<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Jordi Molina]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/autores/jordi_molina/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Jordi Molina]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/author/511077/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP dice "no" a Mas y emplaza a Junts Pel Sí a encontrar un candidato de consenso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-dice-definitivamente_1_4256071.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP dice &quot;no&quot; a Mas y emplaza a Junts Pel Sí a encontrar un candidato de consenso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La pelota pasa de nuevo al tejado de Junts Pel Sí, que si no presenta un candidato alternativo, deberá decidir si expone a Mas otro debate de investidura o si se espera al 10 de enero, cuando se convocarían elecciones para marzo</p><p class="subtitle">La diputada de la CUP, Gabriela Serra, emplaza a Junts Pel Sí a mover la pieza que, hasta ahora, "no se ha movido", en referencia a Artur Mas. "No cerramos la puerta a ningún otro candidato", ha agregado el diputado</p><p class="subtitle">cupaire</p><p class="subtitle">Sergi Saladié</p></div><p class="article-text">
        La CUP da definitivamente por cerrada la posibilidad de investir Artur Mas como presidente de la Generalitat. &ldquo;Esperamos que aquellos que no han movido ficha, ahora lo hagan&rdquo;, ha dicho la diputada de la CUP, Gabriela Serra, en una clara referencia a Junts Pel S&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        La veterana diputada de la izquierda anticapitalista ha hecho de portavoz en una intervenci&oacute;n en la que ha admitido que el proceso hasta el definitivo no a Mas &ldquo;se habr&iacute;a podido hecho mejor&rdquo;, pero que se hubiera podido hacer &ldquo;mucho peor&rdquo; y que finalmente, &ldquo;se ha hecho muy decentemente&rdquo;. A su lado, el diputado Sergi Saladi&eacute;, ha insistido en que &ldquo;no cerramos la puerta&rdquo; a ning&uacute;n otro candidato de Junts Pel S&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n final ha llegado&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/Incertidumbre-igualdad-decisivo-politico-CUP_0_469653172.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tras una igualada jornada matinal</a> en la que el consejo pol&iacute;tico de la CUP y el grupo de acci&oacute;n parlamentaria (GAP) han estado reunidos desde poco antes de las 11h de la ma&ntilde;ana con los 57 representantes de las 13 asambleas territoriales y los 11 representantes de las organizaciones vinculadas a la CUP.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n fuentes de la formaci&oacute;n las mismas fuentes, de los 68 miembros que ten&iacute;an derecho a voto, 36 habr&iacute;an votado en contra de investir Mas y 32 a favor. Una radiograf&iacute;a de la divisi&oacute;n interna que ya se expres&oacute; en la asamblea de hace una semana de Sabadell y que se ha mantenido a lo largo de una ma&ntilde;ana intensa, en la que diferentes fuentes advert&iacute;an que habr&iacute;a un desenlace &ldquo;igualado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De esta manera se impone la posici&oacute;n de no investir el actual presidente en funciones, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/Antonio-Banos-presidente-persona-consenso_0_433607630.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal y como siempre hab&iacute;a dicho la formaci&oacute;n</a>, una posici&oacute;n que se expresar&aacute; con 10 abstenciones. La pelota, ahora, pasa de nuevo al tejado de Junts Pel S&iacute;, que deber&aacute; decidir ahora si expone a Mas a otro debate de investidura o si se espera ya al d&iacute;a 10 de enero, cuando se convocar&iacute;an elecciones autom&aacute;ticamente si no hay ning&uacute;n presidente investido.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s inesperado ser&iacute;a el escenario de Junts Pel S&iacute; cambiando de candidato a &uacute;ltima hora, lo que ser&iacute;a toda una sorpresa teniendo en cuenta que la coalici&oacute;n sellada entre CDC y ERC ya ha avisado que no har&aacute; ninguna propuesta m&aacute;s a la CUP. Lo m&aacute;s factible, a estas alturas, es que Catalunya vuelva a celebrar unas nuevas elecciones, previstas para el mes de marzo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-dice-definitivamente_1_4256071.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jan 2016 14:43:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243642" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243642" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP dice "no" a Mas y emplaza a Junts Pel Sí a encontrar un candidato de consenso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Investidura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP diu “no” a Mas i emplaça a Junts pel Sí a trobar un candidat de consens]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-diu-definitivament_1_4256115.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP diu “no” a Mas i emplaça a Junts pel Sí a trobar un candidat de consens"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La pilota passa de nou a la teulada de Junts pel Sí, que si no presenta un candidat alternatiu ,haurà de decidir si exposa a Mas un altre debat d'investidura o si s’espera al 10 de gener, quan es convocarien eleccions de cara al març</p><p class="subtitle">La diputada de la CUP, Gabriela Serra, emplaça a Junts pel Sí a moure la peça que, fins ara, "no s'ha mogut", en referència a Artur Mas. "No tanquem la porta a cap altra candidat", ha afegit el diputat</p><p class="subtitle">cupaire</p><p class="subtitle">Sergi Saladié</p></div><p class="article-text">
        La CUP d&oacute;na definitivament per tancada la possibilitat d&rsquo;investir Artur Mas com a president de la Generalitat.&ldquo;Esperem que aquells que no han mogut fitxa, ara ho facin&rdquo;, ha dit la diputada de la CUP, Gabriela Serra, en una clara refer&egrave;ncia a Junts pel S&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        La veterana diputada de l'esquerra anticapitalista ha fet de portaveu en una intervenci&oacute; en qu&egrave; ha adm&egrave;s que el proc&eacute;s fins al definitiu no a Mas &ldquo;s'hauria pogut fet millor&rdquo;, per&ograve; que s'hagu&eacute;s pogut fer &ldquo;molt pitjor&rdquo; i que, finalment, &ldquo;s'ha fet molt decentment&rdquo;. Al seu costat, el diputat, Sergi Saladi&eacute;, ha insistit en qu&egrave; &ldquo;no tanquem la porta&rdquo; a cap altre candidat de Junts pel S&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; final ha arribat despr&eacute;s <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Incertesa-igualtat-decisiu-politic-CUP_0_469653143.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">d&rsquo;una igualada jornada matinal</a> en qu&egrave; el consell pol&iacute;tic de la CUP i el grup d'acci&oacute; parlament&agrave;ria (GAP) han estat reunits des d&rsquo;abans de les 11 del mat&iacute; amb els 57 representants de les 13 assemblees territorials i els 11 representants de les organitzacions vinculades a la CUP. 
    </p><p class="article-text">
        Segons fonts de la formaci&oacute;, dels 68 membres que tenien dret a vot, 36 haurien votat en contra d'investir Mas i 32 a favor. Una radiografia de la divisi&oacute; interna que <a href="/content/edit/EDINWS20151227_0223" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ja es va expressar a l'assemblea de fa una setmana de Sabadell</a> i que s'ha mantingut al llarg d'un mat&iacute; intens, en qu&egrave; diferents fonts advertien que hi harua un desenlla&ccedil; &ldquo;igualat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;aquesta manera s&rsquo;imposa la posici&oacute; de no investir l'actual president en funcions, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/president-persona-consens-genera_0_433607662.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal i com sempre havia dit la formaci&oacute;</a>, una posici&oacute; que s&rsquo;expressar&agrave; amb 10 abstencions. La pilota, ara, passa de nou a la teulada de Junts pel S&iacute;, que haur&agrave; de decidir ara si exposa a Mas a un altre debat d'investidura o si s&rsquo;espera ja al dia 10 de gener, quan es convocarien eleccions autom&agrave;ticament si no hi ha cap president investit.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s inesperat seria l'escenari de Junts pel S&iacute; canviant de candidat a &uacute;ltima hora, la qual cosa seria tota una sorpresa tenint en compte que la coalici&oacute; segellada entre CDC i ERC ja ha avisat que no far&agrave; cap m&eacute;s proposta a la CUP. El m&eacute;s factible, a hores d'ara, &eacute;s que Catalunya torni a celebrar unes noves eleccions, previstes per al mes de mar&ccedil;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-diu-definitivament_1_4256115.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jan 2016 14:32:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243642" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243642" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP diu “no” a Mas i emplaça a Junts pel Sí a trobar un candidat de consens]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/819717c9-e1d3-441d-aa87-daa94d3e44fa_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Investidura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Incertidumbre e igualdad en el decisivo consejo político de la CUP]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/incertidumbre-igualdad-decisivo-politico-cup_1_4256542.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Incertidumbre e igualdad en el decisivo consejo político de la CUP"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A primera hora de la tarde de este domingo (16h) se espera que la CUP haga público si, finalmente, inviste Mas o si se convocan elecciones en el mes de marzo</p><p class="subtitle">"Cada cinco minutos me huelo un desenlace diferente", explican militantes de la CUP, que pronostican una votación "incierta" y nuevamente "igualada"</p></div><p class="article-text">
        Catalunya se ha despertado pendiente de la CUP. Poco antes de las 11h de la ma&ntilde;ana se ha puesto en marcha la reuni&oacute;n entre el consejo pol&iacute;tico y el grupo de acci&oacute;n parlamentaria (GAP), <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/CUP-elige-marzo_0_469303246.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los dos organismos que tienen que decidir si se inviste, o no, Artur Mas como presidente de la Generalitat</a>. Est&aacute; previsto que a las 16h de la tarde se haga p&uacute;blico el resultado, seg&uacute;n informan fuentes de la izquierda anticapitalista a <em>Catalunya Plural</em>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cada cinco minutos me huelo un desenlace diferente&rdquo;, explican militantes de la asamblea de Barcelona de la CUP, que pronostican una votaci&oacute;n &ldquo;incierta&rdquo; y nuevamente &ldquo;igualada&rdquo;. En total participar&aacute;n 93 personas, de las cuales 68 tendr&aacute;n derecho a voto. Una cifra en la que se cuentan los 57 representantes de las 13 asambleas territoriales y los 11 representantes de las organizaciones vinculadas a la CUP. Sin derecho a voto, tambi&eacute;n participan del encuentro los 15 miembros del secretariado nacional y los 10 diputados electos al Parlamento de Catalunya.
    </p><p class="article-text">
        La cita, que ha generado una gran expectaci&oacute;n medi&aacute;tica y que se celebra en el centro c&iacute;vico Pere Quart de Barcelona, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/militancia-CUP-rechaza-investir-primera_0_467203496.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">llega tras el incre&iacute;ble empate que se produjo en la asamblea nacional de Sabadell</a>. Los miembros del consejo pol&iacute;tico y el GAP deben votar sobre dos propuestas. La de investir a Mas: dar dos votos a favor y ocho abstenciones. Y la que no investir&iacute;a al l&iacute;der de CDC: dar cinco votos a favor y cinco en contra, o bien, 10 abstenciones.
    </p><p class="article-text">
        Tal y como ocurri&oacute; hace una semana, la divisi&oacute;n interna en la CUP hace dif&iacute;cil los pron&oacute;sticos. Ayer votaron las asambleas territoriales, que env&iacute;an al consejo pol&iacute;tico entre tres y seis representantes en funci&oacute;n de su influencia en militantes o concejales. Mientras que en algunas comarcas, como las gerundenses, se apuesta por investir Mas, las agrupaciones m&aacute;s cercanas al &aacute;rea metropolitana de Barcelona, se inclinan por no apoyar al candidato de Junts Pel S&iacute;, tal como la formaci&oacute;n se hab&iacute;a comprometido en campa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        Si la divisi&oacute;n entre las asambleas territoriales est&aacute; servida, entre las organizaciones vinculadas a la CUP a trav&eacute;s de la Crida Constituent tambi&eacute;n reina la pluralidad. Una de las corrientes principales de la CUP, Poble Lliure, acepta la investidura de Mas. Todo lo contrario que Endavant, el otro gran alma de la CUP. Otras organizaciones, como Arran, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, En Lluita o el sindicato de estudiantes SEPC tambi&eacute;n rechazan a Mas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/incertidumbre-igualdad-decisivo-politico-cup_1_4256542.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jan 2016 12:21:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="56560" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="56560" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Incertidumbre e igualdad en el decisivo consejo político de la CUP]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Investidura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Incertesa i igualtat en el decisiu consell polític de la CUP]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/incertesa-igualtat-decisiu-politic-cup_1_4256658.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Incertesa i igualtat en el decisiu consell polític de la CUP"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A primera hora de la tarda d'aquest diumenge (16h) s'espera que la CUP faci públic si, finalment, investeix Artur Mas o si es convoquen eleccions al mes de març</p><p class="subtitle">"Cada cinc minuts m'ensumo un desenllaç diferent", expliquen militants de la CUP, que pronostiquen una votació "incerta" i novament "igualada"</p></div><p class="article-text">
        Catalunya s'ha despertat pendent de la CUP. Poc abans de les 11h del mat&iacute; s'ha posat en marxa la reuni&oacute; entre el consell pol&iacute;tic i el grup d'acci&oacute; parlament&agrave;ria (GAP), els dos organismes que han de decidir <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/CUP-tria-marc_0_469303225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">si s'investeix, o no, Artur Mas com a president de la Generalitat</a>. Est&agrave; previst que a les 16h de la tarda es faci p&uacute;blic el resultat, segons informen fonts de l&rsquo;esquerra anticapitalista a <em>Catalunya Plural</em>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Cada cinc minuts m'ensumo un desenlla&ccedil; diferent&rdquo;, explica un militant de la CUP, de l'assemblea de Barcelona, que pronostica una votaci&oacute; &ldquo;incerta&rdquo; i novament &ldquo;igualada&rdquo;. En total hi participaran 93 persones, de les quals 68 tindran dret a vot. Una xifra en la qual s&rsquo;hi compten els 57 representants de les 13 assemblees territorials i els 11 representants de les organitzacions vinculades a la CUP. Sense dret a vot, tamb&eacute; participen de la trobada els 15 membres del secretariat nacional i els 10 diputats electes al Parlament de Catalunya.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80b61d6f-8b2b-4eef-a71e-748aba3e4bc8_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80b61d6f-8b2b-4eef-a71e-748aba3e4bc8_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80b61d6f-8b2b-4eef-a71e-748aba3e4bc8_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80b61d6f-8b2b-4eef-a71e-748aba3e4bc8_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/80b61d6f-8b2b-4eef-a71e-748aba3e4bc8_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/80b61d6f-8b2b-4eef-a71e-748aba3e4bc8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/80b61d6f-8b2b-4eef-a71e-748aba3e4bc8_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La cita, que ha generat una gran expectaci&oacute; medi&agrave;tica i que se celebra al centre c&iacute;vic Pere Quart de Barcelona, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/militancia-CUP-rebutja-investir-primera_0_467203498.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">arriba despr&eacute;s de l'incre&iuml;ble empat que es va produir en l'assemblea nacional de Sabadell</a>. Els membres del consell pol&iacute;tic i el GAP han de votar sobre dues propostes. La que investiria a Mas: donar dos vots a favor i vuit abstencions. I la que no investiria al l&iacute;der de CDC: donar cinc vots a favor i cinc en contra o b&eacute; 10 abstencions.
    </p><p class="article-text">
        Tal i com va passar fa una setmana, la divisi&oacute; interna a la CUP fa dif&iacute;cil els pron&ograve;stics. Ahir van votar les assemblees territorials, que envien al consell pol&iacute;tic entre tres i sis representants en funci&oacute; de la seva influ&egrave;ncia en militants o regidors. Mentre que en algunes comarques, com les gironines, s'aposta per investir Mas, les agrupacions m&eacute;s pr&ograve;ximes a l&rsquo;&agrave;rea metropolitana de Barcelona, s&rsquo;inclinen per no donar suport al candidat de Junts Pel S&iacute;, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/president-persona-consens-genera_0_433607662.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal i com la formaci&oacute; s'havia comprom&egrave;s en campanya</a>.
    </p><p class="article-text">
        Si la divisi&oacute; entre les assemblees territorials est&agrave; servida, entre les organitzacions vinculades a la CUP a trav&eacute;s de la Crida Constituent tamb&eacute; hi regna la pluralitat. Un dels corrents principals de la CUP, Poble Lliure, accepta la investidura de Mas. Tot el contrari que Endavant, l&rsquo;altre gran &agrave;nima de la CUP. Altres organitzacions, com Arran, la Coordinadora Obrera Sindical (COS), Corrent Roig, En Lluita o el sindicat d&rsquo;estudiants SEPC tamb&eacute; rebutgen Mas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/incertesa-igualtat-decisiu-politic-cup_1_4256658.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 03 Jan 2016 11:45:10 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="56560" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="56560" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Incertesa i igualtat en el decisiu consell polític de la CUP]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8abd30b4-dcbb-4580-be71-c6c6193bb418_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Investidura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Pablo Persico: "Nos dominan personas poco humanistas y demasiado obsesionadas con los indicadores"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/educacion/personas-humanistas-demasiado-obsesionadas-indicadores_128_2277437.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d2ed01c0-1101-4684-b4a8-d23e637a9702_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Pablo Persico: &quot;Nos dominan personas poco humanistas y demasiado obsesionadas con los indicadores&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Hablamos con el músico y pedagogo, Pablo Persico, impulsor de una red de orquestas infantiles en los barrios más desfavorecidos de Barcelona con una metodología propia: Integra Sons</p><p class="subtitle">La asociación Integra Sons, recientemente galardonada por el Ayuntamiento de Barcelona, defiende las artes en el modelo educativo y pone en valor la música como herramienta de cohesión social</p><p class="subtitle">Entrevista publicada originalmente en El Diari de l'Educació</p></div><p class="article-text">
        El m&uacute;sico y pedagogo Pablo Persico (Buenos Aires, 1979) aterriz&oacute; en el barcelon&eacute;s barrio del Poble Sec hace siete a&ntilde;os. Sol&iacute;a pasearse por las encrespadas calles de este barrio tradicional, que durante la primera d&eacute;cada de los a&ntilde;os 2000 se hizo cargo de varias generaciones de reci&eacute;n llegados, con un carro del supermercado lleno de instrumentos ex&oacute;ticos. Se ofrec&iacute;a a las escuelas p&uacute;blicas para dar clases de m&uacute;sica en un momento en que los centros de la zona pasaban profundas dificultades para atender el reto de la interculturalidad en el aula. El objetivo era el de constituir, poco a poco, una orquesta de barrio y para el barrio, capaz de recuperar la autoestima de los alumnos con m&aacute;s necesidades afectivas y sociales.
    </p><p class="article-text">
        Aquel viejo sue&ntilde;o se ha convertido hoy en una red de orquestas infantiles extendida por <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/alla-examenes-arte-educar-transformar_0_221177890.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los rincones m&aacute;s desfavorecidos de la capital catalana</a>. La Marina, El Carmel, San Roc &ndash;en Badalona Sur- o el Poble Sec, el epicentro de esta historia, son testimonio del paso de <a href="http://www.integrasons.com/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Integra Sons</a>, nombre de la metodolog&iacute;a -y de la asociaci&oacute;n- dise&ntilde;ada por el compositor. Este diciembre ha recogido la m&aacute;xima distinci&oacute;n que concede el distrito que vio nacer la iniciativa &ndash;el premio Sants-Montju&iuml;c&ndash; la excusa perfecta para reflexionar el papel de la m&uacute;sica en la escuela y su aportaci&oacute;n en la cohesi&oacute;n social.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Usted acaba de recibir un premio que concede el Ayuntamiento de Barcelona. &iquest;Pero c&oacute;mo de duro es para las iniciativas como la suya el reconocimiento institucional?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es un reconocimiento muy especial. Sobre todo porque parte del jurado est&aacute; formado por el tejido asociativo del distrito de Sants-Montju&iuml;c, donde convives barrios con profundas desigualdades, y se presentan muchas entidades amigas. Pero nosotros sabemos muy bien hasta qu&eacute; punto hemos sido ignorados por las instituciones. En Badalona y Barcelona nos ha costado mucho.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Aunque el proyecto no para de crecer...</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, pero el crecimiento experimentado es gracias a las horas invertidas, a la profesionalidad, y al trabajo vocacional y voluntario de muchas personas. En Barcelona, por ejemplo, la falta de comunicaci&oacute;n y participaci&oacute;n con el anterior gobierno ha sido enorme. No ha habido un equipo con el que trabajar, simplemente &eacute;ramos un tema menor que deb&iacute;an quit&aacute;rselo de encima. No hab&iacute;a ning&uacute;n inter&eacute;s real.
    </p><p class="article-text">
        <strong>De donde bebe Integra Sons?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El compositor Jos&eacute; Antonio Abreu, art&iacute;fice de 'El Sistema' -en referencia al Sistema de Orquestas infantiles de Venezuela- tiene mucho que ver. Tuve el privilegio de conocerlo, de verlo trabajar, y la verdad es que en muy poco tiempo hubo una conexi&oacute;n espiritual especial. Ten&iacute;amos muchas cosas importantes en com&uacute;n. Hablo de un hombre que revolucion&oacute; la inclusi&oacute;n social a trav&eacute;s del arte, y me atrevo a decir que fue &eacute;l quien me ayud&oacute; a entender la m&uacute;sica como un elemento de desarrollo social. Nos diferenciamos por las metodolog&iacute;as que impulsamos, Integra Sonidos tiene identidad propia y se adapta al contexto catal&aacute;n y barcelon&eacute;s, pero Abreu es una clara referencia.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Integra Sons tiene en el barrio del Poble Sec uno de sus proyectos estrella: la orquesta Do d&rsquo;Acords. &iquest;Qu&eacute; cree que le ha aportado usted al Poble Sec?</strong>
    </p><p class="article-text">
        C&oacute;mo dice el m&uacute;sico argentino Daniel Barenboim: &ldquo;Una realidad diferente es posible&rdquo;. El Poble Sec necesitaba un espacio, un proyecto, un lenguaje y una visi&oacute;n en la que todos juntos pudi&eacute;ramos construir algo bonito. Fueron a&ntilde;os de muchos cambios y por eso eran imprescindibles procesos de identidad colectiva y cohesi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l es el perfil de los ni&ntilde;os y ni&ntilde;as que integran las orquestas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Vamos un poco al rev&eacute;s de lo que suelen buscar las academias de m&uacute;sica convencionales. Nos fijamos en los ni&ntilde;os que tienen problemas de aprendizaje a nivel de atenci&oacute;n, concentraci&oacute;n, autoestima y de comunicaci&oacute;n. Tambi&eacute;n en la situaci&oacute;n socioecon&oacute;mica de la familia y la escuela. Es decir, los ni&ntilde;os que no tienen posibilidades econ&oacute;micas para realizar actividades a nivel extraescolar. Y, finalmente, aunque son la minor&iacute;a, formamos los ni&ntilde;os que tienen altas cualidades para la m&uacute;sica pero que, en cambio, no tienen posibilidades econ&oacute;micas para acceder al circuito privado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51be1609-f7ed-4fe7-a516-0279738d5d1b_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51be1609-f7ed-4fe7-a516-0279738d5d1b_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51be1609-f7ed-4fe7-a516-0279738d5d1b_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51be1609-f7ed-4fe7-a516-0279738d5d1b_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/51be1609-f7ed-4fe7-a516-0279738d5d1b_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/51be1609-f7ed-4fe7-a516-0279738d5d1b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/51be1609-f7ed-4fe7-a516-0279738d5d1b_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qui&eacute;n selecciona los participantes de las orquesta?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Son los mismos centros educativos de los barrios donde trabajamos quienes eligen y derivan los integrantes de cada orquesta. Antes voy a las escuelas para explicar el proyecto a los alumnos, pero es especialmente importante que las personas que escojan los ni&ntilde;os sean gente que los conozcan; es decir, los maestros. Esto garantiza que el aval de las escuelas sea real y, sobre todo, que los centros no sean meros espectadores, sino parte del proyecto, que quiere tener vocaci&oacute;n comunitaria: interpelamos a las escuelas, a las familias, y finalmente al barrio.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Al barrio? &iquest;En qu&eacute; sentido?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El barrio se hace suya la orquesta. En el Poble Sec hemos actuado con los castellers del Poble Sec, por ejemplo, toda una instituci&oacute;n en la zona. O con una escuela de danza, como la Carlos Ib&aacute;&ntilde;ez, de primer nivel. Se trata de que nuestros peque&ntilde;os m&uacute;sicos se mezclen con personas de otros colectivos. Y no s&oacute;lo eso, sino hacernos nuestros los equipamientos de proximidad. Tenemos la sede en el Centro Cultural Albareda, de titularidad p&uacute;blica. El proyecto nace en la escuela, pero se emancipa. Desde el momento que convertimos esta iniciativa en una actividad extraescolar empezamos a hablar de inclusi&oacute;n social en may&uacute;sculas. La m&uacute;sica ya no es s&oacute;lo un &aacute;mbito acad&eacute;mico, toma la centralidad de las vidas de los alumnos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Despu&eacute;s de estos a&ntilde;os de trabajo en los barrios de Barcelona, muchos de ellos marcados por la diversidad cultural (en el Poble Sec el porcentaje de alumno inmigrante supera el 70%) qu&eacute; conclusi&oacute;n extrae?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No me deja de sorprender la potencialidad de la diversidad cultural. Es una fuente de riqueza brutal. Y lo que me sorprende es que todav&iacute;a hoy haya quien no lo entienda. Por otra parte, ten&iacute;a una visi&oacute;n determinada sobre la pobreza, sobre todo porque vengo de un pa&iacute;s con mucha desigualdad, como es Argentina, y ahora tengo otra concepci&oacute;n. Aqu&iacute; la pobreza no es econ&oacute;mica o material, pero s&iacute; afectiva.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La metodolog&iacute;a Integra Sons piensa un modelo educativo nuevo, pero estamos a tiempo de cambiar el que tenemos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El reto es que los ni&ntilde;os y ni&ntilde;as encuentren en Integra Sons todo lo que no tienen en su d&iacute;a a d&iacute;a. La educaci&oacute;n es mucho m&aacute;s que un simple plan de estudios. Es imprescindible trabajar sobre los valores, y el d&iacute;a que lo tengamos claro, todo tomar&aacute; sentido. Es impresionante ver c&oacute;mo personas que han crecido en entornos totalmente diferentes llegan a conectar de una forma tan especial a trav&eacute;s de la m&uacute;sica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; se encuentra un ni&ntilde;o cuando llega a la asociaci&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Empezamos desde cero con un grupo de ni&ntilde;os y ni&ntilde;as que no tienen ning&uacute;n tipo de conocimiento musical. De repente, se enfrentan a la posibilidad in&eacute;dita de tener acceso a much&iacute;simos instrumentos. En pocas sesiones, lo que inicialmente era un ejercicio l&uacute;dico se convierte en un ejercicio motivacional.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b341c65-377b-4e91-8e9e-5d91f49f7075_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b341c65-377b-4e91-8e9e-5d91f49f7075_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b341c65-377b-4e91-8e9e-5d91f49f7075_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b341c65-377b-4e91-8e9e-5d91f49f7075_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b341c65-377b-4e91-8e9e-5d91f49f7075_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4b341c65-377b-4e91-8e9e-5d91f49f7075_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4b341c65-377b-4e91-8e9e-5d91f49f7075_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>No se trata de aprender solfeo, se trata de experimentar...</strong>
    </p><p class="article-text">
        &iexcl;Exacto! A trav&eacute;s de la creaci&oacute;n t&iacute;mbrica comienzan a entrar en el lenguaje de los sonidos. Debemos ser conscientes de que trabajamos con ni&ntilde;os que quieren experimentar y jugar con los sonidos. Esto ya es m&uacute;sica. Lo esencial es generar un sentido de est&eacute;tica que, en general, no existe entre los ni&ntilde;os que llegan a Integra Sons. Lo que empieza siendo un experimento de puertas adentro, acaba siendo un espect&aacute;culo que presentamos a teatros de renombre, como El Molino, el Mercat de las Flors o la Sala Barts, u otros equipamientos de proximidad del barrio, siempre acompa&ntilde;ados por m&uacute;sicos profesionales de primer nivel. Por eso insistimos mucho en que hacemos comunidad. Tambi&eacute;n los periodistas sois parte del proyecto. Su inter&eacute;s nos ayuda a demostrar a los chicos que est&aacute;n haciendo cosas valiosas.
    </p><p class="article-text">
        <strong>El sistema educativo no siempre tiene las artes como referencia en el plan de estudios... &iquest;Qu&eacute; opina?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Las artes nos ayudan a formar personas libres y, sobre todo, a despertar valores que, hoy en d&iacute;a, son radicalmente necesarios. La comprensi&oacute;n, la armon&iacute;a, el trabajo en equipo, el silencio... Siempre explico a mis alumnos que el silencio es vital, porque a partir del silencio nace la m&uacute;sica. El problema es que estamos dominados por personas poco humanistas y demasiado obsesionadas con los indicadores. Los indicadores no siempre son &uacute;tiles para evaluar el crecimiento de cada ni&ntilde;o. A nosotros no nos interesa dise&ntilde;ar un sistema que eval&uacute;e a todos los ni&ntilde;os por igual, porque todos son diferentes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Ahora que estamos en tiempos de cambios pol&iacute;ticos, ve pr&oacute;ximo un cambio en el modelo educativo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Soy muy optimista en general, menos cuando se trata de las pol&iacute;ticas educativas del Estado. El gobierno del PP no ha entendido nada. Creo que hay una ignorancia muy profunda con respecto al crecimiento que genera el arte en una persona. En el &aacute;mbito pol&iacute;tico no se conoce ni se quiere conocer la parte humanista de la educaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/824d67b2-4f77-4679-b604-0836466b6680_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/824d67b2-4f77-4679-b604-0836466b6680_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/824d67b2-4f77-4679-b604-0836466b6680_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/824d67b2-4f77-4679-b604-0836466b6680_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/824d67b2-4f77-4679-b604-0836466b6680_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/824d67b2-4f77-4679-b604-0836466b6680_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/824d67b2-4f77-4679-b604-0836466b6680_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cu&aacute;l es el principal problema que se encuentra cuando llega a las escuelas y presenta su proyecto?</strong>
    </p><p class="article-text">
        &iexcl;Ninguno! Las escuelas est&aacute;n pidiendo a gritos proyectos capaces de generar lenguajes universales, como la m&uacute;sica o las artes. El problema est&aacute; en los programas de estudios, que responden a determinadas necesidades europeas, de generar trabajo y eficiencia, para participar de un modelo que se nos ha impuesto. El sistema educativo actual est&aacute; buscando las soluciones a los lugares equivocados. Hacen falta l&iacute;deres positivos con capacidad transformadora, que logren identificar, reconocer, aceptar y finalmente transformar la realidad.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Cree que en Barcelona las instituciones valoran suficientemente la cultura?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Pienso que nos enriquecemos mucho de los artistas del pasado &ndash;Goya, Gaud&iacute;, Mir&oacute; o Picasso son reclamos tur&iacute;sticos&ndash;, pero en cambio damos pocas posibilidades a los creadores de hoy. Y ahora hablo como compositor. Mi camino es muy sinuoso, ni siquiera pienso en soportes institucionales. Toca currar...
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Y como director de Integra Sons, cree que mejorar&aacute;n las cosas con el cambio de gobierno en Barcelona?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El premio nos da fuerza y nos hace confiar. Pero tenemos prisa. Llevamos muchos a&ntilde;os y necesitamos respuestas. Si el d&iacute;a de ma&ntilde;ana Integra Sons se ve obligado a emigrar por falta de apoyo, los responsables s&oacute;lo ser&aacute;n algunos pol&iacute;ticos, con nombres y apellidos.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/educacion/personas-humanistas-demasiado-obsesionadas-indicadores_128_2277437.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 02 Jan 2016 18:26:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d2ed01c0-1101-4684-b4a8-d23e637a9702_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244231" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d2ed01c0-1101-4684-b4a8-d23e637a9702_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244231" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Pablo Persico: "Nos dominan personas poco humanistas y demasiado obsesionadas con los indicadores"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d2ed01c0-1101-4684-b4a8-d23e637a9702_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Inclusión social]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP escoge entre Artur Mas o elecciones en marzo]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-elige-marzo_1_4256741.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP escoge entre Artur Mas o elecciones en marzo"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Después de tres meses de negociaciones estériles, la izquierda anticapitalista decide este domingo si apoya la investidura de Artur Mas</p><p class="subtitle">El diputado de la CUP, Julià de Jòdar, lamenta que no se haya tenido más "sentido de estado y altura de miras" para resolver antes la situación, en alusión a Junts pel Sí</p></div><p class="article-text">
        Fin de semana crucial para la CUP y el proceso soberanista que vive Catalunya. La izquierda anticapitalista decide este domingo si apoya la investidura de Artur Mas o si opta por ir a unas nuevas elecciones en el mes de marzo, despu&eacute;s de tres meses de negociaciones est&eacute;riles entre Junts pel S&iacute;, que se ha negado a encontrar un candidato de consenso, y los <em>cupaires</em>, divididos internamente por lo que supondr&iacute;a tener que investir a Artur Mas.
    </p><p class="article-text">
        En el caso de reeditar la presidencia del candidato de Junts Pel S&iacute;, la CUP prev&eacute; ceder dos diputados que votar&iacute;an a favor y ocho que se abstendr&iacute;an; mientras que en unas nuevas hipot&eacute;ticas elecciones la opci&oacute;n pasar&iacute;a porque cinco diputados votaran a favor y los otros cinco en contra &ndash;o bien la abstenci&oacute;n de los 10 diputados&ndash;, lo que situar&iacute;a el resultado final en 67 diputados a favor del candidato de Junts Pel S&iacute; y 68 en contra. Estas ser&aacute;n las dos opciones entre las que deber&aacute; decidirse la formaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Este s&aacute;bado, el diputado de la CUP, Juli&agrave; de J&ograve;dar, en declaraciones a <em>Catalunya R&agrave;dio</em>, ha asegurado que, ma&ntilde;ana, domingo, el consejo pol&iacute;tico de la formaci&oacute;n llegar&aacute; a una decisi&oacute;n definitiva sobre la investidura, aunque vuelva a haber un empate. &ldquo;La CUP ya se ha comprometido a no abandonar la sala de reuniones hasta que no encuentre el desatascador&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Unas palabras que no han impedido que el veterano diputado de la izquierda anticapitalista env&iacute;e un mensaje a Artur Mas, a prop&oacute;sito de <a href="http://www.eldiario.es/politica/CUP-ejercer-decidir-ofrecer-estabilidad_0_468253944.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la llamada a la responsabilidad que hizo el presidente en funciones en su discurso de Fin de A&ntilde;o</a>, en una clara referencia a la CUP. Juli&agrave; de J&ograve;dar ha lamentado que no se haya tenido m&aacute;s &ldquo;sentido de estado y altura de miras&rdquo; para resolver antes la situaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, las trece asambleas territoriales de la CUP ya han comenzado a votar este s&aacute;bado sobre la investidura de Mas,<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/militancia-CUP-rechaza-investir-primera_0_467203496.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> tras el empate que hubo en la asamblea nacional de la formaci&oacute;n del pasado domingo en Sabadell</a>. El resultado de estos debates en las diferentes agrupaciones locales de la formaci&oacute;n servir&aacute; de base para que, ma&ntilde;ana domingo, el consejo pol&iacute;tico y el grupo de acci&oacute;n parlamentaria de la CUP, que forman 68 personas, tome una decisi&oacute;n definitiva. En la cita s&oacute;lo podr&aacute;n votar los militantes, pero no los simpatizantes de la CUP, que s&iacute; lo pudieron hacer el pasado domingo en Sabadell.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute;n que tomen hoy las trece asambleas territoriales se trasladar&aacute; al consejo pol&iacute;tico, en el que cada territorial tiene entre tres y seis representantes. La asamblea territorial con mayor representaci&oacute;n es la de Girona y Catalunya Norte, la &uacute;nica con seis representantes en el consejo pol&iacute;tico. Las que tienen menos son las de las tierras del Ebro y la Comunidad Valenciana, con tres cada una. Entre las que tienen cinco representantes est&aacute; la de Barcelona.
    </p><h3 class="article-text">Tensiones internas</h3><p class="article-text">
        <strong>Tensiones internas</strong>El &uacute;ltimo d&iacute;a del a&ntilde;o, el ex cabeza de lista de la CUP por Barcelona en las elecciones municipales del 2011, Xavier Monge, anunci&oacute; que dimit&iacute;a como miembro del secretariado nacional, tras una contundente tuit en Twitter en que afirmaba que &ldquo;el proceso es el gran fraude de la pol&iacute;tica catalana&rdquo;. Monge, que hab&iacute;a recibido muchas cr&iacute;ticas en las &uacute;ltimas horas en las redes sociales por sus tres &uacute;ltimos tuits antes de cerrar su cuenta en Twitter, pr&oacute;ximo a los postulados de Endavant, el sector de la CUP m&aacute;s radicalmente contrario a aceptar la investidura de Artur Mas y la propuesta negociada con Juntos por el S&iacute; (JxS&iacute;).
    </p><p class="article-text">
        Endavant, que tiene su peso principal en las comarcas del Vall&eacute;s y Barcelon&eacute;s, se ha posicionado con claridad contra la investidura, una posici&oacute;n que se llena de matices entre las sensibilidades del Poble Lliure, que ha mostrado su voluntad de llegar a un acuerdo con Juntos pel S&iacute;, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/dia-complicado-CUP_0_466503574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal y como ha explicado Catalunya Plural en los &uacute;ltimos meses de negociaciones</a>.
    </p><h3 class="article-text">El escenario de unas nuevas elecciones</h3><p class="article-text">
        <strong>El escenario de unas nuevas elecciones</strong>Hoy por hoy la posibilidad de unos nuevos comicios que permitan una nueva aritm&eacute;tica parlamentaria est&aacute; m&aacute;s viva que nunca. Pero, &iquest;qu&eacute; pasar&iacute;a si se repitieran las elecciones del 27S, que configuraron el Parlamento m&aacute;s soberanista de la historia? El primer interrogante es si se reeditar&iacute;a Junts Pel S&iacute;, despu&eacute;s de estos tres meses con los diputados de ERC sin plantear ninguna alternativa al acuerdo con Junts Pel S&iacute;, y luego, tambi&eacute;n, que en las generales los republicanos consiguieran mejor resultado que Democr&agrave;cia y Llibertat -la nueva marca de CDC-.
    </p><p class="article-text">
        Otro interrogante ser&iacute;a el papel que jugar&iacute;a el espacio que representa la alianza de Barcelona en Com&uacute;, ICV con Podemos, que de la mano de Ada Colau se llev&oacute; la victoria el 20-D. &iquest;Tendr&iacute;a Catalunya S&iacute; Que Es Pot un nuevo impulso que le permitiera escalar posiciones en un Parlamento donde PSC y Ciudadanos lograron mejores resultados que la fuerza apadrinada por Pablo Iglesias? Estas son algunas de las inc&oacute;gnitas que se deber&iacute;an aislar en caso de que el Parlamento no eligiera presidente y tuviera que convocar, de forma autom&aacute;tica, unas nuevas elecciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-elige-marzo_1_4256741.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 02 Jan 2016 13:29:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="132590" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="132590" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP escoge entre Artur Mas o elecciones en marzo]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Investidura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP tria entre Mas o març]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-tria-marc_1_4256868.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP tria entre Mas o març"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Després de tres mesos de negociacions estèrils, l'esquerra anticapitalista decideix aquest diumenge si dóna suport, o no, a la investidura d’Artur Mas</p><p class="subtitle">El diputat de la CUP, Julià de Jòdar, lamenta que no s'hagi tingut més "sentit d'estat i altura de mires" per resoldre abans la situació en referència a Junts Pel Sí</p></div><p class="article-text">
        Cap de setmana crucial per a la CUP i el proc&eacute;s sobiranista que viu Catalunya. L'esquerra anticapitalista decideix aquest diumenge si d&oacute;na suport a la investidura d&rsquo;Artur Mas o si opta per anar a unes noves eleccions al mes de mar&ccedil;, despr&eacute;s de tres mesos de negociacions est&egrave;rils entre Junts Pel S&iacute;, que s&rsquo;ha negat a trobar un candidat de consens, i els <em>cupaires</em>, dividits internament pel qu&egrave; suposaria haver d&rsquo;investir Artur Mas.
    </p><p class="article-text">
        En cas de reeditar la presid&egrave;ncia del candidat de Junts Pel S&iacute;, la CUP preveu cedir dos diputats que votarien a favor i vuit que s&rsquo;abstindrien; mentre que en el cas d'unes noves eleccions l'opci&oacute; passaria perqu&egrave; cinc diputats votessin a favor i els altres cinc en contra -o b&eacute; l'abstenci&oacute; dels 10 diputats-, el qu&egrave; situaria el resultat final en 67 diputats a favor del candidat de Junts pel S&iacute; i 68 en contra. Aquestes seran les dues opcions entre les quals haur&agrave; de decidir-se la formaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aquest dissabte, el diputat de la CUP, Juli&agrave; de J&ograve;dar, en declaracions a <em>Catalunya R&agrave;dio</em>, ha assegurat que, diumenge, el consell pol&iacute;tic de la formaci&oacute; arribar&agrave; a una decisi&oacute; definitiva sobre la investidura, encara que hi torni a haver un empat. &ldquo;La CUP ja s'ha comprom&egrave;s a no abandonar la sala de reunions fins que no trobi el desllorigador&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Unes paraules que no han impedit que el veter&agrave; diputat de l'esquerra anticapitalista envi&iuml; un missatge a Artur Mas, a prop&ograve;sit de <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/CUP-exercir-decidir-oferir-estabilitat_0_468603199.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la crida a la responsabilitat que va fer el president en funcions en el seu discurs de Cap d'Any</a>, en una clara refer&egrave;ncia a la CUP. Juli&agrave; de J&ograve;dar ha lamentat que no s'hagi tingut m&eacute;s &ldquo;sentit d'estat i altura de mires&rdquo; per resoldre abans la situaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, les tretze assemblees territorials de la CUP ja han comen&ccedil;at a votar aquest dissabte sobre la investidura de Mas, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/militancia-CUP-rebutja-investir-primera_0_467203498.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">despr&eacute;s de l'empat que hi va haver en l'assemblea nacional de la formaci&oacute; de diumenge passat a Sabadell</a>. El resultat d'aquests debats en les diferents agrupacions locals de la formaci&oacute; servir&agrave; de base perqu&egrave;, dem&agrave; diumenge, el consell pol&iacute;tic i el grup d'acci&oacute; parlament&agrave;ria de la CUP, que formen 68 persones, prengui una decisi&oacute; definitiva. En la cita nom&eacute;s podran votar els militants, per&ograve; no pas els simpatitzants de la CUP, que s&iacute; ho van poder fer diumenge passat a Sabadell.
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; que prenguin avui les tretze assemblees territorials es traslladar&agrave; al consell pol&iacute;tic, en qu&egrave; cada territorial t&eacute; entre tres i sis representants. La territorial que en t&eacute; m&eacute;s &eacute;s la de Girona i Catalunya Nord, l'&uacute;nica amb sis representants al consell pol&iacute;tic. Les que en tenen menys s&oacute;n les de les terres de l'Ebre i el Pa&iacute;s Valenci&agrave;, amb tres cadascuna. Entre les que tenen cinc representants hi ha la de Barcelona.
    </p><h3 class="article-text">Tensions internes</h3><p class="article-text">
        <strong>Tensions internes</strong>L'&uacute;ltim dia de l'any, l'excap de llista de la CUP per Barcelona a les eleccions municipals del 2011, Xavier Monge, va anunciar que dimitia com a membre del secretariat nacional, despr&eacute;s d'una contundent piulada a Twitter en qu&egrave; afirmava que &ldquo;el proc&eacute;s &eacute;s el gran frau de la pol&iacute;tica catalana&rdquo;. Monge, que havia rebut moltes cr&iacute;tiques les &uacute;ltimes hores a les xarxes socials pels seus tres &uacute;ltims tuits abans de tancar el seu compte a Twitter, &eacute;s pr&ograve;xim als postulats d'Endavant, el sector de la CUP m&eacute;s radicalment contrari a acceptar la investidura d'Artur Mas i la proposta negociada amb Junts pel S&iacute; (JxS&iacute;).
    </p><p class="article-text">
        Endavant, que t&eacute; el seu pes principal a les comarques del Vall&egrave;s i Barcelon&egrave;s, s'ha posicionat amb claredat contra la investidura, una posici&oacute; que s'omple de matisos entre les sensibilitats del Poble Lliure, que ha mostrat la seva voluntat d'arribar a un acord amb Junts Pel S&iacute;, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/dia-mes-complicat-CUP_0_466503607.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal i com ha explicat Catalunya Plural en els darrers mesos de negociacons</a>.
    </p><h3 class="article-text">L'escenari d'unes noves eleccions</h3><p class="article-text">
        <strong>L'escenari d'unes noves eleccions</strong>Ara per ara la possibilitat d'uns nous comicis que permetin una nova aritm&egrave;tica parlament&agrave;ria est&agrave; m&eacute;s viva que mai. Per&ograve; qu&egrave; passaria si es repetissin les eleccions del 27S, que van configurar el Parlament m&eacute;s sobiranista de la hist&ograve;ria? El primer interrogant &eacute;s si es reeditaria Junts pel S&iacute;, despr&eacute;s d'aquests tres mesos amb els diputats d'ERC sense plantejar cap alternativa a l'acord amb Junts pel S&iacute; i despr&eacute;s, tamb&eacute;, que en les generals els republicans aconseguissin millor resultat que Democr&agrave;cia i Llibertat.
    </p><p class="article-text">
        Un altre interrogant seria quin paper jugaria l&rsquo;espai de que representa l'alian&ccedil;a de Barcelona en Com&uacute;, ICV-EUiA amb Podem, que de la m&agrave; d&rsquo;Ada Colau es va endur la vict&ograve;ria el 20-D. Tindria Catalunya S&iacute; Que Es Pot un nou impuls que li permet&eacute;s escalar posicions en un Parlament on PSC i Ciutadans van aconseguir millors resultats que la for&ccedil;a apadrinada per Pablo Iglesias? Aquestes s&oacute;n algunes de les inc&ograve;gnites que s&rsquo;haurien d'a&iuml;llar en cas que el Parlament no tri&eacute;s president i hagu&eacute;s de convocar, de forma autom&agrave;tica, unes noves eleccions.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-tria-marc_1_4256868.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 02 Jan 2016 12:51:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="132590" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="132590" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP tria entre Mas o març]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/271e86cc-1a66-4100-ba51-590c4aaef79f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Investidura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un centenar de bars del Raval posen la interculturalitat ‘sobre la taula’]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/centenar-raval-posen-interculturalitat-taula_1_2275339.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un centenar de bars del Raval posen la interculturalitat ‘sobre la taula’"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Aquestes festes nadalenques les taules dels bars i restaurants del Raval estan servides amb unes estovalles que reivindiquen la diversitat cultural com a font de riquesa</p><p class="subtitle">La iniciativa, impulsada conjuntament pel sector de la restauració, el teixit social del barri i l’Ajuntament, s’allargarà durant l’any 2016 per la bona acollida que està tenint</p></div><p class="article-text">
        Al barcelon&iacute; barri del Raval s&rsquo;hi parlen m&eacute;s de 200 lleng&uuml;es i es festegen m&eacute;s de 75 celebracions diferents amb or&iacute;gens culturals i religiosos. Aquestes dues dades, i moltes m&eacute;s que redunden en la riquesa de viure en una realitat culturalment diversa, formen part de la informaci&oacute; que, des d&rsquo;aquest desembre, es pot trobar en les estovalles dels bars i restaurants d&rsquo;aquest petit ecosistema, que es resisteix a patir els estigmes vinculats als conflictes socials.
    </p><p class="article-text">
        Coincidint amb les festes nadalenques i amb el missatge <em>Juga a descobrir les cultures del Raval</em>, la iniciativa t&eacute; en els restauradors els principals protagonistes. Un fet habitual al Raval, on el teixit comercial est&agrave; estretament comprom&egrave;s en difondre &ldquo;la cara menys coneguda del barri&rdquo;. Aix&iacute; ho explica Josep M. Nebot, president de l&rsquo;Eix Comercial del Raval, que confessa &ldquo;estar fart&rdquo; d&rsquo;escoltar parlar malament d&rsquo;un barri &ldquo;on cada incident, per petit que sigui, es magnifica&rdquo;. &ldquo;Tenim m&eacute;s d&rsquo;un 50% d&rsquo;immigraci&oacute; i podem presumir d&rsquo;una conviv&egrave;ncia exemplar, quan en d'altres indrets, en condicions menys extraordin&agrave;ries, hi ha molts m&eacute;s conflictes&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        El comprom&iacute;s dels restauradors i comerciants del Raval, per&ograve;, contrasta amb altres sectors econ&ograve;mics i comercials de Barcelona, que no han tingut la mateixa sensibilitat a l&rsquo;hora d&rsquo;abordar la situaci&oacute; d&rsquo;altres realitats vulnerables, com <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Els-manters-impostos-constitueix-Barcelona_0_461604678.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&eacute;s el cas del conflicte amb els manters</a>. En una entrevista concedida a aquest mitj&agrave;, el secretari general de la Confederaci&oacute; de Comer&ccedil; de Catalunya, Miguel &Aacute;ngel Fraile, va carregar amb duresa contra els manters, als quals va titllar sense matisos de &ldquo;delinq&uuml;ents&rdquo;. Unes paraules que, des de l'Espai de l'Immigrant, col&middot;lectiu que d&oacute;na suport als manters i que tamb&eacute; va acudir a la cita, es veu com una mostra clara de &ldquo;racisme invisible que hi ha en la nostra societat&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Al Raval, afortunadament, tenim uns restauradors molt sensibilitzats amb el barri&rdquo;, reivindica Iolanda Fresnillo, directora de la Fundaci&oacute; Tot Raval, entitat que treballa en la cohesi&oacute; social del barri i que ha participat en la iniciativa. Fresnillo valora &ldquo;molt positivament&rdquo; l'aposta per les estovalles interculturals, que contribueixen a fer del Raval &ldquo;un territori socialment responsable&rdquo;. I &eacute;s que tamb&eacute; per Nadal, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Raval-prepara-Nadal-autogestionat-Barcelona_0_456355425.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el teixit associatiu del barri ha endegat una s&egrave;rie d&rsquo;iniciatives de consum sostenible i economia solid&agrave;ria</a>, com un enllumenat artes&agrave; o bosses ecol&ograve;giques mitjan&ccedil;ant l&rsquo;ocupaci&oacute; de proximitat.
    </p><p class="article-text">
        En les estovalles de paper, els clients hi veuen representat una mena de joc que els convida a descobrir el Raval i a fer barri, com ara on poder anar a comprar. I, a m&eacute;s, serveixen per desmitificar algunes de les llegendes urbanes que en alguns casos han arrelat producte del desconeixement. &ldquo;&Eacute;s fals que els negocis regentats per persones d&rsquo;origen immigrant actu&iuml;n fora de normativa i tinguin facilitats fiscals&rdquo;, argumenta Nebot.
    </p><h3 class="article-text">El Raval, abans i despr&eacute;s</h3><p class="article-text">
        <strong>El Raval, abans i despr&eacute;s</strong>Des del govern d&rsquo;Ada Colau hi ha la convicci&oacute; de que l&rsquo;anterior equip municipal &ldquo;no va fer prou&rdquo; per reivindicar el Raval com un barri digne. &ldquo;Ens hem trobat amb un teixit social i comercial actiu i implicat, que contrasta amb l&rsquo;abandonament de l&rsquo;administraci&oacute;&rdquo;, explica la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin. En base a aquest diagn&ograve;stic, l&rsquo;Ajuntament ha donat suport a la iniciativa que, tal i com remarca Pin, &ldquo;neix del ve&iuml;nat, nosaltres nom&eacute;s l'hem acompanyat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el passat, el mateix teixit social del barri Raval, havia fet de la seva activitat associativa una cr&iacute;tica constant al govern de Xavier Trias. De fet, fins i tot s&rsquo;havien fet <em>performances</em> i <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/solidaritat-Barceloneta-sesten-Ciutat-Vella_0_299570045.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">par&ograve;dies de l&rsquo;alcalde i l&rsquo;aleshores regidora del districte, Merc&egrave; Homs, m&eacute;s coneguda a al zona com Merc&egrave; Fongs</a>. El col&middot;lectiu Putes indignades o les assemblees de barri de la zona havien condemnat les actuacions policials que, segons alerten a aquest mitj&agrave;, encara ara pateixen.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Pin, que admet que encara cueja l'estigma de barri conflictiu, posa en valor la riquesa i la feina de les entitats que, en el cas del Raval, mantenen l&rsquo;exig&egrave;ncia envers l&rsquo;administraci&oacute; malgrat el canvi de govern. Des de la Fundaci&oacute; Tot Raval es lamenta la &ldquo;pressa&rdquo; amb qu&egrave; s&rsquo;ha fet. &ldquo;Entitats i restauradors haur&iacute;em d&rsquo;haver jugat un paper m&eacute;s protagonista per garantir que les estovalles es reparteixin i no quedin aplegades en un rac&oacute;&rdquo;, lamenta la directora de l&rsquo;entitat, Iolanda Fresnillo, que demana m&eacute;s previsi&oacute; i temps per permetre que els comer&ccedil;os es facin seva la iniciativa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/centenar-raval-posen-interculturalitat-taula_1_2275339.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 31 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244262" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244262" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un centenar de bars del Raval posen la interculturalitat ‘sobre la taula’]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Raval,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un centenar de bares del Raval ponen la interculturalidad 'sobre la mesa']]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/centenar-bares-raval-ponen-interculturalidad_1_2274969.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un centenar de bares del Raval ponen la interculturalidad &#039;sobre la mesa&#039;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Estas fiestas navideñas las mesas de los bares y restaurantes del barrio del Raval están servidas con un manteles que reivindican la diversidad cultural como fuente de riqueza</p><p class="subtitle">La iniciativa, impulsada conjuntamente por el sector de la restauración, el tejido social del barrio y el Ayuntamiento, se alargará durante el año 2016 por la buena acogida que está teniendo</p></div><p class="article-text">
        En el barcelon&eacute;s barrio del Raval se hablan m&aacute;s de 200 lenguas y hay m&aacute;s de 75 celebraciones de diferentes or&iacute;genes culturales y religiosos. Estos dos datos, y muchos m&aacute;s que redundan en la riqueza de vivir en una realidad culturalmente diversa, forman parte de la informaci&oacute;n que, desde este diciembre, se puede encontrar en el mantel de los bares y restaurantes de este peque&ntilde;o ecosistema de Barcelona, que se resiste a sufrir los estigmas vinculados a los conflictos sociales.
    </p><p class="article-text">
        Coincidiendo con las fiestas navide&ntilde;as y con el mensaje <em>Juega a descubrir las culturas del Raval</em>, la iniciativa tiene en los restauradores los principales protagonistas. Un hecho habitual en el Raval, donde el tejido comercial est&aacute; estrechamente comprometido en difundir &ldquo;la cara menos conocida del barrio&rdquo;. As&iacute; lo explica Josep M. Nebot, presidente del Eix Comercial del Raval, que confiesa &ldquo;estar harto&rdquo; de escuchar hablar mal de un barrio &ldquo;donde cada incidente, por peque&ntilde;o que sea, se magnifica&rdquo;. &ldquo;Tenemos m&aacute;s de un 50% de inmigraci&oacute;n y podemos presumir de una convivencia ejemplar, cuando en otros lugares, en condiciones menos extraordinarias, hay muchos m&aacute;s conflictos&rdquo;, explica.
    </p><p class="article-text">
        El compromiso de los restauradores y comerciantes del Raval, sin embargo, contrasta con otros sectores econ&oacute;micos y comerciales de Barcelona, que no han tenido la misma sensibilidad a la hora de abordar la situaci&oacute;n de otras realidades vulnerables, como es el caso del conflicto con los manteros. En una entrevista concedida a este medio, el secretario general de la Confederaci&oacute;n de Comercio de Catalunya, Miguel &Aacute;ngel Fraile, carg&oacute; con dureza contra los manteros, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/manteros-avienen-impuestos-constituye-Barcelona_0_461604646.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">a los que tild&oacute;, sin matices, de &ldquo;delincuentes&rdquo;</a>. Unas palabras que el Espai de l'Inmigrant, colectivo que apoya a los manteros, se ve como una muestra clara del &ldquo;racismo invisible que existe en nuestra sociedad&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de76574f-827b-4d4b-bf23-f137b9961b5e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;En el Raval, afortunadamente, tenemos unos restauradores muy sensibilizados con el barrio&rdquo;, reivindica Iolanda Fresnillo, directora de la Fundaci&oacute;n Tot Raval, entidad que trabaja en la cohesi&oacute;n social del barrio y que ha participado en la iniciativa. Fresnillo valora &ldquo;muy positivamente&rdquo; la apuesta por los manteles interculturales, que contribuyen a hacer del Raval &ldquo;un territorio socialmente responsable&rdquo;. Y es que tambi&eacute;n en Navidad, el tejido asociativo del barrio ha puesto en marcha <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/Raval-prepara-Navidad-autogestionada-Barcelona_0_456355395.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una serie de iniciativas de consumo sostenible y econom&iacute;a solidaria</a>, como un alumbrado artesano o bolsas ecol&oacute;gicas mediante el empleo de proximidad.
    </p><p class="article-text">
        En los m&aacute;s de 150.000 manteles de papel que se han repartido entre un centenar de establecimientos, los clientes ven representado una especie de juego que les invita a descubrir el Raval y a hacer barrio, as&iacute; como donde poder ir a comprar. Y, adem&aacute;s, sirve para desmitificar algunas de las leyendas urbanas que en algunos casos han arraigado producto del desconocimiento. &ldquo;Es falso que los negocios regentados por personas de origen inmigrante act&uacute;en fuera de la normativa y tengan facilidades fiscales&rdquo;, argumenta Nebot.
    </p><h3 class="article-text">El Raval, antes y despu&eacute;s del 24-M</h3><p class="article-text">
        <strong>El Raval, antes y despu&eacute;s del 24-M</strong>
    </p><p class="article-text">
        En el gobierno de Ada Colau existe la convicci&oacute;n de que el anterior equipo municipal &ldquo;no hizo lo suficiente&rdquo; para reivindicar el Raval como un barrio digno. &ldquo;Nos hemos encontrado con un tejido social y comercial activo e implicado, que contrasta con el abandono de la administraci&oacute;n&rdquo;, explica la concejala de Ciutat Vella, Gala Pin. En base a este diagn&oacute;stico, el Ayuntamiento ha apoyado la iniciativa que, tal y como remarca Pin, &ldquo;nace del vecindario, nosotros s&oacute;lo lo hemos acompa&ntilde;ado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En el pasado, el mismo tejido social del barrio Raval, hab&iacute;a hecho de su actividad asociativa una cr&iacute;tica constante al gobierno de Xavier Trias. De hecho, incluso se hab&iacute;an hecho <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/solidaridad-Barceloneta-extiende-Ciutat-Vella_0_299570047.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">performances y parodias del alcalde y la entonces concejala del distrito, Merc&egrave; Homs, m&aacute;s conocida en el zona como Merc&egrave; Fongs</a>. El colectivo Putas indignadas o las asambleas de barrio de la zona hab&iacute;an condenado las actuaciones policiales que, seg&uacute;n alertan a este medio, todav&iacute;a hoy sufren.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f4e7c78-beb9-4075-a3a3-adb849994651_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Pin, que admite que a&uacute;n colea el estigma de barrio conflictivo, pone en valor la riqueza y el trabajo de las entidades que, en el caso del Raval, mantienen la exigencia hacia la administraci&oacute;n a pesar del cambio de gobierno. De hecho, la Fundaci&oacute;n Tot Raval se lamenta la &ldquo;prisa&rdquo; con que se ha impulsado la inicitiva de los manteles. &ldquo;Entidades y restauradores deber&iacute;amos haber jugado un papel m&aacute;s protagonista para garantizar que los manteles se repartan y no queden arrinconadas&rdquo;, lamenta su directora, que pide m&aacute;s previsi&oacute;n y tiempo para permitir que los comercios &ldquo;se hagan suya&rdquo; la iniciativa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/centenar-bares-raval-ponen-interculturalidad_1_2274969.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 30 Dec 2015 19:52:41 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244262" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244262" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un centenar de bares del Raval ponen la interculturalidad 'sobre la mesa']]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0805cab2-898e-4161-87c4-de0f6d35add1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Raval,Diversidad cultural,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un amplio acuerdo de izquierdas blinda "una fiscalidad más equitativa" para Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/acuerdo-izquierdas-fiscalidad-equitativa-barcelona_1_2275058.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un amplio acuerdo de izquierdas blinda &quot;una fiscalidad más equitativa&quot; para Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">BComú, ERC, PSC y la CUP evitan "la subida indiscriminada del IBI" proyectada por las ordenanzas selladas entre CiU y PP en el pasado mandato</p><p class="subtitle">CiU ve el renacimiento "de un nuevo Tripartito" y alerta de que la nueva fiscalidad supondrá una pérdida de ingresos de 2,2 millones de euros</p></div><p class="article-text">
        El gobierno de Ada Colau ha conseguido coser el apoyo de todos los partidos de la izquierda barcelonesa para la aprobaci&oacute;n de las ordenanzas fiscales. Incluso el de la CUP, que hasta el &uacute;ltimo momento no ha dado a conocer el sentido de su voto, que finalmente ha sido positivo. Con el apoyo de la izquierda anticapitalista, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/Colau-demandas-ERC-PSC-ordenanzas_0_467553774.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sumado al de socialistas y republicanos</a>, Barcelona sustituye la pol&iacute;tica fiscal de CiU -que se impuso en el pasado mandato gracias a la complicidad del PP- y aplicar&aacute; a partir del 1 de enero de 2016 una nueva fiscalidad &ldquo;m&aacute;s justa y equitativa&rdquo;. El acuerdo refuerza los v&iacute;nculos de BCom&uacute; con sus potenciales socios de gobierno, a la espera de que en el pr&oacute;ximo a&ntilde;o&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/Colau-dificil-acuerdo-izquierdas-Barcelona_0_449705329.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se concreten las alianzas para reforzar la estabilidad pol&iacute;tica</a> de Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        El encargado de defender la propuesta, el teniente de alcalde Gerardo Pisarello, ha reivindicado que las nuevas ordenanzas fiscales &ldquo;preservan las clases medias y protegen las familias m&aacute;s golpeadas por la crisis&rdquo;. Unas exigencias que, seg&uacute;n el gobierno, se hacen compatibles con que &ldquo;los grandes patrimonios contribuyan en el gasto del Ayuntamiento&rdquo;, ya que el IBI finalmente s&oacute;lo se subir&aacute; a las viviendas de valor catastral superior a los 300.000 euros, tal y como suger&iacute;a el PSC.
    </p><p class="article-text">
        En un debate intenso, marcado por la indignaci&oacute;n de la oposici&oacute;n, CiU ha hecho una lectura pol&iacute;tica de un acuerdo que ve como el renacimiento &ldquo;de un nuevo Tripartito&rdquo;. La concejala de Uni&oacute;, S&ograve;nia Recasens, ha alertado que la nueva fiscalidad supondr&aacute; una p&eacute;rdida de ingresos de 2,2 millones de euros y ha lamentado &ldquo;el poco margen de maniobra&rdquo; que tiene el gobierno a la hora de aprobar medidas importantes. La fiscalidad vigente es la misma desde 2012, el &uacute;ltimo a&ntilde;o en que se renov&oacute;, pactada entre el gobierno de CiU y el PP. Desde entonces, se ha prorrogado de manera autom&aacute;tica y sin pasar por el pleno.
    </p><p class="article-text">
        El debate sobre las ordenanzas ha girado alrededor del impuesto de bienes inmuebles, el IBI. El gobierno pretend&iacute;a congelarlo a en todos los tramos inicialmente, pero en la aprobaci&oacute;n inicial se acept&oacute; una propuesta del PSC para subirlo un 2% de las viviendas de la ciudad, los que tienen un valor catastral superior a los 300.000 euros. Para el resto de pisos, el impuesto quedar&aacute; congelado. El PSC defiende el &ldquo;s&iacute;&rdquo; a las ordenanzas para esta medida, con la que ve una progresividad en el IBI; y tambi&eacute;n para las bonificaciones a que se ha comprometido el gobierno para industrias culturales y nuevos emprendedores.
    </p><p class="article-text">
        ERC tambi&eacute;n ha hecho una defensa el &ldquo;s&iacute;&rdquo; a las ordenanzas con el fin de <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Colau-Bosch-transporte-gratuito-recursos_0_465453720.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rebajar el transporte p&uacute;blico a los j&oacute;venes de 16 a&ntilde;os seg&uacute;n la renta familiar con una T-Joven bonificada</a>. El jefe de filas de los republicanos, Alfred Bosch, adem&aacute;s, ha querido contestar personalmente a Recasens: &ldquo;No s&eacute; d&oacute;nde ve usted el Tripartito, en todo caso aqu&iacute; hay un pentapartito&rdquo;, ha dicho el edil independentista enumerando las formaciones que forman parte de la confluencia que representa BCom&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        La sorpresa la ha dado la CUP, que finalmente ha apoyado la medida. El apoyo de los <em>cupaires</em>, sin embargo, ha ido acompa&ntilde;ado de algunos matices. Su jefa de filas, Mar&iacute;a Jos&eacute; Lecha, ha lamentado que la Iglesia no pague el IBI, aunque ha reconocido que el Ayuntamiento &ldquo;no tiene mano&rdquo; en esa materia. Lecha ha anunciado el apoyo a las ordenanzas, aunque puntualizando que se trata de un avance &ldquo;muy peque&ntilde;o&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la congelaci&oacute;n del IBI en todos los tramos excepto el m&aacute;s alto, las nuevas ordenanzas fiscales incluyen otras medidas como el aumento de tasas vinculadas a la emisi&oacute;n de informes t&eacute;cnicos o autorizaciones por parte de Bomberos o Guardia Urbana y incorporan subvenciones a las tasas de entidades o actividades no lucrativas y se implanta una tasa de desenganche de la gr&uacute;a municipal antes de que se inicie la marcha.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/acuerdo-izquierdas-fiscalidad-equitativa-barcelona_1_2275058.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 29 Dec 2015 12:03:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="29019" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="29019" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un amplio acuerdo de izquierdas blinda "una fiscalidad más equitativa" para Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un ampli acord d’esquerres blinda “una fiscalitat més equitativa” per a Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/desquerres-blinda-fiscalitat-equitativa-barcelona_1_2275496.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un ampli acord d’esquerres blinda “una fiscalitat més equitativa” per a Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">BComú, ERC, PSC i la CUP eviten “la pujada indiscriminada de l’IBI” projectada per les ordenances segellades entre CiU i PP en el passat mandat</p><p class="subtitle">CiU veu el renaixement “d’un nou Tripartit” i alerta que la nova fiscalitat suposarà una pèrdua d'ingressos de 2,2 milions d'euros</p></div><p class="article-text">
        El govern d&rsquo;Ada Colau ha aconseguit cosir el suport de tots els partits de l&rsquo;esquerra barcelonina. Fins i tot el de la CUP, que fins a l&rsquo;&uacute;ltim moment no ha donat a con&egrave;ixer el sentit del seu vot, que finalment ha estat positiu. Amb el suport de l&rsquo;esquerra anticapitalista, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Colau-demandes-PSC-ordenances-fiscals_0_467553726.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">sumat al de socialistes i republicans</a>, Barcelona substitueix la pol&iacute;tica fiscal de CiU &ndash;que es va imposar en el passat mandat gr&agrave;cies a la complicitat del PP&mdash; i aplicar&agrave; a partir de l&rsquo;1 de gener de 2016 una nova fiscalitat &ldquo;m&eacute;s justa i equitativa&rdquo;. L'acord refor&ccedil;a els vincles de BCom&uacute; amb els seus potencials socis de govern, a l'espera de que en el proper any es concretin&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Colau-dificil-teixir-destabilitat-Barcelona_0_449705381.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les aliances per refor&ccedil;ar l'estabilitat pol&iacute;tica</a> de Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;encarregat de defensar la proposta, el tinent d'alcalde Gerardo Pisarello, ha reivindicat que les noves ordenances fiscals &ldquo;preserven les classes mitjanes i protegeixen les fam&iacute;lies m&eacute;s colpejades per la crisi&rdquo;. Unes exig&egrave;ncies que, segons el govern, es fan compatibles amb &ldquo;els grans patrimonis a que contribueixin en la despesa de l'Ajuntament&rdquo;, ja que l'IBI finalment nom&eacute;s s'apujar&agrave; als habitatges de valor cadastral superior als 300.000 euros, tal i com suggeria el PSC.
    </p><p class="article-text">
        En un debat intents, marcat per la indignaci&oacute; de l&rsquo;oposici&oacute;, CiU ha fet una lectura pol&iacute;tica d&rsquo;un acord que veu com el renaixement &ldquo;d&rsquo;un nou Tripartit&rdquo;. La regidora d'Uni&oacute;, S&ograve;nia Recasens, ha alertat que la nova fiscalitat suposar&agrave; una p&egrave;rdua d'ingressos de 2,2 milions d'euros i ha lamentat &ldquo;el poc marge de maniobra&rdquo; i que t&eacute; el govern a l&rsquo;hora d&rsquo;aprovar mesures importants. La fiscalitat vigent &eacute;s la mateixa des del 2012, l'&uacute;ltim any en qu&egrave; es va renovar, pactada entre el govern de CiU i el PP. Des de llavors, s'ha prorrogat de manera autom&agrave;tica i sense passar pel ple.
    </p><p class="article-text">
        El debat sobre les ordenances ha girat al voltant de l&rsquo;impost de b&eacute;ns immobles, l&rsquo;IBI. El govern pretenia congelar-lo a tothom inicialment, per&ograve; en l&rsquo;aprovaci&oacute; inicial es va acceptar una proposta del PSC per apujar-lo un 2% dels habitatges de la ciutat, els que tenen un valor cadastral superior als 300.000 euros. Per a la resta de pisos, l&rsquo;impost quedar&agrave; congelat. El PSC defensa el &ldquo;s&iacute;&rdquo; a les ordenances per a aquesta mesura, amb qu&egrave; veu una progressivitat a l&rsquo;IBI; i tamb&eacute; per a les bonificacions a qu&egrave; s&rsquo;ha comprom&egrave;s el govern per a ind&uacute;stries culturals i nous emprenedors.
    </p><p class="article-text">
        ERC tamb&eacute; ha fet una defensa el &ldquo;s&iacute;&rdquo; a les ordenances per l&rsquo;acord amb el govern per rebaixar <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Colau-Bosch-allargar-transport-recursos_0_465453580.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el transport p&uacute;blic als joves de 16 anys segons la renda familiar amb una T-Jove bonificada</a>. El cap de files dels republicans, Alfred Bosch, a m&eacute;s, ha volgut contestar personalment a Recasens: &ldquo;No s&eacute; on veu vost&egrave; el tripartit, en tot cas aqu&iacute; hi ha un pentapartit&rdquo;, ha dit enumerant les formacions que formen part de la conflu&egrave;ncia que representa BCom&uacute;.
    </p><p class="article-text">
        La sorpresa l&rsquo;ha donat la CUP, que finalment ha donat suport a la mesura. El recolzament dels <em>cupaires</em>, per&ograve;, ha anat acompanyat d'alguns matisos. La seva cap de files, Maria Jos&eacute; Lecha, ha lamentat que l&rsquo;Esgl&eacute;sia no pagui l&rsquo;IBI, tot i que ha reconegut que l&rsquo;Ajuntament &ldquo;no hi t&eacute; m&agrave;&rdquo;. Lecha ha anunciat el suport a les ordenances, tot puntualitzant que es tracta d&rsquo;un aven&ccedil; &ldquo;molt petit&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave;, de la congelaci&oacute; de l'IBI en tots els trams excepte el m&eacute;s alt, les noves ordenances fiscals inclouen entre mesures com la incrementaci&oacute; de taxes vinculades a l&rsquo;emissi&oacute; d&rsquo;informes t&egrave;cnics o autoritzacions per part de Bombers o Gu&agrave;rdia Urbana i s'incorporen subvencions a les taxes d'entitats o activitats no lucratives i s'implanta una taxa de desenganxament de la grua municipal abans que s&rsquo;inici&iuml; la marxa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/desquerres-blinda-fiscalitat-equitativa-barcelona_1_2275496.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 29 Dec 2015 11:24:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="29019" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="29019" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un ampli acord d’esquerres blinda “una fiscalitat més equitativa” per a Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3d8cb63a-6299-401e-891c-7b6bc4cff8c1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ada Colau]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Colau cede a las demandas de ERC y PSC para aprobar las ordenanzas fiscales]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/colau-demandas-erc-psc-ordenanzas_1_2273619.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Colau cede a las demandas de ERC y PSC para aprobar las ordenanzas fiscales"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El apoyo de ERC y PSC sirve al gobierno para desbloquear uno de los debates que más dolores de cabeza le ha causado desde que comenzó la legislatura: la fiscalidad de Barcelona</p><p class="subtitle">ERC pone en valor que el gobierno se avenga a abaratar el transporte público para jóvenes de hasta 16 años, "una reivindicación histórica"</p><p class="subtitle">El PSC celebra la subida del IBI al 2% de los ciudadanos y que Barcelona pase a ser "zona cero de impuestos" para los nuevos autónomos durante el primer año</p></div><p class="article-text">
        El gobierno de Ada Colau podr&aacute; aprobar ma&ntilde;ana, en el &uacute;ltimo pleno municipal del a&ntilde;o, las ordenanzas fiscales gracias al apoyo de republicanos y socialistas. Un apoyo al que quiz&aacute; se sumar&aacute; la CUP, que seg&uacute;n fuentes consultadas por este medio votar&aacute; <em>s&iacute;</em> o se abstendr&aacute;, pero &ldquo;en ning&uacute;n caso&rdquo; votar&aacute; <em>no</em>. Despu&eacute;s de <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/Colau-construir-fiscalidad-equitativa-Barcelona_0_438507165.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">dos meses de intensas negociaciones</a> entre los grupos de izquierdas del consistorio, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/ERC-PSC-ordenanzas-Colau-progresistas_0_443406814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">y no sin fisuras</a>, el equipo de Barcelona en Com&uacute; ha aceptado buena parte las propuestas presentadas por ERC y PSC que, a cambio, le prestar&aacute;n este martes su voto favorable.
    </p><p class="article-text">
        Hasta ahora, el principal escollo -<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/ERC-PSC-ordenanzas-Colau-plenario_0_446905566.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que en el pleno del 30 de octubre dej&oacute; la estabilidad del gobierno herida</a>- giraba alrededor del IBI y su progresividad, que quedar&aacute; congelado para el 98% de los barceloneses, tal y como solicitaba el PSC. El 2% restante corresponde a inmuebles con un valor catastral superior a los 300.000 euros -600.000 euros de precio de mercado-. En este punto, la izquierda anticapitalista encontraba la cifra insuficiente, mientras que ERC pretend&iacute;a que se congelara para todos los ciudadanos. Seg&uacute;n fuentes municipales, a pesar de aceptar las alegaciones de los grupos, la apuesta por <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/Barcelona-bonificaciones-subvenciones-IBI-vulnerables_0_441306502.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una fiscalidad m&aacute;s justa</a> queda intacta.
    </p><p class="article-text">
        En una ma&ntilde;ana intensa en los despachos del Ayuntamiento, los l&iacute;deres de ERC y PSC -que ya hab&iacute;a comunicado su s&iacute; el pasado jueves- han comparecido ante los medios. El presidente del Grupo Municipal de ERC, Alfred Bosch, ha confirmado la luz verde de su grupo y ha puesto en valor que el gobierno haya aceptado alguna de sus propuestas, como la de abaratar el precio del transporte p&uacute;blico para los j&oacute;venes, &ldquo;una reivindicaci&oacute;n hist&oacute;rica&rdquo;. Otras condiciones de ERC han sido la congelaci&oacute;n de los precios p&uacute;blicos y el fomento del empleo rebajando el impuesto sobre las actividades econ&oacute;micas (IAE) a las empresas que generen contratos estables.
    </p><p class="article-text">
        Por la parte socialista, el jefe de filas del PSC, Jaume Collboni, ha argumentado el &ldquo;s&iacute;&rdquo; de su grupo en base a tres principales ejes que han presentado en tono de conquista. El primero, que Barcelona ser&aacute; &ldquo;zona cero de impuestos&rdquo; para los nuevos aut&oacute;nomos durante el primer a&ntilde;o -de hecho, el Ayuntamiento les pagar&aacute; tambi&eacute;n la Seguridad Social-. En segundo lugar, Collboni ha destacado la bonificaci&oacute;n de hasta el 95% del IBI a las empresas culturales que reinviertan sus beneficios en la ciudad. Y, finalmente, ha puesto en valor que el IBI suba a los propietarios de edificios con un valor catastral superior a los 300.000.
    </p><h3 class="article-text">CiU, C's y PP, votar&aacute;n en contra y piden &ldquo;m&aacute;s di&aacute;logo&rdquo;</h3><p class="article-text">
        Con el apoyo de ERC y el PSC en el bolsillo, Colau se asegura las ordenanzas fiscales, pero no evitar&aacute; los reproches del resto de grupos, que votar&aacute;n en contra. CiU, Ciutadans y PP piden &ldquo;m&aacute;s di&aacute;logo a la alcaldesa&rdquo;, y lamentan que BCom&uacute; s&oacute;lo tenga margen para pactar con los mismos grupos que le aprobaron la investidura.
    </p><p class="article-text">
        El l&iacute;der de CiU en el Ayuntamiento de Barcelona, Xavier Trias, ya hab&iacute;a asegurado que su grupo votar&iacute;a en contra de las ordenanzas fiscales en el pleno y ha insistido en que el gobierno de Ada Colau &ldquo;no tiene un modelo propio de fiscalidad&rdquo;. El exalcalde ha expresado su &ldquo;desconfianza&rdquo; ante la revalorizaci&oacute;n de los valores catastrales que el gobierno municipal ha encargado para el 2016, y advirti&oacute; que provocar&aacute; una fuerte subida para el 2017.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/colau-demandas-erc-psc-ordenanzas_1_2273619.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Dec 2015 16:17:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="69549" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="69549" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Colau cede a las demandas de ERC y PSC para aprobar las ordenanzas fiscales]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Barcelona,Ada Colau]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Colau cedeix a les demandes d’ERC i PSC per aprovar les ordenances fiscals]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/colau-demandes-psc-ordenances-fiscals_1_2273998.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Colau cedeix a les demandes d’ERC i PSC per aprovar les ordenances fiscals"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El suport d'ERC i PSC serveix al govern per desbloquejar un dels debats que més mals de cap li ha causat des que va començar la legislatura: la fiscalitat de Barcelona</p><p class="subtitle">ERC posa en valor que el govern s’avingui a abaratir el transport públic per a joves de fins a 16 anys, “una reivindicació histórica”</p><p class="subtitle">El PSC celebra l’apujada de l’IBI al 2% dels ciutadans i que Barcelona passi a ser “zona zero d’impostos” per als nous autònoms durant el primer any</p></div><p class="article-text">
        El govern d&rsquo;Ada Colau podr&agrave; aprovar dem&agrave;, en l&rsquo;&uacute;ltim plenari municipal de l&rsquo;any, les ordenances fiscals gr&agrave;cies al suport de republicans i socialistes. Un recolzament al que potser se sumar&agrave; la CUP, que segons fonts consultades per aquest mitj&agrave; votar&agrave; o <em>s&iacute;</em> o s&rsquo;abstindr&agrave;, per&ograve; &ldquo;en cap cas&rdquo; votar&agrave; <em>no</em>. <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Aprovar-Barcelona-contrarellotge-minoria-Colau_0_438507194.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Despr&eacute;s de dos mesos d&rsquo;intenses negociacions</a> entre els grups d&rsquo;esquerres del consistori, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/ERC-PSC-ordenances-Colau-progressistes_0_443406711.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">i no sense fissures</a>, l&rsquo;equip de Barcelona en Com&uacute; ha acceptat bona part les propostes presentades per ERC i PSC que, a canvi, li prestaran aquest dimarts el seu vot favorable.
    </p><p class="article-text">
        Fins ara, el principal escull &ndash;q<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/PSC-ERC-Colau-ordenances-Barcelona_0_446905450.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ue en el ple del 30 d&rsquo;octubre va deixar l&rsquo;estabilitat del govern ferida</a>&mdash;girava al voltant de l&rsquo;IBI i la seva progressivitat, que quedar&agrave; congelat per al 98% dels barcelonins, tal i com sol&middot;licitava el PSC. El 2% restants corresponen a immobles amb un valor cadastral superior als 300.000 euros, &eacute;s a dir amb un valor de mercat de m&eacute;s de 600.000&euro;. En aquest punt, l&rsquo;esquerra anticapitalista trobava la xifra insuficient, mentre que ERC pretenia que es congel&eacute;s per a tots els ciutadans. Segons fonts municipals, tot i acceptar les al&middot;legacions dels grups, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/LAjuntament-incrementar-bonificacions-subvencions-vulnerables_0_441306167.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'aposta per una fiscalitat m&eacute;s justa</a> queda intacta.
    </p><p class="article-text">
        En un mat&iacute; intens als despatxos de l&rsquo;Ajuntament, els l&iacute;der d&rsquo;ERC i PSC &ndash;que ja havia comunicat el seu s&iacute; el passat dijous&mdash; han comparegut. El president del Grup Municipal d&rsquo;ERC, Alfred Bosch, ha confirmat la llum verda del seu grup i ha posat en valor que el govern hagi acceptat alguna de les seves propostes, com la d&rsquo;abaratir el preu del transport p&uacute;blic per als joves, &ldquo;una reivindicaci&oacute; hist&ograve;rica&rdquo;. Altres condicions d&rsquo;ERC han estat la congelaci&oacute; dels preus p&uacute;blics i el foment de l&rsquo;ocupaci&oacute; rebaixant l&rsquo;impost sobre les activitats econ&ograve;miques (IAE) a les empreses que generin contractes estables.
    </p><p class="article-text">
        Per la part socialista, el cap de files del PSC, Jaume Colloni, ha argumentat el &ldquo;s&iacute;&rdquo; del seu grup en base a tres principals eixos que han presentat en to de conquesta. El primer, que Barcelona ser&agrave; &ldquo;zona zero d&rsquo;impostos&rdquo; per als nous aut&ograve;noms durant el primer any -de fet, l&rsquo;Ajuntament els pagar&agrave; tamb&eacute; la Seguretat Social-. En segon lloc, Collboni ha destacat la bonificaci&oacute; de fins al 95% de l&rsquo;IBI a les empreses culturals que reinverteixin els seus beneficis a la ciutat. I, finalment, ha posat en valor que l'IBI s&rsquo;apugi als propietaris d&rsquo;edificis amb un valor cadastral superior als 300.000.
    </p><h3 class="article-text">CiU, C's i PP, votaran en contra i demanen &ldquo;m&eacute;s di&agrave;leg&rdquo;</h3><p class="article-text">
        <strong>CiU, C's i PP, votaran en contra i demanen &ldquo;m&eacute;s di&agrave;leg&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        Amb el suport d&rsquo;ERC i el PSC a la butxaca, Colau s&rsquo;assegura les ordenances fiscals, per&ograve; no evitar&agrave; els retrets de la resta de grups, que hi votar&agrave; en contra. CiU, Ciutadans i PP demanen &ldquo;m&eacute;s di&agrave;leg a l&rsquo;alcaldessa&rdquo;, i lamenten que BCom&uacute; nom&eacute;s tingui marge per pactar amb els mateixos grups que li van aprovar la investidura.
    </p><p class="article-text">
        El l&iacute;der de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Trias, ja havia assegurat que el seu grup votar&agrave; en contra de les ordenances fiscals en el ple i ha insistit que el govern d'Ada Colau &ldquo;no t&eacute; un model propi de fiscalitat&rdquo;. L'exalcalde ha expressat la seva &ldquo;desconfian&ccedil;a&rdquo; davant la revaloritzaci&oacute; dels valors cadastrals que el govern municipal ha encarregat per al 2016, i ha advertit que provocar&agrave; una forta pujada per al 2017.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/colau-demandes-psc-ordenances-fiscals_1_2273998.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 28 Dec 2015 15:58:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="69549" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="69549" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Colau cedeix a les demandes d’ERC i PSC per aprovar les ordenances fiscals]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/05b0d55f-d7c3-4353-b82e-50176ba40b40_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ada Colau]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“El relat turístic peca d’economicista i obvia els indicadors socials”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/ens-hem-convertit-lhomus-economicus_128_2292033.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“El relat turístic peca d’economicista i obvia els indicadors socials”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Parlem amb l’antropòleg i l’expert en turisme Jordi Ficapal, que demana repensar el turisme en clau humana i mediambiental</p><p class="subtitle">Sobre la moratòria hotelera del govern d’Ada Colau, l’expert entén que s’ha posat “massa” l’accent en els hotels i que, en canvi, no fa aflorar els apartaments il·legals</p><p class="subtitle">“Conflictes com el de la Barceloneta posen en evidència que el ritme en què s’estava treballant no era l’adequat”, alerta Ficapal</p></div><p class="article-text">
        Parlar amb l&rsquo;antrop&ograve;leg Jordi Ficapal (Barcelona, 1962) &eacute;s gaudir d&rsquo;una radiografia rigorosa i equilibrada sobre la cara i la creu del turisme. Per al director de l'<a href="http://www.tsi.url.edu/ca/noticies" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Observatori de Turisme Responsable (OTR) de la Facultat de Turisme i Direcci&oacute; Hotelera Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull)</a>, cal posar en context els beneficis econ&ograve;mics d&rsquo;aquest fenomen i analitzar a fons el balan&ccedil; entre els impactes positius i els negatius. Parlem amb ell sobre la necessitat d&rsquo;incorporar les humanitats en l&rsquo;avaluaci&oacute; del turisme, sobre un model sostenible i posem el focus en la gesti&oacute; que n&rsquo;ha fet darrerament Barcelona. Plans d&rsquo;Usos, gentrificaci&oacute;, mobbing immobiliari i morat&ograve;ria hotelera centren la conversa.<strong> </strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Des de l&rsquo;activisme ve&iuml;nal se sol veure el turisme com un fenomen amb tota mena de riscos associats. Des del sector tur&iacute;stic, tot s&oacute;n avantatges. Vost&egrave; que &eacute;s un expert, digui&rsquo;ns qui t&eacute; ra&oacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El turisme no &eacute;s una industria sense fum. T&eacute; elements que impacten positivament en la societat i, a la vegada, en t&eacute; de descontrolats que poden esdevenir un veritable problema. A mi m&rsquo;agrada utilitzar un proverbi polinesi, que ens ve a dir que el turisme &eacute;s com el foc: et pot ajudar a cuinar, per&ograve; si no vigiles et pot cremar la casa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hem cremat gaires cases?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Dep&egrave;n d&rsquo;on i quan. &Eacute;s evident que el turisme ha estat un motor de desenvolupament econ&ograve;mic, social i cultural i, en molts casos, pot revertir en la protecci&oacute; del patrimoni. Per&ograve; igualment li puc dir que els atractius tur&iacute;stics poden convertir-se en tota una amena&ccedil;a per les mateixes comunitats residents.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com trobem l&rsquo;equilibri?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquest &eacute;s el gran repte que tenim per endavant. Nosaltres, des de l&rsquo;Observatori de Turisme Responsable (OTR) estem treballant en la l&iacute;nia de buscar fonts de valor p&uacute;blic en el turisme m&eacute;s enll&agrave; dels merament econ&ograve;mics. La narrativa del valor econ&ograve;mic &eacute;s insuficient per explicar el turisme. No ens serveix per valorar la relaci&oacute; de c&agrave;rregues i beneficis que l&rsquo;activitat genera sobre una comunitat concreta. Des de l'Organitzaci&oacute; Mundial del Turisme (OMT), un dels referents en la mat&egrave;ria, ens hem passat molt de temps dient simplement que el turisme enriqueix. D&rsquo;acord, enriqueix. Per&ograve; perqu&egrave; mai hem anat a mirar exactament quin tipus de riquesa i ocupaci&oacute; genera?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Des del moviment ve&iuml;nal de Barcelona es critica que l&rsquo;ocupaci&oacute; &eacute;s, majorit&agrave;riament, prec&agrave;ria... </strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, en m&uacute;ltiples ocasions ho &eacute;s, com tamb&eacute; hi ha elements clarament positius. Hi han moltes fuites en aquesta generaci&oacute; de riquesa i ocupaci&oacute;. Ens haur&iacute;em de plantejar en termes de societat si aquesta generaci&oacute; de valor econ&ograve;mic &eacute;s discutible en alguns aspectes. En canvi, no hem dedicat ni esfor&ccedil;os ni metodologia ni intel&middot;lig&egrave;ncia a mesurar amb precisi&oacute; quins s&oacute;n realment aquests impactes econ&ograve;mics positius. Justifiquen els impactes negatius? O els hem inflat?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; que creu?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estem massa concentrats en el creixement de PIB o en la renta per capit&agrave;. Els indicadors econ&ograve;mics ens tapen els ulls davant el qu&egrave; ens ha d&rsquo;importar realment: els termes qualitatius. Quin impacte t&eacute; el turisme sobre l&rsquo;educaci&oacute;? I sobre la cultura? Ni ho contemplem. Ens hem tornat m&eacute;s conscients dels nostre drets, i el qu&egrave; volem &eacute;s que se&rsquo;ns expliqui de manera m&eacute;s justa els beneficis dels turisme. Com diu Martha C. Nussbaum a <em>Sin fines de lucro.</em> <em>Por qu&eacute; la democracia necesita las humanidades</em>, ens hem centrat tant en la generaci&oacute; de capacitats t&egrave;cniques per encaixar en un sistema preestablert i ens hem redu&iuml;t al <em>homo economicus</em>. Hem de cercar nous indicadors d&rsquo;efici&egrave;ncia social, com l&rsquo;increment d&rsquo;oferta cultural, o el patrimoni posat en valor. Ara per ara, &eacute;s evident que el relat tur&iacute;stic peca d&rsquo;economicista i obvia els indicadors socials.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&Eacute;s optimista en la relaci&oacute; del turisme i Barcelona? </strong>
    </p><p class="article-text">
        S&oacute;c optimista, s&iacute;. Tot i les friccions importants que ha patit la ciutat, els governs, l&rsquo;anterior i l&rsquo;actual, cadasc&uacute; amb les seves especificitats, han optat per implementar pol&iacute;tiques p&uacute;bliques que assegurin una millor distribuci&oacute; dels beneficis del turisme.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Potser a Ciutat Vella o a la Barceloneta s&rsquo;hagu&eacute;s pogut fer m&eacute;s en etapes anteriors... </strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, segur, per&ograve; s&oacute;n coses que ja venen des del 2010, amb el Pla Estrat&egrave;gic de Turisme de Barcelona, del 2010 al 2015. Ja aleshores es deia que s&rsquo;havien de vigilar alguns excessos. El problema &eacute;s que la implementaci&oacute; d'aquestes mesures s&oacute;n lentes. Ara b&eacute;, conflictes com el de la Barceloneta fan evident que el ritme en qu&egrave; s&rsquo;estava treballant no era l&rsquo;adequat. I part de la ciutadania ja ens deia que era insuficient.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La revisi&oacute; del Pla d&rsquo;Usos de Ciutat Vella, segellada entre CiU i PP, ensorrava la feina feta per l&rsquo;exregidora Itziar Gonz&aacute;lez. Des del poder pol&iacute;tic hi ha responsables d&rsquo;haver inflat la bombolla tur&iacute;stica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El Pla d&rsquo;usos de Ciutat Vella del 2010 era interessant i ben orientat a minimitzar l&rsquo;impacte del turisme. Per&ograve; tamb&eacute; tenia problemes, que esclaten l&rsquo;any 2012. Tota una s&egrave;rie de projectes hotelers, que sempre han actuat com un lobby eficient, complien les condicions anteriors a aquell ordenament, i ja havien comen&ccedil;at a tramitar les llicencies. Arran del Pla, s&rsquo;havien de tirar endarrere i van anar a tribunals. I &eacute;s clar, el risc jur&iacute;dic per l'Ajuntament de Barcelona era de v&agrave;ries desenes de milions d'euros i indemnitzacions. Aix&ograve; fa que el govern de Trias s&rsquo;ho replantegi i obri la pilota del Pla d&rsquo;Usos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Que va tenir una altre mena de cost per a la ciutat...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Va desencadenar una hiperactivitat furiosa d'apartaments, albergs i pisos d&rsquo;AirB&amp;Bs. Aix&ograve; acaba desembocant al conflicte clar&iacute;ssim i emergent del 2014 a la Barceloneta, amb els dos turistes italians en pilotes sortint d&rsquo;una botiga com a icona. Per&ograve; jo no diria que fos una neglig&egrave;ncia per part del PSC, ni per part de CiU, sin&oacute; que al final el turisme comporta una hiperactivitat econ&ograve;mica i empresarial, tamb&eacute; de petites i mitjanes empreses d&rsquo;aut&ograve;noms, que t&eacute; un dinamisme tan gran que, a la m&iacute;nima escletxa, surt en forma de riuada incontrolable.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com valora la morat&ograve;ria hotelera impulsada per l&rsquo;actual govern d&rsquo;Ada Colau? </strong>
    </p><p class="article-text">
        El govern ha volgut aturar moment&agrave;niament la situaci&oacute; per fer una foto fixa. Penso que &eacute;s intel&middot;ligent voler con&egrave;ixer el detall de l&rsquo;activitat tur&iacute;stica i comparteixo la necessitat de fer una an&agrave;lisi de les pol&iacute;tiques urban&iacute;stiques i publiques. I fer-ho, com &eacute;s leg&iacute;tim, des de les seves prioritats de govern i ideol&ograve;giques. Ara b&eacute;, tampoc ser&agrave; una morat&ograve;ria gratu&iuml;ta, que segur que tindr&agrave; conseq&uuml;&egrave;ncies. Des del meu punt de vista, t&eacute; una excessiva fixaci&oacute; amb els hotels, quan bona part del turisme a la ciutat no est&agrave; centrada als hotels, sin&oacute; en els pisos tur&iacute;stics il&middot;legals. Una de les conseq&uuml;&egrave;ncies de l&rsquo;obertura de la morat&ograve;ria del Pla d&rsquo;Usos per part del govern Trias el 2012 va ser tamb&eacute; donar l&rsquo;oportunitat de legalitzar o fer aflorar tots els apartaments tur&iacute;stics il&middot;legals. Passant de 900 apartaments a 9.000 apartaments. La morat&ograve;ria actual no fa aflorar els il&middot;legals, es mantenen, i pel que sembla, l'oferta creix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Des del sector tur&iacute;stic, s&rsquo;ha acusat el govern Colau de voler-s&rsquo;ho carregar tot. Est&agrave; d&rsquo;acord?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No crec que sigui una cr&iacute;tica justa, per&ograve; entenc la pressi&oacute; o la preocupaci&oacute; del sector de negocis de la ciutat. Sobretot els que tenien una s&egrave;rie de projectes hotelers o d&rsquo;apartaments en marxa, amb unes inversions fetes, i de cop i volta han vist com calia aturar-ho tot. Ara b&eacute;, &eacute;s temporal, aproximadament un any. En el millor dels casos el govern preveu treure la seva regulaci&oacute; pel mes de mar&ccedil;.<strong> </strong>
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; forma part dels experts que consulta l&rsquo;Ajuntament de Barcelona. Qu&egrave; els hi diu? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Estem en proc&eacute;s de posar en marxa el nou Pla Estrat&egrave;gic de Turisme a la ciutat. El t&egrave;cnic que han designat &eacute;s l&rsquo;Albert Arias i s&rsquo;estan fent estudis sobre l'allotjament a la ciutat. La fotografia fixa de la qual parl&agrave;vem. Per altra banda, hi ha una altre proc&eacute;s molt interessant ara mateix a la ciutat, el proc&eacute;s de participaci&oacute; que ha de desembocar en el Consell de Turisme i Ciutat, que a difer&egrave;ncia dels anteriors plans comptar&agrave; amb ve&iuml;ns i els sindicats, a m&eacute;s dels experts.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com veu el repte d&rsquo;ampliar l&rsquo;oferta fora de Barcelona? </strong>
    </p><p class="article-text">
        B&eacute;, per&ograve; alerta amb l&rsquo;efecte Lido. A Ven&egrave;cia es va fer una morat&ograve;ria que impedia fer un hotels ciutat dintre de la ciutat. Qu&egrave; va passar? Doncs que els hotels es van situar tots fora de la ciutat. A Barcelona podria passar que, arran de la morat&ograve;ria, els hotels es desplacin a l&rsquo;&agrave;rea metropolitana. Si la gent s&rsquo;allotja a l&rsquo;Hospitalet, el benefici &eacute;s per Hospitalet, i no per a Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La descentralitzaci&oacute; del turisme &eacute;s possible? </strong>
    </p><p class="article-text">
        Costa, per&ograve; s&rsquo;est&agrave; fent. De fet, la feina de la Diputaci&oacute; de Barcelona &eacute;s aquesta. Hi ha plans de coordinaci&oacute; conjunta per&ograve; aix&ograve; obvia una cosa: que el turisme va on vol. Si els atractius tur&iacute;stics continuen estant a Barcelona, &eacute;s complicat. Qui vingui per primer cop a la ciutat no li traur&agrave;s que visiti la Sagrada Fam&iacute;lia, per&ograve; el que vingui per segona o tercera vegada, ja pot mirar amb m&eacute;s inter&egrave;s els cellers modernistes de Vilafranca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La fil&ograve;sofa Marina Garc&eacute;s parla de &ldquo;turisme extractivista i depredador&rdquo; i desgrana processos de despla&ccedil;ament de les classes populars.</strong><a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Marina-Garces-filosofica-Marca-Barcelona_0_282072622.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turisme extractivista i depredador</a>
    </p><p class="article-text">
        Conec els estudis de la Marina i em mereixen molt de respecte i inter&egrave;s, per&ograve; em costa veure el punt conspiratiu. Ara, sense dubte, en mots indrets veiem algunes de les conseq&uuml;&egrave;ncies que descriu la Marina. El turisme atrau gent que, durant un per&iacute;ode determinat, t&eacute; m&eacute;s poder adquisitiu que la poblaci&oacute; aut&ograve;ctona, i aix&ograve; genera inflaci&oacute;. A m&eacute;s, el turisme cada cop busca viure experi&egrave;ncies aut&egrave;ntiques. &Eacute;s a dir, els turistes ja no se senten atrets pels ressorts tur&iacute;stics, sin&oacute; que es volen mimetitzar amb el tipus de vida aut&ograve;ctona. Aix&ograve; genera processos de gentrificaci&oacute; o mobbing, sovint associats a din&agrave;miques del mercat immobiliari.
    </p><p class="article-text">
        <strong>A Barcelona es donen cassos, com hem descrit a Catalunya Plural, de mobbing immobiliari. Manquen iniciatives per mesurar l&rsquo;impacte negatiu de la pitjor cara del turisme? </strong><a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Mobbing-immobiliari-gentrificacio-moratoria-Colau_0_443756640.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com hem descrit a Catalunya Plural</a>
    </p><p class="article-text">
        El mobbing &eacute;s simplement delictiu. Ho ha de perseguir la policia. Si els ve&iuml;ns no volen marxar, s&rsquo;han de poder quedar. Ara b&eacute;, no ho hem de regular nom&eacute;s des del turisme, sin&oacute; des del mercat immobiliari. El mobbing &eacute;s una realitat i el qu&egrave; hem de fer es protegir-nos amb les lleis adequades. Els recursos emprats per alguns b&egrave;sties sense escr&uacute;pols, i ara em ve al cap el cas que va patir la regidora Itziar Gonz&aacute;lez, el qu&egrave; s&rsquo;ha de fer &eacute;s anar als Mossos i a la Guardia Urbana. No hi ha cap justificaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Fa poc va participar en la jornada de la Cimera Mundial del Turisme Sostenible que es va celebrar a Vit&ograve;ria-Gasteiz. Quina conclusi&oacute; n&rsquo;extreu&hellip;</strong><strong>Cimera Mundial del Turisme Sostenible </strong>
    </p><p class="article-text">
        Els llocs han de ser bons llocs per viure. Primer, per als seus ve&iuml;ns, i despr&eacute;s en tot cas ja oh seran pels visitants. No t&eacute; sentit que es generin condicions de turisme molt potents si al costat tenim gent que pateix. Hem vist massa cops turistes en ressorts malbaratant aigua mentre que a quatre metres hi ha gent enfangada en la recerca d&rsquo;aigua. Si les comunitats residents ens estan prestant les seves condicions de vida, ens hem d&rsquo;assegurar-nos que el retorn sigui el suficient.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Fa unes setmanes, la </strong><strong>Facultat de Turisme i Direcci&oacute; Hotelera Sant Ignasi-HTSI, a la que pertany </strong><strong>l&rsquo;Observatori que dirigeix, va entregar els Premis Xavier </strong><strong>del Turisme-HTSI 2015,</strong> <strong>sobre investigaci&oacute; i contribuci&oacute; social...</strong>
    </p><p class="article-text">
        En efecte. Ilunion Hotels i el Departament de Turisme de la Universitat de Deusto van ser els guardonats. Nosaltres insistim molt en les pol&iacute;tiques de responsabilitat social que assegurin una millor relaci&oacute; amb l&rsquo;entorn. No nom&eacute;s el model tradicional de destinar els beneficis a causes socials, que ja est&agrave; b&eacute;, sin&oacute; a promoure una ocupaci&oacute; de proximitat. Home, si vost&egrave; posa un hotel al Poble-sec, faci el favor de contractar prove&iuml;dors de proximitat. O per exemple, models de turisme inclusiu i accessible. Els hotels de Ilunion Hotels s&oacute;n accessibles a persones amb algun nivell de discapacitat. Si avancem en aquestes direccions, el sector tur&iacute;stic ens pot obrir nous models de societat.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/ens-hem-convertit-lhomus-economicus_128_2292033.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244462" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244462" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“El relat turístic peca d’economicista i obvia els indicadors socials”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Gentrificació,Hoteles]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["El relato turístico peca de economicista y obvia los indicadores sociales"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/relato-turistico-economicista-indicadores-sociales_128_2282265.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;El relato turístico peca de economicista y obvia los indicadores sociales&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Hablamos con el antropólogo y experto en turismo Jordi Ficapal, que pide repensar el turismo en clave humana y medioambiental</p><p class="subtitle">Sobre la moratoria hotelera del gobierno de Ada Colau, el experto entiende que se ha puesto "demasiado" el acento en los hoteles y que, en cambio, no hace aflorar los apartamentos ilegales</p><p class="subtitle">"Conflictos como el de la Barceloneta hacen evidente que el ritmo en que se estaba trabajando no era el adecuado", alerta Ficapal</p></div><p class="article-text">
        Hablar con el antrop&oacute;logo Jordi Ficapal (Barcelona, 1962) es disfrutar de una radiograf&iacute;a rigurosa y equilibrada sobre la cara y la cruz del turismo. Seg&uacute;n el director del Observatorio de T<a href="http://www.tsi.url.edu/ca/noticies" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">urismo Responsable (OTR) de la Facultad de Turismo y Direcci&oacute;n Hotelera San Ignacio (Universitat Ramon Llull)</a>, hay que poner en contexto los beneficios econ&oacute;micos de este fen&oacute;meno y analizar a fondo el balance entre los impactos positivos y los negativos. Hablamos con &eacute;l sobre la necesidad de incorporar las humanidades en la evaluaci&oacute;n del turismo, sobre un modelo sostenible y ponemos el foco en la gesti&oacute;n que ha hecho &uacute;ltimamente Barcelona. Planes de Usos, gentrificaci&oacute;n, mobbing inmobiliario y moratoria hotelera centran la conversaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Desde el activismo vecinal se suele ver el turismo como un fen&oacute;meno con toda clase de riesgos asociados. Desde el sector tur&iacute;stico, todo son ventajas. Usted que es un experto, d&iacute;ganos, &iquest;qui&eacute;n tiene raz&oacute;n?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El turismo no es una industria sin humo. Tiene elementos que impactan positivamente en la sociedad y, a la vez, tiene otros descontrolados que pueden convertirse en un verdadero problema. A m&iacute; me gusta utilizar un proverbio polinesio, que nos viene a decir que el turismo es como el fuego: te puede ayudar a cocinar, pero si no lo vigilas puede quemarte la casa.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Hemos quemado muchas casas?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Depende de d&oacute;nde y cu&aacute;ndo. Es evidente que el turismo ha sido un motor de desarrollo econ&oacute;mico, social y cultural y, en muchos casos, puede revertir en la protecci&oacute;n del patrimonio. Pero igualmente le puedo decir que los atractivos tur&iacute;sticos pueden convertirse en toda una amenaza para las propias comunidades residentes.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo encontramos el equilibrio?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Este es el gran reto que tenemos por delante. Nosotros, desde el Observatorio de Turismo Responsable (OTR) estamos trabajando en la l&iacute;nea de buscar fuentes de valor p&uacute;blico en el turismo m&aacute;s all&aacute; de los meramente econ&oacute;micos. La narrativa del valor econ&oacute;mico es insuficiente para explicar el turismo. No nos sirve para valorar la relaci&oacute;n de cargas y beneficios que la actividad genera sobre una comunidad concreta. Desde la Organizaci&oacute;n Mundial del Turismo (OMT), uno de los referentes en la materia, nos hemos pasado mucho tiempo diciendo simplemente que el turismo enriquece. Vale, enriquece. Pero, &iquest;por qu&eacute; nunca hemos ido a mirar exactamente qu&eacute; tipo de riqueza y empleo genera?
    </p><p class="article-text">
        <strong>Desde el movimiento vecinal de Barcelona se critica que el empleo que genera el turismo es, mayoritariamente, precario...</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, en m&uacute;ltiples ocasiones lo es, como tambi&eacute;n hay elementos claramente positivos. Hay muchas fugas en esta generaci&oacute;n de riqueza y empleo. Habr&iacute;a que plantear en t&eacute;rminos de sociedad si esta generaci&oacute;n de valor econ&oacute;mico es discutible en algunos aspectos. En cambio, no hemos dedicado ni esfuerzos, ni metodolog&iacute;a, ni inteligencia a medir con precisi&oacute;n cu&aacute;les son realmente estos impactos econ&oacute;micos positivos. &iquest;Justifican los impactos negativos? &iquest;O los hemos inflado?
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Usted que cree?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estamos demasiado concentrados en el crecimiento de PIB o en la Renta del Capital. Los indicadores econ&oacute;micos nos tapan los ojos ante lo que nos debe importar realmente: Los t&eacute;rminos cualitativos. &iquest;Qu&eacute; impacto tiene el turismo sobre la educaci&oacute;n? &iquest;Y sobre la cultura? Ni lo contemplamos. Nos hemos vuelto m&aacute;s conscientes de nuestros derechos, y lo que queremos es que se nos explique de manera m&aacute;s justa los beneficios del turismo. Como dice Marta Nusbang en Por qu&eacute; la democracia necesita las humanidades, nos hemos centrado tanto en la generaci&oacute;n de capacidades t&eacute;cnicas para encajar en un sistema preestablecido, que nos hemos reducido al homo economicus. Debemos buscar nuevos indicadores de eficiencia social, como el incremento de oferta cultural, o el patrimonio puesto en valor. Hoy por hoy, es evidente que el relato tur&iacute;stico peca de economicista y obvia los indicadores sociales.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1a5214d0-9ade-4d5d-bb1f-92aeab3753ba_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Es optimista en la relaci&oacute;n del turismo y Barcelona?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Soy optimista, s&iacute;. A pesar de las fricciones importantes que ha sufrido la ciudad, los gobiernos, el anterior y el actual, cada uno con sus especificidades, han optado por implementar pol&iacute;ticas p&uacute;blicas que aseguren una mejor distribuci&oacute;n de los beneficios del turismo. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Quiz&aacute;s en Ciutat Vella o en la Barceloneta se hubiera podido hacer m&aacute;s en etapas anteriores...</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, seguro, pero son cosas que ya vienen desde 2010, con el Plan Estrat&eacute;gico de Turismo de Barcelona, del 2010 al 2015. Ya entonces se dec&iacute;a que ten&iacute;an que vigilar algunos excesos. El problema es que la implementaci&oacute;n de estas medidas son lentas. Ahora bien, conflictos como el de la Barceloneta hacen evidente que el ritmo en que se estaba trabajando no era adecuado. Y parte de la ciudadan&iacute;a ya nos dec&iacute;a que era insuficiente.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La revisi&oacute;n del Plan de Usos de Ciutat Vella, sellado entre CiU y PP, echaba por tierra el trabajo realizado por la ex concejal Itziar Gonz&aacute;lez. &iquest;Desde el poder pol&iacute;tico hay responsables de haber inflado la burbuja tur&iacute;stica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El Plan de usos de Ciutat Vella de 2010 era interesante y bien orientado a minimizar el impacto del turismo. Pero tambi&eacute;n ten&iacute;a problemas, que estallan en 2012. Toda una serie de proyectos hoteleros, que siempre han actuado como un lobby, cumpl&iacute;an las condiciones anteriores a aquel ordenamiento, y ya hab&iacute;an comenzado a tramitar las licencias. A ra&iacute;z del Plan, se ten&iacute;an que tirar atr&aacute;s y fueron a los tribunales. Y claro, el riesgo jur&iacute;dico para el Ayuntamiento de Barcelona era de varias decenas de millones de euros en indemnizaciones. Esto hace que el gobierno de Trias se lo replantee y abra el bal&oacute;n del Plan de Usos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Que tuvo otra clase de coste para la ciudad...</strong>
    </p><p class="article-text">
        Desencaden&oacute; una hiperactividad furiosa de apartamentos, albergues y pisos de los AirBnB. Esto acaba desembocando al conflicto clar&iacute;simo y emergente del 2014 en la Barceloneta, con los dos turistas italianos en pelotas saliendo de una tienda como icono. Pero yo no dir&iacute;a que fuera una negligencia por parte del PSC, ni por parte de CiU, sino que al final el turismo conlleva una hiperactividad econ&oacute;mica y empresarial, tambi&eacute;n de peque&ntilde;as y medianas empresas de aut&oacute;nomos, que tiene un dinamismo tal que, a la m&iacute;nima rendija, sale en forma de riada incontrolable.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo valora la moratoria hotelera impulsada por el actual gobierno de Ada Colau?</strong>
    </p><p class="article-text">
        El gobierno ha querido detener moment&aacute;neamente la situaci&oacute;n para hacer una foto fija. Pienso que es inteligente querer conocer el detalle de la actividad tur&iacute;stica y comparto la necesidad de hacer un an&aacute;lisis de las pol&iacute;ticas urban&iacute;sticas y p&uacute;blicas. Y hacerlo, como es leg&iacute;timo, desde sus prioridades de gobierno e ideol&oacute;gicas. Ahora bien, tampoco ser&aacute; una moratoria gratuita, seguro que tendr&aacute; consecuencias. Desde mi punto de vista, tiene una excesiva fijaci&oacute;n con los hoteles, cuando buena parte del turismo en la ciudad no est&aacute; centrada en los hoteles, sino en los pisos tur&iacute;sticos ilegales. Una de las consecuencias de la apertura de la moratoria del Plan de Usos por parte del gobierno Trias en 2012 fue tambi&eacute;n dar la oportunidad de legalizar o hacer aflorar todos los apartamentos tur&iacute;sticos ilegales. Pasando de 900 a 9.000 apartamentos. La moratoria actual no hace aflorar los ilegales, se mantienen, y al parecer, la oferta crece.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/87310b7e-c9b7-4ae3-a007-d722759a9d69_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Desde el sector tur&iacute;stico, se ha acusado al gobierno de Colau de querer cargarlo todo. &iquest;Est&aacute; de acuerdo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No creo que sea una cr&iacute;tica justa, pero entiendo la presi&oacute;n o la preocupaci&oacute;n del sector de negocios de la ciudad. Sobre todo los que ten&iacute;an una serie de proyectos hoteleros o de apartamentos en marcha, con unas inversiones hechas, y de repente han visto c&oacute;mo hab&iacute;a que pararlo todo. Ahora bien, es temporal, aproximadamente durar&aacute; un a&ntilde;o. En el mejor de los casos el gobierno prev&eacute; sacar su regulaci&oacute;n para el mes de marzo.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Usted forma parte de los expertos que consulta el Ayuntamiento de Barcelona. &iquest;Qu&eacute; les dice?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Estamos en proceso de poner en marcha el nuevo Plan Estrat&eacute;gico de Turismo en la ciudad. El t&eacute;cnico que han designado es Albert Arias y se est&aacute;n haciendo estudios sobre el alojamiento en la ciudad. La fotograf&iacute;a fija de la que habl&aacute;bamos. Por otra parte, hay una otro proceso muy interesante ahora mismo en la ciudad, el proceso de participaci&oacute;n que debe desembocar en el Consejo de Turismo y Ciudad, que ha diferencia de los anteriores planes contar&aacute; con los vecinos y los sindicatos, adem&aacute;s de los expertos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;C&oacute;mo ve el reto de ampliar la oferta fuera de Barcelona?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bien, pero cuidado con el efecto Lido. En Venecia se hizo una moratoria que imped&iacute;a hacer hoteles dentro de la ciudad. &iquest;Qu&eacute; pas&oacute;? Pues que los hoteles se situaron todos fuera de la ciudad. En Barcelona podr&iacute;a ocurrir que, a ra&iacute;z de la moratoria, los hoteles se desplazaran al &aacute;rea metropolitana. Y si la gente se aloja en Hospitalet, el beneficio es para Hospitalet, y no para Barcelona.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;La descentralizaci&oacute;n del turismo es posible?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Cuesta, pero se est&aacute; haciendo. De hecho, el trabajo de la Diputaci&oacute;n de Barcelona es la misma. Hay planes de coordinaci&oacute;n conjunta pero esto obvia una cosa: Que el turismo va donde quiere. Si los atractivos tur&iacute;sticos siguen estando en Barcelona, es complicado. Quien venga por primera vez a la ciudad no evitar&aacute;s que visite la Sagrada Familia, pero el que venga por segunda o tercera vez, ya puede mirar con m&aacute;s inter&eacute;s los bodegas modernistas de Vilafranca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/de90f6c0-d0cc-4c07-9c83-2d32b6faef4c_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>La fil&oacute;sofa Marina Garc&eacute;s habla de &ldquo;turismo extractivista y depredador&rdquo; y enumera procesos de desplazamiento de las clases populares.</strong><a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Marina-Garces-filosofica-Marca-Barcelona_0_282072665.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">turismo extractivista y depredador</a>
    </p><p class="article-text">
        Conozco los estudios de Marina y me merecen mucho respeto e inter&eacute;s, pero me cuesta ver el punto conspirativo. Ahora, sin duda, en muchos lugares vemos algunas de las consecuencias que describe Marina. El turismo atrae gente que, durante un per&iacute;odo determinado, tiene m&aacute;s poder adquisitivo que la poblaci&oacute;n aut&oacute;ctona, y esto genera inflaci&oacute;n. Adem&aacute;s, el turismo cada vez busca vivir experiencias aut&eacute;nticas. Es decir, los turistas ya no se sienten atra&iacute;dos por los resortes tur&iacute;sticos, sino que quieren mimetizarse con el tipo de vida aut&oacute;ctona. Esto genera procesos de gentrificaci&oacute;n o mobbing, a menudo asociados a din&aacute;micas del mercado inmobiliario.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En Barcelona se dan casos, como hemos descrito en Catalunya Plural, de mobbing inmobiliario. &iquest;Faltan iniciativas para medir el impacto negativo de la peor cara del turismo?</strong><a href="http://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/Mobbing-inmobiliario-gentrificacion-moratoria-Colau_0_443406751.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como hemos descrito en Catalunya Plural</a>
    </p><p class="article-text">
        El mobbing es simplemente delictivo. Debe ser perseguido por la polic&iacute;a. Si los vecinos no quieren irse, deben poderse quedar. Ahora bien, no debemos regularlo s&oacute;lo desde el turismo, sino desde el mercado inmobiliario. El mobbing es una realidad y lo que tenemos que hacer es protegernos con las leyes adecuadas. Los recursos empleados por algunos bestias, y ahora me viene a la cabeza la concejala Itziar Gonz&aacute;lez, lo que hay que hacer es ir a los Mossos y a la Guardia Urbana. No hay ninguna justificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hace poco particip&oacute; en la jornada de la Cumbre Mundial del Turismo Sostenible que se celebr&oacute; en Vitoria-Gasteiz. &iquest;Qu&eacute; conclusi&oacute;n extrae?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Los sitios deben ser buenos lugares para vivir. Primero, para sus vecinos, y luego en todo caso ya lo ser&aacute; para los visitantes. No tiene sentido que se generen condiciones de turismo muy potentes si cerca tenemos gente que sufre. Hemos visto demasiadas veces turistas en resortes derrochando agua mientras que a cuatro metros hay gente embarrada en la b&uacute;squeda de agua. Si las comunidades residentes nos est&aacute;n prestando sus condiciones de vida, hay que asegurarse de que el retorno sea el suficiente.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hace unas semanas, la Facultad de Turismo y Direcci&oacute;n Hotelera Sant Ignasi-HTSI, a la que pertenece el Observatorio que dirige, entreg&oacute; los Premios Xavier del Turismo-HTSI 2015, sobre investigaci&oacute;n y contribuci&oacute;n social...</strong>
    </p><p class="article-text">
        En efecto. Ilunion Hoteles y el Departamento de Turismo de la Universidad de Deusto fueron los galardonados. Nosotros insistimos mucho en las pol&iacute;ticas de responsabilidad social que aseguren una mejor relaci&oacute;n con el entorno. No s&oacute;lo el modelo tradicional de destinar los beneficios a causas sociales, que ya est&aacute; bien, sino a promover una ocupaci&oacute;n de proximidad. Hombre, si usted pone un hotel en el Poble-sec, haga el favor de contratar proveedores de proximidad. O por ejemplo, modelos de turismo inclusivo y accesible. Los hoteles de Ilunion Hoteles son accesibles a personas con alg&uacute;n nivel de discapacidad. Si avanzamos en estas direcciones, el sector tur&iacute;stico nos puede abrir nuevos modelos de sociedad.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/relato-turistico-economicista-indicadores-sociales_128_2282265.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 22 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244462" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244462" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["El relato turístico peca de economicista y obvia los indicadores sociales"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/936d6a7a-6e0c-4631-a8dc-4927369ddaf9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Barcelona]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Suerte que pudimos salvar los muebles"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/suerte-pudimos-salvar-muebles_1_2286727.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Suerte que pudimos salvar los muebles&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"No estamos muertos ni estamos enterrados", reivindica Francesc Homs, acompañado por Mas, en una noche que ha comenzado trágica con los sondeos y ha acabado casi con euforia</p><p class="subtitle">Los 8 escaños de Democracia i Llibertat no consiguen situar el nuevo proyecto de Mas como el partido central del soberanismo, pero el ambiente en la sede del partido es de haber esquivado un mal trago</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Al principio de la noche me quer&iacute;a suicidar, pero al final el resultado est&aacute; bastante bien aunque no sea para tirar cohetes&rdquo;, comenta el ex alcalde de Barcelona, Xavier Trias, a su mujer Puri. Como es habitual en cada noche electoral, no se han separado en ning&uacute;n momento del escrutinio: &ldquo;&iexcl;Yo ya s&eacute; lo que es empezar bien y luego ir bajando, as&iacute; mucho mejor!&rdquo;. El jefe de filas de CDC en la capital no ha sido el &uacute;nico al que se le han indigestado los canap&eacute;s cuando el sondeo de TV3 les daba s&oacute;lo 6 esca&ntilde;os, por debajo incluso del PSC.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Una vez con el presidente en funciones, Artur Mas, y el cabeza de lista de Democracia y libretas (DL) Francesc Homs, entre la familia convergente, la noche se ha animado. Los 8 esca&ntilde;os de DL no consiguen situar el nuevo proyecto de Mas como el partido central del soberanismo, pero el ambiente en la sede del partido es de haber esquivado un mal trago. &ldquo;Hemos ganado en las circunscripciones de Girona y Lleida&rdquo;, afirma el l&iacute;der de CDC, que se queja de ser el m&aacute;s atacado &ldquo;de largo&rdquo; por parte de los &ldquo;grandes poderes espa&ntilde;oles&rdquo;. &ldquo;El presidente tiene raz&oacute;n!&rdquo; proclama un se&ntilde;or haci&eacute;ndose escuchar m&aacute;s que nadie entre gritos de &ldquo;<em>president, president!</em>&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La noche electoral en el Museo Mar&iacute;timo de Barcelona -sede improvisada de DL- ha ido de menos a m&aacute;s. &ldquo;Menos mal que hemos salvado los muebles&rdquo;, comenta tras los m&iacute;tines y en voz baja la diputada Meritxell Borr&agrave;s al eurodiputado Ramon Tremosa, que ha dejado Bruselas y tambi&eacute;n comparte espacio con los poco m&aacute;s de 70 simpatizantes que han querido vivir la noche electoral en parroquia. Una se&ntilde;ora bajita y presumida los interrumpe con un <em>frankfurt</em> en la mano: &ldquo;en el Majestic -el hotel de lujo donde CiU sol&iacute;a vivir las noches electorales- cen&aacute;bamos mejor, eh!&rdquo;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Encima del escenario una constataci&oacute;n: &ldquo;Ni estamos muertos ni estamos enterrados&rdquo;, reivindica el cabeza de lista de DL, Francesc Homs. De cerca se lo escucha al consejero de Sanidad en funciones, Boi Ruiz, uno de los que m&aacute;s canap&eacute;s ha probado, que sostiene que la clave es mantenerse cerca de ERC. &ldquo;&iexcl;Menos mal, t&uacute;!&rdquo;, confiesa entre simpatizantes. La ca&iacute;da respecto al precedente que marcan los comicios generales de hace cuatro -cuando entonces CiU obtuvo 16 diputados- no preocupan en exceso a DL, que descarta cualquier revuelta republicana en el Parlament.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El espacio pol&iacute;tico que sumamos con ERC, respecto hace cuatro a&ntilde;os, es muy similar&rdquo;, dice un chico menor de edad, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/ERC-resultado-generales-sorpasso-Convergencia_0_464754351.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que ignora el 'sorpasso' de ERC</a> mientras le explica con nerviosismo a Trias que &ldquo;de mayor&rdquo; quiere ser asesor. Contento porque un medio se le acerca nos da la clave de los resultados: &ldquo;Nuestra gente no vota en estas elecciones: &iexcl;No van con nosotros!&rdquo;. Preguntado por los recortes en sanidad y educaci&oacute;n, las sedes embargadas o los casos de corrupci&oacute;n, el joven le resta importancia: &ldquo;lo m&aacute;s importante es lo que dijimos el 27-S&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        A pesar de la euforia final, la noche ha estado marcada, sobre todo, por la resignaci&oacute;n. El jefe de campa&ntilde;a y ex l&iacute;der de las JNC, Jordi Cuminal, ha advertido al principio de la noche que los sondeos no eran, en ning&uacute;n caso, la pista a seguir. I en eso ha acertado. De hecho, las pocas sonrisas que se han visto a lo largo de la noche las ha provocado <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Duran-derrota-Unio-puerta-sucesion_0_464754304.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el mal resultado de D</a><a href="http://www.eldiario.es/catalunya/Duran-derrota-Unio-puerta-sucesion_0_464754304.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">uran i Lleida, cuando ha aparecido en pantalla</a>. &ldquo;&iexcl;Vete a cagar!&rdquo;, le ha dicho el mismo hombre que minutos despu&eacute;s aclamaria a Mas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/suerte-pudimos-salvar-muebles_1_2286727.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 20 Dec 2015 23:42:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244341" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244341" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Suerte que pudimos salvar los muebles"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Encara sort que hem salvat els mobles”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/encara-sort-hem-salvat-mobles_1_2282482.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“Encara sort que hem salvat els mobles”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"No estem morts ni estem enterrats", reivindica el candidat de Democràcia i Llibertat Francesc Homs, acompanyat per Mas, en una nit que ha començat tràgica amb els sondejos i ha acabat gairebé amb eufòria</p><p class="subtitle">Els 8 escons Democràcia i Llibertat no aconsegueixen situar el nou projecte de Mas com el partit central del sobiranisme, però l'ambient a la seu del partit és d'haver esquivat un mal tràngol</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Al principi de la nit em volia su&iuml;cidar, per&ograve; al final el resultat est&agrave; prou b&eacute; tot i que no &eacute;s per tirat coets&rdquo;, comenta l&rsquo;exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, a la seva dona Puri. Com &eacute;s habitual en cada nit electoral, no s&rsquo;han separat en cap moment de l&rsquo;escrutini: &ldquo;Jo ja s&eacute; el qu&egrave; &eacute;s comen&ccedil;ar b&eacute; i despr&eacute;s anar baixant, aix&iacute; molt millor!&rdquo;. El cap de files de CDC a la capital catalana no ha estat l&rsquo;&uacute;nic a qui se li han indigestat els canap&eacute;s quan el sondeig de TV3 els situava amb nom&eacute;s 6 escons, per sota fins i tot del PSC.
    </p><p class="article-text">
        Un cop amb el president en funcions, Artur Mas, i el cap de llista de Democr&agrave;cia i Llibretat (DL) Francesc Homs, entre la claca convergent, la nit s&rsquo;ha animat. Els 8 diputats no aconsegueixen situar el nou projecte de Mas com el partit central del sobiranisme, per&ograve; l'ambient a la seu del partit &eacute;s d'haver esquivat un mal tr&agrave;ngol. &ldquo;Hem guanyat a les circumscripcions de Girona i Lleida&rdquo;, afirma el l&iacute;der de CDC, que es queixa de ser el m&eacute;s atacat &ldquo;de llarg&rdquo; per part dels &ldquo;grans poders espanyols&rdquo;. &ldquo;El president t&eacute; ra&oacute;!&rdquo; diu un senyor fent-se escoltar m&eacute;s que ning&uacute; entre crits de &ldquo;president, president!&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ce6b9bee-749e-4f6a-981e-1a512cad6bc1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        La nit electoral al Museu Mar&iacute;tim de Barcelona &ndash;seu improvisada de DL&mdash; ha anat de menys a m&eacute;s. &ldquo;Encara sort que hem salvat els mobles&rdquo;, comenta despr&eacute;s dels m&iacute;tings i en veu baixa la diputada Meritxell Borr&agrave;s a l&rsquo;eurodiputat Ramon Tremosa, que ha deixat Brussel&middot;les i tamb&eacute; comparteix espai amb els pocs m&eacute;s de 70 simpatitzants que han volgut viure la nit electoral en parroquia. Una senyora menuda i presumda els interromp amb un <em>frankfurt</em> a la m&agrave;: &ldquo;Al Maj&egrave;stic &ndash;l&rsquo;hotel on CiU solia viure les nits electorals&mdash; sop&agrave;vem millor, eh!&rdquo;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No estem morts ni estem enterrats&rdquo;, reivindica mentrestant el cap de llista de DL, Francesc Homs. De prop se l&rsquo;escolta el conseller de Sanitat, Boi Ruiz, un dels que m&eacute;s canap&eacute;s ha tastat, que sost&eacute; que la clau &eacute;s mantenir-se a prop d&rsquo;ERC. &ldquo;Menys mal, tu!&rdquo;, confessa entre simpatitzants. La caiguda respecte el precedent que marquen els comicis generals de fa quatre &ndash;quan aleshores CiU va obtenir 16 diputats&mdash; no preocupen en exc&eacute;s a la nova marca de l'antiga CDC, que descarta qualsevol revolta republicana al Parlament.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c29f824-c9a0-48da-a9a3-3d07b42644cf_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L&rsquo;espai pol&iacute;tic que sumem amb ERC, respecte fa quatre anys, &eacute;s molt semblant&rdquo;, diu un noi menor d&rsquo;edat, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/ERC-aconsegueix-generals-sorpasso-Convergencia_0_464754363.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que obvia el 'sorpassao' dels republicans</a> i li explica amb nerviosisme a Trias que &ldquo;de gran&rdquo; vol ser assessor. Content perqu&egrave; un mitj&agrave; se li acosta ens d&oacute;na la seva clau dels resultats: &ldquo;La nostra gent no vota en aquestes eleccions, no van amb nosaltres!&rdquo;. Preguntat per les retallades en sanitat i educaci&oacute;, les seus embargades o els casos de corrupci&oacute;, el jove li resta import&agrave;ncia: &ldquo;el m&eacute;s important &eacute;s el que vam dir el 27S&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tot i l&rsquo;euf&ograve;ria final, la nit ha estat marcada, sobretot, per la resignaci&oacute;. El cap de campanya i ex l&iacute;der de les JNC, Jordi Cuminal, advertia al principi de la nit que els sondejos no eren, en cap cas, la pista a seguir. I ha encertat. De fet, els pocs somriures que s&rsquo;han vist al llarg de la nit els ha provocat <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/Duran-assumeix-derrota-porta-successio_0_464754314.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un dels grans derrotats de la jornada, Duran i Lleida, quan ha aparegut per pantalla</a> del Museu Mar&iacute;tim. &ldquo;Ves a cagar!&rdquo;, ha dit el mateix home que minuts despr&eacute;s aclamaria a Mas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/62ccd86c-7605-47fd-87c4-7764e3d8705f_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/encara-sort-hem-salvat-mobles_1_2282482.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 20 Dec 2015 23:20:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244341" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244341" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“Encara sort que hem salvat els mobles”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2053d52c-de14-411a-8e62-148449832df9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sense sostre i dona: un doble perill als carrers de Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/sense-llar_1_2295352.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sense sostre i dona: un doble perill als carrers de Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Govern d’Ada Colau alerta del masclisme envers les dones sense sostre quan es compleixen 10 anys de la mort de Rosario Endrinal, la indigent assassinada brutalment a un caixer</p><p class="subtitle">El consistori anuncia que formarà un grup d'experts, amb dones i homes que visquin o hagin viscut al carrer, per millorar les polítiques d'inserció</p><p class="subtitle">Segons l'estudi presentat aquest dilluns per l'Ajuntament, a Barcelona hi ha unes 2.800 persones sense llar, de les quals 693 dormen al carrer</p></div><p class="article-text">
        El 16 de desembre del 2005 Rosario Endrinal va morir cremada viva en un caixer autom&agrave;tic de La Caixa, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. El record de la Charo -com era coneguda- i que vivia en situaci&oacute; d'indig&egrave;ncia abans de ser brutalment assassinada, va estar present aquest dilluns en la presentaci&oacute; d&rsquo;un estudi sobre les persones sense llar, que alerta de la feminitzaci&oacute; de la pobresa i del masclisme que impera als carrers de la ciutat, sobretot davant la vulnerabilitat d'algunes dones en situaci&oacute; d'exclusi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;A les situacions d&rsquo;exclusi&oacute; i trencament de vincles associades al sensellarisme s&rsquo;hi afegeixen situacions d&rsquo;assetjament sexual&rdquo;, explica Laia Ortiz, tinenta d&rsquo;alcalde de Drets Socials, que alerta d&rsquo;un doble perill, el de l&rsquo;exclusi&oacute; i el del masclisme. Unes declaracions que corrobora Albert Sales, responsable de l&rsquo;estudi &ndash;<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/151214%20Diagnosi2015%20sense%20llar.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diagnosi 2015 sobre sensellarisme a Barcelona</a>&mdash; que descriu algunes &ldquo;situacions habituals&rdquo; durant els seus anys d&rsquo;experi&egrave;ncia treballant amb aquest col&middot;lectiu: &ldquo;Hem detectat molts casos en qu&egrave; s&rsquo;ajuda a les dones, pel fet de ser dones, i despr&eacute;s es demana algun tipus de contraprestaci&oacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Els experts que han col&middot;laborat amb el govern en la diagnosi insisteixen en la &ldquo;feminitzaci&oacute; de la pobresa&rdquo; i la seva &ldquo;invisibilitat&rdquo;, fins i tot en l&rsquo;estudi presentat. &ldquo;La pres&egrave;ncia de les dones, tant al carrer com als recursos d&rsquo;atenci&oacute;, &eacute;s molt inferior a la dels homes, per&ograve; pateixen una situaci&oacute; de major vulnerabilitat i risc per a la seva integritat f&iacute;sica, i un pitjor estat de salut&rdquo;, diu Sales, que destaca que les dones, a difer&egrave;ncia dels homes, solen tenir una xarxa social &ldquo;m&eacute;s t&uacute;pida&rdquo; i amb menys problemes per demanar ajuda.
    </p><p class="article-text">
        Tot i aix&iacute;, una mirada exhaustiva de l&rsquo;informe tamb&eacute; demostra certa feminitzaci&oacute; de la pobresa. Malgrat que la xifra de dones que dormen al carrer (11%) &eacute;s molt menor que la dels homes, els indicadors van creixent a l&rsquo;hora que el focus s&rsquo;allunya de la via p&uacute;blica i se centra en altres versions de l&rsquo;exclusi&oacute; residencial.
    </p><p class="article-text">
        En els centres d&rsquo;acollida, per exemple, el percentatge de les dones puja al 14%; quan ens fixen en recursos residencials de mitja estada les dones constitueixen ja el 20%; un 23% en pisos d&rsquo;inclusi&oacute; i un 31% en pensions sostingudes per entitats socials. &ldquo;Les situacions d&rsquo;exclusi&oacute; residencial de les dones s&oacute;n m&eacute;s altes que la dels homes, encara que no acabin al carrer o a la xarxa assistencial, per&ograve; no tenim com mesuar-ho&rdquo;, explica Sales.
    </p><h3 class="article-text">Sense sostre, amb experi&egrave;ncia</h3><p class="article-text">
        <strong>Sense sostre, amb experi&egrave;ncia</strong>Una de les novetats que prepara el govern d&rsquo;Ada Colau de cara el 2016 ser&agrave; la constituci&oacute; d&rsquo;un grup d'experts format per homes i dones que hagin patit situacions de sensellarisme. &ldquo;La pr&ograve;pia experi&egrave;ncia ens servir&agrave; per millorar les pol&iacute;tiques d'atenci&oacute; a aquest col&middot;lectiu&rdquo;, anuncia Ortiz, que tamb&eacute; t&eacute; previst refor&ccedil;ar l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge com a primera pol&iacute;tica d&rsquo;inserci&oacute; social. En aquesta l&iacute;nia, l'Ajuntament s'ha comprom&egrave;s a sumar l'any que ve 50 pisos als 24 que ara existeixen &ndash;14 de titularitat municipal i 10 cofinan&ccedil;ats amb la Fundaci&oacute; Rais&mdash; per oferir-los a persones sense sostre, &eacute;s a dir, consolidar el <em>housing frist</em> &ndash;primer, la llar&mdash; definitivament a Barcelona.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Els pa&iuml;sos que aposten fermament pel <em>housing firts</em>, i que a Catalunya hem d&rsquo;adaptar a cada municipi, donen uns resultats del voltant del 80% d&rsquo;&egrave;xit&rdquo;, afegeix Sales. Es tracta d&rsquo;un model assistencial on l&rsquo;acc&eacute;s a l&rsquo;habitatge &eacute;s prioritari per millorar la vida de les persones, molt arrelat a ciutats com Amsterdam, Budapest, H&egrave;lsinki o Lisboa.
    </p><p class="article-text">
        Sobre les dades de l'informe Diagnosi 2015, que mostra una estabilitzaci&oacute; del nombre de persones sense llar a la ciutat tot i l'agreujament de les condicions econ&ograve;miques, els experts s&oacute;n optimistes. L&rsquo;informe, que mostra un estancament de les dades de 2011 &mdash;de 2008 a 2011 va pujar&mdash;, conclou que la creaci&oacute; de noves places residencials ha tingut &ldquo;un efecte positiu en la contenci&oacute; dels processos d&rsquo;exclusi&oacute; residencial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En concret, la capital catalana compta, segons estimacions del Servei d'Inserci&oacute; Social (SIS), amb 2799 persones sense llar, de les quals 693 dormen al carrer i la resta ho fan en assentaments (434) i allotjades en recursos residencials (1672). Unes xifres que malgrat denotar una cronificaci&oacute; preocupant del sensellarisme, tenen una lectura menys alarmant segons els experts. Sales defensa que &ldquo;tenint en compte les retallades socials, que el PIRMI ha estat retallat de manera salvatge i tenint en compte el mercat de l'habitatge que tenim&rdquo;, un augment de nom&eacute;s un centenar de persones es queda curt.
    </p><p class="article-text">
        El coordinador de l'informe admet que l'estudi revela una certa &ldquo;estabilitat amb tend&egrave;ncia a l'al&ccedil;a&rdquo; de les persones en situaci&oacute; de sense llar, per&ograve; posa l&rsquo;accent en qu&egrave; &ldquo;una persona sense llar no &eacute;s la que dorm al carrer, sin&oacute; la que no t&eacute; llar, pel motiu que sigui&rdquo;. Segons Sales, la casu&iacute;stica de les persones que acaben en situaci&oacute; de sense sostre &eacute;s molt variada i s&rsquo;explica per m&uacute;ltiples itineraris. &ldquo;No hi ha un perfil de persona sense llar&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/sense-llar_1_2295352.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="448008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="448008" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sense sostre i dona: un doble perill als carrers de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Sin techo y mujer: un doble peligro en las calles de Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/mujer-doble-peligro-calles-barcelona_1_2289568.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Sin techo y mujer: un doble peligro en las calles de Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El gobierno de Ada Colau alerta del machismo hacia las mujeres sin techo cuando se cumplen 10 años del asesinato de Rosario Endrinal, la indigente asesinada brutalmente en un cajero</p><p class="subtitle">El consistorio anuncia que formará un grupo de expertos, con mujeres y hombres que vivan o hayan vivido en la calle, para mejorar las políticas de inserción</p><p class="subtitle">Según el estudio presentado este lunes por el Ayuntamiento, en Barcelona hay unas 2.800 personas sin hogar, de las cuales 693 duermen en la calle</p></div><p class="article-text">
        El 16 de diciembre de 2005 Rosario Endrinal muri&oacute; quemada viva en un cajero autom&aacute;tico de La Caixa, en el barrio de Sant Gervasi de Barcelona. El recuerdo de la Charo &ndash;como era conocida&ndash;, que viv&iacute;a en situaci&oacute;n de indigencia antes de ser brutalmente asesinada, ha estado presente este lunes en la presentaci&oacute;n de un estudio sobre las personas sin hogar, que alerta de la feminizaci&oacute;n de la pobreza y del machismo que impera en las calles de la ciudad, sobre todo ante la vulnerabilidad de algunas mujeres en situaci&oacute;n de exclusi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En las situaciones de exclusi&oacute;n y ruptura de v&iacute;nculos asociadas a una situaci&oacute;n de sin techo se a&ntilde;aden situaciones de acoso sexual&rdquo;, explica Laia Ortiz, teniente de alcalde de Derechos Sociales, que denuncia un &ldquo;doble peligro&rdquo;, el de la exclusi&oacute;n social y el del machismo. Unas declaraciones que corrobora Albert Sales, responsable del estudio &ndash;<a href="http://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/sites/default/files/arxius-documents/151214%20Diagnosi2015%20sense%20llar.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Diagnosi 2015 sobre sensellarisme a Barcelona</a>&ndash; que describe algunas &ldquo;situaciones habituales&rdquo; durante sus a&ntilde;os de experiencia trabajando con este colectivo: &ldquo;Hemos detectado muchos casos en los que se ayuda a las mujeres, por el hecho de ser mujeres, y luego se pide alg&uacute;n tipo de contraprestaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los expertos que han colaborado con el equipo municipal insisten en la &ldquo;feminizaci&oacute;n de la pobreza&rdquo; y su &ldquo;invisibilidad&rdquo;, incluso en el estudio presentado. &ldquo;La presencia de las mujeres tanto en la calle como en los recursos de atenci&oacute;n es muy inferior a la de los hombres, pero sufren una situaci&oacute;n de mayor vulnerabilidad y riesgo para su integridad f&iacute;sica, y un peor estado de salud&rdquo;, argumenta Sales, que destaca que las mujeres, a diferencia de los hombres, suelen tener una red social &ldquo;m&aacute;s tupida&rdquo; y con menos problemas para pedir ayuda.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, una mirada exhaustiva del informe tambi&eacute;n demuestra cierta feminizaci&oacute;n de la pobreza a nivel quantitativo. A pesar de que las mujeres duermen en la calle (11%), son menos que la de los hombres, los indicadores van creciendo a medida que el foco se aleja de la v&iacute;a p&uacute;blica y se centra en otras versiones de la exclusi&oacute;n residencial.
    </p><p class="article-text">
        En los centros de acogida, por ejemplo, el porcentaje de las mujeres sube al 14%; cuando nos fijamos en recursos residenciales de media estancia las mujeres constituyen ya el 20%; un 23% en pisos de inclusi&oacute;n y un 31% en pensiones sostenidas por entidades sociales. &ldquo;Las situaciones de exclusi&oacute;n residencial de las mujeres son m&aacute;s altas que la de los hombres, aunque no acaben en durmiendo calle, pero no tenemos como medirlo&rdquo;, explica Sales.
    </p><h3 class="article-text">Sin techo, pero con experiencia</h3><p class="article-text">
        <strong>Sin techo, pero con experiencia</strong>Una de las novedades que prepara el gobierno de Ada Colau de cara el nuevo a&ntilde;o ser&aacute; la constituci&oacute;n de un grupo de expertos formado por personas que hayan sufrido situaciones de exclusi&oacute;n, hombres y mujeres sin techo. &ldquo;Su propia experiencia nos servir&aacute; para mejorar las pol&iacute;ticas de atenci&oacute;n a este colectivo&rdquo;, anuncia Ortiz, que tambi&eacute;n tiene previsto reforzar el acceso a la vivienda como primera pol&iacute;tica de inserci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6ee96734-0658-4df5-9c58-e3544fce0770_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, el Ayuntamiento se compromete a sumar el pr&oacute;ximo a&ntilde;o 50 pisos a los 24 que ahora existen -14 de titularidad municipal y 10 cofinanciados con la Fundaci&oacute;n Rais- para ofrecerlos a personas sin techo, es decir, consolidar el <em>Housing Frist</em> -primero, el hogar- definitivamente en Barcelona. &ldquo;Los pa&iacute;ses que apuestan firmemente por el Housing First, y que en Catalunya debe adaptar a cada municipio, dan unos resultados de alrededor del 80% de &eacute;xito&rdquo;, a&ntilde;ade Sales.
    </p><p class="article-text">
        Sobre los datos del informe <em>Diagnosis 2015</em>, que muestra una estabilizaci&oacute;n del n&uacute;mero de personas sin hogar en la ciudad a pesar del agravamiento de las condiciones econ&oacute;micas, los expertos son optimistas. El coordinador del informe ha querido insistir en que el estudio revela una cierta &ldquo;estabilidad con tendencia al alza&rdquo; de las personas en situaci&oacute;n de sin hogar, haciendo hincapi&eacute; en que &ldquo;una persona sin hogar no es la que duerme en la calle, sino la que no tiene hogar, por el motivo que sea&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la capital catalana cuenta, seg&uacute;n estimaciones del Servicio de Inserci&oacute;n Social (SIS), con 2.799 personas sin hogar, de las cuales 693 duermen en la calle y el resto lo hacen en asentamientos (434) y alojadas en recursos residenciales (1672 ). El informe, que muestra un estancamiento de los datos de 2011 -de 2008 a 2011 subir-, concluye que la creaci&oacute;n de nuevas plazas residenciales ha tenido &ldquo;un efecto positivo en la contenci&oacute;n de los procesos de exclusi&oacute;n residencial.
    </p><p class="article-text">
        Sales defiende que &ldquo;teniendo en cuenta los recortes sociales, que el PIRMI ha sido recortado de forma salvaje y teniendo en cuenta el mercado de la vivienda que tenemos&rdquo;, un aumento de s&oacute;lo un centenar de personas se queda corto. Seg&uacute;n el experto, la casu&iacute;stica de las personas que terminan en situaci&oacute;n de sin techo es muy variada y se explica por m&uacute;ltiples itinerarios. &ldquo;No hay un perfil de persona sin hogar&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/mujer-doble-peligro-calles-barcelona_1_2289568.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Dec 2015 21:10:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="448008" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="448008" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Sin techo y mujer: un doble peligro en las calles de Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13970574-d612-49ab-9f46-68ba6c6bf038_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Sin techo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els manters s'avenen a pagar impostos si es constitueix un mercat social a Barcelona]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/els-manters-impostos-constitueix-barcelona_1_2300878.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2bff935c-6882-41dd-9aaf-2ab747d1e32d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els manters s&#039;avenen a pagar impostos si es constitueix un mercat social a Barcelona"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els manters veuen amb millors ulls l'habilitació d'un Mercat Social a la capital catalana que trobar alternatives cooperatives en el sector de la ferralla</p><p class="subtitle">ERC, a qui BComú ha cedit el lideratge de la Taula de Ciutat, posa en valor dos consensos: el de donar una sortida social als manters i el d'acabar amb la venda irregular</p></div><p class="article-text">
        El govern d'Ada Colau i el col&middot;lectiu dels venedors ambulant acosten posicions. El portaveu del sindicat de manters, Aziz Faye, valora positivament la primera trobada de la taula negociadora amb l'Ajuntament <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Laposta-Barcelona-dasseure-comerciants-comenca_0_461254232.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">celebrada aquest dijous</a>, per&ograve; sol&middot;licita m&eacute;s toler&agrave;ncia, &ldquo;sobretot policial&rdquo;, mentre no es trobin solucions concretes. &ldquo;Per a nosaltres que escoltin les nostres demandes, que vulguin con&egrave;ixer-nos, i que hi hagi un reconeixement ja &eacute;s un gran pas&rdquo;, afirma Faye, un dels cinc manters que va acudir a la cita en representaci&oacute; del sindicat.
    </p><p class="article-text">
        La petici&oacute; de Faye no &eacute;s casual. La Gu&agrave;rdia Urbana, que va estar present a la Taula per mediaci&oacute; del comissionat de Seguretat Amadeu Recasens, segueix pressionant els manters amb policia uniformada permanent situada a Sagrada Fam&iacute;lia, Parc G&uuml;ell, pla&ccedil;a de Catalunya, Portal de l'&Agrave;ngel, Rambla i passeig de Gr&agrave;cia. Un <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Nova-policial-venedors-ambulants-Barcelona_0_450405091.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">setge iniciat des del 9 de novembre</a>, quan la policia municipal els va fer fora del Port Vell, la seva zona preferida per l'aflu&egrave;ncia de turistes.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s la primera vegada que aquest col&middot;lectiu, estigmatitzat durant anys a Barcelona, participa d'una taula negociadora com a actor amb veu pr&ograve;pia, per&ograve; el reconeixement no &eacute;s la seva &uacute;nica meta. &ldquo;Volem solucions comunit&agrave;ries, m&eacute;s voluntat per part de tots, i que se'ns deixi de perseguir mentre no hi ha una alternativa concreta i real&rdquo;, diu Faye, que veu en&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/barcelona/Barcelona-proposa-cooperativista-suavitzar-manters_0_451105285.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la proposta de constituir un Mercat Social</a> una possible sortida.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La majoria de nosaltres volem pagar impostos, per&ograve; no tenim com fer-ho&rdquo;, recorda Faye, que en canvi es mostra reticent al sector de la ferralla, com tamb&eacute; havia suggerit l'ajuntament. &ldquo;A Barcelona no hi ha ferro, no &eacute;s una vida per a nosaltres&rdquo;. Ara, la seva petici&oacute; &eacute;s aconseguir un espai en el qual poder vendre sense la pressi&oacute; de la Gu&agrave;rdia Urbana i, si s'aconsegueix, contemplen &ldquo;renunciar als productes falsificats&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, a la taula celebrada aquest dijous no van participar els representants dels comerciants. En una entrevista concedida a aquest mitj&agrave; abans de la reuni&oacute;, el secretari general de la Confederaci&oacute; de Comer&ccedil; de Catalunya, Miguel &Aacute;ngel Fraile, va carregar amb duresa contra els manters, als quals va titllar sense matisos de &ldquo;delinq&uuml;ents&rdquo;. Unes paraules que, des de l'Espai de l'Immigrant, col&middot;lectiu que d&oacute;na suport als manters i que tamb&eacute; va acudir a la cita, es veu com una mostra clara de &ldquo;racisme&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, el president de la taula, l&rsquo;anomenada Taula de Ciutat, el regidor d'ERC Jordi Coronas, posa en valor &ldquo;la cordialitat&rdquo; d'una &ldquo;trobada positiva&rdquo;. Segons el portaveu republic&agrave; &ldquo;hi ha consens&rdquo; en posar fi a la permissivitat de la venda ambulant irregular que &ldquo;no &eacute;s una activitat legal&rdquo;, per&ograve; posa al mateix nivell el consens que hi ha &ldquo;en trobar una sortida social i vehicular els manters a trav&eacute;s dels serveis d'inserci&oacute; sociolaboral &rdquo;
    </p><p class="article-text">
        Per a Faye, ser&agrave; clau que els comerciants se sumin a les pr&ograve;ximes reunions. &ldquo;Si tots posem de la nostra part, aix&ograve; tindr&agrave; soluci&oacute;&rdquo;, subratlla. Una altra de les conclusions, segons Coronas, &eacute;s posar l'accent en informar els manters sobre els serveis socials, ja que molts d'ells desconeixen com accedir-hi.
    </p><p class="article-text">
        El govern municipal presentar&agrave; la seva mesura de govern sobre aquesta q&uuml;esti&oacute; en la propera Comissi&oacute; de Drets Socials del 21 de desembre i la propera reuni&oacute; de la Taula ser&agrave; passat festes, quan es tornar&agrave; a convocar tots els actors, incrementant l'esfor&ccedil; perqu&egrave; els comerciants i el PP, que tamb&eacute; va girar l&rsquo;esquena a la cita, hi assisteixin.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/barcelona/els-manters-impostos-constitueix-barcelona_1_2300878.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 12 Dec 2015 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2bff935c-6882-41dd-9aaf-2ab747d1e32d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="244312" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2bff935c-6882-41dd-9aaf-2ab747d1e32d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="244312" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els manters s'avenen a pagar impostos si es constitueix un mercat social a Barcelona]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2bff935c-6882-41dd-9aaf-2ab747d1e32d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Venda Ambulant]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
