L'Audiència de Barcelona ha rebaixat la pena imposada a un manter, C.S, de dos anys i mig a tres mesos de presó. Les tres magistrades de la secció desena consideren que els fets pels quals es va condemnar el venedor ambulant –negar-se a lliurar la mercaderia a agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, fugir d'ells i llançar cops mentre s'agafava a un fanal– no són constitutius d'un delicte d'atemptat sinó un delicte de resistència a l'autoritat.

La sala també ha matisat la condemna de cinc anys de presó imposada pel jutjat penal 25 de Barcelona a l'altre manter acusat en el cas, S.M. L'Audiència corregeix la sentència que va qualificar de delicte continuat el cop amb una branca que S.M. va propinar a un agent mentre fugia de la policia, i el deixa en un únic delicte d'atemptat a l'autoritat. Les magistrades imposen així una pena a S.M. de tres anys i sis mesos de presó, encara que mantenen la seva expulsió d'Espanya ordenada en primera instància.

El cas d'aquests dos manters va generar una onada de protestes dels venedors ambulants de Barcelona l'estiu passat. Fins i tot l'Ajuntament va criticar la presó preventiva ordenada per S.M, de qui el cop amb una branca va provocar una ferida lleu a un agent. La condemna en primera instància va ser exemplaritzant segons el parer de la Guàrdia Urbana i desproporcionada per a la defensa dels manters.

En el cas de C.S., l'Audiència accepta un dels arguments de la defensa i li imposa la pena mínima de presó pel delicte de resistència a l'autoritat, tot i que manté la pena de multa 270 euros per un delicte lleu –antigues faltes– de lesions.

La rebaixa en la condemna s'explica perquè l'Audiència ha seguit un criteri diferent al del jutjat a l'hora de qualificar els mateixos fets. Així, ressalta l'Audiència, la conducta del manter va ser “reactiva” a l'exigència dels agents que lliurés la mercaderia, per la qual cosa ha de ser considerada un delicte de resistència en comptes d'un delicte d'atemptat a l'autoritat.

“C.S. es va negar a lliurar la mercaderia als agents [...] i guiat per un ànim de menyscabar el principi d'autoritat i la integritat física dels agents, es va agafar a un fanal, mostrant oposició a deixar anar el gènere i mentre que amb una mà s'agafava amb l'altra llançava cops i puntades de peu, colpejant a un agent”, resol l'Audiència.

Assenyalen les magistrades per unanimitat que la lesió que va patir l'urbà no va ser greu –es va curar després de la primera assistència mèdica– i que el manter no es va mostrar tan agressiu “des del punt de vista físic” com per ser condemnat per atemptat a l'autoritat.

Respecte l'altre manter condemnat, S.M., la rebaixa en la pena es fonamenta en el fet que l'Audiència de Barcelona ha considerat el cop de branca a un agent com un únic atemptat a l'autoritat, eliminant així la “continuïtat delictiva” que recollia la condemna de primera instància. En conseqüència, imposa una pena de 3 anys i sis mesos de presó en comptes dels cinc inicials per un delicte d'atemptat en concurs amb un altre de lesions. Tot i la rebaixa, manté l'expulsió d'Espanya del manter.

A la costa de Kayar es dedica una gran extensió de platja a assecar peix. Quan van mal dades, aliments com aquesta conserva són un important recurs per a les famílies. Malik Wade és pescador però en dies com avui, amb mala mar, es concentra en arreglar les xarxes. “Viure aquí és una mica dur, per això ens sentim amb força per anar a Espanya”, diu. Aquesta força la prova la seva història. El 2008 va conduir una pastera amb 109 persones fins a Tenerife.

Kayar, al nord de Dakar, és una població de només 18.000 habitants, però de la seva platja han sortit no poques embarcacions rumb a Europa. Un veí de Wade va organitzar un d'aquests viatges, però les rutes que emprenen els capitans de les embarcacions són només d'anada, i per això al cap d'un temps li va demanar a ell que conduís un altre d'aquests vaixells. Portar l'embarcació li donava dret a quatre places, que va repartir entre amics i familiars; la resta de passatgers van pagar uns 450.000 francs CFA (al voltant de 686 euros) pel viatge.

La travessia del pescador va ser tranquil·la. Recorda que van sortir un 4 de setembre a mitjanit i sis dies més tard eren acollits per la Creu Roja a la platja de Tenerife. Les dificultats van arribar més tard, buscant-se la vida a la península i després a Itàlia. Va viure a empentes i rodolons, fins que un bon dia la policia el va parar en una batuda i el va deportar mentre tractava d'aconseguir un permís de residència.

“La migració irregular del Senegal a Espanya i a Europa va tenir molta atenció mediàtica el 2005 i el 2006 amb l'arribada d'unes 30.000 pasteres per any”, recorda Jo-Lind Roberts-Sene, de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM). “Es van formar patrulles a la costa senegalesa amb el suport del Govern espanyol i de Frontex [agència de la Unió Europea per al control de les fronteres exteriors] al llarg de la frontera senegalesa per evitar que sortissin més pasteres del Senegal”.

Per a Júlia Trias, d'Irídia Centre per la Defensa dels Drets Humans, aquest acord es dóna com a part d'una política d'externalització de fronteres per part d'Espanya i de la Unió Europea. “El que procura aquesta política és que determinades persones no puguin ni tan sols acostar-se a les fronteres europees”, apunta.

“El 2006 es crea un acord de col·laboració entre Espanya i Senegal que el que intenta, de manera molt clara, és que el Senegal retingui els fluxos migratoris que surten cap a les Canàries, i a canvi el que ofereix Espanya –i per extensió la UE– són una sèrie d'acords que citen com a processos de democratització, sobretot recursos i inversió”, explica Trias. La política de patrulla i controls tèrmics de la frontera va aconseguir el seu objectiu i el 2009 les 30.000 arribades anuals a Canàries s'havien reduït en un 87%.

Aquesta externalització de fronteres, sosté l'activista, ha fet que les vies d'entrada als països europeus siguin cada vegada menys segures. I més cares, reforça Jo-Lind Roberts-Sene. “Les rutes que prenen els migrants avui, per Mali, Níger i fins a Líbia, per després creuar el Mediterrani, té costos més alts; poden pagar prop de 3.000 euros arribar a Líbia, abans de creuar a Itàlia”, diu la cap de missió de l'OIM al Senegal. Més de quatre vegades més car que els prop de 700 euros que gastaven els migrants per pujar a una pastera.

“En el periple que fan les persones per arribar a les fronteres d'Espanya, Itàlia o Grècia, es troben en una situació de vulnerabilitat, i especialment en el cas de les dones, hi ha el risc de caure en xarxes de tràfic de persones o patir violència física i sexual”, afegeix Trias.

Les polítiques de fronteres espanyoles i europees no només tenen conseqüències en les rutes, també en tenen quan s'arriba a la destinació. Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, les ha viscut moltes vegades en la seva pròpia pell, aquestes conseqüències. Des de Senegal se'n va anar a Mauritània, a treballar com a pescador, però allà tampoc guanyava suficient per viure, així que l'agost de 2006 va decidir agafar una altra pastera cap a Espanya. Quan va arribar, el van internar al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) d'Hoya Fría, a Tenerife, i 40 dies més tard el van deportar a Senegal. Ho va tornar a intentar una segona vegada, i encara una tercera, fins que va poder sortir del CIE i anar cap a la península. Al juny de 2007 va arribar a Barcelona.

“Formalment la funció d'un CIE és senzillament tenir la gent retinguda i impedir-li la llibertat de moviment mentre es gestiona la seva deportació, però en més de la meitat dels casos no s'aconsegueix la deportació als 60 dies que poden tenir a una persona allà dins”, explica Mercè Duch, de la plataforma Tanquem els CIEs. Duch es pregunta quina funció té aleshores un CIE.

Les persones que queden en llibertat, sosté l'activista, “simplement tornen a la situació en què estan absolutament vulnerabilitzades, en qualsevol moment poden tornar a ser detingudes, tancades al CIE i potser deportades”. És el cas d'Aziz Faye, que va tornar a passar pel CIE més vegades després d'arribar a la península. Per exemple, el 2011 quan tramitava un permís de residència.

“Dos policies em van identificar en una estació de tren, sent jo l'únic negre, i com que no tenia documentació em van portar a comissaria, i encara no sé perquè vaig acabar al CIE, si estava tramitant els documents!”. Així recorda Faye, incrèdul, aquell episodi, en què va acabar deportat. Tot i això, l'ara portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants va tornar al cap de quatre mesos, fent gala de la persistència amb que ja havia aconseguit arribar a Europa anys abans. La seva tenacitat estava reforçada pel fet d'haver teixit vincles ja a Barcelona.

Després d'una trobada d'entitats socials en un equipament municipal de Barcelona, Mercè Duch lamenta que en l'actualitat estiguin creixent les deportacions exprés, en què una persona que té una ordre d'expulsió –en alguns casos expedida anys abans– pot ser identificada en ple carrer, retinguda a comissaria i finalment deportada. Tot en 72 hores.

“I també hi ha els vols de la vergonya”, apunta Duch. L'activista fa referència a vols que organitza la Unió Europea per deportar migrants de forma massiva a un país determinat. “Si tens la mala sort de ser senegalès i que hi hagi un vol al Senegal preparat cap al país en cinc dies... Tens molts números de patir una batuda policial pel teu perfil ètnic”, explica.

Aquesta situació d'irregularitat administrativa a què s'enfronten les persones migrants és al centre del treball de l'Espai de l'Immigrant. César Zuñiga, un dels seus membres, destaca que “hi ha una població, majoritàriament migrant, que treballa al carrer i està per sota de tots els conceptes dels drets humans, de la legalitat i del respecte”. La llista és llarga, i comença amb els manters o els llauners, però segueix amb els xofers que treballen a la porta d'Ikea, les dones que venen globus en zones turístiques, o els venedors de butà migrants. “Si parlem a nivell d'eficiència, convé que hi hagi certes persones que no tinguin accés a aquests drets bàsics per a poder explotar-les”, destaca Júlia Trias.

“L'entramat de la política migratòria europea és tremendament violent, tot està fet per seguir mantenint aquesta posició privilegiada colonial europea, d'aquesta Europa fortalesa, que presumeix de no tenir fronteres, però ho ha fet a costa de blindar-se i deixar fora a una gran majoria de persones”, conclou Mercè Duch. No obstant això, milers de persones, com ho van fer Malik Wade o Aziz Faye, segueixen posant la seva vida en risc a la recerca d'un futur millor.

Les botzines dels cotxes peten amb força als carrers del centre de Dakar. L'aturada dels vehicles és una constant, i a cada buit entre els cotxes, el tapa el conductor més àvid. No sense risc, encara que aquí els mil·límetres semblen metres. El trànsit de cotxes no és l'única constant: persones, cavalls i cabres ocupen cada racó. A la capital del Senegal, el passos de vianants no existeixen, i la carretera es comparteix. Les voreres, també. Al carrer es xerra, es resa, es menja i, és clar, es ven. 

Es ven –més aviat s'ofereix de manera frenètica: una botiga de ventiladors a una rotonda; fruita fresca a una cruïlla; o sabatilles esportives, col·locades en els pivots que delimiten un dels pocs passeigs de la capital. Cada racó és una opció.

No es pot imaginar una Dakar sense venda ambulant, però això no sempre va ser així. L'èxode rural al Senegal va començar cap als anys seixanta del segle passat, i es va anar amplificant als setanta, fruit de les sequeres que van devastar l'economia dels agricultors. Així ho explica Cheick Thiam, president de la Sinergia de Venedors Ambulants per al Desenvolupament (SYMAD).

La mala fama de la venda, segons el mateix Thiam, no es correspon amb la importància de la necessitat per a les persones... I per a les grans empreses al Senegal. Thiam cita el cas de les telefòniques, que aprofiten la venda ambulant per proveir les seves targetes i fer les recàrregues telefòniques. “Aprofiten les xarxes de venedors ambulants als carrers per a oferir els seus productes, i els va molt bé”, comenta.

Cheick Thiam, que fa anys que exerceix com a president de l'associació de venedors ambulants SYMAD a Dakar, també es dedica a la venda. Les camises són la seva especialitat. Quan obre la seva manta, els clients s'hi aproximen a tota velocitat, com abelles a la mel.

Al carrer tothom el coneix. Tant és així que, al cap de poc d'iniciar la conversa davant la càmera, altres venedors deixen els seus assumptes i se li arremolinen. En un país on el 72% de la població activa al comerç treballa en el sector informal, ser el president de la major associació de venedors, ha de donar galons. SYMAD negocia amb el Govern local les condicions de la venda. Com el mateix Thiam reconeix, malgrat que en segons quines zones hi ha llicències, la majoria de gent no les té. L'organització capitanejada per Thiam vetlla per mantenir els espais de venda.

“Després de les sequeres que comentava, molts van optar per l'èxode rural i van envair els centres urbans, sobretot a Dakar, per buscar feina i poder guanyar-se la vida. No es tracta d'instal·lar l'anarquia a la ciutat sinó d'intentar guanyar-se la vida per ajudar a les nostres famílies que s'han quedat als pobles”, matisa Thiam.

Les persones d'àrees interiors van a la capital a la recerca d'oportunitats. Davant la manca de possibilitats, la venda és la sortida més recurrent. El mecanisme és semblant al que es dóna en ciutats com Barcelona. Els venedors compren la mercaderia a grans majoristes. El resultat? Com el mateix Thiam explica, les sabatilles que es poden adquirir a la costa de Kayar poden haver compartit remesa amb les que es poden comprar al Passeig Joan de Borbó de Barcelona. Cheick Thiam assegura que la majoria del seu material procedeix, de fet, d'Holanda i d'Espanya. Una part d'aquest és de segona mà.

En un simple cop d'ull pels carrers de Dakar, no és difícil comprovar que les cares de la majoria de gent que es dedica a la venda comparteixen una característica: traspuen joventut. “Hi ha gent que va cinc anys a l'escola i després ho deixa. Què fan després? Fan d'ambulants aquí i després intenten migrar. Si van a Espanya, seran venedors”, destaca el periodista del diari Le Soleil, Omar Diop.

Sense conèixer-lo, Diop sembla estar definint la vida d'Ousmane Niang, que després de diversos anys estudiant va decidir emigrar per donar suport a la seva família. Ara Niang prefereix protegir la seva veritable identitat; els anys als carrers de Barcelona li han valgut diversos processos judicials. Alguns d'ells oberts.

Quan Niang va arribar a Barcelona, mai s'imaginava que el seu destí estaria entre ulleres de sol i bosses. Però, com li va passar a Aziz Faye, portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, els vents sobre la necessitat de mà d'obra a Europa sonaven molt diferent a un costat o a un altre de l'Estret de Gibraltar. Els rumors que els van arribar a Niang i a Faye sonaven a ofertes de treball en abundància, però la realitat va ser una altra.

“Un dia vaig sortir al carrer i vaig trobar uns companys aquí a la Rambla, venent. Mai vaig voler vendre, per això em vaig dedicar els vuit primers mesos a buscar feina, però el carrer finalment va ser la meva única solució per a una vida més digna. Va ser llavors quan vaig parlar amb Lamine Sarr [també portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants] que em va portar a casa i em va aconseguir uns materials”, diu Faye, precisament des de la mateixa Rambla que tantes vegades ha vist la seva manta estesa. Ara combina la manta i els estudis; està acabant l'educació secundària obligatòria (ESO).

A Dakar la policia també t'empaita, diu Cheick Thiam. I el carrer també castiga (i a molta més temperatura). Sigui com sigui, per a Fatou Mbaye, actual membre de la cooperativa impulsada per ex manters i l'Ajuntament de Barcelona, la situació al Senegal és més suportable: “Hi ha més solidaritat i es comparteix, aquí la gent no té temps de res”, lamenta.

Mbaye, que ha deixat el carrer, s'havia dedicat a fer trenes a la platja de Barcelona o a vendre menjar als seus compatriotes. Però també a la venda ambulant, cosa que també fan altres dones manteres. “Sabem que les trenes són per a l'estiu, i a l'hivern cal treballar també: no queda una altra opció que la venda al carrer, tot i que és molt dura i comporta molts riscos que cal confrontar”, apunta.

Niang sap de la duresa del carrer. Però tot i així es lleva cada dia d'hora. Menja alguna cosa i a les nou ja camina amb els estris cap al Maremàgnum. Estén i plega la manta tantes vegades com sigui necessari, en funció de les patrulles que hi hagi aquest dia. Així durant el matí, i després de dinar, moltes més hores. Un dia més. I així serà –segons diu– com a mínim un parell d'anys més: els 150 euros de mitjana que envia cada mes a la seva família són vitals (la dada ho corrobora també l'Organització Internacional per a les Migracions). Els 150 euros tripliquen el salari mitjà del país, que no arriba als 55 euros (36.000 FCA).

Els problemes relacionats amb la venda ambulant a Barcelona van copar les portades dels diaris al llarg de l'estiu passat, i van suposar una autèntica pedra per al Govern d'Ada Colau. Els manters van aguantar el xàfec, una repressió en forma de cops i confiscacions de material, i van trobar la seva pròpia veu, units sota el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Ara, a les portes d'un nou estiu, que es preveu tens, Catalunya Plural elabora una sèrie especial de reportatges sobre la venda ambulant amb l'objectiu d'entendre els perquès de l'activitat, els seus orígens i les seves conseqüències.

Sota l'etiqueta #Vidamantera, quatre peces que començaran a publicar-se el proper 5 de juliol, analitzaran diversos temes relacionats amb la venda ambulant: Què explica que algú prefereixi vendre ulleres de sol al carrer a viure amb els seus? Per què els joves segueixen migrant des del Senegal? Per què és d'allò més comú que els migrats facin ús del carrer per exercir la venda? Per què s'associen els manters i què explica el naixement del Sindicat Popular de Venedors Ambulants?

Les quatre peces aniran acompanyades de càpsules audiovisuals, amb imatges tant de Barcelona com de Dakar (Senegal). Senegal és el país d'origen de la majoria de venedors ambulants de la capital catalana, per aquest motiu aquest mitjà s'ha desplaçat fins a aquest país per aprofundir sobre els orígens de la pràctica a Barcelona, i de pas parlar de fronteres i problemes relacionats amb la migració.

El desplaçament, així com la sèrie de reportatges, s'ha realitzat gràcies a la Beca Devreporter, amb el suport de la Fede.cat i en col·laboració amb l'entitat SOS Racisme. L'especial de Catalunya Plural sobre els manters es completarà a la tardor amb la publicació d'un migmetratge sobre el tema, i també d'un llibre.

A més, com a part d'aquesta beca, la periodista senegalesa Mariama Badji visitarà durant la primera setmana de juliol Barcelona amb l'objectiu d'elaborar una crònica sobre la situació dels manters a la ciutat que es publicarà en els principals mitjans de comunicació del Senegal.

Acte sobre la venda ambulant

El desplegament sobre la venda ambulant anirà acompanyat d'un acte el mateix dia 5 de juliol, on es presentaran en detall els reportatges i es projectaran en exclusiva les càpsules de vídeo. A més, es produirà un debat al voltant de la manta: “Visions del sud en la venda ambulant”.

Veus com la pròpia Mariama Badji, així com el doctorand en Demografia, Abdoulaye Fall, la presidenta de la cooperativa Diomcoop, Fatou Mbaye, o el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Fayé, debatran sobre venda, ocupació de l'espai públic, repressió o migracions. A la primera fila de l'acte, que donarà inici a les 18: 30h a l'Arts Santa Mònica, també hi seran representants d'entitats com Irídia, Tras la Manta, Mèdia.cat o Wiriko. La jornada s'amenitzarà amb refrigeris senegalesos i la música de Rosa Sánchez.

“Els problemes dels migrants a Espanya són els mateixos que a l'Índia”, comenta, pausat, Rajagopal P.V. minuts abans d'una trobada amb el sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona. “Molts vénen de Bangladesh a l'Índia, i es troben sense papers, ¿et sona?”, diu el líder de l'entitat mundial per la “no violència” Ekta Parishad. Mentrestant, Aziz Faye, membre del col·lectiu manter de Barcelona, assenteix en senyal d'aprovació.

Rajagopal P.V. és el fundador de l'organització índia Ekta Parishad, un dels referents mundials en la lluita per la terra i la promoció de les persones pobres. Inspirada en el llegat de 'Mahatma' Gandhi, l'organització va ser nominada per la seva tasca l'any 2014 al Nobel de la Pau. L'activista indi s'ha desplaçat fins a Barcelona “només” -comenta Rajagopal- per conèixer la lluita del Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

“La injustícia és la mateixa aquí i a l'Índia, i la lluita del col·lectiu de manters és molt interessant: jo puc donar-los veu internacional”, diu Rajagopal, que en els últims anys s'ha dedicat a teixir ponts entre col·lectius desfavorits. “Si la tecnologia i el capital es mouen, per què els treballadors no?”, afegeix el líder.

Rajagopal manté trobades amb premsa i líders mundials, als quals trasllada el missatge de les persones pobres. “És un suport molt bo”, diu, per la seva banda, Aziz Faye, conscient de la tasca que Rajagopal realitza a tot el planeta.

Rajagopal P.V. és fill d'un seguidor i activista gandhià per la independència de l'Índia. Hereu del seu pare, Rajagopal P.V. ha llaurat una llarga tradició com a activista: a principis dels anys setanta va treballar en la reconciliació dels grups armats dacoits a l'Estat de Madhya Pradesh i ja als noranta va ser vicepresident de la Fundació Gandhi per la Pau.

L'activista es troba en aquests moments de peregrinació per diferents ciutats per donar a conèixer la marxa Jai Jagat. El mitjà d'acció principal d'Ekta Parishad són les marxes a peu i, coincidint amb el 150 aniversari del naixement de Ghandi, milers d'activistes es plantegen commemorar la data caminant des de Nova Delhi (Índia) fins a Ginebra (Suïssa). 17 països i 10.000 quilòmetres de caminada.

De fet, des del Partit Solidaritat i Autogestió Internacionalista (SAIN), responsables de la visita de Rajagopal a Espanya -aquest dimarts va ser a Burgos, es plantegen sumar-se a la marxa a França, sortint des de Ceuta. “Volem reivindicar amb la marxa també els problemes dels pobres d'aquí, per això volem sortir des de Ceuta i travessar Espanya per conscienciar”, comenta un dels membres de la formació internacionalista, Diego Velicia.

SAIN valora acollir-se a la iniciativa fruit de la “grata experiència” de marxes similars a la Jai Jagat: el 2007, Ekta Parishad va reunir 25.000 persones a la marxa Janadesh, a nivell nacional. Cinc anys més tard, la ruta Jan Satyagraha va congregar 50.000 persones, que amb la seva acció van forçar el Govern Indi a signar un nou acord sobre la terra i l'accés als recursos per als més pobres del país, la coneguda com a 'Forest Rights Act '(Llei dels drets sobre els boscos).

Amb la visita de Rajagopal P.V., els manters de Barcelona sumen un nou suport internacional que els “reforça” -destaquen fonts del col·lectiu- per seguir amb la seva lluita. Fa uns mesos el Papa Francesc ja els va rebre en el marc de la Trobada Mundial de Moviments Populars i els va animar a “seguir lluitant”; El passat mes de febrer va ser l'ex Black Panther, Bob Brown, qui va compartir amb els venedors ambulants la multitudinària marxa pels refugiats.

Amb tot, el col·lectiu no és aliè al fet que aquest tipus de reconeixements no serviran per evitar tensions en la campanya de venda estival. A les portes de la Setmana Santa, preludi d'aquesta campanya, l'oposició de Barcelona ja ha demanat al Govern d'Ada Colau més mesures davant “la mort anunciada que seran els propers mesos en relació al top manta”, va dir aquest dimarts el líder del Grup Demòcrata (antiga CiU), Joaquim Forn.

El primer tinent d'alcaldia, Gerardo Pisarello, va escórrer les crítiques el mateix dia anunciant nous plans de saturació de l'espai amb presència policial al Passeig Marítim, on els venedors s'han començat a instal·lar amb l'arribada del bon temps. L'any passat el consistori va utilitzar una estratègia similar per eradicar la venda al passeig Joan de Borbó, davant l'increment de manters. Ara, després de la trobada de prop d'una hora amb Rajagopal P.V., una nova veu internacional vetllarà per preservar dels drets i aspiracions dels manters.

Un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona està imputat (investigat, segons la nova denominació) per un presumpte delicte de lesions per clavar una puntada de peu a un manter. Es tracta del primer policia de la capital catalana investigat per un jutjat sota el govern de Barcelona en Comú i el PSC en relació al conflicte que mantenen la Guàrdia Urbana i els manters.

El del venedor N.D. és un dels 14 casos gestionats pel Servei d'Atenció i Denúncia davant de situacions de Violència Institucional (SAIDAVI), el mecanisme gratuït d'assistència jurídica i psicosocial impulsat pel centre Iridia de defensa dels drets humans. El centre presentarà aquest dimecres un informe en el qual, a més de recollir tots els casos de possibles vulneracions de drets per part de les administracions, exposarà recomanacions perquè no es produeixin.

Els fets van passar a la Rambla de Canaletes el 21 de juliol de l'any passat. Segons la denúncia del manter a la qual ha tingut accés aquest diari, l'agent investigat, que anava de paisà, li va propinar “una forta puntada sense previ avís”. El venedor va haver de ser ingressat a l'Hospital de Sant Pau, on el van operar del turmell.

L'agent va declarar com a imputat fa unes setmanes al jutjat d'instrucció 21 de Barcelona. Segons la seva versió, no va donar cap cop de peu al manter, de qui va dir que venia corrent perseguit per altres policies, sinó que el va aturar amb el braç. L'agent investigat va afegir que després de barrar-li el pas amb el braç el venedor va caure a terra.

Per contra, un testimoni dels fets, que també va declarar en seu judicial, va assegurar que dos agents de paisà van tirar a terra al venedor sense que aquest oposés resistència, en línia amb el que va declarar el venedor. L'instructor decidirà en les pròximes setmanes si porta a judici a l'agent o si arxiva la causa.

A preguntes d'aquest diari, fonts oficials de la Guàrdia Urbana de Barcelona han indicat que el policia, que té la categoria d'agent ras, continua treballant al cos. Les mateixes fonts han explicat que aquest és l'únic cas d'un agent investigat amb un manter com a presumpta víctima.

El cas arriba després de la dura condemna –5 anys de presó– a un venedor per colpejar amb una branca a un agent, i a les portes del bon temps, quan els venedors ambulants tornen a desplegar les seves mantes en diversos punts de la ciutat per aprofitar la major afluència turística. L'estiu passat va ser d'especial tensió entre manters i policia.

L'advocat del venedor, Andrés García Berrio, ha reclamat que la Guàrdia Urbana posi en marxa una unitat de mediació específica per la venda ambulant. “Cal trobar un camí intermedi entre la no intervenció i els antiavalots”, assevera el lletrat. Així mateix, l'advocat ha lamentat la “saturació policial” a la qual el consistori sotmet als venedors i ha emplaçat els líders de l'Ajuntament a “reflexionar” sobre per què els manters van rebre la meitat de les sancions imposades per l'ordenança del civisme l'any passat. “Hi haurà 'top manta' mentre segueixi havent-hi gent exclosa”, ha conclòs.

D'altra banda, en l'informe, el centre Iridia insta a la unitat de deontologia i assumptes interns de la Guàrdia Urbana a “perfeccionar” els mecanismes que ha implantat en l'últim any per investigar les denúncies contra agents del cos, especialment pel que fa a la recerca de proves. I també reclama que els diferents cossos policials que treballen a Catalunya emetin una instrucció que prohibeixi els controls policials basats en perfil ètnic i estudis periòdics sobre “l'existència de racisme” entre els seus agents.

El llarg trajecte entre el barri Besòs i la Zona Franca de Barcelona, més d'una hora en transport públic per creuar tota la ciutat, s'havia convertit en un pelegrinatge dolç per a Ousmane (nom fictici). Ni tan sols l'horari, torn de nit, o el tipus de feina –peixater a Mercabarna– eren una molèstia per a ell.

Abans d'entrar en els plans d'ocupació de l'Ajuntament de Barcelona per venedors ambulants, aquest senegalès havia pentinat durant deu anys la ciutat, ocupant un trosset d'ella cada dia amb la seva manta. Amb les conseqüents corredisses davant la policia, i les multes. La seva 'feina' al majorista de l'alimentació de Barcelona, Mercabarna, ara corre perill a causa de la Llei d'Estrangeria. El seu cas no és únic.

Dels onze plans d'ocupació a Mercabarna que l'Ajuntament d'Ada Colau va oferir l'estiu passat, més o menys la meitat han finalitzat de forma satisfactòria. El de Mercabarna és un dels projectes del consistori per esmenar el conflicte de la venda ambulant, i aquest projecte es suma a altres 40 places d'ocupació, a més de la creació d'una cooperativa. En total, unes 70 places per a una comunitat estable d'uns 150 venedors.

Dels onze venedors que van començar el programa del consistori en el majorista alimentari de la capital catalana, quatre han aconseguit un contracte d'un any –temps mínim per regularitzar la seva situació– per 1.200 euros mensuals, després d'un període de formació que ha durat fins a nou mesos. Són els únics a hores d'ara. Hi ha dues persones que han abandonat el programa, segons el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Quatre més, entre els quals es troba Ousmane, han desenvolupat la seva pràctiques però no han pogut signar el contracte.

Després de nou mesos acudint diàriament a Mercabarna, Ousmane s'ha quedat a les portes de regularitzar la seva situació, com altres tres companys més: la subdelegació del Govern de Barcelona ha rebutjat els papers per elaborar els seus precontractes per trobar-se tots ells amb antecedents policials. En el cas d'Ousmane, la situació és una mica més intricada, ja que els seus antecedents són penals.

Per a l'Ajuntament de Barcelona es tracta de traves “normals davant d'un procés pioner”, que pretén donar l'oportunitat als venedors de deixar la manta per una altra feina. Segons fonts consultades del consistori per aquest mitjà, els quatre casos trobaran solució “abans o després”. “Treballem en bona sintonia amb la subdelegació per accelerar els tràmits. L'esforç municipal és molt gran, no l'alentim nosaltres”, dicten aquestes fonts, que assenyalen com a responsable de la situació a la rigidesa de la Llei d'Estrangeria.

No ho veu tan clar Ousmane, que insisteix que el consistori té a la seva mà pressionar encara més per esmenar el problema. “Crèiem que anaven a ajudar-nos... Estem indignats”, respon Ousmane, que ha anat els últims mesos a Mercabarna en horari de nit a netejar i filetejar peix. El senegalès ha realitzat la formació a la mateixa empresa que altres companys, GranBlau.

Per la seva banda, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que temps enrere va veure els plans com un “primer pas” encara que no com la solució (el sindicat va plantejar després la construcció d'una cooperativa pròpia, en paral·lel i aliena a la institució), no s'ha pronunciat al respecte. El col·lectiu assegura a Catalunya plural que s'ha reunit aquest dijous per valorar la denúncia d'Ousmane i els seus altres tres companys.

El barret, els guants de plàstic o les escates que descansen en el seu jersei de llana jornada rere jornada seran l'únic record que guardi Ousmane del seu pas per Mercabarna tret que es regularitzi la seva situació aviat. Sigui com sigui, el futur no l'espanta, i si ha de tornar a la manta ho farà. “Si les coses no se solucionen, tornaré al carrer... No puc estar més temps sense cobrar res [el programa de l'Ajuntament inclou només beques de desplaçament i dietes]”, diu mentre elogia la solidaritat d'altres companys que els caps de setmana li han permès seguir venent alguna cosa del seu material al carrer. “Són la família”.

“El compro, el venc, barat. Sobreviure no és delicte, això és el Sindicat. Ni pego ni mato, hi ha persones rere la manta, això és el Sindicat”. El passat mes d'agost, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants sorprenia penjant un rap sobre el col·lectiu a les xarxes. Se sabia ben poc sobre els responsables del tema. Encara menys era d'esperar que, un d'ells, fos manter, portaveu de la comunitat pakistanesa i que, les seves lletres, les hagués escrit entre bancs de Montjuïc. Mentre dormia al carrer.

La cançó El Sindicat va veure la llum sota el seu nom artístic, Zahoor Mahndi. Va passar inadvertit, camuflat encara més entre d'altres àlies com Yahya, Malamara o Daouda. A diferència dels de la resta dels seus companys, Zahoor, no és cap malnom. És un record profund del Pakistan: la seva mare li volia posar aquest nom, “llum de profeta”. Finalment es va decantar per Antonio, ja que, coses de la vida, va nèixer a Linares. L'Antonio, en Zahoor Mahndi, treballa ara en més cançons.

Apareix d'entre la multitud capcot. Amb actitud de raper. Mirant més a terra que al front, amb les mans a les butxaques i un auricular tombant pel pit amb cada gambada. L'Antonio, Farman Maqbool de cognom, confessa tímid que al principi no volia cantar, però els seus amics l'animaven. Fins que va arribar la cançó del Sindicat. Va agradar a la gent. I va decidir fer públic el catàleg de versos que havia anat recopilant al llarg d'anys de bancs durs com la pedra per dormir. I de venda.

Les cançons les va escriure, comenta, sobretot quan era al carrer. Quan dormia al carrer. Tenia molt de temps. “El rap per a mi és com parlar, si li dones una mica de velocitat, ja el tens”, diu sobre el perquè d'acollir-se a un gènere que, per orígens, no li és del tot proper. Quan parla això sí té una certa rítmica, pel que sembla, gairebé natural.

Un descobriment anys enrere li va canviar la seva manera de veure la música: l'Antonio és molt fan de Bohemia, també del Pakistan. “I qui no ho és”, se sorprèn quan parla del primer raper a panjabi del món. “Ell també va passar-ho molt malament. Ara allà és el rei; ell va començar el panjabi rap. Cada vers que faig també és un homenatge a ell”.

L'Antonio viu ara a Sant Antoni, després de deambular des de fa un parell d'anys per Barcelona. Encara que el seu periple per la capital catalana és recent, acumula més de deu anys a Espanya, sobretot al sud. Els seus pares són del Pakistan però ell va néixer a Linares. D'allà ve el seu nom. “Volien que fos una mica espanyol, el nen”, recorda entre rialles. Fos com fos, el fet de néixer a Espanya, no el va dotar de privilegis... “Segueixo sent estranger perquè amb pocs anys vaig anar al meu país. Després quan vaig tornar aquí, la veritat, va ser com començar de zero”.

L'Antonio va venir a Barcelona perquè un amic el va cridar per fer “una feineta”. Quan va arribar però... Ni l'amic ni la feina el van convèncer. “Em vaig adonar que aquella feina no era per a mi. Era una cosa una mica mafiosa. Em vaig quedar per primera vegada sense res”, comenta anys després a la terrassa dels Tres Tombs. Va ser l'any 2014. La promesa d'un futur millor, la migració a l'eterna promesa d'aquest futur... La decepció va ser tan gran que en aquell moment no va tenir valor per tornar enrere, se sentia enganyat. Va preferir vagar pels carrers de Barcelona, malgrat tenir família i amics a Andalusia.

Ara està a punt d'aconseguir una feina, gràcies a un curs de netejavidres amb maquinària industrial. Ha acabat les pràctiques després d'un mes i, a finals de gener, començarà la feina. “Un amic em va informar dels cursos. Ell sap com sóc, com m'agrada treballar i buscar-me la vida”. El curs de l'Antonio el pagava La Caixa. De 40 persones n'han triat a 14; entre elles, l'Antonio.

“Ara tinc un títol, un certificat, i més oportunitats... Però jo surto de la manta, i no m'oblido del passat. Seguiré amb ells en tot”, destaca l'Antonio, gairebé atropellant-se, quan parla dels seus “compas”. L'Antonio es va implicar des del principi en la lluita mantera, en el Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Més concretament, l'Antonio és una de les cares visibles en el sindicat d'una de les veus més nombroses però menys mediàtiques del col·lectiu: la comunitat pakistanesa.

La veritat és que entre 30 i 40 persones –expliquen fonts del col·lectiu a aquest mitjà– d'aquesta comunitat es compten entre el conjunt de venedors. L'Antonio seria, dit d'alguna manera, el seu portaveu. “Si d'alguna manera es pot ajudar a algú, estic disposat. Sempre estaré ajudant fins que els meus companys tinguin el seu lloc, el seu treball”, diu l'encara venedor ambulant. Per poc temps.

Si bé la comunitat senegalesa s'encarrega més de la roba i de les esportives, l'Antonio s'ha dedicat, des que treballa la manta, al “pal selfie”. Com la majoria dels seus companys del Pakistan. L'Antonio es va quedar amb el selfie, recorda, perquè no ocupa tant de lloc i suposa poca despesa. A més de poc pes. “Aixecar-ho és més fàcil i ràpid... A més a la gent li agrada”, riu, parlant del pal selfie gairebé com d'un servei.

Per a l'Antonio, tot i el refugi que suposa per qüestions culturals o d'idioma el pertànyer a una comunitat o una altra, els problemes són compartits entre els membres del col·lectiu. Tal com relata, enfurismat, a ell també li han tret diners o gènere, sense solta ni volta. “M'han deixat pelat, mort de fam”. De la mateixa manera, reflecteix –amb amargor– una sensació compartida fruit de la pressió policial: “Moltes vegades he pensat en deixar de ser legal, de comprar gènere i vendre'l [ho fa al carrer Hospital o a Sant Pau], per a dedicar-me a negocis més tèrbols. Ho he pensat, però al final, no. Sóc bona persona i no vull tacar-me amb això”, conclou.

–Què tens aquí? –pregunta el policia.

–Pal selfie , senyor –respon l'Antonio.

–A veure...

–Però vaig cap a casa... Aquí també me'ls requisaràs? –per a l'Antonio, aquesta escena és un bucle infinit. El dia de la marmota al carrer. Tant és així que reprodueix el diàleg, calcat, i senyala diferents carrers de Ciutat Vella on ha viscut la situació.

L'Antonio és molt crític amb la policia de la ciutat, amb certa policia, a la qual culpa d'una pressió que no cessa –els últims dies focalitzada a plaça de Catalunya i rodalies– i fins i tot de malmetre entre les comunitats de venedors. “La policia m'ha ofert moltes vegades que sigui el seu talp”. Segons comenta, el tracte que li van oferir era que podria vendre si a canvi els informava. Eren agents de paisà, recorda.

També critica el poc control que hi ha a les confiscacions: “El policia que em roba a mi i ho dóna als seus, o s'ho queda per al seu gaudi... No és lladre? Jo no tinc estudis, però sí cap i aquestes coses no poden passar”, lamenta.

“Fa anys que escric cançons, però abans no ho sabia ningú”, confessa l'Antoni, a qui sempre li ha agradat cantar i escriure. Malgrat que parla panjabi, urdú, hindi, anglès, alemany i castellà, en general tan sols escriu en la llengua dels seus pares. Però està començant a treballar un tema panjabi-castellà, que relacioni les dues cultures, per mostrar una altra cara del seu país.

“Vinc del Pakistan. On hi ha coses bones. No només bang bang”, rima, agitant el braç amb entusiasme, mentre mou d'esquerra a dreta el cap amb una caiguda subtil.

A les seves rimes no només vol reflectir el dolor de la comunitat mantera o apropar la cultura del seu país a les altres, l'Antonio també es veu obligat a inocular missatges d'esperança i de llum. “Fa mesos era al carrer. Dormia al carrer. En un banc, concretament. He estat molt malament. Segueixo passejant pels llocs on vaig dormir, per no oblidar”.

L'Antonio no només rima. També mescla música: electrònica d'Àsia. Un col·lega seu té un ordinador i aquesta és la seva base d'operacions. Tot i que, com ell reconeix, cal molt menys per fer música.

Ell la fa sobretot amb el seu mòbil, que no dubta a treure per mostrar algunes de les seves creacions. Assegura que quan debuti no només ho farà en base a les seves rimes i a la seva música, també vol mostrar el ball del seu país d'origen, per exemple. “Sí, també ballo. Tenia una escola de música a Logronyo durant un temps, però no vaig tenir sort. Allò no va anar bé, si no, no sé quanta gent estaria aprenent de mi”, diu. L'Antonio balla una barreja entre breakdance –de la cultura hip hop– i bollywood dance, estil amb molt tirada a l'Índia o Pakistan. L'Antonio vaticina que en dos mesos tindrà preparat el debut. “Ja m'hi poso, que surti alguna cosa gran”.

En pocs dies començarà la segona campanya més important de venda pels manters de Barcelona de l'any: el Nadal. Després d'un estiu intens, el principal moment en la venda al carrer per l'afluència de turistes a la ciutat, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants es prepara per a una nova campanya. El record d'un estiu mogut –s'han produït diferents batudes i detencions– encara cueja. L'ambient segueix enrarit: els manters denunciaven fa unes setmanes l'increment de la pressió policial al nucli principal de venda quan arriba el fred, les Rambles i la plaça de Catalunya.

A Barcelona el problema amb la manta, tot i el descens de punts de venda –desocupació del passeig Joan de Borbó i del Port– a la tardor i a l'hivern, sembla tornar-se crònic. La comunitat de manters s'ha reduït respecte a l'estiu, moment en què l'Ajuntament de Barcelona comptava prop de 800 manters, però uns 150 venedors ambulants de la ciutat segueixen amb l'activitat. En l'actualitat, l'Ajuntament de Barcelona segueix desplegant els plans d'ocupació i el sindicat manter prepara la seva pròpia cooperativa.

Alguns experts assenyalen però que la crisi amb la venda ambulant ja no és estacional; l'afluència turística a la ciutat tampoc ho és, com explica l'expert en paisatge urbà, Francesc Muñoz. Sigui com sigui, Barcelona no és la primera ciutat que enfronta la venda ambulant com un problema de primer ordre social –i polític– estructural. Hi ha casos més longeus que el barceloní.

El més proper seria el de Roma, a Itàlia. La venda ambulant sense llicència a la capital italiana constitueix un delicte penalitzat amb sancions econòmiques i fins i tot amb l’expulsió del país si l’activitat es porta a terme estant en situació irregular, segons recull el darrer Informe sobre la venda irregular al carrer del Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). La pressió de l'Associació de Comerciants de Roma sobre els venedors ambulants de la capital italiana fa anys que dura.

Per la seva banda, la policia romana va efectuar gairebé 20.000 confiscacions de mercaderia venuda il·legalment a la ciutat només en 2014. “El meu oncle, que viu a Itàlia, m'insisteix que hem de lluitar, ja que a Roma la situació és encara pitjor que a Barcelona”, destacava el membre del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Moustapha Ndao, a Catalunya Plural després que el rebés el Papa Francisco a una trobada internacional de moviments socials a Roma.

Segons el CESB, les ciutats estratificades i amb més afluència migratòria presenten més problemes amb la venda ambulant no autoritzada. És el cas de Bogotà (Colòmbia) o Nova York (EUA). A la capital de Colòmbia es compten prop de 40.000 venedors informals i, tot i que l'alcalde Enrique Peñalosa (Movimiento Equipo por Bogotá-Cambio Radical) assegura haver ofert alternatives laborals als venedors, aquests manifesten sentir-se perseguits.

A la ciutat dels gratacels s'ha optat per les llicències com a mètode per regularitzar el conflicte de la venda ambulant: 20.000 venedors ambulants s'han de repartir prop de 5.000 llicències, que no es renoven des de 1983. Aquest fet, afirma el CESB, ha fet que el mercat negre de llicències guanyi pes. L'Índia pateix un problema similar; l’any 2004 es va posar en pràctica una política estatal per “substituir la prohibició de l’activitat per la regulació d’aquesta”. Es calcula que el país té 10 milions de venedors ambulants i cada municipalitat té la seva pròpia normativa, pel que atorga la quantitat de llicències que considera necessàries.

Com mostra l'exemple de l'Índia, els problemes municipals amb la venda ambulant no es limiten només a les ciutats occidentals. A Dakar, per exemple, capital del Senegal i lloc d'origen del gruix de manters de Barcelona, la venda ambulant també és una activitat estesa. Segons el CESB hi ha entre 50.000 i 100.000 venedors als carrers de la ciutat, que té poc més d'1 milió d'habitants. “Aquest no és un problema només dels països més desenvolupats econòmicament sinó que és un fet global”, afirma l'informe.

En el cas de Dakar, la conflictivitat entre els venedors de carrer i els cossos de seguretat també va anar acompanyada, com a Barcelona, de successives manifestacions i detencions. Per tal d'eixugar el problema, una part del pressupost municipal es va destinar a construir un mercat permanent (mercat Kermel) amb més de 300 parades repartides en tres pisos en un espai de 700 m2 i capacitat per a 3.000 venedors.

Barcelona i el mirall de Vancouver

Després d'haver estudiat les solucions aplicades a ciutats com París, Berlín o Quito (a banda de les anteriorment esmentades), l'Ajuntament de Barcelona ha pronunciat en diverses ocasions que el de Vancouver és un model a tenir en compte. Ho afirmava fa uns mesos el primer tinent d'alcalde Gerardo Pisarello en una entrevista amb aquest mitjà i fonts municipals confirmen la bona sintonia en les solucions a la venda ambulant de la ciutat canadenca. Però, ¿què proposa Vancouver? ¿I quines d'aquestes propostes han estat adaptades per part de l'Ajuntament de Barcelona?

Segons el CESB, durant molts anys la ciutat i la policia de Vancouver van recórrer a la solució d’aplicar i executar ordenances consistents en la imposició massiva de multes i detencions: els venedors es concentraven a East Hastings Street, com passa a la ciutat de Barcelona amb el centre històric. Amb l'objectiu de canviar aquesta realitat, el govern municipal de Vancouver va intentar crear oportunitats econòmiques per als residents de Downtown Eastside. Com? Connectant veïns, empreses socials i associacions de la comunitat. A més, des de l’Oficina de Desenvolupament Econòmic es va establir contacte amb organitzacions per a la millora empresarial del col·lectiu.

Si bé l’Oficina de Desenvolupament Econòmic de la ciutat canadenca va considerar –com ho ha fet l'Ajuntament de Barcelona– contribuir a l'organització del col·lectiu manter i, sobretot, intentar regularitzar part d’aquesta activitat, les polítiques dels dos consistoris xoquen en un punt: trobar espais per a la venda ambulant (regulada).

A diferència de Barcelona, l'Ajuntament de Vancouver va optar per obrir recentment el mercat del carrer Downtown East Side; amb espai per a 200 venedors amb llicència cada setmana, Downtown East Side permet la venda de diversos articles (objectes artístics i artesanies locals) a l'interior del recinte. El lloc triat (501 Powell Street) conté un espai tancat per al nou mercat, a més d’una oficina de Desenvolupament Econòmic Comunitari (CED). L'objectiu? El nou espai tancat ajudarà –segons el pla del consistori de Vancouver– a controlar la venda de productes robats o falsificats.

Set persones presumptament vinculades a xarxes de proveïdors de mercaderies falsificades per venedors del “top manta” han estat detingudes aquest dijous en una operació conjunta que desenvolupen l'Agència Tributària i policies locals de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Segons han informat fonts policials, en l'operació, que ha començat a primera hora d'aquest matí, s'han practicat diversos registres i detencions a domicilis i locals de Barcelona, Badalona (Barcelona), l'Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i Mataró (Barcelona).

Uns 35 funcionaris de la Unitat de Vigilància Duanera de l'Agència Tributària i mig centenar de guàrdies urbans de Barcelona, a més d'efectius de les policies locals dels municipis citats, participen en l'operatiu, ordenat pel jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona.

De moment, els agents han detingut set persones, acusades de delictes contra la propietat industrial perquè presumptament es dedicaven a proveir de productes de marques falsificades a “manters” que després les venien al carrer.

Sempre segons les citades fonts, l'operació no es dirigeix contra els venedors ambulants sinó contra els seus proveïdors i roman oberta, pel que no es descarten més detinguts en relació amb les xarxes de distribució de productes falsificats.

El titular del jutjat d'instrucció número 32 de Barcelona, que instrueix la causa, manté la seva investigació sota secret de sumari.

“Bona tarda, som un grup d'immigrants que, davant la impossibilitat de tenir una feina, hem decidit sobreviure amb la venda als carrers de Barcelona”. Moustapha Ndao no estava nerviós. Malgrat ser la primera vegada que s'enfrontava a un auditori ple a vessar –centenars de persones escoltaven les seves paraules– aquest venedor ambulant d'origen senegalès no va titubejar: el Papa Francesc havia exalçat la seva causa minuts abans. “Seguiu lluitant”, li va dir el pontífex.

Ndao, amb més de deu anys venent als carrers de Barcelona, va ser l'encarregat el passat 2 de novembre de portar la lluita del Sindicat Popular de Venedors Ambulants al tercer simposi Trobada Mundial de Moviments Populars, organitzada per El Vaticà.

Tres mesos abans del viatge d'Ndao, un correu electrònic va deixar al Sindicat Popular de Venedors Ambulants a quadres: la Santa Seu volia que el col·lectiu de manters fos un dels representants espanyols en aquesta trobada de moviments populars, per títol  Terra, sostre i treball, que reuneix desenes d'activistes pels drets humans de tot el món. Segons destaquen fonts del sindicat a Catalunya Plural, al principi no van recaptar en la invitació: “Ens van trucar diverses vegades però no crèiem que fos cert”.

El Sindicat de Venedors Ambulants atribueix la invitació a la trobada a l'experiència de l'Església en el conflicte obert a Roma amb els manters. La pressió de l'Associació de Comerciants de Roma sobre els venedors ambulants de la capital italiana fa anys que dura. La policia romana va efectuar gairebé 20.000 confiscacions de mercaderia venuda il·legalment a la ciutat només en 2014. “El meu oncle, que viu a Itàlia, m'insisteix que hem de lluitar, ja que a Roma la situació és encara pitjor que a Barcelona”, destaca Ndao.

Per a aquest manter de 37 anys el col·loqui compartit amb “una veu mundial per la lluita dels pobres”, com qualifica Ndao al Papa, no va suposar en cap moment un dilema religiós –la majoria de venedors de Barcelona són musulmans–, al contrari: “Tots lluitem pel mateix”, sentencia Ndao.

Després de compartir una extensa tertúlia amb el Papa Francesc, a qui Ndao va parlar d'un company pres des de fa quatre mesos a Barcelona i de les “injustícies” que al seu parer comet la policia a la capital catalana, el manter va llegir un discurs on posava de relleu l'“organització” dels venedors en la lluita pels seus drets i contra una “política racista” de l'Ajuntament.

Ndao afirma haver viscut en pròpia pell la tensió que es respira a Barcelona, multiplicada els últims dies al voltant de Plaça Catalunya; el manter assegura haver rebut cops i també diverses multes, amb sumes que arriben als 1.000 euros.

Ndao va tornar dilluns passat a Barcelona i es va trobar amb la il·lusió d'un col·lectiu, el de manters, que, amb poc més d'un any d'experiència, veu com la seva lluita –declaren fonts del mateix sindicat– “s'expandeix”. “Això ens dóna forces per seguir als carrers. Hem aconseguit molts més contactes d'altres col·lectius en la mateixa situació de precarietat que nosaltres. A més, el Papa està lluitant amb nosaltres ara”, conclou Ndae.

El regidor de la CUP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Garganté, haurà de fer front a un judici per una falta lleu –acusat de suposat delicte de coaccions a un professional mèdic– el proper 1 de desembre. La data fixada en un principi, el 22 de novembre, s'ha canviat després de la petició de l'advocat que defensa del regidor. Un metge va acusar el passat mes d'abril a Garganté d'una suposada coacció que s'hauria produït el 23 de març de 2016 a un Centre d'Atenció Primària (CAP) de Barcelona.

El regidor ja va esquivar un judici per aquest mateix motiu el passat 22 d'abril, després que el jutge paralitzés el procés a l'espera de resoldre els recursos de la Fiscalia i la defensa. L'Audiència acabaria desestimant el recurs de la Fiscalia. El magistrat també va desestimar la personació en la causa com a acusació popular del sindicat de la policia, SAPOL.

Garganté enfronta un judici el dia 22 de novembre després que, segons un metge d'un CAP de les Drassanes, el regidor i un grup de persones –no identificades segons la interlocutòria del moment– haguessin pressionat al professional sanitari per fer-li canviar un informe mèdic d'una de les persones que va participar en una concentració de manters a Barcelona dissuadida per la Guàrdia Urbana: Garganté i un acompanyant volien fer constar en l'informe que les lesions no eren fruit d'una “caiguda” sinó conseqüència d'una agressió de la policia. A la polèmica per la suposada coacció s'hi va sumar, dies després, un enregistrament d'un Guàrdia Urbà d'amagat de la conversa entre el regidor i el metge des d'un box annex a la discussió.

Posteriorment, la CUP de Barcelona va emetre un comunicat negant que Garganté hagués coaccionat al professional mèdic. Segons la seva versió, Garganté “es va limitar a demanar una nova assistència mèdica al venedor ambulant sense la presència de la Guàrdia Urbana”.

Els anticapitalistes van emmarcar la denúncia contra el Garganté “en la campanya repressiva contra la venda ambulant i contra els col·lectius que li donen suport”. De fet, un d'aquests col·lectius, Tras la Manta, va destacar que darrere de la denúncia per part d'un metge a Josep Garganté s'hi amagava un intent per part dels poders fàctics de Barcelona de “criminalitzar la lluita dels treballadors exclosos per la Llei d'Estrangeria”.

El judici polític a Garganté es va produir uns dies després de l'incident, quan el regidor va esquivar la reprovació en un tens ple de l'Ajuntament de Barcelona. El regidor de la CUP evitaria per un sol vot la reprovació en Comissió de Presidència; BComú, ERC i CUP van votar en contra de la reprovació, el PSC es va abstenir.

A l'estiu, quan hi havia més presència de venedors ambulants pel turisme que atreu Barcelona, els comerciants, a través de la patronal de la petita i mitjana empresa (PIMEC), es van dirigir a l'Autoritat Catalana de la Competència per demanar una resposta des de l'administració a la problemàtica de “competència deslleial”. Aquest òrgan de la Generalitat, però, considera ara que el 'top manta' no infringeix la Llei de Defensa de la Competència (LDC). “No tot acte o pràctica que pugui resultar incòmode per als empresaris integrants d'un sector pot ser qualificat, sense més, com deslleial o anticompetitiu i, en conseqüència, sancionat com a tal, sinó únicament quan atempti contra la institució de la competència en el mercat”, recorda en un text de cinc pàgines l'autoritat.

Així, Competència argumenta que perquè s'apliqui la llei a les irregularitats inherents al top manta no només n'hi ha prou que es tracti d'un acte de competència deslleial sinó que aquest acte ha d'ocasionar un falsejament de la lliure competència que provoqui “una afectació a l'interès públic protegit per la LDC”. “En altres paraules, l'acte de competència deslleial prohibit per la LCD ha de tenir unes conseqüències prou greus al mercat com per afectar a l'interès públic en termes de defensa de la competència”, esgrimeix Competència.

En aquest sentit, matisa que “la defensa de la competència no implica defensar els drets dels competidors sinó més aviat incrementar el benestar del consumidor i la població en general” i apunta que, d'acord amb aquesta afirmació, una hipotètica intervenció de les autoritats de defensa de la competència només estaria legitimada “si hi hagués una lesió de la competència en el mercat (no només entre competidors)”.

De fet, l'ens fa referència a dues resolucions anteriors que avalen el supòsit i rescata una d'elles, de 1995, en què es va constatar que “només en casos molt limitats [els actes de competència deslleial] es poden considerar com a infraccions de defensa de la competència perquè solen estar en joc interessos privats però que no afecten l'interès general ”.

Amb tot, en el text de resposta, Competència reconeix que “aquesta administració no desconeix la problemàtica d'aquest fenomen i el repte que suposa poder combatre'l”. No obstant això, segons la seva visió, el fenomen de la venda ambulant ha de ser abordat des d'altres àmbits i cita com a exemple a l'autoritat tributària, els controls de duanes, els cossos de seguretat, l'assistència social o la sensibilització del consumidor.

“Si Colau no fos alcaldessa, estaria amb nosaltres. En la nostra lluita”, diu una veu entremig de l'enrenou d'una assemblea –una de les moltes que han decidit l'esdevenir dels venedors a Barcelona aquest any– del Sindicat Popular de Venedors Ambulants. Falten pocs dies per a la celebració del primer aniversari del sindicat. La declaració recull precisament l'esperit d'aquests primers mesos de lluita com a organització a Barcelona: recelen d'un Ajuntament els membres del qual havien lluitat amb ells abans de forma estreta.

El Sindicat segueix, en certa manera, de voltes amb el consistori de la ciutat; participa dels  Plans d'Ocupació –11 places als quals es van sumar 40 a l'agost– i de la creació d'una cooperativa capitanejada per l'Ajuntament però segueix pensant que la seva lluita està al carrer. I que ho estarà per molts anys més: “No esperem solucions, la nostra força és aquí baix”, comenten. Davant d'aquesta perspectiva, el Sindicat ha decidit dotar-se d'estructura per a “suportar” les detencions i empresonaments que suposa la seva activitat. Ho faran muntant la seva pròpia cooperativa.

Més enllà d'això, el Sindicat considera els Plans d'Ocupació de Barcelona un “model Trias” per desarticular el moviment. El col·lectiu empara el seu recel en el procés que van viure els treballadors de la ferralla de les naus del Poblenou, ja que –consideren els manters– després de la creació d'una cooperativa amb l'Ajuntament, el moviment es va desarticular. Encara que també aclareix: “Podem arribar a acords, no diem que no a cap reunió. El que segur no volem és que se'ns rendibilitzi des de la dreta”.

“Els nois [venedors ambulants] no acceptaran sense més els Plans d'Ocupació de l'Ajuntament, que no ho solucionen tot. Haurem de seguir lluitant al carrer”, diu un altre dels portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, que insisteix en la idea de la força del Sindicat com a estructura política i de classe, en resposta a les paraules a Catalunya Plural de la comissionada d'Immigració, Lola López, que considerava el Sindicat excloent pel seu paper mediàtic.

Per seguir la resistència al carrer, tres dels membres que no tenen papers del col·lectiu porten diversos mesos rebent assessorament de la Ciutat Invisible, cooperativa del barri de Sants. Després d'un intens mes de treball, el col·lectiu presentarà a principis d'aquesta setmana la seva pròpia cooperativa, encara sense seu; esperen trobar espai a Ciutat Vella. La cooperativa resultarà en una “cafeteria o bar” que no només dotarà els manters de recursos per afrontar contenciosos o campanyes, també “visibilitzarà la cultura negra”, respon un dels portaveus del Sindicat manter.

La cooperativa permetrà al col·lectiu tenir un espai físic, la venda d'artesanies i robes d'elaboració pròpia d'alguns dels membres i oferir xerrades i altres esdeveniments que permetin recaptar diners per a advocats i altres tràmits. “Ens hem adonat que la resistència és molt cara, la cooperativa serà una caixa de resistència. I també un espai on poder seure i anar al lavabo amb dignitat”, expliquen. La cooperativa, que ara mateix està al 60% d'ingressos –assegura el col·lectiu– per donar el tret de sortida, també comptarà amb col·laboradors que la podran sufragar en part.

Un any de “treball digne”

“La gent es pensa que el Sindicat va organitzar als manters, però no: ja eren una comunitat solidària, amb els seus propis codis”, diuen des del Sindicat, que aquest octubre 11 celebrarà una festa en honor al primer any de la seva fundació a Can Batlló (Barcelona). En la mateixa festa s'anunciarà el nom i logotip de la cooperativa mantera.

El Sindicat de Venedors Ambulants naixia fa un any –ja en aquell moment es va estudiar la possibilitat de formar una cooperativa– per donar a la seva lluita una “traducció als codis polítics d'aquí”, destaca un dels venedors, sobre una lluita que ja portava prop de deu anys articulada, per motius laborals. I culturals.

Després d'un estiu mogut, la resposta contundent de l'Ajuntament –el consistori ha aplicat un pla de saturació en zones com el Passeig de Borbó per l'afluència de venedors– ha obligat el col·lectiu a replantejar la seva estratègia de cara a properes campanyes de venda. La més propera, i la segona més important de l'any, arribarà en unes setmanes: el Nadal. El Sindicat entén que la seva lluita passa ara a una altra fase: “Estem més formats, i tenim més afinitats... Tras la Manta, Iaioflautes, SOS Racisme, assemblees de barri i, molt important, sectors de la base de BComú o de la CUP ”, destaquen des del col·lectiu.

A més, el Sindicat, que ara compta amb uns 150 membres estables, ha ampliat el seu radi d'acció; en aquests mesos han mantingut reunions amb venedors de Saragossa, València o Madrid. Per al Sindicat el més important és “seguir ampliant la base i evitar la criminalització”. Tenir cura de la família mantera, com destacava –en l'acte de presentació de la creació del col·lectiu fa un any– el també portaveu del Sindicat, Pape Diop: “Som treballadors dignes, les nostres famílies no acceptarien diners dolents”. El mateix Pape mantenia l'esperit fa uns dies, assegut a un banc del barri del Besòs, on viu amb la seva dona. “Cada dia és més difícil. Però seguim, seguim íntegres”.

No han plogut del gust dels venedors ambulants les paraules de la comissionada d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, Lola López. L'experta en estudis africanistes es referia aquest dissabte al Sindicat Popular de Venedors Ambulants com una estructura “més política que de classe”, al·legant que la projecció mediàtica del sindicat deixava “fora” de la mateixa als venedors més precaris, que no s'atrevirien a vendre per la visibilitat que havia assolit aquest estiu la venda ambulant, i per tant, el col·lectiu.

El Sindicat acusa la comissionada i l'Ajuntament de Barcelona de “paternalisme i racisme”. Les declaracions de la comissionada en una entrevista a Catalunya Plural han irritat al Sindicat, que no és la primera vegada que acusa l'Ajuntament de Barcelona d'exercir polítiques racistes i discriminatòries cap al col·lectiu que representen.

Si bé els venedors ambulants de Barcelona ja van fer servir les xarxes socials el passat cap de setmana per criticar el posicionament de la comissionada, en un comunicat al qual ha tingut accés aquest mitjà carreguen de nou contra la comissionada i el consistori.

El comunicat fa especial èmfasi en la “qüestió de classe” ja esmentada que, segons la comissionada, deixava a certs manters fora del sindicat per la projecció mediàtica d'aquest. “A causa de la força que tenen, el focus mediàtic es posa sobre ells i això fa que hi hagi gent que es retiri”, ha alertat la comissionada d'Immigració. “La comissionada afirma que els portaveus som un tipus d'aristocràcia sindical allunyada dels seus companys manters. Tots som la mateixa classe: emigrant, pobra i treballadora del carrer”, ha respost el sindicat.

El Sindicat de manters acusa Lola López de “qüestionar” el seu dret de participar en la vida política. La comissionada d'immigració ha defensat aquest dret en diferents ocasions, l'última en una Taula d'Immigració i Participació Política el passat mes de novembre, quan López ja ocupava el càrrec de comissionada d'Immigració. “La intenció no era desacreditar, però tot no és blanc o negre: tenen potencialitat com a organització, però també uns límits. Com tots, i és normal, però això fa que deixin fora a un seguit gent”, ha redundat López.

Fonts del mateix Sindicat alerten de la “campanya de desprestigi” que pateix el col·lectiu des de la seva creació i que, segons ells, és responsable de la “mà dura” aplicada contra els venedors aquest estiu. Des del Sindicat s'acusa la comissionada de l'Ajuntament d'“estratificar” la pobresa. Segons l'organització en defensa dels manters, la comparació de les condicions amb altres col·lectius vulnerables –el cas dels gitanos romanesos, citava López a l'entrevista– potència “la guerra entre pobres”.

Els manters, finalment, posen en qüestió el ball de xifres a què s'ha sotmès al col·lectiu i denuncien com a falses les fonts que parlen de només cent manters veïns de Barcelona en l'actualitat. Cal recordar que es van arribar a comptar 800 durant l'estiu.

La comissionada, en relació als cent manters que exerceixen la venda en l'actualitat a Barcelona, va qualificar durant l'entrevista amb aquest mitjà de “gran canvi” per als venedors els plans d'ocupació, a més d'una cooperativa, posats en marxa per l'Ajuntament de Barcelona el passat mes d'agost. “Ens diuen: 'Només heu ofert 40 plans d'ocupació'. Però aquests suposen un gran canvi per a aquestes persones: amb aquest any de treball se'ls hi renova fins a tres anys el permís. Se'ls dóna més temps”, va explicar Lola López.

Un bosc immens crema. Tots els animals surten corrent o volant. Un d'aquests, un colibrí petit com una moneda, aleteja cap a un llac proper: agafa una goteta i la aboca sobre el foc, ja descontrolat. Així una vegada i una altra. La resta d'animals se'l miren i riuen. Li diuen: “Què faràs amb això, il·lús?”. “Jo estic fent la meva part”, els hi contesta el colibrí. “Vosaltres sabreu”.

Aquesta anècdota l'explica la comissionada –des de fa un any– d'Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola López. Segons la ex directora del Centre d'Estudis Africans i Interculturals és l'analogia que millor defineix la seva tasca a l'Ajuntament. “La meva feina és com la d'una gota malaia: cada dia, cada dia... S'hi ha de treballar. Però a vegades tenim la sensació des de l'àrea de ser el colibrí”, comenta López, sense perdre el somriure. Lola López ha treballat també per la diversitat al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) i ha format part de la Xarxa Antirumors, a més de de ser membre del col·lectiu Stop als Fenòmens Islamòfobs.

La comissionada no fuig d'estudi en cap moment de la conversa. Repassem amb ella el conflicte amb els venedors ambulants, el paper de l'Ajuntament davant les discriminacions d'odi i els objectius del consistori en matèria de diversitat religiosa.

Pot un Ajuntament sol combatre la discriminació d'odi?

Hi ha molts fronts, però la primera constatació és que polítics, mitjans... I treballadors del propi Ajuntament, és clar, són part de la població. I si hi ha sentiments racistes, ells també els tenen. I si hi ha actituds discriminatòries, com per posar un cas comú, amb el poble gitano, ells també els tenen. Per tal, el primer gran treball que es pot fer ja és intern.

I més enllà?

El primer és el coneixement. Tant intern com extern. Oferim en la nostra àrea formació en interculturalitat, drets a les minories. Formació antirumors. Diversitat. Es poden potenciar espais de diàleg, de conversa, d'ajuda a comunitats minoritàries per fer activitats de coneixement comunitari. Quan escoltes certs discursos islamòfobs, si tens un mínim de coneixement, saps que és només qüestió de desconeixement, i d'ignorància. Hi ha tota una part de drets de les minories que a vegades no se'ls hi dona garanties, nosaltres els hem de garantir.

L'Ajuntament s'ha personat contra els dos ultres que van agredir a una dona que vestia amb nicab. personat contra els dos ultres que van agredir a una dona que vestia amb nicab

És la nostra obligació. Denunciar quan aquests drets no són respectats. Defensar les minories.

En els últims mesos els venedors ambulants han dit, per exemple, que l'Ajuntament feia polítiques “racistes”. els venedors ambulants han dit, per exemple, que l'Ajuntament feia polítiques “racistes”

No, i més enllà de l'Ajuntament, jo he estat més de 20 anys al Centre d'Estudis Africans. Conec molt bé la discriminació cap a les persones negro-africanes; així els hi dic perquè ells m'ho han dit a molts debats. He vigilat el tema de prop, que no era responsabilitat directa meva. I una de les coses que jo he vigilat sempre és que no hi hagués racisme. Tota la societat hem estat socialitzats amb racisme: jo i l'Albiol. I tots els que estem al mig. Potser en aquest punt amagat, i inconscient haguem fet alguna cosa malament. Se'ns acusa sense fonament...

A què es refereix?

Cap col·lectiu, ni un de negres ni un d'autòctons, pot desenvolupar la venda ambulant il·legal. Si els hi deixem a ells, per a mi, hagués estat una política racista: una política diferenciada, només pel fet de ser negres. Això quan pel fet de ser negres no són ni més ni menys i han de buscar alternatives com qualsevol altra. D'altra banda, el que sí que hi ha en aquest col·lectiu és que tenen una situació en alguns casos de vulnerabilitat pel fet de no tenir papers. Això els diferencia. La seva irregularitat administrativa. I aquí sí que ens hi hem posat. Ens diuen: 'Només heu ofert 40 plans d'ocupació'. Però aquests suposen el canvi d'aquestes persones: amb aquest any de feina se li renova tres anys el permís. Se li dóna temps.

40 plans d'ocupació, ampliable a 75, semblen poques places, no?

Quan nosaltres vam entrar hi havia 150-175, amb un 30% de situació regular. Dels 140 un terç no eren veïns de Barcelona, i per tant no els hi podem donar sortida. No són veïns. Si el trèiem, ens trobem en un entorn de 100 persones. Si donem sortida a 75...

L'Ajuntament de Barcelona té més potència que el de Salou per admetre persones, no?

Tenim molta més capacitat però també tenim a molta més gent amb la mateixa o més precarietat que aquestes persones. A mi em sembla injust estar donant sortida a algú que es dedica a la venda que ve de Tarragona i algú amb la mateixa precarietat sent de Barcelona no podem donar-li sortida. Jo vull donar-li sortida a tothom. Però arriba molta gent. Pitjor que els venedors ambulants estan els gitanos romanesos, per exemple.

Per què?

Són europeus, no els volen als seus països ni a França ni enlloc. I no podem aplicar-lis ajuts de persones migrades de la Unió Europea, perquè no són migrats. Són europeus. Els hem de ficar en programes de l'Ajuntament. Com ells hi ha més. No podem acollir tot un col·lectiu perquè tenim molts col·lectius amb la precarietat equivalent.També hem millorat el procés d'empadronament, un 95% de les persones poden empadronar-se ara a Barcelona: la teva situació administrativa no importa per accedir a ajuts, el padró et dóna accés a serveis sanitaris universals. També hem fet informes d'arrelament positius tinguis o no multes, si no hi ha res penal, seran positius. Lamentablement hem de posar límits però les polítiques no es poden fer per a un col·lectiu només. Però aquests límits són així, així... Amb la cooperativa, s'ha de tenir un cert perfil, però és molt flexible: si pots demostrar vinculació amb Barcelona –amb les multes també, imagina si és elàstic– poden entrar al procés de selecció.

El Sindicat de Venedors Ambulants denuncia que a Aziz Faye no se l'ha permès passar la selecció per ser portaveu del col·lectiu.

Hi ha un altre portaveu que ha entrat. I vuit persones més del Sindicat. Igual que per ser portaveu és injust que no entri, també ho és que entri només pel fet d'estar-hi vinculat: no suma per tenir més punts ni menys per ser-ne el portaveu. Ell no ha passat la selecció perquè no acomplia els requisits. Precisament per no entrar en simpaties o antipaties es van agafar persones tècniques i es van elaborar criteris clars. S'hi podia presentar tothom, no era una convocatòria només per a persones del Sindicat. L'Aziz coneixia els criteris, són públics, si no li semblaven correctes, ho hauria d'haver abans.

Com valora el paper del Sindicat?

La seva imatge té moltes lectures: no vull desautoritzar el Sindicat. Només l'existència d'aquest Sindicat és molt potent però ho és com a moviment polític, com a símbol. Si beneficia a les persones en situació de precarietat que es dediquen a la venda ambulant, jo diria que no. Perquè aquests han quedat fora del Sindicat: no hi tenen relació. Perquè aquest focus mediàtic ha fet que les persones més precàries tinguin por i hagin deixat de vendre, fins i tot. No sé quines són les paraules correctes però aquest és un Sindicat més polític que de classe.

El Pla contra la Islamofòbia tindrà menys recursos dels previstos. Afecta això al Pla?

Haurem de fer moviments interns. Tenim els mitjans que tenim i per a fer una cosa nova s'han de treure coses que es feien. I nosaltres no podem fer-ho, al contrari hem d'ampliar. El que fem és transversalitzar els temes: més que tenir equips molt especialitzats és important transmetre el que volem fer a tothom, des de qui atén al ciutadà i que ha de fer derivacions fins als cossos de seguretat, que tinguin una mirada concreta.

Se us va generar un incendi amb la possibilitat de la construcció d'una gran mesquita a Barcelona. Ho vau descartar ràpid.possibilitat de la construcció d'una gran mesquita a Barcelona

Bé no hem dit que ho descartem. Però és un tema que a les comunitats els hi agradaria, però per a ells no és prioritari. Si no ho és per a ells, no ho és per a nosaltres.

En un hipotètic cas en què ho fos. Quina mà té l'Ajuntament per a fer això?

Això és un meló que no veig per on es pot obrir. L'Ajuntament no cedeix espais de cap tipus ni construeix per a les comunitats religioses, però els pot ajudar a buscar espais que ells es paguen o pot donar-li suport per a petites adaptacions si l'espai està en unes condicions dolentes. Hi ha una línia de subvenció que ampliem per condicionar locals. O podem parar els carrers per a processons. Però l'Ajuntament no té la intenció de construir centres de culte. Ens han vingut ortodoxos russos, jueus amb fiançament internacional o el consol hindú. Però no, si es fes, en tot cas seria comènic. Però no per a tots. Si les comunitats musulmanes tenen diners per comprar aquesta illa [senyala l'illa del davant] i es compleix normativa municipal, no tenim res a dir. Tenen dret.

El teu comissionat també inclou la diversitat religiosa.

Un govern laic ha de garantir el dret a la llibertat religiosa. Un govern laic ha de garantir dues coses: la primera que les religions no hi siguin a les institucions –secularitzar. I la segona: al mateix temps ha de garantir que els ciutadans puguin gaudir el seu dret a la llibertat religiosa.

Però les comunitats també tenen diferents suports: no és el mateix el finançament jueu internacional que una mesquita de locals precaris del Besòs. Quin protocol establiu?

Intentem tenir-ho en compte. La nostra feina és donar resposta de forma interseccional a les diferents comunitats. Sobretot a les més precàries per dignificar. Això sense posar nosaltres el local. S'han donat ajuts, des de districtes, per exemple. Hi havia una comunitat afectada per un pla urbanístic i s'hi se'ls hi donava solució als veïns, a la comunitat religiosa també. És una entitat més del barri.

Altres llimbs. Com es pot garantir quan un grup religiós demana un espai per a desenvolupar una activitat cultural i no de fe?

S'ha de garantir la normalitat del fet religiós. Les persones d'una confessió religiosa determinada han de veure les altres amb normalitat. I les atees i laiques, també. Aquesta última part és la més difícil. El fet religiós no és un problema. El problema és quan se'ns ve al cap la religió catòlica. No com a forma d'entendre la vida sinó com a estructura normativa que intervé a la nostra vida. Això és una determinada manera d'aplicar la religió d'unes elits. S'ha de combatre la normativitat, però no la normalitat. Hem de veure amb normalitat la diversitat. Però la religió és molt més: una forma de veure l'amor, la mort, l'ésser humà, el medi ambient...

Com es garanteix aquesta normalitat?

Amb les activitats al carrer es veu molt clar. Quin es el lloc amb menys conflictes interreligiosos? El Raval, perquè estan acostumats a la diversitat. Hem d'aconseguir que amb la resta de la ciutat passi el mateix. Ja es fan activitats al carrer, i s'hi ha de posar ordre només. Però no evitar-ho. El sentit comú és el que et fa treballar la discriminació i el racisme.

Ha de passar una cosa similar, per exemple, amb el burkini?burkini

Fins que no tinguem una presentadora dels informatius amb vel no aconseguirem evitar la discriminació.

Tu que has estat al CAC, podrem veure-ho mai això, als mitjans de comunicació?

Sí, a Catalunya sí. Perquè la identitat catalana és forta, que resisteix l'assimilació. Però a la vegada és profundament mestissa. Per tant, tot el que defensi la identitat catalana, defensa la diferència. Catalunya és un lloc de passada. Aquí tenim menys conflictes que a altres llocs.

Però la polèmica del burkini va esclatar, entre altres llocs, a Girona.

Això és racisme pur i dur. Però és desconeixement. I la paraula no afavoreix: el burkini és un banyador complert, i punt. Un burkini està fet amb la mateixa roba que un tratge de bany. Hi ha moltes persones que es protegeixen del sol, i a aquestes no se'ls hi diu res. Quin és el problema? Que ho fan dones musulmanes. És islamofòbia. Em fa molta pena els discursos de persones suposadament feministes que no defensen el dret que si una dona vol portar-ho, el porti. Jo defenso el burkini, el nudisme o el que sigui, el que triï la persona. Hem de defensar la llibertat de les persones a fer el que vulguin. Se m'acata dient: 'Això té una connotació religiosa'. I jo què sé: serà que nosaltres no fem festa els diumenges o celebrem la Setmana Santa... De quina societat laica estem parlant? Per l'amor de Deu. Veus... De Deu. [Riu]

El portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Faye, va ser detingut aquest dilluns per unes hores després de visitar a un altre manter intern des de fa un mes al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. La detenció es va produir cap a les 12h després d'una “comprovació tècnica rutinària”, segons la Policia Nacional, que va alertar que Aziz Faye tenia una prohibició d'entrada al país de 2011.

Faye, amb permís comunitari italià, va ser alliberat al cap de dues hores i –després de presentar nova documentació aquest dimarts a la comissaria de la Verneda– està en llibertat a l'espera de la resolució de la instrucció, que podria comportar una multa a partir dels 501 euros. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha qualificat l'episodi de “greu i indignant”. El mateix Sindicat va informar via xarxes socials de la detenció de Faye passades les 13h del dilluns.

El col·lectiu ha mostrat la seva sorpresa davant la detenció, ja que Aziz Faye hauria anat al CIE a visitar a un altre venedor, que porta allà des de finals de juliol, com a mínim en tres vegades més, segons informa el sindicat. En declaracions a aquest diari, han destacat que, en la seva rutina com a membre del col·lectiu de manters, el portaveu també hauria visitat en altres a manters detinguts aquests mesos. El Sindicat compte, com a mínim, amb visites a Sidil Moctar (a la presó Model per  colpejar amb una branca a un policia) i a Lamine Sarr, també portaveu del Sindicat, detingut a una batuda dels Mossos a l'Eixample barceloní a finals de juliol.

La Policia Nacional va detenir al venedor per una ordre de prohibició d'entrada a territori Schengen de desembre de 2011. L'esmentada prohibició seria vigent durant cinc anys, fins a desembre de 2016. La Policia Nacional va definir a aquest diari la detenció com “molt tècnica” i “ rutinària” de manera que, després de comprovar que Faye no tenia antecedents, se'l va deixar en llibertat a l'espera de presentar, aquest dimarts, més documentació: el llibre de família, que demostraria el seu matrimoni a Itàlia amb una comunitària l'any 2012.

Segons l'advocada que porta el cas, Montse Fernández, la pràctica de la Policia Nacional estaria “dins de la normalitat” de les seves tasques. L'advocada informa que Faye no podria ser expulsat del país, per tenir permís comunitari d'Itàlia gràcies al seu matrimoni, però per la Llei d'Estrangeria espanyola el senegalès tampoc es trobaria en situació legal a Espanya. És per això que, després que la policia comprovi si el matrimoni de Faye és vàlid, aquest podria ser igualment multat, amb un mínim de 501 euros.

Aziz Faye, d'origen senegalès, resideix a Barcelona des de l'any 2007. Segons informa el Sindicat, ell mateix va estar intern al CIE de la Zona Franca en tres vegades. El detingut aquest dilluns, cara coneguda dels moviments pels drets del col·lectiu de manters, és un dels portaveus del Sindicat Popular de venedors ambulants des de fa uns mesos. En una entrevista amb Catalunya Plural a principis de gener, el portaveu denunciava una “legislació racista” contra el col·lectiu que representa.

Per la seva banda, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha considerat aquesta detenció com “un episodi més dels molts que han intentat minvar al col·lectiu aquests últims mesos”. “És un procediment habitual: intenten detenir i expulsar. Busquen provocar i fer mal”, ha declarat Aziz Faye aquest dimarts després de sortir de la comissaria de la Verneda. El col·lectiu valorarà quines accions emprèn després d'una assemblea que es produirà aquesta mateix dimarts a la tarda.

Després de setmanes de desavinences entre l'Ajuntament de Barcelona i els venedors ambulants, per fi una mesura ha plogut al gust de tothom. El govern d'Ada Colau ha anunciat aquest dimecres la creació d'una cooperativa mixta que donarà feina a una vintena de venedors ambulants, a més de l'ampliació dels plans d'ocupació en 40 places, que se sumen a les 11 actuals. El Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha qualificat l'acció, en declaracions a aquest diari, com un “primer pas” per a l'entesa entre la institució i el col·lectiu.

Es tracta doncs de les primeres mesures del pla d'acció social que l'Ajuntament va anunciar després d'una reunió amb el Síndic de Greuges, la conselleria d'Interior i la subdelegació del govern. Aquest primer paquet de mesures arriba després de setmanes de negociació amb el sindicat de manters. Fonts properes a les negociacions asseguren que després de quatre trobades s'ha arribat a un primer acord que ha acontentat a les dues parts. “Per primera vegada s'han deixat de banda les paraules i s'han concretat alguns fets”, ha destacat a Catalunya Plural el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Faye.

L'Ajuntament impulsarà amb l'ajuda de quinze manters una cooperativa d'“inclusió” –citen fonts del consistori– que els propis manters gestionaran i que acabarà donant feina a 25 venedors abans del 2018. Seran els propis treballadors els que decidiran l'activitat de l'empresa, que encara no es coneix. Per tal de dur a terme la iniciativa, el consistori seleccionarà quinze manters que hauran de demostrar que viuen a Barcelona des de fa més d'un any i que no tenen antecedents penals. En cas que no hagin estat empadronats durant el darrer any, els venedors podran aportar el certificat emès per una entitat de la Xarxa d’Acollida. L'objectiu del govern de Colau és que es generi un “espai de coordinació tècnica dels dispositius impulsats per l’Ajuntament i els manters” a l’hora d’atendre les necessitats del col·lectiu.

L'Ajuntament amplia les places dels plans d'ocupació

A més de la cooperativa, l'Ajuntament ampliarà a 40 places els plans d'ocupació per a venedors ambulants. Els manters seleccionats rebran formació i tindran un contracte de treball (d'obra i servei) per un període de 12 mesos, amb una jornada de 37 hores i mitja setmanals. El consistori oferta, entre d'altres, deu places de dinamitzador d'espais comunitaris, quinze llocs de manteniments de pistes esportives d'escoles públiques i quinze llocs més de manteniment d'equipaments i espai públic. A més, per a les 40 places se seleccionaran persones sense permís de residència: “Pot ser una bona manera de regularitzar la situació d'alguna companys”, ha afegit Faye. Per la seva banda, l'Ajuntament ha qualificat la mesura de “pionera”. 

El col·lectiu ha rebut la notícia amb entusiasme, tot i que manté la prudència. Fa unes setmanes, el Sindicat Popular de Venedors Ambulants denunciava que de les 11 places a Mercabarna anunciades pel consistori com a part dels plans d'ocupació, només quatre havien estat aprofitades pels venedors.

La mesura però desencalla la relació entre el govern municipal i el col·lectiu després d'un tens mes de juliol i agost on els manters han reiterat la denúncia de “mà dura” del govern de Colau i que, com a últim episodi, va desembocar en la detenció de quatre venedors ambulants, ara en llibertat provisional. Els manters han protagonitzat diferents mobilitzacions en resposta a les accions de l'Ajuntament, entre d'altres per a demanar l'excarceració de S. M. i l'alliberament de I. S., internat al CIE de la Zona Franca.

Campanya informativa per a manters

Si bé fa unes setmanes l'Ajuntament va posar en marxa una campanya dirigida a la ciutadania per a evitar la compra de productes provinents del top manta, ara el consistori engega una acció informativa dirigida als manters. La campanya té per objectiu informar els manters que realitzen una activitat no permesa que “tenen a la seva disposició recursos municipals per garantir els seus drets”.

Per tal d'arribar a tot el col·lectiu, l'Ajuntament té previst distribuir en equipaments públics, i també al carrer per mitjà d'educadors socials, prop de 5.000 fulletons informatius en diferents idiomes: castellà, català, francès, anglès i wòlof.

Una primera versió d'aquest article xifrava en 20 les places dins dels plans d'ocupació pilot de l'Ajuntament, quan es tracta d'11 les places ofertades inicialment pel consistori per treballar a Mercabarna.

La concentració de manters convocada per aquest dijous, que havia de servir per a reivindicar l'excarceració dels quatre detinguts la setmana passada en una operació de la policia contra el top manta, finalment ha esdevingut una queixa formal davant de la consol del Senegal a Barcelona per l’alliberament aquest dilluns dels venedors detinguts. “Exigim a la cònsol que faci un informe positiu del nostre rol a Barcelona, i que ens ajudi davant la persecució policial que patim”, ha destacat davant del consolat del Senegal a Barcelona, a Travessera de Gràcia, el portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Fayé.

El col·lectiu se sent oblidat per la cònsol honorària, Claudia M. T. Vila Robin Font-Reira, que ostenta el càrrec després de la mort de l’anterior cònsol, la seva parella. “No la veiem mai! Mai és a la seva oficina!”, ha expressat amb desencís un altre manter. Els venedors insisteixen que van avisar-la fa dies sobre la concentració davant del consolat d'aquest dijous. Per carta. No han rebut resposta.

El portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Aziz Faye, ha recordat a més els venedors que segueixen empresonats: Issa Faye, al CIE de la Zona Franca, i Sidil Moctar, a la presó Model des del passat 20 de maig.

Aquest dimarts quatre venedors més empresonats van aconseguir la llibertat provisional després de ser acusats d'un delicte d'organització criminal i un altre contra la propietat industrial. “Estic tranquil”, ha dit Lamine Sarr, el també portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants i un dels detinguts la setmana passada. Lamine ha confessat que “no ha dubtat” en assistir a la concentració d'aquest dijous. “Hem vençut la por”, ha explicat al seu costat un altre membre del Sindicat, que sostenia un cartell que amb el missatge “El racisme a Espanya és estructural i institucional”. Aquesta ha estat una de les proclames més escoltades al llarg del matí.

“Lamine és un heroi per a nosaltres. Ell lluita pel dret de les persones migrants com ningú altre”, ha recolzat Aziz Fayé, poc abans de l’inici de la marxa i just després de fer la petició davant del consolat senegalès a Barcelona.

Un cop acabat l'acte de protesta al consolat, una cinquantena de manters han començat una manifestació pel Passeig de Gràcia fins a la la plaça Sant Jaume. A l'alçada de la Pedrera alguns turistes s'han sumat espontàniament a la manifestació. Al mateix Passeig de Gràcia, la manifestació ha agafat cos amb la ocupació progressiva dels sis carrils de la via.

Finalment, hi ha hagut una aturada davant la seu de la Unió Europea per criticar les polítiques d’estrangeria, i després s’ha seguit fins a Plaça Sant Jaume. Dues dotacions dels Mossos d'Esquadra han vigilat l'inici de la concentració i diverses unitats de la Guàrdia Urbana han acompanyat la marxa. A la crida també s'hi han acollit alguns membres dels Iaoflautes i de la CUP Barcelona.

El col·lectiu de venedors ha anunciat noves concentracions i accions si l’estat de “persecució” que han denunciat en els últims mesos segueix. Faye ha instat les autoritats a dialogar i ha recordat “les moltes vies” que proposen, entre elles, la possibilitat de crear una cooperativa de manters.

Record a Mor Sylla

La manifestació, que ha arribat a Plaça de Sant Jaume passades les 15h sense incidents, ha transcorregut entre crits de “cap persona és il·legal”, i ha servit també per fer memòria i demanar justícia en el primer aniversari de la mort del venedor ambulant Mor Sylla a Salou durant una batuda dels Mossos d'Esquadra. De fet, a la vegada que els venedors recorrien Barcelona estava convocat un acte commemoratiu a la Plaça de la Pau (Salou), amb la presència del germà del venedor mort.

La família del manter ha tornat a reivindicar la reobertura del cas perquè dubten de la investigació judicial i dels propis Mossos d'Esquadra. El recorregut als tribunals del cas està tancat des del febrer després que l'Audiència de Tarragona no acceptés el recurs de la família del manter.

Els quatre manters empresonats des del 30 de juliol sortiran de la presó Model de Barcelona. Així ho ha ordenat la jutgessa després d'atendre el recurs dels advocats dels quatre venedors. En una interlocutòria a la que ha tingut accés aquest diari, la titular del jutjat d'instrucció 10 de Barcelona, Miriam de Rosa Palacio, ha decretat la llibertat provisional pels quatre manters, que estan acusats d'un delicte contra la propietat industrial i de pertinença a organització criminal.

A la vista del recurs a la presó provisional que s'ha celebrat aquest dimarts, la jutgessa ha considerat acreditat que els manters tenen arrelament social –una de les raons per les que estaven a la presó– ja que o bé estan censats a Barcelona o han participat en tallers d'inclusió social. Per això, mentre es practiquen les diligències per investigar els delictes dels quals se'ls acusa, la jutgessa ha retirat el passaport als manters i els ha ordenat comparèixer dos cops per setmana al jutjat en substitució de la presó preventiva.

Tant la defensa dels manters com diversos partits polítics de l'Ajuntament havien considerat “desproporcionada” la presó preventiva ordenada a partir d'una operació dels Mossos d'Esquadra. Així mateix, els advocats dels venedors van qualificar l'acusació de grup criminal per part dels Mossos de “barbaritat” i “deliri jurídic”.

En total, la policia catalana va detenir set manters en un pis de Barcelona, i quatre d'ells van acabar en presó provisional ara revocada. Se'ls acusa d'un delicte contra la propietat industrial –amb el qual se sanciona habitualment el 'top manta'– i de pertinença a grup criminal. Un d'ells també està acusat de blanqueig de capitals.

En l'atestat policial que Catalunya Plural va revelar aquest dilluns, la policia fonamenta l'acusació de grup criminal en què quatre dels detinguts són germans i en la forma de vida habitual de tot manter: entrar i sortir de casa amb la manta o ser detingut per la policia. En el cas de l'acusat de blanqueig, els Mossos argumenten que “es presumeix que realitza ingressos de diners en metàl·lic” en una entitat bancària.