<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Musulmanes]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/musulmanes/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Musulmanes]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1013971/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[El jaciment talaiòtic que amaga una gran casa andalusina a Menorca: "Hem trobat una meravella"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jaciment-talaiotic-amaga-gran-casa-andalusina-menorca-vam-trobar-meravella_1_13398279.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El jaciment talaiòtic que amaga una gran casa andalusina a Menorca: &quot;Hem trobat una meravella&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un equip d'investigadors, liderat per la doctora Amalia Pérez-Juez, ha trobat una alqueria datada durant l'ocupació medieval islàmica de l'illa, una etapa que "segueix sent la gran oblidada"</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nou Patrimoni de la Humanitat: així són els talaiots, el 'tresor prehistòric' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        L'&uacute;ltima campanya arqueol&ograve;gica que es duu a terme al jaciment megal&iacute;tic de Torre d'en Galm&eacute;s, al municipi menorqu&iacute; d'Alaior, ha fet un pas transcendental aquest mes de juliol amb la troballa de les restes d'una gran casa andalusina datada entre els segles XII i XIII, durant l'ocupaci&oacute; isl&agrave;mica medieval de l'illa. La investigaci&oacute; &eacute;s dirigida per Amalia P&eacute;rez-Juez, doctora en Prehist&ograve;ria i Arqueologia per la Universitat Aut&ograve;noma de Madrid i directora dels Boston University Study Abroad Programs, conjuntament amb Alexander J. Smith, antrop&ograve;leg nord-americ&agrave; i professor de la State University of New York at Brockport. Tots dos investigadors formen part del projecte Menorca Archaeological Project (MAP), que articula la col&middot;laboraci&oacute; entre aquestes institucions acad&egrave;miques nord-americanes, el Consell Insular de Menorca i l'ag&egrave;ncia Menorca Talai&ograve;tica.
    </p><p class="article-text">
        Durant sis setmanes, els investigadors han treballat a Menorca participant en les excavacions al costat d'un equip interdisciplinari que, segons expliquen, continuar&agrave; els treballs l'any vinent. P&eacute;rez-Juez ha destacat la import&agrave;ncia de la troballa pel seu &ldquo;excepcional estat de conservaci&oacute;&rdquo;, aix&iacute; com per la varietat d'&ldquo;objectes d'&uacute;s dom&egrave;stic&rdquo; recuperats a l'interior de l'edifici.
    </p><p class="article-text">
        Segons ha explicat l'arque&ograve;loga a elDiario.es, el jaciment correspon a una &ldquo;gran alqueria&rdquo; organitzada al voltant d'un pati central extraordin&agrave;riament ben conservat. &ldquo;Durant les excavacions hem pogut constatar que es tracta d'una ocupaci&oacute; rural que, a m&eacute;s, conserva restes d'una ocupaci&oacute; anterior. &Eacute;s a dir, &eacute;s un jaciment dins d'un altre. Per aproximar-nos a la data de construcci&oacute; de l'alqueria hem dut a terme diverses datacions emprant t&egrave;cniques com el radiocarboni, estudis de bot&agrave;nica i micromorfologia dels s&ograve;ls, entre d'altres&rdquo;, ha explicat en declaracions a aquest diari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant les excavacions hem pogut constatar que es tracta d&#039;una ocupació rural que, a més, conserva restes d&#039;una ocupació anterior. És a dir, és un jaciment dins d&#039;un altre. Per aproximar-nos a la data de construcció de l&#039;alqueria hem fet tot tipus de datacions amb una multiplicitat de tècniques com radiocarboni, estudis de botànica i micromorfologia de sòls, entre d&#039;altres</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Com comenta la directora de l'excavaci&oacute;, una de les principals conclusions que es desprenen d'aquesta troballa &eacute;s que l'alqueria va estar ocupada en diferents moments durant la dominaci&oacute; musulmana de Menorca, un per&iacute;ode que es va perllongar durant m&eacute;s de quatre segles. &ldquo;La prova de carboni 14 ens ha perm&egrave;s datar les bigues i les cobertes de les cases &mdash;constru&iuml;des amb fusta i teula&mdash; entre els segles XII i XIII, aproximadament. A m&eacute;s, hem trobat cer&agrave;mica caracter&iacute;stica del per&iacute;ode almohade, cosa que ratifica aquesta dataci&oacute;&rdquo;, ha afegit la investigadora. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;equip d&#039;investigadors i voluntaris de l&#039;excavació de Torre d&#039;en Galmés ha estat durant sis setmanes a Menorca coordinant esforços per documentar el llogaret."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;equip d&#039;investigadors i voluntaris de l&#039;excavació de Torre d&#039;en Galmés ha estat durant sis setmanes a Menorca coordinant esforços per documentar el llogaret.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;A les teules tamb&eacute; els hem aplicat t&egrave;cniques de dataci&oacute; per termoluminesc&egrave;ncia, que han donat dates fins i tot anteriors. Per aix&ograve;, considerem molt probable que ja existissin assentaments a Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s entorn a l&rsquo;any mil. El que passa &eacute;s que, en arqueologia, les troballes solen correspondre a les &uacute;ltimes fases d&rsquo;ocupaci&oacute;&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La prova del carboni 14 ens ha permès datar les bigues i les cobertes de les cases —construïdes amb fusta i teula— entre els segles XII i XIII, aproximadament. A més, hem trobat ceràmica característica del període almohade</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        P&eacute;rez-Juez tamb&eacute; ha destacat altres descobriments rellevants al jaciment: &ldquo;Hem trobat una sivella de cintur&oacute; amb les barres de la Corona d'Arag&oacute; i un amulet de plom amb una inscripci&oacute; en &agrave;rab, ambd&oacute;s al mateix habitatge, cosa que ens indica que es tracta d'objectes corresponents al moment de la conquesta cristiana de Menorca, el 1287&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El poblat està ubicat al municipi d&#039;Alaior."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El poblat està ubicat al municipi d&#039;Alaior.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Menorca musulmana roman oculta</strong></h2><p class="article-text">
        La troballa de Torre d'en Galm&eacute;s ha tret a la llum novament una part del riqu&iacute;ssim patrimoni arqueol&ograve;gic de Menorca. Es tracta d'un descobriment que evidencia les possibilitats que s'obren per con&egrave;ixer com era la vida de l'illa durant el per&iacute;ode andalus&iacute;. Aix&iacute; ho ha reconegut P&eacute;rez Juez i ha subratllat la import&agrave;ncia d'abordar amb m&eacute;s &egrave;mfasi les investigacions sobre aquesta etapa hist&ograve;rica. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta troballa &eacute;s clau perqu&egrave; el per&iacute;ode andalus&iacute; a Menorca est&agrave; totalment abandonat i oblidat. Existeix una <em>damnatio memoria</em> impressionant. La narrativa oficial moltes vegades passa de la construcci&oacute; de les bas&iacute;liques paleocristianes a la conquesta d'Alfons III, obviant tota l'etapa medieval musulmana que va ser clau per a l'illa i que va durar m&eacute;s de quatre segles&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aquesta troballa és clau perquè el període andalusí a Menorca està totalment abandonat i oblidat. Existeix una damnatio memoriæ impressionant. La narrativa oficial moltes vegades passa de la construcció de les basíliques paleocristianes a la conquesta d&#039;Alfons III, obviant tota l&#039;etapa medieval musulmana que va ser clau per a la illa i que va durar més de quatre segles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'arque&ograve;loga sost&eacute; que &ldquo;Menorca va destacar molt&iacute;ssim en aquest per&iacute;ode, al punt de tenir una cort pr&ograve;pia que va promoure iniciatives fonamentals per a l'illa com, per exemple, el cultiu i irrigaci&oacute; dels barrancs, una t&egrave;cnica que va permetre la producci&oacute; d'alberg&iacute;nies, una cosa tan important com nodal a la cuina menorquina, a m&eacute;s d'altres productes com el cot&oacute; o el caf&egrave;, que van ser introdu&iuml;ts a la pen&iacute;nsula Ib&egrave;rica i es van comerciar pel Mediterrani gr&agrave;cies als musulmans d'Al-&Agrave;ndalus&rdquo;, conclou. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;arqueòloga Amalia Pérez-Juez dirigeix els investigadors que desenvolupen una varietat de tècniques per a la datació i catàleg de les restes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;arqueòloga Amalia Pérez-Juez dirigeix els investigadors que desenvolupen una varietat de tècniques per a la datació i catàleg de les restes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        P&eacute;rez-Juez, qui fa m&eacute;s de vint anys es dedica a la investigaci&oacute; arqueol&ograve;gica i est&agrave; especialitzada en jaciments que abracen des de l'edat del ferro fins al segle XX, assenyala que la conquesta de les aleshores conegudes com les &ldquo;illes orientals d'al-&Agrave;ndalus&rdquo;, al voltant de l'any 902, va marcar l'inici d'un per&iacute;ode de profunda transformaci&oacute; per a Menorca sota el domini de l'Emirat de C&ograve;rdova. A partir d'aleshores, explica, l'illa va experimentar una important revitalitzaci&oacute; econ&ograve;mica i social, amb la reactivaci&oacute; de l'agricultura i el comer&ccedil; i la fundaci&oacute; de Madina Manurqa, empla&ccedil;ada a l'actual Ciutadella. &ldquo;Era una ciutat pr&ograve;spera, plena de mesquites, amb el gran palau del rais i les maqbares que s'han anat trobant els darrers anys. Tamb&eacute; es construeix el castell de Santa &Agrave;gueda, que &eacute;s una meravella arquitect&ograve;nica&rdquo;, destaca.
    </p><p class="article-text">
        Aquest creixement urb&agrave;, afirma, va tenir un reflex directe en el medi rural amb la proliferaci&oacute; d'assentaments agr&iacute;coles coneguts com a alqueries. La descoberta de Torre d'en Galm&eacute;s constitueix, al seu parer, un exemple excepcional que permet aprofundir en el coneixement de la vida quotidiana d'aquella &egrave;poca. A la cuina, relata, l'equip va trobar l'espai pr&agrave;cticament intacte: &ldquo;El tabak &mdash;el recipient on es co&iuml;a el pa&mdash;, tota mena de parament i estris de cuina i de servei, des de plats, gerres i gots fins a tines i fogons, tal com havia quedat fa segles&rdquo;. Al sal&oacute;-dormitori hi van apar&egrave;ixer un paviment de cal&ccedil; i parets emblanquinades sobre les quals encara es conservaven restes de pintura vermella. &ldquo;&Eacute;s una meravella de casa&rdquo;, resumeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vam trobar una meravella de casa. El tabak —el recipient on es coïa el pa—, tot tipus d&#039;utensilis i estris de cuina i servei, des de gerres, plats, gots i gerros fins a tines i fogons, tal com estava fa segles</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueòloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La investigadora subratlla, a m&eacute;s, que l'habitatge es va aixecar reutilitzant pedres procedents de l'antic assentament talai&ograve;tic, encara que seguint una concepci&oacute; arquitect&ograve;nica completament diferent. &ldquo;La casa estava constru&iuml;da amb pedres reaprofitades del jaciment arqueol&ograve;gic talai&ograve;tic, per&ograve; organitzada i constru&iuml;da segons els seus propis patrons i necessitats&rdquo;, explica. A difer&egrave;ncia de les construccions prehist&ograve;riques, els habitants musulmans van prescindir de les estructures circulars i van optar per espais m&eacute;s compartimentats, aixecats amb pedres de menor tamany, parets emblanquinades i cobertes de teula.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_50p_1147882.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_50p_1147882.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_75p_1147882.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_75p_1147882.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_default_1147882.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_default_1147882.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_default_1147882.jpg"
                    alt="Les tasques d&#039;excavació continuaran durant l&#039;any que ve sota la coordinació del programa Menorca Archeological Map."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les tasques d&#039;excavació continuaran durant l&#039;any que ve sota la coordinació del programa Menorca Archeological Map.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El castell de Santa &Agrave;gueda</strong></h2><p class="article-text">
        Encara amb el gran impacte que ha suposat la troballa de Torre d'en Galm&eacute;s per a la recerca arqueol&ograve;gica, altres iniciatives desenvolupades a Menorca tamb&eacute; busquen aprofundir en el coneixement cient&iacute;fic del passat andalus&iacute; de l'illa. Carlos Salort, arque&ograve;leg i historiador menorqu&iacute;, dirigeix les excavacions destinades a posar en valor el castell de Santa &Agrave;gueda, l'&uacute;ltim basti&oacute; almohade de Menorca, avui en ru&iuml;nes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;L'inter&egrave;s per la Menorca isl&agrave;mica hi &eacute;s, encara que de vegades no sigui tan visible. Des de principis de segle s'han localitzat arreu de l'illa diverses maqbares, cementiris i altres restes d'&egrave;poca andalusina. De fet, dues de les publicacions acad&egrave;miques m&eacute;s importants sobre aquest per&iacute;ode es van editar ja al segle XX. En qualsevol cas, crec que la troballa de Torre d'en Galm&eacute;s &eacute;s molt rellevant perqu&egrave; posa de manifest la continu&iuml;tat de l'h&agrave;bitat en els mal anomenats assentaments talai&ograve;tics, que en realitat no eren assentaments, sin&oacute; espais d'ocupaci&oacute; diacr&ograve;nica, &eacute;s a dir, habitats de manera continuada al llarg del temps&rdquo;, assenyala.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El focus en la Menorca islàmica existeix, encara que a vegades no sigui tan visible. Des de principis de segle han aparegut per tota l&#039;illa diferents makbaras, cementiris i altres construccions de població andalusina i fins i tot dues de les publicacions acadèmiques més importants sobre aquest període es van produir durant el segle XX</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Carlos Salort</span>
                                        <span>—</span> Arqueòleg i historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Crec que Torre d'en Galm&eacute;s i Santa &Agrave;gueda s&oacute;n dues peces complement&agrave;ries &mdash;juntament amb altres troballes&mdash; perqu&egrave;, d'una banda, tenim un gran recinte defensiu de car&agrave;cter militar i c&iacute;vic, com &eacute;s el castell, i, de l'altra, un habitatge pr&agrave;cticament complet. S'est&agrave; excavant en tots dos indrets, fet que ens permet relacionar, catalogar, seri ar i sistematitzar tota aquesta materialitat&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, Salort tamb&eacute; destaca l&rsquo;extraordinari valor del conjunt de materials recuperats. Assenyala que el repertori cer&agrave;mic dels segles XII i XIII permetr&agrave; establir comparacions amb altres enclaus medievals de l&rsquo;illa i posa l&rsquo;accent en algunes peces singulars trobades durant l&rsquo;excavaci&oacute;. &ldquo;Les joguines o el contenidor per pastar pa s&oacute;n troballes s&uacute;per interessants. Tant de bo pogu&eacute;ssim trobar elements similars a Santa &Agrave;gueda&rdquo;, afirma. Al seu parer, disposar de diverses jaciments contemporanis estudiats de forma coordinada resulta essencial per comprendre millor la realitat material de la Menorca isl&agrave;mica: &ldquo;Tenir diferents fronts espacials per abordar el mateix per&iacute;ode, i que hi hagi di&agrave;leg i col&middot;laboraci&oacute; entre investigadors, permet dimensionar molt millor aquest passat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; de l'inter&egrave;s arqueol&ograve;gic, Salort considera que aquestes descobertes tamb&eacute; obliguen a revisar la manera com els menorquins interpreten la seva pr&ograve;pia hist&ograve;ria. Recorda que la societat actual &eacute;s hereva de la conquesta de 1287 i que, durant segles, el relat hist&ograve;ric es va construir des de la perspectiva dels vencedors, relegant el passat andalus&iacute; a un paper secundari o fins i tot antag&ograve;nic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_50p_1147883.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_50p_1147883.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_75p_1147883.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_75p_1147883.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_default_1147883.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_default_1147883.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_default_1147883.jpg"
                    alt="El castell de Santa Àgueda va ser l&#039;últim bastió de la dominació musulmana a l&#039;illa i es preveu que sigui restaurat i obert al públic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El castell de Santa Àgueda va ser l&#039;últim bastió de la dominació musulmana a l&#039;illa i es preveu que sigui restaurat i obert al públic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanmateix, explica que la historiografia de les &uacute;ltimes d&egrave;cades ha comen&ccedil;at a incorporar altres mirades. &ldquo;Hem comen&ccedil;at a parlar de l'altre, a fer hist&ograve;ria des d'altres llocs&rdquo;, comenta, un canvi que permet recon&egrave;ixer que <em>Medina Manurqa </em>i la societat musulmana tamb&eacute; formen part de la hist&ograve;ria de Menorca i contribueixen a comprendre millor la identitat de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, l'arque&ograve;leg adverteix que aquesta revisi&oacute; no ha de desembocar en una idealitzaci&oacute; del per&iacute;ode andalus&iacute;. De la mateixa manera que, segons el seu parer, la historiografia menorquina va tendir durant anys a mitificar l'etapa brit&agrave;nica, considera que tampoc no conv&eacute; caure en una visi&oacute; rom&agrave;ntica de la Menorca musulmana. &ldquo;Tot t&eacute; els seus m&eacute;s i els seus menys&rdquo;, resumeix.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, Salort defensa que aquest patrimoni rebi una atenci&oacute; institucional equiparable a la que ha rebut la Menorca Talai&ograve;tica. Considera que les investigacions sobre Santa &Agrave;gueda, Torre d'en Galm&eacute;s i altres jaciments medievals, aix&iacute; com les restes andalusines localitzades sota els nuclis urbans, mereixen un major esfor&ccedil; de finan&ccedil;ament i conservaci&oacute;. &ldquo;Tot aix&ograve; mereix tot i m&eacute;s; mereix el mateix tracte que la resta&rdquo;, conclou.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Possible obertura al p&uacute;blic</strong></h2><p class="article-text">
        Els jaciments de les diferents etapes de Menorca continuen xiuxiuejant les hist&ograve;ries del passat a tots aquells que vulguin entendre com van viure les moltes civilitzacions que van passar per l'illa durant segles. De cara al futur, l'equip d'Amalia P&eacute;rez-Juez confia que el jaciment de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s pugui obrir-se al p&uacute;blic un cop conclogui la propera campanya d'excavaci&oacute;, tot i que insisteix que encara queda molta feina per fer. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Volem que es visiti, ens interessa que la gent pugui apropar-se a con&egrave;ixer com vivien els habitants de Menorca d'aquell per&iacute;ode&rdquo;, afirma. Al seu parer, el recorregut permetria comprendre de forma excepcional l'evoluci&oacute; hist&ograve;rica de l'illa en un mateix espai: &ldquo;Crec que seria una visita bonica poder passar pels per&iacute;odes m&eacute;s importants de l'illa en un mateix lloc, comen&ccedil;ant pels talaiots, despr&eacute;s la taula i acabar per l'alqueria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'arque&ograve;loga considera, a m&eacute;s, que la troballa mereix un important esfor&ccedil; de conservaci&oacute; i posada en valor. Recorda que aquest tipus de jaciments solen afrontar-se mitjan&ccedil;ant dues opcions: restaurar-los o tornar a cobrir-los per garantir la seva preservaci&oacute;. En aquest cas, s'inclina clarament per la primera: &ldquo;Crec que cal restaurar-lo. Estem davant d'una oportunitat incre&iuml;ble de posar en valor la Menorca musulmana i, encara que seria un esfor&ccedil; tit&agrave;nic, crec que val la pena&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jaciment-talaiotic-amaga-gran-casa-andalusina-menorca-vam-trobar-meravella_1_13398279.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 22 Jul 2026 10:35:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="186214" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="186214" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El jaciment talaiòtic que amaga una gran casa andalusina a Menorca: "Hem trobat una meravella"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Prehistoria,Arqueología,Musulmanes,Patrimonio de la Humanidad,Patrimonio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El yacimiento talayótico que esconde una gran casa andalusí en Menorca: "Encontramos una maravilla"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/yacimiento-talayotico-esconde-gran-casa-andalusi-menorca-encontramos-maravilla_1_13397144.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El yacimiento talayótico que esconde una gran casa andalusí en Menorca: &quot;Encontramos una maravilla&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un equipo de investigadores, liderado por la doctora Amalia Pérez-Juez, ha hallado una alquería datada durante la ocupación medieval islámica de la isla, una etapa que "sigue siendo la gran olvidada"</p><p class="subtitle">La UNESCO declara un nuevo Patrimonio de la Humanidad: así son los talayots, el 'tesoro prehistórico' de Menorca</p></div><p class="article-text">
        La &uacute;ltima campa&ntilde;a arqueol&oacute;gica que se desarrolla en el yacimiento megal&iacute;tico de Torre d'en Galm&eacute;s, en el municipio menorqu&iacute;n de Alaior, ha dado un salto trascendental este mes de julio tras el hallazgo de los restos de una gran casa andalus&iacute; datada entre los siglos XII y XIII &ndash;durante la ocupaci&oacute;n medieval isl&aacute;mica de la isla&ndash;. La investigaci&oacute;n corre a cargo de Amalia P&eacute;rez-Juez, doctora en Prehistoria y Arqueolog&iacute;a por la Universidad Aut&oacute;noma de Madrid y directora de la Boston University Study Abroad Programs, conjuntamente con Alexander J. Smith, antrop&oacute;logo estadounidense y profesor de la Universidad Estatal de Nueva York - Brockport. Ambos acad&eacute;micos forman parte del proyecto Menorca Archeological Map (MAP) que articula esfuerzos de las mencionadas casas de altos estudios estadounidenses con el Consell Insular de Menorca y la agencia Menorca Talay&oacute;tica. 
    </p><p class="article-text">
        Durante seis semanas los investigadores han estado presentes en Menorca para participar de las excavaciones junto a un equipo interdisciplinar que, seg&uacute;n aseguran, continuar&aacute;n durante el a&ntilde;o pr&oacute;ximo. P&eacute;rez-Juez ha resaltado la importancia del descubrimiento por su &ldquo;excepcional estado de conservaci&oacute;n&rdquo;, as&iacute; como por la variedad de &ldquo;objetos de uso dom&eacute;stico&rdquo; encontrados en el interior de la construcci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha explicado la arque&oacute;loga a elDiario.es, el yacimiento se trata de una &ldquo;gran alquer&iacute;a&rdquo; organizada en torno a un patio central perfectamente conservado. &ldquo;Durante las excavaciones hemos podido constatar que se trata de una ocupaci&oacute;n rural que, adem&aacute;s, conserva restos de una ocupaci&oacute;n anterior. Es decir, es un yacimiento dentro de otro. Para aproximarnos a la fecha de construcci&oacute;n de la alquer&iacute;a hemos hecho todo tipo de dataciones con una multiplicidad de t&eacute;cnicas como radiocarbono, estudios de bot&aacute;nica y micromorfolog&iacute;a de suelos, entre otras&rdquo;, ha explicado en di&aacute;logo con este diario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante las excavaciones hemos podido constatar que se trata de una ocupación rural que, además, conserva restos de una ocupación anterior. Es decir, es un yacimiento dentro de otro. Para aproximarnos a la fecha de construcción de la alquería hemos hecho todo tipo de dataciones con una multiplicidad de técnicas como radiocarbono, estudios de botánica y micromorfología de suelos, entre otras</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Como comenta la directora de la excavaci&oacute;n, una de las principales conclusiones que se desprenden de este hallazgo es que la alquer&iacute;a estuvo ocupada en distintos momentos durante la dominaci&oacute;n musulmana de Menorca, un per&iacute;odo que se prolong&oacute; durante m&aacute;s de cuatro siglos. &ldquo;La prueba de carbono 14 nos ha permitido datar las vigas y las cubiertas de las casas &mdash;construidas con madera y teja&mdash; entre los siglos XII y XIII, aproximadamente. Adem&aacute;s, hemos encontrado cer&aacute;mica caracter&iacute;stica del per&iacute;odo almohade, lo que ratifica esta dataci&oacute;n&rdquo;, ha a&ntilde;adido la investigadora. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4aa9791b-f576-488b-bd48-936dd91fd7d3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El equipo de investigadores y voluntarios de la excavación de Torre d&#039;en Galmés ha estado durante seis semanas en Menorca coordinando esfuerzos para documentar la alquería."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El equipo de investigadores y voluntarios de la excavación de Torre d&#039;en Galmés ha estado durante seis semanas en Menorca coordinando esfuerzos para documentar la alquería.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;A las tejas tambi&eacute;n les hemos aplicado t&eacute;cnicas de dataci&oacute;n por termoluminiscencia, que han arrojado fechas incluso anteriores. Por ello, consideramos muy probable que ya existieran asentamientos en Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s en torno al a&ntilde;o mil. Lo que ocurre es que, en arqueolog&iacute;a, los hallazgos suelen corresponder a las &uacute;ltimas fases de ocupaci&oacute;n&rdquo;. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La prueba de carbono 14 nos ha permitido datar las vigas y las cubiertas de las casas —construidas con madera y teja— entre los siglos XII y XIII, aproximadamente. Además, hemos encontrado cerámica característica del período almohade</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        P&eacute;rez-Juez tambi&eacute;n ha destacado otros descubrimientos relevantes en el yacimiento: &ldquo;Hemos encontrado una hebilla de cintur&oacute;n con las barras de la Corona de Arag&oacute;n y un amuleto de plomo con una inscripci&oacute;n en &aacute;rabe, ambos en la misma vivienda, lo que nos indica que se trata de objetos correspondientes al momento de la conquista cristiana de Menorca, en 1287&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/683a8742-cdc6-4597-b86e-f49edbc0af35_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El poblado está ubicado en el municipio de Alaior."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El poblado está ubicado en el municipio de Alaior.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La Menorca musulmana sigue oculta</strong></h2><p class="article-text">
        El hallazgo de Torre d'en Galm&eacute;s ha sacado a la luz nuevamente una parte del riqu&iacute;simo patrimonio arqueol&oacute;gico de Menorca. Se trata de un descubrimiento que evidencia las posibilidades que se abren para conocer c&oacute;mo era la vida de la isla durante el per&iacute;odo andalus&iacute;. As&iacute; lo ha reconocido P&eacute;rez Juez y ha subrayado la importancia de abordar con mayor &eacute;nfasis las investigaciones sobre esta etapa hist&oacute;rica. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Este hallazgo es clave porque el per&iacute;odo andalus&iacute; en Menorca est&aacute; totalmente abandonado y olvidado. Existe una <em>damnatio memoria</em> impresionante. La narrativa oficial muchas veces pasa de la construcci&oacute;n de las bas&iacute;licas paleocristianas a la conquista de Alfonso III, obviando toda la etapa medieval musulmana que fue clave para la isla y que dur&oacute; m&aacute;s de cuatro siglos&rdquo;, explica.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Este hallazgo es clave porque el período andalusí en Menorca está totalmente abandonado y olvidado. Existe una damnatio memoria impresionante. La narrativa oficial muchas veces pasa de la construcción de las basílicas paleocristianas a la conquista de Alfonso III, obviando toda la etapa medieval musulmana que fue clave para la isla y que duró más de cuatro siglos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La arque&oacute;loga sostiene que &ldquo;Menorca destac&oacute; much&iacute;simo en este per&iacute;odo, al punto de tener una corte propia que promovi&oacute; iniciativas fundamentales para la isla como, por ejemplo, el cultivo e irrigaci&oacute;n de los barrancos, una t&eacute;cnica que permiti&oacute; la producci&oacute;n de berenjenas, algo tan importante como nodal en la cocina menorquina, adem&aacute;s de otros productos como el algod&oacute;n o el caf&eacute;, que fueron introducidos en la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica y se comerciaron por el Mediterr&aacute;neo gracias a los musulmanes de Al-&Aacute;ndalus&rdquo;, concluye. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c492c6fd-41a1-49da-bc0d-47958ac53424_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La arqueóloga Amalia Pérez-Juez dirige a los investigadores que desarrollan una variedad de técnicas para la datación y catálogo de los restos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La arqueóloga Amalia Pérez-Juez dirige a los investigadores que desarrollan una variedad de técnicas para la datación y catálogo de los restos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        P&eacute;rez-Juez, quien se desempe&ntilde;a como investigadora desde hace m&aacute;s de veinte a&ntilde;os, especializada en yacimientos que van desde la Edad del Hierro hasta el siglo XX, se&ntilde;ala que la conquista de las entonces conocidas como las &ldquo;islas orientales de al-&Aacute;ndalus&rdquo;, en torno al a&ntilde;o 900, marc&oacute; el inicio de un per&iacute;odo de profunda transformaci&oacute;n para Menorca bajo el control del Emirato de C&oacute;rdoba. A partir de ese momento, comenta, la isla experiment&oacute; una importante revitalizaci&oacute;n econ&oacute;mica y social, con la reactivaci&oacute;n de la agricultura y el comercio y la fundaci&oacute;n de <em>Madina Manurqa</em>, la actual Ciutadella. &ldquo;Era una ciudad boyante, llena de mezquitas, con el gran palacio del Rais y las <em>makbaras</em> que se han ido encontrando en los &uacute;ltimos a&ntilde;os. Tambi&eacute;n se construye el castillo de Santa &Agrave;gueda, que es una maravilla arquitect&oacute;nica&rdquo;, destaca.
    </p><p class="article-text">
        Ese crecimiento urbano, afirma, tuvo un reflejo directo en el medio rural con la proliferaci&oacute;n de asentamientos agr&iacute;colas conocidos como alquer&iacute;as. La descubierta en Torre d'en Galm&eacute;s constituye, a su juicio, un ejemplo excepcional que permite un estudio amplio de la vida de la &eacute;poca. En la cocina, relata, el equipo encontr&oacute; el espacio pr&aacute;cticamente intacto: &ldquo;El <em>tabak</em> &mdash;el cuenco donde se coc&iacute;a el pan&mdash;, todo tipo de menaje y utensilios de cocina y servicio, desde jarras, platos, vasos y jarrones hasta tinajas y hornillos, tal cual estaba hace siglos&rdquo;. En el sal&oacute;n-dormitorio aparecieron un pavimento de cal y paredes encaladas sobre las que a&uacute;n se conservaban restos de pintura roja. &ldquo;Una maravilla de casa&rdquo;, resume.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Encontramos una maravilla de casa. El tabak —el cuenco donde se cocía el pan—, todo tipo de menaje y utensilios de cocina y servicio, desde jarras, platos, vasos y jarrones hasta tinajas y hornillos, tal cual estaba hace siglos</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amalia Pérez-Juez</span>
                                        <span>—</span> Arqueóloga
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La investigadora subraya, adem&aacute;s, que la vivienda se levant&oacute; reutilizando piedras procedentes del antiguo asentamiento talay&oacute;tico, aunque siguiendo una concepci&oacute;n arquitect&oacute;nica completamente distinta. &ldquo;La casa estaba construida con piedras reaprovechadas del yacimiento arqueol&oacute;gico talay&oacute;tico, pero organizada y construida seg&uacute;n sus propios patrones y necesidades&rdquo;, explica. A diferencia de las construcciones prehist&oacute;ricas, los habitantes musulmanes prescindieron de las estructuras circulares y optaron por espacios m&aacute;s compartimentados, levantados con piedras de menor tama&ntilde;o, paredes encaladas y cubiertas de teja.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_50p_1147882.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_50p_1147882.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_75p_1147882.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_75p_1147882.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_default_1147882.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_default_1147882.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0d9982de-6b64-4060-8eff-0eb027363418_16-9-aspect-ratio_default_1147882.jpg"
                    alt="Las tareas de excavación continuarán durante el año que viene bajo la coordinación del programa Menorca Archeological Map."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las tareas de excavación continuarán durante el año que viene bajo la coordinación del programa Menorca Archeological Map.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El castillo de Santa &Aacute;gueda</strong></h2><p class="article-text">
        A&uacute;n con el gran impacto que supone el hallazgo de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s para el campo arqueol&oacute;gico, otras iniciativas locales buscan profundizar el conocimiento cient&iacute;fico sobre el per&iacute;odo andalus&iacute;. Carlos Salort, arque&oacute;logo e historiador menorqu&iacute;n, es el encargado de las excavaciones que buscan poner en valor el castillo de Santa &Aacute;gueda, &uacute;ltimo basti&oacute;n almohade de Menorca, hoy en ruinas. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El foco en la Menorca isl&aacute;mica existe, aunque a veces no sea tan visible. Desde principios de siglo han aparecido por toda la isla diferentes <em>makbaras</em>, cementerios y otras construcciones de poblaci&oacute;n andalus&iacute; e incluso dos de las publicaciones acad&eacute;micas m&aacute;s importantes sobre este per&iacute;odo se produjeron durante el siglo XX. En todo caso, creo que el hallazgo de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s es muy interesante porque habla de la continuidad de habitaje en los mal llamados asentamientos talay&oacute;ticos, que no eran asentamientos, sino construcciones diacr&oacute;nicas, es decir, que estuvieron habitados con continuidad en el tiempo&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El foco en la Menorca islámica existe, aunque a veces no sea tan visible. Desde principios de siglo han aparecido por toda la isla diferentes makbaras, cementerios y otras construcciones de población andalusí e incluso dos de las publicaciones académicas más importantes sobre este período se produjeron durante el siglo XX</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Carlos Salort</span>
                                        <span>—</span> Arqueólogo e historiador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Creo que Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s y Santa &Aacute;gueda son dos piezas complementarias &ndash;junto con otros hallazgos&ndash; porque, por un lado, tenemos un gran recinto defensivo, de car&aacute;cter militar y c&iacute;vico como es el castillo y, del otro, un domicilio completo. Hay excavaciones en ambos lados, que nos permiten entrelazar y catalogar, seriar, sistematizar toda esa materialidad&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, Salort tambi&eacute;n destaca el extraordinario valor del conjunto de materiales recuperados. Se&ntilde;ala que el repertorio cer&aacute;mico de los siglos XII y XIII permitir&aacute; establecer comparaciones con otros enclaves medievales de la isla y pone el acento en algunas piezas singulares halladas durante la excavaci&oacute;n. &ldquo;Los juguetes o el contenedor para amasar pan son hallazgos s&uacute;per interesantes. Ojal&aacute; pudi&eacute;ramos encontrar elementos similares en Santa &Agrave;gueda&rdquo;, afirma. A su juicio, disponer de varios yacimientos contempor&aacute;neos estudiados de forma coordinada resulta esencial para comprender mejor la realidad material de la Menorca isl&aacute;mica: &ldquo;Tener diferentes frentes espaciales para abordar el mismo periodo, y que exista di&aacute;logo y colaboraci&oacute;n entre investigadores, permite dimensionar mucho mejor ese pasado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del inter&eacute;s arqueol&oacute;gico, Salort cree que estos descubrimientos tambi&eacute;n obligan a revisar la manera en que los menorquines interpretan su propia historia. Recuerda que la sociedad actual es heredera de la conquista de 1287 y que, durante siglos, el relato hist&oacute;rico se construy&oacute; desde la perspectiva de los vencedores, relegando el pasado andalus&iacute; a un papel secundario o incluso antag&oacute;nico. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_50p_1147883.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_50p_1147883.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_75p_1147883.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_75p_1147883.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_default_1147883.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_default_1147883.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e81c1cea-97c2-4c76-b4f1-6940b69ee872_16-9-aspect-ratio_default_1147883.jpg"
                    alt="El castillo de Santa Águeda fue el ultimo bastión de la dominación musulmana en la isla y se prevé que sea restaurado y abierto al público"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El castillo de Santa Águeda fue el ultimo bastión de la dominación musulmana en la isla y se prevé que sea restaurado y abierto al público                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sin embargo, explica que la historiograf&iacute;a de las &uacute;ltimas d&eacute;cadas ha comenzado a incorporar otras miradas. &ldquo;Hemos empezado a hablar del otro, a hacer historia desde otros lugares&rdquo;, comenta, un cambio que permite reconocer que <em>Medina Manurqa </em>y la sociedad musulmana tambi&eacute;n forman parte de la historia de Menorca y contribuyen a comprender mejor la identidad de la isla.
    </p><p class="article-text">
        No obstante, el arque&oacute;logo advierte de que esta revisi&oacute;n no debe desembocar en una idealizaci&oacute;n del per&iacute;odo andalus&iacute;. Del mismo modo que, a su juicio, la historiograf&iacute;a menorquina tendi&oacute; durante a&ntilde;os a mitificar la etapa brit&aacute;nica, considera que tampoco conviene caer en una visi&oacute;n rom&aacute;ntica de la Menorca musulmana. &ldquo;Todo tiene sus m&aacute;s y sus menos&rdquo;, resume.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, Salort defiende que este patrimonio reciba una atenci&oacute;n institucional equiparable a la dedicada a la Menorca Talay&oacute;tica. Considera que las investigaciones sobre Santa &Agrave;gueda, Torre d'en Galm&eacute;s y otros yacimientos medievales, as&iacute; como los restos andalus&iacute;es localizados bajo los n&uacute;cleos urbanos, merecen un mayor esfuerzo de financiaci&oacute;n y conservaci&oacute;n. &ldquo;Todo esto merece todo y m&aacute;s; merece un trato como los dem&aacute;s&rdquo;, concluye.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Posible apertura al p&uacute;blico</strong></h2><p class="article-text">
        Los yacimientos de las diferentes etapas de Menorca siguen susurrando las historias del pasado a todos aquellos que quieran entender c&oacute;mo vivieron las muchas civilizaciones que pasaron por la isla durante siglos. De cara al futuro, el equipo de Amalia P&eacute;rez-Juez conf&iacute;a en que el yacimiento de Torre d&rsquo;en Galm&eacute;s pueda abrirse al p&uacute;blico una vez concluya la pr&oacute;xima campa&ntilde;a de excavaci&oacute;n, aunque insiste en que todav&iacute;a queda mucho trabajo por hacer. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos que se visite, nos interesa que la gente pueda acercarse a conocer c&oacute;mo viv&iacute;an los habitantes de Menorca de ese per&iacute;odo&rdquo;, afirma. A su juicio, el recorrido permitir&iacute;a comprender de forma excepcional la evoluci&oacute;n hist&oacute;rica de la isla en un mismo espacio: &ldquo;Creo que ser&iacute;a una visita hermosa poder pasar por los per&iacute;odos m&aacute;s importantes de la isla en un mismo lugar, comenzando por los talayots, luego la taula y acabar por la alquer&iacute;a&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La arque&oacute;loga considera, adem&aacute;s, que el hallazgo merece un importante esfuerzo de conservaci&oacute;n y puesta en valor. Recuerda que este tipo de yacimientos suelen afrontarse mediante dos opciones: restaurarlos o volver a cubrirlos para garantizar su preservaci&oacute;n. En este caso, se inclina claramente por la primera: &ldquo;Creo que hay que restaurarlo. Estamos ante una oportunidad incre&iacute;ble de poner en valor la Menorca musulmana y, aunque ser&iacute;a un esfuerzo tit&aacute;nico, creo que vale la pena&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Santiago Torrado]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cultura/yacimiento-talayotico-esconde-gran-casa-andalusi-menorca-encontramos-maravilla_1_13397144.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 21 Jul 2026 20:24:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="186214" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="186214" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El yacimiento talayótico que esconde una gran casa andalusí en Menorca: "Encontramos una maravilla"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9fa5a8f4-b12d-4ecb-80d5-604a0526cc15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Menorca,Prehistoria,Arqueología,Musulmanes,Patrimonio de la Humanidad,Patrimonio]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Jorge Campos assenyala una universitària amb hijab triada per pronunciar el discurs de graduació de la UIB]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jorge-campos-assenyala-universitaria-amb-hijab-triada-per-pronunciar-discurs-graduacio_1_13379087.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" width="1200" height="675" alt="Jorge Campos assenyala una universitària amb hijab triada per pronunciar el discurs de graduació de la UIB"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El diputat de Vox, amb una trajectòria marcada per un bel·ligerant discurs contra la immigració, difon a X una fotografia de l'estudiant per retreure que aquesta representés la seva promoció per portar el vel. La UIB respon: "Els discursos d'odi són incompatibles amb els valors que inspiren la institució"</p><p class="subtitle">Un diputat balear de Vox demana prohibir el vel islàmic però el defensa en les monges: “Elles estan sotmeses a Déu”</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La Universitat de les Illes Balears (UIB) considera incompatibles amb els valors que inspiren la instituci&oacute; els discursos d'odi que posen en dubte la legitimitat o la representativitat de membres de la comunitat universit&agrave;ria per ra&oacute; del seu origen, conviccions o qualsevol altra circumst&agrave;ncia personal&rdquo;. Amb aquestes paraules ha respost la universitat p&uacute;blica de les illes als missatges difosos a les xarxes socials pel diputat de Vox al Congr&eacute;s Jorge Campos, qui va assenyalar a X una estudiant elegida com a representant de la seva promoci&oacute; per pronunciar el discurs de graduaci&oacute; per portar hijab. 
    </p><p class="article-text">
        La alumna sobre la qual el parlamentari ha posat el focus &eacute;s Khaoula Ikkene, de 22 anys, graduada en Enginyeria i resident a Manacor (Mallorca). Va ser l'estudiant elegida per adre&ccedil;ar-se en nom dels 1.375 titulats durant l'acte de graduaci&oacute; de la UIB, celebrat divendres passat a l'estadi de Son Moix. A m&eacute;s d'un destacat expedient acad&egrave;mic, ha complementat la seva formaci&oacute; amb certificacions oficials en ciberseguretat i aprenentatge profund, entre elles una expedida per l'NVIDIA Deep Learning Institute, i domina sis idiomes.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s de la cerim&ograve;nia, Campos, la traject&ograve;ria del qual est&agrave; marcada per un bel&middot;ligerant discurs contra la immigraci&oacute;, les identitats LGTBI+, les pol&iacute;tiques en favor de la llengua catalana i la mem&ograve;ria democr&agrave;tica, va publicar una fotografia de l'alumna a X acompanyada del seg&uuml;ent missatge: &ldquo;S'han graduat 1.375 alumnes de la UIB i la catalanista universitat p&uacute;blica de Balears ha elegit aquesta representant dels alumnes perqu&egrave; els adreci unes paraules...&rdquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2076623485590270346?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        La publicaci&oacute; va provocar una onada de cr&iacute;tiques. Entre elles, la del professor de Dret Constitucional Joaqu&iacute;n Ur&iacute;as, qui va destacar que Ikkene &ldquo;domina sis idiomes, &eacute;s enginyera inform&agrave;tica, amb 22 anys ja ha treballat en diverses empreses de Balears... &Eacute;s una alumna brillant&iacute;ssima&rdquo;. Fent-se ress&ograve; del missatge de Campos, va afegir: &ldquo;Aquest senyor &eacute;s diputat de Vox (abans era del PP) i creu que la religi&oacute; d'alg&uacute; &eacute;s m&eacute;s important que els seus m&egrave;rits. Esc&ograve;ria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; va reaccionar Toni Benn&agrave;ssar, doctor en Dret P&uacute;blic i DEA en Dret Constitucional, qui va recordar el cas de Teresa Comellas, la estudiant que aquest any ha obtingut la millor nota de la Selectivitat a Balears. Segons va assenyalar, ambdues joves &ldquo;han estat objecte aquests &uacute;ltims dies de durs atacs a les xarxes socials per part de m&uacute;ltiples perfils afins a l'extrema dreta colonialista&rdquo;. &ldquo;Qu&egrave; tenen en com&uacute; aquestes dues noies? S&oacute;n dones, joves, intel&middot;ligents, catalanoparlants, brillants acad&egrave;micament i professionalment, i han arribat on s&oacute;n gr&agrave;cies al seu esfor&ccedil; i a un sistema educatiu p&uacute;blic que els ha donat oportunitats, no gr&agrave;cies als talonaris dels seus pares&rdquo;, va escriure.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La resposta de la UIB</strong></h2><p class="article-text">
        El consell de direcci&oacute; de la UIB va respondre aquest dilluns mitjan&ccedil;ant un comunicat institucional en el qual va expressar el seu rebuig a &ldquo;qualsevol manifestaci&oacute; que q&uuml;estioni la dignitat o la igualtat de les persones&rdquo;. En el seu comunicat, el consell de direcci&oacute; va recordar que la graduaci&oacute; constitueix un acte acad&egrave;mic destinat a recon&egrave;ixer &ldquo;l'esfor&ccedil;, la dedicaci&oacute; i la const&agrave;ncia&rdquo; de l'alumnat i va aprofitar per lamentar les incid&egrave;ncies organitzatives derivades de la celebraci&oacute; excepcional d'una &uacute;nica cerim&ograve;nia conjunta, motivada per les obres a les instal&middot;lacions on habitualment es desenvolupa aquest acte.
    </p><p class="article-text">
        M&eacute;s enll&agrave; d'aquestes q&uuml;estions organitzatives, la universitat fa &egrave;mfasi en el fet que desenvolupa la seva activitat conforme a principis com el pensament cr&iacute;tic, la igualtat d'oportunitats, la cooperaci&oacute;, la solidaritat i el respecte a la pluralitat, i defensa que &ldquo;la diversitat de persones, lleng&uuml;es, or&iacute;gens, sensibilitats i conviccions&rdquo; constitueix un element que enriqueix la instituci&oacute; i enforteix la conviv&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, recorda en la nota que els estudiants que intervenen en les graduacions ho fan &ldquo;en representaci&oacute; de tota una promoci&oacute;&rdquo; com a s&iacute;mbol d'una generaci&oacute; que ha compartit un mateix itinerari acad&egrave;mic. Per aix&ograve;, rebutja &ldquo;qualsevol manifestaci&oacute; que q&uuml;estioni la dignitat o la igualtat de les persones&rdquo;, asseverant que aquestes s&oacute;n &ldquo;incompatibles amb els valors que inspiren la instituci&oacute; els discursos d'odi que posen en dubte la legitimitat o la representativitat de membres de la comunitat universit&agrave;ria per ra&oacute; del seu origen, conviccions o qualsevol altra circumst&agrave;ncia personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La instituci&oacute; conclou reafirmant el seu comprom&iacute;s de continuar sent &ldquo;un espai de llibertat acad&egrave;mica, de di&agrave;leg, de conviv&egrave;ncia i de servei p&uacute;blic&rdquo;, aix&iacute; com amb la construcci&oacute; &ldquo;d'una societat oberta, plural i respectuosa amb la dignitat de totes les persones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Hores despr&eacute;s, Campos, en un altre missatge publicat a X, va elevar el to de les seves cr&iacute;tiques: &ldquo;La UIB s'ha molestat per no semblar-me correcte que una musulmana amb vel isl&agrave;mic representi els alumnes de Balears&rdquo;. El dirigent de Vox sost&eacute; que la seva publicaci&oacute; inicial constitu&iuml;a una &ldquo;cr&iacute;tica&rdquo; i no un &ldquo;assenyalament&rdquo; contra l'estudiant, i considera que la reacci&oacute; de la universitat demostra que la seva posici&oacute; era &ldquo;encertada&rdquo;. El diputat va endurir a m&eacute;s les seves desqualificacions contra la instituci&oacute; acad&egrave;mica, a la qual arriba a definir com &ldquo;una universitat convertida en el fangal on jeu la intoler&agrave;ncia separatista, on es permeten actes en defensa de grups terroristes com ETA o Ham&agrave;s, o on es persegueix la llibertat ling&uuml;&iacute;stica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El diputat es va oferir aix&iacute; mateix a mantenir un debat p&uacute;blic amb la UIB sobre &ldquo;dignitat, igualtat de les persones, diversitat, lleng&uuml;es, or&iacute;gens, sensibilitats i conviccions&rdquo; i va advertir que, si la universitat no respon a la seva proposta, aix&ograve; constituir&agrave; &ldquo;una demostraci&oacute; m&eacute;s que el catalanisme separatista de la UIB tamb&eacute; &eacute;s porta d'entrada a la islamitzaci&oacute;&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El discurs ultra de Jorge Campos</strong></h2><p class="article-text">
        Entre els episodis de car&agrave;cter xen&ograve;fob protagonitzats per Campos es troben aquells en qu&egrave; no ha dubtat a vincular la &ldquo;tassa de criminalitat de Balears&rdquo; amb &ldquo;l'augment constant d'immigrants il&middot;legals&rdquo;, manifestacions que, al setembre del 2022, li van valer el retret de l'aleshores presidenta del Govern, Francina Armengol: &ldquo;No tot s'hi val en pol&iacute;tica. En pol&iacute;tica no val la mentida com a norma en les seves intervencions, no val el racisme ni val la xenof&ograve;bia que vost&egrave; aplica&rdquo;, li va etzibar la dirigent socialista.
    </p><p class="article-text">
        El passat mes d'octubre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-vox-carga-obispo-mallorca-defender-migrantes-acoja-menas-palacio_1_12709748.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Campos va instar el bisbe de Mallorca, Sebasti&agrave; Taltavull, a &ldquo;acollir MENES al seu palau&rdquo; </a>-reproduint la terminologia amb qu&egrave; l'extrema dreta al&middot;ludeix de forma despectiva els <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/siham-khalifa-ninos-migrantes-criminalizar-son-menores-historias-duras-expuestos-desamparo_1_11542190.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">menors migrants no acompanyats</a>- despr&eacute;s que el prelat fes una crida a la ciutadania i als responsables pol&iacute;tics per frenar els <a href="https://www.eldiario.es/politica/extrema-derecha-dirigentes-pp-agitan-xenofobia-detencion-violacion-menor-migrante_1_12570744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">discursos d'odi </a>contra les persones migrants: &ldquo;Demanar-los delinq&uuml;ents &eacute;s una cal&uacute;nia, una acusaci&oacute; molt greu contra gent que ha hagut de marxar de casa seva&rdquo;, va proferir el bisbe.
    </p><p class="article-text">
        El diputat ultra tamb&eacute; va convertir el debat educatiu en camp de batalla ideol&ograve;gica, en acusar l'anterior Executiu d'esquerres &ldquo;d'adoctrinar&rdquo; als alumnes i prometre &ldquo;treure de les escoles&rdquo; als qui, segons ell, &ldquo;ataquen a la naci&oacute;&rdquo;. Al seu judici, aquests docents havien de ser expulsats &ldquo;per higiene democr&agrave;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un altre missatge en X, Campos, lluny de condemnar la crema d'una bandera LGTBI en un institut de Muro (Mallorca), va lamentar els fets en considerar que l'ensenya &ldquo;embruta la paret&rdquo; i &ldquo;podrien haver-se ocasionat danys materials o personals&rdquo;. &ldquo;Qu&egrave; pinta aquesta tela multicolor, que representa una ideologia discriminat&ograve;ria, en la paret d'un institut? Els centres educatius no han de ser murals on es pengin pancartes, banderes o s&iacute;mbols amb c&agrave;rrega ideol&ograve;gica o pol&iacute;tica, com aquesta bandera multicolor. &Uacute;nicament han de comptar amb les banderes oficials&rdquo;, va manifestar.
    </p><p class="article-text">
        Abans de fer el salt a la primera l&iacute;nia pol&iacute;tica, Campos es va donar a con&egrave;ixer a Balears com a president i principal rostre visible de l'<a href="https://www.eldiario.es/politica/CirculoBalear-valtonyc-querella_0_741926674.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">associaci&oacute; C&iacute;rculo Balear</a>, una entitat de car&agrave;cter ultraconservador fundada el 1999 i centrada a combatre el que denominava &ldquo;pancatalanisme&rdquo;. Des d'aquesta plataforma va impulsar durant anys campanyes contra les pol&iacute;tiques de normalitzaci&oacute; ling&uuml;&iacute;stica, l'ensenyament en catal&agrave; i l'&uacute;s institucional de la llengua pr&ograve;pia de les illes. En contra del consens acad&egrave;mic i de les evid&egrave;ncies filol&ograve;giques, C&iacute;rculo Balear defensava que a les illes no es parla catal&agrave;, sin&oacute; una llengua diferenciada, l'anomenat &ldquo;balear&rdquo;, considerant els dialectes insulars com a idiomes independents i no com a varietats del catal&agrave;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/jorge-campos-assenyala-universitaria-amb-hijab-triada-per-pronunciar-discurs-graduacio_1_13379087.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 11:12:55 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" length="1264467" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1264467" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Jorge Campos assenyala una universitària amb hijab triada per pronunciar el discurs de graduació de la UIB]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vox,Extrema derecha,Musulmanes,Islam,Islamofobia,Xenofobia,Estudiantes,Universidad,Universidades públicas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un diputado de Vox señala a una universitaria con hiyab elegida para pronunciar el discurso de graduación]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/diputado-vox-senala-estudiante-hiyab-elegida-pronunciar-discurso-universidad-publica-balear_1_13378445.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" width="1200" height="675" alt="Un diputado de Vox señala a una universitaria con hiyab elegida para pronunciar el discurso de graduación"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Jorge Campos, cuya trayectoria está marcada por un beligerante discurso contra la inmigración, difunde una fotografía de la estudiante para recriminar que ésta representase a su promoción. La UIB responde: "Los discursos de odio son incompatibles con los valores que inspiran la institución"</p><p class="subtitle">Un diputado balear de Vox pide prohibir el velo islámico pero lo defiende en las monjas: “Ellas están sometidas a Dios”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La Universitat de les Illes Balears (UIB) considera incompatibles con los valores que inspiran la instituci&oacute;n los discursos de odio que ponen en entredicho la legitimidad o la representatividad de miembros de la comunidad universitaria por raz&oacute;n de su origen, convicciones o cualquier otra circunstancia personal&rdquo;. Con estas palabras ha respondido la universidad p&uacute;blica de las islas a los mensajes difundidos en redes sociales por el diputado de Vox en el Congreso <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-vox-jorge-campos-compara-gran-manifestacion-favor-catalan-balears-alemania-nazi_1_11343156.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Jorge Campos</a>, quien se&ntilde;al&oacute;, por llevar hiyab, a una estudiante elegida como representante de su promoci&oacute;n para pronunciar el discurso de graduaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        La alumna sobre la que el parlamentario ha puesto el foco es Khaoula Ikkene, de 22 a&ntilde;os, graduada en Ingenier&iacute;a Inform&aacute;tica, nacida en Marruecos y residente en Manacor (Mallorca). Fue la estudiante elegida para dirigirse en nombre de los 1.375 titulados durante el acto de graduaci&oacute;n de la UIB, celebrado el pasado viernes en el estadio de Son Moix. Adem&aacute;s de contar con un gran expediente acad&eacute;mico, ha complementado su formaci&oacute;n con certificaciones oficiales en ciberseguridad y en inteligencia artificial, entre ellas la Fundamentals of Deep Learning, expedida por el NVIDIA Deep Learning Institute, con la que ha acreditado conocimientos en aprendizaje profundo (<em>deep learning</em>), una de las tecnolog&iacute;as fundamentales sobre las que se desarrollan los actuales sistemas de inteligencia artificial. 
    </p><p class="article-text">
        Ikkene ha compaginado adem&aacute;s la carrera con unas pr&aacute;cticas en la energ&eacute;tica Sampol, donde ha trabajado como soporte de ingenier&iacute;a de control en un puesto centrado en sistemas de automatizaci&oacute;n industrial. Domina seis idiomas. Durante su discurso, la estudiante agradeci&oacute; la labor de los profesores y la dedicaci&oacute;n de las familias y manifest&oacute; que el conocimiento que han adquirido debe servir para contribuir a una sociedad mejor.
    </p><p class="article-text">
        Tras la ceremonia, Campos, cuya trayectoria est&aacute; marcada por un beligerante discurso contra la inmigraci&oacute;n, las identidades LGTBI+, las pol&iacute;ticas en favor la lengua catalana y la memoria democr&aacute;tica, public&oacute; una fotograf&iacute;a de la alumna en X acompa&ntilde;ada del siguiente mensaje: &ldquo;Se han graduado 1.375 alumnos de la UIB y la catalanista universidad p&uacute;blica de Baleares ha elegido a esta representante de los alumnos para que les dirija unas palabras...&rdquo;.
    </p><blockquote class="twitter-tweet" data-lang="es"><a href="https://twitter.com/X/status/2076623485590270346?ref_src=twsrc%5Etfw"></a></blockquote><script async src="https://platform.twitter.com/widgets.js" charset="utf-8"></script><p class="article-text">
        Al hilo de esta cr&iacute;tica, Vox Vecindario utiliz&oacute; la foto de Ikkene para escribir en su p&aacute;gina de Facebook: &ldquo;El 9 de julio de 2026, se graduaron m&aacute;s de 1.400 alumnos de la Universidad de las Islas Baleares. Y la UIB no ha encontrado a nadie m&aacute;s representativo del alumnado balear para el discurso&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Los mensajes difundidos han provocado una oleada de cr&iacute;ticas dentro y fuera de Balears. Entre ellas, la del profesor de Derecho Constitucional Joaqu&iacute;n Ur&iacute;as, quien destaca que Ikkene &ldquo;domina seis idiomas, es ingeniera inform&aacute;tica, con 22 a&ntilde;os ya ha trabajado en diversas empresas de Balears... Es una alumna brillant&iacute;sima&rdquo;. Haci&eacute;ndose eco del mensaje de Campos, a&ntilde;ade: &ldquo;Este se&ntilde;or es diputado de Vox (antes era del PP) y cree que la religi&oacute;n de alguien es m&aacute;s importante que sus m&eacute;ritos. Escoria&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n reaccion&oacute; Toni Benn&agrave;ssar, doctor en Derecho P&uacute;blico y DEA en Derecho Constitucional, quien record&oacute; el caso de Teresa Comellas, la estudiante que este a&ntilde;o ha obtenido la mejor nota de la Selectividad en Balears. Seg&uacute;n se&ntilde;al&oacute;, ambas j&oacute;venes &ldquo;han sido objeto estos &uacute;ltimos d&iacute;as de duros ataques en las redes sociales por parte de m&uacute;ltiples perfiles afines a la extrema derecha colonialista&rdquo;. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; tienen en com&uacute;n estas dos chicas? Son mujeres, j&oacute;venes, inteligentes, catalanohablantes, brillantes acad&eacute;mica y profesionalmente, y han llegado donde est&aacute;n gracias a su esfuerzo y a un sistema educativo p&uacute;blico que les ha dado oportunidades, no gracias a los talonarios de sus padres&rdquo;, escribi&oacute;.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DaqToZ0Dixm/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Es talentosa y brillante, y no se lo perdonan&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La Asociaci&oacute;n Arena Marroqu&iacute; tambi&eacute;n ha salido en defensa de la estudiante. &ldquo;Khaoula Ikkene, 22 a&ntilde;os, graduada en Ingenier&iacute;a, habla cinco idiomas, pero a Vox no le parece suficiente: es magreb&iacute;&rdquo;, se&ntilde;ala la entidad en redes sociales. Tras enumerar su trayectoria acad&eacute;mica y profesional, la entidad reprocha que, &ldquo;para Vox, no son suficientes m&eacute;ritos como para representar a sus compa&ntilde;eros de promoci&oacute;n en el cierre del curso universitario&rdquo;. &ldquo;Eso es exactamente lo que define a Vox. No es cierto que solo rechacen a los inmigrantes irregulares o con antecedentes. Khaoula no es ni una cosa ni la otra; es algo peor para ellos: es talentosa y brillante, y no se lo perdonan&rdquo;, asevera.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/DaqY8sblT4k/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        Del mismo modo, desde el colectivo Voces Palestinas M&aacute;laga destacan que la elecci&oacute;n de Ikkene para pronunciar el discurso &ldquo;no fue fruto de la casualidad, sino un reconocimiento a su excelente trayectoria acad&eacute;mica y a sus destacados m&eacute;ritos. Un honor reservado para quienes demuestran esfuerzo, compromiso y excelencia&rdquo;. &ldquo;Sin embargo, en lugar de celebrar su logro y el camino que recorri&oacute; para alcanzarlo, algunas personas prefirieron centrar el debate en el hecho de que lleva hiyab, ignorando que el verdadero valor de una persona reside en sus conocimientos, su esfuerzo y sus logros, no en su apariencia o en su forma de vestir&rdquo;, concluyen en un mensaje publicado en Instagram.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;As&iacute; son ellos: les toman fotos a las mujeres marroqu&iacute;es en los parques infantiles y dicen que no aportan nada m&aacute;s que beneficiarse de las ayudas sociales. Y cuando ven a estudiantes brillantes y destacadas, las critican sutilmente diciendo: '&iquest;Acaso la universidad no encontr&oacute; a nadie m&aacute;s para representar a 1.400 estudiantes?'&rdquo;, comenta un usuario a trav&eacute;s de la p&aacute;gina de Facebook de Comunidad &Aacute;rabe de Espa&ntilde;a. Hablan de integraci&oacute;n... Pero cuando te integras y aportas un valor a&ntilde;adido a este pa&iacute;s, te rechazan bajo el pretexto de dar prioridad a 'los nativos'&ldquo;, prosigue la misma publicaci&oacute;n, que celebra que, finalmente, &rdquo;la excelencia se impuso&ldquo;. &rdquo;Ellos son solo una minor&iacute;a; en cambio, los espa&ntilde;oles reales y justos aplaudieron a la estudiante y reconocieron su m&eacute;rito&ldquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La respuesta de la UIB</strong></h2><p class="article-text">
        El consejo de direcci&oacute;n de la UIB respondi&oacute; este lunes mediante un comunicado institucional en el que expres&oacute; su rechazo a &ldquo;cualquier manifestaci&oacute;n que cuestione la dignidad o la igualdad de las personas&rdquo;. En su comunicado, el consejo de direcci&oacute;n record&oacute; que la graduaci&oacute;n constituye un acto acad&eacute;mico destinado a reconocer &ldquo;el esfuerzo, la dedicaci&oacute;n y la constancia&rdquo; del alumnado y aprovech&oacute; para lamentar las incidencias organizativas derivadas de la celebraci&oacute;n excepcional de una &uacute;nica ceremonia conjunta, motivada por las obras en las instalaciones donde habitualmente se desarrolla este acto.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de estas cuestiones organizativas, la universidad hace hincapi&eacute; en que desarrolla su actividad conforme a principios como el pensamiento cr&iacute;tico, la igualdad de oportunidades, la cooperaci&oacute;n, la solidaridad y el respeto a la pluralidad, y defiende que &ldquo;la diversidad de personas, lenguas, or&iacute;genes, sensibilidades y convicciones&rdquo; constituye un elemento que enriquece la instituci&oacute;n y fortalece la convivencia.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, recuerda en la nota que los estudiantes que intervienen en las graduaciones lo hacen &ldquo;en representaci&oacute;n de toda una promoci&oacute;n&rdquo; como s&iacute;mbolo de una generaci&oacute;n que ha compartido un mismo itinerario acad&eacute;mico. Por ello, rechaza &ldquo;cualquier manifestaci&oacute;n que cuestione la dignidad o la igualdad de las personas&rdquo;, aseverando que &eacute;stas son &ldquo;incompatibles con los valores que inspiran la instituci&oacute;n los discursos de odio que ponen en duda la legitimidad o la representatividad de miembros de la comunidad universitaria por raz&oacute;n de su origen, convicciones o cualquier otra circunstancia personal&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La instituci&oacute;n concluye reafirmando su compromiso de seguir siendo &ldquo;un espacio de libertad acad&eacute;mica, de di&aacute;logo, de convivencia y de servicio p&uacute;blico&rdquo;, as&iacute; como con la construcci&oacute;n de &ldquo;una sociedad abierta, plural y respetuosa con la dignidad de todas las personas&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Horas despu&eacute;s, Campos, en otro mensaje publicado en X, elev&oacute; el tono de sus cr&iacute;ticas: &ldquo;La UIB se ha molestado por no parecerme correcto que una musulmana con velo isl&aacute;mico represente a los alumnos de Baleares&rdquo;. El dirigente de Vox sostiene que su publicaci&oacute;n inicial constitu&iacute;a una &ldquo;cr&iacute;tica&rdquo; y no un &ldquo;se&ntilde;alamiento&rdquo; contra la estudiante, y considera que la reacci&oacute;n de la universidad demuestra que su posici&oacute;n era &ldquo;acertada&rdquo;. El diputado endureci&oacute; adem&aacute;s sus descalificaciones contra la instituci&oacute;n acad&eacute;mica, a la que llega a definir como &ldquo;una universidad convertida en el lodazal donde retoza la intolerancia separatista, donde se permiten actos en defensa de grupos terroristas como ETA o Hamas, o donde se persigue la libertad ling&uuml;&iacute;stica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El diputado se ofreci&oacute; asimismo a mantener un debate p&uacute;blico con la UIB sobre &ldquo;dignidad, igualdad de las personas, diversidad, lenguas, or&iacute;genes, sensibilidades y convicciones&rdquo; y advirti&oacute; de que, si la universidad no responde a su propuesta, ello constituir&aacute; &ldquo;una demostraci&oacute;n m&aacute;s de que el catalanismo separatista de la UIB tambi&eacute;n es puerta de entrada a la islamizaci&oacute;n&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El discurso ultra de Jorge Campos</strong></h2><p class="article-text">
        Entre los episodios de car&aacute;cter xen&oacute;fobo protagonizados por Campos se encuentran aquellos en los que no ha dudado en vincular la &ldquo;tasa de criminalidad de Balears&rdquo; con el &ldquo;aumento constante de inmigrantes ilegales&rdquo;, manifestaciones que, en septiembre de 2022, le valieron el reproche de la entonces presidenta del Govern, Francina Armengol: &ldquo;No todo vale todo en pol&iacute;tica. En pol&iacute;tica no vale la mentira como norma en sus intervenciones, no vale el racismo ni vale la xenofobia que usted aplica&rdquo;, le espet&oacute; la dirigente socialista.
    </p><p class="article-text">
        El pasado mes de octubre, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-vox-carga-obispo-mallorca-defender-migrantes-acoja-menas-palacio_1_12709748.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Campos emplaz&oacute; al obispo de Mallorca, Sebasti&agrave; Taltavull, a &ldquo;acoger MENAS en su palacio&rdquo; </a>-reproduciendo la terminolog&iacute;a con la que la exprema derecha alude de forma despectiva a los <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/siham-khalifa-ninos-migrantes-criminalizar-son-menores-historias-duras-expuestos-desamparo_1_11542190.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">menores migrantes no acompa&ntilde;ados</a>- despu&eacute;s de que el prelado hiciese una llamada a la ciudadan&iacute;a y a los responsables pol&iacute;ticos para frenar los <a href="https://www.eldiario.es/politica/extrema-derecha-dirigentes-pp-agitan-xenofobia-detencion-violacion-menor-migrante_1_12570744.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">discursos de odio </a>contra las personas migrantes: &ldquo;Llamarles delincuentes es una calumnia, una acusaci&oacute;n muy grave contra gente que ha tenido que marcharse de su casa&rdquo;, profiri&oacute; el obispo.
    </p><p class="article-text">
        El diputado ultra tambi&eacute;n convirti&oacute; el debate educativo en campo de batalla ideol&oacute;gica, al acusar al anterior Ejecutivo de izquierdas de &ldquo;adoctrinar&rdquo; a los alumnos y prometer &ldquo;sacar de las escuelas&rdquo; a quienes, seg&uacute;n &eacute;l, &ldquo;atacan a la naci&oacute;n&rdquo;. A su juicio, estos docentes deb&iacute;an ser expulsados &ldquo;por higiene democr&aacute;tica&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En otro mensaje en X, Campos, lejos de condenar la quema de una <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/diputado-nacional-vox-lamenta-quema-bandera-lgtbi-instituto-ensucia-pared_1_11375778.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">bandera LGTBI en un instituto de Muro (Mallorca)</a>, lament&oacute; los hechos al considerar que la ense&ntilde;a &ldquo;ensucia la pared&rdquo; y &ldquo;podr&iacute;an haberse ocasionado da&ntilde;os materiales o personales&rdquo;. &ldquo;&iquest;Qu&eacute; pinta esa tela multicolor, que representa una ideolog&iacute;a discriminatoria, en la pared de un instituto? Los centros educativos no deben ser murales donde se cuelguen pancartas, banderas o s&iacute;mbolos con carga ideol&oacute;gica o pol&iacute;tica, como esa bandera multicolor. &Uacute;nicamente deben contar con las banderas oficiales&rdquo;, manifest&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Antes de dar el salto a la primera l&iacute;nea pol&iacute;tica, Campos se dio a conocer en Balears como presidente y principal rostro visible de la<a href="https://www.eldiario.es/politica/CirculoBalear-valtonyc-querella_0_741926674.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> asociaci&oacute;n C&iacute;rculo Balear</a>, una entidad de car&aacute;cter ultraconservador fundada en 1999 y centrada en combatir lo que denominaba &ldquo;pancatalanismo&rdquo;. Desde esa plataforma impuls&oacute; durante a&ntilde;os campa&ntilde;as contra las pol&iacute;ticas de normalizaci&oacute;n ling&uuml;&iacute;stica, la ense&ntilde;anza en catal&aacute;n y el uso institucional de la lengua propia de las islas. En contra del consenso acad&eacute;mico y de las evidencias filol&oacute;gicas, C&iacute;rculo Balear defend&iacute;a que en las islas no se habla catal&aacute;n, sino una lengua diferenciada, el llamado &ldquo;balear&rdquo;, considerando los dialectos insulares como idiomas independientes y no como variedades del catal&aacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/diputado-vox-senala-estudiante-hiyab-elegida-pronunciar-discurso-universidad-publica-balear_1_13378445.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 14 Jul 2026 10:45:02 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" length="1264467" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1264467" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un diputado de Vox señala a una universitaria con hiyab elegida para pronunciar el discurso de graduación]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/dbba9a9b-3331-4cb3-b3a9-3b68b2bf182f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x1239y481.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vox,Extrema derecha,Musulmanes,Islam,Islamofobia,Xenofobia,Estudiantes,Universidad,Universidades públicas,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La alcaldesa de Calahorra admite que la mayoría de la ciudadanía rechazó su propuesta de prohibir el burkini en la piscina]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/alcaldesa-calahorra-admite-mayoria-ciudadania-rechazo-propuesta-prohibir-burkini-piscina_1_13194507.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/90328bcb-d69c-4b51-8edf-178e0c19be44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La alcaldesa de Calahorra admite que la mayoría de la ciudadanía rechazó su propuesta de prohibir el burkini en la piscina"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">A un mes del inicio de la temporada de piscinas, no se ha informado sobre la regulación de vestimenta que aprobó el pleno. Hoy la alcaldesa de Calahorra, ha reconocido que la mayoría de las opiniones fueron contrarias</p><p class="subtitle">Revés judicial para el Ayuntamiento de Calahorra: “La anulación de una multa a la alcaldesa es de interés general”
</p></div><p class="article-text">
        El pasado mes de febrero, el Partido Popular y Vox aprobaban en Calahorra una modificaci&oacute;n de la ordenanza de utilizaci&oacute;n de las instalaciones deportivas municipales y que, en la pr&aacute;ctica, supondr&iacute;a la prohibici&oacute;n del uso del burkini en las piscinas. Una medida que gener&oacute; entonces una gran pol&eacute;mica y que ahora la propia alcaldesa, M&oacute;nica Arc&eacute;iz, ha admitido, que la ciudadan&iacute;a rechaz&oacute; de forma mayoritaria.
    </p><p class="article-text">
        Una semana despu&eacute;s de aprobar el estudio de esta normativa en pleno, el Ayuntamiento de Calahorra abri&oacute; una consulta p&uacute;blica de la que todav&iacute;a, casi dos meses despu&eacute;s, no se ha dado a conocer el resultado. Este lunes, la alcaldesa ha reconocido en la <a href="https://cadenaser.com/rioja/2026/05/04/arceiz-admite-el-rechazo-mayoritario-de-la-ciudadania-para-regular-el-burkini-en-las-piscinas-de-calahorra-pero-abre-la-puerta-a-estudiar-como-se-puede-hacer-nosotros-queremos-cumplir-con-la-ley-radio-rioja/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cadena SER</a> que la medida fue rechazada por la mayor&iacute;a de la ciudadan&iacute;a. &ldquo;De m&aacute;s de 100 opiniones, mayoritariamente son opiniones en contra&rdquo;, ha admitido en Radio Calahorra, que ha dicho estar &ldquo;para cumplir la ley&rdquo; y buscar&aacute;n de qu&eacute; manera &ldquo;se puede llevar a efecto&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, a un mes del inicio de la temporada de verano y de la apertura de la instalaci&oacute;n, ha asegurado no haber cerrado nada sobre qu&eacute; ocurrir&aacute; con la medida. &ldquo;Tenemos que tener reuniones para ver de qu&eacute; manera procedemos en funci&oacute;n de las opiniones que all&iacute; se vertieron&rdquo;, ha dicho Arc&eacute;iz antes de reconocer que, aunque ella misma aun no ha visto las opiniones del plazo de exposici&oacute;n p&uacute;blica, ha podido saber que la mayor&iacute;a eran contrarias a la prohibici&oacute;n del burkini.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, ha relatado que el verano pasado hubo un &ldquo;incidente&rdquo; una tarde en concreto con dos mujeres que &ldquo;entraron vestidas&rdquo;, ha recalcado la alcaldesa. Seg&uacute;n ha explicado, estas mujeres justificaron que lo que vest&iacute;an era un burkini y se les permiti&oacute; el ba&ntilde;o. &ldquo;Pero lo que vi en las im&aacute;genes que me mostraron es que eso era ropa, tela al viento, y dije en ese momento que eso no era ropa de ba&ntilde;o&rdquo;, ha continuado contado, antes de se&ntilde;alar que adem&aacute;s de una &ldquo;cuesti&oacute;n higi&eacute;nica&rdquo; es una &ldquo;cuesti&oacute;n de seguridad&rdquo;. &ldquo;Estas personas se hunden y con esa ropa no las puedes sacar&rdquo;, ha considerado. &ldquo;El tema del burkini es un tema que hay que repasar desde diferentes &aacute;ngulos, si es un burkini de verdad es una ropa ajustada&rdquo;, ha concluido la alcaldesa. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rioja2]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/alcaldesa-calahorra-admite-mayoria-ciudadania-rechazo-propuesta-prohibir-burkini-piscina_1_13194507.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 17:55:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/90328bcb-d69c-4b51-8edf-178e0c19be44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="149740" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/90328bcb-d69c-4b51-8edf-178e0c19be44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="149740" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La alcaldesa de Calahorra admite que la mayoría de la ciudadanía rechazó su propuesta de prohibir el burkini en la piscina]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/90328bcb-d69c-4b51-8edf-178e0c19be44_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Piscinas,Calahorra,Burkini,Musulmanes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Consejo Interreligioso de Euskadi unirá ocho religiones con medidas en menús, funerales y espacios públicos de culto]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/consejo-interreligioso-euskadi-unira-ocho-religiones-medidas-menus-funerales-espacios-publicos-culto_1_13090386.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2c31db67-4b30-4659-8b33-4ad2ceecb211_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Consejo Interreligioso de Euskadi unirá ocho religiones con medidas en menús, funerales y espacios públicos de culto"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las ocho confesiones son la católica, budista, islam, evangélica, ortodoxa rumana, bahá’í, jesucristo de los santos de los últimos días y testigos de jehová</p><p class="subtitle">El Gobierno vasco inicia la tramitación para regular las funciones y miembros del nuevo Consejo Interreligioso
</p></div><p class="article-text">
        El Plan de Acci&oacute;n (2026-2029) del Gobierno vasco para gestionar la diversidad religiosa desde una &ldquo;laicidad cooperativa&rdquo; estar&aacute; operativo esta primavera tras su aprobaci&oacute;n en las &ldquo;pr&oacute;ximas semanas&rdquo; en Consejo de Gobierno y recoger&aacute; 15 l&iacute;neas de actuaci&oacute;n a trav&eacute;s de un Consejo Interreligioso que estar&aacute; formado por ocho religiones: cat&oacute;lica, budista, islam, evang&eacute;lica, ortodoxa rumana, bah&aacute;&rsquo;&iacute;, jesucristo de los santos de los &uacute;ltimos d&iacute;as y testigos de jehov&aacute;. As&iacute; lo ha anunciado la consejera de Bienestar, Juventud y Reto Demogr&aacute;fico, Nerea Melgosa este lunes en una rueda de prensa en la que ha detallado que si bien la mayor&iacute;a de la poblaci&oacute;n vasca no cuenta con ninguna religi&oacute;n, un 42% de la poblaci&oacute;n s&iacute; declara tener creencias religiosas. De ellas, un 34% cuenta con religi&oacute;n cat&oacute;lica, el 4% musulmana, el 1,1% evang&eacute;lica y el 1% ortodoxa. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ante esta fotograf&iacute;a actual, abogamos por un modelo de laicidad cooperativa, en el que la no confesionalidad se combina con formas de reconocimiento institucional y de colaboraci&oacute;n con las confesiones. Desde esta perspectiva, la gesti&oacute;n p&uacute;blica de la diversidad religiosa se estructura en un marco que reconoce las comunidades religiosas como interlocutoras leg&iacute;timas y contempla mecanismos estables de relaci&oacute;n institucional. De esta interlocuci&oacute;n nacen convenios de colaboraci&oacute;n con comunidades religiosas asistencias t&eacute;cnicas en procesos urban&iacute;sticos o administrativos, cesi&oacute;n o uso compartido de espacios p&uacute;blicos, participaci&oacute;n de representantes religiosos en &oacute;rganos consultivos y desarrollo de gu&iacute;as o protocolos&hellip;&rdquo;, ha detallado Melgosa. 
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, ha adelantado que el Plan de Acci&oacute;n (2026-2029), del que no ha especificado su partida presupuestaria, cuenta con incluir peticiones y necesidades de los representantes de cada una de las religiones que forman parte del Consejo Interreligioso en cuestiones como el &aacute;mbito funerario, la ordenaci&oacute;n urban&iacute;stica de los centros de culto, el calendario de festividades o la creaci&oacute;n de men&uacute;s adaptados a las reglas alimentarias religiosas en centros p&uacute;blicos, entre otros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;En cuanto al calendario de festividades, vamos a comenzar por significar estos d&iacute;as que son importantes por garantizar que se puedan celebrar y luego veremos con el tiempo que otros pasos hay que dar. No estamos diciendo que vayamos a cambiar el calendario, pero vamos a empezar a trabajar para ver c&oacute;mo es esta diversidad religiosa, como por ejemplo, que la semana pasada fue el Ramad&aacute;n. Vamos a trabajar en un contexto de coherencia y convivencia de unos con otros&rdquo;, ha destacado Melgosa. 
    </p><p class="article-text">
        Preguntada por los lugares de culto y men&uacute;s adaptados en centros p&uacute;blicos, como pueden ser los colegios u hospitales, ha detallado que las comunidades de diferentes sensibilidades religiosas han manifestado que &ldquo;les gustar&iacute;a contar con un espacio multiconfesional para que en el momento que consideren puedan realizar sus rezos de manera digna&rdquo; y que los men&uacute;s es algo que &ldquo;se hace desde hace tiempo a petici&oacute;n de los propios padres y madres, as&iacute; como de la comunidad educativa&rdquo;. &ldquo;Es un tema de convivencia y coherencia. Estamos hablando de una sociedad moderna como es Euskadi, con una multitud multirreligiosa y de un pluralismo democr&aacute;tico&rdquo;, ha apuntado la consejera. 
    </p><p class="article-text">
        Entre las peticiones de las comunidades religiosas, desde el Gobierno vasco han hecho hincapi&eacute; en impulsar una planificaci&oacute;n auton&oacute;mica en materia funeraria. &ldquo;Lo que piden es poder enterrar dignamente a las personas conforme a su rito religioso y que no tengan que estar obligados a tener que repatriar el cuerpo para as&iacute; cumplir con su rito. Piden que se pueda garantizar en todo el territorio que esos entierros dignos se lleven a cabo&rdquo;, ha detallado, Melgosa tras explicar que muchas de las personas que viven con religiones diferentes a la cat&oacute;lica piden tambi&eacute;n &ldquo;poder ense&ntilde;ar su religi&oacute;n y aportar a la sociedad vasca&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Desde el Gobierno vasco han adelantado algunas de las acciones del plan para los pr&oacute;ximos cuatro a&ntilde;os: impulsar una planificaci&oacute;n auton&oacute;mica en materia funeraria que permita abordar, con una visi&oacute;n de conjunto del territorio, cuestiones vinculadas a cementerios, servicios funerarios, emplazamientos y sanidad mortuoria, con el fin de garantizar el ejercicio de la libertad religiosa y la atenci&oacute;n a la diversidad de pr&aacute;cticas y ritos de las distintas confesiones presentes en Euskadi; aprobar una norma espec&iacute;fica que articule tanto la ordenaci&oacute;n urban&iacute;stica de los centros de culto como su encaje en el r&eacute;gimen de actividades clasificadas, los requisitos t&eacute;cnicos y materiales m&iacute;nimos de funcionamiento, la fijaci&oacute;n de un plazo de adaptaci&oacute;n para los centros ya existentes y la relaci&oacute;n competencial entre Gobierno vasco y ayuntamientos; disponer del calendario de festividades de cada una de las confesiones implantadas en el Euskadi; elaborar un plan para atajar los estereotipos y prejuicios existentes sobre las confesiones minoritarias en particular y la diversidad religiosa en general; impulsar acciones de di&aacute;logo interreligioso, en colaboraci&oacute;n con los municipios que presenten una realidad de diversidad religiosa significativa, para facilitar que las comunidades religiosas muestren su vida y actividad en el espacio urbano; incorporar criterios de igualdad entre mujeres y hombres en la relaci&oacute;n del Gobierno vasco con las entidades religiosas, especialmente en los procesos de subvenci&oacute;n y en los espacios de representaci&oacute;n institucional y, por &uacute;ltimo,&nbsp;garantizar la oferta de men&uacute;s adaptados a las reglas alimentarias religiosas en centros p&uacute;blicos: centros de acogida, hospitales, centros residenciales, comedores sociales/centros de Atenci&oacute;n diurna y centros penitenciarios.
    </p><p class="article-text">
        El Consejo Interreligioso Vasco es un &oacute;rgano consultivo creado en la ley de centros de culto y <a href="https://www.eldiario.es/euskadi/gobierno-vasco-inicia-tramitacion-regular-funciones-miembros-nuevo-consejo-interreligioso_1_12527231.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">diversidad religiosa promulgada en 2023 por el Parlamento Vasco</a>. En la C&aacute;mara, la propuesta solamente tuvo el respaldo de las fuerzas del Gobierno, PNV y PSE-EE, ya que concit&oacute; el rechazo de toda la oposici&oacute;n: EH Bildu, Podemos e IU en la izquierda y PP, Vox y Ciudadanos en la derecha. 
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un &oacute;rgano de car&aacute;cter consultivo, que se concibe como un espacio estable de di&aacute;logo y colaboraci&oacute;n entre las instituciones vascas (Gobierno vasco, diputaciones forales y ayuntamientos) y las diferentes confesiones religiosas presentes en Euskadi, en este caso las ocho citadas previamente, aunque tambi&eacute;n podr&aacute;n formar parte otras religiones m&aacute;s minoritarias y entidades que promuevan el di&aacute;logo interreligioso. Adem&aacute;s, permitir&aacute; dotar de una estructura estable a la interlocuci&oacute;n institucional en aquellas iniciativas o decisiones que puedan afectar al ejercicio de la libertad religiosa y de culto, proporcionando un marco formal para el asesoramiento t&eacute;cnico y la participaci&oacute;n en el dise&ntilde;o de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas relacionadas con la diversidad religiosa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Maialen Ferreira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/euskadi/consejo-interreligioso-euskadi-unira-ocho-religiones-medidas-menus-funerales-espacios-publicos-culto_1_13090386.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 23 Mar 2026 14:02:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2c31db67-4b30-4659-8b33-4ad2ceecb211_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="94285" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2c31db67-4b30-4659-8b33-4ad2ceecb211_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="94285" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Consejo Interreligioso de Euskadi unirá ocho religiones con medidas en menús, funerales y espacios públicos de culto]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2c31db67-4b30-4659-8b33-4ad2ceecb211_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Euskadi,Bizkaia,Gipuzkoa,Álava,Religión,Libertad religiosa,Sentimientos religiosos,Iglesia,Catolicismo,Iglesia católica,Musulmanes,Comunidad musulmana,Budismo,Gobierno vasco,Parlamento Vasco,Educación,Administración pública]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El machismo 'a la carta' de la ultraderecha: utiliza el burka mientras niega la violencia de género]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/machismo-carta-ultraderecha-utiliza-burka-niega-violencia-genero_1_12995183.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/70f05fe8-228f-4aaf-b7be-466830c0edc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136820.jpg" width="4179" height="2351" alt="El machismo &#039;a la carta&#039; de la ultraderecha: utiliza el burka mientras niega la violencia de género"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Pese a no haber salido adelante, la propuesta de prohibir la prenda en el espacio público utiliza entre sus argumentos la supuesta protección de las mujeres, algo que la ultraderecha también enarbola para vincular delitos sexuales e inmigración: "No importan las violaciones, sino quién las comete"</p><p class="subtitle">El intento de PP y Vox de prohibir el burka decae en el Congreso por el 'no' de Junts
</p></div><p class="article-text">
        Una pr&aacute;ctica &ldquo;sencillamente incompatible&rdquo; con la cultura propia de Occidente que atenta contra mujeres y ni&ntilde;as. As&iacute; es como justifica Vox su ley para prohibir el burka y el niqab en el espacio p&uacute;blico, con la que pretende vetar el uso de esta prenda a las mujeres, independientemente de que sea de forma voluntaria o impuesta, y que pese a contar con el apoyo del Partido Popular, <a href="https://www.eldiario.es/politica/junts-rechaza-propuesta-vox-prohibir-burka-registra-propia-regulacion-velo-integral_1_12996542.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha deca&iacute;do en el Congreso</a> este martes. Pese a no salir adelante &ndash;por la oposici&oacute;n de Junts, que aun as&iacute; admite compartir el fondo y presentar&aacute; su propia iniciativa&ndash;, el texto es un paso m&aacute;s en el intento de la extrema derecha de hacer calar un relato excluyente utilizando como pretexto los derechos de las mujeres. 
    </p><p class="article-text">
        Lo apunta ya Vox desde <a href="https://www.eldiario.es/politica/expulsion-multas-20-200-euros-letra-pequena-ley-vox-prohibir-velo-islamico-apoya-pp_1_12993764.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el inicio de la propuesta</a>, que lleva por t&iacute;tulo &ldquo;la protecci&oacute;n de la dignidad de las mujeres y la seguridad ciudadana en el espacio p&uacute;blico&rdquo;. La ley justifica que &ldquo;la llegada masiva de inmigrantes de pa&iacute;ses con fuerte influencia islamista&rdquo; conduce a admitir costumbres &ldquo;incompatibles con el modo de vida de nuestra civilizaci&oacute;n&rdquo; y se refiere a la &ldquo;eliminaci&oacute;n&rdquo; de la &ldquo;identidad de las mujeres y las ni&ntilde;as&rdquo;, el &ldquo;sometimiento al var&oacute;n&rdquo; y una &ldquo;posici&oacute;n netamente subordinada [de ellas]&rdquo; que, asegura el texto, &ldquo;ser&iacute;a considerada inaceptable&rdquo; en &ldquo;cualquier pa&iacute;s occidental&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Los mensajes reproducen la narrativa ultra que plantea una supuesta identidad nacional en crisis por la llegada de extranjeros y que coloca a las mujeres en el centro de esta amenaza. Es un discurso con ecos a nivel global. &ldquo;Hay una clara tendencia internacional que intenta legitimar la restricci&oacute;n de derechos de las personas migrantes bajo motivos de seguridad y de protecci&oacute;n de las mujeres&rdquo;, esgrime Ver&oacute;nica Barroso, responsable de Relaciones Institucionales de Pol&iacute;tica Interior de Amnist&iacute;a Internacional.
    </p><p class="article-text">
        La organizaci&oacute;n <a href="https://www.amnesty.org/es/latest/news/2024/12/iran-new-compulsory-veiling-law-intensifies-oppression-of-women-and-girls/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">condena la imposici&oacute;n</a> y el uso obligatorio del velo, usado como instrumento de exclusi&oacute;n de las mujeres en algunas culturas con grupos que hacen una interpretaci&oacute;n estricta del Islam, pero al mismo tiempo se opone a su prohibici&oacute;n. Tanto el burka como el niqab cubren el rostro entero, salvo los ojos &ndash;en el caso del burka, mediante una rejilla&ndash;. &ldquo;Tanto obligar como prohibir vulnera derechos. Lejos de protegerlas, la prohibici&oacute;n puede ser contraproducente. Una cosa es que los Estados intervengan en situaciones concretas de violencia y amenaza, contando siempre con la mujer, pero decretar una prohibici&oacute;n general conlleva una restricci&oacute;n indiscriminada. Se sabe que puede incluso discriminarlas a&uacute;n m&aacute;s y confinarlas a una mayor exclusi&oacute;n dentro y fuera de la comunidad musulmana&rdquo;, se&ntilde;ala Barroso en l&iacute;nea con la advertencia que hizo <a href="https://www.eldiario.es/politica/supremo-alerto-riesgo-aislamiento-mujeres-prohibir-burka-piden-pp-vox_1_12995888.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hace unos a&ntilde;os el Tribunal Supremo</a>, que consider&oacute; que no se puede asumir que todas las mujeres portan velo &ldquo;como consecuencia de una coacci&oacute;n externa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Aunque el debate sobre el velo resurge de vez en cuando desde hace a&ntilde;os &ndash;hay en la izquierda y en el movimiento feminista posiciones que tambi&eacute;n abogan por prohibirlo&ndash;, la propuesta de Vox es un intento de &ldquo;posicionar la islamofobia en el espacio p&uacute;blico&rdquo;, apunta la investigadora Nuria Alabao, autora de <em>Las guerras de g&eacute;nero. La pol&iacute;tica sexual de las derechas radicales</em>. &ldquo;Los derechos de las mujeres son un veh&iacute;culo para plantear ideas racistas. En el fondo, no hay una preocupaci&oacute;n real por su situaci&oacute;n&rdquo;, sostiene. El texto de la ultraderecha habla de un &ldquo;inasumible incremento de la poblaci&oacute;n extranjera&rdquo; y advierte sobre la supuesta &ldquo;imposici&oacute;n de ideolog&iacute;a islamista&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La periodista, que coincide con Amnist&iacute;a Internacional en que el veto puede tener efectos indeseados en las propias mujeres, alude a que &ldquo;la instrumentalizaci&oacute;n&rdquo; de los derechos de las mujeres por parte de la ultraderecha no es nueva. &ldquo;Sus dos grandes l&iacute;neas estrat&eacute;gicas para defender una supuesta naci&oacute;n espa&ntilde;ola y cultura europea frente al islam tienen precisamente que ver con este marco&rdquo;, esgrime. Por un lado, las pol&iacute;ticas contra el velo y, por otro, la asociaci&oacute;n de inseguridad e inmigraci&oacute;n, con el foco espec&iacute;ficamente puesto en las agresiones sexuales. De hecho, Vox y el PP ya <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-exige-gobierno-prohiba-burka-espacios-publicos-vox-afea-propuesta-descafeinada_1_12959378.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unieron sus votos en Baleares</a> a principios de mes para aprobar una moci&oacute;n para exigir la prohibici&oacute;n del burka al estilo de lo que se ha votado en el Congreso.
    </p><p class="article-text">
        F&aacute;tima Tahiri, doctora en Estudios &Aacute;rabes e Isl&aacute;micos y profesora de la Universidad Aut&oacute;noma de Madrid, cree se trata de &ldquo;una iniciativa vac&iacute;a&rdquo; para &ldquo;distraer a la poblaci&oacute;n de los problemas reales que tendr&iacute;an que ocuparnos&rdquo;, puesto que &ldquo;el uso de esta prenda en Espa&ntilde;a es m&iacute;nimo&rdquo;. La experta sostiene que el discurso de Vox &ldquo;responde a una l&oacute;gica islam&oacute;foba en la que la mujer musulmana es a la vez v&iacute;ctima y verdugo&rdquo;: por un lado, v&iacute;ctima de una religi&oacute;n &ldquo;considerada machista <em>per se</em>, anulando toda agencia de las mujeres e invisibilizando otros problemas de car&aacute;cter sociopol&iacute;tico&rdquo; y, por otro, &ldquo;verdugo&rdquo;, al ser considerada &ldquo;una amenaza a la cultura occidental&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La proposici&oacute;n de ley incorporaba como delito al C&oacute;digo Penal la imposici&oacute;n &ldquo;mediante violencia, intimidaci&oacute;n o coacci&oacute;n&rdquo; del burka o el niqab y reformaba la 'ley mordaza' para permitir multas de hasta 600 euros a las propias mujeres por llevar la prenda y hasta 20.000 euros por reincidir, <a href="https://www.eldiario.es/politica/expulsion-multas-20-200-euros-letra-pequena-ley-vox-prohibir-velo-islamico-apoya-pp_1_12993764.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">adem&aacute;s de la expulsi&oacute;n del pa&iacute;s.</a>
    </p><h2 class="article-text">Igualdad 'a la carta'</h2><p class="article-text">
        La defensa de las mujeres es una l&iacute;nea argumental habitual que convive con otras como la seguridad ciudadana en las iniciativas de Vox sobre inmigraci&oacute;n y en sus <a href="https://www.eldiario.es/politica/vox-plantea-abiertamente-proceso-expulsion-masiva-migrantes_1_12445840.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">propuestas de expulsi&oacute;n</a> de extranjeros. &ldquo;El Gobierno ha sacrificado a las mujeres y ni&ntilde;as de Espa&ntilde;a en el altar del multiculturalismo&rdquo;, dijo la diputada de Vox Roc&iacute;o de Meer el pasado septiembre, cuando reclam&oacute; el cierre de los centros de menores extranjeros no acompa&ntilde;ados. En junio, present&oacute; una proposici&oacute;n no de ley para exigir que se declarara el velo contrario a los derechos de las mujeres y, <a href="https://www.eldiario.es/desalambre/congreso-rechazara-bloque-vox-elimiar-unica-via-regularizar-migrantes-han-vivido-anos-espana_1_12608187.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unos meses m&aacute;s tarde</a>, intent&oacute; acabar con la regularizaci&oacute;n por arraigo incorporando al texto motivos similares. A la propuesta tambi&eacute;n se sum&oacute; el PP, que ha endurecido progresivamente su posici&oacute;n en este tema.
    </p><p class="article-text">
        En todas las iniciativas, los derechos de las mujeres emergen como argumento y se erigen como objetivo: &ldquo;Que las mujeres puedan sentirse seguras en su propio pa&iacute;s&rdquo;, describen desde Vox. A las declaraciones y acciones legislativas, se une el uso de las redes sociales para amplificar casos de agresiones sexuales atribuidos a hombres extranjeros, algo que tambi&eacute;n hacen sistem&aacute;ticamente las principales cuentas de agitadores ultra y de <a href="https://www.eldiario.es/politica/extremas-derechas-vox-estrategia-global-neofascismo_129_12477230.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">grupos de extrema derecha</a> activos en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        La investigadora Nuria Alabao cree que &ldquo;la base del discurso es aprovecharse del feminismo y las luchas de las disidencias sexuales para afirmar que hay grupos que no se integran ni asumen los valores europeos. Estos valores son la igualdad y la equidad, pero parad&oacute;jicamente y al mismo tiempo, son partidos que solo los mencionan cuando tienen que ver con extranjeros mientras rechazan cualquier otra medida que tenga que ver con desigualdad estructural&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Se refiere a la posici&oacute;n negacionista de la violencia machista que Vox enarbola y que le ha llevado a ser<a href="https://www.eldiario.es/politica/congreso-aprueba-informe-pacto-violencia-genero-envia-pleno-unico-voto-vox_1_12059396.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> la &uacute;nica formaci&oacute;n pol&iacute;tica</a> que vot&oacute; en contra del Pacto de Estado contra la Violencia de G&eacute;nero a pesar de que en los &uacute;ltimos cinco a&ntilde;os han sido asesinadas una media de 50 mujeres al a&ntilde;o por sus parejas o exparejas hombres. Aun as&iacute;, la ultraderecha apuesta por negar las <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/cuatro-mujeres_1_12378168.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">diferencias cualitativas y cuantitativas</a> que existen entre la violencia de g&eacute;nero y la dom&eacute;stica &ndash;aquella que se da en el &aacute;mbito familiar&ndash; e insiste en diluir sus ra&iacute;ces machistas. 
    </p><p class="article-text">
        Por eso se opone sistem&aacute;ticamente a cualquier iniciativa que tenga que ver con igualdad de g&eacute;nero, ha intentado derogar la ley de 2004 asegurando que &ldquo;discrimina a los hombres&rdquo; y forma parte a nivel global <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/abascal-abogados-cristianos-think-tanks-trump-internacional-ultraderechista-confabula-bruselas_1_12951021.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">de una alianza</a> que criminaliza el feminismo, busca tumbar derechos como el aborto y promueve el discurso <a href="https://www.eldiario.es/internacional/theguardian/ideologia-mortal-popularizo-teoria-gran-reemplazo_1_9070980.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">del Gran Reemplazo</a>, una teor&iacute;a de ultraderecha seg&uacute;n el cual se estar&iacute;a intentando sustituir a la poblaci&oacute;n blanca en Occidente por inmigrantes. Este martes, al tiempo que el Congreso tumbaba la iniciativa de Vox gracias al 'no' de Junts, en Baleares, las derechas <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/parlament-balear-asume-discurso-ultra-remigracion-urge-deportar-migrantes-no-integren_1_12998167.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">escenificaban de nuevo</a> su acuerdo en materia migratoria asumiendo la tesis de la &ldquo;reemigraci&oacute;n&rdquo;, popularizada por la ultraderecha europea y las formaciones neonazis, en Espa&ntilde;a y en el exterior.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No importa el hecho de las violaciones, sino qui&eacute;n las comete. Si son espa&ntilde;oles blancos, estos sectores hablan de denuncias falsas o de la presi&oacute;n de las feministas, pero si la violaci&oacute;n es cometida por un no blanco, entonces recurren a legitimar el discurso de los derechos de las mujeres para validar pol&iacute;ticas racistas&rdquo;, resume F&aacute;tima Tahiri, que apunta a c&oacute;mo Vox, al mismo tiempo que enarbola la seguridad y los derechos de las mujeres para proponer la prohibici&oacute;n del burka, sigue sin impulsar &ldquo;pol&iacute;ticas efectivas contra la violencia sexual y de g&eacute;nero&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; del debate sobre el velo, las voces consultadas para el reportaje apuntan al fondo de la cuesti&oacute;n. &ldquo;Hay que saber qui&eacute;n est&aacute; instrumentalizando qu&eacute; discurso&rdquo;, sostiene la activista antirracista Miriam Hatibi. &ldquo;La agenda de la ultraderecha es la islamofobia, no la protecci&oacute;n de las mujeres. Hay que tener en cuenta que esta no es una medida que est&eacute;n pidiendo las musulmanas, sino que es un veto impuesto por un partido que pretende eliminar cualquier presencia p&uacute;blica del islam en Espa&ntilde;a&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><p class="article-text">
        Por eso Tahiri, que lamenta que el discurso de Vox &ldquo;sea reproducido muchas veces por mujeres&rdquo;, califica el intento de vetar el burka y el niqab como &ldquo;una distracci&oacute;n y un espejismo de lo verdaderamente importante&rdquo;: &ldquo;La verdadera pregunta que debemos hacernos como sociedad en general y como mujeres en particular es c&oacute;mo en pleno siglo XXI todav&iacute;a seguimos debatiendo y legislando sobre el cuerpo de las mujeres. C&oacute;mo puede ser que a d&iacute;a de hoy nuestro cuerpo sea indicativo de desarrollo o subdesarrollo mientras que nunca se ha hecho nada parecido con el cuerpo de los hombres&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Marta Borraz]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/machismo-carta-ultraderecha-utiliza-burka-niega-violencia-genero_1_12995183.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 19 Feb 2026 20:27:04 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/70f05fe8-228f-4aaf-b7be-466830c0edc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136820.jpg" length="8569259" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/70f05fe8-228f-4aaf-b7be-466830c0edc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136820.jpg" type="image/jpeg" fileSize="8569259" width="4179" height="2351"/>
      <media:title><![CDATA[El machismo 'a la carta' de la ultraderecha: utiliza el burka mientras niega la violencia de género]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/70f05fe8-228f-4aaf-b7be-466830c0edc4_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136820.jpg" width="4179" height="2351"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vox,Extrema derecha,Feminismo,Violencia machista,Burka,Musulmanes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vox i PP aproven una proposició per exigir la prohibició del burca als espais públics de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vox-i-pp-aproven-proposicio-per-exigir-prohibicio-burca-als-espais-publics-balears_1_12960180.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vox i PP aproven una proposició per exigir la prohibició del burca als espais públics de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'esquerra acusa populars i extrema dreta de lliurar una “guerra per veure qui és més racista i qui genera més odi”. Els d'Abascal titllen la proposta de “descafeïnada” i desvien el debat sobre els drets de la dona a la seguretat: “Sota un burca pot anar un terrorista amb barba i no ens n'assabentaríem”</p><p class="subtitle">Un diputat balear de Vox demana prohibir el vel islàmic però el defensa en les monges: “Elles estan sotmeses a Déu”
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts, amb els vots de PP i Vox, una proposici&oacute; no de llei (PNL) dels populars per instar el Govern central a prohibir l'&uacute;s del burca i el nicab als espais p&uacute;blics. La iniciativa ha tirat endavant entre dures cr&iacute;tiques de l'esquerra: mentre el diputat d'Unides Podem ha recriminat que la proposta &ldquo;no t&eacute; cap intenci&oacute; alliberadora&rdquo;, el PSIB-PSOE ha retret que la proposta obeeix, m&eacute;s que a una preocupaci&oacute; real pels drets de les dones, a una &ldquo;guerra per veure qui &eacute;s m&eacute;s racista i qui genera m&eacute;s odi&rdquo;. No debades, la formaci&oacute; d'extrema dreta havia presentat esmenes per vetar el vel isl&agrave;mic en la seva totalitat, no nom&eacute;s l'integral, sota pretext que &ldquo;la dignitat d'una dona no es pot mesurar amb cent&iacute;metres de tela&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Durant el debat de la PNL, el diputat de Vox Sergio Rodr&iacute;guez ha carregat contra el contingut del text en considerar que la proposici&oacute; ha estat &ldquo;convenientment descafe&iuml;nada pel PP&rdquo;, recordant que el seu grup va reclamar el passat mes de novembre vetar&nbsp;l'&uacute;s de tota vestimenta isl&agrave;mica i establir un mecanisme de sanci&oacute; i l'enduriment de les penes en aquest sentit, proposta a la qual es van oposar els conservadors. Tot i insistir en la defensa de la dignitat i els drets de les dones, Rodr&iacute;guez ha articulat un discurs amb refer&egrave;ncies expl&iacute;cites a la seguretat al costat d'estereotips culturals i apel&middot;lacions a la por: &ldquo;Sota un burca pot anar un terrorista amb barba i no ens n'adonar&iacute;em&rdquo;, ha asseverat, matisant a continuaci&oacute; que &ldquo;l'important aqu&iacute; no &eacute;s nom&eacute;s la q&uuml;esti&oacute; de la seguretat&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El parlamentari tamb&eacute; ha rebutjat que l'&uacute;s del vel pugui considerar-se una elecci&oacute; lliure, especialment en el cas de nenes, ironitzant que &ldquo;el mes d'agost a Mallorca es tapen fins la gola perqu&egrave; &eacute;s un s&iacute;mbol de la seva llibertat&rdquo;. &ldquo;No est&agrave;n obligades ni pels seus pares, ni per la seva fam&iacute;lia. Ho fan lliurement&rdquo;. A aix&ograve; ha sumat atacs directes als grups d'esquerres, als quals ha acusat d'&ldquo;enmascarar&rdquo; la discriminaci&oacute; de la dona per &ldquo;aquesta xorrada de la multiculturalitat&rdquo; i de ser &ldquo;c&ograve;mplices&rdquo; de pr&agrave;ctiques que, al seu judici, no haurien de tenir cabuda en una societat democr&agrave;tica. Aix&iacute; mateix, ha situat els populars en un &ldquo;dilema&rdquo; entre el seu discurs actual i posicions mantingudes anteriorment.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, la diputada del PP Cristina Gil, encarregada de defensar la proposta, ha sostingut que &ldquo;no es pot tolerar que hi hagi dones obligades a cobrir-se de peus a cap&rdquo; i ha argumentat que un Estat democr&agrave;tic &ldquo;no pot mostrar-se indiferent davant models culturals, religiosos o tradicions contraris a principis innegociables com la igualtat, la dignitat i la llibertat&rdquo;. La PNL tamb&eacute; inclou una condemna expl&iacute;cita de pr&agrave;ctiques com el matrimoni for&ccedil;at o la mutilaci&oacute; genital femenina, malgrat tractar-se, com ha subratllat el portaveu de M&eacute;s per Mallorca Llu&iacute;s Apesteguia, de pr&agrave;ctiques &ldquo;ja incloses en el Codi Penal&rdquo;, per la qual cosa ha considerat la iniciativa d'un mer exercici ret&ograve;ric sense contingut normatiu real. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Posats a proposar obvietats, podr&iacute;em proposar que el Parlament manifesti que els assassinats van contra la vida&rdquo;, ha remarcat el diputat ecosobiranista, qui ha acusat PP i Vox de competir &ldquo;per obtenir reditu electoral de la islamof&ograve;bia creixent que l'extrema dreta populista est&agrave; fomentant&rdquo;. Apesteguia ha incidit en que &ldquo;sols els diferencia el grau, perqu&egrave; la demag&ograve;gia barata &eacute;s exactament la mateixa&rdquo;. &ldquo;Entre la proposta del PP i la proposta de Vox no hi ha una &ograve;ptica pol&iacute;tica diferent, sin&oacute; 15 gin-t&ograve;nics de difer&egrave;ncia. Un 'aguanta el cubata' de manual. S&oacute;n vost&egrave;s una c&ograve;pia barata de Vox&rdquo;, ha asseverat dirigint-se a la bancada popular.
    </p><p class="article-text">
        Del mateix mode, ha subratllat que una prohibici&oacute; generalitzada del vel isl&agrave;mic no &eacute;s una eina efica&ccedil; per abordar la seva imposici&oacute;. &ldquo;No es poden proposar solucions simplistes a problemes complexos&rdquo;, ha recalcat el representant de M&eacute;s per Mallorca, al&middot;ludint a una sent&egrave;ncia del Tribunal Suprem que adverteix que la prohibici&oacute; del vel integral &ldquo;pot acabar suposant una doble discriminaci&oacute; a les dones que el pateixen&rdquo;. &ldquo;Perqu&egrave; si un home obliga la seva dona a posar-se un burca per anar al metge, qu&egrave; passar&agrave; si prohibim el burca al centre de salut? Que el seu marit segurament el que li prohibir&agrave; ser&agrave; anar al metge&rdquo;, ha concl&oacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, la diputada socialista Teresa Su&aacute;rez ha qualificat el debat de &ldquo;guerra per veure qui &eacute;s m&eacute;s racista i qui genera m&eacute;s odi&rdquo;, mentre que, des d'Unides Podem, Jos&eacute; Mar&iacute;a Garc&iacute;a ha advertit que una decisi&oacute; d'aquest calibre no s'hauria d'adoptar &ldquo;sense tenir en compte les dones musulmanes&rdquo;, recriminant que la iniciativa &ldquo;no t&eacute; una intenci&oacute; alliberadora&rdquo;, sin&oacute; que l'&uacute;nic que busca &eacute;s &ldquo;atacar una religi&oacute;&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La proposta</strong></h2><p class="article-text">
        Amb l'aprovaci&oacute; de la PNL, el Parlament balear insta el Govern d'Espanya a impulsar les reformes legislatives necess&agrave;ries per prohibir l'&uacute;s del vel isl&agrave;mic integral en tots els edificis i instal&middot;lacions de titularitat p&uacute;blica. Aquest punt del text, que sost&eacute; que el burca constitueix una forma d'opressi&oacute; i submissi&oacute; contr&agrave;ria als drets fonamentals, la igualtat i la dignitat de les dones, ha tirat endavant amb els vots favorables de PP i Vox, el vot en contra d'Unides Podem i l'abstenci&oacute; de la resta de grups.
    </p><p class="article-text">
        El ple tamb&eacute; ha aprovat, amb 36 vots a favor -PP, Vox, M&eacute;s per Menorca i Podem- i 22 abstencions -M&eacute;s per Mallorca i PSIB-, una declaraci&oacute; que considera els matrimonis for&ccedil;ats i la mutilaci&oacute; genital femenina pr&agrave;ctiques contr&agrave;ries als valors b&agrave;sics de la societat espanyola i greument lesives per als drets fonamentals i la integritat de dones i nenes.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, la C&agrave;mara sol&middot;licita a l'Executiu central i a la Uni&oacute; Europea que estableixin normes, mecanismes sancionadors i un enduriment de les penes per castigar la imposici&oacute; del vel integral, aix&iacute; com pr&agrave;ctiques com els matrimonis for&ccedil;ats o la mutilaci&oacute; genital femenina. En aquest darrer punt, PP, Vox i Unides Podem han votat a favor, M&eacute;s per Mallorca s'ha abstingut i el PSIB s'ha posicionat en contra.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/vox-i-pp-aproven-proposicio-per-exigir-prohibicio-burca-als-espais-publics-balears_1_12960180.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Feb 2026 17:04:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="108217" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="108217" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vox i PP aproven una proposició per exigir la prohibició del burca als espais públics de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islamofobia,Burka,Hiyab,Islam,Musulmanes,Comunidad musulmana,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vox y PP aprueban una proposición para exigir la prohibición del burka en los espacios públicos de Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-exige-gobierno-prohiba-burka-espacios-publicos-vox-afea-propuesta-descafeinada_1_12959378.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vox y PP aprueban una proposición para exigir la prohibición del burka en los espacios públicos de Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La izquierda acusa a populares y extrema derecha de librar una “guerra por ver quién es más racista y quién genera más odio”. Los de Abascal tildan la propuesta de "descafeinada" y desvían el debate sobre los derechos de la mujer a la seguridad: "Bajo un burka puede ir un terrorista con barba y no nos enteraríamos"</p><p class="subtitle">Un diputado balear de Vox pide prohibir el velo islámico pero lo defiende en las monjas: “Ellas están sometidas a Dios”
</p></div><p class="article-text">
        El Parlament balear ha aprobado este martes, con los votos de PP y Vox, una proposici&oacute;n no de ley (PNL) de los populares para instar al Gobierno central a prohibir el uso del burka y el niqab en los espacios p&uacute;blicos. La iniciativa ha salido adelante entre duras cr&iacute;ticas de la izquierda: mientras el diputado de Unides Podem ha recriminado que la propuesta &ldquo;no tiene ninguna intenci&oacute;n liberadora&rdquo;, el PSIB-PSOE ha reprochado que la propuesta obedece, m&aacute;s que a una preocupaci&oacute;n real por los derechos de las mujeres, a una &ldquo;guerra por ver qui&eacute;n es m&aacute;s racista y qui&eacute;n genera m&aacute;s odio&rdquo;. No en vano, la formaci&oacute;n de extrema derecha hab&iacute;a presentado enmiendas para vetar el velo isl&aacute;mico en su totalidad, no solo el integral, so pretexto de que &ldquo;la dignidad de una mujer no se puede medir con cent&iacute;metros de tela&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Durante el debate de la PNL, el diputado de Vox Sergio Rodr&iacute;guez ha cargado contra el contenido del texto al considerar que la proposici&oacute;n ha sido &ldquo;convenientemente descafeinada por el PP&rdquo;, recordando que su grupo reclam&oacute; el pasado mes de noviembre vetar&nbsp;el uso de toda vestimenta isl&aacute;mica y establecer un mecanismo de sanci&oacute;n y el endurecimiento de las penas en este sentido, a lo que se opusieron los conservadores. Pese a insistir en la defensa de la dignidad y los derechos de las mujeres, Rodr&iacute;guez ha articulado un discurso con referencias expl&iacute;citas a la seguridad junto a estereotipos culturales y apelaciones al miedo: &ldquo;Bajo un burka puede ir un terrorista con barba y no nos enterar&iacute;amos&rdquo;, ha aseverado, matizando a continuaci&oacute;n que &ldquo;lo importante aqu&iacute; no es solo la cuesti&oacute;n de la seguridad&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El parlamentario tambi&eacute;n ha rechazado que el uso del velo pueda considerarse una elecci&oacute;n libre, especialmente en el caso de ni&ntilde;as, ironizando que &ldquo;en el mes de agosto en Mallorca se tapan hasta la gola porque es un s&iacute;mbolo de su libertad&rdquo;. &ldquo;No est&aacute;n obligadas ni por sus padres, ni por su familia. Lo hacen libremente&rdquo;, ha continuado. A ello ha sumado ataques directos a los grupos de izquierdas, a los que ha acusado de &ldquo;enmascarar&rdquo; la discriminaci&oacute;n de la mujer por &ldquo;esa chorrada de la multiculturalidad&rdquo; y de ser &ldquo;c&oacute;mplices&rdquo; de pr&aacute;cticas que, a su juicio, no deber&iacute;an tener cabida en una sociedad democr&aacute;tica. Asimismo, ha situado a los populares en un &ldquo;dilema&rdquo; entre su discurso actual y posiciones mantenidas anteriormente.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la diputada del PP Cristina Gil, encargada de defender la propuesta, ha sostenido que &ldquo;no se puede tolerar que haya mujeres obligadas a cubrirse de los pies a la cabeza&rdquo; y ha argumentado que un Estado democr&aacute;tico &ldquo;no puede mostrarse indiferente ante modelos culturales, religiosos o tradiciones contrarios a principios innegociables como la igualdad, la dignidad y la libertad&rdquo;. La PNL tambi&eacute;n incluye una condena expl&iacute;cita de pr&aacute;cticas como el matrimonio forzado o la mutilaci&oacute;n genital femenina, pese a tratarse, como ha subrayado el portavoz de M&eacute;s per Mallorca Llu&iacute;s Apesteguia, de pr&aacute;cticas &ldquo;ya incluidas en el C&oacute;digo Penal&rdquo;, por lo que ha considerado la iniciativa de un mero ejercicio ret&oacute;rico sin contenido normativo real. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Puestos a proponer obviedades, podr&iacute;amos proponer que el Parlament manifieste que los asesinatos van contra la vida&rdquo;, ha remarcado el diputado ecosoberanista, quien ha acusado a PP y Vox de competir &ldquo;por obtener r&eacute;dito electoral de la islamofobia creciente que la extrema derecha populista est&aacute; fomentando&rdquo;. Apesteguia ha incidido en que &ldquo;solo les diferencia el grado, porque la demagogia barata es exactamente la misma&rdquo;. &ldquo;Entre la propuesta del PP y la propuesta de Vox no hay una &oacute;ptica pol&iacute;tica diferente, sino 15 gin-tonics de diferencia. Un 'aguanta el&nbsp;cubata'&nbsp;de manual. Son ustedes una copia barata de Vox&rdquo;, ha aseverado dirigi&eacute;ndose a la bancada popular.
    </p><p class="article-text">
        Del mismo modo, ha subrayado que una prohibici&oacute;n generalizada del velo isl&aacute;mico no es una herramienta eficaz para abordar su imposici&oacute;n. &ldquo;No se pueden proponer soluciones simplistas a problemas complejos&rdquo;, ha recalcado el representante de M&eacute;s per Mallorca, aludiendo a una sentencia del Tribunal Supremo que advierte de que la prohibici&oacute;n del velo integral &ldquo;puede acabar suponiendo una doble discriminaci&oacute;n a las mujeres que lo sufren&rdquo;. &ldquo;Porque si un hombre obliga a su mujer a ponerse un burka para ir al m&eacute;dico, &iquest;qu&eacute; pasar&aacute; si prohibimos el burka en el centro de salud? Que su marido seguramente lo que le prohibir&aacute; ser&aacute; ir al m&eacute;dico&rdquo;, ha concluido. 
    </p><p class="article-text">
        La diputada socialista Teresa Su&aacute;rez ha calificado el debate de &ldquo;guerra para ver qui&eacute;n es m&aacute;s racista y qui&eacute;n genera m&aacute;s odio&rdquo;, mientras que, desde Unides Podem, Jos&eacute; Mar&iacute;a Garc&iacute;a ha advertido de que una decisi&oacute;n de este calado no deber&iacute;a adoptarse &ldquo;sin tener en cuenta a las mujeres musulmanas&rdquo;, recriminando que la iniciativa &ldquo;no tiene una intenci&oacute;n liberadora&rdquo;, sino que lo &uacute;nico que busca es &ldquo;atacar una religi&oacute;n&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La propuesta</strong></h2><p class="article-text">
        Con la aprobaci&oacute;n de la PNL, el Parlament balear insta al Gobierno de Espa&ntilde;a a impulsar las reformas legislativas necesarias para prohibir el uso del velo isl&aacute;mico integral en todos los edificios e instalaciones de titularidad p&uacute;blica. Este punto del texto, que sostiene que el burka constituye una forma de opresi&oacute;n y sumisi&oacute;n contraria a los derechos fundamentales, la igualdad y la dignidad de las mujeres, ha salido adelante con los votos favorables de PP y Vox, el voto en contra de Unides Podem y la abstenci&oacute;n del resto de grupos.
    </p><p class="article-text">
        El pleno tambi&eacute;n ha aprobado, con 36 votos a favor -PP, Vox, M&eacute;s per Menorca y Podem- y 22 abstenciones -M&eacute;s per Mallorca y PSIB-, una declaraci&oacute;n que considera los matrimonios forzados y la mutilaci&oacute;n genital femenina pr&aacute;cticas contrarias a los valores b&aacute;sicos de la sociedad espa&ntilde;ola y gravemente lesivas para los derechos fundamentales y la integridad de mujeres y ni&ntilde;as.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, la C&aacute;mara solicita al Ejecutivo central y a la Uni&oacute;n Europea que establezcan normas, mecanismos sancionadores y un endurecimiento de las penas para castigar la imposici&oacute;n del velo integral, as&iacute; como pr&aacute;cticas como los matrimonios forzados o la mutilaci&oacute;n genital femenina. En este &uacute;ltimo punto, PP, Vox y Unides Podem han votado a favor, M&eacute;s per Mallorca se ha abstenido y el PSIB se ha posicionado en contra.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-balear-exige-gobierno-prohiba-burka-espacios-publicos-vox-afea-propuesta-descafeinada_1_12959378.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Feb 2026 15:35:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="108217" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="108217" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vox y PP aprueban una proposición para exigir la prohibición del burka en los espacios públicos de Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/98f7194d-cdbf-4a76-a4e6-4931efed0204_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islamofobia,Burka,Hiyab,Islam,Musulmanes,Comunidad musulmana,PP - Partido Popular,Vox,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La troballa de cinc cossos reobre la història de la resistència musulmana a la muntanya després de la conquesta de Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/troballa-cinc-cossos-reobre-historia-resistencia-musulmana-muntanya-despres-conquesta-mallorca_1_12948403.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e47d0727-284a-4a28-bf3e-598ce329f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La troballa de cinc cossos reobre la història de la resistència musulmana a la muntanya després de la conquesta de Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El descens del nivell de l'aigua de l'embassament del Gorg Blau ha permès recuperar les restes dels qui, juntament amb més de 15.000 persones, van fugir a la Serra de Tramuntana per protegir-se de la repressió i el captiveri. Les tropes cristianes els van aïllar fins a caure sotmesos per la fam i les condicions extremes</p><p class="subtitle">Una cambra funerària oculta durant més de 3.000 anys obre una finestra inèdita a la prehistòria de Mallorca
</p></div><p class="article-text">
        Quan el nivell de l'aigua de l'embassament del Gorg Blau descendeix, el paisatge retorna fragments d'un passat que mai no va acabar de tancar-se. Entre vestigis de murs i cer&agrave;miques han emergit diversos cossos enterrats fa m&eacute;s de vuit segles que, segons els investigadors que treballen sobre el terreny, pertanyerien a cinc dels m&eacute;s de 15.000 musulmans que van fugir a la Serra de Tramuntana despr&eacute;s de la conquesta cristiana de Mallorca el 1229. La troballa, que ha motivat una intervenci&oacute; d'urg&egrave;ncia per rescatar les restes de l'erosi&oacute;, torna a posar en primer pla una hist&ograve;ria inc&ograve;moda: la de l'&egrave;xode massiu d'homes, dones i nens que van cercar aixopluc a la muntanya per protegir-se de la repressi&oacute;, el captiveri i la p&egrave;rdua de terres, repartides entre els conqueridors despr&eacute;s de la caiguda de Madina Mayurqa. &ldquo;Ha estat, sobretot, un tema de salvament&rdquo;, emfatitza l'arque&ograve;leg Jaume Dey&agrave;, un dels codirectors de les excavacions.
    </p><p class="article-text">
        El descobriment que avan&ccedil;a elDiario.es ha tingut lloc al jaciment d'Almallutx, n&uacute;cli central des del qual es va articular aquell sistema de refugi i superviv&egrave;ncia i, a l'actualitat, lloc clau per entendre l'&uacute;ltim episodi de la resist&egrave;ncia musulmana a l'illa. El passat mes de novembre, i despr&eacute;s de comprovar durant els &uacute;ltims anys com nombroses restes humanes han acabat desapareixent per l'impacte de l'aigua i l'arrossegament de sediments, els arque&ograve;legs van sol&middot;licitar perm&iacute;s per realitzar una intervenci&oacute; d'urg&egrave;ncia amb l'objectiu d'evitar la p&egrave;rdua dels cinc cossos i procedir al seu rescat. &ldquo;El jaciment es troba dins de l'embassament, cosa que provoca una forta erosi&oacute;. Quan baixa el nivell de l'aigua, moltes zones queden exposades a la intemp&egrave;rie, cosa que permet que les restes aflorin&rdquo;, assenyala Dey&agrave;, qui afirma que &ldquo;hi ha molt&iacute;ssimes m&eacute;s&rdquo; esperant a poder ser recuperades. 
    </p><p class="article-text">
        L'investigador assevera, tanmateix, que l'equip porta anys &ldquo;esperant ajuda institucional&rdquo; per poder dur a terme intervencions arqueol&ograve;giques m&eacute;s profundes que permetin salvar i documentar &ldquo;tot el que est&agrave; desapareixent&rdquo;. Juntament amb Pablo Galera, Dey&agrave; s'ha bolcat en els &uacute;ltims anys a desvetllar i documentar l'entramat urb&agrave; isl&agrave;mic millor conservat de Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3d9549b-2081-4183-ae14-4ed2f2cc6506_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3d9549b-2081-4183-ae14-4ed2f2cc6506_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3d9549b-2081-4183-ae14-4ed2f2cc6506_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3d9549b-2081-4183-ae14-4ed2f2cc6506_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3d9549b-2081-4183-ae14-4ed2f2cc6506_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b3d9549b-2081-4183-ae14-4ed2f2cc6506_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b3d9549b-2081-4183-ae14-4ed2f2cc6506_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un dels cossos trobats al jaciment d&#039;Almallutx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un dels cossos trobats al jaciment d&#039;Almallutx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les noves troballes podrien donar llum sobre les condicions de vida, els patrons d'assentament i el col&middot;lapse final de la poblaci&oacute; musulmana a la major de les Balears. I &eacute;s que, com sostenen els investigadors, la presa de Madina Mayurqa no va suposar el final immediat de la comunitat isl&agrave;mica assentada a les illes des de l'any 903, quan l'arxip&egrave;lag va passar a dependre del Califat de C&ograve;rdova. Sota la seva tutela, l'actual Palma va registrar un creixement poblacional sense precedents i es va convertir en una de les majors i m&eacute;s din&agrave;miques ciutats d'Europa, tan sols superada per Constantinoble, Palerm o Ven&egrave;cia. Durant aquell per&iacute;ode, intrincats carrers de terra van comen&ccedil;ar a prendre forma m&eacute;s enll&agrave; de les antigues muralles&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/insolito-trazado-urbano-centro-palma-sugiere-presencia-teatro-romano_1_9278927.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">romanes</a>, aix&iacute; com edificacions com l'Alc&agrave;ssar Reial i la Suda, una quarantena de mesquites, cases de t&agrave;pia, banys p&uacute;blics, abeuradors, forns i barbacanes.
    </p><p class="article-text">
        El desembarcament de l'esquadra cristiana, tanmateix, ho va canviar tot. El 31 de desembre de 1229, l'ex&egrave;rcit de Jaume I va travessar la desapareguda porta B&acirc;l Al-Kofol l (posteriorment coneguda com a 'porta de la conquesta', 'porta de l'Esvaidor' i 'porta de Santa Margalida'), una de les entrades que aleshores donaven acc&eacute;s a l'interior de la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gran-socavon-sacado-luz-parte-obra-colosal-historia-palma-murallas_1_9997059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">emmurallada Madina&nbsp;Mayurqa</a>. Les tropes, formades per uns mil homes, van irrompre a l'actual capital balear esborrant al seu pas tot vestigi isl&agrave;mic: calia inventariar tota la riquesa de l'illa i distribuir-la entre els conqueridors, des de l'alta noblesa catalana passant per la prelatura eclesi&agrave;stica, les &Ograve;rdes Militars, la petita noblesa, els cavallers o la comunitat jueva.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b8f2e75-1f7b-43d9-b21c-e9998e83a01e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b8f2e75-1f7b-43d9-b21c-e9998e83a01e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b8f2e75-1f7b-43d9-b21c-e9998e83a01e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b8f2e75-1f7b-43d9-b21c-e9998e83a01e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b8f2e75-1f7b-43d9-b21c-e9998e83a01e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7b8f2e75-1f7b-43d9-b21c-e9998e83a01e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7b8f2e75-1f7b-43d9-b21c-e9998e83a01e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Embassament del Gorg Blau, sota el qual es troba el jaciment d&#039;Almallutx, últim assentament musulmà a l&#039;illa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Embassament del Gorg Blau, sota el qual es troba el jaciment d&#039;Almallutx, últim assentament musulmà a l&#039;illa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanmateix, tal com destaquen Dey&agrave; i Galera en les seves investigacions, una part molt significativa de la poblaci&oacute; andalus&iacute; no es va sotmetre immediatament. Unes 15.000 persones van optar per fugir cap a l'&uacute;nic espai que oferia una defensa natural enfront de l'ex&egrave;rcit feudal: la Serra de Tramuntana, principalment entre Soller i Pollen&ccedil;a, des d'on es va articular una &agrave;mplia xarxa de refugis, fortificacions i zones de pas que durant dos anys van permetre sostenir la resist&egrave;ncia enfront d'un enemic num&egrave;ricament superior. No va ser una fugida ca&ograve;tica, sin&oacute; un despla&ccedil;ament massiu i relativament organitzat encap&ccedil;alat per l&iacute;ders locals com Xuaip, citat com a cap de la resist&egrave;ncia musulmana en el <em>Llibre dels fets</em> que Jaume I va dictar als escrivans de la seva cort a l'&uacute;ltima etapa de la seva vida. Es tracta, a m&eacute;s a m&eacute;s, d'una de les fonts per antonom&agrave;sia de la conquesta de Mallorca, els preparatius i la culminaci&oacute; de la qual apareixen relatats entre els cap&iacute;tols 47 i 116.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Després de la conquesta de Jaume I, uns 15.000 musulmans van fugir cap a l&#039;únic espai que oferia una defensa natural enfront de l&#039;exèrcit feudal: la Serra de Tramuntana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Les raons de la fugida van ser m&uacute;ltiples: la por a la viol&egrave;ncia, la deportaci&oacute; i l'esclavitud, la ruptura de l'ordre social, pol&iacute;tic i religi&oacute;s que havia estructurat l'illa durant segles i la p&egrave;rdua de terres i mitjans de subsist&egrave;ncia a les zones planes, r&agrave;pidament repartides entre els conqueridors.
    </p><p class="article-text">
        Les investigacions de tots dos arque&ograve;legs, plasmades en estudis com <em>Almallutx: el &uacute;ltimo asentamiento musulm&aacute;n de Mallorca </em>i <em>Refugiats musulmans a la Serra Nord de Tramuntana. Una aproximaci&oacute; arqueol&ograve;gica als esdeveniments del 1229-1232</em>, indiquen que l'elecci&oacute; d'aquest enclavament no va ser casual: l'orografia oferia accessos naturals molt limitats, com es Coll de sa Batalla, els Tossals Verds o la Vall d&rsquo;en Marc, a m&eacute;s de cims escarpats i passos estrets, f&agrave;cilment defensables amb pocs mitjans, i una xarxa de coves, abrics i antics assentaments reutilitzables com a refugi immediat. Com subratllen les investigacions, els refugiats no es van limitar a ocultar-se, sin&oacute; que van controlar conscientment els accessos naturals a la Serra, com el Barranc de Biniaraix o els passos d'alta muntanya que connecten S&oacute;ller amb l'interior. Les fortificacions documentades responen a una arquitectura d'emerg&egrave;ncia pensada per vigilar, retardar l'aven&ccedil; enemic i guanyar temps.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aafa8c7a-de4e-482d-b7df-48665a4edea6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aafa8c7a-de4e-482d-b7df-48665a4edea6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aafa8c7a-de4e-482d-b7df-48665a4edea6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aafa8c7a-de4e-482d-b7df-48665a4edea6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/aafa8c7a-de4e-482d-b7df-48665a4edea6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/aafa8c7a-de4e-482d-b7df-48665a4edea6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/aafa8c7a-de4e-482d-b7df-48665a4edea6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Excavacions al jaciment d&#039;Almallutx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Excavacions al jaciment d&#039;Almallutx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Serra va actuar aix&iacute; com una aut&egrave;ntica muralla perimetral: incapa&ccedil;os de controlar el terreny muntany&oacute;s, les tropes de Jaume I van optar per consolidar el domini de la resta de l'illa mentre a la muntanya es perllongava una resist&egrave;ncia basada en el replegament, la defensa dels passos naturals i la superviv&egrave;ncia en condicions extremes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Com es van ocultar: coves, abrics i fortificacions</strong></h2><p class="article-text">
        Els arque&ograve;legs apunten que els fugitius van utilitzar cavitats naturals i balmes com a habitatge provisional i van aixecar petits murs per tancar l'espai, van realitzar nivelacions al terra i van crear rudiment&agrave;ries estructures per recollir aigua i protegir-se del vent. Entre els refugis documentats es troben la balma del Morro d&rsquo;en Joi, la Cova des Rovell, sa Tossa Alta, la Cova Mala, l'Aven&ccedil; des Vidre i les coves de l'entorn de Tossals Verds, Massanella, Escorca o Femenia. El volum de cer&agrave;mica trobat en molts d'aquests espais indica que no van ser amagatalls temporals, sin&oacute; llocs on la poblaci&oacute; civil es va establir i va viure de forma perllongada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El volum de ceràmica trobat en molts d&#039;aquests espais indica que no van ser amagatalls temporals, sinó llocs on la població civil es va establir i va viure de forma perllongada</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, en punts estrat&egrave;gics com Es Pinetons (Escorca), el Puig de n&rsquo;Escuder, el Puig des Castellot, el Pas de Moixarrins i el Puig des Castell de Binibona es van construir estructures defensives i fortificacions d'emerg&egrave;ncia amb t&egrave;cniques poc cuidades, per&ograve; eficaces per controlar els accessos naturals a la Serra i vigilar el territori.
    </p><p class="article-text">
        Un dels descobriments m&eacute;s reveladors als quals Dey&agrave; fa refer&egrave;ncia en una de les seves investigacions s&oacute;n les grans &agrave;rees de dispersi&oacute; cer&agrave;mica localitzades en cims molt agrestes, sense refugi natural ni arquitectura visible, en llocs com el Castell d&rsquo;Alar&oacute;, s&rsquo;Alcadena, ses Solanes, la Serra de ses Farines, el Puig Roig i el Puig Caragoler de Femenia, enclaus en els quals han aparegut restes d'olles, alf&agrave;bies, vaixelles de taula i fins i tot cer&agrave;miques de cert luxe, cosa que suggeriria despla&ccedil;aments repetits, campaments temporals o espais de concentraci&oacute; humana en condicions extremes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c5690a2-12be-441c-8c8e-fb61f8d839ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c5690a2-12be-441c-8c8e-fb61f8d839ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c5690a2-12be-441c-8c8e-fb61f8d839ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c5690a2-12be-441c-8c8e-fb61f8d839ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c5690a2-12be-441c-8c8e-fb61f8d839ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/1c5690a2-12be-441c-8c8e-fb61f8d839ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/1c5690a2-12be-441c-8c8e-fb61f8d839ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Iltats que integren les grans àrees de dispersió ceràmica documentades per Jaume Deyà"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Iltats que integren les grans àrees de dispersió ceràmica documentades per Jaume Deyà                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La investigaci&oacute; refor&ccedil;a, a m&eacute;s, la hip&ograve;tesi d'Almallutx com a n&uacute;cli organitzador del refugi musulm&agrave;: m&eacute;s enll&agrave; de ser un assentament a&iacute;sllat, el jaciment apareix com un espai on es va concentrar poblaci&oacute; de major rang social i des del qual s'hauria articulat algun tipus d'estructura de govern provisional, una lectura que es recolza tant en la densitat de restes arqueol&ograve;giques trobades com en la complexitat de l'entramat urb&agrave; documentat a la vall. 
    </p><p class="article-text">
        Davant la imatge d'una resist&egrave;ncia exclusivament armada, el treball posa l'accent en la dimensi&oacute; civil del refugi: l'abund&agrave;ncia i varietat de cer&agrave;miques -de cuina, emmagatzematge i taula- en llocs extremadament agrestes indicaria la pres&egrave;ncia continuada no solament de combatents, sin&oacute; tamb&eacute; de fam&iacute;lies senceres. Una evid&egrave;ncia que, a parer de Dey&agrave;, refor&ccedil;a la idea d'un despla&ccedil;ament for&ccedil;at de poblaci&oacute;, amb dones, nens i gent gran integrats en el sistema de superviv&egrave;ncia a la muntanya.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;abundància i varietat de ceràmiques indicaria la presència continuada de famílies, cosa que reforça la idea d&#039;un desplaçament forçat de població, amb dones, nens i gent gran integrats en el sistema de supervivència a la muntanya</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Subsist&egrave;ncia i fam</strong></h2><p class="article-text">
        La poblaci&oacute; refugiada, tanmateix, va haver de subsistir en un entorn hostil, especialment quan, un any despr&eacute;s de la irrupci&oacute; de les tropes cristianes a Mallorca, l'ofensiva va assolir la Serra, for&ccedil;ant amb aix&ograve; un primer pacte amb&nbsp;Xuaip que va provocar la rendici&oacute; de bona part de la poblaci&oacute; musulmana i dels castells d'Alar&oacute;, Pollen&ccedil;a i Santueri. A partir d'aquell moment, es va imposar una estrat&egrave;gia deliberada de desgast: incapaces de derrotar els refugiats en combat directe, les autoritats van optar per una estrat&egrave;gia d'asf&iacute;xia, a&iuml;llant la Serra de forma progressiva mitjan&ccedil;ant el tall de comunicacions i subministraments. La rendici&oacute;, per tant, no va ser fruit d'una derrota militar, sin&oacute; del col&middot;lapse material i hum&agrave; d'una poblaci&oacute; sotmesa a la fam, la pressi&oacute; constant i la impossibilitat de sostenir-se indefinidament en inh&ograve;spites condicions. Els assetjats van quedar aix&iacute; confinats, sense capacitat de cultivar ni abastir-se i sense acc&eacute;s a recursos b&agrave;sics, cosa que els va conduir a tal situaci&oacute; de fam extrema que es van veure abocats a alimentar-se d'herbes silvestres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La rendició va ser fruit del col·lapse material i humà d&#039;una població sotmesa a la fam, la pressió constant i la impossibilitat de sostenir-se indefinidament en inhòspites condicions</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;nom&eacute;s podien collir els blats en alguns llocs poc productius, que no els podien bastar, de forma que arribaren a una tan gran necessitat, que es menjaven les herbes per les muntanyes, a manera de b&egrave;sties&rdquo;, relata entre les seves p&agrave;gines el <em>Llibre dels Fets</em>. L'arqueologia recolza aquest escenari de precaritzaci&oacute; perllongada. No en va, Dey&agrave; al&middot;ludeix en aquest context a una &ldquo;troballa sorprenent&rdquo; que condensaria aquesta superviv&egrave;ncia l&iacute;mit: un abric en el qual, encastat al terra, hi havia un antic <em>ataifor&nbsp;</em>isl&agrave;mic (plat representatiu de la vaixella andalus&iacute;) que va quedar calcificat pel seu &uacute;s com a recipient per recollir l'aigua de la pluja.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c34fb794-b146-4359-80ff-ea0293c28fc0_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c34fb794-b146-4359-80ff-ea0293c28fc0_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c34fb794-b146-4359-80ff-ea0293c28fc0_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c34fb794-b146-4359-80ff-ea0293c28fc0_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c34fb794-b146-4359-80ff-ea0293c28fc0_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c34fb794-b146-4359-80ff-ea0293c28fc0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c34fb794-b146-4359-80ff-ea0293c28fc0_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;embassament del Gorg Blau i la Vall d&#039;Almallutx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;embassament del Gorg Blau i la Vall d&#039;Almallutx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El final: rendici&oacute;, captiveri i esclavitud</strong></h2><p class="article-text">
        La resist&egrave;ncia va acabar el 1232. El desenlla&ccedil; va suposar una repressi&oacute; sistem&agrave;tica en la qual, com assenyalen les fonts documentals, gran part de la poblaci&oacute; musulmana va ser capturada, repartida entre els vencedors i redu&iuml;da a captiveri, convertida en esclava o serventa i obligada a treballar al territori conquerit. El <em>Llibre dels fets</em> ho relata sense ambig&uuml;itats: &ldquo;Dels sarra&iuml;ns de l&rsquo;illa que s&rsquo;havien al&ccedil;at a la muntanya, en captiv&agrave;rem per fer-ne el que volgu&eacute;ssim, i en don&agrave;rem a qui en volia, perqu&egrave; els fessin habitar en el territori com a captius. I aquests dos fets dugu&eacute;rem a terme, en aquest viatge fet nom&eacute;s amb tres galeres, perqu&egrave; aix&iacute; ho volgu&eacute; aquell Senyor que ens havia creat. I&nbsp;despr&eacute;s ens en torn&agrave;rem a Catalunya i a Arag&oacute;; i des d&rsquo;aleshores, per la gr&agrave;cia de D&eacute;u, l&rsquo;illa de Mallorca no ha necessitat la nostra ajuda, sin&oacute; que D&eacute;u l&rsquo;ha feta prosperar de manera que val el doble que no valia en temps dels sarra&iuml;ns&rdquo;. L'arqueologia al&middot;ludeix, aix&iacute; mateix, a l'abrupte col&middot;lapse dels assentaments que durant dos anys van ser espai de refugi i superviv&egrave;ncia a la Serra de Tramuntana. 
    </p><p class="article-text">
        La recent troballa dels cossos localitzats a Almallutx tornaria a aportar proves materials del que va suposar aquell episodi. L'orientaci&oacute; dels enterraments, la superposici&oacute; d'habitatges constru&iuml;ts sobre cementiris anteriors i la necessitat d'intervenir d'urg&egrave;ncia per rescatar restes amena&ccedil;ades per l'erosi&oacute; reforcen la imatge d'una comunitat desbordada per la por i la superviv&egrave;ncia, obligada a reorganitzar la seva vida i els seus rituals funeraris en p&egrave;ssimes condicions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1067ed2-0daa-479a-bc31-3d5234d13b81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1067ed2-0daa-479a-bc31-3d5234d13b81_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1067ed2-0daa-479a-bc31-3d5234d13b81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1067ed2-0daa-479a-bc31-3d5234d13b81_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1067ed2-0daa-479a-bc31-3d5234d13b81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f1067ed2-0daa-479a-bc31-3d5234d13b81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f1067ed2-0daa-479a-bc31-3d5234d13b81_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;arqueòleg Jaume Deyà, sobre el jaciment d&#039;Almallutx"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;arqueòleg Jaume Deyà, sobre el jaciment d&#039;Almallutx                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'excepcional conservaci&oacute; del jaciment s'explica per la seva destrucci&oacute; sobtada i el seu abrupte abandonament, que van congelar en el temps la vida quotidiana de la comunitat isl&agrave;mica. Les destruccions per incendis, els aixovars dom&egrave;stics trobats en posici&oacute; original i l'abs&egrave;ncia de fases posteriors d'ocupaci&oacute; apunten a un final violent lligat directament als episodis de resist&egrave;ncia documentats entre 1230 i 1232. Per a Dey&agrave; i Galera, Almallutx no solament confirma els relats de les fonts medievals, sin&oacute; que aporta una dimensi&oacute; material clau: la d'un assentament que va funcionar com a n&uacute;cli articulador del refugi musulm&agrave; a la Serra abans del seu col&middot;lapse definitiu.
    </p><p class="article-text">
        Fins al moment, juntament amb les restes humanes, les investigacions han tret a la llum peces cer&agrave;miques de gran valor que ajuden a reconstruir la vida quotidiana de la poblaci&oacute; que va buscar protecci&oacute; a les muntanyes. Entre elles, una <em>alcolla</em>&nbsp;que Dey&agrave; defineix com la &ldquo;pe&ccedil;a estrella&rdquo; del jaciment, aix&iacute; com una jofaina que formava part de l'aixovar dom&egrave;stic. Objectes que, m&eacute;s enll&agrave; del seu valor arqueol&ograve;gic, potser ajudin a entendre que en els rec&ograve;ndits paratges de la Serra de Tramuntana no solament van resistir combatents, sin&oacute; una poblaci&oacute; civil organitzada abocada a sobreviure en un paisatge implacable.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/troballa-cinc-cossos-reobre-historia-resistencia-musulmana-muntanya-despres-conquesta-mallorca_1_12948403.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 07:33:21 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e47d0727-284a-4a28-bf3e-598ce329f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2002263" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e47d0727-284a-4a28-bf3e-598ce329f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2002263" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La troballa de cinc cossos reobre la història de la resistència musulmana a la muntanya després de la conquesta de Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e47d0727-284a-4a28-bf3e-598ce329f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Yacimientos arqueológicos,Mallorca,Historia,Arqueología,Islas Baleares,Musulmanes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La Justicia reconoce que prohibir el velo islámico en el Instituto Sagasta de Logroño "vulnera el derecho la libertad religiosa"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/justicia-reconoce-prohibir-velo-islamico-instituto-sagasta-logrono-vulnera-libertad-religiosa_1_12940488.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4d3ab168-ce77-4603-a98c-bf1a24db3f05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La Justicia reconoce que prohibir el velo islámico en el Instituto Sagasta de Logroño &quot;vulnera el derecho la libertad religiosa&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Juzgado de los Contencioso ha estimado el recurso presentado por la alumna de Bachillerato que fue expulsada de clase por llevar velo islámico</p><p class="subtitle">La encrucijada de Eman, expulsada por acudir a clase con velo: “Si me enfrento al instituto, arriesgo mi futuro”
</p></div><p class="article-text">
        La Justicia ha reconocido que la prohibici&oacute;n del velo isl&aacute;mico en el Instituto Sagasta &ldquo;vulnera el derecho fundamental de libertad religiosa&rdquo;. El Juzgado de lo Contencioso ha estimado el recurso presentado por Eman Akram, la alumna de Bachillerato que fue expulsada de clase por llevar velo al principio de curso y desde entonces tiene que retir&aacute;rselo para asistir a las clases. El fallo reconoce tambi&eacute;n una indemnizaci&oacute;n por da&ntilde;os morales de 2.000 euros, frente a los 45.000 que reclamaba la afectada. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tal y como consider&aacute;bamos, era una vulneraci&oacute;n clar&iacute;sima del derecho de libertad religiosa y es una buena noticia que se haya estimado. Es evidente que llevar hijab forma parte de ese derecho y, aunque cualquier derecho puede ser limitado, no por un reglamento de centro, sino por Ley Org&aacute;nica&rdquo;, ha aplaudido la abogada de la causa, Henar Moreno, que advierte de que el hecho de no permitir su entrada al aula con velo tambi&eacute;n podr&iacute;a suponer &ldquo;vulnerar el derecho a la educaci&oacute;n&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La sentencia no es firme y cabe recurso por parte de la Administraci&oacute;n, aunque, en su caso, la abogada ya ha anunciado que solicitar&aacute;n la ejecuci&oacute;n provisional de la sentencia para que Eman y el resto de compa&ntilde;eras que usan velo en el Instituto p&uacute;blico Sagasta pueden volver a llevarlo en el centro docente. 
    </p><p class="article-text">
        Eman Akram fue la cara visible contra el&nbsp;Reglamento de Organizaci&oacute;n y Funcionamiento del Centro (ROFC), que no permite acudir a clase &ldquo;con la cabeza tapada&rdquo;. Muchos alumnos del centro se movilizaron r&aacute;pidamente para apoyarla, se presentaron quejas y empezaron una recogida de firmas que llev&oacute; 11.000 apoyos a la Consejer&iacute;a de Educaci&oacute;n. La protesta lleg&oacute; despu&eacute;s a la Justicia, que ha dado la raz&oacute;n a Eman y ha admitido que el instituto en el que estudia est&aacute; vulnerando su derecho a la libertad religiosa.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Rioja2]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/justicia-reconoce-prohibir-velo-islamico-instituto-sagasta-logrono-vulnera-libertad-religiosa_1_12940488.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 27 Jan 2026 16:11:59 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4d3ab168-ce77-4603-a98c-bf1a24db3f05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="251434" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4d3ab168-ce77-4603-a98c-bf1a24db3f05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="251434" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La Justicia reconoce que prohibir el velo islámico en el Instituto Sagasta de Logroño "vulnera el derecho la libertad religiosa"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4d3ab168-ce77-4603-a98c-bf1a24db3f05_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Libertad religiosa,Musulmanes,Educación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los baños árabes más grandes de España: una joya de la arquitectura musulmana en Jaén]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/banos-arabes-grandes-espana-joya-arquitectura-musulmana-jaen_1_12901077.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/976546e7-17c5-44a7-b027-cfc1442300d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los baños árabes más grandes de España: una joya de la arquitectura musulmana en Jaén"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La preservación de estas instalaciones revela la planificación hidráulica y estructural que sostenía la vida ritual, social y cultural en la ciudad andalusí durante la Edad Media</p><p class="subtitle">Patrimonio y gastronomía en la ciudad de La Mancha que llegó a albergar más de 2.000 cuevas para hacer vino</p></div><p class="article-text">
        Ja&eacute;n conserva uno de los conjuntos de ba&ntilde;os &aacute;rabes m&aacute;s extensos y completos de la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica, ubicado bajo el Palacio de Villardompardo. Estas instalaciones, construidas en la &eacute;poca andalus&iacute;, permanecieron ocultas durante siglos hasta ser redescubiertas a principios del siglo XX. Su preservaci&oacute;n ofrece una visi&oacute;n directa de la arquitectura y la planificaci&oacute;n urbana de la ciudad en la Edad Media. 
    </p><p class="article-text">
        La integraci&oacute;n de los ba&ntilde;os en el entorno urbano evidencia la importancia de estos espacios para la vida cotidiana y la interacci&oacute;n social. Situados en el casco hist&oacute;rico, cerca de plazas y edificios relevantes, formaban parte de la rutina de la ciudad. Adem&aacute;s de su funci&oacute;n higi&eacute;nica, cumpl&iacute;an un papel social, permitiendo a los habitantes encontrarse e intercambiar informaci&oacute;n. La recuperaci&oacute;n de estos espacios proporciona hoy la oportunidad de comprender mejor la vida urbana durante el per&iacute;odo andalus&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        El inter&eacute;s hist&oacute;rico y arqueol&oacute;gico de los ba&ntilde;os se refleja en la atenci&oacute;n dedicada a su conservaci&oacute;n. La disposici&oacute;n de salas seg&uacute;n funciones, los sistemas de calefacci&oacute;n y los conductos de agua muestran conocimientos avanzados de arquitectura e ingenier&iacute;a. La visita al conjunto permite observar directamente estos elementos y entender c&oacute;mo se organizaba el espacio, ofreciendo una lectura clara del uso y la funcionalidad de un <em>hammam </em>medieval en Ja&eacute;n.
    </p><h2 class="article-text">Los Ba&ntilde;os &Aacute;rabes de Ja&eacute;n</h2><p class="article-text">
        Los Ba&ntilde;os &Aacute;rabes de Ja&eacute;n se construyeron en el siglo XI, durante el periodo de Al-&Aacute;ndalus, con la funci&oacute;n de ofrecer un espacio de higiene, relajaci&oacute;n y encuentro social. Originalmente aprovechaban las estructuras de un ba&ntilde;o romano preexistente y se conoc&iacute;an como Hammam al-Walad. Adem&aacute;s de su funci&oacute;n higi&eacute;nica, estos espacios cumpl&iacute;an un papel religioso y social, ya que los usuarios los utilizaban como preparaci&oacute;n para la oraci&oacute;n, combinando pr&aacute;cticas de purificaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El conjunto se organiza en tres salas principales, distribuidas seg&uacute;n su temperatura: fr&iacute;as, templadas y calientes. Esta disposici&oacute;n permit&iacute;a realizar un ciclo completo de sudoraci&oacute;n, exfoliaci&oacute;n y descanso, que proporcionaba bienestar tanto f&iacute;sico como mental. Las salas no solo serv&iacute;an para el ba&ntilde;o, sino tambi&eacute;n como puntos de encuentro donde se desarrollaban debates culturales y pol&iacute;ticos, mostrando la relevancia del <em>hammam </em>en la vida urbana y comunitaria de la &eacute;poca.
    </p><p class="article-text">
        Durante el siglo XVI, el conde de Villardompardo, Fernando de Torres y Portugal, construy&oacute; su palacio sobre parte de los ba&ntilde;os, quedando algunos espacios ocultos bajo los s&oacute;tanos y cimientos durante los siglos XVIII y XIX. En 1913 se descubri&oacute; una peque&ntilde;a secci&oacute;n del conjunto, y en 1917 se propuso como Monumento Nacional, siendo finalmente declarado como tal en 1931. Actualmente, los ba&ntilde;os ocupan aproximadamente 450 metros cuadrados bajo el Palacio de Villardompardo, lo que los convierte probablemente en los m&aacute;s grandes que se pueden visitar en Espa&ntilde;a. 
    </p><h2 class="article-text">Las salas que componen los Ba&ntilde;os &Aacute;rabes</h2><p class="article-text">
        El recorrido por los ba&ntilde;os comienza en el vest&iacute;bulo de ingreso, una sala transversal de unos 14 metros de longitud, cubierta por una b&oacute;veda de medio ca&ntilde;&oacute;n. La iluminaci&oacute;n natural se lograba a trav&eacute;s de 18 luceras estrelladas que permit&iacute;an la entrada de luz desde el exterior. Contigua a este espacio se encuentra la sala fr&iacute;a, de dimensiones menores pero similar en forma y estructura, tambi&eacute;n cubierta con b&oacute;veda de medio ca&ntilde;&oacute;n y dotada de 12 luceras. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e29b638-9874-4468-82ae-c2327a939705_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e29b638-9874-4468-82ae-c2327a939705_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e29b638-9874-4468-82ae-c2327a939705_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e29b638-9874-4468-82ae-c2327a939705_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e29b638-9874-4468-82ae-c2327a939705_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2e29b638-9874-4468-82ae-c2327a939705_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2e29b638-9874-4468-82ae-c2327a939705_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Sala Fría."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Sala Fría.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La sala templada constituye el n&uacute;cleo de transici&oacute;n del conjunto. Su planta es cuadrada y alberga en el centro un segundo espacio cubierto por una c&uacute;pula de casquete semiesf&eacute;rico sobre pechinas, sostenida no por muros macizos sino por arcos de herradura apoyados en ocho columnas. En las esquinas del sal&oacute;n se ubican cuatro c&uacute;pulas menores, mientras que las zonas restantes est&aacute;n cubiertas por b&oacute;vedas de medio ca&ntilde;&oacute;n que incluyen tres luceras cada una.
    </p><p class="article-text">
        La sala caliente, con una longitud aproximada de 16 metros, conserva caracter&iacute;sticas constructivas similares a las anteriores. Est&aacute; cubierta por b&oacute;veda de medio ca&ntilde;&oacute;n con 15 luceras y cuenta con alcobas en los extremos, cada una con cinco luceras, y se encuentra junto a las calderas que calentaban el agua. Los muros incluyen chimeneas ocultas por las que circulaba el aire caliente, mientras que el suelo de piedra est&aacute; elevado sobre peque&ntilde;os pilares de ladrillo, permitiendo que el calor generado en el subsuelo se distribuya por toda la estancia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Edu Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/banos-arabes-grandes-espana-joya-arquitectura-musulmana-jaen_1_12901077.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 15:38:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/976546e7-17c5-44a7-b027-cfc1442300d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="7545928" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/976546e7-17c5-44a7-b027-cfc1442300d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="7545928" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los baños árabes más grandes de España: una joya de la arquitectura musulmana en Jaén]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/976546e7-17c5-44a7-b027-cfc1442300d0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Andalucía,Jaén,Arquitectura,Musulmanes]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Documental | Entierro digno: solo dos cementerios de cada 1.000 están habilitados para el rito musulmán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/desalambre/documental-entierro-digno-cementerios-1-000-habilitados-rito-musulman_1_12895856.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b40832fc-d9bf-4052-ab02-8928f24ba06f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Documental | Entierro digno: solo dos cementerios de cada 1.000 están habilitados para el rito musulmán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Un microdocumental de la asociación ciudadana Entierro Digno expone la falta de cementerios adaptados para más de 2 millones de personas musulmanas. Ha sido realizado en colaboración con MOVEMENTS, una nueva plataforma tecnológica para causas sociales
</p><p class="subtitle">Los musulmanes de seis comunidades autónomas no tienen dónde enterrar a sus muertos: “Es nuestro derecho”</p></div><p class="article-text">
        Con el t&iacute;tulo <a href="https://entierro-digno.movements.mov/" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">'Entierro digno'</a>, la asociaci&oacute;n ciudadana del mismo nombre presenta este lunes un microdocumental que busca poner de manifiesto una realidad que se desconoce o se ignora en Espa&ntilde;a: la falta de cementerios adaptados a los enterramientos seg&uacute;n el rito isl&aacute;mico para m&aacute;s de dos millones de personas musulmanas. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n la asociaci&oacute;n Entierro Digno, en Espa&ntilde;a hay 17.850 cementerios, pero solo dos de cada 1.000 est&aacute;n habilitados para enterrar a los musulmanes de acuerdo con sus rituales. El microdocumental contextualiza este problema estructural en nuestro pa&iacute;s y, adem&aacute;s, pone el foco en el impacto humano de esta situaci&oacute;n que vulnera el derecho a la libertad religiosa, tal y como denuncia ese colectivo ciudadano.
    </p><p class="article-text">
        El documental ha sido realizado con la colaboraci&oacute;n de MOVEMENTS e Iberian Media y se estrena en el marco de la presentaci&oacute;n oficial de <a href="https://movements.mov/es" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">MOVEMENTS, una nueva plataforma tecnol&oacute;gica</a> que busca apoyar causas sociales y ayudar a que se sostengan en el tiempo.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el equipo fundador de MOVEMENTS, la herramienta es &ldquo;un sistema operativo para agentes de cambio, que permite transformar una causa puntual en un movimiento autosostenible, integrando en un &uacute;nico entorno de activaci&oacute;n ciudadana, comunidad, contenidos, eventos y financiaci&oacute;n recurrente&rdquo;. &ldquo;El gran cuello de botella del cambio social ya no es la movilizaci&oacute;n inicial, sino la capacidad de sostener el impacto en el tiempo. MOVEMENTS nace para resolver ese problema desde la tecnolog&iacute;a&rdquo;, explica en un comunicado Francisco Polo, uno de los dos cofundadores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/desalambre/documental-entierro-digno-cementerios-1-000-habilitados-rito-musulman_1_12895856.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 11 Jan 2026 20:35:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b40832fc-d9bf-4052-ab02-8928f24ba06f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="701239" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b40832fc-d9bf-4052-ab02-8928f24ba06f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="701239" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Documental | Entierro digno: solo dos cementerios de cada 1.000 están habilitados para el rito musulmán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b40832fc-d9bf-4052-ab02-8928f24ba06f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Documentales,Movimientos sociales,Musulmanes,Cementerios,Tecnología]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Qué huella han dejado en Castilla-La Mancha las civilizaciones que la han habitado?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/huella-han-dejado-castilla-mancha-civilizaciones-han-habitado_1_12856276.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b69c96c8-80fd-45e0-b50e-8691e855fd4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Qué huella han dejado en Castilla-La Mancha las civilizaciones que la han habitado?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">De los celtas carpetanos pasando por romanos, visigodos y musulmanes hasta la unión de la cristiandad, esta comunidad autónoma es el resultado de siglos de historia que han dejado tesoros y vestigios ya imborrables</p><p class="subtitle">Una noria de época islámica de 29 metros y otros restos arqueológicos que el Tajo escondía a su paso por Toledo</p></div><p class="article-text">
        Castilla-La Mancha, como comunidad aut&oacute;noma, es apenas una franja milim&eacute;trica en la l&iacute;nea del tiempo de la humanidad. Alrededor de nueve grandes civilizaciones han marcado la vida, las costumbres e incluso el paisaje de esta comunidad aut&oacute;noma hasta su conversi&oacute;n en comunidad aut&oacute;noma en 1982 con la aprobaci&oacute;n de su Estatuto de Autonom&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Antes de la llegada del Estado auton&oacute;mico, parte de la actual Castilla-La Mancha era Castilla La Nueva, que tambi&eacute;n inclu&iacute;a a Madrid. Sin embargo, con la reestructuraci&oacute;n territorial de la transici&oacute;n democr&aacute;tica tras la dictadura franquista, esta antigua regi&oacute;n desapareci&oacute;, convirti&eacute;ndose en la comunidad aut&oacute;noma que hoy es.
    </p><p class="article-text">
        Al margen sus numerosos asentamientos prehist&oacute;ricos, que la han dotado de <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/cultura/yacimiento-alberga-ciudad-romana-caraca-nuevo-interes-cultural-castilla-mancha_1_10862355.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">yacimientos arqueol&oacute;gicos de enorme valor</a>, por la tierra de lo que hoy conocemos como esta autonom&iacute;a han pasado unas nueve civilizaciones. 
    </p><p class="article-text">
        Pero es importante destacar que unas no dieron paso a otras de un d&iacute;a para otro y que muchos de sus vestigios se entremezclan en el tiempo, dejando un crisol de razas, costumbres, oficios, paisajes y construcciones que no siempre pueden establecerse entre a&ntilde;os concretos.
    </p><p class="article-text">
        Lo cierto es que la mayor&iacute;a de historiadores coinciden en que la primera de estas civilizaciones la constituyeron los celtas carpetanos quienes, seg&uacute;n la publicaci&oacute;n <a href="https://www.celticahispana.com/" target="_blank" rel="nofollow" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">C&eacute;ltica Hispana</a>, se trata de uno de los pueblos celtas que m&aacute;s desapercibidos han pasado por la Pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica. Uno de los motivos fue que no ofrecieron gran resistencia al imperio romano. Es decir, no hubo grandes gestas, aunque s&iacute; gran n&uacute;mero de yacimientos. 
    </p><p class="article-text">
        Fue un pueblo celtib&eacute;rico que habit&oacute; la meseta sur hasta aproximadamente el a&ntilde;o 220 a.C., abarcando las actuales provincias de Madrid, Toledo y el norte de Ciudad Real. Sus l&iacute;mites eran el r&iacute;o Guadiana al sur, los celt&iacute;beros por el este, los vetones por el oeste y el Sistema Central por el norte.
    </p><h2 class="article-text">Un pueblo desunido</h2><p class="article-text">
        Se dedicaban principalmente&nbsp;a la agricultura y al comercio&nbsp;y sufrieron ataques por parte de los lusitanos en forma de <em>razzias</em> (incursiones o ataques sorpresa para llevarse botines). Otro dato significativo es que nunca se mostraron unidos entre s&iacute; y no se han encontrado pruebas de que tuvieran una sociedad fuertemente jerarquizada como s&iacute; ocurre en otros pueblos celtas de la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica.
    </p><p class="article-text">
        Los carpetanos lucharon contra los cartagineses y cuando llegaron los romanos, se unieron con los <em>vettones</em> y celt&iacute;beros para enfrentarlos. Sin embargo,&nbsp;pronto se unieron a Roma. Las fuentes no aluden a rebeliones posteriores, por lo que es posible que se aliaran con los romanos evitando conflictos mayores.
    </p><p class="article-text">
        Algunos vestigios carpetanos de lo que hoy es Castilla-La Mancha se encuentran principalmente en yacimientos de las provincias de Toledo y Ciudad Real. En el primer caso, 'El Cerr&oacute;n', en Illescas, es un poblado de casi dos hect&aacute;reas en el que se han localizado dos santuarios elevados, adem&aacute;s de un relieve en el que aparecen carros tirados por caballos y guiados por aurigas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52d0268d-9a6a-4a28-8f96-b24aa2bb991b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52d0268d-9a6a-4a28-8f96-b24aa2bb991b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52d0268d-9a6a-4a28-8f96-b24aa2bb991b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52d0268d-9a6a-4a28-8f96-b24aa2bb991b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/52d0268d-9a6a-4a28-8f96-b24aa2bb991b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/52d0268d-9a6a-4a28-8f96-b24aa2bb991b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/52d0268d-9a6a-4a28-8f96-b24aa2bb991b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen tomada durante las excavaciones dirigidas por D. Santiago Valiente"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen tomada durante las excavaciones dirigidas por D. Santiago Valiente                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El segundo <a href="https://toledodiario.es/nueva-campana-de-excavacion-en-el-cerro-del-gollino-de-corral-de-almaguer-cuya-historia-se-remonta-al-siglos-viii-a-c/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">yacimiento m&aacute;s relevante es el de 'El Cerro del Gollino', en Corral de Almaguer,</a> un poblado carpetano de 15 hect&aacute;reas que presenta un doble recinto amurallado; mientras que en Consuegra, se conoce como 'Consabura' (el antiguo nombre del municipio) al antiguo poblado de ocho hect&aacute;reas sobre el cerro Calderico (el de sus famosos molinos), que conserva parte de su muralla. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n publicaciones como 'Castros carpetanos en &eacute;poca prerromana', de J. Hurtado, o 'Los &uacute;ltimos carpetanos', de G. Ruiz Zapatero, la propia ciudad de Toledo tiene tambi&eacute;n vestigios carpetanos, que por entonces ten&iacute;a 50 hect&aacute;reas de extensi&oacute;n. Sus habitantes se dedicaban entonces a tareas agr&iacute;colas. 
    </p><h2 class="article-text">De los cartagineses al imperio romano</h2><p class="article-text">
        Los cartagineses fueron, por tanto, la segunda civilizaci&oacute;n que marc&oacute; la historia de Castilla-La Mancha, aunque no por mucho tiempo: del a&ntilde;o 220 al 206 a.C. En esta regi&oacute;n, hay varios yacimientos arqueol&oacute;gicos que podr&iacute;an estar relacionados con la presencia cartaginesa, mucho menor que en otras regiones.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, se ha encontrado evidencia de interacci&oacute;n cultural entre los pueblos ib&eacute;ricos y cartagineses en algunos yacimientos, y varios estudios sugieren una influencia cartaginesa en ciertos aspectos de la cultura ib&eacute;rica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los cartagineses tuvieron una presencia significativa en la pen&iacute;nsula ib&eacute;rica, incluyendo la zona de Castilla-La Mancha, especialmente durante las Guerras P&uacute;nicas.&nbsp;Aunque no se establecieron con una presencia dominante en la regi&oacute;n como lo hicieron en el sur de la pen&iacute;nsula, su influencia se puede sentir en algunos detalles hist&oacute;ricos y culturales.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el Portal de Turismo de esta comunidad aut&oacute;noma, la presencia cartaginesa estuvo determinada por la segunda Guerra P&uacute;nica, entre Roma y Cartago. La batalla de Salaria tuvo un gran impacto en el territorio que ahora es la localidad de Malag&oacute;n (Ciudad Real). 
    </p><p class="article-text">
        Esta civilizaci&oacute;n tambi&eacute;n dej&oacute; su influencia <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/cultura/pinturas-rupestres-poblados-piedra-habitantes-mancha-toledana-4-000-anos_1_11579898.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en el arte rupestre</a>. Se han encontrado pinturas en algunas &aacute;reas de Castilla-La Mancha que, aunque no son directamente cartaginesas, pueden indicar una influencia cultural en la regi&oacute;n durante la &eacute;poca prerromana, donde los cartagineses y los &iacute;beros tambi&eacute;n ten&iacute;an presencia.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd77d43e-94da-4d0e-98ce-3cf659819c6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd77d43e-94da-4d0e-98ce-3cf659819c6f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd77d43e-94da-4d0e-98ce-3cf659819c6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd77d43e-94da-4d0e-98ce-3cf659819c6f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd77d43e-94da-4d0e-98ce-3cf659819c6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/dd77d43e-94da-4d0e-98ce-3cf659819c6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/dd77d43e-94da-4d0e-98ce-3cf659819c6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Arte rupestre en Peña Escrita (Fuencaliente, Ciudad Real)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Arte rupestre en Peña Escrita (Fuencaliente, Ciudad Real)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tras Cartago lleg&oacute; la enorme impronta del Imperio Romano, desde el a&ntilde;o 179 a.C. hasta el a&ntilde;o 412 d.C. De esta &eacute;poca los vestigios son amplios y numerosos en territorio castellanomanchego. 
    </p><p class="article-text">
        La publicaci&oacute;n &lsquo;National Geographic&rsquo; analiza detalladamente la huella romana en los territorios que hoy conforman Castilla-La Mancha. La <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/cuenca/gafas-realidad-aumentada-conocer-2-000-anos-ciudad-romana-segobriga_1_12095528.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">antigua ciudad romana de&nbsp;Seg&oacute;briga</a>, ubicada en Saelices (Cuenca),&nbsp;es quiz&aacute;s el vestigio m&aacute;s monumental y visible. Fue&nbsp;el&nbsp;centro productor y exportador de&nbsp;<em>Lapis Specularis</em> (yeso especular), un tipo de piedra cuyo valor en la antigua Roma fue alt&iacute;simo. Dos mil a&ntilde;os despu&eacute;s, se puede seguir paseando por la que fuera esta ciudad romana, descubrir su teatro y anfiteatro y hacerse una idea de c&oacute;mo fue la vida cotidiana en la antigua Roma. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/184a6d7f-25c1-4d4b-9b70-4f679e2c45ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/184a6d7f-25c1-4d4b-9b70-4f679e2c45ab_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/184a6d7f-25c1-4d4b-9b70-4f679e2c45ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/184a6d7f-25c1-4d4b-9b70-4f679e2c45ab_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/184a6d7f-25c1-4d4b-9b70-4f679e2c45ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/184a6d7f-25c1-4d4b-9b70-4f679e2c45ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/184a6d7f-25c1-4d4b-9b70-4f679e2c45ab_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Anfiteatro de Segóbriga"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Anfiteatro de Segóbriga                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En esta provincia, destacan igualmente los <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/descubren-posibles-termas-romanas-valeria_1_4717855.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">yacimientos de la ciudad de&nbsp;Erc&aacute;vica o la de&nbsp;Valeria</a>, un ejemplo de ingenier&iacute;acon un entramado perfecto para la provisi&oacute;n de aguas. Y con las &uacute;ltimas d&eacute;cadas han ido conoci&eacute;ndose asimismo m&aacute;s detalles de <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/cultura/busca-esclavos-resilientes-milenaria-villa-romana-noheda-ricos-pagaron_1_10369720.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la lujosa villa romana de Noheda</a>, con sus espectaculares mosaicos figurativos.
    </p><p class="article-text">
        En Toledo, los vestigios m&aacute;s importantes son las termas de Amador de los Ri&#769;os, as&iacute; como las estribaciones del acueducto sobre el ri&#769;o Tajo, el circo romano&nbsp;o <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/cultura/parque-arqueologico-carranque-moderniza-accesibilidad-digitalizacion-eficiencia-energetica_1_12435008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el parque arqueolo&#769;gico de Carranque</a>. En esta &uacute;ltima localidad toledana se encuentra un enclave que surgi&oacute; como centro de explotaci&oacute;n de los recursos agr&iacute;colas de la antigua Roma y ya en &eacute;poca tardorromana se configur&oacute; como un importante centro de poder. 
    </p><p class="article-text">
        Y en la provincia de Albacete, esta publicaci&oacute;n <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/cultura/siete-excavaciones-simultaneas-tesoro-arqueologico-esconde-hellin-subsuelo_3_10232481.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">resalta el Tolmo de Minateda</a>. Se suman las pinturas rupestres del Abrigo Grande&nbsp;de Minateda, declaradas Patrimonio de la Humanidad. De hecho, el &aacute;mbito cronol&oacute;gico de esta &aacute;rea alcanzar&iacute;a un periodo hist&oacute;rico de casi 8.000 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        En territorio albacete&ntilde;o se ubica igualmente la antigua <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/cultura/lezuza-pueblo-cuidar-historia_1_11467461.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ciudad romana de&nbsp;Libisosa, en Lezuza</a>, un territorio que contaba con abundantes recursos h&iacute;dricos, agr&iacute;colas y cineg&eacute;ticos&nbsp;que favorecieron desde la prehistoria el asentamiento de humanos, favorecidos adem&aacute;s por la existencia de salinas en su proximidad y de rutas ganaderas de trashumancia que le proporcionaron una gran riqueza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/010c57ce-c173-4f75-9798-0ad8d7492dc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/010c57ce-c173-4f75-9798-0ad8d7492dc7_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/010c57ce-c173-4f75-9798-0ad8d7492dc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/010c57ce-c173-4f75-9798-0ad8d7492dc7_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/010c57ce-c173-4f75-9798-0ad8d7492dc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/010c57ce-c173-4f75-9798-0ad8d7492dc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/010c57ce-c173-4f75-9798-0ad8d7492dc7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lezuza al fondo, desde el yacimiento arqueológico de Libisosa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lezuza al fondo, desde el yacimiento arqueológico de Libisosa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Y m&aacute;s en el norte, se encuentra el reciente hallazgo, en 2017, de una ciudad cuya existencia se conoc&iacute;a por menciones de Plutarco y Ptolomeo, pero que nadie lograba encontrar: Caraca. Se encuentra en la localidad de Driebes, dentro de la comarca de la Alcarria Baja de la provincia de Guadalajara. 
    </p><p class="article-text">
        El <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/provincias/guadalajara/caraca-pujante-ciudad-romana-escondia-orilla-tajo-rincon-remoto-alcarria-actual_1_12507811.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&aacute;rea arqueol&oacute;gica de Caraca</a> es un complejo de yacimientos conformados por un n&uacute;cleo urbano, el Cerro Virgen de la Muela, donde se emplaza un asentamiento ocupado desde la Edad del Bronce hasta la &eacute;poca romana, una necr&oacute;polis tardoantigua a sus pies, los restos de un acueducto romano y el &aacute;rea periurbana de la <em>civitas</em> romana.
    </p><p class="article-text">
        En &eacute;poca altoimperial, Caraca alcanz&oacute; una extensi&oacute;n de ocho hect&aacute;reas, teniendo&nbsp;su mayor esplendor entre los siglos I y II d. C. La ciudad se articula&nbsp;en 27 manzanas, de las que se&nbsp;conoce la existencia del Foro, el cardo, el decumano, termas p&uacute;blicas y viviendas. Contaba, adem&aacute;s con un acueducto que le abastec&iacute;a de agua.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3515415f-0a9f-41fa-9b36-583955a470a2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1123207.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3515415f-0a9f-41fa-9b36-583955a470a2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1123207.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3515415f-0a9f-41fa-9b36-583955a470a2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1123207.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3515415f-0a9f-41fa-9b36-583955a470a2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1123207.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3515415f-0a9f-41fa-9b36-583955a470a2_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123207.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3515415f-0a9f-41fa-9b36-583955a470a2_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123207.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3515415f-0a9f-41fa-9b36-583955a470a2_16-9-discover-aspect-ratio_default_1123207.jpg"
                    alt="Reconstrucción de la ciudad romana Caraca del siglo II d.C"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Reconstrucción de la ciudad romana Caraca del siglo II d.C                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Hasta aqu&iacute;, ya puede apreciarse c&oacute;mo la huella de algunas civilizaciones como la celta carpetana se fusionaron con los posteriores elementos romanos. Y, salvo alguna excepci&oacute;n, no dejar&iacute;a de ser as&iacute; en las posteriores &eacute;pocas. 
    </p><p class="article-text">
        Desde el a&ntilde;o 412 d.C hasta el 476 d.C., llegar&iacute;a otra breve &eacute;poca hasta la ca&iacute;da del imperio romano. Muchos expertos mencionan a los alanos, de origen iranio (iran&iacute;). Aunque estos &uacute;ltimos no se asentaron espec&iacute;ficamente en Castilla-La Mancha, su presencia en la regi&oacute;n es mencionada en algunos textos hist&oacute;ricos.&nbsp;Se cree que su presencia en la zona fue temporal y asociada a la invasi&oacute;n m&aacute;s amplia en la Pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s, la llegada de los visigodos fue una de las m&aacute;s significativas en la historia de las civilizaciones en Castilla-La Mancha. De origen germ&aacute;nico, eran una rama de los pueblos godos y dejaron una huella importante, siendo esta regi&oacute;n parte del extenso territorio que dominaron desde el siglo V hasta el siglo VIII.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Su llegada marc&oacute; el inicio de una nueva era, con Toledo como capital del reino y centro cultural, pol&iacute;tico y religioso.&nbsp;Aunque su influencia se extendi&oacute; por toda la regi&oacute;n, incluyendo ciudades como Orgaz, Sonseca y Mora, fue Toledo la que se convirti&oacute; en el epicentro de su reinado y cultura.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19ce0593-b7a8-4daa-8d84-d3e532bb7628_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19ce0593-b7a8-4daa-8d84-d3e532bb7628_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19ce0593-b7a8-4daa-8d84-d3e532bb7628_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19ce0593-b7a8-4daa-8d84-d3e532bb7628_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19ce0593-b7a8-4daa-8d84-d3e532bb7628_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19ce0593-b7a8-4daa-8d84-d3e532bb7628_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19ce0593-b7a8-4daa-8d84-d3e532bb7628_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aérea del yacimiento de Los Hitos, en Arisgotas (Toledo)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aérea del yacimiento de Los Hitos, en Arisgotas (Toledo)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El Canal de Historia relata c&oacute;mo tras un largo recorrido por toda Europa, representaron el primer intento de unidad pol&iacute;tica de la Pen&iacute;nsula Ib&eacute;rica, que se mantuvo hasta la llegada de los musulmanes en el siglo VIII. 
    </p><p class="article-text">
        Lo curioso es que el n&uacute;mero de visigodos que se establecieron en territorio hisp&aacute;nico no sobrepas&oacute; los 100.000, frente a los cinco o seis millones de&nbsp;hispanorromanos&nbsp;que entonces habitaban el pa&iacute;s. Esta desproporci&oacute;n explica que, pese a controlar el gobierno, los visigodos terminaran asimilando la lengua, la cultura y la religi&oacute;n de la sociedad hispana.
    </p><p class="article-text">
        El reino visigodo de Toledo alcanz&oacute; la plenitud en la segunda mitad del siglo VI y la primera del VII, durante los reinados de Leovigildo y su hijo Recaredo. Leovigildo consolid&oacute; la autoridad real, anexion&oacute; el reino de los suevos (de la actual Galicia) y estableci&oacute; las mismas leyes para germanos e hispanorromanos. Por su parte, Recaredo impuls&oacute; la unidad religiosa del reino al convertirse al cristianismo junto con los nobles visigodos.
    </p><h2 class="article-text">La enorme huella de los visigodos en Toledo</h2><p class="article-text">
        Durante esos siglos, su huella en Castilla-La Mancha es una de las m&aacute;s notables, comenzando por la propia ciudad de Toledo, capital del Reino. Debido a ese rol, conserva numerosos vestigios que se pueden encontrar tanto en la ciudad como en sus alrededores.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A los pies del Casco Hist&oacute;rico de Toledo, extramuros y cerca del r&iacute;o Tajo que rodea la ciudad se extiende un ampl&iacute;simo terreno con mucha tierra, matorrales y algunas zonas urbanizadas bajo las que se esconde la gran ciudad visigoda de nuestro pa&iacute;s. Es la&nbsp;<a href="https://toledodiario.es/vega-baja-no-esta-donde-se-dice-que-esta-vega-baja/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Vega Baja de Toledo</a>, un yacimiento casi in&eacute;dito declarado Bien de Inter&eacute;s Cultural (BIC) y anexo a otros terrenos en los que se asientan el Circo Romano y la ermita del Cristo de la Vega. M&aacute;s de 2.000 a&ntilde;os de historia de la que dejaron huella varias civilizaciones, entre ellas la visigoda.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f081fc44-05bd-4a18-8d72-d1abab2ad4cc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f081fc44-05bd-4a18-8d72-d1abab2ad4cc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f081fc44-05bd-4a18-8d72-d1abab2ad4cc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f081fc44-05bd-4a18-8d72-d1abab2ad4cc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f081fc44-05bd-4a18-8d72-d1abab2ad4cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f081fc44-05bd-4a18-8d72-d1abab2ad4cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f081fc44-05bd-4a18-8d72-d1abab2ad4cc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Yacimiento de la Vega Baja en Toledo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Yacimiento de la Vega Baja en Toledo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otra parte, el Museo de los Concilios y la Cultura Visigoda en la Iglesia de San Rom&aacute;n, en el Casco Hist&oacute;rico, alberga piezas materiales de esta &eacute;poca, y el yacimiento arqueol&oacute;gico de Los Hitos en Arisgotas es un ejemplo de la arquitectura visigoda. 
    </p><p class="article-text">
        En esta ciudad tambi&eacute;n podemos seguir su rastro en la Torre del Salvador, en la Iglesia del mismo nombre (con una pilastra visigoda &uacute;nica) o en las m&iacute;ticas Cuevas de H&eacute;rcules, que aunque son de origen romano, han sido inspiraci&oacute;n para leyendas de reyes visigodos.
    </p><p class="article-text">
        En los alrededores de Toledo, adem&aacute;s del mencionado yacimiento de Los Hitos, Arisgotas alberga tambi&eacute;n el Museo de Arte Visigido, con piezas de San Pedro de la Mata. Precisamente, en este &uacute;ltimo pueblo pueden observarse las ruinas de la iglesia visigoda, actualmente en estado muy deteriorado. 
    </p><p class="article-text">
        La iglesia de Santa Mar&iacute;a de Melque, en San Mart&iacute;n de Montalb&aacute;n, es asimismo otras de las joyas de la cultura visigoda, aunque la m&aacute;s conocida en la provincia de Toledo es el denominado 'Tesoro de Guarrazar'. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3db9877-4689-497a-aebf-aad1dd456004_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3db9877-4689-497a-aebf-aad1dd456004_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3db9877-4689-497a-aebf-aad1dd456004_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3db9877-4689-497a-aebf-aad1dd456004_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3db9877-4689-497a-aebf-aad1dd456004_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/c3db9877-4689-497a-aebf-aad1dd456004_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/c3db9877-4689-497a-aebf-aad1dd456004_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Corona votiva del rey visigodo Recesvinto (réplica) (649-672) perteneciente al Tesoro de Guarrazar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Corona votiva del rey visigodo Recesvinto (réplica) (649-672) perteneciente al Tesoro de Guarrazar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Este &uacute;ltimo es un claro ejemplo de la orfebrer&iacute;a visigoda, compuesto por coronas y cruces que varios reyes visigodos ofrecieron en su d&iacute;a como exvoto (ofrenda). Fue hallado entre los a&ntilde;os 1858 y 1861 en el yacimiento arqueol&oacute;gico denominado huerta de Guarrazar, situado en la localidad de Guadamur, muy cerca de&nbsp;Toledo. Actualmente, las piezas est&aacute;n repartidas entre el Mus&eacute;e Cluny de Par&iacute;s, la Armada del Palacio Real, el Museo Arqueol&oacute;gico Nacional y la Galer&iacute;a de las Colecciones Reales, estos tres &uacute;ltimos en Madrid. 
    </p><p class="article-text">
        Tras el reinado de&nbsp;Wamba, que venci&oacute; a los francos, las luchas entre la nobleza y la monarqu&iacute;a debilitaron el reino visigodo, que no pudo hacer frente a la invasi&oacute;n musulmana.
    </p><p class="article-text">
        En el a&ntilde;o 710 las tropas de&nbsp;Tarik, gobernador musulm&aacute;n del Norte de &Aacute;frica, desembarcaron en lo que hoy es Tarifa. En julio del a&ntilde;o siguiente, aliados con una facci&oacute;n de la nobleza visigoda opuesta a&nbsp;don Rodrigo, los&nbsp;musulmanes&nbsp;vencieron a este &uacute;ltimo rey visigodo en la&nbsp;batalla de Guadalete. Muerto don Rodrigo, los musulmanes iniciaron la ocupaci&oacute;n de la Pen&iacute;nsula, con lo que lleg&oacute; a su fin el reino visigodo.
    </p><h2 class="article-text">Del reino musulm&aacute;n a la cristiandad</h2><p class="article-text">
        Comenz&oacute; as&iacute; la historia de una nueva civilizaci&oacute;n tambi&eacute;n en Castilla-La Mancha, que perdur&oacute; desde comienzos del siglo VIII hasta finales del siglo XI d.C. El reino musulm&aacute;n estuvo presente en esta regi&oacute;n bajo el dominio de Al-&Aacute;ndalus, primero bajo el Emirato y luego bajo el Califato de C&oacute;rdoba.&nbsp;Posteriormente, existi&oacute; la Taifa de Toledo, que comprend&iacute;a gran parte de Castilla-La Mancha y Madrid, y que fue una de las m&aacute;s importantes y ricas de Al-&Aacute;ndalus.
    </p><p class="article-text">
        El dominio musulm&aacute;n en la regi&oacute;n se prolong&oacute; durante varios siglos, marcando una &eacute;poca de gran influencia cultural, econ&oacute;mica y social.&nbsp;Por eso su legado sigue presente en la regi&oacute;n, en la forma de monumentos, arquitectura, cultura y tradiciones.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Es importante resaltar que el arte isl&aacute;mico tiene una cierta unidad estil&iacute;stica debido, por una parte, a que los artistas se mov&iacute;an continuamente y, por otra, a que todos ellos utilizaban la escritura isl&aacute;mica, lo que fortaleci&oacute; tambi&eacute;n la idea de uni&oacute;n. Y debido a que el Islam proh&iacute;be la representaci&oacute;n de im&aacute;genes, su elemento m&aacute;s destacado es la arquitectura, mientras que la pintura y la escultura se usan como complemento para decorar los edificios.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; puede verse tambi&eacute;n en Castilla-La Mancha: los musulmanes absorbieron algunos elementos art&iacute;sticos de los pueblos que conquistaban: el arco de medio punto de los romanos, el de herradura de los visigodos o la c&uacute;pula de los bizantinos, y la base de muchos de sus monumentos son edificios anteriores. Los edificios m&aacute;s significativos eran las mezquitas, los palacios, los ba&ntilde;os y las alh&oacute;ndigas.
    </p><p class="article-text">
        Y de nuevo, la ciudad de Toledo se convirti&oacute; en estos siglos en un referente clave en la arquitectura musulmana: desde la Mezquita del Cristo de la Luz (la que mejor se conserva de las diez que lleg&oacute; a tener la ciudad), construida sobre una mezquita original, o los ba&ntilde;os &aacute;rabes de Tener&iacute;as.&nbsp;Tambi&eacute;n abunda el arte mud&eacute;jar, cuando los musulmanes permanecieron viviendo en territorio cristiano, manteniendo su religi&oacute;n e identidad cultural, mientras que la cultura cristiana incorpor&oacute; elementos del arte isl&aacute;mico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f34b6b2-cff1-4217-83ce-8d6cbde7a975_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f34b6b2-cff1-4217-83ce-8d6cbde7a975_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f34b6b2-cff1-4217-83ce-8d6cbde7a975_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f34b6b2-cff1-4217-83ce-8d6cbde7a975_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f34b6b2-cff1-4217-83ce-8d6cbde7a975_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4f34b6b2-cff1-4217-83ce-8d6cbde7a975_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4f34b6b2-cff1-4217-83ce-8d6cbde7a975_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Detalle de una de las fachadas de la Mezquita del Cristo de la Luz"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Detalle de una de las fachadas de la Mezquita del Cristo de la Luz                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otras construcciones tienen elementos de origen musulm&aacute;n: la Puerta de Bisagra (en el segundo cuerpo interior, adem&aacute;s de su nombre, que deriva de Bab-Shagra); la Puerta de Bab al-Mardum o de Valmard&oacute;n; la Puerta de Alc&aacute;ntara y la Puerta de los Doce Cantos, posteriormente remodeladas.
    </p><p class="article-text">
        Fuera de Toledo, en 2019 un grupo de arque&oacute;logos de la Universidad de Castilla-La Mancha descubri&oacute; una necr&oacute;polis isl&aacute;mica de m&aacute;s de 1.000 a&ntilde;os de antig&uuml;edad <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/hallados-pozos-saqueo-estructuras-hidraulicas-romanas-yacimiento-piedrola_1_8475403.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en el paraje de Pi&eacute;drola, en Alc&aacute;zar de San Juan (Ciudad Real)</a>, en una excavaci&oacute;n de s&oacute;lo cuatro metros cuadrados. La prospecci&oacute;n&nbsp;permiti&oacute; localizar siete cuerpos enterrados seg&uacute;n el rito isl&aacute;mico: de lado, sin ning&uacute;n tipo de ajuar o enseres y mirando a La Meca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46c6ae3e-7b81-4296-a705-20278198d400_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46c6ae3e-7b81-4296-a705-20278198d400_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46c6ae3e-7b81-4296-a705-20278198d400_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46c6ae3e-7b81-4296-a705-20278198d400_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46c6ae3e-7b81-4296-a705-20278198d400_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46c6ae3e-7b81-4296-a705-20278198d400_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46c6ae3e-7b81-4296-a705-20278198d400_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Yacimiento de Piédrola en Alcázar"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Yacimiento de Piédrola en Alcázar                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Asimismo, la 'ciudad-isla' de los musulmanes en Calatrava La Vieja (Ciudad Real) es una de las m&aacute;s antiguas ciudades isl&aacute;micas de la Pen&iacute;nsula, citada ya en tiempos de Abderram&aacute;n I, en el a&ntilde;o 785, que alcanz&oacute; un gran esplendor en el siglo IX. Fiel a sus or&iacute;genes, aprovech&oacute; el r&iacute;o Guadiana para constituir un sistema defensivo hidr&aacute;ulico.
    </p><p class="article-text">
        En el siglo XII la ciudad pasar&iacute;a a manos cristianas, fund&aacute;ndose en ella la Orden de Calatrava, constituida por monjes guerreros. Ellos ser&iacute;an los &uacute;nicos en mantener una fortaleza en manos cristianas tras la derrota de la Batalla de Alarcos: el castillo de Salvatierra. Despu&eacute;s contribuir&iacute;an a la victoria de las Navas de Tolosa, jugando un papel fundamental en la reconquista, y llegando a constituir una de las &oacute;rdenes m&aacute;s poderosas por su capacidad econ&oacute;mica y militar.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, como legado andalus&iacute; en el sur de Castilla-La Mancha, se encuentra la antigua alquer&iacute;a isl&aacute;mica de Higueruela, en Albacete, construida cuando el Califato de C&oacute;rdoba se descompon&iacute;a y surgieron las taifas. Documenta el tipo de vida de los campesinos musulmanes de Al-Andalus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9af87b70-d7bb-41ac-9571-35de518c7530_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9af87b70-d7bb-41ac-9571-35de518c7530_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9af87b70-d7bb-41ac-9571-35de518c7530_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9af87b70-d7bb-41ac-9571-35de518c7530_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9af87b70-d7bb-41ac-9571-35de518c7530_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9af87b70-d7bb-41ac-9571-35de518c7530_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9af87b70-d7bb-41ac-9571-35de518c7530_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Mezquita hallada en Higueruela (Albacete)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Mezquita hallada en Higueruela (Albacete)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La conquista de Toledo por Alfonso VI en 1085 marc&oacute; el fin de la presencia musulmana en la ciudad y en gran parte de Castilla-La Mancha, aunque se realiz&oacute; parcialmente durante muchos a&ntilde;os mediante la reconquista hasta la uni&oacute;n de los reinos de Castilla y Arag&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Arranc&oacute; as&iacute; la monarqu&iacute;a hisp&aacute;nica, mediante la uni&oacute;n din&aacute;stica de sus monarcas, Isabel I de Castilla y Fernando II de Arag&oacute;n, a trav&eacute;s de su matrimonio en 1469. Esta uni&oacute;n no fue una fusi&oacute;n institucional inmediata, sino que cada reino mantuvo sus propias leyes, instituciones y fronteras.&nbsp;Es el motivo por el que los vestigios en lo que ahora conocemos como Castilla-La Mancha se fusionan unos con otros, como ya hab&iacute;a ocurrido en el pasado. 
    </p><p class="article-text">
        La regi&oacute;n fue un continuo campo de batalla, con frecuentes incursiones de ambos bandos, musulmanes y cristianos, y escaso poblamiento humano. El m&aacute;ximo dominio almor&aacute;vide (los monjes-soldado procedentes del S&aacute;hara) lleg&oacute; tras la Batalla de Ucl&eacute;s, en el a&ntilde;o 1108, que oblig&oacute; a los castellanos a replegarse hasta el r&iacute;o Tajo.
    </p><p class="article-text">
        En los a&ntilde;os siguientes a la Batalla de las Navas de Tolosa, casi toda Castilla-La Mancha quedar&iacute;a definitivamente bajo control castellano, as&iacute; como el valle del Guadalquivir, a cuya repoblaci&oacute;n se le otorg&oacute; prioridad frente a la de Castilla-La Mancha, buena parte de la cual qued&oacute; bajo el dominio de las &oacute;rdenes militares como la mencionada Orden de Calatrava en lo que hoy es Ciudad Real; la Orden de San Juan, la Orden de Santiago, y dentro de esta &uacute;ltima, la Mancha Alta y el Campo de Montiel. 
    </p><h2 class="article-text">Las guerras civiles propiciaron castillos y fortalezas</h2><p class="article-text">
        Como parte de los reinos de Toledo y de Murcia (en su parte suroriental), integrados ambos en la Corona de Castilla, La Mancha fue escenario y sufri&oacute; las consecuencias de las guerras civiles&nbsp;castellanas que tuvieron lugar en los siguientes siglos, y como zona fronteriza de Castilla con la&nbsp;Corona de Arag&oacute;n, tambi&eacute;n fue escenario de las luchas entre ambas.
    </p><p class="article-text">
        El Portal de Cultura refleja que durante estos a&ntilde;os algunos ejemplos de vestigios castellanos en la regi&oacute;n son sus castillos y fortalezas como los de Belmonte, Almansa o Sig&uuml;enza. L&oacute;gicamente, tambi&eacute;n muchas iglesias, especialmente g&oacute;ticas, as&iacute; como decenas de palacios, plazas como la de Almagro, arte rupestre y monumentos como el Monasterio de Ucl&eacute;s. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682b4222-0c7f-47b7-95ec-c95162dbc942_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682b4222-0c7f-47b7-95ec-c95162dbc942_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682b4222-0c7f-47b7-95ec-c95162dbc942_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682b4222-0c7f-47b7-95ec-c95162dbc942_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/682b4222-0c7f-47b7-95ec-c95162dbc942_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/682b4222-0c7f-47b7-95ec-c95162dbc942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/682b4222-0c7f-47b7-95ec-c95162dbc942_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Monasterio de Uclés (Cuenca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Monasterio de Uclés (Cuenca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Si hablamos exclusivamente de civilizaciones, la mayor&iacute;a de historiadores establecen el a&ntilde;o 1492, con la expulsi&oacute;n de los jud&iacute;os y la conquista de Granada, como el inicio de lo que hoy conocemos como Espa&ntilde;a, entonces imperio espa&ntilde;ol o &ldquo;civilizaci&oacute;n espa&ntilde;ola&rdquo;. Sin embargo, otros investigadores hablan de la entidad o naci&oacute;n espa&ntilde;ola partir de la Constituci&oacute;n de las Cortes de C&aacute;diz de 1812. Y adem&aacute;s hubo una breve temporada intermedia de ocupaci&oacute;n francesa desde 1808 hasta 1813.
    </p><p class="article-text">
        De cualquier forma, en Castilla-La Mancha, los vestigios de los siglos XVI, XVII, XVIII y XIX&nbsp;se manifiestan en una variedad de monumentos, edificios y sitios arqueol&oacute;gicos. Destacan la arquitectura religiosa, como iglesias y conventos, y la arquitectura civil, incluyendo palacios, casas nobiliarias y edificios hist&oacute;ricos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da2e4753-45d3-4619-8ee2-5e8c7ef23c42_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da2e4753-45d3-4619-8ee2-5e8c7ef23c42_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da2e4753-45d3-4619-8ee2-5e8c7ef23c42_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da2e4753-45d3-4619-8ee2-5e8c7ef23c42_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/da2e4753-45d3-4619-8ee2-5e8c7ef23c42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/da2e4753-45d3-4619-8ee2-5e8c7ef23c42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/da2e4753-45d3-4619-8ee2-5e8c7ef23c42_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Monasterio de San Juan de los Reyes en Toledo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Monasterio de San Juan de los Reyes en Toledo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En cuanto a iglesias y conventos, destacan la Catedral de Toledo y el Monasterio de San Juan de los Reyes en Toledo, o el Convento de la Merced en Ciudad Real.&nbsp;Tambi&eacute;n se construyeron monumentos como el Palacio de los Condes de Cirat en Albacete, y casas nobiliarias que hoy son museos o edificios hist&oacute;ricos.&nbsp;Igualmente, el Hospital de Tavera en Toledo es un ejemplo de la construcci&oacute;n de hospitales durante este periodo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Ya en el siglo XIX, se construyeron estaciones de ferrocarril como la de Cuenca (la de Toledo, de estilo neomud&eacute;jar, ser&iacute;a en el siglo XX), que son un s&iacute;mbolo del desarrollo industrial de la &eacute;poca, as&iacute; como numerosos edificios civiles imitando los estilos de &eacute;pocas pasadas. 
    </p><p class="article-text">
        Antes de todo ello, en 1833 ya ha se hab&iacute;a realizado la divisi&oacute;n administrativa de Espa&ntilde;a en provincias, con algunas variaciones respecto a la actualidad. Surgieron las provincias de Guadalajara, Toledo, Ciudad Real, Albacete y Cuenca, pero no eran todav&iacute;a castellanomanchegas. 
    </p><p class="article-text">
        Se cre&oacute; una regi&oacute;n geogr&aacute;fica e hist&oacute;rica con el nombre de Castilla La Nueva, anterior a la actual divisi&oacute;n en&nbsp;comunidades aut&oacute;nomas, la cual abarcaba las provincias de Ciudad Real, Cuenca, Guadalajara, Madrid y Toledo. Es decir, como la actual Castilla-La Mancha, salvo por Madrid y por la provincia de Albacete, que pertenec&iacute;a a la Regi&oacute;n de Murcia. 
    </p><h2 class="article-text">Una tierra de emigrantes que despu&eacute;s fue industrializada</h2><p class="article-text">
        Las d&eacute;cadas que siguieron a la Guerra Civil estuvieron marcadas por la masiva emigraci&oacute;n de castellanomanchegos, tanto a las zonas m&aacute;s industrializadas del pa&iacute;s, como al extranjero. Entre los a&ntilde;os 1950 y 1960, m&aacute;s de medio mill&oacute;n de personas emigraron de la regi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Durante todo el siglo XX, destacan sobre todo estilos arquitect&oacute;nicos como <em>Art Dec&oacute;</em>, el racionalismo y regionalismo, pero sobre todo result&oacute; relevante la industrializaci&oacute;n, que trajo consigo la construcci&oacute;n de f&aacute;bricas y plantas industriales. La evoluci&oacute;n de la sociedad se reflej&oacute; igualmente en la transformaci&oacute;n de las ciudades, con la creaci&oacute;n de nuevos barrios, la ampliaci&oacute;n de las infraestructuras y la construcci&oacute;n de edificios p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        Y a&ntilde;os despu&eacute;s de la llegada de la transici&oacute;n democr&aacute;tica, en 1982, se aprob&oacute; el Estatuto de Autonom&iacute;a de Castilla-La Mancha, con las cinco provincias que hoy conocemos. Ahora, <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/sido-primer-examen-nuevo-estatuto-autonomia-castilla-mancha-congreso_1_12758894.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">este texto va a cambiarse</a>. Y todav&iacute;a hoy perduran algunos debates sobre los l&iacute;mites de la comunidad aut&oacute;noma, como el que tiene en su centro al <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/imposible-ubicacion-rincon-anchuras-isla-ciudad-real-tres-provincias_1_12782621.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Rinc&oacute;n de Anchuras, una isla entre provincias</a> que reclaman para s&iacute; desde las Tierras de Talavera, <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/busca-reconocimiento-tierras-talavera-horizonte-sexta-provincia-castilla-mancha_1_11625195.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">incluso demandando una sexta provincia</a>. Porque la historia de la civilizaci&oacute;n humana, por ahora, contin&uacute;a. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Alicia Avilés Pozo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/social/huella-han-dejado-castilla-mancha-civilizaciones-han-habitado_1_12856276.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 02 Jan 2026 18:42:05 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b69c96c8-80fd-45e0-b50e-8691e855fd4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="740471" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b69c96c8-80fd-45e0-b50e-8691e855fd4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="740471" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Qué huella han dejado en Castilla-La Mancha las civilizaciones que la han habitado?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b69c96c8-80fd-45e0-b50e-8691e855fd4d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Historia,Patrimonio,Yacimientos arqueológicos,Antropología,Patrimonio Cultural,Imperio Romano,Musulmanes,Arte]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els musulmans no tenen espai als cementiris: "Vivim i morim aquí, però no se'ns enterra"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-musulmans-no-tenen-espai-als-cementiris-vivim-i-morim-no-ns-enterra_1_12844941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731" alt="Els musulmans no tenen espai als cementiris: &quot;Vivim i morim aquí, però no se&#039;ns enterra&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 95% de les comunitats islàmiques a Espanya no disposen de cementiri, un fet que obliga moltes famílies a comptar amb una assegurança privada per poder fer front a les repatriacions dels cadàvers. A Palma la situació és insostenible des de fa anys</p><p class="subtitle">La Justícia avala el dret dels menors a cursar religió islàmica a l'escola pública i concertada de les Balears
</p></div><p class="article-text">
        Ja &eacute;s mitja tarda i la foscor comen&ccedil;a a tenyir cada una de les l&agrave;pides del cementiri de Palma. El silenci que a aquelles hores inunda la necr&ograve;polis es veu, de sobte, interromput pels plors i les preg&agrave;ries. Provenen del Jard&iacute; de l'islam, un discret rac&oacute; on les tombes miren cap a la Meca. S&oacute;n nom&eacute;s 39, a penes una illa dins del monumental recinte funerari, per a una comunitat de m&eacute;s de 30.000 fidels. En aquell instant, una fam&iacute;lia est&agrave; donant sepultura a un dels seus. &ldquo;Aqu&iacute; no hi cap ning&uacute; m&eacute;s&rdquo;, es lamenta un dels presents mentre assenyala una filera ja completa. 
    </p><p class="article-text">
        La comunitat musulmana porta anys reivindicant una ampliaci&oacute; que mai arriba tot i les promeses pol&iacute;tiques. Malgrat la senzillesa del ritu isl&agrave;mic (o <em>halal</em>) -integrat pel <em>ghusl</em> (rentat ritual del cos), el <em>kafan</em> (la mortalla), la inhumaci&oacute; en terra i l'orientaci&oacute; cap a la <em>qibla </em>-, la manca d'instal&middot;lacions adequades -dilu&iuml;des entre propostes t&egrave;cniques i expedients que no avancen- provoca que nombroses fam&iacute;lies continu&iuml;n enfrontant-se a un dilema el ress&ograve; del qual s'est&eacute;n a municipis i ciutats de tot el pa&iacute;s: on enterrar els seus morts quan l'espai s'esgota o, directament, no existeix? 
    </p><p class="article-text">
        Espanya compta amb uns 2,5 milions de ciutadans musulmans, d'acord a les xifres de l'Observatori Andalus&iacute; i la Uni&oacute; de Comunitats Isl&agrave;miques d'Espanya (UCIDE). De tots ells, el 44% s&oacute;n espanyols (convertits o nacionalitzats), el 37%, marroquins i la resta, pakistanesos, senegalesos i algerians, principalment. No obstant aix&ograve;, la infraestructura funer&agrave;ria -igual que altres prestacions b&agrave;siques- no ha acompanyat l'increment de persones que professen l'islam: el 95% de les comunitats isl&agrave;miques no compten amb cementiri o <em>almacbara</em> i cinc autonomies -Ast&uacute;ries, Cant&agrave;bria, Castella-la Manxa, Gal&iacute;cia i Extremadura- no disposen de cap terreny per a aix&ograve;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parcel·la habilitada al cementiri de Palma per als enterraments musulmans. Amb 39 tombes, és a penes una illa dins del monumental cementiri per a una comunitat de més de 30.000 fidels"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parcel·la habilitada al cementiri de Palma per als enterraments musulmans. Amb 39 tombes, és a penes una illa dins del monumental cementiri per a una comunitat de més de 30.000 fidels                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;L'Estat assumeix que els musulmans, igual que les altres confessions minorit&agrave;ries amb arrelament a Espanya, tenen dret a ser enterrats als cementiris municipals i que els mateixos ajuntaments han d'adequar una part d'ells al ritu musulm&agrave;, per&ograve; aix&ograve; no acaba de desenvolupar-se, assenyala el secretari general i representant legal de la Federaci&oacute; Espanyola d'Entitats Religioses Isl&agrave;miques (FEERI), Francisco Jim&eacute;nez. En total, a penes existeixen 35 cementiris o parcel&middot;les habilitades on es pot practicar un enterrament conforme a la tradici&oacute; musulmana entre els m&eacute;s de 17.800 repartits per tot el pa&iacute;s. No obstant aix&ograve;, els espais existents estan saturats o les ordenances &uacute;nicament permeten inhumar persones empadronades en aquest municipi, dificultant encara m&eacute;s l'acc&eacute;s als qui viuen a prop, per&ograve; no estan inscrits oficialment all&agrave;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A penes existeixen 35 cementiris o parcel·les habilitades on es pot practicar un enterrament conforme al ritu islàmic entre els més de 17.800 repartits per tot el país</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Estem en uns llimbs&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En el cas de les Balears, encara que comparteix problemes comuns amb altres comunitats, el problema es viu de forma especialment dolorosa. Tan sols compta amb una parcel&middot;la oficial, el Jard&iacute; de l'islam, per a tot el territori: no existeix cap terreny habilitat a Menorca, Eivissa o Formentera, la qual cosa, a la pr&agrave;ctica, situa l'arxip&egrave;lag en una posici&oacute; similar a les regions en qu&egrave; no hi ha cap cementiri musulm&agrave;. 
    </p><p class="article-text">
        Des del seu impuls fa 16 anys, en aquest petit rac&oacute; ubicat en un dels angles del cementiri de Palma, la saturaci&oacute; de l'espai &eacute;s un problema recurrent. &ldquo;Sempre est&agrave; ple i cada vegada que hi ha un difunt s'habilita una de les tombes, la qual cosa significa que, possiblement, cada vegada que alg&uacute; &eacute;s enterrat treuen un cos per fer espai al nou&rdquo;, comenta Nur Bi&oacute;, membre del centre cultural isl&agrave;mic An-Nour. elDiario.es s'ha posat en contacte amb l'Ajuntament de Palma per confirmar aquest i altres extrems, per&ograve; des del Consistori eludeixen fer declaracions al respecte.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Sempre està ple i cada vegada que hi ha un difunt s&#039;habilita una de les tombes, la qual cosa significa que, possiblement, cada vegada que algú és enterrat treuen un cos per fer espai al nou</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nur Bió</span>
                                        <span>—</span> Membre del centre cultural islàmic An-Nou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Bi&oacute; no oculta la seva indignaci&oacute;: &ldquo;Estem parlant de ciutadans que viuen, paguen impostos i moren aqu&iacute;. Potser en aquests moments sigui una cosa antielectoral, per&ograve; volem que se'ns concedeixi el que ens &eacute;s un dret fonamental a la comunitat musulmana. Estem en uns llimbs en qu&egrave; la gent continua naixent i continua morint, per&ograve; continuem sent ciutadans d'una ciutat on no se'ns enterra&rdquo;, expressa.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahim, representant de la Lliga Musulmana de Balears, assenyala en aquesta mateixa l&iacute;nia que, a les illes, hi ha nombrosos ciutadans que, a causa de les dificultats que troben per enterrar els seus familiars, estan comprant espais a Val&egrave;ncia o a M&uacute;rcia per poder donar-los sepultura &ldquo;perqu&egrave; all&agrave; hi ha m&eacute;s facilitats&rdquo;. Explica, a m&eacute;s, que, davant la manca d'espai al Jard&iacute; de l'Islam i els elevats costos de repatriaci&oacute;, hi ha mesquites que supleixen amb xarxes de suport comunitari la manca de resposta institucional. Entre aquestes pr&agrave;ctiques, des de fa anys s'organitzen col&middot;lectes entre els fidels per ajudar les fam&iacute;lies que no poden assumir les despeses d'un enterrament o un trasllat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Jardí de l&#039;islam, a Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Jardí de l&#039;islam, a Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jardí de l&#039;islam, amb el mausoleu dels &#039;caiguts&#039; de l&#039;Exèrcit de l&#039;Aire al fons"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jardí de l&#039;islam, amb el mausoleu dels &#039;caiguts&#039; de l&#039;Exèrcit de l&#039;Aire al fons                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A nivell estatal, organitzacions com UCIDE i plataformes com Entierro Digno -nascuda l'octubre de 2024 per reclamar la creaci&oacute; de llocs de sepultura per a les persones musulmanes- coincideixen a subratllar que, m&eacute;s enll&agrave; de la Constituci&oacute; Espanyola i de les normatives que promouen la llibertat religiosa, l'habilitaci&oacute; d'espais adequats per a aquests enterraments est&agrave; reconeguda per la&nbsp;<a href="https://www.boe.es/eli/es/l/1992/11/10/26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Llei 26/1992, de 10 de novembre</a>, per la qual va ser aprovat l'Acord de Cooperaci&oacute; de l'Estat amb la Comissi&oacute; Isl&agrave;mica d'Espanya, pioner a Europa,&nbsp;per&ograve; sense desenvolupament pr&agrave;ctic en molts territoris.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, algunes de les reivindicacions espec&iacute;fiques passen per modificar la normativa funer&agrave;ria perqu&egrave; es puguin dur a terme enterraments sense f&egrave;retre, la rehabilitaci&oacute; dels cementiris musulmans constru&iuml;ts durant la Guerra Civil i l'habilitaci&oacute; de parcel&middot;les en municipis en els quals, malgrat el volum de poblaci&oacute; musulmana existent, no compten amb un cementiri propi.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta d'un d&egrave;ficit que obliga centenars de fam&iacute;lies a triar entre enterrar els seus difunts a centenars de quil&ograve;metres de dist&agrave;ncia, repatriar cossos als seus pa&iuml;sos d'origen -amb un cost que pot arribar a superar els 7.000 euros- o, en el pitjor dels casos, que el difunt romangui dies en cambres frigor&iacute;fiques a l'espera d'una soluci&oacute; adequada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les famílies tenen tres opcions: enterrar els seus difunts a centenars de quilòmetres de distància, repatriar cossos als seus països d&#039;origen o que el difunt romangui dies en cambres frigorífiques a l&#039;espera d&#039;una solució</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La necessitat d'aquest tipus d'espais es va fer m&eacute;s urgent amb la pand&egrave;mia de la COVID i l'increment del nombre de defuncions i encara m&eacute;s visible despr&eacute;s de la mort del president de la Comissi&oacute; Isl&agrave;mica d'Espanya (CIE) i d'UCIDE Riay Tatary, el 6 d'abril de 2020, despr&eacute;s de dues setmanes ingressat a l'hospital madrileny de La Paz. Unos dies despr&eacute;s, es publicava un informe in&egrave;dit -i crucial- sobre la situaci&oacute; dels cementiris per als musulmans elaborat per Mohamed Ajana Elouafi, secretari de la CIE, en qu&egrave; abordava els desafiaments per donar sepultura conforme al ritu <em>halal </em>en un moment cr&iacute;tic com el d'aleshores.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del Jardí de l&#039;islam, l&#039;única parcel·la habilitada a Balears per enterrar conforme al ritu islàmic"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del Jardí de l&#039;islam, l&#039;única parcel·la habilitada a Balears per enterrar conforme al ritu islàmic                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Bloqueig pol&iacute;tic</strong></h2><p class="article-text">
        A Mallorca, el Jard&iacute; de l'islam va ser impulsat el 2009 despr&eacute;s d'anys de reivindicacions de la comunitat musulmana. Fins aquell moment no existia a tot l'arxip&egrave;lag cap parcel&middot;la on realitzar enterraments d'acord a la tradici&oacute; isl&agrave;mica, per&ograve; la mort d'Abdelhadi Chabli,&nbsp;un argel&iacute; resident a Mallorca que havia expressat el seu desig de ser enterrat a l'illa i que, per manca d'espai, finalment va a haber de ser repatriat, va suposar un punt d'inflexi&oacute;. El malestar generat i la cobertura del cas -impulsada per un periodista amic del finat- van activar un moviment social que va pressionar per habilitar un espai espec&iacute;fic dins del cementiri palmes&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        El Jard&iacute; de l'Islam va n&eacute;ixer aix&iacute; com una soluci&oacute; provisional, per&ograve;, tot i els seus problemes recurrents de saturaci&oacute;, mai no ha arribat a ampliar-se. El que el 2009 es va plantejar com un primer pas per garantir un dret b&agrave;sic s'ha convertit, 16 anys despr&eacute;s, en un espai abarrotat que ja no pot assumir m&eacute;s enterraments i que simbolitza la manca de planificaci&oacute; funer&agrave;ria cap a la comunitat musulmana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les làpides del Jardí de l&#039;islam"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les làpides del Jardí de l&#039;islam                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Jardí de l&#039;Islam va néixer com una solució provisional, però, tot i els seus problemes recurrents de saturació, mai no ha arribat a ampliar-se. El que el 2009 es va plantejar com un primer pas per garantir un dret bàsic s&#039;ha convertit, més de 15 anys després, en un espai abarrotat que ja no pot assumir més enterraments i que simbolitza la manca de planificació funerària cap a la comunitat musulmana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jim&eacute;nez reconeix la seva frustraci&oacute; pel bloqueig pol&iacute;tic. Cada canvi de govern ha significat &ldquo;comen&ccedil;ar de zero&rdquo;, fins i tot quan les ampliacions ja estaven negociades, com va succeir la passada legislatura, quan l'Ajuntament estava governat per PSIB-PSOE, M&eacute;s per Mallorca i Podem. En aquest sentit, retreu que, en l'actual mandat, amb PP i Vox al capdavant del Consistori palmes&agrave;, les q&uuml;estions relatives a la llibertat religiosa es converteixin en una batalla partidista. &ldquo;L'ultradreta ha creat un ambient que ja s'havia superat i el PP juga molt amb aix&ograve;. &iquest;Per qu&egrave;? Perqu&egrave; veu que li d&oacute;na vots&rdquo;, assevera. 
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, Nur Bi&oacute;, que tamb&eacute; &eacute;s secretari d'una de les mesquites de Palma, explica que la comunitat porta un any i mig reclamant a l'Ajuntament l'habilitaci&oacute; de, com a m&iacute;nim, 22 noves tombes com a pas previ a una ampliaci&oacute; m&eacute;s consistent. Es tracta d'un comprom&iacute;s anunciat p&uacute;blicament, per&ograve;, lamenta Bi&oacute;, no materialitzat: &ldquo;Ni les 22 tombes ni l'ampliaci&oacute; s'han vist per cap costat&rdquo;. Segons els seus c&agrave;lculs, serien necess&agrave;ries unes 120 tombes per a la poblaci&oacute; musulmana de Palma. En aquesta l&iacute;nia, critica que no s'est&agrave; oferint a les fam&iacute;lies la possibilitat de mantenir els seus difunts en la tomba original, tot i que la llei exigeix respectar un m&iacute;nim de cinc anys abans de dur a terme qualsevol exhumaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Làpides ubicades al cementiri musulmà de Griñón (Madrid)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Làpides ubicades al cementiri musulmà de Griñón (Madrid)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La realitat econ&ograve;mica: repatriar o endeutar-se</strong></h2><p class="article-text">
        Les fam&iacute;lies amb menys recursos pateixen especialment aquesta situaci&oacute;. Segons Bi&oacute;, quan alg&uacute; faleix &ldquo;el posen dos dies a la nevera i comencen a buscar diners per tot arreu&rdquo; per repatriar-lo i les assegurances privades, que &ldquo;moltes vegades prometen cobrir repatriacions, tampoc els ajuden&rdquo;, assenyala. El cost m&iacute;nim per traslladar un cos dep&egrave;n de factors com el pa&iacute;s de destinaci&oacute;, el transport aeri, el ata&uuml;t homologat i els permisos sanitaris i administratius, la qual cosa, segons fonts del sector, pot ascendir a m&eacute;s de 7.000 euros, unes xifres inassumibles per a moltes fam&iacute;lies. Una situaci&oacute; que, com afirma Maissoun Alhalabi, ciutadana s&iacute;ria resident a Mallorca, provoca aut&egrave;ntics drames: cossos que romanen dies sense dest&iacute; i fam&iacute;lies que no poden complir els ritus b&agrave;sics de la seva religi&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Ens veiem obligats a tenir asseguran&ccedil;a privada, perqu&egrave; qualsevol persona que no la t&eacute; pateix molt per poder estalviar diners. No tothom pot fer-ho&rdquo;, incideix Maissoun. En el seu cas, va contractar una asseguran&ccedil;a &ldquo;perqu&egrave; hi havia moltes dificultats per entrar a S&iacute;ria&rdquo;. &ldquo;Jo em quedo m&eacute;s tranquil&middot;la&rdquo;, afirma.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del cementiri musulmà de Molina de Segura, paralitzat per PP i Vox"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del cementiri musulmà de Molina de Segura, paralitzat per PP i Vox                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tant Bi&oacute; com Jim&eacute;nez subratllen que el ritu funerari musulm&agrave; no exigeix infraestructures costoses: nom&eacute;s requereix orientaci&oacute; cap a la Meca, enterrament en terra i, preferentment, sense f&egrave;retre. Encara que la normativa espanyola obliga a usar ta&uuml;t, la comunitat ho accepta com a soluci&oacute; adaptada. &ldquo;No necessitem res especial&rdquo;, insisteix Bi&oacute;. &ldquo;Nom&eacute;s &eacute;s fer-ho d'una altra manera&rdquo;, afegeix. Jim&eacute;nez, per la seva banda, subratlla que fins i tot es podrien optimitzar alguns aspectes t&egrave;cnics, com dividir les tombes per permetre dos enterraments per unitat i dissenyar f&egrave;retres verticals concordes al ritu. &ldquo;Les tombes es desaprofiten. Tenim un problema d'espai, per&ograve; tampoc ens deixen buscar solucions&rdquo;, emfatitza.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El cost de traslladar un cos a un altre país pot ascendir a més de 7.000 euros. &#039;Ens veiem obligats a tenir assegurança privada, perquè qualsevol persona que no la té pateix molt per poder estalviar diners&#039;, comenta Maissoun Alhalabi, ciutadana siriana resident a Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cartagena, el precedent judicial</strong></h2><p class="article-text">
        Mentre a Palma l'estancament continua, altres ciutats han experimentat certs aven&ccedil;os o afrontat conflictes que exemplifiquen la situaci&oacute; en qu&egrave; es troben els musulmans a Espanya. El cas m&eacute;s recent &eacute;s el de Cartagena (M&uacute;rcia), on un jutjat, mitjan&ccedil;ant una sent&egrave;ncia dictada el passat mes de juny, va obligar l'Ajuntament a habilitar una &agrave;rea per a enterraments conforme al ritu isl&agrave;mic i d'acord a la normativa sanit&agrave;ria vigent despr&eacute;s d'anys de reclamacions ignorades. La resoluci&oacute; va marcar un precedent important en aquest sentit, en recon&egrave;ixer que la inacci&oacute; administrativa pot suposar una vulneraci&oacute; de drets fonamentals en mat&egrave;ria religiosa. La Just&iacute;cia atenia aix&iacute; la demanda interposada per la comunitat local, que compta amb prop de 30.000 fidels.&nbsp;Un mes despr&eacute;s, Madrid anunciava l'habilitaci&oacute; d'una parcel&middot;la de 15.000 metres quadrats en el cementiri sud de&nbsp;Carabanchel, per&ograve; <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/ayuntamiento-confirma-primer-cementerio-musulman-madrid-estara-carabanchel_1_12470964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">amb l&iacute;mits i solucions interm&egrave;dies</a>.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementiri musulmà de Logronyo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementiri musulmà de Logronyo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En paral&middot;lel, l'associaci&oacute; Entierro Digno, una de les plataformes m&eacute;s actives en la den&uacute;ncia de la manca d'espais funeraris per a la comunitat musulmana a Espanya, ha impulsat el documental <em>Descansa en Paz</em>, una pe&ccedil;a que posa rostre i veu a les fam&iacute;lies que es veuen obligades a repatriar els seus &eacute;ssers estimats o a enterrar-los a centenars de quil&ograve;metres per l'abs&egrave;ncia de parcel&middot;les adequades als seus municipis. La filmaci&oacute; recull testimonis que expliquen l'impacte emocional i econ&ograve;mic d'aquestes situacions, aix&iacute; com l'angoixa afegida que suposa no poder complir els ritus funeraris isl&agrave;mics en un moment de dol. &ldquo;A Espanya, milers de fam&iacute;lies musulmanes no saben on podran acomiadar els seus&rdquo;, subratllen des de l'entitat.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DRm_qRjDPAM/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        <em>Descansa en Paz</em> s'ha convertit en una eina clau que, a trav&eacute;s d'entrevistes, imatges de cementiris saturats i dades sobre la desigual implantaci&oacute; d'espais musulmans al territori espanyol, evidencia una realitat que durant anys ha rom&agrave;s invisible per a gran part de la societat. El documental es nodreix, aix&iacute; mateix, de &ldquo;decisions municipals, encerts, obstacles i la realitat d'un proc&eacute;s que gaireb&eacute; mai s'explica, per&ograve; marca una fam&iacute;lia per sempre&rdquo;, com assenyalen des d'Entierro Digno, liderada per Mayson Douas.
    </p><p class="article-text">
        A Palma, el Jard&iacute; de l'Islam -un rectangle diminut en un colosal cementiri- revela la magnitud del problema: manca planificaci&oacute; i una pol&iacute;tica funer&agrave;ria que tingui en compte la diversitat real de la poblaci&oacute; espanyola. Les l&agrave;pides, alineades en silenci, semblen refor&ccedil;ar aquest argument. Cadascuna d'elles explica una hist&ograve;ria i recorda una vida mentre, m&eacute;s enll&agrave; dels murs del cementiri, les associacions i les fam&iacute;lies busquen que la seva problem&agrave;tica formi part de l'agenda institucional. &ldquo;No volem privilegis, volem igualtat&rdquo;, sentencien.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-musulmans-no-tenen-espai-als-cementiris-vivim-i-morim-no-ns-enterra_1_12844941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 15 Dec 2025 06:30:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" length="1731625" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1731625" width="3077" height="1731"/>
      <media:title><![CDATA[Els musulmans no tenen espai als cementiris: "Vivim i morim aquí, però no se'ns enterra"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cementerios,Musulmanes,Comunidad musulmana,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Islam]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los musulmanes no tienen espacio en los cementerios: "Vivimos y morimos aquí, pero no se nos entierra"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/musulmanes-no-espacio-cementerios-vivimos-morimos-no-entierra_1_12820897.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731" alt="Los musulmanes no tienen espacio en los cementerios: &quot;Vivimos y morimos aquí, pero no se nos entierra&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El 95% de las comunidades islámicas en España no cuentan con cementerio, un hecho que obliga a muchas familias a contar con un seguro privado para poder hacer frente a las repatriaciones de los cadáveres. En Palma la situación es insostenible desde hace años</p><p class="subtitle">“Todo el mundo tiene derecho al duelo”: los precios por enterrar a los seres queridos se disparan en Balears
</p></div><p class="article-text">
        Es media tarde y la oscuridad comienza a te&ntilde;ir cada una de las l&aacute;pidas del cementerio de Palma. El silencio que a esas horas inunda la necr&oacute;polis se ve, de repente, interrumpido por los llantos y los rezos. Proceden del Jard&iacute; de l'islam, un discreto rinc&oacute;n donde las tumbas miran hacia La Meca. Son solo 39, apenas una isla dentro del monumental camposanto, para una comunidad de m&aacute;s de 30.000 fieles. En ese instante, una familia est&aacute; dando sepultura a uno de los suyos. &ldquo;Aqu&iacute; no cabe nadie m&aacute;s&rdquo;, se lamenta uno de los presentes mientras se&ntilde;ala una hilera ya completa. 
    </p><p class="article-text">
        La comunidad musulmana lleva a&ntilde;os reivindicando una ampliaci&oacute;n que nunca llega a pesar de las promesas pol&iacute;ticas. Pese a la sencillez del rito isl&aacute;mico (<em>halal</em>) -integrado por el <em>ghusl</em> (lavado ritual del cuerpo), el <em>kafan</em> (la mortaja), la inhumaci&oacute;n en tierra y la orientaci&oacute;n hacia la <em>qibla </em>-, la falta de instalaciones adecuadas -diluidas entre propuestas t&eacute;cnicas y expedientes que no avanzan- provoca que numerosas familias contin&uacute;en enfrent&aacute;ndose a un dilema cuyo eco se extiende en municipios y ciudades de todo el pa&iacute;s: &iquest;d&oacute;nde enterrar a sus muertos cuando el espacio se agota o, directamente, no existe? 
    </p><p class="article-text">
        Espa&ntilde;a cuenta con unos 2,5 millones de ciudadanos musulmanes, de acuerdo a las cifras del Observatorio Andalus&iacute; y la Uni&oacute;n de Comunidades Isl&aacute;micas de Espa&ntilde;a (UCIDE). De todos ellos, el 44% son espa&ntilde;oles (convertidos o nacionalizados), el 37%, marroqu&iacute;es y el resto, pakistan&iacute;es, senegaleses y argelinos, principalmente. Sin embargo, la infraestructura funeraria -al igual que otras prestaciones b&aacute;sicas- no ha acompa&ntilde;ado al incremento de personas que profesan el islam: el 95% de las comunidades isl&aacute;micas no cuentan con cementerio o <em>almacbara</em> y cinco autonom&iacute;as -Asturias, Cantabria, Castilla-La Mancha, Galicia y Extremadura- <a href="https://www.eldiario.es/desalambre/musulmanes-seis-comunidades-autonomas-no-enterrar-muertos-derecho_1_11557342.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no disponen de terreno alguno para ello</a>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d842808-a917-4338-9a61-aee80a06f853_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Parcela habilitada en el cementerio de Palma para los entierros musulmanes. Con 39 tumbas, es apenas una isla dentro del monumental camposanto para una comunidad de más de 30.000 fieles"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Parcela habilitada en el cementerio de Palma para los entierros musulmanes. Con 39 tumbas, es apenas una isla dentro del monumental camposanto para una comunidad de más de 30.000 fieles                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;El Estado asume que los musulmanes, al igual que las otras confesiones minoritarias con arraigo en Espa&ntilde;a, tienen derecho a ser enterrados en los cementerios municipales y que los mismos ayuntamientos deben adecuar una parte de ellos al rito musulm&aacute;n, pero esto <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/trabas-funerales-no-catolicos-si-hermano-musulman-enterrarlo-cristiano_1_9665500.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">no acaba de desarrollarse</a>&rdquo;, se&ntilde;ala el secretario general y representante legal de la Federaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Entidades Religiosas Isl&aacute;micas (FEERI), Francisco Jim&eacute;nez. En total, apenas existen 35 camposantos o parcelas habilitadas donde se puede practicar un entierro de acuerdo a la tradici&oacute;n musulmada entre los m&aacute;s de 17.800 cementerios repartidos por todo el pa&iacute;s. Sin embargo, los espacios existentes est&aacute;n saturados o las ordenanzas &uacute;nicamente permiten inhumar a personas empadronadas en ese municipio, dificultando a&uacute;n m&aacute;s el acceso a quienes viven cerca, pero no est&aacute;n inscritos oficialmente all&iacute;.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Apenas existen 35 camposantos o parcelas habilitadas donde se puede practicar un entierro conforme al rito islámico entre los más de 17.800 cementerios repartidos por todo el país</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;Estamos en un limbo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En el caso de Balears, aunque comparte problemas comunes con otras comunidades, el problema se vive de forma especialmente dolorosa. Tan solo cuenta con una parcela oficial, el Jard&iacute; de l'islam, para todo el territorio: no existe ning&uacute;n terreno habilitado en Menorca, Eivissa o Formentera, lo que, en la pr&aacute;ctica, sit&uacute;a al archipi&eacute;lago en una posici&oacute;n similar a las regiones en las que no hay ning&uacute;n cementerio musulm&aacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Desde su impulso hace 16 a&ntilde;os, en este peque&ntilde;o rinc&oacute;n ubicado en uno de los &aacute;ngulos del cementerio de Palma, la saturaci&oacute;n del espacio es un problema recurrente. &ldquo;Siempre est&aacute; lleno y cada vez que hay un difunto se habilita una de las tumbas, lo cual significa que, posiblemente, cada vez que alguien es enterrado sacan un cuerpo para hacer espacio al nuevo&rdquo;, comenta Nur Bi&oacute;, miembro del centro cultural isl&aacute;mico An-Nour. elDiario.es se ha puesto en contacto con el Ayuntamiento de Palma para confirmar este y otros extremos, pero desde el Consistorio eluden hacer declaraciones al respecto.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Siempre está lleno y cada vez que hay un difunto se habilita una de las tumbas, lo cual significa que, posiblemente, cada vez que alguien es enterrado sacan un cuerpo para hacer espacio al nuevo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Nur Bió</span>
                                        <span>—</span> Miembro del centro cultural islámico An-Nou
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Bi&oacute; no oculta su indignaci&oacute;n: &ldquo;Estamos hablando de ciudadanos que viven, pagan impuestos y mueren aqu&iacute;. Quiz&aacute;s en estos momentos sea algo antielectoral, pero queremos que se nos conceda lo que nos es un derecho fundamental a la comunidad musulmana. Estamos en un limbo en el que la gente sigue naciendo y sigue muriendo, pero seguimos siendo ciudadanos de una ciudad donde no se nos entierra&rdquo;, expresa.
    </p><p class="article-text">
        Abderrahim, representante de la Lliga Musulmana de Balears, se&ntilde;ala en esta misma l&iacute;nea que, en las islas, hay numerosos ciudadanos que, debido a las dificultades que encuentran para enterrar a sus familiares, est&aacute;n comprando espacios en Valencia o en Murcia para poder darles sepultura &ldquo;porque all&iacute; hay m&aacute;s facilidades&rdquo;. Explica, adem&aacute;s, que, ante la falta de espacio en el Jard&iacute; de l&rsquo;Islam y los elevados costes de repatriaci&oacute;n, hay mezquitas que suplen con redes de apoyo comunitario la falta de respuesta institucional. Entre tales pr&aacute;cticas, desde hace a&ntilde;os se organizan colectas entre los fieles para ayudar a las familias que no pueden asumir los gastos de un entierro o un traslado. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3c62c5a1-5d22-4275-8b7d-9bf73861582a_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del Jardí de l&#039;islam, en Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del Jardí de l&#039;islam, en Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/97888fe9-0ca2-4960-b1d8-9314e60351dd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El Jardí de l&#039;islam, con el mausoleo de los &#039;caídos&#039; del Ejército del Aire al fondo"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El Jardí de l&#039;islam, con el mausoleo de los &#039;caídos&#039; del Ejército del Aire al fondo                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        A nivel estatal, organizaciones como UCIDE y plataformas como Entierro Digno -nacida en octubre de 2024 para reclamar la creaci&oacute;n de lugares de sepultura para las personas musulmanas- coinciden en subrayar que, m&aacute;s all&aacute; de la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola y de las normativas que promueven la libertad religiosa, la habilitaci&oacute;n de espacios adecuados para estos enterramientos est&aacute; reconocida por la&nbsp;<a href="https://www.boe.es/eli/es/l/1992/11/10/26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley 26/1992, de 10 de noviembre</a>, por la que fue aprobado el Acuerdo de Cooperaci&oacute;n del Estado con la Comisi&oacute;n Isl&aacute;mica de Espa&ntilde;a, pionero en Europa,&nbsp;pero sin desarrollo pr&aacute;ctico en muchos territorios.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, algunas de las reivindicaciones espec&iacute;ficas pasan por modificar la normativa funeraria para que se puedan llevar a cabo enterramiento sin f&eacute;retro, la rehabilitaci&oacute;n de los cementerios musulmanes construidos durante la Guerra Civil y la habilitaci&oacute;n de parcelas en municipios en los que, pese al volumen de poblaci&oacute;n musulmana existente, no cuentan con un camposanto propio.
    </p><p class="article-text">
        Se trata de un d&eacute;ficit que obliga a cientos de familias a elegir entre enterrar a sus fallecidos a cientos de kil&oacute;metros de distancia, repatriar cuerpos a sus pa&iacute;ses de origen -con un coste que puede superar los 5.000 euros- o, en el peor de los casos, que el difunto permanezca d&iacute;as en c&aacute;maras frigor&iacute;ficas a la espera de una soluci&oacute;n adecuada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las familias tienen tres opciones: enterrar a sus fallecidos a cientos de kilómetros de distancia, repatriar cuerpos a sus países de origen o que el difunto permanezca días en cámaras frigoríficas a la espera de una solución</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La necesidad de este tipo de espacios se hizo a&uacute;n m&aacute;s acuciante con la pandemia de la COVID y el incremento del n&uacute;mero de fallecimientos y a&uacute;n m&aacute;s visible tras la muerte del presidente de la Comisi&oacute;n Isl&aacute;mica de Espa&ntilde;a (CIE) y de UCIDE Riay Tatary, el 6 de abril de 2020, tras dos semanas ingresado en el hospital madrile&ntilde;o de La Paz. Unos d&iacute;as despu&eacute;s, se publicaba un informe in&eacute;dito -y crucial- sobre la situaci&oacute;n de los cementerios para los musulmanes elaborado por Mohamed Ajana Elouafi, secretario de la CIE, en el que abordaba los desaf&iacute;os para dar sepultura conforme al rito <em>halal </em>en un momento cr&iacute;tico como el de entonces. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0cfde7ea-c207-40c4-9954-ad6729fb2f10_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del Jardí de l&#039;islam, la única parcela habilitada en Balears para enterrar conforme al rito islámico"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del Jardí de l&#039;islam, la única parcela habilitada en Balears para enterrar conforme al rito islámico                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Bloqueo pol&iacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        En Mallorca, el Jard&iacute; de l'islam fue impulsado en 2009 tras a&ntilde;os de reivindicaciones de la comunidad musulmana. Hasta aquel momento no exist&iacute;a en todo el archipi&eacute;lago ninguna parcela donde realizar enterramientos conforme al rito isl&aacute;mico, pero la muerte de Abdelhadi Chabli, un argelino residente en Mallorca que hab&iacute;a expresado su deseo de ser enterrado en la isla y cuyo cuerpo tuvo que ser finalmente repatriado, supuso un punto de inflexi&oacute;n. El malestar generado y la cobertura del caso -impulsada por un periodista amigo del fallecido- activaron un movimiento social que presion&oacute; para habilitar un espacio espec&iacute;fico dentro del camposanto palmesano.
    </p><p class="article-text">
        El Jard&iacute; de l'Islam naci&oacute; as&iacute; como una soluci&oacute;n provisional, pero, pese a sus problemas recurrentes de saturaci&oacute;n, nunca ha llegado a ampliarse. Lo que en 2009 se plante&oacute; como un primer paso para garantizar un derecho b&aacute;sico se ha convertido, 16 a&ntilde;os despu&eacute;s, en un espacio saturado que ya no puede asumir m&aacute;s entierros y que simboliza la falta de planificaci&oacute;n funeraria hacia la comunidad musulmana.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3dc157db-1b4a-41ed-bcb8-a6e1b41d79c7_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las lápidas del Jardí de l&#039;islam"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las lápidas del Jardí de l&#039;islam                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Jardí de l&#039;Islam nació como una solución provisional, pero, pese a sus problemas recurrentes de saturación, nunca ha llegado a ampliarse. Lo que en 2009 se planteó como un primer paso para garantizar un derecho básico se ha convertido, 15 años después, en un espacio saturado que ya no puede asumir más entierros y que simboliza la falta de planificación funeraria hacia la comunidad musulmana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Jim&eacute;nez reconoce su frustraci&oacute;n por el bloqueo pol&iacute;tico. Cada cambio de gobierno ha significado &ldquo;empezar de cero&rdquo;, incluso cuando las ampliaciones estaban ya negociadas, como sucedi&oacute; en la pasada legislatura, cuando el Ayuntamiento estaba gobernado por PSIB-PSOE, M&eacute;s per Mallorca y Podemos. En este sentido, recrimina que, en el actual mandato, con PP y Vox al frente del Consistorio palmesano, las cuestiones relativas a la libertad religiosa se conviertan en una batalla partidista. &ldquo;La ultraderecha ha creado un ambiente que ya se hab&iacute;a superado y el PP juega mucho con eso. &iquest;Por qu&eacute;? Porque ve que le da votos&rdquo;, asevera. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Nur Bi&oacute;, quien tambi&eacute;n es secretario de una de las mezquitas de Palma, explica que la comunidad lleva un a&ntilde;o y medio reclamando al Ayuntamiento la habilitaci&oacute;n de, como m&iacute;nimo, 22 nuevas tumbas como paso previo a una ampliaci&oacute;n m&aacute;s consistente. Se trata de un compromiso anunciado p&uacute;blicamente, pero, lamenta Bi&oacute;, no materializado: &ldquo;Ni las 22 tumbas ni la ampliaci&oacute;n se han visto por ning&uacute;n lado&rdquo;. Seg&uacute;n sus c&aacute;lculos, ser&iacute;an necesarias unas 120 tumbas para la poblaci&oacute;n musulmana de Palma. En esta l&iacute;nea, critica que no se est&aacute; ofreciendo a las familias la posibilidad de mantener a sus difuntos en la tumba original, pese a que la ley exige respetar un m&iacute;nimo de cinco a&ntilde;os antes de llevar a cabo cualquier exhumaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/17ccfa06-a91a-4fcc-b460-3e58dfffa5c6_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Lápidas ubicadas en el cementerio musulmán de Griñón (Madrid)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Lápidas ubicadas en el cementerio musulmán de Griñón (Madrid)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La realidad econ&oacute;mica: repatriar o endeudarse</strong></h2><p class="article-text">
        Las familias con menos recursos sufren especialmente esta situaci&oacute;n. Seg&uacute;n Bi&oacute;, cuando alguien fallece &ldquo;lo ponen dos d&iacute;as en la nevera y empiezan a buscar dinero por todos los lados&rdquo; para repatriarlo y los seguros privados, que &ldquo;muchas veces prometen cubrir repatriaciones, tampoco les ayudan&rdquo;, se&ntilde;ala. El coste m&iacute;nimo para trasladar un cuerpo depende de factores como el pa&iacute;s de destino, el transporte a&eacute;reo, el ata&uacute;d homologado y los permisos sanitarios y administrativos, lo que, seg&uacute;n fuentes del sector, puede ascender a m&aacute;s de 7.000 euros, unas cifras inasumibles para muchas familias. Una situaci&oacute;n que, como afirma Maissoun Alhalabi, ciudadana siria residente en Mallorca, provoca aut&eacute;nticos dramas: cuerpos que permanecen d&iacute;as sin destino y familias que no pueden cumplir los ritos b&aacute;sicos de su religi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nos vemos obligados a tener seguro privado, porque cualquier persona que no lo tiene sufre mucho para poder ahorrar dinero. No todo el mundo puede hacerlo&rdquo;, incide Maissoun. En su caso, contrat&oacute; un seguro &ldquo;porque hab&iacute;a muchas dificultades para entrar a Siria&rdquo;. &ldquo;Yo me quedo m&aacute;s tranquila&rdquo;, afirma. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0ed26585-e216-4500-9364-87a2813d0664_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Interior del cementerio musulmán de Molina de Segura, paralizado por PP y Vox"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Interior del cementerio musulmán de Molina de Segura, paralizado por PP y Vox                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tanto Bi&oacute; como Jim&eacute;nez subrayan que el rito funerario musulm&aacute;n no exige infraestructuras costosas: solo requiere orientaci&oacute;n hacia La Meca, entierro en tierra y, preferentemente, sin f&eacute;retro. Aunque la normativa espa&ntilde;ola obliga a usar ata&uacute;d, la comunidad lo acepta como soluci&oacute;n adaptada. &ldquo;No necesitamos nada especial&rdquo;, insiste Bi&oacute;. &ldquo;Solo es hacerlo de otra manera&rdquo;, a&ntilde;ade. Jim&eacute;nez, por su parte, subraya que incluso podr&iacute;an optimizarse algunos aspectos t&eacute;cnicos, como dividir las tumbas para permitir dos enterramientos por unidad y dise&ntilde;ar f&eacute;retros verticales acordes a la tradici&oacute;n. &ldquo;Las tumbas se desaprovechan. Tenemos un problema de espacio, pero tampoco nos dejan buscar soluciones&rdquo;, enfatiza.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El coste de trasladar un cuerpo a otro país puede ascender a más de 7.000 euros. &#039;Nos vemos obligados a tener seguro privado, porque cualquier persona que no lo tiene sufre mucho para poder ahorrar dinero&#039;, comenta Maissoun Alhalabi, ciudadana siria residente en Mallorca</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Cartagena, el precedente judicial</strong></h2><p class="article-text">
        Mientras en Palma el estancamiento contin&uacute;a, otras ciudades han experimentado ciertos avances o enfrentado conflictos que ejemplifican la situaci&oacute;n en la que se encuentran los musulmanes en Espa&ntilde;a. El caso m&aacute;s reciente es el de Cartagena (Murcia), donde un juzgado, mediante una sentencia dictada el pasado mes de junio, oblig&oacute; al Ayuntamiento a habilitar un &aacute;rea para enterramientos conforme al rito isl&aacute;mico y de acuerdo a la normativa sanitaria vigente tras a&ntilde;os de reclamaciones ignoradas. El fallo marc&oacute; un precedente importante en este sentido, al reconocer que la inacci&oacute;n administrativa puede suponer una vulneraci&oacute;n de derechos fundamentales en materia religiosa. La Justicia atend&iacute;a as&iacute; la demanda interpuesta por la comunidad local, que cuenta con cerca de 30.000 fieles.&nbsp;Un mes despu&eacute;s, Madrid anunciaba la <a href="https://www.eldiario.es/madrid/somos/ayuntamiento-confirma-primer-cementerio-musulman-madrid-estara-carabanchel_1_12470964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">habilitaci&oacute;n de una parcela de 15.000 metros cuadrados en el cementerio sur de&nbsp;Carabanchel</a>, pero con l&iacute;mites y soluciones intermedias.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cementerio musulmán de Logroño"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cementerio musulmán de Logroño                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En paralelo, la asociaci&oacute;n Entierro Digno, una de las plataformas m&aacute;s activas en la denuncia de la falta de espacios funerarios para la comunidad musulmana en Espa&ntilde;a, ha impulsado el documental <em>Descansa en Paz</em>, una pieza que pone rostro y voz a las familias que se ven obligadas a repatriar a sus seres queridos o a enterrarlos a cientos de kil&oacute;metros por la ausencia de parcelas adecuadas en sus municipios. La filmaci&oacute;n recoge testimonios que explican el impacto emocional y econ&oacute;mico de estas situaciones, as&iacute; como la angustia a&ntilde;adida que supone no poder cumplir los ritos funerarios isl&aacute;micos en un momento de duelo. &ldquo;En Espa&ntilde;a, miles de familias musulmanas no saben d&oacute;nde podr&aacute;n despedir a los suyos&rdquo;, subrayan desde la entidad.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/reel/DRm_qRjDPAM/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        <em>Descansa en Paz</em> se ha convertido en una herramienta clave que, a trav&eacute;s de entrevistas, im&aacute;genes de cementerios saturados y datos sobre la desigual implantaci&oacute;n de espacios musulmanes en el territorio espa&ntilde;ol, evidencia una realidad que durante a&ntilde;os ha permanecido invisible para gran parte de la sociedad. El documental se nutre, asimismo, de &ldquo;decisiones municipales, aciertos, obst&aacute;culos y la realidad de un proceso que casi nunca se explica, pero marca a una familia para siempre&rdquo;, como se&ntilde;alan desde Entierro Digno, liderada por Mayson Douas.
    </p><p class="article-text">
        En Palma, el Jard&iacute; de l'Islam -un rect&aacute;ngulo diminuto en un colosal camposanto- revela la magnitud del problema: falta planificaci&oacute;n y una pol&iacute;tica funeraria que tenga en cuenta la diversidad real de la poblaci&oacute;n espa&ntilde;ola. Las l&aacute;pidas, alineadas en silencio, parecen reforzar este argumento. Cada una de ellas cuenta una historia y recuerda una vida mientras, m&aacute;s all&aacute; de los muros del camposanto. Las asociaciones y las familias buscan que su problem&aacute;tica forme parte de la agenda institucional. &ldquo;No queremos privilegios, queremos igualdad&rdquo;, sentencian.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Jaime Reina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/musulmanes-no-espacio-cementerios-vivimos-morimos-no-entierra_1_12820897.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 14 Dec 2025 20:50:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" length="1731625" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1731625" width="3077" height="1731"/>
      <media:title><![CDATA[Los musulmanes no tienen espacio en los cementerios: "Vivimos y morimos aquí, pero no se nos entierra"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8eaa83fc-5c9a-4902-96aa-ee7a469adfc5_16-9-discover-aspect-ratio_default_1132509.jpg" width="3077" height="1731"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cementerios,Musulmanes,Comunidad musulmana,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Islam]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La comunidad islámica de Extremadura pide espacios para enterramientos desde hace 25 años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/sociedad/comunidad-islamica-extremadura-pide-espacios-enterramientos-25-anos_1_12733603.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La comunidad islámica de Extremadura pide espacios para enterramientos desde hace 25 años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En los cementerios de la región no hay lugares para las inhumaciones de las personas de fe musulmana, lo que “impide un derecho reconocido por ley y vulnera la libertad religiosa”</p></div><p class="article-text">
        La Comisi&oacute;n Isl&aacute;mica en Extremadura ha solicitado espacios para enterramientos para el colectivo musulm&aacute;n en la comunidad aut&oacute;noma, petici&oacute;n que se realiza &ldquo;desde hace 25 a&ntilde;os&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta solicitud se efectu&oacute; inicialmente al Ayuntamiento de Badajoz, para despu&eacute;s presentar peticiones tambi&eacute;n en Talayuela y Plasencia, ha expresado la Comisi&oacute;n Isl&aacute;mica en Extremadura en una nota.
    </p><p class="article-text">
        La negativa a impulsar estos proyectos &ldquo;impide un derecho reconocido por ley y vulnera la libertad religiosa&rdquo;, sin olvidarse que &ldquo;se cierra los ojos ante el sufrimiento de las familias musulmanas, obligadas a trasladar a sus fallecidos a otras provincias lejanas o a repatriarlos a sus pa&iacute;ses de origen&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En mayo de 2019, la Consejer&iacute;a de Sanidad y Pol&iacute;ticas Sociales y el Servicio Extreme&ntilde;o de Salud (SES) realizaron actuaciones informativas dirigidas a las administraciones locales para dar a conocer la viabilidad de la pr&aacute;ctica de la inhumaci&oacute;n por el rito isl&aacute;mico, siempre firmando un protocolo de colaboraci&oacute;n con la Comisi&oacute;n Isl&aacute;mica de Espa&ntilde;a en Extremadura &ldquo;con el fin de facilitar al m&aacute;ximo la aplicaci&oacute;n de las reglas en este tipo de enterramientos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante este &ldquo;largo tiempo de espera&rdquo;, el colectivo ha optado por el di&aacute;logo &ldquo;como &uacute;nica v&iacute;a con la administraci&oacute;n para conseguir el derecho establecido en la normativa&rdquo;, pero se ha producido &ldquo;el rechazo de las administraciones locales a cumplir y satisfacer esta demanda humana&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El derecho al enterramiento isl&aacute;mico es jur&iacute;dicamente concluyente, claro y no da lugar a ambig&uuml;edades, no hay necesidad de buscar interpretaciones adicionales&rdquo;, ha expresado.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, ha a&ntilde;adido que, ante una demanda judicial de la comunidad musulmana de Algeciras, el Juzgado de lo Contencioso-Administrativo n&uacute;mero 2 de esta localidad &ldquo;dictamin&oacute; en mayo pasado que el Ayuntamiento deber&aacute; proporcionar un espacio en el cementerio municipal destinado a la inhumaci&oacute;n de personas de fe musulmana&rdquo;. Decisi&oacute;n similar que tambi&eacute;n han tomado los juzgados de Cartagena, ha apuntado.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo los municipios extreme&ntilde;os no han dado a&uacute;n este paso pese a ser un territorio que &ldquo;cont&oacute; con enterramientos isl&aacute;micos en 1936, en municipios como C&aacute;ceres, Villafranca de los Barros, Guare&ntilde;a y Zafra&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por todo ello, el colectivo tambi&eacute;n ha pedido a la Junta de Extremadura y a la Delegaci&oacute;n del Gobierno que faciliten los canales de comunicaci&oacute;n necesarios con las administraciones locales en este contexto.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioex]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/extremadura/sociedad/comunidad-islamica-extremadura-pide-espacios-enterramientos-25-anos_1_12733603.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 01 Nov 2025 10:53:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="783190" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="783190" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La comunidad islámica de Extremadura pide espacios para enterramientos desde hace 25 años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/616a968b-be68-4eb6-bedd-902f8662f04e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Extremadura,Cementerios,Musulmanes,Islam]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El pueblo de Extremadura de apenas 300 habitantes que conserva una muralla musulmana única]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/pueblo-extremadura-apenas-300-habitantes-conserva-muralla-musulmana-unica_1_12730554.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b2a72e72-d65e-474f-9efc-5a95fc4fdb04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El pueblo de Extremadura de apenas 300 habitantes que conserva una muralla musulmana única"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Entre calles empedradas y edificios de origen medieval, esta pequeña localidad mantiene intacto un legado histórico que combina arquitectura defensiva y un paisaje ligado al Valle del Alagón</p><p class="subtitle">Una escapada gastronómica a uno de los mejores pueblos de Segovia donde disfrutar del lechazo</p></div><p class="article-text">
        El peque&ntilde;o pueblo de Galisteo, en la provincia de C&aacute;ceres y cuenta con una peculiar muralla tanto por su estado de conservaci&oacute;n c&oacute;mo fue construida. Con alturas de hasta 12 metros en algunos puntos, la muralla almohade de Galisteo fue levantada con cantos rodados del r&iacute;o, una estructura excepcional entre las fortificaciones construidas en nuestro pa&iacute;s. 
    </p><p class="article-text">
        Galisteo, a unos 90 kil&oacute;metros de la capital, en la orilla del r&iacute;o Jerte, cuenta con ra&iacute;ces hist&oacute;ricas que se extienden desde la ocupaci&oacute;n romana hasta la etapa musulmana, reflejando distintas etapas de asentamiento y desarrollo. Entre los a&ntilde;os 1229 y 1837, la villa adquiri&oacute; relevancia como centro del Se&ntilde;or&iacute;o de Galisteo, una jurisdicci&oacute;n que comprend&iacute;a varias aldeas cercanas, entre ellas Pozuelo de Zarz&oacute;n, Guijo de Galisteo, Montehermoso y Carcaboso. Este papel administrativo consolid&oacute; su importancia dentro del Valle del Alag&oacute;n y defini&oacute; buena parte de su organizaci&oacute;n urbana.
    </p><p class="article-text">
        El reconocimiento patrimonial de Galisteo lleg&oacute; en 1991, cuando fue declarado Bien de Inter&eacute;s Cultural bajo la categor&iacute;a de Conjunto Hist&oacute;rico, protegiendo tanto su trazado urbano como sus construcciones m&aacute;s representativas. Entre estas se encuentra la muralla de origen almohade, que rodea el casco antiguo y mantiene gran parte de su per&iacute;metro original. Esta protecci&oacute;n permite apreciar la evoluci&oacute;n del municipio a lo largo de los siglos y comprender c&oacute;mo se integran sus elementos defensivos y civiles en la configuraci&oacute;n actual del pueblo, ofreciendo un recorrido hist&oacute;rico y arquitect&oacute;nico coherente para los visitantes.
    </p><h2 class="article-text">La muralla de Galisteo, una estructura almohade singular</h2><p class="article-text">
        Galisteo conserva un recinto amurallado que envuelve por completo el n&uacute;cleo hist&oacute;rico de la localidad. Su origen se remonta al siglo XIII, durante la etapa almohade, cuando se levant&oacute; empleando una t&eacute;cnica constructiva basada en cantos rodados del r&iacute;o, unidos con argamasa, un m&eacute;todo adaptado a los recursos locales que ha permitido su permanencia a lo largo de los siglos.
    </p><blockquote class="instagram-media" data-instgrm-version="14" data-instgrm-permalink="https://www.instagram.com/p/CP8cpCojAxj/" data-instgrm-captioned></blockquote><script async src="https://www.instagram.com/embed.js"></script><p class="article-text">
        El trazado se mantiene pr&aacute;cticamente intacto desde su construcci&oacute;n, configurando un per&iacute;metro de unos 1.200 metros que delimita el casco antiguo. Dentro de sus muros se encuentran la mayor parte de las viviendas y edificaciones del municipio, lo que explica que el conjunto urbano actual siga adapt&aacute;ndose al esquema defensivo original.
    </p><p class="article-text">
        Las dimensiones de la muralla presentan variaciones seg&uacute;n el terreno. En los tramos mejor conservados alcanza alturas pr&oacute;ximas a los doce metros, mientras que en otras zonas desciende hasta los tres. Este desnivel responde tanto a la orograf&iacute;a del terreno como a las sucesivas fases de reconstrucci&oacute;n que ha experimentado. A lo largo del tiempo, el recinto ha sido restaurado en diversas ocasiones, siempre respetando el trazado original, lo que ha permitido mantener su aspecto general y su continuidad estructural.
    </p><p class="article-text">
        El acceso al interior del recinto se realiza a trav&eacute;s de tres puertas principales: la del Rey, la de la Villa y la de Santa Mar&iacute;a. Cada una cumpl&iacute;a una funci&oacute;n espec&iacute;fica dentro de la organizaci&oacute;n urbana medieval, y su disposici&oacute;n a&uacute;n marca los puntos de entrada al casco hist&oacute;rico. Junto a la muralla se alza la torre del homenaje conocida como&nbsp;La Picota, un elemento a&ntilde;adido en &eacute;poca posterior que se ha convertido en el s&iacute;mbolo m&aacute;s reconocido del municipio.
    </p><p class="article-text">
        Este conjunto, en el que muralla y torre mantienen una relaci&oacute;n visual directa, resume la evoluci&oacute;n del asentamiento desde su etapa isl&aacute;mica hasta la configuraci&oacute;n que presenta en la actualidad. La conservaci&oacute;n del per&iacute;metro original y su integraci&oacute;n en la vida cotidiana del pueblo explican que Galisteo sea considerado un caso excepcional dentro del patrimonio fortificado de Extremadura.
    </p><h2 class="article-text">El conjunto hist&oacute;rico y el entorno rural de Galisteo</h2><p class="article-text">
        El interior del recinto amurallado conserva algunos de los elementos m&aacute;s representativos del patrimonio arquitect&oacute;nico de Galisteo. Entre ellos destaca la iglesia parroquial de Nuestra Se&ntilde;ora de la Asunci&oacute;n, cuya construcci&oacute;n se remonta al siglo XIII. El templo presenta un origen mud&eacute;jar y un &aacute;bside semicil&iacute;ndrico formado por dos cuerpos superpuestos de arcos ciegos de ladrillo. En el siglo XVI se ampli&oacute; la nave principal, incorporando rasgos g&oacute;ticos y renacentistas que evidencian la evoluci&oacute;n del edificio a lo largo del tiempo. 
    </p><p class="article-text">
        Fuera del recinto, el visitante encuentra el puente de piedra que cruza el r&iacute;o Jerte. Fue construido en el siglo XVI y durante siglos facilit&oacute; la comunicaci&oacute;n entre los municipios del Valle del Alag&oacute;n. A poca distancia se levanta la ermita de San Isidro, rodeada de zonas de cultivo y regad&iacute;o que mantienen la actividad agr&iacute;cola tradicional de la comarca. El trazado urbano, de calles estrechas y pavimento empedrado, conserva la estructura t&iacute;pica de los n&uacute;cleos medievales de la regi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los elementos m&aacute;s reconocibles del patrimonio galiste&ntilde;o es la torre del homenaje, ya mencionada como parte del conjunto amurallado. Se erigi&oacute; en el siglo XIV sobre el antiguo alc&aacute;zar almohade. Su planta octogonal y su remate en forma piramidal la distinguen dentro del perfil del pueblo. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Edu Molina]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/viajes/pueblo-extremadura-apenas-300-habitantes-conserva-muralla-musulmana-unica_1_12730554.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 31 Oct 2025 10:52:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b2a72e72-d65e-474f-9efc-5a95fc4fdb04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="482201" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b2a72e72-d65e-474f-9efc-5a95fc4fdb04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="482201" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El pueblo de Extremadura de apenas 300 habitantes que conserva una muralla musulmana única]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b2a72e72-d65e-474f-9efc-5a95fc4fdb04_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pueblos,Extremadura,Patrimonio,Musulmanes,Cáceres,Arquitectura]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Eman entrega 11.000 firmas para seguir yendo a clase con velo: "Nos obligan a elegir entre religión y educación"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/eman-entrega-11-000-firmas-seguir-yendo-clase-velo-obligan-elegir-religion-educacion_1_12684963.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b83255b5-1f78-4726-b97d-6688bd1bb85c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Eman entrega 11.000 firmas para seguir yendo a clase con velo: &quot;Nos obligan a elegir entre religión y educación&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Tras ser expulsada por no cumplir la norma impuesta por un instituto público de Logroño, esta joven se ha visto obligada a quitarse el hiyab para poder seguir yendo a clase</p><p class="subtitle">La encrucijada de Eman, expulsada por acudir a clase con velo: “Si me enfrento al instituto, arriesgo mi futuro”</p></div><p class="article-text">
        Cubierta por un velo y con un pa&ntilde;uelo palestino sobre los hombros, Eman ha acudido este martes a la Consejer&iacute;a de Educaci&oacute;n del Gobierno de La Rioja para entregar las 11.000 firmas que ha recogido en las &uacute;ltimas semanas a trav&eacute;s de la plataforma change.org. Son para ella la muestra de que no est&aacute; sola en esta lucha, la que inici&oacute; hace ya un mes cuando <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/encrucijada-eman-expulsada-acudir-clase-velo-si-enfrento-instituto-arriesgo-futuro_1_12609284.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fue expulsada del instituto Sagasta</a> de Logro&ntilde;o por negarse a quitarse el velo isl&aacute;mico para entrar al centro. 
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces ha presentado varias quejas tanto a la consejer&iacute;a como al instituto, pero aunque ambas instituciones le han respondido, ninguna le ofrece una soluci&oacute;n: su continuidad en este centro educativo pasa por acudir a clase sin velo. Es lo que lleva haciendo semanas a pesar de sentirse &ldquo;humillada&rdquo; por ello. &ldquo;Tuve una reuni&oacute;n con la directora y me explic&oacute; que con tres partes me abrir&iacute;an expediente y me podr&iacute;a quedar fuera del Bachillerato Internacional&rdquo;, explica, &ldquo;as&iacute; que no pod&iacute;a enfrentarme a ellos individualmente porque adem&aacute;s aqu&iacute; en La Rioja no hay ning&uacute;n otro centro donde pueda cursarse esta modalidad de Bachillerato. He tenido que cumplir con la norma&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Esto supone para esta joven un verdadero problema. &ldquo;Es muy humillante porque no hay ning&uacute;n fundamento ni raz&oacute;n, me siento fatal porque todo el mundo me mira much&iacute;simo, hay comentarios que no est&aacute;n bien y es muy vergonzoso&rdquo;, explica, &ldquo;me he puesto el pa&ntilde;uelo como musulmana y es muy humillante que venga una persona y te lo haga quitar. Dicen algunos que nos obligan a ponernos pa&ntilde;uelo, pero es que son los mismos que nos obligan a quit&aacute;rmelo. D&eacute;jame a m&iacute; pon&eacute;rmelo por mi voluntad y quit&aacute;rmelo por mi voluntad tambi&eacute;n&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Muchos profesores y la mayor parte de sus compa&ntilde;eros est&aacute;n apoyando su lucha. Tambi&eacute;n ex profesores del IES Sagasta se han dirigido a la organizaci&oacute;n del Bachillerato Internacional que, hasta ahora, no ha dado ninguna respuesta. Ahora, con esta recogida de firmas, trata de demostrar que no est&aacute; sola y confrontar el discurso de la directora del IES Sagasta que se&ntilde;ala que no se puede cambiar la norma por una &uacute;nica alumna. Lo que no tiene claro es cu&aacute;l ser&aacute; el siguiente paso. &ldquo;Voy viendo poco a poco porque igual todo esto puede perjudicarme en mis estudios. Intento que no afecte&rdquo;, explica.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x9s60w8" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><p class="article-text">
        Eman desmonta uno a uno los argumentos de la directora del centro. &ldquo;Dice que los alumnos no pueden llevar la cabeza cubierta, pero ella equipara las capuchas y gorras con el velo isl&aacute;mico aunque tienen diferentes usos. Dice adem&aacute;s que es un sesgo de g&eacute;nero. Alega tambi&eacute;n que en los ex&aacute;menes podr&iacute;a copiar con auriculares ocultos, pero le di la soluci&oacute;n prest&aacute;ndome a ense&ntilde;ar las orejas antes de entrar. Tambi&eacute;n dec&iacute;a que en los pasillos si hay un conflicto o un robo, si vamos cubiertos no se puede identificar bien a los alumnos. No tiene ning&uacute;n sentido&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tiene tambi&eacute;n respuesta para aquellas voces que exigen a la poblaci&oacute;n musulmana que se adapte a las normas de Espa&ntilde;a igual que un espa&ntilde;ol debe adaptarse a las normas de un pa&iacute;s &aacute;rabe cuando lo visita. &ldquo;Las normas... &iquest;Qu&eacute; norma hay en la Constituci&oacute;n espa&ntilde;ola que diga que no puedes expresarte libremente? Ni siquiera en la normativa de mi instituto hacen referencia al hiyab. Si me dices que en Afganist&aacute;n proh&iacute;ben algo, es porque est&aacute; en su norma. Pero es que aqu&iacute; esa norma no existe. Si Espa&ntilde;a es democr&aacute;tica hay que cumplirlo, porque es un derecho de cada persona&rdquo;, insiste esta joven logro&ntilde;esa que tiene hasta ahora brillantes resultados acad&eacute;micos. 
    </p><p class="article-text">
        Pide a la consejer&iacute;a de Educaci&oacute;n que se pronuncie claramente sobre este asunto y recuerda que si proh&iacute;ben el velo estar&aacute;n &ldquo;limitando la educaci&oacute;n de las personas musulmanas&rdquo; porque &ldquo;obligan a elegir entre religi&oacute;n y educaci&oacute;n, dos cosas fundamentales para una persona&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        De hecho, Eman no fue la &uacute;nica alumna que vio limitado este derecho. Como ella, la prohibici&oacute;n del uso del velo en este centro p&uacute;blico de Logro&ntilde;o afect&oacute; a otras alumnas. Ellas decidieron quit&aacute;rselo pero Eman en un principio se neg&oacute; y por eso fue expulsada. Desde entonces ha habido <a href="https://www.eldiario.es/la-rioja/encrucijada-eman-expulsada-acudir-clase-velo-si-enfrento-instituto-arriesgo-futuro_1_12609284.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">numerosas movilizaciones</a> y varias asociaciones de personas migrantes han denunciado que esta prohibici&oacute;n &ldquo;atenta contra el derecho a la propia imagen que garantiza la Constituci&oacute;n, la Ley Org&aacute;nica de Libertad Religiosa, la Declaraci&oacute;n Universal de DD.HH., el Convenio Europeo de DD. HH. y obvia una sentencia del tribunal supremo en de 2013&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Desde la Consejer&iacute;a de Educaci&oacute;n del Gobierno de La Rioja se han lavado las manos alegando que la prohibici&oacute;n &ldquo;se ajusta a derecho&rdquo; y apelando a la &ldquo;autonom&iacute;a de los centros y sus reglamentos de funcionamiento&rdquo;. Sin embargo, desde la Universidad de La Rioja, la Cl&iacute;nica Jur&iacute;dica y de Intervenci&oacute;n Social ha elaborado un informe a la consulta del AMPA del instituto sobre la prohibici&oacute;n del velo isl&aacute;mico. Concluye que el Reglamento de Organizaci&oacute;n y Funcionamiento del Centro no tiene cobertura legal suficiente y &ldquo;no puede limitar derechos fundamentales como la libertad religiosa sin respaldo legal superior&rdquo;. Adem&aacute;s, recuerda que toda restricci&oacute;n a derechos fundamentales debe ser aprobada por ley org&aacute;nica, responder a un fin leg&iacute;timo y ser proporcional, requisitos que, seg&uacute;n recoge el informe, este reglamento &ldquo;no cumple&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En cualquier caso, Eman sabe que tiene por delante dos a&ntilde;os en el instituto m&aacute;s antiguo de Logro&ntilde;o, el IES Sagasta. Es la &uacute;nica opci&oacute;n que tiene si quiere cursar en La Rioja el Bachillerato Internacional, al que se accede con excelentes calificaciones y nivel alto de ingl&eacute;s. Despu&eacute;s, estudiar&aacute; Derecho. Lo tiene claro. &ldquo;Esto que me est&aacute; pasando no tiene ning&uacute;n fundamento legal y eso me averg&uuml;enza todav&iacute;a m&aacute;s&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Olivia García Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/la-rioja/eman-entrega-11-000-firmas-seguir-yendo-clase-velo-obligan-elegir-religion-educacion_1_12684963.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Oct 2025 09:57:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b83255b5-1f78-4726-b97d-6688bd1bb85c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="179020" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b83255b5-1f78-4726-b97d-6688bd1bb85c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="179020" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Eman entrega 11.000 firmas para seguir yendo a clase con velo: "Nos obligan a elegir entre religión y educación"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b83255b5-1f78-4726-b97d-6688bd1bb85c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Musulmanes,Educación,La Rioja,Islam,Derechos civiles,Institutos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Gobierno recurre la decisión de PP y Vox de prohibir el rezo musulmán en Jumilla]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/murcia/politica/gobierno-recurre-decision-pp-vox-prohibir-rezo-musulman-jumilla_1_12684052.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ec496d19-174c-46d9-880e-0df3b8537e92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Gobierno recurre la decisión de PP y Vox de prohibir el rezo musulmán en Jumilla"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Abogacía del Estado ha considerado que el veto a la comunidad musulmana "solo responde a una finalidad ideológica de exclusión religiosa"</p><p class="subtitle">Organizaciones y partidos condenan el veto de PP y Vox a los actos islámicos públicos en Jumilla: “Es un paso más en la deriva racista”</p></div><p class="article-text">
        La Abogac&iacute;a del Estado ha recurrido ante los tribunales el acuerdo del pleno del Ayuntamiento de Jumilla que impide, desde el pasado 28 de julio, los <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">rezos musulmanes</a> en las instalaciones deportivas municipales. En el recurso, presentando este lunes, se solicita la suspensi&oacute;n cautelar de dicho acuerdo al entender que su &uacute;nica finalidad es &ldquo;limitar injustificadamente el derecho fundamental a la libertad religiosa de la comunidad musulmana&rdquo;, en contra del art&iacute;culo 16 de la Constituci&oacute;n espa&ntilde;ola. Adem&aacute;s, dicha prohibici&oacute;n infringe, seg&uacute;n el documento al que ha tenido acceso elDiario.es, el principio de neutralidad confesional de la Administraci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        La controvertida moci&oacute;n de Jumilla fue propuesta por el &uacute;nico concejal de Vox en el Ayuntamiento, Juan Agust&iacute;n Navarro, pero sali&oacute; adelante tras aprobarse una enmienda del Partido Popular, que gobierna este municipio murciano de 27.000 habitantes. La moci&oacute;n de Vox propon&iacute;a prohibir la celebraci&oacute;n del Ramad&aacute;n o de la Fiesta del Cordero en los espacios p&uacute;blicos, y convirti&oacute; a Jumilla en el primer Consistorio en pasar de esta amenaza de la ultraderecha a un veto real en un municipio con una poblaci&oacute;n &ndash;seg&uacute;n datos del INE&ndash; de unas 1.500 personas procedentes de pa&iacute;ses donde se profesa el islam.
    </p><p class="article-text">
        Vox y PP propon&iacute;an modificar el Reglamento de funcionamiento de las instalaciones deportivas municipales para excluir en las mismas cualquier uso religioso, cultural o social. Sin embargo, como se&ntilde;alan desde la Abogac&iacute;a del Estado, el efecto inmediato ser&iacute;a la exclusi&oacute;n, &ldquo;en particular, de las celebraciones religiosas promovidas por la comunidad musulmana en Jumilla, puesto que no hay constancia de que otras confesiones religiosas hayan celebrado actos religiosos en instalaciones deportivas de dicha localidad&rdquo;. 
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Identidad nacional&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha considerado la Abogac&iacute;a del Estado, dicho acuerdo, &ldquo;solo responde a una finalidad ideol&oacute;gica de exclusi&oacute;n religiosa&rdquo;. Y recuerda que los impulsores del veto reconocieron &ldquo;expresamente que se fundamentaba en la necesidad de limitar la pr&aacute;ctica de ritos y celebraciones 'importadas', como la fiesta del cordero, que a juicio del Ayuntamiento resultaba completamente ajena a los usos y costumbres que de la identidad nacional&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Esta decisi&oacute;n llega despu&eacute;s de que el Ayuntamiento de Jumilla no respondiera al requerimiento presentado por el Gobierno en el mes de agosto para que anulase el acuerdo adoptado en el pleno del 28 de julio, por el que se prohib&iacute;an los actos religiosos en centros deportivos de la localidad.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, en el recurso de la Abogac&iacute;a se constata que la comunidad musulmana de Jumilla &ldquo;ha utilizado el pabell&oacute;n deportivo para celebrar estas festividades desde hace d&eacute;cadas, siempre previa solicitud y tras el pago de las tasas correspondientes, sin que, hasta la fecha, haya existido problema de orden p&uacute;blico alguno&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Fuentes del Gobierno han mostrado su preocupaci&oacute;n por &ldquo;la deriva autoritaria de la derecha y la ultraderecha&rdquo; y han reafirmado su &ldquo;compromiso&rdquo; en recurrir cualquier medida de ayuntamientos y comunidades aut&oacute;nomas que limiten derechos fundamentales, &ldquo;como ya sucedi&oacute; en los casos de la censura educativa en Murcia a trav&eacute;s del conocido como<a href="https://www.eldiario.es/sociedad/parental-quiere-imponer-vox-murcia_1_1078182.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> veto parental</a>, el chantaje institucionalizado a las mujeres que quieren <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/psoe-castilla-mancha-blindaje-constitucional-aborto-buena-medida_1_12654891.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">abortar</a> en Castilla y Le&oacute;n o Madrid o la derogaci&oacute;n de las leyes de memoria de la mano de defensores de la dictadura&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Erena Calvo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/murcia/politica/gobierno-recurre-decision-pp-vox-prohibir-rezo-musulman-jumilla_1_12684052.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 15 Oct 2025 05:59:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ec496d19-174c-46d9-880e-0df3b8537e92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="128442" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ec496d19-174c-46d9-880e-0df3b8537e92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="128442" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Gobierno recurre la decisión de PP y Vox de prohibir el rezo musulmán en Jumilla]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ec496d19-174c-46d9-880e-0df3b8537e92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Región de Murcia,Jumilla,PP Murcia,Vox,Xenofobia,Musulmanes,Islam,Racismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
