La vicepresidenta primera y ministra de Asuntos Económicos, Nadia Calviño, calcula que el programa económico del Partido Popular (PP) elevaría 20.000 millones el déficit de España. Calviño advierte de que las propuestas que defiende el candidato Alberto Núñez Feijóo alejarían a nuestro país del objetivo de reducir el desequilibrio presupuestario, salvo “que nos esté ocultando un recorte masivo”.

La vicepresidenta económica ha señalado en un desayuno informativo organizado por Europa Press que las bajadas de impuestos y el resto de medidas del PP supondrían “una caída estructural de ingresos de 20.000 millones, que provocaría un deterioro del déficit estructural del 1,5% del PIB”.

“No se cumplirían por tanto las reglas europeas salvo que nos esté ocultando un recorte [de gasto público] masivo”, ha detallado Calviño. Las últimas previsiones del Banco de España apuntaron que “el déficit público se situaría en el 3,8% en 2023” y que “la deuda pública se encontraría ya por debajo del 110%”, tras el histórico esfuerzo para dar respuesta a dos crisis inéditas e inesparadas: la pandemia y la invasión rusa de Ucrania.

En 2024, la institución monetaria espera un déficit del 3,4%, que la ratio de deuda pública respecto al PIB (Producto Interior Bruto) seguirá reduciéndose hasta el 107,4%. Calviño ha recordado que el Ejecutivo es más optimista y que adelantó al año próximo la meta de bajar el déficit al 3% del PIB.

De hecho, ha asegurado que la deuda pública ya estaría por debajo del 110% del PIB “si no hubiesen tenido que asumir los 35.000 millones de deuda acumulados de la Sareb”, heredada de la gestión del PP.

Esta tendencia de disminución del desequilibrio entre ingresos y gastos, que va en línea con las nuevas reglas fiscales comunitarias que se están debatiendo en la Comisión Europea, se truncaría si el PP lograra gobernar tras las elecciones generales del 23 de julio y aplicara su programa de económico, según la vicepresidenta, quien ha incidido en que el “programa económico del PP geenera tanta intranquilidad y es tan confuso que su referente económico, Juan Bravo, ha tenido que salir a decir: 'No vamos a bajar los impuestos a lo loco'. Con la política económica no se juega. Los experimentos, con gaseosa”.

Las propuestas del Partido Popular reafirman “su vocación de reducir la presión fiscal a los ciudadanos”. El programa contempla: “Queremos aliviar la carga fiscal de las familias, de los autónomos, de las empresas. Proponemos una política fiscal no confiscatoria, a través de una reforma que alivie la situación de quienes más dificultades tienen”.

Para conseguirlo, promete “eliminar el impuesto a las grandes fortunas”, deflactar el IRPF, que es equivalente a bajarlo, reducciones del IVA de carne, pescados y conservas o bonificaciones del IBI y el Impuesto de Patrimonio.

Por otro lado, el ex presidente del Partido Popular, José María Aznar, avisó este martes en un mitin en Sevilla de que España necesita volver a “la disciplina” y “al rigor económico” porque si no “vamos a pasar apuros”.

En cambio, en los últimos meses, el FMI ha concluido que “la consolidación fiscal [la austeridad o, lo que es lo mismo, los recortes en el gasto público] tiene efectos insignificantes de media en el endeudamiento [de los estados]”.

“La gran lección de la década neoliberal de la crisis financiera es esa: con recortes y con precariedad no vamos a consolidar fiscalmente nuestras cuentas públicas. Lo tenemos que hacer con crecimiento y con creación de empleo. Y que, además, esa creación de empleo sea de calidad”, ha defendido, por su parte, el presidente Pedro Sánchez.

El govern valencià és “sòlid”, té un projecte i, siga qui siga el pròxim president d’Espanya, un full de ruta amb reivindicacions per a presentar a Madrid: un finançament autonòmic millor, més inversions (amb menció especial al Corredor Mediterrani), potenciar el transport metropolità i rescatar la gestió dels trens de rodalia.

Així s’ha explicat el president de la Generalitat, Ximo Puig, durant un debat en les Corts Valencianes amb la líder del PP. Isabel Bonig, després de l’èxit relatiu del seu partit en les eleccions generals ha preguntat a Puig la seua valoració dels comicis.

El president ha felicitat Bonig i, tot seguit, ha llançat unes quantes advertències: el 26 de juny s’elegia el parlament espanyol, no el valencià. És a dir, seria un error extrapolar les xifres d’unes generals a unes autonòmiques.

A més, els resultats electorals no eximeixen de responsabilitats penals. Dit d’una altra manera: els vots “no són una amnistia per a la corrupció” i “no legitimen comportaments tan purament antidemocràtics com el del ministre de l’Interior” en funcions, Jorge Fernández Díaz, acusat de conspirar per a desprestigiar adversaris polítics.

Bonig i Puig; Iglesias i Sánchez

La presidenta del PP valencià ha tornat a carregar en el parlament contra els “radicals” de Compromís i Podem, culpables, segons la seua opinió, de la deriva d’un Consell “que imposa el valencià, no respecta la llibertat educativa, va contra el lliure mercat o ha generat el caos amb els horaris comercials”.

Bonig, com ha fet altres vegades, ha convidat Puig a amollar llast destituint consellers de Compromís –singularment el d’Educació, Vicent Marzà, blanc preferent de la dreta– i nomenant per a aqueixos càrrecs alguns notables del PSOE.

La portaveu del PP fins i tot ha suggerit noms: Manuel Mata, portaveu parlamentari, que és “un home culte, moderat i centrat”, els diputats Ignacio Subías o Ana Barceló o una exministra de Cultura, Carmen Alborch. El parlament ha rebut amb hilaritat la proposta de Bonig.

Puig, en la rèplica, fent ironia, ha acusat Bonig d’emular Pablo Iglesias, referint-se al moment en què el líder de Podem va dissenyar un potencial Govern entre la seua formació i el PSOE repartint carteres ministerials sense consultar-ho amb el que seria el president d’un Govern que, per descomptat, no es va formar mai.

Ara com ara la sintonia entre PSPV i Compromís, a pesar de l’intent de Bonig de crear una bretxa entre els partits que formen el Consell, sembla total.

El PP valencià ha deixat arrere tots els auguris que apuntaven que la coalició A la Valenciana superaria els populars en les eleccions generals, fet que hauria comportat les primeres eleccions en què el PP no hauria vençut en 25 anys.

El PP es va abocar a l’abisme en les eleccions europees del 2014 i hi va romandre el 2015 en les eleccions municipals i autonòmiques en què les forces progressistes els van desallotjar de la gran majoria de les institucions. Però aquesta tendència es va frenar en les eleccions generals del 20 de desembre i l’amenaça de la triple entesa (Compromís+Podem+EU) ha estat un miratge que finalment ha acabat en un repunt de més de 4 punts en les eleccions d’aquest diumenge.

A més, el PP recupera la diferència de més de 10 punts sobre el perseguidor més immediat, en aquest cas la coalició A la Valenciana (35,49% contra 25,37%), diferència que es va perdre en les eleccions europees, les municipals i les autonòmiques, i que es mantenia des dels comicis del 1999, amb les excepcions de les locals del 2003 i les generals i les europees del 2004.

El PP continua sumant amb aquests comicis els pitjors resultats (juntament amb els del 2014 i tots els del 2015) des del 1991 a la Comunitat Valenciana, molt lluny encara del 52,57% de les eleccions autonòmiques del 2007, però la tendència els torna a marcar a l’alça, mentre la resta dels competidors no aconsegueixen sumar més i es mantenen estancats.

Sense temps per pair el mal resultat d'Unidos Podemos, els aliats catalans de Pablo Iglesias, En Comú Podem, han hagut de sortir a mantenir perfil propi davant les crides de Convergència i ERC per sumar-se al pla independentista. Els d'Ada Colau no només han rebutjat les ofertes de Puigdemont i Junqueras. També han avisat que En Comú està en condicions d'arrabassar la Generalitat als independentistes. Pel número u d'En Comú, Xavier Domènech, la confluència s'ha consolidat aquest 26J com “el principal espai de les esquerres i del reconeixement de la sobirania plena de Catalunya”.

La campanya d'ERC pel 26J, que els republicans van plantejar com un duel contra En Comú per la primera plaça, no ha agradat a la confluència d'esquerres. Domènech ha tornat a lamentar els “atacs” que ha rebut la seva formació per part de CDC i ERC, i ha insinuat que als independentistes no els molesta la victòria del PP. “No ens alegrem que guanyi el PP”, li ha contestat el número u d'ERC, Gabriel Rufián. Per la seva banda, el candidat de CDC, Francesc Homs, ha reiterat que en el context estatal “no hi ha solució” per les reivindicacions de sobirania catalanes.

Així mateix, Domènech ha contestat, sense citar-lo, al president d'ERC, Oriol Junqueras, que ahir a la nit va apel·lar els d'Ada Colau a sumar-se al pla sobiranista davant l'“Espanya irreformable” que, al seu parer, deixa la victòria del PP. El líder d'En Comú Podem ha lamentat el “paternalisme d'alguns dirigents polítics”, i ha recordat que l'aposta d'En Comú per les confluències amb forces progressistes de la resta de l'Estat “és estratègica” i no obeeix al càlcul electoral.

Domènech ha posat el dit a la nafra a ERC i CDC aprofitant que el camí independentista està embarrancat al Parlament fins a la qüestió de confiança a la qual el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, se sotmetrà al setembre. Així, el d'En Comú ha mostrat els seus dubtes sobre la qüestió de confiança, de la qual ha dit no saber si servirà perquè Puigdemont replantegi el full de ruta independentista o per aprovar els pressupostos del 2017. “Tot sembla haver canviat però manen els mateixos. Aquest país es mereix una alternativa real ”, ha conclòs Domènech sobre el Govern.

En Comú apunta a la Generalitat

Encara que han repetit primera posició a Catalunya amb 12 escons, la victòria ha estat amarga pels d'Ada Colau. I no només pels mals resultats d'Unidos Podemos. En comú ha perdut 80.000 vots respecte al desembre, que majoritàriament han preferit quedar-se a casa (en total, la participació ha baixat tres punts). Amb tot, la confluència segueix imbatible al principal graner de vots català, l'àrea metropolitana de Barcelona, i es veu capaç de superar el tradicional 'vot dual' pel qual les forces nacionalistes guanyen en els comicis al Parlament i obtenen resultats més discrets a les generals.

Hi ha dades per entendre l'advertència dels 'comuns' als independentistes: ERC sembla haver trobat el seu particular sostre de vidre en municipis de l'àrea metropolitana –a L'Hospitalet ha crescut només sis dècimes i el PP la dobla en vots; a Sabadell, on governen, el PSC l'ha tornat a superar per 3.000 vots.

Per la seva banda, Convergència ha aconseguit resultats catastròfics al cinturó morat. A Cornellà, amb prou feines superen el 3% dels vots; a l'Hospitalet, el 4%. El terra convergent aquest 26J es troba a Badia del Vallès, on només han aconseguit un 0,93% dels vots. En aquest municipi Junts pel Sí va quedar en cinquè lloc en les catalanes de setembre, amb un modest 9,6% dels vots, i el van superar PP, Ciutadans, CSQEP i PSC.

Catalunya manté el pols. El mapa català sorgit del 20D, que al desembre va dibuixar un escenari en el qual dominaven les forces partidàries del referèndum i les d'esquerres, no ha patit quasi cap modificació en les eleccions d'aquest 26J. Escenari que contrasta amb el tancament electoral espanyol, en què el PP ha millorat la seva majoria i les forces partidàries de la plurinacionalitat, Unidos Podemos i les seves confluències, s'han vist incapaces de prendre el segon lloc al PSOE. Amb l'excepció d'un escó que el PP ha arrabassat als socialistes, Catalunya consolida la seva situació bipolar entre l'àrea metropolitana, on En Comú Podem i el PSC mantenen la seva hegemonia, i l'interior, on l'independentisme segueix dominant i gràcies al qual obté un de cada tres vots.

En Comú Podem, que perd dues dècimes en percentatge de vot, ha revalidat una victòria a Catalunya que ha tingut regust de derrota pels pobres resultats dels seus companys d'Unidos Podemos. Els de Xavier Domènech han tornat a demostrar el seu ampli domini a l'Hospitalet, Badalona, Terrassa o Sabadell, on han fregat el 30%, i la seva important presència a Barcelona, on han tornat a sobrepassar el 25%. No obstant això la marca morada no ha estat capaç de millorar els resultats per la falta de mobilització general, especialment acusada a Catalunya, fent que gairebé 80.000 votants d'En Comú el 20D, aquest diumenge, hagin preferit quedar-se a casa. “No estem exultants, perquè Unidos Podemos no ha guanyat el PP”, ha reconegut Ada Colau davant la seva gent, en un acte en què Xavier Domènech ha apuntat cap a les eleccions catalanes per assegurar que han demostrat ser “l'alternativa a Convergència”.

En el bàndol independentista, ERC trobava raons per felicitar-se. “Els ciutadans de Catalunya ens han vist com la força més útil del canvi, més que res perquè s'ha demostrat que a l'Estat espanyol no hi ha via de canvi possible”, ha assegurat Gabriel Rufián. La seva candidatura ha sumat més de dos punts respecte al 20D que, tot i no haver-se traduït en cap escó, ha acabat de pintar de groc el mapa de la Catalunya interior, esgarrapant a CDC gairebé un punt. Esquerra consolida la trajectòria dels darrers anys, en què els republicans conquisten l'hegemonia independentista. Malgrat els bons resultats, aquests no han estat suficients per enfonsar CDC, que ha salvat els mobles, sobreposant-se a les males enquestes i mantenint intactes els seus 8 diputats.

En un escenari quiet com un estany i que no deixa ni guanyadors ni perdedors, la situació del PSC és paradoxal. Meritxell Batet ha aconseguit augmentar el percentatge de vot mig punt, del 15,7% al 16,2%, malgrat que han perdut un escó per la circumscripció de Lleida. A la província més occidental de Catalunya la pujada del PP, de més de dos punts, ha bloquejat l'entrada dels socialistes, que es queden sense representació per la circumscripció per primera vegada en la història.

La derrota dels socialistes ha estat a Lleida la victòria del PP. Una mica per sota de la mitjana de la resta de l'Estat, però també a Catalunya el partit de Mariano Rajoy ha millorat resultats, sense acusar l'escàndol de la suposada fabricació de proves falses contra polítics independentistes de Jorge Fernández Díaz, número u català. El PP ha sumat més de dos punts a Lleida, Barcelona i Tarragona, i un i mig a Girona, aconseguint arrabassar el lloc com a cinquena força catalana a Ciutadans.

Els d'Albert Rivera, que ja van sorprendre a les passades eleccions amb un resultat per sota de les expectatives en la comunitat que els va veure néixer, han tornat a ser els més mal parats aquest diumenge, amb una baixada superior als dos punts. Els taronges s'han quedat en el 10,9%, encara que mantenen els seus 5 diputats. Les baixades han estat importants en totes les circumscripcions, encara que principalment a Tarragona, considerat un dels seus feus, on s'han deixat tres punts.

Aire per a l'independentisme

Que les dues candidatures independentistes sumin amb prou feines un punt respecte al 20D no ha estat obstacle perquè les dues s'hagin mostrat satisfetes pel resultat, mirant més a l'escenari espanyol que al català. El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha posat en contrast la Catalunya “que ha tornat a demostrar la seva voluntat de canvi” contra una Espanya “que s'ha demostrat, una vegada més, irreformable”. Per aquesta raó, el vicepresident català ha convidat a En Comú Podem a “sumar-se al canvi de la República catalana”, un missatge al qual s'ha sumat el candidat al Congrés, Gabriel Rufián.

La derrota de les forces que defensen el dret a decidir a Espanya dóna aire a les tesis dels independentistes davant un complicat panorama intern al Parlament, en què el president Carles Puigdemont se sotmetrà a una qüestió de confiança per intentar tornar a seduir la CUP. En aquestes eleccions, l'independentisme ha tornat a demostrar la seva mala salut de ferro, que els permet consolidar-se en la segona posició en unes eleccions on els partits nacionalistes han tingut sempre més dificultats que en la resta.

Per CDC, els resultats no només són aprofitables en clau espanyola, sinó també en la catalana. Malgrat que cedeixen electorat cap a Esquerra en una sagnia que no són capaços de taponar, no perdre diputats els permet negar els pronòstics que predeien el seu declivi. Aquests resultats, que consoliden a més l'aposta personal d'Artur Mas, incidiran també de forma important en el pròxim congrés que ha de dur a la refundació del partit, del 8 al 10 de juliol.

En Comú Podem tornaria a guanyar les eleccions generals a Catalunya amb 14-16 escons, segons el sondeig de TV3. La confluència d'esquerres milloraria en dos, tres o quatre diputats els seus resultats respecte les eleccions del 20D, quan va aconseguir 12 escons. La televisió pública catalana pronostica que ERC repetiria segona posició. La llista encapçalada per Gabriel Rufián obtindria 11-12 escons (en va aconseguir 9 al desembre). El PSC ocuparia l'últim lloc del podi, amb 7 escons (un menys que al desembre).

Convergència empitjoraria el seu pitjor resultat en unes generals en 36 anys que va obtenir al desembre, segons el sondeig de la televisió pública catalana: els convergents obtindrien 5 escons, davant dels 8 que va tenir l'extinta Democràcia i Llibertat. Ciutadans tindria 4 escons, un menys que el 20D, quan va aconseguir 5 diputats. Els taronges es disputarien l'última plaça amb el PP, a qui TV3 dóna una forquilla de 4-5 escons, enfront dels 5 del desembre.

Per circumscripcions, a Barcelona la victòria seria per En Comú Podem, amb 10-11 escons –un o dos més que el 20D. ERC prendria al PSC la segona posició. Els independentistes obtindrien 6-7 escons en aquesta província, un o dos més que el desembre. El PSC quedaria en tercera posició amb 5 escons, sense canvis respecte el 20D. La caiguda de Convergència a Barcelona seria històrica: els convergents quedarien en últim lloc amb 2 escons, dos menys que el 20D. La superarien tant el PP (3 escons, un menys que al desembre) i Ciutadans (quatre escons, igual que el 20D).

A Tarragona també guanyaria En Comú Podem, amb 2 diputats, un més que al desembre. La resta de partits mantindria l'escó que va obtenir el 20D llevat de Ciutadans, que perdria el seu.

A Lleida, ERC aconseguiria una victòria històrica amb 2 diputats, seguida de Convergència i En Comú Podem amb un. El PSC perdria per primera vegada la seva representació per aquesta província. A Girona, ERC guanyaria amb 2 diputats, i, al contrari que el 20D, superaria a Convergència, que perdria un dels dos escons que va aconseguir el 20D. En Comú Podem repetiria escó o en guanyaria un, que es disputa amb el PP. El PSC també es quedaria amb l'escó del desembre.

El president d'Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, ha comparegut aquest dimecres amb el suport de mitja centena de càrrecs republicans com a perjudicat directe per l'intent de fabricació de casos de corrupció falsos contra partits independentistes, que presumptament van dur a terme el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, i el director de l'Oficina Antifrau catalana, Daniel de Alfonso, i els enregistraments dels quals van sortir a la llum aquest dimarts. “Tots som víctimes d'aquest atac de l'Estat contra la llibertat”, ha assegurat el líder d'ERC.

Segons Junqueras, les maniobres del ministre de l'Interior responen a una estratègia d'“atac sistemàtic” amb la qual l'Estat ha pretès sufocar l'augment de l'independentisme a Catalunya durant els últims anys llançant missatges que vinculaven les demandes sobiranistes amb la corrupció. “Aquesta és l'estratègia ha estat liderada pel Govern i ha fet servir tots els aparells de l'Estat: ministeris, cossos policials, Oficina Antifrau ...”, ha assegurat Junqueras.

Per aquesta raó el vicepresident del Govern ha reclamat la dimissió immediata de Mariano Rajoy, Fernández Díaz i tots els implicats en la trama. “L'Estat ha actuat contra la democràcia i contra la llibertat. Tots els que són responsables d'aquest atac i aquesta conspiració haurien de dimitir, començant pel president Rajoy. Cada minut que no dimiteixen acumulen més culpa”, ha considerat.

“Ho han remogut tot, han buscat en els nostres entorns personals, ajuntaments, regidors, família, i no han trobat res que ens obligui a baixar el cap”, ha recordat Junqueras, “i com que no ho han trobat, s'han proposat inventar-lo” . El vicepresident ha assenyalat la netedat en el partit que es desprèn dels enregistraments com a exemple del “compromís d'ERC per fer un país sense corrupció”.

El líder d'ERC ha reclamat unitat davant un atac “contra tota la ciutadania”. “No estem davant d'alguna cosa que ens afecti a nosaltres concretament, davant d'un cas d'un projecte polític o d'un partit: ens afecta a tots i ens interpel·la a tots”, ha assegurat Junqueras.

“El ministre Jorge Fernández Díaz afirma ser creient. Si ho és, sap que el que ha fet no té perdó de Déu”, ha afegit Junqueras.

Aquest mateix dimecres al matí, Junqueras ha lamentat en declaracions a Rac1 comprovar que “totes les estructures de l'Estat fan servir tota la seva força per fer mal i carregar-se les esperances de la gent”. El líder d'Esquerra ha avançat a més que reclamaran responsabilitats, “totes les que es puguin emprendre”, i ha afegit que l'esclat d'aquest cas hauria d'afectar el resultat de les eleccions.

El líder d'ERC i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha demanat al president del Govern en funcions i candidat a la reelecció, Mariano Rajoy, que dimiteixi per estar suposadament al cas de la presumpta conspiració entre el ministre de l'Interior en funcions, Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso.

En declaracions a Rac 1, Junqueras ha considerat que l'actuació del Govern espanyol en la recerca de proves falses contra independentistes és “d'una maldat, mala fe i mala intenció sense límits”. El líder d'ERC, perjudicat personalment per l'actuació del ministre de l'Interior, segons es desprèn dels enregistraments filtrades sobre les converses, ha criticat amb fermesa la utilització de les institucions per perjudicar rivals polítics.

“Veus que totes les estructures de l'Estat fan servir tota la seva força per fer mal i carregar-se les esperances de la gent”, ha lamentat Junqueras sobre el cas. El líder d'Esquerra ha avançat a més que reclamaran responsabilitats, “totes les que es puguin emprendre”, i ha afegit que l'esclat d'aquest cas hauria d'afectar el resultat de les eleccions.

El ministre d'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha rebutjat aquest dimecres que intentés fabricar escàndols contra partits i càrrecs independentistes al costat del director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso. “És surrealista, llevat que s'entengui que investigar és anar contra el procés independentista”, s'ha defensat el ministre.

En una compareixença davant els mitjans de comunicació el ministre de l'Interior en funcions i número u del PP per Barcelona, ha afirmat: “Unes converses de fa dos anys, que es gravin, que surtin editades, fragmentades i esbiaixades abans de les eleccions, i es parla de conspiració en lloc de posar l'accent on hi ha la conspiració, que és en què s'hagi gravat i difós aquesta gravació”.

Fernández Díaz també ha criticat que “sense excepció, des Bildu, PSOE, Podem, els independentistes i Albert Rivera, sense esperar un eventual resultat de la investigació de com s'ha fet la gravació i la difusió per fer mal, demanen la dimissió i , a alguns, la destitució del magistrat”.

“És el món al revés”, s'ha lamentat, “quan hi ha una il·legalitat en lloc de demanar investigació d'aquesta conducta repugnant, es demana el cessament de les víctimes d'aquesta conducta. Parlar de conspiració per delinquir és una injúria i calúmnia intolerable. Quan es filtra una conversa dos anys després i es fa de manera esbiaixada o dirigida, obviant que en el seu context no té el sentit que alguns volen donar, el que passa és que volen destruir un adversari com un servidor i també el director d'Antifrau. Sembla que tot s'hi val. Per l'amor de déu, aquí hi ha hagut una utilització repugnant de mecanismes il·legals per fer mal a un adversari polític, i si de pas s'emporten al director d'Antifrau. Potser dos, pel preu d'un”.

El candidat del PP per Barcelona ha insistit que “el president [Rajoy] no ho sabia, li vaig comentar ahir a les vuit del vespre. I li vaig explicar que és veritat que em vaig reunir fa dos anys amb aquest senyor i que parlem de qüestions de les nostres competències. Per prevenir i investigar casos concrets que afectin conductes corruptes. Contribueix a elevar la democràcia del nostre país que es filtri això? ¿No és condemnable? En lloc d'això, donen la raó a qui ha fet aquesta repugnant actuació i els dóna crèdit. A alguns els molesta que hi hagi una oficina que lluiti contra casos concrets que puguin afectar càrrecs públics contra la corrupció. Primer es dispara i després es pregunta”.

En la mateixa línia s'havia manifestat el ministre hores abans en una entrevista a la Cope, on afirmar que és “merament ofensiu” insinuar que va tractar de buscar casos de corrupció que impliquessin al pare i germà del líder d'ERC, Oriol Junqueras, o els consellers de Convergència, Felip Puig i Francesc Homs.

Davant la proximitat de les eleccions, el ministre ha dit que la “veritable conspiració” és que “aparegui un enregistrament per fascicles, esbiaixada i dirigida”. “Aquesta és l'autèntica conspiració, no que un ministre es reuneixi al seu despatx amb qui té com a missió prevenir conductes fraudulentes”, ha afegit.

El ministre ha admès que es va reunir amb Daniel de Alfonso en diverses ocasions i s'ha referit a la reunió concreta on es van produir els enregistraments: “Aquesta trobada no tinc per què negar-ho”. Fernández Díaz ha defensat el director de l'Oficina Antifrau, a qui ha definit com “una persona de tota solvència” que es dedica a investigar “conductes que entenem com corrupció”.

En els enregistraments publicades per Público s'escolta una llarga conversa entre Fernández Díaz i De Alfonso on el segon explica que està investigant l'entorn familiar de Junqueras a la recerca d'escàndols que puguin ser publicats en mitjans del grup Planeta. “Nosaltres estem investigant coses d'Esquerra, però són molt febles. Aquesta és la veritat, ministre”, assegura el director d'Antifrau.

De Alfonso arriba a plantejar ser ell mateix qui filtri els escàndols, per evitar que la UDEF “es cremi”. “Quan acabi jo de parlar amb tu, ministre, l'hi diré a José Ángel [Fonts Gago], que sap que pot confiar en mi”, diu al ministre. L'inspector en cap José Ángel Fuentes Gago ha estat la mà dreta d'Eugenio Pino, la Direcció Adjunta Operativa ha albergat un grup secret de policies dedicat a buscar casos de corrupció a l'oposició política, tant en l'independentisme català com en Podem, l'existència de la qual revelar eldiario.es el mateix mes de novembre en què s'haurien realitzat els enregistraments.

L'expresident Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega, l'exconsellera Irene Rigau i l'exconseller i número u al Congrés, Francesc Homs, tots ells investigats en la causa pel procés participatiu del 9N, acompanyats per l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, han comparegut aquest dimecres després la revelació del cas de fabricació de proves falses contra independentistes per part del ministeri de l'Interior. “Aquí tenen les cares visibles de la persecució de l'Estat contra els independentistes”, ha assegurat Artur Mas presentant als presents.

“Aquest cas demostra que l'Estat continua mantenint una matriu franquista, que intenta destruir una determinada gent que li està fent un pols democràtic”, ha considerat. Segons Mas, les cinc persones que han comparegut a la seu de CDC han viscut la persecució ideològica. “Tantes calúmnies, tantes infàmies, tants registres preelectorals en seus, tants informes, i tot era una persecució contra qui va donar la cara perquè el poble de Catalunya votés”, ha explicat Mas, que s'ha dirigit a Xavier Trias qui, en la seva etapa com a alcalde, va viure la publicació d'informes falsos sobre suposats comptes a l'estranger.

“Ara tenen la prova que això funcionava com tantes vegades havíem dit i tan poques ens havien cregut”, ha recalcat, després de reafirmar-se en que des del ministeri de l'Interior s'ha dirigit un contuberni amb l'objectiu de destruir políticament al seu partit. “A Convergència hi ha la clau que Catalunya arribi a construir el seu estat. I això va ser identificat fa temps, per això se'ns ha calumniat i difamat, per destruir políticament el que representa Convergència”, ha assegurat.

El líder de Convergència ha fet diverses peticions arran d'aquest cas. En primer lloc, l'arxiu de la causa contra els quatre excàrrecs del Govern pel procés participatiu del 9-N. “Sabem que això estava vinculat a voler posar les urnes, i que es feia al ministeri de l'interior dies abans del 9-N, i és evident que aquesta causa té motivacions polítiques, no legals ni judicials”, ha explicat l'expresident.

A més, Artur Mas ha reclamat la dimissió del ministre Jorge Fernández Díaz abans del diumenge, dia de les eleccions, així com el cessament de totes les persones vinculades amb el cas. També ha demanat que la Fiscalia actuï d'ofici, i ha anunciat que estudien acudir als tribunals. 

Sobre el nomenament del cap d'Antifrau, Daniel de Alfonso, proposat per Artur Mas el 2011 després del pacte amb el PP per aprovar els pressupostos i tirar endavant diverses mesures, l'expresident ha rebutjat que fos nomenat per afinitat i l'ha posat com l'exemple que el seu govern posava en càrrecs de vigilància a gent “tot el contrari a propera”.

Puigdemont: “Estem davant d'un GAL informatiu”

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha referit al cas al matí, en declaracions a Rac1, quan ha considerat que el ministre de l'Interior en funcions i candidat del PP per Barcelona a les eleccions generals, Jorge Fernández Díaz, ha de renunciar al càrrec i a la seva candidatura. “Estem davant un GAL informatiu”, ha afirmat.

El president considera que de la presumpta conspiració entre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, s'extreu “la confirmació d'una sospita que era més que sospita”.

“Ja teníem la sospita i ara està clar que hi ha hagut un plantejament de guerra bruta”, ha subratllat Puigdemont, que ha urgit a tots dos a que donin explicacions i assumeixin responsabilitats.

Preguntat per si cessaran el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, ha dit que “la responsabilitat és del Parlament” i ha de ser la cambra catalana qui decideixi.

El president català ha criticat que “s'ha anat a per Convergència des que va decidir defensar un Estat independent per a Catalunya”, i ha opinat que també s'hauria de citar al grup de comunicació que s'esmenta en la conversa perquè comparegui al Parlament.

El president del Govern en funcions i candidat a la reelecció pel PP, Mariano Rajoy, ha tornat a cridar aquest dimarts a votar contra “els extremismes i els radicals”, categoria on ha situat a Unidos Podemos posant com a exemple les alcaldies a les que governen recolzats pel PSOE. “No es pot pactar amb radicals i extremistes”, ha assegurat Rajoy, “ni amb la CUP a Catalunya ni el que ha passat a l'alcaldia de Madrid, a la de València o a la de Saragossa”.

El candidat del PP ha participat aquest dimarts al col·loqui Primera Plana, organitzat per El Periódico a Barcelona, on ha incidit en el missatge contra Unidos Podemps, com ve fent durant la recta final de campanya. Mariano Rajoy ha carregat contra la formació de Pablo Iglesias, que ha emergit com el seu principal competidor, equiparant-la amb la dels anticapitalistes de la CUP. A més, ha alertat d'un pacte amb ells posant els independentistes com a exemple que els pactes “amb extremistes” produeixen inestabilitat “que acaben pagant els ciutadans”.

Segons ha tornat a mostrar el candidat del PP, el “raonable” és que PP i PSOE governin junts la pròxima legislatura, argumentant que això permetria abordar millor la situació independentista a Catalunya i els reptes econòmics. “Amb el PSOE coincidim en el fonamental. En l'economia podem estar en desacord en algunes cosa, una mica més de dèficit o una mica menys”, ha indicat, “però el veritable canvi polític a Espanya es produirà quan els dos grans partits puguem arribar a una entesa amb naturalitat”.

Malgrat la seva clara aposta per la gran coalició tot i la negativa de Pedro Sánchez a ella, Rajoy s'ha mostrat disposat a governar en solitari, tot i que considera que “no seria el millor per a Espanya”. “Després del 26J faré el mateix que després del dia 20D”, ha advertit el presidenciable del PP, que ha criticat l'actuació de Pedro Sánchez a la passada legislatura, ja que “a la investidura s'hi va a ser investit, si no no té cap sentit”.

Sobre els vetos a diferents persones del seu govern assenyalats per Ciutadans, Rajoy ha mostrat fermesa a l'assegurar que no pensa donar cap pas al costat. “Cal respectar el que diu la gent. Si el PP i el seu candidat és el més votat, ha de venir un que ens digui que se n'ha d'anar? I els altres s'han de quedar?”, s'ha preguntat en to irat Rajoy. “El veto és la negació de la política”, ha acabat, advertint a Ciutadans i PSOE que la situació de bloqueig de l'anterior legislatura no pot repetir-se.

Crida als moderats catalans

Durant la seva intervenció, Rajoy s'ha referit llargament a la situació de l'independentisme a Catalunya. Segons ha considerat, el projecte independentista no té sentit ja que va “a contracorrent de la història i del projecte europeu”. “Els que s'entesten a la separació i la divisió des de l'antipolítica i els extremismes estan condemnats al més estèril dels fracassos”, ha descrit amb aplom el president en funcions.

Contra la fórmula de la ruptura, Rajoy ha apel·lat als “moderats catalans”, de qui ha elogiat el seu paper en la història política espanyola. “Els moderats catalans han de seguir influint en la política espanyola, perquè Catalunya no pot seguir al marge, ha de participar en el projecte comú de futur”, ha explicat. Per això, el candidat del PP s'ha mostrat obert a arribar a acords amb la Generalitat, sempre que aquesta abandoni el seu projecte unilateral. “Tindrem la mà estesa, no faltarà diàleg o voluntat d'entesa, però aquesta voluntat ha de ser recíproca, i basar-se en el respecte a la Constitució i les lleis”, ha apuntat.

Referent a això a les lleis ha tornat a apel·lar per justificar el recurs del seu govern contra la llei catalana antidesnonaments, que va causar un fort rebuig de la majoria d'institucions a Catalunya. Rajoy ha argumentat que al seu entendre aquesta llei creuava competències centrals i que el respecte a aquest repartiment competencial és “la clau de la convivència”. A més, ha assegurat que la modificació de la Constitució “no és una línia vermella” per al seu govern, sinó que és un tema que està disposat a tractar en la negociació d'investidura. No obstant, Rajoy ha reclamat “claredat” a la resta de partits a explicar què es vol reformar.

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca ha protestat aquest dimarts contra les polítiques d'habitatge del Govern del PP amb un 'escrache' contra Mariano Rajoy, durant un acte del president del govern en funcions a Barcelona. Dos activistes han irromput mostrant les característiques samarretes verdes de la PAH i un d'ells li ha preguntat: “Mig milió de desnonaments és sensat?”.

Els serveis de seguretat han procedit a expulsar els activistes de la sala de l'hotel on se celebrava el col·loqui. Segons han explicat posteriorment els membres de la PAH a aquest diari, l'objectiu era cridar l'atenció sobre els desnonaments que se segueixen produint, en el marc de les cinc demandes de la PAH als partits.

Posteriorment el president en funcions s'ha referit a la política d'habitatge i ha justificat que el seu govern hagi recorregut la llei catalana contra els desnonaments per motius competencials. “Respectar la llei i les competències és necessari per la convivència”, ha assegurat Rajoy.

Després de l''escrache¡, Rajoy s'ha referit a la PAH assegurant que “dins dels desnonaments jo he vist de tot”, posant l'exemple de persones l'únic ingrés de les quals és la renda que cobren per una casa que tenen llogada a un tercer. “El problema és que hi hagi persones que envaeixin immobles públics o particulars. La propietat privada és sagrada”, ha tancat el candidat del PP.

Igual que va fer el 20D, en aquesta campanya la PAH ha interpel·lat a tots els partits perquè es comprometin amb cinc mesures que la plataforma entén “de mínims” per garantir el dret a l'habitatge: dació en pagament retroactiva, lloguer assequible, stop desnonaments , habitatge social i subministraments bàsics garantits. Aquest dissabte la PAH va anunciar “una campanya de pressió i senyalització al PP, de cara a les eleccions generals, en qualsevol acte on estigui”.

Precisament el PP és el partit que menys s'ha compromès seves mesures, segons el parer de la PAH. “No ens sorprèn que el PP no inclogui mesures per fer front a l'emergència habitacional, ja que la seva funció ha estat la de mantenir els desnonaments. Votar el PP és votar pels desnonaments”, valorava el portaveu de la PAH, Carlos Macías, en un article d'opinió a Catalunya Plural.

Aquest diumenge dos activistes de la PAH van interrompre el discurs del president en funcions en un acte de campanya a Lleida, al què Rajoy va contestar: “Caldrà demanar-li al senyor Iglesias que no ens enviï més manifestants o que els enviï una mica més tard”

Desesperació és una paraula que podria resumir l'estat d'ànim dels convergents a la recta final de la campanya cap al 26J. Segons les últimes enquestes sorgides aquest dilluns, dins el termini legal per a publicar-les, el partit d'Artur Mas podria perdre fins a dos dels vuit escons aconseguits el desembre passat. Els seients que ballen per als nacionalistes són un per la província de Barcelona i un altre a la de Tarragona. Aquest últim, corresponent a l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, recentment famós per haver defensat mantenir a la seva localitat un monument d'apologia franquista, és l'escó en què Convergència està centrant la seva campanya per esmorteir en el possible una patacada que ja es veu segura.

La formació nacionalista considera que és més fàcil mantenir l'únic diputat aconseguit per Tarragona que la quarta per Barcelona, pel que ha apretat en el primer territori. Després d'un cap de setmana en què el partit va realitzar un gran míting amb Artur Mas a la localitat del seu candidat tarragoní, Tortosa, aquest dilluns dos consellers, Jordi Jané i Meritxell Borràs, a més de l'exconsellera Irene Rigau, han celebrat actes en tres municipis de la província.

Abans que ells, Artur Mas ja havia celebrat actes a l'inici de la campanya a tant a Reus com a la capital, i el conseller Josep Rull va acudir diumenge al delta de l'Ebre. El recorregut tarragoní dels principals líders es tancarà el dimarts, amb un acte en Cambrills, en què tornaran a participar els números u de Tarragona i Barcelona.

Tot esforç és poc per assegurar un escó clau per la força dels convergents fora de l'Àrea Metropolitana, sobretot en un moment on en el territori barceloní cullen uns resultats més deficients que mai. Segons les enquestes, Convergència tindria difícil revalidar els ja de per si pobres quatre escons trets per Barcelona el 20D. El 2011, els nacionalistes van obtenir nou seients per la província, i mai en tota la seva història havien baixat dels sis. El competència electoral de CDC al territori urbà sembla, a les portes d'aquest 26J, més minvada que mai.

En aquest context, no perdre l'escó de Ferran Bel per Tarragona s'ha convertit en un objectiu prioritari. A més de la multitud d'actes per la província en què s'han bolcat totes les cares conegudes a disposició del partit, Convergència ha desenvolupat una estratègia paral·lela per intentar esgarrapar cada vot dels tarragonins: articles d'Artur Mas a la premsa local. L'expresident i líder del partit ha escrit en publicacions com el setmanari L'Ebre, sobre la defensa del riu davant els projectes de transvasament, o a El Diari de Tarragona, sobre la seva defensa del corredor del Mediterrani i els beneficis que aquest reportaria a les comarques del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.

Un dels principals obstacles que li han sorgit a Convergència a la carrera per conservar l'escó de Ferran Bel és precisament la situació que el candidat a diputat i alcalde va mantenir sobre el monòlit franquista del seu municipi. Bel ha estat el principal defensor de mantenir el monument a la consulta popular celebrada sobre l'assumpte, en el qual els tortosins van apostar per la reinterpretació i no per la seva retirada en compliment de la llei de Memòria Històrica.

Davant d'aquesta polèmica, diversos opinadors de l'entorn convergent s'han mostrat obertament contraris al vot a Convergència a Tarragona. La columnista i tertuliana Pilar Rahola ha criticat amb vehemència l'actuació del candidat a diputat sobre el monòlit. També figures públiques com l'escriptor Quim Monzó, qui ha estat un dels crítics més actius de Bel des del seu compte de Twitter.

Toni Roldán (Barcelona, 1983) té el perfil tipus dels candidats amb els quals Ciutadans ha dut a terme el seu desembarcament al Congrés durant l'any passat. Jove, barceloní, un parell de màsters en universitats estrangeres, una mica d'experiència a les institucions com a assessor, fill del polític Santiago Roldán, un dels fundadors del PSC, i deixeble de l'economista Luis Garicano. Roldán és el número dos per Barcelona i amb tota probabilitat tornarà a ser portaveu econòmic de Ciutadans al Congrés. Considera que la seva formació serà “clau” per aconseguir grans pactes de consens que incloguin reformes.

Sembla que aquestes eleccions van sobre política de pactes. ¿Ciutadans aposta per tornar al pacte amb el PSOE?

No. Jo no estic d'acord amb que aquestes eleccions vagin de política de pactes, van de continguts, com totes les eleccions, què volem fer amb el país i quin és el programa. Farem el possible per dur a terme el nostre programa a través dels acords, que sí que són la clau. Per tant, ni PSOE ni PP o els dos al mateix temps. El que estigui més a prop de fer reformes i de trencar amb les motxilles que els han impedit fer coses com punxar la bombolla política o un pacte per l'educació que duri una generació i no una legislatura. Hi haurà acords amb qui estigui d'acord a fer canvis.

Sembla que la seva aposta és la de gran coalició. No tenen por que amb aquesta fórmula Ciutadans quedi en la irrellevància durant la legislatura?

De moment els dos partits no han aconseguit ni donar-se la mà. Partim de la base que Ciutadans pot ser fonamental per aconseguir això. A més creiem que hi ha altres líders molt més valorats pels espanyols que podrien permetre que aquests consensos siguin possibles. Crec que l'aritmètica pot permetre que Ciutadans sumi amb un dels dos partits, és evident que és més probable amb el PP, però estem en un panorama molt volàtil en què Ciutadans serà clau per aconseguir canvis. Jo vaig estar en les negociacions amb el PSOE, i va ser molt complicat treure'ls coses com la reforma de les diputacions. Per això és important Ciutadans, que pot tendir ponts entre dos partits, vermells i blaus, que ni es parlen ni es donen la mà.

Al pacte de govern amb el PSOE no va quedar clar el model laboral que havien acordat. D'una banda introduïen el contracte únic amb un altre nom, però per l'altre es seguien mantenint els altres tipus de contracte.

Hem tornat al nostre model original, el contracte estable, que et permet accedir a l'estabilitat laboral. Venim d'un sistema on la protecció mitjana dels treballadors és de 13 dies per any treballat. El nostre compromís és que pugi la protecció mitjana dels treballadors. Ara hi ha un abús de la temporalitat, que es dóna perquè al cap dels dos anys està prohibit lligar més contractes i això fa que les empreses prefereixin fer fora els treballadors per no assumir el salt de protecció que hi ha entre el temporal i l'indefinit. El que nosaltres proposem és canviar aquest mur per una escala on vas acumulant drets a poc a poc.

Però, tal com va quedar en la negociació, es legalitzava la temporalitat sense reduir la dualitat, perquè continuava havent tipus de proteccions diferents. El pitjor de dos models.

Estic parcialment d'acord. Bé, el pitjor de dos models no, permetia arribar a un cert equilibri. Però no hi havia prou mesures per reduir la dualitat, això és cert. El nostre model original és més eficaç per reduir la dualitat, i hi hem tornat.

Una altra de les mesures controvertides de la seva proposta econòmica és el complement salarial. Per què Ciutadans vol que sigui el contribuent el que carregui amb els beneficis que l'empresari no distribueix via pujades salarials?

No, no, això és una mala comprensió del que és. El complement salarial és que ara tenim 7 milions de persones que estan treballant però com que estan tot el dia rotant no arriben al salari mínim al final de l'any. El que oferim és un complement a la seva renda perquè puguin arribar al salari digne. És política social.

Un complement que, en comptes de pagar-lo l'empresari que es beneficia d'aquest treball, el pagaria el contribuent, no?

Com a alternativa podries pujar el salari mínim. El problema és que si et passes el dia rotant, per molt que et pugin el salari mínim acabes l'any per sota del mínim. Això és una transferència directa, s'adequa millor al mercat de treball. Té dos avantatges enormes. El primer és que incentiva a treballar, perquè com més treballes més guanyes, i després incentiva a aflorar molta gent que ara està per sota del salari mínim. Aquí, com que guanyaràs més diners tens incentius per aflorar.

Diu que el complement salarial incentiva el treball. Creu que hi ha gent que no està molt incentivada a treballar?

No, crec que aquesta no és la manera de veure-ho. Ho deia en comparació amb altres alternatives com la renda mínima. Si tu tens una feina on ara guanyes 700 euros, amb el complement en guanyes 900, doncs ja tens incentius per anar a treballar. Si te'n donen 900 directament per quedar-te a casa, doncs potser et quedes a casa. Tothom té ganes de treballar, no hi ha cap dubte, no voldria que es m'entengués malament.

Respecte el gran avantatge que assenyalava en que aflorin els sous més baixos. Creu que aquest és el lloc més important per on ha d'aflorar?

Si em preguntes si el frau ve principalment per les rendes baixes, no. Però sí que és veritat que hi ha molta economia submergida en sous baixos, en ocupacions temporals... en aquest sentit si hi ha un complement salarial igual t'interessa declarar-lo. Però evidentment penso que el gran drama d'aquest país pel que fa als ingressos és un sistema fiscal que és un formatge gruyère, ple de forats.

La seva proposta fiscal passa per eliminar la majoria de deduccions. Les rendes altes no estan pagant el que haurien?

N'hi ha molts que no estan pagant el que haurien, que haurien d'estar pagant més. La crisi ha caigut sobretot a les classes mitjanes i crec que hi ha hagut molts defraudadors, i coses com l'amnistia fiscal. Creiem que podem recuperar uns 2.800 milions simplement perquè els que van fer servir l'amnistia fiscal per aflorar diners van acabar pagant un 3% efectiu quan havien d'haver pagat un 10%. Per exemple. El frau per baix existeix, però evidentment on és gravíssim és per dalt.

Un dels temes que ha sacsejat la campanya a Catalunya és el corredor del Mediterrani. Quina és la postura de Ciutadans?

Absolutament a favor. No és per qüestions polítiques, és una evidència econòmica que és un dels grans colls d'ampolla d'aquest país. Connectar Catalunya amb València i totes dues amb Europa és essencial i ara no estan connectades. És una inversió que s'ha fet malament, s'han prioritzat altres inversions.

Inclouen el polèmic ramal aragonès en la seva proposta?

La nostra proposta és el corredor del Mediterrani completat. Connectar-lo amb Europa. El ramal d'Aragó també, però no apareix al programa, no és la nostra prioritat.

A Catalunya hi ha una manca d'inversió històrica a Rodalies? Creu que respon a un plantejament centralista de l'Estat?

Hi ha una manca d'inversió històrica, sí. Però jo crec que a Catalunya hi ha hagut a Rodalies un problema de gestió. Que crec que correspon a la Generalitat, no?

La Generalitat gestiona els horaris.

Gestiona els horaris i el manteniment, no?

No, el manteniment el fa Adif.

Val. Poca inversió i poca atenció des de Renfe, i probablement una combinació de mala gestió per part de la Generalitat també. Però el choice no és prioritzar a Madrid o prioritzar a Barcelona, s'hauria de fer una anàlisi cost/benefit i veure quina és la millor opció. Crec que les Rodalies madrilenyes també tenen problemes. En tot cas, com saps, les infraestructures al nostre programa no són una cosa prioritària, creiem que se n'han fet moltes durant els últims anys i la nostra proposta és invertir part dels diners que estaven destinats a AVEs a capital humà.

Diuen que quan implementin el seu programa reformista els catalans no voldran independenditzar. Com pensen comprovar-ho, si es neguen a preguntar-ho?

Ja saps quina és la nostra postura. Tenim una legislació, que és la vigent, que per canviar un Estatut necessites dues terceres parts del Parlament català. No em sembla que ni la trajectòria ni fins ara els vots independentistes donin la majoria suficient ni per canviar l'Estatut. Hem votat quatre vegades en els últims anys, hi ha un consens clar en la societat catalana en què estem dividits, prop de 2 milions a favor de la independència i la resta no ho estem. Bé, doncs hi ha uns mecanismes per fer uns referèndums i es poden fer canviant la Constitució, però nosaltres volem que hi hagi una sola sobirania a Espanya, no una per comunitat autònoma. No veiem per què hem de reconèixer un dret d'autodeterminació a Catalunya, si cal fer un referèndum s'hauria de fer en el conjunt de l'Estat espanyol.

Aquesta és la proposta? Un referèndum a tot l'Estat?

Sí, és clar que sí, si els procediments legals ho permeten i hi ha un consens per què no. Però jo crec que el prioritari, i crec que la majoria de catalans hi estarien d'acord, és una reforma que se centri a construir una economia del coneixement, que acabi amb el capitalisme d'amiguets de Madrid i que modernitzi el país en comptes de llençar diners en infraestructures per col·legues perjudicant la inversió a Catalunya de manera sistemàtica.

S'ha perjudicat Catalunya de manera sistemàtica respecte a la inversió?

Bé. En qüestions de finançament ha hagut certs greuges, probablement una cinquena part del que diuen els independentistes. Hi ha hagut decisions de mala inversió. En algunes de les demandes de Puigdemont, dels 46 punts famosos, hi ha algunes coses sensates.

Per exemple?

Doncs la reforma del finançament, el corredor, les Rodalies, finançar els compromisos de dependència que va fer Zapatero... n'hi ha uns quants. Crec que hi ha espai. Quan parlem de reformar Espanya parlem d'unes institucions neutrals, sanes, on no hi hagi politització ni d'una banda ni per l'altre. I apostant per algunes coses que es poden canviar.

Abans em deia que Ciutadans pot ser el partit que faci que PP i PSOE es donin la mà. Ciutadans podria sumar Puigdemont a aquest encaixada de mans?

La via catalana unilateral no porta enlloc i Puigdemont no està disposat a baixar d'aquesta via unilateral. No obstant això, sí que crec que hi ha molts catalans que pensen que aquesta via, que et treu d'Europa i que tindria un cost enorme, no porta enlloc, que a més no hi ha una majoria suficient i que, per tant, ells haurien d'abandonar aquesta via. Un cop hagi fet això, tenir un president català a Madrid pot tenir sentit per trobar un nou model on els catalans se sentin més còmodes.

Primera visita de Mariano Rajoy a Catalunya a una setmana de les eleccions generals. El president del Govern espanyol en funcions ha mantingut el to més contundent i menys presidencial i ha apel·lat de nou a concentrar el vot de l'“Espanya moderada” al PP per evitar “governs a la grega i a la veneçolana”, en referència a Unidos Podemos.

La crida al vot útil, habitual a partir de la segona setmana de campanya, ha concentrat bona part del discurs de Rajoy. Així, ha assegurat que hi ha vint-i-cinc províncies espanyoles en què els vots a Ciutadans no han servit “per res”, pel que ha insistit que el vot moderat es concentri al PP.

L'apel·lació a la “Espanya moderada” ha estat una constant en el seu discurs. Rajoy ha definit aquesta moderació com “l'Espanya que vol estabilitat, certesa i reformar” en comptes d'“acabar amb tot i derogar”, el que segons la seva opinió volen promoure “els radicals i extremistes que seran la segona força política”, és a dir, Unidos Podemos. “La divisió del vot és el pitjor que li pot passar a l'Espanya moderada”, ha tancat Rajoy.

Rajoy sap que Catalunya no és una comunitat electoralment favorable pels conservadors -el 20D van quedar en últim lloc, amb cinc escons-, però vol intentar amb la seva presència recuperar l'escó que el PP va perdre a Lleida al desembre i aprofitar la caiguda de Convergència que pronostiquen les enquestes per aconseguir el cinquè diputat popular per Barcelona, on acudirà dimarts que ve.

Rajoy, a la recerca de l'escó perdut a Lleida

La visita del president a Lleida s'emmarca en l'intent de recuperar l'escó del veterà diputat popular José Ignacio Llorens. Fins al 20D, PP, Convegència i el PSC s'havien repartit els quatre escons de la demarcació en gairebé totes les eleccions, però l'ascens de les forces d'esquerra (En Comú Podem i ERC) va deixar sense escó al PP per Lleida tot i aconseguir l'11% dels sufragis.

Els populars van quedar en cinquè lloc a poc més de 2.000 vots del PSC. Per recuperar l'escó perdut els populars confien en la caiguda del PSC i de Convergència i criden al vot útil per aconseguir part dels 17.770 vots que va obtenir Ciutadans a la demarcació. També volen aprofitar que Unió Democràtica -gairebé 5.000 vots el 20D a Lleida- no es presenta al 26J.

L'evolució dels sondejos ha injectat optimisme al PP per recuperar l'escó per Lleida. Si bé el preelectoral del CIS de principis de juny va pronosticar que es mantindrien els resultats del 20D, això és, que Convergència, ERC, A Comú Podem i PSC es repartirien els quatre escons per Lleida, l'enquesta d'aquest diumenge de La Vanguardia indica que el PP es disputa amb els socialistes l'escó.

Les crítiques del candidat Francesc Homs cap a la CUP s'han convertit ja en una rutina diària a la campanya de Convergència. Divendres, en un acte a Figueres, Homs va assegurar que una part de la CUP era gent “purament radical i que només tenen ganes de fer la punyeta”. Dijous, a Martorell, el candidat convergent va equiparar els anticapitalistes amb el PP. Dimecres els havia titllat d'extremistes a Barcelona. Aquest dissabte, al míting celebrat a Tortosa, Homs ha estat fidel al costum però, en aquesta ocasió, ha sumat ERC a la ronda de crítiques.

“ERC va fer president Montilla, un independentista com tots sabem”, ha ironitzat el número u de CDC, per després considerar que aquesta és “la coherència en la defensa de Catalunya que han tingut alguns”. Amb la càrrega directa contra els republicans, el candidat feia ple en la crítica a tots els actors independentistes durant una campanya en què ha arribat a fer de l'ANC objectiu dels seus dards.

L'expresident Artur Mas, que també ha participat en l'acte, no ha desaprofitat l'oportunitat per rescabalar-se a costa del mal moment intern que passa la CUP. “Feien lliçons de bona política i han acabat barallats”, ha criticat Mas. Segons ell, els anticapitalistes eren “molt valents donant consells” però després “s'amaguen”, al contrari que CDC, que “donen la cara i fan la feina”, al seu entendre. La presència del líder convergent és molt acusada en aquesta campanya, com ja va passar a la del 20-D. Artur Mas ha acompanyat Homs a la majoria dels grans actes al territori.

Els missatges de Convergència engreixen una estratègia electoral que es basa en mostrar-se com la formació més responsable en la defensa dels interessos catalans, contra la resta de formacions independentistes, de les que han arribat a insinuar que preparen un tripartit amb En Comú. La crisi parlamentària en què l'independentisme està sumit, des de la incapacitat d'aprovar els pressupostos i l'anunci de la qüestió de confiança per part del president Puigdemont, està sent aprofitada pels convergents per intentar esgarrapar vots a la formació que els trepitja l'electorat, ERC, que segons les enquestes donarà aquest juny el seu tercer sorpasso a CDC en dos anys.

Mobilització per assegurar l'escó de Tarragona

Les ciutats del sud català són un objectiu principal per Convergència ja que l'escó de Tarragona no està assegurat, segons diverses enquestes. Per això, el partit està realitzant bona part de la campanya en aquesta província, on històricament el PP ha tingut millors resultats que la mitjana catalana.

Aquesta és una de les raons per les quals el partit ha rebaixat de forma visible el seu to independentista i ha refermat els teus missatges més tradicionals del centre-dreta durant la cursa al 26-J, intentant convèncer un electorat moderat que considera haver perdut als últims anys. Al míting de Tortosa, Artur Mas ha demanat el vot perquè el seu partit torni a ser decisiu en la governabilitat espanyola, el que li permetria “tingui la paella pel mànec”. Segons considera, la seva formació se l'ha guanyat per ser “la que més se l'ha jugat sense calcular el benefici de partit ni les comoditats personals”.

L'escó que balla a Tarragona és el de Ferran Bel, alcalde de Tortosa i número u al Congrés, a qui aquesta campanya l'ha perseguit la polèmica per la seva actuació respecte al monument franquista de l'Ebre, que Bel va defensar no enderrocar. Els de Mas estan centrats en cridar a la mobilització dels tarragonins ja que temen que una baixada de la participació, motivada per qüestions com una apatia respecte el principal defensor del monument franquista, pugui ser letal pel seu escó per Tarragona. Sense ell, el partit podria caure fins als 5 diputats al conjunt català i quedar per sota del PP.

L'aspiració d'ERC d'acostar-se al primer lloc que totes les enquestes atorguen a En Comú Podem ha comptat aquest dissabte amb una munició tradicional dels de Colau: la reivindicació de la seva tasca al capdavant dels ajuntaments. Els d'Oriol Junqueras han tret a la llum el municipalisme 'a la republicana' a la ciutat més gran on governen, Sabadell, població de l'entorn industrial barceloní. Un municipalisme carregat de valors republicans: igualtat, lluita contra la contra la pobresa i l'objectiu de la independència per a Catalunya.

L'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez, que va aconseguir acabar amb l'etapa enfosquida per la corrupció del socialista Manuel Bustos després d'un pacte de govern amb diverses forces d'esquerra, ha exercit de mestre de cerimònies i ha definit Sabadell com “la capital del republicanisme català”.

Fernàndez ha pronunciat un discurs de marcat caràcter progressista. Així, ha recordat que Sabadell “s'ha posat al capdavant” dels ajuntaments catalans a l'hora de defensar la llei antidesnonaments catalana suspesa pel Constitucional i ha recordat que el seu consistori ha estat pioner a l'hora de multar les elèctriques que tallen la llum a les famílies sense complir amb la llei.

“Volem posar el bé comú per sobre de qualsevol cosa i volem l'anhel de llibertat del nostre país”, ha tancat Fernàndez, que ha unit l'objectiu de la independència al d'“aconseguir un estat del benestar millor pels nostres fills, pares i néts”. La candidata republicana per Girona, Teresa Jordà, ha agafat el guant de Fernàndez i ha criticat al PP i al Constitucional per defensar “els bancs i les elèctriques que tallen la llum a la gent”. “Treballar i encendre la calefacció a l'hivern no és un privilegi. És un dret!”, ha proclamat Jordà.

Després d'escalfar l'ambient més republicà i d'esquerres davant les més de 800 persones (diverses de peu) que omplien la Rambla de Sabadell, el president d'ERC i vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha reivindicat ERC com la força que uneix més sensibilitats a Catalunya. “Som la síntesi d'aquest país”, ha afegit el candidat d'ERC, Gabriel Rufián.

Junqueras i Rufián es referien a la variada representació d'integrants republicans del Govern, de les llistes per al 26J o del municipalisme republicà: la consellera de Treball, Dolors Bassa (antiga dirigent de la UGT), el candidat al Congrés, Joan Capdevila (ex d'Unió Democràtica), o la seva companya de llistes, Ana Surra (que ha reivindicat la seva condició de refugiada de la dictadura uruguaiana).

Tot plegat s'emmarca en l'estratègia republicana dels últims anys d'obrir la porta als independentistes desencantats del PSC o d'ICV, que va permetre a ERC aconseguir el segon lloc el passat 20D amb nou escons. Les enquestes assenyalen que aquest 26J repetiria resultat o baixaria un escó, i, en clau catalana, que tornarien a superar Convergència en la seva competició per l'hegemonia independentista.

En aquest quadre faltava la CUP, que no es presenta el 26J. L'encarregat de buscar els vots cupaires perquè no es vagin a En Comú Podem ha estat Joan Tardà, representant del sector més progressista d'ERC. Tardà ha demanat “ajuda” als votants de la CUP perquè ERC guanyi les eleccions generals i el procés sobiranista surti reforçat. La independència no vol dir oblidar als altres ciutadans de fora de Catalunya. “Visca els pobles d'Ibèria!”, ha cridat Tardà, citant un referent republicà, el president de la Generalitat durant la Segona República, Francesc Macià.

Els actes electorals centrats en la política de gènere són un clàssic de les campanyes. Però normalment solen quedar reduïts a esdeveniments de petit format, amagats en un racó de les agendes i amb presència discreta dels líders. En Comú Podem ha volgut trencar aquesta tendència en aquesta campanya organitzant un acte feminista en un dia central de la campanya, l'últim dissabte, en una plaça important pels comuns, Badalona, i amb la presència dels principals líders de la candidatura, inclosa Ada Colau.

L'alcaldessa de Badalona i el cap de llista, Xavier Domènech, han estat acompanyats per sis dones de diferents àmbits, com la número dos de la candidatura, Lucía Martín, la regidora de Madrid, Rita Maestre o la regidora de feminisme de Barcelona, Laura Pérez. Totes elles han posat al centre les polítiques feministes, amb propostes com una reforma fiscal amb perspectiva de gènere, una llei integral contra les violències de gènere o la feminització de la política i l'espai públic, però amb un objectiu previ per al 26J: que siguin les dones les que “facin fora el PP”.

“El 26J, les dones orgulloses, alegres, fortes, més unides que mai, al costat d'homes com Xavi Domènech, farem fora els machotes del PP”, ha proclamat l'alcaldessa de Barcelona, en resposta al portaveu del PP a Mallorca, Carles Simarro, que aquest divendres va proposar celebrar “el dia del machote”. “Ens han tractat com intruses en les institucions, però no li demanarem permís a ningú”, ha assegurat Colau.

“Creuen que ens insulten quan em diuen verdulaire o netejadora, però res d'això, sento orgull, perquè sóc una dona treballadora”, ha assenyalat la líder dels comuns, que ha dedicat bona part de la seva intervenció a recordar la trajectòria de la lluita de les dones a la ciutat de Barcelona, i com la importància d'aquesta lluita contrasta amb la manca de reconeixement que s'ha fet des de l'ajuntament de la capital catalana. “La feminització de la política no ha fet més que començar”, ha promès Colau, que ha expressat el seu “enorme orgull” per ser la primera alcaldessa dona de la ciutat de Barcelona.

“Amb la tendresa de les dones, lliures, fortes i poderoses farem fora els corruptes del PP el dia 26”, ha indicat la portaveu de Ara Madrid, Rita Maestre, que va ser condemnada per una acció feminista a la capella de la Universitat Complutense de Madrid. Maestre ha reivindicat la tasca duta a terme pels ajuntaments governats per Podem i les confluències, i especialment l'esforç per fer polítiques municipals que posessin al centre les cures.

Les cures, aquest treball que és part central de l'economia però que ha estat històricament invisibilitzat perquè s'hi han dedicat les dones, han estat molt presents durant l'acte. A elles s'ha referit Lucía Martín, per recordar que els treballs de cures, familiars, domèstics i de la salut, encara es duen a terme a Espanya per les dones en un 70%, per sobre de la mitjana europea.

I, davant la feminització de les tasques invisibles, la masculinitat de les responsabilitats polítiques i de direcció empresarial. “Per què no hi ha ni una sola dona en les direccions de les empreses de l'Ibex?”, s'ha preguntat Eugènia Palop, professora de filosofia del dret a la Universitat Carlos III de Madrid. “No és casual”, ha considerat, després de recordar els insults que han rebut les dones polítiques.

La violència contra les dones, les explícites i també les invisibles, han tingut una mica més de temps aquest dissabte a Badalona que els 22 segons que els candidats van usar per referir-se a la violència masclista en el debat a quatre. La regidora de Barcelona, Laura Pérez, s'ha referit a aquest fet, sancionant també al candidat d'Unidos Podemos a la presidència, Pablo Iglesias, per recordar-los: “Senyors candidats, la política també és de les dones”.

Pedro Sánchez ha arribat a Catalunya per realitzar el seu únic acte electoral a la comunitat quan encara ressona la polèmica generada per la líder socialista andalusa, Susana Díaz, a qui des files independentistes s'ha titllat d'“anticatalana”. Sánchez ha mostrat el seu costat més dialogant amb Catalunya i ha assegurat que “Espanya no es pot governar si no s'estima Catalunya”.

Pels socialistes guanyar a Catalunya és condició per arribar a La Moncloa: la victòria històrica del PSC a Catalunya el 2008 va aportar 25 dels 169 diputats socialistes al Congrés de la segona legislatura de José Luís Rodríguez Zapatero. Per contra, les enquestes per al 26J no indiquen massa millores respecte els 8 diputats que va obtenir Carme Chacón el 20D. Les proclames de la dirigent andalusa havien encès totes les alarmes en els socialistes catalans.

Després que Díaz assegurés que els andalusos pagarien interessos a Catalunya a través de les seves hipoteques a La Caixa si es fes la hisenda catalana que En Comú Podem proposa, Sánchez i els socialistes catalans han apostat de manera clara per la fraternitat entre els pobles d'Espanya per tancar la polèmica.

“Catalunya es mereix un sí i l'únic que ho garanteix és el partit socialista”, ha dit Sánchez aquest dissabte en un míting a la Farga de L'Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El líder socialista s'ha compromès a reconèixer els “drets històrics” catalans i a acabar amb els 'no' a Catalunya que, al seu parer, ha donat el govern de Mariano Rajoy en els últims anys.

Per la seva banda, la candidata del PSC, Meritxell Batet, s'ha mostrat “orgullosa de la diversitat d'Espanya” i ha apostat pel diàleg i l'entesa entre tots els espanyols. “Els socialistes catalans liderarem el canvi amb els companys d'Espanya”, ha afegit. “Volem una Espanya en què ningú se senti ni més ni menys que ningú”, ha proclamat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta,

que també ha contestat de forma implícita a Díaz a l'assegurar que els socialistes catalans “no volen privilegis, sinó justícia per tots els pobles d'Espanya”.

L'Hospitalet: fortí socialista conquerit per Colau

L'Hospitalet era una plaça on ningú va poder guanyar el PSC a les generals fins el passat 20D. En Comú Podem va arrabassar al PSC la primera posició en una ciutat on governa la socialista Núria Marín amb 11 regidors de 27. Els d'Ada Colau van aconseguir un 29% dels vots enfront del 25% del PSC, en un exemple de que el cinturó industrial barceloní és ja més morat que vermell. El 2008 els socialistes liderats per Carme Chacón van aconseguir un incontestable 57% dels vots a l'Hospitalet.

Si fa vuit anys el PSC abarrotava el recinte de la Farga i fins i tot omplia amb 12.000 persones el Palau Sant Jordi de Barcelona, aquest dissabte poc més de 1.000 socialistes han acudit al míting tot i la presència de Sánchez (que ha arribat amb una hora de retard). Malgrat el descens de públic, els assistents al míting han acompanyat amb força el líder del PSOE.

Els encarregats d'escalfar l'ambient mentre arribava Sánchez han estat el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i l'alcaldessa de l'Hospitalet, Núria Marín, que han volgut remarcar el perfil propi socialista davant de “la pinça” del PP i Unidos Podemos. “El somriure d'un país el podríem tenir si Pablo hagués dit que 'sí' a Pedro”, ha tancat Marín en al·lusió al lema electoral dels de Pablo Iglesias.

“Veniu al vaixell, però la carta de navegació, el rumb i el timó els posarà Pedro Sánchez”, ha dit Iceta sobre els possibles pactes postelectorals. Iceta també ha esmentat el pacte de govern a l'Ajuntament de Barcelona entre Barcelona en Comú i el PSC com un exemple que “quan un vol un bon govern, necessita els socialistes”.

Si algú entrés avui en una aula universitària i preguntés als presents “Què és el catalanisme?”, podria inferir amb un ínfim marge d'error que el que es proposa és un exercici d'història. El catalanisme en el pensament liberal del segle XIX. Citin dos dels pares del catalanisme. El catalanisme durant la Transició. Escriguin per les dues cares del foli i no oblidin posar el seu nom, etcètera. Però si la mateixa persona entrés a la mateixa aula i preguntés “Què és el catalanisme el 2016?”, la disciplina canviaria substancialment, convertint-se en matèria de l'epistemologia, en part de la medicina forense, qui sap si de l'alquímia política.

En totes aquestes disciplines ha furgat aquest dimarts Xavier Domènech per respondre a la pregunta. El número u d'En Comú Podem al Congrés per Barcelona ha fet una parada a la campanya per pronunciar una conferència que ha fugit del to de míting que els partits desplegaran durant les pròximes dues setmanes. Domènech, “un historiador que ha decidit fer història”, segons l'ha descrit Gemma Ubasart, ha contestat al complex interrogant a l'espai Francesca Bonnemaison, amb una llarga exposició sobre el projecte i l'espai polític sobre els que la seva formació comença a posar-hi els fonaments.

El diputat ha reivindicat la seva formació hereva del “bo i el millor” d'una tradició catalanista popular que ha descrit com contraposada al “catalanisme monàrquic patrici” i de la qual, al cap i a la fi, s'han reivindicat part tots els projectes d'esquerres a Catalunya. Una tradició que neix de Pi i Margall, rep el nom per Almirall, es regira contra la Lliga amb Salvador Seguí i cau davant el feixisme en el cos de Companys. El PSUC, el PSC, ERC, fins i tot el PSAN o la CUP, s'han vist a si mateixos com a part d'aquest fil històric.

Però, pel 2016, tots ells han renunciat a algun dels pilars d'aquell catalanisme, segons observa Domènech. Tots menys el nou subjecte que emergeix, el seu, que en part es fon amb ells i en part els esmena. La resta d'actors han abandonat la idea de sobirania catalana, en el cas del PSC, o s'han lliurat als braços de l'independentisme, segons Domènech, que s'ha mostrat “respectuós” del corrent secessionista encara que no ha dubtat a titllar-lo d'“excloent ”. De fet s'ha mostrat molest amb que, a ells, que aspiren a reconstruir l'espai, sovint se'ls consideri “en transició”. “Ens diuen que ja vindrem, que ja ens n'adonarem”, ha afirmat, en referència als independentistes que assenyalen que els comuns es faran partidaris de la secessió quan mirin als ulls d'aquesta suposada Espanya irreformable.

Un projecte que “no ve a transitar”

Per això, la seva aposta pel referèndum és “estratègica, no tàctica, no electoral”. La posició dels comuns sobre el referèndum es recolza en dues idees. La primera és que consideren que poden aconseguir-ho en base a unes aliances (Podem i les confluències) capaços de vèncer les matemàtiques que es donen avui. La segona és que mai renunciaran al referèndum, ja que el necessiten per guanyar-lo en favor de la unitat d'Espanya i, alhora, en favor del reconeixement de l'Espanya plurinacional. Segons ha fixat Domènech, el reconeixement de l'Espanya plurinacional és un assumpte previ i molt més medul·lar que el de la configuració de l'Estat.

L'aposta del catalanisme per l'independentisme ha estat “molt potent”, ha reconegut el d'En Comú. “Però ha deixat moltes coses en el camí”, ha considerat. Tantes que, “en moments d'eufòria ha proclamat que el catalanisme havia mort”. Res d'això, segons Domènech. “S'ha produït una confusió entre una pràctica política, la del peix al cove, i una tradició política. S'ha entès que el catalanisme no era altra cosa que el pujolisme”, ha assegurat.

És aquest pujolisme, hereu de la tradició patrícia, el que s'hauria convertit massivament en independentisme. Però, on queda la resta? “Ens han anomenat PSC 2.0”, ha obert el meló Domènech. “Però nosaltres no venim a transitar per les idees que defensem, ni defensem unes idees que no ens siguin pròpies”, ha defensat, buscant pel seu moviment unes arrels centenàries.

Construir Catalunya per canviar Espanya

En aquest punt de la conferència, Domènech deixava enrere la història i se centrava en aplicar foc a l'alambí per obtenir la seva essència de catalanisme. “El procés ha deixat per feta l'existència de la nació i, per això, ha deixat de construir-la per centrar-se en construir l'Estat”, ha considerat. “Però la nació és una construcció constant. Durant l'antifranquisme es dóna un debat interessantíssim sobre com la immigració era un factor de construcció nacional o de dissolució nacional”. Segons ell, la construcció del catalanisme popular és la construcció d'una sobirania catalana que ha de ser compartida amb la resta de pobles de l'Estat.

La idea impartida per Domènech és que el catalanisme muta perquè el país muta, i que aquest canvi en el catalanisme impulsa la mutació del projecte nacional.

La transformació de l'Estat espanyol mitjançant la construcció nacional catalana, en tant que sobiranista, sorgeix així com el gran horitzó dels de Colau, que troben referents en altres parts del territori espanyol. A causa de la crisi, a la incomprensió de l'Estat i a la dels poders econòmics encarnats a la UE, l'agressió a les sobiranies dels pobles han vingut “de baix a dalt i del centre cap a les perifèries”. Per això, segons el candidat a ministre de la Plurinacionalitat, la reacció ha estat “un reclam de democràcia de baix a dalt i de les perifèries cap al centre”, és a dir, “moviments de dignitat nacional”.

En el debat entre els quatre principals candidats a la presidència del Govern espanyol d'aquest dilluns, el presidenciable d'Unidos Podemos, Pablo Iglesias, va fixar la posició de la seva candidatura respecte el referèndum sobre la independència de Catalunya que porta al programa, sobre el qual va dir que no seria una línia vermella en les negociacions postelectorals. Durant els seus més de dos anys de camí com a partit, la formació d'Iglesias ha mostrat fins a tres discursos diferents sobre un dret a decidir que, d'una o altra manera, ha defensat sempre.

“En una negociació de Govern mai hi ha línies vermelles”, va assegurar Iglesias aquest dilluns després de ser preguntat per la qüestió en el debat a quatre. Després: “Tenim una proposta clara però estem disposats a escoltar-ne altres millors”. Aquesta és la línia argumental que manté Podemos des del gener passat, un cop van començar les fracassades negociacions per buscar una possible investidura de Pedro Sánchez.

Els partits independentistes no han desaprofitat l'ocasió per carregar contra Iglesias. Des d'ERC, que vol disputar el primer lloc a En Comú Podem el 26J, Gabriel Rufián ha opinat que el debat va mostrar que Iglesias “no pot” garantir la consulta si arriba al Govern. “Vam veure tres senyors de dretes [Rajoy, Sánchez i Rivera] i un d'esquerres [Iglesias] que no pot”, ha valorat el republicà. Per la seva banda, el candidat de CDC, Francesc Homs, ha comparat Iglesias amb el còmic Groucho Marx ja que “pot canviar en funció del dia” els seus principis sobre el referèndum català.

Des de l'oferta de govern “a la valenciana”, llançada per Iglesias a Sánchez el 22 de gener, la formació va accedir a discutir propostes sobre l'encaix de Catalunya, mantenint que consideren que el referèndum és la millor. Aquesta obertura a negociar “propostes millors” és, però, diferent al que venien sostenint abans del 20D.

Durant la campanya a les eleccions del 20 de desembre, i fins i tot en els dies següents a aquesta data, Podemos havia assenyalat el referèndum com a “condició sine qua non” per propiciar una investidura. Així ho va assegurar Iglesias el 9 de desembre, quan va sorprendre en una compareixença a Barcelona amb el compromís ferm de que el referèndum seria un dels requisits indispensables, encara que no l'únic, per donar suport a la formació d'un govern.

Uns dies després d'aquelles declaracions, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va tornar a repetir la mateixa condició per part d'En Comú. En una entrevista amb Catalunya Plural, Colau va assegurar que la seva formació no investiria Pedro Sánchez, ja que, segons va explicar, “només investirem un president que es comprometi amb el referèndum de Catalunya, i Pedro Sánchez no s'ha compromès”.

Dret a decidir lligat a procés constituent

Dues campanyes de generals, dos discursos. Però no han estat els únics. Abans del seu pacte estable amb Colau, que va portar a la conformació de la candidatura catalana En Comú Podem, alguna persona de l'entorn d'Iglesias opinava que fer un referèndum a Catalunya no era possible amb l'actual Constitució i vinculava l'obertura d'un procés constituent a el marc de l'Estat a la celebració d'un referèndum.

La primera vegada que Iglesias es va referir al dret a decidir com a líder de Podemos ser al novembre de 2014, el mateix dia que va ser proclamat secretari general de la seva formació. En el discurs pronunciat aquell dia es va referir a “obrir el cadenat del 78”, una frase que després ha tingut gran recorregut i que en aquell moment identificava amb el procés constituent que proposava per Espanya. En aquest mateix discurs, Iglesias es va comprometre amb la defensa del dret a decidir dels catalans, sempre dins d'aquest procés constituent que donaria “dret a decidir sobre totes les coses”.

Al maig de 2015 Podem mantenia l'aposta per obrir un procés constituent, sense el qual, consideraven, no seria possible que Catalunya decidís sobre la independència. “El dret a decidir depèn dels catalans però en el marc de la legalitat actual, que no he inventat jo, això és impossible. Perquè això es pugui discutir amb implicacions en el conjunt de l'Estat cal obrir un procés constituent en el conjunt del país”, va assegurar Iglesias en una entrevista a el Món a Rac1, en la precampanya de les eleccions municipals en què el seu partit va obtenir grans resultats a l'àrea metropolitana de la mà d'Ada Colau.

Una idea similar va tornar a defensar en la campanya de les eleccions catalanes del 27 de setembre, en la qual el líder de Podemos va estar molt actiu en els actes de la candidatura Catalunya Sí que es Pot. “Volem una consulta a Catalunya, que la gent voti. I això només és articulable amb un procés constituent”, va tornar a assegurar llavors en una entrevista a la Cadena Ser.

La solució del procés constituent, oferta per Iglesias des del seu nomenament com a secretari general fins a, almenys, les catalanes de setembre de 2015, va ser deixada de costat poc abans de les generals. Ara, i des del passat novembre, Podem considera que per celebrar un referèndum consultiu sobre la independència de Catalunya no cal canviar el text constitucional, i proposen transitar la via de l'article 92 que, segons consideren, habilitaria el Govern a convocar-lo.