<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[elDiario.es - Compraventa]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/temas/compraventa/]]></link>
    <description><![CDATA[elDiario.es - Compraventa]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <copyright><![CDATA[Copyright El Diario]]></copyright>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="https://www.eldiario.es/rss/category/tag/1004660/" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[La normativa d’un municipi d’Eivissa caduca per inacció i permetrà construir més viles i menys habitatge públic]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/normativa-d-municipi-d-eivissa-caduca-per-inaccio-i-permetra-construir-mes-viles-i-menys-habitatge-public_1_13557852.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La normativa d’un municipi d’Eivissa caduca per inacció i permetrà construir més viles i menys habitatge públic"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha deixat decaure les Normes Provisionals de Planejament de l’Ajuntament de Sant Josep després d’una reclamació d’un bufet d’advocats</p><p class="subtitle">Els hotels de luxe i les discoteques d'Eivissa es llancen a la promoció de pisos milionaris</p></div><p class="article-text">
        Uns terrenys d&rsquo;Eivissa on es tenia planificat construir resid&egrave;ncies per a treballadors de temporada i habitatge social han tornat a mans d&rsquo;inversors privats que hi projecten construir viles i cases residencials d&rsquo;alt <em>standing</em> despr&eacute;s que el Consell Insular hagi deixat decaure les Normes Provisionals de Planejament aprovades el 2024 per l&rsquo;Ajuntament de Sant Josep. La iniciativa per construir habitatges de protecci&oacute; oficial, de preu taxat i fins i tot un lloc de resid&egrave;ncia per a empleats de la ind&uacute;stria tur&iacute;stica no es convertir&agrave;, de moment, en una realitat en no haver-se produ&iuml;t l&rsquo;aprovaci&oacute; definitiva de les normes dins del termini legalment establert, que depenia del Consell.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute;, part de la superf&iacute;cie insular es destinar&agrave;, una vegada m&eacute;s, a la promoci&oacute; immobili&agrave;ria de luxe per a compradors amb un alt poder adquisitiu. El mercat &eacute;s tan suc&oacute;s que fins i tot<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hoteles-lujo-discotecas-ibiza-lanzan-promocion-pisos-millonarios_1_13402882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hoteles-lujo-discotecas-ibiza-lanzan-promocion-pisos-millonarios_1_13402882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>hotels de luxe i discoteques d&rsquo;Eivissa s&rsquo;han llan&ccedil;at els darrers anys a la mercantilitzaci&oacute; d&rsquo;aquest tipus d&rsquo;actius habitacionals d&rsquo;alta categoria</strong></a>.
    </p><p class="article-text">
        Sobre les 572 hect&agrave;rees que t&eacute; la Piti&uuml;sa, &eacute;s a dir, uns 57.200 quil&ograve;metres quadrats, s&rsquo;hi han constru&iuml;t al llarg de la hist&ograve;ria un total de 171 habitatges p&uacute;blics. Segons el Govern, les promocions impulsades durant aquesta legislatura elevaran aquesta xifra fins a uns 600, sense que encara s&rsquo;hagin materialitzat.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">A l’illa s’hi han construït al llarg de la història un total de 171 habitatges públics</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De fet, la instituci&oacute; auton&ograve;mica acaba d&rsquo;iniciar la construcci&oacute; d&rsquo;una promoci&oacute; de 48 habitatges p&uacute;blics destinats al lloguer a preu assequible, la primera que posa en marxa a les Piti&uuml;ses durant aquest mandat pol&iacute;tic,<a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/10/01/primera-promocion-de-vpo-en-ibiza-en-esta-legislatura-48-viviendas-y-una-inversion-de-98-millones-de-euros-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/10/01/primera-promocion-de-vpo-en-ibiza-en-esta-legislatura-48-viviendas-y-una-inversion-de-98-millones-de-euros-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>com va publicar Radio Ibiza</strong></a>. Els pisos es construiran al barri de Can Cant&oacute;, a la perif&egrave;ria de la ciutat, amb una inversi&oacute; de 9,8 milions d&rsquo;euros i un termini d&rsquo;execuci&oacute; de 19 mesos. Per accedir a aquests habitatges, un dels requisits per als beneficiaris &eacute;s acreditar almenys una d&egrave;cada de resid&egrave;ncia al terme municipal d&rsquo;Eivissa.
    </p><p class="article-text">
        Pel que fa a la resta de municipis, res de moment. Tot i que tots els ajuntaments han anunciat durant el seu mandat la projecci&oacute; d&rsquo;habitatge social. En el cas de Sant Antoni &mdash;que, segons Fotocasa, ha registrat una pujada interanual del 22,5 %, una de les m&eacute;s elevades de l&rsquo;illa&mdash;, el batle Marcos Serra va assegurar a la primavera de 2025 que el seu equip municipal treballaria la l&iacute;nia urban&iacute;stica &ldquo;per intentar pal&middot;liar la pujada de preus&rdquo;. I va recordar: &ldquo;Falten VPL &mdash;Habitatges de Preu Limitat&mdash; o VPO &mdash;Habitatge de Protecci&oacute; Oficial&mdash; sobre el terreny&rdquo;. Tamb&eacute; va recordar que per resoldre l&rsquo;enorme crisi habitacional que es viu a escala nacional, per&ograve; que s&rsquo;agreuja a les illes, cal lluitar contra l&rsquo;habitatge tur&iacute;stic il&middot;legal.
    </p><p class="article-text">
        Dins la situaci&oacute; de Balears, Eivissa continua tenint el preu m&eacute;s alt de l&rsquo;habitatge de lloguer malgrat una baixada del 5 % en el darrer any, segons dades del portal immobiliari Idealista. La ciutat d&rsquo;Eivissa &eacute;s el municipi m&eacute;s car i la segueixen Sant Josep i Santa Eul&agrave;ria.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Retorn a la normativa de 1986</strong></h2><p class="article-text">
        El deca&iuml;ment de les Normes Provisionals de Sant Josep permetr&agrave; que els projectes residencials &mdash;d&rsquo;habitatges d&rsquo;alta categoria&mdash; de quinze propietaris de terrenys al municipi tirin endavant. Aix&iacute; ho ha explicat el despatx Soriano i Piqueras, representant dels mateixos, que havia recorregut l&rsquo;instrument urban&iacute;stic davant el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de les Illes Balears (TSJIB). Es recupera aix&iacute; la vig&egrave;ncia de les Normes Subsidi&agrave;ries de 1986, fins ara parcialment suspeses.
    </p><p class="article-text">
        El bufet d&rsquo;advocats va interposar el recurs contenci&oacute;s administratiu davant el m&agrave;xim &ograve;rgan judicial balear en interpretar que l&rsquo;aprovaci&oacute; de les Normes Provisionals suposava un perjudici per als projectes. Un dels seus portaveus, l&rsquo;advocat Victor Soriano, ha especificat que no es tracta, &ldquo;en cap dels casos&rdquo;, de complexos hotelers, sin&oacute; de propietaris de s&ograve;l que pretenen construir a l&rsquo;illa viles i altres cases de luxe.
    </p><p class="article-text">
        El recurs del despatx contra l&rsquo;aprovaci&oacute; de les noves normes temporals havia estat adm&egrave;s a tr&agrave;mit i es trobava pendent de substanciaci&oacute; quan va transc&oacute;rrer el termini per culminar l&rsquo;aprovaci&oacute; definitiva per part del Consell Insular. Ha estat el venciment d&rsquo;aquest temps el que ha provocat el deca&iuml;ment de les normes, que deixen de produir efectes en l&rsquo;ordenament jur&iacute;dic, detalla Soriano.
    </p><h2 class="article-text"><strong>A l'espera d'un nou pla general</strong></h2><p class="article-text">
        El bufet comunicar&agrave; ara formalment al TSJIB el deca&iuml;ment de l&rsquo;instrument urban&iacute;stic i sol&middot;licitar&agrave; la declaraci&oacute; de satisfacci&oacute; extraprocessal i la terminaci&oacute; del procediment contenci&oacute;s administratiu. Fins a l&rsquo;entrada en vigor d&rsquo;un nou Pla General d&rsquo;Ordenaci&oacute; Urbana (PGOU), Sant Josep tornar&agrave; a regir-se per les normes de 1986, que el Consistori havia considerat obsoletes davant les necessitats actuals del municipi.
    </p><p class="article-text">
        Es tracta del mateix terme municipal &mdash;al sud-est de l&rsquo;illa d&rsquo;Eivissa&mdash; que en les darreres setmanes ha viscut com diverses persones sense llar, entre elles treballadors,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/crisis-vivienda-lleva-personas-hogar-dormir-cementerios-ibiza-nichos-lapidas_1_13520482.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/crisis-vivienda-lleva-personas-hogar-dormir-cementerios-ibiza-nichos-lapidas_1_13520482.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>s&rsquo;han vist obligades a cercar un lloc per viure sobre la superf&iacute;cie freda i dura del cementeri d&rsquo;una de les seves localitats; Sant Jordi</strong></a>. La situaci&oacute; va motivar les institucions &mdash;despr&eacute;s de les queixes de familiars de difunts i ve&iuml;ns&mdash; a establir un horari d&rsquo;acc&eacute;s al cementeri, que de les nou de la nit a les nou del mat&iacute; roman tancat perqu&egrave; ning&uacute; hi pugui accedir per passar-hi la nit a l&rsquo;interior.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">És el mateix terme municipal on hi havia persones dormint al cementeri</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Gaireb&eacute; simult&agrave;niament, milers de persones<a href="https://www.eldiario.es/economia/acampada-sol-marcar-despues_1_13541146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/economia/acampada-sol-marcar-despues_1_13541146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>acampen aquests dies a la porta del Sol</strong></a> &mdash;en una protesta que a Balears s&rsquo;ha reprodu&iuml;t amb<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/decenas-personas-continuan-acampadas-palma-derecho-vivienda-decreto-maricarmen-insuficiente_1_13549313.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/decenas-personas-continuan-acampadas-palma-derecho-vivienda-decreto-maricarmen-insuficiente_1_13549313.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>tendes de campanya a la pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya de Palma</strong></a>&mdash;, despr&eacute;s del<a href="https://www.eldiario.es/economia/fallado-desahuciar-maricarmen-sentencia-supremo-intransigencia-urbagestion_1_13531415.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> </a><a href="https://www.eldiario.es/economia/fallado-desahuciar-maricarmen-sentencia-supremo-intransigencia-urbagestion_1_13531415.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"><strong>desnonament de Maricarmen</strong></a>, que ha emp&egrave;s el Govern a impulsar els dos Reials decret amb mesures habitacionals que s&rsquo;han debatut aquest divendres al Congr&eacute;s.
    </p><p class="article-text">
        L&rsquo;equip de govern municipal ha presentat, una setmana despr&eacute;s de con&egrave;ixer-se el deca&iuml;ment de les Normes Provisionals, un pla amb el qual pret&eacute;n avan&ccedil;ar en la gesti&oacute; urban&iacute;stica mentre continua pendent el nou PGOU. El batle, Vicent Roig, ha explicat que els serveis municipals han auditat uns 350 sectors poblacionals i 10,4 milions de metres quadrats de s&ograve;l, dels quals han identificat 244 &agrave;mbits amb diferents circumst&agrave;ncies o mancances. El Consistori preveu actuar-hi mitjan&ccedil;ant sis grups de gesti&oacute; i una unitat t&egrave;cnica espec&iacute;fica amb personal funcionari, assegura.
    </p><p class="article-text">
        Una de les intencions &eacute;s &ldquo;resoldre defici&egrave;ncies estructurals i regularitzar urbanitzacions&rdquo; &mdash;paraules de l&rsquo;edil&mdash; sense esperar que els promotors privats plantegin projectes. Per la seva banda, el Consell Insular ha informat a elDiario.es que, juntament amb l&rsquo;Ajuntament, estan pendents que la Ciotupha (Comissi&oacute; Insular d&rsquo;Ordenaci&oacute; del Territori, Urbanisme i Patrimoni Hist&ograve;ric-Art&iacute;stic), &ograve;rgan col&middot;legiat de la instituci&oacute; encarregat de decidir i emetre dict&agrave;mens sobre planejament urban&iacute;stic, gesti&oacute; del territori i protecci&oacute; del patrimoni cultural i hist&ograve;ric, determini si decau el planejament urban&iacute;stic.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Altres afectacions</strong></h2><p class="article-text">
        El portaveu adjunt i candidat del PSOE a l&rsquo;Alcaldia, Vicent Rosell&oacute;, acusa l&rsquo;Ajuntament en un comunicat d&rsquo;intentar &ldquo;disfressar aquest frac&agrave;s de gesti&oacute;&rdquo; amb un nou pla mentre el municipi torna a les normes de 1986. Els socialistes tamb&eacute; adverteixen que el deca&iuml;ment de les normes provisionals deixa sense efecte mesures com la prohibici&oacute; del lloguer tur&iacute;stic en edificis plurifamiliars i determinades reserves de s&ograve;l per a habitatge protegit.
    </p><p class="article-text">
        Els socialistes afegeixen que la tornada al planejament de les normes antigues afecta altres previsions de les normes provisionals. Entre aquestes, la reserva de s&ograve;l industrial a l&rsquo;entorn de l&rsquo;aeroport i la delimitaci&oacute; de terrenys per a equipaments p&uacute;blics com el futur quarter de la Gu&agrave;rdia Civil de Can Burgos, instal&middot;lacions culturals i esportives a Cala de Bou o l&rsquo;ampliaci&oacute; del centre educatiu de Sant Jordi.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute; Ara Eivissa responsabilitza igualment el batle i el conseller insular de Territori, Mariano Juan, del &ldquo;frac&agrave;s&rdquo; de les Normes Provisionals. Tamb&eacute; ha recordat que van ser tramitades conjuntament per l&rsquo;Ajuntament i el Consell i que van rebre el suport del PP, PSOE, Vox i Unidas Podemos, i critica Sant Josep per &ldquo;acumular&rdquo; &mdash;denuncien&mdash; tres anys sense aven&ccedil;os en la seva planificaci&oacute; urban&iacute;stica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/normativa-d-municipi-d-eivissa-caduca-per-inaccio-i-permetra-construir-mes-viles-i-menys-habitatge-public_1_13557852.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 05 Oct 2026 04:43:32 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="272357" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="272357" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La normativa d’un municipi d’Eivissa caduca per inacció i permetrà construir més viles i menys habitatge públic]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Ibiza,Alquiler,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La normativa de un municipio de Ibiza caduca por inacción y permitirá construir más villas y menos vivienda pública]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/normativa-municipio-ibiza-caduca-inaccion-permitira-construir-villas-vivienda-publica_1_13557174.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="La normativa de un municipio de Ibiza caduca por inacción y permitirá construir más villas y menos vivienda pública"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El Consell Insular ha dejado decaer las Normas Provisionales de Plegamiento del Ayuntamiento de Sant Josep tras una reclamación de un bufete de abogados</p><p class="subtitle">Hoteles de lujo y discotecas de Ibiza se lanzan a la promoción de pisos millonarios</p></div><p class="article-text">
        Unos terrenos de Eivissa donde se ten&iacute;a planificado construir residencias para trabajadores de temporada y vivienda social han vuelto a manos de inversores privados que proyectan construir en ellos villas y casas residenciales de alto <em>standing </em>despu&eacute;s de que el Consell Insular haya dejado decaer las Normas Provisionales de Plegamiento aprobadas en 2024 por el Ayuntamiento de Sant Josep. La iniciativa para construir viviendas de protecci&oacute;n oficial, de precio tasado e incluso un lugar de residencia para empleados de la industria tur&iacute;stica no se convertir&aacute;, de momento, en una realidad al no haberse producido la aprobaci&oacute;n definitiva de las normas dentro del plazo legalmente establecido, que depend&iacute;a del Consell.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute;, parte de la superficie insular se destinar&aacute;, una vez m&aacute;s, a la promoci&oacute;n inmobiliaria de lujo para compradores con elevado poder adquisitivo. El mercado es tan jugoso que hasta <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/hoteles-lujo-discotecas-ibiza-lanzan-promocion-pisos-millonarios_1_13402882.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">hoteles de lujo y discotecas de Eivissa se han lanzado en los &uacute;ltimos a&ntilde;os a la mercantilizaci&oacute;n de este tipo de activos habitacionales de alta categor&iacute;a</a>.
    </p><p class="article-text">
        Sobre las 572 hect&aacute;reas que tiene la pitiusa, es decir, unos 57.200 metros cuadrados, se han construido a lo largo de la historia un total de 171 viviendas p&uacute;blicas. Seg&uacute;n el Govern, las promociones impulsadas durante esta legislatura elevar&aacute;n esta cifra hasta unas 600, sin que todav&iacute;a se hayan materializado.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">En la isla se han construido a lo largo de la historia un total de 171 viviendas públicas</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        De hecho, la instituci&oacute;n auton&oacute;mica acaba de iniciar la construcci&oacute;n de una promoci&oacute;n de 48 viviendas p&uacute;blicas destinadas al alquiler a precio asequible, la primera que pone en marcha en las Pitiusas durante este mandato pol&iacute;tico, <a href="https://cadenaser.com/baleares/2026/10/01/primera-promocion-de-vpo-en-ibiza-en-esta-legislatura-48-viviendas-y-una-inversion-de-98-millones-de-euros-radio-ibiza/" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">como public&oacute; Radio Ibiza</a>. Los pisos se construir&aacute;n en el barrio de Can Cant&oacute;, en la periferia de la ciudad, con una inversi&oacute;n de 9,8 millones de euros y un plazo de ejecuci&oacute;n de 19 meses. Para acceder a estas viviendas, uno de los requisitos para los beneficiarios es acreditar al menos una d&eacute;cada de residencia en el t&eacute;rmino municipal de Eivissa.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En cuanto al resto de municipios, nada por el momento. Aunque todos los ayuntamientos han anunciado durante su mandato la proyecci&oacute;n de vivienda social. En el caso de Sant Antoni -que seg&uacute;n Fotocasa, ha registrado una subida interanual del 22,5%, una de las m&aacute;s elevadas de la isla-, el alcalde Marcos Serra asegur&oacute; en la primavera de 2025 que su equipo municipal trabajar&iacute;a la l&iacute;nea urban&iacute;stica &ldquo;para intentar paliar la subida de precios&rdquo;. Y record&oacute;: &ldquo;Faltan VPL -Viviendas de Precio Limitado- o VPO -Vivienda de Protecci&oacute;n Oficial- sobre el terreno&rdquo;. Tambi&eacute;n record&oacute; que para resolver la enorme crisis habitacional que se vive a nivel nacional, pero que se agrava en las islas, hay que luchar contra la vivienda tur&iacute;stica ilegal.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Dentro de la situaci&oacute;n de Balears, Eivissa sigue teniendo el precio m&aacute;s alto de vivienda de alquiler a pesar de la bajada del 5% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, seg&uacute;n datos del portal inmobiliario Idealista. La ciudad de Eivissa es el municipio m&aacute;s caro y le siguen Sant Josep y Santa Eul&agrave;ria.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Vuelta a la normativa de 1986</strong></h2><p class="article-text">
        El decaimiento de las Normas Provisionales de Sant Josep permitir&aacute; que los proyectos residenciales -de viviendas de alta categor&iacute;a- de quince propietarios de terrenos en el municipio salgan adelante. As&iacute; lo ha explicado el despacho Soriano i Piqueras, representante de los mismos, que hab&iacute;a recurrido el instrumento urban&iacute;stico ante el Tribunal Superior de Justicia de les Illes Balears (TSJIB). Se recupera as&iacute; la vigencia de las Normas Subsidiarias de 1986, hasta ahora parcialmente suspendidas.
    </p><p class="article-text">
        El bufete de abogados interpuso el recurso contencioso-administrativo ante el m&aacute;ximo &oacute;rgano judicial balear al interpretar que la aprobaci&oacute;n de las Normas Provisionales supon&iacute;an un perjuicio para los proyectos. Unos de sus portavoces, el abogado V&iacute;ctor Soriano, ha especificado que no se trata, &ldquo;en ninguno de los casos&rdquo;, de complejos hoteleros, sino de propietarios de suelo que pretenden construir en la isla villas y otras casas de lujo.
    </p><p class="article-text">
        El recurso del despacho contra la aprobaci&oacute;n de las nuevas normas temporales hab&iacute;a sido admitido a tr&aacute;mite y se encontraba pendiente de sustanciaci&oacute;n cuando transcurri&oacute; el plazo para culminar la aprobaci&oacute;n definitiva por parte del Consell Insular. Ha sido el vencimiento de este tiempo lo que ha provocado el decaimiento de las normas, que dejan de producir efectos en el ordenamiento jur&iacute;dico, detalla Soriano.
    </p><h2 class="article-text"><strong>A la espera de un nuevo plan general</strong></h2><p class="article-text">
        El bufete comunicar&aacute; ahora formalmente al TSJIB acerca del decaimiento del instrumento urban&iacute;stico y solicitar&aacute; la declaraci&oacute;n de satisfacci&oacute;n extraprocesal y la terminaci&oacute;n del procedimiento contencioso-administrativo. Hasta la entrada en vigor de un nuevo Plan General de Ordenaci&oacute;n Urbana (PGOU), Sant Josep volver&aacute; a regirse por las normas de 1986, que el Consistorio hab&iacute;a considerado obsoletas ante las necesidades actuales del municipio.
    </p><p class="article-text">
        Se trata del mismo t&eacute;rmino municipal -al sudeste de la isla de Eivissa- que en las &uacute;ltimas semanas ha vivido c&oacute;mo varias personas sin hogar, entre ellas trabajadores,<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/crisis-vivienda-lleva-personas-hogar-dormir-cementerios-ibiza-nichos-lapidas_1_13520482.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link"> se han visto obligadas a buscar un sitio para vivir en la superficie fr&iacute;a y dura en el cementerio de una de sus localidades; Sant Jordi</a>. La situaci&oacute;n motiv&oacute; a las instituciones -tras las quejas de familiares de fallecidos y vecinos- a poner un horario de acceso al camposanto, que de las nueve de la noche a las nueve de la ma&ntilde;ana permanece cerrado para que nadie pueda acceder para pernoctar en el interior.&nbsp;
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Es el mismo término municipal donde había personas durmiendo en el cementerio</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Casi simult&aacute;neamente, miles de personas <a href="https://www.eldiario.es/economia/acampada-sol-marcar-despues_1_13541146.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">acampan estos d&iacute;as en la puerta del Sol</a> -en una protesta que en Balears se ha reproducido con <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/sociedad/decenas-personas-continuan-acampadas-palma-derecho-vivienda-decreto-maricarmen-insuficiente_1_13549313.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tiendas de campa&ntilde;a en la pla&ccedil;a d&rsquo;Espanya de Palma</a>-, despu&eacute;s del <a href="https://www.eldiario.es/economia/fallado-desahuciar-maricarmen-sentencia-supremo-intransigencia-urbagestion_1_13531415.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">desahucio de Maricarmen</a>, que ha empujado al Gobierno a impulsar los dos Reales Decreto con medidas habitacionales que <a href="https://www.eldiario.es/politica/junts-pp-vox-tumban-decretos-vivienda-congreso_1_13557141.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">tumb&oacute; el pasado viernes el Congreso con el voto en contra de PP, Vox y Junts</a>. 
    </p><p class="article-text">
        El equipo de gobierno municipal ha presentado, una semana despu&eacute;s de conocerse el decaimiento de las Normas Provisionales, un plan con el que pretende avanzar en la gesti&oacute;n urban&iacute;stica mientras contin&uacute;a pendiente el nuevo PGOU. El alcalde, Vicent Roig, ha explicado que los servicios municipales han auditado unos 350 sectores poblacionales y 10,4 millones de metros cuadrados de suelo, de los que han identificado 244 &aacute;mbitos con distintas circunstancias o carencias. El Consistorio prev&eacute; actuar sobre ellos mediante seis grupos de gesti&oacute;n y una unidad t&eacute;cnica espec&iacute;fica con personal funcionario, asegura.
    </p><p class="article-text">
        Una de las intenciones es &ldquo;resolver deficiencias estructurales y regularizar urbanizaciones&rdquo; -palabras del edil- sin esperar a que los promotores privados planteen proyectos. Por su parte, el Consell Insular ha informado a elDiario.es que, junto al Ayuntamiento, est&aacute;n pendientes de que la Ciotupha (Comisi&oacute;n Insular de Ordenaci&oacute;n del Territorio, Urbanismo y Patrimonio Hist&oacute;rico-Art&iacute;stico), &oacute;rgano colegiado de la instituci&oacute;n encargado de decidir y emitir dict&aacute;menes sobre planeamiento urban&iacute;stico, gesti&oacute;n del territorio y protecci&oacute;n del patrimonio cultural e hist&oacute;rico, determine si decae el planeamiento urban&iacute;stico.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Otras afectaciones</strong></h2><p class="article-text">
        El portavoz adjunto y candidato del PSOE a la Alcald&iacute;a, Vicent Rosell&oacute;, acusa&nbsp;al Ayuntamiento en un comunicado de intentar &ldquo;disfrazar este fracaso de gesti&oacute;n&rdquo; con un nuevo plan mientras el municipio vuelve a las normas de 1986. Los socialistas tambi&eacute;n advierten adem&aacute;s de que el decaimiento de las normas provisionales deja sin efecto medidas como la prohibici&oacute;n del alquiler tur&iacute;stico en edificios plurifamiliares y determinadas reservas de suelo para vivienda protegida.
    </p><p class="article-text">
        Los socialistas a&ntilde;aden que la vuelta al planeamiento de las normas antiguas afecta a otras previsiones de las normas provisionales. Entre ellas la reserva de suelo industrial en torno al aeropuerto y la delimitaci&oacute;n de terrenos para equipamientos p&uacute;blicos como el futuro cuartel de la Guardia Civil de Can Burgos, instalaciones culturales y deportivas en Cala de Bou o la ampliaci&oacute;n del centro educativo de Sant Jordi.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute;n Ara Eivissa responsabiliza igualmente al alcalde y al conseller insular de Territorio, Mariano Juan, del &ldquo;fracaso&rdquo; de las Normas Provisionales. Tambi&eacute;n ha recordado que fueron tramitadas conjuntamente por el Ayuntamiento y el Consell y que recibieron el respaldo de PP, PSOE, Vox y Unidas Podemos y critican a Sant Josep por &ldquo;acumular&rdquo; -denuncian- tres a&ntilde;os sin avances en su planificaci&oacute;n urban&iacute;stica.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Ángela Torres Riera]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/normativa-municipio-ibiza-caduca-inaccion-permitira-construir-villas-vivienda-publica_1_13557174.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sun, 04 Oct 2026 20:11:30 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="272357" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="272357" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La normativa de un municipio de Ibiza caduca por inacción y permitirá construir más villas y menos vivienda pública]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/5be726e0-df6e-433f-b59c-17ff010f3625_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Islas Baleares,Vivienda,Ibiza,Alquiler,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els estrangers paguen gairebé el doble que els residents per un habitatge a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-estrangers-paguen-gairebe-doble-els-residents-per-habitatge-balears_1_13517792.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" width="1918" height="1079" alt="Els estrangers paguen gairebé el doble que els residents per un habitatge a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Les illes acumulen un dèficit estimat de 17.000 habitatges respecte al creixement de la població durant el darrer quart de segle, que s'ha incrementat en un 46,3% enfront de l'augment del 31,5% del parc residencial</p><p class="subtitle">La porta oberta per Brussel·les reactiva la batalla per limitar la compra d'habitatge a no residents a Balears
</p></div><p class="article-text">
        Els compradors estrangers paguen de mitjana 548.000 euros per un habitatge a Balears, enfront dels 304.000 euros que desembutxaquen els nacionals. La difer&egrave;ncia, d'uns 244.000 euros, equival a un preu un 80% superior i reflecteix la dist&agrave;ncia entre els dos principals perfils de compradors en un mercat residencial que acumula un d&egrave;ficit estimat de 17.000 habitatges respecte del creixement de la poblaci&oacute; durant el darrer quart de segle.
    </p><p class="article-text">
        Aix&iacute; ho recull l'Observatori de l'Habitatge de les Balears (OHIB), presentat per la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat. L'organisme constata que la poblaci&oacute; de les Illes va augmentar un 46,3% entre 2000 i 2025, mentre que el parc residencial va cr&eacute;ixer un 31,5%. El desajust arriba al 14,7%, encara que el seu impacte varia de manera notable entre territoris: el d&egrave;ficit estimat arriba al 54,3% a Formentera, al 43,2% a Eivissa, a l'11,4% a Mallorca i al 8,4% a Menorca.
    </p><p class="article-text">
        El director general d'Habitatge i Arquitectura, Jos&eacute; Francisco Reyn&eacute;s, ha matisat que aquestes xifres s&oacute;n una estimaci&oacute; i que &ldquo;no tenen per qu&egrave; coincidir amb la demanda real&rdquo; d'habitatge a cada illa.
    </p><p class="article-text">
        La difer&egrave;ncia entre compradors nacionals i estrangers tamb&eacute; es reflecteix en l'evoluci&oacute; de les operacions. Des del 2023, les compravendes realitzades per espanyols han augmentat gaireb&eacute; un 31%, mentre que les protagonitzades per estrangers han crescut un 34,2%. A m&eacute;s, el perfil del comprador canvia segons el territori: als municipis costaners predominen els compradors estrangers, mentre que als municipis de l'interior s&oacute;n majoritaris els nacionals.
    </p><p class="article-text">
        La dada adquireix especial rellev&agrave;ncia en un mercat en qu&egrave; el preu dels habitatges anunciats als portals immobiliaris se situa molt per sobre de l'import efectiu de les operacions. Segons les dades presentades per la Conselleria, plataformes com Idealista situaven el 2025 el preu mitj&agrave; d'oferta en 5.224 euros per metre quadrat. Els registradors de la propietat, tanmateix, calculaven un preu real de 3.988 euros, mentre que l'OHIB el situava en 3.782 euros.
    </p><p class="article-text">
        La difer&egrave;ncia entre el preu anunciat i el preu estimat per l'Observatori arriba aix&iacute; al 38%. Reyn&eacute;s ha demanat &ldquo;molta prud&egrave;ncia&rdquo; a l'hora d'utilitzar les dades dels portals immobiliaris, ja que es tracta de preus d'oferta i no necess&agrave;riament de l'import final de les compravendes.
    </p><p class="article-text">
        El desfasament &eacute;s encara m&eacute;s gran en alguns municipis. A Formentera arriba al 49,3%; a Palma, al 42,4%; a Ma&oacute;, al 35,5%, i a Eivissa i Ciutadella supera el 31%.
    </p><h2 class="article-text"><strong>L'habitatge tur&iacute;stic ocupa el 4,2% del parc residencial</strong></h2><p class="article-text">
        L'Observatori tamb&eacute; analitza l'evoluci&oacute; de l'habitatge destinat al lloguer tur&iacute;stic. Aquest parc va cr&eacute;ixer un 132% entre 2015 i 2022, fins a assolir gaireb&eacute; 26.500 habitatges. En els darrers tres anys se n'han eliminat 349, la qual cosa suposa un descens de l'1,3% sobre el total.
    </p><p class="article-text">
        Malgrat aquesta reducci&oacute;, els habitatges d'&uacute;s tur&iacute;stic encara representen el 4,2% del parc residencial de les Balears. A aix&ograve; s'hi suma el descens del 12,6% en el nombre d'anuncis d'habitatges tur&iacute;stics a les plataformes, segons les dades de l'Institut Nacional d'Estad&iacute;stica (INE).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Les pol&iacute;tiques p&uacute;bliques han de focalitzar els esfor&ccedil;os a detectar i sancionar els habitatges tur&iacute;stics il&middot;legals, i reconduir el lloguer tur&iacute;stic cap al lloguer residencial&rdquo;, ha defensat Reyn&eacute;s.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un parc residencial envellit</strong></h2><p class="article-text">
        Balears comptava el 2025 amb gaireb&eacute; 619.000 habitatges, dels quals el 66% eren plurifamiliars. Mallorca concentrava prop de 480.000 habitatges; Eivissa, uns 75.500; Menorca, prop de 59.000, i Formentera, al voltant de 5.000.
    </p><p class="article-text">
        La superf&iacute;cie mitjana dels habitatges plurifamiliars se situa en 128 metres quadrats, enfront dels 263 metres quadrats dels unifamiliars. La mitjana conjunta assoleix els 164 metres quadrats.
    </p><p class="article-text">
        L'OHIB alerta aix&iacute; mateix de l'envelliment del parc residencial. El 56,5% dels edificis residencials va ser constru&iuml;t abans de la primera normativa energ&egrave;tica. A m&eacute;s, dels 175.677 certificats energ&egrave;tics registrats en aquests edificis, el 83,4% t&eacute; una qualificaci&oacute; E, F o G.
    </p><p class="article-text">
        Reyn&eacute;s ha assenyalat que els programes de rehabilitaci&oacute; energ&egrave;tica finan&ccedil;ats amb fons Next Generation &ldquo;han de tenir continu&iuml;tat durant els pr&ograve;xims anys&rdquo; per actualitzar un parc residencial &ldquo;molt envellit&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern descarta declarar zones tensionades</strong></h2><p class="article-text">
        L'Institut Balear de l'Habitatge (Ibavi) disposa de m&eacute;s de 10.000 habitatges amb preus assequibles dins del conjunt del parc residencial de l'arxip&egrave;lag. Entre els demandants, gaireb&eacute; la meitat es decanta per la compra d'habitatge p&uacute;blic, mentre que el 36,8% prefereix el lloguer i el 14,5% no mostra una prefer&egrave;ncia concreta.
    </p><p class="article-text">
        Menorca &eacute;s l'illa on m&eacute;s demandants opten pel lloguer, amb un 62,1%. A la resta, aquesta opci&oacute; se situa per sota del 40%. A Mallorca, Eivissa i Formentera, la prefer&egrave;ncia per la compra ronda el 50%, mentre que a Menorca no arriba al 30%.
    </p><p class="article-text">
        El conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Jos&eacute; Luis Mateo, ha defensat l'Observatori com &ldquo;un instrument essencial per encertar en pol&iacute;tiques d'habitatge a curt, mitj&agrave; i llarg termini&rdquo;. Mateo ha assegurat que l'Ibavi continuar&agrave; recopilant dades per orientar les futures decisions de l'Executiu auton&ograve;mic.
    </p><p class="article-text">
        El conseller tamb&eacute; ha insistit que el Govern &ldquo;no adoptar&agrave;&rdquo; la declaraci&oacute; de zones tensionades prevista en la legislaci&oacute; estatal d'habitatge. Al seu parer, aquesta mesura est&agrave; &ldquo;fracassant&rdquo; als territoris on s'ha aplicat. &ldquo;No &eacute;s insubmissi&oacute; ni desobedi&egrave;ncia&rdquo;, ha concl&ograve;s.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Generarem m&eacute;s habitatge assequible per a la gent d'aqu&iacute;&rdquo;, ha assegurat Mateo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/els-estrangers-paguen-gairebe-doble-els-residents-per-habitatge-balears_1_13517792.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Sep 2026 12:02:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" length="368653" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="368653" width="1918" height="1079"/>
      <media:title><![CDATA[Els estrangers paguen gairebé el doble que els residents per un habitatge a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" width="1918" height="1079"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Población,Demografía,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Los extranjeros pagan casi el doble que los residentes por una vivienda en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/extranjeros-pagan-doble-residentes-vivienda-balears_1_13517553.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" width="1918" height="1079" alt="Los extranjeros pagan casi el doble que los residentes por una vivienda en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Las islas acumulan un déficit estimado de 17.000 viviendas respecto al crecimiento de la población durante el último cuarto de siglo, que se ha incrementado en un 46,3% frente al aumento del 31,5% del parque residencial</p><p class="subtitle">La puerta abierta por Bruselas reactiva la batalla por limitar la compra de vivienda a no residentes en Balears
</p></div><p class="article-text">
        Los compradores extranjeros pagan de media 548.000 euros por una vivienda en Balears frente a los 304.000 euros que desembolsan los nacionales. La diferencia, de unos 244.000 euros, equivale a un precio un 80% superior y refleja la distancia entre los dos principales perfiles de compradores en un mercado residencial que acumula un d&eacute;ficit estimado de 17.000 viviendas respecto al crecimiento de la poblaci&oacute;n durante el &uacute;ltimo cuarto de siglo.
    </p><p class="article-text">
        As&iacute; lo recoge el Observatorio de la Vivienda de Baleares (OHIB), presentado por la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad. El organismo constata que la poblaci&oacute;n de las Islas aument&oacute; un 46,3% entre 2000 y 2025, mientras que el parque residencial creci&oacute; un 31,5%. El desajuste alcanza el 14,7%, aunque su impacto var&iacute;a de manera notable entre territorios: el d&eacute;ficit estimado llega al 54,3% en Formentera, al 43,2% en Eivissa, al 11,4% en Mallorca y al 8,4% en Menorca.
    </p><p class="article-text">
        El director general de Vivienda y Arquitectura, Jos&eacute; Francisco Reyn&eacute;s, ha matizado que estas cifras son una estimaci&oacute;n y que &ldquo;no tienen por qu&eacute; coincidir con la demanda real&rdquo; de vivienda en cada isla.
    </p><p class="article-text">
        La diferencia entre compradores nacionales y extranjeros tambi&eacute;n se refleja en la evoluci&oacute;n de las operaciones. Desde 2023, las compraventas realizadas por espa&ntilde;oles han aumentado casi un 31%, mientras que las protagonizadas por extranjeros han crecido un 34,2%. Adem&aacute;s, el perfil del comprador cambia seg&uacute;n el territorio: en los municipios costeros predominan los compradores extranjeros, mientras que en los municipios del interior son mayoritarios los nacionales.
    </p><p class="article-text">
        El dato adquiere especial relevancia en un mercado donde el precio de la vivienda anunciada en los portales inmobiliarios se sit&uacute;a muy por encima del importe efectivo de las operaciones. Seg&uacute;n los datos presentados por la Conselleria, plataformas como Idealista situaban en 2025 el precio medio de oferta en 5.224 euros por metro cuadrado. Los registradores de la propiedad, sin embargo, calculaban un precio real de 3.988 euros, mientras que el OHIB lo situaba en 3.782 euros.
    </p><p class="article-text">
        La diferencia entre el precio anunciado y el estimado por el Observatorio alcanza as&iacute; el 38%. Reyn&eacute;s ha pedido &ldquo;mucha prudencia&rdquo; a la hora de utilizar los datos de los portales inmobiliarios, ya que se trata de precios de oferta y no necesariamente del importe final de las compraventas.
    </p><p class="article-text">
        El desfase es todav&iacute;a mayor en algunos municipios. En Formentera alcanza el 49,3%; en Palma, el 42,4%; en Ma&oacute;, el 35,5%, y en Eivissa y Ciutadella supera el 31%.
    </p><h2 class="article-text"><strong>La vivienda tur&iacute;stica ocupa el 4,2% del parque residencial</strong></h2><p class="article-text">
        El Observatorio tambi&eacute;n analiza la evoluci&oacute;n de la vivienda destinada al alquiler tur&iacute;stico. Este parque creci&oacute; un 132% entre 2015 y 2022, hasta alcanzar casi 26.500 viviendas. En los &uacute;ltimos tres a&ntilde;os se han eliminado 349, lo que supone un descenso del 1,3% sobre el total.
    </p><p class="article-text">
        Pese a esta reducci&oacute;n, las viviendas de uso tur&iacute;stico todav&iacute;a representan el 4,2% del parque residencial de Baleares. A ello se suma el descenso del 12,6% en el n&uacute;mero de anuncios de viviendas tur&iacute;sticas en plataformas, seg&uacute;n los datos del Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE).
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Las pol&iacute;ticas p&uacute;blicas tienen que focalizar los esfuerzos en detectar y sancionar las viviendas tur&iacute;sticas ilegales, y reconducir el alquiler tur&iacute;stico hacia el alquiler residencial&rdquo;, ha defendido Reyn&eacute;s.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Un parque residencial envejecido</strong></h2><p class="article-text">
        Baleares contaba en 2025 con casi 619.000 viviendas, de las que el 66% eran plurifamiliares. Mallorca concentraba cerca de 480.000 viviendas; Eivissa, unas 75.500; Menorca, cerca de 59.000, y Formentera, alrededor de 5.000.
    </p><p class="article-text">
        La superficie media de las viviendas plurifamiliares se sit&uacute;a en 128 metros cuadrados, frente a los 263 metros cuadrados de las unifamiliares. La media conjunta alcanza los 164 metros cuadrados.
    </p><p class="article-text">
        El OHIB alerta asimismo del envejecimiento del parque residencial. El 56,5% de los edificios residenciales fue construido antes de la primera normativa energ&eacute;tica. Adem&aacute;s, de los 175.677 certificados energ&eacute;ticos registrados en estos edificios, el 83,4% tiene una calificaci&oacute;n E, F o G.
    </p><p class="article-text">
        Reyn&eacute;s ha se&ntilde;alado que los programas de rehabilitaci&oacute;n energ&eacute;tica financiados con fondos Next Generation &ldquo;deben tener continuidad durante los pr&oacute;ximos a&ntilde;os&rdquo; para actualizar un parque residencial &ldquo;muy envejecido&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern descarta declarar zonas tensionadas</strong></h2><p class="article-text">
        El Instituto Balear de la Vivienda (Ibavi) dispone de m&aacute;s de 10.000 viviendas con precios asequibles dentro del conjunto del parque residencial del archipi&eacute;lago. Entre los demandantes, casi la mitad se decanta por la compra de vivienda p&uacute;blica, mientras que el 36,8% prefiere el alquiler y el 14,5% no muestra una preferencia concreta.
    </p><p class="article-text">
        Menorca es la isla donde m&aacute;s demandantes optan por el alquiler, con un 62,1%. En el resto, esta opci&oacute;n se sit&uacute;a por debajo del 40%. En Mallorca, Eivissa y Formentera, la preferencia por la compra ronda el 50%, mientras que en Menorca no alcanza el 30%.
    </p><p class="article-text">
        El conseller de Vivienda, Territorio y Movilidad, Jos&eacute; Luis Mateo, ha defendido el Observatorio como &ldquo;un instrumento esencial para acertar en pol&iacute;ticas de vivienda a corto, medio y largo plazo&rdquo;. Mateo ha asegurado que el Ibavi seguir&aacute; recopilando datos para orientar las futuras decisiones del Ejecutivo auton&oacute;mico.
    </p><p class="article-text">
        El conseller tambi&eacute;n ha insistido en que el Govern &ldquo;no adoptar&aacute;&rdquo; la declaraci&oacute;n de zonas tensionadas prevista en la legislaci&oacute;n estatal de vivienda. A su juicio, esta medida est&aacute; &ldquo;fracasando&rdquo; en los territorios donde se ha aplicado. &ldquo;No es insumisi&oacute;n ni desobediencia&rdquo;, ha concluido.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Vamos a generar m&aacute;s vivienda asequible para la gente de aqu&iacute;&rdquo;, ha asegurado Mateo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/extranjeros-pagan-doble-residentes-vivienda-balears_1_13517553.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 17 Sep 2026 11:38:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" length="368653" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" type="image/jpeg" fileSize="368653" width="1918" height="1079"/>
      <media:title><![CDATA[Los extranjeros pagan casi el doble que los residentes por una vivienda en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b372732a-5640-45ce-81ed-56d67e9252dc_16-9-discover-aspect-ratio_default_1134444.jpg" width="1918" height="1079"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Población,Demografía,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP agita la por que un mallorquí es quedi "sense segona casa" si prospera el pla europeu sobre habitatge]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-agita-mallorqui-quedi-sense-segona-casa-si-prospera-pla-europeu-habitatge_1_13512653.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" width="777" height="437" alt="El PP agita la por que un mallorquí es quedi &quot;sense segona casa&quot; si prospera el pla europeu sobre habitatge"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"No tenen intenció ni d'estudiar ni d'aplicar", ha recriminat Més per Menorca després que la presidenta balear, la popular Marga Prohens, manifestés que donaran suport a la nova proposta de Brussel·les sempre que sigui "efectiva" i prioritzi "sí o sí" la gent d'aquí</p><p class="subtitle">La porta oberta per Brussel·les reactiva la batalla per limitar la compra d'habitatge a no residents a Balears
</p></div><p class="article-text">
        La possibilitat de <a href="https://www.eldiario.es/economia/ue-propone-restringir-compra-segunda-residencia-zonas-tensionadas-penalizar-fiscalmente-viviendas-vacias_1_13496515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar la compra de segones resid&egrave;ncies en zones tensionades per part de la Comissi&oacute; Europea </a>(CE) ha obert un nou front en el debat sobre l'habitatge a les Balears. El portaveu del PP al Parlament, Sebasti&agrave; Sagreras, va advertir aquest dilluns que una eventual regulaci&oacute; podria acabar afectant tamb&eacute; els residents: &ldquo;Em posa els p&egrave;ls de punta que un mallorqu&iacute; no pugui comprar una segona resid&egrave;ncia en un altre municipi de Mallorca&rdquo;, va asseverar. Tanmateix, Brussel&middot;les no ha aprovat cap prohibici&oacute; de comprar segones resid&egrave;ncies ni ha donat carta blanca als governs per impedir aquestes operacions.
    </p><p class="article-text">
        La Affordable Housing Act, presentada com una proposta de reglament, pret&eacute;n establir un marc com&uacute; per avaluar la legalitat de les mesures que adoptin els estats, les comunitats aut&ograve;nomes o els ajuntaments per protegir l'acc&eacute;s a l'habitatge en zones sotmeses a una pressi&oacute; residencial acreditada. El text assenyala que els habitatges utilitzats com a segones resid&egrave;ncies, els pisos tur&iacute;stics i els immobles buits poden agreujar el desequilibri entre l'oferta i la demanda, per&ograve; deixa en mans de les autoritats competents decidir si intervenen i de quina manera.
    </p><p class="article-text">
        En aquest sentit, la iniciativa no proposa limitar exclusivament les compres d'estrangers o de no residents. El seu plantejament contempla mesures que regulin l'adquisici&oacute; o l'&uacute;s d'immobles residencials quan puguin afectar les llibertats del mercat interior, inclosa la lliure circulaci&oacute; de capitals reconeguda en l'article 63 del Tractat de Funcionament de la Uni&oacute; Europea. Per aix&ograve;, una eventual restricci&oacute; de les segones resid&egrave;ncies tamb&eacute; podria afectar un ciutad&agrave; espanyol o un resident a les Balears si la norma es formula atenent el dest&iacute; de l'immoble i no &uacute;nicament la resid&egrave;ncia del comprador.
    </p><p class="article-text">
        La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha assegurat aquest dimarts, durant el ple de la Cambra auton&ograve;mica, que el seu Executiu aplicar&agrave; &ldquo;totes les mesures jur&iacute;dicament viables i efectives&rdquo; en mat&egrave;ria d'habitatge i ha afirmat que s'alegra del cam&iacute; obert per la Comissi&oacute; Europea. La l&iacute;der del PP, tanmateix, ha evitat comprometre's amb l'aplicaci&oacute; de restriccions concretes als compradors no residents. &ldquo;El cam&iacute; s'acaba d'obrir&rdquo;, ha advertit abans d'assenyalar que les possibles mesures encara no tenen una cobertura jur&iacute;dica suficient.
    </p><p class="article-text">
        La posici&oacute; de l'Executiu auton&ograve;mic es resumeix en una promesa condicionada: si Brussel&middot;les permet una mesura que es pugui aplicar a les Balears, que sigui efectiva i que prioritzi &ldquo;s&iacute; o s&iacute;&rdquo; la gent d'aqu&iacute;, el Govern l'estudiar&agrave; i l'aplicar&agrave;. &ldquo;Seguirem molt atents a aquest proc&eacute;s&rdquo;, ha assenyalat Prohens. La presidenta, per tant, no ha tancat la porta a les restriccions, per&ograve; tampoc no ha assumit cap calendari ni cap comprom&iacute;s concret per impulsar-les.
    </p><p class="article-text">
        La f&oacute;rmula ha provocat la reacci&oacute; immediata de M&eacute;s per Menorca, M&Eacute;S per Mallorca i el PSIB-PSOE, que han interpretat la cautela del Govern com una manera d'ajornar decisions que consideren urgents. El debat ha evidenciat, a m&eacute;s, una difer&egrave;ncia de fons: mentre l'Executiu insisteix que qualsevol intervenci&oacute; ha de superar el filtre jur&iacute;dic europeu, l'oposici&oacute; reclama que la crisi de l'habitatge justifica avan&ccedil;ar des d'ara en les mesures que ja estan a l'abast de les institucions auton&ograve;miques.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No tenen intenci&oacute; ni d'estudiar ni d'aplicar&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El portaveu de M&eacute;s per Menorca, Josep Castells, ha q&uuml;estionat directament la voluntat de Prohens d'aprofitar el nou escenari europeu. &ldquo;No menteixin, no tenen intenci&oacute; ni d'estudiar ni d'aplicar&rdquo;, ha afirmat el menorquinista, que ha demanat a la presidenta que es pronunci&iuml; amb claredat i que no &ldquo;vengui una moto&rdquo; a la ciutadania.
    </p><p class="article-text">
        Prohens ha respost acusant l'esquerra d'haver defensat durant els darrers anys mesures que, al seu parer, no es podien aplicar. La presidenta ha insistit que el marc normatiu europeu &ldquo;s'ha obert ara&rdquo; i ha retret als seus adversaris que pretenguin presentar com a viables propostes que no ho eren fins a aquest moment.
    </p><p class="article-text">
        Mentrestant, el portaveu de M&Eacute;S per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha intentat despla&ccedil;ar el debat des de la viabilitat jur&iacute;dica cap a la urg&egrave;ncia social. &ldquo;El temps d'estudiar ja ha passat&rdquo;, ha afirmat. L'ecosobiranista ha censurat les declaracions de Sagreras sobre el dret dels mallorquins a adquirir una segona resid&egrave;ncia en un moment en qu&egrave;, segons ha assenyalat, moltes persones no poden ni tan sols assumir el cost del seu habitatge habitual.
    </p><p class="article-text">
        Apesteguia ha recordat, a m&eacute;s, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">un de cada tres habitatges &eacute;s adquirit per alg&uacute; que no resideix a les illes</a>, i ha advertit que la pressi&oacute; immobili&agrave;ria no procedeix &uacute;nicament de compradors particulars, sin&oacute; tamb&eacute; d'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-avala-grandes-empresas-accedan-viviendas-precio-tasado-balears-carga-inquiokupas_1_13268518.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">empreses, fons d'inversi&oacute; i fons voltor</a>. El diputat ha reclamat a Prohens que se situ&iuml; &ldquo;al costat de la ciutadania i no dels especuladors&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, el conseller d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Jos&eacute; Luis Mateo, ha defensat l'actuaci&oacute; de l'Executiu auton&ograve;mic davant les cr&iacute;tiques del PSIB. El conseller ha assegurat que el Govern &eacute;s conscient del &ldquo;drama&rdquo; de l'habitatge i que no mira cap a un altre costat. Com a contraposici&oacute;, ha acusat els anteriors governs socialistes d'haver deixat sense construir l'habitatge que, al seu parer, necessitaven les illes.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern: &ldquo;S&aacute;nchez tracta els balears com a ciutadans de segona&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Mateo ha centrat part de la seva intervenci&oacute; en la falta de suport del Govern central. Ha criticat que el nou portal p&uacute;blic de lloguer assequible anunciat per l'Executiu de Pedro S&aacute;nchez contempli 800 habitatges en el conjunt d'Espanya i cap a les Balears. &ldquo;Pedro S&aacute;nchez tracta els balears com a ciutadans de segona&rdquo;, ha sostingut.
    </p><p class="article-text">
        El conseller tamb&eacute; ha citat els resultats del programa &ldquo;Lloguer Segur&rdquo;, que, segons ha detallat, ha assolit els 103 beneficiaris. Aix&iacute; mateix, ha recorregut a dades de portals immobiliaris i dels registradors de la propietat per defensar que s'estan produint descensos en els preus de l'habitatge en determinats segments del mercat.
    </p><p class="article-text">
        Davant d'aix&ograve;, la diputada socialista Mercedes Garrido ha rebutjat aquesta interpretaci&oacute;. Despr&eacute;s de tres anys de legislatura de l'actual Govern, ha afirmat, els ciutadans de les Balears viuen &ldquo;pitjor que mai&rdquo; i molts ja no poden permetre's residir a les illes. Garrido ha llegit durant la seva intervenci&oacute; diversos testimonis de persones amb dificultats per pagar el seu habitatge i ha descrit una situaci&oacute; en qu&egrave; alguns residents es veuen obligats a marxar o a viure en caravanes.
    </p><p class="article-text">
        La socialista ha retret al PP que la seva preocupaci&oacute; se centri en el fet que els mallorquins no puguin comprar una segona resid&egrave;ncia. &ldquo;No &eacute;s que els balears no es puguin comprar una segona resid&egrave;ncia, &eacute;s que no poden adquirir la primera&rdquo;, ha assenyalat. Garrido ha reclamat al Govern que declari les Balears zona tensionada i adopti mesures per contenir els preus del lloguer.
    </p><p class="article-text">
        En un altre moment del ple, el portaveu del PSIB, Iago Negueruela, ha acusat el Govern d'actuar per ideologia i ha advertit que l'eurodiputada del PP Rosa Estar&agrave;s ja ha avan&ccedil;at que la seva formaci&oacute; vetar&agrave; la proposta europea. Al seu parer, l'Executiu auton&ograve;mic coneix les dificultats que trobar&agrave; la iniciativa i, tot i aix&iacute;, utilitza l'anunci de Brussel&middot;les per aparentar que est&agrave; disposat a actuar.
    </p><p class="article-text">
        Prohens ha respost recordant que el PSIB va votar en contra de la declaraci&oacute; d'emerg&egrave;ncia habitacional impulsada pel Govern i ha rebutjat rebre lli&ccedil;ons d'un partit que, segons ha retret, &ldquo;ha venut la seva seu a un suec&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s per Menorca reclama que Europa tingui en compte la insularitat</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s per Menorca, per la seva banda, ha reclamat a les institucions europees m&eacute;s ambici&oacute; i el reconeixement expl&iacute;cit de les particularitats dels territoris insulars. Els menorquinistes consideren que la crisi de l'habitatge adquireix una dimensi&oacute; especialment greu a les illes per la pressi&oacute; tur&iacute;stica, l'escassetat de s&ograve;l disponible i la demanda externa.
    </p><p class="article-text">
        El coordinador general de la formaci&oacute;, Esteve Barcel&oacute;, ha valorat que Brussel&middot;les situ&iuml; l'habitatge assequible entre les seves prioritats, per&ograve; ha advertit que no n'hi ha prou amb recon&egrave;ixer les eines si les condicions per aplicar-les s&oacute;n &ldquo;pr&agrave;cticament impossibles de complir&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El partit defensa que no es poden exigir els mateixos requisits a un territori insular que a un de continental i que les futures normes europees han de permetre a les administracions protegir el mercat residencial. M&eacute;s per Menorca treballa amb l'Alian&ccedil;a Lliure Europea per analitzar la proposta de la Comissi&oacute; i explorar vies d'incid&egrave;ncia durant la seva tramitaci&oacute; al Parlament Europeu.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute; menorquinista reclama que les illes disposin d'instruments per prioritzar l'acc&eacute;s a l'habitatge dels qui hi viuen i hi treballen, aix&iacute; com per regular el lloguer tur&iacute;stic quan aquest contribueixi a reduir l'oferta residencial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-agita-mallorqui-quedi-sense-segona-casa-si-prospera-pla-europeu-habitatge_1_13512653.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Sep 2026 17:09:44 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" length="108268" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" type="image/jpeg" fileSize="108268" width="777" height="437"/>
      <media:title><![CDATA[El PP agita la por que un mallorquí es quedi "sense segona casa" si prospera el pla europeu sobre habitatge]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" width="777" height="437"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Comisión Europea,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP agita el temor a que un mallorquín se quede "sin segunda casa" si prospera el plan europeo sobre vivienda]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-agita-temor-mallorquin-quede-segunda-casa-si-prospera-propuesta-bruselas_1_13511982.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" width="777" height="437" alt="El PP agita el temor a que un mallorquín se quede &quot;sin segunda casa&quot; si prospera el plan europeo sobre vivienda"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">"No tienen intención ni de estudiar ni de aplicar", ha recriminado Més per Menorca después de que la presidenta balear, la popular Marga Prohens, manifestase que apoyarán la nueva propuesta de Bruselas siempre que sea "efectiva" y priorice "sí o sí" a la gente de aquí</p><p class="subtitle">La puerta abierta por Bruselas reactiva la batalla por limitar la compra de vivienda a no residentes en Balears
</p></div><p class="article-text">
        La posibilidad de <a href="https://www.eldiario.es/economia/ue-propone-restringir-compra-segunda-residencia-zonas-tensionadas-penalizar-fiscalmente-viviendas-vacias_1_13496515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">limitar la compra de segundas residencias en zonas tensionadas por parte de la Comisi&oacute;n Europea </a>(CE) ha abierto un nuevo frente en el debate sobre la vivienda en Balears. El portavoz del PP en el Parlament, Sebasti&agrave; Sagreras, advirti&oacute; este lunes de que una eventual regulaci&oacute;n podr&iacute;a terminar afectando tambi&eacute;n a los residentes: &ldquo;Me pone los pelos de punta que un mallorqu&iacute;n no pueda comprar una segunda residencia en otro municipio de Mallorca&rdquo;, aseveraba. Sin embargo, Bruselas no ha aprobado una prohibici&oacute;n de comprar segundas residencias ni ha dado carta blanca a los gobiernos para impedir estas operaciones. 
    </p><p class="article-text">
        La <em>Affordable Housing Act</em>, presentada como una propuesta de reglamento, pretende establecer un marco com&uacute;n para evaluar la legalidad de las medidas que adopten los Estados, las comunidades aut&oacute;nomas o los ayuntamientos para proteger el acceso a la vivienda en zonas sometidas a una presi&oacute;n habitacional acreditada. El texto se&ntilde;ala que las viviendas utilizadas como segundas residencias, los pisos tur&iacute;sticos y los inmuebles vac&iacute;os pueden agravar el desequilibrio entre oferta y demanda, pero deja en manos de las autoridades competentes decidir si intervienen y de qu&eacute; manera.
    </p><p class="article-text">
        En este sentido, la iniciativa no est&aacute; proponiendo limitar exclusivamente las compras de extranjeros o de no residentes. Su propuesta contempla las medidas que regulen la adquisici&oacute;n o el uso de inmuebles residenciales cuando puedan afectar a las libertades del mercado interior, incluida la libre circulaci&oacute;n de capitales reconocida en el art&iacute;culo 63 del Tratado de Funcionamiento de la Uni&oacute;n Europea. Por ello, una eventual restricci&oacute;n de las segundas residencias podr&iacute;a alcanzar tambi&eacute;n a un ciudadano espa&ntilde;ol o a un residente en Balears si la norma se formula atendiendo al destino del inmueble y no &uacute;nicamente a la residencia del comprador.
    </p><p class="article-text">
        La presidenta del Govern balear, Marga Prohens, ha asegurado este martes en el pleno de la C&aacute;mara auton&oacute;mica que su Ejecutivo aplicar&aacute; &ldquo;todas las medidas jur&iacute;dicamente viables y efectivas&rdquo; en materia de vivienda y ha afirmado que se alegra del camino abierto por la Comisi&oacute;n Europea. La l&iacute;der del PP, sin embargo, ha evitado comprometerse con la aplicaci&oacute;n de restricciones concretas a los compradores no residentes. &ldquo;El camino se acaba de abrir&rdquo;, ha advertido antes de se&ntilde;alar que las posibles medidas todav&iacute;a no tienen cobertura jur&iacute;dica suficiente.
    </p><h2 class="article-text"><strong>&ldquo;No tienen intenci&oacute;n ni de estudiar ni de aplicar&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        El portavoz de M&eacute;s per Menorca, Josep Castells, ha cuestionado directamente la voluntad de Prohens de aprovechar el nuevo escenario europeo. &ldquo;No mientan, no tienen intenci&oacute;n ni de estudiar ni de aplicar&rdquo;, ha recriminado el menorquinista, quien ha reclamado a la presidenta que se pronuncie con claridad y que no &ldquo;venda una moto&rdquo; a la ciudadan&iacute;a. Prohens ha respondido acusando a la izquierda de haber defendido durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os medidas que, a su juicio, no pod&iacute;an aplicarse. La presidenta ha insistido en que el marco normativo europeo &ldquo;se ha abierto ahora&rdquo; y ha reprochado a sus adversarios que pretendan presentar como viables propuestas que no lo eran hasta este momento.
    </p><p class="article-text">
        La posici&oacute;n del Ejecutivo auton&oacute;mico se resume en una promesa condicionada: si Bruselas permite una medida que pueda aplicarse en Balears, que sea efectiva y que priorice &ldquo;s&iacute; o s&iacute;&rdquo; a la gente de aqu&iacute;, el Govern la estudiar&aacute; y la aplicar&aacute;. &ldquo;Seguiremos muy atentos este proceso&rdquo;, ha se&ntilde;alado Prohens. La presidenta, por tanto, no ha cerrado la puerta a las restricciones, pero tampoco ha asumido un calendario ni un compromiso concreto para impulsarlas.
    </p><p class="article-text">
        La f&oacute;rmula ha provocado la reacci&oacute;n inmediata no solo de M&eacute;s per Menorca, sino tambi&eacute;n de M&eacute;s per Mallorca y del PSIB-PSOE, que han interpretado la cautela del Govern como una manera de aplazar decisiones que consideran urgentes. El debate ha evidenciado, adem&aacute;s, una diferencia de fondo: mientras el Ejecutivo insiste en que cualquier intervenci&oacute;n debe superar el filtro jur&iacute;dico europeo, la oposici&oacute;n reclama que la crisis habitacional justifica avanzar desde ahora en las medidas que ya est&aacute;n al alcance de las instituciones auton&oacute;micas.
    </p><p class="article-text">
        El portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha tratado de desplazar el debate desde la viabilidad jur&iacute;dica hacia la urgencia social. &ldquo;El tiempo de estudiar ya ha pasado&rdquo;, ha afirmado. El ecosoberanista ha censurado las declaraciones de Sagreras sobre el derecho de los mallorquines a adquirir una segunda residencia en un momento en el que, seg&uacute;n ha se&ntilde;alado, muchas personas no pueden siquiera asumir el coste de su vivienda habitual.
    </p><p class="article-text">
        El ecosoberanista ha recordado, adem&aacute;s, que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">una de cada tres viviendas es adquirida por alguien que no reside en las islas</a>, y ha advertido de que la presi&oacute;n inmobiliaria no procede &uacute;nicamente de compradores particulares, sino tambi&eacute;n de <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-avala-grandes-empresas-accedan-viviendas-precio-tasado-balears-carga-inquiokupas_1_13268518.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">empresas, fondos de inversi&oacute;n y fondos buitre</a>. El diputado ha reclamado a Prohens que se sit&uacute;e &ldquo;al lado de la ciudadan&iacute;a y no de los especuladores&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, el conseller de Vivienda, Territorio y Movilidad, Jos&eacute; Luis Mateo, ha defendido la actuaci&oacute;n del Ejecutivo auton&oacute;mico frente a las cr&iacute;ticas del PSIB. El conseller ha asegurado que el Govern es consciente del &ldquo;drama&rdquo; de la vivienda y que no mira hacia otro lado. Como contraposici&oacute;n, ha acusado a los anteriores gobiernos socialistas de haber dejado sin construir la vivienda que, a su juicio, necesitaban las islas.
    </p><h2 class="article-text"><strong>El Govern: &ldquo;S&aacute;nchez trata a los baleares como ciudadanos de segunda&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        Mateo ha centrado parte de su intervenci&oacute;n en la falta de apoyo del Gobierno central. Ha criticado que el nuevo portal p&uacute;blico de alquiler asequible anunciado por el Ejecutivo de Pedro S&aacute;nchez contemple 800 viviendas en el conjunto de Espa&ntilde;a y ninguna en Balears. &ldquo;Pedro S&aacute;nchez trata a los baleares como ciudadanos de segunda&rdquo;, ha sostenido.
    </p><p class="article-text">
        El conseller tambi&eacute;n ha citado los resultados del programa 'Lloguer Segur', que, seg&uacute;n ha detallado, ha alcanzado los 103 beneficiarios. Asimismo, ha recurrido a datos de portales inmobiliarios y de los registradores de la propiedad para defender que se est&aacute;n produciendo descensos en los precios de la vivienda en determinados segmentos del mercado.
    </p><p class="article-text">
        Ante esto, la diputada socialista Mercedes Garrido ha rechazado esta interpretaci&oacute;n. Tras tres a&ntilde;os de legislatura del actual Govern, ha afirmado, los ciudadanos de Balears viven &ldquo;peor que nunca&rdquo; y muchos ya no pueden permitirse residir en las islas. Garrido ha le&iacute;do durante su intervenci&oacute;n varios testimonios de personas con dificultades para pagar su vivienda y ha descrito una situaci&oacute;n en la que algunos residentes se ven obligados a marcharse o a vivir en caravanas.
    </p><p class="article-text">
        La socialista ha reprochado al PP que su preocupaci&oacute;n se centre en que los mallorquines no puedan comprar una segunda residencia. &ldquo;No es que los baleares no se puedan comprar una segunda residencia, es que no pueden adquirir la primera&rdquo;, ha se&ntilde;alado. Garrido ha reclamado al Govern que declare Balears zona tensionada y adopte medidas para contener los precios del alquiler.
    </p><p class="article-text">
        En otro momento del pleno, el portavoz del PSIB, Iago Negueruela, ha acusado al Govern de actuar por ideolog&iacute;a y ha advertido de que la eurodiputada del PP Rosa Estar&agrave;s ya ha avanzado que su formaci&oacute;n vetar&aacute; la propuesta europea. A su juicio, el Ejecutivo auton&oacute;mico conoce las dificultades que encontrar&aacute; la iniciativa y, aun as&iacute;, utiliza el anuncio de Bruselas para aparentar que est&aacute; dispuesto a actuar. Prohens ha respondido recordando que el PSIB vot&oacute; en contra de la declaraci&oacute;n de emergencia habitacional impulsada por el Govern y ha rechazado recibir lecciones de un partido que, seg&uacute;n ha reprochado, &ldquo;ha vendido su sede a un sueco&rdquo;.
    </p><h2 class="article-text"><strong>M&eacute;s per Menorca reclama que Europa tenga en cuenta la insularidad</strong></h2><p class="article-text">
        M&eacute;s per Menorca, por su parte, ha reclamado a las instituciones europeas m&aacute;s ambici&oacute;n y el reconocimiento expl&iacute;cito de las particularidades de los territorios insulares. Los menorquinistas consideran que la crisis de la vivienda adquiere una dimensi&oacute;n especialmente grave en las islas por la presi&oacute;n tur&iacute;stica, la escasez de suelo disponible y la demanda externa. El coordinador general de la formaci&oacute;n, Esteve Barcel&oacute;, ha valorado que Bruselas sit&uacute;e la vivienda asequible entre sus prioridades, pero ha advertido de que no basta con reconocer las herramientas si las condiciones para aplicarlas son &ldquo;pr&aacute;cticamente imposibles de cumplir&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        El partido defiende que no se pueden exigir los mismos requisitos a un territorio insular que a uno continental y que las futuras normas europeas deben permitir a las administraciones proteger el mercado residencial. M&eacute;s per Menorca trabaja con la Alianza Libre Europea para analizar la propuesta de la Comisi&oacute;n y explorar v&iacute;as de incidencia durante su tramitaci&oacute;n en el Parlamento Europeo.
    </p><p class="article-text">
        La formaci&oacute;n menorquinista reclama que las islas dispongan de instrumentos para priorizar el acceso a la vivienda de quienes viven y trabajan en ellas, as&iacute; como para regular el alquiler tur&iacute;stico cuando este contribuya a reducir la oferta residencial.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-agita-temor-mallorquin-quede-segunda-casa-si-prospera-propuesta-bruselas_1_13511982.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 15 Sep 2026 16:52:34 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" length="108268" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" type="image/jpeg" fileSize="108268" width="777" height="437"/>
      <media:title><![CDATA[El PP agita el temor a que un mallorquín se quede "sin segunda casa" si prospera el plan europeo sobre vivienda]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/61c9143e-1088-4c01-b26b-dbf37be2f39f_16-9-discover-aspect-ratio_default_1136573.jpg" width="777" height="437"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Comisión Europea,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La porta oberta per Brussel·les reactiva la batalla per limitar la compra d'habitatge a no residents a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/porta-oberta-per-brussel-les-reactiva-batalla-per-limitar-compra-d-habitatge-no-residents-balears_1_13509326.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" width="1200" height="675" alt="La porta oberta per Brussel·les reactiva la batalla per limitar la compra d&#039;habitatge a no residents a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més per Mallorca tornarà a presentar una proposició de llei al Parlament per prioritzar l'accés dels residents i posar fre a l'especulació, després que PP i Vox rebutgessin una mesura similar al febrer</p><p class="subtitle">La UE proposa restringir la compra de segones residències en zones tensionades i penalitzar fiscalment les cases buides
</p></div><p class="article-text">
        M&eacute;s per Mallorca tornar&agrave; a portar al Parlament la seva proposta per limitar la compra d'habitatges a persones no residents a Balears despr&eacute;s que <a href="https://www.eldiario.es/economia/ue-propone-restringir-compra-segunda-residencia-zonas-tensionadas-penalizar-fiscalmente-viviendas-vacias_1_13496515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Comissi&oacute; Europea hagi plantejat impulsar determinades restriccions </a>a l'adquisici&oacute; de segones resid&egrave;ncies en zones tensionades. La iniciativa, que ja va ser <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-limitar-compra-vivienda-no-residentes-subir-impuestos-casas-lujo-balears_1_13015957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rebutjada pel PP i Vox el passat mes de febrer</a>, recupera aix&iacute; protagonisme en el debat pol&iacute;tic sobre la crisi habitacional de les illes.
    </p><p class="article-text">
        La discussi&oacute; sobre la compra d'habitatge per part de no residents no &eacute;s nova a les illes: Balears porta anys suportant una forta pressi&oacute; immobili&agrave;ria derivada de l'escassetat de territori, la demanda tur&iacute;stica i l'atractiu de l'arxip&egrave;lag per a <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compradors i inversors internacionals amb un elevat poder adquisitiu</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Segons l'Anuari de l'Estad&iacute;stica Registral Immobili&agrave;ria de 2025, publicat el passat mes d'abril, el 29,8% de les compravendes d'habitatges a les illes van ser protagonitzades per compradors estrangers, la proporci&oacute; m&eacute;s elevada de totes les comunitats aut&ograve;nomes i m&eacute;s del doble de la mitjana nacional, situada en el 13,8%. Per la seva banda, el Banc d'Espanya va assenyalar el passat mes de juny que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/banco-espana-asegura-11-viviendas-balears-son-turistico-pertenecen-extranjeros-no-residentes_1_13323395.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el 10,9% dels habitatges de Balears s&oacute;n d'&uacute;s tur&iacute;stic o pertanyen a estrangers no residents</a>, una xifra que triplica la mitjana estatal.
    </p><p class="article-text">
        La setmana passada, la Comissi&oacute; Europea va presentar la seva proposta de Llei d'Habitatge Assequible, un paquet de mesures destinat a facilitar que les administracions puguin actuar davant la crisi habitacional. Entre els seus plantejaments figura la possibilitat de restringir la compra de segones resid&egrave;ncies en zones tensionades, especialment quan es tracti d'adquisicions per part de persones jur&iacute;diques, aix&iacute; com l'aplicaci&oacute; de mesures fiscals sobre habitatges buits.
    </p><p class="article-text">
        Arran d'aquesta proposta, el portaveu parlamentari de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha anunciat aquest dilluns que el seu grup tornar&agrave; a presentar una proposici&oacute; de llei al respecte, incorporant modificacions tant en l'exposici&oacute; de motius com en l'articulat per adaptar-se a les novetats sorgides en els &uacute;ltims mesos, inclosa la proposta de Brussel&middot;les.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La Comissi&oacute; Europea ha tornat a dir que existeix jurisprud&egrave;ncia que permet aquesta excepci&oacute; a la lliure circulaci&oacute; de capitals&rdquo;, ha defensat Apesteguia durant la roda de premsa pr&egrave;via al ple d'aquest dimarts. El diputat considera que el plantejament europeu i les resolucions del Tribunal de Just&iacute;cia de la Uni&oacute; Europea (TJUE) avalen la possibilitat d'establir limitacions en determinades circumst&agrave;ncies.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa de M&eacute;s pret&eacute;n restringir la compra d'habitatge per part de persones que no resideixin a les illes amb l'objectiu de contenir la pressi&oacute; sobre el mercat immobiliari i evitar que els habitatges es converteixin en un actiu destinat principalment a l'especulaci&oacute;. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Brussel&middot;les obre una via, per&ograve; no dona carta blanca</strong></h2><p class="article-text">
        La proposta de Brussel&middot;les no estableix una prohibici&oacute; general de comprar habitatge ni obliga els Estats a aplicar aquestes restriccions, sin&oacute; que planteja un marc per aportar seguretat jur&iacute;dica a les administracions que decideixin intervenir. Aix&iacute; mateix, exigeix que les mesures estiguin justificades, siguin proporcionades i responguin a una necessitat real de millorar l'acc&eacute;s a l'habitatge. El proc&eacute;s legislatiu europeu encara ha de continuar al Parlament Europeu i al Consell.
    </p><p class="article-text">
        La Comissi&oacute; tamb&eacute; estableix condicions estrictes per declarar una zona tensionada. Les administracions hauran de demostrar que els preus de l'habitatge han evolucionat de forma desfavorable respecte als ingressos de les llars i que existeix una pressi&oacute; persistent sobre l'acc&eacute;s a l'habitatge. En el cas de les restriccions a les segones resid&egrave;ncies, hauran d'acreditar a m&eacute;s que aquestes adquisicions contribueixen al deteriorament de la disponibilitat d'habitatge habitual.
    </p><p class="article-text">
        Brussel&middot;les recorda, a m&eacute;s, que les restriccions han de respectar el principi de no discriminaci&oacute; per nacionalitat entre ciutadans de la Uni&oacute; Europea i que les mesures s'han de calibrar d'acord amb l'objectiu perseguit.
    </p><p class="article-text">
        La Comissi&oacute; ha assenyalat que les autoritats poden rec&oacute;rrer a diferents instruments abans d'arribar a prohibicions absolutes, com l&iacute;mits quantitatius, incentius fiscals o r&egrave;gims transitoris. Les restriccions, a m&eacute;s, no tindrien car&agrave;cter retroactiu.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Balears, el &ldquo;monopoly&rdquo; dels inversors</strong></h2><p class="article-text">
        Apesteguia ha recordat que el 2022 va viatjar a Brussel&middot;les per reunir-se amb la cap de gabinet de l'aleshores comiss&agrave;ria d'Habitatge. En aquella trobada, ha recordat, ja li van traslladar que podia existir marge per regular l'acc&eacute;s a l'habitatge si es justificava suficientment l'emerg&egrave;ncia habitacional. A partir de llavors, M&eacute;s va estudiar la jurisprud&egrave;ncia europea i va elaborar la iniciativa que va presentar el 2024 al Parlament amb la intenci&oacute; que Balears se situ&eacute;s a l'avantguarda de les mesures per limitar la compra d'habitatge amb finalitats especulatives per part d'empreses, fons d'inversi&oacute; i compradors que no resideixen a les illes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hem perdut anys perqu&egrave; la dreta, i en el seu moment el PSOE, no han volgut encarar aquest problema&rdquo;, ha retret el portaveu ecosobiranista. Apesteguia ha comparat la situaci&oacute; de l'arxip&egrave;lag amb &ldquo;un gran tauler de Monopoly&rdquo; en el qual inversors internacionals compren i venen propietats sense con&egrave;ixer necess&agrave;riament la realitat territorial de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La proposta de M&eacute;s haur&agrave;, no obstant aix&ograve;, d'ajustar-se al marc europeu. El mateix Apesteguia ha reconegut que la iniciativa anterior inclo&iuml;a tamb&eacute; residents a Balears dins de les limitacions, una q&uuml;esti&oacute; que ara s'haur&agrave; de revisar per evitar contradiccions amb les normes comunit&agrave;ries. El diputat ha advertit que, si una llei no respecta aquest principi, podria ser anul&middot;lada pels tribunals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Reaccions de PP i PSOE</strong></h2><p class="article-text">
        El PP, per la seva banda, mant&eacute; una posici&oacute; contr&agrave;ria a restringir de manera general la compra d'habitatge als no residents. El seu portaveu al Parlament, Sebasti&agrave; Sagreras, ha acusat els ecosobiranistes i el PSIB de no haver adoptat mesures suficients durant els vuit anys en qu&egrave; van governar les illes.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Fins ara, la prohibici&oacute; de venda a no residents era nom&eacute;s una mesura populista, perqu&egrave; el fet que la CE estudi&iuml; canviar el marc legal vol dir que fins ara no ho era. Ara que s'han posat sobre la taula modificacions, crec que la responsabilitat dels governs &eacute;s estudiar si una mesura d'aquestes caracter&iacute;stiques pot ser bona per als ciutadans&rdquo;, ha asseverat.
    </p><p class="article-text">
        El PSIB-PSOE, mentrestant, tamb&eacute; ha aprofitat el gir europeu per portar la q&uuml;esti&oacute; al ple del Parlament. El seu portaveu, Iago Negueruela, ha anunciat que modificar&agrave; la pregunta dirigida aquest dimarts a la presidenta del Govern, Marga Prohens, per reclamar-li explicacions sobre la possibilitat d'aplicar les mesures plantejades per Brussel&middot;les. El canvi arriba despr&eacute;s que el vicepresident de l'Executiu auton&ograve;mic, Antoni Costa, es mostr&eacute;s obert a estudiar la normativa europea si aquesta ofereix solucions &ldquo;eficients i eficaces&rdquo; als problemes d'habitatge.
    </p><p class="article-text">
        Negueruela ha q&uuml;estionat que el Govern es limiti a estudiar la proposta si no est&agrave; disposat a aplicar mesures que ja contempla el marc europeu, com la declaraci&oacute; de zones tensionades. El socialista ha recordat que el seu grup ha plantejat aquesta possibilitat mitjan&ccedil;ant una esmena a la futura llei de capitalitat de Palma. &ldquo;No entenc que diguin que ho estudiaran si no volen aplicar ni el m&eacute;s m&iacute;nim, que &eacute;s declarar zones tensionades&rdquo;, ha retret.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/porta-oberta-per-brussel-les-reactiva-batalla-per-limitar-compra-d-habitatge-no-residents-balears_1_13509326.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Sep 2026 16:20:20 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" length="341485" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341485" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La porta oberta per Brussel·les reactiva la batalla per limitar la compra d'habitatge a no residents a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[La puerta abierta por Bruselas reactiva la batalla por limitar la compra de vivienda a no residentes en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/puerta-abierta-bruselas-reactiva-batalla-limitar-compra-vivienda-no-residentes-balears_1_13509153.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" width="1200" height="675" alt="La puerta abierta por Bruselas reactiva la batalla por limitar la compra de vivienda a no residentes en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Més per Mallorca volverá a presentar una proposición de ley en el Parlament para priorizar el acceso de los residentes y poner coto a la especulación, después de que PP y Vox rechazasen una medida similar en febrero</p><p class="subtitle">La UE propone restringir la compra de segundas viviendas en zonas tensionadas y penalizar fiscalmente las casas vacías
</p></div><p class="article-text">
        M&eacute;s per Mallorca volver&aacute; a llevar al Parlament su propuesta para limitar la compra de viviendas a personas no residentes en Balears despu&eacute;s de que <a href="https://www.eldiario.es/economia/ue-propone-restringir-compra-segunda-residencia-zonas-tensionadas-penalizar-fiscalmente-viviendas-vacias_1_13496515.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">la Comisi&oacute;n Europea haya planteado impulsar determinadas restricciones </a>a la adquisici&oacute;n de segundas residencias en zonas tensionadas. La iniciativa, que ya fue <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-vox-rechazan-limitar-compra-vivienda-no-residentes-subir-impuestos-casas-lujo-balears_1_13015957.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">rechazada por PP y Vox el pasado mes de febrero</a>, recupera as&iacute; protagonismo en el debate pol&iacute;tico sobre la crisis habitacional de las islas.
    </p><p class="article-text">
        La discusi&oacute;n sobre la compra de vivienda por parte de no residentes no es nueva en las islas: Balears lleva a&ntilde;os soportando una fuerte presi&oacute;n inmobiliaria derivada de la escasez de territorio, la demanda tur&iacute;stica y el atractivo del archipi&eacute;lago para <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compradores e inversores internacionales con un elevado poder adquisitivo</a>. 
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el Anuario de la Estad&iacute;stica Registral Inmobiliaria de 2025, publicado el pasado mes de abril, el 29,8% de las compraventas de viviendas en las islas fueron protagonizadas por compradores extranjeros, la proporci&oacute;n m&aacute;s elevada de todas las comunidades aut&oacute;nomas y m&aacute;s del doble de la media nacional, situada en el 13,8%. Por su parte, el Banco de Espa&ntilde;a se&ntilde;al&oacute; el pasado mes de junio que <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/banco-espana-asegura-11-viviendas-balears-son-turistico-pertenecen-extranjeros-no-residentes_1_13323395.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">el 10,9% de las viviendas de Balears son de uso tur&iacute;stico o pertenecen a extranjeros no residentes</a>, una cifra que triplica la media estatal.
    </p><p class="article-text">
        La semana pasada, la Comisi&oacute;n Europea present&oacute; su propuesta de Ley de Vivienda Asequible, un paquete de medidas destinado a facilitar que las administraciones puedan actuar frente a la crisis habitacional. Entre sus planteamientos figura la posibilidad de restringir la compra de segundas residencias en zonas tensionadas, especialmente cuando se trate de adquisiciones por parte de personas jur&iacute;dicas, as&iacute; como la aplicaci&oacute;n de medidas fiscales sobre viviendas vac&iacute;as.
    </p><p class="article-text">
        A ra&iacute;z de esta propuesta, el portavoz parlamentario de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apesteguia, ha anunciado este lunes que su grupo volver&aacute; a presentar una proposici&oacute;n de ley al respecto, incorporando modificaciones tanto en la exposici&oacute;n de motivos como en el articulado para adaptarse a las novedades surgidas en los &uacute;ltimos meses, incluida la propuesta de Bruselas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;La Comisi&oacute;n Europea ha vuelto a decir que existe jurisprudencia que permite esta excepci&oacute;n a la libre circulaci&oacute;n de capitales&rdquo;, ha defendido Apesteguia durante la rueda de prensa previa al pleno de este martes. El diputado considera que el planteamiento europeo y las resoluciones del Tribunal de Justicia de la Uni&oacute;n Europea (TJUE) avalan la posibilidad de establecer limitaciones en determinadas circunstancias.
    </p><p class="article-text">
        La iniciativa de M&eacute;s pretende restringir la compra de vivienda por parte de personas que no residan en las islas con el objetivo de contener la presi&oacute;n sobre el mercado inmobiliario y evitar que las viviendas se conviertan en un activo destinado principalmente a la especulaci&oacute;n. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>Bruselas abre una v&iacute;a, pero no da carta blanca</strong></h2><p class="article-text">
        La propuesta de Bruselas no establece una prohibici&oacute;n general de comprar vivienda ni obliga a los Estados a aplicar estas restricciones, sino que plantea un marco para aportar seguridad jur&iacute;dica a las administraciones que decidan intervenir. Asimismo, exige que las medidas est&eacute;n justificadas, sean proporcionadas y respondan a una necesidad real de mejorar el acceso a la vivienda. El proceso legislativo europeo todav&iacute;a debe continuar en el Parlamento Europeo y el Consejo.
    </p><p class="article-text">
        La Comisi&oacute;n tambi&eacute;n establece condiciones estrictas para declarar una zona tensionada. Las administraciones deber&aacute;n demostrar que los precios de la vivienda han evolucionado de forma desfavorable respecto a los ingresos de los hogares y que existe una presi&oacute;n persistente sobre el acceso a la vivienda. En el caso de las restricciones a las segundas residencias, deber&aacute;n acreditar adem&aacute;s que estas adquisiciones contribuyen al deterioro de la disponibilidad de vivienda habitual.
    </p><p class="article-text">
        Bruselas recuerda, adem&aacute;s, que las restricciones deben respetar el principio de no discriminaci&oacute;n por nacionalidad entre ciudadanos de la Uni&oacute;n Europea y que las medidas deben calibrarse de acuerdo con el objetivo perseguido.
    </p><p class="article-text">
        La Comisi&oacute;n ha se&ntilde;alado que las autoridades pueden recurrir a distintos instrumentos antes de llegar a prohibiciones absolutas, como l&iacute;mites cuantitativos, incentivos fiscales o reg&iacute;menes transitorios. Las restricciones, adem&aacute;s, no tendr&iacute;an car&aacute;cter retroactivo.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Balears, el &ldquo;monopoly&rdquo; de los inversores</strong></h2><p class="article-text">
        Apesteguia ha recordado que en 2022 viaj&oacute; a Bruselas para reunirse con la jefa de gabinete de la entonces comisaria de Vivienda. En aquel encuentro, ha recordado, ya le trasladaron que pod&iacute;a existir margen para regular el acceso a la vivienda si se justificaba suficientemente la emergencia habitacional. A partir de entonces, M&eacute;s estudi&oacute; la jurisprudencia europea y elabor&oacute; la iniciativa que present&oacute; en 2024 en el Parlament con la intenci&oacute;n de que Balears se situara a la vanguardia de las medidas para limitar la compra de vivienda con fines especulativos por parte de empresas, fondos de inversi&oacute;n y compradores que no residen en las islas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hemos perdido a&ntilde;os porque la derecha, y en su momento el PSOE, no han querido encarar este problema&rdquo;, ha reprochado el portavoz ecosoberanista. Apesteguia ha comparado la situaci&oacute;n del archipi&eacute;lago con &ldquo;un gran tablero de Monopoly&rdquo; en el que inversores internacionales compran y venden propiedades sin conocer necesariamente la realidad territorial de Mallorca.
    </p><p class="article-text">
        La propuesta de M&eacute;s deber&aacute;, no obstante, ajustarse al marco europeo. El propio Apesteguia ha reconocido que la iniciativa anterior inclu&iacute;a tambi&eacute;n a residentes en Balears dentro de las limitaciones, una cuesti&oacute;n que ahora deber&aacute; revisarse para evitar contradicciones con las normas comunitarias. El diputado ha advertido de que, si una ley no respeta ese principio, podr&iacute;a ser anulada por los tribunales.
    </p><h2 class="article-text"><strong>Reacciones de PP y PSOE</strong></h2><p class="article-text">
        El PP, por su parte, mantiene una posici&oacute;n contraria a restringir de forma general la compra de vivienda a los no residentes. Su portavoz en el Parlament, Sebasti&agrave; Sagreras, ha acusado a los ecosoberanistas y al PSIB de no haber adoptado medidas suficientes durante los ocho a&ntilde;os en los que gobernaron las islas.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Hasta ahora, la prohibici&oacute;n de venta a no residentes era solo una medida populista, porque el hecho de que la CE estudie cambiar el marco legal quiere decir que hasta ahora no lo era. Ahora que se han puesto sobre la mesa modificaciones, creo que la responsabilidad de los gobiernos es estudiar si una medida de estas caracter&iacute;sticas puede ser buena para los ciudadanos&rdquo;, ha aseverado.
    </p><p class="article-text">
        El PSIB-PSOE, mientras tanto, tambi&eacute;n ha aprovechado el giro europeo para llevar la cuesti&oacute;n al pleno del Parlament. Su portavoz, Iago Negueruela, ha anunciado que modificar&aacute; la pregunta dirigida este martes a la presidenta del Govern, Marga Prohens, para reclamarle explicaciones sobre la posibilidad de aplicar las medidas planteadas por Bruselas. El cambio llega despu&eacute;s de que el vicepresidente del Ejecutivo auton&oacute;mico, Antoni Costa, se mostrara abierto a estudiar la normativa europea si esta ofrece soluciones &ldquo;eficientes y eficaces&rdquo; a los problemas de vivienda.
    </p><p class="article-text">
        Negueruela ha cuestionado que el Govern se limite a estudiar la propuesta si no est&aacute; dispuesto a aplicar medidas que ya contempla el marco europeo, como la declaraci&oacute;n de zonas tensionadas. El socialista ha recordado que su grupo ha planteado esta posibilidad mediante una enmienda a la futura ley de capitalidad de Palma. &ldquo;No entiendo que digan que lo van a estudiar si no quieren aplicar ni lo m&aacute;s m&iacute;nimo, que es declarar zonas tensionadas&rdquo;, ha reprochado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/puerta-abierta-bruselas-reactiva-batalla-limitar-compra-vivienda-no-residentes-balears_1_13509153.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Sep 2026 16:14:26 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" length="341485" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" type="image/jpeg" fileSize="341485" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[La puerta abierta por Bruselas reactiva la batalla por limitar la compra de vivienda a no residentes en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/3f9f6435-ef37-47c6-9cf2-1a837689374c_16-9-discover-aspect-ratio_default_0_x881y1016.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El preu de l'habitatge puja un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-puja-13-7-segon-trimestre-2026-balears_1_13491764.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El preu de l&#039;habitatge puja un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Es tracta de la vuitena major pujada del país, segons l'INE</p><p class="subtitle">El turisme de luxe agreuja la crisi d'habitatge a Balears
</p></div><p class="article-text">
        El preu de l'habitatge ha pujat de mitjana un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a les Balears, la vuitena pujada m&eacute;s elevada del pa&iacute;s, segons l'&Iacute;ndex de Preus de l'Habitatge (IPH) publicat aquest dilluns per l'Institut Nacional d'Estad&iacute;stica (INE).
    </p><p class="article-text">
        Segons l'IPH, el preu de l'habitatge lliure va pujar a Espanya un 12,2% en el segon trimestre de l'any en relaci&oacute; amb el mateix per&iacute;ode de 2025, la taxa m&eacute;s baixa des del primer trimestre de l'any passat, quan tamb&eacute; va augmentar un 12,2%.
    </p><p class="article-text">
        El 2025, a l'arxip&egrave;lag balear, la pujada del preu va ser del 13,4% en l'habitatge nou i de l'11,8% en els immobles de segona m&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        A tot l'Estat, amb la pujada del segon trimestre, el preu de l'habitatge lliure acumula 49 trimestres consecutius d'alces interanuals, &eacute;s a dir, fa una mica m&eacute;s de 12 anys que puja de manera ininterrompuda.
    </p><p class="article-text">
        Segons l'INE, el preu de l'habitatge nou va pujar un 7,4% interanual en el segon trimestre, 1,7 punts menys que en el trimestre anterior i la taxa m&eacute;s moderada des del primer trimestre de 2023, mentre que el preu de l'habitatge usat es va incrementar un 12,9%, sis d&egrave;cimes menys que en el trimestre previ i el seu menor avan&ccedil; en un any.
    </p><p class="article-text">
        Totes les comunitats aut&ograve;nomes i les dues ciutats aut&ograve;nomes van presentar en el segon trimestre taxes interanuals positives en el preu de l'habitatge lliure i, a m&eacute;s, totes van ser de dos d&iacute;gits excepte en el cas de Navarra, on l'augment va ser del 9,5%.
    </p><p class="article-text">
        Les majors pujades de preus es van produir a la ciutat aut&ograve;noma de Ceuta (+15,2%), Ast&uacute;ries (+15%), Castella i Lle&oacute; (+14,8%) i Arag&oacute; (+14,6%).
    </p><p class="article-text">
        Per la seva banda, els increments m&eacute;s moderats en el preu de l'habitatge lliure es van registrar a Navarra (+9,5%), el Pa&iacute;s Basc (+10%), Catalunya (+10,1%) i les Can&agrave;ries (+11%).
    </p><p class="article-text">
        En taxa trimestral (segon trimestre sobre primer trimestre), el preu de l'habitatge lliure va pujar un 3,4%, una d&egrave;cima menys que en el trimestre anterior.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-puja-13-7-segon-trimestre-2026-balears_1_13491764.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 09:24:53 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El preu de l'habitatge puja un 13,7% en el segon trimestre de 2026 a Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Mercado inmobiliario,INE - Instituto Nacional de Estadística,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El precio de la vivienda sube un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-sube-13-7-segundo-trimestre-2026-balears_1_13491650.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El precio de la vivienda sube un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Se trata de la octava mayor subida del país, según el INE</p><p class="subtitle">El turismo de lujo agrava la crisis de vivienda en Balears
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda ha subido de media un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears, la octava mayor subida del pa&iacute;s, seg&uacute;n el &Iacute;ndice de Precios de Vivienda (IPV) publicado este lunes por el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE).
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n el IPV, el precio de la vivienda libre subi&oacute; en Espa&ntilde;a un 12,2% en el segundo trimestre del a&ntilde;o en relaci&oacute;n al mismo periodo de 2025, su menor tasa desde el primer trimestre del a&ntilde;o pasado, cuando tambi&eacute;n aument&oacute; un 12,2%.
    </p><p class="article-text">
        En 2025, en el archipi&eacute;lago balear la subida en el precio fue del 13,4% en vivienda nueva y del 11,8 en los inmuebles de segunda mano.
    </p><p class="article-text">
        En todo el pa&iacute;s, con la subida del segundo trimestre, el precio de la vivienda libre acumula 49 trimestres consecutivos de alzas interanuales, es decir, lleva subiendo de manera interrumpida algo m&aacute;s de 12 a&ntilde;os.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n Estad&iacute;stica, el precio de la vivienda nueva subi&oacute; un 7,4% interanual en el segundo trimestre, 1,7 puntos menos que en el trimestre anterior y su tasa m&aacute;s moderada desde el primer trimestre de 2023, mientras que el precio de la vivienda usada se increment&oacute; un 12,9%, seis d&eacute;cimas menos que en el trimestre previo y su menor avance en un a&ntilde;o.
    </p><p class="article-text">
        Todas las comunidades y las dos ciudades aut&oacute;nomas presentaron en el segundo trimestre tasas interanuales positivas en el precio de la vivienda libre y todas adem&aacute;s fueron de dos d&iacute;gitos salvo en el caso de Navarra, donde el aumento fue del 9,5%.
    </p><p class="article-text">
        Las mayores subidas de precios se produjeron en la ciudad aut&oacute;noma de Ceuta (+15,2%), Asturias (+15%), Castilla y Le&oacute;n (+14,8%) y Arag&oacute;n (+14,6%).
    </p><p class="article-text">
        Por su parte, los incrementos m&aacute;s moderados en el precio de la vivienda libre se dieron en Navarra (+9,5%), Pa&iacute;s Vasco (+10%), Catalunya (+10,1%) y Canarias (+11%).
    </p><p class="article-text">
        En tasa trimestral (segundo trimestre sobre primer trimestre), el precio de la vivienda libre subi&oacute; un 3,4%, una d&eacute;cima menos que en el trimestre previo.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Europa Press]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-sube-13-7-segundo-trimestre-2026-balears_1_13491650.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 07 Sep 2026 08:50:18 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="13738861" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="13738861" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El precio de la vivienda sube un 13,7% en el segundo trimestre de 2026 en Balears]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/11eeca60-d26d-4b8d-a6df-3a9e605cb164_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Mercado inmobiliario,INE - Instituto Nacional de Estadística,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Cantabria lidera el crecimiento de la compraventa de viviendas en abril con una subida del 22,5%]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/cantabria-lidera-crecimiento-compraventa-viviendas-abril-subida-22-5_1_13316748.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/73806bee-630d-4668-9c18-cc48c4d9da92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Cantabria lidera el crecimiento de la compraventa de viviendas en abril con una subida del 22,5%"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La comunidad registró 854 operaciones, su segundo mejor dato para ese mes, mientras España cayó un 1,8% interanual</p><p class="subtitle">Antecedentes - El Gobierno de Cantabria autoriza que las viviendas turísticas funcionen este verano aunque no estén regularizadas</p></div><p class="article-text">
        La compraventa de viviendas en Cantabria aument&oacute; en abril un 22,5% respecto al mismo mes del a&ntilde;o anterior, frente a la bajada del 1,79% registrada a nivel nacional. La comunidad sali&oacute; as&iacute; de tasas negativas, sum&oacute; un total de 854 operaciones y encabez&oacute; los incrementos interanuales entre las comunidades aut&oacute;nomas.
    </p><p class="article-text">
        Las 854 compraventas de viviendas suponen el segundo mejor dato de este &iacute;ndice en un mes de abril en la regi&oacute;n dentro de la serie hist&oacute;rica.
    </p><p class="article-text">
        En comparaci&oacute;n con el mes anterior, el ascenso en Cantabria fue del 0,2%, seg&uacute;n los datos publicados por el Instituto Nacional de Estad&iacute;stica (INE).
    </p><p class="article-text">
        De las operaciones de compraventa anotadas en abril en la comunidad, 797 correspondieron a viviendas libres y 57 a inmuebles de protecci&oacute;n oficial. Seg&uacute;n la antig&uuml;edad de las viviendas, 163 operaciones fueron sobre inmuebles nuevos y 691 estuvieron relacionadas con edificios usados.
    </p><p class="article-text">
        En abril se realizaron en Cantabria un total de 1.329 operaciones sobre viviendas. Adem&aacute;s de las 854 compraventas, se registraron 276 herencias y 32 donaciones.
    </p><p class="article-text">
        En conjunto, durante abril se transmitieron en la comunidad 2.437 fincas urbanas. De ellas, 1.520 fueron compraventas, 513 herencias, 55 donaciones y 349 operaciones de otro tipo.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n se realizaron 838 transmisiones sobre fincas r&uacute;sticas, entre las que se contabilizaron 328 herencias, 296 compraventas, 44 donaciones, una permuta y 169 operaciones de otro tipo.
    </p><p class="article-text">
        Por territorios, Cantabria fue la comunidad donde mejor se comport&oacute; la compraventa de viviendas en abril en tasa interanual, con una subida del 22,53%. Le siguieron Pa&iacute;s Vasco, con un 8,77% m&aacute;s, y Catalu&ntilde;a, con un incremento del 7,79%. En el lado contrario del ranking se situaron Navarra, Madrid y Castilla y Le&oacute;n, con ca&iacute;das del 29,05%, 10,98% y 9,42%, respectivamente.
    </p><h2 class="article-text">Datos nacionales</h2><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a, la compraventa de viviendas baj&oacute; en abril un 1,8% respecto al mismo mes de 2025, hasta un total de 53.241 operaciones. Se trata de la cifra m&aacute;s baja desde el pasado mes de agosto, lastrada por el descenso de las operaciones sobre viviendas de segunda mano, que retrocedieron un 2,4% interanual.
    </p><p class="article-text">
        Con el descenso registrado en el cuarto mes del a&ntilde;o, la compraventa de viviendas encadena cuatro meses consecutivos de retrocesos, despu&eacute;s de que en enero, febrero y marzo bajara un 5%, un 0,5% y un 2,2%, respectivamente.
    </p><p class="article-text">
        La ca&iacute;da interanual de abril fue consecuencia del descenso de las operaciones sobre viviendas usadas, que bajaron un 2,4% interanual, hasta las 41.783 operaciones. Por el contrario, las compraventas de viviendas nuevas crecieron un 0,6%, hasta las 11.458 operaciones.
    </p><p class="article-text">
        El 93,8% de las viviendas transmitidas por compraventa en abril fueron libres y el 6,2%, protegidas. En concreto, la compraventa de viviendas libres sum&oacute; 49.946 operaciones, un 1% menos que en abril de 2025, mientras que la de viviendas protegidas disminuy&oacute; un 12,3%, hasta un total de 3.295 transacciones.
    </p><p class="article-text">
        En tasa intermensual, abril sobre marzo, la compraventa de viviendas baj&oacute; un 13,1%, tras retroceder tanto las operaciones sobre viviendas usadas, con un descenso del 13,4%, como las compraventas de viviendas nuevas, que cayeron un 12,2%.
    </p><p class="article-text">
        En los cuatro primeros meses del a&ntilde;o, la compraventa de viviendas acumula un retroceso del 2,4%, con ca&iacute;das del 4% en las operaciones sobre viviendas nuevas y del 1,9% sobre viviendas usadas.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[elDiario.es Cantabria]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/cantabria/ultimas-noticias/cantabria-lidera-crecimiento-compraventa-viviendas-abril-subida-22-5_1_13316748.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 19 Jun 2026 10:47:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/73806bee-630d-4668-9c18-cc48c4d9da92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="3075439" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/73806bee-630d-4668-9c18-cc48c4d9da92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="3075439" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Cantabria lidera el crecimiento de la compraventa de viviendas en abril con una subida del 22,5%]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/73806bee-630d-4668-9c18-cc48c4d9da92_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Cantabria,Compraventa,Vivienda]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[¿Cambio de ciclo en vivienda? Enfriamiento, pero no caída de los precios de compra]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/cambio-ciclo-vivienda-enfriamiento-no-caida-precios-compra_1_13261297.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/54a86810-9466-42da-ae69-f63ab6c388b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="¿Cambio de ciclo en vivienda? Enfriamiento, pero no caída de los precios de compra"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El freno a la compraventa del primer trimestre no enfría por ahora los precios, pero podría hacerlo de cara al año que viene; según los expertos, una bajada tan solo se dará si hay inflación</p><p class="subtitle">Aumentan las firmas de hipotecas por 21 mes consecutivo pese al freno de compraventas
</p></div><p class="article-text">
        Los <a href="https://www.eldiario.es/economia/precios-vivienda-siguen-subiendo-7-pese-caida-compras_1_13256408.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">precios de compraventa</a> de la vivienda se asoman a un <a href="https://www.eldiario.es/economia/precios-vivienda-seguiran-subiendo-doble-digito-no-frenaran-2027-oxford_1_13236558.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">cambio de ciclo</a>. Pero para quien piensa en comprar, eso no significa que vayan a bajar: los expertos auguran tan solo un enfriamiento de las subidas, que se empieza a reflejar ya en algunas provincias, seg&uacute;n las estad&iacute;sticas de algunos portales inmobiliarios. 
    </p><p class="article-text">
        El dato clave que apuntan los expertos: la subida de la tasa de esfuerzo (los a&ntilde;os de renta bruta necesarios para adquirir una vivienda) ha tocado techo y el comprador no est&aacute; dispuesto a gastar m&aacute;s. Las subidas del eur&iacute;bor y la subida de tipos de inter&eacute;s por la guerra en Ir&aacute;n que podr&iacute;a aprobar en unos d&iacute;as el Banco Central Europeo (BCE) tambi&eacute;n desincentivan la compra y pueden enfriar m&aacute;s el mercado.
    </p><p class="article-text">
        Aunque la subida de precios de compraventa es una constante desde 2015 en Espa&ntilde;a, es 2025 el a&ntilde;o en que se produce un mayor salto: una subida de precios a doble d&iacute;gito del 12,5% y una tasa de esfuerzo que desde 2024 a 2025 ha pasado de 7 a 8 a&ntilde;os, un m&aacute;ximo desde 2011.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>
<iframe title="El esfuerzo para comprar una vivienda ya es de 8 años" aria-label="Líneas" id="datawrapper-chart-zKw36" src="https://datawrapper.dwcdn.net/zKw36/3/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="548" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();</script>
<br>
    </figure><p class="article-text">
        Inmediatamente despu&eacute;s de este techo, el <a href="https://www.eldiario.es/economia/compraventa-viviendas-cae-tercer-mes-consecutivo-arrastrado-freno-vivienda-nueva_1_13228814.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">ritmo de compraventa descendi&oacute; durante tres meses </a>seguidos hasta este mes de marzo, eso s&iacute;, desde cifras r&eacute;cord que llevaron a cerrar 2025 con 700.000 ventas de vivienda por primera vez desde 2008. La venta de vivienda nueva ha ca&iacute;do m&aacute;s, un 5,6% m&aacute;s en este primer trimestre que en el del pasado a&ntilde;o, y ha precipitado una ca&iacute;da general (incluyendo la vivienda usada) del 2,6%. 
    </p><p class="article-text">
        Uno de los primeros economistas en alertar de un cambio de ciclo fue &Aacute;ngel Talavera, de Oxford Economics, aunque lo hizo apuntando tan solo a un enfriamiento en 2027 y no a una ca&iacute;da de precios. Y esa ralentizaci&oacute;n, pronostica, no se ver&aacute; este a&ntilde;o, cuando espera que los precios sigan subiendo a doble d&iacute;gito. &ldquo;Cuando los precios empiezan a subir desacoplados de la subida de rentas, es probable que las compras se frenen&rdquo;, alerta Talavera con precauci&oacute;n a elDiario.es.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>
<iframe title="Así han evolucionado los precios de la vivienda en España" aria-label="Columnas múltiples" id="datawrapper-chart-q1XVC" src="https://datawrapper.dwcdn.net/q1XVC/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="293" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();</script>
<br>
    </figure><p class="article-text">
        &ldquo;A corto plazo, el mercado a&uacute;n se mueve en cifras muy calientes de precios, no creo que se enfr&iacute;e r&aacute;pido y el a&ntilde;o puede cerrar de nuevo con un aumento de entre el 10 y el 12% en los precios&rdquo;, augura Talavera, que cree que de cara al a&ntilde;o que viene el aumento podr&iacute;a quedarse entre un 3 y un 7%. El devenir de la guerra puede tener una influencia en las compraventas y en los precios por su impacto en los materiales de construcci&oacute;n y en los tipos de inter&eacute;s a los que prestan los bancos, pero &ldquo;tan solo una recesi&oacute;n podr&iacute;a llevarnos a una ca&iacute;da de precios en 2027&rdquo;, sostiene Talavera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Para el economista Jos&eacute; Garc&iacute;a Montalvo, &ldquo;los indicadores m&aacute;s claros son los descuentos en vivienda sobre el precio inicial, que est&aacute;n creciendo&rdquo; y tambi&eacute;n &ldquo;el tiempo que tarda en venderse, que se alarga&rdquo;. &ldquo;Existe una clar&iacute;sima desaceleraci&oacute;n y las visiones de mercado son muy diferentes entre comprador y vendedor. Los precios siguen al alza porque el vendedor no quiere ceder. Pero cuando cede lo hace con unos descuentos ya mayores. Tardar&aacute;, pero los precios pueden bajar en un acercamiento entre comprador y vendedor&rdquo;, reflexiona.
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br><iframe title="Así evolucionan las compraventas de vivienda en España" aria-label="Líneas" id="datawrapper-chart-2zPG9" src="https://datawrapper.dwcdn.net/2zPG9/6/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="615" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();</script><br>
    </figure><p class="article-text">
        Las &uacute;ltimas cifras oficiales de precios de compraventa no muestran desde luego una correlaci&oacute;n clara entre el freno de compraventas y la ca&iacute;da de precios, que subieron un 7% en marzo respecto a febrero y un 9,7% en comparaci&oacute;n con marzo del a&ntilde;o pasado, seg&uacute;n los notarios. Las cifras del Ministerio de Vivienda muestran una subida anual del 13,9% en el valor tasado de la vivienda libre, que costar&iacute;a 2.315 euros por metro cuadrado a marzo de 2026 de media en Espa&ntilde;a, esto es, 231.500 euros por una vivienda de 100 metros cuadrados.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Por si fuera poco, las hipotecas para vivienda alcanzaron su cifra r&eacute;cord desde 2010 en marzo, con 46.661 pr&eacute;stamos, encadenando 21 meses de subidas. La subida del eur&iacute;bor tras la guerra, con un salto del 2,24% en enero a un 2,7% en mayo, podr&iacute;a&nbsp;enfriar este mercado en los pr&oacute;ximos meses.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Aunque las cifras del Ministerio a&uacute;n no registran ninguna bajada de precios, s&iacute; que lo hacen los datos de los notarios en La Rioja (9,5%) y Navarra (6,8%). Tambi&eacute;n <a href="http://pisos.com" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Pisos.com</a> empieza a registrar descensos en Arag&oacute;n, Murcia, Castilla-La Mancha, Extremadura y Castilla y Le&oacute;n, pero estos se miden con respecto a la oferta de venta y sirven solo como term&oacute;metro impreciso.&nbsp;&ldquo;Si bajan los precios en alguna zona, ser&aacute; en lugares de poca demanda como la Espa&ntilde;a vaciada&rdquo;, opina Montalvo.&nbsp;
    </p><figure class="embed-container embed-container--type-embed ">
    
            <br>
<iframe title="¿Y cómo son las compraventas respecto al mismo periodo del año anterior?" aria-label="Gráfico de columnas" id="datawrapper-chart-aSY0h" src="https://datawrapper.dwcdn.net/aSY0h/2/" scrolling="no" frameborder="0" style="width: 0; min-width: 100% !important; border: none;" height="124" data-external="1"></iframe><script type="text/javascript">(function(){function e(){window.addEventListener(`message`,function(e){if(e.data[`datawrapper-height`]!==void 0){var t=document.querySelectorAll(`iframe`);for(var n in e.data[`datawrapper-height`])for(var r=0,i;i=t[r];r++)if(i.contentWindow===e.source){var a=e.data[`datawrapper-height`][n]+`px`;i.style.height=a}}})}e()})();</script>
<br>
    </figure><p class="article-text">
        Para anticipar la correlaci&oacute;n entre un enfriamiento de la compraventa y una bajada de precios, el director de coyuntura econ&oacute;mica de Funcas, Raymond Torres, observa en la&nbsp;&uacute;ltima entrada de su blog los casos de Alemania y Francia. En el vecino pa&iacute;s galo, tras seis bajadas consecutivas y radicales de compraventas trimestrales (a un m&aacute;ximo del 20% menos en el tercer trimestre de 2023), vinieron seis trimestres de leves ca&iacute;das de precios, de un 4,8% la mayor.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        En Espa&ntilde;a, una ca&iacute;da mucho m&aacute;s leve de la compraventa en seis trimestres de 2023 no desemboc&oacute; en una ca&iacute;da de precios. El mercado espa&ntilde;ol a&uacute;n est&aacute; lejos del escenario franc&eacute;s, si es que lo llega a imitar: le faltar&iacute;a un a&ntilde;o y medio con un freno en las compraventas mucho mayor al actual para provocar una ca&iacute;da de precios que, por tanto, solo se empezar&iacute;a a reflejar ya en 2028. 
    </p><p class="article-text">
        Nadie apunta hacia esa direcci&oacute;n, pero Torres s&iacute; que ve una buena noticia que los precios ya no suban por &ldquo;el fomo&rdquo;, el miedo a perder la oportunidad de una compra m&aacute;s barata que la futura, que ha acelerado el mercado de compraventa junto a un alquiler asfixiante que no sale a cuenta y se come en ocasiones la mitad del sueldo de las familias.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        La construcci&oacute;n de vivienda se encuentra tambi&eacute;n estancada y no oxigena la oferta. Y aunque la vivienda p&uacute;blica debe empezar a arrancar a partir de 2027, la mayor parte ir&aacute; a alquiler y el desajuste entre demanda y oferta har&aacute; dif&iacute;cil que empuje los precios a la baja.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        El director de estudios y portavoz de Pisos.com, Ferran Font, ve tan solo &ldquo;una ralentizaci&oacute;n&rdquo; y &ldquo;una tendencia al alza m&aacute;s moderada&rdquo; que el a&ntilde;o pasado. El presidente de la Federaci&oacute;n de Asociaciones de Empresas Inmobiliarias (FADEI), Miguel &Aacute;ngel G&oacute;mez, cree que &ldquo;en las zonas de Espa&ntilde;a muy tensionadas los precios dejar&aacute;n de subir a doble d&iacute;gito&rdquo;, pero &ldquo;el mercado no se est&aacute; cayendo&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Mar&iacute;a Jes&uacute;s Fern&aacute;ndez, economista senior de Funcas, cree que &ldquo;hay que hablar m&aacute;s de enfriamiento que de contracci&oacute;n&rdquo;. &ldquo;La magnitud de esa tendencia descendente depender&aacute; en gran medida de la guerra, por sus efectos sobre los tipos de inter&eacute;s y la incertidumbre&rdquo;, aporta, y coincide con Talavera en que para ver una ca&iacute;da de precios deber&iacute;a existir una recesi&oacute;n econ&oacute;mica que es poco probable, a no ser que la guerra tenga un impacto econ&oacute;mico mayor del esperado.
    </p><p class="article-text">
        El &uacute;ltimo informe de CaixaBank Research, del pasado d&iacute;a 28, se muestra &ldquo;sorprendido al alza&rdquo; con la subida de precios de la vivienda libre y alerta de que &ldquo;a pesar del avance de los visados de obra nueva, la producci&oacute;n efectiva sigue siendo insuficiente para absorber la intensa creaci&oacute;n de hogares&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Los alquileres, mientras tanto, siguen subiendo de manera desenfrenada, aunque algo menos que en los &uacute;ltimos meses y con la excepci&oacute;n de Navarra, donde el tope que aplica su gobierno auton&oacute;mico <a href="https://www.eldiario.es/navarra/intervencion-mercado-reduce-precio-alquileres-7-ano-navarra_1_13250006.html" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">permiti&oacute; una bajada del 7% en un a&ntilde;o</a>. Sobre el efecto que este enfriamiento de la compraventa pueda tener en los precios del alquiler, Montalvo es pesimista: &ldquo;La gente que no va a comprar, seguir&aacute; necesitando una vivienda y se ir&aacute; al alquiler, porque se siguen creando hogares. Como no hay oferta, el precio puede subir a&uacute;n m&aacute;s&rdquo;.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Si la compraventa subi&oacute; porque el alquiler era inaccesible y eso tambi&eacute;n provoc&oacute; que los j&oacute;venes se sirvieran de ayudas de los padres para las entradas con r&eacute;cords de donaciones, ahora es la compraventa la que parece expulsarlos del mercado de nuevo. Un bucle infinito que, mientras no se construya vivienda p&uacute;blica, nunca da como resultado una vivienda barata o al menos asequible. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Germán Aranda Millán]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/economia/cambio-ciclo-vivienda-enfriamiento-no-caida-precios-compra_1_13261297.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Sat, 30 May 2026 20:21:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/54a86810-9466-42da-ae69-f63ab6c388b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="540969" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/54a86810-9466-42da-ae69-f63ab6c388b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="540969" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[¿Cambio de ciclo en vivienda? Enfriamiento, pero no caída de los precios de compra]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/54a86810-9466-42da-ae69-f63ab6c388b1_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Compraventa,Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana,Precios,Mercado inmobiliario,Inmobiliarias,Inflación]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Un abogado, sobre la aluminosis: “Los dueños tienen la obligación de conservar el edificio en condiciones de seguridad”]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/consumoclaro/abogado-aluminosis-duenos-obligacion-conservar-edificio-condiciones-seguridad-xp_1_13220134.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Un abogado, sobre la aluminosis: “Los dueños tienen la obligación de conservar el edificio en condiciones de seguridad”"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El abogado inmobiliario Josep Mª Güell explica cómo proceder si se detecta esta amenaza estructural, una trampa para miles de compradores en un mercado inmobiliario asfixiante </p><p class="subtitle">Un abogado explica qué hacer si tu casero no te devuelve la fianza: “Se puede reclamar judicialmente y con intereses”</p></div><p class="article-text">
        Para miles de propietarios de viviendas construidas durante el desarrollo urban&iacute;stico de mediados del siglo XX en Espa&ntilde;a, el t&eacute;rmino aluminosis es sin&oacute;nimo de pesadilla hecha realidad. Tambi&eacute;n conocida como &ldquo;la enfermedad del hormig&oacute;n&rdquo;, se trata de una degradaci&oacute;n estructural provocada por el uso de cemento aluminoso o con una proporci&oacute;n inadecuada de aluminio, que puede poner en peligro la estructura del edificio.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;No todos los edificios construidos con cemento aluminoso presentan necesariamente aluminosis o riesgo estructural inmediato. Sin embargo, la mera presencia del material puede afectar al valor del inmueble y generar conflictos en una compraventa&rdquo;, advierte Josep M&ordf; G&uuml;ell, abogado inmobiliario en <a href="https://habitat-abogados.com/" target="_blank" rel="nofollow" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Habitat Abogados</a>. Son factores como la humedad o una mala ventilaci&oacute;n los que pueden desencadenar un proceso qu&iacute;mico que provoca la p&eacute;rdida de resistencia del hormig&oacute;n, haciendo que las viguetas se vuelvan porosas y fr&aacute;giles.
    </p><p class="article-text">
        En Catalunya, la incidencia es especialmente notable &ldquo;en edificios construidos durante los a&ntilde;os 60, que los estudios cifran en un 50%, especialmente en determinadas zonas urbanas&rdquo;, asegura el abogado. Los s&iacute;ntomas son visibles, aclara, e incluyen &ldquo;la presencia de humedades, fisuras, deformaciones o p&eacute;rdida de resistencia estructural&rdquo;, adem&aacute;s aconseja estar informado sobre antecedentes de aluminosis en la misma finca o en edificios similares de la zona.
    </p><h2 class="article-text">Una patolog&iacute;a reclamable</h2><p class="article-text">
        En un mercado inmobiliario tan asfixiante como el actual, el experto aconseja no dejarse llevar por la prisa al firmar una compraventa en edificios de cierta antig&uuml;edad. &ldquo;Antes de comprar conviene solicitar informaci&oacute;n al vendedor sobre el estado estructural del edificio, revisar actas de comunidad e informes t&eacute;cnicos, comprobar si existen derramas o antecedentes de aluminosis, y dejar constancia documental en el contrato&rdquo;, incide.
    </p><p class="article-text">
        De hecho, la recomendaci&oacute;n del abogado para los compradores m&aacute;s cautos es encargar la cata de una viga o un an&aacute;lisis preventivo. &ldquo;Se trata de una prueba relativamente econ&oacute;mica que puede evitar conflictos posteriores tanto para el comprador como para el vendedor&rdquo;, detalla, especialmente teniendo en cuenta que el desconocimiento del vendedor sobre el estado de la finca no siempre le exime de su responsabilidad legal.
    </p><h2 class="article-text">Enfrentarse a la aluminosis</h2><p class="article-text">
        Si la sospecha se confirma, &ldquo;los propietarios y la comunidad tienen la obligaci&oacute;n legal de conservar el edificio en condiciones de seguridad y habitabilidad&rdquo;, informa G&uuml;ell. En la pr&aacute;ctica, esto puede implicar &ldquo;encargar informes t&eacute;cnicos peri&oacute;dicos, realizar controles estructurales, adoptar medidas preventivas, ejecutar obras de rehabilitaci&oacute;n o refuerzo, e incluso desalojos parciales o totales en casos graves&rdquo;, enumera.&nbsp;
    </p><p class="article-text">
        Desde el punto de vista legal, la presencia de esta patolog&iacute;a puede considerarse un vicio oculto, afirma el experto, es decir, un defecto reclamable: &ldquo;Cuando existe aluminosis desarrollada o deterioro estructural, la situaci&oacute;n puede incluso justificar la resoluci&oacute;n de la compraventa&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Para quienes se encuentren en esta situaci&oacute;n de sospecha sobre su nueva vivienda, G&uuml;ell anima a actuar r&aacute;pidamente, primero reuniendo toda la documentaci&oacute;n disponible, &ldquo;actas de comunidad, informes t&eacute;cnicos, derramas o antecedentes&rdquo;, apunta. 
    </p><p class="article-text">
        Despu&eacute;s, conviene &ldquo;encargar una prueba de laboratorio o test de aluminosis y consultar con un abogado especializado en derecho inmobiliario, para revisar contratos y plazos legales, y solicitar un informe pericial que permita valorar el alcance del problema y las posibles reclamaciones&rdquo;, resume el experto, que subraya que &ldquo;actuar pronto puede ser clave para evitar la p&eacute;rdida de acciones legales o dificultades probatorias&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Tambi&eacute;n existen ayudas p&uacute;blicas y programas de financiaci&oacute;n para comunidades o localidades que deben afrontar rehabilitaciones estructurales, aunque &ldquo;dependen de cada convocatoria y administraci&oacute;n&rdquo;, se&ntilde;ala el abogado.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Paloma Martínez Varela]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/consumoclaro/abogado-aluminosis-duenos-obligacion-conservar-edificio-condiciones-seguridad-xp_1_13220134.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 14 May 2026 14:23:43 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4205664" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4205664" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Un abogado, sobre la aluminosis: “Los dueños tienen la obligación de conservar el edificio en condiciones de seguridad”]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/80cb090d-79ee-4eba-8d0e-75a30f2898c5_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Construcción,Obras,Compraventa]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El "paradís de les herències": com les assessories 'venen' Mallorca a estrangers per pagar menys impostos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradis-les-herencies-com-les-assessories-venen-mallorca-estrangers-per-pagar-menys-impostos_1_13216359.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &quot;paradís de les herències&quot;: com les assessories &#039;venen&#039; Mallorca a estrangers per pagar menys impostos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'elevat pes del comprador foraster ha impulsat l'interès per la definició successòria, una institució del dret civil balear lligada des de l'Edat Mitjana a les herències familiars i transformada avui, segons alguns bufets especialitzats, en una sofisticada eina d'"optimització" fiscal</p><p class="subtitle">Els 'casers fantasma' d'Airbnb: "Tinc una casa a Mallorca, però hi visc només quatre mesos a l'any"
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Immer mehr deutsche Immobilienbesitzer auf Mallorca interessieren sich f&uuml;r den Pacto Sucesorio&rdquo; (&ldquo;cada vegada m&eacute;s propietaris alemanys a Mallorca s'interessen pel Pacte Successori&rdquo;). L'afirmaci&oacute; la fa un dels despatxos especialitzats en clients estrangers amb propietats a Balears, que resumeix d'aquesta manera la transformaci&oacute; d'una antiga instituci&oacute; del dret civil balear, la definici&oacute; success&ograve;ria -lligada des de l'edat mitjana a les her&egrave;ncies familiars i a la transmissi&oacute; tradicional del patrimoni mallorqu&iacute;-, en una sofisticada eina d'&ldquo;optimitzaci&oacute;&rdquo; fiscal i &ldquo;planificaci&oacute; success&ograve;ria transfronterera&rdquo;. Mentre milers de residents afronten preus de compra i lloguer inassumibles per a la gran majoria, part de l'ecosistema jur&iacute;dic-fiscal promociona l'illa com l'escenari ideal per a &ldquo;Erben &amp; Schenken&rdquo; (&ldquo;heretar i donar&rdquo;).
    </p><p class="article-text">
        La definici&oacute; success&ograve;ria -nascuda fa segles per ordenar el repartiment familiar de b&eacute;ns i preservar la continu&iuml;tat patrimonial- permet avan&ccedil;ar l'her&egrave;ncia en vida sempre que l'hereu renunci&iuml; anticipadament a la leg&iacute;tima que li correspondria en el futur. La import&agrave;ncia d'aquesta figura resideix en un tractament fiscal que, en molts casos, resulta m&eacute;s favorable que el de les donacions tradicionals i en un elevat blindatge jur&iacute;dic que dificulta revertir o impugnar la transmissi&oacute; una vegada formalitzada. A trav&eacute;s d'aquests pactes, les fam&iacute;lies poden decidir en vida qui rep qu&egrave;, evitar incerteses futures i ordenar la successi&oacute; amb precisi&oacute;, transformant l'her&egrave;ncia, en la pr&agrave;ctica, en una operaci&oacute; planificada i executada abans de la mort.
    </p><p class="article-text">
        L'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elevat pes del comprador estranger a les Balears</a>, tanmateix, ha impulsat l'inter&egrave;s internacional -especialment europeu- per la definici&oacute; success&ograve;ria: amb l'auge dels pactes hereditaris, Mallorca ha vist proliferar un ecosistema d'assessories internacionals, family offices i despatxos especialitzats en planificaci&oacute; fiscal i transmissi&oacute; patrimonial dirigits a propietaris estrangers amb patrimoni i inversions a les illes, sobretot alemanys, brit&agrave;nics, su&iuml;ssos i austr&iacute;acs.
    </p><p class="article-text">
        La mateixa terminologia utilitzada per aquests despatxos reflecteix el grau de refinament assolit pel negoci patrimonial a Mallorca: algunes firmes ofereixen directament serveis de &ldquo;Steuer&ndash;und Verm&ouml;gensplanung f&uuml;r deutsche Familien&rdquo; (&ldquo;planificaci&oacute; fiscal i patrimonial per a fam&iacute;lies alemanyes&rdquo;), prometen &ldquo;maximale Kontrolle &uuml;ber ihr Erbe&rdquo; (&ldquo;m&agrave;xim control sobre l'her&egrave;ncia&rdquo;) i anuncien estrat&egrave;gies per &ldquo;reduir la c&agrave;rrega fiscal de manera legal i eficient&rdquo;. Una d'aquestes arriba a assenyalar que la major de les Balears s'ha convertit en un &ldquo;Steuerparadies&rdquo; (&ldquo;parad&iacute;s fiscal&rdquo;) per conservar, transmetre i blindar patrimoni immobiliari entre generacions, consolidant-se com &ldquo;un centre estrat&egrave;gic per a la planificaci&oacute; patrimonial&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;elevat pes del comprador estranger a Balears, els avantatges fiscals associats a aquestes operacions i el fort blindatge jurídic que dificulta revertir o impugnar la transmissió una vegada formalitzada han impulsat l&#039;interès internacional -especialment europeu- per la definició successòria</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Habitatges al costat de la Catedral de Palma, zona on es concentren les propietats més cares de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Habitatges al costat de la Catedral de Palma, zona on es concentren les propietats més cares de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'expansi&oacute; internacional d'aquestes f&oacute;rmules success&ograve;ries es produeix en un context marcat per la creixent pressi&oacute; immobili&agrave;ria sobre Balears, on l'encariment sostingut de l'habitatge, l'increment dels inversors immobiliaris, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">concentraci&oacute; de propietats en mans de grans tenidors</a>, l'<a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-particulares-explotan-viviendas-alquiler-turistico-mallorca-extranjero_1_11954779.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expansi&oacute; del lloguer vacacional </a>i l'escassetat d'habitatge p&uacute;blic han convertit l'acc&eacute;s residencial en un dels principals problemes socials de les illes. 
    </p><p class="article-text">
        Des de fa anys, ciutadans d'altres pa&iuml;sos -alemanys, brit&agrave;nics i francesos al capdavant- amb elevada capacitat adquisitiva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">competeixen en el mercat immobiliari balear per propietats els preus de les quals resulten inassequibles per a gran part de la poblaci&oacute; resident</a>. El 2025, el 29,8% de les operacions de compravenda i el 15,2% de les hipoteques van estar protagonitzades per compradors internacionals, molt per damunt de la mitjana estatal: la demanda es va incrementar fins a les 97.500 transaccions, enfront de les prop de 93.000 del 2024, d'acord a les dades recentment publicades pel Col&middot;legi de Registradors de la Propietat, B&eacute;ns Mobles i Mercantils.
    </p><p class="article-text">
        En aquest context, Mallorca ha deixat de ser &uacute;nicament una destinaci&oacute; residencial o tur&iacute;stica per convertir-se tamb&eacute; en un espai de planificaci&oacute; patrimonial internacional lligat a grans revaloritzacions immobili&agrave;ries. Algunes publicacions dirigides a propietaris europeus destaquen precisament l'atractiu d'utilitzar pactes successoris sobre immobles amb &ldquo;elevades plusv&agrave;lues encara no gravades&rdquo;, consolidant una l&ograve;gica en la qual l'habitatge apareix no nom&eacute;s com a resid&egrave;ncia, sin&oacute; tamb&eacute; com a actiu hereditari i fiscal. Una situaci&oacute; a la qual se suma el gir tributari impulsat PP i Vox en la seva <a href="https://www.eldiario.es/politica/pactos-pp-vox-torpedean-impuesto-sucesiones-arma-desigualdad-3-200-millones-ano_1_10437066.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batalla per reduir al m&agrave;xim la recaptaci&oacute; fiscal</a>. Tot just arrencar l'actual legislatura, el Govern de Marga Prohens va suprimir l'impost de successions i donacions, una mesura amb la qual els m&eacute;s rics <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bajada-impuestos-pp-vox-grandes-herederos-deja-agujero-280-millones-euros-balears_1_12685224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han deixat de pagar a les arques p&uacute;bliques prop de 400 milions d'euros</a>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>L'atractiu fiscal balear</strong></h2><p class="article-text">
        En els darrers anys, la jurisprud&egrave;ncia balear ha refor&ccedil;at la definici&oacute; success&ograve;ria com una figura especialment s&ograve;lida i dif&iacute;cil de revertir. Ho reflecteix, entre altres resolucions consultades per elDiario.es, una sent&egrave;ncia dictada el 2024 per l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma, que va rebutjar que una dona de 91 anys pogu&eacute;s recuperar els immobles entregats al seu fill mitjan&ccedil;ant definici&oacute; success&ograve;ria despr&eacute;s d'acusar-lo d'apropiar-se dels seus diners. El tribunal va concloure que el pacte no podia revocar-se com una donaci&oacute; ordin&agrave;ria precisament per la seva naturalesa contractual. En un altre cas, els magistrats varen rebutjar la reclamaci&oacute; d'un fill que exigia m&eacute;s de 67.000 euros en considerar que una finca transmesa en vida a la seva germana mitjan&ccedil;ant definici&oacute; success&ograve;ria havia alterat l'equilibri hereditari familiar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">L&#039;Audiència Provincial de Palma va rebutjar que una dona de 91 anys pogués recuperar els immobles lliurats al seu fill mitjançant definició successòria després d&#039;acusar-lo d&#039;apropiar-se dels seus diners. El tribunal va concloure que el pacte no podia revocar-se com una donació ordinària precisament per la seva naturalesa contractual</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Graveu la riquesa, no el treball&quot;.   Mobilització duta a terme a l&#039;abril del 2025 a Palma sota el lema &quot;Acabem amb el negoci de l&#039;habitatge&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Graveu la riquesa, no el treball&quot;.   Mobilització duta a terme a l&#039;abril del 2025 a Palma sota el lema &quot;Acabem amb el negoci de l&#039;habitatge&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        L'amplitud d'aquestes figures arriba fins i tot als menors d'edat. En una sent&egrave;ncia del passat mes de mar&ccedil;, el Tribunal Superior de Just&iacute;cia de Balears (TSJIB) va concloure que un menor d'edat major de 16 anys pot renunciar v&agrave;lidament a la seva leg&iacute;tima en un pacte successori encara que no estigui emancipat. El cas partia d'una liquidaci&oacute; de l'impost sobre successions i donacions realitzada per l'Ag&egrave;ncia Tribut&agrave;ria auton&ograve;mica (ATIB), que va considerar que una escriptura de definici&oacute; atorgada a favor d'una menor havia de tributar com una donaci&oacute; ordin&agrave;ria. L'Administraci&oacute; entenia que, en no estar emancipada, la menor mancava de capacitat per renunciar als seus drets successoris. Tanmateix, el tribunal rebutja aquesta interpretaci&oacute; i assenyala que la normativa balear no prohibeix expressament aquest sup&ograve;sit. Davant aquest silenci, sost&eacute; que s'ha d'aplicar de manera suplet&ograve;ria el Codi Civil, concretament l'article 166, que permet als menors majors de 16 anys actuar amb consentiment en document p&uacute;blic i amb l'assist&egrave;ncia dels seus representants legals.
    </p><h2 class="article-text"><strong>De l'Edat Mitjana a les her&egrave;ncies &ldquo;optimitzades&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La definici&oacute; success&ograve;ria enfonsa les seves arrels en el dret civil mallorqu&iacute; medieval, consolidat despr&eacute;s de la conquesta de Jaume I i desenvolupat per la Corona d'Arag&oacute; com un mecanisme per ordenar la transmissi&oacute; del patrimoni familiar i evitar conflictes hereditaris. En una societat tradicionalment basada en la continu&iuml;tat de la casa i la propietat, aquests pactes permetien distribuir b&eacute;ns en vida i assegurar l'estabilitat del llinatge. Avui, segles despr&eacute;s, aquella instituci&oacute; hist&ograve;rica ha fet el salt de les notaries locals a les publicacions dirigides a clients estrangers d'elevat poder adquisitiu, als quals ofereixen serveis de <em>nachfolgeplanung </em>-planificaci&oacute; success&ograve;ria- i detallen fins i tot com utilitzar aquesta figura evitant determinades c&agrave;rregues fiscals associades a les donacions convencionals.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La definició successòria enfonsa les seves arrels en el dret civil mallorquí medieval, consolidat després de la conquesta de Jaume I i desenvolupat per la Corona d&#039;Aragó com un mecanisme per ordenar la transmissió del patrimoni familiar i evitar conflictes hereditaris</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Un dels despatxos especialitzats en clients alemanys, Stein &amp; Partner -entre les especialitats del qual es troba l'&ldquo;estructuraci&oacute; d'inversions i empreses per a l'optimitzaci&oacute; fiscal&rdquo;- descriu els pactes successoris balears com a eines de &ldquo;planificaci&oacute; success&ograve;ria transfronterera&rdquo; i admet que &ldquo;molts ciutadans europeus&rdquo; estan utilitzant aquestes f&oacute;rmules per transferir en vida immobles als seus fills a Mallorca. En una de les seves publicacions, assegura que &ldquo;moltes fam&iacute;lies a Balears utilitzen aquesta possibilitat de planificaci&oacute; fiscal especialment per a immobles amb elevades plusv&agrave;lues encara no gravades&rdquo;. Una altra de les webs, Mallorca Tax, encap&ccedil;ala un dels seus posts amb el t&iacute;tol <em>The Balearic Pacto Sucesorio Explained for Foreign Property Owners</em>.
    </p><p class="article-text">
        El contrast fiscal entre Alemanya i Balears apareix de manera recurrent en aquest tipus de publicacions. Part de l'&ldquo;atractiu&rdquo; que aquests despatxos atorguen als pactes successoris a les illes s'alimenta tamb&eacute; de la comparaci&oacute; fiscal amb altres pa&iuml;sos europeus. Algunes publicacions jur&iacute;diques alemanyes destaquen que les her&egrave;ncies i donacions entre familiars directes a les illes gaudeixen de bonificacions pr&agrave;cticament inexistents a Alemanya, presentant l'arxip&egrave;lag com un territori pr&agrave;cticament lliure d'imposts per heretar o donar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistes del municipi mallorquí de Deià, un dels pobles amb més habitatges buits en mans de propietaris estrangers"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistes del municipi mallorquí de Deià, un dels pobles amb més habitatges buits en mans de propietaris estrangers                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La batalla jur&iacute;dica pels estrangers residents</strong></h2><p class="article-text">
        Un dels grans punts d'inflexi&oacute; d'aquestes operacions es va produir el 2016, quan el Tribunal Suprem (TS) va establir que la transmissi&oacute; de b&eacute;ns mitjan&ccedil;ant pacte successori no generava guany patrimonial a l'IRPF per a qui els cedia, equiparant-la fiscalment a una her&egrave;ncia i refor&ccedil;ant aix&iacute; el seu atractiu davant les donacions tradicionals. La decisi&oacute; va convertir la definici&oacute; balear en una f&oacute;rmula molt m&eacute;s avantatjosa que la donaci&oacute; tradicional, especialment per transmetre immobles revaloritzats. &ldquo;&Eacute;s aix&iacute; des del moment en qu&egrave; el donatari tributar&agrave; al tipus del 0% &ndash;i, en alguns casos, a l'1%&ndash; per l'Impost de Successions i Donacions, mentre que el donant est&agrave; exempt de tributar per l'IRPF&rdquo;, explica a elDiario.es el vicedeg&agrave; del Col&middot;legi Notarial de Balears, Bartolom&eacute; Bibiloni. El notari admet que la redu&iuml;da fiscalitat ha estat un dels factors decisius en l'auge recent d'aquestes operacions.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Un dels grans punts d&#039;inflexió d&#039;aquestes operacions es va produir el 2016, quan el Tribunal Suprem va establir que la transmissió de béns mitjançant pacte successori no generava guany patrimonial en l&#039;IRPF per a qui els cedía, equiparant-la fiscalment a una herència i reforçant així el seu atractiu enfront de les donacions tradicionals</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Quant a l'acc&eacute;s d'estrangers a aquesta figura, la Compilaci&oacute; del Dret Civil balear &ndash;la normativa civil pr&ograve;pia de les illes&ndash; exigia tradicionalment que qui atorg&agrave;s una definici&oacute; success&ograve;ria tengu&eacute;s &ldquo;ve&iuml;natge civil mallorqu&iacute;&rdquo;, una condici&oacute; jur&iacute;dica vinculada a l'arrelament en un territori amb dret civil propi i que els ciutadans estrangers no podien adquirir formalment. Aquest requisit limitava l'acc&eacute;s als pactes successoris a aquells que ostentaven aquesta vinculaci&oacute; civil espec&iacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        La controv&egrave;rsia va esclatar el 2019, quan la Direcci&oacute; General dels Registres i del Notariat va rebutjar la inscripci&oacute; d'una definici&oacute; success&ograve;ria atorgada per una ciutadana francesa resident a Mallorca a favor dels seus fills en considerar precisament que una estrangera no podia tenir ve&iuml;natge civil mallorqu&iacute;.
    </p><p class="article-text">
        Tanmateix, l'Audi&egrave;ncia Provincial de Palma i posteriorment el TSJIB varen desmuntar aquesta interpretaci&oacute; en aplicar el Reglament Europeu de Successions, que situa la resid&egrave;ncia habitual -i no el ve&iuml;natge civil- com a principal criteri de connexi&oacute;. La decisi&oacute; ampliava de facto l'abast dels pactes successoris balears: els estrangers considerats residents a les illes, &eacute;s a dir, Balears&nbsp;constitu&iacute;s el seu principal centre de vida personal o familiar, tamb&eacute; podien acollir-se a aquestes figures hist&ograve;riques del dret civil balear. All&ograve; que durant segles havia funcionat com una instituci&oacute; lligada a fam&iacute;lies mallorquines passava aix&iacute; a convertir-se en una eina accessible per a residents internacionals amb patrimoni immobiliari a Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista panoràmica del municipi mallorquí d&#039;Esporles i part de la Serra de Tramuntana, on nombroses propietats emblemàtiques han sortit al mercat immobiliari per a delit de grups d&#039;inversió i estrangers benestants"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista panoràmica del municipi mallorquí d&#039;Esporles i part de la Serra de Tramuntana, on nombroses propietats emblemàtiques han sortit al mercat immobiliari per a delit de grups d&#039;inversió i estrangers benestants                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
La controvèrsia va esclatar el 2019, quan la Direcció General dels Registres i del Notariat va rebutjar la inscripció d&#039;una definició successòria atorgada per una dona francesa resident a Mallorca a favor dels seus fills en considerar que una estrangera no podia tenir veïnatge civil mallorquí. Els tribunals van desmuntar aquesta interpretació en aplicar el Reglament Europeu de Successions, que situa la residència habitual com a principal criteri de connexió</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La llei que va consolidar el fenomen</strong></h2><p class="article-text">
        El fenomen es va acabar de consolidar amb l'aprovaci&oacute; de la llei 8/2022 de successi&oacute; volunt&agrave;ria paccionada o contractual de les Illes Balears, una norma que va recon&egrave;ixer expressament la necessitat d'adaptar els pactes successoris al seu &ldquo;protagonisme actual&rdquo;. La reforma va modernitzar i ampliar la regulaci&oacute; d'aquestes hist&ograve;riques figures, va aclarir aspectes que havien generat conflictes interpretatius i va introduir noves possibilitats &ndash;com els pactes entre padrins i nets&ndash; per respondre a la seva creixent utilitzaci&oacute; com a eina de planificaci&oacute; patrimonial i success&ograve;ria.
    </p><p class="article-text">
        A parer de Bibiloni, la normativa ha representat una &ldquo;fita important&rdquo; en el dret civil balear &ldquo;en ser la primera i, possiblement, l'&uacute;nica llei sectorial que tracta dels pactes successoris a tot el territori nacional&rdquo;. &ldquo;El m&egrave;rit de la llei ha estat regular [la definici&oacute; success&ograve;ria] amb m&eacute;s detall, desenvolupar alguns dels seus aspectes i deixar algunes idees perfectament clares per tal d'evitar les confusions que es produ&iuml;en, especialment en l'&agrave;mbit fiscal&rdquo;, subratlla el notari, qui va ser president del Consell Assessor del Dret Civil de les Illes Balears entre els anys 2018 i 2023, per&iacute;ode durant el qual es va aprovar la norma. &Eacute;s autor, a m&eacute;s, del <em>Manual Civil i Fiscal dels pactes successoris en el Dret Civil de les Illes Balears</em>.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Llei balear 8/2022 de successió pactada o contractual ha representat una fita important en el nostre Dret civil, en ser la primera i, possiblement, l&#039;única llei sectorial que tracta dels pactes successoris en tot el territori nacional</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bartolomé Bibiloni</span>
                                        <span>—</span> Vicedegà del Col·legi Notarial de Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La internacionalitzaci&oacute; dels pactes successoris balears va generar un profund debat dins l'&agrave;mbit jur&iacute;dic. El catedr&agrave;tic de Dret Civil de la Universitat de les Illes Balears Pedro Antonio Munar considera que el fenomen s'ha d'analitzar amb matisos i rebutja interpretar l'obertura de la definici&oacute; success&ograve;ria a residents estrangers com una anomalia jur&iacute;dica. En declaracions a elDiario.es, recorda que el Reglament Europeu de Successions va introduir precisament el criteri de la resid&egrave;ncia habitual per determinar la llei aplicable a les her&egrave;ncies en contextos de mobilitat internacional. &ldquo;No &eacute;s que un senyor digui: &lsquo;Tenc una casa a Mallorca&rsquo; i ja est&agrave;. Ha d'acreditar una resid&egrave;ncia habitual real a Balears&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Munar subratlla, a m&eacute;s, una paradoxa jur&iacute;dica: mentre un ciutad&agrave; alemany o estatunidenc resident habitual a Mallorca pot acollir-se al dret civil balear i utilitzar pactes successoris, un espanyol amb ve&iuml;natge civil com&uacute; &ndash;&ldquo;de Guadalajara, per exemple&rdquo;&ndash; no pot fer-ho encara que visqui temporalment a les illes, perqu&egrave; la seva successi&oacute; continua regint-se pel Codi Civil estatal. No existeix una discriminaci&oacute;, sost&eacute;, perqu&egrave; la llei aplicable no &eacute;s la mateixa per a l'europeu que per a l'espanyol que no tengui ve&iuml;natge civil balear. El jurista insisteix, a m&eacute;s, que l'auge actual no pot explicar-se &uacute;nicament per raons fiscals: &ldquo;Avui a Balears les donacions entre pares i fills tamb&eacute; estan pr&agrave;cticament bonificades&rdquo;, apunta, assenyalant que en alguns casos &ldquo;fins i tot &eacute;s m&eacute;s f&agrave;cil fer una donaci&oacute; que un pacte successori&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El catedràtic de Dret Civil de la UIB Pere Antoni Munar subratlla una paradoxa jurídica: mentre un ciutadà alemany o nord-americà resident habitual a Mallorca es pot acollir al dret civil balear i utilitzar pactes successoris, un espanyol amb veïnatge civil comú no pot fer-ho encara que visqui temporalment a les illes, perquè la seva successió continua regint-se pel Codi Civil estatal</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Her&egrave;ncies en vida i crisi d'habitatge</strong></h2><p class="article-text">
        El vicedeg&agrave; del Col&middot;legi Notarial assenyala, per la seva banda, que els &ldquo;importants avantatges&rdquo; que ofereixen els pactes successoris &ldquo;tamb&eacute; beneficien els estrangers&rdquo;. &ldquo;Els estrangers residents a les nostres illes, de la nacionalitat que sigui, poden atorgar un pacte successori, de definici&oacute; o de liquidaci&oacute;, com els naturals d'aquestes, &eacute;s a dir, com qui ostenta el ve&iuml;natge civil balear. Les discussions que es pogueren plantejar en un moment anterior varen quedar resoltes, primer, pel TSJIB i, despr&eacute;s, per la mateixa Llei 8/2022, ja de manera definitiva&rdquo;, recalca.
    </p><p class="article-text">
        El notari, tanmateix, rebutja que existeixi un &uacute;s generalitzat d'aquestes figures en resposta a una &ldquo;estrat&egrave;gia determinada&rdquo; per part dels compradors estrangers. Segons assenyala, es tracta d'una &ldquo;tend&egrave;ncia per la qual s'inclinen aquells que duen vivint o habitant per per&iacute;odes una propietat que posseeixen a les illes, i que, en tenir ja una edat avan&ccedil;ada, desitgen cedir-la als seus fills&rdquo;. &ldquo;No &eacute;s freq&uuml;ent que es comprin els immobles pensant en aquesta futura possibilitat&rdquo;, sentencia.
    </p><p class="article-text">
        Bibiloni conclou que l'auge dels pactes successoris tamb&eacute; ha incidit &ldquo;en la millora de les relacions familiars&rdquo;: &ldquo;No &eacute;s el mateix reunir tots els membres d'una fam&iacute;lia vivint els pares que quan ha mort algun d'ells -o ambd&oacute;s-&rdquo;, afirma. Al seu judici, la creixent utilitzaci&oacute; d'aquestes f&oacute;rmules es relaciona a m&eacute;s amb el problema d'acc&eacute;s a l'habitatge, especialment entre els m&eacute;s joves. &ldquo;Amb els pactes successoris els pares estan disposats a desprendre's d'alguna propietat per facilitar que els fills es puguin permetre una resid&egrave;ncia a baix cost&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/paradis-les-herencies-com-les-assessories-venen-mallorca-estrangers-per-pagar-menys-impostos_1_13216359.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 13 May 2026 04:31:03 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="627040" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="627040" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El "paradís de les herències": com les assessories 'venen' Mallorca a estrangers per pagar menys impostos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Impuestos,Impuesto de Sucesiones,Donaciones,Extranjeros,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El "paraíso de las herencias": cómo las asesorías 'venden' Mallorca a extranjeros para pagar menos impuestos]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paraiso-herencias-asesorias-venden-mallorca-extranjeros-pagar-impuestos_1_13201484.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El &quot;paraíso de las herencias&quot;: cómo las asesorías &#039;venden&#039; Mallorca a extranjeros para pagar menos impuestos"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El elevado peso del comprador foráneo ha impulsado el interés por la definición sucesoria, una institución del derecho civil balear ligada desde la Edad Media a las herencias familiares y transformada hoy, según algunos bufetes especializados, en una sofisticada herramienta de "optimización" fiscal</p><p class="subtitle">Los 'caseros fantasma' de Airbnb: “Tengo una casa en Mallorca, pero vivo allí sólo cuatro meses al año”
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Immer mehr deutsche Immobilienbesitzer auf Mallorca interessieren sich f&uuml;r den Pacto Sucesorio&rdquo; (&ldquo;cada vez m&aacute;s&nbsp;propietarios alemanes en Mallorca&nbsp;se interesan por el&nbsp;Pacto Sucesorio&rdquo;). La afirmaci&oacute;n la realiza uno de los bufetes especializados en clientes extranjeros con propiedades en Balears, que resume de este modo la transformaci&oacute;n de una antigua instituci&oacute;n del derecho civil balear, la definici&oacute;n sucesoria &ndash;ligada desde la Edad Media a las herencias familiares y a la transmisi&oacute;n tradicional del patrimonio mallorqu&iacute;n&ndash;, en una sofisticada herramienta de &ldquo;optimizaci&oacute;n&rdquo; fiscal y &ldquo;planificaci&oacute;n sucesoria transfronteriza&rdquo;. Mientras miles de residentes afrontan precios de compra y alquiler inasumibles para la gran mayor&iacute;a, parte del ecosistema jur&iacute;dico-fiscal promociona la isla como el escenario ideal para &ldquo;Erben &amp; Schenken&rdquo; (&ldquo;heredar y donar&rdquo;).
    </p><p class="article-text">
        La definici&oacute;n sucesoria &ndash;nacida siglos atr&aacute;s para ordenar el reparto familiar de bienes y preservar la continuidad patrimonial&ndash; permite adelantar la herencia en vida siempre que el heredero renuncie anticipadamente a la leg&iacute;tima que le corresponder&iacute;a en el futuro. La importancia de esta figura reside en un tratamiento fiscal que, en muchos casos, resulta m&aacute;s favorable que el de las donaciones tradicionales y en un elevado blindaje jur&iacute;dico que dificulta revertir o impugnar la transmisi&oacute;n una vez formalizada. A trav&eacute;s de estos pactos, las familias pueden decidir en vida qui&eacute;n recibe qu&eacute;, evitar incertidumbres futuras y ordenar la sucesi&oacute;n con precisi&oacute;n, transformando la herencia, en la pr&aacute;ctica, en una operaci&oacute;n planificada y ejecutada antes del fallecimiento.
    </p><p class="article-text">
        El <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-casas-compradas-extranjeros-burbuja-pp-vox-no-quieren-pinchar-balears-canarias_1_12275390.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">elevado peso del comprador extranjero en Balears</a>, sin embargo, ha impulsado el inter&eacute;s internacional &ndash;especialmente europeo&ndash; por la definici&oacute;n sucesoria: con el auge de los pactos hereditarios, Mallorca ha visto proliferar un ecosistema de asesor&iacute;as internacionales, <em>family offices </em>y despachos especializados en planificaci&oacute;n fiscal y transmisi&oacute;n patrimonial dirigidos a propietarios extranjeros con patrimonio e inversiones en las islas, sobre todo alemanes, brit&aacute;nicos, suizos y austr&iacute;acos. 
    </p><p class="article-text">
        La propia terminolog&iacute;a utilizada por estos despachos refleja el grado de refinamiento alcanzado por el negocio patrimonial en Mallorca: algunas firmas ofrecen directamente servicios de &ldquo;Steuer&ndash;und Verm&ouml;gensplanung f&uuml;r deutsche Familien&rdquo; (&ldquo;planificaci&oacute;n fiscal y patrimonial para familias alemanas&rdquo;), prometen &ldquo;maximale Kontrolle &uuml;ber ihr Erbe&rdquo; (&ldquo;m&aacute;ximo control sobre la herencia&rdquo;) y anuncian estrategias para &ldquo;reducir la carga fiscal de forma legal y eficiente&rdquo;. Una de estas ellas llega a se&ntilde;alar que la mayor de las Balears se ha convertido en un &ldquo;Steuerparadies&rdquo; (&ldquo;para&iacute;so fiscal&rdquo;) para conservar, transmitir y blindar patrimonio inmobiliario entre generaciones, consolid&aacute;ndose como &ldquo;un centro estrat&eacute;gico para la planificaci&oacute;n patrimonial&rdquo;.  
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El elevado peso del comprador extranjero en Balears, las ventajas fiscales asociadas a estas operaciones y el fuerte blindaje jurídico que dificulta revertir o impugnar la transmisión una vez formalizada han impulsado el interés internacional -especialmente europeo- por la definición sucesoria</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/464dcb38-ed5f-4cdf-9bfe-2f6b1bf7397d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Viviendas junto a la Catedral de Palma, zona en la que se concentran las propiedades más caras de la capital balear"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Viviendas junto a la Catedral de Palma, zona en la que se concentran las propiedades más caras de la capital balear                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La expansi&oacute;n internacional de estas f&oacute;rmulas sucesorias se produce en un contexto marcado por la creciente presi&oacute;n inmobiliaria sobre Balears, donde el encarecimiento sostenido de la vivienda, el incremento de los inversores inmobiliarios,  la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/mapa-grandes-tenedores-10-viviendas-balears-municipio-municipio_1_11850225.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">concentraci&oacute;n de propiedades en manos de grandes tenedores</a>, la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/tres-particulares-explotan-viviendas-alquiler-turistico-mallorca-extranjero_1_11954779.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expansi&oacute;n del alquiler vacacional </a>y la escasez de vivienda p&uacute;blica han convertido el acceso residencial en uno de los principales problemas sociales de las islas. 
    </p><p class="article-text">
        Desde hace a&ntilde;os, ciudadanos de otros pa&iacute;ses &ndash;alemanes, brit&aacute;nicos y franceses a la cabeza&ndash; con elevada capacidad adquisitiva <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/presion-internacional-dispara-mercado-balear-tres-casas-compradas-extranjeros_1_12819903.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">compiten en el mercado inmobiliario balear por propiedades cuyos precios resultan inasumibles para gran parte de la poblaci&oacute;n residente</a>. En 2025, el 29,8% de las operaciones de compraventa y el 15,2% de las hipotecas estuvieron protagonizadas por compradores internacionales, muy por encima de la media estatal: la demanda se increment&oacute; hasta las 97.500 transacciones, frente a las cerca de 93.000 de 2024, de acuerdo a los datos reci&eacute;n publicados por el Colegio de Registradores de la Propiedad, Bienes Muebles y Mercantiles.
    </p><p class="article-text">
        En este contexto, Mallorca ha dejado de ser &uacute;nicamente un destino residencial o tur&iacute;stico para convertirse tambi&eacute;n en un espacio de planificaci&oacute;n patrimonial internacional ligado a grandes revalorizaciones inmobiliarias. Algunas publicaciones dirigidas a propietarios europeos destacan precisamente el atractivo de utilizar pactos sucesorios sobre inmuebles con &ldquo;elevadas plusval&iacute;as a&uacute;n no gravadas&rdquo;, consolidando una l&oacute;gica en la que la vivienda aparece no solo como residencia, sino tambi&eacute;n como activo hereditario y fiscal. Una situaci&oacute;n a la que se suma el giro tributario impulsado PP y Vox en su <a href="https://www.eldiario.es/politica/pactos-pp-vox-torpedean-impuesto-sucesiones-arma-desigualdad-3-200-millones-ano_1_10437066.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">batalla por reducir al m&aacute;ximo la recaudaci&oacute;n fiscal</a>. Nada m&aacute;s arrancar la actual legislatura, el Govern de Marga Prohens suprimi&oacute; el impuesto de sucesiones y donaciones, una medida con la que los m&aacute;s ricos <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/bajada-impuestos-pp-vox-grandes-herederos-deja-agujero-280-millones-euros-balears_1_12685224.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">han dejado de pagar a las arcas p&uacute;blicas cerca de 400 millones de euros</a>. 
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/b222b69e-4d68-4510-87a2-72aa2cdabd08_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistas de Palma"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistas de Palma                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>El atractivo fiscal balear</strong></h2><p class="article-text">
        En los &uacute;ltimos a&ntilde;os, la jurisprudencia balear ha reforzado la definici&oacute;n sucesoria como una figura especialmente s&oacute;lida y dif&iacute;cil de revertir. Lo refleja, entre otras resoluciones consultadas por elDiario.es, una sentencia dictada en 2024 por la Audiencia Provincial de Palma, que rechaz&oacute; que una mujer de 91 a&ntilde;os pudiera recuperar los inmuebles entregados a su hijo mediante definici&oacute;n sucesoria tras acusarle de apropiarse de su dinero. El tribunal concluy&oacute; que el pacto no pod&iacute;a revocarse como una donaci&oacute;n ordinaria precisamente por su naturaleza contractual. En otro caso, los magistrados rechazaron la reclamaci&oacute;n de un hijo que exig&iacute;a m&aacute;s de 67.000 euros al considerar que una finca transmitida en vida a su hermana mediante definici&oacute;n sucesoria hab&iacute;a alterado el equilibrio hereditario familiar.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Audiencia Provincial de Palma rechazó que una mujer de 91 años pudiera recuperar los inmuebles entregados a su hijo mediante definición sucesoria tras acusarle de apropiarse de su dinero. El tribunal concluyó que el pacto no podía revocarse como una donación ordinaria precisamente por su naturaleza contractual</p>
          </div>

  </blockquote><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/d8a3eba2-3b2d-4884-804e-e516f1e3e191_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="&quot;Gravad la riqueza, no el trabajo&quot;. Movilización llevada a cabo en abril de 2025 en Palma bajo el lema &quot;Acabemos con el negocio de la vivienda&quot;"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                &quot;Gravad la riqueza, no el trabajo&quot;. Movilización llevada a cabo en abril de 2025 en Palma bajo el lema &quot;Acabemos con el negocio de la vivienda&quot;                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><p class="article-text">
        La amplitud de estas figuras llega incluso a los menores de edad. En una sentencia del pasado mes de marzo, el Tribunal Superior de Justicia de Balears (TSJIB) concluy&oacute; que un menor de edad mayor de 16 a&ntilde;os puede renunciar v&aacute;lidamente a su leg&iacute;tima en un pacto sucesorio aunque no est&eacute; emancipado. El caso part&iacute;a de una liquidaci&oacute;n del impuesto sobre sucesiones y donaciones realizada por la Agencia Tributaria auton&oacute;mica (ATIB), que consider&oacute; que una escritura de definici&oacute;n otorgada en favor de una menor deb&iacute;a tributar como donaci&oacute;n ordinaria. La Administraci&oacute;n entend&iacute;a que, al no estar emancipada, la menor carec&iacute;a de capacidad para renunciar a sus derechos sucesorios. Sin embargo, el tribunal rechaza esta interpretaci&oacute;n y se&ntilde;ala que la normativa balear no proh&iacute;be expresamente este supuesto. Ante ese silencio, sostiene que debe aplicarse de forma supletoria el C&oacute;digo Civil, en concreto el art&iacute;culo 166, que permite a los menores mayores de 16 a&ntilde;os actuar con consentimiento en documento p&uacute;blico y con la asistencia de sus representantes legales. 
    </p><h2 class="article-text"><strong>De la Edad Media a las herencias &ldquo;optimizadas&rdquo;</strong></h2><p class="article-text">
        La definici&oacute;n sucesoria hunde sus ra&iacute;ces en el derecho civil mallorqu&iacute;n medieval, consolidado tras la conquista de Jaume I y desarrollado por la Corona de Arag&oacute;n como un mecanismo para ordenar la transmisi&oacute;n del patrimonio familiar y evitar conflictos hereditarios. En una sociedad tradicionalmente basada en la continuidad de la casa y la propiedad, estos pactos permit&iacute;an distribuir bienes en vida y asegurar la estabilidad del linaje. Hoy, siglos despu&eacute;s, aquella instituci&oacute;n hist&oacute;rica ha saltado de las notar&iacute;as locales a las publicaciones dirigidas a clientes extranjeros de elevado poder adquisitivo, a quienes ofrecen servicios de <em>nachfolgeplanung</em> &ndash;planificaci&oacute;n sucesoria&ndash; y detallan incluso c&oacute;mo utilizar esta figura evitando determinadas cargas fiscales asociadas a las donaciones convencionales.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La definición sucesoria hunde sus raíces en el derecho civil mallorquín medieval, consolidado tras la conquista de Jaume I y desarrollado por la Corona de Aragón como un mecanismo para ordenar la transmisión del patrimonio familiar y evitar conflictos hereditarios</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        Uno de los despachos especializados en clientes alemanes, Stein &amp; Partner &ndash;entre cuyas especialidades se encuentra la &ldquo;estructuraci&oacute;n de inversiones y empresas para la optimizaci&oacute;n fiscal&rdquo;&ndash; describe los pactos sucesorios baleares como herramientas de &ldquo;planificaci&oacute;n sucesoria transfronteriza&rdquo; y admite que &ldquo;muchos ciudadanos europeos&rdquo; est&aacute;n utilizando estas f&oacute;rmulas para transferir en vida inmuebles a sus hijos en Mallorca. En una de sus publicaciones, asegura que &ldquo;muchas familias en Baleares utilizan esta posibilidad de planificaci&oacute;n fiscal especialmente para inmuebles con elevadas plusval&iacute;as a&uacute;n no gravadas&rdquo;. Otra de las webs, Mallorca Tax, encabeza uno de sus post con el t&iacute;tulo <em>The Balearic Pacto Sucesorio Explained for Foreign Property Owners</em>.
    </p><p class="article-text">
        El contraste fiscal entre Alemania y Balears aparece de forma recurrente en este tipo de publicaciones. Parte del 'atractivo' que estos despachos otorgan a los pactos sucesorios en las islas se alimenta tambi&eacute;n de la comparaci&oacute;n fiscal con otros pa&iacute;ses europeos. Algunas publicaciones jur&iacute;dicas alemanas destacan que las herencias y donaciones entre familiares directos en las islas disfrutan de bonificaciones pr&aacute;cticamente inexistentes en Alemania, presentando el archipi&eacute;lago como un territorio pr&aacute;cticamente libre de impuestos para heredar o donar.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/fc73b15d-0d69-4836-a54b-f63801bfb51d_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vistas del municipio mallorquín de Deià, uno de los pueblos con más viviendas vacías en manos de propietarios extranjeros"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vistas del municipio mallorquín de Deià, uno de los pueblos con más viviendas vacías en manos de propietarios extranjeros                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><h2 class="article-text"><strong>La batalla jur&iacute;dica por los extranjeros residentes</strong></h2><p class="article-text">
        Uno de los grandes puntos de inflexi&oacute;n de estas operaciones se produjo en 2016, cuando el Tribunal Supremo (TS) estableci&oacute; que la transmisi&oacute;n de bienes mediante pacto sucesorio no generaba ganancia patrimonial en el IRPF para quien los ced&iacute;a, equipar&aacute;ndola fiscalmente a una herencia y reforzando as&iacute; su atractivo frente a las donaciones tradicionales. La decisi&oacute;n convirti&oacute; la definici&oacute;n balear en una f&oacute;rmula mucho m&aacute;s ventajosa que la donaci&oacute;n tradicional, especialmente para transmitir inmuebles revalorizados. &ldquo;Es as&iacute; desde el momento en que el donatario tributar&aacute; al tipo del 0% &ndash;y, en algunos casos, al 1%&ndash; por el Impuesto de Sucesiones y Donaciones, mientras que el donante est&aacute; exento de tributar por el IRPF&rdquo;, explica a elDiario.es el vicedecano del Colegio Notarial de Balears, Bartolom&eacute; Bibiloni. El notario admite que la reducida fiscalidad ha sido uno de los factores decisivos en el auge reciente de estas operaciones.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">Uno de los grandes puntos de inflexión de estas operaciones se produjo en 2016, cuando el Tribunal Supremo (TS) estableció que la transmisión de bienes mediante pacto sucesorio no generaba ganancia patrimonial en el IRPF para quien los cedía, equiparándola fiscalmente a una herencia y reforzando así su atractivo frente a las donaciones tradicionales</p>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        En cuanto al acceso de extranjeros a esta figura, la Compilaci&oacute;n del Derecho Civil balear &ndash;la normativa civil propia de las islas&ndash; exig&iacute;a tradicionalmente que quien otorgara una definici&oacute;n sucesoria tuviera &ldquo;vecindad civil mallorquina&rdquo;, una condici&oacute;n jur&iacute;dica vinculada al arraigo en un territorio con derecho civil propio y que los ciudadanos extranjeros no pod&iacute;an adquirir formalmente. Ese requisito limitaba el acceso a los pactos sucesorios a quienes ostentaban esa vinculaci&oacute;n civil espec&iacute;fica.
    </p><p class="article-text">
        La controversia estall&oacute; en 2019, cuando la Direcci&oacute;n General de los Registros y del Notariado rechaz&oacute; la inscripci&oacute;n de una definici&oacute;n sucesoria otorgada por una ciudadana francesa residente en Mallorca a favor de sus hijos al considerar precisamente que una extranjera no pod&iacute;a tener vecindad civil mallorquina. 
    </p><p class="article-text">
        Sin embargo, la Audiencia Provincial de Palma y posteriormente el TSJIB desmontaron esa interpretaci&oacute;n al aplicar el Reglamento Europeo de Sucesiones, que sit&uacute;a la residencia habitual -y no la vecindad civil- como principal criterio de conexi&oacute;n. La decisi&oacute;n ampliaba de facto el alcance de los pactos sucesorios baleares: los extranjeros considerados residentes en las islas, es decir, que Balears constituyera su principal centro de vida personal o familiar-, tambi&eacute;n pod&iacute;an acogerse a estas figuras hist&oacute;ricas del derecho civil balear. Lo que durante siglos hab&iacute;a funcionado como una instituci&oacute;n ligada a familias mallorquinas pasaba as&iacute; a convertirse en una herramienta accesible para residentes internacionales con patrimonio inmobiliario en Balears.
    </p><figure class="ni-figure">
        
                                            






    <picture class="news-image">
                                    <!--[if IE 9]>
                <video style="display: none;"><![endif]-->
                                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 576px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 576px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_50p_0.jpg"
                        >
                                                                                                                        
                                                    <source
                                    media="(max-width: 767px)"
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.webp"
                            >
                                                <source
                                media="(max-width: 767px)"
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_75p_0.jpg"
                        >
                                                                    
                                                    <source
                                    
                                    type="image/webp"
                                    srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.webp"
                            >
                                                <source
                                
                                type="image/jpg"
                                srcset="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                        >
                                    
                <!--[if IE 9]></video><![endif]-->

                <img
                                        src="https://static.eldiario.es/clip/48c2fb13-5b53-4771-ae86-7e9bac7c0c9d_source-aspect-ratio_default_0.jpg"
                    alt="Vista panorámica del municipio mallorquín de Esporles y parte de la Serra de Tramuntana, donde numerosas propiedades emblemáticas han salido al mercado inmobiliario para regocijo de grupos de inversión y extranjeros adinerados"
                >

            
            </picture>

            
            
                            <figcaption class="image-footer">
            <span class="title">
                Vista panorámica del municipio mallorquín de Esporles y parte de la Serra de Tramuntana, donde numerosas propiedades emblemáticas han salido al mercado inmobiliario para regocijo de grupos de inversión y extranjeros adinerados                            </span>
                                    </figcaption>
            
                </figure><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">
La controversia estalló en 2019, cuando la Dirección General de los Registros y del Notariado rechazó la inscripción de una definición sucesoria otorgada por una mujer francesa residente en Mallorca a favor de sus hijos al considerar que una extranjera no podía tener vecindad civil mallorquina. Los tribunales desmontaron esa interpretación al aplicar el Reglamento Europeo de Sucesiones, que sitúa la residencia habitual como principal criterio de conexión</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>La ley que consolid&oacute; el fen&oacute;meno</strong></h2><p class="article-text">
        El alcance internacional de esta figura termin&oacute; de consolidarse con la aprobaci&oacute;n de la ley 8/2022 de sucesi&oacute;n voluntaria paccionada o contractual de las Illes Balears, una norma que reconoci&oacute; expresamente la necesidad de adaptar los pactos sucesorios a su &ldquo;protagonismo actual&rdquo;. La reforma moderniz&oacute; y ampli&oacute; la regulaci&oacute;n de estas hist&oacute;ricas figuras, clarific&oacute; aspectos que hab&iacute;an generado conflictos interpretativos e introdujo nuevas posibilidades &ndash;como los pactos entre abuelos y nietos&ndash; para responder a su creciente utilizaci&oacute;n como herramienta de planificaci&oacute;n patrimonial y sucesoria.
    </p><p class="article-text">
        A juicio de Bibiloni, la normativa ha representado un &ldquo;hito importante&rdquo; importante en el Derecho civil balear &ldquo;al ser la primera y, posiblemente, la &uacute;nica ley sectorial que trata de los pactos sucesorios en todo el territorio nacional&rdquo;. &ldquo;El m&eacute;rito de la ley ha sido regular [la definici&oacute;n sucesoria] con m&aacute;s detalle, desarrollar algunos de sus aspectos y dejar alguna ideas perfectamente claras a fin de evitar las confusiones que se produc&iacute;an, en especial en el &aacute;mbito fiscal&rdquo;, subraya el notario, quien fue presidente del Consell Asesor del Derecho civil de las Illes Balears entre los a&ntilde;os 2018 y 2023, periodo durante el cual se aprob&oacute; la norma. Es autor, adem&aacute;s, del <em>Manual Civil y Fiscal de los pactos sucesorios en el Derecho Civil de las Illes Balears</em>. 
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">La Ley balear 8/2022  de sucesión paccionada o contractual ha representado un hito importante en nuestro Derecho civil, al ser la primera y, posiblemente, la única ley sectorial que trata de los pactos sucesorios en todo el territorio nacional</p>
                <div class="quote-author">
                        <span class="name">Bartolomé Bibiloni</span>
                                        <span>—</span> Vicedecano del Colegio Notarial de Balears
                      </div>
          </div>

  </blockquote><p class="article-text">
        La internacionalizaci&oacute;n de los pactos sucesorios baleares gener&oacute; un profundo debate dentro del &aacute;mbito jur&iacute;dico. El catedr&aacute;tico de Derecho Civil de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Pedro Antonio Munar considera que el fen&oacute;meno debe analizarse con matices y rechaza interpretar la apertura de la definici&oacute;n sucesoria a residentes extranjeros como una anomal&iacute;a jur&iacute;dica. En declaraciones a elDiario.es, recuerda que el Reglamento Europeo de Sucesiones introdujo precisamente el criterio de la residencia habitual para determinar la ley aplicable a las herencias en contextos de movilidad internacional. &ldquo;No es que un se&ntilde;or diga: &lsquo;Tengo una casa en Mallorca&rsquo; y ya est&aacute;. Tiene que acreditar una residencia habitual real en Balears&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        Munar subraya, adem&aacute;s, una paradoja jur&iacute;dica: mientras un ciudadano alem&aacute;n o estadounidense residente habitual en Mallorca puede acogerse al derecho civil balear y utilizar pactos sucesorios, un espa&ntilde;ol con vecindad civil com&uacute;n &ndash;&ldquo;de Guadalajara, por ejemplo&rdquo;&ndash; no puede hacerlo aunque viva temporalmente en las islas, porque su sucesi&oacute;n contin&uacute;a rigi&eacute;ndose por el C&oacute;digo Civil estatal. No existe una discriminaci&oacute;n, sostiene, porque la ley aplicable no es la misma para el europeo que para el espa&ntilde;ol que no tenga vecindad civil balear. El jurista insiste adem&aacute;s en que el auge actual no puede explicarse &uacute;nicamente por razones fiscales: &ldquo;Hoy en Balears las donaciones entre padres e hijos tambi&eacute;n est&aacute;n pr&aacute;cticamente bonificadas&rdquo;, apunta, se&ntilde;alando que en algunos casos &ldquo;incluso es m&aacute;s f&aacute;cil hacer una donaci&oacute;n que un pacto sucesorio&rdquo;.
    </p><blockquote class="quote">

    
    <div class="quote-wrapper">
      <div class="first-quote"></div>
      <p class="quote-text">El catedrático de Derecho Civil de la UIB Pedro Antonio Munar subraya una paradoja jurídica: mientras un ciudadano alemán o estadounidense residente habitual en Mallorca puede acogerse al derecho civil balear y utilizar pactos sucesorios, un español con vecindad civil común no puede hacerlo aunque viva temporalmente en las islas, porque su sucesión continúa rigiéndose por el Código Civil estatal</p>
          </div>

  </blockquote><h2 class="article-text"><strong>Herencias en vida y crisis de vivienda</strong></h2><p class="article-text">
        El vicedecano del Colegio Notarial se&ntilde;ala, por su parte, que las &ldquo;importantes ventajas&rdquo; que ofrecen los pactos sucesorios &ldquo;tambi&eacute;n benefician a los extranjeros&rdquo;. &ldquo;Los extranjeros residentes en nuestras islas, de la nacionalidad que sea, pueden otorgar un pacto sucesorio, de definici&oacute;n o de finiquito, como los naturales de las mismas, es decir, como quien ostenta la vecindad civil balear. Las discusiones que pudieron plantearse en un momento anterior quedaron zanjadas, primero, por el TSJIB y, despu&eacute;s, por la propia Ley 8/2022, ya de forma definitiva&rdquo;, recalca. 
    </p><p class="article-text">
        El notario, sin embargo, rechaza que exista un uso generalizado de estas figuras en respuesta a una &ldquo;estrategia determinada&rdquo; por parte de los compradores extranjeros. Seg&uacute;n se&ntilde;ala, se trata de una &ldquo;tendencia por la que se inclinan aquellos que llevan viviendo o habitando por periodos una propiedad que poseen en las islas, y que, al tener ya una avanzada edad, desean cederla a sus hijos&rdquo;. &ldquo;No es frecuente que se compren los inmuebles pensando en esa futura posibilidad&rdquo;, sentencia.
    </p><p class="article-text">
        Bibiloni concluye que el auge de los pactos sucesorios tambi&eacute;n ha incidido &ldquo;en la mejor&iacute;a de las relaciones familiares&rdquo;: &ldquo;No es lo mismo reunir a todos los miembros de una familia viviendo los padres que cuando ha fallecido alguno de ellos &ndash;o ambos&ndash;&rdquo;, afirma. A su juicio, la creciente utilizaci&oacute;n de estas f&oacute;rmulas se relaciona adem&aacute;s con el problema de acceso a la vivienda, especialmente entre los m&aacute;s j&oacute;venes. &ldquo;Con los pactos sucesorios los padres est&aacute;n dispuestos a desprenderse de alguna propiedad para facilitar que los hijos puedan permitirse una residencia a bajo coste&rdquo;, sentencia.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/paraiso-herencias-asesorias-venden-mallorca-extranjeros-pagar-impuestos_1_13201484.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 12 May 2026 20:19:11 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="627040" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="627040" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El "paraíso de las herencias": cómo las asesorías 'venden' Mallorca a extranjeros para pagar menos impuestos]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/958fdfc6-504c-4e26-ae77-51234e42863b_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Compraventa,Impuestos,Impuesto de Sucesiones,Donaciones,Extranjeros,Islas Baleares,Mallorca]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP obvia un informe que situa Balears com a gran "refugi immobiliari" europeu i abraça al propietari que "no va corbata"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-obvia-informe-situa-balears-com-gran-refugi-immobiliari-europeu-i-abraca-propietari-no-corbata_1_13196853.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP obvia un informe que situa Balears com a gran &quot;refugi immobiliari&quot; europeu i abraça al propietari que &quot;no va corbata&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern, Marga Prohens, evita pronunciar-se sobre un recent estudi de la immobiliària internacional Engel & Völkers que presenta les illes com un dels mercats residencials més dinàmics i atractius d'Europa per a la inversió </p><p class="subtitle">PP i Vox rebutgen limitar la compra d'habitatge als no residents i apujar impostos a les cases de luxe a Balears</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Les Illes Balears s&oacute;n encara un dels destins m&eacute;s segurs i atractius d'Europa tant per a viure com per a invertir&rdquo;. Aix&iacute; resumeix la immobili&agrave;ria internacional&nbsp;Engel&nbsp;&amp;&nbsp;V&ouml;lkers&nbsp;el seu &uacute;ltim informe, en el qual situa a l'arxip&egrave;lag com un dels principals &ldquo;refugis&rdquo; immobiliaris del continent. No obstant aix&ograve;, la presidenta del&nbsp;Govern, Marga&nbsp;Prohens&nbsp;(PP), ha evitat pronunciar-se sobre aquest diagn&ograve;stic quan l'oposici&oacute; li ha interpel&middot;lat en el&nbsp;Parlament&nbsp;i ha optat per reivindicar la propietat privada, carregant de nou contra l'okupaci&oacute; i apel&middot;lant a la inseguretat que, segons sost&eacute;, sofreixen els propietaris. &ldquo;La majoria dels propietaris no s&oacute;n senyors encorbatats, bancs i fons voltor, sin&oacute; petits propietaris, fam&iacute;lies, pensionistes i persones normals que s&oacute;n conscients de la situaci&oacute;&rdquo;, ha reivindicat.
    </p><p class="article-text">
        En el seu informe,&nbsp;Engel&nbsp;&amp;&nbsp;V&ouml;lkers, participada majorit&agrave;riament pel fons de capital de risc brit&agrave;nic&nbsp;<a href="https://www.eldiario.es/economia/ladrillo-luxemburgo-madeira-fundacion-reaparece-pionero-capital-riesgo-espana_1_12312054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Permira</a>, situa&nbsp;Balears&nbsp;com un dels mercats residencials m&eacute;s din&agrave;mics i atractius d'Europa per a la inversi&oacute; internacional. &ldquo;En un context global marcat per les tensions geopol&iacute;tiques i la incertesa econ&ograve;mica, l'estabilitat s'ha convertit en un valor cada vegada m&eacute;s preuat. I aix&ograve; &eacute;s precisament el que ofereix Balears. &rdquo;Un enclavament segur dins de la Uni&oacute; Europea, allunyat de zones de conflicte, amb un alt nivell de vida i unes condicions dif&iacute;cils d'igualar al Mediterrani&ldquo;, assevera l'estudi.
    </p><p class="article-text">
        Durant el ple del&nbsp;Parlament, el portaveu del&nbsp;PSIB-PSOE, Iago&nbsp;Negueruela, s'ha recolzat en aquest estudi per a acusar el&nbsp;Govern&nbsp;d'afavorir un model que expulsa als residents: &ldquo;L'habitatge per a la gent d'aqu&iacute; &eacute;s la seva gran promesa, per&ograve; vegem quins han fet en tres anys.&nbsp;Balears&nbsp;s'ha convertit en el refugi immobiliari d'Europa. I ho diu un mallorqu&iacute; de soca-rel d'una empresa de soca-rel&rdquo;, ha ironitzat en al&middot;lusi&oacute; a&nbsp;Engel&nbsp;&amp;&nbsp;V&ouml;lkers. En aquesta l&iacute;nia, ha recriminat que sigui &ldquo;l'empresa de cap&ccedil;alera&rdquo; de l'Executiu del PP la que estigui &ldquo;marcant el finan&ccedil;ament i la construcci&oacute; en aquesta comunitat aut&ograve;noma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Aix&ograve; &eacute;s on est&agrave; anant l'habitatge en&nbsp;Balears&nbsp;i per aix&ograve; no es lloga, senyora&nbsp;Prohens, perqu&egrave; afavoreix que els grans fons comprin aqu&iacute;&rdquo;, ha prosseguit el socialista, qui tamb&eacute; ha fet refer&egrave;ncia a les manifestacions realitzades pel gerent de l'empresa immobili&agrave;ria a Balears,&nbsp;Florian&nbsp;Hofer, qui assevera que, &ldquo;de cara al futur, Mallorca mant&eacute; una posici&oacute; excepcional&rdquo; gr&agrave;cies a &ldquo;una &agrave;mplia base internacional de compradors&rdquo; i &ldquo;una traject&ograve;ria demostrada de resili&egrave;ncia&rdquo;. &ldquo;Per aix&ograve; el 40% de les compres les fan alemanys. Per aix&ograve; s'est&agrave; convertint en un parad&iacute;s per a invertir&rdquo;, ha retret&nbsp;Negueruela.
    </p><p class="article-text">
        Enfront d'aix&ograve;, la l&iacute;der auton&ograve;mica ha asseverat que el&nbsp;Govern&nbsp;est&agrave; revertint la situaci&oacute; heretada despr&eacute;s de &ldquo;vuit anys de desprop&ograve;sits&rdquo; -en al&middot;lusi&oacute; a les dues anteriors legislatures d'esquerres-, defensant mesures com les rebaixes fiscals i els est&iacute;muls a la compra per a joves. &ldquo;Treballem per a canviar el rumb: tant de bo es canvi&eacute;s d'un dia per a un altre, per&ograve; el tenim clar: habitatge assequible per a la gent d'aqu&iacute;&rdquo;, ha etzibat. La presidenta ha reivindicat, aix&iacute; mateix, que durant els &uacute;ltims anys s'han registrat els nivells m&eacute;s alts de visats d'habitatge, la majoria d'ells per a plurifamiliars, assegurant a m&eacute;s que la compra d'habitatge per part d'estrangers ha caigut un 33% respecte a 2023, mentre &ldquo;va guanyant pes la compra d'habitatge per a residents&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En un altre moment de la sessi&oacute; plen&agrave;ria, el portaveu de&nbsp;M&eacute;s&nbsp;per&nbsp;Mallorca, Llu&iacute;s&nbsp;Apestegua, ha lamentat la situaci&oacute; de &ldquo;angoixa vital&rdquo; que afecta desenes de milers de fam&iacute;lies despr&eacute;s de decaure el reial decret llei que inclo&iuml;a la pr&ograve;rroga autom&agrave;tica dels contractes de lloguer, denunciant que en els &uacute;ltims cinc anys els lloguers han pujat un 70% i posant en dubte que el mercat lliure pugui resoldre el problema. El&nbsp;ecosoberanista&nbsp;ha defensat la intervenci&oacute; p&uacute;blica per a frenar una escalada de preus que, afirma, est&agrave; empenyent a &agrave;mplies capes de la poblaci&oacute; cap a la precaritzaci&oacute;.
    </p><p class="article-text">
        Enfront d'aix&ograve;,&nbsp;Prohens&nbsp;ha optat per un discurs de defensa del petit propietari, rebutjant la imatge de grans tenidors com a responsables &uacute;nics de la crisi i reivindicant que &ldquo;la majoria de propietaris no van encorbatats&rdquo;. Aix&iacute; mateix, ha criticat que &ldquo;la gent ja no vol posar el seu habitatge en lloguer&rdquo; per les pol&iacute;tiques de l'esquerra que, en la seva opini&oacute;, &ldquo;protegir els okupes en lloc de protegir els propietaris&rdquo;.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/pp-obvia-informe-situa-balears-com-gran-refugi-immobiliari-europeu-i-abraca-propietari-no-corbata_1_13196853.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 May 2026 13:09:45 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="52628" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="52628" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP obvia un informe que situa Balears com a gran "refugi immobiliari" europeu i abraça al propietari que "no va corbata"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Compraventa,PP - Partido Popular,Marga Prohens,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El PP obvia un informe que sitúa Balears como gran "refugio inmobiliario" europeo y abraza al casero que "no va encorbatado"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-obvia-informe-situa-balears-gran-refugio-inmobiliario-europeo-abraza-casero-no-encorbatado_1_13195777.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El PP obvia un informe que sitúa Balears como gran &quot;refugio inmobiliario&quot; europeo y abraza al casero que &quot;no va encorbatado&quot;"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">La presidenta del Govern, Marga Prohens, evita pronunciarse sobre un reciente estudio de la inmobiliaria internacional Engel & Völkers que presenta las islas como uno de los mercados residenciales más dinámicos y atractivos de Europa para la inversión </p><p class="subtitle">PP y Vox rechazan limitar la compra de vivienda a los no residentes y subir impuestos a las casas de lujo en Balears
</p></div><p class="article-text">
        &ldquo;Las Islas Baleares siguen afianz&aacute;ndose como uno de los destinos m&aacute;s seguros y atractivos de Europa tanto para vivir como para invertir&rdquo;. As&iacute; resume la inmobiliaria internacional Engel &amp; V&ouml;lkers su &uacute;ltimo informe, en el que sit&uacute;a al archipi&eacute;lago como uno de los principales &ldquo;refugios&rdquo; inmobiliarios del continente. Sin embargo, la presidenta del Govern, Marga Prohens (PP), ha evitado pronunciarse sobre ese diagn&oacute;stico cuando la oposici&oacute;n le ha interpelado en el Parlament y ha optado por reivindicar la propiedad privada, cargando de nuevo contra la okupaci&oacute;n y apelando a la inseguridad que, seg&uacute;n sostiene, sufren los propietarios. &ldquo;La mayor&iacute;a de los propietarios no son se&ntilde;ores encorbatados, bancos y fondos buitre, sino peque&ntilde;os propietarios, familias, pensionistas y personas normales que son conscientes de la situaci&oacute;n&rdquo;, ha reivindicado. 
    </p><p class="article-text">
        En su informe, Engel &amp; V&ouml;lkers, participada mayoritariamente por el fondo de capital de riesgo brit&aacute;nico <a href="https://www.eldiario.es/economia/ladrillo-luxemburgo-madeira-fundacion-reaparece-pionero-capital-riesgo-espana_1_12312054.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">Permira</a>, sit&uacute;a Balears como uno de los mercados residenciales m&aacute;s din&aacute;micos y atractivos de Europa para la inversi&oacute;n internacional. &ldquo;En un contexto global marcado por las tensiones geopol&iacute;ticas y la incertidumbre econ&oacute;mica, la estabilidad se ha convertido en un valor cada vez m&aacute;s preciado. Y eso es precisamente lo que ofrece Baleares: un enclave seguro dentro de la Uni&oacute;n Europea, alejado de zonas de conflicto, con un alto nivel de vida y unas condiciones dif&iacute;ciles de igualar en el Mediterr&aacute;neo&rdquo;, asevera el estudio.
    </p><p class="article-text">
        Durante el pleno del Parlament, el portavoz del PSIB-PSOE, Iago Negueruela, se ha apoyado en este estudio para acusar al Govern de favorecer un modelo que expulsa a los residentes: &ldquo;La vivienda para la gente de aqu&iacute; es su gran promesa, pero veamos qu&eacute; han hecho en tres a&ntilde;os. Balears se ha convertido en el refugio inmobiliario de Europa. Y lo dice un mallorqu&iacute;n de pura cepa de una empresa de pura cepa&rdquo;, ha ironizado en alusi&oacute;n a Engel &amp; V&ouml;lkers. En esta l&iacute;nea, ha recriminado que sea &ldquo;la empresa de cabecera&rdquo; del Ejecutivo del PP la que est&eacute; &ldquo;marcando la financiaci&oacute;n y la construcci&oacute;n en esta comunidad aut&oacute;noma&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        &ldquo;Esto es adonde est&aacute; yendo la vivienda en Balears y por eso no se alquila, se&ntilde;ora Prohens, porque favorece que los grandes fondos compren aqu&iacute;&rdquo;, ha proseguido el socialista, quien tambi&eacute;n ha hecho referencia a las manifestaciones realizadas por el gerente de la empresa inmobiliaria en Baleares, Florian Hofer, quien asevera que, &ldquo;de cara al futuro, Mallorca mantiene una posici&oacute;n excepcional&rdquo; gracias a &ldquo;una amplia base internacional de compradores&rdquo; y &ldquo;una trayectoria demostrada de resiliencia&rdquo;. &ldquo;Por eso el 40% de las compras las hacen alemanes. Por eso se est&aacute; convirtiendo en un para&iacute;so para invertir&rdquo;, ha reprochado Negueruela.
    </p><p class="article-text">
        Frente a ello, la l&iacute;der auton&oacute;mica ha aseverado que el Govern est&aacute; revirtiendo la situaci&oacute;n heredada tras &ldquo;ocho a&ntilde;os de desprop&oacute;sitos&rdquo; -en alusi&oacute;n a las dos anteriores legislaturas de izquierdas-, defendiendo medidas como las rebajas fiscales y los est&iacute;mulos a la compra para j&oacute;venes. &ldquo;Trabajamos para cambiar el rumbo: ojal&aacute; se cambiara de un d&iacute;a para otro, pero lo tenemos claro: vivienda asequible para la gente de aqu&iacute;&rdquo;, ha espetado. La presidenta ha reivindicado, asimismo, que durante los &uacute;ltimos a&ntilde;os se han registrado los niveles m&aacute;s altos de visados de vivienda, la mayor&iacute;a de ellos para plurifamiliares, asegurando adem&aacute;s que la compra de vivienda por parte de extranjeros ha ca&iacute;do un 33% respecto a 2023 mientras &ldquo;va ganando peso la compra de vivienda para residentes&rdquo;.
    </p><p class="article-text">
        En otro momento de la sesi&oacute;n plenaria, el portavoz de M&eacute;s per Mallorca, Llu&iacute;s Apestegua, ha lamentado la situaci&oacute;n de &ldquo;angustia vital&rdquo; que afecta a decenas de miles de familias tras decaer el real decreto ley que inclu&iacute;a la pr&oacute;rroga autom&aacute;tica de los contratos de alquiler, denunciando que en los &uacute;ltimos cinco a&ntilde;os los alquileres han subido un 70% y poniendo en duda que el mercado libre pueda resolver el problema. El ecosoberanista ha defendido la intervenci&oacute;n p&uacute;blica para frenar una escalada de precios que, afirma, est&aacute; empujando a amplias capas de la poblaci&oacute;n hacia la precarizaci&oacute;n. 
    </p><p class="article-text">
        Frente a ello, Prohens ha optado por un discurso de defensa del peque&ntilde;o propietario, rechazando la imagen de grandes tenedores como responsables &uacute;nicos de la crisis y reivindicando que &ldquo;la mayor&iacute;a de propietarios no van encorbatados&rdquo;. Asimismo, ha criticado que &ldquo;la gente ya no quiere poner su vivienda en alquiler&rdquo; por las pol&iacute;ticas de la izquierda que, en su opini&oacute;n, &ldquo;proteger a los okupas en lugar de proteger a los propietarios&rdquo;. 
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/politica/pp-obvia-informe-situa-balears-gran-refugio-inmobiliario-europeo-abraza-casero-no-encorbatado_1_13195777.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Tue, 05 May 2026 11:41:08 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="52628" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="52628" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El PP obvia un informe que sitúa Balears como gran "refugio inmobiliario" europeo y abraza al casero que "no va encorbatado"]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/9a00cedb-f41e-483d-ac81-a2a9fc14ed0e_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Especulación inmobiliaria,Mercado inmobiliario,Compraventa,PP - Partido Popular,Marga Prohens,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El preu de l'habitatge es desboca a Balears: comprar casa és un 20,3% més car que fa un any]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El preu de l&#039;habitatge es desboca a Balears: comprar casa és un 20,3% més car que fa un any"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">L'arxipèlag es consolida com un dels territoris on més difícil és accedir a l'habitatge en un context de forta pressió del mercat i escassetat d'oferta. L'increment de preus supera la mitjana nacional, que se situa en el +14,7%</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barri transformat en 'la petita Suècia' que expulsa els seus veïns: “Això s'ha tornat infernal”
</p></div><p class="article-text">
        El preu de l'habitatge a Balears continua desbocat. Al mar&ccedil;, el cost mitj&agrave; -tant d'obra nova com de segona m&agrave;- es va disparar un 20,3% interanual, molt per sobre de la mitjana estatal (+14,7%), segons les &uacute;ltimes dades publicades per Tinsa.
    </p><p class="article-text">
        L'arxip&egrave;lag es consolida aix&iacute; com un dels territoris on m&eacute;s s'encareix l'acc&eacute;s a l'habitatge en un context de forta pressi&oacute; del mercat i escassetat d'oferta. En termes mensuals, els preus tamb&eacute; continuen a l'al&ccedil;a: al mar&ccedil; van pujar un 1% respecte al febrer, en l&iacute;nia amb Can&agrave;ries, dos mercats tradicionalment influ&iuml;ts per la demanda estrangera.
    </p><p class="article-text">
        A nivell estatal, l'increment va ser fins i tot lleugerament superior, amb una pujada de l'1,1% mensual, accelerant-se respecte al 0,8% registrat el mes anterior. Aquest repunt es produeix en un escenari marcat per l'augment de la inflaci&oacute;, vinculat en part a la inestabilitat internacional i la guerra a Orient Mitj&agrave;.
    </p><p class="article-text">
        En el conjunt d'Espanya, el preu de l'habitatge acumula un increment del 14,7% en l'&uacute;ltim any, situant-se 11,1 punts per sobre de la inflaci&oacute;, cosa que evidencia una creixent desconnexi&oacute; entre el mercat immobiliari i l'evoluci&oacute; dels salaris i el cost de la vida.
    </p><p class="article-text">
        A Balears, la combinaci&oacute; de la pressi&oacute; tur&iacute;stica, l'expansi&oacute; del lloguer de temporada, l'escassetat d'habitatge p&uacute;blic i el pes de la <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/pisos-nuda-propiedad-atraen-inversores-balears-pesar-precios-desorbitados_1_12838250.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">inversi&oacute; estrangera </a>continua reduint l'oferta disponible per a residents, cosa que est&agrave; <a href="https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/santa-catalina-barri-transformat-petita-suecia-expulsa-els-seus-veins-aixo-s-tornat-infernal_1_13104574.html" target="_blank" data-mrf-recirculation="links-noticia" class="link">expulsant progressivament la poblaci&oacute; local del mercat</a>, dificultant tant l'acc&eacute;s a la compra com al lloguer i agreujant la bretxa entre els qui poden assumir els preus i els qui queden fora.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/cat/preu-l-habitatge-desboca-balears-comprar-casa-20-3-mes-car-fa-any_1_13147379.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Apr 2026 10:47:19 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="487379" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="487379" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El preu de l'habitatge es desboca a Balears: comprar casa és un 20,3% més car que fa un any]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[El precio de la vivienda se desboca en Balears: comprar casa es un 20,3% más caro que hace un año]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="El precio de la vivienda se desboca en Balears: comprar casa es un 20,3% más caro que hace un año"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">El archipiélago se consolida como uno de los territorios donde más difícil es acceder a la vivienda en un contexto de fuerte presión del mercado y escasez de oferta. El incremento de precios supera la media nacional, que se sitúa en el +14,7%</p><p class="subtitle">Santa Catalina, el barrio transformado en 'la pequeña Suecia' que expulsa a sus vecinos: “Esto se ha vuelto infernal”
</p></div><p class="article-text">
        El precio de la vivienda en Balears contin&uacute;a desbocado. En marzo, el coste medio -tanto de obra nueva como de segunda mano- se dispar&oacute; un 20,3% interanual, muy por encima de la media estatal (+14,7%), seg&uacute;n los &uacute;ltimos datos publicados por Tinsa.
    </p><p class="article-text">
        El archipi&eacute;lago se consolida as&iacute; como uno de los territorios donde m&aacute;s se encarece el acceso a la vivienda en un contexto de fuerte presi&oacute;n del mercado y escasez de oferta. En t&eacute;rminos mensuales, los precios tambi&eacute;n contin&uacute;an al alza: en marzo subieron un 1% respecto a febrero, en l&iacute;nea con Canarias, dos mercados tradicionalmente influidos por la demanda extranjera.
    </p><p class="article-text">
        A nivel estatal, el incremento fue incluso ligeramente superior, con una subida del 1,1% mensual, aceler&aacute;ndose respecto al 0,8% registrado el mes anterior. Este repunte se produce en un escenario marcado por el aumento de la inflaci&oacute;n, vinculado en parte a la inestabilidad internacional y la guerra en Oriente Medio.
    </p><p class="article-text">
        En el conjunto de Espa&ntilde;a, el precio de la vivienda acumula un incremento del 14,7% en el &uacute;ltimo a&ntilde;o, situ&aacute;ndose 11,1 puntos por encima de la inflaci&oacute;n, lo que evidencia una creciente desconexi&oacute;n entre el mercado inmobiliario y la evoluci&oacute;n de los salarios y el coste de la vida.
    </p><p class="article-text">
        En Balears, la combinaci&oacute;n de la presi&oacute;n tur&iacute;stica, la expansi&oacute;n del alquiler vacacional, la escasez de vivienda p&uacute;blica y el peso de la inversi&oacute;n extranjera contin&uacute;a reduciendo la oferta disponible para residentes, lo que est&aacute; expulsando progresivamente a poblaci&oacute;n local del mercado, dificultando tanto el acceso a la compra como al alquiler y agravando la brecha entre quienes pueden asumir los precios y quienes quedan fuera.
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Esther Ballesteros]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/illes-balears/economia/precio-vivienda-desboca-balears-comprar-casa-20-3-caro-ano_1_13147225.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 16 Apr 2026 10:03:52 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="487379" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="487379" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[El precio de la vivienda se desboca en Balears: comprar casa es un 20,3% más caro que hace un año]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/b81bb975-fd66-4519-8050-75824fa9fa6f_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Vivienda,Mercado inmobiliario,Especulación inmobiliaria,Compraventa,Islas Baleares]]></media:keywords>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/castilla-mancha-lidera-crecimiento-compraventa-vivienda-parte-extranjeros_1_13129093.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675" alt="Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros"></p><div class="subtitles"><p class="subtitle">Según los datos del Consejo General del Notariado este tipo de compras aumentó un 21,5% en la segunda mitad de 2025. Los extranjeros residentes pagan un 5% más y los extranjeros no residentes hasta 3.242 euros/m²</p><p class="subtitle">Más de 300.000 casas vacías en Castilla-La Mancha en plena crisis de la vivienda: el 8% de todo el país
</p></div><p class="article-text">
        La compraventa de vivienda libre por parte de extranjeros cay&oacute; un 4,4 % interanual en la segunda mitad de 2025, pero no es una tendencia que se haya producido en Castilla-La Mancha, donde este tipo de compras aument&oacute; un 21,5%, frene a la tendencia descendente en el conjunto de Espa&ntilde;a. 
    </p><p class="article-text">
        De hecho, la compraventa de este tipo de vivienda aument&oacute; en nueve comunidades aut&oacute;nomas y retrocedi&oacute; en ocho de ellas. Cay&oacute; la cifra de las compraventas de extranjeros en la Comunidad de Madrid (-20,3 %); Islas Canarias (-10,8 %) e Islas Baleares (-10,2 %).  Por su parte, los crecimientos m&aacute;s intensos se dieron en Castilla-La Mancha (21,5 %); Extremadura (13,8 %); Arag&oacute;n (11 %) y Castilla y Le&oacute;n (10,4 %).
    </p><p class="article-text">
        En el segundo semestre del pasado a&ntilde;o los extranjeros compraron 66.629 viviendas libres en Espa&ntilde;a, el 18,4 % del total, frente al 19,5 % que se registr&oacute; en el mismo periodo de 2024 y al 20,9 % de 2023, seg&uacute;n el Consejo General del Notariado.
    </p><h2 class="article-text">Los extranjeros residentes copan casi el 63% de las operaciones</h2><p class="article-text">
        Los extranjeros residentes concentraron el 62,8 % de las operaciones, el 3,3 % m&aacute;s. Sin embargo, las de los no residentes cayeron un 15,1 % y concentraron el 37,2 % restante en un contexto marcado por el fin de los visado de oro (golden visa) y el anuncio del Gobierno de penalizar fiscalmente las adquisiciones de los extracomunitarios no residentes.
    </p><p class="article-text">
        Seg&uacute;n los notarios, el volumen de compraventas de extranjeros cay&oacute; en el segundo semestre respecto al previo, tanto entre residentes como no residentes. En estos &uacute;ltimos, el ajuste se produce tras el fuerte crecimiento post pandemia, con un m&aacute;ximo en 2022.
    </p><p class="article-text">
        Entre los extranjeros residentes, pese al leve retroceso frente a la primera mitad de 2025, alcanzaron el segundo mayor volumen hist&oacute;rico.
    </p><p class="article-text">
        Adem&aacute;s, en el segundo semestre de 2025, las compraventas realizadas por extranjeros no residentes se concentraron en Comunidad Valenciana, con 9.926 operaciones (40 % del total); Andaluc&iacute;a con 6.263 compraventas (25,3 %); Catalu&ntilde;a (2.151; 8,7 %); Murcia (1.933; 7,8 %) o Canarias (1.843; 7,4 %).
    </p><h2 class="article-text">Pagan un 5 % m&aacute;s y los extranjeros no residentes 3.242 euros/m2</h2><p class="article-text">
        Las viviendas adquiridas por extranjeros tuvieron un precio medio de 2.479 euros/m&sup2;, un 5 % m&aacute;s. Los no residentes desembolsaron los importes m&aacute;s elevados, 3.242 euros/m&sup2;, frente a los 1.963 euros/m&sup2; de los extranjeros residentes y los 1.839 euros/m&sup2; de los espa&ntilde;oles.
    </p><p class="article-text">
        El precio medio pagado por los extranjeros no residentes aument&oacute; un 5,8 %, el de extranjeros residentes lo hizo un 9,4 % y el de los espa&ntilde;oles un 7,4 %.
    </p><p class="article-text">
        Por comunidades, los precios crecieron en 16, especialmente en Cantabria (17,2 %); Murcia (14,1 %); La Rioja (13,4 %); Navarra (12,6 %); Comunidad de Madrid (11,6 %); Asturias (10,5 %) y Extremadura (10,3 %). Solo se redujeron en Galicia (-4,9 %).
    </p><h2 class="article-text">Reino Unido y Marruecos lideran la demanda extranjera en Espa&ntilde;a</h2><p class="article-text">
        El mayor n&uacute;mero de operaciones correspondi&oacute; a Reino Unido, 5.178, el 7,8 % del total, seguido de Marruecos con 5.154 (7,7 %); Italia (4.397; 6,6 %); Alemania (4.351; 6,5 %) y Ruman&iacute;a (4.339; 6,5 %). El resto de compradores extracomunitarios realiz&oacute; 8.213 operaciones, el 12,3 % del total.
    </p><p class="article-text">
        Entre los extranjeros residentes, los marroqu&iacute;es encabezaron las compraventas (12,1 % del total), seguidos de italianos y rumanos, mientras que entre los no residentes fueron los m&aacute;s destacados los de Pa&iacute;ses Bajos (12,6 %), Alemania (11,9 %) y Reino Unido (11,5 %).
    </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[EFE, elDiarioclm.es]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.eldiario.es/castilla-la-mancha/vivienda/castilla-mancha-lidera-crecimiento-compraventa-vivienda-parte-extranjeros_1_13129093.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Thu, 09 Apr 2026 08:36:38 +0000]]></pubDate>
      <enclosure url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" length="4152788" type="image/jpeg"/>
      <media:content url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg" fileSize="4152788" width="1200" height="675"/>
      <media:title><![CDATA[Castilla-La Mancha lidera del crecimiento de la compraventa de vivienda por parte de extranjeros]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static.eldiario.es/clip/747f36f0-8a7e-4b07-b115-8145ec9babf7_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="1200" height="675"/>
      <media:keywords><![CDATA[Extranjeros,Compraventa,Notarios]]></media:keywords>
    </item>
  </channel>
</rss>
