eldiario.es

Menú

El dia més complicat de la CUP

La candidatura de l'esquerra independentista afronta aquest diumenge a Sabadell la decisió més difícil de la seva història i una de les més importants per al procés sobiranista: investir o no Artur Mas

L'organització està fracturada entre els que consideren que el pacte amb JxS acosta la independència i els que creuen que amb Mas serà impossible convèncer importants capes socials claus per aconseguir superar el 50% de suports

Depenent de la decisió que es prengui "gairebé segur hi haurà gent individual que decideixi abandonar la militància activa", reconeix un regidor cupaire de Girona

- PUBLICIDAD -
Puños en alto al acabar el acto de la CUP en Vic / SANDRA LÄZARO

Punys en alt en acabar l'acte de la CUP a Vic durant la campanya de les municipals SANDRA LÁZARO

"Serà la decisió més complicada que hagi hagut de prendre mai la CUP", assegura categòric Lluc Salellas, regidor de la CUP a l'ajuntament de Girona. La candidatura anticapitalista afronta aquest diumenge a Sabadell una assemblea en la qual es decideix no només la investidura d'Artur Mas, sinó el paper de la pròpia organització, en la que fins ara havien pogut conviure dues visions estratègiques divergents. A prop de 3.500 militants decidiran a la Pista d'Atletisme de Sabadell entre quatre opcions; dues d'elles li donaran la presidència al líder de CDC, mentre que les altres dues la bloquegen, a risc d'abocar-se a unes noves eleccions.

L'empat etern entre els principals corrents cupaires ha permès la cohesió de l'espai durant més de dues dècades, els tres últims anys al Parlament. Però aquests equilibris han arribat a un coll d'ampolla perquè, sent almenys dos diputats de la CUP decisius per a la investidura del candidat de Convergència i gairebé sense opcions que ell es mogui, ara la decisió és binària, un sí o un no. En aquesta situació, el futur de les principals institucions del país, Govern i Parlament, així com el propi procés sobiranista, depèn dels militants de la CUP, tradicionalment més centrats en les lluites socials de base i en la política municipal.

Dues organitzacions i una mica més

Malgrat diumenge es votaran 4 opcions, en realitat la militància de l'esquerra independentista està partida en dos grans grups, els que estan a favor de l'acord amb Junts pel Sí i al investidura de Mas, i els que hi estan en contra. Lluc Salellas és dels primers. "Votaré a favor del pacte, entenent que no hi ha una solució òptima. La que plantejava des del principi la CUP d'un acord en tres eixos i una presidència de consens em sembla l'òptima i ho segueixo veient així. Però això no passarà", explica el regidor gironí.

Com ell, un centenar de regidors i exregidors de la CUP, dels 372 aconseguits el maig passat, han presentat aquest divendres un manifest reclamant el pacte amb Junts pel Sí i, per tant, la investidura de Mas. Molts d'ells són militants o propers a l'organització Poble Lliure, successora de l'extint Moviment de Defensa de la Terra, majoritària dins de la CUP a les Comarques Gironines o el Maresme. Poble Lliure dóna suport públicament el pacte amb JxS i el defensarà a l'assemblea d'aquest diumenge.

A l'extrem contrari es troba Endavant, l'altra de les dues organitzacions amb més influència en la candidatura. Endavant, que té el seu pes principal a les comarques del Vallès i Barcelonès, s'ha posicionat amb claredat contra la investidura, al costat de molts dels seus militants. És el cas de Pau Lozano, regidor de la CUP a la localitat lleidatana de la Seu d'Urgell, el qual, si res no canvia, aquest diumenge votarà en contra del pacte. "Anem a una assemblea i escoltaré el que es digui, però en principi em posiciono per no investir Mas i per no acceptar la proposta de JxS", assegura.

El pes d'aquestes dues organitzacions és important, però la CUP s'ha nodrit en els últims temps d'importants capes de militants no alineats en cap de les dues. Espais com la Crida Constituent, En Lluita, Lluita Internacionalista, Corrent Roig, Col·lectiu Drassanes, o persones sense més afiliació organitzativa que la pròpia CUP, confereixen d'una heterogeneïtat impredictible a la massa de votants que diumenge decidiran el destí de l'home que ha regit els destins de Catalunya durant els darrers cinc anys.

Arguments d'un i altre costat

"A nivell pla de xoc, és absolutament insuficient, recull molt poques coses de les que plantejàvem i Junts pel Sí s'ha mogut poc del seu programa. No hi ha més que veure el pressupost", considera Lozano, que es queixa del que considera una mala actitud de l'altre costat durant les negociacions. "Durant aquest temps [els diputats de JxS] s'han dedicat més a pressionar que a negociar, i a intentar trencar-nos", opina.

Salellas està d'acord en què el pla de xoc social és millorable. "Aquí no estem on hauríem d'estar", assegura, però posa en valor els acords en els altres dos eixos negociats. "Estem en un moment en què hi ha acord en la ruptura i en procés constituent. Això permet obrir un escenari de ruptura amb l'Estat i començar ja a fer un procés constituent interessant, en el qual poder disputar la hegemonia", explica.

Malgrat la seva disconformitat amb el pla de xoc, per Lozano l'argument principal per donar un 'no' el diumenge no té a veure amb la negociació sinó amb la figura de Mas. "El més rellevant és el fet de la presidència, que controlés el Procés de forma efectiva", explica, "Mas ha subordinat el procés als seus propis interessos i els de CDC, i això es demostra en què el moviment independentista hagi plantejat moltes vegades opcions en què només ells quedaven fora del consens, però com CDC controlava el procés, s'ha acabat fent la seva voluntat". El de la Seu posa com a exemple la fórmula del 9-N, l'ajornament de les eleccions deu mesos des del procés participatiu fins al 27-S o la pròpia llista conjunta de JxS, la qual qualifica de "clar xantatge".

L'esquema que traça Lozano no convenç Salellas. "El fet que jo pugui estar imputat amb l'alcalde de Convergència pel suport a la declaració de ruptura és un escenari de xoc amb l'estat que avança cap a les contradiccions de CDC, no de les nostres", assegura. "A mi em sembla molt més interessant jugar aquesta carta, que deixa la ruptura com a sortida comuna, que l'opció de retrocés que implicaria tornar a eleccions".

Les posicions de Lozano i Salellas resumeixen els arguments que s'esgrimeixen a banda i banda en els dos grups que, per força, acabaran batent-se en debat aquest diumenge. El procés assembleari es durà a terme a l'interior de la Pista d'Atletisme, però la pressió estarà fora. Des de Junts pel Sí, sobretot des del cercle més proper a Mas, el missatge llançat és contundent: Un no trunca el procés independentista, ja que l'aboca a unes eleccions al març en què molts consideren que l'independentisme podria obtenir un pitjor resultat que aquest 27-S.

Aquesta pressió, que ampliada pels mitjans de comunicació s'ha deixat sentir al carrer, ha portat a una part de la militància a considerar que la votació hauria de ser secreta. Aquest serà el primer punt que es votaran a l'assemblea, que es posarà en marxa si és reclamat pel 25% dels assistents.

El fantasma de la fractura

La dinàmica interna de la CUP no ha estat precisament pacífica. La frontera entre els defensors i els detractors de la investidura de Mas ha acabat marcant els contorns de les dues tendències que històricament han estat enfrontades tot i que convivint en l'organització. La recepta per a aquesta cohabitació ha estat l'equilibri intern, per moment proper al malabarisme. Però la votació d'aquest diumenge desempatarà i sobre l'organització ja planeja el fantasma de la fractura interna.

"Qualsevol decisió que es prengui ens porta a un dur xoc intern", reconeix Lluc Salellas. "Crec que no hi haurà una ruptura a lo bèstia, com que un 30% de l'organització se'n vagi, ja que el projecte té sentit almenys fins a les següents eleccions. Però, que gent individual decideixi abandonar la militància activa segons la decisió que es prengui? Això gairebé segur que passarà". En poques paraules, Salellas descriu una de les pitjors situacions que poden donar en una organització, com és la necessitat de prendre una decisió que de ben segur desencantarà a actius personals d'un i altre costat.

Tampoc Lozano descarta la possibilitat que hi hagi qui trenqui el carnet diumenge a la nit. "Quan hi ha decisions complicades, i aquesta ho és, hi ha cert risc que això passi". No obstant això, el de la Seu té esperança en que es pugui aconseguir una decisió en la qual la major part de la militància se senti còmoda. "Com esquerra independentista i moviment popular portem molts anys intentant construir consensos, venint d'un temps en què hi ha hagut una gran conflictivitat, i fins ara ho hem aconseguit".

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha