La Junta de Gobierno del Ayuntamiento de Palma ha aprobado la concesión de una medalla simbólica “a la dignidad profesional” de los policías locales y funcionarios municipales que fueron investigados, acusados y finalmente exonerados en varias de las piezas del conocido como caso Cursach, impulsado hace más de diez años para indagar las supuestas prácticas corruptas desplegadas en el seno de la Policía Local con el objetivo de proteger los intereses del magnate Bartolomé Cursach.

El reconocimiento se materializará este mes en un acto público de “desagravio” en el que Cort pretende expresar su reconocimiento a los afectados y contribuir a “devolverles su honor”. Así lo ha anunciado en rueda de prensa el teniente de alcalde de Seguridad Ciudadana, Llorenç Bauzá, quien se ha referido a los homenajeados como “víctimas” que “sufrieron las consecuencias” de las pesquisas de la causa Sancus (como se denominó la operación policial que dio inicio al caso Cursach), al tiempo que ha defendido que el acto, que tendrá lugar en el cuartel de San Fernando, debería haberse celebrado antes como una forma de restablecer su honor.

La iniciativa llega después de años de reclamaciones de los agentes y funcionarios afectados para que el Ayuntamiento asumiera institucionalmente el perjuicio que, sostienen, sufrieron durante la investigación. En julio de 2023, el pleno de Cort ya aprobó la celebración de un acto público de desagravio y reconocimiento, además de reclamar la restitución de los derechos de los empleados municipales afectados.

La demora en su ejecución llegó incluso a los tribunales: en 2025, un juzgado de lo Contencioso-Administrativo condenó al Ayuntamiento a indemnizar con 300 euros a uno de los funcionarios afectados por vulnerar su derecho de petición al no responder a su solicitud para concretar el homenaje.

Casi un millón de euros en compensaciones

Por otro lado, la Junta de Gobierno también ha aprobado la concesión de unos 140.000 euros para uno de los afectados, una cantidad que, según ha señalado Bauzá, se suma al casi millón de euros abonados en indemnizaciones y pagos a los policías y funcionarios. Tras la absolución de los investigados, el Ayuntamiento debía afrontar tanto los salarios dejados de percibir por funcionarios suspendidos de empleo y sueldo como sus gastos de defensa.

El reconocimiento municipal se produce tras el vuelco judicial sin precedentes que sufrió el caso Cursach. Las investigaciones, iniciadas a partir de un supuesto amaño de oposiciones de la Policía Local y posteriormente ampliadas a numerosas líneas de investigación sobre una presunta trama de corrupción vinculada al empresario del ocio nocturno Bartolomé Cursach, llegaron a afectar a cerca de 70 policías locales, además de empresarios y funcionarios.

Una de las piezas más relevantes fue la relativa al supuesto amaño del concurso de la ORA de Palma. En octubre de 2016 fueron detenidos varios empresarios y los nueve funcionarios que integraban la mesa de contratación, además de familiares del entonces concejal del PP Álvaro Gijón. Las investigaciones contra ellos acabaron archivadas por falta de indicios delictivos.

El macrojuicio contra Cursach y otros acusados terminó finalmente con la absolución del empresario y del resto de procesados. El giro se acentuó cuando el Tribunal Superior de Justicia de Balears condenó en noviembre de 2023 al exjuez Manuel Penalva y al exfiscal Miguel Ángel Subirán a nueve años de prisión por delitos de obstrucción a la Justicia, coacciones y omisión del deber de perseguir filtraciones durante la instrucción en relación con la pieza relativa al exconcejal Gijón. El tribunal consideró probado que ambos habían desplegado prácticas ilegales para apuntalar sus investigaciones y presionar a varios investigados.

La sentencia también condenó a tres policías del Grupo de Blanqueo que trabajaron con ellos, mientras que otro agente fue absuelto. Las penas contra Penalva y Subirán, no obstante, no son firmes, ya que fueron recurridas en casación ante el Tribunal Supremo.

El propio contenido del denominado chat Sancus, en el que participaban Penalva, Subirán y varios policías nacionales, fue una de las piezas centrales de la causa posterior contra los investigadores. En las conversaciones aparecieron mensajes que, según la acusación, evidenciaban una actitud de presión hacia algunos de los investigados y testigos. Con el homenaje, Cort pretende cerrar institucionalmente una de las etapas más conflictivas de la historia reciente de la Policía Local de Palma y reconocer a los funcionarios que fueron investigados y, en distintos casos, detenidos, encarcelados o apartados temporalmente de sus puestos y que finalmente quedaron fuera de las acusaciones.

La UGT ha desconvocat la vaga al Centre de Benestar Animal de Son Reus gestionada per la concessionària Athisa que va començar el passat 24 d'agost per reclamar millores laborals que solucionin la situació de “greu precarietat laboral i inseguretat” que pateixen. A més, el sindicat ha denunciat l'existència de presumpte esquirolatge per part de l'Ajuntament de Palma i ha anunciat una ofensiva legal.

En un comunicat, l'organització sindical ha explicat que retira la protesta després de constatar-se la neutralització de la mesura de pressió com a conseqüència directa del “greu i il·legal esquirolatge extern perpetrat per la directiva municipal de l'Ajuntament de Palma”. Ha assenyalat que deixar la vaga no significa aturar el conflicte, més aviat al contrari. Fins a la data, han explicat, el sindicat havia mantingut en reserva diverses situacions greus a l'espera de poder solucionar el conflicte laboral.

La UGT ha denunciat que el Director General de Medi Ambient, Espais Naturals i Benestar Animal, i el Cap de Departament d'Ecologia, Agricultura i Benestar Animal, van estar exacutant tasques corresponents als vaguistes de manera continuada i reiterada durant els dies de vaga.

Des de la UGT han subratllat la “profunda falta de respecte” demostrada cap als drets del personal i han afegit que si la situació inicial ja resultava vergonyosa per a l'empresa i per a l'Administració, “l'absoluta inacció de l'Ajuntament que no ha mogut un sol dit durant tot el conflicte” qüestiona la falta d'ètica dels responsables posant de manifest la seva poca alçada política i la seva responsabilitat.

Per la seva banda, la situació dels animals, segons va explicar la UGT, havia estat positiva i s'“alegren que puguin sortir a passejar i gaudir del seu benestar”. No obstant això, van remarcar que aquest fet estava ocorrent mitjançant “una flagrant vulneració” del dret a vaga.

L'associació animalista 'Els abandonats de Son Reus' va compartir en un post d'Instagram que a causa de la vaga patien “els qui menys culpa tenen: els gossos”. Van explicar que segons declaracions dels voluntaris no se'ls estava permetent treure els gossos a passejar, tot i que havien acudit al centre i intentat “buscar solucions pensant únicament en el benestar dels animals”.

Els animalistes van denunciar que a causa de la vaga patien "els qui menys culpa tenen: els gossos".

“Els gossos no entenen de vagues, decisions administratives ni responsabilitats polítiques. Només saben que avui no han sortit. Privar-los d'aquell únic moment de llibertat, exercici i contacte humà no hauria de ser una opció. Les diferències laborals, els conflictes interns o les decisions de l'Administració no poden recaure sobre els animals”, van afegir.

L'Ajuntament va declarar a elDiario.es que la normalitat era absoluta al centre de Son Reus, i que s'estaven cobrint “sense majors incidències totes les funcions i serveis que es desenvolupen al recinte”. “Per part de l'àrea de Medi Natural de l'Ajuntament s'està proporcionant suport, com, de fet, habitualment es fa per optimitzar el treball que es fa a Son Reus. No és res nou ni guarda relació amb els passejos dels gossos a càrrec de voluntaris. Aquests últims estan col·laborant també amb el normal funcionament de Son Reus, com fan habitualment”, afegeixen.

Ara, han advertit segons la seva versió dels fets, UGT bolcarà tots els seus esforços a denunciar públicament i davant les instàncies judicials totes aquelles“ greus irregularitats” que fins al moment no havien estat publicades. Ja han posat els fets en coneixement de l'autoritat laboral i ha avançat que s'exigiran responsabilitats directes per la vulneració del dret fonamental de vaga i el presumpte delicte d'esquirolatge contra els responsables polítics i directius implicats.

Un presumpte esquirolatge

El sindicat va declarar la setmana passada, mitjançant un comunicat, que entenia i denunciava “aquesta ingerència directa com una pràctica inacceptable d'esquirolatge extern”. Segons van informar, responsables de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma estaven acudint a les instal·lacions per dur a terme tasques pròpies dels operaris en vaga per facilitar que el personal voluntari pogués treure a passejar els gossos.

També van acusar càrrecs de l'Ajuntament d'“infondre sistemàticament mentides i falsedats” entre la plantilla “amb l'únic objectiu d'acovardir els treballadors perquè desistissin de les seves legítimes reivindicacions laborals” i, segons van explicar, les aturades estaven registrant un seguiment del 100% i la plantilla estava complint amb els serveis mínims decretats “demostrant una altíssima i escrupolosa responsabilitat tot i considerar que la dita resolució retalla el seu dret a vaga”.

“Greu precarietat laboral i manca de seguretat”

El passat dilluns 24 d'agost va començar la vaga indefinida al centre sanitari animal de Son Reus davant la “falta absoluta” de solució per la “greu precarietat laboral i inseguretat” registrada per la UGT Serveis Públics. El sindicat, mitjançant un comunicat de premsa, va lamentar que les seves demandes havien estat “ignorades” per part de l'Ajuntament de Palma.

Entre altres qüestions, des d'UGT han criticat que es mantinguin les nòmines dels professionals en el salari mínim interprofessional (SMI) i que les seves condicions en matèria de prevenció de risc i salut laboral “continuaran sense ser millorades”. Al seu entendre, és “inhòspit” que el personal no tingui a disposició “ni aigua per beure en ple 2026”. “Això és ridícul”, han subratllat.

Així mateix, van advertir que mentre els treballadors “careixin d'unes condicions de treball segures i dignes”, resulta “materialment impossible” garantir que la cura dels animals compleixi amb els estàndards mínims de qualitat i amb la legislació vigent en matèria de benestar animal.

En no aconseguir un acord amb el Tribunal d'Arbitratge i Mediació de Balears (Tamib), la vaga va seguir endavant. L'Ajuntament de Palma, d'acord amb el sindicat, va imposar uns serveis mínims del 100% que, per als treballadors, són “absolutament abusius i desproporcionats” atès que suposarà que hagin de donar una cobertura completa de la plantilla en diversos torns i activitats.

Això, a parer seu, “desnaturalitza per complet” el dret fonamental a la vaga, atès que “desactiva” els efectes de la protesta i obligant la plantilla a prestar pràcticament el servei diari sota la cobertura de serveis mínims.

El seguiment de les aturades per part dels treballadors, sempre segons UGT, és del 100% i es realitzen únicament els serveis mínims que, ha indicat, estan afectant les tasques que realitzen les associacions de voluntaris que passegen els gossos.

UGT ha desconvocado la huelga en el Centro de Bienestar Animal de Son Reus gestionada por la concesionaria Athisa que dio comienzo el pasado 24 de agosto para reclamar mejoras laborales que solucionen la situación de “grave precariedad laboral e inseguridad” que padecen. Además, el sindicato ha denunciado la existencia de presunto esquirolaje por parte del Ayuntamiento de Palma y ha anunciado una ofensiva legal.

En un comunicado, la organización sindical ha explicado que retira la protesta tras constatarse la neutralización de la medida de presión como consecuencia directa del “grave e ilegal esquirolaje externo perpetrado por la directiva municipal del Ayuntamiento de Palma”. Ha señalado que dejar la huelga no significa parar el conflicto, más bien al contrario. Hasta la fecha, han explicado, el sindicato había mantenido en reserva diversas situaciones graves a la espera de poder solucionar el conflicto laboral.

UGT ha denunciado que el Director General de Medio Ambiente, Espacios Naturales y Bienestar Animal, y el Jefe de Departamento de Ecología, Agricultura y Bienestar Animal, estuvieron realizando tareas correspondientes a los huelguistas de manera continuada y reiterada durante los días de huelga.

Desde UGT han subrayado la “profunda falta de respeto” demostrada hacia los derechos del personal y han añadido que si la situación inicial ya resultaba vergonzosa para la empresa y para la Administración, “la absoluta inacción del Ayuntamiento que no ha movido un solo dedo durante todo el conflicto” cuestiona la falta de ética de los responsables poniendo de manifiesto su poca altura política y su responsabilidad.

Por su parte, la situación de los animales, según explicó UGT, había sido positiva y se “alegran de que puedan salir a pasear y disfrutar de su bienestar”. Sin embargo, remarcaron que este hecho estaba ocurriendo mediante “una flagrante vulneración” del derecho a huelga.

La asociación animalista 'Los abandonados de Son Reus' compartió en un post de Instagram que a causa de la huelga estaban sufriendo “quienes menos tienen culpa: los perros”. Explicaron que según declaraciones de los voluntarios no se les estaba permitiendo sacar a los perros a pasear, a pesar de que habían acudido al centro e intentado “buscar soluciones pensando únicamente en el bienestar de los animales”.

Los animalistas denunciaron que a causa de la huelga estaban sufriendo "quienes menos tienen culpa: los perros".

“Los perros no entienden de huelgas, decisiones administrativas ni responsabilidades políticas. Solo saben que hoy no han salido. Privarles de ese único momento de libertad, ejercicio y contacto humano no debería ser una opción. Las diferencias laborales, los conflictos internos o las decisiones de la Administración no pueden recaer sobre los animales”, añadieron.

El Ayuntamiento declaró a elDiario.es que la normalidad era absoluta en el centro de Son Reus, y que se estaban cubriendo “sin mayores incidencias todas las funciones y servicios que se desarrollan en el recinto”. “Por parte del área de Medi Natural del Ajuntament se está proporcionando apoyo, como, de hecho, habitualmente se hace para optimizar el trabajo que se realiza en Son Reus. No es nada nuevo ni guarda relación con los paseos de los perros a cargo de voluntarios. Estos últimos están colaborando también con el normal funcionamiento de Son Reus, como hacen habitualmente”, añaden.

Ahora, han advertido según su versión de los hechos, UGT volcará todos sus esfuerzos en denunciar públicamente y ante las instancias judiciales todas aquellas“ graves irregularidades” que hasta el momento no habían sido publicadas. Ya han puesto los hechos en conocimiento de la autoridad laboral y ha avanzado que se exigirán responsabilidades directas por la vulneración del derecho fundamental de huelga y el presunto delito de esquirolaje contra los responsables políticos y directivos implicados.

Un presunto esquirolaje

El sindicato declaró la semana pasada, mediante un comunicado, que entendía y denunciaba “esta injerencia directa como una práctica inaceptable de esquirolaje externo”. Según informaron, responsables del área de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Palma estaban acudiendo a las instalaciones para realizar tareas propias de los operarios en huelga para facilitar que el personal voluntario pudiera sacar a pasear a los perros.

También acusaron a cargos del Ayuntamiento de “infundir sistemáticamente mentiras y falsedades” entre la plantilla “con el único objetivo de amedrentar a los trabajadores para que desistan de sus legítimas reivindicaciones laborales” y, según explicaron, los paros estaban registrando un seguimiento del 100% y la plantilla estaba cumpliendo con los servicios mínimos decretados “demostrando una altísima y escrupulosa responsabilidad a pesar de considerar que dicha resolución cercena su derecho a huelga”.

“Grave precariedad laboral y falta de seguridad”

El pasado lunes 24 de agosto dio comienzo la huelga indefinida en el centro sanitario animal de Son Reus ante la “falta absoluta” de solución por la “grave precariedad laboral e inseguridad” registrada por la UGT Servicios Públicos. El sindicato, mediante un comunicado de prensa, lamentó que sus demandas habían sido “ignoradas” por parte del Ayuntamiento de Palma.

Entre otras cuestiones, desde UGT han criticado que se mantengan las nóminas de los profesionales en el salario mínimo interprofesional (SMI) y que sus condiciones en materia de prevención de riesgo y salud laboral “siguen sin ser mejoradas”. A su entender, es “inhóspito” que el personal no tenga a disposición “ni agua para beber en pleno 2026”. “Esto es ridículo”, han subrayado.

Asimismo, advirtieron que mientras los trabajadores “carezcan de unas condiciones de trabajo seguras y dignas”, resulta “materialmente imposible” garantizar que el cuidado de los animales cumpla con los estándares mínimos de calidad y con la legislación vigente en materia de bienestar animal.

Al no conseguir un acuerdo con el Tribunal de Arbitraje y Mediación de Balears (Tamib), la huelga siguió adelante. El Ayuntamiento de Palma, de acuerdo con el sindicato, impuso unos servicios mínimos del 100% que, para los trabajadores, son “absolutamente abusivos y desproporcionados” debido a que supondrá que tengan que dar una cobertura completa de la plantilla en varios turnos y actividades.

Esto, a su parecer, “desnaturaliza por completo” el derecho fundamental a la huelga, dado que “desactiva” los efectos de la protesta y obligando a la plantilla a prestar prácticamente el servicio diario bajo la cobertura de servicios mínimos.

El seguimiento de los paros por parte de los trabajadores, siempre según UGT, es del 100% y se realizan únicamente los servicios mínimos que, ha indicado, están afectando a las labores que realizan las asociaciones de voluntarios que pasean a los perros.

Comença a descendir el sol darrere la Catedral de Palma i la imatge del Passeig del Born sorprèn: més de 500 persones, segons dades dels organitzadors, estan sopant juntes aprofitant cada espai del passeig més popular de la capital balear. Tots ells, veïns de Palma, una de les ciutats d'Espanya que més pateix el procés de turistificació que expulsa els residents dels espais comuns i, sobretot, de l'habitatge. Es tracta del ja consolidat 'Sopar a la Llesca', una iniciativa de l'entitat Brunzit amb l'objectiu de “recuperar els carrers de Palma” per als mallorquins davant la massificació turística que ha envaït la ciutat.

És el segon estiu en què cada dimecres, durant els mesos de juliol i agost, més de mig miler de persones comparteixen sopars en diferents ubicacions com la Plaça Major o la Plaça de l'Olivar. Per al seu darrer sopar han decidit posar la cirereta a aquesta iniciativa al Passeig del Born, un lloc emblemàtic que ha reunit una vegada més gent gran, joves i famílies.

Des de l'organització ho tenien clar: volien tornar a una zona que, asseguren, abans era molt més que un simple lloc de passeig. Expliquen que antigament era un espai de reunió de molts joves de 'Ciutat' -nom popular amb què es designa Palma- on era habitual passar la tarda i trobar-se amb amistats. “S'ha convertit en una zona coberta de terrasses amb 130 metres quadrats ocupats per taules i cadires destinades a un client que pot pagar uns preus desorbitats”, comenten des de l'organització a elDiario.es.

“No sentim el Passeig com a nostre”

Des de les 19:30 de la tarda, mallorquins han començat a apropiar-se del passeig col·locant cadires i pareos a manera de pícnic. Amb motxilles plenes de menjar i moltes ganes de compartir aquesta vetllada, s'han emportat la mirada curiosa dels turistes que passejaven. No han faltat cartells que han decorat els arbres i els fanals amb missatges com 'El turisme ens ofega', 'Born to be alive' (Nascut per viure), 'Pijos i skaters: tornau a ocupar es Born' i 'Menys terrasses, més veïnes'.

Des de les 19:30 de la tarda, els mallorquins han començat a apropiar-se del passeig col·locant cadires i pareos a manera de pícnic i amb motxilles plenes de menjar

Per Blanca Palomo, una de les assistents, poder sopar en un lloc tan emblemàtic és una “fantasía”. “Mai havia pensat poder estar asseguda al terra del Born sopant”, explica la jove de Can Picafort que, acostumada als 'sopars' al seu poble, vol col·laborar a fer que la tradició continuï a Palma.

Clara Vizcaíno comparteix el sopar al costat de les seves amigues, que han portat cadires de casa i, en ple carrer, converteixen el passeig en el seu espai per gaudir d'un sopar d'estiu. No és la primera vegada que va a aquest tipus d'esdeveniments. “He assistit a pràcticament tot aquest any”, explica. “M'emociona molt venir a sopar al carrer i veure-ho ple de gent, ple de residents. Crec que és molt important que això es mantingui”, afegeix.

Igualment, Vizcaíno considera que les administracions haurien de deixar de posar fi a les festes que hi havia a Palma, que és una cosa que s'ha començat a fer des de fa uns anys, segons explica. “Em sembla horrible”, declara. Per la seva banda, Jordi Bernaola, un jove que acostuma a assistir a tots els 'Sopars a la Llesca', considera que a l'Ajuntament no li interessa fer aquest tipus d'actes i que les excuses que posen són una mica “estranyes”.

Maria Carrió i Guillem Rodríguez són una parella de residents que han decidit acompanyar els seus veïns un dimecres més, consideren que està “molt bé poder recuperar aquests espais” i que el Born és una molt bona elecció, molt cèntric i que tothom el coneix. “ Darrerament, no hem sentit el Born com nostre, de la gent de Palma. Si l'Ajuntament no fa coses d'aquestes, la ciutat queda morta per a la gent d'aquí, és molt interessant fer una mica de germanor, una mica més de vida de poble”, agrega ella.

Darrerament, no hem sentit el Born com el nostre, de la gent de Palma. Si l'Ajuntament no fa coses d'aquestes, la ciutat queda morta per a la gent d'aquí, és molt interessant fer una mica de germanor, una mica més de vida de poble

Maria Carrió — Assistent al 'Sopar a la fresca'

Cap a mitjan jornada, l'organització ha llegit un manifest en què han acomiadat els 'Dimecres a Llesca'.“ Avui el Passeig del Born és ple de vida. Això és perquè som nosaltres, palmesans i palmesanes, qui li donem. Com és el Born, vuit places més s'han omplert de música, cultura, jocs i gastronomia al llarg de l'estiu”.

“És el nostre dret i deure moral com a ciutadans de Palma molestar una ciutat que ens molesta i no ens deixa viure. És la nostra obligació reclamar i ocupar les places fins que ningú ens digui que molestam. Perquè Palma és la casa notra i la defensarem!”, han expressat davant tots els assistents.

En acabar la lectura, hi ha hagut crits d'“El carrer sempre serà nostre” i els assistents han acomiadat la celebració al ritme de la Xeremia mallorquina i una mica de Ball de Bot, el ball tradicional de les Balears.

“Intenten criminalitzar els sopars”

La Policia Nacional, mitjançant un comunicat, va comunicar aquest dimecres la decisió de retirar les terrasses del passeig com una “mesura preventiva” davant la celebració de l'esdeveniment, que ha estat autoritzat per la Delegació del Govern. El cos policial va defensar la decisió afirmant que és “imprescindible i determinant” retirar tot el mobiliari urbà no fix dels establiments d'hostaleria del Born “a fi de garantir la seguretat integral, mitigar riscos d'alteració a l'ordre públic i prevenir la comissió de possibles actes vandàlics o disturbis”. Aquesta decisió neix a partir dels disturbis del passat 26 de juliol al mateix lloc, al·ludint a les càrregues policials que van succeir en finalitzar la multitudinària manifestació contra la massificació turística convocada per 'Menys Turisme, Més Vida'.

Brunzit, mitjançant les seves xarxes socials, ha recordat que tots els 'sopar a la fresca' celebrats fins al moment han transcorregut “sense disputes ni cap mena de violència”. A més, durant la lectura del manifest, ha expressat el seu descontentament amb la mesura de la Policia Nacional, al·legant que estan intentant “criminalitzar els sopars”. “Aquests sopars han estat sempre símbol de la convivència pacífica, el respecte i la col·lectivitat. Malgrat els intents de voler criminalitzar un sopar a l'aire lliure, avui ens quedem amb què puguem gaudir d'aquest espai tan ampli que feia anys que no veiem buit”.

De plaça en plaça

“La idea neix des del punt d'estar cansats de veure que l'espai públic ja no ho és, que no és per als veïns ni per a les persones residents, sinó més per als negocis privats i els vianants turistes. A partir d'aquí, ideem una estratègia per reapropiar-nos de l'espai públic i de les places per les quals abans podíem passejar amb tranquil·litat”, explica l'organització en conversa amb elDiario.es.

La idea neix des del punt d'estar cansats de veure que l'espai públic ja no ho és, que no és per als veïns ni per a les persones residents, sinó més per als negocis privats i els vianants turistes. A partir d'aquí, vam idear una estratègia per reapropiar-nos de l'espai públic i de les places per les quals abans podíem passejar amb tranquil·litat

Brunzit

Ja fa quatre anys que Brunzit va començar a fer propostes de caràcter social. En veure la gran participació en els seus actes, van decidir crear els 'Sopars a la llesca“, una iniciativa que ha omplert els calendaris dels veïns de Palma durant dos estius. ”Ho vam batejar d'aquesta manera per donar-li una mica d'identitat. Ho fem des de tota la humilitat del món, sabem que no hem inventat res, volem revitalitzar de forma comunitària i social la ciutat“, afegeixen.

“Considerem molt important crear hàbit. Podríem haver fet un sopar puntual, però la idea sempre ha estat crear un hàbit, una ciutadania de cara a mantenir un hàbit reivindicatiu, crític i de denúncia social de la situació que vivim a totes les illes. Ho hem adaptat a Palma i a l'ús de l'espai públic”, comenten a aquest diari.

Durant aquestes jornades, Brunzit col·labora amb les distintes associacions veïnals de la ciutat: “Volíem presentar-ho des d'un vessant comunitari, de col·laboració entre associacions veïnals. Estem molt en contacte amb les associacions de les places on hem estat i amb les que també treballen en l'àmbit social amb diverses problemàtiques”.

“Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l'aire lliure. És una cosa que es fa a tots els pobles, però que a ciutat ja s'ha perdut”, explica l'entitat. “Qui cuida un territori és qui l'estima”, afegeix. A més, defensa que els turistes no entenen la problemàtica del dia a dia i que per això no cuiden el territori: “La idea és que les persones que vivim i estimem Palma som les que la cuidem. Hi ha moltes coses a fer i nosaltres n'hem fet una”.

Des del punt de vista que els carrers i el model de ciutat és per als residents, amb aquesta iniciativa han volgut donar “vida” a la ciutat mallorquina. L'objectiu principal és fer comunitat, teixir vincles i que les persones tinguin ganes de tornar a viure i a conviure a les places: “Ens trobem en una realitat en què els veïns ens deien que feia anys que no passejaven per certes places a l'estiu”.

Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l'aire lliure. És una cosa que es fa a tots els pobles, però que a ciutat ja s'ha perdut. Ens trobem en una realitat en què els veïns ens deien que feia anys que no passejaven per certes places a l'estiu

Brunzit

“Tenim un model de ciutat fet per als turistes i fa anys que així. No som especials, en altres grans ciutats del món també està passant. Massificació i problemàtica. Vam ser l'experiment principal i portem el lideratge, el problema és que som una illa, el territori no és indefinit, no hi ha lloc per a tothom”, declara Brunzit.

Així mateix, des de l'organització mostren una gran sorpresa i satisfacció davant la rebuda que han tingut els 'Sopars a la Llesca'. “No esperàvem res d'això, no esperàvem 600 persones cada dimecres i creiem fermament que no hi ha més perquè no tenim més cadires i taules, ja que l'Ajuntament posa un límit. La ciutadania té ganes de fer coses i de sortir”.

No esperàvem 600 persones cada dimecres i creiem fermament que no n'hi ha més perquè no tenim més cadires i taules. La ciutadania té ganes de sortir

Brunzit

Els “bloquejos” de l'Ajuntament

Malgrat d'estar animant els veïns de Palma a sortir, l'entitat organitzadora declara haver tingut problemes de “limitacions” per part de l'Ajuntament de Palma. “Aquesta lluita social és molt cansada per a les persones que hi som. Troben moltes propostes i moviments bloquejats pel Consistori”, afegeix.

També expliquen aquestes mateixes fonts que en els últims anys han notat un agreujament de les polítiques de participació. “L'Ajuntament té una estratègia molt clara: no respondre. Fins i tot quan nosaltres hem fet les sol·licituds amb mesos d'antelació, abans dels 25 dies que legalment té l'Ajuntament i no contesten fins a dies abans, per tant, t'impossibilita l'organització, saber si es durà a terme o no. Sobretot cansa, preocupa i estressa”.

“Com a residents tenim vetades places com Cort -on se situa la casa consistorial-, la sol·licitud estava feta i no van donar cap motiu del perquè no. La Llotja i el Born estan vetades. Per molt que sol·licitis, fer una activitat és impossible. És la batalla que viu ara Palma”, manifesten.

En referència al Passeig del Born, l'organització ha desistit de demanar el permís per dur a terme el sopar, ja que asseguren que existeix “un veto”. Per poder realitzar l'acte, han demanat un permís de concentració que se'ls ha estat concedit i han apostat per adaptar el format a un “passeig”.

Davant les crítiques rebudes, l'Ajuntament, en conversa amb aquest diari, ha recalcat que aquests 'sopars' són activitats positives per als barris, ja que fomenten el dinamisme, la convivència i la participació ciutadana. “En aquest sentit, l'objectiu ha de ser afavorir aquesta convivència. El que correspon a l'Ajuntament és donar suport a l'associacionisme i les activitats que desenvolupen les entitats, i que aquestes puguin desenvolupar-se en convivències”, explica.

A més, el Consistori ha assenyalat que al llarg d'aquest estiu s'han autoritzat els següents sopars a la llesca: Plaça del Mercat. Seu, Plaça Major, Plaça d’en Coll, Carrer Fàbrica, Plaça de la Drassana i Plaça Quadrado, autoritzada en substitució de Cort.

“Estem contents d'estar mol·lestant”

Malgrat la bona rebuda per part de la població, la proposta s'ha trobat amb cert descontentament per part del sector de la restauració. La Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) va demanar mitjançant un comunicat a l'Ajuntament de Palma “que busqui fórmules que permetin compatibilitzar la celebració d'aquests sopars amb el normal funcionament dels bars i restaurants”.

La patronal empresarial va demanar a l'Ajuntament de Palma 'que busqui fórmules que permetin compatibilitzar la celebració d'aquests sopars amb el normal funcionament dels bars i restaurants'

“Portem des de l'any passat demanant que es busquin ubicacions on els 'Sopars a la Llesca' puguin celebrar-se sense obligar els establiments a tancar o limitar la seva activitat. Crèiem que s'oferiria un ventall d'alternatives, però no ha estat així”, afirma Restauració Mallorca CAEB.

Així mateix, l'associació defensa que no tenen cap problema amb els veïns dels barris i diferencia aquesta convivència diària d'unes convocatòries de caràcter reivindicatiu que transcendeixen al mateix veïnat i considera que el debat no s'ha de plantejar com un enfrontament entre residents i restauradors. “No tenim cap problema amb els veïns dels barris. També som veïns i els nostres bars i restaurants formen part de la seva vida quotidiana”, assenyala la patronal.

“Les places són de tots, però nosaltres ocupem l'espai que ens correspon conforme a una llicència municipal i pagant la taxa establerta. El que reclamem és poder desenvolupar amb normalitat una activitat perfectament legal i regulada”, afegeix. A més, l'entitat considera que correspon a l'Ajuntament encausar aquests esdeveniments i buscar una solució que permeti compatibilitzar els diferents usos de les places.

A la vegada, l'Ajuntament ha deixat clar que moltes d'aquestes iniciatives es desenvolupen en places i espais que permeten la seva celebració sense necessitat d'afectar l'activitat comercial, per la qual cosa són “perfectament compatibles” amb l'activitat econòmica dels barris.

Per la seva banda, Brunzit, davant aquestes declaracions, ha reiterat que no estan en contra de les persones que treballen en el sector hostaler ni hoteler i que es “guanyen la vida amb això”. “Estem molt a favor de les petites empreses, siguin hoteleres o petits negocis que malauradament s'han anat perdent”, agreguen.

“Volen una convivència i un respecte mutu, conservar les terrasses mentre nosaltres acomplim les nostres activitats, però, on volen que sopem? Aleshores hi ha molèstia, som conscients i estem contents d'estar molestant des de la denúncia social”, declara Brunzit.

Així mateix, l'entitat aclareix que rebutja les grans empreses i tenidors del sector hostaler que ara regenten les franquícies que estan a les places cèntriques de Palma. “Estem en contra que empresaris estrangers vinguin a especular i a posar preus desorbitats que no podem pagar”, conclouen.

Empieza a descender el sol tras la Catedral de Palma y la imagen del Passeig del Born sorprende: más de 500 personas, según datos de los organizadores, están cenando juntas aprovechando cada espacio del paseo más popular de la capital balear. Todos ellos, vecinos de Palma, una de las ciudades de España que más sufre el proceso de turistificación que expulsa a los residentes de los espacios comunes y, sobre todo, de la vivienda. Se trata del ya consolidado 'Sopar a la Llesca', una iniciativa de la entidad Brunzit con el fin de “recuperar las calles de Palma” para los mallorquines ante la masificación turística que ha invadido la ciudad.

Es el segundo verano en el que cada miércoles, durante los meses de julio y agosto, más de medio millar de personas comparten cenas en distintas ubicaciones como la Plaça Major o la Plaça de l'Olivar. Para su última cena han decidido ponerle el broche a esta iniciativa en el Passeig del Born, un sitio emblemático que ha reunido una vez más a mayores, jóvenes y familias.

Desde la organización lo tenían claro: querían volver a una zona que, aseguran, antes era mucho más que un simple lugar de paseo. Explican que antiguamente era un espacio de reunión de muchos jóvenes de 'Ciutat' -nombre popular con el que se designa a Palma- donde era habitual pasar la tarde y encontrarse con amistades. “Se ha convertido en una zona cubierta de terrazas con 130 metros cuadrados ocupados por mesas y sillas destinadas a un cliente que puede pagar unos precios desorbitados”, comentan desde la organización a elDiario.es.

“No sentimos el Paseo como nuestro”

Desde las 19:30 de la tarde, mallorquines han empezado a adueñarse del paseo colocando sillas y pareos a modo de pícnic. Con mochilas llenas de comida y muchas ganas de compartir esta velada, se han llevado la mirada curiosa de los turistas que paseaban. No han faltado carteles que han decorado los árboles y las farolas con mensajes como 'El turisme ens ofega' (El turismo nos ahoga), 'Born to be alive' (Nacido para vivir), 'Pijos y skaters: tornau a ocupar es Born' (Pijos y skaters: volved a ocupar el Born) y 'Menys terrasses, més veïnes' (Menos terrazas, más vecinas).

Desde las 19:30 de la tarde, los mallorquines han empezado a adueñarse del paseo colocando sillas y pareos a modo de pícnic y con mochilas llenas de comida

Para Blanca Palomo, una de las asistentes, poder cenar en un sitio tan emblemático es una “fantasía”. “Nunca había pensado poder estar sentada en el suelo del Born cenando”, explica la joven de Can Picafort que, acostumbrada a los 'sopars' en su pueblo, quiere colaborar a que la tradición siga en Palma.

Clara Vizcaíno comparte la cena junto a sus amigas, que han traído sillas de casa y, en plena calle, convierten el paseo en su espacio para disfrutar de una cena de verano. No es la primera vez que va a este tipo de eventos. “He asistido a prácticamente todo este año”, explica. “Me emociona mucho venir a cenar a la calle y verlo lleno de gente, lleno de residentes. Creo que es muy importante que esto se mantenga”, añade.

Igualmente, Vizcaíno considera que las administraciones deberían dejar de terminar con las fiestas que había en Palma, que es algo que se ha empezado a hacer desde hace unos años, según explica. “Me parece horrible”, declara. Por su parte, Jordi Bernaola, un que joven que acostumbra a asistir a todos los 'Sopars a la Llesca', considera que al Ayuntamiento no le interesa hacer este tipo de actos y que las excusas que ponen son un poco “raras”.

Maria Carrió y Guillem Rodríguez son una pareja de residentes que han decidido acompañar a sus vecinos un miércoles más, consideran que está “muy bien poder recuperar estos espacios” y que el Born es una muy buena elección, muy céntrico y que todo el mundo lo conoce. “Últimamente, no hemos sentido el Born como nuestro, de la gente de Palma. Si el Ayuntamiento no hace cosas de estas, la ciudad queda muerta para la gente de aquí, es muy interesante hacer un poco de hermandad, un poco más de vida de pueblo”, agrega ella.

Últimamente, no hemos sentido el Born como nuestro, de la gente de Palma. Si el Ayuntamiento no hace cosas de estas, la ciudad queda muerta para la gente de aquí, es muy interesante hacer un poco de hermandad, un poco más de vida de pueblo

Maria Carrió — Asistente al 'Sopar a la fresca'

Hacia la mitad de la jornada, la organización ha leído un manifiesto en el que han despedido los 'Dimecres a la Llesca'.“ Hoy el Paseo del Born está lleno de vida. Y es que somos nosotros, palmesanos y palmesanas, quienes se la damos. Como es Born, otras ocho plazas se han llenado de música, cultura, juegos y gastronomía a lo largo del verano”.

“Es nuestro derecho y deber moral como ciudadanos de Palma molestar a una ciudad que nos molesta y no nos deja vivir. Es nuestra obligación reclamar y ocupar las plazas hasta que nadie nos diga que molestamos. ¡Porque Palma es nuestra casa y la defenderemos!”, han expresado ante todos los asistentes.

Al terminar la lectura, ha habido gritos de “Es carrer sempre será nostre” (La calle siempre será nuestra) y los asistentes han despedido la celebración al ritmo de la Xeremía mallorquina y un poco de Ball de Bot, el baile tradicional de les Balears.

“Intentan criminalizar los sopars”

La Policía Nacional, mediante un comunicado, comunicó este miércoles la decisión de retirar las terrazas del paseo como una “medida preventiva” ante la celebración del evento, que ha sido autorizado por la Delegación del Gobierno. El cuerpo policial defendió la decisión afirmando que es “imprescindible y determinante” retirar todo el mobiliario urbano no fijo de los establecimientos de hostelería del Born “a fin de garantizar la seguridad integral, mitigar riesgos de alteración al orden público y prevenir la comisión de posibles actos vandálicos o disturbios”. Esta decisión nace a partir de los disturbios del pasado 26 de julio en el mismo lugar, aludiendo a las cargas policiales que sucedieron al finalizar la multitudinaria manifestación contra la masificación turística convocada por 'Menys Turisme, Més Vida'.

Brunzit, mediante sus redes sociales, ha recordado que todos los 'sopars a la fresca' celebrados hasta el momento han transcurrido “sin disputas ni ningún tipo de violencia”. Además, durante la lectura del manifiesto, ha expresado su descontento con la medida de la Policía Nacional, alegando que están intentando “criminalizar los sopars”. “Estas cenas han sido siempre símbolo de la convivencia pacífica, el respeto y la colectividad. A pesar de los intentos de querer criminalizar una cena al aire libre, hoy nos quedamos con que podamos disfrutar de este espacio tan amplio que hacía años que no vemos vacío”.

De plaza en plaza

“La idea nace desde el punto de estar cansados de ver que el espacio público ya no lo es, que no es para los vecinos ni para las personas residentes, sino más para los negocios privados y los peatones turistas. A partir de ahí, ideamos una estrategia para reapropiarnos del espacio público y de las plazas por las que antes podíamos pasear con tranquilidad”, explica la organización en conversación con elDiario.es.

La idea nace desde el punto de estar cansados de ver que el espacio público ya no lo es, que no es para los vecinos ni para las personas residentes, sino más para los negocios privados y los peatones turistas. A partir de ahí, ideamos una estrategia para reapropiarnos del espacio público y de las plazas por las que antes podíamos pasear con tranquilidad

Brunzit

Ya hace cuatro años que Brunzit empezó a hacer propuestas de carácter social. Al ver la gran participación en sus actos, decidieron crear los 'Sopars a la llesca“, una iniciativa que ha llenado los calendarios de los vecinos de Palma durante dos veranos. ”Lo llamamos de esta manera para darle un poco de identidad. Lo hacemos desde toda la humildad del mundo, sabemos que no hemos inventado nada, queremos revitalizar de forma comunitaria y social la ciudad“, añaden.

“Consideramos muy importante crear hábito. Podríamos haber hecho una cena puntual, pero la idea siempre ha sido crear un hábito, una ciudadanía de cara a mantener un hábito reivindicativo, crítico y de denuncia social de la situación que estamos viviendo en todas las islas. Lo hemos adaptado a Palma y al uso del espacio público”, comentan a este periódico.

Durante estas jornadas, Brunzit colabora con las distintas asociaciones vecinales de la ciudad: “Queríamos presentarlo desde una vertiente comunitaria, de colaboración entre asociaciones vecinales. Estamos mucho en contacto con las asociaciones de las plazas donde hemos estado y con las que también trabajan en el ámbito social con diversas problemáticas”.

“Queremos recuperar algo tan mallorquín y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido”, explica la entidad. “Quien cuida un territorio es quien lo ama”, añade. Además, defiende que los turistas no entienden la problemática del día a día y que por eso no cuidan el territorio: “La idea es que las personas que vivimos y amamos Palma somos las que la cuidamos. Hay muchas cosas que hacer y nosotros hemos hecho una”.

Desde el punto de vista de que las calles y el modelo de ciudad es para los residentes, con esta iniciativa han querido dar “vida” a la ciudad mallorquina. El objetivo principal es hacer comunidad, tejer vínculos y que las personas tengan ganas de volver a vivir y a convivir en las plazas: “Nos encontramos en una realidad en la que los vecinos nos decían que hacía años que no paseaban por ciertas plazas en verano”.

Queremos recuperar algo tan mallorquín y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido. Nos encontramos en una realidad en la que los vecinos nos decían que hacía años que no paseaban por ciertas plazas en verano

Brunzit

“Tenemos un modelo de ciudad hecho para los turistas y hace años que así. No somos especiales, en otras grandes ciudades del mundo también está pasando. Masificación y problemática. Fuimos el experimento principal y llevamos la delantera, el problema es que somos una isla, el territorio no es indefinido, no hay sitio para todos”, declara Brunzit.

Asimismo, desde la organización muestran una gran sorpresa y satisfacción ante el recibimiento que han tenido los 'Sopars a la Llesca'. “No esperábamos nada de esto, no esperábamos 600 personas cada miércoles y creemos firmemente que no hay más porque no tenemos más sillas y mesas, ya que el Ayuntamiento pone un límite. La ciudadanía tiene ganas de hacer cosas y de salir”.

No esperábamos 600 personas cada miércoles y creemos firmemente que no hay más porque no tenemos más sillas y mesas. La ciudadanía tiene ganas de salir

Brunzit

Los “bloqueos” del Ayuntamiento

A pesar de estar animando a los vecinos de Palma a salir, la entidad organizadora declara haber tenido problemas de “limitaciones” por parte del Ayuntamiento de Palma. “Esta lucha social es muy cansada para las personas que estamos. Encontramos muchas propuestas y movimientos bloqueados por el Consistorio”, agrega.

También explican estas mismas fuentes que en los últimos años han notado un agravamiento de las políticas de participación. “El Ayuntamiento tiene una estrategia muy clara: no responder. Incluso cuando nosotros hemos hecho las solicitudes con meses de antelación, antes de los 25 días que legalmente tiene el Ayuntamiento y no contestan hasta días antes, por tanto, te imposibilita la organización, saber si se llevará a cabo o no. Sobre todo cansa, preocupa y estresa”.

“Como residentes tenemos vetadas plazas como Cort -donde se sitúa la casa consistorial-, la solicitud estaba hecha y no dieron ningún motivo de por qué no. La Lonja y el Born están vetadas. Por mucho que solicites, hacer una actividad es imposible. Es la batalla que está viviendo ahora Palma”, manifiestan.

En referencia al Passeig del Born, la organización ha desistido de pedir el permiso para realizar la cena, puesto que aseguran que existe “un veto”. Para poder realizar el acto, han pedido un permiso de concentración que se les ha sido concedido y han apostado por adaptar el formato a un “paseo”.

Ante las críticas recibidas, el Ayuntamiento, en conversación con este diario, ha recalcado que estos 'sopars' son actividades positivas para los barrios, ya que fomentan el dinamismo, la convivencia y la participación ciudadana. “En este sentido, el objetivo debe ser favorecer esta convivencia. Lo que corresponde al Ayuntamiento es apoyar el asociacionismo y las actividades que desarrollan las entidades, y que estas puedan desarrollarse en convivencias”, explica.

Además, el Consistorio ha señalado que a lo largo de este verano se han autorizado los siguientes sopars a la llesca: Plaça del Mercat. Seu, Plaça Major, Plaça d’en Coll, Calle Fàbrica, Plaça de la Drassana y Plaça Quadrado, autorizada en sustitución de Cort.

“Estamos contentos de estar molestando”

A pesar del buen recibimiento por parte de la población, la propuesta se ha encontrado con cierto descontento por parte del sector de la restauración. La Confederación de Asociaciones Empresariales de Balears (CAEB) pidió mediante un comunicado al Ayuntamiento de Palma “que busque fórmulas que permitan compatibilizar la celebración de estas cenas con el normal funcionamiento de los bares y restaurantes”.

La patronal empresarial pidió al Ayuntamiento de Palma 'que busque fórmulas que permitan compatibilizar la celebración de estas cenas con el normal funcionamiento de los bares y restaurantes'

“Llevamos desde el año pasado pidiendo que se busquen ubicaciones donde los 'Sopars a la Llesca' puedan celebrarse sin obligar a los establecimientos a cerrar o limitar su actividad. Creíamos que se ofrecería un abanico de alternativas, pero no ha sido así”, afirma Restauración Mallorca CAEB.

Asimismo, la asociación defiende que no tienen ningún problema con los vecinos de los barrios y diferencia esa convivencia diaria de unas convocatorias de carácter reivindicativo que trascienden al propio vecindario y considera que el debate no debe plantearse como un enfrentamiento entre residentes y restauradores. “No tenemos ningún problema con los vecinos de los barrios. También somos vecinos y nuestros bares y restaurantes forman parte de su vida cotidiana”, señala la patronal.

“Las plazas son de todos, pero nosotros ocupamos el espacio que nos corresponde conforme a una licencia municipal y pagando la tasa establecida. Lo que reclamamos es poder desarrollar con normalidad una actividad perfectamente legal y regulada”, añade. Además, la entidad considera que corresponde al Ayuntamiento encauzar estos acontecimientos y buscar una solución que permita compatibilizar los diferentes usos de las plazas.

A su vez, el Ayuntamiento ha dejado claro que muchas de estas iniciativas se desarrollan en plazas y espacios que permiten su celebración sin necesidad de afectar a la actividad comercial, por lo que son “perfectamente compatibles” con la actividad económica de los barrios.

Por su parte, Brunzit, ante estas declaraciones, ha reiterado que no están en contra de las personas que trabajan en el sector hostelero ni hotelero y que se “ganan la vida con esto”. “Estamos muy a favor de las pequeñas empresas, ya sean hoteleras o pequeños negocios que desgraciadamente se han ido perdiendo”, agregan.

“Quieren una convivencia y un respeto mutuo, conservar las terrazas mientras nosotros realizamos nuestras actividades, pero, ¿dónde quieren que cenemos? Entonces hay molestia, somos conscientes y estamos contentos de estar molestando desde la denuncia social”, declara Brunzit.

Asimismo, la entidad aclara que rechaza las grandes empresas y tenedores del sector hostelero que ahora regentan las franquicias que están en las plazas céntricas de Palma. “Estamos en contra de que empresarios extranjeros vengan a especular y a poner precios desorbitados que no podemos pagar”, concluyen.

Un entrenador de voleibol ha estat detingut a Palma per suposadament violar i deixar embarassada una menor. Els fets es remunten al mes de juny quan, segons han confirmat a Europa Press fonts properes al cas després d'informacions publicades aquest dimarts pel diari Última Hora, l'entrenador, de 23 anys, va convidar la víctima, de 15 anys, i una altra menor a menjar a casa seva.

Després del menjar, segons les mateixes fonts, l'home va agredir sexualment l'adolescent. Segons el diari local, la víctima va anar al cap d'unes setmanes amb la seva tia a l'hospital Son Espases i va confirmar l'embaràs després d'una exploració ginecològica. Posteriorment, la menor hauria interromput el procés de gestació. Aquest mateix diari afirma que, durant les setmanes posteriors a l'agressió sexual, l'entrenador va escriure a l'adolescent a través de WhatsApp per veure's, però la víctima el va bloquejar.

Va ser divendres passat quan, segons ha informat la Policia Nacional, la víctima va acudir a denunciar a la Prefectura Superior. En rebre la denúncia, la Unitat de Família i Dona (UFAM) de la Policia Nacional es va fer càrrec de les indagacions, i gràcies al testimoni de la menor, va poder identificar l'home. Hores més tard va ser detingut per part d'una patrulla del Grup d'Atenció al Ciutadà per ser el presumpte autor d'un delicte d'agressió sexual i va quedar en llibertat amb una ordre d'allunyament.

Un entrenador de voleibol ha sido detenido en Palma por supuestamente violar y dejar embarazada a una menor. Los hechos se remontan al mes de junio cuando, según han confirmado a Europa Press fuentes cercanas del caso tras informaciones publicadas este martes por el diario Última Hora, el entrenador, de 23 años, invitó a la víctima, de 15 años, y a otra menor a comer a su casa.

Después de la comida, según las mismas fuentes, el hombre agredió sexualmente a la adolescente. Según el diario local, la víctima fue tras unas semanas con su tía al hospital Son Espases y confirmó el embarazo tras una exploración ginecológica. Posteriormente, la menor habría interrumpido el proceso de gestación. Este mismo diario afirma que, durante las semanas posteriores a la agresión sexual, el entrenador escribió a la adolescente a través de WhatsApp para verse, pero la víctima le bloqueó.

Fue el pasado viernes cuando, según ha informado la Policía Nacional, la víctima acudió a denunciar a la Jefatura Superior. Al recibir la denuncia, la Unidad de Familia y Mujer (UFAM) de la Policía Nacional se hizo cargo de las pesquisas, y gracias al testimonio de la menor, pudo identificar al hombre. Horas más tarde fue detenido por parte de una patrulla del Grupo de Atención al Ciudadano por ser el presunto autor de un delito de agresión sexual y quedó en libertad con una orden de alejamiento.

Un home d'uns 44 anys ha resultat ferit de gravetat en caure des del cinquè pis d'un edifici de Palma mentre exacutava tasques de manteniment a la façana.

Els fets han ocorregut al voltant de les 12.30 hores al número 8 del carrer Metge Josep Darder, segons han confirmat fonts policials i municipals.

D'acord amb les primeres indagacions, l'home, empleat d'una empresa especialitzada en treballs verticals, estava acomplint tasques de manteniment de la façana.

L'accident laboral ha tingut lloc quan ha intentat canviar la corda a la qual estava subjecte el seu arnès. La fixació d'aquest cable ha fallat i l'home ha caigut al buit des d'un cinquè pis.

Primer ha impactat contra un vehicle pesat que empraven els operaris i després ha acabat estès a la via pública.

La col·lisió li ha causat múltiples fractures i no es descarta que pogués tenir lesions a la columna, segons les citades fonts. Els sanitaris del 061 l'han traslladat a l'Hospital Universitari Son Espases, on ha ingressat en estat greu.

La Policia Nacional ha assumit la investigació del succés, que apunta a un accident laboral. La Policia Local de Palma ha regulat el trànsit a la zona per permetre el treball dels serveis d'emergències.

L'Institut Balear de Seguretat i Salut Laboral (Ibassal) també ha obert una investigació per tractar d'esclarir les causes de la caiguda i està pendent de l'evolució mèdica de la víctima.

“Seguim de prop l'evolució de l'accidentat i ja hem començat la investigació pertinent per aclarir les causes d'aquest accident. Tot el nostre suport al treballador i a la seva família”, ha escrit al seu compte de la xarxa social X la consellera de Treball, Funció Pública i Diàleg Social, Catalina Cabrer.

Un hombre de unos 44 años ha resultado herido de gravedad al caer desde el quinto piso de un edificio de Palma mientras realizaba tareas de mantenimiento en la fachada.

Los hechos han ocurrido sobre las 12.30 horas en el número 8 de la calle Metge Josep Darder, según han confirmado fuentes policiales y municipales.

De acuerdo con las primeras pesquisas, el hombre, empleado de una empresa especializada en trabajos verticales, estaba realizando tareas de mantenimiento de la fachada.

El accidente laboral ha tenido lugar cuando ha intentado cambiar la cuerda a la que estaba sujeto su arnés. La fijación de este cable ha fallado y el hombre ha caído al vacío desde un quinto piso.

Primero ha impactado contra un vehículo pesado que estaban empleando los operarios y después ha acabado tendido en la vía pública.

La colisión le ha causado múltiples fracturas y no se descarta que pudiera tener lesiones en la columna, según las citadas fuentes. Los sanitarios del 061 le han trasladado al Hospital Universitario Son Espases, donde ha ingresado en estado grave.

La Policía Nacional ha asumido la investigación del suceso, que apunta a un accidente laboral. La Policía Local de Palma ha regulado el tráfico en la zona para permitir el trabajo de los servicios de emergencias.

El Instituto Balear de Seguridad y Salud Laboral (Ibassal) también ha abierto una investigación para tratar de esclarecer las causas de la caída y está pendiente de la evolución médica de la víctima.

“Seguimos de cerca la evolución del accidentado y ya hemos empezado la investigación pertinente para aclarar las causas de este accidente. Todo nuestro apoyo al trabajador y a su familia”, ha escrito en su cuenta de la red social X la consellera de Trabajo, Función Pública y Diálogo Social, Catalina Cabrer.

La Policia Nacional ha detingut uns pares per suposadament abandonar els seus fills menors d'edat en un habitatge insalubre i que no complia amb les condicions per a la seva habitabilitat a Palma.

La investigació, duta a terme pels agents de la Unitat d'Atenció a la Família i la Dona (UFAM), es va iniciar després que tinguessin coneixement d'una informació sobre la possible situació de risc a la qual estaven exposats diversos menors.

En un escrit, ha indicat la Prefectura Superior de Policia de Balears, s'especificava que el domicili en el qual residien els nens presentava condicions d'higiene i salubritat “molt deficients”.

Hi havia abundants paneroles, el greix i la brutícia s'acumulava en diversos punts de l'immoble i hi havia restes de menjar i residus escampats per tota la casa.

El primer que van fer els investigadors va ser posar-se en contacte amb el Servei de Protecció de Menors, els tècnics del qual ja disposaven d'informació al respecte i es disposaven a iniciar les seves pròpies actuacions.

Va ser el passat dilluns quan els policies es van presentar al domicili i van comprovar com aquest seguia en unes “pèssimes” condicions de salubritat, amb roba i objectes tirats per les estades. Hi havia paneroles a les parets, les portes i el terra, mentre les restes de menjar estaven escampades per l'habitatge.

Donada la greu desatenció en la qual es trobaven els menors, els pares van ser detinguts com a suposats autors d'un delicte d'abandonament.

La Policía Nacional ha detenido a unos padres por supuestamente abandonar a sus hijos menores de edad en una vivienda insalubre y que no cumplía con las condiciones para su habitabilidad en Palma.

La investigación, llevada a cabo por los agentes de la Unidad de Atención a la Familia y la Mujer (UFAM), se inició después de que tuviesen conocimiento de una información sobre la posible situación de riesgo a la que estaban expuestos varios menores.

En un escrito, ha indicado la Jefatura Superior de Policía de Balears, se especificaba que el domicilio en el que residían los niños presentaba condiciones de higiene y salubridad “muy deficientes”.

Había abundantes cucarachas, la grasa y la suciedad se acumulaba en diversos puntos del inmueble y había restos de comida y residuos esparcidos por toda la casa.

Lo primero que hicieron los investigadores fue ponerse en contacto con el Servicio de Protección de Menores, cuyos técnicos ya disponían de información al respecto y se disponían a iniciar sus propias actuaciones.

Fue el pasado lunes cuando los policías se presentaron en el domicilio y comprobaron como este seguía en unas “pésimas” condiciones de salubridad, con ropa y objetos tirados por las estancias. Había cucarachas en las paredes, las puertas y el suelo, mientras los restos de comida estaban esparcidos por la vivienda.

Dada la grave desatención en la que se encontraban los menores, los padres fueron detenidos como supuestos autores de un delito de abandono.

Un total de 25 persones s'han posat en contacte amb l'entitat Alerta Solidària i la plataforma Menys Turisme, Més Vida amb l'objectiu d'interposar una denúncia per les lesions sofertes durant les càrregues de la Policia Nacional al final de la multitudinària manifestació contra la turistificació celebrada el passat 26 de juliol a Palma.

Així ho han anunciat aquest dimarts en roda de premsa el portaveu de Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol, i el representant d'Alerta Solidària, Àlvar Hervalejo, que han explicat que, del total d'afectats, 16 van necessitar assistència mèdica, la majoria per hematomes i contusions en diferents parts del cos. Dos dels ferits, segons les entitats, van patir lesions de més gravetat: un d'ells va necessitar sis punts de sutura després de patir una fractura cranial i va rebre l'alta l'endemà, mentre que l'altre va romandre hospitalitzat durant dos dies després que se li detectés una hemorràgia interna, motiu pel qual va quedar ingressat en observació amb pronòstic reservat.

Entre els lesionats també hi ha un fotoperiodista que cobria la protesta i que va patir una ferida al cap després de rebre l'impacte d'una defensa policial, un episodi que està sent objecte d'una investigació interna oberta per la mateixa Policia Nacional.

A partir dels informes mèdics emesos per hospitals i centres sanitaris, Alerta Solidària ha començat a estudiar cadascun dels casos i a preparar les corresponents denúncies, tant individuals com a través d'una possible acció judicial conjunta. Amb aquest objectiu, l'entitat està recopilant informes mèdics, enregistraments i material audiovisual de les càrregues per identificar els agents que van intervenir en el dispositiu i dirigir-hi les corresponents accions legals, segons ha explicat Hervalejo.

En paral·lel, també està analitzant les nombroses fotografies i vídeos enregistrats durant l'actuació policial per identificar el màxim nombre possible d'agents, atribuir-los les actuacions concretes que consideren lesives i aportar aquesta informació als jutjats. En els casos que consideren més greus, especialment els de les dues persones amb fractures cranials, estudien presentar querelles penals.

A més de les accions dirigides contra els agents que van participar en les càrregues, Alerta Solidària planteja denunciar els comandaments policials per un presumpte delicte contra l'exercici del dret fonamental de manifestació, previst a l'article 540 del Codi Penal. L'organització considera que l'actuació policial podria haver vulnerat aquest dret i reclama que s'investiguin la cadena de comandament i les ordres impartides durant el dispositiu.

Durant la compareixença, les entitats han traslladat un missatge de suport a totes les persones afectades per la intervenció policial, tant a les que van patir lesions físiques com a les que van presenciar les càrregues. “No us deixarem sols”, han subratllat, abans de reiterar l'exigència que s'assumeixin responsabilitats polítiques. En aquest sentit, han tornat a reclamar la dimissió del delegat del Govern a les Balears, Alfonso Rodríguez, i han exigit explicacions sobre la cadena de comandament i les decisions que, al seu parer, van desembocar en uns desordres públics que “no existien abans de l'actuació policial”.

Els col·lectius també han llançat un missatge de cara a la mobilització convocada aquest dissabte a Sóller, un dels municipis més colpejats per la massificació turística i la crisi de l'habitatge a Mallorca. Sota el lema 'Sóller, al límit', Menys Turisme, Més Vida i el Moviment Jove de Sóller volen denunciar, a través d'aquesta mobilització, la “degradació” que, al seu parer, està provocant la la turistificació de la localitat.

En aquest sentit, el portaveu de Menys Turisme, Més Vida**,** ha demanat expressament que “els agents uniformats que van provocar els episodis de violència” durant la manifestació de Palma no formin part del dispositiu, alhora que ha assegurat que el moviment no renunciarà a continuar mobilitzant-se. “No deixarem que la violència policial coaccioni un moviment social i polític que té raó, que té legitimitat i que és majoritari a l'illa. El que ens fa por és no fer res per revertir els efectes desastrosos del turisme massiu; la vostra repressió no ens aturarà”, ha sentenciat.

Un total de 25 personas se han puesto en contacto con la entidad Alerta Solidària y la plataforma Menys Turisme, Més Vida con el objetivo de interponer denuncia por las lesiones sufridas durante las cargas de la Policía Nacional al término de la multitudinaria manifestación contra la turistificación celebrada el pasado 26 de julio en Palma.

Así lo han anunciado este martes en rueda de prensa el portavoz de Menys Turisme, Més Vida, Jaume Pujol, y el representante de Alerta Solidària, Àlvar Hervalejo, quienes han explicado que, de la totalidad de afectados, 16 necesitaron asistencia médica, la mayoría por hematomas y contusiones en distintas partes del cuerpo. Dos de los heridos, según las entidades, sufrieron lesiones de mayor gravedad: uno de ellos requirió seis puntos de sutura tras sufrir una fractura craneal y recibió el alta al día siguiente, mientras que el otro permaneció hospitalizado durante dos días al detectársele una hemorragia interna, por lo que quedó ingresado en observación con pronóstico reservado.

Entre los lesionados figura también un fotoperiodista que cubría la protesta y que sufrió una brecha en la cabeza tras recibir el impacto de una defensa policial, un episodio que está siendo objeto de una investigación interna abierta por la propia Policía Nacional.

A partir de los partes médicos emitidos por hospitales y centros sanitarios, Alerta Solidària ha comenzado ya a estudiar cada uno de los casos y a preparar las correspondientes denuncias, tanto a nivel individual como a través de una posible acción judicial conjunta. Para ello, la entidad está recopilando informes médicos, grabaciones y material audiovisual de las cargas con el objetivo de identificar a los agentes que intervinieron en el operativo y dirigir contra ellos las correspondientes acciones legales, según ha explicado Hervalejo.

En paralelo, está analizando las numerosas fotografías y vídeos registrados durante la actuación policial con el objetivo de identificar al mayor número posible de agentes, atribuirles las actuaciones concretas que consideran lesivas y aportar esa información a los juzgados. En los casos que consideran más graves, especialmente los de las dos personas con fracturas craneales, estudian presentar querellas penales.

Además de las acciones dirigidas contra los agentes que participaron en las cargas, Alerta Solidària plantea denunciar a los mandos policiales por un presunto delito contra el ejercicio del derecho fundamental de manifestación, previsto en el artículo 540 del Código Penal. La organización considera que la actuación policial pudo vulnerar este derecho y reclama que se investigue la cadena de mando y las órdenes impartidas durante el dispositivo.

Durante la comparecencia, las entidades han trasladado un mensaje de apoyo a todas las personas afectadas por la intervención policial, tanto a quienes sufrieron lesiones físicas como a quienes presenciaron las cargas. “No os dejaremos solos”, han subrayado, antes de reiterar su exigencia de que se asuman responsabilidades políticas. En este sentido, han vuelto a reclamar la dimisión del delegado del Gobierno en Balears, Alfonso Rodríguez, y han exigido explicaciones sobre la cadena de mando y las decisiones que, a su juicio, desembocaron en unos desórdenes públicos que “no existían antes de la actuación policial”.

Los colectivos lanzado, asimismo, un mensaje de cara a la movilización convocada este sábado en Sóller, uno de los más golpeados por la masificación turística y por la crisis de la vivienda en Mallorca. Bajo el lema 'Sóller, al límit', Menys Turisme, Més Vida y el Moviment Jove de Sóller quieren denunciar a través de esta movilización la “degradación” que, a su juicio, está provocando la turistificación de la localidad.

En este sentido, el portavoz de Menys Turisme, Més Vida ha pedido expresamente que “los agentes uniformados que provocaron los episodios de violencia” durante la manifestación de Palma no formen parte del dispositivo, al tiempo que ha asegurado que el movimiento no renunciará a seguir movilizándose. “No dejaremos que la violencia policial coaccione un movimiento social y político que tiene razón, que tiene legitimidad y que es mayoritario en la isla. Lo que nos da miedo es no hacer nada para revertir los efectos desastrosos del turismo masivo; vuestra represión no nos detendrá”, ha sentenciado.

La promoció més gran d'habitatge públic anunciada fins ara a Mallorca no estarà disponible fins a la pròxima legislatura i només hi podran optar els qui acreditin almenys 15 anys de residència legal a Balears. Les Illes segueixen així el camí de Canàries, on els sol·licitants d'habitatge social hauran de demostrar que fa dotze anys que resideixen a l'arxipèlag, una mesura que ha despertat el malestar entre les organitzacions ciutadanes i socials, que la consideren “discriminatòria i ineficaç”.

L'Executiu balear, en mans del PP, ha formalitzat aquest dilluns amb el Consell de Mallorca la cessió gratuïta d'uns terrenys al costat del Velòdrom Illes Balears -abans Palma Arena- de Palma on l'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) projecta construir 323 habitatges de protecció oficial (HPO).

L'anunci arriba en un context de forta tensió al mercat immobiliari balear, on la compra d'habitatges per part de ciutadans estrangers continua marcant màxims històrics i els preus de compravenda i de lloguer es mantenen entre els més elevats d'Espanya, fet que converteix l'accés a un habitatge en una cursa d'obstacles per a una bona part de la població.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, han signat aquest dilluns el conveni de cessió d'una parcel·la de més de 33.000 metres quadrats, una actuació que l'Executiu presenta com la promoció més gran d'habitatge públic de la història de Mallorca i per a la qual preveu una inversió inicial de 3,4 milions d'euros.

Tanmateix, els habitatges no estaran disponibles a curt termini. La líder balear ha explicat que la tramitació del projecte començarà durant l'actual legislatura i que, gràcies a la seva declaració com a projecte residencial estratègic i inversió d'interès autonòmic, els terminis administratius es podran reduir fins a al voltant d'un any i mig, enfront dels prop de deu anys que, segons el Govern, suposaria una tramitació ordinària. Tot i així, la previsió de l'Executiu és que els habitatges es lliurin durant la propera legislatura.

A més del calendari, l'accés a la promoció tornarà a estar condicionat per un dels requisits incorporats pel Govern a les noves promocions públiques: acreditar un mínim de 15 anys de residència legal a Balears. Aquesta exigència deixa fora persones que, tot i viure i treballar a les Illes, no arriben a aquest període de residència.

El conseller d'Habitatge, José Luis Mateo, ha explicat que abans de l'inici de les obres serà necessari urbanitzar els terrenys, un procés que es desenvoluparà de forma paral·lela a la tramitació administrativa. També ha avançat que el disseny de la promoció es decidirà previsiblement mitjançant un concurs d'idees.

Els 323 habitatges s'incorporaran al pla amb què el Govern assegura impulsar prop de 1.200 habitatges públics a través de l'Ibavi.

El conveni signat aquest dilluns inclou també la cessió per part de l'Ibavi al Consell de 35 habitatges protegits destinats a ús social, un local d'uns 400 metres quadrats per a un espai d'assaig de grups musicals i un solar d'aproximadament 3.000 metres quadrats reservat per a futurs equipaments insulars.

Durant l'acte, Galmés ha defensat la cessió gratuïta d'uns terrenys valorats en 4,6 milions d'euros, tot i que el Consell no té competències en matèria d'habitatge. Segons ha assenyalat, l'operació pretén contribuir a facilitar l'accés a un habitatge assequible als mallorquins.

La mayor promoción de vivienda pública anunciada hasta ahora en Mallorca no estará disponible hasta la próxima legislatura y solo podrán optar a ella quienes acrediten al menos 15 años de residencia legal en Balears. Las islas siguen así la senda de Canarias, donde los demandantes de vivienda social deberán demostrar que llevan viviendo en el archipiélago desde hace 12 años, una medida que ha generado malestar entre las organizaciones ciudadanas y sociales por considerarla “discriminatoria e ineficaz”.

El Ejecutivo balear, en manos del PP, ha formalizado este lunes con el Consell de Mallorca la cesión gratuita de unos terrenos junto al Velòdrom Illes Balears -antes Palma Arena- de Palma donde el Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) proyecta construir 323 viviendas de protección oficial (VPO).

El anuncio llega en un contexto de fuerte tensión en el mercado inmobiliario balear, donde la compra de vivienda por parte de ciudadanos extranjeros continúa marcando máximos históricos y los precios de compraventa y alquiler continúan entre los más elevados de España, convirtiendo el acceso a un hogar en una carrera de obstáculos para una buena parte de la población.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, y el presidente del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, han firmado este lunes el convenio de cesión de una parcela de más de 33.000 metros cuadrados, una actuación que el Ejecutivo presenta como la mayor promoción de vivienda pública de la historia de Mallorca y para la que prevé una inversión inicial de 3,4 millones de euros.

Sin embargo, las viviendas no estarán disponibles a corto plazo. La líder balear ha explicado que la tramitación del proyecto comenzará durante la actual legislatura y que, gracias a su declaración como proyecto residencial estratégico e inversión de interés autonómico, los plazos administrativos podrán reducirse hasta alrededor de un año y medio, frente a los cerca de diez años que, según el Govern, supondría una tramitación ordinaria. Aun así, la previsión del Ejecutivo es que las viviendas se entreguen durante la próxima legislatura.

Además del calendario, el acceso a la promoción volverá a estar condicionado por uno de los requisitos incorporados por el Govern a las nuevas promociones públicas: acreditar un mínimo de 15 años de residencia legal en Balears. Esta exigencia deja fuera a residentes que, pese a vivir y trabajar en las Islas, no alcanzan ese periodo de permanencia.

El conseller de Vivienda, José Luis Mateo, ha explicado que antes del inicio de las obras será necesario urbanizar los terrenos, un proceso que se desarrollará de forma paralela a la tramitación administrativa. También ha avanzado que el diseño de la promoción se decidirá previsiblemente mediante un concurso de ideas.

Las 323 viviendas se incorporarán al plan con el que el Govern asegura impulsar cerca de 1.200 viviendas públicas a través del Ibavi.

El convenio firmado este lunes incluye también la cesión por parte del Ibavi al Consell de 35 viviendas protegidas destinadas a uso social, un local de unos 400 metros cuadrados para un espacio de ensayo de grupos musicales y un solar de aproximadamente 3.000 metros cuadrados reservado para futuros equipamientos insulares.

Durante el acto, Galmés ha defendido la cesión gratuita de unos terrenos valorados en 4,6 millones de euros pese a que el Consell carece de competencias en materia de vivienda. Según ha señalado, la operación busca contribuir a facilitar el acceso a una vivienda asequible para los mallorquines.

El Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible ha iniciat la tramitació per modificar la denominació oficial de l'aeroport de Son Sant Joan, que deixarà de dir-se “Aeroport de Palma de Mallorca” per passar a denominar-se “Aeroport de Palma-Mallorca”, amb un guionet entre el nom de la ciutat i el de l'illa.

La denominació del principal aeroport de Balears ha estat objecte de debat en diverses ocasions durant les últimes dècades. L'aprovació de la Llei de Capitalitat de Palma i la recuperació del nom oficial de la ciutat, que va deixar de ser “Palma de Mallorca” per passar a denominar-se simplement “Palma”, van reobrir el debat sobre la conveniència d'adaptar també el nom de la infraestructura aeroportuària a la nomenclatura oficial.

No debades, la proposta del Ministeri justifica la modificació en el fet que la denominació oficial de la capital balear és Palma des de l'aprovació de la Llei 15/2016, actualment vigent, i en els criteris de l'Organització d'Aviació Civil Internacional (OACI) sobre la nomenclatura dels aeroports situats en illes.

El canvi figura en un esborrany d'ordre ministerial remès aquest divendres a l'associació 'Fem-ho en Català', a la qual el departament dirigit per Óscar Puente ha concedit un termini fins al pròxim 15 de setembre per presentar al·legacions abans de l'aprovació definitiva. La modificació suposa un canvi respecte al nom oficial vigent des de fa dècades, encara que no afecta el codi aeroportuari PMI ni a l'operativa de l'aeroport.

'Fem-ho en Català' ha celebrat que el Ministeri hagi acceptat parcialment una reivindicació que va presentar el setembre de 2025, quan va sol·licitar la normalització dels noms dels aeroports de Balears.

En el cas de Mallorca, l'entitat reclamava que l'aeroport passés a denominar-se “Aeroport de Palma”, argumentant que el nom oficial de la capital és únicament Palma. Encara que aquella petició va ser inicialment rebutjada, l'associació sosté que el Ministeri ha rectificat ara la seva posició en acceptar substituir “Palma de Mallorca” per “Palma-Mallorca”.

L'entitat considera que l'ús del guionet permet mantenir la referència a l'illa, atès que la infraestructura dona servei a tot el territori insular.

No obstant això, 'Fem-ho en Català' estudia presentar al·legacions per reclamar que la denominació oficial figuri íntegrament en català, de manera que passi a ser “Aeroport de Palma-Mallorca”. Segons l'associació, aquesta seria la fórmula plenament coherent amb l'oficialitat de la llengua catalana a les Balears. L'any passat, per la seva banda, l'Obra Cultural Balear (OCB) es va dirigir al ministre de Transports per modificar la denominació oficial de l'aeroport perquè passés a denominar-se “Aeroport de Palma”.

Al llarg dels últims anys s'han succeït distintes propostes, com la possibilitat de rebatejar l'aeroport amb el nom de Rafa Nadal que ha aflorat en diverses ocasions en el debat públic, especialment després dels principals èxits esportius del tenista manacorí. No obstant això, la proposta mai no ha arribat a traduir-se en una iniciativa formal amb recorregut administratiu.

El Ministeri de Transports ha optat ara per un canvi de caràcter estrictament toponímic i jurídic, limitat a adaptar la denominació de l'aeroport al nom oficial de la capital balear i als criteris de nomenclatura aplicables als aeroports situats en illes, sense contemplar la incorporació del nom de cap personalitat.

Al setembre de l'any passat, el ple de l'Ajuntament de Palma va rebutjar una iniciativa presentada per Vox per recuperar per a la ciutat la denominació Palma de Mallorca en lloc de Palma, un debat que ha ressorgit de forma intermitent al llarg de la darrera dècada i sota el mandat de partits de diferent signe polític. La proposta es va topar amb la ferma oposició de tots els grups, inclòs el PP -que governa el Consistori al costat de la formació d'extrema dreta-.

L'aeroport de Palma, situat a vuit quilòmetres de la ciutat i amb una capacitat per a 34 milions de passatgers, segons dades del Ministeri de Transports, és el tercer aeroport de la xarxa d'Aena en trànsit de viatgers i una de les principals infraestructures de l'illa, a més de la seva principal porta d'entrada i sortida. És un referent a nivell internacional pel seu volum d'activitat que assoleix els seus nivells més alts durant els mesos d'estiu.

El Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible ha iniciado la tramitación para modificar la denominación oficial del aeropuerto de Son Sant Joan, que dejará de llamarse “Aeropuerto de Palma de Mallorca” para pasar a denominarse “Aeropuerto de Palma-Mallorca”, con un guion entre el nombre de la ciudad y el de la isla.

La denominación del principal aeropuerto de Balears ha sido objeto de debate en varias ocasiones durante las últimas décadas. La aprobación de la Ley de Capitalidad de Palma y la recuperación del nombre oficial de la ciudad, que dejó de ser “Palma de Mallorca” para pasar a denominarse simplemente “Palma”, reabrieron el debate sobre la conveniencia de adaptar también el nombre de la infraestructura aeroportuaria a la nomenclatura oficial.

No en vano, la propuesta del Ministerio justifica la modificación en que la denominación oficial de la capital balear es Palma desde la aprobación de la Ley 15/2016, actualmente vigente, y en los criterios de la Organización de Aviación Civil Internacional (OACI) sobre la nomenclatura de los aeropuertos situados en islas.

El cambio figura en un borrador de orden ministerial remitido este viernes a la asociación 'Fem-ho en Català', a la que el departamento dirigido por Óscar Puente ha concedido un plazo hasta el próximo 15 de septiembre para presentar alegaciones antes de la aprobación definitiva. La modificación supone un cambio respecto al nombre oficial vigente desde hace décadas, aunque no afecta al código aeroportuario PMI ni a la operativa del aeropuerto.

'Fem-ho en Català' ha celebrado que el Ministerio haya aceptado parcialmente una reivindicación que presentó en septiembre de 2025, cuando solicitó la normalización de los nombres de los aeropuertos de Balears.

En el caso de Mallorca, la entidad reclamaba que el aeropuerto pasara a denominarse “Aeroport de Palma”, argumentando que el nombre oficial de la capital es únicamente Palma. Aunque aquella petición fue inicialmente rechazada, la asociación sostiene que el Ministerio ha rectificado ahora su posición al aceptar sustituir “Palma de Mallorca” por “Palma-Mallorca”.

La entidad considera que el uso del guion permite mantener la referencia a la isla, dado que la infraestructura da servicio a todo el territorio insular.

No obstante,' Fem-ho en Català' estudia presentar alegaciones para reclamar que la denominación oficial figure íntegramente en catalán, de forma que pase a ser “Aeroport de Palma-Mallorca”. Según la asociación, esa sería la fórmula plenamente coherente con la oficialidad de la lengua catalana en Balears. El año pasado, por su parte, la Obra Cultural Balear (OCB) se dirigió al ministro de Transportes para modificar la denominación oficial del aeropuerto para que pasara a denominarse “Aeroport de Palma”.

A lo largo de los últimos años se han sucedido distintas propuestas, como la posibilidad de rebautizar el aeropuerto con el nombre de Rafa Nadal que ha aflorado en varias ocasiones en el debate público, especialmente tras los mayores éxitos deportivos del tenista manacorí. Sin embargo, la propuesta nunca ha llegado a traducirse en una iniciativa formal con recorrido administrativo.

El Ministerio de Transportes ha optado ahora por un cambio de carácter estrictamente toponímico y jurídico, limitado a adaptar la denominación del aeropuerto al nombre oficial de la capital balear y a los criterios de nomenclatura aplicables a los aeropuertos ubicados en islas, sin contemplar la incorporación del nombre de ninguna personalidad.

En septiembre del año pasado, el pleno del Ayuntamiento de Palma rechazó una iniciativa presentada por Vox para recuperar para la ciudad la denominación Palma de Mallorca en lugar de Palma, un debate que ha resurgido de forma intermitente a lo largo de la última década y bajo el mandato de partidos de distinto signo político. La propuesta se topó con la firme oposición de todos los grupos, incluido el PP -que gobierna el Consistorio junto a la formación de extrema derecha-.

El aeropuerto de Palma, situado a ocho kilómetros de la ciudad y con una capacidad para 34 millones de pasajeros, según datos del Ministerio de Transportes, es el tercer aeropuerto de la red de Aena en tráfico de viajeros y una de las mayores infraestructuras de la isla, además de su principal puerta de entrada y salida. Es un referente a nivel internacional por su volumen de actividad que alcanza sus niveles más altos durante los meses de verano.

El Govern balear va retre homenatge ahir a la nit al prop de centenasr de civils que van morir sota els bombardejos republicans registrats a Mallorca entre 1936 i 1938. L'acte institucional, celebrat a la capital balear, va tenir lloc, però, tot just quatre mesos després que PP i Vox derogessin la Llei balear de memòria democràtica, el contingut de la qual donava cobertura a aquest tipus de tributs i al reconeixement institucional de les víctimes de la guerra civil i la dictadura franquista.

A la cerimònia hi van assistir els descendents de diverses d'aquelles víctimes, com també la presidenta de l'Executiu autonòmic, Marga Prohens (PP), i altres alts càrrecs conservadors i d'extrema dreta. Cap formació d'esquerres no va ser-hi present, com tampoc Memòria de Mallorca, que havia supeditat la seva presència al fet que el Govern renunciés públicament a la derogació de la llei autonòmica de memòria democràtica, exigència que l'Executiu en cap moment no ha atès. Per la seva banda, el PSIB-PSOE va criticar que el PP pretengui “donar lliçons de memòria” tot just uns mesos després d'haver derogat la norma que empara els drets de les víctimes i “d'haver menyspreat les famílies i les entitats memorialistes”.

Durant l'homenatge, Prohens, que mai no ha expressat una condemna pública específica a les víctimes de la repressió franquista desfermada a les Balears després del cop militar de juliol de 1936 -unes 2.000 persones assassinades- i a les violacions de drets humans comeses durant la dictadura, ha defensat durant l'acte que la societat balear ha pres consciència de la necessitat de “tancar ferides restituint la dignitat” de les persones assassinades durant la guerra civil, reconduint després el seu discurs cap als bombardejos de l'Exèrcit republicà.

“No parlem de víctimes col·laterals. Parlem d'un atac sistemàtic contra població civil, contra una illa que es trobava indefensa amb l'únic objectiu de minar la moral i de forçar la rendició de Mallorca que havia quedat en el bàndol revoltat, però aïllada”, va incidir.

En un altre moment, la presidenta s'ha referit al mur inaugurat aquest dilluns amb els noms de les víctimes, asseverant que la frase inscrita en ell permetrà conservar “per sempre” el record de “les víctimes dels bombardejos republicans a la ciutat de Palma”. No obstant això, la inscripció col·locada al·ludeix de forma genèrica a les “víctimes de la Guerra Civil”, una formulació més àmplia que la utilitzada per la líder autonòmica.

Prohens va posar xifres als atacs aeris dels republicans: entre el juliol i l'agost de 1936, Mallorca va patir 46 bombardejos, dels quals 25 van afectar directament Palma. Durant el conflicte es van produir onze atacs aeris més, especialment intensos el 1937. En total, va dir, els atemptats van causar 97 morts i 224 ferits a tota l'illa. Entre els finats hi havia 32 dones i 17 nens.

La líder autonòmica va al·ludir així mateix al paper de la “llei de fosses -la seva aprovació va complir recentment deu anys-, una norma que, ha recordat, ha permès recuperar ”334 cossos i identificar 67 víctimes“, sense mencionar en cap moment que la mort d'aquestes va ser causada per la repressió franquista, una violència que, com assenyalen els historiadors, ja havia estat planificada mesos abans de la guerra civil i va ser executada per falangistes, militars, autoritats civils, xarxes clientelars de dretes, capellans fins i tot després de finalitzar el conflicte bèl·lic.

Malgrat que la llei de fosses manca de l'abast de la llei de memòria democràtica, que també regulava les polítiques públiques de veritat, reconeixement, divulgació, retirada de simbologia franquista, règim sancionador i garanties de no repetició, Prohens va apel·lar reiteradament a ella i la va reivindicar com el principal instrument de reparació de les víctimes, ignorant la derogació del principal marc legal de memòria de les Illes.

Fa dues setmanes, el Constitucional va admetre a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra la derogació de la norma balear i va acordar suspendre cautelarment la seva aplicació. La decisió de l'alt tribunal implica que la llei continua vigent mentre resol sobre el fons del recurs, en considerar l'Executiu que la seva eliminació podria vulnerar els drets de les víctimes de greus violacions de drets humans.

L'alt càrrec del PP ha asseverat que “la recuperació de les víctimes i de la seva memòria no ha d'anar de bàndols”, insistint que no es tracta de “buscar culpables” ni de recordar els bombardejos “des de l'odi o el revanxisme”, sinó de “recordar amb respecte a cadascuna d'aquestes víctimes i recordar les seves històries i les seves vides truncades i interrompudes per aquests fets” i de treure de l'oblit un episodi que va qualificar de “un dels esdeveniments bèl·lics més durs i alhora més desconeguts de la història tant de Balears com d'Espanya”.

Avançar “sense rancors, bàndols ni divisions”

En cap moment de la seva intervenció Prohens va efectuar una condemna expressa al cop militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la repressió exercida durant gairebé quatre dècades. Sí que va apel·lar a la necessitat d'avançar “sense rancors, sense bàndols i sense divisions, sent conscients i tenint presents els errors del passat”, en línia del discurs de populars i extrema dreta, que en altres CCAA també han tombat els seus textos memorialistes, substituïts en alguns casos per 'lleis de la concòrdia' que, sota text d'excusa de “reconciliar” els espanyols en lloc de “reobrir ferides”, equiparen el franquisme amb la democràcia.

El Mur de la Dignitat instal·lat aquest dilluns al Passeig Sagrera és una obra concebuda, exposa el Govern en una nota de premsa, “per transmetre la dualitat entre la destrucció representada per la guerra i l'esperança simbolitzada per la memòria”. “L'ombra evoca el dolor, les absències i la tragèdia que van deixar els atemptats, mentre que la llum representa la memòria permanent de les víctimes, la seva dignitat i el compromís de la societat de no oblidar-les”, prossegueix el comunicat.

La cerimònia va començar amb la lectura, un a un, dels noms i les edats de les 73 víctimes civils identificades dels bombardeigs republicans sobre Palma. Després de l'enumeració, els assistents van guardar un minut de silenci abans que es recordés que el nou Mur de la Dignitat neix amb l'objectiu de reconèixer, reparar i dignificar la memòria de les víctimes i de les seves famílies perquè els seus noms i les seves històries perdurin en el temps.

Tot seguit va intervenir l'historiador Manuel Aguilera, impulsor de la investigació que ha permès identificar les víctimes, qui va afirmar que amb la inauguració del memorial es salda “un deute històric”. Va recordar que les víctimes dels bombardeigs sobre Palma no havien rebut “cap homenatge ni durant els 40 anys de dictadura ni en els 50 de democràcia” i va defensar que “en una democràcia no hi pot haver silencis” perquè “la veritat ha d'estar per sobre de tot”.

Aguilera, autor del llibre Mallorca en llamas. Las víctimas del primer terror aéreo de la Guerra Civil, va repassar a més el context històric dels atacs aeris sobre Mallorca i va assenyalar que Palma va ser una de les primeres ciutats a patir bombardejos sistemàtics contra la rereguarda durant la Guerra Civil. Tot i que els objectius eren inicialment militars, va explicar, les bombes van acabar caient sobre barris obrers i zones comercials, causant nombroses víctimes civils. A continuació va posar rostre a diverses de les persones traspassades relatant les seves històries i va agrair la presència dels seus familiars, abans de concloure que actes com el celebrat constitueixen “una forma de reparació”, ja que les conseqüències de la guerra “de vegades perduren durant generacions”.

El Govern balear rindió anoche homenaje al cerca de centenar de civiles que fallecieron bajo los bombardeos republicanos registrados en Mallorca entre 1936 y 1938. El acto institucional, celebrado en la capital balear, tuvo lugar, sin embargo, apenas cuatro meses después de que PP y Vox derogasen la Ley balear de memoria democrática, cuyo contenido daba cobertura a este tipo de tributos y al reconocimiento institucional de las víctimas de la guerra civil y la dictadura franquista.

A la ceremonia asistieron los descendientes de varias de aquellas víctimas así como la presidenta del Ejecutivo autonómico, Marga Prohens (PP), y otros altos cargos conservadores y de extrema derecha. Ninguna formación de izquierdas estuvo presente como tampoco Memòria de Mallorca, que había supeditado su presencia a que el Govern renunciase públicamente a la derogación de la ley autonómica de memoria democrática, exigencia que el Ejecutivo en ningún momento ha atendido. Por su parte, el PSIB-PSOE criticó que el PP pretenda “dar lecciones de memoria” apenas unos meses después de haber derogado la norma que ampara los derechos de las víctimas y de “haber menospreciado a las familias y a las entidades memorialistas”.

Durante el homenaje, Prohens, que nunca ha expresado una condena pública específica a las víctimas de la represión franquista desatada en Balears tras el golpe militar de julio de 1936 -unas 2.000 personas asesinadas- y a las violaciones de derechos humanos cometidas durante la dictadura, ha defendido durante el acto que la sociedad balear ha tomado conciencia de la necesidad de “cerrar heridas restituyendo la dignidad” de las personas asesinadas durante la guerra civil, reconduciendo tras ello su discurso hacia los bombardeos del Ejército republicano.

“No hablamos de víctimas colaterales. Hablamos de un ataque sistemático contra población civil, contra una isla que se encontraba indefensa con el único objetivo de minar la moral y de forzar la rendición de Mallorca que había quedado en el bando sublevado pero aislada”, incidió.

En otro momento, la presidenta se ha referido al muro inaugurado este lunes con los nombres de las víctimas, aseverando que la frase inscrita en él permitirá conservar “para siempre” el recuerdo de “las víctimas de los bombardeos republicanos en la ciudad de Palma”. Sin embargo, la inscripción colocada alude de forma genérica a las “víctimas de la Guerra Civil”, una formulación más amplia que la utilizada por la líder autonómica.

Prohens puso cifras a los ataques aéreos de los republicanos: entre julio y agosto de 1936, Mallorca sufrió 46 bombardeos, de los que 25 afectaron directamente a Palma. Durante el conflicto se produjeron once ataques aéreos más, especialmente intensos en 1937. En total, dijo, los atentados causaron 97 muertes y 224 heridos en toda la isla. Entre los fallecidos había 32 mujeres y 17 niños.

La líder autonómica aludió asimismo al papel de la ley de fosas -cuya aprobación cumplió recientemente diez años-, una norma que, ha recordado, ha permitido recuperar “334 cuerpos e identificar a 67 víctimas”, sin mencionar en momento alguno que la muerte de éstas fue causada por la represión franquista, una violencia que, como señalan los historiadores, ya había sido planificada meses antes de la guerra civil y fue ejecutada por falangistas, militares, autoridades civiles, redes clientelares de derechas, capellanes incluso después de finalizar el conflicto bélico.

Pese a que la ley de fosas carece del alcance de la ley de memoria democrática, que también regulaba las políticas públicas de verdad, reconocimiento, divulgación, retirada de simbología franquista, régimen sancionador y garantías de no repetición, Prohens apeló reiteradamente a ella y la reivindicó como el principal instrumento de reparación de las víctimas, obviando la derogación del principal marco legal de memoria de las Islas.

Hace dos semanas, el Constitucional admitió a trámite el recurso de inconstitucionalidad presentado por el Gobierno central contra la derogación de la norma balear y acordó suspender cautelarmente su aplicación. La decisión del alto tribunal implica que la ley continúa vigente mientras resuelve sobre el fondo del recurso, al considerar el Ejecutivo que su eliminación podría vulnerar los derechos de las víctimas de graves violaciones de derechos humanos.

La alto cargo del PP ha aseveró que “la recuperación de las víctimas y de su memoria no debe ir de bandos”, insistiendo en que no se trata de “buscar culpables” ni de recordar los bombardeos “desde el odio o el revanchismo”, sino de “recordar con respeto a cada una de estas víctimas y recordar sus historias y sus vidas truncadas e interrumpidas por estos hechos” y de sacar del olvido un episodio que calificó como “uno de los acontecimientos bélicos más duros y a la vez más desconocidos de la historia tanto de Balears como de España”.

Avanzar “sin rencores, bandos ni divisiones”

En ningún momento de su intervención Prohens efectuó una condena expresa al golpe militar de 1936, a la dictadura franquista ni a la represión ejercida durante casi cuatro décadas. Sí apeló a la necesidad de avanzar “sin rencores, sin bandos y sin divisiones, siendo conscientes y teniendo presentes los errores del pasado”, en línea del discurso de populares y extrema derecha, que en otras CCAA también han tumbado sus textos memorialistas, sustituidos en algunos casos por 'leyes de la concordia' que, so pretexto de “reconciliar” a los españoles en lugar de “reabrir heridas”, equiparan el franquismo con la democracia.

El Muro de la Dignidad instalado este lunes en el Passeig Sagrera es una obra concebida, expone el Govern en una nota de prensa, “para transmitir la dualidad entre la destrucción representada por la guerra y la esperanza simbolizada por la memoria”. “La sombra evoca el dolor, las ausencias y la tragedia que dejaron los atentados, mientras que la luz representa la memoria permanente de las víctimas, su dignidad y el compromiso de la sociedad de no olvidarlas”, prosigue el comunicado.

La ceremonia dio comienzo con la lectura, uno a uno, de los nombres y las edades de las 73 víctimas civiles identificadas de los bombardeos republicanos sobre Palma. Tras la enumeración, los asistentes guardaron un minuto de silencio antes de que se recordara que el nuevo Muro de la Dignidad nace con el objetivo de reconocer, reparar y dignificar la memoria de las víctimas y de sus familias para que sus nombres y sus historias perduren en el tiempo.

Acto seguido intervino el historiador Manuel Aguilera, impulsor de la investigación que ha permitido identificar a las víctimas, quien afirmó que con la inauguración del memorial se salda “una deuda histórica”. Recordó que las víctimas de los bombardeos sobre Palma no habían recibido “ningún homenaje ni durante los 40 años de dictadura ni en los 50 de democracia” y defendió que “en una democracia no puede haber silencios” porque “la verdad debe estar por encima de todo”.

Aguilera, autor del libro Mallorca en llamas. Las víctimas del primer terror aéreo de la Guerra Civil, repasó además el contexto histórico de los ataques aéreos sobre Mallorca y señaló que Palma fue una de las primeras ciudades en sufrir bombardeos sistemáticos contra la retaguardia durante la Guerra Civil. Aunque los objetivos eran inicialmente militares, explicó, las bombas acabaron cayendo sobre barrios obreros y zonas comerciales, causando numerosas víctimas civiles. A continuación puso rostro a varias de las personas fallecidas relatando sus historias y agradeció la presencia de sus familiares, antes de concluir que actos como el celebrado constituyen “una forma de reparación”, ya que las consecuencias de la guerra “a veces perduran durante generaciones”.

Sento orgull i sento ràbia. Parlo per mi, però sospito que també en nom d'altres mallorquins que vivim fora i que diumenge vàrem seguir en directe la informació que ens arribava de la històrica manifestació a Palma. Orgull, per veure com la nostra gent sortia als carrers per omplir-los cridant que no poden suportar més la situació. I ràbia des que el telèfon va començar a ser inundat d'imatges, primer de mitjans (cal destacar aquí la gran feina d'elDiario.es) i més tard d'amics, rebent cops de la Policia Nacional.

Però, amb el pas de les hores, els primers sentiments s'assenten i una idea comença a rondar el cap. Sembla que no sols a mi, ja que la meva germana m'envia un missatge que diu: “Has vist la manifestació a Mallorca? Creus que canviarà alguna cosa?”. La pregunta és molt pertinent, però la resposta no és clara.

Quan diu “cosa”, la meva germana fa referència al model turístic de Mallorca. Un model que ha aconseguit treure l'illa de la pobresa més absoluta, però que ja fa temps es va passar de frenada. El resultat? Un medi ambient cada vegada més deteriorat, una societat precària, un cost de la vida inassolible i una illa massificada la major part de l'any. Però per canviar això no basta la ràbia. Ens cal alguna cosa més. És necessari un projecte polític i, per descomptat, concreció.

Posem ara els ulls sobre aquells qui haurien de fer la política. Els dos partits més votats de Balears ofereixen poca fiabilitat a l'hora de proposar alternatives en aquesta qüestió. El Partit Popular ha modificat aquest mandat el seu discurs, ara lleugerament més sensible a la insuportable situació. Però no és més que això, un gir dialèctic sense cap voluntat real de canvi. El PSIB prou té amb donar explicacions de com va dirigir (o com no ho va fer) les forces policials que depenien de la seva delegació del Govern. Revisar el seu paper en els vuit anys de governs progressistes fa la resta. El teatre dels dos llançant-se les culpes mútuament arran dels esdeveniments de diumenge només mereix un qualificatiu: esperpèntic. Pel que fa a la tercera força a la nostra cambra autonòmica, VOX, millor no preguntar.

I a l'esquerra del PSIB, què? Idò, més dubtes que certeses. És aquí on els projectes sonen més transformadors. El problema és que, fins ara, quan ha arribat el moment de portar-los a la pràctica, els resultats no han estat a l'alçada de les expectatives generades. I quan les expectatives no es compleixen, arriba la frustració. Que li ho diguin a l'espai de Podem, que a casa nostra va tenir molt bona entrada.

Sigui com sigui, és a l'esquerra on rau la resposta. Potser MÉS està en condicions de liderar-la, potser és un altre partit que encara no ha nascut, o tal volta ve dels moviments socials. Intueixo que ens caldran totes les forces que tenim i encara més. Perquè el repte és enorme, oferir allò que fins ara no s'ha fet, una sortida. Un model alternatiu o un pla per decréixer. Haurà de ser creïble, si no la gent tornarà cap a aquelles marques que o bé vetllen per defensar l'statu quo o bé només es mouran quan vegin que no hi ha alternativa.

Per aterrar aquest clam caldrà fer-se preguntes valentes. Cal oferir un model econòmic alternatiu per fer d'aquest un moviment de majories? O no? Quin podria ser aquest model? Si decreixem en turisme, fins on? Volem tornar al nombre de turistes d'abans de la pandèmia? O de 2008? O dels anys 90? Hi ha referents en tot això de fer marxa enrere? Què podem aprendre'n? O ens tocarà ser pioners, com ja ho vàrem ser exportant grans cadenes hoteleres arreu del món? I que passa amb l'habitatge? Es pot limitar la compra a residents? Es poden limitar altres àmbits per raó de residència? I si no es pot, per què? Ens organitzem per canviar allò que no ens ho permet o és massa llunyà i es perdrien forces?

Si no ens fem aquesta mena de qüestions, continuarem obviant l'elefant a l'habitació, que les opcions polítiques favorables al turisme basen el seu èxit en la por al buit que pugui venir després. Si no expliquem com omplir-lo, no hi ha cap opció de seducció.

Ara fa uns mesos el meu amic Joan va venir a Barcelona de visita. Vàrem parlar de turisme i em va dir que, tot i la ràbia, no confiava que cap opció política pogués fer res. Jo, potser de forma ingènua, li vaig dir que no podíem caure en això, que aquells que no volen que res canviï estan contents que la seva ràbia no es converteixi en un agent polític. Entenc perfectament el que em deia en Joan, però de veritat penso que una transformació és possible.

El diumenge, el meu amic Joan va patir un atac desproporcionat a mans de la policia. Dilluns es va llevar amb grans blaus al seu cos. Simplement per voler manifestar-se de forma pacífica. Com en Joan, la gent de Mallorca avui està més rabiosa que dissabte. El problema és que, mentre no puguem transformar la ràbia en acció política, simplement serà això. Ara bé, en uns dies torno a Mallorca per passar l'estiu. I penso fer una gran abraçada al meu amic, per fer-li veure com n'estic, d'orgullós i d'agraït.