AENOR va oferir a la 'granja dels horrors' de Mallorca pactar la data de l'auditoria de “benestar animal”, que va ser favorable

Continuen sortint a la llum noves revelacions sobre la granja de Llucmajor (Mallorca), explotada per l’empresa Avícola Son Perot S.A. AENOR, l’entitat que atorga el certificat de benestar animal Welfair, va proposar a l’empresa avícola, després d’ampliar la validesa del seu certificat, pactar les dates de l’auditoria anual, segons revela en exclusiva elDiario.es.

En un correu electrònic del 30 de setembre de 2024 entre AENOR i Avícola Son Perot, al qual ha tingut accés aquest diari, l’entitat certificadora explica a l’empresa ramadera que, en una reunió celebrada el 27 de setembre, el Comitè d’Avaluació d’AENOR va decidir concedir una pròrroga fins al 26 d’agost de 2025 per a l’explotació de Ses Cisternes (Llucmajor). “El tècnic d’AENOR responsable del seu certificat estarà a la seva disposició per acordar amb vostè les dates de realització d’aquesta auditoria. Finalment, li expressem el nostre agraïment per la confiança dipositada en els serveis d’AENOR”, escriu una responsable de l’entitat. “Sense cap altre particular, aprofito l’ocasió per enviar-li una cordial salutació”, conclou.

elDiario.es ha sol·licitat una entrevista amb AENOR —tant per tractar qüestions generals sobre l’entitat com per abordar el cas concret de Llucmajor—, però aquesta ha declinat concedir-la. En el seu lloc, ha ofert la possibilitat d’enviar consultes per escrit, que no havien estat respostes en el moment de publicació d’aquesta informació. Entre altres qüestions, se li pregunta si l’auditoria del 20 de maig va ser per sorpresa o acordada prèviament —i, si va ser pactada, amb quanta antelació—, i si les imatges enregistrades per les entitats animalistes són compatibles amb el segell de benestar animal Welfair. Avícola Son Perot s’ha limitat a respondre a elDiario.es: “Això millor que li ho preguntis a AENOR, per a una major transparència. Gràcies”.

Com funciona AENOR

Al seu web, AENOR explica el procés de certificació i els passos que una empresa ha de seguir per aconseguir-la. “La certificació és el reconeixement al treball en equip, a l’esforç de les organitzacions i empreses”, comença assenyalant l'entitat. Per obtenir el certificat, el primer pas és sol·licitar un pressupost a AENOR, que facilitarà una “oferta personalitzada i sense compromís”. En segon lloc, cal acceptar l’oferta per iniciar el procés de certificació. El tercer pas és l’assignació de l’equip auditor i la planificació de l’auditoria.

En aquesta fase, AENOR comunica el nom del tècnic responsable de la certificació, qui assignarà un equip auditor. Aquest equip es posarà en contacte amb l’empresa per planificar l’auditoria. El quart pas arriba amb la data prevista per a la inspecció. L’equip auditor, segons explica l’entitat, visita les instal·lacions de l’empresa auditada per avaluar possibles “no conformitats o desviacions”, així com també els “punts forts”. A partir d’aquesta inspecció, els experts d’AENOR determinen l’abast de la certificació, amb l’objectiu de delimitar l’aplicació del sistema de gestió i els requisits que caldrà avaluar. L’últim dia de l’auditoria, l’equip elaborarà un informe, que serà llegit davant l’organització en una reunió final.

Finalment, es prepara un “pla d’accions correctives”, en el qual l’organització auditada disposa d’un termini de 30 dies per presentar-lo, a partir de les desviacions detectades durant l’auditoria. Si l’equip auditor considera que les accions correctives aplicades són adequades, emetrà una proposta de concessió del certificat. Si no ho són, sol·licitarà a l’organització una revisió del pla. L’auditor trasllada la seva proposta al Comitè d’Avaluació i Decisió, que pren la decisió final. Un cop aprovada la concessió del certificat, aquest s’emet i s’envia a l’organització, juntament amb la llicència d’ús de la marca AENOR.

L'auditoria es fa sis dies abans de la difusió de les imatges

Abans de la publicació de la primícia d’aquest diari, que revelava l’estat de l’interior de la granja de Llucmajor, Avícola Son Perot, després d’haver estat consultada, va afirmar que l’explotació avícola havia superat —a l’espera de presentar documentació— una auditoria d’AENOR el 20 de maig. És a dir, sis dies abans que es fessin públiques les imatges gravades —entre els dies 21 i 29 d’abril— per les entitats de protecció ambiental i animal ARDE i Satya Animal.

“Avícola Son Perot reafirma el seu compromís amb el benestar animal i amb la legalitat de les seves instal·lacions”, va declarar l’empresa a aquest diari en referència a les instal·lacions de Llucmajor. “Totes les nostres granges, inclosa la de Llucmajor, estan sotmeses a rigorosos controls interns i externs. En particular, comptem amb la certificació en Benestar Animal Welfair, atorgada per AENOR, un dels organismes d’avaluació més reconeguts a nivell europeu”, explicava l’empresa. “De fet, el passat dimarts 20 de maig es va dur a terme l’auditoria anual corresponent a la granja de Llucmajor, que es va superar amb normalitat”, van destacar les mateixes fonts.

A més, assenyalaven que reben “inspeccions periòdiques per part dels serveis veterinaris i tècnics de l’Administració balear, complint sempre amb els estàndards de qualitat, seguretat i benestar exigits per la normativa vigent”. Les mateixes fonts afegien que aquesta certificació és vigent fins al novembre de 2025 i que la inspecció de renovació, realitzada el 20 de maig per responsables d’AENOR, va resultar inicialment “positiva”, tot i que restava pendent de completar la documentació.

Tanmateix, les imatges gravades —entre el 21 i el 29 d’abril— per les associacions de protecció ambiental i animal mostren una realitat ben diferent. Les gravacions evidencien que els animals es troben en condicions penoses: les gallines vives conviuen amb desenes de cadàvers en diferents estats de descomposició, inclosos esquelets i altres animals, com rates (vives o enverinades) i eriçons. Les organitzacions alerten que la presència d’aquestes altres espècies a la granja pot comportar un “risc de transmissió de malalties a humans”, com ara la salmonel·la (intoxicació alimentària) o la leptospirosi (infecció de la sang), entre d’altres.

Per aquests motius, les entitats van presentar una denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient de les Balears per presumptes delictes d’estafa, contra la salut pública i d’abandonament animal per manca de supervisió veterinària. Aquest diari ha pogut comprovar que la denúncia es va registrar el 21 de maig, al voltant de les 9 del matí, segons varen confirmar fonts del Ministeri Públic. Per tal de provar els fets, les entitats van dipositar un vídeo de més de tres hores de durada. Cal destacar que les imatges gravades per ambdues organitzacions comptaven amb proves de geolocalització (GPS) i dates visibles de diaris locals, que han estat consultades i verificades per aquest diari.

Avícola Son Perot afirma que les imatges estan “manipulades”

La versió de l’empresa sobre aquestes imatges és diferent. En una primera reacció, portaveus de la granja van afirmar a aquest diari —abans de la publicació de la primera notícia— que les imatges en possessió del mitjà no es corresponien amb les seves instal·lacions i que la informació era falsa. Després de la publicació de la investigació, però, l’empresa ha reconegut implícitament que les imatges sí que mostren les seves instal·lacions. Tot i això, considera que el material audiovisual és “producte d’una manipulació” per part de les entitats de protecció ambiental i animal.

En declaracions a Europa Press, el director general de l’empresa Avícola Son Perot, Gorka Moreno, no ha confirmat —encara que tampoc ha descartat— que les imatges difoses per les entitats ARDE i Satya Animal, en les quals es veuen gallines vives convivint amb cadàvers, rates i brutícia extrema, corresponguin a la seva explotació. Moreno ha titllat les imatges de “sensacionalistes i extremistes” i ha afirmat que el que s’hi pot veure no reflecteix el “dia a dia” de l’empresa. Des de l’empresa han acusat els col·lectius animalistes de “manipulació” i de generar una sensació d’“alarmisme”. “Totes les granges per dins són iguals”, han esgrimit. El director general de l’explotació, no obstant això, ha reconegut que en els vídeos difosos s’hi observen, en part, les seves instal·lacions i algunes de les seves etiquetes.

Al principio, la empresa negó a elDiario.es que las imágenes fueran suyas. Ahora, ha reconocido implícitamente que sí son sus instalaciones. Pese a todo, consideran que las imágenes grabadas son “producto de una manipulación” de los animalistas

Visita a la granja de Son Perot

elDiario.es va visitar dimecres passat l’explotació després que l’empresa oferís als mitjans poder acudir-hi per comprovar in situ que “compleixen la llei”. Un cop posats els micos d’un sol ús pertinents, la visita comença —i pretenen que finalitzi— a la nau 1 de les set que conformen Son Perot a Llucmajor. No obstant això, el complex que mostra inicialment el director general de Son Perot, Gorka Moreno, visiblement condicionat, no correspon amb aquelles naus sobre les quals recauen les sospites dels animalistes: la nau 2, la 6 i la 7.

Durant el recorregut, Moreno, acompanyat pel responsable de comunicació externa de l’empresa, defensa que la macrogranja compleix la legislació vigent pel que fa al manteniment de les gallines ponedores, així com les seves condicions d’allotjament i benestar. Insisteix que les condicions en què conviuen els ocells són les “normals” per a una explotació com la de Son Perot, assenyala que compta amb el certificat de benestar animal —vigent fins a novembre d’enguany, segons aclareix el director general—, que passen tots els controls veterinaris i que col·laboren amb els inspectors de la Conselleria d’Agricultura del Govern i amb els agents del Seprona.

Després de realitzar el pediluvi en peròxid —mesura de bioseguretat dirigida a prevenir la propagació de malalties i eliminar la brutícia, incloent possibles patògens adherits a la sola del calçat—, elDiario.es accedeix a la nau 1, que compta amb unes 16.000 gallines tipus 2 o de sòl, és a dir, que poden moure’s lliurement encara que sense accés a l’exterior. Centenars de gallines voletegen entorn dels visitants a la recerca de la lluentor dels seus vestits i els picotegen mentre el responsable explica el sistema de distribució dels ocells, que es mouen per diferents nivells d’estructures. Les cintes transportadores per a la recol·lecció d’ous funcionen amb normalitat i els animals compten amb abeuradors i menjadores.

A diferència de les gàbies, prohibides per a noves instal·lacions a la UE des de 2012, aquests sistemes permeten el desplaçament dels ocells, però concentren una gran quantitat d’individus en un espai limitat. La densitat legal màxima és de 9 gallines per metre quadrat en interiors i de 2.500 per hectàrea a l’exterior, en el cas de les gallines camperoles.

L’empresa: “Aquesta és la vida d’una granja avícola habitual”

“Aquesta és la vida d’una granja avícola habitual”, recalca Moreno. Davant la menor mobilitat o la visible pèrdua de plomatge que presenten moltes d’elles, explica que tenen 83 setmanes, etapa en què comença a decaure el seu rendiment així com la producció d’ous. “Estan una mica majors”, comenta. És entre les 17 i les 23 setmanes el període en què les gallines estan en la seva màxima esplendor.

Després de recórrer la instal·lació, aquest mitjà demana al gerent de Son Perot visitar les naus en què les entitats animalistes han posat el focus. Moreno al·lega falta de temps, assenyala que ha d’entrar en directe a una televisió local i que un representant d’una cadena de supermercats es troba en aquests moments a la finca. També comenta que són les instal·lacions més allunyades i que cal anar-hi en cotxe. Tot i això, finalment accedeix a la sol·licitud de elDiario.es i acompanya els redactors fins a les naus 6 i 7. Són naus de gallines camperoles i, en arribar-hi, moltes d’elles s’acullen a l’ombra davant la calor abrasadora que ja fa al matí.

Gallines camperoles amuntegades a l’interior

Mentrestant, el director general, en la línia de declaracions que ha fet aquests dies, defensa que, en veure les fotografies difoses, “dona la sensació que és un mix d’imatges de diferents llocs que es confonen quan interessa”. “No em crec que en deu minuts aparegui un eriçó o una rata, amb flashbacks al final”, assenyala. En accedir a la nau 7, de nou el ritual del pediluvi. Un cop dins, el contrast amb la primera instal·lació és evident. Les gallines es troben visiblement amuntegades malgrat ser ocells amb accés a l’exterior, encara que la direcció assegura que es respecten les densitats màximes.

Enmig del tumult, diverses gallines descansen. “Pot ser que algunes s’estiguin banyant amb sorra o fins i tot que estiguin incubant”, explica Moreno, mentre el responsable de comunicació afegeix: “Per a mi és la mateixa foto [que la de la nau 1], però si així us quedeu més tranquils...”. La foscor plana sobre els ocells. Des de la direcció insisteixen que cal diferenciar entre imatges aïllades i la realitat general del funcionament d’una explotació amb desenes de milers d’animals.

Després d’això, aquest periòdic demana poder veure la nau 6. De la mateixa manera que a la nau anterior, les gallines es troben amuntegades en diversos nivells, però el responsable de Son Perot insisteix que compleixen la legislació vigent per als ocells criats en llibertat —com les destinades a la producció d’ous camperols—. En aquest cas, la normativa exigeix, entre altres requisits, que les gallines tinguin accés permanent a espais exteriors durant el dia, amb una densitat màxima de 2.500 ocells per hectàrea a l’aire lliure i un màxim de 9 gallines per metre quadrat a l’interior dels allotjaments.

Queda la nau 2, destinada a les gallines en gàbia. En dirigir-se cap a aquesta, l’empresa demana, en atenció a la seva política, no fer cap imatge de les gàbies. “No és perquè estiguin mal ateses, sinó perquè és una pràctica que estem eliminant. Estem apostant per sòl i per camperoles”, aclareixen. Es tracta d’una modalitat de cria en retrocés a la Unió Europea i prohibida per a noves instal·lacions des de 2012. Tot i això, enmig de la foscor, milers d’ocells conviuen amuntegats i el sòl d’algunes zones està cobert d’excrements, plomes i restes de pinso. La direcció incideix en què ja no defensen aquest tipus de cria. “El que veieu és una reminiscència del passat de l’empresa”, conclouen.