<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Compraventa]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/compraventa/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Compraventa]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1004660/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Un abogado, sobre la aluminosis: “Los dueños tienen la obligación de conservar el edificio en condiciones de seguridad”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/consumoclaro/abogado-aluminosis-duenos-obligacion-conservar-edificio-condiciones-seguridad-xp_1_13220134.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un abogado, sobre la aluminosis: “Los dueños tienen la obligación de conservar el edificio en condiciones de seguridad”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El abogado inmobiliario Josep Mª Güell explica cómo proceder si se detecta esta amenaza estructural, una trampa para miles de compradores en un mercado inmobiliario asfixiante </p><p class="subtitle">Un abogado explica qué hacer si tu casero no te devuelve la fianza: “Se puede reclamar judicialmente y con intereses”</p></div><p class="article-text">
        Para miles de propietarios de viviendas construidas durante el desarrollo urban&iacute;stico de mediados del siglo XX en Espa&ntilde;a, el t&eacute;rmino aluminosis es sin&oacute;nimo de pesadilla hecha realidad. Tambi&eacute;n conocida como &ldquo;la enfermedad del hormig&oacute;n&rdquo;, se trata de una degradaci&oacute;n estructural provocada por el uso de cemento aluminoso o con una proporci&oacute;n inadecuada de aluminio, que puede poner en peligro la estructura del edificio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No todos los edificios construidos con cemento aluminoso presentan necesariamente aluminosis o riesgo estructural inmediato. Sin embargo, la mera presencia del material puede afectar al valor del inmueble y generar conflictos en una compraventa&rdquo;, advierte Josep M&ordf; G&uuml;ell, abogado inmobiliario en <a href="https://habitat-abogados.com/" target="_blank" rel="nofollow" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Habitat Abogados</a>. Son factores como la humedad o una mala ventilaci&oacute;n los que pueden desencadenar un proceso qu&iacute;mico que provoca la p&eacute;rdida de resistencia del hormig&oacute;n, haciendo que las viguetas se vuelvan porosas y fr&aacute;giles.
    </p><p class="article-text">
        En Catalunya, la incidencia es especialmente notable &ldquo;en edificios construidos durante los a&ntilde;os 60, que los estudios cifran en un 50%, especialmente en determinadas zonas urbanas&rdquo;, asegura el abogado. Los s&iacute;ntomas son visibles, aclara, e incluyen &ldquo;la presencia de humedades, fisuras, deformaciones o p&eacute;rdida de resistencia estructural&rdquo;, adem&aacute;s aconseja estar informado sobre antecedentes de aluminosis en la misma finca o en edificios similares de la zona.
    </p><h2 class="article-text">Una patolog&iacute;a reclamable</h2><p class="article-text">
        En un mercado inmobiliario tan asfixiante como el actual, el experto aconseja no dejarse llevar por la prisa al firmar una compraventa en edificios de cierta antig&uuml;edad. &ldquo;Antes de comprar conviene solicitar informaci&oacute;n al vendedor sobre el estado estructural del edificio, revisar actas de comunidad e informes t&eacute;cnicos, comprobar si existen derramas o antecedentes de aluminosis, y dejar constancia documental en el contrato&rdquo;, incide.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, la recomendaci&oacute;n del abogado para los compradores m&aacute;s cautos es encargar la cata de una viga o un an&aacute;lisis preventivo. &ldquo;Se trata de una prueba relativamente econ&oacute;mica que puede evitar conflictos posteriores tanto para el comprador como para el vendedor&rdquo;, detalla, especialmente teniendo en cuenta que el desconocimiento del vendedor sobre el estado de la finca no siempre le exime de su responsabilidad legal.
    </p><h2 class="article-text">Enfrentarse a la aluminosis</h2><p class="article-text">
        Si la sospecha se confirma, &ldquo;los propietarios y la comunidad tienen la obligaci&oacute;n legal de conservar el edificio en condiciones de seguridad y habitabilidad&rdquo;, informa G&uuml;ell. En la pr&aacute;ctica, esto puede implicar &ldquo;encargar informes t&eacute;cnicos peri&oacute;dicos, realizar controles estructurales, adoptar medidas preventivas, ejecutar obras de rehabilitaci&oacute;n o refuerzo, e incluso desalojos parciales o totales en casos graves&rdquo;, enumera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Desde el punto de vista legal, la presencia de esta patolog&iacute;a puede considerarse un vicio oculto, afirma el experto, es decir, un defecto reclamable: &ldquo;Cuando existe aluminosis desarrollada o deterioro estructural, la situaci&oacute;n puede incluso justificar la resoluci&oacute;n de la compraventa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para quienes se encuentren en esta situaci&oacute;n de sospecha sobre su nueva vivienda, G&uuml;ell anima a actuar r&aacute;pidamente, primero reuniendo toda la documentaci&oacute;n disponible, &ldquo;actas de comunidad, informes t&eacute;cnicos, derramas o antecedentes&rdquo;, apunta. 
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s, conviene &ldquo;encargar una prueba de laboratorio o test de aluminosis y consultar con un abogado especializado en derecho inmobiliario, para revisar contratos y plazos legales, y solicitar un informe pericial que permita valorar el alcance del problema y las posibles reclamaciones&rdquo;, resume el experto, que subraya que &ldquo;actuar pronto puede ser clave para evitar la p&eacute;rdida de acciones legales o dificultades probatorias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n existen ayudas p&uacute;blicas y programas de financiaci&oacute;n para comunidades o localidades que deben afrontar rehabilitaciones estructurales, aunque &ldquo;dependen de cada convocatoria y administraci&oacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala el abogado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Paloma Martínez Varela]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/consumoclaro/abogado-aluminosis-duenos-obligacion-conservar-edificio-condiciones-seguridad-xp_1_13220134.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 May 2026 14:23:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4205664" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4205664" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un abogado, sobre la aluminosis: “Los dueños tienen la obligación de conservar el edificio en condiciones de seguridad”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Construcción,Obras,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El "paradís de les herències": com les assessories 'venen' Mallorca a estrangers per pagar menys impostos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradis-les-herencies-com-les-assessories-venen-mallorca-estrangers-per-pagar-menys-impostos_1_13216359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &quot;paradís de les herències&quot;: com les assessories &#039;venen&#039; Mallorca a estrangers per pagar menys impostos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'elevat pes del comprador foraster ha impulsat l'interès per la definició successòria, una institució del dret civil balear lligada des de l'Edat Mitjana a les herències familiars i transformada avui, segons alguns bufets especialitzats, en una sofisticada eina d'"optimització" fiscal</p><p class="subtitle">Els 'casers fantasma' d'Airbnb: "Tinc una casa a Mallorca, però hi visc només quatre mesos a l'any"
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Immer mehr deutsche Immobilienbesitzer auf Mallorca interessieren sich f&uuml;r den Pacto Sucesorio&rdquo; (&ldquo;cada vegada m&eacute;s propietaris alemanys a Mallorca s'interessen pel Pacte Successori&rdquo;). L'afirmaci&oacute; la fa un dels despatxos especialitzats en clients estrangers amb propietats a Balears, que resumeix d'aquesta manera la transformaci&oacute; d'una antiga instituci&oacute; del dret civil balear, la definici&oacute; success&ograve;ria -lligada des de l'edat mitjana a les her&egrave;ncies familiars i a la transmissi&oacute; tradicional del patrimoni mallorqu&iacute;-, en una sofisticada eina d'&ldquo;optimitzaci&oacute;&rdquo; fiscal i &ldquo;planificaci&oacute; success&ograve;ria transfronterera&rdquo;. Mentre milers de residents afronten preus de compra i lloguer inassumibles per a la gran majoria, part de l'ecosistema jur&iacute;dic-fiscal promociona l'illa com l'escenari ideal per a &ldquo;Erben &amp; Schenken&rdquo; (&ldquo;heretar i donar&rdquo;).
    </p><p class="article-text">
        La definici&oacute; success&ograve;ria -nascuda fa segles per ordenar el repartiment familiar de b&eacute;ns i preservar la continu&iuml;tat patrimonial- permet avan&ccedil;ar l'her&egrave;ncia en vida sempre que l'hereu renunci&iuml; anticipadament a la leg&iacute;tima que li correspondria en el futur. La import&agrave;ncia d'aquesta figura resideix en un tractament fiscal que, en molts casos, resulta m&eacute;s favorable que el de les donacions tradicionals i en un elevat blindatge jur&iacute;dic que dificulta revertir o impugnar la transmissi&oacute; una vegada formalitzada. A trav&eacute;s d'aquests pactes, les fam&iacute;lies poden decidir en vida qui rep qu&egrave;, evitar incerteses futures i ordenar la successi&oacute; amb precisi&oacute;, transformant l'her&egrave;ncia, en la pr&agrave;ctica, en una operaci&oacute; planificada i executada abans de la mort.
    </p><p class="article-text">
        L'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elevat pes del comprador estranger a les Balears</a>, tanmateix, ha impulsat l'inter&egrave;s internacional -especialment europeu- per la definici&oacute; success&ograve;ria: amb l'auge dels pactes hereditaris, Mallorca ha vist proliferar un ecosistema d'assessories internacionals, family offices i despatxos especialitzats en planificaci&oacute; fiscal i transmissi&oacute; patrimonial dirigits a propietaris estrangers amb patrimoni i inversions a les illes, sobretot alemanys, brit&agrave;nics, su&iuml;ssos i austr&iacute;acs.
    </p><p class="article-text">
        La mateixa terminologia utilitzada per aquests despatxos reflecteix el grau de refinament assolit pel negoci patrimonial a Mallorca: algunes firmes ofereixen directament serveis de &ldquo;Steuer&ndash;und Verm&ouml;gensplanung f&uuml;r deutsche Familien&rdquo; (&ldquo;planificaci&oacute; fiscal i patrimonial per a fam&iacute;lies alemanyes&rdquo;), prometen &ldquo;maximale Kontrolle &uuml;ber ihr Erbe&rdquo; (&ldquo;m&agrave;xim control sobre l'her&egrave;ncia&rdquo;) i anuncien estrat&egrave;gies per &ldquo;reduir la c&agrave;rrega fiscal de manera legal i eficient&rdquo;. Una d'aquestes arriba a assenyalar que la major de les Balears s'ha convertit en un &ldquo;Steuerparadies&rdquo; (&ldquo;parad&iacute;s fiscal&rdquo;) per conservar, transmetre i blindar patrimoni immobiliari entre generacions, consolidant-se com &ldquo;un centre estrat&egrave;gic per a la planificaci&oacute; patrimonial&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;elevat pes del comprador estranger a Balears, els avantatges fiscals associats a aquestes operacions i el fort blindatge jurídic que dificulta revertir o impugnar la transmissió una vegada formalitzada han impulsat l&#039;interès internacional -especialment europeu- per la definició successòria</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Habitatges al costat de la Catedral de Palma, zona on es concentren les propietats més cares de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Habitatges al costat de la Catedral de Palma, zona on es concentren les propietats més cares de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'expansi&oacute; internacional d'aquestes f&oacute;rmules success&ograve;ries es produeix en un context marcat per la creixent pressi&oacute; immobili&agrave;ria sobre Balears, on l'encariment sostingut de l'habitatge, l'increment dels inversors immobiliaris, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">concentraci&oacute; de propietats en mans de grans tenidors</a>, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-particulares-explotan-viviendas-alquiler-turistico-mallorca-extranjero_1_11954779.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expansi&oacute; del lloguer vacacional </a>i l'escassetat d'habitatge p&uacute;blic han convertit l'acc&eacute;s residencial en un dels principals problemes socials de les illes. 
    </p><p class="article-text">
        Des de fa anys, ciutadans d'altres pa&iuml;sos -alemanys, brit&agrave;nics i francesos al capdavant- amb elevada capacitat adquisitiva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">competeixen en el mercat immobiliari balear per propietats els preus de les quals resulten inassequibles per a gran part de la poblaci&oacute; resident</a>. El 2025, el 29,8% de les operacions de compravenda i el 15,2% de les hipoteques van estar protagonitzades per compradors internacionals, molt per damunt de la mitjana estatal: la demanda es va incrementar fins a les 97.500 transaccions, enfront de les prop de 93.000 del 2024, d'acord a les dades recentment publicades pel Col&middot;legi de Registradors de la Propietat, B&eacute;ns Mobles i Mercantils.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, Mallorca ha deixat de ser &uacute;nicament una destinaci&oacute; residencial o tur&iacute;stica per convertir-se tamb&eacute; en un espai de planificaci&oacute; patrimonial internacional lligat a grans revaloritzacions immobili&agrave;ries. Algunes publicacions dirigides a propietaris europeus destaquen precisament l'atractiu d'utilitzar pactes successoris sobre immobles amb &ldquo;elevades plusv&agrave;lues encara no gravades&rdquo;, consolidant una l&ograve;gica en la qual l'habitatge apareix no nom&eacute;s com a resid&egrave;ncia, sin&oacute; tamb&eacute; com a actiu hereditari i fiscal. Una situaci&oacute; a la qual se suma el gir tributari impulsat PP i Vox en la seva <a href="https://www.eldiario.es/politica/pactos-pp-vox-torpedean-impuesto-sucesiones-arma-desigualdad-3-200-millones-ano_1_10437066.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batalla per reduir al m&agrave;xim la recaptaci&oacute; fiscal</a>. Tot just arrencar l'actual legislatura, el Govern de Marga Prohens va suprimir l'impost de successions i donacions, una mesura amb la qual els m&eacute;s rics <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bajada-impuestos-pp-vox-grandes-herederos-deja-agujero-280-millones-euros-balears_1_12685224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han deixat de pagar a les arques p&uacute;bliques prop de 400 milions d'euros</a>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'atractiu fiscal balear</strong></h2><p class="article-text">
        En els darrers anys, la jurisprud&egrave;ncia balear ha refor&ccedil;at la definici&oacute; success&ograve;ria com una figura especialment s&ograve;lida i dif&iacute;cil de revertir. Ho reflecteix, entre altres resolucions consultades per elDiario.es, una sent&egrave;ncia dictada el 2024 per l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma, que va rebutjar que una dona de 91 anys pogu&eacute;s recuperar els immobles entregats al seu fill mitjan&ccedil;ant definici&oacute; success&ograve;ria despr&eacute;s d'acusar-lo d'apropiar-se dels seus diners. El tribunal va concloure que el pacte no podia revocar-se com una donaci&oacute; ordin&agrave;ria precisament per la seva naturalesa contractual. En un altre cas, els magistrats varen rebutjar la reclamaci&oacute; d'un fill que exigia m&eacute;s de 67.000 euros en considerar que una finca transmesa en vida a la seva germana mitjan&ccedil;ant definici&oacute; success&ograve;ria havia alterat l'equilibri hereditari familiar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Audiència Provincial de Palma va rebutjar que una dona de 91 anys pogués recuperar els immobles lliurats al seu fill mitjançant definició successòria després d&#039;acusar-lo d&#039;apropiar-se dels seus diners. El tribunal va concloure que el pacte no podia revocar-se com una donació ordinària precisament per la seva naturalesa contractual</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Graveu la riquesa, no el treball&quot;.   Mobilització duta a terme a l&#039;abril del 2025 a Palma sota el lema &quot;Acabem amb el negoci de l&#039;habitatge&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Graveu la riquesa, no el treball&quot;.   Mobilització duta a terme a l&#039;abril del 2025 a Palma sota el lema &quot;Acabem amb el negoci de l&#039;habitatge&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'amplitud d'aquestes figures arriba fins i tot als menors d'edat. En una sent&egrave;ncia del passat mes de mar&ccedil;, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears (TSJIB) va concloure que un menor d'edat major de 16 anys pot renunciar v&agrave;lidament a la seva leg&iacute;tima en un pacte successori encara que no estigui emancipat. El cas partia d'una liquidaci&oacute; de l'impost sobre successions i donacions realitzada per l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria auton&ograve;mica (ATIB), que va considerar que una escriptura de definici&oacute; atorgada a favor d'una menor havia de tributar com una donaci&oacute; ordin&agrave;ria. L'Administraci&oacute; entenia que, en no estar emancipada, la menor mancava de capacitat per renunciar als seus drets successoris. Tanmateix, el tribunal rebutja aquesta interpretaci&oacute; i assenyala que la normativa balear no prohibeix expressament aquest sup&ograve;sit. Davant aquest silenci, sost&eacute; que s'ha d'aplicar de manera suplet&ograve;ria el Codi Civil, concretament l'article 166, que permet als menors majors de 16 anys actuar amb consentiment en document p&uacute;blic i amb l'assist&egrave;ncia dels seus representants legals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>De l'Edat Mitjana a les her&egrave;ncies &ldquo;optimitzades&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La definici&oacute; success&ograve;ria enfonsa les seves arrels en el dret civil mallorqu&iacute; medieval, consolidat despr&eacute;s de la conquesta de Jaume I i desenvolupat per la Corona d'Arag&oacute; com un mecanisme per ordenar la transmissi&oacute; del patrimoni familiar i evitar conflictes hereditaris. En una societat tradicionalment basada en la continu&iuml;tat de la casa i la propietat, aquests pactes permetien distribuir b&eacute;ns en vida i assegurar l'estabilitat del llinatge. Avui, segles despr&eacute;s, aquella instituci&oacute; hist&ograve;rica ha fet el salt de les notaries locals a les publicacions dirigides a clients estrangers d'elevat poder adquisitiu, als quals ofereixen serveis de <em>nachfolgeplanung </em>-planificaci&oacute; success&ograve;ria- i detallen fins i tot com utilitzar aquesta figura evitant determinades c&agrave;rregues fiscals associades a les donacions convencionals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La definició successòria enfonsa les seves arrels en el dret civil mallorquí medieval, consolidat després de la conquesta de Jaume I i desenvolupat per la Corona d&#039;Aragó com un mecanisme per ordenar la transmissió del patrimoni familiar i evitar conflictes hereditaris</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dels despatxos especialitzats en clients alemanys, Stein &amp; Partner -entre les especialitats del qual es troba l'&ldquo;estructuraci&oacute; d'inversions i empreses per a l'optimitzaci&oacute; fiscal&rdquo;- descriu els pactes successoris balears com a eines de &ldquo;planificaci&oacute; success&ograve;ria transfronterera&rdquo; i admet que &ldquo;molts ciutadans europeus&rdquo; estan utilitzant aquestes f&oacute;rmules per transferir en vida immobles als seus fills a Mallorca. En una de les seves publicacions, assegura que &ldquo;moltes fam&iacute;lies a Balears utilitzen aquesta possibilitat de planificaci&oacute; fiscal especialment per a immobles amb elevades plusv&agrave;lues encara no gravades&rdquo;. Una altra de les webs, Mallorca Tax, encap&ccedil;ala un dels seus posts amb el t&iacute;tol <em>The Balearic Pacto Sucesorio Explained for Foreign Property Owners</em>.
    </p><p class="article-text">
        El contrast fiscal entre Alemanya i Balears apareix de manera recurrent en aquest tipus de publicacions. Part de l'&ldquo;atractiu&rdquo; que aquests despatxos atorguen als pactes successoris a les illes s'alimenta tamb&eacute; de la comparaci&oacute; fiscal amb altres pa&iuml;sos europeus. Algunes publicacions jur&iacute;diques alemanyes destaquen que les her&egrave;ncies i donacions entre familiars directes a les illes gaudeixen de bonificacions pr&agrave;cticament inexistents a Alemanya, presentant l'arxip&egrave;lag com un territori pr&agrave;cticament lliure d'imposts per heretar o donar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes del municipi mallorquí de Deià, un dels pobles amb més habitatges buits en mans de propietaris estrangers"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes del municipi mallorquí de Deià, un dels pobles amb més habitatges buits en mans de propietaris estrangers                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La batalla jur&iacute;dica pels estrangers residents</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels grans punts d'inflexi&oacute; d'aquestes operacions es va produir el 2016, quan el Tribunal Suprem (TS) va establir que la transmissi&oacute; de b&eacute;ns mitjan&ccedil;ant pacte successori no generava guany patrimonial a l'IRPF per a qui els cedia, equiparant-la fiscalment a una her&egrave;ncia i refor&ccedil;ant aix&iacute; el seu atractiu davant les donacions tradicionals. La decisi&oacute; va convertir la definici&oacute; balear en una f&oacute;rmula molt m&eacute;s avantatjosa que la donaci&oacute; tradicional, especialment per transmetre immobles revaloritzats. &ldquo;&Eacute;s aix&iacute; des del moment en qu&egrave; el donatari tributar&agrave; al tipus del 0% &ndash;i, en alguns casos, a l'1%&ndash; per l'Impost de Successions i Donacions, mentre que el donant est&agrave; exempt de tributar per l'IRPF&rdquo;, explica a elDiario.es el vicedeg&agrave; del Col&middot;legi Notarial de Balears, Bartolom&eacute; Bibiloni. El notari admet que la redu&iuml;da fiscalitat ha estat un dels factors decisius en l'auge recent d'aquestes operacions.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un dels grans punts d&#039;inflexió d&#039;aquestes operacions es va produir el 2016, quan el Tribunal Suprem va establir que la transmissió de béns mitjançant pacte successori no generava guany patrimonial en l&#039;IRPF per a qui els cedía, equiparant-la fiscalment a una herència i reforçant així el seu atractiu enfront de les donacions tradicionals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Quant a l'acc&eacute;s d'estrangers a aquesta figura, la Compilaci&oacute; del Dret Civil balear &ndash;la normativa civil pr&ograve;pia de les illes&ndash; exigia tradicionalment que qui atorg&agrave;s una definici&oacute; success&ograve;ria tengu&eacute;s &ldquo;ve&iuml;natge civil mallorqu&iacute;&rdquo;, una condici&oacute; jur&iacute;dica vinculada a l'arrelament en un territori amb dret civil propi i que els ciutadans estrangers no podien adquirir formalment. Aquest requisit limitava l'acc&eacute;s als pactes successoris a aquells que ostentaven aquesta vinculaci&oacute; civil espec&iacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia va esclatar el 2019, quan la Direcci&oacute; General dels Registres i del Notariat va rebutjar la inscripci&oacute; d'una definici&oacute; success&ograve;ria atorgada per una ciutadana francesa resident a Mallorca a favor dels seus fills en considerar precisament que una estrangera no podia tenir ve&iuml;natge civil mallorqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma i posteriorment el TSJIB varen desmuntar aquesta interpretaci&oacute; en aplicar el Reglament Europeu de Successions, que situa la resid&egrave;ncia habitual -i no el ve&iuml;natge civil- com a principal criteri de connexi&oacute;. La decisi&oacute; ampliava de facto l'abast dels pactes successoris balears: els estrangers considerats residents a les illes, &eacute;s a dir, Balears&nbsp;constitu&iacute;s el seu principal centre de vida personal o familiar, tamb&eacute; podien acollir-se a aquestes figures hist&ograve;riques del dret civil balear. All&ograve; que durant segles havia funcionat com una instituci&oacute; lligada a fam&iacute;lies mallorquines passava aix&iacute; a convertir-se en una eina accessible per a residents internacionals amb patrimoni immobiliari a Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista panoràmica del municipi mallorquí d&#039;Esporles i part de la Serra de Tramuntana, on nombroses propietats emblemàtiques han sortit al mercat immobiliari per a delit de grups d&#039;inversió i estrangers benestants"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista panoràmica del municipi mallorquí d&#039;Esporles i part de la Serra de Tramuntana, on nombroses propietats emblemàtiques han sortit al mercat immobiliari per a delit de grups d&#039;inversió i estrangers benestants                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
La controvèrsia va esclatar el 2019, quan la Direcció General dels Registres i del Notariat va rebutjar la inscripció d&#039;una definició successòria atorgada per una dona francesa resident a Mallorca a favor dels seus fills en considerar que una estrangera no podia tenir veïnatge civil mallorquí. Els tribunals van desmuntar aquesta interpretació en aplicar el Reglament Europeu de Successions, que situa la residència habitual com a principal criteri de connexió</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llei que va consolidar el fenomen</strong></h2><p class="article-text">
        El fenomen es va acabar de consolidar amb l'aprovaci&oacute; de la llei 8/2022 de successi&oacute; volunt&agrave;ria paccionada o contractual de les Illes Balears, una norma que va recon&egrave;ixer expressament la necessitat d'adaptar els pactes successoris al seu &ldquo;protagonisme actual&rdquo;. La reforma va modernitzar i ampliar la regulaci&oacute; d'aquestes hist&ograve;riques figures, va aclarir aspectes que havien generat conflictes interpretatius i va introduir noves possibilitats &ndash;com els pactes entre padrins i nets&ndash; per respondre a la seva creixent utilitzaci&oacute; com a eina de planificaci&oacute; patrimonial i success&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        A parer de Bibiloni, la normativa ha representat una &ldquo;fita important&rdquo; en el dret civil balear &ldquo;en ser la primera i, possiblement, l'&uacute;nica llei sectorial que tracta dels pactes successoris a tot el territori nacional&rdquo;. &ldquo;El m&egrave;rit de la llei ha estat regular [la definici&oacute; success&ograve;ria] amb m&eacute;s detall, desenvolupar alguns dels seus aspectes i deixar algunes idees perfectament clares per tal d'evitar les confusions que es produ&iuml;en, especialment en l'&agrave;mbit fiscal&rdquo;, subratlla el notari, qui va ser president del Consell Assessor del Dret Civil de les Illes Balears entre els anys 2018 i 2023, per&iacute;ode durant el qual es va aprovar la norma. &Eacute;s autor, a m&eacute;s, del <em>Manual Civil i Fiscal dels pactes successoris en el Dret Civil de les Illes Balears</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Llei balear 8/2022 de successió pactada o contractual ha representat una fita important en el nostre Dret civil, en ser la primera i, possiblement, l&#039;única llei sectorial que tracta dels pactes successoris en tot el territori nacional</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bartolomé Bibiloni</span>
                                        <span>—</span> Vicedegà del Col·legi Notarial de Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La internacionalitzaci&oacute; dels pactes successoris balears va generar un profund debat dins l'&agrave;mbit jur&iacute;dic. El catedr&agrave;tic de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears Pedro Antonio Munar considera que el fenomen s'ha d'analitzar amb matisos i rebutja interpretar l'obertura de la definici&oacute; success&ograve;ria a residents estrangers com una anomalia jur&iacute;dica. En declaracions a elDiario.es, recorda que el Reglament Europeu de Successions va introduir precisament el criteri de la resid&egrave;ncia habitual per determinar la llei aplicable a les her&egrave;ncies en contextos de mobilitat internacional. &ldquo;No &eacute;s que un senyor digui: &lsquo;Tenc una casa a Mallorca&rsquo; i ja est&agrave;. Ha d'acreditar una resid&egrave;ncia habitual real a Balears&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Munar subratlla, a m&eacute;s, una paradoxa jur&iacute;dica: mentre un ciutad&agrave; alemany o estatunidenc resident habitual a Mallorca pot acollir-se al dret civil balear i utilitzar pactes successoris, un espanyol amb ve&iuml;natge civil com&uacute; &ndash;&ldquo;de Guadalajara, per exemple&rdquo;&ndash; no pot fer-ho encara que visqui temporalment a les illes, perqu&egrave; la seva successi&oacute; continua regint-se pel Codi Civil estatal. No existeix una discriminaci&oacute;, sost&eacute;, perqu&egrave; la llei aplicable no &eacute;s la mateixa per a l'europeu que per a l'espanyol que no tengui ve&iuml;natge civil balear. El jurista insisteix, a m&eacute;s, que l'auge actual no pot explicar-se &uacute;nicament per raons fiscals: &ldquo;Avui a Balears les donacions entre pares i fills tamb&eacute; estan pr&agrave;cticament bonificades&rdquo;, apunta, assenyalant que en alguns casos &ldquo;fins i tot &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil fer una donaci&oacute; que un pacte successori&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El catedràtic de Dret Civil de la UIB Pere Antoni Munar subratlla una paradoxa jurídica: mentre un ciutadà alemany o nord-americà resident habitual a Mallorca es pot acollir al dret civil balear i utilitzar pactes successoris, un espanyol amb veïnatge civil comú no pot fer-ho encara que visqui temporalment a les illes, perquè la seva successió continua regint-se pel Codi Civil estatal</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Her&egrave;ncies en vida i crisi d'habitatge</strong></h2><p class="article-text">
        El vicedeg&agrave; del Col&middot;legi Notarial assenyala, per la seva banda, que els &ldquo;importants avantatges&rdquo; que ofereixen els pactes successoris &ldquo;tamb&eacute; beneficien els estrangers&rdquo;. &ldquo;Els estrangers residents a les nostres illes, de la nacionalitat que sigui, poden atorgar un pacte successori, de definici&oacute; o de liquidaci&oacute;, com els naturals d'aquestes, &eacute;s a dir, com qui ostenta el ve&iuml;natge civil balear. Les discussions que es pogueren plantejar en un moment anterior varen quedar resoltes, primer, pel TSJIB i, despr&eacute;s, per la mateixa Llei 8/2022, ja de manera definitiva&rdquo;, recalca.
    </p><p class="article-text">
        El notari, tanmateix, rebutja que existeixi un &uacute;s generalitzat d'aquestes figures en resposta a una &ldquo;estrat&egrave;gia determinada&rdquo; per part dels compradors estrangers. Segons assenyala, es tracta d'una &ldquo;tend&egrave;ncia per la qual s'inclinen aquells que duen vivint o habitant per per&iacute;odes una propietat que posseeixen a les illes, i que, en tenir ja una edat avan&ccedil;ada, desitgen cedir-la als seus fills&rdquo;. &ldquo;No &eacute;s freq&uuml;ent que es comprin els immobles pensant en aquesta futura possibilitat&rdquo;, sentencia.
    </p><p class="article-text">
        Bibiloni conclou que l'auge dels pactes successoris tamb&eacute; ha incidit &ldquo;en la millora de les relacions familiars&rdquo;: &ldquo;No &eacute;s el mateix reunir tots els membres d'una fam&iacute;lia vivint els pares que quan ha mort algun d'ells -o ambd&oacute;s-&rdquo;, afirma. Al seu judici, la creixent utilitzaci&oacute; d'aquestes f&oacute;rmules es relaciona a m&eacute;s amb el problema d'acc&eacute;s a l'habitatge, especialment entre els m&eacute;s joves. &ldquo;Amb els pactes successoris els pares estan disposats a desprendre's d'alguna propietat per facilitar que els fills es puguin permetre una resid&egrave;ncia a baix cost&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradis-les-herencies-com-les-assessories-venen-mallorca-estrangers-per-pagar-menys-impostos_1_13216359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2026 04:31:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="627040" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="627040" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El "paradís de les herències": com les assessories 'venen' Mallorca a estrangers per pagar menys impostos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Impuestos,Impuesto de Sucesiones,Donaciones,Extranjeros,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El "paraíso de las herencias": cómo las asesorías 'venden' Mallorca a extranjeros para pagar menos impuestos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paraiso-herencias-asesorias-venden-mallorca-extranjeros-pagar-impuestos_1_13201484.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &quot;paraíso de las herencias&quot;: cómo las asesorías &#039;venden&#039; Mallorca a extranjeros para pagar menos impuestos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El elevado peso del comprador foráneo ha impulsado el interés por la definición sucesoria, una institución del derecho civil balear ligada desde la Edad Media a las herencias familiares y transformada hoy, según algunos bufetes especializados, en una sofisticada herramienta de "optimización" fiscal</p><p class="subtitle">Los 'caseros fantasma' de Airbnb: “Tengo una casa en Mallorca, pero vivo allí sólo cuatro meses al año”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Immer mehr deutsche Immobilienbesitzer auf Mallorca interessieren sich f&uuml;r den Pacto Sucesorio&rdquo; (&ldquo;cada vez m&aacute;s&nbsp;propietarios alemanes en Mallorca&nbsp;se interesan por el&nbsp;Pacto Sucesorio&rdquo;). La afirmaci&oacute;n la realiza uno de los bufetes especializados en clientes extranjeros con propiedades en Balears, que resume de este modo la transformaci&oacute;n de una antigua instituci&oacute;n del derecho civil balear, la definici&oacute;n sucesoria &ndash;ligada desde la Edad Media a las herencias familiares y a la transmisi&oacute;n tradicional del patrimonio mallorqu&iacute;n&ndash;, en una sofisticada herramienta de &ldquo;optimizaci&oacute;n&rdquo; fiscal y &ldquo;planificaci&oacute;n sucesoria transfronteriza&rdquo;. Mientras miles de residentes afrontan precios de compra y alquiler inasumibles para la gran mayor&iacute;a, parte del ecosistema jur&iacute;dico-fiscal promociona la isla como el escenario ideal para &ldquo;Erben &amp; Schenken&rdquo; (&ldquo;heredar y donar&rdquo;).
    </p><p class="article-text">
        La definici&oacute;n sucesoria &ndash;nacida siglos atr&aacute;s para ordenar el reparto familiar de bienes y preservar la continuidad patrimonial&ndash; permite adelantar la herencia en vida siempre que el heredero renuncie anticipadamente a la leg&iacute;tima que le corresponder&iacute;a en el futuro. La importancia de esta figura reside en un tratamiento fiscal que, en muchos casos, resulta m&aacute;s favorable que el de las donaciones tradicionales y en un elevado blindaje jur&iacute;dico que dificulta revertir o impugnar la transmisi&oacute;n una vez formalizada. A trav&eacute;s de estos pactos, las familias pueden decidir en vida qui&eacute;n recibe qu&eacute;, evitar incertidumbres futuras y ordenar la sucesi&oacute;n con precisi&oacute;n, transformando la herencia, en la pr&aacute;ctica, en una operaci&oacute;n planificada y ejecutada antes del fallecimiento.
    </p><p class="article-text">
        El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elevado peso del comprador extranjero en Balears</a>, sin embargo, ha impulsado el inter&eacute;s internacional &ndash;especialmente europeo&ndash; por la definici&oacute;n sucesoria: con el auge de los pactos hereditarios, Mallorca ha visto proliferar un ecosistema de asesor&iacute;as internacionales, <em>family offices </em>y despachos especializados en planificaci&oacute;n fiscal y transmisi&oacute;n patrimonial dirigidos a propietarios extranjeros con patrimonio e inversiones en las islas, sobre todo alemanes, brit&aacute;nicos, suizos y austr&iacute;acos. 
    </p><p class="article-text">
        La propia terminolog&iacute;a utilizada por estos despachos refleja el grado de refinamiento alcanzado por el negocio patrimonial en Mallorca: algunas firmas ofrecen directamente servicios de &ldquo;Steuer&ndash;und Verm&ouml;gensplanung f&uuml;r deutsche Familien&rdquo; (&ldquo;planificaci&oacute;n fiscal y patrimonial para familias alemanas&rdquo;), prometen &ldquo;maximale Kontrolle &uuml;ber ihr Erbe&rdquo; (&ldquo;m&aacute;ximo control sobre la herencia&rdquo;) y anuncian estrategias para &ldquo;reducir la carga fiscal de forma legal y eficiente&rdquo;. Una de estas ellas llega a se&ntilde;alar que la mayor de las Balears se ha convertido en un &ldquo;Steuerparadies&rdquo; (&ldquo;para&iacute;so fiscal&rdquo;) para conservar, transmitir y blindar patrimonio inmobiliario entre generaciones, consolid&aacute;ndose como &ldquo;un centro estrat&eacute;gico para la planificaci&oacute;n patrimonial&rdquo;.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El elevado peso del comprador extranjero en Balears, las ventajas fiscales asociadas a estas operaciones y el fuerte blindaje jurídico que dificulta revertir o impugnar la transmisión una vez formalizada han impulsado el interés internacional -especialmente europeo- por la definición sucesoria</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Viviendas junto a la Catedral de Palma, zona en la que se concentran las propiedades más caras de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Viviendas junto a la Catedral de Palma, zona en la que se concentran las propiedades más caras de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La expansi&oacute;n internacional de estas f&oacute;rmulas sucesorias se produce en un contexto marcado por la creciente presi&oacute;n inmobiliaria sobre Balears, donde el encarecimiento sostenido de la vivienda, el incremento de los inversores inmobiliarios,  la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">concentraci&oacute;n de propiedades en manos de grandes tenedores</a>, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-particulares-explotan-viviendas-alquiler-turistico-mallorca-extranjero_1_11954779.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expansi&oacute;n del alquiler vacacional </a>y la escasez de vivienda p&uacute;blica han convertido el acceso residencial en uno de los principales problemas sociales de las islas. 
    </p><p class="article-text">
        Desde hace a&ntilde;os, ciudadanos de otros pa&iacute;ses &ndash;alemanes, brit&aacute;nicos y franceses a la cabeza&ndash; con elevada capacidad adquisitiva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compiten en el mercado inmobiliario balear por propiedades cuyos precios resultan inasumibles para gran parte de la poblaci&oacute;n residente</a>. En 2025, el 29,8% de las operaciones de compraventa y el 15,2% de las hipotecas estuvieron protagonizadas por compradores internacionales, muy por encima de la media estatal: la demanda se increment&oacute; hasta las 97.500 transacciones, frente a las cerca de 93.000 de 2024, de acuerdo a los datos reci&eacute;n publicados por el Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, Mallorca ha dejado de ser &uacute;nicamente un destino residencial o tur&iacute;stico para convertirse tambi&eacute;n en un espacio de planificaci&oacute;n patrimonial internacional ligado a grandes revalorizaciones inmobiliarias. Algunas publicaciones dirigidas a propietarios europeos destacan precisamente el atractivo de utilizar pactos sucesorios sobre inmuebles con &ldquo;elevadas plusval&iacute;as a&uacute;n no gravadas&rdquo;, consolidando una l&oacute;gica en la que la vivienda aparece no solo como residencia, sino tambi&eacute;n como activo hereditario y fiscal. Una situaci&oacute;n a la que se suma el giro tributario impulsado PP y Vox en su <a href="https://www.eldiario.es/politica/pactos-pp-vox-torpedean-impuesto-sucesiones-arma-desigualdad-3-200-millones-ano_1_10437066.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batalla por reducir al m&aacute;ximo la recaudaci&oacute;n fiscal</a>. Nada m&aacute;s arrancar la actual legislatura, el Govern de Marga Prohens suprimi&oacute; el impuesto de sucesiones y donaciones, una medida con la que los m&aacute;s ricos <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bajada-impuestos-pp-vox-grandes-herederos-deja-agujero-280-millones-euros-balears_1_12685224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han dejado de pagar a las arcas p&uacute;blicas cerca de 400 millones de euros</a>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistas de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistas de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El atractivo fiscal balear</strong></h2><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, la jurisprudencia balear ha reforzado la definici&oacute;n sucesoria como una figura especialmente s&oacute;lida y dif&iacute;cil de revertir. Lo refleja, entre otras resoluciones consultadas por elDiario.es, una sentencia dictada en 2024 por la Audiencia Provincial de Palma, que rechaz&oacute; que una mujer de 91 a&ntilde;os pudiera recuperar los inmuebles entregados a su hijo mediante definici&oacute;n sucesoria tras acusarle de apropiarse de su dinero. El tribunal concluy&oacute; que el pacto no pod&iacute;a revocarse como una donaci&oacute;n ordinaria precisamente por su naturaleza contractual. En otro caso, los magistrados rechazaron la reclamaci&oacute;n de un hijo que exig&iacute;a m&aacute;s de 67.000 euros al considerar que una finca transmitida en vida a su hermana mediante definici&oacute;n sucesoria hab&iacute;a alterado el equilibrio hereditario familiar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Audiencia Provincial de Palma rechazó que una mujer de 91 años pudiera recuperar los inmuebles entregados a su hijo mediante definición sucesoria tras acusarle de apropiarse de su dinero. El tribunal concluyó que el pacto no podía revocarse como una donación ordinaria precisamente por su naturaleza contractual</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Gravad la riqueza, no el trabajo&quot;. Movilización llevada a cabo en abril de 2025 en Palma bajo el lema &quot;Acabemos con el negocio de la vivienda&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Gravad la riqueza, no el trabajo&quot;. Movilización llevada a cabo en abril de 2025 en Palma bajo el lema &quot;Acabemos con el negocio de la vivienda&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La amplitud de estas figuras llega incluso a los menores de edad. En una sentencia del pasado mes de marzo, el Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) concluy&oacute; que un menor de edad mayor de 16 a&ntilde;os puede renunciar v&aacute;lidamente a su leg&iacute;tima en un pacto sucesorio aunque no est&eacute; emancipado. El caso part&iacute;a de una liquidaci&oacute;n del impuesto sobre sucesiones y donaciones realizada por la Agencia Tributaria auton&oacute;mica (ATIB), que consider&oacute; que una escritura de definici&oacute;n otorgada en favor de una menor deb&iacute;a tributar como donaci&oacute;n ordinaria. La Administraci&oacute;n entend&iacute;a que, al no estar emancipada, la menor carec&iacute;a de capacidad para renunciar a sus derechos sucesorios. Sin embargo, el tribunal rechaza esta interpretaci&oacute;n y se&ntilde;ala que la normativa balear no proh&iacute;be expresamente este supuesto. Ante ese silencio, sostiene que debe aplicarse de forma supletoria el C&oacute;digo Civil, en concreto el art&iacute;culo 166, que permite a los menores mayores de 16 a&ntilde;os actuar con consentimiento en documento p&uacute;blico y con la asistencia de sus representantes legales. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>De la Edad Media a las herencias &ldquo;optimizadas&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La definici&oacute;n sucesoria hunde sus ra&iacute;ces en el derecho civil mallorqu&iacute;n medieval, consolidado tras la conquista de Jaume I y desarrollado por la Corona de Arag&oacute;n como un mecanismo para ordenar la transmisi&oacute;n del patrimonio familiar y evitar conflictos hereditarios. En una sociedad tradicionalmente basada en la continuidad de la casa y la propiedad, estos pactos permit&iacute;an distribuir bienes en vida y asegurar la estabilidad del linaje. Hoy, siglos despu&eacute;s, aquella instituci&oacute;n hist&oacute;rica ha saltado de las notar&iacute;as locales a las publicaciones dirigidas a clientes extranjeros de elevado poder adquisitivo, a quienes ofrecen servicios de <em>nachfolgeplanung</em> &ndash;planificaci&oacute;n sucesoria&ndash; y detallan incluso c&oacute;mo utilizar esta figura evitando determinadas cargas fiscales asociadas a las donaciones convencionales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La definición sucesoria hunde sus raíces en el derecho civil mallorquín medieval, consolidado tras la conquista de Jaume I y desarrollado por la Corona de Aragón como un mecanismo para ordenar la transmisión del patrimonio familiar y evitar conflictos hereditarios</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Uno de los despachos especializados en clientes alemanes, Stein &amp; Partner &ndash;entre cuyas especialidades se encuentra la &ldquo;estructuraci&oacute;n de inversiones y empresas para la optimizaci&oacute;n fiscal&rdquo;&ndash; describe los pactos sucesorios baleares como herramientas de &ldquo;planificaci&oacute;n sucesoria transfronteriza&rdquo; y admite que &ldquo;muchos ciudadanos europeos&rdquo; est&aacute;n utilizando estas f&oacute;rmulas para transferir en vida inmuebles a sus hijos en Mallorca. En una de sus publicaciones, asegura que &ldquo;muchas familias en Baleares utilizan esta posibilidad de planificaci&oacute;n fiscal especialmente para inmuebles con elevadas plusval&iacute;as a&uacute;n no gravadas&rdquo;. Otra de las webs, Mallorca Tax, encabeza uno de sus post con el t&iacute;tulo <em>The Balearic Pacto Sucesorio Explained for Foreign Property Owners</em>.
    </p><p class="article-text">
        El contraste fiscal entre Alemania y Balears aparece de forma recurrente en este tipo de publicaciones. Parte del 'atractivo' que estos despachos otorgan a los pactos sucesorios en las islas se alimenta tambi&eacute;n de la comparaci&oacute;n fiscal con otros pa&iacute;ses europeos. Algunas publicaciones jur&iacute;dicas alemanas destacan que las herencias y donaciones entre familiares directos en las islas disfrutan de bonificaciones pr&aacute;cticamente inexistentes en Alemania, presentando el archipi&eacute;lago como un territorio pr&aacute;cticamente libre de impuestos para heredar o donar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistas del municipio mallorquín de Deià, uno de los pueblos con más viviendas vacías en manos de propietarios extranjeros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistas del municipio mallorquín de Deià, uno de los pueblos con más viviendas vacías en manos de propietarios extranjeros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La batalla jur&iacute;dica por los extranjeros residentes</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los grandes puntos de inflexi&oacute;n de estas operaciones se produjo en 2016, cuando el Tribunal Supremo (TS) estableci&oacute; que la transmisi&oacute;n de bienes mediante pacto sucesorio no generaba ganancia patrimonial en el IRPF para quien los ced&iacute;a, equipar&aacute;ndola fiscalmente a una herencia y reforzando as&iacute; su atractivo frente a las donaciones tradicionales. La decisi&oacute;n convirti&oacute; la definici&oacute;n balear en una f&oacute;rmula mucho m&aacute;s ventajosa que la donaci&oacute;n tradicional, especialmente para transmitir inmuebles revalorizados. &ldquo;Es as&iacute; desde el momento en que el donatario tributar&aacute; al tipo del 0% &ndash;y, en algunos casos, al 1%&ndash; por el Impuesto de Sucesiones y Donaciones, mientras que el donante est&aacute; exento de tributar por el IRPF&rdquo;, explica a elDiario.es el vicedecano del Colegio Notarial de Balears, Bartolom&eacute; Bibiloni. El notario admite que la reducida fiscalidad ha sido uno de los factores decisivos en el auge reciente de estas operaciones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Uno de los grandes puntos de inflexión de estas operaciones se produjo en 2016, cuando el Tribunal Supremo (TS) estableció que la transmisión de bienes mediante pacto sucesorio no generaba ganancia patrimonial en el IRPF para quien los cedía, equiparándola fiscalmente a una herencia y reforzando así su atractivo frente a las donaciones tradicionales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En cuanto al acceso de extranjeros a esta figura, la Compilaci&oacute;n del Derecho Civil balear &ndash;la normativa civil propia de las islas&ndash; exig&iacute;a tradicionalmente que quien otorgara una definici&oacute;n sucesoria tuviera &ldquo;vecindad civil mallorquina&rdquo;, una condici&oacute;n jur&iacute;dica vinculada al arraigo en un territorio con derecho civil propio y que los ciudadanos extranjeros no pod&iacute;an adquirir formalmente. Ese requisito limitaba el acceso a los pactos sucesorios a quienes ostentaban esa vinculaci&oacute;n civil espec&iacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        La controversia estall&oacute; en 2019, cuando la Direcci&oacute;n General de los Registros y del Notariado rechaz&oacute; la inscripci&oacute;n de una definici&oacute;n sucesoria otorgada por una ciudadana francesa residente en Mallorca a favor de sus hijos al considerar precisamente que una extranjera no pod&iacute;a tener vecindad civil mallorquina. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, la Audiencia Provincial de Palma y posteriormente el TSJIB desmontaron esa interpretaci&oacute;n al aplicar el Reglamento Europeo de Sucesiones, que sit&uacute;a la residencia habitual -y no la vecindad civil- como principal criterio de conexi&oacute;n. La decisi&oacute;n ampliaba de facto el alcance de los pactos sucesorios baleares: los extranjeros considerados residentes en las islas, es decir, que Balears constituyera su principal centro de vida personal o familiar-, tambi&eacute;n pod&iacute;an acogerse a estas figuras hist&oacute;ricas del derecho civil balear. Lo que durante siglos hab&iacute;a funcionado como una instituci&oacute;n ligada a familias mallorquinas pasaba as&iacute; a convertirse en una herramienta accesible para residentes internacionales con patrimonio inmobiliario en Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista panorámica del municipio mallorquín de Esporles y parte de la Serra de Tramuntana, donde numerosas propiedades emblemáticas han salido al mercado inmobiliario para regocijo de grupos de inversión y extranjeros adinerados"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista panorámica del municipio mallorquín de Esporles y parte de la Serra de Tramuntana, donde numerosas propiedades emblemáticas han salido al mercado inmobiliario para regocijo de grupos de inversión y extranjeros adinerados                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
La controversia estalló en 2019, cuando la Dirección General de los Registros y del Notariado rechazó la inscripción de una definición sucesoria otorgada por una mujer francesa residente en Mallorca a favor de sus hijos al considerar que una extranjera no podía tener vecindad civil mallorquina. Los tribunales desmontaron esa interpretación al aplicar el Reglamento Europeo de Sucesiones, que sitúa la residencia habitual como principal criterio de conexión</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ley que consolid&oacute; el fen&oacute;meno</strong></h2><p class="article-text">
        El alcance internacional de esta figura termin&oacute; de consolidarse con la aprobaci&oacute;n de la ley 8/2022 de sucesi&oacute;n voluntaria paccionada o contractual de las Illes Balears, una norma que reconoci&oacute; expresamente la necesidad de adaptar los pactos sucesorios a su &ldquo;protagonismo actual&rdquo;. La reforma moderniz&oacute; y ampli&oacute; la regulaci&oacute;n de estas hist&oacute;ricas figuras, clarific&oacute; aspectos que hab&iacute;an generado conflictos interpretativos e introdujo nuevas posibilidades &ndash;como los pactos entre abuelos y nietos&ndash; para responder a su creciente utilizaci&oacute;n como herramienta de planificaci&oacute;n patrimonial y sucesoria.
    </p><p class="article-text">
        A juicio de Bibiloni, la normativa ha representado un &ldquo;hito importante&rdquo; importante en el Derecho civil balear &ldquo;al ser la primera y, posiblemente, la &uacute;nica ley sectorial que trata de los pactos sucesorios en todo el territorio nacional&rdquo;. &ldquo;El m&eacute;rito de la ley ha sido regular [la definici&oacute;n sucesoria] con m&aacute;s detalle, desarrollar algunos de sus aspectos y dejar alguna ideas perfectamente claras a fin de evitar las confusiones que se produc&iacute;an, en especial en el &aacute;mbito fiscal&rdquo;, subraya el notario, quien fue presidente del Consell Asesor del Derecho civil de las Illes Balears entre los a&ntilde;os 2018 y 2023, periodo durante el cual se aprob&oacute; la norma. Es autor, adem&aacute;s, del <em>Manual Civil y Fiscal de los pactos sucesorios en el Derecho Civil de las Illes Balears</em>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Ley balear 8/2022  de sucesión paccionada o contractual ha representado un hito importante en nuestro Derecho civil, al ser la primera y, posiblemente, la única ley sectorial que trata de los pactos sucesorios en todo el territorio nacional</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bartolomé Bibiloni</span>
                                        <span>—</span> Vicedecano del Colegio Notarial de Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La internacionalizaci&oacute;n de los pactos sucesorios baleares gener&oacute; un profundo debate dentro del &aacute;mbito jur&iacute;dico. El catedr&aacute;tico de Derecho Civil de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pedro Antonio Munar considera que el fen&oacute;meno debe analizarse con matices y rechaza interpretar la apertura de la definici&oacute;n sucesoria a residentes extranjeros como una anomal&iacute;a jur&iacute;dica. En declaraciones a elDiario.es, recuerda que el Reglamento Europeo de Sucesiones introdujo precisamente el criterio de la residencia habitual para determinar la ley aplicable a las herencias en contextos de movilidad internacional. &ldquo;No es que un se&ntilde;or diga: &lsquo;Tengo una casa en Mallorca&rsquo; y ya est&aacute;. Tiene que acreditar una residencia habitual real en Balears&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Munar subraya, adem&aacute;s, una paradoja jur&iacute;dica: mientras un ciudadano alem&aacute;n o estadounidense residente habitual en Mallorca puede acogerse al derecho civil balear y utilizar pactos sucesorios, un espa&ntilde;ol con vecindad civil com&uacute;n &ndash;&ldquo;de Guadalajara, por ejemplo&rdquo;&ndash; no puede hacerlo aunque viva temporalmente en las islas, porque su sucesi&oacute;n contin&uacute;a rigi&eacute;ndose por el C&oacute;digo Civil estatal. No existe una discriminaci&oacute;n, sostiene, porque la ley aplicable no es la misma para el europeo que para el espa&ntilde;ol que no tenga vecindad civil balear. El jurista insiste adem&aacute;s en que el auge actual no puede explicarse &uacute;nicamente por razones fiscales: &ldquo;Hoy en Balears las donaciones entre padres e hijos tambi&eacute;n est&aacute;n pr&aacute;cticamente bonificadas&rdquo;, apunta, se&ntilde;alando que en algunos casos &ldquo;incluso es m&aacute;s f&aacute;cil hacer una donaci&oacute;n que un pacto sucesorio&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El catedrático de Derecho Civil de la UIB Pedro Antonio Munar subraya una paradoja jurídica: mientras un ciudadano alemán o estadounidense residente habitual en Mallorca puede acogerse al derecho civil balear y utilizar pactos sucesorios, un español con vecindad civil común no puede hacerlo aunque viva temporalmente en las islas, porque su sucesión continúa rigiéndose por el Código Civil estatal</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Herencias en vida y crisis de vivienda</strong></h2><p class="article-text">
        El vicedecano del Colegio Notarial se&ntilde;ala, por su parte, que las &ldquo;importantes ventajas&rdquo; que ofrecen los pactos sucesorios &ldquo;tambi&eacute;n benefician a los extranjeros&rdquo;. &ldquo;Los extranjeros residentes en nuestras islas, de la nacionalidad que sea, pueden otorgar un pacto sucesorio, de definici&oacute;n o de finiquito, como los naturales de las mismas, es decir, como quien ostenta la vecindad civil balear. Las discusiones que pudieron plantearse en un momento anterior quedaron zanjadas, primero, por el TSJIB y, despu&eacute;s, por la propia Ley 8/2022, ya de forma definitiva&rdquo;, recalca. 
    </p><p class="article-text">
        El notario, sin embargo, rechaza que exista un uso generalizado de estas figuras en respuesta a una &ldquo;estrategia determinada&rdquo; por parte de los compradores extranjeros. Seg&uacute;n se&ntilde;ala, se trata de una &ldquo;tendencia por la que se inclinan aquellos que llevan viviendo o habitando por periodos una propiedad que poseen en las islas, y que, al tener ya una avanzada edad, desean cederla a sus hijos&rdquo;. &ldquo;No es frecuente que se compren los inmuebles pensando en esa futura posibilidad&rdquo;, sentencia.
    </p><p class="article-text">
        Bibiloni concluye que el auge de los pactos sucesorios tambi&eacute;n ha incidido &ldquo;en la mejor&iacute;a de las relaciones familiares&rdquo;: &ldquo;No es lo mismo reunir a todos los miembros de una familia viviendo los padres que cuando ha fallecido alguno de ellos &ndash;o ambos&ndash;&rdquo;, afirma. A su juicio, la creciente utilizaci&oacute;n de estas f&oacute;rmulas se relaciona adem&aacute;s con el problema de acceso a la vivienda, especialmente entre los m&aacute;s j&oacute;venes. &ldquo;Con los pactos sucesorios los padres est&aacute;n dispuestos a desprenderse de alguna propiedad para facilitar que los hijos puedan permitirse una residencia a bajo coste&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paraiso-herencias-asesorias-venden-mallorca-extranjeros-pagar-impuestos_1_13201484.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2026 20:19:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="627040" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="627040" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El "paraíso de las herencias": cómo las asesorías 'venden' Mallorca a extranjeros para pagar menos impuestos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Impuestos,Impuesto de Sucesiones,Donaciones,Extranjeros,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP obvia un informe que situa Balears com a gran "refugi immobiliari" europeu i abraça al propietari que "no va corbata"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-obvia-informe-situa-balears-com-gran-refugi-immobiliari-europeu-i-abraca-propietari-no-corbata_1_13196853.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP obvia un informe que situa Balears com a gran &quot;refugi immobiliari&quot; europeu i abraça al propietari que &quot;no va corbata&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern, Marga Prohens, evita pronunciar-se sobre un recent estudi de la immobiliària internacional Engel & Völkers que presenta les illes com un dels mercats residencials més dinàmics i atractius d'Europa per a la inversió </p><p class="subtitle">PP i Vox rebutgen limitar la compra d'habitatge als no residents i apujar impostos a les cases de luxe a Balears</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Les Illes Balears s&oacute;n encara un dels destins m&eacute;s segurs i atractius d'Europa tant per a viure com per a invertir&rdquo;. Aix&iacute; resumeix la immobili&agrave;ria internacional&nbsp;Engel&nbsp;&amp;&nbsp;V&ouml;lkers&nbsp;el seu &uacute;ltim informe, en el qual situa a l'arxip&egrave;lag com un dels principals &ldquo;refugis&rdquo; immobiliaris del continent. No obstant aix&ograve;, la presidenta del&nbsp;Govern, Marga&nbsp;Prohens&nbsp;(PP), ha evitat pronunciar-se sobre aquest diagn&ograve;stic quan l'oposici&oacute; li ha interpel&middot;lat en el&nbsp;Parlament&nbsp;i ha optat per reivindicar la propietat privada, carregant de nou contra l'okupaci&oacute; i apel&middot;lant a la inseguretat que, segons sost&eacute;, sofreixen els propietaris. &ldquo;La majoria dels propietaris no s&oacute;n senyors encorbatats, bancs i fons voltor, sin&oacute; petits propietaris, fam&iacute;lies, pensionistes i persones normals que s&oacute;n conscients de la situaci&oacute;&rdquo;, ha reivindicat.
    </p><p class="article-text">
        En el seu informe,&nbsp;Engel&nbsp;&amp;&nbsp;V&ouml;lkers, participada majorit&agrave;riament pel fons de capital de risc brit&agrave;nic&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/economia/ladrillo-luxemburgo-madeira-fundacion-reaparece-pionero-capital-riesgo-espana_1_12312054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Permira</a>, situa&nbsp;Balears&nbsp;com un dels mercats residencials m&eacute;s din&agrave;mics i atractius d'Europa per a la inversi&oacute; internacional. &ldquo;En un context global marcat per les tensions geopol&iacute;tiques i la incertesa econ&ograve;mica, l'estabilitat s'ha convertit en un valor cada vegada m&eacute;s preuat. I aix&ograve; &eacute;s precisament el que ofereix Balears. &rdquo;Un enclavament segur dins de la Uni&oacute; Europea, allunyat de zones de conflicte, amb un alt nivell de vida i unes condicions dif&iacute;cils d'igualar al Mediterrani&ldquo;, assevera l'estudi.
    </p><p class="article-text">
        Durant el ple del&nbsp;Parlament, el portaveu del&nbsp;PSIB-PSOE, Iago&nbsp;Negueruela, s'ha recolzat en aquest estudi per a acusar el&nbsp;Govern&nbsp;d'afavorir un model que expulsa als residents: &ldquo;L'habitatge per a la gent d'aqu&iacute; &eacute;s la seva gran promesa, per&ograve; vegem quins han fet en tres anys.&nbsp;Balears&nbsp;s'ha convertit en el refugi immobiliari d'Europa. I ho diu un mallorqu&iacute; de soca-rel d'una empresa de soca-rel&rdquo;, ha ironitzat en al&middot;lusi&oacute; a&nbsp;Engel&nbsp;&amp;&nbsp;V&ouml;lkers. En aquesta l&iacute;nia, ha recriminat que sigui &ldquo;l'empresa de cap&ccedil;alera&rdquo; de l'Executiu del PP la que estigui &ldquo;marcant el finan&ccedil;ament i la construcci&oacute; en aquesta comunitat aut&ograve;noma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s on est&agrave; anant l'habitatge en&nbsp;Balears&nbsp;i per aix&ograve; no es lloga, senyora&nbsp;Prohens, perqu&egrave; afavoreix que els grans fons comprin aqu&iacute;&rdquo;, ha prosseguit el socialista, qui tamb&eacute; ha fet refer&egrave;ncia a les manifestacions realitzades pel gerent de l'empresa immobili&agrave;ria a Balears,&nbsp;Florian&nbsp;Hofer, qui assevera que, &ldquo;de cara al futur, Mallorca mant&eacute; una posici&oacute; excepcional&rdquo; gr&agrave;cies a &ldquo;una &agrave;mplia base internacional de compradors&rdquo; i &ldquo;una traject&ograve;ria demostrada de resili&egrave;ncia&rdquo;. &ldquo;Per aix&ograve; el 40% de les compres les fan alemanys. Per aix&ograve; s'est&agrave; convertint en un parad&iacute;s per a invertir&rdquo;, ha retret&nbsp;Negueruela.
    </p><p class="article-text">
        Enfront d'aix&ograve;, la l&iacute;der auton&ograve;mica ha asseverat que el&nbsp;Govern&nbsp;est&agrave; revertint la situaci&oacute; heretada despr&eacute;s de &ldquo;vuit anys de desprop&ograve;sits&rdquo; -en al&middot;lusi&oacute; a les dues anteriors legislatures d'esquerres-, defensant mesures com les rebaixes fiscals i els est&iacute;muls a la compra per a joves. &ldquo;Treballem per a canviar el rumb: tant de bo es canvi&eacute;s d'un dia per a un altre, per&ograve; el tenim clar: habitatge assequible per a la gent d'aqu&iacute;&rdquo;, ha etzibat. La presidenta ha reivindicat, aix&iacute; mateix, que durant els &uacute;ltims anys s'han registrat els nivells m&eacute;s alts de visats d'habitatge, la majoria d'ells per a plurifamiliars, assegurant a m&eacute;s que la compra d'habitatge per part d'estrangers ha caigut un 33% respecte a 2023, mentre &ldquo;va guanyant pes la compra d'habitatge per a residents&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un altre moment de la sessi&oacute; plen&agrave;ria, el portaveu de&nbsp;M&eacute;s&nbsp;per&nbsp;Mallorca, Llu&iacute;s&nbsp;Apestegua, ha lamentat la situaci&oacute; de &ldquo;angoixa vital&rdquo; que afecta desenes de milers de fam&iacute;lies despr&eacute;s de decaure el reial decret llei que inclo&iuml;a la pr&ograve;rroga autom&agrave;tica dels contractes de lloguer, denunciant que en els &uacute;ltims cinc anys els lloguers han pujat un 70% i posant en dubte que el mercat lliure pugui resoldre el problema. El&nbsp;ecosoberanista&nbsp;ha defensat la intervenci&oacute; p&uacute;blica per a frenar una escalada de preus que, afirma, est&agrave; empenyent a &agrave;mplies capes de la poblaci&oacute; cap a la precaritzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Enfront d'aix&ograve;,&nbsp;Prohens&nbsp;ha optat per un discurs de defensa del petit propietari, rebutjant la imatge de grans tenidors com a responsables &uacute;nics de la crisi i reivindicant que &ldquo;la majoria de propietaris no van encorbatats&rdquo;. Aix&iacute; mateix, ha criticat que &ldquo;la gent ja no vol posar el seu habitatge en lloguer&rdquo; per les pol&iacute;tiques de l'esquerra que, en la seva opini&oacute;, &ldquo;protegir els okupes en lloc de protegir els propietaris&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-obvia-informe-situa-balears-com-gran-refugi-immobiliari-europeu-i-abraca-propietari-no-corbata_1_13196853.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 May 2026 13:09:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="52628" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="52628" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP obvia un informe que situa Balears com a gran "refugi immobiliari" europeu i abraça al propietari que "no va corbata"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Compraventa,PP - Partido Popular,Marga Prohens,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP obvia un informe que sitúa Balears como gran "refugio inmobiliario" europeo y abraza al casero que "no va encorbatado"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-obvia-informe-situa-balears-gran-refugio-inmobiliario-europeo-abraza-casero-no-encorbatado_1_13195777.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP obvia un informe que sitúa Balears como gran &quot;refugio inmobiliario&quot; europeo y abraza al casero que &quot;no va encorbatado&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern, Marga Prohens, evita pronunciarse sobre un reciente estudio de la inmobiliaria internacional Engel & Völkers que presenta las islas como uno de los mercados residenciales más dinámicos y atractivos de Europa para la inversión </p><p class="subtitle">PP y Vox rechazan limitar la compra de vivienda a los no residentes y subir impuestos a las casas de lujo en Balears
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Las Islas Baleares siguen afianz&aacute;ndose como uno de los destinos m&aacute;s seguros y atractivos de Europa tanto para vivir como para invertir&rdquo;. As&iacute; resume la inmobiliaria internacional Engel &amp; V&ouml;lkers su &uacute;ltimo informe, en el que sit&uacute;a al archipi&eacute;lago como uno de los principales &ldquo;refugios&rdquo; inmobiliarios del continente. Sin embargo, la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), ha evitado pronunciarse sobre ese diagn&oacute;stico cuando la oposici&oacute;n le ha interpelado en el Parlament y ha optado por reivindicar la propiedad privada, cargando de nuevo contra la okupaci&oacute;n y apelando a la inseguridad que, seg&uacute;n sostiene, sufren los propietarios. &ldquo;La mayor&iacute;a de los propietarios no son se&ntilde;ores encorbatados, bancos y fondos buitre, sino peque&ntilde;os propietarios, familias, pensionistas y personas normales que son conscientes de la situaci&oacute;n&rdquo;, ha reivindicado. 
    </p><p class="article-text">
        En su informe, Engel &amp; V&ouml;lkers, participada mayoritariamente por el fondo de capital de riesgo brit&aacute;nico <a href="https://www.eldiario.es/economia/ladrillo-luxemburgo-madeira-fundacion-reaparece-pionero-capital-riesgo-espana_1_12312054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Permira</a>, sit&uacute;a Balears como uno de los mercados residenciales m&aacute;s din&aacute;micos y atractivos de Europa para la inversi&oacute;n internacional. &ldquo;En un contexto global marcado por las tensiones geopol&iacute;ticas y la incertidumbre econ&oacute;mica, la estabilidad se ha convertido en un valor cada vez m&aacute;s preciado. Y eso es precisamente lo que ofrece Baleares: un enclave seguro dentro de la Uni&oacute;n Europea, alejado de zonas de conflicto, con un alto nivel de vida y unas condiciones dif&iacute;ciles de igualar en el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, asevera el estudio.
    </p><p class="article-text">
        Durante el pleno del Parlament, el portavoz del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, se ha apoyado en este estudio para acusar al Govern de favorecer un modelo que expulsa a los residentes: &ldquo;La vivienda para la gente de aqu&iacute; es su gran promesa, pero veamos qu&eacute; han hecho en tres a&ntilde;os. Balears se ha convertido en el refugio inmobiliario de Europa. Y lo dice un mallorqu&iacute;n de pura cepa de una empresa de pura cepa&rdquo;, ha ironizado en alusi&oacute;n a Engel &amp; V&ouml;lkers. En esta l&iacute;nea, ha recriminado que sea &ldquo;la empresa de cabecera&rdquo; del Ejecutivo del PP la que est&eacute; &ldquo;marcando la financiaci&oacute;n y la construcci&oacute;n en esta comunidad aut&oacute;noma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esto es adonde est&aacute; yendo la vivienda en Balears y por eso no se alquila, se&ntilde;ora Prohens, porque favorece que los grandes fondos compren aqu&iacute;&rdquo;, ha proseguido el socialista, quien tambi&eacute;n ha hecho referencia a las manifestaciones realizadas por el gerente de la empresa inmobiliaria en Baleares, Florian Hofer, quien asevera que, &ldquo;de cara al futuro, Mallorca mantiene una posici&oacute;n excepcional&rdquo; gracias a &ldquo;una amplia base internacional de compradores&rdquo; y &ldquo;una trayectoria demostrada de resiliencia&rdquo;. &ldquo;Por eso el 40% de las compras las hacen alemanes. Por eso se est&aacute; convirtiendo en un para&iacute;so para invertir&rdquo;, ha reprochado Negueruela.
    </p><p class="article-text">
        Frente a ello, la l&iacute;der auton&oacute;mica ha aseverado que el Govern est&aacute; revirtiendo la situaci&oacute;n heredada tras &ldquo;ocho a&ntilde;os de desprop&oacute;sitos&rdquo; -en alusi&oacute;n a las dos anteriores legislaturas de izquierdas-, defendiendo medidas como las rebajas fiscales y los est&iacute;mulos a la compra para j&oacute;venes. &ldquo;Trabajamos para cambiar el rumbo: ojal&aacute; se cambiara de un d&iacute;a para otro, pero lo tenemos claro: vivienda asequible para la gente de aqu&iacute;&rdquo;, ha espetado. La presidenta ha reivindicado, asimismo, que durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os se han registrado los niveles m&aacute;s altos de visados de vivienda, la mayor&iacute;a de ellos para plurifamiliares, asegurando adem&aacute;s que la compra de vivienda por parte de extranjeros ha ca&iacute;do un 33% respecto a 2023 mientras &ldquo;va ganando peso la compra de vivienda para residentes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En otro momento de la sesi&oacute;n plenaria, el portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apestegua, ha lamentado la situaci&oacute;n de &ldquo;angustia vital&rdquo; que afecta a decenas de miles de familias tras decaer el real decreto ley que inclu&iacute;a la pr&oacute;rroga autom&aacute;tica de los contratos de alquiler, denunciando que en los &uacute;ltimos cinco a&ntilde;os los alquileres han subido un 70% y poniendo en duda que el mercado libre pueda resolver el problema. El ecosoberanista ha defendido la intervenci&oacute;n p&uacute;blica para frenar una escalada de precios que, afirma, est&aacute; empujando a amplias capas de la poblaci&oacute;n hacia la precarizaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Frente a ello, Prohens ha optado por un discurso de defensa del peque&ntilde;o propietario, rechazando la imagen de grandes tenedores como responsables &uacute;nicos de la crisis y reivindicando que &ldquo;la mayor&iacute;a de propietarios no van encorbatados&rdquo;. Asimismo, ha criticado que &ldquo;la gente ya no quiere poner su vivienda en alquiler&rdquo; por las pol&iacute;ticas de la izquierda que, en su opini&oacute;n, &ldquo;proteger a los okupas en lugar de proteger a los propietarios&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-obvia-informe-situa-balears-gran-refugio-inmobiliario-europeo-abraza-casero-no-encorbatado_1_13195777.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 May 2026 11:41:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="52628" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="52628" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP obvia un informe que sitúa Balears como gran "refugio inmobiliario" europeo y abraza al casero que "no va encorbatado"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Compraventa,PP - Partido Popular,Marga Prohens,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El preu de l'habitatge es desboca a Balears: comprar casa és un 20,3% més car que fa un any]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El preu de l&#039;habitatge es desboca a Balears: comprar casa és un 20,3% més car que fa un any"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'arxipèlag es consolida com un dels territoris on més difícil és accedir a l'habitatge en un context de forta pressió del mercat i escassetat d'oferta. L'increment de preus supera la mitjana nacional, que se situa en el +14,7%</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: “Això s'ha tornat infernal”
</p></div><p class="article-text">
        El preu de l'habitatge a Balears continua desbocat. Al mar&ccedil;, el cost mitj&agrave; -tant d'obra nova com de segona m&agrave;- es va disparar un 20,3% interanual, molt per sobre de la mitjana estatal (+14,7%), segons les &uacute;ltimes dades publicades per Tinsa.
    </p><p class="article-text">
        L'arxip&egrave;lag es consolida aix&iacute; com un dels territoris on m&eacute;s s'encareix l'acc&eacute;s a l'habitatge en un context de forta pressi&oacute; del mercat i escassetat d'oferta. En termes mensuals, els preus tamb&eacute; continuen a l'al&ccedil;a: al mar&ccedil; van pujar un 1% respecte al febrer, en l&iacute;nia amb Can&agrave;ries, dos mercats tradicionalment influ&iuml;ts per la demanda estrangera.
    </p><p class="article-text">
        A nivell estatal, l'increment va ser fins i tot lleugerament superior, amb una pujada de l'1,1% mensual, accelerant-se respecte al 0,8% registrat el mes anterior. Aquest repunt es produeix en un escenari marcat per l'augment de la inflaci&oacute;, vinculat en part a la inestabilitat internacional i la guerra a Orient Mitj&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        En el conjunt d'Espanya, el preu de l'habitatge acumula un increment del 14,7% en l'&uacute;ltim any, situant-se 11,1 punts per sobre de la inflaci&oacute;, cosa que evidencia una creixent desconnexi&oacute; entre el mercat immobiliari i l'evoluci&oacute; dels salaris i el cost de la vida.
    </p><p class="article-text">
        A Balears, la combinaci&oacute; de la pressi&oacute; tur&iacute;stica, l'expansi&oacute; del lloguer de temporada, l'escassetat d'habitatge p&uacute;blic i el pes de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pisos-nuda-propiedad-atraen-inversores-balears-pesar-precios-desorbitados_1_12838250.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">inversi&oacute; estrangera </a>continua reduint l'oferta disponible per a residents, cosa que est&agrave; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expulsant progressivament la poblaci&oacute; local del mercat</a>, dificultant tant l'acc&eacute;s a la compra com al lloguer i agreujant la bretxa entre els qui poden assumir els preus i els qui queden fora.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Apr 2026 10:47:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="487379" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="487379" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El preu de l'habitatge es desboca a Balears: comprar casa és un 20,3% més car que fa un any]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El precio de la vivienda se desboca en Balears: comprar casa es un 20,3% más caro que hace un año]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El precio de la vivienda se desboca en Balears: comprar casa es un 20,3% más caro que hace un año"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El archipiélago se consolida como uno de los territorios donde más difícil es acceder a la vivienda en un contexto de fuerte presión del mercado y escasez de oferta. El incremento de precios supera la media nacional, que se sitúa en el +14,7%</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: “Esto se ha vuelto infernal”
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda en Balears contin&uacute;a desbocado. En marzo, el coste medio -tanto de obra nueva como de segunda mano- se dispar&oacute; un 20,3% interanual, muy por encima de la media estatal (+14,7%), seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos publicados por Tinsa.
    </p><p class="article-text">
        El archipi&eacute;lago se consolida as&iacute; como uno de los territorios donde m&aacute;s se encarece el acceso a la vivienda en un contexto de fuerte presi&oacute;n del mercado y escasez de oferta. En t&eacute;rminos mensuales, los precios tambi&eacute;n contin&uacute;an al alza: en marzo subieron un 1% respecto a febrero, en l&iacute;nea con Canarias, dos mercados tradicionalmente influidos por la demanda extranjera.
    </p><p class="article-text">
        A nivel estatal, el incremento fue incluso ligeramente superior, con una subida del 1,1% mensual, aceler&aacute;ndose respecto al 0,8% registrado el mes anterior. Este repunte se produce en un escenario marcado por el aumento de la inflaci&oacute;n, vinculado en parte a la inestabilidad internacional y la guerra en Oriente Medio.
    </p><p class="article-text">
        En el conjunto de Espa&ntilde;a, el precio de la vivienda acumula un incremento del 14,7% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, situ&aacute;ndose 11,1 puntos por encima de la inflaci&oacute;n, lo que evidencia una creciente desconexi&oacute;n entre el mercado inmobiliario y la evoluci&oacute;n de los salarios y el coste de la vida.
    </p><p class="article-text">
        En Balears, la combinaci&oacute;n de la presi&oacute;n tur&iacute;stica, la expansi&oacute;n del alquiler vacacional, la escasez de vivienda p&uacute;blica y el peso de la inversi&oacute;n extranjera contin&uacute;a reduciendo la oferta disponible para residentes, lo que est&aacute; expulsando progresivamente a poblaci&oacute;n local del mercado, dificultando tanto el acceso a la compra como al alquiler y agravando la brecha entre quienes pueden asumir los precios y quienes quedan fuera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Apr 2026 10:03:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="487379" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="487379" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El precio de la vivienda se desboca en Balears: comprar casa es un 20,3% más caro que hace un año]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/castilla-mancha-lidera-crecimiento-compraventa-vivienda-parte-extranjeros_1_13129093.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Según los datos del Consejo General del Notariado este tipo de compras aumentó un 21,5% en la segunda mitad de 2025. Los extranjeros residentes pagan un 5% más y los extranjeros no residentes hasta 3.242 euros/m²</p><p class="subtitle">Más de 300.000 casas vacías en Castilla-La Mancha en plena crisis de la vivienda: el 8% de todo el país
</p></div><p class="article-text">
        La compraventa de vivienda libre por parte de extranjeros cay&oacute; un 4,4 % interanual en la segunda mitad de 2025, pero no es una tendencia que se haya producido en Castilla-La Mancha, donde este tipo de compras aument&oacute; un 21,5%, frene a la tendencia descendente en el conjunto de Espa&ntilde;a. 
    </p><p class="article-text">
        De hecho, la compraventa de este tipo de vivienda aument&oacute; en nueve comunidades aut&oacute;nomas y retrocedi&oacute; en ocho de ellas. Cay&oacute; la cifra de las compraventas de extranjeros en la Comunidad de Madrid (-20,3 %); Islas Canarias (-10,8 %) e Islas Baleares (-10,2 %).  Por su parte, los crecimientos m&aacute;s intensos se dieron en Castilla-La Mancha (21,5 %); Extremadura (13,8 %); Arag&oacute;n (11 %) y Castilla y Le&oacute;n (10,4 %).
    </p><p class="article-text">
        En el segundo semestre del pasado a&ntilde;o los extranjeros compraron 66.629 viviendas libres en Espa&ntilde;a, el 18,4 % del total, frente al 19,5 % que se registr&oacute; en el mismo periodo de 2024 y al 20,9 % de 2023, seg&uacute;n el Consejo General del Notariado.
    </p><h2 class="article-text">Los extranjeros residentes copan casi el 63% de las operaciones</h2><p class="article-text">
        Los extranjeros residentes concentraron el 62,8 % de las operaciones, el 3,3 % m&aacute;s. Sin embargo, las de los no residentes cayeron un 15,1 % y concentraron el 37,2 % restante en un contexto marcado por el fin de los visado de oro (golden visa) y el anuncio del Gobierno de penalizar fiscalmente las adquisiciones de los extracomunitarios no residentes.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los notarios, el volumen de compraventas de extranjeros cay&oacute; en el segundo semestre respecto al previo, tanto entre residentes como no residentes. En estos &uacute;ltimos, el ajuste se produce tras el fuerte crecimiento post pandemia, con un m&aacute;ximo en 2022.
    </p><p class="article-text">
        Entre los extranjeros residentes, pese al leve retroceso frente a la primera mitad de 2025, alcanzaron el segundo mayor volumen hist&oacute;rico.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, en el segundo semestre de 2025, las compraventas realizadas por extranjeros no residentes se concentraron en Comunidad Valenciana, con 9.926 operaciones (40 % del total); Andaluc&iacute;a con 6.263 compraventas (25,3 %); Catalu&ntilde;a (2.151; 8,7 %); Murcia (1.933; 7,8 %) o Canarias (1.843; 7,4 %).
    </p><h2 class="article-text">Pagan un 5 % m&aacute;s y los extranjeros no residentes 3.242 euros/m2</h2><p class="article-text">
        Las viviendas adquiridas por extranjeros tuvieron un precio medio de 2.479 euros/m&sup2;, un 5 % m&aacute;s. Los no residentes desembolsaron los importes m&aacute;s elevados, 3.242 euros/m&sup2;, frente a los 1.963 euros/m&sup2; de los extranjeros residentes y los 1.839 euros/m&sup2; de los espa&ntilde;oles.
    </p><p class="article-text">
        El precio medio pagado por los extranjeros no residentes aument&oacute; un 5,8 %, el de extranjeros residentes lo hizo un 9,4 % y el de los espa&ntilde;oles un 7,4 %.
    </p><p class="article-text">
        Por comunidades, los precios crecieron en 16, especialmente en Cantabria (17,2 %); Murcia (14,1 %); La Rioja (13,4 %); Navarra (12,6 %); Comunidad de Madrid (11,6 %); Asturias (10,5 %) y Extremadura (10,3 %). Solo se redujeron en Galicia (-4,9 %).
    </p><h2 class="article-text">Reino Unido y Marruecos lideran la demanda extranjera en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        El mayor n&uacute;mero de operaciones correspondi&oacute; a Reino Unido, 5.178, el 7,8 % del total, seguido de Marruecos con 5.154 (7,7 %); Italia (4.397; 6,6 %); Alemania (4.351; 6,5 %) y Ruman&iacute;a (4.339; 6,5 %). El resto de compradores extracomunitarios realiz&oacute; 8.213 operaciones, el 12,3 % del total.
    </p><p class="article-text">
        Entre los extranjeros residentes, los marroqu&iacute;es encabezaron las compraventas (12,1 % del total), seguidos de italianos y rumanos, mientras que entre los no residentes fueron los m&aacute;s destacados los de Pa&iacute;ses Bajos (12,6 %), Alemania (11,9 %) y Reino Unido (11,5 %).
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[EFE, elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/castilla-mancha-lidera-crecimiento-compraventa-vivienda-parte-extranjeros_1_13129093.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 08:36:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4152788" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4152788" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Extranjeros,Compraventa,Notarios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247" alt="Santa Catalina, el barri transformat en &#039;la petita Suècia&#039; que expulsa els seus veïns: &quot;Això s&#039;ha tornat infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En els darrers anys s'han multiplicat els negocis i les immobiliàries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres. "Et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... i què fas?", es demana un resident d’aquest barri de Palma</p><p class="subtitle">Inversors suecs i francesos es llancen a gentrificar i expulsar els veïns d'aquest barri de Mallorca: “És un drama salvatge”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Aquesta barriada s&rsquo;ha tornat infernal&rdquo;. Antoni, de 79 anys, ho diu sense embuts, recolzat a la vorera d&rsquo;un carrer on ja gaireb&eacute; no reconeix ning&uacute;. Ha viscut tota la vida a Santa Catalina, antic barri pesquer que ara descriu com a irreconeixible: &ldquo;Mallorquins en queden pocs ja&rdquo;. Als voltants, fa&ccedil;anes acabades de rehabilitar i aparadors en angl&egrave;s, alemany... i en suec. En aquesta barriada de Palma, es multipliquen els negocis i les immobili&agrave;ries escandinaves que anuncien habitatges amb preus que arriben a les set xifres mentre, a pocs metres, els darrers ve&iuml;ns de tota la vida observen com el barri canvia de mans. L&rsquo;idioma varia segons la taula. El preu, sempre a l&rsquo;al&ccedil;a. &ldquo;Aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot viure, aqu&iacute; no s&rsquo;hi pot dormir&rdquo;, lamenta Antoni, que assenyala el renou constant, els conflictes nocturns i una sensaci&oacute; d&rsquo;abandonament que, diu, ning&uacute; no ha sabut frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute; no &eacute;s nom&eacute;s perceptiva. El preu de l&rsquo;habitatge a Santa Catalina se situa ja entorn dels 6.200 euros per metre quadrat &mdash;fa una d&egrave;cada, rondava els 2.500&mdash;, amb pujades de m&eacute;s del 14 % nom&eacute;s en el darrer any, segons Idealista. Pel que fa al lloguer, el m&eacute;s barat que s&rsquo;ofereix en aquest portal immobiliari ascendeix a 1.100 euros: un pis de 50 metres sense moblar. El gestiona MallorcaByr&aring;n Real Estate, una de les nombroses immobili&agrave;ries sueques implantades a la zona. I &eacute;s que aquestes ag&egrave;ncies actuen com a intermedi&agrave;ries clau en aquest circuit, connectant compradors del nord d&rsquo;Europa amb un mercat local cada vegada m&eacute;s inaccessible. El resultat, visible al carrer, &eacute;s un despla&ccedil;ament progressiu: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen i ve&iuml;ns que se&rsquo;n van. Antoni &eacute;s un d&rsquo;ells: &ldquo;Estic esperant anar-me&rsquo;n d&rsquo;aqu&iacute; ben aviat, a una altra zona m&eacute;s tranquil&middot;la&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        A pocs metres apareix Tomeu, que ha sentit fragments de la conversa i s&rsquo;hi afegeix. &ldquo;&Eacute;s que &eacute;s un tema que em bull la sang&rdquo;, justifica. Per a ell, la transformaci&oacute; no &eacute;s una dada, sin&oacute; una p&egrave;rdua personal. &ldquo;All&agrave; els meus padrins tenien una botiga, Casa Paco&rdquo;, explica, assenyalant una cantonada. En aquell mateix lloc es varen con&egrave;ixer els seus pares. Avui, per&ograve;, el local ha canviat de mans i de funci&oacute;: &ldquo;Ara &eacute;s el t&iacute;pic bar de torrades d&rsquo;alvocat&rdquo;. El contrast li fa mal. El seu relat dibuixa amb precisi&oacute; el canvi de model: del comer&ccedil; de proximitat al consum global. En un local pr&ograve;xim, recorda, hi havia una papereria on la seva padrina li comprava &ldquo;cotxets&rdquo;. Ara &eacute;s un establiment de vins &ldquo;de deu euros la copa on no hi entra cap mallorqu&iacute;&rdquo;. Al seu voltant, el que queda del barri original &eacute;s ja residual: &ldquo;Nom&eacute;s queden alguns negocis de sempre, i poca cosa m&eacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Només queden alguns comerços dels de sempre. Aquí hi havia una papereria en la qual la meva àvia em comprava cotxets. Ara és un lloc de vins de deu euros la copa on no entra cap mallorquí
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, veí de Santa Catalina, assenyala a un local de la zona: &quot;Aquí els meus avis tenien una botiga, Casa Paco. Ara és el típic bar de torrades d&#039;alvocat&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terrassa d&#039;un dels nombrosos bars de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'petita Su&egrave;cia')</strong></h2><p class="article-text">
        Aquest &ldquo;poca cosa m&eacute;s&rdquo; &eacute;s el rastre d&rsquo;un barri que durant d&egrave;cades va funcionar com una comunitat: un entramat d&rsquo;habitatges assequibles, fam&iacute;lies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada m&eacute;s globalitzat, on l&rsquo;habitatge s&rsquo;ha convertit en un producte d&rsquo;inversi&oacute;. La transformaci&oacute; ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobili&agrave;ries el descriuen directament com 'lilla sverige' -'la petita Su&egrave;cia'-. No &eacute;s una exageraci&oacute; ni una etiqueta casual. &Eacute;s la conseq&uuml;&egrave;ncia visible de m&eacute;s d&rsquo;una d&egrave;cada d&rsquo;inversi&oacute; estrangera &mdash;principalment escandinava&mdash; que ha alterat no nom&eacute;s el preu de l&rsquo;habitatge, sin&oacute; tamb&eacute; la composici&oacute; social i cultural del barri.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durant dècades, Santa Catalina era un entramat d&#039;habitatges assequibles, famílies treballadores i una identitat profundament arrelada a la mar i al port. En el seu lloc ha emergit un altre espai, cada vegada més globalitzat, on l&#039;habitatge s&#039;ha convertit en un producte d&#039;inversió. La transformació ha estat tan intensa que alguns mitjans i immobiliàries ho descriuen com &#039;la petita Suècia&#039;
</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punt d&rsquo;inflexi&oacute; se situa despr&eacute;s de la crisi de 2008. A partir de 2013, amb la recuperaci&oacute; del mercat, la inversi&oacute; sueca va trobar a Santa Catalina un enclavament ideal: c&egrave;ntric, proper a la mar i amb un parc immobiliari antic susceptible de revaloritzaci&oacute;. El que per a molts era la seva llar, per a altres es va convertir en una oportunitat. Edificis sencers comen&ccedil;aren a canviar de mans. El patr&oacute; es repeteix: compra a preus relativament baixos, rehabilitaci&oacute; integral i posterior venda com a producte de luxe dirigit a compradors internacionals. En paral&middot;lel, els antics residents van desapareixent: contractes que no es renoven, lloguers que es disparen, obres que s&rsquo;allarguen durant anys. El despla&ccedil;ament no sempre &eacute;s abrupte, per&ograve; s&iacute; constant.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clients a la terrassa d&#039;un altre bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negoci immobiliari</strong></h2><p class="article-text">
        En aquest proc&eacute;s, les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries exerceixen un paper clau. No nom&eacute;s intermedien en la compravenda d&rsquo;habitatges, sin&oacute; que actuen com a pont entre el capital estranger i el mercat local, identificant propietats amb potencial, assessorant inversions i gestionant actius. Un dels pilars d&rsquo;aquest fenomen ha estat precisament la implantaci&oacute; d&rsquo;ag&egrave;ncies escandinaves especialitzades en compradors del nord d&rsquo;Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una d&rsquo;elles &eacute;s BO Mallorca, fundada per l&rsquo;empres&agrave;ria Vivian Grunblatt, que reivindica el seu arrelament al barri davant la percepci&oacute; d&rsquo;una immobili&agrave;ria vinculada exclusivament a capital estranger. &ldquo;He nascut i crescut aqu&iacute; i he viscut aqu&iacute; la major part de la meva vida&rdquo;, subratlla en declaracions a elDiario.es. La seva relaci&oacute; amb Santa Catalina es remunta a m&eacute;s de quatre d&egrave;cades: &ldquo;Els meus pares sempre han tengut despatx i despr&eacute;s casa a Santa Catalina, aix&iacute; que fa m&eacute;s de 40 anys que estic en aquest barri&rdquo;. Des de fa dues d&egrave;cades dirigeix la seva pr&ograve;pia immobili&agrave;ria a la zona, cosa que, assegura, li ha perm&egrave;s observar de primera m&agrave; la seva transformaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de BO Mallorca, una de les immobiliàries orientades, entre altres clients, als compradors suecs                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Pel que fa a l&rsquo;escalada de preus, Grunblatt rebutja que es pugui explicar &uacute;nicament per l&rsquo;arribada de compradors internacionals: &ldquo;En termes generals, el principal factor darrere la manca d&rsquo;habitatge a preus assequibles a Palma &eacute;s l&rsquo;escassetat d&rsquo;oferta, especialment d&rsquo;obra nova. Durant els darrers deu anys, la creaci&oacute; de nous habitatges ha estat limitada, fet que ha generat una pressi&oacute; constant sobre els preus&rdquo;. En el cas de Santa Catalina, afegeix, l&rsquo;encariment respon tamb&eacute; a la seva evoluci&oacute; com a barri: &ldquo;Avui dia compta amb una oferta gastron&ograve;mica, cultural i esportiva molt atractiva, fet que ha incrementat notablement la seva demanda&rdquo;. Aquest atractiu, sost&eacute;, no nom&eacute;s ha captat compradors estrangers &mdash;principalment suecs i alemanys&mdash;, sin&oacute; tamb&eacute; residents locals amb alt poder adquisitiu. &ldquo;L&rsquo;augment de preus no es pot atribuir &uacute;nicament a la demanda estrangera, sin&oacute; a una combinaci&oacute; de factors&rdquo;, insisteix, en un context en qu&egrave;, a m&eacute;s, els habitatges amb terrassa o vistes a la mar s&oacute;n els que assoleixen els valors m&eacute;s elevats.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En termes generals, el principal factor darrere de la falta d&#039;habitatge a preus assequibles a Palma és l&#039;escassetat d&#039;oferta, especialment d&#039;obra nova. Durant els últims deu anys, la creació de nous habitatges ha estat limitada, la qual cosa ha generat una pressió constant sobre els preus
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietària de l&#039;agència inmobiliària BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Una altra de les empreses que s&rsquo;han establert a la &lsquo;petita Su&egrave;cia de Palma&rsquo; &eacute;s Fastighetsbyr&aring;n, presentada com la major xarxa immobili&agrave;ria de Su&egrave;cia. Des de la seva oficina al carrer Protectora de Palma comercialitza habitatges que arriben a preus de fins a 17,5 milions d&rsquo;euros. Al capdavant d&rsquo;aquesta estructura hi ha Mattias Rosenlund, un dels perfils clau en la implantaci&oacute; del negoci immobiliari escandinau a Palma. La seva activitat no es limita a la intermediaci&oacute;: forma part d&rsquo;una xarxa que acompanya tot el proc&eacute;s d&rsquo;inversi&oacute;, des de la recerca de propietats fins a la gesti&oacute; posterior de l&rsquo;actiu. La seva figura exemplifica com el capital estranger accedeix de manera directa al mercat residencial local.
    </p><p class="article-text">
        A aquesta xarxa s&rsquo;hi afegeixen altres firmes com Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya i l&rsquo;acompanyarem durant tot el proc&eacute;s fins que gaudeixi del sol, la calor i la seva llar espanyola&rdquo;, es pot llegir al seu web, on apareixen suggerents recomanacions com &ldquo;desperti&rsquo;s amb vistes a la serra i a la mar&rdquo;. Tamb&eacute; SkandiaM&auml;klarna, que va obrir oficina a Palma per captar clients escandinaus interessats en zones c&egrave;ntriques amb alt potencial de revaloritzaci&oacute;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Façana de la immobiliària Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en la web de la qual pot llegir-se: &quot;Hem portat el model immobiliari suec a Espanya&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Altres mirades: entre la cr&iacute;tica i la resignaci&oacute;</strong></h2><p class="article-text">
        Davant el malestar generalitzat, un altre ve&iacute;, Ra&uacute;l, introdueix una mirada diferent sobre el que est&agrave; passant a Santa Catalina. Nascut al barri i amb tota la seva fam&iacute;lia vinculada als seus carrers, recorda un passat molt diferent de l&rsquo;actual: &ldquo;Fa 25 o 30 anys aix&ograve; era un aut&egrave;ntic desastre. Ning&uacute; volia viure aqu&iacute;. Era un suburbi&rdquo;. Segons el seu relat, aquesta degradaci&oacute; va ser precisament el que va devaluar el barri i va permetre que, anys despr&eacute;s, es convert&iacute;s en un objectiu atractiu per a la inversi&oacute;. A difer&egrave;ncia d&rsquo;altres ve&iuml;ns, Ra&uacute;l no assenyala nom&eacute;s els compradors estrangers. &ldquo;El problema no &eacute;s del que compra, el problema &eacute;s del que ven&rdquo;, afirma. I ho explica amb cruesa: &ldquo;Et ve un suec i et paga quatre vegades m&eacute;s del que val... i qu&egrave; fas?&rdquo;. En la seva opini&oacute;, la pujada de preus i la transformaci&oacute; del barri responen tamb&eacute; a la decisi&oacute; de qui va vendre les seves propietats quan el mercat es va comen&ccedil;ar a disparar. &ldquo;De tots els meus amics de quan &eacute;rem petits no en queda cap&rdquo;, reconeix.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no és del que compra, el problema és del que ven. Si et ve un suec i et paga quatre vegades més del que val... què fas?”</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Veí de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, veí de Santa Catalina: &quot;De tots els meus amics de quan érem petits no en queda ningú&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La seva pr&ograve;pia hist&ograve;ria reflecteix aquesta contradicci&oacute;. Ra&uacute;l vivia en un pis amb lloguer antic &mdash;&ldquo;pagava 117 euros&rdquo;&mdash; quan la propiet&agrave;ria va decidir vendre l&rsquo;edifici per m&eacute;s de mig mili&oacute; d&rsquo;euros. No obstant aix&ograve;, en el seu cas va aconseguir una sortida excepcional: un acord de lloguer amb opci&oacute; de compra que li va permetre adquirir l&rsquo;habitatge i, posteriorment, tota la finca. &ldquo;Ara tot &eacute;s molt car, est&agrave; enfocat als estrangers, s&iacute;&rdquo;, admet. Per&ograve; insisteix en el seu diagn&ograve;stic: el canvi del barri no s&rsquo;explica nom&eacute;s per qui arriba, sin&oacute; tamb&eacute; per qui decideix marxar.
    </p><p class="article-text">
        A prop d&rsquo;un dels bars de sempre, el Isle&ntilde;o, dos argentins, Francisco i Gustavo, observen la transformaci&oacute; de Santa Catalina amb una barreja de resignaci&oacute; i an&agrave;lisi. Francisco ho resumeix de manera directa: &ldquo;Cada vegada hi ha menys residents perqu&egrave; els pisos estan buits o comprats per a &uacute;s vacacional&rdquo;. Despr&eacute;s de tres d&egrave;cades a Mallorca, assegura que el canvi ha estat progressiu, per&ograve; evident: &ldquo;Palma ja est&agrave; una mica enva&iuml;da. Ja no &eacute;s la Palma que m&rsquo;agradava&rdquo;. I en el cas concret del barri, ho descriu amb ironia: &ldquo;Santa Catalina &eacute;s l&rsquo;ambaixada sueca&rdquo;. La conversa deriva r&agrave;pidament cap als preus. &ldquo;Ja ni la compra pots fer, i els caf&egrave;s costen tres, quatre, cinc euros&rdquo;, comenta Gustavo. Fins i tot sortir a dinar s&rsquo;ha convertit en una excepci&oacute;: &ldquo;L&rsquo;altre dia v&agrave;rem anar tres a menjar men&uacute; i ens v&agrave;rem gastar 90 euros&rdquo;. Per a ells, el problema no &eacute;s nom&eacute;s la pres&egrave;ncia estrangera, sin&oacute; un canvi de model m&eacute;s ampli: &ldquo;Aix&ograve; ja &eacute;s tot luxe&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco i Gustavo, sobre la transformació del barri: &quot;Cada vegada hi ha menys residents, perquè els pisos estan buits o comprats per a ús vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, que treballa en el sector tur&iacute;stic, amplia la mirada i situa el fenomen en un context m&eacute;s ampli. &ldquo;S&rsquo;est&agrave; portant tot cap al luxe, menys gent per&ograve; de m&eacute;s qualitat&rdquo;, explica, en refer&egrave;ncia a una estrat&egrave;gia que, segons ell, s&rsquo;est&agrave; replicant a tot Balears. No obstant aix&ograve;, adverteix de les seves contradiccions: manca de treballadors, precarietat en el servei i dificultats per sostenir aquest model. Tot i aix&iacute;, ambd&oacute;s coincideixen en el diagn&ograve;stic final: &ldquo;Aqu&iacute; ja no hi ha marxa enrere&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, al costat de la seva gossa, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residents suecs: &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        A m&eacute;s de les ag&egrave;ncies immobili&agrave;ries, a Santa Catalina tamb&eacute; s&rsquo;hi han implantat altres negocis com una fleca sueca, Palma Brand, que reflecteix el canvi del barri i l&rsquo;arribada de residents estrangers. A l&rsquo;interior gaireb&eacute; no s&rsquo;hi parla espanyol. Molt menys catal&agrave;. Dues clientes, Christin i Ebba, conversen en suec mentre esperen una comanda. Viuen a la zona i no dubten a explicar per qu&egrave; aquest barri s&rsquo;ha convertit en un dels m&eacute;s atractius per als seus compatriotes. &ldquo;&Eacute;s la millor zona&rdquo;, assegura Christin. Destaca la seva ubicaci&oacute; &mdash;&ldquo;&eacute;s a prop del centre, per&ograve; sense ser al centre&rdquo;&mdash; i el seu estil de vida: &ldquo;Els restaurants, l&rsquo;ambient&hellip; &eacute;s preci&oacute;s&rdquo;. Tamb&eacute; menciona la connexi&oacute; amb la resta de l&rsquo;illa i la mar: &ldquo;Tens tot el que necessites aqu&iacute;&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, el seu relat introdueix un mat&iacute;s revelador. &ldquo;Molts suecs se&rsquo;n van de Santa Catalina&rdquo;, diu. El motiu &eacute;s el mateix que els va atreure: &ldquo;Hi ha massa suecs&rdquo;. Segons explica Ebba, la concentraci&oacute; ha arribat a un punt inc&ograve;mode: &ldquo;No pots sortir a sopar sense vigilar el que dius, perqu&egrave; tothom t&rsquo;ent&eacute;n&rdquo;. Sobre els preus, apunten a una idea clara: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts de doblers&rdquo;. I conclouen: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels doblers&rdquo;.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior del forn suec Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior del forn suec Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Forn suec que un dia va florir en Santa Catalina però va acabar tancant les seves portes                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la pujada de preus, la seva explicaci&oacute; barreja factors. D'una banda,&nbsp;Christin&nbsp;relativitza el pes dels suecs enfront d'altres compradors: &ldquo;Els alemanys o els brit&agrave;nics s&oacute;n molts m&eacute;s&rdquo;. Per&ograve; tamb&eacute; apunta a la din&agrave;mica del mercat: &ldquo;Els espanyols venen perqu&egrave; reben molts diners&rdquo;. En la seva opini&oacute;, si els propietaris locals romanguessin en els seus habitatges, el barri seria m&eacute;s divers. &ldquo;Podria haver-hi una comunitat amb espanyols, suecs, alemanys&hellip;&rdquo;, assenyala. Per&ograve; conclou amb una idea clara: &ldquo;Al final, tot dep&egrave;n dels diners&rdquo;. En el mateix carrer, un r&egrave;tol &eacute;s l'&uacute;nica cosa que queda de&nbsp;Swedish&nbsp;Stuff, un altre forn que va florir a Santa Catalina, per&ograve; va acabar tancant les seves portes.
    </p><p class="article-text">
        A Thomas Bakeshop, Michelle at&eacute;n els seus clients entre pans i pastissos, per&ograve; tamb&eacute; entre llibres en diversos idiomes. Fa una d&egrave;cada que viu al barri i defensa el car&agrave;cter internacional del lloc. &ldquo;&Eacute;s el meu somni viure en una ciutat on hi hagi gent de tot el m&oacute;n&rdquo;, explica. Per a ella, aquesta barreja &eacute;s precisament l&rsquo;atractiu: &ldquo;Aqu&iacute; ve gent d&rsquo;Espanya, de Mallorca, d&rsquo;Am&egrave;rica Llatina, d&rsquo;Alemanya, d&rsquo;&Agrave;sia&hellip; tothom &eacute;s benvingut&rdquo;. Davant les cr&iacute;tiques ve&iuml;nals, Michelle, que juntament amb el seu marit regenta Thomas Bakeshop, relativitza el focus sobre el barri i assenyala: &ldquo;El problema de l&rsquo;habitatge no &eacute;s nom&eacute;s d&rsquo;aqu&iacute;, &eacute;s de tota Mallorca&rdquo;. En el seu cas, assegura no haver tengut dificultats, per&ograve; reconeix la complexitat del context: &ldquo;&Eacute;s molt complicat&rdquo;. El seu discurs reflecteix una altra de les mirades presents a Santa Catalina: la d&rsquo;aquells que entenen la transformaci&oacute; com a part d&rsquo;una din&agrave;mica global i no exclusivament com un conflicte local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de l&#039;habitatge no és només de Santa Catalina, sinó de tota Mallorca
</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Copropietària del forn Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atén entre pans i pastissos. Porta una dècada vivint a Santa Catalina: &quot;És el meu somni viure a una ciutat on hi ha gent de tot el món&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&egrave;rdua de negocis hist&ograve;rics</strong></h2><p class="article-text">
        Durant d&egrave;cades, els negocis van pert&agrave;nyer a fam&iacute;lies locals o van allotjar lloguers assequibles, transformats ara en promocions d'alt&nbsp;<em>standing</em>, reduint el nombre d'habitatges i multiplicant el seu valor. El Bar Progreso, obert en 1920 a la&nbsp;Pla&ccedil;a&nbsp;Progr&eacute;s, va ser durant gaireb&eacute; un segle un dels s&iacute;mbols del Santa Catalina popular. Regentat durant d&egrave;cades per la mateixa fam&iacute;lia, va tancar en 2016 despr&eacute;s de la jubilaci&oacute; dels seus propietaris, posant fi a 96 anys d'hist&ograve;ria. En el seu lloc s'han succe&iuml;t nous negocis de restauraci&oacute; internacional, reflex del canvi comercial del barri, on els antics bars de tota la vida han estat substitu&iuml;ts per locals orientats a un p&uacute;blic global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso a la revista &#039;París-Balears&#039;, editada des de París per l&#039;associació &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre els anys 1954 i 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'impacte de la xarxa immobili&agrave;ria en Santa Catalina ha adoptat formes que van des del subtil fins al conflictiu. En 2024, ve&iuml;ns van denunciar noves estrat&egrave;gies de captaci&oacute;: immobili&agrave;ries que deixaven publicitat en les b&uacute;sties oferint taxacions gratu&iuml;tes acompanyades de brioixos de canyella, una imatge que il&middot;lustra com el desembarcament de capital estranger es filtra fins i tot en els gestos m&eacute;s quotidians. Les actuacions poden aconseguir formes m&eacute;s agressives, com l'assetjament o assetjament psicol&ograve;gic immobiliari: actuacions destinades a for&ccedil;ar la sortida d'un resident mitjan&ccedil;ant pressi&oacute;, fustigaci&oacute; o deterioraci&oacute; de les seves condicions de vida. El Codi Penal, en el seu article 172, les reconeix com a delicte quan es dirigeixen a &ldquo;impedir a un altre amb viol&egrave;ncia o intimidaci&oacute; fer el que la llei no prohibeix o compel&middot;lir-li a realitzar el que no vol&rdquo;, mentre que la Llei estatal d'Habitatge l'identifica com una vulneraci&oacute; del dret a l'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudis acad&egrave;mics coincideixen a assenyalar Santa Catalina com un dels casos m&eacute;s clars de gentrificaci&oacute; a Palma. Recerques de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) i el col&middot;lectiu Palma XXI documenten com l'arribada d'inversi&oacute; estrangera i els processos de rehabilitaci&oacute; urbana han anat acompanyats d'un augment sostingut del preu de l'habitatge i del despla&ccedil;ament de la poblaci&oacute; resident. En el seu <em>Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina</em>, des de l&rsquo;Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI descriuen amb claredat el proc&eacute;s que ha viscut la zona en la darrera d&egrave;cada, marcada per una intensa pressi&oacute; immobili&agrave;ria i una transformaci&oacute; social accelerada.
    </p><p class="article-text">
        El document parla d&rsquo;una &ldquo;revaloritzaci&oacute; del barri associada a l&rsquo;arribada de nous residents amb major poder adquisitiu&rdquo;, una din&agrave;mica que ha convertit un dels antics barris populars de Palma en un espai cada vegada m&eacute;s inaccessible per als seus propis ve&iuml;ns. El canvi no &eacute;s nom&eacute;s una q&uuml;esti&oacute; de preus, sin&oacute; de qui es pot quedar. L&rsquo;informe adverteix d&rsquo;un proc&eacute;s de substituci&oacute; progressiva: &ldquo;La poblaci&oacute; resident tradicional &eacute;s substitu&iuml;da per nous perfils amb major capacitat adquisitiva&rdquo;. Un fenomen que ja no &eacute;s puntual, sin&oacute; estructural. Comprar &eacute;s cada vegada m&eacute;s dif&iacute;cil, per&ograve; quedar-se de lloguer tampoc &eacute;s una opci&oacute; realista per a molts. El resultat &eacute;s un despla&ccedil;ament silenci&oacute;s: ve&iuml;ns que se&rsquo;n van sense titulars, sense desnonaments visibles, per&ograve; empesos per un mercat que ja no poden assumir.
    </p><p class="article-text">
        Per part seva, un estudi de l'investigador Ismael&nbsp;Yrigoy&nbsp;Cadena, incl&ograve;s en el llibre El m&oacute;n vist de les ciutats, analitza la transformaci&oacute; de Santa Catalina com a resultat de la interacci&oacute; entre conversi&oacute; en zona de vianants i inversi&oacute; estrangera, vinculant-la amb processos de despla&ccedil;ament poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Mar 2026 05:44:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" length="2842076" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2842076" width="3994" height="2247"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: "Això s'ha tornat infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/26afaadd-cb99-4275-8458-fc5a0deea0eb_16-9-discover-aspect-ratio_default_1139700.jpg" width="3994" height="2247"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Alquiler,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Gentrificación,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Santa Catalina, el barrio transformado en &#039;la pequeña Suecia&#039; que expulsa a sus vecinos: &quot;Esto se ha vuelto infernal&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">En los últimos años se han multiplicado los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras. "Te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿y qué haces?", se pregunta un residente de este barrio de Palma</p><p class="subtitle">Inversores suecos y franceses se lanzan a gentrificar y expulsar a los vecinos de este barrio de Mallorca: “Es un drama salvaje”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Esta barriada se ha vuelto infernal&rdquo;. Antoni, de 79 a&ntilde;os, lo dice sin rodeos, apoyado en la acera de una calle donde ya no reconoce a casi nadie. Lleva toda la vida en Santa Catalina, antiguo barrio pesquero que ahora describe como irreconocible: &ldquo;Mallorquines quedan pocos ya&rdquo;. En los alrededores, fachadas reci&eacute;n rehabilitadas y escaparates en ingl&eacute;s, alem&aacute;n... y en sueco. En esta zona de Palma se multiplican los negocios y las inmobiliarias escandinavas que anuncian viviendas cuyo precio alcanza las siete cifras mientras, a pocos pasos, los &uacute;ltimos vecinos de toda la vida observan c&oacute;mo la barriada cambia de manos. El idioma var&iacute;a seg&uacute;n la mesa de cada bar. El precio, siempre al alza. &ldquo;Aqu&iacute; no se puede vivir, aqu&iacute; no se puede dormir&rdquo;, lamenta Antoni, quien, en su caso, apunta al ruido constante, los conflictos nocturnos y a una sensaci&oacute;n de abandono que, dice, nadie ha sabido frenar.
    </p><p class="article-text">
        La transformaci&oacute;n no es solo perceptiva. El precio de la vivienda en Santa Catalina se sit&uacute;a ya en torno a los 6.200 euros por metro cuadrado -hace una d&eacute;cada rondaba los 2.500-, con subidas de m&aacute;s del 14% solo en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, seg&uacute;n Idealista. En cuanto al alquiler, el m&aacute;s barato que se oferta en este portal inmobiliario asciende a 1.100 euros: un piso de 50 metros sin amueblar. Lo administra Mallorcabyr&aring;n Real Estate, una de las numerosas inmobiliarias suecas implantadas en la zona. Y es que estas agencias act&uacute;an como intermediarias clave en ese circuito, conectando compradores del norte de Europa con un mercado local cada vez m&aacute;s inaccesible. El resultado, visible en la calle, es un desplazamiento progresivo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan y vecinos que se marchan. Antoni es uno de ellos: &ldquo;Estoy esperando irme de aqu&iacute; enseguida, a otra zona m&aacute;s tranquila&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        A pocos metros aparece Tomeu, quien ha escuchado ecos de la conversaci&oacute;n y se suma a la misma. &ldquo;Es que es un tema que me hierve la sangre&rdquo;, justifica. Para &eacute;l, la transformaci&oacute;n no es un dato, sino una p&eacute;rdida personal. &ldquo;Ah&iacute; mis abuelos ten&iacute;an un colmado, Casa Paco&rdquo;, explica, se&ntilde;alando una esquina. En ese mismo lugar se conocieron sus padres. Hoy, sin embargo, el local ha cambiado de manos y de funci&oacute;n: &ldquo;Ahora es el t&iacute;pico bar de tostadas de aguacate&rdquo;. El contraste le duele. Su relato dibuja con precisi&oacute;n el cambio de modelo: de comercio de proximidad a consumo global. En un establecimiento pr&oacute;ximo, recuerda, hab&iacute;a una papeler&iacute;a donde su abuela le compraba &ldquo;cochecitos&rdquo;. Ahora es una vinoteca &ldquo;de diez euros la copa donde no entra ning&uacute;n mallorqu&iacute;n&rdquo;. A su alrededor, lo que queda del barrio original es ya residual: &ldquo;Solo quedan algunos negocios de siempre, y poco m&aacute;s&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Solo quedan algunos comercios de los de siempre. Ahí había una papelería en la que mi abuela me compraba cochecitos. Ahora es un sitio de vinos de diez euros la copa donde no entra ningún mallorquín</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Tomeu</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/afa14626-2d5b-4891-b25e-92a62d130270_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Tomeu, vecino de Santa Catalina, señala a un local de la zona: &quot;Ahí mis abuelos tenían un colmado, Casa Paco. Ahora es el típico bar de tostadas de aguacate&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/84eafe08-1e57-4104-ac6f-767cc74ae02b_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Terraza de uno de los bares de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Terraza de uno de los bares de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>'Lilla sverige' (o la 'peque&ntilde;a Suecia')</strong></h2><p class="article-text">
        Ese &ldquo;poco m&aacute;s&rdquo; es el rastro de un barrio que durante d&eacute;cadas funcion&oacute; como comunidad: un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez m&aacute;s globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversi&oacute;n. La transformaci&oacute;n ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen directamente como &ldquo;la peque&ntilde;a Suecia&rdquo;. No es una exageraci&oacute;n ni una etiqueta casual. Es la consecuencia visible de m&aacute;s de una d&eacute;cada de inversi&oacute;n extranjera &ndash;principalmente escandinava&ndash; que ha alterado no solo el precio de la vivienda, sino tambi&eacute;n la composici&oacute;n social y cultural del barrio. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Durante décadas, Santa Catalina era un entramado de viviendas asequibles, familias trabajadoras y una identidad profundamente arraigada al mar y al puerto. En su lugar ha emergido otro espacio, cada vez más globalizado, donde la vivienda se ha convertido en un producto de inversión. La transformación ha sido tan intensa que algunos medios e inmobiliarias lo describen como &quot;la pequeña Suecia&quot;</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        El punto de inflexi&oacute;n se sit&uacute;a tras la crisis de 2008. A partir de 2013, con la recuperaci&oacute;n del mercado, la inversi&oacute;n sueca encontr&oacute; en Santa Catalina un enclave ideal: c&eacute;ntrico, cercano al mar y con un parque inmobiliario antiguo susceptible de revalorizaci&oacute;n. Lo que para muchos era su hogar, para otros se convirti&oacute; en una oportunidad. Edificios enteros comenzaron a cambiar de manos.  El patr&oacute;n se repite: compra a precios relativamente bajos, rehabilitaci&oacute;n integral y posterior venta como producto de lujo dirigido a compradores internacionales. En paralelo, los antiguos residentes van desapareciendo: contratos que no se renuevan, alquileres que se disparan, obras que se prolongan durante a&ntilde;os. El desplazamiento no siempre es abrupto, pero s&iacute; constante.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a37c9259-8384-4e37-b896-ee626fb555e1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Clientes en la terraza de un bar de Santa Catalina                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El negocio inmobiliario</strong></h2><p class="article-text">
        En este proceso, las agencias inmobiliarias desempe&ntilde;an un papel clave. No solo intermedian en la compra y venta de viviendas, sino que act&uacute;an como puente entre el capital extranjero y el mercado local, identificando propiedades con potencial, asesorando inversiones y gestionando activos. Uno de los pilares de este fen&oacute;meno ha sido precisamente la implantaci&oacute;n de agencias escandinavas especializadas en compradores del norte de Europa.
    </p><p class="article-text">
        Una de ellas es BO Mallorca, fundada por la empresaria Vivian Grunblatt, quien reivindica su arraigo en el barrio frente a la percepci&oacute;n de una inmobiliaria vinculada exclusivamente a capital extranjero. &ldquo;He nacido y crecido aqu&iacute; y he vivido aqu&iacute; la mayor parte de mi vida&rdquo;, subraya en declaraciones a elDiario.es. Su relaci&oacute;n con Santa Catalina se remonta a m&aacute;s de cuatro d&eacute;cadas: &ldquo;Mis padres siempre han tenido despacho y luego casa en Santa Catalina, as&iacute; que hace m&aacute;s de 40 a&ntilde;os que estoy en este barrio&rdquo;. Desde hace dos d&eacute;cadas dirige su propia inmobiliaria en la zona, lo que, asegura, le ha permitido observar de primera mano su transformaci&oacute;n.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/9604269f-328b-4f4b-9d72-2d0383029c91_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de BO Mallorca, una de las inmobiliarias orientadas, entre otros clientes, a los compradores suecos                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la escalada de precios, Grunblatt rechaza que pueda explicarse &uacute;nicamente por la llegada de compradores internacionales: &ldquo;En t&eacute;rminos generales, el principal factor detr&aacute;s de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los &uacute;ltimos diez a&ntilde;os, la creaci&oacute;n de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presi&oacute;n constante sobre los precios&rdquo;. En el caso de Santa Catalina, a&ntilde;ade, el encarecimiento responde tambi&eacute;n a su evoluci&oacute;n como barrio: &ldquo;Hoy en d&iacute;a cuenta con una oferta gastron&oacute;mica, cultural y deportiva muy atractiva, lo que ha incrementado notablemente su demanda&rdquo;. Ese atractivo, sostiene, no solo ha captado a compradores extranjeros &ndash;principalmente suecos y alemanes&ndash;, sino tambi&eacute;n a residentes locales con alto poder adquisitivo. &ldquo;El aumento de precios no puede atribuirse &uacute;nicamente a la demanda extranjera, sino a una combinaci&oacute;n de factores&rdquo;, insiste, en un contexto en el que, adem&aacute;s, las viviendas con terraza o vistas al mar son las que alcanzan los valores m&aacute;s elevados.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En términos generales, el principal factor detrás de la falta de vivienda a precios asequibles en Palma es la escasez de oferta, especialmente de obra nueva. Durante los últimos diez años, la creación de nuevas viviendas ha sido limitada, lo que ha generado una presión constante sobre los precios</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Vivian Grunblatt </span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la agencia inmobiliaria BO Mallorca Real Estate
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Otra de las empresas que se han asentado en la 'peque&ntilde;a Suecia de Palma' es Fastighetsbyr&aring;n, presentada como la mayor red inmobiliaria de Suecia. Desde su oficina en la calle Protectora de Palma comercializa viviendas que alcanzan precios de hasta 17,5 millones de euros. Al frente de esta estructura se sit&uacute;a Mattias Rosenlund, uno de los perfiles clave en la implantaci&oacute;n del negocio inmobiliario escandinavo en Palma. Su actividad no se limita a la intermediaci&oacute;n: forma parte de una red que acompa&ntilde;a todo el proceso de inversi&oacute;n, desde la b&uacute;squeda de propiedades hasta la gesti&oacute;n posterior del activo. Su figura ejemplifica c&oacute;mo el capital extranjero accede de forma directa al mercado residencial local. 
    </p><p class="article-text">
        A esta red se suman otras firmas como Svensk Fastighetsf&ouml;rmedling Real Estate: &ldquo;Hemos tra&iacute;do el modelo inmobiliario sueco a Espa&ntilde;a y le acompa&ntilde;aremos durante todo el proceso hasta que disfrute del sol, el calor y su hogar espa&ntilde;ol&rdquo;, se lee en su web, en la que asoman sugerentes recomendaciones como &ldquo;despi&eacute;rtese con vistas a la sierra y al mar&rdquo;. Tambi&eacute;n SkandiaM&auml;klarna, que abri&oacute; oficina en Palma para captar clientes escandinavos interesados en zonas c&eacute;ntricas con alto potencial de revalorizaci&oacute;n. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/3d111c54-b8bb-4955-95f6-6d7360f3c210_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Fachada de la inmobiliaria Svensk Fastighetsförmedling Real Estate, en cuya web puede leerse: &quot;Hemos traído el modelo inmobiliario sueco a España&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Otras miradas: entre la cr&iacute;tica y la resignaci&oacute;n</strong></h2><p class="article-text">
        Frente al malestar generalizado, otro vecino, Ra&uacute;l, introduce una mirada distinta sobre lo que est&aacute; ocurriendo en Santa Catalina. Nacido en el barrio y con toda su familia vinculada a sus calles, recuerda un pasado muy diferente al actual: &ldquo;Hace 25 o 30 a&ntilde;os esto era un aut&eacute;ntico desastre. Nadie quer&iacute;a vivir aqu&iacute;. Era un suburbio&rdquo;. Seg&uacute;n su relato, esa degradaci&oacute;n fue precisamente lo que devalu&oacute; el barrio y permiti&oacute; que, a&ntilde;os despu&eacute;s, se convirtiera en un objetivo atractivo para la inversi&oacute;n. A diferencia de otros vecinos, Ra&uacute;l no se&ntilde;ala solo a los compradores extranjeros. &ldquo;El problema no es del que compra, el problema es del que vende&rdquo;, afirma. Y lo explica con crudeza: &ldquo;Te viene un sueco y te paga cuatro veces m&aacute;s de lo que vale... &iquest;y qu&eacute; haces?&rdquo;. En su opini&oacute;n, la subida de precios y la transformaci&oacute;n del barrio responden tambi&eacute;n a la decisi&oacute;n de quienes vendieron sus propiedades cuando el mercado empez&oacute; a dispararse. &ldquo;De todos mis amigos de cuando &eacute;ramos peque&ntilde;os no queda ninguno&rdquo;, reconoce.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema no es del que compra, el problema es del que vende. Si te viene un sueco y te paga cuatro veces más de lo que vale... ¿qué haces?</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Raúl</span>
                                        <span>—</span> Vecino de Santa Catalina
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/8c589f24-3488-4e30-b310-126ace4c7058_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Raúl, vecino de Santa Catalina: &quot;De todos mis amigos de cuando éramos pequeños no queda ninguno&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Su propia historia refleja esa contradicci&oacute;n. Ra&uacute;l viv&iacute;a en un piso con alquiler antiguo &ndash;&ldquo;pagaba 117 euros&rdquo;&ndash; cuando la propietaria decidi&oacute; vender el edificio por m&aacute;s de medio mill&oacute;n de euros. Sin embargo, en su caso, logr&oacute; una salida excepcional: un acuerdo de alquiler con opci&oacute;n a compra que le permiti&oacute; adquirir la vivienda y, posteriormente, toda la finca. &ldquo;Ahora es todo muy caro, est&aacute; enfocado a los extranjeros, s&iacute;&rdquo;, admite. Pero insiste en su diagn&oacute;stico: el cambio del barrio no se explica solo por quienes llegan, sino tambi&eacute;n por quienes decidieron marcharse.
    </p><p class="article-text">
        Junto a uno de los bares de siempre, el Isle&ntilde;o, dos argentinos, Francisco y Gustavo, observan la transformaci&oacute;n de Santa Catalina con una mezcla de resignaci&oacute;n y an&aacute;lisis. Francisco lo resume de forma directa: &ldquo;Cada vez hay menos residentes porque los pisos est&aacute;n vac&iacute;os o comprados para uso vacacional&rdquo;. Tras tres d&eacute;cadas en Mallorca, asegura que el cambio ha sido progresivo, pero evidente: &ldquo;Palma ya est&aacute; un poco invadida. Ya no es la Palma que me gustaba&rdquo;. Y en el caso concreto del barrio, lo describe con iron&iacute;a: &ldquo;Santa Catalina es la embajada sueca&rdquo;. La conversaci&oacute;n deriva r&aacute;pidamente hacia los precios. &ldquo;Ya ni la compra puedes hacer, y los caf&eacute;s cuestan tres, cuatro, cinco euros&rdquo;, comenta Gustavo, comparando el coste de la vida actual con el de hace a&ntilde;os. Incluso salir a comer se ha convertido en algo excepcional: &ldquo;El otro d&iacute;a fuimos tres a comer men&uacute; y nos gastamos 90 euros&rdquo;. Para ellos, el problema no es solo la presencia extranjera, sino un cambio de modelo m&aacute;s amplio: &ldquo;Esto ya es todo lujo&rdquo;, se&ntilde;ala uno, describiendo una evoluci&oacute;n que ha llevado a sustituir la cantidad por la exclusividad.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/59e2e319-09d4-48c4-b7f5-4353acdf8b21_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco y Gustavo, sobre la transformación del barrio: &quot;Cada vez hay menos residentes, porque los pisos están vacíos o comprados para uso vacacional&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Francisco, quien trabaja en el sector tur&iacute;stico, ampl&iacute;a la mirada y sit&uacute;a el fen&oacute;meno en un contexto m&aacute;s amplio. &ldquo;Se est&aacute; llevando todo hacia el lujo, menos gente, pero de m&aacute;s calidad&rdquo;, explica, en referencia a una estrategia que, seg&uacute;n &eacute;l, se est&aacute; replicando en toda Balears. Sin embargo, advierte de sus contradicciones: falta de trabajadores, precariedad en el servicio y dificultades para sostener ese modelo. Aun as&iacute;, ambos coinciden en el diagn&oacute;stico final: &ldquo;Aqu&iacute; ya no hay vuelta atr&aacute;s&rdquo;, una frase que resume la sensaci&oacute;n compartida de que la transformaci&oacute;n del barrio es ya irreversible.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/6441080c-34a3-4543-8969-54d91eaf2704_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Francisco, junto a su perrita, Lucía"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Francisco, junto a su perrita, Lucía                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>Residentes suecos: &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Adem&aacute;s de agencias inmobiliarias, en Santa Catalina tambi&eacute;n se han implantado otros negocios como una panader&iacute;a sueca, Palma Brand, que refleja el cambio del barrio y la llegada de residentes extranjeros. Apenas se habla espa&ntilde;ol en su interior. Mucho menos catal&aacute;n. Dos clientas, Christin y Ebba, conversan en sueco mientras esperan un pedido. Viven en la zona y no dudan en explicar por qu&eacute; este barrio se ha convertido en uno de los m&aacute;s atractivos para sus compatriotas. &ldquo;Es la mejor zona&rdquo;, asegura Christin. Destaca su ubicaci&oacute;n &ndash;&ldquo;est&aacute; cerca del centro, pero sin estar en el centro&rdquo;&ndash; y su estilo de vida: &ldquo;Los restaurantes, el ambiente&hellip; es precioso&rdquo;. Tambi&eacute;n menciona la conexi&oacute;n con el resto de la isla y el mar: &ldquo;Tienes todo lo que necesitas aqu&iacute;, buenas comunicaciones y est&aacute;s cerca de la ciudad y del mar&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, su relato introduce un matiz revelador. Seg&uacute;n percibe, &ldquo;muchos suecos se est&aacute;n yendo de Santa Catalina&rdquo;. El motivo, parad&oacute;jicamente, es el mismo que atrajo a tantos: &ldquo;Hay demasiados suecos&rdquo;. Seg&uacute;n describe Ebba, la concentraci&oacute;n ha llegado a un punto inc&oacute;modo incluso para ellos: &ldquo;No puedes salir a cenar sin tener cuidado con lo que dices, porque todo el mundo te entiende&rdquo;. A su juicio, el barrio ha alcanzado un nivel de saturaci&oacute;n que est&aacute; empujando a parte de esta comunidad a buscar otras zonas.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/64b35ff8-4504-40d4-84ba-4efc31e3123f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Exterior de la panadería sueca Palma Bread"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Exterior de la panadería sueca Palma Bread                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Panadería sueca que un día floreció en Santa Catalina pero acabó echando el cierre                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        Sobre la subida de precios, su explicaci&oacute;n mezcla factores. Por un lado, Christin relativiza el peso de los suecos frente a otros compradores: &ldquo;Los alemanes o los brit&aacute;nicos son muchos m&aacute;s&rdquo;. Pero tambi&eacute;n apunta a la din&aacute;mica del mercado: &ldquo;Los espa&ntilde;oles venden porque reciben mucho dinero&rdquo;. En su opini&oacute;n, si los propietarios locales permanecieran en sus viviendas, el barrio ser&iacute;a m&aacute;s diverso. &ldquo;Podr&iacute;a haber una comunidad con espa&ntilde;oles, suecos, alemanes&hellip;&rdquo;, se&ntilde;ala. Pero concluye con una idea clara: &ldquo;Al final, todo depende del dinero&rdquo;. En la misma calle, un letrero es lo &uacute;nico que queda de Swedish Stuff, otra panader&iacute;a que floreci&oacute; en Santa Catalina, pero acab&oacute; echando el cierre. 
    </p><p class="article-text">
        En Thomas Bakeshop, Michelle atiende a sus clientes entre panes y pasteles, pero tambi&eacute;n entre libros en varios idiomas. Lleva una d&eacute;cada viviendo en el barrio y defiende el car&aacute;cter internacional del lugar. &ldquo;Es mi sue&ntilde;o vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&rdquo;, explica. Para ella, esa mezcla es precisamente el atractivo: &ldquo;Aqu&iacute; viene gente de Espa&ntilde;a, de Mallorca, de Am&eacute;rica Latina, de Alemania, de Asia&hellip; todo el mundo es bienvenido&rdquo;. Frente a las cr&iacute;ticas vecinales, Michelle, quien junto a su marido regenta Thomas Bakeshop, relativiza el foco sobre el barrio y se&ntilde;ala: &ldquo;El problema de la vivienda no es solo de aqu&iacute;, es de toda Mallorca&rdquo;. En su caso, asegura no haber tenido dificultades, pero reconoce la complejidad del contexto: &ldquo;Es muy complicado&rdquo;. Su discurso refleja otra de las visiones presentes en Santa Catalina: la de quienes entienden la transformaci&oacute;n como parte de una din&aacute;mica global y no exclusivamente como un conflicto local.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El problema de la vivienda no es solo de Santa Catalina, sino de toda Mallorca</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Michelle</span>
                                        <span>—</span> Propietaria de la panadería Thomas Bakeshop
                      </div>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/38d2d542-dbe5-419e-9ee3-6ef9f2d3c1c1_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;, "
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                En Thomas Bakeshop, Michelle atiende entre panes y pasteles. Lleva una década viviendo en Santa Catalina: &quot;Es mi sueño vivir en una ciudad donde hay gente de todo el mundo&quot;,                             </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La p&eacute;rdida de hist&oacute;ricos negocios</strong></h2><p class="article-text">
        Durante d&eacute;cadas, los negocios pertenecieron a familias locales o alojaron alquileres asequibles, transformados ahora en promociones de alto standing, reduciendo el n&uacute;mero de viviendas y multiplicando su valor. El Bar Progreso, abierto en 1920 en la Pla&ccedil;a Progreso, fue durante casi un siglo uno de los s&iacute;mbolos del Santa Catalina popular. Regentado durante d&eacute;cadas por la misma familia, cerr&oacute; en 2016 tras la jubilaci&oacute;n de sus propietarios, poniendo fin a 96 a&ntilde;os de historia. En su lugar se han sucedido nuevos negocios de restauraci&oacute;n internacional, reflejo del cambio comercial del barrio, donde los antiguos bares de toda la vida han sido sustituidos por locales orientados a un p&uacute;blico global.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d832006f-e18c-4f63-8a54-5155d87d93fd_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Columna sobre el bar Progreso en la revista &#039;París-Baleares&#039;, editada desde París por la asociación &#039;Les Cadets de Majorque&#039; entre los años 1954 y 1998                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        El impacto de la red inmobiliaria en Santa Catalina ha adoptado formas que van desde lo sutil hasta lo conflictivo. En 2024, vecinos denunciaron nuevas estrategias de captaci&oacute;n: inmobiliarias que dejaban publicidad en los buzones ofreciendo tasaciones gratuitas acompa&ntilde;adas de bollos de canela, una imagen que ilustra c&oacute;mo el desembarco de capital extranjero se filtra incluso en los gestos m&aacute;s cotidianos. Las actuaciones pueden alcanzar formas m&aacute;s agresivas, como el acoso o <em>mobbing</em> inmobiliario: actuaciones destinadas a forzar la salida de un residente mediante presi&oacute;n, hostigamiento o deterioro de sus condiciones de vida. El C&oacute;digo Penal, en su art&iacute;culo 172, las reconoce como delito cuando se dirigen a &ldquo;impedir a otro con violencia o intimidaci&oacute;n hacer lo que la ley no proh&iacute;be o compelerle a realizar lo que no quiere&rdquo;, mientras que la Ley estatal por el Derecho a la Vivienda lo identifica como una vulneraci&oacute;n del derecho a la vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Diversos estudios acad&eacute;micos coinciden en se&ntilde;alar Santa Catalina como uno de los casos m&aacute;s claros de gentrificaci&oacute;n en Palma. Investigaciones de la Universitat de Barcelona, la Universitat Aut&ograve;noma de Barcelona (UAB) y el colectivo Palma XXI documentan c&oacute;mo la llegada de inversi&oacute;n extranjera y los procesos de rehabilitaci&oacute;n urbana han ido acompa&ntilde;ados de un aumento sostenido del precio de la vivienda y del desplazamiento de la poblaci&oacute;n residente. En su 'Informe sobre la gentrificaci&oacute; al barri de Santa Catalina', desde el Observatori de Gentrificaci&oacute; de Palma XXI describen con claridad el proceso que ha vivido la zona en la &uacute;ltima d&eacute;cada, marcada por una intensa presi&oacute;n inmobiliaria y una transformaci&oacute;n social acelerada. 
    </p><p class="article-text">
        El documento habla de una &ldquo;revalorizaci&oacute;n del barrio asociada a la llegada de nuevos residentes con mayor poder adquisitivo, una din&aacute;mica que ha convertido uno de los antiguos barrios populares de Palma en un espacio cada vez m&aacute;s inaccesible para sus propios vecinos. El cambio no es solo una cuesti&oacute;n de precios, sino de qui&eacute;n puede quedarse. El informe advierte de un proceso de sustituci&oacute;n progresiva: &rdquo;La poblaci&oacute;n residente tradicional es sustituida por nuevos perfiles con mayor capacidad adquisitiva&ldquo;. Un fen&oacute;meno que ya no es puntual, sino estructural. Comprar es cada vez m&aacute;s dif&iacute;cil, pero quedarse de alquiler tampoco es una opci&oacute;n realista para muchos. El resultado es un desplazamiento silencioso: vecinos que se marchan sin titulares, sin desahucios visibles, pero empujados por un mercado que ya no pueden asumir. 
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, un estudio del investigador Ismael Yrigoy Cadena, incluido en el libro <em>El mundo visto de las ciudades</em>, analiza la transformaci&oacute;n de Santa Catalina como resultado de la interacci&oacute;n entre peatonalizaci&oacute;n e inversi&oacute;n extranjera, vincul&aacute;ndola con procesos de desplazamiento poblacional.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros, Francisco Ubilla]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/santa-catalina-barrio-transformado-pequena-suecia-expulsa-vecinos-vuelto-infernal_1_13098642.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 29 Mar 2026 20:10:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2840158" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2840158" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: "Esto se ha vuelto infernal"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/a87a4ac3-6782-48fb-808e-00e2481f2509_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Gentrificación,Mercado inmobiliario,Alquiler,Ciudades,Turismo,Suecia,Islas Baleares,Mallorca,Palma,Inmobiliarias]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El gran problema de la vivienda]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/palabras-clave/gran-problema-vivienda_132_12968741.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El gran problema de la vivienda"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"Debemos presionar para que se haga realidad una nueva Ley de Vivienda de Castilla-La Mancha, donde se garantice el derecho a una vivienda digna y se aporten soluciones estructurales como más parque público de alquiler social"</p><p class="subtitle">¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?</p></div><p class="article-text">
        Hace unos cinco a&ntilde;os <a href="https://www.eldiario.es/autores/colectivo-puente-de-madera/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ya escrib&iacute;amos</a> sobre uno de los grandes problemas de nuestro pa&iacute;s, pues el acceso a una vivienda digna era misi&oacute;n imposible para la clase trabajadora, dado que el derecho a la vivienda chocaba con lo que las &eacute;lites y el sistema capitalista salvaje defend&iacute;an: considerarlo como un instrumento de negocio, un producto estrat&eacute;gico de los mercados. 
    </p><p class="article-text">
        El tiempo pasa muy r&aacute;pido y la vivienda sigue siendo una de las principales preocupaciones para la mayor&iacute;a de la ciudadan&iacute;a. Espa&ntilde;a se enfrenta a una crisis de acceso a la vivienda que se ha convertido en uno de los principales problemas sociales y econ&oacute;micos del pa&iacute;s en los inicios de 2026. Los <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/dinero-cuesta-comprar-vivienda-castilla-mancha_1_12960641.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">precios de compraventa</a> y, especialmente, de alquiler han alcanzado niveles r&eacute;cord en muchas ciudades, mientras que los salarios no crecen al mismo ritmo. Esto genera exclusi&oacute;n residencial, sobrecarga econ&oacute;mica en las familias (con alquileres que absorben hasta el 50-60% de los ingresos en algunos casos) y tensiones demogr&aacute;ficas y territoriales.
    </p><p class="article-text">
        Un factor clave que agrava esta situaci&oacute;n es el d&eacute;ficit estructural de vivienda p&uacute;blica y social protegida. Espa&ntilde;a cuenta con un parque de vivienda social muy bajo en comparaci&oacute;n con Europa, pues representa solo alrededor del 3% del stock total de viviendas (seg&uacute;n diversas fuentes como Eurostat y Banco de Espa&ntilde;a). La media europea se sit&uacute;a en torno al 9%, con pa&iacute;ses como Pa&iacute;ses Bajos (30%), Austria (24%) o Dinamarca (20%) muy por delante de nosotros. Este bajo porcentaje se debe a d&eacute;cadas de escasa promoci&oacute;n p&uacute;blica: en los &uacute;ltimos 10-12 a&ntilde;os se han calificado o construido muy pocas unidades protegidas (a menudo menos de 15.000 al a&ntilde;o), frente a ritmos de 60.000-80.000 anuales en periodos previos a la crisis de 2008. Adem&aacute;s, muchas viviendas protegidas antiguas han pasado al mercado libre tras perder su calificaci&oacute;n, lo que impide acumular un parque habitacional estable.
    </p><p class="article-text">
        Se deben construir muchas m&aacute;s viviendas p&uacute;blicas sociales, y esto no es una opci&oacute;n, es una necesidad imperiosa. Nuestro pa&iacute;s no puede permitirse seguir a la cola de Europa en este &aacute;mbito si quiere resolver su principal problema social. El camino impulsado en 2025 debe acelerarse dr&aacute;sticamente en 2026 y a&ntilde;os siguientes, combinando inversi&oacute;n p&uacute;blica, suelo disponible y modelos de alquiler asequible estables y permanentes. Solo as&iacute; se podr&aacute; garantizar el derecho a una vivienda digna para millones de personas. Recordemos que el derecho a la vivienda est&aacute; reconocido en la Declaraci&oacute;n Universal de los Derechos Humanos, la Carta Social Europea y la Constituci&oacute;n Espa&ntilde;ola, pero lamentablemente las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas, como dec&iacute;amos anteriormente,&nbsp;tratan la vivienda como un simple objeto de mercado, priorizando la propiedad privada y abandonando la construcci&oacute;n de vivienda social.
    </p><p class="article-text">
        Centr&aacute;ndonos en Castilla-La Mancha, en nuestra tierra, el problema tambi&eacute;n es real (subidas fuertes en alquiler, dificultades para j&oacute;venes), pero menos agudo que en Madrid, Barcelona o Baleares gracias a precios base m&aacute;s bajos. La clave estar&aacute; en si la nueva oferta (p&uacute;blica y privada) logra equilibrar la demanda en los pr&oacute;ximos 2-3 a&ntilde;os, especialmente en zonas tensionadas como Albacete o el eje Toledo-Guadalajara.&nbsp;Aunque los precios absolutos siguen siendo de los m&aacute;s bajos del pa&iacute;s, se observa un encarecimiento notable en los &uacute;ltimos a&ntilde;os, especialmente en alquiler, junto a dificultades de acceso para j&oacute;venes y familias de rentas medias-bajas. Aunque Castilla-La Mancha no est&aacute; entre las m&aacute;s caras (precios &asymp;30-40% por debajo de media nacional), el ritmo de aumento (especialmente alquiler) genera tensi&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Desde diferentes &aacute;mbitos <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/page-no-ejerce-competencias-duras-criticas-sumar-pp-medidas-vivienda-gobierno-regional_1_12960021.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">se critica al presidente Emiliano Garc&iacute;a-Page por la pol&iacute;tica de vivienda social y de alquiler en Castilla-La Mancha</a>, dado que Page est&aacute; haciendo &eacute;nfasis<a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> en rebajas fiscales e incentivos a la oferta p&uacute;blica/privada</a>, olvidando posturas intervencionistas en este terreno. Ya en noviembre de 2025 se dej&oacute; pasar una gran oportunidad en la reforma del Estatuto de Autonom&iacute;a, pues excluye la vivienda como un derecho fundamental, el nuevo texto estatutario dedica m&aacute;s tiempo al aumento de esca&ntilde;os en las Cortes regionales que a blindar derechos sociales clave como el acceso a una vivienda digna.
    </p><p class="article-text">
        Debemos presionar para que se haga realidad una nueva Ley de Vivienda de Castilla-La Mancha, donde se garantice el derecho a una vivienda digna y se aporten soluciones estructurales como m&aacute;s parque p&uacute;blico de alquiler social, no todo quede en anuncios de construcci&oacute;n y despu&eacute;s la mayor&iacute;a sin ejecuci&oacute;n. La vivienda no puede seguir siendo un negocio para unos pocos mientras se convierte en un problema para la mayor&iacute;a. Defender la vivienda es defender la dignidad y la calidad de vida de j&oacute;venes, trabajadores y personas vulnerables.
    </p><p class="article-text">
        Es el momento de poner la vivienda en el centro de la agenda p&uacute;blica, donde se camine hacia un Pacto de Estado para lograr un compromiso de todas y todos con un modelo de vivienda m&aacute;s justo, asequible y accesible para todas las personas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Colectivo Puente Madera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/palabras-clave/gran-problema-vivienda_132_12968741.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 06 Feb 2026 11:23:35 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3142750" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3142750" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El gran problema de la vivienda]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/98fa702c-35dd-4b50-a2b9-866bd86386a0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Alquiler,Compraventa,Ley de la Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/dinero-cuesta-comprar-vivienda-castilla-mancha_1_12960641.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">¿En qué ciudad castellanomanchega cuesta más comprar una casa? ¿Y cuál es la más barata? Analizamos los datos que ofrecen los notarios con el importe medio exacto al que se cerraron en 2025 las 36.549 operaciones de compraventa de vivienda en la región... y los comparamos con los precios que se piden en los portales inmobiliarios</p><p class="subtitle">Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar acceso a la vivienda a los jóvenes</p></div><p class="article-text">
        Los castellanomanchegos menores de 36 a&ntilde;os ser&aacute;n los grandes beneficiados de <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">las medidas que el Gobierno de Castilla-La Mancha ha aprobado</a> este martes para facilitar el acceso a la vivienda. &iquest;Qu&eacute; precios se encontrar&aacute;n aquellos j&oacute;venes que acudan al mercado inmobiliario atra&iacute;dos por estos incentivos?
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los registros del <a href="https://penotariado.com/inmobiliario/home" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Portal Estad&iacute;stico del Notariado</a>, que est&aacute; impulsado por el Consejo General del Notariado, el precio medio de las compraventas de vivienda en Castilla-La Mancha firmadas en los &uacute;ltimos 12 meses ante notario fue de 110.919 euros. Se trata de un total de 36.549 operaciones que dejan un precio medio del metro cuadrado de 793 euros. Por otra parte, las residencias vendidas en la regi&oacute;n el a&ntilde;o pasado tuvieron una superficie media de 151 metros cuadrados.
    </p><p class="article-text">
        En comparaci&oacute;n con Espa&ntilde;a, el importe medio de compra fue el doble que en Castilla-La Mancha: 213.522 euros con un precio medio de 1.895 euros el metro cuadrado a nivel nacional.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, los notarios han registrado un incremento de precios en las compraventas de viviendas en Castilla-La Mancha del 8,54% durante 2025. Tambi&eacute;n recogen otros datos, como que la inmensa mayor&iacute;a de vivienda comprada en la regi&oacute;n el a&ntilde;o pasado fue de segunda mano (93,9% frente al 6,1% de residencias de nueva construcci&oacute;n) o que la edad media de los compradores fue de 49 a&ntilde;os.
    </p><h2 class="article-text">&iquest;Cu&aacute;nto cuestan las casas en las 10 ciudades m&aacute;s pobladas?</h2><p class="article-text">
        Analizando las 10 ciudades m&aacute;s habitadas de la regi&oacute;n, los datos muestran que, en 2025, el mayor precio medio de compra se dio en Illescas (Toledo), que se situ&oacute; en 207.342 euros, para un precio medio de 1.396 euros el metro cuadrado. Siguiendo con la provincia de Toledo, las viviendas en la capital regional registraron un precio medio de venta de 174.380 euros, con una media de 1.189 euros el metro cuadrado. En cuanto a Talavera de la Reina, el precio medio del metro cuadrado fue de 808 euros, con un importe de venta de las viviendas 98.218 euros de media.
    </p><p class="article-text">
        El metro cuadrado m&aacute;s caro de las ciudades analizadas hay que buscarlo en la provincia de Guadalajara. Concretamente, en la localidad de Azuqueca de Henares: 1.591 euros/m2, con un precio medio de venta de 172.056 euros. Por su parte, la ciudad de Guadalajara tiene el segundo metro cuadrado m&aacute;s caro seg&uacute;n los registros de los notarios: 1.582 &euro;/m2 y un coste promedio de las compraventas por valor de 175.685 euros.
    </p><p class="article-text">
        El polo opuesto se dio en la provincia de Ciudad Real. Tanto Tomelloso (508 &euro;/m2 y 74.557 euros de precio medio de compra) y Puertollano (519 &euro;/m2 y 53.783 &euro; de precio medio de compra) presentaron los registros m&aacute;s bajos en las diez ciudades m&aacute;s pobladas de Castilla-La Mancha.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, Ciudad Real tuvo un precio medio de venta de 125.907 euros (1.158 &euro; el metro cuadrado) y Cuenca de 132.011 euros (1.278 &euro; el metro cuadrado).
    </p><h2 class="article-text">Importantes diferencias entre el precio ofertado y el de compra</h2><p class="article-text">
        En una consulta realizada este lunes en la p&aacute;gina web de uno de los principales portales inmobiliarios de Espa&ntilde;a, se apreciaban importantes diferencias entre los precios que registra el Portal Estad&iacute;stico del Notariado y los precios que piden actualmente los vendedores por sus viviendas.
    </p><p class="article-text">
        El caso m&aacute;s extremo se da en Ciudad Real. De las 684 residencias que se anuncian en esta localidad, solo 69 tienen un precio inferior a los 155.747 euros que establecen los notarios como precio medio de compra en los &uacute;ltimos 12 meses. Es decir, un 90% de los vendedores de las viviendas ofertadas pide un precio superior al precio medio por el que se cerraron las compraventas durante el &uacute;ltimo a&ntilde;o.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fe5d5ed7-df30-4e77-813f-a64aa7793939_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Precios medios de compraventa de vivienda en las cinco provincias de Castilla-La Mancha"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Precios medios de compraventa de vivienda en las cinco provincias de Castilla-La Mancha                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La tendencia se da en las diez ciudades analizadas. Sin salir de la provincia de Ciudad Real, en Tomelloso el 82,8% de las residencias publicitadas tienen un precio superior, mientras que en Puertollano son el 65,9%.
    </p><p class="article-text">
        En Talavera de la Reina se pide un precio superior al precio medio de compraventa registrado por los notarios en el 75,8% de las ofertas. En Toledo, en el 72,8%; en Illescas, en el 85,1% y en Albacete en el 85,35% de los anuncios.
    </p><p class="article-text">
        Por &uacute;ltimo, el 81,8% de las ofertas de la ciudad de Guadalajara piden un precio superior, algo que se da tambi&eacute;n en el 69% de los anuncios de Azuqueca de Henares y en el 65,9% de las viviendas anunciadas en la ciudad de Cuenca.
    </p><h2 class="article-text">&iquest;A qu&eacute; se debe esta diferencia?</h2><p class="article-text">
        &iquest;Cu&aacute;l es la causa de una diferencia tan acusada entre el precio que piden actualmente los vendedores de viviendas en las principales ciudades de la regi&oacute;n y el precio que se firm&oacute; ante notario en el &uacute;ltimo a&ntilde;o? &iquest;Ha habido un importante incremento en los precios de las casas en los &uacute;ltimos meses? &iquest;O las expectativas de los vendedores son demasiado elevadas? Las fuentes consultadas indican que la segunda idea es la que m&aacute;s se corresponde con la realidad.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Los precios ofertados son los precios de salida que los vendedores particulares hacen de sus viviendas, pero luego el precio real siempre suele rebajarse&rdquo;, afirma Itziar Fern&aacute;ndez, delegada de la Organizaci&oacute;n de Consumidores y Usuarios (OCU) en Castilla-La Mancha.
    </p><p class="article-text">
        Fern&aacute;ndez a&ntilde;ade que, seg&uacute;n <a href="https://www.ocu.org/vivienda-y-energia/comprar-vender-alquilar/informe/agencias-inmobiliarias" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">estudios realizados por la OCU</a> a nivel nacional, el precio final de compra de las residencias suele rebajarse entre un 5 y un 10% con respecto al inicial.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Creemos que puede deberse a una expectativa inicial demasiado alta de los propietarios que, viendo c&oacute;mo est&aacute; el mercado, lo que hacen es intentar incrementar el precio de su vivienda, sobrevalor&aacute;ndola&rdquo;, concluye Fern&aacute;ndez.
    </p><p class="article-text">
        Por eso, la delegada regional de la OCU recomienda a las personas que se encuentren en proceso de compra de una vivienda que comparen &ldquo;siempre&rdquo;. &ldquo;No podemos pretender, seg&uacute;n est&aacute; el mercado inmobiliario, obtener una rebaja significativa de m&aacute;s de un 25 o un 30 por ciento&rdquo;, matiza Fern&aacute;ndez, &ldquo;pero s&iacute; que es habitual reducir el precio de la vivienda en torno a un 5 o un 10 por ciento&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para finalizar, tambi&eacute;n recomienda tener en cuenta &ldquo;no solo el precio que nos va a costar la vivienda, sino todo lo que va aparejado a esta compraventa, como el coste de los impuestos o de las escrituras&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Javier Muñoz de la Torre Granados]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/dinero-cuesta-comprar-vivienda-castilla-mancha_1_12960641.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Feb 2026 19:45:24 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="556018" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="556018" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Cuánto dinero cuesta (de verdad) comprar una vivienda en Castilla-La Mancha?]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/651dc2d9-5fcb-40d4-a8e0-c6c6c6e9b3cb_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Notarios,Compraventa,Precios]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar el acceso a la vivienda a los jóvenes]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar el acceso a la vivienda a los jóvenes"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El anunciado como "el bloque de deducciones fiscales más importante de los que se han operado en España para ayudar a la adquisición y al alquiler de la vivienda” se centra en bonificaciones fiscales para menores de 36 años, así como préstamos a tipo cero para la entrada</p><p class="subtitle">Paco Núñez promete un “gran plan de vivienda” con “menos burocracia, más suelo y apoyo real a los jóvenes”</p></div><p class="article-text">
        El paquete de medidas destinadas a facilitar el acceso a la vivienda ya est&aacute; aqu&iacute;. El Gobierno de Castilla-La Mancha ha aprobado este martes un conjunto de solciones destinadas a hacer &ldquo;m&aacute;s asequible&rdquo; el acceso de las personas j&oacute;venes de la regi&oacute;n a su primera vivienda.
    </p><p class="article-text">
        El que <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/cuenta-vivienda-son-deducciones-comprar-alquilar-prepara-castilla-mancha_1_12950686.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">fuera anunciado la semana pasada</a> por el presidente del Ejecutivo regional como &ldquo;probablemente, el bloque de deducciones fiscales m&aacute;s importante de los que se han operado en Espa&ntilde;a para ayudar a la adquisici&oacute;n y al alquiler de la vivienda&rdquo; ha sido explicado  el consejero de Hacienda, Administraciones P&uacute;blicas y Transformaci&oacute;n Digital, Juan Alfonso Ruiz Molina, en la rueda de prensa que ha ofrecido en Toledo para informar de los acuerdos del Consejo de Gobierno relacionados con su departamento.
    </p><p class="article-text">
        Tras hablar Garc&iacute;a-Page el pasado viernes de una rebaja de &ldquo;todo tipo de impuestos&rdquo; y de un paquete de deducciones fiscales &ldquo;enormemente sensible y yo creo que &uacute;til&rdquo;, las medidas aprobadas se reducen a seis, cuatro de las cuales ya fueron anunciadas por el presidente castellanomanchego en el <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/page-anuncia-plan-accion-vivienda-decena-medidas-estrategicas-2030_1_12688058.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">'Plan Acci&oacute;n Vivienda'</a> que present&oacute; en el pasado Debate sobre el Estado de la Regi&oacute;n 2025. Adem&aacute;s, la pr&aacute;ctica totalidad de las propuestas est&aacute;n limitadas a menores de 36 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Las medidas est&aacute;n incluidas en el Proyecto de Ley de Medidas Administrativas y Tributarias de Castilla-La Mancha, que ha sido aprobado este martes en el Consejo de Gobierno y que se remitir&aacute; a las Cortes regionales para su tramitaci&oacute;n parlamentaria y aprobaci&oacute;n definitiva.
    </p><h2 class="article-text">Seis medidas para facilitar el acceso a una vivienda</h2><p class="article-text">
        Ruiz Molina ha explicado que los objetivos de este plan son reducir las cargas iniciales de la compra de vivienda. Por eso, &ldquo;se reducen los impuestos inherentes a la adquisici&oacute;n&rdquo;; financiar a coste cero la parte no cubierta por los bancos; y fomentar el ahorro previo, y que los j&oacute;venes dispongan de los importes precisos para afrontar los gastos asociados a la adquisici&oacute;n.
    </p><div class="list">
                    <ol>
                                    <li><strong>Reducci&oacute;n del Impuesto de Transmisiones Patrimoniales (ITP)</strong>. Esta tasa baja del 5% al 3% cuando se trate de la primera vivienda y el comprador sea menor de 36 a&ntilde;os. Implicar&iacute;a una reducci&oacute;n del 40% del tipo impositivo ITP.</li>
                                    <li><strong>Bajada del Impuesto sobre Actos Jur&iacute;dicos Documentados</strong>. Pasa del 0,5% al 0,25%, para el mismo colectivo se&ntilde;alado en el punto anterior.</li>
                                    <li><strong>Deducciones para una &ldquo;cuenta vivienda&rdquo;</strong>. Tambi&eacute;n para los menores de 36 a&ntilde;os, se aplicar&aacute; una deducci&oacute;n del impuesto del IRPF a las aportaciones realizadas a cuentas de entidades bancarias, lo que antes se denominaba &ldquo;cuentas vivienda&rdquo;, siempre que el importe depositado se destine a la adquisici&oacute;n de vivienda. La cantidad m&aacute;xima para las aportaciones se establece en 20.000 euros, por lo cual la bonificaci&oacute;n no exceder&aacute; de 3.000 euros.</li>
                                    <li><strong>Deducci&oacute;n por alquiler</strong>. Se incrementa en un 11% el l&iacute;mite m&aacute;ximo de deducci&oacute;n por arrendamiento de vivienda, pasando de 450 a 500 euros. Adem&aacute;s de a los j&oacute;venes, esta medida tambi&eacute;n se aplicar&aacute; a otros colectivos como las familias numerosas, las monoparentales y las personas con discapacidad.</li>
                                    <li><strong>Tasaci&oacute;n m&aacute;xima de la vivienda</strong>. Todas las deducciones anteriores ser&aacute;n aplicables a las viviendas que tengan un valor l&iacute;mite de 240.000 euros. Esta cifra se situaba actualmente en 180.000 euros, por lo que se trata de una subida del 33 % por ciento. </li>
                                    <li><strong>Pr&eacute;stamos a tipo 0</strong>. Esta pol&iacute;tica de deducciones se complementa con la concesi&oacute;n de pr&eacute;stamos a tipo cero para cubrir la parte que no viene siendo financiada por las entidades cuando se compra una vivienda, generalmente el 20% del valor de la misma. La Consejer&iacute;a de Hacienda ha confirmado a este diario las condiciones de aplicaci&oacute;n de estos pr&eacute;stamos tipo 0: ir&aacute;n dirigidos a j&oacute;venes menores de 36 a&ntilde;os y familias con hijos/as para cubrir el 20% de la entrada inicial para la compra de la primera vivienda habitual. La ayuda m&aacute;xima ser&aacute; de 48.000 euros y se aplicar&aacute; a viviendas con un precio m&aacute;ximo de 240.000 euros, siendo preciso un empadronamiento previo de 2 a&ntilde;os -salvo en municipios que est&eacute;n situados en zonas de extrema despoblaci&oacute;n-. El programa se desarrollar&aacute; entre 2026 y 2030.</li>
                            </ol>
            </div><h2 class="article-text">&iquest;Cu&aacute;ndo entrar&aacute;n en vigor?</h2><p class="article-text">
        Este proyecto de ley, una vez que ha sido aprobado en Consejo de Gobierno, ser&aacute; remitido a las Cortes regionales para su tramitaci&oacute;n parlamentaria, donde no se esperan impedimentos para que salga adelante dada la mayor&iacute;a absoluta que tiene el Grupo Parlamentario Socialista.
    </p><p class="article-text">
        Una vez que cuente con el respaldo de las Cortes, aquellas medidas que afecten al IRPF entrar&aacute;n en vigor con car&aacute;cter retroactivo a 1 de enero de 2025 para que puedan ser incluidas en la pr&oacute;xima campa&ntilde;a de la Renta, mientras que el resto lo har&aacute;n a partir de su publicaci&oacute;n.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/son-seis-medidas-aprobadas-castilla-mancha-facilitar-acceso-vivienda-jovenes_1_12959453.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 03 Feb 2026 17:14:23 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2487913" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2487913" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Estas son las seis medidas aprobadas por Castilla-La Mancha para facilitar el acceso a la vivienda a los jóvenes]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/2280cd72-e2e2-4305-97b0-ccf4d90d0384_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Compraventa,Alquiler,Jóvenes,Fiscalidad]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[423.412 euros per un pis usat: l'habitatge balear trenca rècords i obre "una bretxa insalvable per al resident"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/423-412-euros-per-pis-usat-l-habitatge-balear-trenca-records-i-obre-bretxa-insalvable-per-resident_1_12955722.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="423.412 euros per un pis usat: l&#039;habitatge balear trenca rècords i obre &quot;una bretxa insalvable per al resident&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mercat de segona mà assoleix nivells "mai vistos" i s'aferma com el més car d'Espanya: al gener, el valor mitjà va assolir els 5.140 euros per metre quadrat, el doble de la mitjana estatal, segons pisos.com i Fotocasa</p><p class="subtitle">Quan el comprador estranger expulsa el resident: "En aquestes illes és més rendible lloguer habitatges que treballar"
</p></div><p class="article-text">
        El preu de l'habitatge de segona m&agrave; a Balears continua en nivells r&egrave;cord i s'aferma com el m&eacute;s car de tot l'Estat. Al gener, el valor mitj&agrave; va assolir els 5.140 euros per metre quadrat, despr&eacute;s d'un increment interanual del 2,28%, el tercer major repunt a nivell estatal.
    </p><p class="article-text">
        L'encariment no nom&eacute;s es consolida en termes anuals, sin&oacute; tamb&eacute; mensuals, segons l'&uacute;ltim informe de pisos.com. En comparaci&oacute; amb desembre, els preus van pujar un 0,29%, l'augment m&eacute;s acusat de totes les comunitats aut&ograve;nomes. Amb aquests valors, Balears no nom&eacute;s supera Madrid -on el metre quadrat se situa en 4.526 euros-, sin&oacute; que dobla &agrave;mpliament la mitjana estatal, fixada en 2.426 euros.
    </p><p class="article-text">
        Palma refor&ccedil;a aquesta tend&egrave;ncia. La capital balear registra els tercers preus m&eacute;s alts entre totes les capitals de prov&iacute;ncia, amb 5.315 euros per metre quadrat, despr&eacute;s de pujar un 0,13% mensual i un 1,96% interanual.
    </p><p class="article-text">
        Des del sector immobiliari atribueixen aquest encariment persistent al desequilibri estructural entre oferta i demanda. &ldquo;Molts propietaris no estan disposats a vendre si no &eacute;s a preus elevats, b&eacute; perqu&egrave; no necessiten liquiditat immediata o perqu&egrave; aspiren a millorar d'habitatge en un mercat ja tensionat&rdquo;, explica el director d'Estudis del portal.
    </p><p class="article-text">
        La demanda, lluny de refredar-se, es mant&eacute; &ldquo;sorprenentment s&ograve;lida&rdquo;, impulsada per compradors amb capacitat d'estalvi, ocupaci&oacute; estable i una percepci&oacute; de l'habitatge com a actiu refugi davant la inflaci&oacute;, a m&eacute;s d'unes condicions hipotec&agrave;ries que continuen sent competitives en termes hist&ograve;rics.
    </p><p class="article-text">
        Les dades de Fotocasa reforcen aquest diagn&ograve;stic. Segons el seu &iacute;ndex immobiliari, el preu de l'habitatge de segona m&agrave; a Balears es va disparar un 14,4% interanual al gener, fins a situar-se en 5.293 euros per metre quadrat, la qual cosa eleva el valor mitj&agrave; d'un habitatge de 80 metres quadrats fins als 423.412 euros, m&eacute;s de 53.000 euros per sobre del preu registrat fa nom&eacute;s un any.
    </p><p class="article-text">
        L'encariment &eacute;s generalitzat en tots els municipis analitzats, amb pujades especialment intenses a Manacor, Campos, Llucmajor, Ciutadella, Eivissa i Palma. Santa Eul&agrave;ria des Riu lidera el r&agrave;nquing de preus, amb 8.564 euros per metre quadrat, seguida d'Eivissa, Calvi&agrave; i Campos.
    </p><p class="article-text">
        Per a la directora d'Estudis de Fotocasa, Balears opera ja en &ldquo;nivells de preus mai vistos&rdquo; i es consolida com la comunitat m&eacute;s cara d'Espanya. &ldquo;No estem davant una bombolla, sin&oacute; davant un problema cr&ograve;nic d'escassetat d'oferta, agreujat per la insularitat i una demanda nacional i internacional que no cessa&rdquo;, adverteix.
    </p><p class="article-text">
        Una din&agrave;mica que, segons l'experta, est&agrave; generant una bretxa d'accessibilitat cada vegada m&eacute;s profunda, especialment per als residents locals i les rendes mitjanes. &ldquo;El mercat immobiliari balear s'ha tornat pr&agrave;cticament inaccessible per a una part creixent de la poblaci&oacute;&rdquo;, conclou.
    </p><p class="article-text">
        El tensionament del mercat s'est&eacute;n tamb&eacute; al lloguer. Al gener, el preu mitj&agrave; de l'arrendament a Balears va pujar un 7,1% interanual, fins als 19,1 euros per metre quadrat, amb Palma assolint els 18,4 euros despr&eacute;s d'un increment del 7,7%. Una pressi&oacute; addicional que refor&ccedil;a la sensaci&oacute; de bloqueig en l'acc&eacute;s a l'habitatge.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/423-412-euros-per-pis-usat-l-habitatge-balear-trenca-records-i-obre-bretxa-insalvable-per-resident_1_12955722.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 12:26:47 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[423.412 euros per un pis usat: l'habitatge balear trenca rècords i obre "una bretxa insalvable per al resident"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Segunda mano,Mercado inmobiliario,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[423.412 euros por un piso usado: la vivienda balear rompe récords y abre "una brecha insalvable para el residente"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="423.412 euros por un piso usado: la vivienda balear rompe récords y abre &quot;una brecha insalvable para el residente&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El mercado de segunda mano alcanza niveles "nunca vistos" y se afianza como el más caro de España: en enero, el valor medio alcanzó los 5.140 euros por metro cuadrado, el doble de la media estatal, según pisos.com y Fotocasa</p><p class="subtitle">Cuando el comprador extranjero expulsa al residente: “En estas islas es más rentable alquilar viviendas que trabajar”
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda de segunda mano en Balears contin&uacute;a en niveles r&eacute;cord y se afianza como el m&aacute;s caro de todo el Estado. En enero, el valor medio alcanz&oacute; los 5.140 euros por metro cuadrado, tras un incremento interanual del 2,28%, el tercer mayor repunte a nivel estatal.
    </p><p class="article-text">
        El encarecimiento no solo se consolida en t&eacute;rminos anuales, sino tambi&eacute;n mensuales, seg&uacute;n el &uacute;ltimo informe de pisos.com. En comparaci&oacute;n con diciembre, los precios subieron un 0,29%, el aumento m&aacute;s acusado de todas las comunidades aut&oacute;nomas. Con estos valores, Balears no solo supera a Madrid -donde el metro cuadrado se sit&uacute;a en 4.526 euros-, sino que dobla ampliamente la media estatal, fijada en 2.426 euros.
    </p><p class="article-text">
        Palma refuerza esta tendencia. La capital balear registra los terceros precios m&aacute;s altos entre todas las capitales de provincia, con 5.315 euros por metro cuadrado, tras subir un 0,13% mensual y un 1,96% interanual.
    </p><p class="article-text">
        Desde el sector inmobiliario atribuyen este encarecimiento persistente al desequilibrio estructural entre oferta y demanda. &ldquo;Muchos propietarios no est&aacute;n dispuestos a vender si no es a precios elevados, bien porque no necesitan liquidez inmediata o porque aspiran a mejorar de vivienda en un mercado ya tensionado&rdquo;, explica el director de Estudios del portal.
    </p><p class="article-text">
        La demanda, lejos de enfriarse, se mantiene &ldquo;sorprendentemente s&oacute;lida&rdquo;, impulsada por compradores con capacidad de ahorro, empleo estable y una percepci&oacute;n de la vivienda como activo refugio frente a la inflaci&oacute;n, adem&aacute;s de unas condiciones hipotecarias que siguen siendo competitivas en t&eacute;rminos hist&oacute;ricos.
    </p><p class="article-text">
        Los datos de Fotocasa refuerzan este diagn&oacute;stico. Seg&uacute;n su &iacute;ndice inmobiliario, el precio de la vivienda de segunda mano en Balears se dispar&oacute; un 14,4% interanual en enero, hasta situarse en 5.293 euros por metro cuadrado, lo que eleva el valor medio de una vivienda de 80 metros cuadrados hasta los 423.412 euros, m&aacute;s de 53.000 euros por encima del precio registrado hace solo un a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        El encarecimiento es generalizado en todos los municipios analizados, con subidas especialmente intensas en Manacor, Campos, Llucmajor, Ciutadella, Eivissay Palma. Santa Eul&agrave;ria des Riu lidera el ranking de precios, con 8.564 euros por metro cuadrado, seguida de Eivissa, Calvi&agrave; y Campos.
    </p><p class="article-text">
        Para la directora de Estudios de Fotocasa, Balears opera ya en &ldquo;niveles de precios nunca vistos&rdquo; y se consolida como la comunidad m&aacute;s cara de Espa&ntilde;a. &ldquo;No estamos ante una burbuja, sino ante un problema cr&oacute;nico de escasez de oferta, agravado por la insularidad y una demanda nacional e internacional que no cesa&rdquo;, advierte.
    </p><p class="article-text">
        Una din&aacute;mica que, seg&uacute;n la experta, est&aacute; generando una brecha de accesibilidad cada vez m&aacute;s profunda, especialmente para los residentes locales y las rentas medias. &ldquo;El mercado inmobiliario balear se ha vuelto pr&aacute;cticamente inalcanzable para una parte creciente de la poblaci&oacute;n&rdquo;, concluye.
    </p><p class="article-text">
        El tensionamiento del mercado se extiende tambi&eacute;n al alquiler. En enero, el precio medio del arrendamiento en Balears subi&oacute; un 7,1% interanual, hasta los 19,1 euros por metro cuadrado, con Palma alcanzando los 18,4 euros tras un incremento del 7,7%. Una presi&oacute;n adicional que refuerza la sensaci&oacute;n de bloqueo en el acceso a la vivienda.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/423-412-euros-piso-usado-vivienda-balear-rompe-records-abre-brecha-insalvable-residente_1_12955139.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 02 Feb 2026 12:05:49 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[423.412 euros por un piso usado: la vivienda balear rompe récords y abre "una brecha insalvable para el residente"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Segunda mano,Mercado inmobiliario,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Hasta una 'cuenta vivienda': estas son las deducciones para comprar o alquilar que prepara Castilla-La Mancha]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/cuenta-vivienda-son-deducciones-comprar-alquilar-prepara-castilla-mancha_1_12950686.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Hasta una &#039;cuenta vivienda&#039;: estas son las deducciones para comprar o alquilar que prepara Castilla-La Mancha"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Emiliano García-Page ha anunciado que el próximo martes su Gobierno aprobará "probablemente el bloque de deducciones fiscales más importante de los que se han operado en España para ayudar a la adquisición y al alquiler de la vivienda". El PP critica que el presidente castellanomanchego "anuncia y no ejecuta"</p><p class="subtitle">La cotizada y escasa vivienda pública en Toledo: publicados los listados de admitidos para hacerse con un alquiler</p></div><p class="article-text">
        El Gobierno de Castilla-La Mancha aprobar&aacute; el martes que viene una serie de medidas encaminadas a facilitar &ldquo;al m&aacute;ximo&rdquo; la compra y alquiler de vivienda en la regi&oacute;n.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo ha anunciado este viernes el presidente del Ejecutivo castellanomanchego, Emiliano Garc&iacute;a-Page, que ha a&ntilde;adido que se trata &ldquo;probablemente el bloque de deducciones fiscales m&aacute;s importante de los que se han operado en Espa&ntilde;a para ayudar a la adquisici&oacute;n y al alquiler de la vivienda&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Las medidas incluyen las rebajas de &ldquo;todo tipo de impuestos y desgravaciones&rdquo; en el impuesto de la renta para los adquirentes de nuevas viviendas.
    </p><h2 class="article-text">Deducciones por compra y alquiler de vivienda</h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha detallado Page, se busca adecuar la normativa de vivienda para facilitar la concesi&oacute;n de <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/page-anuncia-plan-accion-vivienda-decena-medidas-estrategicas-2030_1_12688058.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&eacute;stamos a tipo 0 en la parte no financiada</a> por los bancos. 
    </p><p class="article-text">
        El paquete de medidas tributarias consiste en reducir un 40% el Impuesto de Transmisiones en la adquisici&oacute;n de la primera vivienda habitual (del 5 al 3%); reducir a la mitad los Actos Jur&iacute;dicos Documentados (del 0,50 al 0,25%); tambi&eacute;n se incrementa el valor de la vivienda un 33% (pasando de los 180.000 euros a los 240.000) a efectos de estas deducciones.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, se aprueba una nueva deducci&oacute;n del 15% en el IRPF por las aportaciones a cuentas de entidades cr&eacute;dito destinadas a la adquisici&oacute;n de vivienda y, finalmente, se incrementa un 11% (450 a 500 euros) las deducciones por arrendamiento de vivienda habitual.
    </p><p class="article-text">
        La estimaci&oacute;n es que se podr&iacute;an beneficiar de estas deducciones m&aacute;s de 12.000 personas por un montante econ&oacute;mico de ocho millones de euros. 
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Queremos facilitar al m&aacute;ximo esa adquisici&oacute;n y vamos con un paquete de deducciones fiscales enormemente sensibles y &uacute;tiles. Son varias reducciones importantes y tambi&eacute;n la ampliaci&oacute;n del coste del precio al que le van a llegar esas deducciones para que sean los pisos de mayor nivel econ&oacute;mico tambi&eacute;n los que se puedan beneficiar. Queremos responder con lo que est&aacute; a nuestro alcance, que son ayudas, subvenciones, facilitar tr&aacute;mites, pero tambi&eacute;n ayudar econ&oacute;micamente a lo que est&aacute; significando un tormento para much&iacute;simas familias, que es poder adquirir una vivienda, e incluso poder tenerlo en alquiler&rdquo;, ha explicado el presidente auton&oacute;mico.
    </p><h2 class="article-text">El PP critica que Page &ldquo;anuncie y no ejecute&rdquo;</h2><p class="article-text">
        Para el Partido Popular de Castilla-La Mancha, Page &ldquo;anuncia y no ejecuta&rdquo;. La diputada regional, Tania Andicoberry, ha resaltado que Emiliano Garc&iacute;a-Page ha vuelto a desmarcarse hoy &ldquo;anunciando un paquete de medidas en materia de vivienda&rdquo;, recordando que se trata de &ldquo;unas medidas que ya anunci&oacute; en el pasado debate sobre el Estado de la Regi&oacute;n hace nada m&aacute;s y nada menos que cuatro meses&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha explicado, son unas medidas que &ldquo;no se han ejecutado todav&iacute;a, no se han puesto en pr&aacute;ctica y no han favorecido ni ayudado a ni un solo castellanomanchego&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Andicoberry ha reconocido que se trata de unas medidas &ldquo;muy necesarias&rdquo; y por ello es &ldquo;importante que, una vez que se lleven a cabo y se pongan en pr&aacute;ctica, sean aquellas que el PP ha estado proponiendo en las Cortes Regionales durante los &uacute;ltimos meses&rdquo;. Ha recalcado que en esas propuestas han obtenido &ldquo;el no rotundo del PSOE, ese rodillo sectario del PSOE castellanomanchego, por no escuchar de verdad las necesidades que tiene nuestra tierra&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">El precio de la vivienda sigue al alza</h2><p class="article-text">
        Los <a href="https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/precio-vivienda-dispara-castilla-mancha-compraventas-bajan-8_1_12824059.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&uacute;ltimos datos publicados </a>en diciembre por el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE) con datos del &Iacute;ndice de Precios de Vivienda (IPV) reflejaron que el precio de la vivienda libre en Castilla-La Mancha creci&oacute; un 11,6% en el tercer trimestre de 2025 con relaci&oacute;n al mismo periodo del curso anterior. Un incremento que cuenta con la particularidad de estar m&aacute;s pronunciado a nivel interanual en la vivienda de nueva construcci&oacute;n, con un 12% de aumento respecto al pasado a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        En cuanto a la vivienda de segunda mano, el precio acus&oacute; un notable incremento en la regi&oacute;n, del 2,8% para situarse a un 11,5% de aumento respecto al mismo periodo de 2024.
    </p><p class="article-text">
        Por otra parte, la compraventa de viviendas ha ca&iacute;do un 8% en la regi&oacute;n en octubre de este a&ntilde;o en comparaci&oacute;n con el mismo periodo del pasado ejercicio, firmando 3.195 operaciones, seg&uacute;n el avance de datos provisionales de la Estad&iacute;stica Registral Inmobiliaria del Colegio de Registradores.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/cuenta-vivienda-son-deducciones-comprar-alquilar-prepara-castilla-mancha_1_12950686.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 30 Jan 2026 15:36:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3842942" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3842942" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Hasta una 'cuenta vivienda': estas son las deducciones para comprar o alquilar que prepara Castilla-La Mancha]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/0c9a52e0-41fb-408e-83a4-4ba1e75f7dd3_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Compraventa,Alquiler,Ayudas al alquiler,Emiliano García-Page]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PSOE denuncia "sobrecostes" en la compra de fincas junto a Alarcos realizada por el Ayuntamiento de Ciudad Real]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/psoe-denuncia-sobrecostes-compra-fincas-alarcos-realizada-ayuntamiento-ciudad-real_1_12877603.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PSOE denuncia &quot;sobrecostes&quot; en la compra de fincas junto a Alarcos realizada por el Ayuntamiento de Ciudad Real"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El concejal Dionilo Sánchez Lucas habla de una cifra cercana a los 450.000 euros o de "importantes irregularidade" y además expresa dudas sobre datos que no coinciden en los informes técnicos y en las notas simples del Registro de la Propiedad. El gobierno local defiende su gestión en el caso</p><p class="subtitle">El Ayuntamiento de Ciudad Real compra 45 hectáreas del parque arqueológico de Alarcos
</p></div><p class="article-text">
        El concejal del Grupo Municipal Socialista en el Ayuntamiento de Ciudad Real, Dionilo S&aacute;nchez Lucas, ha denunciado este martes en rueda de prensa un &ldquo;exceso de precio y falta de transparencia&rdquo; en el procedimiento seguido por el equipo de Gobierno municipal del Partido Popular para la adquisici&oacute;n de varias parcelas colindantes al yacimiento Parque Arqueol&oacute;gico de Alarcos.
    </p><p class="article-text">
        Fue el pasado mes de noviembre cuando el alcalde Francisco Ca&ntilde;izares anunci&oacute; la compra de 45 hect&aacute;reas de terreno en las inmediaciones del yacimiento arqueol&oacute;gico para seguir impuls&aacute;ndolo cultural y tur&iacute;sticamente.
    </p><p class="article-text">
        S&aacute;nchez Lucas ha afirmado hoy que, tras analizar detenidamente el expediente aprobado por la Junta de Gobierno Local, desde su grupo municipal se han detectado &ldquo;importantes irregularidades&rdquo;, tanto en la definici&oacute;n de las fincas que se compran como en la valoraci&oacute;n econ&oacute;mica aplicada, &ldquo;muy por encima de los precios medios de mercado&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El edil socialista ha argumentado que el Grupo Municipal Socialista est&aacute; de acuerdo con la adquisici&oacute;n de terrenos para proteger y poner en valor el entorno de Alarcos, pero &ldquo;siempre a un precio justo y con total transparencia&rdquo;, algo que, a su juicio, &ldquo;no se cumple en este caso&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text">Dudas con los informes t&eacute;cnicos y las notas del Registro </h2><p class="article-text">
        Seg&uacute;n ha afirmado, el expediente contiene tres informes t&eacute;cnicos y dos notas simples del Registro de la Propiedad, pero &ldquo;no existe coincidencia entre ellos&rdquo; respecto a las fincas adquiridas ni a sus superficies, y no consta ning&uacute;n plano general que delimite claramente los terrenos objeto de compra.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, el concejal ha asegurado que mientras el acuerdo con la parte vendedora habla de la adquisici&oacute;n &iacute;ntegra de dos fincas registrales, los informes t&eacute;cnicos hacen referencia a parcelas catastrales distintas y con superficies sensiblemente diferentes.
    </p><h2 class="article-text">&ldquo;Un sobrecoste cercano a los 450.000 euros&rdquo;</h2><p class="article-text">
        En cuanto al precio, S&aacute;nchez Lucas ha se&ntilde;alado que el Ayuntamiento va a pagar 930.000 euros por los terrenos, cuando, atendiendo a los precios medios del Ministerio de Agricultura y al aprovechamiento real de las parcelas, su valor de mercado no superar&iacute;a los 500.000 euros, &ldquo;lo que supone un sobrecoste cercano a los 450.000 euros que acabar&aacute;n pagando todos los ciudadanos de Ciudad Real&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El concejal ha subrayado que la valoraci&oacute;n se ha realizado tomando como referencia exclusiva los datos catastrales, calificando grandes superficies como de regad&iacute;o, sin que en el expediente conste ninguna concesi&oacute;n de agua ni autorizaci&oacute;n de aprovechamiento de aguas subterr&aacute;neas, requisito imprescindible para considerar un terreno como regable.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Se est&aacute;n pagando tierras como si fueran de regad&iacute;o cuando, en su mayor&iacute;a, deber&iacute;an considerarse de secano o pastos&rdquo;, ha advertido.
    </p><p class="article-text">
        Como ejemplo, ha citado parcelas concretas en las que el Ayuntamiento paga &ldquo;el doble o incluso quintuplica el valor real&rdquo;, as&iacute; como la posible inclusi&oacute;n en la valoraci&oacute;n de una parcela situada en el t&eacute;rmino municipal de Poblete que ni siquiera aparece de forma clara en todos los informes, lo que podr&iacute;a suponer el pago de 36.000 euros por una finca que, dice, &ldquo;no se sabe si se est&aacute; comprando&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Ante esta situaci&oacute;n, Dionilo S&aacute;nchez Lucas ha exigido al equipo de Gobierno del PP, con Francisco Ca&ntilde;izares al frente, que solicite una valoraci&oacute;n independiente de un perito experto en fincas r&uacute;sticas antes de elevar la compra a escritura p&uacute;blica, ya que existen &ldquo;dudas m&aacute;s que razonables de que se est&eacute; pagando el precio justo&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Finalmente, el concejal socialista ha criticado la improvisaci&oacute;n y falta de planificaci&oacute;n del Gobierno municipal, avanzando que en el presupuesto de 2026 solo figura una partida gen&eacute;rica de 50.000 euros para adquisici&oacute;n de patrimonio, &ldquo;sin explicar a qu&eacute; responde, fruto de la improvisaci&oacute;n y la falta de proyectos del gobierno del Partido Popular&rdquo;, y ha recordado que las compras de terrenos realizadas por anteriores gobiernos socialistas, por ejemplo los terrenos para la ampliaci&oacute;n del parque forestal de La Atalaya, se hicieron siempre a precios de mercado.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;El Partido Popular est&aacute; pagando casi el doble del valor real de estos terrenos, con dinero p&uacute;blico y sin la claridad necesaria. Desde el PSOE seguiremos exigiendo rigor, transparencia y defensa del inter&eacute;s general&rdquo;, ha concluido.
    </p><h2 class="article-text">El PP rechaza las afirmaciones del PSOE: &ldquo;No se sostienen&rdquo;</h2><p class="article-text">
        El portavoz del equipo de Gobierno del Ayuntamiento de Ciudad Real, Guillermo Arroyo, ha respondido a las cr&iacute;ticas vertidas por el Grupo Municipal Socialista asegurando que se trata de afirmaciones que &ldquo;no se sostienen ni en datos ni en hechos&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Su reacci&oacute;n dice ser &ldquo;contundente&rdquo; porque, afirma el portavoz, el procedimiento es &ldquo;absolutamente legal y transparente&rdquo; y afean a los socialistas que cuestionen &ldquo;el trabajo t&eacute;cnico y profesional de los funcionarios municipales, que siempre han actuado con rigor y conforme a la ley&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Parece que el Partido Socialista ha llegado tarde al D&iacute;a de los Santos Inocentes, porque lo que plantea sobre esta operaci&oacute;n es &uacute;nicamente una estrategia de confusi&oacute;n&rdquo;, ha afirmado Arroyo.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz del equipo de Gobierno ha recordado que el expediente de adquisici&oacute;n de los terrenos cuenta con un total de seis informes t&eacute;cnicos favorables, entre ellos el informe de Cultura, de Medio Ambiente, del director general de Urbanismo, del secretario general del Pleno, del &aacute;rea de Asesor&iacute;a Jur&iacute;dica y de Intervenci&oacute;n, &ldquo;que certifican que todo el procedimiento se ha realizado conforme a la legalidad vigente y atendiendo a la valoraci&oacute;n de los t&eacute;cnicos municipales&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Estamos hablando de un proceso avalado por informes t&eacute;cnicos cualificados, no de decisiones pol&iacute;ticas arbitrarias&rdquo;, ha insistido Arroyo, quien ha lamentado que &ldquo;una vez m&aacute;s el PSOE prefiera sembrar sospechas y atacar a quienes cumplen con su deber, en lugar de aportar propuestas serias y constructivas que beneficien a Ciudad Real&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s asegura que la adquisici&oacute;n de estos terrenos &ldquo;responde al inter&eacute;s general y a la voluntad de proteger y poner en valor un enclave patrimonial estrat&eacute;gico para la ciudad, garantizando siempre la m&aacute;xima transparencia y el cumplimiento estricto de la ley&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/politica/psoe-denuncia-sobrecostes-compra-fincas-alarcos-realizada-ayuntamiento-ciudad-real_1_12877603.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 30 Dec 2025 13:49:27 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="6560187" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="6560187" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PSOE denuncia "sobrecostes" en la compra de fincas junto a Alarcos realizada por el Ayuntamiento de Ciudad Real]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/19a19a04-6b2e-4b21-826d-4b6ffa4f293b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Francisco Cañizares,PP - Partido Popular,Ayuntamientos,Yacimientos arqueológicos,PSOE,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Monica, l'empresària alemanya en crida i cerca per estafar a clients estrangers que compren cases a Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/monica-l-empresaria-alemanya-crida-i-cerca-per-estafar-clients-estrangers-compren-cases-mallorca_1_12853794.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Monica, l&#039;empresària alemanya en crida i cerca per estafar a clients estrangers que compren cases a Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'Audiència Provincial de Balears posa en cerca i captura la propietària d'una immobiliària que, malgrat deure milers d'euros, no ha fet acte de presència en els dos judicis per presumpta estafa que pesen sobre ella. En un d'ells també hi figura la seva mare, declarada en rebel·lia </p><p class="subtitle">Turistes i propietaris de viles de luxe denuncien els impagaments d'un portal alemany en fallida: “Ens deuen més de 23.000 euros”
</p></div><p class="article-text">
        Tot comen&ccedil;ava amb una promesa: una finca r&uacute;stica o un apartament prop del mar, un contracte d'opci&oacute; de compra i una transfer&egrave;ncia inicial per 'reservar' la propietat. Els diners canviaven de mans, per&ograve; la compravenda mai no arribava a tancar-se. Era el <em>modus operandi </em>que suposadament emprava Monica T., empres&agrave;ria d'origen alemany establerta a Mallorca i propiet&agrave;ria d'una immobili&agrave;ria que operava en un segment molt demandat del mercat: habitatges i finques destinades a compradors estrangers, principalment, en algunes de les zones m&eacute;s demandades de la illa. Malgrat deure milers d'euros i estar pendent de dos judicis per presumpta estafa, l'acusada es troba en parador desconegut. La Fiscalia sol&middot;licita per a ella tres anys de pres&oacute; en cadascun dels procediments. 
    </p><p class="article-text">
        Encara que amb diferents afectats, tots dos casos tenen un mateix denominador: els clients van entregar a compte importants quantitats de diners per l'opci&oacute; de compra de les respectives propietats, per&ograve; mai no van arribar a adquirir-les. En una de les investigacions tamb&eacute; est&agrave; encausada la mare de Monica T., Waltraud H., per a qui el ministeri p&uacute;blic demana tres anys de pres&oacute;. Cap de les dues va acudir a la vista oral celebrada a principis d'aquest mes a l'Audi&egrave;ncia Provincial de Balears, que les ha posat en cerca i captura, tal com va informar <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2025/12/11/audiencia-baleares-pone-busca-captura-124638248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Diario de Mallorca </em></a>i han confirmat fonts jur&iacute;diques a elDiario.es, que no descarten que ambdues es trobin a Alemanya.
    </p><p class="article-text">
        Monica T. &eacute;s administradora &uacute;nica de la societat Mallorca Sun Dreams S.L., constitu&iuml;da a principis de 2014 a les Balears. El seu objecte social, la intermediaci&oacute; i la gesti&oacute; immobili&agrave;ria, d'acord amb les dades del Registre Mercantil consultades per aquest diari. La seva activitat econ&ograve;mica real, tanmateix, &eacute;s dif&iacute;cil de rastrejar: des de 2021 no publica moviments mercantils ni comptes recents en els butlletins oficials.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Monica T. és administradora única de la societat Mallorca Sun Dreams S.L., constituïda a principis de 2014 a Balears. El seu objecte social, la intermediació i la gestió immobiliària. La seva activitat econòmica real, tanmateix, és difícil de rastrejar: des de 2021 no publica moviments mercantils ni comptes recents en els butlletins oficials</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La seva escassa activitat i el fet que l'empresa comuniqu&eacute;s en 2018 un &ldquo;tancament provisional&rdquo; han alimentat les sospites d'opacitat at&egrave;s que, despr&eacute;s de l'aparent clausura temporal, podrien ocultar-se, segons les mateixes fonts, conductes situades al marge dels procediments de transpar&egrave;ncia en aquest tipus d'operacions. Es tracta, de fet, de <a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&agrave;ctiques a les quals no &eacute;s ali&egrave; el mercat immobiliari balear</a>, tensionat per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">&agrave;mplia demanda internacional</a> atreta per l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/venta-26-millones-base-operaciones-hombre-espanol-madoff-refugio-ricos-mallorca_1_12121798.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">atractiu residencial de les illes i la rendibilitat</a> -una demanda que s'eleva notablement en determinades zones, pressiona a l'al&ccedil;a els preus i redueix l'oferta disponible, generant amb aix&ograve; un clima d'urg&egrave;ncia en moltes operacions- i caracteritzat per una legislaci&oacute; urban&iacute;stica fragmentada -amb planejaments municipals diferents, m&uacute;ltiples figures de protecci&oacute; territorial i un gran nombre d'habitatges en situaci&oacute; irregular o afectats per expedients sancionadors que, malgrat la seva aparen&ccedil;a de legalitat, arrosseguen c&agrave;rregues urban&iacute;stiques o limitacions que nom&eacute;s afloren quan ja s'ha entregat una part substancial dels diners-.
    </p><p class="article-text">
        No en va, molts dels procediments incoats en els jutjats de Balears comparteixen elements comuns: cobrament de quantitats en concepte d'arres i reserves sense les degudes garanties, societats sense activitat declarada que han continuat actuant com a intermedi&agrave;ries, o compradors que han descobert, mesos despr&eacute;s, que l'immoble no era legalitzable ni estava en condicions de ser venut. A aix&ograve; se suma, en alguns dels casos, la dificultat de perseguir penalment els responsables quan abandonen el pa&iacute;s abans de la celebraci&oacute; dels seus respectius judicis.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es tracta de pràctiques a les quals no és aliè el mercat immobiliari balear, tensionat per l&#039;àmplia demanda internacional -que s&#039;eleva notablement a determinades zones, pressiona a l&#039;alça els preus i redueix l&#039;oferta disponible, generant amb això un clima d&#039;urgència en moltes operacions- i caracteritzat per una legislació urbanística fragmentada</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Finques amb c&agrave;rregues ocultes i arres perdudes</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels procediments que componen l'acusaci&oacute; contra Monica T. -i que implicaria tamb&eacute; la seva mare- es remunta a 2016. Segons l'escrit fiscal, ambdues dones, actuant suposadament d'acord amb la propiet&agrave;ria d'una finca r&uacute;stica a Art&agrave;, van conv&egrave;ncer una compradora estrangera perqu&egrave; entregu&eacute;s 26.500 euros en concepte d'arres, el 10% del preu final pactat (265.000 euros), per poder reservar la propietat. Tanmateix, la Fiscalia sost&eacute; que les acusades van ocultar deliberadament que la finca tenia una ordre de demolici&oacute; per obres il&middot;legals anteriors i van assegurar falsament que la propietat estava lliure de c&agrave;rregues. Malgrat aix&ograve;, es va signar el contracte d'opci&oacute; de compra i es va transferir els diners. L'operaci&oacute; mai no es va materialitzar.
    </p><p class="article-text">
        El segon cas investigat data de 2014, quan un ciutad&agrave; alemany va entregar 16.400 euros despr&eacute;s de signar un contracte d'opci&oacute; de compra d'un apartament a la zona de Cala Millor, a l'est de Mallorca. El comprador no nom&eacute;s no va arribar a adquirir l'immoble, sin&oacute; que tampoc va recuperar els diners. La intermedi&agrave;ria ni tan sols havia informat les propiet&agrave;ries de l'immoble sobre la suposada venda, tal com sost&eacute; el ministeri p&uacute;blic.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En un dels casos, Monica T. i la seva mare van ocultar deliberadament -segons la Fiscalia- que la finca tenia una ordre de demolició per obres il·legals anteriors i van assegurar falsament que la propietat estava lliure de càrregues. En l&#039;altre, un ciutadà alemany va entregar 16.400 euros després de signar un contracte d&#039;opció de compra d&#039;un apartament: no només no va arribar a adquirir l&#039;immoble, sinó que tampoc va recuperar els diners</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En els &uacute;ltims anys, les estafes i impagaments estan a l'ordre del dia en el mercat immobiliari. El passat mes d'octubre, l'equip contra la ciberdelinq&uuml;&egrave;ncia de la Gu&agrave;rdia Civil de les Balears va recuperar i va retornar a la v&iacute;ctima un total de 800.000 euros estafats en la compra d'un habitatge a Palma mitjan&ccedil;ant el m&egrave;tode conegut com 'man in the middle'. Es tracta d'una de les estafes cada vegada m&eacute;s comunes i d'un m&egrave;tode en el qual, amb t&egrave;cniques inform&agrave;tiques, els estafadors s'entremeten en les comunicacions entre les parts, en aquest cas entre la immobili&agrave;ria, el client i el despatx d'advocats d'aquest.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Impagaments per vil&middot;les de luxe i empreses fantasma</strong>  </h2><p class="article-text">
        A Mallorca, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quiebra-web-alemana-villas-lujo-deja-colgados-propietarios-clientes-deben-23-000-euros_1_12622884.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quina de una web alemanya de vil&middot;les vacacionals, Fincaurlaub.de</a>, ha deixat en l'&uacute;ltim any reserves cancel&middot;lades a &uacute;ltima hora i milers d'euros sense retornar. Els fets, tanmateix, no nom&eacute;s afecten els propis turistes, sin&oacute; tamb&eacute; a molts propietaris, que tampoc han vist ni un euro dels lloguers pactats.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; mateix, un Jutjat de la illa investiga la presumpta estafa per part del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/estafa-constructora-mallorca-deja-decenas-familias-casa-dinero-han-destrozado-vida_1_12139742.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">propietari d'una empresa que va prometre als seus clients la construcci&oacute; de les seves respectives vivendes </a>i, finalment, va deixar aixecats nom&eacute;s els fonaments. El <em>modus operandi&nbsp;</em>amb qu&egrave; hauria actuat l'investigat era pr&agrave;cticament el mateix en tots els casos: despr&eacute;s de contractar els serveis de l'empresa, Design Modular Haus S.L., i realitzar els primers pagaments, la constructora va comen&ccedil;ar a exigir nous abonaments <em>sota </em>prettext de l'encariment dels materials arran de la pand&egrave;mia i sota l'advert&egrave;ncia que, en cas contrari, no podria comen&ccedil;ar els treballs. 
    </p><p class="article-text">
        Despr&eacute;s d'accedir a les seves demandes, mesos m&eacute;s tard, el propietari de la mercantil, il&middot;localitzable malgrat els m&uacute;ltiples intents per contactar amb ell, va deixar els treballs completament paralitzats, emportant-se amb ell, a m&eacute;s, els estris destinats a algunes de les obres i pertanyents als afectats. Els perjudicats, m&eacute;s d'una vintena, es van hipotecar per pagar unes sumes que, asseguren, podrien superar el mili&oacute; d'euros en total.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Per altra banda, al setembre va quedar vist per a sent&egrave;ncia el macrojudici per la <a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">major estafa immobili&agrave;ria orquestrada a Mallorca</a>, els acusats de la qual haurien defraudat, a trav&eacute;s d'una enredada xarxa d'empreses pantalla, fins a 3,3 milions d'euros a almenys 235 persones. Per quan els perjudicats van comen&ccedil;ar a sospitar, els integrants del grup criminal ja s'havien desfet de tots els seus actius patrimonials i havien dilapidat tots els diners en restaurants de luxe, cotxes d'alta gamma, serveis de companyia, casinos i hotels mentre el principal cervell de la trama, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cerebro-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca-niega-hechos-asegura-fugo-colombia-miedo_1_12621514.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carlos Garc&iacute;a Rold&aacute;n, que nega les acusacions</a>, s'havia fugat a Col&ograve;mbia: &ldquo;Havia d'haver fet una suspensi&oacute; de pagaments i ens haur&iacute;em estalviat tot aix&ograve;. No raonava ni pensava amb coher&egrave;ncia&rdquo;, va arribar a assegurar.
    </p><p class="article-text">
        Mentre tant, l'Audi&egrave;ncia Provincial intenta ara localitzar M&oacute;nica T. i la seva mare perqu&egrave; responguin davant la Just&iacute;cia per uns fets que, de confirmar-se, tornarien a posar el focus sobre les escletxes del mercat immobiliari balear i la manca de controls efectius en determinades operacions.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/monica-l-empresaria-alemanya-crida-i-cerca-per-estafar-clients-estrangers-compren-cases-mallorca_1_12853794.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 18 Dec 2025 07:48:14 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2561738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2561738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Monica, l'empresària alemanya en crida i cerca per estafar a clients estrangers que compren cases a Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Estafas,Compraventa,Vivienda,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Monica, la empresaria alemana en busca y captura por estafar a clientes extranjeros que compran casas en Mallorca]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/monica-empresaria-alemana-busca-captura-estafar-clientes-extranjeros-compran-casas-mallorca_1_12846780.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Monica, la empresaria alemana en busca y captura por estafar a clientes extranjeros que compran casas en Mallorca"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Pese a adeudar miles de euros, la acusada no ha hecho acto de presencia en los dos juicios por presunta estafa que pesan sobre ella. En uno de ellos también figura su madre, declarada en rebeldía</p><p class="subtitle">La quiebra de una web alemana de villas de lujo deja colgados a propietarios y clientes: “Me deben más de 23.000 euros”
</p></div><p class="article-text">
        Todo comenzaba con una promesa: una finca r&uacute;stica o un apartamento cerca del mar, un contrato de opci&oacute;n de compra y una transferencia inicial para 'reservar' la propiedad. El dinero cambiaba de manos, pero la compraventa nunca llegaba a cerrarse. Era el <em>modus operandi </em>que supuestamente empleaba Monica T., empresaria de origen alem&aacute;n afincada en Mallorca y due&ntilde;a de una inmobiliaria que operaba en un segmento muy demandado del mercado: viviendas y fincas destinadas a compradores extranjeros, principalmente, en algunas de las zonas m&aacute;s solicitadas de la isla. Pese a adeudar miles de euros y estar pendiente de dos juicios por presunta estafa, la acusada se encuentra en paradero desconocido. La Fiscal&iacute;a solicita para ella tres a&ntilde;os de prisi&oacute;n en cada uno de los procedimientos. 
    </p><p class="article-text">
        Aunque con distintos afectados, ambos casos tienen un mismo denominador: los clientes entregaron a cuenta importantes cantidades de dinero por la opci&oacute;n de compra de las respectivas propiedades, pero nunca llegaron a adquirilas. En una de las investigaciones tambi&eacute;n est&aacute; encausada la madre de Monica T., Waltraud H., para quien el ministerio p&uacute;blico pide tres a&ntilde;os de c&aacute;rcel. Ninguna de las dos acudi&oacute; a la vista oral celebrada a principios de este mes en la Audiencia Provincial de Balears, que las ha puesto en busca y captura, tal como inform&oacute; <a href="https://www.diariodemallorca.es/mallorca/2025/12/11/audiencia-baleares-pone-busca-captura-124638248.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><em>Diario de Mallorca </em></a>y han confirmado fuentes jur&iacute;dicas a elDiario.es, que no descartan que ambas se encuentren en Alemania.
    </p><p class="article-text">
        Monica T. es administradora &uacute;nica de la sociedad Mallorca Sun Dreams S.L., constituida a principios de 2014 en Balears. Su objeto social, la intermediaci&oacute;n y la gesti&oacute;n inmobiliaria, de acuerdo a los datos del Registro Mercantil consultados por este peri&oacute;dico. Su actividad econ&oacute;mica real, sin embargo, es dif&iacute;cil de rastrear: desde 2021 no publica movimientos mercantiles ni cuentas recientes en los boletines oficiales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Monica T. es administradora única de la sociedad Mallorca Sun Dreams S.L., constituida a principios de 2014 en Balears. Su objeto social, la intermediación y la gestión inmobiliaria. Su actividad económica real, sin embargo, es difícil de rastrear: desde 2021 no publica movimientos mercantiles ni cuentas recientes en los boletines oficiales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Su escasa actividad y el hecho de que la empresa comunicara en 2018 un &ldquo;cierre provisional&rdquo; han alimentado las sospechas de opacidad dado que, tras la aparente clausura temporal, podr&iacute;an ocultarse, seg&uacute;n las mismas fuentes, conductas situadas al margen de los cauces de transparencia en este tipo de operaciones. Se trata, de hecho, de <a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">pr&aacute;cticas a las que no es ajeno el mercado inmobiliario balear</a>, tensionado por la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">amplia demanda internacional</a> atra&iacute;da por el <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/venta-26-millones-base-operaciones-hombre-espanol-madoff-refugio-ricos-mallorca_1_12121798.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">atractivo residencial de las islas y la rentabilidad</a> -una demanda que se eleva notablemente en determinadas zonas, presiona al alza los precios y reduce la oferta disponible, generando con ello un clima de urgencia en muchas operaciones- y caracterizado por una legislaci&oacute;n urban&iacute;stica fragmentada -con planeamientos municipales distintos, m&uacute;ltiples figuras de protecci&oacute;n territorial y un gran n&uacute;mero de viviendas en situaci&oacute;n irregular o afectadas por expedientes sancionadores que, pese a su apariencia de legalidad, arrastran cargas urban&iacute;sticas o limitaciones que solo afloran cuando ya se ha entregado una parte sustancial del dinero-.
    </p><p class="article-text">
        No en vano, muchos de los procedimientos incoados en los juzgados de Balears comparten elementos comunes: cobro de cantidades en concepto de arras y reservas sin las debidas garant&iacute;as, sociedades sin actividad declarada que han continuado actuando como intermediarias, o compradores que han descubierto, meses despu&eacute;s, que el inmueble no era legalizable ni estaba en condiciones de ser vendido. A ello se suma, en algunos de los casos, la dificultad de perseguir penalmente a los responsables cuando abandonan el pa&iacute;s antes de la celebraci&oacute;n de sus respectivos juicios.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Se trata de prácticas a las que no es ajeno el mercado inmobiliario balear, tensionado por la amplia demanda internacional -que se eleva notablemente en determinadas zonas, presiona al alza los precios y reduce la oferta disponible, generando con ello un clima de urgencia en muchas operaciones- y caracterizado por una legislación urbanística fragmentada</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Fincas con cargas ocultas y arras perdidas</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los procedimientos que componen la acusaci&oacute;n contra Monica T. -y que implicar&iacute;a tambi&eacute;n a su madre- se remonta a 2016. Seg&uacute;n el escrito fiscal, ambas mujeres, actuando supuestamente de acuerdo con la propietaria de una finca r&uacute;stica en Art&agrave;, convencieron a una compradora extranjera para que entregase 26.500 euros en concepto de arras, el 10% del precio final pactado (265.000 euros), para poder reservar la propiedad. Sin embargo, la Fiscal&iacute;a sostiene que las acusadas ocultaron deliberadamente que l<span class="highlight" style="--color:#f8e71c;">a finca ten&iacute;a una orden de derribo por obras ilegales anteriores </span>y aseguraron falsamente que la propiedad estaba libre de cargas, pese a lo cual se firm&oacute; el contrato de opci&oacute;n de compra y se transfiri&oacute; el dinero. La operaci&oacute;n nunca se materializ&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        El segundo caso investigado data de 2014, cuando un ciudadano alem&aacute;n entreg&oacute; 16.400 euros tras firmar un contrato de opci&oacute;n de compra de un apartamento en la zona de Cala Millor, al este de Mallorca. El comprador no solo no lleg&oacute; a adquirir el inmueble, sino que tampoco recuper&oacute; el dinero. La intermediaria ni siquiera hab&iacute;a informado a las propietarias del inmueble sobre la supuesta venta, tal como sostiene el ministerio p&uacute;blico.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En uno de los casos, Monica T. y su madre ocultaron deliberadamente -según la Fiscalía- que la finca tenía una orden de derribo por obras ilegales anteriores y aseguraron falsamente que la propiedad estaba libre de cargas. En el otro, un ciudadano alemán entregó 16.400 euros tras firmar un contrato de opción de compra de un apartamento: no solo no llegó a adquirir el inmueble, sino que tampoco recuperó el dinero</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, las estafas e impagos est&aacute;n a la orden del d&iacute;a en el mercado inmobiliario. El pasado mes de octubre, el equipo de la Guardia Civil de Balears contra la ciberdelincuencia recuper&oacute; y devolvi&oacute; a la v&iacute;ctima un total de 800.000 euros estafados en la compra de una vivienda en Palma mediante el m&eacute;todo conocido como 'man in the middle'. Se trata de una de las estafas cada vez m&aacute;s comunes y de un m&eacute;todo en el que, con t&eacute;cnicas inform&aacute;ticas, los estafadores se entrometen en las comunicaciones entre las partes, en este caso entre la inmobiliaria, el cliente y el despacho de abogados de &eacute;ste.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Impagos por villas de lujo y empresas fantasma</strong></h2><p class="article-text">
        En Mallorca, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/quiebra-web-alemana-villas-lujo-deja-colgados-propietarios-clientes-deben-23-000-euros_1_12622884.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">quiebra de una web alemana de villas vacacionales, Fincaurlaub.de</a>, ha dejado en el &uacute;ltimo a&ntilde;o reservas canceladas a &uacute;ltima hora y miles de euros sin devolver. Los hechos, sin embargo, no solo afectan a los propios turistas, sino tambi&eacute;n a muchos propietarios, que tampoco han visto ni un euro de los alquileres pactados.
    </p><p class="article-text">
        Asimismo, un Juzgado de la isla investiga la presunta estafa por parte del <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/estafa-constructora-mallorca-deja-decenas-familias-casa-dinero-han-destrozado-vida_1_12139742.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">propietario de una empresa que prometi&oacute; a sus clientes la construcci&oacute;n de sus respectivas viviendas </a>y, finalmente, dej&oacute; levantados solo los cimientos. El&nbsp;<em>modus operandi&nbsp;</em>con el que habr&iacute;a actuado el investigado era pr&aacute;cticamente el mismo en todos los casos: tras contratar los servicios de la empresa, Design Modular Haus&nbsp;S.L., y realizar los primeros pagos, la constructora comenz&oacute; a exigir nuevos abonos&nbsp;<em>so&nbsp;</em>pretexto del encarecimiento de los materiales a ra&iacute;z de la pandemia y bajo la advertencia de que, de lo contrario, no podr&iacute;a comenzar los trabajos. 
    </p><p class="article-text">
        Tras acceder a sus demandas, meses m&aacute;s tarde, el due&ntilde;o de la mercantil, ilocalizable pese a los m&uacute;ltiples intentos por contactar con &eacute;l, dej&oacute; los trabajos completamente paralizados, llev&aacute;ndose consigo, adem&aacute;s, los enseres destinados a algunas de las obras y pertenecientes a los afectados. Los perjudicados, m&aacute;s de una veintena, se hipotecaron para pagar unas sumas que, aseguran, podr&iacute;an superar el mill&oacute;n de euros en total.
    </p><p class="article-text">
        Por otro lado, en septiembre qued&oacute; visto para sentencia el macrojuicio por&nbsp;la&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/economia/viviendas-ficticias-empresas-pantalla-fuga-colombia-fraguo-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca_1_8738515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">mayor estafa inmobiliaria orquestada en Mallorca</a>, cuyos acusados habr&iacute;an defraudado, a trav&eacute;s de una enmara&ntilde;ada red de empresas pantalla, hasta 3,3 millones de euros a al menos 235 personas. Para cuando los perjudicados comenzaron a sospechar, los integrantes del grupo criminal ya se hab&iacute;an deshecho de todos sus activos patrimoniales y hab&iacute;an dilapidado todo el dinero en restaurantes de lujo, coches de alta gama, servicios de compa&ntilde;&iacute;a, casinos y hoteles mientras el principal cerebro de la trama, <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/cerebro-mayor-estafa-inmobiliaria-mallorca-niega-hechos-asegura-fugo-colombia-miedo_1_12621514.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Carlos Garc&iacute;a Rold&aacute;n, quien niega las acusaciones</a>, se hab&iacute;a fugado a Colombia. &ldquo;Ten&iacute;a que haber hecho una suspensi&oacute;n de pagos y nos hubi&eacute;ramos ahorrado todo esto. No razonaba ni pensaba con coherencia&rdquo;, lleg&oacute; a asegurar.
    </p><p class="article-text">
        Mientras tanto, la Audiencia Provincial intenta ahora localizar a M&oacute;nica T. y a su madre para que respondan ante la Justicia por unos hechos que, de confirmarse, volver&iacute;an a poner el foco sobre las grietas del mercado inmobiliario balear y la falta de controles efectivos en determinadas operaciones.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/monica-empresaria-alemana-busca-captura-estafar-clientes-extranjeros-compran-casas-mallorca_1_12846780.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 17 Dec 2025 21:05:36 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2561738" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2561738" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Monica, la empresaria alemana en busca y captura por estafar a clientes extranjeros que compran casas en Mallorca]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9c529a0b-8c72-4edf-a2f3-121a969e8a67_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Tribunales,Estafas,Compraventa,Vivienda,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El precio de la vivienda se dispara otro 12,8% en el tercer trimestre mientras los desahucios hipotecarios suben un 19%]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/precio-vivienda-dispara-12-8-tercer-trimestre-desahucios-hipotecarios-suben-19_1_12823096.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El precio de la vivienda se dispara otro 12,8% en el tercer trimestre mientras los desahucios hipotecarios suben un 19%"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La vivienda sube un 10,9% en lo que va de año y marca su mayor incremento interanual en 18 años, mientras 2.066 familias han recibido certificaciones de ejecución hipotecaria sobre su residencia habitual</p><p class="subtitle">Así serán los alquileres asequibles de Casa 47, la nueva empresa pública de vivienda: duración, precio y quién puede acceder
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda sigue sin tocar techo y se dispara un 12,8% en el tercer trimestre de 2025. Es la subida m&aacute;s fuerte en este periodo en los &uacute;ltimos 18 a&ntilde;os, el primer registro del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica. Seg&uacute;n los datos del INE, el incremento registrado de julio a septiembre supone un aumento del 2,9% respecto al <a href="https://www.eldiario.es/economia/precio-vivienda-dispara-12-7-segundo-trimestre_1_12580029.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">trimestre anterior</a> y sit&uacute;a la subida acumulada en lo que llevamos de a&ntilde;o en el 10,9%, por encima de las <a href="https://www.eldiario.es/economia/crisis-vivienda-no-da-tregua-amenaza-nuevas-subidas-compra-alquiler-2025_1_11937902.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">previsiones</a> iniciales para este ejercicio. 
    </p><p class="article-text">
        La vivienda nueva se ha encarecido en el tercer trimestre un 9,7% en t&eacute;rminos interanuales y un 8,8% en lo que va de a&ntilde;o. Las de segunda mano, la mayor&iacute;a de las que se venden y compran en un contexto de baja producci&oacute;n, ha subido un 11,2% desde enero y un 13,4% respecto al tercer trimestre de 2024. Respecto al trimestre anterior, los incrementos han sido de un 0,8 y un 3,3%, respectivamente. 
    </p><p class="article-text">
        Por comunidades aut&oacute;nomas, los precios han experimentado una mayor subida en t&eacute;rminos interanuales en Murcia (15% m&aacute;s), Arag&oacute;n (14,6%), Castilla y Le&oacute;n (14,4%), Madrid (14,2%) y La Rioja (14,1%). En Asturias, Galicia y Valencia las subidas tambi&eacute;n han estado por encima de la media, con un 13,5, un 13,4 y un 13,1%. Balears registr&oacute; una subida de un 12,8%, respecto al mismo periodo del a&ntilde;o anterior. El resto son Cantabria (12,6%), Extremadura (12,5%), Andaluc&iacute;a (12,4%), Canarias (12,2%), Castilla-La Mancha y Euskadi (11,6%), Catalunya (11,3%) y Navarra (10,9%). 
    </p><p class="article-text">
        Con el auge de los precios de las casas, que dificulta el acceso a miles de familias y tensiona tambi&eacute;n los alquileres, el INE ha publicado, tambi&eacute;n este viernes, la estad&iacute;stica sobre ejecuciones hipotecarias de vivienda habitual. Seg&uacute;n este instituto, &ldquo;las inscripciones de certificaciones por ejecuciones hipotecarias iniciadas en los registros de propiedad disminuyeron un 3,8% en tasa anual&rdquo; pero &ldquo;las ejecuciones sobre viviendas de personas f&iacute;sicas se incrementaron un 19,7%&rdquo;. 
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, las ejecuciones iniciadas sobre viviendas habituales crecieron un 19,3% respecto al tercer trimestre del a&ntilde;o pasado. En total, fueron 2.066 familias amenazadas por un desahucio. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[David Noriega]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/precio-vivienda-dispara-12-8-tercer-trimestre-desahucios-hipotecarios-suben-19_1_12823096.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 05 Dec 2025 09:28:57 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="2478494" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="2478494" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El precio de la vivienda se dispara otro 12,8% en el tercer trimestre mientras los desahucios hipotecarios suben un 19%]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5422a7d8-8fd5-464e-8ce3-d9b2b68f441f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,INE - Instituto Nacional de Estadística]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
