Sense sostre i dona: un doble perill als carrers de Barcelona
El 16 de desembre del 2005 Rosario Endrinal va morir cremada viva en un caixer automàtic de La Caixa, al barri de Sant Gervasi de Barcelona. El record de la Charo -com era coneguda- i que vivia en situació d'indigència abans de ser brutalment assassinada, va estar present aquest dilluns en la presentació d’un estudi sobre les persones sense llar, que alerta de la feminització de la pobresa i del masclisme que impera als carrers de la ciutat, sobretot davant la vulnerabilitat d'algunes dones en situació d'exclusió.
“A les situacions d’exclusió i trencament de vincles associades al sensellarisme s’hi afegeixen situacions d’assetjament sexual”, explica Laia Ortiz, tinenta d’alcalde de Drets Socials, que alerta d’un doble perill, el de l’exclusió i el del masclisme. Unes declaracions que corrobora Albert Sales, responsable de l’estudi –Diagnosi 2015 sobre sensellarisme a Barcelona— que descriu algunes “situacions habituals” durant els seus anys d’experiència treballant amb aquest col·lectiu: “Hem detectat molts casos en què s’ajuda a les dones, pel fet de ser dones, i després es demana algun tipus de contraprestació”.
Els experts que han col·laborat amb el govern en la diagnosi insisteixen en la “feminització de la pobresa” i la seva “invisibilitat”, fins i tot en l’estudi presentat. “La presència de les dones, tant al carrer com als recursos d’atenció, és molt inferior a la dels homes, però pateixen una situació de major vulnerabilitat i risc per a la seva integritat física, i un pitjor estat de salut”, diu Sales, que destaca que les dones, a diferència dels homes, solen tenir una xarxa social “més túpida” i amb menys problemes per demanar ajuda.
Tot i així, una mirada exhaustiva de l’informe també demostra certa feminització de la pobresa. Malgrat que la xifra de dones que dormen al carrer (11%) és molt menor que la dels homes, els indicadors van creixent a l’hora que el focus s’allunya de la via pública i se centra en altres versions de l’exclusió residencial.
En els centres d’acollida, per exemple, el percentatge de les dones puja al 14%; quan ens fixen en recursos residencials de mitja estada les dones constitueixen ja el 20%; un 23% en pisos d’inclusió i un 31% en pensions sostingudes per entitats socials. “Les situacions d’exclusió residencial de les dones són més altes que la dels homes, encara que no acabin al carrer o a la xarxa assistencial, però no tenim com mesuar-ho”, explica Sales.
Sense sostre, amb experiència
Sense sostre, amb experiènciaUna de les novetats que prepara el govern d’Ada Colau de cara el 2016 serà la constitució d’un grup d'experts format per homes i dones que hagin patit situacions de sensellarisme. “La pròpia experiència ens servirà per millorar les polítiques d'atenció a aquest col·lectiu”, anuncia Ortiz, que també té previst reforçar l’accés a l’habitatge com a primera política d’inserció social. En aquesta línia, l'Ajuntament s'ha compromès a sumar l'any que ve 50 pisos als 24 que ara existeixen –14 de titularitat municipal i 10 cofinançats amb la Fundació Rais— per oferir-los a persones sense sostre, és a dir, consolidar el housing frist –primer, la llar— definitivament a Barcelona.
“Els països que aposten fermament pel housing firts, i que a Catalunya hem d’adaptar a cada municipi, donen uns resultats del voltant del 80% d’èxit”, afegeix Sales. Es tracta d’un model assistencial on l’accés a l’habitatge és prioritari per millorar la vida de les persones, molt arrelat a ciutats com Amsterdam, Budapest, Hèlsinki o Lisboa.
Sobre les dades de l'informe Diagnosi 2015, que mostra una estabilització del nombre de persones sense llar a la ciutat tot i l'agreujament de les condicions econòmiques, els experts són optimistes. L’informe, que mostra un estancament de les dades de 2011 —de 2008 a 2011 va pujar—, conclou que la creació de noves places residencials ha tingut “un efecte positiu en la contenció dels processos d’exclusió residencial”.
En concret, la capital catalana compta, segons estimacions del Servei d'Inserció Social (SIS), amb 2799 persones sense llar, de les quals 693 dormen al carrer i la resta ho fan en assentaments (434) i allotjades en recursos residencials (1672). Unes xifres que malgrat denotar una cronificació preocupant del sensellarisme, tenen una lectura menys alarmant segons els experts. Sales defensa que “tenint en compte les retallades socials, que el PIRMI ha estat retallat de manera salvatge i tenint en compte el mercat de l'habitatge que tenim”, un augment de només un centenar de persones es queda curt.
El coordinador de l'informe admet que l'estudi revela una certa “estabilitat amb tendència a l'alça” de les persones en situació de sense llar, però posa l’accent en què “una persona sense llar no és la que dorm al carrer, sinó la que no té llar, pel motiu que sigui”. Segons Sales, la casuística de les persones que acaben en situació de sense sostre és molt variada i s’explica per múltiples itineraris. “No hi ha un perfil de persona sense llar”, conclou.
