AENA planeja duplicar la capacitat de l’aeroport d’Eivissa, una illa saturada de turistes: “No respon a l’interès general”
LLEGIR EN CASTELLÀ
L’oposició social a l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa, contemplada en el DORA III –període 2027-2031–, és unànime. Tant les organitzacions ecologistes com les patronals empresarials i hoteleres, així com els partits polítics, s’oposen a un projecte en què AENA preveu incrementar gairebé el doble les portes d’embarcament, passant de les actuals 17 a 32. El gestor aeroportuari, que té interessos privats des que el Govern de Mariano Rajoy va privatitzar el 49% de l’empresa pública, preveu una inversió de gairebé 230 milions d’euros amb l’objectiu de “modernitzar” la infraestructura i “atendre la demanda futura de trànsit”. Tot en un context en què el 2025 hi va haver més de 9 milions de passatgers a l’aeroport insular.
“Es tracta d’ampliar la infraestructura de massificació a costa de la nostra terra i el nostre benestar”, assenyala Neus Prats, vicepresidenta del grup ecologista GEN-GOB, que qualifica la remodelació com a “absolutament demencial”. “Representarà la multiplicació de tots els problemes de massificació que ja pateix l’illa i no obeeix de cap manera a l’interès general ni està al servei de les necessitats dels residents de l’illa”, afirma. Una altra de les entitats ecologistes de l’illa, Amics de la Terra, considera que ampliar l’aeroport, ja sobredimensionat, “agreujarà encara més la crisi hídrica, l’emergència de l’habitatge, la saturació turística i les emissions de carboni”.
Representarà la multiplicació de tots els problemes de massificació que ja pateix l’illa i no obeeix de cap manera a l’interès general ni està al servei de les necessitats dels residents de l’illa
Però l’esdeveniment que prova el consens que hi ha al voltant del rebuig a l’ampliació de la infraestructura aeroportuària va tenir lloc el passat 15 de maig a la Mesa de Diàleg de l’Aigua, promoguda per l'Aliança per l'Aigua, i que va comptar amb la participació dels principals agents socials, excepte els sindicats obrers. L’acord més rellevant de la jornada va ser la posició unànime de totes les entitats participants –socials, mediambientals, empresarials i hoteleres– a favor d’establir límits efectius al creixement de l’illa com a condició indispensable per garantir “la sostenibilitat hídrica i ambiental”. Aquest consens es va veure reflectit en l’oposició a l’ampliació. A més, es va assenyalar que un increment de la capacitat aeroportuària suposaria “un augment directe de la pressió sobre els recursos hídrics i sobre el conjunt del territori insular”.
L’Associació Empresarial d’Oci Nocturn (AEON) també s’ha posicionat de manera contundent argumentant que augmentar l’afluència de visitants agreujaria la situació d’insostenibilitat social i mediambiental que ja pateix l’illa. La patronal de l’oci nocturn ha lamentat que AENA “ha permès la invasió de l’aeroport d’Eivissa de publicitat de discoteques i hotels” i que promocionen l’illa “com una destinació de festa i excessos”. “Suposaria un greu perjudici per a l’equilibri territorial, social i mediambiental”, insisteixen.
Entre les entitats socials amb més arrelament a l’illa destaca l’Institut d’Estudis Eivissencs, que advoca per “reduir la pressió turística” amb l’objectiu de millorar la “qualitat de vida” dels residents. Així, adverteixen que el projecte d’AENA “planteja pràcticament duplicar la capacitat” de la infraestructura i que això suposaria agreujar problemes ja existents com la turistificació, l’escassetat d’aigua, el trànsit, la dificultat d’accés a l’habitatge o la contaminació derivada dels jets privats. L’entitat acusa el gestor aeroportuari de “prioritzar el benefici econòmic per damunt de la qualitat de vida dels residents”.
Aquesta entitat destaca juntament amb GEN-GOB per haver estat el moviment social que va aglutinar les lluites per convertir ses Salines d’Eivissa i Formentera en un parc natural. L’aeroport, però, es troba als voltants. De fet, el GEN-GOB adverteix que el parc natural “ja pateix greus impactes per la proximitat de les instal·lacions” i que una ampliació podria agreujar l’equilibri ecològic. A més de ser una àrea de descans i nidificació per a les aus –com els flamencs–, és un ecosistema molt valuós pels seus valors ecològics, paisatgístics, històrics i culturals.
Per això, el GEN-GOB insisteix que es tracta d’“un autèntic atemptat” per a l’illa, que només obeeix a “les ànsies econòmiques d’una empresa com AENA”. L’IEE, en la mateixa línia, es qüestiona quines serien les conseqüències futures d’aquesta ampliació i es planteja si realment és necessària la construcció de noves carreteres, més dessalinitzadores, més construccions hoteleres o fins i tot una segona pista d’aterratge al costat del parc natural. AENA no ha respost a la consulta d’aquest diari sobre si l’ampliació de l’aeroport implicarà augmentar el nombre de passatgers.
Una obra mastodòntica
A més de preveure un increment de gairebé el doble de portes –de 17 a 32–, la remodelació pretén reorganitzar completament la forma en què els viatgers accedeixen als avions. La major part del creixement es concentrarà en una nova zona d’embarcament comuna, que comptarà amb 18 portes: set de les quals connectades directament per passarel·la telescòpica, quatre dissenyades específicament per agilitzar el trànsit regional i interinsular i set per a embarcaments remots.
Així mateix, contempla un nou dic al nord-est, pensat exclusivament per a vols internacionals fora de l’espai Schengen. En total, s’hi afegiran 12 portes distribuïdes en dues plantes per permetre tant l’ús de passarel·les directes com l’accés a peu des de la pista. D’altra banda, inclou una zona flexible, és a dir, un espai amb dues portes addicionals que es podrà adaptar segons les necessitats de trànsit de cada moment.
En aquest sentit, l’aeroport seria més modern i accessible. El nou disseny contempla la construcció de prepassarel·les d’última generació, dissenyades per facilitar el flux de passatgers tant si l’embarcament és directe per passarel·la com si es fa de manera remota. D’altra banda, s’habilitaran zones específiques per a persones amb mobilitat reduïda.
Es preveuen altres actuacions, com l’ampliació de la terminal cap al sud-oest; la sala d’embarcament amb àrees i portes flexibles adaptables a cada vol; nous controls de passaports per agilitzar les sortides i arribades; un nou dic al nord-est i la reforma de l’estètica de l’edifici actual. A més, es preveu modernitzar ascensors i escales perquè els passatgers es puguin desplaçar millor. El pla inclou construir noves oficines i locals comercials més moderns.
Abans de construir el nou dic del nord-est, AENA ha d’edificar una nova zona de suport a l’aeronau al sud-oest, d’uns 9.400 metres quadrats. Associat a l’edifici d’activitats aeronàutiques i vials d’accés a les noves instal·lacions, es preveu construir un aparcament d’uns 8.000 metres quadrats. A més, s’hi inclouria un edifici de tallers i oficines de 7.000 metres quadrats per planta, que permetria enderrocar les instal·lacions “obsoletes” actuals, situades al costat de la torre de control.
El pla inclou, entre altres, un aparcament de 8.000 metres quadrats, nous controls de passaports, noves oficines i locals, i 16 nous aparadors addicionals a la planta baixa
De la mateixa manera, es preveu dur a terme obres de grans dimensions, com el desviament de la carretera Camí des Codols en un tram d’uns 700 metres; el soterrament d’almenys 200 metres del torrent de sa Font i el trasllat del punt net actual per permetre l’accés a les noves zones. Pel que fa a la terminal, s’hi afegiran 16 nous aparadors a la planta baixa; el nou control de seguretat comptarà amb 17 línies simultànies, incloent-hi carrils ràpids i línies específiques per a famílies i persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, s’hi afegirà una dotzena cinta de recollida d’equipatges d’alta capacitat per a avions de grans dimensions.
Tots els partits s’hi oposen
Vicent Marí (PP), president del Consell Insular, explica a elDiario.es que estan “en contra d’aquesta ampliació desmesurada de l’aeroport d’Eivissa”. Marí –màxim càrrec institucional de l’illa– opina que és necessari que el Govern millori “l’accessibilitat, el moviment de passatgers dins la terminal –tant de residents com de turistes–, les portes d’embarcament i els accessos als avions”, perquè cal disposar d’infraestructures modernes. “Però no ens sembla admissible que ens n’assabentem per la premsa que volen doblar la capacitat de l’aeroport”, critica.
“Tenim una aposta clara per la sostenibilitat”. El president ha fet seu –igual que la resta dels cinc ajuntaments de l’illa, on governa el PP– el discurs de la “contenció” i la “moderació”, en referència als nivells de creixement turístic que ja són inassumibles per cada vegada més veus, també dins de les patronals empresarials i hoteleres. La consigna es resumeix en “no créixer en quantitat, sinó en qualitat”. “Això va en contra de la política turística que estem aplicant”, assegura el president.
Estem en contra d’aquesta ampliació desmesurada de l’aeroport. No ens sembla admissible que ens n’assabentem per la premsa
Fonts del Consell Insular assenyalen a aquest diari, en relació amb el DORA III (Document de Regulació Aeroportuària per al període 2027-2031), que AENA va remetre el setembre de 2025 un escrit a la institució insular informant que redactaria el nou document i que s’obria, per imperatiu legal, un termini de participació prèvia en què el Consell tenia deu dies per introduir “aquells assumptes que considerava d’interès perquè AENA valorés la seva incorporació al seu document estratègic”.
Tanmateix, segons el Consell Insular, en aquesta petició “no s’adjuntava ni s’informava de cap contingut previst en el mateix, ni molt menys de la intenció de fer obres a l’aeroport o de doblar-ne la capacitat”. En aquest sentit, el Consell Insular va informar que considerava d’interès “abordar la presència de publicitat d’establiments d’oci a la terminal eivissenca, els problemes de mobilitat i d’accés a la terminal i les taxes aeroportuàries”, indiquen les mateixes fonts.
Pel que fa als partits a l’oposició, PSOE i Esquerra Unida Podem han registrat una proposta d’acord per exigir a les institucions governades pel PP –el mateix Consell, el Govern i l’Ajuntament de Sant Josep, terme municipal on s’ubica l’aeroport– que defensin “una posició clara i contundent contra aquest projecte”. Els partits progressistes lamenten que aquesta proposta preveu un increment del 29% de la superfície aeroportuària.
“El PP ha de triar: o es posiciona clarament contra aquesta ampliació als espais on té veu, o queda retratat com a còmplice d’un model que perjudica la ciutadania d’Eivissa”, afirma Elena López, portaveu dels socialistes. Óscar Rodríguez, d’Esquerra Unida Podem, lamenta que l’ampliació “afecta directament l’entorn del Parc Natural de ses Salines, ja sotmès a una intensa pressió acústica, atmosfèrica i territorial”.
La planificació d’AENA, recorda Rodríguez, respon als “interessos d’una empresa que cotitza en borsa”, després que Rajoy decidís, el 2015, la privatització del 49% del gestor de les instal·lacions aeroportuàries de l’Estat. “Si algú ha convertit AENA en una ‘caixa registradora’ que busca beneficis per als inversors, no és altre que el Partit Popular”, insisteix Rodríguez. El 51% de la propietat d’AENA és d’Enaire, empresa pública adscrita al Ministeri de Transports que dirigeix Óscar Puente.
El 51% de la propietat d’AENA és d’Enaire, empresa pública adscrita al Ministeri de Transports que dirigeix Óscar Puente
El PP exigeix “cogesió”
El Partido Popular, en minoria al Govern balear amb el suport extern de Vox, ha registrat una Proposició No de Llei (PNL) a la cambra autonòmica per exigir la paralització de l’ampliació de l’aeroport d’Eivissa. Sebastià Sagreras, portaveu dels populars a l’hemicicle, alerta que rebutgen aquest projecte “per l’increment de la capacitat operativa i del nombre de passatgers que implicaria”, en una illa que ja suporta una forta pressió sobre el territori i la mobilitat.
La iniciativa, signada també pel president insular i diputat autonòmic Vicent Marí, reclama “paralitzar qualsevol tramitació vinculada a una ampliació de l’aeroport d’Eivissa” i que qualsevol inversió d’AENA s’orienti exclusivament a la millora del servei i de la seguretat, així com “a la reducció d’impactes territorials, ambientals o de mobilitat, però en cap cas afavorir un increment de la pressió sobre el territori”.
Finalment, Sagreras ha criticat “la manca d’informació i de participació real de les institucions de les Illes Balears en una decisió d’aquesta importància”, i ha conclòs que “aquesta situació demostra, una vegada més, la necessitat d’avançar cap a la cogestió aeroportuària perquè les decisions estratègiques (...) es prenguin comptant amb les institucions de les Illes”.
0