eldiario.es

Menú

Entrevista | Jaume Collboni (PSC)

"Colau no genera inquietud als lobbies, sinó al petit comerç"

El cap de files del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ofereix a Colau "l'experiència dels socialistes" per donar estabilitat al seu govern "d'extrema debilitat"

"Governar és administrar contradiccions. I és incompatible gestionar la complexitat d'una ciutat com Barcelona i les seves contradiccions amb el purisme ideològic que practica Barcelona en Comú"

Davant la possible entrada d'ERC al govern municipal, el líder dels socialistes posa condicions: "Ens podrem entendre si deixem la independència al marge de l'acord de govern"

Sobre la marxa de regidors de Barcelona en Comú: "No és molt normal tenir com a prioritat la teva ciutat i, a la mínima, abandonar el vaixell per un altre projecte polític"

- PUBLICIDAD -
El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, al consistori de la capital catalana SANDRA LÁZARO

Del dur revés a les eleccions municipals del 24 de maig a un possible lloc a curt termini a l’Ajuntament de Barcelona. El PSC de Jaume Collboni (Barcelona, 1969) vol aprofitar “l’extrema debilitat” del govern d’Ada Colau per recuperar la rellevància perduda a la capital catalana que va ser, durant dècades, un dels principals feus del socialisme estatal. En aquesta conversa amb Catalunya Plural, Collboni explica la seva aposta per una coalició d’esquerres al consistori i quines serien les línies vermelles que no estan disposats a creuar. Davant la possibilitat que ERC també s’incorporés a l’Executiu, el PSC s’hi avé amb una condició: Que els republicans acceptin deixar en un calaix el debat independentista a Barcelona.

Avui només tenen quatre regidors i són cinquena força en una ciutat en què havien estat sempre opció de Govern...

És evident que no és el mateix estar al Govern que a l’oposició. Però ja ho estàvem el mandat passat i ja hem fet l’autocrítica. Pel que fa al nombre de regidors, sobre el paper pensàvem que podia ser més difícil, però amb la pràctica del dia a dia hem vist com d’útils poden ser quatre regidors en un escenari tan fragmentat. Estem treballant per desenvolupar el nostra programa polític. I, en ocasions, ho estem aconseguint.

No han fet una valoració, com a partit, dels primers 100 dies de Colau. S’anima?

És així. Ha passat desapercebut, però vam considerar que l’excepcionalitat del moment, davant d'un govern que era molt nou, calia més marge per fer balanç. No sé si el farem quan es compleixin 200 o 250 dies, ja veurem. Però el PSC, i jo personalment, ens sentim una mica decebuts. Les ordenances fiscals exemplifiquen bé el rumb d’aquest govern. Més enllà de les declaracions, de l’oratòria i dels símbols –que jo crec que s’han passat de frenada— no veiem canvis reals de ciutat.

Han donat suport en l’aposta per  revertir el superàvit en polítiques socials, però bloquejat les ordenances fiscals. Per què?

Són dos casos molt paradigmàtics de com funciona aquest govern. En la primera negociació, la del superàvit, hi va haver una negociació de veritat. I, per tant, el resultat final és coherent amb un programa d’esquerres. En canvi, el debat ha brillat per la seva absència en la proposta sobre les ordenances fiscal. No s’ha debatut amb profunditat. I, de fet, eren més pròpies d’una proposta de CiU i PP que no pas d’un govern d’esquerres. Aquí no ens hi trobaran.

Què cal per aprovar-les?

La fiscalitat és un instrument de primer ordre per fer polítiques transformació. És un dels trets d’identitat més clar sobre el model polític. I, sentint-ho molt, però la proposta que ens presenta Colau és més pròpia d’un govern conservador que d’un govern d’esquerres. Si es vol implantar un salari mínim garantit calen més recursos públics, no menys. I amb aquestes ordenances sortirien menys recursos públics. El PSC mai donarà suport a unes ordenances que rebaixin la pressió fiscal de les capes més altes de la ciutat. Si el problema que tenim a la ciutat és la desigualtat, cal que les ordenances siguin progressives i que a les rendes més altes se’ls ha de pujar els impostos. Sense complexes.

En canvi, com va passar durant el passat divendres al ple, donen suport a Ciutadans en posar pals a les rodes a la moratòria hotelera...

No és així. Els pals a les rodes se’ls posa Colau a ella mateixa quan impulsa una moratòria indiscriminada. Quan comença la casa per la teulada. La moratòria hauria d’haver estat la conseqüència d’un anàlisi rigorós de l’impacte del turisme. El Govern ha de reconèixer que s’ha equivocat, per la via dels fets o de les paraules. I, de pas, posar en marxa el Pla Estratègic de la ciutat. No es pot dir que sotmetrem a la majoria del plenari debats com els dels símbols, i després no fer cas del plenari quan, gairebé totes les forces, demanen una rectificació en la moratòria.

Vostès en companya eren molt més crítics amb el turisme massiu...

Hi ha ciutats que es deixen la pell per tenir turisme, que nosaltres entenem que ha de ser un factor clau de desenvolupament. Carmena a Madrid és un bon exemple. Nosaltres vam votar en contra del Pla d’Usos de Ciutat Vella de CiU-PP. Era el model de barra lliure neoliberal i el que, segons el nostre criteri, no ha de ser el model per a Barcelona. Entre aquest extrem i l'actual, hi ha molt de marge. Pensem que a l’Ajuntament hi ha una majoria social per capgirar el model turístic que s'estava aplicant. Una majoria de progrés que s’ha d’aprofitar polítiques, però amb la que no es compta prou.

El PSC va preveure a temps l’onada turística? A zones avui molt afectades, com al barri del Poble-sec, no hi van prioritzar un Pla d’Usos que blindés l’espai públic.

Primer, l’any 2011 l’alcalde Trias es va trobar un primer avenç en forma de projecte, redactat pel regidor socialista Enric Truñó, per reaccionar davant del turisme. Però aquell inform e es va guardar en un calaix. Segon, CiU va desregular bona part de la ciutat, deixant el terreny fèrtil a l'especulació. I, pel que fa al Poble-sec, té rao. El seu carrer principal, Blai, havia de ser l’eix cívic i, al final, l’especulació ha passat per davant de l’interès públic. Ara, en cap cas els governs socialistes van planificar Blai perquè s’omplís de terrasses.

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, en un moment de l'entrevista SANDRA LÁZARO

Com estan les negociacions per entrar al govern?

Sóc partidari d’una coalició d’esquerres a Barcelona. Ho hem dit des del dia de la investidura. Si hi ha tres forces que poden sumar, amb nosaltres es pot comptar. Vam fer un vot de confiança a l’alcaldessa i, com que sabíem que era un grup nou, enteniem que calia donar temps per un pacte de govern. De fet, no podíem esperar que després de titllar-nos de casta durant la campanya en pocs dies s’avinguessin a fer govern amb nosaltres. Ara ja ha passat un temps i seguim esperant.

A què esperen, exactament?

Home, la senyora Colau ara ha entrat en campanya. És evidentment que això ho relentitza tot. En un context preelectoral costen teixir ponts de diàleg, i segurament no es vol escoltar tot el que el PSC pot aportar a la governabilitat.

Què podem aportar?

Més enllà de l’aritmètica, que no és poc, el PSC pot aportar coneixement de la institució. Cal complementar la tasca d’un govern que, com estem veient, és extremadament feble. I no només per una qüestió aritmètica, sinó també pel profund desconeixement del terreny. Una bona prova de que aportem experiència és que alts càrrecs del Govern venen del PSC o són del PSC. Amb carnet i tot, eh! Tenim militants nostres treballant per a ells i no passa res. Però després cal medir les acusacions que se'ns fan. El bagatge del PSC és un actiu. Com ho és també la nostra connexió amb sectors econòmics de la ciutat. No grans empreses ni poders perillosos, simplement amb el teixit empresarial, els petits restauradors o el comerç de proximitat. Colau no genera inquietud no als lobbys, sinó al petit comerç. L’economia més micro, a peu de carrer, té dificultats per entendre’s amb l’actual govern.

Sembla que el Govern voldria que aquesta hipotètica entrada del PSC no fos l’única. Vostès s’entendrien amb Esquerra?

Nosaltres podem coincidir amb ERC en molts aspectes. Ho demostrem als plens i, de fet, ho demostra la nostra història: hem governat la ciutat plegats. Ara bé, és evident que en el moment que esta el país, tot el que té a veure amb l’independentisme per a nosaltres no és assumible.

Deixar la independència al marge seria una de les seves condicions?

Sí, i penso que és una condició molt raonable. És evident que és un punt en el que no ens posem d’acord. Nosaltres no pensem que la solució sigui la independència, mentre que ERC sí, i BComú... Bé, BComú depèn de amb qui parles. Si es un element que separa i distancia i que, a més a més, no té a veure amb la gestió directa de la ciutat, crec que cal deixar-lo al marge. Això no vol dir que, quan calgui, cadascú es posicioni segons el seu programa.

Però la gent us va castigar a les urnes. Entendria ara la ciutadania un PSC al Govern?

Es objectivament cert que s’ha perdut la confiança amb el PSC a la ciutat. O, com a mínim, així ho va reflectir el 24M. Després hem vist, en els resultats de les autonòmiques, hem recuperat el nivell dels 100.000 vots, que per nosaltres era una línia vermella. A partir d’aquí, en el context polític que vivim, treure la calculadora per saber que et convé més no té massa sentit. Nosaltres, jo al menys, sóc incapaç de calcular si en termes electorals és millor o pitjor que estiguem a dins o fora del govern.

El seu pitjor problema, com a candidat i ara com a regidor, és que és del PSC?

No ho diria així. Hi ha molt a fer, és evident, però el PSC o el PSOE, com es veurà en aquestes eleccions generals, continuarà sent la primera força a Espanya de l’esquerra. Això vol dir tenir molta responsabilitat, i a Catalunya crec que recuperarem bastant terreny. Crec que hi han canvis que ja s’han començat a fer. I jo he de reconèixer que l’actual líder del partit, Pedro Sánchez, els ha començat a fer. Ha estat crític, com ho havia estat jo mateix, en assumptes com la modificació de la Constitució exprés. Crec que hi han elements de rectificació evidents, sense oblidar que som un partit socialdemòcrata, i no podem fer política de trinxera. Ara estic més tranquil. Com que Pablo Iglesias diu que es socialdemòcrata m’estic reconciliat amb la socialdemocràcia [riu]...

El líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni

Collboni defensa una coalició d'esquerres a l'Ajuntament amb BComú i ERC SANDRA LÁZARO

Creu que la nova política ha aportat elements útils a la democràcia?

Sí. Sobretot en termes de transparència, d’elecció directa de càrrecs, primàries, etc. De formes, en definitiva. De fer la política més a peu de carrer, això s’ha de reconèixer. Ara, també és interessant observar la fusió entre la lògica de la nova política i l’activisme amb la lògica institucional. És molt interessant veure com aquells que estaven fora de les institucions, un cop entren, moderen algunes crítiques. I com s’esvaeixen alguns prejudicis que tenien respecte a la política tradicional. Al final governar és administrar contradiccions. I gestionar la complexitat d’una ciutat i les contradiccions, és incompatible amb el purisme ideològic. Crec que les forces emergents estan en un procés de maduració que molt interessant i que ajuda a la confluència de la socialdemocràcia.

La CUP diu que BComú s’està iniciativitzant. Vostè veu diferències entre ICV i BComú?

Suposo que la CUP i jo entenem coses diferents per iniciativitzar. A ICV se li nota que ha governat tot i que no siguin els protagonistes del Govern de Colau. Ni la Janet Sanz ni la Laia Ortiz ni jo, per exemple, hem estat mai al govern municipal, però hi ha un bagatge, un ADN, que és molt compartit amb nosaltres. I això es nota en la praxi política. I ho dic en positiu. Amb la resta de regidors, depèn del qui. Hi ha gent molt qualificada i molt potent, i hi ha gent que jo a vegades em pregunto si saben on s’han ficat.

Per qui ho diu?

No diré noms. Però vaja, no és molt normal que desprès de només tres mesos de començar hagis de marxar. I això que ets al Govern d'una de les ciutats més importants del món, no ja a un grup polític de l'oposició. I això ha passat en un cas i hi ha hagut especulacions en més casos. No és molt normal tenir com a prioritat la teva ciutat i, a la mínima, abandonar el vaixell. Jo no sacrificaria mai membres del meu govern quan fa cinc mesos que he arrancat. Es legítim, i jo no ho criticaré, però no em sembla una conducta de nova política.

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha