Serps invasores de fins a dos metres han après a nedar a Eivissa i arrasen les sargantanes endèmiques
LLEGIR EN CASTELLÀ
La sargantana pitiüsa (Podarcis pityusensis) està en perill d’extinció. Des de fa dues dècades, viu amenaçada per la introducció artificial d’una espècie invasora, la serp de ferradura (Hemorrhois hippocrepis), que s’alimenta d’ella i d’altres mamífers. En només quinze anys ha arribat a colonitzar el 90% del territori d’Eivissa, fet que amenaça l’equilibri ecològic de les illes, així com la supervivència d’aquesta espècie. Abans de la seva desaparició progressiva, existien una quarantena de subespècies de la sargantana a les Pitiüses, una espècie endèmica d’aquests dos petits territoris de l’arxipèlag balear. “Podria desaparèixer completament”, conclou una investigació del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), encapçalada per Oriol Lapiedra.
La funció de la sargantana pitiüsa per als ecosistemes pitiüsos és de gran importància: pol·linitza la majoria de les flors, controla plagues perquè s’alimenta d’insectes i dispersa llavors. Aquesta espècie també es troba a Formentera i en gairebé una quarantena d’illots dels seus voltants, fet que ha donat lloc a “poblacions amb coloracions úniques a cada zona”. De fet, aquesta espècie és una de les que presenten “més variacions de color de tot el món”, cosa que ha generat molt d’interès entre la comunitat científica internacional. La gran varietat de colors –amb tons verds, marrons, grisos, blaus i negres– és el resultat de “milers d’anys d’adaptació a diferents hàbitats i de l’aïllament genètic dels illots”. “Perdre aquestes poblacions evolutivament úniques significa que mai més no tornarem a veure exemplars iguals”, adverteix Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF i un dels principals autors de l’estudi.
A causa de la introducció artificial de les serps a través d’oliveres, l’anterior Govern de Francina Armengol va limitar l’entrada d’aquests arbres a determinats mesos de l’any, sent Miquel Mir conseller de Medi Ambient i Territori. “La llei està molt bé, però hauria d’haver entrat en vigor el 2015”, va afirmar a aquest diari Antònia Maria Cirer, catedràtica de Ciències Biològiques. Es creu que les serps van ser detectades per primera vegada a Eivissa cap a l’any 2003, però no va ser fins al 2010 quan es van publicar els primers estudis científics sòlids que van certificar el seu establiment a l’illa.
Els principals resultats de la investigació del CREAF apunten que la serp de ferradura s’ha expandit “per gairebé tota l’illa” i que ja “ocupa més del 90% del territori”. “Ha devorat la majoria d’exemplars de la sargantana endèmica, que no estava acostumada a aquest nou depredador”, assenyalen les conclusions. Sobre això, s’estan publicant diversos estudis científics: un dels més rellevants a la revista Ecology –a més dels signants, hi van participar el Consorci de Recuperació de Fauna de les Illes Balears i el Servei d’Agents de Medi Ambient, tots dos dependents del Govern; l’Associació Herpetològica Espanyola (AHE) i la Universitat de Granada–. Aquest estudi constata que aquestes serps no només han arrasat amb les sargantanes d’Eivissa, sinó que, en ser capaces de nedar per la mar, “també estan extingint poblacions amb coloracions úniques dels illots propers”.
Segons l’estudi, les serps ja ocupen més del 90% del territori, han devorat la majoria d’exemplars de la sargantana endèmica i 'també estan extingint poblacions amb coloracions úniques dels illots propers'
Els investigadors assenyalen que aquest comportament “no s’havia observat en aquesta espècie ni, de fet, en gairebé cap altre cas al món”, ja que fins ara es considerava “molt poc probable que una serp colonitzés activament altres territoris nedant”. Un dels motius, afirmen, podria ser que les serps ja han esgotat “bona part de l’aliment” a Eivissa. El grup de recerca està salvant alguns d’aquests exemplars que es troben en aquests illots, traslladant aquestes subespècies de la sargantana eivissenca al Zoo de Barcelona, en col·laboració amb la Conselleria de Medi Natural. Tot i això, s’ha constatat l’extinció de les poblacions úniques de sargantana en deu illots.
Aquest diari ja va informar que aquest hivern passat havia de ser el primer en què la Conselleria de Medi Natural no retiraria les 63 trampes que havia col·locat al Parc Natural de ses Salines, on aquesta espècie endèmica ha vist reduïdes les seves poblacions fins a un 70%, segons el grup ecologista GEN-GOB. “Les sargantanes estan desapareixent a mesura que el territori va sent colonitzat per les serps”, explica Agnès Vidal, educadora ambiental.
La colonització dels illots
L’extinció de les poblacions úniques de sargantana en 10 illots va més enllà i constata una “pèrdua irreparable”, ja que “no existeixen més en cap altre lloc del món”. Els científics assenyalen que, en tractar-se d’illots petits, l’extinció “succeeix molt ràpidament”, perquè en qüestió de pocs mesos “unes poques serps poden acabar amb tota la població”. Entre aquests casos, l’extinció s’ha produït als illots de Santa Eulària i de s’Ora.
Tomàs Bosch, cap del Servei de Protecció d’Espècies –dependent de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal del Govern–, va assenyalar a aquest diari que les trampes per a serps es mantindrien actives tant en zones costaneres com als illots. Per exemple, es van prospectar tots els illots del Parc Natural de ses Salines, tot i que no es van trobar indicis d’invasió de serps, excepte a l’illot Escull d’en Terra, on es va capturar una serp de ferradura. Com a mesura preventiva, també es van instal·lar trampes a l’illot d’en Caragoler.
Els investigadors detallen que al principi pensaven que els illots “estaven protegits” de la serp, que no tenia manera d’accedir-hi amb la mar pel mig. “Quan vam començar a detectar les primeres serps pensàvem que es tractava d’introduccions accidentals, potser vinculades a embarcacions o al transport humà. Però, a mesura que vam recopilar vídeos, fotografies i testimonis de serps nedant en mar obert, vam entendre que eren capaces d’arribar-hi per si mateixes”, assegura Oriol Lapiedra, investigador del CREAF.
Quan vam començar a detectar les primeres serps pensàvem que es tractava d’introduccions accidentals, potser vinculades a embarcacions o al transport humà. Però, a mesura que vam recopilar vídeos, fotografies i testimonis de serps nedant en mar obert, vam entendre que eren capaces d’arribar-hi per si mateixes
Per realitzar l’estudi, el grup de recerca ha combinat treball de camp, trampes per detectar serps, comparació de censos actuals i antics, enregistraments, fotografies i observacions verificades de pescadors i ciutadans. En el cas de l’illot de Santa Eulària van instal·lar 12 trampes i van capturar fins a 58 serps entre 2023 i 2025. A més, van comparar les poblacions de sargantanes amb un cens realitzat el 2016. “Mentre que aquell any s’havien registrat 72 sargantanes, el 2023 només se’n van detectar tres i el 2025 ja no s’hi va observar cap exemplar, confirmant l’extinció local de la població”, lamenta Guillem Casbas, investigador predoctoral del CREAF.
Els investigadors expliquen que la “invasió” dels ofidis va començar fa dues dècades. Al principi, la serp es va establir a poc a poc en zones molt concretes, però entre 2010 i 2015 va començar “una fase d’expansió imparable”. A inicis de la dècada, s’estima que la serp ocupava menys del 5% del territori eivissenc. Tanmateix, aquest percentatge va augmentar fins aproximadament el 40% el 2016 i ja superava el 90% el 2025. “De fet, quan la serp conquereix una nova zona de l’illa pot tardar menys de tres anys a extirpar tota la població de sargantanes; la invasió es mou com un incendi, amb un front que avança a mesura que s’acaba el menjar”, afegeix Lapiedra.
La invasió es mou com un incendi, amb un front que avança a mesura que s’acaba el menjar
Podria desaparèixer a Formentera
A més de sargantanes, els ofidis s’alimenten de ratolins, ratpenats, aus i musaranyes. “Això, juntament amb la desaparició de la sargantana, provoca efectes ecològics en cascada molt preocupants, perquè deixen de dur-se a terme funcions clau com la pol·linització de flors i plantes cultivades; la dispersió de llavors; la regulació de la població d’insectes, que pot evitar plagues; o el desplaçament d’altres depredadors que es quedaran sense aliment, com algunes aus que s’alimenten de petits mamífers”, lamenta l’investigador.
Lapiedra llança una advertència: la serp no té competidors i està tan ben alimentada que s’han capturat alguns exemplars molt grans, de fins a 2 metres. És a dir, “un 200% més grans que els de la península”. El problema també ha arribat a la pitiüsa del sud, on aquesta espècie viu amb variacions genètiques i un color diferent. Allà ja s’han començat a observar ofidis i, atès que es tracta d’una illa molt petita, “una explosió demogràfica de la serp de ferradura podria implicar la desaparició de les sargantanes en pocs anys”.
0