El Govern balear ha intensificat aquesta temporada la vigilància sobre el lloguer irregular d'embarcacions a les illes davant l'augment de l'activitat de xàrter i les denúncies del sector legal per competència deslleial. El nou dispositiu de control del litoral ha realitzat fins a mitjan setembre 1.358 registres i comprovacions i ha permès aixecar 128 actes i emetre 39 butlletins de denúncia.

L'operatiu, presentat aquest dilluns durant la quarta reunió de la Taula de Lluita contra l'Intrusisme, està integrat per 22 embarcacions distribuïdes entre Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i coordinades des d'un centre de control. El dispositiu combina inspeccions programades amb intervencions a partir d'avisos sobre possibles activitats irregulars i permet controlar tant el xàrter com els fondejos, la documentació de les embarcacions, les condicions de seguretat, la protecció de la posidònia i l'activitat dels camps de boies.

El lloguer d'embarcacions constitueix un dels principals focus de les inspeccions. Entre les irregularitats detectades figuren vaixells que operen sense haver presentat la declaració responsable o sense estar inscrits per desenvolupar l'activitat, l'absència de l'identificador obligatori, contractes inexistents o incoherents, documentació comercial incompleta o patrons sense la titulació exigida.

A aquests controls sobre el terreny se suma l'activitat administrativa de la Direcció General de Ports i Transport Marítim. El Govern assegura que durant el 2026 ja s'han iniciat 68 expedients sancionadors en matèria de xàrter, a partir de les actes i denúncies aixecades durant les inspeccions.

La xifra dona continuïtat al fort increment dels expedients en els darrers anys. El 2025 es van incoar 162 procediments sancionadors relacionats amb infraccions en matèria de transport marítim i lloguer d'embarcacions, amb propostes de sanció per un import conjunt de 471.600 euros. Segons les dades facilitades per l'Executiu autonòmic, des del 2019 el nombre d'expedients ha augmentat un 853%, en passar de 17 a 162.

El conflicte per l''Airbnb nàutic'

El reforç dels controls es produeix en un context de forta controvèrsia sobre el lloguer d'embarcacions d'ús particular amb finalitats turístiques. L'anomenat 'Airbnb nàutic' s'ha convertit en un dels principals punts de fricció entre el Govern, les empreses de xàrter tradicional i els propietaris d'embarcacions de Llista Setena, destinades a l'ús privat.

El Govern balear va aprovar el 2025 un decret que impedeix, en la pràctica, que aquestes embarcacions puguin dedicar-se al lloguer turístic mitjançant un canvi temporal d'ús i exigeix la seva inscripció a la Llista Sisena, la categoria destinada a les embarcacions d'esbarjo amb finalitats lucratives. La norma va ser recorreguda per propietaris d'embarcacions de Llista Setena. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears manté cautelarment aquest veto mentre es resol el recurs. El conflicte es va produir després que el Govern central modifiqués el 2025 la normativa estatal per permetre que les embarcacions d'esbarjo d'ús privat poguessin realitzar activitats comercials durant un màxim de tres mesos a l'any.

El xoc normatiu ha coincidit amb la proliferació d'anuncis de lloguer de vaixells i experiències nàutiques en plataformes digitals. Al maig, elDiario.es va documentar anuncis de iots de luxe oferts per desenes de milers d'euros per realitzar estades i rutes per les costes de les Balears, en un mercat que els professionals del xàrter legal consideren una font de competència deslleial.

La pressió no es limita al lloguer. Els controls del Govern també estan vinculats als problemes derivats de l'elevada concentració d'embarcacions en determinades zones del litoral. A Eivissa, una anàlisi de Greenpeace va constatar que un de cada cinc iots fondejava il·legalment sobre posidònia, mentre que el dispositiu autonòmic ja incloïa entre les seves funcions la detecció del lloguer il·legal i la supervisió dels fondejos no autoritzats.

Mallorca concentra la major part dels controls

L'Executiu ha començat, a més, a actuar sobre l'oferta que apareix a internet. Durant el 2026 ha exclòs 36 embarcacions del registre de xàrter per incomplir els requisits exigits i ha remès dos requeriments a Airbnb per retirar ofertes d'allotjament en embarcacions. També ha reclamat a ListaSeptima.com que elimini anuncis d'embarcacions de Llista Setena destinades al lloguer a les Balears.

Mallorca concentra el gruix de l'activitat del nou servei. Entre el 4 de juny i el 14 de setembre es van realitzar 72 jornades de vigilància i més de 1.231 comprovacions, que van donar lloc a 74 actes i 16 butlletins de denúncia. De les actuacions realitzades a l'illa, 311 van estar relacionades específicament amb el control del xàrter. Altres 687 van correspondre a comprovacions de fondejos, 234 a la protecció de la posidònia i 163 als camps de boies.

A Menorca es van documentar 48 jornades d'activitat entre el 27 de maig i el 13 de setembre, amb 61 actuacions, 35 actes i nou butlletins de denúncia. A Eivissa i Formentera, entre el 22 de juny i el 14 de setembre, es van dur a terme 27 jornades, amb 66 actuacions, 19 actes i 14 butlletins de denúncia.

El dispositiu incorpora, a més, drons en determinades operacions. L'objectiu és ampliar la capacitat de vigilància en zones de difícil accés, fer un seguiment més ampli de les embarcacions i els fondejos i obtenir imatges, coordenades i documentació gràfica que puguin incorporar-se posteriorment als expedients administratius.

Més inspectors i càmeres als ports i a l'aeroport

El Govern pretén ampliar l'any vinent els mitjans destinats a combatre l'intrusisme també en el transport de passatgers. El Pla ITS 2026-2027 contempla una inversió de més de dos milions d'euros per reforçar la inspecció i els sistemes de detecció.

La plantilla d'inspecció de transports creixerà en vuit persones, un 40% respecte de l'actual, amb quatre instructors de transport encarregats de tramitar expedients sancionadors, dos ajudants tècnics d'inspecció i dues places administratives. L'Executiu preveu que les noves places estiguin operatives durant la pròxima temporada turística.

El pla incorpora, a més, un milió d'euros per reforçar els mitjans tecnològics. Entre les actuacions previstes figura la instal·lació de càmeres amb lectura de matrícules als ports i a l'aeroport de Mallorca i nous sistemes d'encreuament i anàlisi de dades per detectar possibles activitats irregulars.

L'objectiu declarat pel Govern és augmentar la capacitat d'inspecció i sanció davant les activitats que es desenvolupen al marge de la normativa i, alhora, protegir les empreses del sector nàutic i del transport que operen amb les autoritzacions exigides.

El Govern balear ha intensificado esta temporada la vigilancia sobre el alquiler irregular de embarcaciones en las islas ante el aumento de la actividad de chárter y las denuncias del sector legal por competencia desleal. El nuevo dispositivo de control del litoral ha realizado hasta mediados de septiembre 1.358 registros y comprobaciones y ha permitido levantar 128 actas y emitir 39 boletines de denuncia.

El operativo, presentado este lunes durante la cuarta reunión de la Mesa de Lucha contra el Intrusismo, está integrado por 22 embarcaciones distribuidas entre Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera y coordinadas desde un centro de control. El dispositivo combina inspecciones programadas con intervenciones a partir de avisos sobre posibles actividades irregulares y permite controlar tanto el chárter como los fondeos, la documentación de las embarcaciones, las condiciones de seguridad, la protección de la posidonia y la actividad de los campos de boyas.

El alquiler de embarcaciones constituye uno de los principales focos de las inspecciones. Entre las irregularidades detectadas figuran barcos que operan sin haber presentado la declaración responsable o sin estar inscritos para desarrollar la actividad, la ausencia del identificador obligatorio, contratos inexistentes o incoherentes, documentación comercial incompleta o patrones sin la titulación exigida.

A estos controles sobre el terreno se suma la actividad administrativa de la Dirección General de Ports i Transport Marítim. El Govern asegura que durante 2026 ya se han iniciado 68 expedientes sancionadores en materia de chárter, a partir de las actas y denuncias levantadas durante las inspecciones.

La cifra da continuidad al fuerte incremento de los expedientes en los últimos años. En 2025 se incoaron 162 procedimientos sancionadores relacionados con infracciones en materia de transporte marítimo y alquiler de embarcaciones, con propuestas de sanción por un importe conjunto de 471.600 euros. Según los datos facilitados por el Ejecutivo autonómico, desde 2019 el número de expedientes ha aumentado un 853%, al pasar de 17 a 162.

El conflicto por el 'Airbnb náutico'

El refuerzo de los controles se produce en un contexto de fuerte controversia sobre el alquiler de embarcaciones de uso particular con fines turísticos. El llamado 'Airbnb náutico' se ha convertido en uno de los principales puntos de fricción entre el Govern, las empresas de chárter tradicional y los propietarios de embarcaciones de Lista Séptima, destinadas al uso privado.

El Govern balear aprobó en 2025 un decreto que impide, en la práctica, que estas embarcaciones puedan dedicarse al alquiler turístico mediante un cambio temporal de uso y exige su inscripción en la Lista Sexta, la categoría destinada a las embarcaciones de recreo con fines lucrativos. La norma fue recurrida por propietarios de embarcaciones de Lista Séptima. El Tribunal Superior de Justicia de Balears mantiene de forma cautelar este veto mientras se resuelve el recurso. El conflicto se produjo después de que el Gobierno central modificara en 2025 la normativa estatal para permitir que las embarcaciones de recreo de uso privado pudieran realizar actividades comerciales durante un máximo de tres meses al año.

El choque normativo ha coincidido con la proliferación de anuncios de alquiler de barcos y experiencias náuticas en plataformas digitales. En mayo, elDiario.es documentó anuncios de yates de lujo ofrecidos por decenas de miles de euros para realizar estancias y rutas por las costas de Balears, en un mercado que los profesionales del chárter legal consideran una fuente de competencia desleal.

La presión no se limita al alquiler. Los controles del Govern también están vinculados a los problemas derivados de la elevada concentración de embarcaciones en determinadas zonas del litoral. En Eivissa, un análisis de Greenpeace constató que uno de cada cinco yates fondeaba ilegalmente sobre posidonia, mientras que el dispositivo autonómico ya incluía entre sus funciones la detección del alquiler ilegal y la supervisión de fondeos no autorizados.

Mallorca concentra la mayor parte de los controles

El Ejecutivo ha comenzado además a actuar sobre la oferta que aparece en internet. Durante 2026 ha excluido 36 embarcaciones del registro de chárter por incumplir los requisitos exigidos y ha remitido dos requerimientos a Airbnb para retirar ofertas de alojamiento en embarcaciones. También ha reclamado a ListaSeptima.com que elimine anuncios de embarcaciones de Lista Séptima destinadas al alquiler en Balears.

Mallorca concentra el grueso de la actividad del nuevo servicio. Entre el 4 de junio y el 14 de septiembre se realizaron 72 jornadas de vigilancia y más de 1.231 comprobaciones, que dieron lugar a 74 actas y 16 boletines de denuncia. De las actuaciones realizadas en la isla, 311 estuvieron relacionadas específicamente con el control del chárter. Otras 687 correspondieron a comprobaciones de fondeos, 234 a la protección de la posidonia y 163 a los campos de boyas.

En Menorca se documentaron 48 jornadas de actividad entre el 27 de mayo y el 13 de septiembre, con 61 actuaciones, 35 actas y nueve boletines de denuncia. En Eivissa y Formentera, entre el 22 de junio y el 14 de septiembre, se llevaron a cabo 27 jornadas, con 66 actuaciones, 19 actas y 14 boletines de denuncia.

El dispositivo incorpora además drones en determinadas operaciones. El objetivo es ampliar la capacidad de vigilancia en zonas de difícil acceso, realizar un seguimiento más amplio de embarcaciones y fondeos y obtener imágenes, coordenadas y documentación gráfica que puedan incorporarse posteriormente a los expedientes administrativos.

Más inspectores y cámaras en puertos y aeropuerto

El Govern pretende ampliar el próximo año los medios destinados a combatir el intrusismo también en el transporte de pasajeros. El Plan ITS 2026-2027 contempla una inversión de más de dos millones de euros para reforzar la inspección y los sistemas de detección.

La plantilla de inspección de transportes crecerá en ocho personas, un 40% respecto a la actual, con cuatro instructores de transporte encargados de tramitar expedientes sancionadores, dos ayudantes técnicos de inspección y dos plazas administrativas. El Ejecutivo prevé que las nuevas plazas estén operativas durante la próxima temporada turística.

El plan incorpora además un millón de euros para reforzar los medios tecnológicos. Entre las actuaciones previstas figura la instalación de cámaras con lectura de matrículas en los puertos y en el aeropuerto de Mallorca y nuevos sistemas de cruce y análisis de datos para detectar posibles actividades irregulares.

El objetivo declarado por el Govern es aumentar la capacidad de inspección y sanción frente a las actividades que se desarrollan al margen de la normativa y, al mismo tiempo, proteger a las empresas del sector náutico y del transporte que operan con las autorizaciones exigidas.

La temporada alta a Eivissa deixa imatges com aquesta a la zona turística d’oci de Platja d’en Bossa: l’escuma que creen grups de motos d’aigua molt a prop de la costa, on els banyistes observen les altes velocitats que assoleixen en un litoral cada vegada més saturat. Entre les activitats nàutiques que es desenvolupen a la platja, envoltada d’hotels i negocis turístics, n’hi ha de legals i d’altres que no ho són, fet que ha desfermat la polèmica aquest estiu.

Els negocis dedicats al lloguer de motos d’aigua i altres activitats recreatives d’aquesta zona del terme municipal de Sant Josep, entregada al turisme —on es troben les famoses discoteques Ushuaïa i Hï—, han advertit de la creixent saturació i de la manca de control sobre aquests operadors, fet que els fa témer un increment de la falta de seguretat marítima. Els propietaris d’aquestes empreses s’han adreçat a l’administració local per denunciar l’intrusisme en el sector per part de companyies que, tot i ser legals, no disposen de llicència per llogar aquest tipus de vehicles aquàtics.

Una d’aquestes operadores és SUN Supermercado Náutico, que ofereix a peu de platja excursions amb paddle surf o banana boat —per a les quals sí que té permís—, però també motos que amarra a boies properes a la vorera. Quan els periodistes s’hi acosten, un treballador s’apropa amb pressa per advertir que no es poden fotografiar els clients que utilitzen les motos, que generen trànsit massa a prop de l’espai delimitat per al bany. “Hem expressat la nostra preocupació a diversos agents —de la Guàrdia Civil— per les motos d’aigua que operen dins els nostres circuits autoritzats i que es lloguen en llocs que consideram il·legals”, explica un dels propietaris d’aquests negocis a elDiario.es, que assegura que ells sí que estan sotmesos periòdicament a inspeccions.

A més d’adreçar-se a l’Ajuntament per informar de la situació, s’han posat en contacte amb la Patrulla Fiscal i de Fronteres (Pafif) de la Guàrdia Civil i amb la Policia Local de Sant Josep. Tot i que l’institut armat explica que de moment no hi ha registrada cap denúncia per aquestes activitats, sí que en té constància. Per la seva banda, la companyia acusada de les irregularitats, amb la qual aquest diari s’ha posat en contacte per correu electrònic, no ha respost en el moment de publicar aquest reportatge.

El propietari d’aquesta mateixa empresa va consultar a les forces de seguretat el passat 1 d’agost si s’hi estaven fent inspeccions. Però, a dia d’avui, els operadors ‘pirata’ continuen actuant a Platja d’en Bossa, lamenta el propietari, d’origen belga, que va adquirir la companyia d’activitats aquàtiques a un eivissenc la temporada passada, el 2025.

Falta d'inspeccions

Continua, per tant, la “preocupació” a la zona per l’intrusisme en el sector, així com pels accidents nàutics que pot comportar la falta de supervisió sobre el lloguer de les motos d’aigua il·legals i sense assegurança.

Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los. “En pots dur una sense experiència”, explica un resident que fa un parell d’anys es va treure el permís i que sol llogar aquest tipus de vehicles per oci durant l’estiu. “El problema és que la gent no és conscient del perill que pot arribar a suposar”, afegeix.

Per conduir aquests vehicles només cal el títol —la llicència de navegació bàsica per governar determinades embarcacions d’esbarjo—, sense que durant el curs per obtenir-lo s’ensenyi a manejar-los

L’eivissenc explica que una familiar propera va patir, durant la dècada dels 2000, un accident amb una moto d’aigua que la va atropellar mentre es banyava al Caló des Moro (Sant Antoni). Va quedar inconscient a la mar i va patir ferides greus en un dels braços, per la qual cosa va haver de ser traslladada en ambulància a l’hospital i sotmesa a una operació.

El Reial decret 259/2002, de 8 de març, que regula les mesures de seguretat i el lloguer de motos nàutiques, estableix que les empreses que lloguen motos per hores o fraccions han de disposar dels permisos administratius corresponents i de l’autorització de funcionament de la Capitania Marítima. A més, la norma estableix requisits concrets per a les empreses: instal·lacions adequades, mitjans per traslladar els arrendataris, zones autoritzades per al fondeig o plataformes, entre d’altres. Per exemple, especifica que les motos de lloguer no poden estar varades o estacionades a la platja.

A Balears existeix, a més, la Llei 2/2015, de 27 de febrer, de règim sancionador en matèria d’activitats marítimes, nàutiques i subaquàtiques (esportives i recreatives), que estableix el règim sancionador per als centres de lloguer de motos nàutiques. La norma considera infracció que els centres de lloguer d’aquests vehicles aquàtics desenvolupin la seva activitat sense haver presentat la declaració responsable, la comunicació prèvia o sense disposar de l’autorització corresponent, quan aquesta sigui necessària. També contempla com a infraccions operar sense l’assegurança de responsabilitat civil exigida, treballar sense el responsable tècnic o incomplint els requisits de titulació, o llogar motos per dies a persones que no tenguin la titulació necessària per governar-les.

Des de l’Ajuntament de Sant Josep aclareixen que la competència municipal en l’àmbit marítim és limitada —depèn de Costes— i asseguren que ja han traslladat a les administracions competents els suposats casos detectats perquè duguin a terme les actuacions que corresponguin.

Falta de control general al litoral

Al llarg del mes d’agost, les motos d’aigua han generat queixes i indignació general per la pressió que exerceixen, juntament amb iots i embarcacions d’esbarjo, sobre el litoral pitiús. Especialment en zones turístiques molt populars, com Benirràs o es Vedrà, a Eivissa, o Cala Saona, a Formentera. Això implica moltes vegades fondejos sobre praderies protegides de posidònia.

A més, no són poques les ocasions en què les motos d’aigua —amb llicència per exercir la seva activitat o sense— naveguen a altes velocitats, reptant els patrons d’altres embarcacions i sense respectar la distància de seguretat amb la resta de navegants, fet que de vegades posa en perill les persones que es troben a la mar i a prop de la costa.

Les motos d'aigua han generat queixes pel seu possible impacte sobre les praderies de posidònia i les seves altes velocitats

La manca de control sobre el medi marí ha permès en els darrers anys que tot tipus d’intrusisme s’apoderi del litoral pitiús, així com una activitat frenètica en general que contamina els ecosistemes marins, ja molt castigats a l’arxipèlag. Entre altres coses, ha proliferat la impunitat amb què ‘bars flotants’ il·legals operen en alta mar oferint mojitos i caipirinyes durant tot l’estiu a turistes i residents que naveguen per punts com Platja d’en Bossa —atractiva per la seva posta de sol—.

Un d’aquests venedors, que opera principalment a la popular cala de Sant Josep —el municipi amb més quilòmetres de costa de l’illa—, ha estat albirat durant els darrers dos anys per cambrers i personal dels quiosquets de la costa. També pel Grup Especial d’Activitats Subaquàtiques (GEAS) de la Guàrdia Civil, sense que hagin pogut fer res al respecte. Totes aquestes infraccions han fet que ciutadania i empreses de xàrter reclamin més vigilància i control, sobretot durant els mesos de més afluència de la temporada turística.

Neus Prats, portaveu del GEN-GOB Eivissa, assegura que, tot i que no saben específicament quines són aquestes empreses, des de l’entitat ecologista sí que han detectat organitzadors d’excursions en zones protegides de les illes on “costa creure” que s’hagi atorgat una autorització per a aquestes activitats. En concret, al voltant d’illots protegits com ses Margalides —als peus del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agnès)—, els illots de ponent o el famós mirador d’es Vedrà. “No entenc les autoritzacions que impliquen motos d’aigua al voltant de llocs tan sensibles, tenint en compte també les conductes perilloses lligades a aquests artefactes. És la sensació de sempre: a Eivissa, zero respecte i impunitat total”, protesta l’ecologista.

La temporada alta en Eivissa deja imágenes como esta en la zona turística de ocio de Platja d’en Bossa: la espuma que crean grupos de motos de agua muy cerca de la costa, donde bañistas observan las altas velocidades que alcanzan en un litoral cada vez más saturado. Entre las actividades náuticas que se desarrollan en la playa, rodeada de hoteles y negocios turísticos, hay algunas legales y otras que no lo son, lo que ha desatado la polémica este verano.

Negocios dedicados al alquiler de motos de agua y otras actividades recreativas de esta área del término municipal de Sant Josep entregada al turismo —donde se encuentran las famosas discotecas Ushuaïa y Hï— han advertido de la creciente saturación y de la carencia de control sobre estos operadores, lo que les hace temer un incremento en la falta de seguridad marítima. Propietarios de estas empresas se han remitido a la administración local para denunciar el intrusismo en el sector por parte de compañías que, a pesar de ser legales, no cuentan con licencia para alquilar este tipo de vehículos acuáticos.

Una de estas operadoras es SUN Supermercado Náutico, que ofrece a pie de playa excursiones en paddle surf o el banana boat —para las que sí tiene permiso—, pero además motos que amarra en boyas cercanas a la orilla. Al aproximarse los periodistas, un trabajador se acerca con premura para advertir que no se puede fotografiar a los clientes que están utilizando las motocicletas, creando tráfico demasiado cerca del espacio delimitado para el baño. “Hemos expresado nuestra preocupación a varios agentes —de la Guardia Civil— sobre las motos acuáticas que operan dentro de nuestros circuitos autorizados y que se alquilan en lugares que consideramos ilegales”, explica uno de los propietarios de estos negocios a elDiario.es, quien asegura que ellos sí están sometidos periódicamente a inspecciones.

Además de dirigirse al Consistorio para informar de la situación, se han comunicado con la Patrulla Fiscal y de Fronteras (Pafif) de la Guardia Civil y la Policía Local de Sant Josep. Aunque el instituto armado explica que de momento no hay registrada ninguna denuncia por estas actividades, sí tienen constancia de las mismas. Por su parte, la compañía acusada de las irregularidades, con la que se ha puesto en contacto este diario vía correo electrónico, no ha respondido en el momento en que se publica este reportaje.

El dueño de esta misma empresa consultó a las fuerzas de seguridad el pasado 1 de agosto si se estaban realizando inspecciones al respecto. Pero, a día de hoy, los operadores ‘pirata’ siguen actuando en Platja d’en Bossa, lamenta el propietario, de origen belga, quien adquirió la compañía de actividades acuáticas a un ibicenco la pasada temporada de 2025.

Falta de inspecciones

Continúa, por lo tanto, la “preocupación” en la zona por el intrusismo en el sector, así como los accidentes náuticos que puede involucrar la falta de supervisión sobre el arrendamiento de las motos acuáticas ilegales y sin seguro.

Para manejar estos vehículos solo se necesita el título —la licencia de navegación básica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo—, sin que se enseñe durante el curso para obtenerlo a manejarlas. “Puedes llevar una sin experiencia”, explica un residente que hace un par de años se sacó el permiso y suele alquilar este tipo de vehículos por ocio a lo largo del verano. “El problema es que la gente no es consciente de lo peligroso que puede llegar ser”, añade.

Para manejar estos vehículos solo se necesita el título -la licencia de navegación básica para gobernar ciertas embarcaciones de recreo-, sin que se enseñe durante el curso para obtenerlo a manejarlas

El ibicenco cuenta que una familiar cercana sufrió, en la década de los 2000, un accidente con una moto acuática que la arrolló mientras se estaba bañando en Caló des Moro (Sant Antoni). Se quedó inconsciente en el mar y sufrió graves heridas en uno de los brazos, por lo que tuvo que ser trasladada en ambulancia al hospital y ser sometida a una operación.

El Real Decreto 259/2002, de 8 de marzo, que regula las medidas de seguridad y el alquiler de motos náuticas, establece que las empresas que alquilan motos por horas o fracciones deben disponer de los permisos administrativos correspondientes y de autorización de funcionamiento de la Capitanía Marítima. Además, la norma establece requisitos concretos para las empresas: instalaciones adecuadas, medios para trasladar a los arrendatarios, zonas autorizadas para fondeo o plataformas, entre otros. Por ejemplo, especifica que las motos de alquiler no pueden estar varadas o estacionadas en la playa.

En Balears existe además la Ley 2/2015, de 27 de febrero, de régimen sancionador en materia de actividades marítimas, náuticas y subacuáticas (deportivas y recreativas), que establece el régimen sancionador para los centros de arrendamiento de motos náuticas. La norma considera infracción que los centros de arrendamiento de estos vehículos acuáticos desarrollen su actividad sin haber presentado la declaración responsable, comunicación previa o sin disponer de la autorización correspondiente, cuando esta sea necesaria. También contempla como infracciones operar sin el seguro de responsabilidad civil exigido, trabajar sin el responsable técnico o incumpliendo los requisitos de titulación o alquilar motos por días a personas que no tengan la titulación necesaria para gobernarlas.

Desde el Ayuntamiento de Sant Josep aclaran que la competencia municipal en el ámbito marítimo es limitada —depende de Costas— y aseguran que ya han trasladado a las administraciones competentes los supuestos casos detectados para que lleven a cabo las actuaciones que correspondan.

Falta de control general en el litoral

A lo largo del mes de agosto, las motos de agua han generado quejas e indignación general por su presión, junto a yates y embarcaciones de recreo, sobre el litoral pitiuso. Especialmente en zonas turísticas muy popularizadas, como Benirràs o es Vedrà, en Eivissa, o Cala Saona, en Formentera. Esto involucra muchas veces fondeos sobre praderas protegidas de posidonia.

Además, no en pocas ocasiones las motos acuáticas —con licencia para ejercer su actividad y sin ella— navegan a altas velocidades, retando a patrones de otros barcos y sin respetar la distancia de seguridad con el resto de navegantes, poniendo a veces en peligro a las personas que se encuentran en el mar y cerca de la costa.

Las motos de agua han generado quejas por su posible impacto sobre las praderas de posidonia y sus altas velocidades

La falta de control sobre el medio marino ha permitido en los últimos años que todo tipo de intrusismo se apodere del litoral pitiuso, así como una ajetreada actividad en general que contamina los ecosistemas marinos, ya muy castigados en el archipiélago. Entre otras cosas, ha proliferado la impunidad con la que ‘bares flotantes’ ilegales operan en alta mar ofreciendo mojitos y caipirinhas durante todo el verano a turistas y residentes que navegan en puntos como Platja d’en Bossa, atractiva por su puesta de sol.

Uno de estos vendedores que opera principalmente en la popular cala de Sant Josep —el municipio con más kilómetros de costa de la isla— ha sido en el último par de años avistado por camareros y personal de los chiringuitos de la costa. También por el Grupo Especial de Actividades Subacuáticas (GEAS) de la Guardia Civil, sin que hayan podido hacer nada al respecto. Todas estas infracciones han conducido a que ciudadanía y empresas de chárter reclamen más vigilancia y control, sobre todo, durante los meses de mayor afluencia de la temporada turística.

Neus Prats, portavoz del GEN-GOB Eivissa, asegura que, a pesar de que no saben específicamente cuáles son estas empresas, desde la entidad ecologista sí han detectado organizadores de excursiones en zonas protegidas de las islas donde “cuesta creer” que se haya otorgado una autorización para estas actividades. En concreto, alrededor de islotes protegidos como ses Margalides —a los pies del mirador de sa Penya Esbarrada (Santa Agnès)—, los islotes de poniente o el famoso mirador de es Vedrà. “No entiendo las autorizaciones que involucran motos de agua alrededor de lugares tan sensibles, teniendo en cuenta también las conductas peligrosas ligadas a estos artefactos. Es la sensación de siempre: en Ibiza cero respeto e impunidad total”, protesta la ecologista.

La fundació Ibiza & Formentera Preservation ha denunciat que el passat any només van aixecar 18 actes a les Pitiüses per infraccions relacionades amb el fondeig il·legal sobre posidònia. Del total, 15 expedients es van tramitar a Eivissa i tres a Formentera.

L'entitat ha explicat en un comunicat que el Servei de Vigilància de Posidònia de la Conselleria de Medi Ambient i Territori va detectar durant el 2025 un total de 4.813 embarcacions fondejades sobre posidònia a les dues illes.

És a dir, a penes es va obrir una acta per cada 270 embarcacions infractores (el 0,37 per cent del total), segons dades de la Direcció General de Medi Natural analitzades per l'Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa & Formentera Preservation.

El fet que el 2025 s'obrís acta a menys d'una vintena d'embarcacions posa de manifest, segons la fundació, la necessitat de reforçar a les Pitiüses el cos d'agents de Medi Ambient del Govern.

“També seria recomanable incrementar a Eivissa els mitjans destinats al Servei de Vigilància de Posidònia, el cos responsable de la detecció dels fondejos, i de sol·licitar-ne el desplaçament quan constata que es troben sobre aquest hàbitat protegit”, ha considerat.

Ibiza & Formentera Preservation ha lamentat que, després de set anys, continuen produint-se males pràctiques de forma habitual. Així, ha afirmat que l'increment dels fondejos irregulars detectats no ha vingut acompanyat d'un augment dels mitjans destinats a la seva vigilància i sanció.

Així, Eivissa va mantenir el 2025 el mateix nombre d'embarcacions del Servei de Vigilància de Posidònia que en anys anteriors, mentre que la dotació d'agents “és totalment insuficient en vista de les xifres registrades”.

Més fondejos il·legals

A Eivissa, el Servei de Vigilància va comptar durant el 2025 amb quatre embarcacions de les 19 dedicades al conjunt de Balears realitzant un total de 20.528 actuacions, un 8,8 per cent menys que el 2024, segons ha advertit l'entitat.

D'aquestes, 2.711 actuacions van ser informatives, 1.532 d'assessorament i 16.285 de comprovació per revisar la posició de l'àncora i de les cadenes. De les embarcacions comprovades, 3.468 van haver de ser desplaçades per trobar-se sobre posidònia, enfront de les 1.719 del 2024.

Segons han pogut conèixer a l'Observatori de Sostenibilitat, el motiu de l'increment va ser la inspecció de noves zones d'alta afluència.

Segons l'informe del Servei de Vigilància, les embarcacions desplaçades representen el 21,3 per cent de les comprovades a Eivissa, el percentatge més elevat de Balears.

A Formentera, l'activitat del servei va augmentar considerablement durant l'últim any en passar de 46.785 actuacions el 2024 a 61.400 el 2025. Al mateix temps, el percentatge d'embarcacions desplaçades respecte a les comprovades va passar de l'1 al 2 per cent.

Malgrat l'increment de les tasques de vigilància, des de l'Observatori de Sostenibilitat han considerat que les dades posen de manifest la “necessitat d'avançar en l'aplicació efectiva de les mesures de protecció de les praderies de posidònia i d'acompanyar les tasques d'informació i prevenció amb un major control i desenvolupament d'infraccions als responsables dels fondejos sobre pradera”.

La pressió dels fondejos es produeix, a més, sobre unes praderies que mostren signes de deteriorament, ha conclòs la fundació.

La fundación Ibiza & Formentera Preservation ha denunciado que el pasado año sólo levantaron 18 actas en las Pitiusas por infracciones relacionadas con el fondeo ilegal sobre posidonia. Del total, 15 expedientes se tramitaron en Eivissa y tres en Formentera.

La entidad ha explicado en un comunicado que el Servicio de Vigilancia de Posidonia de la Conselleria de Medio Ambiente y Territorio detectó durante en 2025 un total de 4.813 embarcaciones fondeadas sobre posidonia en ambas islas.

Es decir, apenas se abrió un acta por cada 270 embarcaciones infractoras (el 0,37 por ciento del total), según datos de la Dirección General de Medio Natural analizados por el Observatorio de Sostenibilidad de Ibiza & Formentera Preservation.

El hecho de que en 2025 se abriera acta a menos de una veintena de embarcaciones pone de manifiesto, según la fundación, la necesidad de reforzar en las Pitiusas el cuerpo de agentes de Medio Ambiente del Govern.

“También sería recomendable incrementar en Eivissa los medios destinados al Servicio de Vigilancia de Posidonia, el cuerpo responsable de la detección de los fondeos, y de solicitar su desplazamiento cuando constata que se encuentran sobre este hábitat protegido”, ha considerado.

Ibiza & Formentera Preservation ha lamentado que, tras siete años, siguen produciéndose malas prácticas de forma habitual. Así, ha afirmado que el incremento de los fondeos irregulares detectados no ha venido acompañado de un aumento de los medios destinados a su vigilancia y sanción.

Así, Eivissa mantuvo en 2025 el mismo número de embarcaciones del Servicio de Vigilancia de Posidonia que en años anteriores, mientras que la dotación de agentes “es totalmente insuficiente en vista de las cifras registradas”.

Más fondeos ilegales

En Eivissa, el Servicio de Vigilancia contó durante 2025 con cuatro embarcaciones de las 19 dedicadas al conjunto de Balears realizando un total de 20.528 actuaciones, un 8,8 por ciento menos que en 2024, según ha advertido la entidad.

De ellas, 2.711 actuaciones fueron informativas, 1.532 de asesoramiento y 16.285 de comprobación para revisar la posición del ancla y de las cadenas. De las embarcaciones comprobadas, 3.468 tuvieron que ser desplazadas por encontrarse sobre posidonia, frente a las 1.719 de 2024.

Según han podido conocer en el Observatorio de Sostenibilidad, el motivo del incremento fue la inspección de nuevas zonas de alta afluencia.

Según el informe del Servicio de Vigilancia, las embarcaciones desplazadas representan el 21,3 por ciento de las comprobadas en Eivissa, el porcentaje más elevado de Balears.

En Formentera, la actividad del servicio aumentó considerablemente durante el último año al pasar de 46.785 actuaciones en 2024 a 61.400 en 2025. Al mismo tiempo, el porcentaje de embarcaciones desplazadas respecto a las comprobadas pasó del 1 al 2 por ciento.

Pese al incremento de las labores de vigilancia, desde el Observatorio de Sostenibilidad han considerado que los datos ponen de manifiesto la “necesidad de avanzar en la aplicación efectiva de las medidas de protección de las praderas de posidonia y de acompañar las labores de información y prevención con un mayor control y desarrollo de infracciones a los responsables de los fondeos sobre pradera”.

La presión de los fondeos se produce, además, sobre unas praderas que muestran signos de deterioro, ha concluido la fundación.

La expansión de especies invasoras se ha convertido en un problema serio si hablamos de la regeneración de la posidonia en el Mediterráneo. Un estudio experimental del Instituto Mediterráneo de Estudios Avanzados (Imedea, CSIC-UIB) ha comprobado que dos macroalgas invasoras pueden reducir entre un 40% y un 50% la biomasa de las nuevas plantas de posidonia, además de alterar los microorganismos asociados a sus raíces.

La investigación se ha centrado en dos especies, Caulerpa cylindracea y Lophocladia trichoclados, y en sus efectos durante las primeras etapas de desarrollo de la posidonia. Durante más de cinco meses, los científicos analizaron cómo respondían las plántulas ante su presencia y frente a otro de los grandes cambios ambientales que experimenta el Mediterráneo ahora mismo que es el aumento del dióxido de carbono (CO₂) y la acidificación del agua.

Los resultados muestran importantes diferencias entre ambos factores. Mientras que el incremento del CO₂ tuvo un impacto considerado “limitado”, la presencia de las dos algas invasoras perjudicó claramente el desarrollo de las nuevas plantas. Las plántulas expuestas a ellas presentaron menos hojas, una superficie foliar más reducida y una importante disminución de su biomasa.

En concreto, la reducción registrada se situó entre el 40% y el 50%, un resultado muy llamativo porque afecta a las primeras fases de vida de la planta y, por tanto, a la capacidad de las praderas para regenerarse de manera natural.

El dióxido no compensa los efectos de las invasoras

Los investigadores también analizaron si una mayor presencia de dióxido de carbono podía tener algún efecto positivo sobre las plántulas. Sin embargo, el estudio no encontró mejoras significativas en la fotosíntesis, el crecimiento o la producción de biomasa asociadas al aumento del CO₂.

Los resultados ponen así el foco especialmente en las especies invasoras. “En Baleares, donde la conservación de la posidonia es una prioridad ambiental, los resultados muestran que controlar la expansión de las algas invasoras puede ser una de las actuaciones más eficaces para favorecer la regeneración natural de las praderas”, explica Iris Hendriks, investigadora principal del estudio.

El problema, además, no se limita a aquello que puede observarse directamente en las hojas de las nuevas plantas. Los científicos han descubierto que ambas macroalgas también provocan cambios en el microbioma de las raíces de la posidonia, es decir, en las comunidades de microorganismos que viven asociadas a ellas.

Alteraciones también bajo las raíces

Según el Imedea, la presencia de las especies invasoras reduce la diversidad bacteriana asociada a las raíces y modifica su composición. Es un efecto relevante porque estos microorganismos participan en procesos relacionados con la nutrición de la planta y con su respuesta frente a situaciones de estrés.

De esta manera, Caulerpa cylindracea y Lophocladia trichoclados afectan a las nuevas plantas por diferentes vías. Por un lado, reducen directamente su desarrollo, con menos hojas, una menor superficie foliar y hasta la mitad de biomasa. Por otro, modifican el entorno microscópico que rodea sus raíces y que desempeña un papel en su funcionamiento. Los resultados adquieren especial importancia en Baleares, donde la conservación de las praderas de posidonia constituye una de las prioridades ambientales. El estudio señala precisamente el control de estas especies invasoras como una posible herramienta para mejorar las posibilidades de regeneración natural.

Así pues, la investigación muestra que la competencia que afrontan las nuevas plantas de posidonia no se produce únicamente en la superficie visible de las praderas. Los efectos alcanzan también las raíces y las comunidades bacterianas que las acompañan, añadiendo una dificultad adicional al desarrollo de las plántulas en las primeras etapas de su vida.

Els fondejos il·legals sobre posidònia s'han reduït el 2025 a Mallorca i Menorca, encara que han augmentat a les Pitiüses, amb especial incidència a Eivissa, on s'han duplicat, segons dades actualitzades de l'Informe Mar Balear 2026 de la Fundació Marilles.

En concret, a Mallorca els fondejos inadequats passen del 6,8% el 2024 al 6,4% el 2025; a Menorca del 8,7% al 5,3%, mentre que a Formentera augmenten de l'1% al 2,2% i a Eivissa es dupliquen les deteccions del 10,3% al 21,3%.

L'informe recull que el Servei de Vigilància de l'Ibanat va comptar l'any passat amb 19 embarcacions i va realitzar prop de 181.500 actuacions informatives i de vigilància.

D'altra banda, apunta l'informe, els camps de boies ajuden a reduir i evitar els danys del fondeig sobre hàbitats sensibles, especialment la posidònia.

L'any 2025, PortsIB va gestionar vuit camps de boies de baix impacte ecològic. Mallorca és l'illa amb més camps de boies d'amarratge de baix impacte ecològic (3 camps) i més boies disponibles (115 boies); la segueixen Menorca, Cabrera i Formentera (cadascuna amb 2 camps i 94, 90 i 88 boies, respectivament), i Eivissa (1 camp i 39 boies).

Mallorca i Formentera són les illes amb més amarratges per a embarcacions petites, de fins a 8 m d'eslora. Eivissa és l'illa que, tot i tenir un menor nombre de boies d'amarrada, destina més boies (21%) per a embarcacions de més de 15 m i de més de 20 m d'eslora.

Segons l'informe, per la seva banda, el nombre d'embarcacions de recollida de residus s'ha reduït pràcticament a la meitat, passant de 40 embarcacions el 2010 fins a 22 o 23 embarcacions des del 2021, cosa que provoca que la quantitat de residus recollits també s'hagi reduït considerablement, passant d'un pes anual mitjà de més de 200 tones entre els anys 2004 i 2010, a una recollida de 28 tones el 2024.

Los fondeos ilegales sobre posidonia se han reducido en 2025 en Mallorca y Menorca, aunque han aumentado en las Pitiusas, con especial incidencia en Eivissa, donde se han duplicado, según datos actualizados del Informe Mar Balear 2026 de la Fundación Marilles.

En concreto, en Mallorca los fondeos inadecuados pasan del 6,8% en 2024 al 6,4% en 2025; en Menorca del 8,7% al 5,3%, mientras que en Formentera aumentan del 1% al 2,2% y en Eivissa se duplican las detecciones del 10,3% al 21,3%.

El informe recoge que el Servicio de Vigilancia del Ibanat contó el año pasado con 19 embarcaciones y realizó cerca de 181.500 actuaciones informativas y de vigilancia.

Por otra parte, apunta el informe, los campos de boyas ayudan a reducir y evitar los daños del fondeo sobre hábitats sensibles, especialmente la posidonia.

El año 2025, PortsIB gestionó ocho campos de boyas de bajo impacto ecológico. Mallorca es la isla con más campos de boyas de amarre de bajo impacto ecológico (3 campos) y más boyas disponibles (115 boyas); la siguen Menorca, Cabrera y Formentera (cada una con 2 campos y 94, 90 y 88 boyas, respectivamente), y Eivissa (1 campo y 39 boyas).

Mallorca y Formentera son las islas con más amarres para embarcaciones pequeñas, de hasta 8 m de eslora. Ibiza es la isla que, a pesar de tener un menor número de boyas de amarrada, destina más boyas (21%) para embarcaciones de más de 15 m y de más de 20 m de eslora.

Según el informe, por su parte, el número de embarcaciones de recogida de residuos se ha reducido prácticamente a la mitad, pasando de 40 embarcaciones en 2010 hasta 22 o 23 embarcaciones desde el 2021, lo que provoca que la cantidad de residuos recogidos también se haya reducido considerablemente, pasando de un peso anual medio de más de 200 toneladas entre los años 2004 y 2010, a una recogida de 28 toneladas en 2024.

Els fondejos il·legals sobre la Posidonia oceanica representen un dels problemes més greus per a l'ecosistema marí de les Pitiüses. En el cas d'Eivissa, una de cada cinc embarcacions i iots fondeja il·legalment sobre aquesta planta, causant-li greus danys. Entre les zones més afectades hi ha Talamanca, una de les tres platges urbanes de la capital eivissenca. És precisament aquesta cala la que s'ha convertit, presumptament, en el nou centre d'operacions de l'empresari ‘pirata’ Evaristo Soler Cardona, que antigament actuava a la badia de Porroig, al sud-oest de l'illa.

La pressió social, policial i judicial el va obligar a abandonar Porroig. Tanmateix, ha trobat un nou escenari on, presumptament, continua duent a terme aquesta activitat il·lícita. Ha estat l'Associació d'Amarradors de Talamanca qui ha denunciat Evaristo Soler aquest dimecres a la tarda davant la Comandància de la Guàrdia Civil de Sant Josep de sa Talaia per la presumpta comissió de diversos delictes, d'acord amb la documentació consultada per elDiario.es. Fonts de l'Institut Armat han confirmat a aquest diari que la denúncia s'ha presentat correctament i que investigaran sobre el terreny els fets que s'hi denuncien.

Entre els fets denunciats hi figuren la instal·lació de fondejos il·legals sobre posidònia, l'apropiació indeguda i el robatori d'estructures de fondeig, l'explotació econòmica il·lícita, la invasió de la zona de bany abalisada, l'ocultació de matrícules, la contaminació acústica i la utilització d'una embarcació auxiliar presumptament robada. Així mateix, també se li atribueixen danys i coaccions, tal com ha avançat Diario de Ibiza. L'advocat del denunciat no ha respost a les preguntes d'aquest diari.

Els afectats expliquen a aquest diari que Evaristo Soler exerciria aquesta activitat il·legal a Talamanca des d'almenys l'estiu de 2025. Disposen, a més, d'una gravació de 16 minuts en què es veu el denunciat fondejant il·legalment una embarcació, tal com consta a l'atestat policial. La denúncia presentada davant la Guàrdia Civil documenta com el ‘pirata’, que en el passat va ser condemnat per fets similars, gestiona una xarxa de fondejos il·legals a la badia de Talamanca.

En la denúncia, els afectats sostenen que el denunciat instal·la de manera clandestina i il·legal ‘morts’ –estructures de formigó utilitzades per al fondeig– que presumptament sostreu als seus legítims propietaris i col·loca sobre la posidònia, causant un greu dany ecològic a aquesta planta marina. La posidònia exerceix funcions essencials per a l'ecosistema balear: oxigena la mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges davant l'erosió i serveix d'hàbitat a centenars d'espècies. La seva conservació és, per tant, essencial tant per preservar la biodiversitat com per combatre el canvi climàtic.

La legislació protegeix la planta marina

Cal recordar que, durant la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al capdavant del Govern –en coalició amb Més per Mallorca i mitjançant un acord de governabilitat amb Podem–, es va aprovar el Decret 25/2018 per a la conservació de la Posidonia oceanica a l'arxipèlag balear. L'article 13 d'aquesta norma estableix que les infraccions relacionades amb els danys a la planta marina poden ser sancionades tant d'acord amb la normativa autonòmica com amb l'estatal.

La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO), descriu en l'article 51 com a infraccions greus les accions relacionades amb l'obstrucció de l'actuació dels agents de l'autoritat encarregats de la vigilància de l'espai natural; l'alteració dels processos ecològics fonamentals per a la integritat dels ecosistemes, i les accions que atemptin de manera greu contra la flora, la fauna o la configuració geològica dels espais naturals, sempre que el dany sigui reversible. En l'article 52 qualifica de molt greus les alteracions deliberades i irreversibles dels hàbitats dels espais naturals que contravinguin la seva normativa o planificació. L'article 54 estableix sancions d'entre 6.001 i 100.000 euros per a les infraccions greus, i d'entre 100.001 i 450.000 euros per a les molt greus.

D'altra banda, l'article 80.1.j) de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat qualifica d’infracció greu el deteriorament o l'alteració significativa dels components d'hàbitats prioritaris d'interès comunitari, com la posidònia, mentre que l'article 80.2 la qualifica de molt greu si el dany causat al medi ambient supera els 100.000 euros.

Aquests danys inclouen pràctiques com l'ús de substàncies –abocaments i productes químics– que alterin els ecosistemes; la destrucció o la mort dels hàbitats d'espècies en perill d'extinció; la introducció o el comerç d'espècies exòtiques o invasores, i el fondeig permanent de vaixells cisterna en espais protegits. Les infraccions greus se sancionen amb multes d'entre 3.001 i 200.000 euros, mentre que les molt greus oscil·len entre els 200.001 i els 2 milions d'euros, sens perjudici que les comunitats autònomes puguin incrementar-ne l'import màxim, tal com es desprèn de l'article 81.

A més de la possible degradació del medi ambient a causa dels danys a la posidònia, la denúncia de l'Associació d'Amarradors de Talamanca també atribueix al denunciat l'explotació lucrativa il·lícita mitjançant el lloguer d'aquests amarraments i el robatori de materials a altres navegants. La denúncia subratlla un entorn de coacció i amenaces envers els usuaris locals per assegurar el control de la zona i evitar represàlies legals. Els testimonis consultats per aquest diari han aportat, finalment, proves audiovisuals que vinculen diversos col·laboradors amb les activitats delictives desenvolupades per Evaristo Soler a Talamanca.

Ja va ser condemnat per fets similars

Els presumptes delictes denunciats per l'Associació d'Amarradors de Talamanca van ser corroborats en seu judicial en un procediment diferent del que ara s'ha denunciat, quan l'empresari ‘pirata’ encara operava a la badia de Porroig. Situada al sud-oest de l'illa, aquesta cala funciona com un port natural i constituïa el seu principal centre d'operacions clandestines. El Jutjat Penal número 2 d'Eivissa va condemnar Evaristo Soler a sis mesos de presó per un delicte de coaccions a finals de gener de 2026, tal com va avançar elDiario.es.

La sentència va considerar provat que Evaristo Soler Cardona pretenia cobrar a cada embarcació que arribava a la badia per fondejar-hi, tot i no disposar de cap mena d'autorització per fer-ho. A més, la magistrada Martina Rodríguez també el va condemnar per haver vulnerat una mesura cautelar (ordre d'allunyament), per un delicte de danys, així com al pagament de diverses multes, segons recull la resolució judicial. L'advocat del condemnat no va respondre a les preguntes d'aquest diari, formulades amb la finalitat d'incloure la versió de l'empresari «pirata», més enllà del que va argumentar durant la vista oral.

Los fondeos ilegales sobre la Posidonia oceanica representan uno de los problemas más graves para el ecosistema marino de las Pitiüses. En el caso de Eivissa, uno de cada cinco barcos y yates fondean ilegalmente sobre la planta, dañándola gravemente. Entre las zonas más afectadas se encuentra Talamanca, una de las tres playas urbanas de la capital ibicenca. Es precisamente esta última cala la que se ha convertido, presuntamente, en el nuevo centro de operaciones del empresario 'pirata' Evaristo Soler Cardona, quien antaño actuaba en la bahía de Porroig, al suroeste de la isla.

La presión social, policial y judicial le obligó a abandonar Porroig. Sin embargo, ha encontrado un nuevo escenario donde presuntamente continúa ejerciendo esta actividad ilícita. Ha sido la Asociación Amarristas de Talamanca la que le ha denunciado -este miércoles por la tarde- ante la Comandancia de la Guardia Civil de Sant Josep de sa Talaia a Evaristo Soler por la supuesta comisión de varios delitos, de acuerdo a la documentación consultada por elDiario.es. Fuentes del Instituto Armado confirman a este diario que la denuncia ha sido presentada correctamente y que van a investigar los hechos objeto de denuncia sobre el terreno.

Entre los hechos denunciados figuran la instalación de fondeos ilegales sobre posidonia, la apropiación indebida y el robo de estructuras de fondeo, la explotación económica ilícita, la invasión de la zona de baño balizada, la ocultación de matrículas, la contaminación acústica y la utilización de una embarcación auxiliar supuestamente robada. Asimismo, se le atribuyen daños y coacciones, como ha avanzado Diario de Ibiza. El abogado del denunciado no ha respondido a las preguntas de este diario.

Los afectados explican a este periódico que Evaristo Soler llevaría ejerciendo esta actividad ilegal en Talamanca desde al menos el verano de 2025. Disponen, además, de una grabación de 16 minutos donde se ve al denunciado fondear ilegalmente un barco, tal como figura en el atestado policial. La denuncia presentada ante el Instituto Armado documenta cómo el ‘pirata’, que ha sido condenado en el pasado por hechos similares, gestiona una red de fondeos ilegales en la bahía de Talamanca.

En la denuncia, los afectados sostienen que el denunciado instala de forma clandestina e ilegal 'muertos' —estructuras de hormigón utilizadas para el fondeo— que, presuntamente, sustraería a sus legítimos propietarios y colocaría sobre la posidonia, causando un grave daño ecológico a esta planta marina. La posidonia desempeña funciones esenciales para el ecosistema balear: oxigena el mar, captura grandes cantidades de dióxido de carbono, protege las playas frente a la erosión y sirve de hábitat a cientos de especies. Su conservación resulta, por tanto, esencial tanto para preservar la biodiversidad como para combatir el cambio climático.

La legislación protege la planta marina

Cabe recordar que, durante la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al frente del Govern –en coalición con Més per Mallorca y mediante un acuerdo de gobernabilidad con Podemos–, se aprobó el Decreto 25/2018 para la conservación de la Posidonia oceanica en el archipiélago balear. El artículo 13 de esta norma establece que las infracciones relacionadas con los daños a la planta marina pueden sancionarse tanto con arreglo a la normativa autonómica como a la estatal.

La Ley 5/2005, de 26 de mayo, para la conservación de los espacios de relevancia ambiental (LECO), describe en su artículo 51 como infracción grave acciones relacionadas con la obstrucción de la actuación de los agentes de la autoridad encargados de la vigilancia del espacio natural; la alteración de los procesos ecológicos que sean fundamentales para la integridad de los ecosistemas y las acciones que atenten de forma grave contra la flora, la fauna o la configuración geológica de los espacios naturales, siempre que el daño sea reversible. En su artículo 52, como muy grave las alteraciones deliberadas e irreversibles de los hábitats de los espacios naturales en contra de su normativa o planificación. El artículo 54 fija sanciones de entre 6001 y 100.000 euros para las infracciones graves y de 100.001 a 450.000 euros para las muy graves.

Por otro lado, el artículo 80.1.j) de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad califica como infracción grave el deterioro o alteración significativa de los componentes de hábitats prioritarios de interés comunitario, como la posidonia, mientras que el artículo 80.2 califica como muy grave si el daño causado al medio ambiente supera los 100.000 euros.

Estos daños incluyen prácticas como el uso de sustancias –vertidos y químicos– que alteren los ecosistemas; la destrucción o muerte de los hábitats de especies en peligro de extinción; introducción o comercio de especies exóticas o invasoras y fondeo permanente de buques-tanque en espacios protegidos. Las infracciones graves se sancionan con multas de entre 3001 y 200.000 euros, mientras que las muy graves oscilan en torno a los 200.001 y 2 millones de euros, sin perjuicio de que las comunidades autónomas puedan aumentar el importe máximo, como se desprende del artículo 81.

Además de la posible degradación del medio ambiente debido a los daños a la posidonia, la denuncia de la Asociación Amarristas de Talamanca también atribuye al denunciado la explotación lucrativa ilícita mediante el alquiler de estos amarres y el robo de materiales a otros navegantes. La denuncia subraya un entorno de coacción y amenazas hacia los usuarios locales para asegurar el control de la zona y evitar represalias legales. Los testimonios consultados por este diario han incluido, finalmente, pruebas audiovisuales que vinculan a varios colaboradores en las actividades delictivas desarrolladas por Evaristo Soler en Talamanca.

Ya fue condenado por hechos similares

Los supuestos delitos denunciados por la Asociación Amarristas de Talamanca fueron corroborados en sede judicial en un proceso distinto al denunciado, cuando el empresario ‘pirata’ todavía operaba en la bahía de Porroig. Ubicada en el suroeste de la isla, esta cala funciona como un puerto natural, y configuró su principal centro de operaciones clandestinas. El Juzgado de lo Penal número 2 de Eivissa condenó a seis meses de prisión por un delito de coacciones a Evaristo Soler a finales de enero de 2026, tal como avanzó elDiario.es.

El fallo consideró probado que Evaristo Soler Cardona pretendía cobrar a cada embarcación que llegaba a la bahía para fondear, pese a no contar con ningún tipo de autorización para ello. Además, la magistrada Martina Rodríguez también le condenó por haber quebrantado una medida cautelar (orden de alejamiento); por un delito de daños, así como al pago de diferentes multas, según la resolución judicial. El abogado del condenado no respondió a las preguntas de este diario, con la finalidad de incluir la versión del empresario ‘pirata’, más allá de lo que argumentó en la vista oral.

Les àncores d'embarcacions, vaixells i iots, quan es llancen sobre les praderies de Posidonia oceanica, continuen causant un dels impactes més perjudicials per a aquest valuós ecosistema marí. Es tracta d'una planta marina que exerceix funcions essencials per a la Mediterrània: oxigena el mar, captura grans quantitats de diòxid de carboni, protegeix les platges de l'erosió i serveix d'hàbitat a centenars d'espècies. La seva conservació és fonamental tant per a la biodiversitat com per a la lluita contra el canvi climàtic.

En el cas de l'arxipèlag balear, aquesta planta marina ocupa més de 591 quilòmetres quadrats, és a dir, més del 50% de tota la superfície de posidònia del litoral espanyol. A Eivissa, més del 21% dels fondejos il·legals es fan sobre la posidònia, segons Destrucción a toda costa 2026, el darrer informe de Greenpeace. Aquesta xifra podria ser encara més elevada, ja que el servei de vigilància i inspecció del Govern no pot controlar tots els fondejos. A més, les embarcacions canvien constantment d'ubicació, de manera que el nombre real de fondejos irregulars podria ser superior.

Ports de les Illes Balears –ens públic dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern– tenia previst implantar aquesta temporada turística tres nous camps de boies de baix impacte per reduir la pressió nàutica sobre les praderies afectades. Les boies ecològiques, o boies de baix impacte, són sistemes d'amarratge permanents dissenyats perquè les embarcacions puguin fondejar sense haver de llançar l'àncora al fons marí, evitant així danyar hàbitats sensibles com les praderies de Posidonia oceanica.

Estava previst instal·lar un camp de boies de baix impacte a Porroig i un altre a Cala d'Hort (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa), com també un tercer a l'Illa de l'Aire (Sant Lluís, Menorca). Tanmateix, els projectes s'han endarrerit i caldrà esperar, com a mínim, un any més, segons han confirmat fonts de la Conselleria que dirigeix Juan Manuel Lafuente. “Es troben en fase de tramitació i està previst que ja estiguin en funcionament la temporada vinent”, asseguren.

Les cales en pitjor estat

Inma Saranova, directora d'Ibiza Preservation, explica que, tot i que el febrer d'aquest any Ports de les Illes Balears va licitar la instal·lació de 25 boies ecològiques a Cala d'Hort i 24 a Porroig, el problema rau en “l'enorme distància que continua existint entre anunciar, projectar i executar”. “Considerem preocupant que dues zones amb tanta pressió com aquestes hagin arribat a aquesta temporada sense disposar d'aquesta infraestructura”, lamenta Saranova.

“De les zones que hem estudiat, Porroig, Cala Vedella i Talamanca són les que es troben en pitjor estat de conservació”, afirma Xisco Sobrado, llicenciat en Ciències Marines i tècnic de l'àrea marina del grup ecologista GEN-GOB. La primera és una petita cala d'uns 150 metres de longitud, plena de casetes varador, situada al sud-oest de l'illa, molt a prop d'Es Cubells i Es Jondal. Aquesta cala està molt malmesa, ja que, segons diversos estudis, almenys un 40% de la posidònia hi és morta.

Saranova també identifica la badia de Sant Antoni de Portmany entre les zones més afectades pel fondeig il·legal, d'acord amb les dades més actualitzades del Govern. En el cas de Formentera, afegeix, la zona més sensible és ses Illetes, situada dins del Parc Natural.

Almenys el 40% de la posidònia de la cala de Porroig està morta

Pel que fa a Cala Vedella, està situada al sud-oest de l'illa, entre es Caló d’en Real i es Caló de s’Oratge, encaixonada entre penya-segats i envoltada de turons coberts de pinedes. És una platja de sorra fina plena de petites botigues de records, bars i restaurants de cuina tradicional eivissenca. Aquest entorn es caracteritza per un creixement urbanístic que ha estat desordenat i els seus turons han quedat esquitxats per diferents promocions immobiliàries. És, a més, un indret molt desitjat pel turisme nàutic.

Pel que fa a Talamanca, és una de les platges urbanes de Vila –el topònim de la ciutat d’Eivissa–, una de les més afectades per la pressió nàutica, com també per la crisi climàtica. El mateix informe assenyala que podria quedar-li “amb prou feines deu anys d’existència” si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió. Aquesta platja, com passa amb altres de l’arxipèlag balear, pateix greument els impactes dels temporals. L’onatge arrasa constantment la passarel·la de fusta i les instal·lacions costaneres, fet que demostra “la inviabilitat de continuar guanyant metres al mar”, segons els ecologistes. Una situació similar es va produir en una altra platja urbana del municipi, ses Figueretes, on el temporal Harry va provocar una gran pèrdua de sorra i danys tant al passeig marítim com a la passarel·la de fusta.

A Talamanca, una de les platges urbanes d’Eivissa, li podrien quedar ‘amb prou feines deu anys d’existència’ si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió

“Talamanca és probablement l’exemple més evident”, argumenta Saranova. El camp de boies de baix impacte previst en aquesta platja, afegeix, permetria ordenar el fondeig amb uns 90 punts d’amarratge situats principalment sobre sorra; retirar els fondejos irregulars i evitar l’impacte de les àncores i les cadenes sobre la praderia. “Tanmateix, la manca de coordinació entre administracions ha fet que encara no estigui operatiu”, assegura.

La posidònia protegeix les platges

Cal recordar que les praderies de Posidonia oceanica funcionen com a barreres naturals contra l’onatge, tot i que estan en retrocés a causa dels fondejos il·legals i de la pesca d’arrossegament. A més, la biodiversitat marina i costanera també pateix un greu retrocés per la crisi climàtica i per la pressió humana en general. “En aquestes zones no hi hem percebut millores; el que hem observat és una tendència a empitjorar”, lamenta Sobrado, tècnic del GEN-GOB. Pel que fa a les zones que es troben en millor estat de conservació, el científic cita Cala Roja, una cala del sud-oest de l’illa caracteritzada pel to vermellós dels seus penya-segats.

La posidònia es veu afectada pels fondejos il·legals, la pesca d’arrossegament, la crisi climàtica i la pressió humana

En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al Govern –que va governar amb Més i mitjançant un acord de governabilitat amb Podem– es va aprovar el Decret 25/2018 per a la conservació de la Posidonia oceanica a l’arxipèlag balear. Tanmateix, les entitats ecologistes consultades consideren que, malgrat els avenços normatius, la supervivència d’aquest ecosistema “continua en risc”.

“Les causes són un model turístic que ignora la capacitat de càrrega, una gestió deficient de les aigües residuals –que continua tractant el mar com un abocador– i unes previsions climàtiques extremadament preocupants”, assenyala Amics de la Terra. Pel que fa a la pressió dels vaixells i els iots, aquesta entitat sosté que la situació “és crítica, especialment al sud-oest” de l’illa. “Eivissa suporta una de les majors pressions de fondeig de tota la Mediterrània”, lamenten.

Tres barques d'inspecció

El Govern disposa de tres embarcacions per desplegar el seu dispositiu de vigilància i inspecció del litoral d’Eivissa i Formentera, explica la Conselleria de la Mar. Està format per dues embarcacions destinades al servei de vigilància, inspecció i control del litoral, amb bases als ports d’Eivissa i de Sant Antoni de Portmany. A més, hi ha una tercera embarcació destinada al suport de les operacions portuàries al port de Portmany. Entre les seves funcions destaquen la detecció d’activitats irregulars, el control del lloguer il·legal d’embarcacions, la supervisió de fondejos no autoritzats, la comprovació de la documentació i de les autoritzacions administratives, com també la coordinació amb la resta d’administracions i cossos que desenvolupen funcions de vigilància al litoral.

Tres embarcacions del Govern inspeccionen les activitats irregulars, controlen el lloguer il·legal d’embarcacions i supervisen els fondejos no autoritzats

Durant el 2025 es van incoar 162 expedients sancionadors per infraccions relacionades principalment amb el xàrter nàutic il·legal, amb propostes de sanció per un import total de 471.600 euros. Pel que fa al 2026, a data de 8 de juliol, s’han iniciat 39 nous expedients i n’hi ha prop de 70 pendents d’incoació, una quinzena dels quals corresponen a inspeccions efectuades aquest any. A més, també s’ha aconseguit retirar anuncis irregulars d’allotjament en embarcacions i ofertes de lloguer d’embarcacions de llista setena publicades en plataformes digitals, després de les peticions adreçades als seus responsables.

Pel que fa a l’augment de la temperatura a la Mediterrània, afecta la posidònia perquè la seva supervivència comença a estar en perill a partir dels 28 graus. El 2025, en alguns punts de la costa balear i mediterrània es van superar els 30 graus. “De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre”, adverteix Amics de la Terra.

De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre

Amics de la Terra

Un pla integral de millora

En un informe anterior, diferents científics i entitats ecologistes van proposar implementar diverses mesures per garantir la protecció de la posidònia. Entre aquestes mesures hi ha la instal·lació de fondejos de baix impacte, d’acord amb criteris de capacitat de càrrega ambiental; l’establiment d’àrees de recuperació ambiental a les zones més degradades amb la prohibició de fondejar-hi; l’habilitació de fondejos fixos de baix impacte i d’ús social per als residents de la zona; la informació als navegants sobre la importància de no fondejar damunt la posidònia; la reducció del nombre d’embarcacions durant la temporada d’estiu i el decreixement turístic.

“S’han produït avenços, però l’aplicació encara és parcial i desigual”, afirma Saranova. La directora d’IbizaPreservation cita, entre els avenços positius, el reforç de la vigilància, la cartografia de les praderies, l’assessorament als navegants i el desenvolupament d’eines com Posidonia Maps o el Telèfon Posidònia, tot plegat en el marc del Decret 25/2018 de conservació de la planta. Així mateix, afegeix que hi ha camps de boies de baix impacte a ses Salines, s’Espalmador i es Caló de s’Oli, que en conjunt van acollir un total de 122 boies d’aquest tipus l’any 2025.

També valora positivament que l’Ajuntament d’Eivissa hagi allunyat de la costa el balisament de la zona de bany de Talamanca. “En ampliar l’espai abalisat s’impedeix el fondeig dins d’aquest perímetre i es protegeix una superfície més gran davant de fondejos il·legals o incontrolats”, reconeix. Així, recorda que és una actuació que “ajuda a reduir el risc immediat i demostra que les administracions poden actuar fins i tot quan les solucions de més abast es retarden”, dins de les competències municipals, ja que les de més abast són autonòmiques o estatals.

Matisa que el balisament protegeix la zona de bany, però “no ordena el conjunt de la badia ni estableix quantes embarcacions pot suportar ambientalment”. “Reclamem que el camp de Talamanca deixi de ser una promesa recurrent, que se’n garanteixi el finançament i que s’estableixi un calendari públic i verificable per a la seva execució”, insisteix Saranova.

En termes generals, la directora d’IbizaPreservation proposa aplicar una ordenació integral del fondeig basada en la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; la creació de zones específiques de recuperació als punts més degradats; una xarxa de fondejos socials de baix impacte per als residents; i, sobretot, un límit efectiu al nombre de vaixells i iots que es concentren simultàniament en determinades zones.

D’altra banda, recorda que Eivissa va assolir el 2025 un màxim històric de 3,39 milions de turistes. Davant d’aquestes xifres, instal·lar camps de boies de baix impacte pot contribuir a evitar que les àncores danyin directament la posidònia en determinades zones, però “no resol per si sol els altres efectes d’una concentració excessiva d’embarcacions, com els abocaments, el soroll submarí, els residus, les emissions i la saturació de l’espai marítim”.

Per tant, assenyala que en els darrers anys hi ha hagut millores pel que fa a la legislació, la vigilància, la informació i la tecnologia. El 2025, el Servei de Vigilància va dur a terme 181.468 actuacions a les Balears, un 40% més que l’any anterior. El percentatge mitjà de fondejos detectats sobre praderies va baixar del 6,8% al 6,4%. A més, hi ha una utilització més gran de la cartografia i de les aplicacions per part dels navegants.

Tanmateix, segons Saranova, les mesures de millora implantades no es reflecteixen prou a Eivissa, ja que l’illa continua tenint el percentatge més elevat de fondeig irregular sobre la planta de tot l’arxipèlag balear. Per això, considera que calen “solucions estructurals”. “La funció preventiva és molt important, però ha d’anar acompanyada d’una capacitat sancionadora suficient per evitar la reincidència”, afegeix.

Finalment, argumenta que cal passar d’una gestió principalment reactiva a una planificació preventiva: determinar la capacitat de càrrega ambiental de cada cala; limitar el nombre de vaixells i iots quan se superi aquest límit; completar amb urgència els camps de baix impacte pendents; reservar zones per a la recuperació de les praderies; reforçar la inspecció i les sancions, i oferir alternatives de fondeig social als residents. “La solució no pot consistir únicament a ordenar un nombre cada vegada més gran d’embarcacions; a les zones més saturades també cal reduir la pressió”, conclou.

Las anclas de embarcaciones, barcos y yates, cuando se lanzan sobre las praderas de Posidonia oceanica, continúan causando uno de los impactos más dañinos contra este valioso ecosistema marino. Se trata de una planta marina que realiza funciones esenciales para el Mediterráneo: oxigena el mar, captura grandes cantidades de dióxido de carbono, protege las playas frente a la erosión y alberga cientos de especies. Su conservación resulta esencial para la biodiversidad y para la lucha contra el cambio climático.

En el caso del archipiélago balear, esta planta marina concentra más de 591 kilómetros cuadrados, más del 50% de toda la superficie de posidonia del litoral español. En Eivissa, más del 21% de los fondeos ilegales se realizan sobre la posidonia, según Destrucción a toda costa 2026, el último informe de Greenpeace. El dato podría ser mayor, dado que el servicio de vigilancia e inspección del Govern no puede controlar todos los fondeos. Las embarcaciones, además, cambian constantemente de ubicación, por lo que la cifra real de fondeos irregulares podría ser superior.

Ports de les Illes Balears –ente público dependiente de la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua del Govern– iba a implantar esta temporada turística tres nuevos campos de boyas de bajo impacto para reducir la presión náutica sobre las praderas dañadas. Las boyas ecológicas o boyas de bajo impacto son sistemas de amarre permanentes diseñados para que las embarcaciones puedan fondear sin lanzar el ancla al fondo, evitando así dañar hábitats marinos sensibles como las praderas de Posidonia oceanica.

Se iba a colocar un campo de boyas de bajo impacto en Porroig y Cala d’Hort (Sant Josep de sa Talaia, en Eivissa), respectivamente, y otro en Illa de l’Aire (Sant Lluis, Menorca). Sin embargo, los proyectos se han retrasado y habrá que esperar al menos un año más, como confirman fuentes de la Conselleria que dirige Juan Manuel Lafuente. “Están en tramitación y está previsto que ya estén en funcionamiento la temporada que viene”, aseguran.

Las calas en peor estado

Inma Saranova, directora de Ibiza Preservation, explica que, pese a que en febrero de este año Ports de les Illes Balears licitó la implantación de 25 boyas ecológicas en Cala d’Hort y 24 en Porroig, el problema reside en “la enorme distancia que sigue existiendo entre anunciar, proyectar y ejecutar”. “Consideramos preocupante que dos zonas de tanta presión como estas hayan llegado a esta temporada sin contar con esta infraestructura”, lamenta Saranova.

“De las zonas que estudiamos, Porroig, Cala Vedella y Talamanca, son las que están en peor estado de conservación”, afirma Xisco Sobrado, licenciado en Ciencias Marinas y técnico del área marina del grupo ecologista GEN-GOB. La primera es una pequeña cala de unos 150 metros de largo repleta de casetas varadero, ubicada en el suroeste de la isla, muy cerca de Es Cubells y Es Jondal. Esta cala está muy dañada, pues al menos un 40% de la posidonia está muerta, según constataron diversos estudios. Saranova identifica también la bahía de Sant Antoni de Portmany entre las zonas más afectadas por el fondeo ilegal, de acuerdo a los datos más actualizados del Govern. En el caso de Formentera, añade, la zona más sensible es Ses Illetes, ubicada dentro del Parque Natural.

Al menos el 40% de la posidonia de la cala de Porroig está muerta

En lo que se refiere a Cala Vedella, está ubicada en el suroeste de la isla, entre Es Caló d’en Real y Es Caló de s’Oratge, encalada entre acantilados y rodeada de colinas cubiertas de pinares. Es una playa de arena fina repleta de pequeños souvenirs, bares y restaurantes de comida ibicenca tradicional. Este entorno se caracteriza por un crecimiento urbanístico que ha sido desordenado y cuyos montes han quedado salpicados por las diferentes promociones inmobiliarias. Es, además, un lugar muy deseado por el turismo náutico.

En cuanto a Talamanca, es una de las playas urbanas de Vila –el topónimo de la ciudad de Eivissa–, una de las más golpeadas por la presión náutica, así como por la crisis climática. El mismo informe señala que podrían quedarle “apenas diez años de existencia” si no se producen cambios drásticos en su gestión. Esta playa, como ocurre con otras del archipiélago balear, sufre gravemente los impactos de las borrascas. El oleaje arrasa constantemente la pasarela de madera y las instalaciones costeras, lo que demuestra “la inviabilidad de seguir conquistando metros al mar”, según los ecologistas. Algo similar ocurrió en otra playa urbana del municipio, en Ses Figueretes, donde la borrasca Harry provocó una gran pérdida de arena y daños tanto en el paseo marítimo como en la pasarela de madera.

A Talamanca, una de las playas urbanas de Ibiza, podrían quedarle 'apenas diez años de existencia' si no se producen cambios drásticos en su gestión

“Talamanca es probablemente el ejemplo más evidente”, argumenta Saranova. El campo de boyas de bajo impacto previsto en esta playa, añade, permitiría ordenar el fondeo con unos 90 puntos de amarre situados fundamentalmente sobre arena; retirar fondeos irregulares y evitar el impacto de anclas y cadenas sobre la pradera. “Sin embargo, la falta de coordinación entre administraciones ha hecho que todavía no esté operativo”, asegura.

La posidonia protege las playas

Cabe recordar que las praderas de Posidonia oceanica funcionan como barreras naturales contra el oleaje, pese a que están en retroceso debido a los fondeos ilegales, así como a la pesca de arrastre. Además, la biodiversidad marina y costera sufre graves retrocesos también por la crisis climática, así como por la presión humana, en general. “En estas zonas no hemos percibido mejoras, lo que hemos visto es una tendencia a empeorar”, lamenta Sobrado, técnico del GEN-GOB. En cuanto a las que están en mejor estado de conservación, el científico cita Cala Roja, una cala del suroeste de la isla caracterizada por el tono rojizo de sus acantilados.

La posidonia se ve afectada por los fondeos ilegales, la pesca de arrastre, la crisis climática y la presión humana

En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol en el Govern –que gobernó con Més y a través de un acuerdo de gobernabilidad con Podemos– se aprobó el Decreto 25/2018 para la conservación de la Posidonia oceanica en el archipiélago balear. Sin embargo, las entidades ecologistas consultadas consideran que, pese a los avances normativos, la supervivencia de este ecosistema “continúa en riesgo”.

“Las causas son un modelo turístico que ignora la capacidad de carga, una deficiente gestión de las aguas residuales –que sigue tratando el mar como un vertedero–, y unas previsiones climáticas extremadamente preocupantes”, señala Amics de la Terra. Respecto a la presión de barcos y yates, esta entidad sostiene que la situación “es crítica, especialmente en el suroeste” de la isla. “Eivissa soporta una de las mayores presiones de fondeo de todo el Mediterráneo”, lamentan.

Tres barcas de inspección

El Govern dispone de tres barcos para desplegar su dispositivo de vigilancia e inspección del litoral de Eivissa y Formentera, explica la Conselleria del Mar. Está formado por dos barcos destinados al servicio de vigilancia, inspección y control del litoral, con bases en los puertos de Eivissa y de Sant Antoni de Portmany. Además, hay una tercera embarcación destinada al apoyo de las operaciones portuarias en el puerto de Portmany. Entre sus funciones, destacan la detección de actividades irregulares, el control del alquiler ilegal de embarcaciones, la supervisión de fondeos no autorizados, la comprobación de la documentación y de las autorizaciones administrativas y la coordinación con el resto de administraciones y cuerpos que desarrollan funciones de vigilancia en el litoral.

Tres barcos del Govern inspeccionan las actividades irregulares, el control del alquiler ilegal de embarcaciones y la supervisión de fondeos no autorizados

Durante 2025 se incoaron 162 expedientes sancionadores por infracciones relacionadas principalmente con el chárter náutico ilegal, con propuestas de sanción por un importe total de 471.600 euros. En cuanto a 2026, a fecha de 8 de julio, se han iniciado 39 nuevos expedientes y hay cerca de 70 pendientes de incoación, una quincena de los cuales corresponden a inspecciones efectuadas este año. Además, también se ha logrado la retirada de anuncios irregulares de alojamiento en embarcaciones y de ofertas de alquiler de embarcaciones de lista séptima publicadas en plataformas digitales, tras los requerimientos dirigidos a sus responsables.

En cuanto al aumento de la temperatura en el Mediterráneo, afecta a la posidonia porque su supervivencia empieza a peligrar a partir de los 28 grados. En 2025, en algunos puntos de la costa balear y mediterránea se superaron los 30 grados. “De nada servirá proteger las praderas si no paramos inmediatamente el sobrecalentamiento causado por el modelo de producción y consumo del Norte Global, y que afecta la temperatura del Mediterráneo, marítima y terrestre, de forma directa”, advierte Amics de la Terra.

De nada servirá proteger las praderas si no paramos inmediatamente el sobrecalentamiento causado por el modelo de producción y consumo del Norte Global, y que afecta la temperatura del Mediterráneo, marítima y terrestre, de forma directa

Amics de la Terra

Un plan integral de mejora

En un informe anterior, diferentes científicos y entidades ecologistas propusieron implementar diferentes medidas para garantizar la protección de la posidonia. Entre ellas, la instalación de fondeos de bajo impacto, de acuerdo a criterios de capacidad de carga ambiental; establecer áreas de recuperación ambiental en las zonas más degradadas con la prohibición de fondear; habilitar fondeos fijos de bajo impacto y uso social para los residentes de la zona; informar a los navegantes sobre la importancia de no fondear encima de la posidonia; reducir el número de embarcaciones durante la temporada de verano y decrecer turísticamente.

“Se han producido avances, pero la aplicación es todavía parcial y desigual”, afirma Saranova. La directora de IbizaPreservation cita, entre los avances positivos, el refuerzo de la vigilancia, la cartografía de las praderas, el asesoramiento a navegantes y el desarrollo de herramientas como Posidonia Maps o el Teléfono Posidonia, todo ello al amparo del Decreto 25/2018, de conservación de la planta. Asimismo, añade que existen campos de boyas de bajo impacto en Ses Salines, s’Espalmador y es Caló de s’Oli, que en su conjunto albergaron un total de 122 boyas de este tipo en 2025.

También valora positivamente que el Ajuntament d'Eivissa haya alejado de la costa el balizamiento de la zona de baño de Talamanca. “Al ampliar el espacio balizado se impide el fondeo dentro de ese perímetro y se protege una mayor superficie frente a fondeos ilegales o incontrolados”, reconoce. Así, recuerda que es una actuación que “ayuda a reducir el riesgo inmediato y demuestra que las administraciones pueden actuar incluso cuando las soluciones de mayor alcance se retrasan”, dentro de las competencias municipales, pues las de mayor alcance son autonómicas y/o estatales.

Matiza que el balizamiento protege la zona de baño, pero “no ordena el conjunto de la bahía ni establece cuántas embarcaciones puede soportar ambientalmente”. “Reclamamos que el campo de Talamanca deje de ser una promesa recurrente, se garantice su financiación y se establezca un calendario público y verificable para su ejecución”, insiste Saranova.

En términos generales, la directora de IbizaPreservation propone aplicar una ordenación integral del fondeo basada en la capacidad de carga ambiental de cada cala; la creación de zonas específicas de recuperación en los puntos más degradados; una red de fondeos sociales de bajo impacto para residentes; y, sobre todo, un límite efectivo al número de barcos y yates que se concentran simultáneamente en determinadas zonas.

Por otro lado, recuerda que Eivissa alcanzó en 2025 un máximo histórico de 3,39 millones de turistas. Ante estas cifras, instalar campos de boyas de bajo impacto puede contribuir a evitar que las anclas dañen directamente la posidonia en determinadas zonas, pero “no resuelve por sí solo los demás efectos de una concentración excesiva de embarcaciones como los vertidos, el ruido submarino, los residuos, las emisiones y saturación del espacio marítimo”.

Por tanto, señala que en los últimos años ha habido mejoras en cuanto a la legislación, vigilancia, información y tecnología. En 2025, el Servicio de Vigilancia realizó 181.468 actuaciones en Balears, un 40% más que el año anterior. El porcentaje medio de fondeos detectados sobre praderas bajó del 6,8% al 6,4%. Además, hay una mayor utilización de cartografía y aplicaciones por parte de los navegantes.

Sin embargo, las medidas de mejora implantadas no se reflejan suficientemente en Eivissa, según Saranova, ya que la isla sigue teniendo el porcentaje más elevado de fondeo irregular sobre la planta en el archipiélago balear. Por eso, considera que se necesitan “soluciones estructurales”. “La función preventiva es muy importante, pero debe ir acompañada de una capacidad sancionadora suficiente para evitar la reincidencia”, añade.

Finalmente, argumenta que hay que pasar de una gestión principalmente reactiva a una planificación preventiva: determinar la capacidad de carga ambiental de cada cala; limitar el número de barcos y yates cuando se supere; completar con urgencia los campos de bajo impacto pendientes; reservar zonas para la recuperación de las praderas; reforzar la inspección y las sanciones y ofrecer alternativas de fondeo social a los residentes. “La solución no puede consistir únicamente en ordenar un número cada vez mayor de embarcaciones; en las zonas más saturadas también hay que reducir la presión”, concluye.

L'eclipsi solar que tindrà lloc el pròxim 12 d'agost ha revolucionat —encara més— el ja explotat sector turístic de Balears. Els preus dels allotjaments i les experiències vinculades al fenomen astronòmic [i que es venen com a «irrepetibles»] s'han disparat en aquestes dates en què el Consell d'Eivissa preveu que es produeixi un pic de visitants significatiu. En ple apogeu de la temporada, en un lloc presumptament magnètic —per a alguns espiritualment— com Eivissa, el ventall de negoci és molt ampli.

Està previst, per a aquella mateixa tarda de l'eclipsi, que al voltant de 5.000 persones sucumbeixin a la platja de s'Arenal de Sant Antoni a «una de les millors festes de la història de l'illa», segons un dels seus promotors, que va iniciar, juntament amb diversos socis residents, un projecte amb «molta il·lusió» fa un parell d'anys. Tot això, amb el beneplàcit —i els permisos necessaris— per part de l'Ajuntament de Sant Antoni i davant les queixes de grups i entitats ecologistes com Salvem sa Badia, la lluita de la qual consisteix a protegir els ecosistemes de la badia que alberga la platja urbana.

De moment, s'està esperant el permís de Costes per cedir l'espai, han informat des del Consistori a elDiario.es. Tot i així, des de fa aproximadament un mes es van començar a vendre entrades pel preu de 40 euros i, una vegada exhaurides, es van posar a la venda tiquets lleugerament més cars: 45 euros (n'hi ha d'altres per 35 euros que obliguen a entrar abans d'una determinada hora límit). Aquest diari ha consultat amb la Demarcació la sol·licitud de permisos sense haver obtingut resposta de l'organisme en el moment en què es publica aquest reportatge.

El cartell d'Ibiza Feels Like (com s'ha batejat l'esdeveniment) inclou dj's de la música house com Franky Rizardo que als promotors els ha costat esforç —mental i econòmic— aconseguir, expressen a aquest diari entre nervis. Sobretot, per la «pressió» que diuen haver patit des que van començar a idear un esdeveniment que just ha coincidit amb la temporada, però que haurien fet «igualment» si l'eclipsi hagués caigut al març o en un altre mes d'hivern, asseguren.

La filosofia és que els aficionats a l'electrònica en puguin gaudir «a l'aire lliure» i a un preu una mica més permissiu que a les discoteques tradicionals, a les quals per accedir cal pagar al voltant de 80 euros —de vegades les entrades superen els cent—, depenent de l'esdeveniment i de la reputació dels artistes a càrrec.

Privatització d'espais públics

No és la primera concessió que fa a la platja la institució municipal aquest estiu. Ni tampoc en temporades anteriors. La privatització d'espais públics —principalment platges— per a la celebració d'esdeveniments a càrrec de diferents empreses al municipi es repeteix des de fa anys.

El setembre de 2023 el grup socialista, a l'oposició —l'actual govern municipal és exclusivament del PP—, denunciava públicament una festa privada a Cala Gracioneta —i, per tant, que impedia el pas als ciutadans que volien accedir a la petita cala i no tenien entrada— amb el grup de música electrònica alemany Keinemusik com a protagonista.

Amb l'excusa que es va organitzar a benefici de l'Associació de Persones amb Necessitats Especials d'Eivissa i Formentera (Apneef), l'aforament del xiringuito —propietat del grup Mambo, que des de la temporada passada té també la propietat de l'antic xiringuito de la platja veïna i que no ha contestat a la petició d'informació d'elDiario.es—, d'unes 400 persones, es va acabar estenent per tota la superfície de sorra fins a la vora, com va publicar en aquell moment Diario de Ibiza.

Des del Grup Mambo han explicat a elDiario.es que la vetllada solidària ja no se celebra allí i que gràcies a ella van aconseguir «treure de la fallida» l'associació. En aquest sentit, han recordat declaracions de la presidenta i la gerent d'aquesta ONG pitiüsa, Susi Fresneda i Carmen Boned, que van assegurar que l'any 2023 Mambo i Keinemusic van aconseguir l'«impossible», treure l'entitat dels «números vermells» en què es trobava, afegeixen des del grup empresarial.

Un ecosistema delicat

Es tracta, a més, tant en aquesta part del litoral com en el cas de s'Arenal, més a prop del nucli de població d'aquest poble d'Eivissa, d'espais naturals que, tot i no estar estrictament protegits, sí que alberguen ecosistemes delicats. «A la badia és temporada de nidificació d'aus i ho continuarà sent quan es produeixi l'eclipsi», explica Fran Tienda, president de Salvem sa Badia. «El renou afecta el primer vol dels polls, que és en aquesta època», afegeix.

Entre aquestes aus hi ha el virot (o baldriga balear), una de les aus més amenaçades d'Europa, que nidifica exclusivament a Balears i només té una cria a l'any. Per aquests motius de risc està classificada en perill d'extinció al Catàleg Nacional d'Espècies Amenaçades.

Entre les aus que es poden veure afectades per les festes en espais naturals hi ha el virot, una de les espècies més amenaçades d'Europa, que només nidifica a les illes i que té una cria a l'any

L'associació ecologista ha denunciat davant l'Ajuntament de Sant Antoni —mitjançant un registre d'entrada al qual ha tingut accés elDiario.es— la permissió de la celebració de l'esdeveniment, al qual la institució de moment no ha respost. Els ecologistes van presentar recentment al·legacions per la contaminació per part de l'hotel-discoteca O Beach, situat a la mateixa badia, i per la celebració, a principis de juliol també a la platja de s'Arenal, de l'Ibiza Global Festival.

Ara, les crítiques són més grans perquè l'espai públic es destina a un esdeveniment de pagament. No només les espècies de l'entorn pateixen les molèsties pel renou i les llums, també els veïns han expressat el seu malestar. L'impacte sobre el descans veïnal, la seguretat, la contaminació acústica i lumínica i l'acumulació de residus a la platja urbana són conseqüències directes d'aquestes celebracions, destinades principalment a turistes.

L'eclipsi: un reclam massiu

La pàgina oficial de Feels Like Ibiza mostra un compte enrere per al dia de l'eclipsi, un reclam turístic molt potent —no es repetia un esdeveniment similar des de principis del segle XX ni es repetirà durant generacions— i que concentrarà a l'illa aglomeracions de visitants.

Mentrestant, continuen els preparatius per a la festa a l'arenal, que, defensen els promotors, comptarà amb la seva pròpia seguretat privada i amb autobusos llançadora des de punts com l'skatepark de Can Coix per «no saturar» —encara més— els serveis públics ni massificar el centre de Sant Antoni.

Comptaran, això sí, amb el suport de dispositius dels cossos de seguretat amb competència al municipi, Policia Local i Guàrdia Civil. Tot i que un dels problemes crònics de l'illa és la manca d'agents per donar cobertura a una població que pràcticament es triplica durant la temporada estival.

El terme municipal concentra la majoria poblacional a Sant Antoni, però també té extensió rural i zones naturals com el mirador de sa Penya Esbarrada o l'entorn de Punta Galera on hi pot haver acumulació de persones atretes per l'atractiu d'observar des d'allà l'eclipsi solar, que succeirà al voltant de les nou menys quart del vespre, coincidint amb la posta de sol.

Una àmplia oferta d'oci

Salvem sa Badia, en aquest sentit, ha sol·licitat accedir als expedients administratius tant d'aquest festival com del que es va celebrar a principis de juliol per revisar les autoritzacions concedides i comprovar si compleixen la normativa aplicable.

L'associació ecologista va criticar amb duresa l'ampliació del festival d'electrònica celebrat a principis de juliol, que ha augmentat les seves dues jornades d'anys anteriors a tres.

La música, en aquest cas, hauria impedit el descans en habitatges de tot l'entorn de la badia, inclosa la zona de Cala de Bou, on, fins i tot, en cases ben aïllades acústicament —assenyalen els ecologistes— i amb les finestres tancades, es van arribar a registrar prop de 90 decibels en plena matinada. Els promotors de la festa no han contestat als missatges d'elDiario.es en el moment de publicació de l'article.

Tot això, en un panorama en què l'oci nocturn és un dels pilars principals de l'oferta turística, amb beach clubs i hotels-discoteca que discorren al llarg de tota la costa municipal i insular. De manera més exagerada a Sant Antoni, on aquest nínxol de negoci suposa una font important d'ingressos del teixit empresarial.

Els agents socials fan així un recordatori: l'illa ja disposa d'una àmplia oferta d'oci vinculada a la música electrònica i per això es rebutja amb més força que platges com s'Arenal s'utilitzin per celebrar macroesdeveniments. Aquests espais naturals —on hi ha posidònia oceànica i hi habiten aus en perill d'extinció—, aleshores, haurien de quedar al marge d'aquest tipus d'activitats.

El PSOE també va fer públiques les seves crítiques en un comunicat després de l'esdeveniment, en què denunciava «la sobreoferta d'oci nocturn i de macrofestes». Celebrar-les suposa una manera, observen els socialistes, de «perpetuar» un model turístic «esgotat».

L'esforç de les institucions se centra teòricament a liquidar el turisme d'excessos que ha dominat el sector empresarial del municipi des de fa cinc dècades. Però la temporada continua sent, per ara, any rere any, un paisatge de festes en vaixells, discoteques a l'aire lliure i xiringuitos de costa amb cada vegada més llicències per demanar als consumidors preus desorbitats.

El eclipse solar que tendrá lugar el próximo 12 de agosto ha revolucionado -aún más- el ya explotado sector turístico de Balears. Los precios de alojamientos y experiencias vinculadas al fenómeno astronómico [y que se venden como “irrepetibles”] se han disparado en esas fechas en las que el Consell d'Eivissa prevé que se dé un pico de visitantes significativo. En pleno apogeo de la temporada, en un lugar presuntamente magnético -para algunos espiritualmente- como Eivissa, el abanico de negocio es muy amplio.

Está previsto, para esa misma tarde del eclipse, que alrededor de 5.000 personas sucumban en la playa de s’Arenal de Sant Antoni a “una de las mejores fiestas de la historia de la isla”, según uno de sus promotores que inició, juntos a varios socios residentes, un proyecto con “mucha ilusión” hace un par de años. Todo esto, con el beneplácito -y los permisos necesarios- por parte del Ayuntamiento de Sant Antoni y frente a las quejas de grupos y entidades ecologistas como Salvem Sa Badia, cuya lucha consiste en proteger los ecosistemas de la bahía que alberga la playa urbana.

De momento, se está esperando el permiso de Costas para ceder el espacio, han informado desde el Consistorio a elDiario.es. Aun así, desde hace aproximadamente un mes se empezaron a vender entradas por el precio de 40 euros y, una vez agotadas, se pasó a poner a la venta tickets ligeramente más caros: 45 euros (hay otros por 35 euros que obligan a entrar a determinada hora límite). Este diario ha consultado con la Demarcación la solicitud de permisos sin haber obtenido respuesta del organismo en el momento en que se publica este reportaje.

El cartel de Ibiza Feels Like (como se ha bautizado el evento) incluye dj's de la música house como Franky Rizardo que a los promotores les ha costado esfuerzo -mental y económico- conseguir, expresan a este diario entre nervios. Sobre todo, por la “presión” que dicen haber sufrido desde que empezaron a idear un evento que justo ha coincidido con la temporada, pero que hubieran hecho “igualmente” si el eclipse hubiera caído en marzo u otro mes de invierno, aseguran.

La filosofía es que los aficionados a la electrónica puedan disfrutar de ella “al aire libre” y a un precio un poco más permisivo que en las discotecas tradicionales, a las que para acceder hay que pagar alrededor de 80 euros -a veces las entradas superan los cien-, dependiendo del evento y de la reputación de los artistas a cargo.

Privatización de espacios públicos

No es la primera concesión que hace en la playa la institución municipal este verano. Ni tampoco anteriores. La privatización de espacios públicos -principalmente playas- para la celebración de eventos a cargo de distintas empresas en el municipio se lleva repitiendo durante años.

En septiembre de 2023 el grupo socialista, en la oposición -el actual gobierno municipal es exclusivamente del PP-, denunciaba públicamente una fiesta privada en Cala Gracioneta -y, por lo tanto, que impedía el paso a los ciudadanos que querían acceder a la pequeña cala y no tenían entrada- con el grupo de música electrónica alemán Keinemusik como protagonista.

Con la idea de que se organizó a beneficio de la Asociación de Personas con Necesidades Especiales de Eivissa y Formentera (Apneef), el aforo del chiringuito -propiedad del grupo Mambo, que desde la temporada pasada tiene también la propiedad del antiguo chiringuito de la playa vecina-, de unas 400 personas, se terminó extendiendo por toda la superficie de arena hasta la orilla, como publicó en ese momento Diario de Ibiza.

Desde el Grupo Mambo han explicado a elDiario.es que la velada solidaria ya no se celebra allí y que gracias ella lograron “sacar de la bancarrota” a la asociación. En ese sentido, han recordado declaraciones de la presidenta y la gerente de esta ONG pitiusa, Susi Fresneda y Carmen Boned, quienes aseguraron que en 2023 Mambo y Keinemusic lograron lo “imposible”, sacar a la entidad de los “números rojos” en los que se encontraban, añaden desde el grupo empresarial.

Un ecosistema delicado

Se trata, además, tanto esta parte del litoral como en el caso de s’Arenal, más cerca del núcleo poblacional de este pueblo de Eivissa, de espacios naturales que, a pesar de no estar estrictamente protegidos, sí que albergan ecosistemas delicados. “En la bahía es temporada de nidificación de aves y seguirá siéndolo cuando se produzca el eclipse-”, explica Fran Tienda, presidente de Salvem Sa Badia. “El ruido afecta al primer vuelo de los pollos que es en esta época”, añade.

Entre estas aves se encuentra el ‘virot’ (o pardela balear), una de las aves más amenazadas de Europa, que nidifica exclusivamente en Balears y solo tiene una cría al año. Por estos motivos de riesgo está clasificada en peligro de extinción en el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas.

Entre las aves que pueden verse afectadas por las fiestas en espacios naturales está el virot, una de las especies más amenazadas de Europa, que solo nidifica en las islas y que tiene una cría al año

La asociación ecologista ha denunciado ante el Ayuntamiento de Sant Antoni -mediante un registro de entrada al que ha accedido elDiario.es- la permisión de la celebración del evento y al que la institución de momento no ha respondido. Los ecologistas presentaron recientemente alegaciones por la contaminación por parte del hotel-discoteca O Beach, ubicado en la misma bahía y por la celebración, a principios de julio también en la playa de s’Arenal, del Ibiza Global Festival.

Ahora, las críticas son mayores porque el espacio público se destina a un evento de pago. No solo las especies del entorno sufren las molestias por el ruido y las luces, también los vecinos han expresado su malestar. El impacto sobre el descanso vecinal, la seguridad, la contaminación acústica y lumínica y la acumulación de residuos en la playa urbana son consecuencias directas de estas celebraciones, destinadas principalmente a turistas.

El eclipse: un reclamo masivo

La página oficial de Feels Like Ibiza muestra una cuenta atrás para el día del eclipse, un reclamo turístico muy potente -no se repetía un evento similar desde principios del siglo XX ni se repetirá durante generaciones- y que concentrará en la isla aglomeraciones de visitantes.

Mientras tanto, siguen los preparativos para la fiesta en el arenal, que, defienden los promotores, contará con su propia seguridad privada y con buses lanzadera desde puntos como el skatepark de Can Coix para “no saturar” -aún más- los servicios públicos ni masificar el centro de Sant Antoni.

Contarán, eso sí, con el apoyo de dispositivos de los cuerpos de seguridad con competencia en el municipio, Policía Local y Guardia Civil. Aunque uno de los problemas crónicos de la isla es la falta de agentes para dar cobertura a una población que prácticamente se triplica en la temporada estival.

El término municipal concentra la mayoría poblacional en Sant Antoni, pero también tiene extensión rural y zonas naturales como el mirador de sa Penya Esbarrada o el entorno de Punta Galera donde puede haber acumulación de personas atraídas por el atractivo de observar desde allí el eclipse solar, que sucederá en torno a las nueve menos cuarto de la noche, coincidiendo con el atardecer.

Una amplia oferta de ocio

Salvem Sa Badia, en ese sentido, ha solicitado acceder a los expedientes administrativos tanto de este festival como del que se celebró a principios de julio para revisar las autorizaciones concedidas y comprobar si cumplen con la normativa aplicable.

La asociación ecologista criticó con dureza la ampliación del festival de electrónica celebrado a principios de julio, que ha aumentado sus dos jornadas de años anteriores a tres. La música, en este caso, habría impedido el descanso en viviendas de todo el entorno de la bahía, incluida la zona de Cala de Bou, donde, incluso, en casas bien aisladas acústicamente -señalan los ecologistas- y con las ventanas cerradas, se llegaron a registrar cerca de 90 decibelios en plena madrugada. Los promotores de la fiesta no han contestado a los mensajes de elDiario.es en el momento de publicación del artículo.

Todo esto, en un panorama en que el ocio nocturno es uno de los pilares principales de la oferta turística, con beach clubs y hoteles-discoteca que discurren a lo largo de toda la costa municipal e insular. Más exageradamente en Sant Antoni, donde este nicho de negocio supone una fuente importante de ingresos del tejido empresarial.

Los agentes sociales hacen así un recordatorio: la isla ya dispone de una amplia oferta de ocio vinculada a la música electrónica y por eso se rechaza con más fuerza que playas como s'Arenal se utilicen para celebrar macroeventos. Estos espacios naturales -donde hay posidonia oceánica y habitan aves en peligro de extinción-, entonces, deberían quedar al margen de este tipo de actividades.

El PSOE también hizo públicas sus críticas en un comunicado tras el evento en el que denunciaba “la sobreoferta de ocio nocturno y de macrofiestas”. Celebrarlas supone un modo, observan los socialistas, de “perpetuar” un modelo turístico “agotado”.

El esfuerzo de las instituciones se centra teóricamente en liquidar el turismo de excesos que ha dominado el sector empresarial del municipio desde hace cinco décadas. Pero la temporada sigue siendo, por ahora, año tras año, un paisaje de fiestas en barcos, discotecas al aire libre y chiringuitos de costa con cada vez más licencias para pedir a los consumidores precios desorbitados.

Passen de les set de l'horabaixa al Parc Natural de ses Salines. La calor és sufocant: l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) manté l'alerta groga per temperatures extremament altes. Alguns usuaris prenen el sol; d'altres es resguarden sota els para-sols que han dut dels seus apartaments o hotels. Grups d'amics juguen a cartes, parelles conversen davant la mar, mentre que altres prefereixen refrescar-se amb un bany per suportar millor els trenta graus que marca el termòmetre, amb una sensació tèrmica encara més elevada a causa de la humitat. D'altres es dirigeixen cap als beach clubs de la platja quan encara queda més d'una hora per gaudir de la posta de sol.

Un dels punts de més massificació del parc natural és sa Trinxa, més coneguda com la platja de ses Salines, la més emblemàtica de l'espai protegit. S'estima que cada dia d'estiu accedeixen al parc més de 15.000 visitants, com també uns 6.500 vehicles diaris, en una illa amb 164.265 habitants censats. A partir de la segona setmana de juliol comença la temporada alta a Eivissa i Formentera, fet que comporta una gran afluència de turistes a pràcticament tots els racons de les illes, excepte als més recòndits. Aquest és el segon estiu que la major de les Pitiüses aplica la limitació d'entrada de vehicles. Tot i això, a aquestes altures de juliol, la saturació de motos i cotxes continua sent un repte pendent de resoldre per a les institucions.

Si el visitant es desplaça a una de les platges del parc natural amb cotxe, la manera més ràpida és pagar set euros a l'aparcament d'Ibifor, l'empresa creada a començaments dels anys setanta com a braç urbanístic de Salinera Española i que, avui dia, gestiona diversos negocis relacionats amb diferents serveis turístics. Si s'hi intenta accedir sense pagar, és pràcticament impossible aparcar a les zones habilitades, a causa de l'acumulació de motos, cotxes i autocaravanes. L'opció més sostenible és utilitzar el transport públic: hi ha dues línies que arriben a ses Salines, l'A7 des de Vila –topònim amb què es coneix la ciutat d'Eivissa–, amb una freqüència de pas de cada mitja hora durant la temporada turística, i la P3, que també surt de la ciutat, però amb menys expedicions.

Un grup de tres joves reconeix que ha vingut a l'illa sobretot per la festa. “El taxista que ens va dur a O Beach ens va recomanar aquesta cala”, explica una d'elles, que afegeix que va ser aquest mateix treballador qui els va explicar que es tracta d'una cala integrada dins un parc natural i que, per tant, gaudeix d'una protecció especial. En aquest quilòmetre i mig d'arena hi ha quatre beach clubs, és a dir, restaurants d'alta gamma. Alguns ofereixen música electrònica, còctels i serveis de platja –hamaques o llits balinesos amb para-sol– que ocupen la meitat o més de la superfície de la platja. En alguns d'aquests establiments s'hi ofereixen ampolles de vi d'entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d'entre 100 i 300 euros el quilo. Aquesta és la “recepta màgica” que promouen les institucions públiques: reduir la massificació apostant pel turisme de luxe.

En aquest quilòmetre i mig d'arena hi ha quatre beach clubs que ocupen la meitat o més de la platja. Hi ofereixen ampolles de vi d'entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d'entre 100 i 300 euros el quilo

Queixes per la quantitat de negocis

Abril i Aina són dues turistes andorranes –de 18 i 28 anys, respectivament– que passen uns dies a l'illa allotjades a ca la seva cosina, resident a Eivissa. És el quart any que hi estiuegen. “Fa quatre dies que som aquí. Hi ha molta gent, però nosaltres també som turistes”, comença dient l'Abril. La seva germana considera que l'any passat, durant la primera setmana de juliol, hi havia molta menys gent. “No anam de discoteques, però sí que hem notat la diferència pel que fa al trànsit i a les platges”, afegeix n'Aina. “Hi ha trànsit a totes hores, en comparació amb l'any passat i els dos anteriors”, opina n'Abril.

Se'ls explica que aquesta és la segona temporada turística en què el Consell Insular aplica la limitació de l'entrada de vehicles a l'illa. “No ho hem notat. Hem sortit cap a ses Salines al migdia, pensant que hi hauria poc trànsit, i ha estat tot el contrari”, afirma n'Aina. Han triat aquesta platja, que ja coneixien, per la seva bellesa paisatgística i natural. Tanmateix, lamenten que, probablement pel fet de ser tan coneguda, estigui “massificada” i consideren que, en formar part d'un parc natural, hauria d'estar més ben cuidada. També es queixen de la quantitat de beach clubs que hi ha al llarg de la cala. “L'entorn no s'ho mereix”, argumenta n'Aina.

Pràcticament tots els establiments s'ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gestió, que destaca que molts d'ells estan construïts sobre dunes litorals amb savines, considerades un hàbitat prioritari. A més de ses Salines –situada a l'extrem sud d'Eivissa–, han visitat altres platges i cales del nord i del nord-est de l'illa. “Hi estem més tranquil·les, tot i que continua havent-hi gent”, diu n'Aina. La seva germana afegeix que, potser, el perfil dels visitants d'aquella zona és més local i que tendeix a evitar els indrets més turistificats.

Pràcticament tots els establiments s'ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gestió, que destaca que molts d'ells estan construïts sobre dunes litorals amb savines, considerades un hàbitat prioritari

Fonts del Consell Insular expliquen que el ple de la institució acaba d'aprovar una proposta d'Unides Podem per instar el Govern a aprovar la limitació de l'entrada de vehicles al Parc Natural de ses Salines de cara a l'inici de la temporada turística del 2027. Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Territori, Ordenació Turística, Mobilitat, Infraestructures Viàries i Lluita contra l'Intrusisme, va explicar a Diario de Ibiza que la mesura no estaria a punt per a l'estiu del 2026. El diari local assenyala que la Conselleria de Medi Natural està redactant, en aquests moments, l'esborrany del pla que ha de regular els usos en aquesta àrea protegida, amb el qual s'hauran de determinar els espais habilitats per a l'estacionament, com també la seva capacitat màxima, abans d'aplicar la limitació d'entrada.

Espai protegit

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera es regeix pel Pla de Gestió Natura 2000, que per a aquest espai protegit abasta una superfície de més de 16.000 hectàrees, majoritàriament marines. L'extensió de les praderies de Posidonia oceanica dins l'àmbit de l'espai protegit arriba a un total de 4.864,21 hectàrees dins la Zona Especial de Conservació (ZEC). Això representa més del 36% de la superfície marina total de l'espai protegit. Tanmateix, s'estima que la gran praderia situada al parc de ses Salines–es Freus, entre Eivissa i Formentera, té una extensió aproximada de 700 quilòmetres quadrats. Aquestes praderies submarines són mil·lenàries, de creixement molt lent, i estan declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El document adverteix que la posidònia d'aquestes zones està en regressió a causa de la forta pressió provocada pel fondeig de vaixells, embarcacions i iots.

El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera alberga milers d'hectàrees de posidònia. Aquestes praderies submarines són mil·lenàries, de creixement molt lent, estan declarades patrimoni de la humanitat i es troben en regressió a causa de la forta pressió del fondeig de vaixells, embarcacions i iots

El document assenyala que caldria un pla de mobilitat global i identifica la manca d'un control integral per a tot l'espai protegit. Aquest pla hauria d'incloure tots els mitjans de transport –terrestres i marítims–, regular aspectes com els aparcaments, el transport públic, els fondejos i els punts d'amarratge, com també evitar la degradació dels hàbitats i la pèrdua de qualitat del paisatge a causa de la turistificació. D'altra banda, el pla lamenta que, en el cas d'Eivissa, hi hagi poc control sobre la xarxa de camins i que l'estacionament sigui un greu problema, no només perquè les àrees habilitades siguin insuficients, sinó també perquè els visitants aparquen en zones no autoritzades.

El pla de gestió proposa analitzar la capacitat d'acollida recreativa dels hàbitats i avaluar les necessitats reals d'accés i estacionament; planteja regular l'accés restringint-lo exclusivament als itineraris habilitats i autoritzats per a vianants i vehicles no motoritzats; prohibir la circulació de vehicles de motor fora dels itineraris autoritzats, i dissenyar i executar una xarxa de senders a les zones de platja on encara no s'ha actuat per protegir el sistema dunar. Aquest darrer punt fa referència als trams pendents d'actuació, ja que actualment ja existeix una xarxa de passarel·les i senders a les platges de ses Salines i es Cavallet, instal·lada per canalitzar l'accés i reduir el trepig de les dunes. L'hàbitat de dunes litorals amb savines ocupa unes 247,70 hectàrees a tot l'àmbit de la Zona Especial de Conservació (ZEC).

Els governs poden establir limitacions

Pel que fa a les competències per regular la mobilitat en aquest espai protegit, aquestes es reparteixen entre els respectius consells insulars d'Eivissa i Formentera i el Govern de les Illes Balears, en funció del nivell de planificació i de la naturalesa de la mesura. L'Executiu autonòmic té les competències sobre els plans directors sectorials (PDS), entre els quals hi ha el Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears. A més, a través de la Conselleria de Medi Natural, és el responsable de la planificació de la conservació i la gestió dels espais naturals protegits, fet que inclou l'aprovació dels programes d'activitats del parc.

D'altra banda, els consells insulars d'Eivissa i Formentera tenen competències clau en matèria d'ordenació territorial a través dels plans territorials insulars (PTI). El pla de gestió detalla que el Consell de Formentera –que també exerceix les competències d'ajuntament– és l'encarregat d'aplicar anualment la regulació del trànsit a la zona de ses Illetes –la platja més coneguda del parc– durant l'estiu, gestionant les casetes de control i la informació sobre els aparcaments.

Per tant, mentre que el Govern marca la política general de transport i medi ambient en l'àmbit autonòmic, els consells insulars tenen la capacitat d'implementar mesures concretes de regulació del trànsit i de la mobilitat a les seves respectives illes. El pla de gestió de ses Salines d'Eivissa i Formentera assenyala que l'actual situació de sobresaturació exigeix un pla estratègic de mobilitat global que integri tots els mitjans de transport i reguli aspectes com els aparcaments i el transport públic.

Son pasadas las siete de la tarde en el Parque Natural de Ses Salines. El calor es abrasador: la Agencia Estatal de Meteorología (AEMET) mantiene la alerta amarilla por temperaturas extremas elevadas. Algunos usuarios toman el sol; otros se resguardan bajo las sombrillas que han traído desde sus apartamentos u hoteles. Grupos de amigos juegan a cartas, parejas charlan frente al mar, mientras otros prefieren unirse a los bañistas para sobrellevar mejor los treinta grados que marca el termómetro, con sensación térmica algo superior debido a la humedad. Otros se dirigen hacia los beach clubs de playa cuando todavía queda algo más de una hora para disfrutar de la puesta de sol.

Uno de los puntos de masificación del parque natural es Sa Trinxa, más conocida como playa de Ses Salines, la más famosa del espacio protegido. Se estima que cada día de verano acceden al parque más de 15.000 visitantes, así como unos 6.500 vehículos diarios, en una isla con 164.265 personas censadas. A partir de la segunda semana de julio empieza la temporada alta en Eivissa y Formentera, lo que implica alta afluencia de turistas en prácticamente todos los rincones de las islas, excepto en los más recónditos. Este es el segundo verano en que la mayor de las Pitiüses aplica la limitación de entrada de vehículos. No obstante, a estas alturas de julio la saturación de motos y coches continúa siendo un reto a resolver para las instituciones.

Si el visitante se desplaza a una de las playas del parque natural en coche, el modo más rápido es pagar siete euros en el aparcamiento de Ibifor, la empresa creada a comienzos de los 70 como brazo urbanístico de Salinera Española, y que a día de hoy tiene varios negocios relacionados con diferentes servicios turísticos. Si intenta acceder sin pagar, es prácticamente imposible aparcar en las zonas habilitadas para ello, debido a la acumulación de motos, coches y autocaravanas. La opción más sostenible es coger el transporte público: hay dos líneas que llevan a Ses Salines, la A7 desde Vila –topónimo para referirse a la ciudad de Eivissa–, con frecuencias cada media hora en temporada turística, o la P3, que también sale desde la ciudad, pero con menos trayectos.

Un grupo de tres chicas jóvenes reconocen que están de visita en la isla sobre todo por la fiesta. “El taxista que nos llevó a O Beach nos recomendó esta cala”, explica una de ellas, quien añade que fue este trabajador quien les explicó que se trata de una cala integrada en un parque natural, por lo que tiene una protección especial. En este kilómetro y medio de extensión de arenal hay cuatro beach clubs, es decir, restaurantes de alta gama. Algunos de ellos ofrecen música electrónica, cocktails y servicios de playa –hamacas y/o camas balinesas con sombrilla– que ocupan la mitad o más de la playa. En alguno de estos negocios ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champán a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo. Es la ‘receta mágica’ que se está promoviendo desde las instituciones públicas: reducir la masificación apostando por el turismo de lujo.

En este kilómetro y medio de extensión de arenal hay cuatro beach clubs que ocupan la mitad o más de la playa. Ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champán a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo

Quejas por la cantidad de negocios

Abril y Aina son dos turistas andorranas –18 y 28 años, respectivamente– que están unos días en la isla alojadas por su prima, residente en la isla. Es su cuarto año veraneando en Eivissa. “Llevamos cuatro días. Hay mucha gente, pero nosotras también somos turistas”, empieza diciendo Abril. Su hermana cree que el año pasado, durante la primera semana de julio, había mucha menos gente. “No salimos de discotecas, pero sí que lo hemos notado respecto al tráfico y en las playas”, añade Aina. “Hay tráfico a todas horas, comparado con el año pasado y los dos anteriores”, opina Abril.

Se les explica que es la segunda temporada turística en que el Consell Insular aplica la limitación de la entrada de vehículos en la isla. “No lo hemos notado. Hemos salido al mediodía hacia Ses Salines, pensando que habría poco tráfico, y ha sido todo lo contrario”, afirma Aina. Han escogido esta playa, que ya conocían, por su belleza paisajística y natural. Sin embargo, lamentan que, probablemente por ser tan conocida, está “masificada” y que estando integrada en un parque natural, debería estar más cuidada. Se quejan, por otra parte, de la cantidad de beach clubs que hay a lo largo y ancho de la cala. “El entorno no se lo merece”, argumenta Aina.

Prácticamente todos los establecimientos se sitúan directamente sobre los sistemas dunares, según el plan de gestión, que destaca que muchos de ellos están construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas hábitat prioritario. Además de en Ses Salines –situada en el extremo sur de Eivissa–, han estado en otras playas y calas del norte y noreste de la isla. “Estamos más tranquilas, aunque sigue habiendo gente”, dice Aina. Su hermana añade que tal vez el perfil del visitante, en esa zona, sea más local, y que tiende a evitar los lugares más turistificados.

Prácticamente todos los establecimientos se sitúan directamente sobre los sistemas dunares, según el plan de gestión, que destaca que muchos de ellos están construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas hábitat prioritario

Fuentes del Consell Insular explican que el pleno de la institución acaba de aprobar una propuesta de Unidas Podemos para instar al Govern a aprobar la limitación de la entrada de vehículos en el Parc Natural de Ses Salines de cara al inicio de la temporada turística de 2027. Mariano Juan, vicepresidente primero y conseller insular de Territorio, Ordenación Turística, Movilidad, Infraestructuras Viarias y Lucha contra el Intrusismo, explicó a Diario de Ibiza que la medida no iba a estar lista para el verano de 2026. El diario local apunta a que la Conselleria de Medio Natural está redactando, en estos momentos, el borrador del plan que ha de regular los usos en esta área protegida, con el que deberá fijar los espacios habilitados para estacionar, así como su capacidad máxima, para después aplicar una limitación de entrada.

Espacio protegido

El Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera está regido por el Plan de Gestión Natura 2000, que para este espacio protegido abarca una superficie de más de 16.000 hectáreas, mayoritariamente marinas. La extensión de las praderas de Posidonia oceanica en el ámbito del espacio protegido se extiende a un total de 4.864,21 hectáreas dentro de la Zona de Especial Conservación (ZEC). Esto representa más del 36% de la superficie marina total del espacio protegido. Sin embargo, se estima que la gran pradera situada en el parque de Ses Salines–Es Freus, entre Eivissa y Formentera, tiene una extensión aproximada de 700 kilómetros cuadrados. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento y están declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. El documento advierte de que la posidonia en estas zonas está en regresión debido a la fuerte presión del fondeo de barcos, embarcaciones y yates.

El Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera alberga hectáreas de posidonia. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento, están declaradas Patrimonio de la Humanidad, pero están en regresión debido a la fuerte presión del fondeo de barcos, embarcaciones y yates

El documento indica que debería haber un plan de movilidad global e identifica la ausencia de un control integral para todo el espacio protegido. Este plan debería incluir todos los medios de transporte (terrestres y marítimos); regular aspectos como aparcamientos, transporte público, fondeos y puntos de amarre, así como evitar la degradación de los hábitats y la pérdida de la calidad del paisaje debido a la turistificación. Por otro lado, el plan lamenta que en el caso de Eivissa existe poco control sobre la red de caminos y que el estacionamiento es un gran problema, no solamente porque las áreas habilitadas sean insuficientes, sino porque los visitantes aparcan en zonas no autorizadas.

El plan de gestión propone analizar la capacidad de acogida recreativa en los hábitats y evaluar las necesidades reales de acceso y estacionamiento; plantea regular el acceso, restringiéndolo exclusivamente a los itinerarios habilitados y autorizados para peatones y vehículos no motorizados; prohibir el tránsito de vehículos a motor fuera de los itinerarios autorizados y diseñar y ejecutar una red de senderos en las zonas de playa donde todavía no se ha actuado para proteger el sistema dunar. Este extremo se refiere a los tramos pendientes de actuación, ya que en estos momentos ya existe una red de pasarelas y senderos en las playas de Ses Salines y Es Cavallet, instalada para canalizar el acceso y reducir el pisoteo de las dunas. El hábitat de dunas litorales con sabinas ocupa unas 247,70 hectáreas en todo el ámbito de la ZEC.

Los gobiernos pueden fijar limitaciones

En cuanto a las competencias para regular la movilidad en este espacio protegido, están repartidas entre los respectivos Consells Insulars (Eivissa y Formentera) y el Govern, dependiendo del nivel de planificación y de la naturaleza de la medida. El Ejecutivo autonómico tiene las competencias sobre los Planes Directores Sectoriales (PDS), entre los que se encuentra el Plan Director Sectorial del Transporte de las Illes Balears. Además, a través de la Conselleria de Medio Natural, es responsable de la planificación de la conservación y gestión de los espacios naturales protegidos, lo que incluye la aprobación de programas de actividades en el parque.

Por otro lado, los Consells Insulares (Eivissa y Formentera) tienen competencias clave en ordenación territorial a través de los Planes Territoriales Insulares (PTI). El plan de gestión detalla que el Consell de Formentera –que también tiene competencias de ayuntamiento– es quien ejecuta anualmente la regulación del tráfico en la zona de Ses Illetes –la playa más famosa del parque– durante el verano, gestionando las casetas de control y la información sobre aparcamientos.

Por tanto, mientras que el Govern marca la política general de transporte y medio ambiente en el ámbito autonómico, los Consells Insulars tienen la capacidad de implementar medidas de regulación de tráfico y movilidad concretas en sus respectivas islas. El plan de gestión de Ses Salines de Eivissa y Formentera señala que la situación actual de sobresaturación exige un plan estratégico de movilidad global que integre a todos los medios de transporte y regule aspectos como aparcamientos y transporte público.

Balears ja compta amb el seu primer satèl·lit en òrbita. Posidònia, desenvolupat per l'empresa mallorquina Open Cosmos i cofinançat pel Govern amb fons europeus, ha estat llançat aquest dilluns amb èxit a bord d'un coet Falcon 9 de SpaceX, en el marc de la missió Transporter-17. L'enlairament, realitzat des de la Base de la Força Espacial de Vandenberg, a Califòrnia, s'ha celebrat segons el previst, a les 9:10 hores (hora espanyola) d'aquest dimarts, 7 de juliol.

El llançament situa per primera vegada l'arxipèlag a Amb aquest llançament, Balears s'incorpora per primera vegada al sector espacial amb un satèl·lit propi i passa a formar part d'Open Constellation 1.0, una nova xarxa internacional de satèl·lits que permetrà obtenir informació útil sobre la Terra en menys de quatre hores i, en situacions d'emergència, en tot just 30 minuts, mentre que abans la informació operativa solia facilitar-se en un termini de 48 hores o fins i tot dies.

Aquesta capacitat, tal com assenyalen des d'Open Cosmos, suposa un salt qualitatiu respecte als sistemes tradicionals i permetrà millorar significativament la gestió i resposta davant situacions crítiques. La infraestructura està destinada a obtenir dades d'observació de la Terra per millorar la gestió del territori, anticipar-se a emergències i reforçar les polítiques d'adaptació al canvi climàtic.

Gràcies a la informació obtinguda, la infraestructura permetrà optimitzar la gestió del territori i d'infraestructures crítiques i anticipar-se a emergències naturals com incendis o inundacions, cada cop més freqüents a la conca mediterrània, accelerant l'accés a aquestes dades i incrementant-ne el valor de cara a la presa de decisions. Així mateix, el projecte contribuirà a avançar cap a models econòmics més sostenibles, especialment en el sector turístic, facilitant eines per a una millor gestió de la pressió turística en determinats destins de l'arxipèlag.

Open Constellation 1.0

L'Open Constellation 1.0, presentada recentment, està composta per una xarxa de satèl·lits que incorporen intel·ligència artificial a bord, càrregues útils IoT i comunicacions intersatèl·lit per detectar, analitzar i transmetre informació directament des de l'espai. Com expliquen des d'Open Cosmos, l'Open Constellation 1.0 incorpora capacitats avançades d'observació de la Terra en combinar imatges multiespectrals i hiperspectrals d'alta resolució, cosa que permet tant monitorar grans àrees com analitzar amb precisió l'estat de l'entorn.

La nova constel·lació també està augmentant considerablement la quantitat de dades que pot recopilar, ja que, una vegada completada, serà capaç de capturar fins a tres milions de quilòmetres quadrats de dades d'observació de la Terra al dia, amb capacitat per realitzar múltiples passades diàries.

El seu desplegament des de diferents localitzacions, entre elles les Balears i Grècia, evidencia l'avenç de les capacitats industrials europees en l'àmbit espacial i situa iniciatives com el satèl·lit Posidònia dins d'una xarxa global d'observació de la Terra.

Rafel Jordà, CEO i fundador d'Open Cosmos, ha manifestat que el llançament de Posidònia “marca una fita clau”: “No només suposa la posada en òrbita del primer satèl·lit de les Balears, un fet que, com a mallorquí, fa que em senti especialment orgullós, sinó també un dels primers passos en el desplegament de l'Open Constellation 1.0”.

Tal com explica, aquesta nova infraestructura permetrà accedir a informació crítica de manera molt més ràpida i millorar la capacitat de resposta davant reptes relacionats amb el canvi climàtic“. ”Gràcies a Posidònia, Balears podrà gestionar millor el seu territori i l'impacte del turisme, així com respondre amb major rapidesa davant riscos com incendis o inundacions“, sentència.

Balears ya cuenta con su primer satélite en órbita. Posidònia, desarrollado por la empresa mallorquina Open Cosmos y cofinanciado por el Govern con fondos europeos, ha sido lanzado este lunes con éxito a bordo de un cohete Falcon 9 de SpaceX, en el marco de la misión Transporter-17. El despegue, realizado desde la Base de la Fuerza Espacial de Vandenberg, en California, se ha celebrado según lo previsto, a las 9:10 horas (hora española) de este martes, 7 de julio.

El lanzamiento sitúa por primera vez al archipiélago en Con este lanzamiento, Balears se incorpora por primera vez al sector espacial con un satélite propio y pasa a formar parte de Open Constellation 1.0, una nueva red internacional de satélites que permitirá obtener información útil sobre la Tierra en menos de cuatro horas y, en situaciones de emergencia, en apenas 30 minutos, mientras que antes la información operativa solía facilitarse en un plazo de 48 horas o incluso días.

Esta capacidad, tal como señalan desde Open Cosmos, supone un salto cualitativo respecto a los sistemas tradicionales y permitirá mejorar significativamente la gestión y respuesta ante situaciones críticas. La infraestructura está destinada a obtener datos de observación de la Tierra para mejorar la gestión del territorio, anticiparse a emergencias y reforzar las políticas de adaptación al cambio climático.

Gracias a la información obtenida, la infraestructura permitirá optimizar la gestión del territorio y de infraestructuras críticas y anticiparse a emergencias naturales como incendios o inundaciones, cada vez más frecuentes en la cuenca mediterránea, acelerando el acceso a estos datos e incrementando su valor de cara la toma de decisiones. Asimismo, el proyecto contribuirá a avanzar hacia modelos económicos más sostenibles, especialmente en el sector turístico, facilitando herramientas para una mejor gestión de la presión turística en determinados destinos del archipiélago.

Open Constellation 1.0

La Open Constellation 1.0, presentada recientemente, está compuesta por una red de satélites que incorporan inteligencia artificial a bordo, cargas útiles IoT y comunicaciones intersatélite para detectar, analizar y transmitir información directamente desde el espacio. Como explican desde Open Cosmos, la Open Constellation 1.0 incorpora capacidades avanzadas de observación de la Tierra al combinar imágenes multiespectrales e hiperespectrales de alta resolución, lo que permite tanto monitorizar grandes áreas como analizar con precisión el estado del entorno.

La nueva constelación también está aumentando considerablemente la cantidad de datos que puede recopilar, ya que, una vez completada, será capaz de capturar hasta tres millones de kilómetros cuadrados de datos de observación de la Tierra al día, con capacidad para realizar múltiples pasadas diarias.

Su despliegue desde distintas localizaciones, entre ellas Balears y Grecia, evidencia el avance de las capacidades industriales europeas en el ámbito espacial y sitúa a iniciativas como el satélite Posidònia dentro de una red global de observación de la Tierra.

Rafel Jordà, CEO y fundador de Open Cosmos, ha manifestado que el lanzamiento de Posidònia “marca un hito clave”: “No solo supone la puesta en órbita del primer satélite de Balears, un hecho que, como mallorquín, hace que me sienta especialmente orgulloso, sino también uno de los primeros pasos en el despliegue de la Open Constellation 1.0”.

Tal como explica, esta nueva infraestructura permitirá acceder a información crítica de forma mucho más rápida y mejorar la capacidad de respuesta ante desafíos relacionados con el cambio climático“. ”Gracias a Posidònia, Balears podrá gestionar mejor su territorio y el impacto del turismo, así como responder con mayor rapidez ante riesgos como incendios o inundaciones“, sentencia.

Durant dècades, les dues cases pageses de s’Espalmador han romàs pràcticament congelades en el temps, envoltades per aigües turqueses, dunes verges i algunes de les praderies de posidònia millor conservades del Mediterrani. A pocs metres de les concorregudes platges de ses Illetes (Formentera), però separada d’aquestes per un pas de navegació conegut com es Pas de s’Espalmador, continua sent un territori fora de l’abast de qualsevol. Vuit anys després que una família belga —a través d’una societat luxemburguesa— comprés l’enclavament per 18 milions d’euros, els seus propietaris es preparen per dur a terme una complexa rehabilitació de les edificacions històriques en un dels espais naturals més protegits de les Balears.

Formentera lidera, juntament amb Eivissa i Marbella, les platges espanyoles més cares per estiuejar, segons un informe elaborat a partir d’una mostra de viatgers espanyols i una anàlisi comparativa dels costos turístics. Abans de l’operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans —al principi l’illot es va posar a la venda per 22 milions d’euros—, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una xifra extremadament allunyada del valor que assoliria dècades després. Els Cinnamond consideraven una bona opció que l’illot passés a ser de titularitat pública, una cosa que, en el seu moment, també es va plantejar el Consell de Formentera.

El 2017, la institució insular, presidida aleshores per Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, va plantejar al Govern balear, durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra de l’illot. Però la proposta finalment no va fructificar i el Consell, per si sol, no disposava de recursos suficients per afrontar la compra en solitari.

Abans de l'operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans -al principi l'illot es va posar a la venda per 22 milions d'euros-, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carles Tur Roig

Des de s’Espalmador, de 137 hectàrees, fins a la pitiüsa del Sud, s’estén una franja de terra que acaba a la Punta des Càrritx. Cap a l’oest, s’allarga en forma de diminuta península la platja de s’Alga, un arenal verge de postal que es desplega al llarg d’un quilòmetre.

Ha estat la societat propietària qui ha gestionat la tramitació de la llicència urbanística per a la reforma integral de les dues construccions històriques, s’Alga i Majoral, que començarà després de la temporada turística, quan es pugui agilitzar la logística per dur a terme els treballs. La llicència va ser aprovada per la Junta de Govern del Consell de Formentera el passat 12 de gener de 2025. La concessió per a la reforma, que no preveu augmentar la superfície construïda, està subjecta a estrictes condicions de conservació patrimonial, control arqueològic i limitacions pròpies d’un espai protegit.

Una societat amb seu a Luxemburg

Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats, segons dades del Registre de la Propietat consultades per Newtral.

Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats

Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988. Tanmateix, la titularitat no atorga carta blanca als seus propietaris: no permet restringir l’accés a les zones de domini públic (com la servitud de trànsit) ni construir lliurement en espais sotmesos a protecció ambiental i costanera.

Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988

Això, en particular, està provocant que el projecte de reforma a s’Espalmador no sigui una tasca fàcil, sinó «tot un repte», com assenyala a elDiario.es una font propera al projecte. De moment, s’ha instal·lat un pantalà flotant provisional amb unes fixacions ecològiques que no danyen la posidònia a es Caló de s’Alga per descarregar equips i materials —els mateixos que tenien les cases originals—, fet que ha requerit la tramitació d’una autorització a través de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua. Es tracta d’un moll complementari al ja existent, situat just al costat, però que no té l’amplada suficient per poder efectuar les descàrregues.

Dues edificacions protegides

El projecte, dissenyat per un estudi d’arquitectura de Formentera, se centra a restaurar dues construccions aixecades abans de 1956 i disperses en diferents punts de l’illot. Són dues cases pageses històriques ubicades en dos indrets diferents de l’illot privat: una a la cala de s’Alga i l’altra a es Majoral, a l’interior del terreny insular.

Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del territori del Consell Insular de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera disposa de quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i annexos corresponents a unes quadres de 82 metres quadrats. La segona és més gran: dotze dormitoris i 468 metres quadrats.

Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del Consell de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera compta amb quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i la segona, amb dotze dormitoris i 468 metres

La primera finca envaeix la zona de servitud de protecció, tot i que no la zona de servitud de trànsit, segons la documentació. La segona casa també es troba afectada per aquesta limitació i, a més, el mur perimetral ocupa la zona de domini públic maritimoterrestre establerta per la Llei de Costes.

L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament.

El Consell, però, no és l’única administració implicada, sinó que també cal gestionar permisos amb la xarxa Natura 2000, el Govern balear, Costes i Recursos Hídrics, entre d’altres.

L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament

A l’interior d’un parc natural

S’Espalmador es troba al cor del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera i també compta amb diferents graus de protecció: forma part de la xarxa Natura 2000 i és Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), figures ambdues de protecció ambiental de la Unió Europea (UE) destinades a conservar els hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna d’interès comunitari.

És un dels motius pels quals la instal·lació dels pantalans es va fer, en compliment de la normativa ambiental, abans que comencés el període de nidificació de les aus, que finalitza l’1 de juliol vinent. Tanmateix, en aquesta data —en plena temporada estival— tampoc no arrancaran les obres, atès que els treballs requereixen moviment de terres i altres intervencions incompatibles amb la presència turística.

D’altra banda, l’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC) d’acord amb la llei de patrimoni històric. Existeixen, a més, quatre jaciments arqueològics i una altra edificació històrica coneguda com el Pou de s’Alga.

L’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC)

L’actuació d’obra compta amb l’autorització del Consell Insular de Formentera des del passat gener de 2025, després que la institució analitzés diferents informes tècnics i jurídics. L’expedient administratiu va començar el juliol de 2020, quan l’empresa propietària va sol·licitar la llicència per rehabilitar els immobles.

La logística d’operar en un territori extremadament sensible complica l’execució del projecte, que contempla tasques de demolició en alguns volums que desvirtuen la construcció, segons fonts properes consultades per aquest mitjà. D’una banda, a causa de l’estricta necessitat de complir la normativa ambiental i, de l’altra, perquè és molt difícil trobar treballadors disposats a desenvolupar la seva activitat a l’hivern en un illot aïllat. Tot i que la propietat ofereix allotjament, les condicions meteorològiques poden impedir durant dies la connexió marítima amb Eivissa, dificultant tant els desplaçaments com l’avanç de les obres.

Tres illes privades a les Pitiüses

S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la coneguda Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries i integrada dins la Xarxa Natura 2000. L’illot, d’unes 55 hectàrees, està inclòs en un entorn marí-terrestre protegit des de finals dels anys 90, amb hàbitats de gran interès per a aus migratòries i espècies com la baldriga balear. 

S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la famosa Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries

Tagomago està declarat Lloc d’Importància Comunitària (LIC), Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i Zona d’Especial Conservació (ZEC), cosa que li atorga un alt nivell de protecció pel seu valor ecològic. Tot i així, acull una mansió de luxe que està disponible per llogar turísticament i s’hi han allotjat celebritats internacionals molt conegudes, com Cristiano Ronaldo o el cantant Justin Bieber.

Un altre cas similar és sa Ferradura, una península de dimensions reduïdes que està unida al port de Sant Miquel per un petit tram de terra. El seu propietari és l’oligarca rus Mikhail Prokhorov, una de les majors fortunes del país i rival polític de Vladímir Putin a les eleccions presidencials de 2012.