eldiario.es

Menú

Colau i el difícil repte de teixir un acord d'estabilitat a Barcelona

La fragilitat del govern de Barcelona en Comú obliga a l'alcaldessa, Ada Colau, a buscar suports en una esquerra crítica i amb estret marge de pacte

ERC tanca la porta al PSC i anima la CUP a entrar al govern municipal per reforçar el perfil sobiranista de Barcelona en Comú

El PSC pressiona ERC per entrar al govern amb el debat independentista al marge; mentre que la CUP descarta qualsevol suport a pactes d'estabilitat

- PUBLICIDAD -
Ada Colau.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

El govern municipal de Barcelona necessita sumar esforços. Des que Ada Colau va assumir l'alcaldia la seva dependència aritmètica s'ha deixat veure en plenaris, on no sempre ha aconseguit tirar endavant les seves mesures. Segurament, la retirada de les ordenances fiscals davant la falta de suport dels seus principals socis d'investidura, ERC –amb 5 regidors–, i PSC –amb quatre–, és un exemple paradigmàtic d'un govern en minoria que sí que ha aconseguit aprovar altres mesures en matèria social, com invertir 100 milions d'euros del superàvit en polítiques socials. Una iniciativa que, aquesta vegada, sí que va comptar amb la llum verda d'ERC, PSC i CUP -amb tres regidors-.

Entre aquests tres partits de l'esquerra, que van facilitar fa cinc mesos la investidura de l'alcaldessa -amb el matís de la CUP, que només va cedir un vot favorable dels seus tres regidors-, hi ha la clau per escapar de la fragilitat política. Però després d'una ronda de contactes de Catalunya Plural amb les tres formacions, cap combinació que inclogui dos partits és possible. Només l'entrada en solitari d'ERC o de PSC reforçaria el govern de Colau alhora que la vincularia massa a dues formacions amb les quals no comparteix bona part del programa i el diagnòstic. La determinació dels republicans amb la independència i la vinculació del PSC amb la vella política preocupen Barcelona en Comú, que tampoc podria sumar a tots dos partits a la vegada per la falta de sintonia entre ells.

Mentre que el PSC i ERC ofereixen el seu suport al govern municipal, cadascun amb les seves condicions, la CUP descarta qualsevol tipus de pacte. Un difícil sudoku que encara es complica més amb la imminent arribada de la campanya de les generals del 20 de desembre, en la qual la plataforma de Colau ja ha avançat que prendrà partit. Un període en el qual les formacions que s'haurien d'entendre entraran en les disputes pròpies de qualsevol pols electoral.

Més enllà de l'aritmètica, entre les files de BComú preocupa la falta d'efectius. Un dèficit que dificulta al govern municipal el repte de satisfer una de les seves principals promeses de campanya: la proximitat. Un dels compromisos capitals del mandat era, precisament, el d'estar present als barris. El de teixir una política basada en la proximitat, un municipalisme participatiu que, de moment, no s'està percebent en bona part del territori. Part del teixit associatiu i comercial de Barcelona comença a inquietar-se per l'escassa presència d'alguns dels regidors.

El PSC, la vella política i el líder confluent

Les relacions entre BComú i PSC són fluides. El suficient perquè fa només unes setmanes  el líder dels socialistes a Barcelona, Jaume Collboni, comparegués al costat de Colau per anunciar la redistribució del superàvit en l’agenda social. Una unitat que contrasta amb el recel en altres temàtiques, com en els Jocs Olímpics d'Hivern o la moratòria hotelera. Una de freda i una de calenta que Collboni, un dels principals actius del PSC a Catalunya, ha sabut administrar amb mà esquerra, movent-se còmodament entre la generositat i la crítica.

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni Sandra Lázaro

Pel PSC, BComú també té llums i ombres. Els socialistes veuen com un punt fort l'essència d'ICV dins del partit de Colau, i el mateix  Collboni admet en una entrevista amb aquest mitjà que comparteix "ADN pactista" amb regidors ecosocialistas, com Janet Sanz o Laia Ortiz. No en va PSC i ICV van governar conjuntament la ciutat durant 30 anys. I no només això, Collboni admet sense embuts que es presten a entrar de la mà d'ERC si això facilita l'acord, sempre que els republicans accedeixin a deixar el debat independentista al marge de l'acord de govern. Fins i tot de produir-se un pacte de govern, i segons fonts del PSC, Collboni podria quedar-se fora de les àrees de govern i cedir la responsabilitat al seu número dos, Carmen Andrés, que li va trepitjar els talons a les primàries socialistes de 2014.

No obstant això, per BComú el perfil confluent de Collboni no amaga la trajectòria del PSC a la ciutat, però també a nivell autonòmic i estatal. Arribar a un acord amb un dels partits més emblemàtics de la vella política, part del bipartidisme, seria difícil d'entendre per a gran part de les bases i votants de BComú. No obstant això, fonts del govern de Colau, informaven aquest mitjà dies després de les eleccions catalanes que existia certa preferència pels socialistes abans que amb ERC, "per l'excessiva política de símbols" dels republicans, en al·lusió a capítols com el de la guerra de banderes que va tenir lloc al balcó de l'Ajuntament.

ERC busca a la CUP i tanca la porta al PSC

El clima polític que viu Catalunya, que en les passades eleccions catalanes va veure com una majoria independentista s'imposava al Parlament, afavoreix una eventual entrada d'ERC. De fet, la coalició de Junts Pel Sí, on s'integrava ERC, va guanyar en 9 dels 10 districtes de la capital catalana. Una victòria que no passa desapercebuda a BComú que tem que el debat nacional o identitari s'instal·li al consistori. Els de Colau fixen la seva línia vermella en "donar suport al procés sobiranista sobre la base de la celebració d'un referèndum que permeti avançar cap a una República Catalana".

Alfred Bosch, líder de ERC en Barcelona

Alfred Bosch, líder d'ERC en Barcelona Sandra Lázaro

Pel que fa a una entrada conjunta amb el PSC, el partit d'Alfred Bosch tanca la porta. "No compartirem govern amb un partit de l'establishment i amb casos de corrupció", diu en una entrevista que es publicarà el dilluns a Catalunya Plural. Malgrat admetre "sintonia personal i política" amb Collboni, Bosch fa una lectura del PSC en clau nacional i autonòmica: "La nostra gent no podria entendre un pacte amb el PSC de Miquel Iceta o Pedro Sánchez, situats radicalment al costat unionista". Un relat que contrasta amb la plena sintonia de programa entre republicans i socialistes, que han votat amb idèntic sentit en gairebé totes les mesures d'àmbit local, econòmic o social.

No obstant això, Bosch sí que anima la CUP a entrar a reforçar conjuntament l'Ajuntament. I per seduir a l'esquerra anticapitalista es fa ressò del seu Codi Ètic, amb mesures sobre transparència, banca ètica i, sobretot, iniciatives que els identifiquin en matèria independentista, com l'entrada a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), que va comptar amb el suport de CDC, ERC i la CUP però que, en canvi, va provocar l'abstenció de BComú, que sotmetrà a referèndum si Barcelona s'ha de sumar, o no, a la plataforma.

La CUP no donarà suport pactes "de despatx"

El debat d'entrar, o no, en el govern no preocupa la CUP. Els independentistes no tenen cap intenció d'entrar en el joc de càrrecs i la seva estratègia passa per persistir a l'oposició, amb un peu a la institució i l'altre al carrer. "La CUP-Capgirem no entrarà a formar part del govern municipal de Barcelona", explica a Catalunya Plural la regidora Maria Rovira, que afegeix: "Ni tampoc donarem suport pactes d'estabilitat establerts en despatxos a canvi de contrapartides".

Maria rovira 03 //

Maria Rovira, regidora de la CUP-Capgirem Barcelona Sandra Lázaro

Per a la CUP, si ERC o PSC -o tots dos- arriben a un acord amb BComú, seria la confirmació del continuisme polític dels anteriors governs. "Serà molt més difícil fer política rupturista del que ja ho és ara", afirma Rovira. La formació cupaire, que va aconseguir per primera vegada en la seva història entrar al consistori barceloní, denuncia un distanciament amb l'alcaldessa i lamenten que BComú tombi al ple algunes reivindicacions que, fins fa cinc mesos, els unien al carrer.

La CUP i BComú durant mesos van estudiar si comparèixer junts, o no, en les eleccions del 24 de maig, en el marc de la Trobada Popular Municipalista (TPM). En les últimes setmanes, el debat sobre l'antiga seu del CADCI -un històric ateneu independentista propietat del Ministeri de Foment i que està cedit a la UGT- ha allunyat les dues formacions després que la CUP proposés convertir l'edifici en un espai de memòria de la República. BComú es va abstenir en el ple, la qual cosa va decebre a la CUP, que va criticar amb duresa la manca de suport dels que, fins fa no gaire, eren companys de viatge. En la mateixa entrevista, Rovira vincula BComú amb un procés d’ iniciativització, en al·lusió a les semblances amb ICV, un dels actors confluents a la plataforma d'Ada Colau.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha