Un incendi provocat per dos condemnats i concursos fallits allarguen l'agonia de la Justícia a Eivissa

La matinada del 21 de gener de 2019, les flames van començar a expandir-se al número 4 del carrer Isidor Macabich de Vila. El foc, provocat per dos homes que van ser condemnats, cada un, a quatre anys i un dia de presó, va grimpar per la façana dels antics jutjats mentre els cossos d'emergències es desplaçaven a tot córrer cap al cor de la ciutat. Així es va quedar Eivissa sense la seu judicial que havia aixecat en 1981. Ara fa sis anys del succés que va precipitar la complexa reorganització de la Justícia que arrossega l'illa. Des d'aquesta matinada en què F.F.F. i J.C.V., el major dels germans Cazorla -condemnats per diversos robatoris en Balears i acusats d'altres delictes-, van provocar que el foc calcines parcialment la segona i tercera planta de l'edifici, que roman buit des de llavors i simbolitza el punt de partida d'una mudança precipitada. Es van perdre, a més, incomptables expedients judicials, el que ha provocat demores de fins a dos anys en els procediments.

A finals d'aquell mateix any, el 2 de desembre, es va inaugurar la nova seu judicial en una jornada que el llavors jutge degà, Juan Carlos Torres, va batejar com a “històrica”. El dimarts següent, la vida arrencava a l'edifici recentment estrenat a la plaça de Sa Graduada, que va posar ràpid en marxa els seus engranatges. Des de llavors, es concentren allà els jutjats d'instrucció, els penals, el deganat penal, l'Institut de Medicina Legal i Forense, l'Oficina d'Assistència a les Víctimes, el Jutjat de Violència sobre la Dona, la Fiscalia i el jutjat social. És, sobre el paper, el nucli principal de l'activitat judicial a l'illa.

Però les funcions judicials es reparteixen entre aquesta seu i l'edifici Cetis, on es mantenen els sis jutjats d'instància, el Registre Civil, el deganat civil i el Servei Comú d'Actes de Comunicació i Execució. Denominacions que es transformaran a mesura que entri en vigor la reforma judicial recentment aprovada. La repartició ha causat desesper entre jutges, advocats i altres treballadors de la Justícia. En 2021, la ministra de Justícia en aquells dies, Pilar Llop, va visitar l'illa i ja va avisar que la dispersió de les seus provocaria “serioses disfuncions”, fet que s'ha anat palpant al llarg dels anys.

Un pressupost inicial de 16 milions

El retard de la nova seu no és nou, sinó que arrossega gairebé una dècada de burocràcia i promeses incomplertes per part de l'Administració. El projecte va començar a prendre forma a l'octubre de 2015, quan la llavors subsecretària del Ministeri de Justícia, Àuria Roldán, va anunciar la construcció de l'edifici a l'emplaçament de l'antiga escola de Sa Graduada.

La presentació va arribar acompanyada d'un pressupost de 16 milions d'euros i d'una explicació que augurava futures demores. L'obra -va compartir Roldán- es dividiria en dues fases “per motius pressupostaris”. Així ho detallava també la memòria justificativa del Ministeri, publicada tres anys enrere per a reactivar la segona fase del projecte, la mateixa que actualment segueix sense executar-se.

La dimensió del projecte plantejat era considerable: una seu de 12.251 metres quadrats pensada per a unificar tots els jutjats. D'ells, 8.173 metres ja estan acabats i en ús des de fa anys. Aquesta primera fase, l'única culminada, es va inaugurar al desembre de 2019 i va permetre traslladar part de l'activitat judicial al nou edifici. La resta, els 4.000 metres quadrats pendents, que inclouen espais essencials com les àrees de reserva i serveis complementaris, continuen esperant que es completi una obra anunciada fa gairebé deu anys i que continua lluny de materialitzar-se.

L'obra, prevista per a 2028

L'empresa Santatecla Arquitectos S.L, adjudicatària de la redacció i direcció del projecte, va lliurar el seu treball el gener passat de 2024, després d'haver estat triada en el procés de licitació. Posteriorment, es va treure a concurs el projecte d'execució de les obres i, encara que diverses constructores van mostrar interès per fer-se amb el contracte i fins i tot van visitar l'edifici per a avaluar la complexitat de l'obra pendent, només va arribar fins al final del procés l'empresa valenciana Vilor Infraestructuras. La companyia va ser l'única a presentar una oferta formal per a completar els treballs, que han tornat a sortir a concurs.

La proposta de Vilor va quedar descartada d’immediat. L'empresa havia plantejat un pressupost de 6,85 milions d'euros, una xifra que superava el límit fixat pel Ministeri -5,99 milions sense impostos- i que, per tant, implicava la seva exclusió automàtica de la licitació. Amb la seva caiguda, el projecte va tornar a quedar en punt mort. Ara, la Secretaria d'Estat de Justícia ha tornat a treure a concurs les obres de condicionament de la coneguda com a ‘zona de reserva’ del nou edifici judicial.

El projecte, valorat en 8,63 milions d'euros, cerca completar aquesta segona fase que acumula gairebé tres anys de retard. El contracte, publicat en el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), preveu un termini d'obra de 20 mesos que des de la unitat Territorial de Justícia a l'illa van estimar, en un principi, que es podrien reduir a 15. Una promesa que cada vegada sembla menys factible.

Fonts judicials consultades per elDiario.es han advertit que, amb aquest nou retard, és impossible que l'edifici pugui donar-se per finalitzat abans de 2028. De fet, encara estan pendents de condicionar-se 4.078 metres quadrats de l'immoble. Fins avui, han coexistit -i continuaran coexistint, de moment- les dues seus judicials i s'han mantingut externalitzats serveis que haurien d'estar integrats al nou immoble, amb el sobrecost que això implica.

Fins a mínim 2028 continuaran coexistint les dues seus judicials i es mantindran externalitzats serveis que haurien d'estar integrats al nou immoble, amb el sobrecost que això implica

Un lloguer de 600.000 euros anuals

Tan sols el lloguer de l'espai en l'edifici Cetis, on es situen els sis jutjats de la jurisdicció civil, suposa cada any centenars de milers d'euros per a l'Estat. D'altra banda, la Secretaria d'Estat ha elevat 1,4 milions d'euros en aquest segon concurs per a licitar l'execució de les obres (després de que l'altra convocatòria quedés deserta) perquè les empreses estiguin interessades a presentar les seves ofertes.

Per ara, la situació implica continuar prorrogant el contracte de lloguer al Cetis, propietat de l'empresa de transport públic Sagalés, que també fa ús de part de les instal·lacions. El sobrecost ronda els 600.000 euros anuals, assenyalen les mateixes fonts judicials consultades. elDiario.es ha intentat posar-se en contacte amb el Ministeri de Justícia per a accedir a aquest contracte per via telefònica i per correu electrònic, sense haver obtingut resposta sobre aquest assumpte concret en el moment en què es publica aquest article.

Quan va néixer fa gairebé una dècada el projecte de la nova seu judicial, ho va fer amb una previsió molt diferent a l'actual: sense augurar les interminables dilacions del procés d'obra. El Ministeri va fixar agost de 2020 com a data límit per a la inauguració completa de l'edifici i, encara avui dia, només es pot donar ús a dos terços del complex i la finalització del conjunt es continua ajornant sense data de fi. Però el Govern central ja ha avançat que, en efecte, els treballs no començaran fins a, mínim, mitad del pròxim 2027.

Amb això, la Justícia eivissenca porta, en total, vuit anys funcionant amb un edifici parcialment executat, el que ha generat perjudicis a la ciutadania, com ja va vaticinar Llop durant la seva visita. La problemàtica ha afectat sobretot serveis essencials, com per exemple, en el funcionament dels equips forenses, que han hagut de treballar durant anys en instal·lacions cedides per l'empresa Pompas Fúnebres, ofertes de manera gratuïta, segons informacions publicades per Diario de Ibiza. És una evidència més de la urgència de completar quan abans la seu judicial.