Multa de 420.000 euros i sacrifici de 20.000 gallines: la inspecció del Govern sacseja a la 'macrogranja dels horrors'

La Conselleria d'Agricultura del Govern —que dirigeix Joan Simonet, del PP— proposa multar amb fins a 420.000 euros —en total, set sancions— a la macrogranja de Llucmajor, després que elDiario.es revelés en primícia les greus condicions de l'interior de la granja en la qual habiten les gallines. Així mateix, Agricultura ha tancat la nau set —destinada a les gallines camperoles—, segons informen fonts de la Conselleria a aquest diari. Cal assenyalar que l'empresa disposa encara del segell de benestar animal Welfair, que atorga AENOR, referit a la comercialització dels ous camperols. La macrogranja de Llucmajor, que explota l'empresa Avícola Son Perot S.A., té, en total, sis naus.

Aquest és el resultat de la inspecció que van dur a terme els tècnics de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural dimarts passat, que al costat d'agents del Seprona de la Guàrdia Civil van inspeccionar les instal·lacions avícoles des de les 11 fins a les 19.30, és a dir, més de vuit hores. En aquesta inspecció, es va corroborar que les imatges gravades i difoses per les entitats de protecció mediambiental i animal CREMA i Satya Animal coincidien amb les que els tècnics van desplegar allí. Així, Agricultura ha informat que el tancament d'aquesta nau implicarà “el seu buidatge sanitari”, és a dir, el sacrifici de les més de 20.000 gallines que albergava, així com la immobilització dels ous en producció o que estiguessin en el magatzem procedents d'aquesta zona de la granja.

“Ens sembla un avanç que es vagin a prendre mesures per part de la Conselleria”, assegura Julia Elizalde, portaveu de ARDE, a aquest diari. No obstant això, Elizalde sol·licita a l'empresa —no és competència de la Conselleria— valorar, al costat de veterinaris, “la viabilitat d'evitar el sacrifici del major nombre de gallines possibles”. Així mateix, indiquen que continuen exigint “el tancament de la granja”, com va informar aquest diari. “Les sancions administratives són pegats per a una activitat que ha de cessar immediatament”, conclou.

Fa poc, els amos de la granja de gallines ponedores van rebre una sanció del Govern, de 150.000 euros, per no tenir l'autorització ambiental integrada. Això va en contra del que dictamina el Reial decret legislatiu 1/2016, que delimita els requisits a tenir en compte en aquests casos per a regular la contaminació. La multa la van rebre de part de la Comissió Balear de Medi Ambient, un òrgan dependent de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.

Les actuacions del Govern

En una compareixença de premsa, Joan Simonet, conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, acompanyat de Fernando Fernández, director general d'Agricultura, ha anunciat que obre expedient sancionador a l'empresa per infraccions en matèria d'higiene en la producció ramadera, així com l'adopció de mesures cautelars. Les infraccions, un total de set, són qualificades de “greus”, i podrien comportar una multa de fins a 420.000 euros —60.000 euros cadascuna—.

Així mateix, Simonet ha assenyalat que se suspèn de manera temporal l'activitat de producció en una de les naus de l'explotació, concretament la 7G, i s'ordena la baixa d'inscripció al registre d'aquesta instal·lació. Així, les aproximadament 20.000 gallines d'aquesta nau s'hauran de sacrificar. A més, s'immobilitzen tots els ous produïts en aquesta nau (també els que estan ja emmagatzemats) i es prohibeix la seva distribució i comercialització, fet que impedirà que aquests ous entrin en la cadena alimentària.

“L'informe dels tècnics determina que les condicions d'higiene de l'explotació són deficients, però especialment greus en la nau 7G. Per això, s'ha ordenat la seva suspensió”, ha afirmat el conseller. Simonet ha manifestat també que, en el moment de la inspecció, “l'explotació no tenia els registres de neteja i desinfecció”. Així, ha destacat que “una vegada s'han analitzat totes les proves i documentació, el Govern ha actuat en conseqüència, basant-se en l'informe tècnic i prenent les mesures que estableix la llei per a garantir el benestar animal i la seguretat alimentària”.

D'altra banda, Fernández, director general d'Agricultura, ha detallat més parts de l'informe tècnic, i ha apuntat que durant la inspecció en la nau 7G es va constatar la presència de vuit rosegadors morts, “fet que indica que les mesures de bioseguretat aplicades no són les adequades”. “En el moment de la inspecció es van a la nau 7G un total de 15 gallines mortes, una quantitat que no és rellevant, però sí que ho és l'estat de descomposició en què s'han trobat els animals, cosa que constata que no es retiren diàriament, que és el que marca la normativa”, ha afirmat. Així, el director general ha indicat que en les altres cinc naus s'han pogut constatar deficiències lleus, que “en cap cas suposen infraccions greus, i que es tracta d'aspectes que es poden resoldre”.

“És normal que tots els dies morin gallines. El que no és normal és que es deixin els cadàvers sense recollir”, ha afirmat Fernández en roda de premsa, com recull IB3. “Es troben també vuit cadàvers de rosegadors en la nau 7G, i a més també es troba una rata agonitzant”, ha assegurat. “Avui mateix —aquest divendres— s'immobilitzaran tots els ous procedents de la nau 7G. Se suspendrà l'activitat d'aquesta nau: això significa tancar [la nau]”, ha indicat, per part seva, Joan Simonet, conseller d'Agricultura. “Aquestes gallines no poden continuar produint ous i haurà de fer-se un buidatge. Es farà també un calendari de control exhaustiu i tot això, de moment, independentment de les sancions que es desprenguin”, ha declarat Simonet en roda de premsa.

Els tècnics del Govern han constatat la presència de rates i gallines mortes, les segones en estat de descomposició. 'És normal que tots els dies morin gallines. El que no és normal és que es deixin els cadàvers sense recollir', ha afirmat Fernando Fernández, director general d'Agricultura

La recerca comença el dimarts

La recerca es va iniciar el dimarts al matí, després que la nit anterior eldiario.es revelés en primícia que la macrogranja de Llucmajor presentava unes condicions d'insalubritat, falta d'higiene i brutícia extremes. Aquests fets, a més, suposarien un incompliment de l'article 6 del reial decret de normes bàsiques d'ordenació de les granges avícoles que regula les condicions higienicosanitàries i de bioseguretat de les explotacions.

De les imatges es desprenia que els animals es troben en condicions penoses. Les gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, fins i tot amb esquelets i altres animals, com a rates (vives o enverinades) i eriçons. Les organitzacions alerten que la presència d'altres espècies en la granja pot comportar “risc de transmissió de malalties a humans”, com la salmonel·la (intoxicació alimentària) o la leptospirosis (infecció de la sang), entre altres.

En aquest sentit, Marina Sánchez, presidenta de Satya Animal, va criticar a aquest diari que els consumidors “són enganyats, creient donar suport al benestar, quan en realitat estan finançant l'explotació i el sofriment animal en una granja en situació totalment irregular”. Cal destacar també que la granja de Llucmajor va rebre fons europeus per valor de 381.777 euros a través del Programa de Desenvolupament Rural de les Illes Balears (2014-2020) per a la construcció i adquisició d'equips per a la instal·lació d'un centre de classificació d'ous, com va informar aquest diari.

“Focus de contagi” de malalties

Les associacions CREMA i Satya Animal van presentar, a més, un informe veterinari davant la Fiscalia de Medi Ambient de Balears, al qual va accedir eldiario.es, en el qual el professional assenyala que a l'interior de la granja hi ha “riscos de bioseguretat tant per als animals com per al personal i potencialment per als consumidors”.

Entre aquests riscos, detalla la presència d'altres animals en les instal·lacions, com a “abundants rosegadors” (algun fins i tot amb signes d'estar malalt), entre els ocells i el seu aliment; cadàvers en diferents estats de descomposició (tant en el sòl de la nau com entre els ocells vius), la qual cosa és “una font important de contaminació” i falta d'higiene de la granja, ja que “la majoria de la superfície està coberta de pols, ocells morts i teranyines”.

Segons el veterinari, hi ha defectes en l'aïllament de la nau “a causa dels possibles desperfectes causats pels rosegadors” i s'assenyala que el magatzematge dels ous es troba en un lloc obert on poden entrar les rates, contaminant els productes. “Tot això afavoreix la disseminació de malalties posant en risc la vida dels ocells, els treballadors i els consumidors de tals productes”, afirma el professional, que afegeix en el seu informe que s'evidencia “una inadequada neteja” i, per tant, una inadequada “desinfecció”.

Respecte a la presència d'animals malalts, el veterinari destaca en el seu informe que són un focus de contagi. Així, afirma que en diverses ocasions es veuen imatges d'ocells o rosegadors amb signes de malaltia. Algunes de les malalties infeccioses que podrien tenir els ocells són les bacterianes i víriques. Es destaquen les malalties zoonòtiques, és a dir, aquelles que es poden transmetre d'animals a humans. Entre elles, la pesta aviària (influença); la malaltia de Newcastle (coneguda com la pseudopesta aviària); la salmonel·losi (intoxicació alimentària) i la campilobacteriosi (provoca gastroenteritis).

A més, s'assenyala la leptospirosis (pot afectar diversos òrgans com el fetge o el ronyó i causar fins i tot la mort si no és tractada a temps), ja que “una de les fonts de contagi més comuns són els rosegadors”.

Així, el veterinari conclou en el seu informe que hi ha una falta de control “tant per part dels treballadors com per part del propietari de l'explotació”, així com una falta de supervisió veterinària cap als animals i la higiene de l'explotació. “Hi ha un risc cap a la integritat física, ja no sols dels ocells que es troben dins de les naus, sinó per al personal i el seu entorn, així com per al consumidor dels productes”, detalla el professional.

Recordem que la macrogranja disposa de sis naus amb una capacitat màxima autoritzada de 135.696 gallines i un femer de 4.835 metres quadrats, segons consta en el projecte presentat davant el Govern. Entre elles, 54.672 estarien allotjades en gàbies; 63.024 sota la categoria de camperoles i 18.000 en producció d'aviari.

La versió d'Avícola Son Perot

En tot moment, l'empresa avícola va negar a aquest diari que les seves instal·lacions es trobaven en les condicions descrites. Després de les consultes realitzades, va assenyalar que “Avícola Son Perot reafirma el seu compromís amb el benestar animal i la legalitat de les seves instal·lacions”. “Totes les nostres granges, incloent-hi la de Llucmajor, estan sotmeses a rigorosos controls interns i externs”, afirmaven fonts de l'explotació.

“En particular, comptem amb la certificació en Benestar Animal Welfair, atorgada per AENOR, un dels organismes d'avaluació més reconeguts a nivell europeu”, indicaven. A més, explicaven que dimarts passat 20 de maig —sis dies abans que aquest diari publiqués les imatges gravades per ARDE i Satya Animal— es va dur a terme l'auditoria anual corresponent en la granja de Llucmajor, “superant-se amb normalitat” —mancant completar documentació—.

“Així mateix, les nostres instal·lacions reben inspeccions periòdiques per part dels serveis veterinaris i tècnics de l'Administració Balear, complint sempre amb els estàndards de qualitat, seguretat i benestar exigits per la normativa vigent”, prosseguien. Per tot això, asseguraven, “qualsevol inquietud sobre l'estat de les nostres granges queda degudament aclarida”. “Finalment, informem que el nostre Departament Jurídic roman atent a qualsevol possible publicació sobre aquest assumpte i actuarà en conseqüència si es considera que es vulneren els drets i interessos legítims de l'empresa”, finalitzava el comunicat remès a aquest diari.