L'Aliança per l'Aigua ha alertat aquest dimarts de la situació límit de les reserves hídriques de les Illes Balears, conseqüència d'una “sobreexplotació crònica” dels aqüífers sostinguda majoritàriament pel consum urbà i residencial en sòl rústic.

Davant aquesta situació, han demanat mitjançant un comunicat revertir la coneguda com a llei òmnibus, almenys pel que fa a la possibilitat que els ajuntaments desenvolupin planejaments urbanístics sense la necessitat de sol·licitar un informe previ de suficiència hídrica a més de posar límits al creixement urbanístic que serà “la causa de fons” de l'exhauriment dels aqüífers.

“El descens de reserves hídriques subterrànies no és un fet aïllat d'aquest estiu, és el resultat d'una sobreexplotació crònica dels aqüífers que no s'atura per un creixement urbanístic sense límit, agreujat per la nova llei òmnibus”, ha lamentat Rafael Tur, portaveu de l'Aliança per l'Aigua.

Segons les dades facilitades dissabte passat per la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua, les reserves hídriques de Balears es van situar en el 39% durant el mes de juliol, sis punts menys que el mes anterior. Mallorca va registrar un 39%, Menorca es va mantenir en el 34% i Eivissa es va situar en el 42%.

D'acord amb l'informe de 2025 de l'Observatori de l'Aigua de Balears, que compara les extraccions estimades en els documents inicials del quart cicle de planificació hidrològica (2028-2033) amb les assignacions que fixa el pla 2022-2027 en vigor, cap de les quatre illes es manté dins de l'assignació legal que l'administració autonòmica li atribueix.

Mallorca la supera en un 8,5%, Eivissa en un 15,4%, Menorca en un 35,5% i Formentera en un 70,8%, sempre d'acord amb l'Aliança per l'Aigua, que ha advertit que això implica que els sistemes hídrics “no puguin reposar”.

Per altra banda, han sol·licitat accelerar la renovació de les xarxes de subministrament per reduir les pèrdues, maximitzar l'aprofitament de la dessalació abans de plantejar noves dessaladores, invertir en les xarxes de sanejament que possibilitin la reutilització de l'aigua depurada i reforçar el control de les concessions d'extracció d'aigua en sòl rústic per garantir que aquesta es destina a l'activitat agrària.

La “delicada” situació de les illes

Per justificar les seves peticions, l'Aliança per l'Aigua ha recopilat una sèrie de dades que donen compte de la “delicada” situació de les reserves hídriques de cadascuna de les illes de l'arxipèlag.

A Mallorca, per exemple, el proveïment públic concentra el 55,6% de tota l'extracció, mentre el consum dispers --en immobles rústics, per exemple-- suma un altre 22,4%.

Junts assumeixen més de tres quartes parts de l'aigua que s'extreu dels aqüífers de l'illa i han anat creixent en els últims anys, mentre que els usos agraris han caigut un 25,9%.

“L'aigua que el camp ha deixat d'utilitzar no s'ha quedat als aqüífers, se l'han repartit el creixement dels habitatges en sòl rústic i el subministrament urbà”, ha advertit l'entitat.

A això se li suma una “infrautilització” de les dessaladores i les pèrdues a la xarxa de subministrament, desembocant en els talls i restriccions en diversos municipis.

A Menorca, per la seva part, s'extreu més aigua de l'assignada de les seves tres grans masses, xifres que també estan per sobre del volum d'aigua dessalada per la planta de Ciutadella. L'ús que se li dona a aquesta aigua és similar al de Mallorca, encara que amb un patró “encara més marcat”.

Les Pitiüses són les que tenen “una sobreexplotació més estesa”, atès que 12 de les seves 16 masses d'aigua extreuen més del que tenen assignat i concentren el 78% del total d'aigua que s'extreu.

Els usos tenen “el mateix fons amb una forma diferent”, atès que el proveïment públic baixa un 3,4% mentre el consum dispers en sòl rústic ha pujat un 62,5% fins a representar més d'un terç de l'extracció.

A diferència de Mallorca i Menorca, a Eivissa la dessalació “ja no és el problema” atès que les plantes van treballar al 95,7% de la seva capacitat anual, de manera que ja no poden absorbir més pressió.

La Alianza por el Agua ha alertado este martes de la situación límite de las reservas hídricas de las Illes Balears, consecuencia de una “sobreexplotación crónica” de los acuíferos sostenida mayoritariamente por el consumo urbano y residencial en suelo rústico.

Ante esta situación, han pedido mediante un comunicado revertir la conocida como ley ómnibus, al menos en lo que respecta a la posibilidad de que los ayuntamientos desarrollen planeamientos urbanísticos sin la necesidad de solicitar un informe previo de suficiencia hídrica además de poner límites al crecimiento urbanístico que será “la causa fondo” del agotamiento de los acuíferos.

“El descenso de reservas hídricas subterráneas no es un hecho aislado de este verano, es el resultado de una sobreexplotación crónica de los acuíferos que no se detiene por un crecimiento urbanístico sin límite, agravado por la nueva ley ómnibus”, ha lamentado Rafael Tur, portavoz de la Alianza por el Agua.

Según los datos facilitados el pasado sábado por la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua, las reservas hídricas de Balears se situaron en el 39% durante el mes de julio, seis puntos menos que en el mes anterior. Mallorca registró un 39%, Menorca se mantuvo en el 34% y Eivissa se situó en el 42%.

De acuerdo con el informe de 2025 del Observatorio del Agua de Balears, que compara las extracciones estimadas en los documentos iniciales del cuarto ciclo de planificación hidrológica (2028-2033) con las asignaciones que fija el plan 2022-2027 en vigor, ninguna de las cuatro islas se mantiene dentro de la asignación legal que la administración autonómica le atribuye.

Mallorca la supera en un 8,5%, Eivissa en un 15,4%, Menorca en un 35,5% y Formentera en un 70,8%, siempre de acuerdo con la Alianza por el Agua, que ha advertido que esto implica que los sistemas hídricos “no puedan reposar”.

Por otro lado, han solicitado acelerar la renovación de las redes de suministro para reducir las pérdidas, maximizar el aprovechamiento de la desalación antes de plantear nuevas desaladoras, invertir en las redes de saneamiento que posibiliten la reutilización del agua depurada y reforzar el control de las concesiones de extracción de agua en suelo rústico para garantizar que esta se destina a la actividad agraria.

La “delicada” situación de las islas

Para justificar sus peticiones, la Alianza por el Agua ha recopilado una serie de datos que dan cuenta de la “delicada” situación de las reservas hídricas de cada una de las islas del archipiélago.

En Mallorca, por ejemplo, el abastecimiento público concentra el 55,6% de toda la extracción, mientras el consumo disperso --en inmuebles rústicos, por ejemplo-- suma otro 22,4%.

Juntos asumen más de tres cuartas partes del agua que se extrae de los acuíferos de la isla y han ido creciendo en los últimos años, mientras que los usos agrarios han caído un 25,9%.

“El agua que el campo ha dejado de utilizar no se ha quedado en los acuíferos, se la han repartido el crecimiento de las viviendas en suelo rústico y el suministro urbano”, ha advertido la entidad.

A ello se le suma una “infrautilización” de las desaladoras y las pérdidas en la red de suministro, desembocando en los cortes y restricciones en diversos municipios.

En Menorca, por su parte, se extrae más agua de la asignada de sus tres grandes masas, cifras que también están por encima del volumen de agua desalada por la planta de Ciutadella. El uso que se le da a esta agua es similar al de Mallorca, aunque con un patrón “todavía más marcado”.

Las Pitiusas son las que tienen “una sobreexplotación más extendida”, dado que 12 de sus 16 masas de agua extraen más de lo que tienen asignado y concentran el 78% del total de agua que se extrae.

Los usos tienen “el mismo fondo con una forma diferente”, dado que el abastecimiento público baja un 3,4% mientras el consumo disperso en suelo rústico ha subido un 62,5% hasta representar más de un tercio de la extracción.

A diferencia de Mallorca y Menorca, en Eivissa la desalación “ya no es el problema” dado que las plantas trabajaron al 95,7% de su capacidad anual, de manera que ya no pueden absorber más presión.

Un home de 36 anys ha mort en caure-li a sobre una fanal que ha estat tirada a terra per un autobús del TIB al municipi mallorquí de Valldemossa.

Els fets, segons ha informat el SAMU 061, han tingut lloc al voltant de les 15.40 hores d'aquest dilluns en una de les parades del TIB que hi ha al municipi.

Segons les primeres informacions recaptares per la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat, l'autobús implicat cobreix la línia 203, que connecta el Port de Sóller amb Palma passant per municipis com Deià i Valldemossa.

El vehicle estava fent una maniobra per sortir de la parada quan ha tirat a terra una fanal, que al seu torn ha caigut damunt un grup de persones que acabaven de baixar de l'autobús. Un turista sirià de 36 anys ha patit lesions incompatibles amb la vida i ha mort en l'acte.

La seva parella, una dona d'uns 30 anys, ha estat atesa pels sanitaris per una crisi d'ansietat. Una altra dona, de 42 anys i resident a Mallorca, ha patit un trauma toràcic.

La conductora de l'autobús també ha rebut atenció mèdica a causa que ha patit un atac de pànic. Tots tres han estat traslladats a l'Hospital Juaneda, un en estat menys greu i dos en estat lleu.

La Guàrdia Civil ha assumit la investigació de l'accident mortal. Per reconstruir els fets tenen previst prendre declaració als testimonis, com és habitual en aquest tipus de casos, han indicat fonts properes a les indagacions.

Previsiblement, com també és comú en els sinistres de trànsit, també se sotmetrà la conductora de l'autobús a les corresponents proves d'alcohol i drogues.

Fins al lloc de l'accident s'han desplaçat la gerent del Consorci de Transports de Mallorca (CTM), Lluïsa Serra, i representants de l'empresa concessionària que presta el servei d'autobusos interurbans en aquesta zona de l'illa.

El Govern ha traslladat els seus condols per la mort de la víctima mitjançant xarxes socials: “El nostre condol per la mort d'un jove a Valldemossa. Des del TIB i l'empresa concessionària, total col·laboració en la investigació policial davant d'aquesta tragèdia”. Per part seva, José Luis Mateo Hernández, Conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat ha declarat que se senten “consternats, commocionats i abatuts davant la mort en un tràgic accident” i des del Govern, han enviat “el seu més condol i tot el suport i ajuda”.

Afectacions al servei del TIB

Arran de l'accident mortal, el servei del TIB ha habilitat una parada provisional al carrer Bartomeu Ferrà com a alternativa provisional a les parades 1 i 2 de Valldemossa, que aquesta tarda han quedat fora de servei per la tanca del carrer.

A més, ha suspès fins a nou avís el servei de la línia 203 exprés entre Palma i Valldemossa en ambdós sentits de la circulació.

Un hombre de 36 años ha muerto al caerle encima una farola que ha sido derribada por un autobús del TIB en el municipio mallorquín de Valldemossa.

Los hechos, según ha informado el SAMU 061, han tenido lugar sobre las 15.40 horas de este lunes en una de las paradas del TIB que hay en el municipio.

Según las primeras informaciones recabadas por la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad, el autobús implicado cubre la línea 203, que conecta el Port de Sóller con Palma pasando por municipios como Deià y Valldemossa.

El vehículo estaba realizando una maniobra para salir de la parada cuando ha derribado una farola, que a su vez ha caído encima de un grupo de personas que acababan de bajar del autobús. Un turista sirio de 36 años ha sufrido lesiones incompatibles con la vida y ha fallecido en el acto.

Su pareja, una mujer de unos 30 años, ha sido atendida por los sanitarios por una crisis de ansiedad. Otra mujer, de 42 años y residente en Mallorca, ha sufrido un trauma torácico.

La conductora del autobús también ha recibido atención médica debido a que ha sufrido un ataque de pánico. Los tres han sido trasladados al Hospital Juaneda, uno en esta menos grave y dos en estado leve.

La Guardia Civil ha asumido la investigación del accidente mortal. Para reconstruir los hechos tienen previsto tomar declaración a los testigos, como es habitual en este tipo de casos, han indicado fuentes próximas a las pesquisas.

Previsiblemente, como también es común en los siniestros de tráfico, también se someterá a la conductora del autobús a las correspondientes pruebas de alcohol y drogas.

Hasta el lugar del accidente se han desplazado la gerente del Consorcio de Transportes de Mallorca (CTM), Lluïsa Serra, y representantes de la empresa concesionaria que presta el servicio de autobuses interurbanos en esta zona de la isla.

El Govern ha trasladado sus condolencias por la muerte de la víctima mediantes redes sociales: “Nuestro pésame por la muerte de un joven en Valldemossa. Desde el TIBy la empresa concesionaria, total colaboración en la investigación policial ante esta tragedia”. Por su parte, José Luis Mateo Hernández, Consejero de Vivienda, Territorio y Movilidad ha declarado que se sienten “consternados, conmocionados y abatidos ante el fallecimiento en un trágico accidente” y desde el Govern, han enviado “su más sentido pésame y todo el apoyo y ayuda”.

AfectNeus aciones al servicio del TIB

A raíz del accidente mortal, el servicio del TIB ha habilitado una parada provisional en la calle Bartomeu Ferrà como alternativa provisional a las paradas uno y dos de Valldemossa, que esta tarde han quedado fuera de servicio por el corte de la calle.

Además, ha suspendido hasta nuevo aviso el servicio de la línea 203 exprés entre Palma y Valldemossa en ambos sentidos de la circulación.

Entre antics camins empedrats, oliveres centenàries i pobles que descansen a la muntanya, la Serra de Tramuntana fa segles que caracteritza la història de Mallorca. Grans genis i artistes, des de Frédéric Chopin i George Sand fins a Robert Graves, han trobat refugi en aquesta cadena muntanyosa, que aquest estiu està d'aniversari: la UNESCO la va declarar Patrimoni Mundial en la categoria de Paisatge Cultural el 2011 a París. No obstant això, el reconeixement internacional que havia de contribuir a preservar els seus valors també ha convertit la serralada mallorquina en un potent reclam turístic.

Quinze anys després, l'augment de visitants conviu amb carreteres col·lapsades, rutes massificades, residus, una forta pressió turística sobre les rutes més populars, els recursos naturals i els municipis que conformen la zona i una creixent dificultat dels residents per accedir a un habitatge. A això s'hi suma la transformació de grans propietats en espais de luxe i el retrocés de l'activitat agrària que durant segles ha modelat el paisatge.

Que un territori sigui declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO pressuposa el reconeixement del seu Valor Universal Excepcional, és a dir, de la seva importància cultural o natural per a tota la humanitat. L'objectiu d'aquest programa és identificar, protegir, conservar i transmetre aquest patrimoni a les generacions futures.

Com explica el manual de Gestió del Patrimoni Mundial publicat per la UNESCO el 2026, aquesta declaració implica que el bé compti amb un sistema de gestió i protecció eficaç que garanteixi la conservació de tots els seus valors patrimonials, inclòs el seu Valor Universal Excepcional, per a les generacions presents i futures. Aquest sistema ha de combinar estructures institucionals, instruments jurídics i processos de gestió, a més d'una planificació, seguiment i avaluació continus. D'altra banda, la gestió ha d'incorporar l'avaluació de les actuacions que puguin afectar el bé i coordinar-se amb altres àmbits, com l'ordenació del territori, l'agricultura, l'energia, el transport o el turisme, per assegurar-ne la conservació.

Quinze anys després, l'augment de visitants conviu amb carreteres col·lapsades, rutes massificades, residus, una forta pressió turística sobre les rutes més populars, els recursos naturals i els municipis que conformen la zona i una creixent dificultat dels residents per accedir a un habitatge

“El segell de la UNESCO ha fet un efecte crida al turisme de masses i això ens ha portat a un col·lapse de carreteres i a greus problemes de brutícia en espais naturals”, declarara a elDiario.es Cristina López, primera tinent d'alcalde de Deià, un dels vint pobles que conformen la Serra, ubicada al nord-oest de l'illa. La serra, que s'estén al llarg de 90 quilòmetres, alberga el cim més alt de les Balears, el Puig Major, que mesura 1.445 metres d'altitud.

Els col·lapses a les carreteres, la massificació als pobles i el nombre creixent de senderistes i de ciclistes representen dia a dia dels mallorquins, una realitat que va cada vegada en augment. “Ho noto sobretot en pobles petits, gairebé ni es pot caminar tranquil·lament pels carrers”, indica Joan Calafell, un excursionista recurrent. “La creixent afluència de turisme és un problema i és molt visible i palpable sobretot pels mateixos veïns. Està afectant la qualitat de vida dels mateixos habitants”, comenta Toni Muñoz, responsable de l'àrea de conservació de l'entitat ecologista GOB.

L'afluència creixent de turisme és un problema i és molt visible i palpable sobretot pels mateixos veïns. Està afectant la qualitat de vida dels mateixos habitants

Toni Muñoz — Responsable de l'àrea de conservació de l'entitat ecologista GOB

Durant els mesos de març, abril i maig, els albergs van registrar un total de 17.443 usuaris, cosa que representa un increment del 8% respecte a l'any anterior, segons dades del Consell de Mallorca. Després de l'auge postpandèmia, el nombre de pernoctacions en refugis va superar els 40.000 visitants anuals, marcant un augment del 19% en l'àmbit general. “S'han de controlar els fluxos de gent perquè l'experiència no acabi sent negativa”, declara Lluís Rullán, hoteler i representant de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) a la mesa permanent del Consorci de la Serra de Tramuntana.

Les dades concretes d'ocupació -segons el Consell Insular- de cada allotjament entre els mesos de març i maig són: Galatzó (2.821 estades), Tossals Verds (3.085), So n'Amer (3.753), Muleta (2.694), Can Boi (2.626), Pont Romà (2.304) i Coma d'en Vidal (150). Els set refugis de la institució insular estan ubicats en finques públiques i ofereixen un total de 264 places.

Tot i que els refugis representen un gran atractiu, el principal reclam és La Ruta de Pedra en Sec, homologada com de gran recorregut (GR221). Aquesta discorre al llarg de la Serra, enllaçant els antics camins que unien les poblacions amb les zones agrícoles. “Les rutes més típiques, sobretot a primavera, són les que tenen més trams en mal estat, cada vegada hi ha més residus que deixen els visitants”, denuncia Calafell.

Les rutes més típiques, sobretot a la primavera, són les que tenen més trams en mal estat, cada cop hi ha més residus que deixen els visitants

Joan Calafell — Excursionista

Aquest elevat nombre de viatgers suposa un risc per al manteniment en condicions de la zona. “La majoria dels turistes no es preocupen per si contaminen o no, venen tres dies i marxen”, afirma Llucia Bujosa, resident de Banyalbufar, un poble situat al sud-oest de l'illa. La contaminació, els danys a la flora i a la fauna i el princial risc d'incendis preocupen els veïns. “El que realment ens fa perdre la son durant els mesos d'estiu és viure amb la por que una sola distracció, una espurna o una burilla pugui provocar una catàstrofe de grans dimensions al nostre municipi i a la Serra en general”, afegeix la primera tinent d'alcalde de Deià.

El que realment ens fa perdre son durant els mesos d'estiu és viure amb la por que una sola distracció, una espurna o una burilla pugui provocar una catàstrofe de grans dimensions al nostre municipi i a la Serra en general

Cris — Primera tinent d'alcalde de Deià.

“Si no es reverteix la tendència a l'alça del turisme, la Serra està condemnada a ser un decorat, i això seria terrible perquè no seríem capaços de mantenir-lo. L'única manera d'evitar això és intentar que sigui un paisatge viu, i per això hem d'anar a les activitats que l'han generat”, explica Muñoz. “La solució ideal seria intentar que la Serra sigui un patrimoni etnològic viu i que, per tant, la seva pròpia activitat –bàsicament agrària– fos la que continués conservant i mantenint aquesta restauració. Això és molt complicat, ja que l'agricultura de muntanya és poc rendible. La població que es dedicava a aquesta activitat, ara es dedica al turisme o a altres coses guanyant molts més diners”, afegeix.

“Els residents es veuen expulsats”

El turisme també afecta la crisi d'habitatge que pateixen les illes actualment. “Venen una vegada a l'any, així el poble es va quedant desert i els residents es veuen expulsats”, denuncia Cris López. “És una pena que la gent de tota la vida no es pugui permetre un habitatge, semblem un parc temàtic dedicat als estrangers”, lamenta Bujosa.

Els estrangers protagonitzen el 29,86% de les operacions de compravenda d'habitatges a Balears, una xifra que s'eleva fins al 41,79% quan els immobles superen els 500.000 euros de valor. Així es desprèn del segons el butlletí anual de l'Observatori d'Habitatge i Sòl (OVS) corresponent a 2025 publicat pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana.

Aquesta transformació també està modificant el paisatge de la Serra. Macià Blázquez, catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears, adverteix que la proliferació de grans xalets i hotels amb piscines i heliports suposa una amenaça per al territori i augmenta el risc d'incendis forestals. A parer seu, la Serra “sufreix una forta tensió entre la massificació i l'exclusivitat, aquesta última promoguda pels latifundistes que han adquirit i invertit en les grans propietats agràries, les possessions”.

La Serra pateix una forta tensió entre la massificació i l'exclusivitat, aquesta darrera promoguda pels latifundistes que han adquirit i invertit en les grans propietats agràries, les possessions

Macià Blázquez — Catedràtic de Geografia de la Universitat de les Illes Balears

Aquest model urbanístic i turístic té a més conseqüències sobre els recursos naturals. Els habitatges de luxe, els establiments turístics i l'increment de la població estacional eleven la demanda d'aigua en una zona on aquest recurs és limitat, agreujant els episodis d'escassetat. “Hem passat d'un turisme familiar a un de luxe; el problema arriba quan se sacrifica el benestar dels residents pel dels visitants”, resumeix María José Tomás, veïna de Banyalbufar.

Hem passat d'un turisme familiar a un de luxe; el problema arriba quan se sacrifica el benestar dels residents pel dels visitants

María José Tomás — Veïna de Banyalbufar

Les eines per conservar-la

La conservació d'aquest entorn és una prioritat per la UNESCO. Al manual de Gestió de Patrimoni Mundial, diuen que el sistema de gestió té com a objectiu garantir que la conservació del bé del Patrimoni Mundial generi beneficis per a les comunitats associades i contribueixi al seu benestar, així com a objectius socials més amplis —com el desenvolupament sostenible—, quan sigui possible.

Aquest 15è aniversari arriba amb la presentació de la Llei de la Serra de Tramuntana amb l'objectiu de blindar els 90 quilòmetres com a paisatge cultural. Aquesta llei impulsada pel Consell de Mallorca pretén reforçar la protecció del territori, millorar els mecanismes de gestió i garantir que l'activitat econòmica vinculada a la serra sigui viable a llarg termini dotant aquest espai d'un marc jurídic específic.

A més, el Consell ha declarat que ha destinat 5,4 milions d’euros al Consorci Serra de Tramuntana, el doble que el 2023; ha incrementat un 84 % els ajuts destinats a ajuntaments, propietaris, cooperatives i explotacions agràries segons varen declarar en l’acte de commemoració que dugueren a terme als Jardins d’Alfàbia.

Igualment, la Serra de Tramuntana forma part de l'Aliança de Paisatges, una xarxa que agrupa territoris d'arreu del món compromesos amb la gestió sostenible dels seus entorns. A això se suma la seva recent integració a la Xarxa d'Associacions per la UNESCO, un reconeixement a la trajectòria de conservació i gestió de l'espai que el situa com a territori de referència en l'àmbit global.

Així mateix, en els mateixos municipis neixen iniciatives dels mateixos residents per conservar el patrimoni. “Actualment, a Deià ha sorgit una associació on hi ha diverses entitats implicades que fan feina per activar l'agricultura, la gestió de l'aigua, la custòdia forestal... Aquestes accions comunitàries creen consciència i amor per la terra i són les que de veritat li donen un sentit als qui vivim aquí” declara López.

En aquest context, la Fundació de Turisme Responsable de Mallorca promou un model de turisme sostenible a l'illa a través d'iniciatives com el Pledge de Turisme Responsable, un compromís obert a residents i visitants per contribuir a la cura i la regeneració del territori.

Igualment, el 2025 el Govern del PP amb el suport de Vox, van aprovar la llei de liberalització del sòl que permet legalitzar centenars d'edificacions construïdes en sòl rústic a la Serra de Tramuntana construïdes abans de 1991 i que han superat el termini legal de vuit anys des de la seva infracció, incloses aquelles situades a les àrees de màxima protecció.

Per altra banda, Toni Muñoz comenta que el segell de Patrimoni Mundial “no ha implicat cap mena de normativa associada en forma de limitacions o regulacions. Només ha facilitat que l'administració destini diners perquè particulars i ajuntaments restaurin patrimoni. Tot el que està associat al paratge natural, que és el que està emparat per la UNESCO”. “Les mesures que es prenen per a la conservació del territori recauen sempre sobre els ajuntaments”, afegeix Crsitina López.

De la mateixa manera, Muñoz recalca que la conservació que s'ha fet durant aquests últims anys “no és suficient” i que el patrimoni etnològic que té la Serra en forma de pedra en sec, marjades, sistemes d'aigua... és immens. “El que s'ha fet durant aquests 15 anys gràcies a aquestes ajudes, de cap manera compensa el ritme de degradació i de pèrdua de patrimoni que s'està donant. Hi ha una clara incapacitat per part de la nostra administració de regular aquest increment molt important d'aquesta activitat turística”

La importància de la Serra

Per Mallorca, la Serra de Tramuntana representa una part essencial de la seva identitat. Com diu Llucia Bujosa, la Serra “és casa”. La serralada constitueix un important refugi de biodiversitat, amb una gran varietat d'hàbitats i espècies, moltes d'elles endèmiques de les Illes Balears. Les espècies endèmiques són aquelles que es troben limitades a un àmbit geogràfic i que no es troba de forma natural en cap altra part del món. A la serralada es poden trobar 65 de les 97 espècies endèmiques de les Balears, entre les quals destaquen El Ferreret, un gripau que es troba actualment en perill d'extinció.

Els seus extensos boscos d'alzines i els seus escarpats penya-segats alberguen una gran diversitat d'espècies de flora i fauna. Entre elles sobresurt el voltor negre, una de les majors rapinyaires d'Europa, que té a la Serra com un dels seus principals refugis. També habiten aquest espai nombroses espècies endèmiques, tant animals com vegetals, adaptades a les singulars condicions d'aquest entorn i que converteixen la Serra de Tramuntana en un dels principals reservoris de biodiversitat de Mallorca.

Per Blázquez, el que la fa única és el seu llegat etnològic de l'ús agrari com les marjades, camins de ferradura, cases senyorials (possessions) o l'olivar centenari. Durant l'Edat Mitjana, els àrabs van introduir un sistema de terrasses i canals de reg que va permetre cultivar els costeruts vessants que van modificar la forma de producció que continua en funcionament avui dia. Aquests mateixos olivars i ametllers permeten la produir productes essencials per a la gastronomia mallorquina.

La zona engloba altres figures de protecció, com els monuments naturals de Ses Fonts Ufanes i el dels torrents de Pareis, del Gorg Blau i de Lluc, i també espais de la xarxa europea Natura 2000, formada per Llocs d'Importància Comunitària (LIC) i zones d'especial conservació per a les aus (ZEPA). Segons el Govern, del total de superfície protegida, gairebé el 95% és de propietat privada i la resta pertany a finques públiques de gestió estatal, autonòmica, insular o municipal.

Entre antiguos caminos empedrados, olivares centenarios y pueblos que descansan en la montaña, la Serra de Tramuntana lleva siglos caracterizando la historia de Mallorca. Grandes genios y artistas, desde Frédéric Chopin y George Sand hasta Robert Graves, han encontrado refugio en esta cadena montañosa, que este verano está de aniversario: la UNESCO la declaró Patrimonio Mundial en la categoría de Paisaje Cultural en 2011 en París. Sin embargo, el reconocimiento internacional que debía contribuir a preservar sus valores también ha convertido la cordillera mallorquina en un potente reclamo turístico.

Quince años después, el aumento de visitantes convive con carreteras colapsadas, rutas masificadas, residuos, una fuerte presión turística sobre las rutas más populares, los recursos naturales y los municipios que conforman la zona y una creciente dificultad de los residentes para acceder a una vivienda. A ello se suma la transformación de grandes propiedades en espacios de lujo y el retroceso de la actividad agraria que durante siglos ha moldeado el paisaje.

Que un territorio sea declarado Patrimonio Mundial por la UNESCO supone el reconocimiento de su Valor Universal Excepcional, es decir, de su importancia cultural o natural para toda la humanidad. El objetivo de este programa es identificar, proteger, conservar y transmitir ese patrimonio a las generaciones futuras.

Como explica el manual de Gestión del Patrimonio Mundial publicado por la UNESCO en 2026, esta declaración implica que el bien cuente con un sistema de gestión y protección eficaz que garantice la conservación de todos sus valores patrimoniales, incluido su Valor Universal Excepcional, para las generaciones presentes y futuras. Dicho sistema debe combinar estructuras institucionales, instrumentos jurídicos y procesos de gestión, además de una planificación, seguimiento y evaluación continuos. Por otra parte, la gestión debe incorporar la evaluación de las actuaciones que puedan afectar al bien y coordinarse con otros ámbitos, como la ordenación del territorio, la agricultura, la energía, el transporte o el turismo, para asegurar su conservación.

Quince años después, el aumento de visitantes convive con carreteras colapsadas, rutas masificadas, residuos, una fuerte presión turística sobre las rutas más populares, los recursos naturales y los municipios que conforman la zona y una creciente dificultad de los residentes para acceder a una vivienda

“El sello de la UNESCO ha hecho un efecto llamada al turismo de masas y esto nos ha llevado a un colapso de carreteras y a graves problemas de suciedad en espacios naturales”, declara a elDiario.es Cristina López, primera teniente de alcalde de Deià, uno de los veinte pueblos que conforman la Serra, ubicada al noroeste de la isla. La sierra, que se extiende a lo largo de 90 kilómetros, alberga el pico más alto de las Balears, el Puig Major, que mide 1.445 metros de altitud.

Los colapsos en las carreteras, la masificación en los pueblos y el número creciente de senderistas y de ciclistas representan día a día de los mallorquines, una realidad que va cada vez en aumento. “Lo noto sobre todo en pueblos pequeños, casi ni se puede caminar tranquilamente por las calles”, indica Joan Calafell, un excursionista recurrente. “La creciente afluencia de turismo es un problema y es muy visible y palpable sobre todo por los propios vecinos. Está afectando a la calidad de vida de los propios habitantes”, comenta Toni Muñoz, responsable del área de conservación de la entidad ecologista GOB.

La creciente afluencia de turismo es un problema y es muy visible y palpable sobre todo por los propios vecinos. Está afectando a la calidad de vida de los propios habitantes

Toni Muñoz — Responsable del área de conservación de la entidad ecologista GOB

Durante los meses de marzo, abril y mayo, los albergues registraron un total de 17.443 usuarios, lo que representa un incremento del 8% respecto al año anterior, según datos del Consell de Mallorca. Tras el auge pospandemia, el número de pernoctaciones en refugios superó los 40.000 visitantes anuales, marcando un aumento del 19% a nivel general. “Se deben controlar los flujos de gente para que la experiencia no acabe siendo negativa”, declara Lluís Rullán, hotelero y representante de la Federación Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) en la mesa permanente del Consorcio de la Serra de Tramuntana.

Los datos concretos de ocupación -según el Consell Insular- de cada alojamiento entre los meses de marzo y mayo son: Galatzó (2.821 estancias), Tossals Verds (3.085), So n'Amer (3.753), Muleta (2.694), Can Boi (2.626), Pont Romà (2.304) y Coma d'en Vidal (150). Los siete refugios de la institución insular están ubicados en fincas públicas y ofertan un total de 264 plazas.

Aunque los refugios representan un gran atractivo, el principal reclamo es La Ruta de Pedra en Sec, homologada como de gran recorrido (GR221). Esta discurre a lo largo de la Serra, enlazando los antiguos caminos que unían las poblaciones con las zonas agrícolas. “Las rutas más típicas, sobre todo en primavera, son las que tienen más tramos en mal estado, cada vez hay más residuos que dejan los visitantes”, denuncia Calafell.

Las rutas más típicas, sobre todo en primavera, son las que tienen más tramos en mal estado, cada vez hay más residuos que dejan los visitantes

Joan Calafell — Excursionista

Este elevado número de viajeros supone un riesgo para el mantenimiento en condiciones de la zona. “La mayoría de turistas no se preocupan por si contaminan o no, vienen tres días y se van”, afirma Llucia Bujosa, residente de Banyalbufar, un pueblo situado en el suroeste de la isla. La contaminación, los daños a la flora y a la fauna y el mayor riesgo de incendios preocupan a los vecinos. “Lo que realmente nos saca el sueño durante los meses de verano es vivir con el miedo de que un solo descuido, un chispazo o una colilla pueda provocar una catástrofe de grandes dimensiones en nuestro municipio y en la Serra en general”, añade la primera teniente de alcalde de Deià.

Lo que realmente nos saca el sueño durante los meses de verano es vivir con el miedo de que un solo descuido, un chispazo o una colilla pueda provocar una catástrofe de grandes dimensiones en nuestro municipio y en la Sierra en general

Cris — Primera teniente de alcalde de Deià

“Si no se revierte la tendencia al alza del turismo, la Serra está condenada a ser un decorado, y esto sería terrible porque no seríamos capaces de mantenerlo. La única manera de evitar esto es intentar que sea un paisaje vivo y por eso debemos ir a las actividades que lo han generado”, explica Muñoz. “La solución ideal sería intentar que la Serra sea un patrimonio etnológico vivo y que, por tanto, su propia actividad –básicamente agraria– fuera la que siguiera conservando y manteniendo esta restauración. Esto es muy complicado, puesto que la agricultura de montaña es poco rentable. La población que se dedicaba a esta actividad, ahora se dedica al turismo u a otras cosas ganando mucho más dinero”, agrega.

“Los residentes se ven expulsados”

El turismo también afecta a la crisis de vivienda que están sufriendo las islas actualmente. “Vienen una vez al año, así el pueblo se va quedando desierto y los residentes se ven expulsados”, denuncia Cris López. “Es una pena que la gente de toda la vida no se pueda permitir una vivienda, parecemos un parque temático dedicado a los extranjeros”, lamenta Bujosa.

Los extranjeros protagonizan el 29,86% de las operaciones de compraventa de viviendas en Balears, una cifra que se eleva hasta el 41,79% cuando los inmuebles superan los 500.000 euros de valor. Así se desprende del según el boletín anual del Observatorio de Vivienda y Suelo (OVS) correspondiente a 2025 publicado por el Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana.

Esta transformación también está modificando el paisaje de la Serra. Macià Blázquez, catedrático de Geografía de la Universitat de les Illes Balears, advierte de que la proliferación de grandes chalets y hoteles con piscinas y helipuertos supone una amenaza para el territorio y aumenta el riesgo de incendios forestales. A su juicio, la Serra “sufre una fuerte tensión entre la masificación y la exclusividad, esta última promovida por los latifundistas que han adquirido e invertido en las grandes propiedades agrarias, las posesiones”.

La Serra sufre una fuerte tensión entre la masificación y la exclusividad, esta última promovida por los latifundistas que han adquirido e invertido en las grandes propiedades agrarias, las posesiones

Macià Blázquez — Catedrático de Geografía de la Universitat de les Illes Balears

Ese modelo urbanístico y turístico tiene además consecuencias sobre los recursos naturales. Las viviendas de lujo, los establecimientos turísticos y el incremento de la población estacional elevan la demanda de agua en una zona donde este recurso es limitado, agravando los episodios de escasez. “Hemos pasado de un turismo familiar a uno de lujo; el problema llega cuando se sacrifica el bienestar de los residentes por el de los visitantes”, resume María José Tomás, vecina de Banyalbufar.

Hemos pasado de un turismo familiar a uno de lujo; el problema llega cuando se sacrifica el bienestar de los residentes por el de los visitantes

María José Tomás — Vecina de Banyalbufar

Las herramientas para conservarla

La conservación de este entorno es una prioridad para la UNESCO. En el manual de Gestión de Patrimonio Mundial, dicen que el sistema de gestión tiene como objetivo garantizar que la conservación del bien del Patrimonio Mundial genere beneficios para las comunidades asociadas y contribuya a su bienestar, así como a objetivos sociales más amplios —como el desarrollo sostenible—, cuando sea posible.

Este 15 aniversario viene con la presentación de la Ley de la Serra de Tramuntana con el objetivo de blindar los 90 kilómetros como paisaje cultural. Esta ley impulsada por el Consell de Mallorca pretende reforzar la protección del territorio, mejorar los mecanismos de gestión y garantizar que la actividad económica vinculada a la sierra sea viable a largo plazo dotando a este espacio de un marco jurídico específico.

Además, el Consell ha declarado que ha destinado 5,4 millones de euros al Consorcio Serra de Tramuntana, el doble que en 2023; ha incrementado un 84 % las subvenciones destinadas a ayuntamientos, propietarios, cooperativas y explotaciones agrarias según declararon en el acto de conmemoración que llevaron a cabo en los Jardines de Alfábia.

De igual manera, la Serra de Tramuntana forma parte de la Alianza de Paisajes, una red que agrupa territorios de todo el mundo comprometidos con la gestión sostenible de sus entornos. A eso se suma su reciente integración en la Red de Asociaciones por la UNESCO, un reconocimiento a la trayectoria de conservación y gestión del espacio que lo sitúa como territorio de referencia a nivel global.

Asimismo, en los propios municipios nacen iniciativas de los mismos residentes para conservar el patrimonio. “Actualmente, en Deià ha surgido una asociación donde hay varias entidades implicadas que hacen trabajo para activar la agricultura, la gestión del agua, la custodia forestal... Estas acciones comunitarias crean conciencia y amor por la tierra y son las que de verdad le dan un sentido a los que vivimos aquí” declara López.

En ese contexto, la Fundació de Turisme Responsable de Mallorca promueve un modelo de turismo sostenible en la isla a través de iniciativas como el Pledge de Turismo Responsable, un compromiso abierto a residentes y visitantes para contribuir al cuidado y la regeneración del territorio.

Igualmente, en 2025 el Govern del PP con el apoyo de Vox, aprobaron la ley de liberalización del suelo que permite legalizar centenares de edificaciones construidas en suelo rústico en la Serra de Tramuntana construidas antes de 1991 y que han superado el plazo legal de ocho años desde su infracción, incluidas aquellas situadas en las áreas de máxima protección.

Por otra parte, Toni Muñoz comenta que el sello de Patrimonio Mundial “no ha implicado ningún tipo de normativa asociada en forma de limitaciones o regulaciones. Solo ha facilitado que la administración destine dinero para que particulares y ayuntamientos restauren patrimonio. Todo lo que está asociado al paraje natural, que es lo que está amparado por la UNESCO”. “Las medidas que se toman para la conservación del territorio recaen siempre sobre los ayuntamientos”, añade Cristina López.

Del mismo modo, Muñoz recalca que la conservación que se ha hecho durante estos últimos años “no es suficiente” y que el patrimonio etnológico que tiene la Serra en forma de pedra en sec, bancales, sistemas de agua... es inmenso. “Lo que se ha hecho durante estos 15 años gracias en estas ayudas, de ninguna manera compensa el ritmo de degradación y de pérdida de patrimonio que se está dando. Existe una clara incapacidad por parte de nuestra administración de regular este incremento muy importante de esta actividad turística”

La importancia de la Serra

Para Mallorca, la Serra de Tramuntana representa una parte esencial de su identidad. Como dice Llucia Bujosa, la Serra “es casa”. La serranía constituye un importante refugio de biodiversidad, con una gran variedad de hábitats y especies, muchas de ellas endémicas de las Illes Balears. Las especies endémicas son aquellas que se encuentran limitadas a un ámbito geográfico y que no se encuentra de forma natural en ninguna otra parte del mundo. En la cordillera se pueden encontrar a 65 de las 97 especies endémicas de las Balears, entre las que destacan El Ferreret, un sapillo que se encuentra actualmente en peligro de extinción.

Sus extensos bosques de encinares y sus escarpados acantilados albergan una gran diversidad de especies de flora y fauna. Entre ellas sobresale el buitre negro, una de las mayores rapaces de Europa, que tiene a la Serra como uno de sus principales refugios. También habitan este espacio numerosas especies endémicas, tanto animales como vegetales, adaptadas a las singulares condiciones de este entorno y que convierten a la Serra de Tramuntana en uno de los principales reservorios de biodiversidad de Mallorca.

Para Blázquez, lo que la hace única es su legado etnológico del uso agrario como los bancales, caminos de herradura, casas señoriales (posesiones) o el olivar centenario. Durante la Edad Media, los árabes introdujeron un sistema de terrazas y canales de riego que permitió cultivar las empinadas laderas que modificaron la forma de producción que sigue en funcionamiento hoy en día. Esos mismos olivares y almendros permiten la producción de productos esenciales para la gastronomía mallorquina.

La zona engloba otras figuras de protección, como los monumentos naturales de Ses Fonts Ufanes y el de los torrentes de Pareis, del Gorg Blau y de Lluc, y también espacios de la red europea Natura 2000, formada por Lugares de Importancia Comunitaria (LIC) y zonas de especial conservación para las aves (ZEPA). Según el Govern, del total de superficie protegida, casi el 95% es de propiedad privada y el resto pertenece a fincas públicas de gestión estatal, autonómica, insular o municipal.

La Guàrdia Civil està investigant una dona de 27 anys i un home de 49 anys com a presumptes autors d'un delicte de maltractament animal perpetrat en una finca a Maó (Menorca) després de trobar dos cavalls morts, un equí viu i el cadàver d'una ovella descomponent-se.

Segons ha explicat la Guàrdia Civil en un comunicat, el Servei de Protecció de la Natura de la Guàrdia Civil (Seprona) va tenir coneixement que al Camí de Cavalls, entre Es Grau i Favarix, hi havia un cavall tirat a terra i un altre en molt mal estat al costat d'aquest, presentant una possible situació d'abandonament crític arran de l'avís dels veïns.

Els agents, en desplaçar-se a la finca el 3 de juliol, van poder comprovar la veracitat dels fets denunciats i després de la inspecció duta a terme, van trobar un segon cavall mort i el cadàver d'una ovella en estat de descomposició.

Es va donar avís als serveis de veterinaris del Consell Insular de Menorca per garantir la protecció i valoració de l'equí viu, que van atendre l'animal i van analitzar els equins morts.

Després dels fets esdevinguts la Guàrdia Civil va iniciar una investigació i després de la presa de manifestacions, així com la realització de les corresponents gestions, van investigar dues persones responsables de la cura dels animals, per ser els suposats autors d'un delicte de maltractament animal.

La Guardia Civil está investigando a una mujer de 27 años y a un hombre de 49 años como presuntos autores de un delito de maltrato animal perpetrado en una finca en Mahón (Menorca) tras hallar dos caballos muertos, un equino vivo y el cadáver de una oveja descomponiéndose.

Según ha explicado la Guardia Civil en un comunicado, el Servicio de Protección de la Naturaleza de la Guardia Civil (Seprona) tuvo conocimiento de que en el Cami de Cavalls, entre Es Grau y Favarix, había un caballo tirado en el suelo y otro en muy mal estado junto a este, presentando una posible situación de abandono crítico a raíz del aviso de los vecinos.

Los agentes, al desplazarse a la finca el 3 de julio, pudieron comprobar la veracidad de los hechos denunciados y tras la inspección llevada a cabo, encontraron un segundo caballo muerto y el cadáver de una oveja en estado de descomposición.

Se procedió a dar aviso a los servicios de veterinarios del Consell Insular de Menorca para garantizar la protección y valoración del equino vivo, que atendieron al animal y analizaron a los equinos muertos.

Tras los hechos acontecidos la Guardia Civil inició una investigación y tras la toma de manifestaciones, así como a la realización de las correspondientes gestiones, procedieron a investigar a dos personas responsables del cuidado de los animales, por ser los supuestos autores de un delito de maltrato animal.

La Guàrdia Civil ha investigat un home de 34 anys com a suposat autor d'un cas de maltractament animal a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) després de trobar a la seva finca un gos mort i quatre més deshidratats, desnodrits i sense aigua ni menjar.

Els agents de la Guàrdia Civil del Servei de Protecció de la Natura (Seprona), van tenir constància de la possible situació d'abandonament crític de diversos gossos de la raça podenco eivissenc arran de la denúncia d'un ciutadà.

Segons ha explicat la Guàrdia Civil en un comunicat, els agents es van desplaçar a la finca i des de l'exterior, van observar cinc gossos de la citada raça. Un d'ells estava totalment immòbil, tombat de costat a terra i aparentment sense vida. Al no trobar cap persona responsable en aquell moment, els agents van iniciar les gestions per localitzar el propietari de la parcel·la.

Finalment, van aconseguir localitzar la persona responsable de la cura dels gossos i van accedir al lloc on es trobaven els animals. Durant la revisió, el Seprona va poder comprovar que els animals presentaven una primesa extrema i signes evidents de desnutrició, deshidratació greu i una pèrdua alarmant de massa muscular.

El recinte mancava per complet d'aigua neta i aliment i que els menjadors i abeuradors estaven totalment buits, secs i plens de brutícia incrustada, cosa que demostrava que els animals feia dies que no rebien cap tipus de suport. El lloc es trobava en unes condicions higièniques deplorables, amb acumulació de plàstics, brutícia i excrements secs.

Per això, els agents del Seprona van retirar els gossos i van ser lliurats al personal tècnic del Centre de protecció d'Animals Domèstics (Cepad) per a la seva atenció mèdica urgent i custòdia provisional.

A més, van investigar l'home per la comissió d'un delicte de maltractament animal --per omissió greu dels deures de cura--, en considerar que el responsable va deixar d'alimentar i hidratar els animals, provocant, suposadament, la mort d'un d'ells i posant en perill immediat la vida dels altres quatre.

La Guardia Civil ha investigado a un hombre de 34 años como supuesto autor de un caso de maltrato animal en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa) tras hallar en su finca un perro muerto y otros cuatro deshidratados, desnutridos y sin agua ni comida.

Los agentes de la Guardia Civil del Servicio de Protección de la Naturaleza (Seprona), tuvieron constancia de la posible situación de abandono crítico de varios perros de la raza podenco ibicenco a raíz de la denuncia de un ciudadano.

Según ha explicado la Guardia Civil en un comunicado, los agentes se desplazaron a la finca y desde el exterior, observaron a cinco perros de la citada raza. Uno de ellos estaba totalmente inmóvil, tumbado de lado en el suelo y aparentemente sin vida. Al no encontrar a ninguna persona responsable en ese momento, los agentes iniciaron las gestiones para localizar al dueño de la parcela.

Finalmente, consiguieron localizar a la persona responsable del cuidado de los perros y accedieron al lugar donde se encontraban los animales. Durante la revisión, el Seprona pudo comprobar que los animales presentaban una delgadez extrema y signos evidentes de desnutrición, deshidratación grave y una pérdida alarmante de masa muscular.

El recinto carecía por completo de agua limpia y alimento y que los comederos y bebederos estaban totalmente vacíos, secos y llenos de suciedad incrustada, lo que demostraba que los animales llevaban días sin recibir ningún tipo de sustento. El lugar se encontraba en unas condiciones higiénicas deplorables, con acumulación de plásticos, suciedad y excrementos secos.

Por ello, los agentes del Seprona retiraron a los perros y fueron entregados al personal técnico del Centro de protección de Animales Domésticos (Cepad) para su atención médica urgente y custodia provisional.

Además, investigaron al hombre por la comisión de un delito de maltrato animal --por omisión grave de los deberes de cuidado--, al considerar que el responsable dejó de alimentar e hidratar a los animales, provocando, supuestamente, la muerte de uno de ellos y poniendo en peligro inmediato la vida de los otros cuatro.

Gairebé mig centenar de persones s'han concentrat aquest dijous en una manifestació antitaurina a la plaça de toros de Palma durant la celebració de la primera correguda mixta nocturna de toros de l'estiu. Convocats per Satya Animal, Progrés en Verd, Mallorca Against Bullfighting (MAB), PETA i Foundation Franz Weber s'han situat davant del Coliseu Balear i han expressat el seu “rebuig ferm i coordinat” davant la continuïtat de la tauromàquia a l'illa. “Infligir-los aquest patiment, jugar amb ells d'aquesta manera, no té sentit”, declara Enric Gimeno, portaveu de Satya Animal, a elDiario.es.

L'objectiu d'aquesta mobilització ha estat denunciar la persistència d'espectacles basats en el maltractament animal i la normalització social d'aquestes pràctiques. Enrique Gimeno explica que estan en contra d'aquesta “mal anomenada tradició”. “No podem quedar-nos mirant mentre fan servir els animals com a joguines”, declara.

Els manifestants s'han situat al carrer contrari d'on se celebrava el festeig amb lemes com “Tantes persones i tan poques neurones” o “Sang i dolor mai poden ser tradició”, mentre els qui anaven a veure la correguda de toros havien de vorejar la zona, ja que la Policia ha tancat el carrer per evitar altercats. Segons les forces de seguretat, han ocorregut amb anterioritat, però no en aquesta protesta.

Enmig de la manifestació, els participants han representat un acte simbòlic en el qual s'ha format una fila de protestants amb màscares de bou que miraven un home amb la vestimenta de torero donant-los l'esquena agenollat i amb el cap abaixat i el crit “la tortura no és art ni cultura” de fons.

Davant les protestes i els crits de “catets” “escòria” i “psicòpates” per part dels manifestants, diversos assistents a l'esdeveniment taurí han saludat amb la mà a manera de burla. Més d'un assistent fins i tot s'ha intentat apropar amb els braços enlaire i cridant, de manera que la policia l'ha obligat a retrocedir.

El finalitzar, Marina Sánchez, la cofundadora de Satya, ha llegit un manifest en el qual declaren ser “la part correcta de la història” i que són els que “elegeixen l'empatia” i defensen la vida. A més, han reiterat que no callaran ni deixaran d'assenyalar el maltractament.

Denuncien, a més, les legislacions que permeten la celebració d'aquest tipus d'espectacles i sosté que la normativa “està regulada perquè es pugui causar patiment i una tortura absoluta als animals”, cosa que, segons el portaveu de Satya, es presenta com una pràctica positiva. En aquest sentit, considera que la legislació “està en contra dels interessos socials i, particularment, dels animals”.

La tauromàquia “hauria d'estar prohibida”

Així mateix, la Federació Franz Weber (FFW), en un comunicat de premsa, lamenta que aquest Govern local ignori de forma deliberada el consens internacional i científic al voltant de l'exposició a la violència i no faci absolutament res per desincentivar que nenes i nens de molt curta edat entrin a aquests actes de caràcter taurí, fins i tot amb activitats paral·leles que adoctrinen en la futura violència.

Des de l'organització defensen que la tauromàquia “hauria d'estar prohibida per la seva extrema crueltat”, ja que es tracta d'una activitat en què hi ha “mort i sang” i que resulta perjudicial “tant per a la societat com per als qui hi participen i per als mateixos animals”.

Gimeno, per la seva banda, reclama que les administracions replantegin aquest tipus de festejos i apostin per alternatives d'oci que no impliquin el patiment animal. “L'única alternativa és deixar els animals en pau. Els humans tenim activitats molt diverses per entretenir-nos”, afirma. De la mateixa manera, demana “prohibir la crueltat i fomentar altres tradicions que no facin mal a ningú i que tots puguem gaudir”.

L'espectacle s'ha dut a terme a la Plaça de Palma que compta amb lloc per a uns 14.400 espectadors. Segons treballadors de l'esdeveniment, s'han venut aproximadament 7.500 entrades, sense comptar els convidats.

El focus en els menors

De la mateixa manera, la convocatòria ha posat el focus en l'assistència dels menors a aquest tipus d'esdeveniments “sense supervisió adequada ni una protecció real davant l'impacte psicològic i educatiu que poden generar”. “Que es permeti l'entrada a menors ha estimulat més les protestes, ens sembla un punt especialment sensible”, afegeix el portaveu.

El crit que més s'ha sentit durant la protesta ha estat: “Els nens al parc i no a veure matar”. “Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en què s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic”, al·lega Gimeno.

Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en què s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic

Enrique Gimeno — Portaveu de Satya

Per part dels assistents, no han faltat famílies amb nens de totes les edats. Oscar Ortiz ha vingut amb la seva dona i la seva filla i diu que el seu amor pels toros ve d'“herència” i que no afecten els nens de cap manera. Per altra banda, Tina Sánchez declara que les corregudes de toros són una “festa nacional” i que s'ha de “respectar tot”. “Em sembla molt bé que vinguin els nens si venen acompanyats dels seus pares a una festa nacional com són els toros”, afegeix.

Per la seva banda, la FFW ha qualificat de “aberrant” la promoció de l'empresa organitzadora de les corregudes de toros de Palma de plantejar ofertes dirigides a menors d'edat, també de franges molt primerenques, per presenciar violència real sobre animals en horaris intempestius. A més, destaquen que diferents especialistes han advertit sobre l'exposició dels menors d'edat a continguts violents, comprovant alteracions en el seu comportament i mesurant diferents nivells d'agressivitat i ansietat posterior.

Ni l'empresa promotora de la cursa de braus ni el Coliseu Balear han contestat a les preguntes d'elDiario.es en el moment de publicació d'aquest reportatge.

Canvis normatius

Els menors d'edat poden accedir a les corregudes de toros a l'arxipèlag després de la normativa aprovada per PP i Vox. El 2024, el Parlament va aprovar modificar la llei de regulació de les corregudes de toros per permetre entrar menors d'edat als festejos taurins, una exigència dels ultradretans, que condicionen el Govern de Marga Prohens (PP).

Abans que la dreta governés a les Illes, l'Executiu de Francina Armengol (PSIB-PSOE) va aprovar una norma que de facto prohibia les corregudes de toros, la coneguda com a Llei de 'Toros a la balear'. No obstant això, el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment la normativa sobre benestar animal que obligava a respectar la vida de la res durant els festejos gràcies a un recurs del Govern de Mariano Rajoy (PP), que va recórrer en l'últim moment perquè va considerar que la tauromàquia és competència de l'Estat en ser patrimoni cultural.

La llei d'Armengol va suposar un “avanç” per a les entitats animalistes: suposava bloquejar les parts més conflictives d'una correguda, que són els punts de més patiment de l'animal en què s'inclou la seva mort, i van establir altres punts on es garantia el benestar de l'animal. “Com a avanç era molt significatiu, però no era la línia de meta a la qual s'havia d'arribar”, afegeix el portaveu animalista.

Ens sembla un horror que en l'educació d'un nen s'integri un espectacle en el qual s'infligeix violència de manera gratuïta i monstruosa contra un animal, està absolutament contraindicat per al seu desenvolupament emocional i psicològic

“Una falsa sensació de ressorgiment”

Segons les Estadístiques d'Assumptes Taurins del Govern central, el 2025 hi va haver un total de cinc festejos taurins a les Balears. Hi va haver dues corregudes de toros, un festival i dues corregudes mixtes amb rejons, repartits entre la Plaça de toros de Palma, la d'Inca i a Muro, que va marcar el retorn dels festeigs taurins al municipi després de vuit anys sense corregudes.

Segons l'últim estudi estadístic anual de l'Associació Nacional d'Organitzadors d'Espectacles Taurins, el 2025 va tancar amb 21.569 festejos a Espanya. Això ha suposat un augment de 619 celebracions respecte al 2024. Aquest creixement del 3% consolida una tendència a l'alça. La tauromàquia ha sumat 68 nous municipis al seu mapa d'activitat, entre els quals es troba Balears, fins a assolir els 2.170 ajuntaments amb programació taurina.

Per altra banda, l'estudi de la Fundació BBVA publicat el febrer de 2025 mostra que el 77% dels espanyols rebutja les corregudes de toros. Només un 8% de la població mostra acceptació per la tauromàquia, reflectint un augment de l'empatia cap als animals al país. A més, la sèrie temporal d'estudis mostra una tendència decreixent en el nivell d'acceptació de diferents usos dels animals com per a l'alimentació, en investigacions mèdiques i científiques i l'ús dels animals al circ, entre d'altres.

Davant les dades de ressorgiment de la tauromàquia, el portaveu de Satya assegura que és “una falsa sensació de suport”. Gimeno defensa que la societat espanyola “té clar” que el maltractament animal no té cabuda i considera que “com més avancem com a societat, més evident és que acoltellar i dessagnar un animal davant del públic està malament”. En aquest sentit, afirma que l'increment de corregudes genera una “falsa sensació de suport” que, segons sosté, no es correspon amb l'assistència als festeigs.

En la seva opinió, l'augment de festejos acabarà evidenciant la manca de públic. “Com més corregudes organitzin, millor, perquè es veurà que les places no s'omplen”, sosté, en considerar que mostrar suport puntual a la tauromàquia no implica que hi hagi una afició suficient per mantenir una programació continuada. Fins i tot afirma que places de gran capacitat, com la de Palma, “no les ompliran mai” i que l'“efecte novetat” ja comença a diluir-se.

Medio centenar de personas se han congregado este jueves en una manifestación antitaurina en la plaza de toros de Palma durante la celebración de la primera corrida mixta nocturna de toros del verano. Convocados por Satya Animal, Progreso en Verde, Mallorca Against Bullfighting (MAB), PETA y Foundation Franz Weber se han situado delante del Coliseo Balear y han expresado su “rechazo firme y coordinado” frente a la continuidad de la tauromaquia en la isla. “Infligirlos este sufrimiento, jugar con ellos de esta manera, no tiene sentido”, declara Enrique Gimeno, portavoz de Satya Animal, a elDiario.es.

El objetivo de esta movilización ha sido denunciar la persistencia de espectáculos basados en el maltrato animal y la normalización social de estas prácticas. Enrique Gimeno explica que están en contra de esta “mal llamada tradición”. “No podemos quedarnos mirando mientras usan a los animales como juguetes”, declara.

Los manifestantes se han situado en la calle contraria de donde se celebraba el festejo con lemas como “Tantas personas y tan pocas neuronas” o “Sangre y dolor nunca pueden ser tradición”, mientras los que iban a ver la corrida de toros debían bordear la zona, puesto que la Policía ha cerrado la calle para evitar altercados. Según las fuerzas de seguridad, han ocurrido con anterioridad, pero no en esta protesta.

En medio de la manifestación, los participantes han representado un acto simbólico en el que se ha formado una fila de protestantes con máscaras de toro que miraban a un hombre con el traje de torero dándoles la espalda arrodillado y con la cabeza baja y el grito “la tortura no es arte ni cultura” de fondo.

Ante las protestas y los gritos de “catetos” “escoria” y “psicópatas” por parte de los manifestantes, varios asistentes al evento taurino han saludado con la mano a modo de burla. Más de un asistente incluso se ha intentado acercar con los brazos en alto y gritando, de manera que la policía le ha obligado a retroceder.

Al finalizar, Marina Sánchez, la cofundadora de Satya, ha leído un manifiesto en el que declaran ser “la parte correcta de la historia” y que son los que “eligen la empatía” y defienden la vida. Además, han reiterado que no se van a callar ni van a dejar de señalar el maltrato.

Denuncian, además, las legislaciones que permiten la celebración de este tipo de espectáculos y sostiene que la normativa “está regulada para que se pueda causar sufrimiento y una tortura absoluta a los animales”, algo que, según el portavoz de Satya, se presenta como una práctica positiva. En este sentido, considera que la legislación “está en contra de los intereses sociales y, particularmente, de los animales”.

La tauromaquia “debería estar prohibida”

Asimismo, la Federación Franz Weber (FFW), en un comunicado de prensa, lamenta que este Gobierno local ignore de forma deliberada el consenso internacional y científico alrededor de la exposición a la violencia y no haga absolutamente nada para desincentivar que niñas y niños de muy corta edad entren a estos actos de carácter taurino, incluso con actividades paralelas que adoctrinan en la futura violencia.

Desde la organización defienden que la tauromaquia “debería estar prohibida por su extrema crueldad”, puesto que se trata de una actividad en la que hay “muerte y sangre” y que resulta perjudicial “tanto para la sociedad como para quienes participan en ella y para los propios animales”.

Gimeno, por su parte, reclama que las administraciones replanteen este tipo de festejos y apuesten por alternativas de ocio que no impliquen el sufrimiento animal. “La única alternativa es dejar a los animales en paz. Los humanos tenemos actividades muy diversas para entretenernos”, afirma. Del mismo modo, pide “prohibir la crueldad y fomentar otras tradiciones que no hagan daño a nadie y que todos podamos disfrutar”.

El espectáculo se ha llevado a cabo en la Plaza de Palma que cuenta con sitio para unos 14.400 espectadores. Según trabajadores del evento, se han vendido aproximadamente 7.500 entradas, sin contar a los invitados.

El foco en los menores

De igual modo, la convocatoria ha puesto el foco en la asistencia de los menores a este tipo de eventos “sin supervisión adecuada ni una protección real frente al impacto psicológico y educativo que pueden generar”. “Que se permita la entrada a menores ha estimulado más las protestas, nos parece un punto especialmente sensible”, añade el portavoz.

El grito que más se ha escuchado durante la protesta ha sido: “Los niños al parque y no a ver matar”. “Nos parece un horror que en la educación de un niño se integre un espectáculo en el que se inflige violencia de manera gratuita y monstruosa contra un animal, está absolutamente contraindicado para su desarrollo emocional y psicológico”, alega Gimeno.

Nos parece un horror que en la educación de un niño se integre un espectáculo en el que se inflige violencia de manera gratuita y monstruosa contra un animal, está absolutamente contraindicado para su desarrollo emocional y psicológico

Enrique Gimeno — Portavoz de Satya

Por parte de los asistentes, no han faltado familias con niños de todas las edades. Óscar Ortiz ha venido con su mujer y su hija y dice que su amor por los toros viene de “herencia” y que no afectan a los niños de ninguna manera. Por otra parte, Tina Sánchez declara que las corridas de toros son una “fiesta nacional” y que se tiene que “respetar todo”. “Me parece muy bien que vengan los niños si vienen acompañados de sus padres a una fiesta nacional como son los toros”, añade.

Por su parte, la FFW ha calificado como “aberrante” la promoción de la empresa organizadora de las corridas de toros de Palma de plantear ofertas dirigidas a personas menores de edad, también de franjas muy tempranas, para presenciar violencia real sobre animales en horarios intempestivos. Además, destacan que diferentes especialistas han advertido acerca de la exposición de las personas menores de edad a contenidos violentos, comprobando alteraciones en su comportamiento y midiendo diferentes niveles de agresividad y ansiedad posterior.

Ni la empresa promotora de la corrida de toros ni el Coliseo Balear ha contestado a las preguntas de elDiario.es en el momento de publicación de este reportaje.

Cambios normativos

Los menores de edad pueden acceder a las corridas de toros en el archipiélago tras la normativa aprobada por PP y Vox. En 2024, Parlament aprobó modificar la ley de regulación de las corridas de toros para permitir la entrada de menores de edad a los festejos taurinos, una exigencia de los ultraderechistas, que condicionan el Govern de Marga Prohens (PP).

Antes de que la derecha gobernase en las Islas, el Ejecutivo de Francina Armengol (PSIB-PSOE) aprobó una norma que de facto prohibía las corridas de toros, la conocida como Ley de 'Toros a la balear'. Sin embargo, el Tribunal Constitucional anuló parcialmente la normativa sobre bienestar animal que obligaba a respetar la vida de la res durante los festejos gracias a un recurso del Gobierno de Mariano Rajoy (PP), que recurrió en el último momento porque consideró que la tauromaquia es competencia del Estado al ser patrimonio cultural.

La ley de Armengol supuso un “avance” para las entidades animalistas: suponía bloquear las partes más conflictivas de una corrida, que son los puntos de mayor sufrimiento del animal en el que se incluye su muerte, y establecieron otros puntos donde se garantizaba el bienestar del animal. “Como avance era muy significativo, pero no era la línea de meta a la que se tenía que llegar”, añade el portavoz animalista.

Nos parece un horror que en la educación de un niño se integre un espectáculo en el que se inflige violencia de manera gratuita y monstruosa contra un animal, está absolutamente contraindicado para su desarrollo emocional y psicológico

“Una falsa sensación de resurgimiento”

Según las Estadísticas de Asuntos Taurinos del Gobierno central, en 2025 hubo un total de cinco festejos taurinos en Balears. Hubo dos corridas de toros, un festival y dos corridas mixtas con rejones, repartidos entre la Plaza de toros de Palma, la de Inca y en Muro, que marcó el regreso de los festejos taurinos al municipio tras ocho años sin corridas.

Según el último estudio estadístico anual de la Asociación Nacional de Organizadores de Espectáculos Taurinos, el 2025 cerró con 21.569 festejos en España. Esto ha supuesto un aumento de 619 celebraciones respecto al 2024. Este crecimiento del 3% consolida una tendencia al alza. La tauromaquia ha sumado 68 nuevos municipios a su mapa de actividad, entre los que se encuentra Balears, hasta alcanzar los 2.170 ayuntamientos con programación taurina.

Por otro lado, el estudio de la Fundación BBVA publicado en febrero de 2025 muestra que el 77% de los españoles rechaza las corridas de toros. Solo un 8% de la población muestra aceptación por la tauromaquia, reflejando un aumento de la empatía hacia los animales en el país. Además, la serie temporal de estudios muestra una tendencia decreciente en el nivel de aceptación de diferentes usos de los animales como para la alimentación, en investigaciones médicas y científicas y el uso de los animales en el circo, entre otros.

Frente a los datos de resurgimiento de la tauromaquia, el portavoz de Satya asegura que es “una falsa sensación de apoyo”. Gimeno defiende que la sociedad española “tiene claro” que el maltrato animal no tiene cabida y considera que “cuanto más avanzamos como sociedad, más evidente es que acuchillar y desangrar a un animal delante del público está mal”. En este sentido, afirma que el incremento de corridas genera una “falsa sensación de apoyo” que, según sostiene, no se corresponde con la asistencia a los festejos

En su opinión, el aumento de festejos acabará evidenciando la falta de público. “Cuantas más corridas organicen, mejor, porque se verá que las plazas no se llenan”, sostiene, al considerar que mostrar apoyo puntual a la tauromaquia no implica que exista una afición suficiente para mantener una programación continuada. Incluso afirma que plazas de gran capacidad, como la de Palma, “no las van a llenar nunca” y que el “efecto novedad” ya empieza a diluirse.

Un fotoperiodista va resultar ferit al cap a causa del cop d'una porra per part d'un policia al final de la manifestació celebrada aquest diumenge per 'Menys Turisme, Més Vida' per exigir un canvi profund del model econòmic, territorial i turístic de l'arxipèlag. Convocada per 'Menys Turisme, Més Vida' amb el suport de fins a 134 entitats socials, unes 70.000 persones, segons els organitzadors -unes 25.000, segons la Policia Nacional- van participar en la històrica mobilització.

La manifestació pacífica va avançar des de Plaça Espanya fins al seu punt final a Ses Voltes, als peus de la Catedral, amb la intenció de llegir un manifest allà. No va ser fins al final d'aquesta quan van començar els moments de tensió entre els manifestants i els agents de la policia pel fet que els agents no permetien el pas a la gran majoria d'ells, tot i que l'aforament del recinte era molt més gran. Finalment, se'ls va permetre accedir entre crits de celebració per part dels assistents.

La policia va començar a disparar pilotes de goma i a carregar amb les porres contra els manifestants mentre ells cridaven “vergonya em faria ser policia” i “fora les forces d'ocupació”. De moment, l'entitat organitzadora ha confirmat una dotzena de ferits entre els quals es troba Xavi Hurtado, un fotoperiodista 'freelance' que cobria la manifestació. Un agent li va propinar un cop amb la porra que li va provocar una ferida sagnant al cap que el va deixar estès a terra.

L'Associació de Fototoperiodistes de les Illes Balears s'ha solidaritzat amb el ferit i ha enviat un missatge a través de les seves xarxes socials: “El nostre suport a tots els companys que no van poder exercir la tasca amb la llibertat que exigeix l'obligació d'informar i documentar el que ha passat, per una actuació policial que considerem desproporcionada”. El mateix fotoperiodista ha expressat aquest migdia el seu agraïment a totes les mostres de suport rebudes. “Ja tinc l'alta hospitalària i, malgrat que encara estic convalescent d'un tall al cap que va requerir punts de sutura i de diverses contusions a cames i abdomen, estic bé”.

Després d'això, ha fet una crida a protegir l'exercici del fotoperiodisme: “Els professionals hem de poder exercir la nostra feina amb garanties, igual que la gent ha de poder exercir el seu dret a la manifestació”.

A la vegada, Illes en Resistència ha denunciat públicament mitjançant el seu compte d'Instagram: “L'actuació desproporcionada de la policia per dissoldre una protesta totalment pacífica deixant desenes de ferits, alguns amb necessitat d'assistència mèdica urgent”. Segons Europa Press, alguns dels participants en la protesta van llançar objectes contra el dispositiu policial i van ser recriminats per això per altres integrants de la marxa. En el moment en què diversos dels concentrats van intentar mediar amb els agents, aquests van carregar contra ells fent ús del material antidisturbis. La protesta va acabar amb dos detinguts, un per un delicte d'aldarulls i una altra per atemptat contra l'autoritat a més de quatre policies ferits, segons el balanç policial.

Per altra banda, Alfonso Rodríguez, delegat del Govern a les Balears ha assegurat en la roda de premsa concedida aquest dilluns que demanarà explicacions per l'actuació de la Policia al·legant per un missatge de X que “hi ha imatges que són inacceptables” i que demanarà un informe exhaustiu de les actuacions i les explicacions necessàries, perquè s'assumeixin les responsabilitats que hi hagués. A més, la Delegació de Govern farà una reunió per analitzar els fets amb el cap superior de la Policia Nacional a les Balears, José Antonio Puebla.

Antecedents en altres manifestacions

No és la primera vegada que ocorren accidents similars amb antiavalots en manifestacions de caràcter pacífic. En la vaga educativa de la Comunitat Valenciana, un policia antiavalots va agredir per l'esquena una professora que es manifestava. Els fets van ocórrer en la vesprada del passat 31 de maig, en l'avinguda de Pius XII de València.

L'agent, segons les nombroses imatges gravades aquell dia, va empentar per l'esquena la manifestant. La violència del cop va fer que la víctima caigués de plom, provocant-li una ferida en la barbeta que va requerir dos punts de sutura. Vint dies després, la dona encara no podia menjar amb normalitat i pateix altres molèsties importants en la mandíbula.

La Fiscalia va informar a favor de la querella presentada per la professora contra l'agent en considerar que podria haver comès tres delictes i, per tant, s'han d'investigar: lesions, amb l'agreujant de prevaliment de funció pública, contra la integritat moral i contra els drets individuals. La titular de la plaça número 16 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València, María Teresa de Vidiella García, el va citar a declarar com a imputat.

Un fotoperiodista resultó herido en la cabeza a causa del golpe de una porra por parte de un policía al término de la manifestación celebrada este domingo por 'Menys Turisme, Més Vida' para exigir un cambio profundo del modelo económico, territorial y turístico del archipiélago. Convocada por 'Menys Turisme, Més Vida' y respaldada por hasta 134 entidades sociales, unas 70.000 personas, según los organizadores -unas 25.000, según la Policía Nacional- participaron en la histórica movilización.

La manifestación pacífica avanzó desde Plaça España hasta su punto final en Ses Voltes, a los pies de la Catedral, con la intención de leer un manifiesto allí. No fue hasta el final de esta cuando empezaron los momentos de tensión entre los manifestantes y los agentes de la policía debido a que los agentes no permitían el paso a la gran mayoría de ellos, a pesar de que el aforo del recinto era mucho mayor. Finalmente, se les permitió acceder entre gritos de celebración por parte de los asistentes.

La policía comenzó a disparar pelotas de goma y a arremeter con las porras contra los manifestantes mientras ellos gritaban “vergüenza me daría ser policía” y “fuera las fuerzas de ocupación”. De momento, la entidad organizadora ha confirmado una docena de heridos entre los que se encuentra Xavi Hurtado, un fotoperiodista 'freelance' que cubría la manifestación. Un agente le propinó un golpe con la porra que le provocó una herida sangrante en la cabeza que le dejó tendido en el suelo.

La Asociación de Fototoperiodistas de las Illes Balears se ha solidarizado con el herido y ha mandado un mensaje a través de sus redes sociales: “Nuestro apoyo a todos los compañeros que no pudieron desempeñar la tarea con la libertad que exige la obligación de informar y documentar lo ocurrido, por una actuación policial que consideramos desproporcionada”. El propio fotoperiodista ha expresado este mediodía su agradecimiento a todas las muestras de apoyo recibidas. “Ya tengo el alta hospitalaria y, pese que aún estoy convaleciente de un corte en la cabeza que requirió de puntos de sutura y de diversas contusiones en piernas y abdomen, estoy bien”.

Tras ello, ha hecho un llamamiento a proteger el ejercicio del fotoperiodismo: “Los profesionales debemos poder ejercer nuestro trabajo con garantías, al igual que la gente debe poder ejercer su derecho a la manifestación”.

A su vez, Illes en Resistència ha denunciado públicamente mediante su cuenta de Instagram: “La actuación desproporcionada de la policía por disolver una protesta totalmente pacífica dejando a decenas de heridos, algunos con necesidad de asistencia médica urgente”. Según Europa Press, algunos de los participantes en la protesta lanzaron objetos contra el dispositivo policial y fueron recriminados por ello por otros integrantes de la marcha. En el momento en el que varios de los concentrados intentaron mediar con los agentes, estos cargaron contra ellos haciendo uso del material antidisturbios. La protesta terminó con dos detenidos, uno por un delito de altercados y otra por atentado contra la autoridad además de cuatro policías heridos, según el balance policial.

Por otra parte, Alfonso Rodríguez, delegado del Gobierno en Balears ha asegurado en la rueda de prensa concedida este lunes que pedirá explicaciones por la actuación de la Policía alegando por un mensaje de X que “hay imágenes que son inaceptables” y que pedirá un informe exhaustivo de las actuaciones y las explicaciones necesarias, para que se asuman las responsabilidades que hubiere. Además, la Delegación de Gobierno hará una reunión para analizar los hechos con el jefe superior de la Policía Nacional en Balears, José Antonio Puebla.

Antecedentes en otras manifestaciones

No es la primera vez que ocurren accidentes similares con antidisturbios en manifestaciones de caracter pacífico. En la huelga educativa de la Comunitat Valenciana, un policía antidisturbios agredió por la espalda a una profesora que se manifestaba. Los hechos ocurrieron en la tarde del pasado 31 de mayo, en la avenida de Pío XII de València.

El agente, según las numerosas imágenes grabadas aquel día, empujó por la espalda a la manifestante. La violencia del golpe hizo que la víctima cayera de bruces, provocándole una herida en la barbilla que requirió dos puntos de sutura. Veinte días después, la mujer todavía no podía comer con normalidad y sufre otras dolencias importantes en la mandíbula.

La Fiscalía informó a favor de la querella presentada por la profesora contra el agente al considerar que podría haber cometido tres delitos y, por tanto, se deben investigar: lesiones, con la agravante de prevalimiento de función pública, contra la integridad moral y contra los derechos individuales. La titular de la plaza número 16 de la Sección de Instrucción del Tribunal de Instancia de València, María Teresa de Vidiella García, lo citó a declarar como imputado.

El Mobofest, el festival que va néixer fa una dècada “per amor a l'art” i que ha acabat convertint-se en un dels referents de la música independent a les Balears, es va acomiadar aquest dissabte del seu públic amb una edició marcada pel record. Impulsat per un grup d'amics, organitzat per una associació sense ànim de lucre i allunyat dels grans circuits comercials, el certamen ha dit adeu en el moment de més reconeixement de la seva història i ho ha fet amb un emotiu homenatge a Joan Roca, baixista d'Antònia Font, traspassat aquesta setmana, als 54 anys, després d'una llarga malaltia. L'actuació que la banda havia d'oferir per clausurar el festival es va transformar en un acte de comiat en memòria del músic, convertint el tancament de la cita en una nit carregada d'emoció.

Rebudes, música, art i festa és el que significa per a molts el Mobofest, que la darrera edició ha tingut lloc al Puig de Consolació, a Sant Joan (Mallorca), el lloc que els va veure néixer. Durant tres dies, l'esdeveniment ha penjat el cartell de “Sold out”. La cartellera la conformaven més d'una vintena d'artistes entre els quals destaquen La Ludwig Band, Maria Jaume, Él Mató a un Policía Motorizado, The Ripplets, Ànims Parrec i molts més.

Però l'experiència va més enllà de la música. “La Mobo és molt estiu”, explica Aina Amor, una jove de Palma que fa tres anys que assisteix al festival. “El lloc és increïble, gairebé màgic: el bosc, la posta de sol... És espectacular. A més, hi ha escenaris simultanis i molt bon ambient. Saps que t'ho passaràs bé passi el que passi”, afegeix.

Durant els tres dies, el recinte ha contat amb diversos escenaris, un mercat, una zona gastronòmica de foodtrucks amb opcions sense gluten vegetarianes i veganes a més de diverses barres distribuïdes per l'espai. Per a Rafel Català, que ha acudit a cinc edicions, el festival s'ha convertit en un espai de descobriment, “l'important són els moments que vius allà. Sempre sortiràs amb nous records”

El Mobofest ha convertit diferents racons de Mallorca en escenaris per a la música independent. No és només un espai per a artistes consolidats, sinó també una plataforma per donar a conèixer nous artistes. “Sobretot demanem molta confiança al públic. Potser no coneix un grup i nosaltres els fem confiar en nosaltres que els agradarà i normalment sol passar”, comenta Toni Martorell, cofundador de Mobofest.

El festival ha marcat aquells que han acudit a les seves diferents edicions. “M'ha ajudat a descobrir grups que avui dia escolto i que m'han marcat”, explica Rafel Català, qui també destaca el concert de Maria Jaume, que qualifica d'“espectacular”, i l'homenatge que va fer a Antònia Font, que considera “molt emotiu”.

Per a Toni Guiscafre, la importància del Mobofest va més enllà de la música: “Mou la cultura de les illes. És molt bonic poder portar grups locals i internacionals. L'ambient i la gent que ve aquí fan la Mobo”. Després de deu anys de festival, considera que “quedarà un buit molt gran”.

Per altra banda, durant els concerts no han faltat reivindicacions com “SOS Turisme” que ha comptat amb una paradeta al mercat o banderes de Palestina al crit de “visca una palestina lliure” per part de grups com Amulet en acabar la seva actuació.

Deu anys d'història

Tot va començar amb un grup d'amics que tenien els mateixos gustos musicals i no trobaven cap lloc on veure tots els seus artistes preferits. “Encara que sembli una bogeria, simplement ens vam preguntar: 'Per què no fem un festival?' I així va néixer la nostra primera edició”, explica Martorell.

'La Mobo', com és coneguda popularment, es va donar a conèixer el 2017 com una primera edició “molt humil” -destaca el cofundador- emmarcada dins les festes patronals de Sant Joan. “Vam posar 50 euros cadascun per a costejar les despeses. Sempre amb una filosofia de 'do it yourself' (”fes-ho tu mateix“) i d'anar pas a pas. Sobretot fent les coses com les entenem nosaltres, que sigui una associació sense ànim de lucre. Tot el que guanyàvem era per reinvertir en el mateix festival”, explica.

Les tres primeres edicions van ser gratuïtes per a tothom i a partir d'aquí els preus no han pujat dels 50 euros. “Els primers anys al ser gratuït va venir molta gent, sobretot ja al tercer any”, explica l'organització. La iniciativa va ser ben rebuda i al segon any ja van assistir-hi més de 2500 persones. “Hem fet molta feina per lluitar per un públic que s'ha acabat fent molt de 'La Mobo'. Una sèrie de gent que s'ha fet molt fan, cosa que ha costat molt i hem fet molta feina al respecte”, afegeixen.

“Sempre hem tingut clar que volíem un festival assequible per a tothom”, explica Toni Martorell. Aquest festival ha suposat un lloc on reivindicar la importància de visibilitzar la cultura i la llengua. “La majoria dels grups són de Mallorca i canten en català. Ho hem tractat com una cosa molt normal, sense necessitat d'haver de treure cap bandera al respecte. És una cosa que per a nosaltres és així i ho hem tractat amb normalitat”, afegeix.

Un dels trets diferencials del Mobofest ha estat la seva aposta per artistes escollits pels mateixos organitzadors, més enllà de la seva capacitat per vendre entrades. El festival va ser un dels primers a portar a Mallorca grups com La Ludwig Band o Cala Vento, i en la seva última edició ha complert un dels seus grans objectius: comptar amb Antònia Font i El Mató a un Policía Motorizado.

Rafel Mulet destaca aquest caràcter proper del festival: “És un festival de gent d'aquí i amb grups d'aquí, majoritàriament en català. A més, s'ha fet per diferents zones del Pla, i això surt una mica dels llocs clàssics”.

La majoria dels grups són de Mallorca i canten en català. Ho hem tractat com una cosa molt normal, sense necessitat d'haver de treure bandera alguna al respecte. És una cosa que per a nosaltres és així i ho hem tractat amb normalitat

“Descentralitzar la cultura”

Un dels objectius dels organitzadors ha estat “descentralitzar la cultura”. “No volíem que fos un esdeveniment de ciutat, vam triar ”El Pla“ perquè és ca nostra”, comenta Martorell. Encara que això els ha suposat una complexitat més elevada a l'hora de portar artistes, la logística o el tema tècnic.

“Volíem fer-ho en un format còmode, sense cues ni aglomeracions perquè la gent pogués veure els grups d'aquí, però també els de fora”, declara l'organitzador. Durant els anys 'La Mobo' ha atret artistes no només en l'àmbit insular sinó també en l'àmbit nacional com Amaia el 2025 o Julieta Venegas el 2024. “Que artistes d'aquest calibre vinguin a cantar a Porreres i tenir l'oportunitat de veure-les en primera fila per 40 euros és una bogeria”, afegeix Toni Martorell“.

Per a Carme Rosselló, de Palma, l'essència del festival també és en el seu origen. “Fa moltíssims anys que vinc, podria dir que des dels inicis. M'atreia sobretot que fos gent d'aquí muntant una iniciativa que normalment està molt capitalitzada. Era gent propera a nosaltres i ens va fer molta il·lusió”, recorda.

“Passa poc que hi hagi música en català en directe i encara passa menys que ocorri fora de Palma”, afegeix Rosselló, que defineix el Mobofest com “un espai de confiança”.

Malgrat haver tingut una bona rebuda per part de la població de les illes, els creadors lamenten una manca d'entesa per part de les administracions. “Les institucions prefereixen tenir una bona revetlla per al poble i que actuï el mateix grup que ja ha estat en vint pobles i que canten les mateixes cançons que tenir una associació sense ànim de lucre et porti alguna cosa totalment diferent i únic. Això és un dels grans desavantatges”, lamenten. “La Mobo és important perquè enriqueix la cultura de Mallorca i la descentralitza”, comenten.

El creixement del projecte també ha suposat importants reptes econòmics. El festival s'ha finançat mitjançant la reinversió dels seus beneficis, subvencions públiques i una petita part de finançament privat, amb Rosa Blanca com a principal patrocinador. “Hi ha hagut anys complicats, és difícil fer que els números quadren”, explica Martorell.

El Mobofest ha consolidat un públic principalment catalanoparlant i de la Part Forana, interessat en propostes musicals independents. Tot i que el festival ha intentat ampliar el seu espectre amb artistes com Amaia, els seus organitzadors asseguren que l'essència del projecte s'ha mantingut i que el públic ha continuat confiant en la proposta del festival. “Traiem les entrades sense haver confirmat artistes i la gent ja les compra”, assegura el coorganitzador.

“No volíem morir d'èxit”

Aquest desè aniversari ha vingut acompanyat d'un comiat per part del festival: “Sempre hem pensat que no volíem morir d'èxit”, al·leguen els organitzadors. El principal motiu és el desgast que comporta organitzar un festival, expliquen que en començar tenien 18 anys i que ara en tenen 30 i estan “cansats”. La vida passa i aquests estius que tenies vacances i podies dedicar-te un mes sencer a muntar un festival s'han convertit en què les vacances que tens les inverses a fer una altra feina. La preparació del festival comença al setembre i acaba a l'agost, tens un mes per descansar i tornes a començar. A més, és molt complicat coordinar-nos i que tots estiguem igual d'implicats alhora“.

Tot i que s'acomiaden, l'equip ho fa amb un bon record i ganes de descansar, volen que “altra gent organitzi” i ells ser el públic. “Ens fa molta pena perquè ara és el millor moment de La Mobo”. Ha estat un recorregut molt dur, picar pedra, convèncer un públic, fer-lo teu“.

“És molt bonic acabar quan el projecte està en el seu punt àlgid després de deu anys i acabar-lo molt bé i tots contents abans que les coses es vagin morint a poc a poc”, conclou l'equip.

Ens sap molt de greu perquè ara és el millor moment de "La Mobo". Ha estat un recorregut molt dur, picar pedra, convèncer un públic, fer-lo teu

Un homenatge molt especial

L'última cita del Mobofest ha coincidit amb la mort de Joan Roca, el baixista d'Antònia Font. La seva mort ha causat una gran commoció en el món de la música catalana i en el panorama balear. Aquest era el primer any en què el grup anava a tocar al festival, “mai s'havia pogut donar i en l'últim any havia estat possible”, comenta Martorell.

L'actuació d'Antònia Font era un dels moments més esperats d'aquesta desena i última edició. Anava a ser, a més, la primera vegada que la banda actuava al Mobofest. “Mai s'havia pogut donar i, precisament, en l'últim any havia estat possible”, lamenta Martorell.

Tanmateix, després de conèixer-se la defunció del músic, el festival va anunciar la cancel·lació del concert. “El concert previst d'Antònia Font no es durà a terme. Els membres de la banda li faran un homenatge, així l'actuació esdevé una mostra d'afecte, estima i admiració cap a ell”, va comunicar l'organització a través de les seves xarxes socials. D'aquesta manera, el comiat del Mobofest va acabar esdevenint també un emotiu homenatge a un dels músics més volguts i respectats de l'escena balear.

“En Joan ens va dir, fins al final, que tenia moltes ganes d'arribar a avui i ser aquí. No hi ha arribat, però creiem que la millor manera d'honrar-lo és fent música per a ell, damunt de l'escenari. Així que tocarem un parell de temes, però ens haureu d'ajudar”, va declarar Pau Debon, la veu d'Antònia Font. Ajudat del públic, va cantar cinc cançons en forma d'homenatge: Alegria, Dins aquest iglú, Alpinistes-samurais, Tots els motors i per acabar, Batiscafo juntament amb la coral Sa Corrala va tancar l'actuació de manera èpica i emocionant.

Una segona vida

Per finalitzar aquesta dècada de festivals, Mobofest ha decidit fer una col·laboració amb Deixalles, una entitat sense ànim de lucre de les Illes Balears que va néixer el 1986 per la iniciativa de la delegació d'Acció Social del Bisbat de Mallorca i de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa de Mallorca (PIMEN).

L'organització ha volgut utilitzar les lones que han format part de la imatge del festival al llarg de les edicions. “Durant anys hem anat acumulant lones que al final no saps què fer-ne perquè cada festival té la seva decoració especial” comenta Toni Martorell. “Li hem donat una segona vida i serà un record molt bonic per a la gent que vulgui emportar-se un tros de Mobo i vulgui recordar-ho d'alguna manera”, afegeix.

“És la primera vegada que fem una col·laboració amb un festival”, comenta Alícia Marqués coordinadora de tallers a Deixalles a aquest diari. “El que hem fet és crear diferents productes com bosses, necessers, clauers… Tot ho han fet al taller de costures de deixalles on s'està fent un itinerari d'inserció laboral amb la seva monitora”. D'aquesta manera, el festival ajuda a la inclusió i a la sostenibilitat en el seu últim adeu.

El Mobofest, el festival que nació hace una década “por amor al arte” y que ha acabado convirtiéndose en uno de los referentes de la música independiente en Balears, se despidió anoche de su público con una edición marcada por el recuerdo. Impulsado por un grupo de amigos, organizado por una asociación sin ánimo de lucro y alejado de los grandes circuitos comerciales, el certamen ha dicho adiós en el momento de mayor reconocimiento de su historia y lo ha hecho con un emotivo homenaje a Joan Roca, bajista de Antònia Font, fallecido esta semana, a los 54 años, tras una larga enfermedad. La actuación que la banda debía ofrecer para clausurar el festival se transformó en un acto de despedida en memoria del músico, convirtiendo el cierre de la cita en una noche cargada de emoción.

Reencuentros, música, arte y fiesta es lo que significa para muchos el Mobofest, cuya última edición ha tenido lugar en el Puig de Consolació, en Sant Joan (Mallorca), el lugar que los vio nacer. Durante tres días, el evento ha colgado el cartel de “Sold out”. La cartelera la conformaban más de una veintena de artistas entre los que destacan La Ludwig Band, Maria Jaume, Él Mató a un Policía Motorizado, The Ripplets, Ánimos Parrec y muchos más.

Pero la experiencia va más allá de la música. “La Mobo es muy verano”, explicaba anoche Aina Amor, una joven de Palma que lleva tres años asistiendo al festival. “El lugar es increíble, casi mágico: el bosque, la puesta de sol... Es espectacular. Además, hay escenarios simultáneos y muy buen ambiente. Sabes que te lo vas a pasar bien sí o sí”, añade.

Durante los tres días, el recinto ha contacto con varios escenarios, un mercadillo, una zona gastronómica de foodtrucks con opciones sin gluten vegetarianas y veganas además de varias barras distribuidas por el espacio. Para Rafel Català, que ha acudido a cinco ediciones, el festival se ha convertido en un espacio de descubrimiento, “lo importante son los momentos que vives allí. Siempre saldrás con nuevos recuerdos”

El Mobofest ha convertido diferentes rincones de mallorca en escenarios para la música independiente. No es solo un espacio para artistas consolidados, sino también una plataforma para dar a conocer nuevos artistas. “Sobre todo pedimos mucha confianza al público. Alomejor no conoce a un grupo y nosotros les hacemos confiar en nosotros que les gustará y normalmente suele pasar”, comenta Toni Martorell, cofundador de Mobofest.

El festival ha marcado a quienes han acudido a sus diferentes ediciones. “Me ha ayudado a descubrir grupos que hoy en día escucho y que me han marcado”, explica Rafel Català, quien también destaca el concierto de Maria Jaume, que califica de “espectacular”, y el homenaje que realizó a Antònia Font, que considera “muy emotivo”.

Para Toni Guiscafre, la importancia del Mobofest va más allá de la música: “Mueve la cultura de las islas. Es muy chulo poder traer grupos locales e internacionales. El ambiente y la gente que viene aquí hacen la Mobo”. Tras diez años de festival, considera que “quedará un vacío muy grande”.

Por otra parte, durante los conciertos no han faltado reivindicaciones como “SOS Turismo” que ha contado con una paradita en el mercadillo o banderas de Palestina al grito de “viva una palestina libre” por parte de grupos como Amulet al terminar su actuación.

Diez años de historia

Todo empezó con un grupo de amigos que tenían los mismos gustos musicales y no encontraban ningún sitio donde ver a todos sus artistas favoritos. “Aunque parezca una locura, simplemente nos preguntamos: '¿Por qué no hacemos un festival?' Y así nació nuestra primera edición”, explica Martorell.

'La Mobo', como se la conoce popularmente, se dio a conocer en 2017 como una primera edición “muy humilde” -destaca el cofundador- enmarcada dentro de las fiestas patronales de Sant Joan. “Pusimos 50 euros cada uno para costear los gastos. Siempre con una filosofía de 'do it yourself' (”hazlo tú mismo“) y de ir paso a paso. Sobre todo haciendo las cosas como las entendemos nosotros, que sea una asociación sin ánimo de lucro. Todo lo que ganábamos era para reinvertir en el propio festival”, explica.

Las tres primeras ediciones fueron gratuitas para todo el mundo y a partir de ahí los pecios no han subido de los 50 euros. “Los primeros años al ser gratuito vino mucha gente, sobre todo ya en el tercer año”, explica la organización. La iniciativa fue bien recibida y al segundo año ya asistieron más de 2500 personas. “Hemos hecho mucho trabajo para luchar por un público que se ha acabado haciendo mucho de 'La Mobo'. Una serie de gente que se ha hecho mucho fan cosa que ha costado mucho y hemos hecho mucho trabajo al respecto”, añaden.

“Siempre hemos tenido claro que queríamos un festival asequible para todos”, explica Toni Martorell. Este festival ha supuesto un lugar donde reivindicar la importancia de visibilizar la cultura y la lengua. “La mayoría de los grupos son de Mallorca y cantan en catalán. Lo hemos tratado como algo muy normal, sin necesidad de tener que sacar bandera alguna al respecto. Es algo que para nosotros es así y lo hemos tratado con normalidad”, añade.

Uno de los rasgos diferenciales del Mobofest ha sido su apuesta por artistas escogidos por los propios organizadores, más allá de su capacidad para vender entradas. El festival fue uno de los primeros en llevar a Mallorca a grupos como La Ludwig Band o Cala Vento, y en su última edición ha cumplido uno de sus grandes objetivos: contar con Antònia Font y El Mató a un Policía Motorizado.

Rafel Mulet destaca este carácyer cercano del festival: “Es un festival de gente de aquí y con grupos de aquí, mayoritariamente en catalán. Además, se ha hecho por diferentes zonas del Pla, y eso sale un poco de los lugares clásicos”.

La mayoría de los grupos son de Mallorca y cantan en catalán. Lo hemos tratado como algo muy normal, sin necesidad de tener que sacar bandera alguna al respecto. Es algo que para nosotros es así y lo hemos tratado con normalidad

“Descentralizar la cultura”

Uno de los objetivos de los organizadores ha sido “descentralizar la cultura”. “No queríamos que fuera un evento de ciudad, elegimos ”El Pla“ porque es nuestra casa”, comenta Martorell. Aunque esto les ha supuesto una mayor complejidad a la hora de traer artistas, la logística o el tema técnico.

“Queríamos hacerlo en un formato cómodo, sin colas o aglomeraciones para que la gente pudiera ver los grupos de aquí, pero también los de fuera”, declara el organizador. Durante los años 'La Mobo' ha atraído a artistas no solo a nivel insular pero también a nivel nacional como Amaia en 2025 o a Julieta Venegas en 2024. “Que artistas de este calibre vengn a cantar a Porreres y tener la oportunidad de verlas en primera fila por 40 euros es una locura”, agrega Toni Martorell.

Para Carme Rosselló, de Palma, la esencia del festival está también en su origen. “Hace muchísimos años que vengo, podría decir que desde los inicios. Me atrajo sobre todo que fuera gente de aquí montando una iniciativa que normalmente está muy capitalizada. Era gente cercana a nosotros y nos hizo mucha ilusión”, recuerda.

“Pasa poco que haya música en catalán en directo y todavía pasa menos que ocurra fuera de Palma”, añade Rosselló, que define el Mobofest como “un espacio de confianza”.

A pesar de haber tenido un buen recibimiento por parte de la población de las islas, los creadores lamentan una falta de entendimiento por parte de las administraciones. “Las instituciones prefieren tener una buena verbena para el pueblo y que actúe el mismo grupo que ya ha estado en veinte pueblos y que cantan las mismas canciones que tener una asociación sin ánimo de lucro te lleve algo totalmente distinto y único. Esto es una de las grandes desventajas”, lamentan. “La Mobo es importante porque enriquece la cultura de mallorca y la descentraliza”, comentan.

El crecimiento del proyecto también ha supuesto importantes retos económicos. El festival se ha financiado mediante la reinversión de sus beneficios, subvenciones públicas y una pequeña parte de financiación privada, con Rosa Blanca como principal patrocinador. “Ha habido años complicados, es difícil hacer que los números cuadren”, explica Martorell.

El Mobofest ha consolidado un público principalmente catalanoparlante y de la Part Forana, interesado en propuestas musicales independientes. Aunque el festival ha intentado ampliar su espectro con artistas como Amaia, sus organizadores aseguran que la esencia del proyecto se ha mantenido y que el público ha seguido confiando en la propuesta del festival. “Sacamos las entradas sin haber confirmado artistas y la gente ya las compra”, asegura el coorganizado.

“No queríamos morir de éxito”

Este décimo aniversario ha venido acompañado de una despedida por parte del festival: “Siempre hemos pensado que no queríamos morir de éxito”, alegan los organizadores. El principal motivo es el desgaste que conlleva organizar un festival, explican que al empezar tenían 18 años y que ahora tienen 30 y están “cansados”. La vida pasa y esos veranos que tenías vacaciones y podías dedicarte un mes entero a montar un festival se han convertido en que las vacaciones que tienes las inviertes en hacer otro trabajo. La preparación del festival comienza en septiembre y acaba en agosto, tienes un mes para descansar y vuelves a empezar. Además, es muy complicado coordinarnos y que todos estemos igual de implicados a la vez“.

Aunque se despidan, el equipo lo hace con un buen recuerdo y ganas de descansar, quieren que “otra gente organice” y ellos ser el público. “Nos da mucha pena porque ahora es el mejor momento de La Mobo”. Ha sido un recorrido muy duro, picar piedra, convencer a un público, hacerlo tuyo“.

“Es muy bonito terminar cuando el proyecto está en su punto álgido después de diez años y terminarlo muy bien y todos contentos antes de que las cosas se vayan muriendo poco a poco”, concluye el equipo.

Nos da mucha pena porque ahora es el mejor momento de "La Mobo". Ha sido un recorrido muy duro, picar piedra, convencer a un público, hacerlo tuyo

Un homenaje muy especial

La última cita del Mobofest ha coincidido con la muerte de Joan Roca, el bajista de Antònia Font. Su muerte ha causado una gran conmoción en el mundo de la música catalana y en el panorama balear. Este era el primer año en el que el grupo iba a tocar en el festival, “nunca se había podido dar y en el último año habia sido posible”, comenta Martorell.

La actuación de Antònia Font era uno de los momentos más esperados de esta décima y última edición. Iba a ser, además, la primera vez que la banda actuaba en el Mobofest. “Nunca se había podido dar y, precisamente, en el último año había sido posible”, lamenta Martorell.Sin embargo, tras conocerse el fallecimiento del músico, el festival anunció la cancelación del concierto. “El concierto previsto de Antònia Font no se llevará a cabo. Los miembros de la banda le harán un homenaje, así la actuación se convierte en una muestra de afecto, cariño y admiración hacia él”, comunicó la organización a través de sus redes sociales. De este modo, la despedida del Mobofest acabó convirtiéndose también en un emotivo homenaje a uno de los músicos más queridos y respetados de la escena balear.

“Joan nos dijo, hasta el final, que le hacía muchas ganas llegar a hoy y estar aquí. No ha llegado, pero creemos que la mejor manera de honrarlo es haciendo música para él, encima del escenario. Así que tocaremos un par de temas, pero nos tendréis que ayudar”, declaró Pau Debon, la voz de Antònia Font. Ayudado del público, cantó cinco canciones en forma de homenaje: Alegria, Dins aquest iglú, Alpinistes-samurais, Tots els motors y para terminar, Batiscafo junto a la coral Sa Corrala cerró la actuación de manera épica y emocionante.

Una segunda vida

Para finalizar esa década de festivales, Mobofest ha decidido hacer una colaboración con Deixalles, una entidad sin ánimo de lucro de las Illes Balears que nació en 1986 por la iniciativa de la delegación de Acción Social del Obispado de Mallorca y de la Federación de la Pequeña y Mediana Empresa de Mallorca (PIMEN).

La organización ha querido utilizar las lonas que han formado parte de la imagen del festival a lo largo de las ediciones. “Durante años hemos ido acumulando lonas que al final no sabes qué hacer con ellas porque cada festival tiene su decoración especial” comenta Toni Martorell. “Le hemos dado una segunda vida y será un recuerdo muy chulo para la gente que quiera llevarse un trozo de Mobo y quiera recordarlo de alguna manera”, añade.

“Es la primera vez que hacemos una colaboración con un festival”, comenta Alícia Marqués coordinadora de talleres en Deixalles a este diario. “Lo que hemos hecho es crear diferentes productos como bolsas, neceseres, llaveros… Todo lo han hecho en el taller de costuras de desechos donde se está haciendo un itinerario de inserción laboral con su monitora”. De esta manera, el festival ayuda a la inclusión y a la sostenibilidad en su último adiós.

Un estudi de revisió publicat a Science Advances alerta que les illes concentren prop del 75% de les extincions globals registrades per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura. Segons l'equip investigador, les activitats humanes han anat modificant els ecosistemes insulars des de fa milers d'anys fins al punt que la biodiversitat de les illes és cada cop més homogènia i més semblant a la del continent.

La investigació ha estat liderada pel Dr. Thomas J. Matthews de la Universitat de Birmingham i compta amb la participació de diverses entitats espanyoles, entre les quals destaquen el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museu de Ciències Naturals de Granollers i el Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC).

“En general, observem que l'extinció d'espècies endèmiques i la introducció de plantes i animals àmpliament distribuïts a altres parts del món fan que les illes siguin més homogènies i cada cop més semblants entre elles”, assenyala Sandra Nogué, investigadora de la UAB i del CREAF i coautora de l'estudi.

“Les illes són especialment vulnerables perquè normalment han estat completament aïllades i tenen espècies que són úniques al món i no estan acostumades a estar en contacte amb depredadors”, afegeix Natàlia Martínez-Rubio, investigadora del CREAF, en conversa amb elDiario.es.

Algunes de les causes d'aquesta homogeneïtzació són la introducció d'espècies invasores, l'agricultura, la urbanització i la introducció d'animals domèstics o associats a l'activitat humana, com rates, gats, cabres o porcs. “Moltes espècies insulars van evolucionar durant milions d'anys sense grans depredadors, amb la qual cosa solen ser molt confiades; per tant, són especialment vulnerables a nous depredadors, que acaben desplaçant-les”, explica Martínez-Rubio.

“El canvi climàtic afecta molt. De fet, és una de les causes que es creu que afectarà més en el futur. Fins ara la gran majoria d'extincions s'han degut més a la introducció d'espècies invasores o a la transformació dels hàbitats. Avui dia es creu que la font principal d'extincions serà el canvi climàtic”, afegeix la investigadora.

Moltes espècies insulars van evolucionar durant milions d'anys sense grans depredadors, amb la qual cosa solen ser molt confiades; per tant, són especialment vulnerables a nous depredadors. A més, el canvi climàtic els afecta molt. De fet, és una de les causes que es creu que afectarà més en el futur

Natalia Martínez-Rubio — Investigadora del CREAF

“Canàries i Balears són illes molt afectades”

El miotragus, un bòvid conegut amb el nom científic Myotragus balearicus (‘cabra rata balear’, en grec), habitava les Illes Balears fa 5.000 anys. Avui dia, d'aquesta espècie endèmica només en queda rastre en els fòssils. “Només vivia a Mallorca i a Menorca i durant molts anys va evolucionar aïllada i era una espècie única respecte a trets físics en comparació a altres espècies i, amb l'arribada dels primers humans, va desaparèixer completament”, comenta Martínez-Rubio. Com aquesta, hi ha milers d'espècies que han patit el mateix final. A les illes més properes com les Illes Balears o les Illes Canàries trobem espècies úniques que han desaparegut o que actualment es troben amenaçades.

A les Illes Balears, per exemple, va existir una espècie endèmica d'ocell, el mussol gegant (Tyto balearica), que va desaparèixer fa segles. “La seva desaparició s'associa a l'arribada dels humans”, explica Martínez-Rubio. “Tant les Canàries com les Balears són illes molt afectades per la colonització humana i tant per l'extinció d'espècies endèmiques com per la introducció d'espècies invasores, sobretot gats, porcs, cabres… Hi ha animals que no eren propis de l'illa i es van introduir per poder donar aliment. En l'àmbit de la flora es van introduir moltes plantes ornamentals”, afegeix.

Actualment, les sergantanes gegants de les illes Canàries (Gallotia) veuen minvades les seves poblacions per l'expansió de la serp reial de Califòrnia (Lampropeltis californiae). També la coloma rabuda (Columba junoniae), endèmica del bosc de laurisilva canari, comença a ser considerada “en perill”, segons la UICN, a causa de la pèrdua d'hàbitat i als depredadors com gats i rates. Pel que fa a les Illes Balears, la sargantana de les Pitiüses (Podarcis pityusensis), espècie endèmica d'Eivissa, Formentera i els seus illots, es troba en risc d'extinció per una altra serp invasora, la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis).

“Quan desapareix una espècie insular també desapareixen les funcions ecològiques que exercia”, continua Oriol Lapiedra, investigador del CREAF i un altre dels coautors de l'estudi. Aquestes pèrdues no només impliquen una reducció del nombre d'espècies, sinó també ecosistemes menys funcionals.

“Les espècies tenen funcions ecològiques, és el rol que té cada espècie en l'ecosistema”, continua Natàlia Martínez-Rubio. Per exemple, la sargantana de les Pitiüses actua com a dispersora de llavors i pol·linitzadora i controla plagues d'insectes com els crustacis isòpodes. “Hi ha espècies que són les úniques que poden fer aquestes funcions, si aquesta espècie desapareix i és única en el seu rol, no sabem quin efecte en cascada pot desencadenar”, afegeix.

La sargantana pitiüsa, fortament amenaçada per les serps, actua com a dispersora de llavors i pol·linitzadora i controla plagues d'insectes com els crustacis isòpodes

Les plantes també pateixen les conseqüències de l'alteració dels ecosistemes insulars, “però solen ser les grans oblidades”, assenyala Nogué. “Per exemple, gràcies al pol·len fòssil, s'ha conegut que dues espècies vegetals van desaparèixer abans fins i tot de ser estudiades científicament, com una espècie de roure (Quercus) i un carpe (Carpinus) que habitaven a l'illa de Tenerife”, afegeix.

“En poc temps tindrem la mateixa biodiversitat, tant en una illa de les Balears com en una illa del Carib. Esdevindran unes illes molt pobres tant en l'àmbit biològic com a l'àmbit evolutiu, perdrem moltíssims anys d'història evolutiva de les espècies i no sabem com això afectarà també als continents”, aclareix la investigadora del CREAF.

En poc temps tindrem la mateixa biodiversitat, tant en una illa de les Balears com en una illa del Carib. Es convertiran en unes illes molt pobres tant en l'àmbit biològic com a l'àmbit evolutiu, perdrem moltíssims anys d'història evolutiva de les espècies i no sabem com això arribarà a afectar també els continents", aclareix la investigadora del CREAF

Sandra Nogué — Investigadora del CREAF

Reconstruir el passat per entendre el futur

Les illes han estat fonamentals per entendre els processos evolutius i generar noves teories, com la de la selecció natural que va formular Charles Darwin, i per a la biogeografia —la disciplina que estudia per què unes espècies viuen en determinats llocs i no en altres—. En aquest sentit, l'estudi alerta que els ecosistemes insulars actuals són el resultat de milers d'anys d'impacte humà, i no únicament de processos ecològics i evolutius previs a l'arribada dels humans.

“Per tant, si només estudiem les espècies que han sobreviscut fins avui, tenim una visió parcial i esbiaixada de com eren realment aquests ecosistemes. És a dir, les teories científiques podrien estar incompletes si no s'incorporen les alteracions humanes històriques”, afegeix Ferran Sayol, investigador del Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC) i un altre dels coautors de l'estudi.

Per omplir aquestes llacunes d'informació, els autors proposen combinar fòssils, pol·len antic, ADN antic, col·leccions de museus i registres històrics, a més de millorar les bases de dades globals de biodiversitat. “La història de les illes és fonamental per comprendre com han evolucionat les espècies, entendre què passa quan desapareixen i, en última instància, contribuir a conservar el seu futur”, finalitza el Dr. Thomas J. Matthews.

Un estudio en revisión publicado en Science Advances alerta de que las islas concentran cerca del 75% de las extinciones globales registradas por la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza. Según el equipo investigador, las actividades humanas han ido modificando los ecosistemas insulares desde hace miles de años hasta el punto de que la biodiversidad de las islas es cada vez más homogénea y más parecida a la del continente.

La investigación ha sido liderada por el Dr. Thomas J. Matthews de la Universidad de Birmingham y cuenta con la participación de varias entidades españolas, entre las que destacan el Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales (CREAF), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el Museo de Ciencias Naturales de Granollers y el Centro Tecnológico BETA (UVic-UCC).

“En general, observamos que la extinción de especies endémicas y la introducción de plantas y animales ampliamente distribuidos en otras partes del mundo hacen que las islas sean más homogéneas y cada vez más parecidas entre ellas”, señala Sandra Nogué, investigadora de la UAB y del CREAF y coautora del estudio.

“Las islas son especialmente vulnerables porque normalmente han estado completamente aisladas y tienen especies que son únicas en el mundo y no están acostumbradas a estar en contacto con depredadores”, añade Natàlia Martínez-Rubio, investigadora del CREAF, en conversación con elDiario.es.

Algunas de las causas de esta homogeneización son la introducción de especies invasoras, la agricultura, la urbanización y la introducción de animales domésticos o asociados a la actividad humana, como ratas, gatos, cabras o cerdos. “Muchas especies insulares evolucionaron durante millones de años sin grandes depredadores, con lo que suelen ser muy confiadas; por lo tanto, son especialmente vulnerables a nuevos depredadores, que acaban desplazándolas”, explica Martínez-Rubio.

“El cambio climático afecta mucho. De hecho, es una de las causas que se cree que va a afectar más en el futuro. Hasta ahora la gran mayoría de extinciones se han debido más a la introducción de especies invasoras o a la transformación de los hábitats. A día de hoy se cree que la fuente principal de extinciones será el cambio climático”, añade la investigadora.

Muchas especies insulares evolucionaron durante millones de años sin grandes depredadores, con lo que suelen ser muy confiadas; por lo tanto, son especialmente vulnerables a nuevos depredadores. Además, el cambio climático afecta mucho. De hecho, es una de las causas que se cree que va a afectar más en el futuro

Natalia Martínez-Rubio — Investigadora del CREAF

“Canarias y Balears son islas muy afectadas”

El miotragus, un bóvido conocido con el nombre científico Myotragus balearicus (‘cabra rata balear’, en griego), habitaba las Illes Balears hace 5.000 años. Hoy en día, de esta especie endémica solo queda rastro en los fósiles. “Solo vivía en Mallorca y en Menorca y durante muchos años evolucionó aislada y era una especie única con respecto a rasgos físicos en comparación a otras especies y, con la llegada de los primeros humanos, desapareció completamente”, comenta Martínez-Rubio. Como esta, hay miles de especies que han sufrido el mismo final. En las islas más cercanas como las Illes Balears o las Islas Canarias encontramos especies únicas que han desaparecido o que actualmente se encuentran amenazadas.

En las Illes Balears, por ejemplo, existió una especie endémica de pájaro, la lechuza gigante (Tyto balearica), que desapareció hace siglos. “Su desaparición se asocia a la llegada de los humanos”, explica Martínez-Rubio. “Tanto Canarias como las Balears son islas muy afectadas por la colonización humana y tanto por la extinción de especies endémicas y por la introducción de especies invasoras, sobre todo gatos, cerdos, cabras… Hay animales que no eran propios de la isla y se introdujeron para poder dar alimento. En el ámbito de la flora se introdujeron muchas plantas ornamentales”, añade.

Actualmente, los lagartos gigantes de las islas Canarias (Gallotia) ven mermadas sus poblaciones por la expansión de la serpiente real de California (Lampropeltis californiae). También la paloma rabiche (Columba junoniae), endémica del bosque de laurisilva canario, empieza a ser considerada “casi amenazada”, según la UICN, debido a la pérdida de hábitat y a los depredadores como gatos y ratas. En cuanto a las Illes Balears , la lagartija de las Pitiusas (Podarcis pityusensis), especie endémica de Ibiza, Formentera y sus islotes, se encuentra en riesgo de extinción por otra serpiente invasora, la culebra de herradura (Hemorrhois hippocrepis).

“Cuando desaparece una especie insular también desaparecen las funciones ecológicas que ejercía”, continúa Oriol Lapiedra, investigador del CREAF y otro de los coautores del estudio. Estas pérdidas no solo implican una reducción del número de especies, sino también ecosistemas menos funcionales.

“Las especies tienen funciones ecológicas, es el rol que tiene cada especie en el ecosistema”, continua Natàlia Martínez-Rubio. Por ejemplo, la lagartija de las Pitiusas actúa como dispersora de semillas y polinizador y controla plagas de insectos como los crustáceos isópodos. “Hay especies que son las únicas que pueden hacer estas funciones, si esta especie desaparece y es única en su rol, no sabemos qué efecto en cascada puede desencadenar”, agrega.

La lagartija de las Pitiusas, fuertemente amenazada por las serpientes, actúa como dispersora de semillas y polinizador y controla plagas de insectos como los crustáceos isópodos

Las plantas también sufren las consecuencias de la alteración de los ecosistemas insulares, “pero suelen ser las grandes olvidadas”, señala Nogué. “Por ejemplo, gracias al polen fósil, se ha conocido que dos especies vegetales desaparecieron antes incluso de ser estudiadas científicamente, como una especie de roble (Quercus) y un carpe (Carpinus) que habitaban en la isla de Tenerife”, añade.

“En poco tiempo tendremos la misma biodiversidad, tanto en una isla de las Balears como en una isla del Caribe. Se convertirán en unas islas muy pobres tanto a nivel biológico como a nivel evolutivo, vamos a perder muchísimos años de historia evolutiva de las especies y no sabemos cómo eso va a llegar a afectar también a los continentes”, aclara la investigadora del CREAF.

En poco tiempo tendremos la misma biodiversidad, tanto en una isla de las Baleares como en una isla del Caribe. Se convertirán en unas islas muy pobres tanto a nivel biológico como a nivel evolutivo, vamos a perder muchísimos años de historia evolutiva de las especies y no sabemos cómo eso va a llegar a afectar también a los continentes", aclara la investigadora del CREAF

Sandra Nogué — Investigadora del CREAF

Reconstruir el pasado para entender el futuro

Las islas han sido fundamentales para entender los procesos evolutivos y generar nuevas teorías, como la de la selección natural que formuló Charles Darwin, y para la biogeografía —la disciplina que estudia por qué unas especies viven en determinados lugares y no en otros—. En este sentido, el estudio alerta de que los ecosistemas insulares actuales son el resultado de miles de años de impacto humano, y no únicamente de procesos ecológicos y evolutivos previos a la llegada de los humanos.

“Por lo tanto, si solo estudiamos las especies que han sobrevivido hasta hoy, tenemos una visión parcial y sesgada de cómo eran realmente estos ecosistemas. Es decir, las teorías científicas podrían estar incompletas si no se incorporan las alteraciones humanas históricas”, añade Ferran Sayol, investigador del Centro Tecnológico BETA (UVic-UCC) y otro de los coautores del estudio.

Para llenar estas lagunas de información, los autores proponen combinar fósiles, polen antiguo, ADN antiguo, colecciones de museos y registros históricos, además de mejorar las bases de datos globales de biodiversidad. “La historia de las islas es fundamental para comprender cómo han evolucionado las especies, entender qué ocurre cuando desaparecen y, en última instancia, contribuir a conservar su futuro”, finaliza el Dr. Thomas J. Matthews.

Joan Roca, el baixista del conegut grup mallorquí Antònia Font i del trio de jazz contemporani Geometrical Sardine, ha mort aquest dimecres als 54 anys després d'una llarga malaltia.

La seva mort ha causat una gran commoció al món de la música catalana i al panorama balear. Nascut el 1972 a la barriada palmesana de Son Sardina, Joan Roca va ser un dels impulsors d'Antònia Font, la banda que va fundar el 1997 amb Pau Debon (veu), Joan Miquel Oliver (guitarra), Jaume Manresa (teclats), Pere Debon (bateria) i Pere Estarellas, a qui va substiruir desde els primers compasos del projecte.

Amb el pas dels anys, el grup esdevingué una de les formacions més influents i estimades de la música en català. Després de 17 anys de trajectòria i vuit discos, Antònia Font va anunciar la seva dissolució el novembre del 2013 per emprendre projectes personals. Tot i això, el 2022 la banda va tornar als escenaris, recuperant la complicitat i l'energia que l'havien convertit en un referent per a diverses generacions.

El seu company de banda, el guitarrista i compositor Joan Miquel Oliver, se n'ha acomiadat en un missatge publicat a les seves xarxes socials: “Joan, hem compartit els anys bons. No t'hi volies anar, has estat fort, deixes un forat enorme i deixes coses bones. Pensarem molt en tu”.

Roca comptava amb estudis superiors de contrabaix clàssic i, a més a més del seu treball juntament amb Antònia Font, va ser col·laborador habitual d'assemblatges de música clàssica i formacions de jazz. A més de músic era marit i pare de dues filles.

“Vola alt, estimadíssim Roccoso”

La seva mort ha provocat una onada de reaccions a l'àmbit cultural balear, on la seva figura era àmpliament reconeguda i admirada. Artistes, grups musicals, entitats i institucions han inundat les xarxes socials de missatges de comiat, condols i agraïment, destacant-ne tant la qualitat com el músic com la dimensió humana.

Artistes com Dinamo, el grup del qual va formar part després de la separació d'Antònia Font, han lamentat aquesta mort: “Amb el cor trencat anunciem la partida d'aquest món del nostre germà Joan Roca”, escrivia la banda a la seva pàgina de Facebook. “Durant 8 anys vam tenir la sort de comptar amb la seva amistat, música, vehemència i empenta infinita”, continuen, assenyalant que se'n va “un dels bons de veritat”. “Vola alt, estimadíssim Roccoso. Mai t'oblidarem”, subratllen.

També el grup Psiconautas han donat el seu adéu dient que Joan Roca ens ha deixat per “anar-se'n a una altra dimensió”. “Beneït siguis germà. Vola alt”, afegeixen.

L'Auditorium de Palma s'ha sumat als missatges d'afecte a través de les xarxes socials: “El nostre afecte i condol a la família, amics i companys. Descansa en pau, Joan”.

D'altra banda, el Teatre Principal de Palma s'ha acomiadat amb aquestes paraules: “Sempre et recordarem així, Joan Roca. Tocant el baix amb precisió i elegància. Com també recordem els concerts de comiat d'Antònia Font al Teatre Principal el desembre de 2013 o el concert de presentació de Lamparetes el 2011.Sempre et recordarem i serà un poc més fotut ”Viure sense tu“.

Als condols per la mort del músic s'hi han sumat dirigents polítics com la secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, que ha fet al·lusió a la “petjada” que deixa el seu talent i que “perdurarà per sempre”, o el diputat de Més al Congrés, Vicenç Vidal, que l'ha definit com “una gran persona i un artista total”.

Armengol: “Perdem un artista excepcional i una gran persona”

La presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, també ha lamentat la mort del baixista, que ha considerat una notícia “terrible”.

“Perdem un artista excepcional i una gran persona. La seva música amb Antònia Font forma part de la banda sonora de moltes vides i també de la identitat cultural de les nostres illes. El meu afecte a la seva família i als seus companys. Gràcies per tant, Joan. Descansa en pau”, ha escrit al seu compte de X.

Per la seva banda, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, també ha lamentat la seva mort en un missatge publicat aquest matí al seu compte de la xarxa social X. “Gràcies, Joan, per fer-nos cantar, ballar, riure i somiar. Per fer-nos sentir tanta alegria i per formar part de les nostres vides a través de la música. Les teves notes i el teu llegat perduraran per sempre”, ha escrit.

Prohens ha traslladat el seu afecte a la família de Roca, als seus amics ia tots els integrants d'Antònia Font, que ha definit com “la banda sonora de grans moments i tantes històries”. També ha fet al·lusió a una estrofa de la cançó 'Tristesa', inclosa al disc 'Alegria' (2002). “Avui tots canviem l'alegria per la tristesa. A partir d'avui, aquesta cançó ja no sonarà igual sense el so inconfusible del teu baix”, ha dit.

El Govern va atorgar el Premi Ramon Llull el 2009 a Antònia Font, en reconeixement a la seva original personalitat musical, pel talent en l'experimentació musical i l'esperit lúdic de les avantguardes. A més, l'Executiu va reconèixer la seva brillant aportació a la cultura pròpia, reinterpretada a la seva obra amb esperit universal.

Joan Roca, el bajista del conocido grupo mallorquín Antònia Font y del trío de jazz contemporáneo Geometrical Sardine, ha fallecido este miércoles a los 54 años de edad tras una larga enfermedad.

Su muerte ha causado una gran conmoción en el mundo de la música catalana y en el panorama balear. Nacido en 1972 en la barriada palmesana de Son Sardina, Joan Roca fue uno de los impulsores de Antònia Font, la banda que fundó en 1997 junto a Pau Debon (voz), Joan Miquel Oliver (guitarra), Jaume Manresa (teclados), Pere Debon (batería) y Pere Estarellas, a quien sustituyó al bajo desde los primeros compases del proyecto.

Con el paso de los años, el grupo se convirtió en una de las formaciones más influyentes y queridas de la música en catalán. Tras 17 años de trayectoria y ocho discos, Antònia Font anunció su disolución en noviembre de 2013 para emprender proyectos personales. Sin embargo, en 2022 la banda regresó a los escenarios, recuperando la complicidad y la energía que la habían convertido en un referente para varias generaciones.

Su compañero de banda, el guitarrista y compositor Joan Miquel Oliver, se ha despedido de él en un mensaje publicado en sus redes sociales: “Joan, hemos compartido los años buenos. No te querías ir, has sido fuerte, dejas un agujero enorme y dejas cosas buenas. Pensaremos mucho en ti. Descansa si puedes, un abrazo eterno”, ha escrito el músico mallorquín.

Roca contaba con estudios superiores de contrabajo clásico y, además de su trabajo junto a Antònia Font, fue colaborador habitual de ensambles de música clásica y formaciones de jazz. Además de músico era esposo y padre de dos hijas.

“Vuelta alto, queridísimo Roccoso”

Su fallecimiento ha provocado una oleada de reacciones en el ámbito cultural balear, donde su figura era ampliamente reconocida y admirada. Artistas, grupos musicales, entidades e instituciones han inundado las redes sociales de mensajes de despedida, condolencias y agradecimiento, destacando tanto su calidad como músico como su dimensión humana.

Artistas como Dinamo, el grupo del que formó parte tras la separación de Antònia Font, han lamentado este fallecimiento: “Con el corazón roto anunciamos la partida de este mundo de nuestro hermano Joan Roca”, escribía la banda en su página de Facebook. “Durante 8 años tuvimos la suerte de contar con su amistad, música, vehemencia y empuje infinito”, continúan, señalando que se va “uno de los buenos de verdad”. “Vuelta alto, queridísimo Roccoso. Nunca te olvidaremos”, subrayan.

También el grupo Psiconautas han dado su adiós diciendo que Joan Roca nos ha dejado para “irse a otra dimensión”. “Bendito seas hermano. Vuela alto”, añaden.

El Auditorium de Palma se ha sumado a los mensajes de cariño a través de sus redes sociales: “Nuestro cariño y condolencias a su familia, amigos y compañeros. Descansa en paz, Joan”.

Por otra parte, el Teatre Principal de Palma se ha despedido con estas palabras: “Siempre te recordaremos así, Joan Roca. Tocando el bajo con precisión y elegancia. Como también recordamos los conciertos de despedida de Antònia Font en el Teatro Principal en diciembre de 2013 o el concierto de presentación de Lamparetes en 2011. Siempre te recordaremos y será algo más jodido ”viure sense tu“ (”vivir sin ti“).

A las condolencias por la muerte del músico se han sumado dirigentes políticos como la secretaria de Estado de Turismo, Rosario Sánchez, quien ha hecho alusión a la “huella” que deja su talento y que “perdurará por siempre”, o el diputado de Més en el Congreso, Vicenç Vidal, quien le ha definido como “una gran persona y un artista total”.

Armengol: “Perdemos un artista excepcional y una gran persona”

La presidenta del Congreso de los Diputados, Francina Armengol, también ha lamentado la muerte del bajista, que ha considerado una noticia “terrible”.

“Perdemos un artista excepcional y a una gran persona. Su música con Antònia Font forma parte de la banda sonora de muchas vidas y también de la identidad cultural de nuestras islas. Mi afecto a su familia y a sus compañeros. Gracias por tanto, Joan. Descansa en paz”, ha escrito en su cuenta de X.

Por su parte, la presidenta del Govern balear, Marga Prohens, también ha lamentado su fallecimiento en un mensaje publicado esta mañana en su cuenta de la red social X. “Gracias, Joan, por hacernos cantar, bailar, reir y soñar. Por hacernos sentir tanta alegría y por formar parte de nuestras vidas a través de la música. Tus notas y tu legado perdurarán por siempre”, ha escrito.

Prohens ha trasladado su afecto a la familia de Roca, a sus amigos y a todos los integrantes de Antònia Font, que ha definido como “la banda sonora de grandes momentos y tantas historias”. También ha hecho alusión a una estrofa de la canción 'Tristesa', incluida en el disco 'Alegria' (2002). “Hoy todos cambiamos la alegría por la tristeza. A partir de hoy, esta canción ya no sonará igual sin el sonido inconfundible de tu bajo”, ha dicho.

El Govern otorgó el Premio Ramon Llull en 2009 a Antònia Font, en reconocimiento a su original personalidad musical, por su talento en la experimentación musical y el espíritu lúdico de las vanguardias. Además, el Ejecutivo reconoció su brillante aportación a la cultura propia, reinterpretada en su obra con espíritu universal.