La candidata socialista a Balears defensa que els 15 habitatges que administra la seva parella són una herència familiar
LLEGIR EN CASTELLÀ
El Sindicat de Llogateres ha situat l’habitatge al centre del debat polític. La qüestió va passar a ocupar el primer lloc de l’agenda dels principals partits polítics espanyols després de la manifestació que va desbordar els carrers de Madrid el passat 26 de setembre, fins a convertir-se en una acampada que va ocupar la Puerta del Sol i que, posteriorment, es va reproduir en altres espais emblemàtics del país. Com ara la plaça d’Espanya de Palma. Els afectats per les hipoteques de la crisi del 2008 s’havien transformat en els afectats pels lloguers del 2026. En aquest context, la controvèrsia suscitada aquesta setmana sobre el patrimoni immobiliari de la societat administrada per la parella de Rosario Sánchez, secretària d’Estat de Turisme i candidata del PSIB-PSOE a la presidència del Govern, ha afegit un nou element al debat.
La informació publicada dilluns passat per El Debate, que atribueix a l’empresa 40 finques registrals de naturalesa diversa –la majoria corresponents a places d’aparcament i trasters–, ha provocat un encreuament de retrets entre el PP i els socialistes i ha dut aquests darrers a defensar públicament l’origen familiar d’aquest patrimoni: “No té 40 pisos, no gestiona cap fons voltor i no viu de rendes”.
Des del febrer del 2020, José E. P. és l’administrador únic de Menefta 2000. La seva raó de ser: comprar i vendre, arrendar, explotar, rehabilitar i gestionar béns immobles, tant en sòl rústic com en sòl urbà. El febrer del 2019, un any abans que la parella de Sánchez entrés a l’empresa, el Butlletí Oficial del Registre Mercantil també va recollir una ampliació de l’activitat per incloure-hi “la gestió i explotació de cafeteria i restauració”. Aquesta societat limitada té la seu al Port d’Andratx, un dels municipis més exclusius de Mallorca. Un feu del PP que, dècades enrere, va ser escenari de diversos escàndols de corrupció relacionats amb qüestions urbanístiques. Allà, el preu del metre quadrat supera els 8.000 euros, segons dades del Consell General del Notariat.
Una aspra topada al Parlament
La notícia que afectava Sánchez Grau es va publicar la vigília del debat setmanal que se celebra cada dimarts al Parlament. La batalla dialèctica estava servida i va ser aspra. La presidenta Marga Prohens va treure tota l’artilleria: en una resposta a Iago Negueruela –portaveu dels socialistes a la cambra autonòmica i futur candidat a l’alcaldia de Palma–, que l’acusava d’estar desconnectada dels problemes reals de la ciutadania, la baronessa del PP va entrellaçar diverses qüestions.
D’una banda, els desplaçaments de Sánchez entre Madrid –on té el despatx al Ministeri de Turisme– i Mallorca –on s’ha convertit en una figura visible del PSIB després de ser designada el juliol passat–; els casos de dones grans desnonades o en risc de desnonament que l’oposició ha incorporat a l’agenda política del Parlament, i la dimissió de Montserrat Mínguez com a portaveu del PSOE, quan es va saber a mitjan octubre que la seva parella gestionava una empresa que administrava una cartera formada per una trentena d’habitatges. Mínguez era una figura destacada del PSC, que també va desaparèixer com a cap de llista per la circumscripció de Lleida.
“Sabíem que la seva vicesecretària cobrava i no feia feina; el que no sabíem és que, a més, vivia de rendes”, va dir Prohens. “Vostès cercaven la Maricarmen de les Balears i tenen de candidata la Montse Mínguez de les Balears”, va afegir.
Inicialment, el PSIB no va fer cap declaració pública sobre la informació relativa a Menefta 2000, malgrat les peticions de reacció dels mitjans de comunicació. Segons va publicar, per la seva banda, Última Hora, fonts del partit van relacionar l’article d’El Debate amb “les clavegueres del Partit Popular”. Posteriorment, la formació va precisar les informacions publicades.
En concret, segons expliquen fonts socialistes, la parella de Rosario Sánchez és administrador d’una societat familiar constituïda fa més de vint-i-cinc anys. Des de la seva creació, gestiona “única i exclusivament l’herència de fa dues generacions”, formada per 15 habitatges. Des del PSIB assenyalen que el patrimoni de la societat no s’ha incrementat mai, que l’empresa no es dedica ni a la inversió ni a l’especulació i que els seus únics socis són cinc membres de la família. “Per tant, res més lluny de la realitat que comparar-la amb un fons voltor o, fins i tot, amb una societat d’inversió immobiliària”, recalquen.
Les mateixes fonts assenyalen que els pisos estan llogats amb contractes estables, de llarga durada i amb preus assequibles, per sota dels valors del mercat immobiliari. “Res de tot això no té res a veure amb la visió distorsionada que s’ha volgut donar, tractant d’exposar persones que no tenen res a veure amb la vida política”, afirmen.
El Debate assegura haver consultat “documentació registral” per informar sobre la situació econòmica de Menefta 2000, la societat administrada per José E. P. Segons les dades publicades pel diari, l’empresa té un capital social de 2,7 milions d’euros i el 2025 va registrar una facturació de 404.694 euros. El resultat de l’exercici, una vegada descomptades les despeses i els impostos corresponents, va ser de 85.774,85 euros, segons la informació difosa pel mitjà. La notícia es va publicar dilluns passat a les cinc de l’horabaixa i va tenir una repercussió immediata en l’àmbit polític balear.
Rèplica en format de vídeo
Durant els dos dies posteriors a la publicació de la informació, l’activitat de Sánchez a la xarxa social X, on habitualment havia compartit diversos actes de campanya, es va interrompre. Dimecres 18, poc abans de les 19.30 hores, la vicesecretària del PSIB va publicar un vídeo titulat Resposta oficial als insults i difamacions de Prohens i el Partit Popular, en què responia a les declaracions de la presidenta del Govern i de diversos membres del seu executiu.
Els consellers Mateo, d’Habitatge (“El PSIB té el niu a casa. Fes el que dic, però no el que llog”); Bauzà, de Turisme (“La coherència en matèria turística la varen perdre pel camí. Ara també han perdut la coherència en matèria d’habitatge. Són més falsos que un duro sevillà”), i Costa, d’Economia (“No tenim res en contra que la parella de Rosario Sánchez tingui 40 propietats; el que resulta insultant és la seva hipocresia descomunal”), havien qüestionat la posició dels socialistes en matèria d’habitatge.
En una intervenció de dos minuts i 27 segons, pronunciada en català, Sánchez va afirmar que era objecte dels atacs d’una “dreta que ataca i odia, especialment les dones”. Com a exemples, va esmentar els casos de “persones molt conegudes”, entre les quals Begoña Gómez i Francina Armengol. “No saps el mal que fa fins que ho vius en primera persona”, va continuar Sánchez, “i ataquen el pare de les teves filles i la seva família; persones que no tenen res a veure amb la política perquè tenen un patrimoni fruit de l’esforç de generacions. El més lamentable és que ho faci la presidenta del Govern de les Illes Balears, de manera miserable, en un acte contra la violència masclista”.
Tot seguit, la socialista va advertir la seva rival que no se sentiria “acovardida” i va repassar el seu currículum: llicenciada per partida doble –en Economia i en Administració i Direcció d’Empreses– gràcies “a l’esforç” dels seus pares, i auditora en excedència de la Sindicatura de Comptes autonòmica, plaça que va obtenir “per oposició” durant un període en què va estar “a l’atur”.
“Mai no m’ha mantingut cap home, perquè així m’ho va ensenyar ma mare”, va remarcar Sánchez. A continuació, va afirmar que, si arriba a presidir el Govern, no utilitzarà “ni la mentida ni l’atac personal com a eina política” i que no concedirà subvencions públiques a mitjans de comunicació per “deshumanitzar l’adversari”. En la seva intervenció també es va referir a Prohens, a qui va retreure que, en al·lusió a les seves polítiques, treballés “per al seu entorn privilegiat, sense tenir en compte l’interès general”. En contraposició, va reivindicar les polítiques progressistes com “una eina de transformació de la societat per al bé comú”.
En la part final del vídeo, la dirigent socialista va exposar algunes de les seves propostes en matèria d’habitatge: actuar contra els fons voltor, limitar els preus dels lloguers, evitar els desnonaments de les persones vulnerables i facilitar l’accés a un habitatge. Són algunes de les mesures que Sánchez va situar entre les seves prioritats de cara a les pròximes eleccions autonòmiques.
L’habitatge, rerefons electoral permanent
La pròxima primavera, el preu del metre quadrat probablement tindrà més pes que qualsevol altra qüestió en la campanya dels comicis autonòmics. El concepte de balearització fa anys que evoluciona. Del monopoli hoteler al Monopoly urbanístic, alimentat per una paradoxa. Les illes augmenten el nombre de turistes –s’acosten als vint milions, el doble que a finals dels anys noranta–. Paral·lelament, la població es dispara: segons la darrera projecció elaborada per l’INE i la Direcció General d’Economia i Estadística del Govern, supera els 1,2 milions d’habitants, el doble que a principis dels anys vuitanta i una quarta part més que fa tot just dues dècades. Els territoris continuen essent els mateixos –finits pel que fa a superfície i recursos naturals i energètics–, i expulsen residents nascuts i criats a Formentera, Eivissa, Menorca o Mallorca.
Un nombre indeterminat de balears –no hi ha dades que quantifiquin aquesta diàspora– ha preferit cercar un futur en altres mercats immobiliaris on poder hipotecar-se o, amb prou estalvis, comprar a toc de caixa. D’altres, simplement, només cerquen poder llogar un habitatge. Però la pressió demogràfica sobre l’arxipèlag no deixa de créixer. L’arribada d’estrangers explica el fenomen: el 95% dels nouvinguts han nascut fora d’Espanya. Persones amb rendes altes o altíssimes, però també migrants, la majoria sense papers, que dormen en barris de barraques. Són efectes col·laterals d’una turistificació que els investigadors acadèmics relacionen des de fa anys amb l’aparició d’allotjaments turístics en edificis plurifamiliars. Un moment clau per entendre el clima de conflicte que es percep en cada vegada més indrets de les Illes Balears.
En aquest context, l’habitatge s’ha convertit en un dels principals camps de disputa política. El tsunami de mobilitzacions pel dret a l’habitatge va precipitar l’avançament electoral després que el Govern –PSOE i Sumar– fracassés en l’intent d’aprovar al Congrés dels Diputats els dos decrets inspirats en el desnonament de Maricarmen Abascal. Entre altres mesures, limitaven l’especulació exercida pels fons voltors i garantien la pròrroga automàtica dels contractes de lloguer vigents. Figures vinculades a la lluita pel dret a l’habitatge, com Ada Colau, varen tornar a la primera línia política: la pressió social, en lloc de minvar, augmentava a mesura que començava el camí cap a les urnes. Especialment, a comunitats particularment colpejades per la crisi d’accés a l’habitatge, com l’arxipèlag balear.
De fet, la campanya va “arrencar” l’11 de novembre amb una vaga general que va tenir un seguiment força inferior al de les manifestacions convocades pel Sindicat de Llogateres al capvespre. A Palma, hi varen marxar entre 10.000 persones –segons les dades policials– i 45.000 –segons les dels convocants–; 3.000 tant a Eivissa com a Maó. Si Un vot com una casa s’ha convertit en l’eslògan del Front Ampli, proclames com “el rendisme no és una feina” se senten als mítings organitzats pels socialistes a l’arxipèlag.
Dissabte 14, mentre 5.000 persones ovacionaven Pedro Sánchez a Palma, Rosario Sánchez –la successora de Francina Armengol al capdavant del PSIB– va agrair al líder del seu partit “haver plantat cara als fons voltor”. Dilluns passat, El Debate sostenia que la parella de la futura candidata a la presidència del Govern “és un rendista amb quaranta propietats”. El PSIB insisteix que l’empresa familiar gestiona una herència i que lloga 15 habitatges a preus inferiors als del mercat.
El discurs de les forces progressistes sobre l’habitatge sembla que incorpora una revisió de les polítiques aplicades durant els anteriors governs d’esquerres. Aquesta qüestió va ser present al míting celebrat a Palma divendres 13, on es varen combinar referències a Lluís Companys i Julio Anguita amb missatges en anglès adreçats als turistes estrangers –“Guiris, go home, les Balears no són el vostre espai internacional de cotreball”– i propostes com ara prohibir la compra d’habitatges als no residents, fins i tot si per fer-ho fos necessari desafiar la Unió Europea, o “sotmetre el PSOE” perquè les cases “tornin a ser per viure-hi i no per fer-ne un negoci per als turistes”.
Gabriel Rufián i Irene Montero varen compartir escenari amb Carme Gomila i Lucía Muñoz, candidates balears del Front Ampli i militants de Més per Mallorca i Podem, respectivament. La candidatura torna a reunir les dues formacions que ja varen compartir governs amb el PSIB durant les legislatures de Francina Armengol. En aquells executius, Rosario Sánchez va desenvolupar bona part de la seva trajectòria política i va ocupar diversos càrrecs entre el 2015 i el 2023: va ser secretària general de la Conselleria de Salut (2015-2016), coordinadora de Presidència (2016-2018) i consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors (2019-2023).
La 'pulla' de Biel Barceló, el pare de la llei turística
Una de les crítiques més àcides al PSIB després de conèixer-se l’activitat immobiliària de Menefta 2000 l’ha formulada Biel Barceló, que va ser líder de Més per Mallorca, vicepresident del Govern entre el 2015 i el 2017 i el principal impulsor de la reforma turística del 2017. Aquesta reforma va modificar la normativa turística autonòmica, va obrir la possibilitat de comercialitzar estades turístiques en habitatges situats en edificis plurifamiliars sota determinades condicions i va endurir les sancions contra el lloguer turístic il·legal.
Dimecres 18 horabaixa, hores abans que Sánchez publiqués el seu vídeo de rèplica i entre piulades sobre la crisi que travessa el Reial Mallorca, equip del qual és seguidor, Barceló va prémer la tecla Enter. El missatge era fàcil de desxifrar: “Gestionar patrimoni immobiliari és ben legal. I si la gestió o el lloguer dels immobles es fa a un preu raonable, no hi pot haver cap crítica ètica. El que és immoral és tenir aquests pisos si has comprat el discurs que tots els propietaris i rendistes són malvats i uns vividors”.
L’endemà, Barceló va ampliar els seus arguments: “El problema és que una part de l’esquerra ha comprat acríticament el discurs esbiaixat i maniqueu del Sindicat de Llogateres contra els propietaris. A partir d’aquí venen les contradiccions i les incoherències amb l’economia domèstica d’alguns polítics”.
Sebastià Sagreras –assot del centreesquerra com a portaveu del PP al Parlament i multat diverses vegades pel TSJIB quan era batle de Campos pel retard a l’hora d’executar la sentència que n’ordenava l’enderrocament de 68 apartaments, una piscina i un restaurant il·legals de ses Covetes, on el seu pare figurava entre els empresaris vinculats a la promoció immobiliària— va regalar una republicació a l’ecosobiranista.
0