elDiario.es - Neus Bonacasa

Milers de persones formen una cadena humana per protegir un parc natural de Mallorca d'una llei del PP

Neus Bonacasa — Sun, 05 Jul 2026 10:39:18 +0000

Els manifestants, congregats a es Trenc, rebutgen la Llei Òmnibus aprovada pel Govern, que podria facilitar canvis regulatoris de diferents espais d'alt valor mediambiental de l'arxipèlag, els quals estan altament cotitzats pel turisme

Es Trenc i Es Vedrà, les zones paradisíaques plenes de turistes que tenen menys regulació per culpa d’una llei del PP

Milers de persones s'han manifestat aquest diumenge en forma de cadena humana en defensa de la protecció del parc natural des Trenc i d'altres zones d'alt valor mediambiental de les Illes Balears. Sota el crit de “Salvem es Trenc!”, les entitats ecologistes GOB, Terraferida i Menys Turisme, Més Vida han encapçalat una mobilització per reivindicar el seu rebuig a la possible desprotecció dels espais naturals, a causa de l'aprovació de la Llei Òmnibus per part del PP el passat 26 de maig.

Entre voluntaris i manifestants, la cadena humana ha superat els tres quilòmetres. En total, més de 10.000 participants, segons les entitats convocants. Entre pancartes i aplaudiments, els residents han reivindicat el perill que pateixen els parcs naturals. “Mallorca no és un parc d'atraccions que els polítics puguin canviar quan vulguin”, comenta a elDiario.es Cati Ana Bibiloni, que estiueja a Sa Ràpita des de fa més de 20 anys. “Venim a defensar la protecció mediambiental de les Illes Balears”, afegeix Teo Lebrato, un jove de Bunyola que, juntament amb els seus amics, s'ha unit a la protesta.

Tonina Siquier, vicepresidenta del Govern de Mallorca, una de les principals entitats ecologistes de l'illa, destaca que el PP de Campos i el PP en general tenen “una fixació per desprotegir, urbanitzar i fer diferents actuacions a la zona d'es Trenc”. També ha comentat que a la presidenta balear, Marga Prohens, no només “no li interessa el parc natural en si, sinó que realment li interessa permetre aparcaments o altres usos que a causa de la llei de parcs naturals no podien”.

L'ecologista assegura que l'alcaldessa de Campos, Francisca Porquer (PP), s'ha acostat en biquini als manifestants mentre estaven llegint un manifest, ha demanat el micròfon i l'escriptor Sebastià Alzamora li ha demanat que “respecti el dret a la lliure manifestació”. Després, s'ha col·locat davant de la mateixa Siquier, segons la seva versió, per “donar-li la mà”, i la vicepresidenta del GOB li ha contestat que ho faria al final de l'acte.

També han assistit polítics com el portaveu de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia: “Estem aquí per protegir aquest espai tan simbòlic com és Es Trenc i també per defensar tots els espais naturals que es veuen desprotegits i atacats pel pacte entre PP i Vox. El que han fet és desprotegir i han preparat un escenari perquè sigui més fàcil canviar el règim de protecció”.

El Govern rebutja la manifestació

Per la seva banda, des del Govern rebutgen que Es Trenc i altres espais naturals de l'arxipèlag vagin a patir un procés de desprotecció. Prohens va afirmar fa uns dies que la manifestació convocada estava “basada en mentides” i que el parc natural no quedarà desprotegit. “Diuen voler salvar Es Trenc com si estigués en perill, però vull ser molt clara: es Trenc està, ha estat i continuarà estant protegit sota aquest Govern”, va manifestar.

Per la seva banda, el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet (PP), va garantir la protecció d'es Trenc i va sostenir que la gestió via decret no implica desprotecció. “Que no t'enganyin. El Govern no desprotegirà ni un metre quadrat de Es Trenc. Ni hotels, ni urbanitzacions, ni iots, ni ports esportius, ni res del que s'està dient. Es Trenc continuarà protegit”, va afirmar en un vídeo a les xarxes socials. Segons el conseller, la llei de conservació de la naturalesa determina que els parcs s'han de gestionar per decret. Simonet va reiterar que la figura del decret, aprovada pel Consell de Govern, no implica desprotecció.

“Serà el Magaluf del sud”

En el seu manifest, els ecologistes asseguren que la Llei Òmnibus i la modificació de la Llei Agrària de les Illes Balears “suposen una greu ofensiva desreguladora que deixa en perill el 80% del territori de Mallorca”. Consideren que la nova normativa permet a Prohens i a la seva Consell de Govern “fer i desfer en el territori amb un simple decret”. “Feta la llei, feta el parany”.

Els ecologistes també critiquen al Govern per acusar-los de mentir: “Per molt que el conseller Simonet faci vídeos remullant-se prometent que no es va a desproteger ni un metre quadrat de Es Trenc, la realitat és que aquest marc jurídic està fet a mida per a omplir És Trenc de construccions, apartaments, serveis de platja i usos turístics de tota mena. Amb una mica de màniga ampla i bona voluntat, ja arribaran els apartaments, els hotels i l'oferta complementària”.

Per a ells, el resultat podria ser un “Magaluf en el sud de l'illa”. “Seran resorts, seran beachclubs, seran hotels boutique amb rooftops i infinity pools. Quedarà molt maco, conseller Simonet, presidenta Prohens. Serà una monada”, comenten amb ironia. Per tot això, exigeixen la retirada de la Llei Òmnibus amb les enmindas desreguladores, la paralització i retirada de les disposicions desreguladores de la Llei Agrària de les Illes Balears i la prohibició total de construcció en rústic.

Què implica la Llei Òmnibus

El PP, que governa en minoria amb suport extern de Vox, ha modificat la Llei 4/2026, coneguda com aLlei Òmnibus, que debilita el marc jurídic ambiental en permetre que restriccions turístiques i urbanístiques puguin ser modificades mitjançant decret pel Consell de Govern, sense necessitat de passar pel Parlament.

Aquesta llei modifica més de 50 lleis diferents de les Balears, entre les quals es troba la Llei d'Es Trenc, ja que aquesta “deslegalització” elimina el requeriment de tramitació parlamentària per modificar alguns dels aspectes, com la consideració del parc com a Àrea Natural d'Especial Interès d'Alt Nivell de Protecció (AANP), la limitació de les edificacions autoritzables, la limitació a l'increment d'activitats turístiques o la instal·lació d'aparcaments.

També reserva un 25% de les places turístiques per a edificis protegits i redueix a només 20 dies el termini de consulta pública per a canvis “puntuals” en els Plans d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN) de tots els parcs. Finalment, obliga a integrar en la planificació ambiental dels espais protegits criteris de serveis de platja estatals menys restrictius.

El rebombori públic generat al voltant de la Llei Òmnibus s'ha centrat especialment en es Trenc, en comptar aquest parc natural amb la seva pròpia llei i ser un dels espais més emblemàtics de Mallorca –cada temporada turística hi acudeixen milers de persones a gaudir de les seves aigües cristal·lines i a fer-se fotos en uns nius de metralladora repartits per tot el litoral–, però la veritat és que la normativa podria afectar altres espais protegits de l'arxipèlag.

A Mallorca, podrien veure's afectades la Serra de Tramuntana –que és Patrimoni Mundial de la UNESCO–; s’Albufera; Mondragó; Península de Llevant; Sa Dragonera i s’Albufereta –a més del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos–; en el cas de Menorca, àrees associades a l'espai natural d'Es Grau, a més de s’Albufera. I, en el cas d'Eivissa i Formentera, a més del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, Illots de Ponent i es Vedrà i es Vedranell, dos punts internacionalment coneguts per les seves postes de sol a l'estiu.

Es Trenc, parc natural

Es Trenc va ser declarat com a Àrea Natural d'Especial Interès (ANEI) el 1991. Aquesta catalogació protegeix l'entorn de l'últim gran areny verge de Mallorca, limitant el sòl com a no urbanitzable. El 2017 va passar a ser Parc Natural amb una protecció i gestió reforçades i juntament amb el Salobrar de Campos conformen el Parc Natural des Trenc-Salobrar. És un espai d'altíssim valor ecològic que combina dunes, salines i ecosistemes marins. Es tracta d'un areny amb una longitud de 1.900 metres i una amplada de 22 metres.

L'àmbit marí del parc se superposa amb la ZEC (Zona d'Especial Conservació) de l'arxipèlag de Cabrera. El Parc Natural està situat al sud-est de l'illa de Mallorca. En concret, correspon a l'àrea costanera i de zones humides que es troba entre el nucli urbà de sa Ràpita i la Colònia de Sant Jordi.

Aquest espai natural, que conserva l'últim gran arenal verge de Mallorca amb més de tres quilòmetres de sorra blanca i fina, alberga un dels sistemes dunars més importants de les Balears i connecta amb Es Salobrar de Campos, la segona zona humida més extensa de l'illa. El seu alt valor ecològic el converteix en un refugi clau per a nombroses aus migratòries, com els flamencs o les àguiles pescadores, mentre que els prats de posidònia oceànica que envolten el seu litoral contribueixen a mantenir la transparència i el característic color turquesa de les seves aigües.

Una estratègia a llarg termini

Des de GOB Mallorca expliquen que aquestes modificacions introduïdes a través de la Llei Òmnibus s'han d'entendre com “un moviment dins d'una estratègia de més llarg recorregut, pensada per desplegar-se al llarg dels pròxims anys i, molt probablement, durant la pròxima legislatura”.

Els espais naturals protegits mitjançant diverses normatives. La més important és el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), un instrument que pot establir limitacions que prevalen per damunt de qualsevol altre instrument de planificació territorial. En alguns casos, especialment el del Parc Natural d'Es Trenc-Salobrar de Campos, aquestes limitacions són especialment estrictes i impedeixen, per exemple, qualsevol increment de places turístiques.

Aquest document de planificació està subjecte al que estableix la legislació balear de conservació dels espais de rellevància ambiental, a més de per les Directrius d'Ordenació Territorial (DOT). Per això, el Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals no pot permetre activitats que vulnerin aquestes restriccions.

Per tant, si es pretén una rebaixa substancial de la protecció actual dels espais naturals, no n'hi haurà prou amb modificar els PORN. També caldrà alterar altres marcs normatius, especialment les DOT, que continuen representant una de les principals garanties de preservació del territori.

Miles de personas forman una cadena humana para proteger un parque natural de Mallorca de una ley del PP

Neus Bonacasa — Sun, 05 Jul 2026 10:18:07 +0000

Los manifestantes, congregados en es Trenc, rechazan la Ley Ómnibus aprobada por el Govern, que podría facilitar cambios regulatorios de distintos espacios de alto valor medioambiental del archipiélago, los cuales están altamente cotizados por el turismo

Es Trenc y Es Vedrà, las zonas paradisíacas llenas de turistas que cuentan con menos regulación por culpa de una ley del PP

Miles de personas se han manifestado este domingo en forma de cadena humana en defensa de la protección del parque natural de es Trenc y de otras zonas de alto valor medioambiental de las Illes Balears. Bajo el grito de “Salvem es Trenc!”, las entidades ecologistas GOB, Terraferida y Menys Turisme, Més Vida han encabezado una movilización para reivindicar su rechazo a la posible desprotección de los espacios naturales, debido a la aprobación de la Ley Ómnibus por parte del PP el pasado 26 de mayo.

Entre voluntarios y manifestantes, la cadena humana ha superado los tres kilómetros. En total, más de 10.000 participantes, según las entidades convocantes. Entre pancartas y aplausos, los residentes han reivindicado el peligro que sufren los parques naturales. “Mallorca no es un parque de atracciones que los políticos puedan cambiar cuando quieran”, comenta a elDiario.es Cati Ana Bibiloni, que veranea en Sa Rápita desde hace más de 20 años. “Venimos a defender la protección medioambiental de las Illes Balears”, añade Teo Lebrato, un joven de Bunyola que, junto a sus amigos, se ha unido a la protesta.

Tonina Siquier, vicepresidenta del Gob Mallorca, una de las principales entidades ecologistas de la isla, destaca que el PP de Campos y el PP en general tienen “una fijación por desproteger, urbanizar y hacer distintas actuaciones en la zona de es Trenc”. También ha comentado que a la presidenta balear, Marga Prohens, no solo “no le interesa el parque natural en sí, sino lo que realmente le interesa permitir aparcamientos u otros usos que a causa de la ley de parques naturales no podían”.

La ecologista asegura que la alcaldesa de Campos, Francisca Porquer (PP), se ha acercado en bikini a los manifestantes mientras estaban leyendo un manifiesto, ha pedido el micrófono y el escritor Sebastià Alzamora le ha pedido que “respete el derecho a la libre manifestación”. Después, se ha colocado delante de la propia Siquier, sgún su versión, para “darle la mano”, y la vicepresidenta el GOB le ha contestado que lo haría al final del acto.

También han asistido políticos como el portavoz de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia: “Estamos aquí para proteger este espacio tan simbólico como es Es Trenc y también para defender todos los espacios naturales que se ven desprotegidos y atacados por el pacto entre PP y Vox. Lo que han hecho es desproteger y han preparado un escenario para que sea más fácil cambiar el régimen de protección”.

El Govern rechaza la manifestación

Por su parte, desde el Govern rechazan que es Trenc y otros espacios naturales del archipiélago vayan a sufrir un proceso de desprotección. Prohens afirmó hace unos días que la manifestación convocada estaba “basada en mentiras” y que el parque natural no quedará desprotegido. “Dicen querer salvar es Trenc como si estuviese en peligro, pero quiero ser muy clara: es Trenc está, ha estado y continuará estando protegido bajo este Govern”, manifestó.

Por su parte, el conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural, Joan Simonet (PP), garantizó la protección de es Trenc y sostuvo que la gestión vía decreto no implica desprotección. “Que no te engañen. El Govern no desprotegerá ni un metro cuadrado de es Trenc. Ni hoteles, ni urbanizaciones, ni yates, ni puertos deportivos, ni nada de lo que se está diciendo. Es Trenc seguirá protegido”, afirmó en un vídeo en redes sociales. Según el conseller, la ley de conservación de la naturaleza determina que los parques se tienen que gestionar por decreto. Simonet reiteró que la figura del decreto, aprobada por el Consell de Govern, no implica desprotección.

“Será el Magaluf del sur”

En su manifiesto, los ecologistas aseguran que la Ley Ómnibus y la modificación de la Ley Agraria de las Illes Balears “suponen una grave ofensiva desreguladora que deja en peligro el 80% del territorio de Mallorca”. Consideran que la nueva normativa permite a Prohens y a su Consell de Govern “hacer y deshacer en el territorio con un simple decreto”. “Hecha la ley, hecha la trampa”.

Los ecologistas también critican al Govern por acusarles de mentir: “Por mucho que el conseller Simonet haga vídeos remojándose prometiendo que no se va a desproteger ni un metro cuadrado de Es Trenc, la realidad es que este marco jurídico está hecho a medida para llenar Es Trenc de construcciones, apartamentos, servicios de playa y usos turísticos de todo tipo. Con un poco de manga ancha y buena voluntad, ya llegarán los apartamentos, los hoteles y la oferta complementaria”.

Para ellos, el resultado podría ser un “Magaluf en el sur de la isla”. “Serán resorts, serán beach clubs, serán hoteles boutique con rooftops e infinity pools. Quedará muy guapo, conseller Simonet, presidenta Prohens. Será una monada”, comentan con ironía. Por todo ello, exigen la retirada de la Ley Ómnibus con las enmindas desreguladoras, la paralización y retirada de las disposiciones desreguladoras de la Ley Agraria de las Illes Balears y la prohibición total de construcción en rústico.

Qué implica la Ley Ómnibus

El PP, que gobierna en minoría con apoyo externo de Vox, ha modificado la Ley 4/2026, conocida como Ley Ómnibus, que debilita el marco jurídico ambiental al permitir que restricciones turísticas y urbanísticas puedan ser modificadas mediante decreto por el Consell de Govern, sin necesidad de pasar por el Parlament.

Esta ley modifica más de 50 leyes distintas de Balears, entre las cuales se encuentra la Ley de Es Trenc, puesto que esta “deslegalización” elimina el requerimiento de tramitación parlamentaria para modificar algunos de los aspectos, como la consideración del parque como Área Natural de Especial Interés de Alto Nivel de Protección (AANP), la limitación de las edificaciones autorizables, la limitación al incremento de actividades turísticas o la instalación de aparcamientos.

También reserva un 25% de las plazas turísticas para edificios protegidos y reduce a solo 20 días el plazo de consulta pública para cambios “puntuales” en los Planes de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) de todos los parques. Finalmente, obliga a integrar en la planificación ambiental de los espacios protegidos criterios de servicios de playa estatales menos restrictivos.

El revuelo público generado en torno a la Ley Ómnibus se ha centrado especialmente en es Trenc, al contar este parque natural con su propia ley y ser uno de los espacios más emblemáticos de Mallorca –cada temporada turística acuden miles de personas a disfrutar de sus aguas cristalinas y a hacerse fotos en unos nidos de ametralladora repartidos por todo el litoral–, pero lo cierto es que la normativa podría afectar a otros espacios protegidos del archipiélago.

En Mallorca, podrían verse afectados la Serra de Tramuntana –que es Patrimonio Mundial de la UNESCO–; s’Albufera; Mondragó; Península de Llevant; Sa Dragonera y s’Albufereta –además del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos–; en el caso de Menorca, áreas asociadas al espacio natural de Es Grau, además de s’Albufera. Y, en el caso de Eivissa y Formentera, además del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa y Formentera, Illots de Ponent y es Vedrà y es Vedranell, dos puntos internacionalmente conocidos por sus puestas de sol en verano.

Es Trenc, parque natural

Es Trenc fue declarado como Área Natural de Especial Interés (ANEI) en 1991. Esta catalogación protege el entorno del último gran arenal virgen de Mallorca, limitando el suelo como no urbanizable. En 2017 pasó a ser Parque Natural con una protección y gestión reforzadas y juntamente con el Salobrar de Campos conforman el Parque Natural de Es Trenc-Salobrar. Es un espacio de altísimo valor ecológico que combina dunas, salinas y ecosistemas marinos. Se trata de un arenal con una longitud de 1.900 metros y una anchura de 22 metros.

El ámbito marino del parque se solapa con la ZEC (Zona de Especial Conservación) del archipiélago de Cabrera. El Parque Natural está situado al sudeste de la isla de Mallorca. En concreto, corresponde al área costera y de zonas húmedas que se encuentra entre el casco urbano de sa Ràpita y la Colonia de Sant Jordi.

Este espacio natural, que conserva el último gran arenal virgen de Mallorca con más de tres kilómetros de arena blanca y fina, alberga uno de los sistemas dunares más importantes de las Balears y conecta con Es Salobrar de Campos, la segunda zona húmeda más extensa de la isla. Su alto valor ecológico lo convierte en un refugio clave para numerosas aves migratorias, como los flamencos o las águilas pescadoras, mientras que las praderas de posidonia oceánica que rodean su litoral contribuyen a mantener la transparencia y el característico color turquesa de sus aguas.

Una estrategia a largo plazo

Desde GOB Mallorca explican que estas modificaciones introducidas a través de la Ley Ómnibus deben entenderse como “un movimiento dentro de una estrategia de más largo recorrido, pensada para desplegarse a lo largo de los próximos años y, muy probablemente, durante la próxima legislatura”.

Los espacios naturales protegidos mediante varias normativas. La más importante es el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales (PORN), un instrumento que puede establecer limitaciones que prevalecen por encima de cualquier otro instrumento de planificación territorial. En algunos casos, especialmente el del Parque Natural de Es Trenc-Salobrar de Campos, estas limitaciones son especialmente estrictas e impiden, por ejemplo, cualquier incremento de plazas turísticas.

Este documento de planificación está sujeto a lo establecido por la legislación balear de conservación de los espacios de relevancia ambiental, además de por las Directrices de Ordenación Territorial (DOT). Por ello, el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales no puede permitir actividades que vulneren esas restricciones.

Por tanto, si se pretende una rebaja sustancial de la protección actual de los espacios naturales, no será suficiente con modificar los PORN. También habrá que alterar otros marcos normativos, especialmente las DOT, que siguen representando una de las principales garantías de preservación del territorio.