<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Benet Salellas]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/benet-salellas/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Benet Salellas]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1022421/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Santos Cerdán pide suspender la declaración del miércoles para que su nuevo abogado prepare la defensa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/politica/santos-cerdan-pide-suspender-declaracion-miercoles-nuevo-abogado-prepare-defensa_1_12400774.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/073accbd-421a-441e-a254-33df46d0885e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Santos Cerdán pide suspender la declaración del miércoles para que su nuevo abogado prepare la defensa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El letrado Benet Salellas solicita que se posponga al menos al próximo mes de julio y advierte de que si no se aplaza la declaración su defendido se verá obligado a acogerse al derecho a no declarar </p><p class="subtitle">ACTUALIZACIÓN - El juez del Supremo pospone la declaración de Santos Cerdán al 30 de junio
</p><p class="subtitle">Benet Salellas, la antítesis de las togas de oro que envió a Artur Mas “a la papelera” y defenderá a Santos Cerdán</p></div><p class="article-text">
        El abogado Benet Salellas, que ejerce desde el mi&eacute;rcoles la defensa de Santos Cerd&aacute;n, ha solicitado al Tribunal Supremo que suspenda la citaci&oacute;n para el ex secretario de Organizaci&oacute;n del PSOE fijada para el mi&eacute;rcoles de la pr&oacute;xima semana y fije una nueva para el mes de julio. Salellas, en un escrito al que ha tenido acceso elDiario.es, alega que &ldquo;no dispone de tiempo suficiente para la obtenci&oacute;n del expediente, el estudio de la causa y la preparaci&oacute;n de la estrategia de defensa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/politica/juez-imputa-cinco-empresarios-pospone-declaracion-santos-cerdan-30-junio_1_12401226.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">[ACTUALIZACI&Oacute;N: El juez del Supremo pospone la declaraci&oacute;n de Santos Cerd&aacute;n al 30 de junio]</a>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta solicitud entendemos que se halla justificada angte el volumen y complejidad de la causa, la diversidad de los hechos que se imputan, la pluralidad de delitos y de intervinientes as&iacute; como la relevancia p&uacute;blica y social del asunto&rdquo;, alega el letrado. A continuaci&oacute;n, Salellas advierte de que si no se suspende la declaraci&oacute;n su cliente no tendr&iacute;a m&aacute;s remedio que acogerse a su derecho a no declarar. 
    </p><p class="article-text">
        Salellas pide que se posponga al menos a julio y que avisa de que el 3 de julio tiene que intervenir en una causa grave de abusos sexuales a un menor.
    </p><p class="article-text">
        Una vez trascendi&oacute; la acusaci&oacute;n contra Cerd&aacute;n, el pol&iacute;tico pas&oacute; a estar representado ante el Supremo por el letrado Gonzalo Mart&iacute;nez-Fresneda, que al tiempo ejerce la acusaci&oacute;n popular en el caso Koldo de la Audiencia Nacional en representaci&oacute;n del PSOE. Mart&iacute;nez-Fresneda se encarg&oacute; de trasladar al juez Leopoldo Puente que su defendido iba a renunciar a su acta de diputado y que declarar&iacute;a sin necesidad de que se tramitase el suplicatorio. Una vez realizados estos tr&aacute;mites dej&oacute; la defensa de Cerd&aacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        A la vista del &uacute;ltimo informe de la UCO, el juez se&ntilde;al&oacute; para el pr&oacute;ximo lunes la comparecencia de Koldo Garc&iacute;a y Jos&eacute; Luis &Aacute;balos y dej&oacute; para el mi&eacute;rcoles, 25 de junio, la de Santos Cerd&aacute;n. Los tres declarar&aacute;n en el marco de la pieza separada, ya incorporada a la principal que se sigue en el Supremo, referente a la adjudicaci&oacute;n de obra p&uacute;blica a cambio de mordidas. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Elena Herrera, Pedro Águeda]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/politica/santos-cerdan-pide-suspender-declaracion-miercoles-nuevo-abogado-prepare-defensa_1_12400774.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 20 Jun 2025 09:02:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/073accbd-421a-441e-a254-33df46d0885e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1588618" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/073accbd-421a-441e-a254-33df46d0885e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1588618" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Santos Cerdán pide suspender la declaración del miércoles para que su nuevo abogado prepare la defensa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/073accbd-421a-441e-a254-33df46d0885e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Santos Cerdán,Tribunal Supremo,Caso Koldo,Benet Salellas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Benet Salellas, la antítesis de las togas de oro que envió a Artur Mas "a la papelera" y defenderá a Santos Cerdán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/benet-salellas-antitesis-togas-oro-envio-artur-papelera-defendera-santos-cerdan_1_12395984.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6d2deb27-451f-467e-9eed-90c01de89a16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Benet Salellas, la antítesis de las togas de oro que envió a Artur Mas &quot;a la papelera&quot; y defenderá a Santos Cerdán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La CUP expresa su "malestar" a su antiguo diputado, referente en la defensa de causas antirrepresivas, por su decisión de representar al exsecretario de organización del PSOE en su caso de corrupción</p><p class="subtitle">Servinabar 2000, la empresa de Santos Cerdán y Antxon Alonso, se llevó 86 millones en contratos de Navarra
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;&iexcl;Anda ya!&rdquo;. Ha sido la reacci&oacute;n de varios miembros de la comunidad jur&iacute;dica catalana al enterarse de que el abogado Benet Salellas (Girona, 1977) ser&aacute; el encargado de <a href="https://www.eldiario.es/politica/abogado-proces-benet-salellas-cargo-defensa-santos-cerdan_1_12394422.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">defender al ex secretario de organizaci&oacute;n del PSOE Santos Cerd&aacute;n</a>. Un nombre inesperado, alejado de Madrid no solo geogr&aacute;ficamente, sino tambi&eacute;n de las togas de oro de grandes despachos que habitualmente se encargan de los casos de corrupci&oacute;n. Salellas es m&aacute;s bien la ant&iacute;tesis de este tipo de letrados.
    </p><p class="article-text">
        Con un inconfundible poso pol&iacute;tico ligado al independentismo (fue diputado de la CUP en la etapa m&aacute;s convulsa del proc&eacute;s, entre 2015 y 2017), Salellas ya contaba con una dilatada trayectoria en la abogac&iacute;a antes de pasar a la pol&iacute;tica. Es el hijo mayor del letrado Sebasti&agrave; (Ti&agrave;) Salellas, conocido popularmente como <em>el abogado de los pobres</em>, y cuyo legado en defensa de las causas aparentemente perdidas es una de las se&ntilde;as de identidad del estilo del nuevo abogado de Santos Cerd&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Los Salellas son una familia muy conocida e indisociable de la ciudad de Girona. El hermano del abogado, <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/guanyem-candidatura-transversal-cup-conquista-alcaldia-girona_1_10300457.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Lluc Salellas, es el alcalde del municipio</a> de la mano de una coalici&oacute;n encabezada por la CUP. El despacho que comanda Benet Salellas, firme defensor de que hay mucha vida m&aacute;s all&aacute; de Barcelona, no se ha movido de Girona pese a ocuparse de casos en toda Catalunya y en la Audiencia Nacional.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Salellas tendr&aacute; que asumir alguna que otra contradicci&oacute;n&rdquo;, manifiesta un letrado barcelon&eacute;s. Quien no parece dispuesto a tolerarle contradicci&oacute;n alguna es su antiguo partido, la CUP. La diputada anticapitalista Laia Estrada ha afirmado este mi&eacute;rcoles que, en caso de que Salellas hubiera seguido siendo militante, &ldquo;se le habr&iacute;a exigido no asumir&rdquo; la defensa de Cerd&aacute;n.
    </p><p class="article-text">
        El &ldquo;malestar&rdquo; que la CUP ha trasladado a Salellas ha ido acompa&ntilde;ado del &ldquo;compromiso inequ&iacute;voco&rdquo; del partido en la lucha contra la corrupci&oacute;n, ha agregado Estrada. &ldquo;&Eacute;l ya no es militante de nuestra organizaci&oacute;n y entiende que explicitemos este malestar&rdquo;, ha insistido la parlamentaria. Salellas tuvo carn&eacute; de la CUP desde 2006 hasta hace unos meses, y no son pocos los militantes y cuadros anticapitalistas (incluidos algunos abogados cercanos a la CUP) incr&eacute;dulos ante su decisi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Corrector del diario <em>El Punt </em>en su juventud (tambi&eacute;n es licenciado en Filolog&iacute;a), uno de los primeros casos que Salellas llev&oacute; junto a su padre y que le hicieron conocido en Espa&ntilde;a fue el caso Dixan. Una macrooperaci&oacute;n antiterrorista en 2003 detuvo a varios j&oacute;venes gerundenses de origen argelino o pakistan&iacute;, acusados de pertenecer a un comando isl&aacute;mico y de poseer material para la fabricaci&oacute;n de explosivos, producto que en realidad se trataba de jab&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Salellas ya sabe lo que es ejercer la defensa en el Tribunal Supremo en una causa que copa portadas a diario. Junto a Marina Roig y &Agrave;lex Sol&agrave;, fue el abogado del expresidente de &Ograve;mnium Cultural, Jordi Cuixart, aunque<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cuixart-defensa_1_1747302.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> su estrategia de defensa &lsquo;al ataque&rsquo;</a> en el caso del proc&eacute;s, <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/politica/jordi-cuixart-supremo-expresion-democracia_1_1765933.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que Salellas plasm&oacute; en un libro</a>, parece dif&iacute;cilmente replicable en el &lsquo;caso Koldo&rsquo;.
    </p><p class="article-text">
        Durante la vista, el abogado protagoniz&oacute; varios choques con el magistrado Manuel Marchena, y dio cuenta de su estilo en estrados: pedag&oacute;gico a veces, pero tambi&eacute;n vehemente y sin achicarse cuando toca defender el n&uacute;cleo de una estrategia defensiva <a href="https://www.eldiario.es/politica/minuto-politico-partidos-candidatos-espana_6_1545615_1014205.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">observada con recelo desde los sillones de los jueces</a>.
    </p><p class="article-text">
        Muchos a&ntilde;os antes de llevar a Cuixart, Salellas ya era uno de los habituales abogados defensores de los manifestantes anarquistas o independentistas acusados de disturbios. Abogado referente de la izquierda independentista en Catalunya,<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/justicia-absuelve-acusados-altercados-sentencia-proces-escasa-calidad-investigacion-mossos_1_6120700.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> ha logrado sonoras absoluciones</a> encontrando los fallos de las investigaciones policiales. Si podr&aacute; lograrlo con una unidad de &eacute;lite como <a href="https://www.eldiario.es/politica/claves-informe-uco-apunta-intermediacion-cerdan-cobro-mordidas-abalos-koldo-garcia_1_12379117.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la UCO en un informe tan demoledor como el que afecta a su nuevo cliente</a>, est&aacute; por ver.
    </p><p class="article-text">
        Otra de las marcas de la casa de Salellas es la denuncia de vulneraciones de derechos fundamentales de sus clientes. Y cuando en Espa&ntilde;a no funciona, siempre queda Europa. Salellas es de los pocos abogados que puede decir que ha logrado una condena a Espa&ntilde;a por parte del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH). Fue <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/politica/estrasburgo-quema-fotos-reyes_1_2228156.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en el caso de la quema de fotos del rey Juan Carlos I.</a>
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es un abogado que domina mucho la estrategia, que es la gran baza de una defensa, tanto o m&aacute;s que saber de Derecho Penal o Administrativo&rdquo;, destaca sobre Salellas uno de los letrados que comparti&oacute; con &eacute;l estrados en el caso del proc&eacute;s. &ldquo;Desde luego, estrategia es algo que Cerd&aacute;n necesita, pero por encima de todo tiene derecho a defensa y a un juicio con garant&iacute;as&rdquo;, apostilla otra abogada.
    </p><p class="article-text">
        <strong>La etapa pol&iacute;tica y &ldquo;la papelera de la historia&rdquo;</strong>
    </p><p class="article-text">
        De su breve pero intenso paso por el Parlament, las hemerotecas guardan una frase que inevitablemente quedar&aacute; ligada a Salellas. &ldquo;Hemos enviado a Artur Mas a la papelera de la historia&rdquo;, <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-enviado-pujolismo-papelera-historia_1_4247810.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proclam&oacute; despu&eacute;s de que el expresident cediera a la negativa de la CUP</a> a investirle por su vinculaci&oacute;n con los recortes sociales, en lo que se ha convertido en una de las citas c&eacute;lebres de la pol&iacute;tica catalana.
    </p><p class="article-text">
        El sucesor de Mas fue un entonces desconocido Carles Puigdemont, a quien Salellas, en cambio, ya conoc&iacute;a de Girona. Fue ese hilo gerundense, entre otros motivos, el que tambi&eacute;n permiti&oacute; aguantar la tormentosa relaci&oacute;n entre la CUP y Puigdemont en la legislatura que desemboc&oacute; en el refer&eacute;ndum de 2017. La vida da muchas vueltas y <a href="https://www.eldiario.es/politica/santos-cerdan-numero-tres-engano-mundo-tiempo_1_12383868.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Cerd&aacute;n se convertir&iacute;a, en 2023, en interlocutor principal de Puigdemont</a> en su etapa al frente de la sala de m&aacute;quinas del PSOE. Girona no desaparece del todo de la vida del hombre nacido en Milagro (Navarra).
    </p><p class="article-text">
        La etapa parlamentaria de Salellas (que no dej&oacute; de compaginar con su trabajo como abogado) termin&oacute; de forma abrupta con la fallida declaraci&oacute;n de independencia y el 155. Cansado y algo hastiado de la pol&iacute;tica, volvi&oacute; a los juzgados, su h&aacute;bitat natural.
    </p><p class="article-text">
        Desde entonces, adem&aacute;s de los habituales casos antirrepresivos, Salellas ha protagonizado las defensas de varios casos medi&aacute;ticos, aunque sin tanta repercusi&oacute;n como el de Santos Cerd&aacute;n. Logr&oacute; la salida de la prisi&oacute;n preventiva del &uacute;nico imputado por el crimen de dos j&oacute;venes en el pantano de Susqueda <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/doble-asesinato-susqueda-cinco-anos-puzzle-piezas-encajar_1_9261038.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tras convencer a la Audiencia de Girona de los huecos en la investigaci&oacute;n de los Mossos. </a>
    </p><p class="article-text">
        Salellas tambi&eacute;n <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/juez-duda-nueva-ley-acabe-abuso-interinos-acude-justicia-europea_1_8996295.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ha llevado a varios interinos en su lucha contra la administraci&oacute;n para ser fijos</a>. En la carpeta proc&eacute;s, estuvo tanto en la trama rusa como <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/tres-anos-medio-investigacion-secreta-tsunami-democratic-llegan-constitucional_1_10043805.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en Tsunami</a>. Tambi&eacute;n <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/justicia-vuelve-cerrar-puerta-victima-policia-infiltrado-pese-engano-relacion-sentimental_1_12303982.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se querell&oacute; contra una de las polic&iacute;as que, sin orden judicial</a>, enga&ntilde;&oacute; y mantuvo una relaci&oacute;n con un activista de Girona encausado por una de las protestas del proc&eacute;s. La agente lleg&oacute; a acudir al despacho de Salellas en una de las reuniones de la defensa.
    </p><p class="article-text">
        En asuntos de corrupci&oacute;n, hab&iacute;a sido<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/empresarios-admiten-trama-corrupta-pisos-turisticos-barcelona-amenazaron-concejal_1_8796453.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> el abogado de la exconcejal de Barcelona acosada</a> por una trama corrupta de pisos tur&iacute;sticos. Ahora Salellas cambiar&aacute; de lado de los estrados para ocuparse de una de las defensas del caso que puede poner en jaque al Gobierno.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/benet-salellas-antitesis-togas-oro-envio-artur-papelera-defendera-santos-cerdan_1_12395984.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Jun 2025 20:35:06 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6d2deb27-451f-467e-9eed-90c01de89a16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="5073232" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6d2deb27-451f-467e-9eed-90c01de89a16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="5073232" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Benet Salellas, la antítesis de las togas de oro que envió a Artur Mas "a la papelera" y defenderá a Santos Cerdán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6d2deb27-451f-467e-9eed-90c01de89a16_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Santos Cerdán,PSOE,Tribunal Supremo,Corrupción,Corrupción política]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El abogado del procés y exdiputado de la CUP Benet Salellas se hace cargo de la defensa de Santos Cerdán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/politica/abogado-proces-benet-salellas-cargo-defensa-santos-cerdan_1_12394422.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El abogado del procés y exdiputado de la CUP Benet Salellas se hace cargo de la defensa de Santos Cerdán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El letrado catalán toma el relevo de Gonzalo Martínez-Fresneda, quien representa al PSOE en la acusación popular del caso Koldo en la Audiencia Nacional y representó a Cerdán en los trámites iniciales de su imputación</p></div><p class="article-text">
        El abogado Benet Salellas ha asumido la defensa del exsecretario de Organizaci&oacute;n del PSOE Santos Cerd&aacute;n, despu&eacute;s de que el letrado que le represent&oacute; en los primeros d&iacute;as renunciara a ejercerla, informan a elDiario.es fuentes jur&iacute;dicas. Salellas es conocido por defender a Jordi Cuixart en el juicio del proc&eacute;s y pertenece al &aacute;mbito de la izquierda independentista catalana. 
    </p><p class="article-text">
        Conocido en c&iacute;rculos judiciales desde sus inicios como abogado por su implicaci&oacute;n en casos antirrepresivos, Salellas salt&oacute; al primer plano a ra&iacute;z de su paso por el Parlament como diputado de la CUP entre 2015 y 2017, en la etapa m&aacute;s convulsa del proc&eacute;s, y despu&eacute;s, de vuelta a la abogac&iacute;a, por defender al presidente de &Ograve;mnium Cultural, Jordi Cuixart, en el Tribunal Supremo.
    </p><p class="article-text">
        El penalista Gonzalo Mart&iacute;nez-Fresneda asumi&oacute; la defensa de Cerd&aacute;n el pasado viernes con la intenci&oacute;n de representar a Cerd&aacute;n en el tr&aacute;mite urgente de comunicar al juez del Tribunal Supremo Leopoldo Puente que aceptaba su ofrecimiento de declarar voluntariamente, sin necesidad de tramitar el suplicatorio del Congreso, y para acceder a los indicios que contra el ex n&uacute;mero tres de los socialistas aparecen en el informe de la Unidad Central Operativa (UCO) de la Guardia Civil. 
    </p><p class="article-text">
        Una vez formalizada la renuncia, Mart&iacute;nez-Fresneda renunci&oacute; a la defensa de Cerd&aacute;n, tal y como estaba previsto desde que la asumi&oacute;, aseguran fuentes cercanas al letrado. Mart&iacute;nez-Fresneda representa al PSOE en la acusaci&oacute;n popular del caso Koldo en la Audiencia Nacional. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Pedro Águeda, Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/politica/abogado-proces-benet-salellas-cargo-defensa-santos-cerdan_1_12394422.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Jun 2025 09:49:01 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="803428" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="803428" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El abogado del procés y exdiputado de la CUP Benet Salellas se hace cargo de la defensa de Santos Cerdán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Santos Cerdán,Caso Koldo,Tribunal Supremo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los espiados por Pegasus pedirán comprobar si Policía y Guardia Civil también usaron el programa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/espiados-pegasus-pediran-comprobar-si-policia-guardia-civil-usaron-programa_1_8954461.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/811f8e23-bf70-409c-a035-289d582f39b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los espiados por Pegasus pedirán comprobar si Policía y Guardia Civil también usaron el programa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los independentistas centralizarán las nuevas querellas en el juzgado que ya investiga desde hace más de un año la infección de los móviles de Torrent y Maragall</p><p class="subtitle">Pinchazos por duplicado: Pegasus espió a independentistas ya investigados por un juez</p></div><p class="article-text">
        Al titular del juzgado de instrucci&oacute;n 32 de Barcelona se le viene mucho trabajo encima. Los independentistas espiados por el programa Pegasus en Espa&ntilde;a centralizar&aacute;n en este juzgado, que ya investiga la infecci&oacute;n del tel&eacute;fono del expresidente del Parlament Roger Torrent, las querellas para esclarecer qui&eacute;n y cu&aacute;nto ha costado la p&eacute;rdida de su intimidad y del secreto de sus comunicaciones.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        A falta de un acto unitario con los 65 espiados, han sido sus abogados los que han comparecido p&uacute;blicamente este viernes para explicar los primeros pasos de la estrategia legal que seguir&aacute;n. Gonzalo Boye, representante de los espiados de Junts y <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/abogados-infectados-pegasus-vuelta-tuerca-espionaje_1_8933964.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tambi&eacute;n espiado, al igual que Andreu Van den Eynde,</a> letrado de ERC, han mantenido un coloquio con Benet Salellas, abogado de la CUP y &Ograve;mnium Cultural, y Antoni Abat, defensor de la Assemblea Nacional Catalana (ANC).
    </p><p class="article-text">
        El primer paso de las defensas de los espiados es apuntar hacia NSO Group, la empresa israel&iacute; que comercializa el 'software' esp&iacute;a. <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/silencio-israel-e-irlanda-complica-investigacion-espionaje-software-pegasus_1_8925224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Una vez constatado el silencio de Israel para esclarecer</a> el espionaje de Torrent, la alternativa pasa por reclamar la informaci&oacute;n a una jurisdicci&oacute;n m&aacute;s proclive a la colaboraci&oacute;n: Luxemburgo, pa&iacute;s en el que NSO Group tiene su filial europea.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Hace m&aacute;s de un a&ntilde;o, a Israel el instructor de Barcelona solicit&oacute; que exigiera a NSO Group si comercializaba el programa Pegasus y la &ldquo;informaci&oacute;n, datos o registros&rdquo; que conservaban respecto los m&oacute;viles de Torrent y Maragall. Un a&ntilde;o y medio despu&eacute;s, siguen sin llegar las respuestas de las autoridades israel&iacute;es.
    </p><p class="article-text">
        Salellas ha explicado que los responsables de NSO Group han alegado, en una causa que se sigue en California por espionaje, que antes de vender Pegasus se realiza un expediente previo del comprador para detectar un posible uso del programa desligado de la investigaci&oacute;n del terrorismo. La empresa tambi&eacute;n asegura controlar a posteriori si la agencia de seguridad estatal que lo ha comprado lo emplea respetando los derechos humanos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es evidente que en el Catalangate se ha hecho mal el control previo o el posterior al buen uso del producto&rdquo;, ha aseverado Salellas, quien ha remarcado que como m&iacute;nimo se puede imputar a la empresa una &ldquo;falta de diligencia debida&rdquo; en el espionaje de independentistas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por ahora se intentar&aacute; dar con el comprador del 'software' esp&iacute;a a trav&eacute;s de la empresa israel&iacute; que lo vende, si bien Salellas ha afirmado que existen &ldquo;indicios muy evidentes de participaci&oacute;n de agencias estatales espa&ntilde;olas&rdquo;. &ldquo;Pero no tenemos claro cu&aacute;les son, si solo el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) o tambi&eacute;n la Guardia Civil o la Polic&iacute;a Nacional&rdquo;, ha apostillado.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En suma, el planteamiento de los espiados es que se acabe investigando tanto al CNI como a las dos fuerzas de seguridad estatales para comprobar si usaron el programa esp&iacute;a, pero el primer paso ser&aacute; ir a por la empresa NSO Group. El Ministerio del Interior ha desmentido con contundencia que los cuerpos estatales tengan el 'software' esp&iacute;a.
    </p><p class="article-text">
        Los letrados tambi&eacute;n han rebatido las alegaciones del Gobierno, que en todo momento ha mantenido que las intervenciones telef&oacute;nicas se han hecho con arreglo a la ley. &ldquo;El debate -ha centrado Salellas- no es si hay autorizaci&oacute;n judicial, es si hay argumentaci&oacute;n para justificar una afectaci&oacute;n tan masiva de derechos fundamentales para proteger al Estado del independentismo, que est&aacute; claro que no la hay&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aqu&iacute; lo que ha habido es un espionaje ilegal y es necesaria la investigaci&oacute;n de hechos delictivos&rdquo;, ha abundado Boye, quien pilotar&aacute; las querellas que se interpondr&aacute;n en pa&iacute;ses europeos donde tambi&eacute;n se espi&oacute; a independentistas mediante el programa Pegasus. El letrado ha incidido en que en el extranjero &ldquo;no se entienden&rdquo; <a href="https://www.eldiario.es/politica/margarita-robles-espionaje-alguien-declara-independencia_1_8946517.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las palabras de la ministra de Defensa Margarita Robles, para justificar el espionaje a independentistas. </a>
    </p><p class="article-text">
        Por su lado, Van den Eynde ha incidido en que una investigaci&oacute;n por terrorismo como la abierta a Tsunami Democr&agrave;tic en 2019 tampoco justifica el espionaje, ya que supondr&iacute;a &ldquo;la instrumentalizaci&oacute;n de calificaciones jur&iacute;dicas desproporcionadas para poder aplicar un derecho penal de excepci&oacute;n&rdquo;. El letrado ha incidido en que se debe &ldquo;trabajar para llevar a los jueces al rinc&oacute;n del que no puedan escaparse y presionarlos t&eacute;cnicamente para que investiguen&rdquo;, en paralelo a que la ciudadan&iacute;a &ldquo;debe presionar para que los &oacute;rganos del Estado den explicaciones&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Abat ha denunciado que existe una &ldquo;persecuci&oacute;n ideol&oacute;gica al independentismo&rdquo; y que esta no tiene &ldquo;ning&uacute;n tipo de justificaci&oacute;n jur&iacute;dica ni pol&iacute;tica&rdquo;, ya que &ldquo;el hecho de ser independentista no implica ning&uacute;n acto antijur&iacute;dico ni que sea reprobable penalmente&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/espiados-pegasus-pediran-comprobar-si-policia-guardia-civil-usaron-programa_1_8954461.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 29 Apr 2022 11:44:39 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/811f8e23-bf70-409c-a035-289d582f39b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3832381" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/811f8e23-bf70-409c-a035-289d582f39b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3832381" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los espiados por Pegasus pedirán comprobar si Policía y Guardia Civil también usaron el programa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/811f8e23-bf70-409c-a035-289d582f39b5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Pegasus,Espionaje,Proceso soberanista,Gonzalo Boye,Benet Salellas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los empresarios de la operación Voloh piden anular los pinchazos telefónicos y cuestionan que el juez pudiera investigarles]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/empresarios-operacion-voloh-piden-anular-pinchazos-telefonicos-cuestionan-juez-pudiera-investigarles_1_6440933.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/26b73ae5-38ab-44ba-8e20-92c4fa70a68c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los empresarios de la operación Voloh piden anular los pinchazos telefónicos y cuestionan que el juez pudiera investigarles"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">David Madí reclama dejar sin efecto las intervenciones telefónicas por falta de indicios y Oriol Soler sostiene que el juez Aguirre no tenía la competencia para abrir la causa. Si las pretensiones de las defensas tienen éxito en la Audiencia de Barcelona, el caso quedaría tocado y vacío de indicios contra los investigados</p><p class="subtitle">Los audios de la supuesta trama rusa del procés: "Una cosa es que esté el estado soviético y otra es que sea una encerrona"</p></div><p class="article-text">
        Turno para las defensas en la operaci&oacute;n Voloh. Los empresarios cercanos al proc&eacute;s investigados por un juez de Barcelona por varios delitos &ndash;desde presunta corrupci&oacute;n a su supuesto liderazgo de las protestas de Tsunami Democr&agrave;tic, pasando <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/criptomonedas-desinformacion-10-000-soldados-rusos-ultima-tesis-juez-proces_1_6369657.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por una trama rusa para ayudar a la independencia</a>&ndash; han reclamado a la Audiencia de Barcelona que anule los pinchazos telef&oacute;nicos acordados por el instructor, de quien tambi&eacute;n han cuestionado la competencia para investigarles. 
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa la ha tomado la defensa del empresario y expol&iacute;tico de Converg&egrave;ncia David Mad&iacute;. En su escrito, Mad&iacute; considera que deben anularse las intervenciones telef&oacute;nicas &ndash;que se alargaron m&aacute;s de un a&ntilde;o&ndash; porque en el momento de acordarse por el juez no exist&iacute;an &ldquo;indicios racionales&rdquo; de actividad delictiva. Los pinchazos solos se basaron, recalca la defensa que ejerce la letrada Olga Tubau, en una &ldquo;conjetura&rdquo; y una &ldquo;primera hip&oacute;tesis policial sin fundamento objetivo de clase alguna&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        La palanca a la que la Guardia Civil se agarr&oacute; para pedir al juez que interviniera los tel&eacute;fonos de Mad&iacute; fueron dos conversaciones halladas en el m&oacute;vil de otro de los investigados en la causa, el exresponsable de relaciones internacionales de Converg&egrave;ncia, V&iacute;ctor Terradellas (imputado por las presuntas subvenciones fraudulentas de la Diputaci&oacute;n de Barcelona a entidades cercanas a los convergentes). 
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.eldiario.es/catalunya/audios-supuesta-trama-rusa-proces-cosa-sovietico-sea-encerrona_1_6386021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Se trata de dos conversaciones</a> &ndash;que la Guardia Civil dice que grab&oacute; Terradellas, algo que niega el investigado&ndash;,  que el exresponsable internacional de Converg&egrave;ncia mantiene con Mad&iacute;, por un lado, y con el exconseller de ERC y ahora empresario Xavier Vendrell. En las charlas se habla de criptomonedas y Terradellas aventura con qu&eacute; habr&iacute;a ocurrido si un grupo ruso que dice conocer hubiera ayudado a los independentistas durante el oto&ntilde;o soberanista de 2017, algo que Mad&iacute; y Vendrell reciben con escepticismo.
    </p><p class="article-text">
        En base &uacute;nicamente a las dos grabaciones, la Guardia Civil pidi&oacute; al juez la intervenci&oacute;n de los tel&eacute;fonos de Mad&iacute;, Vendrell y del exc&oacute;nsul honorario de Letonia en Barcelona, Xavier Vinyals, de los que deduc&iacute;a que intentaban desviar fondos p&uacute;blicos y convertirlos en criptomonedas. Lo contrario sostiene la defensa de Mad&iacute;, para quien los dos audios no aportan &ldquo;ning&uacute;n elemento&rdquo; que permita barajar la hip&oacute;tesis de la Guardia Civil, puesto que lo &uacute;nico que se plantea en las grabaciones es la eventualidad de que la Generalitat acepte pagos en criptomonedas, sin &ldquo;una sola alusi&oacute;n&rdquo; a su posible instrumentaci&oacute;n para desviar dinero p&uacute;blico y a que el Ejecutivo catal&aacute;n lo vaya a aprobar. 
    </p><p class="article-text">
        En su recurso, adelantado por <a href="https://www.lavanguardia.com/politica/20201118/49529879617/operacion-voloh-cataluna-recurso-audiencia.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">La Vanguardia</a>, Mad&iacute; pide a la Audiencia que anule la primera intervenci&oacute;n telef&oacute;nica, acordada en agosto de 2019, y de todas las pr&oacute;rrogas posteriores, al concluir que las escuchas se acordaron prescindiendo de &ldquo;normas esenciales&rdquo;, lo que le ha provocado indefensi&oacute;n y ha vulnerado su derecho fundamental al secreto de las comunicaciones. Adem&aacute;s de los pinchazos, la defensa de Mad&iacute; solicita la nulidad del auto de entrada y registro del pasado 28 de octubre en el despacho de David Mad&iacute;, con lo que, de prosperar, el recurso dejar&iacute;a la investigaci&oacute;n vac&iacute;a de todo contenido.
    </p><p class="article-text">
        La defensa de Mad&iacute; recuerda adem&aacute;s que la Fiscal&iacute;a se opuso a la primera de las intervenciones telef&oacute;nicas al tildarlas de &ldquo;precipitadas&rdquo; y apreciar que no hab&iacute;a suficientes indicios para acordarlas. Para la defensa la posici&oacute;n de la Fiscal&iacute;a es relevante porque su misi&oacute;n es velar por el &ldquo;principio de legalidad y sujeci&oacute;n a la Constituci&oacute;n y el ordenamiento jur&iacute;dico&rdquo;. La forma de proceder de la Guardia Civil y el juez, concluye Tubau, &ldquo;es la propia de una investigaci&oacute;n prospectiva prohibida constitucionalmente&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">Soler cuestiona la competencia del juez</h3><p class="article-text">
        Por otro lado, la defensa del editor Oriol Soler, tambi&eacute;n detenido el pasado 28 de octubre, ha pedido a la Audiencia de Barcelona que aparte del caso al juez instructor, Joaqu&iacute;n Aguirre. Argumenta la defensa que el juez se ha atribuido la competencia para investigarle por cuestiones pol&iacute;ticos, no jur&iacute;dicas, ya que el instructor deber&iacute;a haber enviado a otro juzgado cualquier sospecho que no estuviera relacionada con el objeto inicial de la causa, las presuntas subvenciones fraudulentas de la Diputaci&oacute;n,. 
    </p><p class="article-text">
        Soler, al igual que Mad&iacute; y Vendrell,<a href="https://www.eldiario.es/catalunya/politica/madi-vendrell-soler-estrategas-sombra-sala-maquinas-independentismo_129_6367576.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> fueron miembros del sanedr&iacute;n que organiz&oacute; el 1-O junto al Govern y fue detenido el pasado 28 de octubre,</a> en el marco de una causa en la que el juez investiga el presunto desv&iacute;o de fondos p&uacute;blicos al expresident Carles Puigdemont, varias operaciones de tr&aacute;fico de influencias posibles contactos entre el independentismo y Rusia en busca de apoyo al proc&eacute;s as&iacute; como la direcci&oacute;n de las protestas de Tsunami Democr&agrave;tic. 
    </p><p class="article-text">
        En su escrito, Benet Salellas, abogado de Soler, ha pedido a la Audiencia de Barcelona &ndash;tras negarse el juez Aguirre&ndash; que remita la nueva investigaci&oacute;n al decanato de los juzgados de Barcelona para su reparto, al entender que el instructor no puede asumir un procedimiento que guarda &ldquo;absolutamente sustantividad propia&rdquo; respecto a la causa principal, sin una resoluci&oacute;n que argumente la &ldquo;conexidad&rdquo; entre ambos casos.
    </p><p class="article-text">
        Aguirre rechaz&oacute; la petici&oacute;n de Salellas al concluir que el &ldquo;criterio habitual&rdquo; de los juzgados de Barcelona establece que el juzgado que ya investiga unas diligencias ser&aacute; el &ldquo;competente&rdquo; de las que deriven dee las mismas. Por contra, la defensa recuerda que la Ley de Enjuiciamiento Criminal establece que &ldquo;cada delito dar&aacute; lugar a la formaci&oacute;n de una &uacute;nica causa&rdquo; y denuncia que se han vulnerado los derechos de Soler al &ldquo;juez natural y al juez imparcial&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El escrito resalta que &ldquo;el mantenimiento de una competencia injustificada&rdquo; de Aguirre en el caso &ldquo;rompe totalmente la apariencia de imparcialidad&rdquo;, puesto que &ldquo;puede provocar una sospecha razonada de que el &oacute;rgano judicial se est&aacute; adjudicando el conocimiento del expediente m&aacute;s all&aacute; de lo que legalmente le corresponde por motivos ajenos a la administraci&oacute;n de justicia&rdquo;. &ldquo;Y esto a&uacute;n se agrava m&aacute;s en la presente causa, que tiene una trascendencia pol&iacute;tica propia evidente, en tanto en cuanto versa sobre el proc&eacute;s catal&aacute;n y los sujetos investigados forman parte o son pr&oacute;ximos a partidos u organizaciones pol&iacute;ticas&rdquo;, apostilla Salellas. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/empresarios-operacion-voloh-piden-anular-pinchazos-telefonicos-cuestionan-juez-pudiera-investigarles_1_6440933.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 18 Nov 2020 13:28:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/26b73ae5-38ab-44ba-8e20-92c4fa70a68c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="48396" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/26b73ae5-38ab-44ba-8e20-92c4fa70a68c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="48396" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los empresarios de la operación Voloh piden anular los pinchazos telefónicos y cuestionan que el juez pudiera investigarles]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/26b73ae5-38ab-44ba-8e20-92c4fa70a68c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Proceso soberanista,Guardia Civil,Benet Salellas,Juicios,Derechos fundamentales,David Madí,Tsunami Democràtic]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP, dispuesta a registrar en solitario la ley de desconexión si JxSí no quiere hacerlo antes del 1-O]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-asegura-govern-referendum-octubre_1_3253008.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/bcecbbd4-b357-4030-a235-90a6563a43e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP, dispuesta a registrar en solitario la ley de desconexión si JxSí no quiere hacerlo antes del 1-O"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El diputado de la CUP, Benet Salellas, asegura que el Govern ya tiene el censo para el referéndum del 1 de octubre: "Nos han dicho que tienen un censo y también nos han dicho de donde sale"</p></div><p class="article-text">
        La CUP ha defendido que la ley de transitoriedad jur&iacute;dica que impulsa con JxS&iacute; tiene que aprobarse antes del refer&eacute;ndum del 1-O y ha asegurado que, si JxS&iacute; no quiere aprobarla antes de la consulta, est&aacute;n dispuestos a tramitarla en solitario en el Parlament.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si hay dificultades para entrarla a registro o hacer una tramitaci&oacute;n conjunta, como CUP estamos dispuestos a hacer una entrada a registro de esta ley exclusivamente como CUP&rdquo;, ha explicado el diputado 'cupaire' Benet Salellas en una entrevista de Europa Press.
    </p><p class="article-text">
        Este escenario se plantea porque en el seno de JxS&iacute; hay disparidad de criterios sobre qu&eacute; hacer con esta ley: algunos son partidarios de aprobarla antes del 1-O, mientras que otros sostienen que solo puede aprobarse si gana el 's&iacute;' en el refer&eacute;ndum &ndash;ya que es la ley que materializa la independencia&ndash;.
    </p><p class="article-text">
        Salellas se&ntilde;ala que es &ldquo;un debate que tiene internamente JxS&iacute; y que es JxS&iacute; quien tiene que resolver esta cuesti&oacute;n&rdquo;, pero advierte de que la CUP est&aacute; dispuesta a tramitarla si el otro grupo independentista de la C&aacute;mara no llega a un consenso interno.
    </p><p class="article-text">
        La ley de transitoriedad jur&iacute;dica es la que dise&ntilde;a la transici&oacute;n de Catalunya del ordenamiento jur&iacute;dico actual a uno catal&aacute;n, y la CUP considera que debe aprobarse antes del refer&eacute;ndum para que los catalanes conozcan las consecuencias de la victoria del 's&iacute;' y para que quede claro que este refer&eacute;ndum &ldquo;no puede ser otro 9N&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Para nosotros y para una parte importante del independentismo, la ley de transitoriedad tiene que estar aprobada antes del 1 de octubre porque la ley de transitoriedad es lo que hace vinculante el refer&eacute;ndum&rdquo;, agrega el diputado.
    </p><p class="article-text">
        La CUP teme, por un lado, que si no se aprueba la ley antes del refer&eacute;ndum, una eventual victoria del 's&iacute;' abra el debate de &ldquo;cu&aacute;les son las consecuencias del refer&eacute;ndum&rdquo;, mientras que con la ley aprobada las consecuencias ser&iacute;an evidentes: la independencia.
    </p><p class="article-text">
        Por el otro, sostienen que aprobar la ley antes del 1-O &ldquo;es una interpelaci&oacute;n clara al conjunto del pa&iacute;s, de dejar claro qu&eacute; pasa si votas s&iacute; y qu&eacute; pasa si votas no; Si no quieres que esto salga adelante, pues ve y vota no&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En conclusi&oacute;n, aprobar la ley de transitoriedad antes del refer&eacute;ndum para la CUP es un mensaje claro: &ldquo;Pues mire, las consecuencias de la independencia son esto&rdquo;, igual que se&ntilde;alan que si el 1-O gana el 'no', la ley perder&iacute;a cualquier sentido y validez.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esta ley es un instrumento de determinaci&oacute;n pol&iacute;tica, es un instrumento de claridad democr&aacute;tica y es un instrumento que nos da seguridad al conjunto del independentismo de saber qu&eacute; pasar&aacute; el d&iacute;a siguiente del 1 de octubre&rdquo;, ha concluido.
    </p><h3 class="article-text">Sin conocimiento de las urnas</h3><p class="article-text">
        Preguntado por si el Govern tiene las urnas para hacer este refer&eacute;ndum, Salellas ha explicado que a la CUP no le han comunicado nada el respecto, pero considera que deber&iacute;a tenerlas porque el Estado cada vez pondr&aacute; m&aacute;s impedimentos contra el 1-O.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Habr&aacute; una cierta aceleraci&oacute;n del contexto, de la coyuntura pol&iacute;tica y, por lo tanto, todo lo que no se haya hecho pues cada vez ser&aacute; m&aacute;s dif&iacute;cil hacerlo&rdquo;, ha zanjado el diputado, que tambi&eacute;n ha dicho que la CUP est&aacute; convencida de que la Generalitat avanza en los preparativos de esta votaci&oacute;n.
    </p><h3 class="article-text">Hay censo</h3><p class="article-text">
        Entre los preparativos que debe realizar el Govern figura la pol&eacute;mica elaboraci&oacute;n de un censo, y Salellas expone: &ldquo;Nos han dicho que tienen un censo y tambi&eacute;n nos han dicho de donde sale, lo que pasa es que no lo har&eacute; p&uacute;blico. Es dram&aacute;tico, pero es as&iacute;&rdquo;, resuelve.
    </p><p class="article-text">
        Salellas reivindica que la CUP ha fiscalizado al Govern en cuanto a la celebraci&oacute;n de este refer&eacute;ndum preguntando, controlando y supervisando la labor de la Generalitat y fruto de esto han recibido informaci&oacute;n del Ejecutivo que ha hecho &ldquo;que este Govern exista a d&iacute;a de hoy&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Si hubi&eacute;ramos visto que el refer&eacute;ndum no avanzaba en la buena direcci&oacute;n, nosotros ten&iacute;amos la obligaci&oacute;n de denunciarlo y de hacer caer este Govern. No lo hemos hecho porque el Govern nos ha dado unas informaciones de que se est&aacute; desplegando&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        Admite que el secreto que mantiene la CUP sobre este tema &ldquo;ni es sano, ni es democr&aacute;tico, ni entra en una l&oacute;gica pol&iacute;tica normal&rdquo;, pero defiende que es imprescindible por el rechazo frontal del Estado a la consulta y las investigaciones que hay en marcha como por ejemplo la de la Guardia Civil.
    </p><h3 class="article-text">Mossos d'Esquadra</h3><p class="article-text">
        Sobre el papel de los Mossos d'Esquadra el 1 de octubre, Salellas conf&iacute;a en que velar&aacute;n por la seguridad de la jornada electoral y nada m&aacute;s: &ldquo;Me cuesta mucho imaginar cualquier cuerpo p&uacute;blico haciendo un ejercicio tan antidemocr&aacute;tico como ser&iacute;a la retirada de urnas, el precinto de colegios, etc.&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco considera que un juez pueda frenar la celebraci&oacute;n de la consulta, ya que no se imagina &ldquo;que una persona o un tribunal sea un juez o 12 o 16 puedan aniquilar el trabajo institucional de un Parlament o un Govern en torno al cual hay una mayor&iacute;a social tan amplia&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-asegura-govern-referendum-octubre_1_3253008.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Aug 2017 09:51:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/bcecbbd4-b357-4030-a235-90a6563a43e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243409" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/bcecbbd4-b357-4030-a235-90a6563a43e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243409" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP, dispuesta a registrar en solitario la ley de desconexión si JxSí no quiere hacerlo antes del 1-O]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/bcecbbd4-b357-4030-a235-90a6563a43e8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Referéndum]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La ley de transitoriedad sustituye el TC por una 'Sala de Garantías' y crea un Supremo catalán]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/transitoriedad-tc-sala-garantias-supremo_1_3250985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La ley de transitoriedad sustituye el TC por una &#039;Sala de Garantías&#039; y crea un Supremo catalán"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La norma también recuperará las leyes recientes anuladas por el Constitucional</p></div><p class="article-text">
        La ley de transitoriedad jur&iacute;dica que preparan JxS&iacute; y la CUP prev&eacute; sustituir el Tribunal Constitucional (TC) por una 'Sala de Garanties' catalana y tambi&eacute;n prev&eacute; crear un Tribunal Supremo catal&aacute;n, en caso de que gane el 's&iacute;' en el refer&eacute;ndum de independencia del 1 de octubre.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha explicado el diputado de la CUP Benet Salellas en una entrevista de Europa Press, en la que ha desvelado detalles de la ley que debe certificar la independencia y sentar las bases de la transici&oacute;n del ordenamiento jur&iacute;dico actual a uno catal&aacute;n, que est&aacute; redactada desde hace meses, aunque sometida a cambios.
    </p><p class="article-text">
        Salellas explica que la CUP no ha compartido la visi&oacute;n &ldquo;casi sagrada&rdquo; de JxS&iacute; sobre esta ley --cuya elaboraci&oacute;n ha estado envuelta en un gran secretismo-- y no creen que sea 'omniresolutiva', si bien ha constatado que a lo largo de su elaboraci&oacute;n la han ido redefiniendo, d&aacute;ndole finalidades y objetivos.
    </p><p class="article-text">
        El diputado de la CUP, uno de los ponentes de la ley, explica que la norma explicita c&oacute;mo funcionar&aacute; el proceso constituyente y establece como se resolver&iacute;an en una Catalunya independiente aquellas competencias que ahora pertenecen a la Administraci&oacute;n del Estado, pero aclara que no se trata de una constituci&oacute;n en s&iacute; misma, precisamente porque es el proceso constituyente que prev&eacute;n tras el 1-O el que debe dibujarla y concretar las instituciones definitivas.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, la ley --que a&uacute;n no se ha hecho p&uacute;blica-- ya incluye algunas de las instituciones necesarias para suplir el papel del Estado o el Poder judicial: &ldquo;No se trata de cambiar el sistema judicial catal&aacute;n, pero si de dotarnos de las instituciones necesarias para no continuar utilizando el Tribunal Supremo (TS) de Madrid o el TC, pero continuaremos teniendo TS y TC&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El nuevo TS catal&aacute;n mantendr&aacute; el mismo nombre y har&aacute; de m&aacute;xima instituci&oacute;n del sistema judicial en Catalunya, y contar&aacute; con un espacio donde se debatir&aacute;n materias constitucionales y de garant&iacute;as de derechos, es decir, la nueva 'Sala de Garanties'.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Para el TC buscamos una f&oacute;rmula diferente porque pensamos que la &uacute;ltima etapa de alguna forma nos pide cambiar la nomenclatura para no reproducir una instituci&oacute;n que ha sido tan antidemocr&aacute;tica en relaci&oacute;n con la soberan&iacute;a de Catalunya&rdquo;, ha asegurado.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosotros tenemos que decir qu&eacute; pasa con los jueces y fiscales, c&oacute;mo funcionar&aacute; la administraci&oacute;n de Justicia&rdquo;, ha dicho sobre los cambios que prev&eacute; la ley en la administraci&oacute;n de justicia, toda vez que en el refer&eacute;ndum gane el 's&iacute;' a la independencia, porque si no, aclara Salellas que la ley no tendr&aacute; sentido.
    </p><h3 class="article-text">Pobreza energ&eacute;tica</h3><p class="article-text">
        Salellas explica que la ley de transitoriedad jur&iacute;dica tambi&eacute;n recupera algunas de las leyes que han sido derogadas por el TC y que sus impulsores consideran que daban pasos importantes en la conquista de derechos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La ley 24/2015, por ejemplo&rdquo;, ha dicho sobre la norma de medidas urgentes para afrontar emergencias habitacionales y pobreza energ&eacute;tica que aprob&oacute; el Parlament, que la ley de transitoriedad recupera expl&iacute;citamente.
    </p><h3 class="article-text">Nacionalidad catalana</h3><p class="article-text">
        El redactado de la norma tambi&eacute;n acorta los plazos para que los extranjeros puedan obtener la nacionalidad catalana: &ldquo;Reduce unos plazos que son absolutamente, me atrever&iacute;a a decir, racistas que tiene la legislaci&oacute;n espa&ntilde;ola&rdquo;, expone.
    </p><p class="article-text">
        Salellas asegura que la norma hace una proclama de los derechos fundamentales que va m&aacute;s all&aacute; de la que hace la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola, adecu&aacute;ndose a instancias internacionales en materia de derechos humanos, especialmente en derechos sociales.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La rep&uacute;blica tiene que ser un instrumento para cambiar las condiciones de vida de la gente&rdquo;, ha concluido el diputado 'cupaire', que incide en que los cambios que han introducido en la norma en los &uacute;ltimos meses son peque&ntilde;os detalles y que responden a la excepcionalidad del momento y a los acontecimientos que se van sucediendo.
    </p><h3 class="article-text">Respeto al proceso constituyente</h3><p class="article-text">
        Salellas narra c&oacute;mo en la construcci&oacute;n de la nueva norma los ponentes se han debatido entre introducir algunos cambios con respecto al marco legal espa&ntilde;ol y esperar a hacerlo en proceso constituyente posterior al refer&eacute;ndum, para no condicionar ese proceso.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hay aspectos que a nosotros nos habr&iacute;a gustado de aprovechar esta ley para abordarlos y que realmente tiene sentido que las dejemos para el proceso constituyente&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        Si gana el 's&iacute;' a la independencia en el refer&eacute;ndum de octubre, los soberanistas plantean el impulso de un proceso constituyente catal&aacute;n donde, all&iacute; s&iacute;, deber&aacute;n plantearse las paredes maestras del nuevo Estado y, adem&aacute;s, la elaboraci&oacute;n de una constituci&oacute;n catalana.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/transitoriedad-tc-sala-garantias-supremo_1_3250985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Aug 2017 14:52:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="803428" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="803428" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La ley de transitoriedad sustituye el TC por una 'Sala de Garantías' y crea un Supremo catalán]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Tribunal Constitucional,Ley de Transitoriedad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La llei de transitorietat preveu substituir el TC per una 'Sala de Garanties' i crear un Suprem català]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/transitorietat-tc-sala-garanties-suprem_1_3251308.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La llei de transitorietat preveu substituir el TC per una &#039;Sala de Garanties&#039; i crear un Suprem català"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La norma també recuperarà les lleis recents anul·lades pel Constitucional</p></div><p class="article-text">
        La llei de transitorietat jur&iacute;dica que preparen JxS&iacute; i la CUP preveu substituir el Tribunal Constitucional (TC) per una 'Sala de Garanties' catalana i tamb&eacute; preveu crear un Tribunal Suprem catal&agrave;, en cas que guanyi el 's&iacute;' en el refer&egrave;ndum d'independ&egrave;ncia de l'1 d'octubre.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho ha explicat el diputat de la CUP Benet Salellas en una entrevista d'Europa Press, en qu&egrave; ha revelat detalls de la llei que ha de certificar la independ&egrave;ncia i establir les bases de la transici&oacute; de l'ordenament jur&iacute;dic actual a un de catal&agrave;, que est&agrave; redactada des de fa mesos, tot i que sotmesa a canvis.
    </p><p class="article-text">
        Salellas explica que la CUP no ha compartit la visi&oacute; &ldquo;gaireb&eacute; sagrada&rdquo; de JxS&iacute; sobre aquesta llei &ndash;l'elaboraci&oacute; ha estat envoltada&nbsp;d'un gran secretisme&ndash; i no creuen que sigui 'omniresolutiva', si b&eacute; ha constatat que al llarg de la seva elaboraci&oacute; l'han anat redefinint, donant-li finalitats i objectius.
    </p><p class="article-text">
        El diputat de la CUP, un dels ponents de la llei, explica que la norma explicita com funcionar&agrave; el proc&eacute;s constituent i estableix com es resoldrien en una Catalunya independent aquelles compet&egrave;ncies que ara pertanyen a l'Administraci&oacute; de l'Estat, per&ograve; aclareix que no es tracta d'una constituci&oacute; en si mateixa, precisament perqu&egrave; &eacute;s el proc&eacute;s constituent que preveuen despr&eacute;s de l'1-O el que ha de dibuixar-la i concretar les institucions definitives.
    </p><p class="article-text">
        No obstant aix&ograve;, la llei &ndash;que encara no s'ha fet p&uacute;blica&ndash; ja inclou algunes de les institucions necess&agrave;ries per a suplir el paper de l'Estat o el Poder judicial: &ldquo;No es tracta de canviar el sistema judicial catal&agrave;, per&ograve; s&iacute; de dotar-nos de les institucions necess&agrave;ries per no continuar utilitzant el Tribunal Suprem (TS) de Madrid o el TC, per&ograve; continuarem tenint TS i TC&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El nou TS catal&agrave; mantindr&agrave; el mateix nom i far&agrave; de m&agrave;xima instituci&oacute; del sistema judicial a Catalunya, i comptar&agrave; amb un espai on es debatran mat&egrave;ries constitucionals i de garanties de drets, &eacute;s a dir, la nova 'Sala de Garanties'.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Per al TC busquem una f&oacute;rmula diferent perqu&egrave; pensem que l'&uacute;ltima etapa d'alguna manera ens demana canviar la nomenclatura per no reproduir una instituci&oacute; que ha estat tan antidemocr&agrave;tica en relaci&oacute; amb la sobirania de Catalunya&rdquo;, ha assegurat.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Nosaltres hem de dir qu&egrave; passa amb els jutges i fiscals, com funcionar&agrave; l'administraci&oacute; de Just&iacute;cia&rdquo;, ha dit sobre els canvis que preveu la llei en l'administraci&oacute; de just&iacute;cia, en el cas que&nbsp;en el refer&egrave;ndum guanyi el 's&iacute;' a la independ&egrave;ncia, perqu&egrave; si no, aclareix Salellas que la llei no tindr&agrave; sentit.
    </p><h3 class="article-text">Pobresa energ&egrave;tica</h3><p class="article-text">
        Salellas explica que la llei de transitorietat jur&iacute;dica tamb&eacute; recupera algunes de les lleis que han estat derogades pel TC i que els seus impulsors consideren que feien&nbsp;passos importants en la conquesta de drets.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La llei 24/2015, per exemple&rdquo;, ha dit sobre la norma de mesures urgents per afrontar emerg&egrave;ncies habitacionals i pobresa energ&egrave;tica que va aprovar el Parlament, que la llei de transitorietat recupera expl&iacute;citament.
    </p><h3 class="article-text">Nacionalitat catalana</h3><p class="article-text">
        El redactat de la norma tamb&eacute; escur&ccedil;a els terminis perqu&egrave; els estrangers puguin obtenir la nacionalitat catalana: &ldquo;Redueix uns terminis que s&oacute;n absolutament, m'atreviria a dir, racistes, que t&eacute; la legislaci&oacute; espanyola&rdquo;, exposa.
    </p><p class="article-text">
        Salellas assegura que la norma fa una proclama dels drets fonamentals que va m&eacute;s enll&agrave; de la que fa la Constituci&oacute; Espanyola, adequant-se a inst&agrave;ncies internacionals en mat&egrave;ria de drets humans, especialment en drets socials.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La rep&uacute;blica ha de ser un instrument per canviar les condicions de vida de la gent&rdquo;, ha concl&ograve;s el diputat cupaire ', que incideix que els canvis que s'han introdu&iuml;t en la norma en els &uacute;ltims mesos s&oacute;n petits detalls i que responen a l'excepcionalitat del moment i als esdeveniments que es van succeint.
    </p><h3 class="article-text">Respecte al proc&eacute;s constituent</h3><p class="article-text">
        Salellas narra com en la construcci&oacute; de la nova norma els ponents s'han debatut entre introduir alguns canvis pel que fa al marc legal espanyol i esperar a fer-ho en proc&eacute;s constituent posterior al refer&egrave;ndum, per no condicionar aquest proc&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hi ha aspectes que a nosaltres ens hauria agradat aprofitar d'aquesta llei per abordar-los i que realment t&eacute; sentit que les deixem per al proc&eacute;s constituent&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        Si guanya el 's&iacute;' a la independ&egrave;ncia en el refer&egrave;ndum d'octubre, els sobiranistes plantegen l'impuls d'un proc&eacute;s constituent catal&agrave; on, all&agrave; s&iacute;, han de plantejar-se les parets mestres del nou Estat i, a m&eacute;s, l'elaboraci&oacute; d'una constituci&oacute; catalana.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/transitorietat-tc-sala-garanties-suprem_1_3251308.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 02 Aug 2017 14:23:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="803428" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="803428" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La llei de transitorietat preveu substituir el TC per una 'Sala de Garanties' i crear un Suprem català]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ff277f2a-d964-415d-9c89-0b7e20315aad_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El jutge accepta que la CUP es personi com a acusació popular en el cas del 3% de Convergència]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/accepta-cup-personi-acusacio-convergencia_1_3332195.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El jutge accepta que la CUP es personi com a acusació popular en el cas del 3% de Convergència"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El partit demana al TSJC que l'accepti en la part del procediment que investiga l'exconseller Germà Gordó</p></div><p class="article-text">
        El jutge del Vendrell (Tarragona) que investiga si Converg&egrave;ncia Democr&agrave;tica de Catalunya (CDC) va cobrar comissions d'empreses a canvi d'adjudicar obres p&uacute;bliques ha adm&egrave;s a la CUP com a acusaci&oacute; popular al cas, conegut com el del 3%.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La fermesa de la CUP a la lluita contra la corrupci&oacute; en general i contra el 3% en particular resulta un cop m&eacute;s confirmada per les actuacions al front judicial, que cal complementar amb els fronts pol&iacute;tics i ciutad&agrave;&rdquo;, ha manifestat el diputat i advocat cupaire, Benet Salellas.
    </p><p class="article-text">
        Els assemblearis, despr&eacute;s de dipositar els 500 euros de fian&ccedil;a que els va demanar el jutge, seran part en la causa que t&eacute; posat el focus en una vintena d'obres p&uacute;bliques adjudicades per la Generalitat o d'ajuntaments catalans governats pels convergents.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, la CUP ha demanat aquest dimarts a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Catalunya (TSJC) ser tamb&eacute; acusaci&oacute; popular en la part del procediment que afecta l'exconseller de Just&iacute;cia i <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/JxSi-Germa-Gordo-presumpta-participacio_0_649885227.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">diputat no adscrit del Parlament despr&eacute;s de la seva expulsi&oacute; de JxS&iacute; , Germ&agrave; Gord&oacute;</a>. Assenyalat pels investigadors com &ldquo;l'aconseguidor&rdquo; de la trama, a Gord&oacute; l'investiga el TSJC i no el jutjat del Vendrell per la seva condici&oacute; d'aforat.
    </p><p class="article-text">
        <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/LAjuntament-Barcelona-persona-acusacio-Convergencia_0_654435349.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tamb&eacute; s'ha personat al cas del 3% l'Ajuntament de Barcelona</a>, en el seu com a acusaci&oacute; particular al sentir-se perjudicat per la trama de corrupci&oacute;. Segons els investigadors, diverses obres de la legislatura en que CiU va ostentar l'alcaldia, com el t&uacute;nel de Gl&ograve;ries, estarien esquitxades per la trama.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/accepta-cup-personi-acusacio-convergencia_1_3332195.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Jun 2017 16:01:40 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243326" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243326" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El jutge accepta que la CUP es personi com a acusació popular en el cas del 3% de Convergència]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Corrupción,Benet Salellas,Caso del 3%]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El juez acepta que la CUP se persone como acusación popular en el caso del 3% de Convergència]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-persone-acusacion-popular-convergencia_1_3332432.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El juez acepta que la CUP se persone como acusación popular en el caso del 3% de Convergència"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El partido pide al TSJC que la acepte en la parte del procedimiento que investiga al exconseller Germà Gordó</p></div><p class="article-text">
        El juez de El Vendrell (Tarragona) que investiga si Converg&egrave;ncia Democr&agrave;tica de Catalunya (CDC) cobr&oacute; comisiones de empresas a cambio de adjudicar obras p&uacute;blicas ha admitido a la CUP como acusaci&oacute;n popular en el caso, conocido como el del 3%.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La firmeza de la CUP en la lucha contra la corrupci&oacute;n en general contra el 3% en particular resulta una vez m&aacute;s confirmada por las actuaciones en el frente judicial, que hay que complementar con los frentes pol&iacute;ticos y ciudadano&rdquo;, ha manifestado el diputado y abogado cupaire, Benet Salellas.
    </p><p class="article-text">
        Los asamblearios, tras depositar los 500 euros de fianza que les pidi&oacute; el juez, ser&aacute;n parte en la causa que tiene puesto el foco en una veintena de obras p&uacute;blicas adjudicadas por la Generalitat o de ayuntamientos catalanes gobernados por los convergentes.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, la CUP ha pedido este martes a la sala civil y penal del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) ser tambi&eacute;n acusaci&oacute;n popular en la parte del procedimiento que afecta al exconseller de Justicia y diputado no adscrito del Parlament tras su expulsi&oacute;n de JxS&iacute;, Germ&agrave; Gord&oacute;. <a href="http://www.eldiario.es/politica/Anticorrupcion-situa-Gordo-conseguidor-recaudador_0_620489031.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Se&ntilde;alado por los investigadores como &ldquo;el conseguidor&rdquo; de la trama</a>, a <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/diputado-exconseller-Germa-Gordo_0_649535168.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Gord&oacute; le investiga el TSJC y no el juzgado de El Vendrell</a> por su condici&oacute;n de aforado.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se ha personado en el 3% el Ayuntamiento de Barcelona, en su caso como acusaci&oacute;n particular al sentirse perjudicado por la trama de corrupci&oacute;n. Seg&uacute;n los investigadores, varias obras de la legislatura en que CiU ostent&oacute; la alcald&iacute;a, como el t&uacute;nel de Gl&ograve;ries, estar&iacute;an salpicadas por la trama.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/cup-persone-acusacion-popular-convergencia_1_3332432.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 20 Jun 2017 15:52:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243326" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243326" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El juez acepta que la CUP se persone como acusación popular en el caso del 3% de Convergència]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/cb6a73a8-4c5e-4fcf-af0e-f50816822437_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Caso del 3%,Benet Salellas,Corrupción]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Referéndum y autotutela de derechos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/referendum-autotutela-derechos_132_3349255.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/c59e5cd2-9af2-4223-a356-96112fab34ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Referéndum y autotutela de derechos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La convocatoria es un pulso, un pulso al Gobierno Rajoy, pero también un pulso al conjunto de las instituciones del Estado que le amparan (Tribunal Constitucional, fiscalía, la jerarquía judicial) y a la mayoría amplia en el arco parlamentario que le secunda, el conocido búnker del 78</p></div><p class="article-text">
        Con el anuncio de la fecha y la pregunta de un refer&eacute;ndum sobre la rep&uacute;blica este oto&ntilde;o hemos dado el pistoletazo de salida a una nueva fase en la reconstrucci&oacute;n de la soberan&iacute;a catalana, en la semana que se reun&iacute;a nuevamente el Pacte Nacional por el Refer&eacute;ndum con casi un centenar de asistentes, de la derecha a la izquierda soberanista, de los partidos pol&iacute;ticos a los sindicatos y las entidades sociales, para constatar una vez m&aacute;s la negativa del Estado espa&ntilde;ol a resolver por la v&iacute;a pactada el ejercicio del derecho a la autodeterminaci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Y el ejercicio y la conquista de derechos es siempre conflicto. La convocatoria de este viernes es un pulso, un pulso al Gobierno Rajoy, pero tambi&eacute;n un pulso al conjunto de las instituciones del Estado que le amparan (Tribunal Constitucional, fiscal&iacute;a, la jerarqu&iacute;a judicial) y a la mayor&iacute;a amplia en el arco parlamentario que le secunda, el conocido b&uacute;nker del 78. Un r&eacute;gimen del 78 nacido de las entra&ntilde;as de la dictadura que aplast&oacute; la anterior experiencia republicana aqu&iacute;, un r&eacute;gimen del 78 que bajo la apariencia de democracia parlamentaria ha establecido sobretodo una sociedad de privilegios, de agravios, de desigualdades y de autoritarismo descontrolado.
    </p><p class="article-text">
        Y lo tenemos claro, nosotros hemos llegado a este punto despu&eacute;s de un ciclo de movilizaci&oacute;n y luchas muy largo, muy potente y muy amplio, en un grito fuerte y ensordecedor que pide cambio y grita dignidad, en un proyecto que es complejo y que no es sencillo pero que es posible hoy y aqu&iacute;. Y que es inigualable en t&eacute;rminos de oportunidad en el conjunto devastado del sur de Europa del cual nos sentimos parte.
    </p><p class="article-text">
        No hay m&aacute;s alianzas ni m&aacute;s reconocimientos internacionales posibles sin la convocatoria de un refer&eacute;ndum y su materializaci&oacute;n. Precisamente para aumentar la credibilidad de la propuesta soberanista es imprescindible poner fin al &ldquo;procesismo&rdquo; y dar de una vez la palabra a la gente. Y hacerlo de la mejor manera posible. De la manera m&aacute;s discutida y consensuada posible. De la manera m&aacute;s efectiva posible. Por eso es necesario un debate profundo sobre les garant&iacute;as del refer&eacute;ndum 2017, para hacerlo efectivo y que se aleje de un acto de movilizaci&oacute;n como ya fue el 9-N del 2014. No hace falta que continuemos poniendo adjetivos al refer&eacute;ndum. Quiz&aacute;s lo que hace falta es dejar de mirar hacia fuera y hablar de los otros (los estados, la Comisi&oacute;n de Venecia, la Uni&oacute;n Europea...) y mirar m&aacute;s hacia el nosotros en el sentido de definir cu&aacute;l es la f&oacute;rmula de esta herramienta llamada refer&eacute;ndum que en las condiciones de hoy y aqu&iacute; nos permite llegar m&aacute;s lejos en el ejercicio de la democracia directa.
    </p><p class="article-text">
        Para la gente dem&oacute;crata un refer&eacute;ndum debe ser siempre vinculante, pero debe tener unas garant&iacute;as que nos permitan defender que el resultado es una foto lo m&aacute;s fidedigna posible del pensamiento del <em>demos</em>, el pueblo. En condiciones de normalidad democr&aacute;tica el Gobierno de la Generalitat convocar&iacute;a un refer&eacute;ndum y lo celebrar&iacute;a a la <em>quebequesa.</em> No es la coyuntura que vivimos, somos conscientes de ello. Las instituciones estatales espa&ntilde;olas, desbocadas en la cruzada contra el ejercicio del derecho a la autodeterminaci&oacute;n, impedir&aacute;n una normalidad deseada desde aqu&iacute; con el &uacute;nico objetivo de disponer de pretendidos argumentos para discutir la legitimidad de un posible resultado que les sea adverso. Por esto tenemos que construir un carril central de consenso sobre les garant&iacute;as, porque tenemos que aprovechar la institucionalidad al m&aacute;ximo pero en un contexto de autotutela de derechos.
    </p><p class="article-text">
        Desde la CUP-CC proponemos una triple garant&iacute;a: 1) garantizar el derecho a voto, con censo previo conocido y mecanismos para votar desde fuera de Catalunya, 2) garantizar la imparcialidad de la votaci&oacute;n y el recuento con mesas que no pueden ser exclusivamente de voluntarios y 3) garantizar una campa&ntilde;a sobre los argumentos del s&iacute; y los argumentos del no que debe llegar a todas partes y con un papel protagonista de los medios de comunicaci&oacute;n p&uacute;blicos.
    </p><p class="article-text">
        Nos recordaban Gerardo Pisarello y Marco Aparicio que <em>&ldquo;junto a las garant&iacute;as sociales de participaci&oacute;n institucional se suelen articular garant&iacute;as sociales aut&oacute;nomas, esto es, mecanismos de autotutela de derechos que se suelen activar cuando se considera que las garant&iacute;as institucionales se encuentran bloqueadas o resultan insuficientes. Ser&iacute;an garant&iacute;as de autotutela en determinados supuestos desde el derecho a huelga hasta la desobediencia civil&rdquo;1</em>, parafraseando el concepto de garant&iacute;a social de la Constituci&oacute;n del A&ntilde;o 1 de la Revoluci&oacute;n Francesa que el pr&oacute;ximo solsticio de verano cumplir&aacute; 224 a&ntilde;os. (Una Constituci&oacute;n que tambi&eacute;n dec&iacute;a aquello tan bonito que &ldquo;una generaci&oacute;n no puede imponer sus leyes a las generaciones futuras&rdquo; en referencia al derecho inalienable de modificar y revisar estatus y constituciones.)
    </p><p class="article-text">
        Y de eso se tratar&aacute; en los pr&oacute;ximos meses, entre muchas otras cosas, de autotutelar nuestros derechos. El derecho a la autodeterminaci&oacute;n siempre tiene un componente de autogesti&oacute;n y de construcci&oacute;n desde abajo. Lo cierto es que hoy nuestro derecho a voto sobre el nacimiento de una rep&uacute;blica en Catalunya no tiene ninguna posibilidad de acudir a una garant&iacute;a jurisdiccional, no hay ning&uacute;n tribunal en el Estado espa&ntilde;ol que quiera ampararlo; por esto, no nos queda otro remedio que, como en tantos otros momentos de nuestra historia, autotutelarnos en derechos. En la reuni&oacute;n de esta semana del Pacte Nacional por el Refer&eacute;ndum un compa&ntilde;ero del FAGC pon&iacute;a de ejemplo su lucha hace 40 a&ntilde;os contra la ley de peligrosidad social; una compa&ntilde;era feminista segu&iacute;a con ejemplos e hitos... y la lista del conocimiento colectivo en la conquista de derechos se hac&iacute;a inacabable en el seno de la reuni&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Nosotros ya sabemos que la celebraci&oacute;n del refer&eacute;ndum este 2017 contendr&aacute; una cierta dosis de esto, de desobediencia, de autotutela de derechos, de rebeli&oacute;n. Ser&aacute; imprescindible. Y nosotros haremos que este reto se convierta en una doble oportunidad, como expresi&oacute;n de esta doble lucha que nos atraviesa. Por un lado, est&aacute; la responsabilidad que este refer&eacute;ndum atacado desde arriba, desde la l&oacute;gica del poder vertical, por un estado tan autoritario como el Estado espa&ntilde;ol, sea tan serio como cualquier otro y que nadie pueda discutir sus resultados. Por otro lado, y si lo ganamos, abriremos un proceso constituyente, en el que un ejercicio de soberan&iacute;a popular ejercido desde abajo como este nos dar&aacute; una fuerza como pueblo incalculable que deber&iacute;a permitir construir, entre muchas otras cosas, tambi&eacute;n una nueva institucionalidad que nos ayude a cambiarlo todo.
    </p><p class="article-text">
        _______________
    </p><p class="article-text">
        <em>(1) Els drets humans al segle XXI: continu&iuml;tat i canvis. UOC. Barcelona 2007</em>
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Benet Salellas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/opinions/referendum-autotutela-derechos_132_3349255.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 09 Jun 2017 14:26:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/c59e5cd2-9af2-4223-a356-96112fab34ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="48977" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/c59e5cd2-9af2-4223-a356-96112fab34ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="48977" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Referéndum y autotutela de derechos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/c59e5cd2-9af2-4223-a356-96112fab34ee_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Referéndum,Cataluña]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP fixa el seu rumb per acordar els pressupostos: un impost a les grans fortunes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-acordar-pressupostos-bateria-fortunes_1_3751614.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP fixa el seu rumb per acordar els pressupostos: un impost a les grans fortunes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Canviar l'impost de patrimoni o gravar els béns de luxe que s'han col·locat en societats mercantils, opcions que proposa la CUP</p><p class="subtitle">La negociació entre Govern i CUP continua i podria retardar la presentació dels comptes</p></div><p class="article-text">
        Si vol que el Parlament li aprovi els pressupostos, el Govern haur&agrave; d'obligar les grans fortunes a aportar m&eacute;s al sistema fiscal catal&agrave;. L'Executiu negocia des de fa setmanes els pressupostos de 2017 amb la CUP, el seu renovat soci parlamentari. Les alternatives s&oacute;n altres grups d'esquerres &ndash;el PSC i Catalunya S&iacute; Que es Pot (CSQP)&ndash; que, com els anticapitalistes, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/economia/pujada-dimpostos-negociacio-pressupostos-catalans_0_571843764.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reclamen una major progressivitat</a>.
    </p><p class="article-text">
        Constatades les difer&egrave;ncies i<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/JxSi-PP-Ciutadans-Successions-Patrimoni_0_566594294.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> la f&egrave;rria oposici&oacute; de Converg&egrave;ncia a tocar l'IRPF i Successions i Donacions</a>, des de la CUP aposten sense embuts per incloure en els comptes mecanismes per gravar les grans fortunes.&nbsp;<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/_6_576452385.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En un article a Catalunya Plural, el diputat de la CUP, Benet Salellas,</a> ha reclamat un impost &ldquo;sobre la concentraci&oacute; de la riquesa i les grans fortunes&rdquo; amb l'objectiu de redistribuir els recursos i garantir pol&iacute;tiques contra la desigualtat.
    </p><p class="article-text">
        La teoria est&agrave; clara encara que la seva traducci&oacute; pressupost&agrave;ria encara &eacute;s objecte de negociaci&oacute;, la qual cosa podria retardar unes setmanes la presentaci&oacute; dels comptes al Parlament, prevista per aquest mes de novembre. Sobre la taula del conseller d'Economia, Oriol Junqueras, hi ha diverses opcions, comen&ccedil;ant per canvis en l'impost de patrimoni. El primer dels problemes als quals s'enfronta l'estrat&egrave;gia de la CUP &eacute;s la bonificaci&oacute; al 100% de l'impost que podria realitzar el Govern de Mariano Rajoy.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s, tal i com recorda Salellas, modificar determinats aspectes de l'impost de patrimoni podria provocar un altre conflicte competencial amb el Govern central, cosa que no passa en els r&egrave;gims fiscals forals. En la seva etapa de govern a la Diputaci&oacute; de Guipuzkoa, Bildu va modificar l'impost de patrimoni per convertir-lo en l'Impost sobre la Riquesa i les Grans Fortunes (IRGF). <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/economia/tributi-raonable-assumible-trastocar-decisions_0_488552142.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Les seves impulsores, en una entrevista amb aquest diari</a>, recordaven que es van trobar amb una hisenda on els &ldquo;rics no pagaven en funci&oacute; de la seva capacitat, sin&oacute; que calia comen&ccedil;ar per fer-los pagar alguna cosa&rdquo;. D'aqu&iacute; que s'implant&eacute;s el IRGF.
    </p><p class="article-text">
        La CUP coincideix amb aquest diagn&ograve;stic. Salellas explica que les grans fortunes familiars i personals catalanes &ldquo;no tenen pr&agrave;cticament res a nom propi&rdquo; i que &ldquo;han sabut teixir una extensa teranyina de societats&rdquo; on han col&middot;locat el seu patrimoni. La tributaci&oacute; d'aquests vehicles, recorda Salellas, &eacute;s menor que la que afecta les rendes petites i mitjanes que contribueixen al sistema fiscal a trav&eacute;s de l'IRPF o dels impostos a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, una altra de les vies fiscals que proposa la CUP &eacute;s la creaci&oacute; d'un nou impost centrat en els b&eacute;ns que s'han col&middot;locat en una societat per, en paraules de Salellas, &ldquo;escapar de l'impost de patrimoni i sobre la renda&rdquo;. &ldquo;Estar&iacute;em pensant en immobles, vehicles i l&iacute;quids bancaris que es troben sota la titularitat d'una empresa per&ograve; que no serveixen ni per aproximar-se a cap plantejament d'economia productiva&rdquo;, argumenta <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/opinions/_6_576452385.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el diputat en un article en aquest diari</a>.
    </p><p class="article-text">
        Altres dels productes de luxe que la CUP proposa gravar s&oacute;n els cotxes d'alta cilindrada, les embarcacions de lleure o els iots i els immobles amb un valor superior al mili&oacute; d'euros que estan en mans de determinades societats.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s complex, per&ograve; la perspectiva ha de ser centrar la mirada en aquells elements objectius que exterioritzen la riquesa i que avui, si no han quedat amagats en l'immobilitzat d'un balan&ccedil; fiscal, tributen molt per sota del que ho fan els salaris de les treballadores &rdquo;, assevera Salellas. Aix&iacute; mateix, sobre el disseny de l'impost la CUP planteja bonificacions &ldquo;fins i tot elevades&rdquo; per no gravar l'economia productiva.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El patrimoni en mans de societats mercantils es troba sense un gravamen en mat&egrave;ria tribut&agrave;ria al mateix nivell que el patrimoni de les persones f&iacute;siques&rdquo;, afegeix el diputat. La finalitat de l'esquerra independentista &eacute;s que l'impost serveixi, a m&eacute;s de per recaptar m&eacute;s, per fer &ldquo;un inventari de riquesa que serveixi per aprofundir en la lluita contra el frau i l'evasi&oacute; fiscal&rdquo; i com a eina per &ldquo;lluitar contra la concentraci&oacute; de la riquesa en poques mans&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El ventall d'alternatives fiscals que planteja la CUP neix de les dificultats per trobar una postura fiscal comuna entre els anticapitalistes i Converg&egrave;ncia, un debat que ERC contempla sense prendre partit per cap b&agrave;ndol. Els convergents, pressionats per les seves corrents m&eacute;s conservadores, han cavat una trinxera perqu&egrave; no es toqui l'IRPF del que entenen com a &ldquo;classes mitjanes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoc accepten canvis en Successions i Donacions, la reducci&oacute; del qual despr&eacute;s de tornar al Govern el 2010 s'ha convertit en un estendard per la nova Converg&egrave;ncia. Tant <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/Artur-Convergencia-pressupostos-impostos-retallades_0_565893866.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Artur Mas com Marta Pascal han retret a la CUP en les &uacute;ltimes setmanes que vulguin convertir els comptes en un &ldquo;debat ideol&ograve;gic&rdquo;</a>. &ldquo;Qui t&eacute; por d'un impost de les grans riqueses?&rdquo;, els respon Salellas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/cup-acordar-pressupostos-bateria-fortunes_1_3751614.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 04 Nov 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="72535" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="72535" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP fixa el seu rumb per acordar els pressupostos: un impost a les grans fortunes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Oriol Junqueras,Pressupostos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La CUP fija su rumbo para acordar los presupuestos: un impuesto a las grandes fortunas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/economia/cup-impuesto-fortunas-proximos-presupuestos_1_3753849.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La CUP fija su rumbo para acordar los presupuestos: un impuesto a las grandes fortunas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Cambiar el impuesto de patrimonio o gravar los bienes de lujo que se han colocado en sociedades mercantiles, opciones que propone la CUP</p><p class="subtitle">La negociación entre Govern y CUP continúa y podría retrasar la presentación de las cuentas</p></div><p class="article-text">
        Si quiere que el Parlament le apruebe los presupuestos, el Govern tendr&aacute; que obligar a las grandes fortunas a aportar m&aacute;s al sistema fiscal catal&aacute;n. El Ejecutivo negocia desde hace semanas los presupuestos de 2017 con la CUP, su renovado socio parlamentario. Las alternativas son otros grupos de izquierdas &ndash;el PSC y Catalunya S&iacute; Que es Pot (CSQP)&ndash; que, como los anticapitalistas, <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/economia/subida-impuestos-negociacion-presupuestos-catalanes_0_571843086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">reclaman una mayor progresividad</a>.
    </p><p class="article-text">
        Constatadas las diferencias y la <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/JxSi-PP-IRPF-Sucesiones-Patrimonio_0_566594281.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">f&eacute;rrea oposici&oacute;n de Converg&egrave;ncia a tocar el IRPF y Sucesiones y Donaciones</a>, desde la CUP apuestan sin rodeos por incluir en las cuentas mecanismos para gravar a las grandes fortunas. <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/_6_576452388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">En un art&iacute;culo en Catalunya Plural, el diputado de la CUP, Benet Salellas</a>, ha reclamado un impuesto &ldquo;sobre la concentraci&oacute;n de la riqueza y las grandes fortunas&rdquo; con el objetivo de redistribuir los recursos y garantizar pol&iacute;ticas contra la desigualdad.
    </p><p class="article-text">
        La teor&iacute;a est&aacute; clara aunque su traducci&oacute;n presupuestaria todav&iacute;a es objeto de negociaci&oacute;n, lo que podr&iacute;a retrasar unas semanas la presentaci&oacute;n de las cuentas al Parlament, prevista para este mes de noviembre. Sobre la mesa del conseller de Econom&iacute;a, Oriol Junqueras, hay varias opciones, empezando por cambios en el impuesto de patrimonio, El primero de los problemas a los que se enfrenta la estrategia de la CUP es la bonificaci&oacute;n al 100% del impuesto que podr&iacute;a realizar el Gobierno de Mariano Rajoy.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, tal y como recuerda Salellas, modificar determinados aspectos del impuesto de patrimonio podr&iacute;a provocar otro conflicto competencial con el Gobierno, cosa que no ocurre en los reg&iacute;menes fiscales forales. En su etapa de gobierno en la diputaci&oacute;n de Gipuzkoa, Bildu modific&oacute; el impuesto de patrimonio para convertirlo en el Impuesto sobre la Riqueza y las Grandes Fortunas (IRGF).<a href="http://www.eldiario.es/catalunya/economia/razonable-asumible-trastocar-decisiones-vitales_0_488551498.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> Sus impulsoras, en una entrevista con este diario</a>, recordaban que se encontraron con una hacienda en la que los &ldquo;ricos no pagaban en funci&oacute;n de su capacidad, sino que hab&iacute;a que empezar por hacerles pagar algo&rdquo;. De ah&iacute; que se implantara el IRGF.
    </p><p class="article-text">
        La CUP coincide con este diagn&oacute;stico. Salellas explica que las grandes fortunas familiares y personales catalanas &ldquo;no tienen pr&aacute;cticamente nada a nombre propio&rdquo; y que &ldquo;han sabido tejer una extensa telara&ntilde;a de sociedades&rdquo; donde han colocado su patrimonio. La tributaci&oacute;n de estos veh&iacute;culos, recuerda Salellas, es menor que la que afecta a las rentas peque&ntilde;as y medianas que contribuyen al sistema fiscal a trav&eacute;s del IRPF o de los impuestos a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, otra de las v&iacute;as fiscales que propone la CUP es la creaci&oacute;n de un nuevo impuesto centrado en los bienes que se han colocado en una sociedad para, en palabras de Salellas, &ldquo;escapar del impuesto de patrimonio y sobre la renta&rdquo;. &ldquo;Estar&iacute;amos pensando en inmuebles, veh&iacute;culos y l&iacute;quidos bancarios que se encuentran bajo la titularidad de una empresa pero que no sirven ni para aproximarse a ning&uacute;n planteamiento de econom&iacute;a productiva&rdquo;, argumenta el diputado <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/opinions/_6_576452388.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en un art&iacute;culo en este diario.</a>
    </p><p class="article-text">
        Otros de los productos de lujo que la CUP propone gravar son los coches de alta cilindrada, las embarcaciones de ocio o los yates y los inmuebles con un valor superior al mill&oacute;n de euros que est&aacute;n en manos de determinadas sociedades.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Es complejo, pero la perspectiva tiene que ser centrar la mirada en aquellos elementos objetivos que exteriorizan la riqueza y que hoy, si no han quedado escondidos en el inmovilizado de un balance fiscal, tributan muy por debajo de lo que lo hacen los salarios de las trabajadoras&rdquo;, asevera Salellas. Asimismo, sobre el dise&ntilde;o del impuesto la CUP plantea bonificaciones &ldquo;incluso elevadas&rdquo; para no gravar a la econom&iacute;a productiva.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El patrimonio en manos de sociedades mercantiles se encuentra sin un gravamen en materia tributaria al mismo nivel que el patrimonio de las personas f&iacute;sicas&rdquo;, a&ntilde;ade el diputado. La finalidad de la izquierda independentista es que el impuesto sirva, adem&aacute;s de para recaudar m&aacute;s, para realizar &ldquo;un inventario de riqueza que sirva para profundizar en la lucha contra el fraude y la evasi&oacute;n fiscal&rdquo; y como herramienta para &ldquo;luchar contra la concentraci&oacute;n de la riqueza en pocas manos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El abanico de alternativas fiscales que plantea la CUP nace de las dificultades para encontrar una postura fiscal com&uacute;n entre los anticapitalistas y Converg&egrave;ncia, un debate que ERC contempla sin tomar partido por ning&uacute;n bando. Los convergentes, presionados por sus corrientes m&aacute;s conservadoras, han cavado una trinchera para que no se toque el IRPF de lo que entienden como &ldquo;clases medias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tampoco aceptan cambios en Sucesiones y Donaciones cuya reducci&oacute;n tras volver al Govern en 2010 se ha convertido en un estandarte para la nueva Converg&egrave;ncia. Tanto Artur Mas como Marta Pascal <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/Artur-posicion-Convergencia-presupuestos-impuestos_0_565893769.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han afeado a la CUP en las &uacute;ltimas semanas que quieran convertir las cuentas en un &ldquo;debate ideol&oacute;gico&rdquo;</a>. &ldquo;&iquest;Qui&eacute;n teme a un impuesto sobre las grandes riquezas?&rdquo;, les responde Salellas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/economia/cup-impuesto-fortunas-proximos-presupuestos_1_3753849.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 03 Nov 2016 20:40:58 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="72535" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="72535" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La CUP fija su rumbo para acordar los presupuestos: un impuesto a las grandes fortunas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/4dfd7fba-98d5-4c9a-bcb0-1504c401ad35_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Presupuestos 2017,Benet Salellas,Oriol Junqueras]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[ERC ve en el referéndum unilateral un "punto en común" con los partidarios del derecho a decidir]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/referendum-unilateral-cup-erc-en-comu-podem-psc_1_3920832.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="ERC ve en el referéndum unilateral un &quot;punto en común&quot; con los partidarios del derecho a decidir"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Marta Rovira defiende un proceso constituyente "no subordinado al estado" porque "los ciudadanos españoles no tienen ganas" de iniciar un cambio</p><p class="subtitle">Ante un Xavier Domènech que concluía que "al final, siempre gobierna Convergència", Rovira y Salellas han subrrallado un cambio hacia la izquierda en el proceso independentista</p><p class="subtitle">Miquel Iceta ha apuntado que "entre las muchas grandes palabras que todos utilizamos" se deberían poner de acuerdo con cuestiones más concretas</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Todo est&aacute; para hacer y todo es posible&rdquo;, dice uno de los versos m&aacute;s halagados de Miquel Mart&iacute; y Pol. La izquierda parlamentaria catalana, con la sombra de los resultados de las &uacute;ltimas elecciones generales y el horizonte &ndash;tan posible por unos como cuestionado por otros&ndash; de un proceso soberanista que viaja por caminos inciertos,<a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/trencat-Catalunya-social-nacional-unida_0_404910248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> sigue lejos de acontecer un todo cohesionado </a>capaz de hacer frente, como m&iacute;nimo conjuntamente, a las grandes preguntas que despierta el futuro pol&iacute;tico catal&aacute;n y estatal. Sobre el debate planea la duda de qu&eacute; es exactamente lo qu&eacute; &ldquo;est&aacute; para hacer&rdquo; pero, sobre todo, qu&eacute; &ldquo;es posible&rdquo; hacer en un contexto como el actual.
    </p><p class="article-text">
        La necesidad de cambio como tal ha sido un enunciado poco discutido en el marco de la mesa organizada hoy por la Universidad Progresista de Verano de Catalunya (UPEC). En el debate <em>Somiem truites</em> han asistido el primer secretario del PSC, Miquel Iceta; la secretaria general de ERC, Marta Rovira; el dipitado electo de En Com&uacute; Podem, Xavier Dom&egrave;nech; y el diputado de la CUP, Benet Salellas. Las maneras de lograr este cambio y los objetivos que lo tendr&iacute;an que motivar son &iacute;tems que hacen salir a la luz toda una gama de matices que diferencian, con creces, la posici&oacute;n de las diferentes formaciones pol&iacute;ticas.
    </p><p class="article-text">
        A&uacute;n as&iacute;, se han reducido distancias entre ERC y la CUP en cuanto a la propuesta formal de introducir en la hoja de ruta un refer&eacute;ndum unilateral de independencia (RUI) que realiz&oacute; este jueves el partido anticapitalista. Y es que Marta Rovira ha considerado que la propuesta podr&iacute;a ser &ldquo;un punto de encuentro&rdquo; con los partidos favorables al derecho a decidir. 
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, Rovira ha afirmado que del que se trata, en definitiva, es de lograr una &ldquo;ruptura democr&aacute;tica&rdquo; que, en su opini&oacute;n, pasa de forma necesaria por un &ldquo;proceso constituyente&rdquo;. Una postura que difiere de la que fuentes del Govern expresaron fuentes del Govern este jueves, cuando criticaron que la CUP &ldquo;no est&aacute; en condiciones de pedir nada&rdquo; tras su veto a los presupuestos y rechazaron, de momento, la petici&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        Cada actor se ha preocupado para subrayar en qu&eacute; momento se situaba el punto de inflexi&oacute;n en la historia reciente a partir del cual se explicaba el anhelo de cambio de la sociedad. Los ejemplos escogidos por los ponentes ten&iacute;an un hilo com&uacute;n: la necesidad de sumar fuerzas y llegar a consensos para lograr objetivos m&aacute;s o menos concretos, pero tambi&eacute;n la firme creencia que el esp&iacute;ritu de cambio y las demandas de la sociedad catalana eran un binomio indisociable de su programa de partido.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Xavier Dom&egrave;nech ha hablado de un ciclo &ldquo;que estalla al 2008 y que todav&iacute;a no hemos cerrado&rdquo;, un momento en que, seg&uacute;n Dom&egrave;nech, &ldquo;el pacto social entra en cuesti&oacute;n&rdquo; y una mayor&iacute;a sale a la calle para enfrentarse a los &ldquo;grandes intereses econ&oacute;micos&rdquo; para denunciar que &ldquo;el sistema pol&iacute;tico, como uno todo, no est&aacute; funcionando&rdquo; porque la soberan&iacute;a ya &ldquo;no reside en las urnas&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Rovira iba m&aacute;s atr&aacute;s en el tiempo para concluir que &ldquo;el cambio en Catalunya empieza mucho antes&rdquo;, en el momento en que propuestas como el Estatuto de Autonom&iacute;a de 2006, probaban de dar respuesta a &ldquo;las necesidades sociales que tiene la ciudadan&iacute;a&rdquo;. En la carrera para retroceder en el tiempo, Iceta ha vuelto en reiteradas ocasiones al tripartito y ha hecho una primera menci&oacute;n a la tortilla socialdem&oacute;crata &ldquo;ahora que todos lo somos&rdquo;, en referencia a los &uacute;ltimos discursos de Unidos Podemos.
    </p><p class="article-text">
        Serio al inicio, Benet Salellas ha rememorado el momento en que la PAH, junto con diputados de ICV-EUiA, ERC y la CUP, hicieron una cadena humana para parar el desalojo del bloque de Salt, en Girona. Acto que, para Salellas, demuestra como &ldquo;cuando nos juntamos conseguimos cosas que son inimaginables&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">El sujeto del cambio</h3><p class="article-text">
        Marta Rovira ha hablado de un &ldquo;&uacute;nico espacio posible&rdquo; a trav&eacute;s del cual podr&aacute;n llegar a convivir &ldquo;ciudadanos empoderats en t&eacute;rminos de igualdad&rdquo;: un proceso constituyente &ldquo;no subordinado al estado&rdquo; porque &ldquo;los ciudadanos espa&ntilde;oles no tienen ganas&rdquo; de iniciar un cambio. Rovira ha considerado que el proceso catal&aacute;n podr&iacute;a dar impulso al estatal, pero se niega a esperar cambios en Espa&ntilde;a. Iceta ha apuntado, refiri&eacute;ndose a la voluntad de llevar a cabo un proceso constituyente, que &ldquo;entre las muchas grandes palabras que todos utilizamos&rdquo; se tendr&iacute;an que poner de acuerdo con cuestiones m&aacute;s concretas y ha destacado aspectos como por ejemplo la renta b&aacute;sica o la gratuidad de la educaci&oacute;n de los 0 a los 3 a&ntilde;os.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Ante un Xavier Dom&egrave;nech que conclu&iacute;a, entre aplausos, que &ldquo;al final, siempre gobierna Converg&egrave;ncia&rdquo;, Rovira y Salellas han insistido a subrayar un cambio hacia la izquierda en el proceso independentista. A parecer de Salellas, &ldquo;las dos fuerzas del r&eacute;gimen (en Catalunya, es decir, PSC y CiU) han quedado desmenuzadas por el proceso nacional&rdquo; y este podr&iacute;a lograr cambios &ldquo;inesperados&rdquo; en todos los sentidos en caso de que &ldquo;no llegue a buen puerto&rdquo;. El diputado de la CUP ha valorado que el primero que se tendr&iacute;a que hacer es superar &ldquo;el bloqueo de la soberan&iacute;a catalana&rdquo; mediante &ldquo;la f&oacute;rmula m&aacute;s democr&aacute;tica posible&rdquo;, es decir, un refer&eacute;ndum o una declaraci&oacute;n unilateral, &ldquo;y luego haced todos los tripartitos que quer&aacute;is&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Miquel Iceta ha destacado que la construcci&oacute;n de la hegemon&iacute;a es un proceso &ldquo;din&aacute;mico y contradictorio&rdquo; y no acumulativo. El primer secretario del PSC ha defendido el proyecto federalista ante opciones que piensan s&oacute;lo &ldquo;en la soberan&iacute;a de una parte&rdquo; y no se adiuen a un &ldquo;mundo de interdependencias creciente&rdquo;. Adem&aacute;s, ha expresado que &ldquo;todos nos movemos con determinados l&iacute;mites&rdquo; y que hay que reconocer que &ldquo;no todo es posible&rdquo; .
    </p><p class="article-text">
        Frente a tres diputados con ciertos reproches en el tintero debido a las din&aacute;micas parlamentarias, un Xavier Dom&egrave;nech historiador diagnosticaba una &ldquo;crisis de soberan&iacute;as&rdquo; y se preguntaba por la f&oacute;rmula para caminar &ldquo;hacia nuevos modelos econ&oacute;micos&rdquo;, citando en varios momentos el &ldquo;cambio&rdquo; en la capital catalana y la importancia de la cultura municipalista. El cabeza de lista de En Com&uacute; Podem ha pronosticado que en dos a&ntilde;os volver&aacute; a haber elecciones tanto en Catalu&ntilde;a como en Espa&ntilde;a, predicci&oacute;n que no se ha discutido mucho por parte de los otros participantes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Y es que un nuevo llamamiento a las urnas, sea en forma de refer&eacute;ndum o de elecciones, ha sido uno de los temas m&aacute;s presentes al debate. Rovira ha hablado del huevo de la tortilla socialdem&oacute;crata como un ingrediente subordinado, con un l&iacute;mite institucional que impide evolucionar hacia un cambio real. &ldquo;Me gustar&iacute;a ser socialdem&oacute;crata&rdquo;, ha dicho una secretaria general de ERC que critica la carencia de instrumentos de los que disponen las instituciones catalanas. As&iacute;, Rovira se ha referido al Fondo de Liquidez Auton&oacute;mica (FLA) c&oacute;mo de un &ldquo;techo que asfixia&rdquo; la ciudadan&iacute;a catalana. La secretaria general de ERC ve necesario &ldquo;votar tantas veces como haga falta&rdquo; y, ante una media sonrisa de Dom&egrave;nech ha anunciado: &ldquo;&iquest;Acaso nos asustan a nosotros, las urnas?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mientras Iceta ha emplazado a los invitados a &ldquo;mirar que estamos construyendo antes de continuar&rdquo; con un papel a la mesa sobre el cual ha escrito, durante la intervenci&oacute;n de Rovira: &ldquo;RUI - DUI - TURULL&rdquo;, Salellas le ha recriminado que &eacute;l todav&iacute;a no hab&iacute;a entendido cu&aacute;l era la propuesta de los socialistas, a los cuales acusa de votar siempre &ldquo;no&rdquo; en el Parlamento catal&aacute;n. El diputado de la CUP ha concluido que &ldquo;para hacer una tortilla, hay que romper huevos&rdquo;, una frase que recuerda a uno de los puntos de inflexi&oacute;n a partir de los cuales la izquierda catalana adopt&oacute; posiciones radicalmente diferentes.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/referendum-unilateral-cup-erc-en-comu-podem-psc_1_3920832.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 01 Jul 2016 15:51:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243715" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243715" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[ERC ve en el referéndum unilateral un "punto en común" con los partidarios del derecho a decidir]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[ERC - Esquerra Republicana de Catalunya,PSC - Partido de los Socialistas de Cataluña,Xavier Domènech,Miquel Iceta,Benet Salellas,Marta Rovira]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[ERC veu el referèndum unilateral com un possible "punt en comú" amb els partidaris del dret a decidir]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/referendum-unilateral-erc-cup-psc-ecp_1_3921516.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="ERC veu el referèndum unilateral com un possible &quot;punt en comú&quot; amb els partidaris del dret a decidir"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Marta Rovira defensa un procés constituent "no subordinat a l’estat" perquè "els ciutadans espanyols no tenen ganes" d’iniciar un canvi.</p><p class="subtitle">Davant d'un Xavier Domènech que concloïa que "al final, sempre governa Convergència", Rovira i Salellas han subrratllat un canvi cap a l’esquerra en el procés independentista</p><p class="subtitle">Miquel Iceta ha apuntat que "entre les moltes grans paraules que tots utilitzem" s’haurien de posar d’acord amb qüestions més concretes</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Tot est&agrave; per fer i tot &eacute;s possible&rdquo;, diu un dels versos m&eacute;s afalagats de Miquel Mart&iacute; i Pol. L'esquerra parlament&agrave;ria catalana, amb l'ombra dels resultats de les darreres eleccions generals i l'horitz&oacute; &ndash;tan possible per uns com q&uuml;estionat per d'altres&ndash; d'un proc&eacute;s sobiranista que viatja per camins incerts, <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/trencat-Catalunya-social-nacional-unida_0_404910248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segueix lluny d'esdevenir un tot cohesionat </a>capa&ccedil; de fer front, com a m&iacute;nim conjuntament, a les grans preguntes que desperta el futur pol&iacute;tic catal&agrave; i estatal. Sobre el debat plana el dubte de qu&egrave; &eacute;s exactament el qu&egrave; &ldquo;est&agrave; per fer&rdquo; per&ograve;, sobretot, qu&egrave; &ldquo;&eacute;s possible&rdquo; fer en un context com l'actual. 
    </p><p class="article-text">
        La necessitat de canvi com a tal ha estat un enunciat poc discutit en el marc de la taula organitzada avui per la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya (UPEC). Al debat <em>Somiem truites</em> hi han assistit el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; la secret&agrave;ria general d'ERC, Marta Rovira; el diputat electe d'En Com&uacute; Podem, Xavier Dom&egrave;nech; i el diputat de la CUP, Benet Salellas. Les maneres d'assolir aquest canvi i els objectius que l'haurien de motivar s&oacute;n &iacute;tems que fan sortir a la llum tota una gamma de matisos que diferencien, amb escreix, la posici&oacute; de les diferents formacions pol&iacute;tiques.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, s'han redu&iuml;t dist&agrave;ncies entre ERC i la CUP pel que fa a la proposta formal d'introduir en el full de ruta un refer&egrave;ndum unilateral d'independ&egrave;ncia (RUI) <a href="http://www.eldiario.es/catalunyaplural/politica/CUP-desquerres-referendum-unilateral-dindependencia_0_532297650.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que va realitzar aquest dijous el partit anticapitalista</a>. I &eacute;s que Marta Rovira ha considerat que la proposta podria ser &ldquo;un punt de trobada&rdquo; amb totes les forces partid&agrave;ries del dret a decidir.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, Rovira ha afirmat que del que es tracta, en definitiva, &eacute;s d'assolir una &ldquo;ruptura democr&agrave;tica&rdquo; que, a parer seu, passa de forma necess&agrave;ria per un &ldquo;proc&eacute;s constituent&rdquo;. Una postura que difereix de la que fonts del Govern van expressar aquest dijous, quan van criticar que la CUP &ldquo;no est&agrave; en condicions de demanar res&rdquo; despr&eacute;s del veto als pressupostos i van rebutjar, de moment, la petici&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Cada actor s'ha preocupat per subratllar en quin moment se situava el punt d'inflexi&oacute; en la hist&ograve;ria recent a partir del qual s'explicava l'anhel de canvi de la societat. Els exemples escollits pels ponents tenien un fil com&uacute;: la necessitat de sumar forces i arribar a consensos per assolir objectius m&eacute;s o menys concrets, per&ograve; tamb&eacute; la ferma creen&ccedil;a que l'esperit de canvi i les demandes de la societat catalana eren un binomi indissociable del seu programa de partit.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9c8c67ac-ae52-42fa-b2ed-8bc8008e1380_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Xavier Dom&egrave;nech ha parlat d'un cicle &ldquo;que esclata al 2008 i que encara no hem tancat&rdquo;, un moment en qu&egrave;, segons Dom&egrave;nech, &ldquo;el pacte social entra en q&uuml;esti&oacute;&rdquo; i una majoria surt al carrer per enfrontar-se als &ldquo;grans interessos econ&ograve;mics&rdquo; per denunciar que &ldquo;el sistema pol&iacute;tic, com un tot, no est&agrave; funcionant&rdquo; perqu&egrave; la sobirania ja &ldquo;no resideix en les urnes&rdquo;.  
    </p><p class="article-text">
        Rovira anava m&eacute;s enrere en el temps per concloure que &ldquo;el canvi a Catalunya comen&ccedil;a molt abans&rdquo;, en el moment en qu&egrave; propostes com l'Estatut d'Autonomia de 2006, provaven de donar resposta a &ldquo;les necessitats socials que t&eacute; la ciutadania&rdquo;. En la cursa per retrocedir en el temps, Iceta ha tornat en reiterades ocasions al tripartit i ha fet una primera menci&oacute; a la truita socialdem&ograve;crata &ldquo;ara que tots ho som&rdquo;, en refer&egrave;ncia als darrers discursos d'Unidos Podemos.
    </p><p class="article-text">
        Seri&oacute;s a l'inici, Benet Salellas ha rememorat el moment en qu&egrave; la PAH, juntament amb diputats d'ICV-EUiA, ERC i la CUP, van fer una cadena humana per aturar el desallotjament del bloc de Salt, a Girona.  Acte que, per a Salellas, demostra com &ldquo;quan ens ajuntem aconseguim coses que s&oacute;n inimaginables&rdquo;.
    </p><h3 class="article-text">El subjecte del canvi </h3><p class="article-text">
        <strong>El subjecte del canvi </strong>Marta Rovira ha parlat d'un &ldquo;&uacute;nic espai possible&rdquo; a trav&eacute;s del qual podran arribar a conviure &ldquo;ciutadans empoderats en termes d'igualtat&rdquo;: un proc&eacute;s constituent &ldquo;no subordinat a l'Estat&rdquo; perqu&egrave; &ldquo;els ciutadans espanyols no tenen ganes&rdquo; d'iniciar un canvi. Rovira ha considerat que el proc&eacute;s catal&agrave; podria donar embranzida a l'estatal, per&ograve; es nega a esperar canvis a Espanya. Iceta ha apuntat, tot referint-se a la voluntat de dur a terme un proc&eacute;s constituent, que &ldquo;entre les moltes grans paraules que tots utilitzem&rdquo; s'haurien de posar d'acord amb q&uuml;estions m&eacute;s concretes i ha destacat aspectes com ara la renda b&agrave;sica o la gratu&iuml;tat de l'educaci&oacute; dels 0 als 3 anys.  
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/61bc5b48-282d-48fb-b792-a2ddb22dd95e_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        Davant d'un Xavier Dom&egrave;nech que conclo&iuml;a, entre aplaudiments, que &ldquo;al final, sempre governa Converg&egrave;ncia&rdquo;, Rovira i Salellas han insistit a subratllar un canvi cap a l'esquerra en el proc&eacute;s independentista. A parer de Salellas, &ldquo;les dues forces del r&egrave;gim (a Catalunya, &eacute;s a dir, PSC i CiU) han quedat esmicolades pel proc&eacute;s nacional&rdquo; i aquest podria assolir canvis &ldquo;inesperats&rdquo; en tots els sentits en cas que &ldquo;no arribi a bon port&rdquo;. El diputat de la CUP ha valorat que el primer que s'hauria de fer &eacute;s superar &ldquo;el bloqueig de la sobirania catalana&rdquo; mitjan&ccedil;ant &ldquo;la f&oacute;rmula m&eacute;s democr&agrave;tica possible&rdquo;, &eacute;s a dir, un refer&egrave;ndum o una declaraci&oacute; unilateral, &ldquo;i despr&eacute;s feu trots els tripartits que vulgueu&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, Miquel Iceta ha destacat que la construcci&oacute; de l'hegemonia &eacute;s un proc&eacute;s &ldquo;din&agrave;mic i contradictori&rdquo; i no pas acumulatiu. El primer secretari del PSC ha defensat el projecte federalista davant opcions que nom&eacute;s pensen &ldquo;en la sobirania d'una part&rdquo; i no s'adiuen a un &ldquo;m&oacute;n d'interdepend&egrave;ncies creixent&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Enfront tres diputats amb certs retrets al tinter per les din&agrave;miques parlament&agrave;ries, un Xavier Dom&egrave;nech historiador diagnosticava una &ldquo;crisi de sobiranies&rdquo; i es preguntava per la f&oacute;rmula per a caminar &ldquo;cap a nous models econ&ograve;mics&rdquo;, tot citant en diversos moments el &ldquo;canvi&rdquo; a la capital catalana i la import&agrave;ncia de la cultura municipalista. El cap de llista d'En Com&uacute; Podem ha pronosticat que en dos anys hi tornar&agrave; a haver eleccions tant a Catalunya com a Espanya, predicci&oacute; que no s'ha discutit gaire per part dels altres participants. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/322a5517-8aa5-4c23-9436-8a16a02f2916_9-16-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        I &eacute;s que una nova crida a les urnes, sigui en forma de refer&egrave;ndum o d'eleccions, ha sigut un dels temes m&eacute;s presents al debat. Rovira ha parlat de l'ou de la truita socialdem&ograve;crata com un ingredient subordinat, amb un l&iacute;mit institucional que l'impedeix evolucionar cap a un canvi real. &ldquo;M'agradaria ser socialdem&ograve;crata&rdquo;, ha dit una secret&agrave;ria general d'ERC que critica la manca d'instruments dels quals disposen les institucions catalanes. Aix&iacute;, Rovira s'ha referit al Fons de Liquiditat Auton&ograve;mica (FLA) com d'un &ldquo;sostre que asfixia&rdquo; la ciutadania catalana. La secret&agrave;ria general d'ERC veu necessari &ldquo;votar tantes vegades com faci falta&rdquo; i, davant un mig somriure de Dom&egrave;nech ha anunciat: &ldquo;Qu&egrave; ens espanten a nosaltres, les urnes?&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Mentre Iceta ha empla&ccedil;at als convidats a &ldquo;mirar que estem construint abans de continuar&rdquo; amb un paper a la taula sobre el qual ha escrit, durant la intervenci&oacute; de Rovira: &ldquo;RUI - DUI - TURULL&rdquo;, Salellas li ha recriminat que ell encara no havia ent&egrave;s quina era la proposta dels socialistes, als quals acusa de votar sempre &ldquo;no&rdquo; al Parlament catal&agrave;. El diputat de la CUP ha concl&ograve;s que &ldquo;per fer una truita, cal trencar ous&rdquo;, una frase que recorda a un dels punts d'inflexi&oacute; a partir dels quals l'esquerra catalana va adoptar posicions radicalment diferents.  
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Andrea Pérez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/referendum-unilateral-erc-cup-psc-ecp_1_3921516.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 01 Jul 2016 15:21:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="243715" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="243715" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[ERC veu el referèndum unilateral com un possible "punt en comú" amb els partidaris del dret a decidir]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b46912ce-dc8d-4243-b1a6-e0b3a0661928_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[ERC - Esquerra Republicana de Catalunya,En Comú Podem,PSC - Partido de los Socialistas de Cataluña,Xavier Domènech,Marta Rovira,Benet Salellas,Miquel Iceta]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Junqueras reitera que no habrá más ofertas a la CUP sobre los presupuestos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/junqueras-reitera-ofertas-cup-presupuestos_1_3965542.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/692f6a00-ebe5-463d-8af9-a013fe768f3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Junqueras reitera que no habrá más ofertas a la CUP sobre los presupuestos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La CUP debate este martes si se echa atrás y retira la enmienda a la totalidad en el pleno sobre las cuentas de este miércoles</p></div><p class="article-text">
        La pol&iacute;tica catalana se ha abonado a los desenlaces de &uacute;ltima hora y los <a href="http://www.eldiario.es/temas/presupuestos_catalanes/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">presupuestos de 2016</a> no ser&aacute;n una excepci&oacute;n. La CUP debatir&aacute; este martes si se echa atr&aacute;s y retira la enmienda a la totalidad que present&oacute; a las primeras cuentas del Govern de Junts pel S&iacute;. La reuni&oacute;n de los cupaires llegar&aacute; sin que el Govern se saque un as de la manga. El vicepresident de la Generalitat y conseller de Econom&iacute;a, Oriol Junqueras, ha explicado que no puede ofrecer a la CUP &ldquo;ninguna propuesta a&ntilde;adida&rdquo; de cara a los presupuestos para que retiren la enmienda a la totalidad, m&aacute;s all&aacute; de <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/economia/rechazo-CUP-propuesta-presupuestos-Junqueras_0_522498887.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las que ya present&oacute; el pasado jueves</a>.
    </p><p class="article-text">
        Este mi&eacute;rcoles por la tarde se votar&aacute;n en el Parlament las enmiendas a la totalidad de las cuentas. La CUP, igual que el resto de la oposici&oacute;n, present&oacute; la suya al valorar que los presupuestos del Govern son <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/economia/Junqueras-mayoria-exigenias-CUP-aprobarlas_0_519348769.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&ldquo;insuficientes&rdquo; para sus demandas</a>. Sin llegar a la profunda divisi&oacute;n interna que aflor&oacute; durante las negociaciones para la investidura, las asambleas CUP no mantienen una posici&oacute;n un&aacute;nime sobre la enmienda a las cuentas.
    </p><p class="article-text">
        Si hace dos semanas <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/politica/CUP-pacto-Junts-limite-ruptura_0_518648300.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Asamblea Nacional de la CUP de hace aprob&oacute; &ldquo;librarse&rdquo;</a> del pacto con Junts pel S&iacute; y el &oacute;rgano del Consejo Pol&iacute;tico + Grupo de Acci&oacute;n Parlamentaria de la formaci&oacute;n <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/CUP-presentara-totalidad-presupuestos-Junqueras_0_520748156.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">proclam&oacute; por amplia mayor&iacute;a el 'no' a las cuentas el pasado 28 de mayo</a>, este domingo tres de las asambleas territoriales de la CUP m&aacute;s favorables al acuerdo con Junts pel S&iacute; forzaron la convocatoria de una nueva reuni&oacute;n del Consejo Pol&iacute;tico para ma&ntilde;ana martes. Su fin ser&aacute; valorar la posibilidad de una retirada de la enmienda a la totalidad si hay avances suficientes en la negociaci&oacute;n que tiene lugar con el Govern de Junts pel S&iacute; (JxS&iacute;).
    </p><p class="article-text">
        El mecanismo asambleario de toma de decisiones cupaire se activar&aacute; a lo largo de este lunes, cuando se reunir&aacute;n las diversas asambleas territoriales para posicionarse sobre la enmienda. De ellas saldr&aacute;n mandatos concretos en forma de votos ponderados en funci&oacute;n de la cifra de militantes de cada lugar, que servir&aacute;n de base para que este martes el Consejo Pol&iacute;tico se pronuncie de forma definitiva sobre la enmienda a la totalidad.
    </p><h3 class="article-text">Desavenencias JxS&iacute;-CUP</h3><p class="article-text">
        Tal y como se&ntilde;al&oacute; su <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/economia/Parlament-dice-presupuestos-postureo_0_522848533.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">n&uacute;mero dos en la conselleria de Econom&iacute;a, Pere Aragon&egrave;s, en una entrevista con Catalunya Plural este s&aacute;bado</a>, Junqueras ha explicado que no habr&aacute; una nueva oferta m&aacute;s all&aacute; de documento del Govern del pasado jueves que la CUP. El texto conten&iacute;a algunos avances (como el compromiso para desprivatizar ATLL), aunque <a href="http://www.eldiario.es/catalunya/economia/rechazo-CUP-propuesta-presupuestos-Junqueras_0_522498887.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las distancias entre el ejecutivo y sus socios parlamentarios se manten&iacute;an</a> en lo referente a los criterios de austeridad, el gasto social o el modelo tributario.
    </p><p class="article-text">
        El vicepresident tambi&eacute;n ha considerado que las diferencias sobre las cuentas no son tanto una cuesti&oacute;n de n&uacute;meros sino de &ldquo;confianza pol&iacute;tica&rdquo;. Por su lado, el diputado de la CUP Benet Salellas ha explicado que desde que el jueves el ejecutivo entreg&oacute; a la CUP sus nuevas propuestas y hasta hoy mismo, &ldquo;hemos tenido movimientos expl&iacute;citos&rdquo; y ha habido &ldquo;encuentros&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        No obstante, Salellas ha advertido que &ldquo;a&uacute;n est&aacute; todo muy abierto y, en funci&oacute;n de lo que pase hasta el &uacute;ltimo momento, se decidir&aacute; si se mantiene la enmienda a la totalidad o bien se retira&rdquo;. En otras palabras, otro desenlace en tiempo de descuento para las cuentas de 2016 que, si se aprueban, lo har&aacute;n con un notable retraso.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Oriol Solé Altimira]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/junqueras-reitera-ofertas-cup-presupuestos_1_3965542.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 06 Jun 2016 11:21:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/692f6a00-ebe5-463d-8af9-a013fe768f3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="162332" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/692f6a00-ebe5-463d-8af9-a013fe768f3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="162332" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Junqueras reitera que no habrá más ofertas a la CUP sobre los presupuestos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/692f6a00-ebe5-463d-8af9-a013fe768f3b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Oriol Junqueras,Benet Salellas,Junts Pel Sí,Presupuestos autonómicos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Qui pretengui simplificar que la CUP amb la qüestió independentista en té prou, s'equivoca"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/qui-pretengui-simplificar-cup-independentista_1_4250492.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Qui pretengui simplificar que la CUP amb la qüestió independentista en té prou, s&#039;equivoca&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El diputat de la CUP no veu a Mas de nou sotmetent-se a la urnes però no descarta que "pugui tenir un paper com a president d'aquesta futura república"</p><p class="subtitle">Salellas adverteix que el vot de la CUP als pressupostos de Junts pel Sí no està decidit: "és una decisió que serà molt complexa"</p></div><p class="article-text">
        Benet Salellas est&agrave; cansat. Tamb&eacute; ho estan els seus companys de la CUP, despr&eacute;s de mesos de negociaci&oacute; i exposici&oacute; p&uacute;blica que han concl&ograve;s en l'acord 'in extremis' que permet ja un Govern de Junts pel S&iacute; i evita eleccions a Catalunya. En aquesta pressi&oacute; veu aquest advocat l'explicaci&oacute; a la &ldquo;precipitada&rdquo; decisi&oacute; d'Antonio Ba&ntilde;os d'anunciar una dimissi&oacute; de la qual sembla haver-se penedit. 
    </p><p class="article-text">
        Cansats per&ograve; contents. &ldquo;Que Mas no sigui president significa una vict&ograve;ria clar&iacute;ssima&rdquo;, assegura Salellas. La conversa es produeix per via telef&ograve;nica, pocs minuts despr&eacute;s que Carles Puigdemont es convert&iacute;s en president gr&agrave;cies al vot de vuit diputats de la CUP, entre ells el del propi Salellas. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Puigdemont &eacute;s el nou president de Catalunya. Ara qu&egrave;? Com s'inicia la desconnexi&oacute;? Qu&egrave; passar&agrave; aquests 18 mesos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; respon sobretot al full de ruta amb qu&egrave; es va presentar a les eleccions la gent de Junts pel S&iacute; i t&eacute; a veure amb la preparaci&oacute; de les estructures d'Estat que estan centrades en crear una Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria Catalana i en crear una Ag&egrave;ncia Catalana de Protecci&oacute; Social, com a pas necessari per poder crear una desconnexi&oacute; real.
    </p><p class="article-text">
        Dins el termini de 30 dies cal comen&ccedil;ar ja a debatre les propostes de llei relatives a l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria Catalana, a l'Ag&egrave;ncia de Protecci&oacute; Social i a la Llei de Proc&eacute;s Constituent, que &eacute;s la que regularar&agrave; el proc&eacute;s de creaci&oacute; de la nova constituci&oacute; i tot el r&egrave;gim de transitorietat jur&iacute;dica, un cop s'hagi proclamat la independ&egrave;ncia amb les eleccions constituents.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Rajoy ha comparegut per afirmar que &ldquo;no li faltar&agrave; fermesa&rdquo; per evitar que tot aix&ograve; passi. &iquest;Espera que Madrid comenci a moure fitxa suspenent de les seves funcions els 21 c&agrave;rrecs que ja estan advertits pel Constitucional?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aix&ograve; &eacute;s un parlament. Aix&ograve; no &eacute;s qualsevol cosa. &Eacute;s un parlament sobir&agrave; i t&eacute; capacitat legislativa i no hi ha cap tribunal que pugui suspendre la sobirania d'un parlament legislatiu. Aquest parlament, si ho consideren els seus components que han estat elegits en un proc&eacute;s democr&agrave;tic, les lleis que consideri pertinents. Jo tinc clar que l'acord pol&iacute;tic que obre aquesta legislatura diu que existiran aquestes lleis. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Com es fa aix&ograve; quan davant tenen a un Govern de l'Estat que ho vol impedir sigui com sigui? </strong>
    </p><p class="article-text">
        La voluntat popular sempre triomfa m&eacute;s tard o m&eacute;s d'hora. Si una majoria popular vol crear una rep&uacute;blica catalana doncs aquesta rep&uacute;blica existir&agrave;. L'&ograve;ptim seria que fos en un proc&eacute;s negociat. Si no ho &eacute;s i se'ns aboca a la unilateralitat doncs es fa m&eacute;s complex i ser&agrave; necess&agrave;ria la mediaci&oacute; de la comunitat internacional. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Que sigui un proc&eacute;s negociat &eacute;s una cosa que la CUP ja d&oacute;na per perdut?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No &eacute;s que el donem per perdut. Per nosaltres, evidentment, la possibilitat de consensuar, parlar i pactar forma part de la nostra cultura pol&iacute;tica de forma molt important. El que no volem &eacute;s pensar que amb el Govern que tenim a l'Estat aquesta possibilitat estigui damunt de la taula, perqu&egrave; ja hem vist que no hi ha possibilitat de negociar res que tingui a veure amb la creaci&oacute; d'una rep&uacute;blica catalana. Ho veig dif&iacute;cil per&ograve; nosaltres no direm &ldquo;o negociem o ens creuem de bra&ccedil;os&rdquo;. Nosaltres o negociem o via unilateral. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Vost&egrave; diu que han enviat a Mas i al 'pujolisme' a la paperera de la hist&ograve;ria per&ograve; veient a Mas al Parlament i escoltant Puigdemont, creu que a Converg&egrave;ncia ho han ent&egrave;s igual que vost&egrave;s?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que els moviments socials i la mobilitzaci&oacute; popular a Catalunya fa anys que ve centrant en la figura de Mas com a s&iacute;mbol de les pol&iacute;tiques de austericidi i antisocials. Que Mas desaparegui com a president del Govern a Catalunya significa una esmena a la totalitat a aquest tipus de pol&iacute;tiques. Per a nosaltres aix&ograve; &eacute;s manar a la paperera de la hist&ograve;ria aquest model econ&ograve;mic. 
    </p><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; t&eacute; els seus matisos per&ograve; en la perspectiva simb&ograve;lica de la lluita contra les retallades, que Mas no sigui president significa una vict&ograve;ria clar&iacute;ssima. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hauria d'estranyar-nos molt que Mas reaparegui dins de 18 mesos?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Jo crec que Mas no pot tornar. Crec que la seva etapa pol&iacute;tica ja ha passat i &eacute;s un personatge molt tocat per ser el delf&iacute; pol&iacute;tic de Jordi Pujol. Em sorprendria molt que tingu&eacute;s prou suport popular per tornar a entrar en les eleccions. En un cicle electoral &eacute;s molt dif&iacute;cil que puguem veure'l de nou, una altra cosa &eacute;s que pugui tenir un paper institucional com a expresident o que fins i tot pugui tenir un paper com a president d'aquesta futura rep&uacute;blica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Disculpi. Expliqui'm aix&ograve; que Mas podria ser el president de la rep&uacute;blica de Catalunya.</strong>
    </p><p class="article-text">
        Crec que en aquest proc&eacute;s constituent que estem comen&ccedil;ant caldr&agrave; decidir de quines institucions ens dotarem en aquesta rep&uacute;blica catalana. Jo no descarto que si el parlament aix&iacute; ho considera que ell pugui tenir algun t&iacute;tol a c&agrave;rrec merament simb&ograve;lic.
    </p><p class="article-text">
        Tot aix&ograve; &eacute;s a efectes d'hip&ograve;tesis. El que vull dir &eacute;s que ell ha dit que volia continuar tenint una vida pol&iacute;tica i, per tant, &eacute;s possible que les institucions catalanes li donin algun tipus d'instituci&oacute; pol&iacute;tica. Caldr&agrave; discutir-ho i caldr&agrave; veure a on va aix&ograve;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Li parlo ara d'una altra persona m&eacute;s propera a vost&egrave;. Diu Antonio Ba&ntilde;os que ara est&agrave; disposat a replantejar la seva dimissi&oacute; si la CUP li demana que no se'n vagi. &iquest;L'hi demanaran?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Aquest &eacute;s un tema que no el podem resoldre avui. L'organitzaci&oacute; ha de valorar i decidir el que consideri. Jo no s&oacute;c m&eacute;s que un altre pe&oacute; i no s&eacute; el que decidir&agrave; l'organitzaci&oacute;. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>A qu&egrave; creu que respon el canvi de Ban&ntilde;os sobre la seva pr&ograve;pia persona i sobre la seva dimissi&oacute;?  </strong>
    </p><p class="article-text">
        Caldria preguntar-li a ell. Jo el que tinc clar &eacute;s que hem estat tres mesos tots sotmesos a una pressi&oacute; p&uacute;blica molt important i aquesta pressi&oacute; a vegades &eacute;s tra&iuml;dora. Aix&ograve; potser pot explicar, en alguns moments, algunes decisions precipitades. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el cas que Junts pel S&iacute; presenti uns pressupostos que avancin en la Hisenda catalana per&ograve; que contemplin retallades en sanitat o educaci&oacute;, qu&egrave; far&agrave; la CUP a l'hora de votar? </strong>
    </p><p class="article-text">
        El pacte &eacute;s un pacte d'estabilitat que est&agrave; vinculat a la materialitzaci&oacute; d'aquest full de ruta cap a la rep&uacute;blica catalana. Tot el que vagi en aquest sentit, t&eacute; el nostre suport. Tot el que siguin decisions de contingut ideol&ograve;gic que representi un plantejament d'idees que nosaltres podem no compartir caldr&agrave; valorar-ho en cada moment. 
    </p><p class="article-text">
        La decisi&oacute; sobre els pressupostos &eacute;s una decisi&oacute; que ser&agrave; complexa, que no la podem resoldre ara en un s&iacute; o en un no basant-se en hip&ograve;tesis i caldr&agrave; valorar en el seu moment. 
    </p><p class="article-text">
        Qui pretengui simplificar que la CUP amb la q&uuml;esti&oacute; independentista t&eacute; prou, s'equivoca. La nostra posici&oacute; ferma en contra de les pol&iacute;tiques neoliberals continua sent vigent, avui, dem&agrave;, amb aquest pacte i amb tots els que calguin. 
    </p><p class="article-text">
        <strong>Qu&egrave; s'ha deixat la CUP en el cam&iacute; amb una decisi&oacute; tan arriscada com permetre el Govern de Junts pel S&iacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Qualsevol intervenci&oacute; pol&iacute;tica que sigui profunda &eacute;s arriscada sempre. &Eacute;s m&eacute;s c&ograve;mode quedar-se a 'la cultura del no' i en una posici&oacute; de comoditat pol&iacute;tica i cr&iacute;tica del Govern. Nosaltres estem per ser un actor en la construcci&oacute; de la rep&uacute;blica. &Eacute;s arriscat. Podem haver-nos equivocat i no passa res. 
    </p><p class="article-text">
        Si ens hem equivocat caldr&agrave; rectificar i corregir-ho. Jo no tinc cap problema en anar decidint a partir de les circumst&agrave;ncies que es vagin posant sobre la taula. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Gonzalo Cortizo]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/qui-pretengui-simplificar-cup-independentista_1_4250492.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 11 Jan 2016 05:00:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="230454" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="230454" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Qui pretengui simplificar que la CUP amb la qüestió independentista en té prou, s'equivoca"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Carles Puigdemont]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Con esta declaración le estamos preguntando a Junts pel Sí si van en serio"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/declaracion-preguntando-junts-pel-serio_128_2406594.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e24903e2-7b85-4581-ab22-dc83a00262ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Con esta declaración le estamos preguntando a Junts pel Sí si van en serio&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El diputado de la CUP Benet Salellas asegura que la declaración de inicio del proceso constituyente abre un escenario de ruptura, aunque la palabra no aparece en todo el texto</p><p class="subtitle">El objetivo de la CUP en esta legislatura es sentar las reglas del juego del proceso constituyente, para lo cual deberán celebrarse unas elecciones constituyentes</p><p class="subtitle">"Sin Catalunya Sí que es Pot, esta declaración no tendrá todo el recorrido potencial que podría tener"</p></div><p class="article-text">
        Benet Salellas (Girona, 1977) es un conocido abogado de los movimientos antirrepresivos catalanes y, desde el 27 de septiembre, diputado de la CUP. &Eacute;l es el&nbsp;encargado de negociar la parte de la &ldquo;desconexi&oacute;n legal&rdquo; con Junts Pel S&iacute;, unas conversaciones que este lunes se han plasmado en la &ldquo;declaraci&oacute;n de inicio del proceso constituyente&rdquo; que ambas formaciones han registrado en el Parlament y que pasar&aacute; por el pleno antes del 9 de noviembre, fecha l&iacute;mite para la primera sesi&oacute;n de investidura. Para Salellas, la aprobaci&oacute;n de esta declaraci&oacute;n &ldquo;abre un escenario de ruptura&rdquo; &ndash;palabra que no aparece en todo el texto&ndash; y viene a preguntar a Junts Pel S&iacute; si van en serio en su apuesta independentista.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En la declaraci&oacute;n se indican tres leyes que deber&aacute;n registrarse el pr&oacute;ximo mes: la de Proceso Constituyente, la de Seguridad Social y la de Hacienda. Empezando por la primera, &iquest;qu&eacute; es una ley de proceso constituyente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Es la ley que marca las reglas del juego del proceso de desconexi&oacute;n, de ahora hasta la desconexi&oacute;n efectiva de la legalidad espa&ntilde;ola y de c&oacute;mo hacemos la Constituci&oacute;n. Hay mucho campo aqu&iacute;. &iquest;Modelo irland&eacute;s, modelo island&eacute;s, modelo latinoamericano? Nosotros tenemos ganas de hacer una cosa muy diferente de las constituciones de Europa Occidental. Se ha de discutir.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Esa ley tambi&eacute;n marca cuando empezar&aacute; el Proceso Constituyente?</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, creemos que hay que hacer unas elecciones, unas constituyentes, para comenzar el proceso constituyente. Esta ley debe servir para hacerlas. En esta legislatura regularemos c&oacute;mo hacemos el proceso constituyente, porque tenemos claro que hay que superar la LOREG, superar tambi&eacute;n leyes de extranjer&iacute;a que generan apartheid jur&iacute;dico. Tambi&eacute;n una ley electoral nueva.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Respecto a las leyes de Seguridad Social y Hacienda, hablamos de una desobediencia que ir&iacute;a m&aacute;s all&aacute; de lo institucional, porque por ejemplo se necesitar&iacute;an funcionarios. &iquest;C&oacute;mo piensan hacerlo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La idea es que se pongan a funcionar tras la proclamaci&oacute;n de la Rep&uacute;blica catalana. El punto de ruptura no se produce hasta el final de esta legislatura. Desde el plano jur&iacute;dico, todo esto tiene mucho que ver con la teorizaci&oacute;n de la propia desobediencia. La declaraci&oacute;n que hemos hecho pone el acento sobre la desobediencia institucional, pero tenemos claro que la sociedad civil tendr&aacute; que empujar en algunos momentos con desobediencia civil.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6c566707-57b4-4f03-984f-1eb065511ee2_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Hablan&nbsp;de &ldquo;desconexi&oacute;n democr&aacute;tica&rdquo; en vez de ruptura. &iquest;No es comprarle el marco a Junts pel S&iacute;?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, hay parte del programa de Junts pel S&iacute; aqu&iacute;. Hay un debate terminol&oacute;gico que tiene que ver con tradiciones pol&iacute;ticas diferentes. Como estamos en un momento de mucha voluntad de entendiemiento, vamos intercalando la terminolog&iacute;a. Pero nosotros hablamos de ruptura. Sobre todo por el debate de la Transici&oacute;n del 78 entre reforma y ruptura, en el que nosotros queremos decir hoy que no queremos reforma sino ruptura. &iquest;Qu&eacute; significa? Crear una legalidad nueva y que no se derive de una legalidad anterior, puesto que para nosotros carece de legitimidad. Tambi&eacute;n crear nuevas instituciones. Pero en el texto tambi&eacute;n hemos introducido un redactado donde se interpela directamente a la gente de Catalunya Si que es Pot para que se sume a este proceso. Pensamos que, como estamos hablando de apertura de proceso constituyente y de Rep&uacute;blica catalana, ellos deben formar parte, sin ellos esto no tendr&iacute;a todo el recorrido potencial que podr&iacute;a tener.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Para comenzar a elaborar estas leyes&nbsp;hac&iacute;a falta&nbsp;una declaraci&oacute;n solemne?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Con esta declaraci&oacute;n, que se materializar&aacute; antes del 9 de noviembre, estamos proponiendo ya un escenario de ruptura, le estamos preguntando a Junts pel S&iacute;, &iquest;vais en serio o no vais en serio? Si no va en serio, para hacer &ldquo;processisme&rdquo; nosotros no participaremos. Nos parece que el redactado va bastante en la direcci&oacute;n que nos satisface a nosotros. Tiene dos partes, la apertura de un escenario de ruptura, clar&iacute;simo, y el mandato al Govern para llevar a cabo microrupturas en diferentes &aacute;mbitos.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Qu&eacute; es eso de las&nbsp;&ldquo;microrrupturas&rdquo;, de las que tambi&eacute;n hablaron en la conferencia pol&iacute;tica?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Bueno, le llamamos &ldquo;micro&rdquo; pero eso no quiere decir que sean peque&ntilde;as. Para nosotros es una manera de generar legitimidad a la vez que haces el proceso que queremos hacer. Estas rupturas tienen sentido sobre todo respecto a derechos fundamentales. Estamos diciendo que donde los derechos fundamentales sean atacados por las instituciones del Estado, nosotros rompamos la legalidad para generar una nueva que proteja esos derechos. Nosotros lo construimos as&iacute;, pero Junts pel S&iacute; tiene otro discurso, que es el de obedecer solo el mandato legal del Parlament de Catalunya.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef969a28-fa57-4b90-9ca4-8e5f13670255_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef969a28-fa57-4b90-9ca4-8e5f13670255_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef969a28-fa57-4b90-9ca4-8e5f13670255_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef969a28-fa57-4b90-9ca4-8e5f13670255_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef969a28-fa57-4b90-9ca4-8e5f13670255_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ef969a28-fa57-4b90-9ca4-8e5f13670255_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ef969a28-fa57-4b90-9ca4-8e5f13670255_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Yendo a lo concreto: decreto de pobreza energ&eacute;tica. La CUP ha&nbsp;dicho que se ha de desobedecer al Constitucional y se ha de aplicar. Pero las el&eacute;ctricas no reconocer&aacute;n otra legalidad que la espa&ntilde;ola, &iquest;qu&eacute; herramientas coercitivas tiene la Generalitat para garantizar su cumplimiento?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Si nosotros queremos aplicar todo esto, que es tan transformador, usando los instrumentos de la autonom&iacute;a, los n&uacute;meros no salen. Por esta raz&oacute;n hemos de construir un sistema social y un sistema recaudatorio, hemos de regular cu&aacute;les ser&aacute;n los mecanismos para aquellos que no la cumplen. Por ejemplo, ahora la Generalitat no tiene capacidad para ejecutar sus propias sanciones, ha de acudir a la Agencia Tributaria espa&ntilde;ola para poderlas ejecutar. Pues hay que cambiarla. Hay que dotar a la Generalitat de herramientas para poder llevar a cabo sus propios embargos y la ejecuci&oacute;n de sus decisiones. Esto es un gesto de superaci&oacute;n de la propia legalidad auton&oacute;mica.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Hace unos meses, el exdiputado Quim Arrufat explicaba que una DUI es poco m&aacute;s que un llamamiento a la comunidad internacional para que se implique. &iquest;Esta declaraci&oacute;n tambi&eacute;n apela a la comunidad internacional?</strong>
    </p><p class="article-text">
        S&iacute;, hay un llamamiento a la que comunidad internacional se implique, sin duda. Y que tome parte para enfrentar el embate que vendr&aacute; por parte del Estado. La &uacute;nica cosa que se nos propone desde el otro lado es un embate por todas las v&iacute;as para frenar cualquier propuesta por esta v&iacute;a, y por tanto s&iacute; es una llamada internacional. Ahora, yo siempre hab&iacute;a vinculado DUI con proclamaci&oacute;n de la independencia, y no estamos en este escenario, el d&iacute;a siguiente de aprobar esta declaraci&oacute;n seguiremos funcionando con la legalidad espa&ntilde;ola.
    </p><p class="article-text">
        <strong>En el esquema de negociaci&oacute;n que han&nbsp;propuesto, primero actuaciones, despu&eacute;s pacto de Govern&hellip;</strong>
    </p><p class="article-text">
        No, no, no hemos dicho en ning&uacute;n caso que vayamos a firmar un pacto de gobierno. Somos demasiado diferentes para llegar a un acuerdo de gobierno y no aspiramos a ello. Nosotros hemos hablado de pactar la forma en la que tiramos adelante el proceso independentista, c&oacute;mo hacemos el proceso constituyente, y el tema del plan de choque. Y despu&eacute;s estamos diciendo que nosotros queremos condicionar qui&eacute;n ser&aacute; el president de este Govern, y pasaremos a la oposici&oacute;n, porque tenemos programas pol&iacute;ticos totalmente diferentes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f5c51a5-dd6c-4ba7-853a-34abedf02dbe_16-9-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f5c51a5-dd6c-4ba7-853a-34abedf02dbe_16-9-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f5c51a5-dd6c-4ba7-853a-34abedf02dbe_16-9-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f5c51a5-dd6c-4ba7-853a-34abedf02dbe_16-9-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f5c51a5-dd6c-4ba7-853a-34abedf02dbe_16-9-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/7f5c51a5-dd6c-4ba7-853a-34abedf02dbe_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/7f5c51a5-dd6c-4ba7-853a-34abedf02dbe_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=""
                >

            
            </picture>

            
            
            
                </figure><p class="article-text">
        <strong>Le preguntaba que, en el esquema de negociaci&oacute;n donde priman las acciones, &iquest;la comparecencia de Mas delante del juez le parece un paso razonable pensando en una pr&oacute;xima desconexi&oacute;n legal?</strong>
    </p><p class="article-text">
        La CUP tiene diferentes frentes abiertos, por una lado estamos en una lucha con Junts pel S&iacute;, pero no olvidamos que al otro lado est&aacute; el Estado espa&ntilde;ol, que nos siega la hierba bajo los pies. Adem&aacute;s en algunas cosas el Estado espa&ntilde;ol retroalimenta aspectos contra los que luchamos en el otro frente. La declaraci&oacute;n judicial de Mas en aquella semana es una retroalimentaci&oacute;n de la figura de Mas, seguro. Pero, &iquest;cu&aacute;l es el escenario m&aacute;s rupturista? No lo tengo claro. Quiz&aacute; m&aacute;s rupturista que no acudir ante el juez es acudir y hacer una justificaci&oacute;n pol&iacute;tica del 9 de noviembre. Que de alguna manera lo hizo, pero la estrategia de defensa no es esa. Y hay otro aspecto, que es defender un acto con tan incontestable legitimidad democr&aacute;tica de la mano de los abogados que defienden la corrupci&oacute;n. Rodearse de las togas de oro de Barcelona, que es quien suele defender a Converg&egrave;ncia en los casos de la corrupci&oacute;n, es un flaco favor al proc&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Cuando esto llega en medio de los registros a las sedes de Converg&egrave;ncia por el caso del 3%, muchos se preguntan si una desconexi&oacute;n de la legalidad significar&iacute;a tambi&eacute;n una paralizaci&oacute;n de los casos en los juzgados.</strong>
    </p><p class="article-text">
        No tiene sentido. El C&oacute;digo Penal de Catalunya debe ser mucho m&aacute;s restrictivo que el espa&ntilde;ol. Y&nbsp;esto es un concepto b&aacute;sico del Derecho penal, la gente podr&aacute; optar entre el C&oacute;digo Penal vigente o el antiguo. Es muy hip&oacute;crita que alguien se agarre a la legislaci&oacute;n espa&ntilde;ola en materia de corrupci&oacute;n, porque es muy dif&iacute;cil que se adopte una ley penal m&aacute;s blanda con la corrupci&oacute;n que la que tenemos. La ley actual es tan miserable que cualquier profesional del Derecho que hemos intentado tirar adelante casos de corrupci&oacute;n se nos escapan entre las manos, porque no est&aacute; pensada para castigar a los culpables, solo persigue a los pobres y d&eacute;biles, y deja salir a los ricos por la puerta de atr&aacute;s. Este cambio legislativo es una exigencia de la CUP en la nueva Rep&uacute;blica catalana, deber&aacute; tenerlo s&iacute; o s&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        <strong>Dicen voces cercanas a Converg&egrave;ncia que para desobedecer una inabilitaci&oacute;n del Constitucional contra Mas deber&iacute;a ser president. &iquest;Qu&eacute; opina?</strong>
    </p><p class="article-text">
        [R&iacute;e] Primero yo creo que de una perspectiva jur&iacute;dica es muy dif&iacute;cil que esto vaya a m&aacute;s, creo que quedar&aacute; en una absoluci&oacute;n. Pero si se llegase a dar esta impugnaci&oacute;n, cronol&oacute;gicamente este escenario ser&aacute; como m&iacute;nimo en 2016. Nosotros no podemos vincular nuestro proceso a un futurible que afecta a una persona. Ahora te citar&iacute;a a Espriu, &ldquo;un home i un poble&rdquo;, pero sobamos tanto las citas que no lo har&eacute;. Lo que nosotros no compartimos en este relato es que la figura de Mas tenga que tener el protagonismo que ha tenido hasta ahora. Lo cierto es que Artur Mas ya no suma gente al proc&eacute;s. Pero tampoco vamos a contribuir a la estrategia del Estado de enterrar a Mas. Hemos de buscar soluciones.
    </p><p class="article-text">
        <strong>&iquest;Por ejemplo?</strong>
    </p><p class="article-text">
        Que Mas no sea president pero tenga una posici&oacute;n institucional destacada. Que ya veremos cu&aacute;l es.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Arturo Puente]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/catalunya/politica/declaracion-preguntando-junts-pel-serio_128_2406594.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 28 Oct 2015 18:03:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e24903e2-7b85-4581-ab22-dc83a00262ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="425709" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e24903e2-7b85-4581-ab22-dc83a00262ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="425709" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Con esta declaración le estamos preguntando a Junts pel Sí si van en serio"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e24903e2-7b85-4581-ab22-dc83a00262ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Benet Salellas,Artur Mas,Junts Pel Sí]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
