<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Palma]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/palma/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Palma]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1034563/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contractes-fragmentats-i-fons-publics-500-000-euros-mes-per-reformar-marivent-palau-espoliat_1_13152701.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'adjudicació busca frenar el deteriorament acumulat durant més de dues dècades a la residència d'estiu de la Família Reial. El recinte havia d'haver-se convertit en un espai obert a la ciutadania balear, però la Diputació Provincial en temps de Franco va truncar els plans del veritable propietari, Ionannes Saridakis</p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Veu la llum l'escriptura oculta de Marivent per la qual l'hereu va renunciar al palau i la Casa Reial justifica el seu estiu a l'illa
</p></div><p class="article-text">
        El soroll de les obres trenca la calma dels jardins que, durant d&egrave;cades, han rom&agrave;s gaireb&eacute; intactes davant la badia de Palma. Dins, operaris revisen murs clivellats, sistemes de reg envellits i piscines castigades pel salnitre. Al palau de Marivent, el so met&agrave;l&middot;lic de les eines, el pujar i baixar dels treballadors i la terra remoguda delaten una reforma llargament ajornada a la qual el Govern balear ha donat llum verda amb un pressupost que rondar&agrave; els 500.000 euros de diners p&uacute;blics. L'objectiu: frenar el deteriorament acumulat durant m&eacute;s de dues d&egrave;cades a la resid&egrave;ncia estiuenca dels reis, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">havia de convertir-se en espai obert a la ciutadania</a> i va acabar consolidant-se com un enclavament institucional d'acc&eacute;s restringit. Nom&eacute;s en determinats per&iacute;odes la ciutadania pot passejar pels seus jardins.
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute; actual, per&ograve;, no &eacute;s un episodi a&iuml;llat, sin&oacute; una pe&ccedil;a m&eacute;s d'un sistema de despesa sostingut que es reactiva especialment durant els per&iacute;odes d'estada dels reis a Mallorca. Nom&eacute;s en neteja i subministraments, el Butllet&iacute; Oficial de l'Estat (BOE) i el de Balears (BOIB) recullen contractes de m&eacute;s de 217.000 euros anuals, als quals s'afegeixen serveis de refor&ccedil; adjudicats amb f&oacute;rmules de contractaci&oacute; per hores que permeten ampliar el servei durant els mesos d'estiu. A nivell global, l'Executiu auton&ograve;mic, titular de l'immoble, destina m&eacute;s d'1,2 milions d'euros cada any al seu manteniment, una xifra que va arribar a assolir els 1,7 milions el 2013, amb Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) com a president.
    </p><p class="article-text">
        No s&oacute;n les &uacute;niques inversions que rep el palau. Sense precisar quantitats econ&ograve;miques concretes, la mem&ograve;ria d'activitats de Patrimoni Nacional relativa a 2025, consultada per aquest mitj&agrave;, recull que l'any passat es van instal&middot;lar nous sistemes de detecci&oacute; i protecci&oacute; contra incendis en diferents immobles de la seva propietat i, tot i no estar incl&ograve;s entre ells, tamb&eacute; a Marivent &mdash;m&eacute;s concretament a l'edifici Camaretas&mdash;. Aix&iacute; mateix, es va dur a terme la renovaci&oacute; dels banys als apartaments del personal de servei i la demolici&oacute; del forjat de l'antiga piscina per problemes estructurals. El 2024 es van dur a terme estudis i tomografies de l'arbrat amb c&agrave;rrec als fons del Govern. Segons dades obtingudes en el seu moment per Newtral a trav&eacute;s del Portal de Transpar&egrave;ncia, l'ens encarregat de la gesti&oacute; dels b&eacute;ns vinculats a la Corona destinava &mdash;almenys fins a 2021&mdash; uns 220.000 euros anuals per sufragar despeses de personal i subministraments.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, la reforma actual reobre una q&uuml;esti&oacute; de fons: quin retorn p&uacute;blic tenen aquestes inversions en una resid&egrave;ncia institucional d'&uacute;s limitat en un escenari, a m&eacute;s, marcat per la crisi d'acc&eacute;s a l'habitatge, la saturaci&oacute; tur&iacute;stica i el debat sobre el model econ&ograve;mic de les illes?
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma reobre una qüestió de fons: quin retorn públic té la inversió pública sostinguda en una residència institucional d&#039;ús limitat en un escenari, a més, marcat per la crisi d&#039;accés a l&#039;habitatge, la saturació turística i el debat sobre el model econòmic de les illes?</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Porta principal d&#039;accés als jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Porta principal d&#039;accés als jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s de 25 anys sense reformes profundes</strong></h2><p class="article-text">
        En la pr&ograve;pia mem&ograve;ria justificativa de la reforma actual, a la qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es, la Conselleria de Presid&egrave;ncia i Administracions P&uacute;bliques considera fins i tot que &eacute;s &ldquo;totalment necessari incrementar la partida prevista&rdquo; per al manteniment de Marivent davant el deteriorament del palau, que arrossega m&eacute;s de 25 anys sense reformes profundes. L'informe va m&eacute;s enll&agrave; i adverteix que el cost del manteniment ordinari ja supera els l&iacute;mits dels contractes menors &mdash;reservats per a despeses puntuals i de minsa quantia&mdash;, fet que obliga a rec&oacute;rrer a noves licitacions de major import i a planificar intervencions m&eacute;s &agrave;mplies per evitar que els danys estructurals s'agreugin. Un fet que confirma el car&agrave;cter estructural i elevat de la despesa associada al complex. Marivent ha deixat de ser una despesa puntual per convertir-se en una estructura de despesa permanent.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La memòria de la reforma adverteix que el cost del manteniment ordinari ja supera els límits dels contractes menors -reservats per a despeses puntuals i de nínima quantia-, la qual cosa obliga a recórrer a noves licitacions de més import i a planificar intervencions més àmplies per evitar que els danys estructurals s&#039;agravin</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D'acord amb el document consultat per aquest mitj&agrave;, la reforma prevista abasta tant elements estructurals com instal&middot;lacions i espais exteriors. Entre les actuacions previstes hi ha la restauraci&oacute; de paviments de pedra i empedrats, la substituci&oacute; de baranes corro&iuml;des per l'oxidaci&oacute; i la intervenci&oacute; en cobertes, cornises i fa&ccedil;anes exposades al salnitre, aix&iacute; com la reparaci&oacute; del vial d'acc&eacute;s danyat per arrels. Tamb&eacute; es contemplen actuacions a la piscina &mdash;amb filtracions i maquin&agrave;ria obsoleta&mdash;, vestuaris, camins interiors i edificis auxiliars, aix&iacute; com la reparaci&oacute; de murs, canalitzacions i sistemes de drenatge. A l'exterior, es preveuen treballs en jardins, la rehabilitaci&oacute; de fonts ornamentals en des&uacute;s, la reparaci&oacute; de danys causats pels temporals i la millora dels sistemes de reg.
    </p><p class="article-text">
        El pressupost base de licitaci&oacute; ascendeix, en concret, a 470.444 euros (IVA incl&ograve;s). No obstant aix&ograve;, l'expedient preveu la possibilitat d'incrementar l'import fins a un 20% addicional en cas d'aparici&oacute; de vicis ocults &mdash;defectes no detectats en la inspecci&oacute; inicial que solen aflorar durant l'execuci&oacute; d'una obra&mdash;, cosa que podria elevar el cost final per sobre dels 560.000 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa amb el nom del palau"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa amb el nom del palau                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com explicita la mem&ograve;ria justificativa, arran de la constituci&oacute; de la Comunitat Aut&ograve;noma, els immobles que conformen el recinte de Marivent varen ser transferits per l'aleshores Consell General Interinsular, passant aix&iacute; a formar part del patrimoni auton&ograve;mic. En conseq&uuml;&egrave;ncia, la seva administraci&oacute;, conservaci&oacute; i protecci&oacute; &eacute;s responsabilitat del Govern balear, tal com disposa la llei de patrimoni de la Comunitat Aut&ograve;noma de les Illes Balears.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Com qualsevol altre immoble del qual &eacute;s propiet&agrave;ria, la Comunitat Aut&ograve;noma t&eacute; l'obligaci&oacute; de cuidar de la conservaci&oacute; i el manteniment de Marivent per un doble motiu: la protecci&oacute; de la finca, com a conjunt arquitect&ograve;nic que forma part d'un llegat integrat en el nostre patrimoni, i la necessitat que pugui servir a la finalitat a la qual l'immoble est&agrave; destinat&rdquo;, afegeix el document. En definir aquest &ldquo;dest&iacute;&rdquo;, l'informe, lluny de fer refer&egrave;ncia a l'&uacute;s original del palau &mdash;concebut com a museu obert a la ciutadania&mdash;, assumeix plenament que el complex &eacute;s, &ldquo;des de fa molt de temps, no nom&eacute;s la resid&egrave;ncia d'estiu de la Fam&iacute;lia Reial, sin&oacute; tamb&eacute; lloc de descans al llarg de l'any, per la qual cosa &eacute;s freq&uuml;entment utilitzat per tots els seus membres i hi passen nombroses personalitats de tots els &agrave;mbits&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un model de contractaci&oacute; fragmentada</strong></h2><p class="article-text">
        Tot i que el procediment d'adjudicaci&oacute; &eacute;s obert, la reforma s'insereix en un model de contractaci&oacute; fragmentada que caracteritza la gesti&oacute; de Marivent des de fa d&egrave;cades. El manteniment del complex no es licita com un servei integral, sin&oacute; que es divideix en m&uacute;ltiples contractes individuals &mdash;neteja, jardineria, plagues, electricitat, climatitzaci&oacute;, obres&mdash; adjudicats a diferents empreses. En aquest cas, la contractaci&oacute; ha recaigut en Bonfill Enginyeria, Arquitectura i Paisatge SL, una empresa mallorquina fundada el 2011 que ha incrementat la seva pres&egrave;ncia en la contractaci&oacute; p&uacute;blica balear en els darrers anys. Nom&eacute;s el 2025, el volum de contractes va superar els cinc milions d'euros. La seva activitat es concentra en reformes d'edificis p&uacute;blics, infraestructures i projectes per a diferents administracions.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que el procediment d&#039;adjudicació és obert, la reforma s&#039;insereix en un model de contractació fragmentada que caracteritza la gestió de Marivent des de fa dècades</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cal destacar que la despesa a Marivent no es limita a obres i contractes externs. Un acord del Consell de&nbsp;Govern&nbsp;aprovat al juliol de 2025 inclou expl&iacute;citament al personal que presta serveis en el palau dins dels col&middot;lectius que poden percebre retribucions per hores extraordin&agrave;ries, la qual cosa evidencia que l'activitat del complex genera tamb&eacute; costos laborals addicionals vinculats al seu funcionament ordinari. La mesura es justifica, segons el propi document, per la impossibilitat de compensar aquestes hores amb descans, la qual cosa refor&ccedil;a la idea que el manteniment i &uacute;s del palau comporta una c&agrave;rrega estructural de despesa p&uacute;blica m&eacute;s enll&agrave; de les partides pressupost&agrave;ries visibles.
    </p><p class="article-text">
        En les &uacute;ltimes legislatures, d'acord amb la documentaci&oacute; analitzada per aquest mitj&agrave;, el Govern ha adjudicat serveis de refor&ccedil; per imports de fins a 100.000 euros, amb sistemes flexibles que permeten ampliar el servei durant els mesos de major activitat. Depenent del per&iacute;ode, les diferents contractacions han recaigut en una o altra empresa: aix&iacute;, el 2011 el Govern va adjudicar per 47.200 euros a Hidr&agrave;ulica i Electricitat SA el manteniment de les instal&middot;lacions el&egrave;ctriques del complex, mentre que la climatitzaci&oacute; va ser encarregada a Refrigeraci&oacute; i Confort SA per imports similars en contractes de dos anys formalitzats el 2014. A aix&ograve; s'hi sumen actuacions puntuals d'obra menor, com el contracte adjudicat el 2016 a Construcciones Llull Sastre SA per 56.562 euros per a la reposici&oacute; de paviments, murs i escales, i altres per al control de plagues, que va recaure en mercantils com Will Kill SA per 41.300 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Només en determinats períodes, la ciutadania pot passejar pels jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Només en determinats períodes, la ciutadania pot passejar pels jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Incompliment de contracte</strong></h2><p class="article-text">
        Mentrestant, algunes de les contractacions no s'han deslliurat de la pol&egrave;mica. En 2014, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de&nbsp;Balears&nbsp;(TSJIB)&nbsp;va ratificar que 292.132 euros reclamats per&nbsp;Lireba&nbsp;Serveis&nbsp;Integrats&nbsp;-que va operar com a filial del grup ACS- arran de la liquidaci&oacute; del contracte per a la neteja i manteniment del palau de Marivent corresponien al&nbsp;Govern, que li va adjudicar aquests treballs a l'agost de 2007. La Sala declarava provat com, durant la vig&egrave;ncia del contracte, l'empresa va facturar i va cobrar l'anterior quantitat sense cap contraprestaci&oacute; per part seva.
    </p><p class="article-text">
        Posteriorment, el Tribunal Suprem va validar l'actuaci&oacute; de l'Executiu balear de rescindir el contracte abans de la seva resoluci&oacute; definitiva, en considerar que la mesura estava justificada per raons d'inter&egrave;s p&uacute;blic i seguretat, especialment en un entorn sensible com Marivent. Entre altres aspectes, l'Alt Tribunal destaca que&nbsp;Lireba&nbsp;havia de mantenir un servei permanent amb un nombre concret d'empleats adaptat a les estades de la Fam&iacute;lia Reial. No obstant aix&ograve;, l'empresa va arribar a prestar el servei amb menys de la meitat del personal exigit, incomplint una condici&oacute; que el propi contracte qualificava com a essencial. La sala subratlla que aquest d&egrave;ficit no era un aspecte menor, sin&oacute; un &ldquo;trencament&rdquo; del nucli del contracte, en afectar directament la qualitat i viabilitat del manteniment del complex.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;, no obstant aix&ograve;, anava m&eacute;s enll&agrave;: deixava al descobert rellevants disfuncions en la gesti&oacute; d'aquests serveis p&uacute;blics, no sols respecte a les fallades en el control de l'execuci&oacute; contractual -el fet que l'empresa arrib&eacute;s a facturar serveis no prestats conforme als pactes-, sin&oacute; que posa en relleu la complexitat d'un model basat en contractes fragmentats i altament dependents de condicions variables, com les estades de la Fam&iacute;lia Reial. El resultat &eacute;s un sistema en el qual el seguiment efectiu del servei es torna clau, per&ograve; tamb&eacute; dif&iacute;cil de fiscalitzar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 2014, el Tribunal Superior de Justícia de les Balears va ratificar que l&#039;empresa Lireba, que va operar com a filial d&#039;ACS, va percebre 292.132 euros sense haver efectuat la corresponent contraprestació per la neteja i manteniment de Marivent que tenia encomanat des de l&#039;agost del 2007</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La despesa p&uacute;blica a Marivent ha estat &mdash;i continua sent&mdash; objecte de cr&iacute;tiques pol&iacute;tiques i socials durant anys. A m&eacute;s dels fons p&uacute;blics destinats al seu manteniment, formacions pol&iacute;tiques i moviments ciutadans han denunciat la falta de transpar&egrave;ncia sobre el proc&eacute;s que va convertir el palau en la resid&egrave;ncia d'estiu de la Fam&iacute;lia Reial a Mallorca. elDiario.es va treure a la llum l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escriptura amb la qual Jos&eacute; Carlos Herrmann&ndash;Marconi, hereu del fil&agrave;ntrop Ionannes Saridakis, renunciava el 1978 al palau</a>, contravenint el que havia disposat el seu padrastre en el testament. Saridakis, filantrop d'origen grec, havia fet fortuna a Sud-am&egrave;rica i va trobar a Mallorca el seu retir daurat. L'illa el va enlluernar fins a tal punt que va decidir donar a Balears un immens llegat art&iacute;stic i arquitect&ograve;nic que inclo&iuml;a el palau que va fer aixecar a la vora del mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels camins que divideix els jardins"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels camins que divideix els jardins                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les càmeres que vigilen el recinte"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les càmeres que vigilen el recinte                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Va ser la seva v&iacute;dua qui, el 1965, va cedir l'edifici, els terrenys de 33.905 metres quadrats sobre els quals havia estat constru&iuml;t i la col&middot;lecci&oacute; d'art del filantrop a l'aleshores Diputaci&oacute; Provincial sota la condici&oacute; que els mallorquins &mdash;i la poblaci&oacute; en general&mdash; poguessin delectar-se amb la cultura i el pensament que albergaven les seves parets. Un extrem que nom&eacute;s es va complir entre 1965 i 1972. Durant diversos anys, l'espai muse&iacute;stic va romandre obert al p&uacute;blic, per&ograve;, despr&eacute;s de la seva cessi&oacute; als reis per part de la franquista Diputaci&oacute; Provincial de Balears, mai m&eacute;s no va tornar a obrir les seves portes, convertint-se en la resid&egrave;ncia privada de la Fam&iacute;lia Reial durant les seves estades a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        L'escriptura de ren&uacute;ncia, un document de 14 p&agrave;gines que mai abans havia sortit a la llum, &eacute;s el paper al qual s'agafen a la Casa Reial per justificar l'&uacute;s privatiu de Marivent per part de la reialesa. En el document, per&ograve;, l'hereu (Jos&eacute; Carlos Herrmann-Marconi) no justifica els motius que el porten a incomplir l'&uacute;ltima voluntat de Saridakis.
    </p><p class="article-text">
        El document deixa const&agrave;ncia del moment en qu&egrave;, sis mesos abans de la promulgaci&oacute; de la Constituci&oacute;, el 6 d'abril de 1978 Marconi compareixia davant el notari Julio Albi, amb despatx a Madrid, per formalitzar la ren&uacute;ncia. De la mansi&oacute; va desistir en ple proc&eacute;s judicial impulsat pels hereus contra el Govern &mdash;que havia absorbit la Diputaci&oacute; Provincial&mdash; i la Fundaci&oacute; Museu d'Art Saridakis &mdash;declarada aleshores en rebel&middot;lia&mdash; pel mal &uacute;s de la donaci&oacute; del seu ascendent. Marconi va recuperar la titularitat dels b&eacute;ns del seu padrastre, per&ograve; no el palau. Durant cinc d&egrave;cades, els reis han convidat al palauet <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/siete-presidentes-gobierno-e-ilustres-mandatarios-extranjeros-cinco-decadas-marivent-residencia-real_1_10086542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presidents del Govern i il&middot;lustres mandataris estrangers</a> i han gaudit de les vacances a l'illa a costa dels contribuents, que es van quedar sense palau i sense museu.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les escultures de Joan Miró exposades als jardins de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les escultures de Joan Miró exposades als jardins de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els jardins amb les escultures de Mir&oacute;, oberts al p&uacute;blic</strong></h2><p class="article-text">
        A l'actualitat, de totes les pintures que pengen a l'interior de Marivent, m&eacute;s de vuitanta s&oacute;n propietat del Govern, com consta a l'Inventari General de B&eacute;ns i Drets de l'Administraci&oacute; de la Comunitat Aut&ograve;noma de les Illes Balears (CAIB), consultat per elDiario.es. Juntament amb els quadres, l'Executiu auton&ograve;mic tamb&eacute; posseeix bona part del mobiliari de l'edifici, com diversos llits mallorquins dels segles XVIII i XIX, un bagul g&ograve;tic mallorqu&iacute;, un banc neocl&agrave;ssic, un escriptori barroc i nombrosos miralls i c&ograve;modes. Elements de gran valor als quals la ciutadania, tanmateix, no t&eacute; acc&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        Per contra, els jardins de Marivent, que ocupen una superf&iacute;cie total de 9.155 metres quadrats, s&iacute; que estan oberts al p&uacute;blic arran de l'acord assolit el maig de 2017 entre el Govern de Francina Armengol i la Casa Reial per conjugar l'obertura de la zona exterior amb l'&uacute;s del palau com a resid&egrave;ncia de la Fam&iacute;lia Reial. S'hi exhibeixen dotze escultures en bronze que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Mir&oacute; </a>va realitzar entre 1969 i 1981 i que la fam&iacute;lia de l'artista va cedir per donar un valor afegit a les visites. Una iniciativa que pret&eacute;n, a m&eacute;s, posar de manifest el vincle de l'obra de l'artista amb el barri de Cala Major, que ell mateix va escollir per viure i treballar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/contractes-fragmentats-i-fons-publics-500-000-euros-mes-per-reformar-marivent-palau-espoliat_1_13152701.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 08:29:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="733943" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733943" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Contractes fragmentats i fons públics: 500.000 euros més per reformar Marivent, el palau espoliat]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Marivent,Casa Real,Familia Real,Reyes,Felipe VI,Juan Carlos I,Gasto público,Licitaciones,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Contratos fragmentados y fondos públicos: 500.000 euros más para reformar Marivent, el palacio expoliado]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/contratos-fragmentados-fondos-publicos-500-000-euros-reformar-marivent-palacio-expoliado_1_13138305.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Contratos fragmentados y fondos públicos: 500.000 euros más para reformar Marivent, el palacio expoliado"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La adjudicación busca frenar el deterioro acumulado durante más de dos décadas en la residencia veraniega de la Familia Real. El recinto debía haberse convertido en un espacio abierto a la ciudadanía balear, pero la Diputación Provincial en tiempos de Franco truncó los planes del verdadero dueño, Ionannes Saridakis</p><p class="subtitle">EXCLUSIVA - Ve la luz la escritura oculta de Marivent por la que el heredero renunció al palacio y la Casa Real justifica su veraneo en la isla
</p></div><p class="article-text">
        El ruido de las obras rompe la calma de los jardines que, durante d&eacute;cadas, han permanecido casi intactos frente a la bah&iacute;a de Palma. Dentro, operarios revisan muros agrietados, sistemas de riego envejecidos y piscinas castigadas por el salitre. En el palacio de Marivent, el sonido met&aacute;lico de las herramientas, el ir y venir de los trabajadores y la tierra removida delatan una reforma a la que el Govern balear ha dado luz verde con un presupuesto que rondar&aacute; los 500.000 euros de dinero p&uacute;blico. El objetivo: frenar el deterioro acumulado durante m&aacute;s de dos d&eacute;cadas en la residencia veraniega de los reyes que&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hab&iacute;a de convertirse en espacio abierto a la ciudadan&iacute;a&nbsp;</a>y acab&oacute; consolid&aacute;ndose como enclave institucional de acceso restringido. Solo en determinados periodos la ciudadan&iacute;a puede pasear por sus jardines. 
    </p><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n actual, sin embargo, no es un episodio aislado, sino una pieza m&aacute;s de un sistema de gasto sostenido que se reactiva especialmente durante los periodos de estancia de los reyes en Mallorca. Solo en limpieza y suministros, el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE) recoge contratos de m&aacute;s de 217.000 euros anuales, al que se a&ntilde;aden servicios de refuerzo adjudicados con f&oacute;rmulas de contrataci&oacute;n por horas que permiten ampliar el servicio durante los meses de verano. A nivel global, el Ejecutivo auton&oacute;mico, titular del inmueble, destina m&aacute;s de 1,2 millones de euros cada a&ntilde;o a su mantenimiento, una cifra que lleg&oacute; a alcanzar los 1,7 millones en 2013, con Jos&eacute; Ram&oacute;n Bauz&aacute; (PP) como presidente. 
    </p><p class="article-text">
        No son las &uacute;nicas inversiones que recibe el palacio. Sin precisar cantidades econ&oacute;micas concretas, la memoria de actividades de Patrimonio Nacional relativa a 2025, consultada por este medio, recoge que el a&ntilde;o pasado se instalaron nuevos sistemas de detecci&oacute;n y protecci&oacute;n contra incendios en distintos inmuebles de su propiedad y, pese a no estar incluido entre ellos, tambi&eacute;n en Marivent -m&aacute;s en concreto en el edificio Camaretas-. Asimismo, se llev&oacute; a cabo la renovaci&oacute;n de los ba&ntilde;os en los apartamentos del personal de servicio y la demolici&oacute;n del forjado de la &ldquo;antigua piscina&rdquo; por problemas estructurales. En 2024, se llevaron a cabo estudios y tomograf&iacute;as en el arbolado con cargo a los fondos del Gobierno. Seg&uacute;n datos obtenidos en su momento por <a href="https://www.newtral.es/patrimonio-nacional-marivent-dinero/20211002/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Newtral </a>a trav&eacute;s del Portal de Transparencia, el ente encargado de la gesti&oacute;n de los bienes vinculados a la Corona destina -al menos hasta 2021- una medida de 220.000 euros anuales para sufragar gastos de personal y suministros.  
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, la reforma actual reabre una cuesti&oacute;n de fondo: qu&eacute; retorno p&uacute;blico tienen las inversiones en una residencia institucional de uso limitado en un escenario, adem&aacute;s, marcado por la crisis de acceso a la vivienda, la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica y el debate sobre el modelo econ&oacute;mico de las islas.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La reforma reabre una cuestión de fondo: qué retorno público tiene la inversión pública sostenida en una residencia institucional de uso limitado en un escenario, además, marcado por la crisis de acceso a la vivienda, la saturación turística y el debate sobre el modelo económico de las islas</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6fd7eb62-4633-44f0-bad4-956ef736c2de_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Puerta principal de acceso a los jardines de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Puerta principal de acceso a los jardines de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s de 25 a&ntilde;os sin reformas profundas</strong></h2><p class="article-text">
        En la propia memoria justificativa de la reforma actual, a la que ha tenido acceso elDiario.es, la Conselleria de Presidencia y Administraciones P&uacute;blicas considera incluso que es &ldquo;totalmente necesario incrementar la partida prevista&rdquo; para el mantenimiento de Marivent ante el deterioro del palacio, que arrastra m&aacute;s de 25 a&ntilde;os sin reformas profundas. El informe va m&aacute;s all&aacute; y advierte de que el coste del mantenimiento ordinario ya supera los l&iacute;mites de los contratos menores &ndash;reservados para gastos puntuales y de escasa cuant&iacute;a&ndash;, lo que obliga a recurrir a nuevas licitaciones de mayor importe y a planificar intervenciones m&aacute;s amplias para evitar que los da&ntilde;os estructurales se agraven. Un hecho que confirma el car&aacute;cter estructural y elevado del gasto asociado al complejo. Marivent ha dejado de ser un gasto puntual para convertirse en una estructura de gasto permanente.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La memoria de la reforma advierte de que el coste del mantenimiento ordinario ya supera los límites de los contratos menores -reservados para gastos puntuales y de escasa cuantía-, lo que obliga a recurrir a nuevas licitaciones de mayor importe y a planificar intervenciones más amplias para evitar que los daños estructurales se agraven</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De acuerdo al documento consultado por este peri&oacute;dico, la reforma prevista abarca tanto elementos estructurales como instalaciones y espacios exteriores. Entre las actuaciones previstas se encuentran la restauraci&oacute;n de pavimentos de piedra y empedrados, la sustituci&oacute;n de barandillas corro&iacute;das por la oxidaci&oacute;n y la intervenci&oacute;n en cubiertas, cornisas y fachadas expuestas al salitre y la reparaci&oacute;n del vial de acceso da&ntilde;ado por ra&iacute;ces. Tambi&eacute;n se contemplan actuaciones en la piscina &ndash;con filtraciones y maquinaria obsoleta&ndash;, vestuarios, caminos interiores y edificios auxiliares, as&iacute; como la reparaci&oacute;n de muros, canalizaciones y sistemas de drenaje. En el exterior, se prev&eacute;n trabajos en jardines, la rehabilitaci&oacute;n de fuentes ornamentales en desuso, la reparaci&oacute;n de da&ntilde;os causados por los temporales y la mejora de los sistemas de riego.
    </p><p class="article-text">
        El presupuesto base de licitaci&oacute;n asciende, en concreto, a 470.444 euros (IVA incluido). Sin embargo, el expediente prev&eacute; la posibilidad de incrementar el importe hasta un 20% adicional en caso de aparici&oacute;n de vicios ocultos, es decir, defectos no detectados en la inspecci&oacute;n inicial que suelen afloran durante la ejecuci&oacute;n de una obra, lo que podr&iacute;a elevar el coste final por encima de los 560.000 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48d40e5d-82f9-4c0b-a649-aee9e9b3c2aa_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Placa con el nombre del palacio"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Placa con el nombre del palacio                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como explicita la memoria justificativa de la reforma, a ra&iacute;z de la constituci&oacute;n de la Comunidad Aut&oacute;noma, los inmuebles que conforman el recinto de Marivent fueron transferidos por el entonces Consejo General Interinsular, pasando as&iacute; a formar parte del patrimonio auton&oacute;mico. En consecuencia, su administraci&oacute;n, conservaci&oacute;n y protecci&oacute;n es responsabilidad del Govern balear, tal como dispone la ley del patrimonio de la Comunidad Aut&oacute;noma de Balears. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Como cualquier otro inmueble de la cual es propietaria, la Comunidad Aut&oacute;noma tiene la obligaci&oacute;n de cuidar de la conservaci&oacute;n y el mantenimiento de Marivent por un doble motivo: la protecci&oacute;n de la finca, como conjunto arquitect&oacute;nico que forma parte de un&nbsp;legado integrado en nuestro patrimonio, y la necesidad de que pueda servir a la finalidad a la cual el inmueble est&aacute; destinado&rdquo;, a&ntilde;ade el documento. Al definir ese &ldquo;destino&rdquo;, el informe, lejos de hacer referencia al uso original del palacio &ndash;concebido como museo abierto a la ciudadan&iacute;a&ndash;, asume plenamente que el complejo es, &ldquo;desde hace mucho tiempo, no solo la residencia de verano de la Familia Real, sino lugar de descanso a lo largo del a&ntilde;o, por lo cual es frecuentemente utilizado por todos sus miembros y pasan numerosas personalidades de todos los &aacute;mbitos&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un modelo de contrataci&oacute;n fragmentada</strong></h2><p class="article-text">
        Aunque el procedimiento de adjudicaci&oacute;n es abierto, la reforma se inserta en un modelo de contrataci&oacute;n fragmentada que caracteriza la gesti&oacute;n de Marivent desde hace d&eacute;cadas. El mantenimiento del complejo no se licita como un servicio integral, sino que se divide en m&uacute;ltiples contratos individuales &ndash;limpieza, jardiner&iacute;a, plagas, electricidad, climatizaci&oacute;n, obras&ndash; adjudicados a distintas empresas. En este caso, la contrataci&oacute;n ha reca&iacute;do en Bonfill Ingenier&iacute;a, Arquitectura y Paisaje SL, una empresa mallorquina fundada en 2011 que ha incrementado su presencia en la contrataci&oacute;n p&uacute;blica balear en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Solo en 2025, el volumen de contratos super&oacute; los cinco millones. Su actividad se concentra en reformas de edificios p&uacute;blicos, infraestructuras y proyectos para distintas administraciones. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque el procedimiento de adjudicación es abierto, la reforma se inserta en un modelo de contratación fragmentada que caracteriza la gestión de Marivent desde hace décadas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Cabe destacar que el gasto en Marivent no se limita a obras y contratos externos. Un acuerdo del Consell de Govern aprobado en julio de 2025 incluye expl&iacute;citamente al personal que presta servicios en el palacio dentro de los colectivos que pueden percibir retribuciones por horas extraordinarias, lo que evidencia que la actividad del complejo genera tambi&eacute;n costes laborales adicionales vinculados a su funcionamiento ordinario. La medida se justifica, seg&uacute;n el propio documento, por la imposibilidad de compensar esas horas con descanso, lo que refuerza la idea de que el mantenimiento y uso del palacio comporta una carga estructural de gasto p&uacute;blico m&aacute;s all&aacute; de las partidas presupuestarias visibles.
    </p><p class="article-text">
        En las &uacute;ltimas legislaturas, de acuerdo a la documentaci&oacute;n analizada por este medio, el Govern ha adjudicado servicios de refuerzo por importes de hasta 100.000 euros, con sistemas flexibles que permiten ampliar el servicio durante los meses de mayor actividad. Dependiendo del periodo, las distintas contrataciones han reca&iacute;do en una u otra empresa: as&iacute;, en 2011 el Govern adjudic&oacute; por 47.200 euros a Hidr&aacute;ulica y Electricidad SA el mantenimiento de las instalaciones el&eacute;ctricas del complejo, mientras que la climatizaci&oacute;n fue encargada a Refrigeraci&oacute;n y Confort SA por importes similares en contratos de dos a&ntilde;os formalizados en 2014. A ello se suman actuaciones puntuales de obra menor, como el contrato adjudicado en 2016 a Construcciones Llull Sastre SA por 56.562 euros para la reposici&oacute;n de pavimentos, muros y escaleras, y otros para el control de plagas, que recay&oacute; en mercantiles como Will Kill SA por 41.300 euros.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1198666-c37b-4b8c-b094-4123e3566e9b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Solo en determinados periodos, la ciudadanía puede pasear por los jardines de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Solo en determinados periodos, la ciudadanía puede pasear por los jardines de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Incumplimiento de contrato</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras tanto, algunas de las contrataciones no se han librado de la pol&eacute;mica. En 2014, el Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) ratific&oacute; que 292.132 euros reclamados por Lireba Serveis Integrats -que oper&oacute; como filial del grupo ACS- a ra&iacute;z de la liquidaci&oacute;n del contrato para la limpieza y mantenimiento del palacio de Marivent correspond&iacute;an al Govern, que le adjudic&oacute; estos trabajos en agosto de 2007. La Sala declaraba probado c&oacute;mo, durante la vigencia del contrato, la empresa factur&oacute; y cobr&oacute; la anterior cantidad sin contraprestaci&oacute;n alguna por su parte. 
    </p><p class="article-text">
        Posteriormente, el Tribunal Supremo valid&oacute; la actuaci&oacute;n del Ejecutivo balear de rescindir el contrato antes de su resoluci&oacute;n definitiva, al considerar que la medida estaba justificada por razones de inter&eacute;s p&uacute;blico y seguridad, especialmente en un entorno sensible como Marivent. Entre otros aspectos, el Alto Tribunal destaca que Lireba deb&iacute;a mantener un servicio permanente con un n&uacute;mero concreto de empleados adaptado a las estancias de la Familia Real. Sin embargo, la empresa lleg&oacute; a prestar el servicio con menos de la mitad del personal exigido, incumpliendo una condici&oacute;n que el propio contrato calificaba como esencial. La sala subraya que este d&eacute;ficit no era un aspecto menor, sino un &ldquo;quebrantamiento&rdquo; del n&uacute;cleo del contrato, al afectar directamente a la calidad y viabilidad del mantenimiento del complejo.
    </p><p class="article-text">
        La resoluci&oacute;n, sin embargo, iba m&aacute;s all&aacute;: dejaba al descubierto relevantes disfunciones en la gesti&oacute;n de estos servicios p&uacute;blicos, no solo respecto a los fallos en el control de la ejecuci&oacute;n contractual -el hecho de que la empresa llegase a facturar servicios no prestados conforme a lo pactado-, sino que pone de relieve la complejidad de un modelo basado en contratos fragmentados y altamente dependientes de condiciones variables, como las estancias de la Familia Real. El resultado es un sistema en el que el seguimiento efectivo del servicio se vuelve clave, pero tambi&eacute;n dif&iacute;cil de fiscalizar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En 2014, el Tribunal Superior de Justicia de Balears ratificó que la empresa Lireba, que operó como filial de ACS, percibió 292.132 euros sin haber efectuado la correspondiente contraprestación por la limpieza y mantenimiento de Marivent que tenía encomendado desde agosto de 2007</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El gasto p&uacute;blico en Marivent ha sido &ndash;y contin&uacute;a siendo&ndash; objeto de cr&iacute;ticas pol&iacute;ticas y sociales durante a&ntilde;os. Adem&aacute;s de los fondos p&uacute;blicos destinados a su mantenimiento, formaciones pol&iacute;ticas y movimientos ciudadanos han denunciado la falta de transparencia sobre el proceso que convirti&oacute; el palacio en la 'residencia real' de verano en Mallorca. elDiario.es sac&oacute; a la luz la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ve-luz-escritura-oculta-marivent-heredero-renuncio-palacio-casa-real-justifica-veraneo-isla_1_10215681.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escritura con la que Jos&eacute; Carlos Herrmann&ndash;Marconi, heredero del fil&aacute;ntropo Ionannes Saridakis, renunciaba en 1978 al palacio</a>, contraviniendo lo que hab&iacute;a dispuesto en su testamento su padrastro.&nbsp;Saridakis, fil&aacute;ntropo de origen griego, hab&iacute;a hecho fortuna en Sudam&eacute;rica y encontr&oacute; en Mallorca su retiro dorado. La isla lo encandil&oacute; hasta tal punto que decidi&oacute; donar a Balears un inmenso legado art&iacute;stico y arquitect&oacute;nico que inclu&iacute;a el palacio que hizo levantar a orillas del mar. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c62d1db2-7603-4219-b91a-24b7c2b5e978_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Uno de los caminos que divide los jardines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Uno de los caminos que divide los jardines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d9da78cf-3e9b-48a3-a5ae-dfdc0ecd761d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las cámaras que vigilan el recinto"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las cámaras que vigilan el recinto                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fue su viuda quien, en 1965, cedi&oacute; el edificio, el terreno de 33.905 metros cuadrados sobre el que hab&iacute;a sido construido y la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/picasso-delacroix-goya-seria-museo-marivent-franquismo-usurpo-pueblo-cederlo-reyes_1_10070146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">colecci&oacute;n de arte del fil&aacute;ntropo</a>&nbsp;a la entonces Diputaci&oacute;n Provincial bajo la condici&oacute;n de que los mallorquines &ndash;y la poblaci&oacute;n en general&ndash; pudieran deleitarse con la cultura y el pensamiento que encerraban sus paredes. Un extremo que solo se cumpli&oacute; entre 1965 y 1972. Durante varios a&ntilde;os, el espacio muse&iacute;stico permaneci&oacute; abierto al p&uacute;blico, pero, tras su cesi&oacute;n a los reyes por parte de la franquista Diputaci&oacute;n Provincial de Balears, nunca m&aacute;s volvi&oacute; a abrir sus puertas, convirti&eacute;ndose en la residencia privada de la Familia Real durante sus estancias en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La escritura de renuncia, un documento de 14 p&aacute;ginas que nunca antes hab&iacute;a salido a la luz, es el papel al que se agarran en la Casa Real para justificar el uso privativo de Marivent por parte de la realeza. En el documento, sin embargo, el heredero (Jos&eacute; Carlos Herrmann-Marconi) no justifica los motivos que le conducen a incumplir la &uacute;ltima voluntad de Ionannes Saridakis.
    </p><p class="article-text">
        El documento deja constancia del momento en el que, seis meses antes de la promulgaci&oacute;n de la Constituci&oacute;n, el 6 de abril de 1978 Marconi comparec&iacute;a ante el notario Julio Albi, con despacho en Madrid, para formalizar la renuncia. De la mansi&oacute;n desisti&oacute; en pleno proceso judicial impulsado por los herederos contra el Govern &ndash;que hab&iacute;a absorbido a la Diputaci&oacute;n Provincial&ndash; y a la Fundaci&oacute;n Museo de Arte Saridakis &ndash;declarada entonces en rebeld&iacute;a&ndash; por el mal uso de la donaci&oacute;n de su ascendiente. Marconi recuper&oacute; la titularidad de los bienes de su padrastro, pero no el palacio. Durante cinco d&eacute;cadas, los reyes han invitado al palacete a&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/siete-presidentes-gobierno-e-ilustres-mandatarios-extranjeros-cinco-decadas-marivent-residencia-real_1_10086542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presidentes del Gobierno e ilustres mandatarios extranjeros</a>&nbsp;y han disfrutado de las vacaciones en la isla a costa de los contribuyentes, que se quedaron sin palacio y sin museo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a3ab076-bf1c-40ea-b0c0-5e96db76b598_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las esculturas de Joan Miró expuestas en los jardines de Marivent"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las esculturas de Joan Miró expuestas en los jardines de Marivent                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los jardines con las esculturas de Mir&oacute;, abiertos al p&uacute;blico</strong></h2><p class="article-text">
        En la actualidad, de todas las pinturas que cuelgan en el interior de Marivent, m&aacute;s de ochenta son propiedad del Govern, como consta en el Inventario General de Bienes y Derechos de la Administraci&oacute;n de la Comunidad Aut&oacute;noma de les Illes Balears (CAIB), consultado por elDiario.es. Junto a los cuadros, el Ejecutivo auton&oacute;mico tambi&eacute;n posee la propiedad de buena parte del mobiliario del edificio, como varias camas mallorquinas de los siglos XVIII y XIX, un arc&oacute;n g&oacute;tico mallorqu&iacute;n, un banco neocl&aacute;sico, un escritorio barroco e innumerables espejos y c&oacute;modas. Elementos de gran valor a los que ciudadan&iacute;a, sin embargo, no tiene acceso.
    </p><p class="article-text">
        Por el contrario, los jardines de Marivent, que ocupan una superficie total de 9.155 metros cuadrados, s&iacute; se encuentran abiertos al p&uacute;blico tras el acuerdo alcanzado en mayo de 2017 entre el Govern de Francina Armengol y la Casa Real para conjugar el proyecto de apertura de la zona exterior del complejo con el uso del palacio como residencia de la familia real. En ellos se exhiben doce esculturas en bronce que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/joan-punyet-miro-nieto-joan-miro-abuelo-no-pintaba-hacerse-millonario-especulacion_1_12532944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Joan Mir&oacute; </a>realiz&oacute; entre los a&ntilde;os 1969 y 1981 y que la familia del pintor cedi&oacute; para dar un valor a&ntilde;adido a las visitas. Una iniciativa que pretende, adem&aacute;s, poner de manifiesto el v&iacute;nculo de la obra del artista catal&aacute;n con el barrio de Cala Major, que &eacute;l mismo escogi&oacute; para vivir y trabajar.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/contratos-fragmentados-fondos-publicos-500-000-euros-reformar-marivent-palacio-expoliado_1_13138305.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Apr 2026 04:02:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="733943" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="733943" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Contratos fragmentados y fondos públicos: 500.000 euros más para reformar Marivent, el palacio expoliado]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4feb2c0a-b428-4f73-986a-66e86c637d6e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Marivent,Casa Real,Familia Real,Reyes,Felipe VI,Juan Carlos I,Gasto público,Licitaciones,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Diversos funcionaris denuncien ordres del PP de bloquejar reforços i boicotejar la regularització de migrants a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diversos-funcionaris-denuncien-ordres-pp-bloquejar-reforcos-i-boicotejar-regularitzacio-migrants-palma_1_13150974.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Diversos funcionaris denuncien ordres del PP de bloquejar reforços i boicotejar la regularització de migrants a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">“És flagrant que utilitzin persones per a una batalla política”, recriminen els empleats públics, que han remès un comunicat en què expliquen com l’equip de govern de l’Ajuntament ha donat “instruccions” per evitar el desplegament de més personal a les oficines que han començat a atendre els centenars d’interessats a tramitar el permís de residència a Espanya</p><p class="subtitle">El Parlament balear assumeix el discurs neonazi de la “remigració” i insta a deportar els migrants que “no s’integrin”
</p></div><p class="article-text">
        Davant les cues llargu&iacute;ssimes que des de les set del mat&iacute; s&rsquo;han format a les portes de les Oficines d&rsquo;Atenci&oacute; a la Ciutadania de Palma (OAC), atenien els mateixos funcionaris de sempre &ldquo;a causa d&rsquo;instruccions pol&iacute;tiques&rdquo;. &Eacute;s la den&uacute;ncia que reflecteix un comunicat de premsa redactat per diversos empleats de l&rsquo;&agrave;rea de Serveis Socials de la capital balear. Segons el seu testimoni, l&rsquo;equip de govern de la capital balear ha vetat destinar m&eacute;s personal a les finestres on es poden gestionar presencialment tr&agrave;mits administratius o, simplement, obtenir informaci&oacute; per dur-los a terme. L&rsquo;Ajuntament de Palma &eacute;s en mans del PP, amb Vox com a suport als plens per tirar endavant pressupostos, ordenances i mocions.
    </p><p class="article-text">
        Els vesins de Palma que esperen el seu torn davant les oficines de l&rsquo;OAC cerquen, en la majoria dels casos, un certificat de vulnerabilitat social. &Eacute;s un dels documents essencials per a qualsevol migrant que vulgui iniciar la seua regularitzaci&oacute;. El proc&eacute;s va comen&ccedil;ar aquest dimecres despr&eacute;s que el Govern aprov&agrave;s per Reial decret, en l&rsquo;&uacute;ltim Consell de Ministres, concedir perm&iacute;s de resid&egrave;ncia als extracomunitaris que puguin demostrar arrelament a Espanya i no tinguin antecedents penals. Una &ldquo;fita del Pla de Conviv&egrave;ncia i Integraci&oacute; Intercultural&rdquo;, per a la Moncloa. Un cavall de batalla, en canvi, per al PP. A tot el pa&iacute;s i, amb especial for&ccedil;a, a les Illes Balears, on governa en coalici&oacute; o amb suport extern de Vox a les principals institucions de les illes, amb l&rsquo;&uacute;nica excepci&oacute; del Consell d&rsquo;Eivissa. &ldquo;No es pot entrar en aquesta ciutat per la porta del darrere&rdquo;, ha dit aquesta tarda Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s: el batle de Palma ha comparegut davant els periodistes poc despr&eacute;s que els mitjans hagin rebut l&rsquo;escrit dels funcionaris.
    </p><p class="article-text">
        La nota assegura que, davant les cues que ja es van formar ahir, &ldquo;l&rsquo;equip directiu&rdquo; de l&rsquo;OAC va activar per a aquest dijous &ldquo;mesures de refor&ccedil; de personal amb l&rsquo;objectiu de garantir una atenci&oacute; adequada i el compliment dels terminis establerts&rdquo;. Segons continua el text, aquest mateix mat&iacute; hi va haver ordres de &ldquo;no refor&ccedil;ar el servei, deixant tota la gesti&oacute; d&rsquo;aquest volum extraordinari &uacute;nicament en mans de les professionals habituals de l&rsquo;OAC Social&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, s&iacute; que es va intensificar &ldquo;la seguretat&rdquo; a les oficines ciutadanes. Aix&iacute; ho ha explicat el batle Mart&iacute;nez en la seua intervenci&oacute;, on ha exposat un argumentari que no ha esmentat les queixes dels funcionaris. El pol&iacute;tic del PP ha preferit carregar contra el president del Govern, a qui ha nomenat diverses vegades en menys de cinc minuts: &ldquo;Genera falses expectatives i ha provocat un efecte crida clar&iacute;ssim. (...) Ahir els serveis p&uacute;blics ja van comen&ccedil;ar a tenir pressi&oacute;, vam tenir 300 persones que van anar a les instal&middot;lacions municipals per fer tr&agrave;mits. (...) Pedro S&aacute;nchez ha decidit com es fa [la regularitzaci&oacute;] i qui ho fa sense consens. (...) [Els migrants] tenen col&middot;lapsat un servei al qual han d&rsquo;accedir els ciutadans. (...). Com s&rsquo;integrar&agrave; tota aquesta gent a la nostra ciutat?&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Instruccions pol&iacute;tiques&rdquo; a primera hora del mat&iacute;</strong></h2><p class="article-text">
        elDiario.es ha contactat amb un dels funcionaris que han rem&egrave;s el comunicat. &ldquo;Ahir ja es va atendre de manera diferent, en grups, per&ograve; es va poder parlar amb molta gent, tot i que d&rsquo;una manera una mica improvisada. Des de direcci&oacute; es va demanar a diferents departaments qui podia reorganitzar la seva agenda per refor&ccedil;ar l&rsquo;OAC Social [l&rsquo;oficina que est&agrave; suportant m&eacute;s peticions d&rsquo;informaci&oacute;]. Ens hi vam apuntar diverses persones al grup de refor&ccedil;&rdquo;, relata aquest funcionari. Aquest mat&iacute;, segons aquest testimoni, els empleats p&uacute;blics que es trobaven a les oficines centrals de serveis socials de l&rsquo;Ajuntament de Palma s&rsquo;han endut una sorpresa: &ldquo;Mentre ens explicaven qu&egrave; hav&iacute;em de dir als diferents tipus de demandants &mdash;perqu&egrave;, per exemple, si tenen menors a c&agrave;rrec, no necessiten el certificat de vulnerabilitat&mdash; i com anar filtrant la cua, just quan hav&iacute;em de sortir, el director t&egrave;cnic ens ha comunicat que hi havia una instrucci&oacute; de la direcci&oacute; pol&iacute;tica perqu&egrave; no es fessin refor&ccedil;os&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tradu&iuml;t en xifres, l&rsquo;ordre implicava que &ldquo;fossin les dues persones que atenen habitualment a les oficines de l&rsquo;OAC Social les que s&rsquo;encarregassin de tot&rdquo;. &ldquo;No s&eacute; si a escala estatal s&rsquo;hauria pogut fer millor el proc&eacute;s de regularitzaci&oacute;&rdquo;, continua el funcionari, &ldquo;per&ograve; s&eacute; que els mitjans municipals s&rsquo;haurien pogut utilitzar millor. &Eacute;s flagrant fer servir persones per a una batalla pol&iacute;tica. Hem escrit r&agrave;pid el comunicat, entre els sis empleats que &eacute;rem a les oficines centrals i, despr&eacute;s, gaireb&eacute; tot el centenar de treballadors de l&rsquo;&agrave;rea de serveis socials s&rsquo;hi han anat adherint&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L&rsquo;oposici&oacute; acusa el PP de &ldquo;racisme institucional&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La resposta dels grups municipals que s&rsquo;oposen al govern sense majoria absoluta &mdash;i amb suport extern de Vox&mdash; del PP no s&rsquo;ha fet esperar. &ldquo;La manca de previsi&oacute; de l&rsquo;Ajuntament &eacute;s inadmissible. Les persones tenen drets i han de ser ateses amb dignitat. El que est&agrave; fent avui l&rsquo;Ajuntament &eacute;s indigne. S&oacute;n persones que estan sol&middot;licitant informaci&oacute; i una documentaci&oacute; que els pot servir per regularitzar-se en aquest pa&iacute;s. Exigim al batle que reforci els punts d&rsquo;atenci&oacute; i doni una soluci&oacute; a les persones que viuen i treballen en aquesta ciutat, que tenen uns drets reconeguts des de dimarts i que no mereixen el tracte inhum&agrave; que estan rebent&rdquo;, ha dit Iago Negueruela, secretari general dels socialistes a Palma i el pol&iacute;tic millor situat per encap&ccedil;alar la pr&ograve;xima llista del PSIB a les municipals de 2027.
    </p><p class="article-text">
        Miquel &Agrave;ngel Contreras, regidor de M&eacute;s, ha anat m&eacute;s enll&agrave; qualificant de xenof&ograve;bia el suposat bloqueig dels populars a la decisi&oacute; t&egrave;cnica de destinar m&eacute;s personal a les oficines d&rsquo;atenci&oacute; ciutadana. &ldquo;&Eacute;s una decisi&oacute; pol&iacute;tica&rdquo;, ha afirmat Contreras, &ldquo;que pret&eacute;n deixar fora del sistema milers de persones. El PP utilitza l&rsquo;administraci&oacute; per negar drets a la ciutadania de Palma. Estem parlant de persones que treballen i viuen a la nostra ciutat i les estan deixant al marge. Aix&ograve; &eacute;s racisme institucional&rdquo;. Els ecosobiranistes mallorquins consideren que es tracta d&rsquo;&ldquo;un boicot conscient&rdquo; contra les persones que volen acollir-se a aquest proc&eacute;s de regularitzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Luc&iacute;a Mu&ntilde;oz, de Podem, ha exclamat un &ldquo;prou ja&rdquo; en un v&iacute;deo publicat a Twitter. L&rsquo;ha gravat davant les cues que es formaven cap a les deu i mitja del mat&iacute; a la mateixa porta de l&rsquo;OAC situada a la seu del consistori, al centre hist&ograve;ric de la ciutat: &ldquo;Demanam a l&rsquo;equip de govern que posi tots els recursos humans per poder tramitar la regularitzaci&oacute; extraordin&agrave;ria&rdquo;. &ldquo;Sembla que el PP vol esclaus per sostenir el turisme&rdquo;, ha continuat l&rsquo;&uacute;nica regidora que conserva Unides Podem a la capital balear: &ldquo;Demanem al batle que aturi la seva guerra contra els pobres. Sembla que les traves burocr&agrave;tiques sempre s&oacute;n per als mateixos: per a les persones migrants, per a les persones que viuen en caravanes (com hem vist amb els empadronaments), per a les persones sense llar&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El silenci de Vox i els &ldquo;&eacute;ssers de llum&rdquo; de Prohens</strong></h2><p class="article-text">
        Vox, per la seua banda, guarda silenci. &ldquo;Potser dem&agrave; valorarem una resposta&rdquo;, comenten fonts de la formaci&oacute;. Als seus perfils a les xarxes socials, la tercera for&ccedil;a de Cort &mdash;sis regidors, un 20% de vot en els &uacute;ltims comicis i enquestes internes que els situen per davant del PSIB en els seg&uuml;ents&mdash; no publica res des de dimarts. Aquell dia, Fulgencio Coll Bucher &mdash;portaveu municipal dels ultradretans i ex cap d&rsquo;Estat Major de l&rsquo;Ex&egrave;rcit de Terra&mdash; es va fotografiar davant el monument de sa Feixina per defensar que la Llei de Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sa-feixina-monument-franquista-recentment-blindat-pel-pp-honora-els-autors-massacre-desbanda_1_12216088.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no destrueixi aquest mon&ograve;lit erigit en honor als caiguts del b&agrave;ndol colpista a la Guerra Civil</a>. M&eacute;s tard, va rebre a la seu del seu partit uns representants de Solidaridad, on va qualificar de &ldquo;independent&rdquo; un sindicat promogut per Vox per cercar el vot de la classe obrera.
    </p><p class="article-text">
        Als perfils auton&ograve;mics de Vox han aparegut aquest dijous alguns retuits dels m&iacute;tings de Santiago Abascal a Andalusia i una &uacute;nica refer&egrave;ncia al col&middot;lapse de les oficines d&rsquo;atenci&oacute; ciutadana a Palma: el retuit d&rsquo;una foto publicada al compte personal de Sergio Rodr&iacute;guez Farr&eacute;. Aquest diputat, conegut per les seves intervencions de to <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diputat-balear-vox-demana-prohibir-vel-islamic-defensa-les-monges-elles-sotmeses-deu_1_12762701.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">islam&ograve;fob</a> i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diputat-balear-vox-enalteix-cop-franco-amb-felic-dia-victoria-ple-hemicicle_1_12181805.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">franquista</a> als plens del Parlament, ha acompanyat la imatge d&rsquo;una frase descriptiva i una altra carregada d&rsquo;intenci&oacute; pol&iacute;tica: &ldquo;<a href="https://x.com/sergiorfarre/status/2044706012028883265?s=20" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cua ara mateix a les oficines municipals de Cort per a tr&agrave;mits de regularitzaci&oacute; d&rsquo;immigrants. Encara hi haur&agrave; algun il&middot;luminat que digui que l&rsquo;efecte crida de S&aacute;nchez no col&middot;lapsa els serveis p&uacute;blics</a>&rdquo;. La mateixa f&oacute;rmula que va defensar ahir la presidenta Marga Prohens, que ha arribat a dir que &laquo;no tot&raquo; l&rsquo;estranger &ldquo;que arriba&rdquo; a les Illes Balears <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidenta-balear-pp-carga-regularizacion-migrantes-senala-no-llega-luz_1_13145021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;&eacute;s un &eacute;sser de llum&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        De fet, mentre Rodr&iacute;guez escrivia a la xarxa social, la cambra balear tornava a posicionar-se contra la regularitzaci&oacute; de migrants gr&agrave;cies als vots del PP i Vox a la comissi&oacute; econ&ograve;mica que se celebra els dijous. El mateix rumb que va portar els conservadors a donar llum verda a una proposici&oacute; no de llei presentada al Parlament a mitjan febrer pels ultradretans. En aquell text s&rsquo;utilitzava la paraula &ldquo;remigraci&oacute;&rdquo;, una proposta que esgrimeixen formacions de tall neonazi com Alternativa per Alemanya. En altres paraules, una expulsi&oacute; cap als seus pa&iuml;sos d&rsquo;origen de desenes de milers de persones no nascudes a Espanya.
    </p><p class="article-text">
        El concepte xoca amb els testimonis recollits als carrers de Palma que s&rsquo;han pogut sentir avui <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/04/16/trabajadores-de-servicios-sociales-de-cort-denuncian-instrucciones-politicas-para-evitar-reforzar-la-oac-social-radio-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">als informatius de la Cadena SER.</a> &ldquo;[Amb la regularitzaci&oacute;] deixaran d&rsquo;explotar-nos: hi ha persones que treballen per menys de 8 euros l&rsquo;hora, o fins i tot menys. Parl pels meus compatriotes colombians, equatorians, peruans, bolivians. Som molt treballadors, igual que els migrants d&rsquo;altres nacionalitats. No venim a llevar la feina a ning&uacute;&rdquo;, ha dit esperan&ccedil;ada una dona. Igual de reivindicativa era una altra vegada, tamb&eacute; dona i tamb&eacute; llatinoamericana: &ldquo;Qui pensi que venim a llevar-los la feina que s&agrave;piga que &eacute;s gent que ja existeix, &eacute;s aqu&iacute; i t&eacute; un lloc de feina. Jo fa tres anys que treball en negre, cuidant una senyora, pujant-la, baixant-la, arreglant-la, canviant-li panyals. A canvi de qu&egrave;? Sense vacances ni pagues extres, amb un sou mediocre. Per tenir aquests drets necessitem papers per poder donar-nos d&rsquo;alta a la Seguretat Social&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/diversos-funcionaris-denuncien-ordres-pp-bloquejar-reforcos-i-boicotejar-regularitzacio-migrants-palma_1_13150974.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Apr 2026 11:21:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="265395" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="265395" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Diversos funcionaris denuncien ordres del PP de bloquejar reforços i boicotejar la regularització de migrants a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones,Islas Baleares,PP - Partido Popular,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Varios funcionarios denuncian órdenes del PP de bloquear refuerzos y boicotear la regularización de migrantes en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/funcionarios-denuncian-ordenes-pp-bloquear-refuerzos-boicotear-regularizacion-migrantes-palma_1_13149220.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Varios funcionarios denuncian órdenes del PP de bloquear refuerzos y boicotear la regularización de migrantes en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Es flagrante que utilicen personas para una batalla política", recriminan los empleados públicos, que han remitido un comunicado en el que explican cómo el equipo de gobierno del Ayuntamiento ha dado "instrucciones" para evitar el despliegue de más personal en las oficinas que han comenzado a atender a los cientos de interesados en tramitar el permiso de residencia en España</p><p class="subtitle">El Parlament balear asume el discurso neonazi de la “remigración” y urge a deportar a los migrantes que “no se integren”
</p></div><p class="article-text">
        Ante las colas largu&iacute;simas que desde las siete de la ma&ntilde;ana se han formado a las puertas de las Oficinas de Atenci&oacute;n a la Ciudadan&iacute;a de Palma (OAC), atend&iacute;an los mismos funcionarios de siempre &ldquo;debido a instrucciones pol&iacute;ticas&rdquo;. Es la denuncia que refleja un comunicado de prensa redactado por varios empleados del &aacute;rea de Serveis Socials de la capital balear. Seg&uacute;n su testimonio, el equipo de gobierno de la capital balear ha vetado que se destine m&aacute;s personal a las ventanillas donde se pueden gestionar en persona tr&aacute;mites administrativos o, simplemente, obtener informaci&oacute;n para realizarlos. El Ajuntament de Palma est&aacute; en manos del PP, con Vox como muleta en los plenos para sacar adelante presupuestos, ordenanzas y mociones.
    </p><p class="article-text">
        Los vecinos de Palma que esperan su turno ante las oficinas de la OAC buscan, en la mayor&iacute;a de los casos, un certificado de vulnerabilidad social. Es uno de los documentos esenciales para cualquier migrante que desee iniciar su regularizaci&oacute;n. El proceso comenz&oacute; este mi&eacute;rcoles despu&eacute;s de que el Gobierno aprobara por Real Decreto en el &uacute;ltimo Consejo de Ministros conceder permiso de residencia a los extracomunitarios que puedan demostrar arraigo en Espa&ntilde;a y no tengan antecedentes penales. Un &ldquo;hito del Plan de Convivencia e Integraci&oacute;n Intercultural&rdquo;, para Moncloa. Un caballo de batalla, en cambio, para el PP. En todo el pa&iacute;s y, con especial fuerza, en las Illes Balears, donde gobierna en coalici&oacute;n o con apoyo externo de Vox en las principales instituciones de las islas con la &uacute;nica excepci&oacute;n del Consell de Eivissa.&nbsp;&ldquo;No se puede entrar en esta ciudad por la puerta de detr&aacute;s&rdquo;, ha dicho esta tarde Jaime Mart&iacute;nez Llabr&eacute;s: el alcalde de Palma ha comparecido ante los periodistas poco despu&eacute;s de que los medios hayan recibido el escrito de los funcionarios. 
    </p><p class="article-text">
        La nota asegura que, ante las colas que ya se formaron ayer, &ldquo;el equipo directivo&rdquo; de la OAC activ&oacute; para este jueves &ldquo;medidas de refuerzo de personal con el objetivo de garantizar una atenci&oacute;n adecuada y el cumplimiento de los plazos establecidos&rdquo;. Seg&uacute;n contin&uacute;a el texto, esta misma ma&ntilde;ana hubo &oacute;rdenes de &ldquo;no reforzar el servicio, dejando toda la gesti&oacute;n de este volumen extraordinario en manos &uacute;nicamente de las profesionales habituales de la OAC Social&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, s&iacute; se intensific&oacute; &ldquo;la seguridad&rdquo; en las oficinas ciudadanas. As&iacute; lo ha explicado el alcalde Mart&iacute;nez en su intervenci&oacute;n, donde ha expuesto un argumentario que no ha mencionado las quejas de los funcionarios. El pol&iacute;tico del PP ha preferido cargar contra el presidente del Gobierno, a quien ha nombrado varias veces en menos de cinco minutos: &ldquo;Genera falsas expectativas y ha provocado un efecto llamada clar&iacute;simo. (...) Ayer los servicios p&uacute;blicos ya comenzaron a tener presi&oacute;n, tuvimos a 300 personas que fueron a las instalaciones municipales para hacer tr&aacute;mites. (...) Pedro S&aacute;nchez ha decidido c&oacute;mo se hace [la regularizaci&oacute;n] y qui&eacute;n lo hace sin consenso. (...) [Los migrantes] tienen colapsado un servicio al que tienen que acceder los ciudadanos. (...). &iquest;C&oacute;mo se integrar&aacute; a todas estas personas en nuestra ciudad?&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Instrucciones pol&iacute;ticas&rdquo; a primera hora de la ma&ntilde;ana</strong></h2><p class="article-text">
        <a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a> ha contactado con uno de los funcionarios que han remitido el comunicado. &ldquo;Ayer ya se atendi&oacute; de forma diferente, en grupos, pero se pudo hablar con mucha gente, aunque de una forma un poco improvisada. Desde direcci&oacute;n se pidi&oacute; en diferentes departamentos qui&eacute;n pod&iacute;a reorganizar su agenda para reforzar a la OAC Social [la oficina que est&aacute; soportando m&aacute;s peticiones de informaci&oacute;n]. Nos apuntamos varias personas al grupo de refuerzo&rdquo;, relata este funcionario. Esta ma&ntilde;ana, seg&uacute;n este testimonio, los empleados p&uacute;blicos que se encontraban en las oficinas centrales de servicios sociales del Ajuntament de Palma se han llevado una sorpresa: &ldquo;Mientras nos explicaban qu&eacute; ten&iacute;amos que contar a los diferentes tipos de demandantes &ndash;porque, por ejemplo, si tienen menores a su cargo, no necesitan el certificado de vulnerabilidad&ndash; y c&oacute;mo ir cribando la cola, justo cuando &iacute;bamos a salir, el director t&eacute;cnico nos ha comunicado que hab&iacute;a una instrucci&oacute;n de parte de la direcci&oacute;n pol&iacute;tica para que no se hicieran extras&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Traducida en cifras, la orden implicaba que &ldquo;fueran las dos personas que atienden normalmente en las oficinas de la OAC Social quienes se encargaran de todo&rdquo;. &ldquo;No s&eacute; si a nivel estatal se podr&iacute;a haber hecho mejor el proceso de regularizaci&oacute;n&rdquo;, prosigue el funcionario, &ldquo;pero s&eacute; que los medios municipales se podr&iacute;an haber utilizado mejor. Es flagrante utilizar a personas para una batalla pol&iacute;tica. Hemos escrito r&aacute;pido el comunicado, entre los seis empleados que est&aacute;bamos en las oficinas centrales y, despu&eacute;s, casi todo el centenar de trabajadores del &aacute;rea de servicios sociales se han ido adhiriendo&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La oposici&oacute;n acusa al PP de &ldquo;racismo institucional&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La respuesta de los grupos municipales que se oponen al gobierno sin mayor&iacute;a absoluta &ndash;y con apoyo externo de Vox&ndash;&nbsp;del PP no se ha hecho esperar. &ldquo;La falta de previsi&oacute;n del Ayuntamiento es inadmisible. Las personas tienen derechos y deben ser atendidas con dignidad. Lo que est&aacute; haciendo hoy el ayuntamiento es indigno. Son personas que est&aacute;n solicitando informaci&oacute;n y una documentaci&oacute;n que les puede servir para regularizarse en este pa&iacute;s. Exigimos al alcalde que refuerce los puntos de atenci&oacute;n y d&eacute; una soluci&oacute;n a las personas que viven y trabajan en esta ciudad, que tienen unos derechos reconocidos desde el martes y que no merecen el trato inhumano que est&aacute;n recibiendo&rdquo;, ha dicho Iago Negueruela, secretario general de los socialistas en Palma y el pol&iacute;tico mejor situado para encabezar la pr&oacute;xima lista del PSIB en las Municipales de 2027.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Miquel &Agrave;ngel Contreras, concejal de M&eacute;s, ha ido m&aacute;s all&aacute; calificando de xenofobia el presunto bloqueo de los populares a la decisi&oacute;n t&eacute;cnica de destinar m&aacute;s personal en las oficinas de atenci&oacute;n ciudadana. &ldquo;Es una decisi&oacute;n pol&iacute;tica&rdquo;, ha afirmado Contreras, &ldquo;que pretende dejar fuera del sistema a miles de personas. El PP utiliza la administraci&oacute;n para negar derechos a la ciudadan&iacute;a de Palma. Estamos hablando de personas que trabajan y viven en nuestra ciudad y las est&aacute;n dejando al margen. Esto es racismo institucional&rdquo;. Los ecosoberanistas mallorquines consideran que se trata de &ldquo;un boicot consciente&rdquo; contra las personas que quieren acogerse a este proceso de regularizaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Luc&iacute;a Mu&ntilde;oz, de Podemos, ha exclamado un &ldquo;basta ya&rdquo; en un v&iacute;deo publicado en Twitter. Lo ha grabado frente a las colas que se formaban hacia las diez y media de la ma&ntilde;ana en la misma puerta de la OAC que se encuentra en la sede del Consistorio, en pleno centro hist&oacute;rico de la ciudad: &ldquo;Le pedimos al equipo de gobierno que ponga todos los recursos humanos para poder tramitar la regularizaci&oacute;n extraordinaria&rdquo;.&nbsp;&ldquo;Parece que el PP quiere esclavos para sostener el turismo&rdquo;, ha continuado la &uacute;nica concejala que conserva Unides Podem en la capital balear: &ldquo;Le pedimos al alcalde que cese con su guerra contra los pobres. Parece que las trabas burocr&aacute;ticas siempre son para los mismos: para las personas migrantes, para las personas que viven en caravanas (como hemos visto con los empadronamientos), para las personas sin hogar&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>El silencio de Vox y los &ldquo;seres de luz&rdquo; de Prohens</strong></h2><p class="article-text">
        Vox, por su parte, guarda silencio. &ldquo;Quiz&aacute;s ma&ntilde;ana sopesemos una respuesta&rdquo;, comentan fuentes de la formaci&oacute;n. En sus perfiles en redes sociales, la tercera fuerza de Cort &ndash;seis concejales, un 20% de voto en los &uacute;ltimos comicios y encuestas internas que los sit&uacute;an por delante del PSIB en las siguientes&ndash; no publica nada desde el martes. Aquel d&iacute;a, Fulgencio Coll Bucher &ndash;portavoz municipal de los ultraderechistas y ex jefe de Estado Mayor del Ej&eacute;rcito de Tierra&ndash; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/sa-feixina-monumento-franquista-recien-blindado-pp-honra-autores-masacre-desbanda_1_12206433.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se fotografi&oacute; frente al monumento de Sa Feixina</a> para defender que la Ley de Memoria Democr&aacute;tica no destruya este monolito erigido en honor a los ca&iacute;dos del bando golpista en la Guerra Civil. M&aacute;s tarde, recibi&oacute; en la sede de su partido a representantes de Solidaridad, donde calific&oacute; como &ldquo;independiente&rdquo; a un sindicato promovido por Vox para buscar el voto de la clase obrera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En los perfiles auton&oacute;micos de Vox han aparecido este jueves algunos retuits de los m&iacute;tines de Santiago Abascal en Andaluc&iacute;a y una &uacute;nica referencia al colapso de las oficinas de atenci&oacute;n ciudadana en Palma: el retuit de una foto publicada en la cuenta personal de Sergio Rodr&iacute;guez Farr&eacute;. Este diputado, conocido por sus intervenciones de corte <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-balear-vox-pide-prohibir-velo-islamico-defiende-monjas-sometidas-dios_1_12762162.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">islam&oacute;fobo</a> y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-balear-vox-enaltece-triunfo-franco-feliz-dia-victoria-pleno-hemiciclo_1_12181519.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">franquista</a> en los plenos del Parlament, ha acompa&ntilde;ado la imagen de una frase descriptiva y otra llena de intenci&oacute;n pol&iacute;tica: &ldquo;<a href="https://x.com/sergiorfarre/status/2044706012028883265?s=20" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cola ahora mismo en las oficinas municipales de Cort para tr&aacute;mites de regularizaci&oacute;n de inmigrantes. Todav&iacute;a habr&aacute; alg&uacute;n lumbreras que diga que el efecto llamada de S&aacute;nchez no colapsa los servicios p&uacute;blicos</a>&rdquo;. La misma f&oacute;rmula que defendi&oacute; ayer la presidenta Marga Prohens, que ha llegado a decir <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/presidenta-balear-pp-carga-regularizacion-migrantes-senala-no-llega-luz_1_13145021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que &ldquo;no todo el&rdquo; extranjero &ldquo;que llega&rdquo; a las Illes Balears &ldquo;es un ser de luz&rdquo;</a>.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, mientras Rodr&iacute;guez escrib&iacute;a en la red social, la c&aacute;mara balear volv&iacute;a a posicionarse contra la regularizaci&oacute;n de migrantes gracias los votos de PP y Vox en la comisi&oacute;n econ&oacute;mica que se celebra los jueves. El mismo rumbo que llev&oacute; a los conservadores a dar luz verde a una proposici&oacute;n no de ley presentada en el Parlament a mediados de febrero por los ultraderechistas. En aquel texto se utilizaba la palabra &ldquo;remigraci&oacute;n&rdquo;, una propuesta que esgrimen formaciones de corte neonazi como Alternativa por Alemania. En otras palabras, una expulsi&oacute;n a sus pa&iacute;ses de origen de decenas de miles de personas no nacidas en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        El concepto choca contra los testimonios recogidos en las calles de Palma que se han podido escuchar <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/04/16/trabajadores-de-servicios-sociales-de-cort-denuncian-instrucciones-politicas-para-evitar-reforzar-la-oac-social-radio-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hoy en los informativos</a><a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/04/16/trabajadores-de-servicios-sociales-de-cort-denuncian-instrucciones-politicas-para-evitar-reforzar-la-oac-social-radio-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em> </em></a><a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/04/16/trabajadores-de-servicios-sociales-de-cort-denuncian-instrucciones-politicas-para-evitar-reforzar-la-oac-social-radio-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de la Cadena SER</a>. &ldquo;[Con la regularizaci&oacute;n] Nos van a dejar de explotar: hay personas que trabajan por menos de 8 euros la hora, o incluso menos. Hablo por mis compatriotas colombianos, ecuatorianos, peruanos, bolivianos. Somos muy trabajadores, igual que los migrantes de otras nacionalidades. No venimos a quitarle el trabajo a nadie&rdquo;, ha dicho esperanzada una mujer. Igual de reivindicativa era otra vez, tambi&eacute;n femenina y tambi&eacute;n latinoamericana: &ldquo;Quien piense que venimos a quitarles el trabajo que sepa que es gente que ya existe, est&aacute; ac&aacute; y tiene un puesto de trabajo. Yo llevo tres a&ntilde;os trabajando en negro, cuidando una se&ntilde;ora, subi&eacute;ndola, baj&aacute;ndola, alis&aacute;ndola, cambi&aacute;ndole pa&ntilde;ales. &iquest;A cambio de qu&eacute;? Sin vacaciones, pagas extras, con un sueldo mediocre. Para tener esos derechos necesitamos tener papeles para que podamos darnos de alta en la Seguridad Social&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/funcionarios-denuncian-ordenes-pp-bloquear-refuerzos-boicotear-regularizacion-migrantes-palma_1_13149220.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Apr 2026 18:10:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="265395" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="265395" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Varios funcionarios denuncian órdenes del PP de bloquear refuerzos y boicotear la regularización de migrantes en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0d67d87f-2eca-404a-9d31-ef4f6235315b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Migrantes,Migraciones,Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones,Islas Baleares,PP - Partido Popular,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un home accepta dos anys de presó per intentar matar la seva parella a Palma degollant-la amb un matxet]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/home-accepta-anys-preso-per-matar-seva-parella-palma-degollant-amb-matxet_1_13144587.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" width="2048" height="1152" alt="Un home accepta dos anys de presó per intentar matar la seva parella a Palma degollant-la amb un matxet"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'acusat ha reconegut que va acudir al domicili de la víctima sabent que incomplia l'ordre judicial que li prohibia acostar-s'hi, on va començar a copejar-la i va intentar tallar-li el coll. L'acord ha rebaixat la condemna inicial de sis anys de presó que reclamava la Fiscalia</p><p class="subtitle">Un home amb ordre d'allunyament deixa en estat crític la seva exparella i agredeix la mare i la germana d'ella a Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Un home ha acceptat aquest dimecres una condemna de dos anys i tres mesos de pres&oacute; per intentar matar la seva parella a Palma, a qui va intentar tallar el coll amb un matxet. L'acusat tenia en vigor una ordre d'allunyament despr&eacute;s d'haver-la agredit pr&egrave;viament.
    </p><p class="article-text">
        L'inculpat s'ha assegut aquest dimecres a la banqueta de l'Audi&egrave;ncia Provincial de Balears, on ha reconegut els fets. El tribunal ha dictat sent&egrave;ncia de conformitat despr&eacute;s que les parts hagin tancat un acord que ha rebaixat la condemna inicial de sis anys de press&oacute; que reclamava la Fiscalia.
    </p><p class="article-text">
        El condemnat ha adm&egrave;s que el 20 d'octubre de 2024 va acudir al domicili de la v&iacute;ctima, conscient que incomplia l'ordre judicial que li prohibia apropar-se a ella. Un cop all&agrave;, va iniciar una acalorada discussi&oacute; i va comen&ccedil;ar a propinar-li cops a les cames i al cap, per acte seguit agafar un matxet de grans dimensions i provocar-li un tall al coll en forma de 'y'.
    </p><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia el considera autor d'un delicte de temptativa d'homicidi i un altre de trencament de condemna. A m&eacute;s, s'ha aplicat l'atenuant de reparaci&oacute; del dany despr&eacute;s que l'acusat lliur&eacute;s 4.000 euros a la v&iacute;ctima com a indemnitzaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/home-accepta-anys-preso-per-matar-seva-parella-palma-degollant-amb-matxet_1_13144587.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Apr 2026 12:31:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" length="357190" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357190" width="2048" height="1152"/>
      <media:title><![CDATA[Un home accepta dos anys de presó per intentar matar la seva parella a Palma degollant-la amb un matxet]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" width="2048" height="1152"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones machistas,Violencia machista,Violència Masclista,Machismo,Agresiones,Tribunales,Justicia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un hombre acepta dos años de prisión por intentar matar a su pareja en Palma degollándola con un machete]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hombre-acepta-anos-prision-matar-pareja-palma-degollandola-machete_1_13144385.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" width="2048" height="1152" alt="Un hombre acepta dos años de prisión por intentar matar a su pareja en Palma degollándola con un machete"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El acusado ha reconocido que acudió al domicilio de la víctima a sabiendas de que incumplía la orden judicial que le prohibía acercarse a ella, donde comenzó a golpearla e intentó cortarle el cuello. El acuerdo ha rebajado la condena inicial de seis años de cárcel que reclamaba la Fiscalía</p><p class="subtitle">Un hombre con orden de alejamiento deja en estado crítico a su expareja y agrede a la madre y la hermana de ella en Ibiza
</p></div><p class="article-text">
        Un hombre ha aceptado este mi&eacute;rcoles una condena de dos a&ntilde;os y tres meses de prisi&oacute;n por intentar matar a su pareja en Palma, a la que intent&oacute; cortar el cuello con un machete. El acusado ten&iacute;a en vigor una orden de alejamiento tras haberla agredido previamente.
    </p><p class="article-text">
        El inculpado se ha sentado este mi&eacute;rcoles en el banqullo de la Audiencia Provincial de Balears, donde ha reconocido los hechos. El tribunal ha dictado sentencia de conformidad despu&eacute;s de que las partes hayan alcanzado un acuerdo que ha rebajado la condena inicial de seis a&ntilde;os de c&aacute;rcel que reclamaba la Fiscal&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        El condenado ha admitido que el 20 de octubre de 2024 acudi&oacute; al domicilio de la v&iacute;ctima, a sabiedas de que incumpl&iacute;a la orden judicial que le prohib&iacute;a acercarse a ella. Una vez all&iacute;, inici&oacute; una acalorada discusi&oacute;n y comenz&oacute; a propinarle varios golpes y pu&ntilde;etazos en la cabeza y en las piernas, para acto seguido coger un machete de grandes dimensiones y provocarle un corte en el cuello en forma de 'y'.
    </p><p class="article-text">
        La sentencia lo considera autor de un delito de tentativa de homicidio y otro de quebrantamiento de condena. Adem&aacute;s, se ha aplicado la atenuante de reparaci&oacute;n del da&ntilde;o despu&eacute;s de que el acusado entregara 4.000 euros a la v&iacute;ctima como indemnizaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/hombre-acepta-anos-prision-matar-pareja-palma-degollandola-machete_1_13144385.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Apr 2026 11:19:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" length="357190" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" type="image/jpeg" fileSize="357190" width="2048" height="1152"/>
      <media:title><![CDATA[Un hombre acepta dos años de prisión por intentar matar a su pareja en Palma degollándola con un machete]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5b6e883f-5456-465e-85c4-d06a6db4e90b_16-9-discover-aspect-ratio_default_1140826.jpg" width="2048" height="1152"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones machistas,Violencia machista,Violència Masclista,Machismo,Agresiones,Tribunales,Justicia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L’escàs pes valencià en la literatura catalana]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/l-escas-pes-valencia-literatura-catalana_129_13126706.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ba0adea5-d19a-4454-a15d-ac5a6e9c6ccc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="L’escàs pes valencià en la literatura catalana"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Centralisme de Barcelona, poc interés a València i “llunyania” entre ambdues ciutats en són algunes causes
</p></div><p class="article-text">
        Fa pocs dies hem sabut que l&rsquo;escriptor Biel Mesquida ser&agrave; reconegut amb el 58&eacute; Premi d&rsquo;Honor de les Lletres Catalanes. Tot i que Mesquida nasqu&eacute; a Castell&oacute; de la Plana, &eacute;s fill de mestres mallorquins i visqu&eacute; a Mallorca des de xiquet. S&oacute;n nou els autors bale&agrave;rics que han sigut dignificats amb aquest guard&oacute;. A banda de Mesquida, tamb&eacute; l&rsquo;han rebut Francesc de Borja Moll, Josep Maria Llompart, Mari&agrave; Villang&oacute;mez, Baltasar Porcel, Josep Massot, Joan Veny i dues dones, Maria Ant&ograve;nia Oliver i Ant&ograve;nia Vicens.
    </p><p class="article-text">
        Quants valencians l&rsquo;han obtingut? Fins ara vuit, tots ells <em>incontestables</em>. Per ordre temporal Manuel Sanchis Guarner (1974), Joan Fuster (1975), Vicent Andr&eacute;s Estell&eacute;s (1978), Enric Valor (1987), Joan Francesc Mira (2004), Raimon (2014), Isabel Clara Sim&oacute; (2017), l&rsquo;&uacute;nica dona, i <a href="https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/eldiario-de-la-cultura/escritor-valenciano-josep-piera-premi-d-honor-les-lletres-catalanes_132_9994115.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josep Piera (2023)</a>. No ser&eacute; jo qui negue la valencianitat del xativ&iacute; i ni de l&rsquo;alcoiana (de fet, els he incl&ograve;s en la llista), per&ograve; &eacute;s conegut que feren carrera art&iacute;stica, i personal, a Barcelona. Com una part important dels illencs.
    </p><p class="article-text">
        El resultat del <em>partit</em>, 9-8 a favor dels insulars, no pot explicar-se pel pes demogr&agrave;fic. Si ens limitem a les comunitats aut&ograve;nomes de Catalunya, Pa&iacute;s Valenci&agrave; i Illes Balears el percentatge de poblaci&oacute; respecte del conjunt respectivament &eacute;s 55%, 36,6% i 8,4%. Contr&agrave;riament, l&rsquo;assignaci&oacute; fins ara dels Premis d&rsquo;Honor s&oacute;n un 70,7% de catalans, un 13,8% de valencians i un 15,5% de balears.
    </p><p class="article-text">
        Si ens fixem en un altre guard&oacute; molt important, el Premi Sant Jordi, a obres in&egrave;dites de narrativa, el resultat &eacute;s encara pitjor. Nom&eacute;s tres valencians l&rsquo;han assolit: novament Isabel Clara-Sim&oacute; i Joan Francesc Mira i, en aquest cas, Ferran Torrent i Ferran Cremades d&rsquo;un total de seixanta-quatre edicions en qu&egrave; no ha quedat desert, la qual cosa representa un esquifit 6,3% (5,3% si comptem les onze primeres edicions en qu&egrave; el premi dugu&eacute; el nom de Joanot Martorell i que, per cert, no guany&agrave; cap valenci&agrave;).
    </p><p class="article-text">
        Potser &eacute;s una casualitat l&rsquo;esc&agrave;s percentatge de valencians? No ho sembla. No n&rsquo;hi ha m&eacute;s valencians vius que meresquen el Premi d&rsquo;Honor? I tant! Les bases afirmen que &ldquo;haur&agrave; de ser una figura reconeguda per alguns sectors de la cultura catalana. La seua obra ha d&rsquo;haver assolit una maduresa i ha d&rsquo;haver estat publicada&rdquo;. Vet ac&iacute; una relaci&oacute; no exhaustiva (que ning&uacute; s&rsquo;enfade) i limitada a escriptors de m&eacute;s de setanta anys que tenen tants m&egrave;rits com m&eacute;s d&rsquo;un dels guanyadors: els dramaturgs Manuel Molins i Rodolf Sirera, els poetes Marc Granell, Jaume P&eacute;rez Muntaner i Teresa Pascual i els narradors Ferran Torrent i Josep Lozano.
    </p><p class="article-text">
        Si es volguera, doncs, en tindr&iacute;em el doble. Fins i tot en aquest cas, estar&iacute;em per davall del pes poblacional. Qu&egrave; passa aleshores? Potser aquesta an&agrave;lisi provisional molestar&agrave; a alg&uacute;, per&ograve; trobe que cal preguntar-s&rsquo;ho. A parer meu, en s&oacute;n tres les causes principals: la centralitat (i el centralisme) de Barcelona en la literatura catalana; l&rsquo;exigu pes d&rsquo;aquesta al Pa&iacute;s Valenci&agrave; aix&iacute; com l&rsquo;esmorte&iuml;da pres&egrave;ncia de mitjans en valenci&agrave; i, tamb&eacute;, l&rsquo;escassa connexi&oacute; entre Val&egrave;ncia i Barcelona. Anem a pams.
    </p><p class="article-text">
        Per un cant&oacute;, el Premi d&rsquo;Honor l&rsquo;atorga &Ograve;mnium Cultural, entitat estrictament de Catalunya. Quina &eacute;s la proced&egrave;ncia dels jurats d&rsquo;enguany, sense anar m&eacute;s lluny? Nom&eacute;s dos, de nou, s&oacute;n valencians (l&rsquo;11%). A prop&ograve;sit d&rsquo;aix&ograve;, en el Sant Jordi, cap ni un.
    </p><p class="article-text">
        Barcelona, agrade o no, &eacute;s la <em>capital</em> de la cultura escrita en catal&agrave;. Val&egrave;ncia, no. Ho fou al segle XV, per&ograve; no ara. Les elits econ&ograve;miques i pol&iacute;tiques estan massa ocupades fent diners f&agrave;cils i ofrenant noves gl&ograve;ries a Espanya. Amb una capitalitat regional, de pa sucat amb oli, i ser la platja de Madrid ja els va b&eacute;. El valenci&agrave;? Per als cadafals fallers i cantar l&rsquo;<em>Himno</em>. Qui vol una literatura pr&ograve;pia si ja t&eacute; l&rsquo;espanyola? Qui vol una ind&uacute;stria editorial potent?
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s responsabilitat nom&eacute;s de Barcelona, en conseq&uuml;&egrave;ncia. &Eacute;s de Val&egrave;ncia, sobretot. Tot amb tot, no &eacute;s un problema de producci&oacute;. La n&ograve;mina d&rsquo;escriptors valencians de literatura catalana &eacute;s diversa, notable i digna de rebre m&eacute;s atenci&oacute;. La pres&egrave;ncia de mitjans de comunicaci&oacute; en valenci&agrave;, tanmateix, &eacute;s escarransida i la literatura pr&ograve;pia als mitjans en castell&agrave; molt minorit&agrave;ria, fins i tot anecd&ograve;tica. Estaria b&eacute; que algun investigador en fera un treball acad&egrave;mic o una tesi doctoral.
    </p><p class="article-text">
        Els premis literaris en valenci&agrave;, meritoris, tampoc no aconsegueixen enlairar els autors que els guanyen. Fins i tot alguns tenen dificultats per a poder continuar publicant sense presentar-se a premis. Ras i curt, al Pa&iacute;s Valenci&agrave;, m&eacute;s enll&agrave; dels Instituts, falten lectors. Nom&eacute;s el 6,6% s&rsquo;estima m&eacute;s llegir en catal&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, pensem quins s&oacute;n els autors valencians vius que m&eacute;s venen a Catalunya. No tinc dades a l&rsquo;abast, per&ograve; probablement encara ser&agrave; Ferran Torrent. I potser li acompanyaran noms com ara Mart&iacute; Dom&iacute;nguez, Joan Benesiu, Xavier Aliaga, Manuel Baixauli i, per descomptat, N&uacute;ria Cadenes, que combina mitja vida vivint a Catalunya i l&rsquo;altra mitja al Pa&iacute;s Valenci&agrave; i podem considerar-la, ja m&rsquo;enteneu, una autora valencianocatalana. Qu&egrave; tenen en com&uacute; tots sis? Que publiquen en editorials barcelonines.
    </p><p class="article-text">
        Per&ograve;, com he denunciat sovint, Barcelona i Val&egrave;ncia, les dues ciutats m&eacute;s poblades de l&rsquo;&agrave;mbit ling&uuml;&iacute;stic, i la segona i tercera de l&rsquo;Estat, viuen d&rsquo;esquena, en part per miopia de <em>les forces vives</em> locals i, en bona part, per una pol&iacute;tica rotundament centralista des de Madrid. Una dada: Val&egrave;ncia compta amb el triple de trens amb Madrid que amb Barcelona, que costen molt m&eacute;s, en temps i en diners. Per a fer una presentaci&oacute; de llibre a les dues ciutats si eres de l&rsquo;altra &agrave;rea metropolitana has de fer nit. La despesa s&rsquo;incrementa. I una situaci&oacute; significativa: vaig assistir a una presentaci&oacute; en una llibreria de Val&egrave;ncia d&rsquo;una famosa autora barcelonina on nom&eacute;s s&rsquo;hi anunciava, i es venia, la traducci&oacute; castellana i no l&rsquo;original en catal&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        Els autors en valenci&agrave; pateixen, doncs, una invisibilitat innegable. I no &eacute;s nom&eacute;s, pel barcinocentrisme, f&oacute;rmula de Cadenes. &Eacute;s una realitat m&eacute;s profunda encara. Caldria pensar com trencar-la. &nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Vicent Flor]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/l-escas-pes-valencia-literatura-catalana_129_13126706.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 10 Apr 2026 08:36:17 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ba0adea5-d19a-4454-a15d-ac5a6e9c6ccc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="135159" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ba0adea5-d19a-4454-a15d-ac5a6e9c6ccc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="135159" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[L’escàs pes valencià en la literatura catalana]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ba0adea5-d19a-4454-a15d-ac5a6e9c6ccc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[País Valenciano,Cultura,Barcelona,Valencia,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobresous, urgència electoral i inundacions: així va néixer el metro 'exprés' de Matas que el PP vol ara ampliar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobresous-urgencia-electoral-i-inundacions-aixi-neixer-metro-expres-matas-pp-vol-ara-ampliar_1_13125091.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sobresous, urgència electoral i inundacions: així va néixer el metro &#039;exprés&#039; de Matas que el PP vol ara ampliar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El que es va presentar com a símbol de modernitat acabaria convertint-se en una de les obres més controvertides de l'expresident balear: va acabar marcada pel calendari electoral, travessada pels sobrecostos i llastrada per una execució tècnica qüestionada</p><p class="subtitle">L'últim cop contra la corrupció del PP de Matas: diners negres, al comptat i a la seu del partit
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s el projecte de major magnitud de la legislatura&rdquo;. El 24 de novembre de 2004, un exultant Jaume Matas &mdash;avui amb m&uacute;ltiples condemnes per corrupci&oacute;&mdash; anunciava per sorpresa la posada en marxa de la primera l&iacute;nia de metro de Palma. Fins aleshores, la capital balear no nom&eacute;s no disposava d&rsquo;aquesta infraestructura, sin&oacute; que tampoc no existia un debat t&egrave;cnic s&ograve;lid que la justifiqu&eacute;s. &ldquo;Les ciutats modernes d&rsquo;Espanya, Europa i el m&oacute;n tenen metro&rdquo;, proclamava aleshores el l&iacute;der auton&ograve;mic del PP. Tanmateix, all&ograve; que es va presentar com un s&iacute;mbol de modernitat acabaria convertint-se en una de les obres m&eacute;s controvertides del seu mandat: la construcci&oacute; del metro va acabar marcada pel calendari electoral, travessada pels sobrecostos i llastrada per una execuci&oacute; t&egrave;cnica q&uuml;estionada sobre la qual mai no va deixar de planar la sospita de la corrupci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Gaireb&eacute; dues d&egrave;cades despr&eacute;s, el Govern balear ha anunciat que refor&ccedil;ar&agrave; la connectivitat ferrovi&agrave;ria i ampliar&agrave; la infraestructura amb l&rsquo;objectiu de dur-la fins a l&rsquo;hospital de refer&egrave;ncia de Balears, el de Son Espases, als afores de Palma. Un anunci que ha tornat a situar al centre del debat una pregunta de fons: fins a quin punt aquella infraestructura va respondre a una necessitat real de mobilitat o va ser, en ess&egrave;ncia, una decisi&oacute; pol&iacute;tica accelerada dissenyada per materialitzar-se en un termini electoral concret.
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;nia M1, que al llarg de 7,5 quil&ograve;metres cercava connectar Palma amb la Universitat de les Illes Balears (UIB), va ser concebuda i executada en temps r&egrave;cord. A l&rsquo;octubre de 2004, el Butllet&iacute; Oficial de l&rsquo;Estat (BOE) publicava la licitaci&oacute; del soterrament ferroviari i la construcci&oacute; de l&rsquo;estaci&oacute; intermodal de Palma, node central de la xarxa, i a l&rsquo;abril de 2005, la de les obres d&rsquo;execuci&oacute; de la l&iacute;nia. L&rsquo;objectiu era clar: arribar a les eleccions auton&ograve;miques de 2007 amb el projecte inaugurat. I aix&iacute; va ser: el 25 d&rsquo;abril d&rsquo;aquell any, 33 dies abans dels comicis, el metro es posava en marxa. Tanmateix, el s&iacute;mbol de modernitat duraria poc. Despr&eacute;s de les primeres pluges intenses que varen caure sobre Palma despr&eacute;s de la seva inauguraci&oacute;, el metro va col&middot;lapsar: diverses estacions i trams quedaren completament inundats i el servei hagu&eacute; de suspendre&rsquo;s durant deu mesos.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 25 d&#039;abril de 2007, tot just un mes abans de les eleccions autonòmiques, el metro es posava en marxa. No obstant això, el símbol de modernitat duraria poc: la infraestructura es va veure inundada per les primeres pluges que van caure després de la seva inauguració i el servei va quedar suspès durant deu mesos</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inundacions en una de les estacions del metro de Palma pocs mesos després de ser inaugurat"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inundacions en una de les estacions del metro de Palma pocs mesos després de ser inaugurat                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les imatges &mdash;andanes negades, t&uacute;nels convertits en canals&mdash; no nom&eacute;s varen ocupar titulars, sin&oacute; que varen posar al descobert les defici&egrave;ncies estructurals del projecte, que obligaren a intervenir d&rsquo;urg&egrave;ncia i a replantejar parts essencials de la infraestructura. A aquestes defici&egrave;ncies s&rsquo;hi va afegir el context en qu&egrave; s&rsquo;havien desenvolupat els treballs: una etapa (la legislatura 2003-2007, amb Matas ja fora del Govern de Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar) marcada per la construcci&oacute; de projectes colossals en qu&egrave; grans constructores es varen fer amb contractes milionaris. En el cas del metro, la Fiscalia Anticorrupci&oacute; va arribar a investigar un suposat frau de fins a 3,8 milions d&rsquo;euros per pagaments de treballs no executats i factures sense contracte, per&ograve; les dilig&egrave;ncies no varen tenir recorregut i acabaren diluint-se sense conseq&uuml;&egrave;ncies penals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Sobrec&agrave;rrecs i decisions accelerades</strong></h2><p class="article-text">
        L&rsquo;execuci&oacute; del metro de Palma es va articular a trav&eacute;s d&rsquo;una xarxa de concession&agrave;ries integrades en diverses unions temporals d&rsquo;empreses (UTE), un model habitual en l&rsquo;obra p&uacute;blica que permet a diverses empreses conc&oacute;rrer conjuntament per&ograve; que tamb&eacute; dificulta el seguiment del proc&eacute;s i l&rsquo;atribuci&oacute; de responsabilitats. Anys despr&eacute;s, quan el gabinet de Jaume Matas es va veure esquitxat pels casos de corrupci&oacute;, alguns dels actors implicats en aquell proc&eacute;s varen assenyalar que els terminis varen condicionar decisions clau: des del disseny fins a l&rsquo;execuci&oacute;, passant per la supervisi&oacute; de les obres. La prioritat pol&iacute;tica d&rsquo;arribar a temps a la inauguraci&oacute; es va acabar imposant a la prud&egrave;ncia t&egrave;cnica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Anys després, quan el gabinet de Jaume Matas es va veure esquitxat pels casos de corrupció, alguns dels actors implicats en l&#039;execució del metro van assenyalar que els terminis van condicionar decisions clau: des del disseny fins a l&#039;execució, passant per la supervisió de les obres</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tant &eacute;s aix&iacute; que, si el metro comptava amb un pressupost inicial de 235 milions d&rsquo;euros &mdash;una xifra similar a la que es contempla amb l&rsquo;ampliaci&oacute; anunciada&mdash;, el cost final de construcci&oacute; es va elevar fins als 343 milions, als quals calgu&eacute; afegir prop de 28 milions en obres de reparaci&oacute; despr&eacute;s de les inundacions. A aix&ograve; s&rsquo;hi va sumar l&rsquo;impacte de la financiaci&oacute;, que va encarir encara m&eacute;s el cost real de la infraestructura, superant &agrave;mpliament les previsions inicials en un projecte marcat per decisions accelerades i una planificaci&oacute; t&egrave;cnica que acab&agrave; revelant-se insuficient.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Accés a l&#039;estació intermodal de Palma mesos després de la seva obertura"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Accés a l&#039;estació intermodal de Palma mesos després de la seva obertura                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els treballs d'execuci&oacute; es van articular en diverses fases. Una d'elles, corresponent al soterrament de les vies i a la construcci&oacute; de l'estaci&oacute; intermodal, node central de la xarxa, va recaure, per 29 milions d'euros, en la UTE conformada per FCC, Sampol i Brues, aquesta &uacute;ltima propietat del constructor Antonio Pinal. A m&eacute;s de desfilar com a imputat davant del jutge de l'Audi&egrave;ncia Nacional Pablo Ruz pel seu rol en els 'papers de B&aacute;rcenas', Pinal&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/arrepentido-financiacion-pp-ruz-castro_1_4352248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seria assenyalat per l'exregidor d'Urbanisme Javier Rodrigo de Santos&nbsp;</a>i l'extresorer nacional del PP com la persona que havia ajudat a finan&ccedil;ar la seu del PP balear a canvi d'adjudicacions p&uacute;bliques i terrenys per al desenvolupament dels seus macroprojectes urban&iacute;stics. No en va, un informe de l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria va certificar que, sota el mandat de Matas, el Govern balear havia atorgat contractes per un total de 27,2 milions d'euros a Construcciones Brues S.A.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat el convenciment del jutge instructor, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jos&eacute; Castro</a>, que la formaci&oacute; conservadora havia &ldquo;comptat amb un sistema de finan&ccedil;ament estructurat sobre una duplicitat de caixes i comptabilitats&rdquo;, les recerques van caure en sac foradat quan la Fiscalia Anticorrupci&oacute; va reclamar l'arxivament. Si les confessions de Rodrigo de Santos i&nbsp;B&aacute;rcenas&nbsp;no es van veure referendades per dades objectives alienes a aquestes, postil&middot;lava el magistrat, es devia al fet que els autors del suposat delicte s'haurien &ldquo;afanyat per fer els lliuraments de manera que no deixessin rastre&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Quant a l'execuci&oacute; de la l&iacute;nia metropolitana, les obres, dividides en tres etapes, es van repartir entre diverses UTE. Una d'elles, adjudicada per 35,4 milions, estava liderada per Dragados, una de les principals filials del grup ACS. Al capdavant de la mateixa es trobava <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/juan-antonio-esteban-nuevo-concejal-vox-palma_1_10825945.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Juan Antonio Esteban</a>, aleshores delegat territorial de la constructora i avui regidor de Vox a l'Ajuntament de Palma. El seu nom va apar&egrave;ixer en<a href="https://www.eldiario.es/politica/son-espases-macroinvestigacion-vinculo-baleares-financiacion-ilegal-pp_1_8462323.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> un dels grans casos de corrupci&oacute; impulsats contra Matas, el de Son Espases</a>, arran de les irregularitats comeses en l'adjudicaci&oacute; del major hospital de Balears. En el marc d'aquesta macrocausa, Rodrigo de Santos va assegurar que el PP balear, sota el mandat de Matas i amb la conniv&egrave;ncia del partit a nivell estatal, exigia un 3% en comissions amb cada adjudicaci&oacute; p&uacute;blica.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaume Matas i José María Aznar, durant un acte celebrat al maig de 2005 a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaume Matas i José María Aznar, durant un acte celebrat al maig de 2005 a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La concessi&oacute; de l'hospital i d'altres projectes -sempre segons el testimoni de l'exregidor- seria atorgada a qui es compromet&eacute;s a abonar el suborn fixat en cada projecte. Despr&eacute;s d'un llarg proc&eacute;s plagat de vicissituds, la construcci&oacute; i explotaci&oacute; de l'hospital van ser atorgades, per 635 milions d'euros, a l'UTE formada per Dragados, FCC, Melchor Mascar&oacute; S.L. i Llabr&eacute;s Feliu S.A.&nbsp;Segons va assenyalar De Santos, Esteban li havia traslladat que Matas havia demanat diners al president d'ACS, Florentino P&eacute;rez. El representant de Dragados va negar en la seva declaraci&oacute; com a testimoni que la seva empresa hagu&eacute;s pagat cap comissi&oacute;, ja que es tractava d'una conducta la pr&agrave;ctica de la qual hauria estat &ldquo;impossible&rdquo; en la constructora. Mai no va arribar a provar-se cap suborn.
    </p><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, en una legislatura marcada per l'abusiva externalitzaci&oacute; de serveis -en la qual nombrosos t&egrave;cnics i empresaris tenien acc&eacute;s a informaci&oacute; de les diferents adjudicacions i la tra&ccedil;abilitat de les quals resulta, encara avui, dif&iacute;cil de reconstruir-, el&nbsp;Govern&nbsp;de Matas va contractar una consultora, Global&nbsp;PM, per a realitzar el seguiment de les obres del metre. En col&middot;laboraci&oacute; amb grans signatures com&nbsp;Prointec, Global&nbsp;PM&nbsp;no va ser un actor menor en les grans adjudicacions p&uacute;bliques d'aquella legislatura, sin&oacute; una pe&ccedil;a situada en el cor dels processos de decisi&oacute;. Va ser tamb&eacute;, de fet, l'encarregada d'elaborar l'informe que hauria d'influir en la valoraci&oacute; d'ofertes per a la construcci&oacute; de Son&nbsp;Espases. Com declararien diversos testimoniatges, la mercantil, amb l'empresari Jes&uacute;s Peinado al capdavant, va comen&ccedil;ar a operar en&nbsp;Balears&nbsp;de la m&agrave; de l'hist&ograve;ric dirigent del PP balear <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jose-maria-rodriguez-factotum-matas-manejaba-hilos-pp-balear-dinero-negro_1_9133072.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Josep Maria Rodr&iacute;guez</a>, qui durant anys va moure els ressorts interns del partit fins a convertir-se, per a b&eacute; i per a dolent, en el principal home de confian&ccedil;a de Matas, amb qui va acabar compartint banqueta i condemna. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaume Matas i José María Rodríguez, durant el judici per la financiació il·legal del PP balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaume Matas i José María Rodríguez, durant el judici per la financiació il·legal del PP balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El 2008, la que havia estat consellera d'Obres P&uacute;bliques sota el mandat de Matas, Mabel Cabrer -el nom de la qual, sense arribar a ser imputada ni condemnada, va apar&egrave;ixer en diverses investigacions judicials relacionades amb la gesti&oacute; de contractes p&uacute;blics durant aquella legislatura, com el cas Over, que va treure a la llum el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/supremo-confirma-condena-exsecretario-general-pp-balears-financiacion-irregular-partido-2003_1_9160692.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">finan&ccedil;ament il&middot;legal del PP, ratificat pel Tribunal Suprem</a>-, va demanar disculpes pels &ldquo;errors&rdquo; i &ldquo;equivocacions&rdquo; detectats a les obres del metro, per&ograve; va assegurar que Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), encarregada de la gesti&oacute; de la infraestructura, sempre va actuar amb &ldquo;total transpar&egrave;ncia i la m&agrave;xima legalitat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Un any despr&eacute;s, el 2009, el pacte de progr&eacute;s encap&ccedil;alat, per segona vegada, per l'expresident socialista <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/multitudinario-adios-expresidente-balear-francesc-antich-politico-lidero-primera-alianza-fuerzas-espana_1_11941437.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Francesc Antich</a>, denunciava davant la Fiscalia Anticorrupci&oacute; els pagaments efectuats per l'Executiu de Matas per serveis d'assessoria sense cobertura contractual que afectaven Global PM. Segons la documentaci&oacute; remesa, es van detectar facturacions que podien implicar un cobrament duplicat en treballs relacionats amb la supervisi&oacute; del metro per un import proper als 1,3 milions d'euros. Des de l'empresa, tanmateix, es va traslladar a l'Administraci&oacute; que la duplicitat responia a un error i es va oferir a regularitzar la situaci&oacute; mitjan&ccedil;ant compensacions en factures pendents.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inauguraci&oacute; i el col&middot;lapse: les inundacions del 2007</strong></h2><p class="article-text">
        Quan faltava poc m&eacute;s d'un mes per a la celebraci&oacute; dels comicis auton&ograve;mics de maig de 2007, finalment posava en marxa la primera l&iacute;nia de metro de Palma, el projecte que Matas havia anunciat com a s&iacute;mbol d'aven&ccedil; en la mobilitat de l'illa, convertit en una de les principals cartes de presentaci&oacute; de la legislatura en el moment en qu&egrave; aquesta encarava la seva recta final. Juntament amb el metro va ser inaugurada una altra gran obra, el vel&ograve;drom Palma Arena: projectat amb l'objectiu d'albergar el Mundial de ciclisme en pista d'aquell any, l'expresident balear va oferir en aquestes instal&middot;lacions el seu principal m&iacute;ting de campanya. A <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/scalextric-ilegal-jaume-matas-arraso-media-finca-militante-comunista-tenian-rabia_1_13089129.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Eivissa, el PP presentava un altre dels seus projectes estrella, l'autopista</a>, la construcci&oacute; de la qual va encendre la guspira d'una de les majors protestes mediambientals dutes a terme a l'illa.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaume Matas (segon dreta), acompanyat de l&#039;exconsellera d&#039;Obres Públiques Mabel Cabrer (primera dreta) i l&#039;exalcaldessa de Palma Catalina Cirer, durant la inauguració de l&#039;estació intermodal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaume Matas (segon dreta), acompanyat de l&#039;exconsellera d&#039;Obres Públiques Mabel Cabrer (primera dreta) i l&#039;exalcaldessa de Palma Catalina Cirer, durant la inauguració de l&#039;estació intermodal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, la magnanimitat dels projectes i la urg&egrave;ncia per finalitzar-los no van tenir l'efecte esperat en les urnes. La patacada electoral de Matas, que el va abocar a l'aband&oacute; de la pol&iacute;tica per a traslladar-se als Estats Units, va donar pas al segon mandat d'esquerres de&nbsp;Balears, amb Antich -que ja havia liderat el primer pacti de&nbsp;progr&eacute;s&nbsp;de la hist&ograve;ria democr&agrave;tica balear- de nou en la presid&egrave;ncia. En paral&middot;lel arrencava un periple judicial replet d'esc&agrave;ndols que s'allargaria durant pr&agrave;cticament una d&egrave;cada: contractes a dit, suborns i desviament de fons p&uacute;blics van comen&ccedil;ar a aflorar despr&eacute;s de les obres colossals que el&nbsp;exl&iacute;der&nbsp;popular va convertir en la seva senya d'identitat en la seva aposta per un model de creixement r&agrave;pid i electoralment rendible.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La magnanimitat dels projectes i la urgència per finalitzar-los no van tenir l&#039;efecte esperat a les urnes. La patacada electoral de Matas, que el va abocar a l&#039;abandonament de la política per traslladar-se als Estats Units, va donar pas al segon mandat d&#039;esquerres de Balears, amb el socialista Francesc Antich de nou a la presidència</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les controv&egrave;rsies al voltant del metro no es van limitar a la seva execuci&oacute;. El Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB) va posar en evid&egrave;ncia, el 2019, els conflictes contractuals sorgits durant l&rsquo;obra. Entre altres q&uuml;estions, la sent&egrave;ncia revelava el paper que va exercir la consultora Global PM despr&eacute;s del col&middot;lapse del sistema i les greus inundacions del 2007: SFM va haver d&rsquo;encarregar auditories t&egrave;cniques i refer la liquidaci&oacute; de les obres. Per fer-ho, va rec&oacute;rrer novament a la mateixa empresa que havia prestat assist&egrave;ncia t&egrave;cnica durant l&rsquo;execuci&oacute; perqu&egrave; realitz&agrave;s, en aquesta ocasi&oacute;, una nova medici&oacute; general de l&rsquo;obra.
    </p><p class="article-text">
        Aquest detall no &eacute;s menor: implica que la mateixa estructura t&egrave;cnica que hauria d&rsquo;haver detectat els problemes durant la construcci&oacute; va ser l&rsquo;encarregada posteriorment de recalcular i validar les obres executades en un context marcat per greus defici&egrave;ncies. La resoluci&oacute;, consultada per aquest diari, descriu com, despr&eacute;s de les inundacions, la liquidaci&oacute; inicial &mdash;de m&eacute;s de 7,4 milions d&rsquo;euros&mdash; va ser descartada i substitu&iuml;da per una nova proposta basada en aquests treballs de medici&oacute;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les xifres judicials del projecte</strong></h2><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia tamb&eacute; posa xifres al volum econ&ograve;mic en disputa. La liquidaci&oacute; final aprovada per SFM per a la fase I del projecte va ascendir a 6,43 milions d&rsquo;euros, despr&eacute;s d&rsquo;un proc&eacute;s complex en qu&egrave; fins i tot es va discutir judicialment el pagament d&rsquo;interessos per retards en l&rsquo;abonament de les certificacions. Les constructores Tecsa, Mat&iacute;as Arrom Bibiloni i Dragados van arribar a reclamar 502.861 euros en concepte d&rsquo;interessos de demora pel pagament tard&agrave; de la certificaci&oacute; final d&rsquo;obra que recollia l&rsquo;import de la liquidaci&oacute;. No obstant aix&ograve;, els tribunals varen rebutjar una part substancial d&rsquo;aquestes pretensions en considerar que no estaven degudament justificades ni comptaven amb la preceptiva cobertura contractual, i nom&eacute;s varen recon&egrave;ixer parcialment aquelles partides acreditades, fet que evidencia el grau d&rsquo;improvisaci&oacute; i conflicte que va acompanyar l&rsquo;obra.
    </p><p class="article-text">
        Amb el pas dels anys, el metro de Palma s&rsquo;ha anat consolidant dins la xarxa de transport ferroviari de Mallorca, ampliant-ne l&rsquo;abast i convertint-se en una pe&ccedil;a clau del transport p&uacute;blic de l&rsquo;illa. La l&iacute;nia M1 s&rsquo;ha mantingut com l&rsquo;eix principal del servei, amb millores operatives i de freq&uuml;&egrave;ncia destinades a refor&ccedil;ar-ne l&rsquo;&uacute;s quotidi&agrave;, especialment en hores punta i durant el curs universitari, i ha estat ampliada recentment fins al centre tecnol&ograve;gic del Parc Bit. L&rsquo;any 2013 es va posar en marxa la l&iacute;nia M2, l&rsquo;execuci&oacute; de la qual, a difer&egrave;ncia de la M1, no va implicar la construcci&oacute; de nous t&uacute;nels, sin&oacute; que va aprofitar el tra&ccedil;at ferroviari preexistent per enlla&ccedil;ar la capital balear amb el municipi de Marratx&iacute;, ampliant la cobertura del metro de manera r&agrave;pida i amb un cost menor. La M2 es va integrar aix&iacute; en la xarxa com una soluci&oacute; h&iacute;brida entre metro i rodalies, refor&ccedil;ant la connexi&oacute; metropolitana sense necessitat de grans obres addicionals.
    </p><p class="article-text">
        El Govern preveu ara portar el metro fins a l&rsquo;hospital de Son Espases, per a la qual cosa contempla una inversi&oacute; inicial de 230 milions d&rsquo;euros, l&rsquo;inici de les obres el 2029 i una demanda estimada de tres milions de viatgers anuals. Aquella infraestructura nascuda entre presses forma avui part del dia a dia de milers d&rsquo;usuaris. Per&ograve; el seu origen continua projectant una ombra allargada: la d&rsquo;una obra concebuda sota pressi&oacute; pol&iacute;tica, els efectes de la qual &mdash;t&egrave;cnics i econ&ograve;mics&mdash; varen trigar anys a aflorar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/sobresous-urgencia-electoral-i-inundacions-aixi-neixer-metro-expres-matas-pp-vol-ara-ampliar_1_13125091.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 08 Apr 2026 09:22:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="994069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="994069" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sobresous, urgència electoral i inundacions: així va néixer el metro 'exprés' de Matas que el PP vol ara ampliar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Jaume Matas,Metro,Obras públicas,Empresas,Corrupción,Corrupción política,Movilidad,Movilidad urbana,Transporte público,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Li han fotut la vida": agressió homòfoba al crit de "maricó" contra un venedor al mercat Pere Garau de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/li-han-fotut-vida-agressio-homofoba-crit-marico-venedor-mercat-pere-garau_1_13124376.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Li han fotut la vida&quot;: agressió homòfoba al crit de &quot;maricó&quot; contra un venedor al mercat Pere Garau de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'atac, presumptament perpetrat per un altre comerciant del mateix recinte, ha generat una onada de rebuig i desenes de persones s'han concentrat per a mostrar el seu suport a la víctima, qui ha denunciat els fets. L'Ajuntament de Palma ha suspès d'activitat al venedor investigat
</p><p class="subtitle">Atac homòfob contra un professor a Mallorca: els alumnes difonen imatges sexuals i insults contra ell
</p></div><p class="article-text">
        Un comerciant del mercat de Pere Garau, a Palma, ha denunciat haver estat v&iacute;ctima d'una agressi&oacute; hom&ograve;foba presumptament a mans d'altres comerciants del mateix recinte. &ldquo;Li han fotut la vida&rdquo;, ha expressat un amic de la v&iacute;ctima en donar a con&egrave;ixer els fets a les xarxes socials, on explica que els agressors van comen&ccedil;ar a propinar-li cops i insults per la seva orientaci&oacute; sexual, proferint expressions com &ldquo;maric&oacute;&rdquo;. L'afectat ja ha interposat den&uacute;ncies per aquests fets.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que en ple 2026 ocorri aix&ograve; &eacute;s intolerable&rdquo;, subratlla el missatge, que indica que els fets ja estan denunciats &ldquo;i en mans dels jutges&rdquo;. Amb tot, recrimina que, &ldquo;tot i la condemna que els puguin imposar&rdquo;, no &ldquo;es pot permetre que aquesta gent continu&iuml; treballant al mateix lloc que el Miquel&rdquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2040777479208493232?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        En la seva publicaci&oacute;, l'amic de la v&iacute;ctima insisteix que &ldquo;no s'hauria de permetre que aquestes males b&egrave;sties continu&iuml;n treballant ni estiguin a prop de la persona a la qual odien i a la qual han donat una pallissa. Cal aconseguir que a aquesta gent els facin fora d'all&agrave; i cal fer que tothom s&agrave;piga qui s&oacute;n&rdquo;. Aix&iacute; mateix, assevera que els suposats agressors &ldquo;menjen pernil&rdquo; i s&oacute;n &ldquo;mallorquins&rdquo; del municipi d'Algaida.  
    </p><p class="article-text">
        L'agressi&oacute; ha generat una onada de rebuig al barri. Aquest dimarts, desenes de persones s'han concentrat al mercat de Pere Garau per mostrar el seu suport al venedor i condemnar la viol&egrave;ncia. A l'acte han estat presents la regidora municipal d'Igualtat, Lourdes Roca, i el de Mercats, Lloren&ccedil; Bauz&aacute;, que han condemnat els fets, que han condemnat els fets. Davant la seva gravetat, l'Ajuntament de Palma suspendr&agrave; de manera cautelar la possibilitat que el presumpte autor de l'agressi&oacute; dugui a terme l'activitat de venda en mercats municipals.
    </p><p class="article-text">
        En concret, l'&agrave;rea municipal de Mercats ha elaborat un informe basat en l'atestat em&egrave;s per la Policia Local de Palma. D'acord amb aquest document, i at&egrave;s que el lloc en qu&egrave; l'agressor exerceix la venda pertany a un altre titular, aquest ser&agrave; reubicat al mercat com a mesura preventiva. Un cop finalitzin les dilig&egrave;ncies policials, el Consistori avaluar&agrave; si cal adoptar altres mesures addicionals que puguin afectar altres persones implicades.
    </p><p class="article-text">
        Durant la concentraci&oacute;, ambd&oacute;s regidors han traslladat personalment a la v&iacute;ctima el suport de l&rsquo;equip de govern i de l'Ajuntament, i s'han posat a la seva disposici&oacute; per a tot all&ograve; que pugui necessitar, tal com ha assenyalat la corporaci&oacute; local en un comunicat. En aquest sentit, Bauz&aacute; ha mostrat el seu &ldquo;suport total&rdquo; a l'home agredit i ha condemnat &ldquo;rotundament qualsevol acte d'odi o discriminaci&oacute;&rdquo;, subratllant que es tracta de fets &ldquo;que no tenen cabuda en una societat democr&agrave;tica, diversa i inclusiva, i que no representen la ciutadania de Palma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, el Consistori ha remarcat la import&agrave;ncia de denunciar qualsevol agressi&oacute; o conducta discriminat&ograve;ria com a pas fonamental per a la seva erradicaci&oacute; i ha reafirmat el seu comprom&iacute;s amb una Palma inclusiva i lliure d&rsquo;odi.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'Ajuntament susp&egrave;n d'activitat el presumpte agressor</strong></h2><p class="article-text">
        Per la seva banda, representants de M&eacute;s per Palma, que tamb&eacute; han participat en la protesta, han denunciat la gravetat del que ha ocorregut, recriminant que l'agressi&oacute; ha deixat seq&uuml;eles f&iacute;siques i un &ldquo;profund impacte psicol&ograve;gic&rdquo; en una persona &ldquo;respectada i volguda&rdquo; al barri. Aix&iacute; mateix, el partit ecosobiranista ha instat l'Ajuntament a posar en marxa protocols efica&ccedil;os contra les agressions hom&ograve;fobes en espais p&uacute;blics. &ldquo;Quan una persona &eacute;s agredida per la seva orientaci&oacute; sexual, parlem d'un atac a tota la societat&rdquo;, ha advertit la portaveu de la formaci&oacute;, Neus Truyol, que ha exigit una resposta institucional &ldquo;ferma i sense excuses&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Truyol tamb&eacute; ha carregat contra l'equip de govern del PP, al qual ha acusat de prioritzar la defensa de &ldquo;s&iacute;mbols franquistes com el monol&iacute;t de sa Feixina&rdquo; davant la protecci&oacute; de les persones que pateixen viol&egrave;ncia per la seva identitat sexual.
    </p><p class="article-text">
        En aquesta l&iacute;nia, la coordinadora de&nbsp;Podem&nbsp;Illes Balears ha expressat &ldquo;f&agrave;stic i r&agrave;bia davant una altra agressi&oacute; hom&ograve;foba&rdquo; a Palma: &ldquo;Tot el nostre suport al venedor del mercat de Pere&nbsp;Garau&nbsp;que ha estat agredit al crit de 'maric&oacute;n'. Cap agressi&oacute; sense resposta. No donarem ni un pas enrere&rdquo;. Aix&iacute; mateix, des del&nbsp;PSIB-PSOE&nbsp;han manifestat que Palma &ldquo;no pot tolerar cap agressi&oacute; hom&ograve;foba&rdquo; com la del mercat de Pere&nbsp;Garau. &ldquo;Tot el nostre suport a la v&iacute;ctima. No est&agrave; sola. Volem una ciutat on tothom pugui viure amb llibertat i sense por. Davant l'odi, m&eacute;s unitat, m&eacute;s fermesa i m&eacute;s orgull&rdquo;, han manifestat a trav&eacute;s d'un missatge en X.
    </p><p class="article-text">
        Es d&oacute;na la circumst&agrave;ncia que, a finals del passat mes de mar&ccedil;, un professor de l'IES Baltasar Porcel (Andratx) va patir un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ataque-homofobo-profesor-mallorca-alumnos-difunden-imagenes-sexuales-e-insultos_1_13108133.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">atac de car&agrave;cter hom&ograve;fob </a>per part d'estudiants del mateix i d'un altre centre, un episodi que, segons van advertir des del claustre, no &eacute;s a&iuml;llat, sin&oacute; reflex d'un problema m&eacute;s ampli en l'&agrave;mbit educatiu, en afectar tamb&eacute; a altres sectors i &agrave;mbits socials.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/li-han-fotut-vida-agressio-homofoba-crit-marico-venedor-mercat-pere-garau_1_13124376.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Apr 2026 12:51:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="256915" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="256915" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Li han fotut la vida": agressió homòfoba al crit de "maricó" contra un venedor al mercat Pere Garau de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones,Agresiones homófobas,Sucesos,Homofobia,Diversidad sexual,Violencia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Le han jodido la vida": agresión homófoba al grito de "maricón" contra un vendedor en un mercado de Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/le-han-jodido-vida-agresion-homofoba-grito-maricon-vendedor-mercado-palma_1_13123952.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Le han jodido la vida&quot;: agresión homófoba al grito de &quot;maricón&quot; contra un vendedor en un mercado de Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El ataque, presuntamente perpetrado por otro comerciante del mismo recinto, ha generado una oleada de rechazo y decenas de personas se han concentrado para mostrar su apoyo a la víctima, quien ha denunciado los hechos. El Ayuntamiento de Palma ha suspendido de actividad al vendedor investigado</p><p class="subtitle">Ataque homófobo contra un profesor en Mallorca: los alumnos difunden imágenes sexuales e insultos contra él
</p></div><p class="article-text">
        Un comerciante del mercado de Pere Garau, en Palma, ha denunciado haber sido v&iacute;ctima de una agresi&oacute;n hom&oacute;foba presuntamente a manos de otros comerciantes del mismo recinto. &ldquo;Le han jodido la vida&rdquo;, ha expresado un amigo de la v&iacute;ctima al dar a conocer los hechos en redes sociales, donde explica que los agresores comenzaron a propinarle golpes e insultos por su orientaci&oacute;n sexual, profiriendo expresiones como &ldquo;maric&oacute;n&rdquo;. El afectado ya ha interpuesto denuncia por estos hechos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Que en pleno 2026 ocurra esto es intolerable&rdquo;, subraya el mensaje, que indica que los hechos ya est&aacute;n denunciados &ldquo;y en manos de los jueces&rdquo;. Con todo, recrimina que &ldquo;a pesar de la condena que les puedan meter&rdquo;, no se puede permitir que esta gente siga trabajando en el mismo sitio que Miquel&ldquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2040777479208493232?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        En su publicaci&oacute;n, el amigo de la v&iacute;ctima insiste en que &ldquo;no se deber&iacute;a permitir que estas malas bestias sigan trabajando ni estando cerca de la persona a la que odian y a la que le han pegado una paliza. Hay que conseguir que a esta gente la echen de ah&iacute; y hay que hacer que todo el mundo sepa qui&eacute;nes son&rdquo;. Asimismo, asevera que los supuestos agresores &ldquo;comen jam&oacute;n&rdquo; y son &ldquo;mallorquines&rdquo; del municipio de Algaida.  
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Ayuntamiento suspende de actividad al presunto agresor</strong></h2><p class="article-text">
        La agresi&oacute;n ha generado una oleada de rechazo en el barrio. Este martes, decenas de personas se han concentrado en el mercado de Pere Garau para mostrar su apoyo al vendedor y condenar la violencia. En el acto han estado presentes la regidora municipal de Igualdad, Lourdes Roca, y el de Mercados, Lloren&ccedil; Bauz&aacute;, quienes han condenado los hechos, ante cuya gravedad el Ayuntamiento de Palma suspender&aacute; de forma cautelar la posibilidad de que el presunto autor de la agresi&oacute;n lleve a cabo la actividad de venta en mercados municipales.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, el &aacute;rea municipal de Mercats ha elaborado un informe basado en el atestado emitido por la Polic&iacute;a Local de Palma. De acuerdo al informe, y dado que el puesto en el que el atacante ejerce la venta pertenece a otro titular, &eacute;ste ser&aacute; reubicado en el mercado como medida preventiva.&nbsp;Una vez finalicen las diligencias policiales, el Consistorio evaluar&aacute; si es necesario adoptar otras medidas adicionales que puedan afectar a otras&nbsp;personas implicadas.
    </p><p class="article-text">
        Durante la concentraci&oacute;n, ambos concejales han trasladado personalmente a la v&iacute;ctima el respaldo del equipo de gobierno y del Ayuntamiento y se han puesto a su disposici&oacute;n para lo que pueda precisar, tal como ha se&ntilde;alado la corporaci&oacute;n local en un comunicado.&nbsp;En este sentido, Bauz&aacute; ha mostrado su &ldquo;apoyo total&rdquo; al denunciante y ha condenado &ldquo;rotundamente cualquier acto de odio o discriminaci&oacute;n&rdquo;, subrayando que se trata de hechos &ldquo;que no tienen cabida en una sociedad democr&aacute;tica, diversa e inclusiva, y que no representan a la ciudadan&iacute;a de Palma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el Consistorio ha subrayado la importancia de denunciar cualquier agresi&oacute;n o conducta discriminatoria como paso fundamental para su erradicaci&oacute;n y ha reafirmado su compromiso con una Palma inclusiva y libre de odio.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Profundo impacto psicol&oacute;gico&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Por su parte, representantes de M&eacute;s per Palma, quienes tambi&eacute;n han participado en la protesta, han denunciado la gravedad de lo ocurrido, recriminando que la agresi&oacute;n ha dejado secuelas f&iacute;sicas y un &ldquo;profundo impacto psicol&oacute;gico&rdquo; en una persona &ldquo;respetada y querida&rdquo; en el barrio.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, el partido ecosoberanista ha instado al Ayuntamiento a poner en marcha protocolos eficaces contra las agresiones hom&oacute;fobas en espacios p&uacute;blicos. &ldquo;Cuando una persona es agredida por su orientaci&oacute;n sexual, hablamos de un ataque a toda la sociedad&rdquo;, ha advertido la portavoz de la formaci&oacute;n, Neus Truyol, quien ha exigido una respuesta institucional &ldquo;firme y sin excusas&rdquo;. Truyol tambi&eacute;n ha cargado contra el equipo de gobierno del PP, al que ha acusado de priorizar la defensa de &ldquo;s&iacute;mbolos franquistas como el monolito de sa Feixina&rdquo; frente a la protecci&oacute;n de las personas que sufren violencia por su identidad sexual.
    </p><p class="article-text">
        En esta l&iacute;nea, la coordinadora de Podem Illes Balears ha expresado &ldquo;asco y rabia ante otra agresi&oacute;n hom&oacute;foba&rdquo; en Palma: &ldquo;Todo nuestro apoyo al vendedor del mercado de Pere&nbsp;Garau&nbsp;que ha sido agredido al grito de 'maric&oacute;n'. Ninguna agresi&oacute;n sin respuesta. No daremos ni un paso atr&aacute;s&rdquo;. Asimismo, desde el PSIB-PSOE han manifestado que Palma &ldquo;no puede tolerar ninguna agresi&oacute;n hom&oacute;foba&rdquo; como la del mercado de Pere&nbsp;Garau. &ldquo;Todo nuestro apoyo a la v&iacute;ctima. No est&aacute; sola. Queremos una ciudad donde todo el mundo pueda vivir con libertad y sin miedo. Ante el odio, m&aacute;s unidad, m&aacute;s firmeza y m&aacute;s orgullo&rdquo;, han manifestado a trav&eacute;s de un mensaje en X.
    </p><p class="article-text">
        Se da la circunstancia de que, a finales del pasado mes de marzo, un profesor del IES Baltasar Porcel (Andratx) sufri&oacute; un <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ataque-homofobo-profesor-mallorca-alumnos-difunden-imagenes-sexuales-e-insultos_1_13108133.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ataque de car&aacute;cter hom&oacute;fobo </a>por parte de estudiantes del mismo y de otro centro, un episodio que, seg&uacute;n adviertieron desde el claustro, no es aislado, sino reflejo de un problema m&aacute;s amplio en el &aacute;mbito educativo, al afectar tambi&eacute;n a otros sectores y &aacute;mbitos sociales.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/le-han-jodido-vida-agresion-homofoba-grito-maricon-vendedor-mercado-palma_1_13123952.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Apr 2026 12:40:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="256915" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="256915" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Le han jodido la vida": agresión homófoba al grito de "maricón" contra un vendedor en un mercado de Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b30f34db-43a2-46f5-bea9-dab0f4e3980b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Agresiones,Agresiones homófobas,Sucesos,Homofobia,Diversidad sexual,Violencia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sobrecostes, urgencia electoral e inundaciones: así nació el metro 'exprés' de Matas que el PP quiere ahora ampliar]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/sobrecostes-urgencia-electoral-e-inundaciones-nacio-metro-expres-matas-pp-quiere-ahora-ampliar_1_13111071.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sobrecostes, urgencia electoral e inundaciones: así nació el metro &#039;exprés&#039; de Matas que el PP quiere ahora ampliar"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Lo que se presentó como símbolo de modernidad acabaría convirtiéndose en una de las obras más controvertidas del expresidente balear: acabó marcada por el calendario electoral, atravesada por los sobrecostes y lastrada por una ejecución técnica cuestionada</p><p class="subtitle">El último coletazo contra la corrupción del PP de Matas: dinero negro, a tocateja y en la sede del partido
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Es el proyecto de mayor magnitud de la legislatura&rdquo;. El 24 de noviembre de 2004, un exultante Jaume Matas, expresidente balear hoy <a href="https://www.eldiario.es/politica/jaume-matas-sale-tercer-grado-diez-juicios-anos-medio-rejas-acusacion-pendiente_1_6184207.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">multicondenado</a>, anunciaba por sorpresa la puesta en marcha de la primera l&iacute;nea de metro de Palma. Hasta entonces, la capital balear carec&iacute;a de una infraestructura que ya hab&iacute;a sido planteada por el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/25-anos-revolucionario-primer-pacto-izquierdas-rompio-hegemonia-derecha-balears_1_11587086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">primer pacto de izquierdas </a>que, entre 1999 y 2003, gobern&oacute; en Balears. &ldquo;Las ciudades modernas de Espa&ntilde;a, Europa y el mundo tienen metro&rdquo;, proclamaba entonces el l&iacute;der auton&oacute;mico del PP, que tom&oacute; el testigo de una obra cuyo desarrollo activ&oacute; en tiempo r&eacute;cord. Sin embargo, lo que se present&oacute; como s&iacute;mbolo de modernidad acabar&iacute;a convirti&eacute;ndose en uno de los proyectos m&aacute;s controvertidos de su mandato: la construcci&oacute;n del metro acab&oacute; marcada por el calendario electoral, atravesada por los sobrecostes y lastrada por una ejecuci&oacute;n t&eacute;cnica cuestionada sobre la que nunca dej&oacute; de planear la sospecha de la corrupci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Casi dos d&eacute;cadas despu&eacute;s, el Govern balear ha anunciado que reforzar&aacute; la conectividad ferroviaria y ampliar&aacute; la infraestructura, hoy utilizada por miles de usuarios, con el objetivo de llevarla hasta el hospital de referencia de Balears, el de Son Espases, a las afueras de Palma. Un anuncio que ha devuelto al centro del debate una pregunta que emergi&oacute; en su momento: hasta qu&eacute; punto el metro impulsado por el equipo de gobierno de Matas respondi&oacute; a una necesidad real de movilidad o fue, en esencia, una decisi&oacute;n dise&ntilde;ada para materializarse con un horizonte pol&iacute;tico concreto.  
    </p><p class="article-text">
        La l&iacute;nea M1, que a lo largo de 7,5 kil&oacute;metros buscaba conectar Palma con la Universitat de les Illes Balears (UIB), fue concebida y ejecutada en poco m&aacute;s de dos a&ntilde;os, un plazo inusualmente breve para una infraestructura subterr&aacute;nea de estas caracter&iacute;sticas, cuyo desarrollo suele prolongarse durante varios ejercicios y requiere fases previas de estudio, proyecto y ejecuci&oacute;n m&aacute;s dilatadas. En  abril de 2005, el Bolet&iacute;n Oficial del Estado (BOE) publicaba la licitaci&oacute;n de las obras y el 25 de abril de 2007 -33 d&iacute;as antes de las elecciones auton&oacute;micas de ese a&ntilde;o-, el metro se pon&iacute;a en marcha. El objetivo de llegar a los comicios con el proyecto en funcionamiento se cumpli&oacute; con creces. Sin embargo, el s&iacute;mbolo de modernidad durar&iacute;a poco. Tras las primeras lluvias intensas que cayeron sobre Palma despu&eacute;s de su inauguraci&oacute;n, el metro colaps&oacute;: varias estaciones y tramos quedaron completamente inundados y el servicio tuvo que suspenderse durante diez meses.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El 25 de abril de 2007, apenas un mes antes de las elecciones autonómicas, el metro se ponía en marcha. Sin embargo, el símbolo de modernidad duraría poco: la infraestructura se vio inundada por las primeras lluvias que cayeron tras su inauguración y el servicio quedó suspendido durante diez meses</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/885a893f-f66f-44cc-b5b8-66f97155c9e3_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Inundaciones en una de las estaciones del metro de Palma pocos meses después de ser inaugurado"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Inundaciones en una de las estaciones del metro de Palma pocos meses después de ser inaugurado                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las im&aacute;genes -andenes anegados, t&uacute;neles convertidos en canales- no solo ocuparon titulares, sino que sacaron a la luz las deficiencias estructurales del proyecto, que obligaron a intervenir de urgencia y a replantear partes esenciales de la infraestructura. A las deficiencias se sum&oacute; el contexto en el que se hab&iacute;an desarrollado los trabajos: una etapa (la legislatura 2003-2007, con Matas fuera ya del Gobierno de Jos&eacute; Mar&iacute;a Aznar) marcada por la construcci&oacute;n de proyectos colosales en los que grandes constructoras se hicieron con contratos millonarios. En el caso del metro, la Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n lleg&oacute; a investigar un supuesto fraude de hasta 3,8 millones de euros por pagos de trabajos no ejecutados y facturas sin contrato, pero las diligencias no tuvieron recorrido y acabaron diluy&eacute;ndose sin consecuencias penales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Sobrecostes y decisiones aceleradas</strong></h2><p class="article-text">
        La ejecuci&oacute;n del metro de Palma se articul&oacute; a trav&eacute;s de una red de concesionarias integradas en varias Uniones Temporales de Empresas (UTE), un modelo habitual en la obra p&uacute;blica que permite a varias empresas concurrir de forma conjunta pero que tambi&eacute;n dificulta el seguimiento del proceso y la atribuci&oacute;n de responsabilidades. A&ntilde;os despu&eacute;s, cuando el gabinete de Jaume Matas se vio salpicado por los fangos de la corrupci&oacute;n, algunos de los actores implicados en aquel proceso apuntaron a que los plazos condicionaron decisiones clave: desde el dise&ntilde;o hasta la ejecuci&oacute;n, pasando por la supervisi&oacute;n de las obras. La prioridad pol&iacute;tica de llegar a tiempo a la inauguraci&oacute;n termin&oacute; imponi&eacute;ndose sobre la prudencia t&eacute;cnica, como en otras obras de la &eacute;poca.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Años después, cuando el gabinete de Jaume Matas se vio salpicado por los fangos de la corrupción, algunos de los actores implicados en la ejecución del metro señalaron que los plazos condicionaron decisiones clave: desde el diseño hasta la ejecución, pasando por la supervisión de las obras</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tanto fue as&iacute; que, si el metro contaba con un presupuesto inicial de 235 millones de euros -una cifra similar a la que se contempla con la ampliaci&oacute;n reci&eacute;n anunciada-, el coste final de construcci&oacute;n acab&oacute; elev&aacute;ndose a los 343 millones, a los que hubo que a&ntilde;adir cerca de 28 millones en obras de reparaci&oacute;n tras las inundaciones. Con el impacto de la financiaci&oacute;n y los intereses, la factura total lleg&oacute; a superar los 500 millones de euros -de acuerdo a los c&aacute;lculos efectuados por el equipo de gobierno que sustituy&oacute; a Matas-, m&aacute;s del doble de lo previsto inicialmente en un proyecto marcado por las decisiones aceleradas y una planificaci&oacute;n t&eacute;cnica que acab&oacute; revel&aacute;ndose insuficiente. La falta de tiempo tambi&eacute;n afect&oacute; a la evaluaci&oacute;n de riesgos geot&eacute;cnicos, especialmente en una ciudad con zonas inundables y una compleja relaci&oacute;n con el nivel fre&aacute;tico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ed3dc19-aade-482c-bcf0-43914b75c7e4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Acceso a la estación intermodal de Palma meses después de su apertura"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Acceso a la estación intermodal de Palma meses después de su apertura                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los trabajos de ejecuci&oacute;n se articularon en varias fases. Una de ellas, correspondiente al soterramiento de las v&iacute;as y a la construcci&oacute;n de la estaci&oacute;n intermodal, nodo central de la red, recay&oacute;, por 29 millones de euros, en la UTE conformada por FCC, Sampol y Brues,&nbsp;&eacute;sta &uacute;ltima propiedad del constructor Antonio Pinal. Adem&aacute;s de desfilar como imputado ante el juez de la Audiencia Nacional Pablo Ruz por su rol en los 'papeles de B&aacute;rcenas', Pinal&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/politica/arrepentido-financiacion-pp-ruz-castro_1_4352248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ser&iacute;a se&ntilde;alado por el exconcejal de Urbanismo Javier Rodrigo de Santos&nbsp;</a>y el extesorero nacional del PP como la persona que hab&iacute;a ayudado a financiar la sede del PP balear a cambio de adjudicaciones p&uacute;blicas y terrenos para el desarrollo de sus macroproyectos urban&iacute;sticos. No en vano, un informe de la Agencia Tributaria certific&oacute; que, bajo el mandato de Matas, el Govern balear hab&iacute;a otorgado contratos por un total de 27,2 millones de euros a Construcciones Brues S.A. 
    </p><p class="article-text">
        Pese al convencimiento del juez instructor, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/jose-castro-juez-caso-noos-habria-investigado-rey-juan-carlos-si-no-existiera-articulo-blinda-inviolabilidad_1_12649450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jos&eacute; Castro</a>, de que la formaci&oacute;n conservadora hab&iacute;a &ldquo;venido contando con un sistema de financiaci&oacute;n estructurado sobre una duplicidad de cajas y contabilidades&rdquo;, las investigaciones cayeron en saco roto cuando la Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n reclam&oacute; el archivo.&nbsp;Si las confesiones de Rodrigo de Santos y B&aacute;rcenas no se vieron refrendadas por datos objetivos ajenos a las mismas, apostillaba el magistrado, se deb&iacute;a a que los autores del supuesto delito se habr&iacute;an &ldquo;afanado por hacer las entregas de manera que no dejasen rastro&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la ejecuci&oacute;n de la l&iacute;nea metropolitana, las obras, divididas en tres etapas, se repartieron entre varias UTE. Una de ellas, adjudicada por 35,4 millones, estaba liderada por Dragados, una de las principales filiales del grupo ACS. Al frente de la misma se encontraba <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/juan-antonio-esteban-nuevo-concejal-vox-palma_1_10825945.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Juan Antonio Esteban</a>, entonces delegado territorial de la constructora y hoy concejal de Vox en el Ayuntamiento de Palma. Su nombre apareci&oacute; en<a href="https://www.eldiario.es/politica/son-espases-macroinvestigacion-vinculo-baleares-financiacion-ilegal-pp_1_8462323.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> uno de los grandes casos de corrupci&oacute;n impulsados contra Matas, el de Son Espases</a>, a ra&iacute;z de las irregularidades cometidas en la adjudicaci&oacute;n del mayor hospital de Balears. En el marco de esta macrocausa, Rodrigo de Santos asegur&oacute; que el PP balear, bajo el mandato de Matas y con la connivencia del partido a nivel estatal, exig&iacute;a un 3% en comisiones con cada adjudicaci&oacute;n p&uacute;blica. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ae03ac3-2418-4020-8102-f19681b74c3d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaume Matas y José María Aznar, durante un acto celebrado en mayo de 2005 en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaume Matas y José María Aznar, durante un acto celebrado en mayo de 2005 en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La concesi&oacute;n del hospital y de otros proyectos -siempre seg&uacute;n el testimonio del exconcejal- ser&iacute;a otorgada a quien se comprometiera a abonar el soborno fijado en cada proyecto. Tras un largo proceso plagado de vicisitudes, la construcci&oacute;n y explotaci&oacute;n del hospital fueron otorgadas, por 635 millones de euros, a la UTE formada por Dragados, FCC, Melchor Mascar&oacute; S.L. y Llabr&eacute;s Feliu S.A.&nbsp;Seg&uacute;n se&ntilde;al&oacute; De Santos, Esteban le hab&iacute;a trasladado que Matas hab&iacute;a pedido dinero al presidente de ACS, Florentino P&eacute;rez. El representante de Dragados neg&oacute; en su declaraci&oacute;n como testigo que su empresa hubiese pagado comisi&oacute;n alguna, puesto que se trataba de una conducta cuya pr&aacute;ctica habr&iacute;a sido &ldquo;imposible&rdquo; en la constructora. Nunca lleg&oacute; a ser probado soborno alguno.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, en una legislatura marcada por la abusiva externalizaci&oacute;n de servicios -en la que numerosos t&eacute;cnicos y empresarios ten&iacute;an acceso a informaci&oacute;n de las distintas adjudicaciones y cuya trazabilidad resulta, a&uacute;n hoy, dif&iacute;cil de reconstruir-, el Govern de Matas contrat&oacute; a una consultora, Global PM, para realizar el seguimiento de las obras del metro. En colaboraci&oacute;n con grandes firmas como Prointec, Global PM no fue un actor menor en las grandes adjudicaciones p&uacute;blicas de aquella legislatura, sino una pieza situada en el coraz&oacute;n de los procesos de decisi&oacute;n. Fue tambi&eacute;n, de hecho, la encargada de elaborar el informe que habr&iacute;a de influir en la valoraci&oacute;n de ofertas para la construcci&oacute;n de Son Espases. Como declarar&iacute;an varios testimonios, la mercantil, con el empresario Jes&uacute;s Peinado al frente, comenz&oacute; a operar en Balears de la mano del hist&oacute;rico dirigente del PP balear <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/jose-maria-rodriguez-factotum-matas-manejaba-hilos-pp-balear-dinero-negro_1_9133072.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jos&eacute; Mar&iacute;a Rodr&iacute;guez</a>, quien durante a&ntilde;os manej&oacute; los resortes internos del partido hasta convertirse, para lo bueno y para lo malo, en el principal hombre de confianza de Matas, con quien acab&oacute; compartiendo banquillo y condena. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a04cb1c8-083f-42af-b320-81daf2c432f8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaume Matas y José María Rodríguez, durante el juicio por la financiación ilegal del PP balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaume Matas y José María Rodríguez, durante el juicio por la financiación ilegal del PP balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 2008, la que hab&iacute;a sido consellera de Obras P&uacute;blicas bajo el mandato de Matas,&nbsp;Mabel Cabrer -cuyo nombre, sin llegar a ser imputada ni condenada, apareci&oacute; en varias investigaciones judiciales relacionadas con la gesti&oacute;n de contratos p&uacute;blicos durante aquella legislatura, como el caso Over, que sac&oacute; a la luz la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/supremo-confirma-condena-exsecretario-general-pp-balears-financiacion-irregular-partido-2003_1_9160692.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">financiaci&oacute;n ilegal del PP, ratificada por el Tribunal Supremo</a>-, pidi&oacute; disculpas por los &ldquo;fallos&rdquo; y &ldquo;equivocaciones&rdquo; detectados en las obras del metro, pero asegur&oacute; que Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM), encargada de la gesti&oacute;n de la infraestructura, siempre actu&oacute; con &ldquo;total transparencia y la m&aacute;xima legalidad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Un a&ntilde;o despu&eacute;s, en 2009, el <em>pacte de progr&eacute;s </em>encabezado, por segunda vez, por el expresidente socialista <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/multitudinario-adios-expresidente-balear-francesc-antich-politico-lidero-primera-alianza-fuerzas-espana_1_11941437.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Francesc Antich</a>, denunciaba ante la Fiscal&iacute;a Anticorrupci&oacute;n los pagos efectuados por el Ejecutivo de Matas por servicios de asesor&iacute;a sin cobertura contractual que afectaban a Global PM. Seg&uacute;n la documentaci&oacute;n remitida, se detectaron facturaciones que pod&iacute;an implicar un cobro duplicado en trabajos relacionados con la supervisi&oacute;n del metro por un importe cercano a los 1,3 millones de euros. Desde la empresa, sin embargo, se traslad&oacute; a la Administraci&oacute;n que la duplicidad respond&iacute;a a un error y se ofreci&oacute; a regularizar la situaci&oacute;n mediante compensaciones en facturas pendientes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La inauguraci&oacute;n y el colapso: las inundaciones de 2007</strong></h2><p class="article-text">
        Cuando faltaba poco m&aacute;s de un mes para la celebraci&oacute;n de las elecciones auton&oacute;micas de mayo de 2007, finalmente echaba a andar la primera l&iacute;nea de metro de Palma, el proyecto que Matas hab&iacute;a anunciado como s&iacute;mbolo de avance en la movilidad de la isla, convertido en una de las principales cartas de presentaci&oacute;n de la legislatura en el momento en el que &eacute;sta encaraba su recta final. Junto al metro fue inaugurada otra gran obra, el vel&oacute;dromo Palma Arena: proyectado con el objetivo de albergar el Mundial de ciclismo en pista de ese a&ntilde;o, el expresidente balear ofreci&oacute; en estas instalaciones su principal mitin de campa&ntilde;a. En <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/scalextric-ilegal-jaume-matas-arraso-media-finca-militante-comunista-tenian-rabia_1_13089129.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Eivissa, el PP presentaba otro de sus proyectos estrella, la autopista</a>, cuya construcci&oacute;n encendi&oacute; la espita de una de las mayores protestas medioambientales llevadas a cabo en la isla.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/23568130-13ab-4673-9d1c-17f7770db87e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Jaume Matas (segundo derecha), acompañado de la exconsellera de Obras Públicas Mabel Cabrer (primera derecha) y la exalcaldesa de Palma Catalina Cirer, durante la inauguración de la estación intermodal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Jaume Matas (segundo derecha), acompañado de la exconsellera de Obras Públicas Mabel Cabrer (primera derecha) y la exalcaldesa de Palma Catalina Cirer, durante la inauguración de la estación intermodal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, la magnanimidad de los proyectos y la urgencia por finalizarlos no tuvieron el efecto esperado en las urnas. El batacazo electoral de Matas, que lo aboc&oacute; al abandono de la pol&iacute;tica para trasladarse a Estados Unidos, dio paso al segundo mandato de izquierdas de Balears, con Antich -que ya hab&iacute;a liderado el primer <em>pacte de progr&eacute;s</em> de la historia democr&aacute;tica balear- de nuevo en la presidencia. En paralelo arrancaba un periplo judicial repleto de esc&aacute;ndalos&nbsp;que se alargar&iacute;a durante pr&aacute;cticamente una d&eacute;cada: contratos a dedo, cohechos y desv&iacute;o de fondos p&uacute;blicos comenzaron a aflorar tras las obras colosales que el exl&iacute;der popular convirti&oacute; en su se&ntilde;a de identidad en su apuesta por un modelo de crecimiento r&aacute;pido y electoralmente rentable.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La magnanimidad de los proyectos y la urgencia por finalizarlos no tuvieron el efecto esperado en las urnas. El batacazo electoral de Matas, que lo abocó al abandono de la política para trasladarse a Estados Unidos, dio paso al segundo mandato de izquierdas de Balears, con el socialista Francesc Antich de nuevo en la presidencia</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Las controversias en torno al metro no se limitaron a su ejecuci&oacute;n. El Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) puso en evidencia, en 2019, los conflictos contractuales surgidos durante la obra. Entre otros problemas, el fallo revelaba el papel que desempe&ntilde;&oacute; la consultora Global PM tras el colapso del sistema y las graves inundaciones de 2007: SFM tuvo que encargar auditor&iacute;as t&eacute;cnicas y rehacer la liquidaci&oacute;n de las obras. Para ello, recurri&oacute; de nuevo a la misma empresa que hab&iacute;a brindado asistencia t&eacute;cnica durante la ejecuci&oacute;n para que realizase, en esta ocasi&oacute;n, una nueva medici&oacute;n general de la obra.
    </p><p class="article-text">
        Este detalle no es menor: significa que la misma estructura t&eacute;cnica que deb&iacute;a haber detectado los problemas durante la construcci&oacute;n fue la encargada despu&eacute;s de recalcular y validar las obras ejecutadas en un contexto marcado por deficiencias graves. La resoluci&oacute;n, consultada por este peri&oacute;dico, describe c&oacute;mo, tras las inundaciones, la liquidaci&oacute;n inicial -de m&aacute;s de 7,4 millones de euros- fue descartada y sustituida por una nueva propuesta basada en esos trabajos de medici&oacute;n.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las cifras judiciales del proyecto</strong></h2><p class="article-text">
        El fallo tambi&eacute;n pone cifras al volumen econ&oacute;mico en disputa. La liquidaci&oacute;n final aprobada por SFM para la fase I del proyecto ascendi&oacute; a 6,43 millones de euros tras un complejo proceso en el que incluso se discuti&oacute; judicialmente el pago de intereses por retrasos en el abono de las certificaciones. Las constructoras Tecsa, Mat&iacute;as Arrom Bibiloni y Dragados llegaron a reclamar 502.861 euros en intereses de demora por el pago tard&iacute;o de la certificaci&oacute;n final de obra que recog&iacute;a el importe de la liquidaci&oacute;n. Sin embargo, los tribunales rechazaron una parte sustancial de esas pretensiones al considerar que no estaban debidamente justificadas ni contaban con la preceptiva cobertura contractual, y solo reconoci&oacute; parcialmente aquellas partidas acreditadas, evidenciando el grado de improvisaci&oacute;n y conflicto que acompa&ntilde;aron a la obra.
    </p><p class="article-text">
        Con el paso de los a&ntilde;os, el metro de Palma fue consolid&aacute;ndose dentro de la red de transporte ferroviario de Mallorca, ampliando su alcance y convirti&eacute;ndose en pieza clave del transporte p&uacute;blico de Mallorca. La l&iacute;nea M1 se mantuvo como el eje principal del servicio, con mejoras operativas y de frecuencia destinadas a reforzar su uso cotidiano, especialmente en horas punta y durante el curso universitario, siendo ampliada el a&ntilde;o pasado hasta el centro tecnol&oacute;gico Parc Bit. En 2013 fue puesta en marcha la l&iacute;nea M2, cuya ejecuci&oacute;n, a diferencia de la M1, no implic&oacute; la construcci&oacute;n de nuevos t&uacute;neles, sino que aprovech&oacute; el trazado ferroviario preexistente para enlazar la capital balear con el municipio de Marratx&iacute;, ampliando la cobertura del metro de forma r&aacute;pida y con menor coste. La M2 se integr&oacute; as&iacute; en la red como una soluci&oacute;n h&iacute;brida entre metro y cercan&iacute;as, reforzando la conexi&oacute;n metropolitana sin necesidad de grandes obras adicionales.
    </p><p class="article-text">
        El Govern prev&eacute; ahora llevar el metro hasta el hospital de Son Espases, para lo cual contempla una inversi&oacute;n inicial de 230 millones, el inicio de las obras en 2029 y una demanda de tres millones de viajeros anuales. Aquella infraestructura nacida entre prisas forma parte hoy del d&iacute;a a d&iacute;a de miles de usuarios. Pero su origen contin&uacute;a proyectando una sombra alargada: la de una obra concebida bajo presi&oacute;n pol&iacute;tica cuyos efectos, t&eacute;cnicos y econ&oacute;micos tardaron a&ntilde;os en aflorar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/sobrecostes-urgencia-electoral-e-inundaciones-nacio-metro-expres-matas-pp-quiere-ahora-ampliar_1_13111071.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Apr 2026 20:10:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="994069" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="994069" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sobrecostes, urgencia electoral e inundaciones: así nació el metro 'exprés' de Matas que el PP quiere ahora ampliar]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6fba5ce2-5975-4f17-ae91-2e2ca36665f7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[PP - Partido Popular,Jaume Matas,Metro,Obras públicas,Empresas,Corrupción,Corrupción política,Movilidad,Movilidad urbana,Transporte público,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Llucia Ramis, escritora: "El inquilino, aunque todo le vaya bien, nunca pierde la sensación de que le pueden echar"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/llucia-ramis-escritora-inquilino-le-pierde-sensacion-le-echar_1_13104565.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/65cce5b9-3558-4d46-b0ef-374ce50fa813_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Llucia Ramis, escritora: &quot;El inquilino, aunque todo le vaya bien, nunca pierde la sensación de que le pueden echar&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La periodista publica 'Un metro cuadrado', ensayo en el que revisita los más de diez pisos que fueron su hogar y constata que la precariedad asociada a la vivienda moldea el carácter y hasta los paisajes urbanos</p><p class="subtitle">La protesta vecinal aplaza el desahucio de Txema, inquilino en una finca de 'colivings'</p></div><p class="article-text">
        Todo el mundo recuerda donde estaba el 11 de septiembre de 2001. La escritora Llucia Ramis (Palma, 1977), por entonces joven periodista afincada en Barcelona, visitaba un piso de alquiler. &ldquo;Agradecimos que no se presentara el agente, porque el lugar era bastante terror&iacute;fico&rdquo;, rememora. 
    </p><p class="article-text">
        Su trayectoria vital, explica, est&aacute; atravesada por los pisos que han sido su hogar, m&aacute;s de una decena, casi siempre de alquiler. En plena crisis de la vivienda en Espa&ntilde;a, ha querido revisitarlos, saber qui&eacute;n los ocupa y qu&eacute; huellas conservan de su paso, y plasmarlo en el ensayo <em>Un metro cuadrado, </em>ganador del Premio de No Ficci&oacute;n Libros del Asteroide y que estar&aacute; disponible en catal&aacute;n en la editorial Anagrama.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ramis se remonta tres d&eacute;cadas atr&aacute;s para constatar, a trav&eacute;s de su precaria experiencia como inquilina, que la inestabilidad residencial ha marcado a m&aacute;s de una y dos generaciones en ciudades como Barcelona. Y que la resistencia a los precios desbocados, la gentrificaci&oacute;n, el turismo y la especulaci&oacute;n inmobiliaria lleva a&ntilde;os moldeando la identidad de los vecinos, ya sea en la capital catalana o en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Dice que distingue sus recuerdos por las personas con las que ha salido, los trabajos que ha tenido&hellip; y los pisos en los que ha vivido. La vivienda pasa por delante de viajes, infancia o amigos. No es poco.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Tu casa es donde tienes tu vida. Tienes una relaci&oacute;n con ese espacio cotidiano, de tu d&iacute;a a d&iacute;a, y eso genera unos recuerdos. Personas, espacios y trabajos son los tres pilares en torno a los que vivimos. Como yo he vivido en muchos sitios diferentes, he salido con mucha gente y he tenido muchos empleos, tengo muchas memorias. Como si hubiera tenido muchas vidas.
    </p><p class="article-text">
        Una de las cosas que me motiv&oacute; a escribir el libro es que nosotros recordamos los lugares, pero muchas veces nos preguntamos si los lugares se acuerdan de nosotros. &iquest;Queda algo de m&iacute; all&iacute; o no queda absolutamente nada? Eso sirve tanto para una casa como para un paisaje, como para un pueblo. Sabemos que el espacio te transforma a ti. Lo que no sabemos es si t&uacute; transformas el espacio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tras llamar a la puerta de una decena de sus antiguos pisos, &iquest;a qu&eacute; conclusi&oacute;n llega? &iquest;Transformamos las casas por las que pasamos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo creo que s&iacute;. Al final, las ciudades se hacen por la gente que pasa por ellas. Las personas dejan rastro. Y creo que en las casas tambi&eacute;n, por eso quer&iacute;a volver para ver qui&eacute;n vive y qu&eacute; relaci&oacute;n tienen con la casa. Hay sitios a los que ya no puedes volver, o bien porque han puesto un muro, como en la casa de mi familia [en Mallorca], o porque los han destruido. Cuando eso ocurre, cuando no tienes la posibilidad de regresar a un lugar, se crea un sentimiento de desamparo. No puedes evocar tus recuerdos, solo en fotograf&iacute;as. Me da miedo que las ciudades se est&eacute;n volviendo cada vez m&aacute;s amn&eacute;sicas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; se ha encontrado en sus viejos hogares?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Sorpresas. Al menos en dos casos hay personas que conoc&iacute;a, lo que me hizo pensar primero que Barcelona es un pueblo, o que conozco a mucha gente. Pero al final es que nos movemos por los mismos ambientes, nos gustan las mismas cosas, y tenemos acceso a las mismas casas. Antes eran asequibles unos tipos de pisos que sol&iacute;an ser viejos, que no estaban bien cuidados, que eran baratos. Pero estas viviendas est&aacute;n en zonas que ahora est&aacute;n de moda, as&iacute; que pierden el uso de vivienda y pasan a tener un uso de paso, y eso los encarece mucho.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Narra experiencias en las que todo inquilino se puede reconocer. Por ejemplo, la sensaci&oacute;n de p&eacute;rdida al tener que abandonar un piso que consideraba ideal.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Totalmente. Hay una cosa que muchas veces no tenemos en cuenta de los inquilinos: aunque te lleves muy bien con el propietario, aunque todo vaya bien, nunca pierdes el miedo a que venga un fondo de inversi&oacute;n y compre todo el bloque, o a que venga la hija del casero y lo recupere para ella. Si hubiese alternativas, no pasar&iacute;a nada: te vas a otro lugar. El problema es cuando no las hay, porque todo se ha encarecido tanto que dices 'tengo que irme de esta casa, pero ya no solo de esta casa, tambi&eacute;n de este barrio; y no solo del barrio, a lo mejor de la ciudad'. Y en el caso de las islas, a lo mejor de la isla.
    </p><p class="article-text">
        Esta sensaci&oacute;n de que en cualquier momento, aunque todo vaya bien, te pueden echar, hace que el inquilino no se sienta nunca protegido. Y se supone que la casa es un lugar de refugio. No es solo una sensaci&oacute;n de p&eacute;rdida sentimental o emocional, es una inestabilidad constante.&nbsp;Adem&aacute;s, asumiendo que tienes la seguridad de que no te echan, esto no impide que los precios se vayan encareciendo. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo dir&iacute;a que afecta esa inestabilidad a los proyectos de vida?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los condiciona completamente, por muchos motivos. Esa sensaci&oacute;n de angustia, en mi caso, me ha hecho vivir con personas con las que no habr&iacute;a convivido nunca, porque no me quedaba m&aacute;s remedio; me ha hecho meter en mi casa novios con los que no habr&iacute;a cohabitado tan r&aacute;pido, porque llev&aacute;bamos dos meses y ya est&aacute;bamos viviendo juntos, y a los cuatro meses ya est&aacute;bamos hartos el uno del otro. Es como una especie de acelerador de relaciones.
    </p><p class="article-text">
        Cuando llegu&eacute; hace 30 a&ntilde;os, ven&iacute;a de una clase media acomodada y pensaba que podr&iacute;a vivir en Barcelona, pero me encontr&eacute; con una realidad distinta: trabajar much&iacute;simo y aun as&iacute; no tener seguridad. Esta precariedad que parec&iacute;a provisional se ha convertido en permanente. La hemos normalizado. Todos mis libros, de hecho, van sobre c&oacute;mo la precariedad afecta a todos los &aacute;mbitos y franjas de edad. Parece que afecta mucho a los j&oacute;venes porque se incorporan al mercado de la vivienda, pero tambi&eacute;n lo hace a los de mi edad, que no pueden mantenerse. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Se debate mucho si existe una desigualdad generacional. Tambi&eacute;n la hay entre quienes heredan o saben que heredar&aacute;n, y quienes no.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es que dos personas con el mismo salario pueden tener vidas completamente distintas dependiendo de si han tenido acceso a la vivienda o no. Son mundos radicalmente diferentes y que est&aacute;n condenados a no entenderse. Cuesta entender la angustia. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Tambi&eacute;n pasa que cuando compartes un piso que te gusta mucho y es barato con una pareja o amigos. Cuando se rompe la relaci&oacute;n, nadie quiere ser el que se marche.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Yo viv&iacute; una lucha por un piso con unas compa&ntilde;eras. Y luego hay casos que para m&iacute; son dram&aacute;ticos y que me dar&iacute;an p&aacute;nico: dos personas que conviven con hipoteca y que se separan. &iquest;C&oacute;mo lo haces? Conozco gente que, aunque est&eacute;n separados, y a pesar de tener una buena posici&oacute;n econ&oacute;mica, siguen conviviendo porque no pueden permitirse otra cosa. Eso condiciona absolutamente todo. Y en el caso de los inquilinos, hay situaciones en las que uno duerme en el sof&aacute; y el otro en la habitaci&oacute;n durante a&ntilde;os.&nbsp;Esto da p&aacute;nico. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Esa sensación de angustia, en mi caso me ha hecho vivir con personas con las que no habría convivido nunca, porque no me quedaba más remedio; me ha hecho meter en mi casa novios con los que no habría cohabitado</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l ha sido el momento m&aacute;s rid&iacute;culo que ha experimentado como arrendataria?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Ten&iacute;a un piso perfecto en el barrio de la Sagrera. Me encantaba. Pero como dej&eacute; a mi novio, me sent&iacute;a tan culpable que le dije que se quedara &eacute;l. Entonces hicieron una cena para ver el f&uacute;tbol, y fui con unos amigos. Un invitado lleg&oacute; con una chica que al entrar dijo &ldquo;qu&eacute; piso m&aacute;s chulo&rdquo;. Mi ex le ense&ntilde;&oacute; el piso, y era surrealista, porque yo estaba celosa, pero no de ella hacia &eacute;l, sino de que quisiese <em>mi </em>piso. Otras veces hab&iacute;a pensado que a los chicos no les gustaba yo, sino que les gustaba mi piso. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/506f8962-12e6-448f-84e3-16ecec771a88_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/506f8962-12e6-448f-84e3-16ecec771a88_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/506f8962-12e6-448f-84e3-16ecec771a88_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/506f8962-12e6-448f-84e3-16ecec771a88_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/506f8962-12e6-448f-84e3-16ecec771a88_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/506f8962-12e6-448f-84e3-16ecec771a88_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/506f8962-12e6-448f-84e3-16ecec771a88_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La escritora Llucia Ramis, durante la entrevista"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La escritora Llucia Ramis, durante la entrevista                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Otra experiencia de inquilino que relata es la de descubrir que todo casero, peque&ntilde;o o grande, puede esconder un especulador.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        [R&iacute;e]. Vengo de Mallorca, donde se ha hecho dinero de la nada, y cuyo modelo Barcelona est&aacute; repitiendo y est&aacute; abocado al fracaso. No le puedes permitir a la gente hacer negocio con la vivienda, pero no querer que se hagan ricos con ella. O se lo permites, con todas sus consecuencias, o no. &ldquo;&iexcl;Te puedes forrar, pero no te forres!&rdquo;. No puedes pasar la responsabilidad de ser m&aacute;s o menos moral a la gente. Adem&aacute;s, hay otra cosa que he descubierto con el libro, y es que hay personas que debido a la precariedad, acaban con mentalidad especuladora. Compran una vivienda, se hipotecan, le dedican mucho dinero y lo dividen en habitaciones para alquiler. Tienen la percepci&oacute;n de que es la &uacute;nica manera de ganar estabilidad. No creo que se pueda pasar la responsabilidad a esas personas. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Dos personas con el mismo salario pueden tener vidas completamente distintas dependiendo de si han tenido acceso a la vivienda o no</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        <strong>Ha vivido en Barcelona y en Palma, dos ciudades marcadas por la gentrificaci&oacute;n. &iquest;Es de las que cree que deber&iacute;a existir el derecho a la ciudad? A poder vivir donde te has criado.&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;. Esto se ve muy claro en una isla como Mallorca. Si no puedes vivir all&iacute;, &iquest;ad&oacute;nde vas? Si has nacido, crecido y trabajas en la isla, &iquest;qu&eacute; haces? Debe existir ese derecho, porque somos la memoria de los lugares y es importante mantenerla. Los lugares en los que vivimos no pueden ser solo de paso. La historia se explica a trav&eacute;s del tejido social y de nuestras relaciones. Es el derecho a mantener la ciudad con esa funci&oacute;n, y no la de un gran hotel.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Regulaci&oacute;n de alquileres, congelaci&oacute;n de pisos tur&iacute;sticos, incentivos al arrendamiento&hellip; En su libro recoge tambi&eacute;n la visi&oacute;n de algunos expertos sobre las medidas de los &uacute;ltimos a&ntilde;os para paliar la crisis de la vivienda. &iquest;Cree que han servido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No. Es que es muy dif&iacute;cil. En el libro no hay soluciones, tampoco doy mi opini&oacute;n. Muestro la complejidad del problema y pongo en valor el trabajo de periodistas e investigadores sobre el tema de la vivienda. No creo que haya voluntad pol&iacute;tica real de arreglarlo. Pasa igual con el turismo: mantenemos la idea de cuanto m&aacute;s mejor. Hasta que no entendamos que esto nos lleva hacia el abismo, no cambiar&aacute;. Adem&aacute;s, es muy dif&iacute;cil cambiar la manera de pensar de toda una sociedad a la que le has dicho que tiene que ser propietaria para ser feliz. Las administraciones siempre refuerzan este modelo basado en la propiedad, y deber&iacute;an poner la vivienda en el centro, no la propiedad.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        <strong>Como escritora, &iquest;cree que falta literatura que narre el conflicto de la vivienda?&nbsp;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Durante la crisis de 2008 pens&eacute; que nadie se acordaba de los inquilinos. Evidentemente, el desahucio de los hipotecados es un puto drama. Pero los inquilinos trabajan cada vez m&aacute;s para poder pagar el piso, y los salarios no se incrementan mientras los alquileres suben, y suben&hellip; Cada vez tienes m&aacute;s problemas para llegar a fin de mes, est&aacute;s ahogado, sin ahorrar, no puedes pagar la entrada de un piso&hellip; 
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Y qu&eacute; relaci&oacute;n tienes con tu casa? Muchos inquilinos me dicen que no sienten que sea su casa. Esto me hace preguntar: &iquest;qu&eacute; es nuestra casa? &iquest;La que decidimos nosotros que es nuestra casa o la que nos dejan que lo sea? Una casa es un lugar donde est&aacute;s seguro. &iquest;Es posible hoy en d&iacute;a sentirse as&iacute; en una ciudad o en un lugar turistificado? No lo s&eacute;. El sentimiento de identidad y el sentimiento de pertenencia est&aacute;n en un punto que me resultaba literariamente interesante de explorar.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Al final de 'Un metro cuadrado', explica que su periplo como inquilina acaba cuando se compra un piso. </strong>
    </p><p class="article-text">
        Llega un punto en el que no puedo aguantar m&aacute;s la angustia. Cuando viv&iacute;a en Verdi recib&iacute;a cada vez m&aacute;s cartas de &ldquo;compro piso en esta zona&rdquo;, el bloque de enfrente fue comprado por un gran tenedor... No sab&iacute;a si mi casero me querr&iacute;a renovar, los contratos entonces eran de tres a&ntilde;os, y le ped&iacute; si ten&iacute;a todav&iacute;a opci&oacute;n de compra, pero me dijo que no. Estaba a punto de cumplir 40, y ten&iacute;a miedo que no me diesen una hipoteca. Un d&iacute;a, por pura casualidad, vi un aviso que me gust&oacute; mucho. Lo primero que pens&eacute; es donde estaba la trampa. Pero no la hab&iacute;a.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pau Rodríguez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/llucia-ramis-escritora-inquilino-le-pierde-sensacion-le-echar_1_13104565.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 31 Mar 2026 20:05:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/65cce5b9-3558-4d46-b0ef-374ce50fa813_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1849484" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/65cce5b9-3558-4d46-b0ef-374ce50fa813_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1849484" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Llucia Ramis, escritora: "El inquilino, aunque todo le vaya bien, nunca pierde la sensación de que le pueden echar"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/65cce5b9-3558-4d46-b0ef-374ce50fa813_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Libros,Inquilinos,Barcelona,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247" alt="Santa Catalina, el barri transformat en &#039;la petita Suècia&#039; que expulsa els seus veïns: &quot;Això s&#039;ha tornat infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En els darrers anys s'han multiplicat els negocis i les immobiliàries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres. "Et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... i què fas?", es demana un resident d’aquest barri de Palma</p><p class="subtitle">Inversors suecs i francesos es llancen a gentrificar i expulsar els veïns d'aquest barri de Mallorca: “És un drama salvatge”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta barriada s&rsquo;ha tornat infernal&rdquo;. Antoni, de 79 anys, ho diu sense embuts, recolzat a la vorera d&rsquo;un carrer on ja gaireb&eacute; no reconeix ning&uacute;. Ha viscut tota la vida a Santa Catalina, antic barri pesquer que ara descriu com a irreconeixible: &ldquo;Mallorquins en queden pocs ja&rdquo;. Als voltants, fa&ccedil;anes acabades de rehabilitar i aparadors en angl&egrave;s, alemany... i en suec. En aquesta barriada de Palma, es multipliquen els negocis i les immobili&agrave;ries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres mentre, a pocs metres, els darrers ve&iuml;ns de tota la vida observen com el barri canvia de mans. L&rsquo;idioma varia segons la taula. El preu, sempre a l&rsquo;al&ccedil;a. &ldquo;Aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot viure, aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot dormir&rdquo;, lamenta Antoni, que assenyala el renou constant, els conflictes nocturns i una sensaci&oacute; d&rsquo;abandonament que, diu, ning&uacute; no ha sabut frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s perceptiva. El preu de l&rsquo;habitatge a Santa Catalina se situa ja entorn dels 6.200 euros per metre quadrat &mdash;fa una d&egrave;cada, rondava els 2.500&mdash;, amb pujades de m&eacute;s del 14 % nom&eacute;s en el darrer any, segons Idealista. Pel que fa al lloguer, el m&eacute;s barat que s&rsquo;ofereix en aquest portal immobiliari ascendeix a 1.100 euros: un pis de 50 metres sense moblar. El gestiona MallorcaByr&aring;n Real Estate, una de les nombroses immobili&agrave;ries sueques implantades a la zona. I &eacute;s que aquestes ag&egrave;ncies actuen com a intermedi&agrave;ries clau en aquest circuit, connectant compradors del nord d&rsquo;Europa amb un mercat local cada vegada m&eacute;s inaccessible. El resultat, visible al carrer, &eacute;s un despla&ccedil;ament progressiu: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen i ve&iuml;ns que se&rsquo;n van. Antoni &eacute;s un d&rsquo;ells: &ldquo;Estic esperant anar-me&rsquo;n d&rsquo;aqu&iacute; ben aviat, a una altra zona m&eacute;s tranquil&middot;la&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pocs metres apareix Tomeu, que ha sentit fragments de la conversa i s&rsquo;hi afegeix. &ldquo;&Eacute;s que &eacute;s un tema que em bull la sang&rdquo;, justifica. Per a ell, la transformaci&oacute; no &eacute;s una dada, sin&oacute; una p&egrave;rdua personal. &ldquo;All&agrave; els meus padrins tenien una botiga, Casa Paco&rdquo;, explica, assenyalant una cantonada. En aquell mateix lloc es varen con&egrave;ixer els seus pares. Avui, per&ograve;, el local ha canviat de mans i de funci&oacute;: &ldquo;Ara &eacute;s el t&iacute;pic bar de torrades d&rsquo;alvocat&rdquo;. El contrast li fa mal. El seu relat dibuixa amb precisi&oacute; el canvi de model: del comer&ccedil; de proximitat al consum global. En un local pr&ograve;xim, recorda, hi havia una papereria on la seva padrina li comprava &ldquo;cotxets&rdquo;. Ara &eacute;s un establiment de vins &ldquo;de deu euros la copa on no hi entra cap mallorqu&iacute;&rdquo;. Al seu voltant, el que queda del barri original &eacute;s ja residual: &ldquo;Nom&eacute;s queden alguns negocis de sempre, i poca cosa m&eacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Només queden alguns comerços dels de sempre. Aquí hi havia una papereria en la qual la meva àvia em comprava cotxets. Ara és un lloc de vins de deu euros la copa on no entra cap mallorquí
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'petita Su&egrave;cia')</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest &ldquo;poca cosa m&eacute;s&rdquo; &eacute;s el rastre d&rsquo;un barri que durant d&egrave;cades va funcionar com una comunitat: un entramat d&rsquo;habitatges assequibles, fam&iacute;lies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada m&eacute;s globalitzat, on l&rsquo;habitatge s&rsquo;ha convertit en un producte d&rsquo;inversi&oacute;. La transformaci&oacute; ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobili&agrave;ries el descriuen directament com 'lilla sverige' -'la petita Su&egrave;cia'-. No &eacute;s una exageraci&oacute; ni una etiqueta casual. &Eacute;s la conseq&uuml;&egrave;ncia visible de m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada d&rsquo;inversi&oacute; estrangera &mdash;principalment escandinava&mdash; que ha alterat no nom&eacute;s el preu de l&rsquo;habitatge, sin&oacute; tamb&eacute; la composici&oacute; social i cultural del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant dècades, Santa Catalina era un entramat d&#039;habitatges assequibles, famílies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada més globalitzat, on l&#039;habitatge s&#039;ha convertit en un producte d&#039;inversió. La transformació ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobiliàries ho descriuen com &#039;la petita Suècia&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punt d&rsquo;inflexi&oacute; se situa despr&eacute;s de la crisi de 2008. A partir de 2013, amb la recuperaci&oacute; del mercat, la inversi&oacute; sueca va trobar a Santa Catalina un enclavament ideal: c&egrave;ntric, proper a la mar i amb un parc immobiliari antic susceptible de revaloritzaci&oacute;. El que per a molts era la seva llar, per a altres es va convertir en una oportunitat. Edificis sencers comen&ccedil;aren a canviar de mans. El patr&oacute; es repeteix: compra a preus relativament baixos, rehabilitaci&oacute; integral i posterior venda com a producte de luxe dirigit a compradors internacionals. En paral&middot;lel, els antics residents van desapareixent: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen, obres que s&rsquo;allarguen durant anys. El despla&ccedil;ament no sempre &eacute;s abrupte, per&ograve; s&iacute; constant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negoci immobiliari</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest proc&eacute;s, les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries exerceixen un paper clau. No nom&eacute;s intermedien en la compravenda d&rsquo;habitatges, sin&oacute; que actuen com a pont entre el capital estranger i el mercat local, identificant propietats amb potencial, assessorant inversions i gestionant actius. Un dels pilars d&rsquo;aquest fenomen ha estat precisament la implantaci&oacute; d&rsquo;ag&egrave;ncies escandinaves especialitzades en compradors del nord d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;elles &eacute;s BO Mallorca, fundada per l&rsquo;empres&agrave;ria Vivian Grunblatt, que reivindica el seu arrelament al barri davant la percepci&oacute; d&rsquo;una immobili&agrave;ria vinculada exclusivament a capital estranger. &ldquo;He nascut i crescut aqu&iacute; i he viscut aqu&iacute; la major part de la meva vida&rdquo;, subratlla en declaracions a elDiario.es. La seva relaci&oacute; amb Santa Catalina es remunta a m&eacute;s de quatre d&egrave;cades: &ldquo;Els meus pares sempre han tengut despatx i despr&eacute;s casa a Santa Catalina, aix&iacute; que fa m&eacute;s de 40 anys que estic en aquest barri&rdquo;. Des de fa dues d&egrave;cades dirigeix la seva pr&ograve;pia immobili&agrave;ria a la zona, cosa que, assegura, li ha perm&egrave;s observar de primera m&agrave; la seva transformaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;escalada de preus, Grunblatt rebutja que es pugui explicar &uacute;nicament per l&rsquo;arribada de compradors internacionals: &ldquo;En termes generals, el principal factor darrere la manca d&rsquo;habitatge a preus assequibles a Palma &eacute;s l&rsquo;escassetat d&rsquo;oferta, especialment d&rsquo;obra nova. Durant els darrers deu anys, la creaci&oacute; de nous habitatges ha estat limitada, fet que ha generat una pressi&oacute; constant sobre els preus&rdquo;. En el cas de Santa Catalina, afegeix, l&rsquo;encariment respon tamb&eacute; a la seva evoluci&oacute; com a barri: &ldquo;Avui dia compta amb una oferta gastron&ograve;mica, cultural i esportiva molt atractiva, fet que ha incrementat notablement la seva demanda&rdquo;. Aquest atractiu, sost&eacute;, no nom&eacute;s ha captat compradors estrangers &mdash;principalment suecs i alemanys&mdash;, sin&oacute; tamb&eacute; residents locals amb alt poder adquisitiu. &ldquo;L&rsquo;augment de preus no es pot atribuir &uacute;nicament a la demanda estrangera, sin&oacute; a una combinaci&oacute; de factors&rdquo;, insisteix, en un context en qu&egrave;, a m&eacute;s, els habitatges amb terrassa o vistes a la mar s&oacute;n els que assoleixen els valors m&eacute;s elevats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En termes generals, el principal factor darrere de la falta d&#039;habitatge a preus assequibles a Palma és l&#039;escassetat d&#039;oferta, especialment d&#039;obra nova. Durant els últims deu anys, la creació de nous habitatges ha estat limitada, la qual cosa ha generat una pressió constant sobre els preus
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietària de l&#039;agència inmobiliària BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una altra de les empreses que s&rsquo;han establert a la &lsquo;petita Su&egrave;cia de Palma&rsquo; &eacute;s Fastighetsbyr&aring;n, presentada com la major xarxa immobili&agrave;ria de Su&egrave;cia. Des de la seva oficina al carrer Protectora de Palma comercialitza habitatges que arriben a preus de fins a 17,5 milions d&rsquo;euros. Al capdavant d&rsquo;aquesta estructura hi ha Mattias Rosenlund, un dels perfils clau en la implantaci&oacute; del negoci immobiliari escandinau a Palma. La seva activitat no es limita a la intermediaci&oacute;: forma part d&rsquo;una xarxa que acompanya tot el proc&eacute;s d&rsquo;inversi&oacute;, des de la recerca de propietats fins a la gesti&oacute; posterior de l&rsquo;actiu. La seva figura exemplifica com el capital estranger accedeix de manera directa al mercat residencial local.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta xarxa s&rsquo;hi afegeixen altres firmes com Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya i l&rsquo;acompanyarem durant tot el proc&eacute;s fins que gaudeixi del sol, la calor i la seva llar espanyola&rdquo;, es pot llegir al seu web, on apareixen suggerents recomanacions com &ldquo;desperti&rsquo;s amb vistes a la serra i a la mar&rdquo;. Tamb&eacute; SkandiaM&auml;klarna, que va obrir oficina a Palma per captar clients escandinaus interessats en zones c&egrave;ntriques amb alt potencial de revaloritzaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Altres mirades: entre la cr&iacute;tica i la resignaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Davant el malestar generalitzat, un altre ve&iacute;, Ra&uacute;l, introdueix una mirada diferent sobre el que est&agrave; passant a Santa Catalina. Nascut al barri i amb tota la seva fam&iacute;lia vinculada als seus carrers, recorda un passat molt diferent de l&rsquo;actual: &ldquo;Fa 25 o 30 anys aix&ograve; era un aut&egrave;ntic desastre. Ning&uacute; volia viure aqu&iacute;. Era un suburbi&rdquo;. Segons el seu relat, aquesta degradaci&oacute; va ser precisament el que va devaluar el barri i va permetre que, anys despr&eacute;s, es convert&iacute;s en un objectiu atractiu per a la inversi&oacute;. A difer&egrave;ncia d&rsquo;altres ve&iuml;ns, Ra&uacute;l no assenyala nom&eacute;s els compradors estrangers. &ldquo;El problema no &eacute;s del que compra, el problema &eacute;s del que ven&rdquo;, afirma. I ho explica amb cruesa: &ldquo;Et ve un suec i et paga quatre vegades m&eacute;s del que val... i qu&egrave; fas?&rdquo;. En la seva opini&oacute;, la pujada de preus i la transformaci&oacute; del barri responen tamb&eacute; a la decisi&oacute; de qui va vendre les seves propietats quan el mercat es va comen&ccedil;ar a disparar. &ldquo;De tots els meus amics de quan &eacute;rem petits no en queda cap&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no és del que compra, el problema és del que ven. Si et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... què fas?”</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La seva pr&ograve;pia hist&ograve;ria reflecteix aquesta contradicci&oacute;. Ra&uacute;l vivia en un pis amb lloguer antic &mdash;&ldquo;pagava 117 euros&rdquo;&mdash; quan la propiet&agrave;ria va decidir vendre l&rsquo;edifici per m&eacute;s de mig mili&oacute; d&rsquo;euros. No obstant aix&ograve;, en el seu cas va aconseguir una sortida excepcional: un acord de lloguer amb opci&oacute; de compra que li va permetre adquirir l&rsquo;habitatge i, posteriorment, tota la finca. &ldquo;Ara tot &eacute;s molt car, est&agrave; enfocat als estrangers, s&iacute;&rdquo;, admet. Per&ograve; insisteix en el seu diagn&ograve;stic: el canvi del barri no s&rsquo;explica nom&eacute;s per qui arriba, sin&oacute; tamb&eacute; per qui decideix marxar.
    </p><p class="article-text">
        A prop d&rsquo;un dels bars de sempre, el Isle&ntilde;o, dos argentins, Francisco i Gustavo, observen la transformaci&oacute; de Santa Catalina amb una barreja de resignaci&oacute; i an&agrave;lisi. Francisco ho resumeix de manera directa: &ldquo;Cada vegada hi ha menys residents perqu&egrave; els pisos estan buits o comprats per a &uacute;s vacacional&rdquo;. Despr&eacute;s de tres d&egrave;cades a Mallorca, assegura que el canvi ha estat progressiu, per&ograve; evident: &ldquo;Palma ja est&agrave; una mica enva&iuml;da. Ja no &eacute;s la Palma que m&rsquo;agradava&rdquo;. I en el cas concret del barri, ho descriu amb ironia: &ldquo;Santa Catalina &eacute;s l&rsquo;ambaixada sueca&rdquo;. La conversa deriva r&agrave;pidament cap als preus. &ldquo;Ja ni la compra pots fer, i els caf&egrave;s costen tres, quatre, cinc euros&rdquo;, comenta Gustavo. Fins i tot sortir a dinar s&rsquo;ha convertit en una excepci&oacute;: &ldquo;L&rsquo;altre dia v&agrave;rem anar tres a menjar men&uacute; i ens v&agrave;rem gastar 90 euros&rdquo;. Per a ells, el problema no &eacute;s nom&eacute;s la pres&egrave;ncia estrangera, sin&oacute; un canvi de model m&eacute;s ampli: &ldquo;Aix&ograve; ja &eacute;s tot luxe&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, que treballa en el sector tur&iacute;stic, amplia la mirada i situa el fenomen en un context m&eacute;s ampli. &ldquo;S&rsquo;est&agrave; portant tot cap al luxe, menys gent per&ograve; de m&eacute;s qualitat&rdquo;, explica, en refer&egrave;ncia a una estrat&egrave;gia que, segons ell, s&rsquo;est&agrave; replicant a tot Balears. No obstant aix&ograve;, adverteix de les seves contradiccions: manca de treballadors, precarietat en el servei i dificultats per sostenir aquest model. Tot i aix&iacute;, ambd&oacute;s coincideixen en el diagn&ograve;stic final: &ldquo;Aqu&iacute; ja no hi ha marxa enrere&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residents suecs: &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s de les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries, a Santa Catalina tamb&eacute; s&rsquo;hi han implantat altres negocis com una fleca sueca, Palma Brand, que reflecteix el canvi del barri i l&rsquo;arribada de residents estrangers. A l&rsquo;interior gaireb&eacute; no s&rsquo;hi parla espanyol. Molt menys catal&agrave;. Dues clientes, Christin i Ebba, conversen en suec mentre esperen una comanda. Viuen a la zona i no dubten a explicar per qu&egrave; aquest barri s&rsquo;ha convertit en un dels m&eacute;s atractius per als seus compatriotes. &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;, assegura Christin. Destaca la seva ubicaci&oacute; &mdash;&ldquo;&eacute;s a prop del centre, per&ograve; sense ser al centre&rdquo;&mdash; i el seu estil de vida: &ldquo;Els restaurants, l&rsquo;ambient&hellip; &eacute;s preci&oacute;s&rdquo;. Tamb&eacute; menciona la connexi&oacute; amb la resta de l&rsquo;illa i la mar: &ldquo;Tens tot el que necessites aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, el seu relat introdueix un mat&iacute;s revelador. &ldquo;Molts suecs se&rsquo;n van de Santa Catalina&rdquo;, diu. El motiu &eacute;s el mateix que els va atreure: &ldquo;Hi ha massa suecs&rdquo;. Segons explica Ebba, la concentraci&oacute; ha arribat a un punt inc&ograve;mode: &ldquo;No pots sortir a sopar sense vigilar el que dius, perqu&egrave; tothom t&rsquo;ent&eacute;n&rdquo;. Sobre els preus, apunten a una idea clara: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts de doblers&rdquo;. I conclouen: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels doblers&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior del forn suec Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior del forn suec Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la pujada de preus, la seva explicaci&oacute; barreja factors. D'una banda,&nbsp;Christin&nbsp;relativitza el pes dels suecs enfront d'altres compradors: &ldquo;Els alemanys o els brit&agrave;nics s&oacute;n molts m&eacute;s&rdquo;. Per&ograve; tamb&eacute; apunta a la din&agrave;mica del mercat: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts diners&rdquo;. En la seva opini&oacute;, si els propietaris locals romanguessin en els seus habitatges, el barri seria m&eacute;s divers. &ldquo;Podria haver-hi una comunitat amb espanyols, suecs, alemanys&hellip;&rdquo;, assenyala. Per&ograve; conclou amb una idea clara: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels diners&rdquo;. En el mateix carrer, un r&egrave;tol &eacute;s l'&uacute;nica cosa que queda de&nbsp;Swedish&nbsp;Stuff, un altre forn que va florir a Santa Catalina, per&ograve; va acabar tancant les seves portes.
    </p><p class="article-text">
        A Thomas Bakeshop, Michelle at&eacute;n els seus clients entre pans i pastissos, per&ograve; tamb&eacute; entre llibres en diversos idiomes. Fa una d&egrave;cada que viu al barri i defensa el car&agrave;cter internacional del lloc. &ldquo;&Eacute;s el meu somni viure en una ciutat on hi hagi gent de tot el m&oacute;n&rdquo;, explica. Per a ella, aquesta barreja &eacute;s precisament l&rsquo;atractiu: &ldquo;Aqu&iacute; ve gent d&rsquo;Espanya, de Mallorca, d&rsquo;Am&egrave;rica Llatina, d&rsquo;Alemanya, d&rsquo;&Agrave;sia&hellip; tothom &eacute;s benvingut&rdquo;. Davant les cr&iacute;tiques ve&iuml;nals, Michelle, que juntament amb el seu marit regenta Thomas Bakeshop, relativitza el focus sobre el barri i assenyala: &ldquo;El problema de l&rsquo;habitatge no &eacute;s nom&eacute;s d&rsquo;aqu&iacute;, &eacute;s de tota Mallorca&rdquo;. En el seu cas, assegura no haver tengut dificultats, per&ograve; reconeix la complexitat del context: &ldquo;&Eacute;s molt complicat&rdquo;. El seu discurs reflecteix una altra de les mirades presents a Santa Catalina: la d&rsquo;aquells que entenen la transformaci&oacute; com a part d&rsquo;una din&agrave;mica global i no exclusivament com un conflicte local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de l&#039;habitatge no és només de Santa Catalina, sinó de tota Mallorca
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Copropietària del forn Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&egrave;rdua de negocis hist&ograve;rics</strong></h2><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, els negocis van pert&agrave;nyer a fam&iacute;lies locals o van allotjar lloguers assequibles, transformats ara en promocions d'alt&nbsp;<em>standing</em>, reduint el nombre d'habitatges i multiplicant el seu valor. El Bar Progreso, obert en 1920 a la&nbsp;Pla&ccedil;a&nbsp;Progr&eacute;s, va ser durant gaireb&eacute; un segle un dels s&iacute;mbols del Santa Catalina popular. Regentat durant d&egrave;cades per la mateixa fam&iacute;lia, va tancar en 2016 despr&eacute;s de la jubilaci&oacute; dels seus propietaris, posant fi a 96 anys d'hist&ograve;ria. En el seu lloc s'han succe&iuml;t nous negocis de restauraci&oacute; internacional, reflex del canvi comercial del barri, on els antics bars de tota la vida han estat substitu&iuml;ts per locals orientats a un p&uacute;blic global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'impacte de la xarxa immobili&agrave;ria en Santa Catalina ha adoptat formes que van des del subtil fins al conflictiu. En 2024, ve&iuml;ns van denunciar noves estrat&egrave;gies de captaci&oacute;: immobili&agrave;ries que deixaven publicitat en les b&uacute;sties oferint taxacions gratu&iuml;tes acompanyades de brioixos de canyella, una imatge que il&middot;lustra com el desembarcament de capital estranger es filtra fins i tot en els gestos m&eacute;s quotidians. Les actuacions poden aconseguir formes m&eacute;s agressives, com l'assetjament o assetjament psicol&ograve;gic immobiliari: actuacions destinades a for&ccedil;ar la sortida d'un resident mitjan&ccedil;ant pressi&oacute;, fustigaci&oacute; o deterioraci&oacute; de les seves condicions de vida. El Codi Penal, en el seu article 172, les reconeix com a delicte quan es dirigeixen a &ldquo;impedir a un altre amb viol&egrave;ncia o intimidaci&oacute; fer el que la llei no prohibeix o compel&middot;lir-li a realitzar el que no vol&rdquo;, mentre que la Llei estatal d'Habitatge l'identifica com una vulneraci&oacute; del dret a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudis acad&egrave;mics coincideixen a assenyalar Santa Catalina com un dels casos m&eacute;s clars de gentrificaci&oacute; a Palma. Recerques de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) i el col&middot;lectiu Palma XXI documenten com l'arribada d'inversi&oacute; estrangera i els processos de rehabilitaci&oacute; urbana han anat acompanyats d'un augment sostingut del preu de l'habitatge i del despla&ccedil;ament de la poblaci&oacute; resident. En el seu <em>Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina</em>, des de l&rsquo;Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI descriuen amb claredat el proc&eacute;s que ha viscut la zona en la darrera d&egrave;cada, marcada per una intensa pressi&oacute; immobili&agrave;ria i una transformaci&oacute; social accelerada.
    </p><p class="article-text">
        El document parla d&rsquo;una &ldquo;revaloritzaci&oacute; del barri associada a l&rsquo;arribada de nous residents amb major poder adquisitiu&rdquo;, una din&agrave;mica que ha convertit un dels antics barris populars de Palma en un espai cada vegada m&eacute;s inaccessible per als seus propis ve&iuml;ns. El canvi no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de preus, sin&oacute; de qui es pot quedar. L&rsquo;informe adverteix d&rsquo;un proc&eacute;s de substituci&oacute; progressiva: &ldquo;La poblaci&oacute; resident tradicional &eacute;s substitu&iuml;da per nous perfils amb major capacitat adquisitiva&rdquo;. Un fenomen que ja no &eacute;s puntual, sin&oacute; estructural. Comprar &eacute;s cada vegada m&eacute;s dif&iacute;cil, per&ograve; quedar-se de lloguer tampoc &eacute;s una opci&oacute; realista per a molts. El resultat &eacute;s un despla&ccedil;ament silenci&oacute;s: ve&iuml;ns que se&rsquo;n van sense titulars, sense desnonaments visibles, per&ograve; empesos per un mercat que ja no poden assumir.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, un estudi de l'investigador Ismael&nbsp;Yrigoy&nbsp;Cadena, incl&ograve;s en el llibre El m&oacute;n vist de les ciutats, analitza la transformaci&oacute; de Santa Catalina com a resultat de la interacci&oacute; entre conversi&oacute; en zona de vianants i inversi&oacute; estrangera, vinculant-la amb processos de despla&ccedil;ament poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2026 05:44:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" length="2842076" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2842076" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Alquiler,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Gentrificación,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Santa Catalina, el barrio transformado en &#039;la pequeña Suecia&#039; que expulsa a sus vecinos: &quot;Esto se ha vuelto infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En los últimos años se han multiplicado los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras. "Te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿y qué haces?", se pregunta un residente de este barrio de Palma</p><p class="subtitle">Inversores suecos y franceses se lanzan a gentrificar y expulsar a los vecinos de este barrio de Mallorca: “Es un drama salvaje”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Esta barriada se ha vuelto infernal&rdquo;. Antoni, de 79 a&ntilde;os, lo dice sin rodeos, apoyado en la acera de una calle donde ya no reconoce a casi nadie. Lleva toda la vida en Santa Catalina, antiguo barrio pesquero que ahora describe como irreconocible: &ldquo;Mallorquines quedan pocos ya&rdquo;. En los alrededores, fachadas reci&eacute;n rehabilitadas y escaparates en ingl&eacute;s, alem&aacute;n... y en sueco. En esta zona de Palma se multiplican los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras mientras, a pocos pasos, los &uacute;ltimos vecinos de toda la vida observan c&oacute;mo la barriada cambia de manos. El idioma var&iacute;a seg&uacute;n la mesa de cada bar. El precio, siempre al alza. &ldquo;Aqu&iacute; no se puede vivir, aqu&iacute; no se puede dormir&rdquo;, lamenta Antoni, quien, en su caso, apunta al ruido constante, los conflictos nocturnos y a una sensaci&oacute;n de abandono que, dice, nadie ha sabido frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute;n no es solo perceptiva. El precio de la vivienda en Santa Catalina se sit&uacute;a ya en torno a los 6.200 euros por metro cuadrado -hace una d&eacute;cada rondaba los 2.500-, con subidas de m&aacute;s del 14% solo en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, seg&uacute;n Idealista. En cuanto al alquiler, el m&aacute;s barato que se oferta en este portal inmobiliario asciende a 1.100 euros: un piso de 50 metros sin amueblar. Lo administra Mallorcabyr&aring;n Real Estate, una de las numerosas inmobiliarias suecas implantadas en la zona. Y es que estas agencias act&uacute;an como intermediarias clave en ese circuito, conectando compradores del norte de Europa con un mercado local cada vez m&aacute;s inaccesible. El resultado, visible en la calle, es un desplazamiento progresivo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan y vecinos que se marchan. Antoni es uno de ellos: &ldquo;Estoy esperando irme de aqu&iacute; enseguida, a otra zona m&aacute;s tranquila&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A pocos metros aparece Tomeu, quien ha escuchado ecos de la conversaci&oacute;n y se suma a la misma. &ldquo;Es que es un tema que me hierve la sangre&rdquo;, justifica. Para &eacute;l, la transformaci&oacute;n no es un dato, sino una p&eacute;rdida personal. &ldquo;Ah&iacute; mis abuelos ten&iacute;an un colmado, Casa Paco&rdquo;, explica, se&ntilde;alando una esquina. En ese mismo lugar se conocieron sus padres. Hoy, sin embargo, el local ha cambiado de manos y de funci&oacute;n: &ldquo;Ahora es el t&iacute;pico bar de tostadas de aguacate&rdquo;. El contraste le duele. Su relato dibuja con precisi&oacute;n el cambio de modelo: de comercio de proximidad a consumo global. En un establecimiento pr&oacute;ximo, recuerda, hab&iacute;a una papeler&iacute;a donde su abuela le compraba &ldquo;cochecitos&rdquo;. Ahora es una vinoteca &ldquo;de diez euros la copa donde no entra ning&uacute;n mallorqu&iacute;n&rdquo;. A su alrededor, lo que queda del barrio original es ya residual: &ldquo;Solo quedan algunos negocios de siempre, y poco m&aacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Solo quedan algunos comercios de los de siempre. Ahí había una papelería en la que mi abuela me compraba cochecitos. Ahora es un sitio de vinos de diez euros la copa donde no entra ningún mallorquín</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terraza de uno de los bares de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terraza de uno de los bares de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'peque&ntilde;a Suecia')</strong></h2><p class="article-text">
        Ese &ldquo;poco m&aacute;s&rdquo; es el rastro de un barrio que durante d&eacute;cadas funcion&oacute; como comunidad: un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez m&aacute;s globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversi&oacute;n. La transformaci&oacute;n ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen directamente como &ldquo;la peque&ntilde;a Suecia&rdquo;. No es una exageraci&oacute;n ni una etiqueta casual. Es la consecuencia visible de m&aacute;s de una d&eacute;cada de inversi&oacute;n extranjera &ndash;principalmente escandinava&ndash; que ha alterado no solo el precio de la vivienda, sino tambi&eacute;n la composici&oacute;n social y cultural del barrio. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante décadas, Santa Catalina era un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez más globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversión. La transformación ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen como &quot;la pequeña Suecia&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punto de inflexi&oacute;n se sit&uacute;a tras la crisis de 2008. A partir de 2013, con la recuperaci&oacute;n del mercado, la inversi&oacute;n sueca encontr&oacute; en Santa Catalina un enclave ideal: c&eacute;ntrico, cercano al mar y con un parque inmobiliario antiguo susceptible de revalorizaci&oacute;n. Lo que para muchos era su hogar, para otros se convirti&oacute; en una oportunidad. Edificios enteros comenzaron a cambiar de manos.  El patr&oacute;n se repite: compra a precios relativamente bajos, rehabilitaci&oacute;n integral y posterior venta como producto de lujo dirigido a compradores internacionales. En paralelo, los antiguos residentes van desapareciendo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan, obras que se prolongan durante a&ntilde;os. El desplazamiento no siempre es abrupto, pero s&iacute; constante.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negocio inmobiliario</strong></h2><p class="article-text">
        En este proceso, las agencias inmobiliarias desempe&ntilde;an un papel clave. No solo intermedian en la compra y venta de viviendas, sino que act&uacute;an como puente entre el capital extranjero y el mercado local, identificando propiedades con potencial, asesorando inversiones y gestionando activos. Uno de los pilares de este fen&oacute;meno ha sido precisamente la implantaci&oacute;n de agencias escandinavas especializadas en compradores del norte de Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas es BO Mallorca, fundada por la empresaria Vivian Grunblatt, quien reivindica su arraigo en el barrio frente a la percepci&oacute;n de una inmobiliaria vinculada exclusivamente a capital extranjero. &ldquo;He nacido y crecido aqu&iacute; y he vivido aqu&iacute; la mayor parte de mi vida&rdquo;, subraya en declaraciones a elDiario.es. Su relaci&oacute;n con Santa Catalina se remonta a m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas: &ldquo;Mis padres siempre han tenido despacho y luego casa en Santa Catalina, as&iacute; que hace m&aacute;s de 40 a&ntilde;os que estoy en este barrio&rdquo;. Desde hace dos d&eacute;cadas dirige su propia inmobiliaria en la zona, lo que, asegura, le ha permitido observar de primera mano su transformaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la escalada de precios, Grunblatt rechaza que pueda explicarse &uacute;nicamente por la llegada de compradores internacionales: &ldquo;En t&eacute;rminos generales, el principal factor detr&aacute;s de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los &uacute;ltimos diez a&ntilde;os, la creaci&oacute;n de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presi&oacute;n constante sobre los precios&rdquo;. En el caso de Santa Catalina, a&ntilde;ade, el encarecimiento responde tambi&eacute;n a su evoluci&oacute;n como barrio: &ldquo;Hoy en d&iacute;a cuenta con una oferta gastron&oacute;mica, cultural y deportiva muy atractiva, lo que ha incrementado notablemente su demanda&rdquo;. Ese atractivo, sostiene, no solo ha captado a compradores extranjeros &ndash;principalmente suecos y alemanes&ndash;, sino tambi&eacute;n a residentes locales con alto poder adquisitivo. &ldquo;El aumento de precios no puede atribuirse &uacute;nicamente a la demanda extranjera, sino a una combinaci&oacute;n de factores&rdquo;, insiste, en un contexto en el que, adem&aacute;s, las viviendas con terraza o vistas al mar son las que alcanzan los valores m&aacute;s elevados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En términos generales, el principal factor detrás de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los últimos diez años, la creación de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presión constante sobre los precios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la agencia inmobiliaria BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Otra de las empresas que se han asentado en la 'peque&ntilde;a Suecia de Palma' es Fastighetsbyr&aring;n, presentada como la mayor red inmobiliaria de Suecia. Desde su oficina en la calle Protectora de Palma comercializa viviendas que alcanzan precios de hasta 17,5 millones de euros. Al frente de esta estructura se sit&uacute;a Mattias Rosenlund, uno de los perfiles clave en la implantaci&oacute;n del negocio inmobiliario escandinavo en Palma. Su actividad no se limita a la intermediaci&oacute;n: forma parte de una red que acompa&ntilde;a todo el proceso de inversi&oacute;n, desde la b&uacute;squeda de propiedades hasta la gesti&oacute;n posterior del activo. Su figura ejemplifica c&oacute;mo el capital extranjero accede de forma directa al mercado residencial local. 
    </p><p class="article-text">
        A esta red se suman otras firmas como Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hemos tra&iacute;do el modelo inmobiliario sueco a Espa&ntilde;a y le acompa&ntilde;aremos durante todo el proceso hasta que disfrute del sol, el calor y su hogar espa&ntilde;ol&rdquo;, se lee en su web, en la que asoman sugerentes recomendaciones como &ldquo;despi&eacute;rtese con vistas a la sierra y al mar&rdquo;. Tambi&eacute;n SkandiaM&auml;klarna, que abri&oacute; oficina en Palma para captar clientes escandinavos interesados en zonas c&eacute;ntricas con alto potencial de revalorizaci&oacute;n. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Otras miradas: entre la cr&iacute;tica y la resignaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Frente al malestar generalizado, otro vecino, Ra&uacute;l, introduce una mirada distinta sobre lo que est&aacute; ocurriendo en Santa Catalina. Nacido en el barrio y con toda su familia vinculada a sus calles, recuerda un pasado muy diferente al actual: &ldquo;Hace 25 o 30 a&ntilde;os esto era un aut&eacute;ntico desastre. Nadie quer&iacute;a vivir aqu&iacute;. Era un suburbio&rdquo;. Seg&uacute;n su relato, esa degradaci&oacute;n fue precisamente lo que devalu&oacute; el barrio y permiti&oacute; que, a&ntilde;os despu&eacute;s, se convirtiera en un objetivo atractivo para la inversi&oacute;n. A diferencia de otros vecinos, Ra&uacute;l no se&ntilde;ala solo a los compradores extranjeros. &ldquo;El problema no es del que compra, el problema es del que vende&rdquo;, afirma. Y lo explica con crudeza: &ldquo;Te viene un sueco y te paga cuatro veces m&aacute;s de lo que vale... &iquest;y qu&eacute; haces?&rdquo;. En su opini&oacute;n, la subida de precios y la transformaci&oacute;n del barrio responden tambi&eacute;n a la decisi&oacute;n de quienes vendieron sus propiedades cuando el mercado empez&oacute; a dispararse. &ldquo;De todos mis amigos de cuando &eacute;ramos peque&ntilde;os no queda ninguno&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no es del que compra, el problema es del que vende. Si te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿qué haces?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su propia historia refleja esa contradicci&oacute;n. Ra&uacute;l viv&iacute;a en un piso con alquiler antiguo &ndash;&ldquo;pagaba 117 euros&rdquo;&ndash; cuando la propietaria decidi&oacute; vender el edificio por m&aacute;s de medio mill&oacute;n de euros. Sin embargo, en su caso, logr&oacute; una salida excepcional: un acuerdo de alquiler con opci&oacute;n a compra que le permiti&oacute; adquirir la vivienda y, posteriormente, toda la finca. &ldquo;Ahora es todo muy caro, est&aacute; enfocado a los extranjeros, s&iacute;&rdquo;, admite. Pero insiste en su diagn&oacute;stico: el cambio del barrio no se explica solo por quienes llegan, sino tambi&eacute;n por quienes decidieron marcharse.
    </p><p class="article-text">
        Junto a uno de los bares de siempre, el Isle&ntilde;o, dos argentinos, Francisco y Gustavo, observan la transformaci&oacute;n de Santa Catalina con una mezcla de resignaci&oacute;n y an&aacute;lisis. Francisco lo resume de forma directa: &ldquo;Cada vez hay menos residentes porque los pisos est&aacute;n vac&iacute;os o comprados para uso vacacional&rdquo;. Tras tres d&eacute;cadas en Mallorca, asegura que el cambio ha sido progresivo, pero evidente: &ldquo;Palma ya est&aacute; un poco invadida. Ya no es la Palma que me gustaba&rdquo;. Y en el caso concreto del barrio, lo describe con iron&iacute;a: &ldquo;Santa Catalina es la embajada sueca&rdquo;. La conversaci&oacute;n deriva r&aacute;pidamente hacia los precios. &ldquo;Ya ni la compra puedes hacer, y los caf&eacute;s cuestan tres, cuatro, cinco euros&rdquo;, comenta Gustavo, comparando el coste de la vida actual con el de hace a&ntilde;os. Incluso salir a comer se ha convertido en algo excepcional: &ldquo;El otro d&iacute;a fuimos tres a comer men&uacute; y nos gastamos 90 euros&rdquo;. Para ellos, el problema no es solo la presencia extranjera, sino un cambio de modelo m&aacute;s amplio: &ldquo;Esto ya es todo lujo&rdquo;, se&ntilde;ala uno, describiendo una evoluci&oacute;n que ha llevado a sustituir la cantidad por la exclusividad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, quien trabaja en el sector tur&iacute;stico, ampl&iacute;a la mirada y sit&uacute;a el fen&oacute;meno en un contexto m&aacute;s amplio. &ldquo;Se est&aacute; llevando todo hacia el lujo, menos gente, pero de m&aacute;s calidad&rdquo;, explica, en referencia a una estrategia que, seg&uacute;n &eacute;l, se est&aacute; replicando en toda Balears. Sin embargo, advierte de sus contradicciones: falta de trabajadores, precariedad en el servicio y dificultades para sostener ese modelo. Aun as&iacute;, ambos coinciden en el diagn&oacute;stico final: &ldquo;Aqu&iacute; ya no hay vuelta atr&aacute;s&rdquo;, una frase que resume la sensaci&oacute;n compartida de que la transformaci&oacute;n del barrio es ya irreversible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, junto a su perrita, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, junto a su perrita, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residentes suecos: &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de agencias inmobiliarias, en Santa Catalina tambi&eacute;n se han implantado otros negocios como una panader&iacute;a sueca, Palma Brand, que refleja el cambio del barrio y la llegada de residentes extranjeros. Apenas se habla espa&ntilde;ol en su interior. Mucho menos catal&aacute;n. Dos clientas, Christin y Ebba, conversan en sueco mientras esperan un pedido. Viven en la zona y no dudan en explicar por qu&eacute; este barrio se ha convertido en uno de los m&aacute;s atractivos para sus compatriotas. &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;, asegura Christin. Destaca su ubicaci&oacute;n &ndash;&ldquo;est&aacute; cerca del centro, pero sin estar en el centro&rdquo;&ndash; y su estilo de vida: &ldquo;Los restaurantes, el ambiente&hellip; es precioso&rdquo;. Tambi&eacute;n menciona la conexi&oacute;n con el resto de la isla y el mar: &ldquo;Tienes todo lo que necesitas aqu&iacute;, buenas comunicaciones y est&aacute;s cerca de la ciudad y del mar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, su relato introduce un matiz revelador. Seg&uacute;n percibe, &ldquo;muchos suecos se est&aacute;n yendo de Santa Catalina&rdquo;. El motivo, parad&oacute;jicamente, es el mismo que atrajo a tantos: &ldquo;Hay demasiados suecos&rdquo;. Seg&uacute;n describe Ebba, la concentraci&oacute;n ha llegado a un punto inc&oacute;modo incluso para ellos: &ldquo;No puedes salir a cenar sin tener cuidado con lo que dices, porque todo el mundo te entiende&rdquo;. A su juicio, el barrio ha alcanzado un nivel de saturaci&oacute;n que est&aacute; empujando a parte de esta comunidad a buscar otras zonas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la panadería sueca Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la panadería sueca Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la subida de precios, su explicaci&oacute;n mezcla factores. Por un lado, Christin relativiza el peso de los suecos frente a otros compradores: &ldquo;Los alemanes o los brit&aacute;nicos son muchos m&aacute;s&rdquo;. Pero tambi&eacute;n apunta a la din&aacute;mica del mercado: &ldquo;Los espa&ntilde;oles venden porque reciben mucho dinero&rdquo;. En su opini&oacute;n, si los propietarios locales permanecieran en sus viviendas, el barrio ser&iacute;a m&aacute;s diverso. &ldquo;Podr&iacute;a haber una comunidad con espa&ntilde;oles, suecos, alemanes&hellip;&rdquo;, se&ntilde;ala. Pero concluye con una idea clara: &ldquo;Al final, todo depende del dinero&rdquo;. En la misma calle, un letrero es lo &uacute;nico que queda de Swedish Stuff, otra panader&iacute;a que floreci&oacute; en Santa Catalina, pero acab&oacute; echando el cierre. 
    </p><p class="article-text">
        En Thomas Bakeshop, Michelle atiende a sus clientes entre panes y pasteles, pero tambi&eacute;n entre libros en varios idiomas. Lleva una d&eacute;cada viviendo en el barrio y defiende el car&aacute;cter internacional del lugar. &ldquo;Es mi sue&ntilde;o vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&rdquo;, explica. Para ella, esa mezcla es precisamente el atractivo: &ldquo;Aqu&iacute; viene gente de Espa&ntilde;a, de Mallorca, de Am&eacute;rica Latina, de Alemania, de Asia&hellip; todo el mundo es bienvenido&rdquo;. Frente a las cr&iacute;ticas vecinales, Michelle, quien junto a su marido regenta Thomas Bakeshop, relativiza el foco sobre el barrio y se&ntilde;ala: &ldquo;El problema de la vivienda no es solo de aqu&iacute;, es de toda Mallorca&rdquo;. En su caso, asegura no haber tenido dificultades, pero reconoce la complejidad del contexto: &ldquo;Es muy complicado&rdquo;. Su discurso refleja otra de las visiones presentes en Santa Catalina: la de quienes entienden la transformaci&oacute;n como parte de una din&aacute;mica global y no exclusivamente como un conflicto local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de la vivienda no es solo de Santa Catalina, sino de toda Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la panadería Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;, "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;,                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&eacute;rdida de hist&oacute;ricos negocios</strong></h2><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, los negocios pertenecieron a familias locales o alojaron alquileres asequibles, transformados ahora en promociones de alto standing, reduciendo el n&uacute;mero de viviendas y multiplicando su valor. El Bar Progreso, abierto en 1920 en la Pla&ccedil;a Progreso, fue durante casi un siglo uno de los s&iacute;mbolos del Santa Catalina popular. Regentado durante d&eacute;cadas por la misma familia, cerr&oacute; en 2016 tras la jubilaci&oacute;n de sus propietarios, poniendo fin a 96 a&ntilde;os de historia. En su lugar se han sucedido nuevos negocios de restauraci&oacute;n internacional, reflejo del cambio comercial del barrio, donde los antiguos bares de toda la vida han sido sustituidos por locales orientados a un p&uacute;blico global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El impacto de la red inmobiliaria en Santa Catalina ha adoptado formas que van desde lo sutil hasta lo conflictivo. En 2024, vecinos denunciaron nuevas estrategias de captaci&oacute;n: inmobiliarias que dejaban publicidad en los buzones ofreciendo tasaciones gratuitas acompa&ntilde;adas de bollos de canela, una imagen que ilustra c&oacute;mo el desembarco de capital extranjero se filtra incluso en los gestos m&aacute;s cotidianos. Las actuaciones pueden alcanzar formas m&aacute;s agresivas, como el acoso o <em>mobbing</em> inmobiliario: actuaciones destinadas a forzar la salida de un residente mediante presi&oacute;n, hostigamiento o deterioro de sus condiciones de vida. El C&oacute;digo Penal, en su art&iacute;culo 172, las reconoce como delito cuando se dirigen a &ldquo;impedir a otro con violencia o intimidaci&oacute;n hacer lo que la ley no proh&iacute;be o compelerle a realizar lo que no quiere&rdquo;, mientras que la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda lo identifica como una vulneraci&oacute;n del derecho a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudios acad&eacute;micos coinciden en se&ntilde;alar Santa Catalina como uno de los casos m&aacute;s claros de gentrificaci&oacute;n en Palma. Investigaciones de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) y el colectivo Palma XXI documentan c&oacute;mo la llegada de inversi&oacute;n extranjera y los procesos de rehabilitaci&oacute;n urbana han ido acompa&ntilde;ados de un aumento sostenido del precio de la vivienda y del desplazamiento de la poblaci&oacute;n residente. En su 'Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina', desde el Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI describen con claridad el proceso que ha vivido la zona en la &uacute;ltima d&eacute;cada, marcada por una intensa presi&oacute;n inmobiliaria y una transformaci&oacute;n social acelerada. 
    </p><p class="article-text">
        El documento habla de una &ldquo;revalorizaci&oacute;n del barrio asociada a la llegada de nuevos residentes con mayor poder adquisitivo, una din&aacute;mica que ha convertido uno de los antiguos barrios populares de Palma en un espacio cada vez m&aacute;s inaccesible para sus propios vecinos. El cambio no es solo una cuesti&oacute;n de precios, sino de qui&eacute;n puede quedarse. El informe advierte de un proceso de sustituci&oacute;n progresiva: &rdquo;La poblaci&oacute;n residente tradicional es sustituida por nuevos perfiles con mayor capacidad adquisitiva&ldquo;. Un fen&oacute;meno que ya no es puntual, sino estructural. Comprar es cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil, pero quedarse de alquiler tampoco es una opci&oacute;n realista para muchos. El resultado es un desplazamiento silencioso: vecinos que se marchan sin titulares, sin desahucios visibles, pero empujados por un mercado que ya no pueden asumir. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, un estudio del investigador Ismael Yrigoy Cadena, incluido en el libro <em>El mundo visto de las ciudades</em>, analiza la transformaci&oacute;n de Santa Catalina como resultado de la interacci&oacute;n entre peatonalizaci&oacute;n e inversi&oacute;n extranjera, vincul&aacute;ndola con procesos de desplazamiento poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Mar 2026 20:10:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2840158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2840158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Gentrificación,Mercado inmobiliario,Alquiler,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Inmobiliarias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Govern espanyol declara símbol franquista el monòlit de Sa Feixina mentre PP i Vox el blinden]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-declara-simbol-franquista-monolit-sa-feixina-mentre-pp-i-vox-blinden_1_13099676.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Govern espanyol declara símbol franquista el monòlit de Sa Feixina mentre PP i Vox el blinden"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Executiu central ha inclòs aquest monument, inaugurat pel dictador Francisco Franco, en el cens estatal d'elements contraris a la Memòria Democràtica. Hores després, la dreta i la ultradreta li han atorgat el màxim grau de protecció patrimonial</p><p class="subtitle">PP i Vox eleven a patrimoni protegit el monument franquista que glorifica els autors de la massacre de 'La Desbandada'
</p></div><p class="article-text">
        El Govern central ha acordat incloure en el cens estatal de s&iacute;mbols i elements contraris a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica el monument erigit a Palma en homenatge als &ldquo;herois&rdquo; del Crucero Baleares, un dels responsables del bombardeig dut a terme el 1937 contra la poblaci&oacute; que fugia de M&agrave;laga a Almeria en plena ofensiva feixista, episodi hist&ograve;ricament conegut com &lsquo;la Desband&aacute;&rsquo;. Es tracta del primer element franquista de l&rsquo;arxip&egrave;lag que s&rsquo;incorpora en aquest registre estatal, una decisi&oacute; que ja ha estat comunicada formalment a l&rsquo;Ajuntament de Palma perqu&egrave; procedeixi a la seva retirada.
    </p><p class="article-text">
        Paradoxalment, aquest mateix dijous, el ple de l&rsquo;Ajuntament de Palma, governat pel PP amb el suport de Vox, ha ratificat la decisi&oacute; d&rsquo;ambd&oacute;s partits d&rsquo;incloure el monument en el Cat&agrave;leg d&rsquo;Edificis i Elements Protegits del Pla General d&rsquo;Ordenaci&oacute; Urbana (PGOU), fet que li atorga el m&agrave;xim grau de protecci&oacute; patrimonial. No sols aix&ograve;. Despr&eacute;s de con&egrave;ixer la decisi&oacute; de l'Executiu central, el Consistori ha anunciat que la recorrer&agrave; en els tribunals i que far&agrave; valer &ldquo;totes les vies legals necess&agrave;ries&rdquo; per a impedir la seva execuci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        La inclusi&oacute; en el cens estatal es fonamenta en un informe de la Comissi&oacute; T&egrave;cnica sobre s&iacute;mbols i elements contraris a la mem&ograve;ria democr&agrave;tica que conclou que el monument forma part de l&rsquo;aparell simb&ograve;lic de la dictadura. La resoluci&oacute; emesa aquest dijous assenyala que el mon&ograve;lit s&rsquo;ha d&rsquo;entendre com un exemple del &ldquo;culte als caiguts&rdquo; impulsat pel franquisme, una de les seves principals eines de legitimaci&oacute; pol&iacute;tica. Un culte que, subratlla el document, va constituir &ldquo;una de les pol&iacute;tiques simb&ograve;liques m&eacute;s importants i persistents de la dictadura que estava destinada a recordar &mdash;de manera excloent i sense cap intenci&oacute; de reconciliaci&oacute; ni de menci&oacute; als morts del b&agrave;ndol republic&agrave;&mdash; els difunts franquistes&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Caiguts per D&eacute;u i per Espanya&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La Secretaria d&rsquo;Estat assevera que, ja des del moment en qu&egrave; es desenvolupava el conflicte b&egrave;l&middot;lic, els denominats com a &ldquo;caiguts per D&eacute;u i per Espanya&rdquo; varen comptar amb monuments, misses i homenatges de diferents tipus com a part de l&rsquo;estrat&egrave;gia legitimadora de la dictadura. &ldquo;En ser glorificats, la seva mort es convertia en una mort necess&agrave;ria per a la salvaci&oacute; d&rsquo;Espanya, quedant justificada la guerra (mitificada com a Croada) i la viol&egrave;ncia perpetrada contra l&rsquo;enemic&rdquo;, incideix.
    </p><p class="article-text">
        El mon&ograve;lit, la pres&egrave;ncia del qual fa anys que est&agrave; en disputa pol&iacute;tica, social i judicial a la capital balear, va ser aixecat en plena dictadura, el 1947, per homenatjar els prop de 800 combatents sublevats que moriren deu anys abans en l&rsquo;enfonsament del vaixell durant la batalla del cap de Palos, el major combat naval de la Guerra d&rsquo;Espanya. Un any abans, el Crucero Baleares va protagonitzar una de les majors massacres despr&eacute;s del cop d&rsquo;Estat de 1936: la que es va dur a terme contra els milers de civils que el 7 de febrer de 1937 es varen llan&ccedil;ar a la carretera en direcci&oacute; est per escapar de les tropes sublevades que, amb el suport de les forces italianes i els regulars marroquins, avan&ccedil;aven des de l&rsquo;oest. En la seva fugida, els civils varen ser metrallats pels avions Heinkel de la Luftwaffe i bombardejats per tres vaixells que els canonejaven des de la mar: l&rsquo;Almirante Cervera, el Baleares i el Canarias. Els historiadors calculen que hi varen morir m&eacute;s de 5.000 persones.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aix&ograve;, mentre el r&egrave;gim va convertir l&rsquo;enfonsament del Baleares en un emblema d&rsquo;heroisme i martiri nacional, utilitzant-lo com a eina de propaganda arreu de l&rsquo;Estat, les v&iacute;ctimes de &lsquo;la Desband&aacute;&rsquo; varen ser condemnades a l&rsquo;oblit.
    </p><p class="article-text">
        Per a l&rsquo;associaci&oacute; Mem&ograve;ria de Mallorca, la presidenta de la qual, Maria Ant&ograve;nia Oliver, va ser present aquest dimecres a la reuni&oacute; del Consejo Estatal de Memoria Democr&aacute;tica en qu&egrave; es va informar de la inclusi&oacute; del mon&ograve;lit en el cens, la mesura constitueix un pas que no nom&eacute;s reconeix anys de reivindicaci&oacute;, sin&oacute; que podria reobrir la via judicial per intentar la seva retirada de l&rsquo;espai p&uacute;blic.
    </p><p class="article-text">
        En el mateix f&ograve;rum, Oliver va posar sobre la taula altres demandes: la creaci&oacute; de subconselhs territorials que millorin la coordinaci&oacute; d&rsquo;aquestes pol&iacute;tiques i la declaraci&oacute; com a Llocs de Mem&ograve;ria d&rsquo;espais clau a l&rsquo;illa, com el Fort&iacute; d&rsquo;Illetes &mdash;convertit, entre 1936 i 1941, en un sinistre centre de repressi&oacute; i afusellament franquista&mdash; o el Mur de la Mem&ograve;ria. Tamb&eacute; va alertar de possibles retrocessos en &agrave;mbits com la gesti&oacute; d&rsquo;arxius, la identificaci&oacute; de restes humanes o els bancs d&rsquo;ADN. Preocupacions que, al seu parer, fan m&eacute;s necessari que mai refor&ccedil;ar els mecanismes de vigil&agrave;ncia institucional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Reaccions</strong></h2><p class="article-text">
        La inclusi&oacute; del mon&ograve;lit de sa Feixina en el Cat&agrave;leg de S&iacute;mbols i Elements Contraris a la Mem&ograve;ria Democr&agrave;tica ha estat rebuda amb valoracions contraposades en l&rsquo;&agrave;mbit pol&iacute;tic i social balear, evidenciant el debat que continua generant. La presidenta del Congr&eacute;s, Francina Armengol, ha qualificat la decisi&oacute; com &ldquo;un pas important&rdquo; en la defensa de la mem&ograve;ria democr&agrave;tica i ha defensat que la seva retirada &ldquo;&eacute;s de just&iacute;cia&rdquo;. En un missatge publicat aquest dijous a la xarxa social X, la tamb&eacute; secret&agrave;ria general del PSIB-PSOE i expresidenta del Govern balear ha subratllat que no es tracta d&rsquo;esborrar la hist&ograve;ria, sin&oacute; de &ldquo;dignificar-la, recon&egrave;ixer les v&iacute;ctimes i construir un espai p&uacute;blic coherent amb els valors democr&agrave;tics&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la mateixa l&iacute;nia, M&eacute;s per Mallorca ha celebrat la decisi&oacute; del Govern i s&rsquo;ha mostrat conven&ccedil;ut que el monument acabar&agrave; sent retirat. El diputat de Sumar M&Eacute;S, Vicen&ccedil; Vidal, ha afirmat que el debat transcendeix l&rsquo;est&egrave;tic i se situa en el terreny dels valors democr&agrave;tics: &ldquo;No pot haver-hi una democr&agrave;cia plena mentre s&rsquo;exal&ccedil;a impunement la dictadura&rdquo;. Per la seva banda, la portaveu de M&eacute;s per Palma, Neus Truyol, ha considerat la decisi&oacute; &ldquo;molt positiva&rdquo;, tot i que ha reclamat anar m&eacute;s enll&agrave;: &ldquo;Qualsevol pas contra la barb&agrave;rie i la mem&ograve;ria feixista &eacute;s positiu, per&ograve; nom&eacute;s t&eacute; sentit si s&rsquo;actua amb determinaci&oacute; i valentia per acabar definitivament amb ella&rdquo;. Tamb&eacute; el coordinador general de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha mostrat la seva satisfacci&oacute;, tot subratllant la paradoxa que aquesta decisi&oacute; arribi en un context en qu&egrave; s&rsquo;ha derogat la llei de mem&ograve;ria.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/govern-espanyol-declara-simbol-franquista-monolit-sa-feixina-mentre-pp-i-vox-blinden_1_13099676.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 11:09:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="203447" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="203447" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Govern espanyol declara símbol franquista el monòlit de Sa Feixina mentre PP i Vox el blinden]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Palma,Mallorca,PP - Partido Popular,Vox,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno declara símbolo franquista el monolito que alza a los asesinos de 'La Desbandá' mientras PP y Vox lo blindan]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gobierno-declara-simbolo-franquista-monolito-alza-asesinos-desbanda-pp-vox-blindan_1_13099442.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno declara símbolo franquista el monolito que alza a los asesinos de &#039;La Desbandá&#039; mientras PP y Vox lo blindan"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Ejecutivo central ha incluido este monumento, inaugurado por el dictador Francisco Franco, en el censo estatal de elementos contrarios a la Memoria Democrática. Horas después, la derecha y la ultraderecha le han otorgado el máximo grado de protección patrimonial</p><p class="subtitle">PP y Vox elevan a patrimonio protegido el monumento franquista que glorifica a los autores de la masacre de 'La Desbandá'
</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno central ha acordado incluir en el censo estatal de s&iacute;mbolos y elementos contrarios a la memoria democr&aacute;tica el monumento erigido en Palma en homenaje a los &ldquo;h&eacute;roes&rdquo; del&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/madrid/crucero-bombardeo-malaga-guerra-civil-vuelve-calle-madrid_1_8663443.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Crucero Baleares</a>, uno de los responsables del bombardeo llevado a cabo en 1937 contra la poblaci&oacute;n que hu&iacute;a de M&aacute;laga a Almer&iacute;a en plena ofensiva fascista, episodio hist&oacute;ricamente conocido como '<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/desbanda-incognitas-resolver-despues-masacre_1_1710011.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Desband&aacute;</a>'. Se trata del primer elemento franquista del archipi&eacute;lago en ser incorporado en este registro estatal, una decisi&oacute;n que ya ha sido comunicada formalmente al Ayuntamiento de Palma para que proceda a su retirada.  
    </p><p class="article-text">
        Parad&oacute;jicamente, este mismo jueves, el pleno del Ayuntamiento de Palma, gobernado por el PP con el apoyo de Vox, ha ratificado, a iniciativa de ambos partidos, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-elevan-patrimonio-protegido-monumento-franquista-glorifica-autores-masacre-desbanda_1_13084014.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">inclusi&oacute;n del monumento en el Cat&aacute;logo municipal de Edificios y Elementos Protegidos</a>, lo que le otorga el m&aacute;ximo grado de protecci&oacute;n patrimonial. No solo eso. Tras conocer la decisi&oacute;n del Ejecutivo central, el Consistorio ha anunciado que la recurrir&aacute; en los tribunales y de que har&aacute; valer &ldquo;todas las v&iacute;as legales necesarias&rdquo; para impedir su ejecuci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        La incorporaci&oacute;n de la edificaci&oacute;n en el censo estatal se sustenta en un informe de la Comisi&oacute;n T&eacute;cnica sobre s&iacute;mbolos y elementos contrarios a la memoria democr&aacute;tica que concluye que el monumento forma parte del aparato simb&oacute;lico de la dictadura. La resoluci&oacute;n emitida este jueves se&ntilde;ala que el monolito debe entenderse como un ejemplo del &ldquo;culto a los ca&iacute;dos&rdquo; impulsado por el franquismo, una de sus principales herramientas de legitimaci&oacute;n pol&iacute;tica. Un culto que, subraya el documento, constituy&oacute; &ldquo;una de las pol&iacute;ticas simb&oacute;licas m&aacute;s importantes y persistentes de la dictadura que estuvo destinada a recordar -de forma excluyente y sin ninguna intenci&oacute;n de reconciliaci&oacute;n ni de menci&oacute;n a los muertos del bando republicano- a los fallecidos franquistas&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La Secretar&iacute;a de Estado asevera que, ya desde el momento en el que se estaba desarrollando el conflicto b&eacute;lico, los denominados como &ldquo;ca&iacute;dos por Dios y por Espa&ntilde;a&rdquo; contaron con monumentos, misas y homenajes de diferentes tipos como parte de la estrategia legitimadora de la dictadura. &ldquo;Al ser glorificados, su muerte se convert&iacute;a en una muerte necesaria por la salvaci&oacute;n de Espa&ntilde;a, quedando justificada la guerra (mitificada como Cruzada) y la violencia perpetrada contra el enemigo&rdquo;, incide.
    </p><p class="article-text">
        El monolito, cuya presencia lleva a&ntilde;os en disputa pol&iacute;tica, social y judicial en la capital balear, fue levantado en plena dictadura, en 1947, para homenajear a los cerca de 800 combatientes sublevados que murieron diez a&ntilde;os antes en el hundimiento del buque durante la batalla del cabo de Palos, el mayor combate naval de la Guerra de Espa&ntilde;a. Un a&ntilde;o antes, el Crucero Baleares protagoniz&oacute; una de las mayores masacres tras el golpe de Estado de 1936: la llevada a cabo contra los&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/andalucia/malaga/explicar-desbanda-400-metros-ocurrio-dictadura-rompio-lazo-une-generaciones_1_12975197.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">miles de civiles que el 7 de febrero de 1937 se arrojaron a la carretera&nbsp;</a>en direcci&oacute;n este para escapar de las tropas sublevadas que, apoyadas por las fuerzas italianas y los regulares marroqu&iacute;es, avanzaban desde el oeste. En su huida, los civiles fueron ametrallados por los aviones Heinkel de la Luftwaffe y bombardeados por tres buques que los ca&ntilde;oneaban desde el mar:&nbsp;el Almirante Cervera,&nbsp;el Baleares&nbsp;y el&nbsp;Canarias. Los historiadores calculan que fallecieron m&aacute;s de 5.000.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, mientras el r&eacute;gimen convirti&oacute; el hundimiento del Baleares en emblema de hero&iacute;smo y martirio nacional, utiliz&aacute;ndolo como herramienta de propaganda en todo el pa&iacute;s, las v&iacute;ctimas de 'La Desband&aacute;' fueron abocadas al olvido.
    </p><p class="article-text">
        Para la asociaci&oacute;n Mem&ograve;ria de Mallorca, cuya presidenta, Maria Ant&ograve;nia Oliver, estuvo presente este mi&eacute;rcoles en la reuni&oacute;n del&nbsp;Consejo&nbsp;Estatal de&nbsp;Memoria&nbsp;Democr&aacute;tica en la que se inform&oacute; de la inclusi&oacute;n del monolito en el censo, la medida constituye un paso que no solo reconoce a&ntilde;os de reivindicaci&oacute;n, sino que podr&iacute;a reabrir la v&iacute;a judicial para intentar su retirada del espacio p&uacute;blico.
    </p><p class="article-text">
        En el mismo foro, Oliver puso sobre la mesa otras demandas: la creaci&oacute;n de subconsejos territoriales que mejoren la coordinaci&oacute;n de estas pol&iacute;ticas y la declaraci&oacute;n como Lugares de Memoria de espacios clave en la isla, como el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/deterioro-especulacion-urbanistica-amenazan-ultimo-simbolo-represion-franquista-mallorca_1_11769871.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Fort&iacute; d'Illetes</a> -convertido,&nbsp;entre 1936 y 1941, en un siniestro centro de represi&oacute;n y fusilamiento franquista- o el Mur de la Mem&ograve;ria. Tambi&eacute;n alert&oacute; de posibles retrocesos en &aacute;mbitos como la gesti&oacute;n de archivos, la identificaci&oacute;n de restos humanos o los bancos de ADN. Preocupaciones que, a su juicio, hacen m&aacute;s necesario que nunca reforzar los mecanismos de vigilancia institucional.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Reacciones</strong></h2><p class="article-text">
        La inclusi&oacute;n del monolito de sa Feixina en el Cat&aacute;logo de S&iacute;mbolos y Elementos Contrarios a la Memoria Democr&aacute;tica ha sido recibida con valoraciones contrapuestas en el &aacute;mbito pol&iacute;tico y social balear, evidenciando el debate que contin&uacute;a generando. El Ayuntamiento de Palma ha anunciado que recurrir&aacute; la medida en aras a evitar que el monumento sea retirado del espacio p&uacute;blico. El regidor de Urbanismo, Vivienda y Proyectos Estrat&eacute;gicos, &Oacute;scar Fidalgo, ha defendido que &ldquo;deber&aacute;n ser los tribunales los que se pronuncien&rdquo; al respecto, aseverando que el Consistorio no ha hecho m&aacute;s que &ldquo;cumplir la ley&rdquo; al modificar el planeamiento urban&iacute;stico municipal para catalogar la estructura como patrimonio protegido. 
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, ha subrayado que existe una sentencia firme del Tribunal Superior de Justicia de Baleares (TSJIB) que reconoce los valores patrimoniales del monolito y que, a su juicio, avala su protecci&oacute;n. &ldquo;Por encima del Gobierno, gracias a Dios, est&aacute;n los jueces&rdquo;, ha espetado.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la presidenta del Congreso, Francina Armengol, ha calificado la decisi&oacute;n del Gobierno como &ldquo;un paso importante&rdquo; en la defensa de la memoria democr&aacute;tica y ha defendido que su retirada &ldquo;es de justicia&rdquo;. En un mensaje publicado este jueves en la red social X, la tambi&eacute;n secretaria general del PSIB-PSOE y expresidenta del Govern balear subraya que no se trata de borrar la historia, sino de &ldquo;dignificarla, reconocer a las v&iacute;ctimas y construir un espacio p&uacute;blico coherente con los valores democr&aacute;ticos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En la misma l&iacute;nea, M&eacute;s per Mallorca ha celebrado la decisi&oacute;n del Gobierno y se ha mostrado convencido de que el monumento acabar&aacute; siendo retirado. El diputado de Sumar M&Eacute;S, Vicen&ccedil; Vidal, ha aseverado que el debate trasciende lo est&eacute;tico y se sit&uacute;a en el terreno de los valores democr&aacute;ticos: &ldquo;No puede haber una democracia plena mientras se exalta impunemente la dictadura&rdquo;, ha afirmado. Por su parte, la portavoz de M&eacute;s per Palma, Neus Truyol, ha considerado la decisi&oacute;n &ldquo;muy positiva&rdquo;, aunque ha reclamado ir m&aacute;s all&aacute;: &ldquo;Cualquier paso contra la barbarie y la memoria fascista es positivo, pero solo tiene sentido si se act&uacute;a con determinaci&oacute;n y valent&iacute;a para acabar definitivamente con ella&rdquo;. Tambi&eacute;n el coordinador general de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha mostrado su satisfacci&oacute;n, subrayando la paradoja de que esta decisi&oacute;n llegue en un contexto en el que se ha derogado la ley de memoria democr&aacute;tica de Balears, con un PP que, a su juicio, est&aacute; &ldquo;absolutamente entregado a los postulados m&aacute;s fascistas de Vox&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Frente a estas valoraciones, la entidad conservacionista ARCA ha expresado su rechazo a la iniciativa del Gobierno central, augurando que tendr&aacute; &ldquo;poco recorrido&rdquo;. En un comunicado, la asociaci&oacute;n defiende que los tribunales ya han acreditado el valor patrimonial del monumento, que adem&aacute;s &ldquo;est&aacute; catalogado&rdquo;, defini&eacute;ndolo adem&aacute;s como &ldquo;un elemento arquitect&oacute;nico racionalista creado por un arquitecto ilustre de nuestra ciudad, Francisco Roca Sim&oacute;, y reconocido internacionalmente&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n asegura que el monumento fue adaptado a la ley de memoria democr&aacute;tica por unanimidad de los grupos pol&iacute;ticos. &ldquo;Resulta incomprensible la falta de voluntad de consenso y la voluntad de destrucci&oacute;n de patrimonio de determinados partidos&rdquo;, critica, negando que sa Feixina sea &ldquo;un monumento franquista&rdquo;, sino &ldquo;un hito que clama contra las guerras y las dictaduras&rdquo;. &ldquo;Esto es lo que dice el hierro troquelado que lo rodea&rdquo;, asevera. Con todo, la entidad ha subrayado que siempre ha estado a favor de la ley de memoria hist&oacute;rica pero, ha indicado, el &ldquo;problema es cuando las interpretaciones se hacen de forma intransigente y falseando la realidad como hace ahora la Secretar&iacute;a de Estado&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gobierno-declara-simbolo-franquista-monolito-alza-asesinos-desbanda-pp-vox-blindan_1_13099442.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 10:56:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="203447" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="203447" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno declara símbolo franquista el monolito que alza a los asesinos de 'La Desbandá' mientras PP y Vox lo blindan]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/7fbf8a5f-2521-4cba-9eaa-b613ce8fc9c6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Memoria Histórica,Ley de Memoria Histórica,Palma,Mallorca,PP - Partido Popular,Vox,Francisco Franco]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El bar millor ubicat de Mallorca: 3 euros per un cafè i dos anys sense pagar el lloguer públic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bar-millor-ubicat-mallorca-3-euros-per-cafe-i-anys-sense-pagar-lloguer-public_1_13099005.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El bar millor ubicat de Mallorca: 3 euros per un cafè i dos anys sense pagar el lloguer públic"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La concessió del negoci, situat enfront de la Catedral, va acabar el març de 2023, quan l'empresa va deixar d'abonar les mensualitats a l'Ajuntament de Palma. El desembre de 2025, el Consistori va concedir una nova pròrroga als hostalers i els va reclamar 150.000 euros que ara estan pagant</p><p class="subtitle">Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: “Ara demanen un suc i s'ho prenen entre cinc”</p></div><p class="article-text">
        S&oacute;n sis persones de mitjana edat en la taula, tres parelles. Xarrupen quatre batuts i es mengen amb cullera uns gelats en copa de cristall. Ja fa calor sota el sol de mar&ccedil;. La conversa &ndash;en itali&agrave;&ndash; &eacute;s relaxada. El grup est&agrave; passant uns dies de vacacions a Mallorca. Han visitat Alc&uacute;dia, el Magaluf desert abans de la marabunta, les platges del sud de l'illa. Ara, gaudeixen del berenar alhora que miren cap a la meravella arquitect&ograve;nica que tenen davant. Al&ccedil;ada sobre una llacuna artificial i un retall de muralla emergeix &ndash;imponent&ndash; la Catedral de Santa Maria. Les formes del temple han de resultar-los familiars al grup. S&oacute;n de Mil&agrave;: la Seu podria passar per una miniatura mediterr&agrave;nia del seu Duomo, una de les esgl&eacute;sies g&ograve;tiques m&eacute;s grans i espectaculars del m&oacute;n. En algun moment de la xerrada, els sis agarren els seus m&ograve;bils, disparen una foto, proposen un autoretrat col&middot;lectiu. Sense aixecar-se de la cadira, tan ben situats estan en aquella terrassa. Per&ograve; l'harmonia es romp en un moment donat.
    </p><p class="article-text">
        En off, podria pensar-se que els tres homes i les tres dones discuteixen de pol&iacute;tica &ndash;acaba de morir l'ultradret&agrave; Umberto Bossi&ndash;, de m&uacute;sica &ndash;acaba de morir el cantant Gino Paoli&ndash; o de futbol &ndash;Inter i Milan es disputen el t&iacute;tol de la S&egrave;rie A&ndash;, per&ograve; no. Estan escandalitzats pel compte que acaben de deixar damunt de la taula. Treuen bitllets de les carteres, tracten de repartir el clau de manera equitativa. &ldquo;Han estat 75 euros. No s&eacute; on anirem a parar&hellip;&rdquo;, exclamar&agrave; despr&eacute;s una d'elles. Es diu Titi Montavano: va treballar durant d&egrave;cades per a un turoperador llombard &ndash;I Viaggi del Ventaglio&ndash; al qual va arrossegar la fallida de Lehman Brothers i, per aix&ograve;, coneix molt b&eacute; tant les Can&agrave;ries com les Illes Balears: &ldquo;Sempre he admirat, i molt, als espanyols, especialment als illencs, perqu&egrave; crec que aqu&iacute; &eacute;s on s'inicia el turisme de masses&hellip; ent&egrave;s com s'entenia abans: apte per a la classe mitjana. Crec que aquest tipus d'ind&uacute;stria va permetre que aquest pa&iacute;s es desenvolup&agrave;s. Per a naltros va ser un mirall. Per&ograve; els preus d'aquest bar, o els que et trobes en molts llocs del centre de Palma, no s&eacute;, espanten a qualsevol. A It&agrave;lia no els veus ni a la <em>riviera </em>de l'Em&iacute;lia-Romanya, i m&eacute;s tur&iacute;stic que R&iacute;mini&hellip;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El que Titi Montavano &ndash;i Elena Coppola i Caterina Aieta, les dos amigues amb les quals es treu una &uacute;ltima selfie amb els companys allunyant-se cap al Passeig donis Born&ndash; no sap &eacute;s que el bar en el qual han pagat m&eacute;s de deu euros per un refrigeri ha estat m&eacute;s de dos anys i mig sense pagar el lloguer. L'amo &ndash;que no va reclamar el deute&ndash; era l'Ajuntament de Palma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La terrassa, amb unes privilegiades vistes a la Seu mallorquina, és un lloc freqüentat per turistes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La terrassa, amb unes privilegiades vistes a la Seu mallorquina, és un lloc freqüentat per turistes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un informe jur&iacute;dic que estira les orelles als pol&iacute;tics</strong></h2><p class="article-text">
        Un informe jur&iacute;dic del mateix Consistori va tra&ccedil;ar el desembre passat una cronologia per a explicar com JA Riutort SL ha explotat un dels bars m&eacute;s ben situats d'una de les ciutats m&eacute;s tur&iacute;stiques d'Espanya gaudint del privilegi de ser un inquil&iacute; sense renda. La concessi&oacute; que gaudia l'empresa hauria d'haver acabat el 27 de mar&ccedil; de 2023. Deu dies abans que acab&agrave;s el contracte p&uacute;blic, no obstant aix&ograve;, la Junta de Govern Local va concedir als hostalers una pr&ograve;rroga per set mesos i mig. Data de caducitat: 12 de novembre. Fou una mesura de gr&agrave;cia. Segons especifiquen els juristes municipals, la concessi&oacute; no podia allargar-se. En principi, sota cap terme. Tret que la Regidoria d&rsquo;Hisenda, Funci&oacute; P&uacute;blica i Govern Interior no tengu&eacute;s enllestida la convocat&ograve;ria d'un concurs p&uacute;blic per a licitar de nou el servei. En aquest cas, per a no deixar als ciutadans sense la possibilitat d'asseure's en una terrassa a prendre un refrigeri davant de la Catedral o d'utilitzar els banys annexos &ndash;oberts a qualsevol passejant i, segons l'informe jur&iacute;dic, mantenguts per la contracta&ndash;, s&iacute; que podia considerar-se la pr&ograve;rroga com una soluci&oacute; excepcional.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Qu&egrave; va oc&oacute;rrer despr&eacute;s? Mentre se signava l&rsquo;allargament del contracte, els partits pol&iacute;tics posaven les seues maquin&agrave;ries electorals en marxa. El 28 de maig de 2023, els palmesans van anar a votar i es va produir una sacsejada en el sal&oacute; de plens. D'un govern format per PSIB, M&eacute;s per Mallorca i Podem es va passar a una majoria simple del PP, amb suport extern de Vox. Durant un any i mig, el departament que dirigeix la regidora Mar&iacute;a de les Mercedes Celeste Palmero ha tengut a la seua m&agrave; la possibilitat de desnonar a JA Riutort SL del bar municipal. No ho ha fet. Aix&iacute; s'infereix en l'informe jur&iacute;dic. Tampoc consta que l'Ajuntament de Palma hagi elaborat els plecs de condicions per a treure a concurs un servei d'hostaleria que es va licitar per &uacute;ltima vegada el 31 d'octubre de 2002.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquell va ser el proc&eacute;s que va guanyar &ndash;en la primavera de 2003&ndash; JA Riutort SL. Com indica el seu web, aquesta empresa gestiona altres negocis hostalers situats en espais p&uacute;blics. Un exemple &eacute;s la cafeteria-restaurant del far que corona el Cap de Formentor. Un paisatge salvatge i espectacular que suposa un dels grans reclams tur&iacute;stics de l'illa. Com una terrassa de m&eacute;s de deu taules amb vista a la Catedral de Mallorca. Per la privilegiada ubicaci&oacute; del bar municipal, JA Riutort SL ha desemborsat un mili&oacute; d'euros al llarg de dos d&egrave;cades. Al voltant de 4.000 euros mensuals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La terrassa disposa de més de deu taules amb vista a la Catedral de Mallorca. Per la privilegiada ubicació del bar municipal, l&#039;empresa ha desemborsat un milió d&#039;euros al llarg de dos dècades. Al voltant de 4.000 euros mensuals</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grup de viatgers de l&#039;Imserso entra en els banys públics que manté l&#039;empresa que gestiona el bar municipal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grup de viatgers de l&#039;Imserso entra en els banys públics que manté l&#039;empresa que gestiona el bar municipal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El lloguer &ndash;aix&iacute; ho reconeix l'informe jur&iacute;dic&ndash; va deixar de pagar-se a l'abril de 2023, just quan es va concedir la pr&ograve;rroga. Llavors &ndash;diu el document&ndash; es produeix una esp&egrave;cie de buit que dura m&eacute;s de dos anys i mig. I, entremig, els juristes de la instituci&oacute; assenyalen l'&ldquo;enriquiment injust (...) i benefici patrimonial del cessionari&rdquo;. &Eacute;s a dir, dels amos d'una societat limitada davant la qual l'Ajuntament de Palma no va fer valdre els seus drets com a propietari fins al 22 de desembre de 2025.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Com s&rsquo;ho va fer Cort? Mentre es celebrava l'&uacute;ltim Sorteig de Nadal, la Junta de Govern Local va idear una f&oacute;rmula per a resoldre l&rsquo;embolic. L'acord es va basar en dos punts principals. El primer, atorgar un altre termini extra a l'empresa hostalera fins al 12 de novembre que permet&eacute;s al Consistori disposar de marge per a fer el concurs p&uacute;blic &ndash;que hauria d'haver-se convocat en 2023, quan es va esgotar la concessi&oacute;. El segon, reclamar a JA Riutort SL el pagament de 150.000 euros. Les mensualitats que haur&agrave; d'abonar durant 2026&hellip; i les que no va pagar a partir del 12 de novembre de 2023, quan va acabar la pr&ograve;rroga original i els cambrers del bar municipal van continuar servint caf&egrave;s (2,90 euros el sol), panets (m&eacute;s de 10 euros el m&eacute;s barat) o pizzes (a 19 euros la unitat).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un informe jurídic de l&#039;Ajuntament de Palma reconeix que la institució va deixar de cobrar el lloguer a l&#039;abril de 2023, quan es va concedir una pròrroga, i el Consistori no va reclamar els seus drets com a propietari fins a desembre de 2025. La companyia haurà d&#039;abonar 150.000 euros en 2026</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aquesta pol&iacute;tica empresarial de preus per a guiris va generar un &ldquo;robust&rdquo; benefici. Aquest va ser l'adjectiu que utilitz&agrave; a l'octubre de 2022 l'auditoria que va elaborar el consultor Vicen&ccedil; Ribas Fuster per enc&agrave;rrec municipal i que apareix citada en l'informe jur&iacute;dic. Un document on els juristes de la casa estiren de les orelles a l'Ajuntament de Palma &ndash;&ldquo;No va instar la recuperaci&oacute; del domini p&uacute;blic i va permetre la continu&iuml;tat d'una activitat sobre el mateix sense cap base jur&iacute;dica&rdquo;&ndash; alhora que reconeixen que JA Riutort SL va complir amb els seus deures de neteja, vigil&agrave;ncia i manteniment de les instal&middot;lacions.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s cert que la concessi&oacute; est&agrave; caducada i, en tot cas, es treballa per a tornar a licitar. Ara s&iacute; que s'est&agrave; pagant el que estableix el c&agrave;non&rdquo;, han explicat fonts consistorials a <a href="http://eldiario.es/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">eldiario.es</a>, per&ograve; sense donar detalls concrets ni oferir la possibilitat de plantejar dubtes espec&iacute;fics a la regidora Celeste Palmero. Una portaveu de JA Riutort SL, per la seua banda, ha at&egrave;s per tel&egrave;fon a aquest peri&ograve;dic per a recalcar que l'empresa no donar&agrave; el seu punt de vista sobre unes informacions que consideren &ldquo;falses&rdquo;.<a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/03/22/2593741/ajuntament-palma-consiente-dos-anos-cobrar-euro-bar-municipal-frente-catedral.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> La primera publicaci&oacute; al respecte va ser avan&ccedil;ada pel peri&ograve;dic local &Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El batibull de la </strong><em><strong>tourist trap</strong></em></h2><p class="article-text">
        El bar duu en el nom el llinatge que bateja la que potser &eacute;s la cervesa negra m&eacute;s famosa del planeta: Guinness, tot un s&iacute;mbol nacional d'Irlanda. En el decorat del negoci no hi ha, en canvi, res que transport al client a un pub de Belfast, Galway o Cork en plena ressaca de Sant Patrici. Ni taules i tamborets de fusta fosca, ni rastre de verd maragda, ni violins i guitarres ac&uacute;stiques: a la tarda, de fet, sona electr&ograve;nica pel fil musical. La carta tampoc &eacute;s massa irlandesa. Ni mallorquina. Resulta ser un batibull de begudes i menjars &ndash;inclosa la paella&ndash; que solen apar&egrave;ixer en els restaurants i cafeteries que es van ensenyorir en diferents moments dels cabdells de les ciutats m&eacute;s tur&iacute;stiques d'Espanya. Negocis cl&ograve;nics que podrien estar a Barcelona o M&agrave;laga; en certa manera, tamb&eacute; a Madrid o Sevilla. Malgrat la disson&agrave;ncia entre marca i oferta, preu i qualitat, a la cantina llogada &ndash;sense lloguer&ndash; per l'Ajuntament de Palma no sembla faltar-li la clientela. Les vistes s&oacute;n irresistibles. A dos quarts de deu del mat&iacute;, un ter&ccedil; de la terrassa ja est&agrave; plena. Per davant, desfilen alguns j&oacute;vens xuclant mat i dos excursions guiades. S&oacute;n desenes de persones, majoria de matrimonis jubilats.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El cafè sol frega els tres euros en aquest negoci que va deixar de pagar el lloguer al Ajuntament de Palma en la primavera de 2023, quan va caducar la concessió"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El cafè sol frega els tres euros en aquest negoci que va deixar de pagar el lloguer al Ajuntament de Palma en la primavera de 2023, quan va caducar la concessió                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Els pen&uacute;ltims turistes de la temporada de l'Imserso escolten la hist&ograve;ria resumida de la Seu (&ldquo;Es va comen&ccedil;ar a construir en el segle XIII, sobre una mesquita, a l'esquerra veuen l'Almudaina i a la dreta, el Palau Episcopal&hellip;&rdquo;) que els conten els guies. Esperen impacients per a treure's una selfie (&ldquo;Esperin-se, que els deixarem una estoneta perqu&egrave; facin fotos&rdquo;). S&oacute;n obedients davant el consell de fer &uacute;s dels banys p&uacute;blics (&ldquo;Aprofitin, que s&oacute;n gratis i grans; en la pr&ograve;xima parada hi haur&agrave; molta cua&rdquo;). Els grups estan formats per gent d'aqu&iacute; i d'all&agrave;. Entre ells parlen en catal&agrave; amb accent valenci&agrave; o en castell&agrave; amb accent gadit&agrave;. Una madrilenya s&rsquo;atraca a unes navarreses quan les sent dir que s&oacute;n d&rsquo;Aoiz: &ldquo;Al vostre poble va estar destinat el meu marit fa molts anys&rdquo;. &ldquo;De Gu&agrave;rdia Civil, m'imag&iacute;n&rdquo;. &ldquo;S&iacute;, brandant el sabre&hellip;&rdquo;. Cara de p&ograve;quer.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dorothee i Sophia, mare i filla: dos visitants alemanyes que no volen &quot;caure en la ’tourist trap’ del bar enfront de la Catedral”"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dorothee i Sophia, mare i filla: dos visitants alemanyes que no volen &quot;caure en la ’tourist trap’ del bar enfront de la Catedral”                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;Qu&egrave; vos pareixen els preus de Palma?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Ui, encara no ens ha donat temps a fer despesa &ndash;respon la Carmen, una de les navarreses&ndash;. Vam aterrar ahir vespre, gaireb&eacute; a la una de la matinada. Encara no hem esmorzat.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Vos quedareu en aquest bar a prendre alguna cosa?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Sembla una mica car, no?
    </p><p class="article-text">
        Dorothee i Sophia, mare i filla a la vintena, de Hannover, l'ant&iacute;tesi de la caricatura d'una certa mena de turista alemany que passa les seues vacances a Mallorca. I no per una q&uuml;esti&oacute; de fidelitat: &ldquo;&Eacute;s la quarta vegada que vam venir. La primera, Sophia tenia dotze anys.<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Aix&ograve; s&iacute;, no ens veur&agrave;s mai pel Ballermann</a>: no ens agrada res de res&rdquo;, diu la mare. I diu la filla: &ldquo;Som m&eacute;s de passejar pel centre de Palma i fer plans culturals. Prendre alguna cosa davant de la Catedral i fer-nos unes fotos ens encanta&hellip; per&ograve; ens quedem en els bancs, com la gent d'aqu&iacute;. Sabem b&eacute; que aquest bar &eacute;s una <em>tourist trap</em>, un parany per a turistes&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/bar-millor-ubicat-mallorca-3-euros-per-cafe-i-anys-sense-pagar-lloguer-public_1_13099005.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 26 Mar 2026 08:09:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="334013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="334013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El bar millor ubicat de Mallorca: 3 euros per un cafè i dos anys sense pagar el lloguer públic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Alquiler,Comercio,Turismo,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El bar mejor ubicado de Mallorca: 3 euros por un café y dos años sin pagar el alquiler público]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bar-mejor-ubicado-mallorca-3-euros-cafe-anos-pagar-alquiler-publico_1_13097835.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El bar mejor ubicado de Mallorca: 3 euros por un café y dos años sin pagar el alquiler público"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La concesión del negocio, situado frente a la Catedral, acabó en marzo de 2023, cuando la empresa dejó de abonar las mensualidades al Ayuntamiento de Palma. En diciembre de 2025, el Consistorio concedió una nueva prórroga a los hosteleros y les reclamó 150.000 euros que ahora están pagando</p><p class="subtitle">Los precios de los bares de Mallorca ahuyentan a los turistas: “Ahora piden un zumo y se lo toman entre cinco”</p></div><p class="article-text">
        Son seis personas de mediana edad en la mesa, tres parejas. Sorben cuatro batidos y se comen con cuchara unos helados en copa de cristal. Ya hace calor bajo el sol de marzo. La conversaci&oacute;n &ndash;en italiano&ndash;&nbsp;es relajada. El grupo est&aacute; pasando unos d&iacute;as de vacaciones en Mallorca. Han visitado Alc&uacute;dia, el Magaluf desierto antes de la marabunta, las playas del sur de la isla. Ahora, disfrutan de la merienda a la vez que miran hacia la maravilla arquitect&oacute;nica que tienen delante. Alzada sobre una laguna artificial y un retazo de muralla emerge &ndash;imponente&ndash; la Catedral de Santa Maria. Las formas del templo tienen que resultarles familiares al grupo. Son de Mil&aacute;n: la Seu podr&iacute;a pasar por una miniatura mediterr&aacute;nea de su Duomo, una de las iglesias g&oacute;ticas m&aacute;s grandes y espectaculares del mundo. En alg&uacute;n momento de la charla, los seis agarran sus m&oacute;viles, disparan una foto, proponen un autorretrato colectivo. Sin levantarse de la silla, tan bien situados est&aacute;n en aquella terraza. Pero la armon&iacute;a se rompe en un momento dado.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En <em>off</em>, podr&iacute;a pensarse que los tres hombres y las tres mujeres discuten de pol&iacute;tica &ndash;acaba de morir el ultraderechista Umberto Bossi&ndash;, de m&uacute;sica &ndash;acaba de morir el cancionista Gino Paoli&ndash; o de f&uacute;tbol &ndash;Inter y Milan se disputan el t&iacute;tulo de la Serie A&ndash;, pero no. Est&aacute;n escandalizados por la cuenta que acaban de dejar encima de la mesa. Sacan billetes de las carteras, tratan de repartir el clavo de forma equitativa. &ldquo;Han sido 75 euros. No s&eacute; d&oacute;nde vamos a llegar&hellip;&rdquo;, dir&aacute; despu&eacute;s una de ellas. Se llama Titi Montavano: trabaj&oacute; durante d&eacute;cadas para un touroperador lombardo &ndash;I Viaggi del Ventaglio&ndash; al que arrastr&oacute; la quiebra de Lehman Brothers y, por eso, conoce muy bien tanto las Canarias como las Illes Balears: &ldquo;Siempre he admirado, y mucho, a los espa&ntilde;oles, especialmente a los isle&ntilde;os, porque creo que aqu&iacute; es donde se inicia el turismo de masas&hellip; entendido como se entend&iacute;a antes: apto para la clase media. Creo que ese tipo de industria permiti&oacute; que este pa&iacute;s se desarrollara. Para nosotros fue un espejo. Pero los precios de este bar, o los que te encuentras en muchos lugares del centro de Palma, no s&eacute;, espantan a cualquiera. En Italia no los ves ni la <em>riviera </em>de la Emilia-Roma&ntilde;a, y m&aacute;s tur&iacute;stico que R&iacute;mini&hellip;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Lo que Titi Montavano &ndash;y Elena Coppola y Caterina Aieta, las dos amigas con las que se saca un &uacute;ltimo <em>selfie</em> con los maridos alej&aacute;ndose hacia el Passeig des Born&ndash; no sabe es que el bar en el que han pagado m&aacute;s de diez euros por un refrigerio ha estado m&aacute;s de dos a&ntilde;os y medio sin pagar el alquiler. El casero &ndash;que no reclam&oacute; la deuda&ndash;&nbsp;era el Ajuntament de Palma.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Siempre he admirado, y mucho, a los españoles, especialmente a los isleños, porque creo que aquí es donde se inicia el turismo de masas… entendido como se entendía antes: apto para la clase media. Pero los precios de este bar, o los que te encuentras en muchos lugares del centro de Palma, no sé, espantan a cualquiera</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Titi Montavano</span>
                                        <span>—</span> Turista
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bda514f0-9e28-4bc6-a332-a6733a8f851c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La terraza, con unas privilegiadas vistas a la Seu mallorquina, es un lugar frecuentado por turistas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La terraza, con unas privilegiadas vistas a la Seu mallorquina, es un lugar frecuentado por turistas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Un informe jur&iacute;dico que tira de las orejas a los pol&iacute;ticos</strong></h2><p class="article-text">
        Un informe jur&iacute;dico del mismo Consistorio traz&oacute; el pasado diciembre una cronolog&iacute;a para explicar c&oacute;mo JA Riutort SL ha explotado uno de los bares mejor situados de una de las ciudades m&aacute;s tur&iacute;sticas de Espa&ntilde;a disfrutando del privilegio de ser un inquilino sin renta. La concesi&oacute;n que disfrutaba la empresa deber&iacute;a haber terminado el 27 de marzo de 2023. Diez antes de que venciera el contrato p&uacute;blico, sin embargo, la Junta de Govern Local concedi&oacute; a los hosteleros una pr&oacute;rroga por siete meses y medio. Fecha de caducidad: 12 de noviembre. Fue una medida de gracia. Seg&uacute;n especifican los juristas municipales, la concesi&oacute;n no pod&iacute;a alargarse. En principio, bajo ning&uacute;n t&eacute;rmino. A no ser que la Regidoria d&rsquo;Hisenda, Funci&oacute; P&uacute;blica i Govern Interior no tuviera lista la convocatoria de un concurso p&uacute;blico para licitar de nuevo el servicio. En ese caso, para no dejar a los ciudadanos sin la posibilidad de sentarse en una terraza a tomar un refrigerio delante de la Catedral o de utilizar los ba&ntilde;os anexos &ndash;abiertos a cualquier paseante y, seg&uacute;n el informe jur&iacute;dico, mantenidos por la contrata&ndash;, s&iacute; pod&iacute;a considerarse la pr&oacute;rroga como una soluci&oacute;n excepcional.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;Qu&eacute; ocurri&oacute; despu&eacute;s? Mientras se firmaba la prolongaci&oacute;n del contrato, los partidos pol&iacute;ticos pon&iacute;an sus maquinarias electorales en marcha. El 28 de mayo de 2023, los palmesanos fueron a votar y se produjo un vuelco en el sal&oacute;n de plenos. De un gobierno formado por PSIB, M&eacute;s per Mallorca y Podem se pas&oacute; a una mayor&iacute;a simple del PP, con apoyo externo de Vox. Durante un a&ntilde;o y medio, el departamento que dirige la concejala Mar&iacute;a de las Mercedes Celeste Palmero ha tenido en su mano la posibilidad de desahuciar a JA Riutort SL del bar municipal. No lo ha hecho. As&iacute; se infiere en el informe jur&iacute;dico. Tampoco consta que el Ajuntament de Palma haya elaborado los pliegos de condiciones para sacar a concurso un servicio de hosteler&iacute;a que se licit&oacute; por &uacute;ltima vez el 31 de octubre de 2002.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aquel fue el proceso que gan&oacute; &ndash;en la primavera de 2003&ndash; JA Riutort SL. Como indica su web, esta empresa gestiona otros negocios hosteleros situados en espacios p&uacute;blicos. Un ejemplo es la cafeter&iacute;a-restaurante del faro que corona el Cap de Formentor. Un paisaje salvaje y espectacular que supone uno de los grandes reclamos tur&iacute;sticos de la isla. Como una terraza de m&aacute;s de diez mesas con vistas a la Catedral de Mallorca. Por la privilegiada ubicaci&oacute;n del bar municipal, JA Riutort SL ha desembolsado un mill&oacute;n de euros a lo largo de dos d&eacute;cadas. Alrededor de 4.000 euros mensuales.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La terraza dispone de más de diez mesas con vistas a la Catedral de Mallorca. Por la privilegiada ubicación del bar municipal, la empresa ha desembolsado un millón de euros a lo largo de dos décadas. Alrededor de 4.000 euros mensuales</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/482576a5-371a-461e-92d8-fbfadf690d76_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un grupo de viajeros del Imserso entra en los baños públicos que mantiene la empresa que gestiona el bar municipal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un grupo de viajeros del Imserso entra en los baños públicos que mantiene la empresa que gestiona el bar municipal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El alquiler &ndash;as&iacute; lo reconoce el informe jur&iacute;dico&ndash; dej&oacute; de pagarse en abril de 2023, justo cuando se concedi&oacute; la pr&oacute;rroga. Entonces &ndash;dice el documento&ndash;&nbsp;se produce una especie de vac&iacute;o que dura m&aacute;s de dos a&ntilde;os y medio. Y, entre medias, los juristas de la instituci&oacute;n se&ntilde;alan el &ldquo;enriquecimiento injusto (...) y beneficio patrimonial del cesionario&rdquo;. Es decir, de los due&ntilde;os de una sociedad limitada a la que el Ajuntament de Palma no reclam&oacute; sus derechos como propietario hasta el 22 de diciembre de 2025.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &iquest;C&oacute;mo lo hizo Cort [nombre popular del Consistorio]? Mientras se celebraba el &uacute;ltimo Sorteo de Navidad, la Junta de Govern Local ide&oacute; una f&oacute;rmula para resolver el embrollo. El acuerdo se bas&oacute; en dos puntos principales. El primero, otorgar otro plazo extra a la empresa hostelera hasta el 12 de noviembre que permitiera al Consistorio disponer de margen para realizar el concurso p&uacute;blico &ndash;que tendr&iacute;a que haberse convocado en 2023, cuando se agot&oacute; la concesi&oacute;n. El segundo, reclamar a JA Riutort SL el pago de 150.000 euros. Las mensualidades que tendr&aacute; que abonar durante 2026&hellip; y las que no pag&oacute; a partir del 12 de noviembre de 2023, cuando termin&oacute; la pr&oacute;rroga original y los camareros del bar municipal siguieron sirviendo caf&eacute;s (2,90 euros el caf&eacute; solo), bocadillos (m&aacute;s de 10 euros el m&aacute;s barato) o pizzas (a 19 euros la unidad). 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un informe jurídico del Ayuntamiento de Palma reconoce que la institución dejó de cobrar el alquiler en abril de 2023, cuando se concedió una prórroga, y el Consistorio no reclamó sus derechos como propietario hasta diciembre de 2025. La compañía tendrá que abonar 150.000 euros en 2026</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esa pol&iacute;tica empresarial de precios para <em>guiris </em>gener&oacute; un &ldquo;robusto&rdquo; beneficio. Ese fue el adjetivo que utiliz&oacute; en octubre de 2022 la auditor&iacute;a que elabor&oacute; el consultor Vicen&ccedil; Ribas Fuster por encargo municipal y que aparece citada en el informe jur&iacute;dico. Un documento donde los juristas de la casa estiran de las orejas al Ajuntament de Palma &ndash;&ldquo;No inst&oacute; la recuperaci&oacute;n del dominio p&uacute;blico y permiti&oacute; la continuidad de una actividad sobre el mismo sin ninguna base jur&iacute;dica&rdquo;&ndash; a la vez que reconocen que JA Riutort SL cumpli&oacute; con sus deberes de limpieza, vigilancia y mantenimiento de las instalaciones.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es cierto que la concesi&oacute;n est&aacute; caducada y, en todo caso, se trabaja para volver a licitar. Ahora s&iacute; se est&aacute; pagando lo que establece el canon&rdquo;, han explicado fuentes consistoriales a elDiario.es, pero sin dar detalles concretos ni ofrecer la posibilidad de plantear dudas espec&iacute;ficas a la concejala Celeste Palmero. Una portavoz de JA Riutort SL, por su parte, ha atendido por tel&eacute;fono a este peri&oacute;dico para recalcar que la empresa no dar&aacute; su punto de vista sobre unas informaciones que consideran &ldquo;falsas&rdquo;. La primera publicaci&oacute;n al respecto fue avanzada por el peri&oacute;dico local <a href="https://www.ultimahora.es/noticias/palma/2026/03/22/2593741/ajuntament-palma-consiente-dos-anos-cobrar-euro-bar-municipal-frente-catedral.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&Uacute;ltima Hora</a>.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El batiburrillo de la </strong><em><strong>tourist trap</strong></em></h2><p class="article-text">
        El bar lleva en el nombre el apellido que bautiza la que quiz&aacute;s sea la cerveza negra m&aacute;s famosa del planeta: Guinness, todo un s&iacute;mbolo nacional de Irlanda. En el decorado del negocio no hay, en cambio, nada que transporte al cliente a un pub de Belfast, Galway o Cork en plena resaca de San Patricio. Ni mesas y taburetes de madera oscura, ni rastro de verde esmeralda, ni violines y guitarras ac&uacute;sticas: por la tarde, de hecho, suena electr&oacute;nica por el hilo musical. La carta tampoco es demasiado irlandesa. Ni mallorquina. Resulta ser un batiburrillo de bebidas y comidas &ndash;incluida la paella&ndash; que suelen aparecer en los restaurantes y cafeter&iacute;as que se adue&ntilde;aron en diferentes momentos de los cogollos de las ciudades m&aacute;s tur&iacute;sticas de Espa&ntilde;a. Negocios cl&oacute;nicos que podr&iacute;an estar en Barcelona o M&aacute;laga; en cierta medida, tambi&eacute;n en Madrid o Sevilla. Pese a la disonancia entre marca y oferta, precio y calidad, a la cantina alquilada &ndash;sin alquiler&ndash;&nbsp;por el Ajuntament de Palma no parece faltarle la clientela. Las vistas son irresistibles. A las nueve y media de la ma&ntilde;ana, un tercio de la terraza ya est&aacute; llena. Por delante, desfilan algunos j&oacute;venes chupando mate y dos excursiones guiadas. Son decenas de personas, mayor&iacute;a de matrimonios jubilados.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c6956281-1ffb-4ad5-9717-8ba0301a4fa1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El café solo roza los tres euros en este negocio que dejó de pagar el alquiler al Ajuntament de Palma en la primavera de 2023, cuando caducó la concesión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El café solo roza los tres euros en este negocio que dejó de pagar el alquiler al Ajuntament de Palma en la primavera de 2023, cuando caducó la concesión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Los pen&uacute;ltimos turistas de la temporada del Imserso escuchan la historia resumida de la Seu (&ldquo;Se empez&oacute; a construir en el siglo XIII, sobre una mezquita, a la izquierda ven la Almudaina y a la derecha, el Palacio Episcopal&hellip;&rdquo;) que les cuentan los gu&iacute;as. Esperan impacientes para sacarse un <em>selfie </em>(&ldquo;Esp&eacute;rense, que les dejamos un ratito para que hagan fotos&rdquo;). Son obedientes ante el consejo de utilizar los ba&ntilde;os p&uacute;blicos (&ldquo;Aprovechen, que son gratis y grandes; en la pr&oacute;xima parada habr&aacute; mucha cola&rdquo;). Los grupos est&aacute;n formados por gente de aqu&iacute; y de all&aacute;. Entre ellos hablan en catal&aacute;n con acento valenciano o en castellano con acento gaditano. Una madrile&ntilde;a se acerca a unas navarras cuando las escucha decir que son de Aoiz: &ldquo;En vuestro pueblo estuvo destinado mi marido hace muchos a&ntilde;os&rdquo;. &ldquo;De Guardia Civil, me imagino&rdquo;. &ldquo;S&iacute;, blandiendo el sable&hellip;&rdquo;. Cara de p&oacute;quer. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9a9c71d5-da3a-4082-9048-cb116e3127c0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dorothee y Sophia, madre e hija: dos visitantes alemanas que no quieren &quot;caer en la ’tourist trap’ del bar frente a la Catedral”."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dorothee y Sophia, madre e hija: dos visitantes alemanas que no quieren &quot;caer en la ’tourist trap’ del bar frente a la Catedral”.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Qu&eacute; les parecen los precios de Palma?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;Uy, todav&iacute;a no nos ha dado tiempo a hacer gasto &ndash;contesta Carmen, una de las navarras&ndash;. Aterrizamos anoche, casi a la una. Estamos sin desayunar.
    </p><p class="article-text">
        &ndash;&iquest;Se van a asentar en este bar a tomar algo?
    </p><p class="article-text">
        &ndash;No. Parece un poco caro, &iquest;no?
    </p><p class="article-text">
        La intuici&oacute;n de Carmen la confirman Dorothee y Sophia, madre e hija veintea&ntilde;era, de Hannover, la ant&iacute;tesis de la caricatura de cierto tipo de turista alem&aacute;n que pasa sus vacaciones en Mallorca. Y no por una cuesti&oacute;n de fidelidad: &ldquo;Es la cuarta vez que vinimos. La primera, Sophia ten&iacute;a doce a&ntilde;os. Eso s&iacute;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ballermann-abismo-cerveza-balconing-camisetas-nazis-mallorca-he-salido-no-conozco-isla_1_12519906.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no nos ver&aacute;s nunca por el Ballermann</a>: no nos gusta nada de nada&rdquo;, dice la madre. Y dice la hija: &ldquo;Somos m&aacute;s de pasear por el centro de Palma y hacer planes culturales. Tomar algo delante de la Catedral y hacernos unas fotos nos encanta&hellip; pero nos quedamos en los bancos, como la gente de aqu&iacute;. Sabemos bien que ese bar es una <em>tourist trap</em>, una trampa para turistas&rdquo;.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pablo Sierra del Sol, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/bar-mejor-ubicado-mallorca-3-euros-cafe-anos-pagar-alquiler-publico_1_13097835.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Mar 2026 21:07:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="334013" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="334013" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El bar mejor ubicado de Mallorca: 3 euros por un café y dos años sin pagar el alquiler público]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/051721e9-88cb-47a9-848c-80c048fd00a1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Alquiler,Comercio,Turismo,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policia desarticula una cèl·lula gihadista que planejava atemptar a Espanya i deté al seu líder a Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-nacional-desplega-palma-operacio-antiterrorista-i-dete-almenys-persona_1_13095784.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policia desarticula una cèl·lula gihadista que planejava atemptar a Espanya i deté al seu líder a Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'operació hispano-marroquina, declarada secreta per l'Audiència Nacional, ha permès desmantellar una estructura terrorista transnacional vinculada amb l'organització terrorista Daesh. També han estat arrestats a Tànger dos sospitosos de finançar i donar suport logístic a combatents gihadistes</p></div><p class="article-text">
        Una operaci&oacute; conjunta contra el terrorisme gihadista desenvolupada entre la Policia Nacional i la Direcci&oacute; General de la Vigil&agrave;ncia del Territori (DGST)&nbsp;del Marroc s'ha saldat aquest dimecres amb la detenci&oacute; a Palma del l&iacute;der d'una presumpta c&egrave;l&middot;lula vinculada a Estat Isl&agrave;mic que planejava atemptar a Espanya.
    </p><p class="article-text">
        L'operaci&oacute; hispano-marroquina, batejada com 'Seula', ha perm&egrave;s desmantellar una estructura terrorista transnacional vinculada amb l'organitzaci&oacute; terrorista&nbsp;Daesh&nbsp;(Estat Isl&agrave;mic) i formada per tres sospitosos que operaven al Marroc i a Espanya, segons un comunicat em&egrave;s per l'Oficina Central d'Investigacions Judicials (BCIJ)&nbsp;recollit per l'ag&egrave;ncia estatal marroquina&nbsp;MAP.
    </p><p class="article-text">
        Les detencions s'han produ&iuml;t de manera simult&agrave;nia: dos individus a T&agrave;nger i un tercer a Mallorca, assenyalat com el cap de la suposada c&egrave;l&middot;lula. Aquest &uacute;ltim estaria implicat en la planificaci&oacute; de l'atemptat en territori espanyol seguint el patr&oacute; del terrorisme individual. Per part seva, d'acord amb les autoritats marroquines, els arrestats a T&agrave;nger exercien funcions de finan&ccedil;ament i suport log&iacute;stic a combatents gihadistes vinculats a les filials de&nbsp;Daesh&nbsp;al Sahel i Som&agrave;lia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les autoritats han detingut de manera simultània a dos individus a Tànger i un tercer a Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les autoritats han detingut de manera simultània a dos individus a Tànger i un tercer a Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En un comunicat, la Policia Nacional assenyala que al detingut a Palma se li vincula amb una presumpta participaci&oacute; en delictes d'adoctrinament i autoadoctrinament terrorista. Segons la nota, l'arrestat tenia la intenci&oacute; de cometre &ldquo;una acci&oacute; de gran envergadura&rdquo;. A m&eacute;s, consumia i divulgava material relatiu al&nbsp;Daesh&nbsp;en els seus perfils de xarxes socials, utilitzant-ho a m&eacute;s per a l'adoctrinament a tercers. Segons el cos policial, tamb&eacute; havia manifestat la seva voluntat de viatjar per a fer el gihad -participar en activitats armades- en zona de conflicte.
    </p><p class="article-text">
        En concret, l'operaci&oacute; ha estat duta a terme amb la col&middot;laboraci&oacute; de la Brigada Provincial d'Informaci&oacute; de Palma, sota la direcci&oacute; de la Secci&oacute; d'Instrucci&oacute; del Tribunal Central d'Inst&agrave;ncia n&uacute;mero 3 i de la Fiscalia de l'Audi&egrave;ncia Nacional, que mant&eacute; les recerques sota secret.
    </p><p class="article-text">
        L'operatiu de la&nbsp;DGST&nbsp;marroquina i la Comissaria General d'Informaci&oacute; (CGI)&nbsp;de la Policia Nacional s'emmarca, a m&eacute;s, en el treball preventiu de les forces de seguretat per a neutralitzar els riscos lligats a l'amena&ccedil;a terrorista i desmantellar les xarxes i organitzacions extremistes que amenacen la seguretat de tots dos pa&iuml;sos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La detenció a Palma s&#039;ha dut a terme en un domicili del carrer Gabriel Maura, al costat del Parc de ses Estacions."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La detenció a Palma s&#039;ha dut a terme en un domicili del carrer Gabriel Maura, al costat del Parc de ses Estacions.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de l&#039;habitatge on s&#039;ha dut a terme l&#039;operació."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de l&#039;habitatge on s&#039;ha dut a terme l&#039;operació.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el seu comunicat, la Policia Nacional ha posat en valor la &ldquo;excel&middot;lent relaci&oacute;&rdquo; que, des de fa m&eacute;s d'una d&egrave;cada, mant&eacute; amb la&nbsp;DGST&nbsp;del Marroc, una alian&ccedil;a que, subratlla, &ldquo;s'ha consolidat com un pilar fonamental en l'estrat&egrave;gia de lluita contra el terrorisme de tall gihadista, permetent la neutralitzaci&oacute; de greus amenaces per a la Seguretat Nacional de tots dos pa&iuml;sos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fruit d'aquesta cooperaci&oacute; bilateral, basada -afegeix el cos policial- en la confian&ccedil;a i l'intercanvi d'informaci&oacute;-, des de 2014 tots dos cossos de seguretat han desenvolupat un total de 31 operacions conjuntes en el marc antiterrorista. En el mateix sentit, la col&middot;laboraci&oacute; ha culminat amb la detenci&oacute; de 150 persones durant aquest per&iacute;ode. Del total d'arrestos, 83 s'han produ&iuml;t a Espanya i 67 en territori marroqu&iacute;. En la mateixa l&iacute;nia, la&nbsp;BCIJ&nbsp;ha enaltit l'estreta cooperaci&oacute; antiterrorista entre Espanya i el Marroc.
    </p><p class="article-text">
        Com recorda la Policia Nacional, la primera operaci&oacute; conjunta es va executar el 14 de mar&ccedil; de 2014. Va ser la denominada operaci&oacute; Asteca, on membres de la Comissaria General d'Informaci&oacute; i Direcci&oacute; General de Seguretat del Territori van detenir a vuit persones de cinc nacionalitats: quatre a Espanya, tres al Marroc i una a Luxemburg. Amb aquestes detencions es va desarticular una de les majors xarxes detectades a Europa i el Magreb d'enviament de gihadistes a S&iacute;ria i al Sahel.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/policia-nacional-desplega-palma-operacio-antiterrorista-i-dete-almenys-persona_1_13095784.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Mar 2026 08:49:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4115812" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4115812" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policia desarticula una cèl·lula gihadista que planejava atemptar a Espanya i deté al seu líder a Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Policía desarticula una célula yihadista que planeaba atentar en España y detiene a su líder en Palma]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-nacional-despliega-palma-operacion-antiterrorista-detiene-persona_1_13095767.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Policía desarticula una célula yihadista que planeaba atentar en España y detiene a su líder en Palma"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La operación hispano-marroquí, declarada secreta por la Audiencia Nacional, ha permitido desmantelar una estructura terrorista transnacional vinculada con la organización terrorista Daesh. También han sido arrestados en Tánger dos sospechosos de financiar y dar apoyo logístico a combatientes yihadistas</p><p class="subtitle">Las víctimas del 11M piden “dignidad, memoria y educación” para “evitar la radicalización” 22 años después</p></div><p class="article-text">
        Una operaci&oacute;n conjunta contra el terrorismo yihadista desarrollada entre la Polic&iacute;a Nacional y la Direcci&oacute;n General de la Vigilancia del Territorio (DGST) de Marruecos se ha saldado este mi&eacute;rcoles con la detenci&oacute;n en Palma del l&iacute;der de una presunta c&eacute;lula vinculada a Estado Isl&aacute;mico que planeaba atentar en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        La operaci&oacute;n hispano-marroqu&iacute;, bautizada como 'Seula', ha permitido desmantelar una estructura terrorista transnacional vinculada con la organizaci&oacute;n terrorista Daesh (Estado Isl&aacute;mico) y formada por tres sospechosos que operaban en Marruecos y en Espa&ntilde;a, seg&uacute;n un comunicado emitido por la Oficina Central de Investigaciones Judiciales (BCIJ) recogido por la agencia estatal marroqu&iacute; MAP.
    </p><p class="article-text">
        Las detenciones se han producido de forma simult&aacute;nea: dos individuos en T&aacute;nger y un tercero en Mallorca, se&ntilde;alado como el jefe de la supuesta c&eacute;lula. &Eacute;ste &uacute;ltimo estar&iacute;a implicado en la planificaci&oacute;n del atentado en territorio espa&ntilde;ol siguiendo el patr&oacute;n del terrorismo individual. Por su parte, de acuerdo con las autoridades marroqu&iacute;es, los arrestados en T&aacute;nger desempe&ntilde;aban funciones de financiaci&oacute;n y apoyo log&iacute;stico a combatientes yihadistas vinculados a las filiales de Daesh en el Sahel y Somalia.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8afd07ae-2790-4bc5-8383-376f157397ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las autoridades han detenido de forma simultánea a dos individuos en Tánger y un tercero en Mallorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las autoridades han detenido de forma simultánea a dos individuos en Tánger y un tercero en Mallorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En un comunicado, la Polic&iacute;a Nacional se&ntilde;ala que al detenido en Palma se le vincula con una presunta participaci&oacute;n en delitos de adoctrinamiento y autoadoctrinamiento terrorista. Seg&uacute;n la nota, el arrestado ten&iacute;a la intenci&oacute;n de cometer &ldquo;una acci&oacute;n de gran envergadura&rdquo;. Adem&aacute;s, consum&iacute;a y divulgaba material relativo al Daesh en sus perfiles de redes sociales, utiliz&aacute;ndolo adem&aacute;s para el adoctrinamiento a terceros. Seg&uacute;n el cuerpo policial, tambi&eacute;n hab&iacute;a manifestado su voluntad de viajar para hacer la yihad -participar en actividades armadas - en zona de conflicto.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la operaci&oacute;n ha sido llevada a cabo con la colaboraci&oacute;n de la Brigada Provincial de Informaci&oacute;n de Palma, bajo la direcci&oacute;n de la Secci&oacute;n de Instrucci&oacute;n del Tribunal Central de Instancia n&uacute;mero 3 y de la Fiscal&iacute;a de la Audiencia Nacional, que mantiene las investigaciones bajo secreto.
    </p><p class="article-text">
        El operativo de la DGST marroqu&iacute; y la Comisar&iacute;a General de Informaci&oacute;n (CGI) de la Polic&iacute;a Nacional se enmarca, adem&aacute;s,  en el trabajo preventivo de las fuerzas de seguridad para neutralizar los riesgos ligados a la amenaza terrorista y desmantelar las redes y organizaciones extremistas que amenazan la seguridad de ambos pa&iacute;ses.
    </p><p class="article-text">
        En su comunicado, la Polic&iacute;a Nacional ha puesto en valor la &ldquo;excelente relaci&oacute;n&rdquo; que, desde hace m&aacute;s de una d&eacute;cada, mantiene con la DGST de Marruecos, una alianza que, subraya, &ldquo;se ha consolidado como un pilar fundamental en la estrategia de lucha contra el terrorismo de corte yihadista, permitiendo la neutralizaci&oacute;n de graves amenazas para la Seguridad Nacional de ambos pa&iacute;ses&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/24ee730d-6056-42e0-a0ad-b71fad20776d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La detención en Palma se ha llevado a cabo en un domicilio de la calle Gabriel Maura, junto al Parc de ses Estacions."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La detención en Palma se ha llevado a cabo en un domicilio de la calle Gabriel Maura, junto al Parc de ses Estacions.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11d68875-4595-4890-a400-787feb8f9074_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de la vivienda donde se ha llevado a cabo la operación."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la vivienda donde se ha llevado a cabo la operación.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Fruto de esta cooperaci&oacute;n bilateral, basada -a&ntilde;ade el cuerpo policial- en la confianza y el intercambio de informaci&oacute;n-, desde 2014 ambos cuerpos de seguridad han desarrollado un total de 31 operaciones conjuntas en el marco antiterrorista. En el mismo sentido, la colaboraci&oacute;n ha culminado con la detenci&oacute;n de 150 personas durante ese periodo. Del total de arrestos, 83 se han producido en Espa&ntilde;a y 67 en territorio marroqu&iacute;. En la misma l&iacute;nea, la BCIJ ha ensalzado la estrecha cooperaci&oacute;n antiterrorista entre Espa&ntilde;a y Marruecos.
    </p><p class="article-text">
        Como recuerda la Polic&iacute;a Nacional, la primera operaci&oacute;n conjunta se ejecut&oacute; el 14 de marzo de 2014. Fue la denominada operaci&oacute;n Azteca, donde miembros de la Comisar&iacute;a General de Informaci&oacute;n y Direcci&oacute;n General de Seguridad del Territorio detuvieron a ocho personas de cinco nacionalidades: cuatro en Espa&ntilde;a, tres en Marruecos y una en Luxemburgo. Con estas detenciones se desarticul&oacute; una de las mayores redes detectadas en Europa y el Magreb de env&iacute;o de yihadistas a Siria y al Sahel.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/policia-nacional-despliega-palma-operacion-antiterrorista-detiene-persona_1_13095767.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 25 Mar 2026 08:43:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4115812" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4115812" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Policía desarticula una célula yihadista que planeaba atentar en España y detiene a su líder en Palma]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/906b6c59-f00c-4e69-98ca-b7959e65b828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mallorca,Palma,Terrorismo,Terrorismo yihadista]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
