<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Posidonia]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/posidonia/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Posidonia]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1046971/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-15-000-persones-dia-saturen-les-platges-parc-natural-d-eivissa-l-entorn-no-mereix-tants-beach-clubs_1_13388893.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d&#039;Eivissa: “L&#039;entorn no es mereix tants beach clubs”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les institucions preparen una limitació de vehicles a l'espai protegit per al 2027, mentre l'entorn natural pateix la pressió turística, especialment les seves mil·lenàries praderies de posidònia, de creixement molt lent i declarades patrimoni de la humanitat</p><p class="subtitle">Els canons de confeti i serpentines d'un hotel-discoteca d'Eivissa alerten els ecologistes: “Actuen amb impunitat”</p></div><p class="article-text">
        Passen de les set de l'horabaixa al Parc Natural de ses Salines. La calor &eacute;s sufocant: l'Ag&egrave;ncia Estatal de Meteorologia (AEMET) mant&eacute; l'alerta groga per temperatures extremament altes. Alguns usuaris prenen el sol; d'altres es resguarden sota els para-sols que han dut dels seus apartaments o hotels. Grups d'amics juguen a cartes, parelles conversen davant la mar, mentre que altres prefereixen refrescar-se amb un bany per suportar millor els trenta graus que marca el term&ograve;metre, amb una sensaci&oacute; t&egrave;rmica encara m&eacute;s elevada a causa de la humitat. D'altres es dirigeixen cap als <em>beach clubs</em> de la platja quan encara queda m&eacute;s d'una hora per gaudir de la posta de sol.
    </p><p class="article-text">
        Un dels punts de m&eacute;s massificaci&oacute; del parc natural &eacute;s sa Trinxa, m&eacute;s coneguda com la platja de ses Salines, la m&eacute;s emblem&agrave;tica de l'espai protegit. S'estima que cada dia d'estiu accedeixen al parc m&eacute;s de 15.000 visitants, com tamb&eacute; uns 6.500 vehicles diaris, en una illa amb 164.265 habitants censats. A partir de la segona setmana de juliol comen&ccedil;a la temporada alta a Eivissa i Formentera, fet que comporta una gran aflu&egrave;ncia de turistes a pr&agrave;cticament tots els racons de les illes, excepte als m&eacute;s rec&ograve;ndits. Aquest &eacute;s el segon estiu que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/limitacio-cotxes-eivissa-arrenca-amb-l-oposicio-navilieres-i-rent-car-mesura-millorara-qualitat-vida_1_12365622.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la major de les Piti&uuml;ses aplica la limitaci&oacute; d'entrada de vehicles</a>. Tot i aix&ograve;, a aquestes altures de juliol, la saturaci&oacute; de motos i cotxes continua sent un repte pendent de resoldre per a les institucions.
    </p><p class="article-text">
        Si el visitant es despla&ccedil;a a una de les platges del parc natural amb cotxe, la manera m&eacute;s r&agrave;pida &eacute;s pagar set euros a l'aparcament <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">d'Ibifor, l'empresa creada a comen&ccedil;aments dels anys setanta com a bra&ccedil; urban&iacute;stic de Salinera Espa&ntilde;ola</a> i que, avui dia, gestiona diversos negocis relacionats amb diferents serveis tur&iacute;stics. Si s'hi intenta accedir sense pagar, &eacute;s pr&agrave;cticament impossible aparcar a les zones habilitades, a causa de l'acumulaci&oacute; de motos, cotxes i autocaravanes. L'opci&oacute; m&eacute;s sostenible &eacute;s utilitzar el transport p&uacute;blic: hi ha dues l&iacute;nies que arriben a ses Salines, l'A7 des de Vila &ndash;top&ograve;nim amb qu&egrave; es coneix la ciutat d'Eivissa&ndash;, amb una freq&uuml;&egrave;ncia de pas de cada mitja hora durant la temporada tur&iacute;stica, i la P3, que tamb&eacute; surt de la ciutat, per&ograve; amb menys expedicions.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Alguns establiments disposen d&#039;una concessió de llits balinesos i para-sols, que ocupen la meitat de la platja"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Alguns establiments disposen d&#039;una concessió de llits balinesos i para-sols, que ocupen la meitat de la platja                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grup de tres joves reconeix que ha vingut a l'illa sobretot per la festa. &ldquo;El taxista que ens va dur a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-canons-confeti-i-serpentines-d-hotel-discoteca-d-eivissa-alerten-els-ecologistes-actuen-amb-impunitat_1_13383542.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">O Beach</a> ens va recomanar aquesta cala&rdquo;, explica una d'elles, que afegeix que va ser aquest mateix treballador qui els va explicar que es tracta d'una cala integrada dins un parc natural i que, per tant, gaudeix d'una protecci&oacute; especial. En aquest quil&ograve;metre i mig d'arena hi ha quatre <em>beach clubs</em>, &eacute;s a dir, restaurants d'alta gamma. Alguns ofereixen m&uacute;sica electr&ograve;nica, c&ograve;ctels i serveis de platja &ndash;hamaques o llits balinesos amb para-sol&ndash; que ocupen la meitat o m&eacute;s de la superf&iacute;cie de la platja. En alguns d'aquests establiments s'hi ofereixen ampolles de vi d'entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d'entre 100 i 300 euros el quilo. Aquesta &eacute;s la &ldquo;recepta m&agrave;gica&rdquo; que promouen les institucions p&uacute;bliques: reduir la massificaci&oacute; apostant pel turisme de luxe.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En aquest quilòmetre i mig d&#039;arena hi ha quatre beach clubs que ocupen la meitat o més de la platja. Hi ofereixen ampolles de vi d&#039;entre 100 i 200 euros o xampany per 450 euros. En un altre, es poden demanar plats de peix i marisc d&#039;entre 100 i 300 euros el quilo</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Queixes per la quantitat de negocis</strong></h2><p class="article-text">
        Abril i Aina s&oacute;n dues turistes andorranes &ndash;de 18 i 28 anys, respectivament&ndash; que passen uns dies a l'illa allotjades a ca la seva cosina, resident a Eivissa. &Eacute;s el quart any que hi estiuegen. &ldquo;Fa quatre dies que som aqu&iacute;. Hi ha molta gent, per&ograve; nosaltres tamb&eacute; som turistes&rdquo;, comen&ccedil;a dient l'Abril. La seva germana considera que l'any passat, durant la primera setmana de juliol, hi havia molta menys gent. &ldquo;No anam de discoteques, per&ograve; s&iacute; que hem notat la difer&egrave;ncia pel que fa al tr&agrave;nsit i a les platges&rdquo;, afegeix n'Aina. &ldquo;Hi ha tr&agrave;nsit a totes hores, en comparaci&oacute; amb l'any passat i els dos anteriors&rdquo;, opina n'Abril.
    </p><p class="article-text">
        Se'ls explica que aquesta &eacute;s la segona temporada tur&iacute;stica en qu&egrave; el Consell Insular aplica la limitaci&oacute; de l'entrada de vehicles a l'illa. &ldquo;No ho hem notat. Hem sortit cap a ses Salines al migdia, pensant que hi hauria poc tr&agrave;nsit, i ha estat tot el contrari&rdquo;, afirma n'Aina. Han triat aquesta platja, que ja coneixien, per la seva bellesa paisatg&iacute;stica i natural. Tanmateix, lamenten que, probablement pel fet de ser tan coneguda, estigui &ldquo;massificada&rdquo; i consideren que, en formar part d'un parc natural, hauria d'estar m&eacute;s ben cuidada. Tamb&eacute; es queixen de la quantitat de <em>beach clubs</em> que hi ha al llarg de la cala. &ldquo;L'entorn no s'ho mereix&rdquo;, argumenta n'Aina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Files de vehicles estacionats als vorals posen en evidència els problemes de mobilitat i d&#039;aparcament que denuncia el pla de gestió"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Files de vehicles estacionats als vorals posen en evidència els problemes de mobilitat i d&#039;aparcament que denuncia el pla de gestió                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pr&agrave;cticament tots els establiments s'ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gesti&oacute;, que destaca que molts d'ells estan constru&iuml;ts sobre dunes litorals amb savines, considerades un h&agrave;bitat prioritari. A m&eacute;s de ses Salines &ndash;situada a l'extrem sud d'Eivissa&ndash;, han visitat altres platges i cales del nord i del nord-est de l'illa. &ldquo;Hi estem m&eacute;s tranquil&middot;les, tot i que continua havent-hi gent&rdquo;, diu n'Aina. La seva germana afegeix que, potser, el perfil dels visitants d'aquella zona &eacute;s m&eacute;s local i que tendeix a evitar els indrets m&eacute;s turistificats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Pràcticament tots els establiments s&#039;ubiquen directament damunt els sistemes dunars, segons el pla de gestió, que destaca que molts d&#039;ells estan construïts sobre dunes litorals amb savines, considerades un hàbitat prioritari</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fonts del Consell Insular expliquen que el ple de la instituci&oacute; acaba d'aprovar una proposta d'Unides Podem per instar el Govern a aprovar la limitaci&oacute; de l'entrada de vehicles al Parc Natural de ses Salines de cara a l'inici de la temporada tur&iacute;stica del 2027. Mariano Juan, vicepresident primer i conseller insular de Territori, Ordenaci&oacute; Tur&iacute;stica, Mobilitat, Infraestructures Vi&agrave;ries i Lluita contra l'Intrusisme, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/16/movilidad-ibiza-consell-govern-siguen-130277539.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va explicar a Diario de Ibiza</a> que la mesura no estaria a punt per a l'estiu del 2026. El diari local assenyala que la Conselleria de Medi Natural est&agrave; redactant, en aquests moments, l'esborrany del pla que ha de regular els usos en aquesta &agrave;rea protegida, amb el qual s'hauran de determinar els espais habilitats per a l'estacionament, com tamb&eacute; la seva capacitat m&agrave;xima, abans d'aplicar la limitaci&oacute; d'entrada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt=" L&#039;alta densitat de llits balinesos, para-sols i banyistes reflecteix la saturació de l&#039;entorn protegit. Marcelo Sastre"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                 L&#039;alta densitat de llits balinesos, para-sols i banyistes reflecteix la saturació de l&#039;entorn protegit. Marcelo Sastre                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Espai protegit</strong></h2><p class="article-text">
        El Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera es regeix pel <a href="https://www.caib.es/sites/xarxanatura/es/plan_de_gestian_asalinas_de_ibiza_y_formenteraa/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pla de Gesti&oacute; Natura 2000</a>, que per a aquest espai protegit abasta una superf&iacute;cie de m&eacute;s de 16.000 hect&agrave;rees, majorit&agrave;riament marines. L'extensi&oacute; de les praderies de <em>Posidonia oceanica</em> dins l'&agrave;mbit de l'espai protegit arriba a un total de 4.864,21 hect&agrave;rees dins la Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC). Aix&ograve; representa m&eacute;s del 36% de la superf&iacute;cie marina total de l'espai protegit. Tanmateix, s'estima que la gran praderia situada al parc de ses Salines&ndash;es Freus, entre Eivissa i Formentera, t&eacute; una extensi&oacute; aproximada de 700 quil&ograve;metres quadrats. Aquestes praderies submarines s&oacute;n mil&middot;len&agrave;ries, de creixement molt lent, i estan declarades patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El document adverteix que la posid&ograve;nia d'aquestes zones est&agrave; en regressi&oacute; a causa de la forta pressi&oacute; provocada pel fondeig de vaixells, embarcacions i iots.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parc Natural de ses Salines d&#039;Eivissa i Formentera alberga milers d&#039;hectàrees de posidònia. Aquestes praderies submarines són mil·lenàries, de creixement molt lent, estan declarades patrimoni de la humanitat i es troben en regressió a causa de la forta pressió del fondeig de vaixells, embarcacions i iots</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El document assenyala que caldria un pla de mobilitat global i identifica la manca d'un control integral per a tot l'espai protegit. Aquest pla hauria d'incloure tots els mitjans de transport &ndash;terrestres i mar&iacute;tims&ndash;, regular aspectes com els aparcaments, el transport p&uacute;blic, els fondejos i els punts d'amarratge, com tamb&eacute; evitar la degradaci&oacute; dels h&agrave;bitats i la p&egrave;rdua de qualitat del paisatge a causa de la turistificaci&oacute;. D'altra banda, el pla lamenta que, en el cas d'Eivissa, hi hagi poc control sobre la xarxa de camins i que l'estacionament sigui un greu problema, no nom&eacute;s perqu&egrave; les &agrave;rees habilitades siguin insuficients, sin&oacute; tamb&eacute; perqu&egrave; els visitants aparquen en zones no autoritzades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;aparcament de pagament d&#039;Ibifor costa 7 euros al dia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;aparcament de pagament d&#039;Ibifor costa 7 euros al dia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El pla de gesti&oacute; proposa analitzar la capacitat d'acollida recreativa dels h&agrave;bitats i avaluar les necessitats reals d'acc&eacute;s i estacionament; planteja regular l'acc&eacute;s restringint-lo exclusivament als itineraris habilitats i autoritzats per a vianants i vehicles no motoritzats; prohibir la circulaci&oacute; de vehicles de motor fora dels itineraris autoritzats, i dissenyar i executar una xarxa de senders a les zones de platja on encara no s'ha actuat per protegir el sistema dunar. Aquest darrer punt fa refer&egrave;ncia als trams pendents d'actuaci&oacute;, ja que actualment ja existeix una xarxa de passarel&middot;les i senders a les platges de ses Salines i es Cavallet, instal&middot;lada per canalitzar l'acc&eacute;s i reduir el trepig de les dunes. L'h&agrave;bitat de dunes litorals amb savines ocupa unes 247,70 hect&agrave;rees a tot l'&agrave;mbit de la Zona Especial de Conservaci&oacute; (ZEC).
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes i residents gaudeixen de la platja de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes i residents gaudeixen de la platja de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Els governs poden establir limitacions</strong></h2><p class="article-text">
        Pel que fa a les compet&egrave;ncies per regular la mobilitat en aquest espai protegit, aquestes es reparteixen entre els respectius consells insulars d'Eivissa i Formentera i el Govern de les Illes Balears, en funci&oacute; del nivell de planificaci&oacute; i de la naturalesa de la mesura. L'Executiu auton&ograve;mic t&eacute; les compet&egrave;ncies sobre els plans directors sectorials (PDS), entre els quals hi ha el Pla Director Sectorial del Transport de les Illes Balears. A m&eacute;s, a trav&eacute;s de la Conselleria de Medi Natural, &eacute;s el responsable de la planificaci&oacute; de la conservaci&oacute; i la gesti&oacute; dels espais naturals protegits, fet que inclou l'aprovaci&oacute; dels programes d'activitats del parc.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Senyalització d&#039;accés al Parc Natural de ses Salines, un espai que preveu limitar l&#039;entrada de vehicles a partir del 2027"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Senyalització d&#039;accés al Parc Natural de ses Salines, un espai que preveu limitar l&#039;entrada de vehicles a partir del 2027                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'altra banda, els consells insulars d'Eivissa i Formentera tenen compet&egrave;ncies clau en mat&egrave;ria d'ordenaci&oacute; territorial a trav&eacute;s dels plans territorials insulars (PTI). El pla de gesti&oacute; detalla que el Consell de Formentera &ndash;que tamb&eacute; exerceix les compet&egrave;ncies d'ajuntament&ndash; &eacute;s l'encarregat d'aplicar anualment la regulaci&oacute; del tr&agrave;nsit a la zona de ses Illetes &ndash;la platja m&eacute;s coneguda del parc&ndash; durant l'estiu, gestionant les casetes de control i la informaci&oacute; sobre els aparcaments.
    </p><p class="article-text">
        Per tant, mentre que el Govern marca la pol&iacute;tica general de transport i medi ambient en l'&agrave;mbit auton&ograve;mic, els consells insulars tenen la capacitat d'implementar mesures concretes de regulaci&oacute; del tr&agrave;nsit i de la mobilitat a les seves respectives illes. El pla de gesti&oacute; de ses Salines d'Eivissa i Formentera assenyala que l'actual situaci&oacute; de sobresaturaci&oacute; exigeix un pla estrat&egrave;gic de mobilitat global que integri tots els mitjans de transport i reguli aspectes com els aparcaments i el transport p&uacute;blic.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mes-15-000-persones-dia-saturen-les-platges-parc-natural-d-eivissa-l-entorn-no-mereix-tants-beach-clubs_1_13388893.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 18 Jul 2026 04:31:16 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1401786" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1401786" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Més de 15.000 persones al dia saturen les platges del parc natural d'Eivissa: “L'entorn no es mereix tants beach clubs”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Ibiza,Mar Mediterráneo,Turismo,Turistas,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: "El entorno no merece tantos beach club"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/15-000-personas-dia-saturan-playas-parque-natural-ibiza-entorno-no-merece-beach-club_1_13387673.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: &quot;El entorno no merece tantos beach club&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las instituciones preparan una limitación de vehículos en el espacio protegido para 2027 mientras el entorno natural sufre la presión turística, especialmente sus milenarias praderas de posidonia, de crecimiento muy lento y declaradas Patrimonio de la Humanidad</p><p class="subtitle">Los cañones de confetis y serpentinas de un hotel-discoteca de Ibiza alertan a los ecologistas: “Actúan con impunidad”</p></div><p class="article-text">
        Son pasadas las siete de la tarde en el Parque Natural de Ses Salines. El calor es abrasador: la Agencia Estatal de Meteorolog&iacute;a (AEMET) mantiene la alerta amarilla por temperaturas extremas elevadas. Algunos usuarios toman el sol; otros se resguardan bajo las sombrillas que han tra&iacute;do desde sus apartamentos u hoteles. Grupos de amigos juegan a cartas, parejas charlan frente al mar, mientras otros prefieren unirse a los ba&ntilde;istas para sobrellevar mejor los treinta grados que marca el term&oacute;metro, con sensaci&oacute;n t&eacute;rmica algo superior debido a la humedad. Otros se dirigen hacia los<em> beach clubs</em> de playa cuando todav&iacute;a queda algo m&aacute;s de una hora para disfrutar de la puesta de sol.
    </p><p class="article-text">
        Uno de los puntos de masificaci&oacute;n del parque natural es Sa Trinxa, m&aacute;s conocida como playa de Ses Salines, la m&aacute;s famosa del espacio protegido. Se estima que cada d&iacute;a de verano acceden al parque m&aacute;s de 15.000 visitantes, as&iacute; como unos 6.500 veh&iacute;culos diarios, en una isla con 164.265 personas censadas. A partir de la segunda semana de julio empieza la temporada alta en Eivissa y Formentera, lo que implica alta afluencia de turistas en pr&aacute;cticamente todos los rincones de las islas, excepto en los m&aacute;s rec&oacute;nditos. Este es el segundo verano en que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/limitacion-coches-ibiza-arranca-oposicion-navieras-rent-car-medida-mejorara-calidad-vida_1_12363464.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la mayor de las Piti&uuml;ses aplica la limitaci&oacute;n de entrada de veh&iacute;culos</a>. No obstante, a estas alturas de julio la saturaci&oacute;n de motos y coches contin&uacute;a siendo un reto a resolver para las instituciones.
    </p><p class="article-text">
        Si el visitante se desplaza a una de las playas del parque natural en coche, el modo m&aacute;s r&aacute;pido es pagar siete euros en el aparcamiento de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/arquitecta-incorruptible-alcalde-franquista-presidente-capitalista-lucho-ibiza-proteger-naturaleza_1_9560507.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ibifor, la empresa creada a comienzos de los 70 como brazo urban&iacute;stico de Salinera Espa&ntilde;ola</a>, y que a d&iacute;a de hoy tiene varios negocios relacionados con diferentes servicios tur&iacute;sticos. Si intenta acceder sin pagar, es pr&aacute;cticamente imposible aparcar en las zonas habilitadas para ello, debido a la acumulaci&oacute;n de motos, coches y autocaravanas. La opci&oacute;n m&aacute;s sostenible es coger el transporte p&uacute;blico: hay dos l&iacute;neas que llevan a Ses Salines, la A7 desde Vila &ndash;top&oacute;nimo para referirse a la ciudad de Eivissa&ndash;, con frecuencias cada media hora en temporada tur&iacute;stica, o la P3, que tambi&eacute;n sale desde la ciudad, pero con menos trayectos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/09ffbb28-07c3-4f72-a8b8-a72266458f1c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Algunos negocios tienen una concesión de camas balinesas y sombrillas, que ocupan la mitad de la playa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Algunos negocios tienen una concesión de camas balinesas y sombrillas, que ocupan la mitad de la playa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un grupo de tres chicas j&oacute;venes reconocen que est&aacute;n de visita en la isla sobre todo por la fiesta. &ldquo;El taxista que nos llev&oacute; a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/canones-confetis-serpentinas-hotel-discoteca-ibiza-alertan-ecologistas-actuan-impunidad_1_13383028.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">O Beach</a> nos recomend&oacute; esta cala&rdquo;, explica una de ellas, quien a&ntilde;ade que fue este trabajador quien les explic&oacute; que se trata de una cala integrada en un parque natural, por lo que tiene una protecci&oacute;n especial. En este kil&oacute;metro y medio de extensi&oacute;n de arenal hay cuatro <em>beach clubs</em>, es decir, restaurantes de alta gama. Algunos de ellos ofrecen m&uacute;sica electr&oacute;nica, <em>cocktails </em>y servicios de playa &ndash;hamacas y/o camas balinesas con sombrilla&ndash; que ocupan la mitad o m&aacute;s de la playa. En alguno de estos negocios ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champ&aacute;n a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo. Es la &lsquo;receta m&aacute;gica&rsquo; que se est&aacute; promoviendo desde las instituciones p&uacute;blicas: reducir la masificaci&oacute;n apostando por el turismo de lujo.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En este kilómetro y medio de extensión de arenal hay cuatro beach clubs que ocupan la mitad o más de la playa. Ofrecen botellas de vino entre 100 y 200 euros o champán a 450 euros. En otro puedes pedir platos de pescado y marisco entre 100 y 300 euros el kilo</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Quejas por la cantidad de negocios</strong></h2><p class="article-text">
        Abril y Aina son dos turistas andorranas &ndash;18 y 28 a&ntilde;os, respectivamente&ndash; que est&aacute;n unos d&iacute;as en la isla alojadas por su prima, residente en la isla. Es su cuarto a&ntilde;o veraneando en Eivissa. &ldquo;Llevamos cuatro d&iacute;as. Hay mucha gente, pero nosotras tambi&eacute;n somos turistas&rdquo;, empieza diciendo Abril. Su hermana cree que el a&ntilde;o pasado, durante la primera semana de julio, hab&iacute;a mucha menos gente. &ldquo;No salimos de discotecas, pero s&iacute; que lo hemos notado respecto al tr&aacute;fico y en las playas&rdquo;, a&ntilde;ade Aina. &ldquo;Hay tr&aacute;fico a todas horas, comparado con el a&ntilde;o pasado y los dos anteriores&rdquo;, opina Abril.
    </p><p class="article-text">
        Se les explica que es la segunda temporada tur&iacute;stica en que el Consell Insular aplica la limitaci&oacute;n de la entrada de veh&iacute;culos en la isla. &ldquo;No lo hemos notado. Hemos salido al mediod&iacute;a hacia Ses Salines, pensando que habr&iacute;a poco tr&aacute;fico, y ha sido todo lo contrario&rdquo;, afirma Aina. Han escogido esta playa, que ya conoc&iacute;an, por su belleza paisaj&iacute;stica y natural. Sin embargo, lamentan que, probablemente por ser tan conocida, est&aacute; &ldquo;masificada&rdquo; y que estando integrada en un parque natural, deber&iacute;a estar m&aacute;s cuidada. Se quejan, por otra parte, de la cantidad de <em>beach clubs </em>que hay a lo largo y ancho de la cala. &ldquo;El entorno no se lo merece&rdquo;, argumenta Aina.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f913e393-fae1-4fb3-81c7-42b6fe12cd82_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Filas de vehículos estacionados en los arcenes evidencian los problemas de movilidad y estacionamiento que denuncia el plan de gestión."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Filas de vehículos estacionados en los arcenes evidencian los problemas de movilidad y estacionamiento que denuncia el plan de gestión.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pr&aacute;cticamente todos los establecimientos se sit&uacute;an directamente sobre los sistemas dunares, seg&uacute;n el plan de gesti&oacute;n, que destaca que muchos de ellos est&aacute;n construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas h&aacute;bitat prioritario. Adem&aacute;s de en Ses Salines &ndash;situada en el extremo sur de Eivissa&ndash;, han estado en otras playas y calas del norte y noreste de la isla. &ldquo;Estamos m&aacute;s tranquilas, aunque sigue habiendo gente&rdquo;, dice Aina. Su hermana a&ntilde;ade que tal vez el perfil del visitante, en esa zona, sea m&aacute;s local, y que tiende a evitar los lugares m&aacute;s turistificados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Prácticamente todos los establecimientos se sitúan directamente sobre los sistemas dunares, según el plan de gestión, que destaca que muchos de ellos están construidos sobre dunas litorales con sabinas, consideradas hábitat prioritario</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Fuentes del Consell Insular explican que el pleno de la instituci&oacute;n acaba de aprobar una propuesta de Unidas Podemos para instar al Govern a aprobar la limitaci&oacute;n de la entrada de veh&iacute;culos en el Parc Natural de Ses Salines de cara al inicio de la temporada tur&iacute;stica de 2027. Mariano Juan, vicepresidente primero y conseller insular de Territorio, Ordenaci&oacute;n Tur&iacute;stica, Movilidad, Infraestructuras Viarias y Lucha contra el Intrusismo, <a href="https://www.diariodeibiza.es/ibiza/2026/05/16/movilidad-ibiza-consell-govern-siguen-130277539.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">explic&oacute; a Diario de Ibiza</a> que la medida no iba a estar lista para el verano de 2026. El diario local apunta a que la Conselleria de Medio Natural est&aacute; redactando, en estos momentos, el borrador del plan que ha de regular los usos en esta &aacute;rea protegida, con el que deber&aacute; fijar los espacios habilitados para estacionar, as&iacute; como su capacidad m&aacute;xima, para despu&eacute;s aplicar una limitaci&oacute;n de entrada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/205aaf58-f100-47af-a729-6cf83cf63442_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La alta densidad de camas balinesas, sombrillas y bañistas refleja la saturación del entorno protegido."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La alta densidad de camas balinesas, sombrillas y bañistas refleja la saturación del entorno protegido.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Espacio protegido</strong></h2><p class="article-text">
        El Parc Natural de Ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera est&aacute; regido por el <a href="https://www.caib.es/sites/xarxanatura/es/plan_de_gestian_asalinas_de_ibiza_y_formenteraa/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plan de Gesti&oacute;n Natura 2000</a>, que para este espacio protegido abarca una superficie de m&aacute;s de 16.000 hect&aacute;reas, mayoritariamente marinas. La extensi&oacute;n de las praderas de <em>Posidonia oceanica</em> en el &aacute;mbito del espacio protegido se extiende a un total de 4.864,21 hect&aacute;reas dentro de la Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC). Esto representa m&aacute;s del 36% de la superficie marina total del espacio protegido. Sin embargo, se estima que la gran pradera situada en el parque de Ses Salines&ndash;Es Freus, entre Eivissa y Formentera, tiene una extensi&oacute;n aproximada de 700 kil&oacute;metros cuadrados. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento y est&aacute;n declaradas Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. El documento advierte de que la posidonia en estas zonas est&aacute; en regresi&oacute;n debido a la fuerte presi&oacute;n del fondeo de barcos, embarcaciones y yates.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El Parc Natural de Ses Salines d’Eivissa i Formentera alberga hectáreas de posidonia. Estas praderas submarinas son milenarias, de crecimiento muy lento, están declaradas Patrimonio de la Humanidad, pero están en regresión debido a la fuerte presión del fondeo de barcos, embarcaciones y yates</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El documento indica que deber&iacute;a haber un plan de movilidad global e identifica la ausencia de un control integral para todo el espacio protegido. Este plan deber&iacute;a incluir todos los medios de transporte (terrestres y mar&iacute;timos); regular aspectos como aparcamientos, transporte p&uacute;blico, fondeos y puntos de amarre, as&iacute; como evitar la degradaci&oacute;n de los h&aacute;bitats y la p&eacute;rdida de la calidad del paisaje debido a la turistificaci&oacute;n. Por otro lado, el plan lamenta que en el caso de Eivissa existe poco control sobre la red de caminos y que el estacionamiento es un gran problema, no solamente porque las &aacute;reas habilitadas sean insuficientes, sino porque los visitantes aparcan en zonas no autorizadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d580a414-7f0d-487c-9198-5006fd3fad0c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El parking de pago de Ibifor cuesta 7 euros al día."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El parking de pago de Ibifor cuesta 7 euros al día.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El plan de gesti&oacute;n propone analizar la capacidad de acogida recreativa en los h&aacute;bitats y evaluar las necesidades reales de acceso y estacionamiento; plantea regular el acceso, restringi&eacute;ndolo exclusivamente a los itinerarios habilitados y autorizados para peatones y veh&iacute;culos no motorizados; prohibir el tr&aacute;nsito de veh&iacute;culos a motor fuera de los itinerarios autorizados y dise&ntilde;ar y ejecutar una red de senderos en las zonas de playa donde todav&iacute;a no se ha actuado para proteger el sistema dunar. Este extremo se refiere a los tramos pendientes de actuaci&oacute;n, ya que en estos momentos ya existe una red de pasarelas y senderos en las playas de Ses Salines y Es Cavallet, instalada para canalizar el acceso y reducir el pisoteo de las dunas. El h&aacute;bitat de dunas litorales con sabinas ocupa unas 247,70 hect&aacute;reas en todo el &aacute;mbito de la ZEC.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba84178c-3cc0-4ee4-a6f5-8b478335aac9_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas y residentes disfrutan en la playa de Ses Salines."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas y residentes disfrutan en la playa de Ses Salines.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Los gobiernos pueden fijar limitaciones</strong></h2><p class="article-text">
        En cuanto a las competencias para regular la movilidad en este espacio protegido, est&aacute;n repartidas entre los respectivos Consells Insulars (Eivissa y Formentera) y el Govern, dependiendo del nivel de planificaci&oacute;n y de la naturaleza de la medida. El Ejecutivo auton&oacute;mico tiene las competencias sobre los Planes Directores Sectoriales (PDS), entre los que se encuentra el Plan Director Sectorial del Transporte de las Illes Balears. Adem&aacute;s, a trav&eacute;s de la Conselleria de Medio Natural, es responsable de la planificaci&oacute;n de la conservaci&oacute;n y gesti&oacute;n de los espacios naturales protegidos, lo que incluye la aprobaci&oacute;n de programas de actividades en el parque.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/defeda4d-2e95-4c71-8416-88746eebece4_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Señalización de acceso al Parque Natural de Ses Salines, un área que espera limitaciones de vehículos para el año 2027."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Señalización de acceso al Parque Natural de Ses Salines, un área que espera limitaciones de vehículos para el año 2027.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por otro lado, los Consells Insulares (Eivissa y Formentera) tienen competencias clave en ordenaci&oacute;n territorial a trav&eacute;s de los Planes Territoriales Insulares (PTI). El plan de gesti&oacute;n detalla que el Consell de Formentera &ndash;que tambi&eacute;n tiene competencias de ayuntamiento&ndash; es quien ejecuta anualmente la regulaci&oacute;n del tr&aacute;fico en la zona de Ses Illetes &ndash;la playa m&aacute;s famosa del parque&ndash; durante el verano, gestionando las casetas de control y la informaci&oacute;n sobre aparcamientos. 
    </p><p class="article-text">
        Por tanto, mientras que el Govern marca la pol&iacute;tica general de transporte y medio ambiente en el &aacute;mbito auton&oacute;mico, los Consells Insulars tienen la capacidad de implementar medidas de regulaci&oacute;n de tr&aacute;fico y movilidad concretas en sus respectivas islas. El plan de gesti&oacute;n de Ses Salines de Eivissa y Formentera se&ntilde;ala que la situaci&oacute;n actual de sobresaturaci&oacute;n exige un plan estrat&eacute;gico de movilidad global que integre a todos los medios de transporte y regule aspectos como aparcamientos y transporte p&uacute;blico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas, Marcelo Sastre]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/15-000-personas-dia-saturan-playas-parque-natural-ibiza-entorno-no-merece-beach-club_1_13387673.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 17 Jul 2026 19:41:29 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="1401786" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="1401786" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Más de 15.000 personas al día saturan las playas del parque natural de Ibiza: "El entorno no merece tantos beach club"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f0fde5ea-309f-4a10-871a-3a236cb8c721_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Ibiza,Mar Mediterráneo,Turismo,Turistas,Medio ambiente]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Posidònia ja és a l'òrbita: el primer satèl·lit balear llançat a l'espai vigilarà el canvi climàtic i la pressió turística]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/posidonia-ja-l-orbita-primer-satel-lit-balear-llancat-l-espai-vigilara-canvi-climatic-i-pressio-turistica_1_13363320.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Posidònia ja és a l&#039;òrbita: el primer satèl·lit balear llançat a l&#039;espai vigilarà el canvi climàtic i la pressió turística"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El llançament situa per primer cop l'arxipèlag al mapa de la tecnologia espacial i l'integra en una infraestructura global de nova generació dissenyada per transformar l'accés a dades d'observació de la Terra</p><p class="subtitle">Comptador enrere per al llançament de 'Posidònia', el primer satèl·lit que les Balears posarà en òrbita
</p></div><p class="article-text">
        Balears ja compta amb el seu primer sat&egrave;l&middot;lit en &ograve;rbita. Posid&ograve;nia, desenvolupat per l'empresa mallorquina Open Cosmos i cofinan&ccedil;at pel Govern amb fons europeus, ha estat llan&ccedil;at aquest dilluns amb &egrave;xit a bord d'un coet Falcon 9 de SpaceX, en el marc de la missi&oacute; Transporter-17. L'enlairament, realitzat des de la Base de la For&ccedil;a Espacial de Vandenberg, a Calif&ograve;rnia, s'ha celebrat segons el previst, a les 9:10 hores (hora espanyola) d'aquest dimarts, 7 de juliol. 
    </p><p class="article-text">
        El llan&ccedil;ament situa per primera vegada l'arxip&egrave;lag a Amb aquest llan&ccedil;ament, Balears s'incorpora per primera vegada al sector espacial amb un sat&egrave;l&middot;lit propi i passa a formar part d'Open Constellation 1.0, una nova xarxa internacional de sat&egrave;l&middot;lits que permetr&agrave; obtenir informaci&oacute; &uacute;til sobre la Terra en menys de quatre hores i, en situacions d'emerg&egrave;ncia, en tot just 30 minuts, mentre que abans la informaci&oacute; operativa solia facilitar-se en un termini de 48 hores o fins i tot dies. 
    </p><p class="article-text">
        Aquesta capacitat, tal com assenyalen des d'Open Cosmos, suposa un salt qualitatiu respecte als sistemes tradicionals i permetr&agrave; millorar significativament la gesti&oacute; i resposta davant situacions cr&iacute;tiques. La infraestructura est&agrave; destinada a obtenir dades d'observaci&oacute; de la Terra per millorar la gesti&oacute; del territori, anticipar-se a emerg&egrave;ncies i refor&ccedil;ar les pol&iacute;tiques d'adaptaci&oacute; al canvi clim&agrave;tic.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del llançament"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del llançament                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Gr&agrave;cies a la informaci&oacute; obtinguda, la infraestructura permetr&agrave; optimitzar la gesti&oacute; del territori i d'infraestructures cr&iacute;tiques i anticipar-se a emerg&egrave;ncies naturals com incendis o inundacions, cada cop m&eacute;s freq&uuml;ents a la conca mediterr&agrave;nia, accelerant l'acc&eacute;s a aquestes dades i incrementant-ne el valor de cara a la presa de decisions. Aix&iacute; mateix, el projecte contribuir&agrave; a avan&ccedil;ar cap a models econ&ograve;mics m&eacute;s sostenibles, especialment en el sector tur&iacute;stic, facilitant eines per a una millor gesti&oacute; de la pressi&oacute; tur&iacute;stica en determinats destins de l'arxip&egrave;lag.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Open Constellation 1.0</strong></h2><p class="article-text">
        L'Open Constellation 1.0, presentada recentment, est&agrave; composta per una xarxa de sat&egrave;l&middot;lits que incorporen intel&middot;lig&egrave;ncia artificial a bord, c&agrave;rregues &uacute;tils IoT i comunicacions intersat&egrave;l&middot;lit per detectar, analitzar i transmetre informaci&oacute; directament des de l'espai. Com expliquen des d'Open Cosmos, l'Open Constellation 1.0 incorpora capacitats avan&ccedil;ades d'observaci&oacute; de la Terra en combinar imatges multiespectrals i hiperspectrals d'alta resoluci&oacute;, cosa que permet tant monitorar grans &agrave;rees com analitzar amb precisi&oacute; l'estat de l'entorn.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge de Posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge de Posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La nova constel&middot;laci&oacute; tamb&eacute; est&agrave; augmentant considerablement la quantitat de dades que pot recopilar, ja que, una vegada completada, ser&agrave; capa&ccedil; de capturar fins a tres milions de quil&ograve;metres quadrats de dades d'observaci&oacute; de la Terra al dia, amb capacitat per realitzar m&uacute;ltiples passades di&agrave;ries. 
    </p><p class="article-text">
        El seu desplegament des de diferents localitzacions, entre elles les Balears i Gr&egrave;cia, evidencia l'aven&ccedil; de les capacitats industrials europees en l'&agrave;mbit espacial i situa iniciatives com el sat&egrave;l&middot;lit Posid&ograve;nia dins d'una xarxa global d'observaci&oacute; de la Terra.
    </p><p class="article-text">
        Rafel Jord&agrave;, CEO i fundador d'Open Cosmos, ha manifestat que el llan&ccedil;ament de Posid&ograve;nia &ldquo;marca una fita clau&rdquo;: &ldquo;No nom&eacute;s suposa la posada en &ograve;rbita del primer sat&egrave;l&middot;lit de les Balears, un fet que, com a mallorqu&iacute;, fa que em senti especialment orgull&oacute;s, sin&oacute; tamb&eacute; un dels primers passos en el desplegament de l'Open Constellation 1.0&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tal com explica, aquesta nova infraestructura permetr&agrave; accedir a informaci&oacute; cr&iacute;tica de manera molt m&eacute;s r&agrave;pida i millorar la capacitat de resposta davant reptes relacionats amb el canvi clim&agrave;tic&ldquo;. &rdquo;Gr&agrave;cies a Posid&ograve;nia, Balears podr&agrave; gestionar millor el seu territori i l'impacte del turisme, aix&iacute; com respondre amb major rapidesa davant riscos com incendis o inundacions&ldquo;, sent&egrave;ncia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/posidonia-ja-l-orbita-primer-satel-lit-balear-llancat-l-espai-vigilara-canvi-climatic-i-pressio-turistica_1_13363320.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 16:11:50 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="392061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="392061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Posidònia ja és a l'òrbita: el primer satèl·lit balear llançat a l'espai vigilarà el canvi climàtic i la pressió turística]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Astronomía,Ciencia,Innovación,Tecnología,Posidonia,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Posidònia ya está en órbita: el primer satélite balear lanzado al espacio vigilará el cambio climático y la presión turística]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/posidonia-orbita-primer-satelite-balear-lanzado-espacio-vigilara-cambio-climatico-presion-turistica_1_13362492.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Posidònia ya está en órbita: el primer satélite balear lanzado al espacio vigilará el cambio climático y la presión turística"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El lanzamiento coloca por primera vez al archipiélago en el mapa de la tecnología espacial y lo integra en una infraestructura global de nueva generación diseñada para transformar el acceso a datos de observación de la Tierra</p><p class="subtitle">Cuenta atrás para el lanzamiento de 'Posidònia', el primer satélite que Balears pondrá en órbita
</p></div><p class="article-text">
        Balears ya cuenta con su primer sat&eacute;lite en &oacute;rbita. Posid&ograve;nia, desarrollado por la empresa mallorquina Open Cosmos y cofinanciado por el Govern con fondos europeos, ha sido lanzado este lunes con &eacute;xito a bordo de un cohete Falcon 9 de SpaceX, en el marco de la misi&oacute;n Transporter-17. El despegue, realizado desde la Base de la Fuerza Espacial de Vandenberg, en California, se ha celebrado seg&uacute;n lo previsto, a las 9:10 horas (hora espa&ntilde;ola) de este martes, 7 de julio. 
    </p><p class="article-text">
        El lanzamiento sit&uacute;a por primera vez al archipi&eacute;lago en Con este lanzamiento, Balears se incorpora por primera vez al sector espacial con un sat&eacute;lite propio y pasa a formar parte de Open Constellation 1.0, una nueva red internacional de sat&eacute;lites que permitir&aacute; obtener informaci&oacute;n &uacute;til sobre la Tierra en menos de cuatro horas y, en situaciones de emergencia, en apenas 30 minutos, mientras que antes la informaci&oacute;n operativa sol&iacute;a facilitarse en un plazo de 48 horas o incluso d&iacute;as. 
    </p><p class="article-text">
        Esta capacidad, tal como se&ntilde;alan desde Open Cosmos, supone un salto cualitativo respecto a los sistemas tradicionales y permitir&aacute; mejorar significativamente la gesti&oacute;n y respuesta ante situaciones cr&iacute;ticas. La infraestructura est&aacute; destinada a obtener datos de observaci&oacute;n de la Tierra para mejorar la gesti&oacute;n del territorio, anticiparse a emergencias y reforzar las pol&iacute;ticas de adaptaci&oacute;n al cambio clim&aacute;tico.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6e228bab-94e5-4a33-8d92-5c3078add99c_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del lanzamiento"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del lanzamiento                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Gracias a la informaci&oacute;n obtenida, la infraestructura permitir&aacute; optimizar la gesti&oacute;n del territorio y de infraestructuras cr&iacute;ticas y anticiparse a emergencias naturales como incendios o inundaciones, cada vez m&aacute;s frecuentes en la cuenca mediterr&aacute;nea, acelerando el acceso a estos datos e incrementando su valor de cara la toma de decisiones. Asimismo, el proyecto contribuir&aacute; a avanzar hacia modelos econ&oacute;micos m&aacute;s sostenibles, especialmente en el sector tur&iacute;stico, facilitando herramientas para una mejor gesti&oacute;n de la presi&oacute;n tur&iacute;stica en determinados destinos del archipi&eacute;lago.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Open Constellation 1.0</strong></h2><p class="article-text">
        La Open Constellation 1.0, presentada recientemente, est&aacute; compuesta por una red de sat&eacute;lites que incorporan inteligencia artificial a bordo, cargas &uacute;tiles IoT y comunicaciones intersat&eacute;lite para detectar, analizar y transmitir informaci&oacute;n directamente desde el espacio. Como explican desde Open Cosmos, la Open Constellation 1.0 incorpora capacidades avanzadas de observaci&oacute;n de la Tierra al combinar im&aacute;genes multiespectrales e hiperespectrales de alta resoluci&oacute;n, lo que permite tanto monitorizar grandes &aacute;reas como analizar con precisi&oacute;n el estado del entorno.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3b93e5a4-80eb-409d-8316-45655f91e9e2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de Posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de Posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La nueva constelaci&oacute;n tambi&eacute;n est&aacute; aumentando considerablemente la cantidad de datos que puede recopilar, ya que, una vez completada, ser&aacute; capaz de capturar hasta tres millones de kil&oacute;metros cuadrados de datos de observaci&oacute;n de la Tierra al d&iacute;a, con capacidad para realizar m&uacute;ltiples pasadas diarias. 
    </p><p class="article-text">
        Su despliegue desde distintas localizaciones, entre ellas Balears y Grecia, evidencia el avance de las capacidades industriales europeas en el &aacute;mbito espacial y sit&uacute;a a iniciativas como el sat&eacute;lite Posid&ograve;nia dentro de una red global de observaci&oacute;n de la Tierra.
    </p><p class="article-text">
        Rafel Jord&agrave;, CEO y fundador de Open Cosmos, ha manifestado que el lanzamiento de Posid&ograve;nia &ldquo;marca un hito clave&rdquo;: &ldquo;No solo supone la puesta en &oacute;rbita del primer sat&eacute;lite de Balears, un hecho que, como mallorqu&iacute;n, hace que me sienta especialmente orgulloso, sino tambi&eacute;n uno de los primeros pasos en el despliegue de la Open Constellation 1.0&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Tal como explica, esta nueva infraestructura permitir&aacute; acceder a informaci&oacute;n cr&iacute;tica de forma mucho m&aacute;s r&aacute;pida y mejorar la capacidad de respuesta ante desaf&iacute;os relacionados con el cambio clim&aacute;tico&ldquo;. &rdquo;Gracias a Posid&ograve;nia, Balears podr&aacute; gestionar mejor su territorio y el impacto del turismo, as&iacute; como responder con mayor rapidez ante riesgos como incendios o inundaciones&ldquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/posidonia-orbita-primer-satelite-balear-lanzado-espacio-vigilara-cambio-climatico-presion-turistica_1_13362492.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 07 Jul 2026 15:16:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="392061" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="392061" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Posidònia ya está en órbita: el primer satélite balear lanzado al espacio vigilará el cambio climático y la presión turística]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a072435f-3756-4e38-987f-30e63abade87_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Astronomía,Ciencia,Innovación,Tecnología,Posidonia,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, l&#039;illa privada de 18 milions d&#039;euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Els propietaris d'aquest enclavament situat davant de Formentera -propietaris a través d'una societat de Luxemburg- es preparen per rehabilitar les seves dues històriques cases. L'illot forma part del Parc Natural de Ses Salines i està sotmès a algunes de les figures de protecció ambiental més estrictes de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, l'illot protegit amb una mansió de luxe que es lloga als rics
</p></div><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, les dues cases pageses de s&rsquo;Espalmador han rom&agrave;s pr&agrave;cticament congelades en el temps, envoltades per aig&uuml;es turqueses, dunes verges i algunes de les praderies de posid&ograve;nia millor conservades del Mediterrani. A pocs metres de les concorregudes platges de ses Illetes (Formentera), per&ograve; separada d&rsquo;aquestes per un pas de navegaci&oacute; conegut com es Pas de s&rsquo;Espalmador, continua sent un territori fora de l&rsquo;abast de qualsevol. Vuit anys despr&eacute;s que una fam&iacute;lia belga &mdash;a trav&eacute;s d&rsquo;una societat luxemburguesa&mdash; compr&eacute;s l&rsquo;enclavament per 18 milions d&rsquo;euros, els seus propietaris es preparen per dur a terme una complexa rehabilitaci&oacute; de les edificacions hist&ograve;riques en un dels espais naturals m&eacute;s protegits de les Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, juntament amb Eivissa i Marbella, les platges espanyoles m&eacute;s cares per estiuejar</a>, segons un informe elaborat a partir d&rsquo;una mostra de viatgers espanyols i una an&agrave;lisi comparativa dels costos tur&iacute;stics. Abans de l&rsquo;operaci&oacute; milion&agrave;ria mitjan&ccedil;ant la qual s&rsquo;Espalmador va canviar de mans &mdash;al principi l&rsquo;illot es va posar a la venda per 22 milions d&rsquo;euros&mdash;, aquest tros de parad&iacute;s pertanyia a la fam&iacute;lia Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una xifra extremadament allunyada del valor que assoliria d&egrave;cades despr&eacute;s. Els Cinnamond consideraven una bona opci&oacute; que l&rsquo;illot pass&eacute;s a ser de titularitat p&uacute;blica, una cosa que, en el seu moment, tamb&eacute; es va plantejar el Consell de Formentera.
    </p><p class="article-text">
        El 2017, la instituci&oacute; insular, presidida aleshores per Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, va plantejar al Govern balear, durant el primer mandat de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra de l&rsquo;illot. Per&ograve; la proposta finalment no va fructificar i el Consell, per si sol, no disposava de recursos suficients per afrontar la compra en solitari.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Abans de l&#039;operació milionària mitjançant la qual s’Espalmador va canviar de mans -al principi l&#039;illot es va posar a la venda per 22 milions d&#039;euros-, aquest tros de paradís pertanyia a la família Cinnamond, que el 1932 havia pagat 42.000 pessetes (uns 250 euros) a Carles Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada al cor del Parc Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Des de s&rsquo;Espalmador, de 137 hect&agrave;rees, fins a la piti&uuml;sa del Sud, s&rsquo;est&eacute;n una franja de terra que acaba a la Punta des C&agrave;rritx. Cap a l&rsquo;oest, s&rsquo;allarga en forma de diminuta pen&iacute;nsula la platja de s&rsquo;Alga, un arenal verge de postal que es desplega al llarg d&rsquo;un quil&ograve;metre.
    </p><p class="article-text">
        Ha estat la societat propiet&agrave;ria qui ha gestionat la tramitaci&oacute; de la llic&egrave;ncia urban&iacute;stica per a la reforma integral de les dues construccions hist&ograve;riques, s&rsquo;Alga i Majoral, que comen&ccedil;ar&agrave; despr&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, quan es pugui agilitzar la log&iacute;stica per dur a terme els treballs. La llic&egrave;ncia va ser aprovada per la Junta de Govern del Consell de Formentera el passat 12 de gener de 2025. La concessi&oacute; per a la reforma, que no preveu augmentar la superf&iacute;cie constru&iuml;da, est&agrave; subjecta a estrictes condicions de conservaci&oacute; patrimonial, control arqueol&ograve;gic i limitacions pr&ograve;pies d&rsquo;un espai protegit.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una societat amb seu a Luxemburg</strong></h2><p class="article-text">
        Darrere l&rsquo;empresa luxemburguesa que va adquirir s&rsquo;Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L&rsquo;administrador &uacute;nic &eacute;s Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats, <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/#google_vignette" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">segons dades del Registre de la Propietat consultades per Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Darrere l’empresa luxemburguesa que va adquirir s’Espalmador fa vuit anys hi ha tres germans. L’administrador únic és Michel Jan Cigrang, mentre que Jean Philippe Cigrang i Christian Leon Cigrang figuren com a administradors mancomunats</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa &eacute;s legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts hist&ograve;ricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l&rsquo;entrada en vigor de <a href="http://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Llei de Costes, de 1988</a>. Tanmateix, la titularitat no atorga carta blanca als seus propietaris: no permet restringir l&rsquo;acc&eacute;s a les zones de domini p&uacute;blic (com la servitud de tr&agrave;nsit) ni construir lliurement en espais sotmesos a protecci&oacute; ambiental i costanera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tot i que pugui semblar una raresa, comprar una illa és legalment possible. A Espanya, aquests territoris poden ser de propietat privada sempre que hagin estat reconeguts històricament com a tals o estiguessin inscrits com a finques abans de l’entrada en vigor de la Llei de Costes, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aix&ograve;, en particular, est&agrave; provocant que el projecte de reforma a s&rsquo;Espalmador no sigui una tasca f&agrave;cil, sin&oacute; &laquo;tot un repte&raquo;, com assenyala a elDiario.es una font propera al projecte. De moment, s&rsquo;ha instal&middot;lat un pantal&agrave; flotant provisional amb unes fixacions ecol&ograve;giques que no danyen la posid&ograve;nia a es Cal&oacute; de s&rsquo;Alga per descarregar equips i materials &mdash;els mateixos que tenien les cases originals&mdash;, fet que ha requerit la tramitaci&oacute; d&rsquo;una autoritzaci&oacute; a trav&eacute;s de la Conselleria de la Mar i del Cicle de l&rsquo;Aigua. Es tracta d&rsquo;un moll complementari al ja existent, situat just al costat, per&ograve; que no t&eacute; l&rsquo;amplada suficient per poder efectuar les desc&agrave;rregues.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aèria de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa i Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dues edificacions protegides</strong></h2><p class="article-text">
        El projecte, dissenyat per un estudi d&rsquo;arquitectura de Formentera, se centra a restaurar dues construccions aixecades abans de 1956 i disperses en diferents punts de l&rsquo;illot. S&oacute;n dues cases pageses hist&ograve;riques ubicades en dos indrets diferents de l&rsquo;illot privat: una a la cala de s&rsquo;Alga i l&rsquo;altra a es Majoral, a l&rsquo;interior del terreny insular.
    </p><p class="article-text">
        Les edificacions &lsquo;Majoral&rsquo; i &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; es consideren legals dins el marc urban&iacute;stic actual i formen part del cat&agrave;leg de protecci&oacute; del territori del Consell Insular de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera disposa de quatre habitacions distribu&iuml;des en 174 metres quadrats i annexos corresponents a unes quadres de 82 metres quadrats. La segona &eacute;s m&eacute;s gran: dotze dormitoris i 468 metres quadrats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Les edificacions ‘Majoral’ i ‘s’Alga’ es consideren legals dins el marc urbanístic actual i formen part del catàleg de protecció del Consell de Formentera. Les dues cases tenen una sola planta. La primera compta amb quatre habitacions distribuïdes en 174 metres quadrats i la segona, amb dotze dormitoris i 468 metres
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca envaeix la zona de servitud de protecci&oacute;, tot i que no la zona de servitud de tr&agrave;nsit, segons la documentaci&oacute;. La segona casa tamb&eacute; es troba afectada per aquesta limitaci&oacute; i, a m&eacute;s, el mur perimetral ocupa la zona de domini p&uacute;blic maritimoterrestre establerta per la Llei de Costes.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;autoritzaci&oacute;, concedida per la instituci&oacute;, no altera els par&agrave;metres urban&iacute;stics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l&rsquo;illa sense augmentar volums ni modificar l&rsquo;estructura de l&rsquo;enclavament.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, per&ograve;, no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica administraci&oacute; implicada, sin&oacute; que tamb&eacute; cal gestionar permisos amb la xarxa Natura 2000, el Govern balear, Costes i Recursos H&iacute;drics, entre d&rsquo;altres.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’autorització, concedida per la institució, no altera els paràmetres urbanístics existents, asseguren les fonts properes al projecte de reforma, que precisen que les obres es limiten a rehabilitar i millorar els edificis ja presents a l’illa sense augmentar volums ni modificar l’estructura de l’enclavament</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>A l&rsquo;interior d&rsquo;un parc natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador es troba al cor del Parc Natural de ses Salines d&rsquo;Eivissa i Formentera i tamb&eacute; compta amb diferents graus de protecci&oacute;: forma part de la xarxa Natura 2000 i &eacute;s Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA), figures ambdues de protecci&oacute; ambiental de la Uni&oacute; Europea (UE) destinades a conservar els h&agrave;bitats naturals i les esp&egrave;cies de flora i fauna d&rsquo;inter&egrave;s comunitari.
    </p><p class="article-text">
        &Eacute;s un dels motius pels quals la instal&middot;laci&oacute; dels pantalans es va fer, en compliment de la normativa ambiental, abans que comenc&eacute;s el per&iacute;ode de nidificaci&oacute; de les aus, que finalitza l&rsquo;1 de juliol vinent. Tanmateix, en aquesta data &mdash;en plena temporada estival&mdash; tampoc no arrancaran les obres, at&egrave;s que els treballs requereixen moviment de terres i altres intervencions incompatibles amb la pres&egrave;ncia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, l&rsquo;illot est&agrave; envoltat d&rsquo;una important extensi&oacute; de praderies de posid&ograve;nia oce&agrave;nica, esp&egrave;cie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A aix&ograve; s&rsquo;hi suma el seu patrimoni cultural: el m&eacute;s important &eacute;s la torre de defensa de sa Guardiola, declarada B&eacute; d&rsquo;Inter&egrave;s Cultural (BIC) d&rsquo;acord amb la llei de patrimoni hist&ograve;ric. Existeixen, a m&eacute;s, quatre jaciments arqueol&ograve;gics i una altra edificaci&oacute; hist&ograve;rica coneguda com el Pou de s&rsquo;Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge d&#039;arxiu d&#039;un cartell que prohibeix els banys de fang a s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L’illot està envoltat d’una important extensió de praderies de posidònia oceànica, espècie protegida a totes les Balears i distingida com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A això s’hi suma el seu patrimoni cultural: el més important és la torre de defensa de sa Guardiola, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC)</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        L&rsquo;actuaci&oacute; d&rsquo;obra compta amb l&rsquo;autoritzaci&oacute; del Consell Insular de Formentera des del passat gener de 2025, despr&eacute;s que la instituci&oacute; analitz&eacute;s diferents informes t&egrave;cnics i jur&iacute;dics. L&rsquo;expedient administratiu va comen&ccedil;ar el juliol de 2020, quan l&rsquo;empresa propiet&agrave;ria va sol&middot;licitar la llic&egrave;ncia per rehabilitar els immobles.
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica d&rsquo;operar en un territori extremadament sensible complica l&rsquo;execuci&oacute; del projecte, que contempla tasques de demolici&oacute; en alguns volums que desvirtuen la construcci&oacute;, segons fonts properes consultades per aquest mitj&agrave;. D&rsquo;una banda, a causa de l&rsquo;estricta necessitat de complir la normativa ambiental i, de l&rsquo;altra, perqu&egrave; &eacute;s molt dif&iacute;cil trobar treballadors disposats a desenvolupar la seva activitat a l&rsquo;hivern en un illot a&iuml;llat. Tot i que la propietat ofereix allotjament, les condicions meteorol&ograve;giques poden impedir durant dies la connexi&oacute; mar&iacute;tima amb Eivissa, dificultant tant els despla&ccedil;aments com l&rsquo;avan&ccedil; de les obres.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres illes privades a les Piti&uuml;ses</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador no &eacute;s l&rsquo;&uacute;nica illa privada de les Piti&uuml;ses. De la dotzena de territoris amb aquestes caracter&iacute;stiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la coneguda <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propietat d&rsquo;un descendent dels &Agrave;ustries i integrada dins la Xarxa Natura 2000. L&rsquo;illot, d&rsquo;unes 55 hect&agrave;rees, est&agrave; incl&ograve;s en un entorn mar&iacute;-terrestre protegit des de finals dels anys 90, amb h&agrave;bitats de gran inter&egrave;s per a aus migrat&ograve;ries i esp&egrave;cies com la baldriga balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S’Espalmador no és l’única illa privada de les Pitiüses. De la dotzena de territoris amb aquestes característiques a Espanya, tres es troben a Eivissa i Formentera. Entre ells, la famosa Tagomago, propietat d’un descendent dels Àustries</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&agrave; declarat Lloc d&rsquo;Import&agrave;ncia Comunit&agrave;ria (LIC), Zona d&rsquo;Especial Protecci&oacute; per a les Aus (ZEPA) i Zona d&rsquo;Especial Conservaci&oacute; (ZEC), cosa que li atorga un alt nivell de protecci&oacute; pel seu valor ecol&ograve;gic. Tot i aix&iacute;, acull una mansi&oacute; de luxe que est&agrave; disponible per llogar tur&iacute;sticament i s&rsquo;hi han allotjat celebritats internacionals molt conegudes, com Cristiano Ronaldo o el cantant Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Un altre cas similar &eacute;s sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de dimensions redu&iuml;des que est&agrave; unida al port de Sant Miquel per un petit tram de terra. El seu propietari &eacute;s l&rsquo;oligarca rus <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de les majors fortunes del pa&iacute;s i rival pol&iacute;tic de Vlad&iacute;mir Putin a les eleccions presidencials de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/s-espalmador-l-illa-privada-18-milions-d-euros-les-obres-posaran-prova-proteccio-paradis_1_13318868.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 20 Jun 2026 13:22:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, l'illa privada de 18 milions d'euros: les obres que posaran a prova la protecció del paradís]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatización,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996" alt="S&#039;Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Los dueños de este enclave ubicado frente a Formentera -propietarios a través de una sociedad de Luxemburgo- se preparan para acometer la rehabilitación de sus dos históricas casas. El islote forma parte del Parque Natural de Ses Salines y está sometido a algunas de las figuras de protección ambiental más estrictas de Balears</p><p class="subtitle">Tagomago, el islote protegido con una mansión de lujo que se alquila a los ricos
</p></div><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, las dos casas payesas de s'Espalmador han permanecido pr&aacute;cticamente congeladas en el tiempo, rodeadas por aguas turquesas, dunas v&iacute;rgenes y algunas de las praderas de posidonia mejor conservadas del Mediterr&aacute;neo. A apenas unos metros de las concurridas playas de ses Illetes (Formentera), pero separada de ellas por un paso de navegaci&oacute;n conocido como Es Pas de s'Espalmador, contin&uacute;a siendo un territorio no al alcance de cualquiera. Ocho a&ntilde;os despu&eacute;s de que una familia belga -a trav&eacute;s de una sociedad luxemburguesa- comprara el enclave por 18 millones de euros, sus propietarios se preparan para acometer una compleja rehabilitaci&oacute;n de las edificaciones hist&oacute;ricas en uno de los espacios naturales m&aacute;s protegidos de Balears.
    </p><p class="article-text">
        <a href="https://www.europapress.es/comunicados/empresas-00908/noticia-comunicado-formentera-ibiza-marbella-lideran-ranking-playas-mas-caras-espana-veranear-2026-20260601114008.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Formentera lidera, junto a Eivissa y Marbella, las playas espa&ntilde;olas m&aacute;s caras para veranear</a>, seg&uacute;n un informe realizado a partir de una muestra de viajeros espa&ntilde;oles y un an&aacute;lisis comparativo de los costes tur&iacute;sticos. Antes de la operaci&oacute;n millonaria mediante la cual s&rsquo;Espalmador cambi&oacute; de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de para&iacute;so pertenec&iacute;a a la familia Cinnamond, que en 1932 hab&iacute;a pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig. Una cifra extremadamente alejada del valor que alcanzar&iacute;a d&eacute;cadas despu&eacute;s. Los Cinnamond consideraban una buena opci&oacute;n que el islote pasara a ser de titularidad p&uacute;blica, algo que, en su momento, tambi&eacute;n se plante&oacute; el Consell de Formentera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En 2017, la instituci&oacute;n insular, presidida entonces por Jaume Ferrer, de Gent per Formentera, plante&oacute; al Govern balear, durante el primer mandato de la socialista Francina Armengol (2015-2019), la compra del islote. Pero la propuesta finalmente no fructific&oacute; y el Consell, por s&iacute; mismo, carec&iacute;a de recursos suficientes para afrontar la compra en solitario.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Antes de la operación millonaria mediante la cual s’Espalmador cambió de manos -al principio el islote se puso a la venta por 22 millones de euros-, este trozo de paraíso pertenecía a la familia Cinnamond, que en 1932 había pagado 42.000 pesetas (unos 250 euros) a Carlos Tur Roig</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19cb82c7-fc09-436a-8e04-72f883f00952_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Perfil de s&#039;Espalmador, ubicada en el corazón del Parque Natural de ses Salines                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Desde s'Espalmador, de 137 hect&aacute;reas, hasta la pitiusa del Sur, se prolonga una franja de tierra que termina en la Punta des C&agrave;rritx. Hacia el oeste, se extiende en forma de diminuta la playa de s'Alga, un arenal virgen de postal que se despliega a lo largo de un kil&oacute;metro.
    </p><p class="article-text">
        Ha sido la sociedad propietaria la que ha gestionado la tramitaci&oacute;n de la licencia urban&iacute;stica para la reforma integral de las dos construcciones hist&oacute;ricas, s'Alga y Majoral, que empezar&aacute; despu&eacute;s de la temporada tur&iacute;stica, cuando pueda agilizarse la log&iacute;stica para llevar a cabo los trabajos.&nbsp;La licencia fue aprobada por la Junta de Gobierno del Consell de Formentera el pasado 12 de enero de 2025. La concesi&oacute;n para la reforma, que no contempla&nbsp;aumentar la superficie construida, est&aacute; sujeta a estrictas condiciones de conservaci&oacute;n patrimonial, control arqueol&oacute;gico y limitaciones en pleno espacio protegido.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Una sociedad con sede en Luxemburgo</strong></h2><p class="article-text">
        Tras la empresa luxemburguesa que adquiri&oacute; s'Espalmador hace ocho a&ntilde;os hay tres hermanos. El administrador &uacute;nico es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados, seg&uacute;n datos del Registro de la Propiedad <a href="https://www.newtral.es/sespalmador-luxemburgo/20241008/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">consultados por Newtral</a>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tras la empresa luxemburguesa que adquirió s&#039;Espalmador hace ocho años hay tres hermanos. El administrador único es Michel Jan Cigrang, mientras que Jean Philippe Cigrang y Christian Leon Cigrang figuran como administradores mancomunados</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En Espa&ntilde;a, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos hist&oacute;ricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la <a href="https://boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1988-18762" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Ley de Costas, de 1988</a>. Sin embargo, la titularidad no otorga carta blanca a sus propietarios: no permite restringir el acceso a las zonas de dominio p&uacute;blico (como la servidumbre de tr&aacute;nsito) ni construir libremente en espacios sometidos a protecci&oacute;n ambiental y costera.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Aunque pueda parecer una rareza, comprar una isla es legalmente posible. En España, estos territorios pueden ser de propiedad privada siempre que hayan sido reconocidos históricamente como tales o estuvieran inscritos como fincas antes de la entrada en vigor de la Ley de Costas, de 1988</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Esto, en particular, est&aacute; provocando que el proyecto de reforma en s&rsquo;Espalmador no sea tarea f&aacute;cil, sino &ldquo;todo un reto&rdquo;, como se&ntilde;ala a elDiario.es una fuente cercana al proyecto. De momento, se ha instalado un pantal&aacute;n flotante provisional con unas fijaciones ecol&oacute;gicas que no da&ntilde;an la posidonia en es Cal&oacute; de s'Alga para descargar equipos y materiales -los mismos que ten&iacute;an las casas originales-, lo que ha requerido la tramitaci&oacute;n de una autorizaci&oacute;n a trav&eacute;s de la conselleria del Mar y Ciclo del Agua. Se trata de un muelle complementario al ya existente, situado justo al lado, pero que no tiene la anchura suficiente como para realizar las descargas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5be6394e-e7e0-4ea6-9f8a-ac9609fad7f4_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista aérea de s&#039;Espalmador, situada entre Eivissa y Formentera                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Dos edificaciones protegidas</strong></h2><p class="article-text">
        El proyecto, dise&ntilde;ado por un estudio de arquitectura de Formentera, se centra en restaurar dos construcciones levantadas antes de 1956 y dispersas en distintos puntos del islote. Son dos casas payesas hist&oacute;ricas ubicadas en dos puntos dispares del islote privado, una de ellas en la cala de s&rsquo;Alga y otra de ellas en es Majoral, &nbsp;en el interior del terreno insular.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Las edificaciones &lsquo;Majoral&rsquo; y &lsquo;s&rsquo;Alga&rsquo; se consideran legales dentro del marco urban&iacute;stico actual y forman parte del cat&aacute;logo de protecci&oacute;n del territorio del Consell Insular de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y anexos de unas cuadras de 82 metros cuadrados. La segunda es m&aacute;s grande: doce dormitorios y 468 metros cuadrados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Las edificaciones ‘Majoral’ y ‘s’Alga’ se consideran legales dentro del marco urbanístico actual y forman parte del catálogo de protección del Consell de Formentera. Las dos casas tienen una sola planta. La primera cuenta con cuatro habitaciones dispuestas en 174 metros cuadrados y la segunda, con doce dormitorios y 468 metros</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La primera finca invade la zona de servidumbre de protecci&oacute;n, aunque no la zona de servidumbre de tr&aacute;nsito, seg&uacute;n la documentaci&oacute;n. La segunda casa tambi&eacute;n se encuentra afectada por esta limitaci&oacute;n y, adem&aacute;s, el murete perimetral ocupa la zona de dominio p&uacute;blico mar&iacute;timo-terrestre establecida por la Ley de Costas.
    </p><p class="article-text">
        La autorizaci&oacute;n, concedida por la instituci&oacute;n, no altera los par&aacute;metros urban&iacute;sticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar vol&uacute;menes ni modificar la estructura del enclave.
    </p><p class="article-text">
        El Consell, sin embargo, no es la &uacute;nica administraci&oacute;n implicada sino que tambi&eacute;n es necesario gestionar permisos con la red Natura 2000, el Govern balear, Costas y Recursos H&iacute;dricos, entre otros.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La autorización, concedida por la institución, no altera los parámetros urbanísticos existentes, aseguran las fuentes cercanas al proyecto de reforma, quienes precisan que las obras se limitan a rehabilitar y mejorar los edificios ya presentes en la isla sin aumentar volúmenes ni modificar la estructura del enclave</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>En el interior de un Parque Natural</strong></h2><p class="article-text">
        S&rsquo;Espalmador se encuentra en el coraz&oacute;n del Parque Natural de ses Salines de Eivissa y Formentera y tambi&eacute;n cuenta con diferentes grados de protecci&oacute;n: forma parte de la red Natura 2000 y es Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA), figuras ambas de protecci&oacute;n ambiental de la Uni&oacute;n Europea (UE) destinadas a conservar los h&aacute;bitats naturales y especies de flora y fauna de inter&eacute;s comunitario.
    </p><p class="article-text">
        Es uno de los motivos por los que la instalaci&oacute;n de los pantalanes se hiciera, en cumplimiento con la normativa ambiental, antes de que empezara el periodo de nidificaci&oacute;n de las aves, que termina el pr&oacute;ximo 1 de julio. Sin embargo, en esa fecha -en plena temporada estival-, ta,poco arrancar&aacute;n las obras dado que los trabajos requieren movimiento de tierras y otras intervenciones incompatibles con la presencia tur&iacute;stica.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, el islote est&aacute; rodeado de una importante extensi&oacute;n de praderas de posidonia oce&aacute;nica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el m&aacute;s importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de inter&eacute;s cultural (BIC) con base en la ley de patrimonio hist&oacute;rico. Existen adem&aacute;s cuatro yacimientos arqueol&oacute;gicos y otra edificaci&oacute;n hist&oacute;rica conocida como Pou de s'Alga.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/363777c9-6581-4ff7-a7c3-53d753176144_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen de archivo de un cartel que prohíbe los baños de barro en s&#039;Espalmador                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El islote está rodeado de una importante extensión de praderas de posidonia oceánica, especie protegida en toda Balears y distinguida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco. A ello se suma su patrimonio cultural: el más importante es la torre de defensa de Sa Guardiola, declarada bien de interés cultural (BIC) </p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La intervenci&oacute;n de obra cuenta con la autorizaci&oacute;n del Consell Insular de Formentera desde el pasado enero de 2025, despu&eacute;s de que la instituci&oacute;n analizara distintos informes t&eacute;cnicos y jur&iacute;dicos. El expediente administrativo comenz&oacute; en julio de 2020, cuando la empresa propietaria solicit&oacute; la licencia para rehabilitar los inmuebles.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La log&iacute;stica de operar en un territorio extremadamente sensible complica la ejecuci&oacute;n del proyecto, que contempla labores de demolici&oacute;n en algunos vol&uacute;menes que desvirt&uacute;an la construcci&oacute;n, seg&uacute;n fuentes cercanas consultadas por este peri&oacute;dico. Por un lado, debido a la estricta necesidad de cumplir con la normativa ambiental y, por otro, porque es muy dif&iacute;cil encontrar a trabajadores dispuestos a desarrollar su actividad en invierno en un islote aislado. Aunque la propiedad ofrece alojamiento, las condiciones meteorol&oacute;gicas pueden impedir durante d&iacute;as la conexi&oacute;n mar&iacute;tima con Eivissa, dificultando tanto los desplazamientos como el avance de los trabajos.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Tres islas privadas en las Pitiusas</strong></h2><p class="article-text">
        S'Espalmador no es la &uacute;nica isla privada de las Piti&uuml;sas. De la docena de territorios con estas caracter&iacute;sticas en Espa&ntilde;a, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/tagomago-islote-protegido-mansion-lujo-alquila-ricos_1_9986967.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Tagomago</a>, propiedad de un descendiente de los Austrias e integrada dentro de la Red Natura 2000. El islote, de unas 55 hect&aacute;reas, est&aacute; incluido en un entorno marino-terrestre protegido desde finales de los a&ntilde;os 90, con h&aacute;bitats de gran inter&eacute;s para aves migratorias y especies como la pardela balear.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S&#039;Espalmador no es la única isla privada de las Pitiüsas. De la docena de territorios con estas características en España, tres se encuentran en Eivissa y Formentera. Entre ellos, la famosa Tagomago, propiedad de un descendiente de los Austrias</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Tagomago est&aacute; declarado Lugar de Importancia Comunitaria (LIC), Zona de Especial Protecci&oacute;n para las Aves (ZEPA) y Zona de Especial Conservaci&oacute;n (ZEC), lo que le otorga un alto nivel de protecci&oacute;n por su valor ecol&oacute;gico. A&uacute;n as&iacute;, alberga una mansi&oacute;n de lujo que est&aacute; disponible para alquilarla tur&iacute;sticamente y se han alojado en ella celebridades internacionales conocid&iacute;simas, como Cristiano Ronaldo o el cantante Justin Bieber.
    </p><p class="article-text">
        Otro caso similar es Sa Ferradura, una pen&iacute;nsula de reducidas dimensiones que est&aacute; unida al puerto de Sant Miquel por un peque&ntilde;o pedazo de tierra. Su propietario es el oligarca ruso <a href="https://www.eldiario.es/canariasahora/economia/hombre-rusia-crea-banco-oligarcas_1_5419843.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Mikhail Prokhorov</a>, una de las mayores fortunas del pa&iacute;s y rival pol&iacute;tico de Vladimir Putin en las elecciones presidenciales de 2012.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/s-espalmador-isla-privada-18-millones-euros-afronta-obras-pondran-prueba-proteccion-paraiso_1_13318451.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 19:33:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" length="2660492" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2660492" width="1771" height="996"/>
      <media:title><![CDATA[S'Espalmador, la isla privada de 18 millones de euros, afronta unas obras que pondrán a prueba la protección del paraíso]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0a9343b0-94f0-4cdc-9d55-e64cdf51ff8e_16-9-discover-aspect-ratio_default_1145685.jpg" width="1771" height="996"/>
      <media:keywords><![CDATA[Privatización,Medio ambiente,Ecologismo,Posidonia,Islas Baleares,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El Mediterráneo se “tropicaliza”: aparece por primera vez en Balears una planta invasora de zonas mucho más cálidas]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/mediterraneo-tropicaliza-aparece-primera-vez-balears-planta-invasora-zonas-calidas_1_13140612.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El Mediterráneo se “tropicaliza”: aparece por primera vez en Balears una planta invasora de zonas mucho más cálidas"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La Halophila stipulacea es originaria del Mar Rojo, el Golfo Pérsico y el Océano Índico. Sin embargo, hace unos meses apareció en aguas españolas, y se está extendiendo con rapidez</p><p class="subtitle">La prueba del plancton: un análisis de este conjunto de organismos revela la tropicalización del Mediterráneo</p></div><p class="article-text">
        Que el Mediterr&aacute;neo se est&eacute; calentando no es ninguna sorpresa para nadie. Expertos llevan a&ntilde;os advirtiendo que la temperatura del mar no para de subir, lo que est&aacute; afectando a sus ecosistemas y las especies que habitan en &eacute;l. El Mediterr&aacute;neo <a href="https://www.eldiario.es/murcia/murcia-y-aparte/mares-tropicales_132_12498099.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se calienta el doble o triple de r&aacute;pido que otros mares</a>, por ser un mar cerrado con mucha radiaci&oacute;n del Sol y sin apenas intercambio con otros oc&eacute;anos. El instituto de investigaciones Mercator Ocean International registr&oacute; durante los meses de verano de 2025 temperaturas r&eacute;cord en sus aguas: una temperatura superficial media de 26,68&deg;C en julio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esto ha llevado a que especies originarias de zonas m&aacute;s tropicales y c&aacute;lidas se sientan &ldquo;como en casa&rdquo; en el Mediterr&aacute;neo. <a href="https://www.eldiario.es/spin/mediterraneo-llena-peces-tropicales-llegados-mar-rojo-calentamiento-agua-abre-puerta-especies-venenosas-pm_1_12869351.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Especies invasoras est&aacute;n llegando</a> y reproduci&eacute;ndose en sus aguas, lo que afecta directamente a la biodiversidad del mar. Hace unos meses, investigadores del Instituto Mediterr&aacute;neo de Estudios Avanzados (IMEDEA), del Centro Balear de Biolog&iacute;a Aplicada y del Centro de Estudios Avanzados de Blanes hallaron la presencia de una planta marina invasora de origen tropical en Balears, a tan solo tres kil&oacute;metros del puerto.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El hallazgo de la especie <em>Halophila stipulacea</em> ha supuesto el registro m&aacute;s occidental de esta planta en todo el Mediterr&aacute;neo, ya que su presencia se centraba en puntos muchos m&aacute;s al este. De hecho, es nativa del Mar Rojo, el Golfo P&eacute;rsico y el Oc&eacute;ano &Iacute;ndico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El primer registro de esta planta en el Mediterr&aacute;neo consta de hace unos 150 a&ntilde;os, cuando se abri&oacute; el canal de Suez. Sin embargo, cada vez se ha ido desplazando m&aacute;s hasta el oeste, llegando finalmente a aguas espa&ntilde;olas. Desde su presencia en el estrecho de Mesina, en Italia, los investigadores espa&ntilde;oles estaban alerta para su posible llegada a nuestras aguas. &ldquo;Una vez en el estrecho de Mesina, pasan al sur de Cerde&ntilde;a y luego el siguiente punto es aqu&iacute;. No nos sorprende, pero esper&aacute;bamos o confi&aacute;bamos que no llegase tan pronto&rdquo;, explica Luc&iacute;a Loubet, t&eacute;cnico en ecolog&iacute;a marina del Instituto Mediterr&aacute;neo de Estudios Avanzados y que ha participado en el estudio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los investigadores observaron la especie por primera vez en octubre de 2023, cuando un pescador avis&oacute; al Centro Balear de Biolog&iacute;a Aplicada tras sacarla a la superficie mientras pescaba. Posteriormente, comenzaron con las investigaciones y an&aacute;lisis para confirmar la presencia de peque&ntilde;os parches de esta especie establecidos sobre fondos arenosos. &ldquo;En los &uacute;ltimos a&ntilde;os est&aacute; avanzando hacia el Mediterr&aacute;neo occidental y este descubrimiento es el m&aacute;s al oeste que se ha encontrado&rdquo;, asegura Loubet.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para su correcta detecci&oacute;n, es importante concienciar a la gente, sobre todo a los pescadores, pues son quienes mejor conocen el mar: si encuentran o sospechan que han encontrado indicios de la <em>Halophila stipulacea</em>, debe comunic&aacute;rselo al Centro Balear de Biolog&iacute;a Aplicada, o la entidad correspondiente.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Loubet explica c&oacute;mo esta especie lleg&oacute; al Caribe hace unos 20 a&ntilde;os y arras&oacute; con todo: &ldquo;Las condiciones son mucho m&aacute;s &oacute;ptimas all&iacute;, pero en el Mediterr&aacute;neo cada vez son m&aacute;s &oacute;ptimas para ella y otras especies&rdquo;. El calentamiento de las aguas del Mediterr&aacute;neo est&aacute; llevando a que ecosistemas enteros se alteren y empiecen a asemejarse a aquellos mucho m&aacute;s c&aacute;lidos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La <em>Halophila stipulacea </em>ya est&aacute; entrando en conflicto con la conocida<em> posidonia oceanica</em>, end&eacute;mica del Mediterr&aacute;neo y que tiene una gran presencia en sus aguas. Loubet explica c&oacute;mo esta planta marina invasora, aprovechando los espacios alterados por la actividad humana, est&aacute; sustituyendo a la posidonia en muchos puntos, ya que &ldquo;es una especie que se adapta mucho mejor a los cambios de temperatura, de luz y de nutrientes&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&iquest;C&oacute;mo lleg&oacute; a Balears?</strong></h2><p class="article-text">
        Su llegada a aguas cercanas a Palma se debe, con casi toda seguridad, al tr&aacute;fico mar&iacute;timo. Seg&uacute;n Loubet, los principales portadores de esta especie podr&iacute;an ser grandes barcos recreativos como cruceros, que recorren el Mediterr&aacute;neo desde Grecia hasta C&aacute;diz y arrastran diferentes especies a su paso.&nbsp;&ldquo;Siempre se ha hablado del tr&aacute;fico comercial, pero cada vez m&aacute;s el recreativo (el barco grande, los megayates) est&aacute; trayendo muchas especies&rdquo;, explica Loubet.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los cruceros y las grandes embarcaciones utilizan grandes cantidades de aguas de lastre (agua bombeada a los tanques de los barcos para garantizar su estabilidad y seguridad) que pueden transportar microorganismos o especies invasoras y su gesti&oacute;n est&aacute; regulada internacionalmente para proteger los ecosistemas. Sin embargo, hay casos como el de la <em>Halophila stipulacea</em> que, a trav&eacute;s del anclaje de las embarcaciones, se ha transportado de un lado a otro del Mediterr&aacute;neo.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La proximidad al puerto de la bah&iacute;a de Palma (unos tres kil&oacute;metros) refuerza la hip&oacute;tesis de haber sido introducida debido al tr&aacute;fico mar&iacute;timo y embarcaciones de gran tama&ntilde;o. Los investigadores creen que la especie podr&iacute;a haber llegado antes a Balears, pero que no hubiese tenido las condiciones correctas y adecuadas para sobrevivir. Es en verano, ante las altas temperaturas del mar, que la planta crece r&aacute;pidamente y se extiende con m&aacute;s facilidad.&nbsp;
    </p><h2 class="article-text"><strong>Especies que se &ldquo;desorientan&rdquo; debido al cambio clim&aacute;tico</strong></h2><p class="article-text">
        El incremento de las temperaturas no solo del oc&eacute;ano, sino tambi&eacute;n de h&aacute;bitats terrestres, est&aacute; &ldquo;desorientando&rdquo; a algunas especies, que est&aacute;n empezando a aparecer en zonas que no les corresponden. Por ejemplo, a finales de 2025, se detectaron <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/islandia-encuentra-mosquitos-primera-vez-territorio-causa-calentamiento-global_1_12701960.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mosquitos por primera vez en Islandia</a>, como consecuencia de su calentamiento. Hasta octubre del a&ntilde;o pasado, Islandia era uno de los &uacute;nicos territorios en el mundo que no contaba con la presencia de estos insectos.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Y, sin ir m&aacute;s lejos, en el Mediterr&aacute;neo tambi&eacute;n se han registrado ejemplares de la medusa tropical <em>Cassiopea andromeda</em> en aguas de Almer&iacute;a. Otra especie como la <em>Halophila stipulacea</em>, que entr&oacute; al Mediterr&aacute;neo a trav&eacute;s del canal de Suez, y cada vez se est&aacute; desplazando m&aacute;s hacia el oeste por las c&aacute;lidas temperaturas del mar.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n es el caso del pez le&oacute;n: antes era raro su avistamiento, pero su progresiva presencia en el Mediterr&aacute;neo ha hecho que ahora sea normal ver unos 15 o 20 ejemplares bajo el agua al mismo tiempo. Es un gran depredador de peces m&aacute;s peque&ntilde;os, como los gobios, que ya han desaparecido casi por completo en varias zonas.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Incluso un reciente estudio detect&oacute; un aumento de la <a href="https://www.eldiario.es/spin/prueba-plancton-analisis-conjunto-organismos-revela-tropicalizacion-mediterraneo-pm_1_12997656.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Gephyrocapsa oce&aacute;nica</em></a> en el Mediterr&aacute;neo, una especie de cocolit&oacute;foro (un tipo de plancton microsc&oacute;pico) m&aacute;s com&uacute;n en aguas atl&aacute;nticas tropicales y que sigue apuntando a la tropicalizaci&oacute;n del mar.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Irene Martínez Martínez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/sociedad/mediterraneo-tropicaliza-aparece-primera-vez-balears-planta-invasora-zonas-calidas_1_13140612.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 04 May 2026 08:17:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="75455" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="75455" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El Mediterráneo se “tropicaliza”: aparece por primera vez en Balears una planta invasora de zonas mucho más cálidas]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f746a6ff-738d-47bd-96cf-99a5dc24d35d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Calentamiento global,Mediterráneo,Especies invasoras,Posidonia,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L'equilibri és molt fràgil”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-recuperar-badies-arrasades-pel-fondeig-il-legal-i-els-residus-l-equilibri-molt-fragil_1_13167985.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L&#039;equilibri és molt fràgil”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una fundació mediambiental implanta un model de verificació independent per a la restauració del mar balear i la seva observació directa en temps real</p><p class="subtitle">Cabrera, el Parc Nacional amb aigües transparents plenes de posidònia, pateix la manca de protecció</p></div><p class="article-text">
        L'amena&ccedil;a aguaita sobre el Mediterrani, on el desenvolupament del litoral, la contaminaci&oacute; i el canvi clim&agrave;tic destrueixen les prades submarines, crucials per a la salut del planeta. En Balears, el creixement de la poblaci&oacute; i la saturaci&oacute; tur&iacute;stica exerceixen pressi&oacute; sobre un territori insular incapa&ccedil; de suportar l'explotaci&oacute; de recursos naturals i l'ocupaci&oacute; mar&iacute;tima, i on <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeig il&middot;legal de vaixells</a> agreuja el problema. &Eacute;s una valoraci&oacute; compartida per la Fundaci&oacute; Cleanwave, que, segons el seu director general, Ali Vahlhaus, lidera des de Mallorca la zona de restauraci&oacute; passiva i activa d'aig&uuml;es someres m&eacute;s gran d'Espanya. L'entitat, que reclama m&eacute;s inversi&oacute; privada, acaba d'implementar un model validat cient&iacute;fica i legalment per experts independents per a la recuperaci&oacute; de les 75 hect&agrave;rees de la badia de Portocolom, al sud-est de l'illa.
    </p><p class="article-text">
        En 2022 van llan&ccedil;ar el projecte MedGardens amb tres iniciatives pilot en Sant Elm, Formentor i Portocolom per a avaluar diverses t&egrave;cniques de replantaci&oacute; de Posid&ograve;nia (seagrass) i Cystoseira (seaweed). En 2024 van ampliar l'actuaci&oacute; de Portocolom per a cobrir tota la badia. El seu repte &eacute;s recuperar un total de vuit badies balears fins a 2030, sumant una extensi&oacute; de mil hect&agrave;rees. Per&ograve; per a abordar-ho necessiten fons i per aix&ograve; han importat un sistema basat en cr&egrave;dits de biodiversitat. &ldquo;&Eacute;s un model que va posar en marxa en 2024 SeaTrees, una entitat sense &agrave;nim de lucre que ha col&middot;laborat amb nosaltres en les nostres actuacions a Mallorca&rdquo;, exposa Vahlhaus. L'organitzaci&oacute; va posar a la venda els seus primers blocs per a un projecte a Kenya. &ldquo;Els mercats de biodiversitat s&oacute;n tan recents que SeaTrees ha decidit retirar tots els blocs en nom dels compradors per a eliminar qualsevol mecanisme d'inversi&oacute; amb finalitats de lucre. Aix&ograve; converteix totes les compres en donacions ben&egrave;fiques&rdquo;, indiquen en la seva web.
    </p><p class="article-text">
        En el cas balear, es busca que els socis o patrocinadors aportin 3,5 euros per a la restauraci&oacute; de cada metre quadrat. &ldquo;La validaci&oacute; aborda un repte de suport continuat per a les empreses, especialment en el sector tur&iacute;stic, que han dubtat a finan&ccedil;ar projectes de conservaci&oacute; marina a causa de la falta de verificaci&oacute; per part de tercers, d'una governan&ccedil;a responsable i d'un impacte mesurable&rdquo;, agrega Line Hadsbjerg, cofundadora i presidenta de Cleanwave. &ldquo;El nostre model ha estat aprovat per un equip independent integrat per dos bi&ograve;legs marins i un jurista i &eacute;s extrapolable a l'actuaci&oacute; en tot el Mediterrani&rdquo;, apunta Vahlhaus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científic de Cleanwave fent recompte de posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científic de Cleanwave fent recompte de posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La posid&ograve;nia, el pulm&oacute; del Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        De moment, la Fundaci&oacute; ha abordat la recuperaci&oacute; activa amb la sembra de 1.600 metres quadrats amb alga Cystoseira, de la qual ha sobreviscut el 80%. Aquest organisme necessita una bona qualitat de l'aigua per a desenvolupar-se, aix&iacute; que la bona not&iacute;cia &eacute;s que la badia de Portocolom encara es troba en bones condicions mediambientals. Plantar posid&ograve;nia, aquesta planta aqu&agrave;tica end&egrave;mica famosa pel seu alt valor ecol&ograve;gic, &eacute;s menys rendible perqu&egrave; el seu desenvolupament &eacute;s molt lent. &ldquo;S'ha perdut un 30% de posid&ograve;nia en una d&egrave;cada i creix molt a poc a poc: entre dos i set cent&iacute;metres a l'any. &Eacute;s a dir, cada metre quadrat que arrossega un ancoratge, triga moltes d&egrave;cades a regenerar-se&rdquo;, explica el director. Aix&iacute; que &eacute;s millor protegir-la. &ldquo;Per aix&ograve; treballem tamb&eacute; la conscienciaci&oacute;&rdquo;, afegeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">S&#039;ha perdut un 30% de posidònia en una dècada i creix molt a poc a poc: entre dos i set mil·límetres a l&#039;any. És a dir, cada metre quadrat que arrossega un ancoratge, triga moltes dècades a regenerar-se</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ali Vahlhaus</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundació Cleanwave
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La posid&ograve;nia, amena&ccedil;ada, forma aut&egrave;ntics pilars ecol&ograve;gics: emmagatzema carboni en grans quantitats, serveix de refugi i zona d'alimentaci&oacute; a centenars d'esp&egrave;cies i esmorteeix l'erosi&oacute; costanera. Alguns estudis parlen de 12.000 quil&ograve;metres quadrats de posid&ograve;nia en aig&uuml;es someres al Mediterrani fa una d&egrave;cada, amb una p&egrave;rdua d'un 34% respecte a mig segle abans. La xifra augmentaria a uns 25.000 quil&ograve;metres quadrats en zones m&eacute;s profundes. L'arxip&egrave;lag balear t&eacute; una &agrave;rea ocupada per posid&ograve;nia de 592 quil&ograve;metres quadrats entre 0 i 35 metres de profunditat, segons <a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un estudi de 2023</a>, la gran majoria situats a Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científics i voluntaris fent monitoratge de Cystoseira en el projecte pilot de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científics i voluntaris fent monitoratge de Cystoseira en el projecte pilot de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grup de voluntaris preparant-se per a recompte de Posidònia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grup de voluntaris preparant-se per a recompte de Posidònia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute; del mar</strong></h2><p class="article-text">
        La credibilitat &eacute;s fonamental per a aconseguir suports. Per aix&ograve; Cleanwave ha treballat en col&middot;laboraci&oacute; amb l'empresa que ha creat Landler, una aplicaci&oacute; que es presenta com la primera plataforma que &ldquo;mesura, gestiona, monetitza i informa sobre el valor econ&ograve;mic de la naturalesa&rdquo;. Aix&iacute; s'ha desenvolupat un bess&oacute; digital de la zona submarina sotmesa a regeneraci&oacute; a Mallorca. &ldquo;El 8 de juny, coincidint amb el Dia Mundial dels Oceans, llan&ccedil;arem aquesta iniciativa immersiva, que hem batejat com &lsquo;Window into the Sea&rsquo; (Finestra a la Mar) i que creiem fonamental per a la credibilitat perqu&egrave; permetr&agrave; a la comunitat submergir-se en els ecosistemes on actuem i observar a temps real la seva evoluci&oacute;&rdquo;, compte Vahlhaus.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La recuperaci&oacute; tamb&eacute; implica la conscienciaci&oacute; per a la reducci&oacute; del consum de pl&agrave;stics, que s'ha convertit en un greu problema mediambiental. &ldquo;S'estima que cada dia es consumeixen a Balears 1,5 milions d'ampolles de pl&agrave;stic i el 80% d'elles acaba al Mediterrani en forma de micropl&agrave;stics, que a la vegada entren en la cadena aliment&agrave;ria dels animals marins i dels &eacute;ssers humans&rdquo;, explica Elena Jaume, responsable de Solucions Sostenibles de Cleanwave. Per aix&ograve; una de les accions que realitzen, i que comparteixen altres organitzacions ecologistes de les illes, &eacute;s un programa educatiu amb escolars i la neteja de platges amb la participaci&oacute; de ciutadans, entre ells nens i joves.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científica coordinant la replantació de posidònia en el projecte pilot de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científica coordinant la replantació de posidònia en el projecte pilot de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tamb&eacute; la Fundaci&oacute; Mallorca Preservation, que precisament va donar suport financer al projecte MedGarden en la seva fase de Formentor, s'ocupa de la recollida d'escombraries en la costa. Aquesta entitat ha publicat <a href="https://www.eldiario.es/_preview/eyJ0eXAiOiJKV1QiLCJhbGciOiJIUzUxMiJ9.eyJpYXQiOjE3NzY5MjcyNzAsImp0aSI6IlZzUnRPRFFCV1cralQ3MDYxZTFSUjMzZW9ZT3BvV042aEhteUwwTHRPVVk9IiwiaXNzIjoiYkN1YmUiLCJhdWQiOiJiQ3ViZSIsIm5iZiI6MTc3NjkyNzI3MCwiZXhwIjoxNzc2OTcwNDcwLCJwYXlsb2FkQ2xhc3MiOiJCaXRiYW5cXEJCTlhcXEJjdWJlQXBpXFxGcm9udFxcTW9kZWxzXFxQcmV2aWV3Snd0UGF5bG9hZCIsInBheWxvYWQiOiJ7XCJ0eXBlQWxpYXNcIjpcImFydGljbGVcIixcImlkXCI6MTMxNTQ2MDksXCJjaGFubmVsXCI6XCJtYXN0ZXJcIixcInN0YWZmSWRcIjo2NDE0MjB9In0.FqBGIWC5T4gNxMcD2QNQAiMz734Bafya6DcIYhk4U8ME2_gaQTSWZDPwWsPS6vxkaOMSMeZVlcJqN4RseL4z3A" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un informe detallat</a> a partir de mostreig de residus en tot l'arxip&egrave;lag balear, que per primera vegada quantifica les escombraries sota la mar. &ldquo;L'estudi s'ha centrat exclusivament en els residus que es troben dipositats en el fons mar&iacute;, &eacute;s a dir, aquells que han sedimentat. Aix&ograve; implica que no s'han tingut en compte els residus que romanen surant o en suspensi&oacute; en la columna d'aigua, amb major mobilitat en la massa d'aigua&rdquo;, explica Carla Alfonso, una de les coordinadores del projecte.
    </p><p class="article-text">
        Mallorca va registrar els valors de contaminaci&oacute; m&eacute;s alts, amb una densitat cr&iacute;tica de 2,59 objectes per cada 100 metres quadrats a la primavera. &ldquo;Quant al tipus de residus, en les quatre illes predominen clarament els pl&agrave;stics, sobretot objectes de fibra de vidre, fragments i articles de pl&agrave;stic dur&rdquo;, expliquen des de l'entitat. La recerca, desenvolupada al llarg de 2025, tamb&eacute; evidencia l'origen dels residus, que vincula majorit&agrave;riament amb la navegaci&oacute; (35,5%), i el turisme i l'hostaleria (32,2%). Greenpeace tamb&eacute; ha publicat <a href="https://es.greenpeace.org/es/wp-content/uploads/sites/3/2025/07/DTC2025comprimido.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un informe demolidor</a> sobre la destrucci&oacute; de la costa espanyola, destacant la construcci&oacute; desmesurada, molta lligada al turisme, i que Balears continua liderant les matriculacions d'embarcacions d'esbarjo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La conservaci&oacute; marina avui implica assumir que estem gestionant un equilibri molt fr&agrave;gil. Sabem quines s&oacute;n moltes de les pressions que afecten al mar, com pot veure's en l'estudi de residus marins, per&ograve; el veritable repte &eacute;s actuar a temps i, sobretot, sostenir aquestes decisions en el llarg termini&rdquo;, assenyala Ana Riera, directora de Mallorca Preservation. La urg&egrave;ncia existeix perqu&egrave; els mars i oceans no es converteixin en abocadors. Deixar la m&iacute;nima petjada &eacute;s la mesura m&eacute;s important: no danyar per a no haver de reparar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-recuperar-badies-arrasades-pel-fondeig-il-legal-i-els-residus-l-equilibri-molt-fragil_1_13167985.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 24 Apr 2026 04:30:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="33961770" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="33961770" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repte de recuperar badies arrasades pel fondeig il·legal i els residus: “L'equilibri és molt fràgil”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Mallorca,Posidonia,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: "El equilibrio es muy frágil"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reto-recuperar-bahias-arrasadas-fondeo-ilegal-residuos-equilibrio-fragil_1_13154609.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: &quot;El equilibrio es muy frágil&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Una fundación medioambiental implanta un modelo de verificación independiente para la restauración del mar balear y su observación directa en tiempo real</p><p class="subtitle">Cabrera, el Parque Nacional con aguas transparentes llenas de posidonia, sufre la falta de protección</p></div><p class="article-text">
        La amenaza se cierne sobre el Mediterr&aacute;neo, donde el desarrollo del litoral, la contaminaci&oacute;n y el cambio clim&aacute;tico destruyen las praderas submarinas, cruciales para la salud del planeta. En Balears, el crecimiento de la poblaci&oacute;n y la saturaci&oacute;n tur&iacute;stica ejercen presi&oacute;n sobre un territorio insular incapaz de soportar la explotaci&oacute;n de recursos naturales y la ocupaci&oacute;n mar&iacute;tima, y donde <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeo ilegal de barcos</a> agrava el problema. Es una valoraci&oacute;n compartida por la Fundaci&oacute;n Cleanwave, que, seg&uacute;n su director general, Ali Vahlhaus, lidera desde Mallorca la zona de restauraci&oacute;n pasiva y activa de aguas someras m&aacute;s grande de Espa&ntilde;a. La entidad, que reclama m&aacute;s inversi&oacute;n privada, acaba de implementar un modelo validado cient&iacute;fica y legalmente por expertos independientes para la recuperaci&oacute;n de las 75 hect&aacute;reas de la bah&iacute;a de Portocolom, al sureste de la isla.
    </p><p class="article-text">
        En 2022 lanzaron el proyecto&nbsp;MedGardens&nbsp;con tres iniciativas piloto en&nbsp;Sant Elm, Formentor y Portocolom para evaluar varias t&eacute;cnicas de replantaci&oacute;n de Posidonia (seagrass) y Cystoseira (seaweed). En 2024 ampliaron la actuaci&oacute;n de Portocolom para cubrir toda la bah&iacute;a. Su reto es recuperar un total de ocho bah&iacute;as baleares hasta 2030, sumando una extensi&oacute;n de mil hect&aacute;reas. Pero para abordarlo necesitan fondos y por eso han importado un sistema basado en cr&eacute;ditos de biodiversidad. &ldquo;Es un modelo que puso en marcha en 2024 SeaTrees, una entidad sin &aacute;nimo de lucro que ha colaborado con nosotros en nuestras actuaciones en Mallorca&rdquo;, expone Vahlhaus. La organizaci&oacute;n puso a la venta sus primeros bloques para un proyecto en Kenia. &ldquo;Los mercados de biodiversidad son tan recientes que SeaTrees ha decidido retirar todos los bloques en nombre de los compradores para eliminar cualquier mecanismo de inversi&oacute;n con fines de lucro. Esto convierte todas las compras en donaciones ben&eacute;ficas&rdquo;, indican en su web.
    </p><p class="article-text">
        En el caso balear, se busca que los socios o patrocinadores aporten 3,5 euros para la restauraci&oacute;n de cada metro cuadrado. &ldquo;La validaci&oacute;n aborda un reto de apoyo continuado para las empresas, especialmente en el sector tur&iacute;stico, que han dudado en financiar proyectos de conservaci&oacute;n marina debido a la falta de verificaci&oacute;n por parte de terceros, de una gobernanza responsable y de un impacto medible&rdquo;, agrega Line Hadsbjerg, cofundadora y presidenta de Cleanwave. &ldquo;Nuestro modelo ha sido aprobado por un equipo independiente integrado por dos bi&oacute;logos marinos y un jurista y es extrapolable a la actuaci&oacute;n en todo el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, apunta Vahlhaus.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/5c2f99a3-50ea-48dd-8cf2-538457ae44ce_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científico de Cleanwave haciendo recuento de posidonia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científico de Cleanwave haciendo recuento de posidonia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La posidonia, el pulm&oacute;n del Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        De momento, la Fundaci&oacute;n ha abordado la recuperaci&oacute;n activa con la siembra de 1.600 metros cuadrados con alga Cystoseira, de la que ha sobrevivido el 80%. Este organismo necesita una buena calidad del agua para desarrollarse, as&iacute; que la buena noticia es que la bah&iacute;a de Portocolom a&uacute;n se encuentra en buenas condiciones medioambientales. Plantar posidonia, esa planta acu&aacute;tica end&eacute;mica famosa por su alto valor ecol&oacute;gico, es menos rentable porque su desarrollo es muy lento. &ldquo;Se ha perdido un 30% de posidonia en una d&eacute;cada y crece muy despacio: entre dos y siete cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas d&eacute;cadas en regenerarse&rdquo;, explica el director. As&iacute; que es mejor protegerla. &ldquo;Por eso trabajamos tambi&eacute;n la concienciaci&oacute;n&rdquo;, a&ntilde;ade. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se ha perdido un 30% de posidonia en una década y crece muy despacio: entre dos y siete milímetros al año. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas décadas en regenerarse</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ali Vahlhaus</span>
                                        <span>—</span> Director general de la Fundación Cleanwave
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La posidonia, amenazada, forma aut&eacute;nticos pilares ecol&oacute;gicos: almacena carbono en grandes cantidades, sirve de refugio y zona de alimentaci&oacute;n a cientos de especies y amortigua la erosi&oacute;n costera. Algunos estudios hablan de 12.000 kil&oacute;metros cuadrados de posidonia en aguas someras en el Mediterr&aacute;neo hace una d&eacute;cada, con una p&eacute;rdida de un 34% respecto a medio siglo antes. La cifra aumentar&iacute;a a unos 25.000 kil&oacute;metros cuadrados en zonas m&aacute;s profundas.&nbsp;El archipi&eacute;lago balear tiene un &aacute;rea ocupada por posidonia de 592 kil&oacute;metros cuadrados entre 0 y 35 metros de profundidad, seg&uacute;n&nbsp;<a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>un estudio de 2023</strong></a>, la gran mayor&iacute;a ubicados en Mallorca.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6217ed7d-53cb-48f6-9a76-afca076a6a33_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científicos y voluntarios haciendo monitoreo de Cystoseira en el proyecto piloto de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científicos y voluntarios haciendo monitoreo de Cystoseira en el proyecto piloto de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/11a9ee59-9c49-4e39-bcf1-d76c9a2dad28_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Grupo de voluntarios preparándose para recuento de Posidonia"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Grupo de voluntarios preparándose para recuento de Posidonia                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Contaminaci&oacute;n del mar</strong></h2><p class="article-text">
        La credibilidad es fundamental para conseguir apoyos. Por ello Cleanwave ha trabajado en colaboraci&oacute;n con la empresa que ha creado Landler, una aplicaci&oacute;n que se presenta como la primera plataforma que &ldquo;mide, gestiona, monetiza e informa sobre el valor econ&oacute;mico de la naturaleza&rdquo;. As&iacute; se ha desarrollado un gemelo digital de la zona submarina sometida a regeneraci&oacute;n en Mallorca. &ldquo;El 8 de junio, coincidiendo con el<strong>&nbsp;</strong>D&iacute;a Mundial de los Oc&eacute;anos, lanzaremos esta iniciativa inmersiva, que hemos bautizado como &lsquo;Window into the&nbsp;Sea&rsquo; (Ventana al Mar) y que creemos fundamental para la credibilidad porque permitir&aacute; a la comunidad sumergirse en los ecosistemas donde actuamos y observar a tiempo real su evoluci&oacute;n&rdquo;, cuenta Vahlhaus.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La recuperaci&oacute;n tambi&eacute;n implica la concienciaci&oacute;n para la reducci&oacute;n del consumo de pl&aacute;sticos, que se ha convertido en un grave problema medioambiental. &ldquo;Se estima que cada d&iacute;a se consumen en Baleares 1,5 millones de botellas de pl&aacute;stico y el 80% de ellas acaba en el Mediterr&aacute;neo en forma de micropl&aacute;sticos, que a su vez entran en la cadena alimentaria de los animales marinos y de los seres humanos&rdquo;, explica Elena Jaume, responsable de Soluciones Sostenibles de Cleanwave. Por eso una de las acciones que realizan, y que comparten otras organizaciones ecologistas de las islas, es un programa educativo con escolares y la limpieza de playas con la participaci&oacute;n de ciudadanos, entre ellos ni&ntilde;os y j&oacute;venes.&nbsp;
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/19312444-42e1-499b-b1bf-ec41c7731235_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Científica coordinando la replantación de posidonia en el proyecto piloto de Formentor"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Científica coordinando la replantación de posidonia en el proyecto piloto de Formentor                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n la Fundaci&oacute;n Mallorca Preservation, que precisamente dio apoyo financiero al proyecto MedGarden en su fase de Formentor, se ocupa de la recogida de basura en la costa. Esta entidad ha publicado <a href="#" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link" target="_blank">un informe detallado</a> a partir de muestreo de residuos en todo el archipi&eacute;lago balear, que por primera vez cuantifica la basura bajo el mar. &ldquo;El estudio se ha centrado exclusivamente en los residuos que se encuentran depositados en el fondo marino, es decir, aquellos que han sedimentado. Esto implica que no se han tenido en cuenta los residuos que permanecen flotando o en suspensi&oacute;n en la columna de agua, con mayor movilidad en la masa de agua&rdquo;, explica Carla Alfonso, una de las coordinadoras del proyecto. 
    </p><p class="article-text">
        Mallorca registr&oacute; los valores de contaminaci&oacute;n m&aacute;s altos, con una densidad cr&iacute;tica de 2,59 objetos por cada 100 metros cuadrados&nbsp;en primavera. &ldquo;En cuanto al tipo de residuos, en las cuatro islas predominan claramente los pl&aacute;sticos, sobre todo objetos de fibra de vidrio, fragmentos y art&iacute;culos de pl&aacute;stico duro&rdquo;, explican desde la entidad. La investigaci&oacute;n, desarrollada a lo largo de 2025, tambi&eacute;n evidencia el origen de los residuos, que vincula mayoritariamente con la navegaci&oacute;n (35,5%), el turismo y la hosteler&iacute;a (32,2%). Greenpeace tambi&eacute;n ha publicado un <a href="https://es.greenpeace.org/es/wp-content/uploads/sites/3/2025/07/DTC2025comprimido.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">informe demoledor</a> sobre la destrucci&oacute;n de la costa espa&ntilde;ola, destacando la construcci&oacute;n desmedida, mucha ligada al turismo, y que Balears contin&uacute;a liderando las matriculaciones de embarcaciones de recreo.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La conservaci&oacute;n marina hoy implica asumir que estamos gestionando un equilibrio muy fr&aacute;gil. Sabemos cu&aacute;les son muchas de las presiones que afectan al mar, como puede verse en el estudio de residuos marinos, pero el verdadero reto est&aacute; en actuar a tiempo y, sobre todo, en sostener esas decisiones en el largo plazo&rdquo;, se&ntilde;ala Ana Riera, directora de Mallorca Preservation.&nbsp;La urgencia existe para que los mares y oc&eacute;anos no se conviertan en vertederos. Dejar la m&iacute;nima huella es la medida m&aacute;s importante: no da&ntilde;ar para no tener que reparar.&nbsp;
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/reto-recuperar-bahias-arrasadas-fondeo-ilegal-residuos-equilibrio-fragil_1_13154609.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 23 Apr 2026 19:47:25 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="33961770" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="33961770" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El reto de recuperar bahías arrasadas por el fondeo ilegal y los residuos: "El equilibrio es muy frágil"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0b4fe88a-0382-428a-ab92-dc8b3ee5bea6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Mallorca,Posidonia,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/praderas-marinas-barrera-maritima-cambio-climatico-andalucia-conserva-regenera-20-anos_1_12927941.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La conservación de la posidonia, que actúa como una suerte de bosque bajo el mar, es uno de los hitos medioambientales que mayores éxitos está cosechando el Ejecutivo regional desde hace dos décadas al tratarse de un elemento esencial para el ecosistema</p><p class="subtitle">Las praderas marinas: el tesoro oculto de Andalucía
</p></div><p class="article-text">
        En un mundo en el que el medio natural parece degradarse a&ntilde;o a a&ntilde;o sin remedio fruto del cambio clim&aacute;tico y el extractivismo al que se ve sometido por las grandes industrias y la acci&oacute;n de la mano humana, hablar de &eacute;xitos en la <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/andalucia-salva-aguila-imperial-desaparicion-sextuplica-poblacion-apenas-cuatro-decadas_1_12688043.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">conservaci&oacute;n</a> del ecosistema parece casi una excepci&oacute;n. Sin embargo, &eacute;xito es precisamente la palabra que mejor puede definir la conservaci&oacute;n que hace desde hace m&aacute;s de 20 a&ntilde;os la Junta de Andaluc&iacute;a sobre las conocidas como praderas marinas, que adem&aacute;s de ser esenciales para el medio mar&iacute;timo, se han erigido en aliadas contra el cambio clim&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        Estas praderas marinas ocupan una extensi&oacute;n de m&aacute;s de 117 kil&oacute;metros cuadrados del litoral andaluz, de los que m&aacute;s de un 60% son las posidonias oce&aacute;nicas, que es una planta end&eacute;mica del Mar Mediterr&aacute;neo y que, por su alto valor ecol&oacute;gico, desde la Uni&oacute;n Europea hasta el Gobierno andaluz se han comprometido en preservarla. De hecho, la Junta lleva a cabo desde 2004 un programa de seguimiento que ha arrojado &eacute;xitos que permiten, dos d&eacute;cadas despu&eacute;s, proteger un ecosistema muy vulnerable a la acci&oacute;n humana, pero tambi&eacute;n al cambio clim&aacute;tico al que, parad&oacute;jicamente, ayuda a frenar.
    </p><p class="article-text">
        Ese seguimiento continuado se apoya en una red de 33 estaciones fijas distribuidas a lo largo de toda el &aacute;rea de presencia de la posidonia en Andaluc&iacute;a, que permiten evaluar a&ntilde;o tras a&ntilde;o su estado de conservaci&oacute;n. Un trabajo t&eacute;cnico sostenido en el tiempo que explica por qu&eacute;, a diferencia de otros puntos del Mediterr&aacute;neo, las praderas marinas andaluzas mantienen en t&eacute;rminos generales una buena salud. No es un dato menor si se tiene en cuenta que se trata de un ecosistema extremadamente fr&aacute;gil. &ldquo;La posidonia tiene un crecimiento lent&iacute;simo, de apenas unos cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Cualquier da&ntilde;o puede tardar d&eacute;cadas en recuperarse&rdquo;, explica Soledad Vivas, coordinadora regional de Medio Marino en la <a href="https://www.juntadeandalucia.es/organismos/amaya.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Agencia de Medio Ambiente y Aguas de Andaluc&iacute;a (AMAyA)</a>.
    </p><h2 class="article-text">Bosques marinos</h2><p class="article-text">
        Lejos de ser simples manchas verdes bajo el agua, estas praderas funcionan como aut&eacute;nticos bosques marinos. &ldquo;No son algas, son plantas con ra&iacute;ces, flores y frutos, que volvieron al mar y que fijan el fondo marino formando estructuras muy complejas&rdquo;, se&ntilde;ala Vivas. Esa complejidad es la que convierte a la posidonia en uno de los h&aacute;bitats m&aacute;s ricos del Mediterr&aacute;neo, al ofrecer refugio y zonas de cr&iacute;a a peces, invertebrados y depredadores, muchos de ellos de inter&eacute;s pesquero.
    </p><p class="article-text">
        Ese valor ecol&oacute;gico se traduce tambi&eacute;n en un impacto econ&oacute;mico directo. Los estudios desarrollados en proyectos europeos de conservaci&oacute;n han demostrado que hasta un tercio del valor de la pesca en lonja de la provincia de Almer&iacute;a est&aacute; asociado a la existencia de praderas de posidonia, pese a que est&aacute; prohibido pescar sobre ellas. &ldquo;No se pesca encima de la posidonia, pero su presencia genera una franja de enorme productividad alrededor. Es ah&iacute; donde se sostiene buena parte de la pesca artesanal&rdquo;, explica la responsable de Medio Marino de AMAyA.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, si hay una funci&oacute;n que sit&uacute;a a la posidonia en el centro del debate clim&aacute;tico es su papel como sumidero de carbono azul. A trav&eacute;s de la fotos&iacute;ntesis, estas praderas capturan di&oacute;xido de carbono y lo almacenan bajo el mar durante miles de a&ntilde;os. &ldquo;Hemos encontrado dep&oacute;sitos de carbono de hasta 6.000 a&ntilde;os de antig&uuml;edad en los sedimentos de posidonia. Son aut&eacute;nticos b&uacute;nkeres de carbono&rdquo;, cuenta Vivas. La destrucci&oacute;n de estas praderas no s&oacute;lo implicar&iacute;a la p&eacute;rdida de biodiversidad, sino que supondr&iacute;a liberar a la atm&oacute;sfera carbono acumulado durante milenios, agravando el calentamiento global.
    </p><p class="article-text">
        A esta funci&oacute;n clim&aacute;tica se suma su papel en la protecci&oacute;n del litoral. Al situarse en la franja costera, las praderas amortiguan la fuerza de los temporales y fijan sedimentos, contribuyendo a frenar la erosi&oacute;n y la desaparici&oacute;n de playas. Incluso los restos de hojas que llegan a la orilla en oto&ntilde;o, los conocidos arribazones, cumplen una funci&oacute;n clave. &ldquo;Protegen la l&iacute;nea de costa. Compactan la arena y amortiguan el impacto del oleaje, aunque durante a&ntilde;os se hayan retirado por una cuesti&oacute;n est&eacute;tica&rdquo;, apunta la experta.
    </p><p class="article-text">
        El estado general de conservaci&oacute;n en Andaluc&iacute;a es bueno, pero no est&aacute; exento de amenazas. El cambio clim&aacute;tico supone un riesgo real a medio y largo plazo por el aumento de la temperatura del agua, aunque por ahora no se han detectado impactos generalizados. S&iacute; existen, en cambio, presiones muy localizadas, especialmente vinculadas al fondeo de embarcaciones recreativas en zonas sensibles como el Parque Natural de Cabo de Gata-N&iacute;jar. &ldquo;No tenemos los problemas de los grandes yates de Baleares, pero s&iacute; fondeos puntuales que causan da&ntilde;os importantes&rdquo;, reconoce Vivas.
    </p><h2 class="article-text">Un plan de restauraci&oacute;n</h2><p class="article-text">
        Para hacer frente a estas presiones, la estrategia andaluza prioriza lo que se conoce como restauraci&oacute;n pasiva, es decir, eliminar impactos para permitir que el ecosistema se recupere por s&iacute; mismo. Medidas como la instalaci&oacute;n de boyas ecol&oacute;gicas, que evitan el arrastre de anclas sobre la posidonia, o la regulaci&oacute;n de usos en espacios protegidos forman parte de esta hoja de ruta. &ldquo;Restaurar el mar no es como plantar &aacute;rboles. Es mucho m&aacute;s caro, m&aacute;s complejo y hay que hacerlo con much&iacute;simo criterio&rdquo;, advierte la coordinadora regional.
    </p><p class="article-text">
        En paralelo, Andaluc&iacute;a se ha situado como territorio pionero en el desarrollo de proyectos de carbono azul vinculados a la conservaci&oacute;n marina. A trav&eacute;s del <a href="https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal/web/cambio-climatico/indice/-/asset_publisher/hdxWUGtQGkX8/content/sistema-andaluz-de-compensaci-c3-b3n-de-emisiones-sace--1/20151" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Sistema Andaluz de Compensaci&oacute;n de Emisiones</a>, se ha creado un est&aacute;ndar que permite a empresas compensar emisiones inevitables financiando proyectos de restauraci&oacute;n de ecosistemas marinos y costeros. &ldquo;No es la soluci&oacute;n al cambio clim&aacute;tico, pero s&iacute; un grano de arena que permite implicar al sector privado en la conservaci&oacute;n&rdquo;, matiza Vivas.
    </p><p class="article-text">
        M&aacute;s all&aacute; de la t&eacute;cnica y la normativa, hay un reto de fondo que atraviesa todo el trabajo de conservaci&oacute;n: la invisibilidad del medio marino. &ldquo;No se protege lo que no se conoce, y durante d&eacute;cadas no hemos sabido qu&eacute; hab&iacute;a bajo el mar&rdquo;, lamenta. De ah&iacute; la importancia de la divulgaci&oacute;n y de mostrar que bajo la superficie existe un patrimonio natural del que depende la calidad del agua, la pesca, las playas y la capacidad de adaptaci&oacute;n frente al cambio clim&aacute;tico.
    </p><p class="article-text">
        En un contexto marcado por la degradaci&oacute;n ambiental y la crisis clim&aacute;tica, la conservaci&oacute;n de las praderas marinas demuestra que el trabajo sostenido, basado en el conocimiento cient&iacute;fico, puede <a href="https://www.eldiario.es/andalucia/quebrantahuesos-levanta-vuelo-andalucia-40-anos-despues-punto-desaparecer_1_12265670.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ofrecer resultados</a>. Bajo el mar, lejos del foco medi&aacute;tico, Andaluc&iacute;a lleva m&aacute;s de dos d&eacute;cadas reforzando una de sus barreras naturales m&aacute;s eficaces frente al cambio clim&aacute;tico.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro López]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/andalucia/praderas-marinas-barrera-maritima-cambio-climatico-andalucia-conserva-regenera-20-anos_1_12927941.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Mar 2026 05:01:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2004586" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2004586" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Praderas marinas: la barrera marítima contra el cambio climático que Andalucía conserva y regenera desde hace 20 años]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/36c78169-c476-4fc5-a421-caffc15538d6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Ecosistemas,Mar Mediterráneo,Posidonia,Andalucía,Ecologismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[“Gabacho de merda, et trauré l’àncora i acabaràs a les roques”: nova condemna per a un polèmic empresari d’Eivissa]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/gabacho-merda-et-traure-l-ancora-i-acabaras-les-roques-nova-condemna-per-polemic-empresari-d-eivissa_1_12948760.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="“Gabacho de merda, et trauré l’àncora i acabaràs a les roques”: nova condemna per a un polèmic empresari d’Eivissa"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La jutgessa considera provat que Evaristo Soler, condemnat en el passat per amenaces a ecologistes i funcionaris i acusat de destruir la posidònia, ha comès tres delictes i li imposa sis mesos de presó en una sentència que no és ferma</p><p class="subtitle">“No vull maricons aquí”: multa de 1.080 euros a un polèmic empresari que acumula condemnes per amenaces</p></div><p class="article-text">
        Porroig &eacute;s una petita cala d&rsquo;uns 150 metres de longitud, plena de casetes de varador &mdash;de pescadors&mdash;, situada en un enclavament del sud-oest de l&rsquo;illa d&rsquo;Eivissa, al municipi de Sant Josep. Des de fa uns anys tamb&eacute; &eacute;s el centre d&rsquo;operacions de l&rsquo;empresari &laquo;pirata&raquo; Evaristo Soler Cardona, que pret&eacute;n cobrar a cada embarcaci&oacute; que arriba a la badia per fondejar-hi, tot i no disposar de cap mena d&rsquo;autoritzaci&oacute; per fer-ho, tal com corrobora una nova sent&egrave;ncia judicial avan&ccedil;ada per elDiario.es. L&rsquo;acusaci&oacute; particular ha estat exercida per l&rsquo;advocada Azucena L&oacute;pez Acebes, en representaci&oacute; del denunciant F. X. C.
    </p><p class="article-text">
        Ara, el Jutjat Penal n&uacute;mero 2 d&rsquo;Eivissa l&rsquo;ha condemnat a sis mesos de pres&oacute; per un delicte de coaccions, segons consta en la sent&egrave;ncia avan&ccedil;ada per aquest diari. A m&eacute;s, la magistrada Martina Rodr&iacute;guez tamb&eacute; el condemna per haver vulnerat una mesura cautelar (ordre d&rsquo;allunyament), per un delicte de danys, aix&iacute; com al pagament de diverses multes, tal com figura en la resoluci&oacute; judicial. La sent&egrave;ncia no &eacute;s ferma, per la qual cosa s&rsquo;hi pot interposar recurs d&rsquo;apel&middot;laci&oacute; davant l&rsquo;Audi&egrave;ncia Provincial en el termini de cinc dies seg&uuml;ents a la notificaci&oacute;. L&rsquo;advocat de Soler Cardona no ha respost a les preguntes d&rsquo;aquest diari en el moment de publicar-se aquesta not&iacute;cia.
    </p><p class="article-text">
        Porroig &eacute;s una zona molt sensible: el seu alt valor ecol&ograve;gic rau en els seus fons marins, formats <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/posidonia-mediterraneo-baleares_1_3213126.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">per unes praderies de posid&ograve;nia molt extenses</a>, barrejades amb fons mixtos de sorra, roques, algues fot&ograve;files i <em>Cymodocea nodosa</em>. Aquest paratge, per&ograve;, es troba en una situaci&oacute; molt delicada a causa de la massificaci&oacute; de vaixells i iots que fondegen il&middot;legalment quan arriben els mesos d&rsquo;estiu. De fet, el 40% de la posid&ograve;nia d&rsquo;aquesta cala est&agrave; morta, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/40-posidonia-muerta-cala-actua-empresario-pirata-ibiza-agoniza_1_12208118.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va informar aquest diari</a>.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x8ca5pz" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>La posid&ograve;nia, danyada pels fondejos il&middot;legals</strong></h2><p class="article-text">
        Xisco Sobrado, llicenciat en Ci&egrave;ncies Marines i t&egrave;cnic de l&rsquo;&agrave;rea marina del grup ecologista GEN-GOB, assenyala a aquest diari que les principals causes es deuen &ldquo;a la instal&middot;laci&oacute; de morts (estructures de formig&oacute; que s&rsquo;utilitzen per fondejar)&rdquo;. Aix&ograve; provoca, segons el cient&iacute;fic, que la zona &ldquo;es degradi gradualment&rdquo;. &ldquo;Per tant, cal implementar les mesures del decret de la posid&ograve;nia: d&rsquo;una banda, un camp de fondejos de baix impacte, amb criteris ecol&ograve;gics; de l&rsquo;altra, la reducci&oacute; del nombre d&rsquo;embarcacions que actualment visiten la zona i, finalment, una vigil&agrave;ncia m&eacute;s present per abordar la problem&agrave;tica amb Evaristo&rdquo;, indica Sobrado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Cal implementar les mesures del decret de la posidònia: d’una banda, un camp de fondejos de baix impacte, amb criteris ecològics; de l’altra, la reducció del nombre d’embarcacions que actualment visiten la zona i, finalment, una vigilància més present per abordar la problemàtica amb Evaristo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisco Sobrado</span>
                                        <span>—</span> Llicenciat en Ciències Marines
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En l&rsquo;&uacute;ltima sent&egrave;ncia que ha jutjat un dels casos pendents d&rsquo;Evaristo Soler, la jutgessa Martina Rodr&iacute;guez considera provat que el 22 de juny de 2024 el pol&egrave;mic empresari es va adre&ccedil;ar a un dels catamarans que estaven fondejats a la badia de Porroig. Aix&iacute;, es va dirigir a F. X. C., capit&agrave; de l&rsquo;embarcaci&oacute;, increpant-lo: &ldquo;<em>Gabacho de merda, ves-te&rsquo;n d&rsquo;aqu&iacute;, no volem a l&rsquo;illa gent com tu, et traur&eacute; l&rsquo;&agrave;ncora, acabar&agrave;s a les roques, de res et servir&agrave; el teu dingui</em>&rdquo;, i tot seguit se&rsquo;n va anar. El denunciant afirma que no el va tornar a veure en tota la tarda/nit, fins que va arribar la matinada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A la sentència queda recollit que l’empresari va increpar el capità d’una embarcació: &#039;Gabacho de merda, ves-te’n d’aquí, no volem a l’illa gent com tu, et trauré l’àncora, acabaràs a les roques, de res et servirà el teu dingui&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La v&iacute;ctima va quedar en un estat de nerviosisme despr&eacute;s del que acabava de viure, ja que l&rsquo;actitud de l&rsquo;acusat s&rsquo;havia iniciat tres anys abans, el 2021, tot i que la intensitat de la &ldquo;pertorbaci&oacute;&rdquo; havia augmentat en els darrers temps. L&rsquo;objectiu no era cap altre que impedir-li fondejar a la badia. A causa d&rsquo;aquest incident, el denunciant decideix no baixar a la cabina i quedar-se al sal&oacute; en actitud de vetlla. Cap a les tres de la matinada, ja del dia 23 de juny, el denunciant &ldquo;va sentir, de sobte, un cop sec, adonant-se que la seva embarcaci&oacute; havia col&middot;lidit amb una altra que tamb&eacute; es trobava fondejada perqu&egrave; l&rsquo;&agrave;ncora havia estat aixecada, quedant el vaixell a la deriva&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d&rsquo;aquest incident, l&rsquo;afectat va sortir immediatament a coberta, adonant-se del cop perqu&egrave; el seu vaixell presentava desperfectes tant a la fibra com a la fusta (a l&rsquo;aleta de la part posterior dreta de l&rsquo;embarcaci&oacute;). Tot seguit, va posar el motor en marxa &laquo;per allunyar-se de les roques&raquo;, veient en aquell moment a l&rsquo;aigua unes bombolles, compatibles amb les que es formen &ldquo;quan una persona est&agrave; bussejant&rdquo;. Aix&iacute;, va observar, al costat de les bombolles, com es dibuixava una &ldquo;massa important&rdquo; de gran envergadura que va sortir a la superf&iacute;cie, que segons el denunciant era l&rsquo;acusat, qui es va treure el regulador i es va adre&ccedil;ar a la v&iacute;ctima de manera intimidat&ograve;ria: &ldquo;T&rsquo;ho vaig advertir, la pr&ograve;xima vegada t&rsquo;enfonsar&eacute; el vaixell, fot el camp d&rsquo;aqu&iacute;&rdquo;, va amena&ccedil;ar, recull la sent&egrave;ncia. Segons la v&iacute;ctima, aquella nit hi havia lluna plena, de manera que va poder identificar perfectament l&rsquo;acusat, per&ograve; el que m&eacute;s el va ajudar a identificar-lo, sense cap mena de dubte, &ldquo;va ser que li va recon&egrave;ixer la veu, de manera categ&ograve;rica i rotunda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De la mateixa manera, amb el prop&ograve;sit de dissuadir-lo de fondejar a la badia, aix&iacute; com de causar danys als b&eacute;ns propietat de la v&iacute;ctima, Soler Cardona &ldquo;va tallar amb un objecte punxant la seva embarcaci&oacute; auxiliar, que portava subjecta amb els pescants&rdquo;. Es tractava d&rsquo;una pneum&agrave;tica perfectament subjecta pels pescants i que presentava almenys deu o dotze talls i es trobava a l&rsquo;aigua. Segons el peritatge aportat pel denunciant, els danys ocasionats ascendien a 3.283 euros, que tamb&eacute; van ser reclamats al denunciat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sentència també recull que l’empresari va fondejar la seva barca al costat de la del denunciant, que li &#039;va tallar amb un objecte punxant l’embarcació auxiliar&#039; i que li va dir: &#039;T’ho vaig advertir, la pròxima vegada t’enfonsaré el vaixell, fot el camp d’aquí&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Condemna de sis mesos de pres&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        La magistrada considera provat que l&rsquo;acusat va incomplir de manera conscient una mesura cautelar que li prohibia estar a menys de 100 metres del denunciant. Aquesta prohibici&oacute; era vigent en el moment dels fets, l&rsquo;acusat la coneixia i, aix&iacute; i tot, es trobava al lloc objecte de la prohibici&oacute;, afirma la sent&egrave;ncia. Aquell mateix dia, a m&eacute;s, tamb&eacute; va vulnerar l&rsquo;ordre d&rsquo;allunyament que tenia respecte d&rsquo;un altre usuari d&rsquo;una embarcaci&oacute; amb qui mant&eacute; causes judicials pendents, i que va ser testimoni dels fets. Concretament, aquest testimoni va veure aquell dia 22 de juny com &ldquo;el seu vaixell apareixia contra les roques i la seva z&ograve;diac, igualment punxada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La jutgessa extreu les seves principals conclusions del testimoni del denunciant, F. X. C., aix&iacute; com de la declaraci&oacute; d&rsquo;un testimoni, J. B. La resoluci&oacute; considera provat que l&rsquo;acusat va intimidar el primer amb l&rsquo;objectiu d&rsquo;impedir-li fondejar a la badia, ja que aquest es negava a &ldquo;pagar per utilitzar unes boies que gestionava el mateix acusat&rdquo;. La versi&oacute; de Soler Cardona &eacute;s una altra. Segons va explicar en seu judicial, el denunciat va afirmar que F. X. C. i J. B. s&oacute;n amics i que pertanyen a &ldquo;una organitzaci&oacute; criminal que intenta enviar-lo a la pres&oacute;&rdquo;. Tanmateix, la magistrada no va donar credibilitat a aquests arguments.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Efectivament, ambd&oacute;s testimonis es coneixen, precisament arran de la conducta delictiva de l&rsquo;acusat; tots dos s&oacute;n professionals, tenen embarcacions fondejades a la badia i tots dos han patit tamb&eacute; diverses actuacions per part de l&rsquo;acusat que han donat lloc a la dictada de sengles ordres de protecci&oacute; en altres procediments, en relaci&oacute; amb les seves persones concretes&rdquo;, recull la sent&egrave;ncia. &ldquo;De cap &agrave;nim espuri, doncs, se&rsquo;n pot parlar&rdquo;, conclou la jutgessa.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imatge del polèmic empresari captada per la Policia Local"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imatge del polèmic empresari captada per la Policia Local                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Per tant, la magistrada conclou que l&rsquo;acusat ha com&egrave;s tres delictes: de vulneraci&oacute; de condemna; de coaccions i de danys. Pel primer, se li imposa una multa de vint-i-quatre mesos, a ra&oacute; de 12 euros al dia. &Eacute;s a dir, uns 8.640 euros. Pel que fa al segon, l&rsquo;acusaci&oacute; sol&middot;licitava una pena de dos anys de pres&oacute;, per&ograve; la jutgessa va imposar-ne una de sis mesos de pres&oacute; &ldquo;en atenci&oacute; a l&rsquo;abs&egrave;ncia d&rsquo;agreujants&rdquo;. El tipus penal preveu un rang que va de sis mesos a tres anys de pres&oacute;. Pel delicte de danys, la jutgessa fixa la sanci&oacute; seguint el criteri de la Fiscalia, que havia sol&middot;licitat una quota de 12 euros diaris durant un total de dotze mesos. &Eacute;s a dir, uns 4.320 euros. L&rsquo;impagament d&rsquo;aquestes multes podr&agrave; comportar una pena de pres&oacute; equivalent a un dia de privaci&oacute; de llibertat per cada dues quotes no abonades. Aix&iacute; mateix, Soler Cardona haur&agrave; d&rsquo;abonar a F. X. C. 3.283 euros pels danys causats a les seves propietats &mdash;en concepte de responsabilitat civil&mdash;, aix&iacute; com el pagament de la totalitat de les costes ocasionades.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Amena&ccedil;&agrave; ecologistes i funcionaris</strong></h2><p class="article-text">
        Soler Cardona ja havia estat condemnat en el passat per amena&ccedil;ar ecologistes i funcionaris en processos judicials separats. En un dels casos pels quals va ser jutjat i condemnat, va amena&ccedil;ar l&rsquo;aleshores regidora de Medi Ambient de Sant Josep, M&oacute;nica Fern&aacute;ndez, que li estava comunicant juntament amb dos funcionaris l&rsquo;obertura d&rsquo;un expedient sancionador. Els fets jutjats es remunten a maig de 2021, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresario-atemorizados-ecologistas-autoridades-ibiza-espero-escopeta-reforzada_1_9141309.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va informar aquest diari</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;T&rsquo;espero amb l&rsquo;escopeta refor&ccedil;ada que tinc&rdquo;, &ldquo;passar&eacute; per casa teva, per&ograve; anir&eacute; de nit&rdquo;, &ldquo;tinc molts amics mafiosos russos i als pol&iacute;tics corruptes els envia la m&agrave;fia&rdquo;, &ldquo;Sant Josep t&eacute; molts boscos i la male&iuml;da &eacute;s un combustible excel&middot;lent&rdquo;, van ser algunes de les amenaces que van quedar recollides a la den&uacute;ncia que va presentar la regidora de Medi Ambient davant la Gu&agrave;rdia Civil i que van acabar amb una condemna irris&ograve;ria per a Soler Cardona: una multa de 8 euros durant trenta dies.
    </p><p class="article-text">
        D&rsquo;altra banda, el juny de 2023, el Jutjat d&rsquo;Instrucci&oacute; n&uacute;mero 2 d&rsquo;Eivissa va condemnar Soler Cardona per delictes lleus d&rsquo;amenaces i coaccions contra membres de Maltesa del Mar &mdash;plataforma sense &agrave;nim de lucre que defensa la conservaci&oacute; del fons mar&iacute; a l&rsquo;illa&mdash; que van tenir lloc a finals de maig de 2022, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mato-no-pasa-condena-polemico-empresario-ibiza-acusado-destruir-posidonia_1_10307984.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tal com va avan&ccedil;ar aquest diari</a>. La sent&egrave;ncia va considerar provats els fets denunciats per Pablo Montoto, un dels membres de Maltesa del Mar, ocorreguts cap a les dotze i mitja del 29 de maig de 2022, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresario-atemorizados-ecologistas-autoridades-ibiza-espero-escopeta-reforzada_1_9141309.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mentre ell i els seus companys es trobaven fent immersions en apnea a la badia de Porroig</a> (Sant Josep, Eivissa).
    </p><p class="article-text">
        Aquell dia, Soler Cardona es va acostar a Pablo Montoto &mdash;a qui no coneixia pr&egrave;viament&mdash; en una embarcaci&oacute;, instigant-lo a qu&egrave; marx&eacute;s del lloc. &laquo;No vull tornar-vos a veure per aqu&iacute;, tinc asseguran&ccedil;a, aix&iacute; que et paso per sobre, et mato i no passa res&raquo;, va amena&ccedil;ar. Com que els bussejadors de Maltesa del Mar tenien la z&ograve;diac molt a prop i es van sentir intimidats, tement per la seva integritat f&iacute;sica (donat que el patr&oacute; els seguia molt de prop, a una dist&agrave;ncia de menys de dos metres), van decidir sortir de l&rsquo;aigua, segons la sent&egrave;ncia. Tot i aix&ograve;, Soler Cardona va continuar seguint-los amb actitud agressiva i increpant-los perqu&egrave; no tornessin a acostar-se a Porroig, afirmava la sent&egrave;ncia. La resoluci&oacute; judicial va dictaminar una pena de dos mesos de multa, m&eacute;s el pagament de les costes processals, per cadascun dels delictes, a ra&oacute; de sis euros diaris. &Eacute;s a dir, 720 euros.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/gabacho-merda-et-traure-l-ancora-i-acabaras-les-roques-nova-condemna-per-polemic-empresari-d-eivissa_1_12948760.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 07:42:54 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="103635" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="103635" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[“Gabacho de merda, et trauré l’àncora i acabaràs a les roques”: nova condemna per a un polèmic empresari d’Eivissa]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Posidonia,Condenados,Justicia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA["Gabacho de mierda, te quitaré el ancla y acabarás en las rocas": nueva condena para un polémico empresario de Ibiza]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gabacho-mierda-quitare-ancla-acabaras-rocas-nueva-condena-polemico-empresario-ibiza_1_12948408.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="&quot;Gabacho de mierda, te quitaré el ancla y acabarás en las rocas&quot;: nueva condena para un polémico empresario de Ibiza"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La jueza considera probado que Evaristo Soler, sentenciado en el pasado por amenazas a ecologistas y funcionarios y acusado de destruir la posidonia, ha cometido tres delitos y le impone seis meses de prisión en un fallo que no es firme</p><p class="subtitle">“No quiero maricones aquí”: multa de 1.080 euros a un polémico empresario que acumula condenas por amenazas</p></div><p class="article-text">
        Porroig es una peque&ntilde;a cala de unos 150 metros de longitud repleta de casetas varadero &ndash;de pescadores&ndash;, situada en un enclave del suroeste de la isla de Eivissa, en el municipio de Sant Josep. Desde hace unos a&ntilde;os tambi&eacute;n es el centro de operaciones del empresario &ldquo;pirata&rdquo; Evaristo Soler Cardona, quien pretende cobrar a cada embarcaci&oacute;n que llega a la bah&iacute;a para fondear, pese a no contar con ning&uacute;n tipo de autorizaci&oacute;n para ello, como corrobora una nueva sentencia judicial adelantada por elDiario.es. La acusaci&oacute;n particular la ha ejercido la abogada Azucena L&oacute;pez Acebes, en representaci&oacute;n del denunciante F. X. C.
    </p><p class="article-text">
        Ahora, el Juzgado de lo Penal n&uacute;mero 2 de Eivissa le ha condenado a seis meses de prisi&oacute;n por un delito de coacciones, seg&uacute;n consta en el fallo que avanza este peri&oacute;dico. Adem&aacute;s, la magistrada Martina Rodr&iacute;guez tambi&eacute;n le condena por haber quebrantado una medida cautelar (orden de alejamiento); por un delito de da&ntilde;os, as&iacute; como al pago de diferentes multas, como figura en la resoluci&oacute;n judicial. El fallo no es firme, por lo que contra el mismo cabe interponer recurso de apelaci&oacute;n ante la Audiencia Provincial en el plazo de cinco d&iacute;as siguientes a la notificaci&oacute;n. El abogado de Soler Cardona no ha respondido a las preguntas de este diario en el momento en que se publica esta noticia.
    </p><p class="article-text">
        Porroig es una zona muy sensible: su alto valor ecol&oacute;gico est&aacute; en sus fondos marinos, formados por <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/posidonia-mediterraneo-baleares_1_3213126.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">unas praderas de posidonia muy extensas</a>, mezcladas con fondos mixtos de arena, rocas, algas fot&oacute;filas y <em>Cymodocea nodosa</em>. Este paraje, sin embargo, se encuentra en una situaci&oacute;n muy delicada, debido a la masificaci&oacute;n de barcos y yates que fondean ilegalmente cuando llegan los meses de verano. De hecho, el 40% de la posidonia de esta cala est&aacute; muerta, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/40-posidonia-muerta-cala-actua-empresario-pirata-ibiza-agoniza_1_12208118.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>.
    </p><iframe src="https://geo.dailymotion.com/player/x8zbz.html?video=x8ca5pz" allowfullscreen allow="fullscreen; picture-in-picture; web-share"></iframe><h2 class="article-text"><strong>La posidonia, da&ntilde;ada por los fondeos ilegales</strong></h2><p class="article-text">
        Xisco Sobrado, licenciado en Ciencias Marinas y t&eacute;cnico del &aacute;rea marina del grupo ecologista GEN-GOB, se&ntilde;ala a este diario que las principales razones se deben &ldquo;a la instalaci&oacute;n de <em>muertos </em>(estructuras de hormig&oacute;n que se utilizan para fondear)&rdquo;. Esto provoca, seg&uacute;n el cient&iacute;fico, que la zona &ldquo;se degrade paulatinamente&rdquo;. &ldquo;Por lo tanto, es necesario implementar las medidas del decreto posidonia: por un lado, campo de fondeos de bajo impacto, con criterios ecol&oacute;gicos; por otro, reducci&oacute;n del n&uacute;mero de embarcaciones que visitan actualmente la zona y, por &uacute;ltimo, una vigilancia m&aacute;s presente para abordar la problem&aacute;tica con Evaristo&rdquo;, indica Sobrado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es necesario implementar las medidas del decreto posidonia: por un lado, campo de fondeos de bajo impacto, con criterios ecológicos; por otro, reducción del número de embarcaciones que visitan actualmente la zona y, por último, una vigilancia más presente para abordar la problemática con Evaristo</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Xisco Sobrado</span>
                                        <span>—</span> Licenciado en Ciencias Marinas
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En la &uacute;ltima sentencia que ha enjuiciado uno de los casos pendientes de Evaristo Soler, la jueza Martina Rodr&iacute;guez considera probado que el 22 de junio de 2024 el pol&eacute;mico empresario se dirigi&oacute; a uno de los catamaranes que estaban fondeados en la bah&iacute;a de Porroig. As&iacute;, se dirigi&oacute; a F. X. C., capit&aacute;n del barco, increp&aacute;ndole: &ldquo;Gabacho de mierda, vete de aqu&iacute;, no queremos en la isla a gente como t&uacute;, te quitar&eacute; el ancla, acabar&aacute;s en las rocas, de nada te servir&aacute; tu dingui&rdquo;, march&aacute;ndose a continuaci&oacute;n. El denunciante afirma que no le volvi&oacute; a ver en toda la tarde/noche, hasta que lleg&oacute; la madrugada.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la sentencia queda recogido que el empresario increpó a un capitán del barco: &#039;Gabacho de mierda, vete de aquí, no queremos en la isla a gente como tú, te quitaré el ancla, acabarás en las rocas, de nada te servirá tu dingui&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La v&iacute;ctima se qued&oacute; en estado de nerviosismo despu&eacute;s de lo que acababa de vivir, pues la actitud del acusado se hab&iacute;a iniciado tres a&ntilde;os antes, en el 2021, aunque la intensidad de la &ldquo;perturbaci&oacute;n&rdquo; hab&iacute;a escalado en los &uacute;ltimos tiempos. El objetivo no era otro que no permitirle fondear en la bah&iacute;a. Debido a este incidente, el denunciante decide no bajar al camarote para quedarse en el sal&oacute;n en actitud de duermevela. Hacia las tres de la madrugada, ya del d&iacute;a 23 de junio, el denunciante &ldquo;oy&oacute;, de repente, un golpe seco, d&aacute;ndose cuenta de que su embarcaci&oacute;n hab&iacute;a colisionado con otra que se hallaba igualmente fondeada porque el ancla hab&iacute;a sido levantada, quedando el barco a la deriva&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tras este incidente, el afectado sali&oacute; a cubierta inmediatamente, d&aacute;ndose cuenta del golpe porque su barco ten&iacute;a desperfectos tanto en la fibra como tambi&eacute;n en la madera (en la aleta de la parte trasera derecha de la embarcaci&oacute;n). Acto seguido, puso el motor en marcha &ldquo;para alejarse de las rocas&rdquo;, viendo en ese momento en el agua unas burbujas, compatibles con las que se forman &ldquo;cuando una persona est&aacute; buceando&rdquo;. As&iacute;, observ&oacute; junto a las burbujas c&oacute;mo se dibujaba una &ldquo;masa importante&rdquo; de gran envergadura, que sali&oacute; a flote, que seg&uacute;n el denunciante era el acusado, quien se quit&oacute; el regulador y se dirigi&oacute; a la v&iacute;ctima de forma intimidatoria: &ldquo;Te lo advert&iacute;, la pr&oacute;xima vez te hundir&eacute; el barco, l&aacute;rgate de aqu&iacute;&rdquo;, amenaz&oacute;, recoge la sentencia. Seg&uacute;n la v&iacute;ctima, esa noche hab&iacute;a luna llena, por lo que pudo identificar al acusado perfectamente, pero lo que m&aacute;s le ayud&oacute; a identificarle, sin ning&uacute;n g&eacute;nero de duda, &ldquo;fue que le reconoci&oacute; la voz, de forma categ&oacute;rica y rotunda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Del mismo modo, con el prop&oacute;sito de disuadirle de fondear en la bah&iacute;a, as&iacute; como de causar da&ntilde;os en los bienes propiedad de la v&iacute;ctima, Soler Cardona &ldquo;raj&oacute; con un objeto cortante su embarcaci&oacute;n auxiliar, que llevaba sujeta con los pescantes&rdquo;. Se trataba de una neum&aacute;tica perfectamente sujeta por los pescantes y que estaba rajada al menos por 10 o 12 cortes y en el agua. Seg&uacute;n el peritaje aportado por el denunciante, los da&ntilde;os ocasionados ascend&iacute;an a 3.283 euros, que fueron reclamados tambi&eacute;n al denunciado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La sentencia también recoge que el empresario fondeó su barca al lado de la del denunciante, que le &#039;rajó con un objeto cortante la embarcación auxiliar&#039; y que le dijo: &#039;Te lo advertí, la próxima vez te hundiré el barco, lárgate de aquí&#039;</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Condena de seis meses de prisi&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        La magistrada considera probado que el acusado incumpli&oacute; de forma consciente una medida cautelar que le prohib&iacute;a estar a menos de 100 metros del denunciante. Esa prohibici&oacute;n estaba en vigor en el momento de los hechos, el acusado la conoc&iacute;a y, aun as&iacute;, se encontraba en el lugar objeto de la prohibici&oacute;n, afirma la sentencia. Ese mismo d&iacute;a, adem&aacute;s, tambi&eacute;n vulner&oacute; la orden de alejamiento que ten&iacute;a con otro usuario de un barco con quien tiene causas judiciales pendientes, que fue testigo de los hechos. Concretamente, este testigo vio aquel d&iacute;a 22 de junio c&oacute;mo &ldquo;su barco aparec&iacute;a contra las rocas y su zodiac, igualmente pinchada&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La jueza extrae sus conclusiones principales por el testimonio del denunciante, F. X. C., as&iacute; como por la declaraci&oacute;n de un testigo, J. B. El fallo considera probado que el acusado intimid&oacute; al primero con el objetivo de impedirle fondear en la bah&iacute;a, ya que &eacute;ste se negaba a &ldquo;pagar por utilizar unas boyas que gestionaba el propio acusado&rdquo;. La versi&oacute;n de Soler Cardona es otra. Seg&uacute;n explic&oacute; en sede judicial, el denunciado afirm&oacute; que F. X. C. y J. B. son amigos que pertenecen a &ldquo;una organizaci&oacute;n criminal que le intenta meter en prisi&oacute;n&rdquo;. Sin embargo, la magistrada no dio credibilidad a estos argumentos.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Efectivamente, ambos testigos se conocen, precisamente a ra&iacute;z de la conducta delictiva del acusado; ambos son profesionales, tienen barcos fondeados en la bah&iacute;a y ambos han sufrido tambi&eacute;n diversas actuaciones por parte del acusado que han dado lugar al dictado de sendas &oacute;rdenes de protecci&oacute;n en otros procedimientos, en relaci&oacute;n a sus concretas personas&rdquo;, recoge el fallo. &ldquo;De ning&uacute;n &aacute;nimo espurio, pues, puede hablarse&rdquo;, sentencia la jueza.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/063b15ba-809a-4a11-bbeb-4e6d6adb023f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Imagen del polémico empresario captada por la Policía Local."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Imagen del polémico empresario captada por la Policía Local.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Por tanto, la magistrada concluye que el acusado ha cometido tres delitos: de quebrantamiento de condena; de coacciones y de da&ntilde;os. Por el primero, se le impone una multa de 24 meses, a raz&oacute;n de 12 euros al d&iacute;a. Es decir, unos 8.640 euros. En cuanto al segundo, la acusaci&oacute;n solicitaba una pena de dos a&ntilde;os de prisi&oacute;n, pero la jueza impuso una de seis meses de c&aacute;rcel &ldquo;en atenci&oacute;n a la ausencia de agravantes&rdquo;. El tipo penal contempla una horquilla que va de los seis meses a los tres a&ntilde;os de prisi&oacute;n. Respecto al delito de da&ntilde;os, la jueza fija la sanci&oacute;n siguiendo el criterio de la Fiscal&iacute;a, que hab&iacute;a solicitado una cuota de 12 euros diarios en un total de 12 meses. Es decir, unos 4.320 euros. El impago de estas multas podr&aacute; conllevar una pena de prisi&oacute;n equivalente a un d&iacute;a de privaci&oacute;n de libertad por cada dos cuotas no abonadas. Asimismo, Soler Cardona deber&aacute; abonar a F. X. C. 3.283 euros por los da&ntilde;os causados en sus propiedades &ndash;en concepto de responsabilidad civil&ndash;, as&iacute; como el pago de la totalidad de las costas causadas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Amenaz&oacute; a ecologistas y funcionarios</strong></h2><p class="article-text">
        Soler Cardona ya fue condenado en el pasado por amenazar a ecologistas y funcionarios en procesos judiciales separados. En uno de los casos por los que fue juzgado y condenado, amenaz&oacute; a la entonces concejala de Medio Ambiente de Sant Josep, M&oacute;nica Fern&aacute;ndez, quien le estaba comunicando junto a dos funcionarios la apertura de un expediente sancionador. Los hechos juzgados se remontan a mayo de 2021, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresario-atemorizados-ecologistas-autoridades-ibiza-espero-escopeta-reforzada_1_9141309.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como inform&oacute; este diario</a>.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Te espero con la escopeta reforzada que tengo&rdquo;, &ldquo;pasar&eacute; por tu casa, pero ir&eacute; de noche&rdquo;, &ldquo;tengo muchos amigos mafiosos rusos y a los pol&iacute;ticos corruptos se los manda a la mafia&rdquo;, &ldquo;Sant Josep tiene muchos bosques y la maleza es un combustible excelente&rdquo;, fueron algunas de las amenazas que quedaron recogidas en la denuncia que present&oacute; la concejala de Medio Ambiente ante la Guardia Civil y que terminaron en una condena irrisoria para Soler Cardona: una multa de 8 euros durante 30 d&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, en junio de 2023, el Juzgado de Instrucci&oacute;n n&uacute;mero 2 de Eivissa conden&oacute; a Soler Cardona por delitos leves de amenazas y coacciones contra miembros de Maltesa del Mar &ndash;plataforma sin &aacute;nimo de lucro que aboga por la conservaci&oacute;n del fondo marino en la isla&ndash; que tuvieron lugar a finales de mayo de 2022, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mato-no-pasa-condena-polemico-empresario-ibiza-acusado-destruir-posidonia_1_10307984.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como avanz&oacute; este diario</a>. La sentencia consider&oacute; probados los hechos denunciados por Pablo Montoto, uno de los miembros de Maltesa del Mar, ocurridos sobre las doce y media del 29 de mayo de 2022, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/empresario-atemorizados-ecologistas-autoridades-ibiza-espero-escopeta-reforzada_1_9141309.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mientras &eacute;l y sus compa&ntilde;eros se encontraban buceando en apnea en la bah&iacute;a de Porroig</a> (Sant Josep, Eivissa).
    </p><p class="article-text">
        Ese d&iacute;a, Soler Cardona se acerc&oacute; a Pablo Montoto &ndash;a quien no conoc&iacute;a previamente&ndash; en una embarcaci&oacute;n, inst&aacute;ndole a que se fuera del lugar. &ldquo;No quiero volver a veros por aqu&iacute;, tengo seguro, as&iacute; que te paso por encima, te mato y no pasa nada&rdquo;, amenaz&oacute;. Debido a que los buzos de Maltesa del Mar ten&iacute;an la zodiac muy cerca y se sintieron intimidados, temiendo por su integridad f&iacute;sica (dado que el patr&oacute;n les segu&iacute;a muy de cerca, a una distancia de menos de dos metros), decidieron salir del agua, seg&uacute;n la sentencia. Pese a ello, Soler Cardona continu&oacute; sigui&eacute;ndoles con actitud agresiva e increp&aacute;ndoles para que no volvieran a acercarse a Porroig, afirmaba la resoluci&oacute;n judicial. El fallo dictamin&oacute; una pena de dos meses de multa, m&aacute;s el pago de las costas procesales, por cada uno de los delitos, a raz&oacute;n de seis euros diarios. Es decir, 720 euros.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Nicolás Ribas]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/gabacho-mierda-quitare-ancla-acabaras-rocas-nueva-condena-polemico-empresario-ibiza_1_12948408.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 05:30:07 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="103635" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="103635" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA["Gabacho de mierda, te quitaré el ancla y acabarás en las rocas": nueva condena para un polémico empresario de Ibiza]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/46a3dc65-f9a8-48f2-998a-68a8c41dda67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Ibiza,Posidonia,Condenados,Justicia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El repte de mapar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-mapar-mon-ocult-ia-i-cientifics-s-alien-per-salvar-posidonia_1_12891577.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El repte de mapar un món ocult: IA i científics s&#039;alien per salvar la posidònia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Investigadors desenvolupen un model per a registrar les prades a gran escala, un avanç clau per a protegir un dels majors magatzems de carboni i refugis de biodiversitat</p><p class="subtitle">Un dia amb els activistes del mar que lluiten per salvar el Mediterrani</p></div><p class="article-text">
        En les profunditats transparents de la mar Mediterr&agrave;nia, extenses prades submarines s'estenen sota l'aigua. Estan dominades per la <em>Posidonia oceanica,</em> planta aqu&agrave;tica end&egrave;mica que forma aut&egrave;ntics pilars ecol&ograve;gics: emmagatzema carboni en grans quantitats, serveix de refugi i zona d'alimentaci&oacute; a centenars d'esp&egrave;cies i frena l'erosi&oacute; costanera. Per&ograve; &eacute;s un h&agrave;bitat amena&ccedil;at i la seva desaparici&oacute; es produeix a un ritme alarmant a conseq&uuml;&egrave;ncia del desenvolupament del litoral, la contaminaci&oacute; i el canvi clim&agrave;tic. Un equip d'investigadors ha creat un sistema per a mapar aquests boscos a gran escala, un avan&ccedil; clau per a protegir-los abans de la seva degradaci&oacute; irreversible.
    </p><p class="article-text">
        El seguiment de les prades de posid&ograve;nia &eacute;s vital per a la seva conservaci&oacute;, per&ograve; els estudis de camp tradicionals han estat un repte cient&iacute;fic. S&oacute;n costosos i requereixen molt de temps. Exigeixen esfor&ccedil;os intensius de busseig, mesuraments a peu de camp i an&agrave;lisis localitzades, la qual cosa limita la freq&uuml;&egrave;ncia i l'escala de les avaluacions. De fet, no hi ha una xifra clara de l'extensi&oacute; de posid&ograve;nia. Alguns estudis parlen de 12.000 quil&ograve;metres quadrats en aig&uuml;es poc profundes al Mediterrani fa una d&egrave;cada, amb una p&egrave;rdua d'un 34% respecte a mig segle abans. La xifra augmentaria a uns 25.000 quil&ograve;metres quadrats en zones m&eacute;s profundes. L'arxip&egrave;lag balear t&eacute; una &agrave;rea ocupada per posid&ograve;nia de 592.82 quil&ograve;metres quadrats entre 0 i 35 metres de profunditat, segons un estudi de 2023, la gran majoria situats a Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La dificultat de registre augmenta quan l'objectiu &eacute;s rastrejar grans extensions en diferents regions. Un equip d'investigadors de l'Institut de F&iacute;sica Interdisciplin&agrave;ria i Sistemes Complexos (IFISC, CSIC-UIB) i del Centre d'Estudis Avan&ccedil;ats de Blanes (CEAB-CSIC) ha desenvolupat un model de mesurament amb intel&middot;lig&egrave;ncia artificial i imatges per sat&egrave;l&middot;lit que suposa un important avan&ccedil; per a detectar i cartografiar autom&agrave;ticament les &agrave;rees de posid&ograve;nia. La combinaci&oacute; d'aquests mapes amb dades f&iacute;siques, qu&iacute;miques i biol&ograve;giques permetr&agrave; interpretar de forma integrada la salut de les pastures marines i establir decisions de conservaci&oacute; i pol&iacute;tiques p&uacute;bliques m&eacute;s eficaces.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;arxipèlag balear és una de les zones de l&#039;Estat espanyol que acumula més percentatge de praderies de Posidònia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;arxipèlag balear és una de les zones de l&#039;Estat espanyol que acumula més percentatge de praderies de Posidònia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El desafiament de mapar un m&oacute;n ocult</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema es basa en xarxes neuronals convolucionals, una forma avan&ccedil;ada d'aprenentatge profund. Per a entrenar el model, es van usar imatges satel&middot;lit&agrave;ries multiespectrals d'alta resoluci&oacute; de PlanetScope, una constel&middot;laci&oacute; de sat&egrave;l&middot;lits d'observaci&oacute; terrestre que proporciona cobertura global di&agrave;ria, combinades amb dades detallades sobre h&agrave;bitats facilitats pel Govern dels Illes Balears a partir de dos estudis realitzats entre 2001 i 2003 i 2017 i 2018. El conjunt cobreix al voltant de 2.500 quil&ograve;metres quadrats de litoral, incloent-hi Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Per a desenvolupar el model va ser necessari usar una unitat de computaci&oacute; d'alt rendiment durant tres mesos, equivalent a 120 anys de computaci&oacute; en un ordinador convencional.
    </p><p class="article-text">
        El resultat planteja un marc generalitzable, capa&ccedil; d'adaptar-se a diferents condicions ambientals i geogr&agrave;fiques, i que ofereix estimacions de confian&ccedil;a tant de la distribuci&oacute; com de l'extensi&oacute; d'aquests h&agrave;bitats submarins. &ldquo;Vam comen&ccedil;ar amb Mallorca i despr&eacute;s vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb s&ograve;ls i roques diferents, la qual cosa ens ofereix confian&ccedil;a per a extrapolar-lo a altres zones del Mediterrani, encara que la verificaci&oacute; dep&egrave;n de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes &agrave;rees&rdquo;, explica Manuel Mat&iacute;as, investigador principal de l'equip, integrat per &Aacute;lex Gim&eacute;nez-Romero, Tom&aacute;s Sintes, Dhafer Ferchichi i Pablo Moreno-Spiegelberg.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Vam començar amb Mallorca i després vam entrenar el model amb imatges de les altres illes, amb sòls i roques diferents, cosa que ens ofereix confiança per extrapolar-lo a altres zones de la Mediterrània, encara que la verificació depèn de la disponibilitat de cartografies fiables en aquestes àrees</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Matías</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Si confrontem l'estudi amb altres anteriors, aquests s'orienten a zones restringides (platges, badies) o fan una classificaci&oacute; bin&agrave;ria (posid&ograve;nia enfront d'una altra classe o tipologia), la qual cosa augmenta la taxa d'errada en ajuntar s&ograve;ls i roques amb algues i altres plantes marines. A m&eacute;s, nosaltres usem imatges amb alta resoluci&oacute; espacial de l'ordre de tres metres i vuit bandes, la qual cosa ofereix molta precisi&oacute;&rdquo;, assenyala el f&iacute;sic.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El que distingeix el nostre model &eacute;s la seva robustesa&rdquo;, afirma &Agrave;lex Gim&eacute;nez, investigador de l&rsquo;IFISC. &ldquo;Fins i tot exposat a condicions ambientals desconegudes, el sistema va generar mapes fiables de la cobertura de faner&ograve;games marines [plantes que cobreixen els fons marins il&middot;luminats i de poca profunditat] que concorden amb les observacions de camp&rdquo;, afegeix.
    </p><p class="article-text">
        El model representa un salt tecnol&ograve;gic respecte als m&egrave;todes tradicionals, permetent mapes detallats que poden ser actualitzats amb regularitat i utilitzats per cient&iacute;fics, gestors ambientals i responsables de pol&iacute;tiques p&uacute;bliques sostenibles. Amb l'avaluaci&oacute; comparativa es podran identificar zones m&eacute;s vulnerables detectant senyals d'alarma davant canvis primerencs en l'ecosistema o observar mesures de restauraci&oacute; on estan tenint efectes positius. La utilitat anticipat&ograve;ria d'aquest model, que a m&eacute;s &eacute;s d'acc&eacute;s obert, &eacute;s molt rellevant per a una gesti&oacute; m&eacute;s efectiva dels ecosistemes marins.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gràcies a aquesta nova tècnica serà possible mapar aquests boscos blaus a gran escala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gràcies a aquesta nova tècnica serà possible mapar aquests boscos blaus a gran escala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pulm&oacute; del Mediterrani</strong></h2><p class="article-text">
        Conservar les prades marines, entre elles la posid&ograve;nia, &eacute;s crucial per a la salut del planeta. Aquests boscos blaus poden emmagatzemar m&eacute;s carboni per unitat de superf&iacute;cie que els boscos tropicals, amb la retenci&oacute; de set tones cada any per hect&agrave;rea, segons un estudi publicat en la revista <em>Nature,</em> coordinat per l'investigador del CEAB-CSIC &Oacute;scar Serrano. L'equip de cient&iacute;fics ha elaborat el primer inventari mundial d'aquest element qu&iacute;mic retingut per les plantes submarines, que en la seva globalitat s&oacute;n capaces d'acumular fins a 40 milions de tones en el planeta. La posid&ograve;nia del Mediterrani, en concret, emmagatzema molt carboni sota el s&ograve;l mar&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Una de les principals amenaces en la zona balear &eacute;s el fondeig il&middot;legal de vaixells, apunta Ali Vahlhaus, director general de la Fundaci&oacute; Cleanwave, que integra el projecte MedGardens, dedicat a la restauraci&oacute; marina de badies poc profundes. &ldquo;El seu creixement &eacute;s molt lent, d'entre dos i set cent&iacute;metres a l'any. &Eacute;s a dir, cada metre quadrat que arrossega una &agrave;ncora, necessita moltes d&egrave;cades per regenerar-se&rdquo;, puntualitza.
    </p><p class="article-text">
        L'entitat, segons el seu responsable, lidera des de Mallorca la zona de restauraci&oacute; marina passiva i activa m&eacute;s gran d'Espanya. En 2023 van llan&ccedil;ar el primer projecte a gran escala, que afecta 75 hect&agrave;rees a Portocolom, i actualment tenen dos plans pilot a Formentor i Sant Elm. El seu objectiu &eacute;s recuperar un total de vuit badies balears fins a 2030, sumant una extensi&oacute; de mil hect&agrave;rees. A la mar Mediterr&agrave;nia, cada hect&agrave;rea de posid&ograve;nia compta, no sols com a espai f&iacute;sic, sin&oacute; com a pulm&oacute; blau, banc de vida i arxiu d'hist&ograve;ries ecol&ograve;giques encara per desxifrar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/repte-mapar-mon-ocult-ia-i-cientifics-s-alien-per-salvar-posidonia_1_12891577.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 05:30:51 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2170641" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2170641" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El repte de mapar un món ocult: IA i científics s'alien per salvar la posidònia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia,Ciencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desafio-mapear-mundo-oculto-ia-cientificos-alian-salvar-posidonia_1_12886824.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Investigadores desarrollan un modelo para registrar las praderas a gran escala, un avance clave para proteger uno de los mayores sumideros de carbono y refugios de biodiversidad</p><p class="subtitle">Un día junto a los activistas del mar que luchan por salvar el Mediterráneo</p></div><p class="article-text">
        En las profundidades transparentes del mar Mediterr&aacute;neo, extensas praderas submarinas se extienden bajo el agua. Est&aacute;n dominadas por la <em>Posidonia oceanica, </em>planta acu&aacute;tica end&eacute;mica que forma aut&eacute;nticos pilares ecol&oacute;gicos: almacena carbono en grandes cantidades, sirve de refugio y zona de alimentaci&oacute;n a cientos de especies y amortigua la erosi&oacute;n costera. Pero es un h&aacute;bitat amenazado y su desaparici&oacute;n se produce a un ritmo alarmante como consecuencia del desarrollo del litoral, la contaminaci&oacute;n y el cambio clim&aacute;tico. Un equipo de investigadores ha desarrollado un sistema para mapear estos bosques a gran escala, un avance clave para protegerlos antes de su degradaci&oacute;n irreversible.
    </p><p class="article-text">
        El seguimiento de las praderas de posidonia es vital para su conservaci&oacute;n, pero los estudios de campo tradicionales han sido un reto cient&iacute;fico. Son costosos y requieren mucho tiempo. Exigen esfuerzos intensivos de buceo, mediciones a pie de campo y an&aacute;lisis localizados, lo que limita la frecuencia y la escala de las evaluaciones. De hecho, no hay una cifra clara de la extensi&oacute;n de posidonia. Algunos estudios hablan de 12.000 kil&oacute;metros cuadrados en aguas someras en el Mediterr&aacute;neo hace una d&eacute;cada, con una p&eacute;rdida de un 34% respecto a medio siglo antes. La cifra aumentar&iacute;a a unos 25.000 kil&oacute;metros cuadrados en zonas m&aacute;s profundas.&nbsp;El archipi&eacute;lago balear tiene un &aacute;rea ocupada por posidonia de 592.82 kil&oacute;metros cuadrados entre 0 y 35 metros de profundidad, seg&uacute;n <a href="https://www.mdpi.com/2072-4292/15/24/5748" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un estudio de 2023</a>, la gran mayor&iacute;a ubicados en Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La dificultad de registro aumenta cuando el objetivo es rastrear grandes extensiones en diferentes regiones. Un equipo de investigadores del Instituto de F&iacute;sica Interdisciplinaria y Sistemas Complejos (IFISC, CSIC-UIB) y del Centro de Estudios Avanzados de Blanes (CEAB-CSIC) ha desarrollado <a href="https://doi.org/10.1016/j.ecolind.2025.114349" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un modelo de medici&oacute;n con inteligencia artificial e im&aacute;genes por sat&eacute;lite</a> que supone un importante avance para detectar y cartografiar autom&aacute;ticamente las &aacute;reas de posidonia. La combinaci&oacute;n de estos mapas con datos f&iacute;sicos, qu&iacute;micos y biol&oacute;gicos permitir&aacute; interpretar de forma integrada la salud de los pastos marinos y establecer decisiones de conservaci&oacute;n y pol&iacute;ticas p&uacute;blicas m&aacute;s eficaces.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b570697a-90ef-49bf-a715-b67a34b5375f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El archipiélago balear es una de las zonas del Estado español que acumula mayor porcentaje de praderas de Posidonia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El archipiélago balear es una de las zonas del Estado español que acumula mayor porcentaje de praderas de Posidonia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El desaf&iacute;o de mapear un mundo oculto</strong></h2><p class="article-text">
        El sistema se basa en las llamadas 'redes neuronales convolucionales', una forma avanzada de aprendizaje profundo. Para entrenar el modelo, se usaron im&aacute;genes satelitales multiespectrales de alta resoluci&oacute;n de PlanetScope, una constelaci&oacute;n de sat&eacute;lites de observaci&oacute;n terrestre que proporciona cobertura global diaria, combinadas con datos detallados sobre h&aacute;bitats facilitados por el Govern de les Illes Balears a partir de dos estudios realizados entre 2001 y 2003 y 2017 y 2018. El conjunto cubre alrededor de 2.500 kil&oacute;metros cuadrados de litoral, incluyendo Mallorca, Menorca, Eivissa y Formentera. Para desarrollar el modelo fue necesario usar una unidad de computaci&oacute;n de alto rendimiento durante tres meses, equivalente a 120 a&ntilde;os de computaci&oacute;n en un ordenador convencional.
    </p><p class="article-text">
        El resultado plantea un marco generalizable, capaz de adaptarse a distintas condiciones ambientales y geogr&aacute;ficas, y que ofrece estimaciones confiables tanto de la distribuci&oacute;n como de la extensi&oacute;n de estos h&aacute;bitats submarinos. &ldquo;Empezamos con Mallorca y despu&eacute;s entrenamos el modelo con im&aacute;genes de las otras islas, con suelos y rocas diferentes, lo que nos ofrece confianza para extrapolarlo a otras zonas del Mediterr&aacute;neo, aunque la verificaci&oacute;n depende de la disponibilidad de cartograf&iacute;as fiables en estas &aacute;reas&rdquo;, explica Manuel Mat&iacute;as, investigador principal del equipo, integrado por &Aacute;lex Gim&eacute;nez-Romero, Tom&aacute;s Sintes, Dhafer Ferchichi y Pablo Moreno-Spiegelberg.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Empezamos con Mallorca y después entrenamos el modelo con imágenes de las otras islas, con suelos y rocas diferentes, lo que nos ofrece confianza para extrapolarlo a otras zonas del Mediterráneo, aunque la verificación depende de la disponibilidad de cartografías fiables en estas áreas</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Manuel Matías</span>
                                        <span>—</span> Investigador
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        &ldquo;Si confrontamos el estudio con otros anteriores, esos se orientan a zonas restringidas (playas, bah&iacute;as) o hacen una clasificaci&oacute;n binaria (posidonia frente a otra clase o tipolog&iacute;a), lo que aumenta la tasa de error al juntar suelos y rocas con algas y otras plantas marinas. Adem&aacute;s, nosotros usamos im&aacute;genes con alta resoluci&oacute;n espacial del orden de tres metros y ocho bandas, lo que ofrece mucha precisi&oacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala el f&iacute;sico.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Lo que distingue nuestro modelo es su robustez&rdquo;, afirma &Agrave;lex Gim&eacute;nez, investigador del IFISC. &ldquo;Incluso expuesto a condiciones ambientales desconocidas, el sistema gener&oacute; mapas fiables de la cobertura de faner&oacute;gamas marinas [plantas que cubren los fondos marinos iluminados y de poca profundidad] que concuerdan con las observaciones de campo&rdquo;, a&ntilde;ade.
    </p><p class="article-text">
        El modelo representa un salto tecnol&oacute;gico respecto a los m&eacute;todos tradicionales, permitiendo mapas detallados que pueden ser actualizados con regularidad y utilizados por cient&iacute;ficos, gestores ambientales y responsables de pol&iacute;ticas p&uacute;blicas sostenibles. Con la evaluaci&oacute;n comparativa se podr&aacute;n identificar zonas m&aacute;s vulnerables detectando se&ntilde;ales de alarma ante cambios tempranos en el ecosistema u observar medidas de restauraci&oacute;n donde est&aacute;n teniendo efectos positivos. La utilidad anticipatoria de este modelo, que adem&aacute;s es de acceso abierto, es muy relevante para una gesti&oacute;n m&aacute;s efectiva de los ecosistemas marinos.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d5d9611f-fca6-444d-81d3-f964959cea67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Gracias a esta nueva técnica será posible mapear estos bosques azules a gran escala."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Gracias a esta nueva técnica será posible mapear estos bosques azules a gran escala.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El pulm&oacute;n del Mediterr&aacute;neo</strong></h2><p class="article-text">
        Conservar las praderas marinas, entre ellas la posidonia, es crucial para la salud del planeta. Estos bosques azules pueden almacenar m&aacute;s carbono por unidad de superficie que los bosques tropicales, con la retenci&oacute;n de siete toneladas cada a&ntilde;o por hect&aacute;rea, seg&uacute;n un estudio publicado en la revista <a href="https://www.nature.com/articles/s41467-025-64667-6" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Nature Communication</em></a>, coordinado por el investigador del CEAB-CSIC &Oacute;scar Serrano. El equipo de cient&iacute;ficos ha elaborado el primer inventario mundial de este elemento qu&iacute;mico retenido por las plantas submarinas, que en su globalidad son capaces de acumular hasta 40 millones de toneladas en el planeta. La posidonia del Mediterr&aacute;neo, en concreto, almacena mucho carbono bajo el suelo marino.
    </p><p class="article-text">
        Una de las principales amenazas en la zona balear es <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/yates-embarcaciones-ilegales-destrozan-praderas-posidonia-situacion-dramatica_1_10451926.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el fondeo ilegal de barcos</a>, apunta Ali Vahlhaus, director general de la Fundaci&oacute;n Cleanwave, que integra el proyecto MedGardens, dedicado a la restauraci&oacute;n marina de bah&iacute;as poco profundas. &ldquo;Su crecimiento es muy lento, de entre dos y siete cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Es decir, cada metro cuadrado que arrastra un anclaje, tarda muchas d&eacute;cadas en regenerarse&rdquo;, puntualiza. 
    </p><p class="article-text">
        La entidad, seg&uacute;n su responsable, lidera desde Mallorca la zona de restauraci&oacute;n marina pasiva y activa m&aacute;s grande de Espa&ntilde;a. En 2023 lanzaron el primer proyecto a gran escala, que afecta a 75 hect&aacute;reas en Portocolom, y actualmente tienen dos planes piloto en Formentor y Sant Elm. Su objetivo es recuperar un total de ocho bah&iacute;as baleares hasta 2030, sumando una extensi&oacute;n de mil hect&aacute;reas.
    </p><p class="article-text">
        En el mar Mediterr&aacute;neo, cada hect&aacute;rea de posidonia cuenta, no solo como espacio f&iacute;sico, sino como pulm&oacute;n azul, banco de vida y archivo de historias ecol&oacute;gicas a&uacute;n por descifrar.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángeles Durán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/desafio-mapear-mundo-oculto-ia-cientificos-alian-salvar-posidonia_1_12886824.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 12 Jan 2026 05:01:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2170641" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2170641" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El desafío de mapear un mundo oculto: IA y científicos se alían para salvar la posidonia]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/13633c93-05e0-49de-9992-aa2f723d56da_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia,Ciencia]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[LG y la Fundación Ecomar juntan esfuerzos para replantar posidonia en el Mediterráneo: “Es el futuro del planeta”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/murcia/medio_ambiente/lg-fundacion-ecomar-juntan-esfuerzos-replantar-posidonia-mediterraneo-futuro-planeta_1_12613249.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5855f1d3-5c32-4443-b695-9ff0c22011db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="LG y la Fundación Ecomar juntan esfuerzos para replantar posidonia en el Mediterráneo: “Es el futuro del planeta”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Bajo el proyecto Acción Posidonia, cofinanciado con fondos europeos, se ha repoblado en la costa de Cartagena una hectárea de una especie vegetal capital en el equilibrio climático, arrasada en los últimos tiempos por la acción humana. En la raíz de la iniciativa se encuentra el vivero de especies marinas de Portmán, dirigido por el MITECO</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Este es el sitio m&aacute;s adecuado de toda la costa de Cartagena para replantar la posidonia oce&aacute;nica. Por la profundidad, que es de unos doce metros, por la abundante luz del sol que llega al fondo, con el agua tan limpia. Y porque todo lo que est&aacute; sufriendo esta especie, que es mucho, se ve aqu&iacute; representado&rdquo;. Gast&oacute;n Cedrone, responsable de proyectos cient&iacute;ficos de la Fundaci&oacute;n Ecomar, se asoma a la banda de una z&oacute;diac cerca de la playa de Fatares, en la monta&ntilde;osa costa oeste de Cartagena. Forma parte de una expedici&oacute;n en mar abierto de Acci&oacute;n Posidonia, un proyecto avalado por el Ministerio para la Transici&oacute;n Ecol&oacute;gica y el Reto Demogr&aacute;fico (MITECO) e impulsado por la propia fundaci&oacute;n, por Redeia y por LG Electronics Espa&ntilde;a que busca repoblar la posidonia en el Mediterr&aacute;neo. En el &uacute;ltimo a&ntilde;o, la iniciativa se ha convertido en un perfecto ejemplo de cooperaci&oacute;n entre entidades p&uacute;blicas y privadas para mejorar el medio ambiente.
    </p><p class="article-text">
        En el suelo marino, en este punto exacto, que deber&iacute;a ser, se&ntilde;ala Cedrone, &ldquo;un para&iacute;so de vida marina&rdquo;, lo que hay son calvas de arena y trazos d&eacute;biles de posidonia que se entremezclan con la nada absoluta, con un desierto. Apenas circulan peces porque tienen poco de lo que alimentarse. Todo est&aacute; conectado. &ldquo;Las embarcaciones que pasan por aqu&iacute;, las anclas que sueltan para fondear, la pesca de arrastre. Esas pr&aacute;cticas est&aacute;n acabando con esta especie aqu&iacute; y en todo el Mediterr&aacute;neo. Es paradigm&aacute;tico: un suelo que ha tardado d&eacute;cadas y d&eacute;cadas en conformarse, como si fuera un bosque, puede ser arrasado en cuesti&oacute;n de segundos, con unas consecuencias nefastas&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a973137b-54b6-48ef-8d11-cbb07b8c128b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a973137b-54b6-48ef-8d11-cbb07b8c128b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a973137b-54b6-48ef-8d11-cbb07b8c128b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a973137b-54b6-48ef-8d11-cbb07b8c128b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a973137b-54b6-48ef-8d11-cbb07b8c128b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a973137b-54b6-48ef-8d11-cbb07b8c128b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a973137b-54b6-48ef-8d11-cbb07b8c128b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos buzos delimitan en el suelo marino los espacios donde se colocarán las plántulas."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos buzos delimitan en el suelo marino los espacios donde se colocarán las plántulas.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Acci&oacute;n Posidonia, que dispone de un presupuesto total de un mill&oacute;n de euros, est&aacute; cofinanciado, al 70%, por el Fondo Europeo Mar&iacute;timo de Pesca y Acuicultura (FEMPA) de la UE, y cuenta asimismo con la participaci&oacute;n de instituciones como la Federaci&oacute;n Espa&ntilde;ola de Actividades Subacu&aacute;ticas (FEDAS), el Instituto Mediterr&aacute;neo de Estudios Avanzados (IMEDEA) y la Federaci&oacute;n Nacional de Cofrad&iacute;as de Pescadores (FNCP).
    </p><h2 class="article-text">Una hect&aacute;rea de posidonia, diez de bosque amaz&oacute;nico</h2><p class="article-text">
        Alrededor de Gast&oacute;n Cedrone, en este enclave estrat&eacute;gico del litoral peninsular, un equipo de cinco buzos se tira al agua sosteniendo, cada uno, un cuadrado dividido en 25 celdas exactas. En solo media hora de buceo van a replantar 100 pl&aacute;ntulas de posidonia en el suelo devastado por la acci&oacute;n humana. Acci&oacute;n Posidonia ha repoblado ya tres hect&aacute;reas de fondo marino en la costa mediterr&aacute;nea entre Cartagena, Calpe, Pollen&ccedil;a y Tossa de Mar. En esta especie vegetal, el proyecto y sus miembros lo ponen constantemente en valor, se encuentra el porvenir del equilibrio ecol&oacute;gico del planeta. Tan solo una hect&aacute;rea de posidonia puede absorber tanto CO2 como diez hect&aacute;reas de bosque amaz&oacute;nico.
    </p><p class="article-text">
        En la propia agua del mar, en la que ya se sumergen los buzos para depositar una planta en cada celda, es f&aacute;cil percibir la otra gran amenaza de la especie: el cambio clim&aacute;tico. A las puertas del oto&ntilde;o, su temperatura media ronda los 26 grados. Es una cifra bastante m&aacute;s alta de lo habitual en esta &eacute;poca del a&ntilde;o. &ldquo;El proceso de plantaci&oacute;n&rdquo;, relata Cedrone, &ldquo;es algo m&aacute;gico&rdquo;. &ldquo;Es como conformar un bosque invisible que nadie ve. Las ra&iacute;ces que enterramos en la arena se asientan, aunque no se aprecie, sobre una capa de sustrato natural que puede tener cientos de a&ntilde;os, con restos de plantas muertas de otras &eacute;pocas&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba8416b0-815e-40fd-9fb5-43730d5bd21c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba8416b0-815e-40fd-9fb5-43730d5bd21c_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba8416b0-815e-40fd-9fb5-43730d5bd21c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba8416b0-815e-40fd-9fb5-43730d5bd21c_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba8416b0-815e-40fd-9fb5-43730d5bd21c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ba8416b0-815e-40fd-9fb5-43730d5bd21c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ba8416b0-815e-40fd-9fb5-43730d5bd21c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una pradera de posidonia oceánica replantada por Acción Posidonia."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una pradera de posidonia oceánica replantada por Acción Posidonia.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Abajo, a 12 metros de profundidad, el tiempo y la vida transcurren mucho m&aacute;s lentos, con esa sugesti&oacute;n parad&oacute;jica de azar y planificaci&oacute;n que solo existe en la naturaleza. Las pl&aacute;ntulas crecer&aacute;n a un ritmo de dos cent&iacute;metros al a&ntilde;o. Se ir&aacute;n poco a poco coloreando de verde, favorecidas por la luz del sol que traspasa el agua. Esta zona, tan mermada, ir&aacute; con el tiempo transform&aacute;ndose en ese para&iacute;so que un d&iacute;a comenz&oacute; a perderse. Eso es la posidonia oce&aacute;nica: un pulm&oacute;n de ox&iacute;geno; una barrera natural que amortigua la fuerza de las olas y evita la erosi&oacute;n; un refugio donde conviven cientos de especies animales; un vergel que retiene el carbono con una eficacia que no existe en la superficie terrestre.
    </p><h2 class="article-text">Colaboraci&oacute;n p&uacute;blico-privada</h2><p class="article-text">
        El reto, al principio ut&oacute;pico, en el que se embarcaron LG Electronics y la Fundaci&oacute;n Ecomar con Acci&oacute;n Posidonia, contando con el apoyo del MITECO, de Europa, de las federaciones, las asociaciones en defensa del Mediterr&aacute;neo y Redeia, es el ejemplo perfecto de c&oacute;mo la uni&oacute;n de esfuerzos multiplica resultados. El progreso solo tiene sentido si es compartido. &Eacute;se era el objetivo de la multinacional electr&oacute;nica: aunar a sociedad civil, voluntarios y administraciones p&uacute;blicas con la fuerza econ&oacute;mica y las ganas de cambiar el mundo del sector privado. Todo, siempre, con el conocimiento cient&iacute;fico en la base.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Esta sinergia acelera la restauraci&oacute;n de las praderas marinas, trata de sensibilizar a la ciudadan&iacute;a y genera un impacto positivo y, sobre todo, duradero. &ldquo;Somos conscientes de que el cambio clim&aacute;tico va mucho m&aacute;s r&aacute;pido de lo que parece. Si la gente supiera lo importante que es la posidonia no habr&iacute;a que estar protegi&eacute;ndola. Cada vez que se arrastra del suelo se eliminan 40 a&ntilde;os de evoluci&oacute;n. Todo lo que hace esta planta es beneficioso para el medio ambiente&rdquo;, asevera Jaime de Jara&iacute;z, CEO de LG en Espa&ntilde;a.
    </p><p class="article-text">
        La empresa enmarca Acci&oacute;n Posidonia dentro de su programa Smart Green Seas con una raz&oacute;n de ser clara. &ldquo;Nosotros pensamos que hay dos tipos de sostenibilidad&rdquo;, prosigue de Jara&iacute;z. &ldquo;La sostenibilidad 1.0, que consiste en que cada persona reduzca por s&iacute; misma su impacto en el planeta, y la 2.0, que es la acci&oacute;n real por regenerar ecosistemas, con la ayuda inestimable de la ciencia&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        De crear conciencia social se encarga la Fundaci&oacute;n Ecomar, liderada por la doble campeona ol&iacute;mpica de vela Theresa Zabell. Ella tambi&eacute;n se ha sumergido en la costa de Cartagena para replantar posidonia. Zabell dice que la clave est&aacute; en formar, en compartir el conocimiento. Ecomar realiza un programa integral que combina actividades educativas para ni&ntilde;os en colegios con sesiones divulgativas y talleres con pescadores.
    </p><h2 class="article-text">El laboratorio de posidonia del MITECO</h2><p class="article-text">
        Bordeando la costa, a 20 kil&oacute;metros de Cartagena, en Portm&aacute;n (La Uni&oacute;n), el MITECO habilit&oacute; en 2021 el vivero donde han germinado todas las pl&aacute;ntulas de posidonia que se han depositado bajo la arena en la playa de Fatares. Su ejecuci&oacute;n est&aacute; a cargo del grupo Tragsa.
    </p><p class="article-text">
        En este espacio, que es un laberinto ordenado de acuarios de agua fr&iacute;a y arena limpia y una balsa de nueve metros c&uacute;bicos con una toma directa de agua del mar, la posidonia oce&aacute;nica crece ritmo pausado y los cient&iacute;ficos, entre los cuales colaboran investigadores de la Universidad de Murcia, experimentan con ella. Esta infraestructura se trasladar&aacute; pr&oacute;ximamente a la localidad de &Aacute;guilas, cuenta Inmaculada Ram&iacute;rez, directora de la Oficina T&eacute;cnica del Mar Menor, dependiente del MITECO, para conformar el Centro de Conservaci&oacute;n y Recuperaci&oacute;n de Especies Marinas. &ldquo;La acci&oacute;n aqu&iacute; est&aacute; alineada con el Pacto de Estado Frente a la Emergencia Clim&aacute;tica. Todo por estos bosques de posidonia, que son tan importantes para conseguir la recuperaci&oacute;n del Mediterr&aacute;neo&rdquo;, asevera.
    </p><h2 class="article-text">Una cadena de montaje de varios meses</h2><p class="article-text">
        Entre los acuarios en los que germinan y nacen las plantas, Sergio L&oacute;pez, responsable del vivero, explica que, para llegar a este punto, hace falta una extensa cadena de montaje que se prolonga durante largos meses. Bajo las hojas verdes hay larvas diminutas de langostino que nadan y buscan refugio entre los grumos de arena. Habitan en un ecosistema artificial que simula milim&eacute;tricamente el fondo marino. &ldquo;Dentro de una pradera real, en el mar, hay crust&aacute;ceos, peces, estrellas de mar, especies microsc&oacute;picas&rdquo;, enumera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e85f814e-8393-4e79-8082-2c46f1713ea1_16-9-aspect-ratio_50p_1126105.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e85f814e-8393-4e79-8082-2c46f1713ea1_16-9-aspect-ratio_50p_1126105.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e85f814e-8393-4e79-8082-2c46f1713ea1_16-9-aspect-ratio_75p_1126105.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e85f814e-8393-4e79-8082-2c46f1713ea1_16-9-aspect-ratio_75p_1126105.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e85f814e-8393-4e79-8082-2c46f1713ea1_16-9-aspect-ratio_default_1126105.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e85f814e-8393-4e79-8082-2c46f1713ea1_16-9-aspect-ratio_default_1126105.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e85f814e-8393-4e79-8082-2c46f1713ea1_16-9-aspect-ratio_default_1126105.jpg"
                    alt="Vivero de Portmán"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vivero de Portmán                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La cadena de montaje comienza a partir del mes de febrero, en las costas de la Regi&oacute;n de Murcia, Almer&iacute;a y Alicante, con campa&ntilde;as de recogida de los frutos maduros que la posidonia suelta durante su ciclo vital y que acaban, con las corrientes, en tierra firme. Con cuidado se extraen de ellos las semillas y estas, acto seguido, son transportadas al vivero de Portm&aacute;n y son reintroducidas en los acuarios.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La &uacute;ltima fase, y la de mayor importancia, consiste en buscar el lugar id&oacute;neo, en mar abierto, para replantar la especie. Las primeras posidonias criadas en este vivero, un total de 1.000, fueron llevadas a la bah&iacute;a de Mazarr&oacute;n en agosto de 2022. Ese n&uacute;mero ha ido creciendo exponencialmente desde entonces. Sergio L&oacute;pez sit&uacute;a la cifra de semillas recolectadas en 2023 en 30.000. En 2024, prosigue, 60.000. El 60% de los ejemplares replantados logra sobrevivir. Un proyecto pionero de Redeia para impulsar la repoblaci&oacute;n de la planta sirvi&oacute; de inspiraci&oacute;n para lo que en la actualidad hace Acci&oacute;n Posidonia. &ldquo;Aqu&iacute; aprendemos con el error, con la experiencia. El proceso de germinaci&oacute;n de cada planta en el vivero dura unos cuatro meses, hasta que las ra&iacute;ces son lo suficientemente fuertes como para llevarlas al mar. Entonces ocurre el traslado, el buceo, el mimo que se le pone a cada una&rdquo;, describe.
    </p><p class="article-text">
        Pero la ciencia siempre tiene colocado el punto de mira en el futuro. &ldquo;Ahora se puede decir que trabajamos a peque&ntilde;a escala&rdquo;, explica el responsable. &ldquo;Lo ideal, dentro de unos a&ntilde;os, ser&iacute;a colocar las balsas junto al mismo mar, y germinar ah&iacute; las semillas, r&aacute;pido, con agua limpia entrando de forma constante&rdquo;. Se trata, contin&uacute;a, de encontrar la forma natural de replantar la especie en todo el pa&iacute;s. Por ahora, Acci&oacute;n Posidonia ha comenzado con tres hect&aacute;reas gracias a la labor de entidades como la Fundaci&oacute;n Ecomar o compa&ntilde;&iacute;as como LG Electronics Espa&ntilde;a. &ldquo;Dentro de un tiempo se tendr&aacute; tanta experiencia, tanto inter&eacute;s en repoblar la posidonia, que todo ser&aacute; m&aacute;s f&aacute;cil. Por ah&iacute; pasa parte del futuro del planeta&rdquo;, concluye Sergio L&oacute;pez.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Álvaro García Sánchez]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/murcia/medio_ambiente/lg-fundacion-ecomar-juntan-esfuerzos-replantar-posidonia-mediterraneo-futuro-planeta_1_12613249.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Sep 2025 04:01:33 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5855f1d3-5c32-4443-b695-9ff0c22011db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="520764" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5855f1d3-5c32-4443-b695-9ff0c22011db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="520764" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[LG y la Fundación Ecomar juntan esfuerzos para replantar posidonia en el Mediterráneo: “Es el futuro del planeta”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5855f1d3-5c32-4443-b695-9ff0c22011db_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Región de Murcia,Cartagena,Posidonia,Mediterráneo,Cambio climático]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fondejos il·legals i patrons 'pirata' destrossen les prades submarines d'una llacuna de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fondejos-il-legals-i-patrons-pirata-destrossen-les-prades-submarines-d-llacuna-formentera_1_12550102.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" width="1200" height="675" alt="Fondejos il·legals i patrons &#039;pirata&#039; destrossen les prades submarines d&#039;una llacuna de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha inspeccionat 75 embarcacions fondejades en s'Estany des Peix, un dels punts del Parc Natural de Ses Salines, que sofreix la pressió turística</p><p class="subtitle">Un batec ocult en l'escull: dos models revelen com creixen i resisteixen els corals davant la crisi climàtica</p></div><p class="article-text">
        L'activitat en s'Estany des Peix, un dels paratges naturals la conservaci&oacute; dels quals genera m&eacute;s pol&egrave;mica a Formentera, &eacute;s incessant si es t&eacute; en compte la seva categoria d'espai protegit i la necessitat que no hi hagi en ell cap mena d'activitat perjudicial per al medi ambient. La venda il&middot;legal de begudes i les activitats n&agrave;utiques sense llic&egrave;ncia s&oacute;n les n&egrave;mesis de la salut ambiental de la llacuna, que pertany al Parc Natural de Ses Salines, incl&ograve;s des de 2006 en la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Inter&egrave;s Comunitari (LIC) i Zona Especial de Protecci&oacute; d'Ocells (ZEPA).
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ha realitzat en les &uacute;ltimes setmanes 75 inspeccions a embarcacions fondejades que, en el cas de les barques no autoritzades, podrien acabar en expedients sancionadors. Durant el control, la instituci&oacute; ha aixecat sis actes i obert els corresponents expedients sancionadors a vaixells que usaven una boia o un punt del pantal&agrave; sense estar autoritzades. A aquests controls en la zona d'alt valor ecol&ograve;gic s'han sumat a m&eacute;s, en l'&uacute;ltima setmana, una inspecci&oacute; de la Gu&agrave;rdia Civil &mdash;que es va saldar amb altres vuit expedients sancionadors&mdash; i una altra del Govern.
    </p><p class="article-text">
        Les multes, no obstant aix&ograve;, no es podran aplicar fins que el Reglament de s&rsquo;Estany des Peix aprovat en 2022 &mdash;que estableix que nom&eacute;s un m&agrave;xim de 285 embarcacions tenen perm&egrave;s amarrar en l'espai natural&mdash; s'aprovi definitivament, segons ha explicat la consellera insular i vicepresidenta primera del Consell de Formentera, Ver&oacute;nica Castell&oacute;. La representant ha criticat que, des que es va aprovar la normativa (es va aprovar inicialment, per&ograve; encara no &eacute;s definitiva), no hi ha hagut &ldquo;accions contundents&rdquo; contra els infractors i ha detallat, en declaracions a R&agrave;dio Illa, que a partir d'ara s'intentar&agrave; sancionar aplicant altres normatives del Consell. Castell&oacute;, amb qui ha intentat posar-se en contacte sense &egrave;xit elDiario.es, tamb&eacute; ha recordat que l'&uacute;s de morts il&middot;legals en la llacuna no sols suposa una infracci&oacute;, sin&oacute; tamb&eacute; un &ldquo;perill per a la biodiversitat marina&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        S'Estany des Peix ha estat durant anys l'epicentre d'un pols continu entre administracions, empreses i usuaris pel control del fondeig i les activitats n&agrave;utiques. Dos anys m&eacute;s tard que s'aprov&eacute;s el reglament, a l'agost de 2024, el fondeig en aquest &agrave;mbit natural va passar de &ldquo;lliure condicionat&rdquo; a &ldquo;regulat&rdquo;, despr&eacute;s d'un acord entre el Consell de Formentera i la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural per a modificar el Pla Rector d'&Uacute;s i Gesti&oacute; (PRUG). Un canvi que, no obstant aix&ograve;, encara no s'ha concretat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La llacuna està inclosa en la Xarxa Natura 2000 d&#039;espais naturals protegits."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La llacuna està inclosa en la Xarxa Natura 2000 d&#039;espais naturals protegits.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Abans, l'any 2020, s'havia creat la Comissi&oacute; de Seguiment de l'estany per a ordenar i regular el fondeig en l'espai natural. Arran d'aquest conveni, el Consell va passar a ser l'encarregat de la regulaci&oacute; de fondejos i va elaborar, en col&middot;laboraci&oacute; amb els usuaris recreatius de la llacuna, l'actual reglament d'&uacute;s, que entre altres coses estableix els requisits m&iacute;nims per a accedir a un amarrament.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, la Conselleria de Medi Ambient va assumir el seguiment i el control dels efectes de les instal&middot;lacions en la flora i la fauna i l'entorn mediambiental en general de la zona. Aix&iacute; com, en el cas que fos necessari, l'execuci&oacute; de projectes de recuperaci&oacute; i conservaci&oacute; dels h&agrave;bitats vinculats a s&rsquo;Estany, va informar en el seu moment el Govern.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_50p_1124276.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_50p_1124276.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_75p_1124276.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_75p_1124276.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_default_1124276.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_default_1124276.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_default_1124276.jpg"
                    alt="La normativa de fondeig segons el reglament actual."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La normativa de fondeig segons el reglament actual.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Focus d'activitats n&agrave;utiques il&middot;legals</strong></h2><p class="article-text">
        Aquestes mesures per part de l'administraci&oacute; han perseguit, des de la seva posada en marxa, l'eliminaci&oacute; de qualsevol possibilitat de dur a terme serveis no regulats a s&rsquo;Estany. Una cosa que fins ara no s'ha aconseguit. Els agents de Medi Ambient van aixecar el juliol passat nou actes de den&uacute;ncia contra operadors de x&agrave;rter n&agrave;utic que duen a terme els seus serveis sense l'autoritzaci&oacute; de Costes necess&agrave;ria per a operar en l'espai natural, com va publicar R&agrave;dio Illa.
    </p><p class="article-text">
        No era la primera vegada que alguns d'ells eren sancionats, sin&oacute; que a principis d'estiu ja s'havien enfrontat a altres multes per les seves actuacions il&middot;legals, amb les quals han continuat al llarg de la temporada tur&iacute;stica. Pel que sembla, el seu modus operandi &eacute;s citar els clients en la rampa d'acc&eacute;s a la mar, on una embarcaci&oacute; recull a les persones que tenen la reserva i les trasllada a un altre vaixell fondejat una mica m&eacute;s lluny i que &eacute;s el que realment ha llogat l'usuari. D'aquesta manera, continuen amb les activitats econ&ograve;miques a l'entorn del parc natural, que en teoria est&agrave; estrictament protegit.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Els infractors citen als clients en la rampa d&#039;accés a la mar, on una embarcació els recull i els trasllada a un altre banc fondejat més lluny, que és el que realment han llogat. Això està prohibit perquè és un parc natural</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        D'altra banda, l'excusa dels encarregats de llogar aquests charters enfront de les inspeccions de les autoritats &eacute;s que els clients s&oacute;n amics o coneguts seus. Utilitzen, a m&eacute;s, algunes de les rampes de la llacuna &mdash;actualment hi ha dues i est&agrave; prevista una tercera&mdash; per a carregar i descarregar equipament n&agrave;utic destinat a practicar esports aqu&agrave;tics, com a moto aqu&agrave;tica o paddle surf, a bord de les embarcacions que es lloguen, fondejades a unes quantes milles de la costa. &Eacute;s a dir, que les infraestructures, situades en el Domini P&uacute;blic Mar&iacute;tim-Terrestre, s'usen amb &agrave;nim de lucre sense comptar amb l'autoritzaci&oacute; corresponent, segons han assegurat els agents de Medi Ambient del Govern en diverses ocasions.
    </p><p class="article-text">
        Tamb&eacute; hi ha venedors ambulants en alta mar, l'activitat dels quals ha proliferat durant aquesta temporada tur&iacute;stica a les Piti&uuml;ses, que utilitzen s&rsquo;Estany com a punt d'amarrament, segons han denunciat p&uacute;blicament alguns empresaris que s&iacute; que paguen el servei complint amb la perman&egrave;ncia m&iacute;nima anual de nou mesos establerta en la regulaci&oacute;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">També hi ha venedors ambulants en alta mar, l&#039;activitat dels quals ha proliferat durant aquesta temporada turística a les Pitiüses, que utilitzen s’Estany com a punt d&#039;amarrament</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Només 285 embarcacions amb permís poden amarrar i fondejar a s&#039;Estany, tal com estableix la Regulació"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Només 285 embarcacions amb permís poden amarrar i fondejar a s&#039;Estany, tal com estableix la Regulació                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Fer complir el reglament</strong></h2><p class="article-text">
        Els usuaris de s&rsquo;Estany des Peix han lamentat que desenes d'embarcacions sense autoritzaci&oacute; naveguin a pler per la llacuna i han reclamat a les institucions que facin complir el reglament aprovat pel Consell. Tamb&eacute; han criticat que hi hagi amarraments desaprofitats i que encara no s'hagi efectuat l'assignaci&oacute; definitiva de les 285 places en les 207 boies de baix impacte i en els 78 pantalans, com ha publicat aquests dies R&agrave;dio Illa.
    </p><p class="article-text">
        Els usuaris recreatius de l'espai natural, que s'unificaven abans en el Club de Pescadors de s&rsquo;Estany (fundat l'any 1996), van decidir el mar&ccedil; passat reprendre la seva activitat despr&eacute;s d'anys de paralitzaci&oacute;. Una de les decisions que van prendre va ser canviar el nom del col&middot;lectiu a Associaci&oacute; d&rsquo;Usuaris Recreatius de s&rsquo;Estany des Peix per a representar millor el seu &agrave;mbit d'actuaci&oacute;, que s'est&eacute;n tamb&eacute; a les causes que involucren al Port de la Savina.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, en el passat ple d'abril, el partit en l'oposici&oacute; Gent x Formentera ja va instar el Govern balear i al Consell de Formentera a fer complir el reglament i a impedir la impunitat dels quals treuen r&egrave;dit a activitats econ&ograve;miques il&middot;legals. A m&eacute;s, l'oposici&oacute; va sol&middot;licitar al Consell que deman&eacute;s un informe t&egrave;cnic a la Conselleria de la Mar i del Cicle de l'Aigua del Govern en relaci&oacute; amb la capacitat de c&agrave;rrega de la llacuna.
    </p><p class="article-text">
        El mateix partit pol&iacute;tic va mostrar fa un any el seu &ldquo;total rebuig&rdquo; a licitar la gesti&oacute; dels amarraments en l'espai natural, una proposta feta pel llavors president Lloren&ccedil; C&oacute;rdoba. Contradient la iniciativa de C&ograve;rdova, GxF va defensar que la millor opci&oacute; per a la conservaci&oacute; de s&rsquo;Estany i garantir l'acc&eacute;s a la mar als 285 autoritzats era &ldquo;mantenir la gesti&oacute; p&uacute;blica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="L&#039;àrea natural, plena de barques amarrades a les boies ecològiques disposades a l&#039;aigua"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                L&#039;àrea natural, plena de barques amarrades a les boies ecològiques disposades a l&#039;aigua                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Refor&ccedil;ar la vigil&agrave;ncia</strong></h2><p class="article-text">
        Xisco Sobrado, representant de l'&agrave;rea marina del GEN-GOB, ha recordat que la regulaci&oacute; en s&rsquo;Estany es va fer per a protegir les plantes marines sobre les quals, tant l'ancora com les cadenes de les embarcacions, tenen un impacte molt &ldquo;evident&rdquo;, ha recalcat el portaveu mediambiental. Encara que no hi ha una gran pres&egrave;ncia de Posidonia oceanica, l'esp&egrave;cie m&eacute;s protegida de Balears i la m&eacute;s sensible als fondejos, s&iacute; que hi ha unes altres, com la Cymodocea nodosa, que malgrat tenir una capacitat de regeneraci&oacute; molt m&eacute;s r&agrave;pida que la Posidonia, es veu igualment afectada.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Els fondejos il·legals i patrons &#039;pirata&#039; són un dels principals problemes de la llacuna, que requereix més vigilància per part de Medi Ambient"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Els fondejos il·legals i patrons &#039;pirata&#039; són un dels principals problemes de la llacuna, que requereix més vigilància per part de Medi Ambient                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre aquesta esp&egrave;cie, el Decret 132/2005, del 23 de desembre, mitjan&ccedil;ant el qual s'aprova el PRUG del Parc Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera, estableix que les ancores i les cadenes &ldquo;no han de fixar-se mai&rdquo;. Tampoc sobre les comunitats de <em>Caulerpa prolifera</em> ni <em>Zostera noltii</em>. El mateix decret contempla que, a causa del grau de &ldquo;singularitat, raresa i vulnerabilitat&rdquo; d'aquestes prades submarines, fa falta delimitar el sector sud de la llacuna amb la finalitat d'evitar el fondeig. A m&eacute;s, la norma jur&iacute;dica inclou la protecci&oacute; de les formacions superficials de Posidonia oceanica en la boca de s&rsquo;Estany.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Evidentment, si existeix una activitat sense control, les esp&egrave;cies sofreixen i el fons mar&iacute; s'espatlla. Hauria d'existir vigil&agrave;ncia perqu&egrave; aquestes pr&agrave;ctiques no succe&iuml;ssin&rdquo;, determina el representant mediambiental. Des del GEN-GOB han impulsat &uacute;ltimament diferents campanyes per a prevenir el mal a les plantes marines i, per part seva, el Parc Natural est&agrave; en contacte amb altres organitzacions mediambientals per a donar veu d'alerta sempre que es duguin a terme actuacions irresponsables. Sobrado afegeix, finalment, que el tema de la vigil&agrave;ncia &ldquo;&eacute;s molt important&rdquo; i reivindica la incorporaci&oacute; de m&eacute;s agents mediambientals a les Piti&uuml;ses per a poder fer-la efectiva i es puguin sancionar aquestes infraccions.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/fondejos-il-legals-i-patrons-pirata-destrossen-les-prades-submarines-d-llacuna-formentera_1_12550102.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Aug 2025 08:24:46 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" length="368684" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" type="image/jpeg" fileSize="368684" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fondejos il·legals i patrons 'pirata' destrossen les prades submarines d'una llacuna de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Formentera,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Fondeos ilegales y patrones 'pirata' destrozan las praderas submarinas de una laguna de Formentera]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fondeos-ilegales-patrones-pirata-destrozan-praderas-submarinas-laguna-formentera_1_12547880.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" width="1200" height="675" alt="Fondeos ilegales y patrones &#039;pirata&#039; destrozan las praderas submarinas de una laguna de Formentera"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha inspeccionado a 75 embarcaciones fondeadas en s'Estany des Peix, uno de los puntos del Parque Natural de Ses Salines, que sufre la presión turística</p><p class="subtitle">Un latido oculto en el arrecife: dos modelos revelan cómo crecen y resisten los corales ante la crisis climática</p></div><p class="article-text">
        La actividad en s'Estany des Peix, uno de los parajes naturales cuya conservaci&oacute;n genera m&aacute;s pol&eacute;mica en Formentera, es incesante si se tiene en cuenta su categor&iacute;a de espacio protegido y la necesidad de que no haya en &eacute;l ning&uacute;n tipo de actividad perjudicial para el medio ambiente. La venta ilegal de bebidas y las actividades n&aacute;uticas sin licencia son las n&eacute;mesis de la salud ambiental de la laguna, que pertenece al Parque Natural de Ses Salines, incluido desde 2006 en la Xarxa Natura 2000 como Lugar de Inter&eacute;s Comunitario (LIC) y Zona Especial de Protecci&oacute;n de Aves (ZEPA).
    </p><p class="article-text">
        El Consell Insular ha realizado en las &uacute;ltimas semanas 75 inspecciones a embarcaciones fondeadas que, en el caso de las barcas no autorizadas, podr&iacute;an acabar en expedientes sancionadores. Durante el control, la instituci&oacute;n ha levantado seis actas y abierto los correspondientes expedientes sancionadores a barcos que usaban una boya o un punto del pantal&aacute;n sin estar autorizadas. A estos controles en la zona de alto valor ecol&oacute;gico se han sumado adem&aacute;s, en la &uacute;ltima semana, una inspecci&oacute;n de la Guardia Civil &mdash;que se sald&oacute; con otros ocho expedientes sancionadores&mdash; y otra del Govern.
    </p><p class="article-text">
        Las multas, sin embargo, no se podr&aacute;n aplicar hasta que el <a href="https://www.consellinsulardeformentera.cat/images/stories/descarregues/mediambient/Reglament_sEstany_des_peix/PROJECTE_REGLAMENT_ESTANY_FINAL.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Reglament de s&rsquo;Estany des Peix aprobado en 2022</a> &mdash;que establece que s&oacute;lo un m&aacute;ximo de 285 embarcaciones tienen permitido amarrar en el espacio natural&mdash; se apruebe definitivamente, seg&uacute;n ha explicado la consellera insular y vicepresidenta primera del Consell de Formentera, Ver&oacute;nica Castell&oacute;. La representante ha criticado que, desde que se aprob&oacute; la normativa (se aprob&oacute; inicialmente, pero a&uacute;n no es definitiva), no ha habido &ldquo;acciones contundentes&rdquo; contra los infractores y ha detallado, <a href="https://www.radioillaformentera.cat/estany-des-peix-no-es-tracta-nomes-daixecar-actes-shan-de-tramitar-i-fer-la-proposta-sancionadora/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">en declaraciones a R&agrave;dio Illa</a>, que a partir de ahora se va a intentar sancionar aplicando otras normativas del Consell. Castell&oacute;, con quien ha intentado ponerse en contacto sin &eacute;xito elDiario.es, tambi&eacute;n ha recordado que el uso de muertos ilegales en la laguna no s&oacute;lo supone una infracci&oacute;n, sino tambi&eacute;n un &ldquo;peligro para la biodiversidad marina&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        S'Estany des Peix ha sido durante a&ntilde;os el epicentro de un pulso continuo entre administraciones, empresas y usuarios por el control del fondeo y las actividades n&aacute;uticas. Dos a&ntilde;os m&aacute;s tarde de que se aprobara el reglamento, en agosto de 2024, el fondeo en este &aacute;mbito natural pas&oacute; de &ldquo;libre condicionado&rdquo; a &ldquo;regulado&rdquo;, despu&eacute;s de un acuerdo entre el Consell de Formentera y la conselleria de Agricultura, Pesca i Medi Natural para modificar el <a href="https://boib.caib.es//pdf/2005196/mp31.pdf" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Plan Rector de Uso y Gesti&oacute;n (PRUG)</a>. Un cambio que, sin embargo, todav&iacute;a no se ha concretado.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/88b66f89-c2da-4777-bdab-72a50770988e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="La laguna formenterense está incluida en la Xarxa Natura 2000 de espacios naturales protegidos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La laguna formenterense está incluida en la Xarxa Natura 2000 de espacios naturales protegidos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Antes, en el a&ntilde;o 2020, se hab&iacute;a creado la Comisi&oacute;n de Seguimiento del estanque para ordenar y regular el fondeo en el espacio natural. A ra&iacute;z de este convenio, el Consell pas&oacute; a ser el encargado de la regulaci&oacute;n de fondeos y elabor&oacute;, en colaboraci&oacute;n con los usuarios recreativos de la laguna, el actual reglamento de uso, que entre otras cosas establece los requisitos m&iacute;nimos para acceder a un amarre. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, la Conselleria de Medi Ambient asumi&oacute; el seguimiento y el control de los efectos de las instalaciones en la flora y la fauna y el entorno medioambiental en general de la zona. As&iacute; como, en el caso de que fuera necesario, la ejecuci&oacute;n de proyectos de recuperaci&oacute;n y conservaci&oacute;n de los h&aacute;bitats vinculados a s&rsquo;Estany, inform&oacute; en su momento el Govern.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_50p_1124276.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_50p_1124276.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_75p_1124276.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_75p_1124276.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_default_1124276.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_default_1124276.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b5cefd00-9e70-4aea-928e-096617dbc671_source-aspect-ratio_default_1124276.jpg"
                    alt="La normativa de fondeo de la laguna según el reglamento actual."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                La normativa de fondeo de la laguna según el reglamento actual.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Foco de actividades n&aacute;uticas ilegales</strong></h2><p class="article-text">
        Estas medidas por parte de la administraci&oacute;n han perseguido, desde su puesta en marcha, la eliminaci&oacute;n de cualquier posibilidad de llevar a cabo servicios no regulados en s&rsquo;Estany. Algo que hasta ahora no se ha conseguido. Los agentes de Medio Ambiente levantaron el pasado julio nueve actas de denuncia contra operadores de ch&aacute;rter n&aacute;utico que llevan a cabo sus servicios sin la autorizaci&oacute;n de Costas necesaria para operar en el espacio natural, <a href="https://www.radioillaformentera.cat/lestany-des-peix-focus-dactivitats-nautiques-no-autoritzades/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; R&agrave;dio Illa.</a>
    </p><p class="article-text">
        No era la primera vez que algunos de ellos eran sancionados, sino que a principios de verano ya se hab&iacute;an enfrentado a otras multas por sus actuaciones ilegales, con las que han continuado a lo largo de la temporada tur&iacute;stica. Al parecer, su <em>modus operandi</em> es citar los clientes en la rampa de acceso al mar, donde una embarcaci&oacute;n recoge a las personas que tienen la reserva y las traslada a otro barco fondeado un poco m&aacute;s lejos y que es el que realmente ha alquilado el usuario. De este modo, contin&uacute;an con las actividades econ&oacute;micas en el entorno del parque natural, que en teor&iacute;a est&aacute; estrictamente protegido.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Los infractores citan a los clientes en la rampa de acceso al mar, donde una embarcación les recoge y les traslada a otro banco fondeado más lejos, que es el que realmente han alquilado. Esto está prohibido porque es un parque natural</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Por otro lado, la excusa de los encargados de alquilar estos charters frente a las inspecciones de las autoridades es que los clientes son amigos o conocidos suyos. Utilizan, adem&aacute;s, algunas de las rampas de la laguna &mdash;actualmente hay dos y est&aacute; prevista una tercera&mdash; para cargar y descargar equipaci&oacute;n n&aacute;utica destinada a practicar deportes acu&aacute;ticos, como<em> jet ski</em> o <em>paddle surf</em>, a bordo de las embarcaciones que se alquilan, fondeadas a unas cuantas millas de la costa. Es decir, que las infraestructuras, ubicadas en el Dominio P&uacute;blico Mar&iacute;timo-Terrestre, se usan con &aacute;nimo de lucro sin contar con la autorizaci&oacute;n correspondiente, seg&uacute;n han asegurado los agentes de Medi Ambient del Govern en varias ocasiones.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n hay vendedores ambulantes en alta mar, cuya actividad ha proliferado durante esta temporada tur&iacute;stica en las Pitiusas, que utilizan s&rsquo;Estany como punto de amarre, seg&uacute;n han denunciado p&uacute;blicamente algunos empresarios que s&iacute; pagan el servicio cumpliendo con la permanencia m&iacute;nima anual de nueve meses establecida en la regulaci&oacute;n. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">También hay vendedores ambulantes en alta mar, cuya actividad ha proliferado durante esta temporada turística en las Pitiusas, que utilizan s’Estany como punto de amarre</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9ddaf3f4-c9cf-4381-a245-815ce108f91d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tan solo 285 embarcaciones con permiso para ello pueden amarrar y fondear en s&#039;Estany, tal y como establece la Regulación"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tan solo 285 embarcaciones con permiso para ello pueden amarrar y fondear en s&#039;Estany, tal y como establece la Regulación                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Hacer cumplir el reglamento</strong></h2><p class="article-text">
        Los usuarios de s&rsquo;Estany des Peix han lamentado que decenas de embarcaciones sin autorizaci&oacute;n naveguen a sus anchas por la laguna y han reclamado a las instituciones que hagan cumplir el reglamento aprobado por el Consell. Tambi&eacute;n han criticado que haya amarres desaprovechados y que a&uacute;n no se haya efectuado la asignaci&oacute;n definitiva de las 285 plazas en las 207 boyas de bajo impacto y en los 78 pantalanes, <a href="https://www.radioillaformentera.cat/els-usuaris-recreatius-de-lestany-des-peix-reclamen-que-es-faci-complir-el-reglament/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como ha publicado estos d&iacute;as R&agrave;dio Illa</a>.
    </p><p class="article-text">
        Los usuarios recreativos del espacio natural, que se unificaban antes en el Club de Pescadores de s&rsquo;Estany (fundado en el a&ntilde;o 1996), decidieron el pasado marzo reemprender su actividad tras a&ntilde;os de paralizaci&oacute;n. Una de las decisiones que tomaron fue cambiar el nombre del colectivo a Associaci&oacute; d&rsquo;Usuaris Recreatius de s&rsquo;Estany des Peix para representar mejor su &aacute;mbito de actuaci&oacute;n, que se extiende tambi&eacute;n a las causas que involucran al Port de la Savina.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, en el pasado pleno de abril, el partido en la oposici&oacute;n Gent x Formentera ya inst&oacute; al Govern balear y al Consell de Formentera a hacer cumplir el reglamento y a impedir la impunidad de los que sacan r&eacute;dito a actividades econ&oacute;micas ilegales. Adem&aacute;s, la oposici&oacute;n solicit&oacute; al Consell que pidiera un informe t&eacute;cnico a la Conselleria del Mar y del Ciclo del Agua del Govern con relaci&oacute;n a la capacidad de carga de la laguna.
    </p><p class="article-text">
        El mismo partido pol&iacute;tico mostr&oacute; hace un a&ntilde;o su &ldquo;total rechazo&rdquo; a licitar la gesti&oacute;n de los amarres en el espacio natural, una propuesta hecha por el entonces presidente Lloren&ccedil; C&oacute;rdoba. Contradiciendo la iniciativa de C&oacute;rdoba, GxF defendi&oacute; que la mejor opci&oacute;n para la conservaci&oacute;n de s&rsquo;Estany y garantizar el acceso al mar a los 285 autorizados, era &ldquo;mantener la gesti&oacute;n p&uacute;blica&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e9e7043b-056c-4d8e-8bad-a7ca4275d7a6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="El área natural, repleta de barcas amarradas en las boyas ecológicas dispuestas en el agua"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                El área natural, repleta de barcas amarradas en las boyas ecológicas dispuestas en el agua                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Reforzar la vigilancia</strong></h2><p class="article-text">
        Xisco Sobrado, representante del &aacute;rea marina del GEN-GOB, ha recordado que la regulaci&oacute;n en s&rsquo;Estany se hizo para proteger a las plantas marinas sobre las que, tanto el ancla como las cadenas de las embarcaciones, tienen un impacto muy &ldquo;evidente&rdquo;, ha recalcado el portavoz medioambiental. Aunque no hay una gran presencia de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-destroza-praderas-posidonia-planta-marina-genera-aguas-turquesas_1_10175148.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Posidonia oceanica, la especie m&aacute;s protegida de Balears y la m&aacute;s sensible a los fondeos</a>, s&iacute; hay otras, como la seba (<em>Cymodocea nodosa</em>), que a pesar de tener una capacidad de regeneraci&oacute;n mucho m&aacute;s r&aacute;pida que la Posidonia, se ve igualmente afectada.
    </p><p class="article-text">
        Sobre esta especie, el Decreto 132/2005, del 23 de diciembre, mediante el que se aprueba el PRUG del Parque Natural de ses Salines d'Eivissa i Formentera, establece que las anclas y las cadenas &ldquo;no deben fijarse nunca&rdquo;. Tampoco sobre las comunidades de <em>Caulerpa prolifera </em>ni<em> Zostera noltii</em>. El mismo decreto contempla que, debido al grado de &ldquo;singularidad, rareza y vulnerabilidad&rdquo; de estas praderas submarinas, hace falta delimitar el sector sur de la laguna con el fin de evitar el fondeo. Adem&aacute;s, la norma jur&iacute;dica incluye la protecci&oacute;n de las formaciones superficiales de Posidonia oceanica en la boca de s&rsquo;Estany.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/2805ad5a-9104-4a0d-8304-14185eae57eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Los fondeos ilegales y patrones &#039;pirata&#039; son uno de los principales problemas de la laguna, que requiere de más vigilancia por parte de Medio Ambiente"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Los fondeos ilegales y patrones &#039;pirata&#039; son uno de los principales problemas de la laguna, que requiere de más vigilancia por parte de Medio Ambiente                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Evidentemente, si existe una actividad sin control, las especies sufren y el fondo marino se estropea. Tendr&iacute;a que existir vigilancia para que estas pr&aacute;cticas no sucedieran&rdquo;, determina el representante medioambiental. Desde el GEN-GOB han impulsado &uacute;ltimamente diferentes campa&ntilde;as para prevenir el da&ntilde;o a las plantas marinas y, por su parte, el Parque Natural est&aacute; en contacto con otras organizaciones medioambientales para dar voz de alerta siempre que se lleven a cabo actuaciones irresponsables. Sobrado a&ntilde;ade, por &uacute;ltimo, que el tema de la vigilancia &ldquo;es muy importante&rdquo; y reivindica la incorporaci&oacute;n de m&aacute;s agentes medioambientales en las Pitiusas para poder hacerla efectiva y se puedan sancionar estas infracciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/fondeos-ilegales-patrones-pirata-destrozan-praderas-submarinas-laguna-formentera_1_12547880.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 21 Aug 2025 20:08:48 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" length="368684" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" type="image/jpeg" fileSize="368684" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Fondeos ilegales y patrones 'pirata' destrozan las praderas submarinas de una laguna de Formentera]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/80765969-bf0f-44e7-aa49-24444446acd6_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x696y1121.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Posidonia,Formentera,Turismo]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mallorca està més cara que mai, però bat rècord de turistes: "Agobia la gent. Creues cinc metres en mitja hora"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mallorca-mes-cara-mai-bat-record-turistes-agobia-gent-creues-cinc-metres-mitja-hora_1_12531616.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Mallorca està més cara que mai, però bat rècord de turistes: &quot;Agobia la gent. Creues cinc metres en mitja hora&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Enclavaments emblemàtics de l'illa com Cala Mondragó, Es Trenc o Caló des Moro experimenten cada estiu una saturació similar. Al maig, 1,82 milions de persones es concentraven en un sol dia a unes illes amb 1,2 milions d'habitants i el previsible és que a l'agost es dupliqui la població</p><p class="subtitle">Els preus dels bars de Mallorca espanten els turistes: “Ara demanen un suc i s'ho prenen entre cinc”
</p></div><p class="article-text">
        A la platja de Cala Mondrag&oacute;, trobar un lloc per posar-hi la tovallola &eacute;s gaireb&eacute; una prova de resist&egrave;ncia. Per&ograve;, per aix&ograve;, abans cal superar un altre obstacle: accedir a aquest rac&oacute; ubicat a l'est de Mallorca suposa conduir, una vegada als voltants, m&eacute;s d'una hora per esquivar el col&middot;lapse dels accessos i, despr&eacute;s, trobar una pla&ccedil;a en un dels dos aparcaments de la zona. &ldquo;Agobia tanta gent. Nom&eacute;s per arribar amb el cotxe i travessar cinc metres i trigues mitja hora&rdquo;, comenta l'encarregat d'un restaurant ubicat a peu de sorra, granad&iacute; que porta &ldquo;tota la vida&rdquo; a l'illa.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute; de Cala Mondrag&oacute; &eacute;s nom&eacute;s una mostra del que passa en altres enclavaments de les illes, com Es Trenc, Cal&oacute; des Moro, Formentor o Cala Agulla, travessats per una saturaci&oacute; que cada any arriba a l&iacute;mits extrems. Mallorca continua, de fet, batent r&egrave;cords de turistes, malgrat els alts preus de bona part dels restaurants i hotels a les zones m&eacute;s tur&iacute;stiques de l'illa. En localitats com S&oacute;ller, a la Serra de Tramuntana, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">les terrasses dels bars acusen la manca d'una clientela</a> que ara prefereix comprar el menjar al supermercat en lloc de pagar comptes desorbitats.
    </p><p class="article-text">
        Al terme municipal de Santany&iacute;, Cala Mondrag&oacute; s'est&eacute;n al llarg d'un parc natural de 766 hect&agrave;rees, la riquesa d'h&agrave;bitats i diversitat paisatg&iacute;stica del qual el converteixen en una de les joies ambientals de l'illa. Tot i el nivell de protecci&oacute; amb qu&egrave; compta, &eacute;s un dels llocs que m&eacute;s massificaci&oacute; tur&iacute;stica pateix, especialment durant la temporada alta. Per arribar al mar, i despr&eacute;s d'avan&ccedil;ar a pas lent per la carretera que condueix a un dels seus accessos, els seus dos p&agrave;rquings comencen a omplir-se a mesura que s'aproxima el migdia. Des del p&agrave;rquing de S'Amarador comen&ccedil;a una ruta d'uns 15 minuts fins a arribar a peu fins a la platja. Des del de Ses Fonts de n'Alis, la caminada fa poc m&eacute;s de cinc minuts, per&ograve; estacionar es torna m&eacute;s complicat a causa de la gran aflu&egrave;ncia de vehicles. Gaudir de la calma en aquest parad&iacute;s es fa pr&agrave;cticament impossible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vaixells i banyistes divendres passat a Cala Mondragó, a l&#039;est de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vaixells i banyistes divendres passat a Cala Mondragó, a l&#039;est de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;&Eacute;s a les zones d'esbarjo i estiueig, com les platges, on m&eacute;s hem notat la massificaci&oacute;. A la ciutat [Palma] i als restaurants no es nota tant&rdquo;, comenten Juliette i Poline, dos joves turistes que, amb els seus pares, han viatjat des de Par&iacute;s per passar uns dies a Mallorca. Caminen amb les seves pertinences a l'espatlla despr&eacute;s de banyar-se durant unes hores a Cala Mondrag&oacute;. Despr&eacute;s de ser preguntades per elDiario.es, relaten que &eacute;s la primera vegada que visiten l'illa i que la saturaci&oacute; no els ha impedit gaudir del sol mallorqu&iacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juliette i Poline, turistes a Mallorca: &quot;La massificació es nota més a les zones d&#039;estiueig, però no tant a la ciutat&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juliette i Poline, turistes a Mallorca: &quot;La massificació es nota més a les zones d&#039;estiueig, però no tant a la ciutat&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Un altre dels turistes que camina cap a la cala &eacute;s Juan, que assegura que, malgrat la gran aflu&egrave;ncia tur&iacute;stica de Cala Mondrag&oacute;, va trobar &ldquo;encara m&eacute;s gent&rdquo; a Cala Mesquida i Cala Agulla. &ldquo;&Eacute;s una cosa que m'esperava i tamb&eacute; hi tenen dret. Tots venim aqu&iacute;&rdquo;, manifesta. Procedent de Madrid, &eacute;s la segona vegada que visita Mallorca: &ldquo;Entenc les protestes de la gent de l'illa. Per&ograve; al final [el turisme] &eacute;s per on entren els diners. No saps mai on posar el l&iacute;mit&rdquo;. A parer seu, si es limita l'arribada de visitants, &ldquo;els hotels s'encareixeran igualment&rdquo;. &ldquo;Si no &eacute;s per una banda &eacute;s per l'altra i d'alguna manera cal cercar un equilibri&rdquo;, comenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Tots venim aquí. Entenc les protestes de la gent de l&#039;illa. Però al final [el turisme] és per on entren els diners. Mai saps on posar el límit
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan</span>
                                        <span>—</span> Turista madrileny
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Turisme &ldquo;ultramassiu&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Al tram final de Cala Mondrag&oacute; fa acte de pres&egrave;ncia la cala de sa Font de n'Alis, de la qual pren el nom un restaurant situat a peu de sorra. El seu encarregat, Manuel, assegura no haver notat que aquest any la zona estigui m&eacute;s saturada que temporades anteriors. &ldquo;Hi ha dies, quan no hi ha mercat, en qu&egrave; estem una mica m&eacute;s fluixos. Els altres dies, especialment els diumenges, sempre hi ha molta m&eacute;s gent&rdquo;, explica. L'empresari reconeix que, com a resident, &ldquo;no vindria a aquesta platja&rdquo;: &ldquo;Agobia tanta gent. Nom&eacute;s arribar amb el cotxe ia trigues mitja hora per poder travessar cinc metres&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manuel, encarregat del restaurant sa Font de n&#039;Alis, a Cala Mondragó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manuel, encarregat del restaurant sa Font de n&#039;Alis, a Cala Mondragó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Les treballadores del mateix restaurant Ana Cristina i Soda lamenten, per part seva, les conseq&uuml;&egrave;ncies del turisme &ldquo;ultramassiu&rdquo; que afecta Balears. &ldquo;Fa 12 anys que s&oacute;c a Mallorca i cada any va empitjorant m&eacute;s la situaci&oacute;. Mentalment intento ser fort&rdquo;, relata Ana Cristina, que lamenta el comportament d'alguns turistes que van a dinar a Sa Font de n'Alis. &ldquo;Ho s&eacute;, venim a treballar. Per&ograve; hi ha clients que, en lloc de prendre's les coses amb calma, ja que estan de vacances, ens veuen com si f&oacute;ssim servents, no persones o cambrers. &Eacute;s una feina igual que altres. I, moltes vegades, sobretot per part dels estrangers, no hi ha respecte, no hi ha afecte, no hi ha empatia. Moltes vegades fan venir ganes de dir-los: 'M'agradaria que estiguessis aqu&iacute; treballant encara que sigui un parell de mesos per a veure el que se sent'. Som persones, no gossos&rdquo;, incideix&ldquo;, incideix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hi ha clients que, en lloc de prendre&#039;s les coses amb calma, ja que estan de vacances, ens veuen com si fóssim servents, no persones o cambrers. Moltes vegades, sobretot per part dels estrangers, no hi ha respecte, no hi ha afecte, no hi ha empatia
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana Cristina</span>
                                        <span>—</span> Treballadora d&#039;un restaurant
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        I abunda: &ldquo;&Eacute;s un turisme que, a m&eacute;s de faltar al respecte, &eacute;s molt exigent quan est&agrave; de vacances&rdquo;. Pel que fa al problema de la carestia d'habitatge, lamenta que &ldquo;molts treballadors que arriben de fora ho estan passant for&ccedil;a malament perqu&egrave; han de compartir pis o habitacions amb gent que no coneixen&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Soda i Ana Cristina, treballadores del restaurant Sa Font de n&#039;Alis: &quot;Hi ha clients, sobretot estrangers, que ens veuen com si fóssim servents, no persones o cambrers&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Soda i Ana Cristina, treballadores del restaurant Sa Font de n&#039;Alis: &quot;Hi ha clients, sobretot estrangers, que ens veuen com si fóssim servents, no persones o cambrers&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1,82 milions de persones en un dia</strong></h2><p class="article-text">
        Si a Balears el turisme aporta un 45% del PIB de forma directa i empra m&eacute;s de 200.000 treballadors, la principal ind&uacute;stria de l'arxip&egrave;lag s'ha convertit al seu torn en el principal factor de pressi&oacute; sobre el territori i el medi mar&iacute;, degut, sobretot, a l'increment de la producci&oacute; de residus, el col&middot;lapse dels serveis p&uacute;blics, el llan&ccedil;ament d'abocaments a la mar i l'esgotament de recursos -un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) va constatar que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/turismo-consume-cuatro-litros-agua-illes-balears_1_9043992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">els turistes consumeixen a les illes el 24,2% dels recursos h&iacute;drics, uns 33 milions de metres c&uacute;bics a l'any</a>-.
    </p><p class="article-text">
        A m&eacute;s de veure <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-duplica-numero-turistas-25-anos_1_12448882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">gaireb&eacute; duplicat el nombre de visitants en els darrers 25 anys</a> -dels 9,8 milions del 1999 als 18,7 del 2024-,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-rompe-mayo-record-presion-humana-1-81-millones-personas_1_12517601.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> el passat mes de maig Balears va trencar un nou r&egrave;cord de pressi&oacute; humana</a>: 1,82 milions de persones es concentraven en un sol dia a unes illes amb 1,2 milions d'habitants, d'acord amb les dades difoses per l'Institut Balear d'Estad&iacute;stica (Ibestat).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El mes de maig passat Balears va trencar un nou rècord de pressió humana: 1,82 milions de persones es concentraven en un sol dia en unes illes amb 1,2 milions d&#039;habitants
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En les darreres d&egrave;cades, l'arribada de visitants i el nombre de places tur&iacute;stiques han crescut a un ritme sense precedents, amb conseq&uuml;&egrave;ncies cada cop m&eacute;s visibles i perjudicials a la costa, on es concentra el 99,1% del total de les places tur&iacute;stiques. Si el 1959 les Balears rebien uns 320.000 turistes a l'any -tal com exposa l'Informe Mar Balear, que reuneix dades d'institucions cient&iacute;fiques i entitats p&uacute;bliques i privades-, l'any passat la comunitat aut&ograve;noma va assolir un r&egrave;cord de 18,7 milions, multiplicant-se per 58 en 66 anys.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, entre el 1959 i el 2000 l'augment mitj&agrave; anual era de 224.335 turistes, mentre que entre el 2000 i el 2024 va ser de 376.100. Des de comen&ccedil;ament de segle, el nombre de visitants pr&agrave;cticament s'ha duplicat. Si la tend&egrave;ncia es mant&eacute;, el 2050 les illes podrien rebre m&eacute;s de 28,5 milions de turistes anuals, segons les estimacions de Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un turista baixa fins a la platja de Cala Mondragó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un turista baixa fins a la platja de Cala Mondragó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &Eacute;s una circumst&agrave;ncia que es fa palpable, sobretot, els dies en qu&egrave; es dispara el nombre de persones concentrades a les illes, un territori fr&agrave;gil amb recursos naturals i capacitat de c&agrave;rrega limitats. L'Indicador de Pressi&oacute; Humana (IPH), que estima la c&agrave;rrega demogr&agrave;fica real que suporta di&agrave;riament l'arxip&egrave;lag, revela que el 30 de maig passat Balears va comptar amb la pres&egrave;ncia de 1.816.629 persones, fet que suposa un increment respecte de l'any anterior de l'1,27% i un nou r&egrave;cord de pressi&oacute; humana el cinqu&egrave; mes de l'any.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Pics de m&eacute;s de dos milions de persones</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;L'indicador de pressi&oacute; humana mostra una clara tend&egrave;ncia a l'al&ccedil;a a totes les Illes Balears, amb la mitjana augmentant en 18.994 persones l'any, el m&agrave;xim en 21.466 persones l'any i el m&iacute;nim en 17.360 persones cada any&rdquo;, assenyalen des de Marilles.
    </p><p class="article-text">
        Tal com incideix l'entitat conservacionista, aquestes dades indiquen que el turisme creix a m&eacute;s velocitat que la poblaci&oacute; resident, un augment que es fa encara m&eacute;s palpable a Mallorca. L'augment de la poblaci&oacute; visitant provoca pics de m&eacute;s de dos milions de persones alhora a l'arxip&egrave;lag. El 2024 es van superar els m&agrave;xims de pressi&oacute; humana registrats fins aquell moment al conjunt de les illes: el m&agrave;xim valor va ser de 2.079.541 persones concentrades alhora a Balears el 7 d'agost de l'any passat.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Creueristes als voltants de la catedral de Palma, un dels punts més turístics de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Creueristes als voltants de la catedral de Palma, un dels punts més turístics de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el cas del maig passat, la xifra no va baixar de les 1.637.427 persones registrades el dia 6. La mitjana es va situar en 1.702.028 persones, un 0,88% menys que el maig del 2024. Per illes, el dia de m&eacute;s pressi&oacute; humana a Mallorca es van assolir les 1.360.551; a Menorca, 161.659; a Eivissa, 276.185, i a Formentera, 22.317 persones.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Banyistes en un dels camins que es dirigeixen a Cala Mondragó, integrada a un parc natural de 766 hectàrees amb gran riquesa d&#039;hàbitats i diversitat paisatgística"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Banyistes en un dels camins que es dirigeixen a Cala Mondragó, integrada a un parc natural de 766 hectàrees amb gran riquesa d&#039;hàbitats i diversitat paisatgística                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com a Cala Mondrag&oacute;, altres enclavaments emblem&agrave;tics de Mallorca com Es Trenc, Cal&oacute; des Moro o Sa Calobra experimenten cada estiu una pressi&oacute; similar, amb accessos col&middot;lapsats, problemes d'aparcament i un deteriorament progressiu de l'entorn natural. Menorca, que fins fa pocs anys mantenia una imatge de destinaci&oacute; m&eacute;s tranquil&middot;la, veu com platges verges com Macarella, Macarelleta o Cala Mitjana s'omplen de turistes. A Eivissa, les platges de Ses Salines, Cala Comte o Benirr&agrave;s -conegudes per les postes de sol- afronten cada temporada un desbordament de visitants que posa en risc els seus ecosistemes i dificulta l'acc&eacute;s dels seus residents, mentre Formentera pateix una pressi&oacute; especialment intensa en espais com Ses Illetes o el Parc Natural de ses Salines.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Menorca, que fins fa pocs anys mantenia una imatge de destí més tranquil, veu com platges verges com Macarella, Macarelleta o Cala Mitjana s&#039;omplen de turistes
</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Conseq&uuml;&egrave;ncies de la turistificaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Com assenyala l'Estudi sobre la prospectiva econ&ograve;mica, social i mediambiental de les societats de Balears a l'Horitz&oacute; 2030', elaborat per la UIB i el Consell Econ&ograve;mic i Social (CES) de Balears, el turisme genera una important fluctuaci&oacute; demogr&agrave;fica al llarg de l'any i, de retruc, el gran increment poblacional de la temporada alta provoca un augment proporcional c&agrave;rrega de les infraestructures existents, que tendeixen a la saturaci&oacute; a l'estiu, mentre que a l'hivern es troben sobredimensionades.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Mondragó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Mondragó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'estudi indica, a m&eacute;s, que reduir la pressi&oacute; humana derivada del turisme que experimenten les illes, que s'afegeix a la de la poblaci&oacute; resident i li d&oacute;na un car&agrave;cter marcadament estacional, permetria reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle provinents, principalment, de la producci&oacute; d'energia el&egrave;ctrica i del transport -tots dos sectors representen gaireb&eacute; el 80% de les emissions-. El mateix informe proposava el 2019 l'impuls d'un Pla de Mitigaci&oacute; dirigit a reduir en un 45% les emissions de CO2 fins al 2030 respecte de les emissions del 2010 i d'aconseguir un volum net d'emissions igual a 0 al voltant de l'any 2050.
    </p><p class="article-text">
        D'altra banda, la gran pressi&oacute; humana i tur&iacute;stica que afecta a Balears es tradueix en un gran nombre d'impactes sobre el medi mar&iacute;, en bona part a causa de l'augment de la producci&oacute; de residus i del consum de recursos. Com assenyalen des de Marilles, cada banyista s'emporta uns 34 grams de sorra de forma involunt&agrave;ria cada vegada que visita una platja, a la qual cosa se suma l'eliminaci&oacute; de sorra de les platges durant les maniobres de retirada de les restes de posid&ograve;nia -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-destroza-praderas-posidonia-planta-marina-genera-aguas-turquesas_1_10175148.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una planta marina fonamental per a la Mediterr&agrave;nia</a>- acumulada que es duen a terme durant la temporada tur&iacute;stica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Les platges de Balears, en perill</strong> </h2><p class="article-text">
        En un context de canvi global, en qu&egrave; la pujada del nivell del mar amena&ccedil;a la desaparici&oacute; de la meitat de la superf&iacute;cie a&egrave;ria de les platges a finals de segle, aquestes p&egrave;rdues de sorra contribueixen a posar encara m&eacute;s en perill el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/2050-desapareceran-playas-instagrameadas-mallorca-crisis-climatica_1_11661751.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">futur de les platges de l'arxip&egrave;lag</a>. La massificaci&oacute; afecta, aix&iacute; mateix, les esp&egrave;cies costaneres: les cremes solars, per exemple, es dissolen a l'aigua i poden provocar diferents tipus d'afectacions als organismes marins i interferir en l'intercanvi de gasos entre l'atmosfera i l'aigua de mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistes a la platja mallorquina de Cala Agulla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistes a la platja mallorquina de Cala Agulla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Com apunta l'entitat conservacionista, la saturaci&oacute; tamb&eacute; est&agrave; perjudicant el comportament d'animals com els dofins, a m&eacute;s d'un gran nombre d'esp&egrave;cies marines. L'elevada pressi&oacute; humana tamb&eacute; provoca una gran generaci&oacute; d'aig&uuml;es residuals que han de ser tractades a les Estacions Depuradores d'Aig&uuml;es Residuals (EDAR). Durant els mesos d'estiu, algunes EDAR superen el cabal m&agrave;xim, sobrepassant la seva capacitat i repercutint de manera negativa en la qualitat de l'aigua, que s'acaba abocant al medi mar&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, l'augment sostingut del nombre de visitants, sumat a la capacitat limitada del territori, est&agrave; generant un debat social i pol&iacute;tic cada cop m&eacute;s intens sobre la necessitat d'establir l&iacute;mits clars, no nom&eacute;s per preservar la qualitat de l'experi&egrave;ncia tur&iacute;stica, sin&oacute; per garantir la conservaci&oacute; d'un patrimoni natural que constitueix, precisament, la base de l'economia balear.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/mallorca-mes-cara-mai-bat-record-turistes-agobia-gent-creues-cinc-metres-mitja-hora_1_12531616.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 Aug 2025 07:43:37 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2379766" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2379766" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mallorca està més cara que mai, però bat rècord de turistes: "Agobia la gent. Creues cinc metres en mitja hora"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Turistas,Posidonia,Playas,Medio ambiente,Residuos,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Mallorca está más cara que nunca, pero bate récord de turistas: “Agobia la gente. Cruzas cinco metros en media hora”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mallorca-cara-bate-record-turistas-agobia-gente-cruzas-cinco-metros-media-hora_1_12520887.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Mallorca está más cara que nunca, pero bate récord de turistas: “Agobia la gente. Cruzas cinco metros en media hora”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Enclaves emblemáticos de la isla como Cala Mondragó, Es Trenc o es Caló des Moro experimentan cada verano una saturación similar. En mayo, 1,82 millones de personas se concentraban en un solo día en unas islas con 1,2 millones de habitantes y lo previsible es que en agosto se duplique la población</p><p class="subtitle">Los precios de los bares de Mallorca ahuyentan a los turistas: “Ahora piden un zumo y se lo toman entre cinco”
</p></div><p class="article-text">
        En la playa de Cala Mondrag&oacute;, encontrar un hueco para poner la toalla es casi una prueba de resistencia. Pero, para ello, antes hay que superar otro obst&aacute;culo: acceder a este rinc&oacute;n ubicado al este de Mallorca supone conducir, una vez en sus alrededores, m&aacute;s de una hora para sortear el colapso de sus accesos y, despu&eacute;s, encontrar una plaza en uno de los dos aparcamientos de la zona. &ldquo;Agobia tanta gente. Solo para llegar con el coche y cruzar cinco metros ya tardas media hora&rdquo;, comenta el encargado de un restaurante ubicado a pie de arena, granadino que lleva &ldquo;toda la vida&rdquo; en la isla.
    </p><p class="article-text">
        La situaci&oacute;n de Cala Mondrag&oacute; es solo una muestra de lo que ocurre en otros enclaves de las islas, como Es Trenc, Cal&oacute; des Moro, Formentor o Cala Agulla, atravesados por una saturaci&oacute;n que cada a&ntilde;o alcanza l&iacute;mites extremos. Mallorca contin&uacute;a, de hecho, batiendo r&eacute;cords de turistas, a pesar de los altos precios de buena parte de sus restaurantes y hoteles en las zonas m&aacute;s tur&iacute;sticas de la isla. En localidades como S&oacute;ller, en la Serra de Tramuntana, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/precios-bares-mallorca-ahuyentan-turistas-ahora-piden-zumo-toman-cinco_1_12483780.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las terrazas de los bares acusan la falta de una clientela</a> que ahora prefiere comprar la comida en el supermercado en lugar de pagar cuentas desorbitadas.
    </p><p class="article-text">
        En el t&eacute;rmino municipal de Santany&iacute;, Cala Mondrag&oacute; se extiende a lo largo de un parque natural de 766 hect&aacute;reas, cuya riqueza de h&aacute;bitats y diversidad paisaj&iacute;stica lo convierten en una de las joyas ambientales de la isla. Pese al nivel de protecci&oacute;n con el que cuenta, es uno de los lugares que mayor masificaci&oacute;n tur&iacute;stica sufre, especialmente durante la temporada alta. Para llegar al mar, y despu&eacute;s de avanzar a paso lento por la carretera que conduce a uno de sus accesos, sus dos parkings comienzan a llenarse conforme se aproxima el mediod&iacute;a. Desde el parking de S&rsquo;Amarador arranca una ruta de unos 15 minutos hasta llegar a pie hasta la playa. Desde el de Ses Fonts de n'Alis, la caminata lleva poco m&aacute;s de cinco minutos, pero estacionar se vuelve m&aacute;s complicado debido a la gran afluencia de veh&iacute;culos. Disfrutar de la calma en este paradis&iacute;aco enclave se hace pr&aacute;cticamente imposible. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f87a0e00-f54b-4e00-a326-11d5ec8930fc_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Barcos y bañistas el pasado viernes en Cala Mondragó, al este de Mallorca"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Barcos y bañistas el pasado viernes en Cala Mondragó, al este de Mallorca                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        &ldquo;Es en las zonas de recreo y veraneo, como las playas, donde m&aacute;s hemos notado la masificaci&oacute;n. En la ciudad [Palma] y los restaurantes no se nota tanto&rdquo;, comentan Juliette y Poline, dos j&oacute;venes turistas que, junto a sus padres, han viajado desde Par&iacute;s para pasar unos d&iacute;as en Mallorca. Caminan con sus pertenencias al hombro tras ba&ntilde;arse durante unas horas en Cala Mondrag&oacute;. Al ser preguntadas por elDiario.es, relatan que es la primera vez que visitan la isla y que la saturaci&oacute;n no les ha impedido disfrutar del sol mallorqu&iacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/eebbb697-4c0e-4f87-8d02-1f9ca15cfba8_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Juliette y Poline, turistas en Mallorca: &quot;La masificación se nota más en las zonas de veraneo, pero no tanto en la ciudad&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Juliette y Poline, turistas en Mallorca: &quot;La masificación se nota más en las zonas de veraneo, pero no tanto en la ciudad&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Otro de los turistas que camina hacia la cala es Juan, quien asegura que, pese a la gran afluencia tur&iacute;stica de Cala Mondrag&oacute;, encontr&oacute; &ldquo;a&uacute;n m&aacute;s gente&rdquo; en Cala Mesquida y Cala Agulla. &ldquo;Es algo que me esperaba y tambi&eacute;n tienen su derecho. Todos venimos aqu&iacute;&rdquo;, manifiesta. Procedente de Madrid, es la segunda vez que visita Mallorca: &ldquo;Entiendo las protestas de la gente de la isla. Pero al final [el turismo] es por donde entra el dinero. Nunca sabes d&oacute;nde poner el l&iacute;mite&rdquo;. En su opini&oacute;n, si se limita la llegada de visitantes, &ldquo;los hoteles se encarecer&aacute;n igualmente&rdquo;. &ldquo;Si no es por un lado es por otro y de alguna forma hay que buscar un equilibrio&rdquo;, comenta.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Todos venimos aquí. Entiendo las protestas de la gente de la isla. Pero al final [el turismo] es por donde entra el dinero. Nunca sabes dónde poner el límite</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Juan</span>
                                        <span>—</span> Turista madrileño
                      </div>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Turismo &ldquo;ultramasivo&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        En el tramo final de Cala Mondrag&oacute; hace acto de presencia la cala de sa Font de n&rsquo;Alis, de la que toma su nombre un restaurante situado a pie de arena. Su encargado, Manuel, asegura no haber notado que este a&ntilde;o la zona se encuentre m&aacute;s saturada que temporadas anteriores. &ldquo;Hay d&iacute;as, cuando no hay mercado, en que estamos un poco m&aacute;s flojos. Los dem&aacute;s d&iacute;as, especialmente los domingos, siempre hay mucha m&aacute;s gente&rdquo;, explica. El empresario reconoce que, como residente, &ldquo;no vendr&iacute;a a esta playa&rdquo;: &ldquo;Agobia tanta gente. Solo llegar con el coche ya tardas media hora para poder cruzar cinco metros&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ebff5a61-ae3d-45ed-acfa-afcea3eee326_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Manuel, encargado del restaurante sa Font de n&#039;Alis, en Cala Mondragó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Manuel, encargado del restaurante sa Font de n&#039;Alis, en Cala Mondragó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Las trabajadoras del mismo restaurante Ana Cristina y Soda lamentan, por su parte, las consecuencias del turismo &ldquo;ultramasivo&rdquo; que afecta Balears. &ldquo;Llevo 12 a&ntilde;os en Mallorca y cada a&ntilde;o va empeorando m&aacute;s la situaci&oacute;n. Mentalmente intento ser fuerte&rdquo;, relata Ana Cristina, quien lamenta el comportamiento de algunos turistas que acuden a comer a Sa Font de n'Alis. &ldquo;Lo s&eacute;, venimos a trabajar. Pero hay clientes que, en lugar de tomarse las cosas con calma, ya que est&aacute;n de vacaciones, nos ven como si fu&eacute;ramos sirvientes, no personas o camareros. Es un trabajo igual que otros. Y, muchas veces, sobre todo por parte de los extranjeros, no hay respeto, no hay cari&ntilde;o, no hay empat&iacute;a. Muchas veces dan ganas de decirles: 'Me gustar&iacute;a que estuvieras aqu&iacute; trabajando aunque sea un par de meses para ver lo que se siente'. Somos personas, no perros&rdquo;, incide.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Hay clientes que, en lugar de tomarse las cosas con calma, ya que están de vacaciones, nos ven como si fuéramos sirvientes, no personas o camareros. Muchas veces, sobre todo por parte de los extranjeros, no hay respeto, no hay cariño, no hay empatía</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Ana Cristina</span>
                                        <span>—</span> Trabajadora de un restaurante
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Y abunda: &ldquo;Es un turismo que, adem&aacute;s de faltar al respeto, es muy exigente cuando est&aacute; de vacaciones&rdquo;. En cuanto al problema de la carest&iacute;a de vivienda, lamenta que &ldquo;muchos trabajadores que llegan de fuera lo est&aacute;n pasando bastante mal porque tienen que compartir piso o habitaciones con gente que no conocen&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/bc879bf0-cefd-4055-8fa3-ee3f9b7f78d1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Soda y Ana Cristina, trabajadoras del restaurante Sa Font de n&#039;Alis: &quot;Hay clientes, sobre todo extranjeros, que nos ven como si fuéramos sirvientes, no personas o camareros&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Soda y Ana Cristina, trabajadoras del restaurante Sa Font de n&#039;Alis: &quot;Hay clientes, sobre todo extranjeros, que nos ven como si fuéramos sirvientes, no personas o camareros&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>1,82 millones de personas en un d&iacute;a</strong></h2><p class="article-text">
        Si en Balears el turismo aporta un 45% del PIB de forma directa y emplea a m&aacute;s de 200.000 trabajadores, la principal industria del archipi&eacute;lago se ha convertido a su vez en el principal factor de presi&oacute;n sobre el territorio y el medio marino, debido, sobre todo, al incremento de la producci&oacute;n de residuos, el colapso de los servicios p&uacute;blicos, el lanzamiento de vertidos al mar y el agotamiento de recursos -un estudio de la Universitat de les Illes Balears (UIB) constat&oacute; que <a href="https://www.eldiario.es/sociedad/turismo-consume-cuatro-litros-agua-illes-balears_1_9043992.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">los turistas consumen en las islas el 24,2 % de los recursos h&iacute;dricos, unos 33 millones de metros c&uacute;bicos al a&ntilde;o</a>-.  
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de ver <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/balears-duplica-numero-turistas-25-anos_1_12448882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">casi duplicado el n&uacute;mero de visitantes en los &uacute;ltimos 25 a&ntilde;os</a> -de los 9,8 millones de 1999 a los 18,7 de 2024-,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/balears-rompe-mayo-record-presion-humana-1-81-millones-personas_1_12517601.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> el pasado mes de mayo Balears rompi&oacute; un nuevo r&eacute;cord de presi&oacute;n humana</a>: 1,82 millones de personas se concentraban en un solo d&iacute;a en unas islas con 1,2 millones de habitantes, de acuerdo a los datos difundidos por el Instituto Balear de Estad&iacute;stica (Ibestat).
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El pasado mes de mayo Balears rompió un nuevo récord de presión humana: 1,82 millones de personas se concentraban en un solo día en unas islas con 1,2 millones de habitantes</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En las &uacute;ltimas d&eacute;cadas, la llegada de visitantes y el n&uacute;mero de plazas tur&iacute;sticas han crecido a un ritmo sin precedentes, con consecuencias cada vez m&aacute;s visibles y da&ntilde;inas en la costa, donde se concentra el 99,1% del total de las plazas tur&iacute;sticas. Si en 1959 Balears recib&iacute;a unos 320.000 turistas al a&ntilde;o -tal como expone el Informe Mar Balear, que re&uacute;ne datos de instituciones cient&iacute;ficas y entidades p&uacute;blicas y privadas-, el a&ntilde;o pasado la comunidad aut&oacute;noma alcanz&oacute; un r&eacute;cord de 18,7 millones, multiplic&aacute;ndose por 58 en apenas 66 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, entre 1959 y 2000 el aumento medio anual era de 224.335 turistas, mientras que entre 2000 y 2024 fue de 376.100. En lo que va de siglo, el n&uacute;mero de visitantes pr&aacute;cticamente se ha duplicado. Si la tendencia se mantiene, en 2050 las islas podr&iacute;an recibir m&aacute;s de 28,5 millones de turistas anuales, seg&uacute;n las estimaciones de Marilles.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b23b4e1d-b9da-4dc5-9f82-d14dfe70a66b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un turista desciende hasta la playa de Cala Mondragó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un turista desciende hasta la playa de Cala Mondragó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Se trata de una circunstancia que se hace palpable, sobre todo, los d&iacute;as en los que se dispara el n&uacute;mero de personas concentradas en las islas, un territorio fr&aacute;gil con recursos naturales y capacidad de carga limitados. El Indicador de Presi&oacute;n Humana (IPH), que estima la carga demogr&aacute;fica real que soporta diariamente el archipi&eacute;lago, revela que el pasado 30 de mayo Balears cont&oacute; con la presencia de 1.816.629 personas, lo que supone un incremento respecto al a&ntilde;o anterior del 1,27% y un nuevo r&eacute;cord de presi&oacute;n humana en el quinto mes del a&ntilde;o, de acuerdo a los recientes datos del Ibestat.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Picos de m&aacute;s de dos millones de personas</strong></h2><p class="article-text">
        &ldquo;El Indicador de Presi&oacute;n Humana muestra una clara tendencia al alza en todas las Illes Balears, con la media aumentando en 18.994 personas en el a&ntilde;o, el m&aacute;ximo en 21.466 personas al a&ntilde;o y el m&iacute;nimo en 17.360 personas cada a&ntilde;o&rdquo;, se&ntilde;alan desde Marilles.
    </p><p class="article-text">
        Tal como incide la entidad conservacionista, estos datos indican que el turismo crece a m&aacute;s velocidad que la poblaci&oacute;n residente, un aumento que se hace a&uacute;n m&aacute;s palpable en Mallorca. El aumento de la poblaci&oacute;n visitante provoca picos de m&aacute;s de dos millones de personas a la vez en el archipi&eacute;lago. En 2024 se superaron los m&aacute;ximos de presi&oacute;n humana registrados hasta ese momento en el conjunto de las islas: el m&aacute;ximo valor fue de 2.079.541 personas concentradas a la vez en Balears el 7 de agosto del pasado a&ntilde;o.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46aef369-b933-483f-a27c-cdc94f13e0a9_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cruceristas en los alrededores de la catedral de Palma, uno de los puntos más turísticos de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cruceristas en los alrededores de la catedral de Palma, uno de los puntos más turísticos de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En el caso del pasado mayo, la cifra no descendi&oacute; de las 1.637.427 personas registradas el d&iacute;a 6. La media se situ&oacute; en 1.702.028 personas, un 0,88% menos que mayo de 2024. Por islas, en el d&iacute;a de mayor presi&oacute;n humana en Mallorca se alcanzaron las 1.360.551 personas; en Menorca, 161.659; en Eivissa, 276.185, y en Formentera, 22.317 personas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/4d453d94-c7ce-4519-ab53-47f99e32f8ad_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Bañistas en uno de los caminos que se dirigen a Cala Mondragó, integrada en un parque natural de 766 hectáreas con gran riqueza de hábitats y diversidad paisajística"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Bañistas en uno de los caminos que se dirigen a Cala Mondragó, integrada en un parque natural de 766 hectáreas con gran riqueza de hábitats y diversidad paisajística                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como en Cala Mondrag&oacute;, otros enclaves emblem&aacute;ticos de Mallorca como Es Trenc, es Cal&oacute; des Moro o Sa Calobra experimentan cada verano una presi&oacute;n similar, con accesos colapsados, problemas de aparcamiento y un deterioro progresivo del entorno natural. Menorca, que hasta hace pocos a&ntilde;os manten&iacute;a una imagen de destino m&aacute;s tranquilo, ve c&oacute;mo playas v&iacute;rgenes como Macarella, Macarelleta o Cala Mitjana se llenan de turistas. En Eivissa, las playas de Ses Salines, Cala Comte o Benirr&agrave;s -conocidas por sus puestas de sol- afrontan cada temporada un desbordamiento de visitantes que pone en riesgo sus ecosistemas y dificulta el acceso de sus residentes, mientras Formentera sufre una presi&oacute;n especialmente intensa en espacios como Ses Illetes o el Parc Natural de ses Salines.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Menorca, que hasta hace pocos años mantenía una imagen de destino más tranquilo, ve cómo playas vírgenes como Macarella, Macarelleta o Cala Mitjana se llenan de turistas</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Consecuencias de la turistificaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Como se&ntilde;ala el 'Estudio sobre la prospectiva econ&oacute;mica, social y medioambiental de las sociedades de Balears en el Horizonte 2030', elaborado por la UIB y el Consell Econ&ograve;mic i Social (CES) de Balears, el turismo genera una importante fluctuaci&oacute;n demogr&aacute;fica a lo largo del a&ntilde;o y, de rebote, el gran incremento poblacional de la temporada alta provoca un aumento proporcional en el consumo de recursos y en la generaci&oacute;n de residuos, lo que tensa la capacidad de carga de las infraestructuras existentes, que tienden a la saturaci&oacute;n en verano, mientras que en invierno se encuentran sobredimensionadas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e8f933a0-9554-45bf-91c9-8b090608972b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Cala Mondragó"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cala Mondragó                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El estudio indica, adem&aacute;s, que reducir la presi&oacute;n humana derivada del turismo que experimentan las islas, que se a&ntilde;ade a la de la poblaci&oacute;n residente y le da un car&aacute;cter marcadamente estacional, permitir&iacute;a reducir las emisiones de gases de efecto invernadero provenientes, principalmente, de la producci&oacute;n de energ&iacute;a el&eacute;ctrica y del transporte -ambos sectores representan casi el 80 % de las emisiones directas generadas en Balears-. El mismo informe propon&iacute;a en 2019 el impulso de un Plan de Mitigaci&oacute;n dirigido a reducir en un 45% las emisiones de CO2 hasta 2030 respecto de las emisiones de 2010 y de lograr un volumen neto de emisiones igual a 0 alrededor del a&ntilde;o 2050.  
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, la gran presi&oacute;n humana y tur&iacute;stica que afecta a Balears se traduce en un gran n&uacute;mero de impactos sobre el medio marino, en buena parte debido al aumento en la producci&oacute;n de residuos y en el consumo de recursos. Como se&ntilde;alan desde Marilles, cada ba&ntilde;ista se lleva unos 34 gramos de arena de forma involuntaria cada vez que visita una playa, a lo que se suma la eliminaci&oacute;n de arena de las playas durante las maniobras de retirada de los restos de posidonia -<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/turismo-destroza-praderas-posidonia-planta-marina-genera-aguas-turquesas_1_10175148.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una planta marina fundamental para el Mediterr&aacute;neo</a>- acumulada que se llevan a cabo durante la temporada tur&iacute;stica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Las playas de Balears, en peligro</strong> </h2><p class="article-text">
        En un contexto de cambio global, en que la subida del nivel del mar amenaza la desaparici&oacute;n de la mitad de la superficie a&eacute;rea de las playas a finales de siglo, estas p&eacute;rdidas de arena contribuyen a poner todav&iacute;a m&aacute;s en peligro el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/2050-desapareceran-playas-instagrameadas-mallorca-crisis-climatica_1_11661751.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">futuro de las playas del archipi&eacute;lago</a>. La masificaci&oacute;n afecta, asimismo, a las especies costeras: las cremas solares, por ejemplo, se disuelven en el agua y pueden provocar diferentes tipos de afectaciones en los organismos marinos e interferir en el intercambio de gases entre la atm&oacute;sfera y el agua de mar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/ebd6f2d2-3b12-497f-adc9-47323c1ea167_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Turistas en la playa mallorquina de Cala Agulla"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Turistas en la playa mallorquina de Cala Agulla                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Como apunta la entidad conservacionista, la saturaci&oacute;n tambi&eacute;n est&aacute; perjudicando al comportamiento de animales como los delfines, adem&aacute;s de a un gran n&uacute;mero de especies marinas. La elevada presi&oacute;n humana tambi&eacute;n est&aacute; provocando una gran generaci&oacute;n de aguas residuales que deben ser tratadas a las Estaciones Depuradoras de Aguas Residuales (EDAR). Durante los meses de verano, algunas EDAR superan su caudal m&aacute;ximo, sobrepasando su capacidad y repercutiendo de forma negativa en la calidad del agua, que acaba verti&eacute;ndose al medio marino.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, el aumento sostenido del n&uacute;mero de visitantes, sumado a la limitada capacidad del territorio, est&aacute; generando un debate social y pol&iacute;tico cada vez m&aacute;s intenso sobre la necesidad de establecer l&iacute;mites claros, no solo para preservar la calidad de la experiencia tur&iacute;stica, sino para garantizar la conservaci&oacute;n de un patrimonio natural que constituye, precisamente, la base de la econom&iacute;a balear.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/mallorca-cara-bate-record-turistas-agobia-gente-cruzas-cinco-metros-media-hora_1_12520887.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 Aug 2025 21:20:00 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2379766" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2379766" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Mallorca está más cara que nunca, pero bate récord de turistas: “Agobia la gente. Cruzas cinco metros en media hora”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/f314bba9-0f43-4c4c-b153-e1d6b008caed_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Turismo,Masificación turística,Turistas,Posidonia,Playas,Medio ambiente,Residuos,Islas Baleares,Mallorca,Menorca,Ibiza,Formentera]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Una selva color porpra, iots incendiats i un 'polp arqueòleg': els secrets de la Mar Balear, en imatges]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/selva-color-porpra-iots-incendiats-i-polp-arqueoleg-els-secrets-mar-balear-imatges_1_12357588.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" width="1919" height="1079" alt="Una selva color porpra, iots incendiats i un &#039;polp arqueòleg&#039;: els secrets de la Mar Balear, en imatges"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les fotografies guanyadores del certamen MARE 2024 mostren sense filtres la vulnerabilitat de les aigües davant la crisi climàtica i la pressió humana. “Observant aquests oasis podem contemplar tot el que abans (de la massificació) va ser la nostra Mar Balear”, comenta el fotògraf Pedro Riera
</p><p class="subtitle">La 'llar d'infants' de balenes del Mediterrani que espera protecció davant la nàutica i les escombraries</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;La DANA va destrossar part de l'illa. No vam ser conscients d'on ens hav&iacute;em ficat fins a passat una estona. Realment vam tenir sort que no ens caigu&eacute;s un llamp damunt. De tot cal treure la part bona i, en aquest cas, &eacute;s aquesta fotografia&rdquo;. La imatge, titulada &lsquo;Euf&ograve;ria&rsquo;, mostra a un jove a la meitat del Mediterrani durant la tempesta, amb una llanterna frontal al capdavant, les faccions contretes per la por i la boca oberta en senyal de crit. Mut, en el cas de la foto. Darrere, dos vaixells. El receptor pot sentir l'angoixa i el fred que augmenta a mesura que s'accelera el ritme en el qual cauen les gotes de pluja.
    </p><p class="article-text">
        Darrere de l'objectiu estava el fot&ograve;graf Manuel Robert Lora, vivint aquest mateix moment la &ldquo;part bona&rdquo; que s'ha materialitzat en un acc&egrave;ssit en l'apartat MARE Sapiens del certamen de 2024. La DANA que va arrasar l'agost passat amb l'illa de Menorca es va encebar sobretot amb es Mercadal, declarada pel Govern central zona catastr&ograve;fica despr&eacute;s de les inundacions a inst&agrave;ncies de les institucions insulars.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_50p_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_50p_1119202.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_75p_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_75p_1119202.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f47c5001-eff9-4a63-b493-ca9459dcba60_16-9-aspect-ratio_default_1119202.jpg"
                    alt="Un jove crida a la meitat del mar de Menorca en plena DANA l&#039;agost del 2024, que va sacsejar sobretot la zona des Mercadal."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un jove crida a la meitat del mar de Menorca en plena DANA l&#039;agost del 2024, que va sacsejar sobretot la zona des Mercadal.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En total, el fenomen va descarregar m&eacute;s de 200 litres per metre quadrat, aix&ograve; va obligar a despla&ccedil;ar als cossos d'emerg&egrave;ncies i, m&eacute;s tard, a reconstruir importants infraestructures del municipi. El balan&ccedil; de danys va ascendir a <a href="https://www.menorca.info/menorca/local/2024/10/03/2252363/mas-millones-solo-mercadal-balance-danos-deja-subir.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">m&eacute;s de 27 milions d'euros sol as Mercadal</a>, com va publicar el peri&ograve;dic local menorqu&iacute; <a href="http://menorca.info" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Menorca.info</a>.
    </p><p class="article-text">
        El mateix estiu va deixar una altra imatge impactant en les costes, aquest cas, de l'illa d'Eivissa. Una columna negra i densa de fum tenyeix els colors del vesprejar, molt prop dels illots d'&eacute;s Vedr&agrave; i &eacute;s Vedranell, les siluetes de les quals es retallen en l'horitz&oacute; mentre un home i dues nenes l'observen des de la costa de Formentera. &Eacute;s tan sols un dels accidents n&agrave;utics que succeeixen al llarg de la temporada tur&iacute;stica en la costa balear.
    </p><p class="article-text">
        La concentraci&oacute; massiva d'embarcacions impregna les aig&uuml;es de les illes cada estiu i perjudiquen una de les seves joies end&egrave;miques marines: les prades de posid&ograve;nia oce&agrave;nica. &lsquo;Vistes a Eivissa&rsquo;, es titula la imatge, d'una forma gaireb&eacute; metaf&ograve;rica. &ldquo;Lamentablement, presenciar incendis i naufragis s'ha convertit en una cosa habitual, amb el desastre ambiental que ocasionen aquestes neglig&egrave;ncies humanes en la vida marina i la seva harmonia&rdquo;, valora la fot&ograve;grafa, Ainhoa Ezkurra, guanyadora del primer premi de MARE Denuntiare en la categoria &lsquo;Adults Experts&rsquo;. Els guardons es van lliurar aquest dimarts en la seu de l'Autoritat Portu&agrave;ria Balear (APB) en un esdeveniment en el qual tamb&eacute; es va presentar MARE 2025.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/76d7f7a9-50ab-4d55-86ef-cb0b3666fa01_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un home i dues nenes observen des de la costa de Formentera l&#039;incendi en una embarcació a prop de la reserva natural des Vedrà i es Vedranell, a Eivissa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un home i dues nenes observen des de la costa de Formentera l&#039;incendi en una embarcació a prop de la reserva natural des Vedrà i es Vedranell, a Eivissa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sota el lema &lsquo;De l'objectiu a l'acci&oacute;&rsquo;, la iniciativa redobla enguany la seva aposta pel poder transformador de la imatge i, com a novetat, incorpora un certamen de reels d'Instagram dirigit al p&uacute;blic jove. El coordinador t&egrave;cnic Abraham Calero ha detallat, a m&eacute;s, que s'afegeix un esment especial per a les badies succintes, &eacute;s a dir, badies de poca profunditat, per a valorar la seva import&agrave;ncia ecol&ograve;gica.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La protecci&oacute; de la mar</strong></h2><p class="article-text">
        El mateix nivell de den&uacute;ncia existeix despr&eacute;s de la fotografia de N&uacute;ria Bufort, &lsquo;Deadly Ghost Nets&rsquo; (&lsquo;Xarxes fantasma mortals&rsquo;), amb la qual recorda que el Mediterrani, malgrat la seva riquesa, es troba en un &ldquo;delicat equilibri f&agrave;cilment perturbable&rdquo;. &Eacute;s una anomenada a la col&middot;laboraci&oacute; per a continuar mantenint-ho &ldquo;prist&iacute; i sa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        La baixa protecci&oacute; de les aig&uuml;es de Balears (tan sols un 0,07% compten amb un nivell de protecci&oacute; elevada) ha estat denunciada recentment per organitzacions mediambientals com la Fundaci&oacute; Marilles, que les ha considerat com &ldquo;zones obertes a activitats destructives&rdquo;. Entre elles, el negoci de lloguer de charters n&agrave;utics que cada any operen amb impunitat i el llan&ccedil;ament de tot tipus de residus. Accions que afecten per exemple la &lsquo;guarderia&rsquo; de balenes situada al nord de Menorca -l'&uacute;nica del Mediterrani- i que espera ser declarada &Agrave;rea Mar&iacute;tima Protegida, com ja va publicar elDiario.es.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/0da16c0f-1cd3-420b-882a-b9d7465badd2_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un peix, atrapat en una xarxa al fons del mar balear sense poder-se alliberar."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un peix, atrapat en una xarxa al fons del mar balear sense poder-se alliberar.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La Mar Balear &eacute;s la protagonista de les fotografies candidates en un certamen que celebra enguany la seva sisena edici&oacute;, consolidant-se com un referent en la divulgaci&oacute; i sensibilitzaci&oacute; sobre el medi mar&iacute; de Balears. Encara que altres racons mediterranis tamb&eacute; han rebut reconeixements en la categoria Mare Nostrum. Dos bussos suren en les profunditats de la mar que envolta l'illa italiana de Linosa, a 42 quil&ograve;metres de Lampedusa. Un territori insular amb una vasta crisi migrat&ograve;ria que, malgrat allunyar-se molt de la qual sofreix Formentera (&eacute;s el primer punt d'arribades per via irregular del Mediterrani Central), no deixa d'assemblar-se: en la pitiusa ja han aparegut en el que va d'any set cossos sense vida de presumptes migrants naufragats en pasteres.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/30c6b9ad-b056-41b7-9f87-b807282c6cb8_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Dos bussos recullen l&#039;escotilla que ha perdut un vaixell de passatgers sobre una praderia de posidònia mentre navegava per l&#039;illa italiana de Linosa."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Dos bussos recullen l&#039;escotilla que ha perdut un vaixell de passatgers sobre una praderia de posidònia mentre navegava per l&#039;illa italiana de Linosa.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La bellesa amagada</strong></h2><p class="article-text">
        Una semblan&ccedil;a m&eacute;s bella &eacute;s la de les prades de posid&ograve;nia, damunt de les que suren els dos bussos de la foto de Claudio Palmisano per a recollir l'escotilla que ha perdut un vaixell de passatgers que navegava les aig&uuml;es de Linosa. D'altra banda, en el fons mar&iacute; no &eacute;s nom&eacute;s posid&ograve;nia, sin&oacute; que en les profunditats de la Mar Balear es troben altres joies amb explosions de color i vida que ha sabut capturar el fot&ograve;graf submar&iacute; Pedro Riera Llompart.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Observant aquests oasis podem contemplar tot el que abans (de la massificaci&oacute;) va ser la nostra Mar Balear&rdquo;, ha explicat l'expert en refer&egrave;ncia als corals de la seva fotografia, una selva marina color porpra, despr&eacute;s dels quals s'amaga una estrella de mar. &ldquo;Cal protegir-ho de xarxes, pesques accidentals, contaminacions, escalfament global i tot el que la pugui afectar&rdquo;, afegeix.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/46194374-20d2-41f0-a9a3-bb2004a3912b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un mini oasi de corals porpres que serveix de llar a estrelles de mar i altres espècies del Mediterrani."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un mini oasi de corals porpres que serveix de llar a estrelles de mar i altres espècies del Mediterrani.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        En 2022, el fot&ograve;graf va immortalitzar el majestu&oacute;s rescat d'un cetaci de grans dimensions que s'havia quedat atrapat en aig&uuml;es de Porto Cristo, a Mallorca. Diversos professionals de busseig van aconseguir alliberar la balena d'unes xarxes de deriva que malgrat estar prohibides per la normativa de la Uni&oacute; Europea (UE) des de l'any 2002, continuaven instal&middot;lades, <a href="https://www.cronicabalear.es/mallorca/2022-05-22/rescatan-una-ballena-atrapada-en-redes-de-pesca-en-portocristo-mallorca/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">va informar el peri&ograve;dic Cr&oacute;nica Balear</a>.
    </p><p class="article-text">
        Riera, a m&eacute;s, ha estat mereixedor d'un primer premi del certamen de MARE per la seva fotografia d'un polp &ldquo;curi&oacute;s&rdquo; que observa detingudament les tasques d'excavaci&oacute; dels arque&ograve;legs del IBEAM (Institut Balear d'Estudis en Arqueologia Mar&iacute;tima) en el derelicte de ses Llumetes, tamb&eacute; en la zona de Porto Cristo. &ldquo;Ens va ajudar a traslladar tots els materials que trobava d'un lloc a un altre, s'enganxava als nostres bra&ccedil;os mentre treball&agrave;vem i, a m&eacute;s de model, tamb&eacute; tenia molt d'inter&egrave;s en la c&agrave;mera. Un bon ajudant mar&iacute; que ens va alegrar els dies de treball arqueol&ograve;gic&rdquo;, fa broma el fot&ograve;graf, de qui es diu que va aprendre a nedar abans sota l'aigua que per sobre de la superf&iacute;cie. Ho van batejar -al polp- com &lsquo;el guardi&agrave;&rsquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El polp ens va ajudar a traslladar tots els materials que trobava d&#039;un lloc a un altre, s&#039;enganxava als nostres braços mentre treballàvem i, a més de model, també tenia molt d&#039;interès en la càmera. Un bon ajudant marí que ens va alegrar els dies de treball arqueològic</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Pedro Riera Llompart</span>
                                        <span>—</span> Fotògraf submarí
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En les mateixes profunditats marines hi ha tamb&eacute; altres &eacute;ssers vius, una mica m&eacute;s desconeguts malgrat tenir els seus an&agrave;legs en el mitj&agrave; terrestre, com la Margalida de Mar. Camps d'aquesta esp&egrave;cie s'estenen sota els iots i altres n&agrave;utiques recreatives que solquen la costa. La seva aparent delicadesa enganya: &eacute;s una flora marina &ldquo;totalment adaptada a la duresa del litoral&rdquo;, com explica Nestor Carda, guanyador de la categoria MARE bot&agrave;nica. &ldquo;Durant l'&egrave;poca de floraci&oacute; crea uns bells tapissos de color all&iacute; on la vida es fa molt dif&iacute;cil&rdquo;, assenyala.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/e13b1fb0-b960-40be-a5c8-5d5683e05037_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una prada de Margalides de Mar, que en època de floració creen diferents tapissos de color."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una prada de Margalides de Mar, que en època de floració creen diferents tapissos de color.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Tradicions que es perden</strong></h2><p class="article-text">
        A la fi d'estiu de 2024, el mallorqu&iacute; Miguel Gomila va capturar una escena que va decidir titular aix&iacute;: &lsquo;Finals d'estiu&rsquo;. Una medusa ou (Cotylorhiza tuberculata) flota en les aig&uuml;es de la Serra de Tramuntana (Mallorca), presagiant la fi de l'&egrave;poca estival. Un esdeveniment amb el qual molts fot&ograve;grafs esperen poder donar cada any. Gomila considera que, encara que les meduses tenen mala fama, &ldquo;s&oacute;n part de la riquesa de les nostres mars i aliment de nombroses esp&egrave;cies, moltes d'elles amena&ccedil;ades&rdquo;. Entre elles, 34 peixos, 27 ocells marins i 22 tipus d'algues, entre la qual destaca la posid&ograve;nia oce&agrave;nica, segons dades de la Fundaci&oacute; Marilles. Observadors de la Mar revela que nom&eacute;s es fa seguiment d'un 13% del total d'esp&egrave;cies marines amena&ccedil;ades de les Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/f044ee09-932a-46ab-bdfa-9b19f33f36e2_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Una medusa ou flota davant de la costa de la serra de Tramuntana (Mallorca) a finals d&#039;estiu."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Una medusa ou flota davant de la costa de la serra de Tramuntana (Mallorca) a finals d&#039;estiu.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La contaminaci&oacute; de la Mar Balear que les posa en perill acaba en cada rac&oacute; del Mediterrani, per&ograve; comen&ccedil;a en la costa. Encara que a vegades succeeix al rev&eacute;s: la mar tamb&eacute; escup tot el que li fa malament i rebutja. &ldquo;El corrent va arrossegar gran quantitat d'escombraries a la platja. A l'interior d'una garrafa gran hi havia cirr&iacute;pedes&rdquo;, &eacute;s la descripci&oacute; de la fotografia de Lluna Mas, que va rebre el primer premi de la categoria Juvenil. La troballa es va produir quan la jove estava en l'&agrave;rea protegida d'&eacute;s Freus, entre Eivissa i Formentera.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_50p_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_50p_1119204.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_75p_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_75p_1119204.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8f714335-76fb-47b9-9967-1794bf5bddcf_16-9-aspect-ratio_default_1119204.jpg"
                    alt="Cirrípedes rescatats de l&#039;interior d&#039;una garrafa de plàstic que va arrossegar el mar fins a la vora."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Cirrípedes rescatats de l&#039;interior d&#039;una garrafa de plàstic que va arrossegar el mar fins a la vora.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        D'altra banda, el maltractament de la mar no sols es limita a les esp&egrave;cies, sin&oacute; que s'est&eacute;n als costums mariners. Fernando Estalleras ha retratat unes mans adobades d'un artes&agrave; de &lsquo;nanses&rsquo;, utilitzades al llarg de la tradici&oacute; tant per a la pesca de peix com per a la de llagostes: &ldquo;Una tradici&oacute; -com moltes altres tantes- en via d'extingir-se&rdquo;, comenta.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/92ec8489-c606-4a7d-9c19-407e2fb27420_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Un artesà de &#039;nanses&#039; durant la seva tasca, que a mesura que passa el temps corre perill d&#039;extingir-se."
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Un artesà de &#039;nanses&#039; durant la seva tasca, que a mesura que passa el temps corre perill d&#039;extingir-se.                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/selva-color-porpra-iots-incendiats-i-polp-arqueoleg-els-secrets-mar-balear-imatges_1_12357588.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 04 Jun 2025 18:17:13 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" length="2830732" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2830732" width="1919" height="1079"/>
      <media:title><![CDATA[Una selva color porpra, iots incendiats i un 'polp arqueòleg': els secrets de la Mar Balear, en imatges]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a2bcb183-6744-45f8-8828-31d40622a3b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_1119201.jpg" width="1919" height="1079"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Mar Mediterráneo,Posidonia]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
