És mig matí i el sol cau a plom sobre el barri palmesà de Son Cladera. Amb prou feines hi ha moviment als carrers, només el murmuri que arriba des d'una petita plaça on, assegudes a la terrassa d'un bar de tota la vida, conversen diverses dones. Des de fa dues setmanes, aquest és el seu punt de trobada habitual. L'anterior el van perdre el passat 2 de juliol, quan una comissió judicial, acompanyada per agents de la Policia Nacional, va executar el desallotjament de La Cala, el local on, durant més de tres dècades, van ballar, jugar al bingo, celebrar dinars populars i, sobretot, van trobar companyia. Allà on, fins fa dues setmanes, els veïns entraven i sortien constantment, avui només hi queda una persiana abaixada. “Han llevat la diversió a molta gent”, lamenta Fidela, una de les antigues usuàries.

A Son Cladera, un barri de 7.500 habitants sorgit a mitjan anys seixanta arran de l'expansió urbana de Palma, la ferida del desallotjament continua ben oberta. El que va començar com un litigi entre l'associació de gent gran i la propietat de l'immoble ha acabat convertint-se en el reflex d'un malestar més profund: el d'un veïnat que veu desaparèixer progressivament els espais que articulaven la vida comunitària i altres serveis bàsics, com les sucursals bancàries. “A més del casal, ens han llevat els dos bancs que teníem. Ara depenem dels nostres familiars per poder anar a treure doblers”, explica Fidela.

Fidela Pedregal feia dècades que estava vinculada al casal, que comptava amb més de 300 usuaris. Hi anava dues vegades per setmana “per això del cap” -en referència als tallers de memòria- i compartia les tardes amb altres veïns entre activitats, festes i partides de bingo. Asseguda a la terrassa del bar Màlaga, on cada matí es reuneix amb Josefa, Leonor i altres veïnes que també freqüentaven La Cala, lamenta que el tancament ha deixat moltes persones grans del barri “sense cap lloc on anar-hi”. Considera que, d'un dia per l'altre, ha desaparegut un espai que durant anys havia servit per combatre la soledat i mantenir activa la gent gran. “Ens han abandonat”, conclou.

A més del casal, ens han pres els dos bancs que teníem. Ara depenem dels nostres familiars per poder anar a treure diners

Fidela — Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera

El passat 2 de juliol, mentre desenes d'usuaris participaven en un taller de memòria, la comitiva judicial i els efectius policials van irrompre a l'edifici per executar el llançament. En qüestió de minuts, les activitats van quedar interrompudes i els assistents van haver d'abandonar el local entre el desconcert i la incertesa. Els cartells de balls, excursions i tallers que encara pengen a les finestres són l'únic vestigi de la intensa activitat que durant dècades va acollir el casal, avui convertit en el símbol d'una realitat que va més enllà d'aquest cas i que planteja interrogants sobre el futur dels espais comunitaris per a la gent gran i la vulnerabilitat de nombroses associacions que desenvolupen la seva tasca social en immobles de titularitat privada.

L'origen del conflicte es remunta al deute acumulat per l'anterior junta directiva amb la Fundació Sa Nostra, propietària de l'immoble des del 2020. Després de diversos impagaments del lloguer, la Fundació va iniciar un procediment judicial per recuperar la possessió del local. El 2024, ambdues parts van assolir un acord que va permetre suspendre un primer llançament i va donar marge a la nova junta gestora per intentar regularitzar la situació econòmica. A canvi, l'associació assumia una sèrie d'obligacions, entre les quals el pagament d'un lloguer de 2.200 euros mensuals, una quantitat destinada a cobrir tant la renda ordinària com l'amortització progressiva del deute acumulat, que rondava els 30.000 euros. El pacte va ser avalat per l'assemblea de socis, tot i que una part dels associats s'hi va oposar en considerar que deixava l'entitat en una situació de vulnerabilitat davant la propietat. Finalment, però, el desnonament es va acabar executant.

elDiario.es s'ha posat en contacte amb la Fundació Sa Nostra per conèixer, entre altres qüestions, quines comunicacions va mantenir amb l'associació gestora en relació amb la data del desallotjament, quins incompliments concrets van motivar finalment l'execució del llançament, si es van plantejar alternatives per evitar-lo un cop iniciat el procediment judicial i quin ús preveu donar a l'immoble a partir d'ara. Tanmateix, no ha obtingut resposta fins al moment de la publicació d'aquest reportatge.

“Només queden els metges i tres farmàcies”

Al costat de Fidela seu Josefa, que confessa que troba a faltar la rutina que durant anys va marcar les seves tardes. Anava al casal per jugar al bingo, comprar loteria i compartir unes hores amb els seus veïns, tot i que reconeix que evitava tornar sola a casa quan es feia fosc perquè el trajecte li feia por. No va presenciar el desallotjament, ja que es va produir al matí, però ha reconstruït el que va passar a partir dels relats dels seus antics companys i dels vídeos que van circular ràpidament pel barri.

“Hi havia persones que van haver de sortir de pressa amb el tacataca i els cotxets. Va ser una falta de respecte. Diuen que arreglaran la situació, però no ho sé. M'han dit que ja han comprat el local per fer-hi pisos”, afirma. Per a ella, el tancament del casal és un episodi més del progressiu abandonament que, al seu parer, pateix Son Cladera. “L'únic que ens queda són els metges i tres farmàcies”, lamenta, convençuda que les persones grans són les principals perjudicades.

“M'han mort”, afirma en la mateixa línia Isabel, a punt de fer 90 anys. Al portal de casa seva, a pocs metres del casal, descriu el tancament com un dur cop a la seva rutina. Recorda les tardes de bingo, els tallers de memòria i les converses que, fins fa tot just unes setmanes, omplien el local. Hi participava en les activitats de memòria i hi passava les tardes jugant al bingo abans de tornar a casa.

Asseguda al costat de Fidela i Josefa, Leonor explica que estava vinculada al casal des de pràcticament els seus inicis. Recorda que l'associació va començar en un local més petit abans de traslladar-se a l'edifici del qual ara ha estat desallotjada. “Era molt gran: tenia un menjador enorme, una cuina enorme i un pati molt gran”, rememora. Cada diumenge s'hi organitzaven dinars, s'hi celebraven festes i actes com la darrera missa rociera. “Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida”, recorda amb nostàlgia, resumint en una sola frase la intensa activitat social que durant dècades va acollir el casal.

Els dissabtes feien pa i bunyols. Ens donava la vida

Leonor — Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera

L'Ana també troba a faltar la rutina que havia construït al voltant de La Cala. Hi jugava al bingo, llegia la premsa i, sobretot, hi trobava un espai on conversar amb les seves amigues. Ara confia que l'associació aconsegueixi un nou local on reprendre les activitats. “Tant de bo en trobin un altre. És una pena el que ha passat”, lamenta. Al seu parer, el tancament del casal se suma a la desaparició d'altres serveis essencials a Son Cladera, com les oficines bancàries, una circumstància que, assegura, ha incrementat la dependència de moltes persones grans. “Ara depenen d'algú que els dugui a algun lloc o que els faci les gestions”, resumeix.

Tant de bo trobin un altre local. És una pena el que ha passat

Ana — Usuària de La Cala i veïna de Son Cladera

“Els barris no interessen”

En un banc de la mateixa plaça, en José i en Salvador xerren amb altres veïns. En José lamenta que el tancament ha perjudicat persones grans com un dels seus familiars, que assistia amb freqüència als tallers de memòria i que, després del desnonament, ara depèn que les seves filles l'acompanyin a un altre centre. “Tot sol no hi pot anar”, explica, convençut que el desnonament ha complicat la vida quotidiana de molts usuaris que trobaven a La Cala un espai proper i accessible.

En Salvador, per la seva banda, sosté que el problema reflecteix l'abandonament que, al seu parer, pateix Son Cladera. Lamenta la desaparició de serveis al barri, critica la manca de presència policial i retreu a les administracions que no hagin trobat una solució abans del desnonament. “Els barris no interessen”, afirma. També defensa que l'associació havia aconseguit sanejar la seva situació econòmica i considera que les persones grans han acabat pagant les conseqüències d'un conflicte que, segons ell, s'hauria pogut resoldre d'una altra manera.

La junta gestora: “Seguirem lluitant”

La presidenta de la junta gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, assegura que l'associació no dona la batalla per perduda. “Continuarem lluitant”, afirma en declaracions a elDiario.es, convençuda que encara hi ha opcions per recuperar el casal. Sosté, fins i tot, que el cas podria establir un precedent per a altres entitats. Coronado confia que el tancament no sigui definitiu, ja que, després del llançament, van rebre una comunicació del jutjat en què se'ls informava que revisaria la documentació del procediment i que els havia concedit un termini d'entre quatre i deu dies hàbils per fer-ho.

Tot i això, lamenta que la resolució s'estigui endarrerint a causa del període de vacances. “Ens ho prendrem com unes vacances i esperarem, perquè continuarem lluitant”, assenyala, tot i que reconeix que l'espera “es fa eterna” per a uns usuaris que fa setmanes que no poden accedir al local.

En aquest sentit, lamenta que qui més està patint les conseqüències del tancament són les persones grans. “Ara no saben on anar”, afirma. Explica que moltes hi acudien cada tarda per refugiar-se de la calor, compartir unes hores de companyia i participar en tallers o activitats lúdiques. “Els han pres això”, lamenta. Al seu parer, el tancament del local s'afegeix a la desaparició d'altres serveis bàsics del barri, com les sucursals bancàries, una situació que, assegura, deixa molts veïns d'edat avançada en una posició de més dependència. “Els han deixat abandonats”, conclou.

En els darrers anys s'han succeït les protestes, les concentracions i les crides per evitar el desnonament de La Cala. Després de conèixer la demanda de desnonament, l'Associació de Veïns de Son Cladera es va bolcar en la defensa del casal i va començar a organitzar mobilitzacions i campanyes de suport per intentar aturar-ne el tancament. “Avui són ells els qui fan fora; però demà tots serem grans i ens agradaria mantenir els nostres espais de convivència amb seguretat jurídica i una política social humanitària, sabent que es respecten els drets i les obligacions de tothom”, expressava l'entitat en un missatge difós a Facebook l'abril de 2024.

La presidenta de la gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, lamenta que els qui més estan patint les conseqüències del tancament són els més grans: "Ara no saben on anar". Explica que molts acudien cada tarda al casal per escapar de la calor, compartir unes hores de companyia i participar en tallers o activitats lúdiques

Després del desallotjament del casal, diversos socis i veïns de Son Cladera han fet públiques cartes obertes en què qüestionen tant l'actuació de la Fundació Sa Nostra com la gestió de l'advocat de l'associació. Un dels socis, Juan Sánchez, retreu a la Fundació que trenqués amb el model de cessió gratuïta del local, vigent durant tres dècades, després d'assumir-ne la gestió el 2020 i d'imposar un contracte de lloguer a l'associació. Segons explica, el deute es va generar durant el mandat de l'anterior junta directiva, que va deixar de pagar les rendes, i va ser la posterior junta gestora la que va assumir el compromís de sanejar la situació econòmica i garantir la continuïtat de l'activitat del casal.

Sánchez defensa que, durant els dos últims anys, l'associació ha abonat pràcticament tot el deute acumulat després de duplicar la quota mensual que pagava a la Fundació. Per això, considera que el desallotjament no respon a un impagament, sinó a la voluntat de recuperar l'immoble. A la carta també acusa la Fundació Sa Nostra d'haver aprofitat el contracte signat amb la junta gestora per recuperar el local i deixar “al carrer” més de 250 persones grans, una actuació que considera incompatible amb els fins socials que proclama l'entitat i que, al seu parer, contradiu l'esperit dels seus propis estatuts.

D'altra banda, assegura que la voluntat majoritària de l'assemblea era esgotar totes les vies per continuar al local, inclosa la possibilitat de resistir-se al llançament si calia. En referència a l'advocat de la junta gestora, li retreu no haver informat els socis de la data prevista per a l'execució del desnonament. “Si hagués avisat del que faria el jutge, quan el jutge es va presentar al local l'hauria trobat ple de gent negant-se a sortir”, escriu.

Coronado, tanmateix, rebutja aquestes crítiques i assegura que el desallotjament va agafar per sorpresa fins i tot la mateixa entitat, ja que la comunicació judicial va arribar amb molt poc marge. Segons explica, el lletrat va rebre la notificació la tarda anterior i, quan van voler reaccionar, la comissió judicial ja s'havia presentat al casal a primera hora del matí. “No va donar temps a res. No entenem que actuïn d'aquesta manera”, lamenta. La presidenta de la junta gestora insisteix que la prioritat de l'entitat sempre ha estat defensar els interessos dels usuaris i assegura que continuaran lluitant per recuperar el local.

Possible cessió municipal

Per la seva banda, consultades per aquest diari, fonts de l'Ajuntament de Palma expliquen que el Consistori va posar, en el seu moment, el Casal de Barri de Son Cladera a disposició dels responsables de La Cala, però que l'entitat va rebutjar la proposta. L'Ajuntament recorda que el seu paper consisteix a cedir espais municipals perquè s'hi puguin desenvolupar activitats.

Coronado, tanmateix, retreu que el que es va posar sobre la taula va ser únicament una sala insuficient per desenvolupar l'activitat habitual de La Cala. “No era adequada per al que nosaltres fem”, sosté. Assegura que tècnics municipals van arribar a estudiar la possibilitat d'ampliar aquest espai, però van concloure que no era viable. La presidenta de la junta gestora recorda que el casal acollia activitats diàries i reunia un nombre d'usuaris molt superior al que podia assumir aquell equipament.

Desallotjament “inhumà” i “antidemocràtic”

La Unió d'Associacions de Mallorca (UAM) també s'ha sumat a les crítiques pel desallotjament del casal de La Cala. En un comunicat públic signat pel seu president, Pere Felip Buades, l'entitat assegura que no pot quedar-se “amb els braços plegats” davant el “tancament inadequat i infame” del local, “màxim tenint en compte que La Cala és l'associació de persones grans que més activitats duu a terme” i que aplega el nombre més gran de socis i sòcies de les Illes Balears. Tot i assegurar que respecta la resolució judicial que ha permès executar el llançament, afirma que no la comparteix i la qualifica d'“inhumana”, “anticristiana”, “antidemocràtica”, “immoral”, “caciquil” i “il·legal”.

Així mateix, l'organització ha reptat públicament la Fundació Sa Nostra a mantenir un debat públic “quan vulgui i on vulgui, amb la finalitat d'exposar lliurement i democràticament els respectius punts de vista”. En la mateixa nota, adverteix que, si l'entitat declina participar-hi, interpretarà aquesta decisió com una manca de voluntat d'oferir explicacions públiques sobre el cas.

La UAM assenyala, a més, que aquest assumpte serà abordat en el ple municipal d'aquest mes de juliol i sosté que tots els grups polítics tenen el deure de posicionar-se en defensa de l'associació. “Aquí no valdran les abstencions”, afirma en un altre comunicat, en què considera que no donar suport a La Cala equivaldria a girar l'esquena a una entitat que defineix com a “modèlica” i un “referent” del moviment associatiu de les Illes Balears.

Manca de mobilització social

Mentrestant, Stop Desnonaments Mallorca ha carregat durament contra el desallotjament del casal de persones grans de Son Cladera, que qualifica de “brutal”, i responsabilitza la propietària de l'immoble del que ha passat. La plataforma recorda que durant els darrers anys ha donat suport a les reivindicacions de l'associació per conservar el local, difonent les convocatòries i participant, en la mesura de les seves possibilitats, en les mobilitzacions organitzades en defensa del casal. Tot i això, el col·lectiu també marca distàncies amb la gestió de l'actual direcció de l'associació. Al seu parer, tant la majoria de la junta directiva com l'assemblea de socis que va donar suport a l'acord subscrit el 2024 amb la Fundació Sa Nostra “es van equivocar”.

L'organització lamenta que, en la reunió en què es va aprovar aquell acord, prevalgués el criteri de l'advocat per damunt del d'altres socis que, tot i no ser juristes, comptaven, segons sosté el col·lectiu, amb assessorament jurídic i amb l'experiència acumulada després d'anys de lluita veïnal. Al seu entendre, la direcció també es va equivocar en no tornar a convocar els socis per valorar l'evolució del conflicte i en optar per transmetre un missatge de tranquil·litat mentre el procediment judicial continuava avançant. Així mateix, sosté que la manca d'informació prèvia sobre la data del llançament va impedir organitzar una mobilització veïnal que, segons defensa, hauria pogut intentar evitar el desallotjament.

En aquest context, el col·lectiu defensa que l'estratègia per recuperar el casal s'ha de basar en la mobilització social i en la col·laboració entre entitats, i aposta per obrir una nova etapa sustentada en la unitat del barri. Amb aquest objectiu, ha demanat la convocatòria d'una reunió pública entre la junta de l'associació de persones grans, Stop Desnonaments SONKLA, l'Associació de Veïns de Son Cladera i qualsevol altre col·lectiu o veí que vulgui sumar-se a la defensa del casal.

“Esperem que, pel bé de l'associació, del casal i de les persones grans, la junta rectifiqui i passi a confiar en la mobilització del barri i en les aliances amb altres col·lectius que volem donar suport a la recuperació del local i a la defensa d'un barri digne”, subratlla. La plataforma reivindica la necessitat que les decisions puguin ser debatudes i qüestionades dins els moviments veïnals i socials i reitera la seva disposició a continuar donant suport a la recuperació d'un espai que considera fonamental per a la vida comunitària de Son Cladera.

Més enllà de la batalla judicial, Josefa, Ana, Isabel, Leonor i la resta d'usuaris del casal comparteixen una mateixa reivindicació: recuperar un espai que consideren imprescindible per mantenir viva la convivència a Son Cladera. Per a ells, La Cala no era només un casal de persones grans; era el lloc on omplien les tardes, feien amistats i continuaven sentint-se part d'un barri que avui, diuen, és una mica més pobre que fa dues setmanes. “Jo ja vaig cap als noranta anys i això era l'únic que tenia per sortir de casa”, conclou Isabel.

Es media mañana y el sol cae a plomo sobre la barriada palmesana de Son Cladera. Apenas hay movimiento en las calles, solo el murmullo que llega desde una pequeña plaza donde, sentadas en la terraza de un bar de toda la vida, conversan varias mujeres. Desde hace dos semanas es su punto de encuentro habitual. El anterior lo perdieron el pasado 2 de julio, cuando una comisión judicial y varios agentes de la Policía Nacional ejecutaron el desalojo de La Cala, el local en el que, durante más de tres décadas, bailaron, jugaron al bingo, celebraron comidas populares y, sobre todo, encontraron compañía. Allí donde, hasta hace dos semanas, los vecinos entraban y salían, hoy solo queda una persiana bajada. “Han quitado la diversión de mucha gente”, lamenta Fidela, una de las antiguas usuarias.

En Son Cladera, un barrio de 7.500 habitantes surgido a mediados de los sesenta al calor de la expansión urbana de Palma, la herida del desalojo aún continúa abierta. Y es que lo que comenzó como un litigio entre la asociación de mayores y la propiedad del inmueble ha acabado convirtiéndose en la máxima expresión de un malestar más profundo: el de un vecindario que llora la desaparición progresiva de los espacios que articulaban su vida comunitaria y la pérdida de otros servicios básicos como las sucursales bancarias. “Además del casal, nos han quitado los dos bancos que teníamos. Ahora dependemos de nuestros familiares para poder ir a sacar dinero”, prosigue Fidela.

Fidela Pedregal llevaba décadas vinculada al casal, que contaba con más de 300 usuarios. Allí acudía dos veces por semana “para lo de la cabeza” -en alusión a los talleres de memoria- y compartía las tardes con otros vecinos entre actividades, fiestas y partidas de bingo. Sentada en la terraza del bar Málaga, donde cada mañana se reúne con Josefa, Leonor y otras vecinas que también frecuentaban La Cala, lamenta que el cierre ha dejado a muchas personas mayores del barrio “sin sitio a donde ir”, recriminando que un espacio que durante años sirvió para combatir la soledad y mantener activa a la gente mayor haya desaparecido de un día para otro. “Nos han abandonado”, abunda.

Además del casal, nos han quitado los dos bancos que teníamos. Ahora dependemos de nuestros familiares para poder ir a sacar dinero

Fidela — Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera

El pasado 2 de julio, mientras decenas de usuarios participaban en un taller de memoria, la comitiva judicial y los efectivos policiales irrumpieron en el edificio para ejecutar el lanzamiento. En cuestión de minutos, las actividades quedaron interrumpidas y los asistentes tuvieron que abandonar el local entre el desconcierto y la incertidumbre. Los carteles de bailes, excursiones y talleres que aún cuelgan de las ventanas son el único vestigio de la intensa actividad que durante décadas acogió el casal, reconvertido en el símbolo de una realidad que va más allá del caso y que plantea interrogantes en torno al futuro de los espacios comunitarios para las personas mayores y sobre la vulnerabilidad de numerosas asociaciones que desarrollan su labor social en inmuebles de titularidad privada.

En cuestión de minutos, las actividades quedaron interrumpidas y los asistentes tuvieron que abandonar el local entre el desconcierto y la incertidumbre

El origen del conflicto se remonta a la deuda acumulada por la anterior junta directiva con la Fundació Sa Nostra, propietaria del inmueble desde 2020. Tras varios impagos del alquiler, la Fundació inició un procedimiento judicial para recuperar el local. En 2024, ambas partes alcanzaron un acuerdo que permitió suspender un primer intento de desalojo y dio margen a la nueva junta gestora para intentar regularizar la situación económica. A cambio, la asociación asumía una serie de obligaciones, entre ellas el pago de un arrendamiento de 2.200 euros al mes, una cantidad destinada a cubrir tanto la renta corriente como la amortización progresiva de la deuda acumulada, que rondaba los 30.000. El pacto fue respaldado por la asamblea de socios, pero una parte de los asociados se opuso al considerar que dejaba a la entidad en una posición de vulnerabilidad frente a la propiedad. El desahucio, finalmente, acabó por llegar.

elDiario.es se ha puesto en contacto con la Fundació Sa Nostra para conocer, entre otras cuestiones, qué comunicaciones mantuvo con la asociación gestora respecto a la fecha del desalojo, qué incumplimientos concretos motivaron finalmente la ejecución del mismo, si existieron propuestas o alternativas para evitarlo una vez iniciado el procedimiento judicial y qué uso tiene previsto dar al inmueble a partir de ahora, pero no ha obtenido respuesta hasta el momento de la publicación de este reportaje.

“Solo quedan los médicos y tres farmacias”

Al lado de Fidela está sentada Josefa, quien confiesa que echa de menos la rutina que durante años marcó sus tardes. Acudía al casal para jugar al bingo, comprar la lotería y compartir unas horas con sus vecinos, aunque reconoce que evitaba volver sola de noche porque el camino hasta su casa le daba miedo. No presenció el desalojo, ya que se produjo por la mañana, pero ha escuchado a sus antiguos compañeros narrar lo sucedido, plasmado además en varios vídeos que corrieron como la pólvora.

“Había personas que tuvieron que salir deprisa con el tacataca y los carritos. Fue una falta de respeto. Dicen que recompondrán la situación, pero no lo sé. Me han dicho que ya han comprado el local para hacer pisos”, prosigue. Para ella, el cierre del casal es un capítulo más del progresivo abandono que, a su juicio, sufre Son Cladera. “Lo único que nos queda son los médicos y tres farmacias”, denuncia, convencida de que las personas mayores son las principales perjudicadas.

“A mí me han matado”, afirma en la misma línea Isabel, a punto de cumplir 90 años. En el portal de su casa, próximo al casal, describe el cierre como un duro golpe a su día a día mientras recuerda las tardes de bingo, los talleres de memoria y las conversaciones que hasta hace apenas unas semanas llenaban el local. Allí participaba en las actividades de memoria y pasaba ratos jugando al bingo antes de regresar a casa.

Sentada junto a Fidela y Josefa, Leonor explica que llevaba vinculada al casal desde prácticamente sus orígenes. Recuerda que el club comenzó en un local más pequeño hasta trasladarse al edificio del que ahora ha sido desalojado. “Era muy grande: tenía un comedor muy grande, una cocina muy grande, un patio grande”, rememora. Allí se celebraban comidas dominicales, fiestas y actos como la última misa rociera. “Los sábados hacían pan y bollitos. Nos daba la vida”, recuerda, resumiendo con nostalgia la intensa actividad social que albergabael edificio.

Los sábados hacían pan y bollitos. Nos daba la vida

Leonor — Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera

Ana también echa de menos la rutina que había construido alrededor de La Cala. Allí jugaba al bingo, leía la prensa y, sobre todo, encontraba un lugar donde conversar con sus amigas. Ahora confía en que la asociación consiga un nuevo espacio para retomar las actividades. “Ojalá encuentren otro local. Es una pena lo que ha pasado”, lamenta. A su juicio, el cierre del casal se suma a la desaparición de otros servicios esenciales en Son Cladera, como las oficinas bancarias, una circunstancia que, advierte, ha aumentado la dependencia de muchas personas mayores. “Ahora dependen ya de alguien que les lleve a algún sitio o que les haga las gestiones”, resume.

Ojalá encuentren otro local. Es una pena lo que ha pasado

Ana — Usuaria de La Cala y vecina de Son Cladera

“Los barrios no interesan”

En un banco de la misma plaza, José y Domingo charlan con otros vecinos. José lamenta que el cierre ha perjudicado a personas mayores como uno de sus familiares, que asistía con frecuencia a los talleres de memoria y que, tras el desalojo, depende ahora de que sus hijas lo lleven a otro centro. “Solo no puede ir”, explica, convencido de que el desalojo ha complicado la vida cotidiana de muchos usuarios que encontraban en La Cala un espacio cercano y accesible.

Salvador, por su parte, sostiene que el problema refleja el abandono que, a su juicio, sufre Son Cladera. Lamenta la desaparición de servicios en el barrio, critica la falta de presencia policial y reprocha a las administraciones no haber encontrado una solución antes del desalojo. “Los barrios no interesan”, afirma Salvador, quien también defiende que la asociación había conseguido sanear su situación económica y considera que las personas mayores han terminado pagando las consecuencias de un conflicto que, entiende, podría haberse resuelto de otra manera.

La junta gestora: “Seguiremos luchando”

La presidenta de la junta gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, asegura que la asociación no da la batalla por perdida. “Seguiremos luchando”, afirma en declaraciones a elDiario.es, convencida de que todavía existen opciones para recuperar el casal. Sostiene, incluso, que el caso puede sentar un precedente para otras entidades. Coronado confía en que el cierre no sea definitivo dado que, tras el lanzamiento, recibieron la comunicación de que el Juzgado revisaría la documentación del procedimiento y que éste les ha otorgado un plazo de entre cuatro y diez días hábiles para hacerlo.

Sin embargo, lamenta que la resolución se esté demorando por el periodo vacacional. “Lo tomaremos como unas vacaciones y a esperar, porque seguiremos luchando”, señala, aunque reconoce que la espera “se hace una eternidad” para unos usuarios que llevan semanas sin poder acceder al local.

En este sentido, lamenta que quienes más están sufriendo las consecuencias del cierre son las personas mayores. “Ahora no saben dónde ir”, afirma. Explica que muchas acudían cada tarde al casal para escapar del calor, compartir unas horas de compañía y participar en talleres o actividades lúdicas. “Les han cortado esto”, lamenta. A su juicio, el cierre del local se suma a la desaparición de otros servicios básicos del barrio, como las comentadas sucursales bancarias, una situación que, asegura, deja a muchos vecinos de edad avanzada en una posición de mayor dependencia. “Los han dejado abandonados”, concluye.

En los últimos años se han sucedido las protestas, las concentraciones y los llamamientos contra el desalojo de La Cala. Tras conocer la demanda de desahucio, la Asciación de Vecinos de Son Cladera se volcó en la defensa del casal y comenzó a organizar movilizaciones y campañas de apoyo para tratar de frenar el cierre. “Hoy son ellos a quienes echan a la calle; pero mañana todos seremos mayores y nos gustaría mantener nuestros espacios de convivencia con seguridad jurídica y política social humanitaria, sabiendo que se respetan los derechos y obligaciones de todos”, expresaba en un mensaje difundido en Facebook en abril de 2024.

La presidenta de la gestora de La Cala, Yusmelis Coronado, lamenta que quienes más están sufriendo las consecuencias del cierre son los mayores: "Ahora no saben dónde ir". Explica que muchos acudían cada tarde al casal para escapar del calor, compartir unas horas de compañía y participar en talleres o actividades lúdicas

Tras el desalojo del casal, varios socios y vecinos de Son Cladera han hecho públicas cartas abiertas en las que cuestionan tanto la actuación de la Fundació Sa Nostra como la gestión del abogado de la asociación. Uno de los socios, Juan Sánchez, critica que la Fundació rompiese con el modelo de cesión gratuita del local que había estado vigente durante tres décadas tras asumir la gestión del inmueble en 2020 e imponer un alquiler a la asociación. Como relata, la deuda se originó durante la etapa de la anterior junta directiva, que dejó de abonar las rentas, y fue la posterior junta gestora la que asumió el compromiso de sanear la situación económica y mantener la actividad del casal.

Sánchez defiende que, durante los dos últimos años, la asociación ha abonado prácticamente toda la deuda acumulada al duplicar la cuota mensual que pagaba a la Fundación, por lo que considera que el desalojo no responde a un impago, sino al interés de recuperar el inmueble. En la carta acusa además a la Fundació Sa Nostra de haber aprovechado el contrato firmado con la junta gestora para hacerse con el local y dejar “en la calle” a más de 250 personas mayores, una actuación que considera incompatible con los fines sociales que proclama la entidad y que, a su juicio, contradice el espíritu de sus propios estatutos.

Por otro lado, asegura que la voluntad mayoritaria de la asamblea era agotar todas las vías para permanecer en el local, incluida la posibilidad de resistir al lanzamiento si fuera necesario. Dirigiéndose al abogado de la gestora, le reprocha no haber informado a los socios de la fecha prevista para la ejecución del desahucio. “Si hubiera avisado de lo que haría el juez, cuando el juez se presentó en el local se lo habría encontrado lleno de gente negándose a salir”, escribe.

Coronado, sin embargo, rechaza las críticas y asegura que el desalojo cogió por sorpresa incluso a la propia entidad, alegando que la comunicación judicial llegó con muy escaso margen. Según afirma, el letrado recibió la notificación la tarde anterior y, para cuando quisieron reaccionar, la comisión judicial ya se había presentado en el casal a primera hora de la mañana. “No dio tiempo a nada. No entendemos que actúen de esa manera”, lamenta. La máxima responsable de la gestora incide en que la prioridad de ésta siempre ha sido defender los intereses de los usuarios, por lo que, asevera, continuarán luchando para recuperar el local.

Posible cesión municipal

Por su parte, consultadas por este diario, fuentes del Ayuntamiento de Palma explican que el Consistorio, en su momento, puso a disposición de los responsables de La Cala el Casal de Barri de Son Cladera, pero que la propuesta fue rechazada por la entidad. El Ayuntamiento recuerda que su papel consiste en ceder espacios municipales para el desarrollo de actividades.

Coronado recrimina, sin embargo, que lo que se puso sobre la mesa fue únicamente una sala insuficiente para desarrollar la actividad habitual de La Cala. “No era adecuada para lo que nosotros hacemos”, sostiene. Asegura que técnicos municipales llegaron a estudiar la posibilidad de ampliar ese espacio, pero concluyeron que no era viable. La presidenta de la gestora recuerda que el casal acogía actividades diarias y reunía a un número de usuarios muy superior al que permitiría ese emplazamiento.

Desalojo “inhumano” y “antidemocrático”

La Unión de Asociaciones de Mallorca (UAM) también se ha sumado a las críticas por el desalojo del casal de La Cala. En un comunicado público firmado por su presidente, Pere Felip Buades, la entidad asegura que no puede quedarse “con los brazos cruzados” ante el “inadecuado e infame” cierre del local, “máxime teniendo en cuenta que La Cala es la asociación de gent gran [personas mayores en catalán] que más actividades viene realizando” y que aglutina al mayor número de socios y socias de Balears. Aunque asegura respetar la resolución judicial que ha permitido ejecutar el lanzamiento, señala que no la comparte y la califica de “inhumana”, “anticristiana”, “antidemocrática”, “inmoral”, “caciquil” e “ilegal”.

Asimismo, la organización ha retado públicamente a la Fundació Sa Nostra a mantener un debate público “cuando quiera y donde quiera, con el fin de exponer libre y democráticamente los consiguientes puntos de vista por ambas partes”. En la misma nota, advierte de que, si la entidad declina participar en ese debate, interpretará esa decisión como una falta de voluntad para dar explicaciones públicas sobre el caso.

La UAM señala además que este asunto será abordado en el pleno municipal de este mes de julio y sostiene que todos los grupos políticos tienen la obligación de posicionarse en defensa de la asociación. “Aquí no valdrán las abstenciones”, afirma en otro comunicado, en el que considera que no apoyar a La Cala equivaldría a dar la espalda a una entidad que define como “modélica” y un “referente” para el movimiento asociativo de Balears.

Falta de movilización social

Mientras tanto, Stop Desahucios ha cargado duramente contra el desalojo del casal de personas mayores de Son Cladera, que califica de “brutal”, y responsabiliza a la entidad propietaria del inmueble. La plataforma recuerda que durante los últimos años ha respaldado las reivindicaciones de la asociación para conservar el local, difundiendo convocatorias y participando, en la medida de sus posibilidades, en las movilizaciones convocadas en defensa del casal. No obstante, el colectivo también marca distancias con la gestión de la actual dirección de la asociación. En su opinión, tanto la mayoría de la junta directiva como la asamblea de socios que respaldó el acuerdo suscrito en 2024 con la Fundació Sa Nostra “se equivocaron”.

La organización lamenta que, en la reunión en la que se aprobó aquel el acuerdo, prevaleciera el criterio del abogado frente al de otros socios que, pese a no ser juristas, contaban -asevera- con asesoramiento legal y con la experiencia acumulada de años de lucha vecinal. A su juicio, la dirección también erró al no volver a convocar a los socios para valorar la evolución del conflicto y al optar por transmitir un mensaje de tranquilidad mientras avanzaba el procedimiento judicial. Asimismo, sostiene que la falta de información previa sobre la fecha del lanzamiento impidió organizar una movilización vecinal que, en su opinión, podría haber tratado de evitar el desalojo.

En este contexto, el colectivo defiende que la estrategia para recuperar el casal debe basarse en la movilización social y en la colaboración entre entidades, por lo que propone abrir una nueva etapa basada en la unidad del barrio. Para ello, ha solicitado la celebración de una reunión pública entre la junta de la asociación de personas mayores, Stop Desahucios SONKLA (su rama en Son Cladera), la asociación de vecinos y cualquier otro colectivo o vecino que quiera sumarse a la defensa del casal.

“Esperemos que por el bien de la asociación, del casal, de los mayores, la junta rectifique y pase a confiar en la movilización del barrio y alianzas con otros colectivos que queremos apoyar la recuperación del local y la defensa de un barrio digno”, subraya. La plataforma reivindica la necesidad de que las decisiones puedan ser debatidas y cuestionadas dentro de los movimientos vecinales y sociales y reitera su disposición a seguir apoyando la preservación un espacio que considera fundamental para la vida comunitaria de Son Cladera.

Más allá de la batalla judicial, Josefa, Ana, Isabel, Leonor y el resto de usuarios del casal comparten una misma reivindicación: recuperar un lugar que consideran imprescindible para mantener viva la convivencia en Son Cladera. Para ellos, La Cala no era solo un casal de personas mayores: era el espacio donde llenaban las tardes, hacían amistades y seguían sintiéndose parte de un barrio que hoy, dicen, es un poco más pobre que hace dos semanas. “Yo ya voy para noventa años y esto era lo único que tenía para salir de casa”, concluye Isabel.

El batle de Palma, Jaime Martínez, ha defensat aquest dilluns la multa de 240 euros imposada a l'Associació de Veïns sa Llotja-Born per col·locar cartells amb el missatge “el soroll es tortura” contra el soroll al barri en considerar que respon a un incompliment de l'ordenança cívica i que, “si s'incompleix una ordenança, l'Ajuntament té l'obligació de sancionar”.

Preguntat per aquest tema, Martínez ha sostingut que el Consistori ha d'actuar quan s'incompleix la normativa municipal i ha rebutjat que el debat se centri en el fet que la sanció hagi recaigut sobre una associació veïnal.

En aquest sentit, ha assenyalat que “el tema és complir o no complir les normes” i ha defensat el compromís de l'Ajuntament per combatre l'incivisme mitjançant l'aplicació de l'ordenança cívica.

Així mateix, ha recordat que la normativa preveu sancions per la instal·lació de cartells a la via pública, com en aquest cas, en el fet que l'associació va ser sancionada amb quatre multes de 60 euros, fins a un total de 240 euros. Al parer seu, l'ordenança constitueix una eina perquè la Policia Local pugui fer complir les normes.

L'alcalde també ha qüestionat que el debat se centri en què la sanció hagi estat imposada a una associació veïnal i ha insistit que el rellevant és que “es compleixin o no les normes”. En aquest sentit, ha plantejat si es vol “una ciutat cívica o una ciutat incívica”.

Preguntat pel nombre de sancions imposades a locals d'oci de la zona per incompliments relacionats amb sorolls, ocupació de la via pública o terrasses, Martínez ha dit no disposar de les dades en aquest moment.

D'altra banda, el 17 de juny passat, el PSIB va acusar Martínez d'“autoritarisme” per despenjar els cartells reivindicatius dels veïns del barri de sa Llotja. El portaveu PSIB a Cort, Francesc Dalmau, va assegurar que això demostraria «l'autoritarisme que tant li agrada aplicar a Martínez i Vox, que censuren la llibertat d'expressió».

“La llibertat d'expressió és un dret fonamental de la ciutadania i aquesta vulneració ha vingut per retirar uns cartells que van posar les entitats cíviques de sa Llotja, fartes de veure que l'Ajuntament de Palma no vetlla ni per la convivència, ni pel respecte, ni pel descans dels veïns”, va afirmar.

El representant local ha demanat a l'Ajuntament que “prengui part” i estigui del costat dels veïns respecte a l'“incivisme” i els “sorolls”, que seria la “principal causa de les molèsties”.

El alcalde de Palma, Jaime Martínez (PP), ha defendido este lunes la multa de 240 euros impuesta a la Asociación de Vecinos sa Llotja-Born por colocar carteles con el mensaje “el ruido es tortura” para denunciar el ruido en el barrio al considerar que responde a un incumplimiento de la ordenanza cívica y que, “si se incumple una ordenanza, el Ayuntamiento tiene la obligación de sancionar”.

Preguntado por este tema, Martínez ha sostenido que el Consistorio debe actuar cuando se incumple la normativa municipal y ha rechazado que el debate se centre en que la sanción haya recaído sobre una asociación vecinal. En este sentido, ha señalado que “el tema está en cumplir o no cumplir las normas” y ha defendido el compromiso del Ayuntamiento para combatir el incivismo mediante la aplicación de la ordenanza cívica.

Asimismo, ha recordado que la normativa prevé sanciones por la instalación de carteles en la vía pública, como en este caso, en el que la asociación fue sancionada con cuatro multas de 60 euros, hasta un total de 240 euros. A su juicio, la ordenanza constituye una herramienta para que la Policía Local pueda hacer cumplir las normas.

El alcalde también ha cuestionado que el debate se centre en que la sanción haya sido impuesta a una asociación vecinal y ha insistido en que lo relevante es que “se cumplan o no las normas”. En ese sentido, ha planteado si se quiere “una ciudad cívica o una ciudad incívica”.

Preguntado por el número de sanciones impuestas a locales de ocio de la zona por incumplimientos relacionados con ruidos, ocupación de la vía pública o terrazas, Martínez ha dicho no disponer de los datos en ese momento.

Críticas socialistas

El pasado mes de junio, el PSIB-PSOE acuso a Martínez de “autoritarismo” por descolgar los carteles reivindicativos de los vecinos del barrio de sa Llotja. El portavoz socialista en Cort, Francesc Dalmau, aseguro que esto demostraría el “autoritarismo que tanto le gusta aplicar a Martínez y Vox, que censuran la libertad de expresión”.

“La libertad de expresión es un derecho fundamental de la ciudadanía y esta vulneración ha venido por la retirada de unos carteles que pusieron las entidades cívicas de sa Llotja, hartas de ver que el Ayuntamiento de Palma no vela ni por la convivencia, ni por el respeto, ni por el descanso de los vecinos”, afirmó.

El representante local ha pedido al Ayuntamiento que “tome parte” y esté del lado de los vecinos respecto al “incivismo” y los “ruidos”, que sería la “principal causa de las molestias”.

El seu fill petit corre pel menjador mentre Saray reconstrueix la decisió que, fa deu anys, li va canviar la vida. Asseguda al menjador auster d'un habitatge situat en un bloc de pisos de la perifèria de Palma, espera una resposta que pot determinar si podrà continuar vivint-hi amb la seva família. La seva història, però, transcendeix el seu cas personal. Stop Desahucios Mallorca sosté que la batalla de Saray posa de manifest una de les principals llacunes en l'aplicació de la Llei pel Dret a l'Habitatge: la manca d'activació de la mediació prevista per a determinats procediments de desnonament promoguts per grans tenidors abans de reprendre els llançaments suspesos durant la pandèmia.

Mentre la plataforma denuncia que aquesta garantia gairebé no s'està aplicant, Saray continua intentant regularitzar la seva situació mitjançant un lloguer social per a l'habitatge de la Sareb on resideix des de fa una dècada. I és que, més enllà del debat jurídic, aquesta mare de 29 anys descriu una llarga espera per arribar fins a aquest moment. Mentre la Sareb sosté en seu judicial que l'afectada va rebutjar inicialment un lloguer social, els correus electrònics intercanviats amb l'empresa que gestiona l'immoble per compte de l'anomenat “banc dolent” -que no ha respost a les preguntes d'aquest mitjà- mostren que la companyia continuava comunicant-li mesos després que la seva sol·licitud de regularització romania “en estudi”, i l'instava a tornar a contactar-hi si, transcorreguts 45 dies, no havia rebut cap notícia.

Dies abans de la data fixada per al desnonament, Saray es va tornar a adreçar a l'empresa per intentar arribar a un acord i, posteriorment, va comunicar que continuava sense tenir cap gestor social assignat ni informació sobre l'estat del seu expedient. La jove insisteix que l'únic que pretén és regularitzar la seva situació. “Em varen telefonar perquè enviàs tota la documentació i la vaig enviar. Em varen dir que complia els requisits”, afirma, tot reconeixent que està “una mica nerviosa” davant la incertesa sobre el seu futur residencial. “Jo només vull pagar un lloguer”, comenta. Rep l'ingrés mínim vital i viu pendent d'una resolució que encara no arriba.

La Saray viu pendent d'una resposta que no arriba mentre continua la incertesa sobre el seu futur residencial: "Jo només vull pagar un lloguer"

El pis buit que la Saray va convertir en la seva llar

Saray va arribar al pis després d'una etapa complicada en què compartia sostre amb la família del seu marit. “Jo no podia continuar vivint allà, volia la meva intimitat”, explica. Treballava a l'aeroport de Palma, però el seu sou amb prou feines li permetia cobrir les despeses del dia a dia i accedir a un lloguer al mercat lliure era una opció completament fora del seu abast. Amb una filla petita i sense cap alternativa habitacional, va començar a cercar qualsevol opció que li permetés independitzar-se. En aquell moment, els preus del lloguer començaven a disparar-se a Mallorca i trobar un habitatge assequible s'havia convertit en una missió pràcticament impossible per a moltes famílies amb ingressos modestos.

Un dia, va sentir una companya parlar amb un home que, segons li van explicar, es dedicava a obrir habitatges buits d'entitats financeres. Es va interessar per un d'aquells pisos, propietat de la Sareb. Va pagar 130 euros perquè li obrissin la porta i va entrar en un habitatge abandonat i gairebé sense condicions per ser habitat. I és que, després de la crisi immobiliària del 2008, van començar a proliferar en diferents ciutats persones que localitzaven habitatges buits de bancs o de la mateixa Sareb i en facilitaven l'accés a famílies sense recursos, una pràctica que va conviure tant amb xarxes de suport a l'ocupació com amb episodis de frau.

“La casa estava plena de pols, fatal”, recorda Saray. Mai no va signar un contracte de lloguer. Amb el pas del temps, però, aquell pis es va convertir en la llar on ha criat els seus dos fills. La seva situació va començar a canviar anys després, quan la Sareb va iniciar accions per recuperar l'habitatge. El procediment judicial va acabar derivant en un desnonament que va quedar suspès durant la pandèmia a l'empara de la moratòria estatal aprovada mitjançant el Reial decret llei 11/2020.

'La casa estava plena de pols, fatal', recorda Saray. Mai no va signar un contracte de lloguer. Va pagar 130 euros perquè li obrissin la porta del pis, propietat de la SAERB. Amb el temps, però, aquell lloc es va convertir en la llar on ha criat els seus dos fills

La disposició que pot canviar un desnonament

El seu cas ha acabat convertint-se en un exemple de les dificultats que, segons denuncia Stop Desnonaments Mallorca, està trobant l'aplicació de la disposició transitòria tercera de la Llei estatal pel Dret a l'Habitatge. El precepte estableix que, abans de reprendre determinats procediments promoguts per grans tenidors -els que són titulars de més de deu immobles urbans d'ús residencial-, s'ha de seguir un procediment de conciliació o d'intermediació destinat a valorar la situació de vulnerabilitat de la família afectada i a explorar solucions que evitin el desnonament, com ara ajuts públics o alternatives residencials.

La finalitat d'aquest tràmit no és únicament intentar un acord entre les parts, sinó també permetre l'activació de recursos públics destinats a evitar que una família vulnerable sigui desnonada sense una alternativa residencial.

L'entitat, però, denuncia que aquesta previsió amb prou feines s'està aplicant. Com assenyala Joan Segura, portaveu de Stop Desnonaments Mallorca, nombrosos òrgans judicials estan reprenent procediments sense aplicar el mecanisme previst en la disposició transitòria tercera o responen a les sol·licituds amb resolucions que no tenen res a veure amb el contingut de la norma. La plataforma sosté, a més, que la sentència del Tribunal Constitucional que va avalar la Llei d'Habitatge reforça l'aplicació d'aquest precepte i que els jutjats l'haurien d'aplicar d'ofici quan concorrin els requisits legals.

Stop Desnonaments Mallorca denuncia que nombrosos òrgans judicials estan reprenent procediments sense aplicar el mecanisme previst en la disposició transitòria tercera o responent a les sol·licituds amb resolucions que res tenen a veure amb el contingut de la norma

Aquest diari s'ha posat en contacte amb el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per comprovar com s'està aplicant la disposició transitòria tercera. Al web del màxim òrgan de govern dels jutges, al qual aquest mitjà ha estat remès pel mateix CGPJ, hi figuren estadístiques sobre els llançaments, però no hi ha cap apartat que permeti conèixer quants procediments s'han reprès després d'acreditar la mediació prevista a la llei. Davant aquesta manca de dades, elDiario.es ha revisat resolucions judicials dictades des de l'entrada en vigor de la Llei pel Dret a l'Habitatge. Aquesta anàlisi posa de manifest que encara no existeix un criteri uniforme: algunes resolucions analitzen l'obligació dels grans tenidors d'oferir un lloguer social o de complir determinats requisits previs al desnonament d'acord amb la normativa autonòmica. D'altres es limiten a resoldre qüestions processals o relatives a la situació de vulnerabilitat, sense entrar a valorar expressament l'aplicació d'aquest precepte.

Stop Desnonaments Mallorca explica que l'advocada de Saray va ser una de les primeres a les Illes Balears a sol·licitar l'aplicació d'aquesta disposició, ja l'any 2024, quan tot feia pensar que la moratòria aprovada mitjançant el Reial decret llei 11/2020 -i prorrogada successivament des de l'inici de la pandèmia- podia arribar a la seva fi. Enguany n'ha tornat a reclamar l'aplicació. Tanmateix, el jutjat no s'ha pronunciat expressament sobre aquesta petició i el procediment va romandre pràcticament inalterat fins que, tres dies abans de la data fixada per al llançament, la mateixa Sareb va sol·licitar al jutjat la suspensió del procediment al·legant que les parts es trobaven “en vies d'assolir un acord”. El jutjat va estimar la petició i va suspendre tant el procediment com el llançament durant trenta dies.

Activació d'ajuts econòmics

La mediació no constitueix un mer tràmit formal. Segons explica Stop Desnonaments Mallorca, és precisament durant aquest procediment quan es poden activar ajuts econòmics destinats a garantir una alternativa residencial per a les persones en situació de vulnerabilitat. Per això considera que, si el gran tenidor no promou aquesta mediació i el procediment continua igualment, la família afectada pot perdre l'oportunitat d'accedir a aquests recursos públics.

La mediació no constitueix un mer tràmit formal: és precisament durant aquest procediment quan es poden activar ajuts econòmics destinats a garantir una alternativa residencial per a les persones en situació de vulnerabilitat. Si el gran tenidor no promou aquesta mediació i el procediment continua igualment, la família afectada pot perdre l'oportunitat d'accedir a aquests recursos públics

“Jo vull un lloguer”

Més enllà del debat jurídic, Saray descriu una llarga espera per intentar regularitzar la seva situació. “Jo vull ca meva. Jo vull un lloguer”, afirma. Segons explica, va rebre una comunicació perquè aportàs documentació amb l'objectiu d'estudiar la possibilitat de concedir-li un lloguer social al mateix habitatge. “Em van telefonar perquè enviàs tota la documentació i la vaig enviar. Em van dir que complia els requisits”, explica.

Els correus electrònics intercanviats entre Saray i l'empresa gestora mostren que aquesta va obrir un expedient de regularització, va confirmar que la sol·licitud de lloguer social estava en estudi i va emplaçar l'afectada a tornar-hi a contactar si, transcorreguts 45 dies, no havia rebut cap notícia. No obstant això, pocs dies abans de la data prevista per al desnonament, la mateixa Saray va comunicar que continuava sense tenir cap gestor social assignat i que ningú no s'havia posat en contacte amb ella.

Si finalment ha de marxar, reconeix que només contempla dues alternatives: tornar temporalment a ca son pare o sol·licitar una plaça en un centre d'acollida per no quedar-se sense allotjament. La dona viu pendent d'una resposta que no arriba, mentre la incertesa sobre el seu futur residencial continua. “Estic una mica nerviosa perquè ja han passat els trenta dies del termini i no m'han dit res. A la meva advocada tampoc no li contesten”, relata. Rep l'ingrés mínim vital i assegura que els mateixos gestors de l'expedient li van comunicar que reunia els requisits per optar a un lloguer social a causa de la seva situació de vulnerabilitat.

La incertesa ha acabat passant factura a la seva salut. “M'estan marejant”, resumeix. Recorda que, quan estava previst un dels llançaments, va passar setmanes sense gairebé dormir mentre anava d'un jutjat a l'altre, parlava amb la seva advocada i acudia als Serveis Socials intentant esbrinar què passaria. “Vaig estar un mes així, sense dormir. Tres setmanes anant al jutjat, parlant amb la meva advocada i als Serveis Socials, movent papers. No contestaven fins a l'últim moment”, explica.

Jo vull la meva casa. Jo vull un lloguer

Saray — Afectada per un desnonament promogut per la SAREB

Els gestors del 'banc dolent'

Stop Desnonaments Mallorca considera que el cas de Saray obre interrogants sobre la gestió dels lloguers socials de la Sareb per part dels servicers, les empreses privades contractades per gestionar una part important dels actius immobiliaris del “banc dolent”, inclosos els expedients de lloguer social. Diverses companyies han assumit durant anys funcions de comercialització, administració i gestió d'habitatges i crèdits de la Sareb en virtut dels contractes subscrits amb la mateixa societat.

Aquests gestors concentren bona part de la tramitació dels expedients de lloguer social, però els procediments, denuncia l'organització, manquen de transparència i, en ocasions, s'allarguen durant mesos sense una resposta clara per a les famílies. Stop Desnonaments sosté que l'actual model de gestió incentiva la venda d'actius per damunt de la consolidació de lloguers socials, una valoració que relaciona amb el sistema de remuneració dels servicers. Segons l'entitat, aquestes empreses poden obtenir una rendibilitat econòmica més elevada amb la venda d'actius que amb la gestió de contractes de lloguer, una circumstància que, al seu parer, pot desincentivar les solucions residencials estables per a les famílies en situació de vulnerabilitat.

Segons explica la Sareb al seu web, la societat va néixer amb l'objectiu de maximitzar la venda d'actius per amortitzar el deute avalat per l'Estat. Des del 2022, però, afirma haver incorporat un mandat orientat també a la sostenibilitat i a la utilitat social, així com al traspàs d'habitatges al parc públic. La Sareb assenyala igualment que una part significativa dels actius que gestiona estan habitats i que, des del 2022, ha desenvolupat un model de gestió dual que permet treballar amb famílies vulnerables, a les quals ofereix un Programa de Lloguer Social amb Acompanyament per ajudar-les a superar la seva situació de risc d'exclusió. Per desenvolupar aquesta tasca, explica, compta amb empreses especialitzades en mediació social.

La via de les Nacions Unides

Segura també critica que Espanya continuï sense donar un efecte efectiu a les mesures cautelars sol·licitades pel Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de les Nacions Unides en determinats procediments de desnonament sense alternativa residencial. En el cas de Saray, la seva advocada ha presentat, amb el suport de Stop Desnonaments Mallorca, una comunicació davant aquest òrgan internacional, encarregat de vetllar pel compliment del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. Espanya va ratificar aquest tractat juntament amb el seu Protocol Facultatiu, que permet a les persones que consideren vulnerats els seus drets acudir al Comitè una vegada exhaurides, en determinades circumstàncies, les vies internes.

Juntament amb aquesta comunicació, Stop Desnonaments va sol·licitar l'adopció de mesures cautelars perquè el llançament quedés suspès fins que es garantís una alternativa residencial adequada. La plataforma sosté que, en la seva experiència, quan el Comitè DESC formula aquest tipus de peticions a l'Estat espanyol, els procediments se suspenen de vegades per decisió del gran tenidor o del jutjat sense fer cap referència expressa a la intervenció de les Nacions Unides, fet que -al seu parer- invisibilitza el paper que exerceixen aquestes mesures cautelars internacionals. Aquesta és, tanmateix, la valoració de l'entitat i no implica que existeixi un pronunciament general sobre el grau de compliment per part d'Espanya de les sol·licituds del Comitè en tots els casos.

Su hijo pequeño corretea por el salón mientras Saray reconstruye la decisión que, hace diez años, cambió su vida. Sentada en el austero comedor de una vivienda situada en un bloque de pisos de la periferia de Palma, aguarda una respuesta que puede determinar si podrá seguir viviendo allí con su familia. Su historia, sin embargo, trasciende su caso personal. Stop Desahucios Mallorca sostiene que la batalla de Saray pone de manifiesto una de las principales lagunas en la aplicación de la Ley 12/2023 por el Derecho a la Vivienda: la falta de activación de la mediación prevista para determinados procedimientos de desahucio promovidos por grandes tenedores antes de reanudar los lanzamientos suspendidos durante la pandemia.

Mientras la plataforma denuncia que esa garantía apenas se está aplicando, Saray continúa intentando regularizar su situación mediante un alquiler social para la vivienda de la Sareb en la que reside desde hace una década. Y es que, más allá del debate jurídico, esta madre de 29 años describe una larga espera para llegar hasta ese momento. Mientras la Sareb sostiene en sede judicial que la afectada rechazó inicialmente un alquiler social, los correos intercambiados con la empresa que gestiona el inmueble por cuenta del llamado 'banco malo' -que no ha respondido a las preguntas de este medio-, muestran que la compañía seguía comunicándole meses después que su solicitud de regularización permanecía 'en estudio', instándola a volver a contactar si transcurridos 45 días no recibía noticias.

Días antes de la fecha fijada para el desahucio, Saray volvió a dirigirse a la empresa para intentar alcanzar un acuerdo y, posteriormente, comunicó que seguía sin tener un gestor social asignado ni información sobre el estado de su expediente. La joven insiste en que lo único que pretende es regularizar su situación. “Me llamaron para enviar toda la documentación y la envié. Me dijeron que cumplía los requisitos”, afirma, reconociendo estar “un poco nerviosa” ante la incertidumbre de su futuro residencial. “Yo solo quiero pagar un alquiler”, comenta. Percibe el ingreso mínimo vital y vive pendiente de una resolución que todavía no llega.

Saray vive pendiente de una respuesta que no llega mientras continúa la incertidumbre sobre su futuro residencial: "Yo solo quiero pagar un alquiler"

El piso vacío que Saray convirtió en su hogar

Saray llegó al piso después de una etapa complicada en la que compartía techo con la familia de su marido. “Yo no podía seguir viviendo allí, quería mi intimidad”, explica. Trabajaba en el aeropuerto de Palma, pero su salario apenas le permitía cubrir los gastos del día a día y acceder a un alquiler en el mercado libre era una posibilidad completamente fuera de su alcance. Con una hija pequeña y sin una alternativa habitacional, comenzó a buscar cualquier opción que le permitiera independizarse. Para entonces, los precios del alquiler comenzaban a dispararse en Mallorca y encontrar una vivienda asequible se había convertido en una misión prácticamente imposible para muchas familias con ingresos modestos.

Un día, escuchó a una compañera hablar con un hombre que, según le contaron, se dedicaba a abrir viviendas vacías de entidades financieras. Se interesó por uno de esos pisos, propiedad de la Sareb. Pagó 130 euros para que le abrieran la puerta y entró en una vivienda abandonada y sin apenas condiciones para ser habitada. Y es que, tras la crisis inmobiliaria de 2008 comenzaron a proliferar en distintas ciudades personas que localizaban viviendas vacías de bancos o de la SAREB y facilitaban el acceso a familias sin recursos, una práctica que convivió con redes de apoyo a la ocupación pero también con episodios de fraude.

“La casa estaba llena de polvo, fatal”, recuerda Saray. Nunca firmó un contrato de alquiler. Con el tiempo, sin embargo, aquel piso se convirtió en el hogar donde ha criado a sus dos hijos. Su situación comenzó a cambiar años después, cuando la Sareb inició acciones para recuperar la vivienda. El procedimiento judicial acabó derivando en un desahucio que quedó suspendido durante la pandemia al amparo de la moratoria estatal aprobada mediante el Real Decreto-ley 11/2020.

'La casa estaba llena de polvo, fatal', recuerda Saray. Nunca firmó un contrato de alquiler. Pagó 130 euros para que le abrieran la puerta del piso, propiedad de la SAERB. Con el tiempo, sin embargo, aquel lugar se convirtió en el hogar donde ha criado a sus dos hijos

La disposición que puede cambiar un desahucio

Su caso ha acabado convirtiéndose en un ejemplo de las dificultades que, según denuncia Stop Desahucios Mallorca, está encontrando la aplicación de la disposición transitoria tercera de la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda: el precepto establece que, antes de reanudar determinados procedimientos promovidos por grandes tenedores -aquellos que poseen más de 10 inmuebles urbanos de uso residencial-, debe seguirse un procedimiento de conciliación o intermediación destinado a valorar la situación de vulnerabilidad de la familia afectada y explorar soluciones que eviten el lanzamiento, como ayudas públicas o alternativas habitacionales.

La finalidad de ese trámite no es únicamente intentar un acuerdo entre las partes, sino permitir la activación de recursos públicos dirigidos a evitar que una familia vulnerable sea desalojada sin alternativa habitacional.

La entidad, sin embargo, denuncia que esa previsión apenas se está aplicando. Como señala Joan Segura, portavoz de Stop Desahucios, numerosos órganos judiciales están reanudando procedimientos sin aplicar el mecanismo previsto en la disposición transitoria tercera o respondiendo a las solicitudes con resoluciones que nada tienen que ver con el contenido de la norma. La plataforma señala, además, que la sentencia del Tribunal Constitucional que avaló la Ley de Vivienda refuerza la aplicación del precepto y que los juzgados deberían aplicarla de oficio cuando concurren los requisitos legales para ello.

Stop Desahucios Mallorca denuncia que numerosos órganos judiciales están reanudando procedimientos sin aplicar el mecanismo previsto en la disposición transitoria tercera o respondiendo a las solicitudes con resoluciones que nada tienen que ver con el contenido de la norma

Este periódico se ha puesto en contacto con el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) para comprobar la aplicación de la disposición transitoria tercera. En la web del máximo órgano de los jueces, a la que ha sido remitido este diario por parte del CGPJ, figuran estadísticas sobre lanzamientos en las que, sin embargo, no existe ningún apartado que permita conocer cuántos procedimientos se han reanudado tras acreditar la mediación prevista en la ley. Ante esta circunstancia, elDiario.es ha revisado resoluciones judiciales dictadas desde la entrada en vigor de la Ley de Vivienda. Esa búsqueda refleja que no existe todavía un criterio uniforme: algunas resoluciones analizan la obligación de los grandes tenedores de ofrecer un alquiler social o de cumplir requisitos previos al desahucio conforme a la normativa autonómica. Otras se limitan a resolver cuestiones procesales o de vulnerabilidad sin entrar a valorar expresamente la aplicación del precepto.

Stop Desahucios explica que la abogada de Saray fue una de las primeras en Balears en solicitar la aplicación de esa disposición, ya en 2024, cuando todo apuntaba a que la moratoria aprobada mediante el Real Decreto-ley 11/2020 -y sucesivamente prorrogada desde el inicio de la pandemia- podía llegar a su fin. Este año ha vuelto a reclamar su aplicación. Sin embargo, el Juzgado no ha resuelto expresamente esa petición y el procedimiento ha permanecido prácticamente inalterado hasta que, tres días antes de la fecha fijada para el lanzamiento, la propia Sareb solicitó al juzgado la suspensión del procedimiento alegando que las partes se encontraban 'en vías de alcanzar un acuerdo'. El juzgado accedió a la petición y suspendió el lanzamiento durante treinta días.

Activación de ayudas económicas

La mediación no constituye un mero trámite formal. Como explica la entidad, es precisamente durante ese procedimiento cuando pueden activarse ayudas económicas destinadas a garantizar una alternativa habitacional para personas en situación de vulnerabilidad. De ahí que considere que, si el gran tenedor no promueve esa mediación y el procedimiento continúa igualmente, la familia afectada puede perder la oportunidad de acceder a esos recursos públicos.

La mediación no constituye un mero trámite formal: es precisamente durante ese procedimiento cuando pueden activarse ayudas económicas destinadas a garantizar una alternativa habitacional para personas en situación de vulnerabilidad. Si el gran tenedor no promueve esa mediación y el procedimiento continúa igualmente, la familia afectada puede perder la oportunidad de acceder a esos recursos públicos

“Yo quiero un alquiler”

Más allá del debate jurídico, Saray describe una larga espera para intentar regularizar su situación. “Yo quiero mi casa. Yo quiero un alquiler”, afirma. Según explica, recibió una comunicación para aportar documentación con el fin de estudiar la posibilidad de concederle un alquiler social en la misma vivienda. “Me llamaron para mandar toda la documentación y la envié. Me dijeron que cumplía los requisitos”, afirma.

Los correos intercambiados entre Saray y la gestora muestran que la empresa abrió un expediente de regularización, confirmó que la solicitud de alquiler social estaba en estudio y emplazó a la afectada a volver a contactar si transcurridos 45 días no recibía noticias. Sin embargo, pocos días antes de la fecha prevista para el desahucio, la propia Saray comunicó que seguía sin tener un gestor social asignado y que nadie se había puesto en contacto con ella.

Si finalmente tiene que marcharse, reconoce que solo contempla dos alternativas: volver temporalmente con su padre o solicitar una plaza en un centro de acogida para no quedarse sin alojamiento. La mujer vive pendiente de una respuesta que no llega mientras continúa la incertidumbre sobre su futuro residencial. “Estoy un poco nerviosa porque pasan los treinta días del plazo y no me han dicho nada. A mi abogada tampoco le contestan”, relata. Percibe el ingreso mínimo vital y asegura que los propios gestores del expediente le comunicaron que reunía las condiciones para optar al alquiler social debido a su situación de vulnerabilidad.

La incertidumbre ha acabado pasando factura a su salud. “Me están mareando”, resume. Recuerda que cuando estaba previsto uno de los lanzamientos pasó semanas sin apenas dormir mientras recorría juzgados, hablaba con su abogada y acudía a Servicios Sociales intentando conocer qué iba a ocurrir. “Estuve un mes así, sin dormir. Tres semanas yendo al juzgado, hablando con mi abogada y a Servicios Sociales moviendo papeles. No contestaban hasta el último momento”, explica.

Yo quiero mi casa. Yo quiero un alquiler

Saray — Afectada por un desahucio promovido por la SAREB

Los gestores del 'banco malo'

Stop Desahucios considera que el caso de Saray abre interrogantes sobre la gestión de los alquileres sociales de la Sareb por parte de los servicers, las empresas privadas contratadas para gestionar gran parte de los activos inmobiliarios del 'banco malo', incluidos los expedientes de alquiler social. Diversas compañías han asumido durante años funciones de comercialización, administración y gestión de viviendas y créditos del llamado “banco malo” en virtud de contratos suscritos con la propia sociedad.

Estos gestores concentran buena parte de la tramitación de los expedientes de alquiler social, pero los procedimientos, critica la organización, carecen de transparencia y, en ocasiones, se prolongan durante meses sin una respuesta clara para las familias. Stop Desahucios sostiene que el actual modelo de gestión incentiva la venta de activos frente a la consolidación de alquileres sociales, una valoración que la organización relaciona con el sistema de remuneración de los servicers, quienes, según la entidad, pueden obtener una mayor rentabilidad económica con la venta de activos que con la gestión de contratos de alquiler, lo que en su opinión puede desincentivar las soluciones habitacionales estables para familias vulnerables.

Según señala la Sareb en su web, nació con el objetivo de maximizar la venta de activos para amortizar la deuda avalada por el Estado, aunque desde 2022 incorporó un mandato desinversor en términos de sostenibilidad y utilidad social y, más recientemente, el traspaso de viviendas al parque público. Asimismo, indica que un porcentaje relevante de los activos que recibe están habitados con diferentes casuísticas: señala que desde 2022 ha desarrollado un modelo de gestión dual que permite trabajar con las familias vulnerables a las que se les ofrece un Programa de Alquiler Social con Acompañamiento que les permita superar su situación de riesgo de exclusión. Para el desarrollo de esta labor la sociedad se apoya, afirma, en la experiencia de empresas especializadas en mediación social.

La vía de Naciones Unidas

Segura también critica que España siga sin otorgar un efecto efectivo a las medidas cautelares solicitadas por el Comité de Derechos Económicos, Sociales y Culturales (DESC) de Naciones Unidas en determinados procedimientos de desahucio sin alternativa habitacional. En el caso de Saray, su abogada ha promovido, con el apoyo de Stop Desahucios, una comunicación ante este órgano internacional, encargado de supervisar el cumplimiento del Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales. El tratado fue ratificado por España junto con su Protocolo Facultativo. Ese mecanismo permite a personas que consideran vulnerados sus derechos acudir al Comité una vez agotadas, en determinadas circunstancias, las vías internas.

Stop Desahucios explica que, junto con la comunicación, solicitó medidas cautelares para suspender el lanzamiento hasta que se garantizara una alternativa habitacional adecuada. La plataforma critica que, en su experiencia, cuando el Comité DESC solicita este tipo de medidas al Estado español, los procedimientos se suspenden en ocasiones por decisión del gran tenedor o del juzgado sin hacer referencia expresa a la intervención de Naciones Unidas, lo que -a su juicio- invisibiliza el papel que desempeñan esas cautelares internacionales. Esa valoración, no obstante, refleja la posición de la entidad y no implica que exista un pronunciamiento general sobre el cumplimiento por España de las solicitudes del Comité en todos los casos.

Un home ha acceptat aquest dimarts una condemna de dos anys de presó per abusar sexualment, en una torrada familiar, de la filla de la persona que treballava netejant la seva casa. La nena tenia aleshores set anys.

L'home ha reconegut que el 2021 va convidar la treballadora i els seus dos fills al seu domicili. En un moment donat, el processat va començar a jugar a fet i amaga amb els dos menors, ocultant-se amb la menor a la dutxa del bany, on va abusar sexualment d'ella. Tal com relata la Fiscalia, la nena es va quedar en xoc, sense poder fer cap tipus de moviment, fins que la mare els va cridar per menjar.

La Secció Segona de l'Audiència Provincial de les Balears ha dictat una sentència de conformitat després que les parts hagin assolit un pacte que evitarà la celebració del judici.

L'acord rebaixa la pena inicialment reclamada -quatre anys de presó- en tenir en compte el temps transcorregut des dels fets i que el condemnat ha abonat la indemnització de 3.000 euros que se li reclamava. La Sala ha acordat suspendre l'entrada a presó amb la condició de no cometre cap delicte en els propers tres anys.

Un hombre ha aceptado este martes una condena de dos años de prisión por abusar sexualmente, en una torrada familiar, de la hija de la persona que trabajaba limpiando su casa. La niña tenía entonces de siete años.

El varón ha reconocido que en 2021 invitó a la trabajadora y a sus dos hijos a su domicilio. En un momento dado, el procesado empezó a jugar al escondite con los dos menores, ocultándose junto a la menor en la ducha del cuarto de baño, donde abusó sexualmente de ella. Tal como relata la Fiscalía, la niña se quedó en shock, sin poder realizar ningún tipo de movimiento, hasta que la madre los llamó para comer.

La Sección Segunda de la Audiencia Provincial de Balears ha dictado una sentencia de conformidad después de que las partes hayan alcanzado un pacto que evitará la celebración del juicio.

El acuerdo rebaja la pena inicialmente reclamada -cuatro años de cárcel- al tener en cuenta el tiempo transcurrido desde los hechos y que el condenado ha abonado la indemnización de 3.000 euros que se le reclamaba. La Sala ha acordado suspender la entrada en prisión con la condición de no cometer ningún delito en los próximos tres años.

Un nou operatiu desplegat aquest divendres per la Policia Nacional i la Policia Local de Palma al poblat de Son Banya s'ha saldat amb un detingut per tràfic de drogues, la intervenció de substàncies estupefaents i l'enderrocament de set casetes que servien com a punts de venda.

Fonts de la Policia Nacional han explicat que s'han intervingut diverses quantitats de cocaïna, marihuana, haixix, pastilles contra la disfunció erèctil i estris destinats a la venda de droga, com ara bosses i llibretes amb anotacions.

El mes de juny passat, la Policia Nacional i l'Ajuntament de Palma ja varen assestar un altre cop a l'estructura de distribució d'estupefaents del poblat, amb la desarticulació de nou punts de venda i l'enderrocament de set construccions utilitzades per comercialitzar droga. Es tractava d'una infraestructura dissenyada per facilitar les transaccions i mantenir la venda de droga allunyada dels habitatges dels traficants.

L'operació, dirigida per la Unitat de Drogues i Crim Organitzat (UDYCO) de la Policia Nacional, es va saldar amb set detinguts —cinc per presumptes delictes de tràfic de drogues i dues persones que tenien ordres de cerca i captura pendents— i amb la intervenció de més de mig quilo de cocaïna, prop de mig quilo de marihuana i haixix, diverses quantitats d'heroïna i més de 3.000 euros en efectiu.

Un nuevo operativo desplegado este viernes por la Policía Nacional y la Policía Local de Palma en el poblado de Son Banya se ha saldado con un detenido por tráfico de drogas, la intervención de sustancias estupefacientes y la demolición de siete casetas que servían como punto de venta.

Fuentes de la Policía Nacional han explicado que se han intervenido diversas cantidades de cocaína, marihuana, hachís, pastillas contra la disfunción eréctil, útiles para la venta de la droga como bolsas y libretas con anotaciones.

El pasado mes de junio, la Policía Nacional y el Ayuntamiento de Palma asestaron otro golpe a la estructura de distribución de estupefacientes del poblado, con la desarticulación de nueve puntos de venta y el derribo de siete construcciones utilizadas para comercializar droga. Se trataba de una infraestructura diseñada para facilitar las transacciones y mantener la venta de droga alejada de las viviendas de los traficantes.

La operación, dirigida por la Unidad de Drogas y Crimen Organizado (UDYCO) de la Policía Nacional, se saldó con siete detenidos -cinco por presuntos delitos de tráfico de drogas y dos personas que tenían órdenes de búsqueda y captura pendientes- y con la incautación de más de medio kilo de cocaína, cerca de medio kilo de marihuana y hachís, diversas cantidades de heroína y más de 3.000 euros en efectivo.

La xarxa del TIB de Mallorca comença aquest dimecres la prova pilot de reserva de plaça a l'autobús de la línia 203 Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma, que s'inicia amb caràcter experimental en una freqüència al dia i per a la qual es pot reservar a través del web tib.org i per telèfon.

Aquest primer dia de juliol també s'incorporen els nous autobusos addicionals de reforç en diferents zones de l'illa, dins el pla de reforç del transport públic que ha permès ampliar la flota amb 27 autobusos durant el darrer any.

La Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha assenyalat en una nota de premsa que la prova pilot, en la qual poden fer reserves els usuaris amb Targeta Única o Targeta Intermodal, forma part d'un conjunt d'actuacions més ampli de millores.

En concret, aquest estiu s'incorporen sis autobusos de reforç per ampliar el servei a línies d'alta demanda, amb increments de freqüències de fins al 43 per cent en el cas de la línia 203 de Valldemossa a Palma.

En total, el Govern ha ampliat la flota de la xarxa TIB amb 27 autobusos durant el darrer any i preveu incorporar vuit autobusos més enguany.

La prova pilot de l'autobús amb reserva prèvia de plaça a la línia 203 s'ha posat en marxa inicialment en una freqüència al dia, en l'autobús que surt a les 15.00 hores del Port de Sóller i que efectua aturades a les 15.30 hores a Deià i a les 15.45 hores a Valldemossa, entre altres punts, i que fa el recorregut habitual amb totes les aturades.

Fins ara s'han registrat reserves de deu places per als primers dies de funcionament, per part de sis usuaris: dos han reservat per a aquest dimecres, un dels quals ha reservat també per a tres dies més; i altres quatre usuaris han fet reserves per a altres dies de la primera setmana de la prova pilot.

En una mateixa sol·licitud, els usuaris poden reservar la plaça a l'autobús per a diversos dies, fins a set dies, és a dir, una setmana completa. El sistema permet reservar amb antelació, entre set dies i fins a 48 hores abans del servei.

Els usuaris amb Targeta Única o Intermodal poden fer la sol·licitud per telèfon des de divendres passat (línia 617 365 365, tots els dies de la setmana, de dilluns a divendres de les 06.00 a les 22.00 hores; i dissabtes, diumenges i festius, de les 08.00 a les 22.00 hores) i, des de dilluns passat, al web tib.org, on han d'estar registrats al perfil d'usuari «TIB i tu».

Una vegada feta la reserva, els usuaris rebran un correu electrònic de confirmació de la plaça. El sistema també permet cancel·lar una reserva fins a tres hores abans del servei.

Cal tenir en compte que, si un usuari ja té una plaça confirmada i no utilitza l'autobús, si no ha cancel·lat prèviament la reserva, no podrà fer una nova reserva durant la setmana següent.

Reforços a línies d'alta demanda

Aquesta iniciativa forma part del conjunt de millores que el Govern impulsa a la xarxa del TIB després de modificar les concessions del servei, amb un increment de pressupost de 150 milions d'euros durant el període 2024-2030, fet que ha permès incrementar el servei d'autobús en un 50 per cent, ampliar freqüències i incorporar nous autobusos.

El reforç s'ha destinat principalment a les línies de més demanda i més utilitzades pels residents i, entre d'altres, inclou el servei Aerotib entre municipis de la Part Forana i l'aeroport de Palma durant tot l'any, també en temporada baixa.

A més de la prova pilot, el Govern incorpora aquest estiu sis autobusos de reforç a les línies amb més pressió de demanda. Entre aquestes, es reforça amb un nou autobús la línia 204 que connecta el Port de Sóller amb Palma de manera més directa i ràpida.

La línia 204 ja es va reforçar amb la incorporació d'un nou autobús des del març passat, dins les millores introduïdes a diverses línies amb la incorporació de 14 autobusos d'alta capacitat.

Així mateix, a la zona de Ponent, s'incorpora un autobús més a la línia 104 Magaluf-Palma, que ja s'havia reforçat enguany amb la incorporació de dos nous autobusos addicionals des del mes de juny. També s'incorpora un nou autobús a la línia 121 Andratx-Sant Elm, adaptat a la tipologia de la via.

A la zona Nord, es reforça la línia 302 Can Picafort-Alcúdia-Palma, amb la incorporació d'un autobús addicional de reforç a partir d'aquest dimecres, en una ruta que també s'havia millorat des del març, ja que ara disposa de vehicles de més capacitat.

Un altre reforç és el de la línia 301 Port de Pollença-Palma amb la incorporació d'un autobús més de reforç i el de la línia 401 Cala Millor-Manacor-Palma amb la incorporació d'autobusos de més capacitat.

La red del TIB de Mallorca comienza este miércoles la prueba piloto de reserva de plaza en el bus de la línea 203 Port de Sóller-Deià-Valldemossa-Palma, que empieza con carácter experimental en una frecuencia al día y para la que se puede reservar a través de la página web tib.org y por teléfono.

Este primer día de julio también se incorporan los nuevos buses adicionales de refuerzo en diferentes zonas de la isla, dentro del plan de refuerzo del transporte público que ha permitido ampliar la flota con 27 buses el último año.

La Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad ha señalado en una nota de prensa que la prueba piloto, a la que pueden hacer reservas los usuarios con Tarjeta Única o Tarjeta Intermodal, forma parte de un conjunto de actuaciones más amplio de mejoras.

En concreto, se incorporan seis autobuses de refuerzo este verano para ampliar el servicio a líneas de alta demanda, con incrementos de frecuencias de hasta el 43 por ciento en el caso de la línea 203 de Valldemossa a Palma.

En total, el Govern ha ampliado la flota de la red TIB con 27 autobuses durante el último año y prevé incorporar ocho autobuses más este año.

La prueba piloto del bus con reserva previa de plaza en la línea 203 se ha puesto en marcha inicialmente en una frecuencia al día, en el bus que sale a las 15.00 horas del Port de Sóller y que efectúa paradas a las 15.30 horas en Deià y a las 15.45 horas en Valldemossa, entre otros puntos, que realiza el recorrido habitual con todas las paradas.

Hasta ahora se han registrado reservas de diez plazas para los primeros días de funcionamiento, por parte de seis usuarios: dos han reservado para este miércoles, uno de los cuales ha reservado también para tres días más; y otros cuatro usuarios han realizado reservas para otros días de la primera semana de la prueba piloto.

En una misma solicitud, los usuarios pueden reservar la plaza en el bus para varios días, hasta siete días, toda una semana completa. El sistema permite reservar con antelación, entre seiete días y hasta 48 horas antes del servicio.

Los usuarios con Tarjeta Única o Intermodal pueden hacer la solicitud por teléfono desde el pasado viernes (línea 617 365 365, durante todos los días de la semana, de lunes a viernes de 06.00 a 22.00 horas; y sábados, domingos y festivos, de 08.00 a 22.00 horas) y, desde el pasado lunes, en la página web tib.org, donde tienen que estar registrados en el perfil de usuario 'TIB y tú'.

Una vez realizada la reserva, los usuarios recibirán un correo electrónico de confirmación de la plaza. El sistema también permite cancelar una reserva, hasta tres horas antes del servicio.

Hay que tener en cuenta que si un usuario ya tiene plaza confirmada y no utiliza el bus, si no ha cancelado previamente la reserva, no podrá realizar una nueva reserva durante la semana siguiente.

Refuerzos en líneas de alta demanda

Esta iniciativa forma parte del conjunto de mejoras que el Govern impulsa en la red del TIB tras modificar las concesiones del servicio, con un incremento de presupuesto de 150 millones de euros durante el periodo 2024-2030, hecho que ha permitido incrementar el servicio de bus en un 50 por ciento, ampliar frecuencias e incorporar nuevos buses.

El refuerzo se ha destinado principalmente a las líneas de mayor demanda y más utilizadas por los residentes y, entre otros, incluye el servicio Aerotib entre municipios de la Part Forana y el aeropuerto de Palma durante todo el año, también en temporada baja.

Además de la prueba piloto, el Govern incorpora seis autobuses de refuerzo este verano en líneas de mayor presión de demanda, entre ellas, se refuerza con un nuevo bus la línea 204 que conecta el Port de Sóller con Palma de manera más directa y rápida.

La línea 204 ya se reforzó con la incorporación de un nuevo autobús desde el pasado marzo, dentro de las mejoras introducidas en varias líneas con la incorporación de 14 buses de alta capacidad.

Asimismo, en la zona de Ponent, se incorpora un bus más en la línea 104 Magaluf-Palma, que ya se había reforzado este año al sumar dos nuevos buses adicionales desde el mes de junio. También se incorpora un nuevo autobús a la línea 121 Andratx-Sant Elm, adaptado a la tipología de la vía.

En la zona Nord, se refuerza la línea 302 Can Picafort-Alcúdia-Palma, con la incorporación de un bus adicional de refuerzo a partir de este miércoles, en una ruta que también se había mejorado desde marzo, puesto que ahora cuenta con vehículos de mayor capacidad.

Otro refuerzo es el de la línea 301 Port de Pollença-Palma con la inclusión de un autobús más de refuerzo y de la línea 401 Cala Millor-Manacor-Palma con la incorporación de buses de mayor capacidad.

Orgull Llonguet ha comunicat que aquest any no organitzarà la festa de Canamunt i Canavall davant la dificultat de trobar voluntaris per organitzar-la, recursos econòmics i suport de l'Ajuntament de Palma.

L'associació ha anunciat aquesta “difícil” decisió en una publicació al seu compte d'Instagram, encara que han recalcat que es tracta “d'un pas enrere” per “continuar endavant”, ja que necessiten “aturar, repensar i reorganitzar-se” perquè han considerat que a Ciutat “encara hi ha molta feina per fer”.

Orgull Llonguet ha recordat que en el seu naixement tenien la “clara missió” de “fer poble a Ciutat”, per la qual cosa van començar reivindicant el malnom 'llonguet' i van continuar amb les “festes participatives” de Sant Sebastià.

L'any 2015 van fer el pas de posar en marxa Canamunt i Canavall com una “festa d'estiu amb elements d'una història poc coneguda”.

“Canamunt i Canavall no és una batalla d'aigua, és història de Palma. És sentir-se 'canamunter' i 'canavaller' i lluitar pel teu bàndol. És unió i és fer-te amic de l'enemic quan s'acaba l'aigua i ballem tots junts”, han ressaltat.

No obstant això, han apuntat que per organitzar Canamunt i Canavall necessiten “gent implicada”, tant voluntaris d'Orgull Llonguet, com participants, 'colles' i senyors, és a dir “gent que sàpiga qui és Jaume Joan de Berga”.

Un altre dels requisits que han destacat és els diners, ja que “fer coses com a associació autogestionada cada dia és més difícil”; i “ajuda per part de l'Ajuntament de Palma o un mínim interès”, cosa que han reconegut que, “per desgràcia”, des de fa dos o tres anys aconseguir aquestes coses és “molt difícil”.

“És difícil tenir comunitat quan els 'llonguets' ja no es poden permetre viure a Palma i és difícil fer 'colles' quan la vida i la societat ens fa ser individualistes. És difícil fer cultura si les institucions estan més preocupades de vendre la ciutat, que de donar suport a associacions que sí que treballen pel teixit, com les associacions veïnals, les 'colles de dimonis', Ben Amics o el Bar Flexas”, han puntualitzat.

Per aquests motius, han al·legat que, sense tot això, Canamunt i Canavall “perd la seva essència i es desvirtua”, de manera que ha arribat a un punt en què senten que la festa “ja no els representa”, perquè tot el que per a Orgull Llonguet hauria de ser “il·lusió i orgull”, es converteix en “una carrera d'obstacles que els consumeix”.

A mode de conclusió còmica del comunicat, l'associació ha ironitzat que en aquesta ocasió “deixen les armes, però mai la lluita”.

La versió de l'Ajuntament

Per la seva banda, l'Ajuntament de Palma ha mantingut que aquest any no ha canviat les condicions per organitzar Canamunt i Canavall i assegura que seria Orgull Llonguet qui hauria desistit de la seva preparació.

Des de la corporació municipal han explicat que l'àrea de Participació Ciutadana ha obert la convocatòria pública per organitzar aquest tipus d'esdeveniments l'11 de juny, quan el 2025 va ser el 29 de maig.

En aquest sentit, han afirmat que s'han assabentat per la premsa que Orgull Llonguet no havia presentat sol·licitud per a la present edició i han recalcat que no els havien manifestat que tinguessin “problemes” amb l'Ajuntament.

De fet, el Consistori ha aclarit que en aquesta convocatòria es proposava repetir la mateixa operativa d'altres anys, que consistia en la dotació de Policia Local, servei específic de neteja d'Emaya, el disseny del pla d'autoprotecció o permetre l'accés a Cort per donar inici a les festes.

D'aquesta manera, han concretat que simplement Orgull Llonguet no s'hauria presentat a aquest procediment administratiu i, consultats per si s'haurien plantejat oferir algun tipus de subvenció, han indicat que l'entitat tampoc no els ha demanat cap altre tipus d'ajuda.

–El principal problema de salut pública d'aquest barri és que molts edificis no tenen ascensor.

Enrique Píriz està assegut davant el centre de salut on treballa. El barri a què es refereix aquest metge és Son Gotleu. És una de les zones més pobres i multiètniques de les Illes Balears. Abans de la pandèmia, les rendes anuals hi eren inferiors als 9.000 euros, tot just el 40% de la mitjana de Palma, una de les ciutats més turístiques d'Espanya. El mosaic humà es manté: marroquins, pakistanesos, nigerians, colombians, equatorians; peninsulars i mallorquins, gitanos i paios.

I després hi ha les escales. Aquelles escales que duen fins a un tercer, un quart o un quint pis, escales que cal pujar tant sí com no perquè la comunitat no disposa d'ascensor, i que el doctor Píriz –sevillà del barri del Tiro de Línea, amb quinze anys a Palma, la primera meitat dels quals atenent interns a la presó de la ciutat– coneix molt bé: “Quan un pacient no pot venir al centre de salut perquè està enllitat, som noltros qui anam a casa seva. Aquesta experiència et permet conèixer de prop moltes llars de Son Gotleu. Tornant al tema de l'ascensor, si camines amb caminador o tens un genoll malmès, et serà molt difícil baixar al carrer. Això t'aïlla i, què passa? Que acabes deprimint-te. La solució no és donar-te una pastilla perquè et passi i puguis dormir, sinó analitzar per què moltes vegades convertim els problemes socials en problemes mèdics. Ara imaginem la mateixa situació quan el pacient és una persona sense llar. Tot s'agreuja”.

El doctor Píriz sembla tenir molt clar per què ha començat a enllaçar, davant una gravadora encesa, reflexions que salten del fonendoscopi al carrer, de la butxaca a l'estadística. Les seues idees giren al voltant de Son Gotleu. Fa unes setmanes, el metge es va asseure davant l'ordinador i va escriure un correu a elDiario.es: “Un grup de professionals del centre de salut esteim molt preocupats per la imatge que s'està donant del barri en general i, en concret, del problema de les persones sense llar. (...) Una imatge que alimenta un relat culpabilitzador i molt discriminatori envers aquestes persones. (...) Com a professionals que les coneixem i les atenem habitualment, sabem que la immensa majoria són víctimes dels problemes d'accés a l'habitatge i d'uns serveis municipals clarament insuficients. A més, som testimonis de com aquests factors determinen el seu estat de (mala) salut”.

Si camines amb caminador o tens un genoll malmès, et serà molt difícil baixar al carrer [en un edifici sense ascensor]. Et deprimeixes. La solució no és donar-te una pastilla perquè et passi i puguis dormir. Quan el pacient és una persona sense llar, tot s’agreuja

Enrique Píriz — Metge

Davant el centre de salut, el metge completa aquelles paraules amb una frase que dedica a dos parelles –dos majors i dos majores, pareixen matrimonis– que prenen el sol al Parc de l'Esperança, la placeta on hi ha el centre de salut. “Ho veis? Son Gotleu també té una cara lluminosa. Quan vaig venir a fer feina aquí em vaig adonar que, a diferència d'altres barris de Palma, en aquests carrers hi ha vida a qualsevol hora. Mai no queden deserts, i això em recordava molt l'ambient de la meva ciutat. Més enllà dels titulars sobre baralles o operacions contra el tràfic de drogues, aquí també hi passen moltes altres històries, i nosaltres les veim cada dia”.

Mallorquins de barri

Un dels tòpics, per exemple, és que el barri viu en una realitat aliena a la de la resta de Mallorca. Com si fos un ovni que hagués aterrat a l'illa. Indalecio, Sílvia i Neus –la filla d'aquesta parella– ho desmenteixen. Tots tres estan a punt d'anar a una visita mèdica i xerren en català. Un accent molt característic, palmesà de barri, amb fonemes que no solen aparèixer als llibres. El pare es va criar a la Soledat, un barri de Palma. La mare és filla de “mallorquins de poble” que varen arribar a la ciutat. La filla va estudiar l'ESO i el batxillerat a Sant Josep Obrer, un centre concertat situat just a l'altra banda de la Via de Cintura. Ara és mestra i, diu, no li faria res aconseguir una plaça al CEIP Es Pont, l'escola que limita amb la ronda que envolta Palma i contra la qual topa Son Gotleu: “M'han dit que s'hi fa feina molt a gust”.

Aquesta família sempre havia viscut a prop de la barriada, però fa “uns vuit anys” es va traslladar al seu cor. I no se'n penedeixen:

–És que Son Gotleu no és Vietnam! –exclama l'Indalecio, amb una polsereta amb els colors de la bandera espanyola al canell i el serrell de punta–. Aquí ni tothom és ionqui, ni tothom és drogoaddicte, ni la gent es mata pel mig del carrer. Hi vivim persones normals. Problemes n'hi ha a totes les barriades i Son Gotleu té les seves coses, però no l'hem de prendre com si fos...

–Per què, idò, Son Gotleu té tan mala imatge?

–Per saber què passa en un lloc –continua el vesí–, s'hi ha de viure cada dia. Mira, persones grans assegudes així en una plaça ja en trobaràs poques a altres barris de Palma; és clar que, si t'endinses pels carrers, hi comença el tràfic de drogues, però no et posaran un ganivet al coll, entre altres coses perquè et coneixen. És evident que pots trobar algú consumint droga, igual que un ric pot estar esnifant cocaïna a la seva mansió de Son Vida. Noltros feim vida normal a Son Gotleu, compram als comerços del barri i ens hi movem amb tranquil·litat.

És clar que pots trobar algú drogant-se, igual que el ric pot estar esnifant en la seva mansió de Son Vida. Nosaltres fem vida normal a Son Gotleu, comprem als comerços del barri i ens movem amb tranquil·litat

Indalecio — Veí de Son Gotleu

–Bé, de dia hi pots caminar tranquil·lament –intervé la dona–, però, en canvi, de nit no hi vas gens tranquil·la. No és que siguis racista, és que te fan ser-ho.

–A veure, Son Gotleu era una possessió agrícola i el barri es va crear per a la gent que venia a cercar feina a Mallorca –recull el seu home–. Hi ha moltíssimes barriades obreres com aquesta arreu d'Espanya. Què va passar aquí? Doncs que, més endavant, es varen construir altres barris a Palma i la gent amb un poder adquisitiu una mica més alt se n'hi va anar.

La parella entra al centre de salut i, sense esmentar-los directament, posa damunt la taula allò que, per a molts residents, és l'elefant a l'habitació: els migrants.

‘Little Morocco’

Rostres del subcontinent indi damunt patinets elèctrics. Veus que saluden amb cadència caribenya. Llengües diferents discutint el preu d'unes vambes o d'una camiseta venudes a peu de carrer. Un cotxe esportiu s'atura en un semàfor amb una rumba electrònica sonant a tot volum; fins i tot a Shazam li costa una mica identificar-la: Que me beses, d'Obed Hernández. Però, a simple vista, el paisatge pareix un Little Morocco: Lamine Yamal somriu des de l'anunci de McDonald's que han instal·lat en un solar buit, i arreu es veuen camisetes dels Lleons de l'Atles, la selecció marroquina. Moltíssimes; la majoria amb el número 2 d'Achraf Hakimi, que va néixer i créixer a Las Margaritas, una mena de Son Gotleu clavat a Getafe. Com molts altres companys de selecció, és fill de la diàspora.

“Veis aquella carnisseria? En Said, el propietari, m'ha dit que en un sol dia va vendre les cinquanta camisetes del Marroc que havia encarregat”, explica la infermera Córdoba. “La febre pel Mundial és increïble i em recorda un venedor del Gran Basar d'Istanbul que, fa molts d'anys, quan li vaig dir que era sevillà, em va respondre: ‘Ara el Sevilla guanya molt, però ja veureu que, quan es mori en Lopera, el Betis tornarà a anar cap amunt’. Fins i tot jo, que he estat militant contra el futbol, he de reconèixer que aquí és una eina social molt potent”.

Comentar amb en Mimoun Zougaghi el darrer resultat de la selecció marroquina als Estats Units seria una bona manera de detectar alguna dolència durant una consulta. Aquest home –barba i cabells grisos, gel·laba verd-i-blanca– seu a la terrassa amb tres amics. Saluden els sanitaris amb complicitat, fan broma, discuteixen i passen sense cap dificultat del seu amazic matern al castellà. Tots quatre són homes madurs. Tots “de Nador, al costat de Melilla”. Tots “paletes jubilats”. Arribaren a Mallorca entre els anys 2005 i 2018. En Mimoun va ser el primer d'arribar-hi i els seus dos fills regenten el bar on ell passa els capvespres, una teteria freqüentada exclusivament per homes –l'única dona, a banda de la infermera Córdoba, és la cuinera– on les llengües es barregen constantment. Fins i tot hi ha un jove de la generació Z que saluda en mallorquí amb accent d'Artà. I, com no podia ser d'altra manera, una pantalla retransmet el partit del Mundial. Algèria-Austria. Els locutors canten els gols amb entusiasme en àrab. És la mateixa llengua amb què s'anuncia el sopar a la fresca organitzat a Son Gotleu el 30 de juny, mentre que en altres establiments el cartell està escrit en castellà o en català. El doctor Píriz expressa un desig: “Estaria bé que, de la mateixa manera que els mitjans cobreixen les batudes contra el tràfic de drogues, també venguessin a informar d'aquest sopar popular”.

La batalla electoral

Son Gotleu no és precisament un topònim oblidat per la premsa. L’hemeroteca d’aquest juny a punt d’acabar ho demostra. A principis de mes, Fulgencio Coll Bucher –general en la reserva, portaveu de Vox a Cort, nom amb què els mallorquins anomenen l’Ajuntament de Palma– es va passejar per la barriada per analitzar els seus “problemes d’insalubritat i inseguretat”: “Son Gotleu no pot ser un gueto dins Palma”.

El timing del dirigent d’ultradreta no va ser casual. Uns dies abans, Marga Prohens Rigo, presidenta balear del PP, s’havia donat un bany de masses a la barriada. Somriures, fotos, reels i tertúlia al costat de dos mites del Real Mallorca –el serbi Jovan Stanković i el palmesà Emilio Nsue, fill d’un migrant de Guinea Equatorial– per presentar l’esport “com una eina d’igualtat i amistat” als blocs de la perifèria. Un cop més, el poder de la pilota.

Hores després de la visita del regidor Coll, la presidenta del Govern tornaria a Son Gotleu acompanyada de Jaime Martínez Llabrés, batle de Palma, un polític que necessita els vots de Vox per tirar endavant les seves propostes de govern. Els dos polítics del PP varen escenificar la signatura d’“un protocol per activar la regeneració” d’un barri on viuen 12.000 persones. “Rehabilitació de carrers, habitatges i un nou col·legi” per impulsar unes illes de cases per les quals, cap al 2032, arribarà el metro. Combustible per conquerir les taules electorals d’un feu socialista. Des del 1982, el PSOE ha guanyat gairebé sempre a Son Gotleu. A vegades –als anys vuitanta, el 2004– amb percentatges superiors al 70%. Entre el 2015 i el 2019, Podem hi va obtenir resultats molt destacables. Avui, camina cap a la desaparició. Aquesta porció de vot –entre un 15 i un 20%– ara la recull Vox.

El barri, conegut per protagonitzar les pàgines de successos dels diaris locals, ha estat històricament un feu socialista, tot i que Vox ha pujat a les enquestes i el PP fa propaganda per guanyar vots

–I com arreglarà el metro els problemes del barri? Si almenys ens haguessin consultat…

Ho demana en veu alta la Cristina Córdoba. Aquesta infermera especialista en medicina comunitària és companya d’en Enrique Píriz al centre de salut i a Visca Son Gotleu. Així s’anomena una plataforma “d’entitats i serveis” on conflueixen des de les direccions de diversos col·legis i d’un institut fins a Càritas, Aldees Infantils, Metges del Món, associacions culturals, col·lectius pacifistes i, segons la web de Visca Son Gotleu, també alguns serveis que depenen de l’Ajuntament de Palma. “Per això ens sorprèn que, abans de presentar aquest protocol, que sembla que és un projecte pilot que es podria replicar en altres zones de la perifèria de la ciutat, no s’hagin reunit amb nosaltres per consultar què necessita realment aquesta barriada. Perquè els principals problemes no es resolen posant tanques”, explica la infermera Córdoba. Cort, segons afirma una font de l’equip de govern, anuncia que crearà “una plataforma perquè els veïns puguin fer aportacions” a “un protocol” que encara no és “cap projecte”.

Les tanques de la discòrdia

Les tanques a què es refereix aquesta madrilenya –criada a Las Acacias, al districte d’Arganzuela; cinc anys treballant a Palma, els darrers tres a la barriada– són la reixa blanca que, “des de fa unes setmanes”, impedeix recórrer des del carrer els porxos d’un edifici on es fan consultes, s’atenen urgències i s’escolten històries, com diu el doctor Píriz, que un sanitari no pot resoldre “perquè són més pròpies d’una oficina d’Estrangeria”.

“La decisió es va prendre a petició de l’equip directiu del Centre de Salut de Son Gotleu per qüestions de seguretat i sobretot de salubritat. Era bastant habitual trobar residus orgànics i residus perillosos per a la salut dels usuaris del centre”, informen des de la Conselleria de Salut.

“Així es va evitar que moltes persones sense llar venguessin aquí a dormir”, explica la infermera Córdoba, “però el problema no s’ha resolt. Aquesta gent continua donant voltes pel barri. Alguns tenen problemes d’addicció (cada vegada que es pressiona a Son Banya, notam com augmenta el consum aquí), però d’altres són persones amb feina. Tornaven de la feina a l’obra, es treien l’uniforme i al cartró”. “Al gener hi va haver un repunt de persones sense llar i ja ens varen dir des de la gerència que l’única solució possible era tancar amb tanques. No va passar res. Però fa unes setmanes, quan es va desallotjar l’antiga presó, molts varen acabar aquí”, continua el doctor Píriz.

Amb la tanca han evitat que moltes persones sense sostre vinguessin aquí a dormir, però el problema no s’ha resolt. Aquesta gent continua donant voltes pel barri. Alguns tenen problemes d’addicció, però d’altres són persones amb feina. Tornaven de l’obra, es treien l’uniforme i al cartró

Cristina Córdoba — Infermera

Ibrahim, Esperança i el drama de trobar habitatge

Una vida que posa rostre i cos a allò que explica el doctor Píriz és la d’Ibrahim. Aquest home –rastes, cabells blancs a la barba, alguna cicatriu a la cara i un castellà pausat– també va sortir de la presó fa unes setmanes. Però, en el seu cas, no ho va fer després de rebre una notificació policial. És senegalès i diu haver complert una pena “de sis anys”. El motiu se’l guarda. Sí que explica que fa temps que és a Espanya, que té un fill a Jaén amb qui no manté cap vincle, que es dutxa a la platja i menja del que aconsegueix al top manta, al qual no deixa de vigilar mentre resumeix la seua història. I que dorm “on pot”, però a Son Gotleu perquè s’hi sent més segur. De moment, diu Ibrahim, ningú no l’ha molestat ni l’ha fet fora d’un portal.

–És que aquí s’hi aguanta de tot. A veure si ara amb la reixa…

Deixa anar l’Esperança mentre escolta els sanitaris. No és un caprici que aquesta dona –un monyo recollit, els ulls clars, el berenar: un paquet de cireres a la mà– confiï en la nova muralla que envolta el centre de salut. És empleada de l’empresa privada que té la concessió de la neteja d’aquesta instal·lació pública. “Ni vos podeu imaginar com estava tot al matí…”, continua l’Esperança. Tot seguit, mira la infermera Córdoba i, amb complicitat, li llança una pregunta retòrica: “Però on han d’anar aquestes criatures?”.

Ni us podeu imaginar com estava tot al matí… però on han d’anar aquestes criatures?

Esperança — Netejadora del centre de salut

La kelly explicarà després que fa més de vint anys que és a Son Gotleu i que mai havia vist uns preus tan alts en un paisatge urbà amb salaris tan baixos. I posarà un exemple que li toca molt de prop, perquè li va passar a la seua germana al barri del costat: Son Oliva. “Ella és soltera. Pagava 600 euros per un apartament petit, una cuineta, una habitació i ja està. Doncs bé, arriba la propietària i li diu de cop que en vol 1.200 al mes. Sort que ha trobat una amiga que, per 400, li lloga una habitació. És que veure’t al carrer li pot passar a qualsevol. Perquè un dia ets a dalt i un altre estàs ben avall”, diu l’Esperança, com si estigués a punt d’entonar la melodia de That’s Life.

“Compram el teu pis al comptat”

El clàssic que va popularitzar Frank Sinatra el 1966 –i que va tornar a posar-se de moda gràcies al Joker de Joaquin Phoenix– seria una bona banda sonora per a Son Gotleu. En uns carrers bressol de flamencs i trapers, sona la lletra d’aquest swing per retratar el moment immobiliari d’una barriada on no és estrany trobar anuncis de pisos ocupats –i en venda– quan es navega pels portals immobiliaris d’internet.

Els fons voltor fa una dècada que sobrevolen Son Gotleu, i hi han fet niu prometent marges irresistibles per als inversors. En una paret que dona a Indalecio Prieto, l’artèria principal de la barriada, s’hi llegeix: COMPRAM EL TEU PIS AL COMPTAT. És un cartell auster. Lletres blanques sobre fons negre. No hi ha logotips, ni referències comercials, ni cap adreça on acudir. Només un número de mòbil. Com dient: “Agafa els sous i corre”.

A la barriada no és estrany trobar anuncis de pisos ocupats —i en venda— quan es navega pels portals immobiliaris d’internet. Els fons voltor fa una dècada que sobrevolen Son Gotleu

“Tradicionalment, qui pot, se’n va de Son Gotleu. I així és difícil construir identitat. Per desgràcia, és gairebé l’única opció que té una sanitària venguda de fora —i som la majoria— per poder comprar-se un habitatge amb el nostre sou a Palma. Ni em vull imaginar la gent que guanya menys que noltros. No és estrany trobar-nos pacients que viuen a terrats, entresolats, terrasses o locals que s’han convertit en habitatge… amb les condicions de manca d’higiene que això implica. O persones que han hagut d’acollir els seus pares a casa perquè, ja jubilats, els fan fora del lloguer on vivien”, diu la infermera Córdoba. “O que han hagut de tornar a l’habitació de la seva infància amb la parella i els fills. En una llar molt petita, tres famílies encaixades. Això satura els serveis i fa més difícil la vida aquí”, apunta el doctor Píriz.

Mentrestant, en Tiago, un nin que corr davant sa mare per la vorera immensa que separa els blocs centrals de Son Gotleu –“el cabdell, la part que difícilment es gentrificarà», com ho defineix el doctor Píriz– s’atura per refrescar-se amb un flaix de color taronja. La seua berenada. Si li demanen d’on és, potser ja faria servir un diminutiu que ha tingut èxit i que fins i tot les acabades d’arribar al barri, com la infermera Córdoba, han fet seu: Songo.

Orgull Llonguet ha comunicado que este año no organizará la fiesta de Canamunt i Canavall ante la dificultad de encontrar voluntarios para organizar la fiesta, recursos económicos y apoyo del Ayuntamiento de Palma.

La asociación ha anunciado esta “difícil” decisión en una publicación en su cuenta de Instagram, aunque han recalcado que se trata de “un paso atrás” para “continuar adelante”, ya que necesitan “parar, repensar y reorganizarse” porque han considerado que en 'Ciutat' “aún hay mucho trabajo por hacer”.

Orgull Lloguet ha recordado que en su nacimiento tenían la “clara misión” de “hacer pueblo en 'Ciutat'”, por lo que empezaron reivindicando el mote 'llonguet' y continuaron con las “fiestas participativas” de Sant Sebastià.

El año 2015 dieron el paso de poner en marcha de Canamunt i Canavall como una “fiesta de verano con elementos de una historia poco conocida”.

“Canamunt i Canavall no es una batalla de agua, es historia de Palma. Es sentirse 'canamunter' y 'canavaller' y luchar por tu bando. Es unión y es hacerte amigo del enemigo cuando se acaba el agua y bailamos todos juntos”, han resaltado.

Sin embargo, han apuntado que para organizar Canamunt i Canavall necesitan “gente implicada”, tanto voluntarios de Orgull Llonguet, como participantes, 'colles' y señores, es decir “gente que sepa quién es Jaume Joan de Berga”.

Otro de los requisitos que han destacado es el dinero, puesto que “hacer cosas como asociación autogestionada cada día es más difícil”; y “ayuda por parte del Ayuntamiento de Palma o un mínimo interés”, algo que han recocido que, “por desgracia”, desde hace dos o tres años conseguir estas cosas es “muy difícil”.

“Es difícil tener comunidad cuando los 'llonguets' ya no se pueden permitir vivir en Palma y es difícil hacer 'colles' cuando la vida y la sociedad nos hace ser individualistas. Es difícil hacer cultura si las instituciones están más preocupadas de vender la ciudad, que en apoyar a asociaciones que sí que trabajan por el tejido, como las asociaciones vecinales, las 'colles de dimonis', Ben Amics o el Bar Flexas”, han puntualizado.

Por estos motivos, han alegado que, sin todo esto, Canamunt i Canavall “pierde su esencia y se desvirtúa”, de modo que ha llegado a un punto en el que sienten que la fiesta “ya no les representa”, porque todo lo que para Orgull Llonguet debería ser “ilusión y orgullo”, se convierte en “una carrera de obstáculos que les consume”.

A modo de conclusión cómica del comunicado, la asociación ha ironizado con que en esta ocasión “dejan las armas, pero nunca la lucha”.

La versión del Ajuntament

Por su parte, el Ajuntament de Palma ha mantenido que este año no ha cambiado las condiciones para organizar Canamunt i Canavall y asegura sería Orgull Llonguet quien habría desistido de su preparación.

Desde la corporación municipal han explicado que el área de Participación Ciudadana ha abierto la convocatoria pública para organizar este tipo de eventos el 11 junio, cuando en 2025 fue el 29 de mayo.

En ese sentido, han afirmado que se han enterado por la prensa que Orgull Llonguet no había presentado solicitud para la presente edición y han recalcado que no les habían manifestado que tuvieran “problemas” con el Ayuntamiento.

De hecho, el Consistorio ha aclarado que en esta convocatoria se proponía repetir la misma operativa de otros años, que consistía en la dotación de Policía Local, servicio específico de limpieza de Emaya, el diseño del plan de autoprotección o permitir el acceso a Cort para dar inicio a las fiestas.

De este modo, han concretado que simplemente Orgull Llonguet no se habría presentado a este procedimiento administrativo y, consultados por si se habrían planteado ofrecer algún tipo de subvención, han indicado que la entidad tampoco les ha pedido otro tipo de ayuda.

–El principal problema de salud pública de este barrio es que no hay ascensores en muchos edificios.

Enrique Píriz está sentado frente al centro de salud donde trabaja. La barriada a la que se refiere este médico es Son Gotleu. Es una de las zonas más pobres y multiétnicas de las Illes Balears. Las rentas, allí, estaban antes de la pandemia por debajo de los 9.000 euros anuales, apenas el 40% por ciento de la media de Palma, una de las ciudades más turísticas de España. El crisol se mantiene: marroquíes, pakistaníes, nigerianos, colombianos, ecuatorianos; peninsulares y mallorquines, gitanos y payos.

Y luego están los escalones. Esos escalones que conducen hasta un tercero, un cuarto, un quinto piso, escalones que hay que subir sí o sí porque la comunidad no tiene ascensor, y que el doctor Píriz –sevillano del Tiro de Línea, quince años en Palma, la primera mitad atendiendo reclusos en la prisión de la ciudad– conoce muy bien: “Cuando un paciente no puede venir al centro de salud porque está encamado, somos nosotros los que vamos a su domicilio. Esa experiencia te lleva a conocer por dentro muchos hogares de Son Gotleu. Por volver al tema del ascensor, si caminas con andador o tienes una rodilla fastidiada lo vas a tener muy difícil para bajar a la calle. Eso te cancela y, ¿qué pasa? Que te deprimes. La solución no es darte una pastilla para que se te pase y puedas dormir, sino analizar por qué muchas veces convertimos los problemas sociales en problemas médicos. Ahora imaginemos la misma situación cuando el paciente es una persona sin hogar. Todo se agrava”.

El doctor Píriz parece tener muy claro por qué ha empezado a hilar delante de una grabadora encendida razonamientos que saltan del fonendo a la calle, del bolsillo a la estadística. Las ideas giran en torno a Son Gotleu. Hace unas semanas, el médico se sentó delante del ordenador y escribió un correo a elDiario.es: “Un grupo de profesionales del centro de salud estamos muy preocupados por la imagen que se está dando del barrio en general y en concreto del problema de las personas sin hogar. (...) Una imagen que alimenta un relato culpabilizador y muy discriminante para estas personas. (...) Como profesionales que las conocemos y atendemos habitualmente, sabemos que la inmensa mayoría son víctimas de los problemas de acceso a la vivienda y unos servicios municipales muy insuficientes. Además, somos testigos de cómo estos factores determinan su estado de (mala) salud”.

Si caminas con andador o tienes una rodilla fastidiada lo vas a tener muy difícil para bajar a la calle [en un edificio sin ascensor]. Te deprimes. La solución no es darte una pastilla para que se te pase y puedas dormir. Cuando el paciente es una persona sin hogar, todo se agrava

Enrique Píriz — Médico

Delante del centro de salud, el médico completa aquellas líneas con una frase que dedica a dos parejas –dos ancianos, dos ancianas, pinta de matrimonios– que están tomando el sol en el Parc de l’Esperança, la placita donde se encuentra el centro de salud. “¿Veis? Son Gotleu también tiene una parte luminosa. Cuando vine a trabajar aquí me di cuenta de que, a diferencia de otros barrios de Palma, en estas calles hay vida a cualquier hora. Nunca se quedan muertas y eso me recordaba mucho al ambiente de mi ciudad. Además de los titulares sobre peleas u operaciones antidroga, aquí están ocurriendo otras historias, nosotros las vemos todos los días”.

Mallorquines de barrio

Uno de los clichés, por ejemplo, es que el barrio vive en una realidad ajena a la del resto de Mallorca. Como si fuera un ovni que hubiera aterrizado en la isla. Indalecio, Silvia y Neus –la hija de esta pareja– lo desmontan. Los tres están a punto de acudir a una cita médica y charlan en un catalán. Acento muy característico, palmesano de barrio, fonemas que no suelen aparecer en los libros. El padre se crió en La Soledat un barrio palmesano. La madre es hija de “mallorquines de pueblo” que llegaron a la ciudad. La hija estudió la secundaria y el bachillerato en Sant Josep Obrer, un centro concertado que está justo al otro lado de la Via de Cintura. Ahora es maestra y no le importaría, dice, conseguir una plaza en el CEiP Es Pont, el colegio que linda con la circunvalación que rodea Palma y contra la que choca Son Gotleu: “Me han dicho que se trabaja muy a gusto allí”.

Esta familia siempre vivió cerca de la barriada, pero hace “unos ocho años” se mudó a su corazón. Y no se arrepienten:

–¡Es que Son Gotleu no es Vietnam! –exclama Indalecio, una pulserita rojigualda en una muñeca, el flequillo de punta– Aquí, ni todos somos yonkis ni todos somos drogadictos ni se va matando por en medio de la calle. Vivimos gente normal. Problemas hay en todas las barriadas y Son Gotleu tiene sus cosas, pero no lo tomemos como si fuera…

–¿Por qué tiene tan mala imagen Son Gotleu, entonces?

–Para saber lo que pasa en un sitio –continúa el vecino– hay que vivirlo cada día. Mira, personas mayores sentadas así en una plaza en pocas barriadas de Palma las vas a encontrar ya; claro, si te metes para dentro empieza el trapicheo, pero no van a ponerte un cuchillo en el cuello, entre otras cosas porque te conocen. Claro que puedes encontrar a alguien drogándose, igual que el rico puede estar metiéndose unas rayas en su mansión de Son Vida [barrio rico de Palma]. Nosotros hacemos vida normal en Son Gotleu, compramos en los comercios del barrio y nos movemos con tranquilidad.

Claro que puedes encontrar a alguien drogándose, igual que el rico puede estar metiéndose unas rayas en su mansión de Son Vida. Nosotros hacemos vida normal en Son Gotleu, compramos en los comercios del barrio y nos movemos con tranquilidad

Indalecio — Vecino de Son Gotleu

–Bueno, de día puedes caminar tranquilamente –tercia la mujer–, pero en cambio, por la noche, segura, segura, no vas. No es que seas racista, te hacen ser racista.

–A ver, Son Gotleu era una posesión agrícola y el barrio se creó para la gente que venía a buscar faena a Mallorca. Hay muchísimas barriadas obreras como esta en toda España. ¿Qué es lo que pasó aquí? Que, después, se levantaron otros barrios en Palma. La gente con un poder adquisitivo un poco más alto se fue.

El matrimonio se mete en el centro de salud y, sin señalarlos, nombran al elefante en la habitación para más de un residente. Los migrantes.

‘Little Morocco’

Rostros del Indostán a bordo de patinetes eléctricos. Voces que saludan con cadencia caribeña. Idiomas diferentes discutiendo el precio de unas zapatillas o una camiseta que se venden a pie de calle. Un deportivo que se para en un semáforo con una rumba electrónica que suena a todo trapo; al Shazam le cuesta un poco identificarla: Que me beses, de Obed Hernández. Pero, a simple vista, el paisaje parece un Little Morocco: Lamine Yamal sonríe en el anuncio de McDonald’s que han plantificado en un solar vacío y camisetas de los Leones del Atlas, la selección marroquí. Muchísimas; la mayoría con el 2 de Achraf Hakimi, que nació y se crió en Las Margaritas, un Son Gotleu de Getafe, a la espalda. Como otros muchos compañeros de convocatoria, un hijo de la diáspora.

“¿Veis aquella carnicería? Said, el dueño, me ha dicho que en un día vendió las cincuenta camisetas de Marruecos que había encargado”, dice la enfermera Córdoba. “La fiebre con el Mundial es increíble y me recuerda a un vendedor del Gran Bazar de Estambul que, hace muchos años, cuando le dije que era sevillano, me contestó: ‘Ahora el Sevilla está ganando mucho, pero ya veréis que, cuando se muera Lopera, el Betis va a ir p’arriba. Hasta yo, que he sido militante contra el fútbol, tengo que reconocer que aquí es una herramienta social muy potente”.

Comentar con Mimoun Zougaghi el último resultado de los marroquíes en Estados Unidos sería una buena técnica para detectar una dolencia en la consulta. Este hombre –barba y pelo grises, chilaba verdiblanca– se sienta en una terraza con tres amigos. Saludan a los sanitarios con complicidad, bromean, discuten y, de su bereber natal, saltan al castellano sin problemas. Los cuatro son hombres maduros. Todos “de Nador, al lado de Melilla”. Todos “albañiles retirados”. Llegaron a Mallorca en una horquilla que va de 2005 a 2018.

Mimoun fue el primero y sus dos hijos regentan el bar donde él pasa la tarde, una tetería de parroquia exclusivamente masculina –la única mujer, además de la enfermera Córdoba, es la cocinera– donde las lenguas se entremezclan. Hay hasta un centennial que saluda en mallorquín con acento de Artà. Y, cómo no, una pantalla ofrece el partido de turno del Mundial. Argelia-Austria. Los locutores se emocionan cantando los goles en árabe. El mismo idioma en la que se informa del sopar a la fresca que el 30 de junio se ha organizado en Son Gotleu y que en otros negocios está anunciado en castellano o catalán. El doctor Píriz lanza un deseo: “Estaría bien que, igual que ocurre con las redadas antidroga, los medios también vinieran a cubrir esa cena popular”.

La batalla electoral

Son Gotleu no es precisamente un topónimo olvidado por la prensa. La hemeroteca de este junio a punto de terminar lo prueba. A principios de mes, Fulgencio Coll Bucher –general en la reserva, portavoz de Vox en Cort, el nombre que recibe entre los mallorquines el Ajuntament de Palma– se dio una vuelta por la barriada para analizar sus “problemas de insalubridad e inseguridad”: “Son Gotleu no puede ser un gueto dentro de Palma”. El timing del líder ultraderechista no fue casual. Unos días antes, Marga Prohens Rigo, la presidenta balear, del PP, se había dado un baño de masas en la barriada. Sonrisas, fotos, reels y tertulia junto a dos míticos del Real Mallorca –el serbio Jovan Stanković y el palmesano Emilio Nsue, hijo de un migrante de Guinea Ecuatorial– para presentar al deporte “como una herramienta de igualdad y amistad” en los bloques de la periferia. De nuevo, el poder de la pelota.

Horas después de la visita del concejal Coll, la presidenta del Govern volvería a Son Gotleu acompañada de Jaime Martínez Llabrés, el alcalde de Palma, un político que necesita los votos de Vox para sacar adelante sus propuestas de gobierno. Los dos políticos del PP escenificaron la firma de “un protocolo para activar la regeneración” de un barrio en el que viven 12.000 personas. “Rehabilitación de calles, viviendas y un nuevo colegio” para impulsar unas manzanas por las que, hacia 2032, llegará el metro. Combustible para conquistar las mesas electorales de un feudo socialista. Desde 1982, el PSOE ha ganado casi siempre en Son Gotleu. A veces –en los ochenta, en 2004– con porcentajes superiores al 70%. Entre 2015 y 2019, Podemos sacó allí resultados más que apreciables. Hoy, camina hacia la desaparición. Esa porción de los votos –entre un 15 y un 20%– se la queda ahora Vox.

El barrio, conocido por protagonizar las páginas de Sucesos de los diarios locales, ha sido históricamente un feudo socialista, aunque Vox ha subido en las encuestas y el PP hace propaganda para ganar votos

–¿Y cómo arreglará el metro los problemas del barrio? Si al menos nos hubieran consultado…

Se pregunta en voz alta Cristina Córdoba. Esta enfermera especialista en medicina comunitaria es compañera de Enrique Píriz en el centro de salud y en Visca Son Gotleu. Así se llama una plataforma “de entidades y servicios” donde confluyen desde las directivas de varios colegios y un instituto a Cáritas, Aldeas Infantiles, Médicos del Mundo, asociaciones culturales, colectivos pacifistas y, según la web de Visca Son Gotleu, también algunos servicios que dependen del Ajuntament de Palma. “Por eso nos sorprende que, antes de presentar ese protocolo, que parece ser un proyecto piloto que se replicará en otras zonas del extrarradio de la ciudad, no se hayan reunido con nosotras para consultarnos qué necesita realmente esta barriada. Porque los principales problemas no se resuelven poniendo vallas”, explica la enfermera Córdoba. Cort, afirma una fuente del equipo de gobierno, anuncia que creará “una plataforma para que los vecinos puedan hacer aportaciones” a “un protocolo” que no es todavía “ningún proyecto”.

Las vallas de la discordia

Las vallas a las que se refiere esta madrileña –criada en Las Acacias, distrito de Arganzuela; cinco años trabajando en Palma, los últimos tres, en la barriada– es la reja blanca que, “desde hace unas semanas”, impide recorrer desde la calle los soportales de un edificio donde se pasa consulta, se atienden urgencias, se escuchan historias, como dice el doctor Píriz, que un sanitario no puede resolver “porque son más propias de una oficina de Extranjería”.

“La decisión se tomó a petición del equipo directivo del Centre de Salut de Son Gotleu por cuestiones de seguridad y sobre todo de salubridad. Era bastante habitual encontrar residuos orgánicos y residuos peligrosos para la salud de los usuarios del centro”, informan desde la Conselleria de Salut.

“Así se evitó que muchas personas sin techo vinieran aquí a dormir”, cuenta la enfermera Córdoba, “pero no se ha resuelto el problema. Esa gente sigue dando vueltas por el barrio. Algunos tienen problemas de adicción (cada vez que aprietan en Son Banya, notamos cómo aumenta el consumo aquí), pero otras son personas con trabajo. Volvían de la obra, se quitaban el uniforme y al cartón”. “En enero hubo un repunte de personas sin hogar y ya nos dijeron desde la gerencia que la única solución posible era vallar. No ocurrió nada. Pero hace unas semanas, cuando se desalojó la antigua prisión, muchos acabaron aquí”, continúa el doctor Píriz.

Con el vallado han evitado que muchas personas sin techo vinieran aquí a dormir, pero no se ha resuelto el problema. Esa gente sigue dando vueltas por el barrio. Algunos tienen problemas de adicción, pero otras son personas con trabajo. Volvían de la obra, se quitaban el uniforme y al cartón

Cristina Córdoba — Enfermera

Ibrahim, Esperanza y el drama de encontrar vivienda

Una vida que pone piel y cara a lo que cuenta el doctor Píriz es la de Ibrahim. Este hombre –rastas, canas en la barba, alguna cicatriz en la cara, un castellano sosegado– también salió de la cárcel hace unas semanas. Pero, en su caso, no se fue después de recibir una notificación policial. Es senegalés y dice haber cumplido una pena “de seis años”. El motivo se lo guarda. Sí cuenta que lleva tiempo en España, que tiene un hijo en Jaén con el que no conserva vínculo, que se ducha en la playa y come con lo que saca del top manta al que no le quita ojo mientras resume su historia. Y que duerme “donde se puede”, pero en Son Gotleu porque se siente más seguro. De momento, dice Ibrahim, nadie le ha molestado ni le ha echado de un portal.

–Es que aquí se aguanta de todo. A ver si ahora con la verja…

Suelta Esperanza mientras escucha a los sanitarios. No es un capricho que esta mujer –un moño recogido, los ojos claros, la merienda: un paquete de cerezas, en una mano– le tenga fe a la nueva muralla que rodea al centro de salud. Es empleada de la empresa privada que tiene la concesión de la limpieza de esta instalación pública. “Ni os podéis imaginar cómo estaba todo por la mañana…”, sigue Esperanza. Acto seguido, mira a la enfermera Córdoba y, ofreciéndole su complicidad, dispara una pregunta retórica: “¿Pero es que a dónde van a ir estas criaturas?”.

Ni os podéis imaginar cómo estaba todo por la mañana… ¿pero a dónde van a ir estas criaturas?

Esperanza — Limpiadora del centro de salud

La kelly contará después que lleva en Son Gotleu más de veinte años y que nunca había visto unos precios altísimos para un paisaje urbano con salarios tan bajos. Y pondrá un ejemplo que le toca muy de cerca. Porque le sucedió a su hermana en el barrio de al lado: Son Oliva. “Ella está soltera. Pagaba 600 euros por una entradita, una cocina chiquitilla, un cuarto y ya está. Pues bien, llega la casera y le dice de repente que quiere 1.200 al mes. Suerte que ha encontrado a una amiga que, por 400, le está alquilando una habitación. Es que lo de verte en la calle le puede pasar a cualquiera. Porque un día estás arriba y otro estás bien abajo”, dice Esperanza, como si estuviera a punto de arrancar a silbar la melodía de That’s Life.

“Compramos tu piso al contado”

El clásico que popularizó Frank Sinatra en 1966 –y que volvió a ponerse de moda gracias al Joker de Joaquin Phoenix– sería una buena banda sonora para Son Gotleu. En unas calles cuna de flamencos y traperos, suena la letra de este swing para retratar el momento inmobiliario de una barriada donde no es raro encontrar anuncios de pisos okupados –y en venta– cuando se bucea por los portales inmobiliarios de internet. Los fondos buitre llevan una década sobrevolando Son Gotleu, han hecho nido prometiendo márgenes irresistibles a los inversores. En una pared que da a Indalecio Prieto, la arteria principal de la barriada, se lee: COMPRAMOS TU PISO AL CONTADO. Es un cartel austero. Letras blancas sobre fondo negro. No hay logos, no hay referencias comerciales, no hay una dirección a la que acudir. Sólo un número de móvil. Como diciendo: “Coge la pasta y corre”.

En la barriada no es raro encontrar anuncios de pisos okupados –y en venta– cuando se bucea por los portales inmobiliarios de internet. Los fondos buitre llevan una década sobrevolando Son Gotleu

“Tradicionalmente, quien puede, se marcha de Son Gotleu. Y así es difícil construir identidad. Por desgracia, casi la única opción que tiene una sanitaria venida de fuera –y somos la mayoría– para comprarse una casa con su sueldo en Palma. No me quiero ni imaginar la gente que gane menos que nosotras. No es raro encontrarnos pacientes que viven en azoteas, entresuelos, terrazas, locales que son vivienda… Con las condiciones de falta de higiene que eso implica. O personas que han tenido que acoger a sus padres en casa porque, jubilados, los echan del alquiler en el que vivían”, dice la enfermera Córdoba. “O que han tenido que volver al cuarto de su infancia con su pareja y los hijos. En un hogar bien pequeño, tres familias recogidas. Eso satura los servicios y hace más difícil la vida aquí”, apunta el doctor Píriz.

Tradicionalmente, quien puede, se marcha de Son Gotleu. Y así es difícil construir identidad. Por desgracia, casi la única opción que tiene una sanitaria venida de fuera –y somos la mayoría– para comprarse una casa con su sueldo en Palma. No me quiero ni imaginar la gente que gane menos que nosotras

Cristina Córdoba — Enfermera

Mientras tanto, Tiago, un niño que corretea delante de su madre por la acera inmensa que separa los bloques centrales de Son Gotleu, “el cogollo, la parte que difícilmente se gentrificará”, como lo define el doctor Píriz, se frena para refrescarse con un flash de color naranja. Su merienda. Si le preguntan de dónde es, puede que ya utilizara un diminutivo que ha hecho fortuna y que hasta recién llegadas al barrio como la enfermera Córdoba han hecho suyo: Songo.

Luan Maestre té vint anys. És un jove trans no-binari que recorda, encara emocionat, com va passar de sentir que no encaixava en la societat fins que, finalment, va trobar una comunitat que l'apreciava. Va succeir fa quatre anys, al seu institut, durant la visita d'una educadora social de l'associació LGTBI+ de les Illes Balears, Ben Amics. “Allò em va marcar moltíssim, perquè després hi vaig contactar i em va oferir participar en un grup on vaig començar a fer amistats”, explica. “Des de llavors em vaig obrir més a un moviment que abans no sentia com una cosa pròpia”, explica, com un dels més de quaranta voluntaris de l'entitat que estan acabant de tancar els últims detalls d'aquest Orgull.

Tanmateix, Maestre percep enguany un canvi profund en la manera com es viu aquesta reivindicació a la ciutat, un gir que, segons el seu parer, no es pot separar del conflicte institucional al voltant de la seva organització. “L'any passat vaig fer voluntariat ajudant a organitzar la manifestació, les taules informatives i després la revetlla. Enguany ens hem hagut d'ajuntar més perquè se'ns ha apartat d'una part de tot allò que reivindiquem”, relata. “La gent està molt enfadada, amb moltes ganes de canviar les coses i de mobilitzar-se”, afegeix.

El seu testimoni obre una escletxa més íntima dins d'un conflicte que, en paral·lel, s'ha anat traslladant cada vegada amb més força al terreny administratiu i polític. La revetlla de l'Orgull a Palma, que solia fer-se després de la manifestació del 28 de juny, ja no se celebrarà sota el model de coorganització entre l'Ajuntament i Ben Amics que s'havia mantingut durant una dècada. El Consistori, governat pel Partit Popular (PP) amb el suport de Vox, ha impulsat una festa aquest 27 de juny sense comptar amb l'entitat LGTBI+, que denuncia com un gest de “pinkwashing” a través d'un “tardeo turístic” que, segons Ben Amics, suposa la “ruptura unilateral d'un model històric de col·laboració”.

L'Ajuntament de Palma ha impulsat una festa sense comptar amb l'associació LGTBI+ de les Illes Balears, Ben Amics, que denuncia com un gest de pinkwashing a través d'un 'tardeo turístic'

Per a una part de l'activisme, el conflicte transcendeix l'organització d'una revetlla i afecta el mateix significat polític de l'Orgull. Segons Maestre, l'estratègia municipal busca projectar una imatge de suport al col·lectiu, però sense comptar-hi. “més frustrant que rebre una negativa directa és que t'ignorin, perquè d'aquesta manera es renten la cara”, sosté. “És precisament el que està passant amb la revetlla que proposen. Ho fan excloent les associacions que fa anys que treballen i lluiten pels drets del col·lectiu. Simplement fan una festa per semblar LGTBI+ friendly, però la realitat és que no ho són”, conclou.

Simplement fan una festa per semblar LGTBI friendly, però la realitat és que no ho són

Luan Maestre — Membre de Ben Amics

Crònica d'una cancel·lació anunciada

Segons Ben Amics, el canvi no és només organitzatiu, sinó el resultat d'una “obstaculització administrativa sostinguda” que s'ha anat repetint en els últims anys. L'origen del conflicte en aquesta ocasió es remunta a principis d'any. “El 27 de gener vam enviar la petició d'ocupació de via pública per organitzar la revetlla, al febrer vam enviar un correu, al març en vam enviar dos més i finalment a l'abril vam comunicar obertament que l'Orgull estava en risc perquè l'Ajuntament no ens responia”, relata Jan Gómez, coordinador de Ben Amics, que assenyala que “legalment, se suposa que el silenci administratiu per a aquest tipus de tràmits és negatiu als 90 dies, per la qual cosa el 27 d'abril la nostra sol·licitud ja estava denegada de facto”.

El 27 de gener vam enviar la petició d'ocupació de via pública per organitzar la revetlla, al febrer vam enviar un correu, al març en vam enviar dos més i finalment a l'abril vam comunicar obertament que l'Orgull estava en risc perquè l'Ajuntament no ens responia

Jan Gómez — Coordinador de Ben Amics

“Fins i tot el reglament de participació ciutadana de l'Ajuntament estableix que les propostes ciutadanes que realitzen entitats inscrites en el registre municipal d'entitats han de tenir una resposta en un màxim de 30 dies. Parlam de qüestions que estan recollides a la norma sobre paper, no de si el batle és més LGTBI-fòbic o no, una cosa que podria ser subjectiva i a valorar”, afegeix Gómez.

La defensora de la Ciutadania de Palma ja ha acceptat investigar el cas després de la queixa formal presentada, segons l'entitat Ben Amics

Després de ser consultat per aquest diari, l'Ajuntament de Palma remet als seus comunicats dels dies 5 i 9 de maig, en què lamentaven “que Ben Amics renunciï a la celebració de la revetlla de l'Orgull malgrat les garanties, alternatives i suport oferts pel Consistori” després d'haver assegurat la seva “voluntat” de coorganitzar la revetlla amb l'entitat. En aquest sentit, l'Ajuntament va afirmar haver “remès un requeriment a Ben Amics” perquè confirmàs la seva participació, segons el Consistori.

Ben Amics afirma haver respost al requeriment, al·legant que “estava fora de termini administratiu”, i assenyala errors de forma i contingut en el document, com ara la “proposta d'una data per a la celebració per al 27 de gener, data de la nostra sol·licitud inicial i no de la revetlla que s'havia d'organitzar”, segons Jan Gómez. Tots aquests fets es troben recollits en una carta enviada recentment a la Defensora de la Ciutadania de Palma, que ja ha acceptat investigar el cas després de la queixa formal presentada, segons l'entitat.

Així mateix, l'Ajuntament fa referència al ple celebrat el passat 25 de juny, on la regidora d'Igualtat, Lourdes Roca, va reafirmar el “compromís” de l'equip de govern amb el col·lectiu, assegurant que “una entitat [Ben Amics] no pot apropiar-se de l'Orgull i del moviment LGTBI, per molt que sigui la de referència” i que “van ser ells qui van voler trencar les negociacions des del primer minut”. “Entenc que durant l'anterior legislatura es passejassin com ca seva per aquest Ajuntament i se'ls deixàs fer el que volien, però ja n'hi ha prou”, va concloure Roca.

Davant aquest escenari de màxima tensió, Ben Amics ha decidit mantenir la manifestació de l'Orgull el 28 de juny a Palma, que acabarà precisament davant l'Ajuntament, però traslladarà a altres zones de l'illa algunes de les seves activitats previstes, com ara la gala de premis Siurell i Dimoni Rosa, que tindrà lloc aquest 27 de juny a Manacor. La històrica revetlla, tanmateix, està completament cancel·lada per part de l'entitat, que rebutja el nou model proposat pel Consistori.

En el rerefons del conflicte també hi ha un marc normatiu que, segons expliquen des de Ben Amics, ha condicionat des de fa anys l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments a l'espai públic. L'entitat situa l'origen d'aquestes dificultats en la reforma impulsada durant el Govern de José Ramón Bauzá (PP) l'any 2013, amb l'aprovació de la Llei 7/2013 de règim jurídic d'instal·lació, accés i exercici d'activitats a les Illes Balears, que va reforçar els requisits d'autorització i la càrrega administrativa per a la celebració d'esdeveniments a la via pública, especialment aquells de gran aforament o impacte en la mobilitat i la seguretat. Segons la lectura que en fa l'associació, aquest marc hauria endurit la gestió del que de manera genèrica es denomina “macroesdeveniments”, complicant l'organització de celebracions com la revetlla de l'Orgull.

Un any després, el 2014, Ben Amics va acceptar formalitzar la coorganització amb l'Ajuntament de Palma, un model que, segons recorda Jan Gómez, “mai no ha estat senzill” i que ja aleshores anava acompanyat de la petició de crear una comissió específica per a l'organització de l'esdeveniment. Des de l'entitat expliquen, a més, que la gestió de l'Orgull s'ha vinculat habitualment a l'àrea d'Igualtat del Consistori, una decisió que qüestionen. En paraules del coordinador de Ben Amics, “seria més raonable que recaigués en l'àrea de Participació Ciutadana, amb més experiència en l'organització d'esdeveniments de gran format”.

Un pols per la història del moviment LGTBI+

D'aquesta manera, Ben Amics i altres organitzacions mantenen el pols en defensa d'un Orgull més contundent en un moment en què hi ha molt en joc: “La història del moviment LGTBI i la preservació de la seva data més emblemàtica, que és la celebració del dia de l'Orgull”, segons va manifestar Gómez en roda de premsa el passat 1 de juny. Una frase que fa al·lusió al fet que l'Ajuntament de Palma hagi decidit organitzar la seva festa de l'Orgull el 27 de juny, quan, segons Gómez, sempre han defensat “la celebració el 28 de juny, caigués en el dia que caigués”, respectant l'homenatge històric a la data de la Revolta de Stonewall de 1969 que va marcar l'inici del moviment modern pels drets LGTBI.

Per a les entitats del col·lectiu, el debat s'emmarca en un context on la discriminació continua sent una realitat palpable. Segons dades del Ministeri de l'Interior, les Illes Balears van registrar 57 delictes i incidents d'odi l'any 2023, un 46% més que l'any anterior. Vuit d'ells van estar vinculats a l'orientació sexual o la identitat de gènere. En aquest context, les associacions defensen que l'Orgull manté una funció política i reivindicativa que sempre va més enllà de la seva dimensió festiva. Una preocupació que comparteix Natalia Astuácas, activista feminista i defensora dels drets LGTBI originària de Costa Rica, que va arribar a Mallorca fa quatre anys. Des de llavors, explica, havia percebut les illes com un “espai més segur” que el seu país d'origen, tot i que assegura que en els últims anys ha començat a detectar canvis que la preocupen.

En aquest sentit, assegura que “tot comença amb discursos d'odi, amb determinades declaracions, i després es normalitza que desapareguin de l'agenda pública activitats i reivindicacions LGTBI+. Sabem perfectament on poden conduir aquestes dinàmiques”. Així mateix, l'activista alerta sobre el fet que “el que està passant a Palma no és un fet aïllat. Ho estam veient en altres llocs d'Espanya i també en altres països, respon a una estratègia política més àmplia i no únicament a un conflicte local”.

El que està passant a Palma no és un fet aïllat. Ho estam veient en altres llocs d'Espanya i també en altres països, respon a una estratègia política més àmplia i no únicament a un conflicte local

Natalia Astuácas — Activista feminista i defensora dels drets LGTBI

D'aquesta manera, la polèmica per la celebració de l'Orgull se suma ara a la llista de les darreres queixes manifestades per Ben Amics durant l'últim any, com l'eliminació de l'àrea LGTBI+ municipal, la supressió de subvencions per a projectes dedicats al col·lectiu, l'eliminació de campanyes de sensibilització, el bloqueig dels tallers de PalmaEduca, així com el recent pols judicial del president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, contra l'aixecament de la bandera LGTBI o la cancel·lació de l'Aniversari del Bar Flexas de Palma.

La construcció d'un Orgull revolucionari

“A nosaltres l'Ajuntament de Palma ens sorprèn poc”, explica Ll. V., un dels portaveus d'Orgull Crític Mallorca, que prefereix identificar-se únicament mitjançant les seves inicials. “Entenem que molta gent s'hagi duit les mans al cap, però no ens sorprèn que actuï com el que és: una pota de l'Estat espanyol, el mateix que reprimeix moviments socials, envia forces policials contra vagues o manté centres d'internament d'estrangers”, assegura.

L'Orgull Crític de Mallorca compleix ara dos anys com un bloc alternatiu a la manifestació oficial per l'Orgull. “Ens organitzam per la manca d'un espai que situàs la lluita LGTBI+ dins d'una lluita més àmplia i des d'una esquerra revolucionària contra l'auge reaccionari que estam vivint”, segons el seu portaveu. En aquest sentit, el bloc crític ha convocat una manifestació el mateix 28 de juny per “resistir contra la reacció, el retrocés de drets i l'amenaça feixista”, on, a més de la marxa, tindrà lloc la lectura d'un manifest i hi haurà actuacions d'artistes locals LGTBI+. Així mateix, el mateix dia també tindrà lloc una festa al Parc de la Mar de Palma organitzada per l'associació transfeminista Egua de Troia, que comptarà amb actuacions de Maria Khan, L.E.G.S. DosRombos i Jordi Maranges.

L'últim rifirrafe: acusacions i denúncies

Recentment, el xoc entre Ben Amics i l'Ajuntament de Palma ha escalat fins a situar-se plenament en el terreny polític i mediàtic. L'entitat LGTBI+ ha anunciat que denunciarà el Consistori per la via administrativa i judicial per possibles “irregularitats i tràfic d'influències” en l'organització de la festa de l'Orgull, ja que la promoció de l'esdeveniment s'hauria fet abans que l'Ajuntament de Palma adjudicàs formalment el contracte menor a l'empresa organitzadora AgenciaCom, que ha rebutjat fer declaracions per a aquesta peça d'elDiario.es.

L'Ajuntament va respondre poques hores després amb la publicació del programa de la seva revetlla de l'Orgull, prevista per al 27 de juny, amb concerts, actuacions drag i espais d'animació. Per a Cort, l'esdeveniment manté “el seu caràcter festiu i obert a la ciutadania”, tot i que ja sense la coorganització amb l'entitat LGTBI+. El conflicte ha derivat, a més, en acusacions creuades sobre presumptes pressions a artistes. L'Ajuntament de Palma ha denunciat en un comunicat “amenaces” a diversos participants en la revetlla, assegurant que han rebut “telefonades i missatges per intentar frenar la seva actuació”.

En aquest sentit, la regidora d'Igualtat, Lourdes Roca, ha afirmat que “ni aquest Ajuntament ni els artistes de l'Orgull poden acceptar amenaces d'una entitat que hauria de defensar la llibertat, la diversitat i el respecte”, segons el comunicat del Consistori. Des de Ben Amics rebutgen aquestes acusacions i sostenen que la seva actuació s'ha limitat a “traslladar als artistes el context del conflicte” i les suposades irregularitats en la contractació. Al seu torn, el Consistori ha anunciat la revisió dels expedients administratius de les darreres deu edicions de l'Orgull, inclosos els vinculats a barres i activitats econòmiques associades.

Mentrestant, en el teixit associatiu LGTBI+ s'obre un escenari d'incertesa: una part del col·lectiu tem una pèrdua de capacitat d'incidència en el contingut polític de l'Orgull, mentre que una altra interpreta la ruptura com una oportunitat per replantejar la relació amb les institucions. En aquest context, l'edició d'enguany se celebra ja sense el model de coorganització de l'última dècada, en un escenari que es consolida com un espai de disputa sobre qui organitza l'Orgull, però també sobre qui en defineix el significat.

Luan Maestre tiene 20 años. Es un joven transexual no binario que recuerda, todavía emocionado, cómo pasó de sentir que no encajaba en la sociedad hasta, al fin, dar con una comunidad que le apreciaba. Sucedió hace cuatro años, en su instituto, durante la visita de una educadora social de la asociación LGTBI+ de las Illes Balears, Ben Amics. “Aquello me marcó muchísimo, porque después contacté con ella y me ofreció participar en un grupo donde empecé a hacer amistades”, cuenta. “Desde entonces me abrí más a un movimiento que antes no sentía como algo propio”, explica, como uno de los más de cuarenta voluntarios de la entidad que están terminando de cerrar los últimos detalles de este Orgullo.

Sin embargo, Maestre percibe este año un cambio profundo en el modo en que se vive esta reivindicación en la ciudad, un giro que, a su juicio, no puede separarse del conflicto institucional en torno a su organización. “El año pasado hice voluntariado ayudando a organizar la manifestación, las mesas informativas y después la verbena. Este año hemos tenido que juntarnos más porque se nos ha apartado de una parte de todo aquello que reivindicamos”, relata. “La gente está muy enfadada, con muchas ganas de cambiar las cosas y de movilizarse”, añade.

Su testimonio abre una grieta más íntima dentro de un conflicto que, en paralelo, se ha ido trasladando cada vez con mayor fuerza al terreno administrativo y político. La verbena del Orgullo en Palma, que solía realizarse tras la manifestación del 28 de junio, ya no se celebrará bajo el modelo de coorganización entre el Ayuntamiento y Ben Amics que se había mantenido durante una década. El Consistorio, gobernado por el Partido Popular (PP) con el apoyo de Vox, ha impulsado una fiesta este 27 de junio sin contar con la entidad LGTBI+, que denuncia como un gesto de “pinkwashing” a través de un “tardeo turístico” que viene a significar, según Ben Amics, la “ruptura unilateral de un modelo histórico de colaboración”.

El Ayuntamiento de Palma ha impulsado una fiesta sin contar con la asociación LGTBI+ de las Illes Balears, Ben Amicsm que denuncia como un gesto de 'pinkwashing' a través de un 'tardeo turístico'

Para una parte del activismo, el conflicto trasciende la organización de una verbena y afecta al propio significado político del Orgullo. Según Maestre, la estrategia municipal busca proyectar una imagen de apoyo al colectivo, pero sin contar con él. “Incluso más frustrante que recibir una negativa directa es que te ignoren, porque de esta forma se lavan la cara”, sostiene. “Es precisamente lo que está pasando con la verbena que proponen. Lo hacen excluyendo a las asociaciones que llevan años trabajando y luchando por los derechos del colectivo. Simplemente hacen una fiesta para parecer LGTBI+ friendly, pero la realidad es que no lo son”, concluye. 

Simplemente hacen una fiesta para parecer LGTBI friendly, pero la realidad es que no lo son

Luan Maestre — Miembro de Ben Amics

Crónica de una cancelación anunciada

Según Ben Amics, el cambio no es solo organizativo, sino el resultado de una “obstaculización administrativa sostenida” que se ha ido repitiendo en los últimos años. El origen del conflicto en esta ocasión se remonta a inicios de año. “El 27 de enero enviamos la petición de ocupación de vía pública para organizar la verbena, en febrero enviamos un correo, en marzo enviamos dos más y finalmente en abril comunicamos abiertamente que el Orgullo estaba en riesgo porque el Ayuntamiento no nos respondía”, relata Jan Gómez, coordinador de Ben Amics, quien apunta que “legalmente, se supone que el silencio administrativo para este tipo de trámites es negativo a los 90 días, por lo que el 27 de abril nuestra solicitud ya estaba denegada de facto”.

El 27 de enero enviamos la petición de ocupación de vía pública para organizar la verbena, en febrero enviamos un correo, en marzo enviamos dos más y finalmente en abril comunicamos abiertamente que el Orgullo estaba en riesgo porque el Ayuntamiento no nos respondía

Jan Gómez — Coordinador de Ben Amics

“Incluso el reglamento de participación ciudadana del Ayuntamiento establece que las propuestas ciudadanas que realizan entidades que están inscritas en el registro municipal de entidades tienen que tener una respuesta en un máximo de 30 días. Hablamos de cuestiones que están en la norma sobre papel, no de si el alcalde es más LGTBIfóbico o no, algo que podría ser subjetivo y a valorar”, añade Gómez. 

La defensora de la Ciudadanía de Palma ya ha aceptado investigar el caso tras la queja formal presentada, según la entidad Ben Amics

Tras ser consultado por este periódico, el Ayuntamiento de Palma remite a sus comunicados de los días 5 y 9 de mayo, donde lamentaban “que Ben Amics renuncie a la celebración de la verbena del Orgullo pese a las garantías, alternativas y apoyo ofrecidos por el Consistorio” tras haber asegurado su “voluntad” de coorganizar la verbena con la entidad. En este sentido, el Ayuntamiento afirmó haber “remitido un requerimiento a Ben Amics” para que confirmase su participación, según el Consistorio.

Ben Amics afirma haber respondido al requerimiento, alegando que “estaba fuera de plazo administrativo”, y señala errores de forma y contenido en el documento, como la “propuesta de una fecha para la celebración para el 27 de enero, fecha de nuestra solicitud inicial y no de la verbena a organizar”, según Jan Gómez. Todos estos hechos se encuentran recogidos en una carta enviada recientemente a la Defensora de la Ciudadanía de Palma, que ya ha aceptado investigar el caso tras la queja formal presentada, según la entidad. 

Asimismo, el Ayuntamiento refiere al pleno celebrado el reciente 25 de junio, donde la regidora de Igualdad, Lourdes Roca, reafirmó el “compromiso” del equipo del gobierno con el colectivo, asegurando que “una entidad [Ben Amics] no puede apropiarse del Orgullo y del movimiento LGTBI, por mucho que sea la de referencia” y que “fueron ellos quienes quisieron romper las negociaciones desde el primer minuto”. “Entiendo que la anterior legislatura se paseasen como perro por su casa dentro de este Ayuntamiento y se les dejase hacer lo que querían, pero ya está bien”, concluyó Roca.

Ante este escenario de máxima tensión, Ben Amics ha decidido mantener la manifestación del Orgullo el 28 de junio en Palma, que terminará precisamente frente al Ayuntamiento, pero trasladará a otras zonas de la isla algunas de sus actividades previstas, como la gala de premios Siurell i Dimoni Rosa, que tendrá lugar este 27 de junio en Manacor. La histórica verbena, sin embargo, está completamente cancelada por parte de la entidad, que rechaza el nuevo modelo propuesto por el consistorio.

En el trasfondo del conflicto se encuentra también un marco normativo que, según explican desde Ben Amics, ha condicionado desde hace años la organización de este tipo de eventos en el espacio público. La entidad sitúa el origen de estas dificultades en la reforma impulsada durante el Govern de José Ramón Bauzá (PP) en 2013, con la aprobación de la Ley 7/2013 de régimen jurídico de instalación, acceso y ejercicio de actividades en las Illes Balears, que reforzó los requisitos de autorización y la carga administrativa para la celebración de eventos en vía pública, especialmente aquellos de gran aforo o impacto en la movilidad y la seguridad. Según la lectura que hace la asociación, este marco habría endurecido la gestión de lo que de forma genérica se denomina “macroeventos”, complicando la organización de celebraciones como la verbena del Orgullo.

Un año después, en 2014, Ben Amics aceptó formalizar la coorganización con el Ayuntamiento de Palma, un modelo que, según recuerda Jan Gómez, “nunca ha sido sencillo” y que ya entonces iba acompañado de la petición de crear una comisión específica para la organización del evento. Desde la entidad explican además que la gestión del Orgullo se ha vinculado habitualmente al área de Igualdad del Consistorio, una decisión que cuestionan. En palabras del coordinador de Ben Amics, “sería más razonable que recayera en el área de Participación Ciudadana, con mayor experiencia en la organización de eventos de gran formato”.

Un pulso por la historia del movimiento LGTBI+

De esta manera, Ben Amics y otras organizaciones mantienen el pulso en defensa de un Orgullo más contundente en un momento donde hay mucho en juego: “La historia del movimiento LGTBI y la preservación de su fecha más emblemática, que es la celebración del día del Orgullo”, según manifestó Gómez en rueda de prensa el pasado 1 de junio. Una frase que hace alusión al hecho de que el Ayuntamiento de Palma haya decidido organizar su fiesta por el Orgullo el 27 de junio, cuando, según Gómez, siempre han defendido “la celebración el 28 de junio, cayese en el día que cayese”, respetando el homenaje histórico a la fecha de la Revuelta de Stonewall en 1969 que marcó el inicio del movimiento moderno por los derechos LGTBI.

Para las entidades del colectivo, el debate se enmarca en un contexto donde la discriminación continúa siendo una realidad palpable. Según datos del Ministerio del Interior, Baleares registró 57 delitos e incidentes de odio en 2023, un 46% más que el año anterior. Ocho de ellos estuvieron vinculados a la orientación sexual o la identidad de género. En este contexto, las asociaciones defienden que el Orgullo mantiene una función política y reivindicativa que siempre va más allá de su dimensión festiva. Una preocupación que comparte Natalia Astuácas, activista feminista y defensora de los derechos LGTBI originaria de Costa Rica, que llegó a Mallorca hace cuatro años. Desde entonces, explica, había percibido las islas como un “espacio más seguro” que su país de origen, aunque asegura que en los últimos años ha comenzado a detectar cambios que le preocupan. 

En este sentido, asegura que “todo empieza con discursos de odio, con determinadas declaraciones, y después se normaliza que desaparezcan de la agenda pública actividades y reivindicaciones LGTBI+. Sabemos perfectamente dónde pueden conducir esas dinámicas”. Asimismo, la activista alerta sobre el hecho de que “lo que está ocurriendo en Palma no es un hecho aislado. Lo estamos viendo en otros lugares de España y también en otros países, responde a una estrategia política más amplia y no únicamente a un conflicto local”. 

Lo que está ocurriendo en Palma no es un hecho aislado. Lo estamos viendo en otros lugares de España y también en otros países, responde a una estrategia política más amplia y no únicamente a un conflicto local

Natalia Astuácas — Activista feminista y defensora de los derechos LGTBI

De esta forma, la polémica por la celebración del Orgullo se suma ahora a la lista de las últimas quejas manifestadas por Ben Amics en el último año, como la eliminación del área LGTBI municipal, la supresión de subvenciones para proyectos dedicados al colectivo, la eliminación de campañas de sensibilización, el bloqueo de los talleres de PalmaEduca, así como el reciente pulso judicial del presidente del Parlament balear Gabriel Le Senne contra el izado de la bandera LGTBI o la cancelación del Aniversario del Bar Flexas de Palma.

La construcción de un Orgullo revolucionario

“A nosotros el Ayuntamiento de Palma nos sorprende poco”, cuenta Ll. V., uno de los portavoces de Orgull Crític Mallorca, que prefiere identificarse únicamente mediante sus iniciales. “Entendemos que mucha gente se haya llevado las manos a la cabeza, pero no nos sorprende que actúe como lo que es, una pata del Estado español, el mismo que reprime movimientos sociales, envía fuerzas policiales contra huelgas o mantiene centros de internamiento de extranjeros”, asevera.

El Orgull Crític de Mallorca cumple ahora dos años como un bloque alternativo a la manifestación oficial por el Orgullo. “Nos organizamos por la falta de un espacio que situara la lucha LGTBI+ dentro de una lucha más amplia y desde una izquierda revolucionaria contra el auge reaccionario que estamos viviendo”, según su portavoz. En este sentido, el bloque crítico ha convocado una manifestación el mismo 28 de junio para “resistir contra la reacción, el retroceso de derechos y la amenaza fascista” donde, además de la marcha, tendrá lugar la lectura de un manifiesto y habrá actuaciones de artistas locales LGTBI+. Asimismo, el mismo día también tendrá lugar una fiesta en el Parc de la Mar de Palma organizada por la asociación transfeminista Egua de Troia, que contará con actuaciones de Maria Khan, L.E.G.S. DosRombos y Jordi Maranges.

El último rifirrafe: acusaciones y denuncias

Recientemente, el choque entre Ben Amics y el Ayuntamiento de Palma ha escalado hasta situarse de lleno en el plano político y mediático. La entidad LGTBI+ ha anunciado que denunciará al Consistorio por la vía administrativa y judicial por posibles “irregularidades y tráfico de influencias” en la organización de la fiesta del Orgullo, ya que la promoción del evento se habría realizado antes de que el Ayuntamiento de Palma adjudicara formalmente el contrato menor a la empresa organizadora AgenciaCom, que ha rechazado hacer declaraciones para esta pieza de elDiario.es.

El Ayuntamiento respondió pocas horas después con la publicación del programa de su verbena del Orgullo, prevista para el 27 de junio, con conciertos, actuaciones drag y espacios de animación. Para Cort, el evento mantiene “su carácter festivo y abierto a la ciudadanía”, aunque ya sin la coorganización con la entidad LGTBI+. El conflicto ha derivado además en acusaciones cruzadas sobre presuntas presiones a artistas. El Ayuntamiento de Palma ha denunciado en un comunicado “amenazas” a varios participantes en la verbena, asegurando que han recibido “llamadas y mensajes para intentar frenar su actuación”. 

En este sentido, la regidora de Igualdad, Lourdes Roca, ha afirmado que “ni este Ayuntamiento ni los artistas del Orgullo pueden aceptar amenazas de una entidad que debería defender la libertad, la diversidad y el respeto”, según el comunicado del Consistorio. Desde Ben Amics rechazan estas acusaciones y sostienen que su actuación se ha limitado a “trasladar a los artistas el contexto del conflicto” y las supuestas irregularidades en la contratación. A su vez, el Consistorio ha anunciado la revisión de los expedientes administrativos de las últimas diez ediciones del Orgullo, incluidos los vinculados a barras y actividades económicas asociadas. 

Mientras tanto, en el tejido asociativo LGTBI+ se abre un escenario de incertidumbre: una parte del colectivo teme una pérdida de capacidad de incidencia en el contenido político del Orgullo, mientras otra interpreta la ruptura como una oportunidad de replantear la relación con las instituciones. En este contexto, la edición de este año se celebra ya sin el modelo de coorganización de la última década, en un escenario que se consolida como un espacio de disputa sobre quién organiza el Orgullo, pero también sobre quién define su significado. 

L'Ajuntament de Palma farà la revisió veterinària obligatòria dels 28 cavalls de galeres amb llicència a mitjan setembre, després que el partit animalista Progrés en Verd hagi denunciat aquesta setmana la manca d'atenció veterinària als equins. Els cavalls seran inspeccionats cinc mesos més tard que l'any passat, fet que implica que no hauran passat aquesta revisió durant els mesos més calorosos de l'estiu ni en plena successió d'onades de calor.

“És un desastre”, afirma a aquest diari Guillermo Amengual, portaveu del partit, que afegeix que fer la revisió al setembre “és massa tard”. Fonts de l'Ajuntament assenyalen que no hi ha cap relació entre una qüestió i l'altra, ja que l'expedient es va signar el 19 de juny. “Aleshores encara és pitjor: sense revisió des de l'abril-maig de l'any passat i havent passat dos estius pel damunt”, lamenta Amengual. El Consistori, en canvi, defensa que es fan “inspeccions aleatòries als cavalls”.

La fi de les galeres de cavalls a Palma és un dels objectius històrics de les associacions i partits animalistes. A la capital balear encara hi ha 28 llicències vigents, que són hereditàries i vitalícies, fet que dificulta posar fi a una pràctica que, per a un sector cada vegada més ampli de la població, representa “explotació animal”.

Els animalistes acusen l'àrea de Mobilitat de posar “greument en perill la vida dels cavalls”. “Fa més d'un any que no passen una revisió veterinària i continuen sent explotats tot i les alertes decretades per les altes temperatures dels darrers dies”, assegura el portaveu, que adverteix que denunciarà l'Ajuntament si durant aquest estiu “passa alguna desgràcia a algun dels cavalls de les galeres”.

Al web de Mobilitat de Cort es pot comprovar que el 2025, entre el 26 de març i el 2 d'abril, els 28 cavalls amb llicència van passar la inspecció veterinària anual obligatòria. En canvi, la revisió d'enguany s'ha ajornat fins als dies 14, 15, 16 i 17 de setembre. Igualment, Progrés en Verd afirma que està tramitant una denúncia contra l'Ajuntament de Palma i la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Medi Natural per “deixadesa de funcions i presumpta prevaricació administrativa”, arran dels fets que, segons el partit, s'han produït durant els darrers tres anys de legislatura.

Denuncien manca d'atenció veterinària

“Els cavalls de les galeres no haurien de prestar servei ni un dia més sense haver passat la revisió veterinària anual”, va afirmar aquest dilluns Amengual. El portaveu va recordar que el reglament municipal del servei de transport urbà amb galeres estableix, a l'article 32, que anualment i en les dates que determini l'Administració municipal, els titulars de les llicències han de sotmetre a revisió tecnicosanitària ordinària els cavalls i els vehicles adscrits.

Els animalistes lamenten que només s'hagin dut a terme inspeccions “esporàdiques”, però no la revisió veterinària anual obligatòria, uns fets que qualifiquen de molt greus. El 2026 s'han inspeccionat cinc cavalls de galeres (llicències 1, 19, 32, 53 i 58), segons la documentació de l'Ajuntament de Palma consultada per elDiario.es. En el cas de la llicència 32, l'animal “no està adscrit a la llicència”. En el moment de l'exploració, el cavall “no presentava signes de malaltia, tot i que la seva condició corporal es podia millorar”.

Malgrat això, la inspecció va concloure que l'equí era apte per desenvolupar aquesta feina, i l'informe veterinari va ser favorable. Així mateix, es va informar el titular de la llicència de la necessitat de sol·licitar oficialment a l'Ajuntament de Palma l'adscripció del cavall a la galera corresponent, així com el retorn i la prohibició de circular fins que aquesta sol·licitud fos aprovada.

Pel que fa als cavalls amb les llicències 1, 19 i 53, la documentació indica que, en el moment de la inspecció, “no es van observar alteracions físiques remarcables” en el seu estat de salut. “Els cavalls presentaven un bon estat general, una condició corporal adequada, constants vitals dins dels valors fisiològics normals i sense signes clínics de malaltia infectocontagiosa o parasitària”.

Pel que fa al cavall amb la llicència 58, tampoc no es va observar “cap signe de malaltia”. Durant l'exploració presentava “un bon estat general, una condició corporal adequada, constants vitals dins dels valors fisiològics normals i sense evidències de patologia infecciosa o causada per paràsits”.

Tanmateix, la ferradura de la pota davantera esquerra estava molt desgastada i deixava una part del ferro al descobert. Per aquest motiu, es va obligar el titular a canviar-la per “garantir un ferratge correcte de l'animal i evitar riscos tant per als cavalls com per als vianants”. Aquest és un altre dels requisits obligatoris que estableix el reglament del servei de transport urbà amb galeres.

Amengual lamenta, a més, el mal estat general en què considera que viuen els animals. Recorda els casos de cavalls desplomats al carrer i denuncia que “malviuen” als anomenats “estables dels horrors”, en benefici d'una indústria, la de les galeres, que –segons afirma– obté beneficis a costa de la seva salut.

Les llicències són vitalícies

Entitats com Progrés en Verd i Satya Animal han demanat reiteradament la fi de les galeres de cavalls, tal com va succeir a Màlaga l'octubre del 2025, després que l'Ajuntament revoqués les 25 llicències que encara hi eren vigents. Per fer-ho, el consistori malagueny va haver d'indemnitzar els titulars amb més de 125.000 euros per llicència. El cost total va superar els 3 milions d'euros.

El cas de Palma, però, és més complex. Mentre que a Màlaga les llicències caducaven el 2035, a la capital balear són hereditàries i vitalícies. Per tant, revocar-les implica negociar amb els propietaris de les galeres, una opció que, de moment, no sembla que l'Ajuntament es plantegi.

Tot i això, hi ha alternatives. Alcúdia, el municipi des d'on surten els ferris cap a Ciutadella (Menorca), es va convertir en el primer municipi de la Unió Europea a oferir carruatges homologats amb motor elèctric. “Hem apostat pels vehicles elèctrics perquè calia donar una sortida al nostre sector. Si no ho fèiem, no teníem futur. La sensibilitat envers els animals ha canviat molt aquestes darreres dècades i era el moment d'evolucionar”, va afirmar Eduardo Salazar, la família del qual havia estat més de cinquanta anys dedicada al negoci de les galeres i que va poder reconvertir-lo en un model que posa fi al patiment animal.

El Ayuntamiento de Palma hará la revisión veterinaria obligatoria de los 28 caballos de galeras con licencia a mediados de septiembre, después de que el partido animalista Progreso en Verde haya denunciado la falta de atención veterinaria de los equinos esta semana. Los equinos serán inspeccionados cinco meses más tarde que el año pasado, lo que implica que no habrán pasado esta revisión durante los peores meses de verano y en medio de las olas de calor.

“Es un desastre”, afirma a este diario Guillermo Amengual, portavoz del partido, quien añade que hacer la revisión en septiembre “es muy tarde”. Fuentes del Ayuntamiento señalan que no hay una relación entre una cuestión y la otra, ya que el expediente se firmó el 19 de junio. “Entonces es peor: sin revisión desde abril-mayo del año pasado y con dos veranos encima”, lamenta Amengual. El Consistorio en cambio defiende que se realizan “inspecciones aleatorias a los caballos”.

El fin de los coches –galeras– de caballos en Palma es uno de los objetivos históricos de las asociaciones y partidos animalistas. En la capital balear todavía hay 28 licencias en vigor, que son hereditarias y vitalicias, lo que dificulta acabar con una práctica que para un sector de la población cada vez más amplio significa “explotación animal”.

Los animalistas acusan al área de Movilidad de poner “en serio peligro la vida de los caballos”. “Llevan más de un año sin revisión veterinaria y son explotados con las alertas decretadas por altas temperaturas en los últimos días”, asegura el portavoz, quien advierte que denunciará al Ayuntamiento si durante este verano “ocurre alguna desgracia a algunos de los caballos de las galeras”.

En la web de movilidad de Cort se puede comprobar cómo en 2025, entre el 26 de marzo y el 2 de abril, los 28 caballos con licencia pasaron la inspección veterinaria anual obligatoria. Sin embargo, la revisión de este año se ha postergado hasta los días 14, 15, 16 y 17 de septiembre. Igualmente, Progreso en Verde afirma que está en proceso de denunciar al Ayuntamiento de Palma y a la Conselleria de Agricultura, Ganadería y Medio Natural por “dejación de funciones y presunta prevaricación administrativa”, tras lo acontecido a su juicio en los últimos tres años de legislatura.

Denuncian falta de atención veterinaria

“Los caballos de las galeras no deben prestar servicio ni un día más sin pasar la revisión veterinaria anual”, afirmó este lunes Amengual. El portavoz recordó que el reglamento municipal del servicio de transporte urbano con galeras indica, en el artículo 32, que anualmente y en fechas que determine la Administración Municipal, deberán los titulares de licencias “someter a revisión técnico‐sanitaria ordinaria las caballerías y vehículos adscritos a las mismas”.

Los animalistas lamentaron que se hayan llevado a cabo inspecciones “esporádicas”, pero no la revisión veterinaria anual obligatoria, hechos que calificaron como muy graves. En 2026 se han inspeccionado cinco caballos con galeras (licencias 1, 19, 32, 53 y 58), según la documentación del Ayuntamiento de Palma, consultada por elDiario.es. En el caso de la licencia 32, el animal “no está adscrito a la licencia”. En el momento de la exploración, el caballo “no presentaba signos de enfermedad, aunque su condición corporal se podía mejorar”.

Pese a todo, la inspección concluyó que se considera al equino “apto” para el desarrollo de ese trabajo, por lo que el informe veterinario fue favorable. Así, al dueño de la licencia se le informa sobre la necesidad de solicitar oficialmente al Ajuntament de Palma “la adscripción del caballo a la galera correspondiente”, así como el retorno y prohibición de circulación hacia la aprobación de la solicitud.

En cuanto a los caballos con licencia 1, 19 y 53, la documentación indica que, en el momento de la inspección, “no se observaron alteraciones físicas remarcables” en la salud de los animales. “Los caballos presentaban un buen estado general, con una condición corporal adecuada, constantes vitales dentro de los valores fisiológicos normales y sin signos clínicos de enfermedad infectocontagiosa o parasitaria”.

Respecto al equino con licencia 58, tampoco se observó “ningún signo de enfermedad”. En el momento de la exploración, el caballo presentaba “un buen estado general, con una condición corporal adecuada, constantes vitales dentro de los valores fisiológicos normales y sin evidencias de patología infecciosa o producida por parásitos”.

Sin embargo, la herradura de la pata delantera izquierda estaba muy desgastada y tenía una parte del hierro expuesta. Por este motivo, se obligó al titular a cambiar el casco para “garantizar la correcta herradura del animal y así evitar riesgo tanto para los caballos como para los peatones”. Este es otro requisito obligatorio, además, según el reglamento del servicio de transporte urbano con galeras de caballos. Amengual lamenta, además, el mal estado general en el que, considera, viven los animales. Recuerda los casos de caballos desplomados en el suelo y que “malviven” en los “establos de los horrores” para beneficio de una industria, la de las calesas, a costa de su salud.

Las licencias son vitalicias

Entidades como Progreso en Verde y Satya Animal han pedido en repetidas ocasiones el fin de las galeras de caballos, como ocurrió en Málaga en octubre de 2025, después de que el Ayuntamiento revocara las 25 licencias que seguían en vigor. Para ello, el Consistorio malagueño tuvo que indemnizar a sus titulares con más de 125.000 euros cada uno. El coste total supuso un gasto de más de 3 millones de euros para las cuentas municipales. El caso de Palma, sin embargo, es más difícil. Mientras que en Málaga las licencias caducaban en 2035, en el caso de la capital balear, son hereditarias y vitalicias. Por tanto, revocarlas implica negociar con los caleseros, una opción que no parece estar sobre la mesa del Ayuntamiento.

No obstante, hay alternativas. Alcúdia –el municipio desde donde salen los ferris a Ciutadella (Menorca)–, situado en el noreste de Mallorca, se convirtió en el primer municipio de la UE en ofrecer carrozas con motor eléctrico homologado. “Hemos apostado por vehículos eléctricos porque había que darle una salida a nuestro sector. Si no lo hacíamos, no teníamos futuro. La sensibilidad respecto a los animales ha cambiado mucho en estas décadas y era el momento de evolucionar”, afirmó Eduardo Salazar, cuya familia llevaba más de 50 años en el negocio de las galeras, y que pudo reconvertir su negocio en uno que pusiera fin al sufrimiento animal.