El PSOE denuncia l’alcalde d’Eivissa per suposades irregularitats en l’accés a un habitatge amb protecció pública

El Partit Socialista de les Illes Balears ha denunciat Rafael Triguero (PP), alcalde d’Eivissa, davant l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI) per la comissió de presumptes infraccions greus i molt greus de la Llei 5/2018, d’habitatge, i de la Llei 3/2024, de mesures urgents en matèria d’habitatge. L’escrit d’acusació, al qual ha tingut accés elDiario.es, està relacionat amb el canvi d’ús d’un local comercial a Habitatge de Preu Limitat (VPL), situat al barri de Can Misses, a l’eixample d’Eivissa. Una VPL és una figura creada per la llei balear d’habitatge que permet convertir locals i oficines en habitatges amb límits de preu i requisits d’accés per ampliar l’oferta residencial. A diferència d’un VPO o habitatge protegit tradicional, no forma part d’un règim clàssic de promoció pública ni té el mateix nivell de protecció administrativa permanent. Després de la consulta d’elDiario.es, l’Ajuntament d’Eivissa respon que es remeten “a les declaracions ja fetes al respecte per l’alcalde”. Al seu compte d’Instagram, Triguero va negar les irregularitats que se li imputen. “En tot moment, he complert la llei escrupolosament. No he adquirit, ni tampoc se m’ha adjudicat, ni un habitatge públic ni tampoc un habitatge protegit”, es va limitar a respondre, en una compareixença de premsa en què no va acceptar preguntes dels periodistes. La Conselleria d’Habitatge del Govern balear no ha respost a aquest diari en el moment en què es publica aquesta notícia.

Aquest diari ha consultat el Govern sobre si l’Ibavi ha rebut formalment la denúncia i si preveu obrir actuacions d’inspecció o expedient informatiu; si l’habitatge esmentat figura inscrit al Registre d’Habitatges de Preu Limitat; si consta la presentació de la declaració responsable exigida per la normativa autonòmica i com interpreta els requisits relatius a la titularitat d’altres habitatges per accedir a una VPL en aquest cas concret. Així mateix, si consideren que podria haver-se produït alguna irregularitat administrativa o urbanística relacionada amb la conversió del local/oficina en habitatge. A l’Ajuntament d’Eivissa se li ha consultat si hi ha hagut irregularitats respecte de la llicència de primera ocupació de l’habitatge i sobre l’adequació urbanística de les actualitzacions realitzades. “La Conselleria d’Habitatge ja ha manifestat que no veu irregularitats i que tot el procés segueix dins termini”, ha respost la corporació.

Les presumptes irregularitats

Pel que fa a les irregularitats que desgrana la denúncia, avançades per La Voz de Ibiza, es descriu com a infracció molt greu l’incompliment dels requisits de propietat. Triguero i la seva parella haurien negociat la compravenda del local durant l’any 2024 i la van elevar a escriptura pública el 4 de juny de 2025, segons l’escrit. Es tracta d’un immoble catalogat com a oficina, ubicat en una planta baixa d’una urbanització de Can Misses. La titularitat del local es va negociar al 50% per a cada membre de la parella. Aquesta oficina es va adquirir amb la finalitat de transformar-la en VPL. La presumpta irregularitat s’explicaria perquè Triguero i la seva parella són propietaris d’altres dos habitatges de manera separada.

La parella de l’alcalde té la titularitat d’un habitatge situat a la segona planta del mateix bloc, mentre que Triguero és propietari d’un altre habitatge ubicat al mateix municipi, segons l’escrit. El punt cinc de l’article 2 de la Llei 3/2024 estableix, com un dels requisits legals, que per poder accedir a una VPL el beneficiari “no podrà ser titular del ple domini o d’un dret real d’ús i gaudi sobre més d’un 50% d’algun habitatge lliure o sotmès a algun règim de protecció”. Actualment, Triguero i la seva parella viuen amb els seus fills en aquest pis, segons els socialistes. L’alcalde va fer una donació del 50% als seus fills menors a través de la figura del pacte successori per, segons el document, “donar aparença de complir amb la legalitat” i així quedar-se ell sol amb l’altre 50%.

Així mateix, el PSOE denuncia que l’Ajuntament d’Eivissa va aprovar en el ple del 30 de novembre de 2023, quan Triguero ja era alcalde, els criteris per aplicar el decret llei de mesures urgents en matèria d’habitatge limitant a vuit barris del municipi la possibilitat de convertir locals de negoci en habitatges, i entre aquests vuit barris hi ha el de Can Misses, on se situen els immobles afectats.

A més, el 6 de març de 2026, el local/oficina va obtenir la llicència de primera ocupació que atorga l’Ajuntament d’Eivissa. A l’abril d’aquest any, Triguero i la seva parella es van traslladar a viure al nou pis, tot i que no reuneixen “els requisits necessaris per ser beneficiaris”, segons la denúncia. Així mateix, la parella de l’alcalde va llogar l’habitatge del qual és titular al 100% i que és al mateix edifici. A parer del PSOE, es tracta “d’una clara maniobra d’adquirir un immoble per reconvertir-lo en VPL sense complir els requisits” i amb l’objectiu “d’obtenir un benefici econòmic, llogant els seus habitatges en propietat i ocupant el nou local oficina ara convertit en habitatge VPL”.

En segon lloc, com a presumpta irregularitat, es descriu la manca d’inscripció al Registre Autonòmic de VPL, tal com exigeix la legislació autonòmica en el seu article tercer. L’habitatge, però, no ha estat inscrit en aquest registre, que s’ha de produir abans de l’ocupació efectiva de l’habitatge. Entre les obligacions, la llei indica que s’ha de registrar la primera inscripció dels habitatges de preu limitat, “una vegada obtinguda la llicència de primera ocupació, i com a requisit previ a les seves transmissions posteriors, arrendaments o altres modalitats de transmissió de qualsevol dret o cessió d’ús admesa en dret”, tal com figura a la disposició addicional dotzena.

En tercer lloc, tampoc no s’hauria fet la declaració responsable de beneficis davant la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat del Govern balear, que ara dirigeix José Luis Mateo després d’haver substituït Marta Vidal, la ideòloga de les darreres modificacions en matèria d’habitatge. En el punt sis de l’article 2 s’estableix que “el compliment de les condicions d’accés s’acreditarà mitjançant la presentació d’una declaració responsable” tant en la primera transmissió com en les posteriors, del beneficiari davant la conselleria competent en la matèria, en el termini de trenta dies des de la formalització del contracte quan pertoqui, “sense perjudici de la comprovació per part dels serveis d’inspecció competents en matèria d’habitatge”.

Així mateix, la declaració responsable haurà d’adjuntar “l’escriptura acreditativa de la propietat o el contracte de lloguer, en què es farà constar, a més del compliment de les condicions establertes i la destinació com a domicili habitual i permanent de l’habitatge, la identitat de les parts intervinents, la superfície útil, el preu i la modalitat d’ús de l’habitatge de preu limitat”, descriu la normativa.

Els socialistes recorden que, segons el règim sancionador de la Llei 5/2018, entre les infraccions molt greus es descriu a l’article 88 el “falsejament de requisits o titularitat d’un altre habitatge”, que se sanciona amb multes d’entre 30.001 i 90.000 euros; entre les greus, l’incompliment “d’obligacions de registre”, tipificat a l’article 87, i que se sanciona amb entre 3.001 i 30.000 euros, així com sancions accessòries, segons l’article 92 c), que obliga a “reposar la situació alterada per la infracció comesa a l’estat anterior en els termes concrets i els terminis que indiqui la resolució sancionadora”. La legislació també preveu la possibilitat d’imposar fins a 12 multes mensuals “per al compliment”.

El PSOE exigeix una investigació

En l’escrit, signat per Iago Negueruela, portaveu del PSOE al Parlament balear, els socialistes exigeixen a l’Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), en primer lloc, que “iniciï les actuacions d’inspecció necessàries per verificar la titularitat d’altres habitatges” de la família, així com la “manca d’inscripció als registres corresponents”.

En segon lloc, que procedeixi a l’obertura “del corresponent expedient sancionador per les infraccions greus i molt greus detallades” i que acordi, si escau, “la sanció de reposició de la legalitat, exigint el cessament de l’ocupació de l’habitatge o la seva desqualificació com a VPL amb les conseqüències econòmiques pertinents”.

Finalment, sol·liciten que si en el transcurs de la investigació es comprova que els fets poden ser constitutius d’algun il·lícit penal, l’Administració “haurà de posar-ho en coneixement del jutjat d’instrucció corresponent, si pot haver existit algun tipus d’informació privilegiada, tràfic d’influències o frau de llei”, entre altres presumptes irregularitats.

La versió de la Conselleria

La Conselleria d’Habitatge ha respost a la petició de consulta d’elDiario.es després de la publicació de la notícia. En la seva resposta, ha explicat que la Direcció General d’Habitatge i Arquitectura del Govern analitzarà el contingut d’aquesta denúncia, “tal com s’estudien totes les denúncies que es reben”. L’IBAVI ha rebut la denúncia i l’ha traslladada a la Direcció General, que és qui té les competències en matèria d’inspecció d’habitatge.

Així mateix, han reiterat que la Direcció General d’Habitatge i Arquitectura no ha rebut fins ara documentació per a la inscripció de l’habitatge en el registre autonòmic d’habitatges de preu limitat (VPL) ni per al posterior registre dels seus beneficiaris en relació amb el cas consultat. “Per tant, a partir d’aquí, es revisarà la documentació i el compliment dels requisits quan aquesta documentació sigui aportada, com en qualsevol altre cas. Tant pel que fa a la inscripció de l’habitatge en el registre de VPL com als beneficiaris”, ha explicat.

Per aquest motiu, afirmen, “no es poden considerar incompliments en un procediment que encara es troba pendent de tramitació”. En aquest sentit, diuen que un habitatge s’ha d’inscriure en el registre autonòmic de VPL a partir del moment en què hagi obtingut la llicència municipal de primera ocupació, peró que “no hi ha un termini de temps determinat a la llei”. Segons la informació de què disposa la Conselleria, en aquest cas “es troba dins la fase prèvia a la inscripció, per tant dins termini, en el sentit d’estar en el període en què ja pot inscriure l’habitatge en el registre de VPL”.

Finalmente, en relació amb el moment d’inscriure un habitatge com a VPL, la Conselleria recalca que “també s’ha de fer abans de qualsevol tipus de comercialització (ja sigui mitjançant lloguer o venda) i també abans que sigui ocupat com a domicili habitual i permanent per les persones beneficiàries o usuàries”. No obstant això, a la Conselleria no tenen constància que es doni aquest supòsit en el cas consultat.

Posteriorment, s’haurà de fer el tràmit d’inscripció dels beneficiaris de la VPL, mitjançant la declaració responsable. En el cas consultat, l’alcalde ja ha manifestat públicament la seva intenció de, una vegada finalitzi la tramitació, treure la VPL al mercat de lloguer; per tant, “seran els futurs inquilins els qui hauran de complir els requisits d’accés a una VPL com a beneficiaris”.