La noche del domingo pasó por la cabeza de más de uno, pero solo el alcalde socialista de Valladolid, Óscar Puente, se atrevió a verbalizarlo: que el PSOE se abstenga para evitar que Vox entre en el gobierno de Castilla y León. Desde la calle Ferraz se apresuraron a adelantar el NO.  

Puente lo tiene claro: “Hay que intentarlo y que sea el PP quien se eche en brazos de la ultraderecha, pero no darle ni una excusa para que lo haga. Esta dinámica de tensión y polarización no nos lleva a ninguna parte ni debemos estirarla hasta el infinito. El PSOE nunca ha sido como el PP en lo que respecta a su acreditada responsabilidad de Estado. Tenemos la obligación de dejar de alimentar este clima de crispación. Hay que abrir de una vez por todas en serio el debate sobre cómo frenar la presencia de la ultraderecha en las instituciones. De lo contrario, este país camina hacia una quiebra profunda de la convivencia. Hay que intentarlo en serio y cerrar un acuerdo de investidura que incluya un acuerdo presupuestario para gestionar los fondos europeos. Es la única forma de que este país no se rompa por las costuras”.

En conversación con elDiario.es, el alcalde de Valladolid no defiende nada más que el cordón sanitario que en ocasiones ha pedido su partido para la formación ultra y lleva vigente desde hace años en otros países europeos. En Francia, ya en las presidenciales de 2002, hubo un sector de la extrema izquierda que pidió el voto para Jacques Chirac con el único objetivo de derrotar en la segunda vuelta a Jean-Marie Le Pen, candidato del Frente Nacional. En Alemania, donde la extremista Alternativa por Alemania (AfD) es desde hace años el primer partido de la oposición, la ex canciller Angela Merkel rehusó pactar con los ultras y de ahí nació la gran coalición. “Con la ultraderecha, ni se pacta ni se toma café”, era su lema. “La libertad de expresión tiene sus límites: esos límites comienzan cuando se propaga el odio, empiezan cuando la dignidad de otra persona es violada. Esta cámara debe oponerse al discurso extremista. De lo contrario, nuestra sociedad no volverá a ser la sociedad libre que es”, fueron sus palabras más aplaudidas por toda la socialdemocracia europea.

En Suecia, hasta seis partidos tradicionales de izquierdas y derechas alcanzaron hace años un acuerdo en el que se comprometían a no votar contra el presupuesto que presentase el Gobierno. La dinámica, claro, no está exenta de riesgos, por ejemplo que una parte de la sociedad entienda que la única oposición es la que representa la extrema derecha que, pese a sus posiciones xenófobas, misóginas, racistas, ultranacionalistas y antiestado, ha logrado presentarse como adalid de la rebeldía, la indignación y un falso sentido común.

Castilla y León se ha convertido en laboratorio de pruebas de lo que puede pasar en unas elecciones generales: que los de Abascal sigan creciendo y se conviertan en imprescindibles para la formación de gobierno. Con el PSOE estancado; Unidas Podemos en claro retroceso y con Yolanda Díaz, que de momento convence pero no vence -su alta valoración no se traduce hasta ahora en decidido apoyo electoral-, la izquierda puede tener en 2023 serias dificultades para sumar una mayoría holgada, incluso con el respaldo de nacionalistas vascos y catalanes. El bloque haría mal en no leer correctamente los resultados del 13F y quedarse en la autosatisfacción del mal menor.

En efecto, como dice Puente, el único que podría librar a Alfonso Fernández Mañueco del abrazo de Vox es el PSOE porque suma escaños suficientes para hacer irrelevantes a los de Abascal. Y si la decisión tuviera una dosis de recuerdo del trauma socialista que supuso en 2016 la abstención del PSOE a la investidura de Rajoy, en el relato habría que incluir que entonces el PP tenía una mayoría alternativa que no exploró y que se demostró, después, con la aprobación de sus presupuestos. Esta vez no la hay. O se abstiene el PSOE o Vox entrará por primera vez en un gobierno. Y las consecuencias ya las conocemos.

Lo que está en juego es mucho más que una estrategia partidista, el futuro de unas siglas o un liderazgo interno. Es el momento de demostrar altura de miras y si es posible otra forma de hacer política. De lo contrario, Abascal y su discurso del odio y contra las minorías llegarán, de la mano de Casado, a la vicepresidencia del Gobierno. No hablamos de otra cosa. Y si el PSOE moviera ficha, tendría que retratarse el PP.

El ple de l’Ajuntament de València que es va celebrar dijous va tornar a evidenciar la divisió i incomunicació existent entre els dos membres del grup municipal Vox, que no es parlen.

El seu portaveu, José Gosálbez, va elevar una moció per a debatre un augment de les ajudes a l’hostaleria com a conseqüència de l’impacte del coronavirus (l’Ajuntament ha deixat sense efecte la taxa de terrasses entre març i desembre). Fins ací tot normal.

La cosa més sorprenent és que el seu número 2, el regidor Vicente Montañez, va presentar una proposta en la mateixa línia, sol·licitant que es cobrisquen les pèrdues que ha patit l’hostaleria pel retard en el pas a la fase 1.

A més, no van considerar l’opció d’unificar les mocions, com habitualment es fa quan coincideix la temàtica de les iniciatives presentades per grups polítics diferents. Sense anar més lluny, en el ple de dijous el PP i Ciutadans van debatre de manera conjunta propostes presentades per separat sobre les obres de conversió en zona de vianants de la plaça de l’Ajuntament.

Malgrat tot, fonts de Vox van argumentar que les mocions no tenien relació l’una amb l’altra: “La de Gosálbez era sobre l’exoneració de la taxa de cadires i taules de terrassa fins al juny del 2021. Només afecta locals amb llicència de terrassa; la de Montañez anava sobre ajudes als locals que es van aprovisionar amb vista a passar a la fase 1 i que in extremis van retardar una setmana passar a aquesta fase, amb les perdudes consegüents en gènere i producte”.

Amb tot, no és la primera vegada que es fa patent la falta de sintonia entre Gosálbez i Montañez. En el ple de setembre de l’any passat, el portaveu Gosálbez va retirar una moció presentada pel seu company Montañez, que va fer pública la seua discrepància amb aquesta decisió: “Aquest proponent i regidor no l’ha retirada (la moció) diga el que diga el seu portaveu”.

Des de l’inici del mandat, els dos regidors del partit d’extrema dreta han mantingut diferències en altres qüestions com en la conveniència d’oficiar casaments, funció a què el portaveu ha renunciat, segons va explicar, per recomanació del partit. No obstant això, Montañez sí que ha acceptat la delegació d’aquesta funció.

Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha denunciat que els assistents a un acte celebrat a Barxeta en el que assistia el diputat al Congrés Joan Tardà dissabte passat van patir assetjament per part de membres de la ultradreta.

Des de la formació expliquen que tres dies abans van registrar en la delegació del Govern espanyol a València un escrit adreçat al delegat alertant d'“amenaces que per les xarxes circulaven de gent d'ideologia ultradretana que es citava a Barxeta instant a 'lluitar hasta el final'”. En l'escrit recordaven els fets protagonitzats per moviments feixistes d'extrema dreta en la manifestació del 9 d'octubre així com la concentració d'ultres d'Espanya 2000 a Vinaròs i Benicarló i li demanàvem que prenguera “les mesures que considere oportunes per a garantir la seguretat de la ciutadania que vulga acudir als actes i siga present als mateixos, així com la neutralització de qualsevol acte violent i delictiu per part dels integrants d'aquestes organitzacions feixistes d'extrema dreta”.

Davant esta situació afirmen que cap a les 10.30 h de dissabte -dues hores i mitja abans de l'hora programada per ERPV a les 13h- es va presentar un grup d'una vintena de persones pertanyents al grupuscle d'extrema dreta 'Defenem Valéncia' (sic), entre els quals estava el dirigent ultradretà Juan García Sentandreu. Els denunciants critiquen que “el grup es va dedicar a increpar a tota aquella persona que creuava la plaça per acudir als actes programats dient-li terrorista o advertint-li del perill d'entrar on hi havia els terroristes, a més de cantar els himnes d'Espanya, l'himne regional o el de la Guàrdia Civil”.

Per una altra banda critiquen que “la Guàrdia Civil no es va presentar en Barxeta fins que els efectius de la policia local no van telefonar d'urgència perquè els amotinadors s'enfrontaven a l'agent que hi havia a la plaça”

A més a més asseguren que “ens consta que VOX va demanar a l'ajuntament de Barxeta un espai a la plaça d’Espanya per posar una 'paradeta explicativa', sol·licitud que fou rebutjada per estar presentada fora de termini i com a mesura preventiva de possibles aldarulls”.

Moments més crítics

Des d'ERPV també asseguren que poc abans de començar la xarrada un jove que assistia a l'acte “al qual insultaven i gravaven amb el mòbil es va adreçar a la dona que l'estava gravant per a llevar-li el telèfon amb el qual gravava, incident que els radicals han volgut vendre com agressió sexista”.

Afegeixen els republicans que, acabat l'acte i quan militants i simpatitzants d'ERPV es trobaven al local on anaven a fer un dinar tots junts, “el grup d'extremistes de dreta s'adreçaren a un grup de veïns de Barxeta, que prenien un refresc a un bar de l'entrada del poble, als quals insultaren. Aquests es van defensar demanant-los que abandonaren el seu poble”. Davant esta situació expliquen que “la guàrdia Civil va acudir per dissoldre la baralla carregant contra els veïns de Barxeta, en compte de defensar-los dels violents -tal com demanàvem a l'escrit al delegat del govern-, amb el resultat d'una persona amb ferides a una cama i d'altres amb contusions”.

Des d'Esquerra Republicana del País Valencià s'ha volgut condemnar “rotundament i per enèsima vegada la passivitat de les Forces de Seguretat de l'Estat quan es tracta de parar els peus als violents, incívics i intolerants”. Conclouen afirmant que “demanarem informació a Delegació del Govern d'Espanya sobre les ordres que es van donar el passat dissabte 7 de juliol per previndre aldarulls i altercats violents”.

Els nombrosos vídeos i fotografies presents en el sumari judicial que investiga les agressions de l’extrema dreta valenciana als assistents a la manifestació vespertina del 9 d’Octubre deixen poques eixides als 17 ultres imputats. Fins al dilluns 11 de desembre, els tres primers que van ser interrogats pel jutge instructor i les parts s’havien negat a declarar per diferents motius. És el cas del líder de Yomus Vicente Estruch “Alfarrassí”, l’ultra de Gandia Néstor Franco i l’expresident de la Curva Nord del València CF Javier Cervera.

El quart ultra que ha acudit a declarar de moment, Juan Manuel Bustos, l’home rapat que apareix amb una bandera d’Espanya penjada del coll i que participa fins en tres agressions, ha trencat l’estratègia del silenci. De les seues respostes i les preguntes de les defenses dels acusats l’11 de desembre passat s’intueix per on aniran les línies de defensa de la resta dels imputats que s’atrevisquen a enfrontar-se a les preguntes en aquest procés judicial. Set són les excuses que van centrar els seus arguments.

1. No coneixia els convocants de la manifestació

Davant de les preguntes del jutge, Juan Manuel Bustos ha declarat que desconeixia qui eren els convocants de la manifestació pel valencià i que tampoc no sabia quins eren els seus lemes. El seu argument s’ha basat a dir que acudia a una “manifestació valencianista”. Bustos ha assegurat que volia anar-se’n i que va córrer per por, a la qual cosa el jutge li ha replicat com és possible que si volia fugir “participara en l’agressió a dues persones, a un periodista i a una tercera persona”. “Va ser tot molt confús”, ha contestat.

2. Hi va acudir sol

Bustos ha defensat diverses vegades que va acudir sol a la contramanifestació i que la seua intenció era acudir a una manifestació per la Comunitat Valenciana. La idea és desmuntar que va participar en un acte organitzat amb premeditació.

3. No coneix Alfarrassí ni ningú de la contramanifestació

L’ultra ha al·legat a preguntes del jutge que no coneix el líder de Yomus ni cap altre dels assistents a la contramanifestació il·legal. També ha contestat que no pertany als Ultras Yomus i que no va sentir consignes dels Yomus. Els vídeos evidencien que es van cantar aquest tipus de càntics durant tota la vesprada.

4. Va actuar per por

A pesar que no s’ha denunciat ni una sola agressió dels assistents a la manifestació, Bustos ha defensat que va rebre un colp en l’omòplat. “Em van cridar fatxa perquè portava la bandera d’Espanya”, ha afirmat. L’ultra ha al·legat que va agredir la jove “preventivament” per por. “Tenia por que em reconegueren” per estar en l’altre bàndol i els va agredir. “Em feia por la xica de rastes en passar pel meu costat”, ha arribat a declarar davant de les preguntes de les acusacions.

5. Mostra penediment

Fins dues vegades Bustos ha mostrat penediment per haver participat en les agressions. “No pensava que açò seria tan gros com va passar i quan ho vaig veure vaig acudir a la policia”, ha mantingut a preguntes de la seua defensa. Davant de les qüestions del jutge, ha dit que “no ho havia d’haver fet”.

6. “Tot va ser molt confús”

Davant de les evidències fotogràfiques de les seues agressions, l’ultra ha explicat que només recorda l’agressió a la jove a qui tira a terra. La resta, “tot va ser confusió”. Va córrer per la confusió, va perseguir els agredits per la confusió i va participar en les agressions per aquest motiu. A pesar d’aquesta situació de confusió i després de les agressions, Bustos va continuar increpant els manifestants durant tot el recorregut de la manifestació.

7. Actitud “bel·ligerant” de la manifestació legal

Les preguntes de l’advocat de la defensa d’un dels ultres evidencien que s’intentarà desacreditar la marxa legal. El lletrat ha asseverat en la declaració que en la manifestació per la llengua “hi havia gent amb caputxes”, l’“actitud era bel·ligerant” i es van fer cants en favor de Terra Lliure.

En definitiva, la línia de les defenses intentarà afirmar que la marxa de l’extrema dreta no era política, no va ser organitzada prèviament i les agressions no van tenir una motivació ideològica.

La Fiscalia Provincial de València ha enviat la investigació oberta per l'acció intimidatòria de diversos membres d'Espanya 2000 a la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra. Diversos ultres vinculats al partit es van concentrar enfront de la casa d'Oltra durant la nit del 18 d'octubre mentre sopava amb els seus fills, coberts amb màscares de scream i cantant l'himne d'Espanya franquista.

“Estem contra aquests independentistes que volen trencar la unitat d'Espanya; (Compromís) pot ser la marca blanca ací a València de la CUP”, deia un dels ultres en un vídeo difós per xarxes socials tot vantant-se de l'acció.

La Fiscalia Provincial de València va obrir diligències d'investigació penal per a investigar l'assetjament, denunciat per l'Advocacia de la Generalitat. El delicte lleu d'amenaces -antiga falta d'amenaces- es contempla quan entre el suposat agressor i la víctima no hi ha llaços familiars ni de convivència, està castigat amb una pena de multa d'un a tres mesos i genera antecedents penals.

La nit del passat 18 d'octubre un grup de persones encaputxades o amb caretes de la pel·lícula de terror “Scream” es va concentrar davant del domicili familiar d'Oltra i va desplegar una gran bandera espanyola amb el lema “Viva la unidad de España”.

Mitjançant un altaveu portàtil, van emetre diverses consignes i van fer sonar un pasdoble seguit de l'himne d'Espanya, mentre gravaven “cap a l'interior del domicili familiar” i ho retransmetien en directe a través de les xarxes socials.

La denúncia reflecteix que es van fer comentaris com: “Estem a casa de la nostra amiga Oltra de Compromís, hem vingut a posar-li una mica de música espanyola, per a dir-li que estem a Espanya i a la Comunitat Valenciana”.

L'Advocacia de la Generalitat va denunciar que aquests fets van produir “una evident intimidació i neguit” tant a la vicepresidenta com als seus fills, que en aqueixos moments es trobaven al domicili familiar, amb la “consegüent alteració de la seua convivència davant l'assetjament produït”. Així mateix, va exposar que és “un fet notori” que actuacions similars s'han produït en la festivitat del 9 d'octubre en la ciutat de València, protagonitzades per grups extremistes que suposen “un altercat de la pau social” i que van donar lloc a diligències d'investigació per la secció de delictes d'odi i contra la discriminació de la Fiscalia.

La Fiscalia Provincial de València ha obert diligències d'investigació penal per l'acte d'assetjament que va patir la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en el seu domicili el passat dia 18 per part d'una vintena de persones, entre elles el líder a València del partit ultradretà España 2000.

Aquesta investigació s'ha obert arran de la denúncia interposada per l'Advocacia de la Generalitat el 20 d'octubre, per si els citats fets pogueren constituir un delicte d'assetjament, d'odi o de desordre públic, han informat fonts de la Generalitat.

La nit del passat 18 d'octubre un grup de persones encaputxades i/o amb caretes de la pel·lícula 'Scream' es va concentrar enfront del domicili de la vicepresidenta i va desplegar una gran bandera espanyola amb el lema 'Viva la unidad de España'.

Mitjançant un altaveu portàtil, van emetre diverses consignes i van fer sonar un pasdoble seguit de l'himne d'Espanya, mentre gravaven “cap a l'interior del domicili familiar”.

La denúncia reflecteix que es van fer comentaris com: “Estem a casa de la nostra amiga Oltra de Compromís, hem vingut a posar-li una mica de música espanyola, per a dir-li que estem a Espanya i en la Comunitat Valenciana”.

L'Advocacia de la Generalitat exposa que aquests fets van produir “una evident intimidació i neguit” tant a la vicepresidenta com als seus fills, que en aqueixos moments es trobaven en el domicili familiar, amb la “consegüent alteració de la seua convivència davant l'assetjament produït”.

Així mateix, s'exposa que és “un fet notori” que actuacions similars s'han produït en la festivitat del 9 d'Octubre a la ciutat de València, protagonitzades per grups extremistes que suposen “un altercat de la pau social” i que van donar lloc a diligències d'investigació per la secció de delictes d'odi i contra la discriminació de la Fiscalia.

Afig que, en els fets ara denunciats, alguns membres del grup congregat a la porta de la vicepresidenta, encapçalat pel líder d'España 2000 a València, José Luis Roberto, no van ocultar la seua identitat davant les càmeres i van rememorar en to jocós la concentració d'España 2000 del passat 26 de setembre davant la seu de la Societat Coral El Micalet.

L'extrema dreta valenciana continua els seus actes de boicot i setge als moviments nacionalistes que han arribat a la violència, i ara ha posat l'ull sobre el tradicional 'Aplec del Puig' que se celebra cada últim diumenge d'octubre en la localitat valenciana per part dels col·lectius nacionalistes, entre els quals destaca el Bloc.

Com a organitzadors Espanya 2000 i al capdavant el seu líder José Luis Roberto, qui en les últimes hores ha desafiat a la delegació del Govern. La delegació, per a garantir la seguretat del Aplec, ha autoritzat la manifestació ultra, però no en la Muntanyeta de la Patà, on es reuneixen els nacionalistes des de fa més de 50 anys, sinó a dos quilòmetres d'ella.

Aquesta separació per seguretat ha sigut criticada per Roberto qui ha lliscat una amenaça: “Són capaços de multar-nos si no ho fem on diu l'autoritat?”. Així ho advertia en un comentari que feia en la seua pàgina de facebook, on carrega contra la delegació del govern afirmant que feia dies que van demanar l'autorització. En aquest comentari afirma que la delegació del Govern “juga a la comparsa dels separatistes, criminalitzant-nos sense proves en els incidents del 9 d'octubre i solidaritzant-se amb el 'terrible escrache feixista que va patir la pobreta Mónica'”.

Crítiques de Compromís

Davant l'organització de la concentració ultra que amenaça el Aplec, la diputada de Compromís en el Congrés, Marta Sorlí, ha registrat una bateria de preguntes parlamentàries perquè el Govern aclarisca el dispositiu policial que desplegarà per a garantir la seguretat dels assistents a la jornada nacionalista.

Sorlí ha carregat contra el Delegat del Govern, Juan Carlos Moragues, després de conèixer-se l'autorització a Espanya 2000 per a concentrar-se a un parell de quilòmetres del lloc on té lloc històricament la celebració del Bloc: “Moragues no està complint amb la seua funció de protegir als ciutadans. Hi ha una clara amenaça de la mateixa extrema dreta que va protagonitzar les agressions del 9 d’octubre i ara tenen la legitimitat que els ha atorgat el Govern”.

Per a la diputada de Compromís: “sembla que algú en el Govern de Rajoy vol propiciar la violència i que sentim por, per açò permeten manifestacions de grupúsculos violents prop d'un acte polític que se celebra des dels anys 60”.

Un jutjat d’instrucció de València investigarà les agressions de l’extrema dreta –liderada pels Ultras Yomus del València CF– després d’haver-se presentat ja unes quantes denúncies de les víctimes. La fiscal delegada de delictes d’odi, Carmen Andreu, ja ha rebut els atestats de la policia nacional sobre les detencions dels tretze ultres i se sumarà a les perquisicions judicials quan finalment es designe el jutjat competent, previsiblement el d’Instrucció núm. 15 que, entre moltes altres causes, ha portat el cas Emarsa.

Fonts del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià han assegurat que la investigació de les agressions a assistents a la manifestació vespertina de les forces d’esquerra del 9 d’Octubre està pendent de repartiment. Quan es designe s’unificaran totes les denúncies i la investigació policial i fiscal. La denúncia que va presentar la Generalitat per l’assetjament d’Espanya 2000 a la vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, en el seu domicili particular quan estaven presents els seus fills està també presentada en la Fiscalia, encara que seguirà una altra via i no s’investigarà amb les agressions.

Entre les víctimes denunciants hi ha persones agredides per una quinzena d’ultres i periodistes que estaven treballant i repartint revistes abans de la manifestació. També s’ha sumat la denúncia per insults i vexacions homòfobes contra persones en acabar la manifestació i dutes a terme per contramanifestants d’extrema dreta.

Diumenge que ve se celebra l’Aplec del Puig, una caminada i una trobada posterior al costat del monestir de Santa Maria del Puig en què nacionalistes i sobiranistes valencians rememoren que des d’aquest municipi Jaume I va iniciar la reconquista de València el 1238. A pocs metres, en la “muntanyeta de la Patà”, Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) celebra també un acte amb el mateix motiu.

España 2000 i altres col·lectius d’extrema dreta han convocat una contramanifestació prop de la trobada d’ERPV que ha posat en alerta els convocants de les manifestacions cíviques, que ho han comunicat a la Delegació del Govern.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra; l'experta en extrema dreta i autora de la tesi doctoral “España 2000, la evolución de la derecha radical valenciana (2003-2015)”, Anna López; i el periodista d'eldiario.es Sergi Pitarch analitzen en una conversa l'auge dels ultres a València després de l'increment de la tensió política a Catalunya.

Oltra explica que amb el procés independentista i l'actuació de l'Estat “el que s'ha trencat és l'eix dreta-esquerra que va ser protagonista del canvi polític el 2015”. “Ara quan es trauen les banderes dels territoris desapareix aqueix eix i anem de la racionalitat a la irracionalitat. La bandera ho tapa tot. Tapa la situació econòmica, la justícia social, la corrupció, els problemes quotidians”, apunta.

Anna López argumenta que a València l'extrema dreta té la particularitat que és “anticatalanista, al contrari que en la resta d'Espanya o a Catalunya”. “Però aquest discurs no sorgeix del no-res”, indica. “El racisme, la islamofòbia i la xenofòbia continuaven actius a través d'España 2000 i es visualitzaven en diferents espais com el futbol o els actes socials, així com en els repartiments de menjar només per a espanyols. Catalunya ha sigut el detonant”.

Per la seua banda, Sergi Pitarch introdueix el tema del perill que pot suposar la normalització de determinats discursos i la permissivitat amb les amenaces i les agressions que es van viure en els actes públics i manifestacions del 9 d'Octubre a València o en actes d'assetjament dels ultres com el que va patir Mónica Oltra en la seua mateixa casa.

En les últimes setmanes, arran de tot el que està passant a Catalunya amb motiu del procés sobiranista, l’extrema dreta ha cobrat un protagonisme públic que no tenia. Així, el 9 d’octubre passat, amb motiu de la festivitat del dia de la Comunitat Valenciana, membres de grups ultres de l’extrema dreta van protagonitzar una sèrie d’agressions a participants en la marxa convocada per col·lectius nacionalistes i d’esquerres a la ciutat de València, uns atacs que s’han saldat, de moment, amb més d’una desena de detinguts. En aquesta ‘cacera’ van estar involucrats alguns integrants del grup de seguidors ultres del València Yomus.

No han hagut de passar molts dies, a penes una setmana, perquè components d’un altre col·lectiu d’extrema dreta, en aquest cas España 2000, protagonitzaren un altre acte que ha acabat sent denunciat per la Generalitat davant de la Fiscalia per si poguera ser constitutiu de delicte. El partit ultra que dirigeix José Luis Roberto va assetjar la vicepresidenta valenciana, Mónica Oltra, en sa casa, quan una vintena d’emmascarats –entre ells el mateix Roberto, a qui se l’identifica en una gravació– es van plantar davant de la casa de la líder de Compromís i van cridar lemes i cantaren cançons “per la unitat d’Espanya” i acusant Oltra i la coalició valencianista de voler “trencar Espanya”. Tot això va ser retransmés en directe a través de Facebook per España 2000.

Aquest partit xenòfob –durant la crisi ha dut a terme uns quants repartiments d’aliments “només per a espanyols” – també va participar en la contramanifestació del 9 d’octubre (encara que no va protagonitzar altercats), així com també en una altra concentració que va coincidir en data i hora amb un acte de “solidaritat amb Catalunya” que havia convocat prèviament la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià el mes de setembre passat, a penes una setmana abans del referèndum de l’1-O.

No content amb això, Roberto ha fet un crida aquesta mateixa setmana a través de les seues xarxes socials a acudir al Puig el pròxim cap de setmana “amb banderes d’Espanya i senyeres”, coincidint amb l’aplec nacionalista que se celebra cada darrer diumenge d’octubre en aquesta localitat valenciana. El líder d’España 2000 descriu aquesta cita com una “trobada de catalanistes, independentistes, i extrema esquerra” de la Comunitat Valenciana “ple d’estelades separatistes i banderes antifeixistes

L’advocat valencià José Luis Roberto (València, 1953) va ser el president d’España 2000 fins al 2015, és propietari d’uns quants gimnasos, dirigeix l’empresa Levantina de Seguridad –entre els treballadors de la qual hi ha nombrosos membres del partit xenòfob–, així com també ha representat els interessos de la patronal espanyola dels prostíbuls (Asociación Nacional de Empresarios de Locales de Alterne, Anela) –sempre ha defensat que la seua faena s’ha centrat únicament en tasques d’assessoria tècnica i ha negat ser propietari (o haver-ho estat) de cap establiment d’aquestes característiques.

Segons relata Joan Cantarero en el seu llibre Los amos de la prostitución en España (Ediciones B), España 2000 es nodria en part dels diners de la prostitució a causa de la relació de Roberto amb la patronal dels prostíbuls. Espanya 2000 va obtenir un regidor en les eleccions municipals passades en la localitat valenciana de Silla.

La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, ha explicat com ha viscut l'acte d'assetjament de l'extrema dreta a les portes de la seua casa amb cares tapades, una bandera d'Espanya i cants de l'himne nacional i altres consignes nacionalistes.

En una entrevista en la cadena SER Oltra explica que els fets van succeir acabant de sopar, abans d'anar-se'n la família al llit. La vicepresidenta, que explica hores més tard “ja una mica més tranquil·la”, que ha sigut una experiència “que a una no li agradaria viure en la vida”, però que ha arribat a definir com entre allò “entranyable” i la “consternació”, perquè el seu fill li va dir “mira mamà, hi ha una festa”. En eixe moment va veure que es desplegava una bandera d'Espanya i va ser quan els va demanar que s'apartaren de la finestra i apagaren les llums. No obstant assenyala que s'han assabentat aquest matí en els informatius.

Mónica Oltra lamenta que “en democràcia aquestes coses no es fan”, recordant que l'assetjament es va retransmetre per les xarxes socials i que “va córrer com la pólvora”.

A més Oltra ha explicat que va tenir una conversa amb el delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, a qui va explicar que havia identificat entre els assistents a José Luis Roberto, líder del partit ultradretà Espanya 2000. També comenta que van ser els mateixos veïns els que van cridar a la policia en veure els fets perquè Roberto “és un personatge conegut i perillós”.

La vicepresidenta ha afirmat taxativament que “açò és feixisme, hi ha gent que es creu amb dret a agredir als altres i no es pot minimitzar aquesta qüestió” i afirma que “el missatge era sabem on vius i on està la teua família. L'objectiu és un missatge ben clar: sabem on viu la teua família, sabem com podem fer-te mal”.

D'altra banda Oltra assenyala que “el que més trist em va resultar és l'ús i apropiació dels símbols, en veure la bandera espanyola vaig saber que eren feixistes. La bandera espanyola és la de tots, però és difícil agafar-li afecte a una bandera quan et vénen així a acoquinar”.

Per a la vicepresidenta aquest és un capítol més dels quals s'està vivint recentment. “L'extrema dreta en valència sempre ha tingut aquest envalentonament i ara ho estan més”, alhora que es preguntava “què estem fent perquè se senten impunes en el carrer?”. I amb açò concloïa que “espere que la delegació del Govern, en aquesta setmana tremenda, s'adone de la dimensió que té açò”.

El delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, ha assegurat aquest dijous que en les pròximes hores hi haurà noves detencions en relació amb les agressions ocorregudes el passat 9 d'octubre i remetran a Fiscalia informació complementària sobre aquests fets. La investigació “segueix oberta”.

Respecte a la persona detinguda aquest dimecres per la seua suposada implicació en les agressions de grups d'ultradreta a manifestants nacionalistes i d'esquerra durant la manifestació vespertina del passat 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, ha indicat que es troba “en llibertat amb càrrecs” després de prestar declaració.

Segons Moragues, la investigació “segueix oberta”, el cas “està judicialitzat” i en les pròximes hores Delegació del Govern remetrà informació complementària a Fiscalia respecte dels fets ocorreguts “i no es descarten noves detencions”.

“Seguim treballant i actuant a través de les pesquisicions de la Policia Nacional, el primer informe de la qual ja s'ha remès a la Fiscalia”, ha indicat, per a agregar que seran els jutges i els tribunals els que hauran de decidir el tipus de responsabilitat penal dels fets ocorreguts.

Preguntat per si alguns dels identificats pertanyen al grup Yomus, Moragues ha dit que el cas està “sota el paraigua de la justícia” i són dades “reservades i íntimes”.

“Agilitat, rapidesa i fermesa”

“Des que van succeir aquestes agressions la vesprada el 9 d'Octubre hi ha hagut agilitat, rapidesa i fermesa per part de la Delegació del Govern i de totes les institucions implicades i aqueixa mateixa nit es va iniciar una investigació”, ha indicat.

Derivada d'aqueixes pesquisicions va haver-hi una sèrie d'identificacions, es va remetre informació a la Fiscalia i ahir a la vesprada es va detenir a una persona, segons el delegat.

“Aquestes quatre fites han transcorregut en menys de 48 hores, la qual cosa demostra que no hi ha impunitat davant fets greus, les imatges dels quals molt dures han ocorregut”, ha destacat.

Els actes polítics del Nou d’Octubre passat a València van tenir lamentablement uns protagonistes gens habituals. El grup d’aficionats d’extrema dreta del València CF, Ultras Yomus. Reconeguts membres d’aquest col·lectiu van participar en la processó cívica matutina organitzada per l’Ajuntament amb la seua pancarta oficial i proferint insults a càrrecs públics. A la vesprada, van liderar les agressions a manifestants i periodistes en la manifestació vespertina de les forces d’esquerra, que van obligar a canviar l’itinerari. La policia nacional ja té identificats uns quants d’aquests integrants com a causants dels actes violents, que en alguns casos tenen antecedents policials i penals. La Delegació del Govern lliurarà aquesta documentació a la Fiscalia perquè actue.

Què fan uns aficionats al futbol en actes polítics i atacant manifestacions que reivindiquen el valencià o per la independència? Des dels anys 90, membres d’Ultras Yomus han participat en actes polítics dels partits i grupuscles de l’extrema dreta valenciana. Fins i tot integrants del grup radical han estat condemnats per haver atacat activistes d’esquerra o antifeixistes. És el cas de Pedro Cuevas, autor de l’assassinat del jove de Burjassot Guillem Agulló el 1993, o de Joan Josep Martínez i Sergio Ochando, condemnats per haver apunyalat un jove el 2008. La mateixa penya es considera defensora de la ideologia d’extrema dreta i no poques vegades reivindiquen l’assassinat d’Agulló amb càntics a les grades del Mestalla o en els desplaçaments de l’equip com a visitant.

Però dilluns passat la penya radical va acudir oficialment i amb pancarta pròpia a la processó cívica que homenatja la Reial Senyera. Ja no es van amagar de manera individual darrere de les banderes de partits ultradretans com Espanya 2000 o l’extinta Coalició Valenciana, sinó que van actuar amb la seua pròpia visibilitat. Com un ens propi. Uns 400 ultres de la penya radical van participar en l’acte cívic, en què van aprofitar, entre càntic i càntic sobre el València CF, per a insultar els participants de Compromís i Podem en la manifestació. Quan va sonar l’himne d’Espanya, van fer salutacions feixistes i càntics de “Sieg Heil”, “eterna victòria”, frase entonada pels nazis del Tercer Reich. Tot a la plaça de l’Ajuntament de València i davant de milers de ciutadans que seguien els actes oficials.

A la vesprada, alguns dels seus membres i líders, com Vicent Estruch “Alfarrasí” o Néstor Franco, detingut el 2013 per haver pega a uns joves en unes jornades per la llengua, van protagonitzar les agressions a participants de la marxa independentista i a diversos periodistes. El mateix Estruch fa referència en el seu Twitter a aquesta acció investigada ja per la policia: “Joder con los antisistema ‘fuck police’ y se llevan 4 varazos y parece que los allas (sic) muerto, cuando vengan los tiros que haran (sic)”.

En aquestes últimes setmanes hi ha hagut un rebrot a València de l’extrema dreta al caliu del procés català i amb els ultres Yomus com a protagonistes. “L’extrema dreta ha estat bastant desmobilitzada en els últims anys, però ara s’han vist legitimats per tot el clima d’ultranacionalisme espanyol”, assegura Miquel Ramos, periodista expert en l’extrema dreta valenciana. Per a Ramos, els radicals “han trobat una excusa perfecta per a atacar les seues víctimes favorites al País Valencià, que són els que ells anomenen catalanistes, encara que no són –apunta– sinó tots els que no combreguen amb les seues idees”. El periodista explica que els actes violents del Nou d’Octubre passat “estaven organitzats perfectament” i que l’actuació va ser premeditada i estudiada.

El periodista és molt crític amb l’actuació de la Delegació del Govern per no haver posat mesures preventives. De fet, el mateix Ramos i altres activistes experts en aquest tipus de moviments violents ja havien alertat dies abans de la manifestació que hi havia un procés de radicalització i mobilització d’aquests grups. “Troben empara ideal en el discurs i la inacció del delegat del Govern, que no ha fet la seua faena”, explica, alhora que recorda que, en el cas dels Yomus, tampoc el club de futbol ha pres mesures contra ells.

Els partits d’extrema dreta no arriben a passar de la marginalitat. De fet, en les eleccions no solen superar 10.000 vots a la Comunitat Valenciana i pràcticament no tenen representació institucional. Però a València estan intentant recuperar popularitat amb la bandera de l’anticatalanisme, ressuscitada amb el procés independentista de Catalunya. Tot i que, a pesar de mantenir aquest discurs, encara continuen sense ser bon aparador per a captar gent jove.

En canvi, en els estadis de futbol la situació canvia, ja que és un ambient a què molts joves acudeixen a divertir-se. Sota el paraigua dels grups d’animació de l’equip, i en concret en la grada jove del València Club de Futbol –batejada com la Curva (sic) Nord Mario Alberto Kempes–, els Yomus s’han tornat a fer forts i a incrementar la seua massa i la seua visibilitat. Un còctel perillós, menors de 25 anys, però dirigits pels ultres de sempre, que en alguns casos superen els 40 anys d’edat.

Amb la presència dels Yomus al Mestalla va intentar acabar la directiva del València CF durant la presidenta Layhoon Chan. Per a fer-ho, en la temporada passada va reduir l’edat per a poder entrar a la grada jove als menors de 30 anys. La mesura va acabar amb un boicot absolut de la Curva Nord a l’equip i van parar d’animar en els partits com a local. Membres joves de Yomus van arribar a instaurar una verdadera “dictadura del silenci” a altres aficionats a qui amenaçaven amb agressions si es decidien a animar. El nou president, Anil Murthy ha decidit alçar aquesta prohibició i, aquesta setmana, líders històrics com Alfarrasí han recuperat els seus passes per a continuar accedint al Mestalla. El club, davant de les evidències que ultres del seu equip van participar en les agressions del Nou d’Octubre, ha assegurat que prendrà mesures contra els identificats.

La policia nacional considera que no hi ha més de 200 “yomus” actius i que la majoria estan identificats, però en els actes del Nou d’Octubre es veu que en van ser uns quants més, almenys els que van acudir a l’acte matutí a la plaça de l’Ajuntament. Les imatges d’aquests dies han demostrat que aquesta penya ultra s’ha convertit en un catalitzador de la violència de l’extrema dreta a València. Un verdader braç armat.

Condemna unànime de tots els partits pels atacs violents exercits per l'extrema dreta contra participants de la manifestació de caràcter nacionalista la vesprada d'aquest dilluns 9 d'octubre a València. L'últim a sumar-se a la condemna ha sigut el Partit Popular, que en la matinada del dilluns al dimarts publicava un tuit a través del compte @PPopular en el qual condemnava les agressions: “Estem contra la violència sempre”.

El PPCV, també va emetre un comunicat, de vuit línies i datat el 2 d'octubre, condemnant els fets: “Després dels esdeveniments ocorreguts en el dia d'ahir, el Partit Popular de la Comunitat Valenciana vol expressar la seua rotunda i més enèrgica condemna a tot acte de violència, vinga d'on vinga. Així mateix, des del PPCV mostrem el nostre ple respatler als cossos i forces de seguretat de l'Estat i a la labor que duen a terme”.

Petició de dimissió de Moragues

Els més durs han sigut Compromís i Podem, els partits que més van patir ahir l'assetjament de l'extrema dreta en la processó cívica del matí, que han arribat a demanar la dimissió del delegat del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, per “permetre la contramanifestación il·legal de grups de ultradreta” i per no garantir la seguretat dels manifestants.

Des del PSPV el President de la Generalitat, Ximo Puig, ha rebutjat aquests actes, rebuig que s'ha expressat des del mateix partit, també el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez o el portaveu en les Corts, Manolo Mata. La condemna ha arribat fins i tot des del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.

Des de Compromís, després dels atacs les reaccions van ser immediates demanant la dimissió de Moragues. Les reaccions es van produir tant des de la formació com a través dels seus principals representants com la vicepresidenta de la Generalitat, Mónica Oltra, el president de les Corts, Enric Morera -qui animava a denunciar als violents-, l'alcalde de València, Joan Ribó, o el seu portaveu en el Congrés, Joan Baldoví.

En Podem continuaven en la mateixa línia amb les crítiques tant a nivell valencià, amb el seu portaveu Antonio Estañ, com els dirigents estatals, Pablo Iglesias o Íñigo Errejón.

Les condemnes han arribat també de Ciudadanos, tant a través de la formació taronja, com dels seus dirigents valencians com la portaveu en les Corts, Mari Carmen Sánchez, el portaveu en l'Ajuntament de València, Fernando Giner, o el diputat en el Congrés, Toni Cantó.

També des d'Esquerra Unida s'ha volgut expressar en la seua condemna lamentant l'actuació dels violents.

També s'han succeït les condemnes de diversos alcaldes de l'Estat com l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

Delegació del Govern

Des de la Delegació del Govern s'ha assegurat aquest dilluns que la manifestació ultradretana no estava comunicada i, per tant, tampoc autoritzada. Des de la delegació dirigida per Juan Carlos Moragues s'ha volgut agrair el treball realitzat aquest dilluns per la Policia, ja que “ha garantit la seguretat i integritat física dels manifestants” de la Comissió 9 d'Octubre.

Així mateix s'apuntava que s'han realitzat intervencions “puntuals” per a separar a grups d'ideologia contrària i que les baralles s'han registrat abans de l'inici de la manifestació i en els limítrofs de la mateixa.

En aquesta línia, defensen que davant la situació generada, els agents han decidit crear un cordó “per a protegir i separar” a totes les parts.

Exercirien les dones el lideratge per crear realment un món molt més col·laborador i inclusiu? Aquests dubtes m’incomoden profundament

Aquest any 2017 hi haurà tres eleccions d'allò més importants a tres països europeus d'arrelada tradició democràtica: França, Holanda i Alemanya. La globalització, les guerres i la crisi econòmica a escala mundial són, malauradament, elements disruptius de primera magnitud. Riuades de refugiats arriben a les fronteres europees de determinats països i això ha incrementat la incertesa a la qual estan sotmeses les capes mitjanes i les més desfavorides. Aquest conglomerat de circumstàncies és el caldo propiciatori per al ressorgir de les ultradretes que s'enfronten sense contemplacions contra tots els moviments que intenten canviar l'statu quo de les injustícies i les discriminacions. Un d'aquests moviments ideològics és, sense cap mena de dubte, l'anomenada perspectiva de gènere en la conducta humana, imprescindible per qüestionar els valors, estereotips, normes i rols de gènere prescriptius que regeixen en les cognicions de les persones. Imprescindible per a l'eliminació de les injustícies i per al cultiu dels processos cap a la igualtat entre aquestes.

Les ultradretes no s'estan d'orgues. Emergeixen amb força i comencem a veure's articles amb signatures reputades i tertúlies on s'ataca sense cap ni peus, sense contemplacions, la ideologia de gènere. Des de la seva aparició com a tal, el feminisme, les feministes, ha estat sempre motiu de riota i menyspreu, fins i tot per moltes dones que defensen els drets humans del gènere femení. Però, malgrat això, malgrat els continus atacs per a ridiculitzar-nos, a Occident hem aconseguit ser escoltades en tots els àmbits de la vida: els drets humans, les lleis, l'educació, la sanitat, la família, en els àmbits socials i laborals, etc. El que m'interessa ressaltar és que tots aquests aconseguiments seran, amb gairebé tota seguretat, frenats i reculats si Europa emmalalteix del virus letal de les ultradretes. No us fa patir Marine Le Pen? I què me'n dieu de Geert Wilders? Perquè la islamofòbia i l'antieuropeisme (per allò del divide et impera) van de bracet amb la remissió descarnada dels drets humans de les minories i, per tant, de les dones. I la líder de l'AfD, l'alemanya Frau Petry? I Siv Jensen, líder del Partit del Progrés noruec? I Pia Kjærsgaard, cofundadora i líder del Partit Popular Danès? I Dora Duro, representant del partit hongarès d'extrema dreta Jobbik?

El discurs de l'odi es dirigeix a tots els grups infravalorats, aquells que són vistos com una amenaça per a l'autoestima del grup positivament valorat. Milions de persones d'Europa senten amenaçada la seva identitat personal i social, se senten frustrades, i les ultradretes busquen bocs expiatoris: els avenços socials de les dones és un focus d'atac per a recuperar el sentiment d'una masculinitat patriarcal que, diuen, “elles” volen trepitjar. Aquí no serveixen conceptes relatius a la igualtat en la riquesa de la diversitat. Aquí el que impera són profundes emocions, sentiments que afloren d'una autoestima ultratjada.

És curiós, us fixeu que els lideratges ultradretans en els diferents països l'ostenten majoritàriament dones? Per què? Són titelles, bonics gerros de flors, dels líders homes que governen aquests partits? Em sembla que no. Els partits ultradretans han entès que la gent hi veu allò que són i que, fins ara, no havien intentat dissimular: partits tradicionalment definits per la força bruta “testosterònica” i la misogínia. Cal canviar la imatge pública; cal aprofitar-se dels estereotips positius prescrits per a les dones: les dones són fiables, acollidores, comprensives... Cal rendibilitzar les formes comunals de les dones, tan implícites i arrelades en les ments humanes. De manera que una figura femenina pot aconseguir l'inesperable: que les mateixes barbaritats semblin molt menys bàrbares i, fins i tot, acceptables.

I tornem al principi quan he comentat la crisi global econòmica. Què ha passat amb les polítiques d'igualtat com a conseqüència d'aquesta crisi? Doncs que en el millor dels casos s'han desplaçat al final de la fila de les prioritats. L'Estat de benestar ha quedat greument ressentit i amb la retòrica de l'austeritat s'han evitat i retallat les reformes estructurals estipulades en la Llei d'igualtat/2015 redactada per eliminar tot tipus de bretxes injustes i discriminatòries entre homes i dones. El meu parer és que l'avançament del neoliberalisme més descarnat és imparable.

Moltes dones s'han sentit i se senten desemparades i defraudades, no només per la crisi econòmica que les ha perjudicat i desplaçat de l'àmbit laboral sinó per un sostre de vidre que les frustra una vegada i una altra. El resultat ha estat una diàspora en la cerca d'un nou recer identitari; el retorn a l'àmbit privat, a les tasques de cura i domestiques; el maternalisme, el familiarisme, són opcions que la ultradreta ofereix. Moltes dones que no se senten bé o no se senten representades per la perspectiva de gènere, pel moviment feminista que lluita per sobreviure en el context lliberal del neopatriarcat, se senten seduïdes, en canvi, per la fiabilitat i la confiança que emanen diabòliques de les líders ultradretanes. “Si tot això ho diuen dones, no deu ser tan dolent... Són amables, comunals com jo, com les meves amigues...i se senten compromeses amb les penúries econòmiques que estem passant...” I sinó escoltem a Le Pen com denuncia les desigualtats i de quina manera tan comprensible, superficial, apassionada, tan adequada per a la gent comú. Tot i la seva condició islamòfoba, aquests partits --tot i la seva ideologia tradicional pel que fa al rol de la dona-- no tenen inconvenient en aprofitar-se de la situació de la dona als països islamistes per utilitzar-ho també com a argument antiislam i antiimmigració en el seu discurs.

En resum, la crida per a l'emancipació i l'alliberament de les dones que surt de la perspectiva de gènere és avui dia una decepció per a moltes dones. El bescanvi és una ultradreta capaç de brindar-les sortides emocionals al seu desencantament, a les seves frustracions i, tot això, liderat per fèmines que els ofereixen la il·lusió que elles, les dones, també compten. Per això, capaces d'engalipar-les, tantes joves es mobilitzen cap als partits de dretes. Hi troben tranquil·litat, una nova identitat valorada i justificada per la mare naturalesa: com dic, els posen a disposició el maternalisme i el familarisme, a canvi de l'odi a la cosa forana, a la cosa diferent i inferior... a canvi del tancament nacionalista...

Sí, efectivament, les dretes basen les seves polítiques de gènere en la cura i posen la família en el centre. La identitat femenina i la identitat masculina es complementen per essència i, en aquest complementar-se, les dones són primer de tot mares: l'aixopluc ideal per a l'autoestima manllevada pels problemes socials i econòmics que no paren de créixer. Així, les dones oprimides i les conservadores són, en aquests escenaris, el manà perfecte per als propòsits dretans. Són dones modernes que viuen en democràcies liberals i inclusives i la seva adhesió a aquests partits ultradretans em fa dubtar sobre les idees que es difonen de què si les dones tinguessin el poder de decisió en la societat, serien comunals, amables, demòcrates, comprensives... ¿exercirien el lideratge per crear realment un món molt més col·laborador i inclusiu? Aquests dubtes m'incomoden profundament.

El jutge creu que no hi ha prou proves per condemnar l'acusat, fitxat per vincles amb l'extrema dreta de Barcelona

En cas de dubte, a favor de l'acusat. Aquest ha estat el principi que ha seguit el titular del jutjat d'instrucció número 17 de Barcelona per absoldre el neonazi acusat d'amenaçar l'exdiputat de la CUP, el periodista i cooperativista David Fernàndez. El jutge ha considerat que no hi ha prou proves per condemnar Miguel V. per un delicte lleu d'amenaces (les antigues faltes). El jove està fitxat pels Mossos d'Esquadra per la seva relació amb el centre ultradretà de Barcelona Casal Tramuntana i per participar en manifestacions neonazis el 12 d'octubre.

La Fiscalia i l'acusació particular exercida per Fernàndez van demanar que l'acusat fos condemnat a pagar una multa de 1.680 euros. L'advocat de l'exdiputat, Benet Salellas, va sol·licitar a més la prohibició d'acostar-se o comunicar-se amb Fernàndez durant sis mesos. La defensa va reclamar l'absolució adduint que no hi havia proves ni testimonis de les amenaces.

En la sentència, el jutge considera que hi ha dues versions “contradictòries” entre l'acusat i Fernàndez sense que hi hagi una “prova objectiva i imparcial” per corroborar-les. En aquest sentit, el togat no veu “prou provat” que el neonazi atemorís Fernàndez amb expressions com “jo sóc un feixista”; “et destrossaré”; “no serà avui però serà un altre dia, això és un compte enrere”.

L'exdiputat va assegurar que el neonazi li havia dit: “Jo sóc un feixista i et donaré una pallissa, et destrossaré”. Per contra, Miguel V. va explicar al judici que es van trobar de forma fortuïta al passeig de Sant Joan i que li va preguntar sobre la samarreta antifeixista que portava l'exdiputat: “¿Si fos feixista, series antijo?”, va assegurar que li va dir .

“És sabut que resulta més útil a les estructures socials d'un país la llibertat de càrrecs d'un culpable que la condemna d'un innocent”, conclou el jutge.

Per la seva banda, Fernàndez ha anunciat que interposarà un recurs contra la sentència absolutòria a l'Audiència de Barcelona i ha lamentat que el jutge “hagi obviat” que en l'última paraula del judici, l'acusat li demanés disculpes. Així mateix, ha recordat que la Fiscalia contra els delictes d'odi havia demanat que la denúncia fos tipificada com un delicte greu d'amenaces en comptes d'una antiga falta.

L'Ajuntament de Barcelona clausura la llibreria neonazi Europa. La llibreria de Gràcia, precintada per una mesura cautelar després d'una operació on van ser decomissats prop de 15.000 llibres negacionistes de l'holocaust, no podrà tornar a obrir a la mateixa localització gràcies al Pla d'Usos del barri: l'establiment portava funcionant més de 20 anys sense llicència, i el nou pla no li permetria optar-ne a una. L'únic precedent d'inspecció d'estat de la llicència que li consta a l'Ajuntament és del 1999. Segons el consistori, es va arxivar per un problema de notificacions. “Les llicències no s'examinen d'ofici”, han destacat fons municipals.

A més de clausurar-la per la via administrativa, l'Ajuntament, segons ha anunciat aquest dimarts el tinent d'alcaldia, Jaume Asens, es personarà, com a acusació popular, en la causa oberta contra Pedro Varela, per la comissió de dos presumptes delictes: associació il·lícita, i un delicte contra els Drets Fonamentals. “La llibreria és una ofensa per a tota la ciutat”, ha afirmat Asens, que ha afegit que “no només s'ordena el cessament de l'activitat sinó que es garanteix la impossibilitat que aquesta llibreria es pugui legalitzar”.

Asens ha recordat que l'administració disposa d'informes policials —aportats al procés judicial— que estableixen que la llibreria era “una activitat secundària on l'activitat principal era la sala de conferències on es feia apologia al nazisme”. La llibreria era, segons l'Ajuntament, “un espai pantalla” i, per tant, no optaria a legalització perquè el Pla d'Usos de Gràcia —aprovat fa dos mesos— “blinda” les zones saturades d'establiments de pública concurrència.

La iniciativa per evitar la reobertura és de l'Ajuntament de Barcelona en coordinació amb el Servei d'Odi i Discriminació de la Fiscalia Provincial de Barcelona. També s'ha compartit informació amb Mossos d'Esquadra. De fet, va ser el mateix Ajuntament que, quan va ser conscient que la llibreria no tenia llicència ho va comunicar al fiscal. Aquesta és per l'Ajuntament una “prova pilot” de la cooperació del consistori amb la fiscalia en accions que fomentin l'odi. Jaume Asens ha recordat que es vol establir un protocol conjunt per evitar que hi hagi nous “espais de difusió d'idees negacionistes i supramacistes a Barcelona”.

Amb l'ordre de cessament la llibreria no podrà seguir funcionant, tot i que es podrà instal·lar a qualsevol altre lloc de la ciutat. L'Ajuntament, arribat el cas, estudiarà la millor fórmula per seguir evitant-ne l'activitat.

La mesura de l'Ajuntament se suma a una querella presentada aquest dilluns pel president de Movimiento contra la Intolerancia, Esteban Ibarra, davant el Jutjat d'Instrucció nº 9 de Barcelona. La querella és contra el llibreter Pedro Varela, a la presó per no poder pagar la fiança per editar i distribuir llibres neonazis, i d'altres responsables de la Llibreria Europa i l'editorial Ojeda, per la difusió de llibres i materials negacionistes i supremacistes.

Els Mossos d'Esquadra han detingut aquest dissabte la cúpula directiva de la Llibreria Europa, una llibreria situada al barri de Gràcia, en el marc d'una operació policial que va començar aquest divendres per la distribució de material i la difusió d'idees “que promouen l'odi i la discriminació ”, segons els Mossos.

Entre els llibres i revistes s'hi troben alguns amb contingut antisemita que enalteixen el genocidi dut a terme per Adolf Hitler o neguen l'existència de l'Holocaust jueu. Durant l'operació policial s'han decomissat prop de 15.000 llibres i com a resultat de les investigacions coordinades per la Fiscalia de Barcelona s'han realitzat entrades a la llibreria que han acabat amb el tancament i el precinte de l'establiment així com també s'han fet entrades en un domicili de la comarca del Vallès Oriental.

Segons els Mossos, els membres de la cúpula directiva de l'associació estarien utilitzant l'estructura comercial per editar i distribuir llibres amb contingut delictiu i realitzar conferències que difonen l'odi. De moment, fonts policials asseguren que l'operació continua oberta i no es descarten més detencions.

Fa vint anys, el 1996, la llibreria ja va ser objecte d'una operació similar en la qual es van decomissar prop de 20.000 llibres i que va acabar amb la detenció i la condemna del seu propietari el 1998. Posteriorment, el 2006, la policia va tenir coneixement de l'existència d'una editorial, amb seu a la mateixa llibreria, que era el centre de distribució de material.

Són sense papers, prostitutes, sense sostre, antifeixistes, transsexuals o senzillament no vestien d’una manera que els altres aprovessin. Tots ells tenen una cosa en comú: són víctimes de crims d’odi a l'Estat, una realitat que sovint apareix fugaçment en titulars i es perd més enllà del succés.

Precisament perquè aquestes víctimes i aquesta realitat no caiguin en l’oblit neix el projecte 'Crims d’odi: memòria de 25 anys d’oblit', un projecte impulsat pels periodistes David Bou i Miquel Ramos i elaborat per un equip d’investigació multidisciplinari, que recull els casos de crims d’odi coneguts a l'Estat espanyol des de 1990 a 2015. Basant-se en hemeroteques, els autors del projecte han documentat fins a 86 crims (19 d’ells a Catalunya) en els que van morir un total de 88 persones. “Darrere cada xifra hi ha una història personal però el crim d’odi va dirigit contra tot un col·lectiu”, ha emfasitzat Miquel Ramos en la presentació del projecte a Barcelona.

La majoria dels crims (37) són per motius de racisme i xenofòbia mentre que també representen un número important (23) els casos d’aporofòbia, d’odi al pobre, com per exemple el terrible cas de Rosario Endrinal la indigent que ara fa deu anys va morir cremada en un caixer de Barcelona mentre dormia. També dormia la transsexual Sònia, a la glorieta del Parc de la Ciutadella de Barcelona, quan un grup de sis neonazis van atacar-la amb puntades de peu a ella i a la seva parella, un dels quatre delictes de transfòbia i homofòbia recollits.

Assignatura pendent amb les víctimes

“Hem fet aquest projecte perquè fins ara no existia”, ha remarcat el periodista David Bou, que ha criticat la manca de bel·ligerància de l’estat davant d’aquest tipus de crims i ha fet servir la paraula “indolència” per descriure l’actuació de l’executiu.

Esteban Ibarra, president del Movimiento contra la Intolerancia, s’ha mostrat satisfet perquè “el projecte recull 25 anys de lluita” tot i que ha matisat que és una lluita inconclusa. Ibarra ha criticat l’estat espanyol per “banalitzar” durant molts anys els discursos i els crims d’odi i per “anar tard” en matèria legislativa. Segons l’Informe Raxen, del Movimiento contra la Intolerancia, hi ha uns 4.000 incidents i agressions d’odi a l’any mentre que des del Ministeri de l’Interior parlen de 1.385. Altres dades indiquen que a Espanya hi ha més de 10.000 ultres i neonazis i que a totes les Comunitats Autònomes hi ha presència de grups racistes i xenòfobs.

Segons ell, l’estat està en deute amb les víctimes pel cert grau d’impunitat imperant, per permetre l’existència de grups que perpetuen aquests crims i per abandonar les víctimes. “Hi ha iniciatives però no tenim una llei integral contra els crims d’odi”, ha afegit recordant que aquest tipus de crims “deshumanitzen les víctimes i ataquen la seva dignitat”.

L’advocada penalista Laia Serra, per la seva banda, ha afegit que la investigació dels delictes d’odi a l’estat és “lamentable” i ha criticat també la manca de formació en aquest camp.

Qui també ha estat present en la presentació del projecte és Mavi Muñoz, mare de Carlos Palomino, un jove assassinat per un militar neonazi l'11 de novembre de 2007 al metro de Madrid. L'autor va ser condemnat per odi ideològic. “L’antifeixisme no és delicte, és un deure. Si el meu fill era un antisistema, jo també ho sóc, no puc estar d’acord amb un sistema que aprova l’assassinat d’algú perquè és diferent”, ha dit Muñoz.

Apel·len a la col·laboració per completar el projecte

Bou ha explicat que en la majoria dels casos no hi ha hagut un seguiment periodístic exhaustiu, de seguir si hi ha hagut sentències fermes o no, per exemple. De fet, segons ha reconegut Miquel Ramos, el projecte està incomplert i “un dels objectius també és il·lustrar que falten dades i que les informacions no s’investiguen més”. En aquesta línia Bou ha apel·lat, d’una banda, a la col·laboració ciutadana per completar la llista amb més possibles casos. Des que es va posar en marxar el web, a principis de desembre, el grup d’investigació ha rebut quatre possibles casos nous de crims d’odi que no tenien a la llista.

De l’altra, també ha apel·lat als periodistes perquè s’animin a ‘estirar del fil’ per veure com han acabat algunes de les històries de les quals es desconeix el recorregut judicial. Del seguiment que n’han pogut fer ells en aquests mesos d’investigació, han pogut saber que dels 86 casos 35 han acabat amb una condemna però de la gran majoria no se’n coneix la trajectòria.

a Delegació del Govern a Catalunya ha decidit no donar cap explicació sobre l’acte d’homenatge a la Hermandad de Combatientes de la División Azul que va presidir dissabte passat Maria de los Llanos de Luna. El reconeixement i l’entrega de medalles es va fer a la caserna més important que té la Guàrdia Civil a Catalunya, que es troba a Sant Andreu de la Barca. Fonts de la delegació han indicat que com que l’acte estava organitzat per la Guàrdia Civil, serien ells els que explicarien els fets. Sobre la possibilitat de dimitir, com reclamen tots els partits tret de PP i Ciutadans, ni una paraula. No hi ha prevista cap compareixença de la delegada.

La Guàrdia Civil, a través d’un comunicat, ha assegurat que totes les associacions que van participar a l’acte “estan legalment i degudament regulades” i que la seva “idiosincràsia es fonamenta en un context històric, en absolut ideològic, i estan integrades per familiars de persones que hi van formar part”. La nota també recorda que, des del servei de comunicació de la Guàrdia Civil, es va convidar als mitjans de comunicació a participar-hi.

La reacció de la delegada del Govern i el comunicat de la Guàrdia Civil no ha calmat als partits polítics ni a les entitats antifeixistes que exigeixen la dimissió de Llanos de Luna. Els primers en fer-ho han estat els de la CUP i ràpidament s’hi ha afegit ICV i ERC. També el PSC ha demanat la dimissió. Els socialistes, a través d’un comunicat, han assegurat que l’alcalde de Sant Andreu de la Barca, Enric Llorca, estava present a l’acte com a batlle del municipi i que “ni sabia ni va poder evitar que es produís aquest lamentable fet” i afegeix que la responsabilitat “recau exclusivament en la delegació del Govern”.

El president del grup parlamentari de CiU, Jordi Turull, també ha demanat la “destitució immediata” de la delegada i ha afirmat que “són masses les actuacions i declaracions de banalització del nazisme i cal actuar amb contundència”. ERC, a més de demanar la seva destitució, ha presentat ja una sol.licitud de compareixença del ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per donar explicacions sobre l’homenatge, organitzat per “un cos policial suposadament democràtic”. La diputada al Congrés d’ICV, Laia Ortiz, també presentarà una bateria de preguntes per saber per quins motius s’homenatja als “exmembres espanyols de l’exèrcit de Hitler”.

La CUP per la seva banda ha recordat que el PP va titllar de “nazi” a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca fa pocs dies mentre participen a homenatges a “veterans i nostàlgics de la divisió d’infanteria número 250”.