<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Posidonia]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/posidonia/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Posidonia]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1046971/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Una fundació denuncia que només el 0,37% dels vaixells que fondegen sobre posidònia són multats a Eivissa i Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fundacio-denuncia-nomes-0-37-dels-vaixells-fondegen-posidonia-son-multats-eivissa-i-formentera_1_13460461.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/ef3e5e44-75bc-493c-ab18-bb84006cc11d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una fundació denuncia que només el 0,37% dels vaixells que fondegen sobre posidònia són multats a Eivissa i Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'entitat ha explicat en un comunicat que el Servei de Vigilància de Posidònia de la Conselleria de Medi Ambient i Territori va detectar durant el 2025 un total de 4.813 embarcacions fondejades sobre posidònia a les dues illes</p><p class="subtitle">Els fondejos il·legals sobre posidònia es dupliquen a Eivissa, creixen a Formentera i baixen a Mallorca i Menorca</p></div><p class="article-text">
        La fundaci&oacute; Ibiza &amp; Formentera Preservation ha denunciat que el passat any nom&eacute;s van aixecar 18 actes a les Piti&uuml;ses per infraccions relacionades amb el fondeig il&middot;legal sobre posid&ograve;nia. Del total, 15 expedients es van tramitar a Eivissa i tres a Formentera.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat ha explicat en un comunicat que el Servei de Vigil&agrave;ncia de Posid&ograve;nia de la Conselleria de Medi Ambient i Territori va detectar durant el 2025 un total de 4.813 embarcacions fondejades sobre posid&ograve;nia a les dues illes.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s a dir, a penes es va obrir una acta per cada 270 embarcacions infractores (el 0,37 per cent del total), segons dades de la Direcci&oacute; General de Medi Natural analitzades per l'Observatori de Sostenibilitat d'Eivissa &amp; Formentera Preservation.
    </p><p class="article-text">
        El fet que el 2025 s'obr&iacute;s acta a menys d'una vintena d'embarcacions posa de manifest, segons la fundaci&oacute;, la necessitat de refor&ccedil;ar a les Piti&uuml;ses el cos d'agents de Medi Ambient del Govern.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tamb&eacute; seria recomanable incrementar a Eivissa els mitjans destinats al Servei de Vigil&agrave;ncia de Posid&ograve;nia, el cos responsable de la detecci&oacute; dels fondejos, i de sol&middot;licitar-ne el despla&ccedil;ament quan constata que es troben sobre aquest h&agrave;bitat protegit&rdquo;, ha considerat.
    </p><p class="article-text">
        Ibiza &amp; Formentera Preservation ha lamentat que, despr&eacute;s de set anys, continuen produint-se males pr&agrave;ctiques de forma habitual. Aix&iacute;, ha afirmat que l'increment dels fondejos irregulars detectats no ha vingut acompanyat d'un augment dels mitjans destinats a la seva vigil&agrave;ncia i sanci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, Eivissa va mantenir el 2025 el mateix nombre d'embarcacions del Servei de Vigil&agrave;ncia de Posid&ograve;nia que en anys anteriors, mentre que la dotaci&oacute; d'agents &ldquo;&eacute;s totalment insuficient en vista de les xifres registrades&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s fondejos il&middot;legals </strong></h2><p class="article-text">
        A Eivissa, el Servei de Vigil&agrave;ncia va comptar durant el 2025 amb quatre embarcacions de les 19 dedicades al conjunt de Balears realitzant un total de 20.528 actuacions, un 8,8 per cent menys que el 2024, segons ha advertit l'entitat.
    </p><p class="article-text">
        D'aquestes, 2.711 actuacions van ser informatives, 1.532 d'assessorament i 16.285 de comprovaci&oacute; per revisar la posici&oacute; de l'&agrave;ncora i de les cadenes. De les embarcacions comprovades, 3.468 van haver de ser despla&ccedil;ades per trobar-se sobre posid&ograve;nia, enfront de les 1.719 del 2024.
    </p><p class="article-text">
        Segons han pogut con&egrave;ixer a l'Observatori de Sostenibilitat, el motiu de l'increment va ser la inspecci&oacute; de noves zones d'alta aflu&egrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        Segons l'informe del Servei de Vigil&agrave;ncia, les embarcacions despla&ccedil;ades representen el 21,3 per cent de les comprovades a Eivissa, el percentatge m&eacute;s elevat de Balears.
    </p><p class="article-text">
        A Formentera, l'activitat del servei va augmentar considerablement durant l'&uacute;ltim any en passar de 46.785 actuacions el 2024 a 61.400 el 2025. Al mateix temps, el percentatge d'embarcacions despla&ccedil;ades respecte a les comprovades va passar de l'1 al 2 per cent.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat l'increment de les tasques de vigil&agrave;ncia, des de l'Observatori de Sostenibilitat han considerat que les dades posen de manifest la &ldquo;necessitat d'avan&ccedil;ar en l'aplicaci&oacute; efectiva de les mesures de protecci&oacute; de les praderies de posid&ograve;nia i d'acompanyar les tasques d'informaci&oacute; i prevenci&oacute; amb un major control i desenvolupament d'infraccions als responsables dels fondejos sobre pradera&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La pressi&oacute; dels fondejos es produeix, a m&eacute;s, sobre unes praderies que mostren signes de deteriorament, ha concl&ograve;s la fundaci&oacute;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fundacio-denuncia-nomes-0-37-dels-vaixells-fondegen-posidonia-son-multats-eivissa-i-formentera_1_13460461.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Aug 2026 14:48:31 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/ef3e5e44-75bc-493c-ab18-bb84006cc11d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1961927" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/ef3e5e44-75bc-493c-ab18-bb84006cc11d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1961927" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una fundació denuncia que només el 0,37% dels vaixells que fondegen sobre posidònia són multats a Eivissa i Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/ef3e5e44-75bc-493c-ab18-bb84006cc11d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Ilegalidad,barcos,Posidonia,Denuncias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una fundación denuncia que solo el 0,37% de los barcos que fondean sobre posidonia son multados en Ibiza y Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fundacion-denuncia-0-37-barcos-fondean-posidonia-son-multados-ibiza-formentera_1_13460444.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/8cd46ad2-19c9-4503-83c0-4ede0df02eb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Una fundación denuncia que solo el 0,37% de los barcos que fondean sobre posidonia son multados en Ibiza y Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La entidad ha explicado en un comunicado que el Servicio de Vigilancia de Posidonia de la Conselleria de Medio Ambiente y Territorio detectó durante en 2025 un total de 4.813 embarcaciones fondeadas sobre posidonia en ambas islas</p><p class="subtitle">Los fondeos ilegales sobre posidonia se duplican en Eivissa, crecen en Formentera y bajan en Mallorca y Menorca</p></div><p class="article-text">
        La fundaci&oacute;n Ibiza &amp; Formentera Preservation ha denunciado que el pasado a&ntilde;o s&oacute;lo levantaron 18 actas en las Pitiusas por infracciones relacionadas con el fondeo ilegal sobre posidonia. Del total, 15 expedientes se tramitaron en Eivissa y tres en Formentera.
    </p><p class="article-text">
        La entidad ha explicado en un comunicado que el Servicio de Vigilancia de Posidonia de la Conselleria de Medio Ambiente y Territorio detect&oacute; durante en 2025 un total de 4.813 embarcaciones fondeadas sobre posidonia en ambas islas.
    </p><p class="article-text">
        Es decir, apenas se abri&oacute; un acta por cada 270 embarcaciones infractoras (el 0,37 por ciento del total), seg&uacute;n datos de la Direcci&oacute;n General de Medio Natural analizados por el Observatorio de Sostenibilidad de Ibiza &amp; Formentera Preservation.
    </p><p class="article-text">
        El hecho de que en 2025 se abriera acta a menos de una veintena de embarcaciones pone de manifiesto, seg&uacute;n la fundaci&oacute;n, la necesidad de reforzar en las Pitiusas el cuerpo de agentes de Medio Ambiente del Govern.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Tambi&eacute;n ser&iacute;a recomendable incrementar en Eivissa los medios destinados al Servicio de Vigilancia de Posidonia, el cuerpo responsable de la detecci&oacute;n de los fondeos, y de solicitar su desplazamiento cuando constata que se encuentran sobre este h&aacute;bitat protegido&rdquo;, ha considerado.
    </p><p class="article-text">
        Ibiza &amp; Formentera Preservation ha lamentado que, tras siete a&ntilde;os, siguen produci&eacute;ndose malas pr&aacute;cticas de forma habitual. As&iacute;, ha afirmado que el incremento de los fondeos irregulares detectados no ha venido acompa&ntilde;ado de un aumento de los medios destinados a su vigilancia y sanci&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, Eivissa mantuvo en 2025 el mismo n&uacute;mero de embarcaciones del Servicio de Vigilancia de Posidonia que en a&ntilde;os anteriores, mientras que la dotaci&oacute;n de agentes &ldquo;es totalmente insuficiente en vista de las cifras registradas&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&aacute;s fondeos ilegales </strong></h2><p class="article-text">
        En Eivissa, el Servicio de Vigilancia cont&oacute; durante 2025 con cuatro embarcaciones de las 19 dedicadas al conjunto de Balears realizando un total de 20.528 actuaciones, un 8,8 por ciento menos que en 2024, seg&uacute;n ha advertido la entidad.
    </p><p class="article-text">
        De ellas, 2.711 actuaciones fueron informativas, 1.532 de asesoramiento y 16.285 de comprobaci&oacute;n para revisar la posici&oacute;n del ancla y de las cadenas. De las embarcaciones comprobadas, 3.468 tuvieron que ser desplazadas por encontrarse sobre posidonia, frente a las 1.719 de 2024.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n han podido conocer en el Observatorio de Sostenibilidad, el motivo del incremento fue la inspecci&oacute;n de nuevas zonas de alta afluencia.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el informe del Servicio de Vigilancia, las embarcaciones desplazadas representan el 21,3 por ciento de las comprobadas en Eivissa, el porcentaje m&aacute;s elevado de Balears.
    </p><p class="article-text">
        En Formentera, la actividad del servicio aument&oacute; considerablemente durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o al pasar de 46.785 actuaciones en 2024 a 61.400 en 2025. Al mismo tiempo, el porcentaje de embarcaciones desplazadas respecto a las comprobadas pas&oacute; del 1 al 2 por ciento.
    </p><p class="article-text">
        Pese al incremento de las labores de vigilancia, desde el Observatorio de Sostenibilidad han considerado que los datos ponen de manifiesto la &ldquo;necesidad de avanzar en la aplicaci&oacute;n efectiva de las medidas de protecci&oacute;n de las praderas de posidonia y de acompa&ntilde;ar las labores de informaci&oacute;n y prevenci&oacute;n con un mayor control y desarrollo de infracciones a los responsables de los fondeos sobre pradera&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La presi&oacute;n de los fondeos se produce, adem&aacute;s, sobre unas praderas que muestran signos de deterioro, ha concluido la fundaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fundacion-denuncia-0-37-barcos-fondean-posidonia-son-multados-ibiza-formentera_1_13460444.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 21 Aug 2026 14:48:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/8cd46ad2-19c9-4503-83c0-4ede0df02eb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1961927" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/8cd46ad2-19c9-4503-83c0-4ede0df02eb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1961927" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Una fundación denuncia que solo el 0,37% de los barcos que fondean sobre posidonia son multados en Ibiza y Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/8cd46ad2-19c9-4503-83c0-4ede0df02eb9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Ilegalidad,barcos,Posidonia,Denuncias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Dos algas invasoras reducen hasta un 50% el crecimiento de nuevas plantas de posidonia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/algas-invasoras-reducen-50-crecimiento-nuevas-plantas-posidonia-pm_1_13457000.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73e33d23-270a-40f7-8eb2-8b9ae8511622_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Dos algas invasoras reducen hasta un 50% el crecimiento de nuevas plantas de posidonia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La investigación se ha centrado en dos especies, Caulerpa cylindracea y Lophocladia trichoclados, y en sus efectos en el desarrollo de la posidonia</p><p class="subtitle">El mar Mediterráneo también sufre olas de calor: las temperaturas aumentan hasta a 40 metros de profundidad
</p></div><p class="article-text">
        La expansi&oacute;n de especies invasoras se ha convertido en <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/praderas-marinas-barrera-maritima-cambio-climatico-andalucia-conserva-regenera-20-anos_1_12927941.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un problema serio si hablamos de la regeneraci&oacute;n de la posidonia en el Mediterr&aacute;neo</a>. Un estudio experimental del <a href="https://dx.doi.org/10.1016/j.marpolbul.2026.120063" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>Instituto Mediterr&aacute;neo de Estudios Avanzados (Imedea, CSIC-UIB)</strong></a> ha comprobado que dos macroalgas invasoras pueden reducir entre un 40% y un 50% la biomasa de las nuevas plantas de posidonia, adem&aacute;s de alterar los microorganismos asociados a sus ra&iacute;ces.
    </p><p class="article-text">
        La investigaci&oacute;n se ha centrado en dos especies, <em><strong>Caulerpa cylindracea</strong></em><strong> y </strong><em><strong>Lophocladia trichoclados</strong></em>, y en sus efectos durante las primeras etapas de desarrollo de la posidonia. Durante m&aacute;s de cinco meses, los cient&iacute;ficos analizaron c&oacute;mo respond&iacute;an las pl&aacute;ntulas ante su presencia y frente a otro de los grandes cambios ambientales que experimenta el Mediterr&aacute;neo ahora mismo que es el aumento del di&oacute;xido de carbono (CO&#8322;) y la acidificaci&oacute;n del agua.
    </p><p class="article-text">
        Los resultados muestran importantes diferencias entre ambos factores. Mientras que el incremento del CO&#8322; tuvo un impacto considerado &ldquo;limitado&rdquo;, <strong>la presencia de las dos algas invasoras perjudic&oacute; claramente el desarrollo de las nuevas plantas</strong>. Las pl&aacute;ntulas expuestas a ellas presentaron menos hojas, una superficie foliar m&aacute;s reducida y una importante disminuci&oacute;n de su biomasa.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, la reducci&oacute;n registrada se situ&oacute; <strong>entre el 40% y el 50%</strong>, un resultado muy llamativo porque afecta a las primeras fases de vida de la planta y, por tanto, a la capacidad de las praderas para regenerarse de manera natural. 
    </p><h2 class="article-text">El di&oacute;xido no compensa los efectos de las invasoras</h2><p class="article-text">
        Los investigadores tambi&eacute;n analizaron si una mayor presencia de di&oacute;xido de carbono pod&iacute;a tener alg&uacute;n efecto positivo sobre las pl&aacute;ntulas. Sin embargo, el estudio no encontr&oacute; <strong>mejoras significativas en la fotos&iacute;ntesis, el crecimiento o la producci&oacute;n de biomasa</strong> asociadas al aumento del CO&#8322;.
    </p><p class="article-text">
        Los resultados ponen as&iacute; el foco especialmente en las especies invasoras. &ldquo;En Baleares, donde la conservaci&oacute;n de la posidonia es una prioridad ambiental, los resultados muestran que <strong>controlar la expansi&oacute;n de las algas invasoras puede ser una de las actuaciones m&aacute;s eficaces para favorecer la regeneraci&oacute;n natural de las praderas</strong>&rdquo;, explica Iris Hendriks, investigadora principal del estudio.
    </p><p class="article-text">
        El problema, adem&aacute;s, no se limita a aquello que puede observarse directamente en las hojas de las nuevas plantas. Los cient&iacute;ficos han descubierto que ambas macroalgas tambi&eacute;n provocan <strong>cambios en el microbioma de las ra&iacute;ces de la posidonia</strong>, es decir, en las comunidades de microorganismos que viven asociadas a ellas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e3f4e052-139f-4f40-94a3-31b3e4c8f20b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e3f4e052-139f-4f40-94a3-31b3e4c8f20b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e3f4e052-139f-4f40-94a3-31b3e4c8f20b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e3f4e052-139f-4f40-94a3-31b3e4c8f20b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e3f4e052-139f-4f40-94a3-31b3e4c8f20b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e3f4e052-139f-4f40-94a3-31b3e4c8f20b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e3f4e052-139f-4f40-94a3-31b3e4c8f20b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Las especies invasoras provocan cambios en el microbioma de las raíces de la posidonia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Las especies invasoras provocan cambios en el microbioma de las raíces de la posidonia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text">Alteraciones tambi&eacute;n bajo las ra&iacute;ces</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el Imedea, la presencia de las especies invasoras reduce la diversidad bacteriana asociada a las ra&iacute;ces y modifica su composici&oacute;n. Es un efecto relevante porque <strong>estos microorganismos participan en procesos relacionados con la nutrici&oacute;n de la planta y con su respuesta frente a situaciones de estr&eacute;s</strong>.
    </p><p class="article-text">
        De esta manera, <em>Caulerpa cylindracea</em> y <em>Lophocladia trichoclados</em> afectan a las nuevas plantas por diferentes v&iacute;as. Por un lado, reducen directamente su desarrollo, con menos hojas, una menor superficie foliar y hasta la mitad de biomasa. Por otro, modifican el entorno microsc&oacute;pico que rodea sus ra&iacute;ces y que desempe&ntilde;a un papel en su funcionamiento. Los resultados adquieren especial importancia en <strong>Baleares</strong>, donde la conservaci&oacute;n de las praderas de posidonia constituye una de las prioridades ambientales. El estudio se&ntilde;ala precisamente el control de estas especies invasoras como una posible herramienta para mejorar las posibilidades de regeneraci&oacute;n natural.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; pues, la investigaci&oacute;n muestra que la competencia que afrontan las nuevas plantas de posidonia <strong>no se produce &uacute;nicamente en la superficie visible de las praderas</strong>. Los efectos alcanzan tambi&eacute;n las ra&iacute;ces y las comunidades bacterianas que las acompa&ntilde;an, a&ntilde;adiendo una dificultad adicional al desarrollo de las pl&aacute;ntulas en las primeras etapas de su vida.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Àlex Gonzàlez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/spin/algas-invasoras-reducen-50-crecimiento-nuevas-plantas-posidonia-pm_1_13457000.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 20 Aug 2026 07:17:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73e33d23-270a-40f7-8eb2-8b9ae8511622_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1324901" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73e33d23-270a-40f7-8eb2-8b9ae8511622_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1324901" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Dos algas invasoras reducen hasta un 50% el crecimiento de nuevas plantas de posidonia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73e33d23-270a-40f7-8eb2-8b9ae8511622_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Posidonia,Algas,Plantas,Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els fondejos il·legals sobre posidònia es dupliquen a Eivissa, creixen a Formentera i baixen a Mallorca i Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-fondejos-il-legals-posidonia-dupliquen-eivissa-creixen-formentera-i-baixen-mallorca-i-menorca_1_13430226.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Els fondejos il·legals sobre posidònia es dupliquen a Eivissa, creixen a Formentera i baixen a Mallorca i Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Servei de Vigilància de l'Ibanat va comptar l'any passat amb 19 embarcacions i va realitzar prop de 181.500 actuacions informatives i de vigilància</p><p class="subtitle">Un de cada cinc iots fondeja il·legalment sobre la posidònia a Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Els fondejos il&middot;legals sobre posid&ograve;nia s'han redu&iuml;t el 2025 a Mallorca i Menorca, encara que han augmentat a les Piti&uuml;ses, amb especial incid&egrave;ncia a Eivissa, on s'han duplicat, segons dades actualitzades de l'Informe Mar Balear 2026 de la Fundaci&oacute; Marilles.
    </p><p class="article-text">
        En concret, a Mallorca els fondejos inadequats passen del 6,8% el 2024 al 6,4% el 2025; a Menorca del 8,7% al 5,3%, mentre que a Formentera augmenten de l'1% al 2,2% i a Eivissa es dupliquen les deteccions del 10,3% al 21,3%.
    </p><p class="article-text">
        L'informe recull que el Servei de Vigil&agrave;ncia de l'Ibanat va comptar l'any passat amb 19 embarcacions i va realitzar prop de 181.500 actuacions informatives i de vigil&agrave;ncia.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, apunta l'informe, els camps de boies ajuden a reduir i evitar els danys del fondeig sobre h&agrave;bitats sensibles, especialment la posid&ograve;nia.
    </p><p class="article-text">
        L'any 2025, PortsIB va gestionar vuit camps de boies de baix impacte ecol&ograve;gic. Mallorca &eacute;s l'illa amb m&eacute;s camps de boies d'amarratge de baix impacte ecol&ograve;gic (3 camps) i m&eacute;s boies disponibles (115 boies); la segueixen Menorca, Cabrera i Formentera (cadascuna amb 2 camps i 94, 90 i 88 boies, respectivament), i Eivissa (1 camp i 39 boies).
    </p><p class="article-text">
        Mallorca i Formentera s&oacute;n les illes amb m&eacute;s amarratges per a embarcacions petites, de fins a 8 m d'eslora. Eivissa &eacute;s l'illa que, tot i tenir un menor nombre de boies d'amarrada, destina m&eacute;s boies (21%) per a embarcacions de m&eacute;s de 15 m i de m&eacute;s de 20 m d'eslora.
    </p><p class="article-text">
        Segons l'informe, per la seva banda, el nombre d'embarcacions de recollida de residus s'ha redu&iuml;t pr&agrave;cticament a la meitat, passant de 40 embarcacions el 2010 fins a 22 o 23 embarcacions des del 2021, cosa que provoca que la quantitat de residus recollits tamb&eacute; s'hagi redu&iuml;t considerablement, passant d'un pes anual mitj&agrave; de m&eacute;s de 200 tones entre els anys 2004 i 2010, a una recollida de 28 tones el 2024.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-fondejos-il-legals-posidonia-dupliquen-eivissa-creixen-formentera-i-baixen-mallorca-i-menorca_1_13430226.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 05 Aug 2026 14:45:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1013973" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1013973" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Els fondejos il·legals sobre posidònia es dupliquen a Eivissa, creixen a Formentera i baixen a Mallorca i Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Contaminación,barcos,Ilegalidad,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los fondeos ilegales sobre posidonia se duplican en Eivissa, crecen en Formentera y bajan en Mallorca y Menorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fondeos-ilegales-posidonia-duplican-eivissa-crecen-formentera-bajan-mallorca-menorca_1_13430213.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Los fondeos ilegales sobre posidonia se duplican en Eivissa, crecen en Formentera y bajan en Mallorca y Menorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Servicio de Vigilancia del Ibanat contó el año pasado con 19 embarcaciones y realizó cerca de 181.500 actuaciones informativas y de vigilancia</p><p class="subtitle">Uno de cada cinco yates fondea ilegalmente sobre la posidonia en Ibiza</p></div><p class="article-text">
        Los fondeos ilegales sobre posidonia se han reducido en 2025 en Mallorca y Menorca, aunque han aumentado en las Pitiusas, con especial incidencia en Eivissa, donde se han duplicado, seg&uacute;n datos actualizados del Informe Mar Balear 2026 de la Fundaci&oacute;n Marilles.
    </p><p class="article-text">
        En concreto, en Mallorca los fondeos inadecuados pasan del 6,8% en 2024 al 6,4% en 2025; en Menorca del 8,7% al 5,3%, mientras que en Formentera aumentan del 1% al 2,2% y en Eivissa se duplican las detecciones del 10,3% al 21,3%.
    </p><p class="article-text">
        El informe recoge que el Servicio de Vigilancia del Ibanat cont&oacute; el a&ntilde;o pasado con 19 embarcaciones y realiz&oacute; cerca de 181.500 actuaciones informativas y de vigilancia.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, apunta el informe, los campos de boyas ayudan a reducir y evitar los da&ntilde;os del fondeo sobre h&aacute;bitats sensibles, especialmente la posidonia.
    </p><p class="article-text">
        El a&ntilde;o 2025, PortsIB gestion&oacute; ocho campos de boyas de bajo impacto ecol&oacute;gico. Mallorca es la isla con m&aacute;s campos de boyas de amarre de bajo impacto ecol&oacute;gico (3 campos) y m&aacute;s boyas disponibles (115 boyas); la siguen Menorca, Cabrera y Formentera (cada una con 2 campos y 94, 90 y 88 boyas, respectivamente), y Eivissa (1 campo y 39 boyas).
    </p><p class="article-text">
        Mallorca y Formentera son las islas con m&aacute;s amarres para embarcaciones peque&ntilde;as, de hasta 8 m de eslora. Ibiza es la isla que, a pesar de tener un menor n&uacute;mero de boyas de amarrada, destina m&aacute;s boyas (21%) para embarcaciones de m&aacute;s de 15 m y de m&aacute;s de 20 m de eslora.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el informe, por su parte, el n&uacute;mero de embarcaciones de recogida de residuos se ha reducido pr&aacute;cticamente a la mitad, pasando de 40 embarcaciones en 2010 hasta 22 o 23 embarcaciones desde el 2021, lo que provoca que la cantidad de residuos recogidos tambi&eacute;n se haya reducido considerablemente, pasando de un peso anual medio de m&aacute;s de 200 toneladas entre los a&ntilde;os 2004 y 2010, a una recogida de 28 toneladas en 2024.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fondeos-ilegales-posidonia-duplican-eivissa-crecen-formentera-bajan-mallorca-menorca_1_13430213.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 05 Aug 2026 14:45:28 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1013973" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1013973" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Los fondeos ilegales sobre posidonia se duplican en Eivissa, crecen en Formentera y bajan en Mallorca y Menorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/757c3123-9ec2-4bd9-a5eb-4d79ffc59177_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Contaminación,barcos,Ilegalidad,Mar Mediterráneo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Veïns d'Eivissa acusen un 'pirata' de desplegar una xarxa il·legal de fondejos sobre la posidònia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/veins-d-eivissa-acusen-pirata-desplegar-xarxa-il-legal-fondejos-posidonia_1_13418890.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Veïns d&#039;Eivissa acusen un &#039;pirata&#039; de desplegar una xarxa il·legal de fondejos sobre la posidònia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta d'Evaristo Soler Cardona, l'empresari que va ser condemnat per cobrar amarratges il·legals a Porroig. Entre el fets denunciats hi figuren l'apropiació indeguda i el robatori d'estructures de fondeig, l'explotació econòmica il·lícita i la invasió de la zona de bany abalisada</p><p class="subtitle">Un de cada cinc iots fondeja il·legalment sobre la posidònia a Eivissa</p></div><p class="article-text">
        Els fondejos il&middot;legals sobre la <em>Posidonia oceanica</em> representen un dels problemes m&eacute;s greus per a l'ecosistema mar&iacute; de les Piti&uuml;ses. En el cas d'Eivissa, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cinc-iots-fondeja-il-legalment-posidonia-eivissa_1_13416332.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de cada cinc embarcacions i iots fondeja il&middot;legalment sobre aquesta planta</a>, causant-li greus danys. Entre les zones m&eacute;s afectades hi ha Talamanca, una de les tres platges urbanes de la capital eivissenca. &Eacute;s precisament aquesta cala la que s'ha convertit, presumptament, en el nou centre d'operacions de l'empresari &lsquo;pirata&rsquo; Evaristo Soler Cardona, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresario-atemorizados-ecologistas-autoridades-ibiza-espero-escopeta-reforzada_1_9141309.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que antigament actuava a la badia de Porroig, al sud-oest de l'illa</a>.
    </p><p class="article-text">
        La pressi&oacute; social, policial i judicial el va obligar a abandonar Porroig. Tanmateix, ha trobat un nou escenari on, presumptament, continua duent a terme aquesta activitat il&middot;l&iacute;cita. Ha estat l'Associaci&oacute; d'Amarradors de Talamanca qui ha denunciat Evaristo Soler aquest dimecres a la tarda davant la Comand&agrave;ncia de la Gu&agrave;rdia Civil de Sant Josep de sa Talaia per la presumpta comissi&oacute; de diversos delictes, d'acord amb la documentaci&oacute; consultada per elDiario.es. Fonts de l'Institut Armat han confirmat a aquest diari que la den&uacute;ncia s'ha presentat correctament i que investigaran sobre el terreny els fets que s'hi denuncien.
    </p><p class="article-text">
        Entre els fets denunciats hi figuren la instal&middot;laci&oacute; de fondejos il&middot;legals sobre posid&ograve;nia, l'apropiaci&oacute; indeguda i el robatori d'estructures de fondeig, l'explotaci&oacute; econ&ograve;mica il&middot;l&iacute;cita, la invasi&oacute; de la zona de bany abalisada, l'ocultaci&oacute; de matr&iacute;cules, la contaminaci&oacute; ac&uacute;stica i la utilitzaci&oacute; d'una embarcaci&oacute; auxiliar presumptament robada. Aix&iacute; mateix, tamb&eacute; se li atribueixen danys i coaccions, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/07/29/amarristas-talamanca-denuncian-pirata-porroig-132933086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com ha avan&ccedil;at Diario de Ibiza</a>. L'advocat del denunciat no ha respost a les preguntes d'aquest diari.
    </p><p class="article-text">
        Els afectats expliquen a aquest diari que Evaristo Soler exerciria aquesta activitat il&middot;legal a Talamanca des d'almenys l'estiu de 2025. Disposen, a m&eacute;s, d'una gravaci&oacute; de 16 minuts en qu&egrave; es veu el denunciat fondejant il&middot;legalment una embarcaci&oacute;, tal com consta a l'atestat policial. La den&uacute;ncia presentada davant la Gu&agrave;rdia Civil documenta com el &lsquo;pirata&rsquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/gabacho-merda-et-traure-l-ancora-i-acabaras-les-roques-nova-condemna-per-polemic-empresari-d-eivissa_1_12948760.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que en el passat va ser condemnat per fets similars</a>, gestiona una xarxa de fondejos il&middot;legals a la badia de Talamanca.
    </p><p class="article-text">
        En la den&uacute;ncia, els afectats sostenen que el denunciat instal&middot;la de manera clandestina i il&middot;legal &lsquo;morts&rsquo; &ndash;estructures de formig&oacute; utilitzades per al fondeig&ndash; que presumptament sostreu als seus leg&iacute;tims propietaris i col&middot;loca sobre la posid&ograve;nia, causant un greu dany ecol&ograve;gic a aquesta planta marina. La posid&ograve;nia exerceix funcions essencials per a l'ecosistema balear: oxigena la mar, captura grans quantitats de di&ograve;xid de carboni, protegeix les platges davant l'erosi&oacute; i serveix d'h&agrave;bitat a centenars d'esp&egrave;cies. La seva conservaci&oacute; &eacute;s, per tant, essencial tant per preservar la biodiversitat com per combatre el canvi clim&agrave;tic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La legislaci&oacute; protegeix la planta marina</strong></h2><p class="article-text">
        Cal recordar que, durant la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al capdavant del Govern &ndash;en coalici&oacute; amb M&eacute;s per Mallorca i mitjan&ccedil;ant un acord de governabilitat amb Podem&ndash;, es va aprovar <a href="https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/decret_252018_de_27_de_juliol_sobre_la_conservacio_de_la_posidonia_oceanica_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Decret 25/2018 per a la conservaci&oacute; de la </a><a href="https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/decret_252018_de_27_de_juliol_sobre_la_conservacio_de_la_posidonia_oceanica_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Posidonia oceanica</em></a><a href="https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/decret_252018_de_27_de_juliol_sobre_la_conservacio_de_la_posidonia_oceanica_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> a l'arxip&egrave;lag balear</a>. L'article 13 d'aquesta norma estableix que les infraccions relacionades amb els danys a la planta marina poden ser sancionades tant d'acord amb la normativa auton&ograve;mica com amb l'estatal.
    </p><p class="article-text">
        La Llei 5/2005, de 26 de maig, per a la conservaci&oacute; dels espais de rellev&agrave;ncia ambiental (LECO), descriu en <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf#page=25" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'article 51</a> com a infraccions greus les accions relacionades amb l'obstrucci&oacute; de l'actuaci&oacute; dels agents de l'autoritat encarregats de la vigil&agrave;ncia de l'espai natural; l'alteraci&oacute; dels processos ecol&ograve;gics fonamentals per a la integritat dels ecosistemes, i les accions que atemptin de manera greu contra la flora, la fauna o la configuraci&oacute; geol&ograve;gica dels espais naturals, sempre que el dany sigui reversible. En <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf#page=26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'article 52</a> qualifica de molt greus les alteracions deliberades i irreversibles dels h&agrave;bitats dels espais naturals que contravinguin la seva normativa o planificaci&oacute;. <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf#page=26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">L'article 54</a> estableix sancions d'entre 6.001 i 100.000 euros per a les infraccions greus, i d'entre 100.001 i 450.000 euros per a les molt greus.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-21490-consolidado.pdf#page=54" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'article 80.1.j)</a> de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat qualifica d&rsquo;infracci&oacute; greu el deteriorament o l'alteraci&oacute; significativa dels components d'h&agrave;bitats prioritaris d'inter&egrave;s comunitari, com la posid&ograve;nia, mentre que <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-21490-consolidado.pdf#page=55" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'article 80.2</a> la qualifica de molt greu si el dany causat al medi ambient supera els 100.000 euros.
    </p><p class="article-text">
        Aquests danys inclouen pr&agrave;ctiques com l'&uacute;s de subst&agrave;ncies &ndash;abocaments i productes qu&iacute;mics&ndash; que alterin els ecosistemes; la destrucci&oacute; o la mort dels h&agrave;bitats d'esp&egrave;cies en perill d'extinci&oacute;; la introducci&oacute; o el comer&ccedil; d'esp&egrave;cies ex&ograve;tiques o invasores, i el fondeig permanent de vaixells cisterna en espais protegits. Les infraccions greus se sancionen amb multes d'entre 3.001 i 200.000 euros, mentre que les molt greus oscil&middot;len entre els 200.001 i els 2 milions d'euros, sens perjudici que les comunitats aut&ograve;nomes puguin incrementar-ne l'import m&agrave;xim, <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-21490-consolidado.pdf#page=56" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com es despr&egrave;n de l'article 81</a>.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de la possible degradaci&oacute; del medi ambient a causa dels danys a la posid&ograve;nia, la den&uacute;ncia de l'Associaci&oacute; d'Amarradors de Talamanca tamb&eacute; atribueix al denunciat l'explotaci&oacute; lucrativa il&middot;l&iacute;cita mitjan&ccedil;ant el lloguer d'aquests amarraments i el robatori de materials a altres navegants. La den&uacute;ncia subratlla un entorn de coacci&oacute; i amenaces envers els usuaris locals per assegurar el control de la zona i evitar repres&agrave;lies legals. Els testimonis consultats per aquest diari han aportat, finalment, proves audiovisuals que vinculen diversos col&middot;laboradors amb les activitats delictives desenvolupades per Evaristo Soler a Talamanca.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Ja va ser condemnat per fets similars</strong></h2><p class="article-text">
        Els presumptes delictes denunciats per l'Associaci&oacute; d'Amarradors de Talamanca van ser corroborats en seu judicial en un procediment diferent del que ara s'ha denunciat, quan l'empresari &lsquo;pirata&rsquo; encara operava a la badia de Porroig. Situada al sud-oest de l'illa, aquesta cala funciona com un port natural i constitu&iuml;a el seu principal centre d'operacions clandestines. El Jutjat Penal n&uacute;mero 2 d'Eivissa va condemnar Evaristo Soler a sis mesos de pres&oacute; per un delicte de coaccions a finals de gener de 2026, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/gabacho-merda-et-traure-l-ancora-i-acabaras-les-roques-nova-condemna-per-polemic-empresari-d-eivissa_1_12948760.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va avan&ccedil;ar elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        La sent&egrave;ncia va considerar provat que Evaristo Soler Cardona pretenia cobrar a cada embarcaci&oacute; que arribava a la badia per fondejar-hi, tot i no disposar de cap mena d'autoritzaci&oacute; per fer-ho. A m&eacute;s, la magistrada Martina Rodr&iacute;guez tamb&eacute; el va condemnar per haver vulnerat una mesura cautelar (ordre d'allunyament), per un delicte de danys, aix&iacute; com al pagament de diverses multes, segons recull la resoluci&oacute; judicial. L'advocat del condemnat no va respondre a les preguntes d'aquest diari, formulades amb la finalitat d'incloure la versi&oacute; de l'empresari &laquo;pirata&raquo;, m&eacute;s enll&agrave; del que va argumentar durant la vista oral.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/veins-d-eivissa-acusen-pirata-desplegar-xarxa-il-legal-fondejos-posidonia_1_13418890.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Jul 2026 16:00:09 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118690" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118690" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Veïns d'Eivissa acusen un 'pirata' de desplegar una xarxa il·legal de fondejos sobre la posidònia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Posidonia,Medio ambiente,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Vecinos de Ibiza acusan a un 'pirata' de desplegar una red ilegal de fondeos sobre la posidonia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vecinos-ibiza-acusan-pirata-desplegar-red-ilegal-fondeos-posidonia_1_13418354.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Vecinos de Ibiza acusan a un &#039;pirata&#039; de desplegar una red ilegal de fondeos sobre la posidonia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de Evaristo Soler Cardona, el empresario que fue condenado por cobrar amarres ilegales en Porroig. Entre los nuevos hechos denunciados figuran la apropiación indebida y el robo de estructuras de fondeo, la explotación económica ilícita y la invasión de la zona de baño balizada</p><p class="subtitle">Uno de cada cinco yates fondea ilegalmente sobre la posidonia en Ibiza
</p></div><p class="article-text">
        Los fondeos ilegales sobre la <em>Posidonia oceanica</em> representan uno de los problemas m&aacute;s graves para el ecosistema marino de las Piti&uuml;ses. En el caso de Eivissa, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cinco-yates-fondea-ilegalmente-posidonia-ibiza_1_13414059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">uno de cada cinco barcos y yates fondean ilegalmente sobre la planta</a>, da&ntilde;&aacute;ndola gravemente. Entre las zonas m&aacute;s afectadas se encuentra Talamanca, una de las tres playas urbanas de la capital ibicenca. Es precisamente esta &uacute;ltima cala la que se ha convertido, presuntamente, en el nuevo centro de operaciones del empresario 'pirata' Evaristo Soler Cardona, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresario-atemorizados-ecologistas-autoridades-ibiza-espero-escopeta-reforzada_1_9141309.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quien anta&ntilde;o actuaba en la bah&iacute;a de Porroig</a>, al suroeste de la isla.
    </p><p class="article-text">
        La presi&oacute;n social, policial y judicial le oblig&oacute; a abandonar Porroig. Sin embargo, ha encontrado un nuevo escenario donde presuntamente contin&uacute;a ejerciendo esta actividad il&iacute;cita. Ha sido la Asociaci&oacute;n Amarristas de Talamanca la que le ha denunciado -este mi&eacute;rcoles por la tarde- ante la Comandancia de la Guardia Civil de Sant Josep de sa Talaia a Evaristo Soler por la supuesta comisi&oacute;n de varios delitos, de acuerdo a la documentaci&oacute;n consultada por elDiario.es. Fuentes del Instituto Armado confirman a este diario que la denuncia ha sido presentada correctamente y que van a investigar los hechos objeto de denuncia sobre el terreno.
    </p><p class="article-text">
        Entre los hechos denunciados figuran la instalaci&oacute;n de fondeos ilegales sobre posidonia, la apropiaci&oacute;n indebida y el robo de estructuras de fondeo, la explotaci&oacute;n econ&oacute;mica il&iacute;cita, la invasi&oacute;n de la zona de ba&ntilde;o balizada, la ocultaci&oacute;n de matr&iacute;culas, la contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica y la utilizaci&oacute;n de una embarcaci&oacute;n auxiliar supuestamente robada. Asimismo, se le atribuyen da&ntilde;os y coacciones, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/07/29/amarristas-talamanca-denuncian-pirata-porroig-132933086.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ha avanzado Diario de Ibiza</a>. El abogado del denunciado no ha respondido a las preguntas de este diario.
    </p><p class="article-text">
        Los afectados explican a este peri&oacute;dico que Evaristo Soler llevar&iacute;a ejerciendo esta actividad ilegal en Talamanca desde al menos el verano de 2025. Disponen, adem&aacute;s, de una grabaci&oacute;n de 16 minutos donde se ve al denunciado fondear ilegalmente un barco, tal como figura en el atestado policial. La denuncia presentada ante el Instituto Armado documenta c&oacute;mo el &lsquo;pirata&rsquo;, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gabacho-mierda-quitare-ancla-acabaras-rocas-nueva-condena-polemico-empresario-ibiza_1_12948408.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">que ha sido condenado en el pasado por hechos similares</a>, gestiona una red de fondeos ilegales en la bah&iacute;a de Talamanca.
    </p><p class="article-text">
        En la denuncia, los afectados sostienen que el denunciado instala de forma clandestina e ilegal 'muertos' &mdash;estructuras de hormig&oacute;n utilizadas para el fondeo&mdash; que, presuntamente, sustraer&iacute;a a sus leg&iacute;timos propietarios y colocar&iacute;a sobre la posidonia, causando un grave da&ntilde;o ecol&oacute;gico a esta planta marina. La posidonia desempe&ntilde;a funciones esenciales para el ecosistema balear: oxigena el mar, captura grandes cantidades de di&oacute;xido de carbono, protege las playas frente a la erosi&oacute;n y sirve de h&aacute;bitat a cientos de especies. Su conservaci&oacute;n resulta, por tanto, esencial tanto para preservar la biodiversidad como para combatir el cambio clim&aacute;tico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La legislaci&oacute;n protege la planta marina</strong></h2><p class="article-text">
        Cabe recordar que, durante la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al frente del Govern &ndash;en coalici&oacute;n con M&eacute;s per Mallorca y mediante un acuerdo de gobernabilidad con Podemos&ndash;, se aprob&oacute; <a href="https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/decret_252018_de_27_de_juliol_sobre_la_conservacio_de_la_posidonia_oceanica_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el Decreto 25/2018 para la conservaci&oacute;n de la </a><a href="https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/decret_252018_de_27_de_juliol_sobre_la_conservacio_de_la_posidonia_oceanica_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Posidonia oceanica</em></a><a href="https://www.caib.es/sites/institutestudisautonomics/ca/n/decret_252018_de_27_de_juliol_sobre_la_conservacio_de_la_posidonia_oceanica_a_les_illes_balears/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> en el archipi&eacute;lago balear</a>. El art&iacute;culo 13 de esta norma establece que las infracciones relacionadas con los da&ntilde;os a la planta marina pueden sancionarse tanto con arreglo a la normativa auton&oacute;mica como a la estatal.
    </p><p class="article-text">
        La Ley 5/2005, de 26 de mayo, para la conservaci&oacute;n de los espacios de relevancia ambiental (LECO), describe en su <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf#page=25" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo 51</a> como infracci&oacute;n grave acciones relacionadas con la obstrucci&oacute;n de la actuaci&oacute;n de los agentes de la autoridad encargados de la vigilancia del espacio natural; la alteraci&oacute;n de los procesos ecol&oacute;gicos que sean fundamentales para la integridad de los ecosistemas y las acciones que atenten de forma grave contra la flora, la fauna o la configuraci&oacute;n geol&oacute;gica de los espacios naturales, siempre que el da&ntilde;o sea reversible. En su <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf#page=26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo 52</a>, como muy grave las alteraciones deliberadas e irreversibles de los h&aacute;bitats de los espacios naturales en contra de su normativa o planificaci&oacute;n. El <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-11132-consolidado.pdf#page=26" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo 54</a> fija sanciones de entre 6001 y 100.000 euros para las infracciones graves y de 100.001 a 450.000 euros para las muy graves.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-21490-consolidado.pdf#page=54" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo 80.1.j)</a> de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio Natural y de la Biodiversidad califica como infracci&oacute;n grave el deterioro o alteraci&oacute;n significativa de los componentes de h&aacute;bitats prioritarios de inter&eacute;s comunitario, como la posidonia, mientras que el <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-21490-consolidado.pdf#page=55" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">art&iacute;culo 80.2</a> califica como muy grave si el da&ntilde;o causado al medio ambiente supera los 100.000 euros. 
    </p><p class="article-text">
        Estos da&ntilde;os incluyen pr&aacute;cticas como el uso de sustancias &ndash;vertidos y qu&iacute;micos&ndash; que alteren los ecosistemas; la destrucci&oacute;n o muerte de los h&aacute;bitats de especies en peligro de extinci&oacute;n; introducci&oacute;n o comercio de especies ex&oacute;ticas o invasoras y fondeo permanente de buques-tanque en espacios protegidos. Las infracciones graves se sancionan con multas de entre 3001 y 200.000 euros, mientras que las muy graves oscilan en torno a los 200.001 y 2 millones de euros, sin perjuicio de que las comunidades aut&oacute;nomas puedan aumentar el importe m&aacute;ximo, <a href="https://www.boe.es/buscar/pdf/2007/BOE-A-2007-21490-consolidado.pdf#page=56" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como se desprende del art&iacute;culo 81</a>.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de la posible degradaci&oacute;n del medio ambiente debido a los da&ntilde;os a la posidonia, la denuncia de la Asociaci&oacute;n Amarristas de Talamanca tambi&eacute;n atribuye al denunciado la explotaci&oacute;n lucrativa il&iacute;cita mediante el alquiler de estos amarres y el robo de materiales a otros navegantes. La denuncia subraya un entorno de coacci&oacute;n y amenazas hacia los usuarios locales para asegurar el control de la zona y evitar represalias legales. Los testimonios consultados por este diario han incluido, finalmente, pruebas audiovisuales que vinculan a varios colaboradores en las actividades delictivas desarrolladas por Evaristo Soler en Talamanca.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Ya fue condenado por hechos similares</strong></h2><p class="article-text">
        Los supuestos delitos denunciados por la Asociaci&oacute;n Amarristas de Talamanca fueron corroborados en sede judicial en un proceso distinto al denunciado, cuando el empresario &lsquo;pirata&rsquo; todav&iacute;a operaba en la bah&iacute;a de Porroig. Ubicada en el suroeste de la isla, esta cala funciona como un puerto natural, y configur&oacute; su principal centro de operaciones clandestinas. El Juzgado de lo Penal n&uacute;mero 2 de Eivissa conden&oacute; a seis meses de prisi&oacute;n por un delito de coacciones a Evaristo Soler a finales de enero de 2026, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gabacho-mierda-quitare-ancla-acabaras-rocas-nueva-condena-polemico-empresario-ibiza_1_12948408.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal como avanz&oacute; </a><a href="http://eldiario.es" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elDiario.es</a>.
    </p><p class="article-text">
        El fallo consider&oacute; probado que Evaristo Soler Cardona pretend&iacute;a cobrar a cada embarcaci&oacute;n que llegaba a la bah&iacute;a para fondear, pese a no contar con ning&uacute;n tipo de autorizaci&oacute;n para ello. Adem&aacute;s, la magistrada Martina Rodr&iacute;guez tambi&eacute;n le conden&oacute; por haber quebrantado una medida cautelar (orden de alejamiento); por un delito de da&ntilde;os, as&iacute; como al pago de diferentes multas, seg&uacute;n la resoluci&oacute;n judicial. El abogado del condenado no respondi&oacute; a las preguntas de este diario, con la finalidad de incluir la versi&oacute;n del empresario &lsquo;pirata&rsquo;, m&aacute;s all&aacute; de lo que argument&oacute; en la vista oral.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/vecinos-ibiza-acusan-pirata-desplegar-red-ilegal-fondeos-posidonia_1_13418354.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Jul 2026 15:17:12 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="118690" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="118690" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Vecinos de Ibiza acusan a un 'pirata' de desplegar una red ilegal de fondeos sobre la posidonia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/efe66f6f-2aaf-4beb-a90a-44c6619573e1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Posidonia,Medio ambiente,Islas Baleares,Ibiza]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un de cada cinc iots fondeja il·legalment sobre la posidònia a Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cinc-iots-fondeja-il-legalment-posidonia-eivissa_1_13416332.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Barques fondejades a la platja de Talamanca, al municipi d&#039;Eivissa."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'últim informe de Greenpeace alerta de les conseqüències de l'activitat nàutica sobre aquesta planta, fonamental per oxigenar la Mediterrània</p></div><p class="article-text">
        Les &agrave;ncores d'embarcacions, vaixells i iots, quan es llancen sobre les praderies de <em>Posidonia oceanica</em>, continuen causant un dels impactes m&eacute;s perjudicials per a aquest valu&oacute;s ecosistema mar&iacute;. Es tracta d'una planta marina que exerceix funcions essencials per a la Mediterr&agrave;nia: oxigena el mar, captura grans quantitats de di&ograve;xid de carboni, protegeix les platges de l'erosi&oacute; i serveix d'h&agrave;bitat a centenars d'esp&egrave;cies. La seva conservaci&oacute; &eacute;s fonamental tant per a la biodiversitat com per a la lluita contra el canvi clim&agrave;tic.
    </p><p class="article-text">
        En el cas de l'arxip&egrave;lag balear, aquesta planta marina ocupa m&eacute;s de 591 quil&ograve;metres quadrats, &eacute;s a dir, m&eacute;s del 50% de tota la superf&iacute;cie de posid&ograve;nia del litoral espanyol. A Eivissa, m&eacute;s del 21% dels fondejos il&middot;legals es fan sobre la posid&ograve;nia, segons <em>Destrucci&oacute;n a toda costa 2026</em>, el darrer informe de Greenpeace. Aquesta xifra podria ser encara m&eacute;s elevada, ja que el servei de vigil&agrave;ncia i inspecci&oacute; del Govern no pot controlar tots els fondejos. A m&eacute;s, les embarcacions canvien constantment d'ubicaci&oacute;, de manera que el nombre real de fondejos irregulars podria ser superior.
    </p><p class="article-text">
        Ports de les Illes Balears &ndash;ens p&uacute;blic dependent de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern&ndash; tenia previst implantar aquesta temporada tur&iacute;stica tres nous camps de boies de baix impacte per reduir la pressi&oacute; n&agrave;utica sobre les praderies afectades. Les boies ecol&ograve;giques, o boies de baix impacte, s&oacute;n sistemes d'amarratge permanents dissenyats perqu&egrave; les embarcacions puguin fondejar sense haver de llan&ccedil;ar l'&agrave;ncora al fons mar&iacute;, evitant aix&iacute; danyar h&agrave;bitats sensibles com les praderies de <em>Posidonia oceanica</em>.
    </p><p class="article-text">
        Estava previst instal&middot;lar un camp de boies de baix impacte a Porroig i un altre a Cala d'Hort (Sant Josep de sa Talaia, Eivissa), com tamb&eacute; un tercer a l'Illa de l'Aire (Sant Llu&iacute;s, Menorca). Tanmateix, els projectes s'han endarrerit i caldr&agrave; esperar, com a m&iacute;nim, un any m&eacute;s, segons han confirmat fonts de la Conselleria que dirigeix Juan Manuel Lafuente. &ldquo;Es troben en fase de tramitaci&oacute; i est&agrave; previst que ja estiguin en funcionament la temporada vinent&rdquo;, asseguren.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Praderia de Posidonia oceanica a Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Praderia de Posidonia oceanica a Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Les cales en pitjor estat</strong></h2><p class="article-text">
        Inma Saranova, directora d'Ibiza Preservation, explica que, tot i que el febrer d'aquest any Ports de les Illes Balears va licitar la instal&middot;laci&oacute; de 25 boies ecol&ograve;giques a Cala d'Hort i 24 a Porroig, el problema rau en &ldquo;l'enorme dist&agrave;ncia que continua existint entre anunciar, projectar i executar&rdquo;. &ldquo;Considerem preocupant que dues zones amb tanta pressi&oacute; com aquestes hagin arribat a aquesta temporada sense disposar d'aquesta infraestructura&rdquo;, lamenta Saranova.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;De les zones que hem estudiat, Porroig, Cala Vedella i Talamanca s&oacute;n les que es troben en pitjor estat de conservaci&oacute;&rdquo;, afirma Xisco Sobrado, llicenciat en Ci&egrave;ncies Marines i t&egrave;cnic de l'&agrave;rea marina del grup ecologista GEN-GOB. La primera &eacute;s una petita cala d'uns 150 metres de longitud, plena de casetes varador, situada al sud-oest de l'illa, molt a prop d'Es Cubells i Es Jondal. Aquesta cala est&agrave; molt malmesa, ja que, segons diversos estudis, almenys un 40% de la posid&ograve;nia hi &eacute;s morta.
    </p><p class="article-text">
        Saranova tamb&eacute; identifica la badia de Sant Antoni de Portmany entre les zones m&eacute;s afectades pel fondeig il&middot;legal, d'acord amb les dades m&eacute;s actualitzades del Govern. En el cas de Formentera, afegeix, la zona m&eacute;s sensible &eacute;s ses Illetes, situada dins del Parc Natural.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Almenys el 40% de la posidònia de la cala de Porroig està morta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Pel que fa a Cala Vedella, est&agrave; situada al sud-oest de l'illa, entre es Cal&oacute; d&rsquo;en Real i es Cal&oacute; de s&rsquo;Oratge, encaixonada entre penya-segats i envoltada de turons coberts de pinedes. &Eacute;s una platja de sorra fina plena de petites botigues de records, bars i restaurants de cuina tradicional eivissenca. Aquest entorn es caracteritza per un creixement urban&iacute;stic que ha estat desordenat i els seus turons han quedat esquitxats per diferents promocions immobili&agrave;ries. &Eacute;s, a m&eacute;s, un indret molt desitjat pel turisme n&agrave;utic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Praderies de posidònia del Bosc Marí de Redeia a la badia de Pollença (Mallorca)"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Praderies de posidònia del Bosc Marí de Redeia a la badia de Pollença (Mallorca)                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a Talamanca, &eacute;s una de les platges urbanes de Vila &ndash;el top&ograve;nim de la ciutat d&rsquo;Eivissa&ndash;, una de les m&eacute;s afectades per la pressi&oacute; n&agrave;utica, com tamb&eacute; per la crisi clim&agrave;tica. El mateix informe assenyala que podria quedar-li &ldquo;amb prou feines deu anys d&rsquo;exist&egrave;ncia&rdquo; si no es produeixen canvis dr&agrave;stics en la seva gesti&oacute;. Aquesta platja, com passa amb altres de l&rsquo;arxip&egrave;lag balear, pateix greument els impactes dels temporals. L&rsquo;onatge arrasa constantment la passarel&middot;la de fusta i les instal&middot;lacions costaneres, fet que demostra &ldquo;la inviabilitat de continuar guanyant metres al mar&rdquo;, segons els ecologistes. Una situaci&oacute; similar es va produir en una altra platja urbana del municipi, ses Figueretes, on el temporal Harry va provocar una gran p&egrave;rdua de sorra i danys tant al passeig mar&iacute;tim com a la passarel&middot;la de fusta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Talamanca, una de les platges urbanes d’Eivissa, li podrien quedar ‘amb prou feines deu anys d’existència’ si no es produeixen canvis dràstics en la seva gestió</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Talamanca &eacute;s probablement l&rsquo;exemple m&eacute;s evident&rdquo;, argumenta Saranova. El camp de boies de baix impacte previst en aquesta platja, afegeix, permetria ordenar el fondeig amb uns 90 punts d&rsquo;amarratge situats principalment sobre sorra; retirar els fondejos irregulars i evitar l&rsquo;impacte de les &agrave;ncores i les cadenes sobre la praderia. &ldquo;Tanmateix, la manca de coordinaci&oacute; entre administracions ha fet que encara no estigui operatiu&rdquo;, assegura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La posid&ograve;nia protegeix les platges</strong></h2><p class="article-text">
        Cal recordar que les praderies de <em>Posidonia oceanica</em> funcionen com a barreres naturals contra l&rsquo;onatge, tot i que estan en retroc&eacute;s a causa dels fondejos il&middot;legals i de la pesca d&rsquo;arrossegament. A m&eacute;s, la biodiversitat marina i costanera tamb&eacute; pateix un greu retroc&eacute;s per la crisi clim&agrave;tica i per la pressi&oacute; humana en general. &ldquo;En aquestes zones no hi hem percebut millores; el que hem observat &eacute;s una tend&egrave;ncia a empitjorar&rdquo;, lamenta Sobrado, t&egrave;cnic del GEN-GOB. Pel que fa a les zones que es troben en millor estat de conservaci&oacute;, el cient&iacute;fic cita Cala Roja, una cala del sud-oest de l&rsquo;illa caracteritzada pel to vermell&oacute;s dels seus penya-segats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La posidònia es veu afectada pels fondejos il·legals, la pesca d’arrossegament, la crisi climàtica i la pressió humana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol al Govern &ndash;que va governar amb M&eacute;s i mitjan&ccedil;ant un acord de governabilitat amb Podem&ndash; es va aprovar el Decret 25/2018 per a la conservaci&oacute; de la <em>Posidonia oceanica</em> a l&rsquo;arxip&egrave;lag balear. Tanmateix, les entitats ecologistes consultades consideren que, malgrat els aven&ccedil;os normatius, la superviv&egrave;ncia d&rsquo;aquest ecosistema &ldquo;continua en risc&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Les causes s&oacute;n un model tur&iacute;stic que ignora la capacitat de c&agrave;rrega, una gesti&oacute; deficient de les aig&uuml;es residuals &ndash;que continua tractant el mar com un abocador&ndash; i unes previsions clim&agrave;tiques extremadament preocupants&rdquo;, assenyala Amics de la Terra. Pel que fa a la pressi&oacute; dels vaixells i els iots, aquesta entitat sost&eacute; que la situaci&oacute; &ldquo;&eacute;s cr&iacute;tica, especialment al sud-oest&rdquo; de l&rsquo;illa. &ldquo;Eivissa suporta una de les majors pressions de fondeig de tota la Mediterr&agrave;nia&rdquo;, lamenten.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Posidonia oceanica funciona com a barrera natural contra el oleig"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Posidonia oceanica funciona com a barrera natural contra el oleig                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tres barques d'inspecci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        El Govern disposa de tres embarcacions per desplegar el seu dispositiu de vigil&agrave;ncia i inspecci&oacute; del litoral d&rsquo;Eivissa i Formentera, explica la Conselleria de la Mar. Est&agrave; format per dues embarcacions destinades al servei de vigil&agrave;ncia, inspecci&oacute; i control del litoral, amb bases als ports d&rsquo;Eivissa i de Sant Antoni de Portmany. A m&eacute;s, hi ha una tercera embarcaci&oacute; destinada al suport de les operacions portu&agrave;ries al port de Portmany. Entre les seves funcions destaquen la detecci&oacute; d&rsquo;activitats irregulars, el control del lloguer il&middot;legal d&rsquo;embarcacions, la supervisi&oacute; de fondejos no autoritzats, la comprovaci&oacute; de la documentaci&oacute; i de les autoritzacions administratives, com tamb&eacute; la coordinaci&oacute; amb la resta d&rsquo;administracions i cossos que desenvolupen funcions de vigil&agrave;ncia al litoral.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tres embarcacions del Govern inspeccionen les activitats irregulars, controlen el lloguer il·legal d’embarcacions i supervisen els fondejos no autoritzats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Durant el 2025 es van incoar 162 expedients sancionadors per infraccions relacionades principalment amb el x&agrave;rter n&agrave;utic il&middot;legal, amb propostes de sanci&oacute; per un import total de 471.600 euros. Pel que fa al 2026, a data de 8 de juliol, s&rsquo;han iniciat 39 nous expedients i n&rsquo;hi ha prop de 70 pendents d&rsquo;incoaci&oacute;, una quinzena dels quals corresponen a inspeccions efectuades aquest any. A m&eacute;s, tamb&eacute; s&rsquo;ha aconseguit retirar anuncis irregulars d&rsquo;allotjament en embarcacions i ofertes de lloguer d&rsquo;embarcacions de llista setena publicades en plataformes digitals, despr&eacute;s de les peticions adre&ccedil;ades als seus responsables.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de les embarcacions del Govern encarregades de tenir cura de la posidònia a Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de les embarcacions del Govern encarregades de tenir cura de la posidònia a Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;augment de la temperatura a la Mediterr&agrave;nia, afecta la posid&ograve;nia perqu&egrave; la seva superviv&egrave;ncia comen&ccedil;a a estar en perill a partir dels 28 graus. El 2025, en alguns punts de la costa balear i mediterr&agrave;nia es van superar els 30 graus. &ldquo;De res servir&agrave; protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producci&oacute; i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterr&agrave;nia, tant mar&iacute;tima com terrestre&rdquo;, adverteix Amics de la Terra.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">De res servirà protegir les praderies si no aturem immediatament el sobreescalfament causat pel model de producció i consum del Nord Global, que afecta directament la temperatura de la Mediterrània, tant marítima com terrestre</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amics de la Terra</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un pla integral de millora</strong></h2><p class="article-text">
        En un informe anterior, diferents cient&iacute;fics i entitats ecologistes van proposar implementar diverses mesures per garantir la protecci&oacute; de la posid&ograve;nia. Entre aquestes mesures hi ha la instal&middot;laci&oacute; de fondejos de baix impacte, d&rsquo;acord amb criteris de capacitat de c&agrave;rrega ambiental; l&rsquo;establiment d&rsquo;&agrave;rees de recuperaci&oacute; ambiental a les zones m&eacute;s degradades amb la prohibici&oacute; de fondejar-hi; l&rsquo;habilitaci&oacute; de fondejos fixos de baix impacte i d&rsquo;&uacute;s social per als residents de la zona; la informaci&oacute; als navegants sobre la import&agrave;ncia de no fondejar damunt la posid&ograve;nia; la reducci&oacute; del nombre d&rsquo;embarcacions durant la temporada d&rsquo;estiu i el decreixement tur&iacute;stic.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;S&rsquo;han produ&iuml;t aven&ccedil;os, per&ograve; l&rsquo;aplicaci&oacute; encara &eacute;s parcial i desigual&rdquo;, afirma Saranova. La directora d&rsquo;IbizaPreservation cita, entre els aven&ccedil;os positius, el refor&ccedil; de la vigil&agrave;ncia, la cartografia de les praderies, l&rsquo;assessorament als navegants i el desenvolupament d&rsquo;eines com Posidonia Maps o el Tel&egrave;fon Posid&ograve;nia, tot plegat en el marc del Decret 25/2018 de conservaci&oacute; de la planta. Aix&iacute; mateix, afegeix que hi ha camps de boies de baix impacte a ses Salines, s&rsquo;Espalmador i es Cal&oacute; de s&rsquo;Oli, que en conjunt van acollir un total de 122 boies d&rsquo;aquest tipus l&rsquo;any 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Les Balears acullen més del 50% de les praderies de posidònia d’Espanya"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Les Balears acullen més del 50% de les praderies de posidònia d’Espanya                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; valora positivament que l&rsquo;Ajuntament d&rsquo;Eivissa hagi allunyat de la costa el balisament de la zona de bany de Talamanca. &ldquo;En ampliar l&rsquo;espai abalisat s&rsquo;impedeix el fondeig dins d&rsquo;aquest per&iacute;metre i es protegeix una superf&iacute;cie m&eacute;s gran davant de fondejos il&middot;legals o incontrolats&rdquo;, reconeix. Aix&iacute;, recorda que &eacute;s una actuaci&oacute; que &ldquo;ajuda a reduir el risc immediat i demostra que les administracions poden actuar fins i tot quan les solucions de m&eacute;s abast es retarden&rdquo;, dins de les compet&egrave;ncies municipals, ja que les de m&eacute;s abast s&oacute;n auton&ograve;miques o estatals.
    </p><p class="article-text">
        Matisa que el balisament protegeix la zona de bany, per&ograve; &ldquo;no ordena el conjunt de la badia ni estableix quantes embarcacions pot suportar ambientalment&rdquo;. &ldquo;Reclamem que el camp de Talamanca deixi de ser una promesa recurrent, que se&rsquo;n garanteixi el finan&ccedil;ament i que s&rsquo;estableixi un calendari p&uacute;blic i verificable per a la seva execuci&oacute;&rdquo;, insisteix Saranova.
    </p><p class="article-text">
        En termes generals, la directora d&rsquo;IbizaPreservation proposa aplicar una ordenaci&oacute; integral del fondeig basada en la capacitat de c&agrave;rrega ambiental de cada cala; la creaci&oacute; de zones espec&iacute;fiques de recuperaci&oacute; als punts m&eacute;s degradats; una xarxa de fondejos socials de baix impacte per als residents; i, sobretot, un l&iacute;mit efectiu al nombre de vaixells i iots que es concentren simult&agrave;niament en determinades zones.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, recorda que Eivissa va assolir el 2025 un m&agrave;xim hist&ograve;ric de 3,39 milions de turistes. Davant d&rsquo;aquestes xifres, instal&middot;lar camps de boies de baix impacte pot contribuir a evitar que les &agrave;ncores danyin directament la posid&ograve;nia en determinades zones, per&ograve; &ldquo;no resol per si sol els altres efectes d&rsquo;una concentraci&oacute; excessiva d&rsquo;embarcacions, com els abocaments, el soroll submar&iacute;, els residus, les emissions i la saturaci&oacute; de l&rsquo;espai mar&iacute;tim&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un prat de posidònia, considerat el &#039;pulmó del Mediterrani&#039; per la seva capacitat per emmagatzemar carboni."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un prat de posidònia, considerat el &#039;pulmó del Mediterrani&#039; per la seva capacitat per emmagatzemar carboni.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per tant, assenyala que en els darrers anys hi ha hagut millores pel que fa a la legislaci&oacute;, la vigil&agrave;ncia, la informaci&oacute; i la tecnologia. El 2025, el Servei de Vigil&agrave;ncia va dur a terme 181.468 actuacions a les Balears, un 40% m&eacute;s que l&rsquo;any anterior. El percentatge mitj&agrave; de fondejos detectats sobre praderies va baixar del 6,8% al 6,4%. A m&eacute;s, hi ha una utilitzaci&oacute; m&eacute;s gran de la cartografia i de les aplicacions per part dels navegants.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, segons Saranova, les mesures de millora implantades no es reflecteixen prou a Eivissa, ja que l&rsquo;illa continua tenint el percentatge m&eacute;s elevat de fondeig irregular sobre la planta de tot l&rsquo;arxip&egrave;lag balear. Per aix&ograve;, considera que calen &ldquo;solucions estructurals&rdquo;. &ldquo;La funci&oacute; preventiva &eacute;s molt important, per&ograve; ha d&rsquo;anar acompanyada d&rsquo;una capacitat sancionadora suficient per evitar la reincid&egrave;ncia&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Finalment, argumenta que cal passar d&rsquo;una gesti&oacute; principalment reactiva a una planificaci&oacute; preventiva: determinar la capacitat de c&agrave;rrega ambiental de cada cala; limitar el nombre de vaixells i iots quan se superi aquest l&iacute;mit; completar amb urg&egrave;ncia els camps de baix impacte pendents; reservar zones per a la recuperaci&oacute; de les praderies; refor&ccedil;ar la inspecci&oacute; i les sancions, i oferir alternatives de fondeig social als residents. &ldquo;La soluci&oacute; no pot consistir &uacute;nicament a ordenar un nombre cada vegada m&eacute;s gran d&rsquo;embarcacions; a les zones m&eacute;s saturades tamb&eacute; cal reduir la pressi&oacute;&rdquo;, conclou.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/cinc-iots-fondeja-il-legalment-posidonia-eivissa_1_13416332.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 30 Jul 2026 08:37:56 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1954055" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1954055" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un de cada cinc iots fondeja il·legalment sobre la posidònia a Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Medio ambiente,Posidonia,Greenpeace,yates,barcos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Uno de cada cinco yates fondea ilegalmente sobre la posidonia en Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cinco-yates-fondea-ilegalmente-posidonia-ibiza_1_13414059.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Barcos fondeados en la playa de Talamanca, en el municipio de Eivissa."></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El último informe de Greenpeace alerta de las consecuencias de la actividad náutica sobre esta planta, fundamental para oxigenar el Mediterráneo</p><p class="subtitle">“Tu escapada soñada” en el mar por 34.000 euros: el ‘Airbnb náutico’ se apodera de las calas de Balears</p></div><p class="article-text">
        Las anclas de embarcaciones, barcos y yates, cuando se lanzan sobre las praderas de <em>Posidonia oceanica</em>, contin&uacute;an causando uno de los impactos m&aacute;s da&ntilde;inos contra este valioso ecosistema marino. Se trata de una planta marina que realiza funciones esenciales para el Mediterr&aacute;neo: oxigena el mar, captura grandes cantidades de di&oacute;xido de carbono, protege las playas frente a la erosi&oacute;n y alberga cientos de especies. Su conservaci&oacute;n resulta esencial para la biodiversidad y para la lucha contra el cambio clim&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        En el caso del archipi&eacute;lago balear, esta planta marina concentra m&aacute;s de 591 kil&oacute;metros cuadrados, m&aacute;s del 50% de toda la superficie de posidonia del litoral espa&ntilde;ol. En Eivissa, <a href="https://es.greenpeace.org/es/wp-content/uploads/sites/3/2026/07/DTC-Espana-2026-3.pdf#page=51" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&aacute;s del 21% de los fondeos ilegales se realizan sobre la posidonia</a>, seg&uacute;n <em>Destrucci&oacute;n a toda costa 2026</em>, <a href="https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/informes/destruccion-a-toda-costa-2026/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el &uacute;ltimo informe de Greenpeace</a>. El dato podr&iacute;a ser mayor, dado que el servicio de vigilancia e inspecci&oacute;n del Govern no puede controlar todos los fondeos. Las embarcaciones, adem&aacute;s, cambian constantemente de ubicaci&oacute;n, por lo que la cifra real de fondeos irregulares podr&iacute;a ser superior.
    </p><p class="article-text">
        Ports de les Illes Balears &ndash;ente p&uacute;blico dependiente de la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua del Govern&ndash; iba a implantar esta temporada tur&iacute;stica tres nuevos campos de boyas de bajo impacto para reducir la presi&oacute;n n&aacute;utica sobre las praderas da&ntilde;adas. Las boyas ecol&oacute;gicas o boyas de bajo impacto son sistemas de amarre permanentes dise&ntilde;ados para que las embarcaciones puedan fondear sin lanzar el ancla al fondo, evitando as&iacute; da&ntilde;ar h&aacute;bitats marinos sensibles como las praderas de Posidonia oceanica.
    </p><p class="article-text">
        Se iba a colocar un campo de boyas de bajo impacto en Porroig y Cala d&rsquo;Hort (Sant Josep de sa Talaia, en Eivissa), respectivamente, y otro en Illa de l&rsquo;Aire (Sant Lluis, Menorca). Sin embargo, los proyectos se han retrasado y habr&aacute; que esperar al menos un a&ntilde;o m&aacute;s, como confirman fuentes de la Conselleria que dirige Juan Manuel Lafuente. &ldquo;Est&aacute;n en tramitaci&oacute;n y est&aacute; previsto que ya est&eacute;n en funcionamiento la temporada que viene&rdquo;, aseguran.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5f2c1d20-571a-49a9-b9b4-3009e9ed5828_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Pradera de Posidonia oceanica en Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Pradera de Posidonia oceanica en Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Las calas en peor estado</strong></h2><p class="article-text">
        Inma Saranova, directora de Ibiza Preservation, explica que, pese a que en febrero de este a&ntilde;o Ports de les Illes Balears licit&oacute; la implantaci&oacute;n de 25 boyas ecol&oacute;gicas en Cala d&rsquo;Hort y 24 en Porroig, el problema reside en &ldquo;la enorme distancia que sigue existiendo entre anunciar, proyectar y ejecutar&rdquo;. &ldquo;Consideramos preocupante que dos zonas de tanta presi&oacute;n como estas hayan llegado a esta temporada sin contar con esta infraestructura&rdquo;, lamenta Saranova.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;De las zonas que estudiamos, Porroig, Cala Vedella y Talamanca, son las que est&aacute;n en peor estado de conservaci&oacute;n&rdquo;, afirma Xisco Sobrado, licenciado en Ciencias Marinas y t&eacute;cnico del &aacute;rea marina del grupo ecologista GEN-GOB. La primera es una peque&ntilde;a cala de unos 150 metros de largo repleta de casetas varadero, ubicada en el suroeste de la isla, muy cerca de Es Cubells y Es Jondal. Esta cala est&aacute; muy da&ntilde;ada, pues al menos un 40% de la posidonia est&aacute; muerta, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/40-posidonia-muerta-cala-actua-empresario-pirata-ibiza-agoniza_1_12208118.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">seg&uacute;n constataron diversos estudios</a>. Saranova identifica tambi&eacute;n la bah&iacute;a de Sant Antoni de Portmany entre las zonas m&aacute;s afectadas por el fondeo ilegal, de acuerdo a los datos m&aacute;s actualizados del Govern. En el caso de Formentera, a&ntilde;ade, la zona m&aacute;s sensible es Ses Illetes, ubicada dentro del Parque Natural.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Al menos el 40% de la posidonia de la cala de Porroig está muerta</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En lo que se refiere a Cala Vedella, est&aacute; ubicada en el suroeste de la isla, entre Es Cal&oacute; d&rsquo;en Real y Es Cal&oacute; de s&rsquo;Oratge, encalada entre acantilados y rodeada de colinas cubiertas de pinares. Es una playa de arena fina repleta de peque&ntilde;os <em>souvenirs</em>, bares y restaurantes de comida ibicenca tradicional. Este entorno se caracteriza por un crecimiento urban&iacute;stico que ha sido desordenado y cuyos montes han quedado salpicados por las diferentes promociones inmobiliarias. Es, adem&aacute;s, un lugar muy deseado por el turismo n&aacute;utico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/046730f2-8fc7-4404-904f-f4ab5e97f9ed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Praderas de posidonia del Bosque Marino de Redeia en la Bahía de Pollença (Mallorca)."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Praderas de posidonia del Bosque Marino de Redeia en la Bahía de Pollença (Mallorca).                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En cuanto a Talamanca, es una de las playas urbanas de Vila &ndash;el top&oacute;nimo de la ciudad de Eivissa&ndash;, una de las m&aacute;s golpeadas por la presi&oacute;n n&aacute;utica, as&iacute; como por la crisis clim&aacute;tica. El mismo informe se&ntilde;ala que podr&iacute;an quedarle &ldquo;apenas diez a&ntilde;os de existencia&rdquo; si no se producen cambios dr&aacute;sticos en su gesti&oacute;n. Esta playa, como ocurre con otras del archipi&eacute;lago balear, sufre gravemente los impactos de las borrascas. El oleaje arrasa constantemente la pasarela de madera y las instalaciones costeras, lo que demuestra &ldquo;la inviabilidad de seguir conquistando metros al mar&rdquo;, seg&uacute;n los ecologistas. Algo similar ocurri&oacute; en otra playa urbana del municipio, en Ses Figueretes, donde la borrasca Harry provoc&oacute; una gran p&eacute;rdida de arena y da&ntilde;os tanto en el paseo mar&iacute;timo como en la pasarela de madera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A Talamanca, una de las playas urbanas de Ibiza, podrían quedarle &#039;apenas diez años de existencia&#039; si no se producen cambios drásticos en su gestión</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Talamanca es probablemente el ejemplo m&aacute;s evidente&rdquo;, argumenta Saranova. El campo de boyas de bajo impacto previsto en esta playa, a&ntilde;ade, permitir&iacute;a ordenar el fondeo con unos 90 puntos de amarre situados fundamentalmente sobre arena; retirar fondeos irregulares y evitar el impacto de anclas y cadenas sobre la pradera. &ldquo;Sin embargo, la falta de coordinaci&oacute;n entre administraciones ha hecho que todav&iacute;a no est&eacute; operativo&rdquo;, asegura.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La posidonia protege las playas</strong></h2><p class="article-text">
        Cabe recordar que las praderas de <em>Posidonia oceanica</em> funcionan como barreras naturales contra el oleaje, pese a que est&aacute;n en retroceso debido a los fondeos ilegales, as&iacute; como a la pesca de arrastre. Adem&aacute;s, la biodiversidad marina y costera sufre graves retrocesos tambi&eacute;n por la crisis clim&aacute;tica, as&iacute; como por la presi&oacute;n humana, en general. &ldquo;En estas zonas no hemos percibido mejoras, lo que hemos visto es una tendencia a empeorar&rdquo;, lamenta Sobrado, t&eacute;cnico del GEN-GOB. En cuanto a las que est&aacute;n en mejor estado de conservaci&oacute;n, el cient&iacute;fico cita Cala Roja, una cala del suroeste de la isla caracterizada por el tono rojizo de sus acantilados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La posidonia se ve afectada por los fondeos ilegales, la pesca de arrastre, la crisis climática y la presión humana</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En la primera legislatura (2015-2019) de la socialista Francina Armengol en el Govern &ndash;que gobern&oacute; con M&eacute;s y a trav&eacute;s de un acuerdo de gobernabilidad con Podemos&ndash; se aprob&oacute; el Decreto 25/2018 para la conservaci&oacute;n de la <em>Posidonia oceanica</em> en el archipi&eacute;lago balear. Sin embargo, las entidades ecologistas consultadas consideran que, pese a los avances normativos, la supervivencia de este ecosistema &ldquo;contin&uacute;a en riesgo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las causas son un modelo tur&iacute;stico que ignora la capacidad de carga, una deficiente gesti&oacute;n de las aguas residuales &ndash;que sigue tratando el mar como un vertedero&ndash;, y unas previsiones clim&aacute;ticas extremadamente preocupantes&rdquo;, se&ntilde;ala Amics de la Terra. Respecto a la presi&oacute;n de barcos y yates, esta entidad sostiene que la situaci&oacute;n &ldquo;es cr&iacute;tica, especialmente en el suroeste&rdquo; de la isla. &ldquo;Eivissa soporta una de las mayores presiones de fondeo de todo el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, lamentan.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2a689b52-ebe0-4fdb-8eba-3441ef29a79a_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La Posidonia oceanica funciona como barrera natural contra el oleaje"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La Posidonia oceanica funciona como barrera natural contra el oleaje                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tres barcas de inspecci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        El Govern dispone de tres barcos para desplegar su dispositivo de vigilancia e inspecci&oacute;n del litoral de Eivissa y Formentera, explica la Conselleria del Mar. Est&aacute; formado por dos barcos destinados al servicio de vigilancia, inspecci&oacute;n y control del litoral, con bases en los puertos de Eivissa y de Sant Antoni de Portmany. Adem&aacute;s, hay una tercera embarcaci&oacute;n destinada al apoyo de las operaciones portuarias en el puerto de Portmany. Entre sus funciones, destacan la detecci&oacute;n de actividades irregulares, el control del alquiler ilegal de embarcaciones, la supervisi&oacute;n de fondeos no autorizados, la comprobaci&oacute;n de la documentaci&oacute;n y de las autorizaciones administrativas y la coordinaci&oacute;n con el resto de administraciones y cuerpos que desarrollan funciones de vigilancia en el litoral.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tres barcos del Govern inspeccionan las actividades irregulares, el control del alquiler ilegal de embarcaciones y la supervisión de fondeos no autorizados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Durante 2025 se incoaron 162 expedientes sancionadores por infracciones relacionadas principalmente con el ch&aacute;rter n&aacute;utico ilegal, con propuestas de sanci&oacute;n por un importe total de 471.600 euros. En cuanto a 2026, a fecha de 8 de julio, se han iniciado 39 nuevos expedientes y hay cerca de 70 pendientes de incoaci&oacute;n, una quincena de los cuales corresponden a inspecciones efectuadas este a&ntilde;o. Adem&aacute;s, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/escapada-sonada-mar-34-000-euros-airbnb-nautico-apodera-calas-balears-pese-refuerzo-inspecciones_1_13185933.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tambi&eacute;n se ha logrado la retirada de anuncios irregulares de alojamiento en embarcaciones y de ofertas de alquiler de embarcaciones</a> de lista s&eacute;ptima publicadas en plataformas digitales, tras los requerimientos dirigidos a sus responsables.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2d28d980-0630-4c3c-a698-e7942968d7bc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una de las embarcaciones del Govern encargadas de cuidar por la posidonia en Menorca."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una de las embarcaciones del Govern encargadas de cuidar por la posidonia en Menorca.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En cuanto al aumento de la temperatura en el Mediterr&aacute;neo, afecta a la posidonia porque su supervivencia empieza a peligrar a partir de los 28 grados. En 2025, en algunos puntos de la costa balear y mediterr&aacute;nea se superaron los 30 grados. &ldquo;De nada servir&aacute; proteger las praderas si no paramos inmediatamente el sobrecalentamiento causado por el modelo de producci&oacute;n y consumo del Norte Global, y que afecta la temperatura del Mediterr&aacute;neo, mar&iacute;tima y terrestre, de forma directa&rdquo;, advierte Amics de la Terra.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">De nada servirá proteger las praderas si no paramos inmediatamente el sobrecalentamiento causado por el modelo de producción y consumo del Norte Global, y que afecta la temperatura del Mediterráneo, marítima y terrestre, de forma directa</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Amics de la Terra</span>
                                  </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Un plan integral de mejora</strong></h2><p class="article-text">
        En un <a href="https://ibizapreservation.org/wp-content/uploads/2025/03/Seguiment-tecnic-de-les-praderies-de-Posidonia-oceanica-dEivissa-_2024.pdf#page=119" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe anterior</a>, diferentes cient&iacute;ficos y entidades ecologistas propusieron implementar diferentes medidas para garantizar la protecci&oacute;n de la posidonia. Entre ellas, la instalaci&oacute;n de fondeos de bajo impacto, de acuerdo a criterios de capacidad de carga ambiental; establecer &aacute;reas de recuperaci&oacute;n ambiental en las zonas m&aacute;s degradadas con la prohibici&oacute;n de fondear; habilitar fondeos fijos de bajo impacto y uso social para los residentes de la zona; informar a los navegantes sobre la importancia de no fondear encima de la posidonia; reducir el n&uacute;mero de embarcaciones durante la temporada de verano y decrecer tur&iacute;sticamente.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se han producido avances, pero la aplicaci&oacute;n es todav&iacute;a parcial y desigual&rdquo;, afirma Saranova. La directora de IbizaPreservation cita, entre los avances positivos, el refuerzo de la vigilancia, la cartograf&iacute;a de las praderas, el asesoramiento a navegantes y el desarrollo de herramientas como Posidonia Maps o el Tel&eacute;fono Posidonia, todo ello al amparo del Decreto 25/2018, de conservaci&oacute;n de la planta. Asimismo, a&ntilde;ade que existen campos de boyas de bajo impacto en Ses Salines, s&rsquo;Espalmador y es Cal&oacute; de s&rsquo;Oli, que en su conjunto albergaron un total de 122 boyas de este tipo en 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3c299f5f-f126-4b6c-bb40-1901f8a83c66_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Balears alberga más del 50% de las praderas de posidonia de España"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Balears alberga más del 50% de las praderas de posidonia de España                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n valora positivamente que el Ajuntament d'Eivissa haya alejado de la costa el balizamiento de la zona de ba&ntilde;o de Talamanca. &ldquo;Al ampliar el espacio balizado se impide el fondeo dentro de ese per&iacute;metro y se protege una mayor superficie frente a fondeos ilegales o incontrolados&rdquo;, reconoce. As&iacute;, recuerda que es una actuaci&oacute;n que &ldquo;ayuda a reducir el riesgo inmediato y demuestra que las administraciones pueden actuar incluso cuando las soluciones de mayor alcance se retrasan&rdquo;, dentro de las competencias municipales, pues las de mayor alcance son auton&oacute;micas y/o estatales. 
    </p><p class="article-text">
        Matiza que el balizamiento protege la zona de ba&ntilde;o, pero &ldquo;no ordena el conjunto de la bah&iacute;a ni establece cu&aacute;ntas embarcaciones puede soportar ambientalmente&rdquo;. &ldquo;Reclamamos que el campo de Talamanca deje de ser una promesa recurrente, se garantice su financiaci&oacute;n y se establezca un calendario p&uacute;blico y verificable para su ejecuci&oacute;n&rdquo;, insiste Saranova.
    </p><p class="article-text">
        En t&eacute;rminos generales, la directora de IbizaPreservation propone aplicar una ordenaci&oacute;n integral del fondeo basada en la capacidad de carga ambiental de cada cala; la creaci&oacute;n de zonas espec&iacute;ficas de recuperaci&oacute;n en los puntos m&aacute;s degradados; una red de fondeos sociales de bajo impacto para residentes; y, sobre todo, un l&iacute;mite efectivo al n&uacute;mero de barcos y yates que se concentran simult&aacute;neamente en determinadas zonas.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, recuerda que Eivissa alcanz&oacute; en 2025 un m&aacute;ximo hist&oacute;rico de 3,39 millones de turistas. Ante estas cifras, instalar campos de boyas de bajo impacto puede contribuir a evitar que las anclas da&ntilde;en directamente la posidonia en determinadas zonas, pero &ldquo;no resuelve por s&iacute; solo los dem&aacute;s efectos de una concentraci&oacute;n excesiva de embarcaciones como los vertidos, el ruido submarino, los residuos, las emisiones y saturaci&oacute;n del espacio mar&iacute;timo&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una pradera de posidonia, considerada el &#039;pulmón del Mediterráneo&#039; por su capacidad para almacenar carbono."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una pradera de posidonia, considerada el &#039;pulmón del Mediterráneo&#039; por su capacidad para almacenar carbono.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por tanto, se&ntilde;ala que en los &uacute;ltimos a&ntilde;os ha habido mejoras en cuanto a la legislaci&oacute;n, vigilancia, informaci&oacute;n y tecnolog&iacute;a. En 2025, el Servicio de Vigilancia realiz&oacute; 181.468 actuaciones en Balears, un 40% m&aacute;s que el a&ntilde;o anterior. El porcentaje medio de fondeos detectados sobre praderas baj&oacute; del 6,8% al 6,4%. Adem&aacute;s, hay una mayor utilizaci&oacute;n de cartograf&iacute;a y aplicaciones por parte de los navegantes. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, las medidas de mejora implantadas no se reflejan suficientemente en Eivissa, seg&uacute;n Saranova, ya que la isla sigue teniendo el porcentaje m&aacute;s elevado de fondeo irregular sobre la planta en el archipi&eacute;lago balear. Por eso, considera que se necesitan &ldquo;soluciones estructurales&rdquo;. &ldquo;La funci&oacute;n preventiva es muy importante, pero debe ir acompa&ntilde;ada de una capacidad sancionadora suficiente para evitar la reincidencia&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, argumenta que hay que pasar de una gesti&oacute;n principalmente reactiva a una planificaci&oacute;n preventiva: determinar la capacidad de carga ambiental de cada cala; limitar el n&uacute;mero de barcos y yates cuando se supere; completar con urgencia los campos de bajo impacto pendientes; reservar zonas para la recuperaci&oacute;n de las praderas; reforzar la inspecci&oacute;n y las sanciones y ofrecer alternativas de fondeo social a los residentes. &ldquo;La soluci&oacute;n no puede consistir &uacute;nicamente en ordenar un n&uacute;mero cada vez mayor de embarcaciones; en las zonas m&aacute;s saturadas tambi&eacute;n hay que reducir la presi&oacute;n&rdquo;, concluye.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cinco-yates-fondea-ilegalmente-posidonia-ibiza_1_13414059.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 29 Jul 2026 19:52:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1954055" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1954055" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Uno de cada cinco yates fondea ilegalmente sobre la posidonia en Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/d2d2c75c-5f25-41c8-ac29-c658a1e70eda_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Medio ambiente,Posidonia,Greenpeace,yates,barcos]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[L'eclipsi solar impulsa una macrofesta privada en una platja d'Eivissa en plena nidificació d'aus protegides]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-solar-impulsa-macrofesta-privada-platja-d-eivissa-plena-nidificacio-d-aus-protegides_1_13402925.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540" alt="L&#039;eclipsi solar impulsa una macrofesta privada en una platja d&#039;Eivissa en plena nidificació d&#039;aus protegides"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'esdeveniment multitudinari, d’unes 5.000 persones, està organitzat per diversos promotors locals amb permís de l'Ajuntament de Sant Antoni. És la tercera festa d'aquest tipus que té lloc aquesta temporada a la platja urbana de s'Arenal</p><p class="subtitle">Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”</p></div><p class="article-text">
        L'eclipsi solar que tindr&agrave; lloc el pr&ograve;xim 12 d'agost ha revolucionat &mdash;encara m&eacute;s&mdash; el ja explotat sector tur&iacute;stic de Balears. Els preus dels allotjaments i les experi&egrave;ncies vinculades al fenomen astron&ograve;mic [i que es venen com a &laquo;irrepetibles&raquo;] s'han disparat en aquestes dates en qu&egrave; el Consell d'Eivissa preveu que es produeixi un pic de visitants significatiu. En ple apogeu de la temporada, en un lloc presumptament magn&egrave;tic &mdash;per a alguns espiritualment&mdash; com Eivissa, el ventall de negoci &eacute;s molt ampli.
    </p><p class="article-text">
        Est&agrave; previst, per a aquella mateixa tarda de l'eclipsi, que al voltant de 5.000 persones sucumbeixin a la platja de s'Arenal de Sant Antoni a &laquo;una de les millors festes de la hist&ograve;ria de l'illa&raquo;, segons un dels seus promotors, que va iniciar, juntament amb diversos socis residents, un projecte amb &laquo;molta il&middot;lusi&oacute;&raquo; fa un parell d'anys. Tot aix&ograve;, amb el benepl&agrave;cit &mdash;i els permisos necessaris&mdash; per part de l'Ajuntament de Sant Antoni i davant les queixes de grups i entitats ecologistes com Salvem sa Badia, la lluita de la qual consisteix a protegir els ecosistemes de la badia que alberga la platja urbana.
    </p><p class="article-text">
        De moment, s'est&agrave; esperant el perm&iacute;s de Costes per cedir l'espai, han informat des del Consistori a elDiario.es. Tot i aix&iacute;, des de fa aproximadament un mes es van comen&ccedil;ar a vendre entrades pel preu de 40 euros i, una vegada exhaurides, es van posar a la venda tiquets lleugerament m&eacute;s cars: 45 euros (n'hi ha d'altres per 35 euros que obliguen a entrar abans d'una determinada hora l&iacute;mit). Aquest diari ha consultat amb la Demarcaci&oacute; la sol&middot;licitud de permisos sense haver obtingut resposta de l'organisme en el moment en qu&egrave; es publica aquest reportatge.
    </p><p class="article-text">
        El cartell d'Ibiza Feels Like (com s'ha batejat l'esdeveniment) inclou dj's de la m&uacute;sica house com Franky Rizardo que als promotors els ha costat esfor&ccedil; &mdash;mental i econ&ograve;mic&mdash; aconseguir, expressen a aquest diari entre nervis. Sobretot, per la &laquo;pressi&oacute;&raquo; que diuen haver patit des que van comen&ccedil;ar a idear un esdeveniment que just ha coincidit amb la temporada, per&ograve; que haurien fet &laquo;igualment&raquo; si l'eclipsi hagu&eacute;s caigut al mar&ccedil; o en un altre mes d'hivern, asseguren.
    </p><p class="article-text">
        La filosofia &eacute;s que els aficionats a l'electr&ograve;nica en puguin gaudir &laquo;a l'aire lliure&raquo; i a un preu una mica m&eacute;s permissiu que a les discoteques tradicionals, a les quals per accedir cal pagar al voltant de 80 euros &mdash;de vegades les entrades superen els cent&mdash;, depenent de l'esdeveniment i de la reputaci&oacute; dels artistes a c&agrave;rrec.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                    alt="Es preveu que al voltant de 5.000 persones assisteixin a l&#039;esdeveniment d&#039;electrònica previst per al dia de l&#039;eclipsi"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Es preveu que al voltant de 5.000 persones assisteixin a l&#039;esdeveniment d&#039;electrònica previst per al dia de l&#039;eclipsi                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Privatitzaci&oacute; d'espais p&uacute;blics</strong></h2><p class="article-text">
        No &eacute;s la primera concessi&oacute; que fa a la platja la instituci&oacute; municipal aquest estiu. Ni tampoc en temporades anteriors. La privatitzaci&oacute; d'espais p&uacute;blics &mdash;principalment platges&mdash; per a la celebraci&oacute; d'esdeveniments a c&agrave;rrec de diferents empreses al municipi es repeteix des de fa anys.
    </p><p class="article-text">
        El setembre de 2023 el grup socialista, a l'oposici&oacute; &mdash;<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/west-end-d-eivissa-les-nits-sense-fre-i-miratge-transformador-d-okuda-aixo-no-s-arregla-amb-color_1_13087718.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">l'actual govern municipal &eacute;s exclusivament del PP</a>&mdash;, denunciava p&uacute;blicament una festa privada a Cala Gracioneta &mdash;i, per tant, que impedia el pas als ciutadans que volien accedir a la petita cala i no tenien entrada&mdash; amb el grup de m&uacute;sica electr&ograve;nica alemany Keinemusik com a protagonista.
    </p><p class="article-text">
        Amb l'excusa que es va organitzar a benefici de l'Associaci&oacute; de Persones amb Necessitats Especials d'Eivissa i Formentera (Apneef), l'aforament del xiringuito &mdash;propietat del grup Mambo, que des de la temporada passada t&eacute; tamb&eacute; la propietat de l'antic xiringuito de la platja ve&iuml;na i que no ha contestat a la petici&oacute; d'informaci&oacute; d'elDiario.es&mdash;, d'unes 400 persones, es va acabar estenent per tota la superf&iacute;cie de sorra fins a la vora, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2023/09/07/psoe-denuncia-limitacion-acceso-cala-91802727.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">com va publicar en aquell moment Diario de Ibiza</a>.
    </p><p class="article-text">
        Des del Grup Mambo han explicat a elDiario.es que la vetllada solid&agrave;ria ja no se celebra all&iacute; i que gr&agrave;cies a ella van aconseguir &laquo;treure de la fallida&raquo; l'associaci&oacute;. En aquest sentit, han recordat declaracions de la presidenta i la gerent d'aquesta ONG piti&uuml;sa, Susi Fresneda i Carmen Boned, que van assegurar que l'any 2023 Mambo i Keinemusic van aconseguir l'&laquo;impossible&raquo;, treure l'entitat dels &laquo;n&uacute;meros vermells&raquo; en qu&egrave; es trobava, afegeixen des del grup empresarial.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un ecosistema delicat</strong></h2><p class="article-text">
        Es tracta, a m&eacute;s, tant en aquesta part del litoral com en el cas de s'Arenal, m&eacute;s a prop del nucli de poblaci&oacute; d'aquest poble d'Eivissa, d'espais naturals que, tot i no estar estrictament protegits, s&iacute; que alberguen ecosistemes delicats. &laquo;A la badia &eacute;s temporada de nidificaci&oacute; d'aus i ho continuar&agrave; sent quan es produeixi l'eclipsi&raquo;, explica Fran Tienda, president de Salvem sa Badia. &laquo;El renou afecta el primer vol dels polls, que &eacute;s en aquesta &egrave;poca&raquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        Entre aquestes aus hi ha el virot (o baldriga balear), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de les aus m&eacute;s amena&ccedil;ades d'Europa</a>, que nidifica exclusivament a Balears i nom&eacute;s t&eacute; una cria a l'any. Per aquests motius de risc est&agrave; classificada en perill d'extinci&oacute; al <em>Cat&agrave;leg Nacional d'Esp&egrave;cies Amena&ccedil;ades.</em>
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre les aus que es poden veure afectades per les festes en espais naturals hi ha el virot, una de les espècies més amenaçades d&#039;Europa, que només nidifica a les illes i que té una cria a l&#039;any</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; ecologista ha denunciat davant l'Ajuntament de Sant Antoni &mdash;mitjan&ccedil;ant un registre d'entrada al qual ha tingut acc&eacute;s elDiario.es&mdash; la permissi&oacute; de la celebraci&oacute; de l'esdeveniment, al qual la instituci&oacute; de moment no ha respost. Els ecologistes van presentar recentment al&middot;legacions <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-canons-confeti-i-serpentines-d-hotel-discoteca-d-eivissa-alerten-els-ecologistes-actuen-amb-impunitat_1_13383542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per la contaminaci&oacute; per part de l'hotel-discoteca O Beach</a>, situat a la mateixa badia, i per la celebraci&oacute;, a principis de juliol tamb&eacute; a la platja de s'Arenal, de l'Ibiza Global Festival.
    </p><p class="article-text">
        Ara, les cr&iacute;tiques s&oacute;n m&eacute;s grans perqu&egrave; l'espai p&uacute;blic es destina a un esdeveniment de pagament. No nom&eacute;s les esp&egrave;cies de l'entorn pateixen les mol&egrave;sties pel renou i les llums, tamb&eacute; els ve&iuml;ns han expressat el seu malestar. L'impacte sobre el descans ve&iuml;nal, la seguretat, la contaminaci&oacute; ac&uacute;stica i lum&iacute;nica i l'acumulaci&oacute; de residus a la platja urbana s&oacute;n conseq&uuml;&egrave;ncies directes d'aquestes celebracions, destinades principalment a turistes.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La baldriga balear és l&#039;ocell marí més amenaçat d&#039;Europa"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La baldriga balear és l&#039;ocell marí més amenaçat d&#039;Europa                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'eclipsi: un reclam massiu</strong></h2><p class="article-text">
        La p&agrave;gina oficial de Feels Like Ibiza mostra un compte enrere per al dia de l'eclipsi, un reclam tur&iacute;stic molt potent &mdash;no es repetia un esdeveniment similar des de principis del segle XX ni es repetir&agrave; durant generacions&mdash; i que concentrar&agrave; a l'illa aglomeracions de visitants.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, continuen els preparatius per a la festa a l'arenal, que, defensen els promotors, comptar&agrave; amb la seva pr&ograve;pia seguretat privada i amb autobusos llan&ccedil;adora des de punts com l'skatepark de Can Coix per &laquo;no saturar&raquo; &mdash;encara m&eacute;s&mdash; els serveis p&uacute;blics ni massificar el centre de Sant Antoni.
    </p><p class="article-text">
        Comptaran, aix&ograve; s&iacute;, amb el suport de dispositius dels cossos de seguretat amb compet&egrave;ncia al municipi, Policia Local i Gu&agrave;rdia Civil. Tot i que un dels problemes cr&ograve;nics de l'illa &eacute;s la manca d'agents per donar cobertura a una poblaci&oacute; que pr&agrave;cticament es triplica durant la temporada estival.
    </p><p class="article-text">
        El terme municipal concentra la majoria poblacional a Sant Antoni, per&ograve; tamb&eacute; t&eacute; extensi&oacute; rural i zones naturals com el mirador de sa Penya Esbarrada o l'entorn de Punta Galera on hi pot haver acumulaci&oacute; de persones atretes per l'atractiu d'observar des d'all&agrave; l'eclipsi solar, que succeir&agrave; al voltant de les nou menys quart del vespre, coincidint amb la posta de sol.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una &agrave;mplia oferta d'oci</strong></h2><p class="article-text">
        Salvem sa Badia, en aquest sentit, ha sol&middot;licitat accedir als expedients administratius tant d'aquest festival com del que es va celebrar a principis de juliol per revisar les autoritzacions concedides i comprovar si compleixen la normativa aplicable.
    </p><p class="article-text">
        L'associaci&oacute; ecologista va criticar amb duresa l'ampliaci&oacute; del festival d'electr&ograve;nica celebrat a principis de juliol, que ha augmentat les seves dues jornades d'anys anteriors a tres. 
    </p><p class="article-text">
        La m&uacute;sica, en aquest cas, hauria impedit el descans en habitatges de tot l'entorn de la badia, inclosa la zona de Cala de Bou, on, fins i tot, en cases ben a&iuml;llades ac&uacute;sticament &mdash;assenyalen els ecologistes&mdash; i amb les finestres tancades, es van arribar a registrar prop de 90 decibels en plena matinada. Els promotors de la festa no han contestat als missatges d'elDiario.es en el moment de publicaci&oacute; de l'article.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                    alt="L&#039;escenari de l&#039;Ibiza Global Festival celebrat durant tres dies a principis de juliol en s&#039;Arenal"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;escenari de l&#039;Ibiza Global Festival celebrat durant tres dies a principis de juliol en s&#039;Arenal                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tot aix&ograve;, en un panorama en qu&egrave; l'oci nocturn &eacute;s un dels pilars principals de l'oferta tur&iacute;stica, amb <em>beach clubs</em> i hotels-discoteca que discorren al llarg de tota la costa municipal i insular. De manera m&eacute;s exagerada a Sant Antoni, on aquest n&iacute;nxol de negoci suposa una font important d'ingressos del teixit empresarial.
    </p><p class="article-text">
        Els agents socials fan aix&iacute; un recordatori: l'illa ja disposa d'una &agrave;mplia oferta d'oci vinculada a la m&uacute;sica electr&ograve;nica i per aix&ograve; es rebutja amb m&eacute;s for&ccedil;a que platges com s'Arenal s'utilitzin per celebrar macroesdeveniments. Aquests espais naturals &mdash;on hi ha <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-testigo-destruccion-vivo-longevo-planeta-necesario-plan-integral_1_10911499.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">posid&ograve;nia oce&agrave;nica</a> i hi habiten aus en perill d'extinci&oacute;&mdash;, aleshores, haurien de quedar al marge d'aquest tipus d'activitats.
    </p><p class="article-text">
        El PSOE tamb&eacute; va fer p&uacute;bliques les seves cr&iacute;tiques en un comunicat despr&eacute;s de l'esdeveniment, en qu&egrave; denunciava &laquo;la sobreoferta d'oci nocturn i de macrofestes&raquo;. Celebrar-les suposa una manera, observen els socialistes, de &laquo;perpetuar&raquo; un model tur&iacute;stic &laquo;esgotat&raquo;.
    </p><p class="article-text">
        L'esfor&ccedil; de les institucions se centra te&ograve;ricament a liquidar el turisme d'excessos que ha dominat el sector empresarial del municipi des de fa cinc d&egrave;cades. Per&ograve; la temporada continua sent, per ara, any rere any, un paisatge de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/guerra-les-discoteques-flotants-eivissa-gairebe-cent-euros-per-veure-posta-sol-bord-d-party-boat_1_13372023.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">festes en vaixells</a>, discoteques a l'aire lliure i <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/adeu-dels-ultims-quiosquets-assequibles-d-eivissa-nomes-quedaran-llocs-aesthetic-amb-cerveses-18-euros_1_13251332.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">xiringuitos de costa amb cada vegada m&eacute;s llic&egrave;ncies per demanar als consumidors preus desorbitats</a>.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/l-eclipsi-solar-impulsa-macrofesta-privada-platja-d-eivissa-plena-nidificacio-d-aus-protegides_1_13402925.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Jul 2026 04:31:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" length="2650920" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2650920" width="2739" height="1540"/>
      <media:title><![CDATA[L'eclipsi solar impulsa una macrofesta privada en una platja d'Eivissa en plena nidificació d'aus protegides]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Fiestas,Playas,Medio ambiente,Aves,Posidonia,Eclipse]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El eclipse solar impulsa una macrofiesta privada en una playa de Ibiza en plena nidificación de aves protegidas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540" alt="El eclipse solar impulsa una macrofiesta privada en una playa de Ibiza en plena nidificación de aves protegidas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El evento multitudinario, de alrededor de 5.000 personas, está organizado por varios promotores locales con permiso del Ayuntamiento de Sant Antoni. Es la tercera fiesta de este tipo que tiene lugar esta temporada en la playa urbana de s’Arenal</p><p class="subtitle">Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: “El entorno no merece tantos beach club”</p></div><p class="article-text">
        El eclipse solar que tendr&aacute; lugar el pr&oacute;ximo 12 de agosto ha revolucionado -a&uacute;n m&aacute;s- el ya explotado sector tur&iacute;stico de Balears. Los precios de alojamientos y experiencias vinculadas al fen&oacute;meno astron&oacute;mico [y que se venden como &ldquo;irrepetibles&rdquo;] se han disparado en esas fechas en las que el Consell d'Eivissa prev&eacute; que se d&eacute; un pico de visitantes significativo. En pleno apogeo de la temporada, en un lugar presuntamente magn&eacute;tico -para algunos espiritualmente- como Eivissa, el abanico de negocio es muy amplio. 
    </p><p class="article-text">
        Est&aacute; previsto, para esa misma tarde del eclipse, que alrededor de 5.000 personas sucumban en la playa de s&rsquo;Arenal de Sant Antoni a &ldquo;una de las mejores fiestas de la historia de la isla&rdquo;, seg&uacute;n uno de sus promotores que inici&oacute;, juntos a varios socios residentes, un proyecto con &ldquo;mucha ilusi&oacute;n&rdquo; hace un par de a&ntilde;os. Todo esto, con el benepl&aacute;cito -y los permisos necesarios- por parte del Ayuntamiento de Sant Antoni y frente a las quejas de grupos y entidades ecologistas como Salvem Sa Badia, cuya lucha consiste en proteger los ecosistemas de la bah&iacute;a que alberga la playa urbana.
    </p><p class="article-text">
        De momento, se est&aacute; esperando el permiso de Costas para ceder el espacio, han informado desde el Consistorio a elDiario.es. Aun as&iacute;, desde hace aproximadamente un mes se empezaron a vender entradas por el precio de 40 euros y, una vez agotadas, se pas&oacute; a poner a la venta tickets ligeramente m&aacute;s caros: 45 euros (hay otros por 35 euros que obligan a entrar a determinada hora l&iacute;mite). Este diario ha consultado con la Demarcaci&oacute;n la solicitud de permisos sin haber obtenido respuesta del organismo en el momento en que se publica este reportaje.
    </p><p class="article-text">
        El cartel de Ibiza Feels Like (como se ha bautizado el evento) incluye dj's de la m&uacute;sica<em> house</em> como Franky Rizardo que a los promotores les ha costado esfuerzo -mental y econ&oacute;mico- conseguir, expresan a este diario entre nervios. Sobre todo, por la &ldquo;presi&oacute;n&rdquo; que dicen haber sufrido desde que empezaron a idear un evento que justo ha coincidido con la temporada, pero que hubieran hecho &ldquo;igualmente&rdquo; si el eclipse hubiera ca&iacute;do en marzo u otro mes de invierno, aseguran. 
    </p><p class="article-text">
        La filosof&iacute;a es que los aficionados a la electr&oacute;nica puedan disfrutar de ella &ldquo;al aire libre&rdquo; y a un precio un poco m&aacute;s permisivo que en las discotecas tradicionales, a las que para acceder hay que pagar alrededor de 80 euros -a veces las entradas superan los cien-, dependiendo del evento y de la reputaci&oacute;n de los artistas a cargo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_50p_1147971.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_75p_1147971.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/53c9d1ab-8f78-47bc-ae22-0df53d45f004_16-9-aspect-ratio_default_1147971.jpg"
                    alt="Se prevé que alrededor de 5.000 personas asistan al evento de electrónica previsto para el día del eclipse"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Se prevé que alrededor de 5.000 personas asistan al evento de electrónica previsto para el día del eclipse                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Privatizaci&oacute;n de espacios p&uacute;blicos</strong></h2><p class="article-text">
        No es la primera concesi&oacute;n que hace en la playa la instituci&oacute;n municipal este verano. Ni tampoco anteriores. La privatizaci&oacute;n de espacios p&uacute;blicos -principalmente playas- para la celebraci&oacute;n de eventos a cargo de distintas empresas en el municipio se lleva repitiendo durante a&ntilde;os. 
    </p><p class="article-text">
        En septiembre de 2023 el grupo socialista, en la oposici&oacute;n -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/west-end-ibiza-noches-freno-espejismo-transformador-okuda-no-arregla-color_1_13085057.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el actual gobierno municipal es exclusivamente del PP</a>-, denunciaba p&uacute;blicamente una fiesta privada en Cala Gracioneta -y, por lo tanto, que imped&iacute;a el paso a los ciudadanos que quer&iacute;an acceder a la peque&ntilde;a cala y no ten&iacute;an entrada- con el grupo de m&uacute;sica electr&oacute;nica alem&aacute;n Keinemusik como protagonista. 
    </p><p class="article-text">
        Con la idea de que se organiz&oacute; a beneficio de la Asociaci&oacute;n de Personas con Necesidades Especiales de Eivissa y Formentera (Apneef), el aforo del chiringuito -propiedad del grupo Mambo, que desde la temporada pasada tiene tambi&eacute;n la propiedad del antiguo chiringuito de la playa vecina-, de unas 400 personas, se termin&oacute; extendiendo por toda la superficie de arena hasta la orilla, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2023/09/07/psoe-denuncia-limitacion-acceso-cala-91802727.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; en ese momento Diario de Ibiza</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Desde el Grupo Mambo han explicado a elDiario.es que la velada solidaria ya no se celebra all&iacute; y que gracias ella lograron &ldquo;sacar de la bancarrota&rdquo; a la asociaci&oacute;n. En ese sentido, han recordado declaraciones de la presidenta y la gerente de esta ONG pitiusa, Susi Fresneda y Carmen Boned, quienes aseguraron que en 2023 Mambo y Keinemusic lograron lo &ldquo;imposible&rdquo;, sacar a la entidad de los &ldquo;n&uacute;meros rojos&rdquo; en los que se encontraban, a&ntilde;aden desde el grupo empresarial.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un ecosistema delicado</strong></h2><p class="article-text">
        Se trata, adem&aacute;s, tanto esta parte del litoral como en el caso de s&rsquo;Arenal, m&aacute;s cerca del n&uacute;cleo poblacional de este pueblo de Eivissa, de espacios naturales que, a pesar de no estar estrictamente protegidos, s&iacute; que albergan ecosistemas delicados. &ldquo;En la bah&iacute;a es temporada de nidificaci&oacute;n de aves y seguir&aacute; si&eacute;ndolo cuando se produzca el eclipse-&rdquo;, explica Fran Tienda, presidente de Salvem Sa Badia. &ldquo;El ruido afecta al primer vuelo de los pollos que es en esta &eacute;poca&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><p class="article-text">
        Entre estas aves se encuentra el &lsquo;virot&rsquo; (o pardela balear), <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/party-boats-suman-contaminacion-amenaza-aves-marinas-mediterraneo_1_9863153.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de las aves m&aacute;s amenazadas de Europa</a>, que nidifica exclusivamente en Balears y solo tiene una cr&iacute;a al a&ntilde;o. Por estos motivos de riesgo est&aacute; clasificada en peligro de extinci&oacute;n en el <em>Cat&aacute;logo Nacional de Especies Amenazadas</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Entre las aves que pueden verse afectadas por las fiestas en espacios naturales está el virot, una de las especies más amenazadas de Europa, que solo nidifica en las islas y que tiene una cría al año</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n ecologista ha denunciado ante el Ayuntamiento de Sant Antoni -mediante un registro de entrada al que ha accedido elDiario.es- la permisi&oacute;n de la celebraci&oacute;n del evento y al que la instituci&oacute;n de momento no ha respondido. Los ecologistas presentaron recientemente alegaciones <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">por la contaminaci&oacute;n por parte del hotel-discoteca O Beach</a>, ubicado en la misma bah&iacute;a y por la celebraci&oacute;n, a principios de julio tambi&eacute;n en la playa de s&rsquo;Arenal, del Ibiza Global Festival.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, las cr&iacute;ticas son mayores porque el espacio p&uacute;blico se destina a un evento de pago. No solo las especies del entorno sufren las molestias por el ruido y las luces, tambi&eacute;n los vecinos han expresado su malestar. El impacto sobre el descanso vecinal, la seguridad, la contaminaci&oacute;n ac&uacute;stica y lum&iacute;nica y la acumulaci&oacute;n de residuos en la playa urbana son consecuencias directas de estas celebraciones, destinadas principalmente a turistas. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b14bdab5-d198-40aa-af32-21ac978de7b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La pardela balear es el ave marina más amenazada de Europa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La pardela balear es el ave marina más amenazada de Europa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El eclipse: un reclamo masivo</strong></h2><p class="article-text">
        La p&aacute;gina oficial de Feels Like Ibiza muestra una cuenta atr&aacute;s para el d&iacute;a del eclipse, un reclamo tur&iacute;stico muy potente -no se repet&iacute;a un evento similar desde principios del siglo XX ni se repetir&aacute; durante generaciones- y que concentrar&aacute; en la isla aglomeraciones de visitantes. 
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, siguen los preparativos para la fiesta en el arenal, que, defienden los promotores, contar&aacute; con su propia seguridad privada y con buses lanzadera desde puntos como el <em>skatepark</em> de Can Coix para &ldquo;no saturar&rdquo; -a&uacute;n m&aacute;s- los servicios p&uacute;blicos ni masificar el centro de Sant Antoni. 
    </p><p class="article-text">
        Contar&aacute;n, eso s&iacute;, con el apoyo de dispositivos de los cuerpos de seguridad con competencia en el municipio, Polic&iacute;a Local y Guardia Civil. Aunque uno de los problemas cr&oacute;nicos de la isla es la falta de agentes para dar cobertura a una poblaci&oacute;n que pr&aacute;cticamente se triplica en la temporada estival.
    </p><p class="article-text">
        El t&eacute;rmino municipal concentra la mayor&iacute;a poblacional en Sant Antoni, pero tambi&eacute;n tiene extensi&oacute;n rural y zonas naturales como el mirador de sa Penya Esbarrada o el entorno de Punta Galera donde puede haber acumulaci&oacute;n de personas atra&iacute;das por el atractivo de observar desde all&iacute; el eclipse solar, que suceder&aacute; en torno a las nueve menos cuarto de la noche, coincidiendo con el atardecer.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una amplia oferta de ocio</strong></h2><p class="article-text">
        Salvem Sa Badia, en ese sentido, ha solicitado acceder a los expedientes administrativos tanto de este festival como del que se celebr&oacute; a principios de julio para revisar las autorizaciones concedidas y comprobar si cumplen con la normativa aplicable. 
    </p><p class="article-text">
        La asociaci&oacute;n ecologista critic&oacute; con dureza la ampliaci&oacute;n del festival de electr&oacute;nica celebrado a principios de julio, que ha aumentado sus dos jornadas de a&ntilde;os anteriores a tres. La m&uacute;sica, en este caso, habr&iacute;a impedido el descanso en viviendas de todo el entorno de la bah&iacute;a, incluida la zona de Cala de Bou, donde, incluso, en casas bien aisladas ac&uacute;sticamente -se&ntilde;alan los ecologistas- y con las ventanas cerradas, se llegaron a registrar cerca de 90 decibelios en plena madrugada. Los promotores de la fiesta no han contestado a los mensajes de elDiario.es en el momento de publicaci&oacute;n del art&iacute;culo.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_50p_1147969.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_75p_1147969.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f238332b-db47-4f9d-b666-e1258680b275_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147969.jpg"
                    alt="El escenario del Ibiza Global Festival celebrado durante tres días a principios de julio en s&#039;Arenal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El escenario del Ibiza Global Festival celebrado durante tres días a principios de julio en s&#039;Arenal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Todo esto, en un panorama en que el ocio nocturno es uno de los pilares principales de la oferta tur&iacute;stica, con <em>beach clubs</em> y hoteles-discoteca que discurren a lo largo de toda la costa municipal e insular. M&aacute;s exageradamente en Sant Antoni, donde este nicho de negocio supone una fuente importante de ingresos del tejido empresarial. 
    </p><p class="article-text">
        Los agentes sociales hacen as&iacute; un recordatorio: la isla ya dispone de una amplia oferta de ocio vinculada a la m&uacute;sica electr&oacute;nica y por eso se rechaza con m&aacute;s fuerza que playas como s'Arenal se utilicen para celebrar macroeventos. Estos espacios naturales -donde hay <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/ibiza-testigo-destruccion-vivo-longevo-planeta-necesario-plan-integral_1_10911499.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">posidonia oce&aacute;nica</a> y habitan aves en peligro de extinci&oacute;n-, entonces, deber&iacute;an quedar al margen de este tipo de actividades.
    </p><p class="article-text">
        El PSOE tambi&eacute;n hizo p&uacute;blicas sus cr&iacute;ticas en un comunicado tras el evento en el que denunciaba &ldquo;la sobreoferta de ocio nocturno y de macrofiestas&rdquo;. Celebrarlas supone un modo, observan los socialistas, de &ldquo;perpetuar&rdquo; un modelo tur&iacute;stico &ldquo;agotado&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        El esfuerzo de las instituciones se centra te&oacute;ricamente en liquidar el turismo de excesos que ha dominado el sector empresarial del municipio desde hace cinco d&eacute;cadas. Pero la temporada sigue siendo, por ahora, a&ntilde;o tras a&ntilde;o, un paisaje de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/guerra-discotecas-flotantes-ibiza-cien-euros-ver-atardecer-bordo-party-boat_1_13371523.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fiestas en barcos</a>, discotecas al aire libre y <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/adios-ultimos-chiringuitos-asequibles-ibiza-quedaran-sitios-aesthetic-cervezas-18-euros_1_13251263.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">chiringuitos de costa con cada vez m&aacute;s licencias para pedir a los consumidores precios desorbitados</a>. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/eclipse-solar-impulsa-macrofiesta-privada-playa-ibiza-plena-nidificacion-aves-protegidas_1_13401134.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Jul 2026 19:51:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" length="2650920" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2650920" width="2739" height="1540"/>
      <media:title><![CDATA[El eclipse solar impulsa una macrofiesta privada en una playa de Ibiza en plena nidificación de aves protegidas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/e73926e4-350f-4981-b37f-2fe50880b676_16-9-discover-aspect-ratio_default_1147970.jpg" width="2739" height="1540"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Fiestas,Playas,Medio ambiente,Aves,Posidonia,Eclipse]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-15-000-persones-dia-saturen-les-platges-parc-natural-d-eivissa-l-entorn-no-mereix-tants-beach-clubs_1_13388893.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d&#039;Eivissa: “L&#039;entorn no es mereix tants beach clubs”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les institucions preparen una limitació de vehicles a l'espai protegit per al 2027, mentre l'entorn natural pateix la pressió turística, especialment les seves mil·lenàries praderies de posidònia, de creixement molt lent i declarades patrimoni de la humanitat</p><p class="subtitle">Els canons de confeti i serpentines d'un hotel-discoteca d'Eivissa alerten els ecologistes: “Actuen amb impunitat”</p></div><p class="article-text">
        Passen de les set de l'horabaixa al Parc Natural de ses Salines. La calor &eacute;s sufocant: l'Ag&egrave;ncia Estatal de Meteorologia (AEMET) mant&eacute; l'alerta groga per temperatures extremament altes. Alguns usuaris prenen el sol; d'altres es resguarden sota els para-sols que han dut dels seus apartaments o hotels. Grups d'amics juguen a cartes, parelles conversen davant la mar, mentre que altres prefereixen refrescar-se amb un bany per suportar millor els trenta graus que marca el term&ograve;metre, amb una sensaci&oacute; t&egrave;rmica encara m&eacute;s elevada a causa de la humitat. D'altres es dirigeixen cap als <em>beach clubs</em> de la platja quan encara queda m&eacute;s d'una hora per gaudir de la posta de sol.
    </p><p class="article-text">
        Un dels punts de m&eacute;s massificaci&oacute; del parc natural &eacute;s sa Trinxa, m&eacute;s coneguda com la platja de ses Salines, la m&eacute;s emblem&agrave;tica de l'espai protegit. S'estima que cada dia d'estiu accedeixen al parc m&eacute;s de 15.000 visitants, com tamb&eacute; uns 6.500 vehicles diaris, en una illa amb 164.265 habitants censats. A partir de la segona setmana de juliol comen&ccedil;a la temporada alta a Eivissa i Formentera, fet que comporta una gran aflu&egrave;ncia de turistes a pr&agrave;cticament tots els racons de les illes, excepte als m&eacute;s rec&ograve;ndits. Aquest &eacute;s el segon estiu que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/limitacio-cotxes-eivissa-arrenca-amb-l-oposicio-navilieres-i-rent-car-mesura-millorara-qualitat-vida_1_12365622.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la major de les Piti&uuml;ses aplica la limitaci&oacute; d'entrada de vehicles</a>. Tot i aix&ograve;, a aquestes altures de juliol, la saturaci&oacute; de motos i cotxes continua sent un repte pendent de resoldre per a les institucions.
    </p><p class="article-text">
        Si el visitant es despla&ccedil;a a una de les platges del parc natural amb cotxe, la manera m&eacute;s r&agrave;pida &eacute;s pagar set euros a l'aparcament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">d'Ibifor, l'empresa creada a comen&ccedil;aments dels anys setanta com a bra&ccedil; urban&iacute;stic de Salinera Espa&ntilde;ola</a> i que, avui dia, gestiona diversos negocis relacionats amb diferents serveis tur&iacute;stics. Si s'hi intenta accedir sense pagar, &eacute;s pr&agrave;cticament impossible aparcar a les zones habilitades, a causa de l'acumulaci&oacute; de motos, cotxes i autocaravanes. L'opci&oacute; m&eacute;s sostenible &eacute;s utilitzar el transport p&uacute;blic: hi ha dues l&iacute;nies que arriben a ses Salines, l'A7 des de Vila &ndash;top&ograve;nim amb qu&egrave; es coneix la ciutat d'Eivissa&ndash;, amb una freq&uuml;&egrave;ncia de pas de cada mitja hora durant la temporada tur&iacute;stica, i la P3, que tamb&eacute; surt de la ciutat, per&ograve; amb menys expedicions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alguns establiments disposen d&#039;una concessió de llits balinesos i para-sols, que ocupen la meitat de la platja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alguns establiments disposen d&#039;una concessió de llits balinesos i para-sols, que ocupen la meitat de la platja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grup de tres joves reconeix que ha vingut a l'illa sobretot per la festa. &ldquo;El taxista que ens va dur a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-canons-confeti-i-serpentines-d-hotel-discoteca-d-eivissa-alerten-els-ecologistes-actuen-amb-impunitat_1_13383542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">O Beach</a> ens va recomanar aquesta cala&rdquo;, explica una d'elles, que afegeix que va ser aquest mateix treballador qui els va explicar que es tracta d'una cala integrada dins un parc natural i que, per tant, gaudeix d'una protecci&oacute; especial. En aquest quil&ograve;metre i mig d'arena hi ha quatre <em>beach clubs</em>, &eacute;s a dir, restaurants d'alta gamma. Alguns ofereixen m&uacute;sica electr&ograve;nica, c&ograve;ctels i serveis de platja &ndash;hamaques o llits balinesos amb para-sol&ndash; que ocupen la meitat o m&eacute;s de la superf&iacute;cie de la platja. En alguns d'aquests establiments s'hi ofereixen ampolles de vi d'entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d'entre 100 i 300 euros el quilo. Aquesta &eacute;s la &ldquo;recepta m&agrave;gica&rdquo; que promouen les institucions p&uacute;bliques: reduir la massificaci&oacute; apostant pel turisme de luxe.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En aquest quilòmetre i mig d&#039;arena hi ha quatre beach clubs que ocupen la meitat o més de la platja. Hi ofereixen ampolles de vi d&#039;entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d&#039;entre 100 i 300 euros el quilo</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Queixes per la quantitat de negocis</strong></h2><p class="article-text">
        Abril i Aina s&oacute;n dues turistes andorranes &ndash;de 18 i 28 anys, respectivament&ndash; que passen uns dies a l'illa allotjades a ca la seva cosina, resident a Eivissa. &Eacute;s el quart any que hi estiuegen. &ldquo;Fa quatre dies que som aqu&iacute;. Hi ha molta gent, per&ograve; nosaltres tamb&eacute; som turistes&rdquo;, comen&ccedil;a dient l'Abril. La seva germana considera que l'any passat, durant la primera setmana de juliol, hi havia molta menys gent. &ldquo;No anam de discoteques, per&ograve; s&iacute; que hem notat la difer&egrave;ncia pel que fa al tr&agrave;nsit i a les platges&rdquo;, afegeix n'Aina. &ldquo;Hi ha tr&agrave;nsit a totes hores, en comparaci&oacute; amb l'any passat i els dos anteriors&rdquo;, opina n'Abril.
    </p><p class="article-text">
        Se'ls explica que aquesta &eacute;s la segona temporada tur&iacute;stica en qu&egrave; el Consell Insular aplica la limitaci&oacute; de l'entrada de vehicles a l'illa. &ldquo;No ho hem notat. Hem sortit cap a ses Salines al migdia, pensant que hi hauria poc tr&agrave;nsit, i ha estat tot el contrari&rdquo;, afirma n'Aina. Han triat aquesta platja, que ja coneixien, per la seva bellesa paisatg&iacute;stica i natural. Tanmateix, lamenten que, probablement pel fet de ser tan coneguda, estigui &ldquo;massificada&rdquo; i consideren que, en formar part d'un parc natural, hauria d'estar m&eacute;s ben cuidada. Tamb&eacute; es queixen de la quantitat de <em>beach clubs</em> que hi ha al llarg de la cala. &ldquo;L'entorn no s'ho mereix&rdquo;, argumenta n'Aina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Files de vehicles estacionats als vorals posen en evidència els problemes de mobilitat i d&#039;aparcament que denuncia el pla de gestió"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Files de vehicles estacionats als vorals posen en evidència els problemes de mobilitat i d&#039;aparcament que denuncia el pla de gestió                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pr&agrave;cticament tots els establiments s'ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gesti&oacute;, que destaca que molts d'ells estan constru&iuml;ts sobre dunes litorals amb savines, considerades un h&agrave;bitat prioritari. A m&eacute;s de ses Salines &ndash;situada a l'extrem sud d'Eivissa&ndash;, han visitat altres platges i cales del nord i del nord-est de l'illa. &ldquo;Hi estem m&eacute;s tranquil&middot;les, tot i que continua havent-hi gent&rdquo;, diu n'Aina. La seva germana afegeix que, potser, el perfil dels visitants d'aquella zona &eacute;s m&eacute;s local i que tendeix a evitar els indrets m&eacute;s turistificats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pràcticament tots els establiments s&#039;ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gestió, que destaca que molts d&#039;ells estan construïts sobre dunes litorals amb savines, considerades un hàbitat prioritari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fonts del Consell Insular expliquen que el ple de la instituci&oacute; acaba d'aprovar una proposta d'Unides Podem per instar el Govern a aprovar la limitaci&oacute; de l'entrada de vehicles al Parc Natural de ses Salines de cara a l'inici de la temporada tur&iacute;stica del 2027. Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Territori, Ordenaci&oacute; Tur&iacute;stica, Mobilitat, Infraestructures Vi&agrave;ries i Lluita contra l'Intrusisme, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/16/movilidad-ibiza-consell-govern-siguen-130277539.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va explicar a Diario de Ibiza</a> que la mesura no estaria a punt per a l'estiu del 2026. El diari local assenyala que la Conselleria de Medi Natural est&agrave; redactant, en aquests moments, l'esborrany del pla que ha de regular els usos en aquesta &agrave;rea protegida, amb el qual s'hauran de determinar els espais habilitats per a l'estacionament, com tamb&eacute; la seva capacitat m&agrave;xima, abans d'aplicar la limitaci&oacute; d'entrada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" L&#039;alta densitat de llits balinesos, para-sols i banyistes reflecteix la saturació de l&#039;entorn protegit. Marcelo Sastre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 L&#039;alta densitat de llits balinesos, para-sols i banyistes reflecteix la saturació de l&#039;entorn protegit. Marcelo Sastre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Espai protegit</strong></h2><p class="article-text">
        El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera es regeix pel <a href="https://www.caib.es/sites/xarxanatura/es/plan_de_gestian_asalinas_de_ibiza_y_formenteraa/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pla de Gesti&oacute; Natura 2000</a>, que per a aquest espai protegit abasta una superf&iacute;cie de m&eacute;s de 16.000 hect&agrave;rees, majorit&agrave;riament marines. L'extensi&oacute; de les praderies de <em>Posidonia oceanica</em> dins l'&agrave;mbit de l'espai protegit arriba a un total de 4.864,21 hect&agrave;rees dins la Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC). Aix&ograve; representa m&eacute;s del 36% de la superf&iacute;cie marina total de l'espai protegit. Tanmateix, s'estima que la gran praderia situada al parc de ses Salines&ndash;es Freus, entre Eivissa i Formentera, t&eacute; una extensi&oacute; aproximada de 700 quil&ograve;metres quadrats. Aquestes praderies submarines s&oacute;n mil&middot;len&agrave;ries, de creixement molt lent, i estan declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El document adverteix que la posid&ograve;nia d'aquestes zones est&agrave; en regressi&oacute; a causa de la forta pressi&oacute; provocada pel fondeig de vaixells, embarcacions i iots.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parc Natural de ses Salines d&#039;Eivissa i Formentera alberga milers d&#039;hectàrees de posidònia. Aquestes praderies submarines són mil·lenàries, de creixement molt lent, estan declarades patrimoni de la humanitat i es troben en regressió a causa de la forta pressió del fondeig de vaixells, embarcacions i iots</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El document assenyala que caldria un pla de mobilitat global i identifica la manca d'un control integral per a tot l'espai protegit. Aquest pla hauria d'incloure tots els mitjans de transport &ndash;terrestres i mar&iacute;tims&ndash;, regular aspectes com els aparcaments, el transport p&uacute;blic, els fondejos i els punts d'amarratge, com tamb&eacute; evitar la degradaci&oacute; dels h&agrave;bitats i la p&egrave;rdua de qualitat del paisatge a causa de la turistificaci&oacute;. D'altra banda, el pla lamenta que, en el cas d'Eivissa, hi hagi poc control sobre la xarxa de camins i que l'estacionament sigui un greu problema, no nom&eacute;s perqu&egrave; les &agrave;rees habilitades siguin insuficients, sin&oacute; tamb&eacute; perqu&egrave; els visitants aparquen en zones no autoritzades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;aparcament de pagament d&#039;Ibifor costa 7 euros al dia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;aparcament de pagament d&#039;Ibifor costa 7 euros al dia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El pla de gesti&oacute; proposa analitzar la capacitat d'acollida recreativa dels h&agrave;bitats i avaluar les necessitats reals d'acc&eacute;s i estacionament; planteja regular l'acc&eacute;s restringint-lo exclusivament als itineraris habilitats i autoritzats per a vianants i vehicles no motoritzats; prohibir la circulaci&oacute; de vehicles de motor fora dels itineraris autoritzats, i dissenyar i executar una xarxa de senders a les zones de platja on encara no s'ha actuat per protegir el sistema dunar. Aquest darrer punt fa refer&egrave;ncia als trams pendents d'actuaci&oacute;, ja que actualment ja existeix una xarxa de passarel&middot;les i senders a les platges de ses Salines i es Cavallet, instal&middot;lada per canalitzar l'acc&eacute;s i reduir el trepig de les dunes. L'h&agrave;bitat de dunes litorals amb savines ocupa unes 247,70 hect&agrave;rees a tot l'&agrave;mbit de la Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes i residents gaudeixen de la platja de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes i residents gaudeixen de la platja de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els governs poden establir limitacions</strong></h2><p class="article-text">
        Pel que fa a les compet&egrave;ncies per regular la mobilitat en aquest espai protegit, aquestes es reparteixen entre els respectius consells insulars d'Eivissa i Formentera i el Govern de les Illes Balears, en funci&oacute; del nivell de planificaci&oacute; i de la naturalesa de la mesura. L'Executiu auton&ograve;mic t&eacute; les compet&egrave;ncies sobre els plans directors sectorials (PDS), entre els quals hi ha el Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears. A m&eacute;s, a trav&eacute;s de la Conselleria de Medi Natural, &eacute;s el responsable de la planificaci&oacute; de la conservaci&oacute; i la gesti&oacute; dels espais naturals protegits, fet que inclou l'aprovaci&oacute; dels programes d'activitats del parc.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Senyalització d&#039;accés al Parc Natural de ses Salines, un espai que preveu limitar l&#039;entrada de vehicles a partir del 2027"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Senyalització d&#039;accés al Parc Natural de ses Salines, un espai que preveu limitar l&#039;entrada de vehicles a partir del 2027                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'altra banda, els consells insulars d'Eivissa i Formentera tenen compet&egrave;ncies clau en mat&egrave;ria d'ordenaci&oacute; territorial a trav&eacute;s dels plans territorials insulars (PTI). El pla de gesti&oacute; detalla que el Consell de Formentera &ndash;que tamb&eacute; exerceix les compet&egrave;ncies d'ajuntament&ndash; &eacute;s l'encarregat d'aplicar anualment la regulaci&oacute; del tr&agrave;nsit a la zona de ses Illetes &ndash;la platja m&eacute;s coneguda del parc&ndash; durant l'estiu, gestionant les casetes de control i la informaci&oacute; sobre els aparcaments.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, mentre que el Govern marca la pol&iacute;tica general de transport i medi ambient en l'&agrave;mbit auton&ograve;mic, els consells insulars tenen la capacitat d'implementar mesures concretes de regulaci&oacute; del tr&agrave;nsit i de la mobilitat a les seves respectives illes. El pla de gesti&oacute; de ses Salines d'Eivissa i Formentera assenyala que l'actual situaci&oacute; de sobresaturaci&oacute; exigeix un pla estrat&egrave;gic de mobilitat global que integri tots els mitjans de transport i reguli aspectes com els aparcaments i el transport p&uacute;blic.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-15-000-persones-dia-saturen-les-platges-parc-natural-d-eivissa-l-entorn-no-mereix-tants-beach-clubs_1_13388893.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2026 04:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1401786" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1401786" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Ibiza,Mar Mediterráneo,Turismo,Turistas,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: "El entorno no merece tantos beach club"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/15-000-personas-dia-saturan-playas-parque-natural-ibiza-entorno-no-merece-beach-club_1_13387673.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: &quot;El entorno no merece tantos beach club&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las instituciones preparan una limitación de vehículos en el espacio protegido para 2027 mientras el entorno natural sufre la presión turística, especialmente sus milenarias praderas de posidonia, de crecimiento muy lento y declaradas Patrimonio de la Humanidad</p><p class="subtitle">Los cañones de confetis y serpentinas de un hotel-discoteca de Ibiza alertan a los ecologistas: “Actúan con impunidad”</p></div><p class="article-text">
        Son pasadas las siete de la tarde en el Parque Natural de Ses Salines. El calor es abrasador: la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (AEMET) mantiene la alerta amarilla por temperaturas extremas elevadas. Algunos usuarios toman el sol; otros se resguardan bajo las sombrillas que han tra&iacute;do desde sus apartamentos u hoteles. Grupos de amigos juegan a cartas, parejas charlan frente al mar, mientras otros prefieren unirse a los ba&ntilde;istas para sobrellevar mejor los treinta grados que marca el term&oacute;metro, con sensaci&oacute;n t&eacute;rmica algo superior debido a la humedad. Otros se dirigen hacia los<em> beach clubs</em> de playa cuando todav&iacute;a queda algo m&aacute;s de una hora para disfrutar de la puesta de sol.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los puntos de masificaci&oacute;n del parque natural es Sa Trinxa, m&aacute;s conocida como playa de Ses Salines, la m&aacute;s famosa del espacio protegido. Se estima que cada d&iacute;a de verano acceden al parque m&aacute;s de 15.000 visitantes, as&iacute; como unos 6.500 veh&iacute;culos diarios, en una isla con 164.265 personas censadas. A partir de la segunda semana de julio empieza la temporada alta en Eivissa y Formentera, lo que implica alta afluencia de turistas en pr&aacute;cticamente todos los rincones de las islas, excepto en los m&aacute;s rec&oacute;nditos. Este es el segundo verano en que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/limitacion-coches-ibiza-arranca-oposicion-navieras-rent-car-medida-mejorara-calidad-vida_1_12363464.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la mayor de las Piti&uuml;ses aplica la limitaci&oacute;n de entrada de veh&iacute;culos</a>. No obstante, a estas alturas de julio la saturaci&oacute;n de motos y coches contin&uacute;a siendo un reto a resolver para las instituciones.
    </p><p class="article-text">
        Si el visitante se desplaza a una de las playas del parque natural en coche, el modo m&aacute;s r&aacute;pido es pagar siete euros en el aparcamiento de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ibifor, la empresa creada a comienzos de los 70 como brazo urban&iacute;stico de Salinera Espa&ntilde;ola</a>, y que a d&iacute;a de hoy tiene varios negocios relacionados con diferentes servicios tur&iacute;sticos. Si intenta acceder sin pagar, es pr&aacute;cticamente imposible aparcar en las zonas habilitadas para ello, debido a la acumulaci&oacute;n de motos, coches y autocaravanas. La opci&oacute;n m&aacute;s sostenible es coger el transporte p&uacute;blico: hay dos l&iacute;neas que llevan a Ses Salines, la A7 desde Vila &ndash;top&oacute;nimo para referirse a la ciudad de Eivissa&ndash;, con frecuencias cada media hora en temporada tur&iacute;stica, o la P3, que tambi&eacute;n sale desde la ciudad, pero con menos trayectos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos negocios tienen una concesión de camas balinesas y sombrillas, que ocupan la mitad de la playa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos negocios tienen una concesión de camas balinesas y sombrillas, que ocupan la mitad de la playa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grupo de tres chicas j&oacute;venes reconocen que est&aacute;n de visita en la isla sobre todo por la fiesta. &ldquo;El taxista que nos llev&oacute; a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">O Beach</a> nos recomend&oacute; esta cala&rdquo;, explica una de ellas, quien a&ntilde;ade que fue este trabajador quien les explic&oacute; que se trata de una cala integrada en un parque natural, por lo que tiene una protecci&oacute;n especial. En este kil&oacute;metro y medio de extensi&oacute;n de arenal hay cuatro <em>beach clubs</em>, es decir, restaurantes de alta gama. Algunos de ellos ofrecen m&uacute;sica electr&oacute;nica, <em>cocktails </em>y servicios de playa &ndash;hamacas y/o camas balinesas con sombrilla&ndash; que ocupan la mitad o m&aacute;s de la playa. En alguno de estos negocios ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champ&aacute;n a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo. Es la &lsquo;receta m&aacute;gica&rsquo; que se est&aacute; promoviendo desde las instituciones p&uacute;blicas: reducir la masificaci&oacute;n apostando por el turismo de lujo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En este kilómetro y medio de extensión de arenal hay cuatro beach clubs que ocupan la mitad o más de la playa. Ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champán a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Quejas por la cantidad de negocios</strong></h2><p class="article-text">
        Abril y Aina son dos turistas andorranas &ndash;18 y 28 a&ntilde;os, respectivamente&ndash; que est&aacute;n unos d&iacute;as en la isla alojadas por su prima, residente en la isla. Es su cuarto a&ntilde;o veraneando en Eivissa. &ldquo;Llevamos cuatro d&iacute;as. Hay mucha gente, pero nosotras tambi&eacute;n somos turistas&rdquo;, empieza diciendo Abril. Su hermana cree que el a&ntilde;o pasado, durante la primera semana de julio, hab&iacute;a mucha menos gente. &ldquo;No salimos de discotecas, pero s&iacute; que lo hemos notado respecto al tr&aacute;fico y en las playas&rdquo;, a&ntilde;ade Aina. &ldquo;Hay tr&aacute;fico a todas horas, comparado con el a&ntilde;o pasado y los dos anteriores&rdquo;, opina Abril.
    </p><p class="article-text">
        Se les explica que es la segunda temporada tur&iacute;stica en que el Consell Insular aplica la limitaci&oacute;n de la entrada de veh&iacute;culos en la isla. &ldquo;No lo hemos notado. Hemos salido al mediod&iacute;a hacia Ses Salines, pensando que habr&iacute;a poco tr&aacute;fico, y ha sido todo lo contrario&rdquo;, afirma Aina. Han escogido esta playa, que ya conoc&iacute;an, por su belleza paisaj&iacute;stica y natural. Sin embargo, lamentan que, probablemente por ser tan conocida, est&aacute; &ldquo;masificada&rdquo; y que estando integrada en un parque natural, deber&iacute;a estar m&aacute;s cuidada. Se quejan, por otra parte, de la cantidad de <em>beach clubs </em>que hay a lo largo y ancho de la cala. &ldquo;El entorno no se lo merece&rdquo;, argumenta Aina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Filas de vehículos estacionados en los arcenes evidencian los problemas de movilidad y estacionamiento que denuncia el plan de gestión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Filas de vehículos estacionados en los arcenes evidencian los problemas de movilidad y estacionamiento que denuncia el plan de gestión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pr&aacute;cticamente todos los establecimientos se sit&uacute;an directamente sobre los sistemas dunares, seg&uacute;n el plan de gesti&oacute;n, que destaca que muchos de ellos est&aacute;n construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas h&aacute;bitat prioritario. Adem&aacute;s de en Ses Salines &ndash;situada en el extremo sur de Eivissa&ndash;, han estado en otras playas y calas del norte y noreste de la isla. &ldquo;Estamos m&aacute;s tranquilas, aunque sigue habiendo gente&rdquo;, dice Aina. Su hermana a&ntilde;ade que tal vez el perfil del visitante, en esa zona, sea m&aacute;s local, y que tiende a evitar los lugares m&aacute;s turistificados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Prácticamente todos los establecimientos se sitúan directamente sobre los sistemas dunares, según el plan de gestión, que destaca que muchos de ellos están construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas hábitat prioritario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fuentes del Consell Insular explican que el pleno de la instituci&oacute;n acaba de aprobar una propuesta de Unidas Podemos para instar al Govern a aprobar la limitaci&oacute;n de la entrada de veh&iacute;culos en el Parc Natural de Ses Salines de cara al inicio de la temporada tur&iacute;stica de 2027. Mariano Juan, vicepresidente primero y conseller insular de Territorio, Ordenaci&oacute;n Tur&iacute;stica, Movilidad, Infraestructuras Viarias y Lucha contra el Intrusismo, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/16/movilidad-ibiza-consell-govern-siguen-130277539.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explic&oacute; a Diario de Ibiza</a> que la medida no iba a estar lista para el verano de 2026. El diario local apunta a que la Conselleria de Medio Natural est&aacute; redactando, en estos momentos, el borrador del plan que ha de regular los usos en esta &aacute;rea protegida, con el que deber&aacute; fijar los espacios habilitados para estacionar, as&iacute; como su capacidad m&aacute;xima, para despu&eacute;s aplicar una limitaci&oacute;n de entrada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La alta densidad de camas balinesas, sombrillas y bañistas refleja la saturación del entorno protegido."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La alta densidad de camas balinesas, sombrillas y bañistas refleja la saturación del entorno protegido.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Espacio protegido</strong></h2><p class="article-text">
        El Parc Natural de Ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera est&aacute; regido por el <a href="https://www.caib.es/sites/xarxanatura/es/plan_de_gestian_asalinas_de_ibiza_y_formenteraa/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plan de Gesti&oacute;n Natura 2000</a>, que para este espacio protegido abarca una superficie de m&aacute;s de 16.000 hect&aacute;reas, mayoritariamente marinas. La extensi&oacute;n de las praderas de <em>Posidonia oceanica</em> en el &aacute;mbito del espacio protegido se extiende a un total de 4.864,21 hect&aacute;reas dentro de la Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC). Esto representa m&aacute;s del 36% de la superficie marina total del espacio protegido. Sin embargo, se estima que la gran pradera situada en el parque de Ses Salines&ndash;Es Freus, entre Eivissa y Formentera, tiene una extensi&oacute;n aproximada de 700 kil&oacute;metros cuadrados. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento y est&aacute;n declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. El documento advierte de que la posidonia en estas zonas est&aacute; en regresi&oacute;n debido a la fuerte presi&oacute;n del fondeo de barcos, embarcaciones y yates.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera alberga hectáreas de posidonia. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento, están declaradas Patrimonio de la Humanidad, pero están en regresión debido a la fuerte presión del fondeo de barcos, embarcaciones y yates</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El documento indica que deber&iacute;a haber un plan de movilidad global e identifica la ausencia de un control integral para todo el espacio protegido. Este plan deber&iacute;a incluir todos los medios de transporte (terrestres y mar&iacute;timos); regular aspectos como aparcamientos, transporte p&uacute;blico, fondeos y puntos de amarre, as&iacute; como evitar la degradaci&oacute;n de los h&aacute;bitats y la p&eacute;rdida de la calidad del paisaje debido a la turistificaci&oacute;n. Por otro lado, el plan lamenta que en el caso de Eivissa existe poco control sobre la red de caminos y que el estacionamiento es un gran problema, no solamente porque las &aacute;reas habilitadas sean insuficientes, sino porque los visitantes aparcan en zonas no autorizadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El parking de pago de Ibifor cuesta 7 euros al día."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El parking de pago de Ibifor cuesta 7 euros al día.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El plan de gesti&oacute;n propone analizar la capacidad de acogida recreativa en los h&aacute;bitats y evaluar las necesidades reales de acceso y estacionamiento; plantea regular el acceso, restringi&eacute;ndolo exclusivamente a los itinerarios habilitados y autorizados para peatones y veh&iacute;culos no motorizados; prohibir el tr&aacute;nsito de veh&iacute;culos a motor fuera de los itinerarios autorizados y dise&ntilde;ar y ejecutar una red de senderos en las zonas de playa donde todav&iacute;a no se ha actuado para proteger el sistema dunar. Este extremo se refiere a los tramos pendientes de actuaci&oacute;n, ya que en estos momentos ya existe una red de pasarelas y senderos en las playas de Ses Salines y Es Cavallet, instalada para canalizar el acceso y reducir el pisoteo de las dunas. El h&aacute;bitat de dunas litorales con sabinas ocupa unas 247,70 hect&aacute;reas en todo el &aacute;mbito de la ZEC.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas y residentes disfrutan en la playa de Ses Salines."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas y residentes disfrutan en la playa de Ses Salines.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los gobiernos pueden fijar limitaciones</strong></h2><p class="article-text">
        En cuanto a las competencias para regular la movilidad en este espacio protegido, est&aacute;n repartidas entre los respectivos Consells Insulars (Eivissa y Formentera) y el Govern, dependiendo del nivel de planificaci&oacute;n y de la naturaleza de la medida. El Ejecutivo auton&oacute;mico tiene las competencias sobre los Planes Directores Sectoriales (PDS), entre los que se encuentra el Plan Director Sectorial del Transporte de las Illes Balears. Adem&aacute;s, a trav&eacute;s de la Conselleria de Medio Natural, es responsable de la planificaci&oacute;n de la conservaci&oacute;n y gesti&oacute;n de los espacios naturales protegidos, lo que incluye la aprobaci&oacute;n de programas de actividades en el parque.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Señalización de acceso al Parque Natural de Ses Salines, un área que espera limitaciones de vehículos para el año 2027."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Señalización de acceso al Parque Natural de Ses Salines, un área que espera limitaciones de vehículos para el año 2027.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, los Consells Insulares (Eivissa y Formentera) tienen competencias clave en ordenaci&oacute;n territorial a trav&eacute;s de los Planes Territoriales Insulares (PTI). El plan de gesti&oacute;n detalla que el Consell de Formentera &ndash;que tambi&eacute;n tiene competencias de ayuntamiento&ndash; es quien ejecuta anualmente la regulaci&oacute;n del tr&aacute;fico en la zona de Ses Illetes &ndash;la playa m&aacute;s famosa del parque&ndash; durante el verano, gestionando las casetas de control y la informaci&oacute;n sobre aparcamientos. 
    </p><p class="article-text">
        Por tanto, mientras que el Govern marca la pol&iacute;tica general de transporte y medio ambiente en el &aacute;mbito auton&oacute;mico, los Consells Insulars tienen la capacidad de implementar medidas de regulaci&oacute;n de tr&aacute;fico y movilidad concretas en sus respectivas islas. El plan de gesti&oacute;n de Ses Salines de Eivissa y Formentera se&ntilde;ala que la situaci&oacute;n actual de sobresaturaci&oacute;n exige un plan estrat&eacute;gico de movilidad global que integre a todos los medios de transporte y regule aspectos como aparcamientos y transporte p&uacute;blico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/15-000-personas-dia-saturan-playas-parque-natural-ibiza-entorno-no-merece-beach-club_1_13387673.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jul 2026 19:41:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1401786" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1401786" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: "El entorno no merece tantos beach club"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Ibiza,Mar Mediterráneo,Turismo,Turistas,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Posidònia ja és a l'òrbita: el primer satèl·lit balear llançat a l'espai vigilarà el canvi climàtic i la pressió turística]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/posidonia-ja-l-orbita-primer-satel-lit-balear-llancat-l-espai-vigilara-canvi-climatic-i-pressio-turistica_1_13363320.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Posidònia ja és a l&#039;òrbita: el primer satèl·lit balear llançat a l&#039;espai vigilarà el canvi climàtic i la pressió turística"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El llançament situa per primer cop l'arxipèlag al mapa de la tecnologia espacial i l'integra en una infraestructura global de nova generació dissenyada per transformar l'accés a dades d'observació de la Terra</p><p class="subtitle">Comptador enrere per al llançament de 'Posidònia', el primer satèl·lit que les Balears posarà en òrbita
</p></div><p class="article-text">
        Balears ja compta amb el seu primer sat&egrave;l&middot;lit en &ograve;rbita. Posid&ograve;nia, desenvolupat per l'empresa mallorquina Open Cosmos i cofinan&ccedil;at pel Govern amb fons europeus, ha estat llan&ccedil;at aquest dilluns amb &egrave;xit a bord d'un coet Falcon 9 de SpaceX, en el marc de la missi&oacute; Transporter-17. L'enlairament, realitzat des de la Base de la For&ccedil;a Espacial de Vandenberg, a Calif&ograve;rnia, s'ha celebrat segons el previst, a les 9:10 hores (hora espanyola) d'aquest dimarts, 7 de juliol. 
    </p><p class="article-text">
        El llan&ccedil;ament situa per primera vegada l'arxip&egrave;lag a Amb aquest llan&ccedil;ament, Balears s'incorpora per primera vegada al sector espacial amb un sat&egrave;l&middot;lit propi i passa a formar part d'Open Constellation 1.0, una nova xarxa internacional de sat&egrave;l&middot;lits que permetr&agrave; obtenir informaci&oacute; &uacute;til sobre la Terra en menys de quatre hores i, en situacions d'emerg&egrave;ncia, en tot just 30 minuts, mentre que abans la informaci&oacute; operativa solia facilitar-se en un termini de 48 hores o fins i tot dies. 
    </p><p class="article-text">
        Aquesta capacitat, tal com assenyalen des d'Open Cosmos, suposa un salt qualitatiu respecte als sistemes tradicionals i permetr&agrave; millorar significativament la gesti&oacute; i resposta davant situacions cr&iacute;tiques. La infraestructura est&agrave; destinada a obtenir dades d'observaci&oacute; de la Terra per millorar la gesti&oacute; del territori, anticipar-se a emerg&egrave;ncies i refor&ccedil;ar les pol&iacute;tiques d'adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del llançament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del llançament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Gr&agrave;cies a la informaci&oacute; obtinguda, la infraestructura permetr&agrave; optimitzar la gesti&oacute; del territori i d'infraestructures cr&iacute;tiques i anticipar-se a emerg&egrave;ncies naturals com incendis o inundacions, cada cop m&eacute;s freq&uuml;ents a la conca mediterr&agrave;nia, accelerant l'acc&eacute;s a aquestes dades i incrementant-ne el valor de cara a la presa de decisions. Aix&iacute; mateix, el projecte contribuir&agrave; a avan&ccedil;ar cap a models econ&ograve;mics m&eacute;s sostenibles, especialment en el sector tur&iacute;stic, facilitant eines per a una millor gesti&oacute; de la pressi&oacute; tur&iacute;stica en determinats destins de l'arxip&egrave;lag.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Open Constellation 1.0</strong></h2><p class="article-text">
        L'Open Constellation 1.0, presentada recentment, est&agrave; composta per una xarxa de sat&egrave;l&middot;lits que incorporen intel&middot;lig&egrave;ncia artificial a bord, c&agrave;rregues &uacute;tils IoT i comunicacions intersat&egrave;l&middot;lit per detectar, analitzar i transmetre informaci&oacute; directament des de l'espai. Com expliquen des d'Open Cosmos, l'Open Constellation 1.0 incorpora capacitats avan&ccedil;ades d'observaci&oacute; de la Terra en combinar imatges multiespectrals i hiperspectrals d'alta resoluci&oacute;, cosa que permet tant monitorar grans &agrave;rees com analitzar amb precisi&oacute; l'estat de l'entorn.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de Posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de Posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La nova constel&middot;laci&oacute; tamb&eacute; est&agrave; augmentant considerablement la quantitat de dades que pot recopilar, ja que, una vegada completada, ser&agrave; capa&ccedil; de capturar fins a tres milions de quil&ograve;metres quadrats de dades d'observaci&oacute; de la Terra al dia, amb capacitat per realitzar m&uacute;ltiples passades di&agrave;ries. 
    </p><p class="article-text">
        El seu desplegament des de diferents localitzacions, entre elles les Balears i Gr&egrave;cia, evidencia l'aven&ccedil; de les capacitats industrials europees en l'&agrave;mbit espacial i situa iniciatives com el sat&egrave;l&middot;lit Posid&ograve;nia dins d'una xarxa global d'observaci&oacute; de la Terra.
    </p><p class="article-text">
        Rafel Jord&agrave;, CEO i fundador d'Open Cosmos, ha manifestat que el llan&ccedil;ament de Posid&ograve;nia &ldquo;marca una fita clau&rdquo;: &ldquo;No nom&eacute;s suposa la posada en &ograve;rbita del primer sat&egrave;l&middot;lit de les Balears, un fet que, com a mallorqu&iacute;, fa que em senti especialment orgull&oacute;s, sin&oacute; tamb&eacute; un dels primers passos en el desplegament de l'Open Constellation 1.0&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tal com explica, aquesta nova infraestructura permetr&agrave; accedir a informaci&oacute; cr&iacute;tica de manera molt m&eacute;s r&agrave;pida i millorar la capacitat de resposta davant reptes relacionats amb el canvi clim&agrave;tic&ldquo;. &rdquo;Gr&agrave;cies a Posid&ograve;nia, Balears podr&agrave; gestionar millor el seu territori i l'impacte del turisme, aix&iacute; com respondre amb major rapidesa davant riscos com incendis o inundacions&ldquo;, sent&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/posidonia-ja-l-orbita-primer-satel-lit-balear-llancat-l-espai-vigilara-canvi-climatic-i-pressio-turistica_1_13363320.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 16:11:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="392061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="392061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Posidònia ja és a l'òrbita: el primer satèl·lit balear llançat a l'espai vigilarà el canvi climàtic i la pressió turística]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Astronomía,Ciencia,Innovación,Tecnología,Posidonia,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Posidònia ya está en órbita: el primer satélite balear lanzado al espacio vigilará el cambio climático y la presión turística]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/posidonia-orbita-primer-satelite-balear-lanzado-espacio-vigilara-cambio-climatico-presion-turistica_1_13362492.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Posidònia ya está en órbita: el primer satélite balear lanzado al espacio vigilará el cambio climático y la presión turística"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El lanzamiento coloca por primera vez al archipiélago en el mapa de la tecnología espacial y lo integra en una infraestructura global de nueva generación diseñada para transformar el acceso a datos de observación de la Tierra</p><p class="subtitle">Cuenta atrás para el lanzamiento de 'Posidònia', el primer satélite que Balears pondrá en órbita
</p></div><p class="article-text">
        Balears ya cuenta con su primer sat&eacute;lite en &oacute;rbita. Posid&ograve;nia, desarrollado por la empresa mallorquina Open Cosmos y cofinanciado por el Govern con fondos europeos, ha sido lanzado este lunes con &eacute;xito a bordo de un cohete Falcon 9 de SpaceX, en el marco de la misi&oacute;n Transporter-17. El despegue, realizado desde la Base de la Fuerza Espacial de Vandenberg, en California, se ha celebrado seg&uacute;n lo previsto, a las 9:10 horas (hora espa&ntilde;ola) de este martes, 7 de julio. 
    </p><p class="article-text">
        El lanzamiento sit&uacute;a por primera vez al archipi&eacute;lago en Con este lanzamiento, Balears se incorpora por primera vez al sector espacial con un sat&eacute;lite propio y pasa a formar parte de Open Constellation 1.0, una nueva red internacional de sat&eacute;lites que permitir&aacute; obtener informaci&oacute;n &uacute;til sobre la Tierra en menos de cuatro horas y, en situaciones de emergencia, en apenas 30 minutos, mientras que antes la informaci&oacute;n operativa sol&iacute;a facilitarse en un plazo de 48 horas o incluso d&iacute;as. 
    </p><p class="article-text">
        Esta capacidad, tal como se&ntilde;alan desde Open Cosmos, supone un salto cualitativo respecto a los sistemas tradicionales y permitir&aacute; mejorar significativamente la gesti&oacute;n y respuesta ante situaciones cr&iacute;ticas. La infraestructura est&aacute; destinada a obtener datos de observaci&oacute;n de la Tierra para mejorar la gesti&oacute;n del territorio, anticiparse a emergencias y reforzar las pol&iacute;ticas de adaptaci&oacute;n al cambio clim&aacute;tico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del lanzamiento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del lanzamiento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Gracias a la informaci&oacute;n obtenida, la infraestructura permitir&aacute; optimizar la gesti&oacute;n del territorio y de infraestructuras cr&iacute;ticas y anticiparse a emergencias naturales como incendios o inundaciones, cada vez m&aacute;s frecuentes en la cuenca mediterr&aacute;nea, acelerando el acceso a estos datos e incrementando su valor de cara la toma de decisiones. Asimismo, el proyecto contribuir&aacute; a avanzar hacia modelos econ&oacute;micos m&aacute;s sostenibles, especialmente en el sector tur&iacute;stico, facilitando herramientas para una mejor gesti&oacute;n de la presi&oacute;n tur&iacute;stica en determinados destinos del archipi&eacute;lago.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Open Constellation 1.0</strong></h2><p class="article-text">
        La Open Constellation 1.0, presentada recientemente, est&aacute; compuesta por una red de sat&eacute;lites que incorporan inteligencia artificial a bordo, cargas &uacute;tiles IoT y comunicaciones intersat&eacute;lite para detectar, analizar y transmitir informaci&oacute;n directamente desde el espacio. Como explican desde Open Cosmos, la Open Constellation 1.0 incorpora capacidades avanzadas de observaci&oacute;n de la Tierra al combinar im&aacute;genes multiespectrales e hiperespectrales de alta resoluci&oacute;n, lo que permite tanto monitorizar grandes &aacute;reas como analizar con precisi&oacute;n el estado del entorno.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de Posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de Posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La nueva constelaci&oacute;n tambi&eacute;n est&aacute; aumentando considerablemente la cantidad de datos que puede recopilar, ya que, una vez completada, ser&aacute; capaz de capturar hasta tres millones de kil&oacute;metros cuadrados de datos de observaci&oacute;n de la Tierra al d&iacute;a, con capacidad para realizar m&uacute;ltiples pasadas diarias. 
    </p><p class="article-text">
        Su despliegue desde distintas localizaciones, entre ellas Balears y Grecia, evidencia el avance de las capacidades industriales europeas en el &aacute;mbito espacial y sit&uacute;a a iniciativas como el sat&eacute;lite Posid&ograve;nia dentro de una red global de observaci&oacute;n de la Tierra.
    </p><p class="article-text">
        Rafel Jord&agrave;, CEO y fundador de Open Cosmos, ha manifestado que el lanzamiento de Posid&ograve;nia &ldquo;marca un hito clave&rdquo;: &ldquo;No solo supone la puesta en &oacute;rbita del primer sat&eacute;lite de Balears, un hecho que, como mallorqu&iacute;n, hace que me sienta especialmente orgulloso, sino tambi&eacute;n uno de los primeros pasos en el despliegue de la Open Constellation 1.0&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tal como explica, esta nueva infraestructura permitir&aacute; acceder a informaci&oacute;n cr&iacute;tica de forma mucho m&aacute;s r&aacute;pida y mejorar la capacidad de respuesta ante desaf&iacute;os relacionados con el cambio clim&aacute;tico&ldquo;. &rdquo;Gracias a Posid&ograve;nia, Balears podr&aacute; gestionar mejor su territorio y el impacto del turismo, as&iacute; como responder con mayor rapidez ante riesgos como incendios o inundaciones&ldquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/posidonia-orbita-primer-satelite-balear-lanzado-espacio-vigilara-cambio-climatico-presion-turistica_1_13362492.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 15:16:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="392061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="392061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Posidònia ya está en órbita: el primer satélite balear lanzado al espacio vigilará el cambio climático y la presión turística]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Astronomía,Ciencia,Innovación,Tecnología,Posidonia,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, l&#039;illa privada de 18 milions d&#039;euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els propietaris d'aquest enclavament situat davant de Formentera -propietaris a través d'una societat de Luxemburg- es preparen per rehabilitar les seves dues històriques cases. L'illot forma part del Parc Natural de Ses Salines i està sotmès a algunes de les figures de protecció ambiental més estrictes de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, l'illot protegit amb una mansió de luxe que es lloga als rics
</p></div><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, les dues cases pageses de s&rsquo;Espalmador han rom&agrave;s pr&agrave;cticament congelades en el temps, envoltades per aig&uuml;es turqueses, dunes verges i algunes de les praderies de posid&ograve;nia millor conservades del Mediterrani. A pocs metres de les concorregudes platges de ses Illetes (Formentera), per&ograve; separada d&rsquo;aquestes per un pas de navegaci&oacute; conegut com es Pas de s&rsquo;Espalmador, continua sent un territori fora de l&rsquo;abast de qualsevol. Vuit anys despr&eacute;s que una fam&iacute;lia belga &mdash;a trav&eacute;s d&rsquo;una societat luxemburguesa&mdash; compr&eacute;s l&rsquo;enclavament per 18 milions d&rsquo;euros, els seus propietaris es preparen per dur a terme una complexa rehabilitaci&oacute; de les edificacions hist&ograve;riques en un dels espais naturals m&eacute;s protegits de les Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, juntament amb Eivissa i Marbella, les platges espanyoles m&eacute;s cares per estiuejar</a>, segons un informe elaborat a partir d&rsquo;una mostra de viatgers espanyols i una an&agrave;lisi comparativa dels costos tur&iacute;stics. Abans de l&rsquo;operaci&oacute; milion&agrave;ria mitjan&ccedil;ant la qual s&rsquo;Espalmador va canviar de mans &mdash;al principi l&rsquo;illot es va posar a la venda per 22 milions d&rsquo;euros&mdash;, aquest tros de parad&iacute;s pertanyia a la fam&iacute;lia Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una xifra extremadament allunyada del valor que assoliria d&egrave;cades despr&eacute;s. Els Cinnamond consideraven una bona opci&oacute; que l&rsquo;illot pass&eacute;s a ser de titularitat p&uacute;blica, una cosa que, en el seu moment, tamb&eacute; es va plantejar el Consell de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        El 2017, la instituci&oacute; insular, presidida aleshores per Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, va plantejar al Govern balear, durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra de l&rsquo;illot. Per&ograve; la proposta finalment no va fructificar i el Consell, per si sol, no disposava de recursos suficients per afrontar la compra en solitari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans de l&#039;operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans -al principi l&#039;illot es va posar a la venda per 22 milions d&#039;euros-, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carles Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de s&rsquo;Espalmador, de 137 hect&agrave;rees, fins a la piti&uuml;sa del Sud, s&rsquo;est&eacute;n una franja de terra que acaba a la Punta des C&agrave;rritx. Cap a l&rsquo;oest, s&rsquo;allarga en forma de diminuta pen&iacute;nsula la platja de s&rsquo;Alga, un arenal verge de postal que es desplega al llarg d&rsquo;un quil&ograve;metre.
    </p><p class="article-text">
        Ha estat la societat propiet&agrave;ria qui ha gestionat la tramitaci&oacute; de la llic&egrave;ncia urban&iacute;stica per a la reforma integral de les dues construccions hist&ograve;riques, s&rsquo;Alga i Majoral, que comen&ccedil;ar&agrave; despr&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, quan es pugui agilitzar la log&iacute;stica per dur a terme els treballs. La llic&egrave;ncia va ser aprovada per la Junta de Govern del Consell de Formentera el passat 12 de gener de 2025. La concessi&oacute; per a la reforma, que no preveu augmentar la superf&iacute;cie constru&iuml;da, est&agrave; subjecta a estrictes condicions de conservaci&oacute; patrimonial, control arqueol&ograve;gic i limitacions pr&ograve;pies d&rsquo;un espai protegit.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una societat amb seu a Luxemburg</strong></h2><p class="article-text">
        Darrere l&rsquo;empresa luxemburguesa que va adquirir s&rsquo;Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L&rsquo;administrador &uacute;nic &eacute;s Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats, <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/#google_vignette" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons dades del Registre de la Propietat consultades per Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa &eacute;s legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts hist&ograve;ricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l&rsquo;entrada en vigor de <a href="http://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Llei de Costes, de 1988</a>. Tanmateix, la titularitat no atorga carta blanca als seus propietaris: no permet restringir l&rsquo;acc&eacute;s a les zones de domini p&uacute;blic (com la servitud de tr&agrave;nsit) ni construir lliurement en espais sotmesos a protecci&oacute; ambiental i costanera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve;, en particular, est&agrave; provocant que el projecte de reforma a s&rsquo;Espalmador no sigui una tasca f&agrave;cil, sin&oacute; &laquo;tot un repte&raquo;, com assenyala a elDiario.es una font propera al projecte. De moment, s&rsquo;ha instal&middot;lat un pantal&agrave; flotant provisional amb unes fixacions ecol&ograve;giques que no danyen la posid&ograve;nia a es Cal&oacute; de s&rsquo;Alga per descarregar equips i materials &mdash;els mateixos que tenien les cases originals&mdash;, fet que ha requerit la tramitaci&oacute; d&rsquo;una autoritzaci&oacute; a trav&eacute;s de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l&rsquo;Aigua. Es tracta d&rsquo;un moll complementari al ja existent, situat just al costat, per&ograve; que no t&eacute; l&rsquo;amplada suficient per poder efectuar les desc&agrave;rregues.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dues edificacions protegides</strong></h2><p class="article-text">
        El projecte, dissenyat per un estudi d&rsquo;arquitectura de Formentera, se centra a restaurar dues construccions aixecades abans de 1956 i disperses en diferents punts de l&rsquo;illot. S&oacute;n dues cases pageses hist&ograve;riques ubicades en dos indrets diferents de l&rsquo;illot privat: una a la cala de s&rsquo;Alga i l&rsquo;altra a es Majoral, a l&rsquo;interior del terreny insular.
    </p><p class="article-text">
        Les edificacions &lsquo;Majoral&rsquo; i &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; es consideren legals dins el marc urban&iacute;stic actual i formen part del cat&agrave;leg de protecci&oacute; del territori del Consell Insular de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera disposa de quatre habitacions distribu&iuml;des en 174 metres quadrats i annexos corresponents a unes quadres de 82 metres quadrats. La segona &eacute;s m&eacute;s gran: dotze dormitoris i 468 metres quadrats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del Consell de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera compta amb quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i la segona, amb dotze dormitoris i 468 metres
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca envaeix la zona de servitud de protecci&oacute;, tot i que no la zona de servitud de tr&agrave;nsit, segons la documentaci&oacute;. La segona casa tamb&eacute; es troba afectada per aquesta limitaci&oacute; i, a m&eacute;s, el mur perimetral ocupa la zona de domini p&uacute;blic maritimoterrestre establerta per la Llei de Costes.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;autoritzaci&oacute;, concedida per la instituci&oacute;, no altera els par&agrave;metres urban&iacute;stics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l&rsquo;illa sense augmentar volums ni modificar l&rsquo;estructura de l&rsquo;enclavament.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, per&ograve;, no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica administraci&oacute; implicada, sin&oacute; que tamb&eacute; cal gestionar permisos amb la xarxa Natura 2000, el Govern balear, Costes i Recursos H&iacute;drics, entre d&rsquo;altres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A l&rsquo;interior d&rsquo;un parc natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador es troba al cor del Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera i tamb&eacute; compta amb diferents graus de protecci&oacute;: forma part de la xarxa Natura 2000 i &eacute;s Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA), figures ambdues de protecci&oacute; ambiental de la Uni&oacute; Europea (UE) destinades a conservar els h&agrave;bitats naturals i les esp&egrave;cies de flora i fauna d&rsquo;inter&egrave;s comunitari.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un dels motius pels quals la instal&middot;laci&oacute; dels pantalans es va fer, en compliment de la normativa ambiental, abans que comenc&eacute;s el per&iacute;ode de nidificaci&oacute; de les aus, que finalitza l&rsquo;1 de juliol vinent. Tanmateix, en aquesta data &mdash;en plena temporada estival&mdash; tampoc no arrancaran les obres, at&egrave;s que els treballs requereixen moviment de terres i altres intervencions incompatibles amb la pres&egrave;ncia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, l&rsquo;illot est&agrave; envoltat d&rsquo;una important extensi&oacute; de praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica, esp&egrave;cie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma el seu patrimoni cultural: el m&eacute;s important &eacute;s la torre de defensa de sa Guardiola, declarada B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Cultural (BIC) d&rsquo;acord amb la llei de patrimoni hist&ograve;ric. Existeixen, a m&eacute;s, quatre jaciments arqueol&ograve;gics i una altra edificaci&oacute; hist&ograve;rica coneguda com el Pou de s&rsquo;Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC)</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;actuaci&oacute; d&rsquo;obra compta amb l&rsquo;autoritzaci&oacute; del Consell Insular de Formentera des del passat gener de 2025, despr&eacute;s que la instituci&oacute; analitz&eacute;s diferents informes t&egrave;cnics i jur&iacute;dics. L&rsquo;expedient administratiu va comen&ccedil;ar el juliol de 2020, quan l&rsquo;empresa propiet&agrave;ria va sol&middot;licitar la llic&egrave;ncia per rehabilitar els immobles.
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica d&rsquo;operar en un territori extremadament sensible complica l&rsquo;execuci&oacute; del projecte, que contempla tasques de demolici&oacute; en alguns volums que desvirtuen la construcci&oacute;, segons fonts properes consultades per aquest mitj&agrave;. D&rsquo;una banda, a causa de l&rsquo;estricta necessitat de complir la normativa ambiental i, de l&rsquo;altra, perqu&egrave; &eacute;s molt dif&iacute;cil trobar treballadors disposats a desenvolupar la seva activitat a l&rsquo;hivern en un illot a&iuml;llat. Tot i que la propietat ofereix allotjament, les condicions meteorol&ograve;giques poden impedir durant dies la connexi&oacute; mar&iacute;tima amb Eivissa, dificultant tant els despla&ccedil;aments com l&rsquo;avan&ccedil; de les obres.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres illes privades a les Piti&uuml;ses</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica illa privada de les Piti&uuml;ses. De la dotzena de territoris amb aquestes caracter&iacute;stiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la coneguda <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propietat d&rsquo;un descendent dels &Agrave;ustries i integrada dins la Xarxa Natura 2000. L&rsquo;illot, d&rsquo;unes 55 hect&agrave;rees, est&agrave; incl&ograve;s en un entorn mar&iacute;-terrestre protegit des de finals dels anys 90, amb h&agrave;bitats de gran inter&egrave;s per a aus migrat&ograve;ries i esp&egrave;cies com la baldriga balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la famosa Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&agrave; declarat Lloc d&rsquo;Import&agrave;ncia Comunit&agrave;ria (LIC), Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA) i Zona d&rsquo;Especial Conservaci&oacute; (ZEC), cosa que li atorga un alt nivell de protecci&oacute; pel seu valor ecol&ograve;gic. Tot i aix&iacute;, acull una mansi&oacute; de luxe que est&agrave; disponible per llogar tur&iacute;sticament i s&rsquo;hi han allotjat celebritats internacionals molt conegudes, com Cristiano Ronaldo o el cantant Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Un altre cas similar &eacute;s sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de dimensions redu&iuml;des que est&agrave; unida al port de Sant Miquel per un petit tram de terra. El seu propietari &eacute;s l&rsquo;oligarca rus <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de les majors fortunes del pa&iacute;s i rival pol&iacute;tic de Vlad&iacute;mir Putin a les eleccions presidencials de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2026 13:22:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatizaciones,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los dueños de este enclave ubicado frente a Formentera -propietarios a través de una sociedad de Luxemburgo- se preparan para acometer la rehabilitación de sus dos históricas casas. El islote forma parte del Parque Natural de Ses Salines y está sometido a algunas de las figuras de protección ambiental más estrictas de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, el islote protegido con una mansión de lujo que se alquila a los ricos
</p></div><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, las dos casas payesas de s'Espalmador han permanecido pr&aacute;cticamente congeladas en el tiempo, rodeadas por aguas turquesas, dunas v&iacute;rgenes y algunas de las praderas de posidonia mejor conservadas del Mediterr&aacute;neo. A apenas unos metros de las concurridas playas de ses Illetes (Formentera), pero separada de ellas por un paso de navegaci&oacute;n conocido como Es Pas de s'Espalmador, contin&uacute;a siendo un territorio no al alcance de cualquiera. Ocho a&ntilde;os despu&eacute;s de que una familia belga -a trav&eacute;s de una sociedad luxemburguesa- comprara el enclave por 18 millones de euros, sus propietarios se preparan para acometer una compleja rehabilitaci&oacute;n de las edificaciones hist&oacute;ricas en uno de los espacios naturales m&aacute;s protegidos de Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, junto a Eivissa y Marbella, las playas espa&ntilde;olas m&aacute;s caras para veranear</a>, seg&uacute;n un informe realizado a partir de una muestra de viajeros espa&ntilde;oles y un an&aacute;lisis comparativo de los costes tur&iacute;sticos. Antes de la operaci&oacute;n millonaria mediante la cual s&rsquo;Espalmador cambi&oacute; de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de para&iacute;so pertenec&iacute;a a la familia Cinnamond, que en 1932 hab&iacute;a pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una cifra extremadamente alejada del valor que alcanzar&iacute;a d&eacute;cadas despu&eacute;s. Los Cinnamond consideraban una buena opci&oacute;n que el islote pasara a ser de titularidad p&uacute;blica, algo que, en su momento, tambi&eacute;n se plante&oacute; el Consell de Formentera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En 2017, la instituci&oacute;n insular, presidida entonces por Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, plante&oacute; al Govern balear, durante el primer mandato de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra del islote. Pero la propuesta finalmente no fructific&oacute; y el Consell, por s&iacute; mismo, carec&iacute;a de recursos suficientes para afrontar la compra en solitario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes de la operación millonaria mediante la cual s’Espalmador cambió de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de paraíso pertenecía a la familia Cinnamond, que en 1932 había pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde s'Espalmador, de 137 hect&aacute;reas, hasta la pitiusa del Sur, se prolonga una franja de tierra que termina en la Punta des C&agrave;rritx. Hacia el oeste, se extiende en forma de diminuta la playa de s'Alga, un arenal virgen de postal que se despliega a lo largo de un kil&oacute;metro.
    </p><p class="article-text">
        Ha sido la sociedad propietaria la que ha gestionado la tramitaci&oacute;n de la licencia urban&iacute;stica para la reforma integral de las dos construcciones hist&oacute;ricas, s'Alga y Majoral, que empezar&aacute; despu&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, cuando pueda agilizarse la log&iacute;stica para llevar a cabo los trabajos.&nbsp;La licencia fue aprobada por la Junta de Gobierno del Consell de Formentera el pasado 12 de enero de 2025. La concesi&oacute;n para la reforma, que no contempla&nbsp;aumentar la superficie construida, est&aacute; sujeta a estrictas condiciones de conservaci&oacute;n patrimonial, control arqueol&oacute;gico y limitaciones en pleno espacio protegido.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una sociedad con sede en Luxemburgo</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la empresa luxemburguesa que adquiri&oacute; s'Espalmador hace ocho a&ntilde;os hay tres hermanos. El administrador &uacute;nico es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados, seg&uacute;n datos del Registro de la Propiedad <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consultados por Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras la empresa luxemburguesa que adquirió s&#039;Espalmador hace ocho años hay tres hermanos. El administrador único es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En Espa&ntilde;a, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos hist&oacute;ricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la <a href="https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley de Costas, de 1988</a>. Sin embargo, la titularidad no otorga carta blanca a sus propietarios: no permite restringir el acceso a las zonas de dominio p&uacute;blico (como la servidumbre de tr&aacute;nsito) ni construir libremente en espacios sometidos a protecci&oacute;n ambiental y costera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En España, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos históricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la Ley de Costas, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esto, en particular, est&aacute; provocando que el proyecto de reforma en s&rsquo;Espalmador no sea tarea f&aacute;cil, sino &ldquo;todo un reto&rdquo;, como se&ntilde;ala a elDiario.es una fuente cercana al proyecto. De momento, se ha instalado un pantal&aacute;n flotante provisional con unas fijaciones ecol&oacute;gicas que no da&ntilde;an la posidonia en es Cal&oacute; de s'Alga para descargar equipos y materiales -los mismos que ten&iacute;an las casas originales-, lo que ha requerido la tramitaci&oacute;n de una autorizaci&oacute;n a trav&eacute;s de la conselleria del Mar y Ciclo del Agua. Se trata de un muelle complementario al ya existente, situado justo al lado, pero que no tiene la anchura suficiente como para realizar las descargas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dos edificaciones protegidas</strong></h2><p class="article-text">
        El proyecto, dise&ntilde;ado por un estudio de arquitectura de Formentera, se centra en restaurar dos construcciones levantadas antes de 1956 y dispersas en distintos puntos del islote. Son dos casas payesas hist&oacute;ricas ubicadas en dos puntos dispares del islote privado, una de ellas en la cala de s&rsquo;Alga y otra de ellas en es Majoral, &nbsp;en el interior del terreno insular.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las edificaciones &lsquo;Majoral&rsquo; y &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; se consideran legales dentro del marco urban&iacute;stico actual y forman parte del cat&aacute;logo de protecci&oacute;n del territorio del Consell Insular de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y anexos de unas cuadras de 82 metros cuadrados. La segunda es m&aacute;s grande: doce dormitorios y 468 metros cuadrados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las edificaciones ‘Majoral’ y ‘s’Alga’ se consideran legales dentro del marco urbanístico actual y forman parte del catálogo de protección del Consell de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y la segunda, con doce dormitorios y 468 metros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca invade la zona de servidumbre de protecci&oacute;n, aunque no la zona de servidumbre de tr&aacute;nsito, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n. La segunda casa tambi&eacute;n se encuentra afectada por esta limitaci&oacute;n y, adem&aacute;s, el murete perimetral ocupa la zona de dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre establecida por la Ley de Costas.
    </p><p class="article-text">
        La autorizaci&oacute;n, concedida por la instituci&oacute;n, no altera los par&aacute;metros urban&iacute;sticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar vol&uacute;menes ni modificar la estructura del enclave.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, sin embargo, no es la &uacute;nica administraci&oacute;n implicada sino que tambi&eacute;n es necesario gestionar permisos con la red Natura 2000, el Govern balear, Costas y Recursos H&iacute;dricos, entre otros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La autorización, concedida por la institución, no altera los parámetros urbanísticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar volúmenes ni modificar la estructura del enclave</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En el interior de un Parque Natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador se encuentra en el coraz&oacute;n del Parque Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera y tambi&eacute;n cuenta con diferentes grados de protecci&oacute;n: forma parte de la red Natura 2000 y es Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA), figuras ambas de protecci&oacute;n ambiental de la Uni&oacute;n Europea (UE) destinadas a conservar los h&aacute;bitats naturales y especies de flora y fauna de inter&eacute;s comunitario.
    </p><p class="article-text">
        Es uno de los motivos por los que la instalaci&oacute;n de los pantalanes se hiciera, en cumplimiento con la normativa ambiental, antes de que empezara el periodo de nidificaci&oacute;n de las aves, que termina el pr&oacute;ximo 1 de julio. Sin embargo, en esa fecha -en plena temporada estival-, ta,poco arrancar&aacute;n las obras dado que los trabajos requieren movimiento de tierras y otras intervenciones incompatibles con la presencia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el islote est&aacute; rodeado de una importante extensi&oacute;n de praderas de posidonia oce&aacute;nica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el m&aacute;s importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de inter&eacute;s cultural (BIC) con base en la ley de patrimonio hist&oacute;rico. Existen adem&aacute;s cuatro yacimientos arqueol&oacute;gicos y otra edificaci&oacute;n hist&oacute;rica conocida como Pou de s'Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El islote está rodeado de una importante extensión de praderas de posidonia oceánica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el más importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de interés cultural (BIC) </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n de obra cuenta con la autorizaci&oacute;n del Consell Insular de Formentera desde el pasado enero de 2025, despu&eacute;s de que la instituci&oacute;n analizara distintos informes t&eacute;cnicos y jur&iacute;dicos. El expediente administrativo comenz&oacute; en julio de 2020, cuando la empresa propietaria solicit&oacute; la licencia para rehabilitar los inmuebles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica de operar en un territorio extremadamente sensible complica la ejecuci&oacute;n del proyecto, que contempla labores de demolici&oacute;n en algunos vol&uacute;menes que desvirt&uacute;an la construcci&oacute;n, seg&uacute;n fuentes cercanas consultadas por este peri&oacute;dico. Por un lado, debido a la estricta necesidad de cumplir con la normativa ambiental y, por otro, porque es muy dif&iacute;cil encontrar a trabajadores dispuestos a desarrollar su actividad en invierno en un islote aislado. Aunque la propiedad ofrece alojamiento, las condiciones meteorol&oacute;gicas pueden impedir durante d&iacute;as la conexi&oacute;n mar&iacute;tima con Eivissa, dificultando tanto los desplazamientos como el avance de los trabajos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres islas privadas en las Pitiusas</strong></h2><p class="article-text">
        S'Espalmador no es la &uacute;nica isla privada de las Piti&uuml;sas. De la docena de territorios con estas caracter&iacute;sticas en Espa&ntilde;a, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propiedad de un descendiente de los Austrias e integrada dentro de la Red Natura 2000. El islote, de unas 55 hect&aacute;reas, est&aacute; incluido en un entorno marino-terrestre protegido desde finales de los a&ntilde;os 90, con h&aacute;bitats de gran inter&eacute;s para aves migratorias y especies como la pardela balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S&#039;Espalmador no es la única isla privada de las Pitiüsas. De la docena de territorios con estas características en España, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa Tagomago, propiedad de un descendiente de los Austrias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&aacute; declarado Lugar de Importancia Comunitaria (LIC), Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA) y Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC), lo que le otorga un alto nivel de protecci&oacute;n por su valor ecol&oacute;gico. A&uacute;n as&iacute;, alberga una mansi&oacute;n de lujo que est&aacute; disponible para alquilarla tur&iacute;sticamente y se han alojado en ella celebridades internacionales conocid&iacute;simas, como Cristiano Ronaldo o el cantante Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Otro caso similar es Sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de reducidas dimensiones que est&aacute; unida al puerto de Sant Miquel por un peque&ntilde;o pedazo de tierra. Su propietario es el oligarca ruso <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de las mayores fortunas del pa&iacute;s y rival pol&iacute;tico de Vladimir Putin en las elecciones presidenciales de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 19:33:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatizaciones,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterráneo se “tropicaliza”: aparece por primera vez en Balears una planta invasora de zonas mucho más cálidas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/mediterraneo-tropicaliza-aparece-primera-vez-balears-planta-invasora-zonas-calidas_1_13140612.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Mediterráneo se “tropicaliza”: aparece por primera vez en Balears una planta invasora de zonas mucho más cálidas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Halophila stipulacea es originaria del Mar Rojo, el Golfo Pérsico y el Océano Índico. Sin embargo, hace unos meses apareció en aguas españolas, y se está extendiendo con rapidez</p><p class="subtitle">La prueba del plancton: un análisis de este conjunto de organismos revela la tropicalización del Mediterráneo</p></div><p class="article-text">
        Que el Mediterr&aacute;neo se est&eacute; calentando no es ninguna sorpresa para nadie. Expertos llevan a&ntilde;os advirtiendo que la temperatura del mar no para de subir, lo que est&aacute; afectando a sus ecosistemas y las especies que habitan en &eacute;l. El Mediterr&aacute;neo <a href="https://www.eldiario.es/murcia/murcia-y-aparte/mares-tropicales_132_12498099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se calienta el doble o triple de r&aacute;pido que otros mares</a>, por ser un mar cerrado con mucha radiaci&oacute;n del Sol y sin apenas intercambio con otros oc&eacute;anos. El instituto de investigaciones Mercator Ocean International registr&oacute; durante los meses de verano de 2025 temperaturas r&eacute;cord en sus aguas: una temperatura superficial media de 26,68&deg;C en julio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esto ha llevado a que especies originarias de zonas m&aacute;s tropicales y c&aacute;lidas se sientan &ldquo;como en casa&rdquo; en el Mediterr&aacute;neo. <a href="https://www.eldiario.es/spin/mediterraneo-llena-peces-tropicales-llegados-mar-rojo-calentamiento-agua-abre-puerta-especies-venenosas-pm_1_12869351.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Especies invasoras est&aacute;n llegando</a> y reproduci&eacute;ndose en sus aguas, lo que afecta directamente a la biodiversidad del mar. Hace unos meses, investigadores del Instituto Mediterr&aacute;neo de Estudios Avanzados (IMEDEA), del Centro Balear de Biolog&iacute;a Aplicada y del Centro de Estudios Avanzados de Blanes hallaron la presencia de una planta marina invasora de origen tropical en Balears, a tan solo tres kil&oacute;metros del puerto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El hallazgo de la especie <em>Halophila stipulacea</em> ha supuesto el registro m&aacute;s occidental de esta planta en todo el Mediterr&aacute;neo, ya que su presencia se centraba en puntos muchos m&aacute;s al este. De hecho, es nativa del Mar Rojo, el Golfo P&eacute;rsico y el Oc&eacute;ano &Iacute;ndico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El primer registro de esta planta en el Mediterr&aacute;neo consta de hace unos 150 a&ntilde;os, cuando se abri&oacute; el canal de Suez. Sin embargo, cada vez se ha ido desplazando m&aacute;s hasta el oeste, llegando finalmente a aguas espa&ntilde;olas. Desde su presencia en el estrecho de Mesina, en Italia, los investigadores espa&ntilde;oles estaban alerta para su posible llegada a nuestras aguas. &ldquo;Una vez en el estrecho de Mesina, pasan al sur de Cerde&ntilde;a y luego el siguiente punto es aqu&iacute;. No nos sorprende, pero esper&aacute;bamos o confi&aacute;bamos que no llegase tan pronto&rdquo;, explica Luc&iacute;a Loubet, t&eacute;cnico en ecolog&iacute;a marina del Instituto Mediterr&aacute;neo de Estudios Avanzados y que ha participado en el estudio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los investigadores observaron la especie por primera vez en octubre de 2023, cuando un pescador avis&oacute; al Centro Balear de Biolog&iacute;a Aplicada tras sacarla a la superficie mientras pescaba. Posteriormente, comenzaron con las investigaciones y an&aacute;lisis para confirmar la presencia de peque&ntilde;os parches de esta especie establecidos sobre fondos arenosos. &ldquo;En los &uacute;ltimos a&ntilde;os est&aacute; avanzando hacia el Mediterr&aacute;neo occidental y este descubrimiento es el m&aacute;s al oeste que se ha encontrado&rdquo;, asegura Loubet.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para su correcta detecci&oacute;n, es importante concienciar a la gente, sobre todo a los pescadores, pues son quienes mejor conocen el mar: si encuentran o sospechan que han encontrado indicios de la <em>Halophila stipulacea</em>, debe comunic&aacute;rselo al Centro Balear de Biolog&iacute;a Aplicada, o la entidad correspondiente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Loubet explica c&oacute;mo esta especie lleg&oacute; al Caribe hace unos 20 a&ntilde;os y arras&oacute; con todo: &ldquo;Las condiciones son mucho m&aacute;s &oacute;ptimas all&iacute;, pero en el Mediterr&aacute;neo cada vez son m&aacute;s &oacute;ptimas para ella y otras especies&rdquo;. El calentamiento de las aguas del Mediterr&aacute;neo est&aacute; llevando a que ecosistemas enteros se alteren y empiecen a asemejarse a aquellos mucho m&aacute;s c&aacute;lidos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La <em>Halophila stipulacea </em>ya est&aacute; entrando en conflicto con la conocida<em> posidonia oceanica</em>, end&eacute;mica del Mediterr&aacute;neo y que tiene una gran presencia en sus aguas. Loubet explica c&oacute;mo esta planta marina invasora, aprovechando los espacios alterados por la actividad humana, est&aacute; sustituyendo a la posidonia en muchos puntos, ya que &ldquo;es una especie que se adapta mucho mejor a los cambios de temperatura, de luz y de nutrientes&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&iquest;C&oacute;mo lleg&oacute; a Balears?</strong></h2><p class="article-text">
        Su llegada a aguas cercanas a Palma se debe, con casi toda seguridad, al tr&aacute;fico mar&iacute;timo. Seg&uacute;n Loubet, los principales portadores de esta especie podr&iacute;an ser grandes barcos recreativos como cruceros, que recorren el Mediterr&aacute;neo desde Grecia hasta C&aacute;diz y arrastran diferentes especies a su paso.&nbsp;&ldquo;Siempre se ha hablado del tr&aacute;fico comercial, pero cada vez m&aacute;s el recreativo (el barco grande, los megayates) est&aacute; trayendo muchas especies&rdquo;, explica Loubet.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los cruceros y las grandes embarcaciones utilizan grandes cantidades de aguas de lastre (agua bombeada a los tanques de los barcos para garantizar su estabilidad y seguridad) que pueden transportar microorganismos o especies invasoras y su gesti&oacute;n est&aacute; regulada internacionalmente para proteger los ecosistemas. Sin embargo, hay casos como el de la <em>Halophila stipulacea</em> que, a trav&eacute;s del anclaje de las embarcaciones, se ha transportado de un lado a otro del Mediterr&aacute;neo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La proximidad al puerto de la bah&iacute;a de Palma (unos tres kil&oacute;metros) refuerza la hip&oacute;tesis de haber sido introducida debido al tr&aacute;fico mar&iacute;timo y embarcaciones de gran tama&ntilde;o. Los investigadores creen que la especie podr&iacute;a haber llegado antes a Balears, pero que no hubiese tenido las condiciones correctas y adecuadas para sobrevivir. Es en verano, ante las altas temperaturas del mar, que la planta crece r&aacute;pidamente y se extiende con m&aacute;s facilidad.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Especies que se &ldquo;desorientan&rdquo; debido al cambio clim&aacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        El incremento de las temperaturas no solo del oc&eacute;ano, sino tambi&eacute;n de h&aacute;bitats terrestres, est&aacute; &ldquo;desorientando&rdquo; a algunas especies, que est&aacute;n empezando a aparecer en zonas que no les corresponden. Por ejemplo, a finales de 2025, se detectaron <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/islandia-encuentra-mosquitos-primera-vez-territorio-causa-calentamiento-global_1_12701960.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mosquitos por primera vez en Islandia</a>, como consecuencia de su calentamiento. Hasta octubre del a&ntilde;o pasado, Islandia era uno de los &uacute;nicos territorios en el mundo que no contaba con la presencia de estos insectos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y, sin ir m&aacute;s lejos, en el Mediterr&aacute;neo tambi&eacute;n se han registrado ejemplares de la medusa tropical <em>Cassiopea andromeda</em> en aguas de Almer&iacute;a. Otra especie como la <em>Halophila stipulacea</em>, que entr&oacute; al Mediterr&aacute;neo a trav&eacute;s del canal de Suez, y cada vez se est&aacute; desplazando m&aacute;s hacia el oeste por las c&aacute;lidas temperaturas del mar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n es el caso del pez le&oacute;n: antes era raro su avistamiento, pero su progresiva presencia en el Mediterr&aacute;neo ha hecho que ahora sea normal ver unos 15 o 20 ejemplares bajo el agua al mismo tiempo. Es un gran depredador de peces m&aacute;s peque&ntilde;os, como los gobios, que ya han desaparecido casi por completo en varias zonas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Incluso un reciente estudio detect&oacute; un aumento de la <a href="https://www.eldiario.es/spin/prueba-plancton-analisis-conjunto-organismos-revela-tropicalizacion-mediterraneo-pm_1_12997656.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Gephyrocapsa oce&aacute;nica</em></a> en el Mediterr&aacute;neo, una especie de cocolit&oacute;foro (un tipo de plancton microsc&oacute;pico) m&aacute;s com&uacute;n en aguas atl&aacute;nticas tropicales y que sigue apuntando a la tropicalizaci&oacute;n del mar.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Irene Martínez Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/mediterraneo-tropicaliza-aparece-primera-vez-balears-planta-invasora-zonas-calidas_1_13140612.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 08:17:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="75455" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="75455" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterráneo se “tropicaliza”: aparece por primera vez en Balears una planta invasora de zonas mucho más cálidas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Calentamiento global,Mediterráneo,Especies invasoras,Posidonia,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L'equilibri és molt fràgil”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-recuperar-badies-arrasades-pel-fondeig-il-legal-i-els-residus-l-equilibri-molt-fragil_1_13167985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L&#039;equilibri és molt fràgil”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una fundació mediambiental implanta un model de verificació independent per a la restauració del mar balear i la seva observació directa en temps real</p><p class="subtitle">Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció</p></div><p class="article-text">
        L'amena&ccedil;a aguaita sobre el Mediterrani, on el desenvolupament del litoral, la contaminaci&oacute; i el canvi clim&agrave;tic destrueixen les prades submarines, crucials per a la salut del planeta. En Balears, el creixement de la poblaci&oacute; i la saturaci&oacute; tur&iacute;stica exerceixen pressi&oacute; sobre un territori insular incapa&ccedil; de suportar l'explotaci&oacute; de recursos naturals i l'ocupaci&oacute; mar&iacute;tima, i on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeig il&middot;legal de vaixells</a> agreuja el problema. &Eacute;s una valoraci&oacute; compartida per la Fundaci&oacute; Cleanwave, que, segons el seu director general, Ali Vahlhaus, lidera des de Mallorca la zona de restauraci&oacute; passiva i activa d'aig&uuml;es someres m&eacute;s gran d'Espanya. L'entitat, que reclama m&eacute;s inversi&oacute; privada, acaba d'implementar un model validat cient&iacute;fica i legalment per experts independents per a la recuperaci&oacute; de les 75 hect&agrave;rees de la badia de Portocolom, al sud-est de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        En 2022 van llan&ccedil;ar el projecte MedGardens amb tres iniciatives pilot en Sant Elm, Formentor i Portocolom per a avaluar diverses t&egrave;cniques de replantaci&oacute; de Posid&ograve;nia (seagrass) i Cystoseira (seaweed). En 2024 van ampliar l'actuaci&oacute; de Portocolom per a cobrir tota la badia. El seu repte &eacute;s recuperar un total de vuit badies balears fins a 2030, sumant una extensi&oacute; de mil hect&agrave;rees. Per&ograve; per a abordar-ho necessiten fons i per aix&ograve; han importat un sistema basat en cr&egrave;dits de biodiversitat. &ldquo;&Eacute;s un model que va posar en marxa en 2024 SeaTrees, una entitat sense &agrave;nim de lucre que ha col&middot;laborat amb nosaltres en les nostres actuacions a Mallorca&rdquo;, exposa Vahlhaus. L'organitzaci&oacute; va posar a la venda els seus primers blocs per a un projecte a Kenya. &ldquo;Els mercats de biodiversitat s&oacute;n tan recents que SeaTrees ha decidit retirar tots els blocs en nom dels compradors per a eliminar qualsevol mecanisme d'inversi&oacute; amb finalitats de lucre. Aix&ograve; converteix totes les compres en donacions ben&egrave;fiques&rdquo;, indiquen en la seva web.
    </p><p class="article-text">
        En el cas balear, es busca que els socis o patrocinadors aportin 3,5 euros per a la restauraci&oacute; de cada metre quadrat. &ldquo;La validaci&oacute; aborda un repte de suport continuat per a les empreses, especialment en el sector tur&iacute;stic, que han dubtat a finan&ccedil;ar projectes de conservaci&oacute; marina a causa de la falta de verificaci&oacute; per part de tercers, d'una governan&ccedil;a responsable i d'un impacte mesurable&rdquo;, agrega Line Hadsbjerg, cofundadora i presidenta de Cleanwave. &ldquo;El nostre model ha estat aprovat per un equip independent integrat per dos bi&ograve;legs marins i un jurista i &eacute;s extrapolable a l'actuaci&oacute; en tot el Mediterrani&rdquo;, apunta Vahlhaus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científic de Cleanwave fent recompte de posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científic de Cleanwave fent recompte de posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La posid&ograve;nia, el pulm&oacute; del Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        De moment, la Fundaci&oacute; ha abordat la recuperaci&oacute; activa amb la sembra de 1.600 metres quadrats amb alga Cystoseira, de la qual ha sobreviscut el 80%. Aquest organisme necessita una bona qualitat de l'aigua per a desenvolupar-se, aix&iacute; que la bona not&iacute;cia &eacute;s que la badia de Portocolom encara es troba en bones condicions mediambientals. Plantar posid&ograve;nia, aquesta planta aqu&agrave;tica end&egrave;mica famosa pel seu alt valor ecol&ograve;gic, &eacute;s menys rendible perqu&egrave; el seu desenvolupament &eacute;s molt lent. &ldquo;S'ha perdut un 30% de posid&ograve;nia en una d&egrave;cada i creix molt a poc a poc: entre dos i set cent&iacute;metres a l'any. &Eacute;s a dir, cada metre quadrat que arrossega un ancoratge, triga moltes d&egrave;cades a regenerar-se&rdquo;, explica el director. Aix&iacute; que &eacute;s millor protegir-la. &ldquo;Per aix&ograve; treballem tamb&eacute; la conscienciaci&oacute;&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S&#039;ha perdut un 30% de posidònia en una dècada i creix molt a poc a poc: entre dos i set mil·límetres a l&#039;any. És a dir, cada metre quadrat que arrossega un ancoratge, triga moltes dècades a regenerar-se</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ali Vahlhaus</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundació Cleanwave
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La posid&ograve;nia, amena&ccedil;ada, forma aut&egrave;ntics pilars ecol&ograve;gics: emmagatzema carboni en grans quantitats, serveix de refugi i zona d'alimentaci&oacute; a centenars d'esp&egrave;cies i esmorteeix l'erosi&oacute; costanera. Alguns estudis parlen de 12.000 quil&ograve;metres quadrats de posid&ograve;nia en aig&uuml;es someres al Mediterrani fa una d&egrave;cada, amb una p&egrave;rdua d'un 34% respecte a mig segle abans. La xifra augmentaria a uns 25.000 quil&ograve;metres quadrats en zones m&eacute;s profundes. L'arxip&egrave;lag balear t&eacute; una &agrave;rea ocupada per posid&ograve;nia de 592 quil&ograve;metres quadrats entre 0 i 35 metres de profunditat, segons <a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un estudi de 2023</a>, la gran majoria situats a Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científics i voluntaris fent monitoratge de Cystoseira en el projecte pilot de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científics i voluntaris fent monitoratge de Cystoseira en el projecte pilot de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grup de voluntaris preparant-se per a recompte de Posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grup de voluntaris preparant-se per a recompte de Posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute; del mar</strong></h2><p class="article-text">
        La credibilitat &eacute;s fonamental per a aconseguir suports. Per aix&ograve; Cleanwave ha treballat en col&middot;laboraci&oacute; amb l'empresa que ha creat Landler, una aplicaci&oacute; que es presenta com la primera plataforma que &ldquo;mesura, gestiona, monetitza i informa sobre el valor econ&ograve;mic de la naturalesa&rdquo;. Aix&iacute; s'ha desenvolupat un bess&oacute; digital de la zona submarina sotmesa a regeneraci&oacute; a Mallorca. &ldquo;El 8 de juny, coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans, llan&ccedil;arem aquesta iniciativa immersiva, que hem batejat com &lsquo;Window into the Sea&rsquo; (Finestra a la Mar) i que creiem fonamental per a la credibilitat perqu&egrave; permetr&agrave; a la comunitat submergir-se en els ecosistemes on actuem i observar a temps real la seva evoluci&oacute;&rdquo;, compte Vahlhaus.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La recuperaci&oacute; tamb&eacute; implica la conscienciaci&oacute; per a la reducci&oacute; del consum de pl&agrave;stics, que s'ha convertit en un greu problema mediambiental. &ldquo;S'estima que cada dia es consumeixen a Balears 1,5 milions d'ampolles de pl&agrave;stic i el 80% d'elles acaba al Mediterrani en forma de micropl&agrave;stics, que a la vegada entren en la cadena aliment&agrave;ria dels animals marins i dels &eacute;ssers humans&rdquo;, explica Elena Jaume, responsable de Solucions Sostenibles de Cleanwave. Per aix&ograve; una de les accions que realitzen, i que comparteixen altres organitzacions ecologistes de les illes, &eacute;s un programa educatiu amb escolars i la neteja de platges amb la participaci&oacute; de ciutadans, entre ells nens i joves.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científica coordinant la replantació de posidònia en el projecte pilot de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científica coordinant la replantació de posidònia en el projecte pilot de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; la Fundaci&oacute; Mallorca Preservation, que precisament va donar suport financer al projecte MedGarden en la seva fase de Formentor, s'ocupa de la recollida d'escombraries en la costa. Aquesta entitat ha publicat <a href="https://www.eldiario.es/_preview/eyJ0eXAiOiJKV1QiLCJhbGciOiJIUzUxMiJ9.eyJpYXQiOjE3NzY5MjcyNzAsImp0aSI6IlZzUnRPRFFCV1cralQ3MDYxZTFSUjMzZW9ZT3BvV042aEhteUwwTHRPVVk9IiwiaXNzIjoiYkN1YmUiLCJhdWQiOiJiQ3ViZSIsIm5iZiI6MTc3NjkyNzI3MCwiZXhwIjoxNzc2OTcwNDcwLCJwYXlsb2FkQ2xhc3MiOiJCaXRiYW5cXEJCTlhcXEJjdWJlQXBpXFxGcm9udFxcTW9kZWxzXFxQcmV2aWV3Snd0UGF5bG9hZCIsInBheWxvYWQiOiJ7XCJ0eXBlQWxpYXNcIjpcImFydGljbGVcIixcImlkXCI6MTMxNTQ2MDksXCJjaGFubmVsXCI6XCJtYXN0ZXJcIixcInN0YWZmSWRcIjo2NDE0MjB9In0.FqBGIWC5T4gNxMcD2QNQAiMz734Bafya6DcIYhk4U8ME2_gaQTSWZDPwWsPS6vxkaOMSMeZVlcJqN4RseL4z3A" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un informe detallat</a> a partir de mostreig de residus en tot l'arxip&egrave;lag balear, que per primera vegada quantifica les escombraries sota la mar. &ldquo;L'estudi s'ha centrat exclusivament en els residus que es troben dipositats en el fons mar&iacute;, &eacute;s a dir, aquells que han sedimentat. Aix&ograve; implica que no s'han tingut en compte els residus que romanen surant o en suspensi&oacute; en la columna d'aigua, amb major mobilitat en la massa d'aigua&rdquo;, explica Carla Alfonso, una de les coordinadores del projecte.
    </p><p class="article-text">
        Mallorca va registrar els valors de contaminaci&oacute; m&eacute;s alts, amb una densitat cr&iacute;tica de 2,59 objectes per cada 100 metres quadrats a la primavera. &ldquo;Quant al tipus de residus, en les quatre illes predominen clarament els pl&agrave;stics, sobretot objectes de fibra de vidre, fragments i articles de pl&agrave;stic dur&rdquo;, expliquen des de l'entitat. La recerca, desenvolupada al llarg de 2025, tamb&eacute; evidencia l'origen dels residus, que vincula majorit&agrave;riament amb la navegaci&oacute; (35,5%), i el turisme i l'hostaleria (32,2%). Greenpeace tamb&eacute; ha publicat <a href="https://es.greenpeace.org/es/wp-content/uploads/sites/3/2025/07/DTC2025comprimido.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un informe demolidor</a> sobre la destrucci&oacute; de la costa espanyola, destacant la construcci&oacute; desmesurada, molta lligada al turisme, i que Balears continua liderant les matriculacions d'embarcacions d'esbarjo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La conservaci&oacute; marina avui implica assumir que estem gestionant un equilibri molt fr&agrave;gil. Sabem quines s&oacute;n moltes de les pressions que afecten al mar, com pot veure's en l'estudi de residus marins, per&ograve; el veritable repte &eacute;s actuar a temps i, sobretot, sostenir aquestes decisions en el llarg termini&rdquo;, assenyala Ana Riera, directora de Mallorca Preservation. La urg&egrave;ncia existeix perqu&egrave; els mars i oceans no es converteixin en abocadors. Deixar la m&iacute;nima petjada &eacute;s la mesura m&eacute;s important: no danyar per a no haver de reparar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-recuperar-badies-arrasades-pel-fondeig-il-legal-i-els-residus-l-equilibri-molt-fragil_1_13167985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Apr 2026 04:30:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="33961770" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="33961770" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L'equilibri és molt fràgil”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Mallorca,Posidonia,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: "El equilibrio es muy frágil"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reto-recuperar-bahias-arrasadas-fondeo-ilegal-residuos-equilibrio-fragil_1_13154609.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: &quot;El equilibrio es muy frágil&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una fundación medioambiental implanta un modelo de verificación independiente para la restauración del mar balear y su observación directa en tiempo real</p><p class="subtitle">Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección</p></div><p class="article-text">
        La amenaza se cierne sobre el Mediterr&aacute;neo, donde el desarrollo del litoral, la contaminaci&oacute;n y el cambio clim&aacute;tico destruyen las praderas submarinas, cruciales para la salud del planeta. En Balears, el crecimiento de la poblaci&oacute;n y la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica ejercen presi&oacute;n sobre un territorio insular incapaz de soportar la explotaci&oacute;n de recursos naturales y la ocupaci&oacute;n mar&iacute;tima, y donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeo ilegal de barcos</a> agrava el problema. Es una valoraci&oacute;n compartida por la Fundaci&oacute;n Cleanwave, que, seg&uacute;n su director general, Ali Vahlhaus, lidera desde Mallorca la zona de restauraci&oacute;n pasiva y activa de aguas someras m&aacute;s grande de Espa&ntilde;a. La entidad, que reclama m&aacute;s inversi&oacute;n privada, acaba de implementar un modelo validado cient&iacute;fica y legalmente por expertos independientes para la recuperaci&oacute;n de las 75 hect&aacute;reas de la bah&iacute;a de Portocolom, al sureste de la isla.
    </p><p class="article-text">
        En 2022 lanzaron el proyecto&nbsp;MedGardens&nbsp;con tres iniciativas piloto en&nbsp;Sant Elm, Formentor y Portocolom para evaluar varias t&eacute;cnicas de replantaci&oacute;n de Posidonia (seagrass) y Cystoseira (seaweed). En 2024 ampliaron la actuaci&oacute;n de Portocolom para cubrir toda la bah&iacute;a. Su reto es recuperar un total de ocho bah&iacute;as baleares hasta 2030, sumando una extensi&oacute;n de mil hect&aacute;reas. Pero para abordarlo necesitan fondos y por eso han importado un sistema basado en cr&eacute;ditos de biodiversidad. &ldquo;Es un modelo que puso en marcha en 2024 SeaTrees, una entidad sin &aacute;nimo de lucro que ha colaborado con nosotros en nuestras actuaciones en Mallorca&rdquo;, expone Vahlhaus. La organizaci&oacute;n puso a la venta sus primeros bloques para un proyecto en Kenia. &ldquo;Los mercados de biodiversidad son tan recientes que SeaTrees ha decidido retirar todos los bloques en nombre de los compradores para eliminar cualquier mecanismo de inversi&oacute;n con fines de lucro. Esto convierte todas las compras en donaciones ben&eacute;ficas&rdquo;, indican en su web.
    </p><p class="article-text">
        En el caso balear, se busca que los socios o patrocinadores aporten 3,5 euros para la restauraci&oacute;n de cada metro cuadrado. &ldquo;La validaci&oacute;n aborda un reto de apoyo continuado para las empresas, especialmente en el sector tur&iacute;stico, que han dudado en financiar proyectos de conservaci&oacute;n marina debido a la falta de verificaci&oacute;n por parte de terceros, de una gobernanza responsable y de un impacto medible&rdquo;, agrega Line Hadsbjerg, cofundadora y presidenta de Cleanwave. &ldquo;Nuestro modelo ha sido aprobado por un equipo independiente integrado por dos bi&oacute;logos marinos y un jurista y es extrapolable a la actuaci&oacute;n en todo el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, apunta Vahlhaus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científico de Cleanwave haciendo recuento de posidonia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científico de Cleanwave haciendo recuento de posidonia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La posidonia, el pulm&oacute;n del Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        De momento, la Fundaci&oacute;n ha abordado la recuperaci&oacute;n activa con la siembra de 1.600 metros cuadrados con alga Cystoseira, de la que ha sobrevivido el 80%. Este organismo necesita una buena calidad del agua para desarrollarse, as&iacute; que la buena noticia es que la bah&iacute;a de Portocolom a&uacute;n se encuentra en buenas condiciones medioambientales. Plantar posidonia, esa planta acu&aacute;tica end&eacute;mica famosa por su alto valor ecol&oacute;gico, es menos rentable porque su desarrollo es muy lento. &ldquo;Se ha perdido un 30% de posidonia en una d&eacute;cada y crece muy despacio: entre dos y siete cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas d&eacute;cadas en regenerarse&rdquo;, explica el director. As&iacute; que es mejor protegerla. &ldquo;Por eso trabajamos tambi&eacute;n la concienciaci&oacute;n&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se ha perdido un 30% de posidonia en una década y crece muy despacio: entre dos y siete milímetros al año. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas décadas en regenerarse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ali Vahlhaus</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundación Cleanwave
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La posidonia, amenazada, forma aut&eacute;nticos pilares ecol&oacute;gicos: almacena carbono en grandes cantidades, sirve de refugio y zona de alimentaci&oacute;n a cientos de especies y amortigua la erosi&oacute;n costera. Algunos estudios hablan de 12.000 kil&oacute;metros cuadrados de posidonia en aguas someras en el Mediterr&aacute;neo hace una d&eacute;cada, con una p&eacute;rdida de un 34% respecto a medio siglo antes. La cifra aumentar&iacute;a a unos 25.000 kil&oacute;metros cuadrados en zonas m&aacute;s profundas.&nbsp;El archipi&eacute;lago balear tiene un &aacute;rea ocupada por posidonia de 592 kil&oacute;metros cuadrados entre 0 y 35 metros de profundidad, seg&uacute;n&nbsp;<a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>un estudio de 2023</strong></a>, la gran mayor&iacute;a ubicados en Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científicos y voluntarios haciendo monitoreo de Cystoseira en el proyecto piloto de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científicos y voluntarios haciendo monitoreo de Cystoseira en el proyecto piloto de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grupo de voluntarios preparándose para recuento de Posidonia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grupo de voluntarios preparándose para recuento de Posidonia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute;n del mar</strong></h2><p class="article-text">
        La credibilidad es fundamental para conseguir apoyos. Por ello Cleanwave ha trabajado en colaboraci&oacute;n con la empresa que ha creado Landler, una aplicaci&oacute;n que se presenta como la primera plataforma que &ldquo;mide, gestiona, monetiza e informa sobre el valor econ&oacute;mico de la naturaleza&rdquo;. As&iacute; se ha desarrollado un gemelo digital de la zona submarina sometida a regeneraci&oacute;n en Mallorca. &ldquo;El 8 de junio, coincidiendo con el<strong>&nbsp;</strong>D&iacute;a Mundial de los Oc&eacute;anos, lanzaremos esta iniciativa inmersiva, que hemos bautizado como &lsquo;Window into the&nbsp;Sea&rsquo; (Ventana al Mar) y que creemos fundamental para la credibilidad porque permitir&aacute; a la comunidad sumergirse en los ecosistemas donde actuamos y observar a tiempo real su evoluci&oacute;n&rdquo;, cuenta Vahlhaus.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La recuperaci&oacute;n tambi&eacute;n implica la concienciaci&oacute;n para la reducci&oacute;n del consumo de pl&aacute;sticos, que se ha convertido en un grave problema medioambiental. &ldquo;Se estima que cada d&iacute;a se consumen en Baleares 1,5 millones de botellas de pl&aacute;stico y el 80% de ellas acaba en el Mediterr&aacute;neo en forma de micropl&aacute;sticos, que a su vez entran en la cadena alimentaria de los animales marinos y de los seres humanos&rdquo;, explica Elena Jaume, responsable de Soluciones Sostenibles de Cleanwave. Por eso una de las acciones que realizan, y que comparten otras organizaciones ecologistas de las islas, es un programa educativo con escolares y la limpieza de playas con la participaci&oacute;n de ciudadanos, entre ellos ni&ntilde;os y j&oacute;venes.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científica coordinando la replantación de posidonia en el proyecto piloto de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científica coordinando la replantación de posidonia en el proyecto piloto de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n la Fundaci&oacute;n Mallorca Preservation, que precisamente dio apoyo financiero al proyecto MedGarden en su fase de Formentor, se ocupa de la recogida de basura en la costa. Esta entidad ha publicado <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">un informe detallado</a> a partir de muestreo de residuos en todo el archipi&eacute;lago balear, que por primera vez cuantifica la basura bajo el mar. &ldquo;El estudio se ha centrado exclusivamente en los residuos que se encuentran depositados en el fondo marino, es decir, aquellos que han sedimentado. Esto implica que no se han tenido en cuenta los residuos que permanecen flotando o en suspensi&oacute;n en la columna de agua, con mayor movilidad en la masa de agua&rdquo;, explica Carla Alfonso, una de las coordinadoras del proyecto. 
    </p><p class="article-text">
        Mallorca registr&oacute; los valores de contaminaci&oacute;n m&aacute;s altos, con una densidad cr&iacute;tica de 2,59 objetos por cada 100 metros cuadrados&nbsp;en primavera. &ldquo;En cuanto al tipo de residuos, en las cuatro islas predominan claramente los pl&aacute;sticos, sobre todo objetos de fibra de vidrio, fragmentos y art&iacute;culos de pl&aacute;stico duro&rdquo;, explican desde la entidad. La investigaci&oacute;n, desarrollada a lo largo de 2025, tambi&eacute;n evidencia el origen de los residuos, que vincula mayoritariamente con la navegaci&oacute;n (35,5%), el turismo y la hosteler&iacute;a (32,2%). Greenpeace tambi&eacute;n ha publicado un <a href="https://es.greenpeace.org/es/wp-content/uploads/sites/3/2025/07/DTC2025comprimido.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe demoledor</a> sobre la destrucci&oacute;n de la costa espa&ntilde;ola, destacando la construcci&oacute;n desmedida, mucha ligada al turismo, y que Balears contin&uacute;a liderando las matriculaciones de embarcaciones de recreo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La conservaci&oacute;n marina hoy implica asumir que estamos gestionando un equilibrio muy fr&aacute;gil. Sabemos cu&aacute;les son muchas de las presiones que afectan al mar, como puede verse en el estudio de residuos marinos, pero el verdadero reto est&aacute; en actuar a tiempo y, sobre todo, en sostener esas decisiones en el largo plazo&rdquo;, se&ntilde;ala Ana Riera, directora de Mallorca Preservation.&nbsp;La urgencia existe para que los mares y oc&eacute;anos no se conviertan en vertederos. Dejar la m&iacute;nima huella es la medida m&aacute;s importante: no da&ntilde;ar para no tener que reparar.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reto-recuperar-bahias-arrasadas-fondeo-ilegal-residuos-equilibrio-fragil_1_13154609.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2026 19:47:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="33961770" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="33961770" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: "El equilibrio es muy frágil"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Mallorca,Posidonia,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
