<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Boi Ruiz]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/boi-ruiz/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Boi Ruiz]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1021949/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Ribera Salud ficha al conseller de Artur Mas que recortó 1.300 millones a la sanidad catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/ribera-salud-conseller-artur-millones_1_2792820.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/78783d35-b364-4f4e-a7fb-a4a9b4c830c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495" alt="El exconseller de Salud, Boi Ruiz"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La incorporación al consejo de administración se produce a un mes y medio de que Ribera Salud pierda su buque insignia, el Hospital de la Ribera</p></div><p class="article-text">
        El grupo Ribera Salud ha nombrado a dos nuevos miembros de su consejo de administraci&oacute;n, se trata de Boi Ruiz, ex conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya durante el mandato de Artur Mas, y Alan Milburn, ex secretario de estado para la Salud del Reino Unido, en etapa de Tony Blair. Estas incorporaciones se producen precisamente cuando se est&aacute; en plena reversi&oacute;n del 'Modelo Alzira' de concesiones sanitarias, y que empezar&aacute; con la p&eacute;rdida de su buque insignia, el Hospital de la Ribera, <a href="http://www.eldiario.es/cv/Rescate-hospital-La_Ribera-Generalitat_Valenciana-Sanidad-Carmen_Monton_0_733876760.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el pr&oacute;ximo mes de abril</a>.
    </p><p class="article-text">
        Boi Ruiz fue el conseller de los recortes en la sanidad catalana durante los gobiernos de Artur Mas entre 2010 y 2015,<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/sacudida-sanidad-publica-Boi-Ruiz_6_431916810.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> aplicando unos recortes de 1.300 millones</a> en el sector (pasando de 9.700 millones en Salud en 2010 a 8.400 en 2015) que puso en pie de guerra a los m&eacute;dicos, creando la <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Marea-Blanca-Catalunya-defensa-publica_6_493510675.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Marea Blanca de Catalunya</a>. Ruiz lleg&oacute; a la Conselleria de Salud tras haber sido director general (1994-2008) y presidente (2008-2010) de la gran patronal de la sanidad privada catalana, la Uni&oacute;n Catalana de Hospitales.
    </p><p class="article-text">
        Sobre el fichaje de Ruiz Ribera Salud afirma que &ldquo;durante su gesti&oacute;n como consejero de Salud, impuls&oacute;, mediante la Central de Resultados de la Agencia de Calidad y Evaluaci&oacute;n del Departamento de Salud, la publicaci&oacute;n de los resultados de todos los centros sanitarios de responsabilidad p&uacute;blica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Pero los recortes aplicados por Boi Ruiz provocaron que el Institut Catal&agrave; de la Salut (ICS), la empresa p&uacute;blica de servicios de salud que presta atenci&oacute;n sanitaria a casi seis millones de usuarios y que gestiona cerca de 300 centros de atenci&oacute;n primaria y ocho hospitales, tuvo que reducir su presupuesto de 2.915.506.800 (en 2010) a 2.551.870.000 (2015).
    </p><p class="article-text">
        Pero la reducci&oacute;n del presupuesto del ICS contrast&oacute; con el aumento de las transferencias del Servei Catal&agrave; de la Salut (CatSalut) con centros privados del grupo IDC que forman parte de la red de utilizaci&oacute;n p&uacute;blica. El CatSalut habr&iacute;a pasado de transferir a IDC 71,1 millones de euros en 2010 a 127 millones en 2012.
    </p><p class="article-text">
        La plataforma Dempeus denunci&oacute; en su d&iacute;a que los recortes de personal de los centros del ICS -que se llegaron a cifrar en 5.810 profesionales- los llevaron a una &ldquo;situaci&oacute;n de supervivencia al l&iacute;mite&rdquo;, a lo cabr&iacute;a sumar una p&eacute;rdida de hasta un 25% de su salario de los que permanecieron.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Alan Milburn</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ribera Salud tambi&eacute;n ha realizado un fichaje internacional, Alan Milburn, quien fue  diputado del parlamento de Reino Unido por el partido Laborista, puesto que ocup&oacute; hasta 2010. Desde 1998 hasta 2003, form&oacute; parte del Gabinete del Reino Unido, primero como secretario del Tesoro (1998-1999), y, hasta 2003, como secretario de Estado para la Salud. Ribera Salud explica que &ldquo;bajo su mandato, los tiempos de espera hospitalarios se redujeron y se moderniz&oacute; el Servicio Nacional de Salud, NHS (por sus siglas en ingl&eacute;s)&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ambas incorporaciones coinciden con la consolidaci&oacute;n del plan de expansi&oacute;n internacional puesto en marcha por la compa&ntilde;&iacute;a valenciana hace a&ntilde;os y que en 2017 ha cerrado en Eslovaquia la adquisici&oacute;n de una participaci&oacute;n de la empresa de radiolog&iacute;a y medicina nuclear Pro Diagnostic Group (PDG).
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Toni Cuquerella]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/politica/ribera-salud-conseller-artur-millones_1_2792820.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 16 Feb 2018 08:39:42 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/78783d35-b364-4f4e-a7fb-a4a9b4c830c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" length="778143" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/78783d35-b364-4f4e-a7fb-a4a9b4c830c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="778143" width="880" height="495"/>
      <media:title><![CDATA[Ribera Salud ficha al conseller de Artur Mas que recortó 1.300 millones a la sanidad catalana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/78783d35-b364-4f4e-a7fb-a4a9b4c830c6_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" width="880" height="495"/>
      <media:keywords><![CDATA[Boi Ruiz,Ribera Salud,Hospitales]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Toni Comín, el conseller de Salud que se propone recuperar la confianza en el sistema público]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/toni-comin-salut-recuperar-confianza_132_4244052.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Toni Comín, el conseller de Salud que se propone recuperar la confianza en el sistema público"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Ex diputado del PSC, independiente de la órbita de ERC presente en las negociaciones entre JxSí y la CUP, deberá gestionar la cartera con más presupuesto</p><p class="subtitle">Comín es licenciado en ciencias políticas y filosofía y, a diferencia de Boi Ruiz, no tiene experiencia previa en el ámbito sanitario</p></div><p class="article-text">
        Durante las negociaciones entre Junts pel S&iacute; y la CUP la formaci&oacute;n anticapitalista asegur&oacute; que una de sus l&iacute;neas rojas era que consellers como Felip Puig o Boi Ruiz no pod&iacute;an repetir y se apuntaba que en el caso de que se llegara a un acuerdo la cartera de Salud ser&iacute;a una de las que quedar&iacute;a en manos de Esquerra y no de Converg&egrave;ncia. Qui&eacute;n ser&aacute; el sucesor de Ruiz en el cargo, Toni Com&iacute;n, tiene poco que ver con el hasta ahora conseller.
    </p><p class="article-text">
        Mientras que Boi Ruiz ha estado al frente de la conselleria de Salud por Convergencia Democr&agrave;tica de Catalunya y ha sido uno de los hombres fuertes de Mas, Com&iacute;n tiene un perfil de izquierdas y <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Toni-Comin-Junts-Queremos-garantizar_6_472512776.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">est&aacute; dispuesto a garantizar que no se haga negocio con la sanidad p&uacute;blica</a>, seg&uacute;n aseguraba en una entrevista publicada el martes por este medio. El que se present&oacute; como n&uacute;mero 11 en la lista de Junts pel S&iacute;, independiente de la &oacute;rbita de ERC, ha estado siempre vinculado a las izquierdas -su padre es el ex dirigente del PSUC Alfonso Com&iacute;n- pero no siempre al independentismo.
    </p><p class="article-text">
        El nuevo conseller fue diputado independiente por las listas del PSC-Ciutadans pel Canvi durante los a&ntilde;os del Tripartito, pero al igual que otros diputados como la exconsellera de Salud Marina Geli, se ha alejado del federalismo. Es uno de los fundadores de la plataforma 'Socialisme, Catalunya i Llibertat', un espacio de encuentro de gente de izquierdas constituido a finales de 2013 y adherido al Pacto Nacional por el Derecho a Decidir a principios del 2014. El mismo a&ntilde;o Com&iacute;n, que a&uacute;n militaba en el PSC, rompi&oacute; el carn&eacute; del partido, y sonaba como uno de los posibles nombres a la lista de ERC a las elecciones europeas aunque no fue candidato. Finalmente ha sido en las elecciones del 27-S y con la formaci&oacute;n de Junts pel S&iacute; donde Com&iacute;n ha encontrado su lugar y un cargo. &ldquo;Quiero un estado social de primera divisi&oacute;n y para eso hace falta un Estado&rdquo;, explicaba en verano para justificar su incorporaci&oacute;n a las listas de la candidatura transversal. Fuentes cercanas a su labor como diputado apuntan a que es un hombre &ldquo;ambicioso&rdquo; y, seg&uacute;n &eacute;stas, lo demuestra el hecho de &ldquo;que haya ido rodando de partido hasta lograr un cargo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Otra diferencia m&aacute;s all&aacute; del perfil pol&iacute;tico de uno y del otro, es la trayectoria profesional. Mientras que Ruiz es doctor en medicina y ha estado tradicionalmente vinculado con el mundo sanitario -por ejemplo como presidente de la patronal Uni&oacute;n Catalana de Entidades sanitarias- antes de ostentar el cargo de conseller de Salud, Com&iacute;n es licenciado en filosof&iacute;a y ciencias pol&iacute;ticas, ejerce de profesor adjunto en la escuela de negocios ESADE y no ha estado previamente ligado al mundo sanitario. Tampoco durante los a&ntilde;os que fue diputado en el Parlament estuvo en la primera l&iacute;nea de temas de salud aunque s&iacute; que particip&oacute; en la mesa de conversaciones con el colectivo afectado por S&iacute;ndromes de Sensibilizaci&oacute;n Central, durante la ILP Fibromialgia-S&iacute;ndrome de Fatiga Cr&oacute;nica, cuando Geli lo situ&oacute; en el di&aacute;logo con la comisi&oacute;n promotora de la ILP.
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s de estar presente en la mesa de negociaciones entre Junts pel S&iacute; y la CUP en cuanto el plan de choque y las medidas sobre sanidad, Com&iacute;n tiene ahora la responsabilidad de gestionar una cartera que representa un 40% de los presupuestos de la Generalitat pese a no tener experiencia previa en el &aacute;mbito sanitario, lo que por un lado, le libra de prejuicios de intereses pero por otro puede ser una desventaja. Adem&aacute;s, tambi&eacute;n tiene el reto de devolver a la sanidad p&uacute;blica una confianza que ha disminuido en los <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/sacudida-sanidad-publica-Boi-Ruiz_6_431916810.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cinco a&ntilde;os de Boi Ruiz,</a> periodo en el que se ha recortado en m&aacute;s de 1.300 millones de euros el presupuesto de Salut y han salido a la luz esc&aacute;ndalos sanitarios como el '<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Innova-monstruo-dimensiones-desconocidas_6_421067900.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Caso Innova</a>', de macrocorrupci&oacute;n sanitaria, que a su vez ha llevado a destapar casos como el de las <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Salut-desconoce-pacientes-implantado-caducadas_6_387121316.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&oacute;tesis caducadas de Traiber.</a>
    </p><p class="article-text">
        Habr&aacute; que esperar para saber si el nuevo conseller mantiene el entorno de confianza creado por Boi Ruiz o, por el contrario, decide cambiar los directores del ICS, Pere Soley, del CatSalut, Josep Maria Padrosa o del Aquas, Josep Maria Argimon, &eacute;ste &uacute;ltimo firme defensor del proyecto VISC+. Entre las propuestas m&aacute;s ambiciosas de Junts pel S&iacute; para esta legislatura est&aacute; la eliminaci&oacute;n de centros privados con &aacute;nimo de lucro de la red hospitalaria de utilizaci&oacute;n p&uacute;blica. En un <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Propuestas-JxS-sanidad-aprobado-legislatura_6_466213386.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo publicado por este diario </a>fuentes de JxS&iacute; explicaban que era muy positivo y citaban como ejemplo que la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s o el Hospital Sagrado Coraz&oacute;n -del grupo Quironsalud (antigua IDC) - ser&iacute;an &ldquo;desprivatitzades&rdquo;. Las mismas fuentes aseguraban tambi&eacute;n que la idea es &ldquo;revertir las extrernalizaciones injustificadas&rdquo;, como el servicio de alergolog&iacute;a del Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), uno de los ocho hospitales p&uacute;blicos del ICS. C&oacute;mo se har&aacute; y qu&eacute; inversi&oacute;n de dinero p&uacute;blico supondr&aacute; est&aacute; por ver.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/toni-comin-salut-recuperar-confianza_132_4244052.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Jan 2016 14:04:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244264" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244264" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Toni Comín, el conseller de Salud que se propone recuperar la confianza en el sistema público]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Antoni Comín,Boi Ruiz,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Toni Comín, el conseller de Salut que es proposa recuperar la confiança en el sistema públic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/toni-comin-conseller-recuperar-confianca_132_4244092.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Toni Comín, el conseller de Salut que es proposa recuperar la confiança en el sistema públic"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'exdiputat del PSC, independent de l'òrbita d'ERC present en les negociacions entre JxSí i la CUP, haurà de gestionar la cartera amb més pressupost</p><p class="subtitle">Comín és llicenciat en ciències polítiques i filosofia i, a diferència de Boi Ruiz, no té experiència prèvia en l'àmbit sanitari</p></div><p class="article-text">
        Durant les negociacions entre Junts pel S&iacute; i la CUP la formaci&oacute; anticapitalista va assegurar que una de les seves l&iacute;nies vermelles era que consellers com Felip Puig o Boi Ruiz no podien repetir i s&rsquo;apuntava que en el cas que s&rsquo;arrib&eacute;s a un acord la cartera de Salut seria una de les que quedaria en mans d&rsquo;Esquerra i no de Converg&egrave;ncia. Qui ser&agrave; el successor de Ruiz en el c&agrave;rrec, Toni Com&iacute;n, t&eacute; ben poc a veure amb el fins ara conseller.
    </p><p class="article-text">
        Mentre que Boi Ruiz ha estat al capdavant de la conselleria de Salut per Converg&egrave;ncia Democr&agrave;tica de Catalunya i ha estat un dels homes forts de Mas, Com&iacute;n t&eacute; un perfil d&rsquo;esquerres i est&agrave; disposat a <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Toni-Comin-Volem-garantir-sanitaria_6_472512773.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">garantir que no es faci negoci amb la sanitat p&uacute;blica</a>, segons assegurava en una entrevista publicada dimarts per aquest mitj&agrave;. El que es va presentar com a n&uacute;mero 11 a la llista de Junts pel S&iacute;, independent de l&rsquo;&ograve;rbita d&rsquo;ERC, ha estat sempre vinculat a les esquerres -el seu pare &eacute;s l&rsquo;exdirigent del PSUC Alfonso Com&iacute;n- per&ograve; no sempre a l&rsquo;independentisme.
    </p><p class="article-text">
        El nou conseller va ser diputat independent per les llistes del PSC-Ciutadans Pel Canvi durant els anys del Tripartit, per&ograve; igual que altres diputats com l&rsquo;exconsellera de Salut Marina Geli, s&rsquo;ha allunyat del federalisme. &Eacute;s un dels fundadors de la plataforma &lsquo;Socialisme, Catalunya i llibertat&rsquo;, un espai de trobada de gent d&rsquo;esquerres constitu&iuml;t a finals de 2013 i adherit al Pacte Nacional pel Dret a Decidir a principis del 2014. El mateix any Com&iacute;n, que encara militava al PSC, va trencar el carnet del partit, i sonava com un dels possibles noms a la llista d&rsquo;ERC a les eleccions europees tot i que no en va ser candidat. Finalment ha estat en les eleccions del 27-S i amb la formaci&oacute; de Junts pel S&iacute; on Com&iacute;n ha trobat el seu lloc i un c&agrave;rrec. &ldquo;Vull un estat social de primera divisi&oacute; i per aix&ograve; cal un Estat&rdquo;, explicava a l&rsquo;estiu per justificar la seva incorporaci&oacute; a les llistes de la candidatura transversal. Fonts properes a la seva tasca com a diputat apunten que &eacute;s un home &ldquo;ambici&oacute;s&rdquo; i, segons aquestes, ho demostra el fet &ldquo;que hagi anat rodant de partit fins aconseguir un c&agrave;rrec&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una altra difer&egrave;ncia m&eacute;s enll&agrave; del perfil pol&iacute;tic d&rsquo;un i de l&rsquo;altre, &eacute;s la traject&ograve;ria professional. Mentre que Ruiz &eacute;s doctor en medicina i ha estat tradicionalment vinculat amb el m&oacute;n sanitari -per exemple com a president de la patronal Uni&oacute; Catalana d&rsquo;Entitats Sanit&agrave;ries- abans d&rsquo;ostentar el c&agrave;rrec de conseller de Salut, Com&iacute;n &eacute;s llicenciat en filosofia i ci&egrave;ncies pol&iacute;tiques, exerceix de professor adjunt a l&rsquo;escola de negocis ESADE i no ha estat pr&egrave;viament lligat al m&oacute;n sanitari. Tampoc durant els anys que va ser diputat al Parlament va estar en la primera l&iacute;nia de temes de salut tot i que s&iacute; que va participar a la taula de converses amb el col&middot;lectiu afectat per S&iacute;ndromes de Sensibilitzaci&oacute; Central, durant la ILP Fibromi&agrave;lgia-S&iacute;ndrome de Fatiga Cr&ograve;nica, quan Geli el va situar en el di&agrave;leg amb la comissi&oacute; promotora de la ILP.  
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;estar present a la taula de negociacions entre Junts pel S&iacute; i la CUP pel que fa el pla de xoc i les mesures sobre sanitat, Com&iacute;n t&eacute; ara la responsabilitat de gestionar una cartera que representa un 40% dels pressupostos de la Generalitat malgrat no tenir experi&egrave;ncia pr&egrave;via en l'&agrave;mbit sanitari, fet que d'una banda, el lliura de prejudicis d'interessos per&ograve; de l'altra pot ser un desavantatge. A m&eacute;s, tamb&eacute; t&eacute; el repte de retornar a la sanitat p&uacute;blica una confian&ccedil;a que ha minvat en els <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Cinc-anys-Boi-Ruiz_6_431566876.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cinc anys de Boi Ruiz</a>, per&iacute;ode en el qual s&rsquo;ha retallat en m&eacute;s de 1.300 milions d'euros el pressupost de Salut i han sortit a la llum esc&agrave;ndols sanitaris com el &lsquo;<a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Cas Innova</a>&rsquo;, de macrocorrupci&oacute; sanit&agrave;ria, que al seu torn ha portat a destapar casos com el de les <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">pr&ograve;tesis caducades de </a><a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">Traiber</a>.
    </p><p class="article-text">
        Caldr&agrave; esperar per saber si el nou conseller mant&eacute; l&rsquo;entorn de confian&ccedil;a creat per Boi Ruiz o, per contra, decideix canviar els directors de l&rsquo;ICS, Pere Soley, del CatSalut, Josep Maria Padrosa o de l&rsquo;AQUAS, Josep Maria Argimon, aquest &uacute;ltim ferm defensor del projecte VISC+. Entre les propostes m&eacute;s ambicioses de Junts pel S&iacute; per aquesta legislatura hi ha l&rsquo;eliminaci&oacute; de centres privats amb &agrave;nim de lucre del SISCAT, el sistema sanitari integral d'utilitzaci&oacute; p&uacute;blica. En un <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Desgranant-propostes-sanitat-Junts-pel_6_465863415.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">article publicat per aquest diari</a> fonts de JxS&iacute; explicaven que era molt positiu i citaven com a exemple que la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s o l'Hospital Sagrat Cor -del grup Quironsalud (antiga IDC)- serien &ldquo;desprivatitzades&rdquo;. Les mateixes fonts asseguraven tamb&eacute; que la idea &eacute;s &ldquo;revertir les extrernalizacions injustificades&rdquo;, com el servei d'alergologia de l'Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), un dels vuit hospitals p&uacute;blics de l'ICS. Com es far&agrave; i quina inversi&oacute; de diners p&uacute;blics suposar&agrave; est&agrave; per veure.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/toni-comin-conseller-recuperar-confianca_132_4244092.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Jan 2016 13:52:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244264" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244264" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Toni Comín, el conseller de Salut que es proposa recuperar la confiança en el sistema públic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2250397e-dc75-43ff-86a9-28fc8adcd799_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Toni Comín,Consejerías,Boi Ruiz,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Salut cerrará el año con un 30% de los proyectos sin completar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-cerrara-ano-proyectos-completar_132_4259331.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/514ffc42-5231-476e-afd0-44d95449ba48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Salut cerrará el año con un 30% de los proyectos sin completar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entre los proyectos que se han quedado a medio camino en el cumplimiento de los objetivos está la transformación del modelo de atención a las urgencias, la mejora del conocimiento de los ciudadanos sobre el sistema o garantizar la calidad de la prestación y la satisfacción de los pacientes</p></div><p class="article-text">
        El Departament de Salut se ha examinado este viernes: de los 32 proyectos que contemplaba el <a href="http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/pla_de_salut_2011_2015/enllacos_assoliments/t_web.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plan de Salud 2011-2015</a>, 22 alcanzar&aacute;n la totalidad de los objetivos que se marcaba el mismo govern mientras que en los 10 proyectos restantes (que suponen un 31% del total) los objetivos se alcanzar&aacute;n de forma parcial seg&uacute;n <a href="http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/pla_de_salut_2011_2015/enllacos_assoliments/t_web.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">datos</a>&nbsp;oficiales.
    </p><p class="article-text">
        Estos son los resultados que se desprenden de la evaluaci&oacute;n de la aplicaci&oacute;n del plan, que se ha hecho este viernes en la <a href="http://jornadapladesalut.canalsalut.cat/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">5&ordf; jornada de evaluaci&oacute;n del Plan de Salud</a>, que ha reunido a m&aacute;s de 2.000 profesionales en Sitges y ha contado con la asistencia del presidente de la Generalitat Artur Mas, el Conseller de Salut, Boi Ruiz, y el director del Servicio Catal&aacute;n de la Salud, Josep Maria Padrosa.
    </p><p class="article-text">
        Entre los proyectos que se han quedado a medio camino -si nos fijamos en el cumplimiento de los objetivos previstos- est&aacute; la transformaci&oacute;n del modelo de atenci&oacute;n a las urgencias, la mejora del conocimiento de los ciudadanos sobre el sistema o garantizar la calidad de la prestaci&oacute;n y la satisfacci&oacute;n de los pacientes. Por el contrario, entre los que s&iacute; han alcanzado todos los objetivos hay proyectos como la implantaci&oacute;n del nuevo modelo de contrataci&oacute;n e incentivos ligado a resultados, la revisi&oacute;n del modelo de direcci&oacute;n y de participaci&oacute;n del CatSalut o la consolidaci&oacute;n del Observatori del Sistema de Salut de Catalunya.
    </p><h3 class="article-text">Indicadores de salud a buen y mal ritmo</h3><p class="article-text">
        El plan se fija en 27 indicadores del nivel de salud de la poblaci&oacute;n y se marca unos objetivos a alcanzar. De los 27 objetivos generales de salud y de disminuci&oacute;n de riesgo establecidos para este plan -14 para el horizonte 2015 y 13 para el horizonte 2020- un total de 21 evolucionan favorablemente y se prev&eacute; que se alcancen con mayor o menor ritmo. De uno de estos se ha hecho especial bandera: la esperanza de vida en buena salud. La evoluci&oacute;n de este indicador, que cuenta el n&uacute;mero de a&ntilde;os que una persona puede esperar vivir con buenas condiciones de salud, ha hecho que, en promedio, los catalanes vivan ahora 3,9 a&ntilde;os m&aacute;s con buena salud que no hace unos a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        La esperanza de vida es uno de los indicadores que van a buen ritmo seg&uacute;n los objetivos previstos, as&iacute; como tambi&eacute;n indicadores como la prevalencia del tabaquismo, la mortalidad por ictus o por c&aacute;ncer de mama. Actualmente la prevalencia del tabaquismo es del 25,9% (el objetivo era reducirla por debajo del 28%), la tasa de mortalidad por ictus del 31,2 (objetivo: 30,1) y por c&aacute;ncer de mama es de 19,3 (objetivo: 19,2).
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, no todos los indicadores avanzan a buen ritmo. La evoluci&oacute;n en los &uacute;ltimos a&ntilde;os pone de manifiesto que en 6 de los 27 indicadores de salud es necesario un cambio de tendencia para que se alcancen los objetivos fijados. Dos ejemplos son los objetivos de cara a 2020 de reducir en un 10% la tasa de mortalidad por enfermedades mentales (actualmente es un 25%) y mantener por debajo de 5,3 la tasa de mortalidad por suicidio (ahora es de 6,3 ). Algunos de los retos pendientes reconocidos por el conseller este viernes son la obesidad, el sedentarismo o las listas de espera.
    </p><h3 class="article-text">El nuevo Plan de Salud, en standby</h3><p class="article-text">
        <em>standby</em>Precisamente en la anterior&nbsp;jornada de evaluaci&oacute;n anual del plan, celebrada en noviembre del a&ntilde;o pasado, se comenz&oacute; a hablar ya del plan de salud que ten&iacute;a que suceder al actual. En verano se present&oacute; una primera versi&oacute;n y este viernes la sesi&oacute;n tambi&eacute;n ha servido para explicitar los retos que tiene por delante Catalunya en t&eacute;rminos de salud, y que deber&aacute; abordar la nueva propuesta de Plan de Salud de Catalunya 2016 -2020, como evoluci&oacute;n del plan vigente.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Salut, este nuevo plan incorporar&aacute; nuevas l&iacute;neas estrat&eacute;gicas de intervenci&oacute;n para responder mejor a las necesidades de salud de la poblaci&oacute;n, priorizando el abordaje del c&aacute;ncer y de otras enfermedades, como las vasculares, respiratorias, neurodegenerativas o transmisibles. Por otra parte, y despu&eacute;s de haberse experimentado una mejora m&aacute;s lenta de la esperada en algunos indicadores, insistir&aacute;, por ejemplo, en los problemas de salud mental y en el fomento de estilos de vida saludables. De momento, sin embargo, lo que debe ser el nuevo plan de salud se encuentra en standby y est&aacute; pendiente de que se tramite en el Parlament, seg&uacute;n han explicado fuentes del Departament de Salut&nbsp;a&nbsp;este medio.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-cerrara-ano-proyectos-completar_132_4259331.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 27 Nov 2015 20:55:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/514ffc42-5231-476e-afd0-44d95449ba48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243620" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/514ffc42-5231-476e-afd0-44d95449ba48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243620" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Salut cerrará el año con un 30% de los proyectos sin completar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/514ffc42-5231-476e-afd0-44d95449ba48_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Boi Ruiz,Sanidad,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els treballadors de Vall d’Hebron reclamen a Boi Ruiz el 25% de la paga extra de 2012]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-treballadors-vall-boi-ruiz_132_2431279.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b23aca3c-42d3-4699-927e-8e720df98da8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els treballadors de Vall d’Hebron reclamen a Boi Ruiz el 25% de la paga extra de 2012"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El govern espanyol ja ha aprovat el retorn del 25% de la paga extra de 2012 pels treballadors de l’administració central</p><p class="subtitle">“El que veiem és que hi ha un procés de fragmentació de l’ICS que fa temps que dura i que sembla que ara tenen pressa per tirar-lo endavant”, denuncia una portaveu</p></div><p class="article-text">
        Els treballadors de l&rsquo;Hospital Vall d&rsquo;Hebron s&rsquo;han concentrat al vest&iacute;bul del centre per reclamar el 25% de la paga extraordin&agrave;ria de 2012 que no van cobrar per les mesures d&rsquo;austeritat imposades, una petici&oacute; que el govern espanyol ja ha aprovat pels treballadors p&uacute;blics de l&rsquo;administraci&oacute; general.
    </p><p class="article-text">
        Segons els portaveus de la junta de personal de l&rsquo;hospital, encarregada de convocar la concentraci&oacute;, la Generalitat no ha convocat la mesa general de la funci&oacute; p&uacute;bica de Catalunya que &eacute;s on s&rsquo;ha de parlar aquest tema, i per tant, entenen que l&rsquo;administraci&oacute; catalana no t&eacute; intenci&oacute; de tornar-los aquesta part de la paga extra. Els treballadors han denunciat, a crit de &ldquo;Boi Ruiz dimissi&oacute;&rdquo;, que la Generalitat no nom&eacute;s els hagi tret la paga extra de 2012, sin&oacute; tamb&eacute; les de 2013 i 2014.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s d&rsquo;aix&ograve; tamb&eacute; han reivindicat que se&rsquo;ls tornin els dies lliures que anys enrere tenien els funcionaris p&uacute;blics i que depenien de l&rsquo;antiguitat dels treballadors, una mesura que va desapar&egrave;ixer tamb&eacute; amb les retallades. Mentre els funcionaris de l&rsquo;estat ja ho haurien recuperat la Generalitat tampoc ha donat cap pas en aquest sentit.
    </p><p class="article-text">
        Una auxiliar d&rsquo;infermeria denunciava a Catalunya Plural durant la concentraci&oacute; que el sou base, sense els complements, hagi disminu&iuml;t fins els 599 euros i que dels 22 dies lliures retribu&iuml;ts que li pertocarien per portar gaireb&eacute; 50 anys treballats ara nom&eacute;s tingui els 5 dies d&rsquo;assumptes propis que pertoquen a tothom. &ldquo;Si aquest hospital tira endavant &eacute;s perqu&egrave; els seus professionals posen tot de la seva part. Porto 50 anys aqu&iacute; i el que avui donen de si els treballadors mai ho havien donat abans i aix&ograve; no ho recompensen&rdquo;, denuncia.
    </p><h3 class="article-text">Panorama pol&iacute;tic inestable</h3><p class="article-text">
        Des de la junta de personal es mostren preocupats per la situaci&oacute; pol&iacute;tica que travessa Catalunya ja que asseguren que &ldquo;aquesta provisionalitat fa que no puguem avan&ccedil;ar&rdquo;. I afegeixen: &ldquo;el que els interessa veiem com ho van tirant endavant, com les privatitzacions, per&ograve; el que no ho van aparcant&rdquo;, diu una portaveu de la junta de professionals.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No sabem quina l&iacute;nia ideol&ograve;gica seguir&agrave; i com s&rsquo;avan&ccedil;ar&agrave;&rdquo;, afegeix. &ldquo;El que veiem &eacute;s que hi ha un proc&eacute;s de fragmentaci&oacute; de l&rsquo;ICS que fa temps que dura i que sembla que ara tenen pressa per tirar-lo endavant&rdquo;, diu una altre portaveu fent refer&egrave;ncia a les mesures d&rsquo;austeritat i les derivacions a centres privats. &ldquo;No s&eacute; qui ser&agrave; conseller perqu&egrave; tot aix&ograve; &eacute;s dif&iacute;cil d&rsquo;aturar tenint en compte els interessos que tenen els qui hi estan posats&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-treballadors-vall-boi-ruiz_132_2431279.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 14 Oct 2015 17:21:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b23aca3c-42d3-4699-927e-8e720df98da8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244472" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b23aca3c-42d3-4699-927e-8e720df98da8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244472" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els treballadors de Vall d’Hebron reclamen a Boi Ruiz el 25% de la paga extra de 2012]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b23aca3c-42d3-4699-927e-8e720df98da8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Boi Ruiz]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La sanitat catalana, sense frontera entre públic i privat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/sanitat-catalana-frontera-public-privat_132_2477497.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La sanitat catalana, sense frontera entre públic i privat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El model sanitari català és mixt, això vol dir que integra dins d’una mateixa xarxa d’utilització pública, finançada amb diner públic, centres de diverses titularitats, alguns públics i d’altres privats</p><p class="subtitle">Des del 2010 el pressupost públic del Taulí ha caigut un 12% però la inversió del CatSalut a IDCsalud ha augmentat un 15%</p><p class="subtitle">La Generalitat de Jordi Pujol va asseure a 1990 les bases per al model mixt de la sanitat catalana, en el qual van avançar després la socialista Marina Geli amb el Tripartit i Boi Ruiz en els governs de Mas</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No hi ha privatitzaci&oacute;&rdquo;, ha repetit en moltes ocasions conven&ccedil;ut el conseller de salut Boi Ruiz, ho feia durant l&rsquo;&uacute;ltim ple de salut al Parlament. Per&ograve;, quin sistema sanitari hi ha a Catalunya? Les darreres setmanes Catalunya Plural <a href="http://www.eldiario.es/temas/hospital_parc_tauli/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">revelava</a>&nbsp;les derivacions de pacients del centre p&uacute;blic Parc Taul&iacute; de Sabadell a centres privats d&rsquo;IDCsalud, on s&rsquo;emmarquen aquestes derivacions?&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El model sanitari catal&agrave; &eacute;s mixt, aix&ograve; vol dir que integra dins d&rsquo;una mateixa xarxa d&rsquo;utilitzaci&oacute; p&uacute;blica, finan&ccedil;ada amb diner p&uacute;blic, centres de diverses titularitats, alguns p&uacute;blics i d&rsquo;altres privats. Aquest model, anomenat SISCAT (Sistema Sanitari Integral d&rsquo;Utilitzaci&oacute; P&uacute;blica de Catalunya), dona servei a tots aquells ciutadans que disposen d&rsquo;una targeta del CatSalut (l&rsquo;ens del Departament de Salut que gestiona el sistema).
    </p><p class="article-text">
        Dins del SISCAT hi ha per una banda l&rsquo;ICS, que inclou els 8 grans hospitals de Catalunya i que es de naturalesa, titularitat i gesti&oacute; p&uacute;blica. A l&rsquo;altre cant&oacute; s&rsquo;inclouen la resta d&rsquo;entitats, entre les quals hi ha: consorcis, empreses, societats mercantil p&uacute;bliques, entitats ben&egrave;fiques sense &agrave;nim de lucre i entitats privades amb &agrave;nim de lucre.
    </p><p class="article-text">
        Mentre l&rsquo;ICS, l&rsquo;&uacute;nic ens realment p&uacute;blic (regulaci&oacute; i gesti&oacute; directa de l&rsquo;administraci&oacute;) controla el 77% de l&rsquo;activitat d&rsquo;atenci&oacute; prim&agrave;ria nom&eacute;s ho fa en el 25% de la gesti&oacute; hospital&agrave;ria. A m&eacute;s la resta de serveis, com els sociosanitaris, tamb&eacute; son controlats per entitats no-ICS en la seva majoria.
    </p><p class="article-text">
        Aquesta conflu&egrave;ncia entre centres de titularitat p&uacute;blica, altres de privada, i el perm&iacute;s del CatSalut perqu&egrave; entre ells firmin aliances estrat&egrave;giques o tot tipus de convenis, fa que quan el conseller diu &ldquo;no privatitzem&rdquo; pugui semblar cert, perqu&egrave; ja s&rsquo;ha incorporat el sector privat dins del sistema p&uacute;blic.
    </p><h3 class="article-text">On s&rsquo;emmarquen les derivacions a&nbsp;centres privats?</h3><p class="article-text">
        L&rsquo;Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell &eacute;s de naturalesa jur&iacute;dica p&uacute;blica, per&ograve; esta constitu&iuml;t com a consorci amb sis representant de la Generalitat, dos de l&rsquo;Ajuntament de Sabadell i un de la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona, tot institucions p&uacute;bliques. Ara b&eacute;, encara que un consorci tingui una forma jur&iacute;dica p&uacute;blica no es garantia de que la gesti&oacute; i els serveis siguin 100% p&uacute;blics, ja que els consorcis permeten, en molts casos, la participaci&oacute; d&rsquo;empreses de titularitat privada, perqu&egrave; al final, el Departament considera que tot els centres estan dins de la xarxa d&rsquo;utilitzaci&oacute; p&uacute;blica sense fer difer&egrave;ncies entre si s&oacute;n amb afany de lucre o no. Aix&iacute;, mentre l&rsquo;Hospital Parc Taul&iacute; tanca llits com a mesura d&rsquo;estalvi per decisi&oacute; del CatSalut, el mateix CatSalut potencia la derivaci&oacute; de pacients del Taul&iacute; a la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s i l&rsquo;Hospital General de Catalunya, dos hospitals privats d&rsquo;IDCsalud. Aix&iacute; des del 2010 el pressupost p&uacute;blic del Taul&iacute; ha caigut un 12% per&ograve; la inversi&oacute; del CatSalut a IDCsalud ha augmentat un 15%.
    </p><h3 class="article-text">Sense regulaci&oacute; global</h3><p class="article-text">
        Com avan&ccedil;ava Catalunya Plural aquesta relaci&oacute; entre centres de titularitat p&uacute;blica i d&rsquo;altres de privada fa que es generi un marc de gesti&oacute; conf&uacute;s on no queda clar quin tipus de legalitat s&rsquo;ha d&rsquo;aplicar en cada cas. Cirurgians del Taul&iacute; denunciaven fa uns dies que quan s&oacute;n despla&ccedil;ats a centres privats han d&rsquo;utilitzar el material que all&iacute; compren i que no passa per concurs p&uacute;blic.
    </p><h3 class="article-text">Per&ograve; pot ser millor la privada?</h3><p class="article-text">
        Francesc Sancho, del Departament de Salut, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Cinc-anys-Boi-Ruiz_6_431566876.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deia a CatalunyaPlural</a>&nbsp;que les derivacions depenen del preu i que amb aquest sistema s&rsquo;estalvien diners. El mateix conseller ha repetit en diverses ocasions que &eacute;s benefici&oacute;s per les arques p&uacute;bliques perqu&egrave; aquests centres privats ofereixen preus m&eacute;s baixos. Per&ograve; per qu&egrave; s&oacute;n m&eacute;s barats? Com explicava Josep Mart&iacute;, membre de Marea Blanca i fundador del Centre d&rsquo;An&agrave;lisi i Programes Sanitaris (CAPS), els preus es fixen depenent de la complexitat del centre &ndash;serveis disponibles de l&rsquo;hospital-, una complexitat inferior en els casos dels centres privats que no tenen unitats de cures intensives o unitat de cremats, per exemple, perqu&egrave; no els hi surt rentable. A m&eacute;s, poden oferir preus m&eacute;s baixos gr&agrave;cies, deia ell, a comprar el que est&agrave; millor de preu i a pagar pitjor als seus treballadors. S&rsquo;ha de tenir en compte tamb&eacute; que, per exemple, en el cas dels pacients del Taul&iacute; derivats, quan es generen complicacions es retornen al hospital p&uacute;blic amb totes les despeses i mol&egrave;sties que aix&ograve; comporta, ja que el centre privat no t&eacute; les eines o no ha estat contractat per fer certes coses.
    </p><h3 class="article-text">Irregularitats i corrupci&oacute;</h3><p class="article-text">
        Altres falles del model han quedat evidenciades amb les irregularitats que s&rsquo;han donat en alguns centres, moltes denunciades pel propi S&iacute;ndic de Greuges, com les del consorci del Taul&iacute;. Els &uacute;ltims anys a m&eacute;s hem assistit a una continua publicaci&oacute; de casos de corrupci&oacute; i portes girat&ograve;ries dins del sistema sanitari catal&agrave;. Sense anar m&eacute;s lluny,&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Cinc-anys-Boi-Ruiz_6_431566876.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el conseller de sanitat catal&agrave; havia estat president de la Uni&oacute; Catalana d&rsquo;Hospitals, la gran patronal de la sanitat privada.</a> El Pa&iacute;s informava dels contractes p&uacute;blics que havia firmat el 2012 el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, amb sis empreses en les que ell n&rsquo;era un dels propietaris. Segons aquestes informacions aquestes empreses havien facturat 14 milions a les arques p&uacute;bliques.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s exemples. La directora executiva del Taul&iacute;, com revelava Catalunya Plural, havia ocupat c&agrave;rrecs de direcci&oacute; als dos centres d&rsquo;IDCsalud on ara es deriven els pacients de Sabadell, Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s i Hospital General de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Un dels casos de corrupci&oacute; m&eacute;s alarmants ha estat&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/construccio-lHospital-Sant-Joan-Reus_6_421067895.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el d&rsquo;Innova que afecta sobretot a l&rsquo;Hospital de Reus.</a> Una de les peces del cas m&eacute;s conegudes &eacute;s&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Salut-investiga-pacients-implantat-caducades_6_387121315.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la compra de pr&ograve;tesis caducades a l&rsquo;empresa Traiber,</a> per la qual dos consellers de l&rsquo;ajuntament van ser imputats per maniobrar a favor de l&rsquo;empresa. Amb tot, en el ple de salut Artur Mas va treure pit i va recolzar el model dient que &ldquo;funciona i funciona molt b&eacute;&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">D&rsquo;on ve aquest sistema?</h3><p class="article-text">
        Aquest model s&rsquo;inicia el 1981 amb les transfer&egrave;ncies auton&ograve;miques des de l&rsquo;estat Espanyol, aquell moment un 10% de centres eren del Insalud (actual ICS) i la resta eren centres amb concerts amb la Seguretat Social propietat d&rsquo;institucions diverses (ajuntaments, diputacions), grups eclesi&agrave;stics o agents privats
    </p><p class="article-text">
        Al 1990 amb l&rsquo;aprovaci&oacute; de la LOSC (Llei d&rsquo;Ordenaci&oacute; Sanit&agrave;ria de Catalunya) es consolida el sistema de provisi&oacute; mixta i arriba la creaci&oacute; del CatSalut. Un model promogut pel govern d&rsquo;aquell moment, CIU amb Jordi Pujol al capdavant.
    </p><p class="article-text">
        Al 1995 la reforma d&rsquo;aquesta llei va oficialitzar la introducci&oacute; de l&rsquo;&agrave;nim de lucre en la gesti&oacute; de la sanitat p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        El 2010, amb Marina Geli com a consellera de Salut del tripartit, es crea el SISCAT que pretenia definir les relacions entre els diversos prove&iuml;dors del sistema p&uacute;blic. Amb el tripartit tamb&eacute; s&rsquo;aproven diferents mesures, que segons Ram&oacute;n Serna, del sindicat Catac-Cts-Iac, potencien encara m&eacute;s aquest sistema. En el llibre &ldquo;Por nuestra salud&rdquo; explica que &ldquo;l&rsquo;esquerra lluny de frenar el proc&eacute;s de privatitzaci&oacute; est&agrave; implementat formules neoliberals que la dreta no s&rsquo;havia atrevit a posar en pr&agrave;ctica&rdquo; i assegura que ning&uacute; ha pogut demostrar encara que aquest model p&uacute;blico-privat tingui una major efici&egrave;ncia o rentabilitat del servei que un altre.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/sanitat-catalana-frontera-public-privat_132_2477497.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 20 Sep 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244374" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244374" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La sanitat catalana, sense frontera entre públic i privat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Hospitales,Boi Ruiz,Idcsalud]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La sanidad catalana, sin frontera entre lo público y lo privado]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/sanidad-catalana-frontera-publico-privado_132_2477489.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La sanidad catalana, sin frontera entre lo público y lo privado"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El modelo sanitario catalán es mixto, lo que quiere decir que integra dentro de una misma red de utilización pública, financiada con dinero público, centros de varias titularidades, algunos públicos y otros privados</p><p class="subtitle">Desde 2010 el presupuesto público del Hospital público Parc Taulí ha caído un 12% pero la inversión de la Generalitat en IDCsalud ha aumentado un 15%</p><p class="subtitle">La Generalitat de Jordi Pujol sentó en 1990 las bases para el modelo mixto de la sanidad catalana, en el que avanzaron luego la socialista Marina Geli con el Tripartit y Boi Ruiz en los gobiernos de Mas</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No hay privatizaci&oacute;n&rdquo;, ha repetido en muchas ocasiones convencido el conseller de Salud Boi Ruiz. Lo hizo durante el &uacute;ltimo pleno de salud en el Parlament. Pero, &iquest;qu&eacute; sistema sanitario hay en Catalunya? Las &uacute;ltimas semanas Catalunya Plural <a href="http://www.eldiario.es/temas/hospital_parc_tauli/?page=1" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">revelaba</a> las derivaciones de pacientes del centro p&uacute;blico Parc Taul&iacute; de Sabadell a centros privados de IDCsalud. &iquest;D&oacute;nde se enmarcan estas derivaciones?
    </p><p class="article-text">
        El modelo sanitario catal&aacute;n es mixto, esto quiere decir que integra dentro de una misma red de utilizaci&oacute;n p&uacute;blica, financiada con dinero p&uacute;blico, centros de varias titularidades, algunos p&uacute;blicos y otros privados. Este modelo, llamado SISCAT (Sistema Sanitario Integral de Utilizaci&oacute;n P&uacute;blica de Catalunya), da servicio a todos aquellos ciudadanos que disponen de una tarjeta del CatSalut (el ente del Departamento de Salud que gestiona el sistema).
    </p><p class="article-text">
        Dentro del SISCAT hay por un lado el ICS, que incluye los 8 grandes hospitales de Catalunya y que es de naturaleza, titularidad y gesti&oacute;n p&uacute;blicas. En el otro lado se incluyen el resto de entidades, entre las que se encuentran consorcios, empresas, sociedades mercantiles p&uacute;blicas, entidades ben&eacute;ficas sin &aacute;nimo de lucro y entidades privadas con &aacute;nimo de lucro.
    </p><p class="article-text">
        Mientras el ICS, el &uacute;nico ente realmente p&uacute;blico (regulaci&oacute;n y gesti&oacute;n directa de la administraci&oacute;n) controla el 77% de la actividad de atenci&oacute;n primaria, s&oacute;lo lo hace en el 25% de la gesti&oacute;n hospitalaria. Adem&aacute;s, el resto de servicios, como los sociosanitarios, tambi&eacute;n son controlados por entidades no-ICS en su mayor&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Esta confluencia entre centros de titularidad p&uacute;blica, otros privados y el permiso del CatSalut para que entre ellos firmen alianzas estrat&eacute;gicas o todo tipo de convenios, hace que cuando el conseller dice &ldquo;no privatizamos&rdquo; pueda parecer cierto, porque ya se ha incorporado el sector privado dentro del sistema p&uacute;blico.
    </p><h3 class="article-text">&iquest;D&oacute;nde se enmarcan las derivaciones a centros privados?</h3><p class="article-text">
        El Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell es de naturaleza jur&iacute;dica p&uacute;blica, pero est&aacute; constituido como consorcio con seis representantes de la Generalitat, dos del Ayuntamiento de Sabadell y uno de la Universidad Aut&oacute;noma de Barcelona, todas instituciones p&uacute;blicas. Ahora bien, aunque un consorcio tenga una forma jur&iacute;dica p&uacute;blica, no es garant&iacute;a de que la gesti&oacute;n y los servicios sean 100% p&uacute;blicos, ya que los consorcios permiten, en muchos casos, la participaci&oacute;n de empresas de titularidad privada, por lo que al final, el Departament considera que todos los centros est&aacute;n dentro de la red de utilizaci&oacute;n p&uacute;blica sin hacer diferencias entre si son con &aacute;nimo de lucro o no.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, mientras el Hospital Parc Taul&iacute; cierra camas como medida de ahorro por decisi&oacute;n del CatSalut, el mismo CatSalut <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Tauli-derivado-intervenciones-quirurgicas-privada_6_428417177.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">potencia la derivaci&oacute;n de pacientes del Taul&iacute;</a> a la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s y el Hospital General de Catalunya, dos hospitales privados de IDCsalud. As&iacute; desde 2010 el presupuesto p&uacute;blico del Taul&iacute; ha ca&iacute;do un 12% pero la inversi&oacute;n del CatSalut en IDCsalud ha aumentado un 15%.
    </p><h3 class="article-text">Sin regulaci&oacute;n global</h3><p class="article-text">
        Como avanzaba Catalunya Plural, esta relaci&oacute;n entre centros de titularidad p&uacute;blica y otros privados hace que se genere un marco de gesti&oacute;n confuso donde no queda claro qu&eacute; tipo de legalidad debe aplicarse en cada caso. Cirujanos del Taul&iacute; denunciaron hace unos d&iacute;as que cuando <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Hospital-Parc-Tauli-cirujanos-IDCsalud_6_428767137.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">son desplazados a centros privados</a> tienen que utilizar <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Trabajadores-Parc-Tauli-denuncian-concurso_6_429117124.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el material que all&iacute; compran y que no pasa por concurso p&uacute;blico.</a>
    </p><h3 class="article-text">&iquest;Pero puede ser mejor la privada?</h3><p class="article-text">
        Francesc Sancho, del Departament de Salut, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/sacudida-sanidad-publica-Boi-Ruiz_6_431916810.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dec&iacute;a a CatalunyaPlural</a> que las derivaciones dependen del precio y que con este sistema se ahorra dinero. El mismo conseller ha repetido en varias ocasiones que es beneficioso para las arcas p&uacute;blicas porque estos centros privados ofrecen precios m&aacute;s bajos.
    </p><p class="article-text">
        Pero &iquest;por qu&eacute; son m&aacute;s baratos? Como explicaba Josep Mart&iacute;, miembro de Marea Blanca y fundador del Centro de An&aacute;lisis y Programas Sanitarios (CAPS), los precios se fijan en funci&oacute;n de la complejidad del centro &ndash;servicios disponibles del hospital&ndash;, una complejidad inferior en los casos de los centros privados que no tienen unidades de cuidados intensivos o unidad de quemados, por ejemplo, porque no les sale rentable. Adem&aacute;s, pueden ofrecer precios m&aacute;s bajos gracias, dec&iacute;a &eacute;l, a comprar lo que tiene mejor de precio y a pagar peor a sus trabajadores. Se debe tener en cuenta tambi&eacute;n que, por ejemplo, en el caso de los pacientes del Taul&iacute; derivados, cuando se generan complicaciones se devuelven al hospital p&uacute;blico con todos los gastos y molestias que ello conlleva, ya que el centro privado no tiene las herramientas o no ha sido contratado para hacer ciertas cosas.
    </p><h3 class="article-text">Irregularidades y corrupci&oacute;n</h3><p class="article-text">
        Otras fallas del modelo han quedado evidenciadas con las irregularidades que se han dado en algunos centros, muchas denunciadas por el propio S&iacute;ndic de Greuges, como las del consorcio del Taul&iacute;. En los &uacute;ltimos a&ntilde;os hemos asistido a una continua publicaci&oacute;n de casos de corrupci&oacute;n y puertas giratorias dentro del sistema sanitario catal&aacute;n. Sin ir m&aacute;s lejos, el consejero de Sanidad catal&aacute;n <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/sacudida-sanidad-publica-Boi-Ruiz_6_431916810.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a sido presidente de la Uni&oacute;n Catalana de Hospitales, la gran patronal de la sanidad privada.</a> El Pa&iacute;s inform&oacute; de los contratos p&uacute;blicos que hab&iacute;a firmado en 2012 el director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, con seis empresas en las que &eacute;l era uno de los propietarios. Seg&uacute;n estas informaciones, las empresas hab&iacute;an facturado 14 millones a las arcas p&uacute;blicas.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s ejemplos. La directora ejecutiva del Taul&iacute;, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/LHospital-Sabadell-pacients-hospitals-IDCSalut_6_423867618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como revelaba Catalunya Plural,</a> hab&iacute;a ocupado cargos de direcci&oacute;n en los dos centros de IDCsalud donde ahora se derivan los pacientes de Sabadell, Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s y Hospital General de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los casos de corrupci&oacute;n m&aacute;s alarmantes ha sido el de Innova<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/construccion-Hospital-Sant-Joan-Reus_6_421067899.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> que afecta sobre todo al Hospital de Reus.</a> Una de las piezas del caso m&aacute;s conocidas es <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Salut-desconoce-pacientes-implantado-caducadas_6_387121316.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la compra de pr&oacute;tesis caducadas a la empresa Traiber,</a> por la que dos consejeros del Ayuntamiento fueron imputados por maniobrar a favor de la empresa. Con todo, en el pleno sobre salud Artur Mas sac&oacute; pecho y apoy&oacute; el modelo diciendo que &ldquo;funciona y funciona muy bien&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">&iquest;De d&oacute;nde viene este sistema?</h3><p class="article-text">
        Este modelo se inicia en 1981 con las transferencias auton&oacute;micas desde el Estado espa&ntilde;ol, entonces un 10% de centros eran del Insalud (actual ICS) y el resto eran centros con conciertos con la Seguridad Social propiedad de instituciones diversas (ayuntamientos o diputaciones), grupos eclesi&aacute;sticos o agentes privados
    </p><p class="article-text">
        En 1990 con la aprobaci&oacute;n de la LOSC (Ley de Ordenaci&oacute;n Sanitaria de Catalunya) se consolida el sistema de provisi&oacute;n mixta y llega la creaci&oacute;n del CatSalut. Un modelo promovido por el gobierno de aquel momento, CiU con Jordi Pujol al frente.
    </p><p class="article-text">
        En 1995 la reforma de esta ley oficializ&oacute; la introducci&oacute;n del &aacute;nimo de lucro en la gesti&oacute;n de la sanidad p&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        En 2010, con Marina Geli como consellera de Salut del tripartito, se crea el SISCAT que pretend&iacute;a definir las relaciones entre los diversos proveedores del sistema p&uacute;blico. Con el tripartito tambi&eacute;n se aprueban diferentes medidas, que seg&uacute;n Ram&oacute;n Serna, del sindicato CATAC-CTS-IAC, potencian a&uacute;n m&aacute;s este sistema. En el libro &ldquo;Por nuestra salud&rdquo; explica que &ldquo;la izquierda lejos de frenar el proceso de privatizaci&oacute;n est&aacute; implementando formulas neoliberales que la derecha no se hab&iacute;a atrevido a poner en pr&aacute;ctica&rdquo; y asegura que nadie ha podido demostrar que este modelo p&uacute;blico-privado tenga una mayor eficiencia o rentabilidad del servicio que otro.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Caralp Mariné]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/sanidad-catalana-frontera-publico-privado_132_2477489.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 19 Sep 2015 17:46:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244374" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244374" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La sanidad catalana, sin frontera entre lo público y lo privado]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/76037437-d431-4375-b694-d18a23688396_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Hospitales,Boi Ruiz,Privatizaciones,Idcsalud,Sanidad pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cinc anys de Boi Ruiz sacsegen la sanitat pública catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/cinc-anys-boi-ruiz_132_4263725.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cinc anys de Boi Ruiz sacsegen la sanitat pública catalana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les retallades pressupostàries en més de 1.300 milions d'euros, els pics de temps d'espera per ser intervingut, el tancament de llits, les derivacions o les reduccions de personal sanitari han situat Boi Ruiz com una de les cares que simbolitza les polítiques d'austeritat del govern d'Artur Mas.</p></div><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la vict&ograve;ria de CiU a les eleccions del 2010, la conselleria de Salut va canviar la cara de la socialista Marina Geli per la de Boi Ruiz, qui havia ostentat la presid&egrave;ncia de la Uni&oacute; Catalana d&rsquo;Hospitals, la gran patronal de la sanidad privada catalana, des del 2008 fins llavors. Ruiz, que fins aquell moment era desconegut per la majoria dels catalans, no trigaria a convertir-se en un dels consellers que aixecaria m&eacute;s volada i de qui se n&rsquo;ha demanat, en m&uacute;ltiples ocasions, la dimissi&oacute;. Tot i les cr&iacute;tiques, Mas el va mantenir al capdavant de Salut en el seu segon govern el 2012, per&ograve; ara la candidatura de Junts pel S&iacute; fa poc probable la seva continu&iuml;tat.
    </p><p class="article-text">
        Si la gran inc&ograve;gnita pel nou govern era com s&rsquo;evitaria que les retallades no afectessin la qualitat assistencial, avui dia queda clar que la tisorada en m&eacute;s de 1.300 milions d&rsquo;euros va tocar, entre d&rsquo;altres, les llistes d&rsquo;espera per ser intervingut, ha obligat a tancar llits i quir&ograve;fans i ha augmentat la pressi&oacute; sobre els professionals, que han vist redu&iuml;t el seu sou mentre disposen del mateix temps per assumir m&eacute;s feina. Francesc Sancho, secretari de Participaci&oacute; Social i Local en Salut del Departament, reconeix a Catalunya Plural que el govern ha hagut de prendre mesures que no hauria volgut prendre per&ograve; segons ell &ldquo;el sistema de salut est&agrave; intacte&rdquo; i el nivell de satisfacci&oacute; per part dels usuaris segueix mantenint molts bons resultats. Tot plegat explica en bona part que el 2015 representants d&rsquo;una cinquantena d&rsquo;entitats formalitzessin la <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Neix-Marea-Blanca-Catalunya_0_361514317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creaci&oacute; de la Marea Blanca de Catalunya</a>, que naixia amb la voluntat de ser un espai com&uacute; de mobilitzaci&oacute; contra totes les temptatives de desmantellar o privatitzar la sanitat p&uacute;blica.
    </p><h3 class="article-text">Les retallades</h3><p class="article-text">
        Segons <a href="http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/2010/pdf/VOL_L_RES.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dades oficials</a>, el 2010 el pressupost del departament de Salut era de m&eacute;s de 9.000 milions -concretament 9.709.389.100 euros- , una xifra que va anar baixant progressivament fins que aquest 2015, que t&eacute; pressupostats 8.466 milions, ha augmentat per primera vegada en els darrers cinc anys respecte a l&rsquo;any anterior. Tot i que suposa un lleuger augment en comparaci&oacute; amb l&rsquo;any 2014, segueix estant molt lluny de les xifres de 2010, 2011 o 2012. Entre 2010 i 2013 el pressupost es va mantenir per damunt dels 8.500 milions d&rsquo;euros per&ograve; el 2014, per exemple, va tocar fons amb prop de 8.200 milions. En total, les reduccions pressupost&agrave;ries han suposat que avui es compti amb 1.300 milions d'euros menys que el 2010.
    </p><p class="article-text">
        Dit d&rsquo;una altra manera, i segons dades de Salut, si el 2010 es va comptar amb 1.297,45 euros per c&agrave;pita, els anys que es va comptar amb menys van ser el 2013 i el 2014, que rondava els 1.090 euros per c&agrave;pita. Aquest 2015 &eacute;s de 1.120, encara inferior a les xifres de 2010, 2011 o 2012. Amb tot, el govern segueix vantant-se que malgrat les retallades s&rsquo;ha aconseguit mantenir en un 40% la quota dels comptes de la Generalitat per Salut.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, cal destacar que l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Salut (ICS), que &eacute;s l'empresa p&uacute;blica de serveis de salut m&eacute;s gran de Catalunya -presta atenci&oacute; sanit&agrave;ria a gaireb&eacute; sis milions d'usuaris de tot el territori- ha vist reduit el seu pressupost considerablement. L&rsquo;ICS, que gestiona prop de 300 Centres d&rsquo;Atenci&oacute; Prim&agrave;ria (CAP) i vuit hospitals -Vall d'Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona, Verge de la Cinta de Tortosa i Viladecans- ha redu&iuml;t el seu pressupost de 2.915.506.800 (l&rsquo;any 2010) a 2.551.870.000 (2015).
    </p><h3 class="article-text">Derivacions a centres privats</h3><p class="article-text">
        La reducci&oacute; del pressupost de l&rsquo;ICS contrasta, per&ograve;, per exemple, amb l&rsquo;augment de les transfer&egrave;ncies del CatSalut amb centres privats del grup IDC que formen part de la xarxa d&rsquo;utilitzaci&oacute; p&uacute;blica. El CatSalut hauria passat de transferir a IDC 71,1 milions d&rsquo;euros el 2010 a 127 milions el 2012.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En part, aquest augment s&rsquo;explica per les derivacions a centres del grup, com per exemple, l&rsquo;Hospital Sagrat Cor, la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s o l&rsquo;Hospital General de Catalunya. En el cas de l&rsquo;Hospital General de Catalunya, el contracte amb el CatSalut per la prestaci&oacute; de serveis &eacute;s de 17.539.771 euros anuals i a la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s el CatSalut li adjudica els serveis d&rsquo;assist&egrave;ncia per una anualitat de 7.3750.610 euros. Aquest diari recollia recentment l'exemple de l'Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell, que <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/LHospital-Sabadell-pacients-hospitals-IDCSalut_6_423867618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deriva pacients al grup privat IDC Salud mentre mant&eacute; llits tancats</a>.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, Francesc Sancho justifica que les derivacions se segueixen fent amb els mateixos centres, centres del SISCAT, i que aquest govern &ldquo;no ha introdu&iuml;t res de nou&rdquo;, res que no es fes amb el Tripartit, assegura. Entre els centres dels quals parla Sancho per&ograve;, n&rsquo;hi ha que si b&eacute; formen part de la xarxa p&uacute;blica s&oacute;n de titularitat privada. Explica que les derivacions depenen tamb&eacute; del preu i es mostra conven&ccedil;ut que &eacute;s un sistema &ldquo;&uacute;til&rdquo; i que &ldquo;estalvia diners&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Llistes d&rsquo;espera</h3><p class="article-text">
        Si b&eacute; el govern presentava enguany que el 2014 <a href="http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/notespremsa/280296/llistes-despera-operacions-quirurgiques-redueixen-12-2014.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">s&rsquo;havien redu&iuml;t les llistes d&rsquo;espera en un 12%</a> respecte a l&rsquo;any anterior -21.610 persones menys- i &eacute;s cert que des del 2011 la tend&egrave;ncia ha estat decreixent en els darrers anys, en part ho ha estat perqu&egrave; les xifres assolides el 2011 eren r&egrave;cord en nombre de pacients esperant per ser intervinguts. El 2014 hi havia 193.879 pacients en llista d&rsquo;espera, &eacute;s a dir, gaireb&eacute; 40.000 m&eacute;s que el 2010, quan n&rsquo;hi havia 153.916. Amb tot, les dades de 2012 i 2013 tampoc eren per tirar coets, 188.176 i 181 559 respectivament.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el temps mitj&agrave; d&rsquo;espera dels pacients per intervenir en llista &eacute;s un indicatiu que no permet valorar la individualitat de casos en qu&egrave; aquesta espera es va allargar m&eacute;s del compte o casos en qu&egrave; l&rsquo;espera era determinant per la salut del pacient. Francesc Sancho, del departament de Salut, reconeix que en alguns casos s&rsquo;han superat els terminis d&rsquo;espera fixats i explica que conv&eacute; introduir aspectes socials i de salut que determinin les llistes d&rsquo;espera m&eacute;s enll&agrave; de processos burocr&agrave;tics fixats matem&agrave;ticament. Cal tenir en compte per&ograve; que, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/salut-llistes_d-espera_6_421767826.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com explicava aquest diari</a>, el sistema de computaci&oacute; dep&egrave;n d'uns criteris que permeten al departament ajustar els temps.
    </p><p class="article-text">
        Amb tot, en les operacions garantides, el temps mitj&agrave; d&rsquo;espera se situava el 2014 en 2,92 mesos mentre que el 2013 ha estat de 4,45 i el 2010, de 3,98. Sancho destaca els aven&ccedil;os que s&rsquo;han fet en casos com la cirurgia card&iacute;aca -ha disminu&iuml;t un 70% l&rsquo;espera- o oncol&ograve;gica, on totes les operacions estan per sota dels 45 dies d&rsquo;espera entre aquells pacients que han de ser intervinguts.
    </p><h3 class="article-text">Menys personal i menys llits</h3><p class="article-text">
        La plataforma Dempeus per la salut denunciava fa uns mesos en un article que la reducci&oacute; pressupost&agrave;ria i les retallades de personal impulsades pel Govern catal&agrave; des del 2010 als vuit hospitals i 280 centres d&rsquo;assist&egrave;ncia prim&agrave;ria (CAP) de l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Salut (ICS), pertanyents a la Generalitat, &ldquo;han portat aquests centres a una situaci&oacute; de superviv&egrave;ncia al l&iacute;mit&rdquo;. Segons indica el text s&rsquo;hauria prescindit des del 2010 de 5.810 professionals sanitaris entre metges, infermeres, auxiliars sanitaris i personal administratiu. D&rsquo;altra banda, els 38.000 que conformen actualment la plantilla de l&rsquo;ICS haurien perdut el 25% del seu salari. Sancho reconeix que s&rsquo;ha augmentat la c&agrave;rrega assistencial dels professionals, posa en valor la seva tasca i remarca que hi ha hagut un augment del reconeixement social vers els sanitaris que considera molt positiu.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/reduccio-tancament-estructural-plantes-hospitalaries_6_397620263.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com recollia ja aquest diari</a>, segons un informe elaborat per Salut, i agafant dades de 2012 com a refer&egrave;ncia, Catalunya est&agrave; per sota de la mitjana espanyola pel que fa al nombre de llits per habitant tot i que t&eacute; m&eacute;s activitat que altres comunitats aut&ograve;nomes. Exemple del tancament estructural de llits ho s&oacute;n els dos hospitals p&uacute;blics m&eacute;s grans de Catalunya: l&rsquo;Hospital de Bellvitge i el de Vall d&rsquo;Hebron. En el cas del primer, aquest comptava el 2010 amb 906 llits h&agrave;bils mentre que el 2013 nom&eacute;s disposava de 724. El de Vall d&rsquo;Hebron, el principal hospital de Catalunya en capacitat, va passar de tenir 1.176 llits el 2010 a tenir-ne 1.017 el 2013.
    </p><h3 class="article-text">La pol&egrave;mica dels consorcis</h3><p class="article-text">
        La creaci&oacute; del Consorci del Cl&iacute;nic i la intenci&oacute; de crear un Consorci a Lleida han provocat la manifestaci&oacute; de professionals i usuaris que s&rsquo;oposaven a aquesta forma jur&iacute;dica. En el cas del consorci del Cl&iacute;nic, les prop de 4.000 al&middot;legacions presentades no van servir per aturar-lo per&ograve; en el cas del consorci de Lleida, que comptava amb una oposici&oacute; molt major i que es va traduir en prop de 12.000 al&middot;legacions, s&rsquo;ha aconseguit aturar, com a m&iacute;nim, temporalment.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En el cas del Cl&iacute;nic, que es trobava sense forma jur&iacute;dica des del 2008, treballadors i usuaris de l&rsquo;Hospital aplegats en l&rsquo;assemblea Tancada Cl&iacute;nic temien que l&rsquo;aprovaci&oacute; del Consorci no es traduiria en un consorci 100% p&uacute;blic. De fet, el Consorci finalment constitu&iuml;t <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Govern-dret-polemic-Consorci-Clinic_6_409169102.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deixa la porta oberta a la participaci&oacute; privada</a> ja que en els estatuts no s&rsquo;especifica la titularitat jur&iacute;dica de les institucions que poden participar.
    </p><p class="article-text">
        Tot plegat va for&ccedil;ar entre altres coses la celebraci&oacute; d&rsquo;un <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/extremis-evidencia-sistema-sanitari-crisi_6_399720045.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ple extraordinari sobre salut</a>, un fet que feia trenta anys que no es produ&iuml;a i en el que si es va evitar la reprovaci&oacute; de les pol&iacute;tiques del govern, va ser gr&agrave;cies al suport d&rsquo;ERC a CiU.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/cinc-anys-boi-ruiz_132_4263725.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 18 Sep 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="49430" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="49430" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cinc anys de Boi Ruiz sacsegen la sanitat pública catalana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Elecciones Cataluña 27S 2015,Sanitat pública,Boi Ruiz,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cinco años de Boi Ruiz sacuden la sanidad pública catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/sacudida-sanidad-publica-boi-ruiz_132_4263731.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cinco años de Boi Ruiz sacuden la sanidad pública catalana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los recortes presupuestarios en más de 1.300 millones de euros, los picos de tiempo de espera para ser intervenido, el cierre de camas, las derivaciones o las reducciones de personal sanitario han situado Boi Ruiz como una de las caras que simbolizan las políticas de austeridad del gobierno de Artur Mas.</p></div><p class="article-text">
        Tras la victoria de CiU en las elecciones del 2010, la conselleria de Salut cambi&oacute; la cara de la socialista Marina Geli por la de Boi Ruiz, quien&nbsp;hab&iacute;a ostentado desde 2008 hasta entonces la presidencia de la Uni&oacute;n Catalana de Hospitales, la gran patronal de la sanidad privada catalana. Ruiz, quien hasta ese momento era desconocido por la mayor&iacute;a de los catalanes, no tardar&iacute;a en convertirse en uno de los consellers que levantar&iacute;a m&aacute;s revuelo y de quien se ha pedido, en m&uacute;ltiples ocasiones, la&nbsp;dimisi&oacute;n. A pesar de las cr&iacute;ticas, Mas lo mantuvo al frente de Salut en su segundo gobierno en 2012, pero ahora la candidatura de Junts pel S&iacute; hace poco probable su continuidad.
    </p><p class="article-text">
        Si la gran inc&oacute;gnita para el nuevo gobierno era como se evitar&iacute;a que los recortes no afectaran la calidad asistencial, hoy en d&iacute;a queda claro que el tijeretazo en m&aacute;s de 1.300 millones de euros toc&oacute;, entre otras, las listas de espera para ser intervenido, ha obligado a cerrar camas y quir&oacute;fanos y ha aumentado la presi&oacute;n sobre los profesionales, que han visto reducido su sueldo mientras disponen del mismo tiempo para asumir m&aacute;s trabajo. Francesc Sancho, secretario de Participaci&oacute;n Social y Local en Salud del Departament, reconoce que el Govern ha tenido que tomar medidas que no habr&iacute;a querido tomar pero seg&uacute;n &eacute;l &ldquo;el sistema de salud est&aacute; intacto&rdquo; y el nivel de satisfacci&oacute;n por parte de los usuarios sigue manteniendo muy buenos resultados. Todo ello explica en buena medida que en 2015 representantes de una cincuentena de entidades formalizaran la <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Neix-Marea-Blanca-Catalunya_0_361514317.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">creaci&oacute;n de la Marea Blanca de Catalunya</a>, que nac&iacute;a con la voluntad de ser un espacio com&uacute;n de movilizaci&oacute;n contra todas las tentativas de desmantelar o privatizar la sanidad p&uacute;blica.
    </p><h3 class="article-text">Los recortes</h3><p class="article-text">
        Seg&uacute;n <a href="http://aplicacions.economia.gencat.cat/wpres/AppPHP/2010/pdf/VOL_L_RES.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">datos oficiales</a>, en 2010 el presupuesto del Departament de Salut era de m&aacute;s de 9.000 millones -concretamente 9.709.389.100 euros-, una cifra que fue bajando progresivamente hasta que este 2015, que tiene presupuestados 8.466 millones, ha aumentado por primera vez en los &uacute;ltimos cinco a&ntilde;os con respecto al a&ntilde;o anterior. Aunque supone un ligero aumento en comparaci&oacute;n con el a&ntilde;o 2014, sigue estando muy lejos de las cifras de 2010, 2011 o 2012. Entre 2010 y 2013 el presupuesto se mantuvo por encima de los 8.500 millones de euros pero en 2014, por ejemplo, toc&oacute; fondo con cerca de 8.200 millones. En total, las reducciones presupuestarias han supuesto que hoy se cuente con 1.300 millones de euros menos que en 2010.
    </p><p class="article-text">
        Dicho de otro modo, y seg&uacute;n datos de Salut, si en 2010 se cont&oacute; con 1.297,45 euros per c&aacute;pita, los a&ntilde;os que se cont&oacute; con menos fueron el 2013 y el 2014, que rondaba los 1.090 euros per c&aacute;pita. Este 2015 es de 1.120, aunque inferior a las cifras de 2010, 2011 o 2012. Con todo, el gobierno sigue alabando de que a pesar de los recortes se ha conseguido mantener en un 40% la cuota de las cuentas de la Generalitat para Salut.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, cabe destacar que el Institut Catal&agrave; de la Salut (ICS), que es la empresa p&uacute;blica de servicios de salud m&aacute;s grande de Catalunya -presta atenci&oacute;n sanitaria a casi seis millones de usuarios de todo el territorio- ha visto reducido su presupuesto considerablemente. El ICS, que gestiona cerca de 300 centros de atenci&oacute;n primaria (CAP) y ocho hospitales -Vall de Hebron, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova de Lleida, Joan XXIII de Tarragona, Josep Trueta de Girona, Virgen de la Cinta de Tortosa y Viladecans- ha reducido su presupuesto de 2.915.506.800 (en 2010) a 2.551.870.000 (2015).
    </p><h3 class="article-text">Derivaciones a centros privados</h3><p class="article-text">
        La reducci&oacute;n del presupuesto del ICS contrasta, sin embargo, por ejemplo, con el aumento de las transferencias del Servei Catal&agrave; de la Salut (CatSalut) con centros privados del grupo IDC que forman parte de la red de utilizaci&oacute;n p&uacute;blica. El CatSalut habr&iacute;a pasado de transferir a IDC 71,1 millones de euros en 2010 a 127 millones en 2012.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c7931c0c-6713-49ab-9fad-27479a18b273_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En parte, este aumento se explica por las derivaciones a centros del grupo, como por ejemplo, el Hospital Sagrat Cor, la Cl&iacute;nica del Vall&egrave;s o el Hospital General de Catalunya. En el caso del Hospital General de Catalunya, el contrato con el CatSalut para la prestaci&oacute;n de servicios es de 17.539.771 euros anuales y a la Cl&iacute;nica del Vall&eacute;s el CatSalut le adjudica los servicios de asistencia por una anualidad de 7.3750.610 euros. Este diario explicaba&nbsp;recientemente el ejemplo del Hospital Parc Taul&iacute; de Sabadell, que <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/LHospital-Sabadell-pacients-hospitals-IDCSalut_6_423867618.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deriva pacientes al grupo privado IDC Salud mientras mantiene camas cerradas</a>.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, Francesc Sancho justifica que las derivaciones se siguen haciendo con los mismos centros, centros de la red de utilitzaci&oacute;n p&uacute;blica (SISCAT), y que este gobierno &ldquo;no ha introducido nada nuevo&rdquo;, nada que no se hiciera con el Tripartit, asegura. Entre los centros de los que habla Sancho sin embargo, los hay que si bien forman parte de la red p&uacute;blica son de titularidad privada. Explica que las derivaciones dependen tambi&eacute;n del precio y se muestra convencido de que es un sistema &ldquo;&uacute;til&rdquo; y que &ldquo;ahorra dinero&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Listas de espera</h3><p class="article-text">
        Si bien el gobierno presentaba este a&ntilde;o que <a href="http://www.govern.cat/pres_gov/AppJava/govern/notespremsa/280296/llistes-despera-operacions-quirurgiques-redueixen-12-2014.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en 2014 se hab&iacute;an reducido las listas de espera en un 12%</a>&nbsp;respecto al a&ntilde;o anterior -21.610 personas menos- y es cierto que desde 2011 la tendencia ha sido decreciente en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, en parte lo ha sido porque las cifras alcanzadas en 2011 eran r&eacute;cord en n&uacute;mero de pacientes esperando para ser intervenidos. En 2014 hab&iacute;a 193.879 pacientes en lista de espera, es decir, casi 40.000 m&aacute;s que en 2010, cuando hab&iacute;a 153.916. Con todo, los datos de 2012 y 2013 tampoco eran para tirar cohetes, 188.176 y 181.559 respectivamente.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, el tiempo medio de espera de los pacientes para ser intervenidos es un indicativo que no permite valorar la individualidad de casos en que esta espera se alarg&oacute; m&aacute;s de la cuenta o casos en que la espera era determinante para la salud del paciente. Francesc Sancho, del departamento de Salut, reconoce que en algunos casos se han superado los plazos de espera fijados y explica que conviene introducir aspectos sociales y de salud que determinen las listas de espera m&aacute;s all&aacute; de procesos burocr&aacute;ticos fijados matem&aacute;ticamente. Hay que tener en cuenta sin embargo que, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/salut-llistes_d-espera_6_421767826.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como explicaba este diario</a>, el sistema de computaci&oacute;n depende de unos criterios que permiten al departamento ajustar los tiempos.
    </p><p class="article-text">
        Con todo, en las operaciones garantizadas, el tiempo medio de espera se situaba en 2014 en 2,92 meses mientras que en 2013 fue de 4,45 y en 2010, de 3,98. Sancho destaca los avances que se han hecho en casos como la cirug&iacute;a cardiaca -ha disminuido un 70% la espera- o oncol&oacute;gica, donde todas las operaciones est&aacute;n por debajo de los 45 d&iacute;as de espera entre aquellos pacientes que deben ser intervenidos.
    </p><h3 class="article-text">Menos personal y menos camas</h3><p class="article-text">
        La plataforma Dempeus per la salut&nbsp;denunciaba hace unos meses en un art&iacute;culo que la reducci&oacute;n presupuestaria y los recortes de personal impulsados por el Govern desde 2010 a los ocho hospitales y 280 centros de asistencia primaria (CAP) del ICS, pertenecientes a la Generalitat, &ldquo;han llevado estos centros en una situaci&oacute;n de supervivencia al l&iacute;mite&rdquo;. Seg&uacute;n indica el texto habr&iacute;a prescindido desde 2010 de 5.810 profesionales sanitarios entre m&eacute;dicos, enfermeras, auxiliares sanitarios y personal administrativo. Por otra parte, los 38.000 que conforman actualmente la plantilla del ICS habr&iacute;an perdido el 25% de su salario. Sancho reconoce que se ha aumentado la carga asistencial de los profesionales, pone en valor su tarea y remarca que ha habido un aumento del reconocimiento social hacia los sanitarios que considera muy positivo.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/reduccio-tancament-estructural-plantes-hospitalaries_6_397620263.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como recog&iacute;a ya este diario</a>, seg&uacute;n un informe elaborado por Salut, y cogiendo&nbsp;datos de 2012 como referencia, Catalunya est&aacute; por debajo de la media espa&ntilde;ola en cuanto al n&uacute;mero de camas por habitante aunque tiene m&aacute;s actividad que otras comunidades aut&oacute;nomas. Ejemplo del cierre estructural de camas lo son los dos hospitales p&uacute;blicos m&aacute;s grandes de Catalunya: el Hospital de Bellvitge y el de Vall d'Hebron. En el caso del primero, este contaba en 2010 con 906 camas h&aacute;biles mientras que en 2013 s&oacute;lo dispon&iacute;a de 724. El de Vall d'Hebron, el principal hospital de Catalunya en capacidad, pas&oacute; de tener 1.176 camas en 2010 a tener 1.017 en 2013.
    </p><h3 class="article-text">La pol&eacute;mica de los consorcios</h3><p class="article-text">
        La creaci&oacute;n del consorcio del Cl&iacute;nic y la intenci&oacute;n de crear un consorcio en Lleida han provocado la manifestaci&oacute;n de profesionales y usuarios que se opon&iacute;an a esta forma jur&iacute;dica. En el caso del consorcio del Hospital Cl&iacute;nic, las cerca de 4.000 alegaciones presentadas no sirvieron para detenerlo pero en el caso del consorcio de Lleida, que contaba con una oposici&oacute;n mucho mayor y que se tradujo en cerca de 12.000 alegaciones, s&iacute; que se ha conseguido detener, al menos temporalmente.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84604a3b-3713-47df-bf33-73fa7cb211c0_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        En el caso del&nbsp;Cl&iacute;nic, que se encontraba sin forma jur&iacute;dica desde 2008, trabajadores y usuarios del hospital reunidos en la asamblea Tancada&nbsp;Cl&iacute;nic tem&iacute;an que la aprobaci&oacute;n del consorcio no se tradujera en un consorcio 100% p&uacute;blico. De hecho, el consorcio finalmente constituido <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Govern-dret-polemic-Consorci-Clinic_6_409169102.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">deja la puerta abierta a la actividad&nbsp;privada</a>&nbsp;ya que en los estatutos no se especifica la titularidad jur&iacute;dica de las instituciones que pueden participar.
    </p><p class="article-text">
        Todo ello forz&oacute; entre otras cosas la celebraci&oacute;n de un <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/extremis-evidencia-sistema-sanitari-crisi_6_399720045.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pleno extraordinario en el Parlament sobre salud</a>, un hecho que hac&iacute;a treinta a&ntilde;os que no se produc&iacute;a y en el que si se evit&oacute; la reprobaci&oacute;n de las pol&iacute;ticas del gobierno, fue gracias al apoyo de ERC a CiU.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/sacudida-sanidad-publica-boi-ruiz_132_4263731.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Sep 2015 17:13:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="49430" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="49430" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cinco años de Boi Ruiz sacuden la sanidad pública catalana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/19bb33fe-9ee9-4622-a0dc-3ebc67f4a04d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Elecciones Cataluña 27S 2015,Sanidad pública,Boi Ruiz,Recortes,Hospitales,Presupuestos,Listas de espera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vicenç Navarro: "Las políticas de la Generalitat están desmantelando el sector público de la sanidad catalana"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/vicenc-navarro-politicas-generalitat-desmantelando_132_4269876.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dc5d4760-6b15-4eaa-b1fd-44faf593480b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vicenç Navarro: &quot;Las políticas de la Generalitat están desmantelando el sector público de la sanidad catalana&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entrevista a Vicenç Navarro, Catedrático de Ciencias Políticas y Políticas Públicas de la Universitat Pompeu Fabra. Navarro también ha sido asesor de las Naciones Unidas, la Organización Mundial de la Salud (OMS) y diferentes gobiernos, entre ellos el Tripartit</p><p class="subtitle">Según el catedrático "el famoso expolio de Catalunya por parte de España no explica el gran atraso social que vive Catalunya" y la causa más importante de este retraso sería "el dominio de las derechas sobre el Estado, tanto a nivel de España como a nivel de Catalunya"</p></div><p class="article-text">
        Vicen&ccedil; Navarro (Gironella, 1937) es licenciado en medicina y cirug&iacute;a pero su labor ha sido reconocida en el mundo de la econom&iacute;a y las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas y sociales, &aacute;mbitos que estudi&oacute; desde el exilio durante el franquismo. Ha ejercido de profesor en diferentes universidades de distintos pa&iacute;ses, entre ellas la Johns Hopkins, y ha asesorado a las Naciones Unidas, a la OMS y a varios gobiernos incluyendo: el de Unidad Popular de Chile, el cubano (en su reforma sanitaria), el socialdem&oacute;crata sueco, el gobierno federal de EE.UU., el gobierno socialista espa&ntilde;ol y el Tripartit. Una de sus &aacute;reas de investigaci&oacute;n es el Estado del Bienestar. Navarro considera que &ldquo;Catalunya se gasta mucho menos en su Estado del Bienestar del que se deber&iacute;a gastar por el nivel de riqueza que tiene&rdquo; y se muestra contundente a la hora de afirmar que todos y cada uno de los recortes que hizo el gobierno Zapatero, y m&aacute;s tarde el gobierno Rajoy, y aqu&iacute; en Catalunya el gobierno Mas, se podr&iacute;an haber ahorrado. &ldquo;Si no fuera porque ahora se esconde detr&aacute;s de la bandera catalana, el gobierno Mas tendr&iacute;a muchas dificultades en salir elegido de nuevo&rdquo;, sentencia y alerta de que una Catalunya independiente en la que &ldquo;la transici&oacute;n fuera controlada por la derecha catalana como CDC nos llevar&iacute;a a una Catalunya en la que el Ministro de Econom&iacute;a ser&iacute;a un ultraliberal que quiere privatizarlo todo, desde las pensiones hasta la sanidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En los &uacute;ltimos 5 a&ntilde;os (2010-2015) la Generalitat ha recortado 1.310 millones de euros del presupuesto de Salut. &iquest;Se habr&iacute;a podido evitar este recorte? &iquest;C&oacute;mo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Recortando de otras partes del presupuesto y sobre todo aumentando los impuestos. He documentado que la Generalitat hubiera podido obtener 2.788 millones de euros al a&ntilde;o con una serie de medidas. En lugar de ello, el gobierno catal&aacute;n redujo los impuestos y recort&oacute; el gasto p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Durante los a&ntilde;os del Tripartit el gasto sanitario creci&oacute; progresivamente y alcanz&oacute; su m&aacute;ximo en 2010, cuando el presupuesto de Salut era de 9.127 millones de euros (ahora es de 8.399). &iquest;Se cometi&oacute; el error de no ahorrar durante los a&ntilde;os de bonanza econ&oacute;mica? &iquest;Podr&iacute;amos decir que se lleg&oacute; a malgastar? &iquest;O que los recursos econ&oacute;micos no se gestionaron adecuadamente? Pienso por ejemplo en construcciones millonarias como la del Hospital de Reus.</strong>
    </p><p class="article-text">
        El Tripartit ha tenido muy mala prensa debido al control de la mayor&iacute;a de los medios de comunicaci&oacute;n en Catalunya por parte de la derecha. Y incluyo en estos medios de comunicaci&oacute;n TV3 y Catalunya R&agrave;dio. En realidad, el Tripartit mostr&oacute; una gran sensibilidad social, por lo que el d&eacute;ficit de gasto p&uacute;blico social por habitante entre Catalunya y el resto de Espa&ntilde;a y de Europa disminuy&oacute; de una manera muy marcada. Naturalmente que se podr&iacute;an haber hecho otras cosas, pero en l&iacute;neas generales, el Tripartit lo hizo bien, excepto que cuando la crisis apareci&oacute;, la respuesta del equipo econ&oacute;mico a esta crisis fue err&oacute;nea, abriendo la puerta a los recortes que hizo m&aacute;s tarde el gobierno de derechas de la Generalitat.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El gobierno de CDC, y en especial, el conseller de Salut, argumentan a menudo que si hay menos dinero no se puede hacer m&aacute;s, que los n&uacute;meros son los n&uacute;meros. &iquest;Es cierto?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cualquier gobierno que implementa pol&iacute;ticas impopulares utiliza el mismo argumento de que no hay alternativas. Escrib&iacute; un libro, <a href="http://www.vnavarro.org/wp-content/uploads/2011/10/hayalternativas.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hay alternativas</a> , con mis colegas Juan Torres y Alberto Garz&oacute;n mostrando, p&aacute;gina por p&aacute;gina, que s&iacute; hab&iacute;a alternativas. Cada uno de los recortes que hizo el gobierno Zapatero, y m&aacute;s tarde el gobierno Rajoy, y aqu&iacute; en Catalunya el govern Mas, se podr&iacute;an haber ahorrado.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n se suele culpar al estrangulamiento fiscal que vive Catalunya, como hizo Oriol Junqueras en el monogr&aacute;fico de Salut. &iquest;Qu&eacute; le responder&iacute;a?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El famoso expolio de Catalunya por parte de Espa&ntilde;a no explica el gran atraso social que vive Catalunya. La causa m&aacute;s importante de este retraso no es el expolio, sino el dominio de las derechas sobre el Estado, tanto a nivel de Espa&ntilde;a como a nivel de Catalunya. Durante el 80% del per&iacute;odo democr&aacute;tico, Catalunya ha sido gobernada por la derecha. Este es el problema m&aacute;s grande que los independentistas quieren esconder. No hay nada m&aacute;s parecido a la derecha catalana que la derecha castellana. Todas ellas votan igual en temas econ&oacute;micos y sociales.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Una Catalunya independiente tendr&iacute;a una mejor sanidad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Depende de quien controle la transici&oacute;n de la Catalunya actual a la Catalunya independiente. En Espa&ntilde;a ya tenemos un ejemplo de una transici&oacute;n no mod&eacute;lica, el resultado de la cual, como consecuencia del control del Estado y de la mayor&iacute;a de los medios de comunicaci&oacute;n por parte de la derecha, ha sido una democracia de muy baja calidad, un Estado del Bienestar muy poco desarrollado y un Estado que no ha reconocido nunca la plurinacionalidad de Espa&ntilde;a. Del mismo modo, una transici&oacute;n controlada por la derecha catalana como CDC, que es un partido de la familia liberal, nos llevar&iacute;a a una Catalunya en la que el Ministro de Econom&iacute;a ser&iacute;a un ultraliberal que quiere privatizarlo todo, desde las pensiones hasta la sanidad, y que es el economista m&aacute;s promocionado por TV3 y Catalunya R&agrave;dio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Por otra parte, Mas recuerda que el porcentaje que se dedica a Salud en relaci&oacute;n al total es muy elevado, del 40%. En esto le podemos dar raz&oacute;n? Es realmente muy elevado?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El se&ntilde;or Mas tiene unos asesores muy pobres. Los datos muestran claramente que el gasto p&uacute;blico sanitario por catal&aacute;n es de las m&aacute;s bajos de Europa. En realidad, Catalunya se gasta mucho menos en su Estado del Bienestar del que se deber&iacute;a gastar por el nivel de riqueza que tiene.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En diferentes ocasiones ha comentado que el sistema sanitario p&uacute;blico espa&ntilde;ol y catal&aacute;n est&aacute;n infrafinanciados. &iquest;Podr&iacute;a explicarse? &iquest;En relaci&oacute;n a qu&eacute; o a qui&eacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tanto en el discurso pol&iacute;tico como en el medi&aacute;tico, se dicen cosas que son falsedades, y adem&aacute;s, f&aacute;cilmente contrastables. Miren los datos y ver&aacute;n como el gasto p&uacute;blico social por habitante, incluyendo el sanitario, es de los m&aacute;s bajos de la Uni&oacute;n Europea de los Quince. El nivel de riqueza de Catalunya es el 110% de la media de riqueza de la Uni&oacute;n Europea de los Quince. Y en cambio el gasto por habitante es s&oacute;lo el 72% de la media de la Uni&oacute;n Europea de los Quince. Podr&iacute;amos gastar mucho m&aacute;s de lo que nos gastamos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Es cierto que Catalunya tiene uno de los mejores sistemas sanitarios del mundo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, tiene un sistema que garantiza los derechos, pero est&aacute; muy poco financiado, lo que explica sus grandes deficiencias.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hay quien considera que hay que reformular el modelo de cohabitaci&oacute;n p&uacute;blico-privado, como la CUP. &iquest;Usted considera que hay que replantearlo? &iquest;En qu&eacute; sentido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El bajo nivel de financiaci&oacute;n p&uacute;blica del sector sanitario explica la escasa comodidad del sistema para el usuario, lo que explica que la gente con dinero vaya a la sanidad privada. Esta dualidad es negativa, porque la privada, en general, es mejor que la p&uacute;blica en cuanto a los servicios orientados hacia el usuario y el paciente, pero, en cambio, es mucho peor que la p&uacute;blica en cuanto a la calidad cient&iacute;fica de la medicina. De ah&iacute; que aconseje a la gente enferma de verdad que vaya a la p&uacute;blica. Lo que se necesita es una sanidad multiclasista para todos, que tenga las comodidades para el usuario, sin largas listas de espera, por un lado, manteniendo la calidad cient&iacute;fica de la p&uacute;blica por otro lado. Pero esto necesita mucho m&aacute;s dinero.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cb66c55-ec1d-45a7-9e7b-048c48e0cbf8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cb66c55-ec1d-45a7-9e7b-048c48e0cbf8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cb66c55-ec1d-45a7-9e7b-048c48e0cbf8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cb66c55-ec1d-45a7-9e7b-048c48e0cbf8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cb66c55-ec1d-45a7-9e7b-048c48e0cbf8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3cb66c55-ec1d-45a7-9e7b-048c48e0cbf8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3cb66c55-ec1d-45a7-9e7b-048c48e0cbf8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Sobre la privatizaci&oacute;n de la sanidad el conseller Boi Ruiz insisti&oacute; en el monogr&aacute;fico de Salut que en Catalunya no se hab&iacute;a privatizado ninguna entidad p&uacute;blica y anim&oacute; a la oposici&oacute;n a citar alg&uacute;n ejemplo que lo contradiga. &iquest;Usted me sabr&iacute;a poner alguno?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El se&ntilde;or Boi Ruiz no est&aacute; diciendo la verdad y &eacute;l lo sabe. Hay ejemplos casi diarios de la privatizaci&oacute;n de la sanidad p&uacute;blica. El &uacute;ltimo es la externalizaci&oacute;n de los servicios de alergolog&iacute;a del Hospital Doctor Josep Trueta, uno de los ocho grandes centros p&uacute;blicos del Institut Catal&agrave; de la Salut, asignando parte de estos servicios a una empresa privada (UDAM) . Este personaje es el que anim&oacute; a la gente a que fuese a la sanidad privada, en una entrevista que hizo casi inmediatamente de haber sido nombrado conseller. Las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas del gobierno de la Generalitat est&aacute;n desmantelando el sector p&uacute;blico de la sanidad catalana.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Podemos decir que el derecho a la salud est&aacute; amenazado? De momento los inmigrantes s&iacute; lo han visto amenazado (a ra&iacute;z del Real Decreto Ley 16/2012) o incluso con el alargamiento de las listas de espera, que tambi&eacute;n ponen en riesgo la salud del paciente.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No hay duda. Es un intento de disminuir la calidad del sector p&uacute;blico para que la gente vaya a la privada.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Si lo tengo bien entendido, usted asesor&oacute; Podemos con su programa econ&oacute;mico. Si ganara las elecciones, &iquest;qu&eacute; es lo que deber&iacute;a hacer Podemos en materia de pol&iacute;ticas sanitarias?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cualquier entidad progresista de Catalunya y Espa&ntilde;a deber&iacute;a revertir las pol&iacute;ticas claramente regresivas que est&aacute;n haciendo. Si no fuera porque ahora se esconde detr&aacute;s de la bandera catalana, el gobierno Mas tendr&iacute;a muchas dificultades para salir elegido de nuevo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;les son los retos pendientes en materia de salud -y pol&iacute;ticas- que tendr&aacute; que afrontar el nuevo gobierno de la pr&oacute;xima legislatura? &iquest;Y la sociedad?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El gasto p&uacute;blico sanitario se debe aumentar muy notablemente. Se han gastado millones de euros para rescatar a la banca, incluyendo la catalana, mientras que el tiempo de espera ha aumentado y el gasto sanitario se ha recortado much&iacute;simo. La gente deber&iacute;a estar muy indignada.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/vicenc-navarro-politicas-generalitat-desmantelando_132_4269876.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 10 Aug 2015 04:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dc5d4760-6b15-4eaa-b1fd-44faf593480b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244408" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dc5d4760-6b15-4eaa-b1fd-44faf593480b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244408" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vicenç Navarro: "Las políticas de la Generalitat están desmantelando el sector público de la sanidad catalana"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dc5d4760-6b15-4eaa-b1fd-44faf593480b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad,Boi Ruiz,Gasto público,Cataluña]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[CiU y ERC evitan abordar las principales polémicas de Salud en el pleno extraordinario]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-acuerdos-abordar-principales-polemicas_132_4270721.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="CiU y ERC evitan abordar las principales polémicas de Salud en el pleno extraordinario"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aprueban propuestas para implementar un plan de acción frente al VIH, acabar con la exclusión sanitaria en Catalunya y la puesta en marcha de un programa para apoyar a los niños más vulnerables</p><p class="subtitle">El apoyo de ERC a CiU impide la reprobación de las políticas del gobierno así como tratar las polémicas sobre el Consorci de Lleida o el proyecto Visc+</p></div><p class="article-text">
        Coincidiendo con nuevos registros en Reus y Barcelona por el caso Innova este viernes, ha finalizado el pleno extraordinario sobre salud que deb&iacute;a centrarse en discutir el modelo sanitario precisamente a ra&iacute;z de este caso de corrupci&oacute;n. El debate que comenz&oacute; el mi&eacute;rcoles, y que fue mayoritariamente utilizado para criticar las pol&iacute;ticas llevadas a cabo por el Govern en los &uacute;ltimos cuatro a&ntilde;os, ha terminado este viernes con la aprobaci&oacute;n de algunas medidas consensuadas por todos los grupos que, no por ello menos importantes, esquivan las principales pol&eacute;micas de la legislatura, como el Consorci de Lleida, el del <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Opositores-Clinic-denuncian-privatizacion-encubierta_6_390271006.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Hospital Cl&iacute;nic</a>&nbsp;o el proyecto sobre datos sanitarios <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/proyecto-personales-VISC-comunidad-cientifica_6_395170507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">VISC+</a>.
    </p><p class="article-text">
        Entre los acuerdos que salen de este pleno gracias al consenso entre la mayor parte de los grupos - excepto PPC y C's- est&aacute; el que responde a demandas de diversas plataformas que denuncian la <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/puertas-sistema-sanitario-publico_6_388171202.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exclusi&oacute;n sanitaria en Catalunya</a>. En este sentido se ha acordado modificar en el pr&oacute;ximo mes la instrucci&oacute;n 10/2012 para garantizar el acceso a la tarjeta sanitaria a trav&eacute;s de un tr&aacute;mite sencillo, as&iacute; como unificar la informaci&oacute;n en los centros y controlar que no se cobren servicios gratuitos.
    </p><p class="article-text">
        Ha contado con el apoyo un&aacute;nime del Parlament la puesta en marcha en los pr&oacute;ximos meses -antes del Octubre- del Plan de acci&oacute;n frente al VIH as&iacute; como el compromiso de hacer efectivo en tres meses el pago de las deudas y atrasos de las subvenciones pendientes a las entidades correspondientes, como el Comit&eacute; 1r de Desembre. Otra propuesta que ha conseguido los votos favorables de todos los grupos es la de implementar un programa de detecci&oacute;n de ni&ntilde;os de 0 a 3 a&ntilde;os en riesgo de vulnerabilidad, con especial incidencia en las ciudades y barrios con nivel socioecon&oacute;mico bajo. El programa prev&eacute; dar apoyo familiar y domiciliario para favorecer una alimentaci&oacute;n equilibrada. Tambi&eacute;n garantizar&aacute; el acceso a los menores de edad a gafas y atenci&oacute;n bucodental.
    </p><p class="article-text">
        El pleno propuesto por PSC, ICV-EUiA, C 's y la CUP ha terminado, seg&uacute;n ha dicho el conseller de Salut, Boi Ruiz,&nbsp;a la prensa despu&eacute;s de las votaciones, &ldquo;mejor de lo que ha comenzado&rdquo;. Sin duda ha sido as&iacute; para CiU, que gracias al apoyo de ERC -han presentado todas las propuestas de manera conjunta- ha evitado ser reprobado, tal como contemplaba una propuesta de resoluci&oacute;n que hab&iacute;an presentado el PSC, ICV-EUiA, C 's y la CUP y que ha sido rechazada por 62 votos a favor y 69 en contra. De hecho, los grupos en la oposici&oacute;n han criticado que CiU y ERC hayan hecho todas las propuestas de manera conjunta y han querido castigar con un voto negativo simb&oacute;lico todas las propuestas en bloque de los dos grupos, con la excepci&oacute;n del PPC que ha dado apoyos puntuales. &ldquo;Pod&iacute;a blindar el gobierno pero ERC ha dejado claro que no son oposici&oacute;n&rdquo;, le ha espetado al socio de gobierno la diputada de ICV Marta Ribas. Por su parte, la diputada de Ciutadans&nbsp;Carmen P&eacute;rez ha criticado que no se haya aprovechado para hacer &ldquo;ning&uacute;n ejercicio de autocr&iacute;tica&rdquo; y ha asegurado&nbsp;que las propuestas conjuntas de ERC y CiU son &ldquo;declaraciones de autocomplacencias y propaganda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las cr&iacute;ticas repetida en las intervenciones de diferentes grupos es el hecho de que hayan hecho una enmienda a &uacute;ltima hora para incluir en las propuestas la elaboraci&oacute;n de una nueva ley de salud de Catalunya sin buscar el consenso previo con otros grupos que tambi&eacute;n lo han propuesto, y de hacerlo, adem&aacute;s, tomando como base el Pacte Nacional de Salut, que ya fue rechazado por todos los grupos en su momento.
    </p><p class="article-text">
        Una de las medidas aprobadas con los votos de CiU y ERC es la prevista en la planificaci&oacute;n de una ley reguladora de la ordenaci&oacute;n de las prestaciones sanitarias del Sistema Sanitari Integral d'Utilizaci&oacute; P&uacute;blica de Catalunya (Siscat). Aprovechando la entrada en vigor de una directiva europea en materia de contrataci&oacute;n p&uacute;blica, se quiere crear un grupo de trabajo de expertos que redactar&aacute; las bases del anteproyecto de ley en los pr&oacute;ximos seis meses.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n entre las propuestas de CiU y ERC aparecen las listas de espera -por lo que se establece sencillamente &ldquo;evaluaci&oacute;n de asignaci&oacute;n de recursos&rdquo; o &ldquo;velar por que se cumplan los plazos de referencia&rdquo;. Para abordar el colapso&nbsp;en las urgencias no se establecen medidas directas sino la creaci&oacute;n de un grupo de expertos para analizar &ldquo;los flujos y los circuitos de atenci&oacute;n&rdquo;. Una propuesta que s&iacute; fijaba una medida concreta -pero que no ha sido aprobada- era la de reducir a la mitad las listas de espera quir&uacute;rgicas y diagn&oacute;sticas antes de 2016, presentada por el grupo Mixt (CUP). Una medida que tampoco ha tenido la aprobaci&oacute;n y que ha sido ampliamente rechazada ha sido la del PPC de fijar una deducci&oacute;n en el IRPF a&nbsp;aquellos ciudadanos que contraten una mutua privada.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute;n a las demandas recogidas este martes en el <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/Ultimatum-sistema-sanitario-catalan_6_399370109.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Open Salut</a>, ICV ha lamentado&nbsp;que no hayan prosperado los 10 puntos de la Marea Blanca que el grupo parlamentario, a trav&eacute;s de una propuesta de resoluci&oacute;n, se hab&iacute;a comprometido a trabajar para hacer posibles.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salud-acuerdos-abordar-principales-polemicas_132_4270721.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2015 14:54:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="50222" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="50222" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[CiU y ERC evitan abordar las principales polémicas de Salud en el pleno extraordinario]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud,Boi Ruiz,Innova]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[CiU i ERC eviten abordar les principals polèmiques de Salut en el ple extraordinari]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-eviten-abordar-principals-polemiques_132_4270722.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="CiU i ERC eviten abordar les principals polèmiques de Salut en el ple extraordinari"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">S’aproven propostes per implementar un Pla d’acció enfront del VIH, acabar amb l’exclusió sanitària a Catalunya i la posada en marxa d’un programa per donar suport als infants més vulnerables</p><p class="subtitle">El suport d’ERC a CiU impedeix la reprovació de les polítiques del govern així com tractar les polèmiques sobre el Consorci de Lleida o el projecte Visc+</p></div><p class="article-text">
        Coincidint amb nous escorcolls a Reus i a Barcelona pel cas Innova aquest divendres, ha finalitzat el ple extraordinari sobre salut que havia de centrar-se a discutir el model sanitari precisament arran d&rsquo;aquest cas de corrupci&oacute;. El <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/extremis-evidencia-sistema-sanitari-crisi_6_399720045.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">debat que va comen&ccedil;ar dimecres</a>, i que va ser majorit&agrave;riament utilitzat per criticar les pol&iacute;tiques dutes a terme pel Govern en els darrers quatre anys, ha acabat aquest divendres amb l&rsquo;aprovaci&oacute; d&rsquo;algunes mesures consensuades per tots els grups que, no per aix&ograve; menys importants, esquiven les principals pol&egrave;miques de la legislatura, com ara el Consorci de Lleida, el de <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Barnaclinic-Hospital_Clinic_de_Barcelona-Consorci_6_390271002.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l&rsquo;Hospital Cl&iacute;nic </a>o el projecte sobre dades sanit&agrave;ries <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/comunitat-cientifica-dividida-projecte-VISC_6_395170498.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">VISC+</a>.
    </p><p class="article-text">
        Entre els acords que surten d&rsquo;aquest ple gr&agrave;cies al consens entre la major part dels grups &ndash; excepte PPC i C&rsquo;s- hi ha la que respon a demandes de diverses plataformes que denuncien l&rsquo;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/portes-sistema-sanitari-public_6_388171199.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">exclusi&oacute; sanit&agrave;ria a Catalunya</a>. En aquest sentit s&rsquo;ha acordat modificar en el proper mes la instrucci&oacute; 10/2012 per tal de garantir l&rsquo;acc&eacute;s a la targeta sanit&agrave;ria a trav&eacute;s d&rsquo;un tr&agrave;mit senzill, aix&iacute; com unificar la informaci&oacute; als centres i controlar que no es cobrin serveis gratu&iuml;ts.
    </p><p class="article-text">
        Ha comptat amb el suport un&agrave;nime del Parlament la posada en marxa en els propers mesos &ndash;abans de l&rsquo;Octubre- del Pla d&rsquo;acci&oacute; enfront del VIH aix&iacute; com el comprom&iacute;s de fer efectiu en tres mesos el pagament dels deutes i endarreriments de les subvencions pendents a les entitats corresponents, com el Comit&egrave; 1r de Desembre. Una altra proposta que ha aconseguit els vots favorables de tots els grups &eacute;s la d&rsquo;implementar un programa de detecci&oacute; d&rsquo;infants de 0 a 3 anys en risc de vulnerabilitat, amb especial incid&egrave;ncia a les ciutats i barris amb nivell socioecon&ograve;mic baix. El programa preveu donar suport familiar i domiciliari per afavorir una alimentaci&oacute; equilibrada. Tamb&eacute; garantir&agrave; l&rsquo;acc&eacute;s als menors d&rsquo;edat a ulleres i atenci&oacute; bucodental.
    </p><p class="article-text">
        El ple proposat per PSC, ICV-EUiA, C&rsquo;s i la CUP ha acabat, segons ha dit el conseller a la premsa despr&eacute;s de les votacions, &ldquo;millor del que ha comen&ccedil;at&rdquo;. Sens dubte ha estat aix&iacute; per CiU, que gr&agrave;cies al suport d&rsquo;ERC &ndash;han presentat totes les propostes de manera conjunta- ha evitat ser reprovat, tal com contemplava una proposta de resoluci&oacute; que havien presentat el PSC, ICV-EUiA, C&rsquo;s i la CUP i que ha estat rebutjada per 62 vots a favor i 69 en contra. De fet, els grups a l&rsquo;oposici&oacute; han criticat que CiU i ERC hagin fet totes les propostes de manera conjunta i han volgut castigar amb un vot negatiu simb&ograve;lic totes les propostes en bloc dels dos grups, amb l&rsquo;excepci&oacute; del PPC que hi ha donat suports puntuals. &ldquo;Podia blindar el govern per&ograve; ERC ha deixat clar que no s&oacute;n oposici&oacute;&rdquo;, li ha etzibat al soci de govern la diputada d&rsquo;ICV-EUiA Marta Ribas. Per la seva banda, la diputada de Ciutadans Carme P&eacute;rez ha criticat que no s&rsquo;hagi aprofitat per fer &ldquo;cap exercici d&rsquo;autocr&iacute;tica&rdquo; i ha assegurat que les propostes conjuntes d&rsquo;ERC i CiU s&oacute;n &ldquo;declaracions d&rsquo;autocomplaences i propaganda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Una altra de les cr&iacute;tiques repetida en les intervencions de diferents grups &eacute;s el fet que hagin fet una esmena a &uacute;ltima hora per incloure en les propostes l&rsquo;elaboraci&oacute; d&rsquo;una nova llei de salut de Catalunya sense buscar el consens previ amb altres grups que tamb&eacute; ho han proposat i de fer-ho, a m&eacute;s, prenent com a base el Pacte Nacional de Salut, que ja va ser rebutjat per tots el grups en el seu moment.
    </p><p class="article-text">
        Una de les mesures aprovades amb els vots de CiU i ERC &eacute;s la que preveu la planificaci&oacute; d&rsquo;una llei reguladora de l&rsquo;ordenaci&oacute; de les prestacions sanit&agrave;ries del Sistema Sanitari Integral d&rsquo;Utilitzaci&oacute; P&uacute;blica de Catalunya (Siscat). Aprofitant l&rsquo;entrada en vigor d&rsquo;una directiva europea en mat&egrave;ria de contractaci&oacute; p&uacute;blica, es vol crear un grup de treball d&rsquo;experts que redactar&agrave; les bases de l&rsquo;avantprojecte de llei en els pr&ograve;xims sis mesos.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; entre les propostes de CiU i ERC hi apareixen les llistes d&rsquo;espera &ndash;pel que s&rsquo;estableix senzillament &ldquo;avaluaci&oacute; d&rsquo;assignaci&oacute; de recursos&rdquo; o &ldquo;vetllar perqu&egrave; es compleixin els terminis de refer&egrave;ncia&rdquo;. Per abordar la saturaci&oacute; a les urg&egrave;ncies no s&rsquo;estableixen mesures directes sin&oacute; la creaci&oacute; d&rsquo;un grup d&rsquo;experts per analitzar &ldquo;els fluxos i els circuits d&rsquo;atenci&oacute;&rdquo;. Una proposta que s&iacute; fixava una mesura concreta &ndash;per&ograve; que no ha estat aprovada- era la de reduir a la meitat les llistes d&rsquo;espera quir&uacute;rgiques i diagn&ograve;stiques abans del 2016, presentada pel grup Mixt. Una mesura que tampoc ha tingut l&rsquo;aprovaci&oacute; i que ha estat &agrave;mpliament rebutjada ha estat la del PPC de fixar una deducci&oacute; en l&rsquo;IRPF per aquells ciutadans que contracten una m&uacute;tua privada.
    </p><p class="article-text">
        En relaci&oacute;&nbsp;a les demandes recollides aquest dimarts a l&rsquo;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/Ultim-atum-sistema-sanitari-catala_6_399370108.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Open Salut</a>, ICV-EUiA ha lamentat que no hagin prosperat els 10 punts de la Marea Blanca que el grup parlamentari, a trav&eacute;s d&rsquo;una proposta de resoluci&oacute;, s&rsquo;havia comprom&egrave;s a treballar per fer possibles.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/salut-eviten-abordar-principals-polemiques_132_4270722.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2015 14:52:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="50222" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="50222" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[CiU i ERC eviten abordar les principals polèmiques de Salut en el ple extraordinari]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c32359c1-fcda-4c1f-82aa-0fe4bca6b509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Innova,Exclusión sanitaria,Infancia,Boi Ruiz,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El debate extraordinario sobre salud evidencia un sistema sanitario en crisis]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/extremis-evidencia-sistema-sanitario-crisis_132_4270748.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El debate extraordinario sobre salud evidencia un sistema sanitario en crisis"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El pleno monográfico de salud tiene lugar en un contexto marcado por los recortes presupuestarios, el alargamiento de las listas de espera, la reducción de sueldos de los profesionales, el cierre estructural de camas o el colapso del servicio de urgencias en los hospitales</p><p class="subtitle">La oposición pide cambios en el modelo sanitario mientras que Artur Mas defiende que el modelo "funciona muy bien" y Oriol Junqueras recuerda que el presupuesto ha perdido 1.500 millones de euros "por el estrangulamiento fiscal"</p><p class="subtitle">El conseller de Salut niega rotundamente que se haya privatizado ninguna entidad pública y Mas asegura que la Generalitat no tiene responsabilidades en el caso Innova</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Este es un modelo que funciona y que funciona muy bien&rdquo;, ha advertido&nbsp;en tono desafiante el presidente de la Generalitat Artur Mas en su intervenci&oacute;n en el pleno monogr&aacute;fico sobre salud que ha tenido lugar este mi&eacute;rcoles en el Parlament y que ha abandonado a medio ma&ntilde;ana durante unas horas. El debate extraordinario, que deb&iacute;a centrarse en discutir el modelo sanitario catal&aacute;n - y que propusieron los grupos parlamentarios de ICV-EUiA, PSC, Ciutadans y la CUP- es el primero que tiene lugar desde 1985. En la pr&aacute;ctica pero cada grupo se ha tomado el debate con perspectivas diferentes y la ha centrado en los aspectos que ha querido.
    </p><p class="article-text">
        El debate, que se produce <em>in extremis</em> a tres meses de las elecciones del 27S, llega tarde para algunos parlamentarios, en un contexto marcado por los recortes presupuestarios en salud, el alargamiento de las listas de espera, la reducci&oacute;n de sueldos de los profesionales, el cierre estructural de camas o el colapso del servicio de urgencias en los hospitales, por mencionar algunas de las cr&iacute;ticas que tanto la oposici&oacute;n este mi&eacute;rcoles, como la Marea Blanca el martes, han hecho al sistema de Boi Ruiz.
    </p><p class="article-text">
        Si en algo han coincidido la mayor&iacute;a de grupos, y lo ha remarcado el mismo conseller, es en la crisis de confianza. Ruiz ha querido dejar claro que &ldquo;no hay privatizaci&oacute;n&rdquo; y que el reto actual no es el sistema sanitario en s&iacute;. La diputada de Ciutadans Carmen P&eacute;rez ha dicho en este sentido que &ldquo;es evidente que [el conseller] no ha privatizado ninguna entidad&rdquo; pero ha subrayado que &ldquo;lo que no puede negarse es que la derivaci&oacute;n de la atenci&oacute;n sanitaria hacia los centros privados con &aacute;nimo de lucro ha ido aumentado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os&rdquo;. Para el conseller, uno de los principales retos es la reducci&oacute;n en las listas de espera para intervenciones quir&uacute;rgicas, un problema que asegura se produce por falta de dinero y no por una mala organizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Para Boi Ruiz el debate extraordinario no puede sustituir &ldquo;lo que el parlamento ya hab&iacute;a decidido: un Pacto Nacional de Salud&rdquo;. Un pacto pol&eacute;mico que no logr&oacute; el consenso que persegu&iacute;a y que CiU y ERC se encontraron defendiendo en solitario despu&eacute;s que se desmarcara la oposici&oacute;n. &ldquo;Es hip&oacute;crita decir que el Pacto Nacional de Salud es el espacio donde discutir el modelo&rdquo;, le ha espetado la diputada de la CUP Isabel Vallet. Desde ERC, Oriol Junqueras, ha salido a defender el sistema y ha asegurado que &ldquo;ni el sistema de Salut es un fracaso ni es verdad que no sea perfectible: el modelo es bueno pero est&aacute; gravemente tensionado y se debe mejorar&rdquo; .
    </p><p class="article-text">
        La mayor&iacute;a de los grupos en la c&aacute;mara han aprovechado la ocasi&oacute;n para recordarle al govern las consecuencias de los recortes en los &uacute;ltimos cuatro a&ntilde;os -1.400 millones de euros en el presupuesto anual-. La CUP, por su parte, ha sido el &uacute;nico grupo que ha cuestionado el modelo mixto actual y ha reivindicado que el cambio legislativo &ldquo;no puede limitarse a cambiar una ley sino a cambiar el modelo de forma estructural&rdquo;. &ldquo;El centro del debate hoy es el modelo, el modelo de cohabitaci&oacute;n p&uacute;blico-privado, que es un modelo corruptor, que potencia puertas giratorias, es el modelo el que configura un sistema de salud que es feudal, clasista y ha hecho aumentar la desigualdad&rdquo;, ha dicho la diputada Isabel Vallet. Precisamente en alusi&oacute;n a la CUP Mas ha asegurado que aunque &ldquo;algunos quieren cambiar radicalmente el modelo son una minor&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco han faltado los cl&aacute;sicos reproches. Ante las cr&iacute;ticas iniciales de ICV y el PSC el presidente les ha reprochado que se metan con un modelo de salud que se construy&oacute; &ldquo;entre todos&rdquo; y que contaba con una aceptaci&oacute;n por parte de la poblaci&oacute;n y los profesionales. Tambi&eacute;n en la misma l&iacute;nea Mas ha recordado que durante la segunda etapa del Tripartit en la estrategia del CatSalut 2007-2010 figuraba la creaci&oacute;n del Consorci de Lleida, actualmente detenido por la presi&oacute;n social. &ldquo;Interesa presentar este gobierno como un gobierno privatizador&rdquo;, ha dicho&nbsp;el presidente dirigi&eacute;ndose al coordinador nacional de ICV Joan Herrera. Este ha sido uno de los momentos de mayor revuelo en la c&aacute;mara, momento en que un Mas que hab&iacute;a comenzado la intervenci&oacute;n tranquilo ha subido el tono de voz. En su turno, la ecosocialista Marta Ribas ha asegurado que el Govern &ldquo;est&aacute; tocando el modelo cuando debilita el principal proveedor p&uacute;blico que es el ICS&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La oposici&oacute;n reclama m&aacute;s transparencia y m&aacute;s medidas de control para prevenir la corrupci&oacute;n</strong>
    </p><p class="article-text">
        Uno de los puntos calientes del debate ha sido tambi&eacute;n la corrupci&oacute;n y las irregularidades en el sistema sanitario. Los grupos de la oposici&oacute;n han reivindicado m&aacute;s transparencia y m&aacute;s medidas de control. El conseller se ha jactado de que todos los hospitales tienen auditor&iacute;as externas y ha insistido en que no debe confundirse cuando la Sindicatura de Comptes detecta irregularidades: &ldquo;Irregularidades son incorrecciones, que no quiere decir corrupci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mas ha querido lavar la imagen del gobierno y ha insistido en que si sobre el caso Innova el Tripartit no era culpable, el gobierno tampoco lo es. En relaci&oacute;n con el caso de corrupci&oacute;n en Reus, el l&iacute;der de Ciutadans Albert Rivera ha criticado que el modelo actual mezcla lo p&uacute;blico y privado y ha asegurado que algunos han acabado utiliz&aacute;ndolo para hacer negocio. &ldquo;La sanidad ha sido objeto de los tiburones de la corrupci&oacute;n que se quer&iacute;an aprovechar&rdquo;, ha afirmado. Por su parte, Joan Herrera ha dicho que el modelo se est&aacute; pervirtiendo y ha propuesto que se haga un pleno s&oacute;lo sobre el caso Innova.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Guerra de datos</strong>
    </p><p class="article-text">
        Todos los grupos han aprovechado la ocasi&oacute;n para destacar datos, datos diferentes que muestran realidades diferentes de un mismo sistema. PSC y PP han destacado los mismos: seg&uacute;n el Centre d'Estudis d'Opini&oacute;, el grado de preocupaci&oacute;n sobre la sanidad se triplica desde 2010. Tambi&eacute;n la mayor&iacute;a de grupos han puesto sobre la mesa el 14% de recorte en t&eacute;rminos nominales en los presupuestos as&iacute; como la reducci&oacute;n en el n&uacute;mero estructural de camas h&aacute;biles en los hospitales -1.500 entre 2010 y 2013-. Por su parte, Mas y Ruiz han preferido elegir otros datos, como por ejemplo que la partida de sanidad ocupa el 40% del presupuesto total de la Generalitat o que Catalunya es el segundo pa&iacute;s de la UE despu&eacute;s de Irlanda con una mejor percepci&oacute;n de su estado de salud, seg&uacute;n la Enquesta de Salut de Catalunya. Oriol Junqueras tambi&eacute;n ha defendido los presupuestos y ha subrayado que Catalunya ha perdido 1.500 millones de euros &ldquo;por el estrangulamiento fiscal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La diputada de ICV Marta Ribas ha optado por verter los datos que recogi&oacute; el martes en el Open Salut con entidades de la Marea Blanca: &ldquo;como denunciaba la FoCAP el presupuesto para la primaria es s&oacute;lo un 14 por ciento del total o como denunciaba SATSE el ratio de enfermeras por cada 1.000 habitantes es de 5&rdquo;. M&aacute;s datos: &ldquo;hemos vuelto a niveles de gasto per c&aacute;pita de 2009 y tenemos los m&eacute;dicos peor pagados de todo el estado&rdquo;, ha dicho.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n la diputada de la CUP se ha sumado a la lista de datos y ha destacado el aumento de los pacientes de salud mental, el consumo de antidepresivos, el repunte de los suicidios y el aumento de las desigualdades entre clases, citando como ejemplo los casi diez a&ntilde;os de diferencia en la esperanza de vida entre un vecino de Sarri&agrave; y uno del Raval.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/extremis-evidencia-sistema-sanitario-crisis_132_4270748.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Jun 2015 18:19:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244244" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244244" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El debate extraordinario sobre salud evidencia un sistema sanitario en crisis]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Salud,Sistema sanitario,Boi Ruiz]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El debat extraordinari sobre salut evidencia un sistema sanitari en crisi]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/extremis-evidencia-sistema-sanitari-crisi_132_4270758.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El debat extraordinari sobre salut evidencia un sistema sanitari en crisi"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El ple monogràfic de salut té lloc en un context marcat per les retallades pressupostàries, l’allargament de les llistes d’espera, la reducció de sous dels professionals, el tancament estructural de llits o el col.lapse del servei d’urgències als hospitals</p><p class="subtitle">L'oposició demana canvis en el model sanitari mentre que Artur Mas defensa que el model "funciona molt bé" i Oriol Junqueras recorda que el pressupost ha perdut 1.500 milions d’euros "per l’escanyament fiscal"</p><p class="subtitle">El conseller de Salut nega rotundament que s'hagi privatitzat cap entitat pública i Mas assegura que la Generalitat no té responsabilitats en el cas Innova</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Aquest &eacute;s un model que funciona i que funciona molt b&eacute;&rdquo;, ha advertit en to desafiant el president de la Generalitat Artur Mas en la seva intervenci&oacute; al ple monogr&agrave;fic sobre salut que ha tingut lloc aquest dimecres al Parlament i que ha abandonat a mig mat&iacute; durant unes hores. El debat extraordinari, que havia de centrar-se a discutir el model sanitari catal&agrave; -i que van proposar els grups parlamentaris d&rsquo;ICV-EUiA, PSC, Ciutadans i la CUP- &eacute;s el primer que t&eacute; lloc des del 1985. A la pr&agrave;ctica, per&ograve;, cada grup s&rsquo;ha agafat el debat amb perspectives diferents i l&rsquo;ha centrat en els aspectes que ha volgut.
    </p><p class="article-text">
        El debat que&nbsp;es produeix &lsquo;in extremis&rsquo;, a tres mesos de les eleccions del 27S, arriba tard per a alguns parlamentaris, en un context marcat per les retallades pressupost&agrave;ries en salut, l&rsquo;allargament de les llistes d&rsquo;espera, la reducci&oacute; de sous dels professionals, el tancament estructural de llits o el col&middot;lapse del servei d&rsquo;urg&egrave;ncies als hospitals, per mencionar algunes de les cr&iacute;tiques que tant l&rsquo;oposici&oacute; aquest dimecres, com la Marea Blanca dimarts, han fet al sistema de Boi Ruiz.
    </p><p class="article-text">
        Si en una cosa han coincidit la majoria de grups, i ho ha remarcat el mateix conseller, &eacute;s en la crisi de confian&ccedil;a. Ruiz ha volgut deixar clar que &ldquo;no hi ha privatitzaci&oacute;&rdquo; i que el repte actual no &eacute;s el sistema sanitari en si. La diputada de Ciutadans Carme&nbsp;P&eacute;rez ha dit en aquest sentit que &ldquo;&eacute;s evident que [el conseller] no ha privatitzat cap entitat&rdquo; per&ograve; ha subratllat que &ldquo;el que no pot negar &eacute;s que la derivaci&oacute; de l&rsquo;atenci&oacute; sanit&agrave;ria cap als centres privats amb &agrave;nim de lucre ha anat augmentat els darrers anys&rdquo;. Pel conseller, un dels principals reptes &eacute;s la reducci&oacute; en les llistes d&rsquo;espera per a intervencions quir&uacute;rgiques, un problema per&ograve; que assegura que es produeix per manca de diners i no per una mala organitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Per Boi Ruiz el debat extraordinari no pot substituir &ldquo;all&ograve; que el parlament ja havia decidit: un pacte nacional de salut&rdquo;. Un pacte pol&egrave;mic que no va aconseguir el consens que perseguia i que CiU i ERC es van trobar defensant en solitari despr&eacute;s que se&rsquo;n desmarqu&eacute;s l&rsquo;oposici&oacute;. &ldquo;&Eacute;s hip&ograve;crita dir que el Pacte Nacional de Salut &eacute;s l&rsquo;espai on discutir el model&rdquo;, li ha etzibat la diputada de la CUP Isabel Vallet. Des d&rsquo;ERC, Oriol Junqueras, ha sortit a defensar el sistema i ha assegurat que &ldquo;ni el sistema de Salut &eacute;s un frac&agrave;s ni &eacute;s veritat que no sigui perfectible: el model &eacute;s bo per&ograve; est&agrave; greument tensionat i s&rsquo;ha de millorar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La majoria dels grups a la cambra han aprofitat l&rsquo;ocasi&oacute; per recordar-li al govern les conseq&uuml;&egrave;ncies de les retallades en els darrers quatre anys -1.400 milions d&rsquo;euros en el pressupost anual-. La CUP, per la seva banda, ha estat l&rsquo;&uacute;nic grup que ha q&uuml;estionat el model mixt actual i ha reivindicat que el canvi legislatiu &ldquo;no es pot limitar a canviar una llei sin&oacute; a canviar el model de forma estructural&rdquo;. &ldquo;El centre del debat avui &eacute;s el model, el model de cohabitaci&oacute; p&uacute;blic-privat, que &eacute;s un model corruptor, que potencia portes girat&ograve;ries, &eacute;s el model el que configura un sistema de salut que &eacute;s feudal, classista i ha fet augmentar la desigualtat&rdquo;, ha dit la diputada Isabel Vallet. Precisament en al&middot;lusi&oacute; a la CUP Mas ha assegurat que per b&eacute; que &ldquo;alguns volen canviar radicalment el model s&oacute;n una minoria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoc no han faltat els cl&agrave;ssics retrets. Davant les cr&iacute;tiques inicials d&rsquo;ICV i el PSC el president els ha retret que es fiquin amb un model de salut que es va construir &ldquo;entre tots&rdquo; i que comptava amb una acceptaci&oacute; per part de la poblaci&oacute; i els professionals. Tamb&eacute; en la mateixa l&iacute;nia Mas ha recordat que durant la segona etapa del Tripartit en l&rsquo;estrat&egrave;gia del CatSalut 2007-2010 figurava la creaci&oacute; del Consorci de Lleida, actualment aturat per la pressi&oacute; social. &ldquo;Interessa presentar aquest govern com un govern privatitzador&rdquo;, ha dit el president dirigint-se al coordinador nacional d&rsquo;ICV Joan Herrera. Aquest ha estat un dels moments de m&eacute;s rebombori a la cambra, moment en qu&egrave; un Mas que havia comen&ccedil;at la intervenci&oacute; tranquil ha pujat el to de veu. En el seu torn, l&rsquo;ecosocialista Marta Ribas ha assegurat que el govern &ldquo;est&agrave; tocant el model quan afebleix el principal prove&iuml;dor p&uacute;blic que &eacute;s l&rsquo;ICS&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>L'oposici&oacute; reclama m&eacute;s transpar&egrave;ncia i m&eacute;s mesures de control&nbsp;per prevenir la corrupci&oacute;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Un dels punts calents del debat ha estat tamb&eacute; la corrupci&oacute; i les irregularitats en el sistema sanitari. Els grups de l&rsquo;oposici&oacute; ha reivindicat m&eacute;s transpar&egrave;ncia i m&eacute;s mesures de control. El conseller de salut s&rsquo;ha vantat del fet que tots els hospitals &nbsp; tenen auditories externes i ha insistit que no s&rsquo;ha de confondre quan la Sindicatura de Comptes detecta irregularitats: &ldquo;Irregularitats s&oacute;n incorreccions, que no vol dir corrupci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mas ha volgut rentar la imatge del govern i ha insistit que si sobre el cas Innova el Tripartit no n&rsquo;era culpable, el govern tampoc no ho &eacute;s. En relaci&oacute; amb el cas de corrupci&oacute; a Reus, el l&iacute;der de Ciutadans Albert Rivera ha criticat que el model actual barreja el que &eacute;s p&uacute;blic i &eacute;s privat i ha assegurat que alguns han acabat utilitzant-ho per fer negoci. &ldquo;La sanitat ha estat objecte dels taurons de la corrupci&oacute; que se&rsquo;n volien aprofitar&rdquo;, ha afirmat. Per la seva banda, Joan Herrera ha dit que el model s&rsquo;est&agrave; pervertint i ha proposat que es faci un ple nom&eacute;s sobre el cas Innova.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Guerra de dades</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tots els grups han aprofitat l&rsquo;ocasi&oacute; per destacar dades, dades diferents que mostren realitats diferents d&rsquo;un mateix sistema. PSC i PP han destacat les mateixes: segons el Centre d&rsquo;Estudis d&rsquo;Opini&oacute;, el grau de preocupaci&oacute; sobre la sanitat es triplica des del 2010. Tamb&eacute; la majoria de grups han posat sobre la taula el 14% de retallada en termes nominals en els pressupostos aix&iacute; com la reducci&oacute; en el nombre estructural de llits h&agrave;bils als hospitals -1.500 entre 2010 i 2013-. Per la seva banda, Mas i Ruiz han preferit triar unes altres dades, com per exemple que la partida de sanitat ocupa el 40% del pressupost total de la Generalitat o que Catalunya &eacute;s el segon pa&iacute;s de la UE despr&eacute;s d&rsquo;Irlanda amb una millor percepci&oacute; del seu estat de salut, segons l&rsquo;Enquesta de Salut de Catalunya. Oriol Junqueras tamb&eacute; ha defensat els pressupostos i ha subratllat que Catalunya ha perdut 1.500 milions d&rsquo;euros &ldquo;per l&rsquo;escanyament fiscal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La diputada d&rsquo;ICV Marta Ribas ha optat per abocar les dades que va recollir dimarts a l&rsquo;Open Salut amb entitats de la Marea Blanca: &ldquo;com denunciava la FoCAP el pressupost per la prim&agrave;ria &eacute;s nom&eacute;s un 14 per cent del total o com denunciava SATSE el r&agrave;tio d&rsquo;infermeres per cada 1.000 habitants &eacute;s de 5. M&eacute;s dades: hem tornat a nivells de despesa per c&agrave;pita del 2009 i tenim els metges pitjor pagats de tot l&rsquo;estat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; la diputada de la CUP s&rsquo;ha sumat a la llista de dades i ha destacat l&rsquo;augment dels pacients de salut mental, el consum d&rsquo;antidepressius, el repunt dels su&iuml;cidis i l&rsquo;augment de les desigualtats entre classes, citant com a exemple els gaireb&eacute; deu anys de difer&egrave;ncia en l&rsquo;esperan&ccedil;a de vida entre un ve&iacute; de Sarri&agrave; i un del Raval.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Blanca Blay]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/extremis-evidencia-sistema-sanitari-crisi_132_4270758.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Jun 2015 18:09:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244244" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244244" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El debat extraordinari sobre salut evidencia un sistema sanitari en crisi]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/1af55f39-bfb8-4b11-9af5-92b1008f9a84_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Boi Ruiz,Artur Mas,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Boi Ruiz niega las irregularidades en el sistema sanitario catalán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/boi-ruiz-irregularidades-sanitario-catalan_132_5761471.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Boi Ruiz niega las irregularidades en el sistema sanitario catalán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El consejero de Salud fue este lunes el último compareciente de la comisión parlamentaria que investiga las irregularidades en la sanidad pública y desmintió los diferentes casos de presunta corrupción y malversación de fondos públicos</p></div><p class="article-text">
        En el &uacute;ltimo d&iacute;a de comparecencias en la comisi&oacute;n parlamentaria que investiga las irregularidades en la sanidad catalana, Boi Ruiz rebati&oacute; este lunes una por una las diferentes acusaciones de corrupci&oacute;n y malversaci&oacute;n de fondos p&uacute;blicos en la sanidad catalana.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a Josep Prat, que gestionaba el Instituto Catal&aacute;n de la Salud (ICS) a la vez que era directivo de USP Hospitales, una empresa privada del sector sanitario, Boi Ruiz neg&oacute; que hubiera incompatibilidades. &ldquo;No hay ninguna relaci&oacute;n ni ning&uacute;n negocio entre USP y el ICS&rdquo; dijo. &ldquo;No hay incompatibilidad aplicando el criterio vigente&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ruiz fue m&aacute;s all&aacute; de la negaci&oacute;n de un caso concreto y tambi&eacute;n critic&oacute; el &ldquo;mito de las puertas giratorias&rdquo; en la sanidad catalana. En su opini&oacute;n, es cierto que &ldquo;hay una cierta endogamia&rdquo; pero consider&oacute; que este hecho &ldquo;no es malo&rdquo; y que pasa en otros sectores. &ldquo;Lo que es malo es la permanencia ininterrumpida en el mismo cargo&rdquo;, afirm&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        En el caso del sobrecoste de las obras de construcci&oacute;n del nuevo hospital Sant Pau, el consejero dijo que &ldquo;hay que demostrar que lo que parece es lo que es&rdquo;. El presupuesto previsto para estas obras era de 216 millones de euros pero terminaron costando al erario p&uacute;blico unos 293 millones de euros, es decir 77 millones o un 35% m&aacute;s de lo previsto. Para Boi Ruiz, &ldquo;no hay ning&uacute;n hospital que haya cumplido con el presupuesto inicial&rdquo;. Seg&uacute;n el consejero, esto se debe a que las obras se ponen en marcha a&ntilde;os despu&eacute;s del inicio del proyecto.
    </p><p class="article-text">
        A pesar de negar las irregularidades, el conseller anunci&oacute; unas medidas para garantizar las buenas pr&aacute;cticas en el sistema p&uacute;blico de salud. Explic&oacute; que las empresas p&uacute;blicas y consorcios abandonar&aacute;n cualquier participaci&oacute;n que tengan en sociedades mercantiles ajenas a su finalidad de servicio p&uacute;blico. Tambi&eacute;n anunci&oacute; que se elaborar&aacute; un c&oacute;digo &eacute;tico de buenas pr&aacute;cticas. El consejo de presidentes de empresas p&uacute;blicas y consorcios recibir&aacute; el encargo de consensuarlo. Por otra parte, afirm&oacute; la necesidad de &ldquo;reforzar la gobernanza y despolitizarla&rdquo; aunque no dio m&aacute;s detalles sobre c&oacute;mo llegar a ello.
    </p><p class="article-text">
        Ruiz tambi&eacute;n critic&oacute; que algunos grupos parlamentarios hablen de &ldquo;fragmentaci&oacute;n del ICS&rdquo;. &ldquo;Lo &uacute;nico que se hace es que puedan gestionarse sus hospitales como se gestionan todos los hospitales, con autonom&iacute;a&rdquo;, insisti&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Con la comparecencia de Boi Ruiz se cerr&oacute; esta fase de trabajo de la comisi&oacute;n que fue marcada por varias pol&eacute;micas, en especial cuando <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/diarisanitat/CiU-PSC-comparecencias-investiga-irregularidades_6_127097321.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CiU y PSC rechazaron conjuntamente la comparecencia de voces cr&iacute;ticas </a>con el sistema sanitario catal&aacute;n como los editores de la revista 'Caf&eacute; con Leche' o el ex miembro de la Sindicatura de Cuentas Agust&iacute; Colom, autor del llamado 'informe Crespo'. A partir de septiembre, los grupos parlamentarios trabajar&aacute;n sobre la redacci&oacute;n de conclusiones y recomendaciones que deber&aacute;n ser presentadas en el pleno del Parlamento para su votaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Benoît Cros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/boi-ruiz-irregularidades-sanitario-catalan_132_5761471.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Jul 2013 11:57:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="151685" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="151685" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Boi Ruiz niega las irregularidades en el sistema sanitario catalán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Boi Ruiz,Sanidad pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Boi Ruiz nega les irregularitats al sistema sanitari català]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/boi-ruiz-irregularitats-sistema-sanitari_132_5761459.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Boi Ruiz nega les irregularitats al sistema sanitari català"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El conseller de Salut va ser aquest dilluns l’últim compareixent de la comissió parlamentària que investiga les irregularitats a la sanitat pública i va desmentir els diferents casos de presumpta corrupció i malversació de fons públics</p></div><p class="article-text">
        En l&rsquo;&uacute;ltim dia de compareixences a la comissi&oacute; parlament&agrave;ria que investiga les irregularitats a la sanitat catalana, Boi Ruiz va rebatre aquest dilluns una per una les diferents acusacions de corrupci&oacute; i malversaci&oacute; de fons p&uacute;blics a la sanitat catalana.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a Josep Prat, que gestionava l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Salut (ICS) alhora que era directiu de USP Hospitals, una empresa privada del sector sanitari, Boi Ruiz va negar que hi hagu&eacute;s incompatibilitats. &ldquo;No hi ha cap relaci&oacute; ni cap negoci entre USP i l&rsquo;ICS&rdquo; va dir. &ldquo;No hi ha incompatibilitat aplicant el criteri vigent&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ruiz va anar m&eacute;s enll&agrave; de la negaci&oacute; d&rsquo;un cas concret i tamb&eacute; va criticar el &ldquo;mite de les portes girat&ograve;ries&rdquo; a la sanitat catalana. En la seva opini&oacute;, &eacute;s cert que &ldquo;hi ha una certa endog&agrave;mia&rdquo; per&ograve; va considerar que aquest fet &ldquo;no &eacute;s dolent&rdquo; i que passa en altres sectors. &ldquo;El que &eacute;s dolent &eacute;s la perman&egrave;ncia ininterrompuda en el mateix c&agrave;rrec&rdquo;, va afirmar.
    </p><p class="article-text">
        En el cas del sobrecost de les obres de construcci&oacute; del nou hospital Sant Pau, el conseller va dir que &ldquo;s&rsquo;ha de demostrar que el que sembla &eacute;s el que &eacute;s&rdquo;. El pressupost previst per aquestes obres eren de 216 milions d&rsquo;euros per&ograve; van acabar costant a l&rsquo;erari public uns 293 milions d&rsquo;euros, &eacute;s a dir un 35% o 77 milions m&eacute;s del previst. Per a Boi Ruiz, &ldquo;no hi ha cap hospital que hagi complert amb el pressupost inicial&rdquo;. Segons el conseller, aix&ograve; es deu al fet que les obres es posen en marxa anys despr&eacute;s de l&rsquo;inici del projecte.
    </p><p class="article-text">
        Tot i negar les irregularitats, el conseller va anunciar unes mesures per tal de garantir les bones pr&agrave;ctiques al sistema p&uacute;blic de salut. Va explicar que les empreses p&uacute;bliques i consorcis abandonaran qualsevol participaci&oacute; que tingui en societats mercantils alienes a la seva finalitat de servei p&uacute;blic. Tamb&eacute; va anunciar que s&rsquo;elaborar&agrave; un codi &egrave;tic de bones pr&agrave;ctiques. El consell de presidents d&rsquo;empreses p&uacute;bliques i consorcis rebr&agrave; l&rsquo;enc&agrave;rrec de consensuar-lo. Per altra banda, va afirmar la necessitat de &ldquo;refor&ccedil;ar la gobernan&ccedil;a i despolititzar-la&rdquo; tot i que no va donar m&eacute;s detalls sobre com arribar-hi.
    </p><p class="article-text">
        Ruiz tamb&eacute; va criticar que alguns grups parlamentaris parlin de &ldquo;fragmentaci&oacute; de l&rsquo;ICS&rdquo;. &ldquo;L&rsquo;&uacute;nic que es fa es que puguin gestionar-se els seus hospitals com es gestionen tots els hospitals, amb autonomia&rdquo;, va insistir.
    </p><p class="article-text">
        Amb la compareixen&ccedil;a de Boi Ruiz es va tancar aquesta fase de treball de la comissi&oacute; que va ser marcada per diverses pol&egrave;miques, en especial quan <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/diarisanitat/CiU-PSC-compareixences-investiga-irregularitats_6_132346807.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">CiU i PSC van rebutjar conjuntament la compareixen&ccedil;a de veus cr&iacute;tiques</a> amb el sistema sanitari catal&agrave; com ara els editors de la revista 'Caf&egrave; amb Llet' o l'exmembre de la Sindicatura de Comptes Agust&iacute; Colom, autor de l'anomenat 'informe Crespo'. A partir del setembre, els grups parlamentaris treballaran sobre la redacci&oacute; de conclusions i recomanacions que hauran de ser presentades al ple del Parlament para la seva votaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Benoît Cros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/boi-ruiz-irregularitats-sistema-sanitari_132_5761459.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Jul 2013 11:34:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="151685" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="151685" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Boi Ruiz nega les irregularitats al sistema sanitari català]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b21f6a5e-fae9-4c94-965c-d6a68b3c3ec5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanitat pública,Boi Ruiz]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[CiU y PSC vetan diversas comparecencias en la comisión que investiga las irregularidades en la sanidad pública]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/ciu-psc-comparecencias-investiga-irregularidades_132_5658435.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9ae8570d-66df-4ff6-bcda-a826093bb4a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="CiU y PSC vetan diversas comparecencias en la comisión que investiga las irregularidades en la sanidad pública"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entre los comparecientes rechazados están dos ediles de la comarca del Maresme (uno de CiU y una del PSC), sospechosos de haber desviado dinero público a través de la entidad que controla los hospitales de Blanes y Calella</p><p class="subtitle">También han sido vetadas varias personas que han ayudado a destapar algunos de los escándalos como el periodista de 'Cafè amb Llet' Albano Dante-Fachín o el exmiembro de la Sindicatura de Cuentas Agustí Colom</p></div><p class="article-text">
        El representante de CiU en la comisi&oacute;n de investigaci&oacute;n sobre la gesti&oacute;n de la sanidad catalana, Albert Batet, lo advirti&oacute; al principio de la sesi&oacute;n de este lunes: &ldquo;no somos la justicia&rdquo;. El hecho es que su grupo parlamentario, junto con el PSC, ha rechaz&oacute; ayer la comparecencia de varias personas implicadas en presuntas irregularidades en el sistema de sanidad p&uacute;blica de Catalunya. Los representantes de ICV, Marc Vidal, y de la CUP, David Fern&aacute;ndez, hab&iacute;an pedido expresamente que no se vetara a nadie, pero no ha sido as&iacute;. Entre las comparecencias rechazadas est&aacute;n las de Carme Aragon&eacute;s (concejala de Pineda de Mar por el PSC), Xavier Rius Moya (concejal de Santa Susana por CiU) as&iacute; como Guadalupe Oliva, la mujer del diputado Xavier Crespo (CiU), imputado en el marco del 'caso Clotilde' de blanqueo de dinero en Lloret de Mar. Estas personas son sospechosas de haber recibido irregularmente dinero de la Corporaci&oacute;n de Salud del Maresme y la Selva cuando Crespo estaba al frente.
    </p><p class="article-text">
        La Sindicatura de Cuentas catalana investig&oacute; previamente estos hechos y puso al descubierto el uso indebido de al menos 1.300.000 de euros, pero acab&oacute; archivando el caso, a pesar de las protestas de Agust&iacute; Colom, s&iacute;ndico propuesto por ICV y una de las personas vetadas hoy en la comisi&oacute;n con los votos de CiU y el PSC.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n han sido vetadas varias personas que han ayudado a desvelar irregularidades en el sistema sanitario p&uacute;blico de Catalu&ntilde;a. Possiblemente los m&aacute;s conocidos sean los periodistas de la revista gerundense 'Caf&egrave; amb Llet', Albano Dante-Fach&iacute;n y Marta Sibina. Gracias a sus investigaciones se supo que el exalcalde de Calella Ramon Bag&oacute; (CiU), presidente y principal accionista del grupo de restauraci&oacute;n Serhs, habr&iacute;a obtenido para su empresa la adjudicaci&oacute;n a dedo de contratos millonarios con hospitales catalanes. Se da la casualidad de que estos centros sanitarios pertenecen al Consorci de la Salut i Social de Catalunya (CSC), del que Bag&oacute; era directivo. No comparecer&aacute;n tampoco el periodista de <em>El Pa&iacute;s</em> Oriol G&uuml;ell o la presidenta del comit&eacute; de empresa del Hospital Sant Pau, Carme P&eacute;rez, que denuncia varias irregularidades en esta instituci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Por el contrario, los principales implicados en estos casos han sido llamados a comparecer: Ramon Bag&oacute;, Xavier Crespo, Carles Mant&eacute;, Josep Prat (que ten&iacute;a un triple cargo: directivo del Consorci de Salut i Social de Catalunya, presidente del Institut Catal&agrave; de la Salut, i director general de Innova) y los ex directores del Hospital Sant Pau de Barcelona Jordi Colomer y Jordi Varela, as&iacute; como el consejero de Salud Boi Ruiz y su predecesora Marina Geli.
    </p><p class="article-text">
        Esta comisi&oacute;n parlamentaria ya se hab&iacute;a creado durante la pasada legislatura pero hab&iacute;a quedado desactivada por el adelanto de las elecciones. Se prev&eacute; que las primeras comparecencias -de un total de 34- empiecen dentro de tres semanas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Benoît Cros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/ciu-psc-comparecencias-investiga-irregularidades_132_5658435.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 29 Apr 2013 17:56:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9ae8570d-66df-4ff6-bcda-a826093bb4a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="74187" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9ae8570d-66df-4ff6-bcda-a826093bb4a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="74187" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[CiU y PSC vetan diversas comparecencias en la comisión que investiga las irregularidades en la sanidad pública]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9ae8570d-66df-4ff6-bcda-a826093bb4a7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sanidad pública,Boi Ruiz,Corrupción,Parlament de Catalunya]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Can Ruti: tendes contra tisores]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/can-ruti-treballadors-acampen-retallades_132_5614355.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2b11229b-fb95-4ca6-ad2b-307e8c166e2b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Can Ruti: tendes contra tisores"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els treballadors de l’hospital badaloní es tanquen 24 hores en defensa de la sanitat pública i de les seves condicions laborals</p><p class="subtitle">D’altres movilitzacions es repeteixen als hospitals de la Vall d’Hebron, de Bellvitge i al Moisés Broggi de Sant Joan Despí.</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;No a la sanitat privada, volem la p&uacute;blica&rdquo;. Crits, can&ccedil;ons, balls, &ldquo;xori&ccedil;ada&rdquo; popular: la protesta dels treballadors de l&rsquo;hospital Germans Trias i Pujol de Badalona -m&eacute;s conegut com a Can Ruti- contra les retallades ha transcorregut aquest dimarts en un ambient festiu. &ldquo;No podem deixar d&rsquo;atendre els pacients, aix&iacute; que ens manifestem d&rsquo;altres maneres&rdquo;, explica la Lola, auxiliar d&rsquo;infermeria en pediatria. La protesta a Can Ruti s&rsquo;enmarca dins d&rsquo;una jornada d&rsquo;accions a diversos hospitals catalans en defensa de la sanitat p&uacute;blica i de les condicions laborals dels seus treballadors. Els hospitals de la Vall d&rsquo;Hebron, de Bellvitge i el Mois&eacute;s Broggi de Sant Joan Desp&iacute; figuren entre els altres centres movilitzats.
    </p><p class="article-text">
        El principal motiu de l'<em>emprenyada</em> dels treballadors &eacute;s la nova jornada laboral establerta per l&rsquo;Institut Catal&agrave; de la Salut (ICS). A principis d&rsquo;aquest mes, l&rsquo;ICS va determinar que passaria de 35 a 37,5 hores setmanals sense augment del sou, en aplicaci&oacute; de la legislaci&oacute; estatal. Per&ograve; els sindicats denuncien que el volum anual s&rsquo;hagi fixat en 1664 hores, una xifra diferent de la que s&rsquo;aplica en altres administracions p&uacute;bliques. Les negociacions amb els representants dels treballadors van acabar sense acord per&ograve; els sindicats van denunciar el trencament &ldquo;unilateral&rdquo; de les converses per part de l&rsquo;ICS. Els treballadors s&rsquo;oposen tamb&eacute; a la reducci&oacute; de 9 a 3 els dies d&rsquo;assumptes personals.
    </p><p class="article-text">
        Els sindicats denuncien que aquest augment de la jornada laboral provocar&agrave; una reducci&oacute; del n&uacute;mero de suplents que equival a un &ldquo;ERO encobert&rdquo;. Tamb&eacute; reiteren la seva reivindicaci&oacute; de 40 hores anual de formaci&oacute;. Pel que fa a l&rsquo;atenci&oacute; als usuaris, denuncien situacions de col.lapse a les urg&egrave;ncies i altes &ldquo;precipitades&rdquo; de pacients.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c44d834-d320-4889-b96a-f32f0400e6fb_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c44d834-d320-4889-b96a-f32f0400e6fb_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c44d834-d320-4889-b96a-f32f0400e6fb_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c44d834-d320-4889-b96a-f32f0400e6fb_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c44d834-d320-4889-b96a-f32f0400e6fb_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c44d834-d320-4889-b96a-f32f0400e6fb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6c44d834-d320-4889-b96a-f32f0400e6fb_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>24 hores de tancada</strong>
    </p><p class="article-text">
        La jornada de protesta ha comen&ccedil;at a les 8 del mat&iacute; a Can Ruti amb una aturada d&rsquo;una hora a la qual hi han participat unes 500 persones. Aquests serveis m&iacute;nims a primera hora del mat&iacute; es duen a terme des de fa una setmana. &ldquo;Estem contents perqu&egrave; hi ha una molt bona resposta per part dels treballadors&rdquo;, diu Ana Novell, sindicalista de CATAC-CTS. Infermeres, administratius, personal sanitari... pot ser nom&eacute;s falten els metges, que no fan notar gaire la seva pres&egrave;ncia. El vest&iacute;bul de l&rsquo;hospital, convertit des de fa mesos en centre permanent de protesta gr&agrave;cies a les nombroses pancartes en contra de les retallades que empaperen les parets, s&rsquo;ha transformat ara en un campament provisori on els treballadors es quedaran 24 hores. Diverses activitats estan previstes: xerrades, debats, projecci&oacute; de documentals. S&rsquo;espera la intervenci&oacute; d&rsquo;Albano-Dante Fachin, un dels dos editors de la revista 'Caf&eacute; amb Llet', que va revelar diversos esc&agrave;ndols a la sanitat p&uacute;blica catalana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd09b988-b4ce-484e-ad62-737ca91bd386_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd09b988-b4ce-484e-ad62-737ca91bd386_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd09b988-b4ce-484e-ad62-737ca91bd386_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd09b988-b4ce-484e-ad62-737ca91bd386_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd09b988-b4ce-484e-ad62-737ca91bd386_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/cd09b988-b4ce-484e-ad62-737ca91bd386_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/cd09b988-b4ce-484e-ad62-737ca91bd386_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        M&eacute;s tard arriben els 'iaioflautes', que provoquen els aplaudiments de tots els presents, que reprenen les seves can&ccedil;ons encara m&eacute;s fort: &ldquo;totes les persones tenim un desig, que la sanitat no ens costi diners!&rdquo;. Els pacients tamb&eacute; es queden mirant la peculiar protesta dels treballadors. Juan Luis, que ha vingut a visitar un familiar, aprova aquesta acci&oacute;: &ldquo;la sanitat p&uacute;blica no s&rsquo;hauria de tocar, aquest tipus de protestes s&rsquo;hauria de multiplicar&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Benoît Cros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/can-ruti-treballadors-acampen-retallades_132_5614355.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 19 Mar 2013 15:28:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2b11229b-fb95-4ca6-ad2b-307e8c166e2b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="251217" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2b11229b-fb95-4ca6-ad2b-307e8c166e2b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="251217" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Can Ruti: tendes contra tisores]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2b11229b-fb95-4ca6-ad2b-307e8c166e2b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Badalona,Boi Ruiz,Cataluña]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els farmacèutics catalans alerten d’un possible desabastiment de medicaments]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-farmaceutics-possible-desabastiment-medicaments_132_5608635.html]]></link>
      <description><![CDATA[<div class="subtitles"><p class="subtitle">El col.lectiu sortirà al carrer per denunciar els impagaments de la Generalitat i reclamarà els interessos de demora</p><p class="subtitle">No reben diners des de fa més de quatre mesos i el deute acumulat ascendeix ara a més de 300 milions d’euros</p></div><p class="article-text">
        Els farmac&egrave;utics catalans alerten de greus dificultats els propers mesos si continuen els impagaments per part de la Generalitat i no descarten un desabastiment de medicaments si l&rsquo;Administraci&oacute; no els d&oacute;na r&agrave;pidament una soluci&oacute;. Fa m&eacute;s de quatre mesos que no reben els diners dels medicaments que compren per subministrar-los als seus clients, una suma que la Generalitat els hauria de tornar a 35 dies vista, segons un concert signat el 2010. En total, el deute acumulat ascendeix a m&eacute;s de 300 milions d&rsquo;euros. El president del Consell de Col.legis Farmac&egrave;utics de Catalunya, Jordi de Dalmases, ha afirmat que 13 f&agrave;rmacies ja han hagut de tancar provisionalment per les dificultats financeres. El president dels farmac&egrave;utics catalans tamb&eacute; ha dit que alguns distribu&iuml;dors han susp&egrave;s el subministrament a prop de 100 oficines, tot i que ha reconegut que aquesta xifra s&rsquo;ha de concretar ja que una farm&agrave;cia pot aconseguir medicaments d&rsquo;altres distribu&iuml;dors o farm&agrave;cies.
    </p><p class="article-text">
        Davant d&rsquo;aquestes dificultats, els professionals ha decidit prendre mesures per pressionar el Govern. Van decidir aquest dimarts en una votaci&oacute; que organitzaran una manifestaci&oacute; a la pla&ccedil;a Sant Jaume de Barcelona la propera setmana. Tamb&eacute; reclamaran els interessos de demora. Les reclamacions s&rsquo;hauran de presentar individualment per&ograve; el Consell de Col.legis Farmac&egrave;utics de Catalunya assessorar&agrave; els seus membres en aquest proc&eacute;s. L&rsquo;altra mesura aprovada per pressionar l&rsquo;Administraci&oacute; ser&agrave; de recollir signatures entre els usuaris i presentar-les al Parlament. La proposta d&rsquo;un tancament, tal i com es va fer el passat 25 d&rsquo;octubre, s&rsquo;ha descartat tot i obtenir el 51% de les votacions. &ldquo;Aquesta possibilitat no s&rsquo;ha considerat &uacute;til perqu&egrave; dificulta el servei al ciutad&agrave;&rdquo;, va explicar Dalmases.
    </p><p class="article-text">
        El conseller de Salut, Boi Ruiz, va advertir ahir que no podia garantir cap termini de pagament als farmac&egrave;utics i va insistir novament en culpar el Govern central d&rsquo;aquestes dificultats. Als professionals, per&ograve;, no els convencen aquestes justificacions: &ldquo;el Govern hauria de ser el primer en complir les lleis que ell mateix redacta&rdquo;, remarca Dalmases, que tamb&eacute; ressalta que &ldquo;als farmac&egrave;utics no els importa de qui &eacute;s la culpa sino que s&rsquo;ha de trobar una soluci&oacute;&rdquo;. &ldquo;Portem dos anys de converses i l&rsquo;&uacute;nic que ha passat &eacute;s que la situaci&oacute; ha empitjorat&rdquo;, ha sentenciat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Benoît Cros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-farmaceutics-possible-desabastiment-medicaments_132_5608635.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 Mar 2013 14:19:19 +0000]]></pubDate>
      <media:title><![CDATA[Els farmacèutics catalans alerten d’un possible desabastiment de medicaments]]></media:title>
      <media:keywords><![CDATA[Farmacias,Boi Ruiz,Cataluña,Salud pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els farmacèutics, l’altre col·lectiu sanitari en crisi]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-farmaceutics-laltre-collectiu-sanitari_132_5607446.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5395f837-59c7-4cd8-99be-f1cee790445f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els farmacèutics, l’altre col·lectiu sanitari en crisi"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els titulars d’oficines de farmàcia de Catalunya no cobren de la Generalitat des de fa quatre mesos i van votar ahir sobre mesures per fer front a aquests impagaments, que ascendeixen ara a més de 300 milions d’euros</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Ahir vam haver d&rsquo;acomiadar una treballadora, cobrem  el sou amb retard i hem d&rsquo;endeutar-nos per poder comprar els  medicaments que subministrem als nostres clients&rdquo;. Aquesta &eacute;s la  situaci&oacute; de la farm&agrave;cia Albert Tous, del barri de Sant Mart&iacute; de  Barcelona, segons explica la filla del proprietari i empleada N&uacute;ria  Tous. El seu pare ni tan sols s'ha pagat un sou aquest mes. I &eacute;s que fa  quatre mesos que els farmac&egrave;utics catalans no cobren la part del preu  dels medicaments a c&agrave;rrec de la Generalitat.
    </p><p class="article-text">
        La  mobilitzaci&oacute; dels metges, infermeres i administratius de la sanitat  p&uacute;blica contra les retallades des de fa m&eacute;s de dos anys ha tingut molt  ress&ograve; a nivell medi&agrave;tic i social, per&ograve; el col.lectiu de farmac&egrave;utics no ha fet sentir encara la seva veu. &ldquo;Molta gent creu que som privilegiats&rdquo;, diu la N&uacute;ria. &ldquo;Per&ograve; ara, la percepci&oacute; de la societat comen&ccedil;a a canviar, la gent s&rsquo;adona de les nostres dificultats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Segons el Consell de Col.legis Farmac&egrave;utics de Catalunya, el deute de l&rsquo;Administraci&oacute; envers el sector ascendeix a 302,7 milions d&rsquo;euros. Aquesta entitat explica que cobren actualment a 120 dies vista, tot i que el concert signat l&rsquo;abril del 2010 amb l'Administraci&oacute; obliga la Generalitat a pagar a 35 dies. &Eacute;s a dir, es quadrupliquen els terminis reals de pagament. El Consell alerta aix&iacute; de les &ldquo;greus dificultats per continuar disposant de medicaments&rdquo;. &ldquo;Els farmac&egrave;utics estem assumint el cost dels f&agrave;rmacs dispensats amb els nostres propis recursos, quan aquesta &eacute;s una responsabilitat de l&rsquo;administraci&oacute; p&uacute;blica&rdquo;, afegeix en un comunicat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Jo conec companys que han hagut de vendre el seu propi patrimoni per fer front a les despeses&rdquo;, afirma N&uacute;ria. &ldquo;Nosaltres de moment aconseguim cr&egrave;dits per part dels bancs per&ograve; no sabem fins quan podrem finan&ccedil;ar-nos. &Eacute;s cert que es tracta d'un negoci privat, per&ograve; fem tot el possible per subministrar medicaments als nostres pacients, &eacute;s un deure &egrave;tic&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Mesures de pressi&oacute;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Els farmac&egrave;utics ja van fer vaga el passat 25 d&rsquo;octubre, amb un 80% de seguiment, per&ograve; l&rsquo;impagament reiterat per part de l&rsquo;Administraci&oacute; fa que es plantegin ara noves mesures de pressi&oacute;. Una assamblea celebrada el 5 de mar&ccedil; va acabar amb la formulaci&oacute; de cinc propostes d&rsquo;accions sotmeses ahir a votaci&oacute; entre els m&eacute;s de 3.000 titulars d&rsquo;oficines de farm&agrave;cia de Catalunya. Iniciar accions legals, convocar una manifestaci&oacute; unit&agrave;ria, recollir signatures per demanar al Parlament que l&rsquo;Administraci&oacute; prioritzi el pagament dels medicaments ja dispensats, el tancament d&rsquo;oficines i la den&uacute;ncia del concert s&oacute;n les mesures que els farmac&egrave;utics escolliran si tiren endavant a partir de la votaci&oacute; d&rsquo;aquest dimarts. Els resultats es donaran a con&egrave;ixer aquest migdia.
    </p><p class="article-text">
        El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va respondre fa uns dies a la petici&oacute; dels farmac&egrave;utics: &ldquo;No tenim diners i encara que tots vinguin a trucar a la porta de la Generalitat dif&iacute;cilment els podrem donar resposta&rdquo;. Va insistir en que l&rsquo;Administraci&oacute; catalana no t&eacute; diners ja que el Govern central no paga els diners pendents i va invitar els farmac&egrave;utics a sumar-se a la seva petici&oacute;: &ldquo;Si anem tots junts a picar on hi ha els diners, la nostra reclamaci&oacute; ser&agrave; m&eacute;s forta&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Benoît Cros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/el-diari-de-la-sanitat/els-farmaceutics-laltre-collectiu-sanitari_132_5607446.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Mar 2013 11:59:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5395f837-59c7-4cd8-99be-f1cee790445f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="188629" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5395f837-59c7-4cd8-99be-f1cee790445f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="188629" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els farmacèutics, l’altre col·lectiu sanitari en crisi]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5395f837-59c7-4cd8-99be-f1cee790445f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Farmacias,Boi Ruiz,Medicamentos]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
