eldiario.es

Menú

Quedar-se a les portes del sistema sanitari públic

La Pasucat denuncia l’existència d’almenys una setantena de casos d’exclusió sanitària a Catalunya, una xifra que, consideren, és “la punta de l’iceberg”

Les dificultats per empadronar-se en alguns municipis suposen una barrera per als immigrants en situació irregular que volen accedir al sistema sanitari

La diputada d’ICV Marta Ribas critica la inacció del govern per fer front a l’exclusió sanitària a Catalunya

- PUBLICIDAD -
Inmigración: un camino lleno de prohibiciones (Olmo Calvo)

Les dificultats per empadronar-se en suposen una barrera per als immigrants en situació irregular / Olmo Calvo

La Bella és una de les immigrants en situació irregular que ha pogut accedir a la targeta sanitària per la via de l’empadronament, la condició que el Govern demana als immigrants que no tenen papers per a poder disposar de la targeta sanitària. La Bella (Bella és un pseudònim ja que demana que no se sàpiga el seu nom real) va venir de Nigèria a Barcelona ara fa set anys, quan només en tenia 23, sola, fugint d’un oncle que volia matar-la després que ella es negués a casar-s’hi. Ara, està empadronada al seu municipi, a la Llagosta.

La seva sort, però, podria haver variat si hagués anat a parar a un altre municipi. Segons la diputada d’ICV Marta Ribas, portaveu en temes de Salut al Parlament, “hi ha ajuntaments amb mala bava que no empadronen a tothom, al final, tot depèn de la ideologia de l’Ajuntament on has anat a parar”. Es refereix a que en molts casos es tracta de persones sense papers que difícilment poden accedir a un lloguer o tenen recursos. “Potser estan en un pis ocupat, per exemple”, explica la diputada.

“Quanta gent té el lloguer al seu nom?”, es pregunten des de l’Espai de l’Immigrant. I és que l’empadronament es converteix en la primera barrera per accedir a la sanitat pública. En aquest sentit, una de les peticions de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (Pasucat) és l’exigència que s’empadroni a tothom, encara que no es disposi de permís de residència. “Totes les persones no empadronades estan excloses i ens trobem que no els donen visita, per exemple”, diu l’Iko, un pediatra en un CAP del centre de Barcelona i membre de la Pasucat que prefereix ser citat amb el seu sobrenom.

Una setantena de casos registrats: “la punta de l’iceberg” de l’exclusió sanitària a Catalunya

Catalunya és una de les 10 comunitats autònomes que va presentar un recurs d’inconstitucionalitat al decret llei promulgat pel PP el 2012 – que excloïa de la sanitat pública espanyola les persones sense permís de residència o les que no estiguessin donades d’alta a la Seguretat Social- i va promoure una instrucció que permet l’accés de qualsevol persona al sistema de salut sempre i quan faci més de tres mesos que està empadronada. Tot i això, la Pasucat ha registrat una setantena de casos en els que s’han vulnerat els drets d’immigrants residents a Catalunya a l’hora d’acudir al sistema sanitari. Segons Marta Ribas, el procés d’accés via la instrucció catalana és “farragós, burocràtic i poc efectiu”. “Estem millor que altres CCAA? Sí. Ens hem de conformar? No”, assegura.

Dels 72 casos registrats per la Pasucat, 22 serien menors i 6 serien dones embarassades. En l’informe destaquen que pel que fa a les incidències registrades, l’11% dels casos han denunciat la denegació a l’atenció sanitària. També, segons aquest text, la facturació per l’assistència sanitària “s’està convertint en la norma” ja que el 36% de les denúncies són per aquest motiu, i la majoria s’han produït a urgències.

El pediatra matisa que els casos registrats per la Pasucat només són “la punta de l’iceberg” dels possibles casos a Catalunya. Segons explica, molts immigrants no coneixen els seus drets i en diversos casos s’ha detectat que, per exemple, se’ls demana la targeta sanitària per ser atesos a urgències quan la presentació d’aquesta per llei no és un requisit o se’ls dissuadeix comunicant-los que se’ls farà una factura per l’atenció rebuda. “Els casos que hem recollit són un mirall del que està passant a tota Catalunya perquè veiem que les mateixes situacions es repeteixen en diferents centres i hospitals de tot Barcelona”, explica.

Segons l’Iko, el seu objectiu “no és crear una xarxa alternativa d’atenció sanitària per a les persones excloses, com s’ha pogut veure a Grècia, sinó lluitar perquè “tothom sigui atès a la sanitat pública”.

A l’Espai de l’Immigrant, una de les entitats que integren la Pasucat, hi ha tres metgesses voluntàries que atenen aquestes persones els divendres a la tarda en un local del Raval, des d’on les deriven a urgències i les assessoren. S’han trobat casos greus de manera molt concreta, com ara tuberculosi o hepatitis. I també casos com el d’una dona romanesa embarassada que hi va acudir perquè li havien demanat 200 euros per fer-se una ecografia. Segons el decret del PP, les dones embarassades i els menors han de ser tractats en igualtat de condicions que un assegurat local, i s’estableix el mateix per a immigrants que acudeixen a urgències. 

Amb tot, el fet de no tenir garantit el dret a la salut universal, denuncien diverses entitats, no només posa en perill la salut dels que queden exclosos sinó que també exposa la societat a un risc de salut pública.

Superar la barrera administrativa

La majoria dels que arriben a l’Espai de l’Immigrant però, ho fan per saltar-se la barrera administrativa, assessorar-se sobre la targeta sanitària i poder arribar al metge. Ja que segons denuncien des d’aquest espai, “sovint l’administració juga amb la pilota de tennis, portant a la gent d’aquí cap allà”.

És el cas de la Bella, que reconeix que renovar-se la targeta no va ser gens fàcil. Per això va acudir a un dels dotze Grups d’acompanyament (GdA) que actualment hi ha a Barcelona. Formats per voluntaris i autoorganitzats per barris, aquests grups són part de la campanya Jo Sí Sanitat Universal i es dediquen a oferir suport i acompanyar persones com ella per tal d’assegurar-se que obtenen la targeta i són ateses amb normalitat. El mateix va fer en Soufian (prefereix no dir el cognom), que va arribar a Barcelona el 2008.  “Em van dir que truqués a un número, vaig parlar amb un contestador automàtic, i després de 4 o 5 intents no vaig aconseguir-ho”. Igual que la Bella, a través d’un amic va assabentar-se de l’existència dels grups d’acompanyament i juntament amb una de les voluntàries del grup va presentar-se a un centre d’atenció per tal de renovar-la. Segons diu ell, sense la intermediació d’aquesta voluntària “hauria estat molt difícil”.

La desinformació i la confusió, entre els professionals sanitaris

Diferents entitats apunten que hi ha molta desinformació dins del col·lectiu sanitari, fet que provoca la confusió dels pacients immigrants. “Els propis administratius no tenen clares les instruccions”, diu l’Iko. “Els administratius compleixen ordres, és la institució la que està incomplint la llei. Els del Clínic, per exemple, estan pressionats quan no facturen a algú perquè haurà estat un error seu i s’enduran una bronca”, afegeix.

El pediatra comenta que “per protocol a l’Hospital Sant Pau, el de Sant Joan de Déu i els seus CAPS associats es factura a les urgències, no hi ha l’opció de visita urgent per a una persona en situació irregular. També està passant que s’està cobrant per a l’atenció de menors d’edat. Hi ha moltes ambigüitats que estan passant”. La desinformació, alerta, també genera autoexclusió. Segons l’Espai de l’Immigrant, “no informar” és l’eina que té el govern. I els administradors, diuen, són administradors, no juristes.

A més, la Pasucat denuncia en un informe que la complexitat i la manca de precisió de la pròpia instrucció i del decret, l’existència de directrius poc clares per part del CatSalut o la manca de formació per als professionals sanitaris  “han creat un caldo de cultiu idoni per a la discrecionalitat en l’aplicació de la normativa, ja de per si excloent”.

La inacció del Govern

La diputada ecosocialista denuncia que un any després que el govern es comprometés a fer unes modificacions determinades “no hi ha notícia de cap modificació a la instrucció, continua la realitat en els CAPS i els hospitals amb la desinformació que existia i denúncies de mala praxis. Per tant, evidentment posem en dubte que el conseller s’hagi implicat en això”.

De la seva banda, l’Iko coincideix a destacar que després que s’aprovés una moció al Parlament per fer modificar la instrucció, no s’ha fet res. El Departament de Salut, consultat per aquest diari, s’ha limitat a dir que “de moment s’estan produint reunions amb la Pasucat”. De moment, sempre segons la Pasucat, membres de la plataforma asseguren que tot i que s’han reunit amb el Departament de Salut encara queda pendent una reunió amb el conseller Boi Ruiz.  D’aquesta reunió esperen que en surti una instrucció o una llei que garanteixi l’accés universal, amb una normativa “clara” i uns procediments que facin que s’apliqui de manera “eficaç”, “informant el personal”, comenta l’Iko.

D’altra banda, el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment admetre a tràmit una proposta de llei presentada per ICV que vol garantir l’accés universal a la salut a Catalunya. Segons va afirmar Ribas, “Catalunya disposa de les competències i els mitjans suficients per a poder garantir un sistema sanitari públic i universal”. Amb tot, la pregunta continua sent quantes persones, a diferència de la Bella, es troben a les portes del sistema sanitari públic a Catalunya.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha