En pleno corazón de Barcelona se encuentra el barrio del Born, un lugar único que destaca no solo por su vibrante ambiente bohemio, sino también por su rica historia, que se mezcla a la perfección con la modernidad y la cultura contemporánea.

Este histórico barrio, que fue testigo de la evolución de la ciudad desde la época medieval hasta la actualidad, hoy en día es uno de los lugares más emblemáticos de la capital catalana.

Un barrio lleno de historia

La historia del Born se remonta a la Edad Media, cuando la zona comenzó a urbanizarse alrededor del Rec Comtal, un canal de agua que fue fundamental en el desarrollo de Barcelona. El barrio se fue conformando alrededor de la iglesia de Santa María del Mar, un ejemplo destacado del gótico catalán que ha sido testigo de siglos de historia. Desde sus calles empedradas hasta sus edificios de fachadas sencillas y balcones de hierro forjado, el Born conserva una esencia medieval que lo hace inconfundible.

Uno de los elementos más representativos de este barrio es el Mercado del Born, una antigua edificación que, hoy en día, alberga un yacimiento arqueológico de gran importancia.

Bajo su estructura de hierro y vidrio se descubren los vestigios de lo que fue el barrio medieval de la Ribera, cuya destrucción fue ordenada tras la Guerra de Sucesión en el siglo XVIII. Hoy, en el interior del mercado, se pueden observar los restos de las casas que fueron arrasadas durante este periodo, lo que le ha valido a la zona la declaración de Bien Cultural de Interés Nacional.

La visita al Born Centre Cultural permite entender la magnitud histórica del lugar, con restos arqueológicos de la época medieval y la moderna que dan cuenta de la evolución de Barcelona.

Un barrio que respira arte y cultura

El Born no solo es un lugar de historia, sino también un espacio que respira arte y cultura. En sus calles se pueden encontrar galerías de arte contemporáneo, talleres de artesanos y tiendas de diseño que reflejan el carácter vanguardista del barrio.

A lo largo de sus plazas y avenidas, los visitantes pueden disfrutar de una oferta cultural variada, con muestras de arte, conciertos, exposiciones y eventos que se celebran durante todo el año.

Uno de los principales atractivos culturales del Born es la Fundación Fran Daurel, un museo de arte contemporáneo que alberga una colección de obras de artistas como Picasso, Dalí, Miró o Tàpies.

Esta institución, ubicada en el mismo recinto del Poble Espanyol, complementa la oferta artística del barrio, convirtiéndolo en uno de los destinos preferidos para los amantes del arte.

Un rincón lleno de vida y gastronomía

El Born es, además, un lugar donde se fusionan las tradiciones culinarias de la ciudad con las tendencias más actuales. En sus restaurantes, bares y cafeterías se puede disfrutar de una excelente oferta gastronómica, que va desde platos tradicionales catalanes hasta propuestas más innovadoras.

La zona cuenta con numerosos bares de tapas, restaurantes de cocina creativa y locales donde disfrutar de un vermut, todo en un ambiente relajado y acogedor.

Uno de los mayores atractivos del Born es el Parc de la Ciutadella, un pulmón verde que conecta este barrio con el resto de la ciudad. Este parque, que alberga el Museo de Zoología y el Parlamento de Cataluña, es un lugar perfecto para relajarse, dar un paseo en barca por su lago o simplemente disfrutar de un día de sol entre los árboles.

Un barrio con alma bohemia

El Born también es conocido por su ambiente bohemio y vibrante. En sus calles se respira una energía única, en la que conviven jóvenes, artistas, turistas y locales. Es fácil encontrarse con músicos callejeros, pintores y otros artistas que encuentran en el Born el espacio perfecto para mostrar su talento. La vida nocturna del barrio también es animada, con numerosos bares y discotecas que ofrecen música en vivo, DJ sets y eventos especiales.

En resumen, el Born es uno de los barrios más fascinantes de Barcelona, un lugar donde la historia se funde con la cultura moderna y la vida urbana. Su patrimonio arquitectónico, su oferta cultural y su ambiente único lo convierten en uno de los destinos imprescindibles de la ciudad.

Ya sea para descubrir su rica historia, disfrutar de su arte o simplemente pasear por sus pintorescas calles, el Born ofrece una experiencia auténtica e inolvidable.

En Barcelona hay, a día de hoy, 800 pisos turísticos ilegales. Es decir, el 8% del total, según datos del Ayuntamiento, que se encuentra en plena batalla contra esta actividad. Tanto que solo hasta abril de 2025 ha realizado 3.200 inspecciones, incoado 633 expedientes, iniciado 213 sanciones e impuesto 330 órdenes de cese.

Barcelona es la segunda ciudad española, solo superada por Madrid, con más pisos turísticos a pesar de que la cifra no ha dejado de bajar en los últimos años: en 2020 el peso de los alojamientos pensados para visitantes sobre el número total de viviendas era el doble.

Esto es así porque la capital catalana inició en 2017 una campaña contra las residencias turísticas ilegales. Fue una de las batallas insignia de Ada Colau y el actual alcalde Jaume Collboni le ha tomado el relevo, siendo esta prácticamente la única política de su antecesora a la que ha dado continuidad. Así, en estos ocho años, se han cerrado más de 15.000 anuncios en plataformas como Airbnb y se han incoado más de 11.500 expedientes.

Pero, ¿cómo se encuentran estas viviendas? Este es el trabajo de la Dirección de Servicios de Inspección (DSI), un departamento del consistorio que cuenta con un equipo informático y más de 30 técnicos dedicados a buscar en las entrañas de estas webs pisos que se saltan la legalidad.

Lo hacen a través de una spiderweb que ha desarrollado la DSI. Se denomina así a los programas informáticos que inspeccionan páginas de manera metódica y organizada y que permiten extraer bases de datos. Y eso es lo que hace este sistema con las decenas de miles de anuncios de pisos turísticos que hay en Barcelona.

Se trata de una tarea minuciosa que va más allá de comprobar si los anuncios cuentan con licencia o no, que es lo que rastrean diversas webs como Inside Airbnb, una página norteamericana que da una aproximación de cuántos pisos ilegales hay en diversas ciudades del mundo. Pero desde el consistorio alertan de que hay que ser “más cuidadoso” si lo que se quiere es incoar expedientes administrativos que permitan cerrar alojamientos.

Porque aunque un piso anunciado no adjunte la licencia, no significa necesariamente que sea ilegal. Porque puede ser que la tenga activa, pero no la haya subido al anuncio. O también puede ser que se esté ofertando como alquiler de temporada -una modalidad cada vez más frecuente en plataformas como Airbnb y para la cual no hace falta licencia.

Así que el programa debe rastrear también los calendarios de disponibilidad y ver de qué tipo de oferta se trata. A veces, pueden pasar meses hasta que una sospecha se confirma. En algunos casos, han debido de esperar hasta eventos como el Mobile World Congress, la Copa América el Primavera Sound, a raíz de los cuales el propietario aprovecha para usar su piso como alojamiento turístico sin tener licencia. Y, en el momento en el que lo activa en la web, la ‘araña’ lo detecta.

Pero el trabajo no acaba aquí. Porque plataformas como Airbnb -que copa el 90% de la oferta en Barcelona- no “colaboran”, tal como aseguran desde el consistorio. Por un lado, no comprueba la identidad de las personas que se anuncian, con lo que se dificulta la tarea de encontrar a los posibles infractores. “Una vez, encontramos a un anunciante que se llamaba James Bond, cuyo DNI era 00000007”, explican desde el DSI.

Además, tampoco publica la dirección exacta del alojamiento en los anuncios y, no se puede incoar un expediente sin la dirección. Así que, una vez se detecta una posible ilegalidad, el algoritmo se aparca y debe entrar en juego la inteligencia humana.

Son una treintena de técnicos que se dedican a entrar “anuncio por anuncio” para verificar los datos y mirar los comentarios en busca de si se menciona la proximidad a la playa, alguna parada de metro o restaurante en concreto. También inspeccionan las fotografías, fijándose en las ventanas y fachadas, para intentar ubicar el piso en una zona de la ciudad. Con suerte, en alguna calle en específico. Y entonces toca salir del despacho y rastrear.

Cuando sienten que ya se están acercando y sospechan que han encontrado el portal, preguntan a los vecinos, que suelen mostrarse “muy colaboradores” con los inspectores, debido a las molestias que acostumbran a causar los pisos turísticos. De hecho, las quejas de los vecinos son otra de las herramientas que tiene el consistorio para encontrar alojamientos ilegales.

Airbnb, en el punto de mira

Según explican desde esta Dirección a elDiario.es, en la capital catalana hay unas 28.000 ofertas activas -20.000 de las cuales son de Airbnb-. Cada mes, entre altas y bajas, se cuentan unos 2.500 anuncios nuevos y, de entre ellos, se detectan entre 300 y 400 ofertas ilegales.

La mayoría de plataformas reaccionan “rápido” y desactivan los pisos ilegales “en menos de 24 horas”. Booking es la que más se ha comprometido, llegando a crear un canal de comunicación directo con las administraciones para que puedan comunicar anuncios ilegales y hasta han contratado una persona que solo trabaja para Barcelona. Pero el peso de plataformas como Booking y sus 3.000 anuncios en Barcelona es nimio. “En Airbnb encontramos 10 veces más ilegalidad que en otras empresas”, afirman desde el consistorio.

Por eso, cuando el Ayuntamiento inició su campaña contra las viviendas turísticas ilegales, en 2017, supo que debía intentar cooperar con la compañía americana. Así que un año después firmó dos convenios. Uno, por el cual tenían acceso a los datos de la plataforma -aunque cuando descubrieron a James Bond supieron que “no servían de nada”- y otro por el cual la empresa se comprometía a cerrar los anuncios ilegales en un plazo de entre 5 y 10 días previa notificación postal.

Esto funcionó bien hasta esta semana santa de este año. Ese mes, el Ayuntamiento realizó la comunicación como de costumbre, pero la plataforma todavía no ha cerrado esos anuncios. Este cambio de actitud se da pocos meses después de que el Gobierno anunciara que abría un expediente sancionador contra la empresa precisamente por negarse a cerrar anuncios ilegales.

Por su parte, el Ayuntamiento comprende que Airbnb ha “roto la colaboración” con Barcelona y estudia emprender acciones legales contra la plataforma. “Que hayan roto la colaboración con el Ayuntamiento es inaceptable. Airbnb opta por proteger a los infractores”, ha apuntado, en declaraciones a elDiario.es, la teniente de alcalde Laia Bonet.

Por su parte, Airbnb ha contestado al consistorio asegurando que “no ha cambiado sus políticas y sigue atendiendo las solicitudes para eliminar aquellos anuncios que no cumplen con la normativa”. Pero sostienen que el Ayuntamiento aplicó una metodología “indiscriminada” por la cual habría requerido la eliminación de anuncios de pisos que no requerían licencia, como ofertas de alquiler de temporada.

La compañía ha explicado que su intención es “mantener la colaboración”, pero alerta de que se demorará en eliminar los anuncios porque quiere “asegurar la toma de decisiones adecuada”. Por su lado, el Ayuntamiento asegura que estará pendiente de Airbnb. “No retrocederemos en la lucha contra la actividad ilegal, que hasta ahora ha permitido recuperar más de 3.900 viviendas para uso habitual”, ha añadido Bonet.

Se refiere a los pisos que, tras haber sido detectados como ilegales en el mercado turístico, han pasado a ser de alquiler. Esta es una opción a la que se acogieron muchos propietarios durante los años más afectados por la pandemia, coincidiendo con las temporadas turísticas más bajas. Ahora bien, que una vivienda saliera de Airbnb en su momento no significa que no haya podido volver en un futuro, tal como alertan fuentes del consistorio.

Los trucos de las “mafias”

Después de casi 10 años de campañas, las plataformas y los usuarios han reaccionado con suficiente diligencia como para que solo fuera necesario imponer dos sanciones, ambas a Airbnb: una de 30.000 euros y otra de 600.000. Esa fue en 2016, antes de firmarse el convenio, y todavía sigue en los tribunales.

Pero ahora, según el consistorio, el verdadero reto son los multiinfractores. Suelen ser personas coordinadas que alquilan diversos pisos y publican grupos de anuncios de manera organizada. Así, no solo tienen ofertas ilegales, sino que, además, también estafan a los propietarios de las viviendas. Actualmente, hay activas 26 redes de este tipo, a las que el consistorio llama “mafias”. Hace dos años eran 38.

Estos infractores tienen diversas maneras de operar: pueden poner diversos anuncios para el mismo piso en la misma plataforma. También pueden intentar esquivar las inspecciones municipales mintiendo sobre la dirección de la vivienda y luego enviándole directamente al cliente vía mensaje privado la dirección correcta.

También suelen realizar obras ilegales -sin el conocimiento de los propietarios- para generar más habitaciones en un solo piso para poder meter a más gente dentro. Con esto, las viviendas pueden llegar a perder la cédula de habitabilidad, así que la falta de licencia turística no es la única ilegalidad. Igualmente, suelen ofertar alquiler de habitaciones turísticas, práctica que está prohibida en Barcelona desde 2022 y que solo pueden llevar a cabo los hostales acreditados con su debida licencia.

Las casuísticas y las posibilidades de saltarse la normativa son muchas. Por eso, desde la DSI del Ayuntamiento explican que el trabajo que realizan es “complicado, pero necesario” para evitar volver a las cifras de 2017. En el momento en el que se empezó la campaña para acabar con las ofertas ilegales se iniciaron 6.000 expedientes en solo un año, mientras que ahora la cifra es tres veces menor.

Ahora bien, el plan de Barcelona es acabar con todos los alquileres turísticos de cara a 2028, fecha en la cual un visitante solo podrá alojarse en hoteles o albergues. En ese momento, la spiderweb dejará de funcionar y los técnicos podrán dedicarse a inspeccionar otras licencias como las de las terrazas, los supermercados fantasma o las dark kitchen.

Marco d’Eramo (Roma, 1947) ha dedicado buena parte de su carrera como sociólogo a estudiar el turismo. Tras años de análisis ha llegado a dos conclusiones: que es una industria que se nos ha ido de las manos que necesita regulación. Y que no quiere dejar de viajar. Esta contradicción es compartida por la mayoría de personas que sufren las consecuencias negativas del turismo de masas, pero que, a su vez, se van de vacaciones cada verano.

D'Eramo apunta que es imposible asistir al debate sin entender que se trata de una “cuestión de clase” porque, asegura, todas las maneras efectivas para reducir el número de turistas perjudicarán a la clase obrera, a su libertad y a sus derechos conquistados. “El turismo es mucho más que el PIB que aporta”, sostiene. Esa es la tesis que defendió tanto en su libro El selfie del mundo (Anagrama, 2020) como en las jornadas sobre turismo organizadas por el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el pasado martes. 

En su libro dijo que “el turismo es la expresión material de nuestra idea de libertad, aunque es una idea que consume el mundo”. Pero ¿es el turismo libertad o realmente es una especie de esclavitud ligada a la idea del éxito social?

El turismo es una industria y los turistas son sus trabajadores. Por tanto, hasta cierto punto, son esclavos, sí. En un mundo capitalista, cada actividad es, a la vez, libertad y esclavitud. No puede ser de otra manera. El problema es que culpamos al turismo por cosas que son responsabilidad del capitalismo. El turismo es como el hermano pequeño, canijo y débil, mientras que el capitalismo es el hermano mayor y fuerte que te vencerá siempre que le critiques.

Por eso, nos focalizamos en el turismo. Por eso y porque apuntar a los turistas es el deporte más fácil del mundo porque son divertidos, están fuera de lugar, no tienen ni idea de nada… Pero, realmente, es muy injusto porque todos somos turistas.

¿Cómo podemos sobrellevar la contradicción de ser turistas y estar en contra de los turistas?

Es una contradicción muy débil porque todos pensamos que no somos turistas, sino viajeros. Ahora bien, el resto del mundo sí es turista. De hecho, una de las características del turista es que no le gusta ver a otros como él. Eso estuvo claro durante el Covid, cuando los pocos visitantes que había estaban contentísimos porque no había otros visitantes. Sin caer en la cuenta de que ellos mismos lo eran.

Nos oponemos al turismo de masas, pero que haya millones de visitantes es fruto de una democratización que permitió que viajar no fuera exclusivo solo de las clases más altas. ¿Qué me dice de esta contradicción?

Bueno, hasta cierto punto, el descontento hacia el turismo es una cuestión de clase. Viajar fue algo solo de nobles hasta principios del siglo XIX, que fue cuando se empezó a popularizar con los primeros burgueses. En aquella época, Stendhal ya dijo que en Florencia había demasiados turistas... Y solo había unos 300.

Luego, sobre 1850, apareció la primera agencia de viajes, que se abrió a la pequeña burguesía. Y entonces nace la expresión “manadas de turistas”, equiparando a los nuevos viajeros a ovejas o vacas. Quien la gestó fue el filósofo y aristócrata francés Jean de Gobineau, también conocido por desarrollar la teoría sobre la superioridad racial aria.

Así que sí, la cuestión del turismo es una cuestión de clases. Como decía el sociólogo Pierre Bourdieu, cuando la lucha de clases no toma la forma de una revolución, busca conquistas más simbólicas que se materializan en que las clases bajas intentan imitar las prácticas de las altas. Y eso hace que el prestigio de esa práctica baje. Pasó con los coches, con la educación universitaria y pasa ahora con el turismo.

Me hace gracia que ciudades como Barcelona, Florencia o Venecia, que lo hicieron todo para atraer al turismo, que organizaron Juegos Olímpicos y han hecho grandes campañas de promoción, ahora se quejen

¿Qué cambió en las condiciones materiales de la clase obrera para que pudieran permitirse viajar?

Que llegó algo completamente nuevo en la historia de la humanidad: vacaciones remuneradas y el sistema de pensiones. Es por eso que la gran mayoría de los turistas que vemos hoy en día son trabajadores azules [en referencia al color del mono que usan los obreros en las fábricas] y eso lleva a un gran odio de clase. “Oh, Dios mío, qué vergüenza dan los turistas. Mira toda esta gente inculta ante la Gioconda”.

Y eso es importante, porque incluso en ciudades como Venecia o Barcelona no se está en contra del turista, porque se vive de él. En realidad se está en contra del turista pobre.

La estrategia de la alcaldía de Barcelona pasa por poner algunos límites al turismo y apelar al visitante de calidad. ¿Es una solución factible?

Para nada, porque el problema de esta gente es que no son suficientemente ricos. Y los que sí lo son, son demasiado pocos y con ellos no vas a sacar nunca bastante dinero. Es la teoría McDonald’s, que dice que los restaurantes de lujo no te van a hacer rico. Eso solo se consigue con las cadenas de comida rápida.

Además, me hace mucha gracia que ciudades como Barcelona, Florencia o Venecia, que lo hicieron todo para atraer al turismo, que organizaron Juegos Olímpicos, tienen grandes programas de Erasmus y han hecho grandes campañas de promoción, ahora se quejen.

Son ciudades que se pasaron de frenada. ¿Es posible rectificar, llegados a este punto?

Es complicado porque el problema con el turismo es que da dinero a gente que no vive en el lugar, mientras que los locales lo único que obtienen son problemas. Pero es como pasa en cualquier empresa: ninguno de los trabajadores de una fábrica nota si aumentan los beneficios.

Por eso va a ser muy difícil parar, porque siempre ha sido una rueda que no ha dejado de girar, buscando maneras de ganar más y más dinero. Al coste que sea. Una de las más efectivas se encontró durante la revolución neoliberal de los 70. Se empezó a hablar de patrimonio, a mirar al pasado como fuente de ingresos y a conservar lugares. Y aunque eso pueda parecer contrario al turismo, no lo es. Porque si conservas una ciudad, ya no puedes vivir en ella. A este paso, en 2.000 años tendremos que vivir en la luna y considerar toda la Tierra como patrimonio.

Por eso, cuando la UNESCO convierte una ciudad en Patrimonio, la mata. Una ciudad no es solo piedra y acero, sino que es vida y es cambio. Es donde trabajas, donde follas, comes, donde escuchas música. Y, si se convierte en patrimonio, no puedes hacer nada de eso porque se convierte en algo que solo puede ser visitado. No tiene otra función.

El turismo es una industria sucedánea y sólo recurres a ella cuando pierdes actividades fundamentales

Hay ciudades que sí tienen diversas funciones.

Sí, porque el turismo es una industria sucedánea y solo recurres a ella cuando pierdes actividades fundamentales. Las dos ciudades con más turismo del mundo son Londres y París, pero tienen muchas otras cosas y dejan a los turistas solo en las zonas del Soho, West End, Cartier Latin o Marais. Y ya.

Luego tienes el ejemplo contrario. El turismo de masas empezó en Venecia en el siglo XVII. Hasta entonces tenía el monopolio del comercio y, al perderlo, el gobierno decidió invertir en el carnaval que, para finales de ese siglo, duraba seis meses. Ya en esa época se encuentran postales turísticas que destacaban que podías ver arte, tener experiencias religiosas, comer bien y tener un montón de sexo. Así que todo el mundo fue para allá.

Vuelvo a la pregunta de antes: ¿Qué se puede hacer?

Gobernar. Nos pasamos el día quejándonos de los turistas, pero eso es un error, porque deberíamos quejarnos del turismo, que es una industria. Así que deberíamos hacer lo mismo que con las demás, y que las políticas no se basen solo en acciones para promoverlo, sino para regular la contaminación o el uso de recursos.

¿Y para reducir el número de visitantes?

Es que solo hay tres maneras de hacer eso y todas son terribles. La primera es tener otra pandemia, o un régimen dictatorial global, que imponga restricciones de movilidad. Eso sería súper efectivo. Luego podemos hacer que viajar sea muy muy caro. Si un vuelo entre Barcelona y Nueva York costara 100.000 euros, nadie vería nunca más la Sagrada Familia. Y la tercera sería reducir el tiempo libre. Cancelar las pensiones y las vacaciones pagadas.

La única forma efectiva de limitar el turismo perjudica la conquista de derechos de la clase trabajadora y limita nuestra libertad, democracia y bienestar social

¿Y no hay nada que no deje sin viajar a la clase trabajadora?

Bueno, es que la única forma efectiva de limitar el turismo perjudica la conquista de derechos de la clase trabajadora y limita nuestra libertad, democracia y bienestar social. Porque la posibilidad de viajar es inherente a todo eso. El turismo es mucho más importante que el PIB que aporta. Es un dilema realmente dramático porque no podemos vivir con turismo ni sin él.

La única manera que se me ocurre es que tengamos todavía más tiempo libre pagado. Si tuviéramos dos meses de vacaciones, se reduciría la contaminación en avión, pasaríamos más días en los sitios y, como no iríamos a toda prisa, nos acabaríamos integrando más y visitaríamos sitios más allá del top 10. Y también comeríamos mejor.

¿A qué se refiere?

A que la comida también funciona según esos parámetros. No vas a València sin probar la paella, lo mismo que con el pulpo en Galicia. Creo que la gastronomía es la síntesis de todas las formas de turismo. Primero, porque no puedes viajar sin comer y después porque, a menudo, es el único contacto que tenemos con la realidad local.

El sociólogo John Reagan escribió un libro maravilloso llamado La mirada turística, que describía cómo nuestra interacción con el lugar se basa en una perspectiva concreta que nos lleva a no querer ver, oír ni oler ciertas cosas. Por eso nos movemos en coche e interactuamos con poca gente, para que no nos desmonten la idea que nos hemos hecho del lugar. Y, en ese sentido, los camareros suelen ser las únicas personas locales con las que hablamos. Así que creo que la gastronomía es de los pocos aspectos en los que el turista busca autenticidad y tradición.

Viendo las paellas y los pulpos a feira que se sirven en ciertos locales pensados para el turismo, discrepo.

Claro que se cambian recetas para adaptarlas al paladar de los visitantes. Estos siempre buscan “autenticidad”, pero es un concepto muy tramposo y muy nostálgico. Cuando estaba en el Amazonas, toda la gente en el pueblo iba con tejanos y camisetas hasta que, de repente, se empezaron a cambiar de ropa por outfits que podríamos llamar “auténticos” y “tradicionales”. Cuando pregunté por qué, me dijeron: “los barcos de turistas están al llegar”. 

Cuando Ferran sale de su casa, lo primero que hace es mirar hacia el balcón del piso de arriba. Con el número de toallas que hay colgadas de la barandilla ya se puede hacer una idea de cómo serán sus próximos días. Este hombre vive con su pareja y dos hijos bajo un apartamento turístico que le está “robando la salud”.

En pleno barrio de la Vila Olímpica de Barcelona, relata un “sinvivir”. A 10 minutos de la playa y con zonas comunes que incluyen piscina, el piso turístico con el que convive es un caramelo para los visitantes. Y no sólo en verano, ya que el buen clima y el ambiente de fiesta de la capital catalana atrae turistas todo el año. Y Ferran lo sufre.

“Llegan borrachos casi todas las noches, llaman al interfono a horas intempestivas, revientan el portal cuando se olvidan las llaves... Hace 15 años que está este piso y 15 años que llevamos sin dormir”. Su lista es larga y no sólo incluye desperfectos en las zonas comunes, sino también en su casa.

Este vecino ha llamado en diversas ocasiones a los Mossos d'Esquadra tras encontrarse turistas en su propiedad. A diferencia del resto de pisos, el de Ferran no tiene balcón, sino que cuenta con una terraza que colinda con el patio y la piscina comunitarios y no es extraño que los visitantes entren en ella si se les cuela una pelota o, simplemente, “por diversión”.

En una ocasión, tras una de esas incursiones, un turista aprovechó para llevarse una butaca de Ferran, que colocó en el muro que da a la calle. “Me destrozan los muebles porque los usan para subirse y saltar el muro y, de ahí, escalan por mi terraza para llegar a su piso”, se lamenta.

Ferran se queja de que la convivencia es y será imposible, ya que el tipo de turistas que atrae ese apartamento es muy concreto. En 125 m2, el anuncio de Airbnb asegura que pueden alojarse 12 personas, por un precio que, en temporada alta, llega a los 600 euros la noche. “Las familias no vienen en estas condiciones, sólo lo hacen chavales jóvenes que vienen dos o tres días de fiesta”, asegura.

Este vecino ha puesto más de una treintena de quejas en el Ayuntamiento, además de las denuncias a Mossos y a Guàrdia Urbana. “Pero nunca hacen nada porque tiene la licencia en vigor”, explica. Desde el consistorio confirman que este apartamento tiene tres expedientes sancionadores por no contestar debidamente al teléfono de atención 24 horas que todo piso turístico debe tener para solucionar incidencias.

Si no se responde, a través de una denuncia a la Guàrdia Urbana, se puede iniciar una sanción, pero no cerrarlo si tiene la licencia en vigor y los estatutos de la comunidad no rechazan explícitamente que haya un piso turístico en la finca. Y la de Ferran no cumple con estos requisitos.

Cuadros de ansiedad por falta de sueño

En Barcelona actualmente hay 10.100 pisos turísticos legales. El alcalde Jaume Collboni anunció a principios de verano su intención de no renovar licencias y no dar ninguna nueva, de tal manera que de cara a 2028 no quedaría ninguno en la ciudad. A pesar de que en la capital catalana este tipo de apartamentos sólo representan el 1% del total, en Barcelona están muy concentrados y agravan la falta de oferta en el mercado de la vivienda en determinadas zonas.

Esto se nota sobre todo en barrios del centro, donde también proliferan los alquileres de temporada, que no están regulados en la ley de vivienda. De hecho, el 46% de pisos turísticos se encuentran en un sólo distrito: el Eixample. “El centro se lleva vaciando desde los 70, cuando empezó un proceso especulativo enfocado en la venta y alquiler internacional. El turismo nos ha hecho perder viviendas y las que quedan, se encarecen. Eso hace que los vecinos y vecinas se vean obligados a irse”, explica Jaume Artigues, presidente de la Asociación de Vecinos del Eixample.

Es el caso de Elena, que lleva 10 años en el mismo piso del barrio de la Dreta de l'Eixample. En su finca sólo quedan tres viviendas que no sean turísticas. Dos de ellas son de renta antigua, pero ella no tiene esta suerte y hace años que siente la presión de su casero, que quiere subirle el alquiler. En una década ha pasado de pagar 1.000 euros a 1.600 y asegura que ya no puede asumir más.

“Hemos negociado, por ahora”, asegura esta mujer, ya jubilada, que vive sola y que sabe que el precio por noche de los apartamentos de su finca ronda los 300 euros. “Claro que mi casero quiere subirme el alquiler o hacer que me vaya”, asegura. Y ganas de marcharse no le faltan, dice. El problema es que hay pocas ofertas por su barrio que bajen de los 2.000 euros mensuales y ella no quiere resignarse a ser expulsada de la zona.

Ester mira preocupada la fecha de finalización de su contrato de alquiler, cuando tendrá que volver a negociar el precio. Pero, a pesar de eso, se sabe con suerte hasta cierto punto, ya que ella no tiene demasiados problemas de convivencia con los turistas en su finca.

Quien no puede decir lo mismo es Amanda. Ella también vive en el Eixample y en su finca sólo quedan cuatro locales. El resto, turistas con un perfil concreto. “Fiesteros irrespetuosos”, resume esta mujer, que lleva años sufriendo cómo le llaman al timbre en la madrugada, le orinan y defecan en la puerta de su casa, se encuentra gente dormida en las escaleras y, en alguna ocasión, hasta practicando sexo. “No puedo más, de verdad, esto es una tortura”, dice Amanda, al borde del llanto.

Ahora he ido a pasar unos días fuera y estoy mejor, pero me muero por dentro cada vez que pienso que tengo que volver

Amanda — Afectada por un piso turístico

Esta mujer, de 45 años, lleva dos meses de baja porque le han diagnosticado un cuadro de ansiedad por la falta de sueño y la angustia que le supone vivir de esta manera. Además, ha desarrollado una urticaria crónica que aflora por culpa el estrés. “Ahora he ido a pasar unos días fuera y estoy mejor, pero me muero por dentro cada vez que pienso que tengo que volver”, asegura. Su caso no es el único, ni mucho menos.

De hecho, el Centro de Atención Primaria de referencia en este barrio ha recibido tantos casos últimamente que sus profesionales han organizado una sesión formativa para otoño en la que discutirán las implicaciones de salud que tienen los pisos turísticos para los vecinos y qué medidas pueden adoptar.

“He perdido la cuenta de cuántas veces he llamado a los Mossos, pero claro, cuando vienen, el problema ya se ha acabado. ¿Qué quieren que haga? ¿Que los retenga?”, se lamenta Amanda. También ha puesto quejas en el Ayuntamiento, pero asegura que no han tenido resultado. Su finca, como la mayoría de las de Barcelona, nunca llegó a modificar los estatutos para estipular que no querían pisos turísticos y, por lo tanto, tienen derecho a una licencia.

La única manera de perderla sería que la empresa no respondiera a las quejas de los vecinos a través de los teléfonos de atención 24 horas. “Pero siempre contestan. Dicen que se encargarán del problema y que amonestarán al turista en cuestión. Pero no sirve de nada, porque se van y al día siguiente viene otro igual”, se lamenta.

“No hemos conseguido cerrar casi ningún piso en el Eixample”, asegura Artigas, que apunta que los pocos casos de éxito que ha habido han sido por la vía penal. “Es muy difícil que el Ayuntamiento ponga sanciones y muy poca gente tiene las fuerzas y el dinero para meterse en un proceso judicial”, se lamentan desde la Asociación de Vecinos.

El peso de las “mafias”

Uno de los vecinos que sí ha tenido éxito y ha conseguido cerrar el piso turístico que le hacía la vida imposible es Joan, también vecino de la Dreta de l'Eixample. En su caso, se trata de un apartamento con capacidad, según el anuncio, para 11 personas y en el que se ha eliminado la sala de estar para convertirla en habitación. Empezaron a sospechar cuando vieron a los obreros pero no sabían nada del propietario y confirmaron sus temores una Semana Santa, cuando empezaron los ruidos y las molestias.

Joan y sus vecinos tenían la ventaja de que sus estatutos sí prohíben los pisos turísticos y así intentaron comunicarlo a la propiedad, que se negaba a hablar con ellos. “Quisimos hacerlo por las buenas pero no hubo manera”, cuenta este hombre, que es el presidente de la escalera. Así que iniciaron una demanda y, en paralelo, pusieron una queja en el Ayuntamiento y hablaron con Airbnb y Booking para que retiraran el anuncio. La primera lo hizo enseguida, pero con la segunda hubo problemas.

“Lo tienen muy pensado. En los anuncios ponían otra dirección y, el día antes de que llegaran los turistas, les decían que había habido un problema con el piso y que les tenían que trasladar. Quedaban con ellos dos calles más abajo y los traían a nuestra finca”, cuenta. Fue en ese momento en que se dieron cuenta que el apartamento estaba gestionado por lo que el Ayuntamiento de Barcelona define como “mafias”.

La propiedad tiene otros 17 apartamentos en la ciudad y opera de la misma manera que lo hacen las otras tramas: comprando diversos pisos, reformándolos –a veces haciendo dos pisos de uno solo– y poniéndolos a nombre de una persona extranjera que no vive en ellos y, a su vez, los alquila a turistas.

Según datos municipales, hace un año se habían detectado 38 redes organizadas, de las cuales 22 ya no están activas debido a una campaña de endurecimiento de las inspecciones que el consistorio está realizando contra ellas desde principios de verano. El apartamento de la finca de Joan pertenece a una de estas mafias y el Ayuntamiento confirma que se ha emitido una orden de cese y un expediente sancionador de 600.000 euros -el máximo- al arrendatario del piso.

El consistorio asegura que la mayoría de pisos conflictivos de la ciudad pertenecen a estos entramados y no a particulares y es por eso que se centran en este segmento. Las entidades vecinales se alegran de estos dispositivos pero recuerdan que los demás apartamentos no están exentos de conflictos y piden que el Ayuntamiento actúe con la misma diligencia en todos los casos.

“Tienen que hacerlo mejor porque la salud de la gente está en juego. Y no nos sirve la frontera de 2028, cuando el Ayuntamiento quiere eliminar todas las licencias, sobre todo cuando seguramente estos pisos pasarán a ser de alquiler de temporada, que también generan problemas”, aseguran desde la Asociación de Vecinos del Eixample.

La mayoría de afectados entrevistados para este reportaje coinciden en no estar en contra de los pisos turísticos per se, pero sí de la gestión que se ha hecho de ellos. “Deberían estar todos en la misma finca para asegurar que no se perturba el descanso ni la vida de los vecinos”, dice Joan. Por su parte, Ferran acepta que el turismo es necesario, “pero no así. No destrozando la vida de los que vivimos aquí”, asegura. Él espera con ansias el día en que al piso que tiene encima le suspendan la licencia. Pero, mientras tanto, seguirá mirando al balcón para calibrar si esa noche podrá dormir.  

El consistori notificarà Airbnb els pisos turístics sense llicència que apareguin a la seva web i la companyia els retirarà "ràpidament"

Es tracta d'un primer compromís de la plataforma després que l'Ajuntament de Barcelona li hagi imposat una multa de 600.000 euros

Airbnb s'ha compromès amb l'Ajuntament de Barcelona a retirar de la seva web els allotjaments turístics que el consistori detecti com a il·legals. Ho ha anunciat el representant de polítiques públiques d'Airbnb, Sergio Vinay, després d'una reunió celebrada amb l'administració municipal.

La companyia ha acordat “un procés senzill” amb el consistori perquè aquest pugui “notificar” l'existència d'allotjaments turístics il·legals i així “retirar-los ràpidament”, en paraules de Vinay. Aquesta ha estat la principal proposta plantejada per la plataforma després de la reunió celebrada aquest dimecres al migdia a la plaça Sant Jaume. Els portaveus municipals l'han valorat com “un punt d'inflexió” en la relació entre la plataforma i el Govern d'Ada Colau.

És la primera vegada que Airbnb es compromet amb l'Ajuntament a retirar sense dilacions els anuncis d'allotjaments turístics sense llicència. Fins al moment, davant les denúncies fetes pel consistori per la presència d'aquests pisos turístics il·legals a la plataforma, Airbnb s'havia limitat a recordar que la seva normativa ja demana als amfitrions que compleixin amb les normatives locals.

La concreció de l'actual proposta és que l'Ajuntament, després de supervisar l'oferta a la seva pàgina web, comuniqui a Airbnb els anuncis fraudulents de pisos sense llicència i aquest procedeixi a “eliminar els operadors comercials il·legals”, segons ha explicat Vinay en sortir de la reunió. El sistema de comunicació entre Airbnb i l'Ajuntament s'acabarà de detallar en les pròximes setmanes.

La tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz, ha valorat amb satisfacció aquest canvi de to, que segons ha afirmat planteja una mesura concreta per frenar els abusos en el lloguer turístic il·legal. Després de denunciar diversos casos de fraus detectats, sobre la plataforma pesa una multa de 600.000 euros -que van advertir que recorreran- per infracció administrativa.

Així mateix, Airbnb ha demanat a l'Ajuntament mantenir les converses per “assegurar que les famílies que comparteixen la seva residència habitual la puguin seguir oferint als turistes”, ha assenyalat Vinay. La plataforma denuncia que l'absència de normativa causa un perjudici ja que “exclou Barcelona de noves oportunitats econòmiques i socials” amb l'arribada del turisme.

El responsable de la plataforma ha anat fins la porta de l'Ajuntament acompanyat per una desena de veïns amfitrions que exigeixen que la normativa empari el lloguer d'habitacions pels turistes als seus domicilis. Per a això, han fet entrega als responsables municipals d'un dossier amb 552 testimonis de famílies que opten per aquesta modalitat de lloguer.

“No tinc turistes, tinc hostes”, “llogo habitacions perquè m'agrada relacionar-me amb els altres”, “si no fos pel lloguer de l'habitació, m'haguessin tret el pis”, o “practico el meu anglès” són algunes de les reflexions amb les que quatre amfitrions d'Airbnb han contestat les acusacions de l'Ajuntament de Barcelona a Airbnb per allotjar viatgers sense disposar de llicència turística.

Els propietaris, que han comparegut en una roda de premsa organitzada per Airbnb, lloguen habitacions dels seus propis domicilis. Segons han assegurat, se senten víctimes d'una campanya d'estigmatització per la seva activitat. Aquest dilluns, l'Ajuntament va denunciar el cas d'un directiu d'Airbnb que durant dos anys va rellogar il·legalment un pis sense llicència. Aquesta denúncia va posar en evidència les pràctiques de la plataforma turística, a qui el consistori ha trobat repetidament milers d'ofertes de pisos sense llicència turística.

En plena guerra oberta amb el Govern de Colau per la legalitat de les seves pràctiques, la plataforma ha contraatacat aquest dijous amb un acte de màrqueting positiu. Malgrat que el lloguer de pisos sencers representa el 50% del total de l'oferta i que aquesta modalitat és la més polèmica, a la selecció d'amfitrions que Airbnb ha fet per a la roda de premsa, els quatre ho eren d'habitacions als seus pròpies llars.

Per defensar la seva activitat, al costat dels arrendataris ha comparegut un directiu d'Espanya i Portugal d'Airbnb, Sergio Vinay. Ell ha estat l'encarregat de presentar casos com el de Lluís González, un veí d'Hostafrancs que ha explicat als mitjans de comunicació que gràcies a posar en lloguer tres habitacions del seu pis va poder mantenir els pagaments de la hipoteca. “Vaig ser víctima de la crisi”, ha explicat. Des de fa cinc anys lloga tres habitacions del seu pis i, ara, no dóna l'abast en aquesta activitat. González es considera en una “situació alegal” i diu no entendre el motiu de la polèmica: “no sé perquè hi ha tanta intranquil·litat amb això”.

Una altra propietària ha estat una veïna del Poblenou, Begoña González, que ha confessat sentir-se “atacada” després de la polèmica d'aquests dies. Aquesta veïna ha explicat que recentment ha fet la declaració de renda, on ha justificat els ingressos del lloguer d'una de les habitacions del seu pis. “¿On és el problema? ”, s'ha preguntat.

Per la seva banda, Vinay ha acusat l'Ajuntament de Barcelona de no buscar un acord per intentar posar a la normativa l'activitat de la plataforma. “L'Ajuntament de Barcelona ha desistit de les negociacions”, ha assegurat. Vinay ha justificat que Airbnb demana als hostes que “respectin les normatives locals” i que, després de conèixer el cas de la veïna de la Barceloneta, la plataforma ha eliminat part important dels perfils que no complien amb la legislació.

Una de les línies de defensa on la plataforma turística posa l'accent és en el seu compromís amb la detecció d'oferta sense llicència. Airbnb justifica que els controls que fa contra pisos sense llicència són més efectius que les inspeccions de l'Ajuntament de Barcelona ja que, segons ha esgrimit Vinay, Airbnb ha retirat “el doble dels anuncis” que ha sancionat l'ajuntament. El directiu ha assegurat a més que “dues terceres parts dels amfitrions” lloguen els seus propis habitatges i que amb aquesta polèmica perilla la possibilitat que la ciutat de Barcelona pugui aprofitar el boom turístic de la ciutat.

“No tengo turistas, tengo huéspedes”, “alquilo habitaciones porque me gusta relacionarme con los demás”, “si no fuera por el alquiler de la habitación, me hubiesen quitado el piso”, o “practico mi inglés” son algunas de las reflexiones con las que cuatro anfitriones de Airbnb han respondido las acusaciones del Ayuntamiento de Barcelona de alojar a viajeros sin disponer de licencia turística.

Los propietarios, que han comparecido en una rueda de prensa organizada por Airbnb, se dedican al alquiler de habitaciones en sus propios domicilios. Según han afirmado, se sienten víctimas de una campaña de estigmatización de su actividad. Este lunes, el Ayuntamiento denunció el caso de un directivo de Airbnb que durante dos años realquiló ilegalmente piso sin licencia, lo que avivó la polémica sobre las prácticas de la plataforma turística, en la que el consistorio ha encontrado repetidamente miles de ofertas de pisos sin licencia turística.

En plena guerra abierta con el Gobierno de Colau por la legalidad de sus prácticas, la plataforma ha contraatacado este jueves con un acto de marketing positivo. Pese a que el alquiler de pisos completos representa el 50% del total de la oferta y que esta modalidad es la más polémica, en la selección de anfitriones que Airbnb ha hecho para la rueda de prensa, los cuatro lo eran de habitaciones en sus propios domicilios.

Para defender su actividad, junto a los arrendatarios ha comparecido un directivo de España y Portugal de Airbnb, Sergio Vinay. Él ha sido el encargado de presentar casos como el de Lluís González, un vecino de Hostafrancs que ha explicado ante los medios de comunicación que gracias a poner en alquiler tres habitaciones de su piso pudo mantener los pagos de la hipoteca. “Fui víctima de la crisis”, ha apostillado. Desde hace cinco años alquila tres habitaciones de su piso y, ahora, no da abasto en esta actividad. González se considera en una “situación alegal” y dice no entender el motivo de la polémica: “no sé porque hay tanta intranquilidad con esto”.

Otra compareciente ha sido una vecina del Poblenou, Begoña González, que ha confesado sentirse “atacada” tras la polémica de estos días. Esta vecina ha explicado que recientemente ha hecho la declaración de renta, donde ha justificado sus ingresos del alquiler de una de las habitaciones de su piso. “¿Dónde está el problema?”, se ha preguntado.

Por su parte, Vinay ha acusado al ayuntamiento de Barcelona de no buscar un acuerdo para tratar de poner en la normativa la actividad de la plataforma. “El ayuntamiento de Barcelona ha desistido de las negociaciones”, ha asegurado. Vinay ha justificado que Airbnb pide a los huéspedes que “respeten las normativas locales” y que, tras conocer el caso de la vecina de la Barceloneta, ha eliminado parte importante de los perfiles que no cumplían con la legislación.

Una de las líneas de defensa en las que la plataforma turística pone el acento es en su compromiso con la detección de oferta sin licencia. Airbnb justifica que los controles que hace contra pisos sin licencia son más efectivos que las inspecciones del Ayuntamiento de Barcelona ya que, según ha esgrimido Vinay, Airbnb ha retirado “el doble de los anuncios” que el ayuntamiento. El directivo ha asegurado además que “dos terceras partes de los anfitriones” alquilan sus propias viviendas y que con esta polémica peligra la posibilidad de que la ciudad de Barcelona pueda aprovechar el boom turístico de la ciudad.

Un directiu d'Airbnb hauria rellogat il·legalment un pis de Barcelona a través de la plataforma. Així ho ha denunciat aquest dilluns la tinenta d'alcaldia d'Ecologia Urbana, Urbanisme i Mobilitat de la capital catalana, Janet Sanz, en una roda de premsa convocada per presentar novetats sobre la inspecció dels pisos turístics. “Que ens expliquin com és possible això”, ha llançat Sanz a Airbnb. La regidora ha anat més enllà i ha explicat que el consistori sospita que la plataforma “dóna cobertura a trames fraudulentes” de lloguer il·legal de pisos turístics.

Segons el consistori, el cas d'aquest directiu d'Airbnb s'assembla al desvetllat la setmana passada a la Barceloneta. L'alt càrrec hauria llogat un pis sense llicència turística a Ciutat Vella i l'hauria rellogat il·legalment a turistes. El cas suposa una nova batalla de la guerra que el consistori de Colau manté amb la plataforma des de fa més de dos anys.

L'autor del presumpte lloguer il·legal seria l'exdirector regional d'Airbnb a Espanya i Portugal, Kay Kuehne, un jove alemany de 34 anys. Segons el seu perfil de Linkedin, Kuehne va ser director d'Airbnb a Espanya i Portugal entre novembre de 2011 i desembre de 2012, i posteriorment va ser director regional de la plataforma a Amèrica Llatina fins a desembre de 2015. El consistori ha obert un expedient sancionador a Kuhene, però no ha pogut localitzar el directiu ni notificar-ho a l'adreça que constava en el contracte de lloguer del pis presumptament rellogat.

Sanz ha posat en dubte que Airbnb estigui aplicant els filtres i els controls per assegurar que els pisos que s'ofereixen tinguin llicència turística. “Han traspassat tots els límits imaginables”, ha dit la regidora, que ha titllat el cas d'“inacceptable i injustificable”. Aquest diari s'ha posat en contacte amb la companyia i un portaveu ha indicat que estan recollint informació sobre el cas.

Amb un estiu que s'espera especialment calent pel que fa als pisos turístics il·legals, l'Ajuntament de Barcelona pressiona Airbnb per intentar que la plataforma deixi d'anunciar pisos sense llicència. El regidor de Turisme, Agustí Colom, ha recordat que amb el diàleg amb les plataformes que ofereixen pisos a la ciutat s'ha arribat a acords, en concret amb 12 de les 13 que publiciten pisos a Barcelona. Un acord que sembla impossible amb Airbnb que, segons han explicat els responsables municipals, aquesta mateixa setmana rebrà la multa de 600.000 euros per un expedient obert al mes de novembre per anunciar pisos sense llicència.

“Trama fraudulenta d'estafa”

Sanz ha anat més enllà i ha llançat sospites sobre la companyia, a la qual ha acusat de “donar cobertura” i de “complicitat” amb xarxes de lloguer turístic il·legal, a les quals Sanz s'ha referit com “trames fraudulentes d'estafa”. “Ells mateixos incentiven activitats il·legals”, ha afegit.

Sanz ha emplaçat de nou a Airbnb perquè la plataforma compleixi amb la llei i deixi de anunciar pisos turístics sense llicència de Barcelona. Per la seva banda, el regidor de Turisme, Agustí Colom, ha apuntat que aquestes il·legalitats “conculquen el dret a l'habitatge i incrementen els preus del lloguer”. En el mateix to contundent que Sanz, Colom ha tancat: “El de la legalitat és l'únic camí que té Airbnb per seguir operant a Barcelona”.

A Airbnb “decebuts” amb l'Ajuntament

Davant aquestes acusacions, Airbnb ha contestat hores més tard. “Estem decebuts per l'amenaça d'aquesta multa i recorrerem” ha assegurat la plataforma en un comunicat de premsa. Airbnb assenyala també que es troben “profundament entristits per les declaracions falses fetes avui per l'Ajuntament”, recordant que treballa amb més de 300 governs per aconseguir una regulació clara per al “home sharing”.

Airbnb explica que en el darrer mig any ha treballat amb l'Ajuntament per arribar a un acord on “va posar ofertes fermes i generoses sobre la taula”. Segons assegura Airbnb en el comunicat, l'Ajuntament ha escollit “el conflicte per sobre de l'acord” i planteja que aquesta solució a Barcelona hauria de “protegir les famílies de classe mitjana que comparteixen les seves llars de manera ocasional per millorar els seus ingressos” . Per a la plataforma, cal un reconeixement de la seva particular activitat defensant que “hi ha una gran diferència entre compartir un espai de casa teva ocasionalment i operar un negoci turístic”. Finalment, denuncia que les legislacions en matèria d'allotjaments turístics “protegeixen les grans empreses i exclouen les famílies de classe mitjana de poder beneficiar-se dels visitants”.

L'Ajuntament de Barcelona diu “ja n'hi ha prou” a Airbnb. Una altra vegada. La tinent d'alcaldia, Janet Sanz, ha anunciat que un inspector municipal s'ha dirigit aquest dijous a obrir expedient al llogater de la Barceloneta que va rellogar el seu pis a través de la plataforma i que la propietària ha acabat ocupant.

La propietària del pis va descobrir que al pis no s'hi trobava la persona a qui havia llogat el pis, sinó que s'havia convertit en un pis turístic, pel que va fer una reserva mitjançant Airbnb i va ocupar el seu propi immoble. La història que ha donat a conèixer aquest dijous pel diari La Vanguardia, assenyala la manca de control de la plataforma per a assegurar-se que no hi hagi irregularitats com el relloguer .

El Consistori barceloní ha tingut coneixement de la situació a través de la notícia publicada al rotatiu català, segons ha afirmat. Montse Pérez, la propietària, va signar el mes passat un contracte de lloguer a raó de 950 euros al mes a un inquilí que es disposava a estrenar el pis acabat de reformar. Segons la informació, en l'anunci del pis (que ja ha retirat Airbnb) es llogava per 200 euros a la nit. Al juliol i agost el preu pujava fins als 230-250 euros la nit.

Segons ha explicat la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, l'Ajuntament té intenció d'obrir un expedient sancionador contra la propietària, que haurà de demostrar que és el llogater -i no ella- qui relloga l'immoble com a equipament turístic. L'any passat, Sanz ja va anunciar vint mesures contra els habitatges d'ús turístic il·legal, entre les quals s'hi detallava l'augment d'inspectors que rastregen i detecten pisos que puguin estar utilitzant-se amb aquesta finalitat.

Airbnb ja va ser sancionada l'any passat, de manera que podria rebre ara una sanció de 600.000 euros per reiteració de les infraccions de publicitat de pisos d'ús turístic il·legal i no col·laborar amb l'administració.

Aquest dijous ha expirat la reserva feta per la propietària que es troba al pis, però ningú ha passat a recollir-les claus. Segons han explicat a La Vanguardia, els propietaris porten temps intentant contactar amb l'inquilí sense cap resultat, i han canviat el pany del pis.

El gest d'Airbnb –plataforma de lloguer entre particulars– vers l'Ajuntament de Barcelona ha tingut poc recorregut. La plataforma havia anunciat aquest dimarts, en paraules del seu director general de Portugal i Espanya, Arnaldo Muñoz, que, per tal de combatre la “massificació” a Ciutat Vella, posaria en marxa un seguit de mesures, com per exemple limitar els anuncis de pisos a un per particular.

L'Ajuntament de Barcelona no ha trigat ni una hora en respondre a l'empresa de lloguer de pisos. I ho ha fet amb contundència: “L'anunci d'Airbnb és un insult”, ha dit la regidora del districte, Gala Pin, que ha encoratjat a la plataforma a “complir la llei” i deixar de publicitar “pisos il·legals”.

En la mateixa línia s'ha expressat el regidor de turisme del consistori, Agustí Colom, que ha titllat les paraules de la plataforma com una “presa de pèl”. Segons ha declarat Colom a Catalunya Plural, la postura de l'Ajuntament respecte a Airbnb és “taxativa” i implica aconseguir que la plataforma “elimini” els pisos d'ús turístic il·legal, a Ciutat Vella i a la resta de la ciutat.

Airbnb havia posat sobre la taula la possibilitat de limitar els anuncis per particular a només un pis i, en cas d'anunciar-ne més, fer complir amb l'obligació que la persona s'acredités com a “professional”. La comunicació de la plataforma formava part d'una estratègia que pretenia –segons els responsables de la mateixa– fer més “sostenible” l'impacte del turisme a la ciutat.

Una altra de les mesures anunciades per Airbnb ha estat la de treballar amb les autoritats per al pagament de la taxa turística “a través de la plataforma”. Segons ha explicat Muñoz, l'any passat s'haguessin pogut recaptar –a través de la web– més de 6 milions a tot Catalunya per aquest tribut. Precisament, el Govern de Barcelona treballa en paral·lel amb la Generalitat des de fa mesos per incrementar el retorn a la ciutat d'aquesta mateixa taxa.

De retruc, Airbnb ha volgut apropar postures amb un Ajuntament, el de Barcelona, que ha incrementat la persecució dels pisos turístics il·legals els darrers mesos. El consistori ho ha fet per mitjà d'un pla de xoc, en vigor des de l'estiu passat, que ara es veurà reforçat gràcies als acords amb ERC que han permès tirar endavant el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT).

De fet, també durant l'estiu, el consistori va informar de la resolució de les multes a Airbnb i Homeaway: 60.000 entre les dues, 30.000 euros per plataforma. Segons va explicar l'Ajuntament, l'import de les mateixes podia créixer si seguia la reincidència; fins a 600.000 euros en sancions a les dues webs acusades d'anunciar pisos turístics sense llicència.

ERC permetrà l'aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) de Colau a canvi d'una consulta i l'ampliació dels recursos pel pla de xoc contra pisos turístics il·legals. Aquests han estat els detalls concrets que han possibilitat tirar endavant les negociacions, enrocades aquestes últimes hores, entre l'Ajuntament i els republicans pel PEUAT.

“Estem molt a prop de tancar un acord amb l'Ajuntament. Hem aconseguit fer possible allò impossible”, ha dit Bosch sobre el principi d'entesa entre el seu grup i el govern de Colau, que s'ha de concretar aquest dimecres amb un 'sí' o una abstenció a la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat dels republicans per aprovar el PEUAT.

Per la seva banda, la tinent d'alcaldia d'Ecologia, Janet Sanz, ha destacat que “ERC ha fet propostes necessàries i arriscades”. “Les dues condicions  d'ERC ja anaven en la línia de reforçar les d'aquest govern, i agraïm la seva insistència”, ha afegit.

“Des del primer minut que vam desenvolupar la proposta, volíem el màxim consens possible”, ha insistit Janet Sanz, que ha recordat el “dur” procés de negociació que ha comportat el PEUAT. “La voluntat del govern ha estat escoltar a tothom: hi ha hagut desenes de trobades. Amb els grups, però també amb els veïns i amb el sector”, ha dit Sanz, que ja havia recordat que en els últims mesos s'han produït nou reunions amb ERC, sis amb Ciutadans i CUP, cinc amb CiU i una amb el PP.

El pla de xoc contra pisos turístics il·legals, ampliat

“Portem dies treballant intensament amb les àrees responsables per veure com fer factibles les dues propostes d'ERC, compartides pel govern municipal i també per altres grups”, ha dit Sanz, en referència sobretot a la voluntat del govern de Barcelona d'ampliar el pla de xoc contra habitatges d'ús turístic il·legal, una de les propostes d'ERC pel 'sí' al PEUAT.

En relació a aquest pla de xoc, la tinenta d'alcaldia ha fet èmfasi en la importància de seguir “dotant de recursos” l'estratègia de l'Ajuntament per perseguir els pisos turístics il·legals. Amb aquesta intenció, Sanz, ha anunciat que el consistori doblarà els efectius que es dediquen a la detecció i inspecció d'aquests pisos aquest any. “La proposta d'ERC de doblar les persones inspectores i visualitzadores serà una realitat aquest any 2017. Seran 80 persones, en total”, ha dit Sanz.

A més, el consistori ha anunciat que el 2018 –seguint amb la proposta d'Esquerra– hi haurà 30 persones més destinades a la tasca, sumant 110 persones en total. “No ho trobareu en cap altra ciutat això, és un gran esforç”, ha destacat la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat. La idea del govern de Barcelona és que al 2023 la situació sobre els pisos d'ús turístic il·legal estigui “sota control”.

Actualment, i després de l'aplicació del pla de xoc de l'Ajuntament a l'estiu, hi ha més de 4.000 expedients oberts i 3.700 d'aquests, sancionadors. ERC espera que el govern faci constar en una mesura de govern aquesta ampliació del pla de xoc de cara al ple de gener. 

Finalment, hi haurà consultes

“Els tres projectes, no els compartim. Hem dit sempre que volíem estudiar cas per cas”, ha destacat Sanz sobre els projectes del Rec Comtal, Drassanes i Vila Olímpica, i als que s'oposa també ERC. Si bé aquest mateix dilluns Janet Sanz havia dit que les consultes sobre els projectes tindrien “una base il·legal”, aquest dimecres ha matisat que “s'haurà de veure quines seran possibles”. El gest ha agradat a ERC, que exigia tres consultes per aprovar el PEUAT. De les tres però, se'n farà, de moment, una.

Sí bé ERC no ha aconseguit totes les consultes que pronosticava, el grup republicà ha mostrat –en paraules del regidor dels republicans encarregat de la negociació, Jordi Coronas– “satisfacció” per la cessió del govern municipal.

Així doncs, només el projecte del Rec Comtal –segons ha anunciat l'Ajuntament– pràcticament desenvolupat gràcies a una llicència atorgada per Trias, serà consultat. En part. “Hi haurà una consulta ciutadana per determinar usos futurs de la parcel·la del costat de l'hotel en construcció, perquè els veïns decideixin quin tipus d'equipament volen”, ha dit la tinenta d'alcaldia d'Ecologia.

“En el cas de la Vila Olímpica crearem una comissió tècnica i política, amb veïns, i si és necessari reforçarem amb tot el suport intern per veure les opcions d'actuació municipal respecte l'alberg”, ha explicat Sanz. La comissió determinarà en 30 dies si es fa una consulta o, fins i tot, una compra. La tinenta d'alcaldia no ha especificat els termes de la possible operació.

Respecte a l'hotel de Drassanes, l'Ajuntament ha dit que es vol mantenir el lideratge “públic”, tot descartant la consulta també. Segons ha explicat Sanz, es treballarà amb els grups, especialment amb ERC, per analitzar la llicència del futur hotel Praktic. 

Les properes hores marcaran el futur del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) de Barcelona. Després de mesos de negociació, ni tan sols la necessitat d'aprovar el pla aquest mes de gener davant l'aixecament de la moratòria hotelera a Gràcia ha estovat les postures entre el govern de Barcelona i l'oposició. ERC, el partit que té la clau de l'aprovació, es troba ara mateix lluny del 'sí'.

“Les negociacions no han avançat”, han declarat fonts del partit republicà a aquest mitjà. La celebració de tres consultes ciutadanes sobre tres hotels projectats en zona 1 –les ubicacions més saturades des del punt de vista turístic– segueix sent condició 'sine qua non' per a Esquerra.

Tot i això, el govern ha reiterat la seva postura: no es faran consultes vinculades als hotels. O, en tot cas, se'n faran després d'estudiar els casos un per un, però sempre fora del PEUAT. A més, el govern ha dit que mantindrà sí o sí el PEUAT a l'ordre del dia de la comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat d'aquest dimecres.

El grup municipal d'ERC ja va alertar aquest diumenge a l'Ajuntament que no entén per què el govern Colau es “nega a consultar la ciutadania”. “Mentre no s'accepti aquesta condició, no podem aprovar el pla”, va destacar el líder d'Esquerra, Alfred Bosch. Una postura que la formació ha reiterat a Catalunya Plural.

ERC no serà l'únic ós pel govern si vol presentar aquest dimecres en comissió –primer pas per a l'aprovació definitiva al ple de finals de mes– el pla i rebre el suport previ de les formacions. CiU s'ha sumat en les últimes hores a les crítiques al pla d'allotjaments turístics de Colau.

El portaveu de CiU a l'Ajuntament de Barcelona, Joaquim Forn, ha dit aquest dilluns que el seu partit està “cada cop més allunyat” del PEUAT. A més, ha alertat que el seu grup no se sentirà “coaccionat” perquè vencin les moratòries hoteleres. “Algú ha calculat malament i ha pensat que tindria un suport que no té”, ha subratllat Forn, negant-li a Colau el seu suport sense condicions.

La versió d'ERC i CiU sobre la hostilitat en les negociacions amb el govern contrasta amb la postura manifestada aquest dilluns per la tinenta d'alcaldia d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz. “La voluntat del govern ha estat escoltar a tothom: hi ha hagut desenes de trobades. Amb els grups, però també amb els veïns i amb el sector”, ha dit Sanz, que ha recordat que en els últims mesos s'han produït nou reunions amb ERC, sis amb Ciutadans i CUP, cinc amb CiU i una amb el PP.

El govern de la ciutat ha defensat especialment la seva mà estesa cap a organitzacions com ERC i la CUP. “S'han incorporat la majoria de les seves peticions. Esquerra ha presentat 12 propostes i gairebé totes estan al text articulat. Les al·legacions de la CUP moltes estaven fora del marc del PEUAT, però hi treballarem”, ha explicat Sanz. De moment només la CUP ha dit que no posarà traves al pla.

Més zones de la ciutat protegides

Per primera vegada, el govern també ha entrat en el detall del pla. La tinenta d'alcaldia, Janet Sanz, ha explicat aquest dilluns algunes claus del PEUAT. La zonificació, segons destaca el consistori, ha estat un element central del pla, però també una pedra a la sabata al llarg de les negociacions.

“Hi havia propostes de màxima restricció: el cas de la CUP, que volia tota la ciutat congelada. I hi havia altres propostes més flexibles: CiU, de fet, volia que Ciutat Vella fos l'únic espai que estigués restringit”, ha dit Sanz, que ha afegit que les zones de restricció han estat justificades tècnicament, i que no són un “caprici” del govern.

Finalment, si prospera el PEUAT, a Sant Martí s'incorporaran Vila Olímpica i Poblenou a la Zona 1 (espai de màxima protecció). A més, el barri de la Llacuna passarà a zona 2 (espai de manteniment); l'Eixample incorporarà part del barri de Sant Antoni a Zona 1; i Sants Monjuic tindrà el barri d'Hostafrancs a la màxima protecció també.

La zonificació permetrà doncs mantenir a la zona 1 i 2 la tolerància zero cap a nous allotjaments turístics i reservarà per a la zona 3 el creixement controlat. Segons el PEUAT, el creixement de la zona 3 permetrà “descongestionar la zona 1 i 2”. En total, el pla tolerarà que les considerades zones 3 admetin uns 400 nous habitatges turístics. Els nous allotjaments turístics però s'hauran de correspondre sempre a “blocs sencers i que abans no tinguessin ús residencial”.

El govern també ha defensat la millora de criteris reguladors a les diferents zones: què es pot fer i què no en relació a paràmetres i distàncies –una esmena d'ERC, CiU i Ciutadans– a la zona 2 i 3. L'Ajuntament volia que cap carrer per sota de vuit metres de voreres disposés de nous hotels. En canvi, amb la proposta d'ERC, CiU i Ciutadans, en els carrers entre sis i vuit metres de vorera s'hi podran fer hotels petits, de 50 places.

El govern de Barcelona ha tornat a demostrar aquest dimecres la seva voluntat d'aprovar el Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) costi el que costi. La pressió per tirar endavant el PEUAT en el ple del gener –abans de la fi de la suspensió de llicències d'hotels del pla d'usos del barri de Gràcia, al març– ha obligat a l'executiu de Colau a mirar amb bons ulls les propostes de l'oposició per assegurar-se el 'sí'.

La tinenta d'alcaldia d'Ecologia i Urbanisme, Janet Sanz, no ha dubtat en elogiar aquest dimecres a la tarda, de forma entusiasta, la resta de partits del ple en roda de premsa. L'objectiu, segons ha confessat Sanz, és tancar els serrells que separen la proposta del govern amb la dels grups de l'oposició, que es divideix bàsicament entre els grups que volen flexibilitzar el pla o els que el volen endurir.

Les paraules de Sanz se sumen al missatge d'urgència de l'alcaldessa també aquest dimecres: “O posem ordre [al turisme] o anem al caos”, ha dit Colau sobre la necessitat d'aprovar el pla.

Sigui com sigui, el govern de Colau té clar que si vol esquivar la fi de la moratòria a Gràcia amb un PEUAT que posi fre al turisme abusiu, cal córrer. Perquè el PEUAT pugui aprovar-se en el proper ple, cal que s’aprovi primer en comissió –la setmana vinent– i que passi per comissió de govern dijous. Si no, s’haurà de deixar per al mes de febrer, probablement, en convocatòria extraordinària.

Tot i l'elogi del govern cap als partits de l'oposició per les seves “aportacions al pla i la voluntat de diàleg” –ha destacat Sanz, el 'sí' al pla no està assegurat ara per ara. El grup que més exigències posa sobre la taula és ERC.

El 'no' a la consulta d'ERC

Els republicans han plantejat dues condicions principals per donar suport al PEUAT. Esquerra ha exigit la celebració d’una consulta ciutadana sobre tres hotels projectats en zona 1 –les ubicacions més saturades des del punt de vista turístic– i un pla de xoc contra els apartaments turístics il·legals, amb un mínim de 100 inspectors i un calendari concret.

Per la seva banda, Janet Sanz no ha trigat a descartar la primera de les exigències (la consulta), al·legant “arbitrarietat” en la tria dels tres hotels sobre els quals preguntar. Per contra, Sanz ha encoratjat a ERC a obrir una taula per enfortir el pla de xoc contra els apartaments turístics, una opció que el govern ja va començar a posar en pràctica aquest estiu.

Esquerra no ha estat l'únic partit que s'ha mostrat més partidari al llarg de la negociació d'endurir el pla. La CUP també ha apostat aquests dies per incentivar la reducció de places hoteleres en les zones més saturades i ha anunciat que no li donarà suport al PEUAT si es manté tal com està. Les línies vermelles dels anticapitalistes passen perquè barris com Hostafrancs, Poble Nou o Sant Antoni passin a formar part de la Zona 1.

Ciutadans, CiU i PP per un pla més flexible

Si bé Colau ha intentat buscar el pacte pel PEUAT amb les formacions d'esquerra de la cambra, davant les objeccions d'aquestes no ha descartat obrir-se a negociar amb la resta del ple. Les opcions però són limitades: formacions com CiU, PP o Ciutadans han vist el PEUAT de Colau com un pla que provocarà la desinversió i que afectarà negativament l'economia de la ciutat. L'última d'elles, Ciutadans, ha estat especialment bel·ligerant amb el govern de BComú i el PSC.

Els taronges han fet una sèrie de propostes específiques davant les quals el govern de Colau s'ha mostrat llunyà. La líder de Ciutadans a l'Ajuntament, Carina Mejías, va explicar en roda de premsa que el seu grup demana que el PEUAT inclogui l’excepcionalitat de poder fer plans urbanístics específics, a més d'una flexibilització tant la delimitació de les zones com les densitats d’allotjaments.

Una inversió “valenta i ferma”

Aquest mateix dimecres diferents entitats en defensa d'un turisme sostenible i del dret a l'habitatge han demanat als partits de l'Ajuntament de Barcelona, mitjançant un manifest i una campanya (sota el hashtag #NoEnsFaranFora) que tirin endavant un PEUAT més restrictiu per la pressió turística que té Barcelona.

L'assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), la PAH Barcelona, l'Observatori DESC o el Grup Promotor del Sindicat de Llogater i Llogateres, entitats impulsores del manifest, han destacat que el projecte presentat pel govern municipal és “insuficient”. “Tot i congelar el creixement en algunes àrees, en deixa d’altres obertes a l’especulació i permet el creixement de places turístiques al conjunt de la ciutat”, assegura el text promogut per les entitats, que lamenta que el PEUAT de Colau podria autoritzar –per flexible– la construcció d’entre 80 i 120 nous hotels a Barcelona.

L'aprovació del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT) només té dues possibles dates. La primera, la que més li agradaria al govern de Barcelona, seria aquest 27 de gener, en el primer ple de l'any. La segona, una possibilitat que no descarta el consistori depenent de com avancin les negociacions amb els grups aquests dies, durant el ple de febrer.

El PEUAT no podria trigar més a aprovar-se si l'Ajuntament –tal com ha recollit aquest diari– vol posar en marxa el pla abans de la fi de la suspensió de llicències d'hotels del pla d'usos del barri de Gràcia, al març.

La data de Gràcia marca el venciment de moratòries parcials més proper, però no és l'únic. Un mes després, a l'abril, el Poble Sec passarà pel mateix procés: admetrà de nou, de forma indiscriminada, nous allotjaments turístics si l'Ajuntament no hi posa remei. “L'objectiu del PEUAT implica afrontar de manera conjunta tota la regulació sobre els allotjaments turístics”, dictava el consistori en la presentació del pla, uns mesos enrere. La fita inicial del consistori pot quedar ensorrada si el PEAUT no s'aprova pròximament.

Una qüestió afegida, però que preocupa menys al consistori de Barcelona per terminis, és la moratòria hotelera decretada al juliol del 2015 –el pas previ a l'elaboració del mateix PEUAT, i que ja va ser prorrogada un any. La moratòria hotelera de Colau caducarà al juliol d'aquest 2017.

Si bé l'any no va acabar amb bona maror al ple de l'Ajuntament de Barcelona, amb una aprovació de pressupostos per la via de la qüestió de confiança, pel que sembla tampoc serà fàcil arribar a acords en els inicis del 2017. “S'estan tancant alguns punts”, han destacat fonts municipals a Catalunya Plural, en referència a les negociacions sobre el PEUAT, que aquests dies es precipitaran després de l'aturada nadalenca.

Si les previsions es compleixen, el PEUAT farà suar sang al govern de Colau fins a la seva aprovació definitiva al ple. No serà cap novetat; mesos enrere, Colau es va veure obligada a retardar l'aprovació del pla per la manca de consens. El text va rebre les crítiques de l'oposició, dels empresaris i dels veïns. El consistori va comptar prop de 130 al·legacions al pla. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible va arribar a considerar irreal la baixada “natural” de pressió turística que proposava el PEUAT.

En el terreny polític, el PSC va ser un dels grups municipals més crítics amb el pla. No va dubtar, fins i tot, a alinear-se en contra de les polítiques turístiques de BComú al costat de Ciutadans, CiU o el PP. Ara, la posició dels socialistes s'ha estovat amb el pacte de govern, tot i que la seva forma d'entendre el turisme, com una font econòmica, grinyola amb la idea de l'equip de Colau.

Pel que fa a la resta de socis potencials de Colau per a l'aprovació del pla, les postures segueixen en la mateixa línia que abans de l'estiu. CiU, ERC i Ciutadans s'han mostrat partidaris a limitar els allotjaments a zones saturades, sí. Però no queda tan clar on posar el fre a aquesta aturada de nous allotjaments. Si bé Ciutat Vella, amb les llicències aturades durant un any, és font de consens, la resta de la ciutat s'haurà de negociar.

Grups com Esquerra confien, a més, que l'Ajuntament dediqui recursos a combatre els allotjaments turístics il·legals. Per la seva banda, el consistori recorda que aquests “esforços” ja s'estan fent.

La xifra d'ordres de tancament de pisos turístics il·legals es va disparar després del “pla de xoc” que l'Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el passat mes de juliol: en només dos mesos van fer-se efectives 615 ordres de cessament. Barcelona, a més, ha mantingut activa una política sancionadora contra les empreses que oferien allotjaments turístics il·legals. Airbnb i Homeaway van rebre fa unes setmanes multes de 30.000 euros per la seva activitat.

La riuada de turistes que va i ve de la plaça del Rei de Barcelona s'atura i tira fotos a una pancarta que penja d'un petit edifici. “La ciutat no està en venda”, diu la tela. Hi ha aplaudiments al carrer. És el punt i final d'una acció que els veïns del barri Gòtic de Barcelona han dut a terme aquest dimarts i que venien planejant des de fa setmanes. Dos barcelonins han reservat un pis turístic il·legal anunciat a Airbnb. Però no per comprovar què sent un visitant que ve a Barcelona per primera vegada, sinó per aconseguir que l'Ajuntament el tanqui. Els inspectors municipals també estaven avisats. És la primera acció veïnal d'aquest tipus que es fa a la ciutat.

Els inspectors han arribat al pis vint minuts després que els falsos turistes fessin el check-in. Efectivament, l'habitatge no disposa de llicència per ser un pis turístic, per la qual cosa procediran a decretar el seu cessament d'activitat. Això no vol dir que el pis deixi de funcionar immediatament. Alguns dels 71 pisos turístics il·legals que han tancat aquest estiu van ser detectats durant el mandat de Xavier Trias.

Per només dues nits al pis il·legal anunciat a Airbnb, els turistes barcelonins han pagat 484 euros (demanaran que els tornin els diners), cosa que permet comprovar com de suculent és el negoci dels pisos turístics i de per què cap propietari s'ha acollit al pla de l'Ajuntament per condonar la multa a canvi de convertir el seu pis turístic il·legal en habitatge social.

L'objectiu dels veïns amb aquesta acció és desmuntar el relat d'Airbnb i altres plataformes de lloguer turístic, que argumenten que els lloguers que es paguen a través de les seves pàgines webs permeten a molts veïns arribar a final de mes.

Si bé això és cert en alguns casos, especialment en els lloguers d'habitacions, en d'altres, com el d'aquest pis de la baixada de Santa Clara, la manca de control d'Airbnb sobre les llicències dels pisos que anuncia possibilita un negoci il·legal i tremendament lucratiu pels grans propietaris d'habitatge. D'aquí que l'Ajuntament hagi avisat Airbnb amb sancions de fins a 600.000 euros si segueix anunciant a la seva web pisos sense llicència, multes que la plataforma ha anunciat que recorrerà.

Els veïns van un pas més enllà i qüestionen el model de negoci de la plataforma. “Airbnb no proposa un model d'economia col·laborativa, sinó d'economia especulativa”, ha afirmat Daniel Pardo, membre de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS). Pardo també ha previst que altres veïns Barcelona, igual que ha fet l'ABTS aquest dimarts, “s'aprofitaran de les debilitats d'Airbnb per perseguir aquest furt immobiliari”.

Els veïns portaven temps amb el pis il·legal localitzat. El propietari té sis pisos turístics sense llicència al mateix bloc, un altre al Born i quatre més en un edifici del Poblenou. S'anuncien en Airbnb malgrat no disposar de llicència, i en una pàgina web pròpia on es deixa clar que els lloguers són a partir de 31 dies.

Aquesta és una de les estratègies dels propietaris, ja que es sanciona quan s'ha comprovat que el turista lloga el pis il·legal menys d'un mes. Hi ha molts més trucs per lliurar-se d'una multa: posar el número de llicència d'un pis legal a l'anunci d'un il·legal, avisar els inquilins perquè, si ve una inspecció, diguin que són amics del propietari però que ara ell no està a casa.... I no només hi ha argúcies legals: alguns veïns denuncien amenaces i agressivitat dels propietaris quan descobreixen que al davant de casa seva hi ha un pis turístic il·legal.

L'acció d'aquest dimarts té la signatura de l'Assamblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS) i la Xarxa Ciutat Vella, dos col·lectius veïnals que qüestionen el relat d'èxit turístic que venen l'empresariat barceloní i alguns partits polítics. Per contra, se centren en les conseqüències negatives per al veïnat: pujada inassumible dels lloguers, ús exclusiu turístic de l'espai públic, i veïns expulsats dels seus barris.

Aquest últim fenomen és especialment constatable en els barris del districte de Ciutat Vella, el mateix que el pis turístic denunciat aquest dimarts. En zones censals del Gòtic hi ha el doble de places turístiques que població resident. Qui segur que ha pres nota de l'acció d'aquest dimarts és la regidora del districte, Gala Pin, que ha esmentat un tuit de l'ABTS que narrava l'a argúcia veïnal per tancar un pis turístic sense llicència.

Institució i ciutadania manegen tempos diferents en un tema tan delicat a Barcelona com és el turisme. Mentre que l'Ajuntament porta un any aprovant i treballant en noves normatives, els veïns dels barris més saturats de visitants veuen que hauran de suportar un altre estiu sota els efectes de la massificació turística. L'últim exemple es troba al Poblenou, un barri perifèric de la ciutat que s'ha convertit en un nou pol d'atracció de visitants. Els problemes són similars als d'altres barris turístics: pisos turístics il·legals (i pujada de preus dels lloguers residencials), proliferació d'hotels, espai públic dedicat cada vegada més en exclusiva a usos turístics... Diversos veïns del barri s'han organitzat sota la plataforma 'Ens Plantem' per anar més enllà de la crítica turística i interpel·lar tant a la resta del barri com a agents econòmics i polítics: Qui decideix el futur del Poblenou? Els veïns, les administracions o els empresaris?

La cassolada que els veïns van celebrar aquest dimarts a la Rambla del Poblenou és una foto fixa de les seves denúncies. Mentre ells protesten fent sonar els xiulets i denunciant la massificació, es creuen amb grups de joves turistes que pugen de la platja amb ganes de festa. A més, famílies de visitants se'ls miren des de les terrasses que poblen la Rambla. Els cobraran una factura que suposa un luxe per una butxaca precària que visqui permanent al Poblenou.

Però n'hi ha més: un manifestant explica que a un veí del seu carrer li han apujat de cop 250 euros el lloguer quan ha volgut renovar el seu contracte. “O ho agafes o ho deixes i poso un pis turístic”, assegura que li ha dit el seu llogater. Un cop d'ull a Airbnb permet comprovar com al Poblenou, com en altres barris, a un propietari li resulta molt més rendible llogar un pis a turistes que a barcelonins: el lloguer d'un pis de dos dormitoris a dos minuts de la Rambla del Poblenou durant els primers set dies d'agost ascendeix a 1.015 euros. A més, hi ha els habitatges turístics il·legals.

El Poblenou, tot i no situar-se al centre de la ciutat ni tenir grans monuments turístics, està ben connectat amb metro i disposa de sortida al mar. “El Poblenou són tres o quatre carrers que es vertebren al voltant de la Rambla. La Vila Olímpica o el front marítim de Diagonal Mar són a prop però ja són un altre món”, explica l'antropòleg José Mansilla.

Precisament la Rambla és el principal atractiu pels turistes –“és l'única rambla de Barcelona que arriba directament a la platja”, recorda Mansilla– i alhora el nucli de vida pels veïns del barri. En aquest sentit, els veïns alerten que el passeig s'està transformant en un conjunt d'activitats econòmiques i usos de l'espai públic dirigits als turistes en comptes dels residents.

A més, els veïns consideren que la situació pot anar a pitjor amb el Pla d'Allotjaments Turístics (PEUAT) aprovat pel govern municipal i que es troba actualment en fase d'al·legacions. Per començar, sis projectes van sortejar la moratòria que Colau va decretar fa un any –encara que els veïns creuen que n'hi pot haver més.

A més, el PEUAT no contempla el Poblenou com una àrea de decreixement, és a dir, que quan tanqui un no en pugui obrir un altre. El barri té parts en les que si es tanca un hotel se'n pot construir un altre amb el mateix nombre de places i en zones properes com el 22@ s'estima que es crearan 3.200 places noves.

A l'allunyar-se de la Rambla del Poblenou i anar cap al 22@ –el suposat districte tecnològic de Barcelona– o la zona propera al metro de Marina, hi ha diversos solars buits i edificis sencers i antics en venda. “Es volia transformar la zona en una 'Barcelona, ciutat de congressos' moderna, però al final estem en el de sempre: fer negoci immobiliari i amb el sòl”, destaca Mansilla.

“L'any passat ja es començava a notar, però aquest estiu això dels turistes és horrorós”, sentencia una jubilada des d'un banc de la Rambla del Poblenou després d'encoratjar als veïns que es manifesten en cassolada. A la terrassa de davant, un turista s'acaba la cinquena cervesa i demana el compte.

Per restrictiu o per flexible, però el pla especial urbanístic d'allotjaments turístics (PEUAT) no ha agradat a Barcelona. Els veïns més afectats per la saturació turística, els empresaris i els grups municipals, cadascun defensant els seus interessos, han presentat una allau d'al·legacions a la mesura estrella del primer any de govern d'Ada Colau. La intenció del govern municipal era aprovar definitivament el PEUAT aquest juliol, però les al·legacions i la falta de consensos polítics –el PSC, ara al govern municipal, vol un pla menys restrictiu– han obligat a Colau a deixar-ho per després de l'estiu.

El PEUAT es va aprovar inicialment al març en comissió de govern i està a l'espera de la seva llum verda definitiva. Després de tres mesos en exposició pública, el termini per presentar al·legacions va acabar aquest dimarts i de moment el consistori ha rebut 130 al·legacions al PEUAT, segons un recompte provisional, però s'espera que n'acabin sent més. La moratòria hotelera decretada al juliol de 2015, el pas previ a l'elaboració del pla, ha estat prorrogada un altre any fins al juliol de 2017.

En la seva versió inicial, el PEUAT prohibeix obrir més pisos turístics a tota la ciutat i centrifuga els nous hotels en els barris perifèrics. Les 11.625 noves places turístiques que el PEUAT inicial vol permetre, fet que suposa un increment màxim del 8% respecte l'oferta actual, es concentren en barris com Horta, Sant Andreu o Sarrià, que a dia d'avui compten només amb una de cada deu llits .

L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible ha presentat més de vint al·legacions davant el que consideren una normativa massa tova. Pels veïns afectats pel turisme el “decreixement natural” que proposa el PEUAT inicial pels barris de l'Eixample o Ciutat Vella és insuficient i irreal. Argumenten que no tancarà de forma “natural” cap hotel en els barris més turístics (i més lucratius pel sector) tret que l'Ajuntament augmenti les inspeccions i les sancions.

Des del costat empresarial la valoració és oposada, i veuen el pla tan restrictiu que alerten que pot provocar una bombolla hotelera i frenar noves inversions. Com conciliar des del govern municipal interessos tan dispars? “Cal buscar una norma que entengui que l'activitat turística és positiva però que s'ha de compaginar amb l'interès general”, ha valorat la tinenta d'alcaldia d'Urbanisme, Janet Sanz (BComú).

En el terreny polític, el PSC, que ara comparteix govern municipal amb BComú, ha estat un dels grups municipals més crítics amb el PEUAT i no va dubtar a alinear-se en contra les polítiques turístiques de BComú, abans d'entrar al govern, al costat de Ciutadans, CiU i el PP. La seva valoració no ha canviat amb la seva entrada en l'executiu. També ERC ha presentat al·legacions i ha demanat més diàleg al govern municipal per donar llum verda definitiva al pla. El govern d'Ada Colau s'encamina cap a una altra negociació complicada, fins i tot amb el seu nou company d'executiu.