rganos internos y poner en riesgo la vida del animal&rdquo;. Estas heridas pueden generar lesiones en la piel y ser objeto de &ldquo;canibalismo por parte de otros cerdos&rdquo;. En cuanto a los abscesos, indican que los animales padecen alguna enfermedad y pueden &ldquo;favorecer la entrada de pat&oacute;genos e infecciones sist&eacute;micas&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c33e1477-7939-4e11-9a62-81b13888cfe5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c33e1477-7939-4e11-9a62-81b13888cfe5_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c33e1477-7939-4e11-9a62-81b13888cfe5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c33e1477-7939-4e11-9a62-81b13888cfe5_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c33e1477-7939-4e11-9a62-81b13888cfe5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c33e1477-7939-4e11-9a62-81b13888cfe5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c33e1477-7939-4e11-9a62-81b13888cfe5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Otro animal en mal estado en la granja turolense."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Otro animal en mal estado en la granja turolense.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, la veterinaria observa irregularidades en la gesti&oacute;n de animales enfermos y cad&aacute;veres: animales heridos &ldquo;sin tratamiento ni sacrificio&rdquo; y cad&aacute;veres acumulados &ldquo;en avanzado estado de descomposici&oacute;n, con miasis, en contacto con animales a&uacute;n vivos&rdquo;. Barreda se&ntilde;ala que &ldquo;se desconoce si hay contenedores de cad&aacute;veres en las instalaciones o c&oacute;mo se gestionan los residuos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n con las im&aacute;genes del operario dando patadas a los cerdos, las califica de &ldquo;maltrato intencionado&rdquo; en el contexto de su traslado &ldquo;de un recinto a otro&rdquo;. En las im&aacute;genes se aprecian signos de &ldquo;miedo, dolor y angustia&rdquo;, con animales que se pisan, se empujan e incluso practican canibalismo, de forma espont&aacute;nea o sobre heridas abiertas. Son comportamientos que, a&ntilde;ade, no se producen &ldquo;en instalaciones adecuadas ni en la naturaleza&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a las condiciones de bioseguridad, la profesional considera &ldquo;un riesgo&rdquo; la presencia de otros animales en las instalaciones. As&iacute;, observa la entrada de un trabajador con un perro, adem&aacute;s de la presencia de roedores en contacto con los animales y su comida. La presencia de gusanos es &ldquo;consecuencia de la poca higiene&rdquo;. Ambas situaciones &ldquo;implican un riesgo de transmisi&oacute;n de enfermedades como la leptospirosis&rdquo;, una zoonosis grave transmitida a humanos a trav&eacute;s de la orina de animales infectados o de agua y suelo contaminados.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Riesgo &ldquo;grave&rdquo; para la salud p&uacute;blica</strong></h2><p class="article-text">
        Barreda considera que las deficiencias observadas &ldquo;no solo comprometen el bienestar animal, sino que tambi&eacute;n representan un riesgo grave para la salud p&uacute;blica&rdquo;. La convivencia de cerdos vivos con cad&aacute;veres en descomposici&oacute;n, junto a la presencia de roedores y otros animales, favorece la proliferaci&oacute;n de bacterias, virus y par&aacute;sitos transmisibles al ser humano.
    </p><p class="article-text">
        Entre ellos, menciona la leptospirosis; la salmonela, que puede provocar fiebre, diarrea y, en casos graves, septicemia; y cepas pat&oacute;genas de E. coli, asociadas a infecciones gastrointestinales. Tambi&eacute;n alerta de la yersiniosis, vinculada al consumo de carne de cerdo poco cocinada, y de bacterias como <em>Clostridioides difficile</em>, asociadas a infecciones intestinales. Asimismo, advierte del riesgo de virus como la gripe porcina, con s&iacute;ntomas similares a la gripe estacional en humanos, y de la hepatitis E, que puede transmitirse por el consumo de carne de cerdo o jabal&iacute; mal cocinada.
    </p><p class="article-text">
        La veterinaria se&ntilde;ala adem&aacute;s la posible presencia de par&aacute;sitos como la triquinosis, que se contrae al consumir carne cruda o poco cocinada; la tenia del cerdo; y la toxoplasmosis, especialmente peligrosa para mujeres embarazadas por el riesgo de malformaciones fetales. Tambi&eacute;n menciona otros par&aacute;sitos intestinales que pueden transmitirse por v&iacute;a fecal-oral.
    </p><p class="article-text">
        Por todas estas razones, Barreda concluye que existen &ldquo;condiciones insalubres&rdquo; en la explotaci&oacute;n, con suelos cubiertos de excrementos que generan &ldquo;altas cargas microbianas&rdquo; y pueden transmitirse a trabajadores y al entorno. Adem&aacute;s, la mezcla de animales sanos con heridos o moribundos &ldquo;favorece la propagaci&oacute;n de patolog&iacute;as&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Posible vulneraci&oacute;n de la normativa</strong></h2><p class="article-text">
        Tras el an&aacute;lisis de las im&aacute;genes, la veterinaria considera que podr&iacute;an estarse incumpliendo varios puntos de la normativa europea relativa al bienestar animal en cr&iacute;a y alojamiento, que obliga a evitar sufrimiento innecesario y a garantizar la atenci&oacute;n inmediata a animales enfermos o heridos. Tambi&eacute;n apunta a posibles incumplimientos en la normativa sobre gesti&oacute;n de subproductos animales, que establece la recogida y eliminaci&oacute;n higi&eacute;nica de cad&aacute;veres y proh&iacute;be su contacto con animales vivos, as&iacute; como en la normativa sobre enfermedades transmisibles.
    </p><p class="article-text">
        En el &aacute;mbito medioambiental, Barreda destaca que la producci&oacute;n porcina puede tener un impacto significativo, especialmente por la generaci&oacute;n de nitratos y emisiones de amon&iacute;aco. Subraya que la mejora de las condiciones higi&eacute;nicas y de las instalaciones es clave para reducir el uso de antibi&oacute;ticos. Sin embargo, advierte de que las condiciones observadas podr&iacute;an implicar un aumento de zoonosis y del uso de medicamentos, lo que incrementa el riesgo para la salud p&uacute;blica debido a las resistencias antimicrobianas.
    </p><p class="article-text">
        En conjunto, concluye que las im&aacute;genes reflejan &ldquo;violaciones sistem&aacute;ticas, reiteradas y graves&rdquo; de la normativa de bienestar y sanidad animal. Los animales, afirma, &ldquo;sufren dolor, miedo y agon&iacute;a&rdquo; por deficiencias en alojamiento e higiene, as&iacute; como por pr&aacute;cticas de maltrato y una gesti&oacute;n inadecuada de cad&aacute;veres. Por ello, considera necesario investigar de forma &ldquo;inmediata&rdquo; las explotaciones implicadas y aplicar las sanciones correspondientes. Adem&aacute;s, propone medidas urgentes como la mejora de las condiciones higi&eacute;nicas, la supervisi&oacute;n veterinaria diaria, la eutanasia de animales no aptos, la retirada reglamentaria de cad&aacute;veres y la formaci&oacute;n del personal en bienestar animal.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/aragon/sociedad/cerdos-enfermos-canibalismo-restos-cadaveres-suelo-granja-horrores-aragon_1_13075016.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 17 Mar 2026 21:03:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9b305bcb-2e8b-432b-b6d9-c166a8cbce35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1482484" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9b305bcb-2e8b-432b-b6d9-c166a8cbce35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1482484" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cerdos enfermos, canibalismo y restos de cadáveres por el suelo: así es la ‘granja de los horrores’ de Aragón]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9b305bcb-2e8b-432b-b6d9-c166a8cbce35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ganadería,Explotaciones ganaderas,Macrogranjas,Stop Macrogranjas,Alimentación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un controvertit retir esotèric amb hipnosi i BDSM per més de 3.000 euros a Eivissa: “La línia sectària és molt difusa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/controvertit-retir-esoteric-amb-hipnosi-i-bdsm-per-mes-3-000-euros-eivissa-linia-sectaria-molt-difusa_1_13064405.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un controvertit retir esotèric amb hipnosi i BDSM per més de 3.000 euros a Eivissa: “La línia sectària és molt difusa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un esdeveniment de sis dies promet despertar el “poder eròtic” mitjançant trànsits i rituals. “Només es pot determinar que estem davant d’una secta quan s’apliquen tècniques de manipulació coercitiva”, afirma la psicòloga Rebeca Pozuelo
</p><p class="subtitle">Barra lliure a Eivissa de pseudoteràpies per a rics: kundalini, chakras i gripaus 'curatius'</p></div><p class="article-text">
        Cada fidel col&middot;loca el seu matal&agrave;s dins d&rsquo;un espai tancat. El gur&uacute;, que va caminant al voltant de la sala, s&rsquo;erigeix en guia espiritual. Es tracta, segons anuncien, d&rsquo;un ritual col&middot;lectiu amb l&rsquo;objectiu de &ldquo;despertar el poder er&ograve;tic&rdquo; mitjan&ccedil;ant experi&egrave;ncies &ldquo;immersives&rdquo; basades en &ldquo;la hipnosi, els estats d&rsquo;&egrave;xtasi, la encarnaci&oacute; i el ritme cerimonial&rdquo;. L&rsquo;esdeveniment es defineix al seu web com un retir &ldquo;hipn&ograve;tic amb BDSM&rdquo; que tindr&agrave; lloc entre l&rsquo;11 i el 17 d&rsquo;abril en una ubicaci&oacute; secreta d&rsquo;Eivissa. S&rsquo;ofereixen tres &agrave;pats vegetarians al dia; ioga i &ldquo;treball corporal&rdquo; al mat&iacute;, aix&iacute; com &ldquo;una immersi&oacute; &iacute;ntima de diversos dies en BDSM &ndash;una pr&agrave;ctica er&ograve;tica i sexual&ndash;, rituals i estats alterats del joc&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el context de societats globals on les religions tradicionals han anat perdent pes progressivament, una fe incipient, que barreja diferents pseudoconeixements esot&egrave;rics i suposades pr&agrave;ctiques de religions orientals, busca fer-se un lloc entre una nova comunitat de creients, molt vinculada a la New Age. En aquest cas, el &ldquo;retir&rdquo; tindr&agrave; lloc en un espai immers en la natura boscosa de l&rsquo;illa. &ldquo;Est&agrave; dissenyat per a amants i practicants curiosos que desitgen refinar la seva pres&egrave;ncia, aprofundir en el domini de la percepci&oacute; i explorar les din&agrave;miques de poder a trav&eacute;s de l&rsquo;atenci&oacute;, el tr&agrave;nsit i el disseny intencional&rdquo;, destaca la web, en un esdeveniment amb 15 places que poden arribar a costar m&eacute;s de 3.000 euros cada una.
    </p><p class="article-text">
        Darrere de tota aquesta floridura er&ograve;tic-esot&egrave;rica hi ha una cosa molt m&eacute;s mundana, tot i que pret&eacute;n fer seves les tradicions t&agrave;ntriques: un o diversos gur&uacute;s que, mitjan&ccedil;ant diferents t&egrave;cniques, inclosa la hipnosi, pretenen que el client aconsegueixi un orgasme. Aquests v&iacute;deos s&oacute;n p&uacute;blics i es poden veure a les xarxes socials de David Marius, promotor de l&rsquo;esdeveniment, que es defineix al seu web com a &ldquo;hipnoterapeuta i <em>coach</em> acreditat&rdquo;. Des del 2023, afirma, ha adaptat les seves ensenyances a la seva pr&agrave;ctica de BDSM com a &ldquo;dominant professional&rdquo;. Entre els seus referents cita Layla Martin, Neil Strauss i Rupi Kaur, a qui defineix com a &ldquo;grans noms de la consci&egrave;ncia i la sexualitat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La hipnosi &eacute;s una eina terap&egrave;utica que pot ajudar una persona a gestionar s&iacute;mptomes o reelaborar traumes de manera positiva&rdquo;, explica Jordi Risco, metge psiquiatre amb formaci&oacute; en hipnosi ericksoniana. &ldquo;Si no t&eacute; formaci&oacute; en psicopatologia com la que pot tenir un psic&ograve;leg o psiquiatre, existeix el risc de retraumatitzar la persona&rdquo;, valora Risco. L&rsquo;especialista creu que per treballar amb la hipnosi &eacute;s imprescindible tenir &ldquo;una base de coneixement i formaci&oacute; m&iacute;nima&rdquo;, &eacute;s a dir, del camp de la psicologia o de la medicina, i formaci&oacute; espec&iacute;fica en hipnosi.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s una t&egrave;cnica que si la duu a terme una persona que no t&eacute; formaci&oacute;, que no &eacute;s un professional de la salut &ndash;psic&ograve;leg o metge&ndash;, es considera pseudoci&egrave;ncia&rdquo;, explica Carles&nbsp;Recasens, metge especialitzat en psiquiatria.&nbsp;Recasens&nbsp;valora que la hipnosi t&eacute; una evid&egrave;ncia moderada en determinades patologies com a part del tractament per dolor agut o ansietat o per problemes intestinals.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, malgrat que la hipnosi t&eacute; una evid&egrave;ncia moderada avalada per estudis,&nbsp;Recasens&nbsp;aclareix que hi ha moltes persones anunciant-se com &ldquo;hipnoterapeutas&rdquo;&nbsp;sense tenir la qualificaci&oacute; corresponent com a professional sanitari, que &eacute;s la que permet l'exercici de la hipnosi. D'altra banda,&nbsp;Recasens&nbsp;assenyala que &ldquo;els qui ens dediquem al m&oacute;n de la salut coneixem el component de la suggesti&oacute;, del poder de les expectatives de la persona amb el terapeuta&rdquo;. &ldquo;Gran part de l'&egrave;xit de la hipnosi &eacute;s el m&agrave;rqueting que es fa&rdquo;, apunta. &ldquo;I qui s'anuncia com&nbsp;hipnoterapeuta&nbsp;ho sap&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s un cas molt problem&agrave;tic&rdquo;, explica a aquest diari Carlos Bardav&iacute;o, advocat penalista i expert en sectes, depenent del grau d&rsquo;hipnosi que s&rsquo;assoleixi. Segons la Llei 10/2022, de garantia integral de la llibertat sexual (m&eacute;s coneguda com a &ldquo;nom&eacute;s s&iacute; &eacute;s s&iacute;&rdquo;), qualsevol acte sexual en qu&egrave; una persona &ldquo;no pugui donar el seu consentiment lliurement, sigui per estar inconscient o per tenir anul&middot;lada la seva voluntat, es considera agressi&oacute; sexual&rdquo;, fins i tot si no hi ha penetraci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;expert apunta que cal dilucidar dues q&uuml;estions: si hi ha o no consentiment i si aquest consentiment &eacute;s lliure, &eacute;s a dir, que no estigui viciat pel fet de ser prestat &ldquo;abans d&rsquo;un estat de semiinconsci&egrave;ncia o d&rsquo;anul&middot;laci&oacute; de la voluntat&rdquo;. A m&eacute;s, el consentiment ha de ser sempre &ldquo;revocable&rdquo; durant l&rsquo;acte sexual. Sobre aquest punt, el promotor David Marius respon a elDiario.es que &ldquo;cada retir comen&ccedil;a amb formaci&oacute; pr&agrave;ctica sobre consentiment: es practica la comunicaci&oacute; clara de &lsquo;s&iacute;/no&rsquo;, les formes verbals i no verbals de mantenir un consentiment continu&rdquo;, i que, a m&eacute;s, hi ha senyals de reconeixement i eines que permeten als participants aturar-se si ho desitgen.
    </p><p class="article-text">
        Afegeix que la hipnosi &ldquo;no implica abs&egrave;ncia de consci&egrave;ncia, sin&oacute; un estat de concentraci&oacute; selectiva&rdquo;. &ldquo;Per aix&ograve; la hipnosi oberta sempre &eacute;s consensuada&rdquo;, aclareix, i assegura que ensenyen als participants a utilitzar f&oacute;rmules beneficioses per a ells durant l&rsquo;activitat (&ldquo;d&rsquo;aquesta experi&egrave;ncia nom&eacute;s retendr&agrave;s els suggeriments que siguin m&eacute;s beneficiosos per a tu&rdquo;; &ldquo;el teu subconscient pot interpretar tots els meus suggeriments de la manera m&eacute;s adequada per a tu&rdquo;; o &ldquo;pots sortir d&rsquo;aquest tr&agrave;nsit en qualsevol moment&rdquo;).
    </p><p class="article-text">
        A aquest respecte, Risco explica que la hipnosi &eacute;s &ldquo;un estat d&rsquo;atenci&oacute; augmentada&rdquo;, en el qual se t&rsquo;indueix a un estat de relaxaci&oacute; des del qual, si est&agrave;s completament atent al hipnoterapeuta i al que et diu, &ldquo;reps molt millor totes les indicacions que t&rsquo;est&agrave; donant&rdquo;. Aix&iacute;, et pot suggestionar, per exemple, perqu&egrave; aixequis un bra&ccedil;. Sobre la idea de poder induir-te per tenir un orgasme, el psiquiatre opina que &ldquo;&eacute;s molt complicat&rdquo;. &ldquo;Jo no ho he vist, per&ograve; la teoria diu que una persona pot suggestionar-se fins on ella vulgui. No fins on vulgui el terapeuta&rdquo;, aclareix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sobre la idea de poder induir-te per tenir un orgasme, el psiquiatre Jordi Risco opina que “és molt complicat”. “Jo no ho he vist, però la teoria diu que una persona es pot suggestionar fins on ella vulgui. No fins on vulgui el terapeuta”, aclareix</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Rebeca Pozuelo, psic&ograve;loga de la Fundaci&oacute; Psicologia sense Fronteres, explica que la hipnosi es pot aplicar en l'&agrave;mbit cl&iacute;nic o terap&egrave;utic com a t&egrave;cnica de relaxaci&oacute; basada en la suggesti&oacute;. Pozuelo argumenta que, en qualsevol cas, la hipnosi genera &ldquo;prou controv&egrave;rsia&rdquo; dins de la ci&egrave;ncia. Hi ha estudis que mostren la seva efic&agrave;cia, mentre que d&rsquo;altres indiquen que els resultats no s&oacute;n concloents per &ldquo;determinar la validesa o fiabilitat de la t&egrave;cnica&rdquo; perqu&egrave; &ldquo;el rigor metodol&ograve;gic ha de millorar-se&rdquo;. Per tant, valora Pozuelo, es converteix en una pseudoci&egrave;ncia &ldquo;quan s&rsquo;aplica sense evid&egrave;ncia&rdquo;. Sobre la possibilitat d&rsquo;assolir un orgasme mitjan&ccedil;ant hipnosi, tamb&eacute; creu que &ldquo;&eacute;s complicat&rdquo;. &ldquo;D'acord amb la suggesti&oacute; es pot arribar fins on cadasc&uacute; arribi. Aquesta suggesti&oacute; pot funcionar amb unes persones i amb altres no. Dep&egrave;n de com es van suggestionant durant aquell moment amb pensaments i imatges i de com aix&ograve; afecta l&rsquo;excitaci&oacute; sexual&rdquo;, valora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La hipnosi es converteix en una pseudociència quan s’aplica sense evidència</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rebeca Pozuelo</span>
                                        <span>—</span> Psicòloga a la Fundació Psicologia sense Fronteres
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Sobre el consentiment</strong></h2><p class="article-text">
        Carlos Bardav&iacute;o explica que en parelles estables de vegades s&rsquo;assumeix el consentiment, per&ograve; la llei &ldquo;exigeix que sigui un consentiment expr&eacute;s o manifestat clarament&rdquo;. Hi ha debat doctrinal: alguns consideren que el consentiment previ &ldquo;s&rsquo;actualitza&rdquo; durant l&rsquo;acte, altres sostenen que sempre ha de ser expl&iacute;cit en el moment.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, Bardav&iacute;o argumenta que si la persona que participa en un retir en el qual pot experimentar un orgasme mitjan&ccedil;ant hipnosi no sap el grau de consci&egrave;ncia que mantindr&agrave;, o si hi ha anul&middot;laci&oacute; de la voluntat, aix&ograve; &ldquo;s&rsquo;ha d&rsquo;informar pr&egrave;viament&rdquo;. &ldquo;El consentiment ha de ser revocable&rdquo;, insisteix l&rsquo;expert, ja que una relaci&oacute; sexual pot ser consentida en el moment, per&ograve; una de les parts pot no voler continuar segons com es desenvolupi l&rsquo;acte. &ldquo;El que passa &eacute;s que normalment les persones que van all&iacute; surten de l&rsquo;experi&egrave;ncia sexual i estan contentes. Una altra cosa &eacute;s que [el coach] s&rsquo;hagi extralimitat o no hagi informat completament sobre quina pr&agrave;ctica es far&agrave;&rdquo;, matisa.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El consentiment ha de ser revocable. El que passa és que, normalment, les persones que van allà [a l’esdeveniment] surten de l’experiència sexual i estan contentes. Una altra cosa és que [el coach] s’hagi extralimitat o no hagi informat completament sobre quina pràctica es farà</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Carlos Bardavió</span>
                                        <span>—</span> Advocat penalista i expert en sectes
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;El consentiment ha de ser molt lliure i informat. No ha de ser verbal ni per escrit, ha de ser clar&rdquo;, insisteix. &Eacute;s a dir, expressament o per actes que manifestin la voluntat, cosa que es pot llegir en la comunicaci&oacute; &ndash;verbal o no&ndash;, el context o la situaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Consultat sobre la figura del l&iacute;der o guia espiritual en aquest tipus de retir, assegura que pot haver-hi &ldquo;un ab&uacute;s de superioritat&rdquo; &ndash;tot i que no afirma que s&rsquo;apliqui en aquest cas&ndash;. &ldquo;&Eacute;s una figura que dins dels delictes sexuals t&eacute; un agreujant&rdquo;, explica. Aix&ograve; &eacute;s el que en dret penal es coneix com a prevalen&ccedil;a: beneficiar-se d&rsquo;una determinada situaci&oacute; mitjan&ccedil;ant aquest ab&uacute;s de superioritat o autoritat. &ldquo;Tamb&eacute; pot haver-hi un delicte d&rsquo;ab&uacute;s sexual&rdquo;, que consisteix, especifica, en qu&egrave; l&rsquo;autor &ldquo;es preval d&rsquo;una superioritat per aconseguir el consentiment&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Perqu&egrave; aix&ograve; passi, cal un &ldquo;cert domini de voluntat previ&rdquo;, &eacute;s a dir, una certa &ldquo;manipulaci&oacute; psicol&ograve;gica&rdquo; sobre qu&egrave; es far&agrave;. &ldquo;El que passa &eacute;s que la gent sol sortir satisfeta&rdquo; d&rsquo;aquest tipus d&rsquo;experi&egrave;ncies, incideix Bardav&iacute;o. De fet, un punt de partida per a la investigaci&oacute; &eacute;s que la persona afectada senti que &ldquo;s&rsquo;ha com&egrave;s un delicte d&rsquo;agressi&oacute; sexual com a conseq&uuml;&egrave;ncia d&rsquo;haver abusat psicol&ograve;gicament d&rsquo;ella amb car&agrave;cter previ&rdquo;. &ldquo;En principi no crec que es puguin criminalitzar aquestes pr&agrave;ctiques&rdquo;, valora l&rsquo;advocat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>New Age</strong></h2><p class="article-text">
        Rebeca Pozuelo &eacute;s psic&ograve;loga i coordinadora de l'&agrave;rea de sectes en la Fundaci&oacute; Psicolog&iacute;a sin Fronteras. En converses amb aquest diari, afirma que, amb la informaci&oacute; de la qual es disposa en la web del retir, no es pot concloure que sigui una secta coercitiva. Malgrat aix&ograve;, no descarta que pugui haver-hi pr&agrave;ctiques que siguin perilloses. &ldquo;Una persona pot anar conven&ccedil;uda perqu&egrave; ja ha digerit material d'aquest tipus anteriorment [relacionada amb la <em>new age</em>]&rdquo;. &ldquo;Pot ser que busquin informaci&oacute; relacionada amb l'espiritualitat o l'anomenat 'creixement personal&rdquo;, afirma Pozuelo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nom&eacute;s es pot determinar que &eacute;s secta si s&rsquo;exerceixen t&egrave;cniques de manipulaci&oacute; coercitiva&rdquo;, aclareix Pozuelo. No es pot garantir que tots els retirs siguin iguals, per&ograve; la psic&ograve;loga valora que a vegades s&rsquo;utilitza manipulaci&oacute; coercitiva mitjan&ccedil;ant el control de l&rsquo;entorn, com retirar els tel&egrave;fons m&ograve;bils dels assistents o aplicar &ldquo;t&egrave;cniques de control cognitiu o estimulaci&oacute;&rdquo;. Assenyala que de vegades des de les webs pot haver-hi indicis d&rsquo;aquestes pr&agrave;ctiques, per&ograve; que realment cal estar dins per saber &ldquo;quin tipus d&rsquo;activitats fan exactament&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Al web mitjan&ccedil;ant el qual es comercialitza el retir especifiquen que aquest esdeveniment no &eacute;s per a tu si &ldquo;no est&agrave;s disposat a relacionar-te amb l&rsquo;energia er&ograve;tica des de la pres&egrave;ncia, el respecte i la responsabilitat personal&rdquo;, ja que requereix &ldquo;consci&egrave;ncia emocional, maduresa i capacitat per comunicar-se amb claredat sobre l&iacute;mits i consentiment&rdquo;. Tampoc &eacute;s per a tu si busques &ldquo;ter&agrave;pia, sanaci&oacute; o treball amb traumes&rdquo;; si t&rsquo;atrau la hipnosi &ldquo;com a mitj&agrave; de manipulaci&oacute;, coerci&oacute; o refor&ccedil; de l&rsquo;ego&rdquo;; o si esperes &ldquo;una formaci&oacute; r&iacute;gida i acad&egrave;mica, amb certificats, ex&agrave;mens o resultats garantits&rdquo;. &ldquo;Hypnotic &eacute;s un espai per a qui est&agrave; disposat a implicar-se de forma conscient, no casual&rdquo;. &ldquo;Per a qui ent&eacute;n que la llibertat en el joc neix de la responsabilitat, no de la seva abs&egrave;ncia&rdquo;, conclouen.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al web mitjançant el qual es comercialitza el retir s’especifica que aquest esdeveniment no és per a tu si “no estàs disposat a relacionar-te amb l’energia eròtica des de la presència, el respecte i la responsabilitat personal”, ja que requereix “consciència emocional, maduresa i capacitat per comunicar-se amb claredat sobre límits i consentiment”</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Aix&iacute; ja es curen en salut&rdquo;, reconeix Pozuelo. &ldquo;Pots detectar si &eacute;s una secta a trav&eacute;s de si compleixen o no els requisits quant a t&egrave;cniques de manipulaci&oacute; coercitiva&rdquo;. &ldquo;Per&ograve; la manipulaci&oacute; coercitiva no est&agrave; tipificada penalment&rdquo;, argumenta. L&rsquo;experta assumeix que en l'&agrave;mbit legal &ldquo;&eacute;s molt m&eacute;s complicat&rdquo; actuar. &ldquo;&Eacute;s una l&iacute;nia molt difusa. I ells es mouen molt b&eacute; en aquesta l&iacute;nia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El personal, format i amb experi&egrave;ncia, verifica constantment que tothom se senti b&eacute;&rdquo;, reitera Marius sobre sexe i consentiment. Sobre la hipnosi er&ograve;tica, afirma que combina t&egrave;cniques est&agrave;ndard d&rsquo;hipnosi (com la relaxaci&oacute; focalitzada i la imaginaci&oacute; guiada) &ldquo;amb treball corporal per calmar el sistema nervi&oacute;s i aguditzar els sentits&rdquo;. Afegeix que el contingut dels suggeriments &ldquo;poden ser er&ograve;tics, sexuals o no; aix&ograve; es decideix i s&rsquo;acorda durant la negociaci&oacute;&rdquo;. &ldquo;Es tracta d&rsquo;una exploraci&oacute; l&uacute;dica per a adults, no de ter&agrave;pia&rdquo;, aclareix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La psicòloga Pozuelo, experta en sectes, assumeix que en l&#039;àmbit legal “és molt complicat” que es pugui actuar. “És una línia molt difusa. I ells es mouen molt bé en aquesta línia”, reconeix</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pel que fa a la pr&agrave;ctica, remarca que la hipnosi &ldquo;utilitza suggeriments per estimular la imaginaci&oacute;, la qual cosa pot desencadenar respostes reals al cos, com l&rsquo;excitaci&oacute;, de manera similar a com pensar en un menjar preferit ens fa salivar&rdquo;. &Eacute;s en realitat, assegura, &ldquo;una autohipnosi&rdquo;. &ldquo;Nosaltres simplement creem un espai tranquil per a aquesta exploraci&oacute;&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, recalca que les seves formacions professionals s&oacute;n &ldquo;per a coaches d&rsquo;hipnoter&agrave;pia, no de llic&egrave;ncies m&egrave;diques o psicol&ograve;giques&rdquo;. &ldquo;Em mantinc dins d&rsquo;aquest &agrave;mbit i derivo les persones a metges o terapeutes quan cal&rdquo;, defensa. D&rsquo;altra banda, recorda que les eines que proporciona s&oacute;n &ldquo;experimentals&rdquo;, per divertir-se i jugar, &ldquo;no ci&egrave;ncia provada ni m&egrave;todes de sanaci&oacute;&rdquo;. &ldquo;Estic conven&ccedil;ut que hi ha un aspecte energ&egrave;tic en aquestes pr&agrave;ctiques, per&ograve; &eacute;s una cosa que cada persona pot decidir creure o no&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        Unes tres setmanes abans del retir envien &ldquo;formularis detallats sobre l&rsquo;experi&egrave;ncia, la salut i els objectius de cada participant&rdquo;; durant l&rsquo;esdeveniment &ldquo;deu membres del personal supervisen constantment, permeten que les persones tri&iuml;n la intensitat i fan complir les paraules de seguretat&rdquo;. &ldquo;No hi ha sexe ni contingut gr&agrave;fic als tallers&rdquo;. En acabar, es comparteix l&rsquo;experi&egrave;ncia de forma individual o grupal. &ldquo;Mai animar&iacute;em els participants a realitzar activitats que puguin causar-los dany, fins i tot dins d&rsquo;un marc consensuat&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hi ha sexe ni contingut gràfic als tallers. Mai animaríem els participants a realitzar activitats que puguin causar-los dany, fins i tot dins d’un marc consensuat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David Marius</span>
                                        <span>—</span> Promotor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Refer&egrave;ncia a les &ldquo;escoles de la conquesta&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Entre les persones amb qui ha coincidit, Marius assenyala Neil Strauss, periodista i escriptor m&eacute;s conegut com a &ldquo;artista de lligar&rdquo; als EUA. El 2005, Strauss va escriure <em>El m&egrave;tode (The Game)</em>, resultat dels seus viatges i trobades amb les &ldquo;comunitats de lligar&rdquo; o de &ldquo;la seducci&oacute;&rdquo;, als qui va con&egrave;ixer mentre treballava en un article period&iacute;stic. En aquest llibre es descriuen t&egrave;cniques mis&ograve;gines que tracten les dones com a objecte sexual.
    </p><p class="article-text">
        Aquest llibre, que despr&eacute;s es va creuar amb la manosfera i la cultura incel (acr&ograve;nim en angl&egrave;s de <em>involuntary celibate</em>, celibat involuntari), narra les pr&agrave;ctiques de comunitats d&rsquo;homes associades a subcultures mis&ograve;gines que promouen la radicalitzaci&oacute;, l&rsquo;odi i la viol&egrave;ncia envers les dones. L&rsquo;autor es defineix com una persona poc afavorida f&iacute;sicament, que no s&rsquo;havia relacionat sexualment amb cap noia en quatre anys de universitat, per despr&eacute;s enorgullir-se de la seva &ldquo;transformaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Potser heu notat que no he dit res sobre la meva personalitat. No ho he fet perqu&egrave; la meva personalitat ha canviat completament. O, parlant amb m&eacute;s precisi&oacute;, l&rsquo;he canviada del tot. He inventat Style, el meu alter ego. I, en dos anys, Style ha arribat a ser m&eacute;s popular del que jo mai vaig ser; sobretot amb les dones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Es va convertir en el que en les &ldquo;escoles de lligar&rdquo; anomenen &ldquo;un mestre de la seducci&oacute;&rdquo;, molt popularitzat entre les comunitats incel i <a href="https://www.eldiario.es/era/manosfera-retuerce-historia-marco-aurelio_1_11697713.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la manosfera</a>. Anys despr&eacute;s, Strauss es va penedir del seu &ldquo;m&egrave;tode&rdquo;. En una entrevista a <a href="https://www.theatlantic.com/entertainment/archive/2015/10/neil-strauss-the-game/409789/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>The Atlantic</em></a>, descriu una de les famoses t&egrave;cniques del lligue: el <em>negging</em>, una forma de manipulaci&oacute; que consisteix a fer un &ldquo;compliment velat&rdquo; amb l&rsquo;objectiu de &ldquo;diferenciar-te de la multitud&rdquo; que aborda les dones amb inter&egrave;s rom&agrave;ntic o sexual, per baixar lleugerament la seva autoestima i fer-la m&eacute;s vulnerable als teus aven&ccedil;os.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;autor del llibre censur&agrave; en aquella entrevista algunes d&rsquo;aquestes &ldquo;t&egrave;cniques&rdquo; que descrivia com a &ldquo;objectificants&rdquo; i &ldquo;horribles&rdquo; cap a elles. No &eacute;s una esmena total del seu llibre, per&ograve; posteriorment va explicar que aquestes comunitats neixen d&rsquo;inseguretats masculines; que la manipulaci&oacute; en les relacions &eacute;s poc sana i que ell mateix va perdre la seva identitat en aquests espais. <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/complejo-camino-hombres-deciden-desintoxicarse-grupos-manosfera-ahora-averguenza_1_11813069.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Molts homes han reconegut el &ldquo;complex cam&iacute;&rdquo;</a> que han hagut de rec&oacute;rrer per desvincular-se dels grups incels o dels &ldquo;artistes de la seducci&oacute;&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/controvertit-retir-esoteric-amb-hipnosi-i-bdsm-per-mes-3-000-euros-eivissa-linia-sectaria-molt-difusa_1_13064405.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 13 Mar 2026 05:31:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="459545" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="459545" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un controvertit retir esotèric amb hipnosi i BDSM per més de 3.000 euros a Eivissa: “La línia sectària és molt difusa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un controvertido retiro esotérico con hipnosis y BDSM por más de 3.000 euros en Ibiza: “La línea sectaria es muy difusa”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/controvertido-retiro-esoterico-hipnosis-bdsm-3-000-euros-ibiza-linea-sectaria-difusa_1_13053939.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un controvertido retiro esotérico con hipnosis y BDSM por más de 3.000 euros en Ibiza: “La línea sectaria es muy difusa”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un evento de seis días promete despertar el “poder erótico” mediante trances y rituales. “Solo se puede determinar que estamos ante una secta cuando se aplican técnicas de manipulación coercitiva”, afirma la psicóloga Rebeca Pozuelo</p><p class="subtitle">Barra libre en Ibiza de pseudoterapias para ricos: kundalini, chakras y sapos 'curativos'</p></div><p class="article-text">
        Cada feligr&eacute;s coloca su colch&oacute;n dentro de un espacio cerrado. El gur&uacute;, que va caminando alrededor de la sala, se erige como el gu&iacute;a espiritual. Se trata, seg&uacute;n publicitan, de un ritual colectivo cuyo cometido es &ldquo;despertar el poder er&oacute;tico&rdquo; mediante experiencias &ldquo;inmersivas&rdquo; basadas en &ldquo;la hipnosis, los estados de &eacute;xtasis, la encarnaci&oacute;n y el ritmo ceremonial&rdquo;. El evento se define en su web como un retiro &ldquo;hipn&oacute;tico con BDSM&rdquo; que tendr&aacute; lugar entre el 11 y el 17 de abril en una localizaci&oacute;n secreta de Eivissa. Se ofrecen tres comidas vegetarianas al d&iacute;a; yoga y &ldquo;trabajo corporal&rdquo; por las ma&ntilde;anas, as&iacute; como &ldquo;una inmersi&oacute;n &iacute;ntima de varios d&iacute;as en BDSM &ndash;una pr&aacute;ctica er&oacute;tica y sexual&ndash;, rituales y estados alterados del juego&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el contexto de unas sociedades globales donde las religiones tradicionales han ido perdiendo peso progresivamente, una incipiente fe, que mezcla diferentes pseudoconocimientos esot&eacute;ricos y supuestas pr&aacute;cticas de religiones orientales, busca hacerse un hueco entre una nueva comunidad de creyentes, muy relacionada con la New Age. En este caso, el &ldquo;retiro&rdquo; tendr&aacute; lugar en un espacio entre la naturaleza boscosa de la isla. &ldquo;Est&aacute; dise&ntilde;ado para amantes y practicantes curiosos que desean refinar su presencia, profundizar en su dominio de la percepci&oacute;n y explorar las din&aacute;micas de poder a trav&eacute;s de la atenci&oacute;n, el trance y el dise&ntilde;o intencional&rdquo;, destaca la web, en un evento con 15 plazas que pueden llegar a costar m&aacute;s de 3.000 euros cada una.
    </p><p class="article-text">
        Detr&aacute;s de toda esta floritura er&oacute;tico-esot&eacute;rica hay algo mucho m&aacute;s mundano, pese a que pretende hacer suyas las tradiciones t&aacute;ntricas: uno o varios gur&uacute;s que mediante diferentes t&eacute;cnicas, entre ellas la hipnosis, pretenden lograr que el cliente alcance un orgasmo. Estos v&iacute;deos son p&uacute;blicos y se pueden ver en las redes David Marius, promotor del evento, quien se define en su web como &ldquo;hipnoterapeuta y coach acreditado&rdquo;. Desde 2023, afirma, ha adaptado sus ense&ntilde;anzas a su pr&aacute;ctica de BDSM como &ldquo;dominante profesional&rdquo;. Entre sus referentes cita a Layla Martin, Neil Strauss y Rupi Kaur, a quienes define como &ldquo;grandes nombres de la conciencia y la sexualidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La hipnosis es una herramienta terap&eacute;utica que puede ayudar a una persona a manejar s&iacute;ntomas o reelaborar traumas de forma positiva&rdquo;, explica Jordi Risco, m&eacute;dico psiquiatra con formaci&oacute;n en hipnosis ericksoniana. &ldquo;Si no tiene formaci&oacute;n en psicopatolog&iacute;a como la que puede tener un psic&oacute;logo o psiquiatra, existe el riesgo de re-traumatizar a la persona&rdquo;, valora Risco. El especialista cree que para trabajar con la hipnosis es imprescindible tener &ldquo;una base de conocimiento y formaci&oacute;n m&iacute;nima&rdquo;, es decir, del campo de la psicolog&iacute;a o de la medicina, y formado espec&iacute;ficamente en hipnosis.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es una t&eacute;cnica que si la lleva a cabo una persona que no tiene formaci&oacute;n, que no es un profesional de la salud &ndash;psic&oacute;logo o m&eacute;dico&ndash;, se considera pseudociencia&rdquo;, explica Carles Recasens, m&eacute;dico especializado en psiquiatr&iacute;a. Recasens valora que la hipnosis tiene una evidencia moderada en determinadas patolog&iacute;as como parte del tratamiento por dolor agudo o ansiedad o por problemas intestinales.
    </p><p class="article-text">
        Por tanto, pese a que la hipnosis tiene una evidencia moderada avalada por estudios, Recasens aclara que hay muchas personas anunci&aacute;ndose como &ldquo;hipnoterapeutas&rdquo; sin tener la cualificaci&oacute;n correspondiente como profesional sanitario, que es la que permite el ejercicio de la hipnosis. Por otro lado, Recasens se&ntilde;ala que &ldquo;quienes nos dedicamos al mundo de la salud conocemos el componente de la sugesti&oacute;n, del poder de las expectativas de la persona con el terapeuta&rdquo;. &ldquo;Gran parte del &eacute;xito de la hipnosis es el m&aacute;rketing que se hace&rdquo;, apunta. &ldquo;Y quien se anuncia como hipnoterapeuta lo sabe&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es un caso muy problem&aacute;tico&rdquo;, explica a este diario Carlos Bardav&iacute;o, abogado penalista y experto en sectas, que depende del grado de hipnosis que se alcance. Seg&uacute;n la Ley 10/2022, de garant&iacute;a integral de la libertad sexual (m&aacute;s conocida como &ldquo;solo s&iacute; es s&iacute;&rdquo;), cualquier acto sexual en el que una persona &ldquo;no pueda dar su consentimiento libremente, ya sea por estar inconsciente o por tener anulada su voluntad, se considera agresi&oacute;n sexual&rdquo;, incluso si no hay penetraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El experto apunta a que hay que dilucidar estas dos cuestiones: si hay o no consentimiento y si ese consentimiento es libre, es decir, no est&aacute; viciado por el hecho de que se preste &ldquo;antes de un estado de semi-inconsciencia o de anulaci&oacute;n de la voluntad&rdquo;. Adem&aacute;s, el consentimiento debe ser siempre &ldquo;revocable&rdquo;, mientras se da el acto sexual. Sobre esta cuesti&oacute;n, el promotor David Marius responde a elDiario.es que &ldquo;cada retiro comienza con formaci&oacute;n pr&aacute;ctica sobre consentimiento: se practica la comunicaci&oacute;n clara de 's&iacute;/no', las formas verbales y no verbales de mantener un consentimiento continuo&rdquo;, y que adem&aacute;s hay se&ntilde;ales de reconocimiento y herramientas que permiten a quienes participan parar, si as&iacute; lo desean.
    </p><p class="article-text">
        A&ntilde;ade que la hipnosis &ldquo;no implica ausencia de conciencia, sino un estado de enfoque selectivo&rdquo;. &ldquo;Por eso la hipnosis abierta siempre es consensuada&rdquo;, aclara y asegura que ense&ntilde;an a los participantes a utilizar f&oacute;rmulas beneficiosas para ellos durante la actividad (&ldquo;de esta experiencia solo retendr&aacute;s las sugerencias que sean m&aacute;s beneficiosas para ti&rdquo;; &ldquo;tu subconsciente puede interpretar todas mis sugerencias de la manera m&aacute;s adecuada para ti&rdquo; o &ldquo;puedes salir de este trance en cualquier momento&rdquo;).
    </p><p class="article-text">
        A este respecto, Risco explica que la hipnosis es &ldquo;un estado de atenci&oacute;n aumentada&rdquo;, en el que se te induce a un estado de relajaci&oacute;n desde el que, si est&aacute;s completamente atento al hipnoterapeuta y a lo que te va diciendo, &ldquo;recibes much&iacute;simo mejor todas las indicaciones que te va dando&rdquo;. As&iacute;, te puede sugestionar, por ejemplo, para que levantes un brazo. Sobre la idea de poder inducirte para tener un orgasmo, el psiquiatra opina que &ldquo;es muy complicado&rdquo;. &ldquo;Yo no lo he visto, pero la teor&iacute;a dice que una persona puede sugestionarse hasta donde ella quiera&rdquo;. &ldquo;No hasta donde el terapeuta quiera&rdquo;, aclara.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sobre la idea de poder inducirte para tener un orgasmo, el psiquiatra Jordi Risco opina que &#039;es muy complicado&#039;. &#039;Yo no lo he visto, pero la teoría dice que una persona puede sugestionarse hasta donde ella quiera. No hasta donde el terapeuta quiera&#039;, aclara</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Rebeca Pozuelo, psic&oacute;loga en la Fundaci&oacute;n Psicolog&iacute;a sin Fronteras, explica que la hipnosis se puede aplicar a nivel cl&iacute;nico o terap&eacute;utico, como t&eacute;cnica de relajaci&oacute;n, en base a la sugesti&oacute;n. Pozuelo argumenta que, en cualquier caso, la hipnosis genera &ldquo;bastante controversia&rdquo; dentro de la ciencia. Hay estudios que muestran su eficacia, mientras otros que indican que sus resultados no son concluyentes para &ldquo;determinar la validez o fiabilidad de la t&eacute;cnica&rdquo; debido a que &ldquo;el rigor metodol&oacute;gico debe mejorarse&rdquo;. Por tanto, valora Pozuelo, se convierte en una pseudociencia &ldquo;cuando se aplica sin evidencia&rdquo;. Sobre la posibilidad de alcanzar un orgasmo mediante hipnosis, tambi&eacute;n cree que &ldquo;es complicado&rdquo;. &ldquo;En base a la sugesti&oacute;n se puede llegar hasta donde cada uno llegue&rdquo;. &ldquo;Esa sugesti&oacute;n puede funcionar con unas personas y con otras no. Depende de c&oacute;mo se van sugestionando durante ese momento [a las personas] con pensamiento e im&aacute;genes y c&oacute;mo puedan afectar en la excitaci&oacute;n sexual&rdquo;, valora.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La hipnosis se convierte en una pseudociencia cuando se aplica sin evidencia</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Rebeca Pozuelo</span>
                                        <span>—</span> Psicóloga en la Fundación Psicología sin Fronteras
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Sobre el consentimiento</strong></h2><p class="article-text">
        En cuanto a este punto, Carlos Bardav&iacute;o explica que en parejas estables a veces se asume el consentimiento, pero la ley &ldquo;exige que sea un consentimiento expreso o manifestado claramente&rdquo;. El abogado penalista asegura que hay debate doctrinal: algunos consideran que el consentimiento previo se &ldquo;actualiza&rdquo; durante el acto, otros sostienen que siempre debe ser expl&iacute;cito en el momento.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, Bardav&iacute;o argumenta que si la persona que participa en un retiro en el cual puede experimentar un orgasmo mediante hipnosis, no sabe el grado de conciencia que va a mantener, o si hay anulaci&oacute;n de la voluntad, eso &ldquo;se tiene que informar previamente&rdquo;. &ldquo;El consentimiento debe ser revocable&rdquo;, insiste el experto, ya que una relaci&oacute;n sexual puede ser consentida en el momento, pero una de las dos partes puede no querer seguir por c&oacute;mo se desarrolla el acto. &ldquo;Lo que pasa es que normalmente las personas que van ah&iacute; [al evento] salen de la experiencia sexual y est&aacute;n contentas&rdquo;. &ldquo;Otra cosa es que [el coach] se haya extralimitado o no haya informado completamente sobre qu&eacute; pr&aacute;ctica se va a hacer&rdquo;, matiza.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El consentimiento debe ser revocable. Lo que pasa es que normalmente las personas que van ahí [al evento] salen de la experiencia sexual y están contentas. Otra cosa es que [el coach] se haya extralimitado o no haya informado completamente sobre qué práctica se va a hacer</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Carlos Bardavío</span>
                                        <span>—</span> Abogado penalista y experto en sectas
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;El consentimiento tiene que ser muy libre e informado. No tiene que ser verbal ni por escrito, debe ser claro&rdquo;, insiste. Es decir, expresamente o por actos que manifiesten la voluntad, lo cual se puede leer por la comunicaci&oacute;n &ndash;verbal o no&ndash;, el contexto o la situaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Consultado sobre la figura del l&iacute;der o gu&iacute;a espiritual en este tipo de retiros, asegura que puede haber &ldquo;un abuso de superioridad&rdquo; <em>&ndash;</em>aunque no afirma que aplique a este caso<em>&ndash;</em>. &ldquo;Es una figura que dentro de los delitos sexuales tiene una agravante&rdquo;, explica. Es lo que en derecho penal se llama prevalencia: beneficiarse de una determinada situaci&oacute;n mediante ese abuso de superioridad o autoridad. &ldquo;Tambi&eacute;n puede haber un delito de abuso sexual&rdquo;, que consiste, especifica, en que el autor &ldquo;se prevalece de una superioridad para conseguir el consentimiento&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para ello, debe haber &ldquo;un cierto dominio de voluntad previo&rdquo;, es decir, una cierta &ldquo;manipulaci&oacute;n psicol&oacute;gica&rdquo; sobre lo que se va a hacer. &ldquo;Lo que pasa es que la gente suele salir satisfecha&rdquo; de este tipo de encuentros, incide Bardav&iacute;o. De hecho, un punto de partida para la investigaci&oacute;n es que la persona afectada sienta que &ldquo;se ha cometido un delito de agresi&oacute;n sexual como consecuencia de haber abusado psicol&oacute;gicamente de ella con car&aacute;cter previo&rdquo;. &ldquo;En principio no creo que se puedan criminalizar esas pr&aacute;cticas&rdquo;, valora el abogado.
    </p><h2 class="article-text"><strong>New Age</strong></h2><p class="article-text">
        Rebeca Pozuelo es psic&oacute;loga y coordinadora del &aacute;rea de sectas en la Fundaci&oacute;n Psicolog&iacute;a sin Fronteras. En conversaciones con este diario, afirma que, con la informaci&oacute;n de la que se dispone en la web del retiro, no se puede concluir que sea una secta coercitiva. Pese a ello, no descarta que pueda haber pr&aacute;cticas que sean peligrosas. &ldquo;Una persona puede ir convencida porque ya ha digerido material de este tipo anteriormente [relacionada con la New Age]&rdquo;. &ldquo;Puede ser que busquen informaci&oacute;n relacionada con la espiritualidad o el llamado 'crecimiento personal&rdquo;, afirma Pozuelo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Solo se puede determinar que es secta si se ejercen t&eacute;cnicas de manipulaci&oacute;n coercitiva&rdquo;, aclara Pozuelo. No se puede garantizar que todos los retiros sean iguales, afirma, pero la psic&oacute;loga valora que en ocasiones utilizan manipulaci&oacute;n coercitiva a trav&eacute;s del control del entorno. Una de las maneras es retirar los tel&eacute;fonos m&oacute;viles de los asistentes. Otra, haciendo &ldquo;t&eacute;cnicas de control cognitivo o estimulaci&oacute;n&rdquo;, indica. Se&ntilde;ala que a veces desde las webs puede haber indicios de estas pr&aacute;cticas, pero que realmente hay que estar dentro para saber &ldquo;qu&eacute; tipo de actividades hacen exactamente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la web mediante la que se comercializa el retiro especifican que este evento no es para ti si &ldquo;no est&aacute;s dispuesto a relacionarte con la energ&iacute;a er&oacute;tica desde la presencia, el respeto y la responsabilidad personal&rdquo; porque requiere &ldquo;conciencia emocional, madurez y capacidad para comunicarse con claridad sobre l&iacute;mites y consentimiento&rdquo;. A&ntilde;ade que no es para ti si est&aacute;s buscando &ldquo;terapia, sanaci&oacute;n o trabajo con traumas&rdquo;; si te atrae la hipnosis &ldquo;como medio de manipulaci&oacute;n, coerci&oacute;n o refuerzo del ego&rdquo; o si esperas &ldquo;una formaci&oacute;n r&iacute;gida y acad&eacute;mica, con certificados, ex&aacute;menes o resultados garantizados&rdquo;. &ldquo;Hypnotic es un espacio para quienes est&aacute;n dispuestos a implicarse de forma consciente, no casual&rdquo;. &ldquo;Para quienes entienden que la libertad en el juego nace de la responsabilidad, no de su ausencia&rdquo;, concluyen en la web.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la web mediante la que se comercializa el retiro especifican que este evento no es para ti si &#039;no estás dispuesto a relacionarte con la energía erótica desde la presencia, el respeto y la responsabilidad personal&#039; porque requiere &#039;conciencia emocional, madurez y capacidad para comunicarse con claridad sobre límites y consentimiento&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Ah&iacute; ya se curan en salud&rdquo;, reconoce Pozuelo. &ldquo;Puedes detectar si es una secta a trav&eacute;s de si cumplen o no los requisitos en cuanto a t&eacute;cnicas de manipulaci&oacute;n coercitiva&rdquo;. &ldquo;Pero la manipulaci&oacute;n coercitiva no est&aacute; tipificada [como delito] penalmente&rdquo;, argumenta. La experta en sectas asume que a nivel legal &ldquo;es mucho m&aacute;s complicado&rdquo; que se pueda actuar. &ldquo;Es una l&iacute;nea muy difusa. Y ellos se manejan muy bien en esa l&iacute;nea&rdquo;, asume Pozuelo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El personal, formado y con experiencia, verifica constantemente que todos se sientan bien&rdquo;, reitera Marius, en cuanto se le pregunta sobre sexo y consentimiento. Sobre la hipnosis er&oacute;tica, afirma que combina t&eacute;cnicas est&aacute;ndar de hipnosis (como la relajaci&oacute;n focalizada y la imaginaci&oacute;n guiada) &ldquo;con trabajo corporal para calmar el sistema nervioso y agudizar los sentidos&rdquo;. A&ntilde;ade que el contenido de las sugerencias &ldquo;puede ser er&oacute;tico, sexual o no; esto se decide y acuerda durante la negociaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Se trata de una exploraci&oacute;n l&uacute;dica para adultos, no de terapia&rdquo;, aclara.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La psicóloga Pozuelo, experta en sectas, asume que a nivel legal &#039;es muy complicado&#039; que se pueda actuar. &#039;Es una línea muy difusa. Y ellos se manejan muy bien en esa línea&#039;, asume</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En referencia a la pr&aacute;ctica, remarca que la hipnosis &ldquo;utiliza sugerencias para estimular la imaginaci&oacute;n, lo que puede desencadenar respuestas reales en el cuerpo, como la excitaci&oacute;n, de manera similar a c&oacute;mo pensar en una comida favorita hace que se nos haga agua la boca&rdquo;. Es en realidad, asegura, &ldquo;una auto-hipnosis&rdquo;. &ldquo;Nosotros simplemente creamos un espacio calmado para esta exploraci&oacute;n&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, recalca que sus formaciones profesionales son &ldquo;para coaches de hipnoterapia, no de licencias m&eacute;dicas o psicol&oacute;gicas&rdquo;. &ldquo;Me mantengo dentro de ese &aacute;mbito y remito a las personas a m&eacute;dicos o terapeutas cuando es necesario&rdquo;, defiende. Por otro lado, recuerda que las herramientas que proporciona son &ldquo;experimentales&rdquo;, para divertirse y jugar, &ldquo;no ciencia probada ni m&eacute;todos de sanaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Estoy convencido de que hay un aspecto energ&eacute;tico en estas pr&aacute;cticas, pero es algo que cada persona puede decidir creer o no&rdquo;, opina.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, explica que unas tres semanas antes del retiro env&iacute;an &ldquo;formularios detallados sobre la experiencia, la salud y los objetivos de cada participante&rdquo;; que durante el evento &ldquo;diez miembros del personal supervisan constantemente, permiten que las personas elijan la intensidad y hacen cumplir las palabras de seguridad&rdquo;. &ldquo;No hay sexo ni contenido gr&aacute;fico en los talleres&rdquo;, puntualiza. Al terminar, se comparte la experiencia de forma individual o grupal. &ldquo;Nunca animar&iacute;amos a los participantes a realizar actividades que puedan causarles da&ntilde;o, incluso dentro de un marco consensuado&rdquo;, concluye.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hay sexo ni contenido gráfico en los talleres. Nunca animaríamos a los participantes a realizar actividades que puedan causarles daño, incluso dentro de un marco consensuado</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">David Marius</span>
                                        <span>—</span> Promotor
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Referencias a las &ldquo;escuelas del ligue&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Entre las personas con las que ha coincidido, Marius se&ntilde;ala a Neil Strauss, un periodista y escritor m&aacute;s conocido como &ldquo;artista del ligue&rdquo; estadounidense. En 2005, Strauss escribi&oacute; <em>El m&eacute;todo (The Game)</em>, que es el resultado de sus viajes y encuentros con &ldquo;comunidades del ligue&rdquo; o de &ldquo;la seducci&oacute;n&rdquo;, a quienes conoci&oacute; mientras trabajaba en un art&iacute;culo period&iacute;stico. En este libro se describen t&eacute;cnicas mis&oacute;ginas que tratan a las mujeres como objeto sexual.
    </p><p class="article-text">
        En este libro, que luego se cruz&oacute; con la manosfera y la cultura <em>incel </em>(acr&oacute;nimo en ingl&eacute;s de <em>involuntary celibate</em>, es decir, celibato involuntario, que describe a los hombres que dicen ser incapaces de tener relaciones rom&aacute;nticas y/o sexuales con mujeres), el autor se empieza definiendo como una persona poco agraciada f&iacute;sicamente, que no se hab&iacute;a acostado con ninguna chica en los cuatro a&ntilde;os que hab&iacute;a estado en la universidad, para luego enorgullecerse de su &ldquo;transformaci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;Quiz&aacute; hay&aacute;is advertido que no he dicho nada sobre mi personalidad. No lo he hecho porque mi personalidad ha cambiado por completo. O, hablando con m&aacute;s precisi&oacute;n, yo la he cambiado por completo. He inventado a Style, mi &aacute;lter ego. Y, en dos a&ntilde;os, Style ha llegado a ser m&aacute;s popular de lo que yo lo fui nunca; sobre todo con las mujeres&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Se convirti&oacute; en lo que en las &ldquo;escuelas del ligue&rdquo; llaman &ldquo;un maestro de la seducci&oacute;n&rdquo;, muy popularizadas entre las comunidades <em>incel </em>y <a href="https://www.eldiario.es/era/manosfera-retuerce-historia-marco-aurelio_1_11697713.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la manosfera</a>.  A&ntilde;os despu&eacute;s, el propio Strauss se arrepinti&oacute; de su &ldquo;m&eacute;todo&rdquo;. En una entrevista en <a href="https://www.theatlantic.com/entertainment/archive/2015/10/neil-strauss-the-game/409789/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>The Atlantic</em></a><em> </em>se describe una de estas famosas &ldquo;t&eacute;cnicas&rdquo; del ligue. El <em>negging </em>es una forma de manipulaci&oacute;n que consiste en hacer una especie de &ldquo;cumplido velado&rdquo; con el objetivo de &ldquo;diferenciarte del mont&oacute;n de hombres&rdquo; que abordan a las mujeres con inter&eacute;s rom&aacute;ntico o sexual, para bajar ligeramente su autoestima, de modo que busque tu aprobaci&oacute;n y sea m&aacute;s vulnerable a tus avances.
    </p><p class="article-text">
        El autor del libro censur&oacute; en dicha entrevista alguna de estas &ldquo;t&eacute;cnicas&rdquo; que describi&oacute; como &ldquo;objetificantes&rdquo; y &ldquo;horribles&rdquo; hacia ellas. No es una enmienda a la totalidad a su libro, pero posteriormente explic&oacute; que estas comunidades nacen de inseguridades masculinas; que la manipulaci&oacute;n en relaciones es poco sana y que &eacute;l mismo perdi&oacute; su identidad en esos espacios. De hecho, <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/complejo-camino-hombres-deciden-desintoxicarse-grupos-manosfera-ahora-averguenza_1_11813069.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">muchos hombres han reconocido el &ldquo;complejo camino&rdquo;</a> que han tenido que recorrer para desvincularse de los grupos <em>incels </em>o de los &ldquo;artistas de la seducci&oacute;n&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/controvertido-retiro-esoterico-hipnosis-bdsm-3-000-euros-ibiza-linea-sectaria-difusa_1_13053939.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Mar 2026 21:16:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="459545" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="459545" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un controvertido retiro esotérico con hipnosis y BDSM por más de 3.000 euros en Ibiza: “La línea sectaria es muy difusa”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b6bcb74d-3a82-4340-9c9b-f47747ed0003_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La metgessa Candela busca urgentment pis a Formentera: “Si no trob res, me n’he d’anar. I no vull”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/metgessa-candela-busca-urgentment-pis-formentera-si-no-trob-res-n-he-d-anar-i-no-vull_1_13062322.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La metgessa Candela busca urgentment pis a Formentera: “Si no trob res, me n’he d’anar. I no vull”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Treballa a les urgències de l’hospital de l’illa, que pateix una escassetat crònica de professionals sanitaris, des de l’estiu del 2025. Li han arribat a oferir compartir habitació amb una altra persona desconeguda</p><p class="subtitle">Els metges tornen a reclamar una taxa per als turistes que saturen la sanitat balear a l’estiu: “És molta pressió”</p></div><p class="article-text">
        Candela &eacute;s una metgessa d&rsquo;urg&egrave;ncies que, com moltes especialistes de la medicina, arriba a l&rsquo;arxip&egrave;lag balear despr&eacute;s d&rsquo;haver aprovat el MIR amb l&rsquo;objectiu de guanyar experi&egrave;ncia. Graduada en Infermeria i Medicina, va fer la resid&egrave;ncia com a metgessa de fam&iacute;lia a l&rsquo;Hospital Universitari Ram&oacute;n y Cajal de Madrid, que va acabar el juliol de 2025. Els contractes que li van comen&ccedil;ar a oferir als hospitals p&uacute;blics de la Comunitat de Madrid s&oacute;n precaris i temporals, de manera que la sanit&agrave;ria es va plantejar emprendre el cam&iacute; cap a un lloc que estigu&eacute;s m&eacute;s a prop de D&eacute;nia, la seva ciutat natal. Va ser aix&iacute; com va acabar a Formentera.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vaig parlar amb el gerent de l&rsquo;hospital [de Formentera] i just tenia contractes disponibles&rdquo;, explica la urgenci&ograve;loga. Es va topar, com moltes altres treballadores p&uacute;bliques, amb un mercat del lloguer devorat per l&rsquo;especulaci&oacute; al voltant de l&rsquo;habitatge. Li han arribat a oferir &ldquo;compartir ja no un pis, sin&oacute; una habitaci&oacute;&rdquo;. &Eacute;s una altra volta de rosca m&eacute;s al trilerisme immobiliari que pateix una illa que nom&eacute;s es llegeix en clau mercantil. En un dels portals digitals m&eacute;s coneguts nom&eacute;s es lloga un pis per sota dels 1.200 euros. En realitat, &eacute;s un estudi de 38 metres quadrats situat a Es Pujols. El seg&uuml;ent que es pot llogar per menys de 2.000 euros: un pis de 30 metres quadrats al costat del port de la Savina, amb una habitaci&oacute;. T&eacute; una petita terrassa i zona enjardinada. Es lloga per temporada. 1.900 euros al mes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Llogar a Madrid tamb&eacute; &eacute;s dif&iacute;cil, per&ograve; hi ha m&eacute;s possibilitats per triar, per posar les teves condicions&rdquo;, assegura Candela. La metgessa lamenta que a les Balears &ldquo;no tens opci&oacute; de triar&rdquo;. En el cas de Formentera, &ldquo;hi ha el que hi ha: tens sis o set opcions per triar, per&ograve; no pots valorar ni el pressupost ni les condicions&rdquo;. En el seu cas, necessita trobar habitaci&oacute; o habitatge per entrar-hi a l&rsquo;abril perqu&egrave; a finals de mes ha d&rsquo;abandonar el pis on &eacute;s ara. Una persona que coneix li&rsquo;l lloga sencer per 400 euros. Un preu impossible de trobar no ja a Formentera, sin&oacute; a tot l&rsquo;arxip&egrave;lag balear.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_50p_1138438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_50p_1138438.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_75p_1138438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_75p_1138438.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_default_1138438.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_default_1138438.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_default_1138438.jpg"
                    alt="La metgessa entra a les urgències de l’hospital de Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La metgessa entra a les urgències de l’hospital de Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;hospital ofereix llits</strong></h2><p class="article-text">
        A causa del greu problema estructural que hi ha a les Balears amb la falta de sanitaris, l&rsquo;&Agrave;rea de Salut d&rsquo;Eivissa i Formentera ofereix una alternativa residencial a aquells que arriben de la pen&iacute;nsula o d&rsquo;altres parts del pa&iacute;s. &ldquo;T&rsquo;ofereixen una habitaci&oacute; a l&rsquo;hospital fins que trobes allotjament&rdquo;, comenta. Quan hi va arribar ella, en temporada alta, va ser impossible trobar res al mercat privat, de manera que va optar per l&rsquo;opci&oacute; temporal de l&rsquo;hospital. El seu cas &eacute;s molt particular. Igual treballa cinc o sis dies al mes perqu&egrave; nom&eacute;s fa gu&agrave;rdies a urg&egrave;ncies. Per tant, podria viure fora de Formentera. Fins i tot a D&eacute;nia. I acudir el dia abans en vaixell primer a Eivissa i despr&eacute;s a la piti&uuml;sa del sud. L&rsquo;hospital facilita l&rsquo;habitaci&oacute;, per&ograve; no deixa de ser una soluci&oacute; prec&agrave;ria. Per buscar pis, detalla, el que funciona m&eacute;s &eacute;s el &ldquo;boca-orella&rdquo;. &ldquo;Et van coneixent, ho dius a la gent i corre la veu&rdquo;. Formentera &eacute;s una illa que no arriba als 12.000 habitants, amb una superf&iacute;cie de 83 quil&ograve;metres quadrats. Tothom es coneix.
    </p><p class="article-text">
        Quan va comen&ccedil;ar de nou la seva cerca a l&rsquo;octubre, va veure que la majoria de les opcions disponibles eren lloguers de temporada. &Eacute;s a dir, fins al mar&ccedil; o l&rsquo;abril. &ldquo;Qui lloga a l&rsquo;estiu a temporers [per un preu superior], a l&rsquo;hivern ho lloga a qui hi vivim tot l&rsquo;any&rdquo;, afirma Candela. Els sanitaris, aix&iacute; com els treballadors del sector educatiu o altres empleats p&uacute;blics, tenen l&rsquo;avantatge de tenir una seguretat econ&ograve;mica. Ho utilitzen com a reclam a trav&eacute;s de les xarxes socials per trobar un habitatge. &ldquo;Com que s&oacute;n feines que aporten estabilitat econ&ograve;mica, et diuen que diguis la teva professi&oacute; a les xarxes perqu&egrave; el propietari s&agrave;piga que no tindr&agrave;s problemes&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Formentera és una illa que no arriba als 12.000 habitants, amb una superfície de 83 quilòmetres quadrats. Tothom es coneix. La majoria dels lloguers són de temporada</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La metgessa, que va arribar a l’illa des de Madrid, lamenta l’especulació que hi ha al voltant de l’habitatge."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La metgessa, que va arribar a l’illa des de Madrid, lamenta l’especulació que hi ha al voltant de l’habitatge.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre la tardor i l&rsquo;hivern, els pisos es lloguen en franges que es mouen entre els 1.600 i els 1.800 euros. Dues habitacions, si arriba. Tot i aix&ograve;, entre la primavera i l&rsquo;estiu, l&rsquo;augment &eacute;s molt elevat. &ldquo;Si &eacute;s un pis de dues habitacions, les fan dobles i hi posen quatre persones en total, dues a cada una&rdquo;, lamenta. &ldquo;Em van oferir una casa de nova construcci&oacute;: un lloguer de llarga durada que oferien a professors o sanitaris&rdquo;, detalla. Era una casa amb dues habitacions, dos banys i una terrassa. &ldquo;Espectacular, tot genial&rdquo;. Fins que va saber quines eren les condicions. El pis sencer es llogava per 1.800 euros, cosa que li va semblar un preu raonable. &ldquo;La seva idea era que pogu&eacute;ssim conviure quatre persones. Cada habitaci&oacute; tenia dos llits de 90&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Em va semblar una falta de respecte&rdquo;, afirma amb indignaci&oacute;. &ldquo;No compartesc habitaci&oacute; amb la meva germana des que tinc tretze anys&rdquo;, afegeix. Candela, per cert, t&eacute; trenta-cinc anys. &ldquo;Volen treure la m&agrave;xima rendibilitat al m&iacute;nim espai possible&rdquo;, afirma. &ldquo;&Eacute;s cert que hi ha gent que es pren aquest treball de temporada com un campament d&rsquo;estiu: treballen m&eacute;s de 12 hores al dia i nom&eacute;s tornen al pis per dormir. Treballen, guanyen diners i se&rsquo;n van&rdquo;, afegeix. Tot i aix&ograve;, hi ha gent que vol &ldquo;arrelar-se en un lloc perqu&egrave; li agrada la seva feina&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No ens cuiden&rdquo;, insisteix Candela, que recorda que despr&eacute;s, la poblaci&oacute; local espera &ldquo;arribar a les dues de la matinada a l&rsquo;hospital i que hi hagi un metge&rdquo;. Posa com a exemple que, quan hi ha temporal i mala mar, els metges que es desplacen des d&rsquo;Eivissa de vegades no poden arribar a la seva destinaci&oacute; perqu&egrave; els vaixells no surten. &ldquo;Qui es queda treballant &eacute;s qui ha fet gu&agrave;rdia del dia anterior&rdquo;, puntualitza la metgessa. &ldquo;Estan buscant la m&agrave;xima rendibilitat a costa de qui vivim aqu&iacute; tot l&rsquo;any i no accedim a condicions dignes&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els ciutadans volen arribar a les dues de la matinada a l’hospital i que hi hagi un metge. Qui es queda treballant és qui ha fet guàrdia del dia anterior. Estan buscant la màxima rendibilitat a costa de qui vivim aquí tot l’any i no accedim a condicions dignes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Candela</span>
                                        <span>—</span> Metgessa
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Hi ha poc i &eacute;s car&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A l&rsquo;especulaci&oacute; immobili&agrave;ria se li suma una escassetat de pisos. &ldquo;Hi ha poc i el que hi ha &eacute;s car&rdquo;, va explicar recentment Jos&eacute; Miguel Artieda, president del Col&middot;legi d&rsquo;Agents de la Propietat Immobili&agrave;ria de les Balears, en declaracions a Europa Press. Entre les raons, destaquen la reducci&oacute; de la construcci&oacute; en els &uacute;ltims anys; el creixement demogr&agrave;fic; l&rsquo;elevat nombre d&rsquo;habitatges buits &ldquo;que per diverses raons no surten al mercat&rdquo; i l&rsquo;auge del lloguer de temporada. Aquest sector assegura que hi ha un descens progressiu de l&rsquo;oferta d&rsquo;habitatges de lloguer de llarga durada que va comen&ccedil;ar despr&eacute;s de la pand&egrave;mia de coronavirus.
    </p><p class="article-text">
        Segons Artieda, va ser durant la pand&egrave;mia quan algunes immobili&agrave;ries que es dedicaven nom&eacute;s a la venda van passar a treballar tamb&eacute; amb lloguers. Actualment, per&ograve;, hi ha poca disponibilitat. &ldquo;Potser tenen d&rsquo;un a cinc lloguers al mes, per&ograve; les altres [immobili&agrave;ries] poden estar mesos sense tocar un lloguer&rdquo;, va destacar. De fet, el preu de l&rsquo;habitatge s&rsquo;ha tornat a disparar a l&rsquo;arxip&egrave;lag balear: un 13,4% de mitjana durant el 2025, segons dades de l&rsquo;&Iacute;ndex de Preus de l&rsquo;Habitatge (IPH) de l&rsquo;Institut Nacional d&rsquo;Estad&iacute;stica (INE), publicades el 6 de mar&ccedil;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El preu de l’habitatge s’ha tornat a disparar a l’arxipèlag balear: un 13,4% de mitjana durant el 2025</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Candela lamenta que la turistificaci&oacute; tamb&eacute; est&agrave; darrere de l&rsquo;increment de preus. Recorda que ella ha estiuejat durant molts anys a Formentera, per la qual cosa ha estat testimoni privilegiada de l&rsquo;evoluci&oacute; especulativa que ha patit l&rsquo;illa. &ldquo;Abans pagaves 3.000 o 4.000 euros per una setmana d&rsquo;allotjament&rdquo;, mentre que ara s&oacute;n 10.000 euros de mitjana, assegura. Aix&iacute;, opina que s&rsquo;hauria de posar l&iacute;mit als pisos i apartaments tur&iacute;stics perqu&egrave; hi hagi m&eacute;s oferta per a la poblaci&oacute; local i resident.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La urgenciòloga, que porta nou mesos fent guàrdies a Formentera, vol quedar-se a l’illa, però no a qualsevol preu"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La urgenciòloga, que porta nou mesos fent guàrdies a Formentera, vol quedar-se a l’illa, però no a qualsevol preu                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">&ldquo;<strong>No pagar&eacute; 1.800 euros per un pis&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Candela insisteix que li agrada molt la seva feina i que li agradaria continuar a Formentera, per&ograve; que no ho far&agrave; a qualsevol preu. Reconoceix que el problema de l&rsquo;habitatge podria ser una ra&oacute; per abandonar l&rsquo;illa. &ldquo;No pagar&eacute; 1.600 o 1.800 euros per un pis que no ho val. No treball per pagar un lloguer, treball per viure&rdquo;, defensa. La recerca, confessa, va &ldquo;fatal&rdquo; perqu&egrave; ara comencen &ldquo;els lloguers de temporada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Potser pugui anar a viure temporalment a una casa petita del germ&agrave; d&rsquo;un company de feina de l&rsquo;hospital, que forma part de la finca r&uacute;stica on viu. I que li podria llogar a un preu assequible, fins que ella trob&eacute;s una opci&oacute; m&eacute;s estable. &ldquo;Com no trobi res, me n&rsquo;he d&rsquo;anar. I no vull&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/metgessa-candela-busca-urgentment-pis-formentera-si-no-trob-res-n-he-d-anar-i-no-vull_1_13062322.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Mar 2026 12:02:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1356803" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1356803" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La metgessa Candela busca urgentment pis a Formentera: “Si no trob res, me n’he d’anar. I no vull”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Formentera,Sanidad,Salud,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La médica Candela busca urgentemente piso en Formentera: "Como no encuentre nada, me tengo que ir. Y no quiero"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/medica-candela-busca-urgentemente-piso-formentera-no-encuentre-no-quiero_1_13059145.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La médica Candela busca urgentemente piso en Formentera: &quot;Como no encuentre nada, me tengo que ir. Y no quiero&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Trabaja en las urgencias del hospital de la isla, que sufre una crónica escasez de profesionales sanitarios, desde el verano de 2025. El alquiler más barato es un estudio de 38 metros cuadrados por 1.200 euros y se le acaba el contrato este mes</p><p class="subtitle">Los médicos vuelven a reclamar una tasa para los turistas que saturan la sanidad balear en verano: “Es mucha presión”</p></div><p class="article-text">
        Candela es una m&eacute;dica de urgencias que, como muchas especialistas de la Medicina, recala en el archipi&eacute;lago balear despu&eacute;s de haber aprobado el MIR con el objetivo de ganar experiencia. Graduada en Enfermer&iacute;a y Medicina, hizo la residencia como m&eacute;dica de familia en el Hospital Universitario Ram&oacute;n y Cajal de Madrid, que termin&oacute; en julio de 2025. Los contratos que le empezaron a ofrecer en los hospitales p&uacute;blicos de la Comunidad de Madrid son precarios y temporales, por lo que la sanitaria se plante&oacute; emprender el rumbo hacia un lugar que estuviera m&aacute;s cerca de Denia, su ciudad natal. Fue as&iacute; c&oacute;mo termin&oacute; en Formentera.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Habl&eacute; con el gerente del hospital [de Formentera] y justo ten&iacute;a contratos disponibles&rdquo;, explica la urgenci&oacute;loga. Se top&oacute;, como muchas otras trabajadoras p&uacute;blicas, con un mercado del alquiler devorado por la especulaci&oacute;n en torno a la vivienda. Le han llegado a ofrecer &ldquo;compartir ya no un piso, sino una habitaci&oacute;n&rdquo;. Es otra vuelta de tuerca m&aacute;s al trilerismo inmobiliario que padece una isla que solo se lee en clave mercantil. En uno de los portales digitales m&aacute;s conocidos solo se alquila un piso por debajo de 1.200 euros. En realidad, es un estudio de 38 metros cuadrados situado en Es Pujols. Lo siguiente que se puede alquilar por menos de 2.000 euros: un piso de 30 metros cuadrados al lado del puerto de La Savina, con una habitaci&oacute;n. Tiene una peque&ntilde;a terraza y zona ajardinada. Se alquila por temporada. 1.900 euros al mes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Alquilar en Madrid es dif&iacute;cil tambi&eacute;n, pero hay m&aacute;s posibilidades para elegir, para poner tus condiciones&rdquo;, asegura Candela. La m&eacute;dica lamenta que en Balears &ldquo;no tienes opci&oacute;n de elegir&rdquo;. En el caso de Formentera, &ldquo;hay lo que hay: tienes seis o siete opciones para elegir, pero no puedes valorar ni el presupuesto ni las condiciones&rdquo;. En su caso, necesita encontrar habitaci&oacute;n o vivienda para entrar en abril porque a finales de mes tiene que abandonar el piso en el que est&aacute; ahora. Una persona a la que conoce se lo alquila entero por 400 euros. Un precio imposible de encontrar no ya en Formentera sino en todo el archipi&eacute;lago balear.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_50p_1138438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_50p_1138438.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_75p_1138438.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_75p_1138438.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_default_1138438.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_default_1138438.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c5c242fb-8a73-47ea-bb30-1ae9b3cade78_16-9-aspect-ratio_default_1138438.jpg"
                    alt="La médica entra a las urgencias del hospital de Formentera."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La médica entra a las urgencias del hospital de Formentera.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El hospital ofrece camas</strong></h2><p class="article-text">
        Debido al grave problema estructural que hay en Balears con la falta de sanitarios, el &Aacute;rea de Salud de Eivissa y Formentera ofrece una alternativa habitacional a aquellos que llegan de la pen&iacute;nsula u otras partes del pa&iacute;s. &ldquo;Te ofrecen una habitaci&oacute;n en el hospital hasta que encuentres alojamiento&rdquo;, comenta. Cuando lleg&oacute; ella, en temporada alta, fue imposible encontrar nada en el mercado privado, por lo que opt&oacute; por la opci&oacute;n temporal del hospital. Su caso es muy particular. Igual trabaja cinco o seis d&iacute;as al mes porque solo hace guardias en urgencias. Por tanto, podr&iacute;a vivir fuera de Formentera. Incluso en Denia. Y acudir el d&iacute;a antes en barco a Eivissa primero y la Piti&uuml;sa del sur despu&eacute;s. El hospital facilita la habitaci&oacute;n, pero no deja de ser una soluci&oacute;n precaria.
    </p><p class="article-text">
        Para buscar piso, detalla, lo que funciona m&aacute;s es el &ldquo;boca a boca&rdquo;. &ldquo;Te van conociendo, se lo dices a la gente y se corre la voz&rdquo;. Formentera es una isla que no llega a los 12.000 habitantes, con una superficie de 83 kil&oacute;metros cuadrados. Todo el mundo se conoce. Cuando empez&oacute; de nuevo su b&uacute;squeda en octubre, vio que la mayor&iacute;a de las opciones que hab&iacute;a disponibles eran alquileres de temporada. Es decir, hasta marzo o abril. &ldquo;Quienes alquilan en verano a temporeros [por un precio superior], en invierno se lo alquilan a quienes vivimos todo el a&ntilde;o&rdquo;, afirma Candela. Los sanitarios, as&iacute; como los trabajadores del sector educativo, u otros empleados p&uacute;blicos, tienen la ventaja de tener una seguridad econ&oacute;mica. Lo utilizan como reclamo a trav&eacute;s de las redes sociales para encontrar una vivienda. &ldquo;Como son trabajos que aportan estabilidad econ&oacute;mica, te dicen que digas tu profesi&oacute;n en redes para que el casero sepa que no vas a tener problemas&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Formentera es una isla que no llega a los 12.000 habitantes, con una superficie de 83 kilómetros cuadrados. Todo el mundo se conoce. La mayoría son alquileres de temporada</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/df7ea713-85ff-448e-97a9-8503ee7c2418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La médica, que llegó a la isla desde Madrid, lamenta la especulación que hay en torno a la vivienda."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La médica, que llegó a la isla desde Madrid, lamenta la especulación que hay en torno a la vivienda.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entre oto&ntilde;o e invierno, se alquilan los pisos en unas horquillas que se mueven entre los 1.600 y los 1.800 euros. Dos habitaciones, si llega. Sin embargo, entre la primavera y el verano, el aumento es muy elevado. &ldquo;Si es un piso de dos habitaciones, las hacen dobles y meten a cuatro personas en total, dos en cada una&rdquo;, lamenta. &ldquo;Me ofrecieron una casa de nueva construcci&oacute;n: un alquiler de larga duraci&oacute;n que ofrec&iacute;an a profesores o sanitarios&rdquo;, detalla. Era una casa con dos habitaciones, dos ba&ntilde;os y una terraza. &ldquo;Espectacular, todo estupendo&rdquo;. Hasta que supo cu&aacute;les eran las condiciones. El piso entero se alquilaba por 1.800 euros, lo cual le pareci&oacute; un precio razonable. &ldquo;Su idea era que convivi&eacute;semos cuatro personas. Cada habitaci&oacute;n ten&iacute;a dos camas de 90&rdquo;, lamenta.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Me pareci&oacute; un insulto&rdquo;, afirma con indignaci&oacute;n. &ldquo;No comparto habitaci&oacute;n con mi hermana desde que tengo 13 a&ntilde;os&rdquo;, a&ntilde;ade. Candela, por cierto, tiene 35. &ldquo;Quieren [sacar] la mayor rentabilidad al menor espacio posible&rdquo;, afirma. &ldquo;Es verdad que hay gente que se toma ese trabajo de temporada como un campamento de verano: trabajan m&aacute;s de 12 horas al d&iacute;a y solo vuelven al piso para dormir. Trabajan, ganan dinero y se van&rdquo;, a&ntilde;ade. Sin embargo, hay gente que quiere &ldquo;echar ra&iacute;ces en un sitio porque le gusta su trabajo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No nos cuidan&rdquo;, insiste Candela, que recuerda que luego, la poblaci&oacute;n local, pretende &ldquo;llegar a las dos de la ma&ntilde;ana al hospital y que haya un m&eacute;dico&rdquo;. Pone como ejemplo que, cuando hay temporal y mala mar, los m&eacute;dicos que se desplazan desde Eivissa a veces no pueden llegar a su destino porque los barcos no salen. &ldquo;Quien se queda trabajando es quien ha hecho la guardia del d&iacute;a anterior&rdquo;, puntualiza la m&eacute;dica. &ldquo;Est&aacute;n buscando la m&aacute;xima rentabilidad a costa de quienes vivimos aqu&iacute; todo el a&ntilde;o y no accedemos a condiciones dignas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los ciudadanos quieren llegar a las dos de la mañana al hospital y que haya un médico. Quien se queda trabajando es quien ha hecho la guardia del día anterior. Están buscando la máxima rentabilidad a costa de quienes vivimos aquí todo el año y no accedemos a condiciones dignas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Candela</span>
                                        <span>—</span> Médica
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Hay poco y es caro&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A la especulaci&oacute;n inmobiliaria se le une una escasez de pisos. &ldquo;Hay poco y lo que hay es caro&rdquo;, explic&oacute; recientemente Jos&eacute; Miguel Artieda, presidente del Colegio de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de Balears, en declaraciones para <a href="https://www.europapress.es/illes-balears/noticia-inmobiliarias-baleares-quedan-viviendas-alquilar-practicamente-no-hay-nada-20260222102107.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Europa Press</a>. Entre las razones, destacan la reducci&oacute;n de la construcci&oacute;n en los &uacute;ltimos a&ntilde;os; el crecimiento demogr&aacute;fico; el elevado n&uacute;mero de viviendas vac&iacute;as &ldquo;que por diversas razones no salen al mercado&rdquo; y el auge del alquiler de temporada. Este sector asegura que hay un progresivo descenso en la oferta de viviendas para alquiler de larga duraci&oacute;n que comenz&oacute; tras la pandemia de coronavirus.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Artieda, fue durante la pandemia cuando algunas inmobiliarias que se dedicaban solo a la venta pasaron a trabajar tambi&eacute;n los alquileres. En estos momentos, sin embargo, hay poca disponibilidad. &ldquo;A lo mejor tienen de uno a cinco alquileres al mes, pero las otras [inmobiliarias] pueden estar meses sin tocar un alquiler&rdquo;, destac&oacute;. De hecho, el precio de la vivienda se ha vuelto a disparar en el archipi&eacute;lago balear: un 13,4% de media durante el 2025, seg&uacute;n datos del &Iacute;ndice de Precios de Vivienda (IPV) del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE), publicados el 6 de marzo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El precio de la vivienda se ha vuelto a disparar en el archipiélago balear: un 13,4% de media durante el 2025</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Candela lamenta que la turistificaci&oacute;n tambi&eacute;n est&aacute; detr&aacute;s del incremento de precios. Recuerda que ella ha veraneado durante muchos a&ntilde;os en Formentera, por lo que ha sido una testigo privilegiada de la evoluci&oacute;n especulativa que ha padecido la isla. &ldquo;Antes pagabas 3.000 o 4.000 euros por una semana de alojamiento&rdquo;, mientras que ahora son 10.000 euros de media, asegura. As&iacute;, opina que se deber&iacute;a poner coto a los pisos y apartamentos tur&iacute;sticos para que haya m&aacute;s oferta para la poblaci&oacute;n local y residente.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bf646654-554d-486b-98d0-c062c60b28cf_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La urgencióloga, que lleva nueve meses haciendo guardias en Formentera, quiere quedarse en la isla, pero no a cualquier precio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La urgencióloga, que lleva nueve meses haciendo guardias en Formentera, quiere quedarse en la isla, pero no a cualquier precio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No voy a pagar 1.800 euros por un piso&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Candela insiste en que le gusta mucho su trabajo y que le gustar&iacute;a seguir en Formentera, pero que no lo va a hacer a cualquier precio. Reconoce que el problema de la vivienda podr&iacute;a ser una raz&oacute;n para abandonar la isla. &ldquo;No voy a pagar 1.600 o 1.800 euros por un piso que no lo vale. No trabajo para pagar un alquiler, trabajo para vivir&rdquo;, defiende. La b&uacute;squeda, confiesa, va &ldquo;fatal&rdquo; porque ahora empiezan &ldquo;los alquileres de temporada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tal vez pueda irse a vivir temporalmente a una casa peque&ntilde;a del hermano de un compa&ntilde;ero de trabajo del hospital, que forma parte de la finca r&uacute;stica en la que vive. Y que se lo podr&iacute;a alquilar a un precio asequible, hasta que ella encontrara una opci&oacute;n m&aacute;s estable. &ldquo;Como no encuentre nada, me tengo que ir. Y no quiero&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/medica-candela-busca-urgentemente-piso-formentera-no-encuentre-no-quiero_1_13059145.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 12 Mar 2026 05:01:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1356803" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1356803" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La médica Candela busca urgentemente piso en Formentera: "Como no encuentre nada, me tengo que ir. Y no quiero"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b8bcfbf-f430-4f86-abf6-912a21a27fe9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Formentera,Sanidad,Salud,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La macrogranja dels horrors sacrifica gairebé 90.000 gallines per complir amb les mesures del Govern balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/macrogranja-dels-horrors-sacrifica-gairebe-90-000-gallines-per-complir-amb-les-mesures-govern-balear_1_13037799.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La macrogranja dels horrors sacrifica gairebé 90.000 gallines per complir amb les mesures del Govern balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Diverses entitats animalistes van oferir els seus refugis per salvar les aus, però l’empresa propietària de la granja va optar per portar-les a un escorxador</p><p class="subtitle">Un jutjat de Palma arxiva el cas de la “macrogranja dels horrors” mentre els veïns recorren a l’Audiència Provincial</p></div><p class="article-text">
        L&rsquo;empresa Av&iacute;cola Son Perot S.A., que opera sota la marca comercial Av&iacute;cola Ballester, ha procedit al sacrifici de gaireb&eacute; 90.000 gallines de les seves instal&middot;lacions a Llucmajor (Mallorca), la coneguda com a &ldquo;macrogranja dels horrors&rdquo;. Aquesta mesura s&rsquo;ha executat en compliment de les mesures cautelars dictades per la Conselleria d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern balear.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;elles consistia que l&rsquo;explotaci&oacute; av&iacute;cola pass&eacute;s de gaireb&eacute; 136.000 aus al sostre de 40.000 animals, tal com estableix la legislaci&oacute; auton&ograve;mica. Cal assenyalar que l&rsquo;explotaci&oacute; av&iacute;cola es va situar sota el focus medi&agrave;tic a finals de maig de 2025, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/granja-dels-horrors-mallorca-amb-certificat-benestar-animal-gallines-sense-veure-sol-i-cadavers-putrefactes_1_12330712.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quan elDiario.es va publicar en prim&iacute;cia les condicions d&rsquo;insalubritat, manca d&rsquo;higiene i brut&iacute;cia extremes</a> que es desprenien de les imatges in&egrave;dites, gravades per les associacions ARDE i Satya Animal entre els dies 21 i 29 d&rsquo;abril.
    </p><p class="article-text">
        El sacrifici massiu s&rsquo;ha dut a terme tot i que la Federaci&oacute; de Santuaris d'Animals (FESA) va sol&middot;licitar formalment <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-animalistes-ofereixen-els-seus-santuaris-per-evitar-sacrifici-les-gallines-granja-dels-horrors-mallorca_1_12378330.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una &ldquo;soluci&oacute; &egrave;tica i urgent&rdquo; per evitar la mort de les aus</a>. &ldquo;Fem una crida urgent a les autoritats locals, al propietari de l&rsquo;explotaci&oacute; i a la Conselleria d&rsquo;Agricultura per aturar aquesta mesura cruel i innecess&agrave;ria&rdquo;, va assenyalar a aquest diari Mar&iacute;a Gonz&aacute;lez Sola, secret&agrave;ria de la Federaci&oacute;, en refer&egrave;ncia al &ldquo;buidatge sanitari&rdquo; &ndash;&eacute;s a dir, el sacrifici&ndash; que va imposar la Conselleria que dirigeix Joan Simonet (PP), despr&eacute;s de decretar el tancament d&rsquo;una de les set naus &ndash;destinada a gallines camperoles&ndash;.
    </p><p class="article-text">
        Va ser una de les mesures que va imposar el Govern de Marga Prohens despr&eacute;s que diversos t&egrave;cnics de la Conselleria, aix&iacute; com agents del Seprona de la Gu&agrave;rdia Civil, comprovessin que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/multa-420-000-euros-i-sacrifici-20-000-gallines-inspeccio-govern-sacseja-macrogranja-dels-horrors_1_12344645.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s&rsquo;havien com&egrave;s un total de set infraccions qualificades de &ldquo;greus&rdquo;</a>. El tancament de la nau set va suposar el sacrifici d&rsquo;unes 20.000 gallines. Tot i que inicialment es va proposar una sanci&oacute; de 420.000 euros, finalment es va imposar una multa de 200.100, per set faltes greus i una de lleu, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/granja-dels-horrors-amuntega-gallines-vives-i-mortes-sera-multada-amb-200-100-euros-per-irregularitats-greus_1_12400658.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>. La Conselleria, per&ograve;, va assegurar no tenir compet&egrave;ncies quant a la gesti&oacute; de les aus i va traslladar la responsabilitat a la propietat. Gonz&aacute;lez Sola va assegurar a aquest mitj&agrave; que l&rsquo;alternativa que proposava FESA no posava en risc &ldquo;en cap moment les mesures sanit&agrave;ries necess&agrave;ries per al correcte trasllat dels animals&rdquo;.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=k6LmFUbocJQzAqD57jQ" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Els diners estan per damunt de tot&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El portaveu de Satya Animal, Kike Gimeno, explica a aquest diari que el cas de Llucmajor &eacute;s una mostra m&eacute;s &ldquo;de la cosificaci&oacute; dels animals tant per part de l&rsquo;empresa, que nom&eacute;s busca el benefici econ&ograve;mic, com per part de l&rsquo;administraci&oacute;, a qui no li interessen gens ni mica els animals&rdquo;. Gimeno lamenta que sembli que els diners estan &ldquo;per damunt de tot: de les persones, dels animals i del medi ambient&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;explotaci&oacute; av&iacute;cola de Llucmajor, situada a la finca de Ses Cisternetes, compta amb un total de set naus &ndash;sis per a les aus, aix&iacute; com un centre de classificaci&oacute; d&rsquo;ous&ndash;, amb una capacitat m&agrave;xima de 135.696 gallines (54.672 gallines en g&agrave;bies, 63.024 gallines camperoles &ndash;tipus 1&ndash; i 18.000 aus en producci&oacute; d&rsquo;aviari). Tanmateix, despr&eacute;s de la investigaci&oacute; publicada per aquest diari, i arran de diverses irregularitats detectades pel Govern en inspeccions anteriors, s&rsquo;imposa a la macrogranja l&rsquo;obligaci&oacute; &ndash;que marca tamb&eacute; la nova llei&ndash; d&rsquo;acollir un m&agrave;xim de 40.000 gallines.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta mesura cautelar ha estat complerta per part de la macrogranja, tal com es despr&egrave;n de la resoluci&oacute; de la Conselleria d&rsquo;Agricultura, Pesca i Medi Natural, arran d&rsquo;una petici&oacute; de transpar&egrave;ncia sol&middot;licitada per aquest diari. El 5 de desembre de 2025, una veterin&agrave;ria oficial del Servei de Producci&oacute; Ramadera va revisar la documentaci&oacute; relativa a l&rsquo;expedient de l&rsquo;explotaci&oacute; av&iacute;cola, aix&iacute; com els registres de moviment i cens. La inspecci&oacute; va constatar que tres dies abans, el 2 de desembre, la granja de Llucmajor havia redu&iuml;t el nombre d&rsquo;aus per sota de les 40.000 gallines.
    </p><p class="article-text">
        Segons la informaci&oacute; sol&middot;licitada, Fernando Fern&aacute;ndez, director general d&rsquo;Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, va dictar una resoluci&oacute; mitjan&ccedil;ant la qual s&rsquo;ordenava &ldquo;la ratificaci&oacute; de la suspensi&oacute; parcial de l&rsquo;activitat de producci&oacute; i reproducci&oacute; de l&rsquo;esp&egrave;cie av&iacute;cola&rdquo;. A la pr&agrave;ctica, suposava la prohibici&oacute; de l&rsquo;entrada de noves aus i la desescalada progressiva fins a situar el sostre per sota de les 40.000 gallines. En aquest cas, com va oc&oacute;rrer despr&eacute;s del &ldquo;buidatge sanitari&rdquo; de la nau 7 &ndash;la que es trobava en estat m&eacute;s greu, segons van determinar les autoritats mitjan&ccedil;ant inspecci&oacute;&ndash;, l&rsquo;empresa ha procedit al sacrifici de totes elles, malgrat que diferents organitzacions van oferir els seus santuaris per evitar-ho.
    </p><p class="article-text">
        Concretament, FESA va manifestar que existia &ldquo;una alternativa real i compassiva: el trasllat immediat de tots els animals afectats a una xarxa de santuaris associats, on podran ser acollits, rehabilitats i viure lliures d&rsquo;explotaci&oacute;&rdquo;. Aix&iacute;, afirmen que diversos dels seus membres van confirmar la seva disponibilitat per acollir les gallines i &ldquo;garantir-los una vida digna&rdquo;. Van oferir la seva infraestructura de santuaris i refugis com La Vida Color Frambuesa, Esp&iacute;ritu Libre, Mis Amigas Las Palomas (MALP), Finca Arkadia i El Hogar. Per transportar-les de manera segura, sostenien que comptaven amb diverses organitzacions com Salvando Peludos, que van mostrar &ldquo;inter&egrave;s i suport&rdquo; per encarregar-se del trasllat. Per finan&ccedil;ar-ne el rescat, indicaven que disposaven de la col&middot;laboraci&oacute; ciutadana.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, FESA va exigir al Govern balear facilitar &ldquo;permisos per al seu rescat i transport&rdquo;, indicant que la federaci&oacute; animalista seguiria &ldquo;en tot moment els protocols de trasllat d&rsquo;acord amb els permisos sanitaris pertinents&rdquo;. &ldquo;Aquest cas reflecteix la necessitat urgent, com a societat, de canviar la manera com tractem els altres animals&rdquo;, van concloure. En aquest sentit, Gimeno destaca la implicaci&oacute; de les organitzacions animalistes agrupades a FESA, que &ldquo;sempre estan al costat dels animals i no s&rsquo;amaguen quan cal actuar solid&agrave;riament&rdquo;. &ldquo;&Eacute;s una cosa que deixa encara m&eacute;s en evid&egrave;ncia els nostres governants&rdquo;, manifesta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un jutjat de Palma arxiva la causa</strong></h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s que aquest diari revel&eacute;s en prim&iacute;cia la situaci&oacute; de la macrogranja de Llucmajor, les entitats animalistes, juntament amb una plataforma ve&iuml;nal afectada per les males olors del femer &ndash;l&rsquo;Associaci&oacute; Stop Macrogranja Llucmajor&ndash;, van presentar diverses den&uacute;ncies davant els &ograve;rgans judicials corresponents. En una interlocut&ograve;ria amb data 3 de juny de 2025, el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 11 de Palma va obrir dilig&egrave;ncies penals contra l&rsquo;empresa Av&iacute;cola Ballester per la presumpta comissi&oacute; d&rsquo;un delicte de maltractament animal. En la seva resoluci&oacute;, a la qual va tenir acc&eacute;s aquest mitj&agrave;, la jutgessa va sol&middot;licitar al Seprona de la Gu&agrave;rdia Civil que dugu&eacute;s a terme les investigacions necess&agrave;ries per esclarir els fets, aix&iacute; com els informes complets de totes les actuacions efectuades entorn de l&rsquo;explotaci&oacute; av&iacute;cola.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, el jutjat va acordar el sobrese&iuml;ment provisional de la causa en considerar que no quedava acreditada la comissi&oacute; de cap delicte per part de l&rsquo;empresa. En l&rsquo;escrit es denunciaven la pres&egrave;ncia d&rsquo;animals morts, les defici&egrave;ncies higienicosanit&agrave;ries i els riscos per a la salut animal i p&uacute;blica derivats de les condicions de la macrogranja. La interlocut&ograve;ria judicial reconeixia la pres&egrave;ncia de cad&agrave;vers de gallines en diferents estats de descomposici&oacute; a les instal&middot;lacions, fet que evidenciava defici&egrave;ncies en la seva retirada i, per tant, higienicosanit&agrave;ries. No obstant aix&ograve;, la Sala va concloure que aquestes defici&egrave;ncies corresponien a infraccions administratives, ja sancionades, i no penals.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els animals no tenen cap protecci&oacute; per part del sistema legislatiu actual&rdquo;, opina Gimeno sobre aquest punt. El portaveu de Satya Animal lamenta que no han estat suficients &ldquo;una infinitat d&rsquo;imatges de l&rsquo;horror de la granja perqu&egrave; es consideri un maltractament als animals&rdquo;. &ldquo;Costa de creure-ho, i costa imaginar-se qu&egrave; ha de passar perqu&egrave; [el maltractament] sigui penalment punible&rdquo;, valora.
    </p><p class="article-text">
        Lorenzo Pe&ntilde;as, advocat de l&rsquo;Associaci&oacute; Stop Macrogranja, va presentar un recurs d&rsquo;apel&middot;laci&oacute; contra la interlocut&ograve;ria del Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 11 de Palma davant l&rsquo;Audi&egrave;ncia Provincial de les Balears. Una mesura que t&eacute; el suport tamb&eacute; de les entitats que van denunciar el cas perqu&egrave; sort&iacute;s a la llum. &ldquo;Pensem que el recurs &eacute;s el m&iacute;nim que es pot fer per reclamar la just&iacute;cia que mereixen tant els animals com els ve&iuml;ns&rdquo;, assegura Gimeno. &ldquo;Visibilitzar aquesta realitat &eacute;s primordial perqu&egrave; comencem a generar un canvi legislatiu i social&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/macrogranja-dels-horrors-sacrifica-gairebe-90-000-gallines-per-complir-amb-les-mesures-govern-balear_1_13037799.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Mar 2026 05:31:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="176785" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="176785" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La macrogranja dels horrors sacrifica gairebé 90.000 gallines per complir amb les mesures del Govern balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Animales,Maltrato animal,Animalistas,Granjas,Macrogranjas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La macrogranja de los horrores sacrifica a casi 90.000 gallinas para cumplir con las medidas del Govern balear]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/macrogranja-horrores-sacrifica-90-000-gallinas-cumplir-medidas-govern-balear_1_13037594.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La macrogranja de los horrores sacrifica a casi 90.000 gallinas para cumplir con las medidas del Govern balear"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Diversas entidades animalistas ofrecieron sus refugios para salvar a las aves pero la empresa propietaria de la granja optó por llevarlas a un matadero</p><p class="subtitle">Un juzgado de Palma archiva el caso de la “macrogranja de los horrores” mientras los vecinos recurren a la Audiencia Provincial</p></div><p class="article-text">
        La empresa Av&iacute;cola Son Perot S.A., que opera bajo la marca comercial Av&iacute;cola Ballester, ha procedido al sacrificio de casi 90.000 gallinas de sus instalaciones en Llucmajor (Mallorca), la conocida como &ldquo;macrogranja de los horrores&rdquo;. Esta medida se ha ejecutado en cumplimiento de las medidas cautelares dictadas por la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural del Govern balear.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas consist&iacute;a en que la explotaci&oacute;n av&iacute;cola pasara de las casi 136.000 aves al techo de 40.000 animales, como establece la legislaci&oacute;n auton&oacute;mica. Cabe se&ntilde;alar que la explotaci&oacute;n av&iacute;cola se situ&oacute; bajo el foco medi&aacute;tico a finales de mayo de 2025, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/granja-horrores-mallorca-certificado-bienestar-animal-gallinas-ver-sol-cadaveres-putrefactos_1_12323386.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cuando elDiario.es public&oacute; en primicia las condiciones de insalubridad, falta de higiene y suciedad extremas</a> que se desprend&iacute;an de las im&aacute;genes in&eacute;ditas, grabadas por las asociaciones ARDE y Satya Animal, entre los d&iacute;as 21 y 29 de abril.
    </p><p class="article-text">
        El sacrificio masivo se ha llevado a cabo a pesar de que la Federaci&oacute;n de Santuarios de Animales (FESA) solicit&oacute; formalmente <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/animalistas-condenan-sacrificio-gallinas-granja-horrores-mallorca-piden-traslado_1_12377999.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una &ldquo;soluci&oacute;n &eacute;tica y urgente&rdquo; para evitar la muerte de las aves</a>. &ldquo;Hacemos un llamamiento urgente a las autoridades locales, al propietario de la explotaci&oacute;n y a la Conselleria d&rsquo;Agricultura para detener esta medida cruel e innecesaria&rdquo;, se&ntilde;al&oacute; a este diario Mar&iacute;a Gonz&aacute;lez Sola, secretaria de la Federaci&oacute;n de Santuarios de Animales, en referencia al &ldquo;vaciado sanitario&rdquo; &ndash;es decir, el sacrificio&ndash; que impuso la Conselleria que dirige Joan Simonet (PP), despu&eacute;s de decretar el cierre de una de las siete naves &ndash;destinada a gallinas camperas&ndash;.
    </p><p class="article-text">
        Fue una de las medidas que impuso el Govern de Marga Prohens despu&eacute;s de que varios t&eacute;cnicos de la Conselleria, as&iacute; como agentes del Seprona de la Guardia Civil, comprobaran que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/multa-420-000-euros-sacrificio-20-000-gallinas-inspeccion-govern-sacude-macrogranja-horrores_1_12344132.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se hab&iacute;an cometido un total de siete infracciones calificadas como &ldquo;graves&rdquo;</a>. El cierre de la nave siete supuso el sacrificio de unas 20.000 gallinas. Aunque inicialmente se propuso una sanci&oacute;n de 420.000 euros, finalmente se impuso una multa de 200.100, por siete faltas graves y una leve, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/govern-pp-aplica-multa-minima-granja-horrores-mallorca-21-100-euros-pese-graves-irregularidades_1_12396814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. La Conselleria, sin embargo, asegur&oacute; no tener competencias en cuanto a la gesti&oacute;n de las aves y traslad&oacute; la responsabilidad a la propiedad. Gonz&aacute;lez Sola asegur&oacute; a este diario que la alternativa que propon&iacute;a FESA no pon&iacute;a en riesgo &ldquo;en ning&uacute;n momento las medidas sanitarias necesarias para el correcto traslado de los animales&rdquo;.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=k6LmFUbocJQzAqD57jQ" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;El dinero est&aacute; por encima de todo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El portavoz de Satya Animal, Kike Gimeno, explica a este diario que el caso de Llucmajor es una muestra m&aacute;s &ldquo;de la cosificaci&oacute;n de los animales tanto por parte de la empresa, que solo busca el beneficio econ&oacute;mico, y por parte de la administraci&oacute;n, a quien no le interesan ni lo m&aacute;s m&iacute;nimo los animales&rdquo;. Gimeno lamenta que parece que el dinero est&aacute; &ldquo;por encima de todo: de las personas, de los animales, y del medio ambiente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La explotaci&oacute;n av&iacute;cola de Llucmajor, situada en la finca de Ses Cisternetes, cuenta con un total de siete naves &ndash;seis para las aves, as&iacute; como un centro de clasificaci&oacute;n de huevos&ndash;, con una capacidad m&aacute;xima de 135.696 gallinas (54.672 gallinas en jaulas, 63.024 gallinas camperas &ndash;tipo 1&ndash; y 18.000 aves en producci&oacute;n de aviario). Sin embargo, despu&eacute;s de la investigaci&oacute;n publicada por este diario, y tras varias irregularidades detectadas por el Govern en inspecciones anteriores, se impone a la macrogranja la obligaci&oacute;n &ndash;que marca tambi&eacute;n la nueva ley&ndash; de acoger un m&aacute;ximo de 40.000 gallinas.
    </p><p class="article-text">
        Esta medida cautelar ha sido cumplida por parte de la macrogranja, como se desprende de la resoluci&oacute;n de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural, tras una petici&oacute;n de transparencia solicitada por este diario. El 5 de diciembre de 2025, una veterinaria oficial del Servicio de Producci&oacute;n Ganadera revis&oacute; la documentaci&oacute;n relativa al expediente de la explotaci&oacute;n av&iacute;cola, as&iacute; como los registros de movimiento y censo de la explotaci&oacute;n. La inspecci&oacute;n constat&oacute; que tres d&iacute;as antes, el 2 de diciembre, la granja de Llucmajor hab&iacute;a reducido el n&uacute;mero de aves por debajo de las 40.000 gallinas.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la informaci&oacute;n solicitada, Fernando Fern&aacute;ndez, el director general de Agricultura, Ganader&iacute;a y Desarrollo Rural, dict&oacute; una resoluci&oacute;n mediante la cual se ordenaba &ldquo;la ratificaci&oacute;n de la suspensi&oacute;n parcial de la actividad de producci&oacute;n y reproducci&oacute;n de la especie av&iacute;cola&rdquo;. En la pr&aacute;ctica, supon&iacute;a la prohibici&oacute;n de la entrada de nuevas aves y la progresiva desescalada hasta situar el techo por debajo de las 40.000 gallinas. En este caso, como ocurri&oacute; tras el &ldquo;vaciado sanitario&rdquo; de la nave 7 &ndash;la que se encontraba en estado m&aacute;s grave, seg&uacute;n determinaron las autoridades mediante inspecci&oacute;n&ndash;, la empresa ha procedido al sacrificio de todas ellas, pese a que diferentes organizaciones ofrecieron sus santuarios para evitarlo.
    </p><p class="article-text">
        Concretamente, FESA manifest&oacute; que exist&iacute;a &ldquo;una alternativa real y compasiva: el traslado inmediato de todos los animales afectados a una red de santuarios asociados, donde podr&aacute;n ser acogidos, rehabilitados y vivir libres de explotaci&oacute;n&rdquo;. As&iacute;, afirman que varios de sus miembros confirmaron su disponibilidad para acoger a las gallinas y &ldquo;garantizarles una vida digna&rdquo;. Ofrecieron su infraestructura santuarios y refugios como La vida color frambuesa, Esp&iacute;ritu Libre, Mis Amigas Las Palomas (MALP), Finca Arkadia y El Hogar. Para transportarlas de forma segura, sostuvieron, cuentan con varias organizaciones como Salvando Peludos que mostraron &ldquo;inter&eacute;s y apoyo&rdquo; para encargarse del traslado. Para financiar su rescate, indicaron que contaban con la colaboraci&oacute;n ciudadana.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, FESA exigi&oacute; al Govern balear facilitar &ldquo;permisos para su rescate y transporte&rdquo;, indicando que la federaci&oacute;n animalista seguir&iacute;a &ldquo;en todo momento los protocolos de traslado acordes a los permisos sanitarios pertinentes&rdquo;. &ldquo;Este caso refleja la urgente necesidad, como sociedad, de cambiar la forma en que tratamos a los dem&aacute;s animales&rdquo;, concluyeron. En este sentido, Gimeno destaca la implicaci&oacute;n de las organizaciones animalistas agrupadas en FESA, quienes &ldquo;siempre est&aacute;n del lado de los animales y no se esconden cuando hay que actuar solidariamente&rdquo;. &ldquo;Es algo que deja todav&iacute;a m&aacute;s en evidencia a nuestros gobernantes&rdquo;, manifiesta.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un juzgado de Palma archiva la causa</strong></h2><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de que este diario desvelara en primicia la situaci&oacute;n de la macrogranja de Llucmajor, las entidades animalistas, junto a una plataforma vecinal afectada por los malos olores del estercolero &ndash;la Asociaci&oacute;n Stop Macrogranja Llucmajor&ndash;, presentaron varias denuncias ante los &oacute;rganos judiciales correspondientes. En un auto fechado el 3 de junio de 2025, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/juzgado-palma-archiva-caso-macrogranja-horrores-vecinos-recurren-audiencia-provincial_1_13005739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 11 de Palma abri&oacute; diligencias penales contra la empresa Av&iacute;cola Ballester</a> por la presunta comisi&oacute;n de un delito de maltrato animal. En su resoluci&oacute;n, a la que tuvo acceso este medio, la jueza solicit&oacute; al Seprona de la Guardia Civil que llevara a cabo las investigaciones necesarias para esclarecer los hechos, as&iacute; como los informes completos de todas las actuaciones efectuadas en torno a la explotaci&oacute;n av&iacute;cola.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/juzgado-palma-archiva-caso-macrogranja-horrores-vecinos-recurren-audiencia-provincial_1_13005739.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el juzgado acord&oacute; el sobreseimiento provisional</a> de la causa al considerar que no quedaba acreditada la comisi&oacute;n de ning&uacute;n delito por parte de la empresa. En el escrito se denunciaban la presencia de animales muertos, las deficiencias higi&eacute;nico-sanitarias y los riesgos para la salud animal y p&uacute;blica derivados de las condiciones de la macrogranja. El auto judicial reconoc&iacute;a la presencia de cad&aacute;veres de gallinas en distintos estados de descomposici&oacute;n en las instalaciones, lo que evidenciaba deficiencias en la retirada de los mismos, y por lo tanto higi&eacute;nico-sanitarias. No obstante, la Sala concluy&oacute; que estas deficiencias correspond&iacute;an a infracciones administrativas, ya sancionadas, y no penales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los animales no tienen ninguna protecci&oacute;n por parte del sistema legislativo actual&rdquo;, opina Gimeno, sobre este punto. El portavoz de Satya Animal lamenta que no han bastado &ldquo;infinidad de im&aacute;genes del horror de la granja para que se considere un maltrato a los animales&rdquo;. &ldquo;Cuesta creerlo, y cuesta imaginarse qu&eacute; tiene que pasar para que [el maltrato] sea penalmente punible&rdquo;, valora.
    </p><p class="article-text">
        Lorenzo Pe&ntilde;as, abogado de la Asociaci&oacute;n Stop Macrogranja, present&oacute; un recurso de apelaci&oacute;n contra el auto del Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 11 de Palma ante la Audiencia Provincial de Balears. Una medida respaldada tambi&eacute;n por las entidades que denunciaron el caso para que saliera a la luz. &ldquo;Pensamos que el recurso es lo m&iacute;nimo que se puede hacer para reclamar la justicia que se merecen tanto los animales como los vecinos&rdquo;, asegura Gimeno. &ldquo;Visibilizar esta realidad es primordial para que empecemos a generar un cambio legislativo y social&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/macrogranja-horrores-sacrifica-90-000-gallinas-cumplir-medidas-govern-balear_1_13037594.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Mar 2026 05:02:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="176785" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="176785" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La macrogranja de los horrores sacrifica a casi 90.000 gallinas para cumplir con las medidas del Govern balear]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/db475b92-0d35-4885-a37f-ceaec3472901_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Animales,Maltrato animal,Animalistas,Granjas,Macrogranjas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una baralla entre 28 adolescents al centre de primera acollida d’Eivissa acaba amb una monitora ferida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/baralla-28-adolescents-centre-primera-acollida-d-eivissa-acaba-amb-monitora-ferida_1_13037563.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una baralla entre 28 adolescents al centre de primera acollida d’Eivissa acaba amb una monitora ferida"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La dona, que va intentar apaivagar la baralla entre els menors, es troba actualment sota seguiment mèdic. Actualment, les instal·lacions de Sa Coma acullen 109 persones, de les quals 60 són migrants no acompanyats</p><p class="subtitle">Dos nadons rescatats d'una pastera ingressen deshidratats a un hospital d'Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Una baralla en qu&egrave; s&rsquo;han vist implicats 28 adolescents al centre de primera acollida de menors de Sa Coma (Eivissa) i que va acabar aquest dilluns amb una monitora lleument ferida ha tornat a posar de manifest les difer&egrave;ncies entre els partits que governen les diferents institucions de l&rsquo;Estat. Uns i altres s&rsquo;han responsabilitzat de la gesti&oacute; en mat&egrave;ria migrat&ograve;ria que se&rsquo;n deriva. Els fets van comen&ccedil;ar amb una baralla entre els adolescents que va anar escalant fins al punt que va requerir la intervenci&oacute; de la Gu&agrave;rdia Civil, ha explicat aquest dimarts al mat&iacute;, durant una compareixen&ccedil;a urgent, Carolina Escandell (PP), la consellera de Benestar Social del Consell Insular, administraci&oacute; competent en mat&egrave;ria de guarda i tutela de menors.
    </p><p class="article-text">
        En un intent de desactivar la situaci&oacute; que s&rsquo;havia desencadenat, no al centre Pare Morey, sin&oacute; al centre de primera acollida ubicat a les mateixes instal&middot;lacions de Sa Coma, la monitora es va veure afectada. Tot i aix&ograve;, en cap moment es va tractar d&rsquo;una agressi&oacute; directa cap a ella, ha aclarit Escandell arran de les publicacions als mitjans de comunicaci&oacute;. Ara, la treballadora del centre es troba lleument ferida i sota seguiment m&egrave;dic, i ja s&rsquo;ha activat un protocol d&rsquo;actuaci&oacute; per l&rsquo;ocorregut, aix&iacute; com les den&uacute;ncies pertinents.
    </p><p class="article-text">
        El recurs de primera acollida es va posar en marxa el novembre de 2024 quan el Consell d&rsquo;Eivissa es va veure obligat a habilitar un nou espai al recinte de Sa Coma per allotjar quinze menors migrants, la seva arribada en menys de 48 hores va posar en perill de col&middot;lapse &mdash;en paraules de la instituci&oacute;&mdash; el centre Pare Morey, on abans convivien menors del circuit d&rsquo;atenci&oacute; social habitual i menors estrangers no acompanyats que, en arribar a les illes per via irregular, passaven directament a estar sota la tutela del Consell Insular.
    </p><p class="article-text">
        Des del Consell han lamentat que el succe&iuml;t a les 15 hores de dilluns al centre de primera acollida era &ldquo;alguna cosa que havia d&rsquo;acabar passant&rdquo; davant la tensi&oacute; acumulada a les instal&middot;lacions. En conjunt, als dos centres de Sa Coma hi ha actualment 109 menors, informa un portaveu de la instituci&oacute;: 60 d&rsquo;ells s&oacute;n menors migrants. Escandell ha insistit en la necessitat de diferenciar entre el circuit ordinari de protecci&oacute; de menors i el que s&rsquo;activa en contextos d&rsquo;arribada de menors migrants no acompanyats, en el que ha qualificat de crisi migrat&ograve;ria &ldquo;descontrolada&rdquo; davant la qual, sost&eacute;, el Consell no t&eacute; &ldquo;capacitat d&rsquo;actuaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Com a exemple, ha recordat que la setmana passada van arribar nou menors en nom&eacute;s 24 hores a bord de pasteres que van arribar a les Piti&uuml;ses, un territori molt limitat i amb mancances estructurals en l&rsquo;&agrave;mbit assistencial. L&rsquo;arribada es va produir en un context d&rsquo;augment sostingut d&rsquo;entrades per via mar&iacute;tima: nom&eacute;s el 24 de febrer van ser rescatats almenys 156 migrants en vuit embarcacions localitzades a Formentera i en una altra albirada prop de Cabrera. L&rsquo;endem&agrave; van arribar altres set embarcacions a les Balears amb 126 persones a bord.
    </p><p class="article-text">
        El passat dijous, tres embarcacions amb 81 persones a bord, entre elles deu dones i dos nadons, van desapar&egrave;ixer en la ruta algeriana amb l&rsquo;arxip&egrave;lag. Una d&rsquo;elles va ser detectada per Salvament Mar&iacute;tim, que va rescatar la pastera a 56 milles d&rsquo;Eivissa. Hi viatjaven els dos nadons, que continuen ingressats a l&rsquo;Hospital Can Misses amb quadres de deshidrataci&oacute; i hipot&egrave;rmia, segons han confirmat a elDiario.es fonts de l&rsquo;&Agrave;rea de Salut piti&uuml;sa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El PSOE lamenta falta d&rsquo;inversi&oacute;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Des de l&rsquo;oposici&oacute;, el grup socialista al Consell ha expressat en una altra convocat&ograve;ria urgent la seva &ldquo;m&agrave;xima preocupaci&oacute;&rdquo; per una situaci&oacute; que, asseguren, porten &ldquo;temps denunciant&rdquo;. La portaveu del PSOE, Elena L&oacute;pez, acusa el PP &ldquo;d&rsquo;esquivar&rdquo; les seves responsabilitats com a administraci&oacute; competent en la tutela de menors desvalguts, independentment de la seva edat o nacionalitat, ha matisat.
    </p><p class="article-text">
        Als ulls dels socialistes, l&rsquo;Executiu local no est&agrave; realitzant la inversi&oacute; necess&agrave;ria ni en infraestructures ni en personal, cosa que ha derivat en una saturaci&oacute; que precaritza l&rsquo;atenci&oacute; i que, sost&eacute;, s&rsquo;utilitza com a &ldquo;eina&rdquo; pol&iacute;tica per confrontar amb el Govern central. &ldquo;Si realment estiguessin preocupats, destinarien els recursos necessaris a atendre aquests menors en lloc de prioritzar altres partides com la promoci&oacute; tur&iacute;stica&rdquo;, ha valorat L&oacute;pez.
    </p><p class="article-text">
        La portaveu tamb&eacute; ha subratllat que la compet&egrave;ncia en protecci&oacute; de menors &eacute;s &ldquo;exclusiva&rdquo; de la instituci&oacute; insular i ha q&uuml;estionat que, si realment falten fons, no se sol&middot;licitin al Govern balear. A m&eacute;s, ha criticat que, mentre el centre pateix manca de personal i equipament &ldquo;no dimensionat&rdquo; al nombre de menors, el Consell prioritzi partides com els deu milions anuals invertits en promoci&oacute; tur&iacute;stica. Els socialistes han anat m&eacute;s enll&agrave; i han sol&middot;licitat la dimissi&oacute; de la consellera Escandell, a qui acusen de no exercir la seva responsabilitat i d'estar supeditada a les directrius pol&iacute;tiques del president, Vicent Mar&iacute;, i del vicepresident i conseller de la instituci&oacute;, Mariano Juan.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un creixement &ldquo;sense precedents&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema d&rsquo;acollida residencial de menors ha experimentat un creixement &ldquo;sense precedents&rdquo; en els &uacute;ltims anys. Quan l&rsquo;actual equip de govern va accedir a la instituci&oacute;, el 2019, existien dos centres &ndash;Pare Morey, a Sa Coma, i Llar Mare del Remei, per a menors de 0 a 11 anys&ndash; que sumaven 22 treballadors. El mar&ccedil; de 2026, segons les dades facilitades pel Consell, la xarxa s&rsquo;ha ampliat fins a onze recursos. Els dos centres de gesti&oacute; directa del Consell &ndash;Pare Morey i Migjorn, ambd&oacute;s a Sa Coma&ndash; compten amb 47 professionals en plantilla estructural, als quals s&rsquo;han sumat 31 contractacions temporals des de desembre de 2023 per cobrir eventualitats. Els altres nou dispositius, gestionats per entitats del tercer sector mitjan&ccedil;ant contractes o concerts, reuneixen al voltant de 109 treballadors.
    </p><p class="article-text">
        El Consell ha assegurat, en ser preguntat per elDiario.es, que t&eacute; en preparaci&oacute; un nou contracte per 42 places de primera acollida que incorporar&agrave; altres 28 professionals. En termes globals, el Consell assegura haver passat de 22 treballadors dedicats a l&rsquo;atenci&oacute; residencial de menors el 2019 a 156 el 2026, xifra que augmentar&agrave; quan es formalitzi la nova licitaci&oacute;. L&rsquo;increment tamb&eacute; es reflecteix &mdash;continuen&mdash; en el pressupost, que segons afirmen passar&agrave; dels 2,57 milions d&rsquo;euros del govern anterior a superar els deu milions d&rsquo;euros el 2026.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular assegura haver passat de 22 treballadors dedicats a l’atenció residencial de menors el 2019 a 156 el 2026</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La deportaci&oacute; col&middot;lectiva de menors, il&middot;legal</strong></h2><p class="article-text">
        Les difer&egrave;ncies entre el PP &ndash;que governa totes les institucions de l&rsquo;illa&ndash; i el PSOE venen de lluny. El passat 27 d&rsquo;octubre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-organitzacions-humanitaries-adverteixen-deportacio-menors-algerians-planteja-pp-les-balears-il-legal_1_12752197.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Consell Insular va demanar a la Delegaci&oacute; del Govern a les Balears la repatriaci&oacute; de 77 menors algerians</a> que es troben sota la seva tutela. L&rsquo;argument del Govern local &eacute;s que la situaci&oacute; dels centres d&rsquo;acollida &eacute;s &ldquo;insostenible&rdquo; i que &eacute;s necess&agrave;ria una actuaci&oacute; &ldquo;immediata i coordinada&rdquo; amb el Govern per &ldquo;garantir una resposta justa i equilibrada entre territoris&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, la deportaci&oacute; col&middot;lectiva de menors &eacute;s il&middot;legal, <a href="https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Noticias-Judiciales/El-Tribunal-Supremo-confirma-que-la-devolucion-de-menores-desde-Ceuta-a-Marruecos-en-agosto-de-2021-fue-ilegal-al-no-seguir-el-procedimiento-previsto-en-la-Ley-de-Extranjeria" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons la jurisprud&egrave;ncia dictada pel Tribunal Suprem</a>, ja que cada cas s&rsquo;ha d&rsquo;analitzar particularment. Diversos requisits s&rsquo;han de complir: en primer lloc, que els pares o tutors legals reclamin el retorn del menor, per&ograve; en qualsevol cas sempre prima l&rsquo;inter&egrave;s superior del menor. &ldquo;La reagrupaci&oacute; familiar &eacute;s un dret del menor. El que passa &eacute;s que darrere pot haver-hi una expulsi&oacute;&rdquo;, va explicar a aquest diari Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comissi&oacute; Espanyola d&rsquo;Ajuda al Refugiat).
    </p><p class="article-text">
        Almudena Escorial, responsable d&rsquo;Incid&egrave;ncia Pol&iacute;tica de la Plataforma de la Inf&agrave;ncia, va afirmar que cal &ldquo;analitzar l&rsquo;inter&egrave;s superior de cada nen&rdquo;, &eacute;s a dir, individualment. Ho va exemplificar aix&iacute;: si uns pares reclamen la seva filla, per&ograve; volguessin casar-la, caldria tenir en compte el seu benestar per sobre de la voluntat dels progenitors. &ldquo;Tot i que ho reclamin, si els drets d&rsquo;aquesta nena &ndash;o la seva vida&ndash; corren perill, en cap cas no s&rsquo;hauria de procedir a aquesta reagrupaci&oacute; familiar al seu pa&iacute;s d&rsquo;origen&rdquo;, va assegurar Escorial.
    </p><p class="article-text">
        La consellera Escandell, en canvi, va argumentar que l&rsquo;ocupaci&oacute; del centre de menors s&rsquo;havia multiplicat per quatre l&rsquo;&uacute;ltim any i reivindic&agrave; que la protecci&oacute; dels drets de la inf&agrave;ncia nom&eacute;s es pot garantir &ldquo;si es disposa d&rsquo;un finan&ccedil;ament estable, una planificaci&oacute; coordinada&rdquo; i m&eacute;s coordinaci&oacute; institucional. A Espanya, les compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria de protecci&oacute; de menors corresponen a les comunitats aut&ograve;nomes, tot i que al cas balear estan transferides als consells insulars de cada una de les quatre illes. El Govern central t&eacute; les compet&egrave;ncies en mat&egrave;ria migrat&ograve;ria, &eacute;s a dir, fins a l&rsquo;arribada dels migrants a territori nacional. Al mateix temps, el Consell Insular va anunciar una inversi&oacute; d&rsquo;1,2 milions d&rsquo;euros amb l&rsquo;objectiu de garantir &ldquo;la cobertura immediata i adequada&rdquo; de l&rsquo;atenci&oacute; dels menors no acompanyats que arriben a Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        El repte que representa l&rsquo;augment en l&rsquo;arribada de migrants per a les administracions p&uacute;bliques &ndash;que necessiten m&eacute;s recursos per atendre les arribades a causa de la falta de planificaci&oacute; i recursos al sistema d&rsquo;acollida&ndash; no els eximeix de la seva responsabilitat legal amb els menors, tal com van recordar tres organitzacions especialitzades consultades per elDiario.es: CEAR, Plataforma de la Inf&agrave;ncia i Associaci&oacute; Pro Drets Humans d&rsquo;Andalusia.
    </p><p class="article-text">
        El Decret llei 2/2025, de 18 de mar&ccedil;, de mesures urgents per a la garantia de l&rsquo;inter&egrave;s superior de la inf&agrave;ncia i l&rsquo;adolesc&egrave;ncia davant situacions de conting&egrave;ncies migrat&ograve;ries extraordin&agrave;ries <a href="https://www.eldiario.es/politica/gobierno-junts-anuncian-acuerdo-reparto-inmigrantes-menores-no-acompanados_1_12141244.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&eacute;s la norma aprovada pel Govern per a la creaci&oacute; del sistema obligatori de repartiment de menors migrants</a> en situacions d&rsquo;emerg&egrave;ncia. El Govern conservador de Marga Prohens pret&eacute;n un canvi normatiu perqu&egrave; les Balears quedin &ldquo;excloses del repartiment de menors&rdquo; no acompanyats procedents de Can&agrave;ries, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/tres-migrants-morir-intentant-arribar-espanya-optar-per-ruta-algeriana_1_12889650.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>. Com que no hi ha prou espais i recursos habilitats, el Govern balear, pressionat per Vox, ha prioritzat l&rsquo;enfocament de seguretat i de control de fronteres que reclama el Govern, en lloc d&rsquo;abordar la crisi des d&rsquo;una perspectiva de protecci&oacute; integral i de drets humans i de la inf&agrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Aquestes pol&iacute;tiques de seguretat i control de la frontera sud estan motivades, segons Valiente, director general de CEAR, per l&rsquo;&ldquo;obsessi&oacute;&rdquo; de detenir els fluxos migratoris. &ldquo;La sobreactuaci&oacute; de la UE est&agrave; motivada per l&rsquo;onada reaccion&agrave;ria que travessa el continent, una deriva que resulta rendible per a les forces d&rsquo;extrema dreta&rdquo;, argumenta el portaveu de CEAR. L&rsquo;expert creu que cal exigir &ldquo;molt m&eacute;s&rdquo; al Govern de Pedro S&aacute;nchez en aquesta mat&egrave;ria, perqu&egrave; &ldquo;s&rsquo;oposi amb claredat a aquesta tend&egrave;ncia&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/baralla-28-adolescents-centre-primera-acollida-d-eivissa-acaba-amb-monitora-ferida_1_13037563.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 17:37:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1288135" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1288135" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una baralla entre 28 adolescents al centre de primera acollida d’Eivissa acaba amb una monitora ferida]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Pateras,Ibiza,Migrantes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una pelea entre 28 adolescentes en el centro de primera acogida de Ibiza acaba con una monitora herida]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pelea-28-adolescentes-centro-primera-acogida-ibiza-acaba-monitora-herida_1_13037494.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una pelea entre 28 adolescentes en el centro de primera acogida de Ibiza acaba con una monitora herida"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La mujer, que intentó apaciguar la reyerta entre los menores, se encuentra bajo seguimiento médico. Actualmente, las instalaciones de sa Coma albergan 109 personas, de los cuales 60 son migrantes no acompañados</p><p class="subtitle">Dos bebés rescatadas de una patera ingresan deshidratadas en un hospital de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Una pelea en la que se han visto involucrados 28 adolescentes en el centro de primera acogida de menores de Sa Coma (Eivissa) y que termin&oacute; este lunes con una monitora herida leve ha vuelto a poner de relieve las diferencias entre los partidos que gobiernan las distintas instituciones del Estado. De la gesti&oacute;n en materia migratoria que se deriva se han responsabilizado unos y otros. Los hechos empezaron con una trifulca entre los adolescentes que fue escalando hasta el punto que requiri&oacute; de la intervenci&oacute;n de la Guardia Civil, ha explicado este martes por la ma&ntilde;ana durante una comparecencia de urgencia Carolina Escandell (PP), la consellera de Bienestar Social del Consell Insular, administraci&oacute;n competente en cuanto a la guarda y tutela de menores.
    </p><p class="article-text">
        En un intento de desactivar la situaci&oacute;n que se hab&iacute;a desatado, no en el centro Pare Morey, sino en el centro de primera acogida ubicado en las mismas instalaciones de sa Coma, la monitora se vio afectada. Sin embargo, en ning&uacute;n momento fue una agresi&oacute;n directa hacia ella, ha aclarado Escandell a ra&iacute;z de las publicaciones en medios de comunicaci&oacute;n. Ahora, la trabajadora del centro se encuentra herida leve y bajo seguimiento m&eacute;dico y ya se ha activado un protocolo de actuaci&oacute;n por lo sucedido, as&iacute; como las denuncias pertinentes.
    </p><p class="article-text">
        El recurso de primera acogida se puso en marcha en noviembre de 2024 cuando el Consell d&rsquo;Eivissa se vio obligado a habilitar un nuevo espacio en el recinto de Sa Coma para albergar a quince menores migrantes cuya llegada en menos de 48 horas puso en peligro de colapso &ndash;en palabras de la instituci&oacute;n&ndash; el centro Padre Morey, donde antes conviv&iacute;an menores del circuito de atenci&oacute;n social habitual y menores extranjeros no acompa&ntilde;ados que, al llegar a las islas por v&iacute;a irregular, pasaban directamente a estar bajo la tutela del Consell Insular.
    </p><p class="article-text">
        Desde el Consell han lamentado que lo ocurrido a las 15 horas del lunes en el centro de primera acogida era &ldquo;algo que ten&iacute;a que terminar pasando&rdquo; ante la tensi&oacute;n acumulada en las instalaciones. En conjunto, en los dos centros de sa Coma, hay actualmente 109 menores, informa un portavoz de la instituci&oacute;n: 60 de ellos son menores migrantes. Escandell ha insistido en la necesidad de diferenciar entre el circuito ordinario de protecci&oacute;n de menores y el que se activa en contextos de llegada de menores migrantes no acompa&ntilde;ados, en lo que ha calificado de crisis migratoria &ldquo;descontrolada&rdquo; frente a la que, sostiene, el Consell no tiene &ldquo;capacidad de actuaci&oacute;n&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Como ejemplo, ha recordado que la semana pasada llegaron nueve menores en apenas 24 horas a bordo de pateras que arribaron a las Piti&uuml;ses, un territorio muy limitado y con carencias estructurales en el &aacute;mbito asistencial. La llegada se produjo en un contexto de aumento sostenido de entradas por v&iacute;a mar&iacute;tima: solo el 24 de febrero fueron rescatados al menos 156 migrantes en ocho embarcaciones localizadas en Formentera y en otra avistada cerca de Cabrera. Al d&iacute;a siguiente arribaron otras siete pateras a Balears con 126 personas a bordo.
    </p><p class="article-text">
        El pasado jueves, tres embarcaciones con 81 personas a bordo, entre ellas diez mujeres y dos beb&eacute;s, desaparecieron en la ruta argelina con el archipi&eacute;lago. Una de ellas fue detectada por Salvamento Mar&iacute;timo que rescat&oacute; el cayuc&oacute; a 56 millas de Eivissa. En ella viajaban los dos beb&eacute;s, que permanecen ingresados en el Hospital Can Misses con cuadros de deshidrataci&oacute;n e hipotermia, seg&uacute;n han confirmado a elDiario.es fuentes del &Aacute;rea de Salud pitiusa.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El PSOE lamenta falta de inversi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Desde la oposici&oacute;n, el grupo socialista en el Consell ha expresado en otra convocatoria de urgencia su &ldquo;m&aacute;xima preocupaci&oacute;n&rdquo; por una situaci&oacute;n que, aseguran, llevan &ldquo;tiempo denunciando&rdquo;. La portavoz del PSOE, Elena L&oacute;pez, acusa al PP de &ldquo;esquivar&rdquo; sus responsabilidades como administraci&oacute;n competente en la tutela de menores desamparados, independientemente de su edad o de su nacionalidad, ha matizado.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A ojos de los socialistas, el Ejecutivo local no est&aacute; realizando la inversi&oacute;n necesaria ni en infraestructuras ni en personal, lo que ha derivado en una saturaci&oacute;n que precariza la atenci&oacute;n y que, sostiene, se utiliza como &ldquo;herramienta&rdquo; pol&iacute;tica para confrontar con el Gobierno central. &ldquo;Si realmente estuvieran preocupados, destinar&iacute;an los recursos necesarios a atender a estos menores en lugar de priorizar otras partidas como la promoci&oacute;n tur&iacute;stica&rdquo;, ha valorado L&oacute;pez.
    </p><p class="article-text">
        La portavoz tambi&eacute;n ha subrayado que la competencia en protecci&oacute;n de menores es &ldquo;exclusiva&rdquo; de la instituci&oacute;n insular y ha cuestionado que, si realmente faltan fondos, no se soliciten al Govern balear. Adem&aacute;s, ha criticado que, mientras el centro sufre falta de personal y equipamiento &ldquo;no dimensionado&rdquo; al n&uacute;mero de menores, el Consell priorice partidas como los diez millones anuales invertidos en promoci&oacute;n tur&iacute;stica. Los socialistas han ido m&aacute;s all&aacute; y han solicitado la dimisi&oacute;n de la consellera Escandell, a la que acusan de no ejercer su responsabilidad y de estar supeditada a las directrices pol&iacute;ticas del presidente, Vicent Mar&iacute;, y el vicepresidente y conseller de la instituci&oacute;n, Mariano Juan.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un crecimiento &ldquo;sin precedentes&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema de acogida residencial de menores ha experimentado un crecimiento &ldquo;sin precedentes&rdquo; en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Cuando el actual equipo de gobierno accedi&oacute; a la instituci&oacute;n, en 2019, exist&iacute;an dos centros &ndash;Pare Morey, en Sa Coma y Llar Mare del Remei, para menores de 0 a 11 a&ntilde;os&ndash; que sumaban 22 trabajadores. En marzo de 2026, seg&uacute;n los datos facilitados por el Consell, la red se ha ampliado hasta once recursos. Los dos centros de gesti&oacute;n directa del Consell &ndash;Pare Morey y Migjorn, ambos en Sa Coma&ndash; cuentan con 47 profesionales en plantilla estructural, a los que se han sumado 31 contrataciones temporales desde diciembre de 2023 para cubrir eventualidades. Los otros nueve dispositivos, gestionados por entidades del tercer sector mediante contratos o conciertos, re&uacute;nen a alrededor de 109 trabajadores.
    </p><p class="article-text">
        El Consell ha asegurado, al ser preguntado por elDiario.es, que tiene en preparaci&oacute;n un nuevo contrato para 42 plazas de primera acogida que incorporar&aacute; a otros 28 profesionales. En t&eacute;rminos globales, el Consell asegura haber pasado de 22 trabajadores dedicados a la atenci&oacute;n residencial de menores en 2019 a 156 en 2026, cifra que aumentar&aacute; cuando se formalice la nueva licitaci&oacute;n, han a&ntilde;adido. El incremento tambi&eacute;n se refleja &ndash;contin&uacute;an&ndash; en el presupuesto, que seg&uacute;n afirman pasar&aacute; de los 2,57 millones de euros del anterior gobierno a superar los diez millones de euros en 2026.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Consell Insular asegura haber pasado de 22 trabajadores dedicados a la atención residencial de menores en 2019 a 156 en 2026</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La deportaci&oacute;n colectiva de menores, ilegal</strong></h2><p class="article-text">
        Las diferencias entre el PP &ndash;que gobierna todas las instituciones de la isla&ndash; y el PSOE vienen de lejos. El pasado 27 de octubre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/organizaciones-humanitarias-advierten-deportacion-menores-argelinos-plantea-pp-balears-ilegal_1_12749190.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Consell Insular pidi&oacute; a la Delegaci&oacute;n del Gobierno en Balears la repatriaci&oacute;n de 77 menores argelinos</a> que se encuentran bajo su tutela. El argumento del Gobierno local es que la situaci&oacute;n de los centros de acogida es &ldquo;insostenible&rdquo; y que es necesaria una actuaci&oacute;n &ldquo;inmediata y coordinada&rdquo; con el Gobierno para &ldquo;garantizar una respuesta justa y equilibrada entre territorios&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, la deportaci&oacute;n colectiva de menores es ilegal, <a href="https://www.poderjudicial.es/cgpj/es/Poder-Judicial/Noticias-Judiciales/El-Tribunal-Supremo-confirma-que-la-devolucion-de-menores-desde-Ceuta-a-Marruecos-en-agosto-de-2021-fue-ilegal-al-no-seguir-el-procedimiento-previsto-en-la-Ley-de-Extranjeria" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n la jurisprudencia dictada por el Tribunal Supremo</a>, ya que cada caso se tiene que analizar particularmente. Varios requisitos deben ser cumplidos: en primer lugar, que los padres o tutores legales reclamen la vuelta del menor, pero en cualquier caso siempre prima el inter&eacute;s superior del menor. &ldquo;La reagrupaci&oacute;n familiar es un derecho del menor. Lo que pasa es que detr&aacute;s puede haber una expulsi&oacute;n&rdquo;, explic&oacute; a este diario Mauricio Valiente, director general de CEAR (Comisi&oacute;n Espa&ntilde;ola de Ayuda al Refugiado).
    </p><p class="article-text">
        Almudena Escorial, responsable de Incidencia Pol&iacute;tica de la Plataforma de la Infancia, afirm&oacute; que hay que &ldquo;analizar el inter&eacute;s superior de cada ni&ntilde;o&rdquo;, es decir, individualmente. Lo ejemplific&oacute; as&iacute;: si unos padres reclaman a su ni&ntilde;a, pero quisieran casarla, habr&iacute;a que tener en cuenta su bienestar por encima de la voluntad de sus progenitores. &ldquo;Aunque lo reclamen, si los derechos de esa ni&ntilde;a &mdash;o su vida&mdash; corren peligro, en ning&uacute;n caso se deber&iacute;a proceder a esa reagrupaci&oacute;n familiar a su pa&iacute;s de origen&rdquo;, asegur&oacute; Escorial.
    </p><p class="article-text">
        La consellera Escandell, en cambio, argument&oacute; que la ocupaci&oacute;n del centro de menores se hab&iacute;a multiplicado por cuatro en el &uacute;ltimo a&ntilde;o y reivindic&oacute; que la protecci&oacute;n de los derechos de la infancia solo se puede garantizar &ldquo;si se dispone de una financiaci&oacute;n estable, una planificaci&oacute;n coordinada&rdquo; y mayor coordinaci&oacute;n institucional. En Espa&ntilde;a, las competencias en materia de protecci&oacute;n de menores corresponden a las comunidades aut&oacute;nomas, aunque en el caso balear est&aacute;n transferidas a los consells insulares de cada una de las cuatro islas. El Gobierno central tiene las competencias en materia migratoria, es decir, hasta la llegada de los migrantes a territorio nacional. Al mismo tiempo, el Consell Insular anunci&oacute; una inversi&oacute;n de 1,2 millones de euros con el objetivo de garantizar &ldquo;la cobertura inmediata y adecuada&rdquo; de la atenci&oacute;n de los menores no acompa&ntilde;ados que llegan a Eivissa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El reto que representa el aumento en la llegada de migrantes para las administraciones p&uacute;blicas &mdash;que necesitan m&aacute;s recursos para atender las llegadas debido a la falta de planificaci&oacute;n y recursos en el sistema de acogida&mdash; no les exime de su responsabilidad legal con los menores, tal como recordaron tres organizaciones especializadas consultadas por elDiario.es: CEAR, Plataforma de la Infancia y Asociaci&oacute;n Pro Derechos Humanos de Andaluc&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, el Decreto-ley 2/2025, de 18 de marzo, de medidas urgentes para la garant&iacute;a del inter&eacute;s superior de la infancia y la adolescencia ante situaciones de contingencias migratorias extraordinarias es <a href="https://www.eldiario.es/politica/gobierno-junts-anuncian-acuerdo-reparto-inmigrantes-menores-no-acompanados_1_12141244.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la ley que aprob&oacute; el Gobierno para la creaci&oacute;n del sistema obligatorio de reparto de menores migrantes</a> en situaciones de emergencia. El Govern conservador de Marga Prohens pretende un cambio normativo para que Balears que &ldquo;excluida del reparto de menores&rdquo; no acompa&ntilde;ados procedentes de Canarias, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tres-migrantes-fallecieron-intentando-llegar-espana-optaron-ruta-argelina_1_12887903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>. Como no hay suficientes espacios y recursos habilitados, el Govern balear, presionado por Vox, ha priorizado el enfoque securitario y de control de fronteras que reclama al Gobierno, en lugar de abordar la crisis desde una perspectiva de protecci&oacute;n integral y de derechos humanos y de la infancia.
    </p><p class="article-text">
        Estas pol&iacute;ticas securitarias y de control de la frontera sur est&aacute;n motivadas, seg&uacute;n Valiente, director general de CEAR, por la &ldquo;obsesi&oacute;n&rdquo; de detener los flujos migratorios. &ldquo;La sobreactuaci&oacute;n de la UE est&aacute; motivada por la ola reaccionaria que atraviesa el continente, una deriva que resulta rentable para las fuerzas de extrema derecha&rdquo;, argumenta el portavoz de CEAR. El experto cree que hay que exigir &ldquo;mucho m&aacute;s&rdquo; al Gobierno de Pedro S&aacute;nchez en esta materia, para que &ldquo;se oponga con claridad a esta tendencia&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/pelea-28-adolescentes-centro-primera-acogida-ibiza-acaba-monitora-herida_1_13037494.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 17:00:22 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1288135" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1288135" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una pelea entre 28 adolescentes en el centro de primera acogida de Ibiza acaba con una monitora herida]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/14798653-2542-405a-8fa1-7c5204c62cf3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Pateras,Ibiza,Migrantes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els empresaris d’Eivissa i Formentera es converteixen en arrendadors per contractar empleats: “Em fa mal la situació”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-empresaris-d-eivissa-i-formentera-converteixen-arrendadors-per-contractar-empleats-em-fa-mal-situacio_1_13034703.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" width="4364" height="2455" alt="Els empresaris d’Eivissa i Formentera es converteixen en arrendadors per contractar empleats: “Em fa mal la situació”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Alfonso Rojo, president de la petita i mitjana empresa, explica que s’organitzen des de fa anys per llogar pisos i situa la generalització del problema de l’habitatge en el lloguer turístic il·legal i els sublloguers. “És injust que com a societat ho permetem”, lamenta</p><p class="subtitle">“Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora”: la precariedad de la hostelería en Menorca</p></div><p class="article-text">
        La crisi de l&rsquo;habitatge a conseq&uuml;&egrave;ncia de la gentrificaci&oacute; urban&iacute;stica t&eacute; singularitats pr&ograve;pies a Eivissa i Formentera que no existeixen o s&oacute;n residuals en altres regions del territori nacional. Des de fa uns anys, la patronal de la Petita i Mitjana Empresa d&rsquo;Eivissa i Formentera (PIMEEF), que agrupa unes 1.500 empreses de les dues illes, s&rsquo;ha convertit en una esp&egrave;cie d&rsquo;&ldquo;avalador&rdquo; per garantir que els seus treballadors tinguin un habitatge digne on viure. &Eacute;s una realitat contemplada tamb&eacute; &ndash;en alguns casos&ndash; per les empreses p&uacute;bliques. El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-agonia-parador-d-eivissa-projecte-faraonic-acumula-27-milions-despesa-i-dues-decades-d-endarreriment_1_12879223.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parador d&rsquo;Eivissa</a> &ndash;que dep&egrave;n del Ministeri d&rsquo;Ind&uacute;stria i Turisme&ndash; destinar&agrave; 25 de les 66 habitacions de l&rsquo;hotel per als seus treballadors i treballadores, segons assenyalen fonts del Ministeri.
    </p><p class="article-text">
        La patronal de la petita i mitjana empresa dona feina a 8.000 treballadors a la tardor i a l&rsquo;hivern, una xifra que augmenta fins als 13.000 empleats quan arriba la temporada tur&iacute;stica. La f&oacute;rmula &eacute;s la seg&uuml;ent: la patronal s&rsquo;encarrega de llogar directament pisos com a associaci&oacute; empresarial, que al seu torn destina a qui no pot fer front a les condicions abusives a les quals s&rsquo;enfronten a causa d&rsquo;un mercat desbocat. L&rsquo;any passat, el 35% de les empreses associades proporcionaven allotjament propi per als seus treballadors o llogaven pisos que posaven a la seva disposici&oacute;, segons dades de la patronal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’any passat, el 35% de les empreses associades proporcionaven allotjament propi per als seus treballadors o llogaven pisos que posaven a la seva disposició</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Alfonso Rojo, president de la PIMEEF, &eacute;s un empresari amb moltes d&egrave;cades d&rsquo;experi&egrave;ncia en el sector de l&rsquo;alimentaci&oacute;, que en els &uacute;ltims anys ha intensificat les seves cr&iacute;tiques tant davant la inacci&oacute; pol&iacute;tica com contra l&rsquo;especulaci&oacute; il&middot;limitada.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Quant de temps fa que ofereixen aquesta &ldquo;soluci&oacute;&rdquo; (provisional) als seus treballadors?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;En primer lloc, cal dir que els problemes d&rsquo;habitatge s&rsquo;agreugen a Formentera per la triple insularitat, mentre que a Eivissa &eacute;s doble. Si un empresari lloga un pis per 1.500 euros &ndash;per despr&eacute;s llogar-lo als seus treballadors&ndash;, a Formentera podem parlar de 2.400 euros.
    </p><p class="article-text">
        Durant el mes de febrer, el preu de l&rsquo;habitatge de segona m&agrave; ha augmentat un 0,5% respecte al mes anterior, aix&iacute; com un 9,9% en relaci&oacute; amb el mateix mes de l&rsquo;any anterior, segons les dades d&rsquo;un portal immobiliari. Pel que fa al lloguer, el preu ha pujat un 7,9% al febrer respecte al mateix mes de l&rsquo;any anterior, segons recull una altra coneguda empresa del sector. Les dades apunten que el metre quadrat est&agrave; al voltant dels 19,5&#8239;euros. &Eacute;s a dir, gaireb&eacute; 1.600 euros per un pis de 80 metres quadrats. Tot i aix&ograve;, als portals immobiliaris citats, per aquest preu o per sota nom&eacute;s hi ha 66 pisos de lloguer en aquest moment. Tots s&oacute;n de temporada. No sembla haver-hi soluci&oacute; per a ambdues illes fins que no s&rsquo;abordi la turistificaci&oacute; des de la seva arrel.
    </p><p class="article-text">
        Rojo coneix l&rsquo;evoluci&oacute; tur&iacute;stica al detall i sap massa b&eacute; quins s&oacute;n els principals problemes que arrosseguen les dues illes situades m&eacute;s al sud de l&rsquo;arxip&egrave;lag balear. Comen&ccedil;a a enumerar qu&egrave; pot oferir cada empresa als seus treballadors, com a complement relacionat amb el servei que ofereix als seus clients. Un hotel pot oferir (i ho feia hist&ograve;ricament) allotjament als seus treballadors. Un restaurant pot oferir almenys un &agrave;pat per dia treballat, durant el descans entre torns. Un taller mec&agrave;nic pot oferir algun tipus de reparaci&oacute; del vehicle. &ldquo;Hi ha sectors molt concrets que poden oferir aquestes activitats&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa un temps, el sector de la restauraci&oacute;, detalla l&rsquo;empresari, tamb&eacute; va comen&ccedil;ar a oferir habitatge als seus treballadors, sobretot quan necessitava molta m&agrave; d&rsquo;obra d&rsquo;altres llocs. &ldquo;Aquesta situaci&oacute; ja s&rsquo;ha generalitzat&rdquo;, analitza el portaveu de la patronal. &ldquo;Hem detectat que abans de la pand&egrave;mia, el 2018 i 2019, els treballadors de temporada ja tenien molts problemes per llogar un habitatge&rdquo;, assegura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alfonso Rojo, president de la PIMEEF, al seu despatx de Frutas La Palentina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alfonso Rojo, president de la PIMEEF, al seu despatx de Frutas La Palentina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Rojo detalla que aquest problema comen&ccedil;a a intensificar-se a conseq&uuml;&egrave;ncia del lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal. &ldquo;Habitatges que no tenien llic&egrave;ncia, per&ograve; es llogaven a turistes&rdquo;, afirma. Cal assenyalar que Eivissa &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica de les quatre illes que prohibeix totalment el lloguer tur&iacute;stic en habitatges plurifamiliars, &eacute;s a dir, en pisos que formen part d&rsquo;un bloc residencial. Les excepcions s&oacute;n les cases, normalment al camp, si disposen d&rsquo;una llic&egrave;ncia que ha d&rsquo;atorgar el Consell Insular, a m&eacute;s dels blocs sencers d&rsquo;apartaments vacacionals, que tamb&eacute; estan regulats. La resta d&rsquo;illes limita, per&ograve; no prohibeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Eivissa és l’única illa de les quatre que prohibeix totalment el lloguer turístic en habitatges plurifamiliars, és a dir, en pisos que formen part d’un bloc residencial. Les excepcions són les cases, normalment al camp, a més dels blocs sencers d’apartaments vacacionals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Per oferir una visi&oacute; general de la situaci&oacute;, assenyala una evid&egrave;ncia: les petites empreses, en tenir menys de 50 treballadors, funcionen d&rsquo;una manera que hi ha m&eacute;s proximitat entre empleats, c&agrave;rrecs mitjans i caps. &ldquo;Qu&egrave; passa? Que t&rsquo;assabentes dels seus problemes. T&rsquo;adones que un pis que abans es llogava per 800&#8239;euros ha passat a costar-ne 1.500. La gent ja no pot accedir a aquestes condicions&rdquo;, valora Rojo. Les dificultats augmenten tamb&eacute; per als treballadors estrangers, encara que la seva situaci&oacute; estigui regularitzada a Espanya i disposin d&rsquo;un perm&iacute;s de treball. &ldquo;Tenim treballadors senegalesos, colombians o argentins que porten entre sis i vuit anys treballant amb nosaltres. Doncs normalment els propietaris solen ser reticents a llogar-los&rdquo;, lamenta l&rsquo;empresari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tenim treballadors senegalesos, colombians o argentins que porten entre sis i vuit anys treballant amb nosaltres. Doncs normalment els propietaris solen ser reticents a llogar-los</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> President de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Dificultats per tancar la plantilla</strong></h2><p class="article-text">
        El Parador de Turisme d&rsquo;Eivissa &ndash;situat a Dalt Vila, al cor del centre hist&ograve;ric, patrimoni de la humanitat per l'UNESCO&ndash; obrir&agrave; les portes la setmana vinent: el 10 de mar&ccedil;. Es tracta d&rsquo;un complex hoteler que pertany a la cadena p&uacute;blica estatal: un establiment de 66 habitacions, de les quals 41 es destinaran als clients i 25 als seus treballadors. Fonts del Parador responen a aquest diari que la xifra concreta de treballadors allotjats a l&rsquo;hotel &ldquo;dep&egrave;n de la demanda&rdquo;, &eacute;s a dir, de l&rsquo;ocupaci&oacute;. Les obres van comen&ccedil;ar el 2008, tot i que s&rsquo;han anat endarrerint a causa de successius problemes, sobretot relacionats amb el descobriment de restes arqueol&ograve;giques, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-agonia-parador-d-eivissa-projecte-faraonic-acumula-27-milions-despesa-i-dues-decades-d-endarreriment_1_12879223.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va informar aquest diari</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parador de Turisme d’Eivissa, de 66 habitacions, destinarà 41 als clients i 25 als seus treballadors</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pel que fa al personal, Turespa&ntilde;a &ndash;l&rsquo;organisme p&uacute;blic que dep&egrave;n del Ministeri&ndash; va tenir problemes al principi per tancar la plantilla. El maig de 2025, nom&eacute;s va aconseguir cobrir 17 dels 41 llocs de treball, despr&eacute;s d&rsquo;haver llan&ccedil;at una Oferta d&rsquo;Ocupaci&oacute; P&uacute;blica. Tot i aix&ograve;, fonts de la Secretaria d&rsquo;Estat de Turisme van assenyalar a finals d&rsquo;any que s&rsquo;estaven confirmant totes les incorporacions &ndash;algunes d&rsquo;elles en llocs clau&ndash; i que s&rsquo;estava ajustant el personal definitiu a les necessitats operatives de cara a l&rsquo;obertura durant el mes de mar&ccedil;.
    </p><p class="article-text">
        El Parador d&rsquo;Eivissa es va inaugurar el 23 de febrer, tot i que fins al 10 de mar&ccedil; no acollir&agrave; clients entre les seves parets i habitacions. Les obres han tingut un cost final de 43,2 milions d&rsquo;euros, a causa dels descobriments arqueol&ograve;gics, que han suposat &ldquo;una de les excavacions arqueol&ograve;giques m&eacute;s grans dels &uacute;ltims anys a Espanya&rdquo;, a m&eacute;s de &ldquo;la rehabilitaci&oacute; del patrimoni hist&ograve;ric de Dalt Vila, que ara s&rsquo;obrir&agrave; al p&uacute;blic gr&agrave;cies a la seva muse&iuml;tzaci&oacute; en un centre d&rsquo;interpretaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No ser&agrave; un parador m&eacute;s, ser&agrave; el primer que s&rsquo;obre a les Balears i la seva obertura el convertir&agrave;, a m&eacute;s, en una de les grans joies de la xarxa de Paradors a Espanya&rdquo;, va destacar Rosario S&aacute;nchez, secret&agrave;ria d&rsquo;Estat de Turisme, que va afegir que, per les seves caracter&iacute;stiques, &ldquo;aquest establiment ser&agrave; un nou referent tur&iacute;stic i patrimonial de l&rsquo;illa i obrir&agrave; amb una clara vocaci&oacute; de fomentar aquest inter&egrave;s a Eivissa i atraure un turisme cultural respectu&oacute;s amb l&rsquo;entorn i el llegat hist&ograve;ric&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parador d’Eivissa des de l’aire"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parador d’Eivissa des de l’aire                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Rojo: &ldquo;Els nostres treballadors tenen dificultats&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i que fa anys que empresaris de diferents sectors ofereixen o busquen habitatges per als seus treballadors, va ser el 2022, quan el pa&iacute;s sortia de la pand&egrave;mia de coronavirus, quan la PIMEEF es va organitzar com a patronal de la petita i mitjana empresa per fer una crida. &ldquo;Ens estem trobant que els nostres treballadors tenen dificultats per llogar. Si vost&egrave; t&eacute; el pis buit, ens interessa llogar-lo&rdquo;, va ser l&rsquo;anunci. &ldquo;Vam rebre gaireb&eacute; mig centenar de trucades de persones que tenien pisos buits i estaven disposades a llogar el seu a una empresa&rdquo;, atesta el president de la patronal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 2022, la patronal va publicar un anunci: &#039;Ens estem trobant que els nostres treballadors tenen dificultats per llogar. Si vostè té el pis buit, ens interessa llogar-lo&#039;. &#039;Vam rebre gairebé mig centenar de trucades de persones que tenien pisos buits i estaven disposades a llogar el seu a una empresa&#039;, atesta el president</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Segons aquest petit empresari, una de les raons &eacute;s que, als ulls dels propietaris, les empreses ofereixen &ldquo;m&eacute;s seguretat jur&iacute;dica&rdquo;. &ldquo;Llogo el meu pis a una empresa que conec des de fa vint anys i de la qual em fio&rdquo;, &eacute;s el raonament, indica Rojo. Aix&ograve; tamb&eacute; ha generat m&eacute;s tranquil&middot;litat entre els empleats que s&rsquo;han pogut beneficiar d&rsquo;aquesta iniciativa. &ldquo;Aix&iacute; els nostres treballadors no s&oacute;n menyspreats, ni s&rsquo;enfronten a la pirateria de gent que es dedica al sublloguer d'habitacions&rdquo;, afirma enfadat.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per qu&egrave; est&agrave; fallant el programa Lloguer Segur del Govern balear? Es tracta d&rsquo;una iniciativa que t&eacute; com a objectiu oferir confian&ccedil;a i seguretat a propietaris i inquilins, aix&iacute; com posar al mercat laboral els pisos que ara mateix estan buits.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Crec que &eacute;s una eina v&agrave;lida, el que passa &eacute;s que l&rsquo;administraci&oacute; &eacute;s menys &agrave;gil que una empresa privada, a causa dels terminis burocr&agrave;tics. A m&eacute;s, no oblidem que molta gent prefereix obtenir un rendiment econ&ograve;mic molt superior al &ldquo;mercat negre&rdquo;, respon Rojo.
    </p><p class="article-text">
        En alguns casos, algunes empreses prefereixen perdre diners abans que quedar-se sense treballadors. &Eacute;s a dir, ofereixen les habitacions a un preu inferior al que correspondria si volguessin cobrir despeses, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-odissea-l-alejandra-contractes-temporals-i-subarrendaments-eivissa-no-demano-res-per_1_12894510.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com ja va explicar una treballadora a aquest diari</a>, que va saltant de pis en pis per l&rsquo;especulaci&oacute; al voltant de l&rsquo;habitatge.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Em va dir que els 500 o 600&#8239;euros restants els pagava l&rsquo;empresa.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Si lloguem un pis de tres habitacions per 1.500&#8239;euros, cobrem 400 a cada treballador que entra a cada habitaci&oacute;. A vegades tamb&eacute; assumim despeses d&rsquo;aigua, llum i internet. &Eacute;s habitual cobrar un 70 o 80% del preu total del pis.
    </p><p class="article-text">
        Als portals immobiliaris, ara mateix no hi ha lloguers de pisos de tres habitacions a aquest preu. El mateix empresari afirma que, a vegades, els habitatges estan al voltant dels 2.000&#8239;euros, quan fa cinc o sis anys es podien llogar per molt menys.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alfonso Rojo mou caixes de fruites en un dels magatzems de la seva empresa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alfonso Rojo mou caixes de fruites en un dels magatzems de la seva empresa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;No hi ha propietaris que s'estiguin passant, que nom&eacute;s pensen en guanyar diners?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Lloguar una propietat pot ser leg&iacute;tim. Per&ograve; s'ha passat de cobrar 1.200 a 1.800 o m&eacute;s. I fins i tot m&eacute;s de 2.000 euros al mes. Estem en un bucle. S&oacute;n forquilles que no s&oacute;n normals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si lloguem un pis de tres habitacions per 1.500 euros, cobrem 400 a cada treballador que entra a cada habitació. De vegades també assumim despeses d&#039;aigua, llum i internet. És habitual cobrar un 70 o 80% del preu total del pis</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> President de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Rojo aporta una altra derivada m&eacute;s. En les seves declaracions p&uacute;bliques, sovint exigeix una implicaci&oacute; m&eacute;s gran de les administracions p&uacute;bliques per assegurar un habitatge digne als treballadors p&uacute;blics: del sector educatiu i sanitari, per&ograve; tamb&eacute; policies, funcionaris de just&iacute;cia i d&rsquo;altres sectors. &ldquo;Si no tenim bons serveis p&uacute;blics, tindrem totes les mancances&rdquo;, adverteix.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha molts responsables, no nom&eacute;s un. Tothom que fa sublloguer o est&agrave; en el lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal no tributa. Aix&ograve; no pot ser. Totes les nostres empreses tributen i paguen impostos. Hi ha pisos llogats sense contracte, que no estan fiscalitzats&rdquo;, lamenta. &ldquo;Per aix&ograve; tamb&eacute; demanem un plus d&rsquo;insularitat just i equilibrat, de 450&#8239;euros, a les Illes Balears&rdquo;, adre&ccedil;at als funcionaris p&uacute;blics. &ldquo;Si a Madrid alg&uacute; no ent&eacute;n aix&ograve;, el problema &eacute;s dels nostres pol&iacute;tics locals que no ho han sabut explicar b&eacute;&rdquo;, afegeix.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La temporada tur&iacute;stica s&rsquo;avan&ccedil;a</strong></h2><p class="article-text">
        Eivissa i Formentera s&oacute;n dues illes amb din&agrave;miques molt estacionals, per la qual cosa entre novembre i mar&ccedil; es viuen els mesos m&eacute;s tranquils, fins que arriba la Setmana Santa. Amb ella, l&rsquo;obertura de molts negocis que nom&eacute;s funcionen durant la primavera i l&rsquo;estiu, sumat a les obertures de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-grans-discoteques-d-eivissa-saturen-sanitat-tots-paguem-les-ambulancies-empreses-fan-milers-milions_1_12440425.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les grans discoteques</a>, el gran reclam per a centenars de milers de persones per a les quals les illes s&oacute;n un espai de descontrol i llibertinatge. I de grans beneficis per a empresaris locals, nacionals i estrangers que viuen d&rsquo;exprimir la gallina dels ous d&rsquo;or.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Els qui tenim obert tot l&rsquo;any ja estem en la din&agrave;mica [de treball]. Tendrem les nostres plantilles, amb fixes discontinus, gaireb&eacute; operatives per a l&rsquo;inici. Els negocis de temporada &eacute;s f&agrave;cil que estiguin al 50&#8239;% [de la seva plantilla final]&rdquo;, analitza Rojo. El president de la PIMEEF assenyala una altra data clau, m&eacute;s enll&agrave; de la Setmana Santa, que marcar&agrave; l&rsquo;inici del turisme a l&rsquo;illa: els openings de les grans discoteques. &ldquo;Al maig tots els negocis estaran oberts, per&ograve; els de temporada tindran les plantilles a mitja marxa. Jo animo a contractar com m&eacute;s aviat millor perqu&egrave; pot passar que arribem a mitjans de maig i ja no trobis treballadors disponibles&rdquo;, adverteix l&rsquo;empresari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo animo a contractar com més aviat millor perquè pot passar que arribem a mitjan maig i ja no trobis treballadors disponibles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> President de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, considera que, com m&eacute;s temps de contracte ofereix l&rsquo;empresari a un treballador, m&eacute;s possibilitats t&eacute; que l&rsquo;empleat vulgui mantenir-se a l&rsquo;empresa. En una illa on el volum de negoci oscil&middot;la en funci&oacute; dels visitants que hi ha, alguns opten per incrementar-lo durant els mesos de m&eacute;s activitat, tot i que el president de la PIMEEF creu que &ldquo;cal oferir m&eacute;s qualitat d&rsquo;ocupaci&oacute; a for&ccedil;a d'oferir un temps de contractaci&oacute; m&eacute;s llarg&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tu t’esforces per generar ocupació i donar qualitat a un servei. I després veus els sense vergonyes del sublloguer i és injust. No podem permetre això com a societat</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> President de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Tothom vol guanyar molts diners, per&ograve; a les petites empreses, on hi ha m&eacute;s proximitat amb l&rsquo;empleat, sabem que els treballadors valoren m&eacute;s els negocis que tamb&eacute; es preocupen per ells&rdquo;, sost&eacute;. &ldquo;Els empresaris estem subjectes a moltes obligacions. Dediquem esfor&ccedil; a fer les coses b&eacute;. Em fa mal veure quan altres s&rsquo;aprofiten dels treballadors a l&rsquo;economia submergida&rdquo;, lamenta Rojo. &ldquo;Tu t&rsquo;esforces per generar ocupaci&oacute; i donar qualitat a un servei. I despr&eacute;s veus els sense vergonyes del sublloguer i &eacute;s injust. No podem permetre aix&ograve; com a societat&rdquo;, assenyala. I torna a destacar el problema del lloguer tur&iacute;stic il&middot;legal. De totes dues situacions se&rsquo;n beneficien, lamentablement, tant els propietaris com els inquilins que fan sublloguer.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-empresaris-d-eivissa-i-formentera-converteixen-arrendadors-per-contractar-empleats-em-fa-mal-situacio_1_13034703.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 05:31:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" length="1434938" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1434938" width="4364" height="2455"/>
      <media:title><![CDATA[Els empresaris d’Eivissa i Formentera es converteixen en arrendadors per contractar empleats: “Em fa mal la situació”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" width="4364" height="2455"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Alquiler,Turismo,Trabajo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los empresarios de Ibiza y Formentera se convierten en caseros para contratar empleados: “Me duele la situación”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/empresarios-ibiza-formentera-convierten-caseros-contratar-empleados-duele-situacion_1_13033848.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" width="4364" height="2455" alt="Los empresarios de Ibiza y Formentera se convierten en caseros para contratar empleados: “Me duele la situación”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Alfonso Rojo, presidente de la pequeña y mediana empresa, explica que se organizan desde hace años para alquilar pisos y sitúa la generalización del problema de la vivienda en el alquiler turístico ilegal y los subalquileres. “Es injusto que como sociedad permitamos esto”, lamenta</p><p class="subtitle">“Trabajaba sin declarar por 3,14 euros la hora”: la precariedad de la hostelería en Menorca</p></div><p class="article-text">
        La crisis de vivienda como consecuencia de la gentrificaci&oacute;n urban&iacute;stica tiene singularidades propias en Eivissa y Formentera que no existen o son residuales en otras regiones del territorio nacional. Desde hace unos a&ntilde;os, la patronal de la Petita i Mitjana Empresa d&rsquo;Eivissa i Formentera (PIMEEF), que aglutina a unas 1.500 empresas de ambas islas, se ha convertido en una especie de &ldquo;avalista&rdquo; para garantizar que sus trabajadores tengan una vivienda digna en la que vivir. Es una realidad contemplada tambi&eacute;n &ndash;en algunos casos&ndash; por las empresas p&uacute;blicas. El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agonia-parador-ibiza-proyecto-faraonico-acumula-27-millones-gasto-decadas-atraso_1_12879193.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Parador de Ibiza</a> &ndash;que depende del Ministerio de Industria y Turismo&ndash; destinar&aacute; 25 de las 66 habitaciones del hotel para sus trabajadores y trabajadoras, como se&ntilde;alan fuentes del Ministerio.
    </p><p class="article-text">
        La patronal de la peque&ntilde;a y mediana empresa da empleo a 8.000 trabajadores en oto&ntilde;o e invierno, una cifra que aumenta hasta los 13.000 empleados cuando llega la temporada tur&iacute;stica. La f&oacute;rmula es la siguiente: la patronal se encarga de alquilar directamente pisos como asociaci&oacute;n empresarial, que a su vez destina a quienes no pueden lidiar ante las condiciones abusivas a las que se enfrentan debido a un mercado desbocado. El a&ntilde;o pasado, el 35% de las empresas asociadas proporcionaban alojamiento propio para sus trabajadores o alquilaban pisos que pon&iacute;an a su disposici&oacute;n, seg&uacute;n datos de la patronal.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El año pasado, el 35% de las empresas asociadas proporcionaban alojamiento propio para sus trabajadores o alquilaban pisos que ponían a su disposición</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Alfonso Rojo, presidente de la PIMEEF, es un empresario con muchas d&eacute;cadas de experiencia en el sector de la alimentaci&oacute;n, que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha redoblado sus cr&iacute;ticas tanto ante la inacci&oacute;n pol&iacute;tica como contra la especulaci&oacute;n ilimitada.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Hace cu&aacute;nto tiempo que ofrecen esta &ldquo;soluci&oacute;n&rdquo; (parche) a sus trabajadores?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;En primer lugar, hay que decir que los problemas de vivienda se agravan en Formentera por la triple insularidad, que en Eivissa es doble. Si un empresario alquila un piso por 1.500 euros &ndash;para luego alquilarlo a sus trabajadores&ndash;, en Formentera podemos hablar de 2.400 euros.
    </p><p class="article-text">
        En el mes de febrero, el precio de la vivienda de segunda mano ha aumentado un 0,5% respecto al mes anterior, as&iacute; como un 9,9% en relaci&oacute;n al mismo mes del a&ntilde;o anterior, seg&uacute;n los datos de un portal inmobiliario. En cuanto al alquiler, el precio ha subido un 7,9% en febrero respecto al mismo mes del a&ntilde;o anterior, como recoge otra conocida empresa del sector. Los datos apuntan a que el metro cuadrado est&aacute; en torno a los 19,5 euros. Es decir, cerca de 1.600 euros por un piso de 80 metros cuadrados. Sin embargo, en los portales inmobiliarios citados, por ese precio o debajo solo hay 66 pisos en alquiler ahora mismo. Todos son de temporada. No parece haber soluci&oacute;n para ambas islas hasta que se aborde la turistificaci&oacute;n desde su ra&iacute;z.
    </p><p class="article-text">
        Rojo conoce la evoluci&oacute;n tur&iacute;stica al dedillo y sabe demasiado bien cu&aacute;les son los principales problemas que arrastran las dos islas que est&aacute;n m&aacute;s al sur del archipi&eacute;lago balear. Empieza a enumerar qu&eacute; es lo que puede ofrecer cada empresa a sus trabajadores, como complemento relacionado con el servicio que ofrece a sus clientes. Un hotel puede ofrecer (y lo hac&iacute;a hist&oacute;ricamente) alojamiento a sus trabajadores. Un restaurante puede ofrecer al menos una comida por d&iacute;a trabajado, durante el descanso entre turno y turno. Un taller mec&aacute;nico puede ofrecer alg&uacute;n tipo de reparaci&oacute;n de su veh&iacute;culo. &ldquo;Hay sectores muy concretos que pueden ofrecer esas actividades&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace un tiempo el sector de la restauraci&oacute;n, detalla el empresario, tambi&eacute;n empez&oacute; a ofrecer vivienda a sus trabajadores, sobre todo cuando necesitaba mucha mano de obra de fuera. &ldquo;Esta situaci&oacute;n ya se ha generalizado&rdquo;, analiza el portavoz de la patronal. &ldquo;Hemos detectado que antes de la pandemia, en 2018 y 2019, los trabajadores de temporada ya ten&iacute;an muchos problemas para alquilar una vivienda&rdquo;, asegura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/547597b7-13b3-4207-ba1d-88c85c56c2b8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alfonso Rojo, presidente de PIMEEF, en su despacho de Frutas La Palentina."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alfonso Rojo, presidente de PIMEEF, en su despacho de Frutas La Palentina.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Rojo detalla que ese problema se empieza a intensificar como consecuencia del alquiler tur&iacute;stico ilegal. &ldquo;Viviendas que no ten&iacute;an licencia, pero se alquilaban a turistas&rdquo;, afirma. Cabe se&ntilde;alar que Eivissa es la &uacute;nica isla de las cuatro que proh&iacute;be totalmente el alquiler tur&iacute;stico en viviendas plurifamiliares. Es decir, en pisos que forman parte de un bloque residencial. Las excepciones son las casas, normalmente en el campo, si disponen de una licencia que debe otorgar el Consell Insular, adem&aacute;s de los bloques enteros de apartamentos vacacionales, que tambi&eacute;n est&aacute;n regulados. El resto de islas limita, pero no proh&iacute;be.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> Eivissa es la única isla de las cuatro que prohíbe totalmente el alquiler turístico en viviendas plurifamiliares. Es decir, en pisos que forman parte de un bloque residencial. Las excepciones son las casas, normalmente en el campo, además de los bloques enteros de apartamentos vacacionales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Para dar una imagen general sobre la situaci&oacute;n, apunta a una evidencia: las peque&ntilde;as empresas, al tener menos de 50 trabajadores, tienen un funcionamiento en el que hay m&aacute;s cercan&iacute;a entre empleados, cargos medios y jefes. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; es lo que pasa? Que te enteras de sus problemas. Te das cuenta de que un piso que antes se alquilaba por 800 euros ha pasado a costar 1500. La gente ya no puede acceder a esas condiciones&rdquo;, valora Rojo. Las dificultades aumentan tambi&eacute;n para los trabajadores extranjeros, aunque su situaci&oacute;n est&eacute; regularizada en Espa&ntilde;a y cuenten con un permiso de trabajo. &ldquo;Tenemos trabajadores senegaleses, colombianos o argentinos que llevan entre seis y ocho a&ntilde;os trabajando con nosotros. Pues normalmente los propietarios suelen ser reticentes a alquilar&rdquo;, lamenta el empresario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tenemos trabajadores senegaleses, colombianos o argentinos que llevan entre seis y ocho años trabajando con nosotros. Pues normalmente los propietarios suelen ser reticentes a alquilar</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Dificultades para cerrar la plantilla</strong></h2><p class="article-text">
        El Parador de Turismo de Ibiza &ndash;situado en Dalt Vila, en pleno coraz&oacute;n del centro hist&oacute;rico, Patrimonio de la Humanidad por la Unesco&ndash; abrir&aacute; sus puertas la semana que viene: el 10 de marzo. Es un complejo hotelero que pertenece a la cadena p&uacute;blica estatal: un establecimiento de 66 habitaciones, de las cuales 41 se destinar&aacute;n a los clientes y 25 a sus trabajadores. Fuentes del Parador responden a este diario que el dato concreto de los trabajadores alojados en el hotel &ldquo;depender&aacute; de la demanda&rdquo;. Es decir, de su ocupaci&oacute;n. Las obras empezaron en 2008, aunque se han ido retrasando debido a sucesivos problemas, sobre todo relacionados con los descubrimientos de restos arqueol&oacute;gicos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/agonia-parador-ibiza-proyecto-faraonico-acumula-27-millones-gasto-decadas-atraso_1_12879193.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parador de Turismo de Ibiza, de 66 habitaciones, dedicará 41 a los clientes y 25 a sus trabajadores</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En lo que se refiere al personal, Turespa&ntilde;a &ndash;el organismo p&uacute;blico que depende del Ministerio&ndash; tuvo problemas al principio para cerrar su plantilla. En mayo de 2025, solo consigui&oacute; cubrir 17 de los 41 puestos de trabajo, tras haber lanzado una Oferta de Empleo P&uacute;blico. Sin embargo, fuentes de la Secretar&iacute;a de Estado de Turismo se&ntilde;alaron a finales de a&ntilde;o que se estaban confirmando todas las incorporaciones &ndash;algunas de ellas en puestos clave&ndash; y que se estaba ajustando el personal definitivo a las necesidades operativas de cara a la apertura durante el mes de marzo.
    </p><p class="article-text">
        El Parador de Ibiza se inaugur&oacute; el 23 de febrero, aunque hasta el 10 de marzo no acoger&aacute; a hu&eacute;spedes entre sus paredes y habitaciones. Las obras han tenido un coste final de 43,2 millones de euros, debido a los descubrimientos arqueol&oacute;gicos, que ha supuesto &ldquo;una de las mayores excavaciones arqueol&oacute;gicas de los &uacute;ltimos a&ntilde;os en Espa&ntilde;a&rdquo;, adem&aacute;s de &ldquo;la rehabilitaci&oacute;n de patrimonio hist&oacute;rico de Dalt Vila, que ahora se abrir&aacute; al p&uacute;blico gracias a su musealizaci&oacute;n en un centro de interpretaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No ser&aacute; un parador m&aacute;s, ser&aacute; el primero que se abre en Balears y su apertura lo convertir&aacute; adem&aacute;s en una de las grandes joyas de la red de Paradores en Espa&ntilde;a&rdquo;, destac&oacute; Rosario S&aacute;nchez, secretaria de Estado de Turismo, que a&ntilde;adi&oacute; que, por sus caracter&iacute;sticas, &ldquo;este establecimiento ser&aacute; un nuevo referente tur&iacute;stico, patrimonial de la isla y abrir&aacute; con una clara vocaci&oacute;n de fomentar este inter&eacute;s en Ibiza y atraer un turismo cultural respetuoso con el entorno y el legado hist&oacute;rico&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/94949de6-047c-451a-8c65-461950ba5242_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parador de Ibiza desde el aire."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parador de Ibiza desde el aire.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Rojo: &ldquo;Nuestros trabajadores tienen dificultades&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Pese a que hace a&ntilde;os que empresarios de diferentes sectores ofrecen o buscan viviendas para sus trabajadores, fue en 2022, cuando el pa&iacute;s estaba saliendo de la pandemia de coronavirus, cuando PIMEEF se organiz&oacute; como patronal de la peque&ntilde;a y mediana empresa para hacer un llamamiento. &ldquo;Nos estamos encontrando con que nuestros trabajadores tienen dificultades para alquilar. Si usted tiene el piso vac&iacute;o, nos interesa alquilarlo&rdquo;, fue el anuncio. &ldquo;Recibimos casi medio centenar de llamadas de gente que ten&iacute;a pisos vac&iacute;os y estaba dispuesta a alquilar el suyo a una empresa&rdquo;, atestigua el presidente de la patronal.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2022, la patronal puso un anuncio: &#039;Nos estamos encontrando con que nuestros trabajadores tienen dificultades para alquilar. Si usted tiene el piso vacío, nos interesa alquilarlo&#039;. &#039;Recibimos casi medio centenar de llamadas de gente que tenía pisos vacíos y estaba dispuesta a alquilar el suyo a una empresa&#039;, atestigua el presidente</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Seg&uacute;n este peque&ntilde;o empresario, una de las razones es que a ojos de los caseros las empresas ofrecen &ldquo;mayor seguridad jur&iacute;dica&rdquo;. &ldquo;Alquilo mi piso a una empresa que conozco desde hace 20 a&ntilde;os y de la cual me f&iacute;o&rdquo;, es el razonamiento, indica Rojo. Esto ha generado tambi&eacute;n m&aacute;s tranquilidad entre los empleados que se han podido beneficiar de esta iniciativa. &ldquo;As&iacute; nuestros trabajadores no est&aacute;n siendo ninguneados, ni se enfrentan a la pirater&iacute;a de la gente que se dedica al realquiler de habitaciones&rdquo;, afirma enfadado.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Por qu&eacute; est&aacute; fallando el programa Alquiler Seguro del Govern balear? Se trata de una iniciativa que tiene como objetivo ofrecer confianza y seguridad a propietarios e inquilinos, as&iacute; como de sacar al mercado laboral los pisos que ahora mismo est&aacute;n vac&iacute;os.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Creo que es una herramienta v&aacute;lida, lo que pasa es que la administraci&oacute;n es menos &aacute;gil que una empresa privada, debido a los plazos burocr&aacute;ticos. Adem&aacute;s, no olvidemos que mucha gente prefiere sacar un rendimiento econ&oacute;mico muy superior en el &ldquo;mercado negro&rdquo;, responde Rojo.
    </p><p class="article-text">
        En algunos casos, algunas empresas prefieren perder dinero antes que quedarse sin trabajadores. Es decir, ofrecen las habitaciones a un precio inferior al que corresponder&iacute;a si quisieran cubrir gastos, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/odisea-alejandra-contratos-temporales-subalquileres-ibiza-no-pido-miedo_1_12891982.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ya cont&oacute; una trabajadora a este diario</a>, que va saltando de piso en piso por la especulaci&oacute;n en torno a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Me dijo que los 500 o 600 euros restantes los pagaba la empresa.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Si alquilamos un piso de tres habitaciones por 1.500 euros, cobramos 400 a cada trabajador que entra en cada habitaci&oacute;n. A veces tambi&eacute;n asumimos gastos de agua, luz e internet. Es habitual cobrar un 70 u 80% del precio total del piso.
    </p><p class="article-text">
        En los portales inmobiliarios, ahora mismo no hay alquileres de pisos de tres habitaciones a ese precio. El propio empresario afirma que en ocasiones las viviendas est&aacute;n en torno a los 2.000 euros, cuando hace cinco o seis a&ntilde;os se pod&iacute;an alquilar por mucho menos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d51e6592-2032-4ef6-9b39-7f1a699d9b2f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alfonso Rojo mueve cajas de frutas en uno de los almacenes de su empresa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alfonso Rojo mueve cajas de frutas en uno de los almacenes de su empresa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;No hay propietarios que se est&aacute;n pasando, que solo piensan en ganar dinero?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Alquilar una propiedad puede ser leg&iacute;timo. Pero se ha pasado de cobrar 1.200 a 1.800 o m&aacute;s. E incluso m&aacute;s de 2.000 euros al mes. Estamos en un bucle. Son horquillas que no son normales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Si alquilamos un piso de tres habitaciones por 1.500 euros, cobramos 400 a cada trabajador que entra en cada habitación. A veces también asumimos gastos de agua, luz e internet. Es habitual cobrar un 70 u 80% del precio total del piso</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Rojo aporta otra derivada m&aacute;s. En sus declaraciones p&uacute;blicas, a menudo exige mayor implicaci&oacute;n de las administraciones p&uacute;blicas para asegurar una vivienda digna a los trabajadores p&uacute;blicos: del sector educativo y sanitario, pero tambi&eacute;n polic&iacute;as, funcionarios de justicia, y de otros sectores. &ldquo;Si no tenemos buenos servicios p&uacute;blicos, vamos a tener todas las carencias&rdquo;, advierte.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay muchos responsables, no uno solo. Todo aquel que realquila o est&aacute; en el alquiler tur&iacute;stico ilegal, no tributa. Eso no puede ser. Todas nuestras empresas tributan y pagan impuestos. Hay pisos alquilados sin contrato, que no est&aacute;n fiscalizados&rdquo;, lamenta. &ldquo;Por eso tambi&eacute;n pedimos un plus de insularidad justo y equilibrado, de 450 euros, en Balears&rdquo;, dirigido a los funcionarios p&uacute;blicos. &ldquo;Si en Madrid alguien no entiende esto, el problema es de nuestros pol&iacute;ticos locales que no han sabido explicarlo bien&rdquo;, apostilla.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una temporada tur&iacute;stica temprana</strong></h2><p class="article-text">
        Eivissa y Formentera son dos islas cuyas din&aacute;micas son muy estacionales, por lo que entre noviembre y marzo se viven los meses m&aacute;s calmados y tranquilos. Hasta que llega la Semana Santa. Con ella, la apertura de muchos negocios que solo abren durante la primavera y el verano, unidos a las aperturas de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/grandes-discotecas-ibiza-saturan-sanidad-pagamos-ambulancias-empresas-miles-millones_1_12439993.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las grandes discotecas</a>, el gran reclamo de centenares de miles de personas para las que las islas son un espacio de desmadre y libertinaje. Y de grandes beneficios para empresarios locales, nacionales y extranjeros que viven de exprimir a la gallina de los huevos de oro.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quienes tenemos abierto todo el a&ntilde;o ya estamos en la din&aacute;mica [de trabajo]. Tendremos nuestras plantillas, con fijos discontinuos, casi operativas para el inicio. Los negocios de temporada es f&aacute;cil que est&eacute;n al 50% [de su plantilla final]&rdquo;, analiza Rojo. El presidente de PIMEEF pone otra fecha clave, m&aacute;s all&aacute; de la Semana Santa, que marcar&aacute; el inicio del turismo en la isla: los <em>openings</em> de las grandes discotecas. &ldquo;En mayo todos los negocios estar&aacute;n abiertos, pero los de temporada tendr&aacute;n las plantillas a medio gas. Yo animo a contratar cuanto antes porque puede pasar que lleguemos a mediados de mayo y ya no encuentres trabajadores disponibles&rdquo;, advierte el empresario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Yo animo a contratar cuanto antes porque puede pasar que lleguemos a mediados de mayo y ya no encuentres trabajadores disponibles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otro lado, considera que, cuanto m&aacute;s tiempo de contrato ofrece el empresario a un trabajador, mayores posibilidades tiene de que el empleado quiera mantenerse en la empresa. En una isla donde el volumen de negocio oscila en funci&oacute;n de los visitantes que hay en ella, algunos optan por incrementar en los meses de mayor actividad, aunque el presidente de PIMEEF cree que &ldquo;hay que ofrecer mayor calidad de empleo a base de ofrecer un tiempo m&aacute;s largo de contrataci&oacute;n&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tú te esfuerzas para generar empleo y dar calidad a un servicio. Y luego ves a los sinvergüenzas del realquiler y es injusto. No podemos permitir esto como sociedad</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Alfonso Rojo</span>
                                        <span>—</span> Presidente de la PIMEEF
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Todo el mundo quiere ganar mucho dinero, pero en las peque&ntilde;as empresas, donde hay m&aacute;s proximidad con el empleado, sabemos que los trabajadores valoran m&aacute;s a los negocios que tambi&eacute;n se preocupan por ellos&rdquo;, sostiene. &ldquo;Los empresarios estamos sujetos a muchas obligaciones. Dedicamos esfuerzo a hacer las cosas bien. Me duele ver cuando otros se aprovechan de los trabajadores en la econom&iacute;a sumergida&rdquo;, lamenta Rojo. &ldquo;T&uacute; te esfuerzas para generar empleo y dar calidad a un servicio. Y luego ves a los sinverg&uuml;enzas del realquiler y es injusto. No podemos permitir esto como sociedad&rdquo;, se&ntilde;ala. Y vuelve a destacar el problema del alquiler tur&iacute;stico ilegal. De ambas situaciones se benefician lamentablemente tanto los propietarios como los inquilinos que subalquilan.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/empresarios-ibiza-formentera-convierten-caseros-contratar-empleados-duele-situacion_1_13033848.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Mar 2026 05:02:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" length="1434938" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1434938" width="4364" height="2455"/>
      <media:title><![CDATA[Los empresarios de Ibiza y Formentera se convierten en caseros para contratar empleados: “Me duele la situación”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/183a8153-d11c-4cd9-8215-fb724ba5f889_16-9-discover-aspect-ratio_default_1137759.jpg" width="4364" height="2455"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Alquiler,Turismo,Trabajo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
