La UGT ha desconvocat la vaga al Centre de Benestar Animal de Son Reus gestionada per la concessionària Athisa que va començar el passat 24 d'agost per reclamar millores laborals que solucionin la situació de “greu precarietat laboral i inseguretat” que pateixen. A més, el sindicat ha denunciat l'existència de presumpte esquirolatge per part de l'Ajuntament de Palma i ha anunciat una ofensiva legal.

En un comunicat, l'organització sindical ha explicat que retira la protesta després de constatar-se la neutralització de la mesura de pressió com a conseqüència directa del “greu i il·legal esquirolatge extern perpetrat per la directiva municipal de l'Ajuntament de Palma”. Ha assenyalat que deixar la vaga no significa aturar el conflicte, més aviat al contrari. Fins a la data, han explicat, el sindicat havia mantingut en reserva diverses situacions greus a l'espera de poder solucionar el conflicte laboral.

La UGT ha denunciat que el Director General de Medi Ambient, Espais Naturals i Benestar Animal, i el Cap de Departament d'Ecologia, Agricultura i Benestar Animal, van estar exacutant tasques corresponents als vaguistes de manera continuada i reiterada durant els dies de vaga.

Des de la UGT han subratllat la “profunda falta de respecte” demostrada cap als drets del personal i han afegit que si la situació inicial ja resultava vergonyosa per a l'empresa i per a l'Administració, “l'absoluta inacció de l'Ajuntament que no ha mogut un sol dit durant tot el conflicte” qüestiona la falta d'ètica dels responsables posant de manifest la seva poca alçada política i la seva responsabilitat.

Per la seva banda, la situació dels animals, segons va explicar la UGT, havia estat positiva i s'“alegren que puguin sortir a passejar i gaudir del seu benestar”. No obstant això, van remarcar que aquest fet estava ocorrent mitjançant “una flagrant vulneració” del dret a vaga.

L'associació animalista 'Els abandonats de Son Reus' va compartir en un post d'Instagram que a causa de la vaga patien “els qui menys culpa tenen: els gossos”. Van explicar que segons declaracions dels voluntaris no se'ls estava permetent treure els gossos a passejar, tot i que havien acudit al centre i intentat “buscar solucions pensant únicament en el benestar dels animals”.

Els animalistes van denunciar que a causa de la vaga patien "els qui menys culpa tenen: els gossos".

“Els gossos no entenen de vagues, decisions administratives ni responsabilitats polítiques. Només saben que avui no han sortit. Privar-los d'aquell únic moment de llibertat, exercici i contacte humà no hauria de ser una opció. Les diferències laborals, els conflictes interns o les decisions de l'Administració no poden recaure sobre els animals”, van afegir.

L'Ajuntament va declarar a elDiario.es que la normalitat era absoluta al centre de Son Reus, i que s'estaven cobrint “sense majors incidències totes les funcions i serveis que es desenvolupen al recinte”. “Per part de l'àrea de Medi Natural de l'Ajuntament s'està proporcionant suport, com, de fet, habitualment es fa per optimitzar el treball que es fa a Son Reus. No és res nou ni guarda relació amb els passejos dels gossos a càrrec de voluntaris. Aquests últims estan col·laborant també amb el normal funcionament de Son Reus, com fan habitualment”, afegeixen.

Ara, han advertit segons la seva versió dels fets, UGT bolcarà tots els seus esforços a denunciar públicament i davant les instàncies judicials totes aquelles“ greus irregularitats” que fins al moment no havien estat publicades. Ja han posat els fets en coneixement de l'autoritat laboral i ha avançat que s'exigiran responsabilitats directes per la vulneració del dret fonamental de vaga i el presumpte delicte d'esquirolatge contra els responsables polítics i directius implicats.

Un presumpte esquirolatge

El sindicat va declarar la setmana passada, mitjançant un comunicat, que entenia i denunciava “aquesta ingerència directa com una pràctica inacceptable d'esquirolatge extern”. Segons van informar, responsables de l'àrea de Medi Ambient de l'Ajuntament de Palma estaven acudint a les instal·lacions per dur a terme tasques pròpies dels operaris en vaga per facilitar que el personal voluntari pogués treure a passejar els gossos.

També van acusar càrrecs de l'Ajuntament d'“infondre sistemàticament mentides i falsedats” entre la plantilla “amb l'únic objectiu d'acovardir els treballadors perquè desistissin de les seves legítimes reivindicacions laborals” i, segons van explicar, les aturades estaven registrant un seguiment del 100% i la plantilla estava complint amb els serveis mínims decretats “demostrant una altíssima i escrupolosa responsabilitat tot i considerar que la dita resolució retalla el seu dret a vaga”.

“Greu precarietat laboral i manca de seguretat”

El passat dilluns 24 d'agost va començar la vaga indefinida al centre sanitari animal de Son Reus davant la “falta absoluta” de solució per la “greu precarietat laboral i inseguretat” registrada per la UGT Serveis Públics. El sindicat, mitjançant un comunicat de premsa, va lamentar que les seves demandes havien estat “ignorades” per part de l'Ajuntament de Palma.

Entre altres qüestions, des d'UGT han criticat que es mantinguin les nòmines dels professionals en el salari mínim interprofessional (SMI) i que les seves condicions en matèria de prevenció de risc i salut laboral “continuaran sense ser millorades”. Al seu entendre, és “inhòspit” que el personal no tingui a disposició “ni aigua per beure en ple 2026”. “Això és ridícul”, han subratllat.

Així mateix, van advertir que mentre els treballadors “careixin d'unes condicions de treball segures i dignes”, resulta “materialment impossible” garantir que la cura dels animals compleixi amb els estàndards mínims de qualitat i amb la legislació vigent en matèria de benestar animal.

En no aconseguir un acord amb el Tribunal d'Arbitratge i Mediació de Balears (Tamib), la vaga va seguir endavant. L'Ajuntament de Palma, d'acord amb el sindicat, va imposar uns serveis mínims del 100% que, per als treballadors, són “absolutament abusius i desproporcionats” atès que suposarà que hagin de donar una cobertura completa de la plantilla en diversos torns i activitats.

Això, a parer seu, “desnaturalitza per complet” el dret fonamental a la vaga, atès que “desactiva” els efectes de la protesta i obligant la plantilla a prestar pràcticament el servei diari sota la cobertura de serveis mínims.

El seguiment de les aturades per part dels treballadors, sempre segons UGT, és del 100% i es realitzen únicament els serveis mínims que, ha indicat, estan afectant les tasques que realitzen les associacions de voluntaris que passegen els gossos.

UGT ha desconvocado la huelga en el Centro de Bienestar Animal de Son Reus gestionada por la concesionaria Athisa que dio comienzo el pasado 24 de agosto para reclamar mejoras laborales que solucionen la situación de “grave precariedad laboral e inseguridad” que padecen. Además, el sindicato ha denunciado la existencia de presunto esquirolaje por parte del Ayuntamiento de Palma y ha anunciado una ofensiva legal.

En un comunicado, la organización sindical ha explicado que retira la protesta tras constatarse la neutralización de la medida de presión como consecuencia directa del “grave e ilegal esquirolaje externo perpetrado por la directiva municipal del Ayuntamiento de Palma”. Ha señalado que dejar la huelga no significa parar el conflicto, más bien al contrario. Hasta la fecha, han explicado, el sindicato había mantenido en reserva diversas situaciones graves a la espera de poder solucionar el conflicto laboral.

UGT ha denunciado que el Director General de Medio Ambiente, Espacios Naturales y Bienestar Animal, y el Jefe de Departamento de Ecología, Agricultura y Bienestar Animal, estuvieron realizando tareas correspondientes a los huelguistas de manera continuada y reiterada durante los días de huelga.

Desde UGT han subrayado la “profunda falta de respeto” demostrada hacia los derechos del personal y han añadido que si la situación inicial ya resultaba vergonzosa para la empresa y para la Administración, “la absoluta inacción del Ayuntamiento que no ha movido un solo dedo durante todo el conflicto” cuestiona la falta de ética de los responsables poniendo de manifiesto su poca altura política y su responsabilidad.

Por su parte, la situación de los animales, según explicó UGT, había sido positiva y se “alegran de que puedan salir a pasear y disfrutar de su bienestar”. Sin embargo, remarcaron que este hecho estaba ocurriendo mediante “una flagrante vulneración” del derecho a huelga.

La asociación animalista 'Los abandonados de Son Reus' compartió en un post de Instagram que a causa de la huelga estaban sufriendo “quienes menos tienen culpa: los perros”. Explicaron que según declaraciones de los voluntarios no se les estaba permitiendo sacar a los perros a pasear, a pesar de que habían acudido al centro e intentado “buscar soluciones pensando únicamente en el bienestar de los animales”.

Los animalistas denunciaron que a causa de la huelga estaban sufriendo "quienes menos tienen culpa: los perros".

“Los perros no entienden de huelgas, decisiones administrativas ni responsabilidades políticas. Solo saben que hoy no han salido. Privarles de ese único momento de libertad, ejercicio y contacto humano no debería ser una opción. Las diferencias laborales, los conflictos internos o las decisiones de la Administración no pueden recaer sobre los animales”, añadieron.

El Ayuntamiento declaró a elDiario.es que la normalidad era absoluta en el centro de Son Reus, y que se estaban cubriendo “sin mayores incidencias todas las funciones y servicios que se desarrollan en el recinto”. “Por parte del área de Medi Natural del Ajuntament se está proporcionando apoyo, como, de hecho, habitualmente se hace para optimizar el trabajo que se realiza en Son Reus. No es nada nuevo ni guarda relación con los paseos de los perros a cargo de voluntarios. Estos últimos están colaborando también con el normal funcionamiento de Son Reus, como hacen habitualmente”, añaden.

Ahora, han advertido según su versión de los hechos, UGT volcará todos sus esfuerzos en denunciar públicamente y ante las instancias judiciales todas aquellas“ graves irregularidades” que hasta el momento no habían sido publicadas. Ya han puesto los hechos en conocimiento de la autoridad laboral y ha avanzado que se exigirán responsabilidades directas por la vulneración del derecho fundamental de huelga y el presunto delito de esquirolaje contra los responsables políticos y directivos implicados.

Un presunto esquirolaje

El sindicato declaró la semana pasada, mediante un comunicado, que entendía y denunciaba “esta injerencia directa como una práctica inaceptable de esquirolaje externo”. Según informaron, responsables del área de Medio Ambiente del Ayuntamiento de Palma estaban acudiendo a las instalaciones para realizar tareas propias de los operarios en huelga para facilitar que el personal voluntario pudiera sacar a pasear a los perros.

También acusaron a cargos del Ayuntamiento de “infundir sistemáticamente mentiras y falsedades” entre la plantilla “con el único objetivo de amedrentar a los trabajadores para que desistan de sus legítimas reivindicaciones laborales” y, según explicaron, los paros estaban registrando un seguimiento del 100% y la plantilla estaba cumpliendo con los servicios mínimos decretados “demostrando una altísima y escrupulosa responsabilidad a pesar de considerar que dicha resolución cercena su derecho a huelga”.

“Grave precariedad laboral y falta de seguridad”

El pasado lunes 24 de agosto dio comienzo la huelga indefinida en el centro sanitario animal de Son Reus ante la “falta absoluta” de solución por la “grave precariedad laboral e inseguridad” registrada por la UGT Servicios Públicos. El sindicato, mediante un comunicado de prensa, lamentó que sus demandas habían sido “ignoradas” por parte del Ayuntamiento de Palma.

Entre otras cuestiones, desde UGT han criticado que se mantengan las nóminas de los profesionales en el salario mínimo interprofesional (SMI) y que sus condiciones en materia de prevención de riesgo y salud laboral “siguen sin ser mejoradas”. A su entender, es “inhóspito” que el personal no tenga a disposición “ni agua para beber en pleno 2026”. “Esto es ridículo”, han subrayado.

Asimismo, advirtieron que mientras los trabajadores “carezcan de unas condiciones de trabajo seguras y dignas”, resulta “materialmente imposible” garantizar que el cuidado de los animales cumpla con los estándares mínimos de calidad y con la legislación vigente en materia de bienestar animal.

Al no conseguir un acuerdo con el Tribunal de Arbitraje y Mediación de Balears (Tamib), la huelga siguió adelante. El Ayuntamiento de Palma, de acuerdo con el sindicato, impuso unos servicios mínimos del 100% que, para los trabajadores, son “absolutamente abusivos y desproporcionados” debido a que supondrá que tengan que dar una cobertura completa de la plantilla en varios turnos y actividades.

Esto, a su parecer, “desnaturaliza por completo” el derecho fundamental a la huelga, dado que “desactiva” los efectos de la protesta y obligando a la plantilla a prestar prácticamente el servicio diario bajo la cobertura de servicios mínimos.

El seguimiento de los paros por parte de los trabajadores, siempre según UGT, es del 100% y se realizan únicamente los servicios mínimos que, ha indicado, están afectando a las labores que realizan las asociaciones de voluntarios que pasean a los perros.

Madò Farta s'ha convertit en una de les cares més habituals en les protestes contra la saturació turística de Mallorca, malgrat que sempre ha ocultat la seva veritable identitat rere una màscara. Metafòrica i real. La careta de calavera i l'atuell tradicional de 'pagesa' -vestimenta típica del folklore mallorquí- acompanyen sempre aquesta enigmàtica activista que és en dels símbols més reconeguts de les manifestacions.

La clau? Un atuell llamatiu i una presència silenciosa. Com aquesta entrevista, que ha estat per escrit a petició expressa de l'activista: ha insistit a fer-la a través d'un qüestionari degut a que és “muda”, una manera més de protegir el seu anonimat. Per a ella, el silenci i la discreció són “eines molt potents” que permeten que no hi hagi una sola Madò Farta, sinó moltes. Per això, quan interactua en persona amb la premsa, només gesticula.

La seva activitat se centra en les xarxes socials, des d'on ha contribuït a l'última gran manifestació d'aquest estiu contra la turistificació. Amb el suport del GOB i Terraferida, 1.000 persones, segons Policia Nacional, han participat aquest dissabte en una “cadena a la fresca”: la gent es va asseure en una cadena de cadires des de Plaça d'Espanya fins a Consolat de Mar, seu de la presidència del Govern, on va haver-hi una batucada. Madò Farta ha deixat fotografiar-se per elDiario.es en aquesta protesta.

Com va sorgir el personatge de Madò Farta i com d'important és l'estètica en aquest cas?

Madò Farta no va néixer amb un manual d'instruccions. Va néixer de la necessitat de fer visible alguna cosa que costava molt d'explicar només amb paraules. I un cop vaig tenir clara aquesta necessitat, vaig entendre que l'estètica havia de fer bona part del treball. La 'pagesa' no és una decoració i el calavera tampoc. És una contradicció volguda: una figura que representa una Mallorca viva, arrelada, però amb un calavera que recorda que aquesta manera de viure també pot acabar desapareixent. Volia que, abans d'escoltar qualsevol discurs, la imatge ja fes una pregunta. Això és important perquè avui vivim envoltats d'imatges. Si vols que algú s'aturi, primer has d'aconseguir que miri.

Per què va optar per una protesta silenciosa i anònima? Qué li permet fer l'anonimat que no li permetria donar la cara?

El silenci és una eina molt potent. Quan no parles, obligues l'altra persona a mirar, i moltes vegades mirar incomoda més que sentir un discurs. I l'anonimat em permet una cosa que per a mi continua sent molt important: no convertir aquesta història en la biografia d'una persona. No vull que el debat sigui “qui és Madò Farta?”, sinó “per què existeix Madò Farta?”. A més, hi ha una cosa que m'agrada molt de l'anonimat: que algú pugui posar-se la màscara i convertir-se en part del missatge. Si jo donés la cara, probablement hi hauria una Madò Farta concreta. Així, en canvi, pot haver-n'hi moltes.

Què simbolitza Madò Farta i fins a quin punt creu que el personatge ja ha deixat de ser seu per convertir-se en un símbol col·lectiu?

Fa temps que ja no és meu. I això és, probablement, el millor que li podia passar. Al principi era una forma meva de canalitzar una preocupació. Ara veig gent que es reconeix, famílies que s'han inspirat, nens que es posen la màscara i persones que porten el mateix missatge sense necessitat que jo hi sigui. I això té una part molt “bonica”: el símbol ja no necessita la persona que el va crear. Madò Farta pot sortir al carrer encara que jo no hi sigui. I, de fet, aquesta és la idea.

Al principi era una forma meva de canalitzar una preocupació. Ara veig gent que es reconeix, famílies que s'han inspirat, nens que es posen la màscara i persones que porten el mateix missatge sense necessitat que jo hi sigui. Madò Farta pot sortir al carrer encara que jo no hi sigui

Què et va impulsar a passar de la preocupació i la queixa a crear un personatge i sortir al carrer?

Arriba un moment en què queixar-te ja no et basta. No perquè la queixa no sigui legítima, sinó perquè si només et quedes a casa parlant de tot el que va malament, acabes formant part d'aquesta resignació. Jo no volia esperar a estar d'acord amb tot ni tenir una solució perfecta. Volia fer alguna cosa. Aquest és un canvi important: entendre que participar no significa necessàriament militar dins d'un partit, ni ser una persona pública, ni tenir un càrrec. També pots posar-te una màscara, agafar una pancarta, recollir fems o simplement ser-hi.

Participar no vol pas dir necessàriament militar dins d'un partit, ni ser una persona pública, ni tenir un càrrec. També pots posar-te una màscara, agafar una pancarta, recollir fems o simplement ser allà

Com seria la Mallorca que li agradaria deixar a les generacions que venen?

M'agradaria deixar-los una Mallorca que no hagin de defensar constantment. Una Mallorca en la qual un jove pugui dir “jo vull viure aquí” i que això sigui una possibilitat real. On anar a una platja no sigui una operació logística. On l'aigua no sigui un problema permanent, on els pobles no perdin la seva identitat i on el paisatge no sigui només el que ensenyem a les fotografies turístiques. I sobretot m'agradaria que els nens que avui es posen la màscara de Madò Farta un dia la puguin guardar en un calaix perquè ja no faci falta.

Considera que hi ha hagut un retrocés en la protecció de l'illa i en els drets dels residents?

Jo crec que hi ha hagut un retrocés en alguna cosa més profunda: en la idea que determinades coses haurien de tenir un límit. Quan comencem a discutir si un espai protegit pot tenir alguna cosa més d'ús, si podem assumir més cotxes, més places, més construcció o més pressió, sempre acabem parlant dels límits com a obstacles i no com a forma de protecció. Els drets dels residents també es veuen afectats per això. El dret a l'habitatge, a tenir accés al territori, a poder viure en un entorn habitable... No són drets menors. Són la base perquè una societat pugui continuar existint.

El dret a l'habitatge, a tenir accés al territori, a poder viure en un entorn habitable... No són drets menors. Són la base perquè una societat pugui continuar existint

Veus un moviment real per part de la població de Balears i creus que s'està avançant cap a una millora?

Sí, i aquesta és una de les coses que més esperança em donen. Fa uns anys moltes d'aquestes converses quedaven reduïdes a determinats col·lectius. Ara hi ha gent molt diversa que coincideix en una cosa molt senzilla: no podem continuar així. Tanmateix, sortir al carrer no és haver guanyat. És haver aconseguit que el problema ja no pugui amagar-se. El següent pas és convertir aquesta força social en decisions concretes.

En quina situació considera que es troba Mallorca actualment?

Mallorca es troba en una situació de contradicció. Per una banda, tenim una economia que continua funcionant molt bé al voltant del turisme. Però, per l'altra, cada vegada costa més explicar què guanya la persona que viu aquí amb aquest creixement. Si tenim més activitat econòmica, però també tenim més dificultat per trobar casa, més saturació, més problemes de mobilitat, més pressió sobre l'aigua i més espais que deixem de poder gaudir, hem de tenir el valor de mirar el conjunt. No crec que Mallorca estigui condemnada. Però sí que crec que som davant d'un encreuament.

Les xarxes socials han estat fonamentals perquè Madò Farta esdevingués un símbol. Creu que ajuden a amplificar el missatge o corren també el risc de convertir la reivindicació en una simple imatge?

Ambdues coses. Les xarxes poden fer que una imatge que hauries vist només un cop en una plaça arribi a milers de persones. Això és una eina extraordinària. Però també tenen un perill: que compartim una fotografia, posem un cor i tinguem la sensació que ja hem fet alguna cosa. Un like no protegeix una platja. Un vídeo no baixa el preu d'un lloguer. Una fotografia no canvia una llei. La imatge serveix per obrir la porta, però després algú ha de travessar-la.

Un like no protege una platja. Un vídeo no baixa el preu d'un lloguer. Una fotografia no canvia una llei. La imatge serveix per obrir la porta, però després algú ha de travessar-la

Creu que el Govern de Marga Prohens (PP) escolta les protestes?

Jo crec que les ha escoltat perquè seria impossible no sentir-les. Una altra cosa és si realment les ha entès i, sobretot, si està disposat a actuar d'acord amb el que està reclamant una part molt important de la societat. La presidenta ha dit públicament que respecta les mobilitzacions i que entén el malestar. Però jo crec que arriba un moment que ja no n'hi ha prou amb dir “us sento”. Hem de poder mirar les polítiques i veure si realment van en la direcció que reclama el carrer.

La presidenta Marga Prohens ha dit públicament que respecta les mobilitzacions i que entén el malestar. Però jo crec que arriba un moment que ja no n'hi ha prou amb dir 'us sento'. Hem de poder mirar les polítiques i veure si realment van en la direcció que reclama el carrer

Quines mesures de l'actual Govern us semblen més perjudicials per a Mallorca?

A mi em preocupa sobretot qualsevol mesura que redueixi els mecanismes de protecció del territori o que faci més fàcil créixer quan precisament estem dient que hem arribat a un límit. El cas d'Es Trenc és molt clar. El Govern defensa que no es desprotegirà el parc i ha insistit que “Es Trenc no es toca”. Però la modificació que permet que determinats canvis es puguin realitzar per via del Consell de Govern, sense passar pel Parlament, és precisament la que genera desconfiança. La protecció d'un territori no pot dependre només de confiar que el govern de torn tindrà bones intencions. Les garanties han de ser fortes.

Creus que les institucions intenten criminalitzar el moviment?

No diria que totes les institucions ho facin, però sí que hi ha hagut moments en què el debat s'ha intentat desviar cap a etiquetes. Quan una protesta passa a ser presentada com una provocació, una mentida, una qüestió partidista o una actitud contra algú, deixem de parlar del problema. Jo no vull entrar en aquest joc. Si una persona protesta, discutim el que està reclamant. I si una protesta comet una irregularitat, es pot criticar aquesta irregularitat. Però no utilitzem una cosa per invalidar l'altra.

Què li diria a una persona que pensa que les protestes contra la massificació són d'odi cap als turistes?

Li diria que vingui i miri el que estem dient. Nosaltres no protestem contra una persona que arriba amb una maleta. Protestem contra un model que necessita convertir cada vegada més coses de Mallorca en productes de consum. Jo no vull que Mallorca deixi de rebre persones. Vull que Mallorca deixi de tractar-se com a infinita. També li diria una cosa: estimar una illa no pot ser considerat odiar qui la visita. Precisament perquè estimem Mallorca volem que la gent que vingui pugui conèixer-la sense contribuir a destruir el que ha vingut a veure.

Estimar una illa no pot ser considerat odiar qui la visita. Precisament perquè estimem Mallorca volem que la gent que vingui pugui conèixer-la sense contribuir a destruir allò que ha vingut a veure

Què creus que hauria de passar perquè aquesta mobilització social es traduís en canvis polítics reals? Mallorca necessita menys turistes o necessita un altre model turístic?

Necessitem un altre model, però això implica acceptar que probablement també necessitem menys pressió turística en determinats moments i en determinats llocs. No crec que el debat s'hagi de reduir a una xifra de turistes. La pregunta és quanta pressió pot suportar Mallorca sense deteriorar l'habitatge, l'aigua, el territori, els serveis i la vida quotidiana. I, perquè hi hagi canvis polítics reals, hem de deixar de premiar electoralment els discursos i començar a exigir resultats. Posar límits, protegir territori, garantir habitatge i decidir quin turisme volem abans de decidir quants turistes volem.

Fins ara l'hem vist en pràcticament totes les mobilitzacions. Ara també està començant a convocar accions pròpies.

Sí. I és un pas que no vaig prendre a la lleugera. La idea de començar a realitzar accions pròpies va ser meva. Feia temps que hi donava voltes i pensava que Madò Farta no podia limitar-se només a ser present en les mobilitzacions dels altres. Si el personatge havia nascut per denunciar una realitat, també havia de ser capaç de proposar i posar sobre la taula les seves pròpies accions.

Però també vull deixar molt clar que, si avui aquesta idea ha pogut començar a caminar, és en bona part gràcies a Tonina Siquier, membre del GOB [Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa]. Jo li vaig explicar la idea per correu electrònic i ella em va respondre amb unes paraules que no oblidaré: “És una idea brillant. Jo t'ajudaré a tirar-la endavant.”

Ara el repte és que Madò Farta no sigui només una imatge dins una manifestació. Vull que també sigui capaç de generar accions, provocar converses i aconseguir que més gent passi de pensar “això no pot continuar així” a fer alguna cosa perquè canviï.

Per què ha decidit fer aquest pas?

Ara mateix no n'hi ha prou amb assenyalar el problema. També hem de generar espais perquè la gent pugui participar. No necessàriament amb grans actes. De vegades una acció petita, concreta i ben pensada pot dir més que una enorme manifestació.

Vull que les accions de Madò Farta siguin una continuació del que representa: presència, consciència i una certa incomoditat. Que facin pensar. I, si pot ser, que facin que algú que mai havia participat en res digui: “Jo també puc fer alguna cosa”.

De vegades una acció petita, concreta i ben pensada pot dir més que una enorme manifestació

Ha dit que Mallorca té un límit. On creu que és aquest límit?

El problema és que el límit no és una xifra única. No és dir “a partir de 18 milions ja no podem més”. Mallorca té molts límits distints: l'aigua, el sòl, les carreteres, l'habitatge, les platges, els serveis públics, els recursos naturals i també la capacitat de la gent de viure amb dignitat. Alguns d'aquests límits ja els hem superat.

Però hi ha un altre límit que és encara més important: el moment en què la gent que viu aquí comença a sentir que ha de demanar permís per viure a casa seva. Aquest és el límit que no hauríem d'haver travessat mai. I si ja l'hem travessat en alguns aspectes, ara toca començar a retrocedir.

Madò Farta ('Señora harta', en castellano) se ha convertido en una de las caras más habituales en las protestas contra la saturación turística de Mallorca, a pesar de que siempre ha ocultado su verdadera identidad tras una máscara. Metafórica y real. La careta de calavera y el atuendo tradicional de 'pagesa' —traje típico del folklore mallorquín— acompañan siempre a esta enigmática activista que se ha erigido poco a poco en el símbolo más reconocido de las manifestaciones.

¿La clave? Un atuendo llamativo y una presencia silenciosa. Como esta entrevista, que ha sido por escrito a petición expresa de la activista: ha insistido en hacerla a través de un cuestionario debido a que es “muda”, una manera más de proteger su anonimato. Para ella, el silencio y la discreción son “herramientas muy potentes” que permiten que no haya una sola Madò Farta, sino muchas. Por ello, cuando interactúa en persona con la prensa, solo gesticula.

Su actividad se centra en las redes sociales, desde donde ha contribuido a la última gran manifestación de este verano contra la turistificación. Con el apoyo del GOB y Terraferida, 1.000 personas, según Policía Nacional, han participado este sábado en una “cadena a la fresca”: la gente se sentó en una cadena de sillas desde Plaza de España hasta Consolat de Mar, sede de la presidencia del Govern, donde hubo una batucada. Madò Farta ha dejado fotografiarse por elDiario.es en esta protesta.

¿Cómo surgió el personaje de Madò Farta y cómo de importante es la estética en este caso?

Madò Farta no nació con un manual de instrucciones. Nació de la necesidad de hacer visible algo que costaba mucho contar solo con palabras. Y una vez tuve clara esa necesidad, entendí que la estética debía hacer buena parte del trabajo. La 'pagesa' no es una decoración y la calavera tampoco. Es una contradicción querida: una figura que representa a una Mallorca viva, arraigada, pero con una calavera que recuerda que esta forma de vivir también puede acabar desapareciendo. Quería que, antes de oír cualquier discurso, la imagen ya hiciera una pregunta. Esto es importante porque hoy vivimos rodeados de imágenes. Si quieres que alguien se detenga, primero debes conseguir que mire.

¿Por qué optó por una protesta silenciosa y anónima? ¿Qué le permite realizar el anonimato que no le permitiría dar la cara?

El silencio es una herramienta muy potente. Cuando no hablas, obligas a la otra persona a mirar, y muchas veces mirar incomoda más que oír un discurso. Y el anonimato me permite algo que para mí sigue siendo muy importante: no convertir esta historia en la biografía de una persona. No quiero que el debate sea “¿quién es Madò Farta?”, sino “¿por qué existe Madò Farta?”. Además, hay algo que me gusta mucho del anonimato: que alguien pueda ponerse la máscara y convertirse en parte del mensaje. Si yo diera la cara, probablemente habría una Madò Farta concreta. Así, en cambio, puede haber muchas.

¿Qué simboliza Madò Farta y hasta qué punto cree que el personaje ya ha dejado de ser suyo para convertirse en un símbolo colectivo?

Hace tiempo que ya no es mío. Y esto es, probablemente, lo mejor que le podía ocurrir. Al principio era una forma mía de canalizar una preocupación. Ahora veo a gente que se reconoce, familias que se han inspirado, niños que se ponen la máscara y personas que llevan el mismo mensaje sin necesidad de que yo esté. Y esto tiene una parte muy “bonita”: el símbolo ya no necesita a la persona que lo creó. Madò Farta puede salir a la calle aunque yo no esté. Y, de hecho, esa es la idea.

Al principio era una forma mía de canalizar una preocupación. Ahora veo a gente que se reconoce, familias que se han inspirado, niños que se ponen la máscara y personas que llevan el mismo mensaje sin necesidad de que yo esté. Madò Farta puede salir a la calle aunque yo no esté

¿Qué le impulsó a pasar de la preocupación y la queja a crear un personaje y salir a la calle?

Llega un momento en el que quejarte ya no te basta. No porque la queja no sea legítima, sino porque si solo te quedas en tu casa hablando de todo lo que va mal, acabas formando parte de esta resignación. Yo no quería esperar a estar de acuerdo con todo ni tener una solución perfecta. Quería hacer algo. Este es un cambio importante: entender que participar no significa necesariamente militar dentro de un partido, ni ser una persona pública, ni tener un cargo. También puedes ponerte una máscara, coger una pancarta, recoger estiércol o simplemente estar allí.

Participar no significa necesariamente militar dentro de un partido, ni ser una persona pública, ni tener un cargo. También puedes ponerte una máscara, coger una pancarta, recoger estiércol o simplemente estar allí

¿Cómo sería la Mallorca que le gustaría dejar a las generaciones que vienen?

Me gustaría dejarles una Mallorca que no tengan que defender constantemente. Una Mallorca en la que un joven pueda decir “yo quiero vivir aquí” y eso sea una posibilidad real. Donde ir a una playa no sea una operación logística. Donde el agua no sea un problema permanente, donde los pueblos no pierdan su identidad y donde el paisaje no sea solo lo que enseñamos en las fotografías turísticas. Y sobre todo me gustaría que los niños que hoy se ponen la máscara de Madò Farta un día la puedan guardar en un cajón para que ya no haga falta.

¿Considera que ha habido un retroceso en la protección de la isla y en los derechos de los residentes?

Yo creo que ha habido un retroceso en algo más profundo: en la idea de que determinadas cosas deberían tener un límite. Cuando empezamos a discutir si un espacio protegido puede tener algo más de uso, si podemos asumir más coches, más plazas, más construcción o más presión, siempre acabamos hablando de los límites como obstáculos y no como forma de protección. Los derechos de los residentes también se ven afectados por eso. El derecho a la vivienda, a tener acceso al territorio, a poder vivir en un entorno habitable... No son derechos menores. Son la base para que una sociedad pueda seguir existiendo.

El derecho a la vivienda, a tener acceso al territorio, a poder vivir en un entorno habitable... No son derechos menores. Son la base para que una sociedad pueda seguir existiendo

¿Ve un movimiento real por parte de la población de Balears y cree que se está avanzando hacia una mejora?

Sí, y esta es una de las cosas que más esperanza me dan. Hace unos años muchas de estas conversaciones quedaban reducidas a determinados colectivos. Ahora hay gente muy distinta que coincide en algo muy sencillo: no podemos continuar así. Sin embargo, salir a la calle no es haber ganado. Es haber logrado que el problema ya no pueda esconderse. El siguiente paso es convertir esa fuerza social en decisiones concretas.

¿En qué situación considera que se encuentra Mallorca actualmente?

Mallorca está en una situación de contradicción. Por un lado, tenemos una economía que sigue funcionando muy bien en torno al turismo. Pero, por otra, cada vez cuesta más explicar qué gana la persona que vive aquí con ese crecimiento. Si tenemos más actividad económica, pero también tenemos más dificultad en encontrar casa, más saturación, más problemas de movilidad, más presión sobre el agua y más espacios que dejamos de poder disfrutar, debemos tener el valor de mirar el conjunto. No creo que Mallorca esté condenada. Pero sí creo que estamos ante un cruce.

Las redes sociales han sido fundamentales para que Madò Farta se convirtiera en un símbolo. ¿Cree que ayudan a amplificar el mensaje o corren también el riesgo de convertir la reivindicación en una simple imagen?

Ambas cosas. Las redes pueden hacer que una imagen que habrías visto solo una vez en una plaza llegue a miles de personas. Esto es una herramienta extraordinaria. Pero también tienen un peligro: que compartamos una fotografía, ponemos un corazón y tengamos la sensación de que ya hemos hecho algo. Un like no protege una playa. Un vídeo no baja el precio de un alquiler. Una fotografía no cambia una ley. La imagen sirve para abrir la puerta, pero después alguien debe atravesarla.

Un like no protege una playa. Un vídeo no baja el precio de un alquiler. Una fotografía no cambia una ley. La imagen sirve para abrir la puerta, pero después alguien debe atravesarla

¿Cree que el Gobierno de Marga Prohens (PP) escucha las protestas?

Yo creo que las ha escuchado porque sería imposible no oírlas. Otra cosa es si realmente las ha entendido y, sobre todo, si está dispuesto a actuar de acuerdo a lo que está reclamando una parte muy importante de la sociedad. La presidenta ha dicho públicamente que respeta las movilizaciones y que entiende el malestar. Pero yo creo que llega un momento que ya no basta con decir “os oigo”. Debemos poder mirar las políticas y ver si realmente van en la dirección que reclama la calle.

La presidenta Marga Prohens ha dicho públicamente que respeta las movilizaciones y que entiende el malestar. Pero yo creo que llega un momento que ya no basta con decir 'os oigo'. Debemos poder mirar las políticas y ver si realmente van en la dirección que reclama la calle

¿Qué medidas del actual Govern le parece más perjudiciales para Mallorca?

A mí me preocupa sobre todo cualquier medida que reduzca los mecanismos de protección del territorio o que haga más fácil crecer cuando precisamente estamos diciendo que hemos llegado a un límite. El caso de Es Trenc es muy claro. El Govern defiende que no se desprotegerá el parque y ha insistido en que “Es Trenc no se toca”. Pero la modificación que permite que determinados cambios se puedan realizar por vía del Consejo de Gobierno, sin pasar por el Parlament, es precisamente la que genera desconfianza. La protección de un territorio no puede depender solo de confiar en que el gobierno de turno tendrá buenas intenciones. Las garantías deben ser fuertes.

¿Cree que las instituciones intentan criminalizar al movimiento?

No diría que todas las instituciones lo hagan, pero sí que ha habido momentos en los que el debate se ha intentado desviar hacia etiquetas. Cuando una protesta pasa a ser presentada como una provocación, una mentira, una cuestión partidista o una actitud contra alguien, dejamos de hablar del problema. Yo no quiero entrar en ese juego. Si una persona protesta, discutimos lo que está reclamando. Y si una protesta comete una irregularidad, se puede criticar esa irregularidad. Pero no utilizamos una cosa para invalidar a la otra.

¿Qué le diría a una persona que piensa que las protestas contra la masificación son de odio hacia los turistas?

Le diría que venga y mire lo que estamos diciendo. Nosotros no protestamos contra una persona que llega con una maleta. Protestamos contra un modelo que necesita convertir cada vez más cosas de Mallorca en productos de consumo. Yo no quiero que Mallorca deje de recibir a personas. Quiero que Mallorca deje de tratarse como infinita. También le diría una cosa: amar a una isla no puede ser considerado odiar a quien la visita. Precisamente porque amamos Mallorca queremos que la gente que venga pueda conocerla sin contribuir a destruir lo que ha venido a ver.

Amar a una isla no puede ser considerado odiar a quien la visita. Precisamente porque amamos Mallorca queremos que la gente que venga pueda conocerla sin contribuir a destruir lo que ha venido a ver

¿Qué cree que debería ocurrir para que esta movilización social se tradujera en cambios políticos reales? ¿Mallorca necesita menos turistas o necesita otro modelo turístico?

Necesitamos otro modelo, pero esto implica aceptar que probablemente también necesitamos menos presión turística en determinados momentos y en determinados sitios. No creo que el debate deba reducirse a una cifra de turistas. La pregunta es cuánta presión puede soportar Mallorca sin deteriorar la vivienda, el agua, el territorio, los servicios y la vida cotidiana. Y, para que haya cambios políticos reales, debemos dejar de premiar electoralmente los discursos y empezar a exigir resultados. Poner límites, proteger territorio, garantizar vivienda y decidir qué turismo queremos antes de decidir cuántos turistas queremos.

Hasta ahora la hemos visto en prácticamente todas las movilizaciones. Ahora también está empezando a convocar acciones propias.

Sí. Y es un paso que no tomé a la ligera. La idea de empezar a realizar acciones propias fue mía. Hacía tiempo que le daba vueltas y pensaba que Madò Farta no podía limitarse solo a estar presente en las movilizaciones de los demás. Si el personaje había nacido para denunciar una realidad, también debía ser capaz de proponer y poner sobre la mesa sus propias acciones.

Pero también quiero dejar muy claro que, si hoy esta idea ha podido empezar a andar, es en buena parte gracias a Tonina Siquier, miembro del GOB [Grup Balear d'Ornitologia I Defensa de la Naturalesa]. Yo le conté la idea por email y ella me respondió con unas palabras que no olvidaré: “Es una idea brillante. Yo te ayudaré a sacarla adelante.”

Ahora el reto es que Madò Farta no sea solo una imagen dentro de una manifestación. Quiero que también sea capaz de generar acciones, provocar conversaciones y conseguir que más gente pase de pensar “esto no puede seguir así” a hacer algo para que cambie.

¿Por qué ha decidido dar ese paso?

Ahora mismo no basta con señalar el problema. También debemos generar espacios para que la gente pueda participar. No necesariamente con grandes actos. A veces una acción pequeña, concreta y bien pensada puede decir más que una enorme manifestación.

Quiero que las acciones de Madò Farta sean una continuación de lo que representa: presencia, conciencia y cierta incomodidad. Que hagan pensar. Y, si puede, que hagan que alguien que nunca había participado en nada diga: “Yo también puedo hacer algo”.

A veces una acción pequeña, concreta y bien pensada puede decir más que una enorme manifestación

Ha dicho que Mallorca tiene un límite. ¿Dónde cree que está ese límite?

El problema es que el límite no es una cifra única. No es decir “a partir de 18 millones ya no podemos más”. Mallorca tiene muchos límites distintos: el agua, el suelo, las carreteras, la vivienda, las playas, los servicios públicos, los recursos naturales y también la capacidad de la gente de vivir con dignidad. Algunos de esos límites ya los hemos superado.

Pero hay otro límite que es aún más importante: el momento en que la gente que vive aquí empieza a sentir que debe pedir permiso para vivir en su casa. Ese es el límite que no deberíamos haber atravesado nunca. Y si ya lo hemos atravesado en algunos aspectos, ahora toca empezar a retroceder.

Comença a descendir el sol darrere la Catedral de Palma i la imatge del Passeig del Born sorprèn: més de 500 persones, segons dades dels organitzadors, estan sopant juntes aprofitant cada espai del passeig més popular de la capital balear. Tots ells, veïns de Palma, una de les ciutats d'Espanya que més pateix el procés de turistificació que expulsa els residents dels espais comuns i, sobretot, de l'habitatge. Es tracta del ja consolidat 'Sopar a la Llesca', una iniciativa de l'entitat Brunzit amb l'objectiu de “recuperar els carrers de Palma” per als mallorquins davant la massificació turística que ha envaït la ciutat.

És el segon estiu en què cada dimecres, durant els mesos de juliol i agost, més de mig miler de persones comparteixen sopars en diferents ubicacions com la Plaça Major o la Plaça de l'Olivar. Per al seu darrer sopar han decidit posar la cirereta a aquesta iniciativa al Passeig del Born, un lloc emblemàtic que ha reunit una vegada més gent gran, joves i famílies.

Des de l'organització ho tenien clar: volien tornar a una zona que, asseguren, abans era molt més que un simple lloc de passeig. Expliquen que antigament era un espai de reunió de molts joves de 'Ciutat' -nom popular amb què es designa Palma- on era habitual passar la tarda i trobar-se amb amistats. “S'ha convertit en una zona coberta de terrasses amb 130 metres quadrats ocupats per taules i cadires destinades a un client que pot pagar uns preus desorbitats”, comenten des de l'organització a elDiario.es.

“No sentim el Passeig com a nostre”

Des de les 19:30 de la tarda, mallorquins han començat a apropiar-se del passeig col·locant cadires i pareos a manera de pícnic. Amb motxilles plenes de menjar i moltes ganes de compartir aquesta vetllada, s'han emportat la mirada curiosa dels turistes que passejaven. No han faltat cartells que han decorat els arbres i els fanals amb missatges com 'El turisme ens ofega', 'Born to be alive' (Nascut per viure), 'Pijos i skaters: tornau a ocupar es Born' i 'Menys terrasses, més veïnes'.

Des de les 19:30 de la tarda, els mallorquins han començat a apropiar-se del passeig col·locant cadires i pareos a manera de pícnic i amb motxilles plenes de menjar

Per Blanca Palomo, una de les assistents, poder sopar en un lloc tan emblemàtic és una “fantasía”. “Mai havia pensat poder estar asseguda al terra del Born sopant”, explica la jove de Can Picafort que, acostumada als 'sopars' al seu poble, vol col·laborar a fer que la tradició continuï a Palma.

Clara Vizcaíno comparteix el sopar al costat de les seves amigues, que han portat cadires de casa i, en ple carrer, converteixen el passeig en el seu espai per gaudir d'un sopar d'estiu. No és la primera vegada que va a aquest tipus d'esdeveniments. “He assistit a pràcticament tot aquest any”, explica. “M'emociona molt venir a sopar al carrer i veure-ho ple de gent, ple de residents. Crec que és molt important que això es mantingui”, afegeix.

Igualment, Vizcaíno considera que les administracions haurien de deixar de posar fi a les festes que hi havia a Palma, que és una cosa que s'ha començat a fer des de fa uns anys, segons explica. “Em sembla horrible”, declara. Per la seva banda, Jordi Bernaola, un jove que acostuma a assistir a tots els 'Sopars a la Llesca', considera que a l'Ajuntament no li interessa fer aquest tipus d'actes i que les excuses que posen són una mica “estranyes”.

Maria Carrió i Guillem Rodríguez són una parella de residents que han decidit acompanyar els seus veïns un dimecres més, consideren que està “molt bé poder recuperar aquests espais” i que el Born és una molt bona elecció, molt cèntric i que tothom el coneix. “ Darrerament, no hem sentit el Born com nostre, de la gent de Palma. Si l'Ajuntament no fa coses d'aquestes, la ciutat queda morta per a la gent d'aquí, és molt interessant fer una mica de germanor, una mica més de vida de poble”, agrega ella.

Darrerament, no hem sentit el Born com el nostre, de la gent de Palma. Si l'Ajuntament no fa coses d'aquestes, la ciutat queda morta per a la gent d'aquí, és molt interessant fer una mica de germanor, una mica més de vida de poble

Maria Carrió — Assistent al 'Sopar a la fresca'

Cap a mitjan jornada, l'organització ha llegit un manifest en què han acomiadat els 'Dimecres a Llesca'.“ Avui el Passeig del Born és ple de vida. Això és perquè som nosaltres, palmesans i palmesanes, qui li donem. Com és el Born, vuit places més s'han omplert de música, cultura, jocs i gastronomia al llarg de l'estiu”.

“És el nostre dret i deure moral com a ciutadans de Palma molestar una ciutat que ens molesta i no ens deixa viure. És la nostra obligació reclamar i ocupar les places fins que ningú ens digui que molestam. Perquè Palma és la casa notra i la defensarem!”, han expressat davant tots els assistents.

En acabar la lectura, hi ha hagut crits d'“El carrer sempre serà nostre” i els assistents han acomiadat la celebració al ritme de la Xeremia mallorquina i una mica de Ball de Bot, el ball tradicional de les Balears.

“Intenten criminalitzar els sopars”

La Policia Nacional, mitjançant un comunicat, va comunicar aquest dimecres la decisió de retirar les terrasses del passeig com una “mesura preventiva” davant la celebració de l'esdeveniment, que ha estat autoritzat per la Delegació del Govern. El cos policial va defensar la decisió afirmant que és “imprescindible i determinant” retirar tot el mobiliari urbà no fix dels establiments d'hostaleria del Born “a fi de garantir la seguretat integral, mitigar riscos d'alteració a l'ordre públic i prevenir la comissió de possibles actes vandàlics o disturbis”. Aquesta decisió neix a partir dels disturbis del passat 26 de juliol al mateix lloc, al·ludint a les càrregues policials que van succeir en finalitzar la multitudinària manifestació contra la massificació turística convocada per 'Menys Turisme, Més Vida'.

Brunzit, mitjançant les seves xarxes socials, ha recordat que tots els 'sopar a la fresca' celebrats fins al moment han transcorregut “sense disputes ni cap mena de violència”. A més, durant la lectura del manifest, ha expressat el seu descontentament amb la mesura de la Policia Nacional, al·legant que estan intentant “criminalitzar els sopars”. “Aquests sopars han estat sempre símbol de la convivència pacífica, el respecte i la col·lectivitat. Malgrat els intents de voler criminalitzar un sopar a l'aire lliure, avui ens quedem amb què puguem gaudir d'aquest espai tan ampli que feia anys que no veiem buit”.

De plaça en plaça

“La idea neix des del punt d'estar cansats de veure que l'espai públic ja no ho és, que no és per als veïns ni per a les persones residents, sinó més per als negocis privats i els vianants turistes. A partir d'aquí, ideem una estratègia per reapropiar-nos de l'espai públic i de les places per les quals abans podíem passejar amb tranquil·litat”, explica l'organització en conversa amb elDiario.es.

La idea neix des del punt d'estar cansats de veure que l'espai públic ja no ho és, que no és per als veïns ni per a les persones residents, sinó més per als negocis privats i els vianants turistes. A partir d'aquí, vam idear una estratègia per reapropiar-nos de l'espai públic i de les places per les quals abans podíem passejar amb tranquil·litat

Brunzit

Ja fa quatre anys que Brunzit va començar a fer propostes de caràcter social. En veure la gran participació en els seus actes, van decidir crear els 'Sopars a la llesca“, una iniciativa que ha omplert els calendaris dels veïns de Palma durant dos estius. ”Ho vam batejar d'aquesta manera per donar-li una mica d'identitat. Ho fem des de tota la humilitat del món, sabem que no hem inventat res, volem revitalitzar de forma comunitària i social la ciutat“, afegeixen.

“Considerem molt important crear hàbit. Podríem haver fet un sopar puntual, però la idea sempre ha estat crear un hàbit, una ciutadania de cara a mantenir un hàbit reivindicatiu, crític i de denúncia social de la situació que vivim a totes les illes. Ho hem adaptat a Palma i a l'ús de l'espai públic”, comenten a aquest diari.

Durant aquestes jornades, Brunzit col·labora amb les distintes associacions veïnals de la ciutat: “Volíem presentar-ho des d'un vessant comunitari, de col·laboració entre associacions veïnals. Estem molt en contacte amb les associacions de les places on hem estat i amb les que també treballen en l'àmbit social amb diverses problemàtiques”.

“Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l'aire lliure. És una cosa que es fa a tots els pobles, però que a ciutat ja s'ha perdut”, explica l'entitat. “Qui cuida un territori és qui l'estima”, afegeix. A més, defensa que els turistes no entenen la problemàtica del dia a dia i que per això no cuiden el territori: “La idea és que les persones que vivim i estimem Palma som les que la cuidem. Hi ha moltes coses a fer i nosaltres n'hem fet una”.

Des del punt de vista que els carrers i el model de ciutat és per als residents, amb aquesta iniciativa han volgut donar “vida” a la ciutat mallorquina. L'objectiu principal és fer comunitat, teixir vincles i que les persones tinguin ganes de tornar a viure i a conviure a les places: “Ens trobem en una realitat en què els veïns ens deien que feia anys que no passejaven per certes places a l'estiu”.

Volem recuperar una cosa tan mallorquina i tan nostra com sopar a l'aire lliure. És una cosa que es fa a tots els pobles, però que a ciutat ja s'ha perdut. Ens trobem en una realitat en què els veïns ens deien que feia anys que no passejaven per certes places a l'estiu

Brunzit

“Tenim un model de ciutat fet per als turistes i fa anys que així. No som especials, en altres grans ciutats del món també està passant. Massificació i problemàtica. Vam ser l'experiment principal i portem el lideratge, el problema és que som una illa, el territori no és indefinit, no hi ha lloc per a tothom”, declara Brunzit.

Així mateix, des de l'organització mostren una gran sorpresa i satisfacció davant la rebuda que han tingut els 'Sopars a la Llesca'. “No esperàvem res d'això, no esperàvem 600 persones cada dimecres i creiem fermament que no hi ha més perquè no tenim més cadires i taules, ja que l'Ajuntament posa un límit. La ciutadania té ganes de fer coses i de sortir”.

No esperàvem 600 persones cada dimecres i creiem fermament que no n'hi ha més perquè no tenim més cadires i taules. La ciutadania té ganes de sortir

Brunzit

Els “bloquejos” de l'Ajuntament

Malgrat d'estar animant els veïns de Palma a sortir, l'entitat organitzadora declara haver tingut problemes de “limitacions” per part de l'Ajuntament de Palma. “Aquesta lluita social és molt cansada per a les persones que hi som. Troben moltes propostes i moviments bloquejats pel Consistori”, afegeix.

També expliquen aquestes mateixes fonts que en els últims anys han notat un agreujament de les polítiques de participació. “L'Ajuntament té una estratègia molt clara: no respondre. Fins i tot quan nosaltres hem fet les sol·licituds amb mesos d'antelació, abans dels 25 dies que legalment té l'Ajuntament i no contesten fins a dies abans, per tant, t'impossibilita l'organització, saber si es durà a terme o no. Sobretot cansa, preocupa i estressa”.

“Com a residents tenim vetades places com Cort -on se situa la casa consistorial-, la sol·licitud estava feta i no van donar cap motiu del perquè no. La Llotja i el Born estan vetades. Per molt que sol·licitis, fer una activitat és impossible. És la batalla que viu ara Palma”, manifesten.

En referència al Passeig del Born, l'organització ha desistit de demanar el permís per dur a terme el sopar, ja que asseguren que existeix “un veto”. Per poder realitzar l'acte, han demanat un permís de concentració que se'ls ha estat concedit i han apostat per adaptar el format a un “passeig”.

Davant les crítiques rebudes, l'Ajuntament, en conversa amb aquest diari, ha recalcat que aquests 'sopars' són activitats positives per als barris, ja que fomenten el dinamisme, la convivència i la participació ciutadana. “En aquest sentit, l'objectiu ha de ser afavorir aquesta convivència. El que correspon a l'Ajuntament és donar suport a l'associacionisme i les activitats que desenvolupen les entitats, i que aquestes puguin desenvolupar-se en convivències”, explica.

A més, el Consistori ha assenyalat que al llarg d'aquest estiu s'han autoritzat els següents sopars a la llesca: Plaça del Mercat. Seu, Plaça Major, Plaça d’en Coll, Carrer Fàbrica, Plaça de la Drassana i Plaça Quadrado, autoritzada en substitució de Cort.

“Estem contents d'estar mol·lestant”

Malgrat la bona rebuda per part de la població, la proposta s'ha trobat amb cert descontentament per part del sector de la restauració. La Confederació d'Associacions Empresarials de Balears (CAEB) va demanar mitjançant un comunicat a l'Ajuntament de Palma “que busqui fórmules que permetin compatibilitzar la celebració d'aquests sopars amb el normal funcionament dels bars i restaurants”.

La patronal empresarial va demanar a l'Ajuntament de Palma 'que busqui fórmules que permetin compatibilitzar la celebració d'aquests sopars amb el normal funcionament dels bars i restaurants'

“Portem des de l'any passat demanant que es busquin ubicacions on els 'Sopars a la Llesca' puguin celebrar-se sense obligar els establiments a tancar o limitar la seva activitat. Crèiem que s'oferiria un ventall d'alternatives, però no ha estat així”, afirma Restauració Mallorca CAEB.

Així mateix, l'associació defensa que no tenen cap problema amb els veïns dels barris i diferencia aquesta convivència diària d'unes convocatòries de caràcter reivindicatiu que transcendeixen al mateix veïnat i considera que el debat no s'ha de plantejar com un enfrontament entre residents i restauradors. “No tenim cap problema amb els veïns dels barris. També som veïns i els nostres bars i restaurants formen part de la seva vida quotidiana”, assenyala la patronal.

“Les places són de tots, però nosaltres ocupem l'espai que ens correspon conforme a una llicència municipal i pagant la taxa establerta. El que reclamem és poder desenvolupar amb normalitat una activitat perfectament legal i regulada”, afegeix. A més, l'entitat considera que correspon a l'Ajuntament encausar aquests esdeveniments i buscar una solució que permeti compatibilitzar els diferents usos de les places.

A la vegada, l'Ajuntament ha deixat clar que moltes d'aquestes iniciatives es desenvolupen en places i espais que permeten la seva celebració sense necessitat d'afectar l'activitat comercial, per la qual cosa són “perfectament compatibles” amb l'activitat econòmica dels barris.

Per la seva banda, Brunzit, davant aquestes declaracions, ha reiterat que no estan en contra de les persones que treballen en el sector hostaler ni hoteler i que es “guanyen la vida amb això”. “Estem molt a favor de les petites empreses, siguin hoteleres o petits negocis que malauradament s'han anat perdent”, agreguen.

“Volen una convivència i un respecte mutu, conservar les terrasses mentre nosaltres acomplim les nostres activitats, però, on volen que sopem? Aleshores hi ha molèstia, som conscients i estem contents d'estar molestant des de la denúncia social”, declara Brunzit.

Així mateix, l'entitat aclareix que rebutja les grans empreses i tenidors del sector hostaler que ara regenten les franquícies que estan a les places cèntriques de Palma. “Estem en contra que empresaris estrangers vinguin a especular i a posar preus desorbitats que no podem pagar”, conclouen.

Empieza a descender el sol tras la Catedral de Palma y la imagen del Passeig del Born sorprende: más de 500 personas, según datos de los organizadores, están cenando juntas aprovechando cada espacio del paseo más popular de la capital balear. Todos ellos, vecinos de Palma, una de las ciudades de España que más sufre el proceso de turistificación que expulsa a los residentes de los espacios comunes y, sobre todo, de la vivienda. Se trata del ya consolidado 'Sopar a la Llesca', una iniciativa de la entidad Brunzit con el fin de “recuperar las calles de Palma” para los mallorquines ante la masificación turística que ha invadido la ciudad.

Es el segundo verano en el que cada miércoles, durante los meses de julio y agosto, más de medio millar de personas comparten cenas en distintas ubicaciones como la Plaça Major o la Plaça de l'Olivar. Para su última cena han decidido ponerle el broche a esta iniciativa en el Passeig del Born, un sitio emblemático que ha reunido una vez más a mayores, jóvenes y familias.

Desde la organización lo tenían claro: querían volver a una zona que, aseguran, antes era mucho más que un simple lugar de paseo. Explican que antiguamente era un espacio de reunión de muchos jóvenes de 'Ciutat' -nombre popular con el que se designa a Palma- donde era habitual pasar la tarde y encontrarse con amistades. “Se ha convertido en una zona cubierta de terrazas con 130 metros cuadrados ocupados por mesas y sillas destinadas a un cliente que puede pagar unos precios desorbitados”, comentan desde la organización a elDiario.es.

“No sentimos el Paseo como nuestro”

Desde las 19:30 de la tarde, mallorquines han empezado a adueñarse del paseo colocando sillas y pareos a modo de pícnic. Con mochilas llenas de comida y muchas ganas de compartir esta velada, se han llevado la mirada curiosa de los turistas que paseaban. No han faltado carteles que han decorado los árboles y las farolas con mensajes como 'El turisme ens ofega' (El turismo nos ahoga), 'Born to be alive' (Nacido para vivir), 'Pijos y skaters: tornau a ocupar es Born' (Pijos y skaters: volved a ocupar el Born) y 'Menys terrasses, més veïnes' (Menos terrazas, más vecinas).

Desde las 19:30 de la tarde, los mallorquines han empezado a adueñarse del paseo colocando sillas y pareos a modo de pícnic y con mochilas llenas de comida

Para Blanca Palomo, una de las asistentes, poder cenar en un sitio tan emblemático es una “fantasía”. “Nunca había pensado poder estar sentada en el suelo del Born cenando”, explica la joven de Can Picafort que, acostumbrada a los 'sopars' en su pueblo, quiere colaborar a que la tradición siga en Palma.

Clara Vizcaíno comparte la cena junto a sus amigas, que han traído sillas de casa y, en plena calle, convierten el paseo en su espacio para disfrutar de una cena de verano. No es la primera vez que va a este tipo de eventos. “He asistido a prácticamente todo este año”, explica. “Me emociona mucho venir a cenar a la calle y verlo lleno de gente, lleno de residentes. Creo que es muy importante que esto se mantenga”, añade.

Igualmente, Vizcaíno considera que las administraciones deberían dejar de terminar con las fiestas que había en Palma, que es algo que se ha empezado a hacer desde hace unos años, según explica. “Me parece horrible”, declara. Por su parte, Jordi Bernaola, un que joven que acostumbra a asistir a todos los 'Sopars a la Llesca', considera que al Ayuntamiento no le interesa hacer este tipo de actos y que las excusas que ponen son un poco “raras”.

Maria Carrió y Guillem Rodríguez son una pareja de residentes que han decidido acompañar a sus vecinos un miércoles más, consideran que está “muy bien poder recuperar estos espacios” y que el Born es una muy buena elección, muy céntrico y que todo el mundo lo conoce. “Últimamente, no hemos sentido el Born como nuestro, de la gente de Palma. Si el Ayuntamiento no hace cosas de estas, la ciudad queda muerta para la gente de aquí, es muy interesante hacer un poco de hermandad, un poco más de vida de pueblo”, agrega ella.

Últimamente, no hemos sentido el Born como nuestro, de la gente de Palma. Si el Ayuntamiento no hace cosas de estas, la ciudad queda muerta para la gente de aquí, es muy interesante hacer un poco de hermandad, un poco más de vida de pueblo

Maria Carrió — Asistente al 'Sopar a la fresca'

Hacia la mitad de la jornada, la organización ha leído un manifiesto en el que han despedido los 'Dimecres a la Llesca'.“ Hoy el Paseo del Born está lleno de vida. Y es que somos nosotros, palmesanos y palmesanas, quienes se la damos. Como es Born, otras ocho plazas se han llenado de música, cultura, juegos y gastronomía a lo largo del verano”.

“Es nuestro derecho y deber moral como ciudadanos de Palma molestar a una ciudad que nos molesta y no nos deja vivir. Es nuestra obligación reclamar y ocupar las plazas hasta que nadie nos diga que molestamos. ¡Porque Palma es nuestra casa y la defenderemos!”, han expresado ante todos los asistentes.

Al terminar la lectura, ha habido gritos de “Es carrer sempre será nostre” (La calle siempre será nuestra) y los asistentes han despedido la celebración al ritmo de la Xeremía mallorquina y un poco de Ball de Bot, el baile tradicional de les Balears.

“Intentan criminalizar los sopars”

La Policía Nacional, mediante un comunicado, comunicó este miércoles la decisión de retirar las terrazas del paseo como una “medida preventiva” ante la celebración del evento, que ha sido autorizado por la Delegación del Gobierno. El cuerpo policial defendió la decisión afirmando que es “imprescindible y determinante” retirar todo el mobiliario urbano no fijo de los establecimientos de hostelería del Born “a fin de garantizar la seguridad integral, mitigar riesgos de alteración al orden público y prevenir la comisión de posibles actos vandálicos o disturbios”. Esta decisión nace a partir de los disturbios del pasado 26 de julio en el mismo lugar, aludiendo a las cargas policiales que sucedieron al finalizar la multitudinaria manifestación contra la masificación turística convocada por 'Menys Turisme, Més Vida'.

Brunzit, mediante sus redes sociales, ha recordado que todos los 'sopars a la fresca' celebrados hasta el momento han transcurrido “sin disputas ni ningún tipo de violencia”. Además, durante la lectura del manifiesto, ha expresado su descontento con la medida de la Policía Nacional, alegando que están intentando “criminalizar los sopars”. “Estas cenas han sido siempre símbolo de la convivencia pacífica, el respeto y la colectividad. A pesar de los intentos de querer criminalizar una cena al aire libre, hoy nos quedamos con que podamos disfrutar de este espacio tan amplio que hacía años que no vemos vacío”.

De plaza en plaza

“La idea nace desde el punto de estar cansados de ver que el espacio público ya no lo es, que no es para los vecinos ni para las personas residentes, sino más para los negocios privados y los peatones turistas. A partir de ahí, ideamos una estrategia para reapropiarnos del espacio público y de las plazas por las que antes podíamos pasear con tranquilidad”, explica la organización en conversación con elDiario.es.

La idea nace desde el punto de estar cansados de ver que el espacio público ya no lo es, que no es para los vecinos ni para las personas residentes, sino más para los negocios privados y los peatones turistas. A partir de ahí, ideamos una estrategia para reapropiarnos del espacio público y de las plazas por las que antes podíamos pasear con tranquilidad

Brunzit

Ya hace cuatro años que Brunzit empezó a hacer propuestas de carácter social. Al ver la gran participación en sus actos, decidieron crear los 'Sopars a la llesca“, una iniciativa que ha llenado los calendarios de los vecinos de Palma durante dos veranos. ”Lo llamamos de esta manera para darle un poco de identidad. Lo hacemos desde toda la humildad del mundo, sabemos que no hemos inventado nada, queremos revitalizar de forma comunitaria y social la ciudad“, añaden.

“Consideramos muy importante crear hábito. Podríamos haber hecho una cena puntual, pero la idea siempre ha sido crear un hábito, una ciudadanía de cara a mantener un hábito reivindicativo, crítico y de denuncia social de la situación que estamos viviendo en todas las islas. Lo hemos adaptado a Palma y al uso del espacio público”, comentan a este periódico.

Durante estas jornadas, Brunzit colabora con las distintas asociaciones vecinales de la ciudad: “Queríamos presentarlo desde una vertiente comunitaria, de colaboración entre asociaciones vecinales. Estamos mucho en contacto con las asociaciones de las plazas donde hemos estado y con las que también trabajan en el ámbito social con diversas problemáticas”.

“Queremos recuperar algo tan mallorquín y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido”, explica la entidad. “Quien cuida un territorio es quien lo ama”, añade. Además, defiende que los turistas no entienden la problemática del día a día y que por eso no cuidan el territorio: “La idea es que las personas que vivimos y amamos Palma somos las que la cuidamos. Hay muchas cosas que hacer y nosotros hemos hecho una”.

Desde el punto de vista de que las calles y el modelo de ciudad es para los residentes, con esta iniciativa han querido dar “vida” a la ciudad mallorquina. El objetivo principal es hacer comunidad, tejer vínculos y que las personas tengan ganas de volver a vivir y a convivir en las plazas: “Nos encontramos en una realidad en la que los vecinos nos decían que hacía años que no paseaban por ciertas plazas en verano”.

Queremos recuperar algo tan mallorquín y tan nuestro como cenar al aire libre. Es algo que se hace en todos los pueblos, pero que en ciudad ya se ha perdido. Nos encontramos en una realidad en la que los vecinos nos decían que hacía años que no paseaban por ciertas plazas en verano

Brunzit

“Tenemos un modelo de ciudad hecho para los turistas y hace años que así. No somos especiales, en otras grandes ciudades del mundo también está pasando. Masificación y problemática. Fuimos el experimento principal y llevamos la delantera, el problema es que somos una isla, el territorio no es indefinido, no hay sitio para todos”, declara Brunzit.

Asimismo, desde la organización muestran una gran sorpresa y satisfacción ante el recibimiento que han tenido los 'Sopars a la Llesca'. “No esperábamos nada de esto, no esperábamos 600 personas cada miércoles y creemos firmemente que no hay más porque no tenemos más sillas y mesas, ya que el Ayuntamiento pone un límite. La ciudadanía tiene ganas de hacer cosas y de salir”.

No esperábamos 600 personas cada miércoles y creemos firmemente que no hay más porque no tenemos más sillas y mesas. La ciudadanía tiene ganas de salir

Brunzit

Los “bloqueos” del Ayuntamiento

A pesar de estar animando a los vecinos de Palma a salir, la entidad organizadora declara haber tenido problemas de “limitaciones” por parte del Ayuntamiento de Palma. “Esta lucha social es muy cansada para las personas que estamos. Encontramos muchas propuestas y movimientos bloqueados por el Consistorio”, agrega.

También explican estas mismas fuentes que en los últimos años han notado un agravamiento de las políticas de participación. “El Ayuntamiento tiene una estrategia muy clara: no responder. Incluso cuando nosotros hemos hecho las solicitudes con meses de antelación, antes de los 25 días que legalmente tiene el Ayuntamiento y no contestan hasta días antes, por tanto, te imposibilita la organización, saber si se llevará a cabo o no. Sobre todo cansa, preocupa y estresa”.

“Como residentes tenemos vetadas plazas como Cort -donde se sitúa la casa consistorial-, la solicitud estaba hecha y no dieron ningún motivo de por qué no. La Lonja y el Born están vetadas. Por mucho que solicites, hacer una actividad es imposible. Es la batalla que está viviendo ahora Palma”, manifiestan.

En referencia al Passeig del Born, la organización ha desistido de pedir el permiso para realizar la cena, puesto que aseguran que existe “un veto”. Para poder realizar el acto, han pedido un permiso de concentración que se les ha sido concedido y han apostado por adaptar el formato a un “paseo”.

Ante las críticas recibidas, el Ayuntamiento, en conversación con este diario, ha recalcado que estos 'sopars' son actividades positivas para los barrios, ya que fomentan el dinamismo, la convivencia y la participación ciudadana. “En este sentido, el objetivo debe ser favorecer esta convivencia. Lo que corresponde al Ayuntamiento es apoyar el asociacionismo y las actividades que desarrollan las entidades, y que estas puedan desarrollarse en convivencias”, explica.

Además, el Consistorio ha señalado que a lo largo de este verano se han autorizado los siguientes sopars a la llesca: Plaça del Mercat. Seu, Plaça Major, Plaça d’en Coll, Calle Fàbrica, Plaça de la Drassana y Plaça Quadrado, autorizada en sustitución de Cort.

“Estamos contentos de estar molestando”

A pesar del buen recibimiento por parte de la población, la propuesta se ha encontrado con cierto descontento por parte del sector de la restauración. La Confederación de Asociaciones Empresariales de Balears (CAEB) pidió mediante un comunicado al Ayuntamiento de Palma “que busque fórmulas que permitan compatibilizar la celebración de estas cenas con el normal funcionamiento de los bares y restaurantes”.

La patronal empresarial pidió al Ayuntamiento de Palma 'que busque fórmulas que permitan compatibilizar la celebración de estas cenas con el normal funcionamiento de los bares y restaurantes'

“Llevamos desde el año pasado pidiendo que se busquen ubicaciones donde los 'Sopars a la Llesca' puedan celebrarse sin obligar a los establecimientos a cerrar o limitar su actividad. Creíamos que se ofrecería un abanico de alternativas, pero no ha sido así”, afirma Restauración Mallorca CAEB.

Asimismo, la asociación defiende que no tienen ningún problema con los vecinos de los barrios y diferencia esa convivencia diaria de unas convocatorias de carácter reivindicativo que trascienden al propio vecindario y considera que el debate no debe plantearse como un enfrentamiento entre residentes y restauradores. “No tenemos ningún problema con los vecinos de los barrios. También somos vecinos y nuestros bares y restaurantes forman parte de su vida cotidiana”, señala la patronal.

“Las plazas son de todos, pero nosotros ocupamos el espacio que nos corresponde conforme a una licencia municipal y pagando la tasa establecida. Lo que reclamamos es poder desarrollar con normalidad una actividad perfectamente legal y regulada”, añade. Además, la entidad considera que corresponde al Ayuntamiento encauzar estos acontecimientos y buscar una solución que permita compatibilizar los diferentes usos de las plazas.

A su vez, el Ayuntamiento ha dejado claro que muchas de estas iniciativas se desarrollan en plazas y espacios que permiten su celebración sin necesidad de afectar a la actividad comercial, por lo que son “perfectamente compatibles” con la actividad económica de los barrios.

Por su parte, Brunzit, ante estas declaraciones, ha reiterado que no están en contra de las personas que trabajan en el sector hostelero ni hotelero y que se “ganan la vida con esto”. “Estamos muy a favor de las pequeñas empresas, ya sean hoteleras o pequeños negocios que desgraciadamente se han ido perdiendo”, agregan.

“Quieren una convivencia y un respeto mutuo, conservar las terrazas mientras nosotros realizamos nuestras actividades, pero, ¿dónde quieren que cenemos? Entonces hay molestia, somos conscientes y estamos contentos de estar molestando desde la denuncia social”, declara Brunzit.

Asimismo, la entidad aclara que rechaza las grandes empresas y tenedores del sector hostelero que ahora regentan las franquicias que están en las plazas céntricas de Palma. “Estamos en contra de que empresarios extranjeros vengan a especular y a poner precios desorbitados que no podemos pagar”, concluyen.

L'Aliança per l'Aigua ha alertat aquest dimarts de la situació límit de les reserves hídriques de les Illes Balears, conseqüència d'una “sobreexplotació crònica” dels aqüífers sostinguda majoritàriament pel consum urbà i residencial en sòl rústic.

Davant aquesta situació, han demanat mitjançant un comunicat revertir la coneguda com a llei òmnibus, almenys pel que fa a la possibilitat que els ajuntaments desenvolupin planejaments urbanístics sense la necessitat de sol·licitar un informe previ de suficiència hídrica a més de posar límits al creixement urbanístic que serà “la causa de fons” de l'exhauriment dels aqüífers.

“El descens de reserves hídriques subterrànies no és un fet aïllat d'aquest estiu, és el resultat d'una sobreexplotació crònica dels aqüífers que no s'atura per un creixement urbanístic sense límit, agreujat per la nova llei òmnibus”, ha lamentat Rafael Tur, portaveu de l'Aliança per l'Aigua.

Segons les dades facilitades dissabte passat per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, les reserves hídriques de Balears es van situar en el 39% durant el mes de juliol, sis punts menys que el mes anterior. Mallorca va registrar un 39%, Menorca es va mantenir en el 34% i Eivissa es va situar en el 42%.

D'acord amb l'informe de 2025 de l'Observatori de l'Aigua de Balears, que compara les extraccions estimades en els documents inicials del quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033) amb les assignacions que fixa el pla 2022-2027 en vigor, cap de les quatre illes es manté dins de l'assignació legal que l'administració autonòmica li atribueix.

Mallorca la supera en un 8,5%, Eivissa en un 15,4%, Menorca en un 35,5% i Formentera en un 70,8%, sempre d'acord amb l'Aliança per l'Aigua, que ha advertit que això implica que els sistemes hídrics “no puguin reposar”.

Per altra banda, han sol·licitat accelerar la renovació de les xarxes de subministrament per reduir les pèrdues, maximitzar l'aprofitament de la dessalació abans de plantejar noves dessaladores, invertir en les xarxes de sanejament que possibilitin la reutilització de l'aigua depurada i reforçar el control de les concessions d'extracció d'aigua en sòl rústic per garantir que aquesta es destina a l'activitat agrària.

La “delicada” situació de les illes

Per justificar les seves peticions, l'Aliança per l'Aigua ha recopilat una sèrie de dades que donen compte de la “delicada” situació de les reserves hídriques de cadascuna de les illes de l'arxipèlag.

A Mallorca, per exemple, el proveïment públic concentra el 55,6% de tota l'extracció, mentre el consum dispers --en immobles rústics, per exemple-- suma un altre 22,4%.

Junts assumeixen més de tres quartes parts de l'aigua que s'extreu dels aqüífers de l'illa i han anat creixent en els últims anys, mentre que els usos agraris han caigut un 25,9%.

“L'aigua que el camp ha deixat d'utilitzar no s'ha quedat als aqüífers, se l'han repartit el creixement dels habitatges en sòl rústic i el subministrament urbà”, ha advertit l'entitat.

A això se li suma una “infrautilització” de les dessaladores i les pèrdues a la xarxa de subministrament, desembocant en els talls i restriccions en diversos municipis.

A Menorca, per la seva part, s'extreu més aigua de l'assignada de les seves tres grans masses, xifres que també estan per sobre del volum d'aigua dessalada per la planta de Ciutadella. L'ús que se li dona a aquesta aigua és similar al de Mallorca, encara que amb un patró “encara més marcat”.

Les Pitiüses són les que tenen “una sobreexplotació més estesa”, atès que 12 de les seves 16 masses d'aigua extreuen més del que tenen assignat i concentren el 78% del total d'aigua que s'extreu.

Els usos tenen “el mateix fons amb una forma diferent”, atès que el proveïment públic baixa un 3,4% mentre el consum dispers en sòl rústic ha pujat un 62,5% fins a representar més d'un terç de l'extracció.

A diferència de Mallorca i Menorca, a Eivissa la dessalació “ja no és el problema” atès que les plantes van treballar al 95,7% de la seva capacitat anual, de manera que ja no poden absorbir més pressió.

La Alianza por el Agua ha alertado este martes de la situación límite de las reservas hídricas de las Illes Balears, consecuencia de una “sobreexplotación crónica” de los acuíferos sostenida mayoritariamente por el consumo urbano y residencial en suelo rústico.

Ante esta situación, han pedido mediante un comunicado revertir la conocida como ley ómnibus, al menos en lo que respecta a la posibilidad de que los ayuntamientos desarrollen planeamientos urbanísticos sin la necesidad de solicitar un informe previo de suficiencia hídrica además de poner límites al crecimiento urbanístico que será “la causa fondo” del agotamiento de los acuíferos.

“El descenso de reservas hídricas subterráneas no es un hecho aislado de este verano, es el resultado de una sobreexplotación crónica de los acuíferos que no se detiene por un crecimiento urbanístico sin límite, agravado por la nueva ley ómnibus”, ha lamentado Rafael Tur, portavoz de la Alianza por el Agua.

Según los datos facilitados el pasado sábado por la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua, las reservas hídricas de Balears se situaron en el 39% durante el mes de julio, seis puntos menos que en el mes anterior. Mallorca registró un 39%, Menorca se mantuvo en el 34% y Eivissa se situó en el 42%.

De acuerdo con el informe de 2025 del Observatorio del Agua de Balears, que compara las extracciones estimadas en los documentos iniciales del cuarto ciclo de planificación hidrológica (2028-2033) con las asignaciones que fija el plan 2022-2027 en vigor, ninguna de las cuatro islas se mantiene dentro de la asignación legal que la administración autonómica le atribuye.

Mallorca la supera en un 8,5%, Eivissa en un 15,4%, Menorca en un 35,5% y Formentera en un 70,8%, siempre de acuerdo con la Alianza por el Agua, que ha advertido que esto implica que los sistemas hídricos “no puedan reposar”.

Por otro lado, han solicitado acelerar la renovación de las redes de suministro para reducir las pérdidas, maximizar el aprovechamiento de la desalación antes de plantear nuevas desaladoras, invertir en las redes de saneamiento que posibiliten la reutilización del agua depurada y reforzar el control de las concesiones de extracción de agua en suelo rústico para garantizar que esta se destina a la actividad agraria.

La “delicada” situación de las islas

Para justificar sus peticiones, la Alianza por el Agua ha recopilado una serie de datos que dan cuenta de la “delicada” situación de las reservas hídricas de cada una de las islas del archipiélago.

En Mallorca, por ejemplo, el abastecimiento público concentra el 55,6% de toda la extracción, mientras el consumo disperso --en inmuebles rústicos, por ejemplo-- suma otro 22,4%.

Juntos asumen más de tres cuartas partes del agua que se extrae de los acuíferos de la isla y han ido creciendo en los últimos años, mientras que los usos agrarios han caído un 25,9%.

“El agua que el campo ha dejado de utilizar no se ha quedado en los acuíferos, se la han repartido el crecimiento de las viviendas en suelo rústico y el suministro urbano”, ha advertido la entidad.

A ello se le suma una “infrautilización” de las desaladoras y las pérdidas en la red de suministro, desembocando en los cortes y restricciones en diversos municipios.

En Menorca, por su parte, se extrae más agua de la asignada de sus tres grandes masas, cifras que también están por encima del volumen de agua desalada por la planta de Ciutadella. El uso que se le da a esta agua es similar al de Mallorca, aunque con un patrón “todavía más marcado”.

Las Pitiusas son las que tienen “una sobreexplotación más extendida”, dado que 12 de sus 16 masas de agua extraen más de lo que tienen asignado y concentran el 78% del total de agua que se extrae.

Los usos tienen “el mismo fondo con una forma diferente”, dado que el abastecimiento público baja un 3,4% mientras el consumo disperso en suelo rústico ha subido un 62,5% hasta representar más de un tercio de la extracción.

A diferencia de Mallorca y Menorca, en Eivissa la desalación “ya no es el problema” dado que las plantas trabajaron al 95,7% de su capacidad anual, de manera que ya no pueden absorber más presión.

Un home de 36 anys ha mort en caure-li a sobre una fanal que ha estat tirada a terra per un autobús del TIB al municipi mallorquí de Valldemossa.

Els fets, segons ha informat el SAMU 061, han tingut lloc al voltant de les 15.40 hores d'aquest dilluns en una de les parades del TIB que hi ha al municipi.

Segons les primeres informacions recaptares per la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, l'autobús implicat cobreix la línia 203, que connecta el Port de Sóller amb Palma passant per municipis com Deià i Valldemossa.

El vehicle estava fent una maniobra per sortir de la parada quan ha tirat a terra una fanal, que al seu torn ha caigut damunt un grup de persones que acabaven de baixar de l'autobús. Un turista sirià de 36 anys ha patit lesions incompatibles amb la vida i ha mort en l'acte.

La seva parella, una dona d'uns 30 anys, ha estat atesa pels sanitaris per una crisi d'ansietat. Una altra dona, de 42 anys i resident a Mallorca, ha patit un trauma toràcic.

La conductora de l'autobús també ha rebut atenció mèdica a causa que ha patit un atac de pànic. Tots tres han estat traslladats a l'Hospital Juaneda, un en estat menys greu i dos en estat lleu.

La Guàrdia Civil ha assumit la investigació de l'accident mortal. Per reconstruir els fets tenen previst prendre declaració als testimonis, com és habitual en aquest tipus de casos, han indicat fonts properes a les indagacions.

Previsiblement, com també és comú en els sinistres de trànsit, també se sotmetrà la conductora de l'autobús a les corresponents proves d'alcohol i drogues.

Fins al lloc de l'accident s'han desplaçat la gerent del Consorci de Transports de Mallorca (CTM), Lluïsa Serra, i representants de l'empresa concessionària que presta el servei d'autobusos interurbans en aquesta zona de l'illa.

El Govern ha traslladat els seus condols per la mort de la víctima mitjançant xarxes socials: “El nostre condol per la mort d'un jove a Valldemossa. Des del TIB i l'empresa concessionària, total col·laboració en la investigació policial davant d'aquesta tragèdia”. Per part seva, José Luis Mateo Hernández, Conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha declarat que se senten “consternats, commocionats i abatuts davant la mort en un tràgic accident” i des del Govern, han enviat “el seu més condol i tot el suport i ajuda”.

Afectacions al servei del TIB

Arran de l'accident mortal, el servei del TIB ha habilitat una parada provisional al carrer Bartomeu Ferrà com a alternativa provisional a les parades 1 i 2 de Valldemossa, que aquesta tarda han quedat fora de servei per la tanca del carrer.

A més, ha suspès fins a nou avís el servei de la línia 203 exprés entre Palma i Valldemossa en ambdós sentits de la circulació.

Un hombre de 36 años ha muerto al caerle encima una farola que ha sido derribada por un autobús del TIB en el municipio mallorquín de Valldemossa.

Los hechos, según ha informado el SAMU 061, han tenido lugar sobre las 15.40 horas de este lunes en una de las paradas del TIB que hay en el municipio.

Según las primeras informaciones recabadas por la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad, el autobús implicado cubre la línea 203, que conecta el Port de Sóller con Palma pasando por municipios como Deià y Valldemossa.

El vehículo estaba realizando una maniobra para salir de la parada cuando ha derribado una farola, que a su vez ha caído encima de un grupo de personas que acababan de bajar del autobús. Un turista sirio de 36 años ha sufrido lesiones incompatibles con la vida y ha fallecido en el acto.

Su pareja, una mujer de unos 30 años, ha sido atendida por los sanitarios por una crisis de ansiedad. Otra mujer, de 42 años y residente en Mallorca, ha sufrido un trauma torácico.

La conductora del autobús también ha recibido atención médica debido a que ha sufrido un ataque de pánico. Los tres han sido trasladados al Hospital Juaneda, uno en esta menos grave y dos en estado leve.

La Guardia Civil ha asumido la investigación del accidente mortal. Para reconstruir los hechos tienen previsto tomar declaración a los testigos, como es habitual en este tipo de casos, han indicado fuentes próximas a las pesquisas.

Previsiblemente, como también es común en los siniestros de tráfico, también se someterá a la conductora del autobús a las correspondientes pruebas de alcohol y drogas.

Hasta el lugar del accidente se han desplazado la gerente del Consorcio de Transportes de Mallorca (CTM), Lluïsa Serra, y representantes de la empresa concesionaria que presta el servicio de autobuses interurbanos en esta zona de la isla.

El Govern ha trasladado sus condolencias por la muerte de la víctima mediantes redes sociales: “Nuestro pésame por la muerte de un joven en Valldemossa. Desde el TIBy la empresa concesionaria, total colaboración en la investigación policial ante esta tragedia”. Por su parte, José Luis Mateo Hernández, Consejero de Vivienda, Territorio y Movilidad ha declarado que se sienten “consternados, conmocionados y abatidos ante el fallecimiento en un trágico accidente” y desde el Govern, han enviado “su más sentido pésame y todo el apoyo y ayuda”.

AfectNeus aciones al servicio del TIB

A raíz del accidente mortal, el servicio del TIB ha habilitado una parada provisional en la calle Bartomeu Ferrà como alternativa provisional a las paradas uno y dos de Valldemossa, que esta tarde han quedado fuera de servicio por el corte de la calle.

Además, ha suspendido hasta nuevo aviso el servicio de la línea 203 exprés entre Palma y Valldemossa en ambos sentidos de la circulación.

Entre antics camins empedrats, oliveres centenàries i pobles que descansen a la muntanya, la Serra de Tramuntana fa segles que caracteritza la història de Mallorca. Grans genis i artistes, des de Frédéric Chopin i George Sand fins a Robert Graves, han trobat refugi en aquesta cadena muntanyosa, que aquest estiu està d'aniversari: la UNESCO la va declarar Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural el 2011 a París. No obstant això, el reconeixement internacional que havia de contribuir a preservar els seus valors també ha convertit la serralada mallorquina en un potent reclam turístic.

Quinze anys després, l'augment de visitants conviu amb carreteres col·lapsades, rutes massificades, residus, una forta pressió turística sobre les rutes més populars, els recursos naturals i els municipis que conformen la zona i una creixent dificultat dels residents per accedir a un habitatge. A això s'hi suma la transformació de grans propietats en espais de luxe i el retrocés de l'activitat agrària que durant segles ha modelat el paisatge.

Que un territori sigui declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO pressuposa el reconeixement del seu Valor Universal Excepcional, és a dir, de la seva importància cultural o natural per a tota la humanitat. L'objectiu d'aquest programa és identificar, protegir, conservar i transmetre aquest patrimoni a les generacions futures.

Com explica el manual de Gestió del Patrimoni Mundial publicat per la UNESCO el 2026, aquesta declaració implica que el bé compti amb un sistema de gestió i protecció eficaç que garanteixi la conservació de tots els seus valors patrimonials, inclòs el seu Valor Universal Excepcional, per a les generacions presents i futures. Aquest sistema ha de combinar estructures institucionals, instruments jurídics i processos de gestió, a més d'una planificació, seguiment i avaluació continus. D'altra banda, la gestió ha d'incorporar l'avaluació de les actuacions que puguin afectar el bé i coordinar-se amb altres àmbits, com l'ordenació del territori, l'agricultura, l'energia, el transport o el turisme, per assegurar-ne la conservació.

Quinze anys després, l'augment de visitants conviu amb carreteres col·lapsades, rutes massificades, residus, una forta pressió turística sobre les rutes més populars, els recursos naturals i els municipis que conformen la zona i una creixent dificultat dels residents per accedir a un habitatge

“El segell de la UNESCO ha fet un efecte crida al turisme de masses i això ens ha portat a un col·lapse de carreteres i a greus problemes de brutícia en espais naturals”, declarara a elDiario.es Cristina López, primera tinent d'alcalde de Deià, un dels vint pobles que conformen la Serra, ubicada al nord-oest de l'illa. La serra, que s'estén al llarg de 90 quilòmetres, alberga el cim més alt de les Balears, el Puig Major, que mesura 1.445 metres d'altitud.

Els col·lapses a les carreteres, la massificació als pobles i el nombre creixent de senderistes i de ciclistes representen dia a dia dels mallorquins, una realitat que va cada vegada en augment. “Ho noto sobretot en pobles petits, gairebé ni es pot caminar tranquil·lament pels carrers”, indica Joan Calafell, un excursionista recurrent. “La creixent afluència de turisme és un problema i és molt visible i palpable sobretot pels mateixos veïns. Està afectant la qualitat de vida dels mateixos habitants”, comenta Toni Muñoz, responsable de l'àrea de conservació de l'entitat ecologista GOB.

L'afluència creixent de turisme és un problema i és molt visible i palpable sobretot pels mateixos veïns. Està afectant la qualitat de vida dels mateixos habitants

Toni Muñoz — Responsable de l'àrea de conservació de l'entitat ecologista GOB

Durant els mesos de març, abril i maig, els albergs van registrar un total de 17.443 usuaris, cosa que representa un increment del 8% respecte a l'any anterior, segons dades del Consell de Mallorca. Després de l'auge postpandèmia, el nombre de pernoctacions en refugis va superar els 40.000 visitants anuals, marcant un augment del 19% en l'àmbit general. “S'han de controlar els fluxos de gent perquè l'experiència no acabi sent negativa”, declara Lluís Rullán, hoteler i representant de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) a la mesa permanent del Consorci de la Serra de Tramuntana.

Les dades concretes d'ocupació -segons el Consell Insular- de cada allotjament entre els mesos de març i maig són: Galatzó (2.821 estades), Tossals Verds (3.085), So n'Amer (3.753), Muleta (2.694), Can Boi (2.626), Pont Romà (2.304) i Coma d'en Vidal (150). Els set refugis de la institució insular estan ubicats en finques públiques i ofereixen un total de 264 places.

Tot i que els refugis representen un gran atractiu, el principal reclam és La Ruta de Pedra en Sec, homologada com de gran recorregut (GR221). Aquesta discorre al llarg de la Serra, enllaçant els antics camins que unien les poblacions amb les zones agrícoles. “Les rutes més típiques, sobretot a primavera, són les que tenen més trams en mal estat, cada vegada hi ha més residus que deixen els visitants”, denuncia Calafell.

Les rutes més típiques, sobretot a la primavera, són les que tenen més trams en mal estat, cada cop hi ha més residus que deixen els visitants

Joan Calafell — Excursionista

Aquest elevat nombre de viatgers suposa un risc per al manteniment en condicions de la zona. “La majoria dels turistes no es preocupen per si contaminen o no, venen tres dies i marxen”, afirma Llucia Bujosa, resident de Banyalbufar, un poble situat al sud-oest de l'illa. La contaminació, els danys a la flora i a la fauna i el princial risc d'incendis preocupen els veïns. “El que realment ens fa perdre la son durant els mesos d'estiu és viure amb la por que una sola distracció, una espurna o una burilla pugui provocar una catàstrofe de grans dimensions al nostre municipi i a la Serra en general”, afegeix la primera tinent d'alcalde de Deià.

El que realment ens fa perdre son durant els mesos d'estiu és viure amb la por que una sola distracció, una espurna o una burilla pugui provocar una catàstrofe de grans dimensions al nostre municipi i a la Serra en general

Cris — Primera tinent d'alcalde de Deià.

“Si no es reverteix la tendència a l'alça del turisme, la Serra està condemnada a ser un decorat, i això seria terrible perquè no seríem capaços de mantenir-lo. L'única manera d'evitar això és intentar que sigui un paisatge viu, i per això hem d'anar a les activitats que l'han generat”, explica Muñoz. “La solució ideal seria intentar que la Serra sigui un patrimoni etnològic viu i que, per tant, la seva pròpia activitat –bàsicament agrària– fos la que continués conservant i mantenint aquesta restauració. Això és molt complicat, ja que l'agricultura de muntanya és poc rendible. La població que es dedicava a aquesta activitat, ara es dedica al turisme o a altres coses guanyant molts més diners”, afegeix.

“Els residents es veuen expulsats”

El turisme també afecta la crisi d'habitatge que pateixen les illes actualment. “Venen una vegada a l'any, així el poble es va quedant desert i els residents es veuen expulsats”, denuncia Cris López. “És una pena que la gent de tota la vida no es pugui permetre un habitatge, semblem un parc temàtic dedicat als estrangers”, lamenta Bujosa.

Els estrangers protagonitzen el 29,86% de les operacions de compravenda d'habitatges a Balears, una xifra que s'eleva fins al 41,79% quan els immobles superen els 500.000 euros de valor. Així es desprèn del segons el butlletí anual de l'Observatori d'Habitatge i Sòl (OVS) corresponent a 2025 publicat pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.

Aquesta transformació també està modificant el paisatge de la Serra. Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, adverteix que la proliferació de grans xalets i hotels amb piscines i heliports suposa una amenaça per al territori i augmenta el risc d'incendis forestals. A parer seu, la Serra “sufreix una forta tensió entre la massificació i l'exclusivitat, aquesta última promoguda pels latifundistes que han adquirit i invertit en les grans propietats agràries, les possessions”.

La Serra pateix una forta tensió entre la massificació i l'exclusivitat, aquesta darrera promoguda pels latifundistes que han adquirit i invertit en les grans propietats agràries, les possessions

Macià Blázquez — Catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears

Aquest model urbanístic i turístic té a més conseqüències sobre els recursos naturals. Els habitatges de luxe, els establiments turístics i l'increment de la població estacional eleven la demanda d'aigua en una zona on aquest recurs és limitat, agreujant els episodis d'escassetat. “Hem passat d'un turisme familiar a un de luxe; el problema arriba quan se sacrifica el benestar dels residents pel dels visitants”, resumeix María José Tomás, veïna de Banyalbufar.

Hem passat d'un turisme familiar a un de luxe; el problema arriba quan se sacrifica el benestar dels residents pel dels visitants

María José Tomás — Veïna de Banyalbufar

Les eines per conservar-la

La conservació d'aquest entorn és una prioritat per la UNESCO. Al manual de Gestió de Patrimoni Mundial, diuen que el sistema de gestió té com a objectiu garantir que la conservació del bé del Patrimoni Mundial generi beneficis per a les comunitats associades i contribueixi al seu benestar, així com a objectius socials més amplis —com el desenvolupament sostenible—, quan sigui possible.

Aquest 15è aniversari arriba amb la presentació de la Llei de la Serra de Tramuntana amb l'objectiu de blindar els 90 quilòmetres com a paisatge cultural. Aquesta llei impulsada pel Consell de Mallorca pretén reforçar la protecció del territori, millorar els mecanismes de gestió i garantir que l'activitat econòmica vinculada a la serra sigui viable a llarg termini dotant aquest espai d'un marc jurídic específic.

A més, el Consell ha declarat que ha destinat 5,4 milions d’euros al Consorci Serra de Tramuntana, el doble que el 2023; ha incrementat un 84 % els ajuts destinats a ajuntaments, propietaris, cooperatives i explotacions agràries segons varen declarar en l’acte de commemoració que dugueren a terme als Jardins d’Alfàbia.

Igualment, la Serra de Tramuntana forma part de l'Aliança de Paisatges, una xarxa que agrupa territoris d'arreu del món compromesos amb la gestió sostenible dels seus entorns. A això se suma la seva recent integració a la Xarxa d'Associacions per la UNESCO, un reconeixement a la trajectòria de conservació i gestió de l'espai que el situa com a territori de referència en l'àmbit global.

Així mateix, en els mateixos municipis neixen iniciatives dels mateixos residents per conservar el patrimoni. “Actualment, a Deià ha sorgit una associació on hi ha diverses entitats implicades que fan feina per activar l'agricultura, la gestió de l'aigua, la custòdia forestal... Aquestes accions comunitàries creen consciència i amor per la terra i són les que de veritat li donen un sentit als qui vivim aquí” declara López.

En aquest context, la Fundació de Turisme Responsable de Mallorca promou un model de turisme sostenible a l'illa a través d'iniciatives com el Pledge de Turisme Responsable, un compromís obert a residents i visitants per contribuir a la cura i la regeneració del territori.

Igualment, el 2025 el Govern del PP amb el suport de Vox, van aprovar la llei de liberalització del sòl que permet legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic a la Serra de Tramuntana construïdes abans de 1991 i que han superat el termini legal de vuit anys des de la seva infracció, incloses aquelles situades a les àrees de màxima protecció.

Per altra banda, Toni Muñoz comenta que el segell de Patrimoni Mundial “no ha implicat cap mena de normativa associada en forma de limitacions o regulacions. Només ha facilitat que l'administració destini diners perquè particulars i ajuntaments restaurin patrimoni. Tot el que està associat al paratge natural, que és el que està emparat per la UNESCO”. “Les mesures que es prenen per a la conservació del territori recauen sempre sobre els ajuntaments”, afegeix Crsitina López.

De la mateixa manera, Muñoz recalca que la conservació que s'ha fet durant aquests últims anys “no és suficient” i que el patrimoni etnològic que té la Serra en forma de pedra en sec, marjades, sistemes d'aigua... és immens. “El que s'ha fet durant aquests 15 anys gràcies a aquestes ajudes, de cap manera compensa el ritme de degradació i de pèrdua de patrimoni que s'està donant. Hi ha una clara incapacitat per part de la nostra administració de regular aquest increment molt important d'aquesta activitat turística”

La importància de la Serra

Per Mallorca, la Serra de Tramuntana representa una part essencial de la seva identitat. Com diu Llucia Bujosa, la Serra “és casa”. La serralada constitueix un important refugi de biodiversitat, amb una gran varietat d'hàbitats i espècies, moltes d'elles endèmiques de les Illes Balears. Les espècies endèmiques són aquelles que es troben limitades a un àmbit geogràfic i que no es troba de forma natural en cap altra part del món. A la serralada es poden trobar 65 de les 97 espècies endèmiques de les Balears, entre les quals destaquen El Ferreret, un gripau que es troba actualment en perill d'extinció.

Els seus extensos boscos d'alzines i els seus escarpats penya-segats alberguen una gran diversitat d'espècies de flora i fauna. Entre elles sobresurt el voltor negre, una de les majors rapinyaires d'Europa, que té a la Serra com un dels seus principals refugis. També habiten aquest espai nombroses espècies endèmiques, tant animals com vegetals, adaptades a les singulars condicions d'aquest entorn i que converteixen la Serra de Tramuntana en un dels principals reservoris de biodiversitat de Mallorca.

Per Blázquez, el que la fa única és el seu llegat etnològic de l'ús agrari com les marjades, camins de ferradura, cases senyorials (possessions) o l'olivar centenari. Durant l'Edat Mitjana, els àrabs van introduir un sistema de terrasses i canals de reg que va permetre cultivar els costeruts vessants que van modificar la forma de producció que continua en funcionament avui dia. Aquests mateixos olivars i ametllers permeten la produir productes essencials per a la gastronomia mallorquina.

La zona engloba altres figures de protecció, com els monuments naturals de Ses Fonts Ufanes i el dels torrents de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc, i també espais de la xarxa europea Natura 2000, formada per Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i zones d'especial conservació per a les aus (ZEPA). Segons el Govern, del total de superfície protegida, gairebé el 95% és de propietat privada i la resta pertany a finques públiques de gestió estatal, autonòmica, insular o municipal.

Entre antiguos caminos empedrados, olivares centenarios y pueblos que descansan en la montaña, la Serra de Tramuntana lleva siglos caracterizando la historia de Mallorca. Grandes genios y artistas, desde Frédéric Chopin y George Sand hasta Robert Graves, han encontrado refugio en esta cadena montañosa, que este verano está de aniversario: la UNESCO la declaró Patrimonio Mundial en la categoría de Paisaje Cultural en 2011 en París. Sin embargo, el reconocimiento internacional que debía contribuir a preservar sus valores también ha convertido la cordillera mallorquina en un potente reclamo turístico.

Quince años después, el aumento de visitantes convive con carreteras colapsadas, rutas masificadas, residuos, una fuerte presión turística sobre las rutas más populares, los recursos naturales y los municipios que conforman la zona y una creciente dificultad de los residentes para acceder a una vivienda. A ello se suma la transformación de grandes propiedades en espacios de lujo y el retroceso de la actividad agraria que durante siglos ha moldeado el paisaje.

Que un territorio sea declarado Patrimonio Mundial por la UNESCO supone el reconocimiento de su Valor Universal Excepcional, es decir, de su importancia cultural o natural para toda la humanidad. El objetivo de este programa es identificar, proteger, conservar y transmitir ese patrimonio a las generaciones futuras.

Como explica el manual de Gestión del Patrimonio Mundial publicado por la UNESCO en 2026, esta declaración implica que el bien cuente con un sistema de gestión y protección eficaz que garantice la conservación de todos sus valores patrimoniales, incluido su Valor Universal Excepcional, para las generaciones presentes y futuras. Dicho sistema debe combinar estructuras institucionales, instrumentos jurídicos y procesos de gestión, además de una planificación, seguimiento y evaluación continuos. Por otra parte, la gestión debe incorporar la evaluación de las actuaciones que puedan afectar al bien y coordinarse con otros ámbitos, como la ordenación del territorio, la agricultura, la energía, el transporte o el turismo, para asegurar su conservación.

Quince años después, el aumento de visitantes convive con carreteras colapsadas, rutas masificadas, residuos, una fuerte presión turística sobre las rutas más populares, los recursos naturales y los municipios que conforman la zona y una creciente dificultad de los residentes para acceder a una vivienda

“El sello de la UNESCO ha hecho un efecto llamada al turismo de masas y esto nos ha llevado a un colapso de carreteras y a graves problemas de suciedad en espacios naturales”, declara a elDiario.es Cristina López, primera teniente de alcalde de Deià, uno de los veinte pueblos que conforman la Serra, ubicada al noroeste de la isla. La sierra, que se extiende a lo largo de 90 kilómetros, alberga el pico más alto de las Balears, el Puig Major, que mide 1.445 metros de altitud.

Los colapsos en las carreteras, la masificación en los pueblos y el número creciente de senderistas y de ciclistas representan día a día de los mallorquines, una realidad que va cada vez en aumento. “Lo noto sobre todo en pueblos pequeños, casi ni se puede caminar tranquilamente por las calles”, indica Joan Calafell, un excursionista recurrente. “La creciente afluencia de turismo es un problema y es muy visible y palpable sobre todo por los propios vecinos. Está afectando a la calidad de vida de los propios habitantes”, comenta Toni Muñoz, responsable del área de conservación de la entidad ecologista GOB.

La creciente afluencia de turismo es un problema y es muy visible y palpable sobre todo por los propios vecinos. Está afectando a la calidad de vida de los propios habitantes

Toni Muñoz — Responsable del área de conservación de la entidad ecologista GOB

Durante los meses de marzo, abril y mayo, los albergues registraron un total de 17.443 usuarios, lo que representa un incremento del 8% respecto al año anterior, según datos del Consell de Mallorca. Tras el auge pospandemia, el número de pernoctaciones en refugios superó los 40.000 visitantes anuales, marcando un aumento del 19% a nivel general. “Se deben controlar los flujos de gente para que la experiencia no acabe siendo negativa”, declara Lluís Rullán, hotelero y representante de la Federación Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) en la mesa permanente del Consorcio de la Serra de Tramuntana.

Los datos concretos de ocupación -según el Consell Insular- de cada alojamiento entre los meses de marzo y mayo son: Galatzó (2.821 estancias), Tossals Verds (3.085), So n'Amer (3.753), Muleta (2.694), Can Boi (2.626), Pont Romà (2.304) y Coma d'en Vidal (150). Los siete refugios de la institución insular están ubicados en fincas públicas y ofertan un total de 264 plazas.

Aunque los refugios representan un gran atractivo, el principal reclamo es La Ruta de Pedra en Sec, homologada como de gran recorrido (GR221). Esta discurre a lo largo de la Serra, enlazando los antiguos caminos que unían las poblaciones con las zonas agrícolas. “Las rutas más típicas, sobre todo en primavera, son las que tienen más tramos en mal estado, cada vez hay más residuos que dejan los visitantes”, denuncia Calafell.

Las rutas más típicas, sobre todo en primavera, son las que tienen más tramos en mal estado, cada vez hay más residuos que dejan los visitantes

Joan Calafell — Excursionista

Este elevado número de viajeros supone un riesgo para el mantenimiento en condiciones de la zona. “La mayoría de turistas no se preocupan por si contaminan o no, vienen tres días y se van”, afirma Llucia Bujosa, residente de Banyalbufar, un pueblo situado en el suroeste de la isla. La contaminación, los daños a la flora y a la fauna y el mayor riesgo de incendios preocupan a los vecinos. “Lo que realmente nos saca el sueño durante los meses de verano es vivir con el miedo de que un solo descuido, un chispazo o una colilla pueda provocar una catástrofe de grandes dimensiones en nuestro municipio y en la Serra en general”, añade la primera teniente de alcalde de Deià.

Lo que realmente nos saca el sueño durante los meses de verano es vivir con el miedo de que un solo descuido, un chispazo o una colilla pueda provocar una catástrofe de grandes dimensiones en nuestro municipio y en la Sierra en general

Cris — Primera teniente de alcalde de Deià

“Si no se revierte la tendencia al alza del turismo, la Serra está condenada a ser un decorado, y esto sería terrible porque no seríamos capaces de mantenerlo. La única manera de evitar esto es intentar que sea un paisaje vivo y por eso debemos ir a las actividades que lo han generado”, explica Muñoz. “La solución ideal sería intentar que la Serra sea un patrimonio etnológico vivo y que, por tanto, su propia actividad –básicamente agraria– fuera la que siguiera conservando y manteniendo esta restauración. Esto es muy complicado, puesto que la agricultura de montaña es poco rentable. La población que se dedicaba a esta actividad, ahora se dedica al turismo u a otras cosas ganando mucho más dinero”, agrega.

“Los residentes se ven expulsados”

El turismo también afecta a la crisis de vivienda que están sufriendo las islas actualmente. “Vienen una vez al año, así el pueblo se va quedando desierto y los residentes se ven expulsados”, denuncia Cris López. “Es una pena que la gente de toda la vida no se pueda permitir una vivienda, parecemos un parque temático dedicado a los extranjeros”, lamenta Bujosa.

Los extranjeros protagonizan el 29,86% de las operaciones de compraventa de viviendas en Balears, una cifra que se eleva hasta el 41,79% cuando los inmuebles superan los 500.000 euros de valor. Así se desprende del según el boletín anual del Observatorio de Vivienda y Suelo (OVS) correspondiente a 2025 publicado por el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana.

Esta transformación también está modificando el paisaje de la Serra. Macià Blázquez, catedrático de Geografía de la Universitat de les Illes Balears, advierte de que la proliferación de grandes chalets y hoteles con piscinas y helipuertos supone una amenaza para el territorio y aumenta el riesgo de incendios forestales. A su juicio, la Serra “sufre una fuerte tensión entre la masificación y la exclusividad, esta última promovida por los latifundistas que han adquirido e invertido en las grandes propiedades agrarias, las posesiones”.

La Serra sufre una fuerte tensión entre la masificación y la exclusividad, esta última promovida por los latifundistas que han adquirido e invertido en las grandes propiedades agrarias, las posesiones

Macià Blázquez — Catedrático de Geografía de la Universitat de les Illes Balears

Ese modelo urbanístico y turístico tiene además consecuencias sobre los recursos naturales. Las viviendas de lujo, los establecimientos turísticos y el incremento de la población estacional elevan la demanda de agua en una zona donde este recurso es limitado, agravando los episodios de escasez. “Hemos pasado de un turismo familiar a uno de lujo; el problema llega cuando se sacrifica el bienestar de los residentes por el de los visitantes”, resume María José Tomás, vecina de Banyalbufar.

Hemos pasado de un turismo familiar a uno de lujo; el problema llega cuando se sacrifica el bienestar de los residentes por el de los visitantes

María José Tomás — Vecina de Banyalbufar

Las herramientas para conservarla

La conservación de este entorno es una prioridad para la UNESCO. En el manual de Gestión de Patrimonio Mundial, dicen que el sistema de gestión tiene como objetivo garantizar que la conservación del bien del Patrimonio Mundial genere beneficios para las comunidades asociadas y contribuya a su bienestar, así como a objetivos sociales más amplios —como el desarrollo sostenible—, cuando sea posible.

Este 15 aniversario viene con la presentación de la Ley de la Serra de Tramuntana con el objetivo de blindar los 90 kilómetros como paisaje cultural. Esta ley impulsada por el Consell de Mallorca pretende reforzar la protección del territorio, mejorar los mecanismos de gestión y garantizar que la actividad económica vinculada a la sierra sea viable a largo plazo dotando a este espacio de un marco jurídico específico.

Además, el Consell ha declarado que ha destinado 5,4 millones de euros al Consorcio Serra de Tramuntana, el doble que en 2023; ha incrementado un 84 % las subvenciones destinadas a ayuntamientos, propietarios, cooperativas y explotaciones agrarias según declararon en el acto de conmemoración que llevaron a cabo en los Jardines de Alfábia.

De igual manera, la Serra de Tramuntana forma parte de la Alianza de Paisajes, una red que agrupa territorios de todo el mundo comprometidos con la gestión sostenible de sus entornos. A eso se suma su reciente integración en la Red de Asociaciones por la UNESCO, un reconocimiento a la trayectoria de conservación y gestión del espacio que lo sitúa como territorio de referencia a nivel global.

Asimismo, en los propios municipios nacen iniciativas de los mismos residentes para conservar el patrimonio. “Actualmente, en Deià ha surgido una asociación donde hay varias entidades implicadas que hacen trabajo para activar la agricultura, la gestión del agua, la custodia forestal... Estas acciones comunitarias crean conciencia y amor por la tierra y son las que de verdad le dan un sentido a los que vivimos aquí” declara López.

En ese contexto, la Fundació de Turisme Responsable de Mallorca promueve un modelo de turismo sostenible en la isla a través de iniciativas como el Pledge de Turismo Responsable, un compromiso abierto a residentes y visitantes para contribuir al cuidado y la regeneración del territorio.

Igualmente, en 2025 el Govern del PP con el apoyo de Vox, aprobaron la ley de liberalización del suelo que permite legalizar centenares de edificaciones construidas en suelo rústico en la Serra de Tramuntana construidas antes de 1991 y que han superado el plazo legal de ocho años desde su infracción, incluidas aquellas situadas en las áreas de máxima protección.

Por otra parte, Toni Muñoz comenta que el sello de Patrimonio Mundial “no ha implicado ningún tipo de normativa asociada en forma de limitaciones o regulaciones. Solo ha facilitado que la administración destine dinero para que particulares y ayuntamientos restauren patrimonio. Todo lo que está asociado al paraje natural, que es lo que está amparado por la UNESCO”. “Las medidas que se toman para la conservación del territorio recaen siempre sobre los ayuntamientos”, añade Cristina López.

Del mismo modo, Muñoz recalca que la conservación que se ha hecho durante estos últimos años “no es suficiente” y que el patrimonio etnológico que tiene la Serra en forma de pedra en sec, bancales, sistemas de agua... es inmenso. “Lo que se ha hecho durante estos 15 años gracias en estas ayudas, de ninguna manera compensa el ritmo de degradación y de pérdida de patrimonio que se está dando. Existe una clara incapacidad por parte de nuestra administración de regular este incremento muy importante de esta actividad turística”

La importancia de la Serra

Para Mallorca, la Serra de Tramuntana representa una parte esencial de su identidad. Como dice Llucia Bujosa, la Serra “es casa”. La serranía constituye un importante refugio de biodiversidad, con una gran variedad de hábitats y especies, muchas de ellas endémicas de las Illes Balears. Las especies endémicas son aquellas que se encuentran limitadas a un ámbito geográfico y que no se encuentra de forma natural en ninguna otra parte del mundo. En la cordillera se pueden encontrar a 65 de las 97 especies endémicas de las Balears, entre las que destacan El Ferreret, un sapillo que se encuentra actualmente en peligro de extinción.

Sus extensos bosques de encinares y sus escarpados acantilados albergan una gran diversidad de especies de flora y fauna. Entre ellas sobresale el buitre negro, una de las mayores rapaces de Europa, que tiene a la Serra como uno de sus principales refugios. También habitan este espacio numerosas especies endémicas, tanto animales como vegetales, adaptadas a las singulares condiciones de este entorno y que convierten a la Serra de Tramuntana en uno de los principales reservorios de biodiversidad de Mallorca.

Para Blázquez, lo que la hace única es su legado etnológico del uso agrario como los bancales, caminos de herradura, casas señoriales (posesiones) o el olivar centenario. Durante la Edad Media, los árabes introdujeron un sistema de terrazas y canales de riego que permitió cultivar las empinadas laderas que modificaron la forma de producción que sigue en funcionamiento hoy en día. Esos mismos olivares y almendros permiten la producción de productos esenciales para la gastronomía mallorquina.

La zona engloba otras figuras de protección, como los monumentos naturales de Ses Fonts Ufanes y el de los torrentes de Pareis, del Gorg Blau y de Lluc, y también espacios de la red europea Natura 2000, formada por Lugares de Importancia Comunitaria (LIC) y zonas de especial conservación para las aves (ZEPA). Según el Govern, del total de superficie protegida, casi el 95% es de propiedad privada y el resto pertenece a fincas públicas de gestión estatal, autonómica, insular o municipal.

La Guàrdia Civil està investigant una dona de 27 anys i un home de 49 anys com a presumptes autors d'un delicte de maltractament animal perpetrat en una finca a Maó (Menorca) després de trobar dos cavalls morts, un equí viu i el cadàver d'una ovella descomponent-se.

Segons ha explicat la Guàrdia Civil en un comunicat, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) va tenir coneixement que al Camí de Cavalls, entre Es Grau i Favarix, hi havia un cavall tirat a terra i un altre en molt mal estat al costat d'aquest, presentant una possible situació d'abandonament crític arran de l'avís dels veïns.

Els agents, en desplaçar-se a la finca el 3 de juliol, van poder comprovar la veracitat dels fets denunciats i després de la inspecció duta a terme, van trobar un segon cavall mort i el cadàver d'una ovella en estat de descomposició.

Es va donar avís als serveis de veterinaris del Consell Insular de Menorca per garantir la protecció i valoració de l'equí viu, que van atendre l'animal i van analitzar els equins morts.

Després dels fets esdevinguts la Guàrdia Civil va iniciar una investigació i després de la presa de manifestacions, així com la realització de les corresponents gestions, van investigar dues persones responsables de la cura dels animals, per ser els suposats autors d'un delicte de maltractament animal.

La Guardia Civil está investigando a una mujer de 27 años y a un hombre de 49 años como presuntos autores de un delito de maltrato animal perpetrado en una finca en Mahón (Menorca) tras hallar dos caballos muertos, un equino vivo y el cadáver de una oveja descomponiéndose.

Según ha explicado la Guardia Civil en un comunicado, el Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil (Seprona) tuvo conocimiento de que en el Cami de Cavalls, entre Es Grau y Favarix, había un caballo tirado en el suelo y otro en muy mal estado junto a este, presentando una posible situación de abandono crítico a raíz del aviso de los vecinos.

Los agentes, al desplazarse a la finca el 3 de julio, pudieron comprobar la veracidad de los hechos denunciados y tras la inspección llevada a cabo, encontraron un segundo caballo muerto y el cadáver de una oveja en estado de descomposición.

Se procedió a dar aviso a los servicios de veterinarios del Consell Insular de Menorca para garantizar la protección y valoración del equino vivo, que atendieron al animal y analizaron a los equinos muertos.

Tras los hechos acontecidos la Guardia Civil inició una investigación y tras la toma de manifestaciones, así como a la realización de las correspondientes gestiones, procedieron a investigar a dos personas responsables del cuidado de los animales, por ser los supuestos autores de un delito de maltrato animal.

La Guàrdia Civil ha investigat un home de 34 anys com a suposat autor d'un cas de maltractament animal a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) després de trobar a la seva finca un gos mort i quatre més deshidratats, desnodrits i sense aigua ni menjar.

Els agents de la Guàrdia Civil del Servei de Protecció de la Natura (Seprona), van tenir constància de la possible situació d'abandonament crític de diversos gossos de la raça podenco eivissenc arran de la denúncia d'un ciutadà.

Segons ha explicat la Guàrdia Civil en un comunicat, els agents es van desplaçar a la finca i des de l'exterior, van observar cinc gossos de la citada raça. Un d'ells estava totalment immòbil, tombat de costat a terra i aparentment sense vida. Al no trobar cap persona responsable en aquell moment, els agents van iniciar les gestions per localitzar el propietari de la parcel·la.

Finalment, van aconseguir localitzar la persona responsable de la cura dels gossos i van accedir al lloc on es trobaven els animals. Durant la revisió, el Seprona va poder comprovar que els animals presentaven una primesa extrema i signes evidents de desnutrició, deshidratació greu i una pèrdua alarmant de massa muscular.

El recinte mancava per complet d'aigua neta i aliment i que els menjadors i abeuradors estaven totalment buits, secs i plens de brutícia incrustada, cosa que demostrava que els animals feia dies que no rebien cap tipus de suport. El lloc es trobava en unes condicions higièniques deplorables, amb acumulació de plàstics, brutícia i excrements secs.

Per això, els agents del Seprona van retirar els gossos i van ser lliurats al personal tècnic del Centre de protecció d'Animals Domèstics (Cepad) per a la seva atenció mèdica urgent i custòdia provisional.

A més, van investigar l'home per la comissió d'un delicte de maltractament animal --per omissió greu dels deures de cura--, en considerar que el responsable va deixar d'alimentar i hidratar els animals, provocant, suposadament, la mort d'un d'ells i posant en perill immediat la vida dels altres quatre.

La Guardia Civil ha investigado a un hombre de 34 años como supuesto autor de un caso de maltrato animal en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) tras hallar en su finca un perro muerto y otros cuatro deshidratados, desnutridos y sin agua ni comida.

Los agentes de la Guardia Civil del Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona), tuvieron constancia de la posible situación de abandono crítico de varios perros de la raza podenco ibicenco a raíz de la denuncia de un ciudadano.

Según ha explicado la Guardia Civil en un comunicado, los agentes se desplazaron a la finca y desde el exterior, observaron a cinco perros de la citada raza. Uno de ellos estaba totalmente inmóvil, tumbado de lado en el suelo y aparentemente sin vida. Al no encontrar a ninguna persona responsable en ese momento, los agentes iniciaron las gestiones para localizar al dueño de la parcela.

Finalmente, consiguieron localizar a la persona responsable del cuidado de los perros y accedieron al lugar donde se encontraban los animales. Durante la revisión, el Seprona pudo comprobar que los animales presentaban una delgadez extrema y signos evidentes de desnutrición, deshidratación grave y una pérdida alarmante de masa muscular.

El recinto carecía por completo de agua limpia y alimento y que los comederos y bebederos estaban totalmente vacíos, secos y llenos de suciedad incrustada, lo que demostraba que los animales llevaban días sin recibir ningún tipo de sustento. El lugar se encontraba en unas condiciones higiénicas deplorables, con acumulación de plásticos, suciedad y excrementos secos.

Por ello, los agentes del Seprona retiraron a los perros y fueron entregados al personal técnico del Centro de protección de Animales Domésticos (Cepad) para su atención médica urgente y custodia provisional.

Además, investigaron al hombre por la comisión de un delito de maltrato animal --por omisión grave de los deberes de cuidado--, al considerar que el responsable dejó de alimentar e hidratar a los animales, provocando, supuestamente, la muerte de uno de ellos y poniendo en peligro inmediato la vida de los otros cuatro.

Gairebé mig centenar de persones s'han concentrat aquest dijous en una manifestació antitaurina a la plaça de toros de Palma durant la celebració de la primera correguda mixta nocturna de toros de l'estiu. Convocats per Satya Animal, Progrés en Verd, Mallorca Against Bullfighting (MAB), PETA i Foundation Franz Weber s'han situat davant del Coliseu Balear i han expressat el seu “rebuig ferm i coordinat” davant la continuïtat de la tauromàquia a l'illa. “Infligir-los aquest patiment, jugar amb ells d'aquesta manera, no té sentit”, declara Enric Gimeno, portaveu de Satya Animal, a elDiario.es.

L'objectiu d'aquesta mobilització ha estat denunciar la persistència d'espectacles basats en el maltractament animal i la normalització social d'aquestes pràctiques. Enrique Gimeno explica que estan en contra d'aquesta “mal anomenada tradició”. “No podem quedar-nos mirant mentre fan servir els animals com a joguines”, declara.

Els manifestants s'han situat al carrer contrari d'on se celebrava el festeig amb lemes com “Tantes persones i tan poques neurones” o “Sang i dolor mai poden ser tradició”, mentre els qui anaven a veure la correguda de toros havien de vorejar la zona, ja que la Policia ha tancat el carrer per evitar altercats. Segons les forces de seguretat, han ocorregut amb anterioritat, però no en aquesta protesta.

Enmig de la manifestació, els participants han representat un acte simbòlic en el qual s'ha format una fila de protestants amb màscares de bou que miraven un home amb la vestimenta de torero donant-los l'esquena agenollat i amb el cap abaixat i el crit “la tortura no és art ni cultura” de fons.

Davant les protestes i els crits de “catets” “escòria” i “psicòpates” per part dels manifestants, diversos assistents a l'esdeveniment taurí han saludat amb la mà a manera de burla. Més d'un assistent fins i tot s'ha intentat apropar amb els braços enlaire i cridant, de manera que la policia l'ha obligat a retrocedir.

El finalitzar, Marina Sánchez, la cofundadora de Satya, ha llegit un manifest en el qual declaren ser “la part correcta de la història” i que són els que “elegeixen l'empatia” i defensen la vida. A més, han reiterat que no callaran ni deixaran d'assenyalar el maltractament.

Denuncien, a més, les legislacions que permeten la celebració d'aquest tipus d'espectacles i sosté que la normativa “està regulada perquè es pugui causar patiment i una tortura absoluta als animals”, cosa que, segons el portaveu de Satya, es presenta com una pràctica positiva. En aquest sentit, considera que la legislació “està en contra dels interessos socials i, particularment, dels animals”.

La tauromàquia “hauria d'estar prohibida”

Així mateix, la Federació Franz Weber (FFW), en un comunicat de premsa, lamenta que aquest Govern local ignori de forma deliberada el consens internacional i científic al voltant de l'exposició a la violència i no faci absolutament res per desincentivar que nenes i nens de molt curta edat entrin a aquests actes de caràcter taurí, fins i tot amb activitats paral·leles que adoctrinen en la futura violència.

Des de l'organització defensen que la tauromàquia “hauria d'estar prohibida per la seva extrema crueltat”, ja que es tracta d'una activitat en què hi ha “mort i sang” i que resulta perjudicial “tant per a la societat com per als qui hi participen i per als mateixos animals”.

Gimeno, per la seva banda, reclama que les administracions replantegin aquest tipus de festejos i apostin per alternatives d'oci que no impliquin el patiment animal. “L'única alternativa és deixar els animals en pau. Els humans tenim activitats molt diverses per entretenir-nos”, afirma. De la mateixa manera, demana “prohibir la crueltat i fomentar altres tradicions que no facin mal a ningú i que tots puguem gaudir”.

L'espectacle s'ha dut a terme a la Plaça de Palma que compta amb lloc per a uns 14.400 espectadors. Segons treballadors de l'esdeveniment, s'han venut aproximadament 7.500 entrades, sense comptar els convidats.

El focus en els menors

De la mateixa manera, la convocatòria ha posat el focus en l'assistència dels menors a aquest tipus d'esdeveniments “sense supervisió adequada ni una protecció real davant l'impacte psicològic i educatiu que poden generar”. “Que es permeti l'entrada a menors ha estimulat més les protestes, ens sembla un punt especialment sensible”, afegeix el portaveu.

El crit que més s'ha sentit durant la protesta ha estat: “Els nens al parc i no a veure matar”. “Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en què s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic”, al·lega Gimeno.

Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en què s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic

Enrique Gimeno — Portaveu de Satya

Per part dels assistents, no han faltat famílies amb nens de totes les edats. Oscar Ortiz ha vingut amb la seva dona i la seva filla i diu que el seu amor pels toros ve d'“herència” i que no afecten els nens de cap manera. Per altra banda, Tina Sánchez declara que les corregudes de toros són una “festa nacional” i que s'ha de “respectar tot”. “Em sembla molt bé que vinguin els nens si venen acompanyats dels seus pares a una festa nacional com són els toros”, afegeix.

Per la seva banda, la FFW ha qualificat de “aberrant” la promoció de l'empresa organitzadora de les corregudes de toros de Palma de plantejar ofertes dirigides a menors d'edat, també de franges molt primerenques, per presenciar violència real sobre animals en horaris intempestius. A més, destaquen que diferents especialistes han advertit sobre l'exposició dels menors d'edat a continguts violents, comprovant alteracions en el seu comportament i mesurant diferents nivells d'agressivitat i ansietat posterior.

Ni l'empresa promotora de la cursa de braus ni el Coliseu Balear han contestat a les preguntes d'elDiario.es en el moment de publicació d'aquest reportatge.

Canvis normatius

Els menors d'edat poden accedir a les corregudes de toros a l'arxipèlag després de la normativa aprovada per PP i Vox. El 2024, el Parlament va aprovar modificar la llei de regulació de les corregudes de toros per permetre entrar menors d'edat als festejos taurins, una exigència dels ultradretans, que condicionen el Govern de Marga Prohens (PP).

Abans que la dreta governés a les Illes, l'Executiu de Francina Armengol (PSIB-PSOE) va aprovar una norma que de facto prohibia les corregudes de toros, la coneguda com a Llei de 'Toros a la balear'. No obstant això, el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment la normativa sobre benestar animal que obligava a respectar la vida de la res durant els festejos gràcies a un recurs del Govern de Mariano Rajoy (PP), que va recórrer en l'últim moment perquè va considerar que la tauromàquia és competència de l'Estat en ser patrimoni cultural.

La llei d'Armengol va suposar un “avanç” per a les entitats animalistes: suposava bloquejar les parts més conflictives d'una correguda, que són els punts de més patiment de l'animal en què s'inclou la seva mort, i van establir altres punts on es garantia el benestar de l'animal. “Com a avanç era molt significatiu, però no era la línia de meta a la qual s'havia d'arribar”, afegeix el portaveu animalista.

Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en el qual s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic

“Una falsa sensació de ressorgiment”

Segons les Estadístiques d'Assumptes Taurins del Govern central, el 2025 hi va haver un total de cinc festejos taurins a les Balears. Hi va haver dues corregudes de toros, un festival i dues corregudes mixtes amb rejons, repartits entre la Plaça de toros de Palma, la d'Inca i a Muro, que va marcar el retorn dels festeigs taurins al municipi després de vuit anys sense corregudes.

Segons l'últim estudi estadístic anual de l'Associació Nacional d'Organitzadors d'Espectacles Taurins, el 2025 va tancar amb 21.569 festejos a Espanya. Això ha suposat un augment de 619 celebracions respecte al 2024. Aquest creixement del 3% consolida una tendència a l'alça. La tauromàquia ha sumat 68 nous municipis al seu mapa d'activitat, entre els quals es troba Balears, fins a assolir els 2.170 ajuntaments amb programació taurina.

Per altra banda, l'estudi de la Fundació BBVA publicat el febrer de 2025 mostra que el 77% dels espanyols rebutja les corregudes de toros. Només un 8% de la població mostra acceptació per la tauromàquia, reflectint un augment de l'empatia cap als animals al país. A més, la sèrie temporal d'estudis mostra una tendència decreixent en el nivell d'acceptació de diferents usos dels animals com per a l'alimentació, en investigacions mèdiques i científiques i l'ús dels animals al circ, entre d'altres.

Davant les dades de ressorgiment de la tauromàquia, el portaveu de Satya assegura que és “una falsa sensació de suport”. Gimeno defensa que la societat espanyola “té clar” que el maltractament animal no té cabuda i considera que “com més avancem com a societat, més evident és que acoltellar i dessagnar un animal davant del públic està malament”. En aquest sentit, afirma que l'increment de corregudes genera una “falsa sensació de suport” que, segons sosté, no es correspon amb l'assistència als festeigs.

En la seva opinió, l'augment de festejos acabarà evidenciant la manca de públic. “Com més corregudes organitzin, millor, perquè es veurà que les places no s'omplen”, sosté, en considerar que mostrar suport puntual a la tauromàquia no implica que hi hagi una afició suficient per mantenir una programació continuada. Fins i tot afirma que places de gran capacitat, com la de Palma, “no les ompliran mai” i que l'“efecte novetat” ja comença a diluir-se.

Medio centenar de personas se han congregado este jueves en una manifestación antitaurina en la plaza de toros de Palma durante la celebración de la primera corrida mixta nocturna de toros del verano. Convocados por Satya Animal, Progreso en Verde, Mallorca Against Bullfighting (MAB), PETA y Foundation Franz Weber se han situado delante del Coliseo Balear y han expresado su “rechazo firme y coordinado” frente a la continuidad de la tauromaquia en la isla. “Infligirlos este sufrimiento, jugar con ellos de esta manera, no tiene sentido”, declara Enrique Gimeno, portavoz de Satya Animal, a elDiario.es.

El objetivo de esta movilización ha sido denunciar la persistencia de espectáculos basados en el maltrato animal y la normalización social de estas prácticas. Enrique Gimeno explica que están en contra de esta “mal llamada tradición”. “No podemos quedarnos mirando mientras usan a los animales como juguetes”, declara.

Los manifestantes se han situado en la calle contraria de donde se celebraba el festejo con lemas como “Tantas personas y tan pocas neuronas” o “Sangre y dolor nunca pueden ser tradición”, mientras los que iban a ver la corrida de toros debían bordear la zona, puesto que la Policía ha cerrado la calle para evitar altercados. Según las fuerzas de seguridad, han ocurrido con anterioridad, pero no en esta protesta.

En medio de la manifestación, los participantes han representado un acto simbólico en el que se ha formado una fila de protestantes con máscaras de toro que miraban a un hombre con el traje de torero dándoles la espalda arrodillado y con la cabeza baja y el grito “la tortura no es arte ni cultura” de fondo.

Ante las protestas y los gritos de “catetos” “escoria” y “psicópatas” por parte de los manifestantes, varios asistentes al evento taurino han saludado con la mano a modo de burla. Más de un asistente incluso se ha intentado acercar con los brazos en alto y gritando, de manera que la policía le ha obligado a retroceder.

Al finalizar, Marina Sánchez, la cofundadora de Satya, ha leído un manifiesto en el que declaran ser “la parte correcta de la historia” y que son los que “eligen la empatía” y defienden la vida. Además, han reiterado que no se van a callar ni van a dejar de señalar el maltrato.

Denuncian, además, las legislaciones que permiten la celebración de este tipo de espectáculos y sostiene que la normativa “está regulada para que se pueda causar sufrimiento y una tortura absoluta a los animales”, algo que, según el portavoz de Satya, se presenta como una práctica positiva. En este sentido, considera que la legislación “está en contra de los intereses sociales y, particularmente, de los animales”.

La tauromaquia “debería estar prohibida”

Asimismo, la Federación Franz Weber (FFW), en un comunicado de prensa, lamenta que este Gobierno local ignore de forma deliberada el consenso internacional y científico alrededor de la exposición a la violencia y no haga absolutamente nada para desincentivar que niñas y niños de muy corta edad entren a estos actos de carácter taurino, incluso con actividades paralelas que adoctrinan en la futura violencia.

Desde la organización defienden que la tauromaquia “debería estar prohibida por su extrema crueldad”, puesto que se trata de una actividad en la que hay “muerte y sangre” y que resulta perjudicial “tanto para la sociedad como para quienes participan en ella y para los propios animales”.

Gimeno, por su parte, reclama que las administraciones replanteen este tipo de festejos y apuesten por alternativas de ocio que no impliquen el sufrimiento animal. “La única alternativa es dejar a los animales en paz. Los humanos tenemos actividades muy diversas para entretenernos”, afirma. Del mismo modo, pide “prohibir la crueldad y fomentar otras tradiciones que no hagan daño a nadie y que todos podamos disfrutar”.

El espectáculo se ha llevado a cabo en la Plaza de Palma que cuenta con sitio para unos 14.400 espectadores. Según trabajadores del evento, se han vendido aproximadamente 7.500 entradas, sin contar a los invitados.

El foco en los menores

De igual modo, la convocatoria ha puesto el foco en la asistencia de los menores a este tipo de eventos “sin supervisión adecuada ni una protección real frente al impacto psicológico y educativo que pueden generar”. “Que se permita la entrada a menores ha estimulado más las protestas, nos parece un punto especialmente sensible”, añade el portavoz.

El grito que más se ha escuchado durante la protesta ha sido: “Los niños al parque y no a ver matar”. “Nos parece un horror que en la educación de un niño se integre un espectáculo en el que se inflige violencia de manera gratuita y monstruosa contra un animal, está absolutamente contraindicado para su desarrollo emocional y psicológico”, alega Gimeno.

Nos parece un horror que en la educación de un niño se integre un espectáculo en el que se inflige violencia de manera gratuita y monstruosa contra un animal, está absolutamente contraindicado para su desarrollo emocional y psicológico

Enrique Gimeno — Portavoz de Satya

Por parte de los asistentes, no han faltado familias con niños de todas las edades. Óscar Ortiz ha venido con su mujer y su hija y dice que su amor por los toros viene de “herencia” y que no afectan a los niños de ninguna manera. Por otra parte, Tina Sánchez declara que las corridas de toros son una “fiesta nacional” y que se tiene que “respetar todo”. “Me parece muy bien que vengan los niños si vienen acompañados de sus padres a una fiesta nacional como son los toros”, añade.

Por su parte, la FFW ha calificado como “aberrante” la promoción de la empresa organizadora de las corridas de toros de Palma de plantear ofertas dirigidas a personas menores de edad, también de franjas muy tempranas, para presenciar violencia real sobre animales en horarios intempestivos. Además, destacan que diferentes especialistas han advertido acerca de la exposición de las personas menores de edad a contenidos violentos, comprobando alteraciones en su comportamiento y midiendo diferentes niveles de agresividad y ansiedad posterior.

Ni la empresa promotora de la corrida de toros ni el Coliseo Balear ha contestado a las preguntas de elDiario.es en el momento de publicación de este reportaje.

Cambios normativos

Los menores de edad pueden acceder a las corridas de toros en el archipiélago tras la normativa aprobada por PP y Vox. En 2024, Parlament aprobó modificar la ley de regulación de las corridas de toros para permitir la entrada de menores de edad a los festejos taurinos, una exigencia de los ultraderechistas, que condicionan el Govern de Marga Prohens (PP).

Antes de que la derecha gobernase en las Islas, el Ejecutivo de Francina Armengol (PSIB-PSOE) aprobó una norma que de facto prohibía las corridas de toros, la conocida como Ley de 'Toros a la balear'. Sin embargo, el Tribunal Constitucional anuló parcialmente la normativa sobre bienestar animal que obligaba a respetar la vida de la res durante los festejos gracias a un recurso del Gobierno de Mariano Rajoy (PP), que recurrió en el último momento porque consideró que la tauromaquia es competencia del Estado al ser patrimonio cultural.

La ley de Armengol supuso un “avance” para las entidades animalistas: suponía bloquear las partes más conflictivas de una corrida, que son los puntos de mayor sufrimiento del animal en el que se incluye su muerte, y establecieron otros puntos donde se garantizaba el bienestar del animal. “Como avance era muy significativo, pero no era la línea de meta a la que se tenía que llegar”, añade el portavoz animalista.

Nos parece un horror que en la educación de un niño se integre un espectáculo en el que se inflige violencia de manera gratuita y monstruosa contra un animal, está absolutamente contraindicado para su desarrollo emocional y psicológico

“Una falsa sensación de resurgimiento”

Según las Estadísticas de Asuntos Taurinos del Gobierno central, en 2025 hubo un total de cinco festejos taurinos en Balears. Hubo dos corridas de toros, un festival y dos corridas mixtas con rejones, repartidos entre la Plaza de toros de Palma, la de Inca y en Muro, que marcó el regreso de los festejos taurinos al municipio tras ocho años sin corridas.

Según el último estudio estadístico anual de la Asociación Nacional de Organizadores de Espectáculos Taurinos, el 2025 cerró con 21.569 festejos en España. Esto ha supuesto un aumento de 619 celebraciones respecto al 2024. Este crecimiento del 3% consolida una tendencia al alza. La tauromaquia ha sumado 68 nuevos municipios a su mapa de actividad, entre los que se encuentra Balears, hasta alcanzar los 2.170 ayuntamientos con programación taurina.

Por otro lado, el estudio de la Fundación BBVA publicado en febrero de 2025 muestra que el 77% de los españoles rechaza las corridas de toros. Solo un 8% de la población muestra aceptación por la tauromaquia, reflejando un aumento de la empatía hacia los animales en el país. Además, la serie temporal de estudios muestra una tendencia decreciente en el nivel de aceptación de diferentes usos de los animales como para la alimentación, en investigaciones médicas y científicas y el uso de los animales en el circo, entre otros.

Frente a los datos de resurgimiento de la tauromaquia, el portavoz de Satya asegura que es “una falsa sensación de apoyo”. Gimeno defiende que la sociedad española “tiene claro” que el maltrato animal no tiene cabida y considera que “cuanto más avanzamos como sociedad, más evidente es que acuchillar y desangrar a un animal delante del público está mal”. En este sentido, afirma que el incremento de corridas genera una “falsa sensación de apoyo” que, según sostiene, no se corresponde con la asistencia a los festejos

En su opinión, el aumento de festejos acabará evidenciando la falta de público. “Cuantas más corridas organicen, mejor, porque se verá que las plazas no se llenan”, sostiene, al considerar que mostrar apoyo puntual a la tauromaquia no implica que exista una afición suficiente para mantener una programación continuada. Incluso afirma que plazas de gran capacidad, como la de Palma, “no las van a llenar nunca” y que el “efecto novedad” ya empieza a diluirse.

Un fotoperiodista va resultar ferit al cap a causa del cop d'una porra per part d'un policia al final de la manifestació celebrada aquest diumenge per 'Menys Turisme, Més Vida' per exigir un canvi profund del model econòmic, territorial i turístic de l'arxipèlag. Convocada per 'Menys Turisme, Més Vida' amb el suport de fins a 134 entitats socials, unes 70.000 persones, segons els organitzadors -unes 25.000, segons la Policia Nacional- van participar en la històrica mobilització.

La manifestació pacífica va avançar des de Plaça Espanya fins al seu punt final a Ses Voltes, als peus de la Catedral, amb la intenció de llegir un manifest allà. No va ser fins al final d'aquesta quan van començar els moments de tensió entre els manifestants i els agents de la policia pel fet que els agents no permetien el pas a la gran majoria d'ells, tot i que l'aforament del recinte era molt més gran. Finalment, se'ls va permetre accedir entre crits de celebració per part dels assistents.

La policia va començar a disparar pilotes de goma i a carregar amb les porres contra els manifestants mentre ells cridaven “vergonya em faria ser policia” i “fora les forces d'ocupació”. De moment, l'entitat organitzadora ha confirmat una dotzena de ferits entre els quals es troba Xavi Hurtado, un fotoperiodista 'freelance' que cobria la manifestació. Un agent li va propinar un cop amb la porra que li va provocar una ferida sagnant al cap que el va deixar estès a terra.

L'Associació de Fototoperiodistes de les Illes Balears s'ha solidaritzat amb el ferit i ha enviat un missatge a través de les seves xarxes socials: “El nostre suport a tots els companys que no van poder exercir la tasca amb la llibertat que exigeix l'obligació d'informar i documentar el que ha passat, per una actuació policial que considerem desproporcionada”. El mateix fotoperiodista ha expressat aquest migdia el seu agraïment a totes les mostres de suport rebudes. “Ja tinc l'alta hospitalària i, malgrat que encara estic convalescent d'un tall al cap que va requerir punts de sutura i de diverses contusions a cames i abdomen, estic bé”.

Després d'això, ha fet una crida a protegir l'exercici del fotoperiodisme: “Els professionals hem de poder exercir la nostra feina amb garanties, igual que la gent ha de poder exercir el seu dret a la manifestació”.

A la vegada, Illes en Resistència ha denunciat públicament mitjançant el seu compte d'Instagram: “L'actuació desproporcionada de la policia per dissoldre una protesta totalment pacífica deixant desenes de ferits, alguns amb necessitat d'assistència mèdica urgent”. Segons Europa Press, alguns dels participants en la protesta van llançar objectes contra el dispositiu policial i van ser recriminats per això per altres integrants de la marxa. En el moment en què diversos dels concentrats van intentar mediar amb els agents, aquests van carregar contra ells fent ús del material antidisturbis. La protesta va acabar amb dos detinguts, un per un delicte d'aldarulls i una altra per atemptat contra l'autoritat a més de quatre policies ferits, segons el balanç policial.

Per altra banda, Alfonso Rodríguez, delegat del Govern a les Balears ha assegurat en la roda de premsa concedida aquest dilluns que demanarà explicacions per l'actuació de la Policia al·legant per un missatge de X que “hi ha imatges que són inacceptables” i que demanarà un informe exhaustiu de les actuacions i les explicacions necessàries, perquè s'assumeixin les responsabilitats que hi hagués. A més, la Delegació de Govern farà una reunió per analitzar els fets amb el cap superior de la Policia Nacional a les Balears, José Antonio Puebla.

Antecedents en altres manifestacions

No és la primera vegada que ocorren accidents similars amb antiavalots en manifestacions de caràcter pacífic. En la vaga educativa de la Comunitat Valenciana, un policia antiavalots va agredir per l'esquena una professora que es manifestava. Els fets van ocórrer en la vesprada del passat 31 de maig, en l'avinguda de Pius XII de València.

L'agent, segons les nombroses imatges gravades aquell dia, va empentar per l'esquena la manifestant. La violència del cop va fer que la víctima caigués de plom, provocant-li una ferida en la barbeta que va requerir dos punts de sutura. Vint dies després, la dona encara no podia menjar amb normalitat i pateix altres molèsties importants en la mandíbula.

La Fiscalia va informar a favor de la querella presentada per la professora contra l'agent en considerar que podria haver comès tres delictes i, per tant, s'han d'investigar: lesions, amb l'agreujant de prevaliment de funció pública, contra la integritat moral i contra els drets individuals. La titular de la plaça número 16 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València, María Teresa de Vidiella García, el va citar a declarar com a imputat.

Un fotoperiodista resultó herido en la cabeza a causa del golpe de una porra por parte de un policía al término de la manifestación celebrada este domingo por 'Menys Turisme, Més Vida' para exigir un cambio profundo del modelo económico, territorial y turístico del archipiélago. Convocada por 'Menys Turisme, Més Vida' y respaldada por hasta 134 entidades sociales, unas 70.000 personas, según los organizadores -unas 25.000, según la Policía Nacional- participaron en la histórica movilización.

La manifestación pacífica avanzó desde Plaça España hasta su punto final en Ses Voltes, a los pies de la Catedral, con la intención de leer un manifiesto allí. No fue hasta el final de esta cuando empezaron los momentos de tensión entre los manifestantes y los agentes de la policía debido a que los agentes no permitían el paso a la gran mayoría de ellos, a pesar de que el aforo del recinto era mucho mayor. Finalmente, se les permitió acceder entre gritos de celebración por parte de los asistentes.

La policía comenzó a disparar pelotas de goma y a arremeter con las porras contra los manifestantes mientras ellos gritaban “vergüenza me daría ser policía” y “fuera las fuerzas de ocupación”. De momento, la entidad organizadora ha confirmado una docena de heridos entre los que se encuentra Xavi Hurtado, un fotoperiodista 'freelance' que cubría la manifestación. Un agente le propinó un golpe con la porra que le provocó una herida sangrante en la cabeza que le dejó tendido en el suelo.

La Asociación de Fototoperiodistas de las Illes Balears se ha solidarizado con el herido y ha mandado un mensaje a través de sus redes sociales: “Nuestro apoyo a todos los compañeros que no pudieron desempeñar la tarea con la libertad que exige la obligación de informar y documentar lo ocurrido, por una actuación policial que consideramos desproporcionada”. El propio fotoperiodista ha expresado este mediodía su agradecimiento a todas las muestras de apoyo recibidas. “Ya tengo el alta hospitalaria y, pese que aún estoy convaleciente de un corte en la cabeza que requirió de puntos de sutura y de diversas contusiones en piernas y abdomen, estoy bien”.

Tras ello, ha hecho un llamamiento a proteger el ejercicio del fotoperiodismo: “Los profesionales debemos poder ejercer nuestro trabajo con garantías, al igual que la gente debe poder ejercer su derecho a la manifestación”.

A su vez, Illes en Resistència ha denunciado públicamente mediante su cuenta de Instagram: “La actuación desproporcionada de la policía por disolver una protesta totalmente pacífica dejando a decenas de heridos, algunos con necesidad de asistencia médica urgente”. Según Europa Press, algunos de los participantes en la protesta lanzaron objetos contra el dispositivo policial y fueron recriminados por ello por otros integrantes de la marcha. En el momento en el que varios de los concentrados intentaron mediar con los agentes, estos cargaron contra ellos haciendo uso del material antidisturbios. La protesta terminó con dos detenidos, uno por un delito de altercados y otra por atentado contra la autoridad además de cuatro policías heridos, según el balance policial.

Por otra parte, Alfonso Rodríguez, delegado del Gobierno en Balears ha asegurado en la rueda de prensa concedida este lunes que pedirá explicaciones por la actuación de la Policía alegando por un mensaje de X que “hay imágenes que son inaceptables” y que pedirá un informe exhaustivo de las actuaciones y las explicaciones necesarias, para que se asuman las responsabilidades que hubiere. Además, la Delegación de Gobierno hará una reunión para analizar los hechos con el jefe superior de la Policía Nacional en Balears, José Antonio Puebla.

Antecedentes en otras manifestaciones

No es la primera vez que ocurren accidentes similares con antidisturbios en manifestaciones de caracter pacífico. En la huelga educativa de la Comunitat Valenciana, un policía antidisturbios agredió por la espalda a una profesora que se manifestaba. Los hechos ocurrieron en la tarde del pasado 31 de mayo, en la avenida de Pío XII de València.

El agente, según las numerosas imágenes grabadas aquel día, empujó por la espalda a la manifestante. La violencia del golpe hizo que la víctima cayera de bruces, provocándole una herida en la barbilla que requirió dos puntos de sutura. Veinte días después, la mujer todavía no podía comer con normalidad y sufre otras dolencias importantes en la mandíbula.

La Fiscalía informó a favor de la querella presentada por la profesora contra el agente al considerar que podría haber cometido tres delitos y, por tanto, se deben investigar: lesiones, con la agravante de prevalimiento de función pública, contra la integridad moral y contra los derechos individuales. La titular de la plaza número 16 de la Sección de Instrucción del Tribunal de Instancia de València, María Teresa de Vidiella García, lo citó a declarar como imputado.