<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Trabajadores pobres]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/trabajadores-pobres/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Trabajadores pobres]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1018095/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l'Eivissa del luxe]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657" alt="Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l&#039;Eivissa del luxe"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més d’una desena de persones viuen en un terreny que fins al 2016 acollia el ‘Gorila Hippy Market’, on resideixen una vintena de treballadors senegalesos. A un quilòmetre i mig de la zona, sobreviuen treballadors sahrauís que acampen en un bosc arran del litoral
</p><p class="subtitle">L'hotel en ruïnes en què malviuen els treballadors del turisme eivissenc: "Em fa vergonya, però he de comptar la meva història"
</p></div><p class="article-text">
        El cor de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou t&eacute;, des de fa anys, un halo fantasmag&ograve;ric. La decad&egrave;ncia d&rsquo;aquest tram del litoral sud-oest de l&rsquo;illa d&rsquo;Eivissa ha estat progressiva: bars i negocis van anar abaixant la persiana quan un altre model tur&iacute;stic, menys vinculat al turisme de masses i de fam&iacute;lies, va comen&ccedil;ar a triomfar. L&rsquo;antic terreny que acollia el Gorila Hippy Market n&rsquo;&eacute;s un s&iacute;mbol. Aquesta sensaci&oacute; de declivi no abandona el barri, que fa tot just tres setmanes va viure<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desallotjament d&rsquo;una desena de treballadors que malvivien en una estructura abandonada i plena de grafits</a>, que ja forma part del paisatge ru&iuml;n&oacute;s de Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d&rsquo;un terreny que va servir d&rsquo;allotjament a m&eacute;s d&rsquo;un centenar de treballadors de la ind&uacute;stria tur&iacute;stica i que s&rsquo;ha posat a la venda per 35 milions d&rsquo;euros -a trav&eacute;s d&rsquo;un portal immobiliari digital- mentre que la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L. litiga amb l&rsquo;Ajuntament per obtenir la llic&egrave;ncia que li permeti acabar de construir l&rsquo;hotel. La societat ha declinat fer declaracions sobre la situaci&oacute; de l&rsquo;edifici o el proc&eacute;s judicial. D&rsquo;altra banda, una desena dels desallotjats de Punta Xinx&oacute; han migrat ara a l&rsquo;espai de 10.000 metres quadrats que fins fa deu anys constitu&iuml;a una atracci&oacute; tur&iacute;stica, encara que de curta vida.
    </p><p class="article-text">
        En un mat&iacute; enganx&oacute;s d&rsquo;agost, dos d&rsquo;ells resen sobre unes estoretes que han est&egrave;s a terra. No arriben a la mitja dotzena, tot i que al migdia &eacute;s probable que la majoria siguin als seus llocs de treball. Aquest diari ha intentat parlar amb alguns per preguntar-los per la situaci&oacute; en qu&egrave; viuen. Tanmateix, prefereixen no fer cap comentari al respecte, al&middot;legant que es tracta d&rsquo;una propietat privada. Es mostren visiblement nerviosos i molestos pel fet d&rsquo;estar, una vegada m&eacute;s, en el focus medi&agrave;tic, ja que cada vegada que es desmantella un assentament se&rsquo;n construeix un altre perqu&egrave; la q&uuml;esti&oacute; de fons -la crisi residencial- continua sense resoldre&rsquo;s.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els hostes estenen la roba a les baranes del recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els hostes estenen la roba a les baranes del recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una ve&iuml;na de la zona, que prefereix no ser identificada, explica que a l&rsquo;antic mercadet <em>hippie</em> hi viuen una vintena de persones i que les primeres van comen&ccedil;ar a arribar-hi fa uns quatre mesos, abans del desallotjament de Punta Xinx&oacute;. Afirma que no hi ha problemes de conviv&egrave;ncia, ni de cap altre tipus, amb els residents. El problema, assenyala, &eacute;s que el recinte funciona des de fa anys com a abocador il&middot;legal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Els desallotjats que viuen en un antic mercadet</strong></h2><p class="article-text">
        <strong>&ldquo;</strong>S&iacute;, s&oacute;n d&rsquo;origen senegal&egrave;s, van entrar quan van desallotjar l&rsquo;hotel de Punta Xinx&oacute;, per&ograve; no donen problemes&rdquo;, assenyala una treballadora d&rsquo;un establiment de records dels voltants, sense aprofundir gaire en la q&uuml;esti&oacute;. El juliol del 2013, i durant nom&eacute;s uns anys, el recinte va comen&ccedil;ar a funcionar com a mercadet <em>hippie</em>, despr&eacute;s que la mercantil Fifty, S.L. obtingu&eacute;s els permisos municipals per explotar a la parcel&middot;la un bar-restaurant, un caf&egrave;-concert, una sala de festes sense atraccions i dos locals destinats a la venda de productes artesanals. Tanmateix, fa una d&egrave;cada que a la propietat s&rsquo;hi acumulen vehicles abandonats, materials i altres objectes pesants que han portat els ve&iuml;ns, preocupats, a denunciar la situaci&oacute; a trav&eacute;s de la L&iacute;nia Verda de l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep.
    </p><p class="article-text">
        Chris Langley, que fa m&eacute;s de quatre d&egrave;cades que resideix a Cala de Bou, a Sant Josep de sa Talaia, creu que l&rsquo;Ajuntament -per resoldre la situaci&oacute; de Punta Xinx&oacute; i del Gorila Hippy Market- podria &ldquo;adquirir ambdues propietats a preu de mercat utilitzant fons europeus i estatals&rdquo;. &ldquo;Aix&iacute; se solucionaria el problema d&rsquo;arrel i es podrien crear instal&middot;lacions p&uacute;bliques i zones verdes&rdquo;, afegeix a aquest diari. En aquest sentit, considera que la crisi d&rsquo;habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l&rsquo;Ajuntament ced&iacute;s s&ograve;l p&uacute;blic de la seva propietat &ldquo;per crear espais de conviv&egrave;ncia i llogar habitacions a un preu m&iacute;nim&rdquo; d&rsquo;uns 300 euros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Chris Langley, veí de Cala de Bou, considera que la crisi d’habitatge dels treballadors de temporada es podria mitigar si l’Ajuntament cedís sòl públic de la seva propietat “per crear espais de convivència i llogar habitacions a un preu mínim” d’uns 300 euros
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Chris Langley</span>
                                        <span>—</span> Veí de Cala de Bou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L’hotel inacabat de Punta Xinxó, on van arribar a malviure més d’un centenar de treballadors abans de ser desallotjats, continua tancat i es ven per 35 milions d’euros "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L’hotel inacabat de Punta Xinxó, on van arribar a malviure més d’un centenar de treballadors abans de ser desallotjats, continua tancat i es ven per 35 milions d’euros                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Com a mesura d&rsquo;emerg&egrave;ncia, es podrien instal&middot;lar m&ograve;duls prefabricats amb habitacions individuals, cuina comunit&agrave;ria, banys i una sala comuna&rdquo;, sost&eacute; aquest ve&iacute;, que opina que l&rsquo;Ajuntament nom&eacute;s hauria d&rsquo;aportar el terreny i comptar amb el suport de l&rsquo;IBAVI -Institut Balear de l&rsquo;Habitatge, que dep&egrave;n del Govern- per finan&ccedil;ar la instal&middot;laci&oacute; &ldquo;aprofitant els fons europeus o els plans auton&ograve;mics que ja existeixen per a habitatge&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;alcalde parla d&rsquo;&ldquo;alberg il&middot;legal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, explica, en declaracions a elDiario.es, que en el passat alguns dels treballadors van demanar ajuda econ&ograve;mica per abandonar l&rsquo;illa, i que l&rsquo;Ajuntament els la va proporcionar. Aix&iacute; respon quan se li pregunta si els Serveis Socials de l&rsquo;Ajuntament han facilitat algun tipus de prestaci&oacute; als desallotjats de l&rsquo;hotel de Punta Xinx&oacute;, alguns dels quals han acabat a l&rsquo;antic mercadet <em>hippie</em>. A m&eacute;s, aclareix que no es tracta de persones sense recursos i que el consistori fa el que pot en funci&oacute; de les compet&egrave;ncies que t&eacute; -i entre les quals no hi ha l&rsquo;habitatge-. &ldquo;Tothom t&eacute; feina, tothom t&eacute; ingressos&rdquo;, afirma sobre el perfil dels residents.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, nega que el que est&agrave; passant al <em>Gorila Hippy Market</em> sigui un nou assentament de barraques, sin&oacute; que probablement es tracta d&rsquo;un &ldquo;alberg il&middot;legal&rdquo;. &ldquo;No hi ha un assentament: hi ha una persona que s&rsquo;est&agrave; aprofitant d&rsquo;una situaci&oacute; que tenim avui dia d&rsquo;escassetat d&rsquo;habitatge&rdquo;, afirma. Roig explica que han parlat amb els nous ocupants de l&rsquo;espai i que tots els han comunicat que &ldquo;estan pagant un lloguer, de manera que crec que el que s&rsquo;est&agrave; fent &eacute;s aprofitar una circumst&agrave;ncia&rdquo;. &ldquo;Si no &eacute;s aix&iacute;, ens agradaria que la propietat desallotg&eacute;s aquesta zona&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hi ha un assentament: hi ha una persona que s’està aprofitant d’una situació que tenim avui dia d’escassetat d’habitatge
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Roig</span>
                                        <span>—</span> Alcalde de Sant Josep de sa Talaia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En aquest sentit, argumenta que estan actuant per dues vies: la urban&iacute;stica i la d&rsquo;activitats. Aquesta &uacute;ltima via &eacute;s la que permetria desallotjar el recinte en cas que estigui funcionant com a alberg il&middot;legal, aclareix l&rsquo;alcalde. El propietari ha dit que els residents disposen fins i tot de dutxes, aix&iacute; com de diferents espais, afegeix Roig,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en refer&egrave;ncia a unes declaracions fetes al Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, l&rsquo;alcalde opina que els mateixos empresaris del sector tur&iacute;stic, a vegades, intenten mitigar la crisi d&rsquo;habitatge oferint allotjament als seus treballadors. &ldquo;&Eacute;s important tenir-ho en compte&rdquo;, assegura, i afegeix que alguns d&rsquo;aquests treballadors amb qui han parlat reconeixen que els han ofert llogar habitacions per un preu d&rsquo;entre 300 i 400 euros al mes. &ldquo;Qui rebutja o no vol aquestes opcions crec que no t&eacute; cabuda a l&rsquo;illa en aquest moment&rdquo;, conclou Roig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;Ajuntament investiga si l&#039;antic mercadet hippie funciona com un alberg il·legal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;Ajuntament investiga si l&#039;antic mercadet hippie funciona com un alberg il·legal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre una desena i una vintena de senegalesos viuen a l’antic Gorila Hippy Market després del desallotjament de l’hotel en ruïnes de Punta Xinxó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre una desena i una vintena de senegalesos viuen a l’antic Gorila Hippy Market després del desallotjament de l’hotel en ruïnes de Punta Xinxó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Acampats en un bosc</strong></h2><p class="article-text">
        A poc m&eacute;s d&rsquo;un quil&ograve;metre d&rsquo;aquesta zona s&rsquo;ha format un petit assentament de barraques, a la zona costanera entre Cala de Bou i Port des Torrent. Una treballadora d&rsquo;una botiga explica que a la zona hi viuen treballadors sahrau&iacute;s, per&ograve; que aix&ograve; ja passava abans del desallotjament de l&rsquo;hotel abandonat de Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed t&eacute; vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per comen&ccedil;ar una temporada m&eacute;s treballant en el sector de l&rsquo;hostaleria. Durant els pr&ograve;xims mesos atendr&agrave; els clients del <em>buffet</em> de l&rsquo;Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre dorm en una tenda de campanya al costat d&rsquo;una quinzena m&eacute;s de treballadors del mateix origen, en aquesta zona boscosa propera a Port des Torrent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahmed té vint anys i fa tot just tres dies que ha arribat a Eivissa per començar una temporada més treballant en el sector de l’hostaleria. Durant els pròxims mesos atendrà els clients del bufet de l’Ibiza Gran Hotel, un dels establiments de luxe de Marina Botafoc, mentre ell dorm en una tenda de campanya al costat d’una quinzena més de treballadors sahrauís
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Ve d&rsquo;Elx i a l&rsquo;octubre, quan acabi l&rsquo;estiu, tornar&agrave; a la seva terra. &Eacute;s un dels centenars de treballadors procedents del S&agrave;hara Occidental que, segons explica, han arribat els darrers anys a l&rsquo;illa per treballar principalment en el sector de l&rsquo;hostaleria i que ara es troben amb una temporada m&eacute;s en qu&egrave; l&rsquo;allotjament s&rsquo;ha convertit en un problema.
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera vegada que aquest jove sahrau&iacute; es trasllada per treballar a la Piti&uuml;sa. Des de fa uns anys torna per ocupar el seu lloc de treball als voltants de l&rsquo;anomenada &lsquo;milla d&rsquo;or&rsquo; d&rsquo;Eivissa, per la concentraci&oacute; de negocis i urbanitzacions de luxe. Al bosc on s&rsquo;han instal&middot;lat, fa temps que els empleats dels negocis dels voltants s&oacute;n testimonis que hi ha persones vivint-hi. La responsable d&rsquo;un restaurant proper assegura que viuen en furgonetes i tendes de campanya, tot i que sense molestar els ve&iuml;ns.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed confessa que podria accedir a una de les habitacions que els ofereixen a l&rsquo;establiment hoteler on treballa per uns 400 euros mensuals, per&ograve; tamb&eacute; explica que aquest import, al cap dels mesos, &eacute;s &laquo;molts diners&raquo;. Totes les persones allotjades en aquesta parcel&middot;la de pins i savines, en habitatges precaris constru&iuml;ts amb lones i tendes de campanya, tenen la necessitat d&rsquo;estalviar per, quan tornin a casa, ajudar les seves fam&iacute;lies.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guants de feina i peces penjades de les branques d&#039;un pi al bosc"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guants de feina i peces penjades de les branques d&#039;un pi al bosc                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una illa sense lloc per als seus treballadors</strong></h2><p class="article-text">
        Anteriorment, els temporers d&rsquo;origen sahrau&iacute; solien establir-se en uns terrenys situats a sa Carroca -a prop de Sant Jordi de ses Salines, al terme municipal de Sant Josep- i en els situats just darrere de la ITV del Recinte Firal, a la perif&egrave;ria de Vila (com es coneix la ciutat d&rsquo;Eivissa). Per&ograve; les actuacions dels equips de govern per fer desapar&egrave;ixer la imatge de barraquisme dels municipis que governen han provocat que el sector m&eacute;s precari de la poblaci&oacute; busqu&eacute;s altres alternatives. Una precarietat que els ha portat a viure en condicions infames per la manca d&rsquo;habitatge, malgrat la demanda de m&agrave; d&rsquo;obra a la ind&uacute;stria tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Pel que sembla, el petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep desallotg&eacute;s, a finals de juliol, l&rsquo;esquelet en ru&iuml;nes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinx&oacute;. L&rsquo;ocupaci&oacute; de la construcci&oacute; s&iacute; que va generar malestar i queixes entre els ve&iuml;ns i els propietaris i treballadors dels comer&ccedil;os contigus per les males olors que desprenia el terreny.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El petit assentament de barraques del carrer de Conca ja existia abans que l’Ajuntament de Sant Josep desallotgés, a finals de juliol, l’esquelet en ruïnes del que podria haver estat un complex hoteler de luxe a Punta Xinxó
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Van ser les persones que hi vivien les que es van anar traslladant cap a la propietat privada del Gorila Hippy Market despr&eacute;s de sentir els tambors del desallotjament, en un espai on al llarg dels anys s&rsquo;han intentat desenvolupar diversos projectes empresarials sense que cap arrib&eacute;s a quallar.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;actual propietari del terreny ja protestava el 2021 perqu&egrave; no entenia les queixes dels ve&iuml;ns i assegurava que netejava el terreny &ldquo;un cop al mes&rdquo;,<a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons declaracions al Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>. Entre els seus plans hi havia de construir-hi un Parc Hotel, per al qual va comen&ccedil;ar a tramitar els permisos necessaris amb l&rsquo;Ajuntament, tot i que va recon&egrave;ixer que vendre el terreny tamb&eacute; era una opci&oacute; que tenia sobre la taula. El propietari ha declinat fer valoracions per a aquest reportatge.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tenda de campanya oculta entre pins i savines a Port des Torrent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tenda de campanya oculta entre pins i savines a Port des Torrent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a la pres&egrave;ncia de turismes abandonats, l&rsquo;empresari va culpar un antic empleat que s&rsquo;encarregava de cuidar les instal&middot;lacions, segons publicava el mateix mitj&agrave; local. Fins i tot va arribar a acusar aquest treballador de cobrar diners &ldquo;a esquena seva&rdquo;, motiu pel qual va acabar acomiadant-lo i pel qual alguns dels vehicles es van quedar a la propietat. En aquell moment, ja hi havia persones vivint a l&rsquo;espai que la figura de King Kong, que donava nom a l&rsquo;extint mercadet, continua presidint. Pel que fa als residents, el propietari va assegurar que n&rsquo;estava &ldquo;plenament al corrent&rdquo; i va especificar que es tractava d&rsquo;empleats seus que cuidaven la zona davant de possibles ocupacions o robatoris.
    </p><p class="article-text">
        Durant anys, els projectes per donar un &uacute;s a la finca han topat amb les queixes dels ve&iuml;ns d&rsquo;una de les urbanitzacions contig&uuml;es, segons fonts properes a empresaris de la zona. L&rsquo;alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l&rsquo;espai als assentats, la majoria d&rsquo;origen senegal&egrave;s, perqu&egrave; hi visquin. En cas que no fos aix&iacute;, demana al propietari que desallotgi el recinte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant anys, els projectes per donar un ús a la finca han topat amb les queixes dels veïns d’una de les urbanitzacions contigües. L’alcalde de Sant Josep assegura que la propietat estaria llogant l’espai als assentats perquè hi visquin. En cas que no fos així, demana al propietari que desallotgi el recinte
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Assenyala, aix&iacute; mateix, que &ldquo;la falta de col&middot;laboraci&oacute;&rdquo; dels propietaris dels terrenys facilita que aquests assentaments es mantinguin en el temps. Una<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">situaci&oacute; que tamb&eacute; atribueix a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, la casera dels famosos</a>, i propiet&agrave;ria dels terrenys boscosos de Port des Torrent a trav&eacute;s d&rsquo;una de les seves societats. Aix&iacute;, l&rsquo;alcalde considera necessari que les administracions, les empreses i els propietaris dels terrenys col&middot;laborin per evitar que les persones expulsades d&rsquo;un assentament acabin ocupant-ne un altre. Tant el Gorila Hippy Market com el terreny bosc&oacute;s del carrer de Conca s&oacute;n dos dels punts on s&rsquo;ha reprodu&iuml;t aquesta situaci&oacute;. Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; no ha respost a les preguntes d&rsquo;aquest diari sobre quina &eacute;s la situaci&oacute; del terreny del carrer de Conca.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve; m&eacute;s enll&agrave; de les situacions particulars de cadasc&uacute;, el desallotjament judicial d&rsquo;un assentament &eacute;s, en molts casos, l&rsquo;avantsala de l&rsquo;ocupaci&oacute; d&rsquo;un altre, perqu&egrave; les causes estructurals -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;escassetat d&rsquo;habitatge i els preus elevats del lloguer</a>- que empenyen les persones a viure en condicions de precarietat residencial es mantenen intactes. En els darrers anys, especialment despr&eacute;s de la pand&egrave;mia, s&rsquo;ha produ&iuml;t un fenomen nou a Eivissa:<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la proliferaci&oacute; d&rsquo;assentaments de barraques</a>. Els assentaments de l&rsquo;illa comparteixen una mateixa contradicci&oacute;: en un lloc on cada vegada m&eacute;s espais es transformen per atraure inversions i visitants amb un alt poder adquisitiu, les persones que treballen i sostenen l&rsquo;economia local tenen cada vegada m&eacute;s dificultats per trobar un lloc digne on viure.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobreviure-les-ruines-d-vell-mercat-hippie-l-exode-dels-treballadors-sostenen-l-eivissa-luxe_1_13441654.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 12 Aug 2026 04:31:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" length="1254439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1254439" width="4723" height="2657"/>
      <media:title><![CDATA[Sobreviure entre les ruïnes d’un vell mercat ‘hippie’: l’èxode dels treballadors que sostenen l'Eivissa del luxe]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Trabajadores,Trabajadores pobres,Desalojos,Mercado inmobiliario,Precariedad,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,chabolismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado 'hippie': el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657" alt="Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado &#039;hippie&#039;: el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Más de una decena de personas moran en un terreno que hasta 2016 albergaba el 'Gorila Hippy Market', en cuyo interior viven una veintena de trabajadores senegaleses. A un kilómetro y medio de la zona, subsisten trabajadores saharauis que acampan en un bosque pegado al litoral</p><p class="subtitle">El hotel en ruinas en el que malviven los trabajadores del turismo ibicenco: “Me da vergüenza, pero debo contar mi historia”
</p></div><p class="article-text">
        El coraz&oacute;n de la zona tur&iacute;stica de Cala de Bou, tiene, desde hace a&ntilde;os, un halo fantasmag&oacute;rico. La decadencia de este tramo del litoral suroeste de la isla de Eivissa ha sido progresivo: bares y negocios fueron echando el cerrojo cuando otro modelo tur&iacute;stico, menos vinculado al turismo de masas y de familias, empez&oacute; a triunfar. El antiguo terreno que albergaba el Gorila Hippy Market es un s&iacute;mbolo de ello. Esa sensaci&oacute;n de declive no se deshace del barrio, que vivi&oacute; hace apenas tres semanas <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojados-trabajadores-turismo-malvivian-hotel-abandonado-ibiza_1_13404784.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el desalojo de una decena de trabajadores que malviv&iacute;an en una estructura abandonada y grafiteada</a> que ya forma parte del ruinoso paisaje en Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un terreno que sirvi&oacute; como morada de m&aacute;s de un centenar de trabajadores de la industria tur&iacute;stica, y que se ha puesto a la venta por 35 millones de euros -a trav&eacute;s de un portal inmobiliario digital- mientras que la mercantil Cala Xinx&oacute; S.L. litiga con el Ayuntamiento para obtener la licencia que le permita terminar de construir el hotel. La sociedad ha declinado hacer declaraciones sobre la situaci&oacute;n del edificio o el proceso judicial. Por otro lado, una decena de los desalojados en Punta Xinx&oacute; han migrado ahora al espacio de 10.000 metros cuadrados que hasta hace diez a&ntilde;os constitu&iacute;a una atracci&oacute;n tur&iacute;stica, aunque de corta vida.
    </p><p class="article-text">
        En una pegajosa ma&ntilde;ana de agosto, dos de ellos oran sobre unas esterillas que han extendido en el suelo. No suman m&aacute;s de media docena, aunque a pleno mediod&iacute;a probablemente la mayor&iacute;a se encuentren en sus puestos de trabajo. Este diario ha intentado hablar con algunos de ellos para preguntarles por la situaci&oacute;n en la que viven. Sin embargo, prefieren no hacer ning&uacute;n comentario al respecto, alegando que se trata de una propiedad privada. Se encuentran visiblemente nerviosos y molestos por estar, una vez m&aacute;s, en el foco medi&aacute;tico, pues cada vez que se desmantela un asentamiento se erige otro debido a que la cuesti&oacute;n de fondo &ndash;la crisis habitacional&ndash; sigue sin resolverse.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d2882742-4de4-4d68-a66a-c1e43d90dfa8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los huéspedes tienden la ropa en las barandillas del recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los huéspedes tienden la ropa en las barandillas del recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Una vecina de la zona, que prefiere no ser identificada, explica que en el antiguo mercadillo <em>hippie</em> residen una veintena de personas, y que las primeras empezaron a llegar hace unos cuatro meses, antes del desalojo de Punta Xinx&oacute;. Afirma que no hay problemas de convivencia, ni de ning&uacute;n otro tipo, con los moradores. El problema, se&ntilde;ala, es que el recinto funciona desde hace a&ntilde;os a modo de vertedero ilegal.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Los desalojados que moran en un antiguo mercadillo</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;S&iacute;, son de origen senegal&eacute;s, entraron cuando desalojaron el hotel de Punta Xinx&oacute;, pero no dan problemas&rdquo;, se&ntilde;ala una trabajadora de un souvenir de los alrededores, sin ahondar mucho en la cuesti&oacute;n. En julio de 2013, durante apenas unos a&ntilde;os, el recinto empez&oacute; a funcionar como un mercadillo <em>hippie</em>, despu&eacute;s de que la mercantil Fifty, S.L. obtuviera los permisos municipales para explotar en la parcela un bar-restaurante, un caf&eacute;-concierto, una sala de fiestas sin atracciones y dos locales destinados a la venta de productos artesanales. Sin embargo, hace una d&eacute;cada que en la propiedad se acumulan veh&iacute;culos abandonados, materiales y otro tipo de objetos pesados que han conducido a los vecinos, preocupados, a denunciar la situaci&oacute;n a trav&eacute;s de la L&iacute;nea Verde del Ayuntamiento de Sant Josep.
    </p><p class="article-text">
        Chris Langley, quien lleva m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas residiendo en Cala de Bou, en Sant Josep de Sa Talaia, cree que el Ayuntamiento &ndash;para resolver la situaci&oacute;n de Punta Xinx&oacute; y el Gorila Hippy Market&ndash; podr&iacute;a &ldquo;adquirir ambas propiedades a precio de mercado utilizando fondos europeos y estatales&rdquo;. &ldquo;As&iacute; se solucionar&iacute;a el problema de ra&iacute;z y se podr&iacute;an crear instalaciones p&uacute;blicas y zonas verdes&rdquo;, a&ntilde;ade a este diario. En este sentido, valora que la crisis de vivienda de los trabajadores de temporada se podr&iacute;a mitigar si el Ayuntamiento cediera suelo p&uacute;blico de su propiedad &ldquo;para crear espacios de convivencia y alquilar habitaciones a un precio m&iacute;nimo&rdquo; de unos 300 euros. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Chris Langley, vecino de Cala de Bou, valora que la crisis de vivienda de los trabajadores de temporada se podría mitigar si el Ayuntamiento cediera suelo público de su propiedad “para crear espacios de convivencia y alquilar habitaciones a un precio mínimo” de unos 300 euros</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Chris Langley</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Cala de Bou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a4a27af6-7bb0-4435-bdc9-235ba3c45e6c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El inacabado hotel de Punta Xinxó, donde llegaron a malvivir más de cien trabajadores antes de ser desalojados, permanece vallado ya la venta por 35 millones de euros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El inacabado hotel de Punta Xinxó, donde llegaron a malvivir más de cien trabajadores antes de ser desalojados, permanece vallado ya la venta por 35 millones de euros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Como medida de emergencia, se podr&iacute;an instalar m&oacute;dulos prefabricados con habitaciones individuales, cocina comunitaria, ba&ntilde;os y un sal&oacute;n com&uacute;n&rdquo;, sostiene este vecino, que opina que el Ayuntamiento solo tendr&iacute;a que aportar el terreno y apoyarse en el IBAVI &ndash;Instituto Balear de la Vivienda, que depende del Govern&ndash; para costear la instalaci&oacute;n &ldquo;aprovechando los fondos europeos o los planes auton&oacute;micos que ya existen para vivienda&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El alcalde habla de &ldquo;albergue ilegal&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El alcalde de Sant Josep, Vicent Roig, explica, en declaraciones a elDiario.es, que en el pasado algunos de los trabajadores pidieron ayuda econ&oacute;mica para abandonar la isla, y que el Ayuntamiento se la proporcion&oacute;. As&iacute; responde al ser consultado sobre si Servicios Sociales del Ayuntamiento ha facilitado alg&uacute;n tipo de prestaci&oacute;n a los desalojados del hotel de Punta Xinx&oacute;, algunos de los cuales han terminado en el antiguo mercadillo <em>hippie</em>. Adem&aacute;s, aclara que no se trata de personas sin recursos y que el Consistorio hace lo que puede en base a las competencias que tiene -y en las que no entra vivienda-. &ldquo;Todo el mundo tiene trabajo, todo el mundo tiene ingresos&rdquo;, asevera sobre el perfil de los moradores.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, niega que lo que est&aacute; sucediendo en el <em>Gorila Hippy Market </em>sea un nuevo poblado chabolista sino que se trata probablemente de un &ldquo;albergue ilegal&rdquo;. &ldquo;No hay un asentamiento: hay una persona que se est&aacute; aprovechando de una situaci&oacute;n que tenemos hoy por hoy de escasez de vivienda&rdquo;, afirma. Roig explica que han hablado con los nuevos ocupantes del espacio, y que todos ellos les han comunicado que &ldquo;est&aacute;n pagando un alquiler, con lo cual, creo que lo que se est&aacute; haciendo es aprovechar una circunstancia&rdquo;. &ldquo;Si no es as&iacute;, nos gustar&iacute;a que la propiedad desalojara esta zona&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">No hay un asentamiento: hay una persona que se está aprovechando de una situación que tenemos hoy por hoy de escasez de vivienda</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vicent Roig</span>
                                        <span>—</span> Alcalde de Sant Josep de sa Talaia
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En este sentido, argumenta que est&aacute;n actuando por dos v&iacute;as: urban&iacute;stica y de actividades. Esta &uacute;ltima v&iacute;a es la que permitir&iacute;a desalojar el recinto en caso de que est&eacute; funcionando como albergue ilegal, aclara el alcalde. El propietario ha dicho que los moradores disponen incluso de duchas, as&iacute; como de diferentes espacios, a&ntilde;ade Roig, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2026/07/22/2674833/asentamientos-ibiza-dueno-del-antiguo-gorila-market-defiende-viva-gente-dentro-porque-como-fuera-hotel.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en referencia a declaraciones realizadas a Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el alcalde opina que los propios empresarios del sector tur&iacute;stico, en ocasiones, intentan mitigar la crisis de vivienda ofreciendo alojamiento a sus trabajadores. &ldquo;Es importante tenerlo en cuenta&rdquo;, asegura y a&ntilde;ade que algunos de estos trabajadores con los que han hablado reconocen que les han ofrecido el alquiler de habitaciones por un precio de entre los 300 y 400 euros al mes. &ldquo;Quien rechaza o no quiere estas opciones creo que no tiene cabida en la isla en este momento&rdquo;, zanja Roig.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b2498e39-7f06-4bcf-992d-e2d8af5f4831_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Ayuntamiento investiga si el antiguo mercadillo hippie funciona como un_albergue ilega"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Ayuntamiento investiga si el antiguo mercadillo hippie funciona como un_albergue ilega                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6dcae4ef-2c9c-4dbd-b77d-d9c08d637ac8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Entre una decena y veintena de senegaleses moran en el antiguo Gorila Hippy Market después del desalojo del hotel en ruinas de Punta Xinxó (Cala de Bou)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Entre una decena y veintena de senegaleses moran en el antiguo Gorila Hippy Market después del desalojo del hotel en ruinas de Punta Xinxó (Cala de Bou)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Acampados en un bosque</strong></h2><p class="article-text">
        A pocos m&aacute;s de un kil&oacute;metro de esta zona se ha formado un peque&ntilde;o poblado chabolista, en la zona costera entre Cala de Bou y Port des Torrent. Una trabajadora de una tienda explica que en la zona viven trabajadores saharauis, pero que ello ya ocurr&iacute;a antes del desalojo del hotel abandonado en Punta Xinx&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed tiene 20 a&ntilde;os y hace apenas tres d&iacute;as que ha llegado a Eivissa para empezar una temporada m&aacute;s trabajando en la hosteler&iacute;a. Durante los pr&oacute;ximos meses atender&aacute; a los clientes del <em>buffet</em> del Ibiza Gran Hotel, uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras &eacute;l duerme en una tienda de campa&ntilde;a junto a otra quincena de trabajadores del mismo origen, en esta &aacute;rea boscosa pr&oacute;xima a Port des Torrent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ahmed tiene 20 años y hace apenas tres días que ha llegado a Eivissa para empezar una temporada más trabajando en la hostelería. Durante los próximos meses atenderá a los clientes del buffet del Ibiza Gran Hotel, uno de los establecimientos de lujo de Marina Botafoch, mientras él duerme en una tienda de campaña junto a otra quincena de trabajadores saharauis</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Viene de Elche y en octubre, cuando termine el verano, regresar&aacute; a su tierra. Es uno de los cientos de trabajadores procedentes del S&aacute;hara Occidental que, seg&uacute;n cuenta, llegaron durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os a la isla para trabajar principalmente en la hosteler&iacute;a y que ahora se encuentran con una temporada m&aacute;s en la que el alojamiento se ha convertido en un problema.
    </p><p class="article-text">
        No es la primera vez que este joven saharaui se traslada para trabajar en la pitiusa. Desde hace unos a&ntilde;os vuelve para ocupar su puesto de trabajo en las proximidades de la conocida como &lsquo;milla de oro&rsquo; de Eivissa, por la concentraci&oacute;n de negocios y urbanizaciones de lujo. En el bosque en el que se han instalado hace tiempo que los empleados de los negocios de los alrededores son testigos de que hay personas viviendo en su interior. Una encargada de un restaurante cercano asegura que viven en furgonetas y tiendas de campa&ntilde;a, aunque sin molestar a los vecinos.
    </p><p class="article-text">
        Ahmed confiesa que podr&iacute;a acceder a una de las habitaciones que les ofrecen en el establecimiento hotelero donde trabaja por unos 400 euros mensuales, pero tambi&eacute;n expresa que ese importe, al final de los meses, es &ldquo;mucho dinero&rdquo;. Todos los alojados en esta parcela de pinos y sabinas en infraviviendas construidas a partir de lonas y tiendas de campa&ntilde;a tienen la necesidad de ahorrar para, cuando vuelvan a casa, ayudar a sus familiares.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9faf08f-d398-49c3-a1ae-962de318b563_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Guantes de faena y prendas colgados de las ramas de un pino en el bosque"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Guantes de faena y prendas colgados de las ramas de un pino en el bosque                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una isla sin sitio para sus trabajadores</strong></h2><p class="article-text">
        Anteriormente, los temporeros de origen saharaui sol&iacute;an establecerse en unos terrenos situados en sa Carroca &ndash;cerca de Sant Jordi de ses Salines, t&eacute;rmino municipal de Sant Josep&ndash; y en el ubicado justo detr&aacute;s de la ITV del Recinto Ferial, en la periferia de Vila (como se conoce a la ciudad de Eivissa). Pero las actuaciones de los equipos de gobierno para hacer desaparecer la imagen chabolista de los municipios en los que legislan ha provocado que el sector m&aacute;s precario de la poblaci&oacute;n buscara otras alternativas. Una precariedad que les ha llevado a vivir en condiciones infames por la falta de vivienda, pese a la demanda de mano de obra en la industria tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Al parecer, el peque&ntilde;o n&uacute;cleo chabolista de la calle de Conca ya exist&iacute;a previamente a que el Ayuntamiento de Sant Josep desalojara, a finales de julio, el esqueleto en ruinas de lo que pudo haber sido un complejo hotelero de lujo en Punta Xinx&oacute;. La ocupaci&oacute;n de la construcci&oacute;n s&iacute; que gener&oacute; malestar y quejas entre los vecinos y los propietarios y trabajadores de comercios contiguos por los hedores que desprend&iacute;a el terreno.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pequeño núcleo chabolista de la calle de Conca ya existía previamente a que el Ayuntamiento de Sant Josep desalojara, a finales de julio, el esqueleto en ruinas de lo que pudo haber sido un complejo hotelero de lujo en Punta Xinxó</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fueron las personas que viv&iacute;an all&iacute; quienes se fueron marchando hacia la propiedad privada del <em>Gorila Hippy Market </em>tras escuchar tambores de desalojo donde a lo largo de los a&ntilde;os se han intentado desarrollar varios proyectos de negocio sin que ninguno llegara a cuajar.
    </p><p class="article-text">
        El actual due&ntilde;o del terreno ya protestaba en 2021 al no comprender las quejas de los vecinos y asegur&oacute; limpiar el terreno &ldquo;una vez cada mes&rdquo;, <a href="https://www.periodicodeibiza.es/pitiusas/ibiza/2021/02/25/1241619/gorila-cala-bou-permance-estado-semi-abandono.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n declaraciones a Peri&oacute;dico de Ibiza y Formentera</a>. Entre sus planes estaba construir en el per&iacute;metro un Parque Hotel para el que empez&oacute; a tramitar los permisos necesarios con el Ayuntamiento, aunque reconoci&oacute; que vender el terreno tambi&eacute;n es una opci&oacute;n que tiene encima de la mesa. El propietario ha declinado realizar valoraciones para este reportaje.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/497623df-593f-4070-9c28-632e46794781_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una tienda de campaña oculta entre pinos y sabinas en Port des Torrent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una tienda de campaña oculta entre pinos y sabinas en Port des Torrent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la presencia de turismos abandonados, el empresario culp&oacute; a un antiguo empleado que se encargaba de cuidar las instalaciones, como publicaba el mismo medio local. Incluso lleg&oacute; a acusar a este trabajador de cobrar dinero &ldquo;a sus espaldas&rdquo;, motivo por el que termin&oacute; despidi&eacute;ndole y por el que algunos de los veh&iacute;culos se quedaron en la propiedad. En ese momento, ya hab&iacute;a personas viviendo en el espacio que la figura de King Kong, que daba nombre al extinto mercadillo, sigue presidiendo. Respecto a los moradores, el propietario asegur&oacute; que estaba &ldquo;en pleno conocimiento&rdquo; y especific&oacute; que se trataba de empleados suyos que cuidaban la zona ante posibles ocupaciones o robos.
    </p><p class="article-text">
        Durante a&ntilde;os, los proyectos para dar uso a la finca han chocado con las quejas de los vecinos de una de las urbanizaciones colindantes, seg&uacute;n fuentes pr&oacute;ximas a empresarios de la zona. El alcalde de Sant Josep asegura que la propiedad estar&iacute;a alquilando el lugar a los asentados, la mayor&iacute;a de origen senegal&eacute;s, para que vivan all&iacute;. En caso de que no fuera as&iacute;, pide al due&ntilde;o el desalojo del recinto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante años, los proyectos para dar uso a la finca han chocado con las quejas de los vecinos de una de las urbanizaciones colindantes. El alcalde de Sant Josep asegura que la propiedad estaría alquilando el lugar a los asentados para que vivan allí. En caso de que no fuera así, pide al dueño el desalojo del recinto</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Se&ntilde;ala, asimismo, que &ldquo;la falta de colaboraci&oacute;n&rdquo; de los propietarios de los terrenos facilita que estos asentamientos se mantengan en el tiempo. Una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-desmantela-fiesta-ilegal-250-personas-villa-lujo-casera-famosos_1_13413442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">situaci&oacute;n que tambi&eacute;n achaca a Paquita &lsquo;Marsan&rsquo;, la casera de los famosos</a>, y propietaria de los terrenos boscosos de Port des Torrent a trav&eacute;s de una de sus sociedades. As&iacute;, el alcalde valora la necesidad de que administraciones, empresas y propietarios de terrenos colaboren para evitar que las personas expulsadas de un asentamiento terminen ocupando otro. Tanto el Gorila Hippy Market como el terreno boscoso de la calle Conca son dos de los puntos donde se ha reproducido la situaci&oacute;n. Paquita &lsquo;Marsan&rsquo; no ha respondido a las preguntas de este diario sobre cu&aacute;l es la situaci&oacute;n del terreno de la calle de Conca.
    </p><p class="article-text">
        Pero m&aacute;s all&aacute; de las situaciones particulares de cada uno, el desalojo judicial de un asentamiento es, en muchos casos, la antesala de la ocupaci&oacute;n de otro, porque las causas estructurales &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-alquiler-bate-records-balears-absorbe-64-sueldo-segundo-caro-espana_1_13265570.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la escasez de vivienda y los elevados precios del alquiler&ndash;</a> que empujan a las personas a vivir en condiciones de precariedad residencial permanecen intactas. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, especialmente despu&eacute;s de la pandemia, se ha dado un fen&oacute;meno nuevo en Eivissa: <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la proliferaci&oacute;n de poblados barraquistas</a>. Los asentamientos de la isla comparten una misma contradicci&oacute;n: en un lugar donde cada vez m&aacute;s espacios se transforman para atraer inversiones y visitantes con alto poder adquisitivo, quienes trabajan y sostienen la econom&iacute;a local tienen cada vez m&aacute;s dificultades para encontrar un lugar digno en el que vivir.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Ángela Torres Riera, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/sobrevivir-ruinas-viejo-mercado-hippie-exodo-trabajadores-sostienen-ibiza-lujo_1_13441063.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 11 Aug 2026 20:05:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" length="1254439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1254439" width="4723" height="2657"/>
      <media:title><![CDATA[Sobrevivir entre las ruinas de un viejo mercado 'hippie': el éxodo de los trabajadores que sostienen la Ibiza del lujo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0c4afa6-6561-4828-84ca-35a4c4401981_16-9-discover-aspect-ratio_default_1149098.jpg" width="4723" height="2657"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Trabajadores,Trabajadores pobres,Desalojos,Mercado inmobiliario,Precariedad,Gentrificación,Especulación inmobiliaria,chabolismo,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nova-ofensiva-judicial-policia-sancionat-per-lloguer-infrahabitatges-persones-vulnerables-palma_1_13396593.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La denúncia, dirigida contra la societat mercantil de la qual l'agent és administrador únic, li atribueix un delicte d'estafa processal. Es presenta a escassos dies de l'execució de dos desnonaments previstos en un dels immobles, on resideixen diverses famílies</p><p class="subtitle">El drama dels migrants a qui un policia local lloga trasters per 'viure': “Un dia passarà una desgràcia”
</p></div><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; Stop Desnonaments Mallorca ha interposat aquest dimarts una den&uacute;ncia contra el propietari dels habitatges infradignes i dels trasters situats als soterranis de l'avinguda Joan Mir&oacute; de Palma, on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviuen desenes de persones</a> en situaci&oacute; de vulnerabilitat. Es tracta d'un policia local que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va ser detingut per llogar il&middot;legalment aquests habitacles </a>i va ser susp&egrave;s de sou i feina arran d'aquests fets. El Govern balear li va imposar, a m&eacute;s, una multa de dos milions d'euros per l'explotaci&oacute; d'aquests infrahabitatges, per&ograve; continua, segons denuncia l'entitat, cobrant lloguers i pressionant per buidar els habitacles.
    </p><p class="article-text">
        La querella, registrada davant el jutjat de gu&agrave;rdia, s'adre&ccedil;a contra Barama Nesa, la societat mercantil de la qual el policia &eacute;s administrador &uacute;nic, i li atribueix la presumpta comissi&oacute; d'un delicte d'estafa processal, a m&eacute;s d'haver actuat en frau de llei i amb ab&uacute;s de dret.
    </p><p class="article-text">
        La den&uacute;ncia es presenta pocs dies abans de l'execuci&oacute; de dos desnonaments previstos a l'immoble situat al n&uacute;mero 24B de l'avinguda Joan Mir&oacute;, on resideixen diverses fam&iacute;lies. Segons Stop Desnonaments, un d'aquests llan&ccedil;aments estaria directament relacionat amb la presumpta estafa processal denunciada, motiu pel qual ha sol&middot;licitat al jutjat la seva suspensi&oacute; cautelar.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; sost&eacute; que la mercantil hauria desenvolupat una estrat&egrave;gia &ldquo;deliberada i de mala fe&rdquo; per induir a error el jutjat sobre l'aplicaci&oacute; de la normativa vigent despr&eacute;s de la finalitzaci&oacute; de la morat&ograve;ria antidesnonaments. Al seu parer, l'objectiu hauria estat evitar l'aplicaci&oacute; de la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge i el tr&agrave;mit previ de mediaci&oacute; exigit en determinats sup&ograve;sits.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desnonaments afegeix que, en cas que l'Administraci&oacute; assum&iacute;s el pagament del lloguer d'una de les fam&iacute;lies vulnerables, els fons p&uacute;blics acabarien beneficiant una empresa que, assegura, acumula &ldquo;quantioses multes&rdquo;. L'organitzaci&oacute; sost&eacute; que aquesta circumst&agrave;ncia explicaria el suposat inter&egrave;s del propietari a mantenir el cobrament d'uns lloguers que considera irregulars i eludir les conseq&uuml;&egrave;ncies derivades de les sancions administratives.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa al segon llan&ccedil;ament previst a l'edifici, l'entitat afirma que afecta una altra fam&iacute;lia la situaci&oacute; de vulnerabilitat de la qual ja hauria estat reconeguda judicialment, tot i que el jutge no va suspendre el procediment per la seva interpretaci&oacute; de la legislaci&oacute; aplicable. En qualsevol cas, la plataforma t&eacute; previst presentar aquest dimarts un nou escrit sol&middot;licitant la paralitzaci&oacute; cautelar del desnonament.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s d'aquest front judicial, Stop Desnonaments denuncia que les fam&iacute;lies residents en aquests soterranis continuen patint talls dels subministraments b&agrave;sics i acusa l'Ajuntament de Palma de desenvolupar una estrat&egrave;gia d'&ldquo;assetjament institucional&rdquo;. En concret, sost&eacute; que treballadors socials municipals han acudit als habitatges amb l'objectiu de conv&egrave;ncer els afectats que el desallotjament &eacute;s &ldquo;inevitable&rdquo;, una actuaci&oacute; que l'organitzaci&oacute; considera destinada a &ldquo;desmoralitzar&rdquo; les fam&iacute;lies.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres desnonaments previstos per a dijous</strong></h2><p class="article-text">
        La plataforma tamb&eacute; ha alertat d'altres tres procediments de desnonament recents, entre ells el d'una fam&iacute;lia que resideix en un habitatge de l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) i el llan&ccedil;ament de la qual est&agrave; previst per a aquest dijous.
    </p><p class="article-text">
        Segons explica l'associaci&oacute;, els afectats van romandre a l'immoble per tenir cura de la titular del contracte de lloguer, la seva padrina, ja difunta. Stop Desnonaments considera que l'Ibavi hauria d'haver estudiat la possibilitat d'autoritzar la subrogaci&oacute; del contracte a favor de la fam&iacute;lia.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat tamb&eacute; denuncia presumptes irregularitats en la tramitaci&oacute; del procediment judicial. Assegura que la fam&iacute;lia est&agrave; sense procurador des del novembre, quan la professional que la representava va causar baixa, i que el jutjat no n'ha designat cap substitut mentre continuava la tramitaci&oacute; de l'expedient. Per aquest motiu, ha sol&middot;licitat la nul&middot;litat de les actuacions i la suspensi&oacute; del llan&ccedil;ament a l'empara de la morat&ograve;ria antidesnonaments, escrits sobre els quals, segons afirma, encara no ha rebut resposta.
    </p><p class="article-text">
        L'organitzaci&oacute; recorda, aix&iacute; mateix, que dilluns passat es van aconseguir paralitzar altres dos desnonaments, un que ja estava programat i un altre comunicat, segons assegura, amb menys de dues hores d'antelaci&oacute;. Stop Desnonaments atribueix aquestes suspensions a la mobilitzaci&oacute; ve&iuml;nal i fa una crida a la ciutadania perqu&egrave; es concentri i intenti impedir els tres llan&ccedil;aments previstos per a aquest dijous.
    </p><p class="article-text">
        De fet, el pr&ograve;xim diumenge 26 hi ha convocada una manifestaci&oacute; per denunciar l'encariment de l'habitatge i reclamar mesures davant la dificultat d'acc&eacute;s a un habitatge digne, en un context de creixent tensi&oacute; pels preus del lloguer i de la compravenda.
    </p><p class="article-text">
        Des de fa anys, Balears acusa amb duresa els efectes de l'especulaci&oacute; immobili&agrave;ria, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracitat dels fons d'inversi&oacute;</a>, la polaritzaci&oacute; econ&ograve;mica i la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;</a>: l'arxip&egrave;lag &eacute;s la comunitat aut&ograve;noma que registra els <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-mantiene-region-vivienda-cara-incremento-anual-8_1_9780192.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">majors encariments dels preus en la compravenda d'immobles</a> i on m&eacute;s anys de salari es requereixen per poder afrontar l'adquisici&oacute; d'una llar. 
    </p><p class="article-text">
        Aquest nou front judicial coincideix, precisament, amb la convocat&ograve;ria d'una manifestaci&oacute; pel dret a l'habitatge prevista per al pr&ograve;xim diumenge a Palma, en un moment en qu&egrave; l'acc&eacute;s a un sostre s'ha convertit en un dels principals conflictes socials de les Illes. L'escalada dels preus del lloguer i de la compra afecta ja treballadors de pr&agrave;cticament tots els sectors, des de cambrers i personal sanitari fins a docents, mentre que les persones amb menys recursos es veuen empeses a viure en habitatges infradignes, caravanes o, directament
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/nova-ofensiva-judicial-policia-sancionat-per-lloguer-infrahabitatges-persones-vulnerables-palma_1_13396593.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 13:47:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2838859" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2838859" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nova ofensiva judicial contra el policia sancionat per llogar infrahabitatges a persones vulnerables a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Precariedad,Trabajadores pobres,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nueva-ofensiva-judicial-policia-alquila-ilegalmente-infraviviendas-personas-vulnerables-palma_1_13396027.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La denuncia, dirigida contra la sociedad mercantil de la que el agente es administrador único, le atribuye un delito de estafa procesal. Se presenta a escasos días de la ejecución de dos desahucios previstos en uno de los inmuebles, donde residen varias familias</p><p class="subtitle">El drama de los migrantes a quienes un policía local alquila trasteros para 'vivir': “Un día ocurrirá una desgracia”
</p></div><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n Stop Desahucios Mallorca ha interpuesto este martes una denuncia contra el propietario de las infraviviendas y trasteros situados en unos s&oacute;tanos de la avenida Joan Mir&oacute; de Palma, donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/drama-migrantes-policia-local-alquila-trasteros-vivir-dia-ocurrira-desgracia_1_11311398.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviven decenas de personas </a>en situaci&oacute;n de vulnerabilidad. Se trata de un polic&iacute;a local que ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/detienen-policia-local-alquilar-infraviviendas-trasteros-insalubres-decenas-migrantes-palma_1_10714253.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue detenido por arrendar ilegalmente estos habit&aacute;culos </a>y fue suspendido de empleo y sueldo a ra&iacute;z de estos hechos. El Govern balear le impuso adem&aacute;s una multa de dos millones de euros por la explotaci&oacute;n de estas las infraviviendas, pero contin&uacute;a, como denuncia la entidad, cobrando alquileres y presionando para vaciar los habit&aacute;culos.
    </p><p class="article-text">
        La querella, registrada ante el juzgado de guardia, se dirige contra Barama Nesa, la sociedad mercantil de la que el polic&iacute;a es administrador &uacute;nico, y le atribuye la presunta comisi&oacute;n de un delito de estafa procesal, adem&aacute;s de haber actuado en fraude de ley y abuso de derecho.
    </p><p class="article-text">
        La denuncia se presenta a escasos d&iacute;as de la ejecuci&oacute;n de dos desahucios previstos en el inmueble del n&uacute;mero 24B de la avenida Joan Mir&oacute;, donde residen varias familias. Seg&uacute;n Stop Desahucios, uno de esos lanzamientos estar&iacute;a directamente relacionado con la supuesta estafa procesal denunciada, por lo que ha solicitado al juzgado su suspensi&oacute;n cautelar.
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n sostiene que la mercantil habr&iacute;a desarrollado una estrategia &ldquo;deliberada y de mala fe&rdquo; para inducir a error al juzgado sobre la aplicaci&oacute;n de la normativa vigente tras la finalizaci&oacute;n de la moratoria antidesahucios. A su juicio, el objetivo habr&iacute;a sido evitar la aplicaci&oacute;n de la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda y el tr&aacute;mite previo de mediaci&oacute;n exigido en determinados supuestos.
    </p><p class="article-text">
        Stop Desahucios a&ntilde;ade que, en caso de que la Administraci&oacute;n asumiera el pago del alquiler de una de las familias vulnerables, los fondos p&uacute;blicos acabar&iacute;an beneficiando a una empresa que, asegura, acumula &ldquo;cuantiosas multas&rdquo;. La organizaci&oacute;n sostiene que esa circunstancia explicar&iacute;a el supuesto inter&eacute;s del propietario en mantener el cobro de unos alquileres que considera irregulares y eludir las consecuencias derivadas de las sanciones administrativas.
    </p><p class="article-text">
        Respecto al segundo lanzamiento previsto en el edificio, la entidad afirma que afecta a otra familia cuya situaci&oacute;n de vulnerabilidad ya habr&iacute;a sido reconocida judicialmente, aunque el juez no suspendi&oacute; el procedimiento por su interpretaci&oacute;n de la legislaci&oacute;n aplicable. En cualquier caso, la plataforma tiene previsto presentar este martes un nuevo escrito solicitando la paralizaci&oacute;n cautelar del desahucio.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de este frente judicial, Stop Desahucios denuncia que las familias residentes en estos s&oacute;tanos contin&uacute;an sufriendo cortes de suministros b&aacute;sicos y acusa al Ayuntamiento de Palma de desarrollar una estrategia de &ldquo;acoso institucional&rdquo;. En concreto, sostiene que trabajadores sociales municipales han acudido a las viviendas con el objetivo de convencer a los afectados de que el desalojo resulta &ldquo;inevitable&rdquo;, una actuaci&oacute;n que la organizaci&oacute;n considera destinada a &ldquo;desmoralizar&rdquo; a las familias.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres desahucios previstos para el jueves</strong></h2><p class="article-text">
        La plataforma tambi&eacute;n ha alertado de otros tres procedimientos de desahucio recientes, entre ellos el de una familia que reside en una vivienda del Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) y cuyo lanzamiento est&aacute; previsto para este jueves.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n explica la asociaci&oacute;n, los afectados permanecieron en el inmueble para cuidar de la titular del contrato de alquiler, su abuela, ya fallecida. Stop Desahucios considera que el Ibavi deber&iacute;a haber estudiado la posibilidad de autorizar la subrogaci&oacute;n del contrato en favor de la familia.
    </p><p class="article-text">
        La entidad tambi&eacute;n denuncia supuestas irregularidades en la tramitaci&oacute;n del procedimiento judicial. Asegura que la familia lleva sin procurador desde noviembre, cuando la profesional que la representaba caus&oacute; baja, y que el juzgado no ha designado un sustituto mientras continuaba la tramitaci&oacute;n del expediente. Por este motivo, ha solicitado la nulidad de las actuaciones y la suspensi&oacute;n del lanzamiento al amparo de la moratoria antidesahucios, escritos sobre los que, seg&uacute;n afirma, todav&iacute;a no ha recibido respuesta.
    </p><p class="article-text">
        La organizaci&oacute;n recuerda, asimismo, que el pasado lunes logr&oacute; frenar otros dos desahucios. Uno de ellos hab&iacute;a sido suspendido d&iacute;as antes gracias a una providencia judicial que Stop Desahucios considera un precedente relevante para casos similares. El lanzamiento ya hab&iacute;a sido paralizado el pasado 7 de julio a las puertas de la vivienda y estaba previsto que se ejecutara de nuevo el d&iacute;a 20 con presencia policial. El segundo caso fue suspendido la misma ma&ntilde;ana del lanzamiento tras la movilizaci&oacute;n convocada por la plataforma. Seg&uacute;n la entidad, el juzgado no resolvi&oacute; el recurso presentado hasta despu&eacute;s de la hora prevista para el desahucio, por lo que sostienen que la concentraci&oacute;n fue determinante para evitar su ejecuci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Cabe recordar que el pr&oacute;ximo domingo 26 est&aacute; convocada una manifestaci&oacute;n para denunciar el encarecimiento de la vivienda y reclamar medidas frente a la dificultad de acceso a un hogar, en un contexto de creciente tensi&oacute;n por los precios del alquiler y la compraventa.
    </p><p class="article-text">
        Desde hace a&ntilde;os, Balears acusa con dureza los efectos de la especulaci&oacute;n inmobiliaria, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracidad de los fondos de inversi&oacute;n</a>, la polarizaci&oacute;n econ&oacute;mica y la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/activistas-detenidas-investigacion-grupo-criminal-elevan-tension-turistificacion-quieren-criminalizar-protesta_1_13382957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistificaci&oacute;n</a>: el archipi&eacute;lago es la comunidad aut&oacute;noma que registra los <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-mantiene-region-vivienda-cara-incremento-anual-8_1_9780192.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mayores encarecimientos de los precios en la compraventa de inmuebles</a> y donde m&aacute;s a&ntilde;os de salario se requieren para poder afrontar la adquisici&oacute;n de un hogar. 
    </p><p class="article-text">
        El nuevo frente judicial coincide, de hecho, con la convocatoria de una manifestaci&oacute;n por el derecho a la vivienda prevista el pr&oacute;ximo domingo en Palma, en un momento en el que el acceso a un techo se ha convertido en uno de los principales conflictos sociales de las islas. La escalada de los precios del alquiler y la compra afecta ya a trabajadores de pr&aacute;cticamente todos los sectores, desde camareros y personal sanitario hasta docentes, mientras las personas con menos recursos se ven empujadas a infraviviendas, caravanas o, directamente, a abandonar el archipi&eacute;lago.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/nueva-ofensiva-judicial-policia-alquila-ilegalmente-infraviviendas-personas-vulnerables-palma_1_13396027.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 12:27:15 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2838859" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2838859" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Nueva ofensiva judicial contra el policía sancionado por alquilar infraviviendas a personas vulnerables en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/382063b5-48c1-48bf-9bd9-37c572f00667_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Viviendas ilegales,Precariedad,Trabajadores pobres,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia avala l'acomiadament d'un cambrer d'Eivissa que va criticar els salaris de l'empresa a TikTok]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-avala-l-acomiadament-d-cambrer-d-eivissa-criticar-els-salaris-l-empresa-tiktok_1_13359483.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381" alt="La Justícia avala l&#039;acomiadament d&#039;un cambrer d&#039;Eivissa que va criticar els salaris de l&#039;empresa a TikTok"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El tribunal assevera que les manifestacions de l'extreballador, gravades en horari laboral, suposen un "important dany reputacional" per a l'empresa, Fiesta Hotels & Resorts SL, propietat dels Matutes i un dels majors conglomerats turístics de Balears</p><p class="subtitle">Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: "Ara demanen un suc i se'l prenen entre cinc"
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Balears (TSJIB) ha avalat l'acomiadament d'un cambrer d'un hotel d'Eivissa que va publicar un v&iacute;deo a TikTok en qu&egrave; criticava el marge de beneficis de l'empresa -assegurava que un caf&egrave; amb un cost de 20 c&egrave;ntims es venia per cinc euros- i denunciava que els treballadors estaven &ldquo;mal pagats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, que confirma &iacute;ntegrament la sent&egrave;ncia que en primera inst&agrave;ncia va declarar procedent l'acomiadament disciplinari, assevera que les manifestacions de l'extreballador suposen un &ldquo;important dany reputacional&rdquo; per a l'empresa, Fiesta Hotels &amp; Resorts SL, propietat dels Matutes i un dels conglomerats tur&iacute;stics m&eacute;s grans de les Balears.
    </p><p class="article-text">
        La mateixa empresa ja va protagonitzar un altre episodi rellevant el 2023, quan <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/matutes-pagan-39-millones-euros-impuestos-despues-inspeccion-agencia-tributaria_1_10800619.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va haver d'abonar 38,9 milions d'euros a Hisenda </a>despr&eacute;s d'una inspecci&oacute; de l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria relativa a l'Impost sobre Societats corresponent als exercicis 2016 a 2019.  
    </p><p class="article-text">
        En el cas del cambrer acomiadat, els magistrats consideren acreditat que el llavors empleat va gravar el v&iacute;deo des del seu lloc de treball i durant el seu horari laboral utilitzant el seu tel&egrave;fon m&ograve;bil personal. A les imatges apareixia el sistema intern de gesti&oacute; i cobrament (TPV Room Service) de l'empresa, cosa que, a parer del tribunal, permetia identificar l'establiment, un extrem que negava l'extreballador. El cambrer denunciava que el cost d'un caf&egrave; era d'amb prou feines 20 c&egrave;ntims mentre es venia per cinc euros, mentre que els empleats cobraven &uacute;nicament 1.400 euros.
    </p><p class="article-text">
        El demandant al&middot;legava que l'acomiadament era desproporcionat i improcedent, ja que al v&iacute;deo no s'identificava l'empresa ni es va causar un dany real a la mateixa. Sostenia a m&eacute;s que, fins i tot d'existir una conducta reprovable, la mercantil va obviar la graduaci&oacute; de les faltes en imposar la sanci&oacute; m&eacute;s gravosa sense atendre les circumst&agrave;ncies. Per la seva banda, la companyia va assenyalar que, encara que no hi hagu&eacute;s un dany econ&ograve;mic directe quantificat, la difusi&oacute; de tals missatges suposava un important dany a la seva reputaci&oacute;, prestigi i credibilitat exterior.
    </p><p class="article-text">
        Un dels aspectes m&eacute;s rellevants de la sent&egrave;ncia &eacute;s que la Sala considera que no &eacute;s necessari demostrar un dany econ&ograve;mic efectiu per justificar un acomiadament disciplinari quan la conducta del treballador compromet la confian&ccedil;a i la reputaci&oacute; de l'empresa.
    </p><p class="article-text">
        Segons el tribunal, la difusi&oacute; a TikTok d'informaci&oacute; sobre el funcionament intern de l'empresa i les cr&iacute;tiques p&uacute;bliques a la seva pol&iacute;tica de preus i salaris constitueixen &ldquo;un atac directe a la reputaci&oacute; i cr&egrave;dit professional&rdquo; de la mercantil. Els magistrats afegeixen que n'hi ha prou que la conducta sigui objectivament apta per trencar la bona fe contractual i la lleialtat deguda a l'empleador.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; tamb&eacute; rebutja que la sanci&oacute; fos desproporcionada malgrat que el treballador va al&middot;legar mancar d'antecedents disciplinaris i portar gaireb&eacute; cinc anys a l'empresa. Per a la Sala, el fet de difondre a les xarxes socials, durant la jornada laboral, un v&iacute;deo que exhibia sistemes interns de la companyia i contenia manifestacions despectives constitueix una infracci&oacute; prou greu com per justificar la m&agrave;xima sanci&oacute; prevista per la normativa laboral.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el TSJIB descarta les al&middot;legacions de l'empleat sobre suposats defectes formals en la comunicaci&oacute; del comiat. La sent&egrave;ncia conclou que l'empresa va lliurar correctament la carta de comiat i que aquesta circumst&agrave;ncia va quedar acreditada durant el procediment, per la qual cosa no aprecia vulneraci&oacute; de les garanties legals. Contra la resoluci&oacute; cap interposar recurs de cassaci&oacute; davant del Tribunal Suprem. Sostenia, a m&eacute;s, que, fins i tot si exist&iacute;s una conducta reprotxable, la mercantil havia om&egrave;s la graduaci&oacute; de les faltes en imposar la sanci&oacute; m&eacute;s greu sense tenir en compte les circumst&agrave;ncies. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la companyia va assenyalar que, encara que no exist&iacute;s un perjudici econ&ograve;mic directe quantificat, la difusi&oacute; d'aquests missatges suposava un important perjudici per a la seva reputaci&oacute;, prestigi i credibilitat exterior.
    </p><p class="article-text">
        Un dels aspectes m&eacute;s rellevants de la resoluci&oacute; &eacute;s que la Sala considera que no &eacute;s necessari demostrar un perjudici econ&ograve;mic efectiu per justificar un acomiadament disciplinari quan la conducta del treballador compromet la confian&ccedil;a i la reputaci&oacute; de l'empresa.
    </p><p class="article-text">
        Segons el tribunal, la difusi&oacute; a TikTok d'informaci&oacute; sobre el funcionament intern de l'empresa i les cr&iacute;tiques p&uacute;bliques a la seva pol&iacute;tica de preus i salaris constitueixen &ldquo;un atac directe a la reputaci&oacute; i al cr&egrave;dit professional&rdquo; de la mercantil. Els magistrats afegeixen que n'hi ha prou que la conducta sigui objectivament id&ograve;nia per trencar la bona fe contractual i la lleialtat deguda a l'ocupador.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; tamb&eacute; rebutja que la sanci&oacute; fos desproporcionada malgrat que el treballador al&middot;legava no tenir antecedents disciplinaris i portar gaireb&eacute; cinc anys a l'empresa. Per a la Sala, el fet de difondre a les xarxes socials, durant la jornada laboral, un v&iacute;deo que mostrava sistemes interns de la companyia i contenia manifestacions despectives constitueix una infracci&oacute; prou greu per justificar la sanci&oacute; m&agrave;xima prevista per la normativa laboral.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el TSJIB descarta les al&middot;legacions de l'empleat sobre suposats defectes formals en la comunicaci&oacute; de l'acomiadament. La sent&egrave;ncia conclou que l'empresa va lliurar correctament la carta d'acomiadament i que aquesta circumst&agrave;ncia va quedar acreditada durant el procediment, de manera que no aprecia cap vulneraci&oacute; de les garanties legals. Contra la resoluci&oacute; es pot interposar un recurs de cassaci&oacute; davant el Tribunal Suprem.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-avala-l-acomiadament-d-cambrer-d-eivissa-criticar-els-salaris-l-empresa-tiktok_1_13359483.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 12:12:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" length="74329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74329" width="677" height="381"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia avala l'acomiadament d'un cambrer d'Eivissa que va criticar els salaris de l'empresa a TikTok]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Justicia,Despidos,Precariedad laboral,Salarios,Sueldos,Trabajadores pobres,Empresas,Hoteles,Turismo,Restauración,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia avala el despido de un camarero de Ibiza que criticó los salarios de la empresa en TikTok]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/cafes-5-euros-bajos-salarios-justicia-avala-despido-camarero-ibiza-critico-tiktok-gestion-empresa_1_13359187.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381" alt="La Justicia avala el despido de un camarero de Ibiza que criticó los salarios de la empresa en TikTok"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El tribunal asevera que las manifestaciones del extrabajador, grabadas en horario laboral, suponen un "importante daño reputacional" para la empresa, Fiesta Hotels & Resorts SL, propiedad de los Matutes y uno de los mayores conglomerados turísticos de Balears</p><p class="subtitle">Los precios de los bares de Mallorca ahuyentan a los turistas: “Ahora piden un zumo y se lo toman entre cinco”
</p></div><p class="article-text">
        El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ha avalado el despido de un camarero de un hotel de Eivissa que public&oacute; un v&iacute;deo en TikTok en el que criticaba el margen de beneficios de la empresa -aseguraba que un caf&eacute; cuyo coste era de 20 c&eacute;ntimos se vend&iacute;a por cinco euros- y denunciaba que los trabajadores estaban &ldquo;mal pagados&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, que confirma &iacute;ntegramente la sentencia que en primera instancia declar&oacute; procedente el despido disciplinario, asevera que las manifestaciones del extrabajador suponen un &ldquo;importante da&ntilde;o reputacional&rdquo; para la empresa, Fiesta Hotels &amp; Resorts SL, propiedad de los Matutes y uno de los mayores conglomerados tur&iacute;sticos de Balears.
    </p><p class="article-text">
        La misma empresa ya protagoniz&oacute; otro episodio relevante en 2023, cuando <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/matutes-pagan-39-millones-euros-impuestos-despues-inspeccion-agencia-tributaria_1_10800619.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tuvo que abonar 38,9 millones de euros a Hacienda </a>tras una inspecci&oacute;n de la Agencia Tributaria relativa al Impuesto sobre Sociedades correspondiente a los ejercicios 2016 a 2019.  
    </p><p class="article-text">
        En el caso del camarero despedido, los magistrados consideran acreditado que el entonces empleado grab&oacute; el v&iacute;deo desde su puesto de trabajo y durante su horario laboral utilizando su tel&eacute;fono m&oacute;vil personal. En las im&aacute;genes aparec&iacute;a el sistema interno de gesti&oacute;n y cobro (TPV Room Service) de la empresa, lo que, a juicio del tribunal, permit&iacute;a identificar al establecimiento, un extremo que negaba el extrabajador. El camarero denunciaba que el coste de un caf&eacute; era de apenas 20 c&eacute;ntimos mientras se vend&iacute;a por cinco euros, mientras que los empleados cobraban &uacute;nicamente 1.400 euros.
    </p><p class="article-text">
        El demandante alegaba que el despido era desproporcionado e improcedente, ya que en el video no se identificaba a la empresa ni se caus&oacute; un da&ntilde;o real a la empresa. Sosten&iacute;a adem&aacute;s que, aun de existir una conducta reprochable, la mercantil obvi&oacute; la graduaci&oacute;n de las faltas al imponer la sanci&oacute;n m&aacute;s gravosa sin atender a las circunstancias. Por su parte, la compa&ntilde;&iacute;a se&ntilde;al&oacute; que, aunque no hubiera un da&ntilde;o econ&oacute;mico directo cuantificado, la difusi&oacute;n de tales mensajes supon&iacute;a un importante da&ntilde;o a su reputaci&oacute;n, prestigio y credibilidad exterior.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los aspectos m&aacute;s relevantes del fallo es que la Sala considera que no es necesario demostrar un da&ntilde;o econ&oacute;mico efectivo para justificar un despido disciplinario cuando la conducta del trabajador compromete la confianza y la reputaci&oacute;n de la empresa.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el tribunal, la difusi&oacute;n en TikTok de informaci&oacute;n sobre el funcionamiento interno de la empresa y las cr&iacute;ticas p&uacute;blicas a su pol&iacute;tica de precios y salarios constituyen &ldquo;un ataque directo a la reputaci&oacute;n y cr&eacute;dito profesional&rdquo; de la mercantil. Los magistrados a&ntilde;aden que basta con que la conducta sea objetivamente apta para quebrar la buena fe contractual y la lealtad debida al empleador.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n tambi&eacute;n rechaza que la sanci&oacute;n fuera desproporcionada pese a que el trabajador aleg&oacute; carecer de antecedentes disciplinarios y llevar casi cinco a&ntilde;os en la empresa. Para la Sala, el hecho de difundir en redes sociales, durante la jornada laboral, un v&iacute;deo que exhib&iacute;a sistemas internos de la compa&ntilde;&iacute;a y conten&iacute;a manifestaciones despectivas constituye una infracci&oacute;n suficientemente grave como para justificar la m&aacute;xima sanci&oacute;n prevista por la normativa laboral.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el TSJIB descarta las alegaciones del empleado sobre supuestos defectos formales en la comunicaci&oacute;n del despido. La sentencia concluye que la empresa entreg&oacute; correctamente la carta de despido y que esa circunstancia qued&oacute; acreditada durante el procedimiento, por lo que no aprecia vulneraci&oacute;n alguna de las garant&iacute;as legales. Contra la resoluci&oacute;n cabe interponer recurso de casaci&oacute;n ante el Tribunal Supremo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/cafes-5-euros-bajos-salarios-justicia-avala-despido-camarero-ibiza-critico-tiktok-gestion-empresa_1_13359187.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jul 2026 11:53:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" length="74329" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74329" width="677" height="381"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia avala el despido de un camarero de Ibiza que criticó los salarios de la empresa en TikTok]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c703f693-c936-4335-acc3-27b633f8afd4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1146807.jpg" width="677" height="381"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Justicia,Despidos,Precariedad laboral,Salarios,Sueldos,Trabajadores pobres,Empresas,Hoteles,Turismo,Restauración,Restaurantes,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Idiota bueno, idiota malo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/idiota-bueno-idiota-malo_129_13281309.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2350e93-8ee8-4ebf-8767-f36b7c860271_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Idiota bueno, idiota malo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Por supuesto, al pobre que vota a la derecha se le niega la opción ideológica. Vive engañado, y ya está. No es posible que crea sinceramente en que una sociedad más liberal y desregulada le ofrecería más posibilidades de progresar</p></div><p class="article-text">
        De la supuesta superioridad moral de la izquierda, un mito que la realidad se empe&ntilde;a en refutar, pende otro mito igualmente indefendible: el del obrero (o precario, o pobre, o vulnerable por cualquier raz&oacute;n) que vota a la derecha y que, seg&uacute;n el mentado mito, s&oacute;lo lo hace por dos motivos: por idiotez o por maldad.
    </p><p class="article-text">
        Los millonarios o profesionales bien retribuidos que votan a la izquierda suelen proclamarlo con orgullo. &ldquo;Voto contra mis intereses&rdquo;, vienen a decir. Lo hacen, claro, porque creen en un determinado modelo de sociedad, porque consideran b&aacute;sica la funci&oacute;n redistributiva de los impuestos y porque, en fin, cualquier carga fiscal que recaiga sobre ellos les parece justa.
    </p><p class="article-text">
        Y porque no son xen&oacute;fobos, ni detestan al inmigrante (esa figura con la que nunca tendr&aacute;n que competir, m&aacute;s bien al contrario), ni desean volver a tiempos rancios. Creen en la libertad y la justicia social. Y, por todos estos motivos, est&aacute;n dispuestos a sacrificarse ante Hacienda y ante quien haga falta.
    </p><p class="article-text">
        Aunque las propuestas econ&oacute;micas de la derecha les convendr&iacute;an, hinchan el pecho y las rechazan en nombre de los principios m&aacute;s elevados. Asumen incluso que lo que hacen pueda parecer un poco idiota. Pero cu&aacute;nta nobleza en esa idiotez.
    </p><p class="article-text">
        Del otro lado est&aacute; esa gente de la que habl&aacute;bamos al principio: los desamparados que votan a la derecha. Aquellos que la izquierda percibe como idiotas sin atenuantes y agentes del mal.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Por qu&eacute; esa gente vota a la derecha? Es posible que a la vendedora ambulante de comida o al propietario de un abrevadero de mala muerte les convengan unas pol&iacute;ticas desregulatorias: ser&iacute;a una forma de librarse, por ejemplo, de los controles sanitarios. Ah&iacute; tendr&iacute;amos un inter&eacute;s espurio.
    </p><p class="article-text">
        Abundan las justificaciones (siempre criticables) para ese error en el voto. Que si rechazan a los inmigrantes (con quienes conviven en su barrio y en su &aacute;mbito laboral), que si se aferran a un nacionalismo trasnochado, que si son hom&oacute;fobos o islam&oacute;fobos, que si exageran con la inseguridad ciudadana (importa poco que sea m&aacute;s acentuada en las calles pobres que en las calles ricas), que si los bulos en las redes les han comido el coco, que si son simples nost&aacute;lgicos del poder autoritario.
    </p><p class="article-text">
        Sea por intereses espurios o porque vive enga&ntilde;ado, al pobre que vota a la derecha no se le atribuye nobleza alguna. Todo lo contrario: adem&aacute;s de ser idiota, por votar contra sus supuestos intereses, ese pobre es fundamentalmente ego&iacute;sta.
    </p><p class="article-text">
        El pobre desgraciado del que hablamos demuestra ser incapaz de percibir lo bien que funcionan la sanidad y la educaci&oacute;n p&uacute;blicas bajo un gobierno progresista como el actual. Escandaloso, &iquest;no? Ni siquiera es capaz de apreciar cu&aacute;nto ha cambiado su vida con los aumentos del salario m&iacute;nimo. Como sol&iacute;a decirse de los franceses, vive en el para&iacute;so y cree vivir en el infierno.
    </p><p class="article-text">
        Por supuesto, al pobre que vota a la derecha se le niega la opci&oacute;n ideol&oacute;gica. Vive enga&ntilde;ado, y ya est&aacute;. No es posible que crea sinceramente en que una sociedad m&aacute;s liberal y desregulada le ofrecer&iacute;a m&aacute;s posibilidades de progresar. Tampoco es posible que los servicios privatizados le parezcan m&aacute;s eficientes.
    </p><p class="article-text">
        No, lo suyo es pura idiotez. Innoble, adem&aacute;s. Cu&aacute;nta diferencia con el millonario que vota a la izquierda y nunca lo hace por ego&iacute;smo o por intereses espurios, sino porque rebosa generosidad, tolerancia y sentido de la justicia.
    </p><p class="article-text">
        Qu&eacute; suerte tenemos los de izquierdas, siempre con la raz&oacute;n de nuestra parte.
    </p><p class="article-text">
        &nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Enric González]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/idiota-bueno-idiota-malo_129_13281309.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 06 Jun 2026 19:52:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2350e93-8ee8-4ebf-8767-f36b7c860271_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="393137" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2350e93-8ee8-4ebf-8767-f36b7c860271_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="393137" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Idiota bueno, idiota malo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2350e93-8ee8-4ebf-8767-f36b7c860271_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ideología,Izquierda,Derecha,Derecho al voto,Trabajadores pobres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justícia autoritza el desnonament forçós de les últimes 80 persones que subsisteixen a la vella presó de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-autoritza-desnonament-forcos-les-ultimes-80-persones-subsisteixen-vella-preso-palma_1_13269170.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justícia autoritza el desnonament forçós de les últimes 80 persones que subsisteixen a la vella presó de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Des de fa més de vint anys, l'antiga presó funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge</p><p class="subtitle">“Per una habitació em demanaven 1.200 euros”: l'últim aniversari d'Aurora abans del desallotjament de la vella presó de Palma
</p></div><p class="article-text">
        Un jutjat de Palma ha autoritzat l'entrada a l'antiga pres&oacute; de la ciutat i el desallotjament for&ccedil;&oacute;s de les prop de 80 persones que encara resideixen a l'immoble, una mesura que previsiblement s'executar&agrave; durant aquest mes de juny. La resoluci&oacute; judicial arriba despr&eacute;s que l'Ajuntament sol&middot;licit&eacute;s recuperar la possessi&oacute; de l'edifici, que des de fa m&eacute;s de vint anys funciona com a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge</a>.
    </p><p class="article-text">
        Un jutjat de Palma ha autoritzat l'entrada a l'antiga pres&oacute; de la ciutat i el desallotjament for&ccedil;&oacute;s de les prop de 80 persones que encara resideixen a l'immoble, una mesura que previsiblement s'executar&agrave; durant aquest mes de juny. La resoluci&oacute; judicial arriba despr&eacute;s que l'Ajuntament sol&middot;licit&agrave;s recuperar la possessi&oacute; de l'edifici, que des de fa m&eacute;s de vint anys funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        El batle de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), ha informat aquest dimarts que la interlocut&ograve;ria va ser dictada divendres passat, nom&eacute;s unes hores despr&eacute;s que Cort formalitz&agrave;s la petici&oacute;. Segons ha destacat el primer edil, el jutge avala &ldquo;tots i cadascun dels punts&rdquo; recollits a l'expedient municipal i considera justificada l'actuaci&oacute; plantejada pel consistori.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute; fonamenta el desallotjament en els informes elaborats per la Policia Local, els bombers i les autoritats sanit&agrave;ries, que alerten d'un &ldquo;risc real, greu i actual&rdquo; per a la vida i la integritat f&iacute;sica dels residents a causa del deteriorament de l'immoble. La interlocut&ograve;ria judicial adverteix de les deficients condicions de salubritat, les dificultats per a una eventual evacuaci&oacute; i l'elevat risc d'incendi existent a l'edifici.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el jutjat subratlla que els serveis socials municipals han identificat i at&egrave;s els ocupants, oferint-los acc&eacute;s a diferents recursos assistencials, i conclou que el desallotjament for&ccedil;&oacute;s constitueix una mesura &ldquo;necess&agrave;ria, adequada i proporcionada&rdquo;. La resoluci&oacute; tamb&eacute; destaca que els informes socials no han detectat la pres&egrave;ncia de menors ni de v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia de g&egrave;nere entre les persones que romanen a l'antiga pres&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tal com ha explicat el batle i recull Europa Press, l'Ajuntament donar&agrave; compte aquest dimecres de la interlocut&ograve;ria a la Junta de Govern, alhora que ha convocat per dijous una Junta Local de Seguretat extraordin&agrave;ria amb l'objectiu de coordinar el dispositiu i fixar la data d'execuci&oacute; del desallotjament. Mart&iacute;nez no ha concretat quan es dur&agrave; a terme la intervenci&oacute;, tot i que ha assegurat que mant&eacute; contactes amb la Delegaci&oacute; del Govern per planificar el dispositiu.
    </p><p class="article-text">
        Segons les dades facilitades per Cort, de les m&eacute;s de 200 persones que residien a l'edifici el passat febrer, unes 140 ja han abandonat l'immoble. El consistori assegura que la majoria ha abandonat Palma i que unes altres 45 han accedit a recursos gestionats per l'Institut Mallorqu&iacute; d'Afers Socials (IMAS). L'Ajuntament sost&eacute;, a m&eacute;s, que no t&eacute; const&agrave;ncia que aquestes persones s'hagin traslladat a altres assentaments o edificis ocupats de la capital.
    </p><p class="article-text">
        Una vegada executat el desallotjament, l'&Agrave;rea d'Infraestructures preveu segellar els accessos a l'immoble i instal&middot;lar sistemes de videovigil&agrave;ncia, a m&eacute;s de refor&ccedil;ar la pres&egrave;ncia de la Policia Local per evitar noves ocupacions. Quan finalitzi el proc&eacute;s judicial, l'Ajuntament preveu tapiar i demolir completament l'antiga pres&oacute;. Sobre el solar, el consistori projecta construir nous accessos viaris vinculats al projecte de reordenaci&oacute; impulsat pel Consell de Mallorca, a m&eacute;s de desenvolupar promocions d'habitatges dotacionals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vella pres&oacute;, s&iacute;mbol de la crisi habitacional</strong></h2><p class="article-text">
        L'antiga pres&oacute; de Palma va ser inaugurada l'any 1968 i va funcionar com a pres&oacute; provincial fins al 1999, quan els interns foren traslladats a l'actual centre penitenciari, als afores de la ciutat. Despr&eacute;s del seu tancament, el recinte va quedar abandonat entre promeses pol&iacute;tiques de reconversi&oacute; que mai no arribaren a materialitzar-se. Amb el pas dels anys, les cel&middot;les buides, els patis interiors i les depend&egrave;ncies en ru&iuml;nes varen ser ocupats progressivament per persones sense alternativa habitacional que, en els darrers temps, han sobreviscut entre enderrocs, munts de fems i murs esquerdats que amb prou feines aconsegueixen contenir el fred i la humitat de l'exterior.
    </p><p class="article-text">
        Com si es tract&agrave;s d'un term&ograve;metre extrem de la fractura habitacional de Palma, entre els murs de l'immoble hi han conviscut perfils molt diversos: treballadors de la construcci&oacute; i de l'hostaleria, jubilats amb pensions insuficients, persones migrants en situaci&oacute; irregular o dones v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia, als quals en els darrers anys s'hi han sumat joves abocats a cercar solucions alternatives per protegir la seva integritat f&iacute;sica i mental.
    </p><p class="article-text">
        Molts compartien i comparteixen una mateixa traject&ograve;ria: habitacions cada vegada m&eacute;s cares, feines prec&agrave;ries, desnonaments silenciosos i la impossibilitat d'accedir fins i tot al lloguer m&eacute;s b&agrave;sic en una ciutat on la pressi&oacute; immobili&agrave;ria no ha deixat d'augmentar i en qu&egrave; fins i tot les persones que treballen han deixat de poder permetre's un habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Actualment, trobar una habitaci&oacute; assequible s'ha convertit en una cursa impossible en una ciutat on els lloguers no deixen de disparar-se i en qu&egrave; moltes fam&iacute;lies destinen gran part del seu sou &uacute;nicament a pagar un sostre: els residents de la capital balear han de destinar gaireb&eacute; el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d'un habitatge mitj&agrave; de 90 metres quadrats, el preu del qual arriba als 1.767 euros mensuals, segons les darreres dades publicades per pisos.com.
    </p><p class="article-text">
        Mentre els preus continuen marcant m&agrave;xims hist&ograve;rics i accedir a un pis resulta inabastable per a &agrave;mplies capes de la poblaci&oacute;, centenars de persones s'han vist abocades a viure amuntegades en <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infrahabitatges</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanes&nbsp;</a>i edificis abandonats com l'antiga pres&oacute; de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/justicia-autoritza-desnonament-forcos-les-ultimes-80-persones-subsisteixen-vella-preso-palma_1_13269170.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2026 12:36:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3738819" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3738819" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justícia autoritza el desnonament forçós de les últimes 80 persones que subsisteixen a la vella presó de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Trabajadores,Trabajadores pobres,Precariedad,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia autoriza el desalojo forzoso de las últimas 80 personas que subsisten en la vieja prisión de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-autoriza-desalojo-forzoso-ultimas-80-personas-subsisten-vieja-prision-palma_1_13269038.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia autoriza el desalojo forzoso de las últimas 80 personas que subsisten en la vieja prisión de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Desde hace más de veinte años, la antigua cárcel funciona como refugio precario de centenares de personas expulsadas del mercado de la vivienda</p><p class="subtitle">“Por una habitación me pedían 1.200 euros”: el último cumpleaños de Aurora antes del desalojo de la vieja cárcel de Palma
</p></div><p class="article-text">
        Un juzgado de Palma ha autorizado la entrada en la antigua prisi&oacute;n de la ciudad y el desalojo forzoso de las cerca de 80 personas que todav&iacute;a residen en el inmueble, una medida que previsiblemente se ejecutar&aacute; durante este mes de junio. La resoluci&oacute;n judicial llega despu&eacute;s de que el Ayuntamiento solicitara recuperar la posesi&oacute;n del edificio, que desde hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os funciona como <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">refugio precario de centenares de personas expulsadas del mercado de la vivienda</a>.
    </p><p class="article-text">
        El alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), ha informado este martes de que el auto fue dictado el pasado viernes, apenas unas horas despu&eacute;s de que Cort formalizara la petici&oacute;n. Seg&uacute;n ha destacado el primer edil, el juez avala &ldquo;todos y cada uno de los puntos&rdquo; recogidos en el expediente municipal y considera justificada la actuaci&oacute;n planteada por el consistorio.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n fundamenta el desalojo en los informes elaborados por la Polic&iacute;a Local, los bomberos y las autoridades sanitarias, que alertan de un &ldquo;riesgo real, grave y actual&rdquo; para la vida y la integridad f&iacute;sica de los residentes debido al deterioro del inmueble. El auto judicial advierte de las deficientes condiciones de salubridad, las dificultades para una eventual evacuaci&oacute;n y el elevado riesgo de incendio existente en el edificio.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el juzgado subraya que los servicios sociales municipales han identificado y atendido a los ocupantes, ofreci&eacute;ndoles acceso a distintos recursos asistenciales, y concluye que el desalojo forzoso constituye una medida &ldquo;necesaria, adecuada y proporcionada&rdquo;. La resoluci&oacute;n tambi&eacute;n destaca que los informes sociales no han detectado la presencia de menores ni de v&iacute;ctimas de violencia de g&eacute;nero entre las personas que permanecen en la antigua c&aacute;rcel.
    </p><p class="article-text">
        Tal como ha explicado el alcalde y recoge Europa Press, el Ayuntamiento dar&aacute; cuenta este mi&eacute;rcoles del auto en la Junta de Gobierno, al tiempo que ha convocado para el jueves una Junta Local de Seguridad extraordinaria con el objetivo de coordinar el operativo y fijar la fecha de ejecuci&oacute;n del desalojo. Mart&iacute;nez no ha concretado cu&aacute;ndo se llevar&aacute; a cabo la intervenci&oacute;n, aunque ha asegurado que mantiene contactos con la Delegaci&oacute;n del Gobierno para planificar el dispositivo.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los datos facilitados por Cort, de las m&aacute;s de 200 personas que resid&iacute;an en el edificio el pasado febrero, unas 140 ya han abandonado el inmueble. El consistorio asegura que la mayor&iacute;a ha abandonado Palma y que otras 45 han accedido a recursos gestionados por el Instituto Mallorqu&iacute;n de Asuntos Sociales (IMAS). El Ayuntamiento sostiene adem&aacute;s que no tiene constancia de que estas personas se hayan trasladado a otros asentamientos o edificios ocupados de la capital.
    </p><p class="article-text">
        Una vez ejecutado el desalojo, el &Aacute;rea de Infraestructuras prev&eacute; sellar los accesos al inmueble e instalar sistemas de videovigilancia, adem&aacute;s de reforzar la presencia de la Polic&iacute;a Local para evitar nuevas ocupaciones. Cuando termine el proceso judicial, el Ayuntamiento prev&eacute; tapiar y demoler completamente la antigua prisi&oacute;n. Sobre el solar, el Consistorio proyecta construir nuevos accesos viarios vinculados al proyecto de reordenaci&oacute;n impulsado por el Consell de Mallorca, adem&aacute;s de desarrollar promociones de viviendas dotacionales. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vieja c&aacute;rcel, s&iacute;mbolo de la crisis habitacional</strong></h2><p class="article-text">
        La antigua c&aacute;rcel de Palma fue inaugurada en 1968 y funcion&oacute; como prisi&oacute;n provincial hasta 1999, cuando los internos fueron trasladados al actual centro penitenciario, en las afueras de la ciudad. Tras su clausura, el recinto qued&oacute; abandonado entre promesas pol&iacute;ticas de reconversi&oacute;n que nunca llegaron a materializarse. Con el paso de los a&ntilde;os, las celdas vac&iacute;as, los patios interiores y las dependencias en ruinas fueron ocupados progresivamente por personas sin alternativa habitacional que, en los &uacute;ltimos tiempos, han sobrevivido entre escombros, montones de basura y muros agrietados que apenas logran contener el fr&iacute;o y la humedad del exterior. 
    </p><p class="article-text">
        Como si de un term&oacute;metro extremo de la fractura habitacional de Palma se tratara, entre los muros del inmueble han convivido perfiles muy distintos: trabajadores de la construcci&oacute;n y de la hosteler&iacute;a, jubilados con pensiones insuficientes, personas migrantes en situaci&oacute;n irregular o mujeres v&iacute;ctimas de violencia, a quienes en los &uacute;ltimos a&ntilde;os se han sumado j&oacute;venes abocados a encontrar soluciones alternativas para proteger su integridad f&iacute;sica y mental. 
    </p><p class="article-text">
        Muchos compart&iacute;an y comparten una misma trayectoria: habitaciones cada vez m&aacute;s caras, empleos precarios, desahucios silenciosos y la imposibilidad de acceder incluso al alquiler m&aacute;s b&aacute;sico en una ciudad donde la presi&oacute;n inmobiliaria no ha dejado de aumentar y en la que incluso quienes trabajan han dejado de poder permitirse una vivienda. 
    </p><p class="article-text">
        En la actualidad, encontrar una habitaci&oacute;n asequible se ha convertido en una carrera imposible en una ciudad donde los alquileres no dejan de dispararse y en la que muchas familias destinan gran parte de su sueldo &uacute;nicamente a pagar un techo: los residentes de la capital balear deben destinar casi el 70% de su salario bruto mensual al alquiler de una vivienda media de 90 metros cuadrados, cuyo precio alcanza los 1.767 euros al mes, seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos publicados por pisos.com. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras los precios contin&uacute;an marcando m&aacute;ximos hist&oacute;ricos y acceder a un piso resulta inalcanzable para amplias capas de la poblaci&oacute;n, centenares de personas se han visto abocadas a vivir hacinadas en&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infraviviendas</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanas&nbsp;</a>y edificios abandonados como la antigua prisi&oacute;n de Palma.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/justicia-autoriza-desalojo-forzoso-ultimas-80-personas-subsisten-vieja-prision-palma_1_13269038.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 02 Jun 2026 12:27:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3738819" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3738819" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia autoriza el desalojo forzoso de las últimas 80 personas que subsisten en la vieja prisión de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Alquiler,Trabajadores,Trabajadores pobres,Precariedad,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Per una habitació em demanaven 1.200 euros": l'últim aniversari d'Aurora abans del desnonament de la vella presó de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/per-habitacio-em-demanaven-1-200-euros-l-ultim-aniversari-d-aurora-abans-desnonament-vella-preso-palma_1_13218580.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" width="4000" height="2250" alt="&quot;Per una habitació em demanaven 1.200 euros&quot;: l&#039;últim aniversari d&#039;Aurora abans del desnonament de la vella presó de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquest dimecres expira el termini concedit per l'Ajuntament, governat per PP i Vox, per abandonar l'antiga presó abans d'executar el seu desallotjament forçós via judicial. Més d'un centenar de persones continuen dins del recinte, la majoria sense alternativa habitacional: "Treballem però no podem pagar un lloguer"</p><p class="subtitle">"És impossible viure aquí": Fran, Laura i Fàtima tenen feina, però hauran d'abandonar Eivissa pels lloguers</p></div><p class="article-text">
        L'Aurora fa 53 anys aquest dimecres. Encara que reconeix que encara no sap gaire b&eacute; com ni on, t&eacute; clar que els celebrar&agrave; amb el seu marit. &ldquo;Ning&uacute; em podr&agrave; treure l'alegria&rdquo;, adverteix taxativa davant l'antiga pres&oacute; de Palma. Des de fa m&eacute;s de vint anys, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el vell penal funciona com a refugi precari de centenars de persones expulsades del mercat de l'habitatge</a>. L'Aurora &eacute;s una d'elles. Aquest dimecres, el mateix dia del&nbsp;aniversari d'aquesta monitora escolar, expira el termini de cinc dies h&agrave;bils concedit per l'Ajuntament perqu&egrave; els qui encara romanen rere els murs del recinte -101 habitants, segons els c&agrave;lculs del Consistori- l'abandonin abans de sol&middot;licitar autoritzaci&oacute; judicial i executar el desallotjament for&ccedil;&oacute;s definitiu. Desenes d'ells no compten amb alternativa habitacional i no saben on aniran: &ldquo;Estan criminalitzant la gent pobra&rdquo;, recrimina l'Aurora.  
    </p><p class="article-text">
        A l'exterior, una carpa blanca de la Policia Local custodia des de fa setmanes l'entrada al recinte. No hi ha tensi&oacute; ni a penes moviment, nom&eacute;s el silenci estrany d'un lloc que afronta els seus &uacute;ltims dies com a sostre improvisat, erigit en un dels majors s&iacute;mbols del sensellarisme a Mallorca. Davant el tr&agrave;fec habitual que durant anys ha omplert els patis i passadissos de les instal&middot;lacions, a penes uns pocs ocupants travessen les instal&middot;lacions.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Aurora ha passat la seva primera nit fora del lloc on ha estat vivint durant m&eacute;s de cinc anys, des de la pand&egrave;mia. &ldquo;M&rsquo;he comprat una tenda de campanya on visc amb el meu marit. No &eacute;s la vida ideal que un voldria. Per&ograve; per una habitaci&oacute; em demanaven 1.200 euros i em deien que nom&eacute;s em podia dutxar i cuinar dues vegades per setmana&rdquo;, explica en declaracions a elDiario.es. I afegeix tot seguit: &ldquo;Treballo en una escola com a monitora amb infants. El meu marit &eacute;s oficial de primera. Per&ograve; no podem pagar un lloguer perqu&egrave; els preus s&oacute;n inassumibles&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels últims habitants de la presó vella de Palma, accedint a l&#039;interior del recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels últims habitants de la presó vella de Palma, accedint a l&#039;interior del recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Palma, epicentre de la crisi habitacional</strong></h2><p class="article-text">
        LeLes seves paraules posen veu a la magnitud de la crisi habitacional que travessen avui Palma i el conjunt de Balears: fins i tot els qui treballen han deixat de poder permetre&rsquo;s un habitatge. Trobar una habitaci&oacute; assequible s&rsquo;ha convertit en una carrera impossible en una ciutat on els lloguers no deixen de disparar-se i on moltes fam&iacute;lies destinen gran part del seu sou &uacute;nicament a pagar un sostre: els residents de la capital balear han de destinar gaireb&eacute; el 70% del seu salari brut mensual al lloguer d&rsquo;un habitatge mitj&agrave; de 90 metres quadrats, el preu del qual arriba als 1.767 euros al mes, segons les darreres dades publicades per pisos.com. Mentre els preus continuen marcant m&agrave;xims hist&ograve;rics i accedir a un pis resulta inabastable per a &agrave;mplies capes de la poblaci&oacute;, centenars de persones s&rsquo;han vist abocades a viure amuntegades en infrahabitatges, caravanes i edificis abandonats com l&rsquo;antiga pres&oacute; de Palma.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Aurora parla de pressa, barreja bromes amb resignaci&oacute; i es mou pel recinte de l&rsquo;antiga pres&oacute; com qui encara sent que en forma part. Els agents la saluden i la coneixen pel seu nom. Tamb&eacute; bona part dels qui romanen a l&rsquo;interior: &ldquo;Tinc moltes amistats aqu&iacute;&rdquo;, confessa. Amb el temps, explica, va convertir una de les antigues depend&egrave;ncies penitenci&agrave;ries en el seu propi espai: &ldquo;Era l&rsquo;habitaci&oacute; m&eacute;s bonica d&rsquo;aqu&iacute;&rdquo;, diu entre rialles. &ldquo;La vaig pintar, vaig fer una cuina, un sal&oacute;&hellip; Quan portes cinc anys en un lloc, acabes construint una cosa semblant a una casa&rdquo;, relata.
    </p><p class="article-text">
        Enmig de la incertesa, la monitora parla amb entusiasme de la seva feina. Explica, entre rialles, que a l&rsquo;escola &ldquo;trenca totes les normes&rdquo; perqu&egrave; li costa relacionar-se amb els infants des de la dist&agrave;ncia. &ldquo;La meva cap em diu: 'No pots jugar a futbol amb ells'&rdquo;. Per&ograve; ella prefereix barrejar-se amb els alumnes, c&oacute;rrer darrere la pilota i mantenir-los entretinguts abans que limitar-se a vigilar-los des de lluny. &ldquo;Si poso un de porter i un altre de davanter, no se&rsquo;m pujaran a un arbre ni es barallaran&rdquo;, comenta somrient. Assegura que la seva responsable acaba sempre contenta amb ella perqu&egrave; veu que &ldquo;estima molt els infants&rdquo; i perqu&egrave; sent que, malgrat tot, conserva la capacitat de cuidar i fer riure els altres fins i tot mentre intenta sostenir la seva pr&ograve;pia vida fora de l&rsquo;antiga pres&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora: &quot;Treballo en una escola com a monitora amb nens. El meu marit és oficial de primera. Però no podem pagar un lloguer perquè els preus són inassumibles&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora: &quot;Treballo en una escola com a monitora amb nens. El meu marit és oficial de primera. Però no podem pagar un lloguer perquè els preus són inassumibles&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De pres&oacute; provincial a s&iacute;mbol del sensellarisme</strong></h2><p class="article-text">
        L'antiga pres&oacute; de Palma va ser inaugurada el 1968 i va funcionar com a pres&oacute; provincial fins al 1999, quan els interns van ser traslladats a l&rsquo;actual centre penitenciari, als afores de la ciutat. Despr&eacute;s de la seva clausura, el recinte va quedar abandonat entre promeses pol&iacute;tiques de reconversi&oacute; que mai no van arribar a materialitzar-se. Amb el pas dels anys, les cel&middot;les buides, els patis interiors i les depend&egrave;ncies en ru&iuml;nes van ser ocupats progressivament per persones sense alternativa habitacional que, en els darrers temps, han sobreviscut entre runes, munts de brossa i murs esquerdats que amb prou feines aconsegueixen contenir el fred i la humitat de l&rsquo;exterior. Sense aigua corrent ni subministrament el&egrave;ctric estable, als passadissos s&rsquo;amunteguen matalassos gastats, roba xopa, restes de menjar i un paisatge interminable de deixalles que conviu amb petits espais improvisats per dormir, cuinar o intentar reconstruir alguna cosa semblant a una vida quotidiana.
    </p><p class="article-text">
        La monitora escolar hi va arribar quan ja no va poder sostenir el lloguer d&rsquo;una habitaci&oacute;. &ldquo;Cada vegada pujava m&eacute;s i m&eacute;s. I jo no em ficar&eacute; en un lloguer de 1.200 euros que no podr&eacute; pagar&rdquo;, explica. Actualment cobra uns 500 euros mensuals. El seu marit &ldquo;no atura de treballar&rdquo;, per&ograve;, amb els preus disparats, no aconsegueixen accedir a un habitatge. Ella mateixa reivindica la seva rutina quotidiana: anar a l&rsquo;escola, tornar, intentar mantenir una vida normal dins un edifici sense aigua corrent, amb instal&middot;lacions el&egrave;ctriques prec&agrave;ries i envoltat de runes i brossa acumulada.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Ajuntament -governat per PP i Vox- justifica l&rsquo;actuaci&oacute; per motius de seguretat i salubritat despr&eacute;s dels incendis registrats a l&rsquo;interior de l&rsquo;antiga pres&oacute; durant les darreres setmanes. El primer tinent de batle, Javier Bonet, va arribar a suggerir p&uacute;blicament que alguns focs podrien haver estat provocats pels mateixos ocupants, una hip&ograve;tesi plantejada sense proves concloents i que les entitats socials consideren estigmatitzant. En un informe recent, el Consistori va alertar, a m&eacute;s, que l'&ldquo;important pres&egrave;ncia de rates&rdquo; podria afavorir la propagaci&oacute; de malalties infeccioses com l&rsquo;hantavirus, el tifus mur&iacute; o fins i tot la pesta, advertint d&rsquo;un potencial risc epidemiol&ograve;gic no nom&eacute;s per als qui hi viuen, sin&oacute; tamb&eacute; per a l'entorn. Unes afirmacions que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ong-acusan-pp-alertar-falsamente-foco-hantavirus-desalojar-decenas-personas-hogar-palma_1_13211559.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les entitats socials han q&uuml;estionat durament</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exteriors de l&#039;antiga presó, clausurada com a tal el 1999 i abandonada des de llavors"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exteriors de l&#039;antiga presó, clausurada com a tal el 1999 i abandonada des de llavors                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les ONG, entre elles Metges del M&oacute;n, han acusat la corporaci&oacute; municipal de difondre informaci&oacute; falsa i alarmista i de generar por i estigmatitzar els residents per legitimar la urg&egrave;ncia del desallotjament en lloc de refor&ccedil;ar els recursos d&rsquo;acollida i garantir alternatives habitacionals dignes. L&rsquo;organitzaci&oacute; recrimina, en aquest sentit, la &ldquo;greu falta de previsi&oacute; i planificaci&oacute;&rdquo; del Consistori davant el desallotjament i alerta que centenars de persones poden quedar abocades a una situaci&oacute; d&rsquo;exclusi&oacute; i vulnerabilitat encara m&eacute;s gran.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;Aurora admet que &ldquo;hi ha moltes rates&rdquo;, per&ograve; tamb&eacute; q&uuml;estiona el relat del Consistori sobre el suposat risc epidemiol&ograve;gic. &ldquo;S&oacute;n capa&ccedil;os de dir que &eacute;s un virus i deixar els que queden tancats aqu&iacute;&rdquo;, deixa anar amb sarcasme. Recorda que un dia va anar a l&rsquo;Ajuntament i es va adre&ccedil;ar directament al batle, Jaime Mart&iacute;nez, per retreure-li la manca d&rsquo;alternatives habitacionals i les condicions en qu&egrave; sobreviuen els qui pernocten a l&rsquo;antiga pres&oacute;. &ldquo;Li vaig demanar per qu&egrave; no posen aigua, llum o lloguers que la gent pugui pagar&rdquo;, relata. I va acabar dient-li: &ldquo;Vost&egrave; no val per estar organitzant una ciutat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dispositiu policial als afores del recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dispositiu policial als afores del recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agents de la Policia Local patrullen el perímetre de l&#039;antiga presó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agents de la Policia Local patrullen el perímetre de l&#039;antiga presó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L&rsquo;operatiu per al desallotjament del recinte va arrencar fa setmanes amb un ampli desplegament policial i controls d&rsquo;acc&eacute;s permanents. Durant diversos dies, treballadors municipals i agents de la Policia Local van identificar un per un els residents que encara romanien a l&rsquo;interior del penal. Els seus noms van quedar incorporats a un procediment administratiu que ara encara la seva fase final. L&rsquo;Ajuntament sost&eacute; que m&eacute;s d&rsquo;un centenar de persones ja han abandonat el recinte i assegura que algunes s&rsquo;han traslladat a la Pen&iacute;nsula, altres han accedit a recursos socials i diverses han estat derivades a l&rsquo;Institut Mallorqu&iacute; d&rsquo;Afers Socials (IMAS). Les entitats socials q&uuml;estionen, per&ograve;, la idea que les sortides estiguin sent realment volunt&agrave;ries. &ldquo;Sense opcions, no hi ha voluntarietat possible&rdquo;, denuncien.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Tinc la meva vida a Mallorca. No me la poden prendre&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La mateixa Aurora s&rsquo;expressa en aquest sentit. Assegura que molts dels habitants han acabat marxant els darrers dies per por a una intervenci&oacute; policial imminent i que ella mateixa va abandonar el lloc en el moment en qu&egrave; va trobar un espai on poder instal&middot;lar una tenda de campanya. &ldquo;Estic al carrer. No &eacute;s vida per a una persona de la meva edat&rdquo;, lamenta. Sobre un hipot&egrave;tic futur fora de Mallorca &mdash;una de les opcions plantejades pel Consistori per a algunes persones sense recursos&mdash;, ho t&eacute; clar: &ldquo;Tinc la meva vida a Mallorca. No me la poden prendre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute; immobili&agrave;ria</a>, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">irrupci&oacute; massiva de fons d'inversi&oacute; internacionals&nbsp;</a>i la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-duplica-numero-turistas-25-anos_1_12448882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistitzaci&oacute;</a> s&oacute;n alguns dels factors que han emp&egrave;s centenars de persones cap a la precaritzaci&oacute; habitacional. Al gener, el preu mitj&agrave; del lloguer era un 70,2% m&eacute;s alt que el 2021 a Balears davant una demanda que ha assolit nivells extrems: 147 persones s&rsquo;interessen per cada habitatge disponible en tot just deu dies, gaireb&eacute; deu vegades m&eacute;s del que els experts consideren compatible amb un mercat equilibrat. Palma concentra, a m&eacute;s, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la major part dels habitatges de Balears en mans de grans tenidors&nbsp;</a>-aquells que posseeixen m&eacute;s de deu immobles-, amb 8.652 sota el seu control, dels quals 2.621 pertanyen a titulars amb carteres superiors a cent propietats, tal com reflecteix <a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'investigaci&oacute; duta a terme l'any passat per elDiario.es</a>&nbsp;amb dades in&egrave;dites del Cadastre.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista de l&#039;interior de l&#039;antiga presó de Palma a través d&#039;un dels accessos al recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista de l&#039;interior de l&#039;antiga presó de Palma a través d&#039;un dels accessos al recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A mesura que la vella pres&oacute; es buida, tamb&eacute; aflora la sensaci&oacute; que l&rsquo;antic penal ha funcionat durant anys com un term&ograve;metre extrem de la fractura habitacional de Palma. Entre els seus murs han conviscut perfils molt diferents: treballadors de la construcci&oacute; i de l&rsquo;hoteleria, jubilats amb pensions insuficients, persones migrants en situaci&oacute; irregular o dones v&iacute;ctimes de viol&egrave;ncia, als quals en els darrers anys s&rsquo;hi han sumat joves abocats a cercar solucions alternatives per protegir la seva integritat f&iacute;sica i mental. Molts compartien -i comparteixen- una mateixa traject&ograve;ria: habitacions cada vegada m&eacute;s cares, feines prec&agrave;ries, desnonaments silenciosos i la impossibilitat d&rsquo;accedir fins i tot al lloguer m&eacute;s b&agrave;sic en una ciutat on la pressi&oacute; immobili&agrave;ria no ha deixat d&rsquo;augmentar.
    </p><p class="article-text">
        Quan acabi el proc&eacute;s judicial, l&rsquo;Ajuntament preveu tapiar i demolir completament l&rsquo;antiga pres&oacute;. Sobre el solar, el Consistori projecta construir nous accessos viaris vinculats al projecte de reordenaci&oacute; impulsat pel Consell de Mallorca, a m&eacute;s de desenvolupar promocions d&rsquo;habitatges dotacionals. El vell penal desapareixer&agrave; aix&iacute; definitivament del paisatge urb&agrave; de Palma despr&eacute;s de gaireb&eacute; sis d&egrave;cades d&rsquo;hist&ograve;ria: primer com a pres&oacute; i despr&eacute;s com a refugi improvisat per a aquells que no van poder trobar espai en cap altre lloc de la ciutat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/per-habitacio-em-demanaven-1-200-euros-l-ultim-aniversari-d-aurora-abans-desnonament-vella-preso-palma_1_13218580.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2026 14:28:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" length="4607324" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4607324" width="4000" height="2250"/>
      <media:title><![CDATA["Per una habitació em demanaven 1.200 euros": l'últim aniversari d'Aurora abans del desnonament de la vella presó de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" width="4000" height="2250"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Alquiler,Trabajadores,Trabajadores pobres,Precariedad,Migrantes,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Por una habitación me pedían 1.200 euros": el último cumpleaños de Aurora antes del desalojo de la vieja cárcel de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/habitacion-pedian-1-200-euros-ultimo-cumpleanos-aurora-desalojo-antigua-carcel-palma_1_13216991.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" width="4000" height="2250" alt="&quot;Por una habitación me pedían 1.200 euros&quot;: el último cumpleaños de Aurora antes del desalojo de la vieja cárcel de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Este miércoles expira el plazo concedido por el Ayuntamiento, gobernado por PP y Vox, para abandonar la antigua prisión antes de ejecutar su desalojo forzoso vía judicial. Más de un centenar de personas continúan dentro del recinto, la mayoría sin alternativa habitacional: "Trabajamos pero no podemos pagar un alquiler"</p><p class="subtitle">“Es imposible vivir aquí”: Fran, Laura y Fátima tienen trabajo, pero tendrán que abandonar Ibiza por los alquileres
</p></div><p class="article-text">
        Aurora cumple 53 a&ntilde;os este mi&eacute;rcoles. Aunque reconoce que todav&iacute;a no sabe muy bien c&oacute;mo ni d&oacute;nde, tiene claro que los celebrar&aacute; con su marido. &ldquo;Nadie me va a quitar la alegr&iacute;a&rdquo;, advierte tajante frente a la antigua prisi&oacute;n de Palma. Desde hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/necesito-lugar-dormir-palma-activa-desalojo-200-personas-malviven-antigua-carcel_1_13018889.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el viejo penal funciona como refugio precario de centenares de personas expulsadas del mercado de la vivienda</a>. Aurora es una de ellas. Este mi&eacute;rcoles, el mismo d&iacute;a del cumplea&ntilde;os de esta monitora escolar, expira el plazo de cinco d&iacute;as h&aacute;biles concedido por el Ayuntamiento para que quienes a&uacute;n permanecen tras los muros del recinto -101 moradores, seg&uacute;n los c&aacute;lculos del Consistorio- lo abandonen antes de solicitar autorizaci&oacute;n judicial y ejecutar el desalojo forzoso definitivo. Decenas de ellos no cuentan con alternativa habitacional y no saben ad&oacute;nde ir&aacute;n: &ldquo;Est&aacute;n criminalizando a la gente pobre&rdquo;, recrimina Aurora.  
    </p><p class="article-text">
        En el exterior, una carpa blanca de la Polic&iacute;a Local custodia desde hace semanas la entrada al recinto. No hay tensi&oacute;n ni apenas movimiento, solo el silencio extra&ntilde;o de un lugar que afronta sus &uacute;ltimos d&iacute;as como techo improvisado, erigido en uno de los mayores s&iacute;mbolos del sinhogarismo en Mallorca. Frente al trasiego habitual que durante a&ntilde;os ha llenado los patios y pasillos de las instalaciones, apenas unos pocos ocupantes atraviesan las instalaciones.
    </p><p class="article-text">
        Aurora ha pasado su primera noche fuera del lugar en el que ha estado viviendo durante m&aacute;s de cinco a&ntilde;os, desde la pandemia. Esta ma&ntilde;ana ha regresado para recoger las &uacute;ltimas pertenencias que le quedan entre las ruinas del complejo abandonado: &ldquo;Me he comprado una tienda de campa&ntilde;a en la que vivo junto a mi marido. No es la vida ideal que uno quiere. Pero por una habitaci&oacute;n me ped&iacute;an 1.200 euros y dec&iacute;an que solo pod&iacute;a ducharme y cocinar dos veces a la semana&rdquo;, explica en declaraciones a elDiario.es. Y a&ntilde;ade a continuaci&oacute;n: &ldquo;Trabajo en un colegio como monitora con ni&ntilde;os. Mi marido es oficial de primera. Pero no podemos pagar un alquiler porque los precios son inasumibles&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d28da16-46d6-453b-97da-a5a38513d414_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los últimos moradores de la cárcel vieja de Palma, accediendo al interior del recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los últimos moradores de la cárcel vieja de Palma, accediendo al interior del recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Palma, epicentro de la crisis habitacional</strong></h2><p class="article-text">
        Sus palabras ponen voz a la magnitud de la crisis habitacional que atraviesan hoy Palma y el conjunto de Balears: incluso quienes trabajan han dejado de poder permitirse una vivienda. Encontrar una habitaci&oacute;n asequible se ha convertido en una carrera imposible en una ciudad donde los alquileres no dejan de dispararse y en la que muchas familias destinan gran parte de su sueldo &uacute;nicamente a pagar un techo: los residentes de la capital balear deben destinar casi el 70% de su salario bruto mensual al alquiler de una vivienda media de 90 metros cuadrados, cuyo precio alcanza los 1.767 euros al mes, seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos publicados por pisos.com. Mientras los precios contin&uacute;an marcando m&aacute;ximos hist&oacute;ricos y acceder a un piso resulta inalcanzable para amplias capas de la poblaci&oacute;n, centenares de personas se han visto abocadas a vivir hacinadas en&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/infierno-trasteros-policia-alquila-ilegalmente-personas-vulnerables-no-quiero-acabar-calle_1_12470630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">infraviviendas</a>,&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-vivienda-hacinan-decenas-familias-caravanas-palma-animales_1_11674442.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">caravanas&nbsp;</a>y edificios abandonados como la antigua prisi&oacute;n de Palma.  
    </p><p class="article-text">
        Aurora habla deprisa, mezcla bromas con resignaci&oacute;n y se mueve por el recinto de la antigua c&aacute;rcel como quien todav&iacute;a siente que forma parte de &eacute;l. Los agentes la saludan y la conocen por su nombre. Tambi&eacute;n buena parte de quienes permanecen en el interior: &ldquo;Tengo muchas amistades aqu&iacute;&rdquo;, confiesa. Con el tiempo, explica, convirti&oacute; una de las antiguas dependencias penitenciarias en su propio espacio: &ldquo;Era la habitaci&oacute;n m&aacute;s bonita de aqu&iacute;&rdquo;, dice entre risas. &ldquo;La pint&eacute;, hice una cocina, un sal&oacute;n&hellip; Cuando llevas cinco a&ntilde;os en un sitio, acabas construyendo algo parecido a una casa&rdquo;, relata.
    </p><p class="article-text">
        En medio de la incertidumbre, la monitora habla con entusiasmo sobre su trabajo. Cuenta, entre risas, que en el colegio &ldquo;rompe todas las normas&rdquo; porque le cuesta relacionarse con los ni&ntilde;os desde la distancia: &ldquo;Mi jefa me dice: 'No puedes jugar al f&uacute;tbol con ellos'&rdquo;. Pero ella prefiere mezclarse con los alumnos, correr detr&aacute;s del bal&oacute;n y mantenerlos entretenidos antes que limitarse a vigilarlos desde lejos. &ldquo;Si pongo a uno de portero y a otro de delantero, no se me van a subir a un &aacute;rbol ni se van a pelear&rdquo;, comenta risue&ntilde;a. Asegura que su responsable termina siempre contenta con ella porque &ldquo;quiere mucho a los ni&ntilde;os&rdquo; y siente que, pese a todo, conserva la capacidad de cuidar y hacer re&iacute;r a otros mientras intenta sostener su propia vida fuera de la antigua c&aacute;rcel.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/83f99ea7-2fc9-4162-8f26-0f446371cd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Aurora: &quot;Trabajo en un colegio como monitora con niños. Mi marido es oficial de primera. Pero no podemos pagar un alquiler porque los precios son inasumibles&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Aurora: &quot;Trabajo en un colegio como monitora con niños. Mi marido es oficial de primera. Pero no podemos pagar un alquiler porque los precios son inasumibles&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>De prisi&oacute;n provincial a s&iacute;mbolo del sinhogarismo</strong></h2><p class="article-text">
        La antigua c&aacute;rcel de Palma fue inaugurada en 1968 y funcion&oacute; como prisi&oacute;n provincial hasta 1999, cuando los internos fueron trasladados al actual centro penitenciario, en las afueras de la ciudad. Tras su clausura, el recinto qued&oacute; abandonado entre promesas pol&iacute;ticas de reconversi&oacute;n que nunca llegaron a materializarse. Con el paso de los a&ntilde;os, las celdas vac&iacute;as, los patios interiores y las dependencias en ruinas fueron ocupados progresivamente por personas sin alternativa habitacional que, en los &uacute;ltimos tiempos, han sobrevivido entre escombros, montones de basura y muros agrietados que apenas logran contener el fr&iacute;o y la humedad del exterior. Sin agua corriente ni suministro el&eacute;ctrico estable, en los pasillos se amontonan colchones ra&iacute;dos, ropa empapada, restos de comida y un paisaje interminable de desechos que convive con peque&ntilde;os espacios improvisados para dormir, cocinar o intentar reconstruir algo parecido a una vida cotidiana.
    </p><p class="article-text">
        La monitora escolar lleg&oacute; all&iacute; cuando ya no pudo sostener el alquiler de una habitaci&oacute;n. &ldquo;Cada vez sub&iacute;a m&aacute;s y m&aacute;s. Y yo no me voy a meter en un alquiler de 1.200 euros que no voy a poder pagar&rdquo;, explica. En la actualidad cobra unos 500 euros mensuales. Su marido &ldquo;no para de trabajar&rdquo;, pero, con los precios disparados, no logran acceder a una vivienda. Ella misma reivindica su rutina cotidiana: ir al colegio, volver, intentar mantener una vida normal dentro de un edificio sin agua corriente, con instalaciones el&eacute;ctricas precarias y rodeado de escombros y basura acumulada.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento -gobernado por PP y Vox- justifica la actuaci&oacute;n por motivos de seguridad y salubridad tras los incendios registrados en el interior de la antigua c&aacute;rcel durante las &uacute;ltimas semanas. El primer teniente de alcalde, Javier Bonet, lleg&oacute; a sugerir p&uacute;blicamente que algunos fuegos podr&iacute;an haber sido provocados por los propios ocupantes, una hip&oacute;tesis planteada sin pruebas concluyentes y que las entidades sociales consideran estigmatizante. En un reciente informe, el Consistorio alert&oacute; adem&aacute;s de la &ldquo;importante presencia de ratas&rdquo; podr&iacute;an favorecer la propagaci&oacute;n de enfermedades infecciosas como el hantavirus, el tifus murino o incluso la peste, advirtiendo de un potencial riesgo epidemiol&oacute;gico no solo para quienes viven all&iacute;, sino tambi&eacute;n para el entorno. Unas afirmaciones que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ong-acusan-pp-alertar-falsamente-foco-hantavirus-desalojar-decenas-personas-hogar-palma_1_13211559.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las entidades sociales han cuestionado duramente</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c66e6a20-15eb-4b82-932f-a4589b9d3f77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exteriores de la antigua cárcel, clausurada como tal en 1999 y abandonada desde entonces"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exteriores de la antigua cárcel, clausurada como tal en 1999 y abandonada desde entonces                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las ONG, entre ellas M&eacute;dicos del Mundo, han acusado a la corporaci&oacute;n municipal de difundir informaci&oacute;n falsa y alarmistas y de generar miedo y estigmatizar a los residentes para legitimar la urgencia del desalojo en lugar de reforzar los recursos de acogida y garantizar alternativas habitacionales dignas. La organizaci&oacute;n recrimina, en este sentido, la &ldquo;grave falta de previsi&oacute;n y planificaci&oacute;n&rdquo; del Consistorio ante el desalojo y alerta de que cientos de personas pueden quedar abocadas a una situaci&oacute;n de mayor exclusi&oacute;n y vulnerabilidad.
    </p><p class="article-text">
        Aurora admite que &ldquo;hay muchas ratas&rdquo;, pero tambi&eacute;n cuestiona el relato del Consistorio sobre el supuesto riesgo epidemiol&oacute;gico. &ldquo;Son capaces de decir que es un virus y dejar a los que quedan encerrados aqu&iacute;&rdquo;, desliza con sarcasmo. Recuerda que un d&iacute;a fue al Ayuntamiento y se dirigi&oacute; directamente al alcalde, Jaime Mart&iacute;nez, para reprocharle la falta de alternativas habitacionales y las condiciones en las que sobreviven quienes permanecen en la antigua prisi&oacute;n. &ldquo;Le pregunt&eacute; por qu&eacute; no ponen agua, luz o alquileres que la gente pueda pagar&rdquo;, relata. Y termin&oacute; dici&eacute;ndole: &ldquo;Usted no vale como para estar organizando una ciudad&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8bad98fd-3fea-40c3-a140-1cb95519c33a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dispositivo policial a las afueras del recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dispositivo policial a las afueras del recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5201f2ca-3ec5-4a8e-b3f4-ff050a8ab7cb_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Agentes de la Policía Local patrullan el perímetro de la antigua prisión"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Agentes de la Policía Local patrullan el perímetro de la antigua prisión                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El operativo para el desalojo del recinto arranc&oacute; hace semanas con un amplio despliegue policial y controles de acceso permanentes. Durante varios d&iacute;as, trabajadores municipales y agentes de la Polic&iacute;a Local identificaron uno por uno a los residentes que todav&iacute;a permanec&iacute;an en el interior del penal. Sus nombres quedaron incorporados a un procedimiento administrativo que ahora encara su fase final. El Ayuntamiento sostiene que m&aacute;s de cien personas han abandonado ya el recinto y asegura que algunas se han trasladado a la Pen&iacute;nsula, otras han accedido a recursos sociales y varias han sido derivadas al Instituto Mallorqu&iacute;n de Asuntos Sociales (IMAS). Las entidades sociales cuestionan, sin embargo, la idea de que las salidas est&eacute;n siendo realmente voluntarias. &ldquo;Sin opciones, no hay voluntariedad posible&rdquo;, denuncian.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Tengo mi vida en Mallorca. No pueden quit&aacute;rmela&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En este mismo sentido se pronuncia Aurora. Afirma que muchos de los moradores han terminado march&aacute;ndose en los &uacute;ltimos d&iacute;as por miedo a la intervenci&oacute;n policial y que ella misma ha abandonado el lugar en el momento en que ha encontrado un lugar donde instalar una tienda de campa&ntilde;a. &ldquo;Estoy en la calle. No es vida para una persona de mi edad&rdquo;. Sobre un hipot&eacute;tico futuro fuera de Mallorca, lo tiene claro: &ldquo;Tengo a mi pareja en la isla. Yo aqu&iacute; me desenvuelvo bastante bien. Es mi vida, mi personalidad. No pueden venir a quit&aacute;rmela&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;n inmobiliaria</a>, la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">irrupci&oacute;n masiva de fondos de inversi&oacute;n internacionales&nbsp;</a>y la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-duplica-numero-turistas-25-anos_1_12448882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turistizaci&oacute;n</a> son algunos de los factores que han empujado a cientos de personas a la precarizaci&oacute;n habitacional. En enero, el precio medio del alquiler era un 70,2% m&aacute;s alto que en 2021 en Balears frente a una demanda que ha alcanzado niveles extremos: 147 personas se interesan por cada vivienda disponible en apenas diez d&iacute;as, casi diez veces m&aacute;s de lo que los expertos consideran compatible con un mercado equilibrado. Palma concentra, adem&aacute;s,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&nbsp;la mayor parte de las viviendas de Balears en manos de grandes tenedores&nbsp;</a>-aquellos que poseen m&aacute;s de diez inmuebles-, con 8.652 bajo su control, de las cuales 2.621 pertenecen a titulares con carteras superiores a cien propiedades, seg&uacute;n refleja&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la investigaci&oacute;n llevada a cabo el a&ntilde;o pasado por elDiario.es</a>&nbsp;con datos in&eacute;ditos del Catastro.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/323f294f-c886-4a02-810d-8d5fba486f10_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista del interior de la antigua prisión de Palma a través de uno de los accesos al recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista del interior de la antigua prisión de Palma a través de uno de los accesos al recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A medida que la vieja c&aacute;rcel se vac&iacute;a, tambi&eacute;n aflora la sensaci&oacute;n de que la antigua prisi&oacute;n ha funcionado durante a&ntilde;os como un term&oacute;metro extremo de la fractura habitacional de Palma. Entre sus muros han convivido perfiles muy distintos: trabajadores de la construcci&oacute;n y de la hosteler&iacute;a, jubilados con pensiones insuficientes, personas migrantes en situaci&oacute;n irregular o mujeres v&iacute;ctimas de violencia, a quienes en los &uacute;ltimos a&ntilde;os se han sumado j&oacute;venes abocados a encontrar soluciones alternativas para proteger su integridad f&iacute;sica y mental. Muchos compart&iacute;an y comparten una misma trayectoria: habitaciones cada vez m&aacute;s caras, empleos precarios, desahucios silenciosos y la imposibilidad de acceder incluso al alquiler m&aacute;s b&aacute;sico en una ciudad donde la presi&oacute;n inmobiliaria no ha dejado de aumentar.
    </p><p class="article-text">
        Cuando termine el proceso judicial, el Ayuntamiento prev&eacute; tapiar y demoler completamente la antigua prisi&oacute;n. Sobre el solar, el Consistorio proyecta construir nuevos accesos viarios vinculados al proyecto de reordenaci&oacute;n impulsado por el Consell de Mallorca, adem&aacute;s de desarrollar promociones de viviendas dotacionales. El viejo penal desaparecer&aacute; as&iacute; definitivamente del paisaje urbano de Palma despu&eacute;s de casi seis d&eacute;cadas de historia: primero como c&aacute;rcel y despu&eacute;s como refugio improvisado para quienes no pudieron encontrar espacio en ning&uacute;n otro lugar de la ciudad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/habitacion-pedian-1-200-euros-ultimo-cumpleanos-aurora-desalojo-antigua-carcel-palma_1_13216991.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2026 13:50:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" length="4607324" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4607324" width="4000" height="2250"/>
      <media:title><![CDATA["Por una habitación me pedían 1.200 euros": el último cumpleaños de Aurora antes del desalojo de la vieja cárcel de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/eac545fc-0eb4-4e43-8fa4-4bef638ee3e0_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142865.jpg" width="4000" height="2250"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Alquiler,Trabajadores,Trabajadores pobres,Precariedad,Migrantes,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Les ONG acusen el PP d'alertar "falsament" d'un focus d'hantavirus per desallotjar desenes de persones sense llar a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-ong-acusen-pp-d-alertar-falsament-d-focus-d-hantavirus-per-desallotjar-desenes-persones-sense-llar-palma_1_13213480.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" width="5465" height="3074" alt="Les ONG acusen el PP d&#039;alertar &quot;falsament&quot; d&#039;un focus d&#039;hantavirus per desallotjar desenes de persones sense llar a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entitats socials critiquen a l'Ajuntament, governat per conservadors i Vox, per "manipular i enganyar a l'opinió pública" sobre els riscos epidemiològics amb què el Consistori justificaria la urgència del desnonament a la vella presó de Palma. Segons l'equip de govern, més d'un centenar de persones ja han abandonat el recinte</p><p class="subtitle">“Necessitem un lloc on dormir”: Palma activa el desallotjament de les més de 200 persones que malviuen a l'antiga presó</p></div><p class="article-text">
        M&eacute;s d'un centenar de persones que residien a l'antiga pres&oacute; de Palma han abandonat ja el recinte abans que expiri el termini fixat per l'Ajuntament per executar el desallotjament, segons ha assenyalat aquest dilluns el batle de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), en una roda de premsa en la qual ha defensat l'operatiu de recuperaci&oacute; possess&ograve;ria impulsat pel Consistori sobre el vell complex penitenciari. L'&uacute;ltim cens elaborat per la Policia Local comptabilitzava 208 persones que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/200-sintecho-viven-carcel-abandonada-basura-agua-luz-son-desalojados-no-adonde_1_12129971.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malvivien des de fa anys a l'antic penal </a>entre residents sense recursos, treballadors precaritzats i migrants.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Les entitats socials, tanmateix, rebutgen l'argument de la voluntarietat despr&eacute;s que el Consistori atorgu&eacute;s cinc dies h&agrave;bils -fins al proper dimecres- per abandonar el recinte abans d'iniciar la via judicial. &ldquo;Sense opcions, no hi ha voluntat possible. El que se'ls est&agrave; oferint &eacute;s que, volunt&agrave;riament, se'n vagin a viure al carrer&rdquo;, recriminen.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, els col&middot;lectius socials acusen el Consistori de difondre informaci&oacute; falsa i alarmista sobre un suposat focus d'hantavirus a l'antiga pres&oacute; per justificar la urg&egrave;ncia de l'operatiu. En un recent informe, la corporaci&oacute; municipal sost&eacute; que les condicions d'insalubritat de l'antiga pres&oacute;, juntament amb la &ldquo;important pres&egrave;ncia de rates&rdquo;, podrien afavorir la propagaci&oacute; de malalties infeccioses entre les persones que resideixen en el recinte i fins i tot estendre's fora d'ell. El document esmenta expressament patologies com l'hantavirus, el tifus o la pesta, i assevera que l'avan&ccedil;at estat de deteriorament de l'immoble podria afavorir el cicle de transmissi&oacute; d'aquest tipus de patologies.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats, entre elles Metges del M&oacute;n, han q&uuml;estionat durament aquestes afirmacions, amb les quals, al seu parer, que qualifiquen &ldquo;d'alarmistes&rdquo; i mancades de base cient&iacute;fica suficient, i retreuen a l'Ajuntament estar tractant de generar por i estigmatitzar els residents per legitimar el desallotjament en lloc de refor&ccedil;ar els recursos d'acollida i garantir alternatives habitacionals dignes. L'organitzaci&oacute; recrimina la &ldquo;greu falta de previsi&oacute; i planificaci&oacute;&rdquo; del Consistori davant el desallotjament i alerta que centenars de persones poden quedar abocades a una situaci&oacute; de major exclusi&oacute; i vulnerabilitat. 
    </p><p class="article-text">
        Segons l'alcalde, actualment romanen a l'interior de l'antic penal 101 ocupants, per la qual cosa l'Ajuntament d&oacute;na per fet que 107 persones han abandonat volunt&agrave;riament el recinte des que va comen&ccedil;ar el procediment.
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;nez assegura que part dels qui han marxat s'han traslladat a la Pen&iacute;nsula, altres han trobat feina o una sortida residencial i alguns han ingressat a pres&oacute;. A m&eacute;s, 45 persones han estat derivades a l'Institut Mallorqu&iacute; d'Assumptes Socials (IMAS). L'alcalde ha insistit que l'Ajuntament no ha detectat que els qui han abandonat el recinte s'hagin assentat en altres enclavaments informals de Palma. &ldquo;Si identifiquem moviments en els assentaments, s'actua. Per&ograve; no s'ha identificat res extraordinari&rdquo;, ha assenyalat.
    </p><p class="article-text">
        Les entitats socials, tanmateix, l'argument de la voluntarietat despr&eacute;s que l'Ajuntament don&eacute;s cinc dies h&agrave;bils -fins al pr&ograve;xim dimecres- per abandonar el recinte abans d'iniciar la via judicial. &ldquo;Sense opcions, no hi ha voluntat possible. El que se'ls est&agrave; oferint &eacute;s que, volunt&agrave;riament, se'n vagin a viure al carrer&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La setmana passada, la Junta de Govern de l'Ajuntament va reactivar el desallotjament despr&eacute;s de desestimar les 45 al&middot;legacions presentades pels residents del recinte, totes elles &ldquo;de contingut id&egrave;ntic&rdquo;, segons el Consistori. L'equip de govern sost&eacute; que les persones afectades han tingut acc&eacute;s a recursos socials i alternatives habitacionals, i justifica la continu&iuml;tat de l'operatiu pel &ldquo;greu deteriorament&rdquo; de les instal&middot;lacions, que, d'acord amb informes de la Policia Local, Bombers i l'&agrave;rea de Sanitat, presenten problemes d'insalubritat i risc d'incendi. A partir d'ara, l'Ajuntament iniciar&agrave; la fase definitiva de notificacions, concedint un termini de cinc dies h&agrave;bils per abandonar volunt&agrave;riament el recinte abans de sol&middot;licitar autoritzaci&oacute; judicial per executar el desallotjament for&ccedil;&oacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Al llarg de les &uacute;ltimes setmanes, treballadors municipals i agents de la Policia Local van registrar noms i documents en formularis administratius que obrien la porta al desallotjament d'un dels majors assentaments de sensellarisme de la ciutat. Molts dels residents denuncien que no tenen on anar i que ni tan sols poden accedir a una habitaci&oacute; en una ciutat on el preu mitj&agrave; del lloguer s'ha disparat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Potser agafar&eacute; un carro i passejar&eacute; pel carrer&rdquo;, lamentava al febrer Silvino, jubilat asturi&agrave; i antic cuiner que va arribar a la vella pres&oacute; despr&eacute;s de perdre l'habitaci&oacute; on vivia quan el lloguer va pujar per sobre del que podia pagar amb la seva pensi&oacute;. Altres residents asseguraven treballar en la construcci&oacute;, l'hostaleria o feines prec&agrave;ries mentre sobrevivien al recinte sense aigua ni electricitat, entre parets deteriorades, runes i escombraries acumulades.
    </p><p class="article-text">
        L'Ajuntament justifica l'actuaci&oacute; per motius de seguretat i salubritat despr&eacute;s dels incendis registrats a l'interior de l'antiga pres&oacute; durant les &uacute;ltimes setmanes. El primer tinent d'alcalde, Javier Bonet, va arribar a suggerir p&uacute;blicament que alguns focs podrien haver estat provocats pels propis ocupants, una hip&ograve;tesi plantejada sense proves concloents i que les entitats socials consideren estigmatitzant.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Intervenci&oacute; urban&iacute;stica a la zona</strong> </h2><p class="article-text">
        El govern municipal sost&eacute;, a m&eacute;s a m&eacute;s, que el desallotjament forma part d'una intervenci&oacute; urban&iacute;stica m&eacute;s ampla. Un cop buidat el recinte, el Consistori preveu tapiar i enderrocar l'edifici per construir una nova rotonda i un acc&eacute;s viari vinculat al projecte del Consell de Mallorca, a m&eacute;s d'impulsar futures promocions d'habitatge al solar.
    </p><p class="article-text">
        La majoria de les persones que encara romanen a l'antiga pres&oacute; es troben en situaci&oacute; administrativa irregular, cosa que dificulta el seu acc&eacute;s a recursos p&uacute;blics d'acollida. &ldquo;Pot ser que hi hagi perfils que estiguin de manera irregular a la ciutat i que no puguin accedir a segons quin tipus d'ajudes socials&rdquo;, ha reconegut Mart&iacute;nez, qui ha confiat que el futur proc&eacute;s estatal de regularitzaci&oacute; extraordin&agrave;ria &ldquo;obrir&agrave; una finestra&rdquo; per a aquestes persones.
    </p><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; ocorre en una de les ciutats amb el mercat immobiliari m&eacute;s tensionat d'Espanya. Al mar&ccedil;, el preu de l'habitatge a Palma va assolir els 5.117 euros per metre quadrat -front als 2.709 euros de mitjana estatal-, consolidant-se aix&iacute; com un dels mercats m&eacute;s cars del pa&iacute;s, &ldquo;impulsat per l'alta demanda i la pressi&oacute; internacional&rdquo;, segons Idealista. La capital balear concentra a m&eacute;s bona part de l'habitatge en mans de grans tenidors: 8.652 immobles.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/les-ong-acusen-pp-d-alertar-falsament-d-focus-d-hantavirus-per-desallotjar-desenes-persones-sense-llar-palma_1_13213480.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2026 07:26:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" length="2777856" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2777856" width="5465" height="3074"/>
      <media:title><![CDATA[Les ONG acusen el PP d'alertar "falsament" d'un focus d'hantavirus per desallotjar desenes de persones sense llar a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" width="5465" height="3074"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Mercado inmobiliario,Personas sin hogar,Sin hogar,Precariedad,Precariedad laboral,Trabajadores,Trabajadores pobres,Migrantes,Especulación inmobiliaria,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Las ONG acusan al PP de alertar "falsamente" de un foco de hantavirus para desalojar a decenas de personas sin hogar en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ong-acusan-pp-alertar-falsamente-foco-hantavirus-desalojar-decenas-personas-hogar-palma_1_13211559.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" width="5465" height="3074" alt="Las ONG acusan al PP de alertar &quot;falsamente&quot; de un foco de hantavirus para desalojar a decenas de personas sin hogar en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entidades sociales critican al Ayuntamiento, gobernado por conservadores y Vox, por "manipular y engañar a la opinión pública" acerca de los riesgos epidemiológicos con los que el Consistorio justificaría la urgencia del desahucio en la vieja cárcel de Palma. Según el equipo de gobierno, más de un centenar de personas ya han abandonado el recinto</p><p class="subtitle">“Necesitamos un lugar donde dormir”: Palma activa el desalojo de más de 200 personas que malviven en su antigua cárcel
</p></div><p class="article-text">
        M&aacute;s de un centenar de personas que resid&iacute;an en la antigua prisi&oacute;n de Palma han abandonado ya el recinto antes de que expire el plazo fijado por el Ayuntamiento para ejecutar el desalojo, seg&uacute;n ha se&ntilde;alado este lunes el alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), en una rueda de prensa en la que ha defendido el operativo de recuperaci&oacute;n posesoria impulsado por el Consistorio sobre el viejo complejo penitenciario. El &uacute;ltimo censo elaborado por la Polic&iacute;a Local contabilizaba 208 personas que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/200-sintecho-viven-carcel-abandonada-basura-agua-luz-son-desalojados-no-adonde_1_12129971.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">malviv&iacute;an desde hace a&ntilde;os en el antiguo penal </a>entre residentes sin recursos, trabajadores precarizados y migrantes.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las entidades sociales, sin embargo, rechazan el argumento de la voluntariedad despu&eacute;s de que el Consistorio otorgase cinco d&iacute;as h&aacute;biles -hasta el pr&oacute;ximo mi&eacute;rcoles- para abandonar el recinto antes de iniciar la v&iacute;a judicial. &ldquo;Sin opciones, no hay voluntad posible. Lo que se les est&aacute; ofreciendo es que, voluntariamente, se vayan a vivir a la calle&rdquo;, recriminan.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, los colectivos sociales acusan al Consistorio de difundir informaci&oacute;n falsa y alarmista sobre un supuesto foco de hantavirus en la antigua prisi&oacute;n para justificar la urgencia del operativo. En un reciente informe, la corporaci&oacute;n municipal sostiene que las condiciones de insalubridad de la antigua prisi&oacute;n, junto con la &ldquo;importante presencia de ratas&rdquo;, podr&iacute;an favorecer la propagaci&oacute;n de enfermedades infecciosas entre las personas que residen en el recinto e incluso extenderse fuera de &eacute;l. El documento menciona expresamente patolog&iacute;as como el hantavirus, el tifus murino o la peste, y asevera que el avanzado estado de deterioro del inmueble podr&iacute;a favorecer el ciclo de transmisi&oacute;n de este tipo de patolog&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades, entre ellas M&eacute;dicos del Mundo, han cuestionado duramente estas afirmaciones, con las que, a su juicio, que califican de &ldquo;alarmistas&rdquo; y carentes de base cient&iacute;fica suficiente, y reprochan al Ayuntamiento estar tratando de generar miedo y estigmatizar a los residentes para legitimar el desalojo en lugar de reforzar los recursos de acogida y garantizar alternativas habitacionales dignas. La organizaci&oacute;n recrimina la &ldquo;grave falta de previsi&oacute;n y planificaci&oacute;n&rdquo; del Consistorio ante el desalojo y alerta de que cientos de personas pueden quedar abocadas a una situaci&oacute;n de mayor exclusi&oacute;n y vulnerabilidad. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el alcalde, actualmente permanecen en el interior del antiguo penal 101 ocupantes, por lo que el Ayuntamiento da por hecho que 107 personas han abandonado voluntariamente el recinto desde que comenz&oacute; el procedimiento.
    </p><p class="article-text">
        Mart&iacute;nez asegura que parte de quienes se han marchado se han trasladado a la Pen&iacute;nsula, otros han encontrado trabajo o una salida residencial y algunos han ingresado en prisi&oacute;n. Adem&aacute;s, 45 personas han sido derivadas al Instituto Mallorqu&iacute;n de Asuntos Sociales (IMAS). El alcalde ha insistido en que el Ayuntamiento no ha detectado que quienes han abandonado el recinto se hayan asentado en otros enclaves informales de Palma. &ldquo;Si identificamos movimientos en los asentamientos, se act&uacute;a. Pero no se ha identificado nada extraordinario&rdquo;, ha se&ntilde;alado.
    </p><p class="article-text">
        Las entidades sociales, sin embargo, el argumento de la voluntariedad despu&eacute;s de que el Ayuntamiento diese cinco d&iacute;as h&aacute;biles -hasta el pr&oacute;ximo mi&eacute;rcoles- para abandonar el recinto antes de iniciar la v&iacute;a judicial. &ldquo;Sin opciones, no hay voluntad posible. Lo que se les est&aacute; ofreciendo es que, voluntariamente, se vayan a vivir a la calle&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La semana pasada, la Junta de Gobierno del Ayuntamiento reactiv&oacute; el desalojo tras desestimar las 45 alegaciones presentadas por los residentes del recinto, todas ellas &ldquo;de contenido id&eacute;ntico&rdquo;, seg&uacute;n el Consistorio. El equipo de gobierno sostiene que las personas afectadas han tenido acceso a recursos sociales y alternativas habitacionales, y justifica la continuidad del operativo por el &ldquo;grave deterioro&rdquo; de las instalaciones, que, de acuerdo con informes de la Polic&iacute;a Local, Bomberos y el &aacute;rea de Sanidad, presentan problemas de insalubridad y riesgo de incendio. A partir de ahora, el Ayuntamiento iniciar&aacute; la fase definitiva de notificaciones, concediendo un plazo de cinco d&iacute;as h&aacute;biles para abandonar voluntariamente el recinto antes de solicitar autorizaci&oacute;n judicial para ejecutar el desalojo forzoso.
    </p><p class="article-text">
        A lo largo de las &uacute;ltimas semanas, trabajadores municipales y agentes de la Polic&iacute;a Local registraron nombres y documentos en formularios administrativos que abr&iacute;an la puerta al desalojo de uno de los mayores asentamientos de sinhogarismo de la ciudad. Muchos de los residentes denuncian que no tienen ad&oacute;nde ir y que ni siquiera pueden acceder a una habitaci&oacute;n en una ciudad donde el precio medio del alquiler se ha disparado.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Quiz&aacute;s coja un carro y pasee por la calle&rdquo;, lamentaba en febrero Silvino, jubilado asturiano y antiguo cocinero que lleg&oacute; a la vieja prisi&oacute;n tras perder la habitaci&oacute;n donde viv&iacute;a cuando el alquiler subi&oacute; por encima de lo que pod&iacute;a pagar con su pensi&oacute;n. Otros residentes aseguraban trabajar en la construcci&oacute;n, la hosteler&iacute;a o empleos precarios mientras sobreviv&iacute;an en el recinto sin agua ni electricidad, entre paredes deterioradas, escombros y basura acumulada.
    </p><p class="article-text">
        El Ayuntamiento justifica la actuaci&oacute;n por motivos de seguridad y salubridad tras los incendios registrados en el interior de la antigua c&aacute;rcel durante las &uacute;ltimas semanas. El primer teniente de alcalde, Javier Bonet, lleg&oacute; a sugerir p&uacute;blicamente que algunos fuegos podr&iacute;an haber sido provocados por los propios ocupantes, una hip&oacute;tesis planteada sin pruebas concluyentes y que las entidades sociales consideran estigmatizante.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Intervenci&oacute;n urban&iacute;stica en la zona</strong> </h2><p class="article-text">
        El gobierno municipal sostiene adem&aacute;s que el desalojo forma parte de una intervenci&oacute;n urban&iacute;stica m&aacute;s amplia. Una vez vaciado el recinto, el Consistorio prev&eacute; tapiar y demoler el edificio para construir una nueva rotonda y un acceso viario vinculado al proyecto del Consell de Mallorca, adem&aacute;s de impulsar futuras promociones de vivienda en el solar.
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de las personas que todav&iacute;a permanecen en la antigua prisi&oacute;n se encuentran en situaci&oacute;n administrativa irregular, lo que dificulta su acceso a recursos p&uacute;blicos de acogida. &ldquo;Puede ser que haya perfiles que est&eacute;n de manera irregular en la ciudad y que no puedan acceder a seg&uacute;n qu&eacute; tipo de ayudas sociales&rdquo;, ha reconocido Mart&iacute;nez, quien ha confiado en que el futuro proceso estatal de regularizaci&oacute;n extraordinaria &ldquo;abra una ventana&rdquo; para estas personas.
    </p><p class="article-text">
        Todo ello ocurre en una de las ciudades con el mercado inmobiliario m&aacute;s tensionado de Espa&ntilde;a. En marzo, el precio de la vivienda en Palma alcanz&oacute; los 5.117 euros por metro cuadrado -frente a los 2.709 euros de media estatal-, consolid&aacute;ndose as&iacute; como uno de los mercados m&aacute;s caros del pa&iacute;s, &ldquo;impulsado por la alta demanda y la presi&oacute;n internacional&rdquo;, seg&uacute;n Idealista. La capital balear concentra adem&aacute;s buena parte de la vivienda en manos de grandes tenedores: 8.652 inmuebles.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ong-acusan-pp-alertar-falsamente-foco-hantavirus-desalojar-decenas-personas-hogar-palma_1_13211559.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 May 2026 13:33:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" length="2777856" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2777856" width="5465" height="3074"/>
      <media:title><![CDATA[Las ONG acusan al PP de alertar "falsamente" de un foco de hantavirus para desalojar a decenas de personas sin hogar en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b163c1f1-2c86-4be9-99f8-28302380f0cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1142722.jpg" width="5465" height="3074"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Mercado inmobiliario,Personas sin hogar,Sin hogar,Precariedad,Precariedad laboral,Trabajadores,Trabajadores pobres,Migrantes,Especulación inmobiliaria,PP - Partido Popular,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Ibiza barre con otra 'villa miseria' y encadena su sexto desalojo en dos años: "No sé dónde pasaré la noche"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" width="1270" height="714" alt="Ibiza barre con otra &#039;villa miseria&#039; y encadena su sexto desalojo en dos años: &quot;No sé dónde pasaré la noche&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Alrededor de un centenar de personas vivían hasta esta mañana en caravanas y barracas dentro de un terreno situado en la periferia de la capital de la isla. La mayor parte de los desalojados son migrantes que trabajan en la industria turística
</p><p class="subtitle">La Policía desaloja a un centenar de trabajadores precarios en Ibiza al inicio de temporada: “Todos merecemos un techo”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Mi nombre es Yamile Elisabeth Mora&rdquo;. La mujer que dice su nombre y apellido est&aacute; sentada sobre una maleta, las lumbares recostadas contra la tapia grafiteada de un estadio de f&uacute;tbol, las cervicales inclinadas hacia la pantalla del m&oacute;vil. Junto a ella hay un arc&oacute;n de pl&aacute;stico transparente repleto de bolsas &ndash;de pl&aacute;stico fino y de pl&aacute;stico duro&ndash; del que sobresale el manillar de lo que parece un patinete pero resulta ser un montacargas de aspecto ligero. El arc&oacute;n est&aacute; cerrado y en la tapa descansa una mochila de color de rosa. Son las diez menos diez de la ma&ntilde;ana: unos minutos antes, Yamile cruzaba la calle empujando el montacargas, las asas de la mochila encima de los hombros. Estaba haciendo una mudanza &ndash;forzosa&ndash; hacia ninguna parte.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hasta hoy &ndash;y desde hace diez meses&ndash; esta venezolana &ndash;con NIE: en Espa&ntilde;a desde 2019&ndash; viv&iacute;a en un terreno situado en la periferia burguesa de Vila, el top&oacute;nimo popular del municipio de Eivissa. Su casa era una furgoneta por la que pagaba un alquiler de 550 euros, pero a ojos de la ley era una okupa. Las im&aacute;genes de su desahucio son una r&eacute;plica de los cinco desalojos que en menos de dos a&ntilde;os han eliminado otras villas miseria situadas en el anillo que rodea la capital ibicenca. El drama desaparece &ndash;como la semana pasada en sa Joveria&ndash;&nbsp;para emerger en otro punto de la isla. El &uacute;ltimo caso documentado es Casa Lola, un lugar c&eacute;lebre por albergar villas tur&iacute;sticas que se derribaron tras un maratoniano proceso en los tribunales por haberse construido sin licencia. En este terreno del municipio de Sant Josep tambi&eacute;n se paga por aparcar una caravana para habitarla. Algo ilegal.
    </p><p class="article-text">
        En el barrio de Can Misses &ndash;donde viv&iacute;a Yamile&ndash; una orden con membrete del juzgado de instrucci&oacute;n n&uacute;mero 1 de Eivissa que se emiti&oacute; a mediados de marzo llen&oacute; esta ma&ntilde;ana la parcela de agentes de la Polic&iacute;a Nacional y la termin&oacute; de vaciar de habitantes. Justo en la v&iacute;spera del 1 de mayo, el arranque oficioso de la temporada tur&iacute;stica. Cuando la venezolana sali&oacute; del terreno apenas quedaban dos personas dentro. Hace unos d&iacute;as, sin embargo, eran cerca de un centenar.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Todos se han ido, sobre todo los que ten&iacute;an hijos&rdquo;, dice  Yamile. Pese a que acaba de cumplir su primer a&ntilde;o en la isla, ya ha sufrido dos desahucios. Ninguno en una vivienda con paredes, techo, c&eacute;dula de habitabilidad y referencia catastral: &ldquo;Antes de venir para aqu&iacute; viv&iacute;a en el terreno del IKEA [otra zona del extrarradio vilero conocida como es Gorg]. Entr&eacute; all&iacute; en marzo y en junio o julio nos estaban sacando y me vine para este lado. Yo alquilaba una furgoneta y el due&ntilde;o de la furgoneta la hab&iacute;a movido para aqu&iacute;. No llegu&eacute; a comprarla porque yo no tengo carn&eacute; de conducir y decid&iacute; pagar alquiler. Ayer se la llev&oacute; la gr&uacute;a. El due&ntilde;o ha aprovechado [el desalojo] para llevarla al taller&rdquo;.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a24cd322-dca7-44ac-a811-104968ccf879_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Despliegue policial sobre el terreno en el que vivían decenas de personas antes del desalojo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Despliegue policial sobre el terreno en el que vivían decenas de personas antes del desalojo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Yamile cuenta su historia y por delante de sus ojos pasan camisetas y zapatillas de tonos fosforitos. El mi&eacute;rcoles se ha levantado fresco y hay quien aprovecha para salir a correr. Unos metros m&aacute;s abajo, los futbolistas de la Uni&oacute;n Deportiva Ibiza &ndash;sueldos de seis cifras&ndash;&nbsp;que juegan los domingos a mediod&iacute;a en el campo que Yamile tiene a sus espaldas &ndash;una instalaci&oacute;n municipal patrocinada Palladium, la hotelera de la familia Matutes&ndash; tambi&eacute;n sudan: est&aacute;n entrenando mientras culmina el desalojo de un terreno desde el que se pod&iacute;a seguir &ndash;con visibilidad reducida&ndash; sus partidos en la tercera categor&iacute;a del f&uacute;tbol espa&ntilde;ol.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La comitiva judicial</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando los &uacute;ltimos residentes del poblado ya se han ido, entra la comitiva judicial. Recorren los 23.803 metros cuadrados con la carpeta bajo el brazo. Ven somieres, sillas de pl&aacute;stico, una macedonia de enseres esparcidos por los senderos abiertos entre bancales (que delatan el pasado agr&iacute;cola de la finca) y una vegetaci&oacute;n formada por arbustos y pinos (que debieron crecer cuando la tierra qued&oacute; bald&iacute;a). Una de las funcionarias apoya la carpeta en uno de los muebles que se quedaron olvidados &ndash;una especie de aparador sobre el que se ven cestos de mimbre y una tabla de cocina&ndash;, toma unas notas, revisa sus papeles. 
    </p><p class="article-text">
        Horas despu&eacute;s, los veh&iacute;culos pesados &ndash;gr&uacute;as y excavadoras&ndash; borrar&aacute;n los hogares que no hab&iacute;an podido desmontar: alguna <em>roulotte</em>, chamizos de madera cubiertos por lonas, tiendas de campa&ntilde;a a la venta en cualquier gran superficie. Pero, a diferencia de otras ocasiones, no habr&aacute; forcejeos, gritos, llantos o activistas tratando de frenar &ndash;o al menos retrasar&ndash;&nbsp;lo inevitable. El campamento est&aacute; vac&iacute;o. Los antidisturbios no tendr&aacute;n que quitarse el casco de la cintura para pon&eacute;rselo en la cabeza ni blandir la porra, alguna con decoraci&oacute;n rojigualda en el mango.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b3400d70-37ad-4336-8382-8177b107f9da_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La maquinaria pesada hizo trizas los restos de la villa miseria"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La maquinaria pesada hizo trizas los restos de la villa miseria                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Sin im&aacute;genes dentro del terreno</strong></h2><p class="article-text">
        Fuera, dos funcionarias de los servicios sociales del Ajuntament d&rsquo;Eivissa &ndash;vestidas con chalecos reflectantes&ndash; observan c&oacute;mo un polic&iacute;a se dirige con educaci&oacute;n exquisita a los periodistas que cubren la noticia para hacerles un anuncio. La voz &ndash;acento canario&ndash; se hace o&iacute;r entre el zumbido de los coches y los camiones que circulan r&aacute;pido por la circunvalaci&oacute;n de cuatro carriles que marca el l&iacute;mite del terreno: 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;La propiedad no ha dado permiso para que entren las c&aacute;maras a grabar y hacer fotos. Sinti&eacute;ndolo mucho, no les podemos dejar que pasen. 
    </p><p class="article-text">
        Nadie podr&aacute; cruzar la misma reja cuadriculada que los due&ntilde;os instalaron para evitar &ndash;sin &eacute;xito&ndash; la okupaci&oacute;n del terreno, Mariano Ram&oacute;n Su&ntilde;er, el abogado del principal propietario hab&iacute;a recordado antes que esta demanda que termina en desahucio se present&oacute; &ldquo;hace catorce meses&rdquo;. Su cliente es el grupo hotelero Inmo Sirenis. Desde hace a&ntilde;os, hay infraviviendas en esa parcela. Es una de las pocas que est&aacute;n por construir en uno de los barrios m&aacute;s cotizados de la isla y, por su cercan&iacute;a al centro, era un caramelo para quien tuviera que buscarse las habichuelas en una isla donde el acceso a la vivienda es cada vez m&aacute;s prohibitivo. Por eso, entre julio y agosto de 2025 brotaron las barracas en el terreno. Los desalojos de es Gorg y de Cas Bunets &ndash;conocido como Can Rova II&ndash; lo provocaron.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5d238d57-f3fd-455a-a254-ca81b6813d66_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una residente en el poblado chabolista habla con unos agentes de Policía Nacional"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una residente en el poblado chabolista habla con unos agentes de Policía Nacional                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un futuro incierto</strong></h2><p class="article-text">
        &iquest;Y ahora qu&eacute;? Para Yamile, el futuro es incierto, empezando por el m&aacute;s inmediato: &ldquo;No sabr&iacute;a decirte d&oacute;nde pasar&eacute; la noche. Si te dijera que en un hotel, te mentir&iacute;a porque no tengo dinero&rdquo;. Trabajo, seg&uacute;n cuenta, s&iacute; tiene y formaci&oacute;n, tambi&eacute;n. Va dos horas al d&iacute;a a limpiar una sucursal de Bankinter &ndash;&ldquo;barro y friego el piso, saco el polvo&hellip;&rdquo;&ndash; y se ha &ldquo;movilizado&rdquo; para echar otra temporada como &ldquo;terapeuta de la rama muscular&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Es usted fisioterapeuta, como decimos en Espa&ntilde;a?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Esa es mi formaci&oacute;n. El verano pasado trabaj&eacute; para una empresa que ofrec&iacute;a masajes descontracturantes en hoteles. He metido papeles en hoteles, a ver si este a&ntilde;o me pueden hacer un contrato directamente. Yo tengo bisabuelo italiano y bisabuela espa&ntilde;ola que emigraron a Venezuela, pero cuando arregl&eacute; mis papeles no me tuve que valer de mis antepasados. No se crea que me conformo con vivir as&iacute;, quiero una habitaci&oacute;n digna que pueda pagar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ff1c5e7d-fb37-4de9-bf81-9856355ac43f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Yamile carga con las pertenencias de uno de sus vecinos: se las guardará mientras él cubre su turno de repartidor en un supermercado"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Yamile carga con las pertenencias de uno de sus vecinos: se las guardará mientras él cubre su turno de repartidor en un supermercado                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Cu&aacute;nto ganaba el verano pasado?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Unos 1.600 euros, trabajando seis d&iacute;as a la semana, que hay que aprovechar la temporada. Pero es que cuando una busca un alquiler le piden f&aacute;cil mil euros &ndash;y tres o cuatro meses de fianza&ndash;&nbsp;por compartir un espacio chiquito con cinco personas m&aacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;La furgoneta que alquil&oacute; era m&aacute;s c&oacute;moda que las habitaciones que ha visto anunciadas? &iquest;Estaba camperizada?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, ten&iacute;a su porchecito y todo. Una cama, de madera, en la parte de arriba y espacio abajo para guardar las cosas. Estaba bien equipada. Yo he vivido bien all&iacute; dentro. Me met&iacute;a en mi furgoneta cuando volv&iacute;a del trabajo y no tuve problemas con nadie. La mayor parte de la gente era paraguaya, simp&aacute;tica y trabajadora, todos con empleo. Pero no est&aacute;bamos en casas de verdad. Lo peor, claro, era buscarte la vida para ducharte, traer agua cada dos por tres para llenar una ducha port&aacute;til, de las de Decathlon.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y qu&eacute; va a hacer con sus pertenencias, Yamile? &iquest;Sabe, al menos, d&oacute;nde las podr&aacute; guardar? &iquest;Lo ha podido solucionar?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No&hellip; no he podido solucionarlo. Una amiga se ha ofrecido a alojarme en su casa, pero no quiero ir porque ella tiene dos hijos y tambi&eacute;n es un espacio muy peque&ntilde;o. Mis cosas las tengo en la furgoneta de una se&ntilde;ora que me est&aacute; haciendo el favor de guardarlas. Esto que ves aqu&iacute; [<em>se&ntilde;ala el arc&oacute;n-cambalache y la mochila</em>] son las cosas de un amigo que tambi&eacute;n viv&iacute;a all&aacute;. Se las cuido porque &eacute;l trabaja repartiendo en Eroski y ha tenido que ir a trabajar esta ma&ntilde;ana pronto.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6f5eda0c-1d98-4fc0-9be1-79653fb6e3e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos operarios desmontan una infravivienda con vistas a Dalt Vila"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos operarios desmontan una infravivienda con vistas a Dalt Vila                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;En TikTok vi que la gente ganaba bien en Ibiza&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Entonces, el rompecabezas encaja: al cruzar la calle dentro de la caja de pl&aacute;stico transparente pod&iacute;a leerse una frase impresa en una bolsa: <em>&Eacute;s bo que sigui d&rsquo;aqu&iacute;</em>, es bueno que sea de aqu&iacute;. La publicidad para promocionar el producto de km0 de la cadena de supermercados que, seg&uacute;n el testimonio de Yamile, le paga un sueldo a un trabajador que no puede pagar una vivienda en Eivissa. Un equilibrio imposible a nivel financiero del que resulta &ldquo;dif&iacute;cil escapar&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Claro que he pensado en irme &ndash;dice la venezolana antes de a&ntilde;adir con sorna&ndash;&nbsp;pero esta isla no me deja.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;No es lo que imagin&oacute; antes de venir, verdad?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iexcl;No! A m&iacute; me emocion&oacute; lo que ve&iacute;a en TikTok. Que la gente ganaba bien en Ibiza y eso&hellip; Y que se pod&iacute;a trabajar de lo que me form&eacute;. Por eso vine.
    </p><p class="article-text">
        El <em>scroll </em>de v&iacute;deos cortos fue, seg&uacute;n Yamile, lo que la llev&oacute; a abandonar el circo en el que tuvo &ldquo;la suerte de conocer gran parte de Espa&ntilde;a&rdquo; durante unas giras en las que se met&iacute;a en el papel de algunos personajes que aparec&iacute;an en las funciones que representaban. Como <em>&Uacute;rsula</em>, la villana de <em>La sirenita</em> que dibuj&oacute; la factor&iacute;a Disney.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y no volver&iacute;a al circo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Este&hellip; lo he pensado, pero no quiero rendirme. Donde tengo claro que no volver&iacute;a es a Venezuela. Yo soy de Falc&oacute;n [un estado caribe&ntilde;o justo entre Caracas y Maracaibo] y, aunque ya tengo siete a&ntilde;os lejos de all&iacute;, s&eacute; que ahorita todo est&aacute; peor que cuando me fui. Desde que entr&oacute; el Ch&aacute;vez el pa&iacute;s ha deca&iacute;do. Yo ten&iacute;a catorce o quince a&ntilde;os cuando lleg&oacute; al poder.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-barre-villa-miseria-encadena-sexto-desalojo-anos-no-pasare-noche_1_13183274.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Apr 2026 16:47:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" length="341903" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341903" width="1270" height="714"/>
      <media:title><![CDATA[Ibiza barre con otra 'villa miseria' y encadena su sexto desalojo en dos años: "No sé dónde pasaré la noche"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6b5a2557-d89f-470b-94d7-561988d92bcd_16-9-discover-aspect-ratio_default_1141971.jpg" width="1270" height="714"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Desahucios,Alquiler,Precariedad,Trabajadores pobres,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els macro desnonaments de barraques a Eivissa: “Som treballadors, però no hi ha habitatges per menys de 3.000 euros”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-macro-desnonaments-barraques-eivissa-som-treballadors-no-hi-habitatges-per-menys-3-000-euros_1_13111448.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els macro desnonaments de barraques a Eivissa: “Som treballadors, però no hi ha habitatges per menys de 3.000 euros”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justícia decreta l'expulsió de desenes de persones –entre elles, Elena, una garrida de tres anys– que viuen en caravanes dins d'un terreny privat: és el quint desallotjament massiu que es produeix a l'illa en menys de dos anys</p><p class="subtitle">El 'truc' il·legal dels companys de pis que cobraven a Manu per una habitació: “No volien que el propietari s'assabentés”</p></div><p class="article-text">
        Sonen dos espetecs. Manuel i Jos&eacute; acaben d'obrir-se unes llaunes de cervesa. Comencen a beure-les mentre conten que una matinada van escoltar colps a la porta de la caravana. La mateixa porta sobre la qual un d'ells es recolza ara mentre l'altre, assegut en una cadira, fuma i mira el m&ograve;bil. &ldquo;Sabem que sou aqu&iacute;!&rdquo;, diuen que els van cridar per a acoquinar-los. La pantalla i la bombeta que hi ha dins del remolc s&oacute;n els dos &uacute;nics punts de llum que il&middot;luminen a aquests dos h&ograve;mens. No se'ls distingeixen les faccions de la cara. Aix&iacute; ho volen. D'alguna manera, estan assenyalats. El 29 d'abril &ndash;si no s'han anat abans&ndash; hauran de marxar-se del solar en el qual duen mesos vivint al costat de diverses desenes de persones. Molts s&oacute;n migrants i tenen feina. Com Manuel i Jos&eacute;: colombians i paletes. Alguns dels seus vesins tamb&eacute; tenen fills. 
    </p><p class="article-text">
        Ja hi ha ordre judicial per a desallotjar una parcel&middot;la situada en el municipi d'Eivissa: gaireb&eacute; dos hect&agrave;rees i mitja en la perif&egrave;ria burgesa de la ciutat. Al juliol, aquest terreny de forma rectangular va comen&ccedil;ar a omplir-se de caravanes, furgonetes, tendes de campanya i alguna barraca. Altres desnonaments &ndash;Can Rova, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/700-euros-per-viure-barraca-les-villas-miseria-allotgen-els-treballadors-eivissa_1_11437499.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Raspalls</a>, &eacute;s Gorg o Cas Bunets&ndash; van emp&egrave;nyer a aquests eivissencs sense llar cap a un altre lloc on calar el seu campament. Llavors van trobar aquestes feixes, antigues terres de cultiu, un tros del barri de Ca Misses encara per construir. 
    </p><p class="article-text">
        All&iacute; van acabar l'estiu, van passar la tardor i van resistir l'hivern: amb l'arribada de la primavera tenen les hores comptades. Els propietaris &ndash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/show-ple-clixes-hippies-250-euros-cobert-proposta-nacho-cano-per-ressuscitar-teatre-pereyra_1_11608465.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">entre els quals es troba Inmo Sirenis, una empresa hotelera que tamb&eacute; posseeix el Teatre Pereyra</a>&ndash; han sol&middot;licitat l'expulsi&oacute; i el Tribunal de Primera Inst&agrave;ncia n&uacute;mero 5 de l'illa li ho ha concedit. &ldquo;Vam posar la demanda fa un any. Ja hi havia gent all&iacute; dins. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vida-dels-treballadors-sensesostre-d-eivissa-desallotjats-fa-anys-uns-quants-tendes-campanya_1_12507937.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Imag&iacute;n que despr&eacute;s, durant l'estiu, van entrar m&eacute;s</a>. El risc d'incendi al okupar un terreny amb massa forestal en el qual es fan connexions, es cuina i es fuma &eacute;s inevitable&rdquo;, diu Mariano Ram&oacute;n. Aquest advocat representa a Inmo Sirenis com ja va fer amb els amos de Can Rova o Cas Bunets. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/barraques-reduides-enderrocs-i-300-treballadors-amb-nens-desnonats-eivissa-som-carrer_1_12466721.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En tot just dos anys, tres desallotjaments multitudinaris</a>. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Des del primer moment en qu&egrave; es detecta qualsevol assentament, l'Ajuntament, a trav&eacute;s de Serveis Socials, interv&eacute; per a abordar la situaci&oacute; i tractar de reconduir-la oferint acompanyament, orientaci&oacute; i intervenci&oacute;. Aix&iacute; mateix, els equips municipals seran presents abans i durant el desallotjament per a informar, valorar cada cas i tramitar les prestacions o recursos socials que puguin correspondre a les persones afectades&rdquo;, expliquen des del Ajuntament d&rsquo;Eivissa, que en els &uacute;ltims anys ha tancat &ndash;amb g&agrave;libs&ndash; l'entrada a vehicles alts <a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/vivir-aparcamiento_129_12320874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per a evitar que aparcaments i descampats s'omplin de furgonetes i </a><a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/vivir-aparcamiento_129_12320874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>roulottes</em></a>.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cuinant l&#039;esmorzar dins la villa miseria eivissenca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cuinant l&#039;esmorzar dins la villa miseria eivissenca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Esmorzar entre colombians </strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;Sombra, dins!&rdquo;. Una veu recull a una femella de american stanford que ha sortit darrere d'uns matolls per a rebre als estranys. Ensuma botes i sabates, ofereix el llom a mans desconegudes i torna al costat del seu amo, un jove que remou una olla que rep la calor d'un fog&oacute;. Dos planxes de metall eviten que la flama del gas cali foc all&agrave; on no toca. Dins del guisat hi ha bocins de patata i boles de carn picada. El cuiner afegeix a la salsa un raig de qu&egrave;txup. Darrere del cul de la furgoneta que el cuiner t&eacute; a la seua esquena apareixen els comensals. S&oacute;n altres dos h&ograve;mens a la vintena que compareixen pujats en patinets el&egrave;ctrics. Desmunten, seuen en cercle, van passant-se l&rsquo;olla i mengen tots d'ella. En silenci. S&oacute;n les set de la tarda: podria ser un sopar primerenc o, potser, un esmorzar a destemps.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sombra, una de les cusses que viuen en el campament rodant"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sombra, una de les cusses que viuen en el campament rodant                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Els meus vesins s&oacute;n colombians, com jo. El dia que torni cap all&agrave; segur que em <em>recochan</em> [foten] perqu&egrave; tendr&eacute; paraules d'aqu&iacute;. Com el<em> &iexcl;venga!</em>: al principi ho deia per a fotre i ja se'm va aferrar. Per&ograve; l'accent colombi&agrave; no el perdr&eacute;: els m&eacute;s forts s&oacute;n el <em>paisa</em>, de Medell&iacute;n, i el nostre: jo som de Cali Valle, la sucursal de la salsa: all&agrave; parlam molt pesat, molt remarcat. 
    </p><p class="article-text">
        Diu Jonathan. La seua caravana est&agrave; a nom&eacute;s uns metres de la furgoneta dels tres j&oacute;vens que estan menjant. Va invertir &ldquo;3.000 euros&rdquo; per a comprar un cubicle d'uns pocs metres quadrats al qual en la majoria de pa&iuml;sos d'Am&egrave;rica Llatina diuen casa-rodant, remarcant el sentit que t&eacute; la paraula en franc&egrave;s: <em>roulotte</em>. En el cas d'aquest home de trenta-dos anys, la seua casa-rodant &eacute;s &ndash;literalment&ndash; un domicili n&ograve;mada. I Can Misses, la tercera parcel&middot;la en la qual aparca, sempre &ldquo;expulsat&rdquo; per les circumst&agrave;ncies. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vaig arribar fa dos anys i mig perqu&egrave; la meua ex parella ja era aqu&iacute;&rdquo;, conta Jonathan. &ldquo;Primer vaig viure en un pis, per&ograve; et pugen la renda i no el pots pagar. Despr&eacute;s vaig llogar la caravana. 300 al mes pagava. Em van oferir comprar-la, vaig reunir la plata i la vaig pagar. El problema &eacute;s que no tenc lloc on <em>parquear</em>. Ja em van treure de dos banda! I en aquesta illa no hi ha c&agrave;mpings! Em van dir d'un, en Sant Antoni, i vaig anar a comprovar-ho: em vaig trobar un c&agrave;mping, s&iacute;, per&ograve; de luxe; sense espai per a caravanes&rdquo;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Primer vaig viure en un pis, però et pugen la renda i no el pots pagar. Després vaig llogar la caravana. 300 al mes pagava. Em van oferir comprar-la, vaig reunir la plata i la vaig pagar. El problema és que no tenc lloc on parquear. Ja em van treure de dos llocs! I en aquesta illa no hi ha càmpings! Em van dir d&#039;una banda, en Sant Antoni, i vaig anar a comprovar-ho: em vaig trobar un càmping, sí, però de luxe; sense espai per a caravanes</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jonathan</span>
                                        <span>—</span> Resident en una caravana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;I tu tens treball tot l'any, Jonathan? 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No, per temporades, agaf all&ograve; que em va sortint.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;A l'hivern es posa dura la cosa? 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;El que s'activa en l'&egrave;poca, per&ograve; poc m&eacute;s. A l'estiu s&iacute; que hi ha m&eacute;s feina de manteniment i jardineria. Els que tenguin papers treballen amb contracte, i els que no&hellip; en negre m'imag&iacute;n. De normal, tot funciona per connexions. Jo et conec, tu em coneixes i em dius que all&iacute; necessiten a un que s&agrave;piga fer alguna cosa. Cap all&agrave; ens anam. A Col&ograve;mbia tenia una altra vida totalment diferent: vaig fer feina com a operari en una impremta, per&ograve; el meu fort eren les vendes: jo et venc aix&ograve; [<em>assenyala una bici rovellada i estesa pel terra</em>] si fa falta. A la construcci&oacute; sempre li vaig tenir molt de respecte, per&ograve; aqu&iacute; he hagut de treballar-la. 
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Aguantar&agrave;s aqu&iacute; fins al 29 d'abril?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Esper que no, per&ograve; si no trob una altra cosa&hellip; A mi no em van notificar res oficialment, per&ograve; s&eacute; que ens trauran. I s&eacute; com funciona.<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjament-d-propietari-pirata-eivissa-deixa-200-persones-carrer-som-els-treballadors-aixequem-l-illa_1_11564001.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Al final un coneix gent que va viure aix&ograve; de Ca Rova. </a>
    </p><p class="article-text">
        Fins que ho desnonin, Jonathan continuar&agrave; donant menjar a Cati &ndash;una mescla molt curiosa: malinois amb ca eivissenc&ndash;; buidant la sentina en un punt net; dutxant-se amb olles d'aigua calenta; veient la silueta de la catedral d'Eivissa retallada en l'horitz&oacute; cada vegada que entra a casa; escoltant salsa i c&uacute;mbia els dissabtes a la tarda i els diumenges al migdia, quan s'encenen graelles, es torra carn i els habitants de la parcel&middot;la celebren el cap de setmana. Com les urbanitzacions d'adossats amb piscina que els envolten. Al cap i a la fi, tots formen part del mateix ve&iuml;nat. Igual que els residents censats, els n&ograve;mades de Ca Misses viuen en temps real els gols de la Uni&oacute; Esportiva Eivissa. L'estadi de futbol municipal &eacute;s a la vorera de davant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jonathan i Cati, la seua mascota. Aquest colombià ha fet feina de jardiner i paleta des que va arribar a Eivissa ara fa dos anys"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jonathan i Cati, la seua mascota. Aquest colombià ha fet feina de jardiner i paleta des que va arribar a Eivissa ara fa dos anys                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La infantesa dins d'una &lsquo;roulotte&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Elena est&agrave; asseguda al volant del seu cotxet de bateries com qui s&rsquo;atura en una &agrave;rea de servei a escoltar la r&agrave;dio. A l'altaveu del cotxet sona una can&ccedil;&oacute; infantil &ndash;en castell&agrave; amb accent argent&iacute;&ndash; que repassa els noms dels dits de la m&agrave;. Elena es baixa del cotxet i assenyala la carrosseria de pl&agrave;stic. Assenyala despr&eacute;s la seua bicicleta i un ninot tirat pel terra. Assenyala tamb&eacute; la seua pr&ograve;pia roba i diu una paraula: &ldquo;Rosa&rdquo;. Les pertinences m&eacute;s preuades d'aquesta garrida que en uns dies complir&agrave; tres anys s&oacute;n totes del mateix color. Fet l'aclariment, Elena ronda devora la caravana en la qual viu d&rsquo;en&ccedil;&agrave; que t&eacute; mem&ograve;ria. &ldquo;Un podria pensar-se&rdquo;, diu el seu pare, &ldquo;que per a ella aix&ograve; &eacute;s pura vida. I ho &eacute;s, clar que ho &eacute;s. Per&ograve; quin futur podem donar-li a la garrida si no trobam una casa? No som aqu&iacute; d'acampada i tenim als serveis socials aqu&iacute; [s'assenyala el bescoll ], fent-nos preguntes tota l'estona&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">&#039;Un podria pensar-se&#039;, diu el pare d&#039;Elena, de tres anys, &#039;que per a ella això és pura vida&#039;. &#039;I ho és, clar que ho és. Però quin futur podem donar-li a la nena si no trobem una casa? No som aquí d&#039;acampada i tenim als serveis socials aquí [s&#039;assenyala el bescoll], fent-nos preguntes tota l&#039;estona&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El pare d'Elena &ndash;que no es diu aix&iacute;&ndash; &eacute;s tamb&eacute; colombi&agrave;, per&ograve; no va haver de regularitzar els seus papers quan va arribar fa set anys a Eivissa. Amb dotze va emigrar al costat de la seua fam&iacute;lia a la recerca de la prosperitat que prometia la Uni&oacute; Europea. Elena t&eacute; als seus g&uuml;elos a Mil&agrave; i el seu pare guarda en la butxaca un passaport amb una estrella de cinc puntes: el de la Rep&uacute;blica d'It&agrave;lia. &ldquo;A l'illa no ens van ser mal les coses al principi&rdquo;, prossegueix l'home, amb un castell&agrave; en el qual es creuen formes llatines i it&agrave;liques. &ldquo;Aqu&iacute;, la meua dona i jo vam poder llogar, per&ograve; despr&eacute;s de la pand&egrave;mia es va posar tot molt car. Vam haver de sortir de la ciutat i anar-nos a Isla Blanca, una urbanitzaci&oacute; que queda bastant lluny, en el nord de l'illa. All&iacute; viv&iacute;em quan va venir Elena (que va n&eacute;ixer a l'hospital que tenim aqu&iacute; devora, molt a prop), van pujar el preu i vam sortir una altra volta. Ara no trobam res. Amb boixos, no et lloguen. I amb cans &ndash;tenim un, qu&egrave; he de fer: abandonar-ho, portar-ho a la canera?&ndash;, tampoc&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Amb boixos, no et lloguen. I amb cans –tenim un, què haig de fer: abandonar-ho, portar-ho a la canera?–, tampoc</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pare d&#039;Elena</span>
                                        <span>—</span> Resident en una caravana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El pare d&#039;Elena conta que van viure en pisos i cases fins que va néixer la seua filla: “Amb boixos no et lloguen”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El pare d&#039;Elena conta que van viure en pisos i cases fins que va néixer la seua filla: “Amb boixos no et lloguen”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Llavors, com Jonathan, com molts dels seus vesins, els pares d'Elena van amollar un grapat de milers d'euros per a comprar una casa rodant. Passejar per la parcel&middot;la de Can Misses &eacute;s rec&oacute;rrer un museu de la caravana. Lord M&uuml;nsterland, Lunar Premiere 51, Senator, Hymer, Knaus&hellip;Marques i models m&iacute;tics de fabricaci&oacute; brit&agrave;nica o alemanya. Algun remolc conserva la matr&iacute;cula estrangera. A quins vehicles van estar enganxades? Durant quants estius van rec&oacute;rrer les carreteres europees? En quins c&agrave;mpings de postal van pernoctar? Per quants propietaris van passar? Com i quan van arribar a Eivissa, el territori insular on estacionar una <em>roulotte</em><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/no-soc-delinquent-nova-normativa-d-eivissa-complica-vida-les-caravanes_1_12287642.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> en una zona no autoritzada pot suposar 30.000 euros de multa</a>? El torrent de preguntes &eacute;s inevitable. Ho interromp el pare d'Elena amb una afirmaci&oacute; categ&ograve;rica:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Al final, haurem d'anar-nos d'Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Per&ograve; vost&egrave; i la seua dona tenen treball aqu&iacute;, veritat?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, tot l'any. Per&ograve; no ens d&oacute;na. Trobar un habitatge per menys de 2.500 &oacute; 3.000 euros al mes &eacute;s impossible. I suma-li despr&eacute;s totes les despeses. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/eivissa-rebotiga-salvatge-paradis-despres-30-anys-bombolla-immobiliaria_1_11702085.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Aqu&iacute; som tots treballadors. Tots</a>. Els paraguaians, en l'obra. Els colombians, en general, jardineria i manteniment. Les senyores cuiden. No som gent dolenta i els comentaris fan mal. Encara que vulguem anar-nos d'aqu&iacute;, no podem.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Han buscat algun advocat?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Per a qu&egrave;? S&eacute; que en altres llocs van aconseguir retardar el desnonament per&ograve;, al final, van acabar sortint.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Ací som tots treballadors. Tots. Els paraguaians, a l&#039;obra. Els colombians, en general, jardineria i manteniment. Les senyores cuiden. No som gent dolenta i els comentaris fan mal. Encara que vulguem marxar d&#039;ací, no podem</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pare d&#039;Elena</span>
                                        <span>—</span> Resident d&#039;una caravana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un racó de la caravana on viu Elena amb els seus pares."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un racó de la caravana on viu Elena amb els seus pares.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una intimitat min&uacute;scula</strong></h2><p class="article-text">
        El pare d'Elena &ndash;com Manolo i Jos&eacute;, com Jonathan i els seus vesins&ndash; no vol apar&egrave;ixer en les fotos a la vista de tothom, per&ograve; permet al fot&ograve;graf entrar en la caravana per a retratar un rac&oacute; de ca seua. Damunt la taula, un gibrell, un got amb una cola per acabar, una flor vermellosa damunt d'un plat blanc ple de pinyes. &Eacute;s decoraci&oacute; nadalenca que encara no s&rsquo;ha llevat, com les enganxines de floquets de neu al cristall d'una finestra que creua una corda de la qual pengen pinces de colors. En els espais min&uacute;sculs la intimitat es mesura en mil&middot;l&iacute;metres. A aquesta fam&iacute;lia nom&eacute;s li resta un consol: quan es vagin rodant a un altre lloc no perdran euros ni hores invertides a aixecar una barraca &ndash;llistons, xapa, pladur&ndash;: en Can Misses s&oacute;n moltes menys que les que va haver-hi en Can Rova o Cas Bunets. Alguna hi ha, no obstant aix&ograve;. La barraca que m&eacute;s destaca recicla les despulles de les discoteques: les lones de Cocoon, una festa que porta un quart de segle celebrant-se a l'illa, cobreix de punta a punta la teulada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una lona de discoteca cobreix una de les barraques de Ca Misses; al fons, Dalt Vila, un barri històric catalogat com a Patrimoni Mundial per la Unesco."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una lona de discoteca cobreix una de les barraques de Ca Misses; al fons, Dalt Vila, un barri històric catalogat com a Patrimoni Mundial per la Unesco.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;<em>Salutati, dai</em>&rdquo;. Acomiada't, vinga. Elena escolta l'ordre i mou una m&agrave; en l'aire. El seu pare la fica a casa agarrant-la amb dol&ccedil;or per les aixelles. El sol ja s'ha ocultat. Dem&agrave;, la garrida es despertar&agrave;, es posar&agrave; una motxilla (rosa), la muntaran en el portanadons d'una bicicleta de passeig i la baixaran a escola. Hi ha dos col&middot;legis p&uacute;blics a menys d'un quil&ograve;metre de dist&agrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-macro-desnonaments-barraques-eivissa-som-treballadors-no-hi-habitatges-per-menys-3-000-euros_1_13111448.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Apr 2026 08:28:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="150353" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="150353" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els macro desnonaments de barraques a Eivissa: “Som treballadors, però no hi ha habitatges per menys de 3.000 euros”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Ibiza,Desahucios,Trabajadores pobres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los 'macrodesahucios' de chabolas en Ibiza: "Somos trabajadores, pero no hay viviendas por menos de 3.000 euros"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/macrodesahucios-chabolas-ibiza-trabajadores-no-hay-viviendas-3-000-euros_1_13110863.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los &#039;macrodesahucios&#039; de chabolas en Ibiza: &quot;Somos trabajadores, pero no hay viviendas por menos de 3.000 euros&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Justicia decreta la expulsión de decenas de personas –entre ellas, Elena, una niña de tres años– que viven en caravanas dentro de un terreno privado: es el quinto desalojo masivo que se produce en la isla en menos de dos años</p><p class="subtitle">El 'truco' ilegal de los compañeros de piso que cobraban a Manu por una habitación: “No querían que el casero se enterase”</p></div><p class="article-text">
        Suenan dos chasquidos. Manuel y Jos&eacute; acaban de abrirse unas latas de cerveza. Empiezan a beberlas mientras cuentan que una madrugada escucharon golpes en la puerta de la caravana. La misma puerta sobre la que uno de ellos se apoya ahora mientras el otro, sentado en una silla, fuma y mira el m&oacute;vil. &ldquo;&iexcl;Sabemos que est&aacute;is ah&iacute;!&rdquo;, dicen que les gritaron para amedrentarlos. La pantalla y la bombilla que hay dentro del remolque son los dos &uacute;nicos puntos de luz que iluminan a estos dos hombres. No se les distinguen las facciones de la cara. As&iacute; lo quieren. De alguna manera, est&aacute;n se&ntilde;alados. El 29 de abril &ndash;si no se han ido antes&ndash;&nbsp;tendr&aacute;n que marcharse del solar en el que llevan meses viviendo junto a varias decenas de personas. Muchos son migrantes y tienen trabajo. Como Manuel y Jos&eacute;: colombianos y alba&ntilde;iles. Algunos de sus vecinos tambi&eacute;n tienen hijos.
    </p><p class="article-text">
        Ya hay orden judicial para desalojar una parcela situada en el municipio de Eivissa: casi dos hect&aacute;reas y media en la periferia burguesa de la ciudad. En julio, este terreno de forma rectangular empez&oacute; a llenarse de caravanas, furgonetas, tiendas de campa&ntilde;a y alguna barraca. Otros desahucios &ndash;Can Rova, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/700-euros-vivir-chabola-villas-miseria-alojan-trabajadores-ibiza_1_11436958.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Raspalls</a>, es Gorg o Cas Bunets&ndash; empujaron a estos ibicencos sin hogar hacia otro sitio donde plantar su campamento. Entonces encontraron estas <em>feixes</em>, antiguas tierras de cultivo, un pedazo del barrio de Can Misses todav&iacute;a por construir.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        All&iacute; terminaron el verano, pasaron el oto&ntilde;o y resistieron el invierno: con la llegada de la primavera tienen las horas contadas. Los propietarios &ndash;entre los que se encuentra Inmo Sirenis, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/show-lleno-cliches-hippies-250-euros-cubierto-propuesta-nacho-cano-resucitar-teatro-pereyra_1_11607012.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una empresa hotelera que tambi&eacute;n posee el Teatro Pereyra</a>&ndash; han solicitado la expulsi&oacute;n y el Tribunal de Primera Instancia n&uacute;mero 5 de la isla se lo ha concedido. &ldquo;Pusimos la demanda hace un a&ntilde;o. Ya hab&iacute;a gente all&iacute; dentro. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vida-trabajadores-sintecho-ibiza-desalojados-anos-tiendas-campana_1_12506324.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Imagino que despu&eacute;s, durante el verano, entraron m&aacute;s</a>. El riesgo de incendio al okupar un terreno con masa boscosa en el que se hacen conexiones, se cocina y se fuma es inevitable&rdquo;, dice Mariano Ram&oacute;n. Este abogado representa a Inmo Sirenis como ya hiciera con los due&ntilde;os de Can Rova o Cas Bunets. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/chabolas-reducidas-escombros-300-trabajadores-ninos-desahuciados-ibiza-calle_1_12465623.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En apenas dos a&ntilde;os, tres desalojos multitudinarios.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Desde el primer momento en que se detecta cualquier asentamiento, el Ayuntamiento, a trav&eacute;s de Servicios Sociales, interviene para abordar la situaci&oacute;n y tratar de reconducirla ofreciendo acompa&ntilde;amiento, orientaci&oacute;n e intervenci&oacute;n. Asimismo, los equipos municipales estar&aacute;n presentes antes y durante el desalojo para informar, valorar cada caso y tramitar las prestaciones o recursos sociales que puedan corresponder a las personas afectadas&rdquo;, explican desde el Ajuntament d&rsquo;Eivissa, que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha cerrado &ndash;con g&aacute;libos&ndash; la entrada a veh&iacute;culos altos <a href="https://www.eldiario.es/opinion/zona-critica/vivir-aparcamiento_129_12320874.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">para evitar que aparcamientos y descampados</a> se llenen de furgonetas y <em>roulottes</em>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/07ad5d2d-80b3-4f21-af46-ad967022edda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cocinando el almuerzo en la villa miseria ibicenca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cocinando el almuerzo en la villa miseria ibicenca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Almuerzo entre colombianos</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;&iexcl;Sombra, dentro!&rdquo;. Una voz recoge a una hembra de american stanford que ha salido tras unos matojos para recibir a los extra&ntilde;os. Olisquea botas y zapatos, ofrece el lomo a manos desconocidas y vuelve junto a su amo, un joven que remueve un cazo recibiendo el calor de un hornillo. Dos planchas de metal evitan que la llama del gas prenda algo inapropiado. Dentro del guiso hay cachos de patata y bolas de carne picada. El cocinero a&ntilde;ade a la salsa un chorro de ketchup. Tras el culo de la caravana que el cocinero tiene a sus espaldas aparecen los comensales. Son otros dos veintea&ntilde;eros subidos a patinetes el&eacute;ctricos. Desmontan, se sientan en c&iacute;rculo, van pas&aacute;ndose el cazo y comen todos de &eacute;l. En silencio. Son las siete de la tarde: podr&iacute;a ser una cena temprana o, quiz&aacute;s, un almuerzo a destiempo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7eda573c-492d-4407-bb71-8a4f47a07b26_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sombra, una de las perras que viven en el campamento rodante."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sombra, una de las perras que viven en el campamento rodante.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Mis vecinos son colombianos, como yo. El d&iacute;a que vuelva <em>p&rsquo;all&aacute;</em> seguro que me recochan [fastidian] porque voy a tener palabras de ac&aacute;. Como el <em>&iexcl;venga!</em>:<em> </em>al principio lo dec&iacute;a para joder y ya se me peg&oacute;. Pero el acento colombiano no lo voy a perder: los m&aacute;s fuertes son el paisa, de Medell&iacute;n, y el nuestro: yo soy de Cali Valle, la sucursal de la salsa: all&aacute; hablamos muy pesado, muy remarcado.
    </p><p class="article-text">
        Dice Jonathan. Su caravana est&aacute; a s&oacute;lo unos metros de la caravana de los tres j&oacute;venes que est&aacute;n comiendo. Invirti&oacute; &ldquo;3.000 euros&rdquo; para comprar un cub&iacute;culo de unos pocos metros cuadrados al que en la mayor&iacute;a de pa&iacute;ses de Am&eacute;rica Latina llaman casa-rodante, remarcando el sentido que tiene la palabra en franc&eacute;s: <em>roulotte</em>. En el caso de este hombre de treinta y dos a&ntilde;os, su casa-rodante es &ndash;literalmente&ndash;&nbsp;un domicilio n&oacute;mada. Y Can Misses, la tercera parcela en la que aparca, siempre &ldquo;expulsado&rdquo; por las circunstancias.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Llegu&eacute; hace dos a&ntilde;os y medio porque mi ex pareja ya estaba ac&aacute;&rdquo;, cuenta Jonathan. &ldquo;Primero viv&iacute; en un piso, pero te suben la renta y no lo puedes pagar. Luego alquil&eacute; la caravana. 300 al mes pagaba. Me ofrecieron comprarla, reun&iacute; la plata y la pagu&eacute;. El problema es que no tengo sitio donde parquear. &iexcl;Ya me sacaron de dos lugares! &iexcl;Y en esta isla no hay campings! Me dijeron de un lugar, en San Antonio, y fui a chequearlo: me encontr&eacute; un camping, s&iacute;, pero de lujo; sin espacio para caravanas&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Primero viví en un piso, pero te suben la renta y no lo puedes pagar. Luego alquilé la caravana. 300 al mes pagaba. Me ofrecieron comprarla, reuní la plata y la pagué. El problema es que no tengo sitio donde parquear. ¡Ya me sacaron de dos lugares! ¡Y en esta isla no hay campings! Me dijeron de un lugar, en San Antonio, y fui a chequearlo: me encontré un camping, sí, pero de lujo; sin espacio para caravanas
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Jonathan</span>
                                        <span>—</span> Resiente en una caravana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Y t&uacute; tienes trabajo todo el a&ntilde;o, Jonathan?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No, por temporadas, lo que va saliendo.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;En invierno se pone dura la cosa?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Lo que se activa en la &eacute;poca, pero poco m&aacute;s. En verano s&iacute; hay m&aacute;s trabajo de mantenimiento y jardiner&iacute;a. Los que tengan papeles trabajan con contrato, y los que no&hellip; al negro me imagino. Por lo regular, todo funciona por conexiones. Yo te conozco, t&uacute; me conoces y me dices que all&iacute; necesitan a uno que sepa hacer algo. <em>P&rsquo;all&aacute;</em> que vamos. En Colombia ten&iacute;a otra vida totalmente diferente: trabaj&eacute; como operario en una imprenta, pero lo m&iacute;o eran las ventas: yo te vendo eso [<em>se&ntilde;ala una bici oxidada en el suelo</em>] si hace falta. A la construcci&oacute;n siempre le tuve mucho respeto, pero aqu&iacute; he tenido que trabajarla.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Aguantar&aacute;s aqu&iacute; hasta el 29 de abril?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Espero que no, pero si no encuentro otra cosa&hellip; A m&iacute; no me notificaron nada oficialmente, pero s&eacute; que nos van a sacar. Y s&eacute; c&oacute;mo funciona. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desalojo-casero-pirata-ibiza-deja-200-personas-calle-trabajadores-levantamos-isla_1_11563019.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Al final uno conoce gente que vivi&oacute; lo de Can Rova</a>.
    </p><p class="article-text">
        Hasta que lo desahucien, Jonathan seguir&aacute; dando de comer a Cati &ndash;una mezcla muy curiosa: malinois con podenco&ndash;; vaciando la sentina en un punto limpio; duch&aacute;ndose con cazos de agua caliente; viendo la silueta de la catedral de Eivissa recortada en el horizonte cada vez que entra a casa; escuchando salsa y cumbia los s&aacute;bados por la tarde y los domingos al mediod&iacute;a, cuando se encienden parrillas, se torra carne y los habitantes de la parcela celebran el fin de semana. Como las urbanizaciones de adosados con piscina que los rodean. Al fin y al cabo, todos forman parte del mismo vecindario. Igual que los residentes censados, los n&oacute;madas de Can Misses viven en tiempo real los goles de la Uni&oacute;n Deportiva Ibiza. El estadio de f&uacute;tbol municipal est&aacute; en la acera de enfrente.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0aa22923-0b6c-45d1-981a-4a6449aba07e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jonathan y Cati, su mascota. Este colombiano ha trabajado de jardinero y albañil desde que llegó a Eivissa hace dos años."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jonathan y Cati, su mascota. Este colombiano ha trabajado de jardinero y albañil desde que llegó a Eivissa hace dos años.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La ni&ntilde;ez dentro de una &lsquo;roulotte&rsquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Elena est&aacute; sentada al volante de su cochecito de bater&iacute;as como quien se para en un &aacute;rea de servicio a escuchar la radio. Del altavoz del cochecito suena una canci&oacute;n infantil &ndash;en castellano con acento argentino&ndash;&nbsp;que repasa los nombres de los dedos de la mano. Elena se baja del cochecito y se&ntilde;ala la carrocer&iacute;a de pl&aacute;stico. Se&ntilde;ala despu&eacute;s su bicicleta y un mu&ntilde;eco tirado por el suelo. Se&ntilde;ala tambi&eacute;n su propia ropa y dice una palabra: &ldquo;Rosa&rdquo;. Las pertenencias m&aacute;s preciadas de esta ni&ntilde;a que en unos d&iacute;as cumplir&aacute; tres a&ntilde;os son todas del mismo color. Hecha la aclaraci&oacute;n, Elena corretea junto a la caravana en la que vive desde que tiene memoria. &ldquo;Uno podr&iacute;a pensarse&rdquo;, dice su padre, &ldquo;que para ella esto es pura vida. Y lo es, claro que lo es. &iquest;Pero qu&eacute; futuro podemos darle a la ni&ntilde;a si no encontramos una casa? No estamos aqu&iacute; de acampada y tenemos a los servicios sociales ac&aacute; [<em>se se&ntilde;ala al cogote</em>], haci&eacute;ndonos preguntas todo el rato&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text"> &#039;Uno podría pensarse&#039;, dice el padre de Elena, de tres años, &#039;que para ella esto es pura vida&#039;. &#039;Y lo es, claro que lo es. ¿Pero qué futuro podemos darle a la niña si no encontramos una casa? No estamos aquí de acampada y tenemos a los servicios sociales acá [se señala al cogote], haciéndonos preguntas todo el rato&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El padre de Elena &ndash;que no se llama as&iacute;&ndash; es tambi&eacute;n colombiano, pero no tuvo que regularizar sus papeles cuando lleg&oacute; hace siete a&ntilde;os a Eivissa. Con doce emigr&oacute; junto a su familia en busca de la prosperidad que promet&iacute;a la Uni&oacute;n Europea. Elena tiene a sus abuelos en Mil&aacute;n y su padre guarda en el bolsillo un pasaporte con una estrella de cinco puntas: el de la Rep&uacute;blica de Italia. &ldquo;En la isla no nos fueron mal las cosas al principio&rdquo;, prosigue el hombre, con un castellano en el que se cruzan dejes latinos e it&aacute;licos. &ldquo;Ac&aacute;, mi mujer y yo pudimos alquilar, pero despu&eacute;s de la pandemia se puso todo muy caro. Tuvimos que salir de la ciudad e irnos a Isla Blanca, una urbanizaci&oacute;n que queda bastante lejos, en el norte de la isla. All&iacute; viv&iacute;amos cuando vino Elena (que naci&oacute; en el hospital que tenemos ac&aacute;, muy cerca), subieron el precio y salimos otra vez. No encontramos nada. Con ni&ntilde;os, no te alquilan. Y con perros &ndash;tenemos uno, &iquest;qu&eacute; tengo que hacer: abandonarlo, llevarlo a la perrera?&ndash;, tampoco&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Con niños, no te alquilan. Y con perros –tenemos uno, ¿qué tengo que hacer: abandonarlo, llevarlo a la perrera?–, tampoco</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Padre de Elena</span>
                                        <span>—</span> Residente en una caravana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/05d1859e-fecb-4cff-a6a0-0297379afaf0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El padre de Elena cuenta que vivieron en pisos y casas hasta que nació su hija: “Con niños no te alquilan”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El padre de Elena cuenta que vivieron en pisos y casas hasta que nació su hija: “Con niños no te alquilan”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Entonces, como Jonathan, como muchos de sus vecinos, los padres de Elena soltaron un pu&ntilde;ado de miles de euros para comprar una casa rodante. Pasear por la parcela de Can Misses es recorrer un museo del caravanismo. Lord M&uuml;nsterland, Lunar Premiere 51, Senator, Hymer, Knaus&hellip; Marcas y modelos m&iacute;ticos de fabricaci&oacute;n brit&aacute;nica o alemana. Alg&uacute;n remolque conserva la matr&iacute;cula extranjera. &iquest;A qu&eacute; veh&iacute;culos estuvieron enganchadas? &iquest;Durante cu&aacute;ntos veranos recorrieron las carreteras europeas? &iquest;En qu&eacute; campings de postal pernoctaron? &iquest;Por cu&aacute;ntos propietarios pasaron? &iquest;C&oacute;mo y cu&aacute;ndo llegaron a Eivissa, el territorio insular donde estacionar una <em>roulotte </em><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/no-delincuente-nueva-normativa-ibiza-complica-vida-caravanas_1_12282731.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en una zona no autorizada puede suponer 30.000 euros de multa</a>? El torrente de preguntas es inevitable. Lo interrumpe el padre de Elena con una afirmaci&oacute;n categ&oacute;rica:
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Al final, tendremos que irnos de Ibiza.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Pero usted y su mujer tienen trabajo aqu&iacute;, verdad?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;S&iacute;, todo el a&ntilde;o. Pero no nos da. Encontrar una vivienda por menos de 2.500 &oacute; 3.000 euros al mes es imposible. Y s&uacute;mele luego todos los gastos. <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/ibiza-trastienda-paraiso-revista-vivienda_1_11684127.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ac&aacute; somos todos trabajadores. Todos. </a>Los paraguayos, en la obra. Los colombianos, por lo general, jardiner&iacute;a y mantenimiento. Las se&ntilde;oras cuidan. No somos gente mala y los comentarios duelen. Aunque queramos irnos de ac&aacute;, no podemos.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Han buscado alg&uacute;n abogado?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. &iquest;Para qu&eacute;? S&eacute; que en otros lugares consiguieron retrasar el desahucio pero, al final, terminaron saliendo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Acá somos todos trabajadores. Todos. Los paraguayos, en la obra. Los colombianos, por lo general, jardinería y mantenimiento. Las señoras cuidan. No somos gente mala y los comentarios duelen. Aunque queramos irnos de acá, no podemos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Padre de Elena</span>
                                        <span>—</span> Residente de una caravana
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/aba9f782-316f-4cbe-9da4-62063c7d2ce2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un rincón de la caravana donde vive Elena con sus padres."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un rincón de la caravana donde vive Elena con sus padres.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Una intimidad min&uacute;scula</strong></h2><p class="article-text">
        El padre de Elena &ndash;como Manolo y Jos&eacute;, como Jonathan y sus vecinos&ndash; no quiere aparecer en las fotos a cara descubierta, pero permite al fot&oacute;grafo entrar en la caravana para retratar un rinc&oacute;n de su casa. Sobre la mesa, un barre&ntilde;o, un vaso con una cola por terminar, una flor rojiza encima de un plato blanco lleno de pi&ntilde;as. Es un adorno de las Navidades pasadas, como los adhesivos de nieve en el cristal de una ventana que cruza una cuerda de la que cuelgan pinzas de colores. En los espacios min&uacute;sculos la intimidad se mide en mil&iacute;metros. A esta familia s&oacute;lo le resta un consuelo: cuando se vayan rodando a otro sitio no perder&aacute;n euros ni horas invertidas en levantar una barraca &ndash;listones, chapa, pladur&ndash;: en Can Misses son muchas menos que las que hubo en Can Rova o Cas Bunets. Alguna hay, sin embargo. La chabola que m&aacute;s destaca recicla los despojos de las discotecas: las lonas de Cocoon, una fiesta que lleva un cuarto de siglo celebr&aacute;ndose en la isla, cubre de punta a punta el tejado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f9d87815-1673-4a51-b709-375e91b2392d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una lona de discoteca cubre una de las chabolas de Can Misses; al fondo, Dalt Vila, un barrio histórico catalogado como Patrimonio Mundial por la Unesco."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una lona de discoteca cubre una de las chabolas de Can Misses; al fondo, Dalt Vila, un barrio histórico catalogado como Patrimonio Mundial por la Unesco.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;<em>Salutati, dai</em>&rdquo;. Desp&iacute;dete, venga. Elena escucha la orden y mueve una mano en el aire. Su padre la mete en casa agarr&aacute;ndola con dulzura por las axilas. El sol ya se ha ocultado. Ma&ntilde;ana, la ni&ntilde;a se despertar&aacute;, se pondr&aacute; una mochila (rosa), la montar&aacute;n en el portabeb&eacute;s de una bicicleta de paseo y la bajar&aacute;n a la escuela. Hay dos colegios p&uacute;blicos a menos de un kil&oacute;metro de distancia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/macrodesahucios-chabolas-ibiza-trabajadores-no-hay-viviendas-3-000-euros_1_13110863.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 02 Apr 2026 04:01:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="150353" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="150353" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los 'macrodesahucios' de chabolas en Ibiza: "Somos trabajadores, pero no hay viviendas por menos de 3.000 euros"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a392518-de8f-49f0-a435-1d9bd8b77391_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Ibiza,Desahucios,Trabajadores pobres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La paradoja de los autónomos en Castilla-La Mancha: hay más pero la gran mayoría son “trabajadores pobres”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/paradoja-autonomos-castilla-mancha-hay-gran-mayoria-son-trabajadores-pobres_1_12955497.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3386a111-3728-4f68-a053-068bdb29d511_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La paradoja de los autónomos en Castilla-La Mancha: hay más pero la gran mayoría son “trabajadores pobres”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Unión de Profesionales Trabajadores Autónomos ha hecho una radiografía del autoempleo en la que da por superada las consecuencias de la pandemia y de la guerra de Ucrania, pero señala otros problemas como la rotación “extrema” de actividades y la jubilación de la generación de 'baby boomers'</p><p class="subtitle">“Sin miedo” a regularizar migrantes: en Castilla-La Mancha representan el 90% del nuevo trabajo autónomo</p></div><p class="article-text">
        Seis a&ntilde;os despu&eacute;s de las nefastas consecuencias que la pandemia de coronavirus y posteriormente la guerra de Ucrania tuvieron para la econom&iacute;a espa&ntilde;ola y especialmente para los trabajadoras y trabajadores aut&oacute;nomos, la situaci&oacute;n del autoempleo en Castilla-La Mancha no es mala. La evoluci&oacute;n positiva de la econom&iacute;a tambi&eacute;n se ha dejado ver en este sector: ha habido un aumento de la afiliaci&oacute;n al R&eacute;gimen General de Trabajadores Aut&oacute;nomos (RETA) de 149.411 actividades contabilizadas en diciembre de 2024 a las 150.459 de finales de 2025. Esto significa que hay 1.048 aut&oacute;nomos m&aacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Hasta ah&iacute; todo bien, pero el secretario general de la Uni&oacute;n de Profesionales y Trabajadores Aut&oacute;nomos (UPTA) de Castilla-La Mancha, C&eacute;sar Garc&iacute;a, ha detallado la paradoja que se produce en esta radiograf&iacute;a. La mayor&iacute;a son &ldquo;trabajadores pobres&rdquo; y adem&aacute;s en Espa&ntilde;a &ldquo;somos muy malos consumidores&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El colectivo de trabajadores aut&oacute;nomos supone, en el &aacute;mbito nacional, el 15,77% de la poblaci&oacute;n ocupada en todo el pa&iacute;s. Este dato sugiere la importancia que tiene el autoempleo en la econom&iacute;a, formado por 3,4 millones de unidades econ&oacute;micas activas. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, esta variable es &ldquo;todav&iacute;a m&aacute;s importante&rdquo; en Castilla-La Mancha, cuyo porcentaje supera en casi cuatro puntos la media nacional, llegando al 19.41% de la poblaci&oacute;n ocupada. El responsable sindical destaca el hecho de que el porcentaje mayor se d&eacute; en la provincia de Cuenca (un 21.96% de poblaci&oacute;n ocupada), precisamente la menos industrializada. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esto nos demuestra que el trabajo aut&oacute;nomo en el entorno rural es factor fundamental para evitar la despoblaci&oacute;n, generando riqueza y oportunidades, y que debemos implementar pol&iacute;ticas activas en este sentido&rdquo;, argumenta. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8cdada37-167c-4ede-8769-0b63fe1dd1a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8cdada37-167c-4ede-8769-0b63fe1dd1a4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8cdada37-167c-4ede-8769-0b63fe1dd1a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8cdada37-167c-4ede-8769-0b63fe1dd1a4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8cdada37-167c-4ede-8769-0b63fe1dd1a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8cdada37-167c-4ede-8769-0b63fe1dd1a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8cdada37-167c-4ede-8769-0b63fe1dd1a4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="César García"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                César García                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pero, &iquest;cu&aacute;les son los problemas fundamentales, entonces? C&eacute;sar Garc&iacute;a destaca que hay una &ldquo;rotaci&oacute;n extrema&rdquo; en el sistema. Es muy &ldquo;impactante&rdquo; observar cu&aacute;ntos aut&oacute;nomos se han dado de alta en la comunidad aut&oacute;noma (26.051) en un a&ntilde;o y cu&aacute;ntos se han dado de baja (25.743). Esto equivale a que se produjo el cese de actividad de 70 aut&oacute;nomos y aut&oacute;nomas cada d&iacute;a en 2025.
    </p><p class="article-text">
        A UPTA no solo le preocupa la cantidad de bajas que se producen y la rotaci&oacute;n tan alta, sino tambi&eacute;n que desconoce en qu&eacute; condiciones y por qu&eacute; se han dado de baja. Es decir, si ha sido por jubilaci&oacute;n, por cambio de trabajo al r&eacute;gimen general o si tienen deudas. Ha puesto un ejemplo concreto: el d&iacute;a 31 de enero cerr&oacute; una cl&iacute;nica veterinaria en Sese&ntilde;a (Toledo), una ciudad con 35.000 habitantes. Fue por falta de personal cualificado para trabajar dentro de la cl&iacute;nica. &ldquo;Esto hay que analizarlo para ver hacia d&oacute;nde vamos a ir en un futuro&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Y del mismo modo pone el acento en el nivel de asesoramiento y acompa&ntilde;amiento que hayan tenido las m&aacute;s de 26.000 personas que se han dado de alta en el mismo periodo. &ldquo;No sabemos si el emprendimiento ha sido por oportunidad, por vocaci&oacute;n o simplemente por necesidad, que es el peor de los emprendimientos que se puede realizar&rdquo;. 
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-youtube ratio">
    
                    
                            
<script src="https://www.youtube.com/iframe_api"></script>
<script type="module">
    window.marfeel.cmd.push(['multimedia', function(multimedia) {
        multimedia.initializeItem('yt-_oozNJ-7QlA-9928', 'youtube', '_oozNJ-7QlA', document.getElementById('yt-_oozNJ-7QlA-9928'));
    }]);
</script>

<iframe id=yt-_oozNJ-7QlA-9928 src="https://www.youtube.com/embed/_oozNJ-7QlA?enablejsapi=1" frameborder="0"></iframe>
            </figure><p class="article-text">
        Los datos demuestran, asimismo, la &ldquo;fragilidad&rdquo; de las unidades econ&oacute;micas del RETA. &ldquo;Hay poca estabilidad en el sistema debido a la falta de dimensi&oacute;n de las actividades econ&oacute;micas&rdquo;, apunta el sindicato, por lo que pide pol&iacute;ticas activas de crecimiento. 
    </p><p class="article-text">
        Otra preocupaci&oacute;n de UPTA mira hacia el futuro. A partir de 2026 y en a&ntilde;os siguientes, el trabajo aut&oacute;nomo ser&aacute; crucial, ya que m&aacute;s de 600.000 aut&oacute;nomos de la generaci&oacute;n <em>baby boom </em>se jubilar&aacute;n. De ellos, aproximadamente 18.000 en Castilla-La Mancha. 
    </p><h2 class="article-text">&iquest;Qu&eacute; pasar&aacute; tras la jubilaci&oacute;n de los 'baby boomers'?</h2><p class="article-text">
        Se abre as&iacute; un escenario incierto sobre qu&eacute; tipo de modelo de tejido empresarial se dibuja para la comunidad aut&oacute;noma: &ldquo;&iquest;Queremos un modelo de sustituci&oacute;n de aut&oacute;nomos jubilados por nuevos aut&oacute;nomos, o por el contrario aprovechamos el nicho de mercado que dejar&aacute;n libre los jubilados para fortalecer, dimensionar y consolidar a los que permanecen en activo?&rdquo;, se pregunta. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata adem&aacute;s de un colectivo &ldquo;envejecido&rdquo;, sin relevo generacional en muchos sectores de actividad, sin trabajadores a su cargo en el 80% de los casos y con rendimientos econ&oacute;micos muy bajos. &ldquo;El escenario perfecto para hablar de burbuja del emprendimiento&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, otro palo en la rueda que se&ntilde;ala este colectivo son los &ldquo;trabajadores aut&oacute;nomos pobres&rdquo;. M&aacute;s de 42.000 aut&oacute;nomos declaran rendimientos mensuales inferiores a 900 euros, por debajo del Salario M&iacute;nimo Interprofesional (SMI), lo que representa cerca de la tercera parte del colectivo. Y m&aacute;s grave a&uacute;n: en torno a 18.400 aut&oacute;nomos no declaran rendimientos, a pesar de figurar como afiliados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Como consumidores, en España somos muy malos</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Este an&aacute;lisis sugiere que, en determinados sectores y territorios, el n&uacute;mero de actividades activas supera la capacidad real del mercado, generando un contexto en el que &ldquo;demasiados proyectos compiten por una demanda limitada&rdquo;. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        C&eacute;sar Garc&iacute;a atribuye tambi&eacute;n esta situaci&oacute;n a que &ldquo;como consumidores, en Espa&ntilde;a somos muy malos&rdquo;. Se refiere a que es &ldquo;imposible&rdquo; hacer crecer los negocios &ldquo;si vamos buscando el precio y no la calidad&rdquo; y si tampoco &ldquo;damos prioridad al valor real del trabajo que est&aacute;n efectuando los aut&oacute;nomos&rdquo;. Habla as&iacute; de la costumbre espa&ntilde;ola de no pedir factura, por ejemplo, a un fontanero, o de no preocuparnos de si el trabajo alguien hace en nuestro domicilio cuenta con todas las garant&iacute;as. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Considera que se trata m&aacute;s de un tema &ldquo;cultural&rdquo; que &ldquo;fiscal&rdquo;. &ldquo;Ning&uacute;n consumidor alem&aacute;n es capaz de meter en su casa a nadie sin conocer primero que cumpla todos los requisitos tributarios, y defendemos poco la econom&iacute;a global, y mucho la econom&iacute;a personal&rdquo;, ha ahondado en este sentido. &nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por todo ello, UPTA pide un Observatorio del Trabajo Aut&oacute;nomo en Castilla-La Mancha para &lsquo;mapear&rsquo; mejor las actividades econ&oacute;micas en este sector, y se pone a disposici&oacute;n de la Mesa de Di&aacute;logo social en la definici&oacute;n de pol&iacute;ticas que permitan que el trabajo aut&oacute;nomo &ldquo;no solo exista, sino que sea econ&oacute;micamente viable, socialmente justo y con futuro&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alicia Avilés Pozo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/paradoja-autonomos-castilla-mancha-hay-gran-mayoria-son-trabajadores-pobres_1_12955497.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 16:12:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3386a111-3728-4f68-a053-068bdb29d511_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="206252" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3386a111-3728-4f68-a053-068bdb29d511_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="206252" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La paradoja de los autónomos en Castilla-La Mancha: hay más pero la gran mayoría son “trabajadores pobres”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3386a111-3728-4f68-a053-068bdb29d511_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Empleo,Autónomos,Trabajadores,Trabajadores pobres,UGT - Unión General de Trabajadores,Sindicatos,Emprendedores]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Más turismo es democracia?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/turismo-democracia_129_12382126.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2d0bd607-e9ef-4afe-87fd-40ab72d1ef10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Más turismo es democracia?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">¿Cómo puede ser que un 20% de la población esté en riesgo de pobreza cuando recibimos más turistas que nunca y con un gasto récord? Sencillamente porque el turismo es cada vez más ineficaz a la hora de redistribuir la riqueza que genera, tanto entre sus trabajadores como entre los habitantes que soportan su impacto</p><p class="subtitle">“Nos dicen que aguantemos porque el turismo nos da de comer”: el hotel-discoteca que tortura a vecinos de Ibiza</p></div><p class="article-text">
        La semana pasada se publicaron los primeros datos sobre recepci&oacute;n de turistas en los primeros cuatro meses del a&ntilde;o. Para sorpresa de nadie, se batieron todos los r&eacute;cords posibles. R&eacute;cord de llegadas: casi 3 millones de turistas, un 8% m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior, que ya hab&iacute;a sido el mejor de la serie hist&oacute;rica. R&eacute;cord de gasto tur&iacute;stico: m&aacute;s de 3.000 millones de euros, un 10% m&aacute;s que el anterior. A primera vista, estos datos invitan a pensar que las Illes Balears han logrado uno de sus principales objetivos de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas: combatir la fuerte estacionalidad del turismo veraniego y alargar la temporada a los meses de invierno. Sin embargo, nada m&aacute;s lejos de la realidad. Estos datos son la antesala de lo que todas las proyecciones anuncian para este a&ntilde;o: 20 millones de turistas en 2025, uno de cada cinco visitantes de todo el Estado. Para algunos, esto es un &eacute;xito; para la mayor&iacute;a social, incluidos trabajadores del sector tur&iacute;stico, es motivo de preocupaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Durante las &uacute;ltimas d&eacute;cadas, el gran crecimiento tur&iacute;stico &mdash;derivado en buena medida de la hiperespecializaci&oacute;n econ&oacute;mica impulsada por la UE&mdash; ha supuesto un evidente crecimiento econ&oacute;mico y demogr&aacute;fico en el archipi&eacute;lago, con luces y sombras. Es importante destacar que el desarrollo de nuestra econom&iacute;a y sociedad se ha producido a costa de un consumo territorial y de recursos claramente insostenible. Este hecho era conocido, pero mientras el crecimiento tur&iacute;stico siguiera aportando bienestar general y mantuviera una relativa paz social a trav&eacute;s de la distribuci&oacute;n de beneficios, la sostenibilidad ambiental quedaba en un segundo plano. A pesar de las advertencias de los grupos ecologistas que el tiempo ha acabado por confirmar de forma contundente. Sin embargo, desde hace algunos a&ntilde;os, la sostenibilidad medioambiental ya no es la &uacute;nica en el centro del debate. Ha resurgido con fuerza el concepto de &ldquo;sostenibilidad social&rdquo;, un t&eacute;rmino acu&ntilde;ado hace m&aacute;s de tres d&eacute;cadas en el reconocido <em>Informe Brundtland</em> impulsado por las Naciones Unidas, y que en los &uacute;ltimos tiempos se ha recuperado para nombrar lo que com&uacute;nmente llamamos paz social y convivencia. Subrayo este punto porque el lenguaje importa: la adopci&oacute;n de nuevos t&eacute;rminos y el abandono de otros no es cuesti&oacute;n menor en una &eacute;poca donde el discurso tiene un enorme poder de incidencia. As&iacute; pues, desde hace tiempo, el crecimiento tur&iacute;stico desmesurado ya no es sin&oacute;nimo de prosperidad y bienestar, sino de incertidumbre, ansiedad y empobrecimiento para la mayor&iacute;a social. La paz social y la convivencia est&aacute;n resquebraj&aacute;ndose.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El crecimiento turístico desmesurado ya no es sinónimo de prosperidad y bienestar, sino de incertidumbre, ansiedad y empobrecimiento para la mayoría social. La paz social y la convivencia están resquebrajándose</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &iquest;C&oacute;mo es posible que, si cada vez vienen m&aacute;s turistas y se gastan m&aacute;s dinero, nuestros niveles de riqueza sean cada vez m&aacute;s bajos en perspectiva comparada? Desde los a&ntilde;os 90, las Illes Balears han descendido en el ranking de comunidades aut&oacute;nomas desde los primeros puestos hasta situarse por debajo de la media. A nivel europeo, la ca&iacute;da es a&uacute;n m&aacute;s preocupante. &iquest;C&oacute;mo puede ser que un 20% de la poblaci&oacute;n est&eacute; en riesgo de pobreza cuando recibimos m&aacute;s turistas que nunca y con un gasto r&eacute;cord? Sencillamente porque el sector tur&iacute;stico es cada vez m&aacute;s ineficaz a la hora de redistribuir la riqueza que genera, tanto entre sus trabajadores como entre los habitantes que soportan su impacto. Hoy, los beneficios del turismo ya no contribuyen a construir una sociedad cohesionada, con igualdad de oportunidades e inclusi&oacute;n. No es que el modelo anterior fuera plenamente justo, pero al menos proporcionaba unos m&iacute;nimos de prosperidad econ&oacute;mica y cierta expectativa de mejora. Ahora, ni siquiera un salario medio garantiza seguridad.
    </p><p class="article-text">
        Algunos dir&aacute;n que la explosi&oacute;n demogr&aacute;fica hace que el PIB per c&aacute;pita disminuya al tener que repartirse entre m&aacute;s personas. Y s&iacute;, es cierto. Pero este hecho es inseparable del propio modelo tur&iacute;stico. El aumento de turistas y su gasto est&aacute; generando cada vez m&aacute;s trabajadores pobres y precarizados. Desde mi punto de vista, no es una buena noticia que cada vez se bata el r&eacute;cord de personas trabajando en esta comunidad si esas personas no viven mejor. Este es un debate que debe plantearse con seriedad y rigor, sin connotaciones populistas ni xen&oacute;fobas, especialmente desde las fuerzas progresistas, si quieren volver a canalizar este creciente descontento social. Porque es perfectamente compatible defender que no se puede crecer m&aacute;s &mdash;incluso que es necesario decrecer&mdash; y, al mismo tiempo, proteger los intereses de la clase trabajadora del sector tur&iacute;stico.
    </p><p class="article-text">
        Otro tema, que bien merece un monogr&aacute;fico aparte, es el drama del acceso a la vivienda. Una problem&aacute;tica, nuevamente, inseparable del modelo tur&iacute;stico. Y no s&oacute;lo por la presi&oacute;n demogr&aacute;fica mencionada anteriormente &mdash;que tambi&eacute;n&mdash;, sino sobre todo por el uso tur&iacute;stico, de segunda residencia y especulativo que se da a la vivienda en estas islas. Si hace unas d&eacute;cadas estos usos se concentraban en zonas tur&iacute;sticas bien delimitadas o en viviendas con caracter&iacute;sticas espec&iacute;ficas que no compet&iacute;an directamente con la demanda local, hoy en d&iacute;a pr&aacute;cticamente cualquier casa, de cualquier barrio o pueblo, puede destinarse a un uso no residencial, legal o ilegalmente. Una vez m&aacute;s, el desmesurado crecimiento de la industria tur&iacute;stica aparece como una de las principales causas de la crisis de vivienda.
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Y qu&eacute; tiene que ver todo esto con la democracia? Mucho. Cuando el sistema institucional es incapaz de dar respuesta a los problemas reales de la ciudadan&iacute;a, cuando los beneficios del crecimiento econ&oacute;mico se concentran en pocas manos, cuando la frustraci&oacute;n se cronifica y no hay expectativas de mejora, entonces debemos preocuparnos por la salud de nuestra democracia. Este es el caldo de cultivo ideal para la desafecci&oacute;n pol&iacute;tica, el auge de formas autoritarias de hacer pol&iacute;tica y una polarizaci&oacute;n social que pone en peligro la convivencia. Basta mirar a los pa&iacute;ses de nuestro entorno: la extrema derecha se fortalece en estos contextos, y la rabia rara vez se canaliza hacia opciones pol&iacute;ticas comprometidas con los derechos humanos, la diversidad social o los consensos b&aacute;sicos que sostienen nuestras sociedades.
    </p><p class="article-text">
        Para concluir, respondiendo a la pregunta que da t&iacute;tulo a este art&iacute;culo: &iquest;m&aacute;s turismo es democracia? Desde el punto de vista de la Ciencia Pol&iacute;tica, evidentemente no lo es. Tampoco es una condici&oacute;n necesaria para una democracia s&oacute;lida, ya que existen reg&iacute;menes autoritarios con sectores tur&iacute;sticos muy potentes. El turismo puede favorecer la democracia si sus beneficios llegan a la poblaci&oacute;n, si redistribuye riqueza y si contribuye a una mayor prosperidad, tolerancia e igualdad. Pero tambi&eacute;n puede perjudicarla, cuando genera desigualdad, pobreza, exclusi&oacute;n social, expulsa a la poblaci&oacute;n de sus barrios y somete cada aspecto de la vida a la l&oacute;gica del mercado.
    </p><p class="article-text">
        Democracia es impulsar pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que garanticen que la actividad tur&iacute;stica contribuye a los fines de nuestro sistema democr&aacute;tico: cohesi&oacute;n social, justicia, sostenibilidad, protecci&oacute;n del territorio e igualdad de derechos. As&iacute; lo establece el Pre&aacute;mbulo de nuestro Estatut d&rsquo;Autonomia. Todo lo que vaya en sentido contrario &mdash;por acci&oacute;n o por omisi&oacute;n&mdash; no hace m&aacute;s que tensar nuestra sociedad y debilitar un sistema democr&aacute;tico que, desde hace tiempo, sufre una profunda crisis de legitimidad y desafecci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Guillermo Bezzina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/blogs/opinion/turismo-democracia_129_12382126.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 14 Jun 2025 16:22:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2d0bd607-e9ef-4afe-87fd-40ab72d1ef10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1478016" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2d0bd607-e9ef-4afe-87fd-40ab72d1ef10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1478016" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Más turismo es democracia?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2d0bd607-e9ef-4afe-87fd-40ab72d1ef10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Turismo,Pobreza,Trabajadores pobres]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Detenido un empresario en Idiazabal, Gipuzkoa, por explotar a trabajadores extranjeros en instalación de fibra óptica]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/detenido-empresario-idiazabal-gipuzkoa-explotar-trabajadores-extranjeros-instalacion-fibra-optica_1_12289393.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13d06ff2-5de9-4cca-97b7-6c2facb8fc72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Detenido un empresario en Idiazabal, Gipuzkoa, por explotar a trabajadores extranjeros en instalación de fibra óptica"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La investigación se inició en enero de 2025, tras una alerta de los servicios sociales en la que una persona acudió a pedir ayuda, ya que, pese a trabajar más de 10 horas diarias, incluidos fines de semana, no disponía de recursos suficientes, "ni para comer"</p><p class="subtitle">Euskadi reconoce a seis mujeres como víctimas de trata para que puedan recibir asesoramiento y una vivienda segura
</p></div><p class="article-text">
        La Ertzaintza, a trav&eacute;s de la Secci&oacute;n de Investigaci&oacute;n Criminal y Polic&iacute;a Judicial, ha detenido este pasado jueves en Idiazabal (Gipuzkoa) a un empresario, de 38 a&ntilde;os, como presunto autor de un delito de trata de seres humanos con fines de explotaci&oacute;n laboral, tras una denuncia que destap&oacute; las condiciones en las que eran explotados varios ciudadanos extranjeros en una empresa de instalaci&oacute;n de fibra &oacute;ptica.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha informado el Departamento de Seguridad y recoge Europa Press, tras la primera detenci&oacute;n, el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 3 de Durango autoriz&oacute; entradas y registros en Miranda de Ebro y Logro&ntilde;o, donde, con la colaboraci&oacute;n del Cuerpo Nacional de Polic&iacute;a, se detuvo tambi&eacute;n a una mujer de 32 a&ntilde;os presuntamente implicada en los hechos.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n se inici&oacute; en enero de 2025, tras una alerta de los servicios sociales. Una persona acudi&oacute; a pedir ayuda, ya que, pese a trabajar m&aacute;s de 10 horas diarias, incluidos fines de semana, no dispon&iacute;a de recursos suficientes, &ldquo;ni para comer&rdquo;. La v&iacute;ctima denunci&oacute; haber sido captada con falsas promesas de regularizaci&oacute;n en Espa&ntilde;a y sueldos de hasta 4.000 euros mensuales por instalar fibra &oacute;ptica en domicilios y empresas.
    </p><p class="article-text">
        El principal investigado por la Ertzaintza, un empresario de Logro&ntilde;o sin antecedentes penales, era el administrador &uacute;nico de dos empresas a trav&eacute;s de las cuales captaba trabajadores tanto en Espa&ntilde;a como en el extranjero. Las compa&ntilde;&iacute;as eran subcontratadas por empresas instaladoras que trabajaban para operadoras de telecomunicaciones.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n han confirmado las posteriores averiguaciones policiales, las v&iacute;ctimas, en situaci&oacute;n administrativa irregular, no eran dadas de alta en la Seguridad Social, y se les entregaban carnets falsificados a nombre de personas que s&iacute; figuraban como afiliadas, lo que permit&iacute;a al empresario emplear simult&aacute;neamente a varias personas con una &uacute;nica alta legal.
    </p><p class="article-text">
        Supuestamente, el empresario se quedaba con el 75% del importe generado por cada instalaci&oacute;n. Del 25% restante, descontaba a los trabajadores gastos por gasolina, alojamiento, supuestas deudas y un 8% adicional por trabajar sin papeles, dej&aacute;ndolos en una situaci&oacute;n econ&oacute;mica de &ldquo;extrema vulnerabilidad&rdquo;, seg&uacute;n ha indicado la Ertzaintza.
    </p><p class="article-text">
        A la primera denuncia se han sumado otras cuatro, seg&uacute;n ha subrayado el Departamento de Seguridad, quien prev&eacute; que el n&uacute;mero de v&iacute;ctimas aumente tras la detenci&oacute;n del investigado, practicada este jueves en la localidad guipuzcoana.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n contin&uacute;a abierta y no se descartan nuevas detenciones ni la localizaci&oacute;n de m&aacute;s v&iacute;ctimas en otras comunidades aut&oacute;nomas. Seg&uacute;n ha explicado la Ertzaintza, &ldquo;posiblemente, hay personas que a&uacute;n temen denunciar por miedo a represalias&rdquo;. El principal investigado ha sido puesto a disposici&oacute;n judicial y, adem&aacute;s del delito de trata de seres humanos con fines de explotaci&oacute;n laboral, se le imputan delitos contra los derechos de los trabajadores, tr&aacute;fico ilegal de personas, falsificaci&oacute;n documental y otros delitos conexos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Euskadi]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/detenido-empresario-idiazabal-gipuzkoa-explotar-trabajadores-extranjeros-instalacion-fibra-optica_1_12289393.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 11 May 2025 11:55:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13d06ff2-5de9-4cca-97b7-6c2facb8fc72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="408920" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13d06ff2-5de9-4cca-97b7-6c2facb8fc72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="408920" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Detenido un empresario en Idiazabal, Gipuzkoa, por explotar a trabajadores extranjeros en instalación de fibra óptica]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13d06ff2-5de9-4cca-97b7-6c2facb8fc72_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,Gipuzkoa,Bizkaia,Álava,Explotación laboral,Extranjería,Extranjeros,Ley de Extranjería,Trabajo,Trabajadores pobres,Policía,Policía Nacional,Ertzaintza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Desallotjades 200 persones que vivien en l'antiga presó de Palma entre escombraries, sense aigua ni llum: “No tenim on anar”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjades-200-persones-vivien-l-antiga-preso-palma-escombraries-sense-aigua-llum-no-tenim-on-anar_1_12133524.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/70d546e0-fe1e-4ab6-a2d8-59e18fc1c36c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1113567.jpg" width="4000" height="2250" alt="Desallotjades 200 persones que vivien en l&#039;antiga presó de Palma entre escombraries, sense aigua ni llum: “No tenim on anar”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Residents sense recursos, treballadors precaritzats i migrants dormen en l'antiga presó de la capital, unes instal·lacions que, des de 1999, es troben sense ús, entre promeses de reconversió que mai arriben. “Si ens haguessin donat més temps...”, lamenta Carlos, que viu amb el seu fill en una cel·la
</p><p class="subtitle">Un “xollo” per 500 euros al mes es converteix en una “estafa” immobiliària: “Estic lluitant per un sostre”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Ens fan fora sense tenir on anar. No ens han ofert cap alternativa&rdquo;. Entre enderrocs, munts d'escombraries i murs enderrocats que gaireb&eacute; no impedeixen permear el fred de l'exterior, sense aigua i sense electricitat, m&eacute;s de 200 persones malviuen amuntegades en el que avui es mant&eacute; en peus de l'antiga pres&oacute; de Palma. A tres quil&ograve;metres del centre de la capital balear, residents sense recursos, treballadors precaritzats i migrants han buscat refugi en unes instal&middot;lacions que, des del 1999, estan abandonades entre promeses de reconversi&oacute; que no arriben mai. Ara, l'Ajuntament els ha donat deu dies perqu&egrave; desallotgin les instal&middot;lacions.
    </p><p class="article-text">
        En un fred mat&iacute; d'una setmana en qu&egrave; no ha parat de ploure, accedir al vell recinte suposa travessar s&ograve;ls entollats en qu&egrave; s'acumulen matalassos estripats, roba amarada i un paisatge interminable de deixalles. De fons, ressona el lladruc del gos d'un dels habitants. Els que conviuen al vell penal -uns des de fa pocs mesos i altres, des de fa anys- ho fan entre les mateixes parets que un dia van presenciar les anades i vingudes dels presos comuns que va albergar el complex des de la seva posada en marxa el 1968. Fins llavors, la pres&oacute; provincial s'ubicava al convent de ses Caputxines, proper a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/horrores-carcel-franquista-can-mir-tenia-suerte-moria_1_9220290.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Can Mir</a>, la pres&oacute; franquista que entre 1936 i 1941 va allotjar m&eacute;s de 2.000 presos. Va funcionar com a pres&oacute; fins al 1999, quan els reclusos van ser traslladats a l'actual centre penitenciari de Palma i els estrets i foscos passadissos de les velles instal&middot;lacions, juntament amb les cel&middot;les i els espais comuns, es van veure abocats al des&uacute;s i la ru&iuml;na.
    </p><p class="article-text">
        Al juliol de 2013, l'Ajuntament de Palma va adquirir l'edifici a trav&eacute;s d'una permuta amb la Societat d'Infraestructures i Equipaments Penitenciaris (SIEP), amb la qual el Consistori va aconseguir la propietat de la pres&oacute; a canvi de les parcel&middot;les en qu&egrave; s'ubicaven llavors el Centre d'Inserci&oacute; Social i la Unitat. Despr&eacute;s de l'adquisici&oacute;, el Consistori, governat llavors pel PP, va comminar a la iniciativa privada que present&eacute;s projectes amb qu&egrave; proporcionar un nou &uacute;s a l'antiga pres&oacute;. Des de llavors, el decadent complex nom&eacute;s ha estat testimoni del deteriorament.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fc3e21d-b6ae-491c-9278-24414f368a62_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fc3e21d-b6ae-491c-9278-24414f368a62_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fc3e21d-b6ae-491c-9278-24414f368a62_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fc3e21d-b6ae-491c-9278-24414f368a62_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fc3e21d-b6ae-491c-9278-24414f368a62_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fc3e21d-b6ae-491c-9278-24414f368a62_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fc3e21d-b6ae-491c-9278-24414f368a62_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels passadissos de l&#039;antiga presó, plens d&#039;escombraries i munts de runa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels passadissos de l&#039;antiga presó, plens d&#039;escombraries i munts de runa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Enmig de les despulles del que un dia va ser pres&oacute;, cada vegada m&eacute;s persones, juntament amb les seves escasses pertinences, s'han instal&middot;lat entre les runes de les cel&middot;les. Antics atuells en des&uacute;s, electrodom&egrave;stics inservibles, mobles trencats. Algun llibre treu el cap entre els munts d'objectes oblidats: <em>El concierto de San Ovidio</em>, d'Antonio Buero Vallejo, i <em>Travesuras de la ni&ntilde;a mala</em>, de Mario Vargas Llosa. El resident que fa m&eacute;s temps que viu aqu&iacute; ho fa des que l'immoble va quedar abandonat.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;No sabem on anirem&rdquo;</h2><p class="article-text">
        &ldquo;No sabem on anirem quan marxem d'aqu&iacute;. Si almenys ens haguessin donat m&eacute;s temps de termini...&rdquo;, comenta Carlos, colombi&agrave; de 55 anys que viu amb el seu fill a la cel&middot;la d'un dels blocs de l'antiga pres&oacute;. En declaracions a elDiario.es, explica que est&agrave; sense feina i que va acceptant enc&agrave;rrecs de pintura o jardineria que no permeten gaudir d'una estabilitat i, molt menys, accedir a un habitatge digne. &ldquo;Vaig anar a preguntar a una immobili&agrave;ria, per&ograve; per llogar una habitaci&oacute; et demanen 600 euros. La fian&ccedil;a, el mes en curs i la comissi&oacute; de l'ag&egrave;ncia. &Eacute;s molt dif&iacute;cil. Estem parlant que uns anys enrere aix&ograve; era un pis sencer, per&ograve; no, per entrar a una habitaci&oacute; ara un ha de tenir disponibles uns 1.500 o 2.000 euros&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc86f5d1-100e-4888-8ed0-bf315e8c604e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc86f5d1-100e-4888-8ed0-bf315e8c604e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc86f5d1-100e-4888-8ed0-bf315e8c604e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc86f5d1-100e-4888-8ed0-bf315e8c604e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc86f5d1-100e-4888-8ed0-bf315e8c604e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dc86f5d1-100e-4888-8ed0-bf315e8c604e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dc86f5d1-100e-4888-8ed0-bf315e8c604e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Munts de runes acumulades en el que un dia va ser el fossat de la presó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Munts de runes acumulades en el que un dia va ser el fossat de la presó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7de880cb-c5ea-4dc6-8fbf-f26a7cdd8495_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7de880cb-c5ea-4dc6-8fbf-f26a7cdd8495_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7de880cb-c5ea-4dc6-8fbf-f26a7cdd8495_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7de880cb-c5ea-4dc6-8fbf-f26a7cdd8495_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7de880cb-c5ea-4dc6-8fbf-f26a7cdd8495_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7de880cb-c5ea-4dc6-8fbf-f26a7cdd8495_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7de880cb-c5ea-4dc6-8fbf-f26a7cdd8495_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Accés a una de les antigues cel·les"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Accés a una de les antigues cel·les                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Carles parla de la seva situaci&oacute; mentre el seu fill, Joan, se les apanya amb un fog&oacute; destartalat. Est&agrave; preparant l'esmorzar. &ldquo;Ara transformaran el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ajuntament-palma-compra-edificio-gesa-diez-anos-abandono-litigios-judiciales_1_11934586.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">edifici de Gesa </a>en un museu, quan haurien de pensar en la gent que es troba en estat de vulnerabilitat. Que facin lloguers assequibles, perqu&egrave; si fan alguna cosa i tamb&eacute; ho posen pels n&uacute;vols, llavors tampoc. Jo nom&eacute;s espero que la nostra situaci&oacute; millori i tinguem una feina estable. Aleshores ja canviaria la situaci&oacute;. Per&ograve; per ara nom&eacute;s sabem que ens trauran en deu dies. Tot just ens van avisar dimarts passat&rdquo;, continua. Dimecres, un ampli operatiu de la Policia Local ja estava desplegat a les portes de la vella pres&oacute; per desallotjar els seus habitants.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Jo només espero que la nostra situació millori i tinguem una feina estable. Aleshores ja canviaria la situació. Però per ara només sabem que ens trauran en deu dies. Tot just ens van avisar dimarts passat
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Carlos, una de les persones que pernocta a l&#039;antiga presó de Palma</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">Multes i sancions de fins a 30.000 euros</h2><p class="article-text">
        Els agents els van lliurar un document que indica que les persones identificades a les actes estan ocupant de manera il&middot;leg&iacute;tima un b&eacute; de titularitat municipal, per la qual cosa se'ls insta al cessament en l'ocupaci&oacute; de forma volunt&agrave;ria. En cas que en deu dies no ho abandonin, s'iniciar&agrave; un procediment administratiu sota multes coercitives de fins a un 5% del valor dels b&eacute;ns ocupats. En cas de desobed&egrave;ncia o resist&egrave;ncia a l'autoritat, s'adoptaran &ldquo;quantes mesures siguin conduents a la recuperaci&oacute; de la possessi&oacute; del b&eacute;&rdquo; i s'imposaran sancions entre 601 i 30.000 euros, d'acord amb les notificacions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecad6fb6-472d-440d-97a9-c0a1725a3928_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecad6fb6-472d-440d-97a9-c0a1725a3928_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecad6fb6-472d-440d-97a9-c0a1725a3928_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecad6fb6-472d-440d-97a9-c0a1725a3928_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecad6fb6-472d-440d-97a9-c0a1725a3928_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ecad6fb6-472d-440d-97a9-c0a1725a3928_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ecad6fb6-472d-440d-97a9-c0a1725a3928_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior d&#039;una de les cel·les"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior d&#039;una de les cel·les                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29168aa8-5529-4097-82f3-495c9e923f72_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29168aa8-5529-4097-82f3-495c9e923f72_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29168aa8-5529-4097-82f3-495c9e923f72_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29168aa8-5529-4097-82f3-495c9e923f72_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/29168aa8-5529-4097-82f3-495c9e923f72_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/29168aa8-5529-4097-82f3-495c9e923f72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/29168aa8-5529-4097-82f3-495c9e923f72_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Llibres entre la runa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Llibres entre la runa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Joan explica que, a la zona que ocupen, habiten sobretot llatinoamericans. Han organitzat algunes de les cel&middot;les i tamb&eacute; han pintat, encara que les parets continuen esquerdant-se. Tamb&eacute; conserven les marques d'un antic incendi. &ldquo;Hi ha nois que porten m&eacute;s d'un any. No hem tingut mai problemes amb ells. Quan ens treguin, moltes persones ens quedarem en condici&oacute; de carrer&rdquo;, relata. I parla del seu pare, acabat d'operar: &ldquo;Estem mirant a veure qu&egrave; fem, per&ograve; est&agrave; molt complicat. Les habitacions estan car&iacute;ssimes. &Eacute;s impossible pagar 600 o 650 euros per una habitaci&oacute; [els preus superen fins i tot els 700, segons els portals immobiliaris]. I demanen tants requisits per llogar que un no sap ni qu&egrave; fer&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Quan ens treguin, moltes persones ens quedarem en condició de carrer. Estem mirant a veure què fem, però està molt complicat. Les habitacions estan caríssimes. És impossible pagar 600 o 650 euros per una habitació. I demanen tants requisits per llogar que un no sap ni què fer
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Joan, un dels habitants de l&#039;antiga presó de Palma</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Segons un estudi d'Idealista publicat el mes de setembre passat, fins a 91 persones competeixen actualment per cada habitaci&oacute; que s'anuncia a Palma. La impossibilitat per arrendar un habitatge ha disparat la demanda d'aquest tipus d'espais. D'acord amb les dades d'aquest portal immobiliari, llogar un estudi a Palma &eacute;s avui fins a un 90% m&eacute;s car que una habitaci&oacute; en un pis compartit, mentre que, segons un estudi recent de Fotocasa, comprar un habitatge de segona m&agrave; &eacute;s actualment <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/comprar-vivienda-segunda-mano-balears-124-caro-20-anos_1_12024178.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un 124% m&eacute;s car que fa 20 anys</a>. El 2024, Balears va ser a m&eacute;s, segons l'Observatori del Lloguer, la segona prov&iacute;ncia amb els lloguers m&eacute;s cars, amb una mitjana de 1.598 euros al mes per vivenda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/40fe9807-646e-4e7b-9237-f3e8adf94a55_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/40fe9807-646e-4e7b-9237-f3e8adf94a55_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/40fe9807-646e-4e7b-9237-f3e8adf94a55_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/40fe9807-646e-4e7b-9237-f3e8adf94a55_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/40fe9807-646e-4e7b-9237-f3e8adf94a55_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/40fe9807-646e-4e7b-9237-f3e8adf94a55_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/40fe9807-646e-4e7b-9237-f3e8adf94a55_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Restes de runes i un matalàs cremat, una imatge habitual a cada racó de l&#039;antiga presó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Restes de runes i un matalàs cremat, una imatge habitual a cada racó de l&#039;antiga presó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Les ONG: l'expulsi&oacute; en deu dies &ldquo;els estigmatitza&rdquo;</h2><p class="article-text">
        L'esc&agrave;s termini atorgat per abandonar el recinte ha portat les entitats socials a criticar una situaci&oacute; que fa mesos que denuncia. En opini&oacute; de Metges del M&oacute;n, l'expulsi&oacute; en deu dies dels actuals residents &ldquo;els criminalitza i estigmatitza&rdquo; i els genera &ldquo;desesperan&ccedil;a, por i inseguretat&rdquo; al tractar-se de persones amb una exclusi&oacute; residencial i social &ldquo;no volunt&agrave;ria&rdquo;. Segons l'entitat, la persona que fa m&eacute;s temps que viu a l'antiga pres&oacute; ho fa des de fa uns 30 anys, encara que la mitjana &eacute;s d'uns tres anys. Altres residents porten menys temps al lloc no per l'efecte crida, sin&oacute; per la situaci&oacute; d'exclusi&oacute; residencial i l'alt cost de l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Un nou perfil s'ha unit, a m&eacute;s, als que es troben en exclusi&oacute; social cr&ograve;nica: es tracta de joves que s'han vist abocats a trobar solucions alternatives per protegir-ne la integritat f&iacute;sica i mental.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14dd104a-60c9-4dc4-a3ba-39a7662701ae_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14dd104a-60c9-4dc4-a3ba-39a7662701ae_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14dd104a-60c9-4dc4-a3ba-39a7662701ae_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14dd104a-60c9-4dc4-a3ba-39a7662701ae_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/14dd104a-60c9-4dc4-a3ba-39a7662701ae_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/14dd104a-60c9-4dc4-a3ba-39a7662701ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/14dd104a-60c9-4dc4-a3ba-39a7662701ae_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les &#039;habitacions&#039;, de la qual penja unes cortines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les &#039;habitacions&#039;, de la qual penja unes cortines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79830e3d-246c-442e-966d-a03f0e272458_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79830e3d-246c-442e-966d-a03f0e272458_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79830e3d-246c-442e-966d-a03f0e272458_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79830e3d-246c-442e-966d-a03f0e272458_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/79830e3d-246c-442e-966d-a03f0e272458_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/79830e3d-246c-442e-966d-a03f0e272458_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/79830e3d-246c-442e-966d-a03f0e272458_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Antiga Presó de Palma Francisco Ubilla 04"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Antiga Presó de Palma Francisco Ubilla 04                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'organitzaci&oacute; recorda que el novembre de l'any passat va sol&middot;licitar una reuni&oacute; interinstitucional amb l'Ajuntament de Palma, l'Institut Mallorqu&iacute; d'Afers Socials (IMAS) i la Conselleria de Fam&iacute;lies i Afers Socials per abordar la situaci&oacute; de l'antiga pres&oacute; i va demanar la creaci&oacute; d'una comissi&oacute; de seguiment i de treball coordinat. L'entitat lamenta la manca d'informaci&oacute; coordinada i precisa sobre el nombre de persones afectades per l'imminent desallotjament, que, d'altra banda, considera necessari perqu&egrave; l'edifici est&agrave; en risc d'esfondrament. No en va, un informe del Servei d'Inspecci&oacute; t&egrave;cnica d'edificis de l'Ajuntament datat el 2017 alertava del r&agrave;pid r&agrave;pid avan&ccedil; del deteriorament de l'immoble, cosa que justificava la necessitat d'intervenir com m&eacute;s aviat millor.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Metges del Món lamenta la manca d&#039;informació coordinada i precisa sobre el nombre de persones afectades per l&#039;imminent desallotjament, que, d&#039;altra banda, considera necessari perquè l&#039;edifici està en risc d&#039;esfondrament. Un informe del Servei d&#039;Inspecció tècnica d&#039;edificis de l&#039;Ajuntament datat el 2017 alertava del ràpid avanç ràpid del deteriorament de l&#039;immoble
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text">L'Ajuntament no aclareix els plans per a la pres&oacute;</h2><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la intervenci&oacute; de la Policia Local, l'alcalde de Palma, Jaime Mart&iacute;nez (PP), ha justificat que el Consistori est&agrave; &ldquo;donant els passos&rdquo; per recuperar la propietat, sobre la qual, ha recordat, hi ha diversos projectes pendents, tant de mobilitat com residencial. &ldquo;No tanquem els ulls davant de cap situaci&oacute;&rdquo;, ha manifestat. Consultades per elDiario.es, fonts de l'Ajuntament rebutgen precisar quins projectes es tracta at&egrave;s que &ldquo;encara no estan consolidats&rdquo;. Tampoc no proporcionen m&eacute;s informaci&oacute; sobre el desallotjament imminent ni concreten si s'ha ofert als afectats alternatives habitacionals.
    </p><p class="article-text">
        L'operatiu desplegat dimecres passat tamb&eacute; ha generat reaccions pol&iacute;tiques. Des del PSIB-PSOE, el seu portaveu municipal, Xisco Ducr&oacute;s, critica la &ldquo;falta de sensibilitat&rdquo; de l'alcalde per concedir tan sols un termini de deu dies per desallotjar el recinte. Una decisi&oacute; que, recrimina, s'ha pres &ldquo;sense suport&rdquo; de l'&agrave;rea municipal de Benestar Social i sense tenir un pla de futur per a aquest espai. &ldquo;No entenem la manera d'actuar de l'alcalde, que envia la Policia sense el coneixement de l'&agrave;rea de Benestar Social ni l'ajuda de les entitats socials expertes en sensellarisme i exclusi&oacute; social, que han mostrat el rebuig a com es va fer la intervenci&oacute;&rdquo;, ha apuntat el regidor socialista.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/801df6ce-e3c3-4d52-9a11-565644c22e77_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/801df6ce-e3c3-4d52-9a11-565644c22e77_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/801df6ce-e3c3-4d52-9a11-565644c22e77_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/801df6ce-e3c3-4d52-9a11-565644c22e77_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/801df6ce-e3c3-4d52-9a11-565644c22e77_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/801df6ce-e3c3-4d52-9a11-565644c22e77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/801df6ce-e3c3-4d52-9a11-565644c22e77_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels espais que fa de zona comuna a l&#039;antiga presó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels espais que fa de zona comuna a l&#039;antiga presó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Es tracta d'una manera de procedir que, segons ell, suposa una &ldquo;deshumanitzaci&oacute; de les persones m&eacute;s vulnerables&rdquo; i demostra la &ldquo;falta de coordinaci&oacute;&rdquo; d'un Ajuntament que &ldquo;ha optat per la for&ccedil;a i no per intentar ajudar les persones&rdquo; que viuen a l'antiga pres&oacute; de Palma. &ldquo;La situaci&oacute; que es viu &eacute;s el resultat d'una falta d'actuacions en mat&egrave;ria d'habitatge m&eacute;s que notable. Palma t&eacute; un problema amb els lloguers disparats tant d'habitacions, que poden arribar als 1.700 euros, com de pisos, amb preus desorbitats&rdquo;, lamenta el socialista. Respecte als plans del Consistori prevista a la vella pres&oacute;, la regidora socialista Silvana Gonz&aacute;lez, assevera que no coneixen qu&egrave; es far&agrave;: &ldquo;Nom&eacute;s idees vagues que en cap cas s&oacute;n actuacions que es puguin fer a curt termini&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Sobreviure a l'aeroport</h2><p class="article-text">
        Les dificultats per accedir a un habitatge digne a les Balears, els elevats preus de les quals s'han convertit en un obstacle per a la poblaci&oacute; local davant l'elevada demanda de compra i lloguer per part d'estrangers amb m&eacute;s capacitat financera, han portat la poblaci&oacute; m&eacute;s vulnerable a buscar alternatives per poder sobreviure. A l'aeroport de Palma, per exemple, hi passen la nit di&agrave;riament 41 persones, d'acord amb un recompte fet al febrer per l'IMAS.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les dificultats per accedir a un habitatge digne a les Balears, els elevats preus de les quals s&#039;han convertit en un obstacle per a la població local davant l&#039;elevada demanda de compra i lloguer per part d&#039;estrangers amb més capacitat financera, han portat la població més vulnerable a buscar alternatives per poder sobreviure. A l&#039;aeroport de Palma, per exemple, hi passen la nit diàriament 41 persones, d&#039;acord amb un recompte realitzat al febrer per l&#039;IMAS
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tal com recull l'ag&egrave;ncia EFE, un dels residents fixos &eacute;s Jos&eacute; Antonio, valenci&agrave; d'uns 50 anys que dorm a l'aparcament de l'aeroport des del setembre del 2023 i rep 650 euros mensuals de l'Ingr&eacute;s M&iacute;nim Vital, insuficients per pagar una habitaci&oacute;. Un problema a qu&egrave; tamb&eacute; s'enfronta aquests dies una parella de palmesans que prefereix mantenir el seu anonimat i confia que aquesta situaci&oacute; sigui temporal.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0711083a-d285-4989-b714-948c51360963_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0711083a-d285-4989-b714-948c51360963_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0711083a-d285-4989-b714-948c51360963_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0711083a-d285-4989-b714-948c51360963_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0711083a-d285-4989-b714-948c51360963_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0711083a-d285-4989-b714-948c51360963_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0711083a-d285-4989-b714-948c51360963_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una persona sense llar dorm a l&#039;aeroport de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una persona sense llar dorm a l&#039;aeroport de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Mentrestant, el 8 de febrer passat, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/200-caravanas-toman-palma-prohibicion-pp-vox-habitar-falta-vivienda_1_12038047.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unes 200 caravanes van agafar els carrers de Palma </a>per al&ccedil;ar la veu contra la nova ordenan&ccedil;a de conviv&egrave;ncia c&iacute;vica aprovada inicialment el 30 de gener passat per PP i Vox, que preveu multar, amb <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ayuntamiento-palma-multara-habite-caravanas-pese-emergencia-habitacional-vive-viviendas_1_11857006.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sancions entre 750 i 1.500 euros</a>, als que utilitzin aquests vehicles com a habitatges, malgrat que molts dels que dormen en ells s&oacute;n treballadors que no poden accedir a una llar digna davant els elevats preus del mercat immobiliari, travessat des de fa anys per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/bancos-fondos-inversion-controlan-10-viviendas-alquiladas-balears_1_10433275.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">especulaci&oacute;</a>, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/inversores-suecos-franceses-lanzan-gentrificar-expulsar-vecinos-barrio-mallorca-drama-salvaje_1_10819923.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">voracitat dels fons d'inversi&oacute;</a> i la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/vivir-edificio-invadido-alquiler-turistico-ilegal-soportar-juergas-5-manana_1_11525480.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">oferta tur&iacute;stica il&middot;legal</a>.
    </p><p class="article-text">
        Viure en una autocaravana &eacute;s, de fet, una alternativa habitacional cada cop m&eacute;s estesa a l'arxip&egrave;lag. Altres illencs s'han vist <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precios-vivienda-illes-balears-expulsan-poblacion-local_1_9008637.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expulsats de les illes </a>i reempla&ccedil;ats per estrangers d'elevat poder adquisitiu -procedents sobretot d'Alemanya i del nord d'Europa- mentre que grans grups inversors -suecs, francesos i alemanys, principalment- s'expandeixen per ciutats i pobles a la recerca d'edificis dels quals extreure'n el m&agrave;xim rendiment.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; de les persones m&eacute;s vulnerables contrasta, aix&iacute; mateix, amb la dels <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grans propietaris de Balears</a>, la setena Comunitat Aut&ograve;noma que compta amb un nombre m&eacute;s gran d'habitatges en mans de grans tenidors, &eacute;s a dir, d'aquells que tenen m&eacute;s d'una desena d'immobles: en total, 26.061 habitatges, una xifra que suposa el 4,53% del parc total de l'arxip&egrave;lag, compost per 574.813 immobles. Un percentatge, a m&eacute;s, lleugerament superior al de la mitjana nacional, que se situa en el 4,3% (m&eacute;s d'un mili&oacute; d'immobles), d'acord amb una <a href="https://www.eldiario.es/economia/espana-millon-viviendas-manos-grandes-propietarios_1_11844846.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">investigaci&oacute; duta a terme per elDiario.es</a> amb dades in&egrave;dites del Cadastre a qu&egrave; aquest mitj&agrave; va tenir acc&eacute;s a trav&eacute;s d'una sol&middot;licitud p&uacute;blica al Ministeri d'Hisenda emparada a la llei de transpar&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/desallotjades-200-persones-vivien-l-antiga-preso-palma-escombraries-sense-aigua-llum-no-tenim-on-anar_1_12133524.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 15 Mar 2025 11:53:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/70d546e0-fe1e-4ab6-a2d8-59e18fc1c36c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1113567.jpg" length="2977002" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/70d546e0-fe1e-4ab6-a2d8-59e18fc1c36c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1113567.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2977002" width="4000" height="2250"/>
      <media:title><![CDATA[Desallotjades 200 persones que vivien en l'antiga presó de Palma entre escombraries, sense aigua ni llum: “No tenim on anar”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/70d546e0-fe1e-4ab6-a2d8-59e18fc1c36c_16-9-discover-aspect-ratio_default_1113567.jpg" width="4000" height="2250"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Migrantes,Sin hogar,Personas sin hogar,Trabajadores pobres,Trabajadores,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
