El ferreret (Alytes muletensis) és un petit amfibi anur, una espècie endèmica de Mallorca. Es tracta d'una de les espècies de gripaus més petites del món, ja que només pot assolir una longitud màxima de quatre centímetres. No es troba a la resta d'illes de l'arxipèlag balear. A Menorca, on només se n'han trobat restes fòssils, es va extingir després de la colonització humana, que hi va introduir depredadors que el van exterminar. L'espècie va ser descrita científicament l'any 1977 a partir de restes fòssils i, tres anys més tard, se'n van localitzar exemplars vius a la Serra de Tramuntana (Mallorca).

Ara, després de l'alliberament de 268 exemplars en dos punts de la principal serralada de les Illes Balears, l'objectiu és reforçar la conservació de l'espècie. Aquest massís –el cim més alt del qual és el Puig Major, amb 1.445 metres d'altitud– és patrimoni de la humanitat de la UNESCO des del 2011 i acull els tres grans embassaments de l'illa: Cúber, Gorg Blau i el pantà militar destinat a la base del Puig Major, de dimensions més reduïdes.

“La primera reproducció del ferreret es va aconseguir l'any 1982, cinc anys després que es descobrís l'espècie”, explica a elDiario.es Irene Garneria, tècnica del Servei de Protecció d'Espècies –organisme que depèn de la Conselleria de Medi Natural–. “Es va dur a terme en captivitat i, posteriorment, es van introduir exemplars en torrents i basses, normalment a la Serra de Tramuntana”, afegeix Garneria. Actualment, l'espècie està catalogada en perill d'extinció al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades.

Espècie en declivi

Tot i que les poblacions han disminuït en els darrers anys, els tècnics del Servei de Protecció d'Espècies continuen treballant amb el pla de conservació (2025-2030), elaborat per la Conselleria de Medi Natural del Govern, que inclou com a objectius conservar les poblacions, crear nous punts de reproducció, avaluar-ne l'estat sanitari, controlar els depredadors, millorar el coneixement de l'espècie, entre d'altres.

La pell del ferreret presenta una gran varietat de coloracions, que van dels tons bruns als groguencs i verdosos, amb nombroses taques fosques irregulars distribuïdes per tot el cos. Es caracteritza pels seus grans ulls foscos, que evidencien el seu comportament nocturn, i per les llargues extremitats, que l'ajuden a enfilar-se per les roques. Aquesta adaptació li ha permès sobreviure en un entorn tan exigent com el seu. Aquesta habilitat és molt poc freqüent entre els amfibis continentals emparentats, que són principalment excavadors. Els científics interpreten aquesta característica com una adaptació al medi insular, abrupte i calcari de Mallorca.

El ferreret es caracteritza per la gran varietat de coloracions que presenta, pels seus grans ulls foscos, que evidencien el seu comportament nocturn, i per les llargues extremitats, que l'ajuden a enfilar-se per les roques

Entre les amenaces, destaquen depredadors com la serp d'aigua (Natrix maura) i la granota verda (Pelophylax perezi). La serp d'aigua ocupa, de fet, les zones baixes dels mateixos torrents on viu aquest petit amfibi, fet que dificulta que s'hi pugui establir amb facilitat. Els estudis paleontològics mostren que el ferreret, abans de l'arribada dels humans, ocupava una gran part de Mallorca. Tanmateix, la introducció d'espècies que mai no havien existit a l'illa, així com d'altres depredadors, va provocar la desaparició de les seves poblacions, tal com va passar a Menorca, on es va extingir.

Hi ha altres amenaces derivades de l'activitat humana, com la creixent pressió sobre els recursos hídrics de l'illa per satisfer el consum humà; l'augment de la presència de visitants a conseqüència de l'auge del turisme rural; la captura il·legal d'exemplars amb finalitats de col·leccionisme, i la detecció recent de contaminants procedents de plantes embotelladores.

El ferreret ocupava una gran part de Mallorca abans de l'arribada dels humans, que van introduir espècies foranes i en van provocar la desaparició a Menorca. També es veu afectat per altres activitats humanes, com la creixent pressió sobre els recursos hídrics, el turisme rural o la captura il·legal d'exemplars

Segons els registres disponibles, se sap que el ferreret va arribar a estar distribuït per tota l'illa de Mallorca. Garneria explica que se n'han trobat restes fòssils a Manacor, Esporles, Sóller, Capdepera… Tanmateix, els depredadors van colonitzar els cursos d'aigua on vivia el ferreret, obligant-lo a refugiar-se als torrents més abruptes i inaccessibles de la Serra de Tramuntana. Això demostra, segons l'experta, que el ferreret també vivia en molts altres indrets de l'illa. “Amb l'arribada de depredadors com la serp d'aigua, el ferreret s'ha vist arraconat a zones de molt difícil accés per al seu principal depredador, com les de la Serra de Tramuntana”, lamenta.

Amb l'arribada de depredadors com la serp d'aigua, el ferreret s'ha vist arraconat a zones de molt difícil accés per al seu principal depredador, com les de la Serra de Tramuntana

Irene Garneria — Tècnica del Servei de Protecció d'Espècies

L'arribada de l’os rentador

Al problema relacionat amb els depredadors esmentats cal afegir-n'hi un altre: la presència de l’os rentador (Procyon lotor), que ja comença a ser observat a l'hàbitat del ferreret. “Sabem que, en el futur, podria representar un perill si aquesta espècie localitza els punts on es reprodueix el ferreret, perquè és un animal que acostuma a alimentar-se dins l'aigua”, argumenta Garneria.

Garneria assenyala que el ferreret es podria establir en molts altres indrets de l'illa si trobés llocs on es pogués reproduir. Tanmateix, la presència de depredadors ho impedeix. En aquest sentit, la tècnica assegura que la població actual és “molt petita”. “Fins ara havíem arribat a comptar un màxim de 40.000 larves, i ara en tenim unes 10.000”, explica. La tècnica precisa que, actualment, “només hi ha uns quants milers d'individus adults”. “Petits problemes, com l'arribada d'un depredador o una malaltia, poden provocar-ne la desaparició molt ràpidament”, adverteix. Des d'aleshores, el control sanitari forma part del pla de recuperació de l'espècie.

La població actual és ‘molt petita’, en paraules de Garneria: ‘Fins ara havíem arribat a comptar un màxim de 40.000 larves, i ara en tenim unes 10.000. Petits problemes, com l'arribada d'un depredador o una malaltia, poden provocar-ne la desaparició molt ràpidament'

Un fong va amenaçar l'espècie

Una altra de les amenaces que ha patit aquest amfibi endèmic de les Balears va ser la detecció, l'any 2005, del fong quítrid (Batrachochytrium dendrobatidis) en algunes poblacions. Aquest fong és el responsable de la quitridiomicosi, una malaltia que ha provocat la desaparició de poblacions d'amfibis arreu del món. “No els permet completar la metamorfosi i, per tant, moren”, explica la tècnica, que afegeix que, si la malaltia hagués avançat, hauria calgut catalogar l'espècie en perill crític d'extinció. Com que hi ha tan pocs individus, “una situació així pot arribar a ser molt preocupant”, argumenta. Tot i això, la tècnica aclareix que aquesta no és la situació actual i que, encara que la tendència de les poblacions “és lleugerament decreixent”, no es pot considerar que estigui variant de manera significativa.

D'altra banda, Garneria explica que, en els darrers anys, s'ha detectat que, si plou poc just abans de l'època de reproducció, les poblacions del ferreret disminueixen. Aquesta espècie necessita aigua per reproduir-se i que els seus hàbitats, com les basses o els torrents, mantinguin un cabal suficient. “Per tant, quan plou quatre mesos abans del període de reproducció és quan s'obtenen els millors resultats”, afirma. La tècnica afegeix que el canvi climàtic afecta més pel que fa al règim de pluges que no pas a l'augment de les temperatures.

El ferreret necessita les pluges

L'aigua és essencial per al desenvolupament del ferreret. Els torrents de muntanya de Mallorca, tot i tenir un cabal estacional i acostumar a romandre secs durant l'estiu, conserven gorgs –petites acumulacions naturals d'aigua que es formen en rius, rierols o torrents quan l'aigua excava una depressió a la roca o al terreny– i basses als engorjats que mai no arriben a assecar-se. És en aquests indrets on els capgrossos del ferreret creixen i completen la metamorfosi.

El seguiment d'aquesta espècie s'ha dut a terme de manera ininterrompuda des de l'any 1991, fet que permet tenir la població del ferreret molt controlada. Si es detecta una davallada important de les poblacions, hi ha mecanismes per “actuar ràpidament”. Originàriament, hi havia 14 punts de reproducció, mentre que ara n'hi ha 38, segons Garneria.

Dimarts 30 de juny, la Conselleria de Medi Natural, conjuntament amb el Zoo de Barcelona, va alliberar 268 exemplars de ferreret en dos punts de la Serra de Tramuntana. Tot i les dificultats que afronta, aquesta espècie és considerada un dels grans casos d'èxit en la recuperació d'amfibis a Europa. Durant dècades només se'n coneixien restes fòssils i es pensava que aquest amfibi s'havia extingit feia uns dos mil anys. El seu redescobriment, però, va canviar completament l'estratègia de conservació de la fauna balear.

El ferreret o sapillo balear (Alytes muletensis) es un pequeño anfibio anuro, especie endémica de Mallorca. Se trata de una de las especies de sapos más pequeños del mundo, ya que solo puede alcanzar una longitud máxima de cuatro centímetros. No se encuentra en el resto de islas del archipiélago balear. En Menorca, donde solo se encontraron restos fósiles, se extinguió tras la colonización humana, que introdujo depredadores que los exterminaron. La especie fue descrita científicamente en 1977 a partir de restos fósiles, mientras que tres años después se encontraron individuos vivos en la Serra de Tramuntana (Mallorca).

Ahora, tras la liberación de 268 individuos en dos puntos de la principal sierra de las Illes Balears, el objetivo de reforzar la conservación de la especie. Este macizo –cuyo pico es el Puig Mayor, de 1.445 metros de altura– es Patrimonio de la Humanidad por la Unesco desde 2011 y en él se hallan tres grandes embalses de la isla: Cúber, Gorg Blau y el militar para uso de la base del Puig Mayor, de menor tamaño.

“La primera reproducción del ferreret se consiguió en 1982, cinco años después de que se descubriera la especie”, explica a elDiario.es Irene Garneria, técnica del Servicio de Protección de Especies –organismo que depende de la Conselleria de Medio Natural–. “Se realizó en cautividad y luego se introdujo dentro de torrentes y balsas, normalmente, en la Serra de Tramuntana”, añade Garneria. En estos momentos, la especie se encuentra catalogada en peligro de extinción en el Catálogo Español de Especies Amenazadas.

Especie en declive

Pese a que las poblaciones están en declive en los últimos años, los técnicos del Servicio de Protección de Especies siguen trabajando con el plan de conservación (2025-2030), que redacta la Conselleria de Medio Natural del Govern, y que incluye como objetivos conservar las poblaciones, crear nuevos puntos de reproducción, evaluar el estado sanitario, control de depredadores, mejora del conocimiento de la especie, etc.

La piel del ferreret presenta una gran variedad de coloraciones, desde la pardusca hasta la amarillenta y verdosa, con numerosas manchas oscuras irregulares distribuidas por el cuerpo. Se caracteriza por sus grandes ojos oscuros que evidencian su comportamiento nocturno y por las largas extremidades que le ayudan a subir por las rocas. Esta adaptación les ha permitido sobrevivir en un entorno tan exigente como el suyo. Esta habilidad es muy poco frecuente entre los anfibios continentales emparentados, que son principalmente excavadores. Los científicos interpretan esta característica como una adaptación al medio insular, abrupto y calcáreo de Mallorca.

El ferreret se caracteriza por su gran variedad de coloraciones y por sus grandes ojos oscuros, que evidencian su comportamiento nocturno, y por las largas extremidades que le ayudan a subir por las rocas

Entre las amenazas, destacan depredadores como la culebra viperina o serpiente de agua (Natrix maura) y la rana verde (Pelophylax perezi). La serpiente de agua ocupa, de hecho, las zonas bajas de los mismos torrentes donde vive el pequeño anfibio, impidiendo que pueda establecerse con facilidad. Los estudios paleontológicos muestran que el sapillo balear, antes de la llegada de los humanos, ocupaba gran parte de Mallorca. Sin embargo, la introducción de especies que nunca habían existido en la isla, así como otros depredadores, condujeron a la desaparición de sus poblaciones, como ocurrió en Menorca, donde se extinguieron.

Existen otras amenazas –por la actividad humana– que tienen que ver con la creciente presión sobre los recursos hídricos de la isla para satisfacer el consumo humano; el aumento de la presencia de visitantes como consecuencia del auge del turismo rural; la captura ilegal de ejemplares con fines de coleccionismo y la detección reciente de contaminantes procedentes de plantas embotelladoras.

El sapillo balear ocupaba gran parte de Mallorca antes de la llegada de los humanos, que introdujeron especies foráneas y le hicieron desaparecer en Menorca. También se ven afectados por otras actividades humanas como la creciente presión sobre los recursos hídricos, el turismo rural o la captura ilegal

Por los registros que hay, se sabe que el ferreret llegó a estar dispersado por toda la isla de Mallorca. Garneria detalla que se han encontrado restos fósiles en Manacor, Esporles, Sóller, Capdepera… Sin embargo, los depredadores colonizaron los cursos de agua donde vivía el ferreret, obligándolo a refugiarse en los torrentes más abruptos e inaccesibles de la Serra de Tramuntana. Esto demuestra, según la experta, que el sapillo balear también vivía en otros muchos puntos de la isla. “Con la llegada de depredadores de la serpiente de agua, el ferreret se ha visto arrinconado a zonas de muy difícil acceso para su principal depredador, como en la Serra de Tramuntana”, lamenta.

Con la llegada de depredadores de la serpiente de agua, el ferreret se ha visto arrinconado a zonas de muy difícil acceso para su principal depredador, como en la Serra de Tramuntana

Irene Garneria — Técnica del Servicio de Protección de Especies

La llegada del mapache

Al problema relacionado con los depredadores mencionados se puede añadir otro: la presencia del mapache (Procyon lotor), que empieza a ser visto en el hábitat del sapillo balear. “Sabemos que en el futuro podría suponer un peligro si esta especie encuentra los puntos en los que se reproduce el ferreret porque es una especie que se suele alimentar dentro del agua”, argumenta Garneria.

Garneria indica que el ferreret se podría establecer en otros muchos puntos de la isla si se encontraran lugares donde se pudiera reproducir. Sin embargo, la existencia de los depredadores lo impide. En este sentido, la técnica asegura que la población existente es “muy pequeña”. “Hasta ahora hemos contado 40.000 larvas como mucho y ahora estamos en 10.000”, apunta. La técnica aclara que en la actualidad “solo hay unos cuantos miles de individuos adultos”. “Pequeños problemas como la entrada de un depredador o una enfermedad pueden causar la desaparición muy rápidamente”, señala. Desde entonces, el control sanitario forma parte del plan de recuperación de la especie.

La población existente es 'muy pequeña', en palabras de Garneria: 'Hasta ahora hemos contado 40.000 larvas como mucho y ahora estamos en 10.000. Pequeños problemas como la entrada de un depredador o una enfermedad pueden causar la desaparición muy rápidamente'

Un hongo amenazó la especie

En otra de las amenazas que sufrió este anfibio endémico de las Balears, en 2005 se detectó en algunas poblaciones el hongo quítrido (Batrachochytrium dendrobatidis), responsable de la quitridiomicosis, una enfermedad que ha provocado la desaparición de poblaciones de anfibios en todo el mundo. “No les permite realizar la metamorfosis, y, por tanto, se mueren”, afirma la técnica y añade que, si esta enfermedad hubiera avanzado, hubiéramos tenido que catalogar a la especie en peligro crítico de extinción. Al haber tan pocos individuos, “una situación así puede llegar a ser muy preocupante”, argumenta. La técnica, sin embargo, aclara que esta no es la situación actual y que, aunque la tendencia de las poblaciones “es un poco decreciente, no se puede considerar que esté variando mucho”.

Por otro lado, en los últimos años, Garneria explica que se ha detectado que si llueve poco –justo antes de la época de reproducción– disminuyen las poblaciones del sapillo balear. Esta especie necesita agua para reproducirse, y que sus hábitats, como las balsas o los torrentes, lleven suficiente caudal. “Por tanto, cuando llueve cuatro meses antes del periodo de reproducción, es cuando se producen mejores resultados”, asevera. La técnica añade que el cambio climático, por tanto, afecta más por la parte de las lluvias que por la parte de las temperaturas.

El ferreret necesita lluvias

El agua es importante para el desarrollo del sapillo balear. Los torrentes de montaña de Mallorca, aunque tienen un caudal estacional y suelen permanecer secos durante el verano, conservan pozas –una pequeña acumulación natural de agua que se forma en ríos, arroyos o torrentes cuando el agua excava una depresión en la roca o el terreno– y charcas en las gargantas que nunca llegan a secarse. Es en ellas donde los renacuajos del ferreret crecen y completan la metamorfosis.

El seguimiento de esta especie se ha realizado de manera ininterrumpida desde 1991, por lo que la población del sapillo balear está muy controlada. Si hay alguna bajada importante de las poblaciones hay formas de “actuar rápidamente”. Originalmente había 14 puntos de cría, mientras que ahora son 38, según Garneria. El martes 30 de junio, la Conselleria de Medio Natural, junto al Zoo de Barcelona, liberó 268 individuos del sapillo balear en dos puntos de la Serra de Tramuntana. Esta especie se considera uno de los grandes casos de éxito de recuperación de anfibios en Europa, pese a las dificultades en las que se encuentra. Durante décadas solo se conocían restos fósiles del ferreret y se pensaba que este anfibio estaba extinguido desde hacía unos 2.000 años. Su redescubrimiento, en cambio, ha cambiado completamente la estrategia de conservación de la fauna balear.

Les aigües turqueses i la sorra blanca d’Es Trenc, una de les platges més emblemàtiques de Mallorca, acullen cada estiu milers de turistes desitjosos de fer-se una fotografia per al record. Els versos del poeta Miquel Costa i Llobera (“Oh, dolç moment; oh, glop d’eternitat!” o “Oh, paradís; oh, dolç estatge de bellesa i pau”) embelleixen els nius de metralladora repartits per tot el litoral: un conjunt d’infraestructures defensives de color blanc que van ser construïdes durant la Segona Guerra Mundial i que ara, gràcies a la seva posterior ressignificació, serveixen per al postureig de turistes i locals. La zona, coneguda pel seu valor paisatgístic, podria veure’s afectada per una modificació legislativa promoguda pel Govern del PP, que obre la porta a intensificar els processos de turistificació, així com la febre urbanística.

El PP, que governa en minoria amb suport extern de Vox, ha modificat la Llei 4/2026, coneguda com a Llei Òmnibus, que debilita el marc jurídic ambiental en permetre que les restriccions turístiques i urbanístiques, abans blindades pel Parlament, ara puguin ser canviades pel Govern sense debat parlamentari. Aquesta llei introdueix una “deslegalització” que permet al Govern modificar la protecció d’Es Trenc per decret sense passar pel Parlament. També reserva un 25% de les places turístiques per a edificis protegits i redueix a només vint dies el termini de consulta pública per a canvis “puntuals” en els Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de tots els parcs. Finalment, obliga a integrar en la planificació ambiental dels espais protegits criteris de serveis de platja estatals menys restrictius.

Es Trenc és un dels punts més icònics, però no l’únic: podrien veure’s afectats espais emblemàtics. A Mallorca, la Serra de Tramuntana; s’Albufera; Mondragó; la península de Llevant; Sa Dragonera i s’Albufereta –a més del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos–; en el cas de Menorca, àrees associades a l’espai natural d’Es Grau, a més de s’Albufera. I, en el cas d’Eivissa i Formentera, a més del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa i Formentera, Illots de Ponent i es Vedrà i es Vedranell, dos punts internacionalment coneguts per les seves postes de sol a l’estiu.

Es Vedrà, més que una zona de postureig

S’Era des Mataret, conegut turísticament com el Mirador des Vedrà, és un dels fons de postal on centenars de turistes s’amunteguen cada posta de sol d’estiu per fer-se una selfie i trobar-se amb amics. És, també, un dels espais escollits per tota classe d’arribistes que decideixen fer negocis il·legals, sigui muntant festes i/ o fins i tot venent cerveses i còctels. Aquest enclavament, situat a la zona de Cala d’Hort, és un dels ecosistemes i paisatges naturals més valuosos de l’illa i, potser per això, també un dels santuaris del postureig i lloc de tota mena de rituals del neomisticisme.

És un dels paisatges naturals més importants perquè aquest ecosistema, així com els seus illots, formen part de la Xarxa Natura 2000 i compten amb diverses figures de protecció. Aquest espai natural també té un valor especial tant per la flora com per la fauna que l’habita, ja que és un lloc de nidificació de la baldriga balear o virot (l’ocell marí més amenaçat d’Europa) i el falcó de la reina o falcó marí, entre altres espècies de vertebrats com la sargantana de les Pitiüses. Per això, les activitats anteriorment esmentades, i que es desenvolupen al marge de la llei –festes i venda de cerveses i mojitos–, suposen un risc tant per a les persones com per al medi ambient. En aquests penya-segats, d’altra banda, hi ha hagut accidents en què s’han perdut vides humanes.

La llei d'Es Trenc

Per exemplificar aquesta modificació legislativa, les entitats ecologistes com Terraferida, GOB Mallorca o Menys turisme, més vida han posat el focus en Es Trenc (Mallorca), parc natural des del 2017, un espai d’altíssim valor ecològic que combina dunes, salines i ecosistemes marins. Es tracta d’un arenal de gairebé dos quilòmetres de llarg per més de 20 metres d’amplada. Forma part de l’Àrea Natural d’Especial Interès (ANEI) Es Trenc-Salobrar de Campos, que inclou també les basses salineres i és zona de descans per a més de 170 espècies d’aus. Aquest parc natural està sense urbanitzar i és un dels espais emblemàtics de la lluita ecologista a l’arxipèlag balear.

La modificació legislativa afecta de manera més greu Es Trenc, no només perquè sigui un símbol ecològic i paisatgístic en si mateix, sinó perquè la Llei Òmnibus modifica també la Llei 2/2017, que va declarar parc natural Es Trenc-Salobrar de Campos. La modificació –explica Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB– introdueix un canvi de rang normatiu que no tenen altres espais naturals. “Aquests altres formen part d’una xarxa d’espais naturals, però no han estat protegits individualment mitjançant una llei pròpia, sinó que s’integren en aquesta xarxa i no disposen d’una norma específica equivalent”. “I ara, amb aquest canvi de rang normatiu, deixa de tenir una protecció mitjançant llei”, assegura. Per tant, argumenta la portaveu ecologista, el perill està en el fet que ara Es Trenc disposa d’un instrument reglamentari que el Consell de Govern “pot modificar sense participació ni debat parlamentari”.

Es Trenc és famós per les seves aigües turqueses i la seva sorra blanca sense urbanitzar. La nova norma del Govern modifica la llei d’aquest parc natural i permet, segons l’entitat ecologista GOB Mallorca, “modificar sense participació ni debat parlamentari” aquest reglament propi

Més turisme en espais protegits

En aquest sentit, Siquier lamenta que el canvi legislatiu pot permetre, en un futur, més construcció –les edificacions autoritzables estan molt limitades– i activitats turístiques, així com la instal·lació d’aparcaments. Entre aquestes activitats, es podrien incrementar el nombre de quioscs, així com més serveis de platja –hamaques i para-sols–, sosté Tona Fuster, portaveu de Terraferida. És a dir, la modificació del PP, en el cas d’Es Trenc, elimina el requisit de tramitació parlamentària per modificar aquests aspectes clau establerts en la Llei 2/2017, que eleva la consideració del parc com a Àrea Natural d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP).

“L’objectiu final del Partit Popular és precisament debilitar els instruments de protecció dels espais naturals protegits, molt especialment els PORN (Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals), que constitueixen la principal barrera contra noves pressions urbanístiques, turístiques o econòmiques”, assenyalen les entitats ecologistes.

El GOB lamenta que el canvi legislatiu pot permetre, en un futur, més construcció i activitats turístiques, així com la instal·lació d’aparcaments. Entre aquestes activitats, es podrien incrementar el nombre de quioscs, així com més serveis de platja –gandules i para-sols–, sosté una altra entitat, Terraferida

Així mateix, serà més fàcil suprimir algunes prohibicions ara vigents per llei, com ara les grans infraestructures de generació d’energia, la instal·lació de noves línies elèctriques aèries, la pesca i el marisqueig a les llacunes salobroses, la caça en règim intensiu, la caça fora dels vedats amb pla tècnic en vigor, als salobrars, a zones humides i al domini públic marítim-terrestre i platges, l’extracció d’aigua del subsol per a ús industrial, l’extracció de sorra, els equipaments per a l’explotació d’aparcaments d’ús públic en àrees no previstes i qualsevol activitat que suposi “una alteració significativa d’hàbitats i espècies al parc, quan així ho determini l’instrument de planificació de l’espai natural protegit”.

Els possibles impactes sobre Es Trenc també es podran dur a terme a la resta d’espais naturals de l’arxipèlag esmentats, a través de la modificació del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN). A més, el canvi legislatiu promogut pel Govern de Marga Prohens afecta la Llei 5/2005 per a la conservació dels espais de rellevància ambiental (LECO). I també pot modificar, apunta Siquier, les directrius d’ordenació territorial.

Les DOT (Directrius d’Ordenació Territorial) estableixen, en l’article 19, que dins del sòl rústic protegit s’inclouen les Àrees Naturals d’Especial Interès d’Alt Nivell de Protecció (AANP), així com els parcs, les reserves naturals i els monuments naturals declarats a l’arxipèlag balear, així com les Àrees Naturals d’Especial Interès (ANEI); les Àrees Rurals d’Interès Paisatgístic (ARIP); les Àrees de Prevenció de Riscs (APR) i les Àrees de Protecció Territorial (APT).

“El que es planteja ara és que aquesta modificació de l’article 19 de les DOT s’articula juntament amb la nova Llei Agrària de les Illes Balears aprovada l’octubre de 2025. Ambdues normes interactuen i provoquen un canvi en la classificació d’aquests espais dins la matriu d’ordenació del sòl rústic”, assegura Siquier. A la pràctica, això suposa que en molts d’aquests espais, en integrar-se en la llei agrària balear, es podran impulsar “activitats complementàries vinculades al sector primari, com agroturismes, turisme rural o allotjaments associats a explotacions agràries”. Com a resultat, activitats que fins ara estaven prohibides o molt restringides passen a estar permeses o condicionades de manera més flexible.

En molts d’aquests espais, en integrar-se en la llei agrària balear, es podran impulsar “activitats complementàries vinculades al sector primari, com agroturismes, turisme rural o allotjaments associats a explotacions agràries”. Com a resultat, activitats que fins ara estaven prohibides o molt restringides passen a estar permeses o condicionades de manera més flexible

La desprotecció no és automàtica

La modificació legal promoguda pel Govern de Prohens no desprotegeix automàticament els espais naturals protegits de l’arxipèlag balear. És una modificació legal que dona més poder a l’Executiu, que no haurà de passar pel tràmit parlamentari, cosa que implica pactar mesures amb la resta de partits, siguin socis o de l’oposició. Aquestes modificacions, sostenen les entitats ecologistes, s’han d’entendre “com un moviment dins d’una estratègia de més llarg recorregut, pensada per desplegar-se al llarg dels pròxims anys i, molt probablement, durant la pròxima legislatura”.

Els espais naturals protegits estan regulats per diferents instruments, entre ells el PORN. En el cas del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, aquestes limitacions són molt estrictes –un parc natural té el màxim nivell de protecció– i impedeixen, per exemple, qualsevol increment de places turístiques. Aquest instrument d’ordenació està condicionat per la llei balear per a la conservació dels espais de rellevància ambiental, així com per les DOT. Per tant, el pla d’ordenació dels recursos naturals no pot autoritzar “activitats que contradiguin aquestes limitacions”.

Per reduir substancialment la protecció de què actualment gaudeixen aquests espais naturals, a més de modificar els plans d’ordenació dels recursos naturals, caldria modificar també les DOT, que continuen representant “una de les principals garanties de preservació del territori”.

En la línia de la política que està executant el Govern de Prohens pel que fa a la reducció de la burocràcia a l’administració pública, la Llei Òmnibus modifica la LECO simplificant els procediments i complicant la participació pública i política en els tràmits de regulació dels espais protegits. Per exemple, en el cas de la tramitació dels Plans d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), es redueix a només vint dies el termini de consulta si les modificacions es consideren “puntuals”. És una consideració, critiquen les entitats ecologistes consultades, “molt àmplia”, ja que inclou totes aquelles que “no alterin de forma substancial els objectius, l’estructura territorial o la zonificació”.

Els ecologistes observen que la desprotecció territorial futura es pot desplegar en dues fases. La primera, mitjançant l’eliminació o flexibilització de les limitacions establertes en els diferents instruments normatius; la regulació dels serveis de platja o, en el cas específic d’Es Trenc, les limitacions recollides a la llei que declara la zona com a parc natural. Una part d’aquest procés ja s’ha materialitzat amb les últimes modificacions normatives, mentre que l’aprovació de la nova llei agrària balear pot completar la desprotecció, segons els ecologistes. D’altra banda, mitjançant la futura modificació dels PORN, amb l’objectiu de “reduir o eliminar les limitacions actualment vigents i adaptar-los a un nou marc normatiu més permissiu per a determinats usos”.

Per aquests motius, les organitzacions han convocat una concentració el diumenge 5 de juliol, a partir de les 10 del matí, davant de s’Arenal de sa Ràpita, sota el lema “Es Trenc NO es toca”. “La defensa d’Es Trenc és avui també la defensa de tots els espais naturals protegits. El que està en joc no és únicament el futur d’un paratge emblemàtic, sinó la preservació del model de protecció ambiental que la societat ha construït durant dècades”, assenyalen.

Les organitzacions ecologistes han convocat una concentració el diumenge 5 de juliol, a partir de les 10 del matí, davant de s’Arenal de sa Ràpita, sota el lema “Es Trenc NO es toca”

El Govern ho nega

El Govern de Marga Prohens, en canvi, afirma que la manifestació convocada està “basada en mentides” i assegura que el parc natural no quedarà desprotegit. La presidenta del Govern va matisar davant els mitjans de comunicació que l’única modificació realitzada a través de la Llei Òmnibus és la manera en què es podria modificar l’ordenació del parc natural. La hipòtesi en què es convoca la concentració, sosté Prohens, no es produeix ni es produirà.

“Diuen voler salvar es Trenc com si estigués en perill, però vull ser molt clara: es Trenc està, ha estat i continuarà estant protegit sota aquest Govern”, va manifestar. La presidenta va afegir que, com passa en altres zones protegides, es podran fer modificacions per la via del decret, per la qual cosa no serà necessària una llei que passi pel Parlament, que és exactament el que critiquen les entitats ecologistes que han convocat la concentració.

“Amb això no hi ha més desprotecció d’es Trenc, perquè si no estarien desprotegits tots els parcs naturals. No està sobre la taula del Govern modificar els plans d’ordenació, però era una anomalia que si hi hagués d’haver una futura modificació s’hagués de fer per llei i no per decret, com passa a la resta”, va argumentar Prohens. La presidenta va considerar, en canvi, que la manifestació es convoca per la necessitat d’algunes entitats i partits polítics de “fer oposició al Govern” del PP. “Estic segura que poden trobar millors maneres de fer oposició sense haver de recórrer a mentides i a possibles que no es produiran mai”, va reiterar i va afegir que, malgrat que respecta les crítiques i mobilitzacions ciutadanes, lamenta que s’hagin d’utilitzar, a parer seu, “mentides que el temps posarà al seu lloc, perquè aquesta desprotecció és totalment falsa”.

En aquest sentit, Joan Simonet, conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha explicat que “es Trenc és una de les nostres joies, igual que els altres dos espais protegits que tenim a les Illes Balears”. “No hi ha cap intenció de desprotegir ni un metre quadrat”, ha afegit. Simonet ha reiterat, com Prohens, que només s’ha modificat el sistema de gestió per equiparar-lo a la resta de parcs naturals de les Illes.

Las aguas turquesas de arena blanca de Es Trenc, una de las playas más emblemáticas de Mallorca, acogen cada verano a miles de turistas deseosos de hacerse una fotografía para el recuerdo. Los versos del poeta Miquel Costa i Llobera ('Oh, dolç moment; oh, glop d'eternitat!' o 'Oh, paradís; Oh, dolç estatge de bellesa i pau') embellecen los nidos de ametralladora repartidos por todo el litoral: un conjunto de infraestructuras defensivas de color blanco que fueron construidas durante la II Guerra Mundial y que ahora, gracias a su posterior resignificación, sirven para el postureo de turistas y locales. La zona, conocida por su valor paisajístico, podría verse afectada por una modificación legislativa promovida por el Govern del PP, que abre las puertas a intensificar los procesos de turistificación, así como a la fiebre urbanística.

El PP, que gobierna en minoría con apoyo externo de Vox, ha modificado la Ley 4/2026, conocida como Ley Ómnibus, que debilita el marco jurídico ambiental al permitir que restricciones turísticas y urbanísticas, antes blindadas por el Parlament, ahora puedan ser cambiadas por el Govern sin debate parlamentario. Esta ley introduce una “deslegalización” que permite al Govern modificar la protección de Es Trenc por decreto sin pasar por el Parlament. También reserva un 25% de las plazas turísticas para edificios protegidos y reduce a solo 20 días el plazo de consulta pública para cambios “puntuales” en los Planes de Ordenación de Recursos Naturales (PORN) de todos los parques. Finalmente, obliga a integrar en la planificación ambiental de los espacios protegidos criterios de servicios de playa estatales menos restrictivos.

Es Trenc es uno de los puntos más icónicos, pero no el único: podrían verse afectados espacios emblemáticos. En Mallorca, la Serra de Tramuntana; s’Albufera; Mondragó; Península de Llevant; Sa Dragonera y s’Albufereta –además del Parc Natural Es Trenc-Salobrar de Campos–; en el caso de Menorca, áreas asociadas al espacio natural de Es Grau, además de s’Albufera. Y, en el caso de Eivissa y Formentera, además del Parc Natural de ses Salines d’Eivissa y Formentera, Illots de Ponent y es Vedrà y es Vedranell, dos puntos internacionalmente conocidos por sus puestas de sol en verano.

Es Vedrà, más que una zona de postureo

S’Era des Mataret, conocido turísticamente como el Mirador des Vedrà, es uno de los fondos de postal donde cientos de turistas se agolpan en cada puesta de sol de verano para hacerse una selfie y juntarse con amigos. Es, también, uno de los espacios escogidos por todo tipo de arribistas que deciden hacer negocios ilegales, ya sea montando fiestas y/o incluso vendiendo cervezas y cocktails. Este enclave, situado en la zona de Cala d’Hort, es uno de los ecosistemas y paisajes naturales más valiosos de la isla y, tal vez por eso, también uno de los santuarios del postureo y lugar de todo tipo de rituales del neomisticismo.

Es uno de los paisajes naturales más importantes porque este ecosistema, así como sus islotes, forman parte de la Red Natura 2000 y cuentan con varias figuras de protección. Este espacio natural también tiene un valor especial tanto por la flora como por la fauna que lo habita, ya que es un lugar de nidificación para la pardela balear o virot (el ave marina más amenazada de Europa) y el halcón de Eleonora o falcó marí, entre otras especies de vertebrados como la lagartija de las Pitiüses. Por eso, las actividades anteriormente mencionadas, y que se desarrollan al margen de la ley –fiestas y venta de cervezas y mojitos–, suponen un riesgo tanto para las personas como para el medio ambiente. En estos acantilados, por otro lado, ha habido accidentes en los que se han perdido vidas humanas.

La ley de Es Trenc

Para ejemplificar esta modificación legislativa, las entidades ecologistas como Terraferida, GOB Mallorca o Menys turisme, més vida han puesto el foco en Es Trenc (Mallorca), parque natural desde 2017, un espacio de altísimo valor ecológico que combina dunas, salinas y ecosistemas marinos. Se trata de un arenal de casi dos kilómetros de largo por más de 20 metros de ancho. Forma parte del Área Natural de Especial Interés (ANEI) Es Trenc-Salobrar de Campos, que incluye también las balsas salineras y es zona de descanso para más de 170 especies de aves. Este parque natural está sin urbanizar y es uno de los espacios emblemáticos de la lucha ecologista en el archipiélago balear.

La modificación legislativa afecta de manera más grave a Es Trenc, no solamente porque sea un símbolo ecológico y paisajístico en sí mismo, sino porque la Ley Ómnibus modifica también la Ley 2/2017, que declaró parque natural Es Trenc-Salobrar de Campos. La modificación –explica Tonina Siquier, vicepresidenta del GOB– introduce un cambio de rango normativo que no tienen otros espacios naturales. “Estos otros forman parte de una red de espacios naturales pero no han sido protegidos individualmente mediante una ley propia, sino que se integran en esa red y no disponen de una norma específica equivalente”. “Y ahora, con este cambio de rango normativo, deja de tener una protección mediante ley”, asegura. Por tanto, argumenta la portavoz ecologista, el peligro está en que ahora Es Trenc dispone de un instrumento reglamentario que el Consell de Govern “puede modificar sin participación ni debate parlamentario”.

Es Trenc es famoso por sus aguas turquesas y arena blanca sin urbanizar. La nueva norma del Govern modifica la ley de este parque natural y permite, según la entidad ecologista GOB Mallorca, 'modificar sin participación ni debate parlamentario' este reglamento propio

Más turismo en espacios protegidos

En este sentido, Siquier lamenta que el cambio legislativo puede permitir, en un futuro, más construcción –las edificaciones autorizables están muy limitadas– y actividades turísticas, así como la instalación de aparcamientos. Entre estas actividades, se podrían incrementar el número de chiringuitos, así como más servicios de playas –hamacas y sombrillas–, sostiene Tona Fuster, portavoz de Terraferida. Es decir, la modificación del PP, en el caso de Es Trenc, elimina el requisito de tramitación parlamentaria para modificar estos aspectos clave establecidos en la Ley 2/2017, que eleva la consideración del parque como Área Natural de Especial Interés de Alto Nivel de Protección (AANP). 

“El objetivo final del Partido Popular es precisamente debilitar los instrumentos de protección de los espacios naturales protegidos, muy especialmente los PORN (Planes de Ordenación de los Recursos Naturales), que constituyen la principal barrera frente a nuevas presiones urbanísticas, turísticas o económicas”, señalan las entidades ecologistas. 

El GOB lamenta que el cambio legislativo puede permitir, en un futuro, más construcción y actividades turísticas, así como la instalación de aparcamientos. Entre estas actividades, se podrían incrementar el número de chiringuitos, así como más servicios de playas –hamacas y sombrillas–, sostiene otra entidad, Terraferida

Asimismo, será más fácil suprimir algunas prohibiciones ahora vigentes por ley, como las grandes infraestructuras de generación de energía, la instalación de nuevas líneas eléctricas aéreas, la pesca y el marisqueo en las lagunas salobres, la caza en régimen intensivo, la caza fuera de los cotos con plan técnico en vigor, en los saladares, en zonas húmedas y en el dominio público marítimo-terrestre y playas, la extracción de agua del subsuelo para uso industrial, la extracción de arena, los equipamientos para la explotación de aparcamientos de uso público en áreas no previstas y cualquier actividad que suponga “una alteración significativa de hábitats y especies en el parque, cuando así lo determine el instrumento de planificación del espacio natural protegido”.

Los posibles impactos sobre Es Trenc se podrán llevar a cabo también en el resto de espacios naturales del archipiélago mencionados, a través de la modificación del Plan de Ordenación de Recursos Naturales (PORN). Además, el cambio legislativo promovido por el Govern de Marga Prohens afecta a la Ley 5/2005 para la conservación de los espacios de relevancia ambiental (LECO). Y también puede modificar, apunta Siquier, las directrices de ordenación territorial.

Las DOT (Directrices de Ordenación Territorial) establecen, en su artículo 19, que dentro del suelo rústico protegido se incluyen las Áreas Naturales de Especial Interés de Alto Nivel de Protección (AANP), así como los parques, las reservas naturales y los monumentos naturales declarados en el archipiélago balear, así como las áreas naturales de especial interés (ANEI); las áreas rurales de interés paisajístico (ARIP); las áreas de prevención de riesgos (APR) y las áreas de protección territorial (APT).

“Lo que se plantea ahora es que esta modificación del artículo 19 de las DOT se articula junto con la nueva Ley Agraria de las Illes Balears aprobada en octubre de 2025. Ambas normas interactúan y provocan un cambio en la clasificación de estos espacios dentro de la matriz de ordenación del suelo rústico”, asegura Siquier. En la práctica, esto supone que en muchos de estos espacios, al integrarse en la ley agraria balear, podrán impulsarse “actividades complementarias vinculadas al sector primario, como agroturismos, agroestancias, turismo rural o alojamientos asociados a explotaciones agrarias”. Como resultado, actividades que hasta ahora estaban prohibidas o muy restringidas pasan a estar permitidas o condicionadas de forma más flexible.

En muchos de estos espacios, al integrarse en la ley agraria balear, podrán impulsarse 'actividades complementarias vinculadas al sector primario, como agroturismos, agroestancias, turismo rural o alojamientos asociados a explotaciones agrarias'. Como resultado, actividades que hasta ahora estaban prohibidas o muy restringidas pasan a estar permitidas o condicionadas de forma más flexible

La desprotección no es automática

La modificación legal promovida por el Govern de Prohens no desprotege automáticamente los espacios naturales protegidos del archipiélago balear. Es una modificación legal que da más poder al Ejecutivo, que no tendrá que pasar por el trámite parlamentario, lo que implica pactar medidas con el resto de los partidos, ya sean socios o de la oposición. Estas modificaciones, sostienen las entidades ecologistas, se tienen que entender “como un movimiento dentro de una estrategia de más largo recorrido, pensada para desplegarse a lo largo de los próximos años y, muy probablemente, durante la próxima legislatura”.

Los espacios naturales protegidos están regulados por diferentes instrumentos, entre ellos, el PORN. En el caso del Parc Natural d’Es Trenc-Salobrar de Campos, estas limitaciones son muy estrictas –un parque natural tiene el máximo nivel de protección– e impiden, por ejemplo, cualquier incremento de plazas turísticas. Este instrumento de ordenación está condicionado por la ley balear para la conservación de los espacios de relevancia ambiental, así como por las DOT. Por tanto, el plan de ordenación de los recursos naturales no puede autorizar “actividades que contradigan estas limitaciones”.

Para rebajar sustancialmente la protección de la que actualmente gozan estos espacios naturales, además de modificar los planes de ordenación de los recursos naturales, habría que modificar también las DOT, que siguen representando “una de las principales garantías de preservación del territorio”.

En la línea de la política que está ejecutando el Govern de Prohens en cuanto a la reducción de la burocracia en la administración pública, la Ley Ómnibus modifica la LECO simplificando los procedimientos y complicando la participación pública y política en los trámites de regulación de los espacios protegidos. Por ejemplo, en el caso de la tramitación de los planes de ordenación de los recursos naturales (PORN), se reduce a solo 20 días el plazo de consulta si las modificaciones se consideran “puntuales”. Es una consideración, critican las entidades ecologistas consultadas, “muy amplia” ya que incluye todas aquellas que “no alteren de forma sustancial los objetivos, la estructura territorial o la zonificación”.

Los ecologistas observan que la desprotección territorial futura se puede desplegar en dos fases. La primera, mediante la eliminación o flexibilización de las limitaciones establecidas en los diferentes instrumentos normativos; la regulación de los servicios de playa o, en el caso específico de Es Trenc, las limitaciones recogidas en la ley que declara la zona como parque natural. Una parte de este proceso ya se ha materializado con las últimas modificaciones normativas, mientras la aprobación de la nueva ley agraria balear puede completar la desprotección, según los ecologistas. Por otro lado, mediante la futura modificación de los PORN, con el objetivo de “reducir o eliminar las limitaciones actualmente vigentes y adaptarlos a un nuevo marco normativo más permisivo para determinados usos”.

Por estos motivos, las organizaciones han convocado una concentración el domingo 5 de julio, a partir de las 10 de la mañana, frente a s’Arenal de sa Ràpita, bajo el lema “Es Trenc NO es toca”. “La defensa de Es Trenc es hoy también la defensa de todos los espacios naturales protegidos. Lo que está en juego no es únicamente el futuro de un paraje emblemático, sino la preservación del modelo de protección ambiental que la sociedad ha construido durante décadas”, señalan.

Las organizaciones ecologistas han convocado una concentración el domingo 5 de julio, a partir de las 10 de la mañana, frente a s’Arenal de sa Ràpita, bajo el lema 'Es Trenc NO es toca'

El Govern lo niega

El Ejecutivo de Marga Prohens, en cambio, afirma que la manifestación convocada está “basada en mentiras” y asegura que el parque natural no quedará desprotegido. La presidenta del Govern matizo ante los medios de comunicación que la única modificación realizada a través de la Ley Ómnibus es la forma en la que se podría modificar la ordenación del parque natural. La hipótesis en la que se convoca la concentración, sostiene Prohens, no ocurre ni ocurrirá.

“Dicen querer salvar es Trenc como si estuviese en peligro, pero quiero ser muy clara: es Trenc está, ha estado y continuará estando protegido bajo este Govern”, manifiestó. La presidenta añadió que, como sucede en otras zonas protegidas, se podrán hacer modificaciones por la vía del decreto, por lo que no será necesaria una ley que pase por el Parlament, que es exactamente lo que critican las entidades ecologistas que han convocado la concentración.

“Con esto no hay más desprotección de es Trenc, porque sino estarían desprotegidos todos los parques naturales. No está sobre la mesa del Govern modificar los planes de ordenación, pero era una anomalía que si tuviese que haber una futura modificación tuviese que hacerse por ley y no por decreto, como pasa en el resto”, argumentó Prohens. La presidenta consideró, en cambio, que la manifestación se convoca por la necesidad de algunas entidades y partidos políticos de “hacer oposición al Govern” del PP. 

“Estoy segura de que pueden encontrar mejores maneras de hacer oposición sin tener que recurrir a mentiras y a posibles que no se darán nunca”, reiteró y añadió que, pese a que respeta las críticas y movilizaciones ciudadanas, lamenta que se tengan que utilizar, a su juicio, “mentiras que el tiempo pondrá en su lugar, porque esta desprotección es totalmente falsa”.

En este sentido, Joan Simonet, conseller de Agricultura, Pesca y Medio Natural, ha explicado que “es Trenc es una de nuestras joyas, igual que los otros dos espacios protegidos que tenemos en las Balears”. “No hay ninguna intención de desproteger ni un metro cuadrado”, ha añadido. Simonet ha reiterado, como Prohens, que solo se ha modificado el sistema de gestión para equipararlo al resto de parques naturales de las Islas.

L'Ajuntament de Palma farà la revisió veterinària obligatòria dels 28 cavalls de galeres amb llicència a mitjan setembre, després que el partit animalista Progrés en Verd hagi denunciat aquesta setmana la manca d'atenció veterinària als equins. Els cavalls seran inspeccionats cinc mesos més tard que l'any passat, fet que implica que no hauran passat aquesta revisió durant els mesos més calorosos de l'estiu ni en plena successió d'onades de calor.

“És un desastre”, afirma a aquest diari Guillermo Amengual, portaveu del partit, que afegeix que fer la revisió al setembre “és massa tard”. Fonts de l'Ajuntament assenyalen que no hi ha cap relació entre una qüestió i l'altra, ja que l'expedient es va signar el 19 de juny. “Aleshores encara és pitjor: sense revisió des de l'abril-maig de l'any passat i havent passat dos estius pel damunt”, lamenta Amengual. El Consistori, en canvi, defensa que es fan “inspeccions aleatòries als cavalls”.

La fi de les galeres de cavalls a Palma és un dels objectius històrics de les associacions i partits animalistes. A la capital balear encara hi ha 28 llicències vigents, que són hereditàries i vitalícies, fet que dificulta posar fi a una pràctica que, per a un sector cada vegada més ampli de la població, representa “explotació animal”.

Els animalistes acusen l'àrea de Mobilitat de posar “greument en perill la vida dels cavalls”. “Fa més d'un any que no passen una revisió veterinària i continuen sent explotats tot i les alertes decretades per les altes temperatures dels darrers dies”, assegura el portaveu, que adverteix que denunciarà l'Ajuntament si durant aquest estiu “passa alguna desgràcia a algun dels cavalls de les galeres”.

Al web de Mobilitat de Cort es pot comprovar que el 2025, entre el 26 de març i el 2 d'abril, els 28 cavalls amb llicència van passar la inspecció veterinària anual obligatòria. En canvi, la revisió d'enguany s'ha ajornat fins als dies 14, 15, 16 i 17 de setembre. Igualment, Progrés en Verd afirma que està tramitant una denúncia contra l'Ajuntament de Palma i la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Medi Natural per “deixadesa de funcions i presumpta prevaricació administrativa”, arran dels fets que, segons el partit, s'han produït durant els darrers tres anys de legislatura.

Denuncien manca d'atenció veterinària

“Els cavalls de les galeres no haurien de prestar servei ni un dia més sense haver passat la revisió veterinària anual”, va afirmar aquest dilluns Amengual. El portaveu va recordar que el reglament municipal del servei de transport urbà amb galeres estableix, a l'article 32, que anualment i en les dates que determini l'Administració municipal, els titulars de les llicències han de sotmetre a revisió tecnicosanitària ordinària els cavalls i els vehicles adscrits.

Els animalistes lamenten que només s'hagin dut a terme inspeccions “esporàdiques”, però no la revisió veterinària anual obligatòria, uns fets que qualifiquen de molt greus. El 2026 s'han inspeccionat cinc cavalls de galeres (llicències 1, 19, 32, 53 i 58), segons la documentació de l'Ajuntament de Palma consultada per elDiario.es. En el cas de la llicència 32, l'animal “no està adscrit a la llicència”. En el moment de l'exploració, el cavall “no presentava signes de malaltia, tot i que la seva condició corporal es podia millorar”.

Malgrat això, la inspecció va concloure que l'equí era apte per desenvolupar aquesta feina, i l'informe veterinari va ser favorable. Així mateix, es va informar el titular de la llicència de la necessitat de sol·licitar oficialment a l'Ajuntament de Palma l'adscripció del cavall a la galera corresponent, així com el retorn i la prohibició de circular fins que aquesta sol·licitud fos aprovada.

Pel que fa als cavalls amb les llicències 1, 19 i 53, la documentació indica que, en el moment de la inspecció, “no es van observar alteracions físiques remarcables” en el seu estat de salut. “Els cavalls presentaven un bon estat general, una condició corporal adequada, constants vitals dins dels valors fisiològics normals i sense signes clínics de malaltia infectocontagiosa o parasitària”.

Pel que fa al cavall amb la llicència 58, tampoc no es va observar “cap signe de malaltia”. Durant l'exploració presentava “un bon estat general, una condició corporal adequada, constants vitals dins dels valors fisiològics normals i sense evidències de patologia infecciosa o causada per paràsits”.

Tanmateix, la ferradura de la pota davantera esquerra estava molt desgastada i deixava una part del ferro al descobert. Per aquest motiu, es va obligar el titular a canviar-la per “garantir un ferratge correcte de l'animal i evitar riscos tant per als cavalls com per als vianants”. Aquest és un altre dels requisits obligatoris que estableix el reglament del servei de transport urbà amb galeres.

Amengual lamenta, a més, el mal estat general en què considera que viuen els animals. Recorda els casos de cavalls desplomats al carrer i denuncia que “malviuen” als anomenats “estables dels horrors”, en benefici d'una indústria, la de les galeres, que –segons afirma– obté beneficis a costa de la seva salut.

Les llicències són vitalícies

Entitats com Progrés en Verd i Satya Animal han demanat reiteradament la fi de les galeres de cavalls, tal com va succeir a Màlaga l'octubre del 2025, després que l'Ajuntament revoqués les 25 llicències que encara hi eren vigents. Per fer-ho, el consistori malagueny va haver d'indemnitzar els titulars amb més de 125.000 euros per llicència. El cost total va superar els 3 milions d'euros.

El cas de Palma, però, és més complex. Mentre que a Màlaga les llicències caducaven el 2035, a la capital balear són hereditàries i vitalícies. Per tant, revocar-les implica negociar amb els propietaris de les galeres, una opció que, de moment, no sembla que l'Ajuntament es plantegi.

Tot i això, hi ha alternatives. Alcúdia, el municipi des d'on surten els ferris cap a Ciutadella (Menorca), es va convertir en el primer municipi de la Unió Europea a oferir carruatges homologats amb motor elèctric. “Hem apostat pels vehicles elèctrics perquè calia donar una sortida al nostre sector. Si no ho fèiem, no teníem futur. La sensibilitat envers els animals ha canviat molt aquestes darreres dècades i era el moment d'evolucionar”, va afirmar Eduardo Salazar, la família del qual havia estat més de cinquanta anys dedicada al negoci de les galeres i que va poder reconvertir-lo en un model que posa fi al patiment animal.

El Ayuntamiento de Palma hará la revisión veterinaria obligatoria de los 28 caballos de galeras con licencia a mediados de septiembre, después de que el partido animalista Progreso en Verde haya denunciado la falta de atención veterinaria de los equinos esta semana. Los equinos serán inspeccionados cinco meses más tarde que el año pasado, lo que implica que no habrán pasado esta revisión durante los peores meses de verano y en medio de las olas de calor.

“Es un desastre”, afirma a este diario Guillermo Amengual, portavoz del partido, quien añade que hacer la revisión en septiembre “es muy tarde”. Fuentes del Ayuntamiento señalan que no hay una relación entre una cuestión y la otra, ya que el expediente se firmó el 19 de junio. “Entonces es peor: sin revisión desde abril-mayo del año pasado y con dos veranos encima”, lamenta Amengual. El Consistorio en cambio defiende que se realizan “inspecciones aleatorias a los caballos”.

El fin de los coches –galeras– de caballos en Palma es uno de los objetivos históricos de las asociaciones y partidos animalistas. En la capital balear todavía hay 28 licencias en vigor, que son hereditarias y vitalicias, lo que dificulta acabar con una práctica que para un sector de la población cada vez más amplio significa “explotación animal”.

Los animalistas acusan al área de Movilidad de poner “en serio peligro la vida de los caballos”. “Llevan más de un año sin revisión veterinaria y son explotados con las alertas decretadas por altas temperaturas en los últimos días”, asegura el portavoz, quien advierte que denunciará al Ayuntamiento si durante este verano “ocurre alguna desgracia a algunos de los caballos de las galeras”.

En la web de movilidad de Cort se puede comprobar cómo en 2025, entre el 26 de marzo y el 2 de abril, los 28 caballos con licencia pasaron la inspección veterinaria anual obligatoria. Sin embargo, la revisión de este año se ha postergado hasta los días 14, 15, 16 y 17 de septiembre. Igualmente, Progreso en Verde afirma que está en proceso de denunciar al Ayuntamiento de Palma y a la Conselleria de Agricultura, Ganadería y Medio Natural por “dejación de funciones y presunta prevaricación administrativa”, tras lo acontecido a su juicio en los últimos tres años de legislatura.

Denuncian falta de atención veterinaria

“Los caballos de las galeras no deben prestar servicio ni un día más sin pasar la revisión veterinaria anual”, afirmó este lunes Amengual. El portavoz recordó que el reglamento municipal del servicio de transporte urbano con galeras indica, en el artículo 32, que anualmente y en fechas que determine la Administración Municipal, deberán los titulares de licencias “someter a revisión técnico‐sanitaria ordinaria las caballerías y vehículos adscritos a las mismas”.

Los animalistas lamentaron que se hayan llevado a cabo inspecciones “esporádicas”, pero no la revisión veterinaria anual obligatoria, hechos que calificaron como muy graves. En 2026 se han inspeccionado cinco caballos con galeras (licencias 1, 19, 32, 53 y 58), según la documentación del Ayuntamiento de Palma, consultada por elDiario.es. En el caso de la licencia 32, el animal “no está adscrito a la licencia”. En el momento de la exploración, el caballo “no presentaba signos de enfermedad, aunque su condición corporal se podía mejorar”.

Pese a todo, la inspección concluyó que se considera al equino “apto” para el desarrollo de ese trabajo, por lo que el informe veterinario fue favorable. Así, al dueño de la licencia se le informa sobre la necesidad de solicitar oficialmente al Ajuntament de Palma “la adscripción del caballo a la galera correspondiente”, así como el retorno y prohibición de circulación hacia la aprobación de la solicitud.

En cuanto a los caballos con licencia 1, 19 y 53, la documentación indica que, en el momento de la inspección, “no se observaron alteraciones físicas remarcables” en la salud de los animales. “Los caballos presentaban un buen estado general, con una condición corporal adecuada, constantes vitales dentro de los valores fisiológicos normales y sin signos clínicos de enfermedad infectocontagiosa o parasitaria”.

Respecto al equino con licencia 58, tampoco se observó “ningún signo de enfermedad”. En el momento de la exploración, el caballo presentaba “un buen estado general, con una condición corporal adecuada, constantes vitales dentro de los valores fisiológicos normales y sin evidencias de patología infecciosa o producida por parásitos”.

Sin embargo, la herradura de la pata delantera izquierda estaba muy desgastada y tenía una parte del hierro expuesta. Por este motivo, se obligó al titular a cambiar el casco para “garantizar la correcta herradura del animal y así evitar riesgo tanto para los caballos como para los peatones”. Este es otro requisito obligatorio, además, según el reglamento del servicio de transporte urbano con galeras de caballos. Amengual lamenta, además, el mal estado general en el que, considera, viven los animales. Recuerda los casos de caballos desplomados en el suelo y que “malviven” en los “establos de los horrores” para beneficio de una industria, la de las calesas, a costa de su salud.

Las licencias son vitalicias

Entidades como Progreso en Verde y Satya Animal han pedido en repetidas ocasiones el fin de las galeras de caballos, como ocurrió en Málaga en octubre de 2025, después de que el Ayuntamiento revocara las 25 licencias que seguían en vigor. Para ello, el Consistorio malagueño tuvo que indemnizar a sus titulares con más de 125.000 euros cada uno. El coste total supuso un gasto de más de 3 millones de euros para las cuentas municipales. El caso de Palma, sin embargo, es más difícil. Mientras que en Málaga las licencias caducaban en 2035, en el caso de la capital balear, son hereditarias y vitalicias. Por tanto, revocarlas implica negociar con los caleseros, una opción que no parece estar sobre la mesa del Ayuntamiento.

No obstante, hay alternativas. Alcúdia –el municipio desde donde salen los ferris a Ciutadella (Menorca)–, situado en el noreste de Mallorca, se convirtió en el primer municipio de la UE en ofrecer carrozas con motor eléctrico homologado. “Hemos apostado por vehículos eléctricos porque había que darle una salida a nuestro sector. Si no lo hacíamos, no teníamos futuro. La sensibilidad respecto a los animales ha cambiado mucho en estas décadas y era el momento de evolucionar”, afirmó Eduardo Salazar, cuya familia llevaba más de 50 años en el negocio de las galeras, y que pudo reconvertir su negocio en uno que pusiera fin al sufrimiento animal.

Administració deslleial, una estafa que ronda els 237.000 euros i escenes dignes d’aparèixer al guió de La comunidad, el thriller que va enfrontar Terele Pávez i Carmen Maura en un edifici del barri madrileny de La Latina. Aquests són els presumptes delictes que una denúncia i una querella presentades per quatre persones diferents imputen a Araceli Colomar Costilla, administradora de finques, agent de la propietat immobiliària i, des de l’estiu de 2023, regidora de Vox a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).

El Jutjat d’Instrucció número 1 de l’illa va rebre les proves -correus electrònics, àudios de WhatsApp i ingressos bancaris- que van presentar els advocats dels presumptament estafats l’abril i el novembre de 2024. Aleshores, Colomar ja feia un any que assistia als plens d’un ajuntament on va entrar després d’encapçalar la llista del partit d’ultradreta en les darreres eleccions municipals. Vox va obtenir dos regidors i és clau per garantir el govern —sense majoria absoluta— del PP a Sant Josep. A Eivissa està en joc un territori clau per als interessos turístics i immobiliaris: comprèn tot el sud de l’illa, té el litoral més extens de les Illes Balears —84 quilòmetres— i, potser per això, apareix habitualment des de fa més de mig segle als mitjans de comunicació a causa de múltiples irregularitats i escàndols urbanístics.

Els fets denunciats haurien tingut lloc abans dels comicis, al llarg de l’any 2022. Colomar ja havia desembarcat en la política local. Exercia com a coordinadora de Vox a Sant Josep i es perfilava com a candidata prometent “oficines antiocupació” en cas de governar. Mentrestant, hauria creat —presumptament i sempre segons les denúncies— un important forat econòmic a tres homes i una dona després de fer-los creure que intermediava per tancar unes compravendes que mai no es van completar. Així ho asseguren els denunciants en el relat que els seus advocats van plasmar en els documents judicials als quals ha tingut accés en exclusiva elDiario.es.

Els denunciants asseguren que la regidora de Vox els va crear un important forat econòmic després de fer-los creure que intermediava per tancar unes compravendes que mai no es van completar

El Galàxia

Els béns immobles —places de garatge, trasters, baixos comercials— sobre els quals orbita la presumpta estafa formen part del Galàxia. El Cadastre dissecciona les dades d’aquest edifici de cinc plantes que es va construir el 1982, cinc anys abans que Eivissa aprovés les seves primeres normes urbanístiques. Un trencaclosques format per desenes d’apartaments de 60 metres quadrats i, almenys, una trentena d’espais annexos: magatzems, oficines, locals. No és, en absolut, una plaça fàcil perquè, a més, està situat a la segona línia de ses Figueretes. Un barri on es barregen el turisme i la classe obrera, hotels revalorats i habitatges humils llogats per migrants. També, una zona inundable. Quan la DANA Alice va colpejar l’illa l’octubre de 2025, va reclamar les escriptures de propietat de l’aigua i el garatge del Galàxia es va inundar.

En aquell moment, l’administradora Colomar ja no treballava en aquell rusc de formigó. La política de Vox havia gestionat els seus comptes entre desembre de 2021 i febrer de 2024. En assumir el càrrec es va trobar amb un ascensor que feia mesos que no funcionava i, sobretot, amb els impagaments que arrossegaven alguns dels propietaris. Segons els denunciants, l’anterior administrador —J.A.V.S., un altre expolític local del PP— no havia fet la seva feina amb prou diligència. La seva “gestió deficient va provocar, entre altres problemes, l’acumulació de diversos veïns morosos”, segons el seu relat.

“La proactivitat i la presència constant” de la nova gestora “li van guanyar la confiança” de la comunitat, segons el testimoni dels presumptes afectats. El gener de 2022, Colomar va traçar davant la junta directiva una estratègia per equilibrar el balanç econòmic de la comunitat: buscar compradors interessats en el patrimoni dels morosos i eixugar els deutes amb les transaccions.

Segons els afectats, la regidora de Vox va voler sanejar els impagaments d’alguns propietaris amb una estratègia clara: buscar compradors interessats en el patrimoni dels morosos i eixugar els deutes amb les transaccions

A més, va plantejar la necessitat de disposar de els serveis de Noemí Boned Núñez, a qui va presentar com una advocada experta en mediacions que l’ajudaria. Hi va haver quatre persones que suposadament van picar l’ham. Els denunciants. Noemí Boned no ha respost a les preguntes d’aquest diari respecte a la seva presumpta implicació en la trama immobiliària.

A.V. era propietari d’un local comercial a l’Edifici Galàxia i la suposada proposta de l’administradora li va semblar interessant per ampliar el seu patrimoni. El 13 de juny de 2022 va signar les escriptures d’un nou local. Colomar va exercir com a enllaç en una operació que, segons la primera de les denúncies, comptava amb el vistiplau de la junta de propietaris. Tanmateix, “al marge” dels comuners, va continuar oferint més béns que no estaven al corrent de pagaments. A.V. va ingressar al compte de la comunitat 8.011 euros el 20 de juny, 13.749 tres dies més tard, i 8.151 a finals d’aquell any, la vigília de la Loteria de Nadal. Creia estar comprant tres locals més. Entremig, el 29 de novembre, va pagar 16.143 euros per una plaça de garatge. En total, 46.054 euros.

Un dels afectats va pagar, segons la seva versió, 46.054 euros per comprar tres locals més al mateix edifici

Els preus eren força més baixos que els que oferia un mercat immobiliari tan especulatiu com l'eivissenc després de la pandèmia. El metre quadrat de segona mà rondava, de mitjana, els 2.000 euros (dades del 2005) abans de l’esclat de la penúltima bombolla. Es va enfonsar i, per al 2020, ja arribava als 2.700 euros. L’informe més recent del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears fixa en 4.600 euros el metre quadrat dels locals comercials de Vila. El municipi més car de l’arxipèlag per obrir un negoci amb seu física. De llarg.

Operacions “fantasma”

En plena escalada especulativa, a A.V. li devia semblar un bon negoci recolzar-se en l’administradora de finques per adquirir aquells baixos. El comprador li va explicar a una altra persona les seves operacions patrimonials. A.Al. no era comuner de l’Edifici Galaxia, però també va decidir invertir-hi. Entre l’11 i el 18 de novembre de 2022, va transferir una mica més de 30.000 euros al codi bancari d’una comunitat de la qual creia estar a punt de convertir-se en nou membre. Concretament, propietari de dos locals.

Va ser aleshores quan es va girar la truita. Les fulles del calendari queien, però les claus dels locals no arribaven mai. Els diners avançats presumptament tampoc no tornaven. El 4 d’abril de 2024, A.V. i A.Al. es van cansar d’esperar i van suplicar al jutjat que els prengués declaració a ells, com a denunciants, i, com a denunciada, a Araceli Colomar Costilla. En aquell moment, la militant de Vox -ja regidora electa- feia un parell de mesos que havia estat acomiadada del Galaxia. La denúncia contra la seva gestió també sol·licitava una auditoria dels comptes de l’edifici i el testimoni de la junta directiva d’una comunitat que consideraven “partícip a títol lucratiu” de l’estafa de la qual se sentien víctimes.

Un altre dels afectats hauria pagat presumptament 30.000 euros per adquirir dos locals

Dos anys i més de dos mesos després, aquelles diligències “encara estan en fase d’instrucció”, indiquen des del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Aquesta “investigació inacabada” és víctima d’un col·lapse difícil de sostenir: els jutjats d’Eivissa poden trigar entre dos i tres anys a celebrar una vista prèvia des que s’inicien les investigacions d’una causa.

Un sot -motivat per la manca de recursos físics i humans- que també ha afectat A.At. i M.R., els dos veïns empadronats al Galaxia que, el novembre de 2024, van presentar una querella contra l’administradora de finques i l’advocada especialista en mediació. El seu advocat confirma que tampoc no hi ha data per a un procés a través del qual poder recuperar els 161.459 euros que van pagar entre tots dos, gairebé a parts iguals.

Sorpresa Regal: ni diners ni immobles

La història és molt similar a la dels altres presumptes estafats. Les transferències es van fer entre el 27 de juny i el 5 d’octubre de 2022, “sempre a favor de la comunitat”, com afirma una querella molt més rica en detalls que la primera denúncia. “Ambdues querellades es presentaven com a professionals de confiança, per la qual cosa no sorprèn que els querellants confiessin part del seu capital davant el que semblava un conjunt d’inversions molt rendibles. (...) L’administradora de finques va enviar als meus representats diverses notes simples del Registre de la Propietat d’Eivissa relatives a les propietats que suposadament havien d’adquirir, les còpies de les quals s’adjunten a la querella, per tal de tranquil·litzar-los i demostrar-los que estava al corrent del tema. Així mateix, l’administradora de finques els va fer arribar els esborranys d’uns ‘Contractes d’arres confirmatòries (senyal)’, per deixar constància de les operacions i dotar-les de més seguretat jurídica, cosa que va reafirmar en els meus representats l’aparent serietat empresarial i professional de la querellada i va augmentar encara més la seva confiança en ella. Còpies d’alguns d’aquests, que mai no es van arribar a signar…”

L’advocat dedica un capítol complet del document que va presentar als jutjats a narrar les suposades comunicacions entre Colomar i els seus clients. La majoria són del 2023, un any en què els querellants aniran descobrint a poc a poc la suposada estafa. Al febrer encara tenen fe en l’administradora de finques. Fins i tot defensen la seva tasca quan A.A. i A.Al., els primers denunciants, comencen a demanar explicacions sobre uns títols de propietat que s’han volatilitzat.

La situació escala: els afectats aconsegueixen bloquejar el compte de la comunitat, on havien fet els pagaments. Caldrà un petit flash-forward perquè A.At. i M.R. també reclamin els seus drets com a compradors. Perquè quan arribi la primavera tampoc no hi haurà notícia dels quatre locals comercials, les tres places d’aparcament i els dos trasters que creien haver adquirit. Dotze mesos després d’haver desemborsat fortes quantitats de diners, segons el seu relat, aquell petit patrimoni continua en el llimb.

Com reacciona Colomar? Segons la querella, amb “arguments banals i excuses i evasives tendents a generar la màxima confusió i a desvincular-se dels fets”. A l’octubre, M.R. escriu en un grup de WhatsApp que comparteix amb A.At. i l’administradora —batejat amb el curiós nom de Sorpresa Regalo— per demanar una reunió per cancel·lar la compravenda i recuperar els diners: “[Hem] de parlar del nostre assumpte. Aquí és molt important aclarir algunes coses”. La regidora de Vox —ja en el càrrec— els promet suposadament, a través de diversos documents que l’advocat va adjuntar a la querella, una devolució, però a terminis.

El novembre és un mes frenètic. Colomar els envia un certificat bancari per demostrar que els 161.459 euros que els perjudicats van desemborsar entre juny i octubre de 2022 continuen en poder de la comunitat. M.R. i A.At. hi detecten incoherències: el compte on suposadament hi ha els diners no és el mateix on ells van fer els ingressos que consta al document que els ha enviat l’administradora per tranquil·litzar-los. El 28 de novembre, Noemí Boned Núñez, l’advocada que Colomar hauria contractat per mediar amb els morosos, acaba de trencar la confiança dels compradors. Després de dies “ignorant les seves trucades”, els comunica que “cap dels deutors no ha volgut iniciar cap mena d’acord sobre els pagaments ni tan sols ha respost a la petició de mediació”. La querella explica que, quan els afectats es van interessar per comprar aquelles propietats, les denunciades els van animar a transferir els diners “urgentment” perquè les negociacions anaven “a bon ritme”.

“La meva consciència està tranquil·la”

Dies després, tot esclata. El desembre de 2023, Colomar presenta el balanç econòmic… del 2022. Els pagaments de M.R. i A.At. no figuren entre els ingressos de la comunitat de propietaris del Galaxia. Els querellants s’encenen: “Quan presentaràs els comptes del 23 (...) Ens podries indicar sota quin concepte apareix els nostres diners? Si les coses es van fer bé com ens fas entendre, aleshores on apareixen?” La política d’extrema dreta es defensa a través d’uns àudios que també es van adjuntar a la querella:

-Jo també lamento el dany que patiu, no és en absolut la meva intenció, però per la meva part crec que no he deixat de treballar, us continuo atenent en tot, però també esteu demanant una immediatesa que és impossible. Un bon treball requereix una bona concentració i així és impossible poder concentrar-se. (...) Per la meva part, com us dic, no he deixat de treballar, continuo treballant, he d’acabar els comptes del 2023 i fer els llibres (...) jo continuaré lluitant i batallant per tancar tot el que pugui tancar, això ho tinc clar i la meva consciència està tranquil·la de continuar intentant-ho dia a dia fins que la comunitat acordi que he de lliurar la documentació. Puc entendre que tot va molt més lent del que vosaltres desitgeu, però per la meva part crec que ahir vaig acabar molt tard amb el Galaxia, avui he començat el dia treballant per al Galaxia.

El gener de 2024, “per raons evidents”, no es renova el contracte amb l’administradora de finques. El seu substitut arriba al març i, abans de l’estiu, s’escull una nova junta directiva. A.At. ocupa la vicepresidència de la comunitat de propietaris. Una responsabilitat que li permet revisar els comptes bancaris on M.R. i ella van fer els ingressos. Després d’analitzar-los, descobreix que es van fer “moltes transferències a favor de totes dues querellades sense que constin factures que les justifiquin”. Per a l’advocat, aquests moviments de diners proven el “propòsit criminal” d’un “pla delictiu” per apropiar-se d’un “patrimoni aliè”. O d’“un conte de terror”, com resumeix la història A.At. per correu electrònic. De moment, i a l’espera que la justícia segueixi el seu lent curs, ni ella ni el seu advocat volen parlar —encara— amb detall del que ha passat.

Els denunciants asseguren que la regidora de Vox i l’advocada han fet 'moltes transferències a favor de totes dues querellades sense que constin factures que les justifiquin'

Colomar nega els fets

Araceli Colomar atén elDiario.es a través d'una trucada telefònica. El cas, explica, s'arxivarà per “manca de prova documental”. Segons la seva versió, disposa de poders notarials i acords de mediació de l'advocada –Noemí Boned– per signar almenys algunes de les compravendes pactades. D'altra banda, nega que ella o tercers s'hagin quedat amb els diners que van dipositar els denunciants i querellants, i indica que els diners van quedar dipositats al compte bancari de la comunitat de propietaris de l'Edifici Galàxia. Només reconeix haver cobrat honoraris en algunes de les operacions. Així mateix, indica que Boned no pot anar a judici perquè “les actes d'acord de mediació són confidencials”, sense desenvolupar aquest punt.

Colomar nega totes les acusacions que se li fan. Pel que fa al fet que finalment no hi hagués acords amb els propietaris morosos per vendre els seus immobles i saldar el deute de la comunitat de l'Edifici Galàxia, també afirma que és mentida. Segons la seva versió, un dels denunciants ja s'hauria beneficiat d'un d'aquests acords, i estaria gaudint d'algun dels locals, però a l'espera d'obtenir una plaça d'aparcament. En la resta de casos, “com que no es dona l'acord de mediació, s'inicia el procediment de reclamació amb subhasta”. “Que la comunitat els retorni els diners, jo no ho puc fer”, insisteix.

A A.Att., una de les afectades, afirma que “cal retornar-li els diners del pàrquing”. “Que els hi retorni l'administrador perquè té els certificats fets”. A.At va dipositar 13.074 i 14.802 euros, respectivament, per a dues places d'aparcament el 15 de setembre de 2022, segons consta en la querella consultada per aquest diari. Ha explicat, a més, que hi ha afectats que no figuren en les denúncies i amb els quals va dinar la setmana passada, i que li demanen arribar a acords sobre els seus casos, malgrat haver abandonat el seu càrrec com a administradora de finques de l'edifici Galàxia. Sobre el fet que els preus estiguin per sota del preu de mercat, assegura que és a causa de “les patologies estructurals de la finca”. “L'edifici estava a punt de col·lapsar, avui dia no”, defensa. També ha negat que sigui “amiga” del constructor i nega que hi hagi hagut cap tracte de favor.

D'altra banda, afirma que hi ha acords de compravenda d'immobles que estan sense escripturar. En altres casos, assegura que no hi ha acords. Finalment, diu que s'ha fet una auditoria del compte de la comunitat de propietaris i que “els diners són allà”.

–I aleshores per què no els cobren?, preguntem els periodistes.

“Perquè el nou administrador, per sistema, no volia”.

Arran de les demandes, assegura, el nou administrador va dir, segons Colomar, “que els certificats no servien per a res” i que la denunciada havia perpetrat un “engany”. Segons la seva versió, aquest certificat conté les quantitats que cada propietari ha dipositat, així com la data exacta. Afirma que “una amiga seva” ha vist els seus diners dipositats allà.

“Dels ”immobles“ que estan venuts cobro 1.000 euros més IVA com a gestora immobiliària, no com a administradora de finques”. Afirma que es va fer així perquè una altra immobiliària cobrava 3.000 euros per la mateixa gestió.

–Hi ha algú –dels denunciants– que hagi adquirit la seva plaça d'aparcament?

“No”, respon Colomar, però “tots tenen el seu certificat”. “Que la comunitat els retorni els diners”, repeteix.

Mentrestant, el Galaxia està ocupat pels paletes. Hi ha bastides, cascos que pugen i baixen unes escales en forma de galeria, i una malla que cobreix tota la façana de l’edifici. S’hi practica una rehabilitació que, segons la querella, es va “paralitzar” quan la regidora de Vox gestionava la finca en “descobrir-se que tenia un apropament notable i sospitós amb el constructor responsable de les obres”. Al mateix carrer on es troba l’edifici, a només uns portals de distància, continua oberta l’oficina des d’on Araceli Colomar Costilla tramita compres, vendes i lloguers d’immobles i, com a pèrita judicial, elabora informes destinats a resoldre conflictes.

Administración desleal, una estafa que ronda los 237.000 euros y escenas dignas de aparecer en el guion de La comunidad, el thriller que enfrentó a Terele Pávez y Carmen Maura en un edificio del barrio madrileño de La Latina. Esos son los presuntos delitos que una denuncia y una querella presentadas por cuatro personas diferentes le imputan a Araceli Colomar Costilla, administradora de fincas, agente de la propiedad inmobiliaria y, desde el verano de 2023, concejala de Vox en Sant Josep de sa Talaia (Eivissa).

El Juzgado de Instrucción número 1 de la isla recibió las pruebas –correos electrónicos, audios de WhatsApp, ingresos bancarios– que presentaron los abogados de los presuntos estafados en abril y noviembre de 2024. Entonces, Colomar ya llevaba un año sentándose en el pleno de un ayuntamiento donde entró tras encabezar la lista del partido de ultraderecha en las últimas elecciones municipales. Vox obtuvo dos concejales y es clave para asegurar el gobierno –sin mayoría absoluta– del PP en Sant Josep. Un territorio clave para los intereses turísticos e inmobiliarios se juegan en Eivissa: comprende todo el sur de la isla, cuenta con el litoral más extenso de las Illes Balears –84 kilómetros– y, quizás por ello, acostumbra a aparecer desde hace más de medio siglo en los medios de comunicación a causa de múltiples irregularidades y escándalos urbanísticos.

Los hechos denunciados ocurrieron presuntamente antes de los comicios, a lo largo de 2022. Colomar ya había desembarcado en la política local. Ejercía como coordinadora de Vox en Sant Josep y se perfilaba como candidata prometiendo “oficinas antiokupación” en caso de gobernar. Mientras tanto, creaba -presuntamente y siempre según las denuncias- un importante agujero económico a tres hombres y una mujer tras hacerles creer que intermediaba para cerrar unas compraventas que nunca se completaron. Así lo aseguran los denunciantes en el relato que escribieron sus abogados en los documentos judiciales a los que ha tenido acceso en exclusiva elDiario.es.

Los denunciantes aseguran que la regidora de Vox les creó un importante agujero económico tras hacerles creer que intermediaba para cerrar unas compraventas que nunca se completaron

El Galaxia

Los bienes raíces –plazas de garaje, trasteros, bajos comerciales– sobre los que orbita la presunta estafa forman parte del Galaxia. El Catastro disecciona los datos de este edificio de cinco alturas que se construyó en 1982, cinco años antes de que Eivissa aprobara sus primeras normas urbanísticas. Un tetris formado por decenas de apartamentos de 60 metros cuadrados y, al menos, una treintena de espacios anexos: almacenes, oficinas, locales. Para nada una plaza fácil porque, además, está situado en la segunda línea de ses Figueretes. Un barrio donde se mezclan el turismo y la clase obrera, hoteles revalorizados y viviendas humildes alquiladas por migrantes. También, una zona inundable. Cuando la DANA Alice golpeó la isla en octubre de 2025, reclamó las escrituras de propiedad del agua y el garaje del Galaxia se inundó.

En aquel momento, la administradora Colomar ya no trabajaba en aquella colmena de cemento. La política de Vox había gestionado sus cuentas entre diciembre de 2021 y febrero de 2024. Al asumir el cargo se encontró con un ascensor que llevaba meses sin funcionar y, sobre todo, con los impagos que arrastraban algunos de los propietarios. Según los denunciantes, el anterior administrador –J.A.V.S., otro ex político local, del PP– no había realizado con celo su trabajo. Su “gestión deficiente provocó, entre otros problemas, la acumulación de varios vecinos morosos”, según su relato.

“La proactividad y la presencia constante” de la nueva gestora “le granjeó la confianza” de la comunidad, según el testimonio de los presuntos afectados. En enero de 2022, Colomar trazó ante la junta directiva una estrategia para equilibrar el balance económico de la comunidad: buscar compradores interesados en el patrimonio de los morosos y enjugar las deudas con las transacciones.

Según los afectados, la regidora de Vox quiso sanear los impagos de algunos de los propietarios con una clara estrategia: buscar compradores interesados en el patrimonio de los morosos y enjugar las deudas con las transacciones

Además, planteó la necesidad de contar con los servicios de Noemí Boned Núñez, a quien presentó como una abogada experta en mediaciones que la ayudaría. Hubo cuatro personas que picaron supuestamente el anzuelo. Los denunciantes. Noemí Boned no ha respondido a las preguntas de este diario respecto a su presunta implicación en la trama inmobiliaria.

A.V. era dueño de un bajo comercial en el Edificio Galaxia y la supuesta propuesta de la administradora le pareció interesante para ampliar su patrimonio. El 13 de junio de 2022, firmó las escrituras de un nuevo local. Colomar ejerció como enlace en una operación que, según la primera de las denuncias, contaba con el visto bueno de la junta de propietarios. Sin embargo, “al margen” de los comuneros, siguió ofreciendo más bienes que no estaban al corriente de pagos. A. V. ingresó en la cuenta de la comunidad 8.011 euros el 20 de junio. 13.749, tres días más tarde, y 8.151, a final de aquel año, en la víspera de la Lotería de Navidad. Creía estar comprando tres locales más. Entre medias, el 29 de noviembre, soltó 16.143 euros por una plaza de garaje. En total, 46.054 euros.

Uno de los afectados pagó, según su versión, 46.054 euros para comprar tres locales más en el mismo edificio

Los precios eran bastante más bajos que los que ofrecía un mercado inmobiliario tan especulativo como el ibicenco tras la pandemia. El metro cuadrado de segunda mano rondaba, de media, los 2.000 euros (datos de 2005) antes del estallido de la penúltima burbuja. Se hundió y, para 2020, ya alcanzaba los 2.700 euros. El informe más reciente del Colegio Oficial de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria de las Islas Baleares fija en 4.600 euros el metro cuadrado de los locales comerciales de Vila. El municipio más caro del archipiélago para abrir un negocio con sede física. De largo.

Operaciones “fantasma”

En plena escalada especulativa, a A.V. tuvo que parecerle un buen negocio apoyarse en la administradora de fincas para adquirir aquellos bajos. El comprador le contó a otra persona sus operaciones patrimoniales. A.Al. no era comunero del Edificio Galaxia, pero también decidió invertir. Entre el 11 y el 18 de noviembre de 2022, transfirió algo más de 30.000 euros al código bancario de una comunidad de la que creía estar a punto de convertirse en nuevo miembro. Concretamente, propietario de dos locales.

Fue entonces cuando giraron las tornas. Las hojas del calendario caían, pero las llaves de los locales nunca llegaban. El dinero adelantado presuntamente tampoco regresó. El 4 de abril de 2024, A.V. y A.Al. se hartaron de esperar y suplicaron al juzgado que les tomara declaración a ellos, como denunciantes, y, como denunciada, a Araceli Colomar Costilla. En aquel momento, la militante de Vox –ya concejala electa– hacía un par de meses que la habían despedido del Galaxia. La denuncia contra su gestión también solicitaba una auditoría de las cuentas del edificio y el testimonio de la junta directiva de una comunidad a quien consideraban “partícipe a título lucrativo” de la estafa de la que se sentían víctimas.

Otro de los afectados pagó presuntamente 30.000 euros para adquirir dos locales

Dos años y más de dos meses después, aquellas diligencias “todavía están en fase de instrucción”, indican desde el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears. Esta “investigación inacabada” es víctima de un colapso difícil de sostener: los juzgados ibicencos pueden tardar entre dos y tres años en celebrar una vista previa desde que arrancan las pesquisas de una causa. 

Un socavón –motivado por la falta de recursos físicos y humanos– que también ha afectado a A.At. y M.R., los dos vecinos censados en el Galaxia que, en noviembre de 2024, presentaron una querella contra la administradora de fincas y la abogada especialista en mediación. Su abogado confirma que tampoco hay fecha para un proceso a través del que poder recuperar los 161.459 euros que pagaron entre ambos, casi a partes iguales. 

Sorpresa Regalo: ni dinero ni inmuebles

La historia es muy similar a la de los otros presuntos estafados. Las transferencias se realizaron entre el 27 de junio y el 5 de octubre de 2022, “siempre a favor de la comunidad”, como afirma una querella mucho más rica en detalles que la primera denuncia. “Ambas querelladas se presentaban como profesionales de confianza, por lo que no sorprende que los querellantes confiaran parte de su capital ante lo que parecía un conjunto de inversiones muy rentable. (...) La administradora de fincas envió a mis representados varias notas simples del Registro de la Propiedad de Ibiza relativas a las propiedades que supuestamente iban a adquirir, cuyas copias se acompañan a la querella, en aras de tranquilizarles y demostrarles que estaba encima del tema. Asimismo, la administradora de fincas les hizo llegar los borradores de unos 'Contratos de arras confirmatorias (señal)', fin de dejar constancia de las operaciones y dotarlas de mayor seguridad jurídica, lo cual reafirmó en mis representados la aparente seriedad empresarial y profesional de la querellada y acrecentó todavía más su confianza en ella. Copias de algunos de estos, que nunca se llegaron a firmar…”.

El abogado dedica un capítulo completo del documento que presentó en los juzgados a narrar las supuestas comunicaciones entre Colomar y sus clientes. La mayoría son de 2023. Un año en el que los querellantes irán descubriendo poco a poco la supuesta estafa. En febrero aún tienen fe en la administradora de fincas. Incluso defienden su labor cuando A.A. y A.Al., los primeros denunciantes, empiezan a pedir explicaciones sobre unos títulos de propiedad que se han volatilizado. La situación escala: los afectados consiguen bloquear la cuenta de la comunidad, donde habían realizado los pagos. Bastará un pequeño flash forward para que A.At. y M.R. también reclamen sus derechos como compradores. Porque cuando llegue la primavera tampoco habrá noticia de los cuatro locales comerciales, los tres parkings y los dos trasteros que creían haber adquirido. Doce meses después de haber desembolsado fuertes sumas de dinero, según su relato, aquel pequeño patrimonio sigue en el limbo. 

¿Cómo reacciona Colomar? Con “banales argumentos y excusas y evasivas tendentes a generar la máxima confusión y a desvincularse de los hechos”, se lee en la querella. En octubre, M.R. escribe en un grupo de WhatsApp que A.At. y él comparten con la administradora –bautizado con el curioso nombre de Sorpresa Regalo– una reunión para cancelar la compraventa y recuperar el dinero: “[Tenemos] que hablar de nuestro asunto. Aquí es muy importante aclarar algunas cosas”. La concejala de Vox –ya en el cargo– les promete supuestamente –a través de varios documentos que el abogado adjuntó a la querella– una devolución. A plazos. 

Noviembre es un mes frenético. Colomar les envía un certificado bancario para demostrarles que los 161.459 euros que los perjudicados apoquinaron entre junio y octubre de 2022 siguen en poder de la comunidad. M.R. y A.At. tuercen el morro: la cuenta donde está el dinero no es la misma en la que ellos depositaron el dinero que figura en el papel que les ha mandado la administradora para tranquilizarlos. El 28 de noviembre, Noemí Boned Núñez, la abogada que Colomar habría reclutado para mediar con los morosos, remata la confianza de los compradores. Después de días “ignorando sus llamadas”, les comunica que “ninguno de los deudores ha querido iniciar algún tipo de acuerdo sobre los pagos o ni tan siquiera respondido a la petición de mediación”. La querella explica que cuando los afectados se interesaron por comprar aquellas propiedades, las denunciadas les animaron a transferir el dinero “urgentemente” porque las negociaciones iban “viento en popa”.

“Mi conciencia está tranquila”

Días después, todo estalla. En diciembre de 2023, Colomar presenta el balance económico… de 2022. Los pagos de M.R. y A.At. no figuran entre los ingresos de la comunidad de propietarios del Galaxia. Los querellantes se encienden: “¿Cuándo vas a presentar las cuentas del 23 (...) ¿Nos podrías indicar bajo cuál concepto aparece nuestro dinero? Si las cosas se hicieron bien como nos haces entender, ¿entonces dónde aparece?” La política ultraderechista se defiende a través de unos audios que también se adjuntaron a la querella: 

–Yo también lamento el daño que estáis sufriendo, no es para nada mi intención, pero por mi parte creo que no he dejado de trabajar, os sigo atendiendo en toda, pero también estáis pidiendo una inmediatez que es imposible. Un buen trabajo requiere de una buena concentración y así es imposible poder concentrarse. (...) Yo por mi parte como os digo no he dejado de trabajar, sigo trabajando, tengo que cerrar las cuentas del 2023 y hacer los libros (...) yo voy a seguir luchando y batallando para cerrar todo lo que pueda cerrar, esto yo lo tengo claro y mi conciencia está tranquila de que lo sigo intentando día a día hasta que la comunidad acuerde que tengo que entregar la documentación. Yo puedo entender que la cosa va mucho más lenta de lo que vosotros deseáis, pero yo por mi parte creo que ayer terminé super tarde con Galaxia, hoy he amanecido trabajando para Galaxia“.

En enero de 2024, “por razones evidentes”, no se renueva el contrato con la administradora de fincas. Su sustituto llega en marzo y, antes del verano, se elige a una nueva junta directiva. A.At. ocupa la vicepresidencia de la comunidad de propietarios. Una responsabilidad que le permite revisar las cuentas bancarias donde M.R. y ella hicieron los ingresos. Tras analizarlas, descubre que se realizaron “muchas transferencias en favor de ambas querelladas sin que consten facturas que la justifiquen”. Para el abogado, esos movimientos de dinero prueban “el propósito criminal” de un “plan delictivo” para apropiarse de un “patrimonio ajeno”. O de “un cuento de terror”. Así resume la historia A.At. por correo electrónico. De momento, y a la espera que la Justicia siga su lento curso, ni ella ni su abogado quieren hablar –todavía– con detalle de lo sucedido. 

Los denunciantes aseguran que la regidora de Vox y la abogada han hecho 'muchas transferencias en favor de ambas querelladas sin que consten facturas que la justifiquen'

Colomar niega los hechos

Araceli Colomar, por su parte, atiende a elDiario.es a través de una llamada telefónica. El caso, explica, se va archivar por “falta de prueba documental”. Según su versión, dispone de poderes notariales y acuerdos de mediación de la abogada –Noemí Boned- para firmar al menos algunas de las compraventas pactadas. Por otro lado, niega que ella o terceros se hayan quedado con el dinero que depositaron los denunciantes y querellantes, e indica que el dinero quedó depositado en la cuenta bancaria de la comunidad de propietarios del Edificio Galaxia. Solo reconoce haber cobrado honorarios en algunas de las operaciones. Por otro lado, indica que Boned no puede ir a juicio porque “las actas de acuerdo de mediación son confidenciales”, sin desarrollar este punto.

Colomar niega todo lo que se le acusa. Sobre que al final no hubo acuerdos con los propietarios morosos para vender sus inmuebles y saldar la deuda de la comunidad del Edificio Galaxia, también afirma que es mentira. Según su versión, uno de los denunciantes ya se habría beneficiado de uno de estos acuerdos, y estaría disfrutando de alguno de los locales, pero a la espera de hacerse con una plaza de aparcamiento. En el resto de casos, “como no se da el acuerdo de mediación, se inicia el procedimiento de reclamación con subasta”. “Que la comunidad les devuelva el dinero, yo no lo puedo hacer”, insiste.

A A.Att., una de las afectadas, afirma que “hay que devolverle el dinero del parking”. “Que se lo devuelva el administrador porque tiene los certificados hechos”. A.At depositó 13.074 y 14.802 euros, respectivamente, para dos plazas de aparcamiento el 15 de septiembre de 2022, según figura en la querella consultada por este diario. Ha explicado, además, que hay afectados que no figuran en las denuncias y con quienes comió la semana pasada que le piden llegar a acuerdos sobre sus casos, pese a haber abandonado su cargo como administradora de fincas del edificio Galaxia. Sobre el hecho de que los precios estén por debajo del precio de mercado, asegura que es debido a “las patologías estructurales de la finca”. “El edificio estaba para colapsar, a día de hoy no”, defiende. Ha negado también que sea “amiga” del constructor y niega que haya habido ningún trato de favor.

Por otro lado, afirma que hay acuerdos de compraventa de inmuebles que están sin escriturar. En otros casos, asegura que no hay acuerdos. Finalmente, dice que se ha hecho una auditoría en la cuenta de la comunidad de propietarios y que “el dinero está ahí”. Según su verisón, los afectados no cobran “porque al nuevo administrador, por sistema, no le daba la gana”.

A raíz de las demandas, asegura, el nuevo administrador dijo, según Colomar, “que los certificados no servían para nada”, y que la denunciada había perpetrado un “engaño”. Según su versión, ese certificado contiene las cantidades que cada propietario ha depositado, así como la fecha exacta. Afirma que “una amiga suya” ha visto su dinero depositado ahí. “De los [inmuebles] que están vendidos cobro 1.000 euros más IVA como gestora inmobiliaria, no como administradora de fincas”. Afirma que se hizo así porque otra inmobiliaria cobraba 3.000 euros por la misma gestión.

–¿Hay alguien –de los denunciantes– que haya adquirido su plaza de parking?

“No”, responde Colomar, pero “todos tienen su certificado”. “Que la comunidad les devuelva el dinero”, repite.

Sobre esta temática no ha querido hacer ningún comentario Vox, partido al que pertenece la presunta implicada como concejal en el municipio ibicenco de Sant Josep. Este diario también se ha puesto en contacto con la actual presidenta de la comunidad de propietarios, que prefiere no hacer ningún comentario o valoración sobre este caso.

Mientras tanto, el Galaxia está tomado por los albañiles. Hay andamios, cascos que suben y bajan unas escaleras en forma de galería, y una malla que cubre toda la fachada del edificio. Se practica una rehabilitación que, según la querella, se “paralizó” cuando la concejala de Vox gestionaba la finca al “descubrirse que estaba teniendo un acercamiento notable y sospechoso con el constructor responsable de las obras”. En la misma avenida donde se encuentra el edificio, a apenas unos portales de distancia, sigue abierta la oficina desde la que Araceli Colomar Costilla tramita compras, ventas y alquileres de inmuebles, y, como perito judicial, elabora informes destinados a resolver conflictos.

La salut mental de milers de pacients d’Eivissa i Formentera depèn aquests dies d’una plantilla reduïda al límit. La baixa de set facultatius ha posat contra les cordes el servei de psiquiatria de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera (ASEF), que ja arrossegava anys de sobrecàrrega assistencial i dificultats per cobrir places a causa de la greu crisi d’habitatge de l’illa. El nombre de baixes suposa la inoperativitat de mitja plantilla, amb les deficiències que això comporta, com ara les complicacions a l’hora d’atendre intents autolítics —conductes dirigides contra un mateix amb la intenció de causar-se dany.

La setmana passada, al centre sanitari des Viver —un dels centres de salut de la capital eivissenca— només quedava un psiquiatre operatiu per assumir una activitat que habitualment requereix almenys quatre especialistes, tal com han denunciat a elDiario.es facultatius de Can Misses —l’hospital de referència i l’únic públic de l’illa—. La situació s’agreuja per la combinació de manca de personal, esgotament i problemes organitzatius, que ha acabat esclatant en una de les unitats més sensibles del sistema sanitari pitiús. “Hem de fer filigranes per atendre”, han criticat les mateixes fonts sanitàries.

El servei, format per psiquiatres, psicòlegs clínics, infermers i auxiliars d’infermeria, engloba tant l’hospital públic de Can Misses com els centres de salut des Viver i l’infantojuvenil del centre de salut de Vila. Des de l’Àrea de Salut pitiüsa han reconegut que l’àmbit de la salut mental a Eivissa i Formentera afronta, “des de fa temps”, una elevada pressió assistencial i organitzativa que exigeix una adaptació contínua dels recursos —sobretot de personal— per garantir una atenció adequada als pacients. Fonts de SIMEBAL (el sindicat mèdic balear) precisen a aquest diari que aquest assumpte “està en vies de resolució”, per la qual cosa prefereixen no fer valoracions de moment.

Set psiquiatres de baixa

Aquest escenari crític, però, ha empitjorat considerablement a causa de la baixa laboral de set dels professionals, fet que va conduir una desena d’ells a signar un escrit de denúncia davant la Direcció General de Salut Mental, la Direcció Mèdica, el Servei de Prevenció de Riscs Laborals, la Unitat de Seguretat del Pacient i els sindicats corresponents, tal com va avançar Diario de Ibiza. En el document traslladen la seva “creixent preocupació” per la situació que travessa la unitat. Els facultatius també atribueixen diverses complicacions a una comunicació deficient amb l’actual cap de servei, que “no facilita les gestions per millorar una atenció que ja de per si és difícil de prestar”.

La Direcció explica a elDiario.es que és coneixedora de les “inquietuds” dels professionals de la Unitat de Salut Mental en relació amb l’organització i el funcionament del servei. Per això —asseguren des de la gerència— mantenen el contacte amb els sanitaris implicats i treballen en l’anàlisi de les diferents qüestions plantejades. “Volem afavorir el funcionament adequat del servei, preservar la qualitat assistencial i mantenir un entorn de treball adequat per als equips”, afirmen. També han activat mesures de suport organitzatiu i de coordinació assistencial amb altres dispositius sanitaris per “garantir la cobertura i la continuïtat de l’atenció”, tot i que no han especificat quines.

Un problema “endèmic”

Es tracta, denuncien els facultatius, d’un problema “endèmic” de l’Àrea de Salut pitiüsa. “La demanda és molt més alta que el nombre de professionals. Hi ha manca de metges i cal fer una lectura sobre per què passa això. Fonamentalment, pel cost de la vida i pels lloguers”, expressa amb contundència una de les treballadores: “Passa el mateix que a la resta de serveis: falta personal”.

Pel que fa a la possibilitat de declarar places de “difícil cobertura” —fet que va associat a un complement econòmic, com es va fer a la unitat d’Oncologia—, aquesta professional explica que es tracta d’un “greuge comparatiu”. “Hi ha professionals que fan la mateixa feina i no cobren aquest complement”, lamenta la metgessa. És un problema —expressa— molt difícil de gestionar.

Psiquiatria és un servei que ha col·lapsat perquè el nombre de professionals no és suficient per atendre la demanda existent. A més, a l’hospital els corresponen unes funcions i als ambulatoris —ara anomenats centres de salut— unes altres. Tot i això, lamenten que s’han desmantellat unitats dins de Psiquiatria que eren necessàries. Entre aquestes, la que atenia persones amb problemes d’addiccions.

Un dels especialistes que actualment està de baixa va patir, abans d’agafar-la, una crisi d’ansietat durant un torn. Aquest metge ja havia lamentat que la situació del servei era “insostenible”. I un altre especialista que tenia previst marxar a Mallorca finalment hi va renunciar per cobrir-lo. D’altra banda, a aquesta combinació de factors de càrrega laboral i estrès cal afegir-hi que els psiquiatres també s’han de desplaçar a l’Hospital de Formentera per atendre els més de 6.000 usuaris que hi ha a l’illa.

La situació de càrrega laboral també afecta altres serveis, com l’Atenció Primària, on els cupos per metge de família arriben als 1.900 pacients, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que no superin els 1.500. “Hem de fer filigranes” per oferir la millor atenció, destaca aquesta professional. La sanitària fa més de tres dècades que treballa a l’Àrea de Salut i assegura que “mai” havia vist l’hospital en una situació semblant. La població, recorda, s’ha duplicat des de llavors.

El municipi on treballa —Santa Eulària— ha experimentat el mateix creixement poblacional desmesurat. “Allà, a més, tenim el problema que no hi ha espai”. L’Ajuntament ha cedit un terreny per construir un altre centre però “jo em jubilaré i ja no treballaré en aquest centre”, diu. “Per població i necessitat hauríem de disposar de molts més recursos dels que tenim”. “Per exemple, per atendre els desplaçats també hem de fer Tetris i ens hem quedat sense unitat d’Atenció a la Dona —que a Sant Antoni sí que funciona— per manca d’espai”, assegura. A més, pel mateix motiu, també s’han quedat sense l’equip de raigs X.

Nova fornada de sanitaris residents

L’hospital Can Misses és, d’altra banda, centre docent des de 1991. Els sanitaris lamenten que en altres comunitats autònomes els residents que es formen en un territori determinat s’hi queden després. Segons consideren, això no passa a les Illes Balears, i encara menys a les Pitiüses. “No es volen quedar, i aquí es formen en medicina interna, UCI, pediatria, psiquiatria...”, lamenten. Al principi, l’hospital públic només formava metges de família, però l’oferta d’especialitats ha anat creixent amb el temps.

Aquesta setmana, precisament, s’han incorporat 24 nous residents de la nova promoció: 14 metges interns residents (MIR), nou infermeres internes residents (EIR) i una farmacèutica interna resident (FIR). Entre les especialitats —detallen des de Salut— hi ha vuit places de Medicina Familiar i Comunitària, dues de Medicina Interna, una de Psiquiatria, una de Pediatria, una de Ginecologia i Obstetrícia i una de Medicina Intensiva.

Pel que fa a l’àrea d’Infermeria, s’hi han incorporat cinc residents d’Atenció Familiar i Comunitària, tres comares i una especialista en Pediatria i Neonatologia. Les incorporacions cobreixen 24 de les 26 places ofertes per a formació especialitzada. Sumant les promocions actualment en formació, l’Àrea de Salut comptarà amb 60 especialistes residents durant el 2026, detallen les mateixes fonts.

Tanmateix, l’àrea de Salut Mental continua desabastida i no hi ha expectatives de millora a l’horitzó. Els residents que romanen a Eivissa són casos particulars amb vincles familiars a l’illa o persones originàries que en el seu moment van marxar i que ara, per motius personals, tenen interès a tornar, valoren les fonts sanitàries consultades per aquest diari. “Però en la resta de casos és molt difícil atreure personal sanitari. No se’ls fan ofertes interessants; aquest any ha estat el primer que s’han ofert contractes de tres anys a professionals”, lamenten.

La salud mental de miles de pacientes de Eivissa y Formentera depende estos días de una plantilla reducida al límite. La baja de siete facultativos ha puesto contra las cuerdas al servicio de psiquiatría del área de Salud de Eivissa y Formentera (ASEF), que ya arrastraba años de sobrecarga asistencial y dificultades para cubrir plazas por la grave crisis de vivienda de la isla. El número de bajas supone la inoperatividad de media plantilla, con las deficiencias que ello conlleva, como las complicaciones a la hora de atender intentos autolíticos –conductas dirigidas contra uno mismo con intención de causarse daño–.

La semana pasada, en el centro sanitario de es Viver –uno de los centros de salud de la capital ibicenca– solo quedaba un psiquiatra operativo para asumir una actividad que habitualmente requiere al menos cuatro especialistas, como han denunciado a elDiario.es facultativos de Can Misses –el hospital de referencia y único público de la isla–. La situación se agrava por la combinación de falta de personal, agotamiento y problemas organizativos que ha acabado estallando en una de las unidades más sensibles del sistema sanitario pitiuso. “Tenemos que hacer filigranas para atender”, han criticado las mismas fuentes sanitarias.

El servicio, compuesto por psiquiatras, psicólogos clínicos, enfermeros y auxiliares de enfermería, engloba tanto el hospital público de Can Misses como los centros de salud de es Viver y el infanto juvenil del centro de salud de Vila. Desde el Área de Salud pitiusa han reconocido que el ámbito de la salud mental en Eivissa y Formentera afronta, “desde hace tiempo”, una elevada presión asistencial y organizativa que exige una continua adaptación de los recursos -sobre todo de personal- para garantizar una atención adecuada a los pacientes. Fuentes de SIMEBAL (el sindicato médico balear) precisan a este diario que este asunto “está en vías de resolución”, por lo que prefieren no hacer valoraciones por el momento.

Siete psiquiatras de baja

Este escenario crítico, sin embargo, ha empeorado considerablemente debido a la baja laboral de siete de los profesionales, lo que condujo a que una decena de ellos firmara un escrito de denuncia ante la Dirección General de Salud Mental, la Dirección Médica, el Servicio de Prevención de Riesgos Laborales, la Unidad de Seguridad del Paciente y los sindicatos correspondientes, como adelantó Diario de Ibiza. En el documento trasladan su “creciente preocupación” por la situación que atraviesa la unidad. Los facultativos también atribuyen varias complicaciones a una comunicación deficiente con la actual jefa de servicio que “no facilita las gestiones para mejorar una atención ya de por sí difícil de brindar”.

La Dirección explica a elDiario.es que es conocedora de las “inquietudes” de los profesionales de la Unidad de Salud Mental en relación con la organización y funcionamiento del servicio. Por ello –aseguran desde la gerencia– mantienen el contacto con los sanitarios implicados y trabajan en el análisis de las distintas cuestiones planteadas. “Queremos favorecer el adecuado funcionamiento del servicio, preservar la calidad asistencial y mantener un entorno de trabajo adecuado para los equipos”, afirman. También han activado medidas de apoyo organizativo y coordinación asistencial con otros dispositivos sanitarios para “garantizar la cobertura y continuidad de la atención”, aunque no han especificado cuáles.

Un problema “endémico”

Se trata, denuncian los facultativos, de un problema “endémico” del área de Salud pitiusa. “La demanda es muchísimo más alta que el número de profesionales. Hay carencia de médicos y es necesario hacer una lectura respecto a porqué sucede esto. Fundamentalmente, por la carestía de vida y por los alquileres”, expresa rotunda una de las trabajadoras: “Pasa lo mismo que en el resto de servicios: falta personal”.

En cuanto a la posibilidad de declarar plazas como de “difícil cobertura” –lo que va asociado a un plus económico, como se hizo en la unidad de Oncología–, esta profesional explica que se trata de un “agravio comparativo”. “Hay profesionales haciendo el mismo trabajo y que no cobran ese plus”, lamenta la médica. Es un problema –expresa– de muy difícil manejo.

Psiquiatría es un servicio que ha petado porque el número de profesionales no es suficiente para atender la demanda que hay. Además, en el hospital les corresponden unas funciones y en los ambulatorios –ahora llamados centros de salud– otras. Pese a ello, lamentan que se han cargado unidades dentro de Psiquiatría necesarias. Entre ellas, la que atendía a personas con problemas de adicciones. 

Uno de los especialistas que ahora mismo está de baja, sufrió, antes de darse de baja, una crisis de ansiedad durante un turno. Este médico ya lamentó que la situación en la que estaba el servicio era “insostenible”. Y otro especialista que tenía previsto marcharse a Mallorca, finalmente renunció para cubrirlo. Por otro lado, a esta combinación de factores de carga laboral y estrés hay que añadir que los psiquiatras también se tienen que desplazar al Hospital de Formentera, para atender a los más de 6.000 usuarios que hay en la isla.

La situación de carga laboral afecta también a otros servicios, como Atención Primaria, donde los cupos por médico de familia llegan a 1.900 pacientes, pese a que la Organización Mundial de la Salud (OMS) recomienda que no excedan los 1.500 pacientes. “Tenemos que hacer filigranas” para dar la mejor atención, destaca esta profesional. La sanitaria lleva trabajando en el área de Salud desde hace más de tres décadas y asegura que “nunca” había visto el hospital en una situación similar. La población, recuerda, se ha duplicado desde entonces.

El municipio en el que trabaja –Santa Eulària– ha experimentado el mismo crecimiento poblacional desmesurado. “Allí además tenemos el problema de que no hay espacio”. El Ayuntamiento ha cedido un terreno para construir otro centro pero “yo me jubilaré y ya no trabajaré en ese centro”, dice. “Por población y necesidad tendríamos que disponer de muchos más recursos de los que tenemos”. “Por ejemplo, para atender a los desplazados también tenemos que hacer tetris y nos hemos quedado también sin unidad de Atención a la Mujer –que en Sant Antoni funciona–, por falta de espacio”, asegura. Además, por el mismo motivo, se han quedado sin el equipo de rayos.

Nueva hornada de sanitarios residentes

El hospital Can Misses es, por otro lado, docente desde 1991. Los sanitarios lamentan que en otras comunidades autónomas los residentes que se forman en un territorio determinado se quedan en el mismo. Algo que, según consideran, no sucede en Balears, menos en las Pitiüses. “No se quieren quedar, y aquí se forman en medicina interna, UCI, Pediatría, Psiquiatría…”, lamentan. Al principio, el hospital público solo formaba a médicos de familia, pero el abanico de especialidades ha ido creciendo con el tiempo.

Esta semana, precisamente, se han incorporado 24 nuevos residentes de la nueva promoción: 14 médicos internos (MIR), nueve enfermeras internas (EIR) y una farmacéutica interna (FIR). Entre las especialidades –detallan desde Salud– figuran ocho plazas de Medicina Familiar y Comunitaria, dos de Medicina Interna, una de Psiquiatría, una de Pediatría, una de Ginecología y Obstetricia y una de Medicina Intensiva.

En cuanto al área de Enfermería se han incorporado cinco residentes de Atención Familiar y Comunitaria, tres matronas y una especialista en Pediatría y Neonatología. Las incorporaciones cubren 24 de las 26 plazas ofertadas para formación especializada. Sumando las promociones actualmente en formación, el Área de Salud contará con 60 especialistas residentes durante 2026, detallan las mismas fuentes.

Sin embargo, el área de Salud Mental continúa estando desabastecida y no hay expectativas de mejora en el horizonte. Los residentes que permanecen en Eivissa son casos particulares con vínculos familiares en la isla o personas oriundas que en su momento se marcharon y ahora, por motivos personales, les interesa volver, valoran las fuentes sanitarias consultadas por este diario. “Pero en el resto [de casos] es muy difícil atraer personal sanitario. ”No se les hacen ofertas interesantes, este año ha sido el primero que han ofertado contratos de tres años a profesionales“, lamentan.

Balti Picornell, expresident del Parlament, ha comparegut aquest dimarts als jutjats de Palma per declarar en el marc de la querella interposada pel diputat de Vox al Congrés, Jorge Campos, per un presumpte delicte d'injúries. La causa es va iniciar arran d'una publicació a la xarxa social X –abans Twitter– en què Picornell va difondre una imatge en la qual apareixia al costat d'una pintada on es podia llegir “J. Campos puto nazi”.

La defensa de l'expresident de la Cambra autonòmica ha presentat un recurs d'apel·lació contra la interlocutòria dictada el 13 de març de 2026, mitjançant la qual el jutjat va acordar incoar diligències prèvies i obrir una investigació per aquests fets. Aquest recurs s'ha presentat davant l'Audiència Provincial de les Illes Balears després que el jutjat admetés la querella “per un presumpte delicte d'injúries greus a l'autoritat”. L'advocat de Picornell, Josep Rosell Fossas, sosté davant elDiario.es que la querella no té “la mínima consistència juridicopenal exigible”, ja que no descriu fets concrets amb rellevància penal, sinó expressions valoratives emmarcades en un context de crítica política i confrontació ideològica.

En el seu recurs, la defensa subratlla que ni tan sols es desprèn de la querella que Picornell sigui l'autor de la pintada, sinó únicament que s'hauria fotografiat al costat d'un mur on apareixia la frase indicada. Rosell recorda que el dret penal “ha d'intervenir de manera excepcional en matèria d'honor, especialment quan les expressions es produeixen en l'àmbit del debat polític”, la ironia o la provocació pròpia de l'espai públic. En aquest sentit, invoca l'article 20 de la Constitució espanyola i adverteix que admetre a tràmit una querella d'aquest tipus sense una ponderació adequada entre el dret a l'honor i la llibertat d'expressió “pot generar un efecte dissuasiu incompatible amb una societat democràtica”.

El recurs també critica la manca de motivació de la interlocutòria impugnada, que considera insuficient i generadora d'indefensió, en “no justificar per què els fets descrits superarien el llindar de gravetat exigible per apreciar un delicte d'injúries”. El lletrat insisteix que només seria possible una investigació penal “si existissin indicis raonables” de criminalitat, una circumstància que, a parer seu, no es dona en aquest cas. Segons la seva opinió, s'està produint una utilització expansiva del dret penal “per perseguir expressions emeses a l'espai públic i dirigides a representants polítics en un context de debat ideològic”.

Llibertat d'expressió

La defensa de Picornell també sosté que el procediment exemplifica la necessitat d'extremar el control judicial en aquest tipus de casos, precisament per evitar que la via penal s'utilitzi com a mecanisme de restricció de la llibertat d'expressió en el debat polític. Rosell emmarca, a més, la seva argumentació en la doctrina constitucional sobre llibertat d'expressió, segons la qual les manifestacions realitzades en contextos de confrontació política gaudeixen d'un nivell reforçat de protecció.

De fet, el lletrat entén aquesta llibertat d'expressió en un sentit ampli. Recorda que Jorge Campos ha participat en actes de campanya, amb Vox, en llocs que són símbols de l'exaltació franquista, com els celebrats a Sa Feixina. El monòlit de Sa Feixina va ser erigit pel franquisme el 1947 per glorificar els “herois” del Creuer Baleares, enfonsat el març de 1938 i responsable del bombardeig dut a terme un any abans contra la població civil que fugia de Màlaga cap a Almeria en plena ofensiva feixista –episodi històricament conegut com ‘la Desbandá’–. Convertit en un dels símbols més controvertits de Palma, aquest vestigi de l'arquitectura feixista ha estat, durant dècades, objecte de diversos intents de ressignificació, campanyes a favor del seu enderrocament i diferents batalles judicials.

“Crec que estem dins de la llibertat d'expressió”, valora Rosell, i afegeix que hi ha d'haver llibertat d'expressió “fins i tot en aquells casos en què una persona va a actes al Valle de los Caídos” i es burla, segons la seva opinió, dels represaliats i afusellats pel règim de Franco. “Va ser un aliat dels nazis fins que els alemanys van perdre la guerra; llavors, es va cercar uns altres aliats”, analitza. Aquesta argumentació reforça, al seu judici, la petició d'inadmissió del procediment.

En la mateixa línia, Picornell va valorar que el procediment és un intent de l'extrema dreta de restringir la crítica política. “El que no podem permetre és que personatges com aquest intentin retallar la nostra llibertat d'expressió, intentin mantenir-nos callats i que no puguem expressar el que una persona reaccionària diu a les xarxes socials”. “Hem de tenir un dret fonamental a la llibertat d'expressió i cal plantar-los cara”, ha insistit.

L'advocat de Campos refuta els arguments de Rosell i afirma que “la querella és prou clara”. “La llibertat d'expressió no empara les lesions a la dignitat ni a l'honor”, assegura. Afegeix que les publicacions —de Balti Picornell— “es fan fora de qualsevol context de discussió” política i que són “gratuïtes i sense debat ni crítica prèvia”. Segons el seu parer, Picornell “sabia perfectament el contingut de la querella perquè la va publicar a X abans de declarar”.

Picornell va ser president del Parlament balear entre 2017 i 2019, durant la primera legislatura del Govern de la socialista Francina Armengol, que va arribar a la presidència després d'assolir un acord amb tot l'espectre progressista –Unides Podem, Més per Mallorca i Més per Menorca–.

La trajectòria de Campos està marcada per un discurs agressiu contra la immigració, les identitats LGTBI+, les polítiques a favor de la llengua catalana i la memòria democràtica. Recentment, va comparar la gran manifestació celebrada a favor del català amb l'Alemanya nazi, utilitzant per fer-ho la imatge d'una desfilada de torxes celebrada només uns mesos després que Adolf Hitler arribés al poder. Campos també va assenyalar en un altre missatge a les xarxes socials catalanistes i independentistes en el context de la Diada de Mallorca. “Aquest dia sabem que, a Palma, els separatistes pancatalanistes són tots al mateix lloc. Aquestes oportunitats s'haurien d'aprofitar”, va escriure al seu compte d'X. “Contra la seva malaltia, la nostra immensa il·lusió de fer un país millor que el que ells representen”, va afegir.

Balti Picornell, expresidente del Parlament, ha comparecido este martes en los juzgados de Palma para declarar en el marco de la querella interpuesta por el diputado de Vox en el Congreso, Jorge Campos, por un presunto delito de injurias. La causa se inició a raíz de una publicación en la red social X –antes Twitter– en la que Picornell difundió una imagen en la que aparecía junto a una pintada en la que se leía “J. Campos puto nazi”.

La defensa del ex presidente de la Cámara autonómica ha presentado un recurso de apelación contra el auto dictado el 13 de marzo de 2026, por el que el juzgado acordó incoar diligencias previas y abrir una investigación por estos hechos. Este recurso se ha presentado ante la Audiencia Provincial de Balears después de que el juzgado admitiera la querella “por un presunto delito de injurias graves a la autoridad”. El abogado de Picornell, Josep Rosell Fossas, sostiene a elDiario.es que la querella carece de “la mínima consistencia jurídico-penal exigible”, al no describir hechos concretos con relevancia penal, sino expresiones valorativas enmarcadas en un contexto de crítica política y confrontación ideológica.

En su recurso, la defensa subraya que ni siquiera se desprende de la querella que Picornell sea el autor de la pintada, sino únicamente que se habría fotografiado junto a un muro en el que aparecía la frase indicada. Rosell recuerda que el derecho penal “debe intervenir de forma excepcional en materia de honor, especialmente cuando las expresiones se producen en el ámbito del debate político”, la ironía o la provocación propias del espacio público. En este sentido, invoca el artículo 20 de la Constitución Española y advierte de que admitir a trámite una querella de este tipo sin una ponderación adecuada entre el derecho al honor y la libertad de expresión “puede generar un efecto disuasorio incompatible con una sociedad democrática”.

El recurso también critica la falta de motivación del auto impugnado, que considera insuficiente y generador de indefensión, al “no justificar por qué los hechos descritos superarían el umbral de gravedad exigible para apreciar un delito de injurias”. El letrado insiste en que solo cabría investigación penal “si existieran indicios razonables” de criminalidad, algo que, a su juicio, no concurre en este caso. En su opinión, se está produciendo una utilización expansiva del derecho penal “para perseguir expresiones emitidas en el espacio público y dirigidas a representantes políticos en un contexto de debate ideológico”.

Libertad de expresión

La defensa de Picornell también sostiene que el procedimiento ejemplifica la necesidad de extremar el control judicial en este tipo de casos, precisamente para evitar que la vía penal se utilice como mecanismo de restricción de la libertad de expresión en el debate político. Rosell enmarca además su argumentación en la doctrina constitucional sobre libertad de expresión, según la cual las manifestaciones realizadas en contextos de confrontación política gozan de un nivel reforzado de protección.

De hecho, el letrado enmarca esta libertad de expresión en un sentido amplio. Recuerda que Jorge Campos ha participado en actos de campaña, con Vox, en lugares que son símbolos de la exaltación franquista, como aquellos celebrados en Sa Feixina. El monolito de Sa Feixina fue erigido por el franquismo en 1947 para glorificar a los “héroes” del Crucero Baleares, hundido en marzo de 1938 y responsable del bombardeo llevado a cabo un año antes contra la población civil que huía de Málaga a Almería en plena ofensiva fascista –episodio históricamente conocido como 'la Desbandá'–. Convertido en uno de los símbolos más controvertidos de Palma, este vestigio de la arquitectura fascista ha sido, durante décadas, foco de varios intentos de resignificación, campañas en pro de su demolición y distintas batallas judiciales.

“Creo que estamos dentro de la libertad de expresión”, valora Rosell y añade que debe de haber libertad de expresión “incluso en aquellos casos en que una persona va a actos en el Valle de los Caídos” y se burla, según su opinión, de los represaliados y fusilados por el régimen de Franco. “Fue un aliado de los nazis hasta que los alemanes perdieron la guerra, entonces, se buscó a otros”, analiza. Esta argumentación refuerza a su juicio la petición de inadmisión del procedimiento.

En la misma línea, Picornell valoró que el procedimiento es un intento de la extrema derecha de restringir la crítica política. “Lo que no podemos permitir es que personajes como este intenten recortar nuestra libertad de expresión, intenten mantenernos callados y que no podamos expresar lo que una persona reaccionaria dice en redes sociales”. “Tenemos que tener un derecho fundamental a la libertad de expresión y hay que hacerles frente”, ha incidido.

Por su parte, el abogado de Campos refuta los argumentos de Rosell y afirma que “la querella es bastante clara”. “La libertad de expresión no ampara las lesiones a la dignidad ni al honor”, asegura. Añade que las publicaciones –de Balti Picornell– “se hacen fuera de todo contexto de discusión” política y que son “gratuitas y sin debate ni crítica previa”. A su juicio, Picornell “sabía perfectamente el contenido de la querella porque lo publicó en X antes de declarar”.

Picornell fue presidente del Parlament balear entre 2017 y 2019, durante la primera legislatura del Govern de la socialista Francina Armengol, quien llegó a la presidencia tras alcanzar un acuerdo con todo el espectro progresista –Unidas Podemos, Més per Mallorca y Més per Menorca–.

La trayectoria de Campos está marcada por un discurso agresivo contra la inmigración, las identidades LGTBI+, las políticas en favor de la lengua catalana y la memoria democrática. Recientemente comparó la gran manifestación celebrada en favor del catalán con la Alemania nazi, utilizando para ello la imagen de un desfile de antorchas celebrado apenas unos meses después de que Adolf Hitler ascendiera al poder. Campos también señaló en otro mensaje en redes sociales a catalanistas e independentistas en el contexto de la Diada de Mallorca. “Este día sabemos que, en Palma de Mallorca, los separatistas pancatalanistas están todos en el mismo sitio. Estas oportunidades habría que aprovecharlas”, escribió en su cuenta de X. “Contra su enfermedad, nuestra inmensa ilusión de hacer un país mejor que el que ellos representan”, añadió.

Per arribar a l’Estació Marítima de Botafoc –d’on surten els ferris des d’Eivissa amb destinació a Dénia, València o Barcelona– cal passar pel monumental dels podencs, passar l’Avinguda Vuit d’Agost, passar per un hotel de luxe i deixar enrere la discoteca de les dues cireres, Pachá, una de les més famoses del món. En aquesta ubicació, la urbanització de veïns de s’Illa Plana està en peu de guerra perquè està previst que el Lío es traslladi a la ubicació actual de l’Ibiza Hotel Corso de cara al 2027. El Lío és un cabaret de luxe –el preu mínim per reservar un menú amb espectacle són 500 euros per a dues persones– que també funciona com a sala de discoteca, però que deixarà el seu actual emplaçament situat a Marina Ibiza, a l’anomenada Milla d’Or.

“Cal aplicar la llei per a tothom”, afirma a elDiario.es Alberto Sánchez, portaveu de la Comunitat de Veïns de s’Illa Plana. Els qui resideixen en aquesta urbanització interpreten que el Lío no pot funcionar com a sala d’espectacles o discoteca quan es traslladi a la seva nova ubicació, perquè presumptament incompliria la normativa urbanística. El Pla General d’Ordenació Urbana d’Eivissa, aprovat el 2023, estableix en l’article 47.5.4 que “queda prohibida –en tot el terme municipal– la instal·lació de noves discoteques o similars”, una qüestió la interpretació de la qual en aquest cas concret correspon als serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament. “No pot ser que vingui un fons d’inversió o capital estranger i pugui fer el que vulgui”, lamenta Sánchez.

D’altra banda, els veïns veuen amb preocupació que es puguin generar nous problemes de convivència. La zona que comprèn des de la rotonda del monument dels podencs –una de les entrades a la ciutat– fins a l’Estació Marítima de Botafoc està plena d’establiments de tota mena –cafeteries, bars, restaurants, hotels, clubs, discoteques–, cosa que la converteix en un lloc molt visitat durant la temporada turística. A aquesta situació de saturació s’hi afegeix el fet que és una zona molt transitada per vehicles de tota mena que entren i surten de l’Estació Marítima.

“La convivència és primordial”, adverteix Sánchez. El portaveu detalla que l’estratègia del grup empresarial es basa en la utilització d’una figura legal que, a parer seu, s’està forçant per encaixar el projecte a s’Illa Plana. Sánchez explica que la promotora s’empara presumptament en el fet que l’establiment adquirit —l’Ibiza Hotel Corso— disposa d’una llicència per a activitats complementàries, una categoria que els veïns consideren que s’està intentant utilitzar de manera irregular. “El tema és que les activitats complementàries són per a ús exclusiu dels clients de l’hotel”, recalca el portaveu.

La comunitat de veïns interpreta que el trasllat d’un negoci com el Lío —el model del qual es basa en un espectacle i sala de festes oberta al públic general i no restringida als hostes— a una ubicació amb aquest tipus de permís suposa, en la pràctica, la creació d’un “nou concepte”. “Requereix una sol·licitud de llicència nova”, argumenta Sánchez.

Els veïns consideren que el Lío no podria traslladar-se a l’hotel que ha adquirit l’empresa, l’Ibiza Hotel Corso, perquè aquest té llicència per a “activitats complementàries”, exclusives per als clients de l’hotel, mentre que el Lío es basa en un espectacle i sala de festes oberta al públic general

“Requereix una nova llicència”

“Ells han demanat un trasllat per a la ubicació del Lío a un hotel que té activitat complementària —de sala de festes— només per a ús de l’hotel, però ells volen dur a terme una activitat secundària, que és un nou concepte”, puntualitza el portaveu. “En primer lloc, requereix sol·licitar una nova llicència que ja no es pot concedir pel Pla General d’Ordenació Urbana”, insisteix, ja que prohibeix l’obertura de noves discoteques en tot el terme municipal. Per tant, la llicència antiga de què disposa l’hotel no serviria, segons interpreten.

És la mateixa interpretació que fa l’Associació Empresarial d’Oci Nocturn (AEON), que recorda que “no existeixen llicències específiques per a hotels que puguin funcionar com a discoteques, ja que les sales de festes tenen la seva pròpia llicència d’activitat, diferent de la d’un hotel o un restaurant”. “En aquest cas, es tractaria de la concessió d’una llicència nova en un hotel, amb els consegüents perjudicis per a la convivència, i que a més requereix els preceptius estudis de mobilitat i evacuació, per a casos d’emergències, que l’Ajuntament d’Eivissa hauria de fer públics, tal com demanen els veïns afectats i també reclamem des de l’associació”, segons manifesten en un comunicat traslladat a aquest diari.

El Pla General d’Ordenació Urbana prohibeix la implantació de noves discoteques al municipi. L’Associació Empresarial d’Oci Nocturn (AEON) recorda que “no existeixen llicències específiques per a hotels que puguin funcionar com a discoteques

Sánchez aprofundeix en el fet que a la zona de s’Illa Plana s’han concedit en el passat llicències per a determinades activitats als hotels, que permeten petites actuacions o espais de ball. A vegades fins i tot amb música ambiental o la utilització d’algun equip de so. D’aquesta manera, quan els clients de l’hotel acaben de sopar, o mentre gaudeixen del sopar, poden comptar amb una oferta d’oci limitada, així com música i ball. “No té res a veure amb obrir una macrodiscoteca, oberta al públic, com la del Lío”, lamenta el portaveu.

La zona està “absolutament col·lapsada”

Així mateix, assenyala els problemes de trànsit que es generaran, ja que aquesta zona està “absolutament col·lapsada” a causa de la quantitat de motos, cotxes, taxis, camions i transportistes que circulen entre abril i octubre. A més, recorda que s’Illa Plana compta únicament amb un carrer d’accés d’un sol carril i sentit obligatori, a més d’una altra via destinada a la sortida. I hi afegeix la quantitat de creuers que arriben a Eivissa al llarg de l’Estació Marítima, cosa que suma més càrregues i descàrregues de motos, cotxes, taxis, autobusos i passatgers. “Illa Plana està col·lapsada a qualsevol hora del dia”. “No podem tensionar més el barri”, adverteix.

Consultat sobre si han pogut parlar amb el Lío, Sánchez aclareix que el problema el té l’Ajuntament. “Ens van prometre una resposta aviat, però encara no l’han donada”, assenyala el portaveu. L’Ajuntament d’Eivissa no ha respost a les preguntes d’aquest diari en el moment en què es publica aquesta notícia. Concretament, al consistori se li preguntava si considera que el trasllat del Lío a l’Ibiza Hotel Corso pot emparar-se en les llicències actualment vigents o si requereix una nova autorització, atès que el PGOU prohibeix la implantació de noves discoteques al municipi.

També es va sol·licitar informació sobre les denúncies veïnals que apunten que suposadament les obres a l’Ibiza Hotel Corso haurien començat abans d’obtenir la corresponent llicència i sobre la possibilitat de revisar d’ofici les autoritzacions concedides. Així mateix, aquest diari va preguntar si l’empresa promotora ha presentat els estudis de mobilitat i evacuació exigibles per a una activitat d’aquestes característiques en una zona que els residents consideren ja saturada de trànsit durant la temporada turística.

“Nosaltres seguirem els nostres passos”, apunta Sánchez. Els veïns adverteixen que estan disposats a arribar “fins on faci falta” per defensar la convivència del barri, així com la legalitat urbanística del municipi, mitjançant la qual interpreten que no es pot obrir una nova discoteca al municipi.

El Lío afirma que compleix la llei

El Lío d’Eivissa, que opera sota Lío Ibiza SL, no ha respost a les preguntes d’elDiario.es en el moment en què es publica aquesta notícia. El primer missatge —en què es va posar en coneixement el contingut d’aquest reportatge— es va traslladar el passat 27 de maig, amb l’objectiu d’incorporar la versió oficial de l’empresa. No obstant això, el cabaret-discoteca manté que el “trasllat previst” s’està desenvolupant “dins del marc administratiu i urbanístic corresponent, amb ple i absolut compliment de totes les exigències legals, tècniques, mediambientals i de convivència que resultin aplicables”, segons va explicar a Diario de Ibiza.

En la mateixa línia, el Lío d’Eivissa insisteix que no vol “alimentar polèmiques ni entrar en confrontacions estèrils”, i rebutja que el trasllat no s’estigui realitzant sobre la base de la llei. “Aquest projecte es desenvolupa amb ple respecte a la normativa vigent, a les llicències aplicables i als procediments administratius corresponents”, van insistir.

L’empresa afirma que exercirà, com sempre, “els seus drets amb responsabilitat i serietat en defensa de la seva activitat, del seu projecte empresarial i dels llocs de treball que genera”. Finalment, assenyala que la seva “nova etapa a l’Hotel Corso” té com a objectiu millorar la qualitat, el disseny i el posicionament turístic de l’empresa, i suposa una oportunitat “per continuar aportant valor a l’illa, al teixit econòmic local i a la imatge d’Eivissa com a destinació internacional d’excel·lència”.

L’administrador únic de Lío Ibiza SL és la societat Galaxia Estelar SL. El president del consell d’administració d’aquesta societat és Julio Bruno Castellanos, mentre que els consellers són Manuel Garí Eguillor, Javier Bañón Treviño, María Iria Urgell Calderón, Víctor Manuel García Reymundo, Javier Fernando Olascoaga Palacio i Mediterranean Sky International SA. Excepte el president, tots ells van estar vinculats a Pacha, abans que el grup vinculat a la icònica discoteca se separés del Lío, fet que va coincidir amb l’entrada de Trilantic Capital Partners a la marca de les dues cireres.

Para llegar a la Estación Marítima de Botafoc –de donde salen los ferris desde Eivissa con destino a Dènia, València o Barcelona– hay que pasar por el emblemático monumento de los podencos, cruzar l’Avinguda Vuit d’Agost, pasar por un hotel de lujo y dejar atrás la discoteca de las dos cerezas, Pachá, una de las más famosas del mundo. En esta localización, la urbanización de vecinos de s’Illa Plana está en pie de guerra porque está previsto que el Lío se traslade a la ubicación actual del Ibiza Hotel Corso de cara a 2027. El Lío es un cabaret de lujo –el precio mínimo para reservar un menú con espectáculo son 500 euros para dos personas– que funciona también como sala de discoteca, pero que dejará su actual emplazamiento situado en Marina Ibiza, en la denominada Milla de Oro.

“La ley se tiene que aplicar para todos”, afirma a elDiario.es Alberto Sánchez, portavoz de la Comunidad de Vecinos de s’Illa Plana. Quienes residen en esta urbanización interpretan que Lío no puede funcionar como sala de espectáculos o discoteca cuando se traslade a su nueva ubicación debido a que presuntamente incumpliría la normativa urbanística. El Plan General de Ordenación Urbana de Eivissa, aprobado en 2023, establece en su artículo 47.5.4 que “queda prohibida –en todo el término municipal– la instalación de nuevas discotecas o similares”, una cuestión cuya interpretación en este caso concreto corresponde a los servicios técnicos y jurídicos del Ayuntamiento. “No puede ser que venga un fondo de inversión o capital extranjero y pueda hacer lo quiera”, lamenta Sánchez.

Por otro lado, los vecinos ven con preocupación que se puedan generar nuevos problemas de convivencia. La zona que comprende desde la rotonda del monumento de los podencos –una de las entradas a la ciudad– hasta la Estación Marítima Botafoc está repleta de establecimientos de todo tipo –cafeterías, bares, restaurantes, hoteles, clubes, discotecas–, lo que la convierte en un lugar muy visitado durante la temporada turística. A esta situación de saturación se añade el hecho de que sea una zona muy transitada por vehículos de todo tipo que entran y salen de la Estación Marítima.

“La convivencia es primordial”, advierte Sánchez. El portavoz detalla que la estrategia del grupo empresarial se basa en la utilización de una figura legal que, a su juicio, se está forzando para encajar el proyecto en s'Illa Plana. Sánchez explica que la promotora se ampara presuntamente en que el establecimiento adquirido –Ibiza Hotel Corso– dispone de una licencia para actividades complementarias, una categoría que los vecinos consideran que se está pretendiendo usar de forma irregular. “El tema es que las actividades complementarias son para uso exclusivo de los clientes del hotel”, recalca el portavoz.

La comunidad de vecinos interpreta que el traslado de un negocio como el Lío —cuyo modelo se basa en un espectáculo y sala de fiestas abierto al público general y no restringido a los huéspedes— a una ubicación con este tipo de permiso supone, en la práctica, la creación de un “nuevo concepto”. “Requiere una solicitud de licencia nueva”, argumenta Sánchez.

Los vecinos consideran que Lío no podría trasladarse al hotel que ha adquirido la empresa, el Ibiza Hotel Corso, porque este tiene licencia para 'actividades complementarias', exclusivas par los clientes del hotel, mientas que Lío se basa en un espectáculo y sala de fiestas abierto al público general

“Requiere una nueva licencia”

“Ellos han pedido un traslado para la ubicación de Lío a un hotel que tiene actividad complementaria –de sala de fiestas– solo para uso de hotel, pero ellos quieren llevar a cabo una actividad secundaria, que es un nuevo concepto”, puntualiza el portavoz. “En primer lugar, requiere solicitar una nueva licencia que ya no se puede dar por el Plan General de Ordenación Urbana”, insiste, ya que prohíbe la apertura de nuevas discotecas en todo el término municipal. Por tanto, la licencia antigua de la que dispone el hotel no serviría, según interpretan.

Es la misma interpretación que hace la Asociación Empresarial de Ocio Nocturno (AEON), que recuerda que “no existen licencias específicas para hoteles que puedan funcionar como discotecas, ya que las salas de fiestas tienen su propia licencia de actividad, distinta a la de un hotel o un restaurante”. “En ese caso, se trataría de la concesión de una licencia nueva en un hotel, con los consiguientes perjuicios para la convivencia, y que además requiere los preceptivos estudios de movilidad y evacuación, para casos de emergencias, que el Ayuntamiento de Eivissa debería hacer públicos, tal y como piden los vecinos afectados y también reclamamos desde la Asociación”, según manifiestan en un comunicado trasladado a este diario.

El Plan General de Ordenación Urbana prohíbe la implantación de nuevas discotecas en el municipio. La Asociación Empresarial de Ocio Nocturno (AEON) recuerda que 'no existen licencias específicas para hoteles que puedan funcionar como discotecas'

Sánchez profundiza en que en la zona de s’Illa Plana se han concedido en el pasado licencias para determinadas actividades en los hoteles, que permiten pequeñas actuaciones o espacios de baile. A veces incluso con música ambiental o la utilización de algún equipo de sonido. De este modo, cuando los clientes del hotel terminan de cenar, o mientras disfrutan de la cena, pueden contar con una oferta de ocio limitada, así como música y baile. “No tiene nada que ver con abrir una macrodiscoteca, al público, como la de Lío”, lamenta el portavoz.

La zona está “absolutamente colapsada”

Asimismo, señala los problemas de tráfico que se van a generar, ya que esta zona está “absolutamente colapsada”, debido a la cantidad de motos, coches, taxis, camiones y transportistas que circulan entre abril y octubre. Además, recuerda que s'Illa Plana cuenta con únicamente una calle de acceso de un solo carril y sentido obligatorio, además de otra vía destinada a la salida. Y añade la cantidad de cruceros que llegan a Eivissa a través de la Estación Marítima, lo que suma más cargas y descargas de motos, coches, taxis, autobuses y pasajeros. “Illa Plana está colapsada a cualquier hora del día”. “No podemos tensionar más el barrio”, advierte.

Consultado sobre si han podido hablar con el Lío, Sánchez aclara que el problema lo tiene el Ayuntamiento. “Nos prometieron una respuesta en breve, pero aún no la han dado”, señala el portavoz. El Ajuntament d’Eivissa no ha respondido a las preguntas de este diario en el momento en que se publica esta noticia. Concretamente, al Consistorio se le preguntaba si considera que el traslado del Lío al Ibiza Hotel Corso puede ampararse en las licencias actualmente vigentes o si requiere una nueva autorización, dado que el PGOU prohíbe la implantación de nuevas discotecas en el municipio.

También se solicitó información sobre las denuncias vecinales que apuntan a que supuestamente las obras en el Ibiza Hotel Corso habrían comenzado antes de obtener la correspondiente licencia y sobre la posibilidad de revisar de oficio las autorizaciones concedidas. Asimismo, este diario preguntó si la empresa promotora ha presentado los estudios de movilidad y evacuación exigibles para una actividad de estas características en una zona que los residentes consideran ya saturada de tráfico durante la temporada turística.

“Nosotros vamos a seguir nuestros pasos”, apunta Sánchez. Los vecinos advierten de que están dispuestos a llegar “hasta donde haga falta” con tal de defender la convivencia del barrio, así como la legalidad urbanística del municipio, mediante la cual interpretan que no se puede abrir una nueva discoteca en el municipio.

El Lío afirma que cumple la ley

El Lío de Ibiza, que opera bajo Lío Ibiza SL, no ha respondido a las preguntas de elDiario.es en el momento en que se publica esta noticia. El primer mensaje –en el que se puso en conocimiento el contenido de este reportaje– se trasladó el pasado 27 de mayo, con el objetivo de incorporar la versión oficial de la empresa. Sin embargo, el cabaret-discoteca mantiene que el “traslado previsto” se está desarrollando “dentro del marco administrativo y urbanístico correspondiente, con pleno y absoluto cumplimiento de todas las exigencias legales, técnicas, medioambientales y de convivencia que resulten aplicables”, según explicó a Diario de Ibiza.

En la misma línea, Lío Ibiza insiste en que no quiere “alimentar polémicas ni entrar en confrontaciones estériles”, rechazando que el traslado no se esté realizando en base a la ley. “Este proyecto se desarrolla con pleno respeto a la normativa vigente, a las licencias aplicables y a los procedimientos administrativos correspondientes”, insistieron.

La empresa afirma que ejercerá, como siempre, “sus derechos con responsabilidad y seriedad en defensa de su actividad, de su proyecto empresarial y de los puestos de trabajo que genera”. Finalmente, señala que su “nueva etapa en el Hotel Corso” tiene como objetivo mejorar la calidad, diseño y posicionamiento turístico de la empresa, y supone una oportunidad “para seguir aportando valor a la isla, al tejido económico local y a la imagen de Ibiza como destino internacional de excelencia”.

El administrador único de Lío Ibiza SL es la sociedad Galaxia Estelar SL. El presidente del consejo de administración de esta sociedad es Julio Bruno Castellanos, mientras que los consejeros son Manuel Garí Eguillor, Javier Bañón Treviño, María Iria Urgell Calderón, Víctor Manuel García Reymundo, Javier Fernando Olascoaga Palacio y Mediterranean Sky International SA. Excepto el presidente, todos ellos estuvieron vinculados a Pachá, antes de que el grupo vinculado a la icónica discoteca se separara del Lío, lo que coincidió con la entrada de Trilantic Capital Partners en la marca de las dos cerezas.

El magistrado del Juzgado de Instrucción número 47 de Madrid, Adolfo Carretero, ha imputado a otro de los agentes de la Policía Municipal de Madrid que formó parte de los operativos ‘antidroga’ en tiendas que venden productos de CBD (cáñamo industrial, un cannabinoide sin efectos psicoactivos). Durante algunos de estos despliegues policiales se detuvo e ingresó en los calabozos a empresarios que ejercen su actividad de forma legal. Al menos esta es la interpretación que hacen los juzgados, que archivaron las causas abiertas contra Ramón Merino y Pablo Gutiérrez por supuestos delitos de tráfico de drogas y contra la salud pública, como informó elDiario.es. Ambos tienen tiendas de CBD y son, a su vez, socios a través de una empresa de la cual Merino es administrador único.

Después de que se produjera el sobreseimiento provisional de la causa, Merino y Gutiérrez presentaron una querella contra R.F., otro de los agentes de la Policía Municipal de Madrid presuntamente al cargo de estas operaciones, por supuestos delitos de detención ilegal, contra la integridad moral y coacciones, como consta en la documentación consultada por este diario. Los dos empresarios solicitaron el inicio de diligencias previas para investigar al oficial de la Policía Municipal, a los responsables de ordenar y supervisar dichas intervenciones, así como a “cualquier otra persona que haya podido colaborar en la comisión de los presuntos delitos”.

En el marco de esta causa, el juez llamó a declarar como testigos a diferentes agentes de la Policía Municipal. Durante su testificación, uno de ellos reconoció que había ordenado junto a su compañero investigado, R.F., al menos una de estas operaciones, por lo que pasó de testigo a imputado, como señalan fuentes jurídicas a este diario. El agente deberá declarar ante el juzgado a las 12.00 horas del 13 de noviembre de 2026 por un presunto delito de detención ilegal, como figura en el auto al que ha accedido este periódico.

elDiario.es se ha puesto en contacto con los policías investigados a través del letrado que les defiende en la causa, que por el momento no ha respondido al cuestionario remitido. La Concejalía de Seguridad del Ayuntamiento de Madrid ha pedido por su parte a este diario dirigirse a la Policía Municipal. Y este organismo ha respondido que, tras consultar la cuestión con la Jefatura del Cuerpo, al tratarse de un tema judicializado, “hasta que no se resuelva el mismo, y por el principio de presunción de inocencia, no se van a realizar declaraciones al respecto”. “Como es habitual, la vía administrativa disciplinaria se paraliza hasta que se resuelva el procedimiento judicial”, señalan estas fuentes.

Asuntos Internos pide “sinceras disculpas”

Gutiérrez se puso en contacto con Asuntos Internos el 21 de febrero de 2025 mediante un correo electrónico. En su escrito, presentó una queja en relación a las operaciones policiales llevadas a cabo por los agentes de la Policía Municipal en las que se produjeron las detenciones de los empresarios por presuntos delitos de tráfico de drogas y contra la salud pública.

En su respuesta, el jefe de Asuntos Internos informó a Gutiérrez de que, después de haber tenido conocimiento de la apertura de diligencias previas en el Juzgado de Instrucción número 47 de Madrid, se había remitido al órgano competente “la pertinente propuesta de incoación de expediente disciplinario para depurar la responsabilidad” a la que haya lugar, si los dos agentes investigados llegan a ser condenados en sentencia firme, como figura en un documento de Asuntos Internos consultado por este diario. En el escrito, el jefe de la unidad explica que si se llega a ese extremo se hará conforme establece el artículo 18.2 de la Ley Orgánica 4/2010, que regula el régimen disciplinario del Cuerpo Nacional de Policía, aplicable también a la Policía Local.

“No quisiera terminar sin antes presentarle, en nombre del Cuerpo de Policía Municipal de Madrid, las más sinceras disculpas por la sensación que haya podido Vd. percibir con motivo de la atención dispensada por dichos agentes”, concluye el jefe de Asuntos Internos en su respuesta dirigida a Gutiérrez. Además, añade que los agentes están para trabajar a diario con el fin de “satisfacer las expectativas de calidad en el servicio a las que legítimamente aspira la ciudadanía”.

Antes de que Gutiérrez se pusiera en contacto con la unidad, Merino escribió un correo electrónico a Asuntos Internos el 10 de febrero de 2025. El empresario puso en conocimiento los hechos que afirmaba estar sufriendo y que, según su versión, podrían constituir “abusos de autoridad” e “irregularidades” en el ejercicio de sus funciones, como informó este diario. Sin embargo, Asuntos Internos no pudo constatar la “responsabilidad disciplinaria” del agente denunciado, R.F., según un documento de la unidad.

En él, el jefe de la unidad explicaba que habían solicitado informes de las actuaciones del agente y si dicho procedimiento se había ajustado a la Ley de Enjuiciamiento Criminal y a la Ley 17/1967, por la que se actualizan las normas vigentes sobre estupefacientes y la II guía práctica de actuación sobre aprehensión, análisis, custodia y destrucción de drogas tóxicas.

Asuntos Internos concluyó que tras revisar toda la información y las pruebas reunidas durante la investigación no se habían encontrado evidencias suficientes para sancionar al agente denunciado. El informe aclaraba que no se dudaba de la versión de quien presentó la denuncia, pero que no había pruebas que permitieran romper la presunción de inocencia del policía. Tampoco se había podido acreditar, señalaba el jefe de la unidad, “ninguna actuación que pudiera incurrir en infracción disciplinaria”. Por tanto, Asuntos Internos procedió al archivo del procedimiento.

Ausencia de sanciones contra los empresarios

A pesar de las numerosas intervenciones de los agentes de la Policía Municipal de Moncloa-Aravaca en tiendas de CBD de diferentes distritos de Madrid, no se han abierto expedientes sancionadores contra sus dueños. Los afectados se pusieron en contacto con el Defensor del Pueblo, que tras haber sido notificado sobre las actuaciones, se puso en contacto con el Ayuntamiento de Madrid con el objetivo de esclarecer los hechos. En su respuesta, afirma que no existe ningún expediente sancionador abierto por el departamento de Salud Pública del distrito, según figura en la documentación consultada por este diario.

La única referencia que consta en dicho departamento, en relación con los hechos objeto de conflicto, es un correo electrónico de la Subdirección General de Salud Pública del Ayuntamiento de Madrid en el que se informaba de unos productos que habían sido intervenidos en tres establecimientos del distrito de Moncloa-Aravaca. Según dicha comunicación, la Policía Municipal había intervenido “productos que contenían estupefacientes (cannabis y otras sustancias), así como productos alimenticios con cannabidiol (CBD) y otros cannabinoides”.

Finalmente, la información relativa a los productos intervenidos fue trasladada a la Subdirección General de Seguridad Alimentaria y Sanidad Ambiental de la Comunidad de Madrid, por encontrarse en el marco de la Estrategia para el control oficial de productos alimenticios que contienen cannabidiol (CBD) y otros cannabinoides y por si procediera su notificación a la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) en base a lo establecido en los procedimientos de actuación, sin que consten más actuaciones en este sentido.

Qué dice la justicia europea

La ofensiva contra el CBD en Madrid —y otros lugares del Estado— nace de un conflicto sobre las interpretaciones legales. Por un lado, la Policía Municipal y el Servicio de Vigilancia Aduanera de la Agencia Tributaria se aferran a normativas de 1961 y 1967 para tratar cualquier flor de cáñamo como “droga”, sin importar los índices de psicoactividad que tenga la planta. Bajo esta lectura literal, cualquier producto que sea un cogollo se considera automáticamente un narcótico y su venta se persigue como contrabando, apoyándose en una sentencia del Tribunal Supremo que ignora el porcentaje de THC —la sustancia psicoactiva del cannabis—.

Sin embargo, la justicia europea dice lo contrario, como ya informó este diario. El Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE) dictaminó en 2020 que el CBD no es un estupefaciente porque la ciencia demuestra que no tiene efectos psicotrópicos ni es nocivo para la salud. El fallo europeo aclara que, aunque una lectura estricta de la Convención Única de Naciones Unidas de 1961 podría clasificar al CBD como droga, el “espíritu” de la norma es proteger la salud pública. Por tanto, si el tratado tiene como meta proteger la salud, deben excluirse de la definición de cannabis aquellas flores con una presencia “insignificante” de componentes psicoactivos.

Esta es la misma interpretación que hace la magistrada del Juzgado de Instrucción número 28 de Barcelona, que acordó en un auto dictado el 12 de diciembre de 2025 el sobreseimiento provisional de la causa contra Carlos Ramírez, dueño de la tienda Naturwest, como informó este diario. En su decisión, la jueza esgrimió un informe del Instituto de Toxicología, que detectó únicamente cannabidol, “sustancia propia de la cannabis sativa que tiene efectos terapéuticos” y sin rastro alguno de THC, la “sustancia tóxica”.

Mientras que algunas autoridades españolas, en ocasiones, todavía persiguen el CBD de forma desproporcionada, la justicia europea blinda la libre circulación de este producto entre los países miembros. En los autos de archivo de los casos de Gutiérrez y Merino se recoge que las sustancias intervenidas estaban por debajo del 0,2% de índice de THC. También señalaba que los empresarios “han declarado y explicado convenientemente cómo desempeñan su actividad empresarial cumpliendo escrupulosamente los trámites legales oportunos”.

Fins a quatre dels 12 membres del Govern de Marga Prohens no compleixen la normativa de transparència aprovada pel seu propi Executiu —després d’haver retallat l’anterior— en el moment en què es publica aquesta notícia, com es pot comprovar al registre. La norma obliga els càrrecs públics de l’arxipèlag balear a registrar les declaracions de renda cada any. Almenys així consta en la informació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics.

Després de dues legislatures amb diferents coalicions progressistes encapçalades per Francina Armengol, el Partit Popular va guanyar les eleccions autonòmiques de 2023. Prohens va arribar al Consolat de Mar gràcies a un acord de governabilitat amb Vox, que es manté fora del Govern autonòmic.

Aquest acord va comportar l’eliminació de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció. Així, les Illes Balears es van convertir en la primera autonomia a eliminar un organisme anticorrupció —tot i que Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Navarra compten amb òrgans d’aquest tipus—. El tancament de l’Oficina va comportar un altre canvi a la nova llei promulgada per Marga Prohens: les declaracions de béns dels càrrecs públics queden dipositades al Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics. El principal canvi respecte a la normativa anterior és que ara tenen “caràcter reservat”, és a dir, que la informació deixa de ser pública.

Aquest canvi permet que només es puguin consultar les declaracions de la renda de 2023 i 2024 d’un únic membre del Govern, el conseller d’Empresa, Autònoms i Energia, Alejandro Sáenz, com es pot comprovar al registre. Amb la normativa anterior, els càrrecs públics tenien l’obligació de declarar tot el seu patrimoni. És a dir, havien d’informar de manera completa sobre tots els seus béns (propietats o diners), drets (per exemple, participacions o crèdits), deutes i també les seves activitats econòmiques o professionals.

Aquesta informació, a més, era accessible per a la ciutadania a través del web de l’Oficina. La nova llei, en canvi, és discrecional: cada administració, d’acord amb el seu règim normatiu, “haurà de comunicar motivadament al Registre quins camps d’informació continguts en la declaració dels càrrecs públics s’han de fer públics”, segons l’article 10.5.

La meitat dels consellers del Govern Prohens han registrat les seves declaracions de la renda de 2023 i 2024, tot i que en general no estan disponibles. Per exemple, en el cas de la presidenta es pot consultar la de 2023, però no la de 2024. Les han registrat en ambdós exercicis, sense estar disponibles, els consellers Antònia Maria Estarellas (Presidència, Coordinació d’Acció de Govern i Cooperació Local), Jaume Bauzá (Turisme, Cultura i Esports), José Luis Mateo (Habitatge, Territori i Mobilitat), Catalina Cabrer (Treball, Funció Pública i Diàleg Social) i Juan Manuel Lafuente (Mar i Cicle de l’Aigua).

Quins consellers no compleixen

Antoni Costa (Economia, Hisenda i Innovació), Manuela García (Salut), Sandra Fernández (Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència) i Joan Simonet (Agricultura, Pesca i Medi Natural) no compleixen la normativa aprovada per l’Executiu que els va nomenar consellers. El primer i l’últim només van registrar una de les declaracions de la renda dels anys 2023 i 2024. En el cas de Costa, la va registrar el 2024, però no el 2023; en el de Simonet, el 2023 però no el 2024. La resta no la va dipositar en cap dels dos anys. Antoni Vera (Educació i Universitats) tampoc complia, però ha pujat les seves declaracions de la renda de 2023 i 2024 després de ser consultat per aquest diari. “Ha estat una distracció personal. Ja estan penjades”, responen fonts de la seva conselleria.

Aquesta realitat incompleix l’article 4.4 de la Llei 2/2024, de creació del Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics de les Illes Balears. Aquesta manca de transparència contrasta amb la situació de les legislatures anteriors (la llei que regulava l’Oficina Anticorrupció va entrar en vigor el 2016), quan les declaracions eren públiques.

La restricció que la llei permet sobre l’accés a les declaracions de béns patrimonials també pot dificultar la fiscalització de càrrecs públics en casos com el de Rafael Triguero (PP), alcalde d’Eivissa, que està sota el focus mediàtic per una operació urbanística que perseguia, presumptament i segons denuncia l’oposició, obtenir irregularment un habitatge de preu limitat (VPL).

Facilita ocultar maniobres urbanístiques

Triguero va presentar la declaració de béns patrimonials el 17 de juny de 2023, quan va prendre possessió com a alcalde, segons el registre. L’última actualització del seu patrimoni data del 12 d’agost de 2025, quan va publicar la declaració de la renda de l’exercici 2024. Al portal de transparència municipal, les declaracions de la renda estan majoritàriament actualitzades fins al 2022, com consta al web. És a dir, quan el socialista Rafa Ruiz (2015-2023) encara era alcalde d’Eivissa.

En el cas de les declaracions patrimonials, estan actualitzades en el moment en què els regidors van prendre possessió o van cessar del càrrec, segons el portal municipal. En qualsevol cas, la declaració de béns de Rafael Triguero no està actualitzada, ja que no hi figuren les seves últimes operacions immobiliàries, segons va informar elDiario.es.

Després de les consultes d’aquest diari, l’Ajuntament d’Eivissa va respondre que les declaracions de béns patrimonials no només es dipositen al registre del Parlament, sinó que “cada institució pot acordar publicar-les també als seus propis portals de transparència”. En aquest sentit, van indicar que les declaracions del batle i dels regidors del govern municipal estaven publicades. L’Ajuntament no considera que hi hagi hagut un retrocés en matèria de transparència i rendició de comptes respecte al model anterior.

Una restricció “desproporcionada i injustificada”

Joaquín Meseguer, expert del Fòrum de Govern Obert d’Espanya, explica a elDiario.es que, sobre el “caràcter reservat” de les declaracions de béns patrimonials, la normativa “estableix una restricció desproporcionada i injustificada”. El més raonable, segons la seva opinió, seria “la publicació d’aquestes declaracions anonimitzant aquelles dades que puguin afectar categories especials de dades o que puguin generar un risc per a la seguretat personal o la integritat del patrimoni”.

L’expert explica que aquest és el procediment habitual en altres comunitats autònomes i que “no es coneix cap cas en què l’accés o la divulgació hagi generat cap perjudici que s’hagués d’evitar”. “És clar que sobre qui exerceix aquestes responsabilitats públiques ha d’existir un escrutini social més gran que en qualsevol altre cas”, detalla Meseguer.

Després que PP i Vox aprovessin la nova llei que substitueix la que regulava l’Oficina Anticorrupció, Tòfol Milán, exdirector, va explicar a aquest diari que veia amb preocupació la deriva de les Balears en matèria de transparència. Argumentava que l’organisme no només tramitava denúncies i investigacions, sinó que també prevenia pràctiques corruptes, controlava i feia públiques les declaracions de béns dels càrrecs públics, la seva formació i impulsava programes educatius a les escoles.

“Tot això es perd”, va lamentar Milán. Amb la norma anterior, el registre dels béns dels alts càrrecs era públic i accessible, igual que la llei municipal permetia que als ajuntaments també ho fos. El portal de l’Oficina comptava amb 4.400 declaracions de béns de 1.200 càrrecs i 9.300 declaracions de l’IRPF que van deixar d’estar disponibles amb la nova normativa. Milán va argumentar que era un instrument per evitar incompatibilitats i conflictes d’interessos, així com per impedir que alts càrrecs contractessin empreses on tinguessin participacions.

En una línia similar, Meseguer considera necessari poder accedir a les declaracions de béns patrimonials dels càrrecs públics, a través dels portals corresponents, “preservant també aquesta esfera d’intimitat i seguretat que la Constitució i les normes imposen”. L’expert puntualitza que tots dos drets “han d’anar plegats i aquest esforç de conciliació és possible”. “El paper dels mitjans de comunicació com a vigilants de la gestió pública és essencial per preservar la democràcia i només és possible amb un accés raonable a la informació pública”, afegeix.

Consultat sobre si la supressió de la llei de l’Oficina Anticorrupció a les Balears va suposar un retrocés respecte al model anterior, Meseguer respon que “sens dubte va ser un retrocés i un veritable cop al control de les institucions públiques”. “El mateix argument es va utilitzar a Mèxic per suprimir l’INAI, un dels principals organismes que garanteix la transparència i protecció de dades, i ara hi ha un bloqueig extraordinari del dret d’accés a la informació pública”, lamenta.

L’expert matisa que és important definir bé les competències d’aquestes institucions i dotar-les de “mitjans adequats”, així com establir “canals de coordinació entre institucions que coincideixen parcialment en la seva tasca de control”. “Totes les institucions tenen un cost de funcionament, no siguem ingenus, però el que realment ens surt car és la corrupció”, afirma, i afegeix que agències autonòmiques antifrau com la catalana o l’andalusa “han demostrat sobradament la seva eficiència i raó de ser”.

Hasta cuatro de los 12 miembros del Govern de Marga Prohens (PP) no cumplen con la normativa de transparencia aprobada por su propio Ejecutivo –tras haber recortado la anterior– en el momento en que se publica esta noticia. La norma obliga a los cargos públicos del archipiélago balear a registrar las declaraciones de renta cada año, como se puede comprobar en el registro. Al menos así figura en la información que consta en el Registro de Transparencia y Control del Patrimonio y de las Actividades de los Cargos Públicos.

Después de dos legislaturas con diferentes coaliciones progresistas encabezadas por Francina Armengol, el PP ganó las elecciones autonómicas de 2023. Prohens alcanzó el Consolat de Mar gracias a un acuerdo de gobernabilidad con Vox, que se mantiene fuera del Gobierno autonómico.  Este acuerdo trajo consigo la eliminación de la Oficina de Prevención y Lucha contra la Corrupción. Así, las Balears se convirtieron en la primera autonomía en eliminar un organismo anticorrupción –pese a todo, Catalunya, Comunitat Valenciana, Andalucía y Navarra cuentan con órganos de este tipo–. El fin de la Oficina de Prevención y Lucha contra la Corrupción trajo consigo otro cambio en la nueva ley promulgada por Prohens: las declaraciones de bienes de los cargos públicos quedan depositadas en el Registro de Transparencia y Control del Patrimonio y de las Actividades de los Cargos Públicos. El principal cambio respecto a la normativa anterior es que ahora tienen “carácter reservado”, es decir, que la información deja de ser pública.

Este cambio permite que solo se puedan consultar las declaraciones de la renta de 2023 y 2024 de un único miembro del Govern, el conseller de Empresa, Autónomos y Energía, Alejandro Sáenz, como se puede comprobar en el registro. Bajo la normativa anterior, los cargos públicos tenían la obligación de declarar todo su patrimonio. Es decir, debían informar de manera completa sobre todos sus bienes (propiedades o dinero), derechos (por ejemplo, participaciones o créditos), deudas y también sus actividades económicas o profesionales.

Esta información, además, era accesible para la ciudadanía a través de la web de la Oficina. La nueva ley, en cambio, es discrecional: cada administración, de acuerdo a su régimen normativo, “deberá comunicar motivadamente al Registro qué campos de información contenidos en la declaración de los cargos públicos deben hacerse públicos”, según aparece en el artículo 10.5.

La mitad de los consellers del Govern Prohens han registrado sus declaraciones de la renta de 2023 y 2024, aunque en general no están disponibles. Por ejemplo, en el caso de la presidenta se puede consultar la de 2023, pero no la de 2024. La han registrado en ambos ejercicios, sin estar disponibles, los consellers Antònia Maria Estarellas (Presidencia, Coordinación de Acción de Gobierno y Cooperación Local), Jaume Bauzá (Turismo, Cultura y Deportes), José Luis Mateo (Vivienda, Territorio y Movilidad), Catalina Cabrer (Trabajo, Función Pública y Diálogo Social) y Juan Manuel Lafuente (Mar y Ciclo del Agua).

Qué consellers no cumplen

Antoni Costa (Economía, Hacienda e Innovación), Manuela García (Salud), Sandra Fernández (Familias, Bienestar Social y Atención a la Dependencia) y Joan Simonet (Agricultura, Pesca y Medio Natural), no cumplen con la normativa aprobada por el Ejecutivo que los nombró consellers. El primero y el último solo registraron una de las declaraciones de la renta de los años 2023 y 2024. En el caso de Costa, la registró en 2024, pero no en 2023; en el de Simonet, en 2023, pero no en 2024. El resto no la depositó en ninguno de los dos años. Antoni Vera (Educación y Universidades) tampoco cumplía, pero ha subido sus declaraciones de la renta de 2023 y 2024 después de haber sido consultado por este diario. “Ha sido un despiste personal. Ya están colgadas”, responden fuentes de su Conselleria.

Esta realidad incumple el artículo 4.4 de la Ley 2/2024, de creación del Registro de Transparencia y Control del Patrimonio y de las Actividades de los Cargos Públicos de las Illes Balears. Esta falta de transparencia contrasta con la situación que había en los años de las legislaturas anteriores (la ley que regulaba la Oficina Anticorrupción entró en vigor en 2016), cuando las declaraciones estaban disponibles.

La restricción que la ley permite en cuanto al acceso a las declaraciones de bienes patrimoniales puede dificultar también la capacidad de fiscalización de los cargos públicos en casos como el de Rafael Triguero (PP), alcalde de Eivissa, quien está bajo el foco mediático debido a una operación urbanística que perseguía, presuntamente y según denuncia la oposición, obtener irregularmente una vivienda de precio limitado (VPL).

Una restricción “desproporcionada e injustificada”

Joaquín Meseguer, experto del Foro de Gobierno Abierto de España, explica a elDiario.es, sobre el “carácter reservado” de las declaraciones de bienes patrimoniales, que la normativa “establece una restricción desproporcionada e injustificada”. Lo razonable, en su opinión, sería “la publicación de estas declaraciones anonimizando aquellos datos que puedan afectar a categorías especiales de datos o pueda generar un riesgo para la seguridad personal o la integridad de su patrimonio”.

El experto explica que este es el procedimiento habitual en otras comunidades autónomas y que “no se conoce ningún caso en el que el acceso o la divulgación haya generado ningún perjuicio que debiera haberse evitado”. “Está claro que sobre quienes ejercen estas responsabilidades públicas debe existir un escrutinio social mayor que en cualquier otro caso”, detalla Meseguer.

Después de que PP y Vox aprobaran la nueva ley que sustituye la que regulaba la Oficina Anticorrupción, Tòfol Milán, exdirector, explicó a este diario que veía con preocupación la deriva a la que se encamina Balears en materia de transparencia. Así, argumentaba que el organismo no solo se ocupaba de dar trámite a denuncias e investigaciones de todo tipo, sino también de la prevención de prácticas corruptas, de controlar y hacer públicas a la ciudadanía las declaraciones de bienes de los cargos públicos, de la formación de éstos y de impulsar programas educativos en las escuelas.

“Todo esto se pierde”, lamentó Milán. Con la anterior norma, el registro de los bienes de los altos cargos era público y accesible a todo aquel que deseara consultarlo, al igual que la Ley municipal y de régimen local de las Illes Balears permite que el registro en el caso de los ayuntamientos también sea público. El portal de la Oficina contaba con 4.400 declaraciones de bienes de 1.200 cargos y con 9.300 declaraciones de IRPF que dejaron de estar disponibles con la nueva normativa. Milán argumentó que se trataba de un instrumento que permitía evitar incompatibilidades y conflictos de intereses. También que altos cargos pudieran contratar desde las administraciones públicas a una empresa en la que tuvieran acciones.

En una línea similar, Meseguer considera necesario poder acceder a las declaraciones de bienes patrimoniales de los cargos públicos, a través de los portales correspondientes, “preservando también esa esfera de intimidad y seguridad que la Constitución y las normas imponen”. El experto puntualiza que ambos derechos “tienen que ir de la mano y ese esfuerzo de conciliación, de engarce entre ambos, aunque complejo, es posible”. “El papel de los medios de comunicación como watchdog de la gestión pública es esencial para preservar nuestra democracia y solo es posible con un acceso razonable a la información pública”, añade.

Consultado sobre si la eliminación de la ley que regulaba la Oficina Anticorrupción en Balears supuso un retroceso respecto al modelo anterior, o si se trataba de un órgano duplicado –cuyas funciones ya ejerce la Fiscalía Anticorrupción–, Meseguer responde que “claro que fue un retroceso y un verdadero varapalo para el control de las instituciones públicas”. “Ese mismo argumento se utilizó en México para la supresión del INAI, uno de los más importantes órganos garantes a nivel mundial de la transparencia y protección de datos, y ahora hay un bloqueo extraordinario del derecho de acceso a la información pública”, lamenta.

El experto matiza que es importante definir bien las competencias de estas instituciones, así como dotarlas de “medios adecuados” y establecer “canales de coordinación entre instituciones que coinciden parcialmente en su labor de control”. “Todas las instituciones tienen un coste de funcionamiento, no seamos ingenuos, pero lo que realmente nos sale caro es la corrupción”, afirma y añade que agencias autonómicas antifraude como la catalana o la andaluza “han demostrado sobradamente su eficiencia y razón de ser”.

Avícola Son Perot S.A., empresa que opera sota la marca Avícola Ballester, vol construir una macrogranja amb 80.000 gallines ponedores després d’haver hagut de sacrificar-ne gairebé 90.000 a l’explotació de Llucmajor per complir les mesures dictades pel Govern. Coneguda com la “granja dels horrors”, va estar operant de manera il·legal tant per les successives ampliacions que es van fer a les instal·lacions com per la manca de determinats permisos i autoritzacions ambientals obligatoris, segons el Govern. La Direcció General d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural va sancionar l’empresa amb 200.100 euros per set infraccions greus i una de lleu, tal com va informar aquest diari.

Les instal·lacions de Llucmajor van estar en el punt de mira després que elDiario.es publiqués en exclusiva unes imatges inèdites que mostraven la situació perjudicial en què malvivien les gallines. L’interior de la macrogranja presentava unes condicions d’insalubritat, manca d’higiene i brutícia extremes. Les imatges, enregistrades entre els dies 21 i 29 d’abril de 2025, van ser facilitades a aquest diari per les associacions ARDE i Satya Animal.

La nova granja que projecta Avícola Son Perot pretén construir una explotació avícola formada per dues naus amb una capacitat de 40.000 gallines cadascuna, en una parcel·la situada a la finca de Son Brau, a Manacor. Així consta en el Projecte bàsic d’obra, consultat per aquest diari. Amb ubicació a Manacor, seria la segona granja que l’empresa construeix en aquest terme municipal. La totalitat de les gallines ponedores estarien destinades a la tipologia amb codi 2, és a dir, gallines criades a terra: amb llibertat de moviments, però sense accés a l’exterior.

La capacitat del projecte presentat davant el Govern –per al qual es va obrir un termini de trenta dies per presentar al·legacions, exposat al públic des del 28 de maig segons l’anunci del BOIB– frega els límits del que permet la legislació i ha de superar diversos tràmits, entre els quals l’Estudi d’Impacte Ambiental i l’Autorització Ambiental Integrada. La xifra de 80.000 aus coincideix exactament amb un dels llindars fixats per la legislació agrària balear per determinar les distàncies mínimes que s’han de respectar en la construcció d’instal·lacions avícoles respecte dels nuclis urbans residencials.

Avícola Ballester defensa que compleix

Avícola Son Perot sosté que la macrogranja compleix aquest requisit perquè la llei exigeix una separació de 6.000 metres únicament a les explotacions que superin una càrrega ramadera equivalent a 80.000 gallines ponedores, segons argumenta en el Projecte Bàsic d’Autorització Ambiental Integrada, consultat per aquest diari. Com que no supera aquesta xifra, sinó que s’hi situa exactament, l’empresa entén que li és aplicable el tram anterior, que obliga a mantenir una distància mínima de 4.000 metres respecte del sòl urbà residencial més proper.

Segons el projecte, la urbanització de Son Talent, el nucli residencial més proper, es troba a 4.435 metres de les instal·lacions previstes. La distància als nuclis urbans de Manacor, Petra i Ariany és de 5.560, 5.820 i 6.610 metres, respectivament. La interpretació d’aquest límit podria ser objecte de debat durant la tramitació ambiental. elDiario.es s’ha posat en contacte amb Avícola Son Perot, que ha respost que no farà declaracions sobre el projecte, atès que es troba en fase d’exposició pública.

Un dels problemes associats a una altra de les granges de l’empresa, l’explotació de Llucmajor, són les males olors que pateixen els veïns de les urbanitzacions dels voltants. Aquest i altres problemes relacionats van ser els que van portar els veïns de Sineu a rebutjar un projecte de dimensions desmesurades: una macrogranja de 750.000 gallines ponedores, la tramitació de la qual va ser paralitzada per l’Ajuntament.

Malgrat això, l’empresa considera que “no és previsible que es generin molèsties a la població per olors”, tenint en compte la distància entre l’explotació i els nuclis urbans esmentats. En aquest sentit, argumenta que, per reduir les olors i evitar afectacions ambientals derivades de la seva emissió, “s’aplicaran de manera continuada a la instal·lació una sèrie de mesures preventives”. Entre aquestes mesures hi haurà un pla de gestió específic. A més, es preveu instal·lar barreres sanitàries per “reduir el risc de difusió de malalties”. L’Ajuntment de Manacor no havia respost a les consultes d’aquest diari en el moment de publicar-se aquesta notícia.

Què diu el projecte

L’explotació avícola es preveu construir sobre una superfície de 403.119 metres quadrats, dels quals 376.178 corresponen a una àrea de sòl rústic, que és on es pretén ubicar les instal·lacions. D’altra banda, hi ha una parcel·la de 26.941 metres quadrats considerada Àrea de Prevenció de Riscos (APR) d’incendis, situada a uns 300 metres de l’emplaçament previst de les hipotètiques naus.

A més, el projecte contempla la construcció d’un magatzem per a l’envasament dels ous d’uns 343 metres quadrats; un femer d’uns 644 metres quadrats, dimensionat per poder emmagatzemar els fems produïts durant un període de quatre mesos; i altres construccions auxiliars. El femer només podrà gestionar els fems procedents d’aquesta explotació.

Sota un sistema de producció d’ous basat en un règim de semillibertat –les gallines s’allotgen lliures dins les instal·lacions, sense gàbies, però també sense accés a l’exterior–, les aus arriben a l’explotació amb disset setmanes de vida. Després d’un període d’adaptació d’una setmana, comencen el període de posta, que sol durar aproximadament un any. Un cop finalitzat aquest període, són traslladades a l’escorxador. Els cadàvers s’emmagatzemaran en un contenidor tancat fins al moment del seu trasllat a la planta de valorització energètica, és a dir, a la incineradora gestionada per TIRME. Es preveu una producció anual de 25,6 milions d’ous.

Aquesta producció implica un consum de 9.600 metres cúbics d’aigua. Per això, l’explotació disposarà d’un subministrament d’aigua procedent d’un pou propi, degudament legalitzat, així com d’una concessió per explotar les aigües subterrànies, amb un volum anual de 17.817 metres cúbics per a regadiu, altres usos agraris i abastament de la granja.

La zona es troba en una àrea de vulnerabilitat d’aqüífers mitjana, segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de Manacor. De fet, l’estat global d’aquesta massa d’aigua subterrània és dolent, i aquesta àrea és vulnerable «a la contaminació per nitrats d’origen agrari». Les conseqüències negatives sobre les aigües subterrànies podrien agreujar-se encara més si es produís una mala gestió dels fems, cosa que s’ha d’evitar amb un pla de vigilància ambiental. Avícola Son Perot maneja un pressupost d’un milió d’euros per executar el projecte.

Sobre aquesta qüestió, la Direcció General de Recursos Hídrics respon a aquest diari que el projecte encara es troba “en una fase molt inicial de tramitació” i que, per tant, no s’ha emès “cap informe” al respecte. Quan correspongui, s’analitzaran les qüestions que són competència de la Direcció General, “com la disponibilitat de recursos hídrics, l’aprofitament de l’aigua prevista per a l’activitat, possibles canvis d’ús, així com altres aspectes relacionats amb el Pla Hidrològic o possibles afectacions al domini públic hidràulic”. Es tracta d’un procediment, indiquen aquestes fonts, que encara té un recorregut administratiu important, “per la qual cosa en aquests moments no és possible fer una valoració concreta”.

Fonts de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural –hi ha informes que depenen de dues de les seves direccions generals– assenyalen que es va aprovar el Decret llei 1/2025, amb el vot favorable de MÉS, partit a l’oposició, avalat pels ajuntaments, que estableix mesures urgents per protegir el medi ambient i fixa limitacions estrictes a les explotacions avícoles. El projecte, per tant, haurà d’encaixar dins d’aquesta norma. Les mateixes fonts indiquen que les autoritzacions poden demorar-se entre un any i mig i dos anys, si tots els informes de les autoritats competents són favorables.

El projecte ha sortit a exposició pública a través de la Conselleria d’Habitatge, Territori i Mobilitat, de manera que serà aquest organisme qui sol·licitarà tots els informes a les autoritats competents. Aquest procediment inclou l’informe de l’Ajuntament, que ha de justificar si autoritza o no el projecte i segons a quins motius. Fonts de la Conselleria de Territori expliquen que la Direcció General d’Harmonització Urbanística i Avaluació Ambiental, que és l’òrgan ambiental que atorga l’autorització ambiental integrada, està condicionada pel Decret llei 1/2025. Aquesta norma destaca el límit màxim de capacitat fixat en 160.000 gallines i l’obligació de respectar distàncies mínimes respecte als nuclis residencials.

El projecte presentat és de fins a un màxim de 80.000 gallines, fet que obliga que s’hagi de situar a una distància de 4.000 metres dels nuclis urbans. Pel que fa a la seva tramitació, el projecte “es troba actualment en una fase inicial, i en aquest tipus de procediment, la tramitació administrativa pot durar entre un any i mig i dos anys”.

Després de l’inici del període d’informació pública, les diferents administracions públiques hauran de fer els seus informes i s’obrirà un període d’al·legacions per a totes les persones interessades. “Un cop conclogui aquest procés d’informació pública, s’haurà d’iniciar el procediment d’avaluació d’impacte ambiental ordinari, obligatori en una instal·lació d’aquestes característiques”, assenyalen les fonts consultades. L’Ajuntament de Manacor, finalment, haurà d’informar si el projecte és compatible o no amb la planificació urbanística del municipi.

Alternatives al projecte

Avícola Son Perot es planteja alternatives a la presentació de l’actual projecte. En primer lloc, l’opció de no executar-lo, ja que d’aquesta manera “els impactes mediambientals negatius del projecte s’evitarien”, segons consta a l’Estudi d’Impacte Ambiental, consultat per aquest diari.

En segon lloc, l’empresa explica que ha intentat escollir la ubicació de manera que “els costos mediambientals i econòmics del projecte fossin els mínims possibles”. La promotora detalla que, tenint en compte les limitacions que suposen les distàncies respecte de les zones residencials, no s’han trobat “alternatives que resultin ambientalment més adequades que la triada” i que siguin “tècnicament viables per al projecte proposat i les seves característiques específiques”.

En tercer lloc, plantegen la possibilitat de reduir “la capacitat productiva”. Així, es reduirien tots els factors ambientals que van directament lligats al nombre d’animals, com ara “les emissions totals a l’atmosfera, el consum d’aigua, la quantitat total de fems produïda o el nombre de cadàvers”.

Tanmateix, segons Avícola Son Perot, aquesta opció redueix la “rendibilitat del projecte” i afegeixen que, per raons d’economia d’escala, un augment de la capacitat permet “reduir els costos de producció per plaça, augmentant la rendibilitat econòmica de l’activitat i la viabilitat futura de l’explotació”. Aspectes que consideren “realment importants en un sector que pateix especialment els sobrecostos de la insularitat”.

Avícola Son Perot S.A., empresa que opera bajo la marca Avícola Ballester, quiere construir una macrogranja con 80.000 gallinas ponedoras después de haber tenido que sacrificar casi 90.000 en la explotación de Llucmajor (Mallorca) para cumplir con las medidas dictadas por el Govern. Conocida como la ‘granja de los horrores’, estuvo operando de forma ilegal tanto por las sucesivas ampliaciones que se hicieron en las instalaciones, como por la inexistencia de determinados permisos y autorizaciones ambientales obligatorias, según el Govern. La Dirección General de Agricultura, Ganadería y Desarrollo Rural sancionó a la empresa con 200.100 euros por siete faltas graves y una leve, como informó este diario.

Las instalaciones de Llucmajor estuvieron en el punto de mira después de que elDiario.es publicara en primicia unas imágenes inéditas que mostraban la perniciosa situación en la que malvivían las gallinas. El interior de la macrogranja presentaba unas condiciones de insalubridad, falta de higiene y suciedad extremas. Las imágenes, grabadas entre los días 21 y 29 de abril de 2025, fueron facilitadas a este diario por las asociaciones ARDE y Satya Animal.

La nueva granja que proyecta Avícola Son Perot pretende construir una explotación avícola de dos naves con una capacidad de 40.000 gallinas en cada una, en una parcela ubicada en la finca de Son Brau (Manacor). Así consta en el Proyecto básico de obra, consultado por este diario. Con ubicación en Manacor, sería la segunda granja que la empresa construye en este término municipal. La totalidad de las gallinas ponedoras estarían destinadas a la tipología con código 2, de gallinas en suelo. Es decir, con libertad de movimientos pero sin acceso al exterior.

La capacidad del proyecto presentado ante el Govern –se abrió un plazo de alegaciones de treinta días que se abrió a exposición pública el 28 de mayo, según el anuncio del BOIB–, roza los límites de lo que permite la legislación y debe pasar por varios trámites, entre ellos el Estudio de Impacto Ambiental y la Autorización Ambiental Integrada. La cifra de 80.000 aves coincide exactamente con uno de los umbrales fijados por la ley agraria balear para determinar las distancias mínimas que se deben respetar en la construcción de instalaciones avícolas respecto a los núcleos urbanos residenciales.

Avícola Ballester defiende que cumple

Avícola Son Perot sostiene que la macrogranja cumple este requisito porque la ley exige una separación de 6.000 metros únicamente a las granjas que superen la carga ganadera equivalente a 80.000 gallinas ponedoras, según argumentan en el Proyecto Básico de Autorización Ambiental Integrada, consultado por este diario. Al no superar esa cifra, sino situarse exactamente en ella, la empresa entiende que le resulta aplicable el escalón anterior, que obliga a mantener una distancia mínima de 4.000 metros respecto al suelo urbano residencial más próximo.

Según el proyecto, la urbanización de Son Talent, el núcleo residencial más cercano, se encuentra a 4.435 metros de las instalaciones previstas. La distancia a los cascos urbanos de Manacor, Petra y Ariany es de 5.560, 5.820 y 6.610 metros, respectivamente. La interpretación de ese límite podría ser objeto de discusión durante la tramitación ambiental. elDiario.es se ha puesto en contacto con Avícola Son Perot, que responde que no va a hacer declaraciones sobre el proyecto, dado que está en fase de exposición pública.

Uno de los problemas asociados a otra de las granjas de la empresa, la explotación de Llucmajor (Mallorca), son los malos olores que soportan los vecinos de las urbanizaciones colindantes. Estos y otros problemas relacionados fueron los que llevaron a los vecinos de Sineu a rechazar un proyecto de dimensiones estratosféricas: una macrogranja de 750.000 gallinas ponedoras, cuya tramitación fue paralizada por el Ayuntamiento. Pese a todo, la empresa considera que “no es previsible que se originen molestias a la población por olores”, teniendo en cuenta la distancia de la explotación a los núcleos urbanos mencionados.

En este sentido, argumentan que para reducir los olores y evitar afecciones ambientales por la emisión de los mismos “se aplicarán de forma continua en la instalación una serie de medidas preventivas”. Entre ellas, se dispondrá de un plan de gestión. Además, pretenden instalar barreras sanitarias para “disminuir el riesgo de difusión de enfermedades”. El Ajuntament de Manacor no ha respondido a las consultas de este diario, en el momento en que se publica esta noticia.

Qué dice el proyecto

La explotación avícola se prevé edificar sobre una superficie de 403.119 metros cuadrados, de los cuales 376.178 corresponden a un área de suelo rústico, que es donde se pretenden colocar las instalaciones. Por otro lado, hay una parcela de 26.941 metros cuadrados considerada como Área de Prevención de Riesgos (APR) de incendios, a unos 300 metros de la ubicación de las hipotéticas naves.

Además, contempla la construcción de un almacén para el empacado de los huevos de unos 343 metros cuadrados; un estercolero de unos 644 metros cuadrados, dimensionado para poder almacenar el estiércol producido durante un periodo de 4 meses y otras construcciones auxiliares. El estercolero solo podrá gestionar el estiércol procedente de esta explotación.

Bajo un sistema de producción de huevo basado en un régimen de semilibertad (las gallinas se alojan libres en las instalaciones, sin jaula, pero también sin salida al exterior), las aves llegan a la explotación con 17 semanas de vida. Tras un periodo de adaptación de una semana, empiezan el período de puesta que suele durar un año. Pasado este tiempo, se llevan al matadero. Los cadáveres se almacenarán en un contenedor cerrado hasta el momento de su traslado a la planta de valorización energética, es decir, la incineradora gestionada por TIRME. Se prevé una producción de 25,6 millones de huevos al año.

Esta producción implica un consumo de 9.600 metros cúbicos de agua. Para ello, la explotación dispondrá de abastecimiento de agua procedente de un pozo propio, debidamente legalizado, así como una concesión para explotar las aguas subterráneas, con un volumen anual de 17.817 metros cúbicos para regadío, otros usos agrarios y abastecimiento de la granja.

La zona se encuentra en una área de vulnerabilidad de acuíferos media, según el Plan General de Ordenación Urbana (PGOU) de Manacor. De hecho, el estado global de esta masa de agua subterránea es malo, y esta área es vulnerable “a la contaminación por nitratos de origen agrario”. Las consecuencias negativas sobre las aguas subterráneas podrían derivarse todavía más si se produjera una mala gestión del estiércol, lo cual debe evitarse con un plan de vigilancia ambiental. Avícola Son Perot maneja un presupuesto de un millón de euros para ejecutar el proyecto.

Sobre esta cuestión, la Dirección General de Recursos Hídricos responde a este diario que el proyecto todavía está “en una fase muy inicial de tramitación”, y que, por tanto, no se ha emitido “ningún informe” al respecto. Cuando corresponda, se analizarán las cuestiones que son competencia de la Dirección General, “como la disponibilidad de recursos hídricos, el aprovechamiento del agua prevista para la actividad, posibles cambios de uso, así como otros aspectos relacionados con el Plan Hidrológico o posibles afecciones al dominio público hidráulico”. Se trata de un procedimiento, señalan dichas fuentes, que todavía tiene un recorrido administrativo importante, “por lo que en estos momentos no es posible realizar una valoración concreta”.

Fuentes de la Conselleria de Agricultura, Pesca y Medio Natural –hay informes que dependen de dos de sus direcciones generales– señalan que se aprobó el Decreto Ley 1/2025 –con el voto favorable de MÉS, partido en la oposición–, avalado por los ayuntamientos, que establece medidas urgentes para proteger el medio ambiente y fija limitaciones estrictas a las explotaciones avícolas. El proyecto, por tanto, deberá encajar dentro de esta norma. Las mismas fuentes señalan que las autorizaciones pueden demorarse entre año y medio y dos años, si todos los informes de las autoridades competentes son favorables.

El proyecto ha salido a exposición pública a través de la Conselleria de Vivienda, Territorio y Movilidad, por lo que será este organismo quien solicitará todos los informes a las autoridades competentes. Este procedimiento incluye el informe del Ayuntamiento, que tiene que justificar si autoriza o no el proyecto, y en base a qué motivos. Fuentes de la Conselleria de Territorio explican que la Dirección General de Armonización Urbanística y Evaluación Ambiental, que es el órgano ambiental que otorga la autorización ambiental integrada, está condicionada por el Decreto Ley 1/2025.

Esta norma destaca el límite máximo de capacidad fijado en 160.000 gallinas y la obligación de respetar distancias mínimas respecto a núcleos residenciales. El proyecto presentado es de hasta un máximo de 80.000 gallinas, lo que obliga que debe estar a una distancia de 4.000 metros de los núcleos urbanos. En cuanto a su tramitación, el proyecto “se encuentra actualmente en una fase inicial, y en este tipo de procedimiento, su tramitación administrativa puede durar entre un año y medio y dos años”.

Después del inicio del periodo de información pública, las distintas administraciones públicas deberán realizar sus informes y se abre periodo de alegaciones para todas aquellas personas interesadas. “Una vez concluya este proceso de información pública, se deberá iniciar el procedimiento de evaluación de impacto ambiental ordinario, obligatorio en una instalación de estas características”, señalan las fuentes consultadas. El Ayuntamiento de Manacor, finalmente, deberá informar si el proyecto es compatible o no con la planificación urbanística del municipio.

Alternativas al proyectoc

Avícola Son Perot se plantea alternativas a la presentación del actual proyecto. En primer lugar, la opción de no ejecutarlo porque de este modo “los impactos medioambientales negativos del proyecto se evitarían”, como figura en el Estudio de Impacto Ambiental, consultado por este diario.

En segundo lugar, la empresa explica que ha intentado elegir el lugar de forma que “los costes medioambientales y económicos del proyecto fueran los mínimos posibles”. La empresa promotora detalla, teniendo en cuenta las limitaciones que suponen las distancias respecto a las zonas residenciales, que no se han encontrado “alternativas que resulten ambientalmente más adecuadas que la elegida” y que sean “técnicamente viables para el proyecto propuesto y sus características específicas”.

En tercer lugar, plantean la posibilidad de reducir “la capacidad productiva”. Así, se reducirían todos los factores ambientales que van directamente ligados al número de animales, como “las emisiones totales a la atmósfera, el consumo de agua, la cantidad total de estiércol producida o el número de cadáveres”.

Sin embargo, a juicio de Avícola Son Perot, esta opción reduce la “rentabilidad del proyecto” y añade que, por razones de economía de escala, un aumento de la capacidad permite “reducir los costes de producción por plaza, aumentando la rentabilidad económica de la actividad y la viabilidad futura de la explotación”. Aspectos que son “realmente importantes en un sector que sufre especialmente los sobrecostes de la insularidad”.

Fa dos anys, PP i Vox van convertir les Balears en la primera autonomia a eliminar un organisme públic anticorrupció –només Catalunya, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Navarra compten amb òrgans d’aquest tipus–. La fi de l’Oficina de Prevenció i Lluita contra la Corrupció va comportar un altre canvi en la llei promulgada per Marga Prohens: les declaracions de béns dels càrrecs públics queden dipositades al Registre de Transparència i Control del Patrimoni i de les Activitats dels Càrrecs Públics. El principal canvi respecte a la normativa anterior és que ara tenen “caràcter reservat”, és a dir, que la informació deixa de ser pública. La restricció que la llei permet en relació amb l’accés a les declaracions de béns patrimonials pot dificultar la capacitat de fiscalització dels càrrecs públics en casos com el de Rafael Triguero (PP), alcalde d’Eivissa, que es troba sota el focus mediàtic a causa d’una operació urbanística que pretenia, presumptament i segons denuncia l’oposició, obtenir irregularment un habitatge de preu limitat (VPL).

Sota la normativa anterior, els càrrecs públics tenien l’obligació de declarar tot el seu patrimoni. És a dir, havien d’informar de manera completa sobre tots els seus béns (propietats o diners), drets (per exemple, participacions o crèdits), deutes i també les seves activitats econòmiques o professionals. Aquesta informació, a més, era accessible per a la ciutadania a través del web de l’Oficina. La nova llei, en canvi, és discrecional: cada administració, d’acord amb el seu règim normatiu, “haurà de comunicar motivadament al Registre quins camps d’informació continguts en la declaració dels càrrecs públics han de fer-se públics”, tal com consta a l’article 10.5.

En el cas de Triguero, va presentar la declaració de béns patrimonials el 17 de juny de 2023, quan va prendre possessió com a alcalde, tal com es pot comprovar al registre. L’última actualització sobre el seu patrimoni data del 12 d’agost de 2025, quan va publicar la declaració de la renda de l’exercici del 2024. Al portal de transparència municipal, les declaracions de la renda estan majoritàriament actualitzades a l’any 2022, segons consta al web. És a dir, quan el socialista Rafa Ruiz (2015-2023) encara era alcalde d’Eivissa. En el cas de les declaracions patrimonials, estan actualitzades al moment en què els regidors van prendre possessió o van cessar del seu càrrec, com es pot comprovar.

D’altra banda, si es busquen les declaracions de la renda d’altres càrrecs públics –alguns molt importants–, es pot comprovar que s’han presentat, però ja no són accessibles a través del nou Registre de Transparència. I no ho són perquè la nova norma indica clarament que tenen “caràcter reservat”, a diferència de l’anterior.

En qualsevol cas, la declaració de béns patrimonials de Rafael Triguero no està actualitzada, ja que no hi figuren les seves últimes operacions immobiliàries. Després de les consultes d’aquest diari, l’Ajuntament d’Eivissa respon que les declaracions de béns patrimonials no queden dipositades únicament al registre del Parlament, sinó que “cada institució pot acordar publicar-les també als seus propis portals de transparència”. Per això, indiquen que les declaracions patrimonials de l’alcalde i dels regidors del govern municipal estan publicades. En aquest sentit, l’Ajuntament no considera que hi hagi hagut un retrocés en matèria de transparència i rendició de comptes respecte al model anterior.

Operació immobiliària

L’alcalde d’Eivissa està al punt de mira per haver efectuat una operació urbanística que pretenia, presumptament i segons denuncia l’oposició, obtenir irregularment un habitatge de preu limitat (VPL), tal com va informar elDiario.es. L’estratègia hauria consistit a transformar una oficina en un habitatge de preu limitat en un barri de l’eixample de la ciutat. Per presumptament esquivar les limitacions que va introduir l’executiu autonòmic per beneficiar-se d’una VPL, Triguero va cedir el 50% del local-habitatge i d’una altra casa seva als seus fills menors (25% a cadascun) mitjançant un pacte successori abans de suposadament mudar-se al nou immoble, segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest diari. D’aquesta manera, a més, la seva parella podria llogar o vendre un altre pis del qual és titular al 100% al mateix edifici.

Una VPL és una figura creada per la llei balear d’habitatge que permet convertir locals i oficines en habitatges amb límits de preu i requisits d’accés per ampliar l’oferta residencial. A diferència d’una VPO o habitatge protegit tradicional, no forma part d’un règim clàssic de promoció pública. “En tot moment he complert la llei escrupolosament. No he adquirit, ni tampoc se m’ha adjudicat, ni un habitatge públic ni tampoc un habitatge protegit”, va assegurar Triguero. Tant l’Ajuntament d’Eivissa com la Conselleria d’Habitatge del Govern defensen que no s’aprecien irregularitats fins al moment en la manera com Triguero ha reconvertit un local comercial en habitatge de preu limitat.

Triguero i la seva parella van comprar, al 50% cadascun, una oficina en una urbanització de Can Misses, segons consta a l’escriptura signada el 4 de juny de 2025. L’immoble, de gairebé 100 metres quadrats, disposa a més d’una terrassa descoberta de 45 metres quadrats i una altra amb jardí de 76. Per adquirir-lo van sol·licitar una hipoteca de 208.000 euros amb venciment el 4 de juny de 2045. En cas d’execució hipotecària, el valor fixat per a una eventual subhasta ascendeix a 366.814 euros.

El 22 de desembre de 2025, l’alcalde d’Eivissa va cedir el 50% del local als seus dos fills menors mitjançant un pacte successori, una fórmula que permet avançar l’herència en vida a les Balears. Cadascun va rebre el 25% de la propietat. Mesos després, el 19 de març de 2026, Triguero i els seus fills van sol·licitar el canvi d’ús de local a habitatge, segons la documentació a la qual ha tingut accés aquest diari. Tot i la cessió, Triguero manté el control sobre l’immoble. El pacte successori li reserva “la facultat de disposar” i el dret exclusiu de gestió fins que els seus fills compleixin trenta-cinc anys. Els menors no poden vendre, hipotecar, llogar, donar ni deixar en herència la seva part de la propietat.

L’alcalde també és propietari d’un altre pis de 70 metres quadrats a Eivissa, adquirit el 2012. El mateix dia en què va cedir part del local-habitatge als seus fills, va fer la mateixa operació amb aquest immoble, lliurant el 25% a cadascun i reservant-se les mateixes facultats de control. Per la seva banda, la parella de Triguero és propietària al 100% d’un altre habitatge situat al mateix edifici on tots dos van comprar posteriorment l’oficina convertida en habitatge. Es tracta d’un pis de 94 metres quadrats amb una terrassa de 12.

El local-oficina va obtenir la llicència de primera ocupació, atorgada per l’Ajuntament d’Eivissa, el 6 de març de 2026, segons va denunciar el PSOE davant l’IBAVI, dependent de la Conselleria d’Habitatge del Govern. En la mateixa denúncia, a la qual ha tingut accés aquest diari, s’explica que a l’abril d’aquest any Triguero i la seva parella es van traslladar a viure al nou pis, tot i no complir presumptament “els requisits necessaris per ser beneficiaris”. Així mateix, la parella de l’alcalde va llogar l’habitatge del qual és titular al 100% i que es troba al mateix edifici, segons els socialistes.

Què diu la llei

La llei autonòmica 3/2024 indica que per poder accedir a un habitatge de preu limitat “en qualsevol de les modalitats d’accés” el beneficiari “no podrà ser titular del ple domini o d’un dret real d’ús i gaudi sobre més d’un 50% d’algun habitatge lliure o sotmès a algun règim de protecció”.

El local va ser adquirit per Triguero i la seva parella al 50%. Tots dos posseïen, el 4 de juny de 2025, el 100% d’un altre habitatge. El 22 de desembre de 2025, Triguero utilitza la fórmula del pacte successori (herència en vida) per repartir el local i l’altre habitatge, al 50%, als seus dos fills menors (cadadascun posseeix, des d’aleshores, el 25%). El canvi d’ús de local a habitatge es va sol·licitar el 19 de març de 2026. L’objectiu era quedar-se presumptament amb el 50% i així complir, sobre el paper, aquest requisit legal. Tanmateix, l’alcalde té el control total dels dos pisos.

Quan se li pregunta a l’Ajuntament si, arran de les informacions recents sobre l’alcalde, el nou marc normatiu pot generar una percepció de menor control o sobre possibles conflictes d’interès o situacions patrimonials de rellevància pública, respon que “l’alcalde no és beneficiari de cap habitatge VPL”. “És propietari, i de fet encara no és ni un habitatge VPL perquè encara està en procés de registrar-se i constituir-se com a tal, dins del termini”. “Beneficiari seria si hi visqués”, afegeixen les fonts.

Els arguments que dona l’executiu local és que Triguero no és beneficiari d’una VPL. “Ell va comprar un local, i l’està transformant en habitatge”, afirmen. Les fonts consultades afegeixen que l’alcalde ja ha anunciat que, quan es completi el procediment, l’habitatge passarà al mercat de lloguer a preu limitat. “És a dir, tècnicament ha creat un habitatge nou a partir d’un local”, puntualitzen. “I aquest habitatge estarà per a un llogar a un preu limitat per llei i per sempre”. “El que ha fet realment és augmentar l’habitatge disponible a preu raonable al municipi”, indiquen. En conclusió, l’Ajuntament creu que l’actual legislació, amb la qual estan complint, és suficient per garantir la transparència i el control sobre el patrimoni dels càrrecs públics.

Aquest diari també s’ha posat en contacte amb fonts del Govern, a qui s’ha consultat si el model actual suposa un retrocés en matèria de transparència i rendició de comptes, i quins mecanismes consideren actualment prou per garantir la transparència i el control públic sobre el patrimoni, un cop eliminada l’Oficina Anticorrupció. Aquestes fonts manifesten que, des del primer dia, s’han preguntat si l’Oficina Anticorrupció “es dedicava realment a lluitar contra la corrupció”.

“No va veure res en el cas de l’exalcalde de Sant Josep, que va ser detingut per causes urbanístiques, per exemple”, assenyalen. També indiquen que l’Oficina va arxivar “totes les causes que tenien a veure amb l’anterior Govern (progressista) de forma sistemàtica” i que aquest organisme públic es va utilitzar “per atacar exclusivament membres del que llavors era el principal partit de l’oposició”, és a dir, del Partit Popular. Així mateix, recorden que 13 de les 17 comunitats autònomes no tenen oficines anticorrupció i que existeix tota una legislació en matèria de transparència que “evidentment complim, a més de l’existència del mateix portal de transparència”.

“Aquest Govern confia en la Fiscalia, la Intervenció General i la Sindicatura de Comptes com a organismes independents i mecanismes de control per als ciutadans i per a les administracions de les Illes Balears”, assenyalen les mateixes fonts.