L'expresident del Parlament balear investigat per dir “puto nazi” a un diputat de Vox: “Intenten tenir-nos callats”

L'expresident del Parlament balear Balti Picornell ha comparegut aquest dijous als jutjats de Palma arran de la querella interposada pel diputat de Vox al Congrés Jorge Campos per haver-se referit presumptament a ell com a “puto nazi”. L'encausat no ha arribat a declarar, ja que no li havia estat notificada formalment la querella, i ha estat citat novament per al pròxim dimarts a les 13.00 hores.

Segons ha explicat la seva defensa a les portes del jutjat, Picornell havia estat convocat únicament mitjançant una telefonada i un missatge SMS. Davant aquesta situació, el jutge ha acordat lliurar-li ara la documentació i assenyalar una nova data perquè declari en qualitat d'investigat. El seu advocat, Josep Rosell, del col·lectiu Acció Cassandra, ha anunciat a més que recorrerà l'admissió a tràmit de la querella en considerar que els fets denunciats estan emparats pel dret fonamental a la llibertat d'expressió.

“No podem tolerar que, encara que finalment s'arxivàs, s'investigui una persona per uns fets que, encara que fossin certs, no serien constitutius de delicte”, ha expressat el lletrat.

El mateix Picornell ha emmarcat el procediment en un intent de l'extrema dreta de restringir la crítica política: “El que no podem permetre és que personatges com aquest intentin retallar la nostra llibertat d'expressió, intentin tenir-nos callats i que no puguem expressar el que una persona reaccionària diu a les xarxes socials”. “Hem de tenir garantit un dret fonamental com és la llibertat d'expressió i els hem de fer front”, ha incidit.

En aquesta línia, el seu advocat ha assenyalat que els estàndards de protecció de la llibertat d'expressió són especialment amplis quan afecten responsables polítics. En aquest sentit, ha defensat que expressions com la que ha motivat la querella s'han d'analitzar en el context de la trajectòria pública del denunciant. “Parlam d'un polític que s'ha significat per homenatges al Valle de los Caídos, per posicionar-se contra represaliats del franquisme o per afirmar que el 18 de juliol és el dia més important d'Espanya”, ha argumentat.

La defensa preveu presentar directament un recurs davant l'Audiència Provincial de les Balears després que el jutjat admetés la querella per un presumpte delicte d'injúries greus a l'autoritat. Previsiblement, el recurs no arribarà a resoldre's abans de la nova compareixença prevista per a la setmana vinent. “Veurem què entén el tribunal i fins on arriben els estàndards de la llibertat d'expressió espanyola”.

A les portes dels jutjats de Via Alemanya, una quinzena de persones s'han concentrat per mostrar el seu suport a l'expresident de la cambra autonòmica. Després d'abandonar l'edifici judicial, Picornell ha estat rebut amb aplaudiments per part dels assistents.

La causa té el seu origen en una querella presentada per Campos després que Picornell difongués reiteradament a les seves xarxes socials una fotografia en què apareix posant al costat d'un grafit amb el missatge “J. Campos puto nazi”. La setmana passada, el diputat de Vox va ratificar la denúncia davant el jutjat instructor i va avançar que no descarta ampliar-la a altres persones que també hagin compartit o utilitzat la citada imatge.

Picornell va presidir el Parlament entre 2017 i 2019, durant el segon mandat de la socialista Francina Armengol. Durant la seva etapa al capdavant de la cambra autonòmica va intentar projectar una imatge austera i institucional, marcada per la proximitat als moviments socials i per gestos simbòlics contra els privilegis associats al càrrec. Entre aquests, va renunciar a utilitzar el cotxe oficial i va defensar una presidència més pròxima a la ciutadania i menys vinculada a la solemnitat tradicional de les institucions.

El discurs ultra de Jorge Campos

Es dona la circumstància que, el maig de 2024, el mateix diputat de Vox va comparar la gran manifestació celebrada dies abans en favor del català, utilitzant per fer-ho la imatge d'una desfilada de torxes celebrada pocs mesos després que Adolf Hitler arribàs al poder.

Campos també va assenyalar en una altra publicació catalanistes i independentistes en el context de la Diada de Mallorca. “Aquest dia sabem que, a Palma de Mallorca, els separatistes pancatalanistes estan tots al mateix lloc. Aquestes oportunitats s'haurien d'aprofitar”, va escriure al seu compte de X. “Contra la seva malaltia, la nostra immensa il·lusió de fer un país millor que el que ells representen”, va afegir.

Cal assenyalar que la trajectòria de Jorge Campos està marcada per un discurs bel·ligerant contra la immigració, les identitats LGTBI+, les polítiques en favor de la llengua catalana i la memòria democràtica. El setembre de 2022, la llavors presidenta del Govern, Francina Armengol, li va retreure que en una intervenció al Parlament balear vinculàs la “taxa de criminalitat de les Balears” amb l'“augment constant d'immigrants il·legals”. “No tot s'hi val en política. En política no val la mentida com a norma en les seves intervencions, no val el racisme ni val la xenofòbia que vostè aplica”, li va etzibar la dirigent socialista.

El passat mes d'octubre, Campos Campos va instar el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, a “acollir MENAS al seu palau” -reproduint la terminologia amb què l'extrema dreta al·ludeix de manera despectiva als menors migrants no acompanyats- després que el prelat fes una crida a la ciutadania i als responsables polítics per frenar els discursos d'odi contra les persones migrants: “Anomenar-los delinqüents és una calúmnia, una acusació molt greu contra gent que ha hagut d'abandonar casa seva”, va afirmar el bisbe.

El diputat ultra també va convertir el debat educatiu en un camp de batalla ideològic, acusant l'anterior Executiu d'esquerres d'“adoctrinar” els alumnes i prometent “treure de les escoles” aquells que, segons ell, “ataquen la nació”. Segons el seu parer, aquests docents havien de ser expulsats “per higiene democràtica”.

En un altre missatge a X, Campos, lluny de condemnar la bandera LGTBI en un institut de Muro (Mallorca), va lamentar els fets en considerar que l'ensenya “embruta la paret” i que “s'haurien pogut ocasionar danys materials o personals”. “Què hi pinta aquesta tela multicolor, que representa una ideologia discriminatòria, a la paret d'un institut? Els centres educatius no han de ser murals on es pengin pancartes, banderes o símbols amb càrrega ideològica o política, com aquesta bandera multicolor. Únicament han de comptar amb les banderes oficials”, va manifestar.