“No sóc un delinqüent”: la nova normativa d'Eivissa complica la vida a les caravanes
LLEGIR EN CASTELLÀ
Fa uns set anys que la Montse, una treballadora de 42 anys que fa més de tres lustres que viu a Eivissa, va haver d'abandonar el pis on vivia perquè se li va acabar el contracte de lloguer. Pagava 600 euros el 2018. Després d'aquell moment, en plena pujada especulativa dels preus del lloguer, van començar les dificultats per accedir a un habitatge digne. “No vaig trobar cap opció que no m'obligués a compartir habitatge amb més de tres persones, o habitacions compartides per aquest mateix preu”, explica a elDiario.es. Per això es va comprar una autocaravana. En els darrers anys, Montse ha liderat un moviment associatiu que busca regular el turisme itinerant de les autocaravanes.
Montse només és un exemple dels milers de persones que en l'última dècada han optat per aquesta solució davant la greu crisi d'habitatge que colpeja l'illa. Una opció que no està exempta de dificultats, ja que les ordenances municipals de tots els ajuntaments -excepte Sant Joan de Labritja- prohibeixen específicament l'acampada o la pernocta, cosa que impedeix de facto que puguin estacionar de forma perllongada a la majoria dels nuclis urbans. Ara, les restriccions van un pas més enllà: s'impedeix l'acampada i la pernocta en sòl rústic “fora dels campaments de turisme legalment existents”, una competència del Consell Insular, com queda establert a la llei de control d'afluència de vehicles.
La limitació de l'entrada de vehicles durant els mesos de temporada alta té un suport social ampli a causa de la gran pressió que hi ha sobre les carreteres a una illa amb més cotxes i motos que habitants. Durant aquest primer any d'implantació, el Consell Insular ha aprovat una quota màxima de 20.168 cotxes -als quals cal sumar els que tenen residència fiscal a l'illa-, entre l'1 de juny i el 30 de setembre, segons va informar la institució. Per tant, durant aquest període els vehicles de fora de l'illa s'hauran d'inscriure a través de la plataforma ibizacircular.es per poder circular, amb el pagament previ d'una taxa d'un euro al dia. Les infraccions lleus contemplen multes entre 300 i 1.000 euros; les greus, entre 1001 i 10.000 euros i les molt greus, entre 10.001 i 30.000 euros.
Els càmpings: 1.800 euros al mes
La normativa, però, fa una distinció amb les autocaravanes: per entrar-hi a l'illa cal reservar prèviament l'estada en un càmping (n'hi ha cinc amb unes 200 places a tota l'illa), el preu de les quals oscil·la els 1.800 euros al mes. El Consell Insular, amb competències en sòl rústic, prohibeix específicament l'estacionament de vehicles –tant si són autocaravanes com si no– en aquests terrenys –aquesta prohibició és independent de la residència fiscal del vehicle–. Precisament, atès que les ordenances municipals de quatre dels cinc ajuntaments no permeten la pernocta de les autocaravanes, aquests vehicles-habitatge cercaven els espais rústics com a alternativa d'estacionament durant temporades llargues.
Amb la nova normativa, totes les autocaravanes que vagin a Eivissa hauran de reservar en un càmping, el preu del qual oscil·la els 1.800 euros al mes, ja que està prohibit el seu estacionament en sòl rústic. La limitació no afecta a les quals estiguin registrades a l'illa
Hi ha perfils de tota mena, però el majoritari és el temporer, el treballador que arriba per treballar entre sis i set mesos a la indústria turística, i que tria aquesta opció perquè no troba una alternativa viable al mercat del lloguer. El problema no és nou i les dues legislatures de Govern progressista no ho han resolt. Però les dificultats són cada vegada més grans, i la situació se continua agreujant, amb el Partit Popular governant als cinc ajuntaments de l'illa, al Consell Insular, i al Consolat de Mar, seu del Govern balear.
Encara que hi ha persones de tota mena, la majoria de les quals viuen en caravanes són treballadors de temporada de la indústria turística
Montse, com tants altres treballadors, té dificultats per accedir a un habitatge digne perquè el lloguer es menja la major part del sou. Entre el 2015 i el 2022, Balears és la comunitat autònoma que ha patit un major increment de preus, del 40%, segons dades del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana analitzats per elDiario.es. “No podia pagar molt més amb el meu sou. I pensant que aquesta situació insostenible tant per a mi com per a molts més treballadors al meu voltant, no es podria prolongar molt més en el temps, vaig decidir comprar un vehicle habitatge de manera provisional”, assegura.
Després d'haver estudiat la normativa, afirma que va escollir l'autocaravana perquè “és el més semblant a una llar: té tot el necessari per viure dignament”. Ho va fer sent conscient que la llei prohibia l'acampada lliure, però que podria estacionar el vehicle com qualsevol altre, “pagant els impostos de circulació corresponents”.
Per raons semblants a les de Montse va optar per aquesta via Pau, que va arribar a l'illa fa 12 anys per viure amb la seva parella i emprendre un negoci. Segons explica, cada any es complicava més la recerca d'un pis, i per això quan va arribar l'any de la COVID-19 va escollir l'autocaravana com a vehicle-habitatge. “Prefereixo viure al meu vehicle que treballar per pagar el lloguer o compartir casa o habitació amb gent que ni conec”, reconeix.
Segons el seu testimoni, els darrers anys ha augmentat el nombre de temporers que ha optat per l'autocaravana a causa de la crisi d'habitatge associat a l'augment de preus. L'escalada especulativa també ha provocat que molts negocis del sector de l'hostaleria acabin oferint allotjament als seus treballadors, a preus que poden oscil·lar entre els 500 i els 700 euros l'habitació. De la mateixa manera, el turisme s'ha enfrontat al problema de l'escassetat de treballadors per completar les plantilles. “Estic nerviós i tinc ansietat perquè un dels pilars fonamentals, l'habitatge, és totalment inestable”, lamenta Pau.
Prefereixo viure en el meu vehicle que treballar per a pagar el lloguer o compartir casa o habitació amb gent que ni conec. Estic nerviós i tinc ansietat perquè un dels pilars fonamentals, l'habitatge, és totalment inestable
Manuel és un empresari, ja jubilat, que fa més de tres dècades que viu a l'illa. Ell té pis propi i, per tant, no té cap problema d'accés a l'habitatge. Després de jubilar-se fa tres anys, segons explica, va decidir comprar-se una autocaravana. “Vaig pensar que seria una manera excel·lent d'ocupar el meu temps: els caps de setmana de l'estiu anava a la platja”, explica. A l'hivern, en canvi, aprofitava el vehicle-habitatge per viatjar per Espanya. “La demonització de les autocaravanes va començar per la manca d'aparcaments habilitats per a elles”, testifica, unit a un increment del nombre associat a la crisi d'habitatge. Per aquesta raó, aquest estiu no s'ho passarà a l'illa. “No sóc un delinqüent, no vull acabar discutint amb agents que només fan la feina”, lamenta.
Manuel, empresari jubilat i amb habitatge, es va comprar una autocaravana per a 'ocupar' el seu temps. 'La demonització de les autocaravanes va començar per la falta d'aparcaments habilitats per a elles', lamenta. Aquest estiu no el passarà a Eivissa
“Creem associacions per defensar-nos”
Arran de la “discriminació” que els afectats afirmen que van començar a patir, es va crear l'associació AMMICCA (Amics de Mallorca, Menorca i Eivissa a Caravana, Camper i Autocaravana), el 2020, per defensar els drets dels residents a les Balears. “Comencem a entendre la necessitat urgent de crear associacions per defensar-nos i ser escoltats per les administracions”, detalla Montse.
Tot i això, no va ser suficient. “Va ser una pèrdua de temps i energia”, lamenta. Segons la seva versió, van traslladar a les administracions la necessitat de regular el sector de les autocaravanes per “exercir l'activitat de manera sostenible i respectuosa”. La resposta que els van traslladar, indica, és que havia por que “cada vegada hi hagués més assentaments”.
En realitat, l'única cosa que demanen tant als ajuntaments com al Consell Insular és poder descansar dins dels seus vehicles, correctament estacionats, sense acampar ni molestar. “Només volem que es respecti la normativa [estatal]”, afirma Montse i afegeix que, en lloc de criminalitzar tot el col·lectiu, les autoritats haurien de sancionar “els que ho fan malament”. “Unes zones d'estacionament i serveis mínims de pagament serien de gran ajuda i una solució real per regular aquest col·lectiu”, insisteix. En el moment de redactar noves lleis que afectin els vehicles-habitatge, “es tinguin en compte les instruccions estatals”, comenta Pau.
En aquest sentit, en relació amb autocaravanes, Montse lamenta que la llei no limita, sinó que les prohibeix de facto “en condicionar l'estada a l'illa a la disponibilitat i reserva en un càmping”. Aquesta limitació no afecta les autocaravanes registrades a l'illa. I, finalment, manifesta el que considera una incoherència: que mentre les autoritats impedeixen la pernocta de les autocaravanes a sòl rústic, el Govern del PP, amb el suport de Vox, ha aprovat un decret llei que augmentarà la pressió sobre el sòl rústic al territori balear. “És sostenible continuar omplint l'illa de ciment i construccions de luxe?”, es pregunta retòricament. “Un mínim d'habitatge social, segons sembla, és massa demanar en aquesta illa. Expulsar els més vulnerables és molt més simple i requereix menys feina”, denuncia Montse. “Volem viure en pau, de la manera més digna possible, sense haver de sentir-nos perseguits com si fóssim perillosos criminals”, exigeix.
'Un mínim d'habitatge social, segons sembla, és massa demanar en aquesta illa. Expulsar als més vulnerables és molt més simple i requereix de menys treball', denúncia Montse
Segons la seva opinió, el col·lectiu caravanista consumeix, en general, molts menys recursos, i és més sostenible per al medi ambient, encara que sempre hi hagi una minoria que pugui entelar la imatge de la majoria. “Demanem zones d'estacionament limitat i serveis mínims per evitar els assentaments incontrolats i perquè la nostra activitat sigui tan sostenible com sigui possible”, repeteix, amb l'objectiu de ser respectuosos “amb l'entorn natural de l'illa”.
Assegura, a més, que el mal ús d'alguns és “la conseqüència directa de la manca de gestió, encara que no ho justifico”. I rebutja definicions que els estigmatitzen. “Han aconseguit que l'opinió pública relacioni el treballador amb vehicle-habitatge amb assentaments o barraquisme. El mateix passa amb el turista itinerant”, assenyala. La situació que s'ha generat al voltant de la manca de regulació de les autocaravanes ha portat Montse a buscar una alternativa que, matisa, “no tothom té”. “Tinc molt bons amics a l'illa, i per ara he trobat un lloc on viure. Bona part dels meus amics han hagut de marxar”, afirma.
Han conseguido que la opinión pública relacione al trabajador con vehículo-vivienda con asentamientos o chabolismo. Lo mismo ocurre con el turista itinerante
“Va en contra dels drets constitucionals”
Jesús Gallardo, president de la Plataforma Nacional d'Autocaravanes Autònomes, s'ha reunit amb el Consell Insular per intentar negociar una solució diferent de l'acordada. Sense èxit. Actua, a més, com a representant legal de part del col·lectiu d'autocaravanistes d'Eivissa. “És una llei que va en contra dels drets constitucionals”, afirma a elDiario.es, citant l'article 19 de la Constitució Espanyola que es refereix a la “lliure circulació pel territori nacional”.
En aquest sentit, es qüestiona per què s'aplica aquesta “discriminació” a les autocaravanes, mentre que un turisme “pot entrar i estacionar a qualsevol lloc de l'illa i a qualsevol aparcament públic o privat”. I considera que la normativa prohibeix de facto que una autocaravana pugui entrar a l'illa sense tenir una reserva en un pàrquing quan les competències de regulació d'estacionament, acampada i trànsit són dels ajuntaments, segons la llei del règim local.
D'altra banda, afirma que es vulnera l'obligació (que dóna un dret) d'estar empadronat a l'illa, on un ciutadà estigui almenys la meitat de l'any. Una obligació que un ajuntament ha de complir. “Una autocaravana és un vehicle-habitatge que està homologat i el Tribunal Constitucional ho reconeix com a tal, per tant, és obligat que s'empadroni la persona al vehicle-habitatge”, assenyala el lletrat. A més a més, segons explica, les instruccions del Ministeri de l'Interior, a través de la DGT, són clares. “Tot vehicle que estigui estacionat a la via pública sense que incompleixi la senyalització del terra, marca o senyal vertical, pot estar estacionat com qualsevol altre vehicle”, assenyala.
Una autocaravana és un vehicle-habitatge que està homologat i el Tribunal Constitucional ho reconeix com a tal, per tant, és obligat que s'empadroni la persona al vehicle-habitatge
Per això, explica, ha presentat un escrit d'al·legacions, encara que la llei no es pot impugnar. “Per recórrer, en primer lloc, s'ha de començar a aplicar la llei. Hi ha d'haver una denúncia, el Consell Insular la instrueix, s'entra en un període d'al·legacions i recursos. Si s'eleva al Tribunal Suprem primer i al Tribunal Constitucional després, pot passar una dècada fins que hi hagi una resolució final”, indica Gallardo.
La posició del Consell Insular
El Consell Insular, a preguntes d'elDiario.es, respon que les autocaravanes registrades amb domicili fiscal a l'illa que circulen per sòl urbà s'hauran de cenyir a les ordenances municipals en cada cas, mentre que, si es troben en terreny rústic, la regulació està definida a la llei de control d'afluència de vehicles.
Pel que fa a la presumpta inconstitucionalitat de la normativa, les fonts del Consell Insular afirmen que els representants del col·lectiu de caravanistes van desconvocar una manifestació prevista per a l'1 de maig, després que es reunissin amb membres de l'Executiu per aclarir dubtes sobre la nova llei. “Es van adonar que les seves reivindicacions no tenien lloc”, assenyalen les fonts consultades.
Sobre aquesta qüestió, Gallardo va afirmar a elDiario.es que la protesta es va desconvocar perquè alguns manifestants pretenien dur a terme accions que podien perjudicar els convocants. “Van dir que anaven a bloquejar carreteres, que anaven a deixar parades les autocaravanes en la carretera. Jo no estava disposat a fer una manifestació en aquests termes. El fi no justifica els mitjans”, va dir el lletrat.
Entre altres assumptes, a la reunió, el Consell Insular va traslladar que la llei no afecta els caravanistes amb domicili fiscal a Eivissa i que la prohibició d'estacionar i pernoctar a sòl rústic tampoc no s'aplica a qui tingui la seva autocaravana en un terreny de la seva propietat.
El Consell Insular també emmarca aquestes accions en la denominada lluita contra l'intrusisme, ja que hi ha propietaris amb finques rústiques que utilitzen els seus terrenys per fer negoci llogant parcel·les de forma il·legal, com va passar al poblat barraquista de Can Rova. Aquestes mesures tenen com a objectiu “afavorir l'oferta reglada i de qualitat, cercant els infractors i els qui s'aprofitin del nom d'Eivissa sense aportar res a la nostra societat”. En un comunicat del 16 d'abril, la màxima institució insular va informar que els anuncis de lloguer il·legal a caravanes s'havien reduït de 350 a 20 a la plataforma Airbnb, després d'un acord aconseguit entre el Consell Insular i la tecnològica per perseguir les irregularitats que proliferen al voltant del lloguer turístic il·legal.
El Consell Insular defensa la normativa i assegura que ajudarà a lluitar contra els propietaris de finques rústiques que les lloguen de manera il·legal a persones que necessiten terreny per a acampar
El Consell Insular explicava, el passat 28 de març respecte a les caravanes, que la llei “fixa que únicament podran circular i romandre a l'illa les que estiguin domiciliades a Eivissa o aquelles que comptin amb una reserva de plaça assignada en un campament de turisme per al seu estacionament i pernocta”, sempre que no se superi el llindar de 4.048 vehicles diaris.
Així mateix, el govern insular va manifestar que hi ha cinc càmpings legals en tota l'illa, amb prop de 200 places per a caravanes disponibles aquest estiu. Unes instal·lacions que compten, asseguren, amb tots els permisos pertinents, els sistemes de neteja d'aigües homologats, i que estan en entorns segurs, per la qual cosa no suposen un perill per als espais naturals i protegits.
“El turisme de caravanes és benvingut a l'illa sempre que ho faci de forma reglada, en establiments com els càmpings, on troben tots els serveis i les garanties sanitàries, sense afectar zones naturals de la nostra illa”, va argumentar Mariano Juan (PP), vicepresident primer i conseller insular de Territori, en el marc d'una reunió celebrada el 21 d'abril amb els directors dels cinc càmpings d'Eivissa.
0